Rambla, La (1931-1935). Núm. 102 (28 des. 1931)

              i fresca de carns m'arribo a pensar
que té una foraa de brau, ben al con
trari del sei marit, que és menut i se
cardí com un pigmea:. Malgrat aquesta
cliferéncia de talla, el nervi africá de
don Pascual, bru com un gitano i amb
tota la malicia d'un rodamón profés
sional, s'imposa contra rallan impo
nent de la scva dona. La senyora Jus
ta és terriblement gelosa i malpensa
da: ciratunstáncia que els obliga a
canviar cada dos dies de mi:avena, car
don Pascual té la feblesa d'adorar les
novetats peró té la candidesa de dei
xar-se sorprendre per la senyora
Justa.
Aquests antecedents són indispensa
bles per a situar el lector, abans
comenaar la narració del fet. A coa
seqüéocia de les velleitats de don Pas
cual amb una minyona viciosota que
l'havia admIs a la seva cambra cena
lit que la seayora justa, a tall de pa
rama hasia simulas un mal cl- cap
lcrrible, ce nrcdtai a "La :aoral" mea
batalla que al la da. Za si'. La se
nyora acostada la•cambrerr'd'Itna 'ma
nera ffultuirant i decidí adquirir-rie
nna que nernés es pogués .ole.rar tan
cant els vs.n... A partir d'aquel] dia,
el vailet de la familia vzilaria tota
nit i ..3aa Fasqual se tfailiiia a dor
mir a la mateixa hora que IA sznyora
Justa. No parqué la nova minyona no
estigués en condicions de tranquilla
zar l'esposa més gelosa. sinó parqué
la senyora Justa havia decida recor
dar-se ,sempre d'aquella máxima , de
bona mare de familia: "L'ocasió fa el
lladre". o d'aquella altra: "Evita el
perilla.", etc., i en prendre aquesta de
0_556, que després baria de costar-li
tantas Ilágrimes. potser va pensar va
gament en les formes revingudes d'a
quella gallega, lletja com un
pecat, que havia aeafat coni una so
- lució providencial.
heu-vos ací que la primera ata, la
rnateixa primera nit en qué es posava
en práctica all6 que podriem dir-ne
el nou sistema de vida ocorregué un
fet singular. és a dir. el fet singular
que motiva aquestes ratlles. Era una
nit en qué a "La Moral" hi havin
pocs iatgers. El matrimoni dormía.
El servai aambés -Notnéa vetllava
vailet. tot llegint unes aventures de
"Dick Navarro el terror de :as Pra
deras", que havia comnrat a la "cuee
ta de Moyano" aquella tarda. A las
tres de la matinada. cosa estranva.
van truaar a la porta, i el vailet aná
obrir. Eren dos viats,,ers. Pe:ó dos
viatgers que no poriaven cap (Tu:-
pat2-e
—Una laabitació amb dos 'lits? —
devanaren. — Hem deixat requipatee
AVUI, DILLUNS, ESTRENA
?
cuarto attaarilio
Els diaris no n'han portat res i, tan
mateix, l'assurnpte ho mesaba Sovint
ens serveixas cróniques de jets ba
nals que no val la pena de Ilegir-les.
Més sovint, encara, ens ofereixen re portarles traculents on la fantasia pe
riodística sol suplir la manca d'inte
rés de l'afea. Per aixó m'ha estranyat
que ningú no n'hagi dit una paraula
i m'he decida finalment a parlar-no
des d'aquestcs columnas...
La cosa passá a la meya dispesa del
Passeig de les Delicias. Es a din més
que una dispesa de carácter particular,
"La Moral" és un hotelet-perisió arnb
una trentena d'habitacions ben aprofi
tades i un menjadoret amb dues dot
zenes de taules per a viatgers. La casa,
paró, és modesta. La crisi general obli
ga el propietari de la ?ansió a dis
fressar-se de mosso a les horas d'ar
ribada de trens i a acudir a l'estació
lluint la gorra engalonada de -La
Moral". A l'hora de dinar aluda rú
nica cambrera de la casa a servir les
taules, i a la nit fa mig torn de guar
dia alternant amb un vailet de la fa
milia, que fa de "sereno".
Aquesta casa, paró. no podría aguan
tar-se ni una setmana més. sense la
collaboraciá directa de la senvora Jus
ta, l'esposi de don Pascual, el pro
nietari de la pensió. La senyora Jus
ta és una aragonesa exuberant, walky
riana, polida i amb un geni exelosiu
com un castell de focs. 17-
28 de desembre de 1931.
El
lt consigna, i clemaal rnati.ran:reni
a recollir. Hem de passar alguns clics
a Madrid — afegiren.
—Poden dormir al númet.o 24 Es
al pis de dala D'habitaci344 amb des
Idliigtsuérce.ml évsaielenr..thim al pis de dalla.--
—711é, donas dóna'ns la clau del 24--
contesta el més vell de tots dos viat
gers.
Devien ésser de trenta-cinc i qua
eama anys, i aaaven ben ns.
.a.n donar lee •a clan, ei 1:t se
reno" els digné:
—Han d'otnplir la fulla d'entrada.
Per O els viatgers miraren el rellot
ge a dignaren:
—Saín les tres de la matinada. Cont
que ens hem d'estar uns dies aci,
ja l'omplirem denla al matí, en aixe
carnos.•
—A quina hora voten que els
cridi?
cal tenim Imita son i ja ens
Ilevarem quan cris desparten:. No te
Mm cap pressa.
El vailet els acompanyá al número
24; els viatgers es tancaren, i al cap
d'una estona, tot tornava a estar tran quil a "La Moral".
A les sis del matí, paró, el vailet
acabava el seu servei nocturn i la
senyora Justa es llevava. Feia pocs
minuts que el noi se n'havia anat a
dormir, després de donar breument la
"novetat" anunciant l'arribada deis
viatgers del 24, quan, encara no havia
tingut temps de mallar una torrada
en tul café amb llet, beixaren els
viatgers del 24. Eran dos quarts de
set.
—Senyora — digueren els viatgers
ens bern repensat i hem de sortir rá
pidarnent en el tren de les set cap
a Toledo. Tornarem dama per pas
sar uns quants dies a Madrid. Faci'ns
el compte...
La senyora Justa els comptá la "dor
mida" amb- una mica de recárrec, pa
ró els viatgers pagaren espléndidament
i no van adrnetre les tres pessetes de
canvi que els tocaven:
—Per al servei! — exclamaren amb
una indiferancia de gent puixant.
I se n'anar,en tranquillament, sense
que el seu pas per "La Moral" fes
cap impressió a la senyora Justa.
Ja ningú no es recordava deis dos
viatgers ni que al món fossin, quan,
a mig mati, una nebodeta del matri
rnoni i la rninyona nova (cada setma
na hi havia una minyona nova) puja
ren amb els atuells de la neteja a fer
les habitacions del primer pis. Feren
la 20, la 2 la 2.4.,Ezirribar a aques
ta cíarrera, la nebodeta Ilança un crit
de sorpresa i assenyalá un objecte que
lii havia 21 damunt de la tauleta de
nit.
—Una cartera! — digné la rninyona
lletja i raninguda, apoderant-se de la
treballa.
—Se l'hauran oblidada els viatgers
que ocupaven aquesta carnbra — afe
gí la menuda
—Mirern el que hi ha! — proposá
la minyona, Inés experimentada que la
petita.
La minyona obrí la cartera i amb
gran sorpresa seva i de la nebodeta,
veieren que contenia una gran quanti
tat de ballets de banc Xlii havia de
mil. de cinc-rentes i de -cent pesse
tes. Van comptar-los nerviosament 1
comptaren fins a cinc mil pessetes...
La nena. volgué assabentar immedia
tament els seus ondas de la troballa
i es dalia per dipositar a mans de
don Pascual la famosa cartera amb
les cinc mil pessetes en bitllets de
han:. Peró... La criada, valla i as
tuta. l'agafá violentament pel hrac i
li digné:
—No aiguis imbécil. Aquests viat
gers qui sal) on /paren. Partim-nos
aquestes pessetes. Tu n'alivies la mei
tat a la teva mare, que bona falta li
deuen fer!. i arnia l'altra meitat jo en:
compraré un abric i acabaré de mo
blar casa. I afeg-ia, amb un accent que
intentava éSSCr convincent:
—Yo signis "tonta": :litigó no sa
bra res
La nena, peró. no es debrá con
véncer, i aguaste,: pronosicions de. la
El anister2o del 71-_-
Un grali film de Marcel L'Herbier
per
Huguette Ex-Duflos, Roland Tontaine,
Kouprine, Pierre Jouvenel, etc.
Producció sonora ATLANTIC F1I_,NI
minyona l'acabaren de decidir a cór
rer escales avall per dipositar la car
tera ami) els diners, a mans del seu
oncle.
La nena, en anunciar al seu oncle
la troballa Iliurant-li la cartera amb els
diners, li va explicar les proposicions
de la minyona. Don Pascual no les
nauria tolerades ni d'una minyona ac cantable. Sense pensar-s'hi gens i per
raons de seguretat personal i pel nom
de la casa, acomiadá la minyona aquell
mateix matí.
Aleshores, paró, don Pascual vol
qué assabentar-se de tots els detalls
referents ala dos viatgers del 24 i de
maná el Ilibre registre de viatgers. La
seva dona l'hi porta, i amb gran sor
presa no hi trobá inscrits els noms deis
viatgers que cercava. Aleshores van
cridar. el vailet, que encara dormia,
el vailet s'excusa dient que els viat
aers arribats a les tres de la mati
nada li havien promés omplir la folla
en aixecar-se. Quan es llevaren hi ha
via la senyora Justa. la qual refiada
que ja l'havien omplerta, i distreta
arnb el compte de la "dormida", els
havia deixat marxar...
No hi baria manera de trobar cap
detall. A la cartera, ni un papen. Ni
una tarja, ni la cédula, ni una adreaa
que pogués servir de pista. Només els
ballets de banc. La senyora Justa
comptava i recomptava aquell bé de
Déu de diners i va fer una proposició
molt encestada al seu marit:
—Saps el que et dic? Que el mi
llar que podem fer és guardar
aquests diners. Aquells senyors han dit
que anaven a Toledo i que tornarien
dama. ja pots pensar que havent-se
deixat cinc mil pessetes, na- fallaran.
Paró passaren dos dies, tres diez.
