Rambla, La (1931-1935). Núm. 097 (23 nov. 1931)

              ousimo¦mlimmjsmoustios
•
esport i eintadania,
Barcelona,
23 novembre de 1931
~->~~..¦-o-em<so¦ww•¦¦.<.~..awaiw.a...m."-oimolor~1,1
I El prestigi de
Catalunya está
en joe
1~~1~0•1~1•0~11.0•M041¦0.~.~~~1~ i>0•¦•04
Any II. — Número 97 Redacció i Administració: Rambla de Canaletes, 13, pral. -- Teléfon 14757 Impremta: Barbará 11 i 13 -- Teléfon 19603 Preu: 15 céntimos
El Camplonat de Lliga ha començat
1:1 Barcelona vencedor a Irán 1 l'Espanyol, al
sen cantil : El Catalunya perd
a ~reta
ESPORT
PARADOXES
Digueu-ne paradoxes, digueu-ne el que
més us agradi. Peró no ens negaireu
que té una certa grácia que ara que
els futbolistes catalans tenim una
autonomia, no s'hagi pogut acabar
el campionat de Catalunya — posat,
per aquest motiu al nivell d'una cosa
secu.ndária— per tal de poder jugar
el Campionat de Lliga. Nosaltres, en
t'ir aixó, no volem pas carregar les
culpes a ningú. Potser discutiríem
molt i acabaríem — aixó amb tota certesa — sense po
sar-nos d'acord. Només volem remarcar el fet curiós
que ara que tenim autonomia el Campionat catalá
passi a segon terma i vagi a remolc d'altres competi
cions peninsulars.
En futbol, peró, !estern tan acostumats a les para
doxes!
Tenim a la vista un altre cas. El cas del Barcelona
i de l'Espanyol respecte a la contractació de jugadors.
El Barcelona, que sempre ha lluitat amb una signifi
cació més que catalana, catalanista—i per aixó ha
estat sempre el club de les simpaties rnáximes — es
dedica a reclutar jugadors estrangers per reforçar els
seus efectius, mentre l'Espanyol— que en l'aspecte ca
talanista ha estat sempre l'antítesi del Barcelona —
adopta la táctica d'aconseguir jugadors catalans.
Es una trista paradoxa que els fets cada dia s'encar
reguen de confirmar. Després de les adquisicions de co
mençaments de temporada, mentre l'Espanyol reforga
els seus rengles amb jugadors nostres, ben nostres, com
Florença, Garriga, Cristiá i Redó (l'adquisició deis quals
no conceptuem que fos impossible al Barcelona quan
els ha aconseguit l'Espanyol), el club campió es llança
a la formació d'un equip de negras i mig negres i con
fía afegir tres brasilers més a la llista deis inscrits.
Les raons que hom vulgui allegar en defensa d'a
questa actitud difícilment ens convenceran. Els fets
són prou eloqüents perqué les excuses puguin esborrar
los. Tothom sap que el noranta-nou per cent de juga
dors catalans tenen com a i•lusió máxima jugar al Bar
celona. Molts cl'ells van a parar a l'Espanyol o a altres
equips perqué troben tancades aquelles portes que són
obertes als jugadors que venen d'altres terres. Si no
és tal com diem ens agradaria de saber a qué és degut.
Peroné ja sabem fins a on poden arribar les condicions
económiques que poden oferir els altres clubs.
Nosaltres entenem que el Barcelona, fent honor a
la seva significació, hauria de tenir interés especial a
fer els seus equips a base de jugadors catalans. Passi
que, en moments de crisi, s'acudeixi, com a recurs tran
sitori, a cercar reforc,os forasters. Peró que es faci
quan és possible de trobar bons elements a casa, a més
de paradóxic és lamentable, tristament lamentable.
L. AYMAMI I BAUDINA
EL SUPER-ESPECTACLE DE L'ESPANYOL
TRACA
VALINCAMA
4<lk,
amar
111111
\
—Que, van a fer, una apoteosis o un concurs de balls regionals
---Res d'aix6. Van a jugar un partit de "Lliga" 1
,PARIS
‘s
MAMAN• ARILLA
•1, CAMPIÓ ESPANYOL
QUEHA ENTPAT A PARÍS
PE-P LA PORTA GRAN.
tro,
Al3h.\;\IS
Una cicatriu.
Un punt de sutura.
Un ull de vellut.
Un altre punt de sutura.
Una altra cicatriu.
El blanc deis dos ulls envermellits
de sang.
Un senyal al mig de la barba.
Cinc o sis morats convenientrnent
repartits per la resta de la cara.
Heu-vos ací una panorámica del
físic visible del madrileny Anilla.
Ha vingut de París. Ha passat di
vuit dies a la capital francesa. I ha
tornat transformat.
Variacions en la part física i en la
diguem-ne moral. Ah. i en la material
també.
L'ex-funcionari de Teléfons és avui
un gentleman. Vesteix apila elegancia,
llueix un pullower distingit i sap por
tar el coll fort, que ben mirat és molt
més difícil del que molta gent es
pensa.
La seva excursió a la Ville-Lumiére
ha estat decisiva en la seva vida. Ehl
mateix ho ha confessat.
—Sóc un home nou. Ern sento tot
un a:tre. Ara em veig ben orientat en
una nova vida d'horitzons
El discutiem abans? També el dis
cutirem ara. Paró aixo qué hi fa? Si
precisament quan un home és discutit
és seny-al que deu valer alguna cosa.
—Tinc vint-i-quatre anys—diu—,
peró estic segur que no he arribat
tard. Deis eint-i-quatre als vint-i-vuit
cm penso que seran "els meus" qua
tre anys...
Qu Ii havia de dir al modest i sim
patic púgil que s'enfilaria tan de pres
sa ?
—Reconec que he estat molt de sort.
Em van oferir el combat amb Angel
man, l'home del día a París, i cm va
faltar temps per acceptar.
—En boiles condicions?
—Eran bones, si Peró encara que
no ho haguessin estat. Quina impor
tancia podien tenir els francs que
m'oferissin? El que rifinteressava era
l'ocasió de presentar-me al públic in
ternacional de París. Era la meya
oportunitat
—Hi haurien anat de franc?
—De franc i afegint-hi diners, si
hagués convingut.
—Per?) afortunadament no ha estat
així, véritat?
—No, és clar. Van donar-me qua
tre mil francs.
—No está malament.
—Ja ho cree que no. A París no
cm coneixia ningú. A més, estava
acostumat a cobrar bastant menys. La
mil:or borsa que he tingut a Espanya
ha estat de sis-centes pessetes.
—Quina impressió et va produir la
victória aquella?
—No ho sé explicar. Vaig pujar
al ring un bon tros eohibit. Els pri
mers cops d'Angelman cm van sem
blar molt forts. Indiscutiblement és
1
:in formidable pegador. Pekb vais as
molt bé, i al meu torn vaig
replicar amb contunclancia.
—Després...
—Al segon round el públic ja cm
Ja animar. Hl havia molts espanyols
al combat. Ja cm vaig veme salvat.
Vaig posar tota la nieva ánima en la
lluita" I la resta ja ho sabeu.
—Sí, un triomf ciar, net, merescut...
—No sabia el que em passava. Tot
aren felicitacions, abraçades,. estretes
de má... I de seguida Jeff Dickson ami
I contracte per sa,- ir alib Genap.
—Atnb incas i.'árts?'
—Den mil. I la prornetinea de sor
.r amb Young Pérez, el campió del
eón, cas de batre l'americá.
—Que també ha sucumbit...
—Sí, ha sucumbit... Per& qué vo
leu? No estic gaire satisfet de la ma
nera com he aconseguit aquest triomf.
Hauria preferit un Genero noble...
—Impossible!
—Hauria volgut poder boxar. No
va ésser possible. Llástima!
—Llástima? Potser aixó que avui
és fet i fet una victória...
—Ho hauria estat igualment. N'es
tic seguríssim. Em trobava molt bé,
magníficament bé. Sempre he portat
omlt bona vida. Estic molt sanear.
M'havia preparat a conscilncia. Esta
va molt segur de mi mateix. Us pen
seu que anima poc una victória corn
la que vaig obtenir damunt Angel
man?
—Si, és clan, peró Genaro...
—Res. Genaro absolutament res. Es
un brut, res més que un brut. Pugi
lísticament está acabat. Ja no té cop.
Et pots deixar pegar impunement per
qué ja no fa gens de mal. I ehl ho
sap molt bé, tant, que la seva millor
arma no són els cops de puny, sinó els
cops de cap. Al primer round ja em
ay obrir una cella. Aixó cm va des
orientar. Més tard cm va donar tants
i tants cops de cap que el director de
combat, Mr. Veisberg, el va amones
tar dues vegadés. Vaig estar cinc
rounds que no sabia el que cm passava.
Tenia la cara plena de sang, m'havia
obert aquest forat al pómul i aprofi
tava del cos a cos per fregar els cor
dons deis guants per les meces ferides.
El seu comportament era inhuma. Per
sort en el descans del cinque al sisé
round el meu manager Leclerc acon
seguí deturar-me les hemorragias, i
vaig reprendre la lluita amb més em
penta que abans. Genaro es va veure
perdut. En un round vaig apuntarme
més avantatge que eh l en tres. Ales
hores va ésser quan es produí el des
enllaç. En constatar que jo boxava
boxava amb tota l'anima i que ell es
ressentia de l'esfore fet, degué preveu
re que tindria treballs per acabar els
deu rounds i opta per fer-se desqua
lificar.
—Home...
—Sí, sí, el cop de cap a la barba
que motiva la desqualificació a és
ser tan intencionat coro els altres. I
ell ja sabia que després deis dos avi
sos, si reincidia deturarien la ruita.
Renegava con-1 un carreter. I cl públic
el xiulá e?trepitosament.
—Bon públic el de París?
—Ja ho crec! Molt imparcial i inolt
just. N'estic contentíssim.
—I ara qué?
—Dickson cm manté el comprorrio
per sortir amb Young Pérez.
—Per al titol?
—Segurament Faig el pes amb faci
litat, i a París encara més. Pero ne
cessito un mes i mig per posar-me bé.
Comprendreu que arnb aquesta cara...
Hem tingut teta aquesta couvrisa
pel carrer. La gent passa pel nestre
costat i contempla amb curiositat la
SPANYA
,/
DEspPls
IPA 4 El
cara desfeta del campió. Remarquem
que una noia s'ha esgarrifat davant
tanta tragedia.
—Aixó no és res—diu Arilla—. A
París havien de veure. Amb un parell
de ches se m'ha curat molt. L'enderna
del combat ni els de casa meya no
m'haurien conegut.
Fem una pregunta decisiva.
—I aquí qué penses fer?
—Tinc pendent un combat amb Las
Heras, pel títol deis mosques, peró
com que la Federació Espany-ola ha
allargar el termini, segurament abans
sortiré a París amb Young Perez.
—I Ferrand?
—S'ha pariat d'un combat anib dl.
L'acceptaré amb molt de gust, sempre
que no cm vulguin pagar amb trenta
céntims.
—I si es fa, qué passara?
—Que sé jo! Ferrand é> molt bo,
per6 jo estic en molt bona forma. Si
m'ofereixen el combat en 'ames con
dicions, no el refusaré. Precisament
era va saber greu la manera ccan aig
guanyar el títol a la báscula.
—I després tornarás a París?
—A París i a Londres i a Berlín.
Jeff Dickson m'ha parlat de imites
coses. Es una gran persona Dicicson.
Ah, i que tinc un manager, Lcclerc,
que val un imperi. Tot el que pugui
dir d'ell és poc.
—Portes incites fotografies de Pa
rís?
—Mollas. I molts retalls de premsa.
Guardo tot el que han dit de mi els
diaris francesas. Ara me'n aig cap a
Madrid a reposar. Allá, amb la meya
familia colleccionarem tots aquells re
taus. En porto molts, molts. Els de
casa' quan ern vegin estaran molt con
tents. Els eny-orava molt els de casa.
—I a la xicota no? Parqué bé en
deus tenir...
Arilla ha somrigut. Ha semblat que
‘acillava. Paró sha decidit.
—Sí que en tinc. No té res de par
ticular, oi? Hi penso molt, per') no cm
destorba gens? Veieu? Li porto aquest
petit record de París...
I el campió ens ha mostrat, amb
emocio, unes magnifiques arrecades...
XAVIER PICANYOL
FUTBOL
Els resultats
—
PRIMERA DIVISIO
Madrid-Athletic Bilbao,
Espanyol-ValIncia, 3-o.
D. Alavés-Racing, 1-2.
Arenes-Donóstia, 2-1.
Unión-Barcelona, 1-3.
SEGONA
Castelló-Betis, 2-2.
Múrcia-Cataluny-a, 3-o.
D. Corunya-Sporting, 3-2.
Sevilla-Celta, 4-1.
Oviedo-Athletic Madrid (ajornat). 1
LISPOIRT -
I L1 DO1N1 J30
A TOTES VOSALTRES,
COMPANYES
Totes vosaltres, companyes, sa
beu que existeix a Barcelona un
Club Femení i d'Esports; pero no
totes vosaltres coneixeu aquest
Club. I caldria que el coneguéssiu,
perqué és una obra tan barcelonina,
tan catalana i, alhora, tan europea,
com és l'esperit mateix d'aquesta
Barcelona nostra.
L'esperit del Club és fermament
catan, prácticament democrátic i
raonablement feminista. Aireó diuen
els llibrets de propaganda del Club, i
aquesta és la veritat. El Club Feme
ní fou instituit en temos de la dic
tadura, donant-se, tácitament, per
llengua oficial, la catalana; és indis
cutible, dones, la catalanitat ferma
de l'associació, catalanitat pura allu
nyada de tot partidisme polític. El
Club és prácticament democrátic,
de deba democrátic; aixó vol dir
que allí dins la igualtat i la frater
nitat són un fet, i que no es distin
geix per cap mena de categoria la
més rica de la més pobra, la més
savia de la més ignorant; allí no
hi ha ni aristocracia del dinar, ni
aristocracia de la intelligéncia: ger
manor, i res Inés. El feminisme del
Club és l'únic raonable; és el que
consisteix a treballar pel millo
rament i perfeccionament físie i
moral de la dona.
La idea fonamental del Club és
fer una veritable obra social, tot el
més popular, tot el més divulgada
que sigui possible. El dir divulgada.
significa que ningú n'ha de quedar
exclós, ni de dalt, ni de baix; que
tothom s'hi troba bé, sigui qui si
gui, rnentre senti la germanor; i
que fins fa arribar els seus beneficis
al públic que no li pertany. Popular
no vol din barroeria: vol din hos
pitalitat i modéstia, amb bon gust
i distinció. Per aixó és que el Club
s'esforça per mantenir-se d'unes
quotes realment infimes que paguen
les associades. TRES PESSETES
AL MES!.., I per tres Pesaetes al
mes, tenen dret les sócies a totes,
absolutament totes, les seccions del
Club, sense haver de pagar mai cap
quota supletória per cap concepte;
poden practicar tots els esports, ten.
nis, basquet, atletisme, esgrima, na
ació, patinatge, escacs, excursionis
me, sota la direcció d'entrenadors
cmpetents; assistir a les classes de
gimnástica i de rítmica, i als cursets
i a les v'sites instructives; sotme
tre's a la revisió médica; servir-se
de les dutxes, de la Biblioteca; as
sistir, durant tot l'any, a l'establi
ment de banys de mar del Club, si
tuat a la platja de Badalona; obte
nir, cada mes, un exemplar de la
revista portant-veu de l'entitat...
Els campa d'esport i la platja
estan oberts i a la disposició de les
associades durant totes les hores del
día. Ni ha al Club una Comissió de
Cultura que s'ocupa de mantenir la
Biblioteca, d'organitzar conferén
cies, concerts, concursos, exposi
cions, cursets, visites...
El Club Femení dedica especial
atenció a la formació infantil, con
vençut que el millorament de la
dona s'ha d'emprendre des de la in
fantesa. Les "daines" paguen tan
sois una pesseta al mes, i, si són ger
manes o filies d'una sócia, cinquan
ta céntims; tenen gimnas, classe de
rítmica, excursions, ensenyament de
morse i de sardanes, natació, bas
quet, secció própia a la biblioteca,
escacs, visites instructivas; quan
van als camps d'esport, els diumen
ges al matí, són acompanyades per
una dirigent del Club, i la familia
no ha de fer més que deixar-les i
recollir-les a la placa de Catalunya;
ara s'organitza, per a elles, un con
curs de dibuixos i pintures...
El miracle de fer tantes Coses
amb tan pocs diners, sense comptar
amb cap subvenció, només és possi
ble per l'entusiástic esforç de les
dirigents i de les associades més
amants de l'obra, les quals traba
llen tot el que poden i supleixen,
amb avantatge, un nombrós per-o
nal.
Es fent-se cárrec d'aquest mira
ele que l'Ajuntament de Barcelona
ha concedit al Club Femení la uti
lització de les Termes municipals
de l'Hotel niírn. 4 de l'Exposició.
Quan el Club estigui installat allí,
les associades tindran la piscina a
llur disposició durant tot el dia.
També té el propasit, el Club, d'es
DISTRACCIO
Un periodista esportiu, mole con:-
gut també per les seves actiwitats d'en
trenador d'un popular club femení, vi
assistir dies enrera a un sopar de cal.
re popular en represesttació del seu
diari.
A mig sopar, !'honre que va i pre
gunta amb tota /a bona fe del tizón
al Sets veí:
—Escolteu: ?aquest soPar, amb nto.
tiu de qué és?
Al preguntas amb un xic niés se
entravessa la botifarra amb mozzge
tes que en aqueli n'ornen! eslava "des
patxant".„
LES NOIES LL FEMEN1
Les noies del Club Fenzeni i d'Es
Ports estan Inés satisfetes ami'
la ces-rió de les termes de la plaça
d'Espazzya.
Aquesta satisfacció és molt justifi
cada i la compartinnt perqué ara, al
menys, aquelles installacions serviran
per a alguna cosa.
CANVIS DE "MAILLOT"
Hi ha un canari que ens cosita coses
que encara que semblin fantasies és
converteixen en realitat.
Amb ai.ró dels traspassos abans
d'hora hi tenins ros izas que ni de per
diguer. Perá.l'ocell no en: enganya.
Per ara, sabent que corren rumors
que el Burla a la temporada Propera
miraran d'obtenir En López, del Sant
Andreu, que els fa molt goig; En So
ler, de l'Espanyol; reingressar En
Lluc, deixat a l'Europa-Gracia Cata
lunya (Raó social), i En Graells, tant
bé de l'Espanyol.
També sabeos que el Badalona vol
En López, de l'Harta. Que Cruz es
cotitzará a preu elevadíssitn, i que cap
allá al Vallés se'l miren anzb nzolta
atenció, i que... prou calendaris, que
bé !‚ron el canari catalá C71.5 donará raó
de nzoltes d'a,stcs coses.
EN OBSE
Q .; DEGUDA
MENT
En Josep Canzpanzá, campió de Barl
celona per pocs mamelas per equivo
cació. va rebre de marts' del tinent
d'alcalde senyor Puig Monner, el ra
mal de flors que s'acostzinza. a oferir
als vencedors de les carreres.
Després d'escoltats tots els Parers,.
i haver !‚res mides sobre el terreny,
va resultar nou camPió Vicents Ce
briaze Ferrer.
Ara, cal que Campantet torni el re
men al senyor Puig Monner,' j que
l'esmentat tinent d'alcalde organitzi
un acte de desgreuge al veritable cazn
pió.
Lástima que les flors a liares d'a
ra ja deuen estar pansides.
tablir, tan aviat com sigui possible,
un gimnás infantil gratuit.
El Club organitza festes.
El Club segueix el ritme de la
vida moderna, acull totes les inquie
tuds femeninas, actua socialment en
tots sentits per a situar la dona en
el lloc que li correspon.
Si no per treure'n prof:t personal.
almenys per participar directament
en aquesta obra que és vostra, qu.
és de totes i per a totes, per aju
dar-la. barcelonines consciAits, han.
ríen d'inscriure-us al Club Femen'
Inscriure's al Club Femení i d•E
ports. és adquirir patent de cut.
dan:a.
ANNA MUR1.
(del C. F. 1 d'E.
la rambla 23 de novembre de 1931
El Campionat de Lliga
CLASSIFICACIO
'Espany-ol /
Barcelona
R. Santander
Arenes
At. Bilbao
Madrid 1 o
Donóstia 1 o
'Alares 1 0
Irún 0
Yaléncia ; o
_1
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
3
3
2
2
o
o
1
1
2
2
3
3
2
2
2
2
o
o
o
o
CLASSIFICACIO
Múrcia
Sevilla
D. Corunya
Castelló
Betis
S. Gijon
Celta
Catalunya
Oviedo
•t. de Madrid
can Rábie
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
3
4
3
2
2
2
o
o
o
o
2
2
2
3
4
3
o
o
2
2
2
o
o
o
o
o
L'ESPANYOL VENCEDOR DEL VALENCIA
PER TRES GOLS A CAP
DEL PARTIT ESPANYOL-VALENCIA
Una de les moltes intervencions del porter valencia.
raques, flors, noies maques...
I després un escándol conti
nuat sense interrupció des deis
primers moments del partit fins
poc abans d'acabar.
Contra qui? Contra el senyor,
;Melcón — árbitre d'aquest par
tit —, el qual no tingué l'encert
'de fer-ho a gust de. ningú.
, Aixo, certament, no és cap
tosa nova. El pitjor és que ho
va fer realment d'una manera
jnacceptable.
Sort tingué que a les darre
V•ies del partit, l'Espanyol—que
durant tota la tarda havia do
nainat— march. dos gols més
que li asseguraven una bonica
perqué del contrari el
senyor Melcóri hauria estat aco
lmiadat no gaire amablement.
Durant la primera part,
panyol només aconseguí un gol
per mitjá de Besolí— al cap
:de vint minuts de lluita.
A la segona part els atacs de
l'equip local es feren més insis
tents i Inés emocionants. Unes
vegades, perb, l'exce•lentíssima
tasca del porter valenciá i d'al
!tres la poca sort o poca decisió
;deis rematadors, féu que el par
Itit avances sense marcar-se
:nous gols favorables a l'Espa
,nyol i amb l'amenaça persis
lent que el Valéncia en una es
'capada o una jugada afortunada
conseguís empatar.
En -els darrers quinze minuts
del partit, perb, l'Espanyol va
,fer un va-i-tot i fou aleshores
que Prat primer i Edelmiro des
,prés aconseguir_en refermar la
.Nictória, ben Werescuda, de
l'équip local.
El joc, com hem dit, fou molt
émocionant, molt dur, molt
'competit. L'equip de l'Espanyol
harrenglerá per primera vegada
'Florença, acompanyat de Sa
prissa, Moliner, Trabal, Layola,
Pauses, Prat, Besolí, Edelmiro,
1Soler i Jover.
El Yaléncia arrenglerá aquest
a MADRID
El Madrid i l'Athletic de
Bilbao empaten a un gol
Madrid, 23. — Chamartín va
Vestir-se ahir amb totes les se
,' 'ves gales. Inauguració del tor
' neig nacional de Lliga, que cada
::any té més interés per al pub*
ilespectador. I partit Madrid -
!Athletic de Bilbao, el s dos grans
4equips davant per davant.
; Enfront 'dels actuals i gairebé
vitaIicis campions 'd'Espanya i
'1e la Lliga, un Madrid rejovenit
amb les figures MéS sobresor
lints 'de l'internacionalisme, dis
.posat a arrencar al gloriós club
,bilbaí els .seus títols. Realment
. el programa no, podia ésser mes
latractívol.
N6 va defraudar l'encontre.
Al contrari, l'interés de la llui
-la, una Iluita que va durar tots
noranta minuts, no va decaure
un sol Moment. Fou un partit
'In qué si el joc no .estigué de
.vegades a l'alçária que deis dos
*contendents podia esperar-se i
'que en altres ocasions 'ens han
Ofert, fou no obstant 'digne de
equip: Nebot, Melenchon, Tor
regaray, Abdon, Molina, Conde,
Torredeflot, Navarro, Capillas,
Costa i Sánchez.
De l'Espanyol, els millors
sens dubte foren Moliner, Prat
i Jover. Florença tingué un de
but afortunat. La.resta de l'e
quip actua amb una voluntat
extraordinária.
Del Valencia cal remarcar
en primer terma l'actuació no
tabilíssima del porter Nebot, el
qual salvá el seu equip d'una
desfeta sorollosa; després, mo
lino i els defenses.
*.*
El partit, que comença sota
els millors auspicis — després
d'una traca, uns obsequis mu
tus entre els capitans i la pre-.
sIncia de dues magnifiques va
lencianes — autentiques o no,
pero auténlicament magnifi
ques va embolicar-se de
mala manera al cap de pocs
minuts. Torregaray va fer una
entrada illegal a Prat i com que
el senyor Melcón deixá passar
ho com aquell que res, va gua
nyar-se una bronca formidable
— la primera de la tarda — que
empalmá contínuament amb una
serie d'altres bronques més o
menys formidables. Direm no
més que en reaparéixer el se
nyor Melcón per arbitrar la se
gona part fou "ovacionat" amb
una gran xiulada, voleiar de
mocadors i tota mena de qua-.
lificatius.
A la segona part, el temporal
va minvar i a l'acabament del
partit, ningú ja no va dir res.
Els jugadors, contagiats d'a
quell ambient, van fer de les se
ves i el joc hagué de suspen
dre's diverses vegades per tal
de fer fregues a homes lesio
nats.
En conjunt, un veritdble par
tit de campionat. I una victúria
merescuda de l'Espanyol.
A.
la categoria deis dos grans
clubs.
Per a molts, el resultat ob
tingut pot suposar que el Ma
drid no és el gran equip que
pels noms que el componen i
pels brillants partits jugats en
la mancomunitat Centre - Cas
tella - Aragó s'havia cregut.
Cal no ésser impressionables.
En primer lloc, l'equip campió,
que está molt lluny d'acusar
baixa forma, és sempre un ene
mic davant el qual les exhibi
cions no poden realitzar-se.
A més, el Madrid no va jugar
malament, malgrat que, per
l'abséncia d'Olivares i la lesió
de Regueiro, la línia davantera,
el puntal més ferm, no podia
donar de si tot el que altres
tardes ha realitzat. També l'o
bligada inclusió del veterá Josep
Alada Pena ha restat unitat
d'acció a la línia mitjana, i. ha
obligat la parella defensiva in
ternacional a jugar dificulto
sament.
Creiem que per les raons ex
posades: no es pot donar com a
normal el rendiment que ahir
doná l'equip blanc. Pot fer més,
molt més, en el torneig que co
mença.
Formidable, gran equip él de
l'Athletic bilbaí. Totes, absolu
tament totes, les seves 'Mies
respongueren a la perfecci6.
Des del porter Blasco, que actuá
amb menys perill que Zamora,
fins a Gorostiza, malgrat del
marcatge a qué el tenia sotmés
León, tots rendiren un joc éfec
tiu j sempre perillsó.
A les ordres del guipuscá
Steimborn, els equips s'arren
gleraren de la següent manera:
Madrid : Zamora , Ciriaco ,
Quincoces, León, Bonet, Pena,
Lazcano, Regueiro, Bestit, Hi
lario i Lluís Olaso.
Athletic: Blasco, Castellanos,
Urquizu, Garizurieta, Muguerza,
Roberto, Lafuente, Iraragori,
Bata, Uribe, Gorostiza:
A Irún
EL BARCELONA GUANYA L'UNIÓ D'IRUN
PER TRES GOLS A UN
Irún, 23. — Amb un temps
espléndid es jugá ahir el partit
de Lliga Unió d'Irún - Barce
lona, que acaba amb la victória
de l'equip catalá per tres gols
a un.
Per primera vegada en el que
va de temporada el camp de
l'Irún estava sec; aixe) va bene
ficiar els catalans, que es tra
baren amb un terreny molt a
propósit per al seu joc, i va per
judicar els irundarres, que no
saberen desenvolupar-se, acos
tumats com estan a realitzar el
seu joc en terreny enfangat.
En conjunt, el domini corres
pongué en tot moment al Bar
celona. Els vuit minuts finals
del partit serviren perqué el
Barcelona fés una veritable ex
hibició de futbol, aprofitant l'es
gotament deis irundarres i la
desmoralització d'aquest equip
deguda als tres gols que els.
havien marcat. El Barcelona
hauria pogut aconseguir en
aquests darrers vuit minuts un
tanteig superior, pero prudent
ment no va voler exposar-se.,
rnassa i es. limita a aprofitar
botes les ocasions que se li pre
sentaren per a xutar sense apu
rar les jugades.
El primer gol l'aconseguí el
Barcelona quan feia uns sis mi
nuts que jugaven; una pilota
allunayda fluixament per Man
cisidor la recollí Piera i després
de córrer la línia centrá. Sa
mitier amb un cop de cap, la
llançá a la xarxa. Els jugadors
irunda-fres protestaren aquest
gol perqué creien que Emery
liavia deturat la pilota, perb la
protesta, és de justicia confes
sar-ho, era injustificada.
Al cap de deu minuts l'Irun
aconsegueix empatar. 'Amunar
ri es fa amb la bala i Elizegui
aprofita el centre que li serveix
el primer per a, d'un cop de cap,
rematar a la xarxa.
Vint minuts més tarda el
Barcelona marca de nou. Un
xut arg del porter catalá pega
a l'esquena de Gambc.rena. La
bala la ecull Piera, el qual la
passa a Ramon, i aquest, 'sol,
davant la porteria remata a les
xarxes.
El Barcelona juga molt bé.
Especialment la seva ala dreta
Piera - Goiburu actuen merave
llosament, i Sotes no pot sub
jectar-los.
Ara dos gels a un favora
bles al Barcelona, acaba la pri
mera part. Durant aquesta s'ha
tirat dos córners, un contra ca
da bándol.
A la segona part domina l'Irún.
Gamborena anima els jugadors de
l'Irún, peró Zabalo i Alcoriza tea
litzen un joc fort que desconcerta
un xic els joves nois irundarres,
evitant així que aconsegueixin mar
car.
En pie domini irundarra, els ca
talans aconsegueixen forçar un cór
ner. El tira Piera i Arocha el re
mat a les malles. Es el tercer gol
catalá i el darrer de la tarda.
Després d'aquest punt, talment acaba
el partit. Els vuit minuts darrers fo
ren de dornini catalá. Etnery aturava
tots els trets. El Barcelona ha fornit
un gran partit. Goiburu destaca. I Za
balo no confirma la sera categoria din
ternacional. Els millors del Barcelona
foren Vidal, Alcoriça, Castillo, Piera
i Goiburu. Samitier, massa prudent.
De l'Irún es distingiren: Gambo
rena, Maya i Amunarri.
Finalitzant la segona part, el de
fensa barceloní Zabalo priva d'un
gol el seu equip quan Vidal era ja
batut. Una rematada de cap de Re
né, que ja entrara, fou tallat de ma
nera increíble contra l'Irún. Durant
la segona part es tiraren quatre
córners contra l'Irún i tres -contra el
Barcelona.
Escartín, que tingué una actuació
molt bona, arrenglerá els equips de
la manera se,güent:
BARCELONA: Vidal; Zabalo,
Alcoriza; Castillp, Atocha, Arnau;
Fiera, Goiburu, Samitier, Ramon i
-Sagi. «
UNIO: Emery; Goteneche, Man
cisidor; Máya, Gamborena, Sotes;
'Azcona, Echezaíreta, Elizegaray,
René i Apunara
A Múrcia
EL MURCIA DERROTA AMB FACILITAT
EL CATALUNYA
Mincia, 23. — Al camp del Múr
cia, recluir, titular inaugura la seva
temporada de Lliga jugant amb el
Catalunya. Va guanyar per tres a
cap, resultat que potser hauria estat
superior si haguessin posat un xic
més d'interés en la lluita.
L'arbitre d'aquesta jornada bu el
guipuscoá Ledesma, que no va tro
bar dificultats en la sera actuació
per les facilitats que li donaren els
jugadors en comportar-se al ter
reny de joc.
CATALUNYA: Bruch; Claudio,
Ibánez; Albinyana, Murqueta, Fle
quer; Artigues, Berrera, Salan, Por
tugués i Esteve.
MURCIA: Enrique; Vigueres, Are
zo; Munoz, Balahi, Vigueres; An
tonito, Escrich, Zamoreta, Irureta
Sornichero.
Als primers moments el Catalu
nya marca el tren i porta la inicia
tiva de les jugades, peró, tot i arri
bant sovint davant la portería con
traria, no pogué marcar cap gol pel
poc encert de la davantera.
El Múrcia aná reaccionant i dorni
nant la situació, peró els seus ata
cans, com si estiguessin d'acord amb
els contraris, tampoc no encertaven en
xutar a gol, i fins en les pagues vega
des que ho feien,trobaven el mur de
Bruch.
Al cap de trenta-tres minuts es
marca el primer gol per al /sfúrcia,
reto:: en una jugada bastant compli
cada i llarga que tractarem d'expli
car: En una arrencada d'Escrich
aquest jugador envia un tret que bu
tornat pel portar. Sornichero es fúu
amb la pilota i Harma un altre tret
que Bruch desviá a córner. Un de
fensa del Múrcia aclar fluix, i reco
llí la pilota Munoz, el qual passá a Sornichero, aquest enviá un nou cen
tre i, llavors, Antonito, duna capci
nada, envia la pilota a la xarxa.
En aquest temps no hi hagueren
més gols.
Al cap de dos minuts de comença
da la segona part es féu amb la pilo
ta Antofiito 1 s'interna per la sera ala,
enviant un centre curt i a mitja al
lada, que remata Escrich, i mara á
plaer el nou gol.
Transcorregué el temps amb domi
ni del Múrcia, i al cap de vint-i-dos
minuts l'equip local tornava a marcar.
Ara en Ilançar un penal, per mans
del defensa Claudio en una internada
d'Antoriito. Llança la falta el jugador
Munoz.
En els darrers quinze minuts eis
murcians, els quals dominaren la si
tuació en absolut, donant-se per sa
tisfets amb el resultat, es refiaren, i
permeteren als catalans emprar-se i
pressionar de manera perillosa.
Quan mancaren dos minuta torna
ren a atacar els murciano i encara
crearen dues ocasions de gran perill,
en les quals Bruch es huí pel seu en
cert.
Pel Catalunya, el porter, el mig
centre i l'ala esquerra, 1 pel Múrcia,
elsgermans Vigueres, Escrich i Sor
nichero.
Hi assistí poc públic.
EXCES D'ORIGINAL!!
UNA NOTA DEL PALAFRU
GELL I ALTRES COSES
..Del Palafrugell F. C. hem rebut
una extensa nota de contestr.ció a
la del senyor Cavestany, publicada
la setmana passada.
Exigéncies d'espai ens impedeixen
de publicar-la aval, com era el nos
tre desig. Sortirá la setmana entrant.
Per les mateixes causes, no poden
anar les ressenyes d'atletisme i deis
partits de futbol, els resultats dels
quals indique:n a contO.uació:
Barcelona B -Júpiter: 2 - 1.
AtlItic Sabadell - Girona: o-2.
Manresa -Ripollet: z.
Terrassa -Horta: 2 - 2. .
El Camplonat de Catalunya
Segona categoría preferent
CLASSIFICACIO
Sans so 6 2 223 614
Vilafranca so 5 3
Sant Andreu so 6
Santboiá to 5 3
Reus jo 6 o
Güell so 2
Tarragona ro a3
C E. Vilanova so a3
2 20 15
3 27 15
2 18 si
4 17 15
7 13 28
6 13 24
6 9 26
CLASSIFICACIO
Ripollet
Iluro
Horta
Terrassa
Granollers
Girona
Manresa
At. Sabadell
I0
9
I0
50
9
6
6
5
4
5
3
0 2
3
2
4
2
3
23 14
3 26
2 14 II
2 16 10
3 18 17
6 15 21
5 7 17
8 5 23
A SANT BOI
13
13
13
12
5
5
5
15
13
12
12
12
7
5
2
El Santboiá s'imposa i gua
nya el Gimnástic per tres
gols a un
Un partit molt mogut, de joc
brusc i dur per part d'alguns juga
dors tarragonins que aprofitant-se de
la poca energia de l'arbitre ens te
miern tindria un llastimós epíleg.
El Gimnástic d'avui, hem de re
conéixer que no és aquell Gimnás
tic minç i deficient de la primera
voltavolta. Jugen bé i són rápids i
forts, i aguanten ferm i ataquen de
cidits a la més mínima distracció
de l'adversari.
Han donat feina al Santboia fins
molt avançat el partit, peró guau
aquest equip ha fet el segon gol han
perdut les esperances i amb elles les
energies i aix6 és l'únic defecte que
els hem trobat. Han perdut la mo
ral i s'han enfonsat, encaixant d'a
questa manera el tercer gol.
El Santboiá, que sense sorolls de
cascabells, va collocant-se en un lloc
que altres equips de més fums per
a ells voldrien, ha fet tui bou par
tit a seques.
No podem ésser Inolt exigents
amb els seus jugadors, perqué les
Proeses fetes per ells a Sans i a
Sant Andreu, ultra la classificació
honrosíssima que mantenen, ens ve
den de tota exigencia.
Han complert avui, 1 han sabut
aguantar ferma la moral quan el
4
veure curull, els partits es gpanyen i
l'escalf deis aplaudimients és conti
nuat.
Es veu que la recordança d'aquel]
club vell que ells substituiren, i que
deis que anem encara al futbol d'avui
ben pocs el recordem, rolen honorar
la novament guanyant partits hono
rablement i lluint aquella magnífica
estrella verda al pit. Ahir el Sans
estrenar nou uniforme amb el calor
blanc i l'estrella de cinc puntes, que
(posem per cas) Samitier havia lluit
tantes vegades...
La sortida al camp bou ahir cor
prenedora perqué es llançaren sobre
l'enemic amb una empenta sorprenent,
i ja de bel] cornençament l'acorrala
ren amb dos gols, marcats per Mota
i Llobera, que no tenien pas remei.
Era la victória començada, i que pel
que tenia lloc al camp no podi.s pas
esperar-se que fas rectificada. Ho
afirmara així Mota a la segona part,
marcant novament amb una oportuni
tat fantástica.
No és pas que- el Vilafranca d'ahir
los dolent no. Creiem que el Vila
franca va jugar bé, i Si no bé, el que
pogué jugar perque el Sans, a dir
veritat, tenia un dia que no deixava
jugar. Creiem que més aviat el Vila
franca tenia l'equip lesionat, parta
pel mig, ja que Larrosa i García,
molt mal parats físicament, no po
dien de cap manera donar el rendi
:nene normal.
La victória fou merescuda, i el par
tit ntolt entretingut, Ilevat deis dar
rers instants en qué els jugadors vi
lafranquins varen expansionar-se pot
ser rnassa i varen deslluir una mique
ta la festa.
L'arrenglerament deis dos clubs bou
aquest:
U. E. DE SANS: Domenech, Vi
Ilacampa, ,Torredeflot, Soligó, Vela,
Bertolí, Girones, Besolí, Llorera,
Mota i García.
F. C. VILAFLANCA. — Sabater,
Aparici, Rodríguez, Lara, Larrosa,
- González, Castells, Quinquilla, Sa
nuy, Xifreu i Garcia.
L'arbitratge de Ribo fou només una
mica bo perque tingué alguns errors
que no permeten de donar-li totalment
aquest qualificatiu.
ADRIA
gol. Vint-i-cinc minuts de domini es
pecial del Vilanova, que no poden mar
car tot i les ocasions que tenen. Quin
ze minuts abans d'acabar es tira un
córner contra el Feus, i Paco d'un
vistos cop de cap introdueix l'esféric
dins la xarxa. En fer-se aquest gol
el porter del Reus, que es traba arnb
un estat nerviós per haver-li entrar
el dit gol, agredí de forma poc digna
dintre del futbol el jugador Arnáez.
Els seus companys, en defensar-lo, in
tervingueren els de l'altre bándol i
s'inicia una baralla entre els jugadors
d'ambdós equips, durant 1 transcurs
de la qual es repartiren alguns cops
de poca importancia. Una regada aca
bada la palestra l'arbitre vol continuar
el partit, i els jugadors del Reus s'hi
neguen.
Sobre aquest incident esperem que
la Federació Catalana de Futbol sa
brá jutjar com cal.
El Gimnastic de Tarragona es des
piala a Vilanova per celebrar el seo
partit d'hockey amb el del C. S. Vi
lanova. Perderen els primers pel re
sultat de 3 a o.—S. Morera.
A LA COLONIA GüLL
U. E. Sant Andreu, 4
F. C. Güell, 1
A la segona part ha decaigut el
Güell ço que ha estat aprofitat iréis
del Sant Andreu que han assolit
marcar 2 gols més contra un que
n'ha entrat l'equip local.
Aquesta part es veu una supe
rioritat de l'equip visitant, máxim
quan es veu el Güell físicament es
gDtat.
L'arbitre que ho ha estat Carne
res, ha efectuat un arbitratge pie
d'errors.
Els equips foren:
Sant Andreu: Petrus, López, So
ler, Codina, Jorda, Inglan, Comes,
Vallribera, Ferrer, Cuscó i Torelló.
