Rambla, La (1931-1935). Núm. 104 (11 gen. 1932)

              IMMOBIIIMIMIIIEBBI11~111111~1111111.1
Any III. — Número 104 Redacció i Administració: Rambla de Canaletes, 13, pral. --Teléfon 14757
1s resultats d'altir no fan variar la situació
deis equips catalans a la primera divisió
IEDITORIAL
"Leónicks, o la mara
villa de ébano",
Poseni el títol d'aquest editorial en
el seu idioma oriOnal, perM no per
di gens de la sez,vi aroma brasilera.
"Leonidas o la ma.avilla de ébano"
és rhome que ha de salvar el Barcelo
na.
Ara bé. Ha anat a cercar-lo una
"altra maravilla de ébano" — el
nostre distingit conegra Jaguaré, —
i la Parella, més raltra maravilla, que
es dio Dos Santos, es convertirá en
1411 tercet que fará més forrolla que el
"trio Lara" en els seu boAt temPs,
que l'Irusta, Fugasot i Demare al-.
guns mesos enrera.
-El Barcelona, amb la vingwda de
''Leónidas", tindrá un negre més.
leluia! Ja no podre'''. patir. Amb.la
''stepressio de delegats i uns quants ne
gres a requip, el bou barcelonista será
rhome més felil de la terra.
* Trobem, pera, que tres negras són
pocs 'legres. Amb la vinguda de
"Leónidas" (l'Unte que, segons re
ferencies, no té necessitat de :rotar,
Per'qué fa els gols a cápia de "drib
blings"; ficant-se a la porta contraria
rifant-se el porter), atnb la vinguda
de 4":Leónidas", déient, el Barcelona
no acabará de tenir allá que lágica
ment ha d'interessar-li: guanyar els
partiti. Tres negres són pocs negres
Per acanseguir airó. En caldrien on
ze. Llawors sí que els partits serien
guanyats, aban.s de jugar-se. ?No us
imaginev, lectors estimats, la cara que
furia l'Espanyol, el Madrid o rAth
letic de ,Bilbao, davant un equip de
negras? A.h! El partit el guanyaria el
Barcelona sense gaire esforc. El seto
adversari ha veuria tot negra, i no hi
/uncria manera que se sentís opti
mista, i perKria, perdria sempre Per
qué per a goWnyar cal optimisme.
Hom cija ,aquest "Leonidas",
que ara és a ple Atlantic, camí de
Barcelona, és tina veritabte meravella.
Una "maravilla' de ébano", és natural,
pera meravella .al traPdaVall.' Els seus
aPologistes eliite,'n que '"Leónídas" és
l'únic !torne que fa fer gols a requip
amb el qual jugte.• Arosaltres, dovant
aquest 'maná" kegre que ens ve al
dantunt, estem 'ArofundamenPemocio
nats.Ja no patiremtnés1 veient aquestes
exhibicions 'deplorables ' d e requip
blau-grana; ja- no ens j'adral' dir que
el futbol catalá esta en franca dava
liada. Tindrent tres negres,•i treuran
els delegats. Si davaAtt d'aixa, el bar
celonista, el bou bawelonista, no es
torna foll d'alegria, i no es Posa a
ballar una “matxitxa", és que no sap
el que vol, i será indigne que hom
faci per ell tants sacriVicis.
Alleluia! Alleluial- 'Leonidas" es
rá a punt d'arribar. !Ana sí que será
motiu d'orgull ésser socijdel Bart4lo
na!
Ara acabem el Campio
nat de Catalunya de futbol
quan podem, per?) en canvi
tenim autonomia.
Ami
Senyor Coma:
El primer Club de futbol
de Catalunya ja té prou
estrangers.
MARIAN CANYARDO NO PARTICIPARÁ
EN LA VINENT VOLTA A CATALUNYA
Encara que durant aquesta set
mana s'han prodigat els intervius
amb Canyardo i Espanyol, publicats
en alguns diaris de Barcelona, nos
altres, que tenim una certa afectuo
sa amistat amb els esmentats cor
'redors, no hem volgut ésser una
nota "discordant" i també hem ce
lebrat el nostre interviu. Sinó que
no és tal interviu, i sí una conversa.
***
Mara:: Canyardo ha tret persa
nalmeii e..a excellent impressió del
que se-d. carreres dels Sis Dios.
___
El que ens han dit Canyardo i Espanyol
entre
de l'"
ments,
la per
profit,
ha ca
vat p
hem
reny.
llevat
roda
—
els c
paren
selles
a primer lloc, cal destacar la
figur de l'holandés Van Kempen,
verit ble colós de la pista, i al qual
toth vigila i marca estretament,
tant ue es ven 'legre per destacar
se. lambé m'ha agradat Pijnemburg
(un ltre holandés), que és un for
mid• 1 le corredor.
E altres aspectes, la parella
Cha lier-Deneef, molt compenetrats
i furíssims batalladors. Wauters
(J. un minyó gros, sapat, peró que
és xtraordináriament ágil, és un
for idable sprinter. En una lluita a
l's mt juga amb els adversáris,
ád uc de la talla d'un Haemerlinck.
Així us ha plagut l'excursió?
Sí, molt. A més, a Brusselles
he estat molt festejats al Casal
C ala. El seu president ens invita
a Mar, igualment que el senyor
M rlés. Jo vaig assistir a una repre
•
dació de teatre catalá a la dita
e itat. Hi feien "El carro del vi".
esport 1 eitatadania
111
7.77r,
Tant és així que no li faria les
de reincidir.
—Els primers moments de carre
ra — ens diu — són senzillament
fantástics de Huita. I en, di.r mo
ments, tractant-se d'una carrera de
sis dies, vull dir hores. Ningú baixa
de la máquina per res (Ilevat,
naturalment, én cas- d'aVaria); els
equips són sempre a la pista i aixó
fa que la carrera sigui extraordina
riament animada i completarnent
gust del públic. Jo vaig córrer fina
al tercer dia completament desorien
tat, perque em mancava la gran ex
,periéncia práctica de la majar part
deis altHs corredors, "gats vells"
de la písta.
Fins que *el nieu , company Vatt
N,evel — segueix dient-nos Canyar
do — va aconseguir dominar els
meas nervis i la meya natural im
petuusitat, jo vaig portar el tren una
infiniat de vegades; després je cm
collocava millar.
—? ina opinió teniu de Van
Nevel — preguntem al campió
d'Espan a ruter.
—Es fon gran corredor; molt rá
pid. P it, tipus "Nanu" de Reus.
Els altres corredors el temien molt
i no el deixaven de vista ni un mo
ment. Es guanyador de diverses
carrerel a }'americana, una d'elles
(a Brulselles) de 25 hores, disputa
da no la gaire.
eii aprés quelcom?
me, sempre s'aprén, i més
ls que saben. Sobretot, alió
mpentetai" en els relleva
els estrangers ho dominen a
ecció i en saben treure tot el
cosa que aquí encara no hi
equip que ho pugui dir, lle
tser a,panyol i jo, que ho
agut de practicar sobre el ter
111 quan un corredor és re
pel seu company es treu de
ots els seus adversaris...
tuna impressió us han causat
redors estrangers que, partici
en aquests Si. Dies de Brus
CICLISME
—I bé: que cm dieu deis vostres
projectes?
—En passar per rarís: saludárem
diversos senyors, entre ells M. Go
det, que ens digué que M. Desgran
ge estava satisfet de la nostra vi
sita. M. Godet em digué que parti
cipés a la Volta a Franea d'aquest
anys com a independent, en la qual
categoría figuraran asas internacio
nals de gran relleu.
—I qué fareu?
—Encara no ho sé. Per altra part,
se m'ha ofert' de correr la Volta a
Alemanya, junt amb cinc corredors,
espanyols més.
Per cert que Müller, aquell ale
many tan divertit i bou xicot, que
va correr la darrera i desgraciada
Volta a Catalunya, va fer notar a
qui ern feia aquestes proposicions,
que jo no hi podria prendre part
perqué coincidien les dates de la
Volta a Alemanya amb les de la
Volta a Catalunya.
Aleshores jo vaig manifestar que
aixó no fóra cap obstacle, en cas de
decidir-me.
—Així, qué, en igualtat de cir
cumstáncies, quina triareu?
—De moment, no penso correr la
Volta a Catalunya d'aquest any, so
bretot si és a cárree deis mateixos
organitzadors. I la Volta a Alema
nya té totes les meves simpaties.
-,Esteu áiSgustat, doncs, de la
darrera Volta a Catalunya?
—Sí, molt disgustat. Se m'ha do
nat un tracte al qual no era merei
xedor. Per moltes coses. Jo vaig
cooperar en el que vaig poder abans
de la seva celebració per tal que
no quedes suspesa, i després, com a
premi, vaig rebre un tracte diferent
a l'emprat als altres 'corredors.
A mi se'm va castigar per accep
tar un bidó, i els altres podien pren
dre els bidons que volguessin amb
in servei que gairebé en podríem
dir organitzat. Aixé, sense cornptar
coses més gruixudes que succeiren
en rnig de gran condescendencia
1 en canvi a mi se'm' va castigar
inexorablement„ a darrera hora, i
quan ja no podia fer-hi res. En fi...
• •
Julia Espanyol, el campió d'Espa
nya de velocitat, es va plányer de la
seva poca sort en aquests Sis Dies.
—.Encara no cm sé explicar — ens
din— com va anar la cosa. Només
sé que jo esperava a Canyardo per
•
Eh resultats
PRIMERA DIVISIO
Barcelona-Alavés, 6-0.
R. Santander-Valencia, 4-1.
Madrid-Espanyol, 3-o.
Ath. Bilbao-Donóstia, 5-1.
Irún-Arenes, 1-o.
CLASSIFICACIO
_Ath. Bilbao 6 4 2 o 17 5 ro
Madrid 6 3 3 014 5 9
Barcelona 6 4 i 1 18 8 9
R. Santander 6 3 I 2 13 12 7
Arenes 6 2 2 2 II it 6
Donóstia 6 o ir 6
Espanyol 6 o 14 4
Valencia 6 2 4
Irún 6 x 203
Alavés 6 o 19 2
Oviedo
B etis
S. Gijón
Celta
Múrcia
D. Coru,nya
Ath. Madrid
Castelló
Sevilla
Catalunya
EL PARTIT D'AHIR
3
2
SEGONA DIVISIO
Catalunya-Sevilla, 0-2.
Castelló-Múrcia, r-o.
Betis-Ath. Madrid, .5-1.
D. Corunya-Oviedo, 2-0.
S. Gijón-Celta, 3-5.
CLASSIFICACIO
3 17
49
3 8 16
46
5 8
6 5 o i 23 ro lo
6 4 i s 17
6 3s 2 13 II
6 3 o 3 II 15
6 3 o 3 12 IO
6 3 o 3 12 12
6 2 I 3 12 16
6 2 I 3 9 14
6 2 0 4 12 13
6 x o 5 5 14
9
7
6
6
6
5
5
4
2
rellevar-lo, aguantat pel manager,
tot d'un plegat cm vaig sentir Han
eat per terra amb violencia. Era
Pijnemburg, que s'havia escapat de
la resta de corredors, i pel que es
ven venia completament encegat.
Vaig aixecar-me com vaig poder, i
vaíg correr, si és que se'n pot dir
córrer d'aguantar-se dalt de la má
quina, durant mitja hora. En tan
poc de temps cm vaig desacreditar
el suficient; cada dues voltes en per
diem una, fins que cm vaig retirar
completament esgotat.
De la caiguda vaig sortir-ne amb
dues costelles lesionades, corn ho
acredita una radiografia que cm va
ren fer a la clínica on varen c u-
rar-me.
Estic veritablement consternat,
perque el públic belga pot haver for
mat un mal concepte del meu valor
i de la nieva esportivitat.
—1 com seguiu de les lesions?
—Millor, ja cm trabo millor, ma
terialment, corporalment, pero en
canvi, moralment, cm sento deseo
ratjat, abatut. Estic de desgracia.
Nosaltres procurem infondre co
ratge al voluntarios Espanyol, tot
confiant que en una no llunyana
ocasió podrá demostrar al públic es
tranger (i al belga, especialment)
que no és tan "malo" com els va
semblar.
PERE ABELLA-MASDEU
4SZU1.1liteMt (te A4nl,tj1 U purLIK,Uo1:41.1aVeS
Impremta: Barbará 11 i 13 -- Teléfon 19603
r
L'ASSEMBLEA DEL DIA 15
Divendres vinent, dia 15, tin
drá, lloc a l'Ateneu Empordanés
la continuació de l'Assemblea
del F. C. Barcelona, en la qual
s'ha de tractar com a tema
principal, de la supressió de
delegats.
El senyor Joan Coma, elegit
president del Club en les cir
cumstáncies que tots els nos
tres lectors saben, ha dit els
motius que l'han impulsat a ac
ceptar el cárree, mctius que pa
lesen una velada més el gran
amor al Club de l'home que es
va veure forlat a presidir-lo en
moments crítics, en temps de la
dictadura.
Ha dit el senyor Coma:
—He acceptat la presidéncia
del Club únicament per veure si
aconsegueixo dur terme allo
que considero la voluntat deis
socis: la supressió de delegats.
En altres circumstáncies, je no
hauria acceptat la designació
sense una votació francament
favorable. Ara, he cregut que
calia acceptar en benefici dé
tots.
Hi ha una ponéncia—seguerx
dient el senyor Coma norne
nada per a reformar els Esta
tuts, de la qual jo formo part.
Aquesta ponIncia ha redactat
un ncu projecte que elimina el
sistema de delegats, encara que
sé que no satisfá d'una manera
absoluta tots els abstencionis
tes.
Aquest projecte será repartit
als socis, i els socis han de dir
si s'accepta, Si es modifica o si
es refusa.
En acceptar la presidIncla,
vaig comurometre'm a convo
car Assemblea abans del día 17,
i em vaig ccmprometre també a
anar, en aquesta Assemblea, a
la supressió de delegats. En
aquesta Assemblea, jo comen
fiaré per posar el cárrec a la
disposició deis socis.
Ho mha demanat al senyor
Coma unes referincies del qué
disposa el nou Estatut respecte
les Assemblees i. elecció de Con
sell. I el senyor Coma ha dit:
—Segcns el Reglament—que
no és més que un assaig—, els
delegats desapareixen 1 la Di
rectiva del -Club és elegida en
Assemblea general de socis. Al
mateix temps s'elegeix una re
presentació de compromissaris
un per cada vuit-cents so
Gis—, que té intervenció en to
tes leg 'Assemblees ordináries.
Barcelona,
11 de gener de 1932
•
•
El nou president del Barcelona, partidari de la
supressió de delegats, ha explicat eh motius aue
l'han fet acceptar el cárrec
PROESES ESPORTIVEN
El senyor Coma dissol els delegats
Vulguin o no vulguin
els senyors Mauras,
Catalunya tindrá go
vern propi
pi Plik>
wf, 011,
04. 11(
SWtt>l,rit
La Directiva ve a esser una
mena de Congrés i els compro
missaris una mena de Senat.
si no aconseguiu el vos
tre prcjecte d'acabar amb els
delegats de milenar?
—Si aixé passa—diu el se
nyor Coma,—, em consideraré
fracassat, 1 no cal dir quina
será la meya actitud.
Aquestes són les declara
cions que el senyor Coma ha
fet, simultániament amb l'anun
ci d'Assemblea per al dia 15.
Sabem que el projecte del ae
nyor Coma—tal cem eh l advér
teix—no satisfá d'una manera
absoluta bon nombre deis ac
tuals descontents. La causa
d'aquesta disconformitat és la
creació d'aquests compromissa
rls, que algú conceptua com
una simple medificació de les
delegacions.
Nosaltres, que no entrem ni
sortim en aquest afer, esperem
que cadascú posi de la seva
banda tota la bona voluntat
possible per veure si s'arriba
d'una vegada a la concórdia
interna del Club, que bona falta
11 fa.
TERCERA DIVISIO
Primer grup
S. Avilesí-R. Ferrol, 2-2.
CLASSIFICACIO
Eirinya
S. Avilesí
Valladolid
R. Ferrol
Segon grup
Logronyo-Erandi, s-r.
Baracaldo-Aurora, 6-s.
CLASSIFICACIO
Baracaldo
Osasuna
Erandi
Logronyo
Aurora
Tercer grup A
Mallorca-Badalona, 2-1.
Ibéria-Martinene, 2-0.
Júpiter-Sabadell, 4-1.
CLASSIFICACIO
Júpiter
Ibéria
Martinenc
Sabadell
Mallorca
Badalona
4 3 0 5 ro 4 6
425 1425
42! 8 4 5
4 2 0 2 7 8 4
4 I I 2 2 8 3
40 5338
Tercer grup B
Saguntí-G. Valencia, 1-2.
CLASSIFICACIO
Saguntí
Llevant
Gimnastic
25
25
2
3 2 0 I 6 5 4
3111863
22 o 1 1 :
42
3'
3
3 o 25
3003
2
2
2
o jo
os
O5
2
3
3
3
3
4
52
6
4
4
2
o
o 4 4 2
O 5 5 5 2
O 4 4 2
Preu: 15 céntima
~~olos¦aalsorarr
EN PERERA JA NO ES
DEL BADALONA
El dio de Reis, en ocasió de jugar
el Badalona el sea darrer partit de
campionat, Manuel Perera, Pex-bar
celonista, es va acomiadar del públic
badaloní, ja que, segons havien con
vingut anib requip de la Costa, li ha
vien donat la baixa.
Per tant, En Perera va quedar !lia
re, i ea ractualitat rumia la mostra, i
no sap ben bé On anirá a raure. La
baixa li va costar mil vuit-centes pes
setes que li devien, i val la pena que
abans de decidir-se s'hi Pensi bé.
No fos cas que anés a parar en una
aura casa que tiOnléS ClL tres T'artes
parts de campionat quedessin a
deure mil vuit-centes Inés, ?no os sem
bla?
SE'N DIU ME
MORIA!
El día de Reis, al camp del Júpiter,
es va jugar un partit de camPionat re
gional "Catalunya - Júpiter". En l'e
quip del Poble Nou jugo l'Obiols.
L'Obiols és el capita de l'equip. Vol
dir-se que hi té autoritat.
A la mitja par!, en retirar-se els ju
gadors del club "propietaris" del
cantp als vestklors, i passar pel cos
tat de la llotja de la Federació de fut
bol, al senyor Massoni, que com e.c
recordará havia estat President del
malaguanyat EttroPa guau, l'Obiols hi
jugaz,v, se li va ocórrer de dir:
—Obiols, a veure si afluixeu una
mica!
L'Obiols va deturar-se, es miró
Massoni de fit a fit, i, amb veu tre
nzolosa, talment cont de rancúnia, ex
clamé:
---/A vós d'extrent esquerre us vol
dria veure jo!
Eh l sabrá per que...
!UN MATCH VALEN
CIA - BARCELONA?
Es parla d'un match de futbol en
tre els equips representatius de Va
lencia i de Barcelona a celebrar al
camp de Mestalla el mes vinent.
Aquests equips rePresentatius seran
integrats per periodistas... natural
ment esPortius, és a dir, que sera un
match periodístic Valencia - Barcelo
na, que, en llo; de tenir per escenari
Tes columnas deis diaris — coi& tantas
altres vegades, — se celebraré al fa
mosíseint. camp de Mestalla.
. No In ha res segur, encara. De mo
ment ha estat nomenat un comité se
leccionador.
NI DE FRANC?
Un amic nostre va fer cap, ahir a
la tarda, al camp de Les Corts. El
nostre amic portava dues invitacions
pel partit Sevilla - Catahinya que es
jugava al camp de l'Espanyol. Dolent
li que es Perdessin s'acosta a un del,
vailets que pels voltants del camP del
Barcelona demanaven una invitació o
U n carnet "que 143 sobri"... I li di
gué :
—Té, maco, una invitació pel camp
de l'EsPanyol. Hi vols anarr
Un no! com una casa, deixd gelat
el 'postre amic. Reacciona, perb, j es
dirigí a un cifre:
—Nen: ivols anar al camp de l'Es
panyol a veure el Sevilla? Et donaré
una invitació...
, El noi Vaga», va mirar-la i remi
rar-la, i, Per fi, bo i tornant-la-hi, ex»
clama:
—Es falsa!
El 'lastre antic desistí de fer cii
cionats per al dia de dema.
2
A Can Rábia
EL CATALUNYA PERD
DAVANT EL SEVILLA
PER. 1)0S GOLS A CAP
Â-efl1e1agarb.:3 (le vie ebevilla.
No pas peraué n'esperessim grans co
ses—la seva classificació és eloqüent
—sino perqué feia molt de temps que
no havia jugat a Barcelona i se'ns
presentava ara, per primera vegada,
amb el catala Vantoirá. Altramene,
ens feiem 1 illusió de veure un par
tit molt anitnat, després deis resul
tats honorabilissims aconseguits dar
rerament pel Catalunya i del paper
que el Sevilla va fer el dia deis Reís
davant el Madrid, en partit amistós.
Les nostres i'llusions, peró, se n'a
naren a rodar, una vegada més. El Se
villa, arnb Vantohi i tot, no és ni om
bra d'aquel( Sevilla deis Herrando,
Eizaguirre, Ocana, Brand, Sedefio i
DO parlem ja d'aquell Sevilla d'En
"Kinqué". El Sevilla d'avui, malgrat
la presencia dalguns noms que han
estas prestigiosos com Brand, Campa
nal i algun altre que encara n'es, com
Veatolrá, és un equip modestet, mo
destas. que ah:r hauria estas batut pel
Caalunya si aquest equip, ultra ésser
taa inouestet com el sevillá, no estigués
manrat de fonsl no l'integressin xicots
excessivament joves.
Durant la primera part, els nois del
Catalunya san dominar més que els del
Sevilla. Van dominar més i van jugar
d'una manera més perfecta, serapce,
es ciar, dimre de la relativitat del ras.
Amb tos, acaba aquesta primera part
amb el reaultat d'un gol a cap favora
ble ala sevillans, aconseguit cinc mi
nuts abans d'assenyalar-se el. da3:ans,
en aprefitar Campanal un dobli.‘ fall
deis defenses locals.
A la segona part, el Sevilla va ju
gar millor que a la primera, sense que
aixo vulgui dir, naturalmont, que
bé. El Catalunya, ressentit• e l'esforg
realitzat a la primera part, va venre's
freqüentment dominas i fortament das
avantatjat per la superiorita física c:els
setas adversaris• Amb tot, el res iltat
d'un gol a cap va persistir !larga es
tyna, fins cinc minuts abans d'acabar
el partit. Aixe, vol dir que, malgrat
es circumstáncies esmentades, els nos
del Catalunya van defensar-se digna
ment, si bé hem d'ésser justos i hem de
reconéixer que el desencert (lels con
traris a l'hora de rematar e:5 facilita
aqusta tasca. Cinc rninuts abans d'a
cabar el partit, com déiem, el mateix
Campanal aconsegui el segon i fins
llavors hom doná el partit per decidit,
car semblava molt possible que el Ca .,Ialunya empates.
***
El partit tingué mornents—especial
ment durant els primen vint rninuts
—molt distrets, pel gran entusiasme
que els jugadors vermolls posaren en
la palestra. Després Va decaure d'tina
manera sensible, i a la segona part els
satoments mes interessants'foren aquells
C2C el Sevilla aconseguí imposar-se.
En conjunt, peró, la Iluita fou de
snolt baisca qualitat. El Sevilla triom
'fá per l'oportunitat d'un jugador en
, f
Afilant les
...... •
..... seve's fulles
a mb l'inge
niós aparen
$HARPEX
estalviará dinerzy
1 .s'afaitará amb
agradable comoditat
p O
de ,Santdo
a rcelo n
Aigua d
aprofitar dues ocasions que el Catalu
nya no sabé aprofitar quan se li pre
sentaren. Llevat d'aixó, el resultat no
mereiria ésser tan advers a l'equip lo
cal. Un empat hauria reflectit més
exactarnent el que fou la lluita de dos
equips i,gualment deficients. I és més
sensible aquesta desfeta del Catalunya
perque li resta possibilitats d'allunyar
se del darrer lloc de la classificació.
***
Va arbitrat—al nostre entendre rnolt
deficientment—el senyor Canga Ar
güelles, i els equips s'alinearen així:
Catalunya: Cabo, Claudio, lbanz,
Burguete, Tomás, Flequer, Pequerul,
Artigues, Burillo, Portugéés i Esteve.
Sevilla: Beno, Iglesias, Moran, Rey,
Abad, Arroyo, Ventolrá, Adelantado,
Campana!, Bracero i Briand.
Assistí al partit un nombre regu:ar
d'espectadors, niolts d'ells afiliats a
l'Espanyol, que, esperaven pi3sa...es
amb noticies de Madrid i es Jan que
dar ara un pam de nas.
AL POBLE NOU
El Júpiter obtingué una
magnífica victéria damunt
el Sabadell per quatre gols
a un
Una mica de fred, molt poca gent,
i un joc que, sense éser dolent, no
sortí del corrent. Heus aquí les prin
cipals característiques de la partida
que ahir la tarda, al terreny del
Poble Nou, van jugar els del Júpi
ter i els del Sabadell.
El nombre de gols a favor dels
blanc verds indica ja ben clarament
quins foren els dominats, i quins els
dominadors, pero de totes maneres,
hent d'aclarir que la diferencia en
tre els gols que feren els uns i els
altres, no reflecteix ben bé el que
fou la partida.
El Júpitr, ben rnerescuda té la vic
i aixo ho pogueren constatar
tots els qui anaren a veure el partit.
Va jugar més, i millor que el seu
adversari, i amb aixó ja está dit tot,
peré, cal convenir que el Sabadell va
tenir rnolta malastruga, sobretot quan
es tractava de xutar a gol. Un re
sultat favorable al Júpiter per un o
dos gols de diferencia, creiem que
hauria estat el que millor hauria re
flecta la manera com van anar les
coses.
La primer apart, com ja hem dit
abans, fou la més nivellada, i ho van
la rambla
Lis Campionats de Lliga
A la primera divisió no hi ha cap variació sensible
A la segona, el Catalunya resta en darrer lloc i en
el grup A de la tercera, és capdavanter el
UN PARTITEN EL QUAL EL BARCELONA
JUGANT MOLT MALAMENT GUANYA
MOLT BE...
Surto del camp de Les Corts,
corro cap a la redacció, em
disposo a comentar el partit
que acabo de veure... i no sé
per on coníenear, ni qué dir.
Ein surt fum del cap. Es tan
dolent el que he vist, tan ex
tremadament dolent, que voldria
no parlar-ne, oblidar-ho, no re
cordar-m(3'n mai més.
Perb penso que él' forçós par
lar-ne... i resto una bona estona
amb les quartilles al davant
sense que la ploma s'arrisqui a
escriure un mot. No sé qué dir,
no sé per on començar, Une por
que si die el que he vist no cm
creuran, es pensaran — els que
no han vist el partit, natural
ment — que exagero, que tinc
esperit rebentista. Perqué, di
gueu-me, arnicb., ?vosaltres us
poden explicar que un equip que
marca sis gols— mig cabasset,
ni un més, ni un menys que
per un voler del diablo no n'ha
marcat mitja dotzena més, jugui
un partit lamentable, Ilastimós,
capaç de fer avorrir el futbol
al que el va inventar? ?Us ho
expliquen, aixé?
Jo, no, francament. Ni m'ho
explico, ni ho entenc. I vull
creure que entre els jugadors
barcelonistes n'hi haurá alguns,
si no tots, que a hores d'ara, en
pensar com han jugat enfront
de l'Alavés, no els faria res
d'haver guanyat per un o dos
gola només que hagué,s estat,
per?) jugant bé, no diré jo que
com els professionals angle
sos, perque alxó seria somniar
truites., perá sí com pertoca a
jugadors de primera categoria,
que pertanyen a un club de
prestigi i que yesteixen uns
colors que dintre del futbol ca
talá obliguen a quelcom més
que donar-se per satisfets si
aconsegueixen guanyar unes
pessetes en concepte d'estímul...
a l'equip del Barcelona no
se li exigeix que jugui 'bé, ?a qui
s'ha d'exigir? ?Pot disculpar-te
que Arocha, Goiburu i Piera
— si, amics, fins Piera! — no
esser també uns vint minuts de la se
gona part.
El primer gol el va fer Capdevila,
d'un bon xut, i poca estona més tard,
un altre xut del rnateix jugador feia
convertir en dos, Fu que hi havia al
marcador, i acabá amb aquest resul
tat el primer temps.
Eta primers minuts de la segona
part foren de net 'avantatge deis ju-piterians
i van aprofitar aqutsta opor
tunitat per fer el seu tercer gol, tam
bé per mitjá de Capdevila. Després
d'aixó, hi va haver una valenta reac
ció deis blanc blaus, encara que tense
resultat, puix que els propietaris del
terreny van fer el quart i darrer de
la serie. tense que els sabadellencs ho
poguessin evitar.
Abans d'acabar, peró, els vallesans
van fer el seu gol de l'honor, per mit
já de Rubia
L'arbitre del partit fou En Boada,
el qual complí amb la seva tasca re
gularment i es va equicocar en imi
tes ocasions. Sense que creiem que ho
fes expressament, hem de recalcar que
els seus errors van perjudicar de bon
tros més els sabadellencs que no pas
els seus contrincants.
Els equips es van arrenglerar de la
següent manera:
Júpiter. — Sensano, Peix, Roure,
Obiols, Rosalenc, Orduna), Pérez, Cap
devila, Llovera, Barceló i Mas.
Sabadell. — Massip, Oro, Giner,
Mota, Martí, Tena, Garreta, Calvet,
Rubiés i Pérez.
Barcelona, 6 -- Alavés, O
A. P. S.
toquin bé una pilota en hora i
mitja? ?Que ni per un moment
tinguin idea de fer una passada
encertada, oportuna, donant la
piltoa com cal/ ?Que vagin de
i que els altres — sense
més excepció que la de Bestit
i Ramon — els acompanyin?
VISITEU
PAYNERIES TÁCHER
TEL. 16562 - PELAYO, so
Cobesió? IntellIgéncia entre
uns 1 altres? ?Saber co•locar-se
i desmarcar-se oportunament?
Res., el que es diu res; jugar a
la babalá, i prou. Molt córrer,
molt fer-se nosa els pris als
altres, molt anar cadascú per
ell i provar de xutar a gol, zvin
gués o no vingués a tom. En
aixé de xutar a gol sense solta
ni volta, capriciosament, l'amo
fou En Piera. ?Us sembla im
possible, no? El mateix cm,
passava a mi.
CES
Per a concursos d'esports
E. Segura
Plaga Prancesc Macil» 15
Dones aquest equip, aquest,
jugant tal com deixo dit, va
marcar sis gols i va anat• de res
que en marqués altres tants. Va
guanyar, va sumar dos punts
més; per6 ni un sol aficionat
al futb.ol, al que Ji agrada veure
queleçm més que xutar a gol
amb son, podia plaure-li un
partit jugat "exclusivament"
amb els peus, sense que el cap
—el de dintre del cap, ja m'en
teneu—hi tingués la més lleu
intervenció.
I prou parlar del Barcelona,
que ja n'hi ha prou 1 potser
massa. Anem per l'Alavés, equip
el més modest de la primera di
visió de la Lliga, que si a la
primera part i pe) mig del camp
es comportá discretament, a la
segona aná completament es
maperdut, sense traça per a ini
ciar un aveny, i menys encara
por a crganitzar una mitjana
defensa. D'aquell Alavés, el ter
cet defensiu del qual — Beris
tany, Ciriaco, Quincoces —era
deis millors que es podia veure,
al d'ara, hi va un abisme...
La primera part acabá amb
un gol a zero, marcat al cap de
tres minuts de joc per Ramon.
El mateix Ramon aconseguí en
el segon temps el segen i el
cinqué; Sagi, el tercer" Arnau,
el quart, 1 Arocha, el sisé.
Arbitrá un xic millor del que
acostuma el senyor Pere Escar_
tín, arrenglerant els equips de
la següent manera:
ALAVES.—Garay, Arana, De
va, Urquiri, Antero, Fede, Paco,
Aramburu, Ibarraran, Lecue i
Echevarria.
BARCELONA.— Nogués, Za
balo, Alcoriza, Arnau, Arocha,
Gamiz, Piera, Bestit, Goiburu,
Ramon 1 Sagi.
PARDAL
DOS PERILIS AMENACEN
ELS SEUS CABALS 1 LLIBRES
PROTEGIU-LOS AMB
mouEs ARMO
1)- INSUPERABLE SEGURETAT
SANS, 12 - BARCELONA- TEL. 30226
a.t
SOBRE VALORS
espanyols eotitzables, s'anticipen rápidarnent. Interés legal, I per
quantitat major a la pignoració corrent. Informaran: Crédits
1 Finances, Ronda de Sant Pere, 37, pral. 2.* - D'l I ati de 5 a 7
El Madrid no féu, ni molt menys,
un gran encontre. Tampoc no ho ne
cessitá. Porqué totes les vegades que
avançava portava un peril per a la
porta de Florença, que els seus con
traris no saberen mai infandre. Man
cat l'equip de Regueiro, amb Bestit ti
Hilario en una mala tarda, a penes
si es forjaren jugades 'de mérit La
línia rnitjana deis barceronins era
contínuament desbordada pel joc de
passades rases deis • barcelonins, aixó
que Prat, malgrat de la seva gran
mobilitat no estava en condicions d'e
vitar, jugant en lloc que no li era ha
bitual, per al qual és mancat de les
necessáries facultats, i tan difícil com
és el d'eix deis rnitjos. A mes no tin
gué mai el necessari auport ni en les
ales ni en els interiors. La defensa
jugá bé, millar Ciriaco que Quinco
ces, ço que féu que Vidal estigués
sernpre ben guardat.
L'encontre no tingué gran interés,
ni moments vistosos ni emocionants,
perque, a Inés, el triomf del Madrid
no estigué mai en dubte. Marcat el
primer gol en els començaments tot
feia preveure que l'Espanyol perdria
per un fort tanteig, molt més tenint
en compte que les conclicions clima
tológiques del terreny no ji eren fa
vorables. No fou així perqué el Ma
drid no dona tot el rendiment que
s'esperava, i, en canvi, els catalans,
lluny de desmoralitzar-se, Evitaren
amb gran entusiasme per anivellar el
resultat, oo que ja hem dit que era
difícil per la ineficacia perforadora.
Dominaren en moltes fases del partit,
especialment al segon temps en qué el
Madrid els deixa actuar a plaer.
L'arbitratge del biscaí Gumb, sen
se poder-lo qualificar de dolent, es
poden posar bastants repars, rnotivats
gairebé tots ells en la seva falta de
collocació i de vista.
Encara que, com aquell qui diu,
ningú no se n'havia assabentat, ahir
es jugá a l'Estadi un encontre en
tre el R. C. Universitari i una se
lecció (!) catalana. L'organització,
a cárrec de no sabem qui, fou tan
acurada, que l'encontre començá, en
punt, a dos quarts de quatre, amb
tot i que havia estat anunciat per a
tres quarts de tres.
_L'objecte d'aquest partit no era
altre que el fer lliurament alg estn
MAISON
DOREE
GRAN EXIT
de
Jaume Planas
i els seus
DISCOS VIVENTS
La formidable orquestra de
Art, Ritme i Frivolitat
diants de diferents trofeus per ells
conquerits en diversos torneigs i
campionats, entre ells el que han
guanyat en quedar en tercer lloc en
el recent Torneig Copa Catalunya.
L'encontre no fou pas tampoc cap
cosa digna de remarcar. Ja sigui per
nerviosisme—en aquest cas injusti
ficat—ja per trobar en l'equip de
selecció una resistencia insospitada,
tenint en compte la seva composi
ció heterogenia, el cert és que l'e
quip universitari actuá duna mane
ra descordada, poc en consonancia
amb altres recents actuacions seves
A Madrid
EL MADRID VENCEDOR DE L'ESPANYOL
PER TRES GOLS'A CAP
RUGBY
El partit R. C. Universitan - Selecció Catalana
d'ahir, a l'Estadi
•
s
El primer temps acaba amb el re
sultas duna a zero a favor del Ma
drid. ou aconseguit per Olivares en re
matar una jugada portada a cap per
l'atác madrileny.
El segon gol l'aconseguiren els ma
drilenys en donar comeng el segon
temps. Leon Ilança una falta, que re
mata. Eugenio, i rebutjá fluix Floren
ça, lo que aprofitaren Olivares i Laz
cano per a portar la hala a la xarxa.
El tercer i darrer tingué per origen
una bona jugada personal d'Olivares,
que esquiva la sortida de Florença,
creuant la pilota cap a la porta, i
que, finalment, bu impulsada per Laz
cano. Els espany-olistes protestaren la
concessió d'aquest gol per estimar que
fou marcat per Lazcano, que es troba
va en offside.
Els equips s'arrengleraren així:
MADRID: Vidal, Ciriaco, Quinco
ces, Leon, Prats, Pena, Lazcano, Bes
tit, Olivares, Hilarlo i Eugenio.
ESPANYOL: Florença, Arater,
Moliner, Cristiá, Loiola, Pauses, Prat,
Bosch i joven
CAMIONS
USATS
J. Flotats
Tamarit, número 95
Teléfon 31506
A SARAGOSSA
L'Ibéria bat el Marinenc
Per dos gols a c
Sawagossa. 11. — Al
Torr;ero, amb regular a
cia de públic, es cele partit de futbol entre
locul i el Martinenc de
=E-=-7. reScOoRPmAaebnlDasicEtaLeaSnlauPgsEeerSnVCeaarAadnDli,sOttlRianSCginiPdcaloaamttccalprieealanrouatlóeblnladeeyi laaal cpa
MART
1:1
mp de
jalen
á un
'Iberia
arce
1
.1111~~
lamo.
i amb els fets que motivaren aquest
encontre.
L'excessiva violencia obliga l'al- •
bitre, senyor Duran, a castigar repe
tidament els jugadors que l'empra-,i
ven, veient-se obligat, tarnbé pel ma
teix motiu, a expulsar del terreny
de joc dos jugadors de l'equip Uiii
versitari. Arnb tot, bu berevolentiea
diverses ocasions, sobretot en íma
en qué Nicollet, jugador de la sáec
ció, fou placat a cinc metres dell7ter
reny de marca, portant la pilotl en
"dribling" i sense ningú davant per
impedir l'assaig.
Potser no seria per dcmés—i en
bé de l'equip Universitari hof diem
que els que curen de la direfcció d'a
quest equip procuressin evitar que
els seus representants dcnessin tal
espectacles, no solament prunibles en
el camp de joc, sinó taibé censu
rables per tot veritabitt esportiu.
Trauricu més profit segPint aquesta
conducta que no amb: cedes mani
festacions i censures, ben poc opor
tunes per cert.
L'encontre concert¦at finí amb el
resultat de 3 a 3, obikinguts els de la
selecció per un assaig magnífica
ment marcat per 12.11'iz, i el de l'Uni
versitari, d'un "platee" mol: ben col
locat per Sancho.
Els equips s'arrengleraren C O111 segueix:
R. C. Universfitari: Sancio,Pedra ja, Boy, Mongnéll, Nubiola Freixes,
Mongrell, Peida-ó, Busquet:, Brossa,
Civil, Perry, Iskanolo, Pelsaas i Lu
que.
coSlleelte, ccJiiómecnajota,laMnaum(bBr)ú:, Cacsuezs,, NVii
ves, Fornánckz, Ornat, Ron ero, Sis
cart, Geira,i Villalba, Ren, Fuer
tes
NOVETATS I
11 de gener de 1932
TEATRES
0.so”osuawc~o•o¦swo~.••¦oammoi
Avul, nit, a les deu: Darrera del
GRAN GUIGNOL DE PARIS
"UNE NUIT A LONDRES"
"LE MONDE RENVERSE"' cómica i
"LE SYSTEME DU DOCTEUR ,
GOUDRON"
"UNE REPRESENTATION, cómica. I
Dema, tarda, debut de la Campa
nyia de sarsueni de Lluls Calvo
Magnes Programes. Nit: Estrena
del samet .deis Quintero, música
del :nestre Calleja,
"EL NINO ME RETIRA"
TEATRE CATALARO1VIES,
Hospital, 51 -
- Teléfon 19691
Companyla Vlia-Davf
Avul, dilluns, a un quart d'onze:
EL SETE CEL
L'obra que entusiasma
L'éxit de més ressonáncia
Diana, MARIA VILA - Chico, PIUS DAVI
Decorat nou de Batlle I Amigó
Demá, dimarts, tarda i nit:
EL SETE CEL
CONCERTS
COLISEUMŠ
Avul, nit, a les 10: Revista Para- I
mount - Dibuixos sonora 1 AL ESTE
DE BARNES, per Lupita Tovar, Ro- I
sa Baban i Charles Bickford
1F-..cr4~-a9-1-111
Avui, nit, a les 10: Notilciari Fox.
IBanera musical (dibulos). Gran
éxit de Brigitte Helrn 1 Willy
Fritsch en la superproducció UPA
! ORDENES SECRETAS
•
4444~40+44~}~
CINEMA PARIS
Aval, nit, a I,es Interessant
programa. La peaícuia de gran éxit
GENTE ALEGRE
per Roseta /Moreno, Robert Rey 1 9amon Pereda
a+•.•44+~~~~
ESPORTS
BOXA
Demá-passat, dia 13, a un
quart d'onze del vespre, al
"NUEVO MUNDO"
del Parallel
Gran match
'MICO
i quatre combats rniés
PREUS
Entrada general, 2'50 ptes,
Entrada de llotja, 3'00 "
Ring des de 4'90
9nc-r()-1.4
Viemvni
l_eti oiiegi
7,
El Mallorca venl el Bada
lona per dos gols a un
Palma de Miallorca, tr. Amb
bona entrada, se celebra ahir a la
tarda l'enconUre corresponent a la
tercera divisi6 de la Lliga. S'en
frontaren el Club Esportiu:Mallor
ea i el Badalona.
El primer temps fou de joc ani
vellat i es juga a gran tren i dur,
encara que amb molta correcció.
Acaba la primera part amb empat
a zero go/s.
El segon temps fou més interes
sant en aconseguir-se els gols per
part d'ambdós equips. Pels mallor
quins, marcaren el primer gol An
tolín i el segon Comila; el gol ba
daloní bu aconseguit per Forgues.
El segon gol mallorquí fou acon
Seguit off-side, que l'arbitre no as
senyatá.
Avui el Badalona juga un partit
amistós amb el Balears. —Mora.
La deu més rica del món. — Si patiu d'ALBUMINURIA, A •lgua de Ro cE311aur a
Ocallaura URICA (111AL DE PEDRA), BRONQUITIS PARENQUI-NEFRITIS
CRONICA, us guariten radicalment amb
DIPOSITAR1 GENERALS: FORTUNY, S. A. - Carrer Hosnital, 32,-1 Sahneron, 133 t=iimuimar.7.72
FRONTO NOVZTATS
Aval, dilluns, tarda, a leJs 415: GU
RUCEAGA-NAVAS contra IONAINDIA I
ALDAZABAL. Hit, a les 10'15: AZU
MENDI-NAVARRETE çontra GABRIEL I
AZPIRI. Detalls per cart'lls.
eto¦m
La Iluita estiguá igualada i
N'enceren els locals, per la seva
decisió en xutar a: gol. La vic
tbria fou obtingtida per dos
gols a cap.
IM111~1.111~~~~1111121111•111111
OX
O
A PALMA
11 de gener de 1932
Que Joan Tena está content per
qué d'enga que figura de nou al
Sabadell, aquest sembla tot un al
tre.
Que Morral i Gracia, lesionats de
gairebé fa un any, s'estan entre
nant de valent.
Que a Oro II ha
•
donat per aturar
la pilota amb les mans en lloc
d'allunyar-les amb els peus.
Que aquest non sistema l'altre dia
va costar al Sabadell un "penalty"
amb poc més, un partit.
Que l'Athletic
sa•
badellenc torna
a fer Junta nova.
Que si han de canviar gaire so
vint, aviat no sabran qui posar-hi.
Que l'ex-estrella del Catalunya
coneguda per Portugués ja no agra
da a ningú.
Que tant és així, que no fóra res
d'estrany que la temporada vinent
"respiri" altres aires que no pas
els del Guinardó.
Que Barrad', l'"hormiguita" del
Catalunya, ha vingut encisat de Se--
villa.
Que les conferencies amb els
seus directius va sostenir-les en
andalús.
Que Sánchez
Me•
jías li va donar
unes guantes lligons forga profito
ses.
QUE PRENDRE CAFÉ AL
QUIOSC DE CANALETES ÉS
SINÓNIM DE BON PALADAR.
I ELS ESPORTIUS EN TENEN.
Que el Barcelona s'estranyava
molt que un popular diari del ves
pre no els publiques gairebe cap
gasetilla dele seus partits.
Guerau Garcia, fácil ven
cedor en la marxa del Casal
Barcelonista
El Barcelona, únic Club
classificat per equips
Sense contrincants de cate
goria, I, per tant, sense aquella
Huna que podia haver donat a
la prova una mica d'emoció,
Guerau Garcia va guanyar la
marxa atlética que va organit
zar, amb un éxit ben remarca
ble, ahir al matí, el Casal Bar
celonista de la nostra ciutat.
Arís i Castelltort, del F. C.
Badalcna, eren els marxadors
que podien haver obliga a Gar
cia a donar un major rendi
ment, i fins fer-li difícil la vic
tbritt. Per?) Garcia lluitá sense
aquells, contra un estol d'entu
siastes xicots que prou sabien
que el primer lloc no podia dis
putar-se, normalment, entre
ells.
Aquesta prova va començar
Masnou i acabá davant l'es
tatge del Casal Barcelonista,
Consell de Cent, entre Aribau i
Muntaner, en una distáncia
aproximadd de vint quilbme
*tres.
El temps emprat per Garcia
en recórrer els 20 quilbmetres,
suposant que aquesta .distáncia
fos exacta, hem de considerar
lo magnífic, més encara Si te
nim en compte que ningú no va
cbligar-lo ia donar un major
rendiment.
En els primers moments de
la carrera, alguns marxadors
poe experimentats intentaren
rivalitzar, inútilment, amb Gar
da. Perb després, victimes de
l'esforç innecessáriament pro
dull, alguns varen topar amb
dificultats per acabar la prova,
1 altres, com Pellín, per exem
ple, abandonaren.
Un deis nostres marxadors
que s'han dcmat a conéixer pel
seu entusiasme, Ibern, va arri
bar amb quatre minuts de re
tard al lloc de la sortida. Mal
grat aixb, efectuá tot el recor
regut, recuperá els quatre mi
Per Canaletes diuen,..
SIDRA
• XAMPANY
Que va determinar d'enviar-hi
un emissari que s'assabentés deis
motius.
Qué l'emissari va sortir volant,
perqué se li va dir que ja les hi
publicarien, peró quan hi anessin mi
llor escrites.
Que en López, de Sant Andreu,
no anirá a l'Espanyol, car aquest
jugador vol refer-se de la salut.
Que Bartolí s'enfada si li criden
"Bartolo", perqué no está per flan
tes ni pitos.
Que a la Manigua tenen jugadors
en confitura i que no els treuen per
por que no s'"arnin".
Que els xicots del Sant Andrea
porten dol, per ocupar el cinqué lloc
i encara grades.
Que el Sabadell, com el Júpiter,
está a l'aguait per adquirir jugadors
excellents per a la vinent tempora
da, una vegada clos aquest etern
campionat.
Que Burillo, el davanter centre del
Catalunya, és un formidable "tocaor"
de guitarra.
Que d'aix5 n'ha donat proves pa
leses en la recent excursió de l'equip
per terres andaluses.
Que també pot donar-ne referen
cies un guardia de seguretat de ser
vei al Govern civil de Huelva.
Que el senyor Canga Argüelles,
arbitre del partit Sevilla-Catalunya
al camp de Can Rabia, va palesar
un descorteixement absolut de l'off
side.
Que tant és així, que en tota la
tarda només va tocar aquells en qué
va semblar-li que incorria un juga
dor del Sevilla que es diu Adelan
tado...
nuts, i es classificá entre els
primers. Per?) el Jurat no va
atendrel, naturalment, per no
haver-se presentat en el mo
Ment oportú.
Per equips, la victbria va
correspondre al F. C. Bai celo
na, únie Club classificat amb
cinc marxadors, nombre indis
pensable per a optar a la elas
sificaeió social.
Aquest va ésser un defecte
deis organitzadors, que cal te
Grau Garcia en la carrera
d'ahir
nir-lo en compte. Si els equips
haguessin estat de tres marxa
dors, la lluita sccial hauria es
devingut interessant perqué hi
haurien pres part molts més
equips que no pogueren fer-ho
per comptar, solament, amb
quatre c cinc marxadors.
Aquest fet decidí, segons te
nim entés, a qué l'equip del Ta
gamanent no prengués part en
aquest a prova.
Llevat d'aixb, els elements
del Casal Barcelonista es feren
creditors a l'aplaudiment deis
aficionats per la bona organit
zació, de la qual cal felicitar, en
primer terme, a Tort, Blanch,
Arman, Aznar i alguns altres
que no recordem.
A c,ontinuació publiquem la
cl assificació.
CALVET
la
MOTORISME' AUTONOBILS USATS
LA PROVA PER DRECERA DE
MUNTANYA
El Moto Club de Catalunya assoleix un nou éxit
La prova realitzada ahir pels va
lenta motoristes del Moto Club de
Catalunya constituí 'un étxit fala
guer.
Un públic nombrosíssim se situa
en diversos llocs del pintoresc cir
cuit, per tal de fruir ' de les emo
cions que proporciona un home i
una máquina fent un sens fi de pi
ruetes per tal d'assolir el grapadet
de glória que li correspondrá si
arriba primer que els seus companys
a la meta.
Patek, segon classificat en
la carrera per camins de
muntanya
La sortida va ésser donada a les
onze del matí al primer inscrit i
cada dos minuts als - altres tretze
participants.
Els "asos" es van destacar tot
seguit, salvant merarellosament i
sense incidents tots els obstacles -
que no eren pocs - Aranda, Patek,
Faura, Sagnier, etc.
tisfets del resultat d'aquesta mani
festació, ja que el nombrós públic
que hi acudí és una palesa demos
tració que a la nostra ciutat només
cal sentir roncar un motor per fer
bellugar tot l'exércit - cada dia més
nombrós-d'aficionats a les coses
motoristes sense preocupar-se de la
seva envergadura.
A. F1GA
El resultat de la carrera fou el
següent:
1. Ferran Aranda, " Rudge ",
500 C. C., en 20 M. 16 S. 2/10.
2. Pateck, "A. J. S.", 250 C. C.,
en 20 m. 45 s. 2/10.
3. Pau Sagnier„ "Norton" 500
c. c., 20 m. 47 s.
4. Faura "Rudge" 350, 20 mi
nuts 52 segons.
5. Darresco, "NOrton" 350 C. c,,
21 M. 30 S.
6. Porthos, "Rudge" soo c. c.,
21 In. 42 S.
7. Rafael Nogueres "Willards"
250 C. C., 22 ni. 6 S. 4/10.
8. Manuel Marqués, "A. J. S.",
250 C. C., 22 M. 58 S.
o. joan Pinyol, "Douglas" 600
C. C., 24 M. 20 S. 4/10.
IO. Joan F. Bieger; "Simó" 150
C. C., 24 M. 21 S. 2110.
Emili Tintorer, "DtMelt" 250
C. C., 24 m. 23 S. 8/10.
Una campanya simpática
L'Automóbil Club de Cata
lunya i l'abaratiment de la
benzina
En el seu ferm desig de combatre
la crisi relativa perqué passa el nos
tre automobilisme per una sirie de
cirmustáncies, de les quals ens hem
ocupat en altres ocasiona, l'Automó
bil Club de Catalunya ha iniciat una
campanya que espera que retri el de
sitjat efecte tant sota el punt de vis
ta esportiu i turista, com en el co
mercial, facetes totes tres que tant
NEUMA TICS
Ofereix una gran REBAIXA en cobertes i cambres
de totes marques
Service Station, S. A.
CASA CENTRAL: ARAGO, 270 i 272 - Teléfon 11550
NOTA.-Grans deseomptes a revenedors solvents
La carrera era per a motos de
totes les cilindrades.
El circuit era un trajecte de dre
cera de mruntanya que comengava
la torre del Baró (quilómetres 8,o5o
de la carretera de Barcelona a Ri
bes) i la meta d'arribada estava si
tuada al poble de Sardanyola. El
recorregut total era d'uns 13 qui
lótnetres.
Els organitzadors poden estar sa
GLASSIFICACIO
1.-Guerau García, F. C. Bar
celona, senicr, 1 hqra 32 mi
nuts.
2.-Angel Villach, La Mola
de Terrassa, junior.
3.-Francesc Juliá, F. C. Ba
dalona, junior.
4.-Arutr Medina, F. C. Bar
celona, senior.
5.-Bonaventura Font, ídem,
junior.
Font, ídem, junior.
7.-Francesc Prat, C. E. La
Mcla, junior.
8.-R. Bartra, F. C. Barcelo
na, debutant.
9.-Joan Juliá, F. C. Badalo
na, junior.
10.-Lluis Saleses, °limpie,
junior.
11.-Josep Pagés, F. C. Ba
dalona, debutant.
12.-Josep Pinés, C. C. Jú
piter, junior.
13.-Joan Garay, Olímpic, de
butant.
14.-J. Martí, F. C. Barcelo
na, junior.
15.-M. Archs, F. C. Barcelo
na, junicr.
16.-Francesc Canals, F. C.
Barcelona, debutant.
17.-J. Mitjá, Telefbnica, ju
nior.
HA ESTATBATUTEL RECORD
NACIONAL DELS 500 METRES
FEMENI
A l'Estadi de Montjuic (re
cordem que a Montjuic hi ha
un Estadi, encara que no ho
sembli), ahir, amb motiu d'un
festival esportiu que va cele
bray-s'hi, la senyoreta Oliveres
va enderrocar el récord nade--
nal deis 500 metres, femení.
La nova recordman (supo
sant que aquest récord sigui
homologat), 1 minut 38 segons
i 1-5 en recórrer aquella dis
táncia.
La nostra felicitació.
EL GA
rambla 3
.¦•111
han afavorit el descabdellament de
l'automobilisme.
Darrerament, i segons ens informen
a la secretaria de la veterana entitat
barceionina, havent-se rebut de la de
legació del Govern sobre l'entitat pe
trolera una resposta poc satisfactoria
a l'assumpte que havien elevat al pre
sident del Govern les entitats interes
sades en la dita resposta, orientacions
que feien temer variacions de preu
que no ting-ués altra finalitat que
l'augment de la recaptació del Mo
nopoli, l'Automobil Club de Catalu
nya, amb la collaboració de les altres
entitats, es dirigí novament al minis
tre d'Hisenda, insistint en els seus
punts de vista de considerar injustifi
cat l'augment de preu dasrerament
autoritzat en desacord amb l'informe
del Comité consultiu i fiscalitzdor, i
exposant la ternenea que el resultat
produít per un augment desproporcio
nat produeixi un efecte contrari al
que se cerca, matant la industria de
transports, i causant la desaparició de
les practiques de turisme.
Així rnateix l'Automóbil Club de
Catalunya s'ha dirigit al ministre
d'Hisenda interessant que, entre els
organismes que s'han creat en la no
va organització del Monopoli de Pe
trolis, es restableixi el Comite consul
tor i fiscalitzador encarregat d'infor
mar sobre els preus i qualitats deis
productes monopolitzats, el qual or
ganisme constitueix l'única defensa
deis cortsurnidors por trobar-se cona
tituit per representants de les carpo
raciona que els representen, dema
nant que, en restablir-se el dia Comi
ti, es disposi que els seus informes
tinguin una veritable eficacia, per go
que se suggereix que es determini le
galment el maxim canee que sobre
cada unjtat de producte es pugui as
senyalar com a benefici l'Estat en l'ex
plotació del carburant.
TALLERS GRAFICS
PATRIC1 ARINTA1U
Verdaguer i Callís, 5 i 7
Teléfon 14856 Barcelona
La reunió del dia 24
a Terramar
L'organització de les reunions men
suals de l'Autbdrom ens comunica que
activa novament la preparació de la
del vinent dia 24, i que les impres
sions respecte a la dita reunió són
més falagueres que mai, ja que es
compta amb la participació de nous
elements que han de venir a augmen
tar granment la Iluita en tetes les es
pecialitats del programa.
A
•••••••
-ç.=.
• .«•.e
.
••
TER
¦¦11
---.••••••
ti:. ••
poténcies i marquesni Prens sumaent interessants
Romagosa í C.la Valéncia. 295
Per a la prova ciclista, ultra les ins
cripcions ja formulades, se n'anuncien
d'altres de qualitat. Per a la primera
prova del catnpionat entre els "asos"
l'arribada de noves maquines augura
una carrera impressionant, i, pel que
respecte a sides, sán ja diversos els
que s'han decidit a participar en la
carrera corresponent, que ha de re
vestir una gran espectacularitat.
En materia d'aeronáutica l'Aeronáu
tic Club pensa oferir un gran progra
ma de vols i de concursos d'indole
original. Finalment, quant a la carre
ra de cotxes amb viratges artificials,
es registra un gran entusiasme, i es
compta ja amb un lot veritablement
notable d'inscrits, en el qual figuren
experts conductors, i cotxes nou,s, els
assaigs recentí deis quals a la pista
MOTOCICLETES
HARLEY
DAVIDSON
des de
Ptes. 3.300
Agent E. BRETÓ
Rambla Catalunya, 106
han demostrat com poden aspirar, amb
tot dret, a una de les victóries Inés
preuades que pugui registrar la histó
ria de l'autódrom catalá.
Per la qualitat i originalitat del pro
grama, i pels elements que hi han de
participar, esperen els organitzadors
que la jornada motorista del dia 24
será, interessantíssima.
• • •
Per a les carreres de motos i de
sidecars el Moto Club ha reobert la
inscripció fins al dia 20 de l'actual,
a les set de la tarda. Penya Rhin as
senyala com a terme d'inscripció a
drets senzills el día 18 i a drets do
bles el dia 20. Les dites inscripcions
han de formular-se respectivament a
la secretaria de Moto Club, plaga de
Tetuan, 36, i a la secretaria de Penya
Rhin, passatge de Permanyer, 6.
* * •
Es fa avinent a tots els corredors,
tant de motos com de cotxes, que per
a aquestes c,arreres, del dia 24, hau
ran de renovar les corresponents
a
-;
151., • Y;
ti.: ',f.'« ,51•17:101,,".".:511,71"./:
kV. -~411,111.1.1 ,
.....
=:0•••-¦
.....
ox:1111`.*:t1' • ?•
MANÁ «IE CON
Mil VA NE1 ':AINIEL4
Demáneu folletons a
SOCIEDAD LECHERA MONTANESA, A. E.
Placa de Catalunya, 20 - Barcelona
€14. ,4-
• e j • le,_~-,21
•
11.1•1¦
•••••••••••
L'elegantíssim RernIs torna a es
tar en el seu "apogeo" -cont diu
ell-dintre el raro automobilista.
Sembla, pero, que en un altre "ram"
ha estat poc afortunat. Conseqüen
cies del físic!
s
Ens han assegurat que Balletbó -
alies "El Poca" -está en tractes per
a muntar una altra tintoreria. Aques
ta sera exclusivament per a atendre
els seus 'mies agents de vendes, puix,
que amb .els set establianents que acs
tualment posseeix no dóna l'abrase
Sembla que entre Moreno, Márcirez
i Bernia, li acapararan tota la feina.
* * *
A la "Punyalada" es comentava
ahir la qüestió de les apostes a l'Au
tódrom de Sitges. Després de molt
discutir hom en tragué la impressió
que entre tots els comentaristes no
arribaran a prendre un paren de
"boletos".
* * *
I ja que parlem de les apestes a
les carreres de Terrarnar, bo será
que parlem del acord -sembla que
hi haurá acord -de la Federació
Motociclista Espanyola d'oposar-se a
la reunió del dia 24 si és que s'in
sisteix en les agostes. Seria Ilastimós
que per una cosa "tan insig-nificant"
es tornes a ajornar l'esmentada
reunió.
Per altra banda sembla que els
organi tza dors de Terramar pensen
recorrer a l'Autcrtnóbil Club d'Espa
nya i exposar els seus punts de vista
favorables a les apostes. Veurem
que en sortirá de tot aquest tripijoc.
*5*
No fa gaires dies discutien Moreno
i López sobre quin deis dos era mi
llor venedor. Com que no es posa
ven d'acord va intervenir-hi Subi
rana, el qual, amb la seva caracte
rística r?alleta els digué: "Tots dos
són una "asos" pero s'ha de reconei
xer que com a talla en té forea més
López. Naturalment que Subirana es
referia a l'aleada corporal del cap de
vendes de "Chrysler".
céncies de conductor, i també (per a
cotxes) les de concursant.
Mow¦
•¦•••••
LA PREFERIDA
A TOT EL MON
Que l'Escardivol, perqué va bara.
llar-se no el volen amb el primer, i
el diumenge ja no va anar al camp.
Que el Tárrega, com de costurn,
s'ha hagut d'ajupir davant la técnica
del Borges.
•
Que el famós "canari" del Tárre
ga, devia estar costipat, puix que no
va "refilar" gens al carnp del Bor
ges.
4
Per
Que ja fóra hora que la Lltga
Amateur deixés de redactar els so-bres
en caztella.
•
Que els angelets, de La Bisbal,
sofriren a Vergés, rnalgrat ernportar-se
una originalíssirna mascota, una
seriosa debacle.
Que s'assegura, peró, que no ana-ren
a Vergés a voler guanyar el par-tit
sinó... a exibir els jerseis que es-trenaven.
Que sembla que el campionat
"provincial" acabará com el rosari
de l'Aurora.
Que d'aisló es diu si en té la culpa
la Lliga Amateur.
Que en algun cas s'ha mostrat
boa xic parcial envers algun club.
•
Que l'Almacenes ja és campió del
IrruP C.
Que per no ésser menys que els
altres pobles Lleida hanabe es repartí
la clássica estopa.
Que la culpa la tingué el Linyola,
per venir disposat a guanyar fos com
los, essent els primers de repartir.
Que els partidaris d'En Peret, del
Castellar, podran quedar convençuts
que si és millor de davanter centre
o defensa.
Que ara la Junta tindrá un altre
problema, que Baffle marxi al ser-vid.
Qui posaran al seu lloc?
Que si Busquets donava resultat
jugant d'interior dreta s'haurra gua-nyat
molt.
Que a l'equip del Borges, hi han
dos o tres jugadora, que cada dia
ho fan més bé.
Que si caiguessin en bones mans,
se'n podria treure profit.
Que Si la Junta del Lleida no posa
alarnbrades al voltant del camp de
joc, a! Borges no li veuran el pél.
Que "por algo será".
PRO
1 ues
AJUNTAMENT
DE TORRELAVIT
Ajuntament, pessrles, .25; Josep
Domingo, o'5o; Rzmon :Valles, 1;
Josep Callo o'55; Josep _Marques,
o'so; Pau Mata, 0.5o; Pau Valles, 1;
Josep Arasa, o'so; Pere Roznen. o'25;
Benet Pascual, 2; Joan Amat,
Antoni Bades, o'5o; Pere Mas. r;
Antoni Ferrer Arús, Rarnon Cols.
o'so; Quimet Amat, o'3o; Anton:
Rius, o'so; Salvador Font, o'so; Sal
vador Torres Busquets, 050; Fran
cese Estela Pujol, o'5o; Antoní Ros
sell, 1; Anton Batet, o'so; Miquel
Gil. 2's0; Joan Font, i'50; Rernigi
Rebentás. o'50; jaurne Doménec.
o'5o; Antoni Doménec, o'so; Josep
Ribes, 5; Lluís Cordús, 5; Modest
Rebentós, r; Francesc Esteve Fa
chas, t; Josep Soler, 0'10; Mareen;
G7aret, Joan Ferrer, 0'15; Josep
Roca, 1; Llorenç Casai, o'20; Jaume
Casal, o'so; Josep Comte, 1; Faustí
0'2:5; josep Poc, o'25; Josep
Pujades,, o'so; Joan Amat, o'5o: Ve
nanci Fornós, o'so; Emili Perellada.
Rafel Marques, 025; Pere Saba
ter, o'25; Joan Munner, o'so; Pere
Montserrat, 0.50; Justina Armant. î.
Hilari Cospellan, O'25; Pene Ventura
t
e
DE VILANOVAI GELTRU
Traspas del jugador del C. S. Vila
nova, Alfons Gimeno Jménez
El dia 29 del mes de desembre
darrer morí sobtadament el jove
Alfons Jimeno Jiménez, que exer
cicia darrerament amb deliri el cár
rec de defensa esquerra de l'equip
del C. E. Vilanova (D. E. Pd.
Esportiu de veritat i jugador excel
lent, com ho demostrá en els seus
darrers partits, com per exemple el
partit al camp de la U. E. de 1Sans,
Vilanova-Sant Andreu.
La seva mort va ésset molt sen
tida, com es manifestá a l'acte de
l'enterratnent, que fou civil, que re
sulta molt concorregut.
Des d'aquestes columnes de LA
RAMBLA rebi la seva familia el
nostre més sentit condol.
Morera
SANT ESTEVE DE CASTELLAR
Santa Perpetua, o. - A. E. Castellar, 4
Amb molt poca concurrencia comen
eá el partit, puix que el temps no con
vida a passar una tarda al camp de
futbol.
Al cap de 30 minuts de joc, amb
una bona jugada entre Manyosa, Bus
queta I i Torrents, s'obté el primer
gol per mitjá de Torrents en escapar
molt rápid i oportú.
Quan escassament mancaven dos
minuts pel primer temps, Baffle dribla
a tres contraris i d un xut molt cal
culat des de la ratIla defensiva marca
el segon gol.
1
Comenea el segon temps, i els visi
tants dominen breus moments, pero el
Castellar vol mes gols, i és Busque
ta I qui obté el tercer en enviar d'un
bon tir la pilota dios la xarxa. El
Castellar domina netament i Busque
ta II, que ha tornat al centre de l'e
quip, es llueix. Amb un d'aquests do
minis, Fernández, de molt Iluny, en
via un xut que Berrebany para, pero
té la desgracia d'escapar-se-li la pi
lota de les mans. Ha estat una Ilás
tima, puix que tot el partit havia jugat
rnolt bé.
L'arbitre no ha agradat.
Casteilar: Llobet, Serra, ,Carreres,
Fernández, Busqueta II, Massaguer,
TOrrents, Busqueta I, Many-osa, Bat
lle i Margarit.
Santa Perpetua: Berrebany, Altayó,
Padrós, Perera, Subirats, Garcia, So
la, Ruiz, Llonch, Soley i Eserra.
Ventura
MONUMENT A FRANCESC MACIA
A BORGES BLANQUES
Canals, o'so; Joan Vila, o'15; Joan
Perellada, 025; Pau Perellada, 0'20;
Florenci Mata, 025; Jaume Vernet,
1; Fidel Miguel, o'so; Pascual Col!,
O'25: Jaume Palau, o'so; Joan Sala,
o'io; Agustí Martí, o'20; Joan Gali
mai, o'25; Pau Nadal, oto; Josep So
ler. 0'50; Joan Sanromá, o'So; Pau
Rebentós, o'so; Enric Mestres, 0'50;
Joan Miguel Baques, o'so; Josep Do
menee, o'25; Victoria Gil, o'3o; Al
fons Coca, 0'20; Joan Rovira, o'io;
Josep Pujades, 0'40: Joan Rovira
Montserral, o'so; Josep Esteve, o'25:
Manan Raspan, 0'50; Josep Ronie
o'so; Francesc Maten, o'io: Salvador
Mareen 015; Joan Martorell, Jo
sep Saumell, 025; Lluís Rebentós,
0'25: Ramon Marqués, o'5o.
Total recaptat: 7920.
POBLE DE TORREGROSSA
(Lleida)
Jatime Aldomá Riera, so; Marcel
lí Vigatá Simó, mi; Casimir Canip
majó Bansell, 5: Josep Guitart Bo
targues, 5; Josep Iglésies Riera, lo;
Frantesc Puig Val!. 5; Casimir Vi
gatá Mingtret, 5; Cinto Peiró Reig,
5; Jaume Puig Capen, 5; Ramon
Iglésies Riera, 5; Agustí Guiu Cor •
tada. 5; Jaume Garriga Cortada, 5;
Sebastiá Pratdepádua Miguel, 5; Je,.
sep Ferrer Valles, 5; Roc Miró Ca
pell, 5; Josep Farrés Rosinach, 5;
Francesc Piró Solsona, 5; Narcis
Cortada Cortada, 3: Francesc Felip
Ferrer, 2; jaunie Curcó Badia, 1;
Josep Curcó Badia, Jaume Balice
Vilamajó. 1; Ramon Farrés Mart+,
5; Faustí Monja Garcia, 1; Isidre
Capell Bordalba. 1; Francesc Cases
Reig,' 1.
Total recaptat 152.00.
Ajuntament ele Girona. . 5oo
Ajuntament de Sant Joan de
Vilasar 100
Ajuntament de Cardadeu .
Total. . 689
Suma anterior: 9.441'5c
Sumen aquestes llistes 911.20
Suma que ,segueix. 10.352'70
IFO
›-
D'IGUALADA
Ateneu Igualadí, o. - Poble Sec, 3
Un resultat fou aquest que els ju
gadors de l'Ateneu no es mereixien,
ja que, almenys, feren joc igual a Ilurs
contraris, i només la dissort féu que
s'acabes el match amb un resultat tan
desfavorable.
Transcorregué tata la primera part
en un continu forceig, i sense que ni
l'un equip ni l'altre poguessin marcar
cap gol.
El segon temps comengá amb Ileu
ger domini de l'Ateneu, desaprofitant
lamentablement, primer Figueres i des
prés Bagó, dues ocasions ciares per
marcar, ben al revés del Poble Sec,
que en el darrer quart de joc aprofitá
una indecisió del porter local per
apuntar-se el primer gol de la tarda,
i tot seguit dos més, deguts al nervio
sisme que s'apodera del tercet dejen
L'arbitre, desencer tat.
J. m.
DE BERGA
U. E. Bergadana, 3. - Esparraguera, 3
Al camp de les Estaselles es juga
aquest partit, que fou el més des
concertant que hem vist d'un temps
eninl. En aquest veiérem com els
bergadans, gpie feren una primera
part Ilastimosa i desencertada a no
poder inés, a la segona part es re
abilitaren en gran manera i feren
un excellent partit. Els d'Esparra
guea ho feen d'una manera desas
trosa•
L'encontre fou dur, excessivament
i inútilment dur. Influí que el partit
es descabdellés de la manera que lw
fou, la tasca del tot desencertada
de l'arbitre que tingué unes falles
imperdonables, tot i reconéixer 'que
fou imparcial en el seu comes. A la
primera part els esparraguerins fe
ren tres gols en poca estona, un
d'ells arnb la collaboració del por
ter del Berga. A la segona part es
canviaren els papera i foren els de
Berga que marcaren els seus tres
gols, dos d'ells de bonica execusió,
encara es marca, pero, un altre gol,
que fou anullat per l'arbitre, no sa
bem si amb raó. Del Berga es dis
tingiren Nevot i el popular "Ara
nya". De l'Esparraguera jugaren
molt bé a la primera part el inig
centre (el millor de tots), els dos
defenses i l'extrem dreta.
El públic bastant nombrós i tarn
bé forga cridaner.
D'ALMACELLES
Almacenes, 2. - Linyola, o
Diurnenge, dia 3, se celebra en
aquesta poblado l'últim partit del cam
pionat de la provincia primera cate
gorja grup C.
La primera part acaba amb empat
a zero g-ols. després d'un joc poc bri
llant degut al nerviosisme dels juga
dors d'arnbdós equips.
Al segon temps el joc s'endurí molt
i esdevingué violent. Amb tot,
It.....**44+444441144.4.4.4+11Isfetsl:
A
la rambla
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre... ... 250
Semestre... ... 450
Anual.... ... 9'—
El pagament put fer-se per
Gir Postal u amb segells
de Correu
DE LA BISBÁL
orY1-1 Especific de r
ASTENIA GENITAL (IMPOTENCIA)
(MANCA De VIGOR SEXUAL)
De la eyaculacid prematura (pérdues seminais): de la Feblesa y
molf efIcós per a combatre la NEURASTENIA. en lotes las seves
manIfestaclons
rIg5Elisanneedlrgumilecaar, (chroeomvmispanlnee:lesemusimiemnutulaliansnoaifddeeensrlwaescigMivldaiinapdtuun-lleeuuscrhIone-&teesrsnpliiincleinesilmos neadPicrrloaopd-guoecnregituapell.,u ni el lunciOnamenr deis maleixos.
No corsé. ni esiricruna, ni fosfuro ni canibrides. ni cap alire medica meni escuani
PRODUCTe MAGNE e INSUSTITUIBte pep A RECOBRAR LA PeRDUDA FeLICITAT CONIUGAL. PROSPECTES GRATIS
Laboretori, Farmacológies de/Dr W Dulrem '
Anda .Tan, Arre. 0) ea OCE I ONA• Teleton 1 86.3i Preu: 21 75 ptes.
•
IPVF112,011_ "AIMI2L1FEIL)
local va mostrar-se més cohesionat, i
aquesta intelligencia entre els seus
components dona ei seu fruit: dos gola,
l'un en un batibull davant la porta
del Linyola, aconseguit per Pirla,
l'altre en una magnífica escapada de
l'extrem Roma.
Amb motiu duna traveta que !'arbitre no xiulá, comenca la baralla en
tre jugadors, la qual cosa dona lloc
a qué entre el públic es repartissin
mastegots a tort i a dret. (Juan fal
taven 7 minuts de joc es retira el Li
nyola. El partit acaba amb el resul
tat de 2 a o a favor deis locals.
La mala actuació de l'arbitre Baró
fou. la causa que la jornada tan poc
esportiva d'aquest diumenge.
L'equip vencedor era: l'slorell, Casa..
noves, Renyé, Arnó (J.) Arná (M.),
Beltran, Roma, Pirla, Pelegrí, Quico
i Campo.
Amb aquest encontre l'Almacelles
s'adjudica el campionat.—Rogeli Piqué.
Obituari
Jove encara, a l'edat de trenta-qua
tre anys, ha deixat d'existir el que. en
vida fou bon esportiu i regidor de
l'Ajuntament bisbalenc, el malagua
nyat amic jostp Maruny. La seva
mort ha estat sentídissima a tota la
ciutat, ja que el seu carácter afable i
bondadós Ii havia fet guanyar les
slmpaties de tothom. Era un bon es
portiu, i al Consistori bisbalenc, en
cara que de fillacló independent, sem
pre havia ajudat, amb el seu vot, la
majoria. Darrerament, poques setma
nes abans de morir, fou un deis pri
men a signar el dictamen demanant
la secularització deis cementiri.
Descansi en pau el bon esportiu i
excellent ciutadá i rebi la sera descon
solada familia el testitnoni més sincer
del nostre condol.
Futbol
Diumenre passat, dia 3, contendiren,
al camp local. la U. E. Vellmartinen
ca i el reserva local. S'adjudicaren la
vlctórla els bisbalencs pel bonic resul
tat de cinc gols a un, obra de Gani
guer (41 i Busquets, pel locals, i el
dav tritzr-centre e'sitant fou l'autor del
gol del seo equip.
Vigo
-0141AU
•
s--
SERVEI PUBLIC DE POMPES FUNEBRES
DIRECCIO 1 OFICINES: EDIPICI DE LA CASA DE CARITAT
Carrer de Torres Amat, núm. 8. Teléfons 16524 - 16525 - 16526
SUBCENTRALS: Carrer del Clot, número 71 'Telefon 50461
Garrer Creu Coberta, núm. 91 " 33761
SUCURSA LS: Garrer de Sant Andreu, n.° 221. 1f 5 1 0 5 1
Plaça del Centre (Sans), n.° 4
•
3 3 4 7 1
Passeig del Triomf, núm. 17
•
52012
Garrer de Sarria, número 72 7 3 6 3 2
BADALONA: Carrer Reial, número 110 87 B.
C. Fermí Galán (St. Adria), 26 248
HOSPITALET: Central: Laurcá Miró, núm. 60
•
33 H.
Sucursals: Pi i Margall, 90 " 31226
Progrés (Coll-Blanc), núm. 58 " 31227
SANTA COLONIA DE ORAIWANET: Carrer d'Anselm Clavé, núm. 13
LLORET DE MAR
La darrera jornada del campionat
El darrer partilt del icampionat
correspongué jugar-lo contra la Unió
Esportiva Sils, al camp eraquest
club. L'encontre fou completament
deis lloretencs, com ho demostra
la seva victoria de sis gols a un.
Per no haver estat el nostre el te:-
reny on va tenir lloc la finita, ens
estarem de donar detalls.
Finit ja el campionat, ens com
plavem a donar el seu quadro de
tallat, en el qual el Lloret figuta
coro a capdavanter i amb una pun
tuació completament falaguera.
J. G. P. E. F. C. P.
S. C. Lloret to 8 I I 38 II 17
C. D. Arbúcies to 5 3 2 25 15 12
F. C. Amer lo 4 5 I 20 28 9
U. E. Caldes to 4 6 0 24 32 8
C. D. Anglés lo 4 6 O 14 20 8
U. E. Sils ro 3 7 o 16 29 6
L'actuació de l'equip del Lloret
com ja hem dit, ha estat gairebé im
millorable, go que és una raó per dir
que té ben guanyat el títol ele caro
pió.
F. Mas
BORGES BLANQUES
Borges, 3. - T'anega, o
Diumenge passat se celebra el dar
rer partit del Campionat Provincial
Els contendents foren el Tarrega i
l'equip
Ent de remarcar en primer lloc, la
gran noblesa ernprada pels jugadors
i que, junt amb l'encertada actuació
de l'arbitre, foren las causes que el
partit es descapdellés d'una manera
normal.
L'equip local forní una bona ac
tuado, i demostrá. en tot rnoment
ésser superiors als seus adversaris.
La primera part, acaba amb el re
sultat de 2 a o, a favor deis locals,
entrats per Cornudella i Belart I.
Durant la segona part el Borges
afianea la victoria amb un nou gol,
marcat per Minguella.
L'actuació del Tárrega, campió de
la provincia, no va convencer a nin
gú. Li augurem en el vinent cam
pionat de Catalunya desfetes soro
lloses.
L'equip vencedor e'alineá de la se
güent manera:
Vilarnajó. Camí. Biillit, Corretger,
Fort, Arrufat, Valles, Belart I, Cor
nudella, Belart II i Minguella.
DES DE BLANES
S. C. Calella, o — F. A. Manes, 2
Presencial-cm un deis millors par
tits del campionat d'enguany degut
a la rivalitat existent entre aquests
dos clubs, motivada per la nivella
ció de llurs puntuacions.
A la primera part el joc fou al
ternat amb un lleuger domini per
part del Calcita, el qual, si no mar
ca, fou degut a la manca de cohe
sió de la seva radia davantera.
En aquesta primera part cap deis
dos costats marca cap gol.
La segona part ja canviá d'aspec
te, puix el Blanes apretá de valent,
portant a cap la davantera belles
jugades, resultat de les quals foren
els dos tantos aconseguits, el pri
mer obra d'En Barceló, duna es
tupenda rematada. i el segon, d'un
fort xut d En Barris.
Del Calella, la ratlla que jugá mi
llor fou la mitjana, i del Blanes, la
davantera.
Malgrat d'ésser un partit difícil,
l'arbitratge del senyor Sola fou cor
rectíssim.
Casa de Caritat de Barcelona
Corresponsal
'111
1
DE PALMA DE MALLORCA
Campionat de segona categoria
preferent
C. D. Espanya, 4. - S. D. La Salle, o
Aquest ion el resultat de l'encontre
que es jugá al camp de l'equip ven
eut, a les ordres del collegiat Fuentes,
i davant regular concurrencia.
La primera part acaba amb empat
a zero, i es descabdellá la Iluita noble
ment si esportiva.
A la segona part s'imposa l'Espa
nya, aconseguint quatre gols per mit
já de Planes (3) i Jerser.
Els equips s'arrengleraren així:
C. D. ESPANYA: Alberti, Puig
server, Artur, Capó, Camps, Gomila,
Batle, Jerser, Planes, Bernat i Amen
guai.
S. D. LA SALLE: Abat, Nicasio,
Terrades, Mas, lloranta, Casan, To
bainela II, Tobamela I, Soler Al
taba.
Athlétic, 4. - Balears, 2
En pa rt it amistós obtingueren
aquest resultat, al camp "Se Punta",
davant nombrosa concurrencia, a les
ordres de l'arbitre senyor Prieto.
El primer temps acabá amb el re
sultat de dos gols a cap favorable al
Balears.
Al segbn itemps 'l'Athlétic marcá
tres gols: un de factura espléndida,
un de penal i l'altre entrat al marc
per la tila d'un davanter athlétic, ser--
se que l'arbitre se n'adanes.
—Acabat aquest partit lo
A BAIE ERGAIII 1
cal s'assabentá, amb molta satisfacció,
que el Mallorca havia empatat a zero
amb el potent Iberia al camp d'aquest.
Motu reconegué un éxit per l'equip
campió regional, ja que hom sap del
11.1¦c
Quo Vadis Sauche2e.
CAPITOL XVII
Aquest guarda de seguretat és un fill del Sanchez...
EDICIONS "LA RAMBLA" (segon volum)
que és capae l'equip de Saragossa ju
gent a casa seva.
Després de les derrotes anteriors,
del campionat de Lliga, que ha sofert
el Mallorca, aquest empat fa pronos
tigar una geacció deis 'nostres.
Vestíreu bé í gastareu poc
rw....ssess-0
SI COMPREU LA VOSTRA TALLA
DE VESTIT O GAVANT EN
AQUESTA CASA
PANYERIA
La Téxtil
Catalana
ACTUALMENT
"Cortes" vestit estam, a 45 ptes,
1,
MORA
¦11
ESPORT I AGRICULTURA
Diurnenge passat, en terra de la
"Patum" i des les aigües bones, en
el partit que es juga de futbol, rar
bitre per no ésser menys que la ma
joria d'arbitres, féu un arbitratge
desastrós en extrem. Aix6, és na-'
tural, excita en gran manera als fa
nátics del club que no falten mai en
cap poble que s'estimi una miqueta.
Deeprés d'esgotar tots els adjec
tius que es poden dir a un home (i
els que no es poden dir també), un
excellent vinater i agricultor de tota
la vida, dirigint-se a l'arbitre, renega
aquest mot que sana coro un tret.
Pagés!
U. E. de Sant Andreu, O
Iluro, 5
Dos gols obtingueren els locals
al primer temps, el primer per mit
já de Manuel Garcia, en aprofitar
una passada de Canet; el segon el
féu Canet, d'un fortíssim tret a l'an
gle.
A la segona part els locals acone'
seguiren tres gols més. Torrents
féu el primer, en una oportunitat!
Goiburu, procedent d'un sprint1'
marca el segon, i Garcia, d'un xt1
imparable, aconseguí el darrer, des.¦
prés d'haver-li anullat l'arbitre el
gol millor de la tarda.
Formaven els equips: 1
Sant Andreu: Petrus, Sans, Soler,
Huch, Duran, Ballart, Garcia II;
Pedreno, Arias, Comes i Garcia
Iluro: 1f-testa, Mas, Valls,
Canal, Llopis, Torrent, Mestres,
Garcia M., Canet i Goiburu.
BELLAVISTA
DE VILANOVA I GELTRU
El C. S. Vilanova convoca reunió
extraordinaria de socis
Segons convocatoria repartida per
la Junta Directiva del C. S. Vilano
va, el dijous vinent, dia 14, se cele-'
brará una reunió extraordinaria per
als senyors socia de la dita entitat es
portiva, la qual tindra efecte al local
social: Rambla de F. Maca, 19 (bar
"Petit Doré"), a les nou de la vet-,
Ila. Es recomana l'assisténcia a l'ac
te, per tal de t:actar assumptes de'
máxim interés.
R. P., d'Almacelles. — Hem de
recordar una vegada més que les
quartilles han d'anar escrites per una
sola cara. Del contrari, aniran al
cove...
" xeviot a 35 "
gavanys nevetat, 35 "
Seccie de sastreria a mida
Tallador de primer ordre
SECCIO DE CONFECCIONS
Abrics confeccionats, a 60 Ptes.
Plomes novetat, a 14 "
TrInxeres tres teles, a 45 "
SECCIO DE CAMISERIA
I GENERES DE PUNT
Les millors qualitats. Els preus
mes limitats
VEN1U A VEURE'NS
1 US EN CONVENCEREU
11 de gener de 1932
wat comarcal
A N'ATAR°
A L'HORA DEL CORREU
PANYOS 1 NOVETATS
La Téxtil Catalana
PLACA DE L'ANGEL, NUM. 1
1-17
1
11 de gener de 1932 1 a raillbla
L'ESTUDI
DUNA EMISSORA
Gran part del public rádio-oient
sent una aproximació involuntaria en
vers allo que cotídianament escolta a
través del seu altaveu, i no obstant,
encara familiaritzat per aquesta causa,
sent la Ilunyania del misteriós, intri
gant-lcr manera ?can es mouen eis ele
ments dels quals percep el cant, la mú
s:ca, la eu, alió que acusa l'existen
cia d'un semblant la personalitat mo
ral i física del qual voldríem desxi
irar.
Aixó, més l'interés envers el me
canisine emissor, constitueix l'exPo
nent máxim de la curiositat del radio
oient. La televisió, el dia que s'im
planti industrialment resoldrá en part
la primera part del misten, peró no
la segona.
Per tal de donar una impressió d'a
quest mecanisme hern visitat l'estudi
Barcelona i de la visita hem recollit
les dados que anem a transcriure.
La part principal d'un estudi és el
control que un funcionan i vigila cons
tantment i que constitueix el regula
dor de les emissions. L'amplificador
del control eleva l'energia rnicrofónica
que envia a l'emissora per majá d'u
na línia telefónica anti-inductiva asa
l'objecte d'eliminar la influencia de les
conductores properes. Un indicador en
el propi amplificador de la intensitat
del so enviat a l'emissora. Peró si ha
le conéixer-se exactament com surt
l'emissió a través de l'emissor i per
tant com escolten els radio-oients, és
precís tenir en el control l'emissió que
es transmet a través de les andes. Per
a aixó, el funcionani encarregat de l'e
missora envia per majá duna segona
línia telefónica l'emissora feta per l'e
missor, la qual cosa permet al funcio
nar del control regular la qualitat de
la modulado.
Així mateix intriga la rapidesa amb
qué es fan els serveis de les hores i
el cornunicat meteorológic. No obstant
el seu funcionament és senzillíssim:
una unja telefónica coanectada a un
micrófon proper á la torre de la ca
tedral, estableix permanent Comuni
cado amb el control, on el funcionani
solatnent ha de moure una clan per
II
fi
1:C11
,,ninna •
seY
aarteMer.21=seber~se-~evinvel
1
lwfum_•
,,:mo.yons
tillo
.1".'
T. S • •
General Motors Rádio
Receptors d'alta qualitat per la
seva acurada técnica, coberta
amb 12 noves patenta. Pre
sentats en luxosos i artístics
mobles de ressonáncia equili
brada; equrpats amb lampares
especials PENTODO i VA
RIABLE-MU GENERAL
110TORS RADIO fabrica so
models receptors G. M. R.,
ajustats a les disponibilitats de
cada comprador
Els receptors GENERAL MO
TORS RADIO esdevenen un
bell conjunt, obtingut de la
ciencia més moderna, que con
tribueix a endolcir les hores de
la llar en captar-se els concerts
de les emissores europees
Modulació natural, Ilarg abast,
selectivitat garantida
Exposició i venda:
RADIO LOT
Passeig de Sant Joan, 17
BARCELONA
11~11.65~1~ ¦111111110~111
qué tots els sons prodults prop del
micrófon siguin acusats en el control.
Exactament ocorre amb el comunicat
meteorológic. El mateix procediment
se segueix en les retransmissions, si
bé aquestes presenten una variació..
Els corrents del micrófon són ampli
ficades abans d'enviar-se a la línía per
STEWART WARNFR
APARELL MIDJET DE 4 LAMPARES
Noves lámpares Variable-Mu i Pentodo.
Altaveu electro-dinámic de gran poténcia
Representants exclusius per a Espanya:
Vívó, Vidal 1 Balasch
Corts Catalanes, 602. -- Barcelona
Passeig de Recoletos, núm. 16. -- 'Madrid
AGENTS DE VENDA: Joan Jordana, Escude-Ilers,
número 35; Establiments Lutetia, Casp, m'un, 22;
A. Mas Blay, Juliá Portet, 14; H. Oliveres, Car
denal Cassanyes, 13; Casa B. 8. A., Rambla de
Catalunya, 109; Pelayo ladio, Pelayo, 9
aeat,
;
Construido para el
aficionado europeo
ment a l'amplificació feta per veneer
la resistencia del fil: exactament a
l'amplificació feta per enviar l'emis
sió des de l'estudi a l'emissor. Per
initjá del "equalizer" s'equilibra la
capacitat i resistencia de la línia tele
fónica i s'eliniinen els fenómens ane
xos a tot conductor obtenint-se una
puresa tal que en molts discursos, ópe
ra, esports, etc., no sabríem distingir
si es fa des de l'estudi mateix.
Totes aquestes operacions es realit
zen a una velocitat colossal. En pocs
segons pot escoltar-se indistintament
les retransmissions de deu actes, l'es
tudi i la cambra de locutors. Un pro
fá podria fer aquesta tasca amb exit.
Els senyals de llums parlen prou per
qué cada un dels que actuen sapiga
el moment que ha de començar. Tan
perfecte es tot, que la seva mateixa
senzillesa ha arribat a vulgaritzar el
que fins ara semblava un misten. La
capacitat i l'incessant estudi deis di
rectors de l'emissora ha convertit en
labor elemenalíssima organització tan
complicada.
GAMMA
Ecos de tot arreu
DE TELEVISIO
La Broadway T. H., de Nova
York, el programa de la qual es
tava constituit fins ara per cinema
tógraf i números de varietats, aca
ba d'introduir a les seves represen
tacions demostracions regulars de
televisió.
Les projeccions de programes de
televisió es fan damunt una panta
lla d'un metre quadrat pel procedi
ment de Sanabria.
Els espectadors segueixen amb
gran interes aquesta nova modalitat
d'espectacles, que sembla que dona
molt bones obtencions d'imatges.
En la primera representació es
televisionaren escenes d'un especta
cle representat en un altre teatre,
i a més vistes de barriades de la ca
pital allunyades del lloc de h. repre
sentació.
Fins ara s'han limitat les projec
cions a moviments de persones iso
lades, que apareixen d'una manera
claríssima sobre la pantalla. S'espe
ra que molt aviat es podran repre
sentar escenes complexes amb tota
mena de detalls.
* * *
La Societat de Televisió Jenkins
aconseg sí el dia 2 de desembre dar
rer de projectar sobre una pantalla
de dos metres cinquanta les vistes
i fases del darrer eclipsi, mentre te
nia lloc. La pantalla estava instal
Se ha dicho que el aficionado europeo es el más
exigente en cuestiones de T. S. H. en cuanto a I*
naturalidad de reproducción de un receptor.
Los tres nuevos
modelos Philip:
ensuyados en laboratorios europeos, construidos
en fábricas europeas y para las condiciones de Europa, satisfacen al más exigente.
Longitud de onda, 200 a 2000 m.
Un solo mando.
Máxima selectividad.
Posibilidad del empleo de altavoz suplementario.
Maravillosa reproducción de sonido.
tEqilutu"eySelualparearmdiniádosusgcetrianinnovd"eePnthiónil.niposvaecniósnusredaolsiztaipdoas,dceosndse-,
RADIO
y
lada al 'Museu d'História Natural.
La visió anava acompanyada d'una
conferencia a mesura que tenia lloz
el fenómen.
LA NOVA ESTACIO
DE MOSCOU
Moscou-Staline, la nova estació
soviética, ha començat les seves pro
ves amb onda de 4243 metres. La
seva potencia actual és de 103 kw.
S'anuncia que en el transcurs de
l'any s'augmentará fins a 300 kw.
La separació amb l'estació de Ber
lín (Wiezleben) és sois de set qui
locicles, i com que la potencia de
l'estació alemanya no abasta més
que un amb set quilowats, el minis
teri alemany de la P. T. T. ha de
manat per via diplomática que l'es
tació russa modifiqui la seva longi
tud d'onda. Una altra circumstancia
no menys alarmant és que l'emissora
soviética ha estat establerta princi
palment amb finalitats de propagan
da. Les emissions seran en francés,
alemany i espanyol. Com que la
nova estació de Berlín de iso wk,
está ja construint-se, són d'esperar
noves interferéncies en perspectives
tant polítiques com radiofóniques.
Els trens deis voltants de Moscou
acaben d'ésser equipats amb instal
lacions radiofóniques. En els trens
de Moscou a Leningradovan hi ha
installats altaveus que radien no so
lament discos i música radiofónica,
sino que també anuncien les esta
cions próximes.
A HOFtTA
El partit de desempat
Horta - Terrassa
El partit és suspés a la
mitja part amb el resultat
d'un a un
No s'ha pogut ,decidir encara el
campió del grup B de la segona ca
tegoria preferent. Un encontre tan de
cisiu com aquest, havia apassionat
l'afició, i majorment els "istes"
d'ambdós bándols, i per tal motiu el
camp de l'Horta es vejé sumament
concorregu , si bé,hem de din que hi
havia més públic del Terrassa que de
la xatnosa barriada d'Horta.
Aix6 va fer que el joc, que es va
desenrotllar fos un bon xic dur, i es
jugués amb un tren molt pronunciat,
fent bastant difícil l'obra de l'arbitre,
que va córner a cárrec del colleg,iat,
Sr. Planell.
No ressenyarem_el joc fet per amb
dós equips, ja que amb un partit fi
nal és el que menys es veu, excep
uant alguns moments deis davanters
o deis tercets defensius respectius.
Els equips es van arrenglerar així:
Harta. — Larranz, Brió, Pérez, Pi-nyol,
Baudina, Ribo, Font, Arnau,
s`Roig, Landa i Aguilera.
Terrassa. — Agustí, Vila, Barto
tmeul, iCastrp, Recasqns, Cadafalch,
Mazarraza, Marrugat, Losada, Broto
i Aratells.
Van distingir-se per l'Horta el er
cet defensiu, Landa i Arnau.
Pel Terrassa, Vila, Recasens i
Broto.
L'Horta fott el primer a marcar,
per obra d'Arnau, i poc després el
Terrassa empata, amb la intervenció
de Broto.
Tots dos gols són de la marca deis
imparables.
Hi ha hagut diverses interrupcions
per jugadors contusionats, i s'arriba a
la mitja part amb l'esmentat resultat
d't a 1.
En dirigir-se l'arbitre a la caseta
de vestuari, fou agreda a cops de
puny per part d'elements pertanyenta
al públic del Terrassa, i aixó va mo
tivar la intervenció de la guardia ci
vil.
Anava per comenear-se el joc, i en
dirigir-se altra volta l'arbitre al camp,
va ésser el Sr. Planell al re cop agre
dit pels mateixos elements; aixó va
promoure moltes protestes del públic
de l'Horta, i en la seva defensa hi
intervingué la guardia civil.
Degut a les alressions de qué fou
objecte l'arbitre i l'estat d'anim del
públie, el Sr. Planell dona per sus
pés el partit, i es va fer passar pel
camp un av's escrit en una pissarra:
aixa va defraudar al públic imparcial
ove havia acudit a presenciar un par
tít que havia d'ésser d'emoció, i ha
estat de passió.
Nosaltres, com a esportius, mirant
par damunt de tot partidistne 11m--
res general de l'e,nort, protestem de
les agressions als arbitres, perque ells
són la máxima autoritat al camp i
representa aixó un acte d'incultura i
d'antiesportivitat, i no s'lla de coac
cionar els arbitres per decantar cis
falls deis nartits a favor de cap bandol
determinat.
Ara el Comité de Competició hau-•
ra de resoldre'aquest cas, que crefern
ha d'éssér •fer la slegona part dé l'en
contre el próxim diumenge, al mateix
carnp de l'Horta, o ,bé fet: un partit
complet en un camp neutral, i aixia
clarrer és el nue rnés s'hanria d'as
tendre. nerque tindria més Itrantia de
vencer qeu rnés valor futbo
Iístic assoleixi.
set
11
I I
5:
t.14
DE SABADELL
El Sabadell bat el Marti
nene per dos gols a un
El passat dimecres va tenir lloc a
la Creu Alta, el darrer partit cor
responent al campionat de Catalunya,
que havien de celebrar el Martinenc
i el Sabadell.
L'equip de Sant Martí no calia que
concedís gaire importancia a aquest
partit, tota vegada que encara que
Al camp 1 a la cintat ab
nna lámpara de aun
1 pila eléctrica
tindren
llana blanca
1 segura a tot arrea
resultes vencedor no pocha evitar de
jugar la promoció. No era igual per
al Sabadell, el qual, de perdre l'en
contre, corria evident perill de que
dar inelós entre lels promocionistes,
mentre que de sortir guanyador, tenia
la classificació assegurada.
Així, d'oncs, no és d'estranyar que
fossin els sabadellencs ,els qui més
trescaren; la Iluita els fati gnairebé
sempre favorable, i atenent-nos al
seu desenvolupament, cal din que me
reixien la victória per un marge su
perior al que van assolir. Des d'un
començament, hom ja va preveure que
.per pee que el Sabadell s'hi fes, el
triomf difícilment se 11 escaparia.
Durant tota la ,primera part, les ,pro
babiiitats de victória deis proPietaris
del camp augrnentaren i hom arriba
a creure en una desfeta accentuada
del Martinenc, tal era el domini- sa
badellenc i la bona forma que els lo
cals evidenciaven. Peró vingué el se
gon, temps i malgrat que el Sabadell
continuava .jugant millor que el seu
contrari, una jugada desgraciada
de Oro i unes equivocacions de l'ar
bitre, per poc canvien la fesomia del
parta.
Oro va tenir l'acudit de deturar la
bala amb les mans dintre l'asea de
penal, i en executar-se el castig, va
marcar-se el gol consegüent, i Vital
ta deix1 d'assenyalar dues faltes greus
comeses pels visitants, també dintre
l'arca fatídica; i aquests fets van re
fredar en gran manera el3 entusias
mes sabadellencs, si bé per poca es-,
torta, i fou aleshores que hom vejé
indecisa la vict6ria local.
De totes maneres, el joc torn1 a
decantar-se pel Sabadell, i acaba la
partida sense nova Variant al mar
cador.
El Martinenc va jugar regularment,
i la seva davantera no va demostrar
LUTEPHON
iiminiiiiiiimaininitiminnitainissmilinalatsasiummemaitimuilimintsisimusatuitunatutattostuntlitanati 11111111111111H
El millor aparen de radio
Funciona sense antena i eaxafat
«Iireete a la eorren:t
Facilitats en el pagament
ESTABLIMENTS LUTETIA
Ptes. 493 easp, 22 - TOICIOd 14372 - BarcelOaa
ésser el perillosa que hom creia; l'ú
nic gol que marca va ésser encara
producte d'un penal, i llevat d'aixó no
recordem que cap pilota difícil ha
gués d'ésser aturada per Macip, ben
a l'inrevés del que va succeir amb
Uriac, que salva e 1Martinenc d'una
sericsa desfeta. Indubtablement, l'ons
ze de Sant Martí efectua una partida
per dessota de les que porta jugades
darrerament, encara que cal reconéi
xer que la causa principal fou la gran
tasca del Sabadell, que tingué un dia
deis bons.
F-1 director de la Iluita va ésser
En Vilalta; durant la primera part
va efectuar un arbitratge excellent,
peró a la segona tingué alguna equi
vocació de pes, incomprensible en un
arbitre de la seva talla. L'energia que
sol demostrar sempre, a la segona part
d'aquest partit no es vejé per enlloc,
i aixb va permetre que el joc es des
viés de mala manera.
Composició deis equips:
Sabadell. — Macip, Oro, Giner,
Mota, Martfy juliá„ 'Ittata, Garreta,
Calvet, Rúbies i PéTe2,
Martinenc. Uriae, Alié', Vinyes,
Palau, Domenec, Sibeques, Tonijoan,
Cases, Huerva, Morrages i Fandos.
Ala quinze minuts de joc, Martí va
entrar el primer gol per al Sabadell;
Calvet marca el segon, al cap de poca
estona, i amb aquest resultat va aca
bar el primer termas.
A la segona part, i després d'un
perllongat domini sabadellenc, Oro va
fer el penal que ja hem esmentat i
que fou l'únie gol del Martinenc.
P. F.
11~11.~
Madi()-Phono
C L 1 NI O
suseadeleaelek
sobre els preas mareatit
13, Portaferrissa, 13
Preu:
900
Ptes.
fiamon C Imeqi
Consell de Cent, núm. 266
(junt a E. Granados)
Teléfon 23058
SASTRERIA
Pantaleoní ma"
Confeeelons per a 111011ES j NENS
Actualment rebaixa
15 per 100
4121111111~1111~1111
I equipat amo el ramos altaveu dinainit TCA.
Agényeles ofIcials CLARION:
Casa BOld - Girona, 135 — Establiments Rucarda - Corta Catalanes, 598 — Aguad l Guarro,
Rambla de Catalunya, 7 — Jcsap Payeról gant Andreu, 108 — Pelayo Radio - Pelayo, 9.
Popular Radio - Rambla Santa Mónica, 19 — Radio Calvera - Rosselló, 241 — Radio Canahtes,
- Rambla de Canalctes, O — Vtabliments Lutetia, Casp, 22
5
us 11.0IRIS
UN BON CONSELL
L'altre dia (logia en un diari cata,
lá (Per cert el men diari predilecte)
un anunci o avis redackat exactament
aixi:
"NO BUSQUEU MES!!!
Si voleo passar el Nadal bé, prenea
bany a la casa Massagul."
No negarem que po ticament fingid
les seres falles, pera tanzbel podría
rnolt bé ésser que el que l'ha redactas
no es proposés de fer un ver; sinó
de donar tot simplement un be» con-que
el vers sortis al pas del re-doctor,
i no pos el redactor al !'asavqueest drarsrer.c,asEn
tamPoe de
hi hauria res a dir per la -meya bcin.:
da. Ara que jo afirmaría qite Si el
Profrietari de la casa de banys es di.;
gués, per exemple, Mercada!, criS
hauria collocat un directe a base de'
"Bou Nadal", i era paus...
Hi ha, no obstan m t, quelcons és en-;
cara en aquest anunci providencial i;
ensems, paternal i higienic, que esa.
mula poderosament el comentan.
El primer que se m'acut és que si
un estranger se n'adorzés, i fos un es-e
• •
Ara acabem el Campio-nat
de Catalunya de futbol
quan podem, pere• en canvi
tenim autonomia.
tranger doblat d'humorista, diría, il'ef,-
tic segur, coses saboroses a propbsit
del nostre poble, pergué és ezirdcne
que un anunciant és un honze que
abans de disparar medita llargament
el que va a fer.
De moment, aquest bany nadalenc
que recomana al públic en general, ja
fa l'efecte de l'emblanquinada de ría
tual que hoin dóna a les cases rurats
en ocasió de la Festa Majar del Po-ble,
és a din, una vegada a l'any...
Després fa pensar que al mostré Mi
malles persones no es :roben bé per--
qua l'anzistat Ilur amb l'aigua esta pie-.
d'oblit i d'hipocresia...
I aquest "No busquen és !
sobretot, oportú, nziraculós, providen-cial,
és, senyors, pie de suggestions
encara... Ple d delicioses sugges-tions...
Es veis que a cada casa, a cada ta-ller,
a cada cinema, a cada teatre, a
cada vehicle que llisca sobre el xarol
de rasfalt hl ha algú que viu preoczt-pat,
caPficat, Pensant que li fa mal
alguna cosa, que no sap ben bé qué és,
que no ha atinas a qzte pogués atri-buir-
se la causa del seu mal a la man-ca
d'higiene...
eni recorda el dialeg — tan
vell per cert — deis dos amics que
prenien el sal asseguts en un banc del
pare.
Deja l'assolellat míniero 5:
—Estic desesPerat! No puc caminar.
21-faleits pcus!... nilhi he posat coló
fluix, pegats, aigües oxigenades, jode.
Tot inútil. Cada día pitjor! Cada dia
Inés feixucs!
—Has visitat el pedicur?
—Tres vegades, i els pcus cunt si
Yes—
—Escolta, noi, ja has provat de ren-tar-
telst
• • •
I tot aixa d'actualitat ovni, en pie
1932.
CARLES SINDREU i PONÇ
1932.
,:•:= 5::in: a: =='' === ==:5:
5:
11,0f
Heus ad els dos modela CLARION que actualment asSolelIeb la Máxima popularnat 1
que obtenen mundialment l'éxIt més ressonant, per destacar-se i restar reconeguls com els
millors receptora del tipos NEUTRODI 1 SUPERHETERODI dissenyuts en la prescot temporada
de 1931 -32.
1 MUDE!. 4t1 — Ami" clrcult NEUTRODI ultratoodern, a base de les valvules Multi-111u
I Pentodo, (10111 de tots els perfacclonaments
amb el OS % Ile nitres.' de to.
MODEL SO — MIlIS drcult SUPEItHETERODI. Es el receptor Ideal per exesuencia, per
•: a iottioin que desitgi una selectivitat extremada. Es difícil do trobar un receptor que lavan
. Equlpat lanb^valvulcs Multl-Mu 1 Pentodo. va provelt de to s eta nfinatnents I avantalges
coneguts tina al ella I amb altaveu dinámic TCA.
5:
Mod. 80 de 1 velyis.
(equiyalent a 9)
11
5:
II Distribuidor (entra: PLATO TEIX190 Diputació. 175-181
y