Fins a sis dies, sense que ningú es
presentés a reclamar la cartera obli
dada pels viatgers del 24. La senyora
Justa i el seu mara ja comenaaven de
neguitejar-se i en llur interior pon
saven, amb un cert malhumor, en la
possibilitat que encara es presentessin
els singulars prepletaris d'aquella for
tuneta caiguda del ce!. Llur moral,
dones, comeuçava a trontoilar. Cinc
mil pessetes per a ells, que encara es
taven endeutats de resultes de la ins
tallació de l'establiment, els resultaven
una saludó magnífica. Si ningú en
tanta dies no s'havia presentas a re
clamar la cartera, ?qui podía reivin
dicar-ne la possessió antb més dret que
ells? CO131 tnés ches passaven, mes aug
ruentava l'obsessió deis amos de "La
Moral", fins que el geny-or Pascual
arriba a fer-se aquesta reflexió, fran
cament atrevida:
—I, en definitiva, ?quina prova tin
drien d'haver-se deixat la cartera?
Com podrían demostrar-ho?
EIÉ
la rambla
Un reportatge policiae
misteri del vint-i-quatre
sinistra a
• enterbolir. les
- falagueres
perspectivas a qué el condula la seva
lógica de perfecta cínic. Pensa en la
minyona — aquella minyona lletja i
revinguda — que assistí a la troballa
i que fou acomiadada per les propo
sicions delictivas fetes a la nebodeta.
Paró tampoc no l'arriba a preocupar.
El seu optimisme Ii feia suposar que
aquella mosca no podria tenir inte
rés a refrenar un assumpte en el qual
quedaria molt mal parada, donadas les
causes per les quals va haver d'ésser
acomiadada.
—De més a més — es digné don
Pascual — qui sap on deu parar, a
llores d'ara!
Pesó, ah!, no tingué temps de con
tinuar aquests soliloquis. Una tarda
encara no baria passat una setrnana
del dia d'autes — trucaren a la porta,
i la nebodeta que havia anat a abrir
torna rápidament amb una cara blan
ca com la cera.
—Oncle. oncle, la policia; hi ha la
policial
Don Pascual es va térner de segui
da de qué es tractava. No sabia ben
bé per qué, penó Ii constava que la
retenció d'aquella cartera que no li
pertanyia i, sobretot, la sosa secreta
intenció d'apropiar-se-la aren una co
Un sol dilate passá. cm una ombra
sa mal feta.
La policía va entrar. Eran dos
agents de la "secreta", d'aquells que
saluden portant-se dos dits a l'ala del
harret i ensenyen una medalla que
porten a la solapa de l'americana. A
don Pascual li van fer més impres
sió aquells agents de la "secreta" que
no li haurien jet maja dotzerta de
guardes d'assalt.
—Don Pascual García? — van pre
guntar els visitants.
—Servidor.
—?Es el pro-pietari de gta Mo
ral"? -
saa.
—El mataba
—Vol fer el favor d'ensenyarmos el
Ilibre registre de., viatgers?
A don Pascual asmesta preteusió se
Ii posa caen una punyalada.
—Aqui el tenen — dig-ué, exhibint
el sol= dissimulant una por aguda.
Els agents anaren de dret a mirar
les inscripcions del ?ja &autes, d'a
quell día famós de la troballa de la
cartera.
—El día 6 — va din el més mal ca
rat deis dos agents — ?no entraren a
la pensiO altres viatgers que els que
consten al !libre?
Don Pasqual, itystintivament, pesó
Farddament, contesta:
—Xo senyor...
L'agent. alesbores sal mira fixa
me:a als ulls, i afegí:
- -N'esteu ben segur?
Lamo de "La Moral", que en e
fons era un infant, va exhaurir rá sleagureéia
potser no...
Ele agents van vetare el triomf fá
cil.
—?No us sembla que aquella nit, cap
a les tres de la matinada, arribaren dos
viatgers que ocuparen el número 24,
situat al pis de dalt? — afegí el po
licia més vell.
Don Pascual ja considera comple
tament inútil seguir vacillant.
—Sí, ara ho recordo. Creo que vine
guara,' dos viatgers, pesó no acaba
ren de passar la nit. Només van es
tar-se un panoli o tres d'horas.
—?I com és que aquests dos viat-gers
no figuren al llibre registre de
coro
que arribaren tan tard
i digueren que s'hi estarien molts dies,
el non els deixa anar a dormir, sota
promesa que l'endemá en llevar-se om
plirien la folia...
—Qui és aquest nen?
—Es un nelxxlet meta que fa de se
reno.
Els dos agents es miraren.
—Quina edat té, aquesta criatura?
Don Pascual s'adona que s'havia po
sat de peus a la gallada. La seny-ora
Justa, que assistia a l'entrevista amb
uns nervis tivants com unes cardes de
guitarra, va clavar-li una xafada per
sota la taula, que el deixa cense co
neixement.
—Oh, ja és gran... 4 molt gran...
sap? Está molt desamo:11e... ja és un
homenet.
La senyora Justa va creure oportú
d'intervenir per din :
—Tan homenet, que ja empaita les
mosses i tot! — i don Pascual 1 ella
es van posar a riure, per celebrar l'o
curréncia, paró pararen- la- rialla en
seo en verme que als das agents no
els havia fet moure ele llavis.
—I els dos viatgers en qüestió —
seguí un deis agents, mirant-se fit a
fit a don Pascual — no van deixar-se
res al damunt de la tauleta de nit del
número za?
—No... que jo sápiga...
'—No? — pregunta, novamient Va
gana amb una veo &inquisidor.
—Es a din.. cree que no... paró jo
ha sé exactament... potser la dona.
Escolta, justa: ?que es van deixar res
aquella senyors del 24?
La senyoxa Justa aleshores volgué
fer un cap de cor i va dir :
—Dones, sí, senyors! Que tants so
mantas! Es van deixar una cartera
amb cinc mil pessetes. I nosaltres la
volern guardar parqué aquells senyors
van din que tornarien al cap d'uns
quants clics per pasar un paxell de set
s/unes a Madrid.
—?Valen fer el favor d'ensenyar
nos aquesta cartera?
Don Pascual aná a Yarmari i amb
les seves mans tremolases de por va
agafar la cartera que encara contenia
les cinc mil pessetes.
—Aquí la tenen!
Un deis agents que bavia eswit una
pagana de papen de barba va dir a don
Pascual:
—Vol lle.gir i signar l'atestat?
El pobre don Pascual cada vacla
tenia Inés por. Mai no slavia trobat
en un trángol com aquell i ja matcTa
cinquanta vegades els viatgers oblida
discos que ele havien creat aquell con
flicte.
Paró. cosa imprevista — els agents
li van tornar la cartera amb res pes
setas. dient-li:
—Pot triar entre Murar l'afer a
mane del Jutjat de guardia o que que-
w =
—w UsN B E S O ! .
.
.——--=—
EN LA BOCA N1
(Pas sur la bouche)
canta Nicolau Itimsky en la divertida opereta, finament vodevilesca,
plena d'"sprit" i de bon humor
EN LA BOCA NO
Un teixit de gracioses Cançons, • vivaces, alegres, insinuadores...
MOLT AVIAT AL
FANTASIO
per Doménee de Bellnannt
(Illustracions da BAS BOFILL)
el seu contingut, com a
objectedi entre nosaltres, lliurant la cartera,
-
/
trobat. Amb aquesta segona fórmula,
tindrá menys maldecaps. Si d'ací a un
any ningú no l'ha reclamada, la car
tera será de vosté.
La senyora Justa i don Pascual es
miraren mútuament i davant les pers
pectivas duna intervenció judicial, que
només els costana disgustos, no van
dubtar.
—Emportintsse la cartera, F que no
ens amoinin més. Alabat sia Déu!
I els agents s'endugueren les cinc
mil pessetes, després de saludar amb
mensa fredor que quan havien en
trat
Z=7
1
W. I
=
e
= t
b
-=_;15
a
' d
d
t
11
=
-
q
7_-=- le
=-.
-
e
tr
-
ci
-
(i
=
=
Fas
/e
=n
=-
i
.
-
si
-
ni
ta
lo
La cosa fins aquí sembla fosca vul
gar. El lector suposa que els agente
de policia no eran tale agente, sinó que
eren un parell de vius que estaven d'a
cord amb la minyona lletja i rabass
suda que valgué revenjar-se del co
miat amb qué l'obsequiaren els amos
de "La Moral". També ho vaig su
posar jo quan don Pascual va expli
car-me el cas, i ho hauria suposat tot
hom amb una mica de sentit comú
i una mica de memória per recordar
les formes rnés corrents de les esta
fes i de les ensarronades.
Peda..
L'endemá mateix el jutge de guar
dia signava una ordre de detenció con
tra el pobre don Pascual, i l'amo de la
pensió passava per la vergonya d'anar
Malgrat que la seva posició ideolb
gica és, en certs asPectes, ben allunya
da de la nostra, LA RAMBLA publi
ca avui, amb goig, el següent article
de M. Carrasco Formiguera,
per la sera forta actualitat i l'alt sen
tit Patribtic -que l'inspira:
La part més dolorosa de l'especta
cíe, per tants aspectos tristfssim, que
hem presencias els darrers dice, és,
sens dubte, l'entusiasme anguerista de
diversos sectors que representen una
nota grotesca, a voltes repulsiva, en
mig de 1 'indiscutible moviment d'o
pinió que s'ha format entorn de la
gestió del catalá il-lustre que acaba
&abandonar el Govern civil de Bar
celona.
Consti per endavant que, particu
larment i fins políticament, santo pel
doctor Oriol Anguera de Soja la més
sincera admirada, i que, fent honor
a la sinceritat i independéncia de cri
teri en qué he procurat sempre inspi
rar els meus actas, he fet constar
aquesta sitnpatia, i he exposat la
meya confiança cense cap dimitació
amb plena consciéncia de les deriva
done que podia representar la meya
actitud.
Amb la mateixa sinceritat, pesó, he
de declarar la repugnancia amb qué
hem contemplar, format en la munió
d'anarvistes, mobilitzada els darrers
dice, les desferres del més atrotinat
monarquisme barceloní, que han vol
gut aprofitar-se de la que considero
errada política lamentabilissima dels
dirigents d'Esquerra Republicana de
C,atalunya, per a subratllar aquesta lí
cita decisió de les fasces catalanistes
i republicanos, llançar tot el llot pos
sible darmmt la personalitat dels qui,
per la voluntat deis catalans, va ésser
enlairat a la suprema representado de
la Patria, i que, salvant diferéncies de
criteri, tots haurfem de respectar per
damunt les decisions partidistas.