Güell: 011er, Comes, Amill, San
cho, Arquer, Caragi, Rucoi, Ferrer,
Montoliu, Nadal i Garcia.
---1-.--vitARCA REGISTRAD/1,y
, --•ítindrea
r Ituat blanca
1 segara a tot arrea
partit amenaçava acabar amb empat.
Un esforç més i l'obtenció deis dos
gols que els doni la victória.
Qué més es pot demanar?
El Gimnástic ha presentat a Fer
rer, Yergés, Coma, Martínez, Sauna,
Soteres, Barbará, Delclós, Mascaró,
Gómez i Alvarez.
El Santboiá a Montserrat, Laca!,
Mir, Cifuentes, Elies, Castanera,
Sospedra, Alejo, Ribés, Castells i
Galtés.
Als pocs minuts de come:1w el
partit, i després de dues jugadoes
d'emoció, una a cada porta que no
han acabat amb gol per miracle,
Alejo fa el primer gol recollint una
passada de Sospedra, el que origina
protestes del Gimnastic, que alle
guen que aquest jugador havia in
corregut en hands. Prévia consulta
emb el línier és concedit el gol.
Poc després Soteres de xut col
locadíssim empata, empat que es
manté fins quinze minuts abans de
finir la Iluita, malgrat els. esforços
de gegant d'uns i altres per agafar
avantatge.
Ha estat en aquest mornent que
previ uns atacs fulminants deis ri
berenys Alejo obté el segon i Cas
tells poc després el tercer, que as
segura definitivament el tricímf del
Santboia, triomf dificilíssirn que fa
ressaltar més' la victória obtinguda.
Han destacat pel Gimnástic, Fau
ria, Barbera, Delclós i Ferrer, i pel
Santboiá, Alejo, autor de dos gols
quasi de tots tres, Sospendra, Elies
i la defensa.
Rovira imparcial peró, poc eriér
gic.
ROSSINYOL
A SANS
En un nou bon partit, el
Sans bat el Vilafranca per
tres gols a cap
Pot ja considerar-se ressorgit (din
tre la seva obligada categoria) l'equip
de la Unió Esportiva de Sans per
que en pocs dies ha fet una revisco
lada verament notable, que ha portat
a l'optimisme els socis tan decaiguts,
a l'extrem que ja el camp es torna a
C. S. Vilanova, 1
Reus Deportiu, 2
PARTIT NO ACABAT
Davant de nombrosa concurrencia
se celebra ahir a la tarda a Vilanova
el partit Vilanova-Reus, el qual era
molt esperat per l'afició local.
Sota la direcció de l'arbitre colle
giat senyor Boada, l'alineació deis
equips bou la següent:
C. S. Vilanova: Alvarez, Aparici,
Caqao, Domingo, Paco, Cenen, Vida:,
Baiges, González, Olaria i .Arnáez,
Reus Deportiu: Sanç, Guasch, Plan
xadell, Tort, Larrosa, Fornés, Marga
lef, Randua, Llopis, Domingo i Ro
sers.
Toca sortir al Vilanova, que sin
terna vera en terreny foraster. i de
seguida ha d'intervenir el porten Sane
per una. pilota que u passa per sobre
Imateix del marc.
Els jugadors del Reus es mostren
poc atents en les passades dells uta
teixos, per6 en canvi en una avançada
aconsegueixen marcar, gol per mitjá
de Rosers. Una vegada fet aquest gol,
sembla veure's un joc molt mogut per
a ambdós bandols; especialment es
destaca l'equip local, a pesar de no ha
ver-se pogut alinear Catalá, per des
qualíficació, i Torres, per lesió del
diumenge passat. Breus moments des
prés s'acaba el primer temps.
En començar la segona part es tri
buta un petit homenatge al corredor
Antoni Almela, que va correr a la
III Volta Ciclista a Llevant amb els
colors del C. S: Vilanova, adjudicant
se el dotzé lloc de la classificació ge
neral. La senyoreta compatriota nos
tra Concepció Alabert, guanyadora
en primer lloc de l'últim concurs de
natació de la Travessia del Port,
féu ofrena a l'amic Amela d'un rato
de flors naturals amb els eolors nacio
nals i .regionals.
Es torna a posar l'esféric en joc. El
Reus es veu que té ganes d'apuntar
se un 'altre gol sigui com sigui. El
joc brut que empra és protestat pel
públiéo i l'arbitre no assenyala les fal
tes fins que hom l'avisa, i Domingo
aprofita l'ocasió per marcar un altrc
A
A PASTA PER
A AFATTAIt
NIX
ha estat elaborada pensant no
sois en que ha de suavitzar
el pél per a ter-lo tallable
sense gran esforc, sino pen
sant també en qué turi l'epi
dermis de lo ta irritació.
grans, roiors, etc.
La Pasta N I X
és, doncs, un factor precios
per a l'operació d'afaitar-se I
al mateix temps un producte
d'higiene per a la pell
Usant la Pasta NIX
s'eviten tots els perills decon
tagi, no sois per la naturalesa
de la Pasta en sí, sitié també
per que s'eliminen sabons,
brotxes, vasos i tota mena
d'objectes porta-microbis.
Usant la Pasta NIX
simplificará l'operació. d'afai
tar-se, hi eMpleará tres o
quatre minuts, no sentirá des
prés cap írritació ni moléstia
a la pell i, si la tenia abans
d'afaitar-se, u desapareixerá,
perque, cal no oblidar-ho.
ABANS DE TOT,
LA •PASTA N1X1, ES,
UN P
TE PER A L' S
sieLMA.NI-HO EN DROCIUERIES. PEGIFUMIL
RIS. ETC., AL PPEU DE 210 PESSETES TUS
Es el preferit per
les persones de
bon gust 1 de
paladar exquisit
23 de riovemlre de 1931
la rambla
MOTO Et I SME
LES PROVES D'AHIR A TERRAMAR
Porthos, "Patinette", Solano, Morawitz i Car
rcres, guenvadors en Ilurs categor:es
també han d'ésser-hi els cronometra
dors, no está ti ben emplaeat que cal
dria, puix que per estar de cara al sol
i d'esquela a gairebé tota la pista di
ficulta el nostre treball i el deis que
han de prendre els temps i comptar
les voltes. Creiem, pero, que, perca
tats d'aixó els organitzadors, será
traslladada la caserna de referéncia
a la banda contraria d'on és ara.
A. FIGA
RESULTAT DE LES CARRERES
DE COTXES
q7Zürzki,(1
çflemend
II PREMI SITGES PROVA
DE COTXES TURISME
SERIE, QUALIFICADORA
r. A. Martí (Ford Special), 12
quilemetres en 6 tre 23 S. 6/1o, a 112
quilórnetres per hora.
2. M. Medir (Ford), 8 m. 55 s.
2/10; a 8o quilómetres per hora.
SERIE DE REPESCA
1. L. Moroder (Chrysler), 12 qui
concedia ala altres participants:
m. so s. Ternps real: g m. 21 s.
2. Aparell "Moth", pilotat per A.
de Gaztanondo. Temps: II m. 1 a.
3. Aparell "Avian", pilotat per G.
Xuclá. Temps: it m. 7 8.
RESULTAT DEL MATCH MOTO
- COTXE - AVIO
t. Avioneta "Romeo", pilotat per
J. M. Carreres, to quilgmetres, en 7
m. 56 s. 2/10 ; a 151 quiloómetres 260
per hora.
2. Cotxe "Buotti". pilotat
E. Morawitz, 7 m. 57 s. 2/lo; a
quilómetres 88o per hora.
3. Moto "Rudge". pilotada per
"Patinette", 8 m. o6 s. 2/1o; a
quil6metres 087 per hora.
per
150
148
"Juanitu" Romagosa torna a ester
molt optimista perque diu que amb
el nou model "Opel", 4 cilindres,
fara la pau de tot aquest temps
de "vacances". Ens n'alegrarem
forea que sigui aixf.
* * *
En Riera i En Marguerit diuen
que s'han ficat al cap de vendre
Inés cotxes vells que Puig "el pre
sident". Ens semblen moltes preten
sions, pecó— qui sap?
* * *
Sembia que per tal d'arranjar
qüestions d'aranzels i contribucions
sortirá demá cap a Madrid una co missió de la Cambra de l'Automobil.
Per tal que no ens diguin que soto pessimistes, ens abstenim de fer cap
comentari.
* * *
Nota del xafarder: Advertim al
nostre "anonim" collaborador que
per tal de fer honor al "xafarde
risme" que practiquem, ja ens hem
assabentat de la seva personalitat:
així és que no cal que pateixi ocul
tant el sea nona
CARSON,
VALLIMPÍ
Casa fundada
l'any 1875
Especialitat en Antracita anglesa per a Salamandres
i calefacció central
CARRER D'ARAGO, 266 RBLA. CATALUNYA, 107
Teléfon 13514 BARCELONA Teléfon 76856
« te n E!r E n 5 C11911111/0111111.1512-11~111;"0'2111~121111A
Les manifestacions motoristes d es
perten cada dia més interés entre els
'cionats a aquest bel, es.port Ailir
es clesplaef¦ a l'AufOdrom ile Terra
mar un gros contingent de públic,
amb ganes de presenciar un cop més
en aquella magnífica pista les emo
cions que proporcionen els nostres
esos del volant i el manillar un cop
muntats en llurs maquines. No hem d'oblidar, pero, que a molts deis es
pectadors els interessaven també les
proves que els valents pilots de l'Ae
r6drom Canudes havien de realitzar.
A les cleu i cinc minuts es va do
nar la sortida als participants de la
primera prova de motos "handicap".
Ja a les primeres voltes es vegé
qui seria el guanyador. "Porthos",
amb la seva "Norton", féu una mag
nífica carrera, passant primer a la
segona volta, i no abandona el lloc
fins a l'acabament. El públic aplaudí
el veterá corredor en arribar a la me
ta.
Després d'apesta carrera tingué
lloc la série qualificadora per a esta
blir l'handicap del II Premi de Sit
ges per a cotxes de turisme.
Sortiren Martorell, amb Alfa Ro
meo; M. Medir, amb "Ford"; A.
Martí, amb "Ford Special"; L. Mo
roden, amb "Chrysler".
Després de la primera volta el cot
xe que condula Martorell es vejé
obligat de parar per avaria.
La carrera es descabdellá entre
Martí, Moroder i Medir — per l'or
dre esmentat — fins a la volta sise
na, en la qual Moroder abandoná.
La carrera no entusiasmava gaire
el públic pel tren "d'anar a passeig"
que era portada a cap. Arriba. pri
mer Martí, el qual emprá en córrer
les sis voltes, 6 minuts, 24 segons i
2/5 de segon.
L'intent de récord d'una volta a la
pista amb sortida parada i sortida
Pernada que Vidal havia d'efectuar
— segons deja el programa — no va
tenir lloc degut a haver-se-Ti reben
tat un neumatic.
Seguidament es corre la final de
motos handicap a so voltes, la qual
es guanyada per Solano amb la "Du
nelt" 350 C. e,
En la carrera de repesca a 6 vol
El plat fort del dia era — o, al
menys, així s'esperava que fos — la
carrera de cotxes de carreres per al
II Premi de Sitges, puix que, ultra
ésser interessant la prova, hi havia un
número atractim i era que l'actriu
cinematográfica senyoreta Moreno va
ésser l'encarregada d'obrir el circuit.
Conduí admirablement el cotxe "Al
fa Romeo" que el distingit esportman
senyor Subirana li oferí, i després
de dues o tres voltes de "mandanga",
per tal que els operadors "cineastes"
1 tiressin uns quants metres de pellícu la, dona la sortida oficial als cotxes
"Amilcar", pilotat per Castelló;
"Bugatti", conduit per Morawitz, i el
"Bugatti" que pilotava "Ketty" I.
La prova va ésser molt espectacu
lar, i el guanyador Iforawitz ens aca
ba de convéncer que és un dels mi
llors pilots que avui hi ha a la Pe
nínsula. En aquesta carrera, que era
de 20 voltes (ro quilómetres), el ven
cedor assolí un terme mitjá de 149.689
quilómetres per hora.
Finalment es va correr el match de
desafiament entre una moto, un cot
xe i un avió.
Els participants — els guanvadors
de les carreres de motos loo c. c.,
cotxes de carreres i prova d'avieció--
eren: "Patinette", amb la "Ruclge";
Morawitz, ámb "Bugatti". i Carre
res, amb l'avió "Romeo": aquest
darrer fou el guanyador d'aquest in
teressant desafiament.
Acabada aquesta prova el públic
torná a emprendre el camí cap al sea
destf bo i comentant favorablernent
aquesta manifestadora espor mena de
tives.
L'organització l'oree be. encara que
un xic negligida la intromigsió de gent
a la pista.
Ens cal remarcar que el lloc on hem
de fer la informad& i en el qual
Els acumuladors de més
fama :: Recanvis de tetes
menes per a la part eléc
111
trica deis autos
Repardcions carantiLs - tiu:otracció E1é-tric3, 5. H.
ga Molá, 0 I 8 (Arlbau - Diagonal) - Teléfon núm. 77420 111!
lómetres en 6 m. 21 s. 2/1o; a 113
quilómetres per hora.
FINAL HANDICAP
1. L. Moroder (Chrysler), scratch
man. Temps real per als 12 quilóme
tres, 6 m. 13 S. 4/10. Te/111e mitjá
real, 6 m. 36 s. 6/ro. Terme mitja
real, 108 quilometres 876.
M. Medir (Ford), sortit amb un handicap de 2 m. 34 s., esmerlá en
aquesta final 7 m. 56 s. 2/10 o sigui
que el seu terme mitjá real fou de 90
quilómetres 795, que supera en més
d'un cinc per cent el terme majá rea
litzat pel propi participant en la se
rie qualificadora, flo que ha motivat,
conforme a les peescripcions regla
mentáries, la seva desqualificació.
II PREMI SITGES PROVA
COTXES CARRERES
Classificació general:
1. E. Morawitz (Bugatti 1.500 c.
—Sembla que Bigues no s'ha
decidit encara. Será Nash? ?Será
Chrysler? Será...? No ho sabem,
pero, segurament que será... quel
crin.
* * *
Ahir, a Sitges només hi havia
un home. Es a dir, només hi havia
un home felk, i aquest era Tóful
Sobirana. Figurei-vos el nostre mai
prou alabat i sempre benvolgut Tó
ful assegut, dintre un gran esport
L'exposició "Quelus"
a les Galeries Badrines
Dissabte passat, el nostre
company "Quelus" obrí, a les
Galeries Badrines, una interes
santíssima exposició de les se
ves obres.
En ella veiérem una collecció
força interessant de dibuixos,
alguns d'ells coloras', i una sbrie
de pintures. Quant a aquesta
darrera modalitat de l'art,
"Quelus", que és la primera ve
gada que exposa, ha reeixit en
absolut. El colorit és viu i la
tonalitat perfecta.
Els dibuixos responen a l'estil
habitual del nostre amic i col
laborador. La grácia -.-a part
de la perfecció — és la nota
dominant en les obres exposa
des. "Quelus" és un humorista
espontani 1 ágil i un dibuixant
excellent Aixti vol dir que el
conjunt de l'exposició respon a
l'alta qualitat de l'obra habi
tual de l'autor
A l'acte de la inauguració hi
veiérem distingides personali
tats del pinzell i de les lletres.
No cal dir com felicitem el
nostre amic per l'éxit acon.se
guit, ben merescut per cert.
CAMIONS
AUTOMNIBUS
Petit Nichelin
JOSEP M. GAIMART I
Reparació i venda de neu
matic I cambres
Accessoris per a autorn5bils
Aragó, 247 - Telf. 73452
*I!
potencies i marques
Preus sumanmeiet interessants
Romagosa i C.la
AuTononi[Ls USATS Notes particulars
Valéncia. 295
c.), 40 quileinetres, en 16 ni. 02 S.
8/10 ; a 149 quilómetres per hora.
2. F. Castelló (AnnIcar 1.100 c.
c.), en 16 ni. 36 S. 6/10 ; a 144 quilo
metres per hora.
Classificació especial 1.500 c. c.:
1. E. Morawitz (Bugatti).
Classificació especial 1.1oo e. c.:
t. F. Castelló (Amílcar).
RESULTAT DE LA PROVA
DAVIONS
1.Aparen "Romeo", pilotat per
Josep Maria Carreres. Scratchman.
Dues voltes al triangle Torre de Ter
remar, Església de Sant Pere de Ri
bes i Església de Sitees. Temps,
cornptatnt l'handicap d'E m. 29 s. que
"Alfa Romeo" al costat "només"
que d'una estrella "cineasta" de la
categoría de la Roseta Moreno!
t L'enveja que ji tenien Sabata,
Vizcaya, i motas centenars d'amics
que voltaven aquell cobre coto les
mosques la mell
* * *
Es rnolt probable que de les "en
trevistas" de Mateu Bigues en surtí
Ja representació d'un cotxe de petit
cilin dratge.
En Moreno i En lafasferrer petit
estan, ara com ara, a partir un
pinyó. Sernbla que les reunions de
la "Punyalada" acabaran en una
aliança italo-espanyola. Ho selebra
rern si per millorar.
El nostre distingit amic En
Pau Vinyes, vice-president del
a E. de Sabadell, ha estat ope
rat a la Clínica del Pilar.
Avui, el nostre amic seguia
en bon estat i les impressions
eren francament optimistes.
}lo celebrem sincerament.
SASTRERIA
PanfalPonf Gernms
SELECTES CONFECCIONS
DE
SENYORS I NENS
Acualment exhibició 1 venda
ABRICS
VEGEU ELS NOSTRES MODELS
Elegancia, perfecció, garantia,
economia
13, PORTA-FERRISSA, 13
Per Canaletes diuen...
Qae hi ha sabadellenc que ja co
rnença a agafar manies, i creu que
l'herba els porta la malastruga, per
qué com més bonica és, més mala
ment ho fa l'equip.
Que la Junta del Sabadell s'ha
imposat un pla general d'economies.
Que els primera que n'han tocat
les conseqülncies han estat els ju
gadors, els quals han vist redults
llurs sous.
Que el dia que el Sabadell juga
a la Creu Alta no hi ha manera
d'aconseguir cap invitació.
Que malgrat d'aixte hi ha una se
nyora que diu que té la fórmula de
fer guanyar el Sabadell, i sempre
disposa de tres invitacions, que hom
li té reservades per endavant.
Que entre els nostres pritners
clubs hi ha uns corrents amistosos
que donen gust...
Que els de l'Espanyol estan dis
gustats amb el Barcelona perqué
ahir va jugar un partit amistós al
seu camp.
Que els del Barcelona n'estan amb
l'Espanyol perqué no va velen ave
nir-se a "liquidar" el campionat de
Catalunya abans de començar el de
Lliga.
rue a Palafrugell pensen aixecar
un -onument al secretani del Bar
celona, senyor Cavestany.
Que he fan per donar-se el gust
de tirar-lo a terra de seguida.
Que al novell equip del Catalu
nya l'anomenen "l'equip paiama".
Que per a lluir-los en els despla
çament del campionat de Lliga, gai
rebé tets els jugadors s'han com
prat un capriciós exemplar d'aquella
penyora.
*****************••••••••••••• • • ••¦••••••• ••••••1••••••••••••••••••••••••••••
Que els jugadora no comptaven,
pero, que els desplaçaments els fa
ran e nautocar.
QUE AQUESTS DIES ELS
DEPENDENTS DEL QUIOSC
DE CANALETES NO DONEN
L'ABAST A SERVIR CAIrÉS.
QUE AIXO ES DEU A QUE
ELS ESPORTIUS EL TROBEN
MILLOR QUE ENLLOC MES.
Que un amic nostre, conegut per
"traidor", ahir a la tarda al camp
del Barcelona "marcava" molt.
Que no se separava un moment
de l"as" de la pantalla Roberto
Rey.
Que tot era doldre's que a la tri
buna no hi hagués l'element femení
de costum...
Que decididament "Milímetro", de
l'Espanyol, va per personatge.
Que ahir era a la llotja presiden
cial del camp de Can Rabia de mes
tre de cedí/u:mies.
Que tot era fer agradosa l'estada
a les senyoretes valenciana i cata
lana que honoraven el partit.
Que tot i aix6 no es distreia de
saludar les seves amistats, no per
res, siné perqué el veiessin.
Que la seva illusió més gran,
pero, és que li facin un interviu.
Que dies enrera a la redacció d'un
volgut collega amb un xic més hi
ha un "drama".
Que un periodista "poeta y mun
dano" i un altre que presurn de
"proletario" va anar de res que
arriben a les mans.
Que tot va venir de discutir qui
deis dos manava més...
Concessionari per a .es provuietea
de Barcelona 1 cie dirona
JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 i 97 - TI. 31506
BARCELONA
tes, que porten a cap Moroder i Mar
torell, solament aconsegueix rePescar
el primer, ja que Martorell abandona
a la primera volta.
La final de la prova per a cotxes
de turisme per al II Premi Sitges la
disputaren Medir. Martí i Moroder,
arribant primer Medir.
Els pilots de l'Aeródrorn Canudes
amb els aparells "Moth", pilotat per
Gazbanondo; "Avian", comanat per
Xuclá, j "Romeo", conduit per Car
reres, efectuaren un concurs de velo
citat sobre tres voltes al triangle
comprés entre l'Església de Sitges.
Campanar de Sant Pere de Ribes i
Torre del Parc de Terramar: eua
nyâ la prova Carreres.
Seguí la carrera de motos soo c. c.,
n la qual preneneren part J. Sant,
amb "Rudge"; J. Vidal, amb "Nor
ton" ; "Patinette", amb "Rudge": i
Jinvils amb "Rudee".
Va ésser, sens dubte, la prova mes
interessant de totes, i portada a un
tren fantástic. aixecant l'entusiasme
leu públic, que fins aleshores s'havia
averrit force.
"Patinetti". amb l'espléndida car
tera que porta a cap. es consagra com
motorista de primera categoria.
ambé Vinyals i Sant varen fer un
on paper. Vidal, després d'unes vol
s portades a bon tren, i gairebé
mpre free a frec de "Patinette",
ndoná a la 13.* volta. El guanya
r "Patinette" va ésser Ilargament
cionat.
SUPERIOR AL MILLOR
Es el neurnátic construit per durar més i córrer molt m'és
que tot altre neumátic sense cap excepció.
Des de fa més de 15 anys, la INDIA TIRE & RUBBER
COMPANY treSalla seguint la norma de fabricar neumátics,
que són millors que els de qualsevol altra marca d'arreu del
món, per als diversos tipus i caracteristiques de cada servei.
=1101.1•
3
Ir
SPOR TS
REPRESENTANT GENERAL PER A ESPANYA
•t". IW elag
Rosselló, 234 asseS de Grácia 99
BARCELONA
BOXA
Dimecres, 25 de novembre
a un quart d'onze,
interessant vetllacla al
"NUEVO MUNDO"
del Parallel
Un combat preliminar a 4 rounds
2 combats a 8 rounds
OLANGUA MORALES
(pesos forts)
DAUFI
i
DELLAU
combats a to rounds
JUST VIDAL -- CUESTA
—
_
TORRES CHAMBOURG
••••••••• ...***********••••••••• •••••••••••••••••••••••••• ********'••••••
Entrada çsneral
Entrada de llotja
Ring des de
2'50 ptes.
la rambla 23 de novembre de 1931
Que no •esdient de la tradició de
la Junta d'Esports de l'A. Igualadí,
Ja hi despunten un parell de dicta
dorets.
Que la mateixa Junta pensa,
hom creu que amb molt d'encert,
separar els inseparables Soler i
Henrich, arrengleran-los als dos ex
trerns de la davantera.
Que el F. A. Blanes está estu
diant una excursioneta per Mallorca
durant les properes festes de Nadal.
Que En Giol és l'entrenador del
Blanco.
Que si vol que l'equip rutlli, II
recomanem un régim d'entrena
ments a les sis del matí un dia sí i
l'altre també.
Que En Grau, el petit i eixerit
extrern esquerra del Blanes és un
castigador més gran que En Car
nera.
Que l'altre Grau (aquell que de
vegades fa embuta) també s'ha fet
arbitre oficial del Collegi de Girona.
Ens ternera que d'aquesta feta Fár
nica anirá mes cara.
Que d'un temps a aquesta banda
tots els árbitres que vénen a Bla
nes volen anxoves.
•
Que a En Vives, l'ex-equipier del
Safa, per fi ja l'han fet jugar un
par-lit a l'Iluro després de tant de
ternps de tenir-lo fitxat.
•
Que a Tárrega estan molt con
tents perque tenen uns quants "ca
chorros".
Que el que més es destaca 6s En
Rius a la davantera i Pont (A.) a
la defensa.
Que a la fi els jugadors del Tár
rega ja tenen caseta al camp per
equipar-se; només hi manca la de
l'arbitre.
Que el que fa més falta és que
hi vagi públic al camp perqué així
la saldaran més aviat.
Que está arre', tractes amb tres
e/apreses.
Que Algueró, Radua i Jover han
renovat la fitxa pel Flix.
Que a Tortosa el Cervantes F. C.
encara no ha fet efeelva la subven
ció carresprnent al inimer partit
del Campie,nat al Dar usa.
Que el Cnmité de Competició no
menat per la F. C. A. A. dimití
veient el caire que s'emprenia a la
comarca.
Que aquesta és encara l'hora que
ha d'acusar rebut de la dimissió, i
no obstant reuní els clubs a Santa
Bárbara miciant un cas de caciquis
me que no s'adiu al ternps que cor
rem.
•
Que a Ulldecona els fanátics apa
llissaren rarbitre Neff.
Que els "istes" de diversos clubs
anuncien "estopa" i que per ara qui
n'ha rebut ha estat el Cervantes
F. C. a Benicarlo.
Que Raich, acabat el campionat
ingressará al Foment, de Molina de
Rei.
Que el "Joventut" vol guanyar el
"Foment" al seu camp.
Que aquest vol tornar a guanyar
a aquell.
Que en realitat els que hi surten
guanyant són els aficionats locals.
PRO MONUMENT A MACIA A BORGES
BLANQUES
Suma anterior: 7.69cir5
RECAPTAT A POBLE DE
PALAU SABARDERA (Girona)
Ajuntament, lo pessetes; jaume
Torró Macan, o'50; Salvador Macan
Barceló. i; Francesc Roig Rustu
llet,. o'50. -
Total pessetes recaptades: 14.
POBLE DE COGUL (Lleida)
Ajuntament, 25 pessetes; Lluís
Esquerda Pifiol, Josep Penedés
Guiu, i; Josep Civit Clua, 1; Ramon
Duaigiies Vilá, 1; Maca Vidal Gort,
1; Sebastia Macip Guiu, x.
Total pessetes *captades: 31.
POBLE DE RELLINAS
(Barcelona)
Lluís Serracante Vilaclara, 5; Pe
re .Sallés Ambrós, 5; Josep Codines
Subirana, 5; Isidre Vilá Fabés, 5;
Valentí Marimon Alegre, 2; Segi
mont Brunet Prunés, 2; Antoni
Bomfills Balcells, 1.
Total pessetes recaptades: 25.
POBLE D'OGASSA
Ajuntament, so pessetes; Coopera
tiva "La Surroquina", 56'5o; Lluís
Verbón Roca, 2; Benet Roda Car
bonen, 2; Sebastiá Abel Csta, o'30;
JoseP Coma Pujol, 1.
Total pessetee recaptades: 111'80.
