Rambla, La (1931-1935). Núm. 114 (21 març 1932)

              Any III. — Número 114
esport i ciutadaniá
1
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
Declaracions de Mieuel Maura
La iníssíó de la República a l'any de la seva instauració
La gent em considera enemic de l'Estatut
no hí ha tal enernic, sóc tan autonomis
ta o mes que altres. I ho demostrar
Subratllem l'interes de les se
güents declaracions de Miguel
Maura—enemic de l'Estatut
fetes expressament per a LA
RAMBLA al nostre collabora
dor Alardo Prats Beltrán, un
deis grans repórters de la Prem
sa espanyola
INICIAL
Una estança ampla i clara de llum
Matinal, silenciosa i grata; amb pres
tátges color caoba. carregats de lli
bres. Rebrillen les lletres daurades
en els lloms dels volums. S'endevina
la delicada manyaga d'unes mans
femenines en un gerro amb flors da
munt duna taula.' En un petit qua
dro, la primera página del primer
número de la "Gaceta" corresponent'
al següent dia de la prodlamació de'
la República. Treu el cap a...latietita
finestra d'un altre quadro':e1 rostre'
dibuixat a ploma de don Antoni
IVIaura.
Junt a la biblioteca, un despatx
que presideix, en el marc de paret,
un quadro antic, Sant-Pere, la bar
ba a la má, davant un gall digne
d'un premi en un concurs avícola,
está capficat en una pila de medita
cions.
Un moment d'espera. I heu-vos aci
don Miguel Maura, amb el seu aire
esportiu, la seva personal simpatía,
la seva paraula viva i subjugant i la
séva cordialitat de sempre, que ex
trema amb els seus adversaris.
—Vine perqué parlem un xic per a
LA RAMBLA, de Barcelona.
—Dones no és aquesta hora de
parlar, sinó de callar i de treball
em diu l'exministre de la República.
—Péró, en fi, parlem...
L'actual Gomera i l'opinió
—?Creieu que hí ha plantejat de
debo un divorei entre l'actual Go-vern
i les Corts, i l'opinió pública?
—No.-Crec, -1 aixt el que el Go-.
Francesc Maspons i Anglasell ha
fet públic un dictamen jurídic sen
sacional sobre la Generalitat de Ca
talunya i la República Espanyola. A
les Vigílies de l'Estatut la doctrina
jurídica catalana d'una personalitat
que ha ocupat la presidencia de
l'Academia de Jurisprudencia i que
té un rellevant prestigi en el món
internacional, ha vingut a reforçar
la tesi nacional. Per aixó ens hem
adreçat al professor Maspons--com
Ii diuen a Ginebra, on presideix el
Congrés de Minories europees i
li hem demanat algunes amplia
cions neurálgiques sobre el seu dic
tamen.
Llegiu el que ens va contestar a
les nostres preguntes...
LA IDEA DEL DICTAMEN
En realitat •
— ens diu — aquest
dictamen ja el tenia estudiat feia
•emps. El preparava perqué el con
siderava molt, útil a la causa de
Catalunya. I el creía molt útil perqué
sempre he cregut que la base més
ferma per a defensar el plet catala
és la base jurídica. Com que en el
nostre cas la base jurídica, és d'una
claredat diáfana amb molt més mo
tín valía la pena de formular-la.
A Europa — segueix dient-nos el
seiayor Maspons — hi ha exemples
en els quals la sola invocació de la
base jurídica ha fet separar dos
paisos. Els Palsos Baixos i el Lu
xemburg estaven units en la per
sona del mateix rei; en morir aquest,
les lleis de successió al Luxemburg
eren diferents -de les holandeses i
aixó va motivar que el suCceissin
dues persones diverses i que els Es
tata quedessiu separatS.
vern 1 les Corts han guanyat molt
de terreny en la consideració i adhe
sió de l'opinió pública, en aquests
darrers temps. Les gents, més que en
la substitució del Govem reconei
xen que el Sr.' Azaria és un gran go
vernant i que el régim sap defen
sar-se' i" vol defensar-se. L'obra de
govern que es cristallitza, com que
és avançada és portadora i patrió
tica. Així ho reconeixen tots els qui
no són orbs.
La Reforma Agrária
—Qué opineu del projecte de Re
forma Agraria?
—Salvats dos punts, el demés, en
conjunt, está bé, encara que no tinc
molta fe en els assentaments. Cree
que la Reforma Agraria és part d'un
tet que ha d'atenyer tota la reorga
nització económica d'Espanya. •
—?I en quins punts diferiu del
projecte? •
--1VIés que res, aquest criteri meu
és qüestió de principi; l'un és l'ex
propiació dels béns de senyoriu sen
se indemnització i l'altre la naciona
lització de. les finques. Cree que al'
Congrés, en discutir-se el projecte, se
subsanaran o aminoraran aquestes
diferencies. Pel demés, la Reforma
Agraria era urgent, enc que per si
sola no té major eficacia si no es
procedeix a la reorganització de Ve
nomia nacional mitjançant un pla de
conjunt curosament racionalitzat.
Missió' de la República a
l'any de la se-va instauració
—Per mi — continua don Miguel
Maura depen d'aquest pla el cré
dit del régim i la seva virtualitat 1
eficiencia. El país, en instaurar-se la
República, va donar un crédit de con
fiança al régim i als seus homes.
Durant aquest any, la República ha
hagut de rompre moltes coses, ferint
moltes susceptibilitats. Al període re
volueionari, ha de seguir imrnediata
ment. i aquesta és l'hora, el període
Per altra banda, en finir la guer
ra europea la invocació del dret
violat pels Imperis centrals feta per
Polonia, Bohemia, Morávia, etc., fou
la base jurídica del renaixement deis
nous Estats i de llur reconeixement
pels Estats constituits d'Europa.
Reeordem que Catalunya durant
la dictadura havia acudit a Gine
bra amb el desig de fer prevaler el
seu dret, peró bu en va perque la
monarquia feia intransigentment
una qüestió d'Estat el sostenir l'o
cupació del' territori catalá iniciada
amb la violencia per les tropes de
Felip V.
La República des del primer mo
ment va declarar que reconeixia els
drets del territori catalá i s'hi ha
mantingut amb tota lleialtat en els
documents que fan referencia a la
creació i actuado de la Generalitat
fins a l'hora present. Precisament
per aquest motiu és de major con
veniencia recordar al nostre noble
el fonament jurídic de la reivindi
eació catalana. I per aixó també
he vist amb plaer que un editor n'ea
tigui fent una edició castellana—que
será molt útil per a divulgar-lo en
tre els ciutadans d'aquesta llengua.
Els quatre punts del nostre dic
tamen són quatre columnes fona
mentals per al dret de Catalunya.
—Vós creieu — preguntem al se
nyor Maspons — que queda ben cla
ra la personalitat jurídica del Go
vern de la Generalitat per a pactar
amb l'Estat espanyol?
—Evidentment que sí. I la prova
decisiva és que l'Estat espanyol, de
fet i de dret, ja ha pactat amb el
Govern de Catalunya.. La lectura
deis decrets de l'un i dó l'altre Ls
constructiu. Tenim davant de nos
altres -el problema múltiple en eh
seus as-pectes de la reconstrucció del s
país. Cal preparar i ordenar tetes
les activitats d'Espanya perqué el
pressupost de l'any 1933 sigui el pres
supost de la reconstrucció nacional,
ja que l'actual és de transició. Aixó
requereix la práctica d'una política
fonda, serena en la seva expressió i
apassionada en el fons i exigeix la
collaboració de tots els republicans
en primer lloc i de tots els ciuta
dans espanyols. Abans cal perfilar
clarament el pla, perqué Espanya
ha de saber en la porta la Repú
blica. Aqüesta tasca la han de dur
a terme els republicans sense ell so
cialistes al Govern, per interés de
tots, i per a aixó cal constituir un
gran bloc 'republicá, sense vets ni
rancúnies per a ningú. Es tracta d'u
ná obra nacional i d'interés per a
tots, davant la qual els matissos di
ferencials deis diversos grups repu
blicans poc representen.
—?Com veieu, en línies generals, el
pla de reconstruccióa •
—Reconstrucció cl'Espanya en tots
els aspectos fonamentals, ministeri
per ministeri, de dalt abaix. En Jus
ticia s'ha - de crear una nova Llei
d'organització del Poder judicial i re
formar les lleis de procediment; a
Governació s'ha de fer una Llei Mu
nicipal i Provincial que doni una
nova estructura moderna i eficaç al
regir/1 local. Al castat d'aquesta Ilei,
l'Electral i d'Ordre públic són ac
cesóries. Cal refer i ordenar la for
ça coactiva de l'Estat, donant-li tota
l'eficacia possible. A Guerra s'ha de
seguir la política militar iniciada pel
Sr. Azana i a Marina s'ha d'iniciar
i perfilar una política naval defi
nida, circumscrita clarament a les
necessitats d'Espanya i atenta al que
la nació necessita defensar.
Cal refer i orientar fermament el
ministeri d'Agricultura, Industria i
Come/Te atenent tres aspectes fona
tat ho demostren ben clarament.
Des d'aquest punt de vista, el Go
vern espanyol ha obrat amb una
claredat que no deixa lloc a dubtes.
Recordeu. només un detall: la Ge
neralitat havia dit en un deis seus
decrets que passaria el projecte
d'Estatut al Govern espanyol úni
cament amb l'aprovació dels Ajun
taments catalana. I fou justament
el Govern espanyol qui volgué que
li arribes amb la sanció expressa
de la sobirania catalana. Com que
no existeixen encara Corts catala
nes va recorrer a la solució, per cert
ben elegant, que l'Estatut fos votat
en un plebiscit popular. Un dels
seus decreta gairebé no té altra
finalitat que aquesta. Suposar que
un Estat exigeix un plebiscit als
ciutadans d'un territori i no els re
coneix personalitat per a tractar
amb ell és *un absurd que cap ju
rista no pot acceptar i seria un
greuge imputar el fet d'aquesta hi
pótesi al Govern de la República.
Us donaré un detall que demostra
quin criteri tenen d'aquesta qüestió
en el món internacional: A finals
de l'any passat em trobava a Ho
landa per tal de fallar el Concurs
Patxot de Dret Públic. i alguns ju
sietes d'alta categoría em feien pre
guntes sobre la manera com havia
qu'edat solucionada la qüestió cata
lana. Una de les primeres fou de
manar-me "quines facultats queda
ven reservades a Catalunya en l'Es
tatut respecte les seves futures re
lacions internacionalis." Ja poeZeU
per ALARDO PRATS BELTRAN
mentals: Economia agraria, dirigida
i controlada per l'Estat a totes les
terres del país; industrialització del
camp; racionalització de la indústria
espanyola, aixecant-la de la seva si
tuació primaria enderrerida en qué
es troba, de tal manera que qúalse
vol producte industrial té un cost
tres vegades més gran a Espanya que
a qualsevol país d'industria raciona
litzada i moderna.
Des del ministeri d'Estat és indis
pensable orientar el comerç espanyol
més &ala de les fronteres per nor
malitzar la balança d'exportacions
amb importacions curosament regu
lades. S'ha de procedir a una recom
pilació de lleis de Treball, fent pos
sible la convivencia de tetes les or
ganitzaeions obreres, sense distinció
,de matissos dintre de la llei. Aquesta
és la tasca que ha empresa l'actual
ministre del Treball, peró que s'ha de
realitzar amb un sentit menys par
tidista.
Després, cal desenratilar un enor
me pla d'Obres Publiques, de vastes
realitzacions, tenint molta cura que
siguin remuneradores:,
A Hipentla s'ha do procedir urgent
ment a la reorganització del regirla
contributiu i els-procediments de re
eaptació i a establir l'impost pro
gressiu sobre la renda. Quan tot ai
xó será realitzat, la República haurá
estructurat el pla organie de recons
trucció nacional. Un cop fet aixó, cal
procedir-se a l'emissió d'un gran em
prestit nacional. Per realitzar-lo cal
una comuna campanya de tots els
republicans per dur la confiança a
l'estalvi espanyol i la seguretat que
l'empréstit será garantit per l'actua
ció en el poder de tots els par
tits.
No és hora de.barallar-nos
—Fet aixó — afegeix don Miguel
Maura — podran ja separar-se els
partits republicans. No és hora. de
barallar-nos entre nosaltres, .ni de
En la imminéncia de l'Estatut
Un dictamen sensacional sobre
els drets de Catalunya
comprendre que només pot tenir re
lacions internacionals un Estat ple
nament sobirá. Peró aixó us demos
trará que els grans juristes euro
peus no sois donen per resolta la
qüestió, des del rnoment en quel'Es
tat espanyol ha reconegut la base
jurídica del problema, sinó que con
sideren que aquest reconeixement ha
estat suficient per tornar a Cata
lunya la categoria d'Estat,
abans del 1714, amb tetes les
conseqüencies.
com
seves
21 de marc de 1932
Barcelona
Els homes de la República
111111111~1~11.1
Conteréncia de Caries Pi Sunyer,
director General de ComeN, sobre
ia política económca
f^^-
Sabem que el nostre amic Caries Pi Sunyer, diputat a Corts
i Director general de Comerç, donará dintre pocs dies una con
ferencia pública en un deis millors locals de Barcelona. Pi
Sunyer parlará de la política económica de la República, tema
que fins a l'hora, present semblava monopoli deis monárquics
vergonyants expenedors de patents de tecnicisme i saviduria.
Donada la personalitat del conferenciant, economista de
talent i figura de gran prestigi en el món intellectual catala,
és d'esperar que la conferencia d'En Caries Pi Sunyer obtindra
un gran éxit.
Oportunament es tara públic per niitjá de la Premsa diaria
el dia i l'hora de. la conferéncia esmentada.
Es ara quan ha de co,
mençar la gran cam
pny'a per l'Estatut
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
separar-nos fins que haurem orien
tat la nova Espanya. Que sápiguen
tots els ciutadans del país: "Anem
a tal lloc". Que Espanya sápiga en
hom la porta.
I aquesta obra es faria impossi
ble després d'una lluita electoral. En
tre nosaltres hem de conservar la
mateixa solidaridad emocionada que
ens uní el 14 d'Abril. A tot l'anterior
s'ha, d'afegir que d'ara endavant cal
procedir a la reforma constructiva
per mitjá de lleis de bases, perqué
els articulats han de desapareixer.
