Rambla : semmanari català, La (1867). Núm. 12 (14 abr. 1867)

              Any I."—Núm. 12 I. L Ó P E Z , E D I X O R . — B A R C E L O N A. D i u m e n j e 1 4 A b r i l 1 8 6 7.
2 caartos cada número.
• • •
Surtirà un cop cada
semmana.
Se ven en totas las
llibrerías. SEMMANARI CATALÀ.
2 caartos cada número.
ADMINISTRACIÓ Y REDACCIÓ.
Carrer Ample, n.* 16.
LLISRZElA DS I. L0PI2,
Barcelona.
RAMS Y PA£BtA8.
Nos trobem en los últims diasdeCuaresma. Es­tem
en lo diumenge de Rams.
La Sra. Rosa ha comprat un feix debrancas de
llorer, que després li tenen de servir per 1' estofat
y la bugada. Aquesta senyora viu en lo tercer pis
de casa, y mentres hi ha una fulla de llorer, s' es­tan
las brancas lligadas en lo sèu balcó que dóna
al cel-obert. Per ella sé que aquest any lo llorer
va mes cart que 1' any passat. No tè res d' e s ­trany.
Es una regla econòmica que cuant mes es­cassa
và una cosa, mes aumenta i sèu preu, y
com que cada dia mes gent tè la pretensió d' ésser
Uorejada, es clar que lo llorer tè de seguir la
norma general.
Si la senyora Rosa sàpigues com jo, que avuy
dia tothom es Uorejat poeta, ó Uorejat músich, ó
llorejal cantant, ó llorejal actor, ó Uorejat torero,
que fins als toreros hem vist tirar coronas de llo­rer,
ó Uorejat pintor, no estranyaria, de segur, l4
aument que ha notat en lo preu del llorer.
Pero deixem lamentarse a la senyora del tercer
pis y baixem al segon ahonthi ha en Lluiset, noy
de deu anys, que esta mès content ab lo palmó
alt y llis que li ha comprat lo sèu pare, que no si
hagués tret mitja unsa del Hospital.
Ab uns cuants grills que en Lluiset ha arren­cat
del mateix palmó, ha fet un sol, tres ó cuatre
cuchs y varias creus per penjarhi, únich adorno
que hi ha posat. Ab lo palmó à la mà y cridant
jjuli! corra en Lluiset d' una part à 1' altra del
pis, y ara fa càurer un plat del escudeller, ara
trrnca un vidre, ara fa càurer y plorar al sèu
germanet; de manera, que aquella palma es la del-martiri
per la seva mare.
Al germanet li han comprat una palma treba­llada
y li han guarnit ab talls dc ponsem, peras
conGtadas y altras lleminaduras que la ninyeia
mira ab satisfacció, pensant qu' es mòlt senzill dir
que en la iglesia ó pe '1 carrer ha caigut aques­ta
ó aquella confitura.
En lo primer pis hi ha una senyoreta de dinou
anys, que la seva avia anomena Francisqueta,
Quiqueta li cridan las sevas amigas y ella diu que
'1 sèu nom es Paquita. Aquesta senyoreta, donchs,
s* ha comprat, per anar à benehirla, una petita
palma de fil de plata, tota guarnida de cupidos,
fletxas, carbassetas, pardalets, y altras cosetas,
tant propias com aquestas, per una palma. No
obstant dos joves que van à la casa li alaban mòlt
lo gust que ha tingut. Sabent que vostè la havia
comprada, diu un, no era menester véurerla per
assegurar qu' era d' un gust esquisit. jTant debò
que vostè fos lo mèu mestre, diu 1' altre, y 'm
dongués palmetas com aquesta ! Y ella, sonrient,
los hi ensenya, de la mateixa palma, un òs que
balla.
Jo visch en lo entresuelo de la casa, y sento en
lo carrer dos noys de dotze y catorze anys que tè
i fuster de baix, als que los seus pares han com­prat
dos grossos rams de llorer.
—Mira, diu 1' un, al surtirdeSta. Maria, ablo
teu ram pegaràs un colp al mèu; fingirem una ba-tussa-
de rams, y com si fos sense voler, deixarem
anar los rams demunt de las palmas guarnidas ab
confituras, y sempre n' arreplegarem algun tros
que altre.
—Està bè, contesta '1 sèu germà. Pero ara, fem
alguna creu de Malta ab aquestos grills de palma
que 1' oncle Benet m'(ha comprat.
Y aquí tenen com entre tots los pisos de casa s'
hi troban tota manera de rams y palmas que 's
portan à benehir.
FRANCESCA Pous.
C A N T D E B R E S S O L .
(TRADUCCIÓ D E W A L T E B S C O T T .}
Dorm, infant del meu cor;
Dèu ' t d ò calma.
Ton pare Talent es.
Bella ta mare,
Y los mes nobles son
D' aqueixa plana.
Tot lo que veus es sèu.
Riu y mootanyas,
Y a q u r t antich castell
Ab sas murallas.
Infant de cabells d* o r ,
Dèu ' t d ò calma.
No ' t fassia por si sent
Los corns de cassa
Pus los fan ressonar
Las tevas guardas,
Las bruixas y follets
Volen robarle,
Nafrats ne fugiran
Per cent llansadas.
