Rambla, La (1931-1935). Núm. 099 (7 des. 1931)

              (esport eiutadania)
•~1!
Any II. — Número 99 Redacció i Administració: Rambla de Canaletes, 13, pral. --Teléfon 14757
1 Barcelona I l'Espanyol s'hauran de disputar el
partit final el dia que pugui acabar-se el
Campionat de Catalunya
El Campionat de rugby doná lloel
a un aceidentat partit a l'Estadi
Vicents Fiera
Hem dit que l'acte és orga- va preguntar:
nitzat per un grup d'amics. No —Es de debó que no us ho creieu?
-C1141:11 d'acimiradors perqué Piera és un d'aquel pocs I -'12Wira1znetit*
—Doncs jo asseguro — afegí — juzaddrs que té admiradors entre els amics i entre els
arbersaris. I l'acte de diumenge és organitzat exclusi
viment pels amics.
Vicents Fiera és prou modest i hauria rebutjat
aquest acte de "germanor" si hom u hagués donat la
significació que hem dit. Nosaltres, per& contra la seva
modéstia que ha obligat els organitzadors a cercar un
qualificatiu que justifiqués l'homenatge, volem dir, ben
alt i ben ciar, que l'acte de diumenge vinent ha d'ésser,
precisament, de desgreuge. Vicents Fiera — oblidat pel
seleccionador— ha d'ésser proclamat pels seus amics
— com ho és, íntimament, pels seus enemics —interna
cional per dret propi, mentre no es demostri el contrari.
LA RAMBLA, que estima el nom de Vicents Fiera
com una de les més legitimes glóries de l'esport nacional
catalá, sent una satisfacció sincera en manifestar la
seva adhesió a l'acte de diumenge vinent. I el qualifica
d'oportú, just i necessari.
Vicents Piera, que veu passar els anys sense que
ningú aconsegueixi desbancar-lo del lloc de mestre entre
els mestres de l'esport británic, mereixia una consa
gració definitiva en la seva carrera, mereixia actuar a
Londres com un deis més alts exponents que és del
nostrefutbol. Hom no ha volgut que fos així. Tots sabem
que per culpa d'ell no ha estat. Cal, dones, que els seus
admiradors palesin d'una manera eloqüent i definitiva
que en aquesta postergació tampoc no hi te-nen res a
veure. I que, a més, en protesten.
Diumenge vinent, hores després
d'haver-se jugat a Dublín el
partit Irlanda - Espanya, será
homenatjat amb un hopar "de
germanor" el notabilíssim juga
dor del F. C. Barcelona, diverses
vegades internacional, Vieents
Fiera.
Aquest sopar "de germanor"
que un grup d'amics dedica a
Vicents Fiera té—no hem
d'enganyar-nos— tot el carác
ter d'un acte de desgreuge
davant el fet de no haver estat
comptat el jugador esmentat
per a integrar l'expedició de
futbolistes republicans a Angla
terra i Irlanda.
So!er: Llamp! Li he fet un "fnut" als ronyons! Ara fará
tfrar un "free-kick" a favor del Collegi d'Arbitres!
,a
[h•
.'
4 , 1• I 111
„ • •
•
,
Un reportatge sensacional
Barcelona,
áe desembre de 1931
1mpremta: Barbará 11 i 13 -- Teléfon 19603
Josep Samitier, futur jugador de
l'equip anglés "Arsenal"?
Tarribé es parla del "Bolton Wanderers". -- Els partits contra Anglaterra
i Irlanda poden aclarir el misten. -- Els técnics anglesos que coneixen el
jugador catalá, opinen que posat a Anglaterra Samitier podria jugar
i donar rendiment encara uno quants anys. -- 1 Zamora?
LA BOMBA
Quan el nostre arnic — home prof
en coses d'esport ens va dir que
possiblement Samitier ingressaria en
els rengles deis professionals de l'Ar
senal, no se'ns ocorregué altra cosa
que somriure. El nostre sorpriure, és
ciar, significava amb elogülncia la
nostra incredulitat.
Aleshores, el nostre amic — que no
ha vist mai un parta de futbol — ens
que'hi ha quelcom d'aixó. I si us in
teressa saber més coses...
No el deixarem acabar. Lfer, in
negablement, era — és —d'un inte
rés periodístic excepcional. I li dema
nárem com, de quina manera i en quin
loe podrien donar-nos una informació
sobre aquest punt.
—Dema a la tarda, millor, dema
passat — digué, amb un aplom que ens
desconcerta — siguen a la terrasa del
"Boyal", a dos quarts de cinc. Puix
que veig que l'afer us interessa, tin
dré una gran satisfacció a facilitar
vos més dades de primera má.
—De primera má, dieu?
—Sí, és ciar. Jo no us puc dir més
del que us he dit. Aquestes coses del
futbol — ccm saben — no m'interés
sen poc ni gaire. I si us he dit aja() de
Samitier, ha estat perque cm creia —
com veig, efectivament — que a vós
us podia interessar.
Davant la perspectiva d'una infor
mació sensacional i sense saber si alio
que ens acabava de contar el nostre
amic cris ho crliem o no cris ho créiem,
vam sentir de seguida l'egoisme pro
fessional, l'amor propi periodístic, i de
manarem al nostre amic que alió que
cris acabara de dir no ho expliqués a
ningú.
Ens ho va prometre, i Vender/la pas
sat, a dos quarts de cinc en punt, es
perávem l'arribada del personatge que
cris havia de facilitar dades de pri
mera ,,d.
EN EFECTE...
Et nostre amic arriba acompanyat
d'un senyor alt, prim, ros, vermell de
cara i amb ulleres de carei. De se
guida vam endevinar que aquell per
sonatge — evidenttnent estranger— no
sabia res de l'entrevista preparada pel
nostre amic, puix que aquest va apa
rentar una gran sorpresa en trobar
nos.
Ens presenta. — dient només el nos
tre nom i abstenint-se de dir la nos
tra proiessío— i a contintració ens va
dir, simplement, Présentant-nos el per
sonatge rnisteriós:
Hupson.
S'assegueren a la nostra taula. Hom
inicia la conversa parlant del temps
—la majoria de converses comencen
així — es parla després de política i
més tard es va parlar de I3arcelona.
Nosaltres estávern negatitosos espe
rant el tema que ens interessava. Des
prés de parlar de Barcelona, es parla
de negocis i a l'últim — com agiten
que no dóna importancia al que diu —
el nostre afilie va fer una allusió al
partit de futbol Anglaterra-Espanya
que s'ha de jugar el dia 9.
—Jo no sóc pas aficionat al futbol
digné — pera aquesta mena de par
tits m'interessen. -
Jo vaig callar. No sabia pas el que
havia de fer.
El senyor estraneer — amb un cas
tella d'"El amigo Teddy" — comenta
l'expectació que entre els anglesos ha-via
clesvetllat aquest partit. Hi ha un
interes formidable — afegí — per
veure l'equio espanyol i molt especial
ment per veure el joc de Sami
tier.
Vam fer el desmenjat i com aquell
que no sent un gran interés per la
conversa, cris van-1 decidir a interve
nir:
—El Samitier d'avui ja no és aquell
Samitier de c!1ci sis anys enrera...
MR. HUPSON, CANTA...
Mr. Hupsonr sornrigué.
—Ja ho. séla: També
ho saben al n¦eli Per-6 Sarnitier
sota la disciplina deis "pross" brita
nies, podria 6ser "star" uns quants
anys...
—Voleu dir? — replicárem fent
l'orni.
—Ja ho cree. Precisament, hi ha un
club — més ben dit, dos: l'Arsenal i
el "Bolton Wanderers" — que rolen
fer-li proposicions.
—I que esperen?
—Esperen l'actuació del vostre ju
gador a Londres i a Dublin. Jo, que
tot sovint vinc a Barcelona, he infor
mat contínuament als dirigents de
l'Arsenal de la forma de Samitier, i
sé, positivament, que segons com actui
en els dos partits vinents les proposi
cions seran formalitzades.
—No dlieu que el "Bolton Wande
rers" també...?
—Sí, per5 deis treballs que faci
aquest club no us en puc dir res, per
qué no en sé res- Jo no treballo més
que per l'Arsenal. Altrament, crec que
si els dos clubs se'l disputen, guanyara
l'Arsenal, perque pagará més.
—En sap alguna cosa l'interessat?
—Per conducte rneu, no. Ara que
podría ésser que en sabés alguna cosa
per altres conductes. Fixeu-vos en un
detall: l'interes que ha tingut Samitier,
aquesta vegad.a, d'ésser seleccionat.
Feia molt de temps que a Samitier
no li interessava gaire participar en
partits internacionals, tothom ho sap.
A qué és degut aquest interes d'ara?
No ho sé, pera és molt versemblant
que sigui degut a les intencions de
l'Arsenal...
—Sabeu les conclioions que li of e
ripien?
—No slan concretat. Hl ha la cer
tesa, pera, que si no s'arriba a un
acorcl no sera per diferencies econó
migues. sou. evidentrnent, no seria
una cosa epetraordinaria, mica més, mi
ca menys, el mateix que cobra aquí.
Pera cobraria pel traspas una gran
qtantitat — no ptsc dir quant — que li
asseguraria per sempre la vida.
—1 el Barcelona — prcguntem
altres amb el mateix to de poc ass
bentats — que hi diu?
—Oh!. el Barcelona — ens respon
no en sap res, per ara. Abans que tot,
cal lligar calas amb l'interessat. Altra
ment afegeix amIS una certa sat:s
facció tenim entes que a fi d'a
guesta temporada, Samitier quedará
lliure en compliment deis tracto» en
vigor.
No volem replicar. No rolen: saber
d'on ha tret aix6. En tenim pros' per
que ens demostra que l'ofensiva de
l'«Ársenal deu anar seriosament quan
de totes aquestes coses s'han preocu
pat.
—Així, digueu que aquests partits
seran per a Samitier com una mena
d'examens?
—Aixa mateix — ens diu tot rient—.
Si Samitier té a Londres -arta d'aque-_
Iles tardes que jo Iihei-viSity Barcej
lona, us asséguro que l'any- vinent,
Samítier será "pross" británic. Tin
gueu en compte — afegeix— que el
meu país és el bressol del futbol i que
no cal pas que Samitier actui tota la
tarda com un Ileó. N'hi huirá prou
amb qué faci algun gol d'aquells que
només sap fer ell i rnitja dotzena de
jugades de les seves. Hom es captin
dra de segui?a de la seva válua —que
in encara considero extraordinaria — i
l'Arsenal fará el cop de cap.
A Anglaterra — segueix dient, en
pla de confianca — aquest afer tenia
molts adversaris. Hom considerava una
humiliació per a Anglaterra aix6 de
contractar un jugador continetnal. A
mesura que passen els dies, pera,
aquests adversaris van minvant, i jo
estic segur que si Samitier té una
bona tarda a Londres, desapareixeran
del tot.
Aixa será — ens diu, com si la cosa
fos un fet — un motiu d'orgull per al
vostre futbol. Perdonen si sóc petu
lant, pera...
—Evidentrnent — responem—és aisci
com dieu.
I ZAMORA?
Posats ja en el camí, no podem
aguantar-nos més estona, i Ii enge
g,uern:
—I com és que no han pensat en
Zamora...?
—Oh! — ens taita, tot somrient.—
Zamora! Zamora! Es el jugador es
tranger més popular a Anglaterra.
Prou que se n'ha parlat, prou que s'hi
ha pensat. Pera Zamora — vós ja
deveu saber-ho — no es troba respecte
al Madrid, en les condicions que Sa
mitier es troba respecte al Barcelona.
I com que e! Madrid voldria cobrar
tant com el jugador.... enteneu?
—Així, queda descartat que hom
pensi fer proposicions a Zamora?
—Descartat, en el que fa referencia
al meu club. Ara que jo no puc res
pondre del que pugui fer. per exem
ple, l'Everton, el Tottenbam o el Che!.
sea... compreneu?
PARAULA ES PARAULA
—I vós — preguntem — heu parlat
amb Samitier?
—No. Jo no he tingut necessitat de
fer-ho, fins ara. Jo m'he limitat a fer
d'informador del meu club. Quan jo
Ii parli será senyal de cosa feta.
La conversa durá, encara, una bona
estona. Parlem d'una infinitat de co
ses que omplirien moltes quartilles. El
més important, pera, queda transcrit.
En acomiadar-nos, Mr. Hupson ens
demana:
—Jo no voldria que alzó s'escam
pls per Barcelona, fins que Samitier
sigui a Londres. Em donen paraula?
La hi donern.
Ja veu Mr. cr,n1 com
plerta.
NMI.:~4~~~~¦~.~1~~4~0~4~I
A Francesc Maciá
no li arriben
ni els insults ni les
insídies
Si alguna vegada pot dir-se sense
exagerar que un encontre esportiu
desvetlla veritable expectació entre
els aficionats a aquell esport, és se
gurament quan blau-granes i sant
boians hon d'acarar-se per a dispu
tar-se,.el primer U: d'aria cla3sifi
caci6, ja-trigni un torneig— com en
el cas d'abir—o- bé de caln t.
En aquesta ocasió, pro, itru
expectació havia arribat a un grau
máxim, mai assolit encara en ante
riors Iluites d'aquests dos equips, i
és que una serie de circumstancies
que voltaven el match feien que,
més que mai, també, el resultat fos
incert.
Perque s'ha de tenir en compte
que era aquest el primer partit que
disputaven ambdós equips, després
que els santboians conquistaren els
títols de campions de Cataluny-a i
Espany-a la temporada passada, i a
costes del mateix Barcelona, que
era qui els detentava des de feia cinc
anys. Per altra part, també, els
blau-grana es presentaven a la Iluita
amb un equip completament refor
mat, molts elements del qual no se
sabia el rendiment que donarien da
vant els campions, encara que d'al
tres, pera, eren ja sobrerament co
neguts i consagrats perqué pogués
dubtar-se de quina seria la seva ac
tuació, com és el cas d'en Blanquet.
Així, dones, no és pas d'estranyar
que, pesi a la falta absoluta de pro
paganda, fossin molts els que ahir
es dirigissin a l'Estadi, convenluts
de presenciar una lluita emocionant,
aspecte en el qual —val a dir-ho—
ningú no en sortí decepcionat.
