Rambla, La (1931-1935). Núm. 126 (13 juny 1932)

              Any III. — Número 126
Més que un interviu, propia
ment dit, ha estat una conversa
d'amics, amb tots els alicients
d'afecte personal i de simpatia
que té per a nosaltres En Josep
Sunyol i Garriga. Una llarga con
versa de sobretaula, sense cap
formulisme ni cap disciplina pe
riodística. El rigor d'un qüestio
nari de preguntes o l'enearcara
ment d'u.n interviu amb tots els
ets i uts, hauria malmes rencis
periodístic d'aquesta conversa in
teressa,ntissima...
Josep Sányol acaba d'arribar de
Sevilla. Ha passat unes dies per
terres andaluses. Ha vingut amb
un variat i exce•ent bagatge de
impressions inedites i personals
sobre el problema andalús. !I quin
periodista amb quatre dits de
front i una mica de vocació pro
essional deixaria perdre l'ocasió
d'un reportatge sobre Andalusia
en aquests moments en que els
repórters es disputen el tema i
totes les mirades d'ael i de fora
d'ací semblen convergir vers
aquelles terres meridionals?
Josep Sunyol, que abandona Se
villa dimperes passat per tal de
traslladar-se a Madrid i assistir
a les sessions parlamentáries de
dijous i divendres sobre les quals
també ens l'ara un comentan,
comença dient-nos...
Després del 29 de maig
—Anava a Andalusia ple de
prejudicis 1 de reserves. Estava
una mica preocupat; cal tenir en
compte que hi anava pocs dies
després d'haver avortat el famós
moviment revolucionani preparat
Per al 29 ele •Maig. Ja rceordareu
la quantitat fantástica de bombes
i d'armes que trobá la policia i el
pla de revolta que projectaven
els anarquistes. Dones bé. Vaig
experimentar la primera sensació
d'agradable sorpresa en entrar a
Andalusia i veure com als camps
es treballava amb gran intensi
tat en les feines de sega. Com que
tela el viatge per carretera, tenia
ocasió de veurp-ho bé. Vaig cons
tatar, a més a més, que els tre
balls agrícoles esmentats es por
taven a cap amb l'absencia, gai
rebé absoluta, de la guardia ci
vil.
Sensació de normalitat
"Només us diré oue en tot el
trajecte de Madrid a Sevilla (uns
540 quilómetres), vaig trobar, es
cassament, cinc o sis parelles de
guardia civil. Amb el ben entes
que es travessen les provincies de
Ja,en, Córdova i Sevilla i que es
passa per pobles com Villa del
Rio i Carmona, considerats com
els focus més perillosos del terro
risme andalús.
Per dues vegades durant aquest
trajecte, en entrar a Córdova
en entrar a Sevilla, vaig ésse,r re
querit per ensenYar la documen
tació personal.
En arribar a Sevilla vaig par
lar amb gent de diferents esta
ments i tothom concidi a din-me
que aquest canvi operat era cosa
de 48 hores. Vol dir que dos dies
abans les coses eren molt dife
rents, pero que el públic en veure
que el govern havia pogut fer
avortar el moviment revolucio
nari del 29, havia reaccionat no
tablement. La gent que romania
retreta i espantada sense sortir
de casa, torna a fer la vida nor
mal i ompli els passeigs 1 espec
tacles. La majoria parlava amb
gran confiança de la collita es
pléndida d'aquest any 1 de les
esperances de normalitat.
Un personatge de la dreta...
Unicament hem de fer constar,
duna manera objectiva, sense
que la passió ens cegui, que un
persona,tge de la dreta, per rris
senyes ex regidor de la dictadura,
ens digué "que la collita no es
teva encara salvada" i que "no
es pot dit blat fins que sigui al
sac..." I aixó ens ho deia amb una
mena de plaer suspecte d'home
que desitja que les seves predic
cions sinistres tinguin confirma
ció...
Tres factórs...
Aquest canvi operat es deu, com
hem dit abans, d'una banda a
l'actitud enérgica de les autori
tats i a altres dos factors: El pri
mer és la situació de l'obrer prin
cipalment camperol, que fins fa
poc era "bestialment" (no trobo
altre mot) explotat i que ara ha
millorat molt. Heus ací on s'ob
Al eamp andalús la collita superba está salvada...
serva la diferencia més remarca
ble entre l'actuació dels governs
monárquics i la de la República.
Els primers, quan sorgia la més
petita protesta del proletariat,
organitzaven una exhibició de
mausers (molt sovint amb exer
cicis practics). Aquest era llur es
forç per a remeiar el problema.