Infant de cabells d ' o r ,
Dèu ' t do calma.
J a arribarà algun temps
Que per desgracia
Ne trencarà ton son
Lo brugit d' s.rmas:
Dorm, infant del mèu cor;
Dèu ' l dò calma.
Ara que ' t s ignocent
Y ' t bressan àngels.
Pus trencarà aviat
Del temps la dalla
De ton ignocent cor
Las esperansas.
P u s TiAJrat.
LO SENYOR FRANCESCH,
YH.
— La semmana entrant, senyor Andreu, tindrem que­fer
un altre genero de vida. Vostè coneix à fondo las
mevas ideas y ja compendrà per que.
—Penso endevinarho; perquè es la semmana Santa.
—Just y cabal. Y no cregui que sia pera conservar
las costums dels meus pares; si ara vingués al mon
faria '1 mateix, encara que no fallarà qui 'm critiqui y
'm diga tonto y fanàticb; pero, qué vol que li digui? ells
tenen la desgracia de pensar d' una manera y jo la for­tuna
dc pensar d' un altra. May h e amagat mon niodo
de pensar; al contrari, sempre lo he espressat ab tota
franquesa. No nv agrada la hipocresia de la classe que
's vulga; perquè vostè ja haurà observat que avuy hi ha
mes hipócritas del vici que de la virtut.
—Tè rahò, entre 'ls joves sobre tot. Son mòlts los
qui aparentan unas ideas pervertida», sent aiiís que sos
pensaments serian rectes si no fo» per la pòr de p o s a r -
se n ridícul. Miris, un dia estavan reunits set ó vuit
joves, parlant del modo que s' acostuma avuy, fins que
un d ' e l l s , que no b a t i a pres encara la paraula, digué:
Senyors, jo deeh manifestar que tinch unas ideas del
t o t oposadas à las que aquí se acaban d' exposar, per
lo tant proposo que no 's parli mes d ' aquestas qües­tions,
pus los amichs deuhen eomensar per respec-tarse
sas ereencias. 4Y sap lo que ra resuHar d' aques­tas
paraulas? Lo confessar que tots ells, 1' un per I'
a l t r e , aparentavan lo q u e tenian mes lluny del pensa­ment,
y desde llavors ja sas conversacions son mòlt d i -
ferentas.
—Ho crech bè, y de eosas d- aquestas ne passan
cada dia; es lo mateix <jue aquells casats que volen dar
à enténdrer que no fan cas de la dona y que li son in-fiels,
y may han tingut mes pensament que 'I d" ella, y
lo dia que retiran un quart mes tart arriban tremolant
à casa. Aquesta classe d' homes independents es mòlt
abundanta y mòlt variada. Son com aqnells que feste-jan,
que per un capritxo de la promesa alteran «as cos­tums,
deixan los amichs, no van à cap diversió en que
no hi siga «lla, passan horas enleras à son costat y cuy-datfn
ert faltar à la consigna, aguantan renys y malas
earas, demanan perdó de faltas que sols existeixen cu
la imaginació d' ella, en una paraula, sou uns vers e s ­claus,
y rscoltíssels; per ells la promesa no sifruínca
res; si la veuhen es per satisfacció pròpia, no |>er darli
gust à ella; si li fan regalos es per probar que son ge­nerosos;
ells han establert lo sistema d' una llibertat
ahíolnta, llibertat nova, que consisteix per ells en no fer
may la seva voluntat y aguantar tota classe d' estrava-gancias,
no sols de la promesa, sino de la germana y
dels parcs d' ella.
Si anéssim à contar casos particulars, seria lo cuento
del enfadós y no acabariam may; pero cregui que es una
de las llagas socials mes fondas de la nostra època, que
'1 home no tinga prou forsa de voluntat pera espressar
lo que pensa, que amagui las virtuts per temor al r i ­dícul,
y que volent passar per independent y despreo­cupat,
se fasse esclau de Ires ó quatre, que, com cridan
mes, sembla que tingan rahó.
Per so, com li dich, jo espressomas ideas ab aquella
llibertat que dóna lo convenciment dc pensar bè, y per
so, respectant lo que se ' n s posa de manifest en la sem­mana
Santa, procuro no distreurem de la contemplació
de tant elevats misteris.
No sè si à vostè li passarà lo mateix que à mí; pero
las ccremonias religiosas d' aquestos dias nv impres-sionan
profundament, ja per la grandiositat dc lo que
representan, ja p e r s a pròpia solemnitat.
Col-loquisen lo punt de vista que vulga, sempre veu
en ellas lo comensament d' una nova era, la regenera­ció
y la redempció del home: fets grandiosos, en los que
per forsa s* hi ha dc vèurer la ma de la divinitat. Jo
la veig en ells sens necessitat de reflexionar, ni de d e ­manar
datos. ni de entrar en discussions; la veig per
intuïció, perquè sento sa influencia dintre demí. per­què
la veig en tot [quant me rodeja y crech d* ella tot
lo que sia amor envers del home, sa criatura predilecta.
—Es cert.
—Y cregui, senyor Andreu, que 'm sembla impossible
que no ho vegi tothom ab la mateixa claretat que j o .