Jo no he d'amagar la meya signi
ficació, no sola independent, sinó en
molts aspectes contraria a l'esperit i
a lideari dominara en el parra d'Es
guerra Republicana de Catalunya, jo
no vull dissimular la meva opinió fran
cament• oposada al procediment que
la seguit aquest parta i els seus diri
gents en el concepte que ha motivat
a dimissió del doctor Anguera de So
o, jo no vull renunciar, ni renuncio,
om a polític casal, a sospesar i a
xigir les responsabilitats innegables
loe hagi pogut contraure aquest par
it, en la seva gestió, paró jo he d'a
ominar d'aquest canibalisme polític
nanifestat en la pensa de les dues
raccions partidistas en lluita. Per
mbdues bandas es tracta injustament
'ensorrar i anihilar, amb un esperit
e pass:oneta innoble, que solament
a d'engreixar els anemias de la nos
sa tersa la figura prestigiosa del mi
or governador que ha tingut Barca
ona i la personalitat honorable del
resident de la nostra Generalitat, del
ual podrem discutir, i fine criticar,
s erradas que sofreix com a home
e partit, paró al qual devem tots el
especte de cap suprem de Catalunya,
la devoció i homenatge que acre
ita el que esmerça tot la seva vida
n defensa de la llibertat de la- Pa
ia.
Aquests angueristcs de darrcra hora,
ue volen explotar la prestigiosa fi
ara del governador per a fins parti
istes, no han tingut cura ni tan sois
e seguif el noble exemple de Flor
ader, que ha tingut la delicadesa de
efensar ele seus punts de mira salase
juriar ni mancar al respecte al pre
dent de la Generalitat, i per aixó és
és sensible que no s'hagi correspost
napoe de l'altra banda, sacrificant
t esperit de justicia a la prevenció
al ' Jutjat acompanyat de dos guir
días uniformats. I encara pitjor: dis
prés de la seva declaració, el jule
de guardia uccretava el seu ertaprop
liament, sense fiança.
Foti aleshores que jo,personalment
vaig captenir-me de l'afer,Jritrigát
la detenció de don Pascual, ilatreq
riments de la selvosa Justa, .queop
nava com una Magdalenas.; adm: s
repentia d'haver escollit aquella
nyona Iletja com un pecat: qué -ella
penedia d'haver escollit acmellaacatás .
I no m sti
gaire d'aclarir: la p.-
, licia' havia detingut en: una alsalde
'' Cuatro Caminos" tres persOrdges
(dos hornee i una dona) que intentaven
passar Sals acunaren
bitllets de banc ;alsos, peif valo-r 'de
cinc mil nessetes...
Hom =cava la fábrica d'agaiests
i els detinguts (tots amb ante
cedents judicials i fitxats per la-poli
cia) havien donat l'adrela de la penSió
-La Moral"...
I aquest és l'epileg, explicat perclon
Pascual en ésser alliberat, tot: ab:u
gant-se les Ilágrimes: la famosaacar
tara "oblidada." contenia moneda
falsa...
I ara la policia cerca, és clar,,els
viatgers !
Anguera de Sojo 1
angueristes
esquerrista, contra l'horra
- tilllat" rn
justament d'ésser reaccionar:.
En fi, els qui no saben defenSar'el
governador dimitit sense blasmar:r de
la Generalitat, que no oblidiraque san
se En :quia l'Anguera 'no hauria' es
tat governador de Barcelona, i que,
sonso redora i cense la rivada." p?ov-o
cada per l'entusiasme místic 'del .1143s
tre poble envere la figura de Macla,
no estaria, en aquestes liares, Catalu
nya en situació d'assolir la seVa-11i
bertat.
Maca i Anguera, nobles • figures
que, a desgrat de lltir aparent inCont
patibilitat, ?han completat cada'' Una
i en aspectes diversos, malgrat 'efe .1'es divergéncies que les separen, malWat
de l'oposició apassionada 1 rantagOn4-
Me dolorós que entre ndsarites '.1.1.i'a
produit. Permeteu que un catala-dc'.c.(jr
que coneix el vostre saber, adjainatíle-ls
vostres noms, que ele partidiSteS:o els
anemias de la patria salen opbsar,r
a ditavos que la história faráa -un'dia
justicia ale nostres mérits. ,
f. CARRASCO I FORMIGUER.-a
,RAMBLA CENTRE, 33
PASSAIGE BACARDI, 2
MA
I RESTAURANT
REVEILLON
CAP-D'ANY
Gran Sopar, Ball i Cotilló
NOTA: Per tal d'assegurar l'agss
tumat servei esmerat del MAJES:
TIC, la Direcció prega la seva dis
tingida clientela que se serveixin
reservar llurs taules amb la més
gran anticipació possible
11-:11• 111.31- II E,
11
u
12
Un periodista ca
tará que resideix
a Madrid es van
tava l'altre dia, a
l'hall del Pala-.e,
de les seves in
fluencies en els
nurneeauds. Se l'escoltava una
avui cinquantenária, que en
temps sembla que havia fet
en el món galan de Barce
medís
dama
altres
furor
lona.
El nostre jove periodista deia que,
grácies a la seva influencia amb els
ministres, podia anar i venir de Bar
celona cada setmana sense despen
dre un centirre
De sobte la senyora alludida —
dama del gran món,vestit de seda,
abric de petit gris, grans joies i per-fum
delicadíssim — exclama diri
gint-se al periodista important:
—Ai, jove, quina sort que té... Va
cada setmana a Barcelona?
—Cada dissabte — contesta el re
peírter, donantse importancia.
—Que hi anirá dissabte vinent?
pregunta la dama encuriosida.
—Sí, senyora.
—Doncs, miri.•. Ii voldria demanar
un gran favor...
—Digui'm, diguEm...
—Que cm portés tres unces de
muixarnons de qualsevol "colmado"
perqua vull fer estofat, i a Madrid
no en trobo.
Ja no cal din que tothom s'hagué
de cn---nir ner no esclafir a riure.
Ahir al matí se
celebrava a l'Iris
Park un acte or
ganitzat pels so
cialistes espa.
nyols a favor de
l'ensenyament en
castellá. El poc públic que hi assistia,
classes passives i "clodoaldos", feia
molt de soroll. Un deis oradors —
don José José van dir —mestre na,
cional, va ésser el que rnés es dis
tingí atacant Catalunya i l'escola
catalana. Petit, botarut, calb, cara
de carnisser, cada vegada que par
lava de "lengua madre" es tornava
vermell i perdia la veu. Quan més
embalat esteva dient mil pestes deis
mestres autóctons, se sentí una vett
femenina que digné:
"Olé, ezto ez hablar claro!".
En ocasió d'ésser
obert el Palau
d'Orient per a
celebrar la revis
ta militar de pre
sa de possessió
del president de
la República, va entrar-hi un con
tingent rednit de personatges del
ragirn, alguna deis quals no es dis
tingien precisament, dintre aquella
casa, per l'elegáncia de maneres. No
es treien el barret, escopien un xic
pertot arreu i cometien altres ex
cessos. Fina que un va din, adregant
se als qui el voltaven:
--Abre> és nostre. Preneu-ne pos
sessió. Feu com si fóssiu a casa vos
tra.
Un amic nostre que es trobava
allí li va fer la següent observació:
--Ep, que jo, quan estic a casa
meya, no vaig amb el barret posat
ni escupo pertot arreu!
Entre les adhe
sions rebudes pel
senyor Anguera
de Sojo no cal
dir que deu figu
rar-hi la de més
d'un Sr. Canons.
Cal fer constar sempre que el se
nyor Anguera de Sojo no ha deixat
mai d'evidenciar el seu catalanisme
i el seu republicanisme. Per tant,
seria difícil de fer passar les adhe
sions com a provea de monarquisme.
Si algun senyor Canons ho hagués
fet amb aquesta intenció, hauria fet
un mal negoci.
L'orador, agralt i entusiasmat per
les mostres d'afecte de la descone
guda, li va dir una flor de les que
adornaven la tribuna presidencial.
Els aplaudiments foren unánimes,
i vam marxar per no veure un
"abre-o (4. ---,fraternidad".
• •
Els 30.000.000 de
la grossa han
anat a parar als
dominis del mi
nistre d'Hisenda,
el nostre amic
Jaume Carner.
hi lid 1.Lu.va ciutadans que se'n
planyen. Generalment aquests ciuta
dans són els que se sentien amb pos
sibilitats d'ésser afavorits per la rifa.
En canvi, els desenganyats n'estan
molt contents.
—Es la primera vegada que trec
la rifa diuen . Encara que ha
estat per mediació del ministeri
d'Hisenda, cal reconeixer que a tots
els ciutadans ens en correspon quel.
com.
Aquell conegut his
toriador cat a 1 a,
membre de la
Cambra de la
Propietat durant
la dictadura, i que
té un segon cog.
nom meei e—ecrat, fa algun temps
que escriu en un gran "diario defen
sor del orden" uns articles ridicu
litzant i criticant tots els moviments
revolucionaris en pro de la llibertat
esdevinguts a Barcelona i a Catalu
nya durant les primeries del segle
passat. Ara l'home pica més amunt.
Es declara celós partidari de la
"Santa Inquisición"!! Diu molt se
riosament, entre altres absurditats,
"... que actuó con energía frente a
la revolución francesa para evitar la
difusión de libelos disolventes e im
píos". Oh!!!
Pobre senyor! somia en la inqui
sició en pie segle XX!! Després di
ran que el món marxa!
A Londres, en un
vulgar centre de
joiers, s'ha efec
tuat la venda pú
blica de les joies
de la Corona de
Baviera. La con
currCnera nombrosa i distingida que
emplenava el local no es cansava
d'admirar les joies exposades. Sem
bla, penó, que la venda no ha estat
gaire satisfactória. Els temps ac
tuals, incerts i difícils, no permeten
de fer semblants adquisicions.
Quina cara deu posar a tot aixó
el Sr. Alfónsigo? Si Espanya l'obli
gaya a restituir tot el que va em
portar-se'n, encara s'aprimaria més.
Aquella corea, aquells...
Camb6 ha dit als
seus amics que no
boicotegin el té
gim republici.
Els de 'La bu'
e st an deso1ats.
Tant que sls
agradaven je, cróniques derroattes
de Josep Pla!
El que está més tranquil és el usa
teix Josep Pla. En té prou... "facul
tats" per a convertir les cróniques
derrotistes en dtirambes laudatoris
sense haver de patir gens, fidel al
sea. leeea: ree
Els joiers valoren
les joies de l'ex
reina d'Espanya
en quaranta-cinc
milions.
Pobrissona!
,ere.er e-ra un castell per
dotze nfilions!
Pobrissó!
I a Espanya no es poden col-locar
els milers de sense feina que es mo
ren de gana perqué la monarquia no
deixá nj un clan a les arques del
tresor per a obres públiques.
paga mana.
