Rambla, La (1931-1935). Núm. 120 (2 maig 1932)

              ittli
ECOS
UN CAS COM (IN CABAS
Terum una amiga castellana. No
hi ha res a dile veritat? Peró aques
".a amiga és d'un pobIe de la provín
_la de Burgos, on encara no ha ar
ribat el tren.
Un die eme la trobem per la Ram
bla, el nostre passeig predilecte. 1 ens
detura tot fent escarafalls perqué li
acaba de Oassar un cas com un ca
bás.
—Qué es — 11 preguntene
Hem rebut aquesta carta
datas parents del poble. Fixeu-vos en
radreça.
Passerem Sesguard pel sobre, 1 com
que no teten cap comentara ens
digué:
—?Perti no veieu que totjust han
posar, el nom del meu pare 1 el carrer
on vivim. 1 s'han oblidat de posar el
número de la casa el nom de la
clutat?
—I com na pogut arribar?
de—Dones ja ho veieu. El meu on
haurá llague d'anar arnb el seu
ruquet al poble vea haurá tirat la
carta a la bústia del cernió 1 aquest
n'aura portada al primer noble per
on passa el tren.
—I com l'han enviada aqui?
—Moit planer: la carta ha estat
enviada de primer a Madrid. 1 allí
han posat aquesta nota amb 'tapia.
Veieu?
Efectivamente entre parentesi
amb llapis déla: "No es en Madrid",
deduint-se'n que a Correus estaven
disposats a que la carta dones el
tom per Espanya, de no haver en
certat a la segona vegada, enviant
la a Barcelona.
Una cosa péra restil ha passat a
París amb ranebaixdor senyor Ma
darlaga, al qua/ envien un sobre cer
tificat de Sant Sebastaa. 1 el tor
nen al lloc de sortida arrue la nota
que no ha estat trobat el destina
tare
;Qué poca cosa es l'Ambalicada
espanyola a París, 1 quina importan
cia té wa clutadá qualsevol a Bar
celona!
UN CERCLE VICIOS
On peribdie de Londres, comen
tant raniversari de la República es
panyola i els fets esdevinguts, opi
na que el més sorprenent de la
Constitució 1 el verltablement revo
lucionari és la concessió del sufragi
a la dona.
I en efectee,,tant per Tes dretes
com per les eaquerre_s, pela mode
rata com pela extremistes. el vot fe
meni és el tereat diera a seguirá es
sent-ho fins que no se celebrin les
primeras eleccions amb la Interven
ció de la dona.
Una figura .femenina molt (pone
guda en determinat canne de la po
litica escrivia no fa gaire al perib
....mmomMo
dic del seu parta un article refe
rent a aquest assumpte, i exhortant
els hornea a educar degudament la
dona per a la iluita, 1 estimulant les
dones a complir com cal ilur missió,
deia que el vot en poder d'elles no
huraia d'ésser un apistala en mana
d'un nen, sinó un fusell en mana
d'un so/cita revolucionani
Quina desillusló! Quan ens crélem
que la vida política anava a prendre
un c,aire favorable i nou en passar
pel sentimentalisane de la dona ens
trobem amb qué les dones de tots
eta partits, —nse execre-ció. de tots
el s partas eficiees, empren eta ma
:ea a
esa -ea:. -:
zwi
INT
, tsp.
Ala tamales, la humanitat, obligada a conviure estretament —1
tant! —, revela una mala fi de detectes i a estones alguna virtut.
Els detectes que revelen els bornes són: brutícia, desconsideració,
incontinencia. Fumen desvergonyidament sota els candis que ho
prohibeixen o fumen vergonyosament de por que els obliguin a
apagar el deliciós i pudent tabae. Escupen a malgrat de les orde
nances municipals 1 els consells higiénica
Els detectes típicament remenins són d'un altra mena. La dona,
en general, no fuma en públic i s'absté meravellosament d'escupir.
En canvi, la dona, en general, sent amb una vehemencia increlble
Ea neeessitat de seure. Apenes ha posat el peu a la plataforma, la
veleu que va de dret a l'entrada del tranvia: cop de colee aquí, cop
de colee alta, murmurant si convé un "Perdoni" o un "Faci el
favor" ella perfora la muralla humana i sanstalla al passadí,s, entre
seient 1 selent. Es dar que allí mateix hi havia algunes persones,
segurament tant fatigades com ella, que esperen fa estona l'ocasió
de seure. Es ciar que el cobrador, enfurit per les empentes 1 per la
tema, adreça a la impetuosa viatgera una mirada fulminante. No
hl fa res: ella, amb aquesta estupenda habilitat que tenen les dones
per Per el desentés, fixa ta mirada en l'interior del tranvia ami)
una mena d'angoixa entendridora...
Ah, no he dubteu pas, aquella senyora — les senyores no sois
participen d'aquest ímpetu que podríem guantear de sedentari, sinó
que l'exageren —, aquella senyora, repeteixo, s'ha proposat seure 1
beata.
Devegades, la seva presencia entre els rengtes de seients i lea mi
redes que distribueix a drete 1 esquerra coaccionen algun perso
natge de l'altre sexe, desvetllen en el seu cor la idea avui arreco
nada de la galanteria per a tothom 1 a tot estrop, i s'aixequen a
cedlr el seu Iloc. La dama afavorida, considera tant natural i tan
merescut aquest homenatge, que, eom una fietxa, totjust rondínant
un mot de regraciarnent, se'n va a ocupar-lo— al, no tos que es
refredís o que una altre més tiesta II agafés avantatge!
Ja seu. Una vegada més, no sense despendre una gran quan
Wat d'energia, seu.
?Qué pensa mentre usufruetua el selent conquistat en una Itulta
dlenclosa? ?S'adona que gaudeix d'un privilegi que 11 ha estat re
conegut potser sense gracia. potser amb una protesta íntima 1 tot,
pene, sense cap resistencia greu?
No tio he pogut esbrinar. A estones tins temo que moltes dones
realitzen la seva escomesa cap al seient, l'obtenen a ~la d'un in
solent suplicar sense paraules... 1 no se n'adonen.'Els és tan natural
l'exercici d'aquest poder que, adhuc quan el veuen acatat de mala
gana pels homes, no sospiten ni que es pugui acabar, ni que Ungid
res de covvencional.
I tanmateix en aquest petit drama quotidie es concentra no
diré l'essancia. peró si un extracte interessantíssim del problema
feminista. La galantería a dieta llei no és compatible amb la
igualtat des sexes. No ens fem iliusions: l'home que eedeix el seu
lloc a una dama obeeix una toncepció eavalteresca que tenia, com
a contrapartida, la idea de la desigualtat. Cedír el selent és com
dir: "Tu eta feble. tu necessltes mes que jo el zapas 1 la prote,c
ció; seu".
Ala que hem atrapat si no el pie, almenys les acaballes d'aquesta
época "cavalleresca", el que ens fa més pena és la topada de les
dues concepcions, la barreja de rantiga esma femenina que encara
exigeix gentileses i de la nova esma femenina, que ja no les dóna
de bon gust o que ja no les dóna de cap manera. Dret 1 cortesía,
reivindicacio 1 homenatge, potser no són estrictament incompa-tibles,
peró, en la practica,, tan de ben mal lligar!
r CARLES SOLDEVILA
eaeel
FM
a a
WO.P 14. 1>TAt -
.,
D kit
\05
teixos procedírnents que fina ara
han esmerçat els homes.
la estimada camarada, no és
aquesta la faemula encara que sigui
la consigna; les dones no hem de
aunar solament pela nostres drets,
sinó pels de la humanitat per la 111-
bertat de tothom, i en els motllos
vela només es troba l'esclavatge.
La política que calgui defeiasar per
Majá de les armes mal no pot ésser
bona política. Les armes s'adiuen
millor amb la tírenla, 1 no cris do
naran la llibertat. A horca d'ara ja
sabem quina és la Illbertat que de
fensen les armes. La Ilibertat 1 els
..:i •\
-4
MANA eilE.-wif-
Mi) VAPM
\A
Demaneu folletons a
SOCIEDAD LECHERA MONTANESA, A. E.
Placa de Catalunya, 20 - Barceiona
la rambla
La moda heróica
"JA NO R1 HA GUARROS AL
IVION PER A AQUESTES MAGN1-
FICENCIES—"
...1, durara el
-El princep Igor", va
entrar al teatre una de les russes de
comnanyia, alta i rosas, embola
cada fina als talons, en un abric de
vellut negre, arllb un coll, unes bo
camenegues 1 una gira de pella blara
ques formidables.
Va haver-hi a tota la platea un
moviment general d'estupefacció.
Tots els ulls van apartar-se de l'es
cenare on uns russo desmenjats
a
IIIIirimbrit
eantaven les atormentades estrofes
de Borodine, 1 varen seguir la senyo
ra sensacional, que passava de pun
tetes, recollint-se una mica les pura
es d21 su fantástic embolcall.
Al nostre entorn vab sentir atxe
car-se una rum-rum de comentaris:
—Quin abric! Don llamas tret?
—Encara li deu venir de l'época
dels tsars...
—No pot pes éser d'altra. Ja no
hl ha diners al món per a aquestes
ma gnificancies...
ARA, MIG ABRIC NOMES
No será abre, veritat, mare de Déu?
Nosaltres ens várem preguntar un
si és no és esiereits, en sortir dcl
teatre. Ens vam encaparrar a con
sultar-ho a totes les senyores que
vam veure després a la Granja, al
Colon, al Ritz... Varen-1 comprovar
que els vestits Inés elegants eren d'u
na sumarietat i duna concisió a
tota prova: túníques de teles feas
1 parques, i de formes peremptee
des: una cOetura, tiia fruncit, una
pela, i tiestos. Poquel joies: un co
llar, un anell, un braçalet a tot esti
rar; i encara, en lloc d'or, platí, per
les, pedres precioses i tot aquell mi
neral fabulós que constante la joie
ria claseica, acer, níquel, fusta i
crestall. I per damunt, mig abric no
mes.
Aiitó va deixar-nos esbalaits. ?Se
ra veritat que al món s'han acabat
els diners per a les magnificéncies?...
I com que aixb era un bon tema
per fer-li un intervin a un modisto,
varen ter-U, i vet aquí.
ETICA I ECONOMIA
—?De qué creu voste que ve—va
rem preguntar-h per començar
aquesta creixent simplificació de la
moda en la indumentaria femenina?
~sea
c'rets d'uns quntsa cobdiciadors de
m'Ilotas 1 de poder.
LBIS VEUS DE CONCORDIA NO
ARRIBEN AL POBLE
No; les veus de conobrdia no ar
riben al poble temen'. Recomanem
als dirigents de les vides nacionals
iberiques que reflexionin una mica
sobre ele tela; rexplosió dels sentí
ment,s en brut, o al natural — com
vulgueu direho, — no acostuma a
ésser cosa negligible, ni quan ix d'u
na dona ami) un daten al braç.
A les places í a les tendes, du
rant aquest període d'efervescencia,
sovint esclaten baralles entre cata
lanes 1 castellanas. Els temes no so
len ésser massa refínats; peró po
den comparar-se amb els que a ve
gades, per satisfacció de les publi
cacions humoristiques, fan aldarulls
al Parlament i ala consistoris.
No fa gaires enea en un safareig
de la barriada de Gracia, un cata
lana 1 una, castellana es barallaren
Permanents
a 5 pessetes
Perruqueria VENUS
Provenga, 175 (t,ocant Arlbau)
furiosament, tan furiosament, que
volaren camises i mitjOns 1 trossos
de sabó, 1 es trencaren les ampo
lles de lleixiu; els data arribaven al
carrer.
^ata!anes quereis el Esta
tuto para hacer lo que os dé la ga
na y TV' dejarnos vivir!
—Aneu-vos-en a la vostra terra,
que aquí no us necessitem per a res!
I altres frases inés virulentes 1
menys transcribibles.. Fins que les
dues parís arribaren a les mana,
s'esgarraparen 1 s'arrencaren ca
bella, 1 la castellana pega un cop de
picador el cap de la catalana, fent
li un trene de consideració.
Lama al dispensara 1 raItra a la
Delegada'. així acaba el drama.
Com a comentare se'ns acut in
dicar a tots els concordataris que
aquell sefareig de Gracia fóra un
lloc molt a oropel& ,-perqué hl do
eessin una conferáricia.
La cnsi i la indumentára
El modisto es va gratar la har
beta:
—Heme!—va ter després, estenent
la má com aquell que no sap que
dir—. Ve de moltes coses: de l'evo
lució natural del gust, de les exi
géncies de la vida moderna i... pote
ser també una mica de la crisi...
Várem fer un bot.
—Abd, dones, és veritat?
—Com vol dir?
Varem explicar-1i allb de l'abric de
la russa. I el modisto va sospirar!
—Ah!... Es indubtable que alió ja
s'ha acabat. Cada vegada hi ha mes
poca gent rica. Els milionaris se sui
ciden, les banques fan suspensió de
pagaments, les borses fan "cracks".
els pobles tan revolucions 1 les co
ses estan cada vegada mes caree..
Tot aquell fauste de les époques an
tigues ha passat a la histeria. Ah.
aquelles púrpures de Cleopatra, aque
Iles cues de Caterina de Medida
aquella mirinyacs de la Pompadour,
aquelles mudes de Josefina de
Behaurnaís, aquells xals de catxemir
de Merla Duplessis!... Avía, les pa
gues reines que encara queden -estal
vien, i les cortisanes es troben da
va,nt d'un problema duríssirn:
—Aixi, dones, tota aquesta brevetat,
tota aquesta senzillesa, tot aquest
racionalisme de la nostra moda, és
pura economia?—clemanem nosalt
tres, esbalalls.
—També hi ha altres coses—ens
contesta—. En aquests moments no
estem pas per broca ni per flocs. Vi
saín de presta i anem al gris. S'ha
arribat. adhuc a parlar d'anar pél a
pel... Peró imagini's: ?com s'ho fe
ria avui una noia, posem per cas, de
la classe Mimí Pinson, per anar ves
tida com la Mimi Pinson, que es
guanyava la vida brodant, anava
vestida? Quan s'hauria acabat de
comprar eta enagus ja s'hauria des
pea la setmana.a
Encara no fa gaire—abans de la
guerra—les senyores que vallen pre
sumir una mica havien de despen
dre un capital; un vestit que s'esta
més una mica, havia d'anar guarnit
amb una munió de ceses carissimes:
zibelinea, arminis, senards, brelata
a ma, puntes, i els berads,.anila'aque- -
'les plomes i aquelles
Avui ja no es fa cap d'aquelles
peces que arribaven a costar un ull
de la cara; ara, el més car que exis
teix en coses de vestir és rabric de
pella, i encara, el pobre, está a punt
de morir: les .jaquetes de cuiro
taran una guera sense pietat.
Es va, a més, suprimint toas aquella
atininicles dels- quals es pot més o
menys prescindir: el vano, el xal; i
s'está projectant suprimir adhue el cap——e1Q1.u.i.e
diu ara?
—Aquest estiu, la nota de mejor
elegancia i d'estar més "al corrent"
la donaran les senyores que adoptin
el "téte nue". No hi ha més remei.
Les circumstáncies ho imposen. Si
La suavita
per lren- Polo
no fossin les teles assequiblee, el poc
que sen necessita, i el de pressa
que es poden convertir en un darrer
model i gairebé en una "toilette"
completa, l'aspecte de la societat ac
tual seria molt més desolador.
—Aixt, d'aquesta moda se'n podrá
dir "la moda heroica"?
—Diuen que el millor retrat d'una
época és la moda que ha tingut; el
retret de la nostra época no será,
dones, perqué no pot ésser-ho. un
retrat de gala, lluent 1 pompós, pecó,
almenys, será un retrat enginyós,
noble 1 simpatic.
ole atol:
Renovar a la sabonera la pastilla
de Sabó Heno de Právia és
la mateixa cosa que renovar la
suavitat del cutis.