Avans t*nrara aquesta semmana impressionaba mes. Ara
ja no 's fa tant com llavnras, y I» gent no guarda aque­lla
circunspecció y compostura. Ha estat precís prohi­bir
las representacions de la Passió, drama à la veritat
massa senzill, y en lo temps que corra, crech que lo que
està mòlt bè en la iglesia, no déu portarse al teatro. Pero
també 111 • agradaria que en 1* acte de la benedicció dels
rams y de las palmas se procurés que las criaturas no
csidessin lo que cridan ara. La paraula juli ab que dc-mostravan
sa alegria, podia mòlt ben passar per un
crit de alabansa, dirigit .al iriunf.nl . 1 ; pero cridar com
d' alguns anys cnsà: L gall de la passió; «s una cosa
ridícula y fins indecent, y crech que son inventor no
déu estar content dc la ocurrència.
—Y dc las professons 4qué m' en diu?
—Las professons son actes del cuito que sempre hau-rian
de estar bè en aquet país; pero ; q u é vol que li di­ga?
en la capital tal volta jo las suprimiria. No obstant
las professons sòn una cosa secundaria, que solspodian
impressionar, rodejadas de la religiositat d' altre temps.
Lo que à mí m' agrada es la ceremonia dc elevar la Ve­r
a Creu, las lenebras ó fasus en la catedral, lo dime­cres;
los oficis del dijous y del divendres, los monu­ments,
ab las funcions à que dònan lloch; las ceremonias
del dissapte, comensantper lo foch nou, la benedicció
de las fonts y del ciri pasqual y lo cant de glòria. Totas
aquestas funcions y ceremonias, si Ini vejessim d' un
altra religió, 'ns sorprendrian y ponderariam sa ma --es­til,
sa magnificència y sa religiositat. Ellas, com li he
dit, nv impressionan profundament, elevan mon espe­rit,
y in omplan lo cor de esperansa. Desprès d* ellas
ja in- semblan petitas totas las cosas d* aquet món; las
penas que en ell abunrian ja no son penas per ml. Com
si in col·loqués en un punt elevat, me sembla que e s t in
mòlt lluny de mf totas las inlrigas y las passions que
agitan al genero humà, y sols sento pe 'Is homes, que
aixfs se fan infelissos corrent derrera d' una felicitat
aparent, compassió y ternura. Créguim, senyor An­dreu,
jo no tinch estudis: pero las ceremonias de la sem­mana
Santa sòn per mí un llibre que n r enseüa mòlta*
cosas, y sobre tot m' obra '1 eami, si no per ser felís, à
lo menos pera passar la vida tranquila millor que tota
lo filosofia, ja sia alemana, ja escocès**.
Lo senyor Franceseh rallà, entregarttse í sas medita-tkttt,
fins que arribarem-* easa. ^rtj * " ~ i 7 ji
A N D R E U S A L À.
SONETO D C MORT.
Oh mort erMl, quant miro en ta figura.
Horribtemevrt sent' pena dins mon cor.
Mes naix un bè d' aquella greu tristor,
Que pens' suvint en la divina altura.
Pens- per salvar la fràgil crea tur*
Dèu Jesu-Crist gustà gran amargor;
Que, mort en creu, snfrl cruel dolor
Sols per finir la nostra desventura.
Donchs passient vull contemplar ta vista,
En creu mirant mon Dèu crucificat
Y aixi previst no tembre ta pujansa.
Puig que per mort se fa del cel conquista
Seguint sa lley, estich mòlt confiat
Me haurà mercè, puig tinch en ell fiansa.
P E R K S E R A F Í.
REVISTA DE LA SEMMANA.
Si la pluja tè la propietat de fer surtir los caragols
de sas closcas, la cuaretma tè. sens eap dupte, la de
fer sentir bona música. Tal per lo menys dirà tot aquell
que *s prengui la molèstia dc llegir los diaris durant
aqueix temps del any. Concert per aquí; concert per
allà, música sacra per la dreta, música clàsica per la
esquerra, vetllada artística perendoine; de modo y ma­nera
que podria definirse la quaresma dthent: t E s aquell
temps del any en que 's mortifica '1 ventrcll y se r e -
crean los oidos.»
Proba sino. Liceo 'ns ha donat un reguitzell de s i n -
fonías, las raès desconegudas dc tant conegudas com
cran, y qnc d' altra manera lo piiblicli no hauria escol­tat;
pero ja veuhen, era en concert, que 's edm si d i ­guéssim:
;Era en Quaresma!
Ycom si això no hagués sigut sobrant, va venir per
assegurà 'I partit Lo GRAN' CO.NCEBT RACIONAL, que va
ser la torna dc la festa.
Ab franquesa; y no perquè *ns digan allò de la fame-ll,
I y d' aquella paraula ab que fa chistes dramàtichs I'
autor de la Teta gallinaire: desde 'I punt que vaig
véurer lo programa, y vaig llegir tants noms, poch
mès que desconeguts , y se va fer patent la falta de
tants altres sobradament coneguis lo C O N C E B T N A C I O N AL
'ns va fer atmctlla.