Mentre que ara el govern repu
blicá tot preocuPant-se de l'or
dre públic (que és un deure de
tots els governs, siguin del matis
que vulguin, es preocupa d'anar
al fons de la qüestió i praulati
nament va creant la millora so
que vulguin), es preocupa d'anar
al fons de la qüestió 1 paulati
andalús no és ja un terreny tan
adobat a les prediques extremis
tes...
El segon factor són les deser
cions que en els moment,s greus
i perillosos s'operen per part d'al
guns deis homes que més havien
atiat el foc de la rebellió anda
lusa. Les masses, decebudes, tam
bé comencen de desertar i giren
els ulls vers una solució de tre
ball 1 de pau.
Carácter complexe
--El moviment andalús ?quin
carácter especial té?—preguntem.
—ES Molt difícil de precisar.
espori ciutadania)
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
Fer una enquesta en aquest sen
tit, és anar segur al fracás. El
moviment social no té cap caire
concret; més sovint és una bar
reja de tots plegats. La majoria
no saben ben bé el que volen:
el comunisme? el sindicalisme? ?o
l'anarquisme? en definitiva són
Implement protestataris.
Una anécdota interessant
A Villa del Rio vaig preguntar
a un d'aquests exaltats, tot par
lant de la qüestió social, que es
proposava o qué volia: Si és que
volia ésser ric com el "senorito" o
volia viure a la capital o volia la
hisenda:
—Lo que quiero no es ser rico
como er senorito, sino que el se
norito zea pobre como yo — em
contestá.
~5 és el resultat del tracte
que durant molts anys els "seno
ritos" donaven als jornalers de
11Urs "cortijos", als quals tra,eta
ven amb menys considerado que
el bestiar del camp.
El problema durant la
Dictadura i la Repú
blica
—?Quina diferencia existeix
és evident que ha d'existir—en
tre la situado de l'obrer anda
lús d'abans de la República i la
d'ara?
—Molt senzilla ens contesta
En Sunyol. —Que ha millorat tant
que gairebé ha doblat els jornals.
Pero existeix un problema de sen
se feina agreujat pel conflicte de
les maquines de segar 1 batre.
Els propietaris, per estalviar-se
diners 1 sobre tot conflictes so
cials, volen segar i batre a mquina.
Peró aixó, naturalment, l'obrer
agrícola no ho vol. El conflicte,
que no és exclusiu d'Andalusia,
és, evidentment, d'excés de me.
d'obra 1 de manca de prepara
ció técnica del proletariat cam
perol.
--Situado de Sevilla?
—Com abans. Aspecte normal.
Abans del dia 29 es notava la
inquietud, el molestar o el re
tralment. Avui, en canvi, a molts
espectacles, cinemes o teatres,
s'exhaureixen les localitats. De
totes maneres a Sevilla es veu
una quantitat de captaires que fa
fredat.
—I turistes estrangers, ?se'n
veuen?
—Si, molts. Jo cree que les re
volucionetes sevillanes encara li
fan propaganda.
—?Quina és l'actitud deis pa
trons davant deis conflictes so
cials?
—En bona part els patrons són
responsables del que passa. Els
ríes, reaccionaris i monárquics, no
solament veuen amb bons ulls les
propagandes extremistes, sino que
en molts casos les ajuden amb
l'esperança de provocar una dic
tadura. Un propietari que ha de
cidit donar participació als seus
obrers en els beneficis, no pot
acostar-se al Casino deis ríes
"per haver trait la classe capi
talista". A la meya manera de
veure, el govern pot,ser no es pre
ocupa tot el que s'hauria de pre
ocupar d'aquests extremistes de
la dreta. Té l'atenció concentra
da en els extremistes de Pesque
rra i, en canvi, deixa les mans
lliures a l'extremisme blanc, ta.nt
o més perillós que l'altre.
Extremismes i infiltracions
--?Infiltracions sospitoses en
el camp obrer?
—Sí. Estic convençut que
aquesta organització ha estat di
rigida per elentents no espanyols
Contrastos
Una conversa amb J. Sunyol 1 Garriga
Irnpressions d'un viatge a Andalusia •• El pro lema
agrari 1 l'agilació revolucionária a la regí() andalusa
Dos extremismes igualment perillosos. L'actitud del poble contra
els professionals de la revolta. La discussió de l'Estatut a les
Corts. / El malhumor de l'Alba. / L'afer Carrasco i el president Macia.
o almenys que han estudiat o han
apres l'organització soviética a la
propia font. Cosa que ha estat
relativament fácil tota vegada
que, com és sabut, Sevilla és un
centre important de turisme es
panyol i no costava gaire de bar
rejar-se amb els turistes estran
gers. Els Soviets s'han interessat
excepcionalment per Andalusia,
perqué per ells era l'únic camp
adobat per a una rebellió. Que el
diner escampat ha estat molt
abundant ho proven les armes de
preu trobades en grans quanti
tats així com la inusitada profu
sió de municions amb qué comp
taven.
—?La reforma agraria interessa
molt al poble andalús?
—Deixant de banda la meya
opinió política respecte d'aques
ta reforma que ara discuteix el
Parlament, pel que es refereix al
problema andalús cree que no sa
tisfará a ningú. Els vermells la
troben migrada i els blanc la con
sideren excessiva.
—S'assegura que les dones an
daluses són tetes comunistes...
—Potser l'afirmació és exage
rada: pero és evident que la dona
és més exaltada que l'home. Ella
atia els homes a la revolta. A
les manifestacions va sempre al
davant exhibint un mocador ver
mell al coll.
L'altre dia el ministre d'Ins
trucció aná a Córdova 1 visita
la Caseta del "Círculo de la Amis
tad", a la Fira, on se celebrava
un ball. Dones bé. Els senyors
més encopetats en veure entrar
el ministre socialista abandona
ren la sala i no tornaren fins
que el senyor de los Rios fou
fora.
AD«) us demostra la complexi
J. SUNYOL GARRIGA
13 de juny de 193Z
Barcelona
tat del problema andalús amb la
seva diversitat de matisos, d'es
taments i de reaccions.
Elements concrets
del problema
He tornat d'Andalusia—acaba
dient-nos En Sunyol respecte del
problema andalús--més ben im
pressionat que abans d'anar-hl,
peró no amb l'optimisme del que
no veu el problema.
Sevilla féu un esforç sobrehu
má, per damunt les seves possi
bilitats, durant l'Exposició. La
ciutat cresqué desproporcionada
ment, s'engreixá, s'infla, 1 ara no
pot mantenir, ni molt menys, el
régim de vida artificial deis temps
de la dictadura. Per altra banda
a Andalusia es nota més que en
cap altra regló l'excés de má d'o
bra. L'enverinament del proble
ma, peró, s'ha de cercar més que
en cap altra causa fonamental,
per explicar el seu abast, en la
incultura de la massa camperola
1 en els excessos demagógies dels
que juguen amb les illusions i la
credulitat deis que treballen."
L'afer Carrasco
a les Constituents
Sunyol arriba a Madrid dijous
el mati i, per tant, ha viscut
aquests dos dies de Parlament du
rant els quals s'ha aprovat l'ar
ticle primer de l'Estatut. Li hem
preguntat qué va passar, de cert,
amb l'afer Carrasco...
—A aixó se li ha donat, per
uns 1 altres, una trascendencia
exagerada. Creiem que la inten
ció de l'actitud de l'amic Carras
co fou tan bona com equivocada.
Cal aclarir que Carrasco no ha
estat expulsat de la minoría pel
Aquest "Cataluna se consti
tuye..." val rnés que lotes les
promeses de trulla anys de
monarquisme
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntims
seu discurs, sinó per una manca
de disciplina, perqué el mateix
que va dir (1 potser d'una manera
més forta) ja ho havien dit Hur
tado, Nicolau 1 Xirau, sobretot el
primer, que va emprar un to de
violencia que féu botar a molta
gent, to que Carrasco no va em
prar un sol moment en el seu
discurs. El que va obligar la mi
noria a separar En Carrasco fou
la manca de disciplina. En uns
moments tan critics per al pro
blema catalá com són els actuals
s'imposa una disciplina ferria i
aquesta disciplina l'hem pogut
mantenir amb temperaments i
homes tan diversos com figuren
en la representació catalana. I
és de lamentar que el represen
tant de la Unió Dem.ocratica de
Catalunya no hagi pogut seguir
aquest camí. Estem certs que les
mostres de felicitació 1 satisfacció
que el nostre amic ha rebut deis
adversaris més notoris de Cata
lunya l'hauran fet reflexionar.
Els diputats catalans al servei de
Catalunya i de la República, han
d'estar disposats a sacrificar-se.
En començar el joc ja sabíem que
la popularitat era fácil de per
dre. Estem segurs que En Cer
niese° era i seguebc essent de la
mateixa opinió. Si arribés el mo
ment eastem certs que tots els di
putats 1,abrien correspondre, no
importa amb quina mena de sa
crifici, a la- confiança del poble.
Estem segurs que En Carrasco és
el primer convençut d'aixó. Re
sumint, dones, el temperament
d'aquest amic 1 el desig de dir al
Parlament el que eh pensa, l'ha
fet precipitar-se. Cal afegir en
cara que la mesura n'Ion dolorosa
de separar a Carrasco de la nos
tra minoría, fou presa després de
consultar telefónicament amb el
president de Catalunya, Francesc
Macla_
Es injust de fer responsable a
Carrasco de que hom pugui tro
bar més dificultats en la discus
sió de l'Estatut. No ens haurá fet
cap mal a Madrid. Tampoc és
cert el que la seva actitud obeeixi
a inspiracions dretistes més o
menys revisionistes.
L'Estatut
—Com va, dones, ara, l'Estatut?
—De moment, amb una mica
mes d'un any de República, Ca
talunya ha aconseguit molt més
que durant tots els anys de re
gim borbónic. Aixe) és una cosa
a tenir present per tots els ca
talans liberals que cal que re
coneguin els catalans monárquics
o monarquitzants.
Avui tota la política espanyola
gira a l'entorn de l'Estatut. Al
guns el fan servir d'escut 1 els
altres de llança. Tenim la im
pressió, 1 hem d'insistir-hi, que els
que més aferrissadament comba
ten l'Estatut (salvant alguna que
altrs excepció de bona fe d'alguns
eterns equivocats envers els quals
sento respecte) són gent que vol
drien enderrocar el regim o, al
menys, l'actual govern.
Fixem-nos amb un personatge:
Santiago Alba, l'ex ministre de
l'ex rei. Aquest és el aostre ad
versan, no gosem a din més temi
ble, perque avui Alba ja no pot
ésser temible per ningú peró sí
l'adversari més agre de tots. Les
seves interrupcions irreprimibles,
violentes en les paraules, en el to
i en el gest ho demostren a cada
sessió. La situació d'Alba és una
tragedia. Avui, a la política es
panyola no representa res i no
pot oblidar que un dla (no en fa
gaires) a l'entorn d'una entrevista
a l'Hotel Meurice amb l'ex rei, ho
era tot. Aquesta situació d'ara el
fa estar eternament de mal hu
mor. Parodlant el seu léxic, di
11~111111111W
rem que Alba és "Don Quintln ei
Amargao".
—?Pero no temeu que al cap
d'avall l'Estatut quedará tan mo
dificat, que ni els seus pares el
coneixeran!
—Jo no sé quina será, en defi
nitiva, la sort de l'Estatut. Estie
segur que encara manca Murar
les batalles més fortes; ensenya
rnent, idioma, finances i ordre pú
blic...
Peró que pensin els esperits poc
liberals que cada retallada essen
cial de l'Estatut representa allu
nyar la solució veritable del pro
blema catalá. Pensant aixi, com a
catalanista i com a republica de
cor no pile fer-me a la idea que
els elements responsables de la
Cambra no ho vegin de la ma
teixa manera.
Un moment únic
Desaprofitar aquest moment
únic per Catalunya i per al go
vern espanyol, seria una incons
ciencia. Mal com ara Catalunya
ha trobat un govern tan ben dis
posat, ni mal tam.poe com ara un
govern central ha trobat una Ca
talunya tan resolta a col-laborar
lleialment 1 noblement amb
aquesta Espanya nova que tan
eloqüentment esboça el cap del
govern en el seu memorable dis
curs en defensa de Catalunya_
Els que no sániguen aprofita:
aquesta circumstancia
i atemptin contra aquesta predls
posició de Catalunya a l'entesa.
es faran responsables clavara la
historia d'Espanya de l'isolament
espiritual de dos pobles que po
drien fer una gran obra comuna."
JOAN BALAGUER
»a›.
QUINZE ANIVERSARI
DEL
Dr.Martí i lulia
El proper diumenge, dia 19,
amb motiu de complir-se el
quirezé aniversari de la mort
del doctor Martí i Julia, els
de "L'Intransigent" inviten
a tots els catalans a portar
unes flors damunt la losa
del mestre, a Villa tercera
del Roe 577 del Fosar Vell,
L'acte seret a les orize de'
mati. Ja no cal dir que LA
RAMBLA hi estará repre
sentada.
2
Tres calaras de nou del vespre.
Al llarg de la tarda, la sessió,
trinxada d'esmenes, s'ha desin
flat. Royo, Sacristán, García Ga
llego, Gil Robles... A les vuit 1
minuts la veu de Companys —
'Pido la palabra para una cues
tión previa..." — hi ha posat les
seves engrunes de sal. Esta una
mica pttllid, Companys, aquesta
::.edo, de la
buticaca de l'americana U penja
desméturadament. La corbata,
en fer-se a la banda, ha perdut
també el sentit de la discreció,
Després, Carrasco... Alt, forte
bru, mascle. Si a les tribunas hi
hagués hagut alguna dameta
sentimental 1 blanca, és segur
que el diputat catala, en aquells
moments, 11 hauria fet una gran
impressio.
Després... Després, per 172 vots
contra 12.en votadô. nominal:
entre l'estr'idor insuportable de
timbres, s'ha aprovat el primer
article de l'Estatut de Catalunya.
Ni més ni menys, ni menys ni
més: el primer article de l'Esta
tut de Catalunya. A les nou 1
deu mínuts del vespre del dia 10
de juny de 1932 a les Corts
Constituents de la República,
1101riéS podien reunir-se dotze
bornes per votar contra l'autono
mia de Catalunya.
L'autonomia de Catalunya, se
nyor! El dia 27 de febrer de
1919, per no votar aixó, l'autono
rala de Catalunya, demanada per
tots els Municipis catalans, se
n'anava al diabla un Govern es
panyol i es llegia el R. D. de sus
pensió de Corts.
L'autonomía de Catalunya, se
nyor! "Catalunya es constitueix
en regló autónoma dintre l'Estat
espanyol..." Sobre aquesta pedra
angular que és el primer article
aprovat de l'Estatut, pot bastir
.s'hi un gran, un bell, un magni
fic edifici. ?Que hauria estat mi
flor un altre primer article,
aquell altre primer article? Quin
dubte hi ha/ Hauria estat millor,
sí. Peró quan s'han viscut de
prop aquestes coses 1 quan S'ha
hagut de tenir serenitaa per no
perdre el món de Vista, es pensa
que pitjor hauria estat la repe
tid(' d'aquel/a historia de 1919.
Si, ja sé!... "Que Millor", "que ja
n'haurieM parlat", "que s om
prou bons per prendre'nsatio",
''que...". Sí, lja sé... Peró aquestes
coses fa trenta anys que les ve
reprAint. 1 poissr 1Jassa
riem trenta més, o cante I—po
sein-not la má al pit, amics —
potser tio és qüestió de passar
nos la vida fent xirinola.
Després, nosaltres tenirn dign1-
tala Els diputats nostres tenen
dignitat. I aquest primer article
—"CatalUnya es constitueix..."—
és un article digne. Absoluta
ment digne. SI, ja sé!... "El ple
biscit", "la voluntat del poble..."
Inicial
Les Corts espanyoles, després d'u
na llarga sessió secreta — 8 hores
d ' apassionades deliberacions — ha
concedit el suplicatori per a proces
sar els senyors March i Calvo Sotelo.
Els diaris més importants de Madrid
han publicat — a tant la Unja — el
discurs d'autodefensa pronunciat pel
conegut milionari. El que no han re
collit ha estat el plec de canees con
tra el multimilionari i l'ex-ministre
de la dictadura, de l'acusació brillant
1 fogosa del sots-secretan de Comu
nicacions, Sr. Angel Galarza.
Ens hem entrevistat amb aquesta
jove i destacada personalitat de la
República Espanyola. En les mani
festacions que ens ha fet, planteja un
problema fonamental de moral i éti
ca politiquea d'indubtable interés,
amb la vale/11'a que és companya de
totes les sayas actuacions.
L'acusador del multimilionari se
nyor march. ens diu:
Yella i no moral
de la política
—Jo— ens diu el senyor Galarza
c,oncedeixo a l'afer March una gran
importancia política, malgrat que es
tracia de delíctes comuns. Parqué
constitueix un importantíssim aspec
te entre la política nova i la política
valla, entre una moral caduca 1 una
moral nova.
Els financiers
i la política
--A aEspanya — afegeix — s
' ha
vien anat introduint en la valla po
lítica mas personatges financiera de
pocs escrúpols, que van arribar en
algun instant a controlar la vida de
l'Estat eSpanyol en els seus més im
portants i delicats aspectes. Just és
reconeixer que la majoria deis poli
tics de la monarquía van tenir com
a pecat més gran la inhabilitat i la
ignorancia. No eran prevaricadors en
general. Quan més feien era donar
cárrecs a fills i gendres, i quas1 sem
pre cárrecs modestos. Peró hi havia
tres o quatre homes que practicaven
una política immoral, no diré que
delictiva, creient que era politica mo
derna. Imitaven alguns polítics fran
casos 1 nord-americans, financiera i
immorals, 1 s'oblidaven que als Es
tats Units í a Franca s'han produit
formidables escándols que han por
tat al barke deis aeusats i fina al pre
sidí política d'aquesta mena.
No aixequem pirámides de pa
mulas, no omplim amb arena els
conceptes, com un sac buit No
compliquem massa les coses. La
voluntat del poble també pot és
ser aquí, també pot ésser en
aquest "Catalunya e s consti
tueix...!" Es ella qui es consti
tueix. Es ella, és aquesta cara
terra catalana nostra.
Sigui com sigui, davant del
text aprovat d'aquest primer ar
ticle de l'Estatut de l'autonomia
catalana, un exiliat voluntari,
magra, jueu de perfil, gran par
lamentani i ministre de reís que
* *
aeila
no tornaran, de-a haver recordat
aquella amargura de 1919 1 deu
haver pensat que, en afecte,. aquí \
ha canviat alguna cosa.
"Catalanya es constitueix..."
Només els dotze Royos — dotze
apóstols d'un Crist arad) barbeta
de mefistófels—han negat .1.1ur
vot. S'han passat la tarda -fent
obstrucció, demana.nt votanians
nominals, xutant a "kick". Entre
tots, durant . la tarda pensó, nue
han pronunciat la paraula "Es
pana" aquellas tres-centes vui
tanta-nou vegades. Aquest boa
minyó Garcia Gallego — amb
més cara de pobre diabla histé
ric. que de pobre copella de Bur
go de Gsma — té uns petits ges
tos epiléptics quan defensa la
seva esmena:
March i la seva
influencia política
—March — possegueix — no va te
nir realment influencia política fins
a l'época de la dictadura. La que va
tenir abans era redukla a ésser el
soci auxiliador i capitalista d'alguns
polítics a bastament coneguts.
La dictadura va comenear la seva
actuació perseguint-lo, parqué Primo
de Rivera, que sens dubte va comen
lar el seu repugnant mandat amb
un críteri d'austeritat per als altres,
volgué castigar l'home que, segons
les seves noticies, feia la seva fortu
na fora de la llei, i no reparava en
mitjans quan alga Ii feia nosa. Peró
amics de March i de Primo de Ri
vera, homes collocats pel primer en
grans negocis, com a consellers de
societats importants, degueren con
vencer el dictador de la utilitat de
March, i Primo de Rivera aleshores
— ben ciar ho ha dit aquell — li va
fer fina/llar empreses ruinosas que
convenían al general. Per altra part,
el dictador volgué donar brillantor
a la dictadura, i va aprontar March
parqué fes obres de carácter bené
fic í d'aquesta manera demostrar que
en l'Espanya dictatorial hi havia fi
nanciers filántrops com als Estats
Units.
Peró Primo de Rivera, no per aixó
deixava de reconéixer la qualltat mo
ral de March. Es célebre la nota
oficiosa en la qual proclama que
March s'havia purificat en collabo
rar amb ell.
March davant la
instauració de la República
March és heme intelligent, i no
el jutjo pels seus discursos, que no
són seus, sinó que són redactats per
la ploma d'un escriptor. pare d'un
deis seus advocats; va volar situar-se,
per si un cas la República arribava
a Espanya, en forma tal que no po
gués ésser perseguit. Tenia l'expe
riencia de l'ocorregut en passar del
regir/1 constitucional a la dictadura.
No podía oblidar que durant aquesta
públicament havia estat un impar
tantíssim collaborador económic de
les empresas dictatorials. que aixó se
sabia, i que el Monopoli de Tabacs a
Africa era quelcom escandalós. Va
fer aleshores una jugada que cregué
genial i que ha estat a punt d'es
ser-ho.
Un «cable» al Comité
Revolucionani
--Sense comprometre's en res, ni
per a.res, va llançar "un cable" — die
rambla_
Síluetes sobre el mur
„ly
Unes paraules del Presiden! Macla'
per JOSEP MASSIP
"Cataluna es una región de la
nación espanola que se acoge a
un régimen administrativo espe
cial..."
* *
"Catalunya es constitueix..."
A Barcelona — on imagino que
Pis dehats d'aquests dies s'espe
ren amb• una expectació emocio
nada i pa.ssional — un home, en
el migdia d'aquest divendres, ha
tíngut paraules d'elogi per aquest
primer article de l'Estatut ca
tala.
Un heme. Es alt, prim, correc
ta com un cavaller anglés. Ves
teix de gris — per mi sempre
vestirá de gris --- i té el rostre
bru 1 el cabell blanc. Es un ancla,
ja. Té setanta anys i una vida
cl'exemplars austeritats. Una Vi
da gallarda i bona. Una vida que
ha estat amargura 1 esperanças
desconsol i fe, martini 1 honor. ,
Ara, a la vellesa, hi ha hagut
una aurora esperada des de la
joventyut. Un ideal que les hores
han vingut a possibilitar.
Un home. En el recó familiar
un pitxer de vidre amb una flor
blanca, i dues mans de dona—,
voltat d'honors i de respectes,
haurá escoltat, amb angúnia,
tots els timbres de la llar, cada
vegada que han sonat. Tots els
timbres, per acudir, eh, afanyós,
a aquell timbre esperat del tele
fo'n. A les mans — llargues i fi
nes, mans de senyor — hi haurá
hagut un tremolor quan han en
arapat l'auricular, a cada crida.
I en les hores d'espera, en la bu
taca, prop de l'apare'', pel pen
sament de l'home hi haura pas
sat, com en una cinta .de
tota la seva vida de setanta
anys.
L'adolescencia, a la casa pairal
de Vilanova, aferrada a una ter
ra amb gust de sal de mar. Els
clies de la joventut, illusionada
d'aquella gloria estranya 1 dau
rada de la guerra. Les horas du
res, estrictez, de la caserna. La
guardia, pensant en una glória
que no vindria mai. Aquella si
lueta ocre, inoblidable, de la Seu
enrunadá. sobre la muntanya.
Terra de Lleicla, am'o la núvia
amb la fe. Després les hores gri
ses de la guarnició. 1 tot seguit,
aquesta paraula, parqué fou la que
vam sentir al Comité Revolucionari
a un horno dignissim, membre del Co
mité, que parqué no s'ofengui, par
qué el tinc en molt alta considera
ció, diré que és tan impulsiu com jo.
I després d'entaular ja conversa, sen
se comprometre's va deixar entorna
da la porta i aria, tendint "cables" a
d'altres homes del Comité, amb els
quals tampoc no adquirí cap com
promís.
Just és dir que tots aquests homes,
abans d'entrevistar-se amb March,
van donar compte del que anaven a
fer al Comité Revolucionan i i que no
portaven mai la representació del Co
mité. Eren ja cosa de broma al Co
mité Revolucionan i aquestes entre
vistes, fins al punt que amb to hu
morístic, en més d'una ocasió ens
deiem:
"—Dama us cridara a vós."
Paró ja seriosament arriben/ a
comprendre que March pretenia la
doble jugada de comprometre el Co
mité Revolucionar' i de saber com
111:T
."147-RERIA
la gran mirada, humida i atóni
ta, sobre una patria rabel, sobre
uns germans yexats per .com
L'afer March, davani les Corts de la República
Angel Galarza ens la interessants manifestacions sobre aquest procés sensacional
La vella i la nova moral en la política d'Espanya
Repottafge per U. Ferragut
PORTAFERRISSA, 13
o
HOPI[ii
Genere ideal per a Estiu
sustitueix amb
aventatja el de Fil -
elo-nateix
«Fresc»
C
panys que en imagina honora
bles. Ell, que portaya galons de
coronel sobre la guerrera blau
marí.
I el coronel no s'hi pensava
gaire. Hl havia una disciplina,
paró abans hi havia una digni
tat. I una patria. Una terra nos
tra, nostra!, que era aquella ter
ro blava de Vilanova i aquella
terra acre de Lleida. "Aquí teniu
els maná' galones 1 la meya aspa
sa. Jo sóc un borne digne, aterís
que un soldat oa.tmts a discipli
na. Me'n valg artib ells, que són
els meus, tots aquests que vosal
tres haveu vexat." El vestit gris
de tots els homes substittua la
anava aquest d'entusiasme, d'espe
rances i de fons i fins potser de po
der arribar a saber .quin grau din
fluencia podrien tenir a la Borsa els
moviments revolucionaris.
En un pie del Comité es va fer sa
ber quin grau d'influencia podrien
tenir a la Borsa els movhnents re
volucionaris.
En un pie del Comité es va fer
saber aixó a un illustre periodista
que fou cridat per di-li que duna
vegada havia d'acabax el que era una
broma més tare sospitosa insupor
tabla.
Pogué ocórrer també que March,
quan tendí el cable, estigués dispo
sat a posar una quantitat important
a disposició del Comité, peró la per
sona amb la qual parla, per la seva
honradesa i pel seu temperament
impulsiu, li va dir que de cap mane
ra aquesta collaboració podia repre
sentar una asseguranea que la Re
pública feia a March per no castigar
el seu passat. Si el que pretenia era
l'asseguranea 1 se li deja que aixi no
Tropical
TROPIER
NO S'ARRUGA
Americana i pantaló
confeccionat Ptes. 52
guerrera blau-marí de la costa.
I la rebeldia a la injusticia, subs
tituía a la disciplina vexant i
deshonorada. Els "seus" li dona
ren la fe i la representació. I la
dignitat d'hornea lliures. Queden
en bones mans. Les mateixes
mans — 'largues i fines, mans de
senyor — que havien tornat els
galons i l'espasal s'aixecarien en
gestos d'ira 1 d'a,cusació davant
els diputats espanyols. Era inútil.
Espanya mona d'insensibilitat.
Les paraules rebotien contra el
mur. Un dia, l'amargura era tan
ta que el diputat havia de llan
aar la seva acta gloriosa als peus
del Govern d'aquella Espanya
abjecta. Després, més tard, en
hores greus, en hoces que pechen
costar la vida, aquell homo tor
nava de França per propi volar
i venia a compartir, amb el coxis
pany condemnat, un desti que
podia acabar davant d'un piquet
d'execució. L'ala roja del martiri
havia passat a tocar la figura
escardalenca d'aquel' heme, que
venia al seu deure i al seu 'loc.
Després més lluites, més sacrifi
cis, més rebeldies. En 1923, el
guant de l'home creuava la cara
del general andalús, per direli
que el duel era a mort. La vida
a cara o creu. Els dies a salt de
mata, fora de la llei, sense llar 1
sense hisenda. Tot era del gene
ral andalús. Tot menys la digni
tat de l'home, que no es doble
gaya ni per Déu. Sota molts cels
estrangers, més presons, més
desconsols, més angoixa. Més fe,
també, darrera el gran ideal. MéS
presons. Més afectes, més odis.
Algú podía arribar a parlar d'in
consciéncia, d e bogaría. Villa
"Denise". París. La Santé. Fran- •
ça. Bélgica. América. Una rara'
história romántica tacada dé
traNcions, d'amargura, de derro
ta, d'epopeia, de miséria i de
grandesa. Cels grisos i baixos.
Barcelona. Més persecució, més
odi. Després, corn una aurora que
apunta...
Setanta anys. Una vida gallar
da i bona, darrera un ideal corrí
darrera una eStrella.
* * *
Ha sonat, premiós, el timbre
del teléfon. La má — ilarga 1
seria condemnat, és natural que per
dés l'interés d'aportar una quantitat
que no servia de prima.
March entre els bastidors
polítics
—La República ha estat exposada
a qué hi tinguessin influencia pre
ponderant els financiers del vell ré
gim, de la qual cosa ja he parlat,
si bé encara ho está, cree que el pro
cessament del senyor March podrá
servir d'avis i d'exemple a aquests
financiers. I die que ho está encara,
porqué en bona part del que polí
ticament ocorre entre bastidors s'hi
veu la má de March i deis seus amics,
i el qui no va estar disposat, pel que
tos, a donar ni un céntim per a la
revolució republicana, potser a aguas
tes hores ha deixat d'ésser ja una
capsa tancada per a un moviment
reaccionara No hi ha dubte que
aquest home per al qual totes les
coses de la vida les resumeix en ne
goci, haurá trobat que el millor de
tot pot ésser impedir que la Repú
blica es consolidi .que un régim mo
nárquic, dictatorial o com sigui, li
degui a oil la implantació.
Les acusacions personals
—Tot el que va dir de mi i contra
mi en el seu discurs el Sr. March,
si jo no hagués restablert la veritat.
s'hauria pogut contestar amb paran
les semblants a aquestes:
Quan vaig acusar March al Con
grés, aquest, descompost i sonso te
nir a ma un discurs redactat per
una altra persona, va improvisar, i
em digué que no es podia acusar sen
se proves. Jo he buscat aquestes pro
ves, i el senyor March ha comprat
el qui les va dur parqué desapare
guessin.
I vaig poder dir també que actuava
amb passió 1 amb tenacitat; amb
passió 'per la Justicia i amb tenaci
tat contra l'home immoral i delin
quena que volia ésser personatge en
un régim que ha d'ésser digne i
pur. I seguidament m'hauria asse
gut, parqué només -d'alicó m'acusava
March. Peró cal restablir la veritat.
Jo no vaig buscar aquestes proves,
ni he actuat amb passió. parqué sem
pre que he vaig fer fou per mandat
del Govern