Rambla, La (1931-1935). Núm. 122 (16 maig 1932)

              Any III. — Número 122
IM~
UN DOCUMENT SENSACIONAL
Antecedents
Els nostres lectors no hauran obli
dat quina era la tensió política es
panyola durant les acaballes de la
dictadura en les se-ves últimas fa
ses. La monarquia es veia trontollar
per moments. Els republicana es
multiplicaven de dia en dia. I una
mena d'unió sagrada inspirava rafe
tuació de tots els enemics de la mo
narquia per aconseguir un objectiti
primordial: la República.
La gran preocupació deis republi
cana espanyols ja gairebé tots units
en el bloc d'Aliança Republicana.
era aconseguir l'ajut de Catalunya.
Els intellectuals, els política, els pe
riodistas. tothom venia a Catalunya
a dir-nos coses agradables, a compa
dir-nos per les persecucions de qué
ens feia objecte la dictadura i a do
nar-nos la seguretat que la Repúbli
ca resoldria de seguida. sense entre
bancs, ni recela ni reserves, la nos
tra causa nacional.
Avui fa dos anys
Avui fa dos anys, ni dia mas- ni
cha menys, que de Madrid sortia una
lletra dirigida al secretara de l'Esque
rra Republicana de Catalunya, se
nyoy Noguer i Comet, i signada pel
secretan i d'Aliança Republicana Es
panyola, senyor Josep Giral. La lle
tra de l'avui ministre de Marina al
senyor Noguer i Comet, era unaIle
tra oficial de l'Aliança Republicana.
El senyor Noguer i Comet era ales
horas secretara d'una coalició de re
publicana d'Esquerra integrada pel
partit Republica Catalá, els federals
i el grup d'Acció Republicana. La lle
tra del senyor Giral deia textual
ment: el segiient:
ha un membret que din:
"Alianza Republicana.—Junta Nacio
nal.—Madrid").
"16 de Mayo de 1930.
Sr. D. Ramón Noguer y Comet.
Secretario de Inteligencia Repu
blicana Catalana.
Barcelona.
Mi distinguido correligionario: Co
mo continuación a mi anterior. ten
go el gusto de incluirle una copia
autorizada, del Pacto firmado por
Alianza Republicana y el Partido
Republicano Radical Socialista.
Cuando reciba la presente, estará
también firmado por el Consejo Na
cional del Partido Federal. El ori
ginal obra en nuestro poder y no
se lo remitimos por temor a pérdi
da por el correo. En nombre de to
dos los hasta ahora firmantes, me
dirijo a ustedes en solicitud de que
se adhieran a nuestro Pacto y de
que nos devuelvan el ejemplar ad
junto, después de firmado por las
personas de Inteligencia Republica
na que ustedes estimen más repre
sentativas de los distintos Partidos
y Grupos que la integran; es conve
niente que las firmas sean algo nu
merosas. Igual invitación que a us
tedes hago con esta fecha a la Fe
aeración Republicana Gallega, de
•a1aj.1 esperamos aceptación comple
'a. y firma muy en breve, del citado
azumento. Como en Alianza están
el Partido Radical, el Grupo de Ac
ción Republicana, parte de los Fe
derales (Madrid. Canarias. Asturias,
Galicia, Córdoba, etc.), y numerosos
partidos autónomos (Unión Republi
cana de Valencia. Autónomos de Se
villa, Córdoba, etc.). y el Pacto la
&mal el Partido rep rad. socialis
ta y el resto de los Federales. no
queda más que la aceptación de us
tedes y de la Federación Gallega pa
ra que esté hecha la Unión de to
dos los republicanos. Inmediatamen
te que recibamos su adhesión lo lle
varemos al Partido socialista (qua
habrá también de firmarlo). Les ro
gamos, pues, la máxima rapidez en
su contestación.
El gran mitin se aplaza, probable
mente hasta el 8 de Junio; ya se las
anunciará. Pero les rogamos desig
nen pronto su orador, pues ya los
demás lo tienen designado, salvo al
guna. Será el mitin. la confirmación
pública de nuestro Pacto.—Salud y
República.
(esport í ciutadanía)
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
Cal tenir memória i no mancar a la paraula donada. -- Les forces
republicanes d'Esquerra, de tot Espanya, es comprometeren a
resoldre el problema catalá a base de la fórmula federal. Una
carta de Factual ministre de Marina en nom de l'Allança repu
blicana. -- Els radicals, federalistes. -- Els grups de l'actual majoria
governamental eren partídaris de concedir una "ampla autono
mía a Catalunya".
JOSE GIRAL."
Les bases del Pacte
Heu's aci les tres primeres cláusu
las (les tres que ens interessen en
aquest moment) del Pacte d'Aliança
Republicana, la signatura del qual
era demanada als republicana cata
lana en la transcrita lletra oficial del
senyor Giral:
"La Alianza Republicana y el Par
tido Socialista, tomando en conside
ración el estado politico del país y
lo que la opinión pública demanda
de las organizaciones de izquierda.
suscriben las siguientes Bases de
acuerdo:
Primera.---las entidades enuncia
das v las que después se adhieran a
este Pacto, conservan su autonomía
y significación propias, sus organiza
ciones centrales y locales, sus pro
gramas y toda libertad de propa
ganda y difusión conforme a sus as
tatutos peculiares.
Segunda.—Una Comisión de De
legados de las organizaciones que
suscriben este Pacto. regirá y gober
nará el propósito y la acción comu
nes, que lo motivan.
Tercera. — Las organizaciones y
Patidos que, desde ahora suscriben
o suscriban en adelante, estas Ba
ses de acuerdo. se comprometen a
poner en común todos los medios de
acción y a coordinar sus esfuerzos,
bajo la dirección del Comité de De
legada, en las condiciones preveni
das en la Base siguiente, hasta con
seguir la instauración y consolida
ción de la República en Espana.
Madrid 14 de Mayo de 1930.
Siguen las firmas: Por Alianza Re
publicana, Manuel Azana (Grupo de
Acción Republicana). Roberto Cas
trovido (Prensa Republicana). Ale
jandro Lerroux (Partido Radical).
José Giral. Antonio Marsá, Enrique
Martí Jara (secretarios). Por el Par
tido Republicano Radical Socialista,
Alvaro de Albornoz, Marcelino Do
minga. José Salmerón."
Ills republicans catalans
contesten...
El dia 20 de Maig. després duna
reunió a la qual havien assistit eLs
representants deis partits que inte
graven l'Esquerra Republicana de
Catalunya, el senyor Noguer i Comet
contestava al senyor Giral la següent
lletra:
"Barcelona 20 Mayo 1930.
Senor don José Giral.
Madrid.
Mi distinguido correligionario: En
mi poner las dos de usted incluyen
do la última copia del pacto firma
do por Alianza Republicana y el
Partido Republicano Radical Socia
lista que solicitan de ustedes sea
aceptado asimismo por los republi
canos de Cataluna.
Ante todo me interesa personal
mente aclarar que yo no soy secre
tario de la "Intelligéncia Republica
na de Catalunya''. como asimismo
que esta no es una organización po
lítica. • sino que tal nombre ha to
mado la coincidencia de numerosas
personalidades de los distintos sec
tores del republicanismo catalán y
del movimiento obrero, que tuvo su
expresión en cierto documento al
cual se puso como titulo el expresa
do de "Intelligéncia Republicana"
Por tanto, no siendo ésta ningún
partido. no tiene organismos direc
tores.
Estimando debido el hecho a una
confusión y que seguramente uste
des pretendían dirigirse a la "Es
guerra Republicana de Catalunya"
(Izquierda Republicana de Catalu
na), bloque constituido por el Par
tido Republicano Catalán, que pre
side nuestro amigo Marcelino Do
mingo. por el Partido de "Acció Re
publicana", cuyo "leader" es el cono
cido escritor don Antonio Rovira y
Virgili. y el Partido Federal de Bar
celona, de cuya Izquierda Republi
cana de Cataluna realmente soy uno
de sus secretarios del Directorio de
la misma. he dado cuenta a mis
companeros de las comunicaciones
por usted suscritas y paso a expo
nerle el resultado de la delibera
ción.
En ésta los representantes de Ac
ALTATIVA REllltiat.ICANA
JUNTA NACIONAL
MADRID
13 de Jullo'de I93Q
atar absorbido por las pesadas tareas de
'nuestro amigo Marcelino Domingo,hacia ya
de Vd.-Precisamente por Indicación de 41
la mano su buen amigo
ció Republicana se han manifesta
do resueltamente contrarios a la fir
ma del convenio; los delegados del
Partido Federal como quiera que al
Consejo Nacional de éste ha suscri
to el Pacto, entienden innecesario
hacerlo por su parte, ya que se dan
por representados por dicho Conse
jo: v en cuanto al Partido Republi
cano Catalán, en cuya representa
ción integramos el Directorio de ia
Izquierda, Marcelino Domingo. Luis
Companys y yo, hemos de tratar .1
asunto en el seno del partido.
De todas maneras, dada la negati
va de la "Acció Republicana", es im
posible que la "Esquerra Republica
na de Catalunya", como tal colecti
vidad. pueda suscribir el pacto, ya
que no habiendo unanimidad en la
conjunción, ésta no puede adoptar
ningún acuerdo, como es lógico.
Ello aparte, no he de ocultar u
usted la desagradable impresión que
a todos los delegados o miembros
del Directorio (que éramos todos a
excepción del senor Domingo, an
santa), nos ha producido al ver la
omisión de la palabra "federal" an
la baae tercera del Convenio. Tal
omisión sería bastante para que los
republicanos catalanes que integra
mos la "Esquerra Republicana de
Sr.D.R.Nóguer y Comet.
Barcelona.,
Distinguido correligionp_rio:Mucho tiempo he tardado en dontestar a 1311 amable car
ta 'del 29 del pasado Mayo.Pero han sido varias las causas que motivaron' el retra'lk)
pasé una larga temporada en el Extrangero y yo creS que alguno de mis companer08
de Secretaria de Allanza,responderia a Vd.dPrante mi ausencia;a mi regreso hube d,
nombre de Alianza Republicana,Y dicho amigo les habrá dicho cdmo no mencionamos,
en la letra de nuestro pacto de Unión el adjetivo de Federal,para la Repdblica ,
que todos ansiamos ver instaurada en Espana;estg consignado en todos los Progra
mas y Manifiestos de todas las Agrupaciones que suscriben dicho Pacto y que,haste
ahora,son:Partido Rep‘radical socialista,Federacidn republicana gallega,Unión re
publicana de Guipuzcoa,Partido federal,Union republicana autonomista de valencia,
Partido radical,Grupos de acciLn republicana!Partidos republicanos autondmos de
Sevilla,Salamanca,Granada,Cdrdota,Castellón etc; y en el Manifiesto de-Alianza re
publicana,entidad integrada por todas las fuerzas mencionadas excepto las tres prl
meras. -Y lo está,sobre todo,en el ánimo de la casi totalidad de los republicanos
espanoles;no crelmos,por tanto,aAadirlo en el texto del Pactoppero,dada la actitud'
de Vds,se ha adicionado,con lo cuál no creo tengan,ya ningun inconveniente en ft
marlo.
Aqui creemos todos que esa reclamación de vdc.obedece al criterió InAlseuti
ble y firme de que dnicamente,dentro del réalmet republicano encontrarán satiafec
cidn las nobles y justas aspiraciones de CatallRa;y.que Vds. ctilaborarán,soIamentb
con nosotros;para lograr nuestra finalidad inmediata:Republica federal y,por tanto
amplia autonomia para Catalufla.Y no dudamos que su experiencia politica no les de
jará ser engaMados por los elementos monárquictis que solidttan SU apoyo para un 11
mulacro de autonomia concedida por un Gobierno de Dictadura al servicio de un tan
acreditado Borbdn.Jamás dentrq de la Monarquie encontrarán Vds.el logro de sus at
piraciones,que son tan nuestras como de Vda.
Con un afectuoso saludo a los correligionarips,le estredha dofdliamente
0k.
Catalunya", no pudiéramos suscri
bir el Pacto, por cuanto para nos
otros se trata de una cuestión pri
mordial, fundamental. Y nos duele
tanto como nos extrana, que esta
cuestión que ya parecía resuelta de
finitivamente, tenga otra vez que
provocarse. Creíamos. en efecto, que
todos los republicanos espanoles ha
bíamos llegado a la coincidencia Ce
sentar como principio elemental de
nuestras organizaciones la base fe
deralista como régimen de organiza
ción de la segunda y deseamos muy
próxima República espanola.
Silenciar esto es, para nosotros,
tan penoso, que impide toda aproxi
mación y todo diálogo.
Este es el criterio de todos qua
me complazco en exponerle a us
ted con toda sinceridad, agradecién
dole muy mucho la deferencia que
para con nosotros tienen los repu
blicanos que tan dignamente repre
senta usted y con los cuales espera
mos sinceramente llegar a un defi
nitivo y cordial acuerdo.
Todo ello sin perjuicio de lo que
resuelva el Partido Republicano Ca
talán, al cual pertenezco y al que
daré cuenta de cuanto ha mediado
en este asunto.
Saludas con el mayor afecto a
exámenes y,más tarde,e1 viaje
casi inutil nuestra respuesta
tuve yo el honor de dirigirme
16 de maig de 1932
BarcelonP
4¦11111111112~~
a esa de
a su carta
a Vd.en
los correligionarios de esa y ténga
me como leal amigo y servidor que
estrecha su mano,
R. NOGUER 1 COMET."
Viatge de Adarcellí
Domingo
La 'letra del senyor Noguer feu un
gran afecte a Madrid. Immediata-.
ment "Alianza Republicana" anal&
a Barcelona tvlarcellí Domingc arnb
rencarrec especialíssim d'entrevis
tar-se amo ele republicans catalana
1 cíe convéncer-los que el let de no
haver consignat que la República
seria federal havia estat una omis
sió en carta manera voluntaria per
tal com tots els alemanas integrats a
1-Alianza Republicana" no tenien
altra illusió que la República fede
ral. El senyor Domingo afegí. de
més a mes, als republicans catalana
que tots els partits d'Aliança sen
tien el sincer desig de resoldre el
problema de Catalunya reconeixent
el dret d'aquesta a la seva persona
litat i a organitzar-se com la volun
tat popular determina.
Finalmena el líder del Partit Ra
dical Socialista Espanyol i líder
tambe del Partit Republicá Catalá.
MIRMIIIM11~11~11~
immoNIRMIMINIRM~I.
Els del servei a la
República, fan un
bon servei?
Impremta : Bot, 21— Teléfon 13000 Preu : 15 céntims
per DOMENEC DE BELLMUNT
ALEXANDRE LERROUX
que aquesta setmana parlará, en nom deis radicals, en la discus
sió de totalitat sobre rEstatut de Catalunya
senyor Domingo, promete als ele
ments de l'Esquerra Republicana
que els seria tramés oficialrnent un
nou exemplar de les "Bases" degu
dament modificadas amb rafegit de
la paraula "federal" a la cláusula
tercera.
LA FAMOSA ESMENA
Els republicans catalans decidiren
esperar l'arribada de l'important do
cument alludit i, en afecte, aquest
arriba el dia 15 cíe juliol de 1930
junt amb una lletra del mateix se
nyor Giralt, que reprodu'im en el
gravat central i que diu, literal
mena el següent:
"Alianza Republicana. - Jun
ta Nacional. — Madrid.
13 de julio de 1930.
Sr. D. R. Noguer 1 Comet.—Bar
celona.
Distinguido correligionario: Mu
cho tiempo he tardado en contestar
a su amable carta del 29 del pasado
mayo. Pero han sido varias las cau
sas que motivaron el retraso; pasé
una larga temporada en el extran
jero y yo creí que alguno de mis
companeros de Secretaría de Alian
za respondería a Vd. durante mi au
sencia; a mi regreso hube de estar
absorbido por las pesadas tareas de
exámenes y, mas tarde, el viaje a
esa de nuestro amigo Marcelino Do
mingo hacía ya casi inútil nuestra
respuesta a su carta de Vd. Precisa
mente por indicación de él tuve yo
el honor de dirigirme a Vd. en nom
bre de Alianza Republicana. Y di
cho amigo les habrá dicho cómo no
mencionamos en la letra de nuestro
Pacto de Unión el adjetivo Federal
para la República que todos ansia
mos ver restaurada en Espana; es
tá consignado en todos los Progra
mas y Manifiestos de todas las Agru
paciones que suscriben dicho Pacto
y que, hasta ahora, son: Partido Re
publicano Radical Socialista, Fede
ración Republicana Gallega, Unión
Republicana de Guipúzcoa, Partido
Federal, Unión Republicana Autono
mista de Valencia, Partido Radical,
Grupos de Acción Republicana, Par
tidos republicanos autónomos de
Sevilla, Salamanca, Granada, Cor
doba, Castellón, etc.: y an el Maiii
fiesto de Alianza Republicana, en
tidad integrada por todas las fuer
zas mencionadas excepto las tres
primeras. Y lo está, sobre todo. en
el ánimo de la casi totalidad de los
republicanos espanoles; no creímos,
por tanto, anadirlo en el texto dal
Pacto, pero dada la actitud de Vds.
se ha adicionado, con lo cual no
creo tengan ya ningún inconvenien
te en firmarlo.
Aquí creemos todos que esa recla
mación de Vds. obedece al criterio
indiscutible y firme de que única
mente dentro del regimen republi
cano encontrarán satisfacción las
nobles y justas aspiraciones de Cata
luna; y que Vds, colaboraran sola
mente con nosotros para lograr nues
tra finalidad inmediata: República.
federal, y por tanto amplia auio
nomía para Cataluna. Y no dudamos
que su experiencia política no les
dejará ser enganados por los ele
mentos monárquicos que solicitan su
apoyo para un simulacro de autono
mía concedida por un Gobierno de
Dictadura al servicio de un tan acre
ditado Bonbón. Jamás dentro de la
Monarquía encontrarán Vds. el ica
gro de sus aspiraciones, que son tan
nuestras como Vds.
Con un afectuoso saludo a los o
rreligionarios, le estrecha cordial
mente la mano su buen amigo
José Giral.'
I"novesIlases
Com a confirmació documental de
la lletra transcrita, reproduirn les
noves Bases amb l'afegit de la pa
raula federal:
PACTO REPUBLICANO
La Alianza Republicana y el Par
tido Republicano Radical Socialista,
tomando en consideración el estado
político del país y lo que la opinión
pública demanda de las organizacio
nes de izquierda, suscriben las si
guientes bases de acuerdo:
Primera. — Las entidades enun
ciadas y las que después se adhieran
a este Pacto conservan su autono
mia y significación propias, sus or
ganizaciones centraleá y locales, sus
programas y toda libertad de pro
paganda i difusión conforme a sus
estatutos peculiares.
Segunda. — Una comisión de ae
legados de las organizaciones que
suscriben este pacto regirá y gober
2 la rambla
nará el propósito y la acción común
tille lo motiven.
Tercera. — Las organizaciones y
partidos que desde ahora suscriben o
suscriban en adelante estas bases de
acuerdo, se comprometen a poner en
común todos los medios de acción y
a coordinar sus esfuerzos bajo la di
rección del Comité de Delegados en
las condiciones prevenidas en la base
siguiente, hasta conseguir la ins
tauración y consolidación de la Re
pública "federal" en Espana.
Cuarta. — La Comisión de dele
.t.gados, prevista en la base segunda, y la coordinación prevista en la
tase tercera, entrará en funciones y
tendrá lugar, respectivamente, cuan
do alguna de las entidades adheri
das a este acuerdo solicite el con
curso de laa demás para una acción
politica inmediata.
Quinta. — Estas bases seran desde
luego, sometidas a la aceptación y
firma de todas las entidades repu
blicanas existentes.
Ulteriormente se recabará la ad
hesión da las dtanas fuerzas de iz
quierda.
Sexta. — El objeto de este acuerdo
es lograr la unión orgánica de todos
los republicanos para el fin con
creto indicado en la base cuarta.
Si, pm ausencia de fuerzas repu
blicanas de carácter nacional o re
gional, no se alcanzase el propósito,
los que suscriben el presente acuer
do recabarán su libertad de acción,
comprometiéndose, no obstantes, a
mantener entre si las más cordiales
relaciones.
Conclusions
Evidentment, la República no és
federal, no ha estat federal, ja no
po, ésser, almenys per ara, federal.
Quan va discutir-se, en el moment
constituent oportú, aquesta qüestió
palpitant, molts dels bornes que ha
vien acceptat en les bases del Pacte
BoIxevisme 1 reacció
Maniobres ínhábils
El Bloc Obrer 1 Camperol, lmpen
sadament, s'ha erigit en acérrim de
fensor de la democrácia pura i del
catalanisme integraL En nom d'una
altra coses ha adreçat notes a la
premsa — publicades amb notória
fruició per mant diarl burgés — i
ádhuc ha arribat a proposar l'abs
tenció electoral per a boicotejar les
eleccions constituents de Catalunya
si no són convocades pel President
d'acord amb un sistema proporcio
nalista.
Deixant de banda que el B. O. C.
no cregué oportú — segtirament per
tal com no es tractava, aleshores, de
combatre el socialisme i la demo
crácia — de "sabotejar" les elec
cions dictatorials convocades pel ge
neral Berenguer, ben al contrari d'a
lió que vam fer, obrant aixl en re
volucionarle els partits socialistes 1
republicans, ádhuc els simples libe
rals burgesos, és curiós d'analitzar
un xic per damunt la literatura pseu
do-comunista de la seva darrera
nota.
El B. O. C. defensa la demo
crácia puríssima, quintaessenciada,
esterilitzada, dirlem. Troba dictadora
els altres i vol fer-los-en retret. Pe
ró el B. O. C. és un partit dictato
rial, no ja en els fets, sinó en la
doctrina. Un grup políticpartidari per
principia d'un govern dictatorial no
pot deixar de sobtar quan reclama la
máxima puresa democrática i quan es
converteix en campió d'aquesta de
mocrácia pura. El día que, no ja
a la U. R. S. S. i ala seas organis
mes de govern, sinó més modesta
ment al si del Partit Comunista Rus
o de qualsevol altre, els bobcevics es
tableixin un sistema representatiu ni
que fos de majoria i minoria resul
tará més lógica llur protesta per
qualsevol "defecte" de la democrácia
que nosaltres apliquem.
Segona paradoxa: el B. O. C. es
proclama també defensor del cata
lanisme integral. Perb el B. O. C.
no és un partit nacional catalá, i el
seu órgan a la premsa, La Batalla,
ha estat sempre un setmanari cas
tellá. (Sembla el "Partido Comunista
de Espana", el seu rival en boIxe
visme, que de tan catalanista com
es sent ha arribat a editar maní
festos separatistes catalans en ridio
ma del senyor Cervantes.)
En fi, el B. O. C. — suposem que
deu ésser precisament com a demó
crata pur i com a catalanista inte
gral — vol sotmetre una qüestió que
podem resoldre i que hem de resol
dre a Catalunya a un acord del Par
lament de la República. I encara per
qué no ens pass! la má per la cara
— suposem que seria en catalanisme
i en democrácia integrals — el "Par
tido Socialista Obrero Espanol". que
es veu que els Bloquistes preferebien
al socialisme i al liberalisme cata
lans.
Perqué vegeu que no m'invento
res, copio tot el final (ben bé una
tercera part de la nota) del dar
rer document trames a la premsa
pel B. O. C., publicat a finals de
setmana. Diu:
"...és possible, segons referencies
fidedignes que tenim, que la fracció
socialista espanyola al Parlament
presenti una esmena en el sentit que
totes les eleccions que hagin de
tenir 'loe al territori de Catalunya
es celebrin precisament emprant el
sistema proporcional. I fóra una tris
te grácia que el socialisme encase
Ilat, hostil a les aspiracions de Ca
talunya, ens dones, per culpa de
l'Esquerra i de Macla, una lliçó de
democrácia.
Per aixó, el Bloc Obrer I Campe
rol proposa als parlamentaria cata
lans, que tantes mutilacions han ac
ceptat en el text del primitiu Esta
tut. que abans d'esperar l'escarni que
representaría la presentació per part
deis socialistes espanyols de l'esme
na indicada la presentín ells per evi
tar-ho. La presentació d'aquesta es
mena, millorant el text de l'Estatut,
preví sabem que per qüestió de dis
ciplina no poden presentar-la els
diputats de l'Esquerra Republicana.
Pecó hl ha al Parla.ment altres mi
nories catalanes que poden fer-ho. 1
cap d'elles tan indicada com la de
la Unió Socialista de Catalunya, que
acorde en un Congrés recent la seva
adhesió al sistema proporcionalista
per a les eleccions al Parlament de
Catalunya." Signa el Secretariat
Republicá — els radicals entre ella
— la fórmula federal, votaren per la
República unitaria.
Aixb, és ciar, no resulta cap prova
de conseqüencia, noblesa 1 seriositat
política. L'esdevingut en aquest as
pecte fou francament lamentable.
Pele, a nosaltres, catalana 1 republe
cans d'esquerra, ens interessa recor
dar, precisament ara, els conceptes
consignats, en documents oficials,
pela partits que integren la majoria
de la Cerniere, respecte de Catalunya.
Ens interessa que ádhuc el senyor
Lerroux, líder d'un partit que fi
nalment integrá l'aliança republica
na espanyola, recordi moments abans
del seu ja famós — per bé que en
cara no pronunciat — discurs a les
Corts Constituents en el debat so
bre la totalitat de l'Estatut, les pa
raules que el senyor Giral deia ala
republicana de Catalunya:
"—Aqul creemos todos que esa re
clamación de ustedes obedece al cri
terio indiscutible y firme de que, úni
camente dentro del régimen repu
blicano encontrarán satisfacción las
nobles y justas aspiraciones de Ca
taluna."
I més avall, com a digne co/ofó
d'aquest reportatge:
"—Jamás dentro de la monarquía
encontrarán ustedes el logro de sus
aspiraciones, que són tan nuestras
como de ustedes."
Paraules encoratjadores, que esti
mularen més els republicans cata
lans peina intensificar la lluita con
tra la monarquia. Paraules d'Alían
ça Republicana l'any 1930, deu me
sos abans de la proclamació de la
República. Volem que les recordin
ultra Lerroux, els socialistes, els rae
dical-socialistes i tots els republicans
que formaren el bloc de l'Aliança.
Volem que les tinguin ben present
eh qui ara han de resoldre, per sena
pre, el nostre plet nacional
DOMENEC DE BELLMUNT
Electoral del Bloc Obrer i Cam
perol.
Com a militant de la Unió Socia
lista de Catalunya, segur d'interpre
tar ropinió de tots els meus com
panys i partícularment deis que ho
són a l'Executiu central, voldria co
mentar — no pas recollie en cap
sentit — la invitació final a la
U. S. C. perqué trenqués la noble
disciplina de la minoria catalana al
Parlament a fi de demanar a aquest
que legisles sobre qüestions de la
incumbencia nostra. Penso que tots
els socialistes catalans haurem vist
amb goig l'interés benévol que ins
pira la nostra tasca als boLaevistes
del país 1 la representació que ens
atorguen. Pot estar segur el Bloc
que eLs seus consells — altrament
molt respectables—han estat agralts
per tots nosaltres en alló que valen,
peró el cas és que no els necessita
vein ni tampoc els pensem seguir.
Ens basta seguir els nostres propis
acorde afirmats sempre arreu per
tots els nostres representants---racti
tud confusionista atribuida per la nota
al company Serra i Moret no passa
d'ésser una afirmació gratuita— ,
perseverar en la própia línia de con
ducta, més coherent i menys dema
gógica que d'altres. El nostre partit
ja prengué una actitud a favor de la
representació proporcional en el seu
Congrés suara celebrat, sense neces
sitat d'excitacions exteriors més o
menys desinteressades. També pren
gué l'acord, peró, de defensar la in
tegritat substantiva de l'Estatut. I la
lógica actitud derivada d'ambdós
acords — complementaris ara — 1
de tota la nostra actuació i signifi
cació catalanes era propugnar elintre
de Catalunya la representació pro
porcional, pene no supeditar a les
Corts espanyoles la resolució de cap
plet intern de la nostra pátria —
votant així, en la práctica, contra
aquell matelx Ettatut que ens ha
vem juramentat a defensar.
La nota ha tingut un colofó ben
inesperat, pera no imprevisible.
La invitació ANTIDEMOCRATICA,
ANTICATALANA, simplement sofís
tica 1 oportunista, que era formu
lada en ella, ha estat recollida no
per la U. S. C., que no havia pas de
recollir-la, sinó per la Lliga Regiona
lista, en la persona d'un dels seus
capdavanters tan caracteritzat com
el senyor Raimon d'Abadal, el qual
ya demanar al Parlament alló ma
teix que el Bloc Obrer 1 Camperol
volia que demanéssim nosaltres.
Aquesta collusió, tácita o franca, en
tre reglonalistes i bolxevistes situa
1 aclareix les conductes. Ara veurem
ben clar que, ací com pertot, boIxe
visme i reacció van a l'uníson contra
el socialisme democrátic. contra la
democrácia mateixa que el té per
salvaguarda í per suport principaL
La poc ensopegada nota darrera del
B. O. C. 1 el discurs del senyor Aba
dal a les Corta d'Espanya, posats
costat per costat 1 coneguts al ma
tebc temps, ens ofereixen aquest es
pectacle gracíosament paradoxal: el
Bloc Obrer Camperol i la Lliga Re
gionalista que convergeixen a defen
sar el catalanisme pur 1 la democrá
cia pura! Es evident que, per ala
socialistes 1 per als demócrates na
clonals. un espectacle abcf no pot
tenir preu.
Tanmatelx, no negarem al B.O. C.
tota executória ni li direm que no
sigui fidel als seus principis bolxe
vistes. No queda bé, perb, que ens
vulgui dar illógiques lliçons de fide
Iltat als nostres.
GRANIER-BARRERA
Maison Dorée
pp
6 a 8 Tes Dancing •
9 a 11 Concerts
clássies i moderns
Orquestra Burrull
Dimecres 1 divendres
Tés Surprise Moda
Magnífics obsequis
El díscurs de Rafel Campalans
al Parlament espanyol
Heus aci, reproduit del Diari de
Sessions, el discurs integre pro
nunciat pel diputat Rafel Carn
palans a les Corts Ccmstituents.
El senor PRESIDENTE: El se
nor Campalans tiene la palabra.
El «filósof» Ortega i Gasset
El senor CAMPALANS: Senores
Diputados, por un puro azar, por
el hecho de haber pedido la pa
labra en la sesión de ayer y no
poder entonces hacer uso de ella,
y por la circunstancia de no per
tenecer yo (ni remotamente pue
do aspirar a cosa semejante) a esa
categoría de Diputados que pue
den hablar en el orden que les
parece, me Incumbe ahora la
enorme responsabilidad de levan
tarme a hablar como modestísi
mo representante de la minoría
catalana, después de este mara
villoso discurso que acabamos de
escuchar y que he sido yo el pri
mero en aplaudir.
MI turbación es infinita y mi
temeridad también; ya sé que lo
prudente seria que me sentase;
pero, recordando que los clásicos
decían que la fortuna ayuda a los
audaces. voy a cometer la auda
cia de hablaren esta Cámara des
pués de hacerlo el ilustre maes
tro de todos don José Ortega y
Gasset. Espero que nadie me hará
la injusticia de suponer que yo
soy tan insensato que me consi
dere capaz de contender en nada
con el maestro Ortega y Gasset,
hacia quien, yo más que nadie—a
él le consta—, siento un infinito
respeto. No; cuando el senor Or
tega y Gasset nos habla ex cáte
dra de las cuestiones eternas que
forman el dominio de la filosofía,
yo bajo la cabeza y callo; pero
cuando don José Ortega y Gasset
abandona el pedestal altísimo en
que nosotros le hemos colocado,
por sus méritos propios evidente
mente, y echa a volar en el hiper
bóreo aeroplano niquelado que un
día le regalara mi ilustre y que
rido amigo don Miguel Maura,
cuando abandona el campo de su
técnica, en la que es maestro in
superable, y baja al campo de la
política a tratar de cosas tem
porales, entonces me siento con
fuerzas que considero suficientes
para poder dialogar—modestísi
mamente y sin ninguna preten
sión de eficacia—con mi querido
y respetado maestro.
Per la dignificació del
Parlamentarisme. El
tópic del «tot o res»
Como Diputados espanoles, los
miembros de esta minoría hemos
venido hasta aquí colaborando
con todo entusiasmo con los Di
putados de las demás regiones en
la obra apremiante de la formu
lación de nuestro Código funda
mental y en la de las leyes que
hasta ahora se han elaborado.
Evidentemente, nuestra capaci
dad, el valor de nuestra colabo
ración habrá sido muy escaso;
pero me interesa hacer constar
que nosotros no hemos desertado
nunca de nuestro puesto, cada
cual dentro de su categoría, vi
niendo constantemente a la Cá
mara y prestando dos tipos de co
laboración: uno, en las Comisio
nes, a las que hemos acudido
constantemente, y otro, en el sa
lón, prestando casi siempre el
servicio de nuestro silencio. Nues
tras intervenciones han sido con
tadas, breves, inevitables. Porque
vinimos aquí con la convicción,
que comparten seguramente to
dos los senores diputados, de que
el mayor servicio que podía ha
cerse para dignificar el viejo par
lamentarismo consiste en supri
mir toda palabra ociosa.
En este momento, como Dipu
tados de Cataluna—lo dijo ya mi
ilustre jefe el senor Companys—,
nuestra posición es muy sencilla:
ante el debate del Estatuto, nos
otros pedimos su simple adapta
ción a la Ley Constitucional.
Que no se hable más, por tanto,
en serio de esta frase del "tot o
res", que algunos atribuyen a una
característica mediterránea y que
otros, más generosos, achacan ya
a una característica general espa
nola. Este "tot o res" no es ca
talán ni es espanol, afortunada
mente. Es una característica de
todos los espíritus primarios que
en el mundo han sido.
Nosotros venimos aquí a adap
tar a esa Constitución, que todos
hemos votado, aquel Estatuto que
un día, en otra forma mucho más
amplia, votara aquel pueblo que,
por bajo de pequenos gestos anec
dóticos, Inspiradores de simpatía
o antipatía, cosa muy humana,
muy natural, muy comprensible.
(Don José Ortega Gasset, en una
ocasión memorable—y lo son to
das las en que él habla—hubo
de decirnos que el Poder público
había querido prescindir del im
pulso vital y del esfuerzo inte
lectual de Cataluna, porque el
Poder público estimaba aquellos
impulsos ásperos y poco agrada
bles; naturalmente. para el Po
der público aquellos impulsos no
podían ser agradables, como nun
ca es agradable el aguijón de la
espuela o el garabato de la tralla.
No podían ser simpáticos, eviden
temente.) Vinimos aquí con aquel
Estatuto, como diga eiaberado
por una región que, por debajo de
estas cosas anecdóticas, en aque
lla zona categórica más alta ha
demostrado que sabe tener con
ciencia de su responsabilidad co
lectiva, que sabe tener conciencia
de la realidad histórica, como os
lo demuestra claramente, senores
Diputados, el hecho y la forma
como viene hoy redactada su ape
tencia de autonomía en este voto
particular presentado al dictamen
de la Comisión, por la modera
ción, el comedimiento, el tono ac
tual y cordial—absolutamente cor
dial—con que dicha voluntad de
autonomía se expresa.
Sobre la «quadratura del
oercle» i altres divertides
coses
Ya sé que seguramente habrá
quien vengas a reprocharme que
yo haga ahora esta clase de in
vocaciones y que no me cina a la
pura objetividad, como si la pa
labra objetividad tuviera en po
lítica sentido alguno. Ante los
problemas vivos y vitales no cabe
emplear ni el microscopio ni la
fría lógica de la razón; hay que
1 e
•
eeerfrft coree •
NOI
enjuiciar-los, examinar-los, diri
girse a ellos con la cálida lógica
del sentimiento; aquella lógica,
diría yo, casi poética, que permi
tía a Aristóteles considerar como
justa la búsqueda de la verdad
"a través del grave testimonio de
los poetas".
Hasta ahora yo he visto aqui,
en este debate, mucho "espíritu
de geometría"; pero yo creo que
no es éste el momento de geo
metría. Es, sobre todo, momento
de aquel "espíritu de fineza" de
que hablara Pascal y que luego
comentara Boutroux. Con la
frialdad del cálculo pueden, evi
dentemente, intentarse grandes
cosas (poner un negocio de ul
tramarinos, organizar una socie
dad anónima), pero tampoco por
eso se puede asegurar que esos
negocios marchen bien. Yo creo
que esta frialdad será muy in
teresante, por ejemplo, cuando
lleguemos a la discusión del Tí
tulo cuarto de nuestro Estatuto,
si tenemos la suerte—mucha se
rá—de que en aquel momento no
nos salga al paso algún fantas
ma de soberanía. No; la política
es una cosa viva. Como decía don
José Ortega Gasset, la política
"nunca puede ser lucubración
abstracta". Con frías razones po
drán resolverse pequenos proble
mas, pequenas cosas; pero en
problemas de este ámbito han de
intervenir aquellas 'razones de co
razón que la razón no conoce. Es
otra cosa; el plano ha de ser un
poco más elevado. Se ha recusado
aquí la pasión. Hemos de hablar
fríamente. Y yo querría recordar
ahora que solamente las grandes
pasiones generosas han creado en
el mundo las grandes cosas.
Confiaina en les virtuts
de la democrácia social
Yo comprendo perfectamente
que no estén conformes conmigo
los hombres que no militan en
nuestro campo, y he de rogar a
mis companeros que me excusen
un momento si hablo ahora en
nombre de la "Unión Socialista
de Cataluna", porque nosotros, los
socialistas. tenemos una fe infi
nita en la democracia y recorda
mos lo que decía Jaurés. que "la
democracia es una gran fuerza
nueva que tiene también maneras
nuevas para resolver los viejos
problemas de las nacionalida
des". Aquí he copiado justamente
el último artículo de nuestro ve
nerado apóstol y mártir, Jean
Jaurés. Se llamaba este articulo
"La Acción Socialista por la Paz";
fué publicado pocos días antes de
la muerte del maestro, y en este
artículo decía que, para asegurar
la paz moral del mundo, todos los
socialistas "quieren, en primer
término, que todas las fracciones
de pueblos sean dotada& de ga
rantías de libertad, de institucio
-nes de autonomía—son las pro
pias palabras del maestro—que
les permitan desenvolverse, pen
sar y obrar según su propio ge
nio, sin. que sea necesario—fijaos
bien —retocar o romper por la
fuerza los cuadros creados por la
fuerza. No admiten los socialistas
que por el transcurso de los anos,
por largos que sean, los derechos
de los pueblos puedan prescribir,
pero piensan (y aquí está el op
timismo infinito de nuestra posi
ción) que los medios de reivindi
car y de realizar este derecho
pueden variar con las condicio
nes mismas de la civilización y
el estado político del mundo".
Hacía luego una alusión a Rusia,
sobre el caso de Finlandia, y Jau
rés, en aquel momento en que su
voz tenía la fuerza solemne de un
insospechado testamento, decía:
líq
\\
RAFAEL CAMPALANS EN EL SEU DISCURS
(Apunt del natural, per ARTECHE)
"Que la democracia se realice por
entero en los demás paises y que
darán resueltos (en la vida resol
ver es conllevar; solamente la
muerte resuelve las cosas, lo ha
dicho muy bien don José Ortega
y Gasset; resueltos en el sentido
humano que las cosas pueden re
solverse, no muriéndonos todos,
que sería una triste solución) to
dos los problemas planteados por
el renacimiento de las viejas na
cionalidades, sin que los pueblos
se hayan arrojado unos sobre
otros, .sin que se haya hecho un
llamamiento a la espada. La di
rección del esfuerzo socialista en
el mundo entero es muy clara.
Puede decirse que en esto y nada
más que en esto está la solución
de los difíciles problemas que pe
san sobre Europa".
Pasaron unos anos; la catás
trofe no fué evitada, porque se
desoyeron las palabras del maes
tro, y otra voz socialista, la de Pa
blo Miliukow, tenía que definir
aquella gran guerra "como una
lucha por los derechos de los pue
blos contra el militarismo, por la
Democracia contra el Imperio".
Les dues maneres d'aprovar
l'Estatut
Decía el otro día don Miguel
Maura, con la elegancia de su
palabra y la rotundidad de su ges
to, que la República representaba
un salto muy grande. Antes, aquí
se había tratado muchas veces de
ver cómo se planteaba, aquilata
ba, analizaba, examinaba, en el
Parlamento, el problema catalán.
Ahora, en República, en régimen
de democracia, no hemos venido
aquí a escarceos oratorios por al
tos que sean, a decir cosas que
tengan su gracia, su belleza, su
valor, su profundidad, y a quedar
luego tan contentos; hemos ve
nido aquí, en República, no a
tratar otra vez del problema ca
talán. sino a resolverlo para
siempre, en una forma viva de
conllevar, que sirva para siempre.
Pero hay dos maneras de en
focar la resolución de este pro
blema: la una, la propugnada por
nosotros, abriendo (no a Cata
luna, sino a todas las regiones) el
amplio cauce de libertad senala
do en la Constitución; la otra
forma es la que consiste en tra
tar el sistema a pequenas dosis:
"la autonomía bic entendida"
como si fuese medicina peligrosa,
a sorbitos y a plazos. Natural
mente, la Cámara es soberana
y de las dos formas en que el
Estatuto puede ser aprobado
adoptará aquella que mas le plaz
ca. Y para apoyar esta segunda
fórmula, contraria a la nuestra,
esto yo lo reconozco, existen, si
queréis, argumentos objetivos
irrebatibles, y pueden existir
también. sofismas, logomaquias y
triquinuelas; pero me da lo mis
mo.
Con el sistema propuesto por
nosotros, os ?tecimos que en Ca
taluna hay una juventud y unos
hombres —y esto podemos afir
, marlo porque no hemos de ver
ternos afuera, porque sólo hemos
de mirar nuestra conciencia —,
hay unos hombres que están an
siosos de insertarse en la vida es
panola, de colaborar con ella y de
avanzarcon ella. Con este sistema
se obtendrá eso; con el otro sis
tema también sabemos claramen
te que esto no se logra. No sé qué
cosa se lograría. Me libraré mu
cho de hacer aquí alusión alguna
a posibles perturbaciones ea el
orden material de la República
que esta tremenda desilusión po
dría acarrear. No me interesa, no,
aunque hace treinta arios que la
ilustre y austera figura de don
José Sánchez Guerra, hablando
justamente de estas cosas, hubo
de decir que "cuando se cierran
los horizontes de la esperanza se
abren los caminos de la discor
dia y la disgregación". Yo no
creo que en Cataluna ocurriese
nada, pero lo que sé es una cosa:
que se desgarraría de una manera
tremenda — hablo por mí — ese
magnífico ámbito moral de Es
pana que con tantos sacrificios
y dolores, vuestros y nuestros, he
mos logrado crear.
L'única raó deis nostres
enemics és una raó
«subjectiva»
Hemos oído aquí magníficas,
maravillosas disertaciones; pero
yo no he visto contra nuestra
proposición un argumento que no
fuese aquel clásico, aquel tímido,
la uusilanimidad tan espanola;
el twor a lo nuevo.
Sobre eso decía justamente don
José Ortega y Gasset: "Así como
en ctras razas, lo nuevo, simple
mente por serlo, suscita entusias
mos, a veces hasta el prurito y
la frivolidad, entre nosotros pro
voca automáticamente deScon
fianza. Si ante los ojos de perSo
nas tales—a veces excelentes y. de
noble intención—, se delinea el
esquema de una gran reforma, la
imagen que ven, por fuerza muy
distinta de la tradicional, las ate
rra. Las aterra porque de aquella
institución proyectada ven sólo
los peligros. Con semejante pro
pensión no se puede intentar na
da. El espanol es el hombre lítáS
cauteloso que existe, en lo politice,
conio-en lo privadO.".. "-
Se enganan radicalmente aque
llos que creen que Cataluna pide
su autonomía, que pedimos unas
libertades y unos derechos, para
encerarse en sí misma, para des
entenderse de los demaz y para
vivir con mayor comodidad Y
holgura. No, no es eso. Los cata
lanes sabemos, como sabe todo el
mundo, que la bienaventuranza
sólo será dada, en la otra :vida,
a los pobres da espíritu, y que en
la vida presente solamente pue
den aspirar a esa felicidad, a ese
bienestar, los idiotas, es decir,
aquellos infelices que viven sin
pena ni gloría,. No; los catalanes
somos gentes que no creemos, ni
mucho menos, poseer ninguna
verdad, ni un principio de verdad
absoluta; pero aspiramos a que
mientras quede en nosotros un
hálito de vida, toda ella la poda
mos consagrar a perseguir esa
verdad, aun sabiendo por antici
pado que no podremos alcanzarla.
Mas de esta manera, por lo fan-tástico,
por lo desmesurado, por
lo incesante, por lo eterno de
nuestro empeno, prestamos a
nuestra vida. temporal, breve Y
mezquina, un cierto sentido he
roico, espiritualmente heroico;
sentido necesario simplemente
para que la vida tenga un pe
queno valor humano. No; Cata
luna no pide la autonomía, no
pedimos una libertad y unos de
rechos en la forma que gentes
bien intencionadas, pero que no
han penetrado bastante en la raíz
del problema, se imaginan. No.
Cataluna reclama una autono
mía, no para desentenderse de los
demás, sino precisamente para
servir a los demás. Reclama una
libertad—y esto es patente—para
cargar con el enorme peso de su
responsabilidad histórica. Recla
ma unos derechos solamente para
poder cumplir sus deberes huma
nos.
És l'hora de triar el camí
Temo fatigar en demasía (Mu
chos senores Diputados. No, no.)
la atención de la Cámara, que tan
benévola me escucha; y temo,
también, que mis palabras, des
pués de las grandilocuentes y
profundas que aquí se han pro
nunciado, carezcan de eficacia.
Que carecen de eficacia, ya lo sé,
por mi limitación natural y por
mi turbación en este instante;
pero yo os digo que si aquello que
mi palabra no acierta a expresar
lo penetrara vuestra lucidez y vie
rais hasta lo más profundo Y re
cóndito de mi sentir, que en este
momento es el que comparten to
dos los hombres liberales do Ca
taluna, toda nuestra selección
proletaria y toda nuestra juven
tud estudiantil, ávida de gran
des empresas, deseosa de lanzar
se a grandes obras, asomada a
todos los horizontes del manana,
!ah!, entonces mi intervención
16 maig de 1932
en este debate no habría sido in
útil.
Pero yo os digo, y no quiero ya
alargar este discurso, que llega
el momento grave, en que hemos
de,decidir qué cosa vamos a ha
cer los espanoles; si seguir aque
lla historia de Austrias y Borbo
nes, aquel Imperio (que, según la
donosa frase de Donoso Cortés,
representa "un paréntesis en la
heitoria de Espana") o bien, si
vamos hacia adelante a crear
esta gran obra que el pueblo es
pera de nosotros; si tenemos
magnanimidad bastante para ha
cer posible que en una misma
"colectividad de destino", con
igual dignidad e igual Categoría,
puedan convivir distintas coro.u
nídades de carácter; si sabemos
hacer una casa bastante grande
Y generosa — son palabras del
maestro—donde quepamos todos;
si somos aptos para crear Y .Para
vivir nuestra propia historia.
La «mandanga»
del «Imperio»
De mí sé decir, como socialista,
que las glorias viejas, que estas
viejas conquistas no me abru
man; yo puedo vivir tranquilo sin
ellas. Sé, creo saber, que todo este
famoso imperio fué algo creado
por monarcas extranjeros, sin la
colaboración, a espaldas de la na
ción, casi diría contra la voluntad
de la nación. Sé que la nación ha
empezado a vivir en el siglo pa
sado, cuando por la evolución ge
neral del mundo ha entrado en
la vida de una nueva fuerza, la
democracia, la opinión pública, y
cómo aquella Cataluna, que ha
bía muerto, que había desapare
cido (como había desaparecido
Castilla, porque aquí solamente
había un Estado absoluto que lo
dominaba todo) como aquella Ca
taluna, que se asoma ya en el
siglo XVIII en la historia de Es
pana, cuando por boca de Pedro
Virgili, el médico de Fernando VI,
le aconseja que mande estudian
tes espanoles fuera de Espana, re
novando el sistema tan funesto
de Felipe II, y se encuentra luego,
en el siglo pasado, plenamente,
en la vida espanola, con un sen
tido profundamente liberal. Todos
recordaís los que estais aquí, por
que habéis leído la Historia y co
nocéis la historia republicana,
cuál fué la colaboración de Cata
luna en aquel momento.
A veces se nos sale al paso con
argumentos, con cosas que a mí,
socialista, y por tanto antinacio
nalista, me dejan desconcertado.
Se nos habla de que Espana tiene
grandes destinos, de que la Di
vina Providencia nos ha elegido
a nosotros para crear una nueva
habla de otras
. monsergas de este carácter. Cuan
do yo oigo cosas parejas, lo pri
mero que se me ocurre es decirle
a quien tal dice: Y a usted
?quién se lo ha dicho? Yo sé que
allá, en tiempos remotos, hubo
mi pueblo elegido por Dios. Este
pueblo fué, justamente, como to
dos sabéis, el pueblo hebreo. Pero
de aquello han pasado ya muchos
anos, y también hace muchos
anos que el pueblo hebreo fué
abandonado por Dios (Murmu
llos.) y el pobre lo ha pasado bas
tante mal.
No; lo que ocurre, y esto es
evidente, es que en ciertos mo
mentos de la Historia, por una
constelación favorable de circuns
tancias (y nosotros tenemos la
enorme Ilusión de creer que para
Espana nos hallamos en uno de
estos momentos, de los que en
tran pocos en libra, que se pre
sentan solamente cada varios si
glos), hay momentos en que una
nación, un pueblo, vibra en un
ideal colectivo, y si este ideal es
noble y generosa, este pueblo de
ja marcada en la Historia una
traza indeleble. Don José Ortega
y Gasset, a quien nosotros escu
chamos con gran atención, decía:
"!Las regiones en pie!" Nosotros
decimos: Cataluna está on pie.
!Es preciso que todas las regiones
se pongan en pie! Es preciso que
toda Espana vibre de la misma
emoción; si no, todo lo que ha
gamos valdrá muy poca cosa.
Un argument que
s'esfondra tot sol
Ahora no hay espectadores; to
dos somos actores en este drama
de la Historia. Que cada uno sien
ta su gran responsabilidad. ?Que
réis todavía ensayar sistemas y
aplicar métodos? A mí Ine ha
bría gustado mucho oír a los se
nores dinásticos, si les hubiérais
pedido la República, cómo os ha
brían propuesto cosas parecidas
a ésta: "Demostradnos la capaci
dad para tener la República." Y
si el ensayo—cosa temeraria—hu
biera llegado a producirse, habría
bastado la quema de los conventos
para considerarnos incapaces Y
retirarnos la República.
Y termino diciéndoos que para
esta gran empresa espiritual (Por
que un pueblo, una nación, en el
estado presente de la civilización,
quiere decir solamente una cosa:
una aoluntad colectiva de convi
vencia y de progreso), que para
esta magnífica empresa espiritual
de crear una nación que no ha
existido, os brindamos fervorosa
mente, con toda la emoción de
nuestros corazones, el entero cau
dal de nuestros puros entusias
mos. Pensad en vuestra respon
sabilidad; las horas son solem
nes. El día de manana, la Histo
ria a cada uno de nosotros le exi
girá sus cuentas. Nada más.
(Aplausos en la minoría cata
lana.)
16 maig de 1932
Una impressió
optimista
—Quina és la vostra impressió
del debat en el moment actual?
--hem preguntat, sense més pre
ámbul, a Rafael Campalans.
—La meva impressió? Certa
ment, han passat moltes coses 1
ha plogut molt d'enea que LA
RAMBLA (penso que fou pel mes
de juliol de l'any passat) em féu
per primera volta aquesta pre
gunta, peró segueixo amb la ma
teixa confiança de sempre. Per
a emprar un vell clixé, us dina que
vise en pie "optimisme governa
mental". Igual que el nostre sim
palie ministre de finances--l'ad
mirat don Jaume—i en la modes
ta proporció de la meya mesura,
je• c.óc un home de fe, puix Denso
que la fe, i fins la fe deis des
creguts, és, encara avui, l'unica
força capaç de transportar mun
tanyes.
—?Aixi creieu en el triomf de
finitiu?
—Naturalment. La meva volun
tat de creure—puix sense un op
timisme ultrances és impossible
llançar-se amb ardiment a cap
empresa—no pot ésser confosa
amb la beata passiva foi du char
bonnier, ni amb el calet messia
nisme de l'illús. Jo tinc fe en les
virtuts de la democracia 1 tinc fe
en els homes liberals de la Repú
blica. L'autonomia de Catalunya
fou guanyada el 12 d'abril de l'any
passat quan la torrentada abas
segadora de l'opinió pública —
aqnesta invisible forea omnipo
tent—provoca l'esfondrament de
la ridícula ficció de poder públic
en que l'Estat s'havia convertit
després del suicidi del 13 de se
tembre. Si descompten els breus
paréntesis liberals del segle dar
rer, des del dia que va entrar a
terres d'Espanya aquell rei fill
d'una princesa esquieofrénica
d'un mentecato extranjero —que
ignorava les llengües 1 costums
deis pobles que havia de regir i
que va passar fora del territori
vora de les dues terceres parts del
seu regnat—es pot dir que es va
eclipsar l'aportació i la influen
cia de la voluntat popular en el
govern de la cosa pública. Austries
i Borbons han estat, tradicional
ment, els més absoluts dels go
vernants "per dret divi".
La intervenció amb els
socialistes espanyols
—?I la vostra intervenció prop
deis socialistes espanyols, fou de
guda al temor que aquests no
comprenguessin l'esséncia del
nostre plet?
--No. El pas que vaig donar di
lluns passat presentant-me als
companys del "Partit Socialista
Obrer Espanyol" per tal que em
deixessin informar abans d'oir la
delegació que havien so•licitat els
Tos tramesa per llurs correligio
naris de Catalunya, no obeia a
cap temença de que—a l'hora su
prema—ens pogués mancar la col
laboració necessaria del partit so
cialista oficial. Vaprovocar la me
ya actitud (que els apremis del
moment m'impediren consultar
amb el Comité Executiu de la
U. S. C. i amb elO companys de
minoria). el deplorable efecte que
—amb raó sobrada. al meu judi
ci—vaig veure que havía causat
la iniciativa madrilenya entre els
nostres correligionaris, i el meu
desig de no enfondir les diferen
cies (vull creure, exclusivament
de táctica) que ens separen deis
nostres camarades del P. S. O. E.,
per tal que, una volta aprovat
l'Estatut que Catalunya desitja,
poguem anar a la Federació ve
table de totes les brees socialis
tes d'Espanya. A Txecoslováquia
subsisteixen avui encara—tot i els
anys que han passat des del des
membrament de l'aguila bicéfala,
dos partits socialistes, amb igual
doctrina i disciplina indepen
dent: l'alemany 1 el txec, peró les
condicions d'aquella simpática re
pública jovençana són molt dis
tintes de les de la nostra terra.
I alló que alli és potser un mal
inevitable aci no ho és. La comu
nitat llatina 1 la germanor espa
nyola no tenen res a veure amb el
"fet diferencial" que separa es
laus i teutons.
Socialistes espanyols
i socialistes catalans
—?Quin és, dones, l'origen de
les diferencies entre socialistes
espanyols i catalans?
—Els actuals moments, i sobre
tot el desig d'agermanament que
acabo d'expressar-vos, no són els
més a propósit per a explicar l'a
fer per peces menudes. L'any 1924
es produí un escisió en l'Agrupa
ció Socialista de Barcelona, de la
qual fórem expulsats els que no
volíem acceptar com un fet irre
meiable l'aparent impermeabili
tat deis obrers catalans a les allí
beradores doctrines socialistes
l'atribuiem al to "oficial" o "co
lonial", com diuen alguns, de Por
ganització.
El trámit normal, era sotmetre
el nostre plet local a la Comissió
Executiva del Comité Nacional,
per a ésser debatut en el próxim
Congrés Nacional. Peró aleshores
hi havia una qüestió—que nosal
tres creiem "de principis" —que
ens separava deis companys del
Comité o que, almenys, no ens
permetia reconéixer-los-hi l'auto
ritat moral necessária per a fallar
el cas nostre. El partit espanyol
travessava una fonda crisi. En
Fernando de los Rios i en Prieto
havien fet pública una lletra mos
trant llur criteri oposat al man
teniment de llocs "oficials" durant
la Dictadura. En Prieto havia di
mitit el seu canee de vocal de
la Comissió Executiva. Breu: els
elements directius eren aleshores
collaboracionistes i nosaltres.
compartint el criteri d'en Prieto,
érem enemics de tota collabora
ció. No havent estat oit encara,
per les raons dites, des de la meya
expulsió, no creia demanar mas
sa, tractant-se d'un organisme
eminentment democratic. en solli
citar ésser escoltat.
?Qué fará la minoria
socialista?
—Pero, ara, ?qué us sembla que
faran els socialistes espanyols?
—A desgrat d'algunes manifes
tacions individuals, ben poc fala
gueres, de certes actituds conegu
des francament hostils, i d'alguna
que altra lamentable relliscada de
"El Socialista", no és possible
imaginar —amb el nombre i la
qualitat de figures que donen to
i relleu al P. S. O. E.—que la mi
noria socialista del Parlament (la
qual, com és sabut, actúa amb un
ardiment i amb una disciplina que
cap altra supera ni tan sols igua
la) adopti una pcsició contraria
a la doctrina del Socialisme In
ternacional enfront de les qües
tions autonomistes i contraria als
mateixos acords del partit es
panyol i als compromisos dels seus
líders davant del cas general de
l'organització d'Espanya i del plet
de Catalunya.
Doctrina internacional
—?Quina és exactament aques
ta doctrina del socialisme inter
nacional davant deis problemes
nacionalitaris?
—Pel que fa a la posició univer
sal del socialisme enfront de les
reivindicacions dels pobles, de les
nacionalitats i de les minories
nacionals, aquesta queda automa
ticament definida en el mateix
instant que el substantiu socialis
me rebé l'adjectivació internado
TRAMVIES DE BARCELONA, S. A.
Per acord del Consell d'Administració I de conformitat amb
alló que disposa l'article 22 deis Estatuts Socials, els senyors ac
cionistes d'aquesta Societat són convocats a la Junta General
ordinaria que se celebrará a l'estatge social, Ronda Sant Pau, 43,
el dia 31 del present mes de Maig, a les onze del matí, per acom
plir la finalitat que l'article 25 dels Estatuts esmentats determina.
Els dipósits d'Accions a que fa esment l'article 23, per a poder
concórrer a la Junta, cal fer-los fins sis dies abans de l'anunciat
per a la celebració d'aquella, a les entitats bancaries següents:
A Barcelona: S. A. ARNUS-GARI y BANCA MARSANS
A Madrid: BANCO INTERNACIONAL DE INDUSTRIA Y
COMERCIO y BANCO DE VIZCAYA.
A Bilbao: BANCO DE VIZCAYA.
A Valencia: BANCO DE VIZCAYA.
Barcelona, 13 de Maig 1932. P. A. del Consell d'Administració,
EL SECRETARI,
ALFRED CAZABAN.
nal. En constituir-se la Primera
.Internacional, figurava entre els
membres del Comité Executiu un
representant de Polonia, esquar
terada aleshores entre Alemanya,
Rússia i Austria-Hungria. Tothom
sap que el socialisme aspira a la
Confederació Universal de tots
els pobles, organitzats en repúbli
ques lliures, i que, tant el partit
com els grups sindicals 1 coope
ratius que hi són afins, estan or
ganitzats en forma federal. En el
Congrés de l'any 1919, a Copen
hague, fou votada—en época d'ar
ranjaments i tractats subsegüents
a la pau—una nova declaració ta
xativa: DEMANEM PER A TOTS
ELS POBLES EL DRET A DIS
POSAR DE SI MATEIXOS.
Entre els mestres del socialls
me, el criteri doctrinal és unánim,
com es compren, puix fóra absur
da cosa que trac,téssim d'abolir
entre els homes classes. castes i
privilegís per anar a establir en
tre els pobles categories, encara
més revoltants, per ésser d'origen
místic o metafísic. L'enumeració
d'opinoons individuals tara una
restallera inacabable:
Bebel deja que: La vida z ?'eso
lució cultural d'un poble sois po
den clesenrotllar-se sobre la base
de la seva completa ilibertat i in
dependencia, per mitjet de la llen
gua materna. Jaurés, ultra moltes
altres declaracions d'igual radi
calisme, afirmava que les nacio
nalitats són les fortaleses de la ci
vilitzctció.
Cunow. des del "Vorwaerts",
exclamava que: La idea de que el
sentiment de classe exclou en ab
solut el sentiment de nacionali
tat i de que, segons aixó, un ve
ritable socialista no deu tenir sen
timent nacional, és un absurd
h.órrid.
Engels, després de l'experiencia
de tota una vida, deia—i aixó és
L'ESPERIT DELS DIES
En Berfrana i les
bésiíes
El llibre que acaba ara de pu
blicar Prudenci Bertrana amb el
títol de "L'ós benemérit i altres
bésties" em sembla que és un
deis llibres que haurá escrit amb
més plaer. Les seves planes do
nen la sensació d'haver estat per
a l'autor una revenja 1 un refu
gi contra l'estulticia deis homes
raassa civilitzats.
No és, per?), un llibre acabat
d'escriure. Bertrana l'escrigué,
per a dir-ho amb les seves pro
pies paraules, quan, "caçat per
un editor", se'n vingué a viure a
Barcelona. Es trobava sol i in
compres. Els ambients de les re
daccions i de les penyes U sem
blaven hostils. El que més el re
voltava era la hipocresia, la
manca de vera companyonia.
Esdevingué una mica misantrop,
i en les seves passejades de so
htari es féu amic de les bes
ties del Parc. Hl vejé com uns
companys d'esclavatge, que sen
tien com ehl mateix l'enyora
ment de la naturalesa. En con
templar llurs vides esdevingudes
sedentáries per força, les trobá
més dignes de comentad que
molts dels homes pretenciosos
que es veia obligat a tractar. Es
aix1 com, ara una, ara una altra,
van sortir aquestes estampes de
bésties que avui publica en un
volum. Pagines delicioses, on es
reuneixen les millors qualitats
de Bertrana escriptor, on l'hu
mor i la poesia s'agermanen.
I és que d'una banda les besties
són per a Bertrana una part de
la natura salvatge que ehl esti
ma. Les veu, les contempla amb
la mateixa emoció lírica que el
'len 1 que contempla el paisatge.
Pei aixó, en descriure-les, hi es
elevé poeta. Pero, alhora, les bés
ties, per reacció o per semblança
11 fan pensar en l'home, 1 ben
particularment en la seva cruel
tat i en la seva estupidesa. D'ací
que en les seves pagines hi hagi
tanta tendresa i un humor tan
sarcastie,
la rambla
MANIFESTACIONS ESPECIALS PER A "LA RAMBLA"
Rafe! Campalans evoca unes declaracions,
avui sensacionals, deis prohoms del
socialisme espanyol
Besteiro, quan vingué a Barcelona en 1918, digué textuaiment que Catalunya era una
Nació oprimida, segons la ressenya de "El Socialista".—Declaracions similars de Fabra
Ribas, Largo Caballero, Pla 1 Armengol 1 programes oficials de Parid
evident—que: Un moviment in
ternacional del proletariat és so
lament possible entre nacionali
tats independents.
Arturo Labriola, des d'Italia,
sentava la racional afirmació de
que: La Internacional marvista
es redueix a un nacionalisme igua
litari i demacre:dic.
Peró les cites serien Intermina
bles. Recordeu que el primer as
saig — rudimentari assaig, peró
grávid de futur —de realització
práctica del marxisme, la U. R
S. S.. compren trenta set repú
bliques o grups autónoms.
Paraules autoritzades
—El Partit Socialista espanyol,
?s'ha expressat algun cop en
aquest sentit?
—Passa exactament, és ciar.
amb el socialisme espanyol. En les
bases politiques del programa el
laborat en ocasió del Congrés
del mes de juliol de l'any 1928, es
proposa l'organització d'Espanya
en forma de:
"CONFEDERACION REPUBLICA
NA DE LAS NACIONALIDADES
IBERICAS. RECONOCIDAS A
MEDIDA QUS VAYAN DEMOS
TRANDO INDUDABLEMENTE
DESARROLLO SUFICIENTE."
Sobre el cas de Catalunya, no
més cal repassar els discursos que
en anteriors legislatures feren els
més significats prohoms del Par
«Aquí tenéis el resultado de la voluntad del pueblo de Cata
luna. Os lo presentamos con todo el amor de hermanos; sólo es
peramos que lo recibáis con afecto.»
(Del discurs de Francese Maca en lliurar l'Estatut de Cata
lunya al senyor. Alcala Zamora).
•••••• a.
111
tit. No tenim aci la collecció del
"Diario de Sesiones", peró p'bdeu
examinar aquest exemplar de "El
Socialista" del 23 de desembre de
1918, amb la ressenya del míting
socialista fet el dia abans al Tea
tre del Bosc—el primer gran mí
ting socialista fet a Barcelona —
collaborant a la campanya d'a
leshores en pro de l'Estatut ela
borat per la Mancomunitat. El
company Dr. Pla i Armengol, an
tic membre del Comité Permanent
Així el llibre, alhora que ens
delecta amb el seu enginy i la
seva fantasia, ens ensenya a es
timar una mica les bésties
sobretot a admirar-les — i ens
a,ssenyala quins són, almenys
per a l'autor, els defectes més
avorribles de l'home.
PAMFLETS
El pamflet és el genere genui
de les hores t,érboles i turbu
lents. Quan l'aire és saturat de
la fetor de les coses corrumpu
des. quan les consciéncies se
senten revoltades, el pamflet es
produeix d'una manera esponta
nia. Tot gran escriptor que sen
ti l'emoció de la seva época es
devé aleshores pamfletista. Aix1
les hores que precediren a la
proclamació de la República, fou
l'hora del pamflet. Els pamflets
clandestins o mig mutilats per
la censura aconseguiren revoltar
les consciéncies contra la mo
narquia i preparar el seu ensor
rament definitiu. LA RAMBLA,
en aquella época, era tota ella
un pamflet.
Lluís Capdevila, en el volum
que ara acaba de publicar, "Per
la justicia 1 Per la llibertat", ha
recollit molts deis pamflets que
va escriure en aquells dies. N'ha
recollit alguns que 11 van costar
de conéixer els ferros de la pre
so i d'altres que la censura no
deixá, sortir o féu sortir amb
aquestes mutilacions que ara,
com les ferides de la guerra, ens
semblen glorioses. Altrament ,
n'hi ha afegit uns quants més,
que l'adveniment de la Repúbli
ca 1 el rei covard 1 fugitiu 11 han
inspirat.
Aixi, "Per la justicia i per la
llibertat" és un llibre eserit amb
una prosa crua i dura, on les
coses són dites sense contempla
de la "Unio Catalanista": "hizo
notar que antes que Polonia y
otros pueblos obtuviesen su inde
pendencia, estaba ya reconocida
por el partido socialista."
El meu vell amic Fabra Ribas,
dígué: "que la organización so
cialista es autonomista y federal.
Atacó el centralismo, que consiste
en que manden en Espana unas
cuantas familias. El socialismo no
quiere negar las patrias; al con
trario, quiere ennoblecerlas. Hizo
observar que el caso de Cuba es
muy similar al de Cataluna."
L'illustre Besteiro va ésser en
cara més contundent. Vegeu que
diu la ressenya: "Calificó el ora
dor de pleito de nacionalidad opri
mida el pleito de Cataluna, que
ha de tener inmediata solución,
ya que es paralelo a otros casos
universales que se resuelven aho
ra... En Espana no hubo nación;
sino que hubo Estado. Es Espana
no hubo unidad nacional. Hay
solamente los intereses de dos ca
sas reales. Nosotros no queremos
que exista una unidad falsa, por
que vemos lo que representa el
Estado espanol y la tirania a que
está. sometida Cataluna. Creemos
que lo único que puede hacer que
acabe el actual estado de cosas es
el advenimiento de la República."
Presidia el company Largo Caba
llero, que va resumir els discur
sos y: "Preguntó si todos estaban
dispuestos a luchar por la inme
diata obtención de la autonomía
de Cataluna."
?Com podeu imaginar que un
partit de la importancia del P. S.
O. E. i que les seves més rellevants
figures poguessin ara mancar a
llurs fermarces i negar llur propia
historia?
Anarquisme imperial
—1 els anarquistes, dones?
—Un altre dia, si voleu, parla
rem de la posicio dels definidors
de l'anarquisme. Llurs punts d'al
bir són d'un radicalisme més
agut.
—?Aixl com expliqueu que a
Catalunya actuen, tal vegada in
conscientment, d'Imperialistes
castellans?
—En efecte. I aixó fa suposar
que molts deis ferrenys ana,quis
les (?) 100 pe' 100 de per ací no
s'han encaparrat massa llegint
Ilurs classies.
R. G.
cions. De vegades fa el xiulet
d'una fuetada furient, en petar
contra un rostre. Peró és també
una prosa arborada d'amor i de
pietat per als humils. Per la seva
agresivitat 1 per la seva flama,
us fa pensar que té, per llunya
na ascendencia, a Lleó Bloy.
DOMENEC GUANSE
[1
,RAMBLA CENTRE, 33
PASSATGE BACARDI, 2
TRAMVIES DE BARCELONA A ST. ANDREU
1 EXTENSIONS, S. A.
El dia 30 de Maig vinent, a les onze del matl, a les Oficines
d'aquesta Societat, Ronda de Sant Pau, 43, davant el Notani se
nyor Anton Par 1 Tusquets, es portará. a cap el sorteig núm. 22
de les 96 Obligacions al 4 % que corresponen amortitzar en el
present any. segons el quadro estampat al dors deis Títols.
L'acte del sorteig será públic per als senyors tenedors de
Títols.
Barcelona, 14 de Maig de 1932. EL DIRECTOR
ALFRED ARRUGA
El nostre simpatic
alcalde accidental, al
qual l'amic Aiguader
tant ha fet gruar la
vara de l'Alealdia,
deu estar molest —1
amb raó —per la ig
norancia de la Prem
sa gráfica de Madrid.
L'altre dia publicava una fotogra
fia de circumstáncies en la qual apa
reixien les autoritats bareelonines. El
diari en qüestió deja en la legenda
de la fotografia esmentada que "el
alcalde, doctor Aiguader, asistia al
acto", quan l'alcalde era En Casano
ves. Conten que el batlle en vacan
ces, en adonar-se de la "gaffe", deja
als seus amics a 1"'hall" del Palace
madrileny
—Em fa gracia per l'enrabiada, que
tindra En Casanoves!
A Madrid va tenir
lloc no fa gaires dies
una reunió de repre
sentants d'empreses
periodístiques d'Es
panya.
Desprs del banquet
de consuetud, els em
presaris varen cele
brar la festa amb una escapada al ca
baret "Lido". I allí dona la casuali
tat que el representant de "La Van
guardia" a'assegués da gant per da
vant d'un senyor amb cara de "corri
do" que representava "Heraldo Man
chego".
—Perdoneu—li digné el represen
tant de "La Vanguardia"--. Si sou de
Ciudad Real deveu conéixer el nos
tre corresponsal a la Mama.
—I tant!—contestó l'interpellat—.
Sóc jo mateix.
—Bé. Deveu estar contós. Jo vull
dir "el nostre corresponsal a Ciudad
Real"... Ea molts anys que tenim el
mateix...
—Sí, sí. Sóc jo—insistí el "manxe
go" tot apurant la eopeta de whisky.
I encara afegí:
—Si el coneixeré!...
Pero el catalá aleshores es decidí a
exposar els motius de les seves re
serves...
—Es que el nostre corresponsal a la
Manxa... és un ~ella.
I davant l'astorament del gerent de
"La Vanguardia", Paltre Ji digué
cau d'orella, perqué no ho sentissin
les dames que tejen companyia als
senyors de la llotja:
—Dones aquest capella... sóc jo!
.\''s.,41¦11%
Com hom sap, un
deis diaris que més es
distingueix per la se
va campanya pro Es
tatut és 1"A 113 C".
Cal veure com ag-u
ditza la seva imagi
nació per tal de do
nar idees inédites als
seus lectors.
L'altre día publicava una fotogratla
molt curiosa sota la legenda següent:
"Los estudiantes de Valladolid orga
nizan una enérgica manifestación
contra el Estatuto."
Ara la direcció de "A 13 C" diuen
que ha rebut una citació judicial d'u
na important agencia gráfica cierna
nant danys 1 perjudicis per haver uti
litzat una fotogTafia dels nens i nenes
de les colónies escolars el da de l'ar
ribada a Valladolid presentant-la com
una manifestado contra l'Estatut.
P'
Dilluns vinent,
HUI
01:
. ;
41
la rambla
publicará
un reportafge sensacíonal
sobre
Valer March
3
L'Estatut a les Corts
La massa encefálica ha parlat. Un jurista i un filbsof
han delectat el públic de matinée selecta que s'atapeia a
la Cambra per sentir-los. Són dos virtuosos de la paraula.,
L'un, mestre en l'art de la defensa jurídica. L'altre, mes-tre
en l'art del monoleg filosófic. Dos temperaments freds,
dos carácters rigids, dues figures d'intellectuals que no
senten l'escalf de l'emoció i dela vida. Ha parlat el cervell.,
Dies enrera parla Maura, i Maura és la passió, amb
tot el foc de la seva vehembncia explosiva. Ara manca el
més important : el cor. El cor dirigit per una initelligencia
'luminosa i forta, i nodrit amb la saba d'una voluntat
inexpugnable.
Els catalans esperem amb una gran frisança que parlin
aquest cor i aquesta voluntat republicana. Un nom a tots
els llavis i una figura a tots els pensaments : Azaria. Ho es-perem
pel bé que volem a la República. Ho esperem pel
molt que ens doldria que Catalunya hagués de sentir el des-engany
terrible d'una incomprensió per part deis bornes de
la democrácia republicana.
Ni Sánchez Román, ni Ortega Gasset, amb llurs res-pectius
discursos, admirables tots dos, han aconseguit
modificar la situació política de la Cambra. Els aplaudi-ments
de la majoria eren un homenatge a l'art magistral
de dos grans oradors. Els arguments sofístics del jurista
i els valors literaris de rescriptor filbsof, no convenceren
a ningú. L'Estatut segueix igual. La representació cata-lana
a les Corts espera, ara, que el president del Consell
deixi sentir la seva veu —el seu cor republicá — en l'hora
definitiva de Catalunya i de la República.
D. de B.
En efecte. En la fotografia en lues-tió
només es veuen criaturetes de set
o vuit anys que miren el fotograt
amb l'alegria del que sortirá retratat.
A nosaltres se'ns r-ssegura que l'a-géneia
gráfica esmentada ha fet la
protesta a instancia dels pares deis
infants de les colónies, el quals, po-bríssims,
no saben res de l'Estatut ni
de les bestieses que s'empesca "A
B C".
Ahir. passant per la
Rambla, davant d'un
quiosc de periódics,
% varern veure en un
deis diaris penjats
(penjat amb tota jus-ticia),
i com els al-tres
posat a la venda,
unes unís titulars
que dejen:
"En Barcelona está prohibida la
venta de nuestro diario."
Aquest diari, caldria, dir-ho? Era
"El Imparcial".
El que a Barcelona está prohibit
als catalans de bon sentit, és com-prar-
lo.
Un obrer espanyol
va clavar un raig de
nates a l'ex-"Sobera-no"
d'Espanya, aca-bat
de desembarcar a
Marsella.
L'"Augusto" perso-natge,
en veure aque-ha
pluja de bolets,
sense tornar resposta al "plebeyo".
va apretar a correr tot dient-se:
—"Cametes", ajudeu-me!...
Amb tot i les cam-panyes
ierrotistes del
senyor Ventosa de
Despujol, la pesseta
`1"
va pujant.
En vista de l'éxit,
el senyor Ventosa ha
suspés de moment la
No CS
seva eampanya.
desanimi, senyor Ventosa!
Per la nostra part. estem conveneuts
que vosté té raó; la que está equivo
cada és la pesseta.
La part més im
pressionant del dis
curs d'Ortega i Gas
set és aquella en qué
ha afirmat que el
problema catara era
insoluble. Que el má
xim que uns 1 altres
podíem fer, era "con
llevarnos".
Es una mica difícil la traducció d'a
quest verb castellá. Al que Inés s'as
sembla és al "suportar-nos". Així l'Or
tega Gasset vol dir que ens haurem
de suportur.
?Pero vol dir realment de supor
tar-nos uns als altres? Si és ahí, gal
rebé ja hi estem conformes. Pero el
que s'ha esdevingut fins avui és que
a suportar hem estat sois. Hem ha
gut de suportar unes autoritats cas
tella,nes inmiscuint-se en la intimitat
de la nostra vida pública; uns mes
tres castellans, uns funcionaris caste
llans, una injusticia castellana... Ilern
hagut de suportar una insuportable
dictadura. I ja no podern suportar
los més!
e
4
.11bes%
LA PRIMERA. PEL-LICULA SERA
PARLADA EN FRANCES
Va esser l'onze de gener guau en
aquesta. mateixa Plena dealleareni un
comentani als franc-espanyaLs que.
glene d'amor -1 entusiasme per Ca
talunya, venien a portar a la dOStra
terra tetes les facilitats perque po
gués env.anir-se de 'pósele una po
duct4:ra cineinatográfica. "
Denianarem pet ell l'atenció de
les primeres autoritate, tot i allégant
que no eren parauke tan sols-e qúe
ens portaven, promeses com les que
semere haviem sentit i de les que
no n'haviem vist mai la realització.
Avui Pedem dir: "Teraim ja, a la
nostre muntanya de Montjule, úns
estudis cinenlatográfics: Lis peinetas,
que posseeix Fspanya anile equip ao
norperfecte amb tetes les:innova:caías .
de la moderna técnica:" ainb direa
tius i. personal competent Teniin
reelitat de tets aauells-propasita•que
J. Guillen Garcia i Francesa Elías
ineuicaren al Intelligent productor
francés leer. Lemoine, enainorat, cera
ells, dP Catalunya i de l'art./cinema
togratc.
Els actors franceses -que han de
fer la primera pellícula els ere
tudios installats en el Palau .111n
düstries Químiques, ja han arribat.
Babe les ordres de l'intelligentíaeirn
director de producció i artístic Fran
cese Elías. començaran a treballar
en la -primera producció editada.: a
Espanya per Orphea Film. El diree
tor tecnic de l'estudi, _un catalá,- <as- •
timadissim pel seu talent, T. Gui
llen García, está entueiasniat amb
la sella fina, i més encara de- pa
deraa fer a casa, en la sëv* M nes
tra Catalunya. Mr. C. LemeielaTa
nimador, Tánima de Orphea Filen„
segur -del- sen triomfa-mitaasatasfet
ço que es obra de la seva •volunead,
del seu esperit entusiasta. EH sap
que re la confiança delpresident de
la Orphea, el Marqués de Breteuil.
1 cnie. eots els que el voleen -tenen
prous..arrestos per e, fer quedar bé
el .pablló fr-ançés i la nostra,terra.
A mes, amb, actors com. Geerges
Charlie, quina primera pellícula que
admiraren' , va esser "L'Equipage".
areb Gina, Manes, done ,e4ealliseima,
42uejhv„v114, unf,4 valientes
Valioees inteeprétapien% eanb aa gen- •
tij VileaJSK.”
tea dé "Blanc ét Naege"."iractor "Cla
rea tandee conegin a Bercelona, no
pot sortir res malament. Tenen el
vent- de popa i la producció anirá
victorlosarnent avene.
Tot plegat, perb, no eren més que
comentarla nostres. Calla que tin
guessiei una coneeisa ambs els di
rectors del que representa •el paz Inés
gran qué per la hestra cinemategraa
Wha donat.
J. GUILLEM GARCIA, ENS PAR
LA DE LA PART TECNICA.•••
El primer amb qui toparem en
arribar als Estudie, fou amb J. Gui
llem Garcia. Amablement, ens -aná
contant un seguit de coses interes
an/os:mea des de} 'punaadee vista itea4-.•
nie 'dará miateixas. Segons ena corita'
els Estudis enstallates editen ambles
mateixes qualitats, els mateixos fac
tors• de producció que els millors de
Hollywood.
-e ?
• -El Palau •d'Indústries Queniques,
eedit pel cas, per l'Ajtuitainent de
Barcelona. és lloc apropiadissim pels
i ene
tea
1514ET
FAMITASIA ORIENT
1e
5-7f*
A Barcelona ha quedat instal 'Jai el
primer Estudi cinematográfic de la
Península
-La iluininació del • -Estudi? Es
realitza, -rnitjançant una, petita
tatió transformadora de -corrent al
terna,- amb capacitat total-per 2,000
ampere.
Per l'iluminad() s'empren tan sois
unes lámpares especials d'incandes
cencia, de diversos clasáes, -con .són
projectors, rampes, spots. sols, pla
fonners. etc.. tot material completa
ment desconegut fins. aeui EePa
nya. Hi ha alguns projectors amb
lampares - (o -bombines) de 10 _kilo
va,tios.
-e ?
-1-L'acc1onament de, tot el -.mate
rial -diluminació es-fa des de :tees
nunts centrais, amb dispo,sitius..pro-tectors
y 'de senyáls ••D'aeuestaeiria-. •
riera 'sevita „el malversar. 'molaadai
terrip,si .ua' wbabluta - segureta, -cíe
funceonainertt:•-- - ' '
--Sí, attbjjše teman un petit,
Eatudi .pér la- sonbritlació de pel
líenles - a.nib• "dues.'neáquines projec
Dares,' • una pér- "Venda",' d ama ego 1
lltra per soles, 'Pm% ,un disposleu
t' especia/eepie- perunet Projectar
1 gain Eá4.11.1.
be
•
. tenirn- -aparella accesons
barreija.
atienda"
ieleitue ésala dreta del edi
ficfereatan instalada els tallers Mea
canicsade fusteria, pintura
ció, departament per la constejaccló
de maquetes, taller de mecániciki era
la de muntatje de filma,- etc. a
--Sa-prop de l'Estudi gran, tenire
inistalleese-eelea-~aterí -
per preves de pellícules. Taereallealivi.
„telex ea„Inagateene d'apareaas,Ji4f
presa de vistes I trucs, el depósit in
ctimbustible de péllícules 1 sala -de
carga deis magatzems de films.
9
-No hi ha por, reclifici está pro
tegit contra els incendis, per rnedi
d'-un sistema d'avisadors electrice,
red, de mánegues d'aigua, extintors
da,adatretilla i servei perrnanent de
-bombers. Tot el material usat per
„Ies...decoracions és ininflamable, abí
éms rqsue, com podeu veure. tetes lea estan ben presea
t ?
-Per comoditat dels artistes i de
més personal, s'ha installat un bar i
erestatuante aixi com també un
4toeor podran dedicar-se a la cul
tura física.
-e-E1 material accesori I,e l'Estu
di és completíssim i del més mo
lerte No ens falt res i entre altrea
ezeses hi trobareu. earretilles auto
neabils per "travellings" penjaelors
'sobre rodes per obtenir efectes óp
tics ete.
---? .........?
-El treball de cámara correrá a
carne del conegudíssim 1 prou acre
ditat °perder cinemtográfic Gaspar.
-?... ......?
-Sí, el divendres arribe, a Paree-
-lona la caravana d'Orphea Film,
composta d'un camió de sons, dos
. emulas de neatarial i quatre eutomb-
'bils amb el personal-que necessitene
pertanyent a la casa •matriu de Pa
rís.
-?.........?
-No; particularment -no puc con
tar-vos res mes que usenteressi. T.O;
el • ciernes, eço aque voleu • saber, és • es
sumpee d'En Francesc Elies'i de lar:
Lemoine.
Demá dimarts
S'T IR E INI A
LOREITA YOUNG
OTIS SKIHNER EN 0«
t,101
e e
La pellícuIa de l'interés
„\
i la presentació
mataixos. L'Estuca, propiament dit, - FRANCESC ELIAS DELS PRO-ocupa
una superficie de 30 metres JECTES...
quadrats.
-e ?
. -La cuestió es--realitzet• pel tea
eeix sistema emprat, pels arneeicans
i que *ares avui no havia estat usat
a Europa, o sigue, fet -a base de cel
lules de material absorvent, i reflec
tor del só, obtenint-se abd una re
verberació uniforma del mateix.
•
Agrairem a Guillem García tetes
les dades eécniques que ens féu i
marxarem a continuar la conversa
amb.el 'simpátic Elías. A les nostres
preguntes, respongué amb la seva
verboSitat peculiar, el següent:
-Fas nostre.s propósits, Ventura,
són ter pellícules, en francés, espa-nyol
i "catala". L'organització que
hem inaplaritat per fer la pellícula
"Pax" eris -permetrá continuar fent
pefficules. Tot .depent de les faena
tata i de da acollida que obtinguin
els -nostres esforçosa Fue dir-vos, des
d'ara, que Mr. Lemoine i jo, no tan
sois no ens queixem. del qué hera
obtingut- fins a_vui, sinó que estem
entuaiasmats pel l'esperit d'ajuda
per la .cómprensió que hem trobat,
duran:, •els pocs dies que estem ad.
Ja saben que fa 'quinze anys que
estic línhant en pro de la implan
tació. d'Un nucli productor a Barce-lona,:
I: aeuesta primera pellícula
parlant que faig a Barcelona-no
oblident "Fabrioant -d Sulcidis"-es
per a mi _la culminació triomfal d'u
na cera plena de vicisituds i des
esperá.nees.
Mr. Lernoine -vol contar
vos-en una /raqueta, ni hi tinc res
a dir, peró, jo no vull dir-vos'en res.
Poque la meya tasca ací, ara. és
realitzar, donar a Catalunya ço que
fa tanta f tanta anys que li he pro
més- des de- lo mes pregón del meu
cor, i tots els meus entusiasmes, tot
el meu amor i les meves
esteewae~seeen.el Tel.' trebala i
M'ale feael propbait-efe parlar de
la-a---indva tasca fina que aquesta es-
-tiguéelealitzatia.. ,•
... Y MR. LEMOINE, DE LA PRI
MERA PRODUCCIO
L'entu,siasme de Frncesc Elías és
contagiéis, i quan trebarem a 1VIr.
Lemoine posávem un rostre tant
satisfet, que ell somrigué potser afa
lagat per la nostra expressió. En res
pandee a les nostres preguntes, ho
féu així:
-L'assumpte de la pellícula "Fax"
ha e.stat escrit per Elías, en colla
boració amb l'illustre escriptor
francés Georges de La Fouchardie
re. COM el seta- títul indica, és de tesi
Pacifista.
-?
-Oh, no... no és una pellícula de
teei. Aquesta classe de pellícules són,
per regla general, doctrinals i abu
rrides. "Fax" será, així al menys ens
ho hem proposat, una película ple
na d'acció, d'episodis espectaculars,
drámáties i htunorístics.
-La seva acció és desenvolupa en
un país imaginari, tiranitzat per un
dictador. Uns corsaria de l'aire, te
Intraris 1 intrépits, capitanejats per
Una cona admirable. eviten la gue
eta insldiosament preparada pel die
• -tedor, el fan presoner i restableixen
,l pau i la concórdia, en la nació
amenaçada per aquest
-? 9
-Ja s'han vist melles pellicules
fent l'apologia dels aviadora civils i
deis aviadors militars. Aquesta pel
lícula és la apologia d'una catego
ría d'aviadors que va tenir a Espa
nya la máxima i rnés ilustre repre-sentació.
Em refereixo als aviadors
rebelats contra un régirn inícue.
-?
- -A mitjants d'aquest mes, es do
nará la primera volta de manivela
de "Fax". Les nostres Ilusions méa
tares es veuran relitzades.
9
-L'Estat des del promer momeat
ha dont la seva collaboración a Or
phea. En aquesta propera producció,
hi peen part l'aviació militar (Ae
ródroir del Prat), la Aeronáutica
Naval, la Direcció General de Nave
gació, el ininisteri de Defensa Na
cional i també la Companyia Trans
meditarrania.
9
-Reí; més. Tan sois puc afegir
que hem realitzat espléndidament
tots els nostres projectes i que tota
cosa ben començada té un bell final.
Alai és que el primer deis nostres
finals será la perfecta realització de
"Fax" que ensemps és també un bon
princip1.
• *
ço 114. estáruats doctoro, tot que
CA ID Di k1.li?'17 *
Para
alcanzar
la luna
Film deis Artistes Associats
amb
BEBE DANIELS
m'han dit els infadigables treballa
dora que a Montjule estan dotant
nos d'una einernatografia, d'aixó que
no hem sabut fer-nos nosaltres ma
teivxos.
Quan a mitjans d'aquest mes es
dongui la primera volta de manivela '
pel rodatge de "Fax". rx:>drá dir-se
que s'haura posat la primera pedra
d'un formidable edffici. Ens referim
a la fins avui inexistent Producció
Nacional.
Que més té que la pellícula sigui
en francés o en alemany. en castellá
o en catalá? - -
El primer pas está donat i el ca
minal obert davant- de nosaltres és
d'una perspectiva espléndida.
P. VENTURA 1 viRGua
•
DE VIATGE
Juecques Feyder está a Holly
wood, on dirigirá la versió france
sa de "The Guardman" amb Clau
dette Colbert i Charles Boyer de
protagonistes.
r+I
•
la rambla
PROXIMAMENT'
en
""s14411
enr+-
por
Pf,
Una de les destacades personalitats del nostre
períodísme i del nostre cinema
Maurici. Torres, l'infatigable paledí
de la producció cinemetográfica es
panyela, está de bell nou.entre, riese
altres_. Ha eingua, entre „elles, coséseunpenaemorrat,qde.uBarécelo
na, per estudiar i veure de prop les
orientacions cinematográfiques que
ací s'inicien i per tractar de -Tes-.
trena de la seva obra "Per QUO.. vaig,
fer-me. pistolera
Maurici Torres és madrileny, peró
és el madrileny més eatalanitzat
que pugui existir. Fa cosa de sis
anys que l'estimat amic escrivia en
una revista bercelonesa el segiient:
"Barcelona es como una novia que'
tengo, a la que 'he'de- ver muy- ame"
nudo' porque ella me' alienta -y
- por
que ella retiene mi corazón." 1 dee
prés: "Yo no concibo aue pueda,
morir fuera "de mi amada Barce-lona"
Alicó; dit fa sis suya, era quel-com
de meravellós. • Avui són rnolts
els que ho diuen perqué els corivaa
pena l'amic Torres ho sent de tota-la
vida i mai no s'ha avergony-it de'
cridar- .ben alt aquest amor,- u/tiesta
simpatía per la riostra estimada
clutat.
Poca anys després de dir. aquestee•
paraules, la anuller 'del noátre -ad
mirat 'comparay estatra Próxima á és
ser meré i Maurici comença á yen-.
tossudir-se que volia que eI seu fin
tos nat a Barcelona. •
'
Si no haguessin estat els metges,
que prolübiren terminantmene el
viatge, el fill del benvolgut come
pany seria catalá.
Si existissin una quanta, molapoca,
madrilenys com .aquest Torres, si
haguessin existit quan ell ja precia-maya
el seu amor per Catalunya,-
avui no- caldria • •parlar d'Estatut,
pubc _que la transformada que ha
profetitzat el nostre culto collega es
tarta ja realitzada, o sigui que Es
panya seria catalana. - •
.Aquest és,• dones, Matued Torres.
i neuest amor a la nostre regló li
obre els brines i els cors- de -teta
els catalana. Ara bé, Maurici 'es una
figura • d'actualitat. Batallador i ea-lent,
ve sostenint des de fa quatre
anys una -formidable campanyaedes
de 1-Heraldo de-Madrid" en pro del,
cinema espanyoL •
"
I és en aeuests moments en qué
tant Beadellffialtéérrilakelealtres re
gions treballen per crear la indies
-rPirtarl , nc or
res ha d'ésser vist arab simPatilel
afecte arreu. on vagi.
Poca com ell, cap mée potser, po
drien portar a cap una tasca. tan
noble, desinteressada i imparcial,
Per mérits propia 1 per l'afecte que
s'ha guanyat de tots els companys
AVUI, ESTRENA
my/711,
ROSITA MORENO ý RICARDO PUGA
con
CARLOS SAN MARTIN y ELENAIYALGY
Tota la mágia de Estambul amb una
página d'amor, intriga i misteni ani
mada per «El Lubitsch euroepo»
Buchoweiski
a--uncí Torres
Es un film Paramount
11iL*-111tittlailt.lt1
1.1
r4,1
1.1
a
[fi
1•1
1•1
1•1
de premsp, és el digne president de
l'Associacie Professional Cineinato
gráfica Espanyola.
INTERVII) IMPENSAT
Vaig trobar Maurici Torres quan
esdisposava a interviuvar a Francese
Ellas. Arnics i camarades tots, la
conversa sempre surt rápida, plena
d'acudits i de simpatia. En saber
- que •pensavem preguntar-1i un gra-pat
de coses, _va dir-nos: -Bé, veja,
el que vols és fer-me .un enterviu".
I. tet guardant les quartilles que
• ell tenia disposades, comencen les
nostres preguntes i sorgeix la seva
primera resposta:
-Heme, vaig sortir de la meya
• primera visita al ministre d'Hisen
da pregonamene satisfet. Era la pri
mera vegada que he pog-ut parlar
d'home a home amb un ésser in
vestit de tan alt cárree. Vaig anar-'
ha per impugnar el projectat Mono
poli cinematográfic, aquest "enchu-fe"
que es pretenia crear, abusant de
' 'la bona fe del ministre. Sortosament,
* toparen amb ferro fred; el senyor
Cerner és- quelcom més que un mi
' nistre, és un home intelligent, for
rnidable 1 íniegre.-
-?I alló que es deia dels dos
cents milions?
-Aquesta xifra la va donar Ar
menta. Jo tan sols vaig comentar-la
.en un article; heus ací tet. En rea
litat, a mi tant cm fa que siguin
dos-cents milions com deu. Jo el
que vull, l'únic que cm propaso, és
que Espanya tingui producció pró
pia de pellícules,- que el Govern ajudi
amb lleis favorables la nostra pro
duccia i que no es toleri que, els es
tra.ngers llancin al mercat aquestes
mal anomenades pellícules espanyo
-les, dirigides i ideades la majoria
,de les vegades per ignorants.
-Aquest delit era sembla melt bé,
Maurici, i és el de tots; peró, ?qui
en pot tenir la culpa que el capital
espanyol no vulgui intentar la
prova?
-Mira, tots en tenim la culpa. Ens
'ha naanc;at• des del primer moment
el patriotisme francés que va rebut-
- jar de bou començament les pro
ducelball' Parlades en-eStratigot. N'és !
culpable el públic, que les admet;
r,,emereaate, que les. elpae, e les paga
al preu que volen els productors; el
Govern, , que permet la usurpació
del nostre idioma; els cineistes es
panyola; que es moren de farn mén
tre cele els seus col-legues viuen a
l'ombra de la nostra parla; tu i t,ots
IIINATSCIM
ELTRONO DELOS DIOSES)
Selecció ART-FILM
GRANS PEL-LICU'LES
AVIAT... MOLT
Anioni Moreno
Maria Alba
AVI, DILLUNS
16 maig de 1932
nosaltres que escrivim, que mal no
hem volgut donar - la batalla, tenlo
renca de donar-la contra' els..nosteas
interessos... Val mes que no en par-poc•
que un -empresari fany, que es trobávaa _París,
va dir-li a un productor •.esteanger
que no .calia que fessin versions es-panyoles,
. ja que el públic réspanyol
as'empassava" les parlades en are
glés i les parlades per " "dóbles"- es
panyols, serse protestar. A aquest
empresari, si jo pogués, li_aplicaria
la llei de defensa de la República.
-Home! Aquest és un cas isolat
-Si, pera encara que ela; einpae-seres
són avui les grana víctirees de
les cases estrangeres, creu-nie " que
s'ho meveixen tot. Són ells els que
ular la implaritació de
la producció espanyola.
-Si, péró- entre el material es-tranger
n'hl ha que és digne de
.
-Mira. -Que Espanya, •prochieixi
pellícules no vol dir que :t'angla les
portes al material estranger. Paró
s'hauria, de reglamentar l'entrada -de
la producció estrangera de la ma
teixa manera que ells tenen "regla-,
mentada l'eatrada de les nostres pel
licules als eeus respectius palmee
-En quin sentit opines que lena
ria de ter-se aquesta reglementació?
-En el mateix sentit que --l'apli-quen
ells. Les seves •Ileis assenyalen
el camí que han de seguir els„ nos
tres governants. Recorda que. ací
E,spanya nó s'ha fet res en aquest
sentit. I cal ter-ho. Ho ha fet Fran-ça,
Anglaterra, Alemanya, • Italia,
Austria, Hongria... Méxic mateix
-esta a punt de -fer-ho i Portugal ja
santeressa per , aquesta qüestió.
-Diga'na quant de terrips :portes
fent aquesta eampanya?
, -Una cinc anys.
-?I . estás satisfet deis resuitats'
obtingúts?
-Sí. He aconseguit despertar
- I;
pinió, que esteva excessivament- en
dormiscada, i he aconseguit quel les
Corta s'ocupin d'aquest problema.
-Impugnadora?
--aNaturalment que en tinc, peró
no -cm preocupen. Estic disposat • a
no' plantejar cap ,polémica. Pelase
elija • 'parlen aleint llaiandlt
ment aáltrestanila; aálarlas piarfér
T'adate *Watt,leeLcasee
alteea per passar el ternps, sense -sa
ber del que parlen ni la- importan-cia
que té... Tots ells, peró,. no em
preocupen: En' dama, sóri monís-
, -(Segueix a la .pág.
UN PROGRAMA
MAI VtST
Film deis "Artistas Associats"
~MI
111111115111
AVIAT... AL...
2
EN
producció
«Warner. Bross»
( -5114 ;ir
Parlada en espanyol
ÁPF
Exclussiva de Cinema
tográfica Alraira
16 maig de 1932
Po-N
`••• • vo.
11 RA VRA
./\
HISTORIA
ECOS
—Escolta, mama—deia el petit,
amb una espuma de curiositat als
ulls—. Qué vol dir llépol?
—Mira, no m'anida-lis.
Deu segons després:
—D'on 11 ve tanta claror al sol?
—No ho sé! I callo. No pares mal
de preguntar!
No obstant, les preguntes se suc
ceeixen:
—I eclipsa qué vol dir eclipsi?
Esgotada la paciencia, la mara
nerviosa; exclama:
—Nen! Mira que n'estás, de pa
sat, avui! Si no calles et deixaré ao
vament al collegi.
L'infant es diu interiorment:
—No ho sé, no ho sé; peró cm
sembla que la que hauria de tornar
a l'escola és la mamá.
A. M. S.
LA "PLAGA" DE L'EXPORTACIO
Un dia d'aquests l'inefable Tores
ky llanca a les ondes una frase d'a
quelles tan celebres:
—Senyor Toresky, la meya mamá
diu que les patates van molt cares.
—"Sí, Miliu; tu mamá tiene ra
zón. La culpa la tienen estos fran
chutis, que se comen todas las pa
tatas espanolas. No tendrían yue
dejarlas entrar en Francia y enton
ces aquí irían baratas."
I una bona dona que escolta
aquesta sentencia, diu:
—,Jo té raó, ja! Tot s'ho empor
ten a l'estranger i aquí no podem
menjar!
Escruixits els altres que escolta
ven, volgueren fer comprendre a la
dona que de l'exportació en ve la
riquesa del país i que Toresky, que
només ilegeix del diari les esqueles
els successos, no s'ha assabentat
del terrabastall que produiren les
dificultats que posava França a l'en
trada i pas pel seu territori de la
patata de Matad)... Peró no la con
venceren del tot.
I és que entre les dones que van
a plaça sempre ha est,at admés com
article de fe que la culpa de l'en
cariment dels menjars la té l'expor
tació i que els governants si com
plissin Ilur deure i "no cobressin"
la prohibirien
•
Sempre, sempre, sen
tireu els mateixos comentaris:
—Aquest any les taronges no va
len res. Com que les bones les en
vien a Lora!
—No es poden menjar patatas.
Van a un ull de la cara! Es ciar,
com que a l'estranger les paguen
més i totes se les emporten!
—Les peres totes són podrides. I
més cares que el foc. Aquests colli
ters només miren per la seva but
xaca, i la fruita bona se la venen
a França, que no regategen. Perá
el Govern no ho hauria de perme
tre!
Els exportadors haurien de pre
ocupar-se de divulgar entre les do
nes els coneixements d'Economia,
sinó el día que elles governin esta
rem perduts!
¦•••0II.
„.¦¦•••10.1
—a
En totes les epoques hi ha hagut actrius célebres que han pro
vocat l'entusiasme del públic, l'adoració deis adolescents, l'enveja
de les contemporánies i la desesperado deis empresaris. Peró en
altres époques, al costat de les grans reputacions femenines, hi
havia no menys graos reputacions masculines. Si durant una tem
porada era una dona la que absorbia més admiracions, l'endemá
apareixia un home que de les taules estant restabli
En temps de Napoleó, per exemple, hi hagué una actriu famosa,
Mlle. Georges, amb un bust opulentíssim que avui Ii crearla serioses
dificultats per triomfar en l'escena, peró que en temps del Consulat
no va privar-la de retenir l'atenció amorosa de Bonaparte, primer
cónsul. Pero la indiscutible "star" de l'escena en aquella epoca fouc
Taima, el trágic.
Si &manen a les vostres avies un nom 'Ilustre del teatre de Ilur
temps, es gaireb( segur que esmentaran a Calvo 1 a Vico, i que us
recitaran un troç de "El Zapatero y el Rey" o del "Gran Galeoto".
Dins el teatre catalá del segle passat també será el nom de Fontova
el que brillará amb més resplendor.
Peró, ja dins el segle XIX mateix s'inicia el desequilibri que ha
acabat per establir d'una manera que sembla definitiva la primacia
ferienina dins l'art histriónic. Efectivament, Eleonora Duse, la me
ravellosa actriu italiana, i Sarah Bernardt, la gran actriu francesa,
senyoregen d'una manera invencible tota una epoca ben proxima
a la nostra. Que hi voleu fer?—em direu. I us respondré: "Res. No
hl vull fer res. El triomf d'aquestes artistes era legítim: Ilur geni
les collocava per damunt de la multitud dels seus companys."
La cosa. en canvi. esdevé greu, quan la bella: rivalitat deis talents
és resolta d'una manera arbitraria, per la intervenció de la moda.
Es aquest el cas actual. Adoneu-vos-en. Gairebé totes les compa
nyies teatrals van capitanejades per una actriu que no sernpre és
genial, que devegades, sovint, duu a les seves ordres, en un rang
subalt.Irn, artistes que 11 són superiora. Els casos abunden. Només
en citaré un: probablemente un deis actors més remarcables de
l'escena espanyola és Ricard Simó Raso. Anys enrera anava al cap
davant d'una companyia 1 feia el repertori que corresponia al seu
talent, d'una complexitat rara en les nostres latituts. (Recordeu-lo
en "Los hijos del Sol Naciente", en "La sombra del padre"). Pero,
el públic no agraia el seus esforç en la mesura justa; l'artista va
comprendre que amb menys maldecaps i sense cap risc podria fer la
Vitl-Vill a l'ombra de qualsevol actriu a la moda... 1 així, va seguint.
El fet té una significació més intensa del que es pot imaginar a
primera vista. Es un indici de la crisi que pateixen tots els valors
espirituals tradicionalment classificats com a baronívols.
El fet te una trascendencia més gran del que pot semblar al
primer cop d'ull. El teatre no sempre és un mirall fidel de la so
cietat que l'engendra, peró sempre recua les seves tencrencies, les
seves punges, les seves ambicions. El predomini absolut de les ac
trius vol dir simplement que l'eix de la societat tota s'ha desplaçat.
Els autors, en servir obres que giren entorn d'una protagonista,
devegades obeeixen purament a llur vocació, pero sovint s'adapten
a les condicions inexorables de l'escena. D'una manera o d'altre,
ells contribueixen intensament a projectar sobre la figura :emenina
els feixos 'luminosos...
Qui sap si en aquest fet tan característic del nostre temps hi ha
com una mena de revenja o de compensació. Durant tant de segles
l'heroi ha ocupat el primer plá de la curiositat literáriz _ psicoló
gica que tal vegada l'anima femenina ha resultat un tema menys
vist, menys freqüentat, msé susceptible d'originalitat i de sorpresa.
Sigui com sigui, estimades senyores, el fet és que mal heu estat
tan analitzades pels dramaturgs, tan comentades pels públics, tan
illurninades per la bateria.
CINEMA
(Ve de la página 4)
sima els que simpatitzen amb la
meya campanya, malgrat i perjudi
car-se en els seus interessos. Pensa
que el cas de 1"Heraldo de Madrid"
és únic en la premsa.
—Cree que la campanya que por
tes está en plena activitat?
—Si, noi. Aquests ches hem en
ganxat a Madrid uns tres mil pas
quins murals, dirigits a les Corts i a
l'opinió pública. N'hem repartit al
tres tanta, a ma. i estem prepa
-1111111_,
aa.
1\TER 1\05
4'¦•
1•¦••••••¦•••••¦
¦¦¦¦¦01..
¦••
.
.
• >,... :-.•?..
,
v t, • ••.!Sa-': a ••••:1` ..,%: ..:;:o 11: . . af
.... -11 •‹. ; al
aia ala.9. 14: MARCA QUE COW
— l'Él VA ,
CARLES SOLDEVILA
rant una séne de conferencies en
les quals es denunciaran coses que
fina avui han estat no tan sols ig
norades sinó callades pels que les
coneixien.
—Concretament, Torres: ?qué pre
teneu obtenir amb tot aixó?
—Molt senzill: que les cases es
trangeres respectin la nostra parla,
que no ens atabalin amb pellícules
parlades en anglés. Si tot el que fem
no és suficient, haurem de recór
rer a altres actas menys normals,
peró més comminatoris. Per la meya
part estic disposat a donar la cara
davant de tots els perilla i de totes
les responsabilitats, per greus que
aaaaa varoarea
atana
Demaneu folletons a
SOCIEDAD LECHERA MONTANESA, A. E.
Placa de Catalunya, 20 • Barcelona
la rambla
* * *
\A
Veritablement, ara am faig cár
rec que els que botzinen i es quei
xen de la bellig,eráncia que té la do
na en cplestió de sous, parlen ben bé
porqué sí, i amb un absolut deseo
neixement de causa.
Les dependentes de comera les
que treballen de vuit a nou hores
diáries darrera el mostrador d'una
perfumeria o d'una botiga de robes;
les que venen sabat,es, i objectes
d'ara i mitg,es, i bates i fila, i tots
els innombrables objectes que avui
es troben a les centes i centes bota
gues que hi ha a Barcelona, gua
nyen, lector, uns sous irrisoria
mesquins Mai ho hauria cregut a
no ésser per l'oportunitat que se
m'ha presentat ara de comprovar
ho en fer aquest reportatge per a
LA RAMBLA.
Em direu: "Sí, pero no tots els
sous són com els que guanyen les
dependentes". Evidentment, no. Hi
ha els sous deis' dependents, que, pel
sol fet d'ésser homes, són molt més
importants. Naturalment, aquest fet
és injust, i més encara si tenim en
compte que, posadas nosaltres tam
bé én el terreny de criticar el sexe
contrari per l'acaparament de tota
mena de treballs, davant l'especta
cle, molt poc bonic per cert, dels ho
mes venent sedes, i robes, i mitges
de senyora, podem posar el crit al
cel dient "que perden llar preciosa
masculinitat". -
En una de les minora i mes acre
ditades perfumeries, situada en un
carer céntric, `Túnica" dependenta,
m'ha dit de bones a primeres que
guanyava trenta duros mensuals.
—I guantes horca treballa? —
he preguntat ja.
—Vuit — m'ha contestat. — Na
turalment que mai no pleglo pun
tualment, perque sernpre hi ha per
sones a les quals els vénen les ganes
de comprar quan és hora de tancar
les botigues.
—Pesada la feina?
—No; poc pagada, sí que ho és.
Cal molta memória per recordar el
nom de tots els productes, que hi
són a cenas, i una certa "gracia" i
"salero" per fer despendre les pes
setes a les senyores.
—Sí; aquestes san les que des
penen més. En productes de belle
sa, polvos, cremes, perfums, tinta i
colorets, esmercen un grapat de pes
setes. La majoria són molt roman
seres i llaunes. No troben mai el
flascó de perfum prou be, ni els pol
vos prou adequats al color de la pell,
ni la crema que correspon a la qua
litat del cutis, ni el tint prou exac
te... Ara gasten menys productes
siguin. La propera temporada pro
met fer soroll a Madrid. Ja veurem
i veuran si els espanyols són uns
bens inofensius, com es creuen al
guns senyors de terres i mars eralá.
Abró és el que ens ha dit Maurici
Torres, el madrileny catea, l'home
que dóna la cara, perque les seves
opinions i els seus actes són gene
rosos i plens de noblesa, perque no
té res per amagar, ni tem res de
ningú.
Aquest és el nostre amic, sincer,
Ileial, amb tot i amb tots, el digne
president de l'Associació Professio
nal Cinematográfica Espanyola
P. V. V.
Critica Breu
Coliseum presenta "Marius".
Productora: Faramount.
Comentad: Aquesta pellicula és
una de les produccions parlants que
posseeix més sensibilitat. De les po
ques vegades que hem pogut copsar
tota la psicologia deis personatges
per mitjá de les paraules. Aiicó és
degut a qué "Marius" és tota veritat.
Tots els tipus, tetes les passions, tots
els somni estan plens de vida 1 te
nen la base solidíssima de la natu
ralitat. Val a dir, peró, que aquesta
veritat, aquesta vitalitat típica de
"Marius" radica principalment en
l'actor Raimú, que té al seu cárrec
l'imponent paper d"Oscar". Bona
faca marsellés de cap a peus, de
geni emportat i ensems de fácil
apaivagar, maliciós i ingenu, pare
amantísim, Raimú parla el seu per
sonatge amb una gracia. amb una
veu i una perfecció no igualada.
Tot en aquest tipus únic és vida i
simplicitat. La Fresnaye fa un "Ma
rius' molt encertat tumbé. Enamn
rat de la mar. embriagat de somnis,
somniador de perilla i de teres des
conegudes. "Marius", esperit in
constant amb tot el que no tingui
regust de salobre i de perill, sent
la influencia de la mar i en fa tots
els seus amors i illusions més cares.
L'obra. tota diáleg, és una obra
mestra del "film-teatre". Es la de
mostració que una obra tota diáleg
pot ésser completament cinematográ
fica, que una actors de teatre poden
ésser uns admirables actora de ci
nema parlant.
Alexandre Corda n'ha fet una ad
mirable direcció. D'excellent fotogra
fia i dintre l'escás radi d'acció d'u
na gran mobilitat de cambra. Les
escenes d'exteriors, així com les del
port de Marsella 1 dels grans val
xells, estan plenes de suggeréncies
comantiques.
Dramática 1 divertida, sentimen
tal i romántica, aquesta obra és tala
de les més interesants que ens ha
donat la cinematografía francesa
aquesta temporada.
ARICIA BRUN
La dona que treballa
estrangers peroun Ilur cost resulta
exagerat. No obstant, hi ha senyora
que es deixa aquí mensualment de
setanta a vuitanta duros.
—a quines són les seves aspira
cions? ?No tenen l'esperança de mi
llorar el sou?
* * *
•
Les dependentes de ComeN
—Si; esperances, sí... P e ró...
Passen tan de pressa els anys!
Aquesta altra dependenta está en
una sabateria. Són moltes a despat
xar. Entre la planta baixa i el pis
superior potser n'hi ha seixanta.
Van tetes uniformlies, i totes elles
són controlades per números.
La meya "intervivada" es d'In Ro
sa, té vint-i-dos anys i en fa auatre
que és a la casa. Treballa watt ba
res, i guanya també trenta duros
mensuals. Es alta, prima, bonica i
gairebé juraria que és una fervent
admiradora de la Garbo i -la Marle
ne Dretrich. Ho dic, parqué té una
mirada esllanguida i absenta1 un
posat incommobible, i d'enigmática,
com el de les famosos estrelles.
—Sí; treballem molt, sobretot, al
començament de les estaciona: ara
matebr, durant un parell de meses
no pararem de vendre saboteo per a
l'estiu.
—Vénen totes. Des de la gran se
nyora que deixa l'auto a la porta, i
demana sabates de pell de cocodril,
o de serp, o de foca, fina a la dona
de "fer feines", que compra unes
sabatilles de color per ala diumen
ges.
—Sí; tinc esperances d'arribar a
ésser encarregada de secció. Aques
tes guanyen més que nosaltres, i en
canvi treballen menys. Llur feina no
BEGUM M. FARUKI
La primera dona que • ha informat com advocada davant el Comité judicial
del Consell Privat anglés. Augmenta la curiositat ene suggereix aquest cas el
fet que la senyora, Faruki sigui una indostánica, domiciliada a Londres.
és tan pesada ni monótona: acom
panyen les senyores, apunten el nú
mero de calçat que desitgen, atenen
les reclamacions i distribueixen el
personal. D'aquí a una anys m'agra
daria posar una sabateria a les
Permanents
a 5 pessetes
Perruqueria VENUS
Provença, 175 (tocant Aribau)
Rmbles o al Pas.seig de Gracia, amb
el meu nom: "Calçats Rosa". ?Qué
sernbla?
bé. I no li agradaria res
més?
—Ah, sí! Casar-me, i tenir fills;
i lilas Si les coses anessin be, com
prar un cotxet, i una terrenys per
construir-hi mía caseta...
—Amb un jarclinet, 1 una mica
d'horta, i amb quatre gallines 1 co
loms...
r
1‘
P LÍTI A
ESD OP,TS
-C), DE5
—Al, si! Exactament. ?Com ho
ha endevinat?
Ern quedo convençuda que aques
ta dependenta que es diu Rosa, i a,
la qual jo volia penjar el "clixé" de
la noia suggestionada per les pel
lícules i les vampiresses de cinema,
és una senzila xicota, una mica
somniadora, peró arnb unes ambi
cions de patita burgesa que res no
tenen a veure amb els somnis dau
rats de Hollywood.
* * *
Ningú més que jo no sap el que
m'ha costat trobar una dona en una,
bottga de generes per a senyores.
Aquestes places, com deis abans, les
tenen acaparades els hornes. Es per
aquest motiu que veiem tanta joves
clenxinats, i engomats, 1 cenyits,
amb una veu dolça que contrau els
nervis... I que am perdonin, i no
s'enfadin. Em faig carrec que hi
deuen h.aver exc,epcions. A aquests
darrers, donas, ofereixo les meves
excuses.
La Maria Lluisa ven robes de lla
na, robes interiors, sedes, chites i
mitges, en una botiga luxosa del
Passeig de Grá,cia. Aquesta nota de
cidida, enérgica, d'ulls vius i som
riure graciós, guanya trenta-cinc
duros cada mes, té vint anys i ent
confesas que la seva máxima illu
sió, fóra la d'ésser propietaria d'una
casa de modas.
També em diu que cal tenir una
paciencia de sant, i una memória
privilegiada, per aguantar les un
pertinéncies de les senyores indeci
ses, i per recordar els noms estrafa
laris amb qué bategen les robes da
cada temporada: "lainage grosa, co
lonial, sedalín, "gros-grain" "swin
tov", drapée... En fi! la Biblia!
—Algunas senyores — !com hi
ha món! — són més feixugues que
els blocs de pedra de l'escullera.
Triguen hores i hores per decidir-se
a comprar el genere. Palpen la ro
ba, l'estiren, la sospesen, la miren
contraclaror, s'esgarrifen del preu,
i, al capdavall, deixen de comprar
la. Les piles de peces es van amun
tegant sobre el mostrador fina que
formen una pirámide duna quants
pams d'alearia. La pobra dependen
ta amb prou feines si pot treure
el cap entremig de l'embaluan de
robes.
—No, no; no es cansi més — diu
la senyora. — No cm convé res. Un
altre día potser seré més afortuna
da. Avui em cansarte buscant el que
necessito, i ja es veu que no ho tro
baria. Ja veig que estic de desgracia.
—Al, senyora! La que es cansa i
está de pega sóc jo! — pensa la po
bra dependenta "inpetto"—. Gaires
clientes com vosté, em farien maleir
la feina. Paraula!
—I be, Maria LluIsa, ?está con
tenta amb la seva sort?
—Psé... Ja venda Contenta... Si
després de treballar uns quants anys
puc posar una casa de modas, ales
horas, sí. Peró cm sembla...
—?Li agrada el cinema, el teatre,
el ball...? Que fa els diumenges?
—Qué faig? Repassar la roba de
la setmana, fila, i planxar-me els
vestits. I el dia que em santo mal
gastadora, me'n vaig al Parc a tirar
pa a les oques. !Qué vol que faci
amb trenta-cinc duros cada mes,
dos germans patita i uns pares que
ja no poden treballar!
Si treiés la rifa...
ANNA MARIA MARTINEZ SAGI
111111M111111111*1011%_1111
GENERES DE PUNT
•
salmerón, n.o 50 FCAasBaRIfCunAdaDdaE MenITG18E8S6
Grandiosa Ocasió
fins el dia 30 d'aquest mes, es liquidaran a preus inverosímils totes
les existéncies sobrants de l'any passat en TRAJOS DE BANY,
per a senyora, senyor, nen i nena
Si voleu adquirir una vertadera ocasió en TRAJOS DE BANY,
no desaprofiteu aquesta oportunitat, la única en tot 13arcelona,
que li ofereix la Casa
G-Ei\TERES pu_NT
1111:). 3E3E,
50 - SALMERON - 50
a
iJ
1
1
a
a
a
a
a
a
a
tiza"------