Non
aebelelaftelideldlell
GRAN CARTA
EXTRA
ESCUMOS
14 IDABRIL 1 1 N HE
PANADES (Espanya)
Carta de la
La "Costa Blava" té ara un gust
de rancli — de smoking sortint de la
tintoreria—, que és, potser, el que ens
agrada mes. Es emir una floja borrica,
que fa anys que la coneixem, i que
ara, amb la moda romántica de les
faldilles Ilargues i el manguito, ens
agrada més i més perqué ens sembla
que és una silueta d'abril, que ja hem
vist, i, no obstant, encara, avui, ens
posa un dolg somriure a la boca i
una tendra tremolor al con, esguar
dant la seva 'ondulada i sedosa cabe
llera rosa.
Aixó ens ho recorda l'arquitectura
noucentista, que té saturada tota la
Costa Blava. Aquells opulents casi
nos, aquells hotels que semblen cate
drals, i, després, potser més que tota
a rambla
Calia veure l'enorme impressiá de
l'aristocrácia universal, que pasta
l'hivern a Niea, davant les pissares
deis diaris, publicant la nova de l'a
cord del Parlament espanyol.
Nosaltres várem aprofitar-ho per
'indagar, prop de tota la gran gent,
quina era la seva impressió, i en vá
rem treure la de qué tothom, arreu,
considera culpable l'Alfons de Borbó.
Amb la publicació del dictament de
la Comissió de Responsabilitats, en
la qual es posa de manifest indiscuti
ble la funesta intervenció del Borbó
en les desgraciadíssunes campanyes
del I'vlarroc, els francesos en treuen,
ara, la conclusió que de totes les vícti
mes caigudes a l'Africa, de sang fran
cesa, n'és en gran part responsable
la part espectacular, els protagonistes
d'aquesta gran tragi-comédia die la
Costa Blava.
Abans de la Guerra Gran, era ja
la terra depromissió per als eaciliats
de clase __com diría un madrileny—.
Des de don Jaume de Borbó fina al
Muley-Haffid tots hi anaven a guarir
la nostálgia de l'exili, a l'ombra de les
daurades palmeres de Cannes, tot
passejant per la magnífica “Prorne
nade des Anglais", de Niea.
Era en aquells dies feliços per les
testes coronades que la Costa Blava
tenia cada any, quan el fred glaeava
els rius del nord, la visita dels opu
lenta mandataris de la Rússia tsaris
ta i deis fantástics personatges de la
cort de l'emperador Francesc - Josep
d'Austria í de la d'Espanya.
La guerra, í sobretot, la revolució
russa, ha posat un punt final a la
história de disbauxa i d'oci de la no
blesa europea.
Ara, florees els americans són els
que :.o animen une neca, pero són
massa turistes; els falta, precisament,
aquest petit detall, si voleu: el saber
no ésser turistes.
No obstant, tots aquests nobles i
ex-milionaris que la justicia proleta
ria als quals va arrenca.r la vida fácil,
s'hi han quedat perque no tenen altre
consol que creure que, dina poc, Rús
sia tornará a tenir tsar alemany i
Austria, emperador, i, sobretot, que la
revolució espanyola només era cosa
de pocs mesos.
El primer acte positiu, vis a vis del
món, per la consolidació de la Re
pública espanyola creiem que va fer
se Ealtre dia en votar-se la condemna
de l'ex-rei Alfons.
He seguir amb apassionament el
transcurs de la darrera crisi minis
terial, perqué m'apassiona tot el que
es relaciona amb el consolidament de
la República establerta per la voluntat
del poble el dia 14 d'abril.
I he vist els comentaris que ha sug
gerit el nomenament de Jaume Cerner
per al difícil lloc de ministre de Fi
nances de la República. No concedeixo
cap importancia als que certa part de
la premsa madrilenya ha fet al vol
tant de l'illustre catalanista, que per
aquesta sola qualitat desperta en ells
tantes suspicácies, perqué incapagos
com són de moure's per una idealitat
enlairada, són incapaeos també de sos
pesar el valor moral dels homes que
en aquests moments no temen sacrifi
car-se pel país i per la República.
Aquests monárquics vergonyants de
"La Veu" ho han dit ben ciar en un
comentari:
"Tot adrnirant el valor gairebé te
merani del Sr. Cerner jugant-se el
prestigi per una obra tant difícil..."
Precisament és aquest gest personal
de Jaume Cerner el que cm fa re
tre-li tots els meus sentiments d'ho
menatge i simpatia perqué sé que amb
ell, la República trobará un ferm pun
tal, i dins d'un sentit prácticament es
querrá, tal com avui ha de governar
se, pero sense caure en perilloses es
tridéncies demagógiques renyides amb
la realitat deis fets, contribuirá a la
consolidaci&del régim tan atacat pre
cisament per la part més vulnerable
que oferia avui als seus enemks: la
part financiera.
Es evident que els bornes del Go
revolucionan, potser no van sos
pesar prou bé la gran responsabilitat
en conferir a Indaleci Prieto, poc pre
l'ex-rei, i aixel ha fet que eh france
sos hagin canviat la truita, i slagi
aixecat a tot Franga un clam d'odi i
menyspreu contra el que avui és el seu
hoste.
Ara es van convencent que tot el
francofilisme de l'ex-rei no era altre
que un vulgar afer de faldilles, can
comprenen que Alfons de Borbó era
una dissortada caricatura de l'ex-em
perador d'Alernanya, i d'aix6 cada
dia se'n convencen més, no tan sois
els seus partidaris, que cada moment
si:5n rnenys, sinó que també se'n forma
un concepte concret l'opinió universal.
Aquests clics ens hem informat de la
vella anomenada que tenia a Italia Al
fans de Borbó.
Els italians, que, com a boas me
ridionals, són supersticiosos, tienen
la mania que hi ha gent nascuda amb
mala estrella, i que la seca presencia
porta mala sort; go que els castellans
en diuen portar lnal ojo els italians els
denominen amb una magnífica parau
la, d'origen napolita, que diu "Jetta
tare", f es pronuncia "chietatore";
així és que a un desgraciat ciutadá
que se li atribueixi aquesta maléfica
"Costa Maya"
La República s'aferma
Esperanya, no; realitat
parat per a un comes sempre tan di
fícil i mis en el moment de transició
d'un régim absolutista al del recobra
ment de la sobirania popular. Nosal
tres mateixos, en rnés d'una (Mudó
hem hagut de discrepar d'aquell Mi
nistre de Finances, sense que aixó vul
gui dir que no E creiéssim la més
absoluta bona fe.
Els seus errors, pero, han estat mas
sa explotats no pas en perjudici del
partit, al qual pertany-ia, sinó per a
atacar i desprestigiar el sistema repu
blicá.
Estem cansats de veure aquelles edi
torials barroeres, falses i embusteres
dels organs conservadors, posant com
a model d'administració monárquica
els canvis bursátils del dia abans de
les eleccions del 12 d'abril, com si no
haguessin estat els monárquics els que
ens han portat a la bancarrota.
Jo hauria volgut veure el Sr. Ven
tosa i Cabed!, amb qui tant de gust
s'omplen la boca els monárquics de
"La Ver", ministre de Finances en
un moment revolucionan, de fugida de
capitals, d'haver de plantar cara als
deutes contrets amb els industrials per
la dictadura, trobant-se el Tresor ex
haust, en un mornent de colapse com
el que s'ha produit.
A aquests senyors d'ací i fora d'ací
que especulant sobre les falles del pri
mer ministre de Finances de la Repú
blica han pogut fer tanta carnpanya de
deserédit contra la República — di
guem-ho amb, franquesa, per massa
condescendencia deis obligats a fer res
nectar el noe régim costés el que cos
tés — seis ha respost ara per part del
Sr. Azafia amb un nom que és un
prestigi i una garantia per als repu
blicans: Jatune Carner,
mala sort és suficient perque si al Ca
fé es pronuncia tan sols aquest notn,
hom busca tot seguit a tocar ferro,
fusta, una banya, una .poteta de conill,
etc., etc, tot una serie d'objectes que
la fantasia popular ha creat per treu
re's el vení Ilaneat per l'esperit del
"jettatore". Dones, comí déiem, ara
fa poc várem ésser a Italia, i, en par
lar de la sltuació política del noAre
País, observárem que cada vegada que
per una raó o altre s'anomenava a
l'ex-re1 Alfons, immediatament, cor
re-cuita, tothom cercava una munió
de claus, tocaya amb la punta del dit
el sifó que hi havia damunt la tatúa,
i fins d'altres, de més venerands, al
tres coses que per decórum no poden
dir. Als primera dies jo no hi vaig
donar importancia, pero, algun temps
després, vaig acabar per indagar-ho.
A Italia es considera a Alfons de Bem
bo con a un deis jettatores més grans
del món, i tot seguit us comencen la
narració de les desgracies ocorregu
des a Italia, l'any, per a ells de des
gracia, que En Carnes va visitar-la
acompanyat d'En Primo.
Es corita que el dia de la seva ar
ribada a Nápols al moment que el
vaixell de guerra entrava al port, un
submarí va anar a fons, la palanca
d'un transatlantic va partir-se pel
mig i sis passatgers varen trobar-hi
la mort, que en el moment de prendre
el tren per dirigir-se a Roma a l'es
tació va haver-ld una topada de trens,
aixo sense comptar altres episodis com
aquell que al bar del Casino de
Nápols l'aranya del saló central va
catire, etc., etc. A Roma, el mateix:
a la seva arribada i durant la gran
desfilada una casa en construcció es
partia pel mig. I així se us passen
dues hores contant-vos totes les des
gracies que arribaren a la Italia el
dissortat any que la visita el que ales
hores governava la pobra Espanya.
Deserrés d'haver sentit contar tan
tes desgracies als italians, fina als
méss feixistes, ara comprenem el per
qué no era possible que anéssirn bé
a Espanya on a cada den passes hi
havia un retrat seu i que si dura una
mica mes fins als plata de sopa ens
el hauríem trobat.
Cal prendre's una mica serio
sament aquesta superstició italiana,
i no tan sois cal que tots es es
panyols posem una barra de ferro
a la frontera perque no ente-i mai
Inés a casa la desgrácia, sinó que
també cal per part deis dirígents
de la República la rápida analiazió
de tots els efectes simbólics que
porten ara llur retrat i que en
circular per l'estranger només fa
que minvar el prestigi, que no ens
cansem de repetir-ho, li en tocará
vis a vis de l'opinió universal a la
República espanycla.
MIQUEL CALVET-MARTI
Niga, novembre, 1931.
Can si els plets i les dificultats eco
norniques poden contribuir a despres
tigiar un réeim, també els encerts en
endagar aquests mateixos problemes,
hauran de contribuir a enrobustir-lo.
Per aixó repeteixo que el gest de
Jaume Carmen que té un coneixement
exacte de les dificultats de la seva
missió i que no obstant no tem d'a
bandonar la tranquillitat de casa seva
per anar a presentar Iluita als ene
mies que de totes parts envolten la
República, els extremistes d'un cantó
i de l'altre, mereix e sentiment de
gratitud deis veritables republicans.
La tasca, cert, no té res de pla
nera. Al contrari, és difícil i feixuga;
per6 hom pot mostrar-se confiat en
l'experién-Jia i el patriotisme de l'ho
me que se l'emprén amb tanta abne
gació.
I si con a republicans la nostra joia
és legítima, com a catalanistes ho és
encara més.
Amb Jaume Cerner, un deis prin
cipals redactors de l'Estatut al Go
vern de la República, és penyora que
Catalunya trobará un baluard. molt
ferm en la defensa deis seus drets
a la Negada, una garantia que no cal
drá anar a lluitar com a feres pel
que és simple confirmació als nostres
drets de catalans i d'homes Iliures.
Con a republicans i com a catala
!listes, estem d'enhorabona, perqué amb
Jaume Cerner s'aferma la República
i la personalitat de Catalunya es veu
rá aviat consqlidada per un reconeixe
ment de dret.
VICENTS BERNADES
LLEGIU I PROPAGUEU
"LA RAMBLA"
perAaLraanb a
;,_
e • • •._-
•
• e•at
.11110'
,-
Que malgrat la majoria d'edat del
catalanisme, acaba de plegar el dar
res magazine en catalá.
Que és un cas molt semblant al d''Ireatgese.
Que aixó demostra que ni els de
dalt ni els de baix senten el catala
nisme.
ona s
Que encara que sembli mentirla,
Barcel é la principal client de
determinada revista gráfica madrile
nya,
Que hi han
sien furn.
molts homes de la si-tuaci6
que en lloc de donar llum do-
Que moltes vegades els veureu
portant publicacions en castellá.
Que sirnposa una veritable croada
catalanitzadora dels catalans.
Que és molt llastimés haver de dir
les veritats.
Que un dels primera telegrames de
rotesta per la dimissió del gover
nador civil, ha estat trames pels
cavernícoles del "D I C".
Que unánimement la gent de dreta
ha irnitat aquest gent protestan.
Que no ens expliquem el veritable
sentit de la maniobra dretista.
Que agrairfem al ciutadá-regidor
Váchier ens expliques perque els ta
xistes continuen admetent "vils"
propines.
Que si no recordem malatnent la
propina anava inclosa en la nova ta
rifa de o'40.
Que el servei d'expendició de ce
dules d'enguany s'ha caracteritzat
per una gran desorganització en les
tarifes.
Que segons ens informen alguns
ciutadans els hi han estat lliurades
considerablement augmentades.
Don Jaurne Carner ha 1
estat uns quanta dies I
a Barcelona
El ministre d'Hisenda, el nostre
adrnirat amic senyor Jaume Carnet,
ha passat aquestes festes a Barce
lona al costat de la seva familia.
Ahir, en l'exprés de Madrid, tor
ná a la capital de la República es
pany-ola. Al baixador del Passeig de
1lGaracia facomiadá l'alt personal de Delegació d'Hisenda i nombrosos
amics, entre els quals recordem els
senyors Manuel Rabentós, ex-di
rector general de Comere; Josep
Sunyol i Garriga, diputat a Corts;
l'enginyer de les obres del Port, se
nyor Aixelá, i els eenyors Bosch
Constansó, Salvador Abril, Buxeres,
Carbonell, Munné, etc.
En el mateix tren marxaren a
Madrid l'actual director general de
Comer-e, senyor Caries Pi i Sunyer;
l'ex-sots-secretari d'Economia se
nyor Josep Barbee- i l'ex-director
d'Indústria senyor Ferran Curto.
A TODO VAPOR
ESTA "r O
(Pmert ttO "ritC A
EL SR. LARNER
;Via
N. del A —Esto. ahora, nu its va a hacer menos toda ,
Un comentani gráfic de "La N- 6n"
loteando t.1 horizQnte
les hará
28 de desembre de 1931
Que en canvi en les d'altres j passat totalment al revés.
Que com sempre, els Inés perju
dicats han estat els dependents i ofi
cinistes.
que
que ens dol haver d'insistir en ele
abusos de l'agencia executiva de l'im
post d'inquilinat
que entre les protestes que anem
rebent figura una dele veins d'una
casa del carrer de Valencia on "tots"
els rebuts passaren a l'agencia exe
cutiva.
e
que a cap pis trobaren un sol avis
d'haver passat a cobrar l'esmentat
impost.
que no es ve u per enlloc que s'ha
gin pres mesures sobre els abusos
esmentats.
que els veins de la barriada "Far
gues" tenen la impressió que catan deixats de la má de Déu.
Que valdria la pena que els re
gidors per aquell districte se'n cap
tinguessin una mica.
que fa una temporada que el ser
vei d'escombraries a Barcelona és
molt deficient.
que l'espectacle que ofereix Cata
lunya a pocs dies vista de l'Estatut,
no té absolutament res de falaguer.
Que a Barcelona enviar una carta
a fora encara costa trenta-cinc cen
tims.
Que aquest impost en la corres
pondencia fa pensar mease amb l'A
juntament que l'instaura.
Que convé pensar seriosament en
el mitjá de resoldre a fons el pro
blema deis sense feina.
Que la Generalitat i l'Ajuntarnent
potser podrien trobar el sistema de
resoldrel
Un ramblista
El nou governador
de Barcelona
—
Sembla -segur que en el cas -que
el nomenament del non governador
de Barcelona recaigués en un catalá,
el que té més probahilitats és el nom
de l'ex-diputat per Lleida senyor
Moles.
La neta tradició republicaqa i la
pposieciórnietfuetarralds,eallemsmeanrygoebrdeMliseolenserm
home apte per a ocupar un cirreett
tan delícat com el de go
civil de Barcelona.
Aprofitem l'avine n t esa de parlar-ne
per desmentir rotundament aquestes
declaracions atribuides al senyor mi
nistre de Finances, En Jaame Cer
ner, segons les quals el substitut del
senyor Anguera de Sojo seria l'actual
Cap de policia senyor Menéndez.
Sense que ai:xó vulgui din natural
ment, que él senyor Cerner no co
negui els evidents encerts del senyor
Menéndez en el seu actual cárrec
de Cap de policia de la nostra ciutat
El telefon de
*LA RAMBLA
1 4 7 5 7
se extiende ante 4111
a ustedes glacis pero Luego
21 de desembre de 1931
La /*esta de Cap d'Any, que slapropa, podrá ésser celebrada
tranquillament, aquest cap, gai
rebé a casa de tots. L'any pas
sat, en canvi, molts veieren
bada lala j'esta antiga per inci
clents que enguany són de bon
recordar. Cedes coses, mirades
una nuca de lluny, fan bastant
bon•c... Per aixó, perque fan l'o
nic els atzars da Cap d'Any
passat d'algunes figures diver
sament representatives hem rea
litzat un xafardeig professiond
Ver tal d'esbrinar-les en tot o en
part i contar-ho al lector benig
ne, tractant d'esventar així cabe--
ríes que no lliguen amb el ritual
leríssim deis dies.
Vet (leí, dones— sense més
transcendeneia—, qué ha pogut
sabér-ne el repOrter, de l'avis
dels mateixos inicressats o per
altres fonts que no cal esmentar.
Francesc Madi
El President de Catalunya
sense sobtar-se massa per la pre
gunta i anzb la sera benvolenea
habitual— ens ha rcspost nontés,
simplement i noble:
—El Cap d'Any anterior vaig
passar-lo a l'exili, a Brusseiles,
on -preparara el- cop revolucio
nari que hervía de retornar les
llibertats a Catalunya. Aquesta
era aleshores, com ara, la preock
pació de la meya vida.
Jaume •Aiguader i Miró
—son i com reza passar el cap
d'any anterior, senyor Baffle?
?És per xerrar-/!o als lectors de
LA RAMFLA, sabezt?
—?On raíl/ passar el Cap
d *.Any anterior! On el raig pas
sar!... TI, ara no tne'n recordo...
•
Espereu. que ho preguntaré
a la meva dona. (Pausa. El se
nyor Baffle surt fewum.)
(Torna el senycr Batlle. i
(liu;) —.La mera dona no se 'n
recorda, lampee.
Bé, ur)a, almenys
expliqueu-nte ron tau passar e/
Nadal...
home. Sempre és un ~-
sol...
—Per qui?
—Pels lector* (Ara d'Issimu
lin.)
La Premsa d'aquests dies — pro
clamat el President de la República
i consolidar el régint — ha publicat
la noticia de la tornada de Cambó.
l'anunci ha coincidit amb
da a Barcelona, després de vult me
sos d'abséncia, del darrer ministre
de Finances del rei. el senyor Ven
tosa i Calvell. L'arribada de altre
sembla tenir, dones — í
no costa gaire de veure— totes les
carazteristiques d'un "ballon d'essai".
—Comença a anar tu, a veure qué
passa... — degué dir-li el senyor
Cambó a París, arob la sera barbeta
judaica i la sera veu opaca.
-A retire qué passaa.- El senyor
Carnbó, que és, encara que no ho
sembli, un borne de bona memoria,
deu recordar perfectainent aquella
tc,nada que les turbes cantaven pel
carrer, a Barcelona, el dia
d'abril:
Visca
morí Cambo...
•
•A veure qué passa...»
A la noticia del set; proper viatge,
algun sector de Prernsa ha pogut
afegir. amb referencias que semblen
de bona. procadIncia, que. el no sé
si encara líder de la Lliga pensa
reintegrar-se a la vida polít:ca en els
seus dos fronts habitual% a Catalu
nya i a EspanYa. A Catalunya, per
presentar batalla a les esquerres de
Maciá i apoderar-se del Poder. A
Espanya, per actuar al costat deis
partits republicans moderats .Mau
ra, Ortega Gasset lluitar contra
el radicalisme de les forces que de
tenten la governació i arribar, altra
vetada, a alguna cartera en e' pri
mer Govern de dretes que es cons
tituis
Préviament, és ciar, publicar un
articie en el qual el senyor Cambó
jada acatarnent al nou régim i es
disposaria a servir-lo des de les se.
ves trinxeres. L'article, en forma
de carta als arnics polítics. acaba de
donar-lo un periódic de Madrid, su
poso que amb garanties d'autenti
citat.
• se •
jo no sé. naturalment. si Cambó
Corn i on van passar el Cap d'Any
anterior alguns deis nostres ho
mes representatius
—Dones sí, mireu, com que no
tenint cap llar on reunir-nos, ratet
anar a dinar a casa la senyora
Vídua Rogent —tata els elogis
que fes d'aquesta digna senyora
serien pocs—, amb En Gassol,
En Puig i Ferreter, En Campa
lans, En Francesc Vallverelú,
que ent tenia llavors a casa sera
i desgraciadament ja no és deis
nostres, En Jaume Pi i Sunyer
i Bayo, que haría tornat feia
poc de lile, on era catedrátic;
tumbé !ti havia el meu cunyat
Cristiá Cortés, En Joan Rogent,
fill de l'hostessa, la mera muller,
l'esposa d'En Pi, la d'En Cor
tés, i em, sembla que no oblido
ningú. No ho voldria pas, i en
tot cas que etn perdonin, perqué
aquella diada cordial en plena
persecució és per a mi inoblida
ble.
Ballant i rient vam arribar a
la natinada. Tots m'y brindar
per la. praxima victbria, que no
cns pensávem que fos ni tan pro
rima ni tan victimia.
—Grácies, i bones testes.
—Igualment per a LA RAMBLA
i era seus lectors.
Lluís Companys
—Escolti... Escolti... C o m
panys?
—Jo mateix, digueu. Acabo
d'arribar.
—És per una enquesta...
—Digueu. digueu.
—Com i On. etcétera, etcetera.
—Ah, sí. Dones... vant dinar
4ett, una casa particular amb En
Ventósi el pobre Vallverdít. Varn
parlar de po'ítica, esperances,
i... lotes aquestes coses,
vaja.
ja 1,0 .eieflp, alta que es
din en aquests casos.
i fati tot aixó. Pero!) sé que és caPitç
• de fer-ho. Li sobren diners, incisas
ciencia política i precedents per ter
ho. I, de més a més, li sobren mur
bonistes que li empeny-eran.
El "cas Cambó", en aquest san
tit, és una de les coses més inexpli
cables que s'han donat en la política
del t'ostra país: després de tots eh
seus errors, després de l'estrepit de
les sayas fallidas com a polític, des
prés d'haver dernostrat un dia i un
altre día la sera manca absoluta de
sentit de la realitat — que no és el
rnateix que sentit práctic —. Cara
bó ha tingut sempre al seu darrera
tina mena de partit que no ha perdut
ni un moment la confianea en ell.
Per a aquesta gene quan Carnbo
s'ha equivocat amb la seva teoria
económ::-• Cambo ha estat un gran
borne: rCambó ha dit que por-tava
1,.l'' :ala de Catalunya a la
Initxace. . l'autonomitt no ha vi
gua Carnbó ha estat un gran borne;
(aran Cambó ha fet l'elogi de la dic
tadura, Carnbó ha estat un gran ho
me; quan Cambó — excepció úni
ca — ha dialogat amb Primo de
Rivera sobre un projecte de Cons
titució que era una ignominia, Cam
Camhó ha estat un gran borne; quan
Carnbó ha défensat el rei en una
hora que tothom l'acusara justa
ment. Carnbó ha estat un gran
borne; guara Carnboa ha escrit un
article sobre l'anarquista de_ Terras
sa, que hauria avergonyit qualsevol
aficionat de setmanari provinciá,
Carnbó ha estat un aran honre; quan
Cambó ha pensat fundar un partit
monarquic quan ja no quedara mo
narquia, Cambó ha estat un gran
honre: quan Cambó ha pronosticat
que a Espanva la República era im
possible, i l'endema s'ha proclamat
la República. Cambó ha estat un
gran home.
Ara. encara, quan Cambó ha ne
cessitat vuit mesas d'observado per
coavéncer-se que la República esta
va consolidada, Cambó és encara
un gran borne!..
I arribó, evidentment, té una me
na de partit al seu darrera i, de rnés
?FINS QUAN DURARA L'ACTUACIó
3INISTRA DEL PISTOLERISME A
CATALUNYA?
—Aixa mateix.
—Salut!
Enquestes de "La Rambla"
* * *
Manuel Carrasco
i Formiguera
Manuel Carrasco i Formigue
ra diu: -
—Vaig passar el Cap d'Any
en una torreta que té el tren
germá a fora, convenientnkent
preparada i vigilada amb les pre
a més, un grapat de gent diversa
i dispersa que segueix creient en
eh. Lógica d'aixó? No en té. Una
explicació potaer sí. Pero en tot cas
no caldria anar-la a cerca ren la for
ça atractiva de Cambó, sino en la
infelicitat de la majoria de la gent
que encara creo en eh l com a polític.
Dic de la rnajoria parqué estic se
gur — i d'algun, cm consta — que
els homes que realment tenen un
valor, i n'hi ha, entre els que es
diuen, cambonistes, no estan amb
Carnbó parqué creguin en ell, sino
parqué els convé estar-Id. Que no és
el mateix.
Cambó és capaç de fer el que ha
anunciat la Premsa d'aquests dies•
Tornar i tractar de reintegrar-se a la
política. de la República — aquella
rnateixa República odiada amb totes
les seves forces, Si herir de creme
el,; seus articies; i aquells mateilos
pol1tics republicans acusats per ell
d'incapacitat i gairebé d'imbecilitat.
Carnbó és capaç fer-ho. Nó
en dubto gens. Ara, el que ja no
em sembia tan clar és que la Repú
blica accepti aquesta reintegrado
política del senyor Cambó.
No té res a veure, el cas Cambó,
arnb eis ca _os Alba, Melquíades Al
varez. Sánchez Guerra, Ossorio, etc.
Ni amb el cas Romanones. Tots chis,
més o menys bé, s'han situat a la
saya hora a Espanya. Tots ells, fins
Romanones, acceptaren nié s o
rnenys resignadament la realitat es
panyola, procuraren anar tirant, i
ara, quan no els agrada una cosa,
Callen i es queden a ca.sa. Pero han
tingut prou sentit de la realitat per
veure que si anaven contra-corrent
es trencarien la crisma.
?Ha estat així l'actitud de Cam
hó, de cara a la República? No.
Rotundainent no. No solament l'ha
vista impossible i catastrófica, sino
que ha fet tots els esforços possi
bles per barrar-li el pas. I quan ha
vist — sernpre tard inevitable el
trasbals, no ha acceptat resignada
ment la volnntat popular, sino que,
hostil. S'ha expatriat, ha estat en
contacte amb l'ex-monarca, ha de
clarat Públicament la sera enemistat
al régim, ha rebutjat les mana del
republicanisme moderat que se li
allargaren, ha pronunc;at l'anudes
de rapcor i de desprestigi i ha es
perat — ha esperat confladament —
.
Jo era a...
...Ens han dit
Maca
Sarnblancat
Maurín
la rambla
estana
(l'ato Cases)
licolau d'Olwer
Carrasco
Companys
Aiguader
Nin
Xirau
Lluhí
i Gassol
LA FEEPUBLICA EN MARXA
en la convulsió que acabaría amb el
nou régim que els vots del poble
havien implantat a Espanya•
Un home que ha fet aixó no pol
pensar a reintegrar-se a la política
de la República ni a acatar públi
cament el nou régim com a mal
inevitable. Ni ell pot fer alzó — i
ja he dit que cree a Cambó molt
capal de fer-ho — ni la República
tolerar-li-ho. Encara que es digui
Faaucesc Cambó...
I de cara a Catalunya?
De cara a Catalunya Cambó está
jubilat. Potser més jubilat que de
cara a la República.
Jo he de retreure ara — encara
amb una mica de pena — aquella
referencia que feia el senyor Cambó,
durant el enes de desenUise de 1930,
a la vigilia de l'aixecament de Jaca,
en unes Ilargues notes'Ique facilitá
a la Premsa de Madrid. "El lla
mado problema tatalln.•."
Ei llamado problema catalán!...
A.xf nadara Cambó, l'ex-diputat de
1917, en la imminétacia de la crisi
nacional de 1930. Referéncia freda,
indiferent, enutjada gairebé, a un
de tants problemas. a un de tants
mals de cap d'aquell període de li
quidado. Exactament igual que no
importa qu:n ministre de CID,. erna
cle cíe la monarquía, que no importa
quhr vell polític alfonsi, qu.• no írn
por...a quin editorial de "A B C' !
Així parlava Cambó a, Maelrid,
rally 1930, del plet de l'anhél en
cadí viva, de la realitat palpitant
de Catalunya• Així parlara ambo,
després de trama anys de brega i de
discursos catalanistes. En el curs del
te-n9s, a l'hora greu d'una crisi del
Catalunya esdevenia. en les
J'oías del líder, aquella entelequia
ue baria netat antany ami) paraules
rotundas í emocionadas. I com si
ja no fos el seu, el propi problema,
com si ja llagues mort en el seu es
perit l'lmperatiu deis gestos fraterns,
(Tambo. en les seves notes, podía
formular l'amenaça:
"...Sería inexorable en castigar la
desviación desleal que en Cataluna
hubiera surgido..."
Aixi parlara Cambó. "Desviado
deslleial•" Ah! Caldria saber exacta
rnent qué vol:a d:r Cambó cuan es
crivia sobre les sayas notes aquestes
dues paraules. Caldria saber, i ell
no ho ha explicat mal, guantes rec
tificacions, guantes reculades, quan
„aeere"..
..... ....
EL BLUFF AMBO
per Josep M. Massip
tes regressions hi havia en la seva
"Desviació deslleial”.
Catalunya sempre fou lleial amb
eh. Tan lleial, que sense Cataluny-a
Cambó no hauria arribat on aribá.
Doncs? ?Es que el líder es penedia
deis grans moviments d'opinió
creats entorn.de les seres actas? ?Es
que el líder renegara de la passió
ciutadana que empenyia la seva veu
al Parlarnent monárquic i els seus
gestos en una Espanya enemiga?
?Es que l'ex-ministre rectificara
alió que en la sera actuació de
rimas anys semblá ideal sincer, afany
nobilissim i apassionat?
"Desviación desleal". ?Qué volia
dir Cambó? ?Es que el moviment
solidad de les democracias espanyo
les i catalanes per acabar duna re
gada amb el régint era, per part
d'aquestes, "desviació deslleial"?
?Es que el Pacte de Sant Sebastia,
al-1lb el comprornís duna autonomia
catalana que la monarquía no havia
donat mai, ni hauria donat mai, era
"desviació deslleia!"? ?Es que la no
ble campanye de Maca i la sera
gent, per la República, era o podia
ésser "desviado deslleial-? ?Es que
la rectificado rotunda del comiat a
l'estació de França, l'any 1923, era
o podia ésser per a Cambó "desvia
do deslleial-? ?Es que la negativa
de penjar-se a l'espatlla la tercerola
del sometent era, per part de les
esquerres catalanes. "desviado des
lleial"?...
"Desviació deslleial." Carnbó •
Hostilitat inconscient — fins a l'es
pant físic — contra una República
entrevista en somnis de terror. Acu
sació frenética contra una Catalu
nya que cometia el pecat de creure
en un régim nou que possibilitava la
sera llibertat i la sera personalitat.
Cambea.- I aquest home, en el
iracas més estrepitós de les seres
prediccions i de les seres convic
cions, parla de tornar i de reinte
grar-se a la vida política!
No m'estranya que ell hagi pensat
aixd. Un borne sense el sentit de la
realitat. com Cambió, és capaç de
pensar-ho. Encara més, un grup
com el que el segueix, com el que
natura a rebre a l'estació el dia que
arribi de l'estranger, és capaç de se
guir creient en el!, en aquest formi
dable "bluff" polític que és el líder
regionalista.
catwians del cas per si venia al
guna gent sospitosa. Cada cop
que repicara el timbre hi havia
ttn moviment general... Malgrat
aixó vaig poder estar una bona
estona amb els nteus, cosa que
per a mi tenia encara més impor
táncia si recordeu que era la
mera testa onomástica.
(Efectivament, el senyor Car
rasco, eom el seu nom ho indica,
diu Manuel, i aquest Sant va
al davant del Calendar.)
J. Lluhí i Vallescit
--Cont ja sabeu, la insurrecció
de Jaca va ésser un divendres,
i la de Cuatro Vientos el dilluns
següent. Dones bé: el diumenge
que queia entre aquests dos elies
jo ja anava pel món mig amaga!,
pera ent vaig arribar a dinar a
casa. No havien vingut mai a
buscar-me a l'hora de menjar i
no cresa que vinguessin aquell
día. Pera mentre estávem a tau
la van trucar, la mera dona va
anar a abrir i cont que vaig sen
tir enraonar castellá i alguna
ultra cosa estranya vaig deixar
ms anar per un baleó deis dar
reres cap al jardí d'uns veas,
i vaig poder escapar saltant pa
rets i tanques fins a un aura
carrer. Després vaig fugir amb
Josep Xirau i Joan Casanelles,
en cotxe fins a... i cap a França.
—Pera encara no m'heu con
testat la pregunta. ?I el Cap
d'Any
—El Cap d'Any! Bo, grácies.
—On us va arreplegar?
—A París.
—1 cm'
—Ballant Z Líelo.
Joaquim Maurín
—iOn i com vau passar el Cap
d'Any anterior?
No rdestranya. El que m'estra
ny-aria profundament, i cm faria pe
na i angúnia, és que Catalunya i la
República toleressin sense protesta
la reincorporació de Cambó a la po
lítica de la democrácia republicana.
Quan un borne com ell ha pogut
eseriure un article com aquell fa
mós — i no cm cansaré de retreu
re'l, parque és de les coses més sen
sacionals que ha escrit un borne pú
blic d'aquest país — de l'anarquista
de Terrassa, no mereix res més, po
líticament, que una piadosa jubilació.
13
—A la prcsó, en Una cala on
bi havia En Samblancat, En Nin,
l'Aragay, En Montserrat, l'Es
tartás... La cosa va acabar can
bar cantant La Interne.eional.
L Nicolau d'Olwer
—Els tricornis m'havien fct
imponible la vida al meu domi
cili. Vaig passar el Cap d'Alla
a casa d'uns amics de Barcelona
tot esperant l'avinentesa de Ir.'
vessar la frontera.
Angel Pestana
—Eslava perseguit pels fets
de desembre, t viaja fora de casa.
Aquell dia hi vaig venir a dinar
i vaig poder-ho ter en pau
tranquillitat. Després nte'n vaig
anar a l'Olympia, a prenclre ca
fé. M'Iti vaig estar poca estona
per no ésser rist de cap conegut
me'n vaig entornar allá on es
lava amagat.
Josep Xirau
Josep Xirau el va pasear a
Perpinyá, al café de la Loge.
Faja un fred que glalava. Eren
sis o vuit al voltant d'una tau
la— Tomás i Fiera, ?'esposa d'u
quest, Joan Bota, corresponsal
esportiu de La RAMBLA a Giro
na, que haría anat a visitar-los,
i alguns més. Cadascun va triar
se la begwda —o bé la minestra,
per exemple xocolata, d'aquella
tan bona que fan allí (reclant
gratuit) —per a entrar en ca
lor. En Iiratt es va fer servir
un ponx .fred. Li van portar una
copa impressionant, plena de
.facetes i d'un licor color d'ata
bre delicaelissim. Pera llavors no
Ti vingué de grat, no es va pus
reure ama) cor d'empassar-se
aquel!, líquid. I la copa solemne
presidí la tertúlia mig alegre
d'aquella nit. Semblava un MI
zer.
En Xirau no va beure res, pE
ra la visió de la copa amb refle
xos d'ambre—litúrgia improvi
sada en la tertúlia cl'exiliats —
perdura antablement i sense re
canw en el record cl'aquells que
s'aplegaven al seu redós.
Ventura Gassol
—M'amagara la i ll.a per Bar
celona, com mata compandys.
aquell dia mateix vaig assistir,
amb alguns d'aquests, a una
reunió preparataria de coses que
han vingut després.
Una regada, parlant precisament
de les notes a qué he alludit en la
mera crónica, vaig escriure un arti
cle a LA RAMBLA amb aquest tí
tol: "Passi-ho bé, senyor ambo".
Ara, si Cambó torna, caldrá que
ji diguem:
—Estigui bonet, senyor Cambó!
o k
I QUE ELS CATALANS SUPERIN 1,
=,---
E
§ LLURS DISCORDIES I NO VULGUIN 2
'-'-
k-
--.1--, ESSER RESPONSABLES DEL NAU- E
Z
1
_="-z
_---,1 FRAGI DE L'ESTATUT . e
E E
1111111
—Tot alzó que m'explica, no ho veig gaire ciar.
--Estic segura que les seres ulleres no són de
3ANZER.
GANZER. — Av.• Portal de !'Angel, n. 33
poble
Una veu
El fet d'haver estat absent de
Catalunya gairebé els dos dar
rers mesos, em perntet de veure
el panorama polític actual des
d'una posició més objectiva que
els ceyats per la passió de la
lluita, que ha pres entre nos
altres una virulencia, inexplica
ble i destructora. No sóc d'a
quells que es complauen a restar
olímpicamen-t o camodament per
damunt de la barreja, pera ja
que l'atzar em deixa en aquest
Inoment al marge del combat,
cree conzplir un deure moral ex
posant, amb paraules netes de
tot prejudici i passió, l'efecte
que podria ter a un testimoni
comprensitc cordial l'especta
cle de les nostres lluites
L'efecte no pot ésser més trist
i dolorós. El clesfermament de
les passions personals i els odis
partidistes en aquest mament
decisiu per a Catalwnya pren un
7tetisme angoixant i comença
'er-nos creure que no som
__,..legnes de l'hora histórica que
1-17' vivim. Si volem salvar-nos, cal
reaccionar coratjosament contra
14 tinada de passió que se'ns
enzporta a tots, tenir la decisió
de deturar-nos en el pendent que
eres arrossega i que trenca les
amistats, enfondeix els antago
nismes, fa irreductibles ele rece?s
esmicola els prestigie. Ja sé que
una veu isolada que propugni
per la conviveneia respectuosa i
la collaboració patriótica a l'obra
comuna té molí- poca valor. peró
tannateix és precie i és urgent
que alga la faci sentir abans que
el mal sigui irreparable.
Endinsant-nos un sic en l'a
nálisi del fenomen de les nostres
baralles, han?, troba COM a carac
terística del fons en Qua reco?-
zen la convicció errónia•que lo
política pot fonanzentar-se da
munt propósits va,gorosos o as
piracions personals. Si agites?
concepte és sempre fals, ho és
més en un moment_cont el que
travessa la ntstra terra, que ha
dVsler esseneialment construc
tiu, i en el qual és encara rnés
obligat de fonanzentar l'acció
política damunt de tete existente
i realitats manejables. La pri
mera tasca a .fer hauria d'ésser
?'estudiar quins són els fets i les
condicions fonamentals que en
quadren la nostra política, per a
orlentar-la d'acord amb ells. I de
conformitat amb aquest criteri,
si peraonalment algú cm ?ma
nís quines en sembla que són
les donades básiques de la sima
ció polgtica acttual, respondria
que creo que poden resumir-se
en els quatre postulats segiients:
D'una banda: l'obligació i la
conveniencia, per al catalanisme
governant, de romandre fidel al
fort esperit de renovació liberal
i avançada que porta. la Reaú
blica, expressió de la volivntat
popular refrendada a Cataltenya
pel sentit esquerrísta de les dar
reres eleccions. Cont a comple
ment. la inzpossibIlitat de frfa
solució gae no conservés el pres
iigi integre de la personalitat de
Francesa M'aria, que ha encarnat
en aqusla hora el valer de Cata
lumia i Que ha d'ésser discinli
nadament respectada per tots.
