Rambla, La (1931-1935). Núm. 105 (18 gen. 1932)

              8
Itarticte) r
EN R. IC
•Wr•-...
En les • pagines del desaparegut
"L'Esport Catalá", i precisament da
tada 6 de juny de 1927. vaig publicar
una crónica parlant extensament d'a
yetst jugador.
Tic la satisfacció d: constatar avui,
que, en un moment en qué Maier era
tennísticament per a quasi tothom "un
noi sense suc ni brkic-, vaig escriure
a propósit d'ell aquestes paratiles:
"Maier anirá lluny, i tots tenint lo
bligació de donar-li la iná per tal de
facilitar-li la conquesta d'un lloc que
pot ésser un deis prmers dins el ten
nis ibéric.
Per avui, volem deixar un sentat
només. que en el "junior" del Turó,
Enric Maier, hi ha ''pasta" de ten
pista de gran clac.
***
Eh iets slan encarregat de donar
nos plenament la raó, i. no tan sois
avui Maier és una de les primeres
raquetes nacionals, sinó el primer lloc
indiscutible dins el tennis ibéric.
Es. dones, amb una doble satisfac
ció que avui parlo d'ell altra volta,
aproiitant la correntia d'admirado que
ha selva a la seva esclatant victória
sobre Austin (una de les figures més
destacades del tennis mundial).
En presentar-lo als lector de LA
RAMBLA vull remarcar duna ma
nera especial (i ho lic aixi perqué re
sulta una virtut rarísima dins el sec
tor esportiu) la gran modestia i sim
plicitat que presidei.xen les seres ac
tuacions.
Es aquest un punt que per sí sol
ja mereix llargs cornentaris sobretot
en un país com el nostre, on a l'orn
EL PARTIT DE DESEM
PATHORTA-TERRASSA
Després del tercer partit,
en qué vencé l'Horta per
un gol a cap, el Terrassa
queda classificat campió
del grup B pel gol average
La tensió que l'avíen promo
gut eta partits de desempat en
tre els equipe de l'Horta i del
Terrass.,a, s'ha resoll, a la fi,
•
amb el resultat favcrable al
darrer per gol average, ja que
el primer encontre va ésser a
favor del Terrassa per tres a
un. el segon fet en mig partit,
un a un, i el tercer un a zero
a favor de l'Horta.
Aixb diu prou la igualtat de
t'orces. i que els resultats deis
partits indiquen que tots dos es
mereixien el títol de campió,
que sha decantat pel que la
scrt li ha estat més favora
ble.
L'entusiasme i el nerviosis
me ha estat la tónica d'aquests
partits, particularment el ,jugat
ahir al camp de l'Horta, que no
obstant la voluntat que els ju
gadors varen posar en el PC,
110 encertaren en el rematar ju
gades ni en els trets a gol.
Aquest entusiasme fou supe
rior en l'equip de l'Horta. que
ccm a premi de tal mareá Eúnic
gol de la tarda. al cap de cinc
minuts d'haver començat el
partit, obra del davanter centre
d'un cop de cap.
Aixb féu créeixerencara més
l'interés del parlit. accentuant
l'Horta el seu ame. Cine d'ima
banda el por: encert deis seus
'davanters en xutar a gol per
alt. i de l'altra per la multinli
cació de joc deis defirnse 1 me
ta teirassencs. fer que fa
Ilessin els esforen5 deis hos_
lenes per decantar el partit al
TENNIS
MAIER
bra de l'arbre ufanos de la "paveria"
s'han aguantat tantes valors momifi
cades i han nascut tants falsos pres
t'gis.
bis
Malgrat deis seus pocs anys (21),
no trobaren en ell el pler del "co
ming-man" admirat d'ell mateix, i
complicant-se la vida amb l'enfarfec
d'una "pose" carrinclona. Maier dó
na la sensació d'haver nascut per ob
tenir grans éxits. Les seres "pedo
manees" el deixen molt content, al
mi sí. penó sense pósits d'orgull so
rnoguts.
Aquesta simplicitat del nostre "Bu
by" fa que nosaltres puguem parlar
d'en sense reserves. en altres casos
indicadíssims, per-qué sabem que els
nostres elogis, ben sincers per cert, no
l'han d'"endiosar" (emprant termino
logia d'un amic llunyá que signara
'Finzante").
I bé, dones, Maier és ja, en els mo
ments presents, un jugador de tennis
complet, de rentable talla internacio
nal, el més gran jugador que ha pro
duit el tennis peninsular. Cal que el
nostre públic esportiu s'adoni d'aques
ta veritat ben tangible, i pensi que, si
hem tingut un Alonso hipertrofiat per
la fama, i Un Gornar, posseidor d'un
joc fluid i bellissim, i un Flaquer, al
qual admiro sense reserves (encara
que algú cregui el contrari), avui, en
arrencar l'any 1932, tenirn un lfaier
que els ha superat a tots abans d'ar
ribar al punt máxini de la curba as
cendent de rendiment de joc.
ha en Maier, ultra les seres in
discutibles qualitats físiques, un tem
perament tan treballable pel nostre
esport predilecte (l'entusiasme que po
sa en els seus entrenaments, la fe amb
qué deinsa els partits, l'atenció amb
qué escolta els consells), que, si no
m'erro, Maier está destinat a veure el
seu nom incorpora.: entre els dels deu
millors jugadors del món en una da
ta no pas massa allunyada.
• • •
Ara será temps de leal re si tenen
raó aquells que creien que la manca
de públic entorn les nostre pistera era
unicament deguda a l'absencia de re
velacions, a la manca de florescencia
de wats "asos- de gran classe.
Una valor tennistica de la catego
ria de la de Maier ha d'ésser suficient
per desvallar un públic esportiu.
Jo opino modestament, pero, que
cal també l'ajut decidit i intelligent
d'un sector molt important: els di
rectius d'Associacio lis i Clubs, i tam-,
bé, i potser per damunt de tot, una
entusiasta i ben orientada tasca de
premsa, que. quan va intentar-se amb
fe. tots saben, que va donar resultats
positiu i falaguers, i que avui no cm
cansaria de recomanar.
CABLES SINDREU
(Fivaller)
1932.
resultat que li convenia •per
treure's l'handicap de dos Os
en contra, de quan varen cÓ
menear.
El Terrassa, per a sostenir
l'avantatge conquerit'a casa se
va, va emprar la táctica que os
cil•ava entre l'ofensiva i la de
fensa, és a dir, féu a táctica
neutra, sense poder dir ni una
cosa ni l'altra, ja que fou la in
decisiól a que el dominá, fent
el joc que li impcsava Eadver
sari.
lis seus davanters. si varen
arribar a la porta de Zarranz
no demostraren la qualitat de
carnpions, perdent les situa
cions fácilment i xutant sempre
alt.
De l'Horta, vencedor del par
tit d'a hir, varen dist ingir-se
tots, si exceptuem els extrems,
que no varen encertar les seves
jugades. i Font que eslava les
sionat.
Del TPrrassa actuá mclt bé,
la defensa Vila 1 Barfnmeus
els tres mitios, partícularment
el centre Requesen.
Tingué cura de l'arbitratge
Coll, que no obstant PI difícil
que es preveia la partida, en
sortf air6s. evitant el joe vio
lent.
El eamp Pstigué sumament
concorregut i els eSpectadors,
no obstant haver-se jugat un
partit d'una srla part. de qua
renta ein minut5. no sorff de
fraudat. ja que. com hem dit
abans, va jugar-se amb molt
-d'entusiasme. i no va decaure
ni un moment.
Ppl joc desenrcdllat. l'Horta
es mereixia un millor resultat.
Els equips s'arrengleraren de
la segilent manera:
Horta.—Zarranz. TIrni, Pérez,
Pinynl. Baudin a. flihi. Fnnt,
Aman. aria:. Landa 1 Aguilera.
TEBBASSA. Alustf. Vila.
Bartruneus. Cadafalrh. Alazana
za. .1farrugat, Losada, Broto i
Aratells.
10
Nlarits contra mullers
El primor parlit que sla ju
gat eittrema nl j mullers, aca
ba de celebrar-se a Londres
Croydon, en els terrenys del
Kennord Sperts Club.
Ya regir un reglament espe
cial. Els marits havien de jugar
amb el.s braços 'ligáis a l'es
quena. Segoris sembla, aixb.fou
per als marits un handicap
tan important. que les dones
van guanyar el partit.
Els técnies opinen que, efec
livament. lligats de bra
Sempre se'n saben de noves
A propósit d'un.match de fut
bol disputat a Méxic entre els
equips. Allejuela j Necaxa — la
feto que publiquem és d'aquest
partit—, •un crític mexicá es
crin:
"L'unir fel • reprobable fou
l'agressió, de Leclesma• per Von
drark. al .qual clava. 1111 raig de
guitzes per venjaina d'una tra
rii«.."
_
cl•
•
.
•
-
•
...
.„
.s1t.
t•1 a ;•••1 L$••1$':••11ta tenia ganes de
venjar-se, hé podia fer servir
les mans, i no pas anar a pun
tades de peu."
Tanmateix, el crític que ha
escrit aixb deu sser un gran
entusiasta de la boxa. El més
un, perb; és el que ha escrit un
nitre cribe, també mexicá, in
dignat pél comentani del seu
col-lega; acaba així: "Sápiga
aquest senyor. que es tracta
de futbol, i no de boxa!"
Un gat que passa la maroma
HeiH- ac.i una f.-11Pgrafia infe
"
1
ressant. Aque:.4 gat, «un ma
rinen després duna passejacla
per letra torna a bord del vai
xell, que és la seva residéncia,
passant la maroma per damunt
del Taresis. L'un claVat en el
final del seu viatge, la pota
dreta enlaira per evitar una
ensopegada, el ros en línia, el
simpátic gat causa la impressió
d'un equilibrista complet.
. Cada cija el gat del mariner
fa aquest viatge. i mai no ha
pies cap bany d'impressió.
la rambla
Home previngut
it
ços perjudicá duna manera
considerable els marits. El ba
lanceig deis braços i les mans
—diuen—juguen un paper molt,
important en els "dribblings",
les passades, els xuts, en fi, en
gairebé lotes les jugacles.
La foto que reprodulm és
una prova palesa del domini
que, almenys en aquel' mo
ment, exerciren les mullers.
Hi ha dues dones que jurarlem
que están en "offside", perb no
en fem cas perqué és posible
que aixb entri també 0– el re
glament especial.
a.
--Qué fas? Si no l'he local!
—Nc m'has tocat, perb Che
vist la intenció...
?Per qul será el Gran Premi
de l'Academia deis Espors?
L'important rotatiu parisenc
"L'Auto" concecleix cada any
Un premi que té el nom que
encanala aquestes ratlles, el
qual consisteix en 25.000 frailes
en espécies.
Aquest premi és concedit "a
1 2 alitors (Cuna gesla es
portiva realitzada a Franca per
un francés o un estranger
a l'estranger .per un francés,
sempre i quan aquesta gesta
signifiqui un progrés material.
científic o moral per .a la hu
manitat".
Es parla de oret i Le Brix. de
Burtin i Moench, de Young Pé
rez. de Locatelli, de Huat, de
Chiron. .de Taris, de Mlle.
dard. de Micharcl. Pellisier, Ri
goulot, A. Magne. etc.
El retrat que illustra aquesta
informació, perb. .correspon a
l'horne que sembla amb rnés
nossibilitats -d'ésser el premiat.
Es el tennista Coche?, campió
del món...
irmorg-u
Werneni
meg roneguld
L'assemblea del Barce
lona va acordar la su
pressió deis delegats
L'assemblea de divendres a la Sa:a
Capsir, continuació de l'anterior, dona
plena satisfacció als abstencionistes del
Barcelona.
Abans de dos mesos haurá d'ésser
convocada assemblea per a l'aprora
ció deis nous estatuts. La ponéncia que
ha vingut treballant-hi ens diuen que
ha fet una labor de reforma molt in
teressant.
A més, fou nomenada una comis
sió perqué examini l'actuació deis se
nyors que han vingut actuant en els
distints Consells directius a partir de
193t. La dita comissió tindrá cura
també de revisar els socis de mérit.
S'acordá també, i aixó en benefici
de la premsa esportiva, per a les se
res informacions, que en el successiu
siguin publicades les assemblees del
F• C. Barcelona.
També quedá acordada la derogació
de tots els acords que facin referéncia
a diferéncies entre periódics o peno
distes que dificultin llur ingrés com a
socis de l'entitat.
L'assemblea fou animadíssima i aca
ba a primeres hores de la matinada.
La subscripció pro
vídua d'Antoni Borre!!
Del Cullegi d'árbitres de la Lliga
Amateur hem rebut 21'75 pessctes des
tinades a la subscripció pro-vidua'
Borrell. Aquesta quantitat, recaptada
entre un grup de collegiats, l'hem Iliu
rada, com les altres rebudes, a l'admi
nistració del nostre collega "La Pu
blicitat".
114‘7-- VACI
El reglament del con
curs de models reduits
de planejadors que pre
para l'Aero Club Bar
celona
.krt. t. L'Aero Club Barcelona, en
collaboració ainb l'Aero Club de Ca
talunya, organitza un concurs de mo
dels reduits de planejadors, que se ce
lebrará en abril vinent; el dia que
oportunament s'assenyalará.
Art. 2. Els Ilançaments deis apa
rells es fará des de la plataforma su
Perior de la torre Jaume I del ferro
carril aeri Sant Sebastiá - Miramar.
Art. 3. Podrá participar-se al con
curs de models reduits amb qualsevol
tipus i de qualsevol construcció, sem
pre la seva envergada no sigui supe
rior a o a 40, i no excedeixi d'un t a
40, i el pes no sigui inferior a 75
grams n superior a 500.
Art. 4. Les inscripcions hauran de
fer-se a les &jales del club organit
zador (passatge Permányer, 6), de les
pvuit a les nou de la nit, abonant 2.50
pessetes.
'1.at'511
LA CASA
¦IP
El títol de participant donará dret
a tres ballets gratuits de pujada i
baixada en l'ascensor de la torre.
Art. 5. El llançament deis models
es fará pel mateix ordre d'inscripció.
Art. 6. Els llançaments hauran de
fer-se a má.
Fora de concurs será permés, no
obstant, d'efectuar Ilançaments per
altres mitjans, llevat deis químics.
Art. 7. Per a classificar-se, els
rnodels !miran de fer un vol de tren
ta segons com a mínimum.
Art. 8. S'establiran dues classifi
cacions diferents: una per a aparells
comercials, i una altra per als cons
truits pels mateixos concursants.
Art. 9. Les classificacions es faran
per ordre de duració de vol. En cas
d'empat de temps es donará el millor
premi al que hagi fet el vol més vis
tos, i a l'altre el següent.
Art. 19. El jurat, compost de tres
membres, í auxilíat per diversos co
missarís, controlará els vols, i esta
blirá les classificacons. Els seus falls
seran inapellables.
Art. II. El jurat podrá prohibir
la sortida de qualsevol aparell que
consideri perillós o que no reuneixi
les condicions exigdes en aquest re
glament.
Art. 12. La Insta de premis es fa
rá- pública abans de la data del con
curs, amb l'anticipado deguda.
Art. i3. El club organitzador de
clina totes les responsabilitats que es
poguessin derivar del coricurs.
Art. 14. Per als casos no plevistos
en aquest reglament el jurat será l'ú
nic cridat a resoldre amb autoritat ab
soluta.
Les informacions de
LA RAMBLA
Solint, els reportatges i les infor
macions de LA RAMBLA mereixen
els honors de la reproducció a les co
lumnes de la premsa barcelonina i ma
drilenya. Com és costum, gairebé sem
pre se sol citar la procedéncia.
Dimecres passat, penó, "El Noticie
ro Universal", de Barcelona, diari de
•
18 de gener de 1932
2
\mes
en la seeció de
géneres de novetat
2
—Pero, senyor, qué fa? Posa els dits a la salsa de tontatee?
—Oh, perdoni! Em pensava que era maionesa!
la nit, independent, ben informat i se
rios, inseria les manifestacions que el
Cap superior de Policía havia fet al
nostre company Doménec de Bellmunt
(i que LA RAMBLA va publicar di
lluns), dient que les reproduia de "La
Voz" com a manifestacions fetes pel
senyor Menéndez a un redactor de l'es
rnentat diari rnadrileny-.
Si "El Noticiero Universal" no vol
anomenar el nostre setmanari no ens
enfadarem pas. Almenys, peró, que
faci honor al seu prestigi de diari ben
informat i que no vulgui ésser "pro
vinciá" a ultrança anant a cercar
"repitos" de fora de casa quan aquí
tenim les primícies duna informad&
El cost de la vida a les
ciutats d'Europa per a
una familia obrera
Ginebra, 15. — L'Oficina Interna
cional del Treball ha publicat el re
sultat d'un enquesta a catorze ciutat.s
d'Europa respecte al cost de la vida
per a una familia obrera de tenue
mitjá. En les inateixes condicions de
vida está obligada–á desjendre més
a Estocolm 1 menys que a cap lloc
a Barcelona.
L'ordre de ciutats de a més cara
a la menys és el següent:
1.—Estocolm.
2.—Francfort.
aguen.
3 n .—Berlíh.
7.—Helsinki
9.—Manchester.
Io.—Rotterdam.
Ir.—Anvers.
12.—Varsóvia.
13.—Barcelona.
entre Estocohn i Bar
celona és quasi d'un so per loo. A
tot Europa, exceptuant Estocolin, !a
vida és Inés barata que a Nord-Arné
rica.
(De "Heraldo de Madrid".
Fins a fi de mes
Vda. de Gonzalo Conlia
10 — CARDENAL CASANAS —10
ofereix el 20% descompte
Tot models de la present
temporada
I
18 de gener de 1932
COPETS A L'ESPATLLA •
Eis bornes tenen una forma una
mica estranya de manifestar les se
ves afectuositats amb els seus con
semblants del mateix sexe. Per a
demostrar una consideració, una ad
miració o un afecte no se'ls ocorre
més que tustar-se les respectives
espatlles.
En el lloc que cm trobo actual
rnent veig cada Idia un tustament
d'espatlles que sembla excessiu pot
ser,peró que, us diré, resulta força
divertit.
Hi ha dies que el "sistema" afee
tuós masculí bat tots els récords.
Us diré que des d'aquest meu lloc
d'observació es poden fer cómoda
rnent estudis, experiments i, si esteu
de bon humor, adhuc apostes.
El senyor A. troba un seu com
pany de causa i Ii tusta l'espatlla,
és ciar, peró després entra el se
nyor B, mitrad, i velen que també
Ii tusta l'espatlla.
—Com ha anat aixo?—us pregun
taren esverat els primers dies, sense
acabar d'entendre-ho.
A poc a poc, pero, ho anireu en
tenent. Quan haureu vist -mitja dot
zena de senyors, en una barreja
horrible de partits i partidismes,
tustar-se les espatIles,amb un ma
teix ritme de copets, com si tal cosa,
lw veureu més clar, o potser no ho
veureu gaire clar, pero arribaren a
una conclusió. La conclusió fácil
que us imposara la lógica. La con
clusió que el "sistema" afectuós deis
bornes és un simple truc. Una mica
feixuc, pero un trua a la fi. I ales
llores podreu entrar, si us plan, en
el terreny de les apostes. Podreu
apostar pel senyor A. i pel se
nyor B. Pel resultat dels copets del
senyor A. i pels del senyor B. I per
quin s'adona del "truc" més aviat.
CINEMA ANIMAL
"Trader-Horn", "Ingagi", "A
lest de Borneo", i encara d'altres
pellícules de besties. I espereu-vos,
que només som al començament...
Fa una temporada que les cases
productores prenen senzillarnent el
pél al públíc. I el més sensible és
que la culpa és nostra, per prestar
graciosament a que ens el pren
guin omplint els cinemes. Omplint
els cinemes, facin el que facha men
tre un Teatre Catalá ha de tancar
les seves portes.
I aa-a resulta que la barra de les
producta-es ja sobrepassa tots els
Ja no són Mojicas, ni "pellí
cules totalment parlades en espa
nyol" que cris encolomen, sino pel
líenles de besties que no es poden
anar sure de tan pessimes.
?Quan s'adonaran el3 "anteri
cana" que per a fer pellícules el que
cal son artistes i no besties o Mo
COMENTARIS I INCIDEITTS
—Fugi, home, qué rn'ha de dir
voste a mi; !que es creu que sóc un
"novato"!... Fa molt de temps que
segueixo pam a pam aquesta qües
tió...
El que porta la veu cantant en
aquest grup de curiosos -- aquests
individua que tant abunden a Bar
celona i que podríem anomenar gent
de professió indefinida, el badoc
permanent—és un home de mitjana
edat, alt, fornit, porta un abric un
xic usat i la gorra de gairell. Quan
parla ho fa amb grans gestos i amb
to autoritari. El seu interlocutor és
un jovenet prim, d'estatura mitjana
—Miri si ho sé bé, que tot el
que passa no és res més que una
venjança del regidor de l'Esquerra
encarregat de la Circulado.
I afegeix amb aire de triomf, des
prés de passar una mirada pel grup
que escolta:
—Que no veu que havia estat
xofer de la casa David!...
—Sí, pero l'Ajuntament republi-cá—
diu l'altre —vol fer complir un
reglament aprovat pel Consistori i
no pot permetre que una empresa
privada, per forta que sigui, buril
l'acord de l'Ajuntament.
—Ah, pero és que abans d'aquest
acord la "David" ja tenia regis
trada la seva marca i per tant ha
de tenir llibertat per ostentar-la.
—Mireu, no ens entendrem: jo
sóc "vachierista''. Aquest home ho
molt bé.
111111 dz ODik
jiaas. Artistes perqu': la paraula té
un 1-'rsnificat natural que no cal ex
plicar.
Que fa,' „t. _líenles en l'idioma
vulgr pero que facin pellí
cul i amb artistes de la naciona
litat r,ue y 'guin, peró arnb artistes.
Ala preus que paguem les entra
des, tanmatéix. tenim dret a exigir
que ens donin pellícules fetes per
artiztes.
MISS CATALUNYA
senyoreta Daniel ha estat ele
gida Miss Catalunya. No tinc res
a dir de la senyoreta Daniel, ni per que as.nsurar la seva elecció. No la
conec, i per les fotografies sembla
una a ,ieta tfona. Peró... amb sin
ceritat, ?creieu que és així com s'han
de fer els concursos de bellesa? ?Es
reunint-se una tarda a la redacció
d'un diaai, el presidant d'una enti-tat,
el director del diari, un pintor
i escultor, que s'ha de fer l'elec
ció d'una noia que ha de represen
tar després Catalunya? ?La bellesa
de la dona catalana?
Jo crec que no és així com s'han
de fcr aquesta mena de concursos.
En primer lloc, un diari no repre
senta la pfemsa duna nació, i en
segon lloc, perque el director d'una
entitat, un pintor i un escultor tam
poc no representen els técnica en
materia d'estética. I després, per
qué un concurs en aquesta forma
no pot mai representar un triomf.
Perque un concurs en aquesta for
ma ve a ésser una mena de concurs
sense concursants. Les dones a casa
riostra, com a tot arreu que no si
guin unes vanitoses, no es podran
presentar espontániament a un
Concurs de Bellesa, perque ja, de
fet, presentar-s'hi vol dir creure's
ami) mérits, i el pensar-se aixó su
posa, si més no, una vanitat que,
quan rnenys per timidesa, les ha de
cohibir.
Un concurs de bellesa s'hauria de
fer en una forma que el presentar
shi no suposés una pretensió, i que
l'elecció fos obra popular i no de
quatre senyors que mai no poden
representar la técnica de l'estética
i del bon gust, quan en bellesa fe
menina no pot existir i va a apre
ciacions purament personals.
Es ciar, peró, que un concurs de
bellesa s'hauria de fer així, si sig
nifiqués alguna cosa més que una
frivolitat i una niciesa, pero supo
sant només que una banalitat tant
se val que es faci coii es vulgui.
.Aquell vell adagi de "Qui no té res
a fer el gat pentina" sembla indi
cadíssim per a aquests senyors ocu
padíssims aquests dies triant noies
maques.
ROSA MARIA ARQUIMBAU
REPORTATGES CIUTADANS
1aslories
)))Y )J 11111~11~' y )1
—Donas jo, no. Jo sóc liberal. Jo
crec que la raó és de la "David".
De sobte se sent una forta deto
nació, com l'explosió duna bomba.
El públic corre cap al lloc del suc
cés i els del grup imiten l'exemple.
En arribar-hi veiem un cotxe mig
tombat, és un "David" i dos o tres
individus, xofers, que criden corn
uns desesperats. L'expidió que
herir sentit no ha estat altra cosa
que una punxada feta als neumática
del cotxe allí situat.
—Que no sabeu que no podeu
sortir al carrer ostenta.nt la "calca
David", diuen dos deis individua al
conductor del vehicle avariat.
—Apa, home, potser sí que en
cara creuré que eis de la Confe
deració continuen essent els amos
del carrer. Era abans, aixó; ara el
Jutjat ens empara. Per aixó hem
sortit...
En aquest moment s'apropa un
tuba al' grup i obliga el xofer del
cotxe sinistrat a canviar el neumaa
tic per conduir-lo al dipósit.
Els dos homes, que hauran estat
els autors de la diguem-ne coacciO,
contemplen amb aire de triomf com
el del "David" efectua el canvi de
la goma.
Quan el cotxe anava ja a arrencar
sorgeixen dos policies; en veure'ls,
el conductor detingut per l'autoritat
municipal corre cap a ells en de
manda de protecció. Entre la poli
cia governativa i municipal i es que
es dandi perjudicats s'entaula una
AIECEBA
III
T,ETTE »ubre
-
•
vil, la dona
Inés bella de
França. 17
anys. "Miss
Françla any
1932". U n s
ulls glaucs,
una pell de
blanca, una
cabellera cas
tany obscur. Perles. Pules al coll
i a la boca. 1 un somriure.
La dona més bella de França.
Un somriure... heu vist mai,
homes, un somriure tan bell. La
gracia, tota la gracia Inés. refi-,
nada de París en aquest Som
ríure de la dona més bella de
França, que sembla un sontriure
de la Italia del Vinci. I 17 anys...
Evidentment, lectora, és un
honie qui ha escrit aixa. Vos
altres, les dones, no escrivin
aquestes coses. És un honte... Un
home que no sabría renegar
d'aquesta hora que ha trobat
l'honor d'una jerarquia i la ga
lanura d'un homenatge social a
un somriure de dona i a una,pell
de seda. A.questa glorificació,
aquesta exaltació de la dona ézs
una de les conquistes més fines
de la nostra apoca. Mai el món
Izo havia aixecat aquest altar que
la postguerra ha aíxecat, com
un tron, a la bellesa femenina.
Al sontriure —aquest soliviare
d'Arlette, que és la forma més
perfecta de la bellesa, femenina.
Un sontriure ?le duna. Una per
la, una ploma i una flor...
Ho diré? Ho diré. Coniparat
Ák
1,17.
ter 111P.
GO céntlms catxa patita,
Caixa gran 2 10 pessetes'
Nova calza UNA pesseta
Cuideu iá
r'itzeu en
La batalla del taxi
Comentaris del carrer. Coaccions i violencies. -- Qui té raó? -- Les
causes. -- Uniformisme. -- El reglament de circulació i la intervenció del
Jutjat. -- El senyor Vachier ens fa declaracions. -- Els continuadors de la
_ "David" diuen... Pel prestigi de la ciutat
viva discussió, que acabará al Jutjat.
I així com, aquest incident n'hi ha
hagut avui, dissabte, un nombre
ben important. Detencions, mul
tes... L'excitació entre els elements
taxistes de la riostra ciutat era tan
forta que ens estranya com no ha
donat lloc a successos lamentables
i estridents. Sembla, peró, que la
serenitat s'ha imposat, i encara que
cap de les dues parts en pugna hagi
abandonat llur respectiu punta de
vista, no ha passat el que molts
creien. La batalla dels taxis ha reco
mença.t. Qui guanyará?
Atenta LA RAMBLA sempre als
batecs del carrer, ha cregut interessant
donar als seus lectora una visió ob
jectiva, purament informativa del con
flicte plantejat en la indústria taxista
d'ací.
Collocats en un pla essencialment
neutral ens lirnitarem a transcriure
les declaracions que ens han fet el
regidor senyor Vachier, cap de la Co
missió de Circulació del nostre Ajun
tament, i les d'un significat elernent
directiu de l'Associació de Propieta
ris d'Auto-taxis David.
PARLA EL SR. VACHIER
—Ja suposo l'objecte de la vostra
visita—ens diu somrient el senyor Va
chier—. Creieu que amb gaires dies
com el d'avui... no sé com acabaria...
No obstant tractant-se de LA RAM
BLA no tindré mai un no. Poden pre
guntar.
—Poden dir-nos alguna cosa deis
la rambla
anzb aquest soniriure de miss
França 1932 m'ha semblat pue
ril i obscura Clara Campoamor,
i he gosat a pensar que potser el
somriure d'Arlette era superior
al discurs de Clara. He gosat a
pensar que potser sense el vot
aconseguit per Clara les coses
haurien seguit aproximaelament
igual. En canvi, sense el som
riure d'Arlette—sense el som
riure d'una dona de disset anys,
perla, ploma i flor— ens mori
riern de tedi...
La dona més bella de França.
17 anys. Uns ulls glaucs, una
pell de seda, una cabellera cas
tany obscur. 1 un somriure.
.115taa aí lika II mi
ortf4 L1 . 1¦ail Y. o.r
"l'Al ' ''
AY, BAY, JOSE-
4. PHINE !... on
són, Josefina,
les teves ca-mes,
agils de
color de ca-;
nyella la
malicia peca-dora
de la
-
tev a petita
indumentaria
de bananes?
Tanmateix, Josefina, quan
has aparegut sobre l'escenari del
"Casinó" i les bateries han en
focat la teva llarg a roba rosa, eis
parisencs han aplaudit i han
escoltat amb la seva simpatia
millor la teva cançó. picant i el
teu francas absurd.
Crisi- del nu a l'escena,ri.
tima crisi d'aquest nión que cada
día n'inventa una dona. Ara eis
ulls fatigat una mica del
reflex directe de la pell i de les
malles de seda, a la retina. Era
excessia ja, evidentment. Tota la
qualitat—per bona que fos—de
e"
vostra gola diáriament — garga
sec amb les delicioses Gaba
Les dones actuen 1
--0-- 1
EL MITING PACIFISTA1
D'AHIR AL PALAU DE
PROJECCIONS
Ahir, ditnnenge, se celebra al Palau
de Projeccions el gran míting orga
nitzat per la Lliga Femenina per la
Pau i per la Llibertat, que va consti
tuir un exitás de públic.
Parlaren en aquest acte les dones
catalanes més representades, i entre
les oradores figuraven les nostres col
laboradores senyoretes Teresa Gibert
i Anna Muda, les qual foren ovacio
nades en llora discursos en pro del
desarmament i de la pau deis pobles.
Va cloure l'acte la senyoreta Clara
Campoamor, diputada radical, i fou de
lamentar que un sector de públic hn
petuós i anti-liberal prornogués inter
rupcions que deslluiren el discurs de
l'oradora.
l'ofrena es ntalbaratava en l'a
bundancia del present excessia
i repetit.
D'ací endavant, en els bons
escenaris, l'ofrena ve embolca
liada en les fines filigranes de la
seda. Sera °frena també, pera
amb l'incentiu del petit misteri,
de la boca que no acaba de besar
els llavis, del cos de dona que
els ulls han d'endevinar abans de
contemplar.
BAY, BAY, JOSEPHINE !... Dar
rera la seda de les robes, les te
ves cantes has, que tenen color
i doten tenir gust de donzella,
tindran un atractiu nzés.
A la nit, al seit hotel silenciós,
el metec recordara la teva cançó
procaç i somniara en les teves
carnes com nu paradís perdut...
gargaritzar quin fastidi! Tant, que malgrat eis
consells del rnetge un no es decideix a fer-ho. QuI sha
de fer aleshores . . . . ? Doncs gargaritzar en sec
amb les Gaba. Obtindrá el mateix efecte sense cap
molestia; al contrari, gairabé amb plaer. Són tan
delicioses i aromatitzades!
El bé que reporten a la vostra gola mal és en periudici
del vostre estórnac, puix es componen exclusivament
i_de productes naturals. Prenguin tantes com vulgui.
incidents provocats mili" per la sorti
da deis "David"?
—Anoteu que aquesta sortida ha es
tat ben teatral» Una mica militarisa.
Fixeu-vos. A les sis del matí estaven
citats en els garatges del carrer d'A
ribau tots els taxistes que s'entesten
en voler conservar el nom de la casa.
Per si s'intentava coaccionar-los per
part d'elements de la Confederado,
s'havien fet circular ordres termi
nants. Tan bou punt han tingut a les
mans l'ordre judicial que sus/mufa, no
anullava, la disposició prohibitiva del
Municipi, han sortit en manifestació.
Al davant de la comitiva hi anava la
Junta i després seguien ben arrengle
rats els cotxes amb la marca David
Iluent i resplenednt, fins a 200.
—Heu parlat—insinuem nosaltres
d'una disposició judicial?
—Sí. En realitat, eis recursos pre
sentats ala tribunals no ha estat ni ac
ceptat ni refusat. Aquests slan limi
tat a suspendre l'acord pres per la Co
missió de Circulació deixant en lli
bertat els reclarnants perque puguin
ostentar la famosa marca. Els de l'As
sociació, pero, no han actuat mula
gaire noblesa amb els seus adherits.
Han fet entendre a aquests que els
Tribunals havien anullat l'acord con
sistorial. Els xofers deis "David"
han sortit al carrer convençuts que
tenien tota la raó.
—Així, dones, l'Ajuntament, per fer
complir les seves disposicions han de
valer-se del Reglament de Circulació,
no?
—Es clar. L'article 154 d'aquest re
glament especifica duna manera cla
ra i justa les diverses condicions que
s'han d'ajustar tots els cotxes dedicats
a la industria taxista. Per tant com
que els taxis que han sortit no s'adap
tin al contingut d'aquell article, infrin
gint per aquest motiu el reglament en
vigencia, impediré amb tots els recur
sos legals que tinc al meo abast, que
els acords municipals siguin burlats
descaradament»
Jo no comprenc l'interes que temen
els xofers que formen l'Associacith de
aro
¦
Propietaris de Cotxes David en volee
conservar aquest nom. Heu de saber
que els contractes de venda fets pels
antics propietaris arnb els nous indus
trials són injustos i lleonins. Les con
dicions son dures i abusives. Només
us diré que els cotxes venuts éstan pe
ritats en 3.000 pessetes i l'empresa
n'ha fet pagar als adquirents 8.000.
En aquests moments recorden al se
nyor Váchier que hi ha unes comis
sions de taxistes, segons diuen molt
excitats, que voleo beure'l. Ens aco
miadem del senyor Vachier regraciant
li la seva atenció i desitjant que
promptarnent la ciutat pugui veure re
sol aquest plet espinos.
ELS DE LA "DAVID"
DECLAREN
Hem anat a l'esplendid local de
la "David" per recollir el pensa
ment sobre la qüestió latent deis
taxis, d'un deis més caracteritzats
directius. Les oficines de l'entitat
estaven completament buides. Eren
les nou dl vespre. Hem sentit so
roll de veus en una habitació veina
i ens hi hem dirigit tot seguit.
Un grup, format per gent de la
casa, discutía acaloradament les in
cidéncies de la jornada. Tots criti
caven durament la intervenció deis
urbana que obeien les ordres del cap
de Circulació.
Hem preguntat si podríem parlar
amb algun dirigent de l'Associació.
Del grup sha destacat un jove i
s'Ira posat incondicionalment a les
nostres ordres.
—?Estan vostés disposats a man
tenir l'actitud adoptada?
—Sí, sí, la mantindrem fina al
darrer rnoment. Durant algun temps
hem hagut de callar oerque el re
curs presentat per nosaltres contra
els acords municipals seguia els tra
mita reglamentaria al jutjat, pecó
ara que aquest ha reconegut el nos
tre perfectíssim dret de posar a les
portelles deis cotxes la indicació
"David", treballarem gaudint deis
mateixos drets que els privilegiats
de la Confederado.
Des de qué el món és món, mai les t
mitgas fernenines havien assolit la
importancia i el prestigi que tenen en
els moments presents.
La mirada masculina viatja verti
ginosament sobre la faç de le dames,
i circumvala a tota velocitat les toi
!cites llurs, peró frena en sec i es
'hura a una observació atenta (en mig
del patinatge ocasionat per la violen
cia de la frenada) de les mitges, que
sempre ocupen un primer pla en front
l'objectiu fotografie de la nostra aten
ció.
No pas a través de la transparen
cia de les rnitges, sinó en la transpa
rencia mateixa, tenim una idea exacta
del temperament d'aquella que les
exhibeix.
Quan les faldilles de les clames eren
tan llargues i tan abundants que aixe
caven una gran polsaguera d'admira
ció i de pols veritable; quan al cap
davall d'aquells talons circulars i cir
culants hi havia uns petits raspallets
com un bigoti de noi de bona fami
lia, les mitges no tenien cap prestigi,
no eren com ara una nota de pas es
sencial i de gran compromís entre les
faldilles i els tapins.
Si una damisella antiga s'entortolli
gava els plecs de les faldilles amb una
atzavara, o bé una ventada d'aquelles
que el diari consigna amb grana titu
_-
se'
Mitges femenines.
• •
—?Motius del vostre interés a
adoptar el nom de "David"?
—Els modus que ens ha portat a
continuar usant aquest norn els hem
explicat ja a bastament. No obs
tant, no ens cansarem de repetir
los. El públic pot tenir preferen
cies per una entitat determinada, si
gui pel tracte, per la solvencia deis
conductors, per la serietat de la
casa. Es just, doncs, que quan hagi
de prendre un cotxe ho faci deis
que ehl prefereix. Després, nosal
tres no so mmés que uns simples
continuadora de l'empresa que fina
fa poc ha donat a la ciutat un ser
vei de taxis económic, rápid i ben
organitzat. Nosaltres, propietaris,
no volem més que continuar la tea-dició,
procurant servir el públic de
la mateixa manera que ho ha fet la
"David S. A.". El nostre problema
és un problema de llibertat. Els de
la "David" no volem imposar el
nostre criteri a ningú; que facin el
mateix els altres.
—?Així, doncs, l'autoritat gover
nativa mandataria del poder judi
cial autoritza l'ús del distintiu?
—Ja ho crec, duna manera ben
clara i categórica. Sense aquest per
mía no ens haguéssirn atrevit a po
sar-nos nadavnt de l'Ajuntament.
Avui mateix slian prodult casos ben
curiosos. Els urbana ens detenien
intentant portar-nos al dipósit. In
tervenia la policia i érem alliberats
tot seguit. Els mateixos unbans eren
denunciats per fer coaccions i ha
vien de sofrir les molesties conse
güents deis tramita deis jutjats.
L'únic recurs legal que queda a
l'Ajuntament per fer-nos cornplir
les seves disposicions és l'article 554
del Reglarnent de Circulació. Es un
argument molt discutible i de molt
poc pes. Aixel no vol dir que refu
sem d'una manera rotunda qualsevol
intent d'harmonització deis interes
sos generals de la indústria taxista...
COMENTARI
lars aconseguien aixecar-la de nivel],
la visió de les mitges era una cosa
tan insólita, reprenia tan l'espectadar
ocasional, que no permetia l'análisi de
tallat ni tan sois facilitava una idea
de conjunt satisfactoria...
En aquells ternps, no massa remota,
hom es resignava a la visió de les
mitges balancejant-se grotestament a
les cordes d'estendre roba.
L'estudi de les mitges en aquest la
mentable estat, o sigui deshumanitza
des, sois podia interessar als fabri
cants de generes de punt, que en
aquells temps tenien llur indústria en
un stat rudimentari.
La reacció que va operar-se al cap
d'una colla d'anys, reacció radical i
violenta, sense precedents en la histo
ria, com totes les veritables reacciona
politiquea i socials, va portar les fal
dilles a l'altura del genoll...
I les rnitges van mostrar-se d'una
manera tan total i desvergonyida, que
en el pecat trobaren la penitencia.
De tan visibles ningú no en feia ca
bal. El centre d'atracció, el punt neu
ralgic, era desplaçat envers altres re
gions frontereres.
Ara, amb les faldilles actuals, molt
femenines i enraonades, lliscant fine a
mig aire de la cama, és quan les mit
ges han trobat el punt doll; i per aix6
en parlo.
La manera de portar les mitges, de
fer huir les mitges, el grau de ten
sió, la color, etc«, també ajuden i són
una curiosa contribució a l'estudi de
la personalitat de la propietaria d'a
questes.
Les mitges son unes bones amigues
de les cantes femenines i quasi mai
1s comprometen, tot i que les amigues
neixen i creixen per acabar fent trai_
cions proporcionades al grau d'amis
tat.
Unicament aquelles canica tubulars
i excessives i quasi sempre fofes, que
en un moment crític, com el de pu
par a l'"autobús" o al "tram", en
fer contracció, semblen perdre par
tícules de serradures entre les malles
de les mitges de seda, els és permés
d'exterioritzar un sentiment de con
trarietat envera les seves cornpanyes.
Contrarietat dominada per la ra6 en
el moment tragic i quasi sempre noc
toro de contemplar-se aquella que n'es
posseídora, les prOpies extremitats...
CARLES SINDREU
diumenge, es reproduiren amb més
intensitat que dissabte els incidents
entre els taxistes adherits a la Con
federació i els de la "David". A
l'hora que eserivirn aquest comen
tad la situació s'ha agreujat, car els
taxis han deixat de circular, sern
bla, com a protesta pels acords go
vernatius.
Es sensible que una ciutat con'
Barcelona, que tan necessita el taxi,
es vegi privada a cada moment d'a
quest servei públic, duna utilitat
ben manifesta. No intentarem pas
criticar l'actuado deis encarregats
de controlar la indústria taxista. Es
tracta duna qüestió complexa, i per
tant molt difícil d'harmonitzar. Es
necessari, pero, que s'imposi el bon
sentit i que hom puguj arribar a del
xar resolta d'una manera definitiva
la qüestió taxista.
JOSEP CONTEL
Nota de l'Associació
David
- = *=
Ens interessa aclarir algunes in
formacions de premsa en el sentit
que el Jutjat de guardia no ha de
tingut cap deis nostres associats ni
retingut cap deis seus cotxes.
En tots els incidents d'aquests
darrers dies els inculpats són els
guardies urbana i no els ofers, abu
sivament perseguits.
Només dos cotxes varen poder
ésser capturats pels guárdies urbana,
sense passar, naturalment, pel Jut
jat de guardia. Per aquests dos aleta,
l'Associació presenti la correspo
nent denuncia, que el Jutjat de
l'Hospital proveí de seguida acor
dant la imrnediata devolució deis es
mentats vehicles. Avui ha estat pre
Novament el problema taxista sentada al senyor alcalde l'ofici ju
apassiona l'opinió barcelonina. Ahir, dicial.
la rambla
„,,aussaims
A
* * *
COLISEUNI: PRESENTA
"A L'EST DE BORNEO"
Editora: Universal.
Protagonistas: Charles 13ickford,
Rose Itiobar.t.
Interpretació: Ajustada.
Argsunent: Es tracta duna docu
mental, amb una idea emotiva in
teretaant.
•odalitat: Parlada en espanyol
per dables.
Cousentari: Aquesta pellícula té
coses sala" bailes i d'altres que con
trasten per !a seva manca de be
Casient fermanient que podía
treure-s&n un gran partit. Fotográ
ficament é algunes deficiencias im
perdonables. avui que la técnica de
les obres s'impressiona i de les ma
quetas es resol duna manera tan
parfecta. La interpretació és bona.
L'emoció en altarna rnoments ro!
! a:x !espectador, en altres és l'es
pectador el que es crea les emo
ci•ns.
Kosaltres, respectant totes les
opinions, creiern que Si resdeveni
dar del cinema pariant espanyol está
en tis "dubbing" no podreru tenir-hi
gefre confiança. Les preferim, mal
grat sotas les opin:ons, parlades en
la Bengua del país d'origen.
KURSAAL PRESENTA
-LA TAQUIMECA"
Protagonistas: Armand Bernard,
Marie Glori i Jean 'Mural
Interpretació: Excellent.
Aren/nene Basat en la nsvella de
Stonianaxy "La historia duna má
quina d'escriure-.
Produida per Natan Films.
Modalitat: Parlada i cantada en
frasees.
Comentan: Una bonica comedia,
raolt entretinguda i plena de som
rastras. Eh minora en la interpre
tarjó. Arniand Bernard i Maria Glo
ry. La música té alguns rnotius molt
boeics i plena d'humorisme. La di
reeti6 d'aquesta pellícula té quelcom
de deficient, així mateix la fotogra
fill. L'argument a mans d'un René
Clair podía ésser alguna cosa defi
nitiva, c:nematográficamente consi
o
brett de pela
AQUESTA NIT
dcrada. Així entretén el públic, perO
no és cap periecció, és una llitstirna.
* * *
FEMINA
**GRAN GALA TRA—ESTI"
Presentada per Cineas.
Interprets: Liana Haid i Ivan Pe
trovitx.
Interpretació: Exceflent.
Argumen t : Lleuge rameut v odt
vilesc, paró pie de gracia i encís.
Parlat j cantat en ale
many. Una bona selecció de música
vienesa.
Comentari: Una bonica i bella pel
líenla. Molt ben dirigida i molt ben
interpretada. L'ambient aristocrátic
i frívol escau meravellosament als
protagonistas. Les graciosas sitia
cions se succeeixen i el públic pot
gaudir d'una estona rragradabilissim
c-bar'n Sobsi i crs
cret Ivan Petrovitx. molt encartada
Liana Haid. Molt bo l'actor cómic.
ARICIA BRUN
LID°
CINEMA
AVUI
EL
DEL
Producció: SOWKINO
Director: PETROFF - BITOFF
Selecció: PROA - FILMOFONO
Distribuida per FEBRER I BLAI
la dona que subjuga 1 electritza
amb VICTOR MACLAGLEN
O
*
4I4I*K.451Y
en la més profunda, bella i emotiva de les seves
Coliseurn
SESSIO DE GALA
Es un film Paramount
nri
1L'esdevenidor d'Hollywood deiratit
l'any 1932
Hern rebut de Hollywood un grapat
d'importants i transcendentals novas.
Sabem quin és l'esdevenidor d'infinl
tat d'astres i estels; sabem que els ha
d'ocórrer a la majoria de -famosos",
i sabem tarnbé que nosaltres en el
seu lioc no podriern jure gaire tran
quils sabent que el que ha Ilanlat tals
pronerstics ha pcsat en bloc la seva
fama d'etylevinaire i que jara tot cl
que podrá parque la seva profecia es
realitzi.
Ara, com que sabem que els postres
lectors senten especial interés per sa
per coses deis artistas de cinema es
contarem el que Dareos, l'home que
preven el futur i que té una selectís
sima clientela a Hollywood, ha dit
deis grane actors respecte a l'any 193z
En general Baeeos ha pronosticat a
Hollywood el que segueix:
"Aquests any Hollywood presen
ciará un deis aseándola tnés graos que
slan vist en tetes les épociues• Aixo
ixorrerá quan serem a mitjans d'any.
Aquest aseandol atacará els norns de
dos famosos, un home i una doma i
tindrá lloc durant una d'aquestes fa
rinosas "wild parties" i portará el re.
sultat de la mort duna preeminent
figura estallar."
(Si po visqués a Hollywood prega
ria a tots els que concorren a les
"vid parties" que les suprimissin
durara aquest any.)
"Cap al mig any un foc irnponent des
truirá un deis més importants estudis
cinematográfics."
"Una série d'escándols socials din
tre del món del cinema enterboliran
el bon nom d'algunas persones famo
sas."
"Els "nou vinguts" tindran poca
feina; no canviará la línia d'acció de
la majoria de les companyies ni deis
artistas, paró sortiran alguns rivals
ignorats que seran temibles per a al
guns estels."
Aixo en l'aspecte general. Ara in
dividualment, Dareos pronostica coses
tan grans corn les que segueixen:
"Clarks Gable tindr'O un any de triomfs
per la seva carrera; li ocorreran, pa
ró, un grapat de coses estranyes, pero
no arribará a divorciar-se. Pero pas
sat l'any trenta-dos un altre amor tin
drá un gran bloc en el seu cor i en
la seva vida. La gelosia i disgustos
entre dones no enterboliran, pero, du
rant Vany actual la pau de la seva
llar."
A despit de tots els rumors que cor
ren respecte a Greta Garbo i del seu
probable allunyament de la pantalla
durant l'any 1932, els planetas diuen
que Greta continuará actuant i triorn
fant no tan sois aquests anys, sino en
anys successius. El que tambe diuen els
astres i que Dareos ha contat per gran
enveja de molts actors i actrius és
que quan aquesta primavera acabi el
contracte que ara té Greta amb la
Metro li será ofert un fantástic augt
ment de sou a fi i afecte que consen
ti quedar-se a Hollywood i accede:-
vi a la renovació del contracta cadtt
cat. Cap a finals d'any Garbo—segons
les indicacions planetáries—és retira.
rá una temporadeta de la pantalla per
reposar i treballar en l'escena teatral,
paró aixó als Estats Units.
Els astres no confesen cap amor en
la vida de Greta durant aquests anys•
Pero sembla que un aseando: amena
ga a Greta no com a resultat de cap
acció reprobable d'ella, sino a causa
de les invencions i activitats deis "tra
ficants d'aseándola". Incidentalment
Gable i Garbo poden ésser un gran
éxit com a parella, ja que des del punt
de vista de l'astrología els seus sig
nes són duna compatibilitat merave
llosa i prometen un gran éxit apare
Ilant-se (artísticament tan sois)."
Dareos din que John Gilbert no té
els astres massa prometedors per a
l'any actual. Diuen que Gilbert está al
final de la saya carrera, virtualment.
Que ell fará probablement algunos
pel4ícules més, paró cap d'elles será
suficientment gran per restabiir-lo en
el bloc gloriós que ocupava.
De Frederich Marsch diu: "Aquest
será un deis millors i mes grans ar
tistas de l'any, i aquests pronóstic se
1 rá durador per set o vuit anys rnés. iAquesta primavera li portará un éxit I formidable i infsospitat per la saya /grandiositat. La seva vida doméstica
transcorrerá faba. Durant el mig es
sofrirá un accident d'aviació, que
pot evitar si no viatja ni s'atanea a
cap aeroplá."
D'Ina Claire diu: "Professional
ment aquesta actriu continuará els
seus triomfs en els assumptes del cor.
Ina passará un any completament ro
mántic, paró de cap resultat. Passat
el 32, loa trabará un home que ac
tualment és ignorat d'ella i que no
pertany ni al cinema ni al teatre.
L'any 1933 es casaran, i per fi loa
trobará la felicitan"
"De Doug Fairbanks i Joan Craw
ford, els astres d:uen que per ara són
inseparables. El gran poder de Jaan
damtmt de Doug, el seu encís i la seva
dominant i poderosa mentalitat exer
tiran una benéfica influencia dattunt
d'ell. Algun disgust enterbolirá la seva
felicitat, peró aquesta quedará resta
blerta. Els planetas diuen que abans
de fi crany tindran un fill; precisa
ment aquesta naixença pot restablir la
kliaitas de la SPV2 llar. Professional
ment els esperen gratis éxits, aspe
cialment a Doug Fairbanks fill Ji pro
nostiquen el millor any de la seva caz--
rera.-
Als pares de Doug Faibanks (ju
nior), Doug i Mary Pickford, Da
reos diu: --Les mentides de la gent
enterboliran una mica la seva felici
tat. EJis, pero, continuaran sernpre
junta, pero aquella passió amorosa tan
juvenil que els unía slaurá dissipat.
Algrms perills personals els amenacen.
Doug tindrá una greu Pulmonía, paró
en sortirá feligment. Sembla, peró, que
no deixaran de treballar; ara, que els
astres diuen que Doug es dedicará
prefere_ntment a escriure i que produi
rá treballs fitie obtindran gran exit.
Els astres no prediuen res respecte a
les futures intencions professionals de
Doug".
Charles Chapin—Charlot—, segons
Dareos, es tomará a casar aquest any.
lío fara amh una dona precminent
estrangera probablement, si els signes
astronesmics no estan equivocats. (Per
primera vegada Dareos admet un pos
sible error en les sayas prediccions.)
Eh l tornará als Estats Units, parú des
prés viurá definitivament ion d'Amé
rica. Charlot, com Fairhanks, es de
dicará a la literatura i fará interes
sants treballs literaris. El matrimoni
de Charlot tindrá bloc probablement
durant les darreries de l'any present,
encara que podria també ocórrer a
primen de Vany 1931
Jimmy Durante: "Aquest nou i fa
tuos actor en el cinema sernbla que
ocupará en l'art cinematográfic al
guns deis llocs d'artista que ocupa
Charlot. Aixo no °correrá precisament
aquest any, sino en anys successius.
Aquest any la pujada de Durante será
fenomenal."
Marion Davies: "A Marion se li
presenta un any dificilíssim. Malal
tics i un gran fatalisme s'interposaran
en el carní de la seva vida. Professio
nalment continuará triomfant."
Lupe Vélez, segons Dareos, no can
viará. Aquest any será per ella tan
pie d'hist6ries amorosas com sempre.
Anunciará alguns compromisos risa
trimonials, paró no es casará.
"Gary Cooper té professionalment
els astres a favor d'el Es molt pro
bable que a fi d'any es casi amb una
floja de l'alta societat que actualment.
no concia."
"Clara Bow trobará la felicitat do
méstica en el seu matrimoni actual.
AVUI, DILLUNS: UN ESDEVENIMENT AL
KURSAAL
,
- ,
Senibia que de mement no Jai ha por
que cap inOs escOndol enterboleix:la
seta vida i que triomfará com abarra
en el cinema."
-Roscoe Arbunkle debutará COUI
actor, pero no obtinclrá grans éxits
amb la seva tornada a la pantalla.
Rotcce per fi triomfará com a direc
tor. Durant aquest any es casará amb
Adebe McPhail i seran moit !aliaos."
"rany 1932—diu Dareos —será per
Pola Negri rally més grandiós de la
saya vida. Imencions i mentidc.s vol
dran enterbolir" la seva actual gloria,
acró no podran treure-li el triomf.
PPola slaurá espiritualitzat molt i el
seu únic amor será la se‘a carrera."
Gloria Swanson ha trobat nova-ment
"la casa de l'amor"- Segons Da
reas, Gloria ha nascut per lamer, pe
lo els astros diuen que és massa gran
artista per transformar-se en "esposa"
tan sois. Professionalment Glória fati
moltes pellícules botniques, pero no
Jara, cap gran iiImp. Tornará al tea
tre, on obtindrá grans ?aus.
"Ruth Chatterten diuen que ha fet
un disbarat en indisposar-se amb Pa
ramount, paró que de tota manera
l'art de Rtith és prou magnífic per
triomfar d'una o altra manera i reco
ilir nous Borers. Des del punt de vista
doméstic els astros no prometen cap
cansa. Será felia amb Ralph Forbes,
al qual els astres pronostiquen una
oportunitat per obtenir un gran éxit
en el cinema. A fi d'any Ruth deixa
rá el cinema per al teatre i adquiri
rá una malaltia nerviosa de la qual
guarirá."
Norma Shearer continuará irle en
la sera vida matrimonial; estará molt
malalta a conseqüencia d'un part, i
continuará triomfant en el cinema.
Viatjará molt aquest any i tindrá una
gran pérdua d'interessos en una aspe
culació comercial."
A Nancy Carrol, Dareos Ii prediu
un any duríssim, pero ella será infi
nitament prudent tant en els seas as
surriptes professionals com en els del
seu cor. Els astres prediuen una serie
de processos difícils per la seva llar
i el seu treball. L'estiu es presenta
particularment negra per a Nancy; el
seu treball artístic ji reclamará sota
la seva atenció, cosa qne representa
un perill per a la seva felicitat con
jugal.
"Connie Bennett trobará aquest any
la máxima felicitat en el seu matri
moni• Durant Connie estará
;AA
LA FRUTA
AMAIRCA
Película ilen§oldicYnnvez
JUAN DE LANDA, VIRGINIA FABREGAS,
MARIA LUZ CALLEJO, RAMON PENA
i JACK COSTELLO, en
Un formidable esforl de la producció en espanyol
Presentació personal de JUAN DE LANDA
6'8 tarda i 10'58 nit
...#44+4•~4~•4.944+•~~~
11
greument malalta i necessitará duna
perillosíssima operació. Després, pero,
passat l'any actual Connie deixará el
cinema i es transformará en una de
les estels Inés famosos del món tea
tral."
Cieorges Bancrof : Els astres pro
meten la continuado deis seis éxits
i de la sana felicitat matrimonial. Paró
en canvi li pronostiquen un greu ac
cident d'aviació pels 'Ilesos de setem
bre i octubre."
"Bebé Daniels estará greument ma
lalta aquesta primavera, tant, que no
podrá tornar a la pantalla fins a dar
redes d'any o a primers de l'any 1933.
El futur artístic i dornéstic de Bebe
és tranquil i felia."
"Betty Compson trobará una mera
vellosa realització amorosa i es casa
rá d'una manera rápida. I será tan
feliç que mai no li doldrá haver-ho
jet. Ell no pertanyerá al cinema i ac
tualment ells es coneixen i ho igno
ren.
"David Manners no arribará a l'es
tel4at fins a les darreries de Fans,.
Obtindrá probablement un canvi de
contracta beneficios per ell."
"Charles Farrell, professionalment
quedará definitivament separat de Ja
net Gaynor• Continuará els seus éxits
d'actor i será falla amb la seva mu
ller. No tindran cap non durant aquest
any."
"Janet Gaynor—diu Dareos—tindrá
alguns disgustos familiars, i estará
molt malalta. Segurarnent no tornará
a la pantalla després de la seva ma
laltia.
"June Collier i Stuart Ervin conti
nuaran felilos en el seu matrimoni i
tindran un fillet l'any 1933."
"William Powell i Carole Lombard
seran feliaos durant aquest any: la
comprensió i l'amor senil mutis. Pe
ro l'any proper els portará alguns
disgustos, per la qual cosa ells han
d'estar prudentíssims per tal d'evitar
los. Durant l'anq actual viatjaran
molt."
Ja ho saben, lectors. Seria molt
curiós que tenint en compte tot el
que din Dareos guardéssim aquestes
prediccions i les anéssim cotejant amb
les novas que aniran venint de Holly
wood respecte a la vida i miracles deis
actors de cinema, i si n'erra alguna
será cosa d'escriure a aquest modero
astrOleg-endevinaires i fer-li-ho saber.
P. VENTPRA I VIRGILI
Fantaslo
és el local que oferirá al públic el
programa d'exciusives ALMIRA
La
dama
atrevida
totalment parlaría en ospanyol
Interpretació de LUANA ALCA
SIZ, RAMON PEREDA, GUTY
CARDENAS
toda
comedia deportiva d'interessants
situacions
Intepretació de JOE BROWN,
BERNICE CLAIRE, LAURA
LEE
Dues magnifiques produccions de
FIRST NATIONAL
Avui i cada dia, al
Fantash)
Atiffilakiem"
3.a setmana
DE PROJECCIO
al
Saló Catalunya
del film parlat en
aspan yol
El Código
Penal
Un film parlat en espanyol, que
interessa i emociona co:n Pece,
Interpretat per
MARIA ALBA, BARRY NORTON
I CARLES ViLLARIAS
Producció COLUMB:A PICTURES,
d'r,tribuTia pelo
ARTISTES ASZIOCIATS
11111~-~
18 de gener de 1932
Parlen" ne
Que Max Fleischer, el farnós rea
litzador de les pAllícules de dibujaos
americanas, ha dit que per cada un
deis seus films ocupa més de su)
dibuixants, i que en el transcurs de
dos mesos al seu taller es fan nos
15.000 dibuixos, dels quals tan sois
en serveixen la meitat.
Que un realitzador americá, Syd
ney Buster Brown, ha anat la
U. R. S. S., 0 13 hi dirigirá una pel
lícula basada en el pla quinquenal.
Aquesta producció es presencará
Nova York taa bon punt sigui aca
bada.
Que el Govetn italiá ha an inciat
que s'obrirá una Academia Nacional
de Film a Rama, que estará aiada
a la Santa Cocilia Academia de la
Música. El prcmotor d'agua na idea,
Anton Giulio Braglia, ha dit que
per als ps:rners cursos té ja asse
gurada l'assstencia d'uns 400 estu
diants.
D'Angiaterra (lisien que durant la
representado al Carlton Theatre, de
Londres, de la pellícula "Fice stars
final", el protagonista Edward G.
P_obinson, que era present, va ésser
entusiásticament i calorosarnent acla
mat.
Que G. W. Pabst abans de mar
xar vers Hoggar, on realitzará, la
nova versió de "La Atlántida", de
Pierre Benctx, ha renunciat del sea
cárrec de president de PAssociació
dds realitzadors i artistas.
Que a Berlín el realitzador Louis
Verneuil está donant els darrers tocs
als preparatius per comal-llar tot se
gun a realitzar "Pour avoir Adrien.
ne•'.
Que "Diamond" és la propera
pellícula que Paramount prepara a Hollywood parqué interpreti Geor.
ges Bancroft. L'argument está basat
en la vida i aventures del fam6s
contrabandista recentment assassinat
que portava aquest nom.
Que Paramount té un altre actor
nou. Es din Richard Spiro i traba
liará amb Claudette olbert i Gary
I Cooper en la pellícula ''Sa Fein
me".
Que la propera pellicula de Do
lors del Río es titulará "L'ocell del
Paradís" i que el seu director será King Vidor.
Que Mary Astor ha signat recent
ment un nou i avantatjós contracte
amb la Radio Pictures.
Que onrad Veidt, que tan poc va poder huir-se a Hollysvood i que
actualment está treballant a Alema
nya, será el protagonista duna nova
pellícula que es titulará "Raspu
tín",
Que en vista que les pellícules
ara no donen gaire, Dita Parlo i
Josep Schildkraut han decidit dedi
car-se al teatre i que debutarais a l'Sschubert Theater, de Newark,
amb l'obra "Gallery Gods.
Que de Suissa es queixen els em
presaris peque diuen que els mu nicipis de Bale Lausanne Geneve i
Zuric han augmentat sensiblement
els impostos damunt deis locals
d'exhibició cinematográficá.'
*
Que de París ens diuen que Jeans nette MacDonald cantará aquesta
temporada al teatre Gaité-Lyrique i
que el sou que cobrará aquesta gen
til actriu será de 2o.000 francs per
representació.
Que Paramount (Joinville) ha
contractat Víctor Francas i Cons
tant Remy, que treballaran aqueets
anys per aquesta marca.
Que Yvonne Vallée reunit
amb Maurice Chevalier a Holly
wood.
Que a Egipte s'ha fundat una no
vSapheinditForialmc"iniemedaittoagráráftiacal so"iNs ashiaals
parlades en alarb. La prime
ra pellícula que editará aquesta Aa
soeació tindrá per interprets Ahmed Allam, Mohamed Addalla i Fanna.
Htssein.
Que la gentilíssima i mai prou ad.
mirada Norma Shearer será la pro
tagonita de la producció Metro Gold.
wyn "Smiling Through".
Que a Holanda es comencen a
queixar des les intemperáncies de la
censura. Entre moltes altres produc
cions han prohibit tarnbé "Blushing
Bridas" i la pellícula austríaca "Ge
neral Babka".
Que "Le Sang du Poeta", pelí
cula surealista que ha realitzát
M. Arnaud, d'una gran bellesa d'i
matges. Tot aquest fili és literari,
18 de gener de 1932
REBAIXES
ABRICS CONFECCIONATS
Abric reclam de 75 Ptes.
a 40 Ptes..
Abric xeviot de 90 Ptes.
a 75 Ptes.
Abric extra de 125 Ptes.
a 100 Ptes.
Abric Austrália de 150 Ptes.
a 125 Ptes.
F. lehils Mal
7, PLAÇA UNIVERSITAT, 7
duna bellesa feta d'enigrnes, de
símbols i d'escenes macabres. Ditien
els crítics, sense por que els "intel
lectuals francesos" els contradigan,
que és una de les pellícules més
avorrides que s'han vist d'aquesta
mena.
Que durant el primer semestre de
1931 Alemanya tanca 48 cinemes
el nombre d'espectadors ha dismi
nuit de dos milions, si es compara
l'estadística d'aquest primer semes
tre amb la de l'any anterior.
Que "Ronny", la pellícula que ha
interpretat Kate de Nagy, la gentil
atista hongaresa, és una bonica i
complicada producció plena d'encís
i de joventut.
Que a França ha obtingut gran
éxit -Kriss", pellícula interpretada
pels indigenes de la illa de Bali i que
conté nombroses i interessantíssi
mes belleses.
Que la famosa i xamosa Brigitte
Helm está tramitant el seu divorci.
TIVOLI
- UNA
PELÍCULA
DE FRITZ LANG
Primera producció sonora
del mágic creador de
Metrópolis
Els Nibelungs
Spíone, etc. etc.
1
El film de la intriga
desconcertant
EL PUBLIC CONFIRMA
cada cija que
11/5trítUCiOn
éS el film mes fi, alegre 1 allizis
hurroorístic d'aquesta tem
porada
Reis exiliats! !Enyorament de
sumptuositats de la cort i d'adula
cimas palatines. Nostalgia. Evocació
amarga deis bells temps d'absolutis
me i autoritat despótica.
Desfilada de monarques caiguts
que ens apareix avui com una lenta i
esfumada processó d'ombres. Des de
l'orgullos Napoleó, águila presonera
que es consumia en mig deis rocarns
de Santa Elena, fins a l'ex-Alfons
XIII, veiem a través deis cristalls
claríssims de la democracia actual una
quantitat de "tipus" que tenen totes
les aparences de fantasmes.
Ah! Els pobrissons reja exiliats.
(Que no s'enterneiHe per& els nos
L'ex-kaiser Guinern II
tres lectors). No pateixen gana, ni
sed, ni privacions, ni faeig,a, ni fred.
Viuen rodejats del millor confort.
Són tics. Malgrat de les presses de
la fugida no s'oblidaren — !pobris
sons ! — d'emportar-se'n Ilurs fortu
nes.
Anea mirant la curiosa revista d'a
quests reis exiliats que viuen del pas
sat i potser de somnis que dibuixen
un futur irrealitzable. Tirem la cor
tina i admireu el primer personatge de
la revista :
GUILLEM II A DOORN
Boig o déspota, "liorna" o somnia
dor de grandeses, patriota allucinat o
san,guinari, Guillem II, ex-emperador
d'Alernanya, fou, indiscutiblement, un
realitzador d'ambicions •mmenses, itna
ginatiu, partidari entusiasta de la su
pressió de fronteres per engrandir
Germanía, i l'home que necessitava
resforl continuat de la seva ambició
i del seu orgull per a viure. S'ha re
signat d'una manera gairebé monacal
a la vida monótona del seu exili
de Doorn a Holanda.
En, el vanitos estúpid deis vestits
teatrals, ara no deixa mai el seu sen
zill vestit de pagés; en, l'exhibicionis
ta de les grans paredes, deis cops po
lítics, de les apoteosis publiques, no
fuig, no pot fugir, d'un silencios exi
li; eh. el sache, l'oresullós de la for
ga, el dominador de la terra, el Pana
civil de la gent, el pilot de tants mi
limes d'homes, amb capricis i cacen
tricitats neronianes, fulgors de Salo
mó, franqueses i histerismes d'estre
lla de cinema, avui, gairebé oblidat,
en un petit -castell perdut en rnig d'u
na petita provincia d'un petit país,
completarnent isolat, i fent-se el mut
i el sord a totes les coses que passen
pel mora rodejat d'uns quants servi
dors que encara veuen en la seva per
sona el Kaiser d'abans.
Ell, que havia estat l'home més fo
tografiat del món (un periodista cé
lebre amb una paciencia benedictina,
Mr. Asteneloon, va cornptar 9.347 re
trats diferents des del joro de la se
va coronació fins al de la fugida d'A
lemanya). mentre ha durat el seta exi
li. és a dir, dintre l'espai deis última
dotze anys, no ha estat fotografiat
mes de tres vegades. D'aquests tres
retrats, dos foren sense el seu con
sentiment. L'altre fou voluntari. Ex
plicaren com va ésser.
5
1-14NE
"14N 'Vil/Ovni,
Die deutsche Kolonie wird Gelegenheit baben in diesern
interesanten Film Deutschsprechen und singen zu hoeren
la
Lis "pobrets" reis a l'exili...
La fi de les monarquies. -- De Guillem II a Alfons XIII de Borbó. Les
grans fortunes deis ex-monarques. Llops amb llops no es mosseguen
La prima l'obtingué un repórter ho
landés, el qual es va enfilar damunt
un carro carregat de Palla, i que va
fer parar el carreter al costat de la
paret del pati del castell, on es pas
sejava cada día l'ex-Kaiser. Va ta
par-se. provea de la máquina, amb,
palla, quedant invisible, i, d'aquesta
manera, va obtenir un Guillem mes
que autentic.
En veure's reproduit a tots els dia
ris i revistes mundials, d'aquella ma
nera. és a dir, amb els cabells blancs
i la barba molt crescuda ihsense afai
tar, Guillem II va sentir reviure en
el fons més íntim de la seva ánima
l'orgullos Iluminan i va tenir un atac
de rabia que l'hi va durar tres dies.
Un antic criat sets, el qual va publi
car les seves "Memóries" plenes de
confidencies i inconfidencies. deseriu
L'ex-tsar de Bulgaria
així el quadro: "L'ex-emperador, amb
la cara congestionada i donant cops
de puny- sobre la taula, va cridar, foll
d'imaginado: "!Vull que aquest re
porter sigui fet presoner de seguida!
; Que me'l portin aquí immediata
ment! !Telefonea de seguida a la
policia ! ! Dialice que jo ho mano!"
Várem haver de posar-nos tots al
seu costat i fer-li entendre que ja no
manava, que no era ningu, i que per
la seva mateixa tranquillitat valia
més que no digués res a la policia".
ANECDOTA DE GUILLE-Al II
"L'emperador va sortir d'Alema
ny-a sense cap bagatge, j amb la sola
roba que portara (lamine Els seus
anales íntims Ii anaren enviant la
roba. Encara ha de donar les grácies
per tot aixó, i pagar-ho. Durant qua--
tre des va portar el mateix vestit i
la mateixa roba interior sense treure
se-la ni un sol nomen. Amb aquest
neatiu es va estar els quatre dies sen
se afaitar-se, cosa que abans feia dues
vegades cada dia. El axial dia es
decidí a canviar-se la roba j a afai
tar-se. Va anar en persona a una bo
tiga del poblet miserable on érem, i
va comprar-se un vestit i roba inte
rior, tan barata i de tan mal gust,
4ue jo, que era el seu criat, no l'hauria
pas portada. No va voler que el bar
ber del poble l'afaités, i va comprar
una "Gilette" falsificada, i el vaig
afaitar jo.
Al seu palau de Berlín va arribar
a reunir cent-vuitanta vestits dife
rents, del civil solament. Els vestits
militars, dos anys abans de la fugida,
eren vuitanta-nou. L'emperador no
.portava /mi la mateixa camisa dues
vegades, i se les canviava di-verses ve
gades al dia. Li agradaven de colors
molt vius. i de seda natural. Diuen
que un deis seus secretaris, el comte
D... de I... se n'aprofitava i guanya
va atoas diners venent-les. Com a
cástig, per tanta ostentado ara a
1 Doorn nornés té sis vestits. El mes
non ja fa tres anys que el té. La roba
blanca, que ocupava a Berlín tres o
quatre arrnaris, ara cap dintre d'un
calaba"
Aquest infidel servidor deu dir la
veritat ; perú Guillem II no necessita
pas• fer economies. Els dominis i pro
pietats que té a Alemanya, malgrat
de la República, tenen un valor de
25.000.000 de Piares esterlines. A mes.
la República. com a inclennitzaciO,
li va pagar 75.000,000 de lliures. Quina
va abdicar tenia un capital personal
de zoma:toco de lijares collocades en
diferents Bailes. Els seu1 infectes
arnics íntima varen reunir tot el que
varen peder d'objectes que li perta
nyien, i varen omplir quatre tretas es
pecials de quaranta vagons cada un.
La vida que ara porta no pot pas
ésser més senzilla. Les .seves úniques
distraccions consisteixen a tallar lic
nya al matí (talla tota la necessária
per a rús del seu castell) i. a la tar
da. jugar als escacs amb la seva fa
milia. Llegeix poc — no ha estat niai
aficionat a la lectura. — ! sempre no
vel-les sense cap interés general, sobre
tots les sexuals, ! és capaç de passar
se tota una nit llegint per acabar un
volum de Rocambole. Está al corrent
de totes les obres socials (els seue
amics les hi expliquen). Es passeja
rambla 9
molt. Viu atan cinc amics íntirni
llurs famílies respectives, entre elles
hi ha la del nebot del príncep Bulow.
Els criats es componen de deu ho
mes i cinc dones. La seva dona té
dues senyores de companyia i 'tres
criats.
Un detall d'importancia. En la ple
na epoca de la gloria, rebia diaria
ment de cinc a sis mil missives. Ell
contestava — fent un sorteig — a
cent o dues-centes. N'escrivia
mateix quatre o cinc cada dia. En l'e
xili en rep unes (-ataranta cada dia,
en canvi. ell n'envia de cent a cent
aguanta. Es ell ara el que té fretura
e:s ee
L'ex-kronterintz
,de comunicar amb el món, ara que
el món ja no s'interessa per ell...
El "TSAR"
FERRAN DE BULGARIA
El tsar Ferran de Bulgaria volia
arribar a ésser igual que Guillem II,
dl que no havia estat mai intelligent
i que dirigía un país com... Bulgaria!
Seguint les petjades del Kaiser va
prendre el sea partit a la Gran Guer
ra, i perdé tot el que tenía, havent
d'abdicar en el seu fill Boris, l'actual
reí, que — sembla — val una mique
ta més que el seu pare...
Al començament del seu exili es
va establir en un hotel de Montreva.
a Suíssa. En entrar-hi ja es va enra
biar perqué no va causar l'expectació
que ell volia. Va passar dos anys ab
solutament oblidat fins que am día
hagué d'abandonar l'hotel i el país.
El motiu és el següent: Un americá
va demanar que el presentessit a l'ex
tsar. El director de l'hotel, després
d'haver cobrat trenta dedars---aquest
era el preu convingut entre ell i l'ex
tsar — es va posar d'acord. L'ende
ma va ésser presentat a Ferran. El
ianqui ja va començar oferilt-li una
cigarreta, cosa que sembla qua és una
falta inmensa de respecte. En Ferran
ja es va enfadar. Llavors el ianqui
li va proposar de signar un contrae
te arrib una gran casa de peilicules
d'Hollywood per a fer papers cómics,
puix que sembla que tenia una cara
que feia molta grácia.
Un any i mig es va amagar tan ben
amagat que ni eh s seus íntims més ín
tims sabien on era. Els uns deien que
es preparava per conquistar altra ve
eada el tron del seu país. Altres que
s'havia suieidat. Els diaris deien que
havia fug,it arnb una estrella de mu
sic-hall espanyola, a París.
Res és més fora de raó. El que va
passar és que va voler viure la vida
deis altres mortals que no hem estat
reis. De Montreux, aná a- un poblet
de la frontera suissa. Es va afaitar
les patilles — que les portava tan
Ilargues que semblava mi ex-libris, —
va treure un passaport amb un nom
fals, i va marxar cap a Londres. Va
llegar una caseta prop d'Hyde Park,
a Kensigton, i va cornençar a fruir de
la vida d'un gran capital, bo i fent
veure que era un comerciant retirat
deis negocis i enriquit.
Quan tothom es pensava que era
room fins el seu fill 'Boris, va apa
rlixer altre cop a Sifissa, a Mon
treux, al mateix hotel d'abatas. Aquest
és l'Une episodi important de la seva
vida d'exiliat.
La seva renda anual és de 800.000
frailes i seis despén tots. Els escán
dols continus amb els seus creditors
sou deis que formen epoca.
'Darrerament, fent el pobre i volent
seguir fina en aixó a Guillen] II,
va demanar al Pariament de Bulga
ria una pensió anual de 500,000 francs.
Els socialistes i els comunistes s'hi
varen oposar.
Malgrat de tot, viu amb un gran
luxe, i fa cada ans- viatges a El Cai
ro i a Juxor, on sembla que té pian
tacions de coto. Fa mis quants ames
va anar al Brasil, i en passar per
Vigo, l'Ajuntament va oferir un
banquet. Nosaltres el varem poder
veure grácies a- la bona amistat que
ens aneja amb Josep Maria Romang
de Salazar, i ens va sernblar un bur
gesás com una casa.
Dos amors ha tingut durant el seu
l'amor . duna "vedette" d'ope
reta alemanya — Clara Murdeu —
i una preciosa concedo de papallones.
que Ii costa una fortuna, i que,
segons (-teten, és una de les mes im
portants del món.
MIQUEL UTRILLO JR.
Mes Impresslons sobre Rüssia
Com que els amics de LARAMBLA
van convertir fa dues setmanes les res
postes isolades a unes preguntes sobre
Rússia en. un article, mancat per tant
d'unitat, no tinc altre remei que ter
aquesta segona part en la mateixa
forma, o sia anal) una serie de pará
grafs independents que responguin ca
da un a una qüestió concreta, els punta
no tractats en el primer article.
***
L'esforç cultural rus és impressio
nant. Els qui per haver viscut aquests
problemes sabem les dificultats que
presenta, poden mesurar i valorar la
intensitat de l'esforç. Donen ja l'en
seny-ament primari, naturalment obli
gatori, a tota la. població escolar. Per
a assolireho — donada la gravetat del
problema de la construcció, i per a
treure ple rendiment deis edificis —
la majoria de les escoles treballen amb
dos torns d'alumnes, un al matí i un
altre a la tarda. Les escoles són ge
rteralment espaioses, dares, higilni
ques, pero senzilles; tal com deu és
ser nacionalment una escota. La labor
pedagógica ro sembla gaire perfecta;
mes bona voluntat que maduresa. Aixó
es fácil de comprendre i es justifica
rer la dificultat de preparar un voluta]
tan consideeable de non personal docent.
Gairebé tots els mestres són joves,
molts d'ells adoleseents. En conjunt re
flecteix la improvisació; hi ha encara
força cosa barroera que ha d'anar-se
polint i perfeccionan, peró tanmateix
en ressurt una impressió inequívoca
d'optimisme i de millorament.
***
Característica sobressortint de l'en
senyament a la Unió Soviética és la
seva orientació envers les coses con
cretes i les aplicacions de la técnica.
Ja en les escotes primáries els deures
de redacció i d'estudi són fets a base
de temes sobre la producció, explica
cions referents a l'agricultura o la in
dustria, comentaris sobre estadísti
ques... I tot seguit que l'ensenyament
avance, des del grau secundan, el cai
re técnic s'intensifica i es fa predo
minant. El mot d'ordre rus en aquest
camp és la politecnització de rensenya
ment. En les carreres técniques, els
alumnes alternen, per grups de dies,
rassistencia a les classes amb el treball
en una fábrica.
Per dur endavant el seu esforç in
dustrial, Rússia manca de técnics, i
s'aplica afanyosament a formar-los.
Es ciar que també en aquest aspecte
s'observen vaci•lacions i es constaten
fallides; aixel és inevitable, donada
l'amplitud de l'experiencia, peró per
altra banda, és segur que tot aquest
trehall. aquesta difusió de cultura ge
neral i técnica a grasas masses, ha
de donar forçosament el seu {ruja
***
El defecto pitjor, í molt greu al
meas entendre, de l'esforç cultural rus,
és el seu unilaterisme ideológic. Si en
tots els actes i manifestacions més di
verses de la vida conectiva es porta
la propaganda de les doctrines oficials
comunistes a extrems exagerats, no pot
sorpren•re que s'hagi portat també a
l'escola en una forma abusiva. Fa mol
ta pena a tot home d'esperit lijare i
que conegui el valor de la crítica,
el veure cona es dona a la infantesa
i la joventut russa una sola menja
ideológica, una doctrina imposada amb
la ceguera d'un dogma, que no permet
ni la més heretgia. Aquest em
inotllament forçat de la intelligencia
plástica i oberta deis nens a un patró
uniforme i oficial, no es pot conside
rar més que com tina regressió en el
camp de la cultura. Es un exemple
que colpeix dolorosament, i que hau
rien de meditar tots aquells que tin
guiri cura de la direcció de rensenya
ment d'un poble. fentelos vetare els pe
rills de deixar-se portar rnai en coses
de cultura pel xcvinisme ultrancer o la
passió partidista. Quan vliem aquesta
pressió de l'Estat sobre rindividu per
junyirIo a un nou dogma espiritual, no
epodíern irenys de saludar a ravançada,
amb enlodó cordial, els futurs hetero
doxos de la Rússia de demá.
* * *
Parallel a l'esforç en la cultura és
el que es realitza en el canal) de la
producció. Son les dates principals di
rectives de l'esforç rus. Tothom avui
ha sentit parlar del pla quinquennai,
peró molt sovint no se sap exactament
el que representa i l'estat en que es
troba la se-va execució. Ara el pla
quinquennal, horn vol posar en obra les
noves instaracions productores que
basteix la ieiciativa particular en els
altres pasos que no tenen, com la Unió
Soviética, recononlia dirigida. I repre
senta també un esforç considerable per
a recuperar el temps perdut, per a con
vertir Rússia esa, país industrial,
que es basti eh l ma teix en tots els cai
res de la producció. Cal din en rnig
dé tantes noticies contradictóries i
apassionades, que réxit del pla quin
quennal no solarnent és assegurat ja
des d'ara, sino també que en con
junt i globalment els resultats obtin
guts ultrapassaran les previsions fetes.
Peró cal afegir tarnbé que rexectició
del pla quinqeennal no ronstitueix cap
miracle, que no hagin realitzat, potser
amb mes dfaspror i de dificultats,
molts altres palsos. Si hom compara
des d'un punt de vista general resforç
de la Rússia d'ami amb el de l'Eu
ropa occidental derant la scgona nací
tat del vuit•cents, en clesenvolupar-se
l'industrialisme, és aquest el que sera
bla més heroic i rnés difícil. En rea
litat, Rússia no fa altra cosa que apli
car coneixements, recursos i técnica
que li vénen del món que tan aspra
ment critica. I quan en veure les for
midables obres hidráuliques, les gratis
fabriques noves, hom sent una forte
sorpresa i una gran admirado, des
prés no pot deixar de considerar que
en realitat ésa el que correspon a una
nació tan vasta com és la Unió So
viética, i que obres i fabriques aún del
volum degut porqué resultin a escala
proporcionada de la magnitud de la
seva població i del seu territori. Res
no ho dmostra tant com les propor
dosis petites, i en molts casos redul
dissimes, en que augmentará el con
sum per habitant en la majoria deis
productes, en acabar, no el primer, sinó
el segon pla quinquennal.
***
No es pot negar que l'economia pla
nificada, sobretot quan s'enquadra en
les vastes proporcions que pot assolir
a la Unió Soviética, té un aire de
grandesa, fácil a l'exaltació épica tan
grata als cornunistes. A tot el rnón,
la racionalització és materia que está
a l'ordre del día.
Fer que la producció es mogui dins
el marc d'un pla racional i que s'oh
tingui el máximum de rendirnent del
treball que s'lli esmerça, és una aspi
rado lógica i justa. Es compren, per
tant, l'interés de l'experiencia russa.
En jutjar els resultats obtinguts, cal
tenir en compte que a Rússia les pos
sibilitats de racionalització de recono
tuja vénen facilitades per la seva exe
tensió i riquesa de recursos, per la
massa de poblad() que representa un
mercat vastíssim que permet especia
litzar en alt grau la producció, i tam
bé pel fet que gairebé tot era per fer,
sense haver-hi una indústria ja exis
tent, installacions i fabriques antigues,
que sempre dificulten o almenys con
dicionen la realització d'un conjunt ra
cional de producció planificada.
***
Sorprén, indubtablement, donada la
generalització de la crisi mundial,
constatar que Rússia no la sent. Les
fabriques, que no poden satisfer encara
les necessitats del mercan treballen dos
o tres torns, el treball no manca, i,
per tant, no es pateix el flagell de
l'atar forçós. Cal escatir serenament
la causa d'aquest fet per no caure en
confussions o inexactituds molt sovint
exposades a la lleugera, i no atribuir
al régim el que és fruit de les condi
dosis econónsiques de Rússia en aquest
moment. Es troba ara la Unió Sovie
tica en una situació comparable, per
exemple, a la de Nord-América a dar
reries del segle passat i començaments
La glória del
president
Aigua de R. oea11aura LLIaTIdAeSuI m()ResICArica(MAdeLl DmEón.PED—RA), SBi RpOaNtiQuUdIT'AISLBPUAMRIENNUQRUIAI-, A .
MAT()SES, NEFRITIS arIONICA, sis guariren radicalment amb 1gU
11.1"111111111~~~1101111.111. :DIPOSITAR1 :GENERALS: FORTUNY, S. Carrer Hospital, 32, i Salmeron, 133
de l'actual, eta qu; conegué un perioec
de prosperitat ininterrompuda. Es un.:
nació que ferina una gran unitat ece
nómica, que va industrialitzant-se•i c/11
té un vast neercat de necessitats crei
xents, que assegura el. consum de toa -
els productes fabricats, • així cotas'
treball necessari per a produir-lo
Abatas de la guerra europea, Rússi
havia ja iniciat aquest procés, i des,
prés de la. gran commoció que acauS`•
la tendencia de tots els paisos a basas
tarse ells rnateixos, fatalment, for
çosament, Rússia havia de passar un
peno-de de relativa prosperitat i sense
crisi. No és, dones, qüestió de regirle,
sitió la resultant de condicions econ521
migues, el fet que Rússia, amb un gran •
mercat consumidor i una gran massa
de població que va elevant el leu
ven de vida, no conegui actualment la
crisi que sofreixen les nacicns de po-,
blació mes escassa i de forta satura
ció industrial.
***
Es de preveure que la intensificació
del rendiment agrícola, l'activitat caelat
col) major de la indústria, en fi, el'
progrés económic general, elevin el ni
vell mitjá de vida :le la població. E pro
blema de denla, problema de gran
transcendencia per a la humanitat, ?es
el saber quines seran les conseqüencies
socials que resultaran de la convergen
cia d'un major benestar i duna major
cultura. Amb totes les reserves d'er
ror que sempre conté una opinió per
sonal, cree que aleshores tornaran a
ocupar el seu lloc a la societat russa.
alló que ells ara anomenen despecti
vament els sentiments petit-burgesos,
molts deis quals no són mes que hu
mans; els han sentit els homes abans,
els senten ella mateixos ara, malgrat ,
que no ho vulguin confessar, i els sena
'
tiran temps a venir. Aleshores la so
cietat russa, enriquida per moltes co
ses que amb ci seu esforç haurá fixat
definitivament en el progrés social de
la humanitat, perdrá el seu aspecte
actual en aló que té d'adust, de mano
ton, de trist, i s'enriolará amb totes les
belleses i alegries del visite sa i honest.,
que harmonitzi la llibertat de resperie
de cadascú, amb el sentit de servei
solidaeitat social. I aquesta expressi(a,
més amable de la vida valoritzará el..
fons de densa humanitat de l'anime
russa, aquesta cordialitat que fa que_
hotel torni d'aquell país gens convelido
del regim i decidit a assenyalar-ne e'
que cregui mereixedor de crítica, pea',
enserias -;n bou i sincer amic d Rússie.
Rússia.
CARLES PI SUNYER
,:noPt;
Francesc Maci??, el President de Catalunya, ha-tingut
aquests dies ns goig gin-, que li pot ésser minsa compensació
de les trifulgues de ja investidura. L'assemblea de dissabtc,
cwrefermar-li per aclamació un vot de confiança unánime.,
situa de bell nou la sera 'figura venerable i simbálica al
primer pla que ji escau.
No pas que el President hctgués perdut — no fóra
possible— aquella gran valor que té per a tots després de
la gesta. Per() tal regada les disputes apassiancules del,
homes havien, entelat ana mica —sense minva-r-Ja —la
resplendor•de la seva gloria. Passat -el torb, apaivagades les
polentiques iracundes o malicioses, aquella ntinsa figura
nervuda del Presiclent apareix altre: cop neta COM abans,
cont • abans 'té al'darrera les voluntats i els braços i els
cervells de tots elá patriotes.
De fet el President ha esdevingut, malgrat tot, una
miqueta més President cada ella: Jet ningú no t din, con?
abans, "A.vi", si no és en la llar presidida pel seu retrat.
Ha passat la rauxa de les abraçades, deis cops a l'esquena,
de la familiaritat que Maciá prodigava anib sontriares.
(Potser de tan haver-se prodigat els hontes propeneliett a
embolicar-lo entre llurs baralles.),Tothom sent i sap que ell
ens presideix, i l'oblida, cont s'oblida una amor quotidiana
per() fecunda i vitalíssima. Tothom el tracta con?, a Presiclent,
com a tal el conceptua.
Ara que la crítica ens ha depurat, enfortit, retorna l
President de tot un poble amb 1.'integre . valor ele símbol
nacional, encara és més incommvible el seu prestigi. Ja no
pot discutir-lo 16110, perqué ja haest.at diécutit, i ha sortit
de la prova guanyador de nous afectes..
Amb triontf o en der'rota, tots hent d'estar i estentdarrera ,
el President de Catalunya. Darrera, per a seguir-lo; fent-1.
costat; al davant, per a cobrir-lo g s'eseau..
És President de Catalunya tota, amb -la 'majo?. 'plenitud .
Ehl representa i representará., passi el que passi, la naelr'a
voluntat collectiva amb autoritat i efidteia.
Honor al President de Catalunya!
Confiem que els Miguelitos Mauras hauran de
"gritar, aullar y morder" una bona estona
DINERS SOBRE VALORS
espanyols cotitzables. s'anticipen rápidament. Interés legal, I per
quantilat majos' a la pignoració corrent. Informaran: Créditg
1 Finances, Ronda de Sant Pece, 37, pral. 2.* - Dii a j i de 5 a 7
E- Restaurant Catalunya
recornana a la seva distingida clientela i al pú
blic en general, la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat °reacia de la casa
a de Roe
ES1
1.11.
===
llaura
10
El fet d'acollir el present treball
del nostre amic Granier-Barrera no
vol pas dir que LA RAMBLA com
parteixi les personals apreciacions de
l'autor.
L—Raons per a opinar
L'u deure professional d'informador
m'obliga a presenciar pasan antent i
arista lassentblea d'Estas Catala a
l'Ateneu Empordattes. Passita ent,
ter tal cona no tenia el menor dret a
dementar si ontnys a prendre la parau
la; triatamott, per tal cona compene
tras que ens rento encara per dintre
atoé la ideologia general i amb la his
tória pura de l'organismo dividís, no
podia registrar soase dolor l'esclat im
aetakis d'una erisi latent i al men en
tendrs gratas:anta
Determinar ele }actora d'aquesta
erisi—per altea banda irresoluble en
práctica—, donar la taló total a un o
catre del, grupa en pugna sota el nom
costa d'Estat Cuata, no as el mete Pro
ptIlie. No tate auSoritat ni capacitat per
a far-loo, i altranunit seria inútil i pe- '
más. No he volgut, pera, silenciar una
actilad decidida i sincera que es dibui
.rei en la mete consciencia després de
l'assentbka de fa vuit dies. He esperas
aquststs dies a posta, per tal de meditar
Serttlftf~e abatas de posar-me a es
triare i no exposar un parer improvi
sas o tan sola apassionat, que servís per
a agrntjar setas* profit eta fregadissos
(anatema o possibilitar futures toPades.
Pera ara eatIl parlar, per un imperatiu
dlation patriotiante, soase tnés dila
ejem, segare ni tan sola coneixer el re
suba de la regona part de l'assemblea,
que va sexi. !loe ahir. Tata els acorde
gas pugui prendre a partir d'ara qual
Jetol de les fraccions ettfellonides no
alterara, segurament, una conclusió que
alma fet implacable a través de les úl.
timos incidencias.
.4viat fard setse mesos que no per
tanyo a Estat Catald. Les raons de la
meto retirada no senos eap importan
cia. No *brios par, en aquel! mamona
a una *asemeja' divergencia de doctri
•a, sitsj a una aprsciació personal i
intranteendent sobre una actuació con
creta i matneatania. No perdía gens,
dones, el respeete que Jempre vaig te
nira l'organització nacional extremis
ta 't'entre militava entre eta seus sal
das!. Per aixa no he donat fins ara es
tat pelaje a la mita retirada. Per atarb
m'Ice abstingut curosament de fer olla
que kan jet tots el: qui s'ha's aorta
de la :esa disciplina: chistar-se en
dalas hastiar o aixecar una bandera
secesJimaieta• Per aixb, en fi, tot i es
tar d'al:ice de compre:mis amb l'ac
tivitat dels que !si taren romandre,
zetig pasar...me :erogare, a titol perso
nal, o la dispoaició d'Esta, Calda Per
allá que convingués a Catalunya, i tnai
no he combatut, ni per excepció, ni
politicantena ni articularment, cap ni
an dela :esas militante.
Mis, mara: la n'evo iniciació a la
vida política i a l'actuació nacional re
volucionaria va tenir lloc dintre aquell
eles- A Estat Catald i a alld que re
presenta tate consagrats fins ara els
tnetts anys malora, sense cap recança.
Considero una honor d'haver-hi entrat
114a
¦.¦
i penso que el mea !'as haura deixat en
ell el record d'una histbria neta. No la
he fingid cárrecs ni retribucions, con:
he refusat ovni de tenir-los. Pera
he passat quaranta mesas de presó per
la feina que allí feia, he estat secreta
r; "de feta—enc que sense títol—en
reconstituir-se legalment l'organitza
ció sota el nom difús de "Centre Ca
tala d'Esquerra" i, quan ha convingut
de signar, per exe.mple, el manifest ini
cial d'Intelatgencia Republicana, ger
men de force: Preponderants ara, els
única que hent posat el nostre nom com
a representants d'aquella força aíren&
Jazttne Aiguader i Miró i jo mateix.
La denominada) semioficial d'"Amics
de Maca", presa per Estat Calalú sota
el Govern Berenguer per no usar fran
cament el nom veritable, va ésser tans
bé improvisada per mi en un ntoment
en qué calia adoptar-ne un: quan es
tractd de publicar aquell manifest a
La Publicitat, i cm colgué indicar-hi
d'alguna manera la filiació exacta de
cada signant.
No anal parlar de la campanya des
!t'aliada en aguestes pagines a favor
deis perseguits de Garraf, prevista feia
temps i memada també per mi en la
seta majar part, puix que tenia el deu
re de realazor-la i fer-la reeixir i era
el militas« més ben situat per el enfo
car-la amb ef !cada.
Dic tot encara: invo
co tos oixa--, no pos com una 'lista
de meras qe fins ovni no gosava re
treure, ni tampoc Perque cm faci illu
aion.s sobre rabea de la mera inter
venció, sinó Perqué tothom s'adoni ben
bé de com sóc lluny de publicar el
present missatge per consideracions in
teressades o per cap !leí de Prejudicis
desfavorables. Ho dic, mes ciar, per
demanar al: meus antics companys el
minan de respecte que espero merei
xer i que jo he tingut per ells, i per
justificar davant un: i altres el mea
dret a opinar rotunda:neta.
Els metas mies de tots els grups di
versos—car són amics meus tots, men
tre cap acció indigna no ho impedei
xi—poden escoltar o no la meya veta
atendre o no el mett consell, discutir,
ridiculitzar-me o contbatre'm. Es el
Iller dret. No per aixa minvard el tneu
afecte envera els contradictora. No per
aarb oblidaré injustantent la feina feto
per Sota i les sofrencea comunes.
Es possible, tata:latear, que ttaexpo
si a repliques inadequades a la sereni
tat que vull tenir. Pensar, en tot ces,
els omita i els contraria, que seré tan
insensible als afalacs com a les impre
raciona, i que tota intervenció poe cae
recta sera repútala en el matear to
i en el terreny escollit pel contradic
tor.
Com a Preámbul és prou llarg i ciar.
Fet i fea no adopto una actitud per
qul cm segueixin. No propaso pes d'a
favorir ningú i menys encara jo o els
ort
Infla, sinó de servir Catalunya amb
greu Ileialtat.
II.—La missió d'un orga
nisme
Deixeu-une copiar de la ressenya de
l'assemblea:
-Durara la dictadura, Estat Catala
era una organització separatista revo
lucionaria, que volia assolir la inde
pendencia nacional per ',tija de la vio
lencia i estava dividida en escamots
guerrera preparats a combatre en nto.
ment oportú contra l'Estat E.spanyol.
Podien pertányer a Estat Catala Sota
els separatistes, sense distinció de ten
déncies politiquea, religioses i socials.
De jet, perb, la tendencia esquerrista
i proletaria predomina en l'agrupació
rebel, i ja en aquell temía, el: docu
menta pública i l'actuació d'Estat Ca
tala traspuaven un esperit de gran ex
tremisme en tots el: ordres. Un col)
caigut el dictador, algú volgué donar
francantent un cafre polític a aquelles
aspiracions di/uses, i comen& el ?'crío.
de de vacittacions ideolagiques din tre
el clos d'Estas Catead.
DesPres de maltea i variarles inciden
tics impossibles de resumir, Vorganit
zació primitiva tata actualment divi
dida en tres sectora, que reclamen tata
tres la primacia i fina l'exclusivitat i
J'excomuniquen mútuatnent. Un vol
que Estat Catala continuí essent sepa
ratista a ultrança i indifercnt en mate
ria religiosa, social i política. Un atine
pretért que Estas Catead esta integral
a Esquerra Republicana de Catalunya,
Per tal com Francesc Macia,Jaume Ai
guader, cap de l'organiteació fina a
l'arribada del senyor Macid, i Ventu
ra Gassol, J'incorporaren a aquel! par
tit en la conferencia d'esquerres. En fi,
!ti ha l'Estas Catald que es reuní dita
»tengo, que ?‚retén definir-se, en bota
els ordres, com a partit polític, i Ca¦
menear a actuar coste a tal amb la pu.
blicació—praxima—del manifest apro
vat en l'assemblea."
Es evident que la idea primitiva
d'Estat CatoM—organització separa
tista revolucionaria sense distinció d'i
dees religioses, acida o politiquea
ha estat superada. El nucli que ?‚retén
continuar-la amb més puresa—el pri
mer dele esmeriles—es decanta franca
ment cap a la política i abandona l'ata
ció revolucionaria immediata. Sembla
que també vol abandonar el nom que
ha reivindicat fina ara. Edita la con
ferencia de Massó i Llorens, que ha
vio combatut durara la dictadura l'ac
tuació d'Estat Catalá. Esdevé, en
suma, una organització similar a "Pa
lestra" amb un sentís més polític i mea
rebel i antb menys actuació cultural.
El: altres s'incorporen a partas o va
len ésser partits ells matearas. En el
darrer CaS, S'eXPOSet$ a doblar la fusa,
L'A.ssemblea de la Generalitat
A. l'hora de discutir-se
tut la solidaritat deis partits
liberals de Catalunya
és un fet
Otea1 $hb1 k la taida latn en
trar al Palau de la Generalitat, des
-prés de travesear els grups de ciu
tadans encuríoits, abocats a la por
ta principal, teníem el pressenti
rnent — l'agradable pressentiment
' qlse el discura del senyor Maura
planaria duna manera evident da
munt l'assemblea que anava a re
tinir-se í de la qual n'esperaven,
molts d'aquells ciutadans que no ha
vien pogut entrar, coses desagrada
bles que eren el ameres de Ilur ex
peetació.
Al vestíbol cremaven les grana
llánties de ferro forjat. A la galería
gótica, funcionaris de la Generalitat
anavett amunt í aval( amb plecs de
papera. Al pati dele Tarongers, una
'larga filera de ciutadans esperaven
resignadament que s'obrís la porta
del •aló de sessions. A din, en
aqueli saló escandalosament daurat,
les grans aranyes de cristall
naven els escons buits, el banc ver
me!i desocupat, la taula deis secreta
ris plena de paperassa.
Al ton:, darrera reetrada presi
dencial, una gran bandera catala
na — sota la qual s'amaga encara
l'emblema de la monarquia com qui
escolta darrera una porta — presidía
i donava to.
* * *
Els diputats van entrant d'un a
un, de dos en dos, de quatre en
quatre. Els uxiers escampen quar
filies i documents damunt els pupi
tres deis diputats. Darrera la taula
de la premsa, darrera el públic —
que ja ocupa el seu lloc —, un re
llotge que ha viscut hores d'angoixa
i de neguit, hores de vergonya i de
tiornf, fa sentir el seu tic-tac per
Són les cinc i deu minuts de la
tarda. I el president de l'Assemblea
trenca la xerrameca sorda de la sala
amb el dring de la campaneta i cls
Anote de ritual:
—"Queda oberta la ansió."
per L. Aymami Baudina
Encara domina, entre el públic,
l'esperança, el temor o el simple
convenciment que va a començar
una gran batalla, Una Iluita acar
nissada entre els representants de
dos sectors polítics diferents. Un
espectacle violent i gratuit. I és per
aixó que, al cap de dos minuta de
parlar el senyor Bofill, sentim dar
rera nostre una veu — una veu del
1
El President de 1 inblea
públic, que en aquest cas precís no
". potser, la veu del poble — que
dio:
—Ja está vist, no passará res.
I aquest "no passará res" és dit
amb un to de lamentació, amb el to
de l'home que es considera enga
nyat, de l'home que es considera de
fraudat pel desenvolupament de
l'espectacle que ha d'anar a presen
ciar.
No passará res, deia aquel! ciu
tadá. No ha passat res, deien al
tres ciutadans a l'acabament de l'as
semblea. No va passar res, comen
%ven d'altres, tot Ilegint, ahir al
matí, les ressencions de la premsa.
I va passar molt.
Els homes de l'oposició van dir
alió que havien de dir. Ele horneé
del govern van defensar-se com
s'havien ac defensar. Uns i altres
tingueicn eura, una especial cura, de
sort,r d'unten terreny parlamen
tai, digne, correcte, en el qual s'han
de tenir les discussions. I desprís
d'haver exposat els uns llargs greu
ges i d'haver fet els altres Ilur de
fensa, l'assemblea va fondre's en
una abraçada a Catalunya, franca,
sincera, cordial, que no és pas el
mateix que una fusió política, ni un
Pa( te inconfessable, ni una combi
nado electoral.
* * *
Jaume Bofill comença fent his
toria deis fets transcendentals que
s'han produit a Catalunya del 12
d'abril ençá.
Comenta, en tons elogiosos ,e1 cop
d'audacia del President Macia —
cop que qualifica de providencial
diu que grácies a ell, voltat d'ho
mes de múltiples corrents, sabe cap
tar-se la confiança de totes les ins
titucions de la nostra terca, sense
deixar-ne cap, les quals, confiant en
el prestigi de Francesc liada, desfi
laren pei Palau. Recorda després la
proclamacio de la República Cata
lana, dintre una Federació de Repú
bliques ibériques. Aque: fet era un
fet consumat, peró a més de consu
mat, queda concretat en una sessió
memorable el día 17 d'aquell mateix
mes d'abril. Conseqüencia d'aquella
reunió — continua l'orador — va
ésser una nota que l'avui conseller
Ventura Gassol llegí al poble de
Barcelona des del baleó principal
d'aquest Palau.
Prou saben — seguí dient — prou
sabeu vosaltres que totes aquelles
coses foren a costa de sacrificis
d'uns i altres. Com a conseqüencia
d'aquella reunió arbitral, vingué el
reconeixement de Catalunya per part
del Govern de la República, segons
decret del 21 d'abril, que l'orador
llegeix.
No cal dir continua — que
la rambla
d'Estat Catalk
(Missatge a tots)
az•
LA BANDERA DE RPATS DE
MOLLÓ
ció d'organismes ja existents. I si era
natural que Estat Catalá, com a front
titile separatista, recollís individua per
tanyents a dijerents sectors política
—car nati havia d'Acció Catalana,
d'Unió Socialista, del Bloc obrer i
camperol i ?'aires partits, que unen
Iré no ha acordessin ells mateixos no
eres incompatibles amb E. C. perque
aquest no era cap partit—, Estas Ca.
tala incorporal a un sector o erigit en
un partit ntés—tan revolucionara tan
radical com vulgueu, pera un partit
més—ha de disgregar-se per força i
perdre l'essencia que informó la Jeta
acció durani tot el passat Període &-
raje. S'ha de disgregar per bandeja
ment o bé per exclusió voluntaria deis
dementa disconformes o simplement
addictes a altres partits com ha han
estat sempre. Com ho vaig ésser sem.
?‚re jo matear mentre hi sen
se que ni el partit (la Unió Socialista,
a la qual yaig ingressar abans d'entrar
a E. C. i en la qual continuo ovni)
ni l'organiteació nacional revoluciona
ria ent plantegeasin inai cap dilema.
Lainica cosa que podio, al meu en
tendre, mantenir la cohesió d'Esta:
Catalá després del as ?'abril era cons
tituir-se en foro de reserva de Caía
luyo, en tropa de xoc, en instrument
de la Revolució, deixant en llibertat
els militants—cons sempre—per un itar
a favor de Ilusa ideals dintre els par
tas que els fossin mes afina. No haver
jet aarb era inutilitzar definitivament
un organisme que el canai de careta:za
ta:tejes objectives jefa ja, en gran para
III.—Separatisme i Fede
ralisme
El seParatisme, COM toles les coses,
tots aquells que hem procurat esti
mar les efemérides del nostre poble
ens vam emocionar davant aquell
decret, que contractava amb aquell
altre de Felip V que diu: "habiendo
enteramente pacificado por las ar
mas..."
L'auditori l'escolta amb interes.
Jaime Bofill
Els onics deis aldarulls, una mica
defraudats. Els patriotes, els bons
patriotes, amb el cor encongit per
l'emoció.
* * *
El cap de la minoria oposicionis
ta entra a parlar després deis greu
ges que corn a diputat i home de
partit té per liquidar. Diu tot alló
que la gent espe,-ava, peró el to no
és de guerra, sinó de pau.
I en to de pau li contesten, i es
defensen, els bornes del banc yer
men. I sense alterar-se la correcció
de l'arnbient, amb un esperit d'ele
vada ciutadania, els focs d'artifici
van del banc vermell a l'escó deis
diputats i de l'escó al banc vermell.
Les sis, les set, les vuit, les nou...
Horn parla de la conveniencia de
suspendre les deliberacions i re
prendreles a la nit. Hi ha molta fei
na a fer encara, i el temps passa.
Llavors s'aixeca un diputat que no
ha dit res en tota la tarda. Una fi
gura prestigiosa de la República i
de Catalunya. I Pere Coromines,
que no és cap altre l'alludit, dema
na que d'aquesta assemblea en surti
una penyora de la unitat catalana
davant l'Estatut i a l'entorn del Pre
sident de la Generalitat.
No ha dit res de nou. Aquell de
sig del vell catalanista republica
consta ja en forma de proposició
escrita, damunt la taula presiden
cial. I signada, precisament, entre
altres, per aquells hornes de ropo
sició que, integres i combatius, no
pot asaer statentatitzat en doctrina z
erigit en fincaos. Pera de jet no és
sinó 105 maja, una concreció in:pe:Jada
per les circumstáncies—imPosada per
la desesperació, sota la monarquia,
d'aseo& alai soluciona cordiaIJ—duna
aspirada, cabdal, antiga i legítima del
nacionalisme: dotar Catalunya d'un
Estat propi. "Cada Nadó—cleia Pral
de la Riba—ha de tenir el seu Estat."
L'Estat Calalú, com el seu nom indica,
aspirava a dotar Cataluttya del seu Es
tas nacional, de constituir-la en Esta:
Catoliza I en aquell telPIPS 110111eS podia
fer-/ro atnb una huila cruenta que se
pares del tot la nostra Patria deis al
tres pobles iberics. Cosa important,
perb—i ací cm caldrá donar la raó al
tneu amic Ventura Gassol—: la noble
ideologia internacionalista que s'havia
infiltrat en els nostres Inedia en: feia
estendre una má cordial a aquella ger
mana de la Iberia oprimida i propasar
los futures federacions sobre la base de
la ?liberto1.
Amb la República, Catalunya tindra
el seu Estas. L'Estatut as un pacte
—fruit ell niateix d'un altre: el de San
Sebasicin—, i com a tal conté una part
de transacció inevitable en toles les
avinences, perb de jet realitsara lías
remeta allb que en essencia ens cal. Es
comprensible, i si veleta legítima, la per
sistencia en una actitud de separatisme
ultrancer. Perb hem de convenir que,
per al poblé en general, l'Estatut satis
fa a bastament les nostres aspiracions
sense Sanear el comí de naves conques
tes, ans al contrari. També per aquest
cantó, dones, Estas Catald no té raó
d'ésser, o almenys no té la gran raó
d'abasta que ti dona vida i empolla.
Jo confesa° que, per la meya ban
da, no cm sento pos gaire separatista
en agítalas osamenta, tot i sentir-me
tan nacionalistes com sempre. Sóc fede
ral, i considero que el nostre Estatut
es una solució federativa. I seré fede
ral, ara i semPre, si puc trabar en la
federació les tnateixes Ilibertats que
trabaría en la independencia.
IV.—Per una política
racional
Ana, l'Estatua hem de valer que Ca
talunya inicii una vida d'Estat normal.
Ell en: posara les vostres soluciona
—o Jeparatistes d'ara!--molt a prop,
tan a prop de mamares, que no caldrá
arribar-les a utilitzar• Coastruirent,
pesi a qui Pesi. La manera de comen
lar a construir sera agrupar en una
forma !agita les nostres forces politi
quea Liquidar les deixalles estantis
ses de partits esPanyols—lerrouxisme,
socialisme ugetista, contuaisme "ofi
ciar, carlisme i altres fantasies—, im
pedir que hi arrean partas generals,
altrament respectables— radical-socia
listes, Acció Republicana (Az.ana) —
estructurar d'una manera simple i cla
obliden llur condiCió de catalans
republicans per damunt de tot,
* * *
Si l'oposició ha estat correcta en
els atacs, elegant en les censures i
abrandada en patriotisme, la réplica
deis homes del Govern Casano
ves, Lluhi, Giralt — no és menys
correcta, menys elegant, menys pa
triótica. Per damunt de la lógica
oposició política de cadascú, per da
munt deis greuges i diferencies de
partit, hom endevina, en els atacs,
com en la defensa, un esperit de
concórdia, de cara l'Ebre enllá, de
cara l'Estatut, pensant en Catalu
nya.
* s •
A les tres de la rnatinada, encara
uns grups de ciutadans esperen a
la piala de la República l'acabament
de l'assemblea. Els diputats surten
satisfets. Algú — que no capeix el
significat, l'alt significat d'aquella
treva — parla estúpidament de "pas
telleig". Algú altre parla de vence
dors i de vençuts. De valentía i de
covardia. Algú altre, pró, recorda
sobtadament el nom de Maura, re
corda la imminéncia de la discus
sió de l'Estatut, i aquells rostres
defraudats s'illuminen i comprenen...
El nom de Maura no fou pro
nunciat una sola vegada en el trans
curs d l'assemblea.
No calia. Planava dainunt la sala.
El nom de Miguel Maura i el de
tots aquells altres Miguels i aquells
* * *
cmu.ra
«loan
altres Maures que, si no han sortit,
sortiran a l'hora precisa.
A l'hora precisa de fer tard, per
qué els vejenin i ja hem format
el quadro
Atiue; 4(1*.glib 911.—
per Granier-Barrera
ro les forces nacionals. A Catalunva
hi ha d'Urda con: pertot arreu, una
dreta, una esquerra i un centre. La
dreta—que cal alliberar tant com si
gui possible de trogloditistne tapa
nyol—sera l'equivalent de la Lliga asid)
el nons dora o un cure. El centre pot
ésser ?'esquema de ?'actual Partit Ca
talanista Republicá amb elements per
sonal: Inés o inetsys valuases cont
Carner, Hurtado, Coronamos, i altres
figures politiquea independents. Eh s ji
?'erais no socialistes, en suma, que
equivaldrien, potser antb una tónica
ntés moderada, als radicals socialistes
espanyols o francesas (amb alacena
Domingo i tot si hi volgués ésser, tal
vegada amb alguna elements de !'actual
Esguerra Republicana.) Finalment, els
partits obrera, que també són a tot el
món i noniés poden ésser dos: socia
listes i comunistes (necessaris Sota dos,
encara que s'eaverin alguna burgesos,
a la mecánica d'un Estat modern).
Quant a !'actual Esquerra Republi
cana, no l'oblido !‚as. La cree desti
nada a morir aviat amb una histbria
gloriosa. Honra jet el 14 d'abril i ens
haura dut—malgrat els seus errara,
malgrat lea collaboracions rebudes
l'Estaba de Cotalunya. Pera en el mo
ment de treballar de cara als anys hau
ra passat ?'tiara deis conglonterata
Potser la nieva idea, exposada així,
sentblara cerebral, personal i arbitra
ria. Tal vegada !ro fas si concretéssim
massa. Pera cm sembla que en les lí
nies generals caldra seguir un cana de
simplificació aproximadament per !'es
ti!, i que tot el que sigui formar grupa
jora d'aquests. imprescindibles sera una
repetició »testarada. Una temPtativa
mes o menys personal, más o menys
útil en un moment determinat, que si
es produís amb prodigalitat ens duna
a situacions tan complexes i de difícil
sorbida cont l'actual d'Alemanya, on el
nombre esfercidor de partits ha esteta
lite,at el inecanisme dentocratic.
Si no és coas a força de reserva
cara vegada—tampoc no veig el lloe
d'Estat Catala en la Catalunya de din
(re poc. 1 encra és preferible prescin
dir d'un tal malicia. Un Govern que
reposi en la llibertat no les necessita
mai.
La saludó até: practica, dones, sera paomb les
sistir fina a ales/iones, i no es queda a
parracs, a inig comí del ',roces—llapa
—de racionalització de la nostra po-lít
V.—L'art de ben morir
La 30/1•CiÓ IltéS practica,
es perpetuar forçadantent una cosa
respectable, pera !obrera; gloriosa, pe
ra anal; ardida, pera inconnexa i
inadequada. Es, per contra, vencer la
Miguel rflaura al servérei
de Cataluuya
A Miguel Maura no m'atreveixo
dir-li senyor; no sé dir-li senyor.
Té massa mal geni, Ii plau massa
fer el valent, coses que no sem ca
racterístiques deis senyors verita
bles.
Miguel Maura és avui una figura
d'actualitat. Com que l'actualitat de
Miguel Maura passará de pressa
aquests carácters de crits, de llamps
i trons i pedregada, tenen una vida
fugissera — cal explotar-la d'una
manera rápida perque no se'ns quedi
entre les mans, puix que és una ac
tualitat d'urgencia. Denla, demá
passat, l'altre — encara que el pobre
minyó cregui el contrari —, no se'n
cantará ni gall ni gallina.
Ahir, abans-d'ahir, l'altre, pot din
se que no sabíem qui era Miguel
Maura. Avui, arnb la República, ho
saben. Ha estat necessária la Repú
blica perqué pogués actuar un repu
blicá tan estrany com Miguel Maura.
I d'aquesta actuació el poble n'ha
tret una conseqüencia. Aquesta:
Maura és un borne terrible; un ho
me que crida; un borne que amena
ça; un home que, en lloc de pacifi
car, crea conflictes i excita les pas
sions; un home que dóna ordre a
la guardia civil de disparar sense
previ avis; un borne que ens volia
enviar pistolers a Barcelona; un
horne que deis redactor de "A B C"
i de "El Debate" en feia governa
dors de la República; un borne que
no vol saludar a Manuel Azafia ni
a Francesc Macla perque !'han ne
gat a donar-li la raó quan no la te
nia; un borne que diu: "gritaré,
aullaré, morderé si es preciso", obli
dant la seva condició de persona.
Aixó de "gritaré, aullaré, morde
ré si es preciso" — frase que aviat
eclipsará aquella tan tronadeta de
"veni, vidi, vici" — ho ha dit suara,
a propósit de l'Estatut i contra
l'Estatut, en una mena de sermó
que ha fet al Cinema de l'Opera,
a Madrid.
Les paraules de Miguel Maura
han despertat contra d'ell les vies i
la indignació de tots els bornes hon
rats i dignes. Els altres, els bretols
i els rucs, l'han defensat. Per?) Ilur
defensa li ha fet més mal que una
pedregada.
Altrarnent, jo escric aquest article
per reivindicar Miguel Maura, per
fer-lo simpátic — com mereix, po
bret! — ah s ulls del poble. A mi
18 de gener de 1932
mort cscollint hora. No !‚as del d'uta
Particular punt de vista meta ni de
cap partit, sinó des de l'estricte pula
de vista de l'interés de Cataltutya, Es
tal Catalá ha de saber morir. Ha de
saber morir a temPs i amb la dignitat
que li escau..
'Aquest és—prescindint de POSSiÓ Par
tidista; prescindint, sobretot, del fetit
xisme d'un nont—el castre comí. No
pos claudicar, no Pos recular, no Pes
constatar-vos. Aquest és el Punt de
vista practic per a vosaltres i tothoitt.
El nona el nonz us subjuga encara.
Ja ha sé. També dintre :sien el scu sol
enuncias remott alguna fibra sensible.
Pera no km política sentimental. El
Partit federal també té un nona una
histbria plena; pera l'enderiantent a
!en-lo sobreviure's l'ha pon/al a la
trista situada, en qiíe !'hez: vist fa molas
anys. Ells tomó es barallen per un nom
i una bandera que ja han jet la feina,
que ja han completa. Ells lambe ser
comuniquen mútuament entre la indife
rencia creixent de les dentacracies.
Un partit federal s'hauria de dis
saldré en ésser feto la federada). mi
bretot si el seu únic objecte era reo
tusar la tal federació. No cal que ata.
brevisqui Estat Catala a la saya prl
Pia obra, a l'Estatut Catalá. En un
altre ordre de coses nostres—tant im
portara o més que el polític, perque es
el cultural—hent vist desapareixer dig_
nantent una revista important: D'ací
i d'allá. No esta bé que una simple
revista pugui donar lliaatts a una for
o política.
Si li valen infondre un altre objec
tiu, enfondireu encara les divergencies
i fareu la segona edició, mas o lrieltyS
difusa, de qualscvol parta—ad on en
sobren tants. Que cadascú, dones, con
servi dintre seto la pura ideologia na
cionalista, separatista si vol, i procuri
infiltrar-la al partit catalá que millar
l'interpreti políticament. Així l'orga
nització desapareguda es perpetnara en
espera dintre de cada força catalana.
Per Catalunya, dones, mies meus,
perdonant-vos des d'ara el que pugueu
dir-nie i recordant les bregues que
flamearen al vostre afecte, lis volia
din aixe: din-aguza dissolgueu Estat
Catald. La dissolucia samposa, No
perllongueu sense cap eficacia una
triste agonía sense grandesa, entre pi7
cabaralles personals. vosaltres ma
tearas la liquidació que al temps hala
ría de fer antb grapa barritera. Moriu
com cal. •
Si calla tornar-nos a trabar pels
velas camita de sacrifici patria tic,
l'organització es forniara de bel!. non
per ella. inteara, s'esventaratt les diver
gencies i els can/lides i les picabara
lls doctrinal: o personals. Tots ser'ens
veis altra vegada.
jo—cal din-ha?--, si fallís la-su
prema tentptativa de convivencict gai
representa el no.stre asista; d'avuia es
pero retrobar-me entr'e els &ralos dela
uns i els altres com. a Soldat que Sellt:
?‚re cm considero de Cate'----
7,¦••¦,
rno,s.WWoMIMWMMWOOMI
m'ha estat feta una revelació sensa-._
cional.
Maura no és el que la gent es
pensa. Maura no és un enemic de
la República, és a dir: un defensor
de les dretes; Maura np és un ene-:
mic de Catalunya, de l'Estatut i de
Maca. Al contrari: Maura .és un
polític habilíssim que actua corn ac-•
tua per fer més antipátiques i
ses les dretes.
Per exemple: quan Maura fa Velo-,
gi de la guardia civil, el poble, exás
perat, comença a. matar guárdies ei
vlls — cosa tristíssima, perque to
tes les vides són respectables
com si fossin conills; quan Maura
ven que a Catalunya, amb les nos.,
tres Iluites de safareig, oblidem
l'ideal comú, ataca Catalunya, l'Es
tatut, Macla i tot el que se li pre
senta, i, en efecte, la reaeció no es
fa esperar: tots ens unim per de
fensar Catalunya.
La veieu, la maniobra? La com.
preneu, ara, la política de Miguel
Maura? ?Us convencen que és un
polític honrat, digne, habilissim, ca
paç de sacrificar-se con un mártir .
autentic pels ideals més nobles?
Ja sé que ell s'empiparl quan sá
piga que u he descobert el joc. Peró
jo, que en el fons sóc un sentir/len
tal, no podia tolerar ni un dia més,
ni una hora més, que el calumnies- z
sin, que el tinguessin per un home
dolent, a el!, que és tan bol
Saben el que m'havien arribat a
din? Que estava a sou de la Gene
ralitat i que feia aquesta política
contraproduent d'acorci amb Fran
cese Maciá. I justificaven el que re
bés diners de Catalunya perque si
haguessin dit que en rebia de Rús
sia ningú no s'ho hauria cregut.
Deien que era molt "flamenco",
molt "juerguista", i que amb les .
pessetes de diputat i d'ex-ministre
no en tenia prou.
Pero aix6 jo no m'ho he cregut
mai. Ara, l'altre, el seu veritable -
amor a la llibertat, a l'obrer, a Ca
talunya, sí. En aix6, sí; en aix5 hi -
tinc una fe cega. Miguel Maura, fin
gint atacar -l'Estatut — sacrifici es
pantós con cap altre no n'hi ha a
la Historia! — haurá estat el mi
llor defensor de l'Estatut. I, per
tant, el millor amic de Catalunya.
LLUIS CAPDEVILA "
11.