Llástima, pera, que la manca de
cultura, que tant es fa sentir en to
tes les nostres activitats, deslluís,
una vegada més, un acte purament
esportiu.
* SS
A les tres en punt, l'arbitre senyor
Pasqual dobá comene al match, ali
neant-se els equips de la manera
següent:
F. C. Barcelona: Vilaspasa, Folch,
Blasco, Joanes, Sarda, Roquellaure,
Amat, Blanquet, Jimeno, Aguilar,
Rossini, Miren Masdefiol, Ruiz i
García.
U. S. Santboiana: Elles II, Bis
bah II, Bisbal I, Gelabert, Aleu,
Garrigosa I, Ros, Elies, Isfassoni,
Novials, Valls, Déu, Gual, Balcells
i Garrigosa II.
La sortida correspon a la Sant
boiana, pera els blau-grana se situa
ren immediatament en terrenys con
trari. Una touche favorable al Bar
celona dona ocasió a aquest equip
d'iniciar un bonic atac, que els cam
pions intercepten. Vilaespasa té oca
sió de huir-se en un magnific xut
que torna el joc al camp santboiá.
El mig del Barcelona llanca una
touche Ilarga sense tenir-hi cap
company- collocat, donant ocasió al
Santboi de fer una forta arrencada,
sense conseqüencies, pera. El quin
ze campió procura imposar el joc
tancat, que és el seu fort, pecó no
aconsegueix sostreure's al domini
deis blau-grana, que no es mouen
del seu terreny.
Roquelaure fa una magnifica ar
rencada, pera per massa individual,
primer, i per falta de decisió, des
RUGBY
.1¦0¦011~....~.0¦0~000.1111."0
Preu: 15 céntima
En un encontre decisiu per a l'adjudicació del
trofeu "Copa Catalunya", Párbitre es vejé obli
gat a suspendre'l vint minuts abans del temps
reglamentan, quan el marcador senyalava
F. C. Barcelona, 6 -- U. E. Santboiana, 5
prés, no s'aconsegueix l'assaig, anfa
tor i haver arribat fins a mig metre
del terreny de marca.
El joc torna al centre del camp.
El Santboi, peró, no triga a reac
cionar, i anrofitant una série de fa
Hades deis tres-quarts blau-grana,
fan una arreneada "de potencia'',
Valla marcar wi assaig
ue Elies II cura de
trans or a . Van quinze minuts de
joc. Santboiana, 5; Barcelona. o.
Repres el joc, torna a dominar el
Barcelona, intentant en ocasions di
ferents un "drop-goal" i un "place"
que fallen. El Barcelona treu pilotes
de la "melée", pera Amat no apro
fita per massa lent. Als vint-i-cinc
minuts de jcic, Vilaspasa intenta .un
nou "placé", en, opasió d'un cop
franc contra els santboians, reeixint
aquesta vegada, assenyalant llavors
el marcador: U. S.' Santboiana, 5;
F. C. Barcelona, 3.
El Barcelona segueix dominant,
pera els tres-quarts no aprofiten,
donant ocasió ala santboians a que'
contraataquin i intentin el "drop-.
goal" en una ocasió, que no passá
per massa curt. Per fi, quan falta
ven pocs minuts per acabar la pri
mera part, una bona arrencada deis
tres-quarts blau-grana situa el joc
sobre la línia de marca deis cam-.
pions, que poden, pera, evitar l'as-saiEg1
segon temps comenla també
amb forts atacs deis tres-quarts del
Barcelona, i es llueix Blasco en un
spint magnífic, que finei.a. passánt a
Joanes, al qual els santboíans pla
guen abans de rebre la pilota. L'ar
bitre. amb criteri benevolent (ja que
hauria pogut donar un assaig de
castig) concedeix "cop franc" al
Barcelona, que Vilaspasa novament
converteix en "but". Van dos mi
nuts d'aquest temps, i el resultat és:
F. C. Barcelona, 6; U. S. Sant
boiana, 5.
Poc durá ja la normalitat del joe.
Després d'unes guantes obertures de
Ros, en plongeon, pera sense mirar
a qui passava la pilota, una incor
recció (!) de Gual motiva la seva
expulsió del camp. El públic es
mostra excitadíssim, esbroncant els
uns a l'arbitre i els altres al juga
dor expulsat, el qual contesta amb
actituds no gaire convenients ni pret.
pies d'esportistes.
Els santboians proven de passar
un "placé", que surt curt. Dominen
els campions, pera els blau-grana es
defensen bé, aconseguint Blanquet
tornar el joc al camp contrari d'un
bon xut a "touche". Aquesta juga
da promou fortes discnssions, fins
a l'extrem que l'arbitre es veu obli
gat a expulsar Novials del camp, el
qual per rebellar-se contra aquesta
justa decisió no troba altre camí
que agredir-lo a cops de puny.
No cal dir que en arribar aquí,
l'excitació entre el públic assoleix
el grau máxim, fina a l'extrem de
saltar al camp molts espectadors,
i obligant als guardes de l'Estadi a
acarar les armes ala assaltants.
Pacificats els anims, torna a re
prendre's el partit, pera per pocs
minuts, ja que un incident entre
Elies i Ruiz provoca la seva expul
sió i una nova invasió del públic,
AROMES Do L MONTSERRAT
Gran licor, únic elaborat pels RR. PP. Benedictins d'aquel' Monestir * * * RePresentant: JOAN FONOLLEDA sERRA — 13 ar c elona
obligant a l'arbitre a suspendre el
partit en mig d'un formidable es
canda i quan faltaven encara sint
minuts de joc. El resultat en aquest
moment era de: F. C. Barcelona, 6;
11. S. Santboiana, 5.
* * *
Hem procurat fixar-nos, en el
transcurs de la partida, en l'actua
ció de les diverses línies d'ambdós
equips, a l'objecte de fer un petit
comentani comparatiu de la seva
respectiva manera de jugar.
Començant pels defenses, hem
hotat de seguida una gran superio
ritat de Vilaspasa sobre Elies II,
tant en seguretat en la recepció
com en el placatge i igualment en
el xut a -"touche".
Els tres-quarts cal dir sincera
tnent que ens han decepcionat uns
i altres. Sobre el paper sembla exis
tir una certa superioritat en els
blau-grana, penó les seves continuas
fallades diuen molt poc a favor
'd'ells. Al segon temps, peró, sem
bla que s'havien arranjat quelcom,
cosa que no hem pogut acabar de
Komprovar per la interrupció del joc.
Cal dir, també, en defensa seva, que
jugaven incomplets, ja que Ducrós
no pogué actuar per trobar-se le
sionat.
Els mitjos d'obertura no han fet
en aquest encontre cap jugada ge
nial ni prou significada per a poder
los remarcar favorablement. Amb
tot, Roquelaure s'ha rnostrat millor
coneixedor d'aquest difícil lloc que
el seu antagonista.
Tampoc sobresortiren gaire els de
"melée". Ros, efectista, peró poc
precís, i Amat, si bé més precís,
excessivament lent de joc i de con
cepció.
Per altra part, ambdós pateixen
,del defecte general en aquest lloc,
de tancar el joc en voler ésser indi
yiduals.
No és pal ja tan fácil de fer el
comentani de l'actuació de les da
vanteres d'aquests equips. Com
sempre, foren elles les que porta
ren el pes del partit i on les lluites
foren més aferrissades. Els blau
grana no hi ha dubte que portaven
individualitats més destacades —
Blanquet, Jimeno, Aguijar, Masde
sol, etc. — per?) el conjunt sant
boiá fou sempre superior, la qual
cosa els permetia d'acabar millor
les jugades i treure'n un major pro
fit. Les forces, peró, eren igualades,
motiu pel qual la lluita fou sempre
viva, fins i tot amb excés, ja que
acaba degenerant en incorrecta. Per
l'avenir caldra que el Santboi no fi
tant en la seva potencia, si vol tenir
real avantatge, ni el Barcelona en
les seves individualitats, que, poc
cohesionades, poc profit donaran al
seu equip.
* * *
Per acabar, dues paraules sobre els
incidents lamentables que foren cau
sa de la suspensió de l'encontre.
?Que pensa fer la Federació de
Rugby davant d'aquest cas d'agres
sió a un arbitre en funcions?
Tothom que, sense partidisme,
presencia l'encontre pogué compro
yar la serena labor del senyor Pass
qual en la seva direcció. Per aquest
motiu és, dones, doblement punible
lacte d'incultura de l'agresscr, al
qual és d'esperar será aplicat el ma.-
.ximum de pena que assenyalen els
reglaments per aquests casos,
guigui cinc anys d'inhabilitació. Sois
així será possible d'evitar la repe
tició d'aquests fets repugnants.
I també caldra que decideixi la
manera com queda l'encontre efec
tuat, ja que, suspés abans del temps
reglamentan, no se sap Si es dóna
com a vencedor el Barcelona, que
en aquel' moment portava avantat
ge, o si será necessari repetir-lo, te
nint en coatpte la puntuació acon
seguida. Ja veurem quina será la
leva decisió.
MART.
-150 céntima -caixa petíta
.Caixa gran 2.10. pessetes
-Nora es1m4 UNA someta
El camplonat de Catalunya
Els resultats
Primera categoria
Espanyol-Júpiter, 4-o.
lfartinenc-Barcelona (ajornat).
Palafrugell-Sabadell, 4-4.
Catalunya-Badalona, 1-3.
CLASSIFICACIO
Espanyol 13 so O 3 so 14 20
Barcelona 12 9 5 2 38 9 19
Júpiter 13 8 i 4 32 21 17
Sabadell 13 5 2 6 22 21 12
Badalona 13 5 5 7 16 7 ti
Palafrugell 13 3 3 7 12 38 9
Martinenc 12 4 o 8 23 47 8
Catalunya 13 2 2 9 16 34 6
Segona categoria preferent
GRUP A
G. Tarragona-Reus,
Santboiá-Sans, 0-4.
C. E. Vilanova-Sant Andreu, 3-0.
Güell-Vilafranca, 1-3.
CLASSIFICACIO
Sans 12 8 2 232 6i8
Vilafranca 12 6 4 2 26 19 16
Sant Andreu 12 7 5 4 28 18 is
Santmoiá 12 5 4 3 21 18 14
Reus 12 6 O 6 57 17 21
G. Tarragona 12 3 3 6 15 24 9
C. E. Vilanova 12 2 3 7 12 31 7
Güell 12 2 r 9 14 32 5
CRUP B
Ripollet-Iluro, 2-2.
Terrasa-Girona, 3-2.
Manresa-At. Sabadell! (ajornat).
Granollers-Horta, 2-o.
CLASSIFICACIO
Ripollet 52 6 4 2 26 18 16
Terrassa 12 6 4 2 21 13 16
Granollers 12 7 2 3 21 17 16
Horta SI 6 2 3 13 55 14
Euro 12 6 2 4 30 17 14
Girona 12 4 5 7 21 25 9
Manresa ro i 3 6 825
At. Sabadell II O 2 9 5 24 2
A TERRASSA
Girona, 2 - Terrassa, 3
A mesura que el torneig va
avaneant camí de la final, i 'de
gut a la bona classificació del
Terrassa, l'afició acudeix al
camp, i aixb féu que a l'hora
'de comenear el partit presentéS
ahir un aspecte magnífic.
El partit tingué dues fases
completament distintes. Un pri
mer temps de bou futbol, durant
el qual es destacaren les dues
davanteres, les quals feren fun
cionar el marcador amb una
oportunitat que feia més inte
ressant la Iluita. Al cap de deu
E_ Restaurant Catalun.ya
recomana a la seva distingida clientela i al pú
blic en general, la incomparable
E- SOPA DELS PESCADORS Plat cremad de la casa M
minuts el Girona aconseguí el
primer gol. Contraatacá el Ter-.
rassa i Aratells i Losada pro
mogueren jugades de perill que
obligaren a actuar el porter
gironí, que per cert ho féu es
pléndidament.
Un defensa del Girona incor
regué es penalty; executá el
cástig Cadafalc, el porter blocá,
perb se li escapá la pilota i
Cadafalch, amatent, la rematá a
la xarxa.
Al cap 'd'un minut, Losada
acaba una jugada individual
d'Aratells amb un xut que es
convertí en el desempat. Reac
ció 'del Girona i nou empat tot
seguit. Es veuen jugades
nífiques, amb domini del Ter.-
rassa.
Quan mancaven pocs minuts
per al descans, Losada establí
el resultat definitiu d'un cop de
testa.
La segona part fou tot el con
trari de la primera. Sigui per
qué la davantera 'del Terrassa
estigués esgotada o bé que no
encertava a lligar les jugades,
el Girona reaccioná, encara que
feblement, i el temps transcor
Culdeu la voatta gola dibiainititsi-garga;1,
rsilau en afta emb lea «Momia eatow,
Aigua de Rocallaura
regué en 1-Mg d'una apatia ge
nera.
Els equips, a les odres del se
nyor Solá, s'arrengleraren de la
segrient manera:
Terrassa: Agustí, Vila, Bar
tomeus, Castro, Recasens, Ca
dafalch, Mazarraza, Marrugat,
Losada, Rediu i Aratells.
Girona E.. C.: Puig, Marlorell,
Farró, Vinyes, Comes, Cases,
Torres, Flaviá, Torerlles, Escu
der i Ferrer.
A SANS
A SANT BOI
CESC
El Vilanova bat el Sant
Andreu per tres gols a cap
Si el Sant Andreu, malgrat no
batre's a casa seva sembla que
podia tenir millor avantatge so
bre els vilanovins, que sofrei
xeri una desqualificació del seu
camp perqué el del Sans (on es
jugava aquest partit) podia
sempre mereixer millors garan
ties de públic als grc•cs i ver
melle, no varen pas saber-se'n
aprofitar perqué la Confiança
tal vegada en les seves prbpies
forces o bé una manca .d'encert
en les rematades a gol va fer
los perdre sorollosament un
partit que tots esperh.vern que
els andre.uencs podrien gua-nyar.
El primer temps va trans
córrer monbtenament,.perb sen
'se' alteració 'del resultat, 1 'des
prés del descans ja bis 'de Vi
lanova varen tenir més sort en
el seu 'entusiasme 1 en. la seva
empenta, apuntant-se tres gols
ben "rodons", degutá a Olária,
el primer; a González, él segon,
i a Catalb. el 'darrer.