L'obra i els homes
--Aquesta és Vobra a realitzar. Da
vant la seva grandesa patriótica i la
seva transcendencia nacional, els he
mes no hi: pinten res. No hi caben
diferenciacions d'esquerres ni de dre
tes davant aquests problemes. Primer
la prosperitat i el bé d'Espanya. Es
tic segur que a ningú deis possibles
governs que realitzen aquest pla no
els ha de mandar la pública assis
téncia i amb ella la máxima autori
tat perqué l'ordre públic no sigui tor
bat en el més mínim. En aquesta
.hora de treball i d'esforç no es po
den tolerar pertorbacions. Tots els
qui aspirin a canvis extrems, dintre
de la llei tenen ample viaral per gua
nyar l'opinió 1 imposar-se legalment,
en neta democracia.
Tot obra de les actuals
Corts
—?Tota aquesta tasca ha d'ésser
realitzada amb les actuals Corta?
:—Naturalment. Una altra cosa, se
ria sembrar pertorbacions i inquie
tuds. Si els ministres socialistes acor
den, després del Congrés del seu
partit que se celebrará pel maig, re
tirar-se del Govern, han de seguir les
Corts i un Govern seleccionat del
bloc republicá que. s'ha de consti
tuir sense veis per a ningú i dintre
de la més eficient cordialitat.
—M'ha semblat constatar — diem
al nostre illustre interlocutor — que
en el vostre magistral dictamen no
es fa gaire referencia al Pacte de
Sant Sebastiá. ?Quina força jurídica
atorgueu a aquest Pacte?
—El Pacte de Sant Sebastiá—ens
contesta el senyor Maspons—té una
importancia fonamental. Pero més
que en ell mateix la té en quant
ha fet possible la seva ratificació.
Té importancia fonamental perqué
en convenir-lo els elements espa
~111111111w
vez,
-'43gles.
Davant la discussió de l'Es
tatut de Catalunya
—?Acabada la discussió del Pres
supost, creieu que es discutirá l'Es
tatut de Catalunya?
—Seguroment. I ha d'anar a dis
cussió. Jo vine estudiant el dictamen
de la Comissió d'uns quants dies en
i ho faig atentament. Per mi el
dictamen, tal com ha quedat, sal
vats alguna petits aspectes, és perfee
tament acceptable. Ja que parlo per
ala catalans... La gent em considera
enemie de l'Estatut; i no hi ha tal
MIQUEL MAIIRA
nyols van reconéixer la representa
ció i, per tant, la personalitat cata
lana, áls catalana que el convin
gueren. Peró no cal oblidar que en
el moment del "pacte", ni els uns
ni els altres, no tenien personalitat
oficial ni representaven la sobira
nia dels respectius territoris. Per
aquesta causa la veritable força del
"pacte" comença quan eh tres mi
nistres del Govern de la República
espanyola vénen a Barcelona per tal
de ratificar-lo amb el Govern de
l'Estat catalá i eonvenen amb ell
les bases per a dur-lo a la prác
tica.
—Bé, aixo que m'heu dit es malt
important per a fbear categórica
ment la condició jurídica del pacte
com a fet contractual i reconeixe
ment de personalitat. Pero sembla
suscitar-se algun dub`o quan al de
tall del continaut...
—Quant al contingut — ens con
testa de seguida el senyor Mas
Pons —, sigui el que sigui, ara ja
té una importancia secundaria, per
qué li han tret els decrets coordi
nats entre si del Govern espanyol
i de la Generalitat. Aquests decrets
han fixat la llei de relació entre els
dos poders fina al moment d'éser
aprovat l'Estatut i, per tant, és a
aquesta llei positiva a la que cal
atendre's i no al contingut d'un
pacte que, tot i ésser la seva base,
no aa concretar-lo oficialment.
—Una pregunta que és com un
tret 1 que cerca l'empar d'aquesta
.1111'idiCitat catalana que defensa els
enemic. Sóc tan autonomista o mes
que d'altres. I ho demostraré. En la
discussió de l'Estatut de Catalunya
quedará provat. El que cm sembla
lamentable és que al front de Cata
lunya, en aquests moments, no fi
guri una representado auténtica de
tots els sectors catalana. Ala efectos
de la cordialitat en la diseussió, al
tres homes representarien una com
prensió i un sentit de govern más
acusat que el d'aquests moments.
Alar& PRATS I BERTRAN
Madrid, marg.
Per Doménec de Bellmunt
..~11•=1.
Preu : 15 céntima
(Apunt d'Arteche)
nostres drets: Si les Corta Consti
tuents, malgrat tot, no volguessin
aprovar algun punt essencial de
l'Estatut... ?quina seria la nostra
defensa?
—Les Corta Constituents espanyo
les tenen el dret indiscutible de pro
nunciar-se amb absoluta llibertat
respecte de l'Estatut i d'acceptar-lo
o rebutjar-lo totalment o parcial
ment, sense que els catalana en tin
guem cap per a oposar-nos-hi. Re
cordeu que nosaltres també vam te
nir aquesta llibertat sense limitació
de cap mena, sense cap ingerencia
de l'Estat espanyol i que l'Estatut
diu el que llibérrimament vam vo
ler i vam votar. El mateix dret
la mateixa llibertat estem•obligats a
reconéixer al Parlament espanyol.
Pero... si aquest modifica el seu
text, nosaltres tenim la facultat in
discutible de negar-nos a reconeixer
les modificacions. Es a dir. en ter
mes contractuals, de retirar l'oferta.
I torno a dir. que seria un greuge
imperdonable als poders democra
tics d'Espanya si suposessun que
ells no han estat els primera a re
conéixer-ho. I la raó és que no podem
cause en l'absurd de suposaralos un
tan gran desc,oneixement del dret
públic perque no .sápiguen qué és
i qué representa jurídicament un
plebiscit que ells t,ot Justarnent van
exigir.
S'ha de tenir en compie que, no
és ni el primer ni el segon cas d'a
questa mena que es produeix a Fu..
(Cantinúa a la pág. 2)
1 la rambla
Francesc Maspons Anglasell, ex president de l'Aca
démía de Jurisprudencia, subratlla la personalitat
jurídica de l'Estat Catalá..-A casa nostra també te
nírn jurídícitats-L'Estatut és un fet legal que no po
den negar les Corts Constituents.
(Vé dé la primera página)
ropa. Abd, per exemple, quan es
!negué legalitzar, en obrir-se el segle
dinové, la unió de Suecia 1 Noruega,
se'n va produir un. Quan Lloyd
George, amb la personalitat de "Pri
rner" del Govern anglés, va signar
l'acta de relació de la Gran Bre
tanya amb l'Eatat Lliure d'Irlanda.
se'n va medulir un altre, 1 per cert
qeu aquest va ésser resolt de la ma
nera mestrívola que sap emprar An
glaterra en aquest casos. Davant de
la discrepáncia, Lloyd George va
obtenir autorització deis órgans an
glesos de govern per a solucionar
el cas amistosament 1 aleshores va
dirigir un document aLs represen
tante del Govern irlandés en el qual
reooneirea les facultats que aquest
reclamava 1 que eren causa del
elegí.
El gran avenç que ha fet el dret
públic destines de la guerra té una
de les secas rels mes *artes en ha
ver imposat una serie de fórmulas
de aolució jurídica per a aquestes
discrepluacies. Tot el problema está
en qué l'Estat espanyol as vulgui
sentir una República europea del se
gis XX 1 no un Estat absolutista
del segle XVIII En aquest segon
cas no hi hauria solució: ell té la
força 1 elements sobrats per tal de
repetir la imposició, per la violencia,
de Felip V. Ami a Europa hi ha un
Estat que ha obrat abrí: Iugoslávia.
Valdría, pena la pena que abans
de decidir-es estudies les corlee
qüencies d'aguaita solució en el ter
ritori iugoslau.
com és de catire, rEstat es
panyol se sent incorporat a Europa
als temen moderns, de soluciona
CATALA:
com en el mes d'agost, se't
presenta un imperatiu es
encial:
ESTATUT
ESTATUT
ESTATUT
El aenyor Ventosa t Calvell va
reprendre a Bilbao la tanda de con
ferencies que té anunciadas per a
esbargiment de les clamen conoce
lyadore.s espanyole,s. Per la informa
ció que niaa donat rórgan regiona
lista, cal convenir que el detraer mi
nitre de Finances de la Monarquía
ha usat un vocabularl menees asiere
'per bé que a través de la ressenya
'telegráfica no raanquin les ineinua
ecions de mala fe 1 les ressábbes de la
eferotge animositat que sent per al
nou regIna, que, amb certa ironía,
ha volgut presentar-nos com pitlor
que la Dictadura.
Ja sabera que avul és el santbe
Just que pengen els raonárquica a
la República, la (mal al fina avui
en alguna cosa ha pecat és d'un m
ol de toleráncia emane els se= de
tractors eistemátács, 1 que pretenen
fer responsable a la República de
totes aquellas vergonyes que elle van
con,sentir quan no van causar •—
durant la monea-quia.
Si els regionalistes tinguessin el
sentit polític que es creuen tenir,
a'adonarien del mal que es fan ells
raateixos calguent en la vulgar de
raagegia d'un cavernícola qualsevoL
Si aquests pobres d'esperit que ara
els can la baba sentint despotricar
a tort 1 a dret contra la República 1
els sena hornee, s'adonessin del risc
que corren 1 de la responsabilitat
que contrauen en intentar d'afeblir
Lm régim que el més elemental sen
tit come: els recomanaria de recol
zar en evitad() de pitjors mala que,
d'altxa manera, poden venir-los, es
tera segura que no secundarien
aquesta obra de sabotatge, en la
qual ara tant s'envalentonen.
El senyor Ventosa i Calvell en
aquestes conferencies se sent pro
fundameert antirepublice„ 1 s'expres
sa sanee una espuma de catalania
me. Fa trasteas, que un home com
el!, que abans de sentir les grana
preocupacions fittancieres i en els
'primera moments de la seva gran
actuació política, va figurar en el
nacionalismo republide avul, Pelefue
te ene atlante ?rellene, es mogui no-más
pel liante que 11 produeixen
'ames hipotetiques transformacions
"mecíais. Si aquest és resperit de la
yeliga Regionalista, com tot rambla
confirmar-ho d'encá de caiguda la
Dictadura, poden crema que esta
ten llesta perqué si eh problemas
materialistas han de predominar so
bre els ideals en els partas política,
crelem que aquests puguin
aguantar-se. Es cert que ele hornee
de la Lliga han demostrat prou ve
gades com viuen fora de la realitat
en persistir amb *crucetas campa
nyes de furiosa demamógia conser
vadora.
L'ex-ministre de PrOVelMentS, en
temps de la Gran Guerra, amb el
pretext d el problema ferroviari
(problema que fa vint anys que s'as
rossega acuse solució, perb que la
República tenia el delire de liqui
dar ipso facto!) va poder estendre's
en consideracions per a demostrar
ele grane catacILsmes que ens han
portat ele hornea de la República.
Tan fácil com 11 batiría estat a En
Ventosa, tractant d'a,quest problema
ferroviari, posar de relleu de com
actuaven els hornee de la Monar
quia. Pelee naturalment, aleó no
entre en el pla de descrédit al re
gira, 1 no batiría fet gens de grácia
ala clemente ala quals adreçava la
paratilea
no en mancaran. Anglaterra aguaste
dies n'acaba de donar una mostra
a la lila de Malta. Promogut un
conflicto entre la protestat britá
nica de la lila 1 el Parlament maltés,
el Govem angles, estudiada la qües
tió, ha reconegut que la rae esteva
de part de les Corta de Malta 1 s'ha
desautoritzat ell Inateix. Lituánia
n'acaba de donar un altre: per tal
d'acabar la qüesti6 promoguda per
les reclamacions dels ciutadans del
territor1 de Memel, les ha sotmés a
l'arbítratge d'un tel escandinau 1
l'ha acceptat per endavant. El més
corrent és sotmetre aquestes discre
páncies al Tribunal de La Hala. Una
associacI6 particular de Sllésia es va
veure perjudicada per la manera
corn Polbnia, entente el Reglament
de matrícula deis note a Aleraanya
a les escoles primárles 1 malgrat
tractar-se d'una Associació privada
l'hl va sotmetre. En resum. La so
lució més lógica de resoldre la dife
rencia, si es produís, 1 més encal
xada amb la manera de produir-se
en aquesta qiiestló la República es
panyola seria sotmetre-la a un non
plebiscit catalá que falles en defi
nitiva. Aixl s'ha de resoldre la qües
tió de la canea del Sarre 1 la de
l'Alta Silesla. Peró com que del que
es tracta és de racceptació de les
esmenes que hagin fet les Cortes es
panyoles per Catalunya, a fi d'evi
tar les complicacions d'un nou ple
bLscit es podría igualment sotmetre
la qüesti6 a les Corta catalanes, car
queda ben entes que Catalunya po
día convocar-les en virtut de la san
ció espanyobe fent, pena la reser
va que en posar en práctica une ar
teclea de l'Estatut modificat no entén
acceptar-lo arnb les modificacions
sofartes.
Perb com que som dos territoris
que e= necesitem mútuament, que
ele dos poders voten vlure a reuro
pea 1 que a tetes duce parte hi ha
una decidida voluntat de no susci
tar cap c,onflicte, és indiscutible que
l'acord es produiria aviat...
—Perdoneu que us moleste tanta
(letona, per?, vull fer-vos una darrera,
pregunta: ?Com quedará un cop
aprovat rEetatut (hern d'ésser op
També el aenyor Vidal 1 Guardio
la, prou conegut, per desgrácia, deis
contribuents barcelonins; molt po
pialar per les grane empreses en les
quals ha pres part activa amb ca
rácter de super-eminencia, técnico
financiera; persona de la qual si
voleu referencies sobre la uva
"Imraensa" cape.citat nornes heu de
conversar una estona amb la gent
de la banca 1 de barsa (esmento l'e
lement més grat al conferenciant),
ha volgut portar el seu cop de des
tral contra la República, prosseguint
l'obra que arnb tant de zel s'han
Despees de la darrera eassió mural
cene la mersi oberta pele regidora de
la majoria de l'Esquerra Republica
na de Catalunya segueix sense so
lucionar. En realitat no ha quedat
aclarit encara. si prevalen ele pres
supostos presentats pel senyor
noves 1 si la famosa celeati6 de lea
exc,edéncies fOrçO6eS—COUSabásicadel
conflicte—restará ofegada o tirará
endavant. Després d'una setmana
pródiga en reunions politiquee, cel
bales, comentarte apassionata 1 noe
tes oficiosas, sotn a dillims 1 di cita
tadá barceloni es pregunta quina és
la situació exacta del conflicte...