De totas naneras, la empresa del Gran teatro es dig­na
de elogi, y mereix bè dc la pàtria per haver buscat
ocasió de fernos sentir composicions de nostres pay-sans,
y per ella li dònan la enhorabona. Cap; cap culpa
se li pót donar si per rahons, que no volem saber, han
deixat de concórrer personas que debian, y han presen­tat
sas obras alguns que tal vegada no degueren. La mo­dèstia
mòltas voltas es orgull. L' orgull no mereix cla-sificacions.
Passant à la execució d' eixa festa, nos reduhircm à
dir que van merèixer aplansos los senyors J A I M E N D B EC
y B U S Q U E T S , que 's donaban com à aficionats, la sinfonia
del senyor C A R B E R A , obra de mòlt bon efecte, executada
d' un modo acabat per la orquesta y sobre tot La gran
marxa triunfal del mestre S C B O E M B B L N N , que va causar
verdadera sensació. Motius elegants, combinacions n o -
vas, una instrumentació rica y un raudal tant gran d'
armonia que, en una paraula, fou, y no s' enfadin los
demés,' la pessa del concert. La marxa del Sr. Schoem-biunn
es digna de figurar entre las millors composi­cions
d- aquet genero, y per ella donem la enhorabona
al autor, aixis com als avans anomenats mestre y afi­cionats
que foren cridats en escena; com algun altre
que no recordem.
El Prado Català ns ba donat lo quart del seus con­certs,
del que ab rahó, deya un amich, que eran mató
de monja.
Poeas vegadas havem vist mès acert en escullir las
obras, mès bona execució en la generalitat del número,
y sobre tot una direcció mès acabada. No volem que ' ns
digan aduladors; vàginho à véurer, y responguin luego
de ta nostra veracitat.
Lo senyor C A S A A H T J A H A , à qui no coneixem, pót estar
satisfet de sa empresa, y nosaltres, que aplaudim lo bo
ahont se vullguia que 's trobi, estem orgullosos en con­signar
que es català.
No acabarem esta revista dc la semmana sens donar
un aplauso à la companyia del Teatro Principal, que en
I' espay de sis dias nos ha donat sis obras novas, per­fectament
desempenyadas, com ho han probat las conti-nusdas
ovacions de que ha sigut mereixedora. Lo p ú -
blich qoe ja may podia oblidar los noms de Palma,
Parreho, Capo. Pizarroso y Alverà, recordarà ab delí­cia
sa última campanya y anyadirà à son grat recort los
de la ar robadora y simpàtica Berrobianco, de la con-ciensuda
Orgaz, dc la bonica y treballadora Virgínia
Pérez y de la travessa y aixerida Serrano.
En los demés teatros han estat à 1' ordre del dia los
beneficis, ab qual motiu las companyías han fetesforsos
dignes de aplauso.
En 1' Odeon s' estrenà la pessa catalana L A Q Ü E S T IÓ
SON Q U A R T O S , de D. Modi ist Busquets, que va valer
aplausos al autor y va fer ríurer al públich.
Perquè no digan que no ' ls parlo de tot, los recomano
la publicació de Cu. L ' L A S ; no lo diari que surt à Ma-drit,
sino la obra dc Lesage, editada novament per lo
conegut Sr. Manero. La baratura del preu, la riquesa
en las làminas y vinyetas y l a direcció del Sr.Borao son
sobradas garantías per lo públich.
J O A N E S T R U C H.
A LA YERCE MARIA E SA SOLETAT-
,oh quain tri·.·.is rtafnieta
fuit illa benedictí
Mater l uigeniti!
t P e r qué i r e s tanta ta aflicció, Maria,
que aquí soleta y sens conhort sufiintne,
dels ulls no aixugas lo amarch plor que llansan?
iper qué ;ay! tant plors'?
tQuc no sabs, Mare, que ta prenda aymada
pera salvat-nos r.- ha sufert martiri,
cruels suplicis/ ;r|ue ton Fill pc i homens
en creu ha mort?
Plors' purque veus quant mal tr es agrahida
sa mort horrible, sa passió afrontosa,
com se respon à son amor sublimo
y à ton greu plany.
Ab tristor veus que 'ns olvidem mòlt prompte
del sa rrfici inniens qu" ha fet per naltres,
tornant à umplir lo c.ilzer d ' amargura
sent Unit ingrats
La nostra ingratitut es gran, sens límits,
en re estimem la mort d' un Dèu fet home,
y à tu, divina Mare. que tant penas,
uo ' t planyem gens.
Mes tu, que tant nos aymas, ja 'ns perdonas:
sabs que ab la Creu i'el Cel s' obrí la porta...
; Sigui à ton cor aixó ?uan refrigeri!
;No ploris mès!
Mes iper qué al véuret' tant adolorida
l o Cel te deixa y tos dolors 110 .• ima,
y ab ta amargura despiadat moslrantse
consol no ' t don'?
Mort ton car Fill, 1» brillant Sol s' eclipsa,
lo Cel s' endola y s' estremeix la t e r r a,
plany la Natura... ;y tu, que mors de pena,
sola en ton dol!
;Ay! ja comprenen per qué, afligida Mare,
sobre ton cor ferit per set espasas,
no hi verteix tendre bàlsam, t' abandona
en ton patir.
Si. ja recordo la missió, confiada
i ta tendresa, per ton Fill caríssim,
en lo calvari, dient que 'ns adoptessis
à tots per fills.
Puig si à Betlem parires al Dèu-ïlome
tu, Verge y Mare, sens dolors, lloada,
;al ferte al Gólgotha dels homens mare,
penns y planys!
[De Adan la culpa al Paradís comesa
à tot un Deu la sang li costa y vida,
y à tu, alserne sa reparadora,
amarchs pesars!
M. C.
UNA HERBETA PRECIOSA.
Dos criadas, Brígida y Rosa, anavan a la ciutat y
portavan cada una un gran paner de fruita al cap.
Brígida murmurava y se queixava; Rosa se 'n reya y
cantava encari.
Brígida digué: — ;Cóm pots estar taqt alçgre! Lo teu
paner es tant pesat com lo mèu. y tu no tens pas mes,
íbrsa.—Rosa contest;í:—Es que jo he posat entre la car-1
ga, una herbeta, que fa que no senti '1 pes.
Preciosa herbeta—digué 1' altre.—Jo voldria posarne
una mica en la meva carga. ^Di^am quin nom tè?
Rosa contesta:—La herbeta preciosa, que fames llau-jera
tota carga, tè lo nom de—paciència.
1 /
. A J J A k l
ECO.
En Guillemet no tenia cap coneixement del eco. Una
vegada per casualitat crida al mitj del bosch:—;Oh, ohl
—y al punt va sentir com d' unas matas liresponian:—
jOh, oh!—iQuí ets?—diguéluego—^Quiets?—li respon­gueren.—
Allavoras cridà:— ; E t s unmurriet!—;Murriet!
van contestarli.
En Guillemet, cremat, va buscar pe '1 bosch, y no va
trovar a ningú. Al arribar à casa va quexarse à sa mare
de que al mitj del bosch 1' havian insultat La mare,
comprenent lo que era, li va dir: —Si tu no haguessis:
comensal à insultar a I' altre, no t' hauria insultat ell à
tu. Aixís com de vegadas t- has vist retratat dintre 1'
aigua, aixís t' han retratat lo que deyas en lo bosch. Si
tu haguessis dit sols paraulas carinyosas, ab paraulas
carinyosas t' hagueran contestat.
Lo comportament dels altres es 1' eco de nostre com­portament
las pres de las vegadas.
T R A D I H I T S D E L A L E M A N Y .
LO VELL Y SON ASE.
Un vell y son fillet portavan à vendrer un ase à fira.
—iQue ximple sou!-digué un passetjant-cansarse anant
à peu perquè 1' ase vaji descansat.
Lo vell, al setitir aixó, posà lo noy sobre 1' ase y ell
anà caminant a son costat.
—Alsa, amigo, noy — digué un segon — te 'n
pots ben ríurer, tu a caball y el teu pobre pare qu' es
vell, à peu.
Lo vell, sens dir res, fèu baixar lo noy y montà ell.
MirétBcl-^TÜguéun tercer:—;Qufna conciencia, l o f os-tre
filWL treyant lo feUe y.'vos tant repapat!
Lo vell, al punt que sentí aixi'vagafà lo OU y lo posà
à la anca del ase.
Company—digué un quart:—^Es vostre 1' ase?—Sí,
iper qué?—contestà lo vell.—Perquè ningú ho diria,
puig lo planyeu tant poeh. Teniu bons quatre quartos
•os y lo vostre fill, y milió fariau portant vosaltres à la
pobre bèstia qu' ella à vosaltres.
—Teniu rahó, digué lo Vell ja avergonyit, y desmon-tant
ab son fill, tractaren de carregarse 1' ase y ho feren
>iti» p u i a v n un pont. Al véurer una cosa tant ridí­cul
la gent comensà à móurer soroll y à tira ríos tomà-techs,
ab qual p)uja alborotantse 1' ase, rompé las c o r -
das que '1 lligavan, y desbocantse caigué al riu desde
'1 pont y se ofegà. Lo pobre home, avergonyit, continuà
lo camí; havent après que, per veler complàurera tothom,
no havia complascut à ningú y à més havia perdut
1' ase.
L O T A C A N Y O .
l'n tacanyo va morir, y. com eran temps nritológJchs
va arribar à las riberas de la llaguna Stigia, y desitja
ser passat com los altres morts. Car on li demani la
moneda, y quedà sorprès veyent que, en lloch de pagar-la,
's va posar à nadar y arribà al altre cantó, i pesar
dels crits y pedradas que li tirà. Los jutjes estavan me­ditant
un càstich convenient per un delicte de tant fa­tals
conseqtlencias per las rendas del infern.—L' enca­denarem
à la roca ab Proraeleo, ó li farem rodar u ia
altra roca com Sisifo,—Res d' aixó—contestà Mfnos: —
hem de inventar un càstich mes terrible. Enviemlo al­tra
volta à la terra, perquè vegi com los seus hereus
fan gastant sos tresors.
T B A D I H I T S D E L I N G L É S .
LO B U R R O.
Gireu, mnncflas, un moment la vista,
pareuvos una estona
à fè '1 naturalista,
que may heu observat cosa tant bona
y veig que 'n fa moll cas lo moralista;
gireuvos y mireusel qu' allf passa,
mireuscl bè, ja no camina massa;
que, encara q u ' es poch curro,
no deixa de tenir la seva gràcia
y nobles atributs y eficàcia,
en fi, gireuvos, q u ' allí passa un burro.
Un burro, sí, rieume 1' humorada
y burleuvos, si os plau. de la ocurrència
per mès que sembli pueril demència,
que vull manifestar d' una vegada
ab I' argument senzill de ma veu sola
tot lo valor d' aqueixa bestiola.
;Així sàpigues ferho com deuria!
jDitxós de qui no es burro y estudia,
coneix ben bè I' historia
de la natnralesa,
y pót tenir la glòria,
10 gust y la ssbesa
de ferse un nom lluhit à sa memòria;
que no li fal'ar.ín de cert paraulas,
conceptes y motius d' hermosas faulas,
pera contar ab grave y dolsa frase
totas las prendas y virtuts del ase.
Dirà, lo qui bo sap dir, com eixa bèstia,
en mitj dels altres brutos de sa colla,
se cria y dèsarroslaí j U j fD ò
sense donar al home cap molèstia.
Pollí, sols tè pelitas travessuras,
y dóna salis y brincos,
y fa quatre posturas;
mès dcssegult que pot ja dú la carga
y la fatiga y lo bastó soporta;
no mira mny si la distancia es llarga,
si la senda es dreta ó bè si es torta
com la rahó que dèspota *1 goberna.
E l l t c la gran virtut de la pariencia
portada fins al límit del martiri;
no hi ha perill que 'i queixi ni suspiri
per mès que la inclemència
ó la burrada del sayó que '1 mena
11 desbarati 'Is ossos de 1' esquena,
la pell li despednssi, lo magulli;
y com que ja es tant ruch y tant benigne
i tot s' avé y resigna,
y s' acomoda y calla
per un xiquet d' estona de fè '1 dropo
7 la misèria d' un grapat de palla.
;Oh bèstia dòcil, digna y bèn trobada!
;Qué fora del pagès sí tu no foras
tant ajjmal! La teva carcanada
sosté 1 mès rodo pes à totas horas;
i voltas portaràs sachs de civada
q u ' e n ta desditxa éolsament oloras,
ó la garba d' ofals que t ' extenua,
si, com se sol, tè la Higan à la cua.
Lo traginer cor.fia
à sobre del teu llom la mercancía;
tirànich ne diposa;
y quant te descarrega
si vols refocilarte encara ' t pega
y cansat del sèu tr.ifech hi reposa.
esquena com ho seran pocas!
iOh, burro, que la tens sempre amanida
y que hi has dut arreu à tants tanocas
durant los dias de ta trista vida!
Tu, que has pujat las escarpadas rocas
de Montserrat... Talment pareix mentida
que pugan tos iguals encaramarse
y conduhir la gent al santuari
senscàurer y cstrellarse
d baix d' aquellas timbas!
Jo. sempre mòlt contrari
de fer als altres ni favors ni agravis,
dech dir per experiència
que los que van allí son burros sabis.
Es dir que m' enlussiasmo
al contemplar tant gran preeminència,
no para aquí del burro la cxcel-lem ia,
à mès notables fets sa espècie 's troba
que no son per nosaltres cosa nova.
Sabem com la salut nos aparella
la rica llet que 's muny de sa famella;
del ase s' aprofitan també 'ls trossos
que s e 'n fan mistos y botons dels ossos;
ab sa curtida pell tenim baratas
la pell de las sabatas;
y crech aprop lo dia,
que, com que som tant farts y tant panarras,
nos menjarem sa r am ab golosfa,
si es que ja no ho fem en butifarras.
Veyem en temps remot com I' adoravan
sacrílechs los gentils quant temeraris,
y n' hi havia que '1 divinisavan
en mitj dels seus fastos y desvaris.
Samsó una volta n' agafà una barra
trobantse en la batalla;
y com aquell qu' amarra
pe '1 mànceh una dalla,
sens fer gayres rodeos
à cops va derrotar mil Philisteos.
Veyem mòlt mès cnsà com s' utilisan
las forsas del jument d' una manera
que quasi de debò lo divinisan.
Veyem una somera
que dú, fidel, à una distancia llarga
fugint d' Egipte la Sagrada Carga...
jAl burro sols estava reservada
sens dupte aqueixa glòria, I s \
que porta desseguid' à la memòria
com feu après la triumfal entrada
lo Salvador del món à sas espatllas,
en mitj de palmas y alegria tanta
dins lo recinte de la Ciutat santa!
Prou, ase, prou, que may acabaria;
no puch jo referir tot quant rne:<·.\· s;
tens tu mès mèrits qu' una lletania,
pero. com ets tant ruch. no te' ls coneixes,
tos fets t' han donat ja tal nombradía,
y abella tant hi brillas, tant hi creixés,
que quasi fa viu, sabí, noble y curro
tenir la dilxa de semblar al burro.
Consol enganyador d' aquella pena
que causa al esperit nostra ignorància;
un burro cs 1' escarment de 1' arrogància
y càstich del orgull q u e ' n s desordena.
Ningú vol la semblansa de sa mena:
lo tonto, plé de vent y de jactaocia,
«e creu trobarse d' ell à gran distancia
y es que '1 jeperut no *s veu la esquena.
