002_Núm. 105 (18 gen. 1932), p. 6-10 |
Anterior | 2 de 3 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
8
Itarticte) r
EN R. IC
•Wr•-...
En les • pagines del desaparegut
"L'Esport Catalá", i precisament da
tada 6 de juny de 1927. vaig publicar
una crónica parlant extensament d'a
yetst jugador.
Tic la satisfacció d: constatar avui,
que, en un moment en qué Maier era
tennísticament per a quasi tothom "un
noi sense suc ni brkic-, vaig escriure
a propósit d'ell aquestes paratiles:
"Maier anirá lluny, i tots tenint lo
bligació de donar-li la iná per tal de
facilitar-li la conquesta d'un lloc que
pot ésser un deis prmers dins el ten
nis ibéric.
Per avui, volem deixar un sentat
només. que en el "junior" del Turó,
Enric Maier, hi ha ''pasta" de ten
pista de gran clac.
***
Eh iets slan encarregat de donar
nos plenament la raó, i. no tan sois
avui Maier és una de les primeres
raquetes nacionals, sinó el primer lloc
indiscutible dins el tennis ibéric.
Es. dones, amb una doble satisfac
ció que avui parlo d'ell altra volta,
aproiitant la correntia d'admirado que
ha selva a la seva esclatant victória
sobre Austin (una de les figures més
destacades del tennis mundial).
En presentar-lo als lector de LA
RAMBLA vull remarcar duna ma
nera especial (i ho lic aixi perqué re
sulta una virtut rarísima dins el sec
tor esportiu) la gran modestia i sim
plicitat que presidei.xen les seres ac
tuacions.
Es aquest un punt que per sí sol
ja mereix llargs cornentaris sobretot
en un país com el nostre, on a l'orn
EL PARTIT DE DESEM
PATHORTA-TERRASSA
Després del tercer partit,
en qué vencé l'Horta per
un gol a cap, el Terrassa
queda classificat campió
del grup B pel gol average
La tensió que l'avíen promo
gut eta partits de desempat en
tre els equipe de l'Horta i del
Terrass.,a, s'ha resoll, a la fi,
•
amb el resultat favcrable al
darrer per gol average, ja que
el primer encontre va ésser a
favor del Terrassa per tres a
un. el segon fet en mig partit,
un a un, i el tercer un a zero
a favor de l'Horta.
Aixb diu prou la igualtat de
t'orces. i que els resultats deis
partits indiquen que tots dos es
mereixien el títol de campió,
que sha decantat pel que la
scrt li ha estat més favora
ble.
L'entusiasme i el nerviosis
me ha estat la tónica d'aquests
partits, particularment el ,jugat
ahir al camp de l'Horta, que no
obstant la voluntat que els ju
gadors varen posar en el PC,
110 encertaren en el rematar ju
gades ni en els trets a gol.
Aquest entusiasme fou supe
rior en l'equip de l'Horta. que
ccm a premi de tal mareá Eúnic
gol de la tarda. al cap de cinc
minuts d'haver començat el
partit, obra del davanter centre
d'un cop de cap.
Aixb féu créeixerencara més
l'interés del parlit. accentuant
l'Horta el seu ame. Cine d'ima
banda el por: encert deis seus
'davanters en xutar a gol per
alt. i de l'altra per la multinli
cació de joc deis defirnse 1 me
ta teirassencs. fer que fa
Ilessin els esforen5 deis hos_
lenes per decantar el partit al
TENNIS
MAIER
bra de l'arbre ufanos de la "paveria"
s'han aguantat tantes valors momifi
cades i han nascut tants falsos pres
t'gis.
bis
Malgrat deis seus pocs anys (21),
no trobaren en ell el pler del "co
ming-man" admirat d'ell mateix, i
complicant-se la vida amb l'enfarfec
d'una "pose" carrinclona. Maier dó
na la sensació d'haver nascut per ob
tenir grans éxits. Les seres "pedo
manees" el deixen molt content, al
mi sí. penó sense pósits d'orgull so
rnoguts.
Aquesta simplicitat del nostre "Bu
by" fa que nosaltres puguem parlar
d'en sense reserves. en altres casos
indicadíssims, per-qué sabem que els
nostres elogis, ben sincers per cert, no
l'han d'"endiosar" (emprant termino
logia d'un amic llunyá que signara
'Finzante").
I bé, dones, Maier és ja, en els mo
ments presents, un jugador de tennis
complet, de rentable talla internacio
nal, el més gran jugador que ha pro
duit el tennis peninsular. Cal que el
nostre públic esportiu s'adoni d'aques
ta veritat ben tangible, i pensi que, si
hem tingut un Alonso hipertrofiat per
la fama, i Un Gornar, posseidor d'un
joc fluid i bellissim, i un Flaquer, al
qual admiro sense reserves (encara
que algú cregui el contrari), avui, en
arrencar l'any 1932, tenirn un lfaier
que els ha superat a tots abans d'ar
ribar al punt máxini de la curba as
cendent de rendiment de joc.
ha en Maier, ultra les seres in
discutibles qualitats físiques, un tem
perament tan treballable pel nostre
esport predilecte (l'entusiasme que po
sa en els seus entrenaments, la fe amb
qué deinsa els partits, l'atenció amb
qué escolta els consells), que, si no
m'erro, Maier está destinat a veure el
seu nom incorpora.: entre els dels deu
millors jugadors del món en una da
ta no pas massa allunyada.
• • •
Ara será temps de leal re si tenen
raó aquells que creien que la manca
de públic entorn les nostre pistera era
unicament deguda a l'absencia de re
velacions, a la manca de florescencia
de wats "asos- de gran classe.
Una valor tennistica de la catego
ria de la de Maier ha d'ésser suficient
per desvallar un públic esportiu.
Jo opino modestament, pero, que
cal també l'ajut decidit i intelligent
d'un sector molt important: els di
rectius d'Associacio lis i Clubs, i tam-,
bé, i potser per damunt de tot, una
entusiasta i ben orientada tasca de
premsa, que. quan va intentar-se amb
fe. tots saben, que va donar resultats
positiu i falaguers, i que avui no cm
cansaria de recomanar.
CABLES SINDREU
(Fivaller)
1932.
resultat que li convenia •per
treure's l'handicap de dos Os
en contra, de quan varen cÓ
menear.
El Terrassa, per a sostenir
l'avantatge conquerit'a casa se
va, va emprar la táctica que os
cil•ava entre l'ofensiva i la de
fensa, és a dir, féu a táctica
neutra, sense poder dir ni una
cosa ni l'altra, ja que fou la in
decisiól a que el dominá, fent
el joc que li impcsava Eadver
sari.
lis seus davanters. si varen
arribar a la porta de Zarranz
no demostraren la qualitat de
carnpions, perdent les situa
cions fácilment i xutant sempre
alt.
De l'Horta, vencedor del par
tit d'a hir, varen dist ingir-se
tots, si exceptuem els extrems,
que no varen encertar les seves
jugades. i Font que eslava les
sionat.
Del TPrrassa actuá mclt bé,
la defensa Vila 1 Barfnmeus
els tres mitios, partícularment
el centre Requesen.
Tingué cura de l'arbitratge
Coll, que no obstant PI difícil
que es preveia la partida, en
sortf air6s. evitant el joe vio
lent.
El eamp Pstigué sumament
concorregut i els eSpectadors,
no obstant haver-se jugat un
partit d'una srla part. de qua
renta ein minut5. no sorff de
fraudat. ja que. com hem dit
abans, va jugar-se amb molt
-d'entusiasme. i no va decaure
ni un moment.
Ppl joc desenrcdllat. l'Horta
es mereixia un millor resultat.
Els equips s'arrengleraren de
la segilent manera:
Horta.—Zarranz. TIrni, Pérez,
Pinynl. Baudin a. flihi. Fnnt,
Aman. aria:. Landa 1 Aguilera.
TEBBASSA. Alustf. Vila.
Bartruneus. Cadafalrh. Alazana
za. .1farrugat, Losada, Broto i
Aratells.
10
Nlarits contra mullers
El primor parlit que sla ju
gat eittrema nl j mullers, aca
ba de celebrar-se a Londres
Croydon, en els terrenys del
Kennord Sperts Club.
Ya regir un reglament espe
cial. Els marits havien de jugar
amb el.s braços 'ligáis a l'es
quena. Segoris sembla, aixb.fou
per als marits un handicap
tan important. que les dones
van guanyar el partit.
Els técnies opinen que, efec
livament. lligats de bra
Sempre se'n saben de noves
A propósit d'un.match de fut
bol disputat a Méxic entre els
equips. Allejuela j Necaxa — la
feto que publiquem és d'aquest
partit—, •un crític mexicá es
crin:
"L'unir fel • reprobable fou
l'agressió, de Leclesma• per Von
drark. al .qual clava. 1111 raig de
guitzes per venjaina d'una tra
rii«.."
_
cl•
•
.
•
-
•
...
.„
.s1t.
t•1 a ;•••1 L$••1$':••11ta tenia ganes de
venjar-se, hé podia fer servir
les mans, i no pas anar a pun
tades de peu."
Tanmateix, el crític que ha
escrit aixb deu sser un gran
entusiasta de la boxa. El més
un, perb; és el que ha escrit un
nitre cribe, també mexicá, in
dignat pél comentani del seu
col-lega; acaba així: "Sápiga
aquest senyor. que es tracta
de futbol, i no de boxa!"
Un gat que passa la maroma
HeiH- ac.i una f.-11Pgrafia infe
"
1
ressant. Aque:.4 gat, «un ma
rinen després duna passejacla
per letra torna a bord del vai
xell, que és la seva residéncia,
passant la maroma per damunt
del Taresis. L'un claVat en el
final del seu viatge, la pota
dreta enlaira per evitar una
ensopegada, el ros en línia, el
simpátic gat causa la impressió
d'un equilibrista complet.
. Cada cija el gat del mariner
fa aquest viatge. i mai no ha
pies cap bany d'impressió.
la rambla
Home previngut
it
ços perjudicá duna manera
considerable els marits. El ba
lanceig deis braços i les mans
—diuen—juguen un paper molt,
important en els "dribblings",
les passades, els xuts, en fi, en
gairebé lotes les jugacles.
La foto que reprodulm és
una prova palesa del domini
que, almenys en aquel' mo
ment, exerciren les mullers.
Hi ha dues dones que jurarlem
que están en "offside", perb no
en fem cas perqué és posible
que aixb entri també 0– el re
glament especial.
a.
--Qué fas? Si no l'he local!
—Nc m'has tocat, perb Che
vist la intenció...
?Per qul será el Gran Premi
de l'Academia deis Espors?
L'important rotatiu parisenc
"L'Auto" concecleix cada any
Un premi que té el nom que
encanala aquestes ratlles, el
qual consisteix en 25.000 frailes
en espécies.
Aquest premi és concedit "a
1 2 alitors (Cuna gesla es
portiva realitzada a Franca per
un francés o un estranger
a l'estranger .per un francés,
sempre i quan aquesta gesta
signifiqui un progrés material.
científic o moral per .a la hu
manitat".
Es parla de oret i Le Brix. de
Burtin i Moench, de Young Pé
rez. de Locatelli, de Huat, de
Chiron. .de Taris, de Mlle.
dard. de Micharcl. Pellisier, Ri
goulot, A. Magne. etc.
El retrat que illustra aquesta
informació, perb. .correspon a
l'horne que sembla amb rnés
nossibilitats -d'ésser el premiat.
Es el tennista Coche?, campió
del món...
irmorg-u
Werneni
meg roneguld
L'assemblea del Barce
lona va acordar la su
pressió deis delegats
L'assemblea de divendres a la Sa:a
Capsir, continuació de l'anterior, dona
plena satisfacció als abstencionistes del
Barcelona.
Abans de dos mesos haurá d'ésser
convocada assemblea per a l'aprora
ció deis nous estatuts. La ponéncia que
ha vingut treballant-hi ens diuen que
ha fet una labor de reforma molt in
teressant.
A més, fou nomenada una comis
sió perqué examini l'actuació deis se
nyors que han vingut actuant en els
distints Consells directius a partir de
193t. La dita comissió tindrá cura
també de revisar els socis de mérit.
S'acordá també, i aixó en benefici
de la premsa esportiva, per a les se
res informacions, que en el successiu
siguin publicades les assemblees del
F• C. Barcelona.
També quedá acordada la derogació
de tots els acords que facin referéncia
a diferéncies entre periódics o peno
distes que dificultin llur ingrés com a
socis de l'entitat.
L'assemblea fou animadíssima i aca
ba a primeres hores de la matinada.
La subscripció pro
vídua d'Antoni Borre!!
Del Cullegi d'árbitres de la Lliga
Amateur hem rebut 21'75 pessctes des
tinades a la subscripció pro-vidua'
Borrell. Aquesta quantitat, recaptada
entre un grup de collegiats, l'hem Iliu
rada, com les altres rebudes, a l'admi
nistració del nostre collega "La Pu
blicitat".
114‘7-- VACI
El reglament del con
curs de models reduits
de planejadors que pre
para l'Aero Club Bar
celona
.krt. t. L'Aero Club Barcelona, en
collaboració ainb l'Aero Club de Ca
talunya, organitza un concurs de mo
dels reduits de planejadors, que se ce
lebrará en abril vinent; el dia que
oportunament s'assenyalará.
Art. 2. Els Ilançaments deis apa
rells es fará des de la plataforma su
Perior de la torre Jaume I del ferro
carril aeri Sant Sebastiá - Miramar.
Art. 3. Podrá participar-se al con
curs de models reduits amb qualsevol
tipus i de qualsevol construcció, sem
pre la seva envergada no sigui supe
rior a o a 40, i no excedeixi d'un t a
40, i el pes no sigui inferior a 75
grams n superior a 500.
Art. 4. Les inscripcions hauran de
fer-se a les &jales del club organit
zador (passatge Permányer, 6), de les
pvuit a les nou de la nit, abonant 2.50
pessetes.
'1.at'511
LA CASA
¦IP
El títol de participant donará dret
a tres ballets gratuits de pujada i
baixada en l'ascensor de la torre.
Art. 5. El llançament deis models
es fará pel mateix ordre d'inscripció.
Art. 6. Els llançaments hauran de
fer-se a má.
Fora de concurs será permés, no
obstant, d'efectuar Ilançaments per
altres mitjans, llevat deis químics.
Art. 7. Per a classificar-se, els
rnodels !miran de fer un vol de tren
ta segons com a mínimum.
Art. 8. S'establiran dues classifi
cacions diferents: una per a aparells
comercials, i una altra per als cons
truits pels mateixos concursants.
Art. 9. Les classificacions es faran
per ordre de duració de vol. En cas
d'empat de temps es donará el millor
premi al que hagi fet el vol més vis
tos, i a l'altre el següent.
Art. 19. El jurat, compost de tres
membres, í auxilíat per diversos co
missarís, controlará els vols, i esta
blirá les classificacons. Els seus falls
seran inapellables.
Art. II. El jurat podrá prohibir
la sortida de qualsevol aparell que
consideri perillós o que no reuneixi
les condicions exigdes en aquest re
glament.
Art. 12. La Insta de premis es fa
rá- pública abans de la data del con
curs, amb l'anticipado deguda.
Art. i3. El club organitzador de
clina totes les responsabilitats que es
poguessin derivar del coricurs.
Art. 14. Per als casos no plevistos
en aquest reglament el jurat será l'ú
nic cridat a resoldre amb autoritat ab
soluta.
Les informacions de
LA RAMBLA
Solint, els reportatges i les infor
macions de LA RAMBLA mereixen
els honors de la reproducció a les co
lumnes de la premsa barcelonina i ma
drilenya. Com és costum, gairebé sem
pre se sol citar la procedéncia.
Dimecres passat, penó, "El Noticie
ro Universal", de Barcelona, diari de
•
18 de gener de 1932
2
\mes
en la seeció de
géneres de novetat
2
—Pero, senyor, qué fa? Posa els dits a la salsa de tontatee?
—Oh, perdoni! Em pensava que era maionesa!
la nit, independent, ben informat i se
rios, inseria les manifestacions que el
Cap superior de Policía havia fet al
nostre company Doménec de Bellmunt
(i que LA RAMBLA va publicar di
lluns), dient que les reproduia de "La
Voz" com a manifestacions fetes pel
senyor Menéndez a un redactor de l'es
rnentat diari rnadrileny-.
Si "El Noticiero Universal" no vol
anomenar el nostre setmanari no ens
enfadarem pas. Almenys, peró, que
faci honor al seu prestigi de diari ben
informat i que no vulgui ésser "pro
vinciá" a ultrança anant a cercar
"repitos" de fora de casa quan aquí
tenim les primícies duna informad&
El cost de la vida a les
ciutats d'Europa per a
una familia obrera
Ginebra, 15. — L'Oficina Interna
cional del Treball ha publicat el re
sultat d'un enquesta a catorze ciutat.s
d'Europa respecte al cost de la vida
per a una familia obrera de tenue
mitjá. En les inateixes condicions de
vida está obligada–á desjendre més
a Estocolm 1 menys que a cap lloc
a Barcelona.
L'ordre de ciutats de a més cara
a la menys és el següent:
1.—Estocolm.
2.—Francfort.
aguen.
3 n .—Berlíh.
7.—Helsinki
9.—Manchester.
Io.—Rotterdam.
Ir.—Anvers.
12.—Varsóvia.
13.—Barcelona.
entre Estocohn i Bar
celona és quasi d'un so per loo. A
tot Europa, exceptuant Estocolin, !a
vida és Inés barata que a Nord-Arné
rica.
(De "Heraldo de Madrid".
Fins a fi de mes
Vda. de Gonzalo Conlia
10 — CARDENAL CASANAS —10
ofereix el 20% descompte
Tot models de la present
temporada
I
18 de gener de 1932
COPETS A L'ESPATLLA •
Eis bornes tenen una forma una
mica estranya de manifestar les se
ves afectuositats amb els seus con
semblants del mateix sexe. Per a
demostrar una consideració, una ad
miració o un afecte no se'ls ocorre
més que tustar-se les respectives
espatlles.
En el lloc que cm trobo actual
rnent veig cada Idia un tustament
d'espatlles que sembla excessiu pot
ser,peró que, us diré, resulta força
divertit.
Hi ha dies que el "sistema" afee
tuós masculí bat tots els récords.
Us diré que des d'aquest meu lloc
d'observació es poden fer cómoda
rnent estudis, experiments i, si esteu
de bon humor, adhuc apostes.
El senyor A. troba un seu com
pany de causa i Ii tusta l'espatlla,
és ciar, peró després entra el se
nyor B, mitrad, i velen que també
Ii tusta l'espatlla.
—Com ha anat aixo?—us pregun
taren esverat els primers dies, sense
acabar d'entendre-ho.
A poc a poc, pero, ho anireu en
tenent. Quan haureu vist -mitja dot
zena de senyors, en una barreja
horrible de partits i partidismes,
tustar-se les espatIles,amb un ma
teix ritme de copets, com si tal cosa,
lw veureu més clar, o potser no ho
veureu gaire clar, pero arribaren a
una conclusió. La conclusió fácil
que us imposara la lógica. La con
clusió que el "sistema" afectuós deis
bornes és un simple truc. Una mica
feixuc, pero un trua a la fi. I ales
llores podreu entrar, si us plan, en
el terreny de les apostes. Podreu
apostar pel senyor A. i pel se
nyor B. Pel resultat dels copets del
senyor A. i pels del senyor B. I per
quin s'adona del "truc" més aviat.
CINEMA ANIMAL
"Trader-Horn", "Ingagi", "A
lest de Borneo", i encara d'altres
pellícules de besties. I espereu-vos,
que només som al començament...
Fa una temporada que les cases
productores prenen senzillarnent el
pél al públíc. I el més sensible és
que la culpa és nostra, per prestar
graciosament a que ens el pren
guin omplint els cinemes. Omplint
els cinemes, facin el que facha men
tre un Teatre Catalá ha de tancar
les seves portes.
I aa-a resulta que la barra de les
producta-es ja sobrepassa tots els
Ja no són Mojicas, ni "pellí
cules totalment parlades en espa
nyol" que cris encolomen, sino pel
líenles de besties que no es poden
anar sure de tan pessimes.
?Quan s'adonaran el3 "anteri
cana" que per a fer pellícules el que
cal son artistes i no besties o Mo
COMENTARIS I INCIDEITTS
—Fugi, home, qué rn'ha de dir
voste a mi; !que es creu que sóc un
"novato"!... Fa molt de temps que
segueixo pam a pam aquesta qües
tió...
El que porta la veu cantant en
aquest grup de curiosos -- aquests
individua que tant abunden a Bar
celona i que podríem anomenar gent
de professió indefinida, el badoc
permanent—és un home de mitjana
edat, alt, fornit, porta un abric un
xic usat i la gorra de gairell. Quan
parla ho fa amb grans gestos i amb
to autoritari. El seu interlocutor és
un jovenet prim, d'estatura mitjana
—Miri si ho sé bé, que tot el
que passa no és res més que una
venjança del regidor de l'Esquerra
encarregat de la Circulado.
I afegeix amb aire de triomf, des
prés de passar una mirada pel grup
que escolta:
—Que no veu que havia estat
xofer de la casa David!...
—Sí, pero l'Ajuntament republi-cá—
diu l'altre —vol fer complir un
reglament aprovat pel Consistori i
no pot permetre que una empresa
privada, per forta que sigui, buril
l'acord de l'Ajuntament.
—Ah, pero és que abans d'aquest
acord la "David" ja tenia regis
trada la seva marca i per tant ha
de tenir llibertat per ostentar-la.
—Mireu, no ens entendrem: jo
sóc "vachierista''. Aquest home ho
molt bé.
111111 dz ODik
jiaas. Artistes perqu': la paraula té
un 1-'rsnificat natural que no cal ex
plicar.
Que fa,' „t. _líenles en l'idioma
vulgr pero que facin pellí
cul i amb artistes de la naciona
litat r,ue y 'guin, peró arnb artistes.
Ala preus que paguem les entra
des, tanmatéix. tenim dret a exigir
que ens donin pellícules fetes per
artiztes.
MISS CATALUNYA
senyoreta Daniel ha estat ele
gida Miss Catalunya. No tinc res
a dir de la senyoreta Daniel, ni per que as.nsurar la seva elecció. No la
conec, i per les fotografies sembla
una a ,ieta tfona. Peró... amb sin
ceritat, ?creieu que és així com s'han
de fer els concursos de bellesa? ?Es
reunint-se una tarda a la redacció
d'un diaai, el presidant d'una enti-tat,
el director del diari, un pintor
i escultor, que s'ha de fer l'elec
ció d'una noia que ha de represen
tar després Catalunya? ?La bellesa
de la dona catalana?
Jo crec que no és així com s'han
de fcr aquesta mena de concursos.
En primer lloc, un diari no repre
senta la pfemsa duna nació, i en
segon lloc, perque el director d'una
entitat, un pintor i un escultor tam
poc no representen els técnica en
materia d'estética. I després, per
qué un concurs en aquesta forma
no pot mai representar un triomf.
Perque un concurs en aquesta for
ma ve a ésser una mena de concurs
sense concursants. Les dones a casa
riostra, com a tot arreu que no si
guin unes vanitoses, no es podran
presentar espontániament a un
Concurs de Bellesa, perque ja, de
fet, presentar-s'hi vol dir creure's
ami) mérits, i el pensar-se aixó su
posa, si més no, una vanitat que,
quan rnenys per timidesa, les ha de
cohibir.
Un concurs de bellesa s'hauria de
fer en una forma que el presentar
shi no suposés una pretensió, i que
l'elecció fos obra popular i no de
quatre senyors que mai no poden
representar la técnica de l'estética
i del bon gust, quan en bellesa fe
menina no pot existir i va a apre
ciacions purament personals.
Es ciar, peró, que un concurs de
bellesa s'hauria de fer així, si sig
nifiqués alguna cosa més que una
frivolitat i una niciesa, pero supo
sant només que una banalitat tant
se val que es faci coii es vulgui.
.Aquell vell adagi de "Qui no té res
a fer el gat pentina" sembla indi
cadíssim per a aquests senyors ocu
padíssims aquests dies triant noies
maques.
ROSA MARIA ARQUIMBAU
REPORTATGES CIUTADANS
1aslories
)))Y )J 11111~11~' y )1
—Donas jo, no. Jo sóc liberal. Jo
crec que la raó és de la "David".
De sobte se sent una forta deto
nació, com l'explosió duna bomba.
El públic corre cap al lloc del suc
cés i els del grup imiten l'exemple.
En arribar-hi veiem un cotxe mig
tombat, és un "David" i dos o tres
individus, xofers, que criden corn
uns desesperats. L'expidió que
herir sentit no ha estat altra cosa
que una punxada feta als neumática
del cotxe allí situat.
—Que no sabeu que no podeu
sortir al carrer ostenta.nt la "calca
David", diuen dos deis individua al
conductor del vehicle avariat.
—Apa, home, potser sí que en
cara creuré que eis de la Confe
deració continuen essent els amos
del carrer. Era abans, aixó; ara el
Jutjat ens empara. Per aixó hem
sortit...
En aquest moment s'apropa un
tuba al' grup i obliga el xofer del
cotxe sinistrat a canviar el neumaa
tic per conduir-lo al dipósit.
Els dos homes, que hauran estat
els autors de la diguem-ne coacciO,
contemplen amb aire de triomf com
el del "David" efectua el canvi de
la goma.
Quan el cotxe anava ja a arrencar
sorgeixen dos policies; en veure'ls,
el conductor detingut per l'autoritat
municipal corre cap a ells en de
manda de protecció. Entre la poli
cia governativa i municipal i es que
es dandi perjudicats s'entaula una
AIECEBA
III
T,ETTE »ubre
-
•
vil, la dona
Inés bella de
França. 17
anys. "Miss
Françla any
1932". U n s
ulls glaucs,
una pell de
blanca, una
cabellera cas
tany obscur. Perles. Pules al coll
i a la boca. 1 un somriure.
La dona més bella de França.
Un somriure... heu vist mai,
homes, un somriure tan bell. La
gracia, tota la gracia Inés. refi-,
nada de París en aquest Som
ríure de la dona més bella de
França, que sembla un sontriure
de la Italia del Vinci. I 17 anys...
Evidentment, lectora, és un
honie qui ha escrit aixa. Vos
altres, les dones, no escrivin
aquestes coses. És un honte... Un
home que no sabría renegar
d'aquesta hora que ha trobat
l'honor d'una jerarquia i la ga
lanura d'un homenatge social a
un somriure de dona i a una,pell
de seda. A.questa glorificació,
aquesta exaltació de la dona ézs
una de les conquistes més fines
de la nostra apoca. Mai el món
Izo havia aixecat aquest altar que
la postguerra ha aíxecat, com
un tron, a la bellesa femenina.
Al sontriure —aquest soliviare
d'Arlette, que és la forma més
perfecta de la bellesa, femenina.
Un sontriure ?le duna. Una per
la, una ploma i una flor...
Ho diré? Ho diré. Coniparat
Ák
1,17.
ter 111P.
GO céntlms catxa patita,
Caixa gran 2 10 pessetes'
Nova calza UNA pesseta
Cuideu iá
r'itzeu en
La batalla del taxi
Comentaris del carrer. Coaccions i violencies. -- Qui té raó? -- Les
causes. -- Uniformisme. -- El reglament de circulació i la intervenció del
Jutjat. -- El senyor Vachier ens fa declaracions. -- Els continuadors de la
_ "David" diuen... Pel prestigi de la ciutat
viva discussió, que acabará al Jutjat.
I així com, aquest incident n'hi ha
hagut avui, dissabte, un nombre
ben important. Detencions, mul
tes... L'excitació entre els elements
taxistes de la riostra ciutat era tan
forta que ens estranya com no ha
donat lloc a successos lamentables
i estridents. Sembla, peró, que la
serenitat s'ha imposat, i encara que
cap de les dues parts en pugna hagi
abandonat llur respectiu punta de
vista, no ha passat el que molts
creien. La batalla dels taxis ha reco
mença.t. Qui guanyará?
Atenta LA RAMBLA sempre als
batecs del carrer, ha cregut interessant
donar als seus lectora una visió ob
jectiva, purament informativa del con
flicte plantejat en la indústria taxista
d'ací.
Collocats en un pla essencialment
neutral ens lirnitarem a transcriure
les declaracions que ens han fet el
regidor senyor Vachier, cap de la Co
missió de Circulació del nostre Ajun
tament, i les d'un significat elernent
directiu de l'Associació de Propieta
ris d'Auto-taxis David.
PARLA EL SR. VACHIER
—Ja suposo l'objecte de la vostra
visita—ens diu somrient el senyor Va
chier—. Creieu que amb gaires dies
com el d'avui... no sé com acabaria...
No obstant tractant-se de LA RAM
BLA no tindré mai un no. Poden pre
guntar.
—Poden dir-nos alguna cosa deis
la rambla
anzb aquest soniriure de miss
França 1932 m'ha semblat pue
ril i obscura Clara Campoamor,
i he gosat a pensar que potser el
somriure d'Arlette era superior
al discurs de Clara. He gosat a
pensar que potser sense el vot
aconseguit per Clara les coses
haurien seguit aproximaelament
igual. En canvi, sense el som
riure d'Arlette—sense el som
riure d'una dona de disset anys,
perla, ploma i flor— ens mori
riern de tedi...
La dona més bella de França.
17 anys. Uns ulls glaucs, una
pell de seda, una cabellera cas
tany obscur. 1 un somriure.
.115taa aí lika II mi
ortf4 L1 . 1¦ail Y. o.r
"l'Al ' ''
AY, BAY, JOSE-
4. PHINE !... on
són, Josefina,
les teves ca-mes,
agils de
color de ca-;
nyella la
malicia peca-dora
de la
-
tev a petita
indumentaria
de bananes?
Tanmateix, Josefina, quan
has aparegut sobre l'escenari del
"Casinó" i les bateries han en
focat la teva llarg a roba rosa, eis
parisencs han aplaudit i han
escoltat amb la seva simpatia
millor la teva cançó. picant i el
teu francas absurd.
Crisi- del nu a l'escena,ri.
tima crisi d'aquest nión que cada
día n'inventa una dona. Ara eis
ulls fatigat una mica del
reflex directe de la pell i de les
malles de seda, a la retina. Era
excessia ja, evidentment. Tota la
qualitat—per bona que fos—de
e"
vostra gola diáriament — garga
sec amb les delicioses Gaba
Les dones actuen 1
--0-- 1
EL MITING PACIFISTA1
D'AHIR AL PALAU DE
PROJECCIONS
Ahir, ditnnenge, se celebra al Palau
de Projeccions el gran míting orga
nitzat per la Lliga Femenina per la
Pau i per la Llibertat, que va consti
tuir un exitás de públic.
Parlaren en aquest acte les dones
catalanes més representades, i entre
les oradores figuraven les nostres col
laboradores senyoretes Teresa Gibert
i Anna Muda, les qual foren ovacio
nades en llora discursos en pro del
desarmament i de la pau deis pobles.
Va cloure l'acte la senyoreta Clara
Campoamor, diputada radical, i fou de
lamentar que un sector de públic hn
petuós i anti-liberal prornogués inter
rupcions que deslluiren el discurs de
l'oradora.
l'ofrena es ntalbaratava en l'a
bundancia del present excessia
i repetit.
D'ací endavant, en els bons
escenaris, l'ofrena ve embolca
liada en les fines filigranes de la
seda. Sera °frena també, pera
amb l'incentiu del petit misteri,
de la boca que no acaba de besar
els llavis, del cos de dona que
els ulls han d'endevinar abans de
contemplar.
BAY, BAY, JOSEPHINE !... Dar
rera la seda de les robes, les te
ves cantes has, que tenen color
i doten tenir gust de donzella,
tindran un atractiu nzés.
A la nit, al seit hotel silenciós,
el metec recordara la teva cançó
procaç i somniara en les teves
carnes com nu paradís perdut...
gargaritzar quin fastidi! Tant, que malgrat eis
consells del rnetge un no es decideix a fer-ho. QuI sha
de fer aleshores . . . . ? Doncs gargaritzar en sec
amb les Gaba. Obtindrá el mateix efecte sense cap
molestia; al contrari, gairabé amb plaer. Són tan
delicioses i aromatitzades!
El bé que reporten a la vostra gola mal és en periudici
del vostre estórnac, puix es componen exclusivament
i_de productes naturals. Prenguin tantes com vulgui.
incidents provocats mili" per la sorti
da deis "David"?
—Anoteu que aquesta sortida ha es
tat ben teatral» Una mica militarisa.
Fixeu-vos. A les sis del matí estaven
citats en els garatges del carrer d'A
ribau tots els taxistes que s'entesten
en voler conservar el nom de la casa.
Per si s'intentava coaccionar-los per
part d'elements de la Confederado,
s'havien fet circular ordres termi
nants. Tan bou punt han tingut a les
mans l'ordre judicial que sus/mufa, no
anullava, la disposició prohibitiva del
Municipi, han sortit en manifestació.
Al davant de la comitiva hi anava la
Junta i després seguien ben arrengle
rats els cotxes amb la marca David
Iluent i resplenednt, fins a 200.
—Heu parlat—insinuem nosaltres
d'una disposició judicial?
—Sí. En realitat, eis recursos pre
sentats ala tribunals no ha estat ni ac
ceptat ni refusat. Aquests slan limi
tat a suspendre l'acord pres per la Co
missió de Circulació deixant en lli
bertat els reclarnants perque puguin
ostentar la famosa marca. Els de l'As
sociació, pero, no han actuat mula
gaire noblesa amb els seus adherits.
Han fet entendre a aquests que els
Tribunals havien anullat l'acord con
sistorial. Els xofers deis "David"
han sortit al carrer convençuts que
tenien tota la raó.
—Així, dones, l'Ajuntament, per fer
complir les seves disposicions han de
valer-se del Reglament de Circulació,
no?
—Es clar. L'article 154 d'aquest re
glament especifica duna manera cla
ra i justa les diverses condicions que
s'han d'ajustar tots els cotxes dedicats
a la industria taxista. Per tant com
que els taxis que han sortit no s'adap
tin al contingut d'aquell article, infrin
gint per aquest motiu el reglament en
vigencia, impediré amb tots els recur
sos legals que tinc al meo abast, que
els acords municipals siguin burlats
descaradament»
Jo no comprenc l'interes que temen
els xofers que formen l'Associacith de
aro
¦
Propietaris de Cotxes David en volee
conservar aquest nom. Heu de saber
que els contractes de venda fets pels
antics propietaris arnb els nous indus
trials són injustos i lleonins. Les con
dicions son dures i abusives. Només
us diré que els cotxes venuts éstan pe
ritats en 3.000 pessetes i l'empresa
n'ha fet pagar als adquirents 8.000.
En aquests moments recorden al se
nyor Váchier que hi ha unes comis
sions de taxistes, segons diuen molt
excitats, que voleo beure'l. Ens aco
miadem del senyor Vachier regraciant
li la seva atenció i desitjant que
promptarnent la ciutat pugui veure re
sol aquest plet espinos.
ELS DE LA "DAVID"
DECLAREN
Hem anat a l'esplendid local de
la "David" per recollir el pensa
ment sobre la qüestió latent deis
taxis, d'un deis més caracteritzats
directius. Les oficines de l'entitat
estaven completament buides. Eren
les nou dl vespre. Hem sentit so
roll de veus en una habitació veina
i ens hi hem dirigit tot seguit.
Un grup, format per gent de la
casa, discutía acaloradament les in
cidéncies de la jornada. Tots criti
caven durament la intervenció deis
urbana que obeien les ordres del cap
de Circulació.
Hem preguntat si podríem parlar
amb algun dirigent de l'Associació.
Del grup sha destacat un jove i
s'Ira posat incondicionalment a les
nostres ordres.
—?Estan vostés disposats a man
tenir l'actitud adoptada?
—Sí, sí, la mantindrem fina al
darrer rnoment. Durant algun temps
hem hagut de callar oerque el re
curs presentat per nosaltres contra
els acords municipals seguia els tra
mita reglamentaria al jutjat, pecó
ara que aquest ha reconegut el nos
tre perfectíssim dret de posar a les
portelles deis cotxes la indicació
"David", treballarem gaudint deis
mateixos drets que els privilegiats
de la Confederado.
Des de qué el món és món, mai les t
mitgas fernenines havien assolit la
importancia i el prestigi que tenen en
els moments presents.
La mirada masculina viatja verti
ginosament sobre la faç de le dames,
i circumvala a tota velocitat les toi
!cites llurs, peró frena en sec i es
'hura a una observació atenta (en mig
del patinatge ocasionat per la violen
cia de la frenada) de les mitges, que
sempre ocupen un primer pla en front
l'objectiu fotografie de la nostra aten
ció.
No pas a través de la transparen
cia de les rnitges, sinó en la transpa
rencia mateixa, tenim una idea exacta
del temperament d'aquella que les
exhibeix.
Quan les faldilles de les clames eren
tan llargues i tan abundants que aixe
caven una gran polsaguera d'admira
ció i de pols veritable; quan al cap
davall d'aquells talons circulars i cir
culants hi havia uns petits raspallets
com un bigoti de noi de bona fami
lia, les mitges no tenien cap prestigi,
no eren com ara una nota de pas es
sencial i de gran compromís entre les
faldilles i els tapins.
Si una damisella antiga s'entortolli
gava els plecs de les faldilles amb una
atzavara, o bé una ventada d'aquelles
que el diari consigna amb grana titu
_-
se'
Mitges femenines.
• •
—?Motius del vostre interés a
adoptar el nom de "David"?
—Els modus que ens ha portat a
continuar usant aquest norn els hem
explicat ja a bastament. No obs
tant, no ens cansarem de repetir
los. El públic pot tenir preferen
cies per una entitat determinada, si
gui pel tracte, per la solvencia deis
conductors, per la serietat de la
casa. Es just, doncs, que quan hagi
de prendre un cotxe ho faci deis
que ehl prefereix. Després, nosal
tres no so mmés que uns simples
continuadora de l'empresa que fina
fa poc ha donat a la ciutat un ser
vei de taxis económic, rápid i ben
organitzat. Nosaltres, propietaris,
no volem més que continuar la tea-dició,
procurant servir el públic de
la mateixa manera que ho ha fet la
"David S. A.". El nostre problema
és un problema de llibertat. Els de
la "David" no volem imposar el
nostre criteri a ningú; que facin el
mateix els altres.
—?Així, doncs, l'autoritat gover
nativa mandataria del poder judi
cial autoritza l'ús del distintiu?
—Ja ho crec, duna manera ben
clara i categórica. Sense aquest per
mía no ens haguéssirn atrevit a po
sar-nos nadavnt de l'Ajuntament.
Avui mateix slian prodult casos ben
curiosos. Els urbana ens detenien
intentant portar-nos al dipósit. In
tervenia la policia i érem alliberats
tot seguit. Els mateixos unbans eren
denunciats per fer coaccions i ha
vien de sofrir les molesties conse
güents deis tramita deis jutjats.
L'únic recurs legal que queda a
l'Ajuntament per fer-nos cornplir
les seves disposicions és l'article 554
del Reglarnent de Circulació. Es un
argument molt discutible i de molt
poc pes. Aixel no vol dir que refu
sem d'una manera rotunda qualsevol
intent d'harmonització deis interes
sos generals de la indústria taxista...
COMENTARI
lars aconseguien aixecar-la de nivel],
la visió de les mitges era una cosa
tan insólita, reprenia tan l'espectadar
ocasional, que no permetia l'análisi de
tallat ni tan sois facilitava una idea
de conjunt satisfactoria...
En aquells ternps, no massa remota,
hom es resignava a la visió de les
mitges balancejant-se grotestament a
les cordes d'estendre roba.
L'estudi de les mitges en aquest la
mentable estat, o sigui deshumanitza
des, sois podia interessar als fabri
cants de generes de punt, que en
aquells temps tenien llur indústria en
un stat rudimentari.
La reacció que va operar-se al cap
d'una colla d'anys, reacció radical i
violenta, sense precedents en la histo
ria, com totes les veritables reacciona
politiquea i socials, va portar les fal
dilles a l'altura del genoll...
I les rnitges van mostrar-se d'una
manera tan total i desvergonyida, que
en el pecat trobaren la penitencia.
De tan visibles ningú no en feia ca
bal. El centre d'atracció, el punt neu
ralgic, era desplaçat envers altres re
gions frontereres.
Ara, amb les faldilles actuals, molt
femenines i enraonades, lliscant fine a
mig aire de la cama, és quan les mit
ges han trobat el punt doll; i per aix6
en parlo.
La manera de portar les mitges, de
fer huir les mitges, el grau de ten
sió, la color, etc«, també ajuden i són
una curiosa contribució a l'estudi de
la personalitat de la propietaria d'a
questes.
Les mitges son unes bones amigues
de les cantes femenines i quasi mai
1s comprometen, tot i que les amigues
neixen i creixen per acabar fent trai_
cions proporcionades al grau d'amis
tat.
Unicament aquelles canica tubulars
i excessives i quasi sempre fofes, que
en un moment crític, com el de pu
par a l'"autobús" o al "tram", en
fer contracció, semblen perdre par
tícules de serradures entre les malles
de les mitges de seda, els és permés
d'exterioritzar un sentiment de con
trarietat envera les seves cornpanyes.
Contrarietat dominada per la ra6 en
el moment tragic i quasi sempre noc
toro de contemplar-se aquella que n'es
posseídora, les prOpies extremitats...
CARLES SINDREU
diumenge, es reproduiren amb més
intensitat que dissabte els incidents
entre els taxistes adherits a la Con
federació i els de la "David". A
l'hora que eserivirn aquest comen
tad la situació s'ha agreujat, car els
taxis han deixat de circular, sern
bla, com a protesta pels acords go
vernatius.
Es sensible que una ciutat con'
Barcelona, que tan necessita el taxi,
es vegi privada a cada moment d'a
quest servei públic, duna utilitat
ben manifesta. No intentarem pas
criticar l'actuado deis encarregats
de controlar la indústria taxista. Es
tracta duna qüestió complexa, i per
tant molt difícil d'harmonitzar. Es
necessari, pero, que s'imposi el bon
sentit i que hom puguj arribar a del
xar resolta d'una manera definitiva
la qüestió taxista.
JOSEP CONTEL
Nota de l'Associació
David
- = *=
Ens interessa aclarir algunes in
formacions de premsa en el sentit
que el Jutjat de guardia no ha de
tingut cap deis nostres associats ni
retingut cap deis seus cotxes.
En tots els incidents d'aquests
darrers dies els inculpats són els
guardies urbana i no els ofers, abu
sivament perseguits.
Només dos cotxes varen poder
ésser capturats pels guárdies urbana,
sense passar, naturalment, pel Jut
jat de guardia. Per aquests dos aleta,
l'Associació presenti la correspo
nent denuncia, que el Jutjat de
l'Hospital proveí de seguida acor
dant la imrnediata devolució deis es
mentats vehicles. Avui ha estat pre
Novament el problema taxista sentada al senyor alcalde l'ofici ju
apassiona l'opinió barcelonina. Ahir, dicial.
la rambla
„,,aussaims
A
* * *
COLISEUNI: PRESENTA
"A L'EST DE BORNEO"
Editora: Universal.
Protagonistas: Charles 13ickford,
Rose Itiobar.t.
Interpretació: Ajustada.
Argsunent: Es tracta duna docu
mental, amb una idea emotiva in
teretaant.
•odalitat: Parlada en espanyol
per dables.
Cousentari: Aquesta pellícula té
coses sala" bailes i d'altres que con
trasten per !a seva manca de be
Casient fermanient que podía
treure-s&n un gran partit. Fotográ
ficament é algunes deficiencias im
perdonables. avui que la técnica de
les obres s'impressiona i de les ma
quetas es resol duna manera tan
parfecta. La interpretació és bona.
L'emoció en altarna rnoments ro!
! a:x !espectador, en altres és l'es
pectador el que es crea les emo
ci•ns.
Kosaltres, respectant totes les
opinions, creiern que Si resdeveni
dar del cinema pariant espanyol está
en tis "dubbing" no podreru tenir-hi
gefre confiança. Les preferim, mal
grat sotas les opin:ons, parlades en
la Bengua del país d'origen.
KURSAAL PRESENTA
-LA TAQUIMECA"
Protagonistas: Armand Bernard,
Marie Glori i Jean 'Mural
Interpretació: Excellent.
Aren/nene Basat en la nsvella de
Stonianaxy "La historia duna má
quina d'escriure-.
Produida per Natan Films.
Modalitat: Parlada i cantada en
frasees.
Comentan: Una bonica comedia,
raolt entretinguda i plena de som
rastras. Eh minora en la interpre
tarjó. Arniand Bernard i Maria Glo
ry. La música té alguns rnotius molt
boeics i plena d'humorisme. La di
reeti6 d'aquesta pellícula té quelcom
de deficient, així mateix la fotogra
fill. L'argument a mans d'un René
Clair podía ésser alguna cosa defi
nitiva, c:nematográficamente consi
o
brett de pela
AQUESTA NIT
dcrada. Així entretén el públic, perO
no és cap periecció, és una llitstirna.
* * *
FEMINA
**GRAN GALA TRA—ESTI"
Presentada per Cineas.
Interprets: Liana Haid i Ivan Pe
trovitx.
Interpretació: Exceflent.
Argumen t : Lleuge rameut v odt
vilesc, paró pie de gracia i encís.
Parlat j cantat en ale
many. Una bona selecció de música
vienesa.
Comentari: Una bonica i bella pel
líenla. Molt ben dirigida i molt ben
interpretada. L'ambient aristocrátic
i frívol escau meravellosament als
protagonistas. Les graciosas sitia
cions se succeeixen i el públic pot
gaudir d'una estona rragradabilissim
c-bar'n Sobsi i crs
cret Ivan Petrovitx. molt encartada
Liana Haid. Molt bo l'actor cómic.
ARICIA BRUN
LID°
CINEMA
AVUI
EL
DEL
Producció: SOWKINO
Director: PETROFF - BITOFF
Selecció: PROA - FILMOFONO
Distribuida per FEBRER I BLAI
la dona que subjuga 1 electritza
amb VICTOR MACLAGLEN
O
*
4I4I*K.451Y
en la més profunda, bella i emotiva de les seves
Coliseurn
SESSIO DE GALA
Es un film Paramount
nri
1L'esdevenidor d'Hollywood deiratit
l'any 1932
Hern rebut de Hollywood un grapat
d'importants i transcendentals novas.
Sabem quin és l'esdevenidor d'infinl
tat d'astres i estels; sabem que els ha
d'ocórrer a la majoria de -famosos",
i sabem tarnbé que nosaltres en el
seu lioc no podriern jure gaire tran
quils sabent que el que ha Ilanlat tals
pronerstics ha pcsat en bloc la seva
fama d'etylevinaire i que jara tot cl
que podrá parque la seva profecia es
realitzi.
Ara, com que sabem que els postres
lectors senten especial interés per sa
per coses deis artistas de cinema es
contarem el que Dareos, l'home que
preven el futur i que té una selectís
sima clientela a Hollywood, ha dit
deis grane actors respecte a l'any 193z
En general Baeeos ha pronosticat a
Hollywood el que segueix:
"Aquests any Hollywood presen
ciará un deis aseándola tnés graos que
slan vist en tetes les épociues• Aixo
ixorrerá quan serem a mitjans d'any.
Aquest aseandol atacará els norns de
dos famosos, un home i una doma i
tindrá lloc durant una d'aquestes fa
rinosas "wild parties" i portará el re.
sultat de la mort duna preeminent
figura estallar."
(Si po visqués a Hollywood prega
ria a tots els que concorren a les
"vid parties" que les suprimissin
durara aquest any.)
"Cap al mig any un foc irnponent des
truirá un deis més importants estudis
cinematográfics."
"Una série d'escándols socials din
tre del món del cinema enterboliran
el bon nom d'algunas persones famo
sas."
"Els "nou vinguts" tindran poca
feina; no canviará la línia d'acció de
la majoria de les companyies ni deis
artistas, paró sortiran alguns rivals
ignorats que seran temibles per a al
guns estels."
Aixo en l'aspecte general. Ara in
dividualment, Dareos pronostica coses
tan grans corn les que segueixen:
"Clarks Gable tindr'O un any de triomfs
per la seva carrera; li ocorreran, pa
ró, un grapat de coses estranyes, pero
no arribará a divorciar-se. Pero pas
sat l'any trenta-dos un altre amor tin
drá un gran bloc en el seu cor i en
la seva vida. La gelosia i disgustos
entre dones no enterboliran, pero, du
rant Vany actual la pau de la seva
llar."
A despit de tots els rumors que cor
ren respecte a Greta Garbo i del seu
probable allunyament de la pantalla
durant l'any 1932, els planetas diuen
que Greta continuará actuant i triorn
fant no tan sois aquests anys, sino en
anys successius. El que tambe diuen els
astres i que Dareos ha contat per gran
enveja de molts actors i actrius és
que quan aquesta primavera acabi el
contracte que ara té Greta amb la
Metro li será ofert un fantástic augt
ment de sou a fi i afecte que consen
ti quedar-se a Hollywood i accede:-
vi a la renovació del contracta cadtt
cat. Cap a finals d'any Garbo—segons
les indicacions planetáries—és retira.
rá una temporadeta de la pantalla per
reposar i treballar en l'escena teatral,
paró aixó als Estats Units.
Els astres no confesen cap amor en
la vida de Greta durant aquests anys•
Pero sembla que un aseando: amena
ga a Greta no com a resultat de cap
acció reprobable d'ella, sino a causa
de les invencions i activitats deis "tra
ficants d'aseándola". Incidentalment
Gable i Garbo poden ésser un gran
éxit com a parella, ja que des del punt
de vista de l'astrología els seus sig
nes són duna compatibilitat merave
llosa i prometen un gran éxit apare
Ilant-se (artísticament tan sois)."
Dareos din que John Gilbert no té
els astres massa prometedors per a
l'any actual. Diuen que Gilbert está al
final de la saya carrera, virtualment.
Que ell fará probablement algunos
pel4ícules més, paró cap d'elles será
suficientment gran per restabiir-lo en
el bloc gloriós que ocupava.
De Frederich Marsch diu: "Aquest
será un deis millors i mes grans ar
tistas de l'any, i aquests pronóstic se
1 rá durador per set o vuit anys rnés. iAquesta primavera li portará un éxit I formidable i infsospitat per la saya /grandiositat. La seva vida doméstica
transcorrerá faba. Durant el mig es
sofrirá un accident d'aviació, que
pot evitar si no viatja ni s'atanea a
cap aeroplá."
D'Ina Claire diu: "Professional
ment aquesta actriu continuará els
seus triomfs en els assumptes del cor.
Ina passará un any completament ro
mántic, paró de cap resultat. Passat
el 32, loa trabará un home que ac
tualment és ignorat d'ella i que no
pertany ni al cinema ni al teatre.
L'any 1933 es casaran, i per fi loa
trobará la felicitan"
"De Doug Fairbanks i Joan Craw
ford, els astres d:uen que per ara són
inseparables. El gran poder de Jaan
damtmt de Doug, el seu encís i la seva
dominant i poderosa mentalitat exer
tiran una benéfica influencia dattunt
d'ell. Algun disgust enterbolirá la seva
felicitat, peró aquesta quedará resta
blerta. Els planetas diuen que abans
de fi crany tindran un fill; precisa
ment aquesta naixença pot restablir la
kliaitas de la SPV2 llar. Professional
ment els esperen gratis éxits, aspe
cialment a Doug Fairbanks fill Ji pro
nostiquen el millor any de la seva caz--
rera.-
Als pares de Doug Faibanks (ju
nior), Doug i Mary Pickford, Da
reos diu: --Les mentides de la gent
enterboliran una mica la seva felici
tat. EJis, pero, continuaran sernpre
junta, pero aquella passió amorosa tan
juvenil que els unía slaurá dissipat.
Algrms perills personals els amenacen.
Doug tindrá una greu Pulmonía, paró
en sortirá feligment. Sembla, peró, que
no deixaran de treballar; ara, que els
astres diuen que Doug es dedicará
prefere_ntment a escriure i que produi
rá treballs fitie obtindran gran exit.
Els astres no prediuen res respecte a
les futures intencions professionals de
Doug".
Charles Chapin—Charlot—, segons
Dareos, es tomará a casar aquest any.
lío fara amh una dona precminent
estrangera probablement, si els signes
astronesmics no estan equivocats. (Per
primera vegada Dareos admet un pos
sible error en les sayas prediccions.)
Eh l tornará als Estats Units, parú des
prés viurá definitivament ion d'Amé
rica. Charlot, com Fairhanks, es de
dicará a la literatura i fará interes
sants treballs literaris. El matrimoni
de Charlot tindrá bloc probablement
durant les darreries de l'any present,
encara que podria també ocórrer a
primen de Vany 1931
Jimmy Durante: "Aquest nou i fa
tuos actor en el cinema sernbla que
ocupará en l'art cinematográfic al
guns deis llocs d'artista que ocupa
Charlot. Aixo no °correrá precisament
aquest any, sino en anys successius.
Aquest any la pujada de Durante será
fenomenal."
Marion Davies: "A Marion se li
presenta un any dificilíssim. Malal
tics i un gran fatalisme s'interposaran
en el carní de la seva vida. Professio
nalment continuará triomfant."
Lupe Vélez, segons Dareos, no can
viará. Aquest any será per ella tan
pie d'hist6ries amorosas com sempre.
Anunciará alguns compromisos risa
trimonials, paró no es casará.
"Gary Cooper té professionalment
els astres a favor d'el Es molt pro
bable que a fi d'any es casi amb una
floja de l'alta societat que actualment.
no concia."
"Clara Bow trobará la felicitat do
méstica en el seu matrimoni actual.
AVUI, DILLUNS: UN ESDEVENIMENT AL
KURSAAL
,
- ,
Senibia que de mement no Jai ha por
que cap inOs escOndol enterboleix:la
seta vida i que triomfará com abarra
en el cinema."
-Roscoe Arbunkle debutará COUI
actor, pero no obtinclrá grans éxits
amb la seva tornada a la pantalla.
Rotcce per fi triomfará com a direc
tor. Durant aquest any es casará amb
Adebe McPhail i seran moit !aliaos."
"rany 1932—diu Dareos —será per
Pola Negri rally més grandiós de la
saya vida. Imencions i mentidc.s vol
dran enterbolir" la seva actual gloria,
acró no podran treure-li el triomf.
PPola slaurá espiritualitzat molt i el
seu únic amor será la se‘a carrera."
Gloria Swanson ha trobat nova-ment
"la casa de l'amor"- Segons Da
reas, Gloria ha nascut per lamer, pe
lo els astros diuen que és massa gran
artista per transformar-se en "esposa"
tan sois. Professionalment Glória fati
moltes pellícules botniques, pero no
Jara, cap gran iiImp. Tornará al tea
tre, on obtindrá grans ?aus.
"Ruth Chatterten diuen que ha fet
un disbarat en indisposar-se amb Pa
ramount, paró que de tota manera
l'art de Rtith és prou magnífic per
triomfar d'una o altra manera i reco
ilir nous Borers. Des del punt de vista
doméstic els astros no prometen cap
cansa. Será felia amb Ralph Forbes,
al qual els astres pronostiquen una
oportunitat per obtenir un gran éxit
en el cinema. A fi d'any Ruth deixa
rá el cinema per al teatre i adquiri
rá una malaltia nerviosa de la qual
guarirá."
Norma Shearer continuará irle en
la sera vida matrimonial; estará molt
malalta a conseqüencia d'un part, i
continuará triomfant en el cinema.
Viatjará molt aquest any i tindrá una
gran pérdua d'interessos en una aspe
culació comercial."
A Nancy Carrol, Dareos Ii prediu
un any duríssim, pero ella será infi
nitament prudent tant en els seas as
surriptes professionals com en els del
seu cor. Els astres prediuen una serie
de processos difícils per la seva llar
i el seu treball. L'estiu es presenta
particularment negra per a Nancy; el
seu treball artístic ji reclamará sota
la seva atenció, cosa qne representa
un perill per a la seva felicitat con
jugal.
"Connie Bennett trobará aquest any
la máxima felicitat en el seu matri
moni• Durant Connie estará
;AA
LA FRUTA
AMAIRCA
Película ilen§oldicYnnvez
JUAN DE LANDA, VIRGINIA FABREGAS,
MARIA LUZ CALLEJO, RAMON PENA
i JACK COSTELLO, en
Un formidable esforl de la producció en espanyol
Presentació personal de JUAN DE LANDA
6'8 tarda i 10'58 nit
...#44+4•~4~•4.944+•~~~
11
greument malalta i necessitará duna
perillosíssima operació. Després, pero,
passat l'any actual Connie deixará el
cinema i es transformará en una de
les estels Inés famosos del món tea
tral."
Cieorges Bancrof : Els astres pro
meten la continuado deis seis éxits
i de la sana felicitat matrimonial. Paró
en canvi li pronostiquen un greu ac
cident d'aviació pels 'Ilesos de setem
bre i octubre."
"Bebé Daniels estará greument ma
lalta aquesta primavera, tant, que no
podrá tornar a la pantalla fins a dar
redes d'any o a primers de l'any 1933.
El futur artístic i dornéstic de Bebe
és tranquil i felia."
"Betty Compson trobará una mera
vellosa realització amorosa i es casa
rá d'una manera rápida. I será tan
feliç que mai no li doldrá haver-ho
jet. Ell no pertanyerá al cinema i ac
tualment ells es coneixen i ho igno
ren.
"David Manners no arribará a l'es
tel4at fins a les darreries de Fans,.
Obtindrá probablement un canvi de
contracta beneficios per ell."
"Charles Farrell, professionalment
quedará definitivament separat de Ja
net Gaynor• Continuará els seus éxits
d'actor i será falla amb la seva mu
ller. No tindran cap non durant aquest
any."
"Janet Gaynor—diu Dareos—tindrá
alguns disgustos familiars, i estará
molt malalta. Segurarnent no tornará
a la pantalla després de la seva ma
laltia.
"June Collier i Stuart Ervin conti
nuaran felilos en el seu matrimoni i
tindran un fillet l'any 1933."
"William Powell i Carole Lombard
seran feliaos durant aquest any: la
comprensió i l'amor senil mutis. Pe
ro l'any proper els portará alguns
disgustos, per la qual cosa ells han
d'estar prudentíssims per tal d'evitar
los. Durant l'anq actual viatjaran
molt."
Ja ho saben, lectors. Seria molt
curiós que tenint en compte tot el
que din Dareos guardéssim aquestes
prediccions i les anéssim cotejant amb
les novas que aniran venint de Holly
wood respecte a la vida i miracles deis
actors de cinema, i si n'erra alguna
será cosa d'escriure a aquest modero
astrOleg-endevinaires i fer-li-ho saber.
P. VENTPRA I VIRGILI
Fantaslo
és el local que oferirá al públic el
programa d'exciusives ALMIRA
La
dama
atrevida
totalment parlaría en ospanyol
Interpretació de LUANA ALCA
SIZ, RAMON PEREDA, GUTY
CARDENAS
toda
comedia deportiva d'interessants
situacions
Intepretació de JOE BROWN,
BERNICE CLAIRE, LAURA
LEE
Dues magnifiques produccions de
FIRST NATIONAL
Avui i cada dia, al
Fantash)
Atiffilakiem"
3.a setmana
DE PROJECCIO
al
Saló Catalunya
del film parlat en
aspan yol
El Código
Penal
Un film parlat en espanyol, que
interessa i emociona co:n Pece,
Interpretat per
MARIA ALBA, BARRY NORTON
I CARLES ViLLARIAS
Producció COLUMB:A PICTURES,
d'r,tribuTia pelo
ARTISTES ASZIOCIATS
11111~-~
18 de gener de 1932
Parlen" ne
Que Max Fleischer, el farnós rea
litzador de les pAllícules de dibujaos
americanas, ha dit que per cada un
deis seus films ocupa més de su)
dibuixants, i que en el transcurs de
dos mesos al seu taller es fan nos
15.000 dibuixos, dels quals tan sois
en serveixen la meitat.
