Poti-poti : romanso den Nogueras Oller

Notes: Descripció del recurs: 19 juny 2007
Productor: Biblioteca de Catalunya
Capçalera il·lustrada amb retrat de l'autor per X. Nogués
Referències: Givanel 615 ; Torrent/Tasis-I-431
Ressenya: Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 431

Trobem ara una publicació singular. Es diu Poti-Poti i es presenta com un "romanso den Nogueras Oller. Surt els dissaptes. Cinc cèntims". La capçalera era il·lustrada, amb el retrat de l'autor, fet imitant el boix pel jove pintor Xavier Nogués. El primer número (quatre pàgines a dues columnes en paper setinat d'una cara, com els que duien els típics romanços) va sortir el 21 de juliol de 1906. Tenia el format 218x160 mm i era imprès a can Riera, carrer de Bilbao, 207. "Aquest sí que era un "full de subversió" -escriu Tomàs Garcés, recent biògraf de Rafael Nogueras i Oller-. Eren textos que es feien ajudar amb el suport d'una tonada coneguda: la "Lletra Nova del Crispín-Crispan, tonada vella", "Els Segadors dels Pobres", i un llarg poema, "Amunt, amunt, amb delit" que és una exaltació a la vida camperola, lluny de "ciutadana impuresa" i amb un dring involuntari que li pervé, sembla, dels "Goigs a la Verge de Núria". Els versos d'intenció político-social es completen, en honor dels badocs, amb relacions de fets diversos: el suïcidi d'una pobra minyona seduïda, el naufragi del vaixell ple d'emigrants o l'accident de treball de l'escura-xemeneies." I segueix Tomàs Garcés: "Al número tres hi ha la cançó dels trinxeraire amb cantarella de "El Toni i la Paula"), i vinga el tema del Fiscal, la tonada de "la lluna, la bruna", amb lletra per a obrers, no pas per a infants, aquesta vegada i, amb tot, banyada de fina melangia."

Nogueras Oller, el poeta de "Les Tenebroses", el redactor de Joventut, explicava en el número 5 de Poti-Poti (darrer que fou publicat, amb data 18 d'agost de 1908) que el seu objecte era "donar cansons al poble, cansons vivas, del nostre temps, per què, despertant-li cert interès, deixi de cantar de poc en poc, tota aquesta música forastera que's filtra pels nostres celoberts y escandalitza les vies públicas, desnaturalitzant el propi sentiment músic català". Deia també que havia decidit suspendre Poti-Poti per a "poguer confeccionar dos o tres nombres de la reformada publicació". Però aquesta no tornà a sortir més.