Es torprenent la victbria vi
lanovina pel "seu nombre de
gols i perqué fora 'de casa seva
nc: era pas d'esperar que el Sant
'Andreu gos batut tan radical
ment, i menys "en un terreny
neutral, precisament de Barce
lona.
Piada, que va arbitrar, no
amb la "satisfacció precisament
'deis vencedors '(deis vençuts no
cal ni parlar-ne). va arrengle
rar els equips de la següent
manera:
U. E. DE SANT 'ANDREU. —
Petrus. López, Soler, Codina,
Duran. Inglion, Comes, Vallri
bera, Ferrer, Cuscó i Torelló.
A. O. DE VILANOVA.—Alva
rez. Aparici. Gimeno. Domingo,
Bertran, Callar:, Vidal. Catalá,
González. Olaria i 'Arnaez.
Qui més va distingir-"se fou
la defensa vilanovina 1 ensems
fou constatada l'eScassa sort
sempre 'de Vallribera.
El Santboiá perd davant el
Sans per quatre gols a cap
L'expectació per aquest partit era
una cosa mai vista en aquesta po
blació.
Unes guantes Gacha ésnolt millorl El fred es solament
un complis del microbi Redu'iu aquest a la impoténcia
4 podreu desafiar el fred serme temença d'un refredat.
Aneu, treieu-vos aquest tapaboques tan desagradable,
pero preneu de tant en tant algunes Gaba. Son deli
cioses i com que la seva composició és solament de
pr9414jes naturals, en podeu prendre tantes com vul
stueu_sense perill per a l'estómac.
la rambla 7 ele desembre de 1931
S'havien fet tantes i tantes suposi
cions sobre el futur resultat de l'en
contre i les derhacions que podia ar
rostrar a la classificació general una
victória santboiana, que per motius
del gol-average collocaria el club ri
tereny davant del Sans, que els so
cis d'aquest club i simpatitzants del
rnateix envairen la tranquilla sila llo
bregatana, disposats a donar áttims i
ajudar amb l'escalf de llur presencia,
perque els jugadors estrellats sortis
sin vencedors d'aquesta dura prova i
es calcessin quasi amb seguretat el ti
tol de campions.
Els del Santboiá, engrescats amb la
brillant segona volta que portava el
seu equip i aab la confiança que els
dona l'empat de Vilafranca, també
acudiren ah camp sense faltar-n'hi ni
un i aixó féu que a l'hora que San
tiago senyalá el començament de la
lluita, el carnp oferís un aspecte su
rerb, mai vist en aquesta població. Es
calcula en cinc o sis mil persones les
que estan esperant, amb gran passió
el desenlla de la lluita.
El Sans es presenta com de cos
tum:
Domenec, Villacampa. Toredeflot,
Soligó, Vela, Bartolí, Gironés, Beso
II, Llobera, Mota, Calsina.
El Santboiá va arenglerar Montser
rat, Lacal, Mir, Cifue,ntes, Elies, Puig,
Sosirjegra, Alejó, iRibcs Ca.stells 5
Galtés,
A CAN RABIA
El Júpiter és batut per
l'Espanyol per quatre gols
a cap
Després de,les brillants:actuacions
de requip del'Boble Nou, aquest
partit .celebra,t ahir a can Rabia te
nia per a l'Espanyol totes les ca
racterístIqsses d'una semifinal difícil.
Els fets, pero:), s'encarregaren de
demostrar que no sempre que es
tem un adversari resulta difícil. Ahir
S'Espanyol va desfer-se del seu con
trincant amb relativa facilitat i la
victória aconseguida, per quatre gols
a cap, li pertnet d'assegurar-se el se
gon lloc del campionat, i esperar el
partit final amb el Barcelona amb
'esperança d'adjudicar-se el primer,
La primera part acaba amb un sol
gol a favor de l'Espanyol. La Iluita,
en els primers tres quarts, fou molt
disputada, peró després del descans, el
Júpiter — que presentava un equip
bastant deficient — va enfonzar-se
de mica en mica, i l'Espanyol aconse
guí marcar tres gols més, com hauria
pogut fer-ne algun &Are.
Va jugar-se dur — sense arribar a
les violéncies — i a darrera hora,
quan ja no hi havia res a ter. el Jú
piter reaccioná, sense aconseguir mi
llorar el resultat.
Arbitrá el senyor Camorera — el
qual hagué d'ésser retiras a la sego
na part a causa d'un accident fortuit
substituit per un jutge de línia, i els
equips s'arrengleraren així:
ESPANYOL : Aznar, Saprissa,
Moliner, Franco, Layola, Pauses,
Prat, Besolí, Edelmiro, Soler i Joven
JUPITER: Francas, Castells, Rou
•
• • •
re, Altes, Rosalenc, Ortuno, Mas,
Obiols, Perera. Rodríguez i Morales.
A. X.
A PALAFRUGEL
El Palafrugell bat el Saba
dell per quatre gols a dos,
en un partit que deslluí la
desencertada actuació de
Várbitre
Abatas de tot, hem de fer
constar que nosaltres hem es
tat sempre enemics del sistema
de cornpensacions que, per dis
sort, molts árbitres empren
amb excessiva freqüéncia als
camps de futbol. •
Per tant, abans d'analitzftr la
tasca deis dos equips en el par
tit que anem a ressenyar, vagi
la nostra més enérgica censura
per a l'arbitratge lamentable de
Vibreta, que ha tirat per terra
tct el que de partit mancava a
veure quan s'ira produit la pri
mera errada important, millor
diríem imperdonable, tractant
"se "d'un arbitre de la seva cate
gorja, 1 que, sortosament, no ha
degenerat en. incidents grácies
al seny i a la civilitat que una
vegada més ha posat de maní
fest el públic palafrugellerte.
Durant la primera part, no
s'han presentat complicacions,
i Vilalta, amb més o menys
be n'ha sertit.
Perb a la 'segona, un avene
de la davantera local ha finalit
zat amb un xut de Miguel, que
Giner. ha tret quan passava rnés
d'un metre he la ratila de gol.
La jugada, clara, neta, preei
'la. El gol, indiscutible.
Fet i fet, perb. aixb
'entibie 'devia sser una cosa
Molt relativa, per quant él se
nyor Vilan no ha cregut opor
tú "concedir-lo.
Aixb ha estat el principi Tu
na série de de-sencerts, comen
çant pel més gres en assenya-.
lar un faut'imaginari quan Cas
telló salvava un gol segur re
butjant la bala amb totes 'cines
mans. Des d'allavors, 's'ha limi
tat a xiular a la' bona de Déu,
repartint équitativament les fal
tes, per tal que ningú quedes
descontent.
Vilalta ha 'deixat a Palafru
gell un trist rebord„junt amb
una aureola 'd'ineptitud que ha
de tardar molt a esborrar-Se.
Els •equips eren:
SABADELL.—Massop •(Lina
res), Giner-, Pérez, Martí, Que
rol, Mota, Crespe, Bertran, Gar
reta, Calvet 1 Mata.
PAL:AFRUGELL.—Bru, Blanc
Colomer, Pone, Castelló, Caba
nes, Goiri, Espada, Miguel Amet
Iler i Reixach.
El Catalunya fou batut pel
Badalona per tres gols a un
Es una llástima el que li passa al
Cataluny-a, ja que és un equip al
qual es veu treballar amb fe i en
tusiasme, encara que amb aquestes
irregularitats que se Ii noten es veu
ben bé que hi ha una colla d'equi
piers que no estan bregats per ce
lebrar partits d'impoçtáncia. D'altra
manera, no cornprenem aquesta
perdua de serenitat quan les coses
no els van bé. El dia de l'Oviedo
n'hi havia per empipar-se, puix que
es va perdre un partit que havia de
guanyar-se necessáriament. Els ma
teixos asturians confessaren després
al guarda-roba que no comprenien
com havia estat aquell desinflament
deis seus adversaris. Ahir no hi ha
gué tal desinflament, car el Badalona
gairebé en tot moment fou el rni
llor equip sobre el terreny, peró en
canvi a la primera part, o rnillor dit,
en els primers moments de joc, els
del Catalunya jugaren a plaer i fins
i tot en algun moment desbordaren
els seus contraris, encara que aiscó,
co mja queda esmentat més amunt,
dura molt poc, dissortadament per
als colors deis graciencs.
El Badalona no féu tampoc res
que sortís del corrent. Els primers
•
AL. GUINARDO
1
Aixó demostra que les
FULLES D'AFAITAR
.TOLED DE. 1A BRICA NACIONAL DE TOLEDO
44,
SON LES MÉS ECONÓ
íd EN VENDA
'7-0IL/a(/'
•-/, ¦•• •7 •
e17-/-).,-
.i.' a dir: un paquet ae
deu fulles "TOLEDO"
equival a deu fulles abso
lutament perfectes, idén
tiques en suavitat i Ilarga
durada, perqué una aré
via escrupolosa revisió re
butja rigorosement
les defectuoses
PRODUCTES NACIONALS, 5 A. - MADRID
motnents foren els més durs per al
dit equip, car hagué de Iltiitar amji
l'entusiasme dels seus adversaris.
Després, quan aquest entusiasme es
fongué, es pot dir que ja no queda
equip del Catalunya, i el Badalona
aná fent, sense matar-s'hi, i s'embut
xara el partit per la diferencia de
dos gols, com se Ilauria pogut cm
portar per més diferencia si els seus
davanters haguessin estat més en
certats en els xuts.
No hi havia molta gent al camp,
encara que hi havia niolta animació,
car hom confiava que el Catalunya
es voldria refer de la derrota del
diumenge passat davant els ovetencs.
Les primeres jugades semblaven
confirmar l'opinió general, peró des
prés veiérem que ella haviem equivo
cat en veure coas el Badalona es
feia amo de la situació. En Miró ju
ga amb el mateix entusiasme de sem
pre, peró no estigué gaire encertat,
i la bona actuació de la defensa ba
dalonina fué que encara pogués fer
menys. Tots els seus companys de
línia tingueren bons els primera mo
ments, peró també foren els que
més de pressa anaren al desconcert.
Els badalonins treballaren tots, i
un-dels que Inés es destacaren fou
l'autor material de la victoria, car
féu els dos primen gols, i el tercer
bu obtingut mercé a una esplén
dida centrada que féu a Arquer. En
Forgues no está gaire en forma ni
engegá. cap d'aquells trets que fan
posar els cabells de punta.
Arbitra el coRegiat Espelta a
completa satisfacció de tothom, cae
si be tingué alguns petits errors,
hom ja sap que en qüestions d'arbi
tres és poc menys que impossible
de trobar la perfecció. A les seves
ordres s'arrengleraren els equips de
la següent manera:
Catalunyi: Cruz, Claudio, Ibánez,
Albiny-ana, Burguette, Flequer„ A
tigues, Lluch. Miró, Saló- i Esteve.
r-
Badalona: Florenca, Isern, Roure,
Kaiser, Font, Mena, Millan, For
gues, Arquer, Redó i Perera.
A. P.
L'EUROPA EXC.-IRA BE
-
LLUGA...
Semblava que.amb el .eanzi de. nom,
primer í la fusió amb el.t;racia, dcs
prés, l'Europa, aquell Europa tan
simpatic de l'homogeneitat i l'hado
adverso se st'haria alud a norris. peró
succeeix que l'Europa encara beliu
ga, encara viu, modestament, és natu
ral, i a la liga amateur, pera els que
fosen partijaris i mártirs ensems del
famós club gradenc poden donar-se el
goig de acure que el nom del cercle
subsisteir, í hi ha jugador:- que nuei
xen'i defensen els seus colors blanc i
blau...
Denta a la tarda, scnse arar més
lluny, !'Europa jugara al camp del
Guinardó un partit de campionat de
Catalunya amateur amó el Sante
lüzenc.
Aixa si no plou,
Vestireubé í gastareu poc
St COMPRED LA VOSTRA TALLA
DE VESTrr O OAVANY EN
AM:ESTA CASA
PANYERIA
La Téxtik
Catalana
ACTLIALMENT
«Cortes" vessit estam, a 45 ptes.
"
xeviot a 35 "
gavanys novelas, 35 "
Receló de saetrerla a mida
Tallador de primer ordre
SECCIO DE CONFECCIONS
Abrics confecclonats, a 60 Ptas.
Plomes novetat, a 14 "
TrInseres tres teles, a 46 "
SECCIO DE CAMISERIA
I GENERES DE PUNT
Les millors qualltats. Ele preus
Inés !imitas'
VENIU A VEURE'NS
I US EN CONVENCEREU
PANYOS I NOVETATS
La Téxtil Catalana
PLACA DE L'ANGEL, NUM. 1
La deu més rica 'del mán. — Si patio 'd'ALBUMINURIA,
LITIAS1 URICA (MAL DE PEDRA), BRONQUITIS PARENQUI
MATOSES, NEFRITIS CRONICA, us guarireu radicalment amb
DIPOSITARIS GENERALS: FORTUNY, Si A. — Carrer Hospital, 32, i Salmeron, 133 011~~~¦¦
Aigua de Rocallaura
;
7 de desembre de 1931
MOTORISME
La III Carrera en Costa a Vallvidrera
La "Rudge" triomfa novament i Orobitg asso
leix la Copa del President de la Generalitat de
Catalunya
Poden estar contents els di
rtgents del Moterisme Club Bar
celona. L'éxit assolit ahir
Vallvindrera els consagra com
a organitzadors de primer ren
gle.
No és d'estranyar que entre
la molla afició que el nostre
públle está demostrant, ja fa
temps, per toles les coses del
nictor, la brillara inscripció as
solida i el temps esplendidíssim
que ahir várem gaudir, la mun
tanya de Vallvidrera es veiés
curulla d'una gernació ávida de
fruir les emocions própies d'a
questes interessants mandes-tacions
motoristes en pujada.
Tots e18 revolts del circuit es
taren plens d'aficionats, perb
Majorment el denominat de "la
crítica" TIO hi hauria cabut ma
terialment cap més persona.
Ne cal dir que degut a les im
Millorables condicions de visita
litat va sser aquest viratge el
nostre punt d'observació.
La !lista d'inscrIts—que com
abang -dbiem era nombrosa i de
qualitrit-1 el número corres
ponent de sortiúa, estaba inte
grada pels següents partid
pants:
CATEGORIA NO EXPERTS
Motos 250 c. o.
1.--Joan F Bierger, Sirnó.
2.—Patteck, 'A. I. S.
3.—Saura. X. X.
Motos 350 o. o.
4—Arrotisuart, X. X.
5.—Salvador Vida!, Dünelt.
6.-1. A. II., I. A. S.
7.—Ferran B. Martin, Yelo
cette.
Motos 500 c. o.
8.—Joan Ram1rez, Motosa
coche.
9.—Je8ep Álemany, Douglag
10.—Jaume Pony, Motosaco
che.
11.—Josep Sans, Ruklge.
12.—Angel Díaz, Norton.
13.--Gabriel Vancells, Nor
ton.
14.s—Josep Rabassa. Rulige
5.—Porthos, Norten.
Sidecars
2 .—Soro, Motosacocht.
Norton.
26.—Alfred Cantenys, Pu
CATEGORIA EXPERTS
16.—Octavi Maró, Ravat 175
e. C.
Dunelt 350 C. c.
18.—Francesc Garcia. Nor
ton 500 c. C.
19.—Joan Báliarda, Dunelt
C. c. 350.
20.—Boyal, B. S. A. 500 c. c.
21.—Orobitg. Rudge 350 c. .c.
22.—Joaquim Carraco, Nor
ton 350 c. c.
23.-11untanyola, Norton 500
e. C.
SIDECARS EXPERTS
27.—Ferran rAranda, Rudlé
c. c. 500.
Oarriga, Dunelt
t. c. 500:
Tíldeles
29.—M. Siffi6, Sinió 350 e. t.
30.—Llagestera, D'Irsan 750
h. c.
botaos
AmilEar.
32.-1111sol, Ford.
33.—Claupa, Em.a:
34.—Lasulo, Clienard \Val
ker.
35.—DIthL LlInCI a.
36.—J. Ifflésies, Ford.
Hugas. Hu-dson.
38.—Antoine, Fiat.
39.—Solano, Chevrolet,
MIL
Petit ilichelin I
JOSEP M. GALOBART
Reparaold I venda de neu
mktlo I cambres
Accessoris per a automkbils
Aragó, 247 - Telf. 73452
40.—J. 111. V., tía.
Deixaren de prendre la sor
tida.. els númeres: 3, Saura;
5. Vida!; 16, 111aló; 24, Soto;
25, Diavolo; 19, Balianda; 20,
Royal; 30, Llagostera; 37, 1:fu
gas; 38, Antoine, i 40, J. M. V.
Total de 40 inscrits deixaren
de presentar-se 11.
A les onze i deu minuts es
doná el senyal de sortida, i pos
minuts després passá per da
sant del viratge de "la crítica"
el númere 2, el qual agafa el vi
ratae a bou tren.
Ptac'elesprés. Arrotisuarf ens
fa sentir la primera emocos ale
la jornada, puix que pren e! !e
volt masa tancat 1 dóna la
sació que va a caure, peró re
dressa a temps la máquina i
surt del viratge forea bé.
J. A. M. passa a bon tren
sense novetat.
EnS diuen que \l'hl ha •in
Ifut pana. Martin és, fins ara, 01
que millor i a 111.'1s velocitat ha
ores el revolt. El públic l'aplau
deix.
Comencen des d'ara les eme
cions fortes.
Romírez agafa massa fort el
viratge i la máquina li patina,
lo que motiva un xic d'esglai
entre el públic; surt, perb, sen
se novetat del revolt i sembla
que ha aconseguit un bon
temps.
Pocs metres .abans d'arribar
al viratge cau el corredcr Ale
many. La gent envaeix la carre_
tera, 1 la escassa foro pública
—un parell de civils—que guar
da l'ordre en aquel] interessant
i concorregut punt, es veu un
xic apurada per tal de fer acla
rir la carretera.
L'accidcnt, segons ens diuen,
no ha tingut greus conseqüln
cies per al pilot.
Passa poc després Ponl, el
qual Sembla que més que a una
carrera vagi d'excursió. Ben a
l'inrevés de Sana, que puja a
un tren molt fert i passa el
revolt toin el passen els grans
atos. Es llargament aplaudit
pels ebpectaelors.
El 'corredor Díaz, que pujava
a; una velocitat fantástica, en
arribar al viratge li patina la
máquina i cau violentament. La
xarxa rrietál-lica que protegeix
aquel! revolt evita un veritable
contratemps. puix que meto i
pilot rodolen fins que arriben
a l'esmentada xarxa. Díaz és
seguidament atls pels 'elements
'de la Creu Roja. Afortunada
ment no s'ha produit cap fe
rida bren.
Vancells. Rabasaa 1 Porthos
minuts 56 s. 8-10, a 50905.
Record.
EXPERTS
Categcria 350 c. c.
1.—Orobitg, amb Rudge, 2
minuts 18 s. 610, a 64.935.
Record absolut.
Sidccars 500 o. c.
1.—Garriga, arnb Dunelt, 2
minuts 38 s. a 56 quilómetres
per hora.
Tricicles
amb Simo, 2 mi
nuts 41 s. 8-10, a 55'621 quitó
metres per hora.
Cotxes
1.—Miscl. amb Ford, 2 mi
nuls 46 s. 8-10. a 53956 quitó
metres per hora.
El millor temps del dia, Oro
bita, amb udge. el qual guanya
la Copa de l'illustre President
de la Generalitat de Catalu
nya.
Un nou pilot aviador catalá
Dissabte passat, i actuant de co
missaris el s senyors Antoni Guitian,
pilot aviador. tinent de navili de
l'Aeronáutica Naval, i Agustí Pone,
pilot civil. passá les seves provea
d'examen el senyor Josep M. Ferra
ter. becari de l'Aero Club de Cata
lunya.
En totes les proves que realitzá
el novell pilot obtingué el millor
deis éxits. i per aquest motiu fou
objecte ell i els seus professors, els
senyors Canudes, Xuclá i Carreres,
de moltes felicitacions.
Amb l'ingrés a l'aviació del Se
nyor Josep M. Ferrater, l'aeronáu
tica catalana compta ja amb un im
portant nombre de pilota en actiu,
i és d'esperar que aquests elements
podran comptar dintre de poc amb
tota mena de facilitats per a seguir
llurs práctiques de vol, tal com es
fa a França, Anglaterra, Alemanya
i Itália, on els seus governs tenen
especial interés a mantenir els pi
lots aviadors, tant civils com mili
ITSATS
Totes poténcies i marques
Prens sunsament interessants
Romagosa i C,ia Valéncia 295
fan una bonica carrera, sobre
sortint aquest darrer.
A pec de passar Porthos,
puja Bierger, el qual no havia
pres la sortida al seu degut
temps.
El públic s'entusiasma en
passar el sidecar que condueix
meravellosament Cantenys, el
qual agafa amb molta mestria
el viratge.
Florio i Garcia passen senIe
res a remarcar.
Torna l'enlodó al seu punt
álgid eh passar Orobitge, el
qual, a un tren senzillament
fantástic, agafa el revolt impe
cablement. L'ovació que es pre
dueix entre els espectadors és
tan forta, que sobrepuja el so
roll natural de la máquina.
Passa Carrasco regularment.
i Muntanyola, que portava una
bona carrera, cau poca metres
abans de la meta, sense conse
qüencies.
Aranda j Garriga pugen amb
llurs sidecars a bon tren; més
rápid Garriga.
Simó, amb el seu bielde, fa
una magnífica carrera. passant
a gran velocitat, dorninant per
fectament el vehicle.
Deis cotxes que prengueren
part a la carrera—oficialment,
"només" sobresortiren l'A
mílcar, de Platino; el Ford, de
1Slisol; el Chenard, de Lasulo;
el Lancia, de Dimi, i el Chevro
let. de Solanc.
A dos quarts d'una acabá
aquesta interessant manifesta
ció motorista. iniciant-se la
desfilada després de copiosos i
falaguers comentaris del públic
espectador.
Felicitem, dones. els infati
gables dirigents del Motorista
Club Barcelona, i felicitem-ncs
per comptar la nostra ciutat
amb una altra entitat motorista
que promet Ches venturosos per
al rnotorisme. al qual—ens plau
constatar-ho— hi entren rada
dia nous elements amb l'actua
rió deis quals assclirem. a DO
tardar. la supremacia d'aquest
emocionant i viril esport.
A. FTGA
CALSEIF/CAC!O GEr.;F,RAL
No EXPERTS
Categcria 250 c. c.
amb A. I. S.. 2
minuts 32 segons 8-10, a un
prornedi de 58'900 quiRu-netres
pro, hora. P?-eord
Categoria 350 c. c.
1.—I. A. M., amb A. T. S.. '2
minuts, 25 s. 4-10. a 61.898.
Récord.
Categcrla 500 c. c.
1.—Porthos. nnib Nerton.
minuts 26 s. 410. a 61.475 Re
curd.
Sidecars 500 c. C.
1.—Cantenys, amb Dunelt, 2
tars, en un perfecte estat d'entrena
ment.
Demá. festivitat de la Concepció.
a l'Aeródrom Canudes es donará un
festival d'aviació, al qual podran
concórrer Iliurement totes les per
sones que ho desitgin i així mateix
efectuar vols de turisme i bateig de
l'aire.
Hi haurá servei d'autocars. que
sortiren a les deu del matí de la
Ronda de la Universitat, cantonada
a Balmes.
eei meg
irnivta4,4
teinvrt4
...~¦~11¦11
Les próximes regates
d'outboards
L'organització de les regates
d'outboards que el Club Nátitic de
Barcelona prepara per al diumen
ge, dia 13 del que som, ha desvet
Ilat els entusiasmes deis nostres
outboardist els quals han comen
eat novament els preparatius per a
la posta a punt de llurs cascos i
motors.
Segons está anunciat. el progra
ma d'aquesta reunió está format a
base de la regata volta (le l'hora,
a més de la classificació, comple
tant-ho amb intents contra el record
de la volta amb sortida Ilaneada.
En la volta de l'hora, a més de la
classificació general, s'establiran
CA MI 1 O N S
AUTONINIBUS I
noaeassionar: per a .e$ provuiele.s
de atarceiona 1 de (broma
JOAN FLOTATS
íamzr:t. 95 i 57 - TI 31505 I BARCELONA
dues ciassificacions especials: una
de reservada a embarcacions amb
motors standar 1930, i una altra per
c iuip:, compostos de dues embarca
cions, una d'equipada amb motor
model 1931 i una altra anib motor
standar 1930 i anterior. Els dits
equips seran designats per sorteig,
que se celebrará a la secretaria del
club organitzador el divendres vi
nent, a les vuit del vespre, hora en
qué quedará tancada la inscripció.
Les regates tindran lloc, tal com
ja unziárem. al circuit establert
als voltants dci vivers de molluscs,
comeneant la regata puntualment a
dos quarts de dotze del mati.
En Moreno está desesperat per
qué encara no sap si es quedará al
-Paige" o el voldran a l'alianea
italo-espany-ola. Tot és qüestió de
saber esperar, arnic!
Sembla que l'ex-pseudo venedor
Dolcet ja ha aprés tant de vendre
cotxes, que está cercant una repre
sentació per compte propi. Es pro
bable que d'arribar a terme aquest
projecte, nomenará a en López cap
de vendes. L'agraiment és una de
les més hermosea virtuts. Aixó dar
rer són paraules del propi Dolcet.
El marqués de Pescara ha denla
nat ajut per tal de traslladar a Bar
celona els cotxes de carreres que té
a París. La finalitat d'aixe.) sembla
que no és altra que poder prendre
part amb aquells vehicles a les vi
nents manifestacions de l'Autódrom.
Ens agradaria que el senyor lsio
rawitz s'hi prengués interés, puix
que aird potser sortiríem d'aquella
rutina de córrer quatre o cinc cot
xes de la mateixa marca, i sens
dubte les carreres desvetllarien niolt
més interés.
Es probable que dintre de pocs
dies puguem donar la nova de la
definitiva adquisició de la "limou
sine" que tant temps fa que cerca
en Boronat. Per avui no podem
ésser més explícita.
En Roig — l'ex-recordman — té
molt interés a fer constar que "per
ara" no l'han sollicitat de cap de
les flamants representacions que de
poc tetnps s'han format a Barce
lona.
k
BA
El calendari del Campionat
En l'assemblea de diumenge pas
sat, dia 29 de novembre, entre altres
apartats de l'ordre del dia de re
lativa importáncia es procedí a la
confecció del calendari deis partits
de Campionat sota el següent ordre:
CLUBS PARTICIPANTS -
Primera divisió
F. C. Barcelona. C. D. Espanvol,
Sté. Patri Laietá S. C. Iluro
de Mataró, 'Associació Esportiva de
Mataró, Juventus de Sabadell, Gim
nástica de Badalona.
Segona divisió
L. T. C. d'Horta, Penya Coratge,
Centre Católic d'Hospitalet, S. Iris
de Mataró, Unió Cristiana de Joves,
B. B. Montserrat, Atlétic B. B., Di
námic B. B.
Tercera divisió
Atlas S. C., Antics Alumnes de
les Escoles Franceses, Unió Social
de Cornellá, Unió Republicana
d'Hospitalet, Escletxes E. C., C. N.
de Sabadell, Manresa B. B.
Primera data: 13 de desembre
Primera divisió
Duro de Mataró - Associació Es
portiva de Mataró; Laieta S. C. -
Gimnástica de Badalona; Sté. Pa
ti-le - C. D. Espanyol; Juventus - F.
C. Barcelona.
zo de desembre
Juventus - Gimnástica de Badalo
na; Iluro de Mataró - C. D. Espa
nyol; Laietá S. C. - Sté. Patrie;
F. C. Barcelona - Associació Esporti
va de Mataró.
27 de desembre
Associació Esportiva - C. D. Es
panyol; Juventus - Sté Patrie; Iluro
de Mataró - Laica' E. C.; Gimnás
tica de Badalona - F. C. Barcelona.
3 de gener
Gimnástica de Badalona - Sté. Pa
lde; Associació Esportiva - Laietá
S. C.; Juventus de Sabadell - Iluro
de Mataró; F. C. Barcelona - C. D.
Espanyol.
jo de gener
C. D. Espanyol - Laietá S. C.;
Gimnistica de Badalona - Iluro de
Mataró; Associació Esportiva - Ju
ventus; Sté. Patrie - F. C. Barce
lona.
17 de gener
Sté. Patrie - Iluro de Mataró; C.
D. Espanyol - Juventus; Gimnástica
de Badalona - Associació Esportiva;
F. C. Barcelona - Laica S. C.
24 de gener
Laietá S. C. - Juventus; Sté. Pa
trie Associació Esperrtiva; C. D.
Espany-ol - Gimnástica de Badalona;
Iluro de Mataró - F. C. Barcelona.
Segona divisió
13 de desembre
Iris de Mataró - Atlétic B. B.;
Unió Cristiana de Joves - L. T. C.
d'Horta; Centre Católic - Montser
rat B. B.; Penya Coratge - Diná
mic B. B.
20 de desembre
Penya Coratge - L. T. C. d'Horta;
Iris de Mataró - Montserrat B. B.;
ame-la
rambla
•444144~44+4440449
-1"111 7--ff
"va
sltn
S> .11>
Unió Cristiana de Joves - Centre Ca
tólic; Dinámic B. B. - Atlétic B. B.
27 de desembre
Atlétic B. B. Montserrat B. B.;
Penya Coratge - Centre Católic; Iris
de Mataró - Unió Cristiana de Joves;
L. T. C. d-'Horta - Dinámic B. B.
3 de gener
L. T. C. d'Horta - Centre Católic;
Atlétic B. B. - Unió Cristiana de Jo
ves; Penya Coratge - Iris de Mataró;
Dinámic B. B. - Montserrat B. B.
ro de gener
Montserrat B. B. - Unió Cristiana
de Joves; L. T. C. d'Horta - Iris de
Mataró; Atlétic B. B. - Penya Co
ratge; Centre Católic - Dinámic B. B.
17 de gener
Centre C,atólic - Iris de Mataró;
Montserrat B. B. - Penya Coratge;
E. T. C. d'Horta - Atlétic B. B.;
Dinámic B. B. - Unió Cristiana de
Joves.
24 de gener
Unió Cristiana de Joves - Penya
Coratge; Centre Catófic - Atlétic B.
B.; Montserrat B. B. - L. T. C.
d'Horta; Iris de Mataró - Dinamic
B. B.
Tercera divisió
13 de desembre
C. N. Sabadell - Escletaces E. C.;
Atlas E. C. - Unió Republicana;
.Manresa B. B. - A. A. Escoles Fran
ceses; Unió Social de Cornellá -des
cansa.
20 de desembre
Unió Social Cornellá - Unió Re
publicana; C. N. Sabadell - A. A. Es
coles Franceses; Atlas E. C. - Man
resa B. B.; Escletxes E. C. - des
cansa.
27 de desembre
Escletxes E. C. - A. A. Escoles
Franceses; Unió Social - Manresa B.
B.; C. N. Sabadell - Atlas E. C.;
Unió Republicana - descansa.
e g 15 EE 95 51 II li; E 111111::tglig~ingailgligoggigelgrAgnillgtilgut IIle Ele acumuladors de més 111
a xibe fama :: Recanvls de tetes
•
•
menes per a la part elée- :
•
I trica deis autos a
a u
: Eeparacioils garanticL5 - Fiu'otracció Metrics, S. fi. :
L1 Moiá, 6 i 1:3 (Arlbau - Diagonal) - Teléfon núm. 77420 II
all11111111~~111111111111 miamimaeaz.IlEgggligggill
•
•\*¦'.'s
DE LOS 2 ANOS
EN ADELANTE
Tos ninos deben tomar Harina Lacteada
Nestlé todos los días, no como alimento
único, sino como elemento necesario para
corregir las deficiencias de los régimenes
alimenticios ordinarios.
HARINA
LACTEADA
NESTLÉ tornada
a diario suministra al organismo to
dos los elementos necesarios a su
nutrición completa, le asegura un fácil
desarrollo y lo protege positivamente
contra el raquitismo a causa de su pro
bada e incomparable riqueza vitamínica
Pida Vd a Sociedad Nestlé,
A. E. P. A., Via Layetana,
41, Barcelona, un ejemplar
del folleto "Un alimento
completo ideal para la
Infancia". que le será
remitido gratuitamente
junto con un bote
muestra de Harina
Lacteada N e stlé
r _
• ---=..--
3 de gener
Unió Republicana - Manresa B. B.;
Escletxes E. C. - Atlas E. C.; Unió
Social - C. N. Sabadell; A. A. Es
coles Franceses - descansa.
ro de gener
A. A. Escotes Franceses - Atlas
E. C.; Unió Republicana - C. N. Sa
badell; Escletxes E. C. - Unió So
cial; Manresa B. B. - descansa.
17 de gener
Manresa B. B. - C. N. Sabadell;
A. A. Escoles Franceses - Unió So
cial; Unió Republicana - Escletxes
E. C.; Atlas E. C. - descansa.
24 de gener
Atlas E. C. - Unió Social; Manre
sa B. B. - Escletxes E. C.; A. A. Es
coles Franceses - Unió Republicana;
C. N. Sabadell - descansa.
I amb dos diumenges de descans.
es comeneará la segona volta en el
mateix ordre, penó jugats eis partits
al camp contrari.
F. M.
CICLISME
Josep Campamá, vencedor
del Campionat de l'A. C.
Montjuic
L'activa entitat del Parallel va cele
brar ditunenge passat el sea Campio
nat social, sobre am recorregut d'uns
'18 quilómetres.
El resultat doná una nova victória al
jove Campamá, qui baté els seus com
panys per la mínima diferIncia en dis
putat sprint.
Heus ací el resultat obtingut:
Primer J. Campana, en 3 h. 31 ni.
(a més de 33 quilómetres l'hora).
Segon, J. Borrás, a mitja roda.
Tercer, Lloret, a igual temps.
Quart, O. Rovira, igual temps.
Després entraren J. Monreal, J. Tu
dela, M. Moya, A. Aymá, I. Pino,
J. Tarrés. L. Gijon.
Es clasificaren 24 corredors.
La Unió de Clubs Ciclistes
Dissabte passat, a l'estatge del Gim
nás Tiberghien, va tenir lloc l'Assem
ble,a de les entitats ciclistes de Cata
lunya que formen la Unió de Clubs.
Els delegats discutiren els Estatuts
que han de reg;r la dita Unió, i exposa
ren Ilurs punts de vista. S'acordá que
3
dijous vi -:nt, portat per la ponéncia,
es posará a discussió les proposicions
que s'han de presentar al -.-inent Con
grés de la U. V. E. del dia 2o de
febrer.
Es d'esperar que hi concorreran totes
les societats arherides (actualment són
ja divuit), sobretot per la importáncia
que pot tenir pel millorament de l'es
port ciclista.
Diumenge vinent se cele
brará la carrera de la
U. V. E.
Han comeneat a rebre's ja les ins
cripcions per a la carrera que diumen
ge vinent posará en peu la comissió De
portiva de la U. V. E.
Els premis de la citada prova, són
el producte de les diverses multes irn
posades als corredora, entre elles, la
famosa de Canyardó.
Heus ací els inscrits:
Núm. r. Oscar Rovira ; de segona ca
tegoria.
" 2. Joaquim Tudela, de
?
3. Antoni Amela, tercera V,
Josep Campamá, primera
•
5. Pere Homs, tercera " "
" 6. Pere Sant, primera le
n 7 T. Manuel Izquierdo, segona
categoria.
" 8. Rafael Pou, primera "
Dijous vinent quedará tancada la
inscripció.
Un final dramátic en els
Sis Dies de Colónia
Disabte termina la prova deis Sis
Dies de Colónia, amb un final mes
perat deis que afortunadament no són
gaire freqüents.
El "sixdayrnan" alemany Francens
tein, qui formava equip_amb el també
alemany Buschenhagen, va creure que
aquest l'havia traicionat, i quan des
nrés de gran esforços realitzats per
millorar les posicions perdudes s'adora
que tot era inútil perqué el seu com
pany no li prestava ajut, en un ram
pell de bogeria Ilanea la seva máquina
damunt l'escamot de corredors que vol
taven la pista.
De resultes d'abre), molts corredora
sortiren lesionats i alguna d'ella de for
ea aTavetat.
Frankenstein slagué d'amagar entre
el públic rerseguit pels altres corredOrg.
i :son tingué de la policia que l'em
4
Que será
més partit.
Que el Martorell aquest any és
segur que será campió, segons di
versos deis seus jugadors i entu
siastes.
* * *
segur si no perden cap
* * *
Que cal no oblidar que acabaran
la primera volta amb 13 punts i co
mençaran la segona el 13 de desem
bre...
* * *
Que han de jugar cinc partits a
camp contrari.
* *
Que les nenes del basquet de Mo
llet ja tornen a entrenar-se.
* * *
Que aquella personalitat que diu
menge passat cridava tant al camp
del Mollet, ha estat vuit dies al llit.
* * •
Que nosaltres creiem que fou a
causa d'haver cridat tant, perqué,
ha tingut unes angines que ni tan
sois podia respirar.
• • •
Que a En Coll, del Mollet, tots els
aficionats E diuen En Sastre.
Restaurant 'ha Miga'
BANQUETS
La millor "paella" - l'el. 33394
Que el xicot, quan ho sent, s'es
tarrufa i almenys creix un para.
* * *
Que força bé E aniria ésser un
pam més alt, encara que al pot pe
tit... etc.
* * *
Que l'Arbitre del partit Palamós
Cassá deixá convertir el partit amb
una batalla campal.
* 5 *
Que "Madriles", del Palarnós, es
distingeix sempre pel seu joc brut.
*5
Que durant tot el campionat no
fa altra cosa que inutilitzar jugadors
contrarís.
*5
Que alguns jugadors lesionats vo
len adreçar-se a la Lliga Amateur
perqué desqualifiqui aquest jugador.
*5*
Que de resultes de l'acord pres
per la Federaci6 d'indagar els juga
dors professionals que tenen fitxa
amateur, a Blanes hi ha algú que
tremola.
ME"
TALLERS GRAFICS
PATRICI ARINIA11
Verdag-uer i Callís, 5 i 7
Telafon 14856 Barcelona
Que aquell sportsman que tots co
neixem (ja no té tants grans) dies
passats deia que tots els clubs que
juguen el campionat d'enguany amb
el Blanes es queixen que aquest és
massa bo. La "Fede" es reuní per
estudiar el cas, pera després d'en
viar un delegat especial als partits
d'Arenys de Munt i amb el Masnou,
ara no sap si es queixen del Blanes
per massa bo o per massa dolent.
* 5 *
Que a can Mateu estan de mal
humor degut a qué sembla que la
"vedette" de l'equip els vol marxar.
?
* *
Que sembla que la Junta del Bla
nes ha pres l'acord de modificar la
línia mitjana. Prova d'aixa és que
algú va a la caça d'un mig-centre
formidable, tan gran com "Funivers".
* * *
Que es va prometre als jugadors
un sopar si quedaven ieaders de la
primera volta del Campionat, i que
per ara es moren de gana.
VISITEU
PANYERIES TACHER
TEL. 16162 - PELAYO, 50
Que la delegació de "Palestra", de
Sant Pol de Mar, ha anunciat l'or
ganització de les seccions anexes:
Atietisme i Natació.
* * *
Que s'assegura un éxit, particular
ment en la natació.
* *
Que En Bachs (Ernest) ho ha dit.
*5*
Que ehl ja es veu a la natació de
fensant els colors del club.
* 5 *
Que el C. E. Santpolenc ha assolit,
en aquesta primera volta, quatre
punts.
?
11
Que mereixia tenir-ne més.
* 5 *
Que En Bernabeu ho va fent mi
llor.
*5*
¦•¦••
Que En Serra ens ha demostrat
una vegada més que és un trumfo.
marques
• c ,
DE MOLLET DEL VALLES
S. C. Mollet, 3. - F. C. Atlétic Turó, 2
Aquest partit, si bé no fou molt
interessarit, va mantenir l'atenció
del nombréis públic que va assistir
hi, fins al final, degut a l'anivella
des que eren les forces deis dos
bandols, lo que feia preveure un
possible ernpat.
Estem segurs, pero, que si el
Mollet hagués jugat sempre serena
ment, altre hauria estat el resultat,
ja que en comal-llar van dominar,
sense que poguessin arribar a mar
car, degut al seu nerviosisme.
Varen fer els gols del Mollet,
Col! (2) i Salanguera (1), els del
Turó, varen marcar-los Carrito i
Gener.
Els millors Col!, del Mollet; i Cas
tanyer, del Turó. Els altres varen
complir, sense sobresortir.
Els equips eren:
S. C. Mollet: Aguilar, Martí
nez, Busquets, Torrents, Salanguera,
Lluch, Gordi, Marimon, Col!, Besa
gués i Fernández.
Atlétic Turó: Castanye:, Serrano,
Vidal, López, Cortés, Tubert, Es
teve, Reverter, Carrito, G-ener i Bo
les.
L'arbitre senyor Soler, va fer-ho
bastant bé i imparcial. Ja estaríem
satisfets que tots ,els que hern de
veure ha fessin igual.
Frederic Ros Chacon
D'ARENYS DE MUNT
C. D. Arenys de Munt, o
C. E. Santpolenc, o
El resultat d'aquest encontre ce
lebrat al camp de l'Arenys, no s'adiu
al que fop el partit.
El C. E. Santpolenc. descabdellá
un joc molt superior al C. D. Arenys,
malgrat que no marca cap gol fou
el dominador damunt el terreny. El
C. D. Arenys es defensa molt amb
una táctica de joc poc adient al fut
bol, més que per la técnica de joc
es defensaren amb un joc dur que
l'arbitre senyor Borras, amb molt
d'encert sabé interrompre, abans no
arribés a un joc brut i descarat.
El senyor Borras que durant l'en
contre arbitra admirablement, a les
acaballes pita algunes faltes imagi
náries que ji valgué una bronca.
Els equips es formaren de la se
güent faisó:
C. D. Arenys de Munt: Majar,
Más, Casals, Noé, Puigdaví, Prats,
Roca, Sola, Nello, Badia i Alzina.
D'aquests Más i Noé es defensa
ren bé.
C. E. Santpolenc: Serra, Estol
Lleuger, Bachs, Saltor, Güera, Ver
gés, Roig, Surroca, Comes i Berna
bens. Es distingiren Serra, Saltor i
Roig, que foren els millors deis
vint-i-dós.