POBLE DE FLORESTA (Lleida)
Ramon Vilaseca Galitó, 4; Jacint
Pérez Angles, Francesc Seto So
ler, 1; Feliu Setó Balaguer, i; Mi
racle Setó Balaguer, i; Josefa Seto
Balaguer, 1; Brígida Balaguer Mon
talá, Heribert Vilaseca Sala, 1;
Manuel Vives Torner, 3; Ramon
Balaguer Escriba, o'so; Llorenc Ba
laguer Nadal, o'50; Ramon Pané
Salet, t; Jaume Minguell, I; Jaume
Pané Seto, 1; Geroni Montalá Soler,
Jaume Albereda Miret, e; Geroni
Balaguer Escrivá, o'so; Lloren1 Ba
laguer Ferrer, 5; Francesc Balaguer
Ferrer, 2; Teresa Balaguer Monta
la;, Agustí Paner Soler, o'5o; Bo
naVentura Montalá Soler, 1; Salva
dor Montalá Biosca, 2; Geroni Fer
rer Setó, r; David Aixa Carulla, 1;
Josep Vives Torner, I; Bonaven
tura Setó Soler, t; Joan Ferrer Sans,
o'so; Antoni Vilaseca Soler, 2; Joan
Torner Soler, o'5o; Engeni Soler
Sala, r; Jamete Alontalá Soler. o'so;
Josep Balaguer Angles, o'50; Feliciá
Balaguer Angles, o'so; Francesc Sa
font Torner, o'so; Anselm Safont
Verdes, 2; Francesc Balaguer Escri
ba, Prudenci Ferrer Balaguer.
0.25; Josep M. Torner Cau, Josep
Safont Soler, e; Jaume Miró Setó.
o'50; Ramon Miró Setó, Ramon
Yilaseca Soler, t; Ventura Soler Pau.
r; Sebastia llacip Tatuara. i; Car
nee Soler Piró, o'so: Josep Soler
;Vidal, o'50; Lluís Macip Soler, 1;
Montserrat Massip Soler. 0'25; Ma
ría Lluisa Massip Soler, 025.
Total pessetes recaptades: 14'25.
POBLE DE SOLERAS
Ramon Riu Jover, 5 pessetes: Jo
sep Flix Sarler, 2; Josep Sarler Aran.
1; Josep Mir Oriol, a; Sebastiá Ta
marit Guiu, t; Domenec Cervelló
Preixens, t; Josep Cervelló Pellicer.
2; Daniel Graells Rigen I; Josep
Aran Cucurull, 5; Banda "Els He
reus", ro.; Angel Morera, 2'50; Ama
deu Ciré, 2'5o; Josep Preixens Cal
vet, 2; Eugeni Mir Flix, r; Joan
Preixens, Josep Cervelló Pellisser,
r; Dolors Flix Mir, i; Esperanca
Cucurull, t; Jaume Bonet Sendra, 5;
Salvador Pifiol Llaurador, Josep
Barrull Jover, a; Josep Cabrer
o'25; Valentí Pifiol Anglás, o'so;
Josep Farrús Mir, 1; Dal
rnau Tost, 2; Antoni Guiu Oriol, t;
Ad,elí Farrús Seró, o'5o; Ramon
Roigé Segura, 0'50; Celestí Gil Pifio!.
o'so; Lluís Tamarit Piííol, e; Josep
A. Barrull Boixader, r; Esteve Bar
rull Bellet, I; Joan Rius Tamarit,
o'so; Lluís Flix Mor, o'so; Maria
Aran Cucurull, o'so; Modest Abe
lla Flix, 2; Josep Roiger Tamarit,
Josep Pelegrí Farras. o'25; Josep
Pinol Barrull, 025; Josep Preixens
Cervelló. o'25: Josep Barrull Flix.
Jaurne Tost Tost, o'30: Josep
Flix Mata. o'25: Ramon Farrús Prei
xens. 0'50; Salvador Boixader, o'so:
Elvira Barrull. 1.
Total pessetes recaptades: 65'35.
ATENEU CATALANISTA
REPUBLICA (Berga)
Ateneu Cataianista Republicá. 25
pessetes: Joaquirn Serra i Huch. 25;
Josep M. Badia i Sobrevies. 5; Ra
mon Fustagueres, 3: Josep Ferrer,
e; Josep Tuyet i Gassó. 2: Drnnenec
Soler i Obach. 3: Germans Plans, 5;
Jordi Juvinyá, 3: Josep Aiberich de
Vinaixa, 3; Josep Fornell Vescom
te, r; Ramon Subirana Pone, r; Pe
re Sobirana Bonet, r; Manuel Gar
cia Sirvent, Pere Puig i Pone, 5:
Lluís Fustagueres. 2; Joan Illa i
Plans, 3; Joan Sensada i Coromi
n es. r.
Total pessetes recaptades: go.
Sumen aquestes Instes: 389'40
Suma que segueix: 8.o79'55
IM¦¦•¦¦
TALLERS
PATRI Cl
Verdag-uer i
Telefon 14856
ti -
11[IIMIZ
liy111101L AIMIATIIM 9
1/ 411b,
•
D'IGUALADA
A. Igualada, 1 Europa, o
Un encontre veritablernent inte
ressant fou aquest, en que durant
tota la primera part, que finalitza
zero a zero, els jugadors forans
exerciren una accentuada pressió,
que no repercutí al marcador degut
a la bona tasca del tercet defensiu
i del mig-centre López.
Represa la segona part, s'opera
en els blancs-blaus una forta reac
sió, i ben aviat Bagó afusellá el
primer gol de la tarda aprofitant
un xut de Xuclá. Al cap de trenta
minuts d'aquesta part, el mateix
Bagó avanca decidit i xuta fort,
repellint magníficament el porter
forá, que amb tot no pogué evitar
que Soler, d'una bona capcinada,
enviés per segona vegada resferic
a les malles.
L'equip foraster, tots molt joves
i rápids, amb un porter superior,
notablement secundat pels altres,
dels quals es destacaren el mig
centre i l'exterior dreta.
Deis de casa, els millors Corbe
llá, López, Bagó i Henrich; Soler
GRAFICS
ARIVAIJ
Callís, 5 i 7
Barcelona
All1, 1
una mica més recuperat i els res
tants compliren fiarla bé.
El públic correctíssim com sem
pre, i l'arbitratge de Gibal no mereix
Inés que elogis.
L'equip vencedor s'arrenglera:
Casals; Corbella, Puiggrós; J. Sán
chez, López, Xuclá; Soler, Henrich,
Bagó, Figueres i Puiggrós M.
DE MOLINS DE REI
Foment, 5 Joventut Esportiva,
El diumenge dia 8, al carnp de la
Joventut, va tenir lloc aquest en
contre, que per ésser de Campionat
i ésser els equips de la vila, hi va
assistir molt de públic, que es cal
culava en dos mil el nombre d'as
sistents. A les ordres de l'arbitre
collegiat senyor Codina, els equips
s'arrengleraren de la manera se
güent:.
Foment : Robardosa;
Maimó; Camps, Sabater, Sobirats;
Colom, Alujas, Garcia, Roca i Fer
ran.
Joventut: Segarra; Colomines,
Ferrer; Font, Raic, Selles; Poch,
Batllori, Port, Teruel i Gai,
El partit va ésser interessant en
tots moments, peró jugat amb mol
ta nerviositat als primera moments.
S'imposi tot seguit la gran davan
tera del Foment, que va marcar
cinc gols, tots de gran forma, per
obra de Garcia, Alujas i Roca.
En aquest partit queda ben pale
sada la gran superioritat que té ac
tualment requip del Foment amb el
del seu adversari.
Del Foment tots feren un bon
partit. Es destacaren Sobirats, Gar
cia i Alujas, i de la Joventut tan
sois várem veure Raic. L'arbitre,
del millor que ha vingut.
Foment, 2. - Gavá, o
El diurnenge, día 15, al camp del
Fornent va tenir lloc aquest encon
tre al qual va assistir una gran gen
tada degut a la bona puntuació que
té actualment l'equip del Foment.
el partit acaba amb una altra vic
tória per al Foment peró, amb tot
i aixó fou en extretn disputat i do
mina lleugerament a la primer part
el Gaya, peró a la segona es va
Restaurant `A Pátria`
BANQUETE
La millor 'paella" - Tel. 33394
A les 3'20, una centrada sobre
porta dóna lloc a la disputa de la
bala entre Serra i Alé, el darrer
deis quals, d'una magnífica capci
nada féu entrar la bala a la xarxa.
La jugada era de valentía i Ifou
coronada amb un 'afee d'aplaudi
ments.
Al segon temps, Badia substi
tuix Serra per lesió d'aquest. Quan
manquen tot just cinc minuts per
acabar el partit, Alé, d'un tret ras,
marca el segon gol per al Calella,
1 aquest resultat finalitzá l'encontre.
A les ordres de l'arbitre collegiat
snyor Segarra, s'arrengleren els
equips de la manera segiient:
C. E. Calella: Nicolau; Ferrer,
Pérez II; Pérez I, Aguilar, Alacid;
lila, Alé, Mascarell i Vila.
C. E. Sampolenc: Serra; Astol,
Lleuger; Bach, Saltó, Guera; Ber
ger, Roig, Surroca, Comes, Berna
beu.
L'arbitratge, encertadíssim.
imposar de tal manera el Foment
que a no ésser per la gran actuació
de la defensa i porta del Gaya, un
altre hauria estat el resultat.
Sota Farbitratge del senyor Sola
que leo féu reguiarment el Foment
es va arrenglerar
Robardosa, Merlós, Maimó, Camps
Sabater, Subirat , Colom, Aluges,
Garcia, Roca i Ferran.
CALELLA
C. E. Calella, 2-C. E. Santpolenc, o
El dia 15 de l'actual l'equip Ca
lellenc es traslladá a la propera vei
na vila de Sant Pol, on hagué d'en
frontar-se amb 11 titular d'aquesta
localitat.
Una gentada fantástica envaia el
camp d'esports per a presenciar un
disputat encontre de Campionat. co
que feia que tothom esperes ansiós
xiulet de l'arbitre, el qual havia de
donar comeng al dit partit.
DE MARTORELL
Joventut Esportiva, o
C. D. Martorell, 3
Una nova victória del Martorell
al seu camp, en partit de Campionat
i datnunt d'un equip que va saber
defensar-se noblement i braument,
fent que el club local hagués d'em
prar-se a fons, i conquerint la vic
tória a la segona part, en que Font
i Lleó marcaren dos gols, que allu ,
nyaren la possibilitat d'un empat,
qu diverses vegades hi hagué oca
sió de produir-se.
L'absencia de dos deis titulars lo
cals obliga a fer una alteració de
línies, que ajuda a qué la victória
fos Inés difícilment conquerida.
Amb tot, els locals atacaren més,
encara que la fatlitat malaguanyá ex
cellents avengos davant del marc
contrari.
Destaca l'actuació de Font i Lleó
a la davantera local, sobretot a la
primera part, en que posaren en
constant perill la porta contraria.
A la defensiva, Moragues.
En l'equip de Molins de Rei, el
seu extrem dreta, davanter centre i
tercet defensiu es distingiren.
L'equip vencedor era format per:
Marcet; Moragues, Carreres; Bor
ras, Manén II, Gómez; Rodríguez,
Lleó, Font, Mates i Perera.
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... 2'50
Semestre... ... ... 450
Anual.... ... 9'—
El pagament pot fer-se per
Gir Postal o amb segells
de Correu
DE TORTOSA
Dertusa F. C., 4 - F. Vinarm
Partit jugat davant escas públic,
on la incapacitat del dirigent i la
violencia emprada pels jugadors de
tots dos equips el deslluiren.
Els locals tingueren laa fortuna
girada d'esquena, go que féu el re
sulta+ migrat.
e bell comenlament, un ang e
executat per Montbrió no entra per
ésser un defensa del Vinarol a
temps. Poc després, Serra dona la
bimba a Pla, placat en "fora de
joc", i inicia el marcador. Un altre
avene dóna lloc a qué s'eocapés de
les mans del porter visitant, i Bos
quet. cobejós, ho aprofita per fer el
segon. Un perillós avene del Vina
roe acaba a kick. Després d'aixó. és
Feria qui, estretament marcat pels
mitios i defenses, placa admirable
ment el tercer. Amb aquest resul
tat acaba la segona part.
La segona, caracteritzada per la
violencia, obliga Vidal a expulsar
un jugador per bándol, El Vinarol
inicia una arrencada espléndida que
amb l'ajut d'unes oportunes magar
rufes acaba amb gol.
Novament el Dertusa és qui ata
ca. A l'atea fatal hi ha unes mans
que es criden, i com que l'arbitre
no fa ús del xiulet, ho aprofitaren
per marcar el quart, i amb un pi
loteig insuls acaba el partit.
Comentan: Havem dit que l'arbi
tre no estigué a T'altura del seu
comes i ens perrnetem d'aconsellar
al Collegi amateur d'arbitres una
revisió deis que ostenten el arree
a la comarca si es vol que no hi
hagi un daltabaix al camp. — J. S.
MIRALLS MARCS
k MOTLLURFS
J. M. Terrés Cameló, S C
Ausias March, 3 - Tel. 18155
.411'
DE GANDESA
J. D. DE MIRAVET, o
CENTRE D'ESPORTS, 3
El proppassat dia 15 comenlá el
Campionat provincial corresponent
a la comarca de Gandesa, jugant-se
el primer encontre en aquest camp,
entre els dos abans esmentats equips.
El Centre, que d'un temps enea
es creix en les seves actuacions, ens
doná una bona tarda de futbol, que
ens compensa, en part la cruesa del
temps. Fou en mantes ocasions un
embotellament complet per als de
Miravet, que amb tpt i els esfor
cos per a contrarestar el joc del
Gandesa, no els fou possible més
que denfensar-se per a evitar un
resultat més gran, emprant fins els
defenses la táctica, per cert ben equi
vocada i poc esportiva, de treure
pilotes amb les mares gairebé de din
tre la porta, que el bon encert de
l'arbitre castiga amb dos penaltys,
que no foren dos gols més a favor
del Centre per l'excés de picardía
que volgueren emprar els xutadors.