I d'altea banda• la necessitat
ey,e'adil:le aue el partil rprcr
nant enf&qui els probleme,s de
rnoment ami' un sentit de cons traíctivitat, i acceptada la res
can
Cree que aquests quatre poste
late responen força bé a la reali
tat, pera aquells que no hi esti
guin d'acord que formulin els
que creguin més justos, puix
el que cal és determinar ent,.
tots objectivantent la situact,
política i les seves
i no comprometre-les amb l'ex
pressió virulenta de les rancú
nies personals, que va creant
ressentintents i greuges cada cap
més difícils de v?ncer i per
Els qie titllin aquesti prop?,
sits d'excessivament candi«
sentimentals, volelria que pán-.
sessin en un exemple qu-. ha pro,
ved la semi eficacia en 'la reedi
ta?. E::tre les impi essiGns
?lides en el meu viatge a Rússia.
una de les més coloidores -i de
les que més en'han fet pensar és
twoura~~~wie
colina, a despit de tot,. en el patriotisme de
la democrácia catalana
!solada
per Caries Pi i Sunyer
ponsabilitat de *goVern .abandoni
el plec espiritual i els métodes
de l'oposició. I com a corollari,
la conveniencia i l'eficacia que
el mateix partit es resigni a no
tenir l'exclusivitat de la direcció
política, i reconegui, amb majos
amplitud de visió, que la feúca
de reconstruir Catalunyaha d'és
ser una obra nacional, de conjunt
i no limitadament d'un ^perfi
és el eami ni del
1 ni de l'Estatut
el valor que ‘sempre han donat
als comunistes ele hornee que en
formen l'estol, i l'afany de con
servar-los. Podría contar nont
i brasas fets -i anecdotes que ha
dernostren com la del nzateix
. Lenin, preocupant-se, en les leo
' res d'angúnia en gol tot tronto
lleva, d'enviar a prendre un Irepós d'une guante dies els con?-
' panys cansats que no podien
(esport i eintadania)
Més. Aquesta 'compangonia, que
malgrat de les inevitables exeep
ejote ha regnat entre ells i que
fou el secret de la seva foro,
és una. gran lliçó per a •tots
aquells que voten imposar el ve
!er d'un poble o •fermar un
Exemple que fa reflexio
nar profundament. És procu
rara no destruir els individus
els prestigis que fa catorze ay,
que els dirigents russos se so.
tenen. I que no se'res retreoa
les poques escissions:hagudes
aquestalarg-període,.puix que
a casa 'n'asir ales cosesi van s.
guint scom fins ara, al4,Cator- -
enesos de regien nou,"-de"nbsaltei
no ea qacdaran i ele" bicis.
Per aixe), encara que resulte
possiblement inútil, i més des
agradable que plaent, llançar-se
"ELLS" SE N'ALEGREN MOLT...
al mig del combat, jo vial repe
tir hz crida a la conviv?ncia i el
respecte en ?'obra que tots anem
a emprendre. I coree, que .conec.
la seva noblesa d'anima, la lleial
claredat dele seus tractes persa
nals i el sea insubornable amor
a Catalunya, jo em voldria diri
gir vó.s,'Francese 1'06(1. amb
tot el respecte que mercix
vostra alta l'ge.i.ra de imitador
i d'apóstol, i a vós, Lluis Mecían
d'Olwer, arnb la profunda amis
tat que donen ele anys. ele cont...
panyonia en la lluita Per l'ideal,
per demanar-vos que intcrpóseu
la vosTra recomegoda autoritat
per tal que acabi el trist espec-tacle
de les discussians enveri-nades,
de la desvalorització ?mí-
Mea, dele antagonismes eixorcs
de les agressio-ns personals, ci
l'atiament de l'odi i de la des
trucció de prestigis. Si en aquesh
hora única i decisiva, la de refc
i reconstruir Catalunya, els gel(
us segulixen desobeissin els vos
'res precs, i el mal no tingul
eemei, son mate, en tots els
amps del catalanisme, els qw
erduda la fe que és .el supo;
1 e la,nostra v,idx& espiritual, han
Ient . de. creure' que el destí cl,
'-'atolunya és el d'un poble irre
sense esperança ni pos
sibilitat ele .salvació.
CARLES PI SUNYER
419
Per Catalunya
SemPre he cregut que en els ac
tual: nzoments el silenci deis nzés —
;nillor dit, de gairebé tots — era la
inillorlnanera de servir la causa de
Catalunya. Per la mezo part he pro
curat j fins cree haver aconseguit
atemperar la ineva atiza:ció, forcosa
ment modesta i voluntariament calla
da, a aquest convencinzent íntim. En
alguna aura ocasió he dit que Pideal
del catalanisnze hauria estat aconse
guir l'obediéncia unánime a una ma
teira consigna. Que mentre duri
qquest període pre-constituent tots,
s.ense exceptuar-ne ni un sal, haurlem
dei,rar de banda els interessos par
istes per només tenir en comptc un
'torés sagrat: el de Catalunya. -Ac
-,,tar un Sol cap director i obeir una
ven de comandament: la de. l'ho
orable president de la Generalitat.
"a en: hauria vagat desPrés l'exerci
ar .el dret de fer triomfar qualscvol I
!eologia política al servei d'un plo
-ama de partit.
El que en una ocasió qualsevol Po- 1
.a semblar confusionisme entenia que
a .no era res »tés que patriotisme,
per& 'no 'ha cstg! possible.
'Sé que' cm 'será_lnolt difícil;de fer
e escoltar, niési per la natural ino:
't,s.stia de la meza ven isolada, que -no
'as fa! i e..75:11'1" Prou ,gran — 'per
PestréPit del lamentable escándol 'ac
tual. Pera, airó no sera un fre per. a .
,davant la imPeriosa necessitat de
parlar. en aquests mor?' ents. Af'hi
•
obli
LLJBRET ESTOIG15 Cents.
LLIBRET CARTERA 20 Cents.
res
pez' J. Sunyol i Garriga
ga la nzeva consciencia de eatalanista
republicá allunyat de tota Passió parti
dista, d'home que no té altra ambició
personal que la de servir modestanzent
la causa de Catalunya. Només invoco,
per fer-me escoltar, la nieva posició
de patriota i d'honze que ha adoptat
una posició indcpendent tot i sabe?'
que és la més incómoda, contraria
ment al que pugui creare la gcnt sim
plista. I és la més incómoda perqué
aqztesta índePendencia de criteri i
d'actuario, que no perznet de coincidir
ami' la ideología deis partits cn
(a, sol posar, gairebé senzpre, en si
tuació de rebre les censures d'uns
a!tres,..
Dawant l'espectacle polític que pre
sencien!, adolorits aquests dies, i. que
no .és altra cosa que l'esclat violen!
d'una Iluita sorda que venia covant-se
de fa molt de temps, s'imposa una sin
cerfssima manifcstació previa: .és la
de qué cal crcure fermament en el
patriotisme de les dues parts litigants.
A,"han clown proves. Avui, perb, uns
i cifres fa l'efeetc :que 'caminen a les
palpen:es. Es dur haver-ho de dir, pe
rá fembla així. Han: diría que duen
j,ilalbena als ulls, teixida ambles pas
sions partidistes, i, en portar els ulls
tapats;' no poden adenor,e que a Ilitrs
cs una ;:::::a de gente
ta_que no té res de catalanista ni s'Ira
sentit mai republicana. I el que
cara és-Pitfor: no ''t.lefien que al seu
davant somriuen maliciosanzent, sa
11111111111011111111111•1
Paper de fumar
extra - superior
Per a tothom
que tingui bon
gust
El millor
qualitat i prn
sentació
tisjets d'un triond que no els ha cos
tat res, els pitjors exemics de Catalu
nya.
No pot ésser cap secrct per als des
apassionats espectadors de Pactualitat
política catalana que molts deis ele
mezas que aquests dies desfilen !‚el
Govern cizil a dcixar-hi una tarja,
una signatura, una estreta.de nzei o
una abracada, no ho fan per adhesió
Personal o política al senyor Anguera
de Soja. Es Podi a _Hacia el que els
nzou. Alguns d'ells, totjust proclamada
la República, i quan es conzençava a parlar de les llibertats que Catalunya
aconseguiria amb el non régim, s'a
pressaren a escriure notes — en cas
tellá, naturalment, — reclamant la in
tervenció del Poder central en afers
que es. !‚odien resoldre a casa nostra,
i ádhuc destacaren comissions a Ma
drid perqué s'entrevistessin amb l'a
leshores ministre de la Governació, se
nyor Moura — també adversari de
Catalunya, — anzb tot el menyspreu
Per a ks nostres autoritats. I no és
cap secret que nombrosos deis actuais
visitadors del Govern cizil són 9c,111
técnica en la matéria, gracias a l'en
irenament aa'quirii duran ta Dictadu
ra del general Printo de Rivera...
Este»: ségurs que l'excellent cuita
da, exceMent rePublica Oriol Anguera
de Sojo Lels que de bona fe són al
seu costa: 110 mereixen aquesta mena
de companyies. Jo, que nifhonoro amb
Panzistat del govermador cizil dimis
sionari, time la certesa que passada
l'excitació inevitable d'aquests
quan reintegrat al SC24 dOmiCili i a ia
quietud del seu despatx d'home de
Ilcis, examini la ntruz:anya de targes
apilada danzunt la seva taula n'esqui"-
çaró moites amb un gest de repugnáM.
i d'indignació.
Maciá, e! venerable Macia, aquest
home tot cor que — diguin el que vid
guin els seus adversaris '— ha posat
la seva ánima, i l'esta posan! encara,
al servei d'una Catalunya liberal, en
cara que, com a hoine susceptible
d'errors, si examina el seu exércit fre
dament, serenament, sentina la neces
sitat de !licenciar-ne una part pctita
o gran perquá no és catalanista ni li
beral, car no hem d'oblidar que Pesa
geració del liberalisnze condueix fa
talment a ertremismes sectaristes. Si
Macia s'atura un instant en la seva
mara:a, i examina alguns deis elements,
que circumstancialment l'han pogut
seguir i el rolen etnyényer, veurá que
entre la se•a figura digníssima i els
elements estnentats -ki ha tanta- dile
incia con entre el scnyor Anguera i
molts deis que van a deirar targeta a‘
Govern civil.
Jo valdría, i per aix,á he gosat a
parlar en aquest lizo:neta, que els ca
talanistes de debb, els oue han estat
Patriotes. sempre i repz:blicans des d'a
bans del 14 d'abril, s'aturessin ex
aquesta mar.ra suicida que han emprés,
i que penislzeMssstiPonOttbqt:ueeatfaril':SbÚslesu ddearrera ar. gerwl asit
d'obtenir-la.
Voldria <pie pensessin que servir
una causa exigeix, molt, i que de ve
podes, no és el sacrifici més pros el
donar la vida, ja que de vegade.
aquest gest és ftll de l'exaNició de
;nomen', sino que el majar heroistn.
radica en el sacrifici de cada die, (te
tada mima dirícm, en saber conteni,
un impuls de l'orgull huma i ofe.ar'
una passió violenta.
I, finaiment, voldria que poisessi;!
que, en aquesta hora decisiva de la
histbria de Catalunya, els •perSonalis
mes exacerbats poden resultar fatals.
Que els idcals i els programes de par
ti!, per perfectes que sigunt, no po
den tenir cap importancia clavan' la
bellesa de !'ideal suprem: Catalunya.
Tic, pensi,z també que el pitjor qzu
cliv podría passar seria que l'Estatut
aspiració mínima de la nostra ferro
ingués. rnalgrat dels
perqué aleshores aquestes !libertar,
aconseguides al cap de tants anys d,-
finita, no sabríem conservar-les 1I,
serien: dig-nes de gandir-les. I els ho
mes' d'imui mercixerien la malediccio
de les generacions de Mota.