Que un realitzador americá, Syd
ney Buster Brown, ha anat la
U. R. S. S., 0 13 hi dirigirá una pel
lícula basada en el pla quinquenal.
Aquesta producció es presencará
Nova York taa bon punt sigui aca
bada.
Que el Govetn italiá ha an inciat
que s'obrirá una Academia Nacional
de Film a Rama, que estará aiada
a la Santa Cocilia Academia de la
Música. El prcmotor d'agua na idea,
Anton Giulio Braglia, ha dit que
per als ps:rners cursos té ja asse
gurada l'assstencia d'uns 400 estu
diants.
D'Angiaterra (lisien que durant la
representado al Carlton Theatre, de
Londres, de la pellícula "Fice stars
final", el protagonista Edward G.
P_obinson, que era present, va ésser
entusiásticament i calorosarnent acla
mat.
Que G. W. Pabst abans de mar
xar vers Hoggar, on realitzará, la
nova versió de "La Atlántida", de
Pierre Benctx, ha renunciat del sea
cárrec de president de PAssociació
dds realitzadors i artistas.
Que a Berlín el realitzador Louis
Verneuil está donant els darrers tocs
als preparatius per comal-llar tot se
gun a realitzar "Pour avoir Adrien.
ne•'.
Que "Diamond" és la propera
pellícula que Paramount prepara a Hollywood parqué interpreti Geor.
ges Bancroft. L'argument está basat
en la vida i aventures del fam6s
contrabandista recentment assassinat
que portava aquest nom.
Que Paramount té un altre actor
nou. Es din Richard Spiro i traba
liará amb Claudette olbert i Gary
I Cooper en la pellícula ''Sa Fein
me".
Que la propera pellicula de Do
lors del Río es titulará "L'ocell del
Paradís" i que el seu director será King Vidor.
Que Mary Astor ha signat recent
ment un nou i avantatjós contracte
amb la Radio Pictures.
Que onrad Veidt, que tan poc va poder huir-se a Hollysvood i que
actualment está treballant a Alema
nya, será el protagonista duna nova
pellícula que es titulará "Raspu
tín",
Que en vista que les pellícules
ara no donen gaire, Dita Parlo i
Josep Schildkraut han decidit dedi
car-se al teatre i que debutarais a l'Sschubert Theater, de Newark,
amb l'obra "Gallery Gods.
Que de Suissa es queixen els em
presaris peque diuen que els mu nicipis de Bale Lausanne Geneve i
Zuric han augmentat sensiblement
els impostos damunt deis locals
d'exhibició cinematográficá.'
*
Que de París ens diuen que Jeans nette MacDonald cantará aquesta
temporada al teatre Gaité-Lyrique i
que el sou que cobrará aquesta gen
til actriu será de 2o.000 francs per
representació.
Que Paramount (Joinville) ha
contractat Víctor Francas i Cons
tant Remy, que treballaran aqueets
anys per aquesta marca.
Que Yvonne Vallée reunit
amb Maurice Chevalier a Holly
wood.
Que a Egipte s'ha fundat una no
vSapheinditForialmc"iniemedaittoagráráftiacal so"iNs ashiaals
parlades en alarb. La prime
ra pellícula que editará aquesta Aa
soeació tindrá per interprets Ahmed Allam, Mohamed Addalla i Fanna.
Htssein.
Que la gentilíssima i mai prou ad.
mirada Norma Shearer será la pro
tagonita de la producció Metro Gold.
wyn "Smiling Through".
Que a Holanda es comencen a
queixar des les intemperáncies de la
censura. Entre moltes altres produc
cions han prohibit tarnbé "Blushing
Bridas" i la pellícula austríaca "Ge
neral Babka".
Que "Le Sang du Poeta", pelí
cula surealista que ha realitzát
M. Arnaud, d'una gran bellesa d'i
matges. Tot aquest fili és literari,
18 de gener de 1932
REBAIXES
ABRICS CONFECCIONATS
Abric reclam de 75 Ptes.
a 40 Ptes..
Abric xeviot de 90 Ptes.
a 75 Ptes.
Abric extra de 125 Ptes.
a 100 Ptes.
Abric Austrália de 150 Ptes.
a 125 Ptes.
F. lehils Mal
7, PLAÇA UNIVERSITAT, 7
duna bellesa feta d'enigrnes, de
símbols i d'escenes macabres. Ditien
els crítics, sense por que els "intel
lectuals francesos" els contradigan,
que és una de les pellícules més
avorrides que s'han vist d'aquesta
mena.
Que durant el primer semestre de
1931 Alemanya tanca 48 cinemes
el nombre d'espectadors ha dismi
nuit de dos milions, si es compara
l'estadística d'aquest primer semes
tre amb la de l'any anterior.
Que "Ronny", la pellícula que ha
interpretat Kate de Nagy, la gentil
atista hongaresa, és una bonica i
complicada producció plena d'encís
i de joventut.
Que a França ha obtingut gran
éxit -Kriss", pellícula interpretada
pels indigenes de la illa de Bali i que
conté nombroses i interessantíssi
mes belleses.
Que la famosa i xamosa Brigitte
Helm está tramitant el seu divorci.
TIVOLI
- UNA
PELÍCULA
DE FRITZ LANG
Primera producció sonora
del mágic creador de
Metrópolis
Els Nibelungs
Spíone, etc. etc.
1
El film de la intriga
desconcertant
EL PUBLIC CONFIRMA
cada cija que
11/5trítUCiOn
éS el film mes fi, alegre 1 allizis
hurroorístic d'aquesta tem
porada
Reis exiliats! !Enyorament de
sumptuositats de la cort i d'adula
cimas palatines. Nostalgia. Evocació
amarga deis bells temps d'absolutis
me i autoritat despótica.
Desfilada de monarques caiguts
que ens apareix avui com una lenta i
esfumada processó d'ombres. Des de
l'orgullos Napoleó, águila presonera
que es consumia en mig deis rocarns
de Santa Elena, fins a l'ex-Alfons
XIII, veiem a través deis cristalls
claríssims de la democracia actual una
quantitat de "tipus" que tenen totes
les aparences de fantasmes.
Ah! Els pobrissons reja exiliats.
(Que no s'enterneiHe per& els nos
L'ex-kaiser Guinern II
tres lectors). No pateixen gana, ni
sed, ni privacions, ni faeig,a, ni fred.
Viuen rodejats del millor confort.
Són tics. Malgrat de les presses de
la fugida no s'oblidaren — !pobris
sons ! — d'emportar-se'n Ilurs fortu
nes.
Anea mirant la curiosa revista d'a
quests reis exiliats que viuen del pas
sat i potser de somnis que dibuixen
un futur irrealitzable. Tirem la cor
tina i admireu el primer personatge de
la revista :
GUILLEM II A DOORN
Boig o déspota, "liorna" o somnia
dor de grandeses, patriota allucinat o
san,guinari, Guillem II, ex-emperador
d'Alernanya, fou, indiscutiblement, un
realitzador d'ambicions •mmenses, itna
ginatiu, partidari entusiasta de la su
pressió de fronteres per engrandir
Germanía, i l'home que necessitava
resforl continuat de la seva ambició
i del seu orgull per a viure. S'ha re
signat d'una manera gairebé monacal
a la vida monótona del seu exili
de Doorn a Holanda.
En, el vanitos estúpid deis vestits
teatrals, ara no deixa mai el seu sen
zill vestit de pagés; en, l'exhibicionis
ta de les grans paredes, deis cops po
lítics, de les apoteosis publiques, no
fuig, no pot fugir, d'un silencios exi
li; eh. el sache, l'oresullós de la for
ga, el dominador de la terra, el Pana
civil de la gent, el pilot de tants mi
limes d'homes, amb capricis i cacen
tricitats neronianes, fulgors de Salo
mó, franqueses i histerismes d'estre
lla de cinema, avui, gairebé oblidat,
en un petit -castell perdut en rnig d'u
na petita provincia d'un petit país,
completarnent isolat, i fent-se el mut
i el sord a totes les coses que passen
pel mora rodejat d'uns quants servi
dors que encara veuen en la seva per
sona el Kaiser d'abans.
Ell, que havia estat l'home més fo
tografiat del món (un periodista cé
lebre amb una paciencia benedictina,
Mr. Asteneloon, va cornptar 9.347 re
trats diferents des del joro de la se
va coronació fins al de la fugida d'A
lemanya). mentre ha durat el seta exi
li. és a dir, dintre l'espai deis última
dotze anys, no ha estat fotografiat
mes de tres vegades. D'aquests tres
retrats, dos foren sense el seu con
sentiment. L'altre fou voluntari. Ex
plicaren com va ésser.
5
1-14NE
"14N 'Vil/Ovni,
Die deutsche Kolonie wird Gelegenheit baben in diesern
interesanten Film Deutschsprechen und singen zu hoeren
la
Lis "pobrets" reis a l'exili...
La fi de les monarquies. -- De Guillem II a Alfons XIII de Borbó. Les
grans fortunes deis ex-monarques. Llops amb llops no es mosseguen
La prima l'obtingué un repórter ho
landés, el qual es va enfilar damunt
un carro carregat de Palla, i que va
fer parar el carreter al costat de la
paret del pati del castell, on es pas
sejava cada día l'ex-Kaiser. Va ta
par-se. provea de la máquina, amb,
palla, quedant invisible, i, d'aquesta
manera, va obtenir un Guillem mes
que autentic.
En veure's reproduit a tots els dia
ris i revistes mundials, d'aquella ma
nera. és a dir, amb els cabells blancs
i la barba molt crescuda ihsense afai
tar, Guillem II va sentir reviure en
el fons més íntim de la seva ánima
l'orgullos Iluminan i va tenir un atac
de rabia que l'hi va durar tres dies.
Un antic criat sets, el qual va publi
car les seves "Memóries" plenes de
confidencies i inconfidencies. deseriu
L'ex-tsar de Bulgaria
així el quadro: "L'ex-emperador, amb
la cara congestionada i donant cops
de puny- sobre la taula, va cridar, foll
d'imaginado: "!Vull que aquest re
porter sigui fet presoner de seguida!
; Que me'l portin aquí immediata
ment! !Telefonea de seguida a la
policia ! ! Dialice que jo ho mano!"
Várem haver de posar-nos tots al
seu costat i fer-li entendre que ja no
manava, que no era ningu, i que per
la seva mateixa tranquillitat valia
més que no digués res a la policia".
ANECDOTA DE GUILLE-Al II
"L'emperador va sortir d'Alema
ny-a sense cap bagatge, j amb la sola
roba que portara (lamine Els seus
anales íntims Ii anaren enviant la
roba. Encara ha de donar les grácies
per tot aixó, i pagar-ho. Durant qua--
tre des va portar el mateix vestit i
la mateixa roba interior sense treure
se-la ni un sol nomen. Amb aquest
neatiu es va estar els quatre dies sen
se afaitar-se, cosa que abans feia dues
vegades cada dia. El axial dia es
decidí a canviar-se la roba j a afai
tar-se. Va anar en persona a una bo
tiga del poblet miserable on érem, i
va comprar-se un vestit i roba inte
rior, tan barata i de tan mal gust,
4ue jo, que era el seu criat, no l'hauria
pas portada. No va voler que el bar
ber del poble l'afaités, i va comprar
una "Gilette" falsificada, i el vaig
afaitar jo.
Al seu palau de Berlín va arribar
a reunir cent-vuitanta vestits dife
rents, del civil solament. Els vestits
militars, dos anys abans de la fugida,
eren vuitanta-nou. L'emperador no
.portava /mi la mateixa camisa dues
vegades, i se les canviava di-verses ve
gades al dia. Li agradaven de colors
molt vius. i de seda natural. Diuen
que un deis seus secretaris, el comte
D... de I... se n'aprofitava i guanya
va atoas diners venent-les. Com a
cástig, per tanta ostentado ara a
1 Doorn nornés té sis vestits. El mes
non ja fa tres anys que el té. La roba
blanca, que ocupava a Berlín tres o
quatre arrnaris, ara cap dintre d'un
calaba"
Aquest infidel servidor deu dir la
veritat ; perú Guillem II no necessita
pas• fer economies. Els dominis i pro
pietats que té a Alemanya, malgrat
de la República, tenen un valor de
25.000.000 de Piares esterlines. A mes.
la República. com a inclennitzaciO,
li va pagar 75.000,000 de lliures. Quina
va abdicar tenia un capital personal
de zoma:toco de lijares collocades en
diferents Bailes. Els seu1 infectes
arnics íntima varen reunir tot el que
varen peder d'objectes que li perta
nyien, i varen omplir quatre tretas es
pecials de quaranta vagons cada un.
La vida que ara porta no pot pas
ésser més senzilla. Les .seves úniques
distraccions consisteixen a tallar lic
nya al matí (talla tota la necessária
per a rús del seu castell) i. a la tar
da. jugar als escacs amb la seva fa
milia. Llegeix poc — no ha estat niai
aficionat a la lectura. — ! sempre no
vel-les sense cap interés general, sobre
tots les sexuals, ! és capaç de passar
se tota una nit llegint per acabar un
volum de Rocambole. Está al corrent
de totes les obres socials (els seue
amics les hi expliquen). Es passeja
rambla 9
molt. Viu atan cinc amics íntirni
llurs famílies respectives, entre elles
hi ha la del nebot del príncep Bulow.
Els criats es componen de deu ho
mes i cinc dones. La seva dona té
dues senyores de companyia i 'tres
criats.
Un detall d'importancia. En la ple
na epoca de la gloria, rebia diaria
ment de cinc a sis mil missives. Ell
contestava — fent un sorteig — a
cent o dues-centes. N'escrivia
mateix quatre o cinc cada dia. En l'e
xili en rep unes (-ataranta cada dia,
en canvi. ell n'envia de cent a cent
aguanta. Es ell ara el que té fretura
e:s ee
L'ex-kronterintz
,de comunicar amb el món, ara que
el món ja no s'interessa per ell...
El "TSAR"
FERRAN DE BULGARIA
El tsar Ferran de Bulgaria volia
arribar a ésser igual que Guillem II,
dl que no havia estat mai intelligent
i que dirigía un país com... Bulgaria!
Seguint les petjades del Kaiser va
prendre el sea partit a la Gran Guer
ra, i perdé tot el que tenía, havent
d'abdicar en el seu fill Boris, l'actual
reí, que — sembla — val una mique
ta més que el seu pare...
Al començament del seu exili es
va establir en un hotel de Montreva.
a Suíssa. En entrar-hi ja es va enra
biar perqué no va causar l'expectació
que ell volia. Va passar dos anys ab
solutament oblidat fins que am día
hagué d'abandonar l'hotel i el país.
El motiu és el següent: Un americá
va demanar que el presentessit a l'ex
tsar. El director de l'hotel, després
d'haver cobrat trenta dedars---aquest
era el preu convingut entre ell i l'ex
tsar — es va posar d'acord. L'ende
ma va ésser presentat a Ferran. El
ianqui ja va començar oferilt-li una
cigarreta, cosa que sembla qua és una
falta inmensa de respecte. En Ferran
ja es va enfadar. Llavors el ianqui
li va proposar de signar un contrae
te arrib una gran casa de peilicules
d'Hollywood per a fer papers cómics,
puix que sembla que tenia una cara
que feia molta grácia.
Un any i mig es va amagar tan ben
amagat que ni eh s seus íntims més ín
tims sabien on era. Els uns deien que
es preparava per conquistar altra ve
eada el tron del seu país. Altres que
s'havia suieidat. Els diaris deien que
havia fug,it arnb una estrella de mu
sic-hall espanyola, a París.
Res és més fora de raó. El que va
passar és que va voler viure la vida
deis altres mortals que no hem estat
reis. De Montreux, aná a- un poblet
de la frontera suissa. Es va afaitar
les patilles — que les portava tan
Ilargues que semblava mi ex-libris, —
va treure un passaport amb un nom
fals, i va marxar cap a Londres. Va
llegar una caseta prop d'Hyde Park,
a Kensigton, i va cornençar a fruir de
la vida d'un gran capital, bo i fent
veure que era un comerciant retirat
deis negocis i enriquit.
Quan tothom es pensava que era
room fins el seu fill 'Boris, va apa
rlixer altre cop a Sifissa, a Mon
treux, al mateix hotel d'abatas. Aquest
és l'Une episodi important de la seva
vida d'exiliat.
La seva renda anual és de 800.000
frailes i seis despén tots. Els escán
dols continus amb els seus creditors
sou deis que formen epoca.
'Darrerament, fent el pobre i volent
seguir fina en aixó a Guillen] II,
va demanar al Pariament de Bulga
ria una pensió anual de 500,000 francs.
Els socialistes i els comunistes s'hi
varen oposar.
Malgrat de tot, viu amb un gran
luxe, i fa cada ans- viatges a El Cai
ro i a Juxor, on sembla que té pian
tacions de coto. Fa mis quants ames
va anar al Brasil, i en passar per
Vigo, l'Ajuntament va oferir un
banquet. Nosaltres el varem poder
veure grácies a- la bona amistat que
ens aneja amb Josep Maria Romang
de Salazar, i ens va sernblar un bur
gesás com una casa.
Dos amors ha tingut durant el seu
l'amor . duna "vedette" d'ope
reta alemanya — Clara Murdeu —
i una preciosa concedo de papallones.
que Ii costa una fortuna, i que,
segons (-teten, és una de les mes im
portants del món.
MIQUEL UTRILLO JR.
Mes Impresslons sobre Rüssia
Com que els amics de LARAMBLA
van convertir fa dues setmanes les res
postes isolades a unes preguntes sobre
Rússia en. un article, mancat per tant
d'unitat, no tinc altre remei que ter
aquesta segona part en la mateixa
forma, o sia anal) una serie de pará
grafs independents que responguin ca
da un a una qüestió concreta, els punta
no tractats en el primer article.
***
L'esforç cultural rus és impressio
nant. Els qui per haver viscut aquests
problemes sabem les dificultats que
presenta, poden mesurar i valorar la
intensitat de l'esforç. Donen ja l'en
seny-ament primari, naturalment obli
gatori, a tota la. població escolar. Per
a assolireho — donada la gravetat del
problema de la construcció, i per a
treure ple rendiment deis edificis —
la majoria de les escoles treballen amb
dos torns d'alumnes, un al matí i un
altre a la tarda. Les escoles són ge
rteralment espaioses, dares, higilni
ques, pero senzilles; tal com deu és
ser nacionalment una escota. La labor
pedagógica ro sembla gaire perfecta;
mes bona voluntat que maduresa. Aixó
es fácil de comprendre i es justifica
rer la dificultat de preparar un voluta]
tan consideeable de non personal docent.
Gairebé tots els mestres són joves,
molts d'ells adoleseents. En conjunt re
flecteix la improvisació; hi ha encara
força cosa barroera que ha d'anar-se
polint i perfeccionan, peró tanmateix
en ressurt una impressió inequívoca
d'optimisme i de millorament.
***
Característica sobressortint de l'en
senyament a la Unió Soviética és la
seva orientació envers les coses con
cretes i les aplicacions de la técnica.
Ja en les escotes primáries els deures
de redacció i d'estudi són fets a base
de temes sobre la producció, explica
cions referents a l'agricultura o la in
dustria, comentaris sobre estadísti
ques... I tot seguit que l'ensenyament
avance, des del grau secundan, el cai
re técnic s'intensifica i es fa predo
minant. El mot d'ordre rus en aquest
camp és la politecnització de rensenya
ment. En les carreres técniques, els
alumnes alternen, per grups de dies,
rassistencia a les classes amb el treball
en una fábrica.
Per dur endavant el seu esforç in
dustrial, Rússia manca de técnics, i
s'aplica afanyosament a formar-los.
Es ciar que també en aquest aspecte
s'observen vaci•lacions i es constaten
fallides; aixel és inevitable, donada
l'amplitud de l'experiencia, peró per
altra banda, és segur que tot aquest
trehall. aquesta difusió de cultura ge
neral i técnica a grasas masses, ha
de donar forçosament el seu {ruja
***
El defecto pitjor, í molt greu al
meas entendre, de l'esforç cultural rus,
és el seu unilaterisme ideológic. Si en
tots els actes i manifestacions més di
verses de la vida conectiva es porta
la propaganda de les doctrines oficials
comunistes a extrems exagerats, no pot
sorpren•re que s'hagi portat també a
l'escola en una forma abusiva. Fa mol
ta pena a tot home d'esperit lijare i
que conegui el valor de la crítica,
el veure cona es dona a la infantesa
i la joventut russa una sola menja
ideológica, una doctrina imposada amb
la ceguera d'un dogma, que no permet
ni la més heretgia. Aquest em
inotllament forçat de la intelligencia
plástica i oberta deis nens a un patró
uniforme i oficial, no es pot conside
rar més que com tina regressió en el
camp de la cultura. Es un exemple
que colpeix dolorosament, i que hau
rien de meditar tots aquells que tin
guiri cura de la direcció de rensenya
ment d'un poble. fentelos vetare els pe
rills de deixar-se portar rnai en coses
de cultura pel xcvinisme ultrancer o la
passió partidista. Quan vliem aquesta
pressió de l'Estat sobre rindividu per
junyirIo a un nou dogma espiritual, no
epodíern irenys de saludar a ravançada,
amb enlodó cordial, els futurs hetero
doxos de la Rússia de demá.
* * *
Parallel a l'esforç en la cultura és
el que es realitza en el canal) de la
producció. Son les dates principals di
rectives de l'esforç rus. Tothom avui
ha sentit parlar del pla quinquennai,
peró molt sovint no se sap exactament
el que representa i l'estat en que es
troba la se-va execució. Ara el pla
quinquennal, horn vol posar en obra les
noves instaracions productores que
basteix la ieiciativa particular en els
altres pasos que no tenen, com la Unió
Soviética, recononlia dirigida. I repre
senta també un esforç considerable per
a recuperar el temps perdut, per a con
vertir Rússia esa, país industrial,
que es basti eh l ma teix en tots els cai
res de la producció. Cal din en rnig
dé tantes noticies contradictóries i
apassionades, que réxit del pla quin
quennal no solarnent és assegurat ja
des d'ara, sino també que en con
junt i globalment els resultats obtin
guts ultrapassaran les previsions fetes.
Peró cal afegir tarnbé que rexectició
del pla quinqeennal no ronstitueix cap
miracle, que no hagin realitzat, potser
amb mes dfaspror i de dificultats,
molts altres palsos. Si hom compara
des d'un punt de vista general resforç
de la Rússia d'ami amb el de l'Eu
ropa occidental derant la scgona nací
tat del vuit•cents, en clesenvolupar-se
l'industrialisme, és aquest el que sera
bla més heroic i rnés difícil. En rea
litat, Rússia no fa altra cosa que apli
car coneixements, recursos i técnica
que li vénen del món que tan aspra
ment critica. I quan en veure les for
midables obres hidráuliques, les gratis
fabriques noves, hom sent una forte
sorpresa i una gran admirado, des
prés no pot deixar de considerar que
en realitat ésa el que correspon a una
nació tan vasta com és la Unió So
viética, i que obres i fabriques aún del
volum degut porqué resultin a escala
proporcionada de la magnitud de la
seva població i del seu territori. Res
no ho dmostra tant com les propor
dosis petites, i en molts casos redul
dissimes, en que augmentará el con
sum per habitant en la majoria deis
productes, en acabar, no el primer, sinó
el segon pla quinquennal.
***
No es pot negar que l'economia pla
nificada, sobretot quan s'enquadra en
les vastes proporcions que pot assolir
a la Unió Soviética, té un aire de
grandesa, fácil a l'exaltació épica tan
grata als cornunistes. A tot el rnón,
la racionalització és materia que está
a l'ordre del día.
Fer que la producció es mogui dins
el marc d'un pla racional i que s'oh
tingui el máximum de rendirnent del
treball que s'lli esmerça, és una aspi
rado lógica i justa. Es compren, per
tant, l'interés de l'experiencia russa.
En jutjar els resultats obtinguts, cal
tenir en compte que a Rússia les pos
sibilitats de racionalització de recono
tuja vénen facilitades per la seva exe
tensió i riquesa de recursos, per la
massa de poblad() que representa un
mercat vastíssim que permet especia
litzar en alt grau la producció, i tam
bé pel fet que gairebé tot era per fer,
sense haver-hi una indústria ja exis
tent, installacions i fabriques antigues,
que sempre dificulten o almenys con
dicionen la realització d'un conjunt ra
cional de producció planificada.
***
Sorprén, indubtablement, donada la
generalització de la crisi mundial,
constatar que Rússia no la sent. Les
fabriques, que no poden satisfer encara
les necessitats del mercan treballen dos
o tres torns, el treball no manca, i,
per tant, no es pateix el flagell de
l'atar forçós. Cal escatir serenament
la causa d'aquest fet per no caure en
confussions o inexactituds molt sovint
exposades a la lleugera, i no atribuir
al régim el que és fruit de les condi
dosis econónsiques de Rússia en aquest
moment. Es troba ara la Unió Sovie
tica en una situació comparable, per
exemple, a la de Nord-América a dar
reries del segle passat i començaments
La glória del
president
Aigua de R. oea11aura LLIaTIdAeSuI m()ResICArica(MAdeLl DmEón.PED—RA), SBi RpOaNtiQuUdIT'AISLBPUAMRIENNUQRUIAI-, A .
MAT()SES, NEFRITIS arIONICA, sis guariren radicalment amb 1gU
11.1"111111111~~~1101111.111. :DIPOSITAR1 :GENERALS: FORTUNY, S. Carrer Hospital, 32, i Salmeron, 133
de l'actual, eta qu; conegué un perioec
de prosperitat ininterrompuda. Es un.:
nació que ferina una gran unitat ece
nómica, que va industrialitzant-se•i c/11
té un vast neercat de necessitats crei
xents, que assegura el. consum de toa -
els productes fabricats, • així cotas'
treball necessari per a produir-lo
Abatas de la guerra europea, Rússi
havia ja iniciat aquest procés, i des,
prés de la. gran commoció que acauS`•
la tendencia de tots els paisos a basas
tarse ells rnateixos, fatalment, for
çosament, Rússia havia de passar un
peno-de de relativa prosperitat i sense
crisi. No és, dones, qüestió de regirle,
sitió la resultant de condicions econ521
migues, el fet que Rússia, amb un gran •
mercat consumidor i una gran massa
de població que va elevant el leu
ven de vida, no conegui actualment la
crisi que sofreixen les nacicns de po-,
blació mes escassa i de forta satura
ció industrial.
***
Es de preveure que la intensificació
del rendiment agrícola, l'activitat caelat
col) major de la indústria, en fi, el'
progrés económic general, elevin el ni
vell mitjá de vida :le la població. E pro
blema de denla, problema de gran
transcendencia per a la humanitat, ?es
el saber quines seran les conseqüencies
socials que resultaran de la convergen
cia d'un major benestar i duna major
cultura. Amb totes les reserves d'er
ror que sempre conté una opinió per
sonal, cree que aleshores tornaran a
ocupar el seu lloc a la societat russa.
alló que ells ara anomenen despecti
vament els sentiments petit-burgesos,
molts deis quals no són mes que hu
mans; els han sentit els homes abans,
els senten ella mateixos ara, malgrat ,
que no ho vulguin confessar, i els sena
'
tiran temps a venir. Aleshores la so
cietat russa, enriquida per moltes co
ses que amb ci seu esforç haurá fixat
definitivament en el progrés social de
la humanitat, perdrá el seu aspecte
actual en aló que té d'adust, de mano
ton, de trist, i s'enriolará amb totes les
belleses i alegries del visite sa i honest.,
que harmonitzi la llibertat de resperie
de cadascú, amb el sentit de servei
solidaeitat social. I aquesta expressi(a,
més amable de la vida valoritzará el..
fons de densa humanitat de l'anime
russa, aquesta cordialitat que fa que_
hotel torni d'aquell país gens convelido
del regim i decidit a assenyalar-ne e'
que cregui mereixedor de crítica, pea',
enserias -;n bou i sincer amic d Rússie.
Rússia.
CARLES PI SUNYER
,:noPt;
Francesc Maci??, el President de Catalunya, ha-tingut
aquests dies ns goig gin-, que li pot ésser minsa compensació
de les trifulgues de ja investidura. L'assemblea de dissabtc,
cwrefermar-li per aclamació un vot de confiança unánime.,
situa de bell nou la sera 'figura venerable i simbálica al
primer pla que ji escau.
No pas que el President hctgués perdut — no fóra
possible— aquella gran valor que té per a tots després de
la gesta. Per() tal regada les disputes apassiancules del,
homes havien, entelat ana mica —sense minva-r-Ja —la
resplendor•de la seva gloria. Passat -el torb, apaivagades les
polentiques iracundes o malicioses, aquella ntinsa figura
nervuda del Presiclent apareix altre: cop neta COM abans,
cont • abans 'té al'darrera les voluntats i els braços i els
cervells de tots elá patriotes.
De fet el President ha esdevingut, malgrat tot, una
miqueta més President cada ella: Jet ningú no t din, con?
abans, "A.vi", si no és en la llar presidida pel seu retrat.
Ha passat la rauxa de les abraçades, deis cops a l'esquena,
de la familiaritat que Maciá prodigava anib sontriares.
(Potser de tan haver-se prodigat els hontes propeneliett a
embolicar-lo entre llurs baralles.),Tothom sent i sap que ell
ens presideix, i l'oblida, cont s'oblida una amor quotidiana
per() fecunda i vitalíssima. Tothom el tracta con?, a Presiclent,
com a tal el conceptua.
Ara que la crítica ens ha depurat, enfortit, retorna l
President de tot un poble amb 1.'integre . valor ele símbol
nacional, encara és més incommvible el seu prestigi. Ja no
pot discutir-lo 16110, perqué ja haest.at diécutit, i ha sortit
de la prova guanyador de nous afectes..
Amb triontf o en der'rota, tots hent d'estar i estentdarrera ,
el President de Catalunya. Darrera, per a seguir-lo; fent-1.
costat; al davant, per a cobrir-lo g s'eseau..
És President de Catalunya tota, amb -la 'majo?. 'plenitud .
Ehl representa i representará., passi el que passi, la naelr'a
voluntat collectiva amb autoritat i efidteia.
Honor al President de Catalunya!
Confiem que els Miguelitos Mauras hauran de
"gritar, aullar y morder" una bona estona
DINERS SOBRE VALORS
espanyols cotitzables. s'anticipen rápidament. Interés legal, I per
quantilat majos' a la pignoració corrent. Informaran: Créditg
1 Finances, Ronda de Sant Pece, 37, pral. 2.* - Dii a j i de 5 a 7
E- Restaurant Catalunya
recornana a la seva distingida clientela i al pú
blic en general, la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat °reacia de la casa
a de Roe
ES1
1.11.
===
llaura
10
El fet d'acollir el present treball
del nostre amic Granier-Barrera no
vol pas dir que LA RAMBLA com
parteixi les personals apreciacions de
l'autor.
L—Raons per a opinar
L'u deure professional d'informador
m'obliga a presenciar pasan antent i
arista lassentblea d'Estas Catala a
l'Ateneu Empordattes. Passita ent,
ter tal cona no tenia el menor dret a
dementar si ontnys a prendre la parau
la; triatamott, per tal cona compene
tras que ens rento encara per dintre
atoé la ideologia general i amb la his
tória pura de l'organismo dividís, no
podia registrar soase dolor l'esclat im
aetakis d'una erisi latent i al men en
tendrs gratas:anta
Determinar ele }actora d'aquesta
erisi—per altea banda irresoluble en
práctica—, donar la taló total a un o
catre del, grupa en pugna sota el nom
costa d'Estat Cuata, no as el mete Pro
ptIlie. No tate auSoritat ni capacitat per
a far-loo, i altranunit seria inútil i pe- '
más. No he volgut, pera, silenciar una
actilad decidida i sincera que es dibui
.rei en la mete consciencia després de
l'assentbka de fa vuit dies. He esperas
aquststs dies a posta, per tal de meditar
Serttlftf~e abatas de posar-me a es
triare i no exposar un parer improvi
sas o tan sola apassionat, que servís per
a agrntjar setas* profit eta fregadissos
(anatema o possibilitar futures toPades.
Pera ara eatIl parlar, per un imperatiu
dlation patriotiante, soase tnés dila
ejem, segare ni tan sola coneixer el re
suba de la regona part de l'assemblea,
que va sexi. !loe ahir. Tata els acorde
gas pugui prendre a partir d'ara qual
Jetol de les fraccions ettfellonides no
alterara, segurament, una conclusió que
alma fet implacable a través de les úl.
timos incidencias.
.4viat fard setse mesos que no per
tanyo a Estat Catald. Les raons de la
meto retirada no senos eap importan
cia. No *brios par, en aquel! mamona
a una *asemeja' divergencia de doctri
•a, sitsj a una aprsciació personal i
intranteendent sobre una actuació con
creta i matneatania. No perdía gens,
dones, el respeete que Jempre vaig te
nira l'organització nacional extremis
ta 't'entre militava entre eta seus sal
das!. Per aixa no he donat fins ara es
tat pelaje a la mita retirada. Per atarb
m'Ice abstingut curosament de fer olla
que kan jet tots el: qui s'ha's aorta
de la :esa disciplina: chistar-se en
dalas hastiar o aixecar una bandera
secesJimaieta• Per aixb, en fi, tot i es
tar d'al:ice de compre:mis amb l'ac
tivitat dels que !si taren romandre,
zetig pasar...me :erogare, a titol perso
nal, o la dispoaició d'Esta, Calda Per
allá que convingués a Catalunya, i tnai
no he combatut, ni per excepció, ni
politicantena ni articularment, cap ni
an dela :esas militante.
Mis, mara: la n'evo iniciació a la
vida política i a l'actuació nacional re
volucionaria va tenir lloc dintre aquell
eles- A Estat Catald i a alld que re
presenta tate consagrats fins ara els
tnetts anys malora, sense cap recança.
Considero una honor d'haver-hi entrat
114a
¦.¦
i penso que el mea !'as haura deixat en
ell el record d'una histbria neta. No la
he fingid cárrecs ni retribucions, con:
he refusat ovni de tenir-los. Pera
he passat quaranta mesas de presó per
la feina que allí feia, he estat secreta
r; "de feta—enc que sense títol—en
reconstituir-se legalment l'organitza
ció sota el nom difús de "Centre Ca
tala d'Esquerra" i, quan ha convingut
de signar, per exe.mple, el manifest ini
cial d'Intelatgencia Republicana, ger
men de force: Preponderants ara, els
única que hent posat el nostre nom com
a representants d'aquella força aíren&
Jazttne Aiguader i Miró i jo mateix.
La denominada) semioficial d'"Amics
de Maca", presa per Estat Calalú sota
el Govern Berenguer per no usar fran
cament el nom veritable, va ésser tans
bé improvisada per mi en un ntoment
en qué calia adoptar-ne un: quan es
tractd de publicar aquell manifest a
La Publicitat, i cm colgué indicar-hi
d'alguna manera la filiació exacta de
cada signant.
No anal parlar de la campanya des
!t'aliada en aguestes pagines a favor
deis perseguits de Garraf, prevista feia
temps i memada també per mi en la
seta majar part, puix que tenia el deu
re de realazor-la i fer-la reeixir i era
el militas« més ben situat per el enfo
car-la amb ef !cada.
Dic tot encara: invo
co tos oixa--, no pos com una 'lista
de meras qe fins ovni no gosava re
treure, ni tampoc Perque cm faci illu
aion.s sobre rabea de la mera inter
venció, sinó Perqué tothom s'adoni ben
bé de com sóc lluny de publicar el
present missatge per consideracions in
teressades o per cap !leí de Prejudicis
desfavorables. Ho dic, mes ciar, per
demanar al: meus antics companys el
minan de respecte que espero merei
xer i que jo he tingut per ells, i per
justificar davant un: i altres el mea
dret a opinar rotunda:neta.
Els metas mies de tots els grups di
versos—car són amics meus tots, men
tre cap acció indigna no ho impedei
xi—poden escoltar o no la meya veta
atendre o no el mett consell, discutir,
ridiculitzar-me o contbatre'm. Es el
Iller dret. No per aixa minvard el tneu
afecte envera els contradictora. No per
aarb oblidaré injustantent la feina feto
per Sota i les sofrencea comunes.
Es possible, tata:latear, que ttaexpo
si a repliques inadequades a la sereni
tat que vull tenir. Pensar, en tot ces,
els omita i els contraria, que seré tan
insensible als afalacs com a les impre
raciona, i que tota intervenció poe cae
recta sera repútala en el matear to
i en el terreny escollit pel contradic
tor.
Com a Preámbul és prou llarg i ciar.
Fet i fea no adopto una actitud per
qul cm segueixin. No propaso pes d'a
favorir ningú i menys encara jo o els
ort
Infla, sinó de servir Catalunya amb
greu Ileialtat.
II.—La missió d'un orga
nisme
Deixeu-une copiar de la ressenya de
l'assemblea:
-Durara la dictadura, Estat Catala
era una organització separatista revo
lucionaria, que volia assolir la inde
pendencia nacional per ',tija de la vio
lencia i estava dividida en escamots
guerrera preparats a combatre en nto.
ment oportú contra l'Estat E.spanyol.
Podien pertányer a Estat Catala Sota
els separatistes, sense distinció de ten
déncies politiquea, religioses i socials.
De jet, perb, la tendencia esquerrista
i proletaria predomina en l'agrupació
rebel, i ja en aquell temía, el: docu
menta pública i l'actuació d'Estat Ca
tala traspuaven un esperit de gran ex
tremisme en tots el: ordres. Un col)
caigut el dictador, algú volgué donar
francantent un cafre polític a aquelles
aspiracions di/uses, i comen& el ?'crío.
de de vacittacions ideolagiques din tre
el clos d'Estas Catead.
DesPres de maltea i variarles inciden
tics impossibles de resumir, Vorganit
zació primitiva tata actualment divi
dida en tres sectora, que reclamen tata
tres la primacia i fina l'exclusivitat i
J'excomuniquen mútuatnent. Un vol
que Estat Catala continuí essent sepa
ratista a ultrança i indifercnt en mate
ria religiosa, social i política. Un atine
pretért que Estas Catead esta integral
a Esquerra Republicana de Catalunya,
Per tal com Francesc Macia,Jaume Ai
guader, cap de l'organiteació fina a
l'arribada del senyor Macid, i Ventu
ra Gassol, J'incorporaren a aquel! par
tit en la conferencia d'esquerres. En fi,
!ti ha l'Estas Catald que es reuní dita
»tengo, que ?‚retén definir-se, en bota
els ordres, com a partit polític, i Ca¦
menear a actuar coste a tal amb la pu.
blicació—praxima—del manifest apro
vat en l'assemblea."
Es evident que la idea primitiva
d'Estat CatoM—organització separa
tista revolucionaria sense distinció d'i
dees religioses, acida o politiquea
ha estat superada. El nucli que ?‚retén
continuar-la amb més puresa—el pri
mer dele esmeriles—es decanta franca
ment cap a la política i abandona l'ata
ció revolucionaria immediata. Sembla
que també vol abandonar el nom que
ha reivindicat fina ara. Edita la con
ferencia de Massó i Llorens, que ha
vio combatut durara la dictadura l'ac
tuació d'Estat Catalá. Esdevé, en
suma, una organització similar a "Pa
lestra" amb un sentís més polític i mea
rebel i antb menys actuació cultural.
El: altres s'incorporen a partas o va
len ésser partits ells matearas. En el
darrer CaS, S'eXPOSet$ a doblar la fusa,
L'A.ssemblea de la Generalitat
A. l'hora de discutir-se
tut la solidaritat deis partits
liberals de Catalunya
és un fet
Otea1 $hb1 k la taida latn en
trar al Palau de la Generalitat, des
-prés de travesear els grups de ciu
tadans encuríoits, abocats a la por
ta principal, teníem el pressenti
rnent — l'agradable pressentiment
' qlse el discura del senyor Maura
planaria duna manera evident da
munt l'assemblea que anava a re
tinir-se í de la qual n'esperaven,
molts d'aquells ciutadans que no ha
vien pogut entrar, coses desagrada
bles que eren el ameres de Ilur ex
peetació.
Al vestíbol cremaven les grana
llánties de ferro forjat. A la galería
gótica, funcionaris de la Generalitat
anavett amunt í aval( amb plecs de
papera. Al pati dele Tarongers, una
'larga filera de ciutadans esperaven
resignadament que s'obrís la porta
del •aló de sessions. A din, en
aqueli saló escandalosament daurat,
les grans aranyes de cristall
naven els escons buits, el banc ver
me!i desocupat, la taula deis secreta
ris plena de paperassa.
Al ton:, darrera reetrada presi
dencial, una gran bandera catala
na — sota la qual s'amaga encara
l'emblema de la monarquia com qui
escolta darrera una porta — presidía
i donava to.
* * *
Els diputats van entrant d'un a
un, de dos en dos, de quatre en
quatre. Els uxiers escampen quar
filies i documents damunt els pupi
tres deis diputats. Darrera la taula
de la premsa, darrera el públic —
que ja ocupa el seu lloc —, un re
llotge que ha viscut hores d'angoixa
i de neguit, hores de vergonya i de
tiornf, fa sentir el seu tic-tac per
Són les cinc i deu minuts de la
tarda. I el president de l'Assemblea
trenca la xerrameca sorda de la sala
amb el dring de la campaneta i cls
Anote de ritual:
—"Queda oberta la ansió."
per L. Aymami Baudina
Encara domina, entre el públic,
l'esperança, el temor o el simple
convenciment que va a començar
una gran batalla, Una Iluita acar
nissada entre els representants de
dos sectors polítics diferents. Un
espectacle violent i gratuit. I és per
aixó que, al cap de dos minuta de
parlar el senyor Bofill, sentim dar
rera nostre una veu — una veu del
1
El President de 1 inblea
públic, que en aquest cas precís no
". potser, la veu del poble — que
dio:
—Ja está vist, no passará res.
I aquest "no passará res" és dit
amb un to de lamentació, amb el to
de l'home que es considera enga
nyat, de l'home que es considera de
fraudat pel desenvolupament de
l'espectacle que ha d'anar a presen
ciar.
No passará res, deia aquel! ciu
tadá. No ha passat res, deien al
tres ciutadans a l'acabament de l'as
semblea. No va passar res, comen
%ven d'altres, tot Ilegint, ahir al
matí, les ressencions de la premsa.
I va passar molt.
Els homes de l'oposició van dir
alió que havien de dir. Ele horneé
del govern van defensar-se com
s'havien ac defensar. Uns i altres
tingueicn eura, una especial cura, de
sort,r d'unten terreny parlamen
tai, digne, correcte, en el qual s'han
de tenir les discussions. I desprís
d'haver exposat els uns llargs greu
ges i d'haver fet els altres Ilur de
fensa, l'assemblea va fondre's en
una abraçada a Catalunya, franca,
sincera, cordial, que no és pas el
mateix que una fusió política, ni un
Pa( te inconfessable, ni una combi
nado electoral.
* * *
Jaume Bofill comença fent his
toria deis fets transcendentals que
s'han produit a Catalunya del 12
d'abril ençá.
Comenta, en tons elogiosos ,e1 cop
d'audacia del President Macia —
cop que qualifica de providencial
diu que grácies a ell, voltat d'ho
mes de múltiples corrents, sabe cap
tar-se la confiança de totes les ins
titucions de la nostra terca, sense
deixar-ne cap, les quals, confiant en
el prestigi de Francesc liada, desfi
laren pei Palau. Recorda després la
proclamacio de la República Cata
lana, dintre una Federació de Repú
bliques ibériques. Aque: fet era un
fet consumat, peró a més de consu
mat, queda concretat en una sessió
memorable el día 17 d'aquell mateix
mes d'abril. Conseqüencia d'aquella
reunió — continua l'orador — va
ésser una nota que l'avui conseller
Ventura Gassol llegí al poble de
Barcelona des del baleó principal
d'aquest Palau.
Prou saben — seguí dient — prou
sabeu vosaltres que totes aquelles
coses foren a costa de sacrificis
d'uns i altres. Com a conseqüencia
d'aquella reunió arbitral, vingué el
reconeixement de Catalunya per part
del Govern de la República, segons
decret del 21 d'abril, que l'orador
llegeix.
No cal dir continua — que
la rambla
d'Estat Catalk
(Missatge a tots)
az•
LA BANDERA DE RPATS DE
MOLLÓ
ció d'organismes ja existents. I si era
natural que Estat Catalá, com a front
titile separatista, recollís individua per
tanyents a dijerents sectors política
—car nati havia d'Acció Catalana,
d'Unió Socialista, del Bloc obrer i
camperol i ?'aires partits, que unen
Iré no ha acordessin ells mateixos no
eres incompatibles amb E. C. perque
aquest no era cap partit—, Estas Ca.
tala incorporal a un sector o erigit en
un partit ntés—tan revolucionara tan
radical com vulgueu, pera un partit
més—ha de disgregar-se per força i
perdre l'essencia que informó la Jeta
acció durani tot el passat Període &-
raje. S'ha de disgregar per bandeja
ment o bé per exclusió voluntaria deis
dementa disconformes o simplement
addictes a altres partits com ha han
estat sempre. Com ho vaig ésser sem.
?‚re jo matear mentre hi sen
se que ni el partit (la Unió Socialista,
a la qual yaig ingressar abans d'entrar
a E. C. i en la qual continuo ovni)
ni l'organiteació nacional revoluciona
ria ent plantegeasin inai cap dilema.
Lainica cosa que podio, al meu en
tendre, mantenir la cohesió d'Esta:
Catalá després del as ?'abril era cons
tituir-se en foro de reserva de Caía
luyo, en tropa de xoc, en instrument
de la Revolució, deixant en llibertat
els militants—cons sempre—per un itar
a favor de Ilusa ideals dintre els par
tas que els fossin mes afina. No haver
jet aarb era inutilitzar definitivament
un organisme que el canai de careta:za
ta:tejes objectives jefa ja, en gran para
III.—Separatisme i Fede
ralisme
El seParatisme, COM toles les coses,
tots aquells que hem procurat esti
mar les efemérides del nostre poble
ens vam emocionar davant aquell
decret, que contractava amb aquell
altre de Felip V que diu: "habiendo
enteramente pacificado por las ar
mas..."
L'auditori l'escolta amb interes.
Jaime Bofill
Els onics deis aldarulls, una mica
defraudats. Els patriotes, els bons
patriotes, amb el cor encongit per
l'emoció.
* * *
El cap de la minoria oposicionis
ta entra a parlar després deis greu
ges que corn a diputat i home de
partit té per liquidar. Diu tot alló
que la gent espe,-ava, peró el to no
és de guerra, sinó de pau.
I en to de pau li contesten, i es
defensen, els bornes del banc yer
men. I sense alterar-se la correcció
de l'arnbient, amb un esperit d'ele
vada ciutadania, els focs d'artifici
van del banc vermell a l'escó deis
diputats i de l'escó al banc vermell.
Les sis, les set, les vuit, les nou...
Horn parla de la conveniencia de
suspendre les deliberacions i re
prendreles a la nit. Hi ha molta fei
na a fer encara, i el temps passa.
Llavors s'aixeca un diputat que no
ha dit res en tota la tarda. Una fi
gura prestigiosa de la República i
de Catalunya. I Pere Coromines,
que no és cap altre l'alludit, dema
na que d'aquesta assemblea en surti
una penyora de la unitat catalana
davant l'Estatut i a l'entorn del Pre
sident de la Generalitat.
No ha dit res de nou. Aquell de
sig del vell catalanista republica
consta ja en forma de proposició
escrita, damunt la taula presiden
cial. I signada, precisament, entre
altres, per aquells hornes de ropo
sició que, integres i combatius, no
pot asaer statentatitzat en doctrina z
erigit en fincaos. Pera de jet no és
sinó 105 maja, una concreció in:pe:Jada
per les circumstáncies—imPosada per
la desesperació, sota la monarquia,
d'aseo& alai soluciona cordiaIJ—duna
aspirada, cabdal, antiga i legítima del
nacionalisme: dotar Catalunya d'un
Estat propi. "Cada Nadó—cleia Pral
de la Riba—ha de tenir el seu Estat."
L'Estat Calalú, com el seu nom indica,
aspirava a dotar Cataluttya del seu Es
tas nacional, de constituir-la en Esta:
Catoliza I en aquell telPIPS 110111eS podia
fer-/ro atnb una huila cruenta que se
pares del tot la nostra Patria deis al
tres pobles iberics. Cosa important,
perb—i ací cm caldrá donar la raó al
tneu amic Ventura Gassol—: la noble
ideologia internacionalista que s'havia
infiltrat en els nostres Inedia en: feia
estendre una má cordial a aquella ger
mana de la Iberia oprimida i propasar
los futures federacions sobre la base de
la ?liberto1.
Amb la República, Catalunya tindra
el seu Estas. L'Estatut as un pacte
—fruit ell niateix d'un altre: el de San
Sebasicin—, i com a tal conté una part
de transacció inevitable en toles les
avinences, perb de jet realitsara lías
remeta allb que en essencia ens cal. Es
comprensible, i si veleta legítima, la per
sistencia en una actitud de separatisme
ultrancer. Perb hem de convenir que,
per al poblé en general, l'Estatut satis
fa a bastament les nostres aspiracions
sense Sanear el comí de naves conques
tes, ans al contrari. També per aquest
cantó, dones, Estas Catald no té raó
d'ésser, o almenys no té la gran raó
d'abasta que ti dona vida i empolla.
Jo confesa° que, per la meya ban
da, no cm sento pos gaire separatista
en agítalas osamenta, tot i sentir-me
tan nacionalistes com sempre. Sóc fede
ral, i considero que el nostre Estatut
es una solució federativa. I seré fede
ral, ara i semPre, si puc trabar en la
federació les tnateixes Ilibertats que
trabaría en la independencia.
IV.—Per una política
racional
Ana, l'Estatua hem de valer que Ca
talunya inicii una vida d'Estat normal.
Ell en: posara les vostres soluciona
—o Jeparatistes d'ara!--molt a prop,
tan a prop de mamares, que no caldrá
arribar-les a utilitzar• Coastruirent,
pesi a qui Pesi. La manera de comen
lar a construir sera agrupar en una
forma !agita les nostres forces politi
quea Liquidar les deixalles estantis
ses de partits esPanyols—lerrouxisme,
socialisme ugetista, contuaisme "ofi
ciar, carlisme i altres fantasies—, im
pedir que hi arrean partas generals,
altrament respectables— radical-socia
listes, Acció Republicana (Az.ana) —
estructurar d'una manera simple i cla
obliden llur condiCió de catalans
republicans per damunt de tot,
* * *
Si l'oposició ha estat correcta en
els atacs, elegant en les censures i
abrandada en patriotisme, la réplica
deis homes del Govern Casano
ves, Lluhi, Giralt — no és menys
correcta, menys elegant, menys pa
triótica. Per damunt de la lógica
oposició política de cadascú, per da
munt deis greuges i diferencies de
partit, hom endevina, en els atacs,
com en la defensa, un esperit de
concórdia, de cara l'Ebre enllá, de
cara l'Estatut, pensant en Catalu
nya.
* s •
A les tres de la rnatinada, encara
uns grups de ciutadans esperen a
la piala de la República l'acabament
de l'assemblea. Els diputats surten
satisfets. Algú — que no capeix el
significat, l'alt significat d'aquella
treva — parla estúpidament de "pas
telleig". Algú altre parla de vence
dors i de vençuts. De valentía i de
covardia. Algú altre, pró, recorda
sobtadament el nom de Maura, re
corda la imminéncia de la discus
sió de l'Estatut, i aquells rostres
defraudats s'illuminen i comprenen...
El nom de Maura no fou pro
nunciat una sola vegada en el trans
curs d l'assemblea.
No calia. Planava dainunt la sala.
El nom de Miguel Maura i el de
tots aquells altres Miguels i aquells
* * *
cmu.ra
«loan
altres Maures que, si no han sortit,
sortiran a l'hora precisa.
A l'hora precisa de fer tard, per
qué els vejenin i ja hem format
el quadro
Atiue; 4(1*.glib 911.—
per Granier-Barrera
ro les forces nacionals. A Catalunva
hi ha d'Urda con: pertot arreu, una
dreta, una esquerra i un centre. La
dreta—que cal alliberar tant com si
gui possible de trogloditistne tapa
nyol—sera l'equivalent de la Lliga asid)
el nons dora o un cure. El centre pot
ésser ?'esquema de ?'actual Partit Ca
talanista Republicá amb elements per
sonal: Inés o inetsys valuases cont
Carner, Hurtado, Coronamos, i altres
figures politiquea independents. Eh s ji
?'erais no socialistes, en suma, que
equivaldrien, potser antb una tónica
ntés moderada, als radicals socialistes
espanyols o francesas (amb alacena
Domingo i tot si hi volgués ésser, tal
vegada amb alguna elements de !'actual
Esguerra Republicana.) Finalment, els
partits obrera, que també són a tot el
món i noniés poden ésser dos: socia
listes i comunistes (necessaris Sota dos,
encara que s'eaverin alguna burgesos,
a la mecánica d'un Estat modern).
Quant a !'actual Esquerra Republi
cana, no l'oblido !‚as. La cree desti
nada a morir aviat amb una histbria
gloriosa. Honra jet el 14 d'abril i ens
haura dut—malgrat els seus errara,
malgrat lea collaboracions rebudes
l'Estaba de Cotalunya. Pera en el mo
ment de treballar de cara als anys hau
ra passat ?'tiara deis conglonterata
Potser la nieva idea, exposada així,
sentblara cerebral, personal i arbitra
ria. Tal vegada !ro fas si concretéssim
massa. Pera cm sembla que en les lí
nies generals caldra seguir un cana de
simplificació aproximadament per !'es
ti!, i que tot el que sigui formar grupa
jora d'aquests. imprescindibles sera una
repetició »testarada. Una temPtativa
mes o menys personal, más o menys
útil en un moment determinat, que si
es produís amb prodigalitat ens duna
a situacions tan complexes i de difícil
sorbida cont l'actual d'Alemanya, on el
nombre esfercidor de partits ha esteta
lite,at el inecanisme dentocratic.
Si no és coas a força de reserva
cara vegada—tampoc no veig el lloe
d'Estat Catala en la Catalunya de din
(re poc. 1 encra és preferible prescin
dir d'un tal malicia. Un Govern que
reposi en la llibertat no les necessita
mai.
La saludó até: practica, dones, sera paomb les
sistir fina a ales/iones, i no es queda a
parracs, a inig comí del ',roces—llapa
—de racionalització de la nostra po-lít
V.—L'art de ben morir
La 30/1•CiÓ IltéS practica,
es perpetuar forçadantent una cosa
respectable, pera !obrera; gloriosa, pe
ra anal; ardida, pera inconnexa i
inadequada. Es, per contra, vencer la
Miguel rflaura al servérei
de Cataluuya
A Miguel Maura no m'atreveixo
dir-li senyor; no sé dir-li senyor.
Té massa mal geni, Ii plau massa
fer el valent, coses que no sem ca
racterístiques deis senyors verita
bles.
Miguel Maura és avui una figura
d'actualitat. Com que l'actualitat de
Miguel Maura passará de pressa
aquests carácters de crits, de llamps
i trons i pedregada, tenen una vida
fugissera — cal explotar-la d'una
manera rápida perque no se'ns quedi
entre les mans, puix que és una ac
tualitat d'urgencia. Denla, demá
passat, l'altre — encara que el pobre
minyó cregui el contrari —, no se'n
cantará ni gall ni gallina.
Ahir, abans-d'ahir, l'altre, pot din
se que no sabíem qui era Miguel
Maura. Avui, arnb la República, ho
saben. Ha estat necessária la Repú
blica perqué pogués actuar un repu
blicá tan estrany com Miguel Maura.
I d'aquesta actuació el poble n'ha
tret una conseqüencia. Aquesta:
Maura és un borne terrible; un ho
me que crida; un borne que amena
ça; un home que, en lloc de pacifi
car, crea conflictes i excita les pas
sions; un home que dóna ordre a
la guardia civil de disparar sense
previ avis; un borne que ens volia
enviar pistolers a Barcelona; un
horne que deis redactor de "A B C"
i de "El Debate" en feia governa
dors de la República; un borne que
no vol saludar a Manuel Azafia ni
a Francesc Macla perque !'han ne
gat a donar-li la raó quan no la te
nia; un borne que diu: "gritaré,
aullaré, morderé si es preciso", obli
dant la seva condició de persona.
Aixó de "gritaré, aullaré, morde
ré si es preciso" — frase que aviat
eclipsará aquella tan tronadeta de
"veni, vidi, vici" — ho ha dit suara,
a propósit de l'Estatut i contra
l'Estatut, en una mena de sermó
que ha fet al Cinema de l'Opera,
a Madrid.
Les paraules de Miguel Maura
han despertat contra d'ell les vies i
la indignació de tots els bornes hon
rats i dignes. Els altres, els bretols
i els rucs, l'han defensat. Per?) Ilur
defensa li ha fet més mal que una
pedregada.
Altrarnent, jo escric aquest article
per reivindicar Miguel Maura, per
fer-lo simpátic — com mereix, po
bret! — ah s ulls del poble. A mi
18 de gener de 1932
mort cscollint hora. No !‚as del d'uta
Particular punt de vista meta ni de
cap partit, sinó des de l'estricte pula
de vista de l'interés de Cataltutya, Es
tal Catalá ha de saber morir. Ha de
saber morir a temPs i amb la dignitat
que li escau..
'Aquest és—prescindint de POSSiÓ Par
tidista; prescindint, sobretot, del fetit
xisme d'un nont—el castre comí. No
pos claudicar, no Pos recular, no Pes
constatar-vos. Aquest és el Punt de
vista practic per a vosaltres i tothoitt.
El nona el nonz us subjuga encara.
Ja ha sé. També dintre :sien el scu sol
enuncias remott alguna fibra sensible.
Pera no km política sentimental. El
Partit federal també té un nona una
histbria plena; pera l'enderiantent a
!en-lo sobreviure's l'ha pon/al a la
trista situada, en qiíe !'hez: vist fa molas
anys. Ells tomó es barallen per un nom
i una bandera que ja han jet la feina,
que ja han completa. Ells lambe ser
comuniquen mútuament entre la indife
rencia creixent de les dentacracies.
Un partit federal s'hauria de dis
saldré en ésser feto la federada). mi
bretot si el seu únic objecte era reo
tusar la tal federació. No cal que ata.
brevisqui Estat Catala a la saya prl
Pia obra, a l'Estatut Catalá. En un
altre ordre de coses nostres—tant im
portara o més que el polític, perque es
el cultural—hent vist desapareixer dig_
nantent una revista important: D'ací
i d'allá. No esta bé que una simple
revista pugui donar lliaatts a una for
o política.
Si li valen infondre un altre objec
tiu, enfondireu encara les divergencies
i fareu la segona edició, mas o lrieltyS
difusa, de qualscvol parta—ad on en
sobren tants. Que cadascú, dones, con
servi dintre seto la pura ideologia na
cionalista, separatista si vol, i procuri
infiltrar-la al partit catalá que millar
l'interpreti políticament. Així l'orga
nització desapareguda es perpetnara en
espera dintre de cada força catalana.
Per Catalunya, dones, mies meus,
perdonant-vos des d'ara el que pugueu
dir-nie i recordant les bregues que
flamearen al vostre afecte, lis volia
din aixe: din-aguza dissolgueu Estat
Catald. La dissolucia samposa, No
perllongueu sense cap eficacia una
triste agonía sense grandesa, entre pi7
cabaralles personals. vosaltres ma
tearas la liquidació que al temps hala
ría de fer antb grapa barritera. Moriu
com cal. •
Si calla tornar-nos a trabar pels
velas camita de sacrifici patria tic,
l'organització es forniara de bel!. non
per ella. inteara, s'esventaratt les diver
gencies i els can/lides i les picabara
lls doctrinal: o personals. Tots ser'ens
veis altra vegada.
jo—cal din-ha?--, si fallís la-su
prema tentptativa de convivencict gai
representa el no.stre asista; d'avuia es
pero retrobar-me entr'e els &ralos dela
uns i els altres com. a Soldat que Sellt:
?‚re cm considero de Cate'----
7,¦••¦,
rno,s.WWoMIMWMMWOOMI
m'ha estat feta una revelació sensa-._
cional.
Maura no és el que la gent es
pensa. Maura no és un enemic de
la República, és a dir: un defensor
de les dretes; Maura np és un ene-:
mic de Catalunya, de l'Estatut i de
Maca. Al contrari: Maura .és un
polític habilíssim que actua corn ac-•
tua per fer més antipátiques i
ses les dretes.
Per exemple: quan Maura fa Velo-,
gi de la guardia civil, el poble, exás
perat, comença a. matar guárdies ei
vlls — cosa tristíssima, perque to
tes les vides són respectables
com si fossin conills; quan Maura
ven que a Catalunya, amb les nos.,
tres Iluites de safareig, oblidem
l'ideal comú, ataca Catalunya, l'Es
tatut, Macla i tot el que se li pre
senta, i, en efecte, la reaeció no es
fa esperar: tots ens unim per de
fensar Catalunya.
La veieu, la maniobra? La com.
preneu, ara, la política de Miguel
Maura? ?Us convencen que és un
polític honrat, digne, habilissim, ca
paç de sacrificar-se con un mártir .
autentic pels ideals més nobles?
Ja sé que ell s'empiparl quan sá
piga que u he descobert el joc. Peró
jo, que en el fons sóc un sentir/len
tal, no podia tolerar ni un dia més,
ni una hora més, que el calumnies- z
sin, que el tinguessin per un home
dolent, a el!, que és tan bol
Saben el que m'havien arribat a
din? Que estava a sou de la Gene
ralitat i que feia aquesta política
contraproduent d'acorci amb Fran
cese Maciá. I justificaven el que re
bés diners de Catalunya perque si
haguessin dit que en rebia de Rús
sia ningú no s'ho hauria cregut.
Deien que era molt "flamenco",
molt "juerguista", i que amb les .
pessetes de diputat i d'ex-ministre
no en tenia prou.
Pero aix6 jo no m'ho he cregut
mai. Ara, l'altre, el seu veritable -
amor a la llibertat, a l'obrer, a Ca
talunya, sí. En aix6, sí; en aix5 hi -
tinc una fe cega. Miguel Maura, fin
gint atacar -l'Estatut — sacrifici es
pantós con cap altre no n'hi ha a
la Historia! — haurá estat el mi
llor defensor de l'Estatut. I, per
tant, el millor amic de Catalunya.
LLUIS CAPDEVILA "
11.
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Rambla, La (1931-1935). Núm. 105 (18 gen. 1932) |
| Descripció | Error tipogràfic i seqüencial del número de la revista, comença al número 234 fins al final. ; Informació addicional del títol: Esport i ciutadania |
| Matèria | Esports -- Revistes |
| Títol addicional | Rambla de Catalunya (1935) ; La Rambla de Catalunya ; Esport i ciutadania |
| Editor | Biblioteca de Catalunya |
| Data de publicació | 2009 |
| Contribuïdors | Massip, J.M, dir. ; Aymamí, L, col. ; Granier-Barrera, J, col. ; Miravitlles, col. ; Castanys, il. Quelus, il. |
| Data del document original | 1932 |
| Tipus de recurs | Text |
| Format | |
| Font | Publicació original: : Barcelona : [s.n.], 1931-[1935 (Barcelona : s.n.]), Any 2, núm. 64 (20 abr. 1931)-any 6, núm. 315 (29 jul. 1935) |
| Llengua | cat |
| Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1235323~S10*cat |
| Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a quaselvol altre ús cal demanar autorització |
| Productor | Docout, S.L. |
| Dispositiu de captura | Bookeye BE3-SCL-R1 |
| Resolució | 150 ppp |
| Compressió | JPEG, compressió mitja |
| Definició | 8 bits |
| Característiques físiques | Original ; 57 cm |
| Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
| Títol | 002_Núm. 105 (18 gen. 1932), p. 6-10 |
| Transcript | 8 Itarticte) r EN R. IC •Wr•-... En les • pagines del desaparegut "L'Esport Catalá", i precisament da tada 6 de juny de 1927. vaig publicar una crónica parlant extensament d'a yetst jugador. Tic la satisfacció d: constatar avui, que, en un moment en qué Maier era tennísticament per a quasi tothom "un noi sense suc ni brkic-, vaig escriure a propósit d'ell aquestes paratiles: "Maier anirá lluny, i tots tenint lo bligació de donar-li la iná per tal de facilitar-li la conquesta d'un lloc que pot ésser un deis prmers dins el ten nis ibéric. Per avui, volem deixar un sentat només. que en el "junior" del Turó, Enric Maier, hi ha ''pasta" de ten pista de gran clac. *** Eh iets slan encarregat de donar nos plenament la raó, i. no tan sois avui Maier és una de les primeres raquetes nacionals, sinó el primer lloc indiscutible dins el tennis ibéric. Es. dones, amb una doble satisfac ció que avui parlo d'ell altra volta, aproiitant la correntia d'admirado que ha selva a la seva esclatant victória sobre Austin (una de les figures més destacades del tennis mundial). En presentar-lo als lector de LA RAMBLA vull remarcar duna ma nera especial (i ho lic aixi perqué re sulta una virtut rarísima dins el sec tor esportiu) la gran modestia i sim plicitat que presidei.xen les seres ac tuacions. Es aquest un punt que per sí sol ja mereix llargs cornentaris sobretot en un país com el nostre, on a l'orn EL PARTIT DE DESEM PATHORTA-TERRASSA Després del tercer partit, en qué vencé l'Horta per un gol a cap, el Terrassa queda classificat campió del grup B pel gol average La tensió que l'avíen promo gut eta partits de desempat en tre els equipe de l'Horta i del Terrass.,a, s'ha resoll, a la fi, • amb el resultat favcrable al darrer per gol average, ja que el primer encontre va ésser a favor del Terrassa per tres a un. el segon fet en mig partit, un a un, i el tercer un a zero a favor de l'Horta. Aixb diu prou la igualtat de t'orces. i que els resultats deis partits indiquen que tots dos es mereixien el títol de campió, que sha decantat pel que la scrt li ha estat més favora ble. L'entusiasme i el nerviosis me ha estat la tónica d'aquests partits, particularment el ,jugat ahir al camp de l'Horta, que no obstant la voluntat que els ju gadors varen posar en el PC, 110 encertaren en el rematar ju gades ni en els trets a gol. Aquest entusiasme fou supe rior en l'equip de l'Horta. que ccm a premi de tal mareá Eúnic gol de la tarda. al cap de cinc minuts d'haver començat el partit, obra del davanter centre d'un cop de cap. Aixb féu créeixerencara més l'interés del parlit. accentuant l'Horta el seu ame. Cine d'ima banda el por: encert deis seus 'davanters en xutar a gol per alt. i de l'altra per la multinli cació de joc deis defirnse 1 me ta teirassencs. fer que fa Ilessin els esforen5 deis hos_ lenes per decantar el partit al TENNIS MAIER bra de l'arbre ufanos de la "paveria" s'han aguantat tantes valors momifi cades i han nascut tants falsos pres t'gis. bis Malgrat deis seus pocs anys (21), no trobaren en ell el pler del "co ming-man" admirat d'ell mateix, i complicant-se la vida amb l'enfarfec d'una "pose" carrinclona. Maier dó na la sensació d'haver nascut per ob tenir grans éxits. Les seres "pedo manees" el deixen molt content, al mi sí. penó sense pósits d'orgull so rnoguts. Aquesta simplicitat del nostre "Bu by" fa que nosaltres puguem parlar d'en sense reserves. en altres casos indicadíssims, per-qué sabem que els nostres elogis, ben sincers per cert, no l'han d'"endiosar" (emprant termino logia d'un amic llunyá que signara 'Finzante"). I bé, dones, Maier és ja, en els mo ments presents, un jugador de tennis complet, de rentable talla internacio nal, el més gran jugador que ha pro duit el tennis peninsular. Cal que el nostre públic esportiu s'adoni d'aques ta veritat ben tangible, i pensi que, si hem tingut un Alonso hipertrofiat per la fama, i Un Gornar, posseidor d'un joc fluid i bellissim, i un Flaquer, al qual admiro sense reserves (encara que algú cregui el contrari), avui, en arrencar l'any 1932, tenirn un lfaier que els ha superat a tots abans d'ar ribar al punt máxini de la curba as cendent de rendiment de joc. ha en Maier, ultra les seres in discutibles qualitats físiques, un tem perament tan treballable pel nostre esport predilecte (l'entusiasme que po sa en els seus entrenaments, la fe amb qué deinsa els partits, l'atenció amb qué escolta els consells), que, si no m'erro, Maier está destinat a veure el seu nom incorpora.: entre els dels deu millors jugadors del món en una da ta no pas massa allunyada. • • • Ara será temps de leal re si tenen raó aquells que creien que la manca de públic entorn les nostre pistera era unicament deguda a l'absencia de re velacions, a la manca de florescencia de wats "asos- de gran classe. Una valor tennistica de la catego ria de la de Maier ha d'ésser suficient per desvallar un públic esportiu. Jo opino modestament, pero, que cal també l'ajut decidit i intelligent d'un sector molt important: els di rectius d'Associacio lis i Clubs, i tam-, bé, i potser per damunt de tot, una entusiasta i ben orientada tasca de premsa, que. quan va intentar-se amb fe. tots saben, que va donar resultats positiu i falaguers, i que avui no cm cansaria de recomanar. CABLES SINDREU (Fivaller) 1932. resultat que li convenia •per treure's l'handicap de dos Os en contra, de quan varen cÓ menear. El Terrassa, per a sostenir l'avantatge conquerit'a casa se va, va emprar la táctica que os cil•ava entre l'ofensiva i la de fensa, és a dir, féu a táctica neutra, sense poder dir ni una cosa ni l'altra, ja que fou la in decisiól a que el dominá, fent el joc que li impcsava Eadver sari. lis seus davanters. si varen arribar a la porta de Zarranz no demostraren la qualitat de carnpions, perdent les situa cions fácilment i xutant sempre alt. De l'Horta, vencedor del par tit d'a hir, varen dist ingir-se tots, si exceptuem els extrems, que no varen encertar les seves jugades. i Font que eslava les sionat. Del TPrrassa actuá mclt bé, la defensa Vila 1 Barfnmeus els tres mitios, partícularment el centre Requesen. Tingué cura de l'arbitratge Coll, que no obstant PI difícil que es preveia la partida, en sortf air6s. evitant el joe vio lent. El eamp Pstigué sumament concorregut i els eSpectadors, no obstant haver-se jugat un partit d'una srla part. de qua renta ein minut5. no sorff de fraudat. ja que. com hem dit abans, va jugar-se amb molt -d'entusiasme. i no va decaure ni un moment. Ppl joc desenrcdllat. l'Horta es mereixia un millor resultat. Els equips s'arrengleraren de la segilent manera: Horta.—Zarranz. TIrni, Pérez, Pinynl. Baudin a. flihi. Fnnt, Aman. aria:. Landa 1 Aguilera. TEBBASSA. Alustf. Vila. Bartruneus. Cadafalrh. Alazana za. .1farrugat, Losada, Broto i Aratells. 10 Nlarits contra mullers El primor parlit que sla ju gat eittrema nl j mullers, aca ba de celebrar-se a Londres Croydon, en els terrenys del Kennord Sperts Club. Ya regir un reglament espe cial. Els marits havien de jugar amb el.s braços 'ligáis a l'es quena. Segoris sembla, aixb.fou per als marits un handicap tan important. que les dones van guanyar el partit. Els técnies opinen que, efec livament. lligats de bra Sempre se'n saben de noves A propósit d'un.match de fut bol disputat a Méxic entre els equips. Allejuela j Necaxa — la feto que publiquem és d'aquest partit—, •un crític mexicá es crin: "L'unir fel • reprobable fou l'agressió, de Leclesma• per Von drark. al .qual clava. 1111 raig de guitzes per venjaina d'una tra rii«.." _ cl• • . • - • ... .„ .s1t. t•1 a ;•••1 L$••1$':••11ta tenia ganes de venjar-se, hé podia fer servir les mans, i no pas anar a pun tades de peu." Tanmateix, el crític que ha escrit aixb deu sser un gran entusiasta de la boxa. El més un, perb; és el que ha escrit un nitre cribe, també mexicá, in dignat pél comentani del seu col-lega; acaba així: "Sápiga aquest senyor. que es tracta de futbol, i no de boxa!" Un gat que passa la maroma HeiH- ac.i una f.-11Pgrafia infe " 1 ressant. Aque:.4 gat, «un ma rinen després duna passejacla per letra torna a bord del vai xell, que és la seva residéncia, passant la maroma per damunt del Taresis. L'un claVat en el final del seu viatge, la pota dreta enlaira per evitar una ensopegada, el ros en línia, el simpátic gat causa la impressió d'un equilibrista complet. . Cada cija el gat del mariner fa aquest viatge. i mai no ha pies cap bany d'impressió. la rambla Home previngut it ços perjudicá duna manera considerable els marits. El ba lanceig deis braços i les mans —diuen—juguen un paper molt, important en els "dribblings", les passades, els xuts, en fi, en gairebé lotes les jugacles. La foto que reprodulm és una prova palesa del domini que, almenys en aquel' mo ment, exerciren les mullers. Hi ha dues dones que jurarlem que están en "offside", perb no en fem cas perqué és posible que aixb entri també 0– el re glament especial. a. --Qué fas? Si no l'he local! —Nc m'has tocat, perb Che vist la intenció... ?Per qul será el Gran Premi de l'Academia deis Espors? L'important rotatiu parisenc "L'Auto" concecleix cada any Un premi que té el nom que encanala aquestes ratlles, el qual consisteix en 25.000 frailes en espécies. Aquest premi és concedit "a 1 2 alitors (Cuna gesla es portiva realitzada a Franca per un francés o un estranger a l'estranger .per un francés, sempre i quan aquesta gesta signifiqui un progrés material. científic o moral per .a la hu manitat". Es parla de oret i Le Brix. de Burtin i Moench, de Young Pé rez. de Locatelli, de Huat, de Chiron. .de Taris, de Mlle. dard. de Micharcl. Pellisier, Ri goulot, A. Magne. etc. El retrat que illustra aquesta informació, perb. .correspon a l'horne que sembla amb rnés nossibilitats -d'ésser el premiat. Es el tennista Coche?, campió del món... irmorg-u Werneni meg roneguld L'assemblea del Barce lona va acordar la su pressió deis delegats L'assemblea de divendres a la Sa:a Capsir, continuació de l'anterior, dona plena satisfacció als abstencionistes del Barcelona. Abans de dos mesos haurá d'ésser convocada assemblea per a l'aprora ció deis nous estatuts. La ponéncia que ha vingut treballant-hi ens diuen que ha fet una labor de reforma molt in teressant. A més, fou nomenada una comis sió perqué examini l'actuació deis se nyors que han vingut actuant en els distints Consells directius a partir de 193t. La dita comissió tindrá cura també de revisar els socis de mérit. S'acordá també, i aixó en benefici de la premsa esportiva, per a les se res informacions, que en el successiu siguin publicades les assemblees del F• C. Barcelona. També quedá acordada la derogació de tots els acords que facin referéncia a diferéncies entre periódics o peno distes que dificultin llur ingrés com a socis de l'entitat. L'assemblea fou animadíssima i aca ba a primeres hores de la matinada. La subscripció pro vídua d'Antoni Borre!! Del Cullegi d'árbitres de la Lliga Amateur hem rebut 21'75 pessctes des tinades a la subscripció pro-vidua' Borrell. Aquesta quantitat, recaptada entre un grup de collegiats, l'hem Iliu rada, com les altres rebudes, a l'admi nistració del nostre collega "La Pu blicitat". 114‘7-- VACI El reglament del con curs de models reduits de planejadors que pre para l'Aero Club Bar celona .krt. t. L'Aero Club Barcelona, en collaboració ainb l'Aero Club de Ca talunya, organitza un concurs de mo dels reduits de planejadors, que se ce lebrará en abril vinent; el dia que oportunament s'assenyalará. Art. 2. Els Ilançaments deis apa rells es fará des de la plataforma su Perior de la torre Jaume I del ferro carril aeri Sant Sebastiá - Miramar. Art. 3. Podrá participar-se al con curs de models reduits amb qualsevol tipus i de qualsevol construcció, sem pre la seva envergada no sigui supe rior a o a 40, i no excedeixi d'un t a 40, i el pes no sigui inferior a 75 grams n superior a 500. Art. 4. Les inscripcions hauran de fer-se a les &jales del club organit zador (passatge Permányer, 6), de les pvuit a les nou de la nit, abonant 2.50 pessetes. '1.at'511 LA CASA ¦IP El títol de participant donará dret a tres ballets gratuits de pujada i baixada en l'ascensor de la torre. Art. 5. El llançament deis models es fará pel mateix ordre d'inscripció. Art. 6. Els llançaments hauran de fer-se a má. Fora de concurs será permés, no obstant, d'efectuar Ilançaments per altres mitjans, llevat deis químics. Art. 7. Per a classificar-se, els rnodels !miran de fer un vol de tren ta segons com a mínimum. Art. 8. S'establiran dues classifi cacions diferents: una per a aparells comercials, i una altra per als cons truits pels mateixos concursants. Art. 9. Les classificacions es faran per ordre de duració de vol. En cas d'empat de temps es donará el millor premi al que hagi fet el vol més vis tos, i a l'altre el següent. Art. 19. El jurat, compost de tres membres, í auxilíat per diversos co missarís, controlará els vols, i esta blirá les classificacons. Els seus falls seran inapellables. Art. II. El jurat podrá prohibir la sortida de qualsevol aparell que consideri perillós o que no reuneixi les condicions exigdes en aquest re glament. Art. 12. La Insta de premis es fa rá- pública abans de la data del con curs, amb l'anticipado deguda. Art. i3. El club organitzador de clina totes les responsabilitats que es poguessin derivar del coricurs. Art. 14. Per als casos no plevistos en aquest reglament el jurat será l'ú nic cridat a resoldre amb autoritat ab soluta. Les informacions de LA RAMBLA Solint, els reportatges i les infor macions de LA RAMBLA mereixen els honors de la reproducció a les co lumnes de la premsa barcelonina i ma drilenya. Com és costum, gairebé sem pre se sol citar la procedéncia. Dimecres passat, penó, "El Noticie ro Universal", de Barcelona, diari de • 18 de gener de 1932 2 \mes en la seeció de géneres de novetat 2 —Pero, senyor, qué fa? Posa els dits a la salsa de tontatee? —Oh, perdoni! Em pensava que era maionesa! la nit, independent, ben informat i se rios, inseria les manifestacions que el Cap superior de Policía havia fet al nostre company Doménec de Bellmunt (i que LA RAMBLA va publicar di lluns), dient que les reproduia de "La Voz" com a manifestacions fetes pel senyor Menéndez a un redactor de l'es rnentat diari rnadrileny-. Si "El Noticiero Universal" no vol anomenar el nostre setmanari no ens enfadarem pas. Almenys, peró, que faci honor al seu prestigi de diari ben informat i que no vulgui ésser "pro vinciá" a ultrança anant a cercar "repitos" de fora de casa quan aquí tenim les primícies duna informad& El cost de la vida a les ciutats d'Europa per a una familia obrera Ginebra, 15. — L'Oficina Interna cional del Treball ha publicat el re sultat d'un enquesta a catorze ciutat.s d'Europa respecte al cost de la vida per a una familia obrera de tenue mitjá. En les inateixes condicions de vida está obligada–á desjendre més a Estocolm 1 menys que a cap lloc a Barcelona. L'ordre de ciutats de a més cara a la menys és el següent: 1.—Estocolm. 2.—Francfort. aguen. 3 n .—Berlíh. 7.—Helsinki 9.—Manchester. Io.—Rotterdam. Ir.—Anvers. 12.—Varsóvia. 13.—Barcelona. entre Estocohn i Bar celona és quasi d'un so per loo. A tot Europa, exceptuant Estocolin, !a vida és Inés barata que a Nord-Arné rica. (De "Heraldo de Madrid". Fins a fi de mes Vda. de Gonzalo Conlia 10 — CARDENAL CASANAS —10 ofereix el 20% descompte Tot models de la present temporada I 18 de gener de 1932 COPETS A L'ESPATLLA • Eis bornes tenen una forma una mica estranya de manifestar les se ves afectuositats amb els seus con semblants del mateix sexe. Per a demostrar una consideració, una ad miració o un afecte no se'ls ocorre més que tustar-se les respectives espatlles. En el lloc que cm trobo actual rnent veig cada Idia un tustament d'espatlles que sembla excessiu pot ser,peró que, us diré, resulta força divertit. Hi ha dies que el "sistema" afee tuós masculí bat tots els récords. Us diré que des d'aquest meu lloc d'observació es poden fer cómoda rnent estudis, experiments i, si esteu de bon humor, adhuc apostes. El senyor A. troba un seu com pany de causa i Ii tusta l'espatlla, és ciar, peró després entra el se nyor B, mitrad, i velen que també Ii tusta l'espatlla. —Com ha anat aixo?—us pregun taren esverat els primers dies, sense acabar d'entendre-ho. A poc a poc, pero, ho anireu en tenent. Quan haureu vist -mitja dot zena de senyors, en una barreja horrible de partits i partidismes, tustar-se les espatIles,amb un ma teix ritme de copets, com si tal cosa, lw veureu més clar, o potser no ho veureu gaire clar, pero arribaren a una conclusió. La conclusió fácil que us imposara la lógica. La con clusió que el "sistema" afectuós deis bornes és un simple truc. Una mica feixuc, pero un trua a la fi. I ales llores podreu entrar, si us plan, en el terreny de les apostes. Podreu apostar pel senyor A. i pel se nyor B. Pel resultat dels copets del senyor A. i pels del senyor B. I per quin s'adona del "truc" més aviat. CINEMA ANIMAL "Trader-Horn", "Ingagi", "A lest de Borneo", i encara d'altres pellícules de besties. I espereu-vos, que només som al començament... Fa una temporada que les cases productores prenen senzillarnent el pél al públíc. I el més sensible és que la culpa és nostra, per prestar graciosament a que ens el pren guin omplint els cinemes. Omplint els cinemes, facin el que facha men tre un Teatre Catalá ha de tancar les seves portes. I aa-a resulta que la barra de les producta-es ja sobrepassa tots els Ja no són Mojicas, ni "pellí cules totalment parlades en espa nyol" que cris encolomen, sino pel líenles de besties que no es poden anar sure de tan pessimes. ?Quan s'adonaran el3 "anteri cana" que per a fer pellícules el que cal son artistes i no besties o Mo COMENTARIS I INCIDEITTS —Fugi, home, qué rn'ha de dir voste a mi; !que es creu que sóc un "novato"!... Fa molt de temps que segueixo pam a pam aquesta qües tió... El que porta la veu cantant en aquest grup de curiosos -- aquests individua que tant abunden a Bar celona i que podríem anomenar gent de professió indefinida, el badoc permanent—és un home de mitjana edat, alt, fornit, porta un abric un xic usat i la gorra de gairell. Quan parla ho fa amb grans gestos i amb to autoritari. El seu interlocutor és un jovenet prim, d'estatura mitjana —Miri si ho sé bé, que tot el que passa no és res més que una venjança del regidor de l'Esquerra encarregat de la Circulado. I afegeix amb aire de triomf, des prés de passar una mirada pel grup que escolta: —Que no veu que havia estat xofer de la casa David!... —Sí, pero l'Ajuntament republi-cá— diu l'altre —vol fer complir un reglament aprovat pel Consistori i no pot permetre que una empresa privada, per forta que sigui, buril l'acord de l'Ajuntament. —Ah, pero és que abans d'aquest acord la "David" ja tenia regis trada la seva marca i per tant ha de tenir llibertat per ostentar-la. —Mireu, no ens entendrem: jo sóc "vachierista''. Aquest home ho molt bé. 111111 dz ODik jiaas. Artistes perqu': la paraula té un 1-'rsnificat natural que no cal ex plicar. Que fa,' „t. _líenles en l'idioma vulgr pero que facin pellí cul i amb artistes de la naciona litat r,ue y 'guin, peró arnb artistes. Ala preus que paguem les entra des, tanmatéix. tenim dret a exigir que ens donin pellícules fetes per artiztes. MISS CATALUNYA senyoreta Daniel ha estat ele gida Miss Catalunya. No tinc res a dir de la senyoreta Daniel, ni per que as.nsurar la seva elecció. No la conec, i per les fotografies sembla una a ,ieta tfona. Peró... amb sin ceritat, ?creieu que és així com s'han de fer els concursos de bellesa? ?Es reunint-se una tarda a la redacció d'un diaai, el presidant d'una enti-tat, el director del diari, un pintor i escultor, que s'ha de fer l'elec ció d'una noia que ha de represen tar després Catalunya? ?La bellesa de la dona catalana? Jo crec que no és així com s'han de fcr aquesta mena de concursos. En primer lloc, un diari no repre senta la pfemsa duna nació, i en segon lloc, perque el director d'una entitat, un pintor i un escultor tam poc no representen els técnica en materia d'estética. I després, per qué un concurs en aquesta forma no pot mai representar un triomf. Perque un concurs en aquesta for ma ve a ésser una mena de concurs sense concursants. Les dones a casa riostra, com a tot arreu que no si guin unes vanitoses, no es podran presentar espontániament a un Concurs de Bellesa, perque ja, de fet, presentar-s'hi vol dir creure's ami) mérits, i el pensar-se aixó su posa, si més no, una vanitat que, quan rnenys per timidesa, les ha de cohibir. Un concurs de bellesa s'hauria de fer en una forma que el presentar shi no suposés una pretensió, i que l'elecció fos obra popular i no de quatre senyors que mai no poden representar la técnica de l'estética i del bon gust, quan en bellesa fe menina no pot existir i va a apre ciacions purament personals. Es ciar, peró, que un concurs de bellesa s'hauria de fer així, si sig nifiqués alguna cosa més que una frivolitat i una niciesa, pero supo sant només que una banalitat tant se val que es faci coii es vulgui. .Aquell vell adagi de "Qui no té res a fer el gat pentina" sembla indi cadíssim per a aquests senyors ocu padíssims aquests dies triant noies maques. ROSA MARIA ARQUIMBAU REPORTATGES CIUTADANS 1aslories )))Y )J 11111~11~' y )1 —Donas jo, no. Jo sóc liberal. Jo crec que la raó és de la "David". De sobte se sent una forta deto nació, com l'explosió duna bomba. El públic corre cap al lloc del suc cés i els del grup imiten l'exemple. En arribar-hi veiem un cotxe mig tombat, és un "David" i dos o tres individus, xofers, que criden corn uns desesperats. L'expidió que herir sentit no ha estat altra cosa que una punxada feta als neumática del cotxe allí situat. —Que no sabeu que no podeu sortir al carrer ostenta.nt la "calca David", diuen dos deis individua al conductor del vehicle avariat. —Apa, home, potser sí que en cara creuré que eis de la Confe deració continuen essent els amos del carrer. Era abans, aixó; ara el Jutjat ens empara. Per aixó hem sortit... En aquest moment s'apropa un tuba al' grup i obliga el xofer del cotxe sinistrat a canviar el neumaa tic per conduir-lo al dipósit. Els dos homes, que hauran estat els autors de la diguem-ne coacciO, contemplen amb aire de triomf com el del "David" efectua el canvi de la goma. Quan el cotxe anava ja a arrencar sorgeixen dos policies; en veure'ls, el conductor detingut per l'autoritat municipal corre cap a ells en de manda de protecció. Entre la poli cia governativa i municipal i es que es dandi perjudicats s'entaula una AIECEBA III T,ETTE »ubre - • vil, la dona Inés bella de França. 17 anys. "Miss Françla any 1932". U n s ulls glaucs, una pell de blanca, una cabellera cas tany obscur. Perles. Pules al coll i a la boca. 1 un somriure. La dona més bella de França. Un somriure... heu vist mai, homes, un somriure tan bell. La gracia, tota la gracia Inés. refi-, nada de París en aquest Som ríure de la dona més bella de França, que sembla un sontriure de la Italia del Vinci. I 17 anys... Evidentment, lectora, és un honie qui ha escrit aixa. Vos altres, les dones, no escrivin aquestes coses. És un honte... Un home que no sabría renegar d'aquesta hora que ha trobat l'honor d'una jerarquia i la ga lanura d'un homenatge social a un somriure de dona i a una,pell de seda. A.questa glorificació, aquesta exaltació de la dona ézs una de les conquistes més fines de la nostra apoca. Mai el món Izo havia aixecat aquest altar que la postguerra ha aíxecat, com un tron, a la bellesa femenina. Al sontriure —aquest soliviare d'Arlette, que és la forma més perfecta de la bellesa, femenina. Un sontriure ?le duna. Una per la, una ploma i una flor... Ho diré? Ho diré. Coniparat Ák 1,17. ter 111P. GO céntlms catxa patita, Caixa gran 2 10 pessetes' Nova calza UNA pesseta Cuideu iá r'itzeu en La batalla del taxi Comentaris del carrer. Coaccions i violencies. -- Qui té raó? -- Les causes. -- Uniformisme. -- El reglament de circulació i la intervenció del Jutjat. -- El senyor Vachier ens fa declaracions. -- Els continuadors de la _ "David" diuen... Pel prestigi de la ciutat viva discussió, que acabará al Jutjat. I així com, aquest incident n'hi ha hagut avui, dissabte, un nombre ben important. Detencions, mul tes... L'excitació entre els elements taxistes de la riostra ciutat era tan forta que ens estranya com no ha donat lloc a successos lamentables i estridents. Sembla, peró, que la serenitat s'ha imposat, i encara que cap de les dues parts en pugna hagi abandonat llur respectiu punta de vista, no ha passat el que molts creien. La batalla dels taxis ha reco mença.t. Qui guanyará? Atenta LA RAMBLA sempre als batecs del carrer, ha cregut interessant donar als seus lectora una visió ob jectiva, purament informativa del con flicte plantejat en la indústria taxista d'ací. Collocats en un pla essencialment neutral ens lirnitarem a transcriure les declaracions que ens han fet el regidor senyor Vachier, cap de la Co missió de Circulació del nostre Ajun tament, i les d'un significat elernent directiu de l'Associació de Propieta ris d'Auto-taxis David. PARLA EL SR. VACHIER —Ja suposo l'objecte de la vostra visita—ens diu somrient el senyor Va chier—. Creieu que amb gaires dies com el d'avui... no sé com acabaria... No obstant tractant-se de LA RAM BLA no tindré mai un no. Poden pre guntar. —Poden dir-nos alguna cosa deis la rambla anzb aquest soniriure de miss França 1932 m'ha semblat pue ril i obscura Clara Campoamor, i he gosat a pensar que potser el somriure d'Arlette era superior al discurs de Clara. He gosat a pensar que potser sense el vot aconseguit per Clara les coses haurien seguit aproximaelament igual. En canvi, sense el som riure d'Arlette—sense el som riure d'una dona de disset anys, perla, ploma i flor— ens mori riern de tedi... La dona més bella de França. 17 anys. Uns ulls glaucs, una pell de seda, una cabellera cas tany obscur. 1 un somriure. .115taa aí lika II mi ortf4 L1 . 1¦ail Y. o.r "l'Al ' '' AY, BAY, JOSE- 4. PHINE !... on són, Josefina, les teves ca-mes, agils de color de ca-; nyella la malicia peca-dora de la - tev a petita indumentaria de bananes? Tanmateix, Josefina, quan has aparegut sobre l'escenari del "Casinó" i les bateries han en focat la teva llarg a roba rosa, eis parisencs han aplaudit i han escoltat amb la seva simpatia millor la teva cançó. picant i el teu francas absurd. Crisi- del nu a l'escena,ri. tima crisi d'aquest nión que cada día n'inventa una dona. Ara eis ulls fatigat una mica del reflex directe de la pell i de les malles de seda, a la retina. Era excessia ja, evidentment. Tota la qualitat—per bona que fos—de e" vostra gola diáriament — garga sec amb les delicioses Gaba Les dones actuen 1 --0-- 1 EL MITING PACIFISTA1 D'AHIR AL PALAU DE PROJECCIONS Ahir, ditnnenge, se celebra al Palau de Projeccions el gran míting orga nitzat per la Lliga Femenina per la Pau i per la Llibertat, que va consti tuir un exitás de públic. Parlaren en aquest acte les dones catalanes més representades, i entre les oradores figuraven les nostres col laboradores senyoretes Teresa Gibert i Anna Muda, les qual foren ovacio nades en llora discursos en pro del desarmament i de la pau deis pobles. Va cloure l'acte la senyoreta Clara Campoamor, diputada radical, i fou de lamentar que un sector de públic hn petuós i anti-liberal prornogués inter rupcions que deslluiren el discurs de l'oradora. l'ofrena es ntalbaratava en l'a bundancia del present excessia i repetit. D'ací endavant, en els bons escenaris, l'ofrena ve embolca liada en les fines filigranes de la seda. Sera °frena també, pera amb l'incentiu del petit misteri, de la boca que no acaba de besar els llavis, del cos de dona que els ulls han d'endevinar abans de contemplar. BAY, BAY, JOSEPHINE !... Dar rera la seda de les robes, les te ves cantes has, que tenen color i doten tenir gust de donzella, tindran un atractiu nzés. A la nit, al seit hotel silenciós, el metec recordara la teva cançó procaç i somniara en les teves carnes com nu paradís perdut... gargaritzar quin fastidi! Tant, que malgrat eis consells del rnetge un no es decideix a fer-ho. QuI sha de fer aleshores . . . . ? Doncs gargaritzar en sec amb les Gaba. Obtindrá el mateix efecte sense cap molestia; al contrari, gairabé amb plaer. Són tan delicioses i aromatitzades! El bé que reporten a la vostra gola mal és en periudici del vostre estórnac, puix es componen exclusivament i_de productes naturals. Prenguin tantes com vulgui. incidents provocats mili" per la sorti da deis "David"? —Anoteu que aquesta sortida ha es tat ben teatral» Una mica militarisa. Fixeu-vos. A les sis del matí estaven citats en els garatges del carrer d'A ribau tots els taxistes que s'entesten en voler conservar el nom de la casa. Per si s'intentava coaccionar-los per part d'elements de la Confederado, s'havien fet circular ordres termi nants. Tan bou punt han tingut a les mans l'ordre judicial que sus/mufa, no anullava, la disposició prohibitiva del Municipi, han sortit en manifestació. Al davant de la comitiva hi anava la Junta i després seguien ben arrengle rats els cotxes amb la marca David Iluent i resplenednt, fins a 200. —Heu parlat—insinuem nosaltres d'una disposició judicial? —Sí. En realitat, eis recursos pre sentats ala tribunals no ha estat ni ac ceptat ni refusat. Aquests slan limi tat a suspendre l'acord pres per la Co missió de Circulació deixant en lli bertat els reclarnants perque puguin ostentar la famosa marca. Els de l'As sociació, pero, no han actuat mula gaire noblesa amb els seus adherits. Han fet entendre a aquests que els Tribunals havien anullat l'acord con sistorial. Els xofers deis "David" han sortit al carrer convençuts que tenien tota la raó. —Així, dones, l'Ajuntament, per fer complir les seves disposicions han de valer-se del Reglament de Circulació, no? —Es clar. L'article 154 d'aquest re glament especifica duna manera cla ra i justa les diverses condicions que s'han d'ajustar tots els cotxes dedicats a la industria taxista. Per tant com que els taxis que han sortit no s'adap tin al contingut d'aquell article, infrin gint per aquest motiu el reglament en vigencia, impediré amb tots els recur sos legals que tinc al meo abast, que els acords municipals siguin burlats descaradament» Jo no comprenc l'interes que temen els xofers que formen l'Associacith de aro ¦ Propietaris de Cotxes David en volee conservar aquest nom. Heu de saber que els contractes de venda fets pels antics propietaris arnb els nous indus trials són injustos i lleonins. Les con dicions son dures i abusives. Només us diré que els cotxes venuts éstan pe ritats en 3.000 pessetes i l'empresa n'ha fet pagar als adquirents 8.000. En aquests moments recorden al se nyor Váchier que hi ha unes comis sions de taxistes, segons diuen molt excitats, que voleo beure'l. Ens aco miadem del senyor Vachier regraciant li la seva atenció i desitjant que promptarnent la ciutat pugui veure re sol aquest plet espinos. ELS DE LA "DAVID" DECLAREN Hem anat a l'esplendid local de la "David" per recollir el pensa ment sobre la qüestió latent deis taxis, d'un deis més caracteritzats directius. Les oficines de l'entitat estaven completament buides. Eren les nou dl vespre. Hem sentit so roll de veus en una habitació veina i ens hi hem dirigit tot seguit. Un grup, format per gent de la casa, discutía acaloradament les in cidéncies de la jornada. Tots criti caven durament la intervenció deis urbana que obeien les ordres del cap de Circulació. Hem preguntat si podríem parlar amb algun dirigent de l'Associació. Del grup sha destacat un jove i s'Ira posat incondicionalment a les nostres ordres. —?Estan vostés disposats a man tenir l'actitud adoptada? —Sí, sí, la mantindrem fina al darrer rnoment. Durant algun temps hem hagut de callar oerque el re curs presentat per nosaltres contra els acords municipals seguia els tra mita reglamentaria al jutjat, pecó ara que aquest ha reconegut el nos tre perfectíssim dret de posar a les portelles deis cotxes la indicació "David", treballarem gaudint deis mateixos drets que els privilegiats de la Confederado. Des de qué el món és món, mai les t mitgas fernenines havien assolit la importancia i el prestigi que tenen en els moments presents. La mirada masculina viatja verti ginosament sobre la faç de le dames, i circumvala a tota velocitat les toi !cites llurs, peró frena en sec i es 'hura a una observació atenta (en mig del patinatge ocasionat per la violen cia de la frenada) de les mitges, que sempre ocupen un primer pla en front l'objectiu fotografie de la nostra aten ció. No pas a través de la transparen cia de les rnitges, sinó en la transpa rencia mateixa, tenim una idea exacta del temperament d'aquella que les exhibeix. Quan les faldilles de les clames eren tan llargues i tan abundants que aixe caven una gran polsaguera d'admira ció i de pols veritable; quan al cap davall d'aquells talons circulars i cir culants hi havia uns petits raspallets com un bigoti de noi de bona fami lia, les mitges no tenien cap prestigi, no eren com ara una nota de pas es sencial i de gran compromís entre les faldilles i els tapins. Si una damisella antiga s'entortolli gava els plecs de les faldilles amb una atzavara, o bé una ventada d'aquelles que el diari consigna amb grana titu _- se' Mitges femenines. • • —?Motius del vostre interés a adoptar el nom de "David"? —Els modus que ens ha portat a continuar usant aquest norn els hem explicat ja a bastament. No obs tant, no ens cansarem de repetir los. El públic pot tenir preferen cies per una entitat determinada, si gui pel tracte, per la solvencia deis conductors, per la serietat de la casa. Es just, doncs, que quan hagi de prendre un cotxe ho faci deis que ehl prefereix. Després, nosal tres no so mmés que uns simples continuadora de l'empresa que fina fa poc ha donat a la ciutat un ser vei de taxis económic, rápid i ben organitzat. Nosaltres, propietaris, no volem més que continuar la tea-dició, procurant servir el públic de la mateixa manera que ho ha fet la "David S. A.". El nostre problema és un problema de llibertat. Els de la "David" no volem imposar el nostre criteri a ningú; que facin el mateix els altres. —?Així, doncs, l'autoritat gover nativa mandataria del poder judi cial autoritza l'ús del distintiu? —Ja ho crec, duna manera ben clara i categórica. Sense aquest per mía no ens haguéssirn atrevit a po sar-nos nadavnt de l'Ajuntament. Avui mateix slian prodult casos ben curiosos. Els urbana ens detenien intentant portar-nos al dipósit. In tervenia la policia i érem alliberats tot seguit. Els mateixos unbans eren denunciats per fer coaccions i ha vien de sofrir les molesties conse güents deis tramita deis jutjats. L'únic recurs legal que queda a l'Ajuntament per fer-nos cornplir les seves disposicions és l'article 554 del Reglarnent de Circulació. Es un argument molt discutible i de molt poc pes. Aixel no vol dir que refu sem d'una manera rotunda qualsevol intent d'harmonització deis interes sos generals de la indústria taxista... COMENTARI lars aconseguien aixecar-la de nivel], la visió de les mitges era una cosa tan insólita, reprenia tan l'espectadar ocasional, que no permetia l'análisi de tallat ni tan sois facilitava una idea de conjunt satisfactoria... En aquells ternps, no massa remota, hom es resignava a la visió de les mitges balancejant-se grotestament a les cordes d'estendre roba. L'estudi de les mitges en aquest la mentable estat, o sigui deshumanitza des, sois podia interessar als fabri cants de generes de punt, que en aquells temps tenien llur indústria en un stat rudimentari. La reacció que va operar-se al cap d'una colla d'anys, reacció radical i violenta, sense precedents en la histo ria, com totes les veritables reacciona politiquea i socials, va portar les fal dilles a l'altura del genoll... I les rnitges van mostrar-se d'una manera tan total i desvergonyida, que en el pecat trobaren la penitencia. De tan visibles ningú no en feia ca bal. El centre d'atracció, el punt neu ralgic, era desplaçat envers altres re gions frontereres. Ara, amb les faldilles actuals, molt femenines i enraonades, lliscant fine a mig aire de la cama, és quan les mit ges han trobat el punt doll; i per aix6 en parlo. La manera de portar les mitges, de fer huir les mitges, el grau de ten sió, la color, etc«, també ajuden i són una curiosa contribució a l'estudi de la personalitat de la propietaria d'a questes. Les mitges son unes bones amigues de les cantes femenines i quasi mai 1s comprometen, tot i que les amigues neixen i creixen per acabar fent trai_ cions proporcionades al grau d'amis tat. Unicament aquelles canica tubulars i excessives i quasi sempre fofes, que en un moment crític, com el de pu par a l'"autobús" o al "tram", en fer contracció, semblen perdre par tícules de serradures entre les malles de les mitges de seda, els és permés d'exterioritzar un sentiment de con trarietat envera les seves cornpanyes. Contrarietat dominada per la ra6 en el moment tragic i quasi sempre noc toro de contemplar-se aquella que n'es posseídora, les prOpies extremitats... CARLES SINDREU diumenge, es reproduiren amb més intensitat que dissabte els incidents entre els taxistes adherits a la Con federació i els de la "David". A l'hora que eserivirn aquest comen tad la situació s'ha agreujat, car els taxis han deixat de circular, sern bla, com a protesta pels acords go vernatius. Es sensible que una ciutat con' Barcelona, que tan necessita el taxi, es vegi privada a cada moment d'a quest servei públic, duna utilitat ben manifesta. No intentarem pas criticar l'actuado deis encarregats de controlar la indústria taxista. Es tracta duna qüestió complexa, i per tant molt difícil d'harmonitzar. Es necessari, pero, que s'imposi el bon sentit i que hom puguj arribar a del xar resolta d'una manera definitiva la qüestió taxista. JOSEP CONTEL Nota de l'Associació David - = *= Ens interessa aclarir algunes in formacions de premsa en el sentit que el Jutjat de guardia no ha de tingut cap deis nostres associats ni retingut cap deis seus cotxes. En tots els incidents d'aquests darrers dies els inculpats són els guardies urbana i no els ofers, abu sivament perseguits. Només dos cotxes varen poder ésser capturats pels guárdies urbana, sense passar, naturalment, pel Jut jat de guardia. Per aquests dos aleta, l'Associació presenti la correspo nent denuncia, que el Jutjat de l'Hospital proveí de seguida acor dant la imrnediata devolució deis es mentats vehicles. Avui ha estat pre Novament el problema taxista sentada al senyor alcalde l'ofici ju apassiona l'opinió barcelonina. Ahir, dicial. la rambla „,,aussaims A * * * COLISEUNI: PRESENTA "A L'EST DE BORNEO" Editora: Universal. Protagonistas: Charles 13ickford, Rose Itiobar.t. Interpretació: Ajustada. Argsunent: Es tracta duna docu mental, amb una idea emotiva in teretaant. •odalitat: Parlada en espanyol per dables. Cousentari: Aquesta pellícula té coses sala" bailes i d'altres que con trasten per !a seva manca de be Casient fermanient que podía treure-s&n un gran partit. Fotográ ficament é algunes deficiencias im perdonables. avui que la técnica de les obres s'impressiona i de les ma quetas es resol duna manera tan parfecta. La interpretació és bona. L'emoció en altarna rnoments ro! ! a:x !espectador, en altres és l'es pectador el que es crea les emo ci•ns. Kosaltres, respectant totes les opinions, creiern que Si resdeveni dar del cinema pariant espanyol está en tis "dubbing" no podreru tenir-hi gefre confiança. Les preferim, mal grat sotas les opin:ons, parlades en la Bengua del país d'origen. KURSAAL PRESENTA -LA TAQUIMECA" Protagonistas: Armand Bernard, Marie Glori i Jean 'Mural Interpretació: Excellent. Aren/nene Basat en la nsvella de Stonianaxy "La historia duna má quina d'escriure-. Produida per Natan Films. Modalitat: Parlada i cantada en frasees. Comentan: Una bonica comedia, raolt entretinguda i plena de som rastras. Eh minora en la interpre tarjó. Arniand Bernard i Maria Glo ry. La música té alguns rnotius molt boeics i plena d'humorisme. La di reeti6 d'aquesta pellícula té quelcom de deficient, així mateix la fotogra fill. L'argument a mans d'un René Clair podía ésser alguna cosa defi nitiva, c:nematográficamente consi o brett de pela AQUESTA NIT dcrada. Així entretén el públic, perO no és cap periecció, és una llitstirna. * * * FEMINA **GRAN GALA TRA—ESTI" Presentada per Cineas. Interprets: Liana Haid i Ivan Pe trovitx. Interpretació: Exceflent. Argumen t : Lleuge rameut v odt vilesc, paró pie de gracia i encís. Parlat j cantat en ale many. Una bona selecció de música vienesa. Comentari: Una bonica i bella pel líenla. Molt ben dirigida i molt ben interpretada. L'ambient aristocrátic i frívol escau meravellosament als protagonistas. Les graciosas sitia cions se succeeixen i el públic pot gaudir d'una estona rragradabilissim c-bar'n Sobsi i crs cret Ivan Petrovitx. molt encartada Liana Haid. Molt bo l'actor cómic. ARICIA BRUN LID° CINEMA AVUI EL DEL Producció: SOWKINO Director: PETROFF - BITOFF Selecció: PROA - FILMOFONO Distribuida per FEBRER I BLAI la dona que subjuga 1 electritza amb VICTOR MACLAGLEN O * 4I4I*K.451Y en la més profunda, bella i emotiva de les seves Coliseurn SESSIO DE GALA Es un film Paramount nri 1L'esdevenidor d'Hollywood deiratit l'any 1932 Hern rebut de Hollywood un grapat d'importants i transcendentals novas. Sabem quin és l'esdevenidor d'infinl tat d'astres i estels; sabem que els ha d'ocórrer a la majoria de -famosos", i sabem tarnbé que nosaltres en el seu lioc no podriern jure gaire tran quils sabent que el que ha Ilanlat tals pronerstics ha pcsat en bloc la seva fama d'etylevinaire i que jara tot cl que podrá parque la seva profecia es realitzi. Ara, com que sabem que els postres lectors senten especial interés per sa per coses deis artistas de cinema es contarem el que Dareos, l'home que preven el futur i que té una selectís sima clientela a Hollywood, ha dit deis grane actors respecte a l'any 193z En general Baeeos ha pronosticat a Hollywood el que segueix: "Aquests any Hollywood presen ciará un deis aseándola tnés graos que slan vist en tetes les épociues• Aixo ixorrerá quan serem a mitjans d'any. Aquest aseandol atacará els norns de dos famosos, un home i una doma i tindrá lloc durant una d'aquestes fa rinosas "wild parties" i portará el re. sultat de la mort duna preeminent figura estallar." (Si po visqués a Hollywood prega ria a tots els que concorren a les "vid parties" que les suprimissin durara aquest any.) "Cap al mig any un foc irnponent des truirá un deis més importants estudis cinematográfics." "Una série d'escándols socials din tre del món del cinema enterboliran el bon nom d'algunas persones famo sas." "Els "nou vinguts" tindran poca feina; no canviará la línia d'acció de la majoria de les companyies ni deis artistas, paró sortiran alguns rivals ignorats que seran temibles per a al guns estels." Aixo en l'aspecte general. Ara in dividualment, Dareos pronostica coses tan grans corn les que segueixen: "Clarks Gable tindr'O un any de triomfs per la seva carrera; li ocorreran, pa ró, un grapat de coses estranyes, pero no arribará a divorciar-se. Pero pas sat l'any trenta-dos un altre amor tin drá un gran bloc en el seu cor i en la seva vida. La gelosia i disgustos entre dones no enterboliran, pero, du rant Vany actual la pau de la seva llar." A despit de tots els rumors que cor ren respecte a Greta Garbo i del seu probable allunyament de la pantalla durant l'any 1932, els planetas diuen que Greta continuará actuant i triorn fant no tan sois aquests anys, sino en anys successius. El que tambe diuen els astres i que Dareos ha contat per gran enveja de molts actors i actrius és que quan aquesta primavera acabi el contracte que ara té Greta amb la Metro li será ofert un fantástic augt ment de sou a fi i afecte que consen ti quedar-se a Hollywood i accede:- vi a la renovació del contracta cadtt cat. Cap a finals d'any Garbo—segons les indicacions planetáries—és retira. rá una temporadeta de la pantalla per reposar i treballar en l'escena teatral, paró aixó als Estats Units. Els astres no confesen cap amor en la vida de Greta durant aquests anys• Pero sembla que un aseando: amena ga a Greta no com a resultat de cap acció reprobable d'ella, sino a causa de les invencions i activitats deis "tra ficants d'aseándola". Incidentalment Gable i Garbo poden ésser un gran éxit com a parella, ja que des del punt de vista de l'astrología els seus sig nes són duna compatibilitat merave llosa i prometen un gran éxit apare Ilant-se (artísticament tan sois)." Dareos din que John Gilbert no té els astres massa prometedors per a l'any actual. Diuen que Gilbert está al final de la saya carrera, virtualment. Que ell fará probablement algunos pel4ícules més, paró cap d'elles será suficientment gran per restabiir-lo en el bloc gloriós que ocupava. De Frederich Marsch diu: "Aquest será un deis millors i mes grans ar tistas de l'any, i aquests pronóstic se 1 rá durador per set o vuit anys rnés. iAquesta primavera li portará un éxit I formidable i infsospitat per la saya /grandiositat. La seva vida doméstica transcorrerá faba. Durant el mig es sofrirá un accident d'aviació, que pot evitar si no viatja ni s'atanea a cap aeroplá." D'Ina Claire diu: "Professional ment aquesta actriu continuará els seus triomfs en els assumptes del cor. Ina passará un any completament ro mántic, paró de cap resultat. Passat el 32, loa trabará un home que ac tualment és ignorat d'ella i que no pertany ni al cinema ni al teatre. L'any 1933 es casaran, i per fi loa trobará la felicitan" "De Doug Fairbanks i Joan Craw ford, els astres d:uen que per ara són inseparables. El gran poder de Jaan damtmt de Doug, el seu encís i la seva dominant i poderosa mentalitat exer tiran una benéfica influencia dattunt d'ell. Algun disgust enterbolirá la seva felicitat, peró aquesta quedará resta blerta. Els planetas diuen que abans de fi crany tindran un fill; precisa ment aquesta naixença pot restablir la kliaitas de la SPV2 llar. Professional ment els esperen gratis éxits, aspe cialment a Doug Fairbanks fill Ji pro nostiquen el millor any de la seva caz-- rera.- Als pares de Doug Faibanks (ju nior), Doug i Mary Pickford, Da reos diu: --Les mentides de la gent enterboliran una mica la seva felici tat. EJis, pero, continuaran sernpre junta, pero aquella passió amorosa tan juvenil que els unía slaurá dissipat. Algrms perills personals els amenacen. Doug tindrá una greu Pulmonía, paró en sortirá feligment. Sembla, peró, que no deixaran de treballar; ara, que els astres diuen que Doug es dedicará prefere_ntment a escriure i que produi rá treballs fitie obtindran gran exit. Els astres no prediuen res respecte a les futures intencions professionals de Doug". Charles Chapin—Charlot—, segons Dareos, es tomará a casar aquest any. lío fara amh una dona precminent estrangera probablement, si els signes astronesmics no estan equivocats. (Per primera vegada Dareos admet un pos sible error en les sayas prediccions.) Eh l tornará als Estats Units, parú des prés viurá definitivament ion d'Amé rica. Charlot, com Fairhanks, es de dicará a la literatura i fará interes sants treballs literaris. El matrimoni de Charlot tindrá bloc probablement durant les darreries de l'any present, encara que podria també ocórrer a primen de Vany 1931 Jimmy Durante: "Aquest nou i fa tuos actor en el cinema sernbla que ocupará en l'art cinematográfic al guns deis llocs d'artista que ocupa Charlot. Aixo no °correrá precisament aquest any, sino en anys successius. Aquest any la pujada de Durante será fenomenal." Marion Davies: "A Marion se li presenta un any dificilíssim. Malal tics i un gran fatalisme s'interposaran en el carní de la seva vida. Professio nalment continuará triomfant." Lupe Vélez, segons Dareos, no can viará. Aquest any será per ella tan pie d'hist6ries amorosas com sempre. Anunciará alguns compromisos risa trimonials, paró no es casará. "Gary Cooper té professionalment els astres a favor d'el Es molt pro bable que a fi d'any es casi amb una floja de l'alta societat que actualment. no concia." "Clara Bow trobará la felicitat do méstica en el seu matrimoni actual. AVUI, DILLUNS: UN ESDEVENIMENT AL KURSAAL , - , Senibia que de mement no Jai ha por que cap inOs escOndol enterboleix:la seta vida i que triomfará com abarra en el cinema." -Roscoe Arbunkle debutará COUI actor, pero no obtinclrá grans éxits amb la seva tornada a la pantalla. Rotcce per fi triomfará com a direc tor. Durant aquest any es casará amb Adebe McPhail i seran moit !aliaos." "rany 1932—diu Dareos —será per Pola Negri rally més grandiós de la saya vida. Imencions i mentidc.s vol dran enterbolir" la seva actual gloria, acró no podran treure-li el triomf. PPola slaurá espiritualitzat molt i el seu únic amor será la se‘a carrera." Gloria Swanson ha trobat nova-ment "la casa de l'amor"- Segons Da reas, Gloria ha nascut per lamer, pe lo els astros diuen que és massa gran artista per transformar-se en "esposa" tan sois. Professionalment Glória fati moltes pellícules botniques, pero no Jara, cap gran iiImp. Tornará al tea tre, on obtindrá grans ?aus. "Ruth Chatterten diuen que ha fet un disbarat en indisposar-se amb Pa ramount, paró que de tota manera l'art de Rtith és prou magnífic per triomfar d'una o altra manera i reco ilir nous Borers. Des del punt de vista doméstic els astros no prometen cap cansa. Será felia amb Ralph Forbes, al qual els astres pronostiquen una oportunitat per obtenir un gran éxit en el cinema. A fi d'any Ruth deixa rá el cinema per al teatre i adquiri rá una malaltia nerviosa de la qual guarirá." Norma Shearer continuará irle en la sera vida matrimonial; estará molt malalta a conseqüencia d'un part, i continuará triomfant en el cinema. Viatjará molt aquest any i tindrá una gran pérdua d'interessos en una aspe culació comercial." A Nancy Carrol, Dareos Ii prediu un any duríssim, pero ella será infi nitament prudent tant en els seas as surriptes professionals com en els del seu cor. Els astres prediuen una serie de processos difícils per la seva llar i el seu treball. L'estiu es presenta particularment negra per a Nancy; el seu treball artístic ji reclamará sota la seva atenció, cosa qne representa un perill per a la seva felicitat con jugal. "Connie Bennett trobará aquest any la máxima felicitat en el seu matri moni• Durant Connie estará ;AA LA FRUTA AMAIRCA Película ilen§oldicYnnvez JUAN DE LANDA, VIRGINIA FABREGAS, MARIA LUZ CALLEJO, RAMON PENA i JACK COSTELLO, en Un formidable esforl de la producció en espanyol Presentació personal de JUAN DE LANDA 6'8 tarda i 10'58 nit ...#44+4•~4~•4.944+•~~~ 11 greument malalta i necessitará duna perillosíssima operació. Després, pero, passat l'any actual Connie deixará el cinema i es transformará en una de les estels Inés famosos del món tea tral." Cieorges Bancrof : Els astres pro meten la continuado deis seis éxits i de la sana felicitat matrimonial. Paró en canvi li pronostiquen un greu ac cident d'aviació pels 'Ilesos de setem bre i octubre." "Bebé Daniels estará greument ma lalta aquesta primavera, tant, que no podrá tornar a la pantalla fins a dar redes d'any o a primers de l'any 1933. El futur artístic i dornéstic de Bebe és tranquil i felia." "Betty Compson trobará una mera vellosa realització amorosa i es casa rá d'una manera rápida. I será tan feliç que mai no li doldrá haver-ho jet. Ell no pertanyerá al cinema i ac tualment ells es coneixen i ho igno ren. "David Manners no arribará a l'es tel4at fins a les darreries de Fans,. Obtindrá probablement un canvi de contracta beneficios per ell." "Charles Farrell, professionalment quedará definitivament separat de Ja net Gaynor• Continuará els seus éxits d'actor i será falla amb la seva mu ller. No tindran cap non durant aquest any." "Janet Gaynor—diu Dareos—tindrá alguns disgustos familiars, i estará molt malalta. Segurarnent no tornará a la pantalla després de la seva ma laltia. "June Collier i Stuart Ervin conti nuaran felilos en el seu matrimoni i tindran un fillet l'any 1933." "William Powell i Carole Lombard seran feliaos durant aquest any: la comprensió i l'amor senil mutis. Pe ro l'any proper els portará alguns disgustos, per la qual cosa ells han d'estar prudentíssims per tal d'evitar los. Durant l'anq actual viatjaran molt." Ja ho saben, lectors. Seria molt curiós que tenint en compte tot el que din Dareos guardéssim aquestes prediccions i les anéssim cotejant amb les novas que aniran venint de Holly wood respecte a la vida i miracles deis actors de cinema, i si n'erra alguna será cosa d'escriure a aquest modero astrOleg-endevinaires i fer-li-ho saber. P. VENTPRA I VIRGILI Fantaslo és el local que oferirá al públic el programa d'exciusives ALMIRA La dama atrevida totalment parlaría en ospanyol Interpretació de LUANA ALCA SIZ, RAMON PEREDA, GUTY CARDENAS toda comedia deportiva d'interessants situacions Intepretació de JOE BROWN, BERNICE CLAIRE, LAURA LEE Dues magnifiques produccions de FIRST NATIONAL Avui i cada dia, al Fantash) Atiffilakiem" 3.a setmana DE PROJECCIO al Saló Catalunya del film parlat en aspan yol El Código Penal Un film parlat en espanyol, que interessa i emociona co:n Pece, Interpretat per MARIA ALBA, BARRY NORTON I CARLES ViLLARIAS Producció COLUMB:A PICTURES, d'r,tribuTia pelo ARTISTES ASZIOCIATS 11111~-~ 18 de gener de 1932 Parlen" ne Que Max Fleischer, el farnós rea litzador de les pAllícules de dibujaos americanas, ha dit que per cada un deis seus films ocupa més de su) dibuixants, i que en el transcurs de dos mesos al seu taller es fan nos 15.000 dibuixos, dels quals tan sois en serveixen la meitat. Que un realitzador americá, Syd ney Buster Brown, ha anat la U. R. S. S., 0 13 hi dirigirá una pel lícula basada en el pla quinquenal. Aquesta producció es presencará Nova York taa bon punt sigui aca bada. Que el Govetn italiá ha an inciat que s'obrirá una Academia Nacional de Film a Rama, que estará aiada a la Santa Cocilia Academia de la Música. El prcmotor d'agua na idea, Anton Giulio Braglia, ha dit que per als ps:rners cursos té ja asse gurada l'assstencia d'uns 400 estu diants. D'Angiaterra (lisien que durant la representado al Carlton Theatre, de Londres, de la pellícula "Fice stars final", el protagonista Edward G. P_obinson, que era present, va ésser entusiásticament i calorosarnent acla mat. Que G. W. Pabst abans de mar xar vers Hoggar, on realitzará, la nova versió de "La Atlántida", de Pierre Benctx, ha renunciat del sea cárrec de president de PAssociació dds realitzadors i artistas. Que a Berlín el realitzador Louis Verneuil está donant els darrers tocs als preparatius per comal-llar tot se gun a realitzar "Pour avoir Adrien. ne•'. Que "Diamond" és la propera pellícula que Paramount prepara a Hollywood parqué interpreti Geor. ges Bancroft. L'argument está basat en la vida i aventures del fam6s contrabandista recentment assassinat que portava aquest nom. Que Paramount té un altre actor nou. Es din Richard Spiro i traba liará amb Claudette olbert i Gary I Cooper en la pellícula ''Sa Fein me". Que la propera pellicula de Do lors del Río es titulará "L'ocell del Paradís" i que el seu director será King Vidor. Que Mary Astor ha signat recent ment un nou i avantatjós contracte amb la Radio Pictures. Que onrad Veidt, que tan poc va poder huir-se a Hollysvood i que actualment está treballant a Alema nya, será el protagonista duna nova pellícula que es titulará "Raspu tín", Que en vista que les pellícules ara no donen gaire, Dita Parlo i Josep Schildkraut han decidit dedi car-se al teatre i que debutarais a l'Sschubert Theater, de Newark, amb l'obra "Gallery Gods. Que de Suissa es queixen els em presaris peque diuen que els mu nicipis de Bale Lausanne Geneve i Zuric han augmentat sensiblement els impostos damunt deis locals d'exhibició cinematográficá.' * Que de París ens diuen que Jeans nette MacDonald cantará aquesta temporada al teatre Gaité-Lyrique i que el sou que cobrará aquesta gen til actriu será de 2o.000 francs per representació. Que Paramount (Joinville) ha contractat Víctor Francas i Cons tant Remy, que treballaran aqueets anys per aquesta marca. Que Yvonne Vallée reunit amb Maurice Chevalier a Holly wood. Que a Egipte s'ha fundat una no vSapheinditForialmc"iniemedaittoagráráftiacal so"iNs ashiaals parlades en alarb. La prime ra pellícula que editará aquesta Aa soeació tindrá per interprets Ahmed Allam, Mohamed Addalla i Fanna. Htssein. Que la gentilíssima i mai prou ad. mirada Norma Shearer será la pro tagonita de la producció Metro Gold. wyn "Smiling Through". Que a Holanda es comencen a queixar des les intemperáncies de la censura. Entre moltes altres produc cions han prohibit tarnbé "Blushing Bridas" i la pellícula austríaca "Ge neral Babka". Que "Le Sang du Poeta", pelí cula surealista que ha realitzát M. Arnaud, d'una gran bellesa d'i matges. Tot aquest fili és literari, 18 de gener de 1932 REBAIXES ABRICS CONFECCIONATS Abric reclam de 75 Ptes. a 40 Ptes.. Abric xeviot de 90 Ptes. a 75 Ptes. Abric extra de 125 Ptes. a 100 Ptes. Abric Austrália de 150 Ptes. a 125 Ptes. F. lehils Mal 7, PLAÇA UNIVERSITAT, 7 duna bellesa feta d'enigrnes, de símbols i d'escenes macabres. Ditien els crítics, sense por que els "intel lectuals francesos" els contradigan, que és una de les pellícules més avorrides que s'han vist d'aquesta mena. Que durant el primer semestre de 1931 Alemanya tanca 48 cinemes el nombre d'espectadors ha dismi nuit de dos milions, si es compara l'estadística d'aquest primer semes tre amb la de l'any anterior. Que "Ronny", la pellícula que ha interpretat Kate de Nagy, la gentil atista hongaresa, és una bonica i complicada producció plena d'encís i de joventut. Que a França ha obtingut gran éxit -Kriss", pellícula interpretada pels indigenes de la illa de Bali i que conté nombroses i interessantíssi mes belleses. Que la famosa i xamosa Brigitte Helm está tramitant el seu divorci. TIVOLI - UNA PELÍCULA DE FRITZ LANG Primera producció sonora del mágic creador de Metrópolis Els Nibelungs Spíone, etc. etc. 1 El film de la intriga desconcertant EL PUBLIC CONFIRMA cada cija que 11/5trítUCiOn éS el film mes fi, alegre 1 allizis hurroorístic d'aquesta tem porada Reis exiliats! !Enyorament de sumptuositats de la cort i d'adula cimas palatines. Nostalgia. Evocació amarga deis bells temps d'absolutis me i autoritat despótica. Desfilada de monarques caiguts que ens apareix avui com una lenta i esfumada processó d'ombres. Des de l'orgullos Napoleó, águila presonera que es consumia en mig deis rocarns de Santa Elena, fins a l'ex-Alfons XIII, veiem a través deis cristalls claríssims de la democracia actual una quantitat de "tipus" que tenen totes les aparences de fantasmes. Ah! Els pobrissons reja exiliats. (Que no s'enterneiHe per& els nos L'ex-kaiser Guinern II tres lectors). No pateixen gana, ni sed, ni privacions, ni faeig,a, ni fred. Viuen rodejats del millor confort. Són tics. Malgrat de les presses de la fugida no s'oblidaren — !pobris sons ! — d'emportar-se'n Ilurs fortu nes. Anea mirant la curiosa revista d'a quests reis exiliats que viuen del pas sat i potser de somnis que dibuixen un futur irrealitzable. Tirem la cor tina i admireu el primer personatge de la revista : GUILLEM II A DOORN Boig o déspota, "liorna" o somnia dor de grandeses, patriota allucinat o san,guinari, Guillem II, ex-emperador d'Alernanya, fou, indiscutiblement, un realitzador d'ambicions •mmenses, itna ginatiu, partidari entusiasta de la su pressió de fronteres per engrandir Germanía, i l'home que necessitava resforl continuat de la seva ambició i del seu orgull per a viure. S'ha re signat d'una manera gairebé monacal a la vida monótona del seu exili de Doorn a Holanda. En, el vanitos estúpid deis vestits teatrals, ara no deixa mai el seu sen zill vestit de pagés; en, l'exhibicionis ta de les grans paredes, deis cops po lítics, de les apoteosis publiques, no fuig, no pot fugir, d'un silencios exi li; eh. el sache, l'oresullós de la for ga, el dominador de la terra, el Pana civil de la gent, el pilot de tants mi limes d'homes, amb capricis i cacen tricitats neronianes, fulgors de Salo mó, franqueses i histerismes d'estre lla de cinema, avui, gairebé oblidat, en un petit -castell perdut en rnig d'u na petita provincia d'un petit país, completarnent isolat, i fent-se el mut i el sord a totes les coses que passen pel mora rodejat d'uns quants servi dors que encara veuen en la seva per sona el Kaiser d'abans. Ell, que havia estat l'home més fo tografiat del món (un periodista cé lebre amb una paciencia benedictina, Mr. Asteneloon, va cornptar 9.347 re trats diferents des del joro de la se va coronació fins al de la fugida d'A lemanya). mentre ha durat el seta exi li. és a dir, dintre l'espai deis última dotze anys, no ha estat fotografiat mes de tres vegades. D'aquests tres retrats, dos foren sense el seu con sentiment. L'altre fou voluntari. Ex plicaren com va ésser. 5 1-14NE "14N 'Vil/Ovni, Die deutsche Kolonie wird Gelegenheit baben in diesern interesanten Film Deutschsprechen und singen zu hoeren la Lis "pobrets" reis a l'exili... La fi de les monarquies. -- De Guillem II a Alfons XIII de Borbó. Les grans fortunes deis ex-monarques. Llops amb llops no es mosseguen La prima l'obtingué un repórter ho landés, el qual es va enfilar damunt un carro carregat de Palla, i que va fer parar el carreter al costat de la paret del pati del castell, on es pas sejava cada día l'ex-Kaiser. Va ta par-se. provea de la máquina, amb, palla, quedant invisible, i, d'aquesta manera, va obtenir un Guillem mes que autentic. En veure's reproduit a tots els dia ris i revistes mundials, d'aquella ma nera. és a dir, amb els cabells blancs i la barba molt crescuda ihsense afai tar, Guillem II va sentir reviure en el fons més íntim de la seva ánima l'orgullos Iluminan i va tenir un atac de rabia que l'hi va durar tres dies. Un antic criat sets, el qual va publi car les seves "Memóries" plenes de confidencies i inconfidencies. deseriu L'ex-tsar de Bulgaria així el quadro: "L'ex-emperador, amb la cara congestionada i donant cops de puny- sobre la taula, va cridar, foll d'imaginado: "!Vull que aquest re porter sigui fet presoner de seguida! ; Que me'l portin aquí immediata ment! !Telefonea de seguida a la policia ! ! Dialice que jo ho mano!" Várem haver de posar-nos tots al seu costat i fer-li entendre que ja no manava, que no era ningu, i que per la seva mateixa tranquillitat valia més que no digués res a la policia". ANECDOTA DE GUILLE-Al II "L'emperador va sortir d'Alema ny-a sense cap bagatge, j amb la sola roba que portara (lamine Els seus anales íntims Ii anaren enviant la roba. Encara ha de donar les grácies per tot aixó, i pagar-ho. Durant qua-- tre des va portar el mateix vestit i la mateixa roba interior sense treure se-la ni un sol nomen. Amb aquest neatiu es va estar els quatre dies sen se afaitar-se, cosa que abans feia dues vegades cada dia. El axial dia es decidí a canviar-se la roba j a afai tar-se. Va anar en persona a una bo tiga del poblet miserable on érem, i va comprar-se un vestit i roba inte rior, tan barata i de tan mal gust, 4ue jo, que era el seu criat, no l'hauria pas portada. No va voler que el bar ber del poble l'afaités, i va comprar una "Gilette" falsificada, i el vaig afaitar jo. Al seu palau de Berlín va arribar a reunir cent-vuitanta vestits dife rents, del civil solament. Els vestits militars, dos anys abans de la fugida, eren vuitanta-nou. L'emperador no .portava /mi la mateixa camisa dues vegades, i se les canviava di-verses ve gades al dia. Li agradaven de colors molt vius. i de seda natural. Diuen que un deis seus secretaris, el comte D... de I... se n'aprofitava i guanya va atoas diners venent-les. Com a cástig, per tanta ostentado ara a 1 Doorn nornés té sis vestits. El mes non ja fa tres anys que el té. La roba blanca, que ocupava a Berlín tres o quatre arrnaris, ara cap dintre d'un calaba" Aquest infidel servidor deu dir la veritat ; perú Guillem II no necessita pas• fer economies. Els dominis i pro pietats que té a Alemanya, malgrat de la República, tenen un valor de 25.000.000 de Piares esterlines. A mes. la República. com a inclennitzaciO, li va pagar 75.000,000 de lliures. Quina va abdicar tenia un capital personal de zoma:toco de lijares collocades en diferents Bailes. Els seu1 infectes arnics íntima varen reunir tot el que varen peder d'objectes que li perta nyien, i varen omplir quatre tretas es pecials de quaranta vagons cada un. La vida que ara porta no pot pas ésser més senzilla. Les .seves úniques distraccions consisteixen a tallar lic nya al matí (talla tota la necessária per a rús del seu castell) i. a la tar da. jugar als escacs amb la seva fa milia. Llegeix poc — no ha estat niai aficionat a la lectura. — ! sempre no vel-les sense cap interés general, sobre tots les sexuals, ! és capaç de passar se tota una nit llegint per acabar un volum de Rocambole. Está al corrent de totes les obres socials (els seue amics les hi expliquen). Es passeja rambla 9 molt. Viu atan cinc amics íntirni llurs famílies respectives, entre elles hi ha la del nebot del príncep Bulow. Els criats es componen de deu ho mes i cinc dones. La seva dona té dues senyores de companyia i 'tres criats. Un detall d'importancia. En la ple na epoca de la gloria, rebia diaria ment de cinc a sis mil missives. Ell contestava — fent un sorteig — a cent o dues-centes. N'escrivia mateix quatre o cinc cada dia. En l'e xili en rep unes (-ataranta cada dia, en canvi. ell n'envia de cent a cent aguanta. Es ell ara el que té fretura e:s ee L'ex-kronterintz ,de comunicar amb el món, ara que el món ja no s'interessa per ell... El "TSAR" FERRAN DE BULGARIA El tsar Ferran de Bulgaria volia arribar a ésser igual que Guillem II, dl que no havia estat mai intelligent i que dirigía un país com... Bulgaria! Seguint les petjades del Kaiser va prendre el sea partit a la Gran Guer ra, i perdé tot el que tenía, havent d'abdicar en el seu fill Boris, l'actual reí, que — sembla — val una mique ta més que el seu pare... Al començament del seu exili es va establir en un hotel de Montreva. a Suíssa. En entrar-hi ja es va enra biar perqué no va causar l'expectació que ell volia. Va passar dos anys ab solutament oblidat fins que am día hagué d'abandonar l'hotel i el país. El motiu és el següent: Un americá va demanar que el presentessit a l'ex tsar. El director de l'hotel, després d'haver cobrat trenta dedars---aquest era el preu convingut entre ell i l'ex tsar — es va posar d'acord. L'ende ma va ésser presentat a Ferran. El ianqui ja va començar oferilt-li una cigarreta, cosa que sembla qua és una falta inmensa de respecte. En Ferran ja es va enfadar. Llavors el ianqui li va proposar de signar un contrae te arrib una gran casa de peilicules d'Hollywood per a fer papers cómics, puix que sembla que tenia una cara que feia molta grácia. Un any i mig es va amagar tan ben amagat que ni eh s seus íntims més ín tims sabien on era. Els uns deien que es preparava per conquistar altra ve eada el tron del seu país. Altres que s'havia suieidat. Els diaris deien que havia fug,it arnb una estrella de mu sic-hall espanyola, a París. Res és més fora de raó. El que va passar és que va voler viure la vida deis altres mortals que no hem estat reis. De Montreux, aná a- un poblet de la frontera suissa. Es va afaitar les patilles — que les portava tan Ilargues que semblava mi ex-libris, — va treure un passaport amb un nom fals, i va marxar cap a Londres. Va llegar una caseta prop d'Hyde Park, a Kensigton, i va cornençar a fruir de la vida d'un gran capital, bo i fent veure que era un comerciant retirat deis negocis i enriquit. Quan tothom es pensava que era room fins el seu fill 'Boris, va apa rlixer altre cop a Sifissa, a Mon treux, al mateix hotel d'abatas. Aquest és l'Une episodi important de la seva vida d'exiliat. La seva renda anual és de 800.000 frailes i seis despén tots. Els escán dols continus amb els seus creditors sou deis que formen epoca. 'Darrerament, fent el pobre i volent seguir fina en aixó a Guillen] II, va demanar al Pariament de Bulga ria una pensió anual de 500,000 francs. Els socialistes i els comunistes s'hi varen oposar. Malgrat de tot, viu amb un gran luxe, i fa cada ans- viatges a El Cai ro i a Juxor, on sembla que té pian tacions de coto. Fa mis quants ames va anar al Brasil, i en passar per Vigo, l'Ajuntament va oferir un banquet. Nosaltres el varem poder veure grácies a- la bona amistat que ens aneja amb Josep Maria Romang de Salazar, i ens va sernblar un bur gesás com una casa. Dos amors ha tingut durant el seu l'amor . duna "vedette" d'ope reta alemanya — Clara Murdeu — i una preciosa concedo de papallones. que Ii costa una fortuna, i que, segons (-teten, és una de les mes im portants del món. MIQUEL UTRILLO JR. Mes Impresslons sobre Rüssia Com que els amics de LARAMBLA van convertir fa dues setmanes les res postes isolades a unes preguntes sobre Rússia en. un article, mancat per tant d'unitat, no tinc altre remei que ter aquesta segona part en la mateixa forma, o sia anal) una serie de pará grafs independents que responguin ca da un a una qüestió concreta, els punta no tractats en el primer article. *** L'esforç cultural rus és impressio nant. Els qui per haver viscut aquests problemes sabem les dificultats que presenta, poden mesurar i valorar la intensitat de l'esforç. Donen ja l'en seny-ament primari, naturalment obli gatori, a tota la. població escolar. Per a assolireho — donada la gravetat del problema de la construcció, i per a treure ple rendiment deis edificis — la majoria de les escoles treballen amb dos torns d'alumnes, un al matí i un altre a la tarda. Les escoles són ge rteralment espaioses, dares, higilni ques, pero senzilles; tal com deu és ser nacionalment una escota. La labor pedagógica ro sembla gaire perfecta; mes bona voluntat que maduresa. Aixó es fácil de comprendre i es justifica rer la dificultat de preparar un voluta] tan consideeable de non personal docent. Gairebé tots els mestres són joves, molts d'ells adoleseents. En conjunt re flecteix la improvisació; hi ha encara força cosa barroera que ha d'anar-se polint i perfeccionan, peró tanmateix en ressurt una impressió inequívoca d'optimisme i de millorament. *** Característica sobressortint de l'en senyament a la Unió Soviética és la seva orientació envers les coses con cretes i les aplicacions de la técnica. Ja en les escotes primáries els deures de redacció i d'estudi són fets a base de temes sobre la producció, explica cions referents a l'agricultura o la in dustria, comentaris sobre estadísti ques... I tot seguit que l'ensenyament avance, des del grau secundan, el cai re técnic s'intensifica i es fa predo minant. El mot d'ordre rus en aquest camp és la politecnització de rensenya ment. En les carreres técniques, els alumnes alternen, per grups de dies, rassistencia a les classes amb el treball en una fábrica. Per dur endavant el seu esforç in dustrial, Rússia manca de técnics, i s'aplica afanyosament a formar-los. Es ciar que també en aquest aspecte s'observen vaci•lacions i es constaten fallides; aixel és inevitable, donada l'amplitud de l'experiencia, peró per altra banda, és segur que tot aquest trehall. aquesta difusió de cultura ge neral i técnica a grasas masses, ha de donar forçosament el seu {ruja *** El defecto pitjor, í molt greu al meas entendre, de l'esforç cultural rus, és el seu unilaterisme ideológic. Si en tots els actes i manifestacions més di verses de la vida conectiva es porta la propaganda de les doctrines oficials comunistes a extrems exagerats, no pot sorpren•re que s'hagi portat també a l'escola en una forma abusiva. Fa mol ta pena a tot home d'esperit lijare i que conegui el valor de la crítica, el veure cona es dona a la infantesa i la joventut russa una sola menja ideológica, una doctrina imposada amb la ceguera d'un dogma, que no permet ni la més heretgia. Aquest em inotllament forçat de la intelligencia plástica i oberta deis nens a un patró uniforme i oficial, no es pot conside rar més que com tina regressió en el camp de la cultura. Es un exemple que colpeix dolorosament, i que hau rien de meditar tots aquells que tin guiri cura de la direcció de rensenya ment d'un poble. fentelos vetare els pe rills de deixar-se portar rnai en coses de cultura pel xcvinisme ultrancer o la passió partidista. Quan vliem aquesta pressió de l'Estat sobre rindividu per junyirIo a un nou dogma espiritual, no epodíern irenys de saludar a ravançada, amb enlodó cordial, els futurs hetero doxos de la Rússia de demá. * * * Parallel a l'esforç en la cultura és el que es realitza en el canal) de la producció. Son les dates principals di rectives de l'esforç rus. Tothom avui ha sentit parlar del pla quinquennai, peró molt sovint no se sap exactament el que representa i l'estat en que es troba la se-va execució. Ara el pla quinquennal, horn vol posar en obra les noves instaracions productores que basteix la ieiciativa particular en els altres pasos que no tenen, com la Unió Soviética, recononlia dirigida. I repre senta també un esforç considerable per a recuperar el temps perdut, per a con vertir Rússia esa, país industrial, que es basti eh l ma teix en tots els cai res de la producció. Cal din en rnig dé tantes noticies contradictóries i apassionades, que réxit del pla quin quennal no solarnent és assegurat ja des d'ara, sino també que en con junt i globalment els resultats obtin guts ultrapassaran les previsions fetes. Peró cal afegir tarnbé que rexectició del pla quinqeennal no ronstitueix cap miracle, que no hagin realitzat, potser amb mes dfaspror i de dificultats, molts altres palsos. Si hom compara des d'un punt de vista general resforç de la Rússia d'ami amb el de l'Eu ropa occidental derant la scgona nací tat del vuit•cents, en clesenvolupar-se l'industrialisme, és aquest el que sera bla més heroic i rnés difícil. En rea litat, Rússia no fa altra cosa que apli car coneixements, recursos i técnica que li vénen del món que tan aspra ment critica. I quan en veure les for midables obres hidráuliques, les gratis fabriques noves, hom sent una forte sorpresa i una gran admirado, des prés no pot deixar de considerar que en realitat ésa el que correspon a una nació tan vasta com és la Unió So viética, i que obres i fabriques aún del volum degut porqué resultin a escala proporcionada de la magnitud de la seva població i del seu territori. Res no ho dmostra tant com les propor dosis petites, i en molts casos redul dissimes, en que augmentará el con sum per habitant en la majoria deis productes, en acabar, no el primer, sinó el segon pla quinquennal. *** No es pot negar que l'economia pla nificada, sobretot quan s'enquadra en les vastes proporcions que pot assolir a la Unió Soviética, té un aire de grandesa, fácil a l'exaltació épica tan grata als cornunistes. A tot el rnón, la racionalització és materia que está a l'ordre del día. Fer que la producció es mogui dins el marc d'un pla racional i que s'oh tingui el máximum de rendirnent del treball que s'lli esmerça, és una aspi rado lógica i justa. Es compren, per tant, l'interés de l'experiencia russa. En jutjar els resultats obtinguts, cal tenir en compte que a Rússia les pos sibilitats de racionalització de recono tuja vénen facilitades per la seva exe tensió i riquesa de recursos, per la massa de poblad() que representa un mercat vastíssim que permet especia litzar en alt grau la producció, i tam bé pel fet que gairebé tot era per fer, sense haver-hi una indústria ja exis tent, installacions i fabriques antigues, que sempre dificulten o almenys con dicionen la realització d'un conjunt ra cional de producció planificada. *** Sorprén, indubtablement, donada la generalització de la crisi mundial, constatar que Rússia no la sent. Les fabriques, que no poden satisfer encara les necessitats del mercan treballen dos o tres torns, el treball no manca, i, per tant, no es pateix el flagell de l'atar forçós. Cal escatir serenament la causa d'aquest fet per no caure en confussions o inexactituds molt sovint exposades a la lleugera, i no atribuir al régim el que és fruit de les condi dosis econónsiques de Rússia en aquest moment. Es troba ara la Unió Sovie tica en una situació comparable, per exemple, a la de Nord-América a dar reries del segle passat i començaments La glória del president Aigua de R. oea11aura LLIaTIdAeSuI m()ResICArica(MAdeLl DmEón.PED—RA), SBi RpOaNtiQuUdIT'AISLBPUAMRIENNUQRUIAI-, A . MAT()SES, NEFRITIS arIONICA, sis guariren radicalment amb 1gU 11.1"111111111~~~1101111.111. :DIPOSITAR1 :GENERALS: FORTUNY, S. Carrer Hospital, 32, i Salmeron, 133 de l'actual, eta qu; conegué un perioec de prosperitat ininterrompuda. Es un.: nació que ferina una gran unitat ece nómica, que va industrialitzant-se•i c/11 té un vast neercat de necessitats crei xents, que assegura el. consum de toa - els productes fabricats, • així cotas' treball necessari per a produir-lo Abatas de la guerra europea, Rússi havia ja iniciat aquest procés, i des, prés de la. gran commoció que acauS`• la tendencia de tots els paisos a basas tarse ells rnateixos, fatalment, for çosament, Rússia havia de passar un peno-de de relativa prosperitat i sense crisi. No és, dones, qüestió de regirle, sitió la resultant de condicions econ521 migues, el fet que Rússia, amb un gran • mercat consumidor i una gran massa de població que va elevant el leu ven de vida, no conegui actualment la crisi que sofreixen les nacicns de po-, blació mes escassa i de forta satura ció industrial. *** Es de preveure que la intensificació del rendiment agrícola, l'activitat caelat col) major de la indústria, en fi, el' progrés económic general, elevin el ni vell mitjá de vida :le la població. E pro blema de denla, problema de gran transcendencia per a la humanitat, ?es el saber quines seran les conseqüencies socials que resultaran de la convergen cia d'un major benestar i duna major cultura. Amb totes les reserves d'er ror que sempre conté una opinió per sonal, cree que aleshores tornaran a ocupar el seu lloc a la societat russa. alló que ells ara anomenen despecti vament els sentiments petit-burgesos, molts deis quals no són mes que hu mans; els han sentit els homes abans, els senten ella mateixos ara, malgrat , que no ho vulguin confessar, i els sena ' tiran temps a venir. Aleshores la so cietat russa, enriquida per moltes co ses que amb ci seu esforç haurá fixat definitivament en el progrés social de la humanitat, perdrá el seu aspecte actual en aló que té d'adust, de mano ton, de trist, i s'enriolará amb totes les belleses i alegries del visite sa i honest., que harmonitzi la llibertat de resperie de cadascú, amb el sentit de servei solidaeitat social. I aquesta expressi(a, més amable de la vida valoritzará el.. fons de densa humanitat de l'anime russa, aquesta cordialitat que fa que_ hotel torni d'aquell país gens convelido del regim i decidit a assenyalar-ne e' que cregui mereixedor de crítica, pea', enserias -;n bou i sincer amic d Rússie. Rússia. CARLES PI SUNYER ,:noPt; Francesc Maci??, el President de Catalunya, ha-tingut aquests dies ns goig gin-, que li pot ésser minsa compensació de les trifulgues de ja investidura. L'assemblea de dissabtc, cwrefermar-li per aclamació un vot de confiança unánime., situa de bell nou la sera 'figura venerable i simbálica al primer pla que ji escau. No pas que el President hctgués perdut — no fóra possible— aquella gran valor que té per a tots després de la gesta. Per() tal regada les disputes apassiancules del, homes havien, entelat ana mica —sense minva-r-Ja —la resplendor•de la seva gloria. Passat -el torb, apaivagades les polentiques iracundes o malicioses, aquella ntinsa figura nervuda del Presiclent apareix altre: cop neta COM abans, cont • abans 'té al'darrera les voluntats i els braços i els cervells de tots elá patriotes. De fet el President ha esdevingut, malgrat tot, una miqueta més President cada ella: Jet ningú no t din, con? abans, "A.vi", si no és en la llar presidida pel seu retrat. Ha passat la rauxa de les abraçades, deis cops a l'esquena, de la familiaritat que Maciá prodigava anib sontriares. (Potser de tan haver-se prodigat els hontes propeneliett a embolicar-lo entre llurs baralles.),Tothom sent i sap que ell ens presideix, i l'oblida, cont s'oblida una amor quotidiana per() fecunda i vitalíssima. Tothom el tracta con?, a Presiclent, com a tal el conceptua. Ara que la crítica ens ha depurat, enfortit, retorna l President de tot un poble amb 1.'integre . valor ele símbol nacional, encara és més incommvible el seu prestigi. Ja no pot discutir-lo 16110, perqué ja haest.at diécutit, i ha sortit de la prova guanyador de nous afectes.. Amb triontf o en der'rota, tots hent d'estar i estentdarrera , el President de Catalunya. Darrera, per a seguir-lo; fent-1. costat; al davant, per a cobrir-lo g s'eseau.. És President de Catalunya tota, amb -la 'majo?. 'plenitud . Ehl representa i representará., passi el que passi, la naelr'a voluntat collectiva amb autoritat i efidteia. Honor al President de Catalunya! Confiem que els Miguelitos Mauras hauran de "gritar, aullar y morder" una bona estona DINERS SOBRE VALORS espanyols cotitzables. s'anticipen rápidament. Interés legal, I per quantilat majos' a la pignoració corrent. Informaran: Créditg 1 Finances, Ronda de Sant Pece, 37, pral. 2.* - Dii a j i de 5 a 7 E- Restaurant Catalunya recornana a la seva distingida clientela i al pú blic en general, la incomparable SOPA DELS PESCADORS Plat °reacia de la casa a de Roe ES1 1.11. === llaura 10 El fet d'acollir el present treball del nostre amic Granier-Barrera no vol pas dir que LA RAMBLA com parteixi les personals apreciacions de l'autor. L—Raons per a opinar L'u deure professional d'informador m'obliga a presenciar pasan antent i arista lassentblea d'Estas Catala a l'Ateneu Empordattes. Passita ent, ter tal cona no tenia el menor dret a dementar si ontnys a prendre la parau la; triatamott, per tal cona compene tras que ens rento encara per dintre atoé la ideologia general i amb la his tória pura de l'organismo dividís, no podia registrar soase dolor l'esclat im aetakis d'una erisi latent i al men en tendrs gratas:anta Determinar ele }actora d'aquesta erisi—per altea banda irresoluble en práctica—, donar la taló total a un o catre del, grupa en pugna sota el nom costa d'Estat Cuata, no as el mete Pro ptIlie. No tate auSoritat ni capacitat per a far-loo, i altranunit seria inútil i pe- ' más. No he volgut, pera, silenciar una actilad decidida i sincera que es dibui .rei en la mete consciencia després de l'assentbka de fa vuit dies. He esperas aquststs dies a posta, per tal de meditar Serttlftf~e abatas de posar-me a es triare i no exposar un parer improvi sas o tan sola apassionat, que servís per a agrntjar setas* profit eta fregadissos (anatema o possibilitar futures toPades. Pera ara eatIl parlar, per un imperatiu dlation patriotiante, soase tnés dila ejem, segare ni tan sola coneixer el re suba de la regona part de l'assemblea, que va sexi. !loe ahir. Tata els acorde gas pugui prendre a partir d'ara qual Jetol de les fraccions ettfellonides no alterara, segurament, una conclusió que alma fet implacable a través de les úl. timos incidencias. .4viat fard setse mesos que no per tanyo a Estat Catald. Les raons de la meto retirada no senos eap importan cia. No *brios par, en aquel! mamona a una *asemeja' divergencia de doctri •a, sitsj a una aprsciació personal i intranteendent sobre una actuació con creta i matneatania. No perdía gens, dones, el respeete que Jempre vaig te nira l'organització nacional extremis ta 't'entre militava entre eta seus sal das!. Per aixa no he donat fins ara es tat pelaje a la mita retirada. Per atarb m'Ice abstingut curosament de fer olla que kan jet tots el: qui s'ha's aorta de la :esa disciplina: chistar-se en dalas hastiar o aixecar una bandera secesJimaieta• Per aixb, en fi, tot i es tar d'al:ice de compre:mis amb l'ac tivitat dels que !si taren romandre, zetig pasar...me :erogare, a titol perso nal, o la dispoaició d'Esta, Calda Per allá que convingués a Catalunya, i tnai no he combatut, ni per excepció, ni politicantena ni articularment, cap ni an dela :esas militante. Mis, mara: la n'evo iniciació a la vida política i a l'actuació nacional re volucionaria va tenir lloc dintre aquell eles- A Estat Catald i a alld que re presenta tate consagrats fins ara els tnetts anys malora, sense cap recança. Considero una honor d'haver-hi entrat 114a ¦.¦ i penso que el mea !'as haura deixat en ell el record d'una histbria neta. No la he fingid cárrecs ni retribucions, con: he refusat ovni de tenir-los. Pera he passat quaranta mesas de presó per la feina que allí feia, he estat secreta r; "de feta—enc que sense títol—en reconstituir-se legalment l'organitza ció sota el nom difús de "Centre Ca tala d'Esquerra" i, quan ha convingut de signar, per exe.mple, el manifest ini cial d'Intelatgencia Republicana, ger men de force: Preponderants ara, els única que hent posat el nostre nom com a representants d'aquella força aíren& Jazttne Aiguader i Miró i jo mateix. La denominada) semioficial d'"Amics de Maca", presa per Estat Calalú sota el Govern Berenguer per no usar fran cament el nom veritable, va ésser tans bé improvisada per mi en un ntoment en qué calia adoptar-ne un: quan es tractd de publicar aquell manifest a La Publicitat, i cm colgué indicar-hi d'alguna manera la filiació exacta de cada signant. No anal parlar de la campanya des !t'aliada en aguestes pagines a favor deis perseguits de Garraf, prevista feia temps i memada també per mi en la seta majar part, puix que tenia el deu re de realazor-la i fer-la reeixir i era el militas« més ben situat per el enfo car-la amb ef !cada. Dic tot encara: invo co tos oixa--, no pos com una 'lista de meras qe fins ovni no gosava re treure, ni tampoc Perque cm faci illu aion.s sobre rabea de la mera inter venció, sinó Perqué tothom s'adoni ben bé de com sóc lluny de publicar el present missatge per consideracions in teressades o per cap !leí de Prejudicis desfavorables. Ho dic, mes ciar, per demanar al: meus antics companys el minan de respecte que espero merei xer i que jo he tingut per ells, i per justificar davant un: i altres el mea dret a opinar rotunda:neta. Els metas mies de tots els grups di versos—car són amics meus tots, men tre cap acció indigna no ho impedei xi—poden escoltar o no la meya veta atendre o no el mett consell, discutir, ridiculitzar-me o contbatre'm. Es el Iller dret. No per aixa minvard el tneu afecte envera els contradictora. No per aarb oblidaré injustantent la feina feto per Sota i les sofrencea comunes. Es possible, tata:latear, que ttaexpo si a repliques inadequades a la sereni tat que vull tenir. Pensar, en tot ces, els omita i els contraria, que seré tan insensible als afalacs com a les impre raciona, i que tota intervenció poe cae recta sera repútala en el matear to i en el terreny escollit pel contradic tor. Com a Preámbul és prou llarg i ciar. Fet i fea no adopto una actitud per qul cm segueixin. No propaso pes d'a favorir ningú i menys encara jo o els ort Infla, sinó de servir Catalunya amb greu Ileialtat. II.—La missió d'un orga nisme Deixeu-une copiar de la ressenya de l'assemblea: -Durara la dictadura, Estat Catala era una organització separatista revo lucionaria, que volia assolir la inde pendencia nacional per ',tija de la vio lencia i estava dividida en escamots guerrera preparats a combatre en nto. ment oportú contra l'Estat E.spanyol. Podien pertányer a Estat Catala Sota els separatistes, sense distinció de ten déncies politiquea, religioses i socials. De jet, perb, la tendencia esquerrista i proletaria predomina en l'agrupació rebel, i ja en aquell temía, el: docu menta pública i l'actuació d'Estat Ca tala traspuaven un esperit de gran ex tremisme en tots el: ordres. Un col) caigut el dictador, algú volgué donar francantent un cafre polític a aquelles aspiracions di/uses, i comen& el ?'crío. de de vacittacions ideolagiques din tre el clos d'Estas Catead. DesPres de maltea i variarles inciden tics impossibles de resumir, Vorganit zació primitiva tata actualment divi dida en tres sectora, que reclamen tata tres la primacia i fina l'exclusivitat i J'excomuniquen mútuatnent. Un vol que Estat Catala continuí essent sepa ratista a ultrança i indifercnt en mate ria religiosa, social i política. Un atine pretért que Estas Catead esta integral a Esquerra Republicana de Catalunya, Per tal com Francesc Macia,Jaume Ai guader, cap de l'organiteació fina a l'arribada del senyor Macid, i Ventu ra Gassol, J'incorporaren a aquel! par tit en la conferencia d'esquerres. En fi, !ti ha l'Estas Catald que es reuní dita »tengo, que ?‚retén definir-se, en bota els ordres, com a partit polític, i Ca¦ menear a actuar coste a tal amb la pu. blicació—praxima—del manifest apro vat en l'assemblea." Es evident que la idea primitiva d'Estat CatoM—organització separa tista revolucionaria sense distinció d'i dees religioses, acida o politiquea ha estat superada. El nucli que ?‚retén continuar-la amb més puresa—el pri mer dele esmeriles—es decanta franca ment cap a la política i abandona l'ata ció revolucionaria immediata. Sembla que també vol abandonar el nom que ha reivindicat fina ara. Edita la con ferencia de Massó i Llorens, que ha vio combatut durara la dictadura l'ac tuació d'Estat Catalá. Esdevé, en suma, una organització similar a "Pa lestra" amb un sentís més polític i mea rebel i antb menys actuació cultural. El: altres s'incorporen a partas o va len ésser partits ells matearas. En el darrer CaS, S'eXPOSet$ a doblar la fusa, L'A.ssemblea de la Generalitat A. l'hora de discutir-se tut la solidaritat deis partits liberals de Catalunya és un fet Otea1 $hb1 k la taida latn en trar al Palau de la Generalitat, des -prés de travesear els grups de ciu tadans encuríoits, abocats a la por ta principal, teníem el pressenti rnent — l'agradable pressentiment ' qlse el discura del senyor Maura planaria duna manera evident da munt l'assemblea que anava a re tinir-se í de la qual n'esperaven, molts d'aquells ciutadans que no ha vien pogut entrar, coses desagrada bles que eren el ameres de Ilur ex peetació. Al vestíbol cremaven les grana llánties de ferro forjat. A la galería gótica, funcionaris de la Generalitat anavett amunt í aval( amb plecs de papera. Al pati dele Tarongers, una 'larga filera de ciutadans esperaven resignadament que s'obrís la porta del •aló de sessions. A din, en aqueli saló escandalosament daurat, les grans aranyes de cristall naven els escons buits, el banc ver me!i desocupat, la taula deis secreta ris plena de paperassa. Al ton:, darrera reetrada presi dencial, una gran bandera catala na — sota la qual s'amaga encara l'emblema de la monarquia com qui escolta darrera una porta — presidía i donava to. * * * Els diputats van entrant d'un a un, de dos en dos, de quatre en quatre. Els uxiers escampen quar filies i documents damunt els pupi tres deis diputats. Darrera la taula de la premsa, darrera el públic — que ja ocupa el seu lloc —, un re llotge que ha viscut hores d'angoixa i de neguit, hores de vergonya i de tiornf, fa sentir el seu tic-tac per Són les cinc i deu minuts de la tarda. I el president de l'Assemblea trenca la xerrameca sorda de la sala amb el dring de la campaneta i cls Anote de ritual: —"Queda oberta la ansió." per L. Aymami Baudina Encara domina, entre el públic, l'esperança, el temor o el simple convenciment que va a començar una gran batalla, Una Iluita acar nissada entre els representants de dos sectors polítics diferents. Un espectacle violent i gratuit. I és per aixó que, al cap de dos minuta de parlar el senyor Bofill, sentim dar rera nostre una veu — una veu del 1 El President de 1 inblea públic, que en aquest cas precís no ". potser, la veu del poble — que dio: —Ja está vist, no passará res. I aquest "no passará res" és dit amb un to de lamentació, amb el to de l'home que es considera enga nyat, de l'home que es considera de fraudat pel desenvolupament de l'espectacle que ha d'anar a presen ciar. No passará res, deia aquel! ciu tadá. No ha passat res, deien al tres ciutadans a l'acabament de l'as semblea. No va passar res, comen %ven d'altres, tot Ilegint, ahir al matí, les ressencions de la premsa. I va passar molt. Els homes de l'oposició van dir alió que havien de dir. Ele horneé del govern van defensar-se com s'havien ac defensar. Uns i altres tingueicn eura, una especial cura, de sort,r d'unten terreny parlamen tai, digne, correcte, en el qual s'han de tenir les discussions. I desprís d'haver exposat els uns llargs greu ges i d'haver fet els altres Ilur de fensa, l'assemblea va fondre's en una abraçada a Catalunya, franca, sincera, cordial, que no és pas el mateix que una fusió política, ni un Pa( te inconfessable, ni una combi nado electoral. * * * Jaume Bofill comença fent his toria deis fets transcendentals que s'han produit a Catalunya del 12 d'abril ençá. Comenta, en tons elogiosos ,e1 cop d'audacia del President Macia — cop que qualifica de providencial diu que grácies a ell, voltat d'ho mes de múltiples corrents, sabe cap tar-se la confiança de totes les ins titucions de la nostra terca, sense deixar-ne cap, les quals, confiant en el prestigi de Francesc liada, desfi laren pei Palau. Recorda després la proclamacio de la República Cata lana, dintre una Federació de Repú bliques ibériques. Aque: fet era un fet consumat, peró a més de consu mat, queda concretat en una sessió memorable el día 17 d'aquell mateix mes d'abril. Conseqüencia d'aquella reunió — continua l'orador — va ésser una nota que l'avui conseller Ventura Gassol llegí al poble de Barcelona des del baleó principal d'aquest Palau. Prou saben — seguí dient — prou sabeu vosaltres que totes aquelles coses foren a costa de sacrificis d'uns i altres. Com a conseqüencia d'aquella reunió arbitral, vingué el reconeixement de Catalunya per part del Govern de la República, segons decret del 21 d'abril, que l'orador llegeix. No cal dir continua — que la rambla d'Estat Catalk (Missatge a tots) az• LA BANDERA DE RPATS DE MOLLÓ ció d'organismes ja existents. I si era natural que Estat Catalá, com a front titile separatista, recollís individua per tanyents a dijerents sectors política —car nati havia d'Acció Catalana, d'Unió Socialista, del Bloc obrer i camperol i ?'aires partits, que unen Iré no ha acordessin ells mateixos no eres incompatibles amb E. C. perque aquest no era cap partit—, Estas Ca. tala incorporal a un sector o erigit en un partit ntés—tan revolucionara tan radical com vulgueu, pera un partit més—ha de disgregar-se per força i perdre l'essencia que informó la Jeta acció durani tot el passat Període &- raje. S'ha de disgregar per bandeja ment o bé per exclusió voluntaria deis dementa disconformes o simplement addictes a altres partits com ha han estat sempre. Com ho vaig ésser sem. ?‚re jo matear mentre hi sen se que ni el partit (la Unió Socialista, a la qual yaig ingressar abans d'entrar a E. C. i en la qual continuo ovni) ni l'organiteació nacional revoluciona ria ent plantegeasin inai cap dilema. Lainica cosa que podio, al meu en tendre, mantenir la cohesió d'Esta: Catalá després del as ?'abril era cons tituir-se en foro de reserva de Caía luyo, en tropa de xoc, en instrument de la Revolució, deixant en llibertat els militants—cons sempre—per un itar a favor de Ilusa ideals dintre els par tas que els fossin mes afina. No haver jet aarb era inutilitzar definitivament un organisme que el canai de careta:za ta:tejes objectives jefa ja, en gran para III.—Separatisme i Fede ralisme El seParatisme, COM toles les coses, tots aquells que hem procurat esti mar les efemérides del nostre poble ens vam emocionar davant aquell decret, que contractava amb aquell altre de Felip V que diu: "habiendo enteramente pacificado por las ar mas..." L'auditori l'escolta amb interes. Jaime Bofill Els onics deis aldarulls, una mica defraudats. Els patriotes, els bons patriotes, amb el cor encongit per l'emoció. * * * El cap de la minoria oposicionis ta entra a parlar després deis greu ges que corn a diputat i home de partit té per liquidar. Diu tot alló que la gent espe,-ava, peró el to no és de guerra, sinó de pau. I en to de pau li contesten, i es defensen, els bornes del banc yer men. I sense alterar-se la correcció de l'arnbient, amb un esperit d'ele vada ciutadania, els focs d'artifici van del banc vermell a l'escó deis diputats i de l'escó al banc vermell. Les sis, les set, les vuit, les nou... Horn parla de la conveniencia de suspendre les deliberacions i re prendreles a la nit. Hi ha molta fei na a fer encara, i el temps passa. Llavors s'aixeca un diputat que no ha dit res en tota la tarda. Una fi gura prestigiosa de la República i de Catalunya. I Pere Coromines, que no és cap altre l'alludit, dema na que d'aquesta assemblea en surti una penyora de la unitat catalana davant l'Estatut i a l'entorn del Pre sident de la Generalitat. No ha dit res de nou. Aquell de sig del vell catalanista republica consta ja en forma de proposició escrita, damunt la taula presiden cial. I signada, precisament, entre altres, per aquells hornes de ropo sició que, integres i combatius, no pot asaer statentatitzat en doctrina z erigit en fincaos. Pera de jet no és sinó 105 maja, una concreció in:pe:Jada per les circumstáncies—imPosada per la desesperació, sota la monarquia, d'aseo& alai soluciona cordiaIJ—duna aspirada, cabdal, antiga i legítima del nacionalisme: dotar Catalunya d'un Estat propi. "Cada Nadó—cleia Pral de la Riba—ha de tenir el seu Estat." L'Estat Calalú, com el seu nom indica, aspirava a dotar Cataluttya del seu Es tas nacional, de constituir-la en Esta: Catoliza I en aquell telPIPS 110111eS podia fer-/ro atnb una huila cruenta que se pares del tot la nostra Patria deis al tres pobles iberics. Cosa important, perb—i ací cm caldrá donar la raó al tneu amic Ventura Gassol—: la noble ideologia internacionalista que s'havia infiltrat en els nostres Inedia en: feia estendre una má cordial a aquella ger mana de la Iberia oprimida i propasar los futures federacions sobre la base de la ?liberto1. Amb la República, Catalunya tindra el seu Estas. L'Estatut as un pacte —fruit ell niateix d'un altre: el de San Sebasicin—, i com a tal conté una part de transacció inevitable en toles les avinences, perb de jet realitsara lías remeta allb que en essencia ens cal. Es comprensible, i si veleta legítima, la per sistencia en una actitud de separatisme ultrancer. Perb hem de convenir que, per al poblé en general, l'Estatut satis fa a bastament les nostres aspiracions sense Sanear el comí de naves conques tes, ans al contrari. També per aquest cantó, dones, Estas Catald no té raó d'ésser, o almenys no té la gran raó d'abasta que ti dona vida i empolla. Jo confesa° que, per la meya ban da, no cm sento pos gaire separatista en agítalas osamenta, tot i sentir-me tan nacionalistes com sempre. Sóc fede ral, i considero que el nostre Estatut es una solució federativa. I seré fede ral, ara i semPre, si puc trabar en la federació les tnateixes Ilibertats que trabaría en la independencia. IV.—Per una política racional Ana, l'Estatua hem de valer que Ca talunya inicii una vida d'Estat normal. Ell en: posara les vostres soluciona —o Jeparatistes d'ara!--molt a prop, tan a prop de mamares, que no caldrá arribar-les a utilitzar• Coastruirent, pesi a qui Pesi. La manera de comen lar a construir sera agrupar en una forma !agita les nostres forces politi quea Liquidar les deixalles estantis ses de partits esPanyols—lerrouxisme, socialisme ugetista, contuaisme "ofi ciar, carlisme i altres fantasies—, im pedir que hi arrean partas generals, altrament respectables— radical-socia listes, Acció Republicana (Az.ana) — estructurar d'una manera simple i cla obliden llur condiCió de catalans republicans per damunt de tot, * * * Si l'oposició ha estat correcta en els atacs, elegant en les censures i abrandada en patriotisme, la réplica deis homes del Govern Casano ves, Lluhi, Giralt — no és menys correcta, menys elegant, menys pa triótica. Per damunt de la lógica oposició política de cadascú, per da munt deis greuges i diferencies de partit, hom endevina, en els atacs, com en la defensa, un esperit de concórdia, de cara l'Ebre enllá, de cara l'Estatut, pensant en Catalu nya. * s • A les tres de la rnatinada, encara uns grups de ciutadans esperen a la piala de la República l'acabament de l'assemblea. Els diputats surten satisfets. Algú — que no capeix el significat, l'alt significat d'aquella treva — parla estúpidament de "pas telleig". Algú altre parla de vence dors i de vençuts. De valentía i de covardia. Algú altre, pró, recorda sobtadament el nom de Maura, re corda la imminéncia de la discus sió de l'Estatut, i aquells rostres defraudats s'illuminen i comprenen... El nom de Maura no fou pro nunciat una sola vegada en el trans curs d l'assemblea. No calia. Planava dainunt la sala. El nom de Miguel Maura i el de tots aquells altres Miguels i aquells * * * cmu.ra «loan altres Maures que, si no han sortit, sortiran a l'hora precisa. A l'hora precisa de fer tard, per qué els vejenin i ja hem format el quadro Atiue; 4(1*.glib 911.— per Granier-Barrera ro les forces nacionals. A Catalunva hi ha d'Urda con: pertot arreu, una dreta, una esquerra i un centre. La dreta—que cal alliberar tant com si gui possible de trogloditistne tapa nyol—sera l'equivalent de la Lliga asid) el nons dora o un cure. El centre pot ésser ?'esquema de ?'actual Partit Ca talanista Republicá amb elements per sonal: Inés o inetsys valuases cont Carner, Hurtado, Coronamos, i altres figures politiquea independents. Eh s ji ?'erais no socialistes, en suma, que equivaldrien, potser antb una tónica ntés moderada, als radicals socialistes espanyols o francesas (amb alacena Domingo i tot si hi volgués ésser, tal vegada amb alguna elements de !'actual Esguerra Republicana.) Finalment, els partits obrera, que també són a tot el món i noniés poden ésser dos: socia listes i comunistes (necessaris Sota dos, encara que s'eaverin alguna burgesos, a la mecánica d'un Estat modern). Quant a !'actual Esquerra Republi cana, no l'oblido !‚as. La cree desti nada a morir aviat amb una histbria gloriosa. Honra jet el 14 d'abril i ens haura dut—malgrat els seus errara, malgrat lea collaboracions rebudes l'Estaba de Cotalunya. Pera en el mo ment de treballar de cara als anys hau ra passat ?'tiara deis conglonterata Potser la nieva idea, exposada així, sentblara cerebral, personal i arbitra ria. Tal vegada !ro fas si concretéssim massa. Pera cm sembla que en les lí nies generals caldra seguir un cana de simplificació aproximadament per !'es ti!, i que tot el que sigui formar grupa jora d'aquests. imprescindibles sera una repetició »testarada. Una temPtativa mes o menys personal, más o menys útil en un moment determinat, que si es produís amb prodigalitat ens duna a situacions tan complexes i de difícil sorbida cont l'actual d'Alemanya, on el nombre esfercidor de partits ha esteta lite,at el inecanisme dentocratic. Si no és coas a força de reserva cara vegada—tampoc no veig el lloe d'Estat Catala en la Catalunya de din (re poc. 1 encra és preferible prescin dir d'un tal malicia. Un Govern que reposi en la llibertat no les necessita mai. La saludó até: practica, dones, sera paomb les sistir fina a ales/iones, i no es queda a parracs, a inig comí del ',roces—llapa —de racionalització de la nostra po-lít V.—L'art de ben morir La 30/1•CiÓ IltéS practica, es perpetuar forçadantent una cosa respectable, pera !obrera; gloriosa, pe ra anal; ardida, pera inconnexa i inadequada. Es, per contra, vencer la Miguel rflaura al servérei de Cataluuya A Miguel Maura no m'atreveixo dir-li senyor; no sé dir-li senyor. Té massa mal geni, Ii plau massa fer el valent, coses que no sem ca racterístiques deis senyors verita bles. Miguel Maura és avui una figura d'actualitat. Com que l'actualitat de Miguel Maura passará de pressa aquests carácters de crits, de llamps i trons i pedregada, tenen una vida fugissera — cal explotar-la d'una manera rápida perque no se'ns quedi entre les mans, puix que és una ac tualitat d'urgencia. Denla, demá passat, l'altre — encara que el pobre minyó cregui el contrari —, no se'n cantará ni gall ni gallina. Ahir, abans-d'ahir, l'altre, pot din se que no sabíem qui era Miguel Maura. Avui, arnb la República, ho saben. Ha estat necessária la Repú blica perqué pogués actuar un repu blicá tan estrany com Miguel Maura. I d'aquesta actuació el poble n'ha tret una conseqüencia. Aquesta: Maura és un borne terrible; un ho me que crida; un borne que amena ça; un home que, en lloc de pacifi car, crea conflictes i excita les pas sions; un home que dóna ordre a la guardia civil de disparar sense previ avis; un borne que ens volia enviar pistolers a Barcelona; un horne que deis redactor de "A B C" i de "El Debate" en feia governa dors de la República; un borne que no vol saludar a Manuel Azafia ni a Francesc Macla perque !'han ne gat a donar-li la raó quan no la te nia; un borne que diu: "gritaré, aullaré, morderé si es preciso", obli dant la seva condició de persona. Aixó de "gritaré, aullaré, morde ré si es preciso" — frase que aviat eclipsará aquella tan tronadeta de "veni, vidi, vici" — ho ha dit suara, a propósit de l'Estatut i contra l'Estatut, en una mena de sermó que ha fet al Cinema de l'Opera, a Madrid. Les paraules de Miguel Maura han despertat contra d'ell les vies i la indignació de tots els bornes hon rats i dignes. Els altres, els bretols i els rucs, l'han defensat. Per?) Ilur defensa li ha fet més mal que una pedregada. Altrarnent, jo escric aquest article per reivindicar Miguel Maura, per fer-lo simpátic — com mereix, po bret! — ah s ulls del poble. A mi 18 de gener de 1932 mort cscollint hora. No !‚as del d'uta Particular punt de vista meta ni de cap partit, sinó des de l'estricte pula de vista de l'interés de Cataltutya, Es tal Catalá ha de saber morir. Ha de saber morir a temPs i amb la dignitat que li escau.. 'Aquest és—prescindint de POSSiÓ Par tidista; prescindint, sobretot, del fetit xisme d'un nont—el castre comí. No pos claudicar, no Pos recular, no Pes constatar-vos. Aquest és el Punt de vista practic per a vosaltres i tothoitt. El nona el nonz us subjuga encara. Ja ha sé. També dintre :sien el scu sol enuncias remott alguna fibra sensible. Pera no km política sentimental. El Partit federal també té un nona una histbria plena; pera l'enderiantent a !en-lo sobreviure's l'ha pon/al a la trista situada, en qiíe !'hez: vist fa molas anys. Ells tomó es barallen per un nom i una bandera que ja han jet la feina, que ja han completa. Ells lambe ser comuniquen mútuament entre la indife rencia creixent de les dentacracies. Un partit federal s'hauria de dis saldré en ésser feto la federada). mi bretot si el seu únic objecte era reo tusar la tal federació. No cal que ata. brevisqui Estat Catala a la saya prl Pia obra, a l'Estatut Catalá. En un altre ordre de coses nostres—tant im portara o més que el polític, perque es el cultural—hent vist desapareixer dig_ nantent una revista important: D'ací i d'allá. No esta bé que una simple revista pugui donar lliaatts a una for o política. Si li valen infondre un altre objec tiu, enfondireu encara les divergencies i fareu la segona edició, mas o lrieltyS difusa, de qualscvol parta—ad on en sobren tants. Que cadascú, dones, con servi dintre seto la pura ideologia na cionalista, separatista si vol, i procuri infiltrar-la al partit catalá que millar l'interpreti políticament. Així l'orga nització desapareguda es perpetnara en espera dintre de cada força catalana. Per Catalunya, dones, mies meus, perdonant-vos des d'ara el que pugueu dir-nie i recordant les bregues que flamearen al vostre afecte, lis volia din aixe: din-aguza dissolgueu Estat Catald. La dissolucia samposa, No perllongueu sense cap eficacia una triste agonía sense grandesa, entre pi7 cabaralles personals. vosaltres ma tearas la liquidació que al temps hala ría de fer antb grapa barritera. Moriu com cal. • Si calla tornar-nos a trabar pels velas camita de sacrifici patria tic, l'organització es forniara de bel!. non per ella. inteara, s'esventaratt les diver gencies i els can/lides i les picabara lls doctrinal: o personals. Tots ser'ens veis altra vegada. jo—cal din-ha?--, si fallís la-su prema tentptativa de convivencict gai representa el no.stre asista; d'avuia es pero retrobar-me entr'e els &ralos dela uns i els altres com. a Soldat que Sellt: ?‚re cm considero de Cate'---- 7,¦••¦, rno,s.WWoMIMWMMWOOMI m'ha estat feta una revelació sensa-._ cional. Maura no és el que la gent es pensa. Maura no és un enemic de la República, és a dir: un defensor de les dretes; Maura np és un ene-: mic de Catalunya, de l'Estatut i de Maca. Al contrari: Maura .és un polític habilíssim que actua corn ac-• tua per fer més antipátiques i ses les dretes. Per exemple: quan Maura fa Velo-, gi de la guardia civil, el poble, exás perat, comença a. matar guárdies ei vlls — cosa tristíssima, perque to tes les vides són respectables com si fossin conills; quan Maura ven que a Catalunya, amb les nos., tres Iluites de safareig, oblidem l'ideal comú, ataca Catalunya, l'Es tatut, Macla i tot el que se li pre senta, i, en efecte, la reaeció no es fa esperar: tots ens unim per de fensar Catalunya. La veieu, la maniobra? La com. preneu, ara, la política de Miguel Maura? ?Us convencen que és un polític honrat, digne, habilissim, ca paç de sacrificar-se con un mártir . autentic pels ideals més nobles? Ja sé que ell s'empiparl quan sá piga que u he descobert el joc. Peró jo, que en el fons sóc un sentir/len tal, no podia tolerar ni un dia més, ni una hora més, que el calumnies- z sin, que el tinguessin per un home dolent, a el!, que és tan bol Saben el que m'havien arribat a din? Que estava a sou de la Gene ralitat i que feia aquesta política contraproduent d'acorci amb Fran cese Maciá. I justificaven el que re bés diners de Catalunya perque si haguessin dit que en rebia de Rús sia ningú no s'ho hauria cregut. Deien que era molt "flamenco", molt "juerguista", i que amb les . pessetes de diputat i d'ex-ministre no en tenia prou. Pero aix6 jo no m'ho he cregut mai. Ara, l'altre, el seu veritable - amor a la llibertat, a l'obrer, a Ca talunya, sí. En aix6, sí; en aix5 hi - tinc una fe cega. Miguel Maura, fin gint atacar -l'Estatut — sacrifici es pantós con cap altre no n'hi ha a la Historia! — haurá estat el mi llor defensor de l'Estatut. I, per tant, el millor amic de Catalunya. LLUIS CAPDEVILA " 11. |
Etiquetes
Afegir etiquetes per 002_Núm. 105 (18 gen. 1932), p. 6-10
Comentaris
Afegir un comentari per 002_Núm. 105 (18 gen. 1932), p. 6-10