Pero si '1 que va dret presum de sabi
mirant ai burro de distancia inmcnsa.
si pera crilicarnos obra '1 l'al i
bramant ab pertinàs malcvolcnsa,
y 'ns tracta d' animals com un agravi,
no 'ns farà tant agravi com se pensa.
ANTON SALA.
X I U X I U.
,Ar.i tl que .«-rem sabis!
Un íiJcuer del carrer de la Bo'|ueHa ven abecedaris,
en compte de pinyonets y cslrcllelas.
i tus lo vcntrell tindrà lletra menuda!
«.•.">'( I* r,-gs> «ris i > h »n
Se 'ns ha preguntat quin es lo dentista que Ta saber
tréurer tant bè las deu., del trident que porta'l Neptú
de la Riba.
• •
La empresa del Teatro Principal se porta com una
empresa principal. Tanca las p ·rt..«. al só de las ulli-,
mas palmadas que arrencà la companyia dramàtica y
j a se prepara pera ol rirlas al toeh de glòria ab una,
companyia d' òpera que estem segurs tè de agradarlos.'
Vagin con t a n . Las germanas Marchisios, los tenors
Yillani y Corri, un barítono y un rariealto, dels quals
se n dònan los mès lions informes, lo baix Ordinas y
en tractes ab lo Selva j t t aixó ab sas corresponents
segonas parts, entre las que íiguran la senyaràs Fossa,,
Ferrer, y lo senyor Baraldi; y diguiu si no es ganas
de complaurer. ,
Las óperas que "s cantaran son la Norma, Cenerertto-'.
la, Barbero, Gasta, Semiramide, Poliuto, Matilde de
Schabran y altras de reconegut mèrit.
Sols falta que 'I públich correspongui als esforsos del
empressari, que bè ho mereix. •
• '-.••) '-nti atri.'! . i ii • • l·iii
Lo teatret. que s' acaba de construir en Sant Gervasi,
s' anuncia la companyia ab que s' obrirà per las p r ó -
ximas Pasquas.
En lo mateix cartell, ahont se Qxan los preus d' abo-i
no y los preus diaris, hem notat que t i n t costa un si-!
Iló com una lluneta. .Aquesta si que no havia filat fins
avuyl
Q U A D R O .
Ella s' està i la finestra,
ell pe *1 carrer, passejant,
la lluna en lo cel penjada
y lo sereno cantant.
Ella sembla qu' està trista,
ell sembla que trist n' està.
la lluna està fent lo ple.
lo sereno...aixís... lau, tan.
Ella de prompte sospira—
ell de pron'pte susp rà...
la lluna de prompte 's tapa
y '1 sereno s' allunyà...
Hi hagué un rato de silenci
ella quieta, ell aturat,
la lluna en lo cel taparia,
lo sereno lluny, cantant.
Fan soroll... ella tremola,
ell comensa à tremolar,
la runa altre cop s' ovira,
lo sereno ' s va acostant.
Se sent un cop .. es à n' ella...
un fàstich que per ell va...
per la lluna y pe '1 sereno
ni un mot, ni un cop, ni un ;aut
Ella fuig esparogida,
ell reb i sobre un ruixat
la lluna segueix tant fresca,
lo sereno tan trempat.
A tot aixó tocan horas...
las quatre en la Catedral,
la foscor ja va perdentse,
la claror ja va apuntint.
Ella llevant de sa mare...
ell cridant que i' han mullat,
la lluna apagant sa llum
y '1 sereno lo fanal...
Ella plorant se n va al llit,
ell del ruixat i dar part...
la lluna à esperar !o vespre,
lo sereno à descansar...
Al vespre surti la lluna,
lo sereno va cantar;
mes ell y ella no hi erm.
jVetaquí él qüento acabat!
A B C. D. E. Y F.
V U I T S Y N O U S.
' Un senyor, que passa per tonto, deya I' altre dia:
—D' ensà que las donas I' han donada en pintarse,
no J veu una cara booica per remey. •
—Nocrech que ara digui de mí qne so mal profeta,
senyora Reparada.
—jPcr qué?
— iNo-s recorda qne fa deu anys vaig pronosticar que
ab lo temps vostè seria mes jove que la seva filla?
l u^Vl'ixtt l*>*uT·lWee*t?f i"' «»! m •< )s«»r,q r>» i
— Sens dupte: vostè s' ha plantat à trenta any» y la
seva noya *n tè trenta dos.
sor ni. M i l » **t"Mt *8.l f.lli t^iiip í«D* i l V ) t J i n >tf>ri
y , | | , , »..»,. l ' l i ...
Feyan c írrechs à un marit los parents de sa muller,
perquè li donava mal tracte, y ell los digué:
—Avans baurian de conèixer que tot es pur afecte,
perquè, qui bè ama, bè- castiga. lf. ) ( l I
•-•'•«•'« •••>•••<•* uwfMy./ .«vrsl c U S J Í U V M J I
Un home, que havia viatjat mòlt, deya en nna renniò:
—Uris vegada, trobantme en Rússia, vaig ésser con­vidat
à las bodas d' un d' aquells senyors, que sòn los
mès richs del mòn. No bé vist res mès grandiós. En lo
parquedel castell estavan col-locadas taulas pera dinar-hi
mes de deu mil personas. y allí baurian vist un camp
que servia de cuyna hont se guisaban infinitas cosas, y
entre ellas bous enters, pero farsits de moltons.
—iQuína cosa mes embafadora! li digu« un.
—No: perquè los moltons estavan farsits de perdia*
y aquestas de galls dindis.
—jBoIa! cridaren mòlts.
—S' enganyan, digué lo narrador sens perturbarse.
perquè los galls dindis eran trinxats.
Deya un jovenet à una noya de 15 anys desconeguda:
—Senyoreta, aquí li presento aquet jove.
—Y i vostè ;quí '1 presenta?
—jA mi? lo mèu desvergonyiment. •
Cp.Wlif Ml e.f •»') .indq ? • u . í ' i . w i h o i í V
Una vegada li van robar à un senyor dogas pesseta*,
y va dir, com dihuen mòlts. Per tonto penjaria al que
me ha robat. ^Quí li fa ser lladre per tant poca cosa?
Suchsehl que.passat algun temps, lo senyor, trobantse
fora, fòu sorprès per uns lladres que, desprès d« saquei-xar
tota la casa y apoderarse d- ell, lo lligaren, y lo
principal li exigí que cnlreguéstot loque tenia amagat:
y no creguis, li digué, que sia per codicia, sino perquè
m'tingas en bon concepte, lo dia q u e f vaigpendrerdu-gas
pessetas vas dir qu' era un tonto; mira si be aprofi­tat
las llissons, y dóm lo diploma de talent.
.ííiíuaü.n )19> ·i'»»i·i«'{ei il on- J UD
» •
—iQue ' s erru que jo combrego ab rodas de moll?
—Lo '•jo crech, es que vostè no combrega may.
, Q U È F A I C?
Francament, aixó no es víurer,
ab franquesa, aixó es morir;
eslich prendat d' una nena
mes salada qu' un pernil,
mes dolsa qu' un terrosset
y mes roja que '1 carmí...
y ara, que ja li he fet 1' os,
•m trobo ab un compromís;
;bè! 4qué faig? ;que m' hi declaro?
;quí sab si 'm dirà que si...?
U si 'm dóna una carbassa?...
;Vaja, senyors, n' hi ha un gran tip!.
si 'm dóna carbassa, prenia
(que ja es un regalo trist;)
y si ' t diu que si allavonsa»
carrega ab lo compromís
de fer 1' hora cada dia
à casa '1 tèu r a t o l í . ..
y pòrlalas al cafè,
als passeigs 6 bè als jardins,
y sempre ..fluixant los quartos
com si un home fos mòlt rich^ ; ,
y digas sempre à la nina
requiebros que siguian fins,
tant si estàs trist com alegre.
tant si diu com si no dia.
Y ara regà la li un bano,
6 regàlali un vestit,
com si un hom tingués mòlts quartos
com si un home fos mòlt rich.
;Bah! ;bah! ;bah! no m' embolico,
no vull sé un pobre infelís;
;pero bè! si no 'm declaro...
si m' ho callo y no li dich,
^cóm rediantre podré viurer?...
;eóm faig anys, pobre de mí?...
•,Ay amor, cóm m' has posat!...
ves qui may ho hauria dit...
Jo só unas devanadoras,
1' amor la troca de fil;
;ay, amor mèu! quant capdellas
te 'm fas segui y resseguir...
Francament, no sè qué fer,
si li dich, si no li dich...
Veig que aixó del estimar
sol donar mòlt frenesí,
val mes que 'ns desenganyem,
qu' apaguem aquet foch viu.
que 'ns quedem devanadoras
pero sens troca de fil,
y que olvidem lo passat.
iFémho donchs? Au, ja està dit.
AUTOS ET SERRA.
S o l - l u c i ó à l a E n d e v i n a l l a.
Lo Vapor.
S o l - l u c i ó à l a X a r a d a.
IJar-ba-ra.
rr, • auiD i : sl à > c i m cm
S o l - l u c i ó al G e r o g l i f i c h.
Sobre la moda hi ha distints parers.
E N D E V I N A L L A .
No tinrb còlsos y tinch brassos;
qne sò coixa ningú veu,
y no tinch mes q' on sol peu,
y atmiran mòlts los meus passos.
En los pits dels caballers
y de los pobres estich;
no parlo, pero mòlt dich,
y tinch amichs verdaders.
X A R A D A .
Quant vaig de prima y segona
me 'n porto sempre la prima,
y que 'm fa mòlt de servey,
perquè 's coneix que m' estima.
Sempre en tercera y primera
i parar va la farina;
busca m a i í j o n o en solfa,OJ
si 'I buscar no t' amohina.
Laterta gasta salut,
y per serho jo à Dèu preeh.
De (ot tothom quasi -n porta.
iNo ho endevinas? No ho crech.
S. G y T-G
E R O G L I F I C H .
LSSOOSS D E L
KO 41 OH i XXX i:!:
u ?*n*iriü/ J.I. \\ fi ufingl ullím 7 .íiíi ;/iJtu*f oí v ÉOY
Las sol-lucions se donaran en lo número pròxim
E. R . — I g n o c e n t L ó p e z.
18S7.—Imprenpla de Narcís Ramírex 7 Comp&arla.
Mtjede Escudellen, número i.