F. Vives i Ginebra
DE MARTORELL
F. C. Catalunya, 2
C. D. Martorell, 4
Davant un nombrós públic es jugá,
al camp local, l'encontre corresponent
al carnpionat del grup C. entre els
equips esmentats.
La Iluita, jugada dura, pero correc
tament, assolí, a la primera part, un
aspecte superior pel joc descabdellat.
Un i altre bando] actuaren coratjo
sament; els locals marcaren tres gols
rnsaanifics, d'oportunitat i valentia,
fruits d'una actuació superba de Font
i Lleó, ben ajudats per la resta de la
vantera.
A la segona part els locals no s'em
praren tan a fons, i el Catalunya po
gué inquietar la porta local, i marca
dc gols; el primer, molt dubtós.
El Martorell aconseguí el seu dar
rer en una jugada personal de Lleó.
L'arbitre senyor Altimonde, fou
xiulat en diversos falls que perjudica
ren evidentment un i altre equip, molt
més al local, car a la primera part dei
xa passar dos penals claríssims.
En conjunt, el partit no havia de
fraudat l'interés que baria despertat,
car s'ha fet evident que l'equip mar
torellenc está en franca recuperad&
i que el Catalunya, de Viladecans. es,
sens dubte, el més seriós dels adver
saris del campionat en curs.
L'equip vencedor estava compost de
la manera següent:
Marcet, Carreres, Mas, Borras, Ma
nent, Gómez, Rodríguez, Lleó, Font,
Mates i Sagas.
DE CALELLA
C. E. Calella, 2. - U. E. Arenys,
El dia 29 del proppassat l'afició es
portiva d'aquesta localitat tingué oca
sió d'admirar un discutit encontre de
campionat, eo que féu que el camp es
veiés molt concorregut.
L'arbitre collegiat senyor Chirri,
arrenglerá els equips de la manera se
güent :
C. E. CALELLA: Nicolau, Fer
rer, Pérez II, Pérez I, Aguilar, Vila,
lila. Padrós. Aler, Mascarell i Vila.
prEir COHAUtillf
itti-niáor "Ailtx-ryt „/
,/ 9
U. E. ARENYS: Reculons, Arenes,
Font, Vidal, Pérez, Prats, Col! I, Ba
landa, Boada, Col! I i Pacífic.
Comenea la primera part, i el quin
tet d'atac calellenc desborda l'onze fo
veient una passada de Mascaren
a Vila, que dóna lloc al primer ensurt
d'En Reculons.
Una centrada de l'extrem esquerre
dona ocasió a qué Aler, d'una capci
nada, envii, per primera vegada, l'es
féric a la xarxa.
L'equip arenyenc és castigat amb un
free-kick, que, tirat per Mascarell, bat
per segona vegada els dominis d'En
Reculons, i finalitza així la primera
part.
Comenea el segon temps, i, quan
son transcorreguts trenta minuts, els
blaus són castigats amb la pena má
xima, el que féu que l'equip forá
1
aprofités aquest fall per aconseguir
el gol de l'honor.
I, amb uns excessos de vista del se
nyor Chirri, acaba el partit amb el
resultat més annmt esmentat.
L'arbitre, alguns moments, dolent, i
altres, també.
DE BERGA
C. E. BERGA,
U. E. BERGADANA, 3
Al camp del C. E. Berga es juga
aquest partit que era esperat per
tota l'afició bergadana com un es
deveniment. El dia excellent que féu
dona vistositat a l'encontre.
El resultat és just, ja que amb
l'entusiasme que jugaren, la U. E.
Bergadana es féu creditora de la
victoria. Els del C. E. Berga, sense
fer cap malt partit, estigué molt
per sota el seu adversari. Malgrat
de la bona voluntat posada a la
licita, no la desplegaren amb l'en
gen d'altes vegades. Als pocs mi
nuts de come/nada la partida, feren
el seu únic gol per majá d'Arenós
et executar un free-kic, després de
eaigueren i el seu adversari s'aprofi
ti per marcar tres gols, molt ven
treballats tots ells.
La partida, amb tot i l'interés que
era esperada pels dos bándols, fou
correcte, de la qual cosa cal felici
tar-nos. I contribuí en gran manera
l'encertada actuació de l'arbitre. L'e
quip era: Treserra. Perpinya I, Cu
binsa, Rumbo, Puig, Bovet, Costa,
Perpinya III, Nevot, Cinca i Ga
lobart.
DE VALLS
Una nova inscripció ha reunit el
Carnpionat provincial de basquet que
comeneará a jugar-se el dia 6. Es
tracta de la Penya Heliénica, de
Reus, la qual, jugará sempre amb
l'equip que li corresponia descansar.
Així, dones, la primera jornada
comprén els següents partits:
Ben Forjats-Reus Deportiu.
Ginmástic-Sempre Avant.
Plorns P. Hellénica.
Cal ara que tant el públic com els
rambla
jugadors sápiguen comportar-se com I
a veritables esportistes.
A REUS
Catalunya Nova, 3
Arenas de Santa Coloma, O
En el terreny del Catalunya
Nova 1 davant de nombrós pú
blic es jugá aquest encentre,
que doná un nou triomf a l'e
quip local, lo que fa esperanear
que aquest i el Tarragona si
guin els que es disputin la su
premacia en aquest Campionat
comarcal.
L'árbitre, senyor Alasa, que
per cert ha estat molt justet en
la seva tasca, arrenglerá els
equips de la següent manera:
CATALUNYA NOVA.—Delfín,
Martí, Domingo, Terrell, Gas
cón, Astelella, Cala!, Reig, Ciu
rana, Cisterer i Escoda.
SANTA COLOMA.—Costa, Co
bos, Segura, Vilanova, Canela,
Aymerich, Bosch, Casajoana,
Viladoms ( Gassol i Moncosí.
El partit foil un continu do
mini del1 locals, que durant la
primera part no saberen apro
fitar-ho, car només marcaren
un gol, obra de Ciurana.
A la "segona part el domini
no fou tan intens, perb els da
vanters estigueren més encer
tats, i marcaren dos gols rnés,
per ebra de Cisterer, d'una parl
sada d'Escoda, i l'altre d'un bon
cop de cap de Calaf en rematar
un cbner, distingint-se aquest
darrer jugador durant la sego
na part per la rapidesa de joc.
Els millors deis guanyadors,
la defensa Galeón, Calaf i Ciu
rana.
Al camp 1 a la clatat ab
una lámpara de mis
pila eléctrica
DE LA BISBAL
La Bisbal F. C., o. - U. S. Figueres, 3
Decididament — sense cap temenea
a equivocar-nos — podem afirmar de
la manera més categórica que, si La
Bisbal F. C. no canvia completament
Factual ratlla d'atac, ben pocs gols
marcará, i menys punts sumará al seu
favor. Tots, des de Rasos, fins a Ca
samajor, són completament nuls; pot
ser, i encara n'arribem a dubtar, Ji
ménez és l'únic aprofitable; els altres
solament son figures decoratives. Per
més que jugui la porta, que bregui la
defensa i la radia mitjana, si La Bis
bal continua així perdra llastimosa
ment els punts. Ja feia dies que des
d'aquestes mateixes planes evidencia.-
vem les males actuacions del davant
bisbalenc; ara sí que ens hem conven
çut rodonament que és completament
inútil. Aquesta fou, lector, la caracte
rística del partit de diumenge passat.
El Figueres guanyá merescudament
els dos punts, i els seus gols, d'execu
ció ben vistosa, foren aconseguits per
Valls, Jorda i Sala. Molt encertat fou
l'arbitratge a cárrec de l'amateur Es
teva Puig.
U. S. FIGUERES: Gutiérrez. Bat
lorí, Verdes, Verneda, Bosch, Ma
dun, Valls, Jora, Sala, Peiró i Gim
bernat.
U. S. FIGUERES: Enric, Llenas,
Maneja, Ganiquer, Tull, Figueres,
TY-La
Especific de
ASTENIA GENITAL (IMPOTENCIA)
(MANCA DE VIGOR SEXUAL)
De la eyaculació prematura (pérdues seminals): de la Feblesa y
molt eflcas per a combarre la NEURASTENIA, en totes les SeveS
manifesracions.
Ese' més ooixant estimulan, de l'activital nutro-espino-médula-guital.
Sinerc i homo.esiimulasa de les glándules intersticials. Producte pTu
riglandular,completamentinofensiu. Mal neriudica, ni lesiona cap orszue.
ni el tuncionament deis mateixos.
No conté. nt esiricnina. ni tosturs ni cantársdes. ni cap altre meOlCa•
ment excitan!
PRODUCTE ~NE e INSUSTITUIBLE PEP A RECOBRAR
LA PERDUDA FELICITAT CON1UGAL. PROSPECTES GRATIS
Leboratoeis Farrneeológies del DI' W ()OUT,»
Al, do Sano Pepe. SO - CA of•PIONA. Telefon 18631
Preu: 21'75 ptes.
4•¦¦•••¦
Rasós, Salvador, Jiménez, Companys i
i Casamajor. — Vigo.
TORROELLA DE MONTGRI
El nombrós públic que va acudir al
camp no va quedar defraudat. Els pri
mers moments les forces anaren igua
lades. Destaca Rosalenc pels foras
ters. Els nostres van tenir bones oca
sions de marcar, que desaprofitaren per
poc encert deis davanters. En el lloc
de davanter centre va jugar En Vi
cents, que decepciona el públic. Als fi
mis de la primera part, una centrada
de Napoleón fou causa que Puig, en
una dissortada jugada. marqués el gol
a favor deis forasters. A la segona
meitat, els nostres surten disposats a
igualar, pero els mitjos forasters, so
bretot Rosalenc, aturant tot intent de
molestar el portar contrari, van pri
var que es marqués, fins als darrers
1
minuts, que marca Vidal, el qual fou,
junt amb Daltnau, deis millors deis
locals.
Acabá el parta amb el resultat d'em
pat a un gol.
El F. C. Montgrí arrenglerá els se
güents jugadors:
Dalmau, Rupias, Vilanova, Puig,
Grau, Radiesa, Vilella, Isern, Vicents,
Casanoves i Vidal.
DES DE BLANES
C. D. Masnou, I; F. A. Blanes, 5
La primera part transcorregué
amb una grisor fantástica de tots
dos equips, sense que es pugui as
senyalar domini de cap costat.
En aquesta part el Blanes mar
ca un gol, obra d'en Grau, que pri
mer juga a l'extrem, corn sempre,
pero després passá al lloc d'interior.
La segona part ja fou un xic
més moguda, sobretot per part del
Blanes, que s'aria imposant de mica
en mica; prova d'aix6 són els qua
tre gols que marcaren, per un el
Masnou.
D'aquest quatre gols, dos foren
aconseguits per Barris i dos per
Barceló.
La línia mitjana del Blanes tor
na a fer de les seres, i no s'entén
ni per casualitat. Portes, a la de
fensa, molt insegur i obsequiant
nos a cada moment amó ciris.
Els millors del Blanes foren, en
primer lloc, Casavella, que féu pa
rades magistrals; el seguí en merits
Doménech, que cada dia ens agrada
més en el seu joc d'extrem.
arcaEdn deéiPlm
DE PALAMOS
C. D. CassA, 1. - Palamós, S. C. 3
El darrer diumenge de novembre
es juga aquest emocionant partit de
Campionat gironí el qual era espe
rat per tota l'afició puix que l'equip
del Cassa, imbatut fins aquella data,
es presentava amb lotes les possi
bilitats d'assolir la victoria. Per6 no
fou així; la naajor movilitat de la
ratIla ofensiva palamosina molt ben
ajudada per la mitja en la qual hi
excelleix la notabilitat del seu mig
centre Rosalench, es cansa de po
sar en perill la defensiva del club
visitant, marcant-li ja a la meitat del
primer temps tres gols obtinguts per
Rosalench. Campuzano i López.
D'aquest partit en sorEren lesio
nats de consideració el porter del
Cassa, Ton-ent i el defensa palamosí
Santamaria. Celebrarem la seva mi
llora.
El gol de l'honor cassanenc l'ob
tingué Girona.
L'home del xiulet mana l'arren
glerament deis equips així:
C. D. Cassá: Torrent, Sais, Ar
mangué, Gruart, Poch. Caselles,
Bosch, Gifrer, Girona, Fernández i
Pagés.
Palamós S. C.: Grau, Vila, Pauta,
11•11:Za
Daban, Rosalench, Garcia, Napoleó,
López, Campueano, Viu i Ribes.
A. C. M.
DE LLORET DE MAR
S. C. Lloret, 5. - F. C. Amer, o
El Lloret ha comeneat la segona
volta del campionat provincial amb
una victoria que es donava ja per as
segurada, car el partit que es juga a
Amer, quan_ la volta primera, es de
cidí, ja, a favor seu per 6 gols a o.
A conseqülncia, per& de les darreres
actuacions deis visitants, que havien
estat magnifiques, hi havia expecta
ció.
El domini fou completament deis
locals, principalment cap al final de
l'encontre, que s'arribá a l'embotella
ment. No obstant, l'entusiasme deis
minyons de l'Amer no decaigué ni un
moment, igual que la correcció que
ambdós equips empraren sempre.
Pels forasters sobresortí, principal
ment, el porter. La seva actuado fou
del tot acceptable, i els gols que li
passaren eran imparables. Molt bé,
també, els interiors.
La ratlla mitjana del Lloret va es
tar seguríssima, i impedí. quasi del
tot, les arrencades contriries. Aix6
fou la causa que la defensa no tingués
molta feina. Babot, el millor de la
davantera, mara tres gols i Andreu
obtingué els dos restants.
L'equip vencedor: Solei, Ferreres
E., Ferreres S., Manyach, Sancho,Fer
rés J., Cabanyes I, Coll, Andreu, Ba
bot i Casadevall.
Oxo gavosoEúllas
4:11.
A PALMA DE MALLORCA
Terminació del campionat de futbol
regional i començament del de Miga
Després del partit Balean-Ma
llorca, guanyat pel primer, per dos
gols a un, ha finit el campionat d'a
quest any, havent-se classificat així
els equips:
Mallorca, campió, 12 punts; Ba
lears, sots-campió, ro; Constanci, 8;
Athletic, 6, i Manacor, 5.
— Fins fa pocs dies no sha sa
but en concret el calendari del carn
pionat de Lliga, en el qual pren part
el Mallorca en representació d'a
questa regió. Els partits que jugará
l'esmentat equip i les dates eón els
següents:
20 de desembre: Júpiter-Mallorca.