Arbitra el senyor Monclús, del
Collegi de Reus, el qual ho féu molt
bé.
1
DE BLANES
U. E. Arenys, o - F. A. Bienes, 4
Tot just comencat el partir, En
Collell, capita del Blanes, es lesiona
un pe uen una topada, el qual va
romandre uns dotze rninuts sense
jugar. Amb tot i jugar el Blanes
amb deu jugadors durant aquest es
pai de temps, l'Arenys no ho va
saber aprofitar per marcar cap gol.
Al cap de quinze minuts, Barris.
del Blanes, fa el primer gol de la
tarda.
Tres minuts després de comenga
da la segona part, Collell xuta fort
S toca el pal, remata Grau i el de
fensa la desvía a córner, que tirat
pel propi Gru es transforma en gol
per cbra i gracia d'una capcinada
f armidable de Earneló, el daJari;
centre del Blanea. La jugada lea es
tat molt emocionant.
El tercer gol l'aconsegueix Do
menech, d'una centrmla des de l'ex
trem, que el porter de l'Arenys,
molt insegur, la para des de dintre
la porta.
N•te córntr contra l'Areny-s, que
es transforma en gol, admirablement
rernatat per Barceló.
Al quart final, l'Arenys reacciona
i treballa de ferm per aconseguír
el gol de l'honor, sense aconseguír
ho grácies a la linia mitjana del
Blanes, que en aquest partit ha ju
gat més ajustada.
Els millors de l'Arenys foren
Grench, Pérez i Balada.
El millor del Blanes fon indiscu
tiblement Barceló, que ens entu
siasma amb les seves arrencades,
sempre perilloses; el seguí en me
rits Prats, que talla joc i serví pi
lotes a la davantera arnb la segure
tat que dl ens té acosumats.
En conjunt, l'equip del Blanes
jugá bé, puix que. la unja mitjana,
que és la que aquests darrers temps
flaquejava, en aquest partit, com ja
hem dit abans, jugá millor.
D'ALMACELLES
ALMACELLES, 5
BELIANES,
Diumenge, día 15, es juga en
aquesta poblado el quart partit de
krWles Per a concursos d'esports
E. Segura
Piala Francesc Maci, 15 I
DINERS SOBRE VALORS
espanyols cotitzables. s'anticipen rápidament. Interés lela], i per
quantitat major a la pignoració corrent. Informaran: CrédilQ
i Finances, Ronda de Sant Pere, 37, pral. 2.' - D'11 a 1 1 de 5 a 7
de tres a un, acaba la pri
mera
la segona part, els nostres fe
molt vgenist, qnuiée e
s ds nota m esnPorés d'llen joc
iol s pe
jugador que per la pilota, i amb el
resultat de cinc a un, acaba l'en
contre, que val a l'Almacenes els
dos dei xn asti.tuen a la davan te
Foren els vencedors: Morell, Ca
sanoves, Renyé, Arnó I, Arnó II,
?urnióc0 1IRI,ornIlli.quel, Pérez, Pelegrí,
DE LLORET DE MAR
La tasca de 1"Sport .Club Lloret"
Es cada dia mes manifesta la tasca
que descabdella el nostre cercle es
portiu. Aquest "Sport Club Lloret",
nascut fa poc més de dos anys i
creat per un estol de joves entusias
tes de l'esport els quals trobaren
prompte un ajut moral o material
en els una i incondicional en els al
tres entusiastes, compta, avui, amb
un nombre considerable de socis que
han d'estar orgullosos de la socie
tat a la qual pertanyen.
I no és pas que l'entitat represen
tativa de l'esport lloretenc hagi tin
gut una ascensió ben fácil, no; ha
hagut de Iluitar contra esperits ene
mies sistemátics de la construcció
d'altri i no perque ells siguin capa
gos de crear o d'enaltir. Són aquella
mena d'"homos sapiens" que es
creuen en el camí de totes les ini
ciatives d'evolució i amb el qual han
creat (aix6 sí), per la nostra vila,
una dita tendenciosa feta, desgracia
dament, ja massa popular. Avui,
peró, grades a una abnegats desit
josos de la continua superació de
Lloret, van suprimint-se.
Ara, dones, el S. C. Lloret pos
seeix un equip potent que pot rnolt
bé classificar-se entre els que fan
el campionat gironí de primera ca
tegoría i a la qual encara no ha
pogut entrar enguany per causes
no del tot escatides.
Donem una ullada general al nos
tre cercle i el veurem enaltit per la
totalitat de nur estat moral. Ven
rem aquest equip compost per mi-,
nyons lloretencs i per forasters ve
ritablernent entusiastes, com ho de
mostra llur pregon sacrifici i desin
teres que els agraim tant de debó,
mantenint, amb Ilurs actuacions, una
palesa afició entre el nostre poble —
lo que és un factor biológic del tot
essencial—mentre pugen disciplinats
i amb disposicions amplament fa
vorables, uns jovenets que ens om
plen d'optimisme per a la futura
realització de l'equip ben nostre i
amb el necessari de potencia per a
satisfer la idealitat del S. C. Lloret.
De més a més, hi ha anunciat per
a dintre breu temps i organitzades
per aquesta societat, la inauguració
d'un cicle de conferencies que han
de contribuir no poc a la formació
de la joventut i al descabdellament
de tota cultura: cultura física, car
aquesta és la sincera finalitat de l'es
port; i cultura ciutada, car cal creu
re que l'espera de les conferencies
en qüestió no será pas esportiu en
Ilur integritat. L'esport, perque
triomfi, ha d'ésser bon company de
la ciutadania.
campionat de la Lliga Amateur, pri
mera categoría, grup C, de la pro
vincia de Lleida.
Aquest encontre havia desvetllat
expectació per ésser visitant
un dels dos capdavanters del present
campionat.
Cchnenga el partit amb una mag
nífica arrencada del davanter-centre
Pelegrí, el qual passa a Quico i
marca el primer gol deis tres que
es feren durant els quinze minuts
de joc magnífic. Davant un score
així en tan poc temps, els del Be
lianes comenlaren a emprar un joc
molt violent.
En una arrencada de l'equip forá,
els nostres incorren en un penalty,
que para. rnagníficarnent Morell en
una estirada desviant a córner. Ti
ren el córner, que els val el primer
i únic gol de la tarda, i amb el re
Francesc Mas Ribí
A MALLORCA
Camoionat regional
Per primera vegada al seu camp,
ha perdut un partit el Balears con
tra el seu digne rival el Constanci
d'Inca.
Es juga tot el primer temps en
domini equilibrat i va estrenar-se
el marcador abans del primer quart
de joc. degut a una pifiada d'un de
fensa balear, que va saber aprofitar
un davanter del Constanci. Al cap
de poca estona incorregué el Cons
tanci en penalty, que un cop tirat
va establir-se l'empat. Seguí després
ea domini del Balears i guanya
aplaudiments el porter del Constan
ci, que va portar-se "heroicament"
deturant perilloses pilotes.
Représ el joc, a la segona part,
el Balears va tornar a imposar-se,
encara que els davanters es mostra
ven inofensius daant la porta; si al
gun tret era ben facturat, el valen
porter Bonafe tenia cura de trame
tre'l a córner, o als seus rnitjos,
cc,m millor no es ont fer.
Mancaven dotzc minuts per aca
bar, quan una escapada de fa da
vantera del Constanci va ésser su
ficient per aconseguir el desempat,
encara el Balears, cercant nou em
pat, va crear perills a la porta con
traria, peró ho evita la defensiva,
que encertadament va ésser refor
cada, la qual fou molt aplaudida.
El partit acabá dos a un favora
ble al Constanci. Fou molt sig
nificatiu el fet que l'onze vencedor
arrenglerés tres reserves, mentre el
Balears presenta tots els titulars.
— Al rnateix capvespre jugaren
Manacor i Atletic, al c,amp del pri
mer. El partit acaba amb el resul
tat de 4 a r favorable al Manacor.
La concurrencia, a tnts dos camps,
feu nombrosa.
C. D. Mallorca, 6 - Constanci, o
La quarta i penúltima jornada es
jugaren dos partits, un al camp de
Bons-Aires i l'altre al camp del lía
nacar. Al primer jugaren els cam
pions i sots-campions de l'any an
terior.
Els equips s'arrengIeraren així:
Mallorca: Ferrer; Vidal, Cerda;
Mulet, Ubeda, Salvador; Salva,
Sans, Antolín, Albella i Piza.
Constanci: Bonafé; Llabrés,
na; Miguel, Estelrich, Bausa; Prats,
Rotger, Ordina, Seguí i Coll.
Abans de comencar, els capitans
reberen de la Federació els premis
corresponents de 1Campionat ante
rior, consistents en una copa a cada
equip medalles per als jugadors
com a campions i sots-campions.
El joc es mantingué anivellat fins
al cap de deu minuts, en qué incor
reguent en falta el Constanci fou
tirada i remata. a porta Albella. El
segon gol' ya aconseguir-lo Pizá en
jugada individual.
Un córner contra el Constanci va
ésser rematat, de cap, per Antolin,
s'apunta el tercer. Dominant els
de casa, acaba. la primera part.
Represa la lluita, torna a dominar
el Mallorca, i éncara que el Cons
tanci fa alguna escapada, és rebut
jada per la parella Vidal-Cercrá, que
treballa amb encert i voluntat.
Antolín, acorralant els contraris i
esquivant els defenses, aconsegueix
el cinque gol, després que tirat un
penalty s'havia aconseguit el quart.
El sise no es féu esperar, rematat
per Piza i blocat per Bonafé, que
deixant caure la bala va ésser re
collida per Albella, que la féu entrar
a la xarxa. Poc després acaba el
partit, penó sempre amb el domini
del Mallorca.
L'arbitre, senyor Miguel, va fer
un bon treball.
El Mallorca, amb aquesta vict6-
ria, té assegurat el Roe de campió,
encara que li manca jugar amb el
Balears, perú els resultats no poden
influir desfavorablement per l'onze
ex-reialista.
La nostra enhorabona!
CORREU DE FORA
F. C., d'Amer.— Us preguem ens
envieu solament les ressenyes dels
partits celebrats a la vostra localitat.
* * *
S. S., de Tortosa.— Si l'home
natge a qué us referiu té carácter
esportiu, envieu informació.
Avís als corresponsals literaris.—
Preguem ens trametin llur informa
ció precisament a la redacció, i el
dimarts el mes tardar.
1
4.041 éso orrYL Especific de 1.
ASTENIA GENITAL (IMPOTENCIA)
(MANCA De VIGOP SEXUAL)
De la eysculació prematura (pérdues seminais): dele Feblesa y
moit eficás per emrehstre la NEURASTENIA. en lotes le.s seves
manifestacions.
Ese! més Doiearn estimulanide neuro-espino.méddIo-genital.
Sinergic i homo•esiimulasa de les Ondules untersliciels. Producie phi
rIglandular, completementinufensiu. Me, perjudica. ni lesiona cap orgue.
ai ti funcionameni deis meleixos.
No tomé. ni esiricnina. ni foslurs n1 cant8rlo:1M ni cap abre medica•
onent exciten,
a
PRODUCTE mAoNe e INuSTrruIBte PEP A RECOBRAR
LA PEPOUDA FELICITAT CONIUGAL, PROSPECTES GRATIS
Leboretoris Formacológies del Dr W Deorem '
440 de Son, Pers. 50 en ACEIONA• Telefon 1663' Preu: 21 75 pteS.
Aigua de Rocallaura La deu més rica del món. — Si patiu d'ALBUMINURIA,
LITIASI URICA (MAL DE PEDRA), BRONQUITIS PARENQUI
'MATOSES, NEFRITIS CRONICA, us guarireu radicalment amb
D1POSITARIS GENERALS: FORTUNY, S. A. - Carrer Hospital, 32, 1 Salmeron,
Aigua de Rocallaura
133
23 de novembre de 1931 la rambla
LA T. S.F.
1La Societat d'Autors, els em
presarisi les emissorem4
L'invent de la radiotelefonia ha
obert tan dilatats horitzonts a la
cultura, que per pec que el pensament
voli sobre els catnps amples d'aques
ta materia, descobrim tau insospitats
quadros- i tan extraordinaris matisos
que el cor s'eixampla das ant l'enginy
humá i les grandeses de la naturale
sa, que ens deixen veure aquestes co
ses.
A l'aparició del telón de la radiote
telefonía tothom la va rebre astorat i
ami) alegria, com es rep el millor deis
amics. 1 gratis i xics, joves i vells,
dones i limites, es prosternaren com
a humils súbdits, retent-li pleitesia.
Fou una onada d'entusiasme vers el
non invent.
Solament hi va haver un sector de
la societat espanyola que, cec, rebé
la Radio esquerpament i com a un
enetnic. Els empresaris de teatres, en
Ilur ignorant egoisme, declararen guer
ra a mort a l'invent, creient que seria
la causa de la ruina de llurs empre
ses. I, desatentats, cercaren la co
operado de la Societat d'Autors Es
panyols, perque oposessin un dic ara
les seves disposicions a les enüssores.
El conveni de Berna celebrat el q de
setembre de 1886 entre Alemanya,
Prússia, Bélgica, França, Anglaterra,
Irlanda, Indies, Haití, Italia, Liberia,
Suissa, Tunis i Espanya, acorda la més
estreta aliança per a la protecció deis
autors d'obres literáries i artístiaues.
Pero la Societat d'Autors Espa
nyols, empesa pels empresaris, féu
celebrar.uns contractes amb les emis
sores per a la difusió de les obres, tan
pie d'obstacles i amenaces, que en li
mita les radiacions a uns limits in
versemblants i petits, en perjudici,
no solament de les empreses, sinó
deis propis autors, ja que en restrin
gir la difusió disminuien els ingres
sos d'una manera gran.
