Quatre Gats. Núm. 14 (18 maig 1899)

              Num. 14 Dijous 18 de MAIG 1899 10 centims
TREG
ADMINISTRACiÓ I REDACCiÓ
PUBLICACIÓ ARTISTICA - LlTERARIA Carrer Montesion * Telefon 1971
BARCELONA
Numero atrassat .... . . 20 centims
..
Dibuix de Eveli Torent
2 QUATRE GATS
SOBRE LA TAULA
Crec que no hauran passat desapercebudes dels llegidors i coI-leccionadors
d'aquest semanari les millores en caracters, compaginació i impressió del nu­mero
passat. Si ls QUATRE GATS segueixen mereixent el favor del public com
fins ara, tinguin la seguritat de que faré tot lo que pugui pera que I pel els lluei-xi
de debò. I
Queda inaugurada desde I dia IS en la sala gran dels QUATRE GATS l'expo­sició
del jove artista Eveli Torent, de pintures i dibuixos. La sala està oberta
cada dia al public,fins el 30 del present més, de les JO del mati a les S de la
tarda. No dubto que vindran a visitar-la. Tinc la seguritat de que no sen pe­nediran.
Com totes les que s fan a casa, l'exposició és interessant.
Tot just en el numero passat s'inserta 1 cartell del Concurs pera 1 Teatre
de Putxinel'lis, i ja he rebut tres composicions. (És bona senyal.) Sens dubte serà
un exit pera I popular Tranquil, que acaba de tomar-sem torero anunciant cor­rides
de toros pera la vinent setmana.
La setmana passada no vaig dir res del concert donat en el Teatre Líric pel
Sr. Pujol i l'amic Morera per tenir ja el numero en prempsa. Lo que n digués
avui resultaria estantiç després d'haver-ne parlat tot-hom. Lo unic que vull dir és
que I teatre respirava un ambent tant catala que crec convindria que aques­tes
festes fossin més sovint.
El diumenge passat a la nit, concert i vetllada literaria a «Catalunya Nova».
El local de la societat vessava gent per tot arreu: sala, cafè, saletes i corredors
estaven que no hi cabia una agulla.
Tots els numeros del programa van esser aplaudits freneticament, havent-sen
de repetir molts. Encara que no entenc res de musica, per lo que he sentit als
intel'ligents i per les cares que feia 1 public de.! Teatre Líric, me sembla que al
violoncelista Joan Pujol l'enganyen volguent-lo afalagar i aplaudint-lo. No vol­dria
que prengués a mal la meva franquesa: no esta a l'altura de concertista: he
sentit alguns aficionats que toquen tant o més.
An en Morera se l'ha d'aplaudir sempre, a casa seva i a fóra; no tant sols
perquè ho fa bé, sinó pel treball que representen les seves obres.
Llegiren treballs de cullita propria en Guanyabéns i l'Iglesias: el primer, tres
poesies titulades Els esclaus, A trenc d'auba i Cada dia,- el segon, el quadro de
montanya L'albat. A continuació trobaran la composició inedita «Els esclaus»,
llegida per l'amic Guanyabéns: per lo tant, no n dic re~ més. Termina la vetllada
amb Els segadors i els corre:;ponents ,,¡Visca Catalunyal»-Viva!
ELS ESCLAUS
Els arbres van parlar-se. El vent brunzia
passant entre les fulles. Queia I dia.
Cansat d'un llarg camí, sota I brancatge,
mig ajegut entre ells, jo ls-e sentia.
«¿Per què 1 nostre sufri?-
-deien.-¿Com és que aquí
hem de restar clavats tota la vida?
¿Per què aquest cel tant blau
sobre nosaltres cau?
¿Per què, no tenint ell ni fre ni mida,
fa mofa de l' esclau? ..
IOh Terral ¡Mare aimadal
¡Escolta an els teus filIsl ¡En l'estelada
que cada nit, immensa, t'emmantella
no hi llu pels pobres arbres ni una estrellal
¡Ohl ¡Deixa-ns-hi volal
Aquí, arrejats en tu, Iquin fred que fa!