27 de desembre: Mallorca-Sara
gossa.
3 de ganar de 1932: Mallorca
Martinenc.
17 de gener: Mallorca-Ibéria.
24 de gener: Sabadell-Mallorca.
31 de gener: Mallorca-Badalona.
7 de febrer: Mallorca-Júpiter.
14 de febrer: Saragossa-Mallorca.
21 de febrer: Martinenc-Mallorca.
6 de mare: Ibéria-Mallorca.
13 de marl: Mallorca-Sabadell.
UN ACCIDENT
En el partit Girona-Manresa, el
notable jugador gironí i company
de prensa Josep M. Corredor tin
gué la dissort de lesionar-se un peu.
Encara que la lesió no és greu, el
tindrá allunyat de les Iluites espor
tives algunes setmanes.
No cal din que celebrarem que
com més aviat millar reaparegui
collaborant amb el gran encert a
qué ens té acostumats en les tas
ques del Girona F. C.
JA ES BADAR!
Escena al camp del Girona.
Parla en Heres:
—Amb aix3 de les lesions passeri
coses molt curiosas. Figurat que un
dia, passant arrambat a un guarda
cantó, dalt d'una moto a go per
hora, vaig donar una petita trom
pada. Quan vaig baixar de la moto
cm vaig adonar que tenia la cama
trencada.
Contesta en Mascort:
—Home! Es que tú ets molt dis
tret!
7 de desembre de 1931
uirac comarcar
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre••• ••• ..• ••• 2'50
Semestre... ....&,.• 450
Anual..•• .•. • Vdió 9'—
El pagament pot fer-te per
Gir Postal o amb segells
de Correu
20 de marg: Badalona-Mallorca.
Tots els partas es jugaran al camp
del club esmentat en primer lloc.
Coneguda la tatua dels partici
pants, hom espera Iluites honorables
al camp de Bons Aires, on es juga
ran, ací, els partits corresponents
a l'actual campió, C. D. Mallorca
CAMPIONAT AMATEUR DE
GIRONA -
PRIMERA CATEGORIA
CLASSIFICACIO ACrUAL
Epiaigrunareiss .. . .. . • 6 ,
•
.
• • • f *
• í :
.•
: •. 4
Fá . .
• 6
e 1 5
6
5
5
La Bisbal . . . • 5
Partits Punts
ro
7
6
6
5
5
3
o
DINERS SOBRE VALORS
espanyols cotitzables. s'anticipen rápidament. Interés legal, 1 per
quantitat major a la pignoració corrent. Informaran: Crédits
1 Finances. Ronda de Sant Pera, 37, pral. 2. - D'U a 1 i de 5 a '7
OBSERVACIONS
Segons el calendari establert, man
quen a celebrar, per diverses causes,
els partits següents:
Farnés - Olot.
Cassá - Montgrí.
Bisbal - Montgrí.
Es derrnatólegs aconselleu
emplear les cremes o pastes per a
"afaitar, amb preferéncia al sabó totes
les formes sabonoses (veis •Manual de
,
Cosmética», de Saafeld, traducció de7
Dr. Peyri, pkgina 86)
E 13 t t e entes Les -caYetn-cs
PASTA .1\TD(
ha estat elaborada pensant en l'higiene
de La pell. El set,. ús cura írritacions,
- picors, grana, etc.- La cara; després ,
L afaitar-se, h que?dará fina, fresca, suau,
sense aquell encarcarament q.0 1 fa
semblaí que té eis muscles una sota peca,
tu' aquella cremor tan molesta, de l'afai
tat a l'antiga.
Dersaru-110 en drosuerres perturneries si preu
:Ies.5o pessete3 u1.
—
Exquísit licor
nacional
7 de desemhre de 1931
Eis discursos política
per rádio
Coincidint ami) la implantado del
nou régim en que ara es desenvri.
lupa la vida del nostre país, si !a
premsa i altres sectors informatius
de l'opinió han recollit el benefici
anex a tota idea renovadora, és
sens dubte la radiodifusió la més
beneficiada.
En l'ordre informatiu recsordeen
com un pesombre la previa cen
sura de la premsa i la vexació de
que era objecte per obra de les fa
mosca "notes oficioses". És viu en
cara en nosaltres el record d'aqueli
atropellament a la ciencia en la per
sona de l'illustre doctor Maranon
pel seu cicle de conferencies sobre
Eugenesia. que fatalment per a :a
cultura i per a la ciencia suspengué
una ordre dictatorial.
Premsa, ciencia, cultura, tot el que
significava minorar el nivell cultural
del poble, era, quan no perseguit,
menyscabat en els seus drets.
Ja en pie régim democrátic, dins
del qual totes les idees poden pres
sentir-se descarnades, pertoca a la
radiodifusió de portar a cap un im
portant servei cultural en aquest
sentit.
Igual que en tots els paisos que
es disputen rhegemonia de la civi.a
lització europea, tenim recent el cas
d'Anglaterra, ha de fer-se arribar al
ciutadá, per tots els mitjans de que
es disposi, tots els programes poli
tics i socials. I aquest sistema de
divulgació que és la rádio compleix
aquesta millor que cap altre, per
la seva independencia deis partits
i dels bornes de les diferents ideo
logies que actuen davant el micro
fon.
Ningú que tingui sentit práctic
de la vida i sápiga pensar més enllá
dels límits del seu hermetisme con
vencional no pot rebutjar la profu
sa divulgació de les idees. L'exposi
ció d'un programa polític, sigui quin
sigui, mentre la sera defensa no
sigui ofensiva per a una altra idea
que algú professi i per tant respec
table, no té res de punible. Ans al
contrari: mereix, quan s'expressa
així, el més gran respecte de tot
hom.t
giffigii~~1~1111
RECEPTOR
katü
enxufable al corrent
sense antena
VP J;1
Teléfon 23058
Pren:
400
Ptes.
laman Climent
Consell de Cent, núm. 266
El nostre poble, que viu a l'uníson
deis més civilitzats, no ha estat alié
a aquest pla. És un dense de justi
cia reconeixer que la rádio a Bar
celona se'ns ha avaneat a aquesta
orientació en permetre que davant
el seu microfon parlessin homes de
les tendencies mes oposades. Pero
ens sembla insuficient el que es fa
en aquest sentit. Cal una propagan
da més gran de les idees. Cal treure
de la seva passivitat els indiferents,
ja que fins que no haguem fet un
noble eminentment polític no hau
rem fet un gran poble.
Noticies curtes
El dia 15 de desetnbre sera inaugu
rada la nova esta elb de Langenberg.
que emetrá amb 5,4 kv:.
— Als voltanrs de Belfast s'esta
blirá una nova estado que tindrá una
LA T. S .17.
r¦••¦o ••¦•••¦ • •
•• ••• >fu= ”1<mo•¦•>«,¦¦¦•••¦• •
potencia de 15 kw. L'actual estació,
de o'5 kw., no cobreix tota la regio,
per al qua' servei fou establerta.
— La B. B. C. ha adquirit prop de
Washford Cross, Sornerset, un terreny
de 900 áreas per a instalIar-bi la nova
estació de West Regional.
— Proximament s'installaran a Rus
sia dues estacions de roo Icw. a Minsk
i Sverdlovosk (Cral), i catorze esta
cions de to kw. a distintes localitats
del nord, centre i migdia de la Rús
sia europea i asiática. Formaran una
cadena que cobrirá tot el territori rus.
— Una nova estació, la R. V. U.,
colilabora en la radiofonia holandesa.
La V. A. R. A. será autoritzada per
servir-se novament de ronda de 298
metres. assignada a l'estad& de Koot
wijk per a les emissions oíicials.
Maria Ladrón de Gue
vara i Rivelles a l'estudi
de Radio Barcelona
.Anit visitaren restudi de "Radio
Barcelona" els star de la Metro Gol
dwsn Maria Ladrón de Guevara i
Rivelles, els quals dirigiren una afec
tuosa salutació al poble de Barcelona
i al públic en general.
Maria, que ens va dir els nombrosos
rnotius que té per portar a l'ánima
Barcelona per haver-hi conegut el seu
espós i firmat també el seu contracte
amb la Metro, rivalitzá atnb el seu es
pós en rapassionament que posava en
parlar-nos del seu afecte a Barcelona.
Semblava com si llurs ánimes no
coneguessinl un altre firmarnent que el
de la nostra ciutat.
Es just que des de les postres co
lumnes corresponguem a llurs bon
dats i sinceres paraules. Els desitgem
immillorables exits en Ilur brillant
carrera.
Aparells receptors d'alta qualitat per
la seva acurada técnica que cobreixen
dotze noves patents, presentats en
luxosos i artístics mobles de resso
!landa equilibrada
Neutrodí de 6 válvules, 980 Ptes. Super
heterodí de 7 válvules, 1.250 pessetes.
equipat amb les especials "PENTODO"
i "VARIABLE-MU". Modulació natu
ral, llarg abast, selectivitat garantida.
Bell conjunt obtingut de la ciéncia
més moderna que contribueix a endolcir
les hores de la llar en cantar-se els
concerts de les emissores europees
EXPOSICIó 1 VENDA
ti RádlowLot
1-111101 1
•••••*•¦•¦•• o• .11.0•1¦.•¦•o1mm. limr¦ • • ab,¦•••••¦¦¦••¦¦ ••• •ww. • •• •o¦ ••••¦•••~01 m ••1¦••¦•¦• •Im••
Important millora per a
la navegació marítima
El Govern de rUruguai ha en
carregat a la Companyia Marconi
el muntatge le tres noves estacions
automátiques de radiofars a la costa
uruguaia.
Aquestes estacions, que probable
ment prestaran servei a l'entrada de
restiu• vinent. seran del tipus omni
directiu fix. Els transmissors seran
installats a la illa Llops, cap Poloni
i al vaixell-far d'Englich Bank. Els
aparells emissors s'han projectat de
manera que p iguin treballar sobre
dues longituds d'ondes fixes: una
de 600 metres i una ultra compresa
entre els 950 i els Loso rnetres.
El radiofar de Marconi del vai
xell-far funcionará en combinado
amb un aparell de senyals sonors
submarins, de manera que els na
vegants podran estimar la seva dis
táncia i la seva posició arnb relacio
al vaixell—fár. El radiofar de la illa
Llops transmetrá amb onda de L000
metres. El radiefar de cap Poloni
transmetrá amb onda de Lose me
tres. Encara no ha estat determi
nat quin haurá d'ésser el senyal
especial que pugui caracteritzar l'e
missio del valxell-far, peraú es pensa
emetre una serie de enyals ininter
romputs, cornbinats amb els de l'a
parell submari.
Notable servei de Rldio
Socers
El célebre explorador de les
regions polars doctor Charcos ha
aconseguit per T. S F. el guari
ment d'un infant.
Un fuster clan-es que esteva tre
ballant en la construccio d'una casa
LUTEPPION1
El millor aparell de rfidlo
Funciona sense antena i ~Mea
directe a la corrent
Faeilitats en el pagament
ESTABL1MENTS LUTETIA
Casp, 22 - felün 11372 - BuicelOna
la rambla 5
per a la missió polar francesa de
i'any vinent, :t les costes groenlan
deses. avisá per radiograma a la
central d'aquesta rnissió que tenia
un infant greument malalt. Aviat
decidiren acudir al doctor Charcot,
coneixedor d'aquells paisos i deis
recursos, tan dóbils, en menedicina,
que es poden utilitzar en aquelles
aillades i desolades regions. El fa
nió3 doctor, per T. S. F., tingué
cura i guarí la criatura.
Per a concursos d'esports
E.
Segura
Plaga Francesc Maciá, 15
,T2fararararard/2-1212/2/21212/252.a
Deis amics d'En Borrell,
del Teatre Zorrilla, de Grá
cia, hem rebut una quan
titat que, junt amb la de
LA RAMBLA, será ingres
sada a la subscripció de
"La Publicitat"
TronsuarEnnsuarararararzsarv
TEA TRES
TEATRE NGVETATS
lj A les deu: L'exitás de l'Artis
Els tres pretendents
d'Antónia
í Demá, a dos quarts de quatre
LES ARRACADES DE LA REINA I
Atres quarts de sis:
ELS TRES PRETENDENTS
D'ANTONIA
Nit: Organitzada pel Cfrcol
tramarins: UN CAP DE TRONS
t la genial WERCE SEROS
TEATRE CATALAROMEA
Itospltal, 51. -
• Toletole 1Sie
Cempanyla VIla-Dayl
Avul, dilluns, a un quart d'onze:
RADIO CHICAGO, W. P. H. 15
Sorprent novetat teatral
Emoeló - Misten - Comicitat
Denla dimarts, diada de la Immacu
lada : A dos quarts de quatre, la re
vista per a inrants LES AVENTURES
DEN T1TELLETA. A tres quarts cte sis
1 a un miar( d'onze: RADIO CHICA
GO, W. P. H. 15.
eiNEIIES
1•64•041••••••••••••...0¦¦•
I COLISEUM Avul, nit, a les 1 co E'n Sessid de _
Gala, estrena de la gran cinta í
! TABÚ I
..........--......<,--.....
¦11•¦••••••.••••1•¦•••¦•1”.1!..~.1.W11~in
1
!
I \\,:i. luz, a les 10
1
UN BEBE DE REGALO i 0
lREVISTA PARAMOUNT
i BODA EN UN CHARCO
I Caricato Cinsmond, 1 gran exit de
l'espectacular opereta
i MUSIC-HALL !
Í per Willy Forts :
......................«.......¦.~.......
11•¦•••¦••
I ROSSELLO CINEMA 1 1 Entre P. Gracia 1 Rbla. Catalun ya .
A\ 111, ntt, a les 945
InteressantIsstm programa i EL VALS DEL DANUBIO (sonora) I 1 la pellIcula de gran bált, parlada
en espanyol,
iiCamino del infierno
¦¦••¦••••••
.1.....¦..........•......,..-......,........
I CINEMA PARIS I . Avui, nit, a les 9'45:
1 Grandiús programa, arnb la diver
tida cinta nadada en espanyol i
I DE BOTE EN BOTE !