Entre els impediments imposats per
la Societat d'Autors a les emissores,
un d'ells fou el no permetre'ls radiar
a les obres noves fins un anys des
prés d'estrenades, la qual cosa permet
a totes les empreses teatrals d'Espa
nya, feta prohibició particular del
prora autor per a certes poblacions,
per les exclusives qee donen algunes
veus a determinades companyies.
Passá aquella manerajada promo
guda pels empresaris i la Societat
d'Autcrs de comú acord, i avui la ma
jar part d'aquells recorren a les ernis
sores perqué retransmetin les obres
des de els teatres i els estadis, perqué
han vist, encara que tard, que la ra
cndifusió és el millor mitja de pro
paganda i per tant la millor aliada de
ilurs interessos.
Urgeix que la Societat d'Autors
RECEPTOR
enxufable al corrent
esi
sense antena
1Preu:
400
Ptes.
Bullan Ciimegi
Consell de Cent, núm. 266
Teléfon 23058
comprengui la injusticia que en aquells
anys de la Dictadura es dicta per ella
contra les emissores, potser influen
ciada per l'ambient opressor que reg
nava aleshores, i que noblemente pro
tegeix la radiació del seu repertori
acuse obstacles ni impediments i con
sideri com una empresa més la Ra
dio, ja que les teatrals, penedides
de llur determinació primera tan des
atentada i tan cega, busquen avui la
seva allanqa en benefici propi.
La Societat d'Autors Espanyols,
representant de la cultura patria, ha
d'inspirar-se en ella i comprendre l'ins
trument poderós que és la Radio per
a la difusió cultural, obrint-li els
braços i ccnvertint-los en un Ilaç
fratern i no en un dogal que els ofe
gui. La propia Societat d'Autors seria
la més beneficiada d'aquesta aliança,
els ópims fruits de la qual recolliria
ben aviat e: poble espanyol. Es una
obra de civ:litat i de patria.
JOSEP DEL LLANO
CURIOSITATS
Un metge nord-americá, que prac
tica els empelts, segons el sistema del
doctor Voronoff, no podent obtenir
l'autorització corresponent per a la se
va propaganda publicitaria, ha passat
a Mexic, on ha construit una estació
de 75 Icw.
Aquesta estació. l'indicatiu de la
qual és X. E. R., ha començat les se
ves provea' amb 408 rnetres.
A Nova York ha estat inaugurada
una exposició d'autennates, en la qual
sobresurt un tal "Occultus". Aquest
autómata difereix deis seus collegues
perque ha estat construit amb fins des
tructius. Corre s-eloçment, amb un cor
de 6o cavalls. Per carnes té dos petits
tancs.
"Occultus" pot rebre per radio les
ordres del seu propietari, malgrat es
trobi a diversos quilórnetres de dis
tancia.
•
A Anglaterra, a la localitat de Hyte,
prop de Southampton, s'ha installat.
en una pina. un rellotge radioelIctrie,
que connectat a un alt-parlant, per
met a tots els habitants deis voltants
escoltar les campanades del de \\Test
minster.
NOTICIES DE TOT ARREU
BELGICA
ELS RADIO-OIENTS CLANDF.S
TINS
No solament a Anglaterra les mesu
res adoptades rel govern han obligat
a donar d'alta nombresos emboscats.
A Bélgica, també, les autoritats han
posat en campanea els gendarmes, els
quals han aconseguit d'elevar de 8o000
a 200.000 els aparells registrats.
Aquest resultat no ha satisfct el go
tendencia són uns programes anticipats
de les obres que es van a representar
i la invitació als autors italians per
q.é escriguin comédies expresses per
a la radio.
Pirandello, Marinetti, Bontempelli,
D'Ambra i d'altres autors han contes
tat afirmativament, dient que es dis
posen immediatament al treball.
HOLANDA
La mala qualitat de les emissions de
Hilversurn amb onda de 298 m. és un
fet que ha provocat ja nombroses po
lémiques a Holanda. Les quatre socie
tats més importants, encarregades de
les emissions, no s'havien posat d'a
DE VALLS
El diumenge dia 15 tingué lloc,
al camp deis Ben Forjats, una exhi
bidé) d'atletisme, a cárrec deis at
letes del Gimnástic de Tarragona.
S'aconseguiren les següents mar
ques:
400 metres plana
1. Puig (G. T.), en 59 s. 3-5.
2. S. Soler (B. F.), 59 s. 4-5.
1
1",
Ptes. 493
LUTEPHON
U9119111*
El millor aparell de radio
Funciona sense antena i enxufat
a-rt
Facilitak%cu e pagament
ESTABLIMENTS LUTETIA
Casp, 22 - TeléfOn 14372 - Barcelona
vern, que considera que hi ha molts
més rádio-oients i ha dictat ordres se
veríssimes d'incautaciens d'aparells i
de multes de diversos milers de frenes
per a tots aquells que continuin ama
gant llurs receptors durant el mes ac
tutl com a últim termini.
. *
ITALIA
L'associació italiana de radiodifusió,
coneguda al món rádio-oient per la
E.I.A.R., després d'haver donat un ca
rácter estable a les transmissions d'ó
peres i operetes, es va a dedicar també
amb intensitat al teatre radiat
Els primers simptomes d'apesta
LA SENSACIÓ QUE L'ORQUESTRA ES A LA VOSTRA LLAR
LA DONEN ELS 10 MODELS DE RECEPTORS
UNERAL M0103 RAD O
aparelis que reuneixen tots els avengos técnics de la radiotelefonia
moderna amb una artística i depurada presentació
I 0 - L1O gir
EXPOSIC1ó 1 VENDA
"ASSEIG DE SANT JOAN, 17 BARCELONA
1
cord per a una solució, perqué una
volia la seva propia emissora, i les
restants sollicitaven una estació co
muna.
Sembla que s'ha aconseguit d'ar
ribar a una inteHigencia perqué molt
aviat s'arribi a una total collabora
ció.
El diari socialista "Het Volk", de
fensor de l'Associació V. A. R. A.,
proposa utilitzar l'exceHent estació de
Kootwyk, reservada a les emissions
oficials, i que queda en repós totes les
nits.
Aquesta solució s'adoptaria interi
nament, fir.s a determinar el non pla
d'augment de potencia substitució
de l'actual.
5-'HA FORMAT LA UNI.) INTER
NACIONAL DE LA PR elISA
RADTO-ELEC-1. RICA
Durant la dsr.era setrnana s'ha coris
ttiuit a Perís una Unió Ir..ernacional
de la premsa radio-eléctrica, amb l'cb
jecte d'agrupar en el seu si is diaris
de T. S. F. de tot el mua L'obiecte
d'aquesta Unió és afavorir els interes
sos deis seus membres, i, en ordre tnés
3. Agulló (G. T.).
Llançament del pes
5. Badia (B. F.), 1107 en.
3. Llorenç (G.T .), 9'96 en,
3. Garrido (G. T.), 8'3o m.
Salts de llargiris
r. Roig (G. T.), 5'25 rnetres.
2. m.
1.500 metres plan
I. Cases (G. T.), 4 m. 42 S. 4-5.
2. Cots (B. F.).
3. Zabalo (G. T.).
eso metres plans
1. Garrido (G. T.), 20 s. 2-5.
2. Roig (ídem).
3. xa
e. Ex-zquo: Zab al o-Agulló
(Gimnástic Tarragona), 2'4o metres.
3. Batalla (B. F.), 2'20 en.
Llançament del disc
r. Llorenç (G. T.), 32'12 en.
2. Bailía (B. F.), 28'r5 m.
3. Soler (ídem), 26'27 m.
1.000 metres marxa atlética
STEW1RT WARNER
APARELL MIDJET DE 4 LAMPARES
Noves lampares Variable-Mu i Pentodo.
Altaveu electro-dinámic de gran potencia
623 ptes.
Representants exclusius per a Espanya:
Vivó, Vidal i Balasch
Passeig de Recoletos, número 16. -- Madrid
Corte Catalanes, 602. -- Barcelona
AGENTS DE VENDA: Ramon Calvera, Rambla de Catalunya, 109; Joan Jordana, Escudellers, 35;
Establiments Lutetla, Casp, 22; A. Mas Blay,
Julia Portet, 14; H. Oliveres, Cardenal Cassanyes,
número 13
general, aunar els treballs ner al dea
enrotIlament internacional de la
radio.
A les reunions, que van tenir lloc
a París, hi assistiren representants deis
diaris francesos, belenes, anglesos,
alemanys, austríacs, suissos i polone
sos. D'altres molts diaris d'altres na
cions que no van poder enviar repre
sentants, enviaren les seves adhesions.
Es pot clanes, esperar que la jove
Unió assolirá rápidament un gran des
enrotllament
El doctor Lund Johannsen, de la re
vista "Radio-Lytteren" de Copenha
guen ha estat nomenat presider.t.
El local social s'ha fixat a Copen
baguen : el secretariat estará a Ber
lín. i l'idioma oficial de la Unió será
el francés.
S'editará un butlletí i es constituirá
a París un centre d'informada.
e. Reverter (B. F.), 5 m. 4 s.
2. Pi (fdem).
Entre les marques registrades, la
millar fou la d'En Badia, en el pes;
també es distingiren, pels locals,
Cots, en els 1.500 metres, que vence
netarnent el tarragoní Zahalo, i Re
verter, que demostrá posseir un bri
llant estil en la marxa atlética.
El vinent maig tindran lloc noves
reunions a Lausanne.
El Comité provisional, elegit per sis
meses, compren un representant d'An
glaterra, le Bélgica, d'Italia, d'Holan
da i dos representants de França i
d'Alemanya.
Desitgem grans exits a aquesta nova
agrupació, que té un ample camp de
collaboració internacional, a profit de
les relacions de tots els paisos.
5
MARCA REGISTRADA
LOT
Lámpares i piles eléctri
ques d'un resultat positiu
per a obtenir llum clara,
segura i potent
Si l'afany de totes les mar
ques és imitar la L O T,
per qué no servir-se de
les autIntiques LOT?
TEk TRES
FO¦M¦n.
TeatreCatalá Novetats
de Segarra. Nlt: Penya
Les joies de la Roser
Demá, tarda
LA PRIORA
DEL ROSER
Catalana
.......
TEATRECATALAROMEA
•capital. &I - - Triare,' 11611
Cempanrla VlIa-Davl
Avul, dIlluns, a un quart d'onze:
90 representació, vuit setmanes d'ésit
de l'obra d'En Segarra
L'HOSTAL DE LA GLORIA
Tots els (Res, tarda, 1, nit: L'HOSTAL
DE LA GLORIA. Difobs 1 aiumenges.
primera .essió: L'obra per a Infante
LES AVENTURES D'EN TITELLETA.
s
—
OINEMES
111=1.111~MMII
! CINEMA PARI.8
Avul, nit, a les 945: Canvi de
§ programa, amb la presentació del 2
! gran film, Interpretat pels famosos ;
cantants de la pantalla Lawrence
Tibbett 1 Graos Moore, CLARO DE .1
I LUNA, en la gual també peen part
Adolphe MonJou
RO
cmb
LA
SSELLO CINEMA
Telefon 76110
Avu1, alt, a les 9'36
dues Interessants estrenes
Gran programa
MISTERIO DE VILLAROSA
(en francés).
TRAGEDIA DE MAPA FLOW
(sonora)
13:CN1t,Oa leLs 10:I"GSENETEUALEMGRE",I2I per Roseta Moreno, Roben Rey 1 !
Ramon Pereda. actuada personal 1
de R. Moreno amb aiguns ballables i
.1¦0¦11¦1,”41¦<.11¦0”www01.1.000.1.l
•
11*Avul, nii, a les 10: Rev,s1a Para- 1 mount. Una cinta Caricato Cina- i
mond, P1LDORAS HERCULES. :
, Gran éxlt de Lilian Harvey 1 Henry !
0 Garat en la divertida opereta I i1.1. F. A. cantada en trances, 1
1 El trio de la bencina
FRONTO NOVETATS
Avul, dilluns. tarda, a les 4'15 :
ELOLA I - AREITIO 1 contra ONAIN
DIA I - MARTIN. Nlt, a les 1015:
GABRIEL I - AZPIR1 contra RAMOS -
NAVARRETE. Detalls per cenen;
'47-17.,04,04('0
qmuienoroabltlereennceaenptamocrluaneddltseallmdto1esnput ms lo'NédxEeiUltsTRmCOLésADRI 1re1OsNsSoUnqPaunEetR,HapcEteTurEalRmdOeeDsntItacdaaIrss-sssoeelneyb1atetrsnesetlnaar lmareácxpoirmneesagenupttsopteumciaapernoitraaetdtaa1 •
de 1931 - 32.
MODEL 40 — Amb circuit NEUTRODI ultramodern, a base de les válvules Multl-Mu
I ~todo, dotat de tots els perfecclonaments 1 equipat amb el ramas anaveu dinárnit TpA,
amb el 98 % de pu resa de to.
MODEL 80 — Amb circult SUPHRHETERODI. Es el receptor Ideal per excenencia, per
a totbom que desltgl una selectivitat extremada. Es dificil de trobar un receptor que Pavan• tatgl. Equipas amb válvules atuitt-atu 1 Pentodo. Va provea de tots eta ref1naments 1 avantatges
coneguts fIns al da 1 amb aitaveu dln5mIc TCA.
Agéneies ofieials CLARI ON:
Casa BoldU - Girona, 138 — EstablIments Rucarda - Corta Catalanes, 999 — Agua« Cauro,
Rambla de cataiunya, 7 — Josep Payeroi - Sant Andreu, 1011 — Polar) nido Pelnyb Popular RádIo - Rambla Santa Mbnlea, 19 — !radio Ca!vera Itessslió, 13-a/r1 • Cir.alétee,
Rambla de canaletes, 4 — Istablirnents
Mod. 112 4 T si),Ir.
4
Distribuidor General: PLATO TEI XIIDO Dipatació.175-181 :.;
1111
1111
ni