L'alcalde de Barcelonea-climissio
nari? — voldrá aclarir-nos aquests
punta? Ene voldrá dir quina sola
ció preven al litigi 1 sera tan ama
ble dendicar-nos si creu que la cebe
pot durar encara alguna dies?
Val a dir que nosaltres no ene hern
deixat impressionar gaire per aquese
ta cris' municipal L'hem considera.,
da una mica de per riure 1 ni per un
moment ens ha fet estar amb Fal
al con Pene tanmatelx, tot 1 consi
derar que una regidora portats al
Consistori per una mejoría solape
redora de vota no poden dimitir, el
fet és que els bornes de l'Esquerra
han dit que no volien aasumir per
més temps la responsabIlitat del go
vern.
NO Hl HA CRIS!
El Dr. Aiguader, com jo, no respec
ta el descans dominical. Avui ha
fet acte de presencia al "Colum
bus", ha assistit al vermut • organit
zat per selebrar raniversari de la
Conferencia d'esquerres 1 m'ha cen
ceclit una entrevista d'una hora 1
nütja.
Hem parlat de seguida de ractua
litat municipaL Heus aci com hem
formulat la pregunta:
—Ele presupostos presentats al
Conaistori pel cap de la Comísele) de
Finances han estat o no retirats?
—Després del día 15—ens contesta
l'alcalde de Barcelona—ele pressu
pastos en projecte han quedat vir
tualment retírate, almenys monten
tániament En la situació actuaL ele
preasupostos han de prorrogar-se
forçosament, car han de votar-se,
segons la llei, quinze diem abans d'a
cabar-se el termini de vigencia deis
que regebren. Cose que només queden
deu dice, ja no hl ha teinps de fe
bo. Pus dir-vos, pecó, que ripsaltres
tee
•¦••
•
ee
••¦•
411'
e
Dues conferéncies
541'
nekeee'
eereeleeereeeeree
1,411
e:ea
a a,
Maspons i Anglasell
e'
dmistes!) el regim públic de Cata
Itinya, és a dir, quina vigencia tin
dran les lleis espanyoles?
—Per les impressions que vaig re
bent dele que han llegit el dicta
raen, era fa refecte que aquest ex
tren hl ha queelat force clan Un
Estatut és el nexe d'unió entre dues
persorialitats e per tant, esta per
damunt de les actuacions i les de
cido= de cadascuna d'elles. Quan
duce companyies o empreses s'une'.
xen per a un fi coraú, iotas dues
estan obligadea a complir ele ter
mes de la unió, pene mal ele pac
tes socials de l'una anullen eh de
Venus. Regiran a Catalunya aquella
articles de la Constátució espanyola
que concretament 11 ixaposi rE,sta
tut, perb no la Constitució com a
tal Constitució, 1 la resta de Ileis
o disposteions que rapleguen. Si no
fos abrí, l'Estatut no seria de reta
ció. Deixant de banda tot el que
diu el dictamen sobre aquest qües
tió, ben a la vera tenim un exem
ple allinmador: el President de la
República francesa ho és també de
la República d'Andorra 1 mal no
se li ha ocorregut a ningú que aquest
Iet Ungiul per c,onseqüencia la vi
gencia a Andorra de tetes les lleis
franceses. També hi ha una llei de
relació entre França 1 Mónaco i
tampoc les lleis franceses no regeixen
a Mónaco. A Europa hi ha un cas
en el qual la pretensió d'aquesta
vigencia va promoure una guerra:
Noruega, unida a Suecia, 11 volgué
imposar la seva Constitució 1 Sue
cia va acabar lluitant arnb les armes
per tal d'impedir-no 1 ho aconsegui.
Qué voldria dir que Catalunya "pot
lliurement regir la seva vida inte
rior", segons diuen reiteradament
ele decrete de la República espa
nyola, si pel fet que aquesta pro
mulgui urna Constitució o una lidl
aquesta llei hagués de tenir la ma
teixa vigencia a Catalunya que a la
provincia d'Ahora o de Badajoz?
Si abrí s'entengués quedarla auto
máticament anullat l'Estatut 1 la
personalitat catalana, i no ens han
riera adonat que hagués vingut la
República.
DOMENEC DE BELLMUNT
contra la República
empate ele regionalistes per a yergo
nya, seva.
Tenim referencies de la conferen
cia que fou una simple demostració
de monarquisrae vergonyant. No hi
érem, 1 ni tan sois rescoltárem per
rádio (condescendencia exc,essiva
que tenen les autoritats republicanos
envere la destralejadora de se
gona categoria), per?) algú que hl
era ene explicá la trista impressió
del públic .burges que hi assistia, 1
el qual, cada vegada que l'orador,
amb una pobreea d'esperit me.nifes
ta preguntava trónicaraent" ?D'al
La politica de la ciutat
som partidaris de tomar a presen
tar uns preesupostos en principi
Iguale ale que ara presentávem, és
a dir, sempre a base d'una nivella
ció rigorosa, seuse inflacló d'ingres
SOL
—Partí mantindreu la qüestió de
les excedéncies?—preguntem.
—Evidentment que si. Seguirem
mantenint el mateix criteri. Si no
adoptem la fórmula de les exceden
cies n'adoptaren una altra que vin
gui a representar una reducció con
siderable de personaL Continuara
creient que cal anar a la reducció
de despeses atemperant el pressu
post ala ingresos reals i efectius de
l'Ajuntament. Ara bé: si amb la re
ducció d'aquestes despeses s'ha d'im
posar un sacrifici als ciutadans, és
molt lógic 1 molt just que ele fun
cionarle s'avinguin al petit sacrifici
que se'ls irnposa per la ciutat
—No creieu—objectem—que el ere
tete d'amortitzacions sastingut per
alguna elements de les minarles i
ádhuc pele funcionarle seria prou
eficaç per aconseguir aquesta re
ducció?
—Hi ha qui s'entesta a creure que
nosaltres som enemics de l'amortit
zació, i aixb és un error. Tot el con
trad.. També tenim el- mateix ente
r1Wamortitzacions, pere prganitrant
xb també en té la culpa la Manar
quia?", reia 1 aplaadia amb tot l'as
pecte de la imbecilitat satisfeta.
Triste mentalitat la d'apeste bur
gesos que varen aplaudir molt quan
Vidal 1 Guardiola treia en cara a
la República l'augment en les con
signacions per pollcia, 1, en canvi,
corren com una esperitats al Go
vern Civil quan creuen en perfil
llurs negocia..
Se'ns ha dit que el te del confe
renciant bu d'una peelanteria insu
portable (cosa lógica', en un geni
com es tracia) 1 áobretot d'una
L'alcalde de Barcelona diu que ja
no hi ha crisi consistorial
les d'una manera més rápida, mes
eficaç 1, per tant, més económica
per al pressupost Segons el nostre
pea d'excedéncies—i alzó ho die per
esvair posaibles objeclons mal inten
cionades—, cal tenir en compte que
les vacante que es produeixin en ele
serveis, segarle la nostra fórmula, no
podran ésser coberts per personal
nou, escollit per un partit, sinó que
esteran a disposictó d'aquella exce
dente ale quals pertoqui per rigorós
torre I encara cal tenir en compte
que aquests excedente durant l'exce
dencia ni perden l'antigu1tat ni per
den els drets passius que puguin te
nir ni deixen de percebre les dues
terceres parte del sou.
—Hom diu que per a dtmecres vi
nent s'haurá concibe un acord amb
ele radícale..
—No us en puc dir res—ene con
testa el Dr. Aiguader amb un aire
ebsent—perque no he canviat ira
pressions amb ninget.
__Be. En definitiva, senyor alcal
de, hl ha m'id o no hi ha crisi?...
—Home, no hi ha erial. Com que
les ditnisions presentades per nos
altres no ene han eatat admeses,ni
a nosaltres ni ala alises cárrecs de
les minories, la llei ene obliga a se
guir en ele mateixos loca. La erial,
per tant, ha acabat. Es a dir, ha aca
bat fine 1 tant no se'ns toral a plan
tejar en el moment de presentar
altra vegada ele pressupostos o quan
les minories coaligades reclamin el
poder, que nosaltres ele hem ofert
i que encara seguim oferint-los.
—Aixi tot plegat ha estat un ni
vol... Qué creieu que passará en la
sessió de dimecres vinent?
—Cree que s'haurá d'adoptar un
acord relatiu a la prórroga del pres
supost per a una durada mínima.
Abre) és tan urgent que no cree que
doni lloc a gaire discussió.
—No creieu que el manifest del
President de la Generalitat facilita
rá la concórdia per al cal que se sus
cites novament un debat?...
—En electa Les paratlles de Don
Francesc proposant l'entera deis
sect,ors republicana de Catalunya han
estat un mot d'ordre de concilia
ció que ajudará a la solució harmte
nica per a la qual l'Eseuerra Repu
blicana aempre ha estat a punt.
JOANY3APACt_1711/1
agreasivitat aneemesta, contra el rte
gim. Prescindimene 1 limiteinenos
la informació que ene doná "La Veu
de Gatelunya" l'endemá, per a for
mar judiei de la seva conferencia
sobre el primer preesupost de la
República, 1 que nosaltres resumim
sial:
Manca ele eánceritat. Falsetat en
l'expoeició de Iota 1 embones que fa
fort.
Aquests han estat ele recursos de
Vidal 1 Guardiola per a poder di!'
quatre fástics de la, República. No
mes en 1180 que "l'ideal de l'ani
velació purament ZISCsI1, costi el que
costi, 1 sanee considerar les reper
cusslons dele procediments per a as
solir-la tal com ene la presenta el
smenyor1 fCinieernt1ertoept outnecpsdeerivllle"nier— parau
les textuals — demostra fine a quin
punt arriba el grau de descocota
ment d'aquests personatges conser
vadora en llur febre de combatre el
regim amb tots ele recursos a mans.
No cal que insistim en ele punta
de vista exposats sobre la qüestió en
anteriors treballs i que coincideixen
amb tetes les persones que fina dis
crepant en ideari pollita no ele es
capa la realitat deis fets. A la cons
ciencia de tota — ádhuc dele regio
nalLstes — esta la situació económi
ca que la República heretá de la
Monas-quia, encara que aixb sigui el
"ritornella" de sempre, i la necessi
tat que, després de nou anys d'es
tar el pele sense pressupost, es plan
tes cara a les necessitate immedia
te. Primer s'atece. a Cerner supo
santel velleitats comunitzants o so
cialitzants; quien es troben que
aquest borne davant les >cifres, que
eón la suprema realitat del moment,
envesteix el problema amb tota lle
ialtat i segons ele cánons més ni
gotosos de les doctrines económi
ques conservadores, ara resulta que
no cap el que es pesca, 1 el seu pro
grama eadevé un perfil per a la vida
del país.
!Quina diferencia entre ele con
servadors espanyols 1 resperit de sa
crifici que han fet prova ele d'An
glaterree
* * *
Pnaturalqueriohthares tan
fácil oom atezar el que posa irapos
tos. Potser per aquesta canea el se
nyor Vidal 1 Guardiola va ésser tan
cordialraent odlat per tots ele bar
celonins a cada non sistema de tri
butació que va inventar-se en el
seu llarg regnat a l'Ajuntament bar
celoni, tot 1 que el déficit no va de
turarese 1 que ele ser-veis ciutadans
no estaven paz ateces en la mesu
ra dele sacrifici que semeosava ale
contribuents.
El conferencla.nt va anude; se
gens referéncies, ele articles puble
cata a LA RALA dient que, no
sabent oom defensas- En Carnet, ha
viem ataoat En Gambó en el seu pee
psi ministeri de Finances. Aleó en
angles 1 en estala, copiant les pa
raules del conferenciant, se'n diu
"mentir descaradamenta car l'arta
cuneta en aquest ces concret no féu
méa que posar de renca alguna dele
recursos ala quela he.gué de recórrer
En Camba per a plantar caen a
la s1ttiaci6 de les finances espanyo
les.
El senyor Vidal 1 Guardiola, que
té oficines a les seves ordres, no ha
de len ande que orear les eolleo
plena de,ls diarls d'aquella epoca„
Ele nostres asiles
navilers ( llegeixi's
redactors de -"La
Nau") s'han tornat
tots esperantistes.
Ho diem perqué a
"La Nau" de dissab
te, - per cert molt
primaveral, sortia un
entrefilet repetit en quatre o cinc
pagines dient:
"Calatans
Llegui LA NIIA"
Entesos!
Ele caixistes de "La
Publi" ens volen fer
creure que el presi
dent de les Corts
Constituents enraona
papissot. Almenys al
xí ho dóna a enten
dre una informació
de Madrid en la qual
en contestar el senyor Besteiro una
pregunta deis periodistas, diu:
—"Cembla que el"—
A Sevilla... a Giro
na... a., no surten les
processons de Set
mana Santa, perque
a les Confraries no
els dona la gana.
El permís de les au
toritats republicanes,
ja el tenen; peró no
velen sortir. - Els cavenaícoles, d'al
xb, en diuen persecució religiosa.
Els fills de Primo de
Rivera han compare-gut
davant d'un Con-sell
de Guerra, per
haver insultat un su
perior.
Si el seu pare treta
un ull!
?No deis eh sem
pre que calla respectar Padre 1 les
jerarquies?
Primo de Rivera quan era dicta
dor, només insultava ele qui ell creía
inferiors 1 després d'assegurar-se que
els tenia ben amarrats.
Comptat 1 debatut,
fet,s els esbrinaments
necessaris , resulta
que en el míting
reaccionani de l'al
tre diumenge no es
va cridar ben lié
•
"Mori la República".
Només alguns van
donar monis — en castellá — a "la
nina".