L'escuma de l'Heno de Právta,
tota finor i perfum, renova cada
dio la jovenesa de la pell; per obra
deisseusMis i dela puresa de laseva
composició, l'afina i l'abelleix més.
Si guardeu un quant temps la
pastilla dins de l'arrnari, deixa un
grat perfum a la roba blanca,
després dura rnés i concentra millar
el seu perfum inconfusible. La pas
ta, compacta, permet que en sigui
aprofitada fins la darrera partícula,
conservant la olor amb tota la
Itasva infensitat.
.•¦••¦•
BOROTRA
I LES SENYORES
Llegim a la secció estrangera d'un
diari local:
"Nueva York, 23.—E1 as francés
de temas Borotra ha escapado a un
atentado cuando jugaba con Gentien
una partida de dobles contra. Lott y
Vauryn.
. Una mujer vestida con un traje
encarnado ha lanzado con gran ener
gía y habilidad un cuchillo contra
Borotra. Afortunadamente un movi-.
miento rápido de Borotra le apartó
de la dirección que llevaba el cu
chillo."
En el loe de Nova York escrivim
i allá on diu Borotra posem
ha el cognom o bé ralies d'un tore
jador, i ja tenim respanyolada en
marxa: La dama, vermella amb el
ganivet a la lliga-cama é,s la matei
esa: senyora que els nordamericans
cerquen_ Vanajnent en desembarcar
-:en els nostres porta.
Cal esperar que en la primera gran
"revue" que es faci en la ciutat dels
grata-cels, hom podrá admirar l'he
roina d'aquesta gesta dins d'un "mai
llot" color de sang de bou i arel) l'ar
ma homicida ben vistent entre les
malles fines de la mitja del mateix
color...
En tot aquest afer hi ha un rosari
de fets tan insospitats y tan despla
- pata que si no fos perqué l'agencia
informadora cm mereix absoluta con
fiaron, creuria en una inversió total
deis factors que intervenen en aquest
fantastic ces.
Els que coneixem Borotra, amb el
seu posat de provincia i el seu as
peste de corredor de vins de migdia
de França, 1 tenim a més a més, una
%ARÓ
HENO DE.PRAVIA.
Pastara, \
1,25
2 maig de 1932
A
•
P A
ESDOP.TS
MODES
44°
idea de la personalitat de Gentien.
el "partner" de Borotra, amb els
sons complexes, no podem compren
dre com l'ag,redit no nagi estat el
segón d'ambdós jugadora.
Només podriem explicar-nos el fet
en el ces que ratee ferneni fulminant
anés dirigit no pas contra l'home, si
nó contra el tennista.
En altres termes: que la passió
amorosa—perqué sens dubte l'esca
del pecat ha estat una passió con
trariada d'aquesta mena—fos engen
drada per una admirció davant el
Borotra jugador.
En aquest cás considereni un gros
error engegar el ganivet esmolat con
tra rhome i en canvi trobariem jus
tificat l'atac corlara la seva raqueta,
perqué és a través del cordatge de
les racuetes de tenis eme els ho
mes eue practiquen aquest esport es
devenen perillosos i es quadriculen
d'ombres fines i misterioses formant
el dibuix d'un canemás sobre el qual
les senyores hi broden les seves fan
testes amoroses...
El ganivet en perforar el corclatge
de la raqueta, amb l'estridencia d'un
acord musical total i desesperat, hau
ria mostrat a la dama vestida de ver
mell, l'home al nú, cense un primer
pta inquietant, i hauria portal al
seu esguard la visió del veritable Bo
rotra amb la seva maleta quiméri
ca plena de petites botelles de mes
tres de vins generosos.
I3orotra amb la seva raqueta mal
ferida ahauria desplomat al mig de
la pista i hauria esdevingut la víc
tima al seu torn de les ironies feme
nines del públic.
Ironies més punxants que el gani
vet inútil que resta clavat com una
fila de les que hom empra per mar
car les pistes de bernias quan esmar
quen les ratlles blanques a cordill.
L'agressora tenia el deure de co
néixer el gran jugador de 'cama que
Borotra sempre ha estat i de me
ditar el que abeb representa.
L'home que bloca amb facilitat les
bales furients al davant, no sabrá
esquitliarase al pas d'un ganivet?
Borotra—com si 110 veiés—amb un
gest espectacular de "diestro", al rnig
de la plaga de braus, ha fet un "pa
se" de "pecho" a l'arma homicida i
en un viatge de circumvallació total
el ganivet s'ha clavat al mig del cor
vermell de la dama ingenua del ves
tit sangonent.
CARLES SINDREU
Majestic Hotel
I RESTAURANT
Coberts a preu fix i a la carta
Orquestra - Salons especials
Bodes, banquets i festes
Coberts des de 20 ptes.
tot compres
.1*
PERFUMERÍA GAL
' MADRID— BUENOS AIRES °I' I
2 maig (113=1932
Jobnny Cruz
formació d'esports
Comentari a la vetllada de dimecres passat. — Ara, Mar
tínez d'Alfara, i els títols europeus de llurs categories.—La
llastimosa reaparició d'Antoni Ruiz. — Dema passat,
Siciliano-Olangua. — Després del combat Esteve-Min
guell. — La setmana que ve, Gironls i Flix contra els an
glesos Douglas Parker i Hollingwarth
La vetllada de dimecres passat no do
ná. damunt el ring el que esperávem. De
primer fou la substitució de Frank Cruz
per Johnny Cruz, que ja restá a la reunió
el cinquanta per cent de l'interes que
tenia. Després, l'insospitat desenllag del
combat Jack Contray-Mario Blanco...
Mario Blanco, que debutava a la nos
tra ciutat, és un neuger d'una enverga
dura poc corrent, que esgrimeix bé les
dues mans, en especial resquerra, 1 que
Renca una cops espectaculars, que s'a
parten de tot el que hem vist, 1 l'eficácia
dels quals no poguérem constatar per la
poca durada de la nuita. Perqué a la
tercera represa Jack Contray tocá bale
i Mario Blanco va haver d'ésser portat
al "camerino" a pes de bracos. Llástima!
1 el combat Johnny Cruz-Torres no va
agradar. com ja era de preveure. Va
guanyar Torres per punta perb la decisió
fou rebuda amb fredor. exactament com
el combat,..
* * *
El dia 6, divendres, a Viena, boxaran Ignasi Ara 1 l'austr1ac Neubauer,
pel títol europea del pes mitjá. El que aquest combat representa per a Ignasi
Ara no hern • pas d'intentar descobrir-ho nosaltres. Esperem que l'eragonés
fará honor al seu historial i a les esperances que en ell té posades rafició
peninsular. I que tornará de Viena amb el títol de campió d'Europa. Neu
bauer és un púgil bo, peró Ignasi Ara pot molt ben guanyar-lo, máxim estan
acostumate com,ho está, a combatre en rings estrangers 1 davant pública
adversos. •
Un altre espanyol ha estas designat per a disputar un titol europeu. Es
el valenciá Martínez d'Alfara, el qual abans del 27 de juny ha d'haver estat
acarat a l'alema.ny„ Henser pel títol deis semi-pesat. ?Un altre títol per a
la boca peninsular? Probablement, perqué Henser —conten les cróniques—
no és rias tan be eorn Pistulla.
* * *
Dissabte, a 1-Iris", va tenir lloc una vetllada popular, a base de la rea
parició del madrileny Antoni Rubc, ex-ca.mpió d'Europa del pes ploma 1 avui
pes lleuger. El seu adversari va ésser Bosch, poca cosa més que un prin
cipiant... 1 amb tot, Ruiz fou declarat batut en sis represes per manifesta
inferioritat.
La eienpressie cate produleel 'madtileny no podía ésser més desagradable.
?Qué etietiedaOl'aqUen-Antatle Ruiz que un dia brille. a Europa amb el
máxim eeplencfar? Na en queda res; una bola de grebt, un home lent, molt
lent, pesat, pesadíssim, mancat d'habilitat, mancat de fons, mancat de
punch, mancat de peeparació, mancat de tOt... Quina nástima que tela!
* * *
Per a deme passat, "Barcelona-Ring" organitz,a al "Nou Món" una vea
liada a base del combat Siciliano-Olangua, de pesos torea Siciliano, con
sagrat ja en els nostres rings com a excellent pes fort, és sens dubte l'home
més indicat pereprovar-nos el que hi hagi de cert en el recobrament del
navarros planeue, que darrerameht posá k. o. en una sola represa al ma
drileny Torrado. ei (Mengua, per la seva banda, amb el seu punch poc cor
rent, pot molt 1,6 ésser l'home que aconsegueixi el que no han pogut ni
La Roe, ni Morales. ni Uete. Combat, dones, d'emoció, que es veurá enquadrat
per tres lIu'tesçL vuit represes: A.guiler-Battling Llano, Vilanova-Ortega i
Sansano-Albernee Aguilar, després del see triomf damunt Zubizarreta, haurá
de demostrar si en el pes mitjá pot ésser millor del que fou en el welter.
I quant a la reeparició del mosca Vilanova, creiem que els aficionats cata
lans que seguiren la brillant carrera de l'home que en el camp amateur no
tenia contrincant, veurien amb gust que el petit Vilanova es presentes en
bona forma i p-ogués fer concebre novament forces esperances...
* * *
La setmana paseada, en parlar de les senil-finals deis campionats de
Catalunya amateurs, varn esmentar el fall injust donat al combat Esteve
Minguell fall que el públic acollí amb una protesta sorollosa. Com era na
tural, la Federad() Catalana de Boxa s'he ocupat d'aquest fall, i revisades
les targetes de puntuació dels jutges senyors Julián. Jover i Torres, que
donaren el fan de referencia, ha acordat inhabilitar per mig any ala dos
primer& i lamentar-se de que els reglamenta no permetin rectificar el fall,
ja que si així fos, no seria Minguell, sinó Esteve el que disputaria la final.
Celebrern la intervenció de la F. C. de B., 1 fem vots perqué serveixi
d'avís als nostres jutges, tan amateurs com professionals. Potser d'aguaste
manera no haurlem de lamentar tants falls equivocats.
* * *
El din 11 de maig boxará Josep Gironés a la nostra clutat. En la nostra
?terrera crónica parlávem ja, d'aquesta nova sortida del nostre campió, 1
assenyalávem uní a probable adversari seu eangles Johnny Cuthbert. No
será, agítese peee, l'adversari de Gironés, ja que Cuthbert és en l'actualitat
un bon pes lleuger. L'home que donará la réplica al graclenc será Douglas
Parker, pr1n3ere figura de la boxa anglesa i que compta amb una victória
damunt Jolírny Cuthbert. També a la mateixa reunió boxará Caries Flix
contra un altre anglés de primer rengle: Hollíngworth, famós pel seu punch.
Será, sense discussió la vetllada més interessant de molt temps enee.
QUENSBERRY
VIES URINARIES
IMPURESES DE LA SANG - DEBILITAT NERVIOSA
Prou sofrir Inuttlment de les diles malaltles,
grácies al meravellós descobriment deis
Medican% del DISOPIRE
VIES URINAR1ES: Blenorragia (purgacions). arao
totes les seves manifestacions, uretritis. prostati
tis, orquitis, cistitis, gota militar. etc., de l'heme, 1
vulvitis, metritis, uretritis, cistitis, anexitis Rubios,
etc.; de la dona, per eroniques 1 rebele, que siguin.
es guareixen aviat 1 radicalment amb els Catxets
del Doctor Soivré. Els tnalalts es guareixen elle
sois, sense injeccions. lavatges. ni aplic,ació de
sondes ni bugles, etc., tan perollosa sempre 1 que
necessiten sempre la presencia del metge, 1 ningú
no s'assabenta de la seva malaltia. Venda 5'50 ptes. caixa.
IMPURESES DE LA SANÓ: Sífilis ecsemes, herpes, ÉtIceres va
riyeses (llagues de les carnes), erupcions escrofuloses, erltemes, aene.
ticária, etc., malalties que tenen per causes numors, ;deis o n'afecciona de
la sang, per &bloques 1 rebele que rápala, es guareixen aviat t radicalment
amb les Pindoles-depnratives del Dr. Soivré, que eón la medioació depura
t'ya. retal 1 .perfecta, perqué actuen regenerant la sang, la renoven, aug
menta totes les energies de l'organisme t fomenten la salut, resolent, arab
poc temps, totes les úlceres. llagues,- grans tloroncos, supurado de les
m'acoses, calguda del caben. inflaroacions en general, etc., restant la pell
neta 1 regenerada, el cabell brillant 1 abundós, no delxant a l'organismo
rastre del passat. Venda: 5'50 ptes. Rascó.
DEBILITAT NERI' IOSA: Impoténcia (manca de vigor sexual), poluelons
nocturnes. elfiermatorrea (pérdues seminals4 cansament mental, pérdua
de la memoria. mal de cap. debilitat muscular. fatiga corporal, tremolors,
palpitacions, trastotns nerviosos de la dona 1 totes les manifestacions de
la Neurastenia O esgotament nervios, per crónica 1 rebele que siguin, es
guarelxen avlat 1 radicalment smb les Gragees potencials del Dr. Soivré.
Més que un meclicament eón un aliment essencial del cervell, medulla
tot el sistema nerv1613. Recomanades especlalment als esgotats. a la love
nesa per toda mena d'excessos I vells a cap edat), per a recobrar integra
ment totes les seves funcions 1 servar tina a l'extrems vellesa. sense torear
l'organizan el vigor sexual propi de l'edat_ Venda: Pessetes 550 el deseo
Venda a les principal farmácies d'Espanya. Portugal 1 de les Amértques
—
NOTA.—Tots ele pacients de irles urinaries, 1mpureses de la sang O de
bilitat nerviosa. adn-oant-se 1 remetent 050 ptes en segells Per al fran
queig a Otleines Laborritori - SOkatarg. t'arre,' del Ter, 16. Teléfon 544
S. M Barcerons. rebran ratls aP 'libre expl ;:atiu sobre Perigeo, defiera
rotllament tractament 1 guarirnent de les cites malalties.
a rambla 7
NATACIO
Davant el IV match
Espanya-FranÇa
que es celebrará dissabte dia 7, a les deu de
la nit a la piscina del Club Natació Barcelona
Amb el cerirnonial acostumat dele
grans eadeveniments, la Federació
ens prepara per al dia 7, o sigui,
dissabte vinent, el IV matx Espa
nya - Freno,.
Per ara, l'apologia de l'equip
francés, quan tots ele aficionats el
ooneixen a bastament, fóra repetir
el que constantment hem vist a
través de les visites que era han fet
els diversos equipa de la venia Re
pública.
La válua de l'equip gua,nyadors•
deis Jocs Olímpics de l'any 1928, ce
lebrats a Amsterdam, és arreu on
han jugat garantia de bona qualitat.
Homes bregats en el difícil joc de
water polo, unebten llur técnica a
la rapidesa, la qual cosa ele fa din
cils de poder ésser superats per la
resta d'equips nacionals.
Va durar un llarg temps en qué
l'equip de Franea era imbatible.
Adhuc els hongaresos, l'equip raes
cientffic que hom ha vist, i el que
practica amb tota l'essencia mes
pura la técnica mes envejable, han
estat dificilíssims vencedora de l'e
quip fins asa capita,nejat per Pa
dou, el jugdor més formidable que
ha sobresortít en ola deu d.arrers
anys.
L'equip que aviat será el nostre
hoste, si bé no és el mateix que ha
fet posar el pabelló francés al máa
til de l'estadi olímpic d'Amsterdam,
no es diferencia en molt. Jugadora
de la nova promoció van rellevant
les yenes glóries aquatiques de la
Franga esportiva. Els Desjardins,
Fasani. Padou, homes, ahir, quali
ficats com a imprescindibles, han
de deixar el lloc, a desgrat de poder
encara fer un honorable papar, cer
qué el futur equip nacional francés
es nodreixi de nadadora joyas 1 amb
entusiasme suficient per a seguir les
petjades gloriosas d'aquells bornes
que avantposaren toles les conve
niéncies en la legítima satisfacció
que llur país pogués sobresortir en
una altesa franca, avui tan apre
ciada per les generacions modernas.
Ja hem dit que en l'equip de
Franga, hi haurá novetats "dernier
cri". Segons telegrama rebut de
Mr. Drigni, el seleccionador, presi
dent de la Federació de Franga de
Natació d'Aficionats, 1 crític del
diari "L'Auto", tot en una peca, els
seus "poulains" han estat objecte
d'una gran preparadó abans que
sortissin selec,cionats per a repre
sentar Franea.
Heus ací la coiriposició:
Delporte
Bulteel - Lamberb
Diener
Ctiveller Al. Vandepancke - Van
de Castele
Deis set noma, quatre ja eón cone
guts nostres: Bulteel - Lambest, la
defensa del "Tourcoing", 1 que per
ara sembla imprescindible. Els al
tres dos són Cuvelier 1 Al. Vende
plancke, tumbé del mateix equip
de "Les Enfants de Neptune".
Aquesta quatre noms eón, si més
no, una garantía de la potencialitat
del "set" francés.
Cuvelier i Vandeplancke, ultra
esser una gata vells que conebten to
tes les "martingalas" del water polo.
sen dos nedadors rapidissims, 1 que
es fa difícil de seguir llur joe. Llur
energia, no dureza ni violencia, els
fa encara mes perillosos, sobretot.
davant el gol enemic, en qué nur
oportunitat ala fa aconsegefidors de
gran nombre de gola per a nur
equip.
Els altres, o sigui, Delporte, Die
ríen i Van de Castele, eón per a nos
auras una incógnita. Les referencies
que te/1hr donen com a norma que
es tracten de tres futura grana ju
gadora. I abd ha d'ésser. quan
Mr. Dugni. conebredor. ull clinic i
gran "catador" de jugador& exposa
el seu prestigi en incloure aquasts
tres novells a Peque) de Frenes,.
Tenim. donas, que l'equ.p adver
sari és a horas d'ara el millor que
ele ,-$^4-res contrincants poden ter.
L'equip de casa, per variar, és el
L'EQUIP DEL C. N. BARCELONA
mateix de sempre. I no ho diem
arrib lo lronic. Efectivament l'equip
és el mateix; només vull dir, peró,
que la composició és diferent d'al
tres vegades.
O sigui:
Gámper
&bata - Cruells - Rafael Jiménez
Comentan? Per a nosaltres ens
sembla be, sobretot si teten-1 en
compte que no surten jugadors de
suficient categoria per a ésser M
elosos a l'equip nacional. Les ob
jeccions que hom farta nó serien del
tot prou profunditzades, degut a
qué no hem assistít a cap entrena
ment de equip format, i esperem
ces esdeveniments, en qué, prevades
les condiciona de cada co/nponent
ho farem amb la imparcialitat ca
racteritzada, 1 fóra un prejudici que
la noetra °pintó podria ara ocasio
nas.
Els resultata fina ara acon.seguits
1
Gonzal Jiménez
Brull Palatal
trades per a lar la selecció van do
nar els següents resultats:
Diener. 2 m. 27 s.
AL Vandeplancke, 2 m. 28 s.
Boroco, 2 m. 30 s.
R,oig. 2 m. 29 s.
Difícil és per ala nostres de sortir
airosos en llur nuita. L'equip encara
no estará designat fina al dijous, en
qué es fará la darrea selecció: hom
no pot fer les seves impressions. Una
victória de Franea és cosa segura.
L'interessant és la marca que acon
seguiran els nostres representants.
I en la darrera prova internacio
nal, els 3 x 50 metres estil lliure, la
cursa, que fa posar en tensió ala ner
vis més calmats, será la que clourá
el IV matx Franga, - Espanya.
L'equip francés el formaran:
Diener, Barocco, F. Vandeplancke,
AL Vandeplancke i Roig.
Sanee encara conéixer el nostre
equip nacional, preveiem una llul
ta interessantissima, 1 en qué no
Copes i trofeus per a Esport
Itlercadé, S. A.
E ••••••jOIERIA
E
46-Passeig de Grácia-46
rie 111111110
entre els dos equipe han estat els
segeients:
A Bolónia, Campionat d'Espanya
de 1927:
Franea, 4 - apanya, O.
A Tolosa:
A Amsterdam, Jocs Olímpica:
Franca, 4 - Espanya, O.
Senae volar fez ara de profeta, 1
tenint en compte la composició deis
aquilea és torea difícil de ter un
pronestic. El nostre equip, seas dub
te, ha millorat cent per cent. El de
Franca, en canvl. en tenim la con
vicció, no és el mateix de quatre
anys enrera. Padeu pesava molt en
les victóries franceses. Segons es
presenti Vencontre. hi haurá gola en
abundancia. Una primera victbria
nostra no seria res d'e-strarry, i en
canvi, una victoria copiosa de l'e
quip francés seria la. raillor prova
del tacte de seleccionar de Mr.
Drigni.
Les abres dues provea internarlo
nals no semblen molt díficils de
pronosticar.
Els 4 x 200 metres estil !hure, els
francesos en sortiren vencedora.
L'equip que envíen, fora el campió
Jean Tesis, que no es pot desplegar,
és el millor que tenen.
Les marques da,rreraailent regís
seria dificil d'aconseguir una victó
ría ben destacada, amb tot 1 reco
néixer la válua deis francesos.
Haus ací explanat el que será el
II Franca - E,spanya. Ultra les pro
ves internacionals hi seran interca
lades altres de forca interessants,
i en qué la nostra natació femeni
na palesará una vegada mes ala
avengos extraordinaria que de dia
en dia van efectuant
Malles 1
per a Concursos d'esportS
E. Segura
Placa Francesc Madi, 15
EXcellent programa per al bon
esportiu. El tacte fi de les grana
multituds aixi ho entendran, i no
dubtem que la piscina del Barcelo
na será en dissabte s'ajuntará l'é
elite dele esportius de la nostra chi
tat per presenciar el primer deis
grana festivals internacionala que hl
ha en projecte.
LLORENC GIBERNAD
ELS BONS PANYOS
A BONS PREUS,
SOLS ELS TROBARA EN AQUESTA CASA
/. A II
‘4111* 01011.111/414
MOICL Sakkoa
/. .h
PANY0/ I NOVET/X11 • AITRERIA\ 1CONPECCION/
Plaga de l'Angel, 1 Teléfon 12955
Tapineria, 2 BARCELONA
Rebudes les imetats de la present temporada
Els entrenaments deis nos
tres escolars
Durant ala elles 7, 8 1 9 d'aquest
mes han de tenír lloc a Madrid ele
campionats escolars d'esports atlé
tica.
Per tal de preparar-se deguda
ment davant aquella competició,
ahir al matí, a l'Estadi de Mont
jutc, ele escolars adscrits a la Fe
deracíó Catalana d'Atlet1sme van
disputar unes provee d'entrenament,
amb el concurs de la secció d'atle
tisme del F. C. Badalona.
No es van disputar botes les pro
ves que figuraven en el programa,
préviament confeccionat. degut a
qué un bon nombre deis atletes ins
crits no van ter acte de presencia
per les dificultats que suposava pre
sentar-se a l'Estadi. sen.se mítjans de
locomoció.
La prova mes concorreguda de Go
tea fou la de 100 metres en la qual
es va entaular una Iluita molt in
teressant i en sortí triomfant, natu
ralment, Arévalo.
Amb tot, la marca més notable de
les registrades en aquesta reunió
fou l'aconseguida per l'atleta Culi.
del F. C. Barcelona en el anea
ment del disc. Efectivament, com
tela molt de temps que no ho ha
litem vist, l'esmentst atleta va l'en
ear-lo la distáncia de 3472 me
tres. Naturalment que no és una
marca extraordínária n1 molt menys.
Peró sí que és superior a raconse
guíela per nitres atletas, especialis
tes d'un quant temps enett.
També ems va plaure el temps amb
qué el corredor Segura va cobrir la
distancia de 3.000 metres.
Abcó a para creiem que els nostres
escolars no van a Madrid a dispu
tar aquests campionats d'Espanya a
qué ene hem referit al comenga
ment d'aquestes línies amb una pre
pareció prou acabada.
Tenim motees sobrers per a creu
re que l'aspecte entrenament cha
abandonat molt aquest any. I no
ens referim solament ala escolars.
No. Recordem que en l'avinentesa
del campionat d'Espanya de la "Ma
rathon". 1 de "Cross", ene vam quei
xar del mateix detecte.
Tornem ala vells temps de les im
provisacions, preparant en 15 dies
une atletes per disputar no era menys
que una campionats nacional&
I alzó ens desplau molt.
Perqué ens dóna la sensació que
en comptes de progressar, anem en
reta. — C.
RESULTATS TECNICS
SALT DE LLARGARIA:
1. Armando, F. C. Badalona,
5.94.
2. Freixes, S. Escolar, 5.80.
3. Culi, F. C. Badalona, 5.76.
4. Mateu, F. C. Badalona, 5.14.
100 METRES LUSOS:
1. .Arévalo, S. Escolar, 11" 5-10.
2. Armando, F. C. Badalona.
3. Freixes, S. Escolar.
4. Montfort, F. C. Badalona.
5. Sana, Badalona.
O. Secare Badalona.
3.000 METRES:
1. Segura, S. Escolar, 9' 47".
2. Font, independent.
3. Angel IV.
imbla PIS!E
Idla NIX
illibla Id
MI
E
PIE NIX
4. Gallego, S. Escolar.
300 METRES LLISOS:
1. Arévalo, S. Escolar, 36 3-5.
2. Montfort, F. C. Badalona.
3. Metete Badalona.
4. Slcart, Badalona.
LLANÇAMENT DEL DISC:
1. Culi. F. C. Badalona, 3472 ni.
Diumenge vinent es disputa
ran a l'Estadi els campio
nats Junior Barcelona
Diumenge vinent comenearan de
disputar-se a l'Estadi de Montjulc
els campionats de Barcelona d'atle
tisme, reservats a la categoria
niors. organítzació a cárrec del Co
mité que tantes lloances mereix per
la seva constant i encertada tasca
a favor d'aquest esport.
Aquests campionats, que no aca
baran diumenge vinent, degut a l'ex
tensió del programa. continuaran al
mateix lloc el següent diumenge.
dia 15.
Formen part del programa tetes
les provee oficials, tant en carreres.
com en salta 1 llaneaments.
Fina al moment actual el Comité
de la Federació compta amb la ins
cripcíó d'un gran nombre de con
cursants 1 cal preveure. degut a.
l'entusiasme regnant entre organit
zadors 1 concursants, que aquests
campionats assoliran un éxit com
piel i falaguer per a tot.
Fem vote parqué aixf sigui, en bé
de l'atletisme de casa nostra.
—*—
Campionat de Catalunya
de Lluita a la Corda
Van continuar, ahíte els campio
nata de Catalunya de Lluita a la
cerda, que amb tant d'encer tha pre
parar l'Ateneu Enciclopédic
nostra ciutat.
Les provee corresponents a la jor
nada d'ahir es van disputar al camp
del C. D. Júpiter.
Els resultats de la jornada d'ahir
els cionem a coneixer tot segun:
PRIMERA SEMIFINAL:
L'equip B de l'Ateneu Enciclopédic
Popular vetee l'Ateneu Obrer Mar
tinenc en dues represes. La primera
als 35" 2-5 i la segona als 36".
SEGONA SEMIFINAL:
L'equip de la Unió Esportiva 1
Gimnástica de Badalona veng Vequip
A de l'Ateneu Enciclopédic Popular,
en dues represes. La primera* als 1'
11" 4-5 i la segona ala l' 30" 2-5.
• . *
Queden classíficats per a la final
els equips de l'Ateneu Enciclopédic
Popular (13) i la Unió Esportiva i
Gimnástica de Badalona, que se ce
lebrará el vinent diumenge, dia 8,
durant el transcurs deis campionats
provincials d'Atletisme, a les onze
del matí.
41~11111
L'EXCURSIÓ
DEL BARCELONA
Guanya al &te per 5 a 2
&te, 30.—En un partir, de futbol
celebrat avui a aquesta població, el
F. C. Barcelona ha vencut el F. C.
Séte per 5 gola a 2.
El partit ha resultar, molt animat,
i els catalans han dominat intensa
ment quasi tot el partit.
L'equip catalá s'ha presentat inte
grat pele següents jugadora: Nogués.
Rafa, Alcoriza, Arnau, Castillo, Font,
Piera, Bestit, Arocha, Romón i Pe
drol.
US AFEITAREU AMB
TRES MINUTS.
US AFEITAREU HI
GIENICAMENT, EVI
TANT CONTAGIS.
SIMPLIFICAREU E L
MODE D'AFEITAR-US,
ELIMINANT BRONGES
I RECIPIENTS.
CONSERVAREULA
PELL FRESCA, SENSE
GRANS I SENSE IRRI
TACIONS.
PER AFEITAR.
PER A CONSERVAR
LA JOVENTUT DEL
VOSTRE CUTIS.
Que el "Flix" va estar eliminat pel
"Dertrusa".
Que "el ano que viene lo seremos",
diu Zamora.
Que En Guillem 1 En lové, del
"Flix", perqué tornen a jugar com
pren totes les setmanes LA RAMBLA.
Que el "Flix" va guanyar al "Reus
Deportiu" per 5 a 4.
Que aquell dia Guillem-Solé foren
els més dolents.
Que els va seguir en mérits Bagés.
Que a Bagés tins li van ter "fotos"
atril) plongeons.
Que el futbol al Vendrell ha tornat
a prende gran increment.
Que, segons opinio general, és de
gut a la injecció donada a requip per
l'ex-porter de l'ex-"Europa" Altés.
Que sembla que si no s'espatIla
anirá molt Iluny.
Que la disciplina, que és la base de
tota organització, impera per sobre de
tot.
marques
Que la Junta no s'hi veu de cap ull.
Que com l'equip rutila be 1,a gin
seta es revifa.
Que els de la "U. E. Bergadana''
han descobert un nou porter proce
dent d'un equip de Barcelona.
Que el Perpinyá UI cada cita juga
pitjor.
Que diumenge tornaran a jugar els
dos cquips de Berga.
Que els del "Centre" diuen que
aquesta vegada guanyaran ells.
Que l'aficio bergada.na espera aquest
partit amb la máxima emoció per
poder veure una tarda de futbol.
Que al camp del Matadero cada
dia hi han cares noves entre els ju
gadors.
Que a Martorell l'afició es revifa,..
Que el Torneig Copa Llobregat ja
el tenen coll avall.
Que fa una tanda de testes que els
seus jugadors son uns trumfos...
Que si no, que ho diguin en Za
balo, En Borras, En Font 1 altres
companys de l'equip del "Regiment"
Que la davantera del "Tárrega" ha
fracassat una vegada més.
Que a Amposta no en tocaren
una...
Que a aquest pas és un xic difícil
l'ingrés a la categoria superior.
Que l'"Amposta" arrenglerá contra
el "'l'anega" tres elements de Barce
lona, l'amateurisme deis quals es for
ea dubtós...
Que pertoca a la Lliga Amateur
vetllar per l'exacte compliment del
que hi ha reglamentat.
Que una ullada als articies 31 i 34
no estará de mes...
Que si no ho fa així, no será l'"Am
posta" sol qui fará el que rnillor II
con vingui...
Que el "Safa" 1 el "Malgrat" son
molt amics...
Que aquestes amistats quan són en
perjudici d'un tercer fan molt poca
grácia..
A SABADELL
Un combinat de l'Espanyol
és vencut pel Sabadell, per
5 gols a 2
Un partit que a la primera part
no hi havia manera que interessés
a nigú, i que a la segona agrada,
molt. El secret el trobá el nou ex
terior dreta del Sabadell, Helguera.
Aquest xicot. que indubtablement
és una bona troballa que ha fet el
Sabadell. va començar l'encontre
amb un encert només que relattu,
peró després es posa a to i les seves
jugades oportunes tingueren la virtut
de canviar completament la fesornia
del partit. Ahir demostrá posseir
una qualitat no gens corrent en els
exteriors, i és la de saber internar
se a temps i. sobretot, rematar les
jugades amb una facilitat sorpre
nent.
Dels cinc gols que marca, el Sa
badell, Helguera sol n'aconseguí tres,
i duna manera desacostumada en
els jugadors sabadellencs. La jara
percepció que té de les jugades i la
impecable collocació, junt amb l'ex
traordinária facilitat de rematar,
fan d'aquest xicot un element per:-
llosísim.
Els altres componets del Sabadell
tingueren també un segon temps
ben encertat, llevat d'alguna fallada
de Pérez, explicable pel fet de algar
en un lloc no habitual en. ell.
L'Espanyol desplaça un equip que,
si bé no pot anomenar-sel de pri
mer, comptava amb elements de pes
que oposaren una gran resistencia a
la indiscutible superioritat del Sa
badell. Loiola, Julia i Sorribes tres
caren incansablement en tot el par
da encara que Sarribes desllui la
seva tasca amb algunes violéncies
en eh l habituals.
A la primera part el Sabadell
marca solament un gol per cap els
visitants, i a la segona part els lo
cals n'entraren quatre i dos l'Es
panyol.
L'arbitre Castarlenes ho féu oé 1
cap al final es velé obligat a e :-
pulsar del camp Sorribes i Garreta,
per efectuar joc víolent, 1 amb
aquesta actitud aconsegui que el
partit acabes bé.
Composició deis equips:
Sabadell: Macip, Pérez, Giner,
Querol, Gracia. Pons, Helguera, Ber
tran. Garreta, Calvet i Sangüesa.
Espanyol: Florença. Julia, Sorrl
bes. Joncosa, Loiola. López, Dome
nech, Besolí, Martí, Redó i Mon
tanyés.
P. F.
fi
A SABADELL
La setmana passada tingué lloc al
Teatre Euterpe de Sabadell, una vet
liada de boxa organitzada epr Bar
celona-Ring. junt amb l'empresa
"Estoics", d'aquesta localitat.
El programa era ben atractivol
1 aconseguí atraure molt de públic,
peró el descabdpliament dels dos
darrers combats, precisament els que
més interessaven, decepciona una
mica els espectadors.
El sabadellenc Martínez l'una,
tres rounds amb Aparicio. durant
els quals hom tingué ocasió de cons
tatar clarament la superioritat de
Martínez. Aparicio ens agrada no
més al primer round, ja que després
emprá un joc embolicat i pie de
trucs. que el públic protesta cons
tantmnet. A la tercera represa, Mar
tínez toca baix, peró no de la forma
que allega, Aparicio, el qual despres
es riega, a continuar la nulta. Re
conegut pel metge, aquest certifica
que evidentment el cap baix havla
existia peró que Aparicio es trobava
en perfectes condicions de boxar,
pel qual motiu fou declarat guanya
dor Martínez, per abandonament del
seu adversari.
El combat anterior, a cárrec de
Montllor i Perron, tot just pogué co
mençar-se: abans d'acabar la pri
mera represa, Penen, que es ven rue
no estava per rebre, es deixa caure
fou comptat fins al límit. No
creiem que Perron estigués tan mal
parat per tenir aquell final; o no
estava en bones condicions físiques
o la seva actitud és ben censurable.
Ecolá. i Martín forniren el millor
match de la vetllada, que guanyá
Escota després de sis represes emo
cionants. Martín tingué alguns me
ments de fogositat que engrescaren
el públic, peró, en general, la millor
técnica d'Escolá s'imposa. 1 el seu
triomf fou ben rebut.
Els tres combata anteriors foren
guanyats pels sabadellencs Mota, Pa
lau i Mompín, que venceren, res
pectivament, a Abad, Mestre i Díaz.
P. F.
DE MANRESA
Un doble 4 a O al camp del
Pujolet
Comer-11a ahir l'anomenat torneig
Copa Primavera, i correspongué en
frontar-se, en la primera jornada,
l'equip local amb l'Atlétic de Sa
badell.
El partit resulta gairebé tot un
complet domini dels blanc-vermells,
que aconseguiren en la primera part
tres gols per cap els vallesans. Els
gola foren obtinguts: per Masó el
primer 1 el tercer, i per Pequerul el
segon, tots de bella execució, espe
cialment el primer.
La segona part transcorregué molt
ensopida, sense dubte perqué els
manresans el portar tres gols d'a
vantatge ja els era una garantia de
victbria i per aixó gairebé només es
preocuparen de defensar-se de les
Ileus escomeses de l'Atlétic.
Aixi i tot, encara Coll aconseguí
un quart gol completament personal
1 intransferible, que fou premiat ama
merescuts aplaudiments.
Tingué cura de l'arbitratge el col
legiat senyor Ferran Ribera. qui es
tigué en t,ot moment imparcial i en
certat.
A les seves ordres, els equips ju
garen aix1:
Atlétic de Sabadell: Miguel, Coca.
Gil, Fabrés, Pons, Colungo, Benito.
eVrgés, Pastor, Costa i Duran.
C. E. Manresa: Corrons, Guarro,
Domenech, Ortín, Griera, Comballé,
Agrícultors!!
EL NITRAT
DE SOSA
fARCADIAN'
Es ti, es granulat i no conté hurnaat,
garantatzant una graduacló mlnima de
16 per 100 de NITROGEN NITRIC: Per
ahcó, en Lguaitat de preus es el més eco
llénale de tots els Narats de SOSA
Demaneu preus 1 mostres
COMP. PENINSULAR DE COMERCIO S. A
ConceslonárIa de AIKMAN London -Ld
Alarcón, 12 - Teléfon 13554 - Madr:d
Magatzems:
Bilbao Santander. Gtjón, Tarragona,
Valéncla, Alacant, Málaga
îLTWIšOL'xin-wre)
-
-
Calcina, Pequerul, Masó, Coll i gua
nova.
Del Manresa cal destaca rractua
ció de la defensa, Griera, Mesó
Coll. Els altres comparen.
Deis forasters, només podem ter
esment del porter i de Colungo. La
defensa molt fluixa.
Abans d'aquest parüt, també e.
reserva del Manresa féu gustar les
amargors del mateix resultat al Na
varcles, en partát del torneig co
marcal Copa Busquets.
DES DE MOLLET
Diumenge passat tingué Iloc, al
eamp d'esports del S. C. Mollee un
festival atlétic entre elements locals
per a entrenarnent deis atletes oue
en els propers campionats de juniors
representaran el S. C. Mollet.
Les marques assolides, algunes de
les quals són bastant acceptables,
tenint en compte la categoria ju
nior deis partiéipants, foren les se
güents:
Llançament de pes:
Carles Sans, 812 m.
Enríe Carel, 8'12 m.
Cándid Sans, 770.
Llançament del disc:
Enric Carel. 2750 m.
Carles Sans, 2550 m.
Candid Sans, 2410 m.
Llançament del javalot:
Caries Sans, 35'95 m.
Candid Sans, 32'60 m.
Salta d'alearia:
Enric Carel, 1'45 m.
Josep Micol, 140 m.
Jaume Sans, 1'35 m.
Salts de llargária:
Enric Carel, 5'60 m.
Alfons Falguera, 522 m.
Candid Sana, 4'90 m.
Salts amb perxa:
Enric Carel, 230 m.
Candid Sans, 220 m.
Caries Sans, 2'20 m.
80 metres llisos:
Alfons Falguera, 9" 2-10.
Carles Salís. 10".
En 'aquesta reunió quedaren ba
tuts els récords locals de llança
ment de pes. javalot i deis 80 metres
lllsos.
SEU D'URGELL
F. C. Vendrell, 6 - Penya Furia (de
lanova), O
A l'estadi vendrellenc jugaren diu
menge els equips que encapealen
aquestes ratlles. El partit sacaba
amb un esclatant triomf del nostre
equip, refent-se aixi amb escreix de
la desfeta soferta unes dies bans a
Vilanova.
Feia molt temps que no s'havia
vist un encontre tan bellament ju
gat per part dels vendrellencs, la
que des del porter fins a l'extrem es
querre posaren a la lluita aquell en
tusiasme que tant és necessari per
guanyar.
Acaba, la primera part (que eta
locals jugaren contra vent) amb el
resultat de 2 a 0.
A la segona part els foran efec
tuaren alguna canvis a l'equip, que
no els donaren resultats positius, re
afirmant•els nostres amb quatre
gols magnífica el resultat tan con
tundent.
Marcaren els gols Salvó (2), Flin
i Altés.
Comanda l'encontre Soler, amb
moka voluntat. AlMea els equipe
de la segünt forma:
Penya Fúria: Massagué, Pujol, Gó
mez, Badenas, Carbone!!, Horro,
Marlés, Espinaso, Bagase i Fargues.
F. C. Vendrell: Vidal, Giralt, Ma
nyé, Baca, Altés, Elies, Guinovart,
Nin, Salvó, Fabré i Hivern. — Cor
responsal .
DE TOSSA DE MAR
El Torneig Copa LA RAMBLA
El día 24 del proppassat, l'equip
local es va desplaçar a Tordera, a
ugar Púltim partit del Torneig Copa
LA RAMBLA.
Es va poder veure un bon encon
tre. el qual acaba- amb la victória
deis tossencs per dos gols a un.
El públic fou molt imparcial, i va
aplaudir les bones ugades de tots
dos equips.
Encara que el Malgrat hagi que
[UNES
la rambla
dat classificat .a primer lloc, cal ter
ressaltar el joc brillare, que ha de
mostrat tenir el Tossa durant aquest
Torneie.
(Corresponsal.)
DE 111OLLET DEL VALLES
F. C. Mollet, 2 S. C. Margarit, 2
Amb aquest resultat, el F. C. Mar
garit va eliminar del campionat pro
vincial de la Lliga Amateur. el S. C.
Mollet.
Poc espera ven eta mollerencs
aquesta sorpresa, i aloa menys del
Margarit. Si hem de dir la veritat,
nosaltres també trobem que el Mar
garit no és cap equip de vaina. puiX
que té una davantera bastant flui
xa, peró el Mollet, en conjunt, no
ens satisfa.
Té diversos elements que indivi
dualment juguen molt bé, peró la
manca de compenetració amb els
altres jugadors, fa que es rnalagua
nyin moltes jugades.
?No creieu, amics directius i de
legats del Mollet, que aquesta man
ca de compenetració deis nostres ju
gadors és per culpa deis canvis que
cada partit féu a l'equip?
• Proveu de fer jugar una tempo
rada el mateix equip, tingueu pa
ciencia, no sigueu exigents amb els
jugadors, ni vulgueu que cada un
d'ells sigui una celebritat individual
ment 1 els rificionats veuran millors
partits i el Mollet assolirá resultlats
més favorables.
* * *
El partit de diumenge fou ensopit.
Després de dominar els locals, que
duien dos gols davantatge, el Mar
garit va reaccionar i a la segona
part empata.
Els equips es v'an arrenglerar així:
Mollet. — Aguilar, Selles, Bus
quets, Ferreres, Salanguera, Pone,
Vila, Barrera, Fernández, Holgado i
Santes.
Margarit. — Gener, Obiols, Arti
gues, Bachero, Sobrino, Giménez, Bo
yera Franco, Rossell, Pérez i Ortíz.
Va arbitrar molt bé En Benal.
El ~He sortí satisfet.
F. Ros Chacon.
QUANTES TAULETES
d'ASPIRLNA
guareixen d'una mane
ra rápida i segura re
fredats, grip, influen
ça, reumatisme, així
com també tota mena
de dolors. Les tauletes
d'ASPIRINA poden
adquirir-se només amb
l'embalatge original.
La marca registrada.
La Creu Bayer, ga
' ranteix la seva legiti
mitat i bon afecte.
No afecten el cor
eA
BAYER
E
a"ll"0~l~a»
DE LIANAS DEL VALLES
AMETLLA S. C., 5
J. E. LLINAS, 4
Al cap de maja hora d'haver co
merwat el partit, una arencada de
l'Ametlla val el primer .gol al seu
equip. Pocs minuts després se'n
produéix una altra del Llinás, 1 '3an
delich empalma un superb xut a
l'angle que val l'empat. Amb aquest
resultat acaba el primer temps. •
Représ el joc, continuen toas dos
equips jugant a un tren formidable,
i al cap de mitja hora l'equip visa
tant avança de dos gols a l'erran)
local. Aquest, volent rescabalar-se,
es llança desesperadament 1 acon
segueix dominar l'equip vencedor i
aleshores velen les facultats del seu
porter. Malgrat resforç eegotatiar
del Llinás, no aconsegueixen mes
que un gol, i acaba el partit a,mb
el resultat de cinc a quatre.
El handicap del Llinás per manca
de Roma 1 Julia es nota de seguida,
i per aquella ala Pequip visitant
tela el que volia. Ele substituts de
signats jugaren deplorablement La
resta de l'equip 1 els forans molt bé.
JOSEP SERRA
DE MARTORELL
REGIMENT D'INFANTERIA 10, 0
C. O. MARTORELL, O
L'arrenglerament de Zabalo. J'ea.
cellent defensa barcelonista, en l'e
quip militar, i el de Borras i Lleó
en el local, van donar molta con
siténica als dos equips, que amb un
entusiasme indescriptible van dP.+-
cabdellar una lluita magnífica que.
encara que sembli mentirla, no va
decaure ni un minut. No es recor
da en aquesta localitat cap partit
de qualitat superior i el públie
restá molt satisfet del joc : del re
cultat. un empat a cap gol, que és
una demostració de com eren d'ani
vellades les forces i de l'encert c:els
tercets defensius, tant blanc co:n
el negre-blanc.
Aloa es crida la gent al futbol,
APOULI
amb partits com el de diumeage.
Vagi amb aquestes ratlles una salu
tació per als equipiers que han es
crit un partit inesborrable en la
modesta histeria del club local.
Els equips s'arrengleraren de la
següent manera:
Equip militar: Blanch (Sant An
dreu), Borras (Badalona), Zabalo
(Barcelona ) , Prat ( Martorell) , Pent
(Bacialona), Arévalo (Espanyol), Es
teban (Sant Andreu), Pauses (Espa
nyol). Mangó (Sent Andreu). Piera
(Barcelona), Crispi (Barcelona). Le
sionat Piera, fou substitun per- Car
rion.
Equip del Martorell: Guillem, Mas.
Llee, Borras. Escayol, Gómez, Ma
nent, Sitges, Font Mates 1 Rodríguez.
Arbitra el senyor Patau i, galant
ment invitada, la gentil senyoreta
Arévalo llança el kock-off. Fou inolt
aplaudida.
La copa disputada en Pencontre,
malgrat l'empat fou atorgada a
l'equip visitant.
JOSEP CANALS
DE BERGA
F. C. ARTES, 6 -- C. E. BERGA, 6
Diumenge passat es va jugar
aquest partit, corresponent al cam
pionat 'comarcal que estan jugant
els equips de la comarca. En aquest
partit, els del Centre aixafaren el
F. C. Artés, que ja no és res del
que era. i que causa una pobre un
pressió a l'afició bergadana. El re
sultat ja demostra la forma en qué
van jugar els de casa. Els millors
del Centre foren Viladrlu 1 rinterlor
dreta.
U. E. BERGADANA, 1
F. C. NAVAS, 2
Els de la U. E. es trasnadaren
al noble de Navas a jugar el nartit
coresponent. L'encontre fol molt
tots dos equips jugaren ante
molta correcció i noblesa. Cal re
marcar la meritoria actuació lo
Jardinet, Reig i Lluiset i el péssirn
joc de Perpinya, III.
PADROS
,0111*
~1~1111~1~1111~111~1~
D'IGUALADA
COPA "CIUTAT DE REUS"
A. IGUALADI, 5
ANOIA, DE SANT SADURNI, 1
Diumenge passat tingué lloc el
primer encontre del t,orneig "Copa
Ciutat de Reus", el qual dona Loe
.a una brillant i merescuda victoria
de l'equip local. Al cap de cinc mi
nuts d'haver comeneat el joc. Es
panyol passa a Morera, qui, d'un
formidable xut, marca el primer gol:
pocs minuts després, en rematar un
centre de Segura, el mateix Morera
obté el segon, i en acabar la primera
part, Enrich, en una jugada oportu
níssima, assoleix el tercer.
En la segona part, Figueres marca
el quart, de penalty; tot seguit Pe
quip de Sant Sadurní en un tripijoc
davant la porta, aconsegueix el ;Tu
únic gol, 1, finalment, Segura, .l'un
bonic xut. arrodoneix la victória
amb el cinqué gol per a l'Ateneu.
Ha estat un partit molt dur, peró
noble; els de casa han fet un parta,
magnífic, sobretot la davantera, que
ha estat superba; l'Anoia Lambe ha
jugat bé. peró no ha pogut res, da
vant la gran tarda que han Ungía
els jugadors locals.
Foren els vencedora: Enrich P.,
Corbella, Clotet, Xuclá, López, Mas
se, Enrich J., Morera, Estanyol,
Figueres u Segura.
L'arbitre colleglat, senyor Páez,
=parcial, peró desencertat.
J. M.
DE REUS
'COPA CIUTAT DE REUS"
Reus Esportiu, 5 Catalunya Nova, I
Organitzat per aquests dos cercles
ha comeneat un torneig que porta
per nom "Ciutat de Reus", partid
pan-hl a més dels esmentats 1"Ate
neu Igualadí" i el "C. D. Nota".
Diumenge va ésser la primera jor
nada, celebrant-se a la riostra 'ciutat
el partit que encapaçala aquestes rat
lles.
El partit resulta excellent; els dos
11....2tarrtz
equipa es lliuraren a una ferma bata
lla que dona lloc a una serie de bo
niques jugades com molt ternps no
haviem vist en els equips locals. Per
indisposició es retira, En Martí. del
"Catalunya", que ja no va reapard
xer en tot el partlt. Al finalitzar la
primera part, el "Reus" s'alarma i
aconseguí el primer gol En Randua
al rematar un centre d'En Climent.
La segona part va ésser de frene
dornini del "Reus", degut més que
res a la inferioritat numérica del
"Catalunya", dones a. poc de comen
peda va haver de retirar-se Calaf
per lesió, quedant solament al camp
nou jugadors que es limitaren a ac
tuar a la defensiva, no poiguent evi
tar que el "Reus" marqués novament
per mirjá, de Climent, Llopis. Randua
i Climent novament. Gascón, del "Ca
talunya", en un descuit de la defen
sa. aconseguí marcar el 'del honor
pels propietaris del terreny.
Els equips s'arrengleraren:
REUS DEPORTIU: Sana, Guasca',
Cort. Margalef. Vergés, Llopis, Ran
dua II, Rendirá I, Larrosa, Domingo
i Climent.
CATALUNYA NOVA: Padreny,
Marín, Martí. Ciurana, Gascón. Es
talella, Calaf, Reig, Folch, Sistaré i
Pons.—Lluís Mas.
DES DE LLEIDA
Deportives
Pot ben bé titular-se de gran set
mana espórtiva els actes que han de
tenir lloe del 8 al 16 del corrent al
maenífic Camp d'Esports de la nos
tra ciutat.
Pel diurnenge que ve, la Secció
d'tAtletisrne del Centre d'Esports re
brá la visita d'un fort equipi del "Reus
Atlétic Club", de Reus.
Pels dies 11 i 12 tindran lloc grans
partits de futbol entre el "F. C. Bar
celona" —'rnixte— contra una selee
"provincial", a més d'unes curses a
peu de .6,003 metres per l'interior del
camp,, i en les quals hi pe.ndran para
alguna deis millors atletes de Cata
lunya en curses de fons.
Pels dies 15 i 16 s'espera leaperada
visita de la Secció d'Atletisme del
"Club Femení i d'Espors" de Barce
lona, en competició amb les de la
Secció Femenina "Cultura i Esport"
del Centre d'Esports.
Desitgem que aquests esdeveni
ments que podran presenciar els es
portius de Lleida i "provincia", es
tradueixin •
en éxits corrí no, podem
dubtar:—Javalott
DE LA BISBAL
Verges S. C., 1 - F. C. Armentera. I
Un brillant aspecte oferí el camp
local el prop-passat dia 24, amb mo
tiu de contendre el "Verges S. C." i
el "F. C. Arinentera", eterns rivals
d'aquestes encontrades.
L'encontre ha estat d'una qualitat
de joc molt baixa, pero duna duresa
esfereiclora, arribant-se en certs mo
ments a realitzar-se jugades franca
ment inconçebibles. El "Verges" és
indubtablement un equip que. mal
grat l'entusiasme que posen en la
lluita els seus jugadors, resulta des
cohesionat; -sois té quatre o cinc ju
gadors aprofitables i aquests són el
portar Aupir que és un element es
plendid; la ratlla defensiva, el mig
centre i Ayats. L—Aarinentera", al
centrara és molt superior damunt
el "Verges", jugant els 'seus equi
piers molt cohesioats. Lastima que
tinguin una ratlla de davanters tan
fiaca.
Com ja -diem més amunt. el partit
ha estat molt inferior en qualitat de
joc, peró si pie d'incidents, degut al
nervidsisme que s'ha apoderat dels
jugadors i el joc no gens recomana
ble que han practicat.
Ha arbitrat encertadament el colle
giat amateur senyor Bota i a les se
ves ordres els equips estaven format
així:
VERGES S. C.: Aupí, Pont I, Pont
II, Feliu, Maspoch, R,oura, Ferrer,
Ayats, Giménez, Moi i Teixidor.
F. C. ARMENTERA: Puig, Poch,
Gallart, Palou, Puig (E.), Puig (J.),
Torrent, Ribera, Casanoces, Palou i
Quer. •
Els primera de marcar foren els de
Verges, per. mitjá d'un bon tret d'A
yats, i l'Armentera aconseguí l'em
pat en un batibull davant la porta
contrária.—Vigo.
• DE FLIX
Penya "Chispa, 4 - Penya "Campos
Rom-Ferrús, • 2
Al camp de "l'illa" de la J. E. de
Flix es juga aquest encontre davant
forla públic.
Els equips estaven formats aixi:
Penya "Chispa": Sales, Llombard,
Miel, Madrid, Vinyoles, Mur, Bages,
Arraez, Gim, Jover i Lluch (no el
del Catalunya).
Penya "Campos- Rom -Ferrús":
Campos, Riello II, Navarro, Monta
gua Riello 1, Sánchez, Nogales, San
gra, Ramos, Cubels i Rei.
Els primers de marcar són els de
"Campos-R,om-Ferrús" per obra de
Riello I en una jugada personal; no
es féu esperar l'empat, obra de
Guiu. Bages s'escapa, corre tota la
línia i fa cedir córner a Navarro;
tira el córner Bages, 1 fa prendre
tal efecte a la bala que es colloca
sola, sense tocar-la ningú, al mere
de Campos.
Arraez marcé el tercer gol peLs
TOTHOM VOLEA LA COPA
En el partit que jugaren diumenge
pasrnt el "Verges S. C." i el "C. A.
Armcnera" en el camp de "La Bis-bal
F. C.", es disputava una copa
ofrena del cercle propietari del ter-reny
de joc. L'encontre acabá amb
ernpat a un gol, com que abans del
partit no s'havien posat d'acord els
dos equips contendents sobre si s'ad-judicaria
la copa l'equip que hagués
aconseguit més corners al seu favor,
ni si s'allargaria l'encontre, el cas és
que els bishatencs es quedaren amb
el trofeu que cita oferiren. Els de
l'"Armentera" volien la copa, els de
"Verges" també. En unes discussions
entre les directives d'ambdós equips.
els armenterencs cridaren:
—La copa ens corrcspon a nosal-tres,
perqué tenim més corners a fa-vor:
Mes un directiu del "Verges S. C."
tapa, just, exclamant:
—No, senyor; és a nosaltres que
ens toca la copa. perqué cm marcat
primer.
Ningü tingupé esma de contra-dir-
lo.
seus, i al cap de poca estona acaba la
primera part.
A la segona, decaigué molt el (..0
i es marca un gol per bandol; els
autors foren Miol i Ramis; la resta
del partit, bou joc i molt anivellat.
El partit acaba amb el resultat de
4 a 2 a favor de la Penya "Chispa".
El padre sorti satisfet, ádhuc de Par-bitratge,
del qual tingué cura el se-nyor
Margalef.—Uargsegabonairam.
DE FIGUERES
F. C. Juncosa, 2 - U. E. Figueres, 4
El diumenge dia 24 va jugar-se en
eamp figuerenc un encontre amistós
éntre els equips deis cercles esmen-tatEsi
match no fou tan interessant
coro hom esperava per presentar-se
l'enze figuerenc amb tres suplents.
Tota la tarda bufé. una forta tra-muntana
que n'almete la majoria
de les jugades.
.La victória somrigué a l'equip f
guerenc per 4 gola a 2, essent au-tors
deis punts figuerencs Bosch (2),
Sala i Madern.
Defensava la porta de l'equip visi-tant
el conegut poner barcelonista
Llorene.
Formaren l'equip unionista Gu-tiérrez,
Batllcri, Guinea, Medina,
Bosch, Barneda, Dunjó, Valls, Sala,
Maderns i Gimbernat.
Prats, l'ex-jugador figuerenc, va
oferir-nos un bon arbitratge.
DE SANT PERE PESCADOR
C. D. Rases, - F. C. Sant Pere, 2
A l'hora de començar l'encontre,
malgrat de la inclemencia del temps,
el camp oferia n magnífic aspecto
particularment de boiles damiselles,
per tal d'animar llurs colora del
club santperenc.
L'arbitre senyor Isern, de Figue-res,
arrenglera equips de la ma-nera
segilent:
F. C. SANT PERE: Errnengol,
Quintana, Bosela Paras, Folla, Vi-la
II, Costa. Roig. Roquera, Vila,
Llorend
El primer gol el marca En Pagés
en transformar un penalty en qué
ha estat castigat l'equip de Roses.
I amb aouest resultat fineix la
primera pare
Hom espera una reacció deis lo-eLs,
ja que ara actuaran a favor del
vent, peró no és alai, ans al con-trari.
són els visitants que posen en
gran perill la porta molt ben defen-sa-
da per Ermengol.
No obstant, en un avene deis sant-perencs,
Reguera °late duna mane-ra
brillant el segon i darrer gol pel
Sant Pere.
De resultes d'aquest gol, el Roses
es multiplica per moments, i obté
el gol d'honor, que és rebut amb
pels is. seus par-
Quan la lluita havia adquirit el
grau maxim d'interés, el senyor
Isern toca el final de l'enconare,
amb la dificilíssima victória del
Sant Pere F. C. per dos a un.
Després d'a.quest partit és ja el
F. C. Sant Pere guanyador del Ter-neig
de l'Alt Empordá, adjudicant-se
la magnífica copa oferta pel gua-nyador
de l'esmentat Torneig.
Rebi, dones, el F. C. Sant Pere, en
nom de LA RAMBLA, la més cor-dial
enhorabona.
Francesc Bonaventura Vilá,
111111~1111111111111•1
2 maig de 1932
_a
nutra( comarcar
BOXA
Déme passat, dimecres, a un quart
d'onze del vespre, al
NUE O MUNDO
del Parallel.
1 preliminar
3 eombats a 3 rounds
SANSANO - ALBERNI
(pesos welters)
VILANOVA - ORTEGA
(pesos msoc)a
AGUILAR - BATTLINO LLANO
(Pesos mitjans)
A 10 rounds
(pesos forts)
Entrada general: 2 pessetes
======:=1
GRAN SASTRER1A LAlETANA
LA DEL RELLOTGE
VENDES A TERMINIS
Vestit estam a mida. . 100 ptes.
des de 20 ptes. mensuals
QUOTES : trajo kaki 'a 30 pessetes
40 - VIA LAIETANA- 40
Teléfon 12446
- WW11..~1,1,1¦W¦lwirib,WINI".
2 maig de 1932
Palma de Mallorca
UN HOMENATGE MERESCUT
La Unió Ciclista Mallorquina or
ganitzá un homenatge a l'ex-campió
d'Espanya Miguel 13over, que tants
honora ha sabut aconseguir per
reaport del pedal, dintre i fora de
Mallorca.
Una caravana de cavalls d'acer,
on no mancaven els corredora que
constituencen avui un grup de figu
res dintre el ciclisme nacional, aiid
com tantibé tots els presidenta deis
clubs mallorquina i nornbrosos socia,
formant un total de cent
sortiren do la ciutat seguint la mo-to-
gula de . rentitat organitzadora
per dirigir-se a - casa de l'homenat
jat, que la: té al poble d-Establi
menta".
Un cop arribada la comitiva fou
rebuda per una banda de música
d'quella localitat 1 nombrós públic
que va aplaudir-los efusivament.
Miguel BOver va rebre, de mans
del director del "Veloz Sport Ba
lear una placa, costeada per suba
cripció, amb la segnaent dedicató
ria: A Miguel Bover, figura no su
perada del ciclismo mallorquín, sus
admiradores de Mallorca.
Davant l'esposa de Bover 1 el fi
llet d'onze anys (que té ja aconse
guides: algunes victóries honorables)
es llegeixen .unes quartilles pel pre
sident de la U. C. M., senyor Roca,
elogiant el que ha obtíngut set ve
gules el títol de campió nacional,
que, per la. seva constancia dintre
resport, ha sabut deixar molt ben
posat el ciclisme mallorquí, creient
que rhomenatge de referencia está
El secretad de la dita societat, se
nyor Solanes, es referí a l'historial
de /3over, dient que va ésser cam
pió de mig fons en 1917, 19 i 20, pis
ta de Palma; 1924, a Sabadell; 1925,
a Vitbria; 1986 1 28, a Palma mes
una llarga llista d'altres sorollosos
éxits, entre els el d'establir. l'any
1917, el récord de l'hora.
Tots els concurrents foren obse
guíate en pastes i licors mentre que
admiraven les bandes de campió,
cópes, medano, i altea trofeus, entre
els quals tambo figuraven dos pre
mia obtinguts el petit Joan Bover,
fill de l'ex-campió homenatjat.
Finalment ea dirigí un telegrama
a La Unió Velocipédica Espanyola
donant compte de lacte, i suplicant
que siguin tretes les desqualifica
cions deis correctora, tots, per con
siderar aixó beneficis pel ciclisme.
Signaren --aquest telegrama tots
els presidenta,. l'ex-campió Bover
el díctor del Velódrom de Palma.
moRa
Les activitats esportives
del C. A. D. C. I.
La instalació a l'Hipódrom del
Camp d'Esports' del C. A. D. C. I.,
data de mig mere passat. A primera
d'abril, en les l'estos de commemo
ració del XXIX.é aniversari de la
fundació del Centre de Dependents
del Comerte i de la Industria, es va
ren inaugurar el de rugby i el de
base-ball. Després en dates molt pró
ximes sha inaugurat un camp per
atietiamo on socia del girinias hl
fan practiques a l'aire lliure, uridé
basket i actualmerit s'está arranjant
el d'hockey. Mitjaneant la quota me
sal de 150 pessetes, poden practicar
se tots els esports establerts. Aquest
agrupament de campa permeten una
relació entre eh nostres esportius i
un majar lluiment als encontres, re
tornant-nos als bona temps de 1a ,
mateurisma".
S'ha fet, dones, en un mes, una
labor en Pro de l'esport pur, que ho
nora la Secció d'Esport i Excursions
del "Centre". •
Per la seva, part el Club de Mar
ha observat un ingrés notable de so
cia nous, i aprofitant que no's perci
biran drets d'entrada fins el vinent
juny, s'espera que se n'inscriuran
rnolts en el present maig. Per faci
litar l'acondicionament, es procedirá
entre altres dares a colarte la gale
ria i de prosseguir com ara l'afluen
cia d'element nautic, provocará un
acelerament al projecte, no oblidat,
de construir en tera ferma el ta.nt
desitjat "Casal de Mar".
TEATRES
TEATRE NOVETATS -
Dimecres tarda, gran "matinée" a
preus económics.
LA ALEGRIA DE LA HUERTA
BOHEMIOS, 1
EL POBRE VALBUENA
Hit, estrena, de
LUISA FERNANDA
de F. Romeit, G. F. Shaw 1 mestre
Torroba pels divos Vázquez, Sagi Bar
ba 1 Romeu..?Gran presentació. Deco
rat t vetuarl, nou.
CINEMES
COLISEUM
Avui, nkt, a les 10: REVISTA
PARAMOUNT, DIBUIXOS i
HONOR ENTRE AMANTS
Per Pred40h March Claudette
Colbert.
CINE PARIS
Avui, nit, a les 945.
La superproducció Fox,
EL ESPIA
1 la divertida peuicula de l'incom
parable
LILIAN HARVEY
PEZ DE TIERRA
FANTASIO
Avui, nit, a les 10: REVISTA
PARAMOUNT, DOCUMENTARIA,
DIBUIXOS i gran éxit de l'ope
reta,
El teniente del Amor
per Gustau Frohlich.
Hauria resultat extemporani
en el vell régim d'agafar la plo
ma per elogiar l'actuació d'uns
determinats funcionaris de l'Es
tat espanyol. Una incompren
sio que amenaçava d'esdevenir
hereditaria, feia aparéixer el
funcionarisme de parla castella
na com una avaneada del front
de la catalanotóbia que amb
tant de coratge mantenien els
militars aj udats d'alguns cler
gues • d'importació. E r a torea
corrent en els serveis de guixeta
que, davant d'una demanda feta
en catalá, hom hi correspongués
amb el consabut "Hable cristia
no' . I si teníeu la feblesa de de
manar "un segell". ja podíeu
posar-vos a córrer perque era
segura la intervenció deis guar
dies de seguretat.
Encara record°, prestant els
meus serveis com administrador
de Les Borges, l'any 1915 que en
una de tantes arribades triom
fals d'En Macla, el meu entu
siasme catalanista em va fer
cridar des d'un baleó un "Visca
Catalunya" com una casa. L'al
colde d'aleshores, que estava al
servei del caciquisme, va ajudar
amb tota la bona voluntat a en
grossir els esdeveniments Es va
omplir uns guants fulls de paper
per un "senor inspector" que va
venir comanat a tota la trepa
reaccionaria 1 anticatalanista
del poble. Aquell "Visca Catalu
nya" em va costar un trasllat a
Calamocha. Abans, pero hi ha
gué una escena aintoresca a
l'avantdespatx del director ge
neral de l'época, senyor Francos
Rodríguez. Va sortir tot alió de
"la madre patria", la "inconsú
tir 1 "los hijos espúreos" repre
sentats per mi. Dolorós, peró,
tanmateix, divertit.
Per a explicar-se determina
des actituds del funcionarisme
de' régim antic, cal tenir pre
sent la lentitud amb qué el país
ha compre la necessitat de fer
una revolució encara sue fos a
les urnes. Una sotmissió cega
a' concepte cessarista del coma
nament. Una militarítzació que
havia fet tals malvestats en els
esperits fins al punt de rebre'n
una influencia decisiva tot l'or
ganisme estatal. Fet 1 fet, una
dependencia qualsevol no era
gens menys que una continuació
de la caserna. Les jerarquies te
/líen diferent nom i classificació,
pero eren jerarquies. Caporals,
sergents, i així anant pujant fins
ais generals i els capitans ge
neralS. Si a un pobre desgraciat
només se 11 acudia d'oblidar-se
1 a gorra engalonada, pobret
d'ell!, ja tenia un expedient com
una casa. Aquest ambient de
"vara alta" donava lloc a una
mentalitat adient. Era una sot
missió d'esclaus engalonats a
gin el "pobre "patró Estat 11 con
cedeix un sou justet per a men
jar els primers quinze dies del
mes.
L'opinió pública encara no ha
arrihat a percatar-se de la in
justicia que representa el tracte
que funcionaris i públic han re
but dee l'Estat pel que fa pre
cisament al servei de Correus.
Mentre aquests serveis donen un
benefici net anual d'uns 30 mi
lions de pessetes, l'Estat menté
en la indigencia la majar part
deis seus funcionaris exigint-los
serveis de veritable responsabi
litat i importancia amb sous
que Mis ara no passaven de 43
duros com a mínim i que esta
ven obligats a percebre durant
vuit i deu anys. Un servei de
la importancia del de Correus,
que és, podriem dir, el nervi de
la vida de relació de tot el país.
Un servei que, no obstant els be
neficis quantiosos que dóna a
l'Estat, aquest sois es preocupa
de treure'n els profits, peró no
d'emprar aquests en el minora
rnent del personal 1 dels propia
serveis.
• • •
Personal explotat i serveis de
ficients i 30 mílions de benefic1
anual. Pecó el públic té l'avan
tatge que, quan el descans do
rninical s'aplica amb una exten
sió que no es veu en gaires /sal
isos, ací no existeix el descans
setmanal a Correus. A França
els diumenges no es presten ser
veis postals. A Bélgica tampoc,
i aixi a tots els altres palsos.
Acl, peró, es pot veure l'especta
cle dels carters de Barcelona re
partint a les tres de la tarda
dels diumenges 1 les grans festes.
La majar part dels funcionaras
que presten els serveis técnics no
poden comptar amb l'aplicació
del descans dominical o setma
nal. Una cosa elemental com és
el traslladar els carters que sur
ten a fer el repartiment fina a
llurs barris mitjaneant ómnibus
piopis com a Franea, o bé tram
vies especials per a aquest servel
i que presten les Companyies
ben a gratclent, com succeeix a
Bélgica, ad encara no s'hi ha
pensat. Els cartera seguiran es
perant a les parades del tram
, .
k EN
SERVEI DIARI I SENS TRANSBORDS
Sortida Plaga Universitat, 8 matí
NOTA: Els diumenges surt un automóbil a les 7, al prell Popular
de 9 Ptes., anada i tornada.
Per a bitllets : Plaga Universitat, 12 - Téléfóri 21963
SENYALS DEIS TMEPS
vía carregats com atzembles 1
s'inquibiran amb penes 1 treballs
a la plataforma barrejats amb el
públic, o be s'hauran d'esperar
mitja hora en les hores d'aglo
mereció. Veritablement yergo
nyós que una ciutat com Barce
lona compti amb un serveí pos
tal duna ciutat de quarta o cm
quena categoría. Contra la incu
ria 1 la gasiveria del centralisme
d'Estat, és inútil tot l'esfore que
pugui fer un personal pacient i
abnegat.
• •
S'ha inaugurat, pero. una Bi
blioteca. Es com la reacció d'un
cos jove 1 vigorós que no vol mo
rir d'anquilosament. Es també
una herolcitat 1 un excés de fe.
El nucli que va concebre la idea
1 l'ha portada a la práctica, me
reix un sincer elogi. Així ho vo
lem fer públic perque se sápiga
tot l'amor que els funcionaris de
Correus posen en tetes aquelles
coses que depenen directament
d'ells. Aquesta acció per la
cultura vol una dossi molt ele
vada d'abnegad& Un tracto de
nigrant per part de l'Estat, no és
millor preparació per a con
servar la Ilucidesa d esperit ne
cessaria per a empreses que de
manen un sacrífici que no será
mal recompensat. Davant de
landividualisme que constitueix
la tónica general, és doblement
interessant aquesta acció per la
cultura. Nosaltres aspirem a una
aova fórmula de la cordlalitat
entre els Dobles, que sols será
viable quan les individualitats
hagin aprés e presentar-se mu
tuament 1 a respectar els 'Dobles
dels quals cadascú forma part
Les ratlles frnterere io signi
ficarien cap hoseilitat.
La inaugura,ció de la Bibaote
es — 2.500 volareis —, ep.e ocupa
dues dependencies del segon pis
del palau de Comunicacions de
Bamlona, és ja un triomf sobre
l'esperit casernari 1 de jerarquia
EL DISC DE L'ESTATUT
Naturalment que el dise ha
deixat d'ésser per a molts una
cosa commemorativa, peró pot
ser valdría la pena de ter una
excepeió. No sabem com entra, la
solució de l'afer Estatut de Ca
talunya, que ha de discutir-se
ben aviat 1 quinos seran les del
xalles que aquesta discussió tin
dr.:. per a nosaltres, per damunt
de tots els optimismes presenta.
Peró com que tot fa creure
que l'Estatut será concedit, com
Que probablement la festa de
que Catalunya recobri la seva
personalltat administrativa 1
fins étnica, será cosa de com
memorar-ho. I per aileó prono
sea' a les editores el bon afer
que se'ls presenta si es decidei
xen a fer el disc de l'Estatut.
Un disc en el qual podrien re
collir-se les paraules de' les per
sonalitats catalanes 1 espanyoles
que, junt amb el president, En
Francesc Macla, portessin i per
TORNEIG
COPA LLEVANT
RESULTATS D'AHIR
Ripollet - Girona
Iluro - Granollers
Júpiter - Sant Andred..
CLASSIFICACIO
Júpiter 3 3 0 0 5 1 6
Badalona . . • 3 2 1 0 13 5 5
Sant Andreu • 4 2 0 2 6 9 4
Ripollet . . . 3 2 0 1 7 1 4
Iluro 4 1 1 2 8 10 3
Granollers . 3 0 1 3 6 8 1
Gírona 4 0 1 3 6 11 1
A MATAR()
Granollers, 1 - Iluro, 1
Amb fort •vent i temp insegur, tin
gué bloc ahir, al camp de l'Iluro,
aquest partit.
L'acte, orfe d'aquell entusiasme
d'altres vegades quan s'acaraven
aquests dos equipa pel que fa refe
rencia al públic mataroní, no aixi
pels granollerins, que en gran nom
bre es desplaçaren vera aquesta
ciutat.
El joc fou, en general, de catre
correcto, amb bones jugades. En la
composició dels equipa sofriren va
riant,s els titulara 1 en gran manera
els locals, que hagueren de com
pondre'l de molla reserves i algun
element titular tot 1 estar lesionat.
El resultat, peró, és equitatiu, ja
que, malgrat la inferioritat de lanzo
local, no solament aconseguiren de
fensar-se sinó que, d'haver tingut el
sant de cara, podien assolir la vic
toria.
Els gola foren entrats, un en cada
temps; el primer de marcar fou el
Granollers, per mitjá de Vallribera,
d'un tret collocat i precedit d'un
claríssim fora de joc.
El gol de l'empat de l'Iluro fou
obtingut, al cap de trenta minuta
de joc de la segona part, per Soler,
d'un xut • de lluny.
Dues faltes greus molt declarades
2 - 1
1-1
1-
la rambla
Una biblioteca a Correus
petulant que era el "leit motif"
del funcionarismo de l'Estat es
panyol. Si per certes reminiscen
cies duradores encara es podría
posar en dubte aquesta renova
ció, que rengleres de llibres que
oMplen l'espalosa sala de cara a
mar, significa que les noves
promocions obren un nou camí
empeses per la nova mentalitat
transformadora. Per la cultura
hem d'arribar a una major sen
slbilitat i a una consciencia ple
na del que som r del qué signi
fiquem. No hl fa res que un cen
tralisme abassegador tingui tan
sois cura de portar una explota
ció fins al refinament. Es molt
possible que tot i que existeixi
una Biblioteca, els funcionaris
encara no podran gaudir ni sis
quera dels avantatges d'un "sal
ta-taulells" qualsevol que fa una
testa completa cada diumenge.
Es molt possible que els cotxes
carreus siguin veritables carbo
neres ambulants, salvant raríssi
mes excepcions. Es molt possi
ble, també, que per manca de
material rulant, la premsa hau
ra de quedar-se a terra. Mentre
no existeixi una veritable des
centralització de serveis, seran
possibles aquestes i altres ano
malles.
La Biblioteca, peró, n'és una
protesta, 1 jo no dubto que de la
mateixa manera que totes les
cases editorials d'importancia
han volgut collaborar a aquesta
obra cultural amb sengles do
nacions de llibres, el públíc veu
ra també amb simpatia aquest
esfore dels abnegats funcionaris
postals per la suaeració d'ells
rnateixos que significa aquesta
acció per un millorament cultu
ral que, vulguis o no, acabará
per formar la mentalitat que ha
de fer deis serveis postals, que
són de tots, un model de per
fecció i de rapidesa.
•
RAMON FABREGAT
severessin una mica l'emoció
d'aquesta nora i perpetuessin
les veus i les paraules d'aquest
ft realment historie.
No podem entrar en massa
detalls, pero ens sembla que la
idea és bona. Pot donar-se a l'e
dició d'aquest disc una • finalitat
benéfica, coas la que es dona,
per exernple, en l'edició del disc
de la raea, en el qual el monar
ca i En Palmo de Rivera parla
ren a propósit, si no recurdo ma
lament, de la Ciutat Universita
ria
Podría posar-s'hi en una cara
l'Himne de Catalunya, peró no
es tracta en aquests moments
de prensar. Cree que la idea fóra
excel•entment vista per tots els
discófils catalans, 1 aquest dise
podria ésser considerat com un
valor históric, per un arxiu na
cionalista de discos, la necessitat
del qual cada dia es fa sentir
Inés.
NEEDLE
dels Granollers també passaren des
apercebudes.
Componien els equipa:
Granollers S. C.: Maten, Lledó,
Pérez, Argemí, Torres, Rifé, Lluch,
Vallribera Carmona, Pous 1 Ubeda.
Iluro S. C.: Masvidal, Mas, Mes
thres, Batel, Soler, Canal, Torrents,
Gregorio Garcia, Canet í Civit.
En l'ordre de distincions, cal con
signar Lledó i Argemí, pel Grano
llers, i Mas i Soler, per l'lluro.
Tingué cura de l'arbltratge el col
legiat Rovira, amb més voluntat que
encert.
BELLAVISTA
AL POBLE NOU
El Júpiter bat l'U. E. Sant
Andreu, per un gol a cap
Corresponent al torneíg Copa
Llevant, es jugá ahir a la tarda, al
camp del Júpiter, aquest encontre,
la característica mes accentuada del
qual fou sena dubte l'entusiasme
amb qué es produiren armados
equipa.
Guanyá, amb tota justicia, cal re
coneixer-ho, el Júpiter, el tercet de
fensiu del qual es comporta durant
tal; el partit amb remarcable encert,
com ho palesa el fet d'haver-lo aca
bat sense que els davanters contra
ria haguesin aconseguit traspassar
els acula dominis una sola vegada.
A aquesta envejable tasca defen
siva í a roportunitat de la seva
davantera, que encertá a marcar un
gol, el Júpiter deu els dos punta d'a
quest partit, grades als quals passu
al cap de la classificació del torneig.
Arbitrá, Pujol i els equipa eren:
Júpiter: Francas, Ibánez, Ft,oura,
Rodríguez, Ftosalenc, Iniguez, Este
ve, Fernández, Burillo. Barceló 1
Mas.
Sant Andreu: Noves, Martínez,
Soler, Fornés, Duran, lOgran, Situó
IVIontoliu Sanz, Va i Garcia.
C.
Gran premi a la Exposició Internacional de Barcelona
TORNEIG
DE PROMOCIó
RESULTATS D'AME
Martinenc-Santboiá, 3-2.
Sans-Horta, 4-2.
Terrassa-Palafrugell, 2-2.
Catalunya-Vilafranca, 1-1.
CLASSIFICACIO
Palafrugell 4 3 1 0
Vilafranca 4 2 1 1
Terrassa. 4 1 3 0
Santboia 4 2 0 2
Sana 4 2 0 2
Horta 4 1 0 3
Martinenc 4 1 1 2
RCAS SOLER"
8
9
13
10
7
9
7
3
9
11
9
10
10
8
Carrer de
7
5
5
o
4
2
3
A TERRASSA
Palafrugell, 2 - Terrassa, 2
Al camp del Terrassa es juga
aliar aquest encontre entre els dos
equipa imbatut,s encara, i que aro-met
al Palafrugell conservar la ,,ap-davantera
en la classificació.
Diguem, per?), que el match sea-ba
abans del limit, ja que un iner-dent
ocorregu quan faltaven uns
quinze minuta per al final obliga a
l'arbitre senyor Cruella a donar-lo
per acabat.
Afanyem-nos a remarcar com es
de deplorar aquests actos d'una indi-vidua
que, potser inconscienment,
comprometen la nostra esportivitat
ben palesa 1 els nostres colora.
Com a comentad propi, cree que
ranullació del gol per part del se-nyor
fou com a mitjá de
compensació per l'obtenció del se-gou
gol terrassenc, produit per una
rematada de Broto a un centre da
Losada quan ja la pilota havia. pas-pel
Terrassa, imparcialment, ben le-sat
la ratll de kick.
L'arbitre, perb, el concedí, ben alié
de moment a la falta que li fou re-marcada,
perb, més tard pel Unier
senyor Bayer.
Comente ml'encontre.
Els equipa s'arrengleraren alai:
Palafrugell: Bru, Blanch, Colo-mer,
Farriol, Pone, Cabanes , Martí-nez,
Espada, Miguel, Reixach 1 Avelí.
Terrasa: Llopis, Humet. Bart0-
meus, Castro, Requesens, Cadafalch,
Losada, Marrugat, Molla, Broto
Aratells.
Surt el Palafrugell a favor d'un
vent fantástic.
Es destaca el tercet davanter del
Palafrugell, obligant als nostres mit-jos
a actuar. Malgrat el domini. del
SUCURSALS:
BADALONA:
HOSPITALET:
SUBCENTRALS:
SANTA COLOMA
Ir-,7-17-la...-7..atta
y
I,
„ .
,
2, Vd vol vesile be
! económic ?
Les úniques d'un sol BLOC MACIÇ AMB BLINDATGE (patentat)
incombustibles i imperforables al '10PLET
Fábrica Ny cional de Arcas
A. SOLER CAPDEVILA.
sAldana, 3 i 5 - BARCELONA - Teléfon 31853
(oncesionRris arnb di-rTósit
MADRID, senyors Fiel, S. A. Caballero de Gracia, 7 i 9 - Teléfon 16719
BILBAO, senyors Giner & Rosales, Ibánez de Bilbao - Teléfon 13440
1111~0~
Palafrugell, no es marca cap gol
fins al cap de 25 minuta, per mitjá
de Reixach, d'un xut a l'angle an- paErableen. sm
tem la poca efectívitat de
la davantera local.
Amo aquest resultat acaba el 'oil
mer temps.
Al segon, ajudat també pel vent,
és el Terrassa que domina, fins que
Broto-obté l'enipat.
Tal i l'actuació de mitjos 1 tercet
defensiti del Terrasaa, la seva da
vantera no arriba a coordinar les
jugades.
En un avene del Palafrugell Mi
guel obté el segon.
La davantera del Terrassa sembla
animar-se, i un centre de Losada,
remata de cap Broto 1 abté l'empat.
Domina intensament el Terrassa i
de seguida es produeix el gol obtin
gut per Losada rematant un avene
fantástic de tota, la ratlla i que Mr
bitreanulla, oríginant-se els incidents
que acaben el partit quan la reacció
Inesperada del Terrassa semblava im
posr-se definitivament.
VEA S-VI) L
SASTRE!».
AVINCLKIA Ot
PLACA De L.5
emeeRsitear I. L0
A SANT MARTI
El Martinenc va batre el
Santboiá, per tres gols a cap
Que n'és de Uuny el camp del Mar
tinenc quan no hi ha tramvies ni
taxis ni cap altre mitjá de transport
que les carnes premies!
Els del propi barri no tenen galre
mérit, peró tots els altres que aná
Casa de Carítai de Barcelona
SERVEI PUBLIC DE POMPES FUNEBRES
DIRECCIO I OFICINES: EDIFICI DE LA CASA DE CARITAT
Torres Amat, núm. 8. Teléfons 16524 - 16525 - 16526
Carrer del Clot, número 71 Teléfon 50461
Carrer Creu Coberta, núm. 91 " 33761
Carrer Sant Andreu, núm. 221 " 51051
Piala del Centre (Sans), núm. 4 » 33471
Passeig del Triomf, número 17 Pf 52012
Carrer de Sarria, número 72 " 73632
Carrer Retal, número 110 Pf 87 B.
C. :ferml Galán (St. Adrlá.), 26 PI 248
Central: Laurea. Miró, núm. 60 "
Sucursals: Pi 1 Margall, núm. 90 " 31226
Progrés (Coll-Blanc), núm. 58 " 31227
DE GRAMANET: Carrer d'Anselm Clavé, 13
rem al camp de Sant Martí des de
diversos loes de Barcelona, sigui per
obligado, sigui per ancló, ens me
rexlem que en arribar allí ens do
nessin café, copa í puro per compen
sar-nos una mica deis milers de pas
sos que haguérem de fer.
Menys mal que veiérein una parti
da que sonso ésser res d'extraordina
ri ens divertí força, caz- veierein
molt bones jugadec, i sobretot, tant
eLs uns com els altres sortiren al
camp disposats a guanyar o almenys
a quedar bé davant de propia 1 es
tranys.
Com ja queda aclarit en el tItol que
encapealen aquestes ratlles, se'n por
taren la victoria els propietaria del
terreny, i hem de dir que el triomf
fou ben merescut, puix que en 1.1t
moment 1 en tota ocasió foren su
periora als seu contraria i domina
ren sempre que volgueren. De to
tes maneres, els forastera es defen
saren bé.
Pel que toca als santboians, dintre
de la desgracia tingueren malta sort,
car atraparen un ésa de pega de la
davantera martiinenca. Si els de
Sant Martí arriben a tenir uria tar
da xutadora o bé haguessin tingut
una mica més de sort tetes o algu
nes de les vegades que exerciren
pressió sobre la porta contraria, ola
deraltre cantó del Llobregat a ha
res d'ara haurien de lamentar una
d'aquelles destetes que es recorden
bastant temps.
A la primera part ola vermells
(hem d'aclarir que els vermells eren
els de Sant Bol, pula que els del
Martinenc, perqué no h ihagués con
fusa!), anaven amb maillot blanc)
s'apuntaren més be 1 es pogueren
desfer amb relativa facilitat de la
pressió que exercien els locals da
munt de la seva porta. Pena a, la
segona part, amb tot 1 jugar amb el
mateix entusiasme que a la prime
ra. les sevees jugades foren manca
des de la cohesió suficient per po
der aguantar l'empenta deis martl
nenes, ola quals de totes passades vo
lien augmentar la diferencia favora
ble del primer gol obtingut a la pri
mera part.
El Martinenc no jugava amb els
mateixos jugadors de sempre, i aixe)
féu que le'quip no pogués donar
gran rendiment. Cros, jugant de de
fensa, en el lloc de Serrano, ho tu
(Segueir a la plana 11)
10
Madrid 120 kw.-Catalunya... 20 kw.
Aquestes xifres demostren clara
ment com són tractades les coses de
Catalunya quan aquestes han de de
cidir-se des de fora de casa.
Abtí ho han fet els que han con
vocat aquest concurs per establir
emisores a tota la Península, fixant
per Madrid TRES EMISSORES, una
de 120 kw., una altra de 20 kw. i
una altra de 10 k.w Es un servei ex
cellent. Magnífic. No es pot negar.
Un servei de tres emisserres, amb po
tencies extraordinaries, perqué si
una és de 120 kw. amb onda llar
ga per poder esser escoltada arreu
d'Europa, l'altra de 10 kw. és d'onda
extracurta perqué pugui ésser senti
da des de les Repúbliques america
nes.
Aquest devassall de kilowats i de
potaencies contrasta enormement amb
la migradesa d UNA SOLA . EMIS
SORA de 20 kw. que en l'esmentat
concurs es fixa per a Catalunya.
Madrid, 120 kw. i tres emissores.
Catalunya solament una emissora
amb 20 kw.
Aquells que han fet aquest pro
jecte saben prou bé que aquista
emissora de 20 kw. destinada a Bar
celona pels serveis "regionals" será
ofegada pele quatre costat, pubt cale
d'eraissores de 20 kw. ja no se'n pe
sen. Aquells senyors saben prou bé
que a Tolosa molt aviat transforma
ran l'emisscra actual. que és de 8 kw.
amb una de nova de 85 lew. Que a
Italia n'estan posant de gran potala
(•ia. Que a Rússia n'hi ha de poten
cies fantastiques, com la de Lenín
grad, a punt d'inaguurar, de 250 kw.
Que a Txecoslováquia n'hi ha una
de 120 kw. Que arreu d'Europa n'hi
ha de grandioses i cada dia se'n re
formen d'altres i se n'establebten
noves amb potencies fabuloses.
I davant aquest progrés i aquesta
reorganització d'emissores que cada
dia fan escoltar més lluny la seva
onda. se'ns vol donar l'almoína d'u
na emissora de 20 kw.
La condició indispensable que ha
de posseir un receptor modern és la
d'adaptar-se perfectament a les con
dicione de la radidifusió del país en
s'ha d'utilitzar.
Aquesta és una de ts causes per
les quals no es pot exigir l'existen
cia de receptors standard que donin
en totes les circumstáncies bons re
sultats. ja que les condicione locals
difereixen considerablmeent d'un em
plaçament a altre, caracteritzant-se
cada receptor per l'objecte pel qual
ha estat construit.
D'acord amb aquestes exigencies,
són diversos els tipus fonamentals
que es destaquen entre la gran quan
titat de receptors existents.
Els circuits capacitatius, indue
tius, neutrodins i superheterodins,
etcétera. tenen tots llurs avantatges
llurs inconveniente segons en les
condicione de recepció que seas uti
litzi.
Un receptor que hagi d'utilitzar
se a Europa ha d'ésser abans de tet
molt selectiu. per poder escoltar l'es
tació que es desitgí sense que si
gui interferida per les que són prop
d'ella.
Amb un receptor corrent que en
un altre amplaçament donaría bons
resultats, si el traslladem a qualse
vol nació europea resultaría fran
cament deficient o dolen, puix que
ramuntegament d'emissores dinti•e
les longituds d'onda que difereixen
en molt poc, faria impossible per
complet la recepció aillada de l'e
tnissora que es volgués escoltar sen
ae estar barrejada amb les seves
De cap manera. En primer lloc és
Catalunya qui ha de fixar la poten
cia i condicione de la seva própia
emissra Passem perque sigui l'Estat
espanyol el que legisli en materia de
radiodifusió sempre que sigui una
legislació feta amb justicia i rela
cionada únicament amb normes in
ternacionals de relació 1 convivencia
amb els altres pobles pel que a con
cessions d'emissores i ondes es refe
reix.
Pasem per aneó, peró per res mes.
L'organització deis serveis de radio
difusió a Catalunya han d'anar a
cárrec de la Generalitat. Per tant, el
Govern de Catalunya pot installar
una o diverses emissores amb les po
tencies que cregui conveniente per
a les necessitats de la nostra terra.
I aquestes necessitats obliguen a
qué almenys la futura EMISSORA
DE CATALUNYAtingui una poten
cia "mínima de 60 kw.", ampliable
facilment a 100 o més kw. a mesu
ra de les conveniéncies de Catalu
nya.
Els rádio-oients catalans, que des
de fa molts anys venim adonant-nos
del que representa la radio en la
vida dele pobles i del futur d'aquest
meravellós invent, no podem accep
tar imposicions d'aquesta mena, que
situen de fet Catalunya en el ma
teix pla de les altres "provincias'
espanyoles i en una inferioritat in
justa i masas desproporcionada prop
de la capital de la República.
Aixi ho comprenen tots els cata
lans i especialment les nostres a.u
toritats Mes, que s'apressen a de
fensar aquest dret indiscutible que
té Catalunya, compres en l'Estatut
i votat per tot el poble. Així també
ho veiérem palesat en el telegrama
que rillustre President de la Gene
ralitat, En Francesc Macia, adreca
al cap de Govern de la República.
JOAN DOMENEC GILART
VOL UNA BONA AUDICIó...
El Radio Phollo
Superheterodí
Pot veure'l
i escoltar-lo a
llblio Lulelta
Casp, 22
Telbfon 14372
BARCELONA
FACHATATSEN EL PAGAMENT
Lecome •
Selectivitat amb reproducció
natural
veines de longitud d'onda aproxi
mada.
Els constructors europeus, donant
se compte d'aquestes dificultats, vé
nen estudiant des de fa temps la
manera de véncer-les, proctwant
augmentar cada cop més la selecti
vitat dele receptors de la seva fabri
cació, peró aquest aukment de se
lectivitat té els seus inconveniente,
puix que si s'obté per unacorba de
ressonáncia massa estreta, com és
el cas de malta dele aparells cons
truits fins avui, la reproducció no
és perfecta com ha d'ésser.
Un progrés important en el des
cabdellament de la técnica de recen
ció ha estat la creació dele aparells
a "Superinductáncia" europeus, que
han estat construits per a Europa i
en les quals la selectivitat és sufi
elent per obtenir la separació de to
tes les emissores audibles al nostre
país.
Aquesta gran selectivitat ha estat
obtinguda per mitjá de corbes de
ressonáncia tan ámplies com per
met la diferencia de freqüencia de
les ondas europees (9 kw.) sense que
siguin tallades les bandes laterals,
és a dir, que la qualitat de repro
ducció no ha estat sacrificada, ben
al contrari, la reproducció és tan
pura 1 natural que ha estat recone
guda pele técnies competente com
un avantátge indiscutible d'aquests
receptors que permet donar satisfac
ció a tots els seus posseklors per
molt exigent,s que siguin.
J. VAN DER SICHEL
BASCULES
CAIXES PER A(ABALS'
PARLAMENT911
La suscripció pro-placa
commemorativa
EL FESTIVAL DEL DISSABTE
A L'OLYMPIA
Dissabte passat a la nit se celebra
al teatre Olympia una gran vetlla
da literario-musical organitzada per
la Comissió caganitzadora pro-pla
ca commemorativa de la proclama
ció de la República per l'Emissora
del Tibidabo, constituint un éxit 1 o
tund.
La part artística, encomanada als
prestigiosos artistes que frmen la
companyia Vila-Daví, meresqué jus
tament els honors d'unánimes •ya
cions a l'acabament dele actas de
La dolorosa", del nostre poeta Ven
tura Gassol. El públic tributa a Ven
turaGassol una gran ovació, i segui
dament l'orquestra de Radio Barce
lona executá "La Santa Espina". que
fou escoltada amb respecte i entu
siasme indescriptibles. Abans de la
representació de -La dolorosa" l'or
questra de Radio Barcelona inter
preta escollides obres del seu reper
tori. Fou molt.aplaudit el tenor Ca
sani en les seves cançons "Oh para
diso" l'Adeu a la vida" i "Cançó
d'amor i de guerra". La célebre ar
tista catalana, revelació de la pas
sada temporada del Liceu, senyore
ta Espinalt, interpreta magistral
ment i amb facilitat extraordina
ria diverses dífícils cançons, que el
obliga l'artista a saludar diverses ve
gades. Acompanya al piano els aits
aatistes la notable pianista senyo
reta Rosaura Coma, que féu gala de
les seves extraordináries facultats i
perfecta execució. A continuació el
popular locutor de Radio Barcelona.
Toresky, delecta el públic amb di
vcersees caPlriaceMterairtgzbaalcli,onrsVíedc'thoormseHsu:go,
Echegaray; en acabar el públic Ii
tributa una ovació com a prova de
• simpatia per la seva labor des del
micrófon de Radio Barcelona. Fi
nalment l'Esbart de Dansaires Baa
cino executá amb tota propietat el
"Ball de gitanee" del Valles. Acaba
el festival amb "La Santa Espiral"
interpretada per l'orquestra Radio
Barcelona, i que el públic, emocio
nat, aplaudí. Entre altres persona
litats, veiérem el conseller de Cultu
ra de la Generalitat, senyor Gassol,
al qual acompanyava el president de
la Comissió organitzadora, senyor
Tomás i Fiera, el director de Radio
Barcelona, senyor Cordobés, 1 l'engi
nyer del Pozo.
Noves radiotóniques
LA POLICIA AMERICANA TE EN
LA RADIO UN VALUOS
AUXILIAR
Els enormes perfeccionaments del
radio-sistema han ajudat eficaçment
la policia de l'Estat de Detroit (U.
S. A.) a detenir el criminal en menys
de trenta segons després d'haver es
tat radiada per l'estació central de
la Jefatura la noticia d'haver-se co
mes un crim.
Recentment, el Butlletí Oficial de
la Policia Americana publica una in
teressant estadística demostrativa de
la facilitat amb qué s'efectuen les
detencions, ajudats per la T. S. F.
Han estat detinguts lladregots a
les cases que estaven saquejant; es
van aconseguir automçbils els con
ductors dele quals fugien després
d'haver efectuat atropellaments dei
xant abandonadas les seves vícti
mes en mig del c,arrer.
El temps amb qué els criminals
compten per poder evadir-se de la
xarxa policíaca, eón únicament al
guns segons, car la radio permet ale
agents de l'ordre traslladar-se al lloc
on es carnet el delicte, quan encara
s'está realitzant, i en algunes oca
sione abans que hagi tingut lloc, pel
qual les possibilitats amb qué el mal
factor comptava per realitzar la seva
malifeta han quedat granment re
duides.
Quatre o sis segons després d'ha
ver-se rebut a la Jefatura de Poli
cia la noticia d'un crim, tots els
automóbils portadors de l'equip de
radio, reben simultániament la nova
preventiva, i es dóna l'alarma a tota
la ciutat en alguns segons. Els auto
móbils que en el moment de rebre
la noticia es traben més propers al
lloc del fet, chi dirigeixen rápida
ment.
El Departament Central, on hi ha
installada l'estació emissora, es tro
ba situat a Belle Isle, al Parc de Vi
lla Detroit, al riu d'igual nom.
En efectuar el dependent de guar
dia al departament, l'enxufe conecta
de manera automática l'esta,ció en
l'aire. Repeteix el missatge per du
plicat, i aquest és després reiterat
pel radio-operador amb l'objecte de
tenir la seguretat de la recepció. D'a
questa forma els despatxos es reben
amb tota claredat als automóbils
proveats de rádio-equip, i desnrés a
mesura que es van dirigint al lloc
que els ha estat indicat, xan rebent
detalle complementaris • obtinguts
posteriorment, tale com números de
la matrícula del cotxe fugitiu, natu
ralesa del crim, descripcions, etc.
Els cotxes emprats per a aquest
servei són de dos tipos. Els creuers,
cotxes de turisme amb set places i
gran potencia, ocupats per una tri
pulació formada per quatre agents
armats amb pistoles rifles i bombee
lacrimógenes.
L'altre tipus d'automóbils són els
anomenats exploradora, els quals van
ocupats per dos agents.
Els equipe receptors són del tipus
de sis lampares, muntats sobre un
xassis d'acer. F_.an sintonitzats amb
l'emissora central, fixos en aquesta
posició i closos sota clau en un ar
mari d'acer. Els componente de les
patrulles automobilístiques tenen ac
cés al control de volum de l'equip,
peró no poden sintonitzar-lo amb
una altra estació com no sigui la
del Departament.
Van muntades les antenes sobre
la rambla
el sostre, i amb cortinas de fil-ferro
de coure.
Tots els equipe són construits als
tallers que posseeix la mateixa Po
licia etació M. C. K.) per personal
tecnic.
Per si un cas algun dele cotxes
sofríe desperfectes en la seva ins
tallació radiotelefónica, hi ha un
cotxe d'auxili proveit de tot el que
calgui per a la reparació dele equipe.
Sempre hi ha aparells receptors de
recanvi per substituir ele defectuo
sos en pocs minuts i per a efectuar
la substitució únicament cal fer llis
car cap enfora de l'aparell, collocant
el de recanvi en el seu lloc.
Tres vegadesal dia són comprovats
ele equipe de tots els automóbils, i
a més, cada mitja hora la central
emet una crida que permet ala ocu
pants d'aquells saber si els seus apa
rells funcionen amb la correcció de
guda.
L'estació central treballa amb una
longitud d'onda baixa, puix que
aquesta és la forma que té menys
probabilitats que els missatges si
11~~111111!
Ládio-Phono
CURIO
*—
Preu :
900
Ptes.
•
Ramon Climent
Consell de Cent, núm, 266
(junt a E. Granados)
Teléfon 23058
guin rebuts per perones alienes al
servei.
Res més per avui. En algun altre
article citarem alguna casos demos
tratius dele exits falaguers que amb
aquest sistema s'han obtingut, i
mentrestant, fem vote perqué la nos
tra Policía compti com més aviat
millor amb aquest servei, installat ja
en la major part de les grans capi
tale d'arreu del món.
LA LLUITA CONTRA LES PER
TORBACIONS RADIOFONIQUES
El Tribunal de Comen de París
ha condemnat un industrial que es
nega a qué deixés de funcionar un
anunci lluminós que pertorbava la
recepció radiofónica, a pagar una
multa de 50.000 franca.
A Los Angeles s'acostuma condem
nar fins a sis mesas de presó ala
qui pertorben la recepció.
A Iugoslávia la pena pot ésser
d'un any o subsidiáriament una mul
ta de 10.000 dinares.
COMUNICACIO AMB ONDA DE
0.000.000.5 METRES
Quan es va efectuar la celebre
regata de canoes entre els equipe
de les Universitats d'Oxford i Cam
bridge, la B. B. C. va disposar un
aparell per al repórter que seguí la
carrera, amb l'onda extraordinaria
ment curta de 0.000.000.5 metres. El
repórter transmetia la seva informa
ció a una emissora ordinaria ins
tallada a la riba del Támesis que la
retransmetia a l'estació emissora de
radiodifusió. Peró per a entendre's
l'estació de la riba i el repórter, es
va utilitzar l'onda tan extraordina
iaament curta de qué hem fet es
ment, que é,s la dels raigs llumino
sos. Per a aixó es va emprar un joc
de banderes de senyals per comuni
car-se amb el repórter segons un co
di ideat pele enginyers de la B. B. C.,
ja que naturalment no era fácil sos
tenir exactament ronda de 0.000.000.5
metres, que difereix poc en la prác
tica de la de la llum groga. De pas
sada, cal fer observar que raplica
ció d'aquestes longituds d'onda no
és ni molt menys una innovació de
la ciencia moderna; ja s'utilitzava en
els temps antics amb gran éxit en
la flota holandesa de l'edat d'or.
?VAN A SUPRIMIR ELS ANUNCIS
A NORD-AMERICA?
S'ha presentat un projecte de llei
al govern dele Estats Units, en- el
qual es reduebten els anuncie els
diumenges.
Aquest projecte és el primer d'un
extens pla que arribará a la total
supressió deis anuncie per radio i a
donar als programes un nivell supe
rior al que tenen actualment. S'ha
nomenat una comissió per tal que
informi el Govern el mes minucio
sament possible de l'actuació de cada
emissora.
NO HI HA RADIO A ALBANIA?
Darrerament van córrer rumors
bastant verosímils, segons els quals,
a Albania s'anava a construir una
emissora amb capital nord-americá,
Els ingressos serien únicament el
producte de la publicitat.
Els rumors han circulat durant di
versos mesas i ara de sobte queden
desmentits.
Se suposa que han fracassat les
negociacions perqué l'Estat albanés
demanava un elevat tant per cent
en els beneficie.
HA MORT EL JAZZ-BAND?
El 15 de març ha debutat a l'es
tudi de la B. B. C., Henry Hall
amb la seva orquestra de música de
ball
Aquest debut ha produit gran sen
sació entre els cliente anglesos per
Hall ha proserit dele seus progra
mes el jazz-band, que substitueix amb
música més tranquilla i agradable.
Amb fins de propaganda, s'ha fet
una cinta sonora d'aquesta orques
tra per projectar-la a tots els cine
matógrafs.
all¦II~MINNIZI111~~
El programa
del Sans
La setmana passada vam publicar
un article parlant de les futures ac
tivitats de la Secció Ciclista de la
U. E. de Sans. Degut a la manca
d'espai ens haguérem de constré
nyer i limitar-nos al máxim, i així
no poguérem dir quina era la nos
tra impressió. Ho farem ara.
En primer lloc, ens causa, un excel
lent efecte l'estat d'anim dele se
nyors Soler i Torres, que pel seu en
tusiasme pot ésser molt profitós per
al nostre ciclisme. Els dubtes que te
níem sobre la sort reservada a la
nostra estimada Volta a Catalunya.,
desaparegueren del tot en assaben
tar-nos de l'acord pres pel Sans de
solidaritzar-se estretament a mb
CAMIONS
AUTOMNIBUS
Concesslonar1 per a les provincles
de Barcelona 1 de Cdrona
JOAN FLOTATS,
Tamarit, 95 i 97 - Tel. 31506
BARCELONA
aquesta prova máxima • del ciclisme
peninsular.
Una altra satisfacció per a nos
altres fou el restabliment del final
d'etapa a La Cenia, població que té
ben guanyada aquesta podrlem dir
ne rehabilitació, perqué és la que
pot figurar al davant de Unes com
a exemple d'hospitalitat i de desigs
d'organitzar les coses el millor pos
sible. Considerem, dones, un encert
aquesta decisió de restablir en la vi
nent Volta el característic final d'e
tapa a La Cenia.
Després, potser gosariem a afir
mar que no som gaire partidaris de
canviar per sistema els finals d'e
tapa. sobretot els de les poblacions
OTYL Especifie de r
ASTEN GENITAL (IMPOTENCIA)
(MANCA De VIGOR SEXUAL)
De la eyaculaeló prematura (pérdues seminals); de la Feblesa y
molt eflcás per a combatre la NFLIRASTENIA. en toles les SeVCS
remiresta clon&
Es el més poixant estimulan, de l'edil/hm neuro-espino. Médula-genital,
5iner:atc i homo-estimulase de les Ondules entersticials. Producte ntu
riglandular, completament inutensiu. Mal neriudica. nt lestOna Ceo oreue.
ni el functonament deis mateixos.
No conté, ni estricnina. ni fosfure, ni cantárides ni cap altre medica
mera excitan,
PRODUCTE maoNe e INSUSTITUIBLE PER A RECOBRAR
LA PERDUCIA FELICITAT CONIUGAL. PROSPECTES GRATIS
Leboratori3 farmecolóries del Dr W Dutrem '
Ande .3ani Arre. SO •OAOCEIONA• Telefon 18631
Preu: 21 75 ptes.
11>
PLATÓ TEIXIDÓ
'2 rualg de i9ý2
DLSTRIBUIDOR GENERAL PER A ESPANYA
DIPUTACIO, 175 - 181 BARCELONA
LACIO I,
on quedaren dignament en anteriors
actuacions.
Quant a la resta del programa i
propósits de la Secció, no hem de
dir sinó que desitgem que es com
pleixin, i adhue se superin si és pos
sible.
Per altra banda, falten pees dies
per encetar aquest programa amb el
Trofeu Masfearer, que promet reves
tir un extraordinari interés especta
cular i esportiu.
P. A. M.
El 5 de iuny es
tará el II Campio
nat de Venedors
Repartidors de
periódícs de
Barcelona
Hem rebut, i agraYin la deferencia,
un Reglament de la carrera II Cam
pionat de Barcelona deis minyons
encarregats de vendre i repartir. la
Premsa barcelonina.
Lxfbe
Ja es pot donar com a defirutiu el
circuit que es recorrerá en aquesta
prova tan important, el qual, segons
les dades que ens ha proporcionat•
la Junta directiva de l'entitat orga
nitzaclora, será: Barcelona, Girona,
Manresa, Lleida, Tarragona, Vila
franca i Barcelon, amb un total de
525 quilómtres que s'hauran de re
córrer en un dia, i a promedie que
oscilaran entre seixanta i quaranta
quilómetres per hora.
No h1 ha dubte que aquesta prova
és molt forta, i la considerem la més
apropiada per a ostentar el títol de
Campionat de Catalunya, tant per
la seva duresa com pel traçat del
MOTOR
Naturalment, aquesta cursa és e
servada als venedors de diaris i em
pleats de cases editores, amb un mí
nimum d'exercir l'ofici de sis me
sos.
Hl haura un Trofeu de la Gene
ralitat de Catalunya, que será ad
judicat al periódic o casa editorial
al qual pertanyi el primer classif
cat.
Les inscripcions es poden ter a
l'Agrupació Ciclista Montjuic, Avin
guda de Francesc Lairet, 99 (bar)
(abans Marqués del Duero), o bé a
la Comissió organitzadora.
9~m-u
Íjtempná
/Red Coneyllid
La XX Festa
del Pedal
Es preveu l'éxit d'aquesta vinent
Festa del Pedal, que s'ha de cele
brar el dia 29 d'aquest mes a la Do
blació de Martorell.
De moment, es compten ja. per al
sorteig de caritat, amb set bicicletes,
donadas pel Municipi de Martorell,
Automóbil Club de Catalunya, se
nyor Ramon Lázaro, Comité orga
nitzador i quatre deis cooperadora
populars.
Segueixen encara augmentant els
donatius, 1 és de preveure que s'ar
ribará a batre el récord del sorteig
de bicicletas.
Els acumuladors de més
fama :: Recanyis de totes
menes per a la part eléctrica
deis autos
Reparacions garantides - Autotracció Eléctrica, S. A.
Aloa, 6 i 8 (Aribau - Diagonal) - Teléfon núm. 77420
Del campionat de Catalunya de
regularitat organitzat per
"Penya Terramar"
seu itinerari que enclou la visita a
les quatre capitals catalanes. I en
cara que és cert que bona part del
trajecte es fa sobre afermats aspe
dais i carreteres poc accidentadas,
no obstant, també hi ha bon nombre
de carreteres de muntanya, parti
cularment en el recorregut de Gi
rona a Lleida, el qual, segons se'ns
ha dit, s'efectuará per Santa Colo
ma, Sant Hilara Viladrau, Manre
sa, Odena i Igualada.
Podem avençar com a segura la
data d'aquesta prova que será el día
5 de juny, i oportunament ens plan
rá de publicar-ne el Reglament i al
tres detalle.
Restaurant Catalunya
recomana a la seva distingida clientela i al públic en general,
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa