Rambla, La (1931-1935). Núm. 111 (29 febr. 1932)

              Any II!. — Número 111 Redacció i Administració: Rambla de Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
En futbol 1. en cross, ahir fou una
mala jornada per a Catalunya
"La Rambla" 1 l'opinió
esportiva
,/ hl aKda visitaren la nostra redacció wri 'itioffibro
sissim de socis del Barcelona, els quals vingueren a protestar de
l'actuació—a criteri d'Os parcial— de l'arbitre del partit Barce
kna-Ativletic de Bilbao.
En aquesta mateixa plana expressem el criteri del nostre company
encarregat de ki informació de l'esmentat partit. No sembla pas que
vagi d'acord amb les protestes d'aquests amics que ens visitaren.
LA RAMBLA respecta el parer de tothom, i és per aixa que, complint
el que es va prometre als visitants d'ahir ala tarda, fem constar que
era llur desig que el Barcelona recu.si, en partits successius,
tratge del senyor Escartín.
Fredament, desapassionadament, volem admetre Za possíbilitat
que els nostres visitants tinguin raó. Amb la mateixa sinceritat, pero,
que fem constar aquesta protesta i aquest desig, hem de fer constar
el nostre disgust i la nostra protesta per l'actitud d'aquella part de
públic que, disposat a prendre's la justicia per compte propi, dona
lloc a espectacles deis_ quals fins ara havia estat immunitzat el camp
de Les Corte.
No és amb actituds com la d'ahir que s'enforteix l'esport. Fa
anolt mal afecte protestar de l'actuació d'un arbitre i atribuir-Pi la
respansabillitat d'una clesfeta, quan els jugadors hipotéticament
atropellats es mostren inferiors al seu aclversari. Una vegada mé;
recomanenkseny, molt de seny. •
AL MAL .TEMPS, BONA CARA
Des del moment que anunciaren. per
radio que el camp estava en bones
condicions i que el partit se celebraría
fes el temps que fes, va parar de plou
re i mig nevar i el camp de Les Corts,
a l'hora de començor la lluita, presen
tava un asPecte imponent, prova de
l'expectació que aquest partit ha.via
desvetllat.
El cam de joc, en afecte, estava
en bou estat. Un mica humit, pera
s'hi podía jugar relativament bé. Ben
aviat poguérem convéncer-nos-en. La
lluita iniciada a gran tren feia esperar
un partit memorable...
Aquestes illusions, pera, ben aviat
se'n van anar a rodar. A partir del
moment que l'Athlatic s'apunta, el se
gon gol --diem que se l'apuntá perqua
van tenir cura de marcar-lo els propis
jugadors del Barcelona—, l'aspeete de
la lluita va canviar d'una manera ra
dical. Els jugador& catalans van per
dre aquella l'arria moral que semblava
que tenien en- sortir al camp, i l'Ath
létic --coni si jugués al seu camp, in
' financia potser de la humitat, potser
,del dia que feia, francament bilbaí
va comenflar a imposar-se fins a acon
seguir-ho d'una manera gairebé abso
luta.
; El Barcelona va 'desinflar-se ines
peradament Així ccart el primer gol
deis blau-grana tingué la virtut d'es
peronar l'Athlétic, el Barcelona va des
encoratjar-se quan aquest aeonseguí
avantatge. Aix5 palesá. una forea mo
ral rnolt diferent. Mentre l'Athlatic
idemostrá que és un equip que es creix
davant l'adversari, el Barcelóna va fer
tot el contrari. Per un gol de des
avantatge —legal o un equip
de talla, jugant a casa seva, no s'ha
de desmoralitzar.
o
A TOT S'ACOSTUMA UN
El lleó del Nord.—Dos punts més!
Ja començo d'acostumar-m'hi.
Els blau-grana.—Nosaltre,s també ja
inar.nos a no ésser-ne,/
(esport I eintadania)
Per damunt de la legalitat o alega
litat d'aquest gol hi ha un aspada im
portant a tocar. A la segona part, al
guns j•aaders del Barcelona, en lloc
de fer els possibles per remuntar la
diferéncia que assenyalava el marca
dor, es dedicaren a liquidar cornetes
pendents amb, ,diversos jugador3bil
bains i no n'hí hagué prou amb aixo,
que l'AthlatIc encara aconseguí un al
tre gol —un d'aquells gols que acre
diten l'equip que se'l cleixa marcar
davant la pasivitat incomprensible deis
jugadors blau-grana.
Volem admetre que la concessió d'a
quell segon gol sos -atta injusticia. Així
i tot, el Barcelona no havia de des
moralitzar_se per aquest fet Tenia en
cara tres quarts de temps per demos
trar la injusticia de que havia estat
víctima i fins potser per anullar-la.
bé: el Barcelona no tan solament no
va fer aixa, tot i comptant amb l'am
bient francament favorable, sinó que
permeté a l'Athlatic fer una exhibició
superior a la de la primera part i es
deixá fer un altre gol parqué no hi
hagués dubtes. A nosaltres ens va sem
blar, honradament, que el gol tan dis
cutit, era gol realment Pera encara
que no n'hagués estat, l'Athlétic va
mostrar-se tan superior, que la seva
victória no podia ésser acceptada d'al
tra manera de com l'acceptern: com
un cosa justa. Els espectadors impar
cials van sortir conveneuts que el par
tit no es va perise per aquell gol, sinó
per la ratlla de mitjos del Barcelona.
QUAN ES PERD UN PARTIT...
Si el Barcelona ha_gués guanyat el
partit d'ahir, a horas d'ara seria un
deis més qualificats aspirants al títol
de campló i els partas que resten ce
lebrar d'aquest torneig al seu camp Ii
Ja sóc campió de Lliga!
comencent Inço_tstt
El Barcelona, hatut en el seu
propl camp per l'Atlhetle de
Bilbao, ier? totes les esperan
ces d'arribar a campló
I1aconcessió d'un 'deis gola de l'Athletic ocasiona un formidable escandol.
El Barcelona, mancat de linia de mitjos, va perdre justament aquest partit
tan transcendental. Nogués evita una desfeta més important
haurien reportat uns beneficis acorta
mies molt imaortants. El Barcelona,
pera, va perdre aquest partit tan trans
cendental i totes aquellas possibilitats
optimistas se n'han anat a rodar. Des
d'ara, ja pot donar-se per segur que
l'equip blau-grana no será campió i
veiem tmolt difícil que els diumenges
vinents s'acalai el billetatge. Fou, doncs,
la d'ahir, una mala jornada...
Ara bé: quan un equip perd perqul
és inferior al seu adversari,, no hi ha
res a dir. Es un consol. I en aquest
El tercet defenshr blau-grana
Zabalo
.444e4 fle4
cas ens troliem els que hauríem vist
amb simpatia la victória del Barcelo
na. Malgrat de les protestes a qué dona
lloc la concessió del segon gol de l'e
quip bilbaí, hem de reconéixer que si
l'Athlatic va guanyar fou parqué va
jugar millor —molt millor que el Bar
celona.
El Barcelona ha perdut aquest cam
pionat al seu camp. Abans del partit
d'ahir, el de l'Arenes i el de l'Espa
nyol. Tot plegat, quatre punts, que
són, precisament, els que ara li man
quen per a tenir la possibilitat d'ad
judicar-se el títol. El Barcelona ha fet,
durant aquest campionat, un seguit
d'exhibicions grises, incompletas, de
fectuosas, penó com que guanyava o
empatava, la gent no es donava compte
del que aquellas exhibicions significa
ven fins que l'equip blau-grana s'ha
trobat davant d'un equip —Un equip
i quan aixó ha arribat, totes les illu
sions se n'han anat avall i ha calgut
fer-ho pagar a l'arbitre perqué el cop
no fos tan fort
No volem censurar que hom fes ju
gar Arocha d'interior dreta i Goibu
ru d'esquerra, quan el més lógic hau
ria estat fer-ho a la inversa. No volem
censurar tatnpoc- que després de jugar
gairebé,tota la temporada de mig_cen
tre, es posés l'Arocha en un lloc en
el qual no ha jugat mai. No volem,
tampoc, mostrar-nos sorpresos de qué
hom esperés un partit d'aquesta impor
tancia, per fer reaparéixer en el lloc
de mig-centre Guzman, sense haver
provat abans la seva forma actual en
altres partits menys difícils. No volem
parlar de res de tot aixó, parqué sem
bla molt cómoda criticar aquestes co
ses després • d'haver vist el rersultat.
Hom podría dir-nos que si hagués sor
tit bé, no ho retraudem i potser. qui
digués aixó tirídria una part "—una
nart, nornés— de raó. No volem afri
• -;„rir, dones, el resultat d'ahir a aguas-
'
tes
' diem-ne irregularitats" tacniqUes, i
-.heni .de reconaixer dones - qsze_el Bar
El tercet defensiu blau-grana
•
A LES CORTS
Nogués
444-ármé
celona va Perdre panana l'Athlatic
—contrates referincies que ens el pre
sentaven haix de forma— és superior
al Barcelona.
Aquesta conclusió, certament, no és
gaire agradable. No és agradable, paró
és sincera. Actualment, el Barcelona
—faci les combinacions que faci— no
té ratIla de majos, i sense ratlla de
mitjos no hi ha equip. Ahir es va
trobar amb un mig-centre desentrenat,
imprecís, lent i amb dos majos ales de
grup B, un deis quals acostuma, ge
neralment, a actuar millor que no va
fer-ho air, mentre l'altre no va fer
altra cosa que confirmar una sal-je
ininterrompuda d'actuacion s delicients.
Amb una ratlla de majos com la d'a
hir, no és possible anar enlloc. Fins
ara, no ens en havlem adonat, perqua
les radias davanteres contrarias tenien
les sayas falles. Ahir, paró, que tenien
Ahir Francesc Maca fou
rehut al camp de Les Corts
amb proves d'evident sim
patia i adhesió.
Que en prengpi nota qui
vulgui.
enfront cine jugadors de deba i una
ratlla davantera- auténtica, va palesar
se la impotancia deis majos blau-gra
na, impotancia que algun d'ells tingué
interés en fer més remarcable, come
tent violéncies que ja seria hora que
el públic protestés, perqua no són epi
sactiques ni circumstancials, sinó que
són de cada diumenge.
LLEGIU a la página 9
un reportatge sensacional
sobre el Professor Blanco
i la nena Evalú
Jugant com va jugar el Barcelona
ahir, no és possible guanyar gaires par
tits a equips amb cara i ulls. Tots sa.
bem el lloc que ocupen en la classifi
.cació del torneig, equips com l'Arenes,
l'Irun i el Donóstia, i tots sabem com
el Barcelona va suar sang davant d'a
quests equips, precisament al camp de
Les Corts: En lloc de protestar aquell
segon gol, el que calia era jugar mi
- allor. L'Athlétic -va:aostrar-se en tot
29 He TeErer de 1932) ,
Barcelona,
N
Impremta: Barbará 11 i 13 --Teléfon 19603
1:160ffil
mornent molt més rápid, molt més seré,
molt Inés equip, en una paraula, que
el Barcelona, i la seva victúria, per
tant, fou justa. Si Nogués no arriba
a estar tan valent i Zabalo no hagués
estat un gran collaborador seu en els
moments de perill, un altre —encara
pitjor— hauria estat el resultat.
Va fracassar, hem dit, la ratlla de
mitjos. Va fracassar ahir amb Guz
man, com havia fracassat diumenges
anteriors r.mb Arocha. Pere, la davan
tera no va pas huir-se gaire. 2Quantes
vegades hagué d'intervenir Blasco a
El tercet defensiu blau-gruta
(nr,
Alcanza
ame1rr414. '
eonseqiilneia d'algun xut blau-grana?
Només de dos. En molts córners, el
porters bilbaí no arriba ni a tocar la
bala, perqua els seus defensas eran
prou per allunyar el perill. Aix6 din
amb eloqüéncia com va anar la Iluita.
En canvi, tots els espertadors reior
daran que Nogués se'n va fer un tip.
L'UNIC GOL DEL BARCELONA
I L'TMPAT
El primer gol de la tarda va mar
car-lo el Barcelona al cap d'un quart
aproximadament t'iniciat el partit. Un
cop franc contra la porta bilbaína fou
aprofitat per Samitier per convertir-lo
en gol. L'Athlatic, tavant d'aquest gol
—que van protestar allegant que Sa
mitier havia incoregut en falta— no va
pas desencoratjar els forasters. Ben
al contrari, els va esperonar d'una ma
nera formidable —perqua l'Athlatic és
un equip amb cara i ulls, que té totes
aquellas qualitats tacniques i rnorals
que ha de tenir un gran equip—, i tres
o quatre minuts més tard, ja tenien
l'empat. Un xut formidable de Chirri,
que entra com una exhalació per l'an
gle esquerre de la porta defensada per
Nogués. Un gol magnífic, tan magní
fic, que el públic esclatá en una °vació.
Chirri empalma al bot la bala, débil
ment refusada per Zabalo i Nogués no
pogué evitar el Punt
Amb l'empala la lluita s'anima: i en
cara que l'Atitatic es mostrava supe
rior, els atacs a ambdues portes s'al
ternaven, si hé eren allunyats de ma
nera molt diferent. Nogués, durant la
Iluita, arranca les més grans ovacions
del públic, per la seva gran valentia.
I arriba el gol famós...
EL GOL DE L'ESCANDOL
Atacava l'Athlatic. La bala , desvia
da per un jugador blau-grana, aná con
tra un deis pals de la porta del Bar
celona, precisament a l'angla dret in
ferior. Nogués es llanilá tard a detu
rar-la i un cop a terra, de cara al
gol- —so kle cara: al_camp—o va agáfal
f,..«. .......,,
• E:
: Catalunya, vol :a
a IN
eE l'Estatu.t E.
I No "un" Estatut 1
1 E
Tiamaintermnierzurresnresnrmairmumm :
la pilota collocant-la una mica mas
endavant. La jugada fou tan rápida i
confusa, que molta gent va creure que,
efectivament, la bala no havia traspas
sat la ralla; aquesta gent va protestar,
van protestar els jugadors blau-grana
i al cap de pocs moments la protesta
era general contra l'arbitre, que havia
donat el gol. Hi hagué uns quants es
pectadors que saltaren al camp, evolu
cionaren els guardias d'asalt i després
de mollas discussions, crits, amenaces
altres excessos lamentables, continua el
partit, en mig d'una excitació extraor
dinaria de gran part del públic que
es considerava estafat i aquesta exci
tació va encomanar-se als jugadors, els
quals, diversas vegades, arta de poc que
no arribessin a les mans, després d'ha
ver arribat... als peus.
En fi, l'arbitre asenyalá el descans
i aquella excitad& del públic va cal..
mar-se momentaniament, car el senyor
Escartín fou rebut, en reaparéixer, amb
una gran xiulada, després d'haver es
tat ovacionats els jugadors
La segona part fou catastófica, tac
nicament, per al Barcelona. L'exhibi
ció, acceptable, de 1 aprimera part, fou
empitjorada. I l'Athlétic va actuar amb
una evident superioritat, que li perme
tia una major serenitat que el Barce
lona. Hl havia, encara, l'esperanfia que
el resultat desfavorable del marcador
pogués millorar-se. Algunas escapadas
de Piara i de Samitier eren seguidas
amb gran atenció pel públic,
Fou l'Athlatic qui va millorar el re
sultat. Gorostiza engega: un xut que
fou el tercer i darrer gol de la tarda,
sense que ningú —absolutament ningú
del Barcelona— hagués previst la ju
gada. Nogués, ni va fer el més petit
intent d'evitar-lo i els defenses es van
quedar clavats a terra. I dels mitjos
no en parlem, després de dir que Go
rostiza pogué abandonar l'extrem, in
ternar-se i aprofitar la passada que
Ii feia un company per, xutar, sense
que ningú no el molestés.
Aquest tercer gol fou definitiu. A
partir d'aquest moment la Iluita va
perdre tot Fintaras i mentre el Bar
celona feia eléorlos desesperats, tan
desesperats cotn descohesionats per
Preu: 15 cIntims
Comentarl de
la jornada
L'aiiéiiëtipVekeniavaper al Barcelona rebre a la segona volta
la visita al seu camp de Les Corts de l'Athletic de Bilbao i del Madrid
l'ha tirat per terrat en canlixer diumenge la derrota en el seu encontre
amb l'equip biscaí, actual campió d'Espanya. Aquesta desfeta del Barcelona
davant els seus milers de partidaria aclareix en part el panorama de la
primera divisió en la lluita entaulada per aconseguir el títol de campió.
Considerem molt difícil que el club, catala pugui recuperar en els pocs
partits que falten jugar el S quatre punts que el separen del Madrid
4 i l'Athletic de Bilbao. D'ara endavant tot l'interés al cap de la Lliga ha
de quedar reduit al més que mai apassionant colze a colze que sostenen
l'Athletic i el Madrid. Diumenge triomfaren tots dos, paró mentre la victória
de l'equip bilbaí fou aconseguida sobre un adversari tan qualificat cont
el Barcelona, el Madrid amb prou feines aconseguí el s dos punts en
l'encontre amb el Deportivo Alavés, que a Mendizorroza va anar de poc que
arrabassés la victória. Resten als dos equips que van al cap de la classi
ficació tres encontres lora de Ilur camp, més difícils els del Madrid, que
no té un esdevenidor falaguer davant seu, malgratila magnífica seguretat
del seu tercet defensiu, si no li és possible corn més aviat millor de reíos-lar
el seu atac i envigorir la seva línia mitjana amb la inclusió d'elements que
per ara confirmen lesionats. El Racing cántabre, atrita' el sets últim empat
a Gal, Segueix conservant el quart 'loc. A continuació ve un grup de tres
clubs empatats en punts, per al desempat deis quals ha calgut recórrer
al coeficient general. El Donóstia continua en descens de joc, i segueix
en els últims llocs de la llista un altre equip guipuscoa, la Unió d'Irún
i el Deportivo Alavé_s, destaçat per desgracia seva, Palla a !!llanterná roja"-
de la classifiçació, -
. ,
El no haver-se jugat, a; causa de la pluja, l'encontre ;que á Sevilla
havien de jugar el Betis i el Sporting gijonés deixa en suspens en aquesta
segona divisió el comentani que podria fer-se sobre les possibilitats deis
dos equips asturians en relació amb el Betis. Il'Oviedo continua al cap,
encara que la seva victória de diumenge a ',Teatinos sobre el Sevilla no
hagi estat convincent, Pedí l'amenala que podia suposar per al club
ovetense el triomf del Betil sobre el Sporting segueix sense solucionar-se,
per la causa que exposem en les primeres línies. I tot s'hagués realitzat
en aquesta divisió sense sortir del corrent, a no ésser pel Catalunya, que
a Madrid ha donat motín a la major sozpresa de la jornada. Cal fixar-se
només en el seu récord. Derrotes al seu camp i lora, un sol enapat
davant el Celta, i una sola victória, allá, a Barcelona, en la primera volta
a costa de l'Athletic madrileny, el mateix equip sobre el qual ha reeditas,
inesperadament, el triomf. El Deportivo corunyls iguala el Murcia en el
nombre de punts, i destaca una diferéncia en relació amb l'altre equip
gallee, el Celta, que no ha justificat, certament la raó del "sets ascens.
El Sevilla es manté discretament, mentre l'Athletic madrileny cada vegada
perd més terreny, i el Deportivo Castellón, aclaparat per la, eriai. tcoliblikiçai
i sense moral, es debat en els últims llocs. -
atenuar la desfeta, l'AthIltic es limi
tava a passar l'estona defensant.se amb
gran laraó, i atacant si ho veia ciar.
El resultat de tres a un, no va variar.
i amb aquest resultat, doncs, acaba la
partida.
COMENTARIFINAE
De requip del Barcelona, integrat
per Nogués, Zabalo, Alcoriza, Arnau,
Guzman, Castillo, Piera, Mocha Sami
tier Goiburu i Sagi només van salvar
se de la catástrofe duna manera clara
i terminant, Nogués i Zabalo. Deis non
restants, Piera —per bé que estigué
més lent que de costum— bu l'únic
que va fer coses positivas. Hem d'afe
gir, també, Samitier, que juga als vint
o vint-i-cinc minuts primers, molt bé,
i Alcoriza, molt voluntariós. Els al
tres... res. Els mis, com Goiburu, cor
rien massa; els altres, corrien poc. Al
gun, va perdre's per agradar-li massa
el joc violent —exemple,
mentre algun altre va perdre's per fer
11 massa respecte: exemple, Sagi. En
conjunt, l'equip blau-grana no pogué
contrarestar la rapidesa deis contraris
i va perdre moltes ocasions per manca
de velocitat individual deis seus com
ponents.
De l'Athlétic —que deien que no es..
tava en forma— ja és rnés difícil fer
aquestes distincions honorífiques. Blas.
co, per exemple, no pogué huir-se cont
Nogués, per& les seves poques inter
vencions van éser sempre brillants. La
parella de defenses, formidable. Ur
quizu, molt superior al seu company.
Deis majos, no sabem pas qui fou el
millor. I quant a la davantera, només
sabem dir —que ja és dir— que Chirrl
fou un mestre, un digne conductor
deis saus companys.
El senyor Escartín hauria merescut
el beneplacid de tothom si no hagués
concedit aquell segon gol. Per aquesta
causa hi ha ara molta gent que con
sideren el sea arbitratge cona una cosa
detestable i qui sap si fins el club blau
grana li fará la creu d'ara endavant.
Sentint-ho molt, herís de dir per la nos..
tra part, que el seu arbitratge fots just,
fins admetent que s'equivoqué' en le
EL CAMPIONAT DE LLIGA
Mentre el Barcelona fi l'Espanyol crin batuts, el Cataba
nya precisament el Catalunya va guanyar a Madrid
•exzessió del segon gol de l'Athletci.
Toa just, cona lamentable fou
l'act,itud d'una bona part de &-
bife que va protestar amb una
eta violéncia-arribant ádhuo
a envair el camp de joc arnb in
tencions pec recomanables
dbligant a intervenir la foro
pública. Un espectacle que fins
ara no hav'ern vist al camp de
Les Corta, 1 per alió és encara
Pida lamentable. Ej nostre parer
•poincideix amb el de l'árbitre.
Admetent, perb, que aquest
eihagués equivocat- i amb ehl
tota ele que vam veure la ju
gada de la mateixa manera-i
que realment el gol no hagués
estat gol, trobem igualment
Censurable, depriment, inculte,
Tespectacle que hem esmentat
a d'altres eapectacles que ens
callem en benefici de tots.
El president de la Generalitat
-rebut amb gran sirnpatia pel
públic-va presenciar el parid,
1 totes les eeves incidéncies,
des de la llotja presidencial.
.LEWIS
A IRUM
El Racing de Santander
i l'Irun empaten a dos gols
Sant Sebastiá, 29. -- A l'Es
tadi Gal, amb bou temps, ju
garen l'Irun i el Racing de San
tander en partit de la primera
diVisi6 de la Lliga.
Acabá amb un empat a dos
gols.
Arbitrá l'encontre él catalá
Vilalta, el qual llevat d'un fall
equIvocat en armilar un gol del
Racing, tingué una bona ac
tuació.
A les seves Ordres formaren
els equipe de la següent ma
nera:
Racing: Solá, Ceballos, Men
'daro, Ibarra, Garcia, Larrinoa,
Santi, Loredo, Xelete, LarrIna
ga i Cisco.
Irun: Emery, Alza, Mancisi
dor, Regueiro, Gamborena, So
tes, .Sagarzazu, René, Urtizbe
rea, Gajo i Amunarri.
El partit fol molt flubr de
joc..i cap deis dos equips me
relxia la victbria.
,NOTI-SPORT
A VALENCIA
En un accidentadíssim par
tit, el Valéncia bat el Do
nbstia per quatre a cap
Wanda. 29. L'encontre jugat
ahir a Mestalla transcorregué tot
en continua i deplorables accidenta.
L'únic causant fou Vallana. L'arbi
tre biscaí, que, dit sigui de passada,
ha realitzat aquesta temporada'molts
mals arbitratges, tingué ahir el pit
jor que ha realitzat en la seva vida.
Segurament que no encertá, almenys
a satisfacció de tothom, ni un fall.
Les seves contínues equivocacions
donaren lloc a la perdua d'autoritat
que está obligat a. imposar sobre els
jugadors i el respecte del públic.
En ten:resta oeasió els protestants
tingneren sobrats motius per a jus
tificar-ho, pulse que les seves equi
vocacions foren de vegades tan gros
ses com el penalty que 'dula, contra
l'equip guipuscoa.
L'exasperació del públic arriba a
l'extrem que havent repartit una ca
sa productora d'un producte químic
uns paqueta de propaganda, aquests
foren llançats en la seva majoria
contra el •enyor Vallana. Al final
del partit els jugadors i algunes auto
ritats hagueren d'acompanyar l'ex
jugador arener a la sortida del camp,
car l'actitud deis aficionats no era
gens tranquiHítzadora.
El Valencia juga la majar part
del partít amb deu jugadors, puix
que al cap de pocs moments de co
mençat l'encontre hagué de retirar
se, per no tornar a sortir, el jugadcr
Navarro, oye es leona d'importan
cia en topar contra la tanca.
A BILBAO
Després d'un partit inte
ressantíssim, l'Arenas bat
l'Espanyol per tres a dos
Bilbao, 29 (per telegraf). - Amb
mida entrada, se celebra ahir a la
tarda, al camp d'Ibaiondo, l'encon
tre Arenes-Espanyol, corresponent
a la primera divisió.
Abans deis vínt-i-cinc minuta l'A
renes es queda amb deu homes al
camp, per lesió de Villagra, que ha
gué de retirar-se fins a poca estona
abans d'acabar la primera part.
Aquesta baixa descohesioná l'equip
arenenc, sobretot la seva davantera,
i l'Espanyol, que des del primer
moment esteva realítzant una bona
perillosa exhibid& redoblá els
seus esforcos per treure'n fruit d'a
quest avantatge que li proporcionava
la retirada del mig arenenc.
Veritat és que aprofita les oca
sions, puix que al cap de vint-i-qua
tre minuta, una escapada del rápid
extrem esparOolista Prat fou aca
Inda amb un magnífic centre que al
cap d'Edelmiro remata a la xarxa
en forma magnifica i absolutament
imparable.
En posar-se altra regada en mo
propiaren tot seguit d'aquesta
viment la pilota, els espanyolistes
se n'apropiaren tot seguit. La defen
sa biscaina es batia gran energia,
pero no pogué aconseguir que Edel
miro, molt oportú, marqués el se
gon gol espanyolista pel costat con
trari on es trobava completament
tapat el porter arenenc.
L'Arenes tingué una d'aquestes
reacciona clássiques. Amb quatre da
vanters, puix que Menchaca ocupava
el 'loe del lesionat Villagrá, comen
na a fer rápides i perilloses escapa
des, i coincidint amb la reaparició
de Villagr, que ocupa el lloc d'ex
trem esquerra, Ernelín, en una rápi
da escapada, Ilança un bon xut que
Sato remata imparablement, mar
cant d'aquesta manera l'Arenes el
seo primer gol. Els espanyolistes
protestaren d'aquest gol per creure'l
offside d'Emilin, pecó Espinosa el
doná per válid.
Amb el resultat de dos a un a fa
vor de l'Espanyol acaba la primera
part.
El segor temps s'inicia arnb in
avenç de l'equip arenenc. S'apodera
de la bala Sara i Ilança un centte
que Villas•e, malgrat la seva lesió,
travessa 4mparab1ement, i bat a
Florença, aconseguint així l'ernpat.
Abans d'acabar l'encontre torna
a marcar l'Arenes un nou gol, al cap
de 35 minuts, obra de Saro, que l'ar
bitre anullá, també, per dubtós off
side. I des d'aquest moment fins al
final els esforços espanyolistes per
aconseguir almenys l'empat, s'esta
vellen davant la magnífica defensa
de l'equip de Guecho que veu arri
bar el fi de l'encontre amb la seva
justa victória per tres a dos.
ESPANYOL: Florença; Arater,
Moliner; Trabal, Soler, Cristiá;
Prat, Redó, Edelmiro, Bosch i Jo
ver.
ARENES: Aramburu; Llantada,
Arrieta; Cilaurren, Urresti, Villa
grá; Saro, Calero, Iriondo, Mencha
ca i Emilio. - "Neguri".
A VITORIA
El Madrid continua imba
tut. Derrota l'Alavés al seu
camp en un partit en qué
únicament es distingí el
tercet defensiu
Vitbria, 29.--Després de suc
cessives gestions perqué el par
tit Madrid - Alavés se celebrés
al camp de Chamartín, degut a
l'oposició d'alguns clubs de la
primera divisió calgué celebrar
lo, com corresponia, al camp
de Mendizorroza.
Com que la situació del De
portivo Alavés és dificilíssima,
els seus directius, tots - als
dimitits no sels ha deixat mar
xar - acordaren que el partit
tingués carácter benéfic per a
la caixa del Club. Així es féu,
i ahir no foren válids per a en
trar al camp els carnets de soci
ni els bitllets d'abonament. Tot
hom pagá la seva entrada, i,
malgrat la baixa tmperatura,
Mendizorroza tingué una gran
entrada.
L'Alavés volgué correspondre
a aquest gest de l'afició local
i en la seva Iluita contra el Ma
drid esmerlá tots els seus es
fonos, i encara que sortí ven
eut per la mínima diferéncia,
va ésser tant el coratge que va
posar en la Hulla que en aca
bar el parta una ovació uná
nime va premiar la seva ac
tuació.
Insausti, que fou el director
de l'encontre, arrenglerá els
equips de la següent manera:
Madrid : Zamora, Ciriaco,
Quíncoces, León, Prats, Ateca,
Lazcano , Regueiro, Olivares,
Gurruchaga, Olaso.
Alavés: Urreta, Arana, Deva,
Urquidi, Antero. Fede, Paco,
Trillo, Sanudo, LeCue, Juanito,
Echevarria.
L'actuació del senyor Insausti
fou molt deficient.
ao."S4-11",
A MADRID
El Catalunya doni la sor
presa de la jornada en vén
cer l'Athletic madrileny per
un gol a cap
Madrid, 29. - Al camp del
Parral, amb un temps dolent,
jugaren els equips de l'Athletic
i del Catalunya.
El partit no havia desvernat
gaire interés, car hom oreja
que la victbria de l'equip madri
leny seria clara i rotunda, perb
no fou així, i l'Athletic Enadri
leny, en una tarda de complet
desencert, fou batut pel ouista
de la classificació.
La lluita, si exceptuena els
darrers vint minuta durant els
quals els atlétics atacaven
desesperadament (i i•legalment
moltes vegades) cercant al
menys l'empat, pot considerar
se de cástig. En aquests mo
menta sí que hi ha hagué emo
ció en les jugades, perb no bri
llantesa ni bellesa. Els jugadors
catalana, teta replegats davant
la seva porta, defensaven amb
coratge extraordinari la seva
victbria, mentre que els atacs
atlética, dirigits aleshores per.
Ordónez, que havia permutat el
seu lloc amb Pepín, eren una
veritable avalanxa que els de
fensora del Catalunya contin
gueren com millor pogueren,
davant la passivitat de l'arbi
tre que no castigava les faltes
i les incorreccions deis juga
dora .madrilenys.
La formació que l'Athletio
doná al seu equip havia de por-.
tar-lo fatalment a aquest resul
tat. DIbilitada la defensar amb
la inclusió de Suárez; desencer
lada la Unja mitjana en la qual
Ordónez no féu sinó emprar
les seves violéncies habituals,
i amb una linia davantera en la
qual els seus bons elements es
troben en baixa forma, amb Pe
phi en un lloc que no li és ha
bitual i que no va saber portar.
la Unja ni tingué la necessária
flexibilitat per a rematar les
passades o centrades que li fe
ren els Feus companys.
El Catalunya té entre les se
ves files elements -ben aprofi
tables, entre ells Cabo, Ilzdtnez,
Lluch i Burilo, que foren els
millors jugadora de l'equip. La
victbria aconseguida pel naodest
equip catalá és justa perqué
malgrat d'éaser un conjunt fluix
va saber aprifotar l'avantatge
de jugar contra un Athletic
completament decadent.
El partit no tingué de remar
cable MéS.' que la sorpresa del
•eu resultat. Tampoc no és pos
sible de fer-ne una ressenya.
L'únic gol fou marcat per Du
rillo en rematar d'una calad
nada una bona centrada de
Lluch, plan feia vint minuts
que havia comeneat la segona
part.
L'árbitre, Amadeu Sánchez,
era "nou en aquesta piala". La
seva actuació fou ben deficient.
Perjudicá el Catalunya, puix
que deixá sense sanci6 molts
excessos atlétics.
Els equipa eren:
Catalunya : Cabo, Claudio,
Ibánez, Flequer, Burguete, Al
miuyana, Lluch, Artigues, Bu
rillo, Porrera i Esteve.
Athletic: Bermúdez, Corral,
Suárez, hilera, Ordónez, Anto
j'ido, Marín, Buiria, Pepín, Gui
jarro i Costa.
Els resultats
PRIMERA DIVISII
Barcelona-At Bilbao, 1-3.
Arenes-Espanyol, 3-2. -
Alavés-Madrid,
Irun-R. Santander, 2-2
Valéncia-Donóstia, 4-0.
CLASSIFICACIO
Madrid 13 8 5 0 12S II 2!
At. Bilbao 13 9 3 a 33 14 21
Barcelona 13 7 3 3 29 18 17
R. Santander 13 4 5 4 25 26 la
Espanyol
Valencia
13 5 1 7 24 27 II
13 4 3 6 22 28 II
Arenes 13 4 3 6 23 33 11
Donostia 13 5 o 8 29 26 ro
Irun 13 3 2 8 2035 8
Alavés 13 3 I g 16 31 7
FULLES
la rambla 29 de febrer de 1932
SEGONA DIVISIO
At. Madrid-Catalunya, o-r.
Múrcia-Celta, 6-2,
Corunya-Castelló, 2-o.
Betis-S. Gijon. (Ajornat)
Oviedo-Sevilla, 2-1.
CLASSIFICACIO
Oviedo
S. Gijon
Betia
Múrcia
Corunya
Sevilla
At Madrid
Celta
Castelló
Catalunya
Levant
Saguntí
G. yaléaccia
13
12
12
13
13
13
13
13
12
12
9
7
6
7
7
5
5
4
4
2
2
4
3 34
3 26
2 27
5 30
5
7
7
8
7
9
23
23
2/
23
16
12
19 19
16 16
16 16
23 15
25 13
23 II
27 tz
35 9
29 9
24 5
TERCERA DIVIZIO
Primer grup
Campió el Racing, d'El Ferrol.
Segon grup
Erandi-Logronyo, 4-o.
Aurora-Baracaldo, 1-3.
Campió: Osasuna, de Pamplona.
CLASSIFICACIO
Osasuna 8 6 2 0 zo 5 14
Baracaldo 8 4 2 a 16 II 10
Erandi 8 2 3 3 1211 7
Logronyo 8 2 2 4 8 13 6
Aurora 8 1 i 6 723
Tercer grup A
Campió: Centre d'Esporas de Sa
bade:.
Tercer grup B
G. Valéncia-Saguntí, o-r.
Campió: Llevant, de Valencia.
CLASSIFICACIO
3
4 3 0 1220 5 e
4 2 0 2 5 14 4
4 1 0 3 4 2
Quart grup A
Caanpió: Nacional, de Madrid.
Quart grup B
Campió: Hércules, d'Alacant
Les eliminatbries
de la tercera divisió
El sorteig per a l'eminació de la
Tercera divisió efectuat per la Na
cional ha estat el següent:
A Alacant (Hércules-Nacional).
A Valáncia (Sabadell-Llevant).
Aquests encontres es jugaran
diumenge vinent; el dia 13 de març
es repetiran en terreny adversari.
Sant Sebastia, 29.- Arnb una ani
mado extraordinaria i superior a tot
el que s'esperava es .disputá ahir a
l'hipódrom de Lasarte el XVII
Campionat d'Espanya de Cross
country. Encara que, per l'anintació
que des de fa clics es notav-a, se su
posava que lacte deportiu anava a
resultar un gran exit, ha superat a
tots les esperances, fins el punt que
l'HipócIrcrm de Lasarte tingué ahir
un pie de públic cam els registrats
en els antics grans premia que du
rant la guerra europee, es disputa
vela a aquestes pistes. Per assistir a
la festa arribaren trens especials que
portaven aficionats de tot el nord
d'Espanya, i foren nombrosíssims els
espectadors que es traslladaren a
Lasarte per mitjá de cotxes particu
lars i auto-amnibus.
L'esplendidesa del dia coadjuvá a
l'éxit de la festa deportiva que' feia
algun temps que no se celebrava a
Sant Sebastiá.
A la sortida es posaren a les or
dres del jutge Yo corredora, i se'n
retiraren 16.
Des que s'inicia la carrera el cas
tellá Guzarsan es llança a un tren
endimoniat La seva táctica resulta
completament equivocada p?rque no
tan sois esgotá als corredors que
intentaren seguir-lo, sinó que ell fou
la primera víctima del seu error que
origina la desmoralització del grup
castella que després no encera a
refer-se i es clasifica penosament
Guzman, aguanta amb el seu tren
fortíssim els dos primers minuts, pe
ro a continuado, despres d'hirer
d'afluixar quelcom la seva marxa,
als tres minuts abandowva amb ca
rácter definitiu !a seva participado
en el torneig.
En el primer pi; deis corresdors
leh l'hip6dram, després deis vatre
quilómetres de carrera avançava des
tacat en el primer lloc el catalá Pa
en la calitat idurada, a
més, es :troba la veraa
ble economia. Veus aci
la ra6 del éxit de les
D AFAIT A R
DE LA F.BRICA NACIONAL O' ARMES
aup
.1*
ORODIJtTOS NACIONAIII 41 A. .tuDgip'
Deportistas!, Ileglu "Pentalfa",
a 030, magazine del culta al nu.
Venda als quiosoos 1 al carrer
de Pelayo, 60, Ser,
•t'Id/
11 '4i 'Ir
•
El Campionat de Catalunya
El C. D. Espanyol i el Cor
nena s'adjudiquen els punts
d'aquesta jornada a costa
deis seus respectius con
trincants, la U. E. de Sans
i l'Estadi Catalá
El F. C. Barcelona
a Valéncia
Dos encontres els d'ahir que, con
tra tots els pronóstics, es decidiren a
favor deis dos equips que sobre el pa
per tothom creia que havine d'ésser
vençuts. Molts creutran, potser, que
els resultats obtinguts ho foren per la
mínima diferencia i després duna for
ta lluita. Dones no. Res d'aixó suc
ceí. La Iluita no existí ni un sol mo
ment i les respectives victóries foren
obtingudes amb la major facilitat. Mai
comen aquesta ocasió és més just el
dir que els contrincants no existiren.
I mal, tampoc, com ara, pot dir-se
que fou aquest el triomf de la volun
tat, de la constancia, de la fe. Per
qué es dona el eas que els equips ven
iluts ho foren... perqué no es presen
taren al camp a defensar, tal com cor
respon a veritables esportius, aquells
punts que s'hi havien de disputar i que
tan decisiu poden ésser per a la clas
sificació final d'aquest torneig.
Hem de confessar-i no sal dir com
ens dol el fer-ho--que a un estar tan
deplorable com el qeu es troba el nos
tre rugby en l'actualitat potser no hi
havia arribat mai. 11enys equips,
menys jugadors, menys públic, és evi
dent que els hem ting-ut en tempo
A Sant Sebastiá
Guipúscoa i el donostiarra Cianceta s'adjudiquen el
d'Espanya de Cross. -- El catalá Guzman fou víctima
táctica equivocada. -- Castella es classificá a
lau, seguía a curta distancia del I
biscal Pena a del guipascoa Cialceta,
Els tres corredors es rellevaven fre
qüentment en el comanament de l'es
camot i omb una embranzida cada
vegada més rápid i van establint
una diferencia marcadíssima de ter
reny i de temps amb els gens seguí
ddrs.
Després de dirigir a totS els bis
caíns Pena, passa a ocupar el primer
lloc Cialceta, el qual en un excés
de facultats i d'entuliasme aconseguí
treure un avantatge de cent metres
als seus rivals, avantatge que con
serva en tota la segona volta i que
no es deixa, prendre fins que aconse
guí vencer.
Els catalans que després de- la
desmomlització inicial corregueren
bastant bé com grup. no assoliren
arribar a refer-se del deseoncert que
Guzman els origina. Els guipuscoans
tingueren una actuado molt més bri
llant del que s'esperava. S'imposaren
des del primer moment per assolir
al final una victoria clara, neta i
El biscaí Pena. darrer 'carnpió
d'Espanya, impressioná amb la seva
carrera. Poc entrenat, denota que
manté totes les seves grans qualitats
de corredor de fons, i que, d'haver-se
preocupat amb anterioritat de l'es
deveniment d'ahir, és possible que la
victória s'hauria decantat més cap a
la seva banda. Amb aixó no volem
desnaturalitzar ni disminuir el triomf
de Cialceta. Ja hem dit que fou ro
tund i merescut. Es despega amb Pa
lacu i Pena quan aquells ho feren, i
es despega d'aquests quan ho va creu
re oportú amb tal cálcul que l'avan
tatge que els aconseguí treure no la
perdia. Les seves facultats Ii respon
gueren plenament.
Palam en un terreny molt apropiat
per a ell, no pogué resistir el dur tren
que Cialceta Ii marca en els darrers
quilennetres de carera.
La classificació fou la segilent:
INDIVIDUAL • •
t. Cialceta, de Guipúrcoa. Féu els'
L2.000 metres del recorregut en 42'
minuts, 14 segons, 2/5.
2. Artur Pena, de Biscaia, 42 mi;
nuts, 29 segons, 2k5.
3. Palay; de Catalunya, en 42 m.
30 S. 1/3.
4. Cilleruelo, de Guipúscot, 43 m.1
2 5.
6. Blanco, de Castella, 43 m. 9 s.!
7. Ruiz, de Guipúscoa, 43 m. 9 s.
2/5.
8. Gracia, catalá, 43 m. 9 s. 4/5.
9. • Santacana, catalá, 43 rn. 35 s.
to. Delgado, de Biscaia, 43 m. 25
S. 2/3.
Aceval, Guipúscoa, 43 m. 27 s.,
.12. . Belmund, catalá, 43 m. 42 s.
13. iradi, Guipliscoa, 43 ni. 45 s.
rades -passades. Peró una crisi• d'en
tusiasme tan gran com l'actual no
l'haviera sofert mai. A qué és possible
atribuir aquest 'desamor, aquesta man
ca d'interés per al mes viril i complet
esport que es concia, no ja per part
deis estranys, sinó per part dels que
mes haurien de vetllar per ell, direc
tius, federatius, jugadors?
Difícil ens seria contestar a aques
ta pregunta, ja que l'única resposta
que a ,ella trobém és en realitat massa
forta perqué creguem possible aplicar
la als que fins anal havíem cregut
els més- ferms defensors de l'esport
rugbístic Una bona part de culpa, pe
ro, no.hi ha dubte que la té la poca•
-sin? nulla-preparacil verament es
poni» del noatre_poble, en absolut des
coneixedbr de la veritable finalitat de
l'esport, prenent-lo no com a un mitjá
que és de perfeccionamenment físil
moral, sino com a un fi, corn sí la
victoria, el campionat, fossin l'única
cosa interessant a assolir, i si aixó per
endavant ja era considerada impossi
ble, l'afany exhibicionista, el desig de
fer proeses davant l'amiga o de mos
trar als companys el retall de perió
dic en qua el seo nom era estarnpat
amb lletres de motllo...
• Amb una base tan falsa com la nos
tra, doncs, no és pas res t'estrany que
succeeixin repetidatnent actes com els
que motiven aquestes ratlles. Sino sen
tim la necessitat de l'esport, del veri
table esport, és natural que tan aviat
com qualsevol circustancia pot servir
nos d'excusa, no vulguem recordar
nos de quin és el nostre deure, el deu
re deis veritables esportius, i amb tota
tranquillitat ens anem al cinema sense
ni parar-nos a pensar el perjudici que
el nostre arte pot ocasionar al club que
defensem.
* * *
D'acord amb el que anunciar= fa
unes quantse setmanes. diumenge vinent
es traslladará a Valencia el primer
equip del F. C. Barcelona. El club
blau grana lluitara amb l'equip de rug
by de la F. U. E., novells en aquest
esport, encara que per les referéncies
que en tenim no dubtem que molt aviat
será precís comptar ,amb ells en de
signar els equips que hagin de dispu
tar-se el campionat d'Espanya.
De moment, peró, no podem encar
dubtar de la superioritat de l'equip
blau-grana, la que és de creure pro
curará evidenciar no pas amb un re
sultat aclaparador, sinó amb una exhi
bició que deixi la impressió als va
lencians que han lluitat amb un mes
tre.
MART
CIUTADA:
Recorda't deis Hospitals.
XVII Carnpionat
de la seva própia
quart lloc
14. Pérez, aragonés, 43 m. 27 5.
13. Lluís Garcia, Guipúscoa.
16. Jamne Cases; catalá.
17. Suescun, Guipúscoa.
18. Borras, catála.
!g. Iriarte, Guipús-coa.
20. Pachon, andalús.
21. Castillejos, Guipúscoa.
22. Calles, Castella.
23. Angel Mur, catalá.
El darrer classificat va ésser el gtii..
puscoa. Solar.
CLASSIFICACIO PER EQUIPS
a. Guipúscoa, copa del president de
la República. 1-4-5-7-7-11. Total: 28.
, 2. Catalunya, copa del president
del Congrés. 3-8-9-12-13. Total: 45.
1 3. Biscaia. 2-10-16-18-2o. Total:
66.
4. Castella. 6-14-15-17-19. Total:
71.
CICLISME
UN NOU REGLAMENT PER A
LA U. E.
El principal acord de l'últim Con
grés de la Unió Velocipédica Es
panyola ha estat, sens dubte, el de
confeccionar uns nous Estatuts i Re
glament de carreres. En aquest as
pecte, la Unió de Clubs s'ha apuntat
un éxit, encara que momentania
ment, perque hem d'esperar aquests
nous Estatuts i Reglaments per a
jutjar definitivament.
Fóra de desitjar que en aquests
dos elements de legislació de la Unió
Velocipédica Espanyola no hi ha
guessin articles i preceptes que es
tessin exposats ja de bell antuvi a
fer el ridícul.
En aquest aspecte en ,citarem, a
cop d'ull, alguns. Per exemple:
"Article. 35. - 1.'entitat organit
zadora que no pagues totalment o
parcialment els premis anunciats,
perjudicant amb aixó els interessos
dels corredors que prengueren part
en la carrera en qüestió, será pena
litzada seriosament."
No cal die. com hl ha exemples d'en
titats que no paguen, i van fent la vis,
viu, i segueizen organitzant!
De l'article 40 és el següent para.-
gárafit "Les entitata que anuncian
un corredor en programes i premsa
Sense que tinguin en poder seo cap
contracte, i després resulti que el
corredor anunciat no prengui part a
la carrera, seran multades...".
Quantes vegades, a so de bombo,
se'ns ha anunciat la -inscripció en ferro..
de certs corredora de categoría, i ens
UPA qUedat defrauclats ,amb les ga
nes! 1 es.reincideix una i aura vega.
dal.
"Article 54.-... En els campio
nats, tant per carretera. com per pis
,ta. es. obligatori que •existe-ixi ven
cedor..rPer. tant, en casos d'empat,
será forçós desfer-lo per nritja duna
altra carrera, les condicions i dis
tancia de la qual establirá el jurat a
l'acre,"
Empate Qui els té en compte
quan es presenten? Recordem, sinó, el
darrer campionat de :Barcelona, que
tantes .discussions ocasiond.:.
"Article 67. - Als corredora els
esta- prottibit: Parlar-se entre -
durant el- curs d'una carrera', -ame
naçar,
,No ,/zent vist cap carrera en la qual
'el primer extrem no .sigui Vulnera: •
no solament. eparlen sinó que es-fan -
pactes, a preskcia deis Jurals, i al
tres 'coses Inés gruisudes...
"Article'.112. El jersei amb els
colors nacionals será d'ús_ reservat
exciesivaraent als campions d'Espa
nya."
No fa gaire, en la darrera carrera
organitzada per la U. V. E. (la de les
multes),. s'infringí aquesta cldusula a
la vista deis maxims dirigents, sense
que nirtgrí no en fes cas, ni es prohi
bís la Participació del dit corredor, ni
s'apliqués cap sanció.
De l'apartat "Corredors": "Cap
corredor amb Ilicencia de la Unió
Velocipédica Espanyola no podrá
barrejar-se entre els participants
d'una carrera en qué no estigui ins
crit, ni seguir-la en cap forma...".
Trobem excessivament antiliberal
aquesta clausula, i molt comprensible
l'interés deis corredors en certes oca
sione, per a presenciar determinada
carrera.
PERE ABELLA-MASDEU
Festival a profit deis
Hospitals
Per les impressions rebudes
és d'esperar un éxit esclatant
a la festa que a profit dels
Hospitals de Barcelcua tindrá
lloc al Teatre Novetats el dia 4
en sessió de tarda i nit.
Per la importáncia del pro
grama que es prepara a tal ob
jecte, del qual formaran part,
ultra la companyia de l'esmen
tat teatre amb Matilde Vázquez,
Pepet Roznen i Emili Vendrell,
els més eminents artistea que
es troben a Barcelona, será in
discutiblement una festa d'art
i bon gust.
L'entitat Círcel 'de Bolles
.Arts, promovedora i organitza
dora de festa tan humanitária,
té posat tot el seu interés i en
tusiasme perqué el festival
produeixi un bort resu'ltat que
sigui una aportació valuosa a
la subscripció Pro Hespitals,
oberta per Rádio Barcelona.
En les_ properes. edicion.s, i
per Rádio es donará a conlixer
al públre el programa complet
d'a'quest magne festival.
L'entitat organitzadera pre
ga amb molt d'interés al 'mine
de Barcelona que vulgui contri
buir amb el seu bval als fins
benefics que es persegueixen.
•¦••¦••••¦¦¦••
•
Emma Ma
leras
Emma Maleras és una nena de
dotze anys, graciosa i bufona, que
baila. Per?) és més que una nena
graciosa i bufona que balla. Emma
és una petita gran artista.
Els peuets en seguir el ritme de
la música tenen un no sé que d'alats,
i la seva esvelta figureta es cenyeix
i es redreça meravellosament. I és
que Emma, la petita Emma, és tota
una gran artista. Sera una gran ar
tista com prediu la seva professora
Pauleta Pámies.
Sent l'art i ha lluitat per el!. Es
té ben merescut, dones, el triomf
perqué se l'ha guanyat.
Ha lluitat, perque per poder ba
llar Emma ha plorat moltes vega
des.
El seu pare ens ho aclareix expli
cant-nos com per una raó de preju
dicis, deis molts que, malaurada
ment, tenen els nostres pares de fa
milia, no volia que la seva filleta es
dediques a la dansa.
Pero finalment Emma ha triom
fat. Potser perque un veritable ar
tista triomfa setnpre.
En felicitar-la, doblement, pel seu
triomf 1 pel seu art, que poguérem
admirar la setmana passada al Tea
tre Romea, li desitgen i augurern
aquella gloria a que es fan creditors
els artistes de debo.
ELS JOCS OLIMPICS DE
LOS ANGELES
Heus ací una colla pintoresca de
músics celebrant amb gran gatzara la
collocació deis cartells que indiquen el
recorregut de la Marathon olímpica
1932.
29 de febrer de 1932
Per 1Canaletes diuen...
Que és una 'lástima que els regla
menta de la Federació de futbol es
tiguin gairebé l'estos. . . .
Que tenir-los un parellet més de
mesos en estudi no hauria estat gens
malament...
Que ara es corre el perill que
algú els tingui per setmesons...
Que la Federació Catalana de Fut
bol ha proposat a la Nacional la
creació d'una cooperativa de mate
rial esportiu, per a subministrar-lo
als clubs.
Que entre aquests ha estat rebu
da amb veritable joia la genial pen
sada.
. Que eh encárrecs plouran... i els
ajornaments "sine die", també.
Que sembla que a la fi Padrón
tornará a jugar amb el Sevilla.
Que sempre s'ha cregut així, car
"del dicho al hecho..."
Que no fóra res d'estrany, pera,
que el canari hagi deixat la "for
ma" pel districte cinqul en el temps
que ha hagut de reposar...
Que Pere Joan, el popular massa
En el millor partit del Con
curs d'Hivern, l'equip A
bat l'equip B
Enguany el Coneurs hivernal
del Club Natació Barcelona no
ha estat ni de bon tros a l'al
rária d'altres anys, on cada en
contre feia posar en una tensió
de nervis. Les tintes s'han des
cabdellat normalment; en el
Grup B, en la gualtat de forces
amb nedadors de segona cate
gcria, infantils i. debutants,
arrodonia un bou conjunt, i que
per raó natural havia d'ésser
força disputat, no ha arribat
a produir un "conato".
Els partits eren decidits
abans d'ésser jugats. El que
sobre el papel ofera un bou
.pregrama, resultava una cosa
monótona, degut a ja superio
ritat de determinat equip en
una o altra carrera. Ela estat
un mal menor, del qual vol
(tríen' sortir-ne ja que sempre
anern a parar al mateix cercle
ViCiÓS. La gent es coneix mas,-
sa; o bé s'ho pensa, i ele nos
tres nedadcrs j aficionats son
ynassa intellectuals per a no
saber destriar les coses bones
de les dolentes.
M'ir, per exemple, els pro
nóstics que es feien sobre el
partit no eren pas menys deis
que diferien d'altres diumen
ges. Horn donava per segur
presenciar una bona jornada,
ja que les forces ben anivella
des, amb ncms coneguts i iné
dits, era un bou símptoma. Aixf
va pas.sar, efectivament. Feia
diumenges que ens dallen" per
poder admirar un encontre de
water-polo que llagué una mi
'
ca de cara j ulls. El que ens
oferiren els infantils reforçats
per Gonçal Giménez contra l'e
quip D, amb élements com Ro
ses; Alexandre, va cmplir gal
rebé per complet la nostra cxi
L'ardorositat i energia
no perduda un sol moment, van
,proporcionar-nos una bona es
tema d'aquell watosr-polo d'enys
carera, on tot es fiava a l'em
penta deis jugaclors. No podem
ras demanar molt,1 menys amb
els infantils que tot •ust fa un
any que es dediquen de pie en
el difícil joe de la pilota a l'al
gua. Ans al contrari, ens hem
de felicitar per Ilur afició i ga
nes de superar-se; per?) cal que
no abusin •de la duresa en el
inc. La técnica. base de totes
les coses, ha d'existir en ells,
no tOt seguit. peró sí en gra
.cluacid intensiva fins a arribar
a aqueli gran d'assimilació
qué pot més fer servir el cap
que no l'energia mal esmer
eada.
Si diguéssim que ténen qua
litat per a •esdevenir bons juga
dars, no dirfern molta gran CC'
.sa. pera, nq ter mriltes
lloances en ele seus comenea
ments. La mássa afalagació
giste del Catalunya, acompanya l'e
quip a tots els desplaçaments. .
Que aixe• li és vida i el satisfá de
tal manera, que es passa els viat
ges donant "das" de pit.
Que després de la victaria d'ahir,
batre el Betis és la illusió deis ju
gadors del Catalunya i la satisfacció
més gran que hom pot donar als
directius...
Que el Barceloneta Amateur Club
tindrá dintre de poc "barraca" pro
pia.
Que el dia de la inauguració dei
xaran excepcionalment de banda l'al
gua.
Que en determinats actea fa més
boa paper el vi, i si és bo, mi
llor.
QUE„ELS DEPENDENTS DEL
QUIOSC DE CANALETES ES
PIN 'EN SOLS EN LA PREPA
RACIO DE "BANDERILLES".
Que el Miquelet Arévalo cada dia
"corre" més.
Que hi carreres, pera, i sobre
tot si es fan" companyia, que te
nen la meta la sagristia...
1
NA.TACIó
mots entusitistics serveixen per
l'estancament de la cosa o per
sena que hnin fa els seus trets.
I la nostra intenció no és
aquesta. Els idols costerp molt
d'aixecar, i una Ileu ventada en
derroca tota l'obra feta. Si al
guna vegada hem pecat de lloar
algú és tan sois amb mires de
la. seva tasca feta, i mai en
rasgos com el que suara par
tem, aquesis infantils que ves
tiran, ternos a venir,-la genuina
representació de la natació ca
talana.
Feta aquesta breu disgrega
' ció per a salvar els nostres
punts de vista, anem a comen
tar el que fou la jornada d'hair
la més interessant de l'actual
concurs d'hivern del Club degá.
La manca d'alguna elernents
de l'equip D va restar una mica
d'interés a les proves. Prieto i
Nadel fallats lamentablement
van treure un xic el bon menú
de la matinal. No comprenem la
seva incoinparescéncia, i menys
en un encontre en el qual la
seva classificació era decisiva.
Depenia d'aquest partit ebtenir
el primer !loe del Torneig. Es
de cloldre l'abséncia de neda
liors que poden influir d'una
manera decissiva a la puntuació
general de tots els equips, ja
que en vencer l'equip A, d'una
faisó fácil amb una diferencia
de puntuació notable, canvia
per complet el quadro d'ordre
deis equips participants.
—o--
Els 100 metres estil 'hure fo
ren guanyats per Sabata, cadet,
segun de Canela, tcts dos in
fantils, i que palesaren en la
carrera uns avenços forea no
tables i dignes d'ésser tinguts
en compte.
La manera semilla en el pe
der de Canela fou una vegada
més l'admiració del públic
aquatie, que tant difícil d'acon
tentar és de vegades.
La braça de pit fou l'antitesi
de la prova anterior. Foren els
primers arribats Buades 1 Hei
denreich, del Grup D.
De Ruedes podríem dir el ma
teix que a Canela. Una facili
tat en el nedar, ritme fácil i
ben accmpassat, pot esdevenir
un bon element. Cal una bona
preparad& sobretot adquirir
més resistencia. i Buades asso
lirá bones marques.
Els infantils aeonseguiren
altre top els dos primers llocs
en la prcva del dors. Sense
aconseguir marques interes
sants, i ami) diferencia notable
de forces (oh paradoxa!) acon
seguiren. sense Pmprar.se a
fons, batre PiS SellS rivals.
En els rellevaments, la man
ca deis dos nedadors que hem
•esmentat va pesar en aquesta
carrera.
Sabeter. Cabrejas. Bonacasa
i Martí. tots • quatre infantils,
amb merques de juniors, acon-_
COMENTARIS
ATLETISME
Guipúscoa, 28 punts. Catalunya, 45
punta. resprés, més allunyades, se
gueixen Bisciia i Castella.
Aquesta ha estat la classificació
deis quatre equips complc' que han
pres part en el XVII Campionat
Nacional de "Cross", celebrat ahir
al matí sobre els terrenys de La
sarte, de Sant Sebastia.
Hem de plányer i comentar,
dones. la desfeta de l'equip repre
sentatiu de la nostra ten-a; una
desfeta que gairebé ningú de nos
altrcs no esperava; almenys, tan de
finitiva, tan contundent, tan aclapa
radora.
Peró és que l'equip catalá de
"Cross" podia triomfar a Guipús
coa? Sí, indiscutiblement. Teníem
més dret a esperar una victória que
no pas una desfeta. I molt menys
una desfeta per una diferencia de
17 punts.
Normalment, Catalunya havia
d'haver triomfat ahir a Sant Se
bastiá. Peró va perdre. Amb aixó
vole msignificar que l'actuació d'al
guns deis components de l'equip ca
tala van actuar anormalment, sense
que donessin el rendiment que se'n
calia esperar.
La vaina de l'equip catalá de
"Cross" que ha anat a Sant Sebas
tia és, poc més o menys, la ma
teixa de l'any passat. En qualitat,
poc ha millorat l'equip de Guipús
coa que fa aproximadarnent un any,,,
que va sefrir una forta desfeta-en3
terrenys del nostre Hipó'drom, des
feta infringida per l'equip eatala que,
amb poques variants, ha perdut a
Donóstia.
Pesó, confesse trique aquest any les
coses atletiques no hanfmarxat ni
marxen com desitjariern. Fins als•
moments presents, solament s'han
celebrat dues proves de "Cross" a
casa nostra: el Camplonat de Bar
celona i el de CatalunYa.-D'aix6 ja
ens en vam plányer oportunament.-
Per aqt;est costat, hem de cercar les
primeres causes de la desfeta cata-1
lana d'ahir. Aquesta manca d'activi-t
tat federativa i de Clubs; aquesta'po.:'
bresa d'organitzacions de proves de
"Cross" a qué alludiem fa unes set
manes des d'aquestes mateixes co
lumnes ha estat, desgraciadament,'
seguiren ainb,puna facilitat pas
mosa emportar-se 'la viátória
sense que els cOntrincants ofe
rissin en cap Moment resisten ;
cia. Els temps, é solar, no hi-'
havia Iluita, foren anormals3,
per complet- i sense tenir Fati
eient de copsar marques per a
fer comparaeions que de vega
des resulttht divisóries que
fracasseu per complet.
Aixel fou tot el que ens ser
pluja amb volves blanques de
neu, i que feia bo llançar-se a
l'aigua per estar en tet l'am
bient d'aquests dies hivernals,
i que tant poc diuen de la nos
tra ciutat estació d'hivern. Ja
tenien reó Les Mouettes, quan
la seva darrera visita.
Els resultats técnics aconse
guits foren:
100 ~tres !linee
1.--Antoni Sabata, 1 minut 14
regona.
2.—Ricard Canela, 1 m. 14
segons 8-10.
3.--Antoni Roses, 1 m. 17
segons 8-10. •
4.—Amadeu Alexandre, 1 mi
nul 18 s. 2-10.
100 metros braça
I Buades, 1 m. 33
segons 4-10.
2.--Han Heidenreixh, 1 m: 46
segens 4-10.
3.—Ramon Torrents, 1 m. 48
segons 8-10.
4.—Feliu Mariinon, 1 m.
segons.
100 metros esquena
1.—Narcís Martí, 1 m. 28 se
gons 8-10.
2.—Alfred Dorca, 1 m. 35 se
gons '8-10.
3.—Joan Guardans, 1 m. 42
•segons.
4.—Joan Calvis, 2 m. 12 se
gons 4-10.
4 x 200 !Hure
1.—Bcnacasa, Cabrejas, Sa
bater Martí..12 m. 24 s. 2-10.
3.—Aleixandre, Heidenreicb,
Calvis. Nubiola, 15 m. 11 s. 4-10.
Water-polo
GruD A.—Giménez, Torrents,
Nubiola. Sabata, Canela, Molle
vi, Bonacasa, 3 gols.
Grup D.—Klett. Calvis, No
biola. Roses, Aleixandre, Bua
des, Guardans. 1 gol.
LLORENÇ GIBERNAY
la rambla
AL XVII CAMPIONAT NACIONAL
DE "CROSS"
una, tal volta la més principal causa
de la nostra desfeta en el "Cross"
nacional de l'any 193n.
Amb solament dues proves d'a
questa especialitat en tofa la tem
porada, no es pot formar un bon
equip, vn equip ben entrenat.
En canvi, Guipúscoa nina tret, deis
mateixos atletes de l'arly passat, un
renchment molt superior. I de les ve
Iles figures com Cillereelo, Cialceta
i Acebr.l. n'ha fet un excellent equip,
ni un gran equip: el suficient per
vencer Catalunya. L'Ila fet organit
zant carreres.
L'únic atleta catalá que ha actuat
normalment i que, per tant, s'ha sal
vas. ha estat Palau, peefecte conea
xedor ciscuit (1'sny 1925 bi
trionsfar) i !'atleta més intelligent
de tots els participants en aquest
"Cross". Pesó els altres no han res
post, no ?san ajudat Palau que, per
:tara part, suposem, es va preocupar
de Iluitar per la victória individual,
després d'adonar-se de la desgracia
da actuado deis seus companys.
I és obligas creure que la desgra
cia va sumar-se a la'desfeta de Ca
talunya. Perqua si Palau es clas
sif ca terctr, Mur i BelIcaunt i Gra
cia i Esmandía. havien d'entrar prop
CrAMPIONAMS
Esport femení
S'ha parlat d'organitzar a Barcelona
campionats o concursos de`ginuta's fe
mecí.
La realització d'aquestlproppsit se
ria una de les 'coses millors que hau
rien fet les propagadores de'l'exercici
físic com a'mitja educatiu de la dona
moderna.
La idea, dones, ens sembla bona, ex
cellent. Entre'moltes coses, perque el
gimas, base, principi i condensació
de la cultura física, mereix almenys
els mateixos honors que es fan als es
'.ports complemeinaris.
Els jocs esportius no els poden ni
els ha de practicar tothorn. General
rnent, requereixen que hom els dedi
qui moltes hores. No tots, a rnés, con
venen tots els oiganismes i tempe
raments.
En canvi, la gimnástica tothom pot
practicar-la i tothom está obligat a
fer-ho. El temps que es necessita per
a aixa, és insignificant.- Per la seva
múltiple varietat, s'adapta a tots els
casos. La.giannástica és l'únic esport
• que "té sexe"; ben diferent és la fe
menina de la masculina, car pren to
ses les modalitats adients a la dona,
porta l'art de la gracia i persegueix
un segon objectiu importantíssim: la
bellesa, que en la masculina queda a
darrer terme.
Els campionats gimnástics, no ja so
lament femenins, sinó també mascu
lins i fins infantils, com a estímul,
com a propagació d'aquest art del mo
viment, d'aquesta higiene primordial,
indispnsable, del ces huma a tots els
temps de la seva vida. serien una
obra magnífica.
Perb és entre les dones que s'ha
parlat d'organitzar-los; i és també en
tre les dones — quina coincidencia! —
que manca la divnIgació de la cultura
física. Són ben peques, una minoria
ínfima, les dones que comprenen la
necessitat de la higiene esportiva; en
cara n'hi ha moItes, Imites, que per
conservar la bellesa s'escurcen les ra
cions i gasten cremes i aigües en
abundancia, sense pensar que l'aigua
de la dutxa és el nüllor producte de
tocador, que un bon esmorzar després
de l'exercici, aferma de debe, la per
fecció de les línies...: n'hi ha també
aIgunes, encara, — subratllem aquest
encara, pesqué tenim l'esperança de
fer-les desaparlixer — que troben
malaguanyat el temps que es dedica a
l'exercici físic o al cultiu de la be
Ilesa. si s'ha de treure deis treballs
intellectuals, i no veuen que en un cos
sa el cervell funciona millor i que és
una necessitat deis ulls i de l'esperit
humans, el fruir de la bellesa, com ei
cultivar_la.
Voldríem que algú es decidís a do
nar una empenta a la idea pesqué es
realitzés. Peró a Catalunya no ha ma
duras encara la capacitat esportiva fe
menina que ha d'ésser autora de les
gratis i perfectes-realitzacions; tot el
que fins avui s'ha fet, són esforços in
coherents.', mancats .d'orientació segu
ra i, .sobretot,de ciencia esportiva.
.Aitsó no és estrany, pesqué fins ara
al cap de les organitzacions &han vist
'dones que no pertanyen„a la generació
moderna i. per tant, no comprenen els
impulsos de l'época que vivim ni saben
encertar
' la manera d'aprofitar.los.
Quan aquestes noietes s'atentes i gene-,
roles que avui es formen als carnps
d'esport arribin a possessionar-se.'del
d'aquell i, ens atrevim a dir, tots
ells, dintre els deu primers classifi
cats. No fou així. No fou així per
que Mur, víctima d'una indisposició,
va arribar entre els 35 als 30; Es
mandia, Cases i Borras, neófits, en
cara en aquestes actuacions fora de
Catalunya, es van classificar a par
tir del 16 lloc; Bellmunt, que aques
ta temporada solament ha pres part
en una sola carrera, tampoc no va
ocupar cap deis deu primen i Gra
cia, lent, home de "Cross" dur, din
tre de tot no ho ha fet tan mala
ment com alguns d'altres.
En fi, ja no hi ha res a fer. Ha
guanyat Guipúscoa a casa seva, com
hauria guanyat Catalunya al nostre
Hipódrom.
Felicitem els nostres amics d'a
quella terra i celebrarem que aques
ta magnífica victória que acaben d'a
conseguir sobre Catalunya els repre
senti l'esperó que els faci retornar
als bells temps.
Quant a Catalunya Ii convé treba
llar.
Els nostres pessimismes exposats
en aquestes columnes en un recent
article, es van confirmant, desgra
ciadament.
Pensi la Federació que Palau
abandonará aviat les practiques at
létiques; que Gracia i Bellmunt hau
ran de seguir-lo.
I... que ens q'aedem sense atle
tes...
Ni de "Cross", ni de pista!
ROSSEND CALVET
GIMNÁSTICS
timó del feminisme csportiu, veurem
coses admirables, i les nostres institu
cions, avui mal apuntalades, empren
dran una marxa segura i gloriosa.
Amb aisoó no volem dir que la rea
lització deis concursos gimnastics fe_
menins s'hagi d'ajornar per a quan
sera» grans les gentils esportives de
Catalunya. Voten dir, només, que no
veiem gaire fácil, ara com ara, aquesta
realització i que si es produís, sens
dubte estaria plena d'imuerfeccions.
Per?), amb imperfeccions i tot, desit
gem que sigui un fet; després ja s'es
menará. Tenim elements prou valuo
sos per a evitar un fracás i que amh
una bona direoció garantirien l'éxit;
si aquesta falta. ells sois aturaran la
descomposició. Noms...? Potser és ar
riscat i perill6s anotar-ne alguns; Pe
re, per altra part, és atractívol.
Una figura ja quelcom coneguda,
malgrat la poca difusió de les valors
gimnastiques: Mazia Pasqual, monitor
del Club Femeni, tipus modéllic de
,bellesa sana i de graciosa, ensems que
robusta, feminitat; al giarmás pren
l'aire solemne d'una sacerdotessa en
funcions de culte.
Les germanes Garcia Alzina. que fan
de la gimnástica un art veritable, una
plástica pura.
Les germanes Mirassol, també del
Club Femení. on actuen sovint de mo
nitors perfectes en l'exercici, estil me
ticulós, exacte.
I més val que no n'anomenem d'al
tres; potser cauriem en omissions la
mentables. Aquestes que hem dit, sem
bien les destinades al trionif ; pera no
sahem quines sorpreses podrien donar
nos els campionats ; potser hi ha va
lors ocultes...
Vol a vela
ANNA MURIA
A Madrid han estat donats
fins ara 17 títols de pilots
de planejador
Després de la campanya realitza
da pels grups aeronáutics de Bar
celona, s'In iniciat la práctica d'a
quest esport tan complementani de
l'aeronáutica a ISfadrid, (,t1 es ve ac
tuant amb gran fe, i l'Aero Popular,
ajudat pel notabilíssim pilot senyor
Albarran, com a professor de vols,
i l'enginyer aeronáutic senyor Cor
bella, com a director tecnic, ha acon
seguit fina a la data disset títols de
pilot de planejador de tercera cate
gorja.
Actualment está en construccio
un aparell ideat pel director técnic
de la dita societat, el qual molt
aviat remuntará el seu vol, amb la
qual cosa es demostrará la capitat
espanyola en aquestes matéries,
creada solament en mig any de
:ipractiques: així mateix s'estan cons
'struint un altre planejador elemental,
-un planejador mixt, un veler i un
veler d'entrenament, amb el qual,
per -fi. s podrá demostrar als in
créduls del vol sense motor l'exis
tencia certa del miracle de 1/unte
nir-se hores i horca en l'aire; vols
magnífics,' de- bellesa natural, vols
científics, don han sortit els darrers
descobriments de la meteorología.
Sembla, per fi, que per les autori
4tats aeronautiques, i ,especialment ,
Casa de Caritat de Barcelona
SERVEI PUÉLIC DE POMPES FUNEBRES
DIRECCIO I OFICINES: EDIFICI DE LA CASA DE CARITAT,
Carrer de Torres Amat, núm. 8. Teléfons 16524 - 16525 - 16526
SUBCENTRALS: Carrer\ del „Clot, número 71 ,Telefon 50461:
Carrer Creu Coberta, núm. 91 '11" 33761
SUCO RSA LS: Carrer da:Sant Andreu,çn.° 221, » 51051
Plaça deVCentre (Sans)",In.° 4 ” 33471
Passeig del Triornf, núm. 17 ,, 52012
Carrer de Sarria, número 72,,
73632
BADALONA: Carrer Mal, número 110 “ 87 B.
C. Fermf Galán (St. Adriá), 26 "1s 248
HOSPITALET: Central: Laureá Miró, núm. 60 ,. 33 H.
Sucursals: Pi i Margall, 90 s, 31226
Progrés (Coll-Blanc), núm. 58 e 31227
SANTA COLOISA DE ORANIANET: Carrer d'Anselm Clavé, núm. 13
Joan Moles, delegat de Go
ver" al Comité Olímpie
Divendits, el Govern de la República acorde!, nomenar rtpre
scntant seu al Comité °limpie Espanyol el nostre estimat amic,
esportiu de tota la vida i republica de soca i arrel, En Joan Moles
Marquind, fill del governador civil de Barcelona.
Aquest nomnament ha, estat excellentment rebut per totkom.
El més sorprés perla designació iva estat l'interessat, que no pensava
pas, en aquests moments, que els sets mérits-fossin reconeguts d'una
manera tan explícita.
Nosaltres, que coneixem, tes qualitats i els coneixemenIts que
honoren el nou representant del Govern al Comité °limpie, fem,
pública la nostra satisfacció per aquest nomenament, i en felicitar
O'interessat, felicitem, també el Govern de la República pel seu
encert i el Comité °limpie.
',kan Moles iio ens ha volgut dir, encara, quins són els seus
projectes. A:questa reserva, perii, no ens ha vingut de nou, puix
que sabern que és home de realitats i no de paraules. Malgrat
aquesta reserlva, podem assegurar, contra la prueléncia i la lnodéstia
de l'interestsat, que el sea par per aguest carrec, altament honorífic
per a up, esportiu, sera profitós per a l'esport. I tenim la certesa
que la República tindra a Los Angeles, amb motiu deis propers
Jocs Olimpies, l'homo preparat que li faci fer el paper digne que li
pertkca.
9'•
el?
1.5::,015,,etk.„.,. ...V.+ •
pels senyors Artur Alvs.ez, Buylla
i Pastor, que tan clara idea s'han
format d'aquesta ciéncia i esport
rneravellós, se ji donará una estruc
turació que perrneti de recollir l'es
forç de tots els que senten aquest
veritable esport, i aconseguir, per
ses`
„.
sk.
Nogués va evitar ahir una severa desfeta a l'equip blau.
grana. Heu-vos-el ací en una gran intervenció seva.
fi, el desenrotllament total d'aquesta
Iranca de l'aviació a Espanya, que
tanta importancia té per al seu es
devenidor, ja que pot ésser un vi.
ver de pilots expertíssims i un camp
d'experiments per a la construcció
de nous aparells.
5 gules ( A.1,„
1 #1
3
111:1 _. ..
: l'a n t les
..........•
..„....•;// seves fulles
/ amb l'inge
niós aparell
SHARPEX
estalviará diners
i s'afaitará amb
agradable comoditat
RADIO LOT
Passeig de Sant Joan 17
Barcelona
e
e
Que per haver-se penjat les pilo
tes en un hort veí, a Lloret no varen
poder acabar el partit contra la "Pe
nya Guardiola".
Que valdria la pena que la di
rectiva del S. C. Lloret procurés que
aquest fet no es repetís.
Que el Martorell s'ha retirat del
Campionat.
Que no és, pero, pels modus que
diuen alguns mal pensats...
Que dissortadament, els directius
martorellencs ja saben corn les gas
ten per la Federació...
Que l'Esparreguera va ésser ven•
gut en el seu camp pel Martorell.
Que els pro-nois del F. A. Blanes
acceptaren entusiasrnats un partit
amb el Girona, pero els pro-homes
el refusaren.
Que ha passat a defensar els co
lors blanencs, l'ex-jugador safista
Padros.
Que quan aquestes radies veuran
la llum ja haura comengat el Tor
neig Copa Llevant i hauran jugat el
Lloret i el Blanes.
Que amb tot i creure que els afa
voriran els elements significa ss del
Blanca, no els fa gaire gracia que
el Safa torni a farmar-se.
Que malgrat tots els obstacles,
sembla que els nois del Safa estan
disposats a tirar avant.
Que le Club que té més represen
tació en aquest Torneig Copa Lle
vant és el Safa de Blanes, amb tot
i no pendre'hi part.
Que la Penya Miró que ens visitá
aquest dia al camp del Blanes, ens
scabá de convencer, per si no ho es
távem prou, que fer venir penyes
barcelonines és perdre el temps.
Que Collell, l'entusiasta i conse
qüent interior del F. A. Manes,'
sembla que es vol retirar i que d'a
quest torneig ja no en fará gaires
partits.
Que Paret, del Castellar, havia
d'ingressar al C. D. Sabadell.
Que diumenge passat un senyor
que sense carnet va fer-se passar per
árbrit, ignorant a quin club perta
nyia, també feia propostes al rnateix
jugador.
Que la Junta ha cornprat moltes
canyes les quals no se sap si cervi
ran per a fer torrades o per tancar
el camp quan tingui la nova orien
tació.
Que a la Penya Prat Aznar, el
darrer resultat obtingut, de cinc a
cap a favor deis locals, els ha dol
gut molt peque fins algú va atre
vir-se a fer una ressenya imaginária.
Que si la Penya no desmenteix
aquella nota creurem que ells esta
ven asrabentats d'açuell partit visio
nal.
Que Manyosa, si vol seguir arbi
trant, que procuri no estar-se sota
les ombres de les gemoses oliveres.
Que procuri pitar-ho tot, encara
que l'equip local perdi.
Que el Castellar deu haver-se ve
nus el segon equíp, perque fa ternps
que no es veu.
pE CASTELLAR DEL VALLES
Penya Font, Badalona, 3
A. E. Castellar, 7
El diumenge tingué lloc l'encon
tre entre els equipa indicats, que
per cert fou un altre deis que el
Castellar s'atipa de marcar gols.
Aquestes lluites verament podrienn
dir que no eón acceptables pesqué
de dos equipa solament en queda
'un sobre el terreny.
Començá, el partit. i els locals a
?ominar els sena contrincants, tot 1
que els locals jugaven contra el vent.
Als quinze minuts, després d'un atac
deis locals, dona lloc a qué Serra
obtingués el primer gol. Centrada
la pilota, Crespo marcá el segon, i
arrivaren a la mida part amb el re
sultat de ch.:. a un.
Camençada la segona part, la llui•
ti. es desprén més sólida i mes vis
tosa, puix visitant ha portit
al terreny amb més codicia; en
aquest temps, els propietaria han
obtingut dos gols més per dos deis
contraris. El darrer del Castellar fou
el més brillant de la tarda, la jugada.
del qual fou la segiient: Saanitier
Maya amb la pilota prop mig
=-
L'atletisme, la petita "ventafocs"
deis esports atlétics, malgrat els anys
que ve practicant-se a Catalunya, no
ha arribat encara a ésser capit i es
timas per la massa esportiva del
nostre país.
Per ésser atleta, cal tenir una yo
luntat a tata prova, que és precia
expressar fins a 4a fi, per tal d'a
conseguir aquella "forma" que ele
fará abastar marques remarcables.
Cal no oblidar-se, peró, deis diri
gents, i si és parlant d'atletistne co
marcal encara més. Quina voluntat
han de tenis aquests que essent un
company més ajuden amb els seus
consells i —pesqué no din-ho--, eco
nómicament a la feixuga tasca de
l'atleta!
Es per aixo que aprofitant l'avi
nentesa de l'Aniversari del Grup
Excursionista i Esportiu Gironí, ce
lebrat ahir, hem tingut una con
versa amb el doctor Peius Pasqual,
el dilecte amic, que robast un temps
precios a la seva carrera, tants anys
fa que porta les regnes de l'atletis
me gironí.
L'autoritat en afers atletics de
Peius—com jovialment el nome
nem els seus sanies—, és prou co
neguda perque e.ns entretinguem a
remarcar-la. Fa anys que l'hem yist,
donant un gran exemple de voluntat
i continuitat, a les sis del matí, al
mig del camp, donant "sortides" i
etonsells havent passat la nit en blanc
moltes vegades per motius de la se
va professió, sense altra paga que la
própia satisfacció del deure complert.
Més deixem-nos de preambuls
anem al gra.
Trobárern a Pasqual i sense em
buts u diguérem:
—Peius, haveu de din-nos alguna
cosa per LA RAMBLA.
—Amb molt de gust. ja sabeu que
LA RAMBLA és un periódic que
té totes les meves simpaties, no per
la part esportiva solament sinó per
les seves fermes campanyes de ciuta
dania, de catalanisme i republica
nisme.
—Grácies pels elogis, per6 deixem
la política apart per un moment, vull
parlar amb l'esportiu. Conteu-nos
corn i quan va ésser que es comen
ça a practicar atletisme a Girona.
—L'atletisms gironí a vist tres
etapes. La primera, un xic fosca,
s•inicia cap allá l'any 1916. Ele ger-mana
Ferrer, Bellsolá i Roca, us po
drien donar detalls d'aquesta época
tan remota. Fou a l'anyri92o que el
nostre Grup Excursionista i Espor
tiu Gironí com a corolari del seu
másic motiu, inicia la práctica de
la marxa atlética arnb Alzina, Taver
ner, Salines, Roca (B.), Prat, Pla
nes, Gallostra i altres que no re
cordo. Fruit d'aquestes activitats fou
la celebració d'un gran festis al que
tingué lloc el cija 13 de marc de 1(e21,
que constituí una preva de marxa
que guanyá Genis Viladoniat, i una
carrera de 3.250 metres que s adju
dica. Márull. Aquestes proves desvet
liaren un gran entusiasme i propul
saren l'afició deis esports atienes.
Dos homes encarrilaren aquest en
tusiasme, als quals la Girona espor
tiva está en deute, el capita de l'e
xércit Quiroga í Caries Gómez. El
primer forja atetes prometedors
dintre els cossos de la guarneció, el
segon dintre el seu gimnas, fogar
d'hornea que sentien un veitable
amor a la cultura física practicant-la
amb entusiasme. D'aquesta manera,
pogué celebrar-se ami) gran éxit el
primer campionat local d'atletisme
l'estiu de l'any 21. El camp que s'a
billtá, fou el de Març, de la nostra
Devesa, que allavors es conservava
en misa bon estat. Els noms de Ro
ca, Ferrer, Taverner, Cerezo, Sal:aer,
Pujades, Escaso i tants cl'altres que
tan sovint trobarem dintre els egnips
de futbol, foren els que més brillant
rnent aconseguiren destacar-se. L'ad
quisició d'un terreny de joc per nar t
de la Unió Deportiva de Girona i
camp, volent diblar a Serra, que no
ho aconseguei, i fent-se amb la pi
lota el propi jugador, el qual corre
a tota marxa, d'un xut a maja al
çária obté el darrer gol, que fou
llargament ovacionat.
A les ordres de Ilanyosa, s'arren
gleraren eis e quips :
Castellar. — Umbert, Busquets I,
Carreres, Escardívol, Busquets II,
Massaguer, Mas, Montserrat, Serra.
Crespo, Margarit.
P. Font, de Badalona. — Tort,
Sasnitier, Ruiz, Mendoza, Martí,
Sereza, Ibanco I, Pedreny, Ibanco
II, Gómez, Aliar.
IFirif(COL "AlM1,21¦Tiku
M. Ventura
L.
PEIUS PASQUAL, ANIMA DE L'ATLETISME
ENS DIU...
per tant l'abandonament del camp de
Març, marcá la davallada de l'atle
tisme. L'afició futbolística o abasse
ga tot i el públic es Barna a la pa
lestra futbolística anib tota intensi
tat, Eren uns temps que sentieu
parlar del futbol a tot arreu. L'única
deria era la cotització del jugadors
i manipular dintre uns organismes
dits esportius i que en realitat no
eren res Inés que cercles on galle
javen molts bornes que mai havien
fet ni sentit l'esport.
—I quan vingué la reacció?
—Fou l'any 1925, uns quants at
letes de la primera tongada: Ferrer,
Saliner, Planes, Murillo, Perezo,
etc., i altres nou vinguts: Pla, He
ras, Ballesteros, Sunyon, Camps,
iniciaren el resorgiment de l'atletis
me i encara continuern amb els ma
teixos entusiasmes que al co.menga
ment i sota la bandera del nnatre
volgut club: el Grup Excursionista
Esportiu Gironí.
—?Quina resultats més brillants
haveu obtingut en la vostra tasca?
—Cree, modestia apart, que ele
resultats més brillants corresponen
a l'organització de festivals. Dubto
que a Catalunya i Espanya—dei
xeu-me ésser immodest una vega
da — slagi corregut un campionat
de Cross, tant besi traçat com el
que organitzárem en terrenys de la
Devcsa l'any 1927. En Josep Pa,
amb la nostra collaboració es porta
com un expert "'saetear" i palesá
duna manera evident les nostres
dots d'organitzadars que la premsa
barcelonia jutjá lleugerament, aman
deis Campionats de Catalunya d'At
letisme celebrats a la nostra ciutat
el julio' de 1926. En quant al ren
diment atlétic deis nostres homes,
cal remarcar l'actuació de Balleste
ros, seleccionat per l'equip nacional
que aria a Italia, Caselles, campió
de Catalunya de javelot i Colomer,
actual casnpió d'Espanya deis 400
metres llisos, q ue" és una gran es
perança per la temporada vineat.
—sCreieu amb un brillant pervin
dre de l'atletisme comarcal?
--o, sóc pessimista en aquest cas.
No hi ha ambient, calen massa sa
crificis per arribar a aconseguir una
"formo" remarcable. Perqué el pú•
blic s'interessés per aquestes coses,
caldria que la cultura física tingués
major nombre de mílitants. Com vo
leu que un espectador s'interessi per
la bellesa duna carrera o d'un Ban
çament rublert de técnica, si no cap
ni respirar! El Grup a fet impos
sibles per tal de fer arrelar l'atletis
me a les nostres comarques. Fent
sacrificis morals i materials, el Grup
ha fet exhibicions a diversos llocs,
record() Llagostera, Cassa, Angles,
Sant Feliu, L'Escalla, orsoella i Pa
lafrugell. En rnolts llocs, l'exhibicio
ha interes.sat, pero solament a Pala
frugell, l'amic Marcó va assolir aple
gar un estal de xicots amb excel
lelas condicions fi-sigues que consti
tuiren un cercle atlétic, tenint per
carnp el del Palafrugell F. C.
Enguany, el Palafrugell F. C. ha
plantat herba al camp i els atletes
n'han tocat les conseqüéncies.
—Així, screieu que no és possibie
que l'atletisme arreli per les postres
comarques?
—Ja veieu que el Grup ha fet tot
el que pocha, per tal de fomentar-lo;
mentre no s'organitzin nuclis d'es
portius que sentin l'atletisme amb
tota intensitat, i que com podeu su
posar tindrien tota la nostra coope
ració, no és possible ésser optimis
ta. Cal anar vivint la nostra propia
vida da la manera que poderle El
nutra estol de jovençans que prac
tiquen d'atletisme dintre les fileres
del sup és gran, potser ells faran
el que no hern sabut fer nosaltres.
donant per finida la conversa,
ancaixlaem la nia amb la d'aquest
mo I esportiu, qu: la joventut at
lética gironina venera con] un pare.
LLUIS BOTA I VILLA
DE REUS
CAMPIONAT PROVINCIAL DE
BASQUET-BALL
L'equip del :Zeus Deportiu campió
segons els Reglaments
El Reus Deportiii és el que té
més punts, pesó .la manca d'esporti
vitat reconeguda per tots els Cerdea
participants en aquest campionat, ha
motivat que en futures competicions
se l'esclogués. Els motius no son
altres que el d'emple..r un joc dur
en extrern, ço que és un constara
perill per l'adversari. L'haver deixat
de jugar els dos partits amb el Gim
nástic de Tarragona i per últim el
rambl
-Sr
w~ora~~~ .etwater—
<lamer encontre de campionat contra
la Penya Sempre A‘Int, de Valls,
va ésser suspés perrbitre per joc
brut del Reus qu. . el marcador era
favorable ale valltncs.
El Giennástic de Tarragona és, per
tots els q :e han seguit aquest tos
: eig, el varitable campió; ara bé,
els reglaments s'han de complir en
cara que com en el cas presen, el
sentir de:, s:.:legats í el veritable
sentit esportiu els sigui contrari, i
aixó fa que quedi en segon iloc per
no haver jugat els partit correspo
nents arnb el Reus Deportiu; en el
primer d'aquests dos cncontres la
raó era deis tarraesnins, perol, en el
segon havien de jugar-lo a fi de de
mostrar la suserioritat ose diuen que
tenen sobre el Reus.
La Penya Sempre Avant, de Valls,
durant el torneig s'ha fet mereixe
dora de tots els honors per ésser el
Club que té més punta de tots
aquella que han jugat tots ele en
contres i aculare ha aconseguit re
sultats força falaguers.
Els Benforjats, Valls, importa
dors del basquet a la nostra comar
ca, eón els que segueixen en la
classificació i són els que més de
dissort han estat en aquest campio
nat i llur classificació no és el fidel
reflex de la seva vaina.
L'equip deis Ploms ha fet un pa
per eliscret i molt me.. encara si te
nian en compte que és el primer any
que juguen al basquet.
Helenics, del Reus Deportiu,
tanquen la classificació sense haver
gunayat in sal partit, amb tot han
jugat amb un entusiasme digne d'i
mitar.
I1Aft 1
D'OLOT
Olot, F. Ct, Vic, F. C., 5
El dia fret va fer que aquest par
ta estigués mancat de l'ambient pú
blic, la qual cosa va fer mimvar
l'interés al joc que ens tenien acos
tumats aquests equipe en lluita.
El resultat va ésser c:esc..t i gai
rebé anivellat, puix que així com el
Vic va aprofitar un penalti per acon
seguir la victóría, els locals en des
aprofitaren un altre que podía ésser
l'empat.
Ele equipe eren. Olot F. C.: Sú
ries, Freixes, Coromines, Picola,
Traites, Foradada, Puig, Domenec,
Descals, Oliver i Roura.
Vic, F. C.: Griver, Camprobí, Al
faro, Quatrecases, Ferrer, Díaz, Ri
poll, Ferrer, Clos, Toll i Jiménez.
DE LLORET DE MAR
S. C. Lloret, 3. -Penya Guardiola, r
Davant escassa concurrencia a
causa del fort i fret vent que feia,
va tenir lloc aqu—ta encontre que,
malgrat ésser deslluit per la tra
montana resulta força interessant.
El gol deis visitants va marcar-lo
el davanter-centre i ele del Lloret,
els obtingueren: González, Caba
nyes II, i E. Ferres.
L'equip vencedor era: Solei, Ca
banyes II, Carbonell, Ermengol,
Sancho, Ferres J., Cabanyes I., /la
' nyach, González, Ferres E., i Casa
devall.
DES DE FLIX
Tarragona, F. C.-J. D. de Flix
Diurnenge vinent, día 6 de març,
tindrá lloc un interessant partit de
futbol (si no s'hi barreja boxa), en
tre ele equips Tarragona F. C., i
Joventut Deper iiva de Flix, ser al
Carnplonat provincial de Tarragona.
S'espera poder presenciar una
tarda de bon futbol, sabut ja el
renom grie els dits cercles rumbegen.
El Flix ha sotmes els seus jugadors
a durs ersrenamens a fi 1', poder
fer front a un Tarragona F. C. que
rnerescudament posseeix el títol de
Campió de la Ccmarca de Reus. La
J. D. de Eje. s'alineará així: Bages,
Guiu, Soler, Agramunt, Larrosa,
Martí, Ribes, Mur, Catalá, Zabalsa,
Jover.
A BLAN ES
Penya Miró, O -- F. A. Blanes, 7
Davant una escasea concur
rencia, degut al fred que fofa,
se ceelbrá aquest encontre, que
fou apátie en tots moments.
Aquesta Penya és un equip
molt petit, 1, scbretot, no esta
va a l'alçária per juAar amb el
F .A. Blanes.
De lotes rnaneres creiem que
no hauria assolit un resultat
2.1212.121212.212/212
JOIER
Rambla de
eentrc, 331
insararawsuara
•
4' •1
uirat comarca
PER A SATISFER LA CURIO
SITAT D'EN BOTA
A Figueres hom el considera un
bon esportiu per les seves actuacions
i pels seus treballs en pro de l'es
port a les comarques gironines, i un
mal diplomatic per assabentar-nos,
vuit dice després d'haver sortit a
LA RAMBLA i quan ja n'havia po
gut veure les primeres guspires, que
en publicar un deis seus darrers re
portatges, relacionat amb el Cam
pionat Provincial Gironí d'enguany,
tenia la certesa que havia de causar
sensació...
UN DICTADORET, ENCARA
Ahir, a la piscina del C. N. Bar
celona, várem presenciar un cas
com poques vegades es ven.
S'acabava de jugar el partit de
water-polo corresponent al Concurs
d'Hivern, i els nedadors es prepara
ven per a fer Ilur entrenament do
minical. Eren dos quarts d'una en
punt. De sobte, la piscina queda de
serta deis nedadors habituals i res
ten a les grades en espera del que
ha de passar.
No és res més ni menys que un
senyor, amb perfecte dret de soci,
ha de fer un capbugó reglamentad,
i per aixo vol tenir la piscina ell
tot sol. Un acord de 'Junta l'empa
ra, pero sense tenir en compte que
són els nedadors que han fet enlai
rar el club, i no els "banyistes"
d'ocasió, per més socis que siguin
i per més de ro pessetes que pa
guin.
ATLETISME FEMENI
Ahir, les nenes del Club Femení
i d'Esports, a despit de la pluja i
neu que de bon matí caigué a tot
Catalunya, es presentaren a Girona
per tal de concórrer al festival que
estava anunciat.
No cal dir que el camp estava fet
un llac i les nenes amb l'exprés del
vespre, tornaren a Barcelona encisa
des de Girona i d'una serie d'atletes
masculins que els feren l'estada com
pletament agradable.
Diumenge vinent actuaran, i de
Lema per a aquesta secció no en
mancará.
tan desastrós si hagués tingut
un altre porter, juix el que te
nien només amb una miqueta
de pericia hauria pogut evitar
cine gois.
Alguns moments dominá la
Penya Miró, sense resultat, de
gut a qué els seus davanters
quan eren davant de porta no
sabien qué fer de la pilota.
En canvi el Blanes, sense
matar-s'hi gaire, cada vegada
que feia una incursió a la por
ta contrária, xut que xutava,
xut que es transformava en
gol.
No podem fer can comentani
de la labor realitzada en aquest
I partit pels nosres jugadcrs, ja
que la grisó del partit celebrat
no ens•ho permet.
No s'acabá el partit, degut a
una incorrecció d'-alguns juga
dors de la Penya Miró envers
l'arbitre, senyor Giol, que cal
fer constar que arbitrá l'encon
tre admirablement.
DE MOLLET
Del partit Vic-Mollet, encara
Sobre les sancions que la
Lliga Amateur de la Federado
Catalana va imposar a l'equip
vigatá amb motin deis incidents
i aldarulls que va promoure
una pan t del púb/ic durant el
partit de Campionat Vie-Mollet,
jugat al camp del primer, s'han
eserit, en diversos :peribdics,
protestes i articles contra la
Federació i contra el Moliet,
que no tenen res de veritat.
Aquestes protestes han estat
fetos per elements afectes al
Vie, i per diversos correspon
sals d'aquella ciutat.
No ressenyarein el partit de
talladament, peró sí que direm,
a fi d'orientar tuna laica els
nostres leetcrs, que rárbitre es
va veure obligat a suspendre el
partit perqué una part de pú
blic vigatá va agredir els ju
gadors i públic molletá a cops
de cadires 1 garrots.
De resultes d'aquest partit,
diversos jugadors del Mollet
van estar diversos dies lesio
nats.
Com és natural, la Federació
va castigar al Vie, desqualifi
c.ant-li el camp per des me
sos.
Dones, bé; els vigatans no
van veure prou causa per re
bre aquest c4stig, i van comen
çar a fer prótestes i a escriure
articles pfensius per al Mollet
i que posaven amb &M'e la jus
telia del fall fet por la Federa
do.
El darrer que liem Ilegit, i que
va publicar LA PUBLICITAT,
diu, entre altres coses, que el
Mollet deu tenir algun parent
dintre LI Federaciú.
Per a demostrar que aixo
deis "pardas" és un -bule" i
Una falsedat com liares han
escrit, direm que el Mollet, do
rant el present Campionat
han estat imposats per la Fe
derado diversos cástigs, entre
ells la desqualifieació del camp
i .de diversos jugadors.
Si diem aixo, és' perqué els
esportillo que Ilegeixin aques
tes ratIles i hagin llegit els ar
t.: e les publicats 'pchs elements
del Vic, vegin la mala intenció
de llurs protestes.
Nosaltres creiem que el mi
llor que pot fer el Vic és deixar
MOTO
Les grans manifestacions
motoristes futures
Un programa de carreres
interessant
L'Automóbil Club de Catalunya
i Moto Club de Catalunya ens han
facilitat el text de l'exposició que
presenten a la Federació de Turis
me de Cataluny-a i Balears, respecte
a la celebració d'un míting motDrís
tic general, per incloure'l al pro
grama en projecte de la dita Fede
nació del me. de maig vinent.
Al document s'hi addueixen en
certades consideracions d'ordre es
portiu i turístic, exposant el projec
te amb totes les dades d'ordre téc
nic espectacular i económic.
hasant-se en les anteriors consi
deracions, l'Automóbil Club de Ca
talunya i el Moto Club de Catalunya
s'ofereixen, d'acord amb ele pressu
postos que presenten, a organitzar
per al dia 8 de maig vinent dues
cart eres de velocitat pura, una per a
mctocicletes i una altra pe a auto
móbils, sota el nom de Gratis Pre
mis de Barcelona, adjudicant-se la
copa de l'Ajuntament de Barcelona
a la reservada a les motocicletes i la
copa de la Generalitat de Catalunya
•
a la reservada ale cotxes de carrera.
Totes dues al circuit de Montjuic.
No mou altre interés a l'Automó
bil Club de Catalunya i al Moto Club
de Catalunya, en fer aquesta propos
ta, que complir Ilurs deures estatua
mis per un costat, cooperant dintre
de llurs mitjans al descabdellament
del turisme a la nostra terna, i per
l'altre el seo accentuat amor a
aquesta, no tan coneguda com seria
Ilur desig i que per les seves natu
rals belleses i el carácter sincer i
acollidor del nostre poble ha de dei
xar als nostres visitants un inobli
dable record.
Aquestes carreres pretenen llurs
organitzadors fer-les a via d'assaig;
per aixó presenten un pressupost
modest a to de les circurnstáncies
actuals, penó no dubtant que ele seus
resultats, tant económics com turís
ticament parlant, animaran a inclou
re-hi els Grane Premis de Barcelona
l'any vinent, en els calendaris ofi
cials de les Federacions Internacio
nals i donar a aquests la importán
cia que el nom de Barcelona me
reix.
• s •
El circuit de Montjuic, per la seva
longitud, aproximadament 4 quiló
metres, amb el seo afermat especial
que fa que les seves tres quaites
parts permetin fortes velocitats on
es posen a prova les possibilitats
deis vehicles, principalment en la
recta que acaba davant l'Estadi,
i per la configuració accidentada i
amb forte viratges de la resta, per
metrá el lluiment personal dele cor
redors.
Per la seva qualitat, ja que el bon
estat del paviment, que amb pocs re_
tocs pot quedar perfecte, i l'amplá
ría de les grans avingudes, alguns
trossos de zo metres, la major part
29 de febrer de 1982
aquest enutjos assumpte per
aeahat, puix la manertt tan anti
esw:rtiva que empren per a de
fenar-se no els escau gens ni
els L gens de bé.
Si la Federació els ha easti
gat, senyal que hi havia causa,
ja que no creiem que els se
nyors que componen el dit Co
mité tinguin odis personals a
cap Club, ni menys, encara, cap
de preferit, com volen insinuar
els vigatans amb llurs arti
eles .
De la mateixa manera que el
Moflet i alises Clubs van haver
se de confcrinar amb les san
cions irnposades durant el Cam
pionat, ells havien d'haver fet
igual, en lloe d'enredar lías
sumpte, fem. que molts que no
havien nreseneiat l'encontre
arribessin a creure que la Fe
cleració havia fet una injusticia
i que fa els falls a "cop d'ull".
'1SM
de 54, i la part més estreta de 6 me
tres és immillorable.
Com autoritzada opinió d'un es
tranger intelligent en el nostre es
port, pot citar-se la de .l'as del yo
lant Caracciola, que en la seva dan
nema estada a Barcelona públicament
demostrá el seo entusiasme per l'es
mentat circuit.
f-inord-u
C-temertá
4?6 med coneyaid
La Voltamotorista a Cata
lunya en una sola jornada
L'entusiasta Penya Terramar té
en estudi una gran prova que com
prén en un sol dia la visita a les
quatre capitals catalanes.
A rnés, ha començat la tasca per
a la realització d'una excursió de
regularitat i turisrne, que compren
la visita a Santes Creus, per un ben
escollit circuit, amb el qual es po
sará en competencia ele especialistes
de la regularitat.
E E II E E II EME!! len SI E E
GUANYEU DINERS comprant els vostres
NEUMATICS
a la .casa que posseeix indiscutiblement el millc5r assortiment
en preus i qualitats
SERVICE STATION, S. A.
Casa central: ARAGO, 272 - Teléfons: 11550 i 11559
GRANS DESCOMPTES, PER PARTIDES, ALS REVENEDORS
111111111111111111111111Elft 51111111111
a
La prova per equips del
Moto Club de Catalunya
En al reunió celebrada divendres
passat per la Directiva del Moto
Club de Catalunya, s'acordá asse
nyalar definitivament per a la
XVII Prova per equips el 13 de
març vinent. Ha infltüt en aquesta
decisió el fet de cooperar a la pro
va de regularitat que Stadium Moto
Club té assenyalada per al dia 6 en
commemoració de l'aniversari de la
fundació de la dita societat.
Probablement, a mitjans d'aqueas
4111~1~11~
AUTOMNIBUS
CA NI IONS
Coneessionari per a :es provincies
de Barcelona de °n'Opa
JOAN FLOTATS
Tamarit. 55 I 97 - TI. 31506
BARCELONA
ta setmana es convlacará a una re
unió dels capitans dele equipe ins
crits, amb la Comissió de la prova,
amb l'objecte de canviar impres
sions en relació amb deterrninades
gestions que ha d'efectuar el Moto
Club de Catalunya a la localitat des
tinada per a la final de l'etapa del
matí.
La inscripció per a nous equiPs
queda oberta fins al dia Jo de març
vinent, en qué quedará definitiva
ment closa.
Especific de ir
ASTENIA GENITAL (IMPOTENCIA)
(MANCA DE VIGOR SEXUAL)
De la eyaculado prematura (pérdues seminals); de la Feblesa y
molt eficas per a combatre la NEURASTENIA. en totes lee SeVCS
manItestactons.
Es el més ooixant estimulen' de l'eciivitat ne u ro-e spino-méd ulo-genWat.
5inerci homo-estimulasa de les glándules intersticials. Producle pm
riglandular. compielament inotensiu. Mal ele riudica, ni lesione cap oreue,
ni ti tuncionameni dele mateixos.
No conté. ni estricnina. ni tosfurs. ni eantárides, ni Cap altre rnetliett•
meni excnent
PPODUCTE mAGNE e INSUSTITUIBLE PeR A RECOBRAR
LA PERDUDA FELICITAT CONJUGAL. PROSPECTES GRATIS
Leboratoris Farmteológics del Dr W Durrem
AO San, DOM. SO OAPCEIONA. Telefon 18631 Preu: 21'75 ptes.
29 de febrer de 1932
¦¦•¦••••
La pr6xima reunió
de la U. I. R.
En la vinent tardor es reunirá a
Madrid la Internacional ('.e Radicdi
fusió arnb l'objecte de tract-ar del nou
pla. Tots vénen a coincidir que l'ac
tual pa de Praga sigui modificat, ja
que no compleix les actuals necessitats
de la Radiodifusió. El control de
Brusselles, que técnicament porta a
cap una tasca magnífica, no és una
realitat práctica, i les raons que por
taren els seus creadors al seu establi
mena nornés com a experimentació
compleix el seu comés; la principal
raó, vigilar les variacions de fragüen
cia de les emissions per a fer possi
ble una mínima separado de les Ion
gituds d'onda donant entrada a lita
jor nombre d'estacions és només una
illus.io. Malgrat deis esforços del
control, les interferencias par varia
do de les freqüencies continua essent
la pesombre deis rádio-oients. Certa
ment valia la pena de preocupar-se se
riosament d'aquest problema. Es de
suposar que d'un cop per a sempre
la reunió de Madrid, que tots con
fien donará el resultat practic aspe
rat, deixará ben establerts els principis
de justicia que assisteixen els emis
sors.
Dues raons principals abonen a
favor de la mesura que segurament
s'establirá en l'assemblea d'octubre.
El dret que assiateix els emissors po
tents a que el desemborç efectuat fins
a posseir super-estacions, que posin al
nivel! i prestigi degut la radio de Ilur
Itádio-Phono
CLI.310
llamo!' Chuleo'
Consell de Cent, núm. 266
(junt a E. Granados)
Teléfon 23058
AME011aEEMIR
país, en molts casos destroçada per la
mala emissió d'estacions, gairebé sem
pre de poca importancia. Es el ma
teix cas que el d'aquells rádio-oients
que posseeixen un gran receptor, pe
ro que practicament de molt poc els
serNeix quan un altre rádio-oient uti
litza malament el seu receptor amb
reacció sobre antena.
Per altra banda, el deure inexcusa
ble que tenen els que a tots els pai
: sos treballen per la radio a qué liurs
treballs técnic i llur esforç económic,
entre altres motius, no s'anulli per la
impericia d'una minoria
Una altra idea ens suggereix el
Congrés en porta: La radioalifusió del
nostre país ha passírt pels moments
que podem qualificar con a experi
mentals. Es ja una realitat práctica.
Totes les modalitats tecniques i de di
vtilgació que tenen establertes els par
'
sos més civilitzats tenen ressonáncia
aquí.
Fa temps que hem passat de la me
nor edat en radiodifusió, peró estem
rnancats de l'estació super-potent que
ja posseeixen tots els paisos. ?Cap mi
nar les emissores que aixb succeeixi?
De cap manera. La radio viu sense
l'ajut oficial. Al seu propi esforl es
dea que no s'ignori que constituim
1,1%1
Pren:
900
Ptes.
41 I
¦1 Receptors de la més alta
qualitat técnica, presentats
en luxosos mobles de fustes
especials, per tal d'obtenir
orty ressonáncies equilibrades.
Els 10 models GENERAL
- mOTOR5 RADIO, ajustats
a totes les disponibilitats,
5ón l'encís de la llar en captar meravellosament i amb
la major perfecció les emissions de tot Europa.
Compareu els receptors General No-tus Radio amb
els de les marques més selectes i observareu tanta dife
réncia que l'elecció d'un aparell de qualitat será reser
vada als receptors G. M. R.
Modulació natural. Llarg abast. Selectivitat garantida
RADIO-LOT - Passeig Sant Joan, 17 - Barcelona
LA T.S.F.
1
rama
111~1.1111101111L
1¦1111=1•11
1•1111111~111~11
~11~1~
• tb.,
. ron¦
•
11•111•1/
CIRIO ii0/0
~MY
euro.
••
: ¦¦••¦
r ¦1511¦1~~111
DISTRIBUiDOR GENERAL A ESPANYA
PLATÓ TEIXIDó
DIPUTACIO, 175 - 181 BARCELONA
41¦••¦¦•••••••~111~
•
una potencia. La recaptació que fa
l'Estat per Ilicancies pasea al Tresor.
Si cobra aquest dret és perque exis
teixen emissores particulars que, en
establir el servei "broadcasting", des
pertaren l'ambició del fisc sense cap
aportació d'aquest. El lógic sembla
que l'Estat, ja que als altres deu la
recaptació esmentada, donas un per
centatge d'aquesta. No ocorre així.
Es de suposar que aviat es rectifiqui
aixó, i hi hagi la natural collabóra
ció oficial i particular, i el seu resul
tat sigui l'establiment d'un potent
emissor i tina xarxa en consonancia
amb la neeessitat que es deixa sentir.
Tots paisos tenen ja resolt el
probletnál l'a gran experiencia d'Itá
lia,awnzai Anglaterra, Estats
Units'Tffil'~ir-nos de molt per
portar ,a pla que ens colloqui
a l'altura deis paisos de "primissimo
cartello". No -obstant bo será que les
autoritats o aquelIs que tinguin a llur
cura l'organització d'un gran pta de
radiodifusió obrin amb gran prudén
cia per evitar-se l'afront d'un mal
pas.
No és fundamental la formado de
programes. A part que actualment to
tes les activitats socials tenen reflex
en les emissions — discursos polítics,
esports, diversas orientacions cultu
rals, tant musicals com literarias, —
els errors s'anirien corregint segons
l'experi!ncia anés indicant.
El principal, el que constitueix el
tot en l'éxit, és l'encert en la recoma
nació de tan importants serveis. Un
concurs, una ruó d: simpatia quan
s'aparti de la aarantia que han d'oía
rir els concessionaris, és anar al fra
cás més rotund. Una solució es pre
senta a la nostra vista. Per evitar alló,
estudii's l'assumpte a priori deixant
a una banda totes les raons que no si
guin les tecniques que semblin jnte
ressar en la decisió. Manera? Tots
els homes capacitats i no capacitats
formen en les filas dels que dirigei
xen la radio. Sense pérdua de ternps
faci's un estudi perfecta de la capaci
tat técnica de tots. l-li ha mitjans
per esbrinar la capacitat. Vegi's prác
ticament les garanties que ens oferei
xen tots els que porten les direccions
de les emissores, labservant el funcio
nament d'aquestes, segons el que ens
puguichr el Laboratori Internacional
de Brusselles, i tindrem la vaina deis
que diuen saber de rádio.
El prestigi de la radiodifusió del
nostre país exigeix que, per damunt
de tot, dirigeixin aquest servei els
qui tinguin demostradas llurs possibi
litats. La revisió que implica 1: idea
General
lantors Radio
cc
rt
exposada sortiria al pas de l'afront
que suposa presentar-se a l'assemblea
en descrédit.
PERE
Noticies de tot arreu
LA RADIO A RUSSIA
Es difícil conaixer la situado exac •
ta de la radio a les Repúblique3
SoviCtiques. Se sap no obstant que
en aquest moment cinquanta-tres
estacions emissores catan en activi
-tat a aquest gran país, i que algu
nas d'elles tenen una potencia con
siderable. La radio soviética fa mol
ta propaganda política pare, no obli
da la música. L'estació de Moscou
té una °muestra simfónica de So
professors, una patita orquestra de
36 músics, una orquestra de ca
mera", més dues -ials forma
das per andes instrumento remos.
Una orquestra especial d'apea-a com
posta per 42 música de gran pres
tigi i so solistas. Tot un récord.
UN NOTABLE INVENT EN
PRACTICA A HOLANDA
Una gran firma holandesa ha po
sat a. punt un invent l'aplicació del
qual tindrá conseqüencies impor
tants. Es tracta de la distribució si
multania de diversos programes pel
sector eléctric. Eis assaigs .efectuats
a diversos sectors han \donat un re
Oultat sorprenent. El n9u sistema
simplificará la rádio-clistribució que
fins ara es Leía per fil telefónic.
A LA MEMORIA DE HERZ
La rac'io alemanya celebra amb
Pot semblar una excentricitat el que
en una s.ecció especialment destinada a
la qualificació i a la valorització del
disc s'intenti demostrar la necessitat
o el peri:1 de la seva substitució. Paró
el .fet és duna evidencia que obliga a
no menysprear-lo. El disc pateix un
mal orgánica ZO defecte d'origen inse
parahle (12 la Materia frágil i densa
de qué está constituía l'ebonita.
Encara que en aquests darrérs temps
s'hagi divulgat el disc d'altres subs
tancies menys frági!s i més Ileuge
res, cmeda encara en peu una altra de
fectuositat inevitable: la curta dimen
sió, la manca de continnitat del disc
actual.
Ja no és materia que entri dios de
la utopia el creure que la tendancia
de la radio, aixi com ha influit en
la impressiO dita eléctrica deis discos
actuals, arribará fins a trobar la sor
tida en aquest problema, que el cine
ma ha anat resolent.
Avui el disc, sense que sigui objec
te de cap tractat obert, sino una mena
de convergencia tácita de totes les
cases, está deshancat per la impressió
fotográfica, liuminosa, dita "per ban
da".
La forma de gravar, la possibilitat
de reduir els detectes provinents de la
inercia fins als limas mínims, i ajus
tar la corba melódica i simfónica,
junt amb els harmbnics de timbre
a un grau molt més superior < que
l'actual disc, tot fa creure nue aquest
procediment reportara seriosos avan
tatges i que pot envair el camp fo
la rambla .
gran brillantesa el setanta-cinc ani
versan del naixement de l'ianmortal
danobridor de les ondas radioelécarr
q)es. A Herz sal pot considerar
com el pare de la radio. Les emit
sores erlemanyes donen successiva
ment una série de conferancies so
bre rádio, amb il'objecte de fer saber
gros públic rádio-oient el progrés
assolit en el temps transcorregut
des del famós descobrianent i el mo
ment actuad, degut principalment a
la gran collaboració internacional.
LES LLIÇONS D'ESCACS DE
RADIO-BARCELONA I LA
PREMSA DE RADIO
INTERNACIONAL
Diversos semanaria estrangers, en
tre ells "T. S. Programe", s'ocu
vació de Radio Barcelona en es scus
vació de Radio Barcelona als seus
programes. Es tracta del cm-5 d'es
caes que Radio Barcelona ha esta
lylert al món rátlio-oient. La prensa
s'ocupa d'aquesta modálitat de la
radio i fa una crida a les emisscn-es
deis seus palos a imitar l'encert
de l'emissora de Barcelona, la pri
mera que estableix tan important
secció. Un orgull per al nostre po
ble. Molt bé per Radio Barcelona
i el Club d'Escacs Barcelona.
EL PALAUDE LA RADIO
A BERLIN
La capital de la República atenta
nya té ja la seva Casa de Rádio.
Compta atnb un gran estudi les con
dizions acústiques del qual satisfan
totes les proveas que es poden rea
litzar. La Mauguració del Palau de
Rádio berlinas s'haura inaugurat la
setmana passada tal cona estava
anunciat.
MARCA REGISTRADA
7LOT
Lámpares i piles eléctri
ques d'un resultat positiu
per a obtenir llum clara,
segura i potent
Si l'afany de totes les mar
ques és imitar la L O T,
?per qué no servir-se de
les auténtiques LOT?
UNA NOTABLEEXPERIENCIA
A l'aeródrom de Tailiedo, a Milá,
han fet recentment una experiencia
. que ha posat a prova el tímpan del
Pilot de l'avió que ha servit per a
l'experiment. Un amplificador que
portava a bord l'avió ha multiplicat
en un altaveu la vela 1.600.000 ve
gades.
CAL QUE EL DISC DESAPAREGUI
o•—••
nográfic el dia que la callula fonogé
nica sigui vulgaritzada.
El fet que quasi tot el material del
disc actual sigui d'importado, la ne
cessitat d'abastir-se a través de can
vis de moneda força pejoratius, fará
que la fórmula económica s'uneixi a
la conveniencia artística, i l'actual disc
deixará d'ésser la unió receptacle de
la música mecánica, música en poten
cial, música latent del fonógraf actual.
Potser quedará encara el dise per
als ballables a consenüancia de la seva
autonomia. Paró a la llar, i amb un
possible complement de la radio, radio
gramolas, possiblement podran ésser
construits ja amb aquesta mira.
Aixó perrnetria un cert impuls a la
cinematografia casolana, que podria
aspirar al cinema parlat, que avui
anant vers la supressió del disc es
tara difícil cada cop més. Podria as
pirar a donar amb continuitat aperes
i graos obres musicals saneares i sen
se fraccionatnent. Permetria, si el pro
gres de la "viscosa" continués, inda
penditzar aquesta música del celluloi
de i fer-la sobre cellofana i a prescin
dir fins de les sals de plata i deis pro
cessos humits d'inscripció fotográfi
ca per fer-ho amb les emulsions a re
velatge ser, que es desenvolupen dins
una atmosfera d'amoníac. El camí és
fértil, i no sembla pas renyit amb les
exigencias económiques. L'edat del disc
pot esdevenir sin dia una cosa tan
anacrónica i tan prehistórica com ens
sembla avui l'edat 'deis cilindres ,deis
primers fonógrafs d'Edison.
NEEDLE
t-~ága,
(Al gravat, Alvaro Santos.)
Caries Flix ha reaparegut després de
la seva llarga abséncia dels nostres
rings amb un triomf damunt Llorenn
Vitriá, triomf aconseguit després don
match que presenta les variacions
Inés diversas, i que li fou adjudicat
per un limitat marga de punts. Caries
Flix, avui només carnpió d'Espanya
zada en la lluita que ens ocupa.
-
del pes gall, no ha convençut eplartisdarissambela tuasca rsealit
Llore/1c Vitriá el domina en molts
moments, i s'apunta al seu haver
uns
quants rounds. Técnicament Varia
superá l'ex-campió d'Europa, el qual
,
a
Carles Flix ha reaparegut amb un triomf damunt
Vara. Dues victóries de Francesc Ros i Joe
La Roe. -- La vetllada de dezná passat al "Nuevo
Mundo" -- Una nova empresa
no hauria obtingut la decisió de no
haver estat perque la seva enorme vitalitat Ii permeté de portar les tres
darreres represes a un tren fortíssim, que Vitria—pletóric de técnica,
pela mancat de fons —no pogué resistir. El descabdellament del combat
que ens ocupa no podia sorprendre, ni sorprengué, als ,qui coneixen ambdós
púgils i saben que l'un i l'altre estan mútuament en completa possessió
deis respectius secreta de ring. Una lluita entre Flix i Vitria ha de resultar
tempre monatona en la seva rnajor part Es coneixen massa aquests dos
bornes perqué l'un pugui sorprendre l'altre i de passada els espectadors.
Llorene Vitria, com hem dit, supera. a Flix quant a técnica. Dubtem,
pera, que mai més aconsegueixi apuntar-se una victoria damunt el seu
darrer adversari. Caries Flix és, també, un excellent púgil, amb conei
xements suficients per a evitar el punch de Vitriá, i posseidor, de passada,
?'unes facultats que aquest no tindra mai més i que poden tornar a fer
de l'ex-campió d'Europa del pes gall una primera figura en la tioxa conti
nental, si és que aconsegueix desfer-se de la seva indecisió, que tantas
vegades li ha estat retreta, i que constitueix el seu més gran enemic.
* *
Ponce de León, en la seva reaparició a Barcelona, ha posat de manifest
que de "Caballero del Ring" només en conserva el nom. A la primera
represa del combat que perdé per abandonarnent davant Francesc Ros,
ja es veié obligat a recórrer a tota mena d'argúcies 1 de trucs, degut a
qua el púgil gracienc el castigava .durament. Tot i aixó, no pogué allargar
mes enlla de la sisena represa. El aeu abandonament el justifica una
ferida que li produí un crochet curt de Ros sota l'un dret. En realitat,
peró, Ponce de León abandona fatigat per l'esforl que l'obliga a realitzar
l'ex-campió I eninsular deis welters, que dimecres es presentá molt millorat
de forma i* de precisió en els cops, i batallador. decidit i encaixador com
acostuma.
I al combat Lete-La Roe es resolgué per k. o. a favor del negre, com
slauria pogut resoldre a favor del base d'haver estat un púgil intelligent.
L'arma terrible d Dete, la seva dreta, no entra en joc totes les vegades
que hauria calgut per decidir el combat al seu favor. Dues úniques vegades
que colpí amb precisió posi. groggy La Roe, al qual no haviem vist mai
tan apurat coro en aquesta.ocasió. Amb tot, el negra es refeu amb facilitat,
i grades a la seva acostumada táctica de jugar a la contra—táctica que
no es pot negar que u ha donat fins avui magnífics resultats —1 a la
tossuderia de Late, que no sabia fer altra cosa que posar la rara on La Roe
anava a collocar l'esquerra, el base s'aná madurant fíns que arriba, el
crochet de dreta de La Roe, molt precís i amb' molta torea, que porta el
desenllal. Pot estar satistet La Roe d'haver aconseguit aquest resultat!
* *
Mentre prepara per al día 9 de mare una vetllada a base deis combata
Gironas-Augier i Martínez Fort-WuilIamy, l'empresa "Barcelona-Ring"
anuncia per a denla, passat, al "Nuevo Mundo", una reunió amb els
combats Ricard Alís-Alvaro Santos, Riambau-Torres i Siciliano-Morales.
No coneixem la forma de Ricard Alís, encara que després de la seva
desfeta per le. o. davant Ignasi Ara no el creiem capacitat per a fer graos
coses. El combat Riambau-Torres es presenta com a molt interessant. ts
revenja del que anteriorment disputaren ambdós púgils i que guanyá
Riambau. Quant a l'altre combat, el debut del pes fort italia Siciliano,
és esperat amb interés, ja que s'expliquen d'ell fets ben notables, deis quals
destaca una victoria per k o. damunt el seu compatriota Rivara.
* *
Está anunciat per a denla el debut d'una nova empre§a, que el primer
dia presenta un bon programa, a base del negre Kid Tunero i del campló
de Catalunya deis semipesata Antoni Horas.
No cal dir que desitgem als nous empresaris un éxit líen falaguer en
les sayas organitzacions.
AERONAUTICA
El desenvolupament
de l'aviació a Asia
La formidable Iluita entre nipons
i xinesos ha tenyit el cel de l'Ex
trem Orient d'un color pállid, arro
sinat per les malmeses sorgides a
la pacificació mundial. Hom lamen
ta aquest estat que va de mal en
pitjor, i preveu un desenllae fatídic,
que fará trontollar, potser, dues ad
mirables i potentes nacions.
?Quina tindrá raó? ?Quina s'es
mercará a propugnar més per la
guerra com a conseqiiéncia lógica
de la justicia i del dret llur?
El JaPó. aquesta nació que fins a
darreries del segle passat obstruía
encara a la lunnanitat la seria co
neixenla per majá d'un vel impene
trable i misterios, és avui una nació
gairebé perfecta del tot. L'espiri
tualitat patriótica nipona, l'inflexi
ble concepte del deure, el sever ca
mí d'interpretar la idea justa, són
tal volta L representació tangible
de la fisonomía que caracteritza
aquesta raca, que ha resultat ésser
tan oportuna i llesta a aprofitar les
doctrines alienes, que avui es pre
senta com una nació torta. disci
plinada i intelligent arrea de totes
les materias.
Xina, per altra :Anda, país d'una
cultura eraimentment inestimable.
que en !tntes apoques arriba a do
QUENSBERRY.
y minar el mós, es troba quelcom
feixuga davant l'ofensiva japonesa.
Cerca amb afany un refugi salid,
i encara que aparentment no el tro
bi, sembla que ja l'ha assolit tenint
per costat poderosas nacions dispo
sades, si més no, a defensar els seus
drets. I aquest suport és el conferit
per diversas nacionalitats europeas,
que, -omprcnent la necessitat impe
riosl de defensar l'imperi xinés,
s'han llançat a una ofensiva contra
els nipons.
I ?Quins motius han jriduit a actuar
en aquesta defensa?
Indubtablement, ultra qüestions
favorables a la pata. la injustícia que
sembla que pesa damunt l'actuació
japonesa.
Peró, par altra part, no hem d'o
blidar la influencia europea a Asia,
sobretot a Xina.
El dilluns paasat LA RAMBLA
in-seria un article referent a la in
flub,ria de l'aviació europea a Asia.
Explicava com, molt especialment
França, Anglaterra i Holanda, per
llurs graos relacions comercial*, han
procurat mantenir també llur in
fluIncia.
Anglaterra prengué la iniciativa
inaugurant la Ifnia aria Londres
Karachi. Holanda, la línia Inés llar
ga del món, unint aquesta bella na-cí")
amb les Indies Neerlandeses.
Franca en crea una de Marsella a
Bagdad, perllongada ara fins a Sai
gon. S'ha creat també darrerament
una entesa russo-xinesa-alemanya,
que ha tingut cura o poc menys del
terme de la línia Berlín-Xang-Hai.
S'estudia la perllongació del servei
aeri a Vladivostock.
Per l'Orient xines ja ha inidat
les seves activitats una altra entesa
xineso-americana, que serveix per
vía alria tot l'imperi i ha estés els
seus serveis a la Corea i Manxúria.
Quant a Teheran, una emprasa ale
manya té le concessió de quatre líe
nies que tenen llur punt de partida
a la capital de Persia.
Com pot veure's, l'org,anítzació
aéria a Asia ha estat rápida, infini
tament més hápida que l'adaptació
del ferrocarril.
Paró la influancia europeo-ameri
MAISON
DOREE
GRAN EXIT
de
Jaume Planas
1 els sena
DISCOS VIVENTS
Dimecres i divendres
TES SURPRISE MODA
cana ha fet susceptible que la in
dústria aeronáutica a través de l'in
peri conquerís i prengués un cairr
veritablemeat formidable. Si afegint
a aixó la introducció del progrés de
la técnica europea en infinitat d'in
dústries xineses, que, co• l'aeronati
tica, han necessitat tant del suport
alié, veurem ben aviat l'interés con:-
plet d'algunes nacions en el triomf
xinés.
Paradoxa? Per qu?- Heus aeí
una pregunta que hom respondria
rapidament i evocaría tal vegada
amb satisfacció inmensa la gran
diosa epopeia succeida a ambdues
nacions.
Pel que fa referéncia a "aviaeio,
sois resta dir que, gaudint de la im
portancia que per a Asia representa,
ha transformat a bastament la vida,
sobretot en el moment actual, en el
qual la vida és continua i cruenta
batalla que es descabdella sota un
estel de progrés incessant i de mo
dernitatzació fantástica.
Parque, ?qui gosaria negar el pa
per importantíssim que avui juga
l'aeronáutica arreu del món, parti
cularment al continent asiátic?
Com les unes del riu Ganges i les
fullea del bosc índic, que tant han
contribuit a la multiplicitat i reno
vació de tota la mitología, en el prin
cipi i origen de la humanitat, sixí,
de la mateixa manera, l'aviació ha
contribuit a capgirar el tráfec cal
mós duna anys enrera de manera
inversemblant i a convertir-lo en un
malestar inquiet que batega sota la
inbuéncia de l'evolució del món.
El continent asiátic és d'un gran
esdevenidor per a la navegació aé
ría, i no és en época lluny‘„na el dia
en qué rápida aparells salparan l'es
pai, unint rneravellosament els punts
Inés estratégics arnb les ciutats més
populosas de l'Extrem Orient.
A. SANTJAUME GUASCH
STEWART WARNER
APARELL MIDJET DE 4 LAMPARES
Noves lámpares Variable-Mu 1 Pentodo.
Altaveu electro-dinámic de gran poténcia
Representants exclusius per a Espanya:
Vivó, Vidal i Balasch
Corta Catalanes, 602. --Barcelona
Passeig de Recoletos, núm. 16. -- Madrid
AGENTS DE VENDA: Joan Jordana, Escudekilers,
número 35; Establiments t.utetla, Casp, núm. 22;
A. Mas Blay, Juliá Portet, 14; H. Oliveres, Car
denal Cassanyes, 13; Casa B. 8. A., Rambla de
Catalunya, 109; Pelayo Pladlo, Pelayo, $
344***4444444++44/.