IQuin fred que fa, a la Terral .
PERE ROMEU.
rompent sa conversa am llargs intervals de silenci, lliscant sobre les vies con­corregudes
com un llarg cuc de color blavenc amb una taca blanca al cap j du­gues
a la cua: les toques de les lurma1Uls.
A fòra, els bords són lliures com les aus, i terregen per la sorra de la platja,
i corren pel bosc al darrera dels papellons, i s'enfilen pels arbres cercant nius
pera fer presa de les cries; a la nit els pallers els fan de jaç i el firmament de
llençol brocat d'estrelles ... A ciutat, els bords tenen casa; peró els de fóra te­nen
per casa el món, i la d'aquells té quatre parets que ls cerca tots els jorns,
fóra els dijous i diumenges a la tarda. I, a tot arreu, el bord neix dintre la so­cietat
com mala herba que s'arrenca, o s tira a fóra per dessobre la tapia, o bé
com presseguer nascut del pinyol que bo i jugant va llençar etnoí de la casa
després de menjar-se la polpa del fruit, i que és arrencat d'arrel per les mans
del jardiner aixís que aquest nota quelcom de discrepancia en els troncs dels
arbres i fruiters arrenglerats entorn i en mig de les Borides paneres.
¡Pobretsl La variació, la mare de la bellesa, no s'és feta pera eUs. La llei és
l'uniformitat: els ventrells carregats dels' mateiXos sucs aJiiIiènticis; lIurs peus
calçant del mateix color, i llurs cossos vestint la mateixa robeta planxada de nou,
blavenca, testa, cubrint-Ios del fret, més mostrant-los al món arn marca d'estig­ma
pera que se senyali en ells les faltes d'altres; i, com si la naturalesa volgués
contribuir a l'obra de l'uniformitat, els fa sortir a tots aquella rojor als ulls que
més bé estaria en els de llurs pares si hi eixís de tant plorar.
¡Ahl ¡La societat, que n'és de ventatjosa!... Demà arriben a grans i tenen ta­r
lent, i en les lluites de la vida despunten per quelcom i es fan una posició i es
prenden d'una pubilla. El pare d'aquesta és home sensitiu, que al veure passar
les fileres de bords s'afecta, i al veure-n un tant sols, home com els demés, li
nega I goig de sa vida. Fa bé: potser nega un incest.
I les llargues fileres creuen els carrers en totes direccions, trencant-se a l'a­travessar-
los quan veuen venir rapidament un cotxe aixordant l'ambent ¡¡.mb el
poteig de sos briosos cavalls. I el cotxe passa pel mig, envolcallat de superba,
trencant aquell rosari de desditxa, que després toma a plegar-se pera seguir sa
via pausadament, am rum rum de vol d'abelles, amb el cap baix, com si s do­nés
pena de respirar l'aire que tots respirem; com si son unic medi ambent fos
la fosquetat de les celdes i la blancor i ensopiment dels esllanguits menjadors
de les cases on s'acullen.
No sels veu correr a la desbandada pels afòres refrescant llurs pulmons arn
l'aire del camp, prenyat d'aromes i de vida; no sels·e sent parlotejar am pipi­ueig
de pardals que aprenen a volar llençant-se desde I niu: van per la ciutat
seguint les llirgues vies, creuant les amples places, perdent-se entre la nombrosa
gentada que passa afal·lerada i atrafegada cap a sos quefers, a frec de les vesti-mentes
de llurs mares: ara la modesta percalina, ara I trajo de vellut guarnit de
puntes i seoes ...
De tant en tant veureu algun caminant que s'atura a contemplar-los, i ells
segueixen indiferents llur via, amb els rostres groguencs i esllanguits, orfens de
maternals amanyagadures. El qui s'atura ls mira d'un a un arn ansietat, i, pas­sada
la filera, segueix son interromput camí. ¿És que ha tractat inutilment de
reconeixer en aquelles cares, que de lluny semblen germanes, un detall, uns
ulls, un nas, un somrís (I), que li recordés quelcom per ell preuat? ¿És que sa ob­servació
era de penediment? IQui ho sapl
Ells segueixen avall, comptant les pedres de les aceres, agafadets de les
mans de dos en dos o de quatre en quatre, i el primer del davant agafat de la
hermana que guia la ensopida excursió. Quan passen pel davant de la porta
d'una esglesia s lleven la gorreta i guaiten a dintre. La nau del temple és plena;
els acords de l'orgue vaguen entremig dels nuvols d'incèns i perfums de les Bors
col'locades en els altars en ofrena als sants per la devoció dels fidels. I ells veuen
com aqueixos aixequen llur mirada enlaire, postrats de genollons, donant gra­cies
al Criador per la mercè d'haver-los dat el ser ... i després els veuen sortir del
temple i asseure-s en les carretel'les que a la porta els esperaven ...
I ells segueixen llur camí fins que I sol s'amaga més al darrera de les altes
construccions que mengen en la ciutat espai a l'espai; hora en que silenciosa­ment
i pausada marxeI;l a acullir-se sus el sostre de llur casa comunal, en espera
del proper dia d'eixida, pera tomar a passejar-se pels carrers i places, arn llurs
groguenques cares esllanguides, am llurs rojos ulls de compassió i arn llurs ves­
¿Tens por que allà, en el cel, moguessim guerra? tidets blavencs planxats <l! nou, testos, uniforms.
Ne mou, sempre que .pot, el qui sofreix:
qui és bo, quan és feliç, sols beneeix.
I som bons, prou que ho saps.
Si alguna volta redrecem els caps,
atiatS per l'oratge, que ns desperta,
En lloc de blaus, llurs trajos haurien d'esser rojos: estarien més en caracter;
i els dijous i diumenges a la tarda, quan sels veu pel carrer formant llargues
fileres, semQlaria que la .vergonya de la societat surt a donar el vol per les ma­"
teixes galtes de la ... civilisatió!
no és per superbia, Terra: estigue'n certa.
Terra: ¿ens escoltaras?
¿que som tos fills, per fi, recordaras? ..
E. GUANYABÉNs.
Els dijous i diumenges a la tarda, els veureu passejar pels carrers de la ciu­tat,
agafats de les mans, de dos en dos o de quatre en quatre, formant llargues
fileres que passen rascant amb els peus les lloses de les aceres, parlant els uns
amb els altres, sense aquella nerviositat propria dels infants, am calma, inter-
#
# #
Vora de l' abiro-caminà séns guia.
F. Pu]uú I V ALLts
Va rodar al fons-i alli està. abrutidal
T~t jove com és,-son esguart no brilla.
Ni l'amor ni 1 goig-el seu cor fan moure.
Jamai ha plorat:-sols riu a tofhora.
N'és filla del llot-i en ell se revolca.
QUATRE GATS 3
D'un camp d'esbarzers-pot som una planta,
pot naixe una fior,-fins en terra ingrata:
ella també un jorn-va sentir-se mare.
¡Quin cambi s'és fet-en la seva vida!
Ja no mira altiu,-no la veureu riure:
lo seu cor s'ha obert-i plora i suspira.
Ha fugit molt lluny:-ningú sap on para.
Tot-hom l'ha oblidat,-i ella all! on s'amaga
¡tan feliç com és!-¡am quin goig treballa!
Treballa per elI,-per l'infant que cova;
i, al besar son front,-li diu amorosa:
«¡Ningú sabrit resl»-I amb ell riu i plora.
J. CATARlNEU.
Excursió a Mallorca de l'''Orfeó Català"
Altra vegada tenim en campanya an aquesta societat, a la que devem gr~
agraïment tots els catalans per lo molt que ha enaltit el bon nom musical de la
nostra patri a, doncs am sos propris esforços s'ha obert pas a través de les fron~
teres, tenint per portant-veus els eminents mestres musics Strauss a Alemanya 1
D'Indy a França, quins han. posat en sa respectiva patria a un lloc elevat el nom
de dita societat.
Del primer puc dir-ne que, després de sentir executar per l' «Orfeó Català»
un chor den Clavé, va dir: «A11eu a Alemanya, canteu aquesta musica, i us asse­/
tro Ull e:xit_ Avui telegrafiaré a Berlin 1wtificant lo que he sentit. Vos l1lviaré U11
chor a setze veus que tinc i que .farà per vosaltres.» Efectivament, ne va prometre
un i n'ha enviat dos (un d'ells està ja en estudi).
l del segon diré que, en essent a París i trobant-se am sos intel'ligents com­panys
de la «Schola Calltorum de Saint-Gervais», després de sa ultima estada a
Barcelona, els va dir, parlant de l' "Orfeó Catal:h: «És 1m admirable Cotifttnt,
d'una potencia incomparable.» I
Doncs aquesta societat, que amb escas esforç podria alcançar honrosos llo­rers
en nacionalitats forasteres, pr~fereix obtenir-los més modestos, però més es­timats
perquè son de casa; i així, després d'haver devallat de Montserrat, ha
seguit importants ciutats de Catalunya, deixant a tot arreu ferma senyal de sa
estada. Més això no era prou, i ara s proposa portar sos cants de Patria, Fe i
Amor a altra regió catalana, a l'hermosa illa de Mallorca.
Tots els cantors s'han preparat pera estar dispostos a empendre l'excursió:
els ho~ens, els nois, fins les senyoretes, tenen empresa la tasca, repassant les
mellors composicions de son nodrit repertori; i aixís veurem com, en la vigília
de Pasqua, aquest entusiasta estol de jovent català, formant un conjunt de cent­setanta
individuus, emprèn el camf vers a Palma, honrant la nacionalitat catala,
na, l1uint la tipica berretina morada els homens, la v~rmella els nois i la mante­llina
les senyoretes.
El programa de cada un dels dos concerts que s don~n és verament escu­llit,
component-se de tres parts: la una és dedicada a la cançó popular catalana
i mallorquina i a autors catalans; la segona és de musica religiosa, formada de
composicions polifoniques del segle XVI, i l'altra d'autors estrangers, trobant­s'hi
musica polifonica profana i musica moderna. Els autors de tot aquest bé de
Deu de composicions chorals són els anomenats mestres J. P. L. Palestrina,
T. L. Victoria, R. de Lassus, C. Janequin, F. Handel, F. Mendelssohn, E. Grieg,
C. Frank, C. Yollner, J. A. Clavé, A. Nicolau, LI. Millet, A. Vives, J. M. Come­lla,
D. Mas i A. Noguera.
Com se veu, serà una veritable festa pera Mallorca la visita de l' «Orfeó Ca­ialà
», la que indubtablement ajudarà a reviscolar entre els mallorquins l'escalf
d'amor a lo de casa donant empenta a la causa regionalista pera que ls que en­cara
dubtin tinguin fe en que, si quelcom de bo podem alcançar, sols nos ho
pot pr~porcionar la nostra propria nacionalitat i no l'oficial o imposada.
_ A.c.
SALÓ PARÉS
Deiem en nostre darrer numero que n Juli Borrell serà capaç de tomar a fer
una cosa per l'estil de la Llulla de mel. No ha sigut aixís: és pitjor, puix hi ha
afegit la toma pera que fes ~és bon pes. .
Hi ha quadros que en ventat es presten a estudiar-los pera g~bellar lo do~ent
i pera ressaltar lo bo; però en a<),uestes obres de carmel'~o ~ no hi ha pas ~edi d:
poguer-se aturar en lloc. Perque si diem que és mal dib~~t, que no hi ha.m
una sola nota de color ajustada i que no té cap caracter, aIXO tot-hom que tro­guï
una mica de sentit comú ho veurà clar i sols cap en obres d'aquesta mena,
es a dir, lo que vaig dir, és dolent de debò. .
l estigui ben convençut en Juli Borrell de que PJ?tar d'aquesta .manera es
correr per dintre un quarto fosc: sols és v?ler-se solidar ~ ??m dintre certa
classe de gent, intrusos completament de I art; Ull nom fictiCI 1 volander com
una ventada.
Tots els artistes que he conegut que han tingut talent, no s'han parat pas
b.a uestes tonteries' i els que n'han tingut tant i han sentit molt l'art, han
r0<:Ul'2 interpretar llurs sentiments am bona fe, pintant pera ells i lo que sen­'
en, no pmtant pera publics pera que ls condueixi a la fi que to~ sabem que per­segueixen
aquests que hi pinten, fent quadros a remeses com 51 s tractés d'una
industria qualsevulga. .
Si l'ideal den Juli Borrell no és aquest, les seves obres ho diuen.
P. DE X.
I
Ditxos, sent~ncies, dialegs y altres frioleres
xuv
En política y negoci,
per' fer cami,
sempre val molt més que un pare
un bon padrí;
(que no hi ha home sens' home,
com se sol dir).
XLV
L'hom qui abriga ventre y pell
y du ben net lo clatell,
per forsa arribarà a vell
(si abans no mor).
XLVI
Llevats lo ventre y cames y les mans,
de mitj cos per amunt, tots forem sants.
XLVII
Quan les pren des de vestir,
comensant-se a deslluhir,
les han duytes a tenyir,
de lluny se veu:
quan pintades y brunyides
veig dones, dich, ¡aixerides!
¡no son noves, son tenyides!
¡no m' pescareu1
XLVIII
L'home qui ha d'anar llogat,
no parle de llivertat.
XLIX
¿Qui sap si lo que un hom' .fa,
pot 1w.fer.J Lo gra de mill,
¿creus tu que t'ha de dar blat?
L
Demunt la bola del mon
uns viul1l, altres hi Sotl.
u
- Tinch un dupte: si li plau,
¿me l' vol aclarir?
-. . Digau.
- Viurer mal y acabar be
(diu "BotIS consells,,) no pot ser.
-¡Sera una errada d'imprenta!
-Ca .. ! no sinyól si ho presenta
traduhit al quixotesch!
-¿Y ho toma a dir?
. Ben ela' y freschl (I)
Y ¿açò es consell?
. Consell no;
es, tant sols, afirmació.
-¿Y es~a be?
. Generalment,
però no absolutament.
Exemples: la Magdalena,
XLD
-¿Pot lo pobre'esser honrat?
-Fins Cervantes n'ha duptat.
LXllI
¡Oh sol! Si tinguesses sola,
vindrian solets petits,
y romandriam rostits
(r) Vivir mal y morir bien. no puede ser.
lo ' bon lladre, y tanta mena
de pecadó' arrepentit,
que, al últim, s'es convertit.
-Doncs, fasse m' entendre açò,
ja que ni es consell ni es bò.
-Viure mal y acabar mal.
es la regla gl1leral:
viure mal y acabar be,
per voler de Deu, pot ser.
LlI
D'esser carbassa o meló,
n'es la causa la llevò '
(Com de porch y de senyò',
se n' ve de mena.)
UII
-Lo fill d'una mare pròdiga.
y d'un lladregot de pare,
¿com podni. cumplf' l' precepte
que diu «hotlrar pare y mare?
-En cas d'honra, lo segú'
es fer-se·la cada hu.
LIV
Qui retrau un favor fet,
per eix sol fet, l'ha desfet.
LV
L'home qui molt parla d'ell,
sempre que dels altres parla,
es per' llevarlos la pell.
LVI
N o serveix lo que dira
\1ll home: per' feme apreci,
cal veure lo que fara.
LVll
En converses de cafè
tot es valor y sabè;
mes, si ve un cas, no s' fa re,
ningú hi èra.
LVIII
S'han vist exemples, no escassos,
de persones yentitats
que han reventat de tant grassos.
LIX
¿Lo sisè? Deixa! un mes,
qu'ell te deixara després.
LX
¡Deu me guard' de forasters!
Costan taula, llit, teatros,
y (per tornar-se n') diners,
LXI
Jo per la cassa deliro,
però no disparo may
si l'aucell no m' paga 'I tiro.
los habitants d'esta bola.
Si'ns vols be, no l' casis may,
no t' fixis, no t'emboliquis,
per cap dona no t' cap-fiquis,
y ves rodant per l'espay.
(Certs tipos es lo milIó'
que no tÍ)lgan successió.)
A.LPHONS P A]ÉS.
EXPIACIÓ
(Continuació)
V
L'Aurelia havia tingut una nena, feya uns tres anys. L'Eusebi, boig d'ale­~
endevinanthi un consol de tota la vida, una esperansa vivent, havia volgut
que 's digués Angeleta. Aqueix nom, per ell, era com un símbol.
Inconscientment, estimava més a la filla que a la mare: respirava per ella.
Al menys reya ben fort, la noya, quan ell la besava; tenia 'ls llabis frescos y 'ls
ulls calmes; no cremava, no tenia 'ls palmells de las mans humits y tebis ... com
l'altre.
L'estimava doblement: com a premi d'unas privacions, com a rehabilitació
de mascle, essencia de son amor de pare, y com a llas que 'I lligava al mon,
ara, que 'I convidava a viure per sempre més. La seva existencia no era ~yda,:
tenia una tasca senyalada. S'hi abandona, ab totas las sevas energIas d
anima.
•
4 QUATRE GATS
Aquella Angeleta, prima, nerviosa y blanca, era '1 seu ídol; aquells ullassos
blaus tant grossos y tristos eran un refugi segur, y n' era gelós, de tothom, fini¡
òe sa mare: la ereya tota seva: tant, l'estimava!..
Era 'I fruyt d' una revivalla postrera; no s'hi feya ilusions, ara. No consulta­va
'I metje, jai d'aquellas runas d'home, de mascle, n'havia brollat una fors a
gegant, jove ... un amor de pare.
Ella, l'Angeleta, ab l'instint natural de las criaturas (que com l'agulla d'una
brui:xula al nort, las porta sempre alIa hont troban escalfor), no 'I deixava may,
ò 'un cap de dia a l'altre.
L'Eusebi plorava d' entemiment¡ y per no cansarla, tant petiteta, pera no
rebutjar aquell brot de joventut, fentli una vida seriosa ... d'edat vella, s'abaixa·
va fins a n'ella, es feya criatura, y jugavan junts ... dels seus jochs d'ignoscencia.
La noya (com totas), als tres anys, ja 's triava las afeccions: parla\'a sempre
òelpaPd.
Si queya, ó 's feya algun mal, al plorar, cridava a son pare, inconscientment,
aixfs com totas, inconscientment també, cridan la mare.
Ell hi corria, se l'~ntava a la falda, y la calmava desseguida.
L'Aurelia, somniadora, havia tornat al neguit dels primers temps: sortia.
devegadas.
L'Eusebi l'evitava, tot y estimantla molt: estava mellor ab l'Angeleta; més
content d'ell, més calme.
Si alguna vegada, estant tots tres junts, l'Aurelia se 'I mirava com abans,
ribent, ab els ulls lluhents ... seriosa, ja no enrojía. Al sentÍrse l'Angeleta al cos·
tat jugant ab la seva barba ó ab la cadena del rellotje, «Ves, ves a fer un petó a
la mama, nena», li feya passantli la ma, amorós, per aquella sedor de cabellera
r ossa. Y al véurela acostarshi ab poca pressa, ferli un petonet ab las puntas dels
llabis, atribulada, y tomar cap a n'ell di una correguda, la mirava ell també, y
en un somrís d'ulls ... tant sols, li tomava l'ironia.
La d'ella: era allllarit. La d'ell: era a la mare.
VI
Un istiu varen anar al Vernet per si enfortian la noya, que encare que bona,
pujava grogueta y prima. L'Eusebi 'n'havia tingut la pensada.
Confiava que aquells Pirineus feixuchs, d'espatllas amplas ... li encomenarfan
un xich de forsa, que aquella verdor calenta y aspre ... li donaria més vida.
Don Enric (el metje) havia arronsat las espatllas: «com vulgui ... ¡no li pot
fer cap mall... , peró no'n semblava molt content, d'aquella anada.
MAluAN R OIG.
(Seguiri.)
Certamen dels QUATRE GATS
Premi de l'Hostaler Pere Romeu, consistent en un
objecte d 'art, al mi1lo.rdrama, representable en el teatre
de Putxinel 'lis, d 'assumpte historie, en un o dos actes.
Premi ofert per don Ramon Casas, consistent en un
dibuix de l'ofertor a la millor obra comica en un acte
(encara qUè sigui lirica).
Premi ofert per don Juli Vallmitjana, d.'un esmalt,
a la millor obra d'assumpte de l'infern, en un acte i
tot lo més dos quadros.
Premi ofert per l'escultor Manolo .M. y Hugué, d 'un
busto, a la millor obra de rnagia, i si pot esser en vers,
en un acte.
Accessits dels artistes senyors J. Gosé, Lluís Bon­nin
i Eveli Torrent.
Les composicions optant an aquestos premis deu­ran
esser absolutament inedites i s'enviaran sense fir­ma,
fins el 1 .er deJuny de 1899, a l'Hostal dels QUA­TRE
G:ATs,acompanyàdes d 'un plec clos que contingui I
nom de l'autor.
La distribució de premis tindrà lloc la primera
quinzena de Juny, avisant-se oportunament, pera donar
'temps als ensaigs i poguer-se representar les premiades
el dia de la festa.
NOTA IMPORTANT
Tots els treballs, siguin del genero que siguin, deuen esser repre·
sentables pel teatre de Put.xinel·lis, per ninots que tenen les facultats
limitades; per lo tant , aixís com la part literaria, es tindrà en compte
l'acció. .
Hostal dels QUATRE GATS, als 10 de Maig de 1899.
L'ADMINISTRACIÓ, CARRER MONTESION. - BARCELONA ~
EN PERE ROMEU
Hostaler dels QUATRE GATS
Recorda als amics i al public que tenim l~istiu proxim.
Embarcacions menors, barca ces, gabarres , vivers, remolcadors , etc.
Especialitat en yachts i bots salvavides
&EOC::I:Ó DE VEL.A.:M:EN'
Lones ingleses i del t>aís, fabricació especial de la casa,
classes especials pera 1 yacutincg
F.BI\RElUA IIA.RITI!U. * REPARACIONS
UNIC TALLER A L'ALTURA DELS DE L 'ESTRANGER
============================================~
Té abonos de dinar y ,
sopar a 20 duros al .
mes i a 24 arn carnets
de 60 menjars.
Tots els dIes, desde les
1 I de la nit, sopars a ,
2 pessetes, un plat a
es~lli.r de la carta, pos­tres,
pa, vi i cafè.
PVTXIl\T B L· LIS
CARRER MONT SION * BARCELONA * Telefon 1971
FUNCIONS PERA LA PRESENT SETMANA
DIJOUS.-Dia 18, tarda. La comedia en dos actes La filla de l'aldeà.
DIVENDRES.-Dia 19. El drama en tres actes (fantastic) La temptació del dimoni.
DIUMENGE.-Dia 2 1, tarda. Tres peces en un acte: Per una dòna, El soldat i la criada i Passa·temps
pel Tranquil.
t>ILLUNS.-Dia 22, tarda. Tres peces en un acte: El barber, El trampós i nous passa·temps pel Tranquil.
Nit. A petició del public, el drama en tres actes Les entremaliad,ures den Perica.
DIMECRES.-Dia 24. A petició del public, les peces en un acte Per una dòna, Aixerop de bastó i la
sarsuela El soldat i la criada.
En la proxima setmana inauguració de les Corrides de Toros
TARDA a dos quarts de cinc. NIT a les deu
Totes les funcions seran dirigides pel reputat artista D. JULI PI.
Se &enen beure i menjar a totes hores ® CUIna catalan~ i Francesa ® Begudes de superior qualitat Dibuix de llAMON CASAS