Els cavernícolas alleguen ara que
particularraent ele de Bilbao, 1 pote
sar se 11 refrescará rima mica la me
mória, ara tan enterbolida, i veu
rá com no tertim per qué rectificar
rafirmació que el "senyor Gambó
no va pas descobrir la pólvora per
a Taracear el déficit amb qué es va
trobar".
Sorprén que tota aquesta gent que
ha menat durant tanta suya, 1 que
han Ungen a bastament °careó de
posar en práctica tobas lhus cures
mágiques per a rematar ele miles del
País, resulta que fine ara no s'han
adonat de la presea que tot a.lxb
coraje.
Aquest nigromentic de les finan
ces porta al recó de la butxaca la
panacea de tots ele mala de l'eco
nomia espanyola. Només cal eridar
lo a eh pergme tot s'encarrili i vagi
a la perfecció, i qui sap si aconse
guiria treure'ns molts deis arbitris
que en l'época feien udolar ele que
dilluns se rescoltaven tan feliment
a la Sala Mozart. Peri sembla que,
fet 1 fet, amb En Vidal tornarien a
percha (martes, sobretot després de
Ilegida la seva exposició de "com
havien d'ésser els primers pressu
postos de la República si ele gover
nants haguessin complert llurs pro
metences...
* * *
A En Vidal 1 Guardiola, arna.nt,
segons sembla, d'intercalar anécdo
tas en les seves dissertacions, és
possible que li pasees com a aquell
amic seu i collega en negocie d'al
ta finança: Que allá l'any 1930, ocu
pant un alt cárrec en el Consell d'u
na de les més fortes empreses clec,
triques mundials, va creure que era
arribada l'hora d'una forta alça
d'accione per ter-hl una brillant es
peculac.16. L'home he tenia tot pre
vist 1 comptat. Esteva en el secret
de l'augment de kilowats de força 1
raugment en les recaptacions. Sa
bia les posicions a Berlín, a Brussel
les, a Zuric...
Començá a adquirir accione reco
manant a tots ele =tics 1 fa,miliars
que en compressin. En efecte les
accione començaren a baixar. Prou
sortien articles en el "Rimel" mos
trant la perfecta marea de rentitat
21 març de 1932
aquesta "nina" no era la República.
I tenen més rae que no pausen. Efee
tivament la República ja és majen
d'edat.
Al Sr. Vida,' 1 Guar
diola, d'enel que del
xá d'ésser funcional
municipal li van en
trar unes ganes for
midables que tothom
parles d'ell.
Ara, aquests dios,
está d'un humor de
diable. Després de la seva conferen
cia radiada 1 anunciada a gran tren,
no ha merescut que el ministre de
Finances Li dediques ni un mot.
Altrament tingué la desgracia que
la seva conferencia coincidís amb la
erial municipal 1, naturalment, l'aten
ció clutadana no s'havia d'entretenir,
havent-hi un plat fort, amb la con
ferencieta de la Sala Mozart.
Si almenys hagués seguit essent
funcional municipal, koala pogut
ter de líder dele protestataris!
Una important per
sonalitat monárquica
ha declarat fa poes
(líes que el senyor
Mafia, ultra ésser
antipatic per les se
ves idees, personal
ment és lleig i poe
simpatic.
Aquests cavernícoles se les pausen
tetes. Ara en vistes a les proximes
eleccions i tenint en compte la con
cessió del vot a les dones, es ven que
han acordat emprendre una activa
campanya de desprestigi pels bornes
de la República, partint del seu as
pacte físic. Esperem, dones, per a
d'accí a poc temps, la publicado, a
"El Debate", d'una "galería" de be
liases masculinas monárquiques, as
planta a obtenir una acta de diputat.
Com s'ho farit, per exemple, el se
nyor Beunza, que és tan lleig?
Molts ciutadans van
sentir per radio la
conferencia del se
nlor Vidal i Guar
diola, com havien
sentit, uns dies
abans, la del senyor
Duran i Ventosa.
Deixant de banda
l'aspecte polítie de les esmentades
conferencies, hem de reconeixer que
esseolta.nt-los ningú no diría que
existeixi un gramátic eatalá que es
din Pompen Fabra.
Ara que, afeó si, "ells" sempre tan
eatalanistes.
TOT...
ha de supeditar-u, a Catálnnya, al periodo de discussió
a les Corts de I',
ESTATUT
per?) a les batees de Berlín, Brumal
les, Zuric 1 Barcelona el papar
anula per tete cantone. La caiguda
del valor posa en situació difícil tots
ele qui es deixaren ennuernar per
les assegurances de labrara finan
oler. Un deis sena intime aná a em
prendre'l un din per a lamentar-se
de la situació en qué quedava. I el
"vident", víctima de si mateix, no
tingué Inés que un arronçament
d'espatlles: Home, qui havia de pen
sar-se aquest crack de Nova York!
II conteste. mansament
Brindem al senyor Vidal 1 Guar
diola el record de la historieta del
seu collega porqué molt ene ternera
que tetes les aoves sávies previsions,
tan ben amanides per al públic de
la Sala Mozart, no quedessin de
cop i volta frustradas pel "crack"
que podria venir, í desbarates tots
ele seus cálculs si s'entestava a no
tenia present el valor deis fets; car
el senyor Vidal i Guardiola, que es
creu pertányer a una selecció d'ho
mes de solucione práctiques, viu,
com tots elle, lora de la realitat del
moment.
A tot estirar satisfaran alguna de
les seves patitos rancúnies, perb no
fan cap obra en be del país ni deis
interessos que pretenen defensar.
* * *
Mentre hornee que es diuen cata
lanistes coetinuen llur campanya
de descredit i rebentista, un ultra
home que no ha sentit altra ambició
que la de servir la República, tre
balla abnegadaínent i imposant-se
sacrificis per a la seva consolidació.
La nota facilitada clilluns pel mi
nistre d'Hisenda és, de moment, el
vot de confiança més preuat que
hom podia aspirar en aquestes cir
ctunstáncies: Un grup financier es tranger li ha ofert de prendre en
ferm la totalitat de remissió d'obli
gacions del Tresor que s'anuncia,
garantint el seu oferirnent- arrib un
dipbsit d'or al Banc d'Espanea.
En aquestes condicione Jaime!)
Cerner pot continuar mirant amb
indiferencia com ele fracaasats con
tinuen esbravant llur malhumor
contra ell i contra la República.
WCENTS BERNADES
Aericultors!!
EL NITRAT
DE SOSA
rARCADIAN'
Egsarafni,titezsangtreununlaat grI adnuoadcoontmé ínhiumranitndtes
a1l6zóp, eern 1i0g0uadletatNdITeRpOrGeuEsNésNeITl RmICes; epcoer
florales de tots ele Nitrats de Sosa.
Demeneu preus 1 mostres
COMP. PENINSULAR DE COMEEtCIO S. A.
Coneesionária de AIKMAN -Leudan -Ld.
Alarcón, 12 - Telefon 13884- Madrid
Magatzeras:
BilbaoY,eSlaannctitainvdáelrt,ieetitJuetmh,tlTaalargraaeonee
21 març de 1932 la rambla
Manuel Azana
e..Jo concebo, dones, una Espanya
amb Catalunya governada per les
institucions que vulgui donar-se se
gons la seva própia voluntat lliure
ment manifestada; unió lliure d'i
guals en el mateix rang, per tal de
viure en pau, illustrant el nom his
panic que ens és comú i que no és
menyspreable.
I he de dir-vos també que si la
voluntat dominant a Catalunya fos
algun dia una altra i resoltament
volgués remar sola en el seu vaixell,
seria just de permetre-li-ho 1 el nos
tre deure seria deixar-vos en pau,
amb el menor perjudici per a uns i
altres 1 desitjar-vos bona sort, fins
que cicatritzada la ferida poguéssim
establir almenys relacions de bons
veins.
No es dirá que no sóc liberal. Peró
s aixó ocorregués i quan fos que es
presentés, el problema seria un al
tre. No seria d'alliberament cornil,
sinó de separació. No és el mateix
viure independent d'un altre que
viure lliure. El nostre país espanyol
és una prova del que dic.
Posades les coses en aqueas ter
mes de convivoncia í d'igualtat, cas
tellans i catalans tenim una obra
comuna a, realitzar que eiís inte
ressa a tots per igual. Hem de res
tablir l'ordre a la Península. ?Quin
ordre? El de la justicia i el del dret,
violats no solament per la dicta
dura, sinó per l'Estat espanyol mo
dem quan més normalment cons
tituit semblava. Tenim, dones, al
nostre davant un problema polític
en el qual es reuneixen tots els al
tres. Hem parlat molt de la cultura,
peró la llibertat és abans que la
cultura. Almenys per a mí. L'ele
vació cultural és una elevació del
mateix home. I cal comenéar per
ésser home. Hem de crear un Es
tat nou dintre del qual puguem viu
re tots. D'aixo, líricament, se'n diu
revolució. Hem de fer saltar la clau
de l'are on es xifren tot sels estig
mes de la sífilis histórica que l'es
tructura oficial espanyola pateix.
L'Estat ha de sortir de la voluntat
popular i ha d'ésser la garantia de
la llibertat. D'aixó se'n diu Repú
blica. I si hem de viure junts ca
talans i castellans, respectant-nos
mútuament, ha d'ésser en virtut de
la fededració i no en virtut del cor
romput prestigi d'institucions depau
perades. Aquesta revolució que pro
pugnem no es dirigeix contra un Es
tat fictici, sinó contra un Estat real.
Vosaltres, catalans, maleiu molt jus
tament de l'Estat espanyol; nosal
tres també. Peró la frontera que di
videix els amics i els enemics de
l'Estat espanyol no és geográfica com
la de la frontera lingüística, sino so
AZANA
cial. Si l'Estat espanyol té acérrims
enemics a Castella, també l'Estat es
panyol ha tingut — espero que no
eh tindrá — amics i valedors a Ca
talunya, és a dir, gent que han
avantposat al seu catalanisme alli
Imminent la discussió de
l'Estatut de Catalunya a les
Corts, ens sembla oportuna la
reproducció de fragments d'al
guns deis discursos pronunciats
pels intellectuals de Castella en
el seu viatge a Barcelona, l'en
dema de caure la dictadura de
Primo de Rivera.
A l'hora de la discussió, Ca
talunya voldria sentir de llavis
d'aquests homes — molts d'ells
en els llocs d'alta responsabi
litat de la República—l'eco de
les seres paraules d'ahir...
berador la preocupció fanática de
classe i s'han aliat monstruosament
amb aquest mateix Estat que hau
rien considerat llur enemic natural
si haguessin escoltat llur conscien
cia de catalans.
En resum: volem la llibertat ca
talana i espanyola. El mitjá éš la re
volució. El terme, la República, i la
táctica, oposar una barrera incom
movible al confusionisme i a la bas
tardia...
Gregorio Maranón
...Peró és aquesta la diferencia ra
dical entre gairebé tots eh que hi ha
dvant de nosaltres en la vida i nos
altres i els qui ens segueixen. Nos
altres sí, ja ho sabem, comprenem i
sentim sense raonar-lo, per simple
reacció de la nostra sensibilitat, el
problema de Catalunya que és també.
MARANON
arç
de retop, el problema de nosaltres
mateixos i que, per tant, ni per a
nosaltres ni per a vosaltres no és, en
realitat, un problema.
Cal comprendre-ho així per a es
borrar alló que la incomprensió ha
creat i per aixó hem sentit damunt
la nostra vergonya els greuges que
us han inferit uns homes, la senten
cia política deis quals ens la donará
l'esdevenidor, peró que des d'ara po
dem afirmar que eren essencial
ment ineptes o mancats de sentit
historie que els feia creure que po
dien suprimir-se com a coses acces
sóries, els mateixos nervis de la vos
tra personalitat i de la vostra gran
desa.
Heu-vos ací per qué hem sentit
aquest matí 1.després en escoltar el
vostre Orfeó, i ara mateix en aques
ta hora de fraternitat, una emoció
plena de transcendencia i de respon
sabilitats incalculables. Vosaltres, els
qui heu estat acusats de moure-us
per impulsos limitats i restrictius,
heu demostrat — no a nosaltres que
ja ho sabíem, sinó ala qui s'entesta
ven a ignorar-lo — que la vostra ca
talana fervor és plena d'espanyolis
me historie i de patriotisme curull
d'universalitat. I que el vostre idio
ma gloriós no és un instrument re
gional, sinó la medulla insubstitui
ble i indestructible de la vostra unió
amb les altres regions espanyoles
amb el món.
Peró el sentit historie d'aquestes
hores solemnes no es limita a des
truir una llegenda pueril. Catalana 1
castellans ens hem adonat que a ho
res d'ara hi ha en joc el destí d'Es
panya per a molts decennis, qui sap
si per a sempre. I que la responsabi
litat d'aquest moment gravita en
gran part per damunt nostre.
Ha estat dit, i és cert, que aquest
acte no és polític; pero la gran po
lítica en la historia sorgeix preci
sament quan no s'hi pensa. Aquí no
hi ha, ben cert, ni ombra de par
tits polítics ni de cabdillatges. Peró la
política d'aquests moments, la que
ha de refer el país, la que sentim
tots, polítics o no, amb una fervor
religiosa, está precisament per da
munt de tot abió. Ara, al cap d'uns
anys, es tracta de resuscitar-la.
Vulgui's o no, l'esdevenidor d'Es
panya és a les nostres mans. Amb se
rena consciencia del que represen-tem
— la força indestructible del
pensament, la voluntat enérgica de
l'acció — podem dir que nosaltres
donarem a la historia agitada d'a-quests
dies el seu significat i el seu
accent. El temps ho engoleix tot .
Alló que semblava un bloc de gra
nit es consum com una flama — ja
ho heu vist — en unes hores i la
fatalitat esventa les seves cendres.
Tot mor, i resten només, sobrevi
vents en el naufragi del temps, les
valors espirituals, eternes cena la ma
teixa eternitat...
Fernando de los Ríos
Aquesta festa cordial a la qual hem
acudit amb profunda emoció, té una
importancia més especial encara, pel
fet de celebrar-se en el moment que
acaba una etapa política que nos
altres voldríem que constituís la lí
nia divisoria entre la historia del
passat i del futur que li espera.
Aquest acte se celebra en el temps
que hi ha l'apetencia de poblar d'i
deal les consciéncies individuals i de
desvetllar els anhels de consciencia
nacional. Vosaltres representeu una
apetencia de l'any 1888 ença i que
cap espanyol no pot tenir en oblit.
En un, començament, foren els poe
tes, pero aviat aconseguiren de cap
tar tot el sentit de Catalunya. A la
segona etapa, que s'iniciá Fany 1907
amb la creació de l'Institut d'Estu
dis Catalans, per Enric Prat de la
Riba, de tal manera es conjuga el pe
litio i el cultural, que pot ben dir-se
que ja no hi ha acto polític sense
finalitat cultural ni acte cultural
sense sentit polític. (Molt bé! Molt
bé!).
D aqul iaç
tingui un sentit polític 1pela notor11
?Quina és la seva dimensió política?
Jo us diré que si hem d'emprendre
junts ,e1 camí que el destí assenyala
per a aquesta desgraciada Esparrya,
haurem d'anar plegats, si bé per a
aquesta obra em sembla equivocat el
camí que ve seguint-se des de cen
túries. Durant segles hem estat sot
mesos al vassallatge de l'homoge
neitat i des de fa segles que l'uni
tarisme que ha dorninat, ha fet d'Es
panyai una nació desvitalitzada com
un ametlló sense Farnetlla. Haviem
de corregir aquest messianisme que
ha imperat i s'ha fet tot al revés.
Cal donar als pobles i als individus
una coneixença deis drets i (leva
res, amb totes les seves conseqüen
eles.
Em perdonareu unes paraules he
terodoxes; pero ja que aquesta festa
és una exaltació a la discrepancia,
us diré que tots aquests problemes
que us causen tant de dolor, dolor
que nosaltres compartim, són fruit
de l'armadura d'un Estat bizantí, que
satisfá Fessencia divina deis homes
que es creuen haver-lo rebut, peró
que no pot satisfer-nos a nosaltres.
Cal que aquell qui vulgui empren
DE LOS RIOS
dre la transformació de 'problema,
emprengui abans la transformacióde
les institucions que el nodreixen.
Die a la joventut que si us acom
panyem de pie en el vostre desig
e 1930...
Azana, De los Ríos, Albornoz, José Ortega Gasset, Maranón
i Menéndez Pida!, davant del problema catalá,
deien dos anys enrera...
de legitimes reivindicacions, també
heu d'acernpanyar-nos en plantejar
se els grans problemes generals Hem
de virar el rumb seguit fins ara.
Tant debo que avivem la consciencia
solidaria de la nostra responsabilitat
separant-nos d'aquelles institucions
de les auals hem de deslligar-nos i
ter possible la creació d'uns valors
pasillos que són el ritme de la vida
individua:.
Que aviat pognem reunir-nos per
celebrar l'Ep.ifania dels nostres drets
civils. Aquest acte ens uneix per la
mutua comprensió i per les esperan
ces que eras a néixer...
José Ortega Gasset
...Cona que els temps són d'urgen
cia, cal que la llibertat deslligui les
llengües per tal que cada home i
cada grup exposi el que vol. Es un
ORTEGA GASSET (don José)
miracle que aquest país subsisteixi
encara, després d'en segle durant el
qual el Poder públic s'ha dedicat a
presidir de realitats profundes. En
aquests darrers cinquanta anys el
Poder públic ha volgut prescindir de
al'impuls catalá i del seu esforç in
telile41.41„ la trabat aquell impuls
naassa .agiire'd ha tamscindit del pro
blema catala. I és ben evident que
les repetides desgracies del país no
són pas imputables als poetes i li
terato.
Dones, bé; en començar aquest
nou període i salvada aquella dis
tancia que separa Catalunya i Cas
tella, signifiquem tots plegats la de
cisió d'aprofitar totes les energies.
L'acte d'avui ens diu que després de
tot, no ha pas estat tan vana l'exis
tencia sobre el planeta de les lle
tres catalanes i de les Iletres caste
llanes!...
Ramón Menéndez Pidal
Assisteixo a aquesta reunió, man
cant al meu cárrec, en un deis actes
Inés agradables i més desitjats per
mi, l'ingrés d'un insigne i venerable
literat, Antoni Rubió i Lluch, a l'A
cademia Espanyola, un amic al qua'
m'uneixen una amistat i una comu
nicado espiritual tan íntinía com an
tiga.
Sóc fora de Madrid quan alli se
celebra una festivitat per a glorificar
el vostre idioma, en la qual
nent catalá es consagra a glorificar
la seva llengua materna amb la cien
cia enriquida en ell per anys i amb
el cálid entusiasme que Fedat no pot
minvar-li. M'he deixat aquest acte,
si no de grat—fins abans d'ahir no
em vaig decidir a deixar-lo—, molt
satisfet i atret imperiosament pel
significat altíssim d'aquesta reunió,
en convencer-me que els setas resul
tats seran magnífics 1 duradors.
Quan els que ens conviden ara en
tre vosaltres fóreu objecte de restric
cions incomprensives, la nostra cons
ciencia va revelar-se. Fou fácil d'u
nir les nostres veus per assegurar
vos la nostra admiració pel vostre es
plendorós idioma i per la vostra co
ratjosa empresa cultural i la nostra
fe en el vostre esdevenidor ben de
finit.
Ara, en aquest dia de commove
dora cordialitat, d'altres millo: que
jo troben les paraules felices. Jo, im
provisat assistent a aquest acte, no
en diré sinó molt poques per a ex
pressar algun propósit jaculateri.
Vosaltres us mostreu gentilment
reconeguts, i nosaltres venim atrets
irresistiblement per la vostra acti
tud, seas dubte perqué no és fre
qüent que els nostres pensaments vi
brin a l'unísson. L'esperit collectiu
ibéric és feblíssim, insuficient per a
regir una acció emú. Pero els que
des d'aquí dirigiu la cultura penin
sular sou els que podeu fer que
aquesta ánima collectiva no sembli
una aparença d'ésser—"vanita che
par persona"—, sinó qye s'agiti efi
cient, fent a tots antes per a les grans
accions. Cenyint-nos ara a alió que
ens ateny, cerquem mitjans per tal
que l'afecte veritablement incblida
ble que ens lligui en aquest mornent
sigui el començamentd'una aerina-nent
cempenetració d'idees. '
Jo, qué m'honoro sentintane, deixe
ble deis: escrits d'un insigne catalá,
Milá. i Fontanals, no puc parlar aquí
sense • posar aquest baró eminent
com a guiatge en tot alló que ens
ofereix de catalá i d'espanyol. L'es
tudi aprofúndit de les esséncies de
la seva terra, tant. en •les manifesta
ciens aristocratiques com en les po
pulars, abrint, horitzons al reinaixent
movinaent catalanista. I Minera es
brinar. arrab esguard amorós la cons
ciencia castellana, revelant les crea
cions més originals, les que mes van
contribuir a formar resperit nado
nal. Lligant aquestes dues tasques,
resulta gran. Posa. 'a tót un interés
europeu, en el qual innová saviament
moltes de les- concepcions románti
ques d'aquell temps.
Tant de bo que, seguint el seu
exemple, elcatalanisme, después d'ha
ver aconseguit amb una coratjosa em
branzida els exits que mereix, ten
deixi a restaurar la nova idea que
l'anirnava en els dies heroics i dau
rats d'aquella . primera edat renal
xent en- qué cada catalanista era un
hispanista alhora. Tant de bo, aixó
és encara més necessari .que él ces
tellanisme s'esforci per estendre la
seva mirada, per vencer tota limita
ció i estudiar amb • un curiós afany
aquest anagnífic fet catalá, per tal
que ja mai més no sigui possible que
l'abnegada comprensió amb la val
Castella: forma l'Espanya moderna,
es marceixi en recels mesquins, 'es
garrii vers la violencia' contra les
manifestacions més sagrades i 'in
coercibles de l'esperit:
Alai el meu phic d'avui ha d'és
ser que resperit de Milá; estigui sem-'
,pre entre nosaltres...
Alvaro de Albornoz
...Parlaré amb franquesa, pruden
cia i sinceritat. Diu com quan du
rant la Dictadura se sofria de l'o
pressió es preguritava qué feia Cata
lunya, • per que no s'aixecava contra.
la tirania. Pero després he vist que
ALBORNOZ
Catalunya es lliurava • a un examen
de consciencia. Era un error aullar
el problema de Catalunya de la res
ta d'Espanya. Sobre Catalunya s'hi
esbravava la tiranía, pero aquesta ti
ranía ha pesat també sobre Castella,
perqué de molt de temps l'Estat es
panyol ha pesat damunt deis homes
que vallen. Vosaltres no podieu par
lar e/ vostre idioma i nosaltres tarn
poc el nostre. El poder central es
panyol no és enemic de Catalunya;
és l'enemic d'Espanya. Per aiiió cal
CIUTADANIA
un Estat que destrueixi l'obra de Fe
lip II i la de Felip V, no un Estat ba
sat sobre províncies, sino sobre re
gions. Són molts espanyols els que
creuen que la unitat és estéril i que
cal substituir-la per la varietat fe
cunda.
Pero no basta un E,stat federal;
EL CURS DE L'ESTATUT
La gran campanya
Una gran campanya civil s'imposa, com a impe
ratiu ineludible, a tots els sectors socials de Catalu
nya : la de l'Estatut.
Novament, la campanya de l'Estatut. D'ací a pocs
dies entrará a les Corts Constituents per a la seva
discussió. Els diputats catalans que han de defensar-lo
—que són tots els diputats de Catalunya—estan a punt.
Ells sabran respondre, en l'hora solemne, als sufragas
que els ciutadans els van atorgar en unes eleccions me
morables.
La força deis nostres parlamentaris será doble si,
com en aquella hora del mes de juny, troben ara al seu
darrera tot el nostre poble. L'eficácia de la seva gestió
será més eficaç, els seus discursos més convincents, la
seva passió catalana més viva, la seva fe més alta, si
senten, prop seu, com un gran álit que els vingui de
Catalunya, la fe, la passió i l'encoratjament de tots
nosaltres.
Aquest ha d'ésser el sentit de la gran campanya
d'aquestes Ji-ores. Catalunya, com ahir, ha de posar-se
en peu, al darrera deis seus diputats. I Catalunya és la
Premsa, són els Partits polítics, és l'opinió pública.
No l'esquerra ni la dreta, no els católics o els laicistes,
710 El Matf o La Humanitat, no els uns o els altres,
sino tots. Tots. Els uns i els altres, que seran tots els
homes de voluntat i d'emoció que sentin—com se sent
a 'les yenes la sang maternal—la voluntat i l'emoció
d'una patria.
La gran campanya. Catalunya en, peu, per ella.
Nosaltres, que sentim l'emoció de la pbtria, recordem
a tothom el sea deure. Cal que els nostres diputats, en,
donar la batalla parlamentaria a les Corts, per l'Estatut
essencial, sentin prop d'ells l'ale fraternal de Cata
lunya.
A la Premsa, als Partits, a l'opinió pública. Que
ells oblidin, per unes hores, tota diferencia. I en noni
d'aquesta santa aspiració catalana—superior en emoció
a totes les coses—portin al seu dia, fins als escons del
Parlament de la República, el "Present!" d'un poble
en peu.
ELS DIPUTATS
de Catalunya necessitaran, d'ací a pocs dies, tota la
força moral d'una opinió compacta i viva
Els seus vots seran més decisius, al Parlament, si
Catalunya torna a posar-se n peu per
L'ESTATUT
cal que hi hagi respecte per la lli
bertat, per la justicia, pels drets in
dividuals.
Si Catalunya está disposada a
ha d'estar disposada a posar-se
en peu, no precisament per marxar
damunt Madrid; cal que es decidea
xi a ésser el Pimont d'Espanya...
LLIURAMENT DE 'L'ESTATUT A MADRID PEL PRESIDENT DE CATALUNYA A DON NICETO
ALCALA ZAMORA
Catalá: a primers d'abril l'Estatut de la nostra autonomía será
discutit a les Corts Constituents.
Aixó comporia per tú un deure d'atenció 1 de control
4
Nosaltres diem...
tclfeeralnia de' Mallor
ca haMk,d-›aaaa al ministreI (1/0-
ares paytiqtyrun telegrama que
din aixte"al•
"El aAyinikamiento de Palma,
en ia. laltreia „sesión celebrada,
acordó amprigloke a V. E. expre-sándole
da-disgaisto de Mallorca
dorquedaap'teja< visita del Presi
dente de la República, se proce
de a unagraegl,aadieticio de carre
teras, para que el Presidente de
la República.a ',su comitiva no
vean el laza:entable estado en
que se.. hallan, procedimiento
que se emdlella en tiempos de
la Illorigaquiaa Le saluda afec
tuosamente. S. Villalonga, alcal
de de Palma.'
Estera •d'acord. amb l'Ajunta
ment de Mallorca. Donada la
importancia turística de les illes
auldria _la pena' aladobar les car
retares seriosaanent i... per sem
pre. Ella hi guanyarien 1 don
Níceto estada mes content.
Ens assegurére: que un Centre
recentment inataalat al Passeig
de Gracia i que_ no és la Lliga
recollit nova
ment alguns él'aMents sospito
SOS del Sindicat Lliure...
De més a més, també se'ns as
segura que el Siddieat Lliure ac
tua i qtae tramet "notes prega
des" als (abrís com si res no ha
gués passat.
Avis a les autoritats.
Sota el títol "Respeto a la tra
alón", a "La Vanguardia" d'a
diumenge, Ilegiem el se
güent solt: •
"A pesar de quel dia de ayer
había sido considerado hábil pa
ra las 'oficinas,Meluicipales, el
número de empacados que acu
dieron a ocupar sus puestos fué
muy escaso. :
En cuanto al aiallblico, puede
decirse -que frierdliacontadisimas
las personas que se acercaron al
Ayuntamiento liara despachar
algún asunto urgente.
A las doce, en viga del poco
rnavirniento .que se :observaba en
el edificio de- las <lasas Consis
tcriales, el alcalde, agüe perma
neció buen rato en su despacho,
dió orden dé que podía retirarse
*todo el personal.
, Se mantuvo pues la tradición,
guardándose, casi como de cos
tumbre, la festividad de San
José.
Por dicha causa, holgaron tam
bién los habituales comentado
res, abriéndose un corto parén
tesis enala solución de la crisis
consistykayad_l
Trobern -que 'eas funcionaris
imunicipals han, eaeellia un 1310-
ritent poc oportil per anar con
tra el laicisme de la Constitu
Davant la discussió
de l'Estatut, cal
que liegéixis
:«Amb els bragos` oberts ..»
Opi•ni•ons
aan anide sabré eactua,ció de Jau
.
fue Carnee al inrnistart ddlasenda.
"La Voza de Madrad, publicava en
1 seu número-del diaal.5 del corrent
_ -.es, el següent artiolticaobre ractua
:6 del nostre arnic•Don -Jaume Caz
..er al ministert ~senda.
L'anide 'esta- tlal--Cortés, con
( :so, caballeroso': lada« el següent:
"Ia respuesta, gkkninistro de Ha
rienda al grupa' haaaano extranje-a
aro que ofreció absakaer. (,es la pala
',Jira técnica PrecisVa_totalidad de
la emisiare de Qb iones del Te
soro. garadtizande a'a.,oferta con un
depósito .en 'oto cotia4nte y sonante
en las calas dérilailco de Espana,
ha sido 'cortés, cariciaa y caballeres
ca. digna.. de un lerdear espanol del
..7.10 XV. o de .un hidalgo castellano.
—Le República espanola—vino a
,.ecir—osageadece,easesto; pero, sin
1 más fiviano atiabo.-de desdén, no
acepts.a.Esta »vea República de
-a.bajaderes tiene: un- patrimonio es
, Iendidceen su suelo, que se le ofrece
propicio para su -redención económi
ca. y enael alma de3la raza, acora
zada a prueba deadyersidades y aun
de bienandanzas; que no está bien
determinado todavía-si enerva más
la clesgraeia o. la fortuna.
El geneaáso grupo-bferente oyó las
palabras del ministro espanol con
asernbroa -.•a•7
trabajadores!—había di
-. Paro 'entonces, ?qué significa
esa proaía aaolumnaria" de los dia
rios, en la que se exhibe el dantes
co desfile cte. pata:lea por centenares
milesd.daSeiastiaare
DealaabeaSe tradecido en palabras
el pensaintanece 'babría podido ser re
plicado: -
' <-
—Todd ead lid 'pasa de ser un es
pejismo aéllgafiadafa En efecto, hay
miles de hombres en paro forzoso;
pero ellqaa obraatte los plutócratas,
que con pn ególama suicida abrieron
Una ofeaaivá cornea _el régimen que
ponía ea aiesgo aapacible disfrute
del 'aloe% ter naérale" al amparo de:
anos prlaileglioa Medievales. Pero el
período agudo pasó. Las aguas van
Volviendo a su niel. La austeridad
de los edbernaated y del ,Parlamen
to no l- semilla tirada en la
roca vaaa;'slho 'en, tierra fértil, y a
estas latas; aviando está plasmán
dose la Eidáilánuava. la riqueza más
eficaz, masalnda y más duraderaes
la del ~lo. .E1 -dieero tiene una
importauda. Oí, 'pero relativa. nada
Y esta ..-República de trabajadores
parados esta .más lejos de la trage,
dia suicida eue esos multimillonarios
aueces y' norteamericanos que ocu
pan también lugar preferente en las
columnas de la Paanse 'diaria de to
da el mundo alternando con las no
dala de ales - YV.11;Os forzozos de Es
agaría, corlecclonísta d'estre
tes de fila
"A la politica catalanista li ha faltat el seu
ria convingut, per gentilesa, que
es notas el menys possible, mi
nen' gens. I les regions espanyo
les, dava.nt de Catalunya, sem
pre han tingut una mica aques
ta sensació de tracte de superior
a inferior, 1 alguna vegada s'han
sentit vexades...
—Es — ha continuat — una
simple qüestló de procediment.
Calia substituir Paltivesa per l'a
costament cordial, de tu a tu.
No hl ha altre cerní per crear
aquesta cosa fraternal 1 com
prensiva que ha d'ésser — ho he
pensat sempre alxi — el factor
essencial de la solucló... Després.
a certes hores, Catalunya ha vis
cut massa allunyada de tot, com
si no s'interessés per res més que
per la própia vida. I aleó, amic
meu, no és possible. No podem
viure per nosaltres sois, com no
hi poden viure els homes en la
seva vida particular. Hem de
pensar en els altres, en els que
viuen a la nostra ciutat, en els
que transiten pel nostre carrer,
en els que van i que vénen: en
ela que. com nosaltres, han de
treballar 1 han de liudara. Jo us
he de confessar que des d'aquest'
Medrad on vise, on he trobat
sempre coral.% hospitalltats
afectuosos- encoratjaMents. • h e
sentit algunaavatada que Catalu
naa era malt Iluny *de mi, cam si
jo no hagués nascnt a Barcelo
na, com si no portes arrapat al
coi- el record d'aquell barrí de la
joventut, amb el seu arbre, amb
els seus portals, amb el seu test
flors a la finestra, amb la se
va mitja llum deis cap-al-tard
d'estlu, tan suaus, tan suatia que
em farien plorar...
* * *
Sobtadament, als pa,ssadissos
han sonat els timbres d'una vo
tació nominal. Pressupostos.
Al bar hi ha hagut un gran
soroll de cadires. Els diputats
s'han aixecat per anar a l'hemí
cicle. "A votar, a votar!"...
Bagarla — que en el fons és
un enorme sentimental — ha tor-,
nat a la realitat. Jo m'haurla
guardat prou d'interrompre'l en
el seu cerní de recórds. 'Ell s'hi
complau. Tot d'una, quan s'ado
na que l'evocació comença a en
ternir-lo, frena 1s data un,
,
acudit entre cap I col
Ara han estat els timbres —
anunci del suprem realisme d'una
votació.
L'F,statut de Cataiunya — que
es resolia en una evoca-ció de
passat — ha tornat sobre el mar
bre de la taula del bar; amb ima
peratiu de present:
—L'Estatut és un fet. A despit
de tot, aquesta• és la meya con
fiança — m'ha die Que ara s'es
catimi alguna cosa — grácia,s per
mi, a l'actitud poc gentil que us
dele abans no vol dir essen
cialment res. Catalunya donará
un pas decísiu en el seu avenir
1 en la seva aspiració d'autono
mia. La República — que és de
mocracia auténtica 1 serena com
prensió deis problemes vitals de
la nació — fará el que ha fer
per Catalunya, encara que de
moment pugui semblar sacrifíci.
Els seus homes van adonant
se — 1 les generacions noves
n'estaran convençudes — que la
gran política d'Espanya ha d'es
ser l'autonomía progressiva de
les regions prou vives per servir
se'n amb eficacia 1 amb justicia.
Tct el que sigui estimul i enalti
ment de la regló será la gran
política futura, plena de noble
ambició de superació 1 de sentit
europeu...
—Perqué — assenyala Baga
ria — fixeu-vos que Espanya és
com una paleta de pintor, amb
els seus colors purs. Ben manipu
lar, d'aquests colors pot sortir
ne una bella obra, una magnífi
ca obra. Ara, si ve un ximple 1
sense més ni més, a cops d'espá
tula, barreja els colors, en sorte
ra una cosa menyspreable, d'as
AMICS... •
—Catalunya ha viscut massa
allunyada d'Espanya: heus ací,
per mi, catalá que porto vint
anys de residencia a Madrid, el
primer factor.
I heus ací el segon: Catalunya
ho hauria aconseguit tot si alai
com hi ha colleccionistes de se-
Brummel diplomátic..."
gells o de bitllets del tramvia, hl
hagués hagut algun polític cata
la que s'hagués dedicat a collec
cionar estretes de iría_
Bagaria s'ha quedat al meu M
inina a l'altra banda de la taula
de marbre, amb els ulls mig en
tornats, somrient, el cap inclinat
a la dreta. Després, al mosso del
bar del Congrés, amb el seu cas
tellá que encara no ha perdut la
humitat de la matinada a les
Rambles:
—Mozo, dos conacs... Ara pago
lo, eh?
Bagaria, amb la seva bohe
mia — cul de café illustre de tots
els cafés de Madrid — i els seus
vínt anys d'estada, coneix a fans
tot aleó. Es amic de tothom 1 té
una ma cordial — que no ha es
tat mal servil — per Lotes les al
tres mans netes.
Accents gallees, zetes andalu
ses, esses nórdiques, vocals ara
goneses, es barregen, per salu
dar-lo, amb els "adéus" catalana.
Tothom és amic d'aquest home
aue a cops de Ilapis va ter a la
soya hora tanta feína o més que
el Comités revolucionaris.
Aquest hornea. Faria riure molt
que el repórter volgués descobrir
ara a Lluís Bagara. Pera no és
Panecdota d'una vida de bohe
mia, ni de viatge, ni l'op1nló d'un
artista sobre l'art del seu tenues,
el que m'interessa ara de Baga
ría. No. He volgut parlar-li, no
més, de l'Estatut de Catalunya.
He volgut servir-me de la seva
nalga experiencia, del record deis
dies de joventut, de les hores de
la vida familiar viscudes en el
pis de la Virreina, de la humida
matinada de noctámbul a les
Ramblel, del sentit cordial 1 hu
me, de alesZi elles d'aquest home
D'aque* heme que al cap de vint
anys encara que no ho sem
bli, aíxó és important — no té
problema de dubtes entre un bon
"cocido" 1 un plat de nomino
amb mongetes, com aquell dia
que, acabat de desembarcar, amb
les maletes que duien enganxat
al cantell uns lletrerets que en
cara &len "Hotel X.-Buenos Al
" reo", aquest home agafava un
taxi al port i es feia conduir a
Badalona per menjar — perqué
a la Barceloneta s'havien aca
bat — un plat de popets amb
ccha...
* * *
—Catalunya ha viscut massa
allunyada d'Espanya, i ara ens ho
trobem. I és una llástima perqué
hauriem aconseguit el que ha
guéssim volgut si alai com hl ha
colleccionistes de segells o de
bitllets de tramvía hl hagués ha
gut a Catalunya un polític que
s'hagués dedicat a colleccionar
estretes de má amb les multituds
peninsulars. A la política catala
nísta 11 ha mancat el seu Brum
mel diplomática
I després d'una pausa:
—Els catalans no ens hem sa
but curar d'un pecat que ha tin
gut molta més importancia del
que la gent es pensa en el pro
blema: la franquesa, aleó que
se'n din franquesa catalana. So
vint ha estat falta de correcció
1, sempre, falta de diplomacia.
Estic segur que atacó ens ha per
judicat molt. Quan el que hauria
convingut era crear-nos un am
bient cordial de simpatía ens hem
11111111111~1111
Continuem dient que la Repú
blica és massa de bona fe. Hau
riem de partir de la base—base
auténtica—que la gent que nos
altres várem treure en encierro
car la monarquia, eren uns poca
vergonyes i uns subjectes al
marge de tota decéncia, i cal
dria que haguéssim fet una en
trarla de cavall siciliá no res
P'ectant ningú deis que no senten
ni sentiran mai, ni tenen perqué
sentir el ideals democrática. Les
coses haurien anat d'una altra
manera, i a tots ens haurien reS
pectat mes. Perqué si una cosa
Depositani de Rellotjes
de les millors marques
la rambla
Amics...
1.4
er62,aft.gc.1.,
c2,
LUIS BAGARIA
(Auto-caricatura)
El ven ramblIsta espera poder tornar a recomenlar els seus
passeigs, amunt 1 avall...
trobat, per falta de diplomacia
en tractar les coses, amb un am
blent d'enuig. Aquell enuig que
inevitablement sentirem envers
la persona que es planta al nos
tre davant 1 ens traeta com a un
inferior. Encara que sigui ved
tat, encara que en el cas nostre
hi hagi inferior 1 superior, hau
pecte molt semblant a... a aque
lla paraula de Cambronne, sa
beu?
* * *
--Sable segur, repeteixo, que
l'Estatut de Catalunya será apro
vat per les Corta. Será discutía
naturalment, 1 em sembla lógic
que aixi passí, peró finalment
quedará aprovat en alló essencial
que ha d'ésser el cami de l'auto
nomía de Catalunya.
—Oposíció?...
—Dintre el Parlament, poca.
L'oposició vincha. Inés aviat del
carrera será una pressió, evident
mena pera) Será superada. El car
rer — per aleó que us dela
abans — no compren encara. Ja
vladra dia en qué el carrer valo
rara exactament la fecunda im
portancia d'una nova estructu
nació estatal, peró de moment les
coses són aixi. Tanmateix, Insis
l'Estatut s'apravara. A l'ho
ra de la veritat somrlu Ba
garía — estic segur que seran
pocs els diputats que s'aixequin a
presentar batalla a fons. Royo
Val/moya, Maura, algun altre,
potser...
* * *
I aleó és tot. Bagaría, collec
cionista d'estretes de má — la
La calumnia, arma ardí
republicana
hi ha d'evident en aquest país
és que els valents escassegen, i
que en quant dieu: —Les coses
han d'anar aixi— ja no Id ha
ningú que pilal. Per dir aixo, algú
ens qualificará de feixlstes. se
gurament. '
El cert és ,peró, que hem anat
barret en má dient: —Díapensi.
Vol fer el favor de deixar-nos jet
alzó, puix que tenim la Repúbli
ca proclamada?— O be: —Que /f
sabría greu que dictéssim tal o
qual disposició tota vegada que
várem treure el rei? No es mo
lestará pas si ara ordenavem les
~me
millor collecció que pot fer-se a
la vida, quan s'hi posa sinceritat
1 quan un se sap correspost en
l'afecte — aconsella, per a Ca
talunya, l'estreta de má. I troba
a faltar, en la política catala
nista, el Brummel de la diploma
cia.
Cree que Bagaría té raó. Sin
cerament. El seu criteri és el d'un
heme que s'ha passat quaranta
anys de la vida caminant per
tots els camins i afanyant-se
per conviure amb tots els homes
que 11 han semblat humana i
ccrdials. Catalá, no ha oblidat
mal el record de les hores de
cap-al-tard d'estiu, en els dies de
la joventut barcelonína. I, des
prés, en la bohemia rebel
agressiva, ha posat el seu talent
i la gracia meravellosa 1 mordaç
del seu art al servei de la justi
cia i de la civilitat.
En aquesta conversa, tacada
amb la gran gota daurada del
conyac, en el bar del Congrés,
Bagaría m'ha fet l'elogi d'un
Madrid — una Espanya — que
sabut acollir-lo 1 estImar-lo.
Es lógic 1 noble, Velogi. I és cer
ta l'experiencia acumulada en
l'observació de vint anys. La Ca
talunya de la República farda bé
d'escoltar el seu comentad, que
té ínvoluntáries qualitats de can
sen. De han colmen d'amic:
—A la política catalanIsta
ha faltat el seu Brummel diplo
mática.
E'VER
Madrid, man.
coses d'aquesta o d'aquella ma
nera?
Hem anat barree en má, hem
estat persones educades, hem
procedit amb correcció, 1 com que
els altres no en tenien ens han
contestat a cosses. Les dretes
han pogut bellugar-se tant ccnn
han volgut; han pogut despres
tigiar el régim corn els ha pla
gue han tingut llibertat per
apenar impunement a la ca
lumnia 1 a l'insidia cam els ka
semblat; han pogut difamar-nos
a les nostres barbes. Nosaltres,
com aquelles persones que temen
la consciéncia neta, que van amb
el cap alt i no es preocupen del
dir de la gent, hem acceptat es
tóicament fer el paper de vic
times, sense pensar que el poble
encara no té la cultura suficient
per a conéixer els difamadora a
sou ni els professionals de la ca
lumnia.
Una de les armes més grates
fins ara als enemics de la Re
pública, de dreta i d'extrema es
guerra, era aixó que en dejen l'a
caparament de cárrecs. N'han
vingut parlant mesos i mesos.
Tots els homes que havien dut
la República eren uns afamats
que abans es morien de gana 1
ara vivien sobre el país. S'havien
tirat com a llops sobre el govern
de l'Estat, de les provincies,—de
la Generalitat en el cas de Cata
lunya—i de les ciutats, i feien
els (linera a cabassos amb Vaca
parament de cárrecs.
No fa molt vaig ésser presentat
a una senyora que té tractes amb
un funcionani del Govern civil.
El meu presentador féu: --El se
nyor Ventalló, regidor, 1 que no
té ni cinc, contra el que vosté
va dient que l'Ajuntament és una
cava de Uadres. —Claro que sí
/éu la senyora (no és del país).
Como que todos los concejales
republicanos se están haciendo
casas en el Paseo de Gracia. Qué
me va usted a contar a mí, si lo
sé de buena tinta. —Perdani —
vaig haver de replicar-li—. En
tot cas sera en algun altre car
rer, perqué al Passeig de Gracia
ja no n'hi caben. Está tot edi
ficat.
Aixi anava tot. Ele regidora ens
féiem cases, i els diputats es
feien palaus. La Soll, La Veu, La
Publicitat, VA B. C. El Diluvio,
El Debate, tots feien la mateixa
sonada: Els enchufes, els acapa
raments de cárrecs, la disbauxa,
la dilapidació. No hi hctvia ideals.
Només hi havia afany de jet di-ners.
"Piensa el ladrón—diu l'a-clagi—
que todos son de su condi-ción".
El Parlament de la República,
barret en má, ha dit: —Perdo
ni'n; ara investigarem els in
gresaos de tothom. I ha donat
la ?lista completa deis enchufes.
I ?'ha jet amb una bona fe tan
excessiva, que per exemple en el
cas deis diputats que són am
baixaclors, ha especificat, apart
del sou, el que cobren per serveis
anexes a l'Ambaixada, per auto
móbil, per calefacció... Com si fos
possible que un ambaixaclor pu
gui prescindir de tenir cotxe, per
exemple! Peró fent possible que
encara algú sumi aquestes xifres
i digui: Quina barra! Els dipu
tata que són ambairadors cobren
tanta Milers de duros l'any!
I qué s'ha vist, amb aquesta
?lista? S'ha vist que tota la cam
panya que es leía era una cam
panya de vilesa. Que llevat d'al
gun cas esporádic on el carrec
mateix comporta en si altres pre
sidéncies—i aixó no és imputable
a la persona que el serveix—els
diputats del Parlament republicá
són gent honesta que en molía
cassos ha de desatendre les seves
activitats peculiars que li donen
per a viure, per a fer de dipu
tat. Es podrá objectar que aixó
ja ho sabien abans de presen
tar-se com a candidata, i és cert,
i per aixó també és cert que l'e
xercici d'un cárrec públic, ordi
náriament representa un sacri
fici, que cap vanitat no compen
sa, ádhuc en els que siguin vani
dosos per temperament.
Hi ha el cas, ja retret, del di
putat Aragay. El regidor Sola,
cridava l'altre dia al Consistori:
—Que es, llegeisi La Vanguardia
1 es veurá els cal-reas que té Ea
Senyoria!— Qualsevol que ho
sent o que ho llegeix, pensa:
—Quin un n'hi deu haver de l'A
ragay!— I bé, La Vanguardia
diu: "Amadeu Aragay: Conseller
del Metro Transversal: 1,200 pes
setes Vana". O siguin, 100 pesse
tes al mes; o siguin, 3'33 pessetes
diáries.
I tot en aquest país és aisi.
Som de tan bona fe, els republi
cana, que del 28 de juny ençá hem
tardat més de vuit mesos a sor
tir amb xifres al pas de la ca
lumnia. Mentrestant els diaris
antirepublicans o aquella que vol
Littlii41119/
oies de darrera novetat
Rambla de les Flors, 37.
21 marg 'de 1932
Per la Rambla
diuen•••
Que Barcelona té una magni
das Grups Escolars en llocs molt
céntrics o de gran transit.
Que té també uns magnífics
urbans, habillats d e manera
Ilampant 1 viroladaa
Que, a més, compta arab un
magnific assortiment de llums
vermelles i verdes i senyals di
versos per a tots els usos...
menys per a un.
Que aquest és el d'indicar els
llocs on estan situats aquella
Grups Escolars, per recomanar
prudencia al conductors de ve
hieles.
*
Que per si aquest prec no fos
prou, els urbans virolats i llam
pants, situats convenientment,
podrien tenir cura que els in
fants es trobessin convenient
ment protegits a les hores d'en
trada i sortída de ciasses.
Que si aquestes mesures —
tot el món observades — no es
prenen ara, s'haurien de pren
tire, massa tard, quan la prime
ra desgracia hagi ja ocorregut.
Que encara es veuen molts —
musa — rétols en castellá pels
carrera de la ciutat.
Que la recapta popular pror
hospitals no augmenta com se
ria de desitjar.
Que els sentíments caritatius
dels barcelonins no queden gaire
ben parats.
Que segueix sense resoldre el
problema del empeelrats a im
portants carrera de la nostra
ciutat.
Que malgrat les campanyes
contra l'abús de la mendicitat,
els captaires es multipliquen
com els microbis.
Que la mendicitat Infantil aug
menta visibleznent pels carrera
de la ciutat.
Que fa unes -guantes setnía
nes LA RAMBLA va publicar un
reportatge demanant a l'Ajun
tament que s'ocupes d'aquest
problema.
Que la Beneficencia Municipal
sembla que no existeixi.
Que ahir, diumenge, alguna
taxistes barcelonins varen donar
Un espectacle lamentable da
vant del 'Columbus".
Que els turistes estrangers
devien quedar molt mal impres-sionats
de la ciutat en veure
aquelles baralles entre taxistes.
Que ja fa molles setmanes que
als carrers de Llúria 1 Bruc hi ha
instaHada la nova illuminació
eléctrica, peró fina a l'hora pre
sent els carrers segueixen a les
fosques.
Que pel que es veu no hi ha
més cera que la que crema.
UN RAMBLISTA
ALBA.
RAMBLA publicari
en el número próxim un in
terviú celebrada per un deis
seus redactors amb Santia
go Alba.
Tema: L'Estatut de Ca
talunya.
El sopar de "La
Rambla" a Lluis
Aymami
Aquesta nit, a les 10, la reducía
de LA RAMBLA ofereix un sopar
al nostre estimat company Lluís Ay
mamí Baudina, per tal de -celebrar
el gran éxit aconseguit pel seu llibre
"Afilia els braeos oberts".
Avui, dones, som els sena com
panys i afines els que Ji obrim els
bralos per ratificar-li, amb una abrassada, la nostra enhorabona per
l'éxit de la seva obra literaria i pe
riodística.
El sopar tindrá lloc al Restaurant
Catalunya, 1 ultra els companys de
LA RAMBLA (redactórs i eollabora
dors) han proinéS assistlr-hi nom
brosos arnic.s de l'homenatjat.
drien tenir cárrecs per a viure'n
o per tenir l'oportunitat de robar,
només moguts pel despit o per
l'enveja han pogut anar dila
mane
Si els lectors d'aquests diarts
tinguessin una mica de criteri,
després d'aquesta prova de //ur
mala fe no haurien de comprar
los mai més. Peró és tan bordo
dir mal de la gene' i que ja et donguin els arguments jets, en
cara que se sapiga que són fal
sos!
J. VENTALLÓ
21 març de 1932
.„.. tio Mkkl
França i"D. Quijote de la Mancha"
Recordem un "don Quijote" editat dem cndar massa ja que no hem
a França 1, iriterpretat per "Double sabut aprofitax-nos-en, pero val a
Patte" i "Pattachón", cak ens va fer dir que els francesas atrevits sempre
tremolar tan sois d'imaginax-nos es propasen portar a cap lo que no
l'actitud de l'immortal autor Cervan- poden comprendre i que no han
tes davant de tal cosa, perqué allo compres mal, ço que sig-nifica, l'obra
no era una versió, "allo" era "una immortal de Cervantes: l'esperit d'u
cosa" que hl volia teriir certa ana- na rala.
logia, pero que -no ho aconseguia. Ara ,cal que esperem, és qüestió de
Tot, pero-, no era per culpa das paciencia, tot disposant-nos a supor-actors
ni deis adantadors. Hl ha tan- tar les sonareses de la novetat que
ta analogia, i ensems tant d'humo- ens arribi...
risme en l'obra del "manco de Le- ARICLA BRUN
pant", que era natural A° copsessin
eh que esta-u Iluny de l'ambent deis
Qunaats L deis Sanicas ,d'E.sPanya.
Ara sentirri, fa ches, Parlar d'un
nou intent del Quixot en el cinema,
i ara si que és possible de pensar Fé171 t71 a que aquest Quixot d'avui será par
lat en francés!...
Ens han dit: Si", perb la idea es Avuí bona!", més ens estimariem que ho
Íos la película ja n'hein vist un
grapat de ,"bones idees" mal resaltes,
"El camí l'infern está- empedrat
1tots sabem aquella dita. que diu:
de bones intencions".
La única cosa que ens' fa tenir
esperances que el nou Quixot es-tigui
lluny de l'original i per tant
no pugui ofendre els "manes de
Don Miguel", és que l'argument o
escenari que ha escrit Paul Morand
ha estat fet aconsellant-se per Cha
plin.
Charles Chaplin potser és ría&
actor amb sentit de comprensió prou
exquisit per comprendre la incom
mensurable i grotesca personalitat
del "cavaller de la Manxa,", Chaplin
en un Quixot americá. ErOptes les
seves pellícuks hi trobareu una
miqueta d'aquell aire de QUixot; es
per aquella afectada elegancia, per
aquella ingenua credulitat, per aque
lla protecció ,generosa que dona als
zares qua,n la nec,essita per ell, que
Charlot es Punk home del cinema
que podria c,oinprendre l'heroi irres
ponsable que és el protagonista de
l'obra de Cervantes.
Les darreres naves rebueles ens
asabenten que els consells de
Chaplin han fet de l'escenari de Mo
rant, una obra originalissima,'"nial- * *
grat 1 respectar l'obra de Cervantes". ...que Adolphe Menjou és a Lon
MX45 vol dir que el Quixot de Mo-dres, on, dirigit per Erich Hakeim,
rand no deu tenir del de la Manxa treballa en una nova producció.
res més que el nom. • L'argument d'aquesta película ha es-
Charlot sap que en cada home hl tat escrit per la vescomtessa de
ha un Quixot i un Sanxo, així és • Castlerrosse, i les actrius son. Beneta
que cal esperar-ho tot de la seva Hume i Claude Alister.
fantasia creadora, del seu sentit de
la tragedia ti, 41- ** - -
No sabaref/Se',./18:-IY s:eguint les no- ...que una recenti estadística arri
ves normes' aquesta versió més o bada de França demostra que pos
menys anraximada de l'obra mes- seeix actualment compreses les coló
tra de Cervantes Saavedra, será nies 4.011 cinemes; d'aquests menys
també cantada. No voldriem pensar de 2.000 són sonors. A més, diu que
mal, pero la intervenció de Chalia- tenen de quatre a cinc mil cinemes
pine en el reiaartiment i el que aquest ambulants.
gran cantant tingui el "rol" de Don
Alonso Quijano, ens pesa sobre avis.
No mes ens falta que aquesta pro
ducció feta a França, parlada i can
toda en francés, i dirigida ter „lean
de Limur, no sigui respectuosa,
amb la gran obra de cavalleria.
Naturalment que nosaltres no po
EI públic cliu que és_una cin
ta per a morir-se d riure
Bé : dones,
té ocasió de fer-ho al
admirant a la vegada a
en la més deliciosa combdia
PARAMOUNT
-404*
‘4111
e
Una comedia musical fina
de bon gust
Projecció del NOTICIARI
SONOR FOX de l'enterra
ment de Briand
PARLEM-N..?
...que els americana han jugat una
mala partida al famós Serge Eisens
tein. Quan ella van reclamar al di
rector rus perqué anés ala Estats
Units no varen comptar amb qué
potser no s'avindrien. Com que aixó
mateix succeí, Eisenstein maná a
Méxic, on ha fet una película. L'ho
me, després, va pensar passar uns
quants dies més a la Iliure América,
pero s'ha, trobat amb qué se li ha
refusat l'entrada.
* * *
...que Noel Renard está escrivint
l'escenari de "El Mektoub", extret
d'un argument de Tahar Hanaché.
Aquesta película la dirigirá Marcel
Bothier a l'Africa del sud.
* * *
...que Marlene Dietrich tenia pro
jectada una "tournée" de cant per
Berlín, Londes 1 París, nero sens
bla que el nou contracte per les pro
peres pellícules és prou interessant
per fer-la desistir, i ha desistit.
* * *
...que Anny Ondra será la prota
gonista de "L'amiga Crudel"; en les
dues versions que es faran (francesa
i alemanya) dirigirá aquesta produc
ció Carl Lamac, que ja és a Viena
preparant-se per començar aviat la
feina.
* * *
...que A. W. Pabst ha demanat al
prestigios escriptor francés Alexan
dre Arnoux que anés a Berlín, on
actualment es roden els interiors de
"L'Atlántida", de Pierre Benoit (ver
sió parlant, que l'ajudés en la part
d'adaptació literaria.
...que Tourjansky, el famós direc
¦•••¦•¦¦¦¦¦¦¦¦¦¦¦¦•¦¦¦¦¦¦./....~
AVUI
TIVOLI
Continuació titánica de
«BEAU GESTE», d'in
oblidable memória.
LORETA YOUNG
RALPH FORBES
IRENE RICH
Projecció del NOTICIA
RI SONOR FOX, de l'en
terrament de Briand.
11110~10111_~"
Quin títol de película eorrespon
a aquestes Iletres regirades?
Si ho endevineu rebreu un pre
sent molt interessant.
Talleu aquest CUPO i el trame
teu, amb la solució, abans del
dia 22, a: SALO KURSAAL,
Rambla Catalunya, 53. (Per a
la Secció de Publioitat ,2de CII
NAES) -
Títol de la película ...
Títol del que el tramet
, .
Les sOlucions que -es rebin des
Prés del dia 22, no tindran dret
al present
ter, es proposa ter una versió par
lant de la película "Ce bochon de
Morin". En ja va dirigir a Nicolau
Rirmsky en la versió muda.
* * *
...que Charles Chaplin ha deixat
pálplantat el seu germa Lidney amb
la determinació d'anar-se'n al Japó,
i dit i fet, Charlot ja s'ha embarcat
vers l'Orient, en el vaixell japonés
"Suwa-Maru".
...que aquest viatge de Chaplin és
d'estudi, i es diu si en portará algun
bon argument per a la seva propera
producció. També es parla duna no
vela de costums japoneses, pero del
2 SETMANA
de
EL
DEL HARE
en espanyol
per
LUPITA TOVAR
MANUEL ARBO i
SLIN SUMMERVILLA
i la comedia d'intrigant trama
policíaca
01140.11101.00101~01
per
SUE CAROL i
• DOROTHY REWIER
produccions
UNIVERSAL
Avui en el
3111
la rambla
VILMA BANKY
La tan admirada estrella del nostre públie, a.yui retirada de la pantalla
més de
yL
persones han desfila% pel
CA
:
suggestionades per l'horripilan
IVIONSTRE!
- creat pey -
El[Ir. Frimiltstui
La película uNIVER...1Ap':".*Oe
ningú déixarlg~
,rttiop
Fixeu-vos que, está, .a la
a SET1IIANA
%.• de projecció
-~ww-gesews.~,
,
Japó modern, que está- preparant el
famós cómic que vol esdevenir fa-mós
escriptor. "
* * *
...que Walter Ruttman, el famas
realitzador, ha començat a treballar
als estudis Tobis, d'Epinay, en una
película totahnent ihterpretada per
infants que es titula; "La rnélodie du
petit monde". Tarraid té'en projecte
un' "sketch" titulet,r provisoriament
"Stars au berceau''‘.; -
* *-.*
...que Heury Garat, el simpátic
galán jove francés; ha estat pregat
d'anar a Berlín tan bon punt acabi
A V UI
Una producolO FOX,
dirigida per
JOHN FORD
amb
SALLY O'NEIL
.VIRGINIA CHERRYLL
JUNE COLLYER
FRANK AILBERSON
'La concepció sentimen
tal d'un literat som
niador, convertida -ei
• ,realitat
11RSAAL
AVUI
Un DOBLE programa FOX
Elissa LANDI
amb Lewis STONE
en la comedia sentimental
Un film de presentació
original
la producció recentment començada
a França, per tal de treballar sota
les ordres del famós director en una
película totalment en colors.
* * *
...que Marco de Gastuye ha co
mençat la realització de la primera
de la serie de dotze comedies de
curt metratge que té en projecte. Les
tres primeres, que ja estan en pre
paració, són "Un coup manque", ar
gument de Camille de Morlhon, que
interpretaran Florelle, Roland Tou
tin i Paulais, i un argument de
Jean-José Frappa. Les darreres no
tenen encara títol.
* * *
...que Pola Negri és a Chicago, en
és la reina de tetes les festes i fes
fetes. Pola ha dit que quan estigui
a América no viura enlloc més que
a Chicago, i que aviat es casará amb
un multimilionari d'aquesta ciutat,
el nom del qual ha guardat secret.
Ja -veurem, si ens enganya.
Un•curs d'inanició
literaria
, Es -parla molt del període crí
tic que travessa el llibre 1 hom
ho relaciona amb la crisi gene
ral que estem travessant. Es
possible.
Peró qui sap si furgant bé per
trobar-ne l'origen no descobri
riem també que no és pas una
conseqüencia absoluta de la
crisi material que ens afecta,
sinó més aviat una indiferencia
literária produida — moltes ve-gades
— per la incomprensió
deis llibres que cauen a les nos
tres mans i pel desconeixement
en saber-los triar 1 seleccionar,
adaptant-los als nostres gustos
literaris, sobretot després de l'a
bundáncia editorial d'aquests
darrers anys.
Sentim arreu que tot s'apuja
i que cada dia resulta més difi
cil anivellar les despeses ,amb
els ingressos que es van ama
grint, peró veiem que els, cine
rnes-i teatres continuen concor
• reguts; que la gent no s'está de
pujar al trarnvia, rnalgrat que
k
escursin eis trajectes 1 augmen-t-
n les•larifes, ni que- el consum
de clgarretés es redueixi. Alxó
1JIWPRE AllOS
i Edmund LOWE
amb Lois MORAN
en
a. arana
Critiques breus de perlicu!es
Kursaal presenta La Aza,ria".
Productora: Fox Film.
Protagonistes: Lois Moran, Ed
mund Lowe, Earle Foxe i Al Bren
del.
Interpretació: Molt encertada.
Argument: Interesant, d'ambient
detectivesc i descabdelament rápid.
Modalitat: Parlant en angles.
Comentan: Ben presentada, amb
tot l'interés d'una acció tan rápida,
com emocionant, és aquesta una pel
lícula molt ben interpretada per Ed
mund Lowe i amb una bona fotogra
fia i diáleg. Una interesant película.
Kursaal presenta "Siempre adiós"
Productora: Fox Film.
Protagonistes: Lewis Stone, Elisa
Laudi.
Interpretació: Excelent.
Argument: Ja conegut, pero nou
quant a la seva interpretació.
Modalitat: Parlada en angles.
Diáleg sumament literari, peró agra
dable.
Comentan: El prestigi de Lewis
Stone no pot minvar mai; els argu
ments, les paraules adquireixen va
lor amb les seves actuacions. Aques
ta vegada arrodoneix el conjunt la
curada tasca d'Elisa Landi, bella
aristocrática i nova companya d'art
del famós esmentat actor.
Una altra bona película Fox.
Lido Cinema presenta "La huer
fanita.
Productora: Fox Film
Protagonistes: Sally O'Neill, June
Collier, Frank Albertson, Virginia
Cherrill, Will Collier (senior) i
Farell MacDonald.
Director: John Ford.
Illtall~1111~01311~
o o
1:7 I
la divertida comé hia
en espanyol
El l'illd da la tiesta
pel faceciós
Charley Chase
la deliciosa comedia
musical, de
joveniut, optimisme
i alegria
L1%
/111,
per l'encisadora parella
Werner Futterer
i Gretei Berndt
TIL
11'
Un delicat poema
d'amor!
111111101101111111/0111J1J110101Jtn05
ens dona el convenciment que la
humanitat s'emmotlla — encara
que rondinant — a tetes les ti
ranies de la nostra civilització.
Peró si una gran part de gent
passa indiferent pel costat del
ilibre — sigui bo o dolent
m'he adonat que també hi ha
un públic ávid d'endinsar-se en
el laberint de les lletres, i una
bella representació d'aquest pú
blic és el que s'ha aplegat
aquests dies a la sala d'actes de
la Catalónia, per escoltar les
conferencies que en forma de
conversa hi ha donat l'iniguala
ble "causeur" Carles Soldevila.
"Iniciació literária" és un ti
to: ben triat per a definir la sín
tcsi d'aquest curset i ningú com
Soldevila per ajuntar a la 1m
portárzela del tema l'interés que
desvetlla també la sevr persona
litat com a conferenciant. Sol
devila, amb el seu gest elegant,
amb.la seva dicció clara i cor
•
rectíssima i amb tota la simpa
tia que irradia la seva persona,
captiva l'auditori i es fa escoltar
amb una atenció despullada de
5
Modalitat: Parlada en anglés. Un
bon diáleg.
Comentan: L'argument d'aquesta
producció no és cap novetat, i fina
seria vulgar sense la interpretaciá
magnífica de Sally O'Neill, la gentil
actriu que amb aquesta película re
pareix al cinema amb tots els ho
nors. La direcció i l'argument por
ten totes les característiques senti
mentals de John Ford, i tot el con
junt és simpatic i interessant. Mal
grat de treballar al costat de figu
res prestigioses, Sally O'Neill és qui
sobresurt pel seu art i per la seva
gentilesa. Molt ten presentada.
Fantasio presenta "El espía".
Productora: "Fox Film".
Protagonistes: Kay Johnson, NeiI
Hamilton, Jack Hallyday.
Interpretació: Bona.
Argument: Interessant.
Modalitat: Parlada en anglés. -
Comentan: Aquest és un bon flim,
peró a ésser sincers tata l'excelencia
d'aquest, tota l'emoció i bellesa con
trasta amb la poca-solta, de la ins
trumentado o acompanyament mu
sical, que destrocen el diáleg, ataba
len l'espectador i capten l'atenció
que reclama un tan interessant ar
gument.
Aixó sembla demostrar que el diá
leg anglés era molt dolent i l'han
disfressat amb la música. Nosaltres
en sortírem amb el cap fet una olla
de grills; si escoltaves no senties res.
Quan senties quelcom, la música
desbordava tot seguit, i si llegies els
títols tenies la seguretat que no deien
res del que els actors feien i parla
ven. Sense aquest defecto hauria es
tat interessant.
Coliseum presenta "Cuando te
suicidas?".
Productora: Paramount.
Protagonistes: Imperio Argentina,
Carme Navascues, Manuel Russell,
Josep Isbert i Enric de Rosas.
Interpretació: Bona.
Argument: Dolent.
Modalitat: Parlada i cantada en
espanyol.
Comentan: Una colla de bons ar
tistes que malaguanyets per a aques
ta producció. De Rosas, com a actor
de cinema també és quelcom positiu.
La música i cançons, molt tontetes,
i sort que l'Isbert, En Russell i la
Imperio actuen amb gracia. Aquest
i el fotografic són els únics verita
bles valors d'aquesta Paramount en
espanyol.
Femina presenta "El Danubio
azul".
Productora: Meyer Flims.
Protagonistes: Brigette Helm, Jo
seph Schildkraut, Dorothy Bou
chier, i una magnífica partitura.
Interpretació: Excellent.
Argument: Interessant, pero anul,
lat per l'harmónica, musicalització.
Modalitat: Parlat i cantat en an
gles.
Comentan: "El Danubio azul",
valses deliciosos de John Straus, la
vida dels zíngars, magnifiques com
posicions de Litz i de Brahms, rap
sadies hongareses interpretades su
perbament donen a aquesta produc
ció un color tiple i un valor filhar
mónic notable. Abans que cinema
"El Danubio azul" és una meravella.
de sons. Cinematograficament es
una bona película de bella fotogra
fia, ben interpretada, pero un xic
lenta d'acció; tot s'oblida, pero, amb
aquella música i aquella orquestra.
Tívoli presenta "Beau ideal".
Productora: "Radio Pictures".
Protagonistes: Ralph Forbes, Les
ter Vail, Irene Rich, Lorette Young,
Don Alvarado...
Interpretació: Molt encertada.
Argument: Molt poc reeixit.
Direcció: Herbert Brenou.
Modalitat: Parlada en angllés.
Comentan: Percival Wrent va fer
una gran obra amb "Beaute geste",
peró no va tenir la mateixa sort
amb "Beau ideal". La primera con
tenia un tant per cent d'emotivitat
molt superior a aquesta. I és ala
de qué "nunca segundas partes fue
ron buenas". En "Beau ideal" hi tro
bem un deis actors que treballaren
en ''Beau geste". En realitat és l'ú
nic lloc entre aquest present i aquella
records. Brenon tampoc ha estat tan
encertat en la direcció, i ja hem dit
que aquesta segona part de "Beau
geste" está mancada deis valors ro
mántics, generosos i bélics de la
primera película.
De tetes maneres, está interpreta
da amb sobrietat, pero és inútil, no
será, presa tan seriosament cona
"Beau geste".
Els actora. encertadíssims. La fo
tografia, deficient.
ARICIA BRUN
tot efectisme; amb aquell inte
rés que encén unes llumenetes
de comprensió als ulls deis seus
oients. Es concís, és just, és suau.
Sap acontentar l'orella més exi
gent 1 sap fer-se cemprendre
alhora per a la intelligencia
menys predisposada.
Els que han seguit aquest cur
set literari s'han adonat de la
utilitat que té per als tot just
iniciats, aquesta exposició a
grans pinzellades del que és lite
ratura en general.
Un estudi concret de les di
verses tendencies literáries, una
selecció depurada de les obres
clássiques 1 romántiques, de la
poesia 1 del teatre, una demos
tració deis trets més caracterís
tics de cada escola, han estat els
punta principals amb qué Solde
vila ha resumltles seves quatre
dissertacions — curtes en nom
bre peró denses en contingut--,
dirigides no pas als competents
de la literatura, sinó als que yo
len iniciar-se en els seus atrae
tius.
ENCARNACIO MIQUEL