í per Oliver Hardy i latan Laurel i
........--................”-¦.............-
FŠPORTS
EOXA
peina-pass, I, dirlleell:3, :I un quart
d'onze de la nit. al
"NUEVO MUNDO"
del Parallel
SANSANO SANS
SANTANDREU KID BES
a fi represes
Gilell Bru
a 8 rounds
2 COMBATS A lo ROUNDS
RIVARA - SCHMIDT
pesos forts)
MAX IZARE - HORAS
cseini-pcsats)
Pre:Js: E.utrada general, 11',50 pessetes
" de Polo, 11,— " '
Ring, des de í'— "
FRON TO NOVETATS
Avui. l i1in larda.. a les . 1'15:
ELOLA 1 - anaivio e (,n:ra ONAIN
DD1 - ratwan• Ni1. o le- CAZA
LIS 1 - AZPiR1 cuota AZUMENDI -
TEODORO. Detalls per candis.
Anna Maria Martínez-Sagi,
ens parla del "Club Femení
i d'Esports" 1 de les seves
activitats literitries
A MANERA DE PRÓLEG
Anna Maria Martínez-Sagi és,
evidentment, una de les dones més
interessants del moment actual a
Catalunya.
La seva actuació al Club Feme
ní i d'Esports, la seva tasca perio
dística i, sobretot, la seva revelació
com a dona de lletres— consagra
da recentinent pel públic i la críti
ca de Madrid—la situen en un lloc
preeminent del nostre feminisme,
és per aiscó que li hem demanat —
comptant a la bestreta amb la seva
amabilitat exquisida —unes impres..
sions sobre tot alió que té relacio
amb les seves activitats, sobretot
alió que fa d'Anna Maria Martí
nez-Sagi una dona d'un dinamisme
excepcional a les nostres latituds.
Anna Maria ens ha facilitat ex
traordináriament la tasca. Les nos
tres preguntes, curtes i concretes,
han estat contestades amb una am
plitud que ens ha satisfet a basta
ment. Anna Maria és periodista; sap
el que és fer un interviu, i després
de confessar que li agrada més pre
guntar que respondre, ha respost
planerament, extensament. al nostre
interrogatori:
I hm: comer.eat:
—Dlgueu-nos la vostra impressió
del v:atge a Madrid...
--El viatge a Madrid, esportiva
ment, cree que va ésser un éxit.
Era la piimera vegada que la dona
catalana actuava en atletisme fora
de Catalunya, i la victoria no obs
tant, várem aconsegnir-la nosaltres.
Per mo•ts pocs punts de diferencia,
és cert, pesó també heu de tenir
en compte que dues de nosaltres —
la Navareo i jo— estavem lesiona
des, i en conseqüene'a, les marques
que férem no eren, ni de molt, les
assolides en els entrenaments. La
qüestió és que es va guanyar, que
era el que ens interessava: per l'es
port femení, pel nostre Club, i so
bretot, per Catalunya.
—?Fa molt de tetnps que practi
quen l'esport?
—Sí. de molt petita que faig eš
port. Vaig debutar jugant a futbol.
No us esvereu! Jo tenia set o vuit
anys, i el meu cosí —en Sagi-Barba,
i el meu germá, ex-jugador del Bar
celona—m'hi obligaven! ;Quins par
tidassos al passadis i al terrat de
casa nostra! Recordo que jo feia
de porter, i com que no sempre les
parades tenien prou eficácia, ni els
"plongeons" eren massa rápids, tot
d'un plegat sentleu un terrabastall
i paf!, la pilota se n'anava de dret
a la taula que paraVen en aquell
moment, i els plats, les copes, i les
setrilleres quedaven a bocins. Aixó
quan no ern feien un oil de vellut,
o no e mpelava els genolls, i el
"match" s'acabava plorant a 'lágri
ma viva. Després, i durant moltá
anys, vaig dedicar-me de pie al ten
nis. M'entrenava sovint, prenSa part
en gairebé tots els concursos, i cree
que fins vaig arribar a fer-ho bas
tant bé. Tinc unes guantes copes
guanyades, i tasses objectes d'art,
i de Ilums per a la tauleta de nit
en tinc per donar i per vendre. Es
veu que alesheres estaven de moda,
i en totes les competicions femeni
nes no hi podia faltar com a premi
el c!lebre Ilumet. Actualment, pe
ró, és quan practico amb Inés in
tensitat l'esport: el basket, tennis,
natació, atletisme, i a l'estiu, el rem.
—I dignen-nos, ?quin és l'eSport
que més us agrada de practicar?
—De tots els esports, en el que
gaudeixo més, el que cm propor
ciona més emoció, és l'esquiar.
!Aquells pendents a tota velocitat,
amb les consegüents tombarelles I
caigudes violentes!
—?I el que rnés us capfica?
—El que em capfica? !Els l'anea
ments! Aquest maleit pes, que no
vol anar Inés Iluny deis set metres,
i el javelot, que s'encasqueta a no
passar deis vint!
—Els practiquen per gust?
—Practico'els esports perqué real
anent m'agraden. i ultra aix6, perque
considero que és absolutament ne
cessari de conrear bons exercicis.
No sóc jo qui per glossar ara els
avantatges de la Cultura Física'. Per
sones ben autoritzades i competents,
destacades personalitats mediques,
n'han parlat amb prou eloqüencia
i han demostrat a bastament com és
• •
•
111
LA DONA CATALANA
imprescindible de preocupar-se de
la nostra constitució física, i com
pel seu millorament, hi té una es
treta relació la práctica —pensada,
dirigida, adequada —dels esports.
Quedem, dones, que l'esport és per
a mi una distracció que gairebé jo
mateixa m'imposo, perque cree que
ha de beneficiar-me.
—Tinc entes, amiga Anna, que os
váreu apuntar un éxit personal coas
a conferenciant.
—Sí, efecitvament, vaig aprofitar
el viatge a Madrid per donar una
conferencia a "Lyceum Club"- issun
recital de poesies. Us confesso sin
cerament que no esperava pas una
acollida ta nfavorable, sobretot per
part de la premsa, i més concreta
ment, de la premsa de dretes, que
no acostuma a ésser mai massa ama
ble amb Catalunya, ni li interessa,
per tant, tot alló que a ella fa refe
rencia. No obstant, aquesta vegada,
i davant de la meya estupefacció,
no ha estat així. S'ocuparen de la
meya actuació a la tribuna amb moit
d'interés, i tingueren —aix6 va és
ser el que més cm va satisfer—
paraules ben cordials per a la nostra
tersa. Ara estic molt contenta, per
que després d'aquella conversa
jo no dono conferencies, i el títol
pompós de conferenciant no m'escau
ni m'agrada gota— moltes senyores
vingueren a exposar-me Ilurs pro
jectes en relació amb el nostre "Club
Femení". Sembla que en exposar
los la nostra actuació, des del prin
cipi de la fundació del Club, aques
ta actuació nostra, essencialment de
mocrática, apolítica i cultural en tots
els aspectes, va interessar-les fins al
punt que un grup d'elles, el més
identificat amb la nostra tasca, amb
un estimable afany de cordialitat,
simpatía i conprensió envers Casa
lunya, ha volgut—i ja está treba
Ilant actualment —crear una entitat
semblant a la nostra, que portará
també el nona de "Club Femení i
d'Esports" de Madrid, pero fent
constar que está absolutament iden
tificat amb nosaltres i adherit al
nostre Club Femení. Jo n'estic .for
ea satisfeta, de tot aixo. És potser
la primera vegada que unes dones
de Madrid senten l'afany d'unir-se,
per una obra cultural, amb les do
nes de Catalunya. Germanor, concor
dia, comprensió: !no voldria altra
cosa! !Qui sap Si serem les dones
les que ho aconseguirem!
—No sabia pas que féssiu versos...
—Sí; després d'explicar detallada
ment l'actuació del Club Femení,
vaig donar un recital de les poesies
que publicaré en un volum, per any
nota Bé; !pero abrió no ho digueu
a ningú! És la meya gran debilitat,
i la nieva máxima afició: l'escriure
versos. No us n'estranyeu? Sembla
que a molta gent els fa certa grácia
aix6 que corrí darrera d'una pilota,
i Ilenci el javalot, i després escrigui
sonets. !Que hi farem! Jo cree que
l'Esport i la Poesía són perfecta
ruent compatibles. No os sembla?
—I bé, ?Trines són les vostres as
piracions?
—Les meves aspiracionI? !U's en
riureu! Sonanio, des de fa no sé
quants anys, en anar a la Polinésial
Aquelles illes meravelloses, que pot
ser no arribaré a veure mai, son
una de les meves obsessions! Al
tras. l'assolir un nom amb les poe
sies. Pueril illusió, potser! No obs
tant, jo cm consideraré ben compen
sada si durant la meya vida, i en
cara que sigui a una sola persona,
he proporcionat amb elles un mo
ment de plaer espiritual. En tinc proa
ainb aixo, i per no deixar d'escrju
re mentre visqui. Una altra de les
meves illusions és la que el nostre
"Club Femení i d'Esports" arribi,
amb el temps, a ésser, per la seva
actuació i preponderáncia i- nombre
de socies, una entitat per l'estil de
les que avuj admirem a aanglaterrit
i Alemanya.
—?Esteu contenta de la marxa del
Club Femení i d'Esports?
—No és res per a un Barcelona,
i amb la guata estipulada i amb
el que la dona dret la dita quota,
pasear de mil socies. No és res. Jo
no sé que faria per aplegar tots
els milers de dones que treballen
i no poden disposar de masses pes
setes per a fer-se socies d'altres
entitats que avui funcionen a Bar
celona, perque s'assabentessin que
per tres pessetes al mes el nostre
Club els ofereix !tantes i tantes co
ses interessants! Confjo amb qua
el dia de la festa de les modistes,
a la tarda, al Palau de Belles Arts,
pel fet d'excloure, a honor de les
nostres modistetes, la quota d'entra
da, o sigui que la que signi aquelt
dia la proposta de socia no pagari
més que les tres pessetes mensuals,
máxim havent-nos concedit l'Ajun
tament els baixos de l'hotel de la
Piala d'Espanya, on ens quedará,
un cop fetes les obres, un local es
palos, amb bona piscina, espero que
aquell día, dones, entraran moltes
sócies noves. Demano a les modis
tes que d'aquí a uns quants dies
la realitat respongui a aquests bells
auguris d'avui.
—Parlem ara de...
—Ah! Peró o heu acabat? Deci
didament, confesso que m'estimo
més "intervivar" que no éster "in
tervivada".
—No; parlarem, si uš plau, de
política.
—Política? M'interessa forea, pe
só, per ara, no sóc més que una
observadora atenta, a l'expectativa
sempre de tots els esdeveniments,
pero no amb desig de prendre-hi una
part activa; d'actuar-hi, en una pa
raula. El "microbi polític" no m'ha
atacat, encara.
—Son feminista, no?
—Feminista? Sí, si el feminisme
vol dir tenir consciencia de tots els
deures, drets i responsabilitats, i sa
ber conquerir-los i defensar-los, quan
l'hora és arribada, amb' noblesa i
valentia. No aconseguir res amb
crits i aldarulls, ni tampoc fent-se
les mártirs i vessant unes guantes
llagrimetes. No cree que hi liagi ne
cessitat de violencia, ni tampoc de
compassió. Amb que hi hagi Ileial
tat i compressió, n'hi ha més que
suficient per triomfar quan la causa
que es defensa el.s justa.
***
No volem abusar més de l'ama
bilitat exquisida amabilitat— de la
senyoreta Martínez-Sagi, i donem
el nostre interviu—més própiament
monóleg, perque la nostra inter
vivada ens dona la feina feta—per
acabat.
Abans —no cialdria din-ho—la
felicitem cordilament pels seus éxits
de Madrid, que no son altra cosa
al nostre entendre —que el próleg
deis que está predestinada a acon
seguir en el món de la literatura,
simultániament amb el de l'esport.
LEWIS
Homenatge
a Vicents Piera
La Comifteió órganitialo r a
de l'homenatge al jugador Ni
cents Piera fa avinent a tetS
"ell que eimpatitzin arnb l'ho
menatjat, que l'acto esmentat
se celebrará, a l'Hotel Orlent
ditimenge vinent, "día 18, les
riou de 11,
La Comissió prega a totá els
que vulguin assistir-hi que te
Serveixin recollir com més •aviat
millor el tiquet, donada la de
manadissa d'aquests. El su
import és "de 16 pessetes, i po
'den recollir-se a l'Hotel Orient,
Hctel Espanya, Casal Barcelo
nibta (carrer del Consell 'de
Cent, 263) t Comissió organit
zadora, rfeléfon 35354.
La Comissió organitzadorft
d'aquest acte está. integrada
pels senyors J. errer Ametller.
Manuel Carbonell Serra, Fran
ceso Torta, Sebastiá Vila Bor
rell, Tomás Pallerclin Fert i
Joan B. de la Llera.
111
Gens set els dos modele CLARION que actualment assolelzen la máxima popularttat 1
que oblwien munnialment Vean més ressonant, per destacar-se 1 restar reconeguts e001 eta
miiiors receptora del tipos NEuTRODI 1 SUPERIIETERODI dissenyats en la present teMDOrada
de 1931 - 32.
MODEL 40 — Arrib circule NEUTRODI ultramodern, a base de les vaivules esultl-mu
1 Pentodo, dotat de tots eta perrecciolaaments 1 equipat aMb el tamos altaveu dlnáMit TCA,
amb el 98 1 de puresa de lo.
MODEL 80 — Amb clrcutt SUPERHETERODI. Es el receptor Ideal per exeellencla, per
a toteom que desitgt una seieettvitat estrello:da. Es dificil de tobar un receptor que Payan
tatga Equipa; amb valvuies Multl-Mu 1 ~todo. va preveis de tots els rerinaments 1 avantatges
coneguts rins al ella 1 amb iillaveu dinárnlo TCA. rAgéneies oficials CLARI ON: 11
! casa Boidu - Girona, 135 — Establiments Ruearda e Corta Catalanes, 598 — Aguatl Guarro,
• • Rambla de Gataiunya, 7 — Joaep Payerol - Sant Andreu, 108 — Pelayo Rádlo - ;Mayo, 8. Su? de 1.uRt:tsis2e"Có ;18;IL .•1 52p4122— 111 Popular dlo Rádio canaletes, Mo.4.43,1 - RRambla Santa .109 —
;III Distribuidor General: PLATO TEIXIDO Diputació.fr75-181
111
1111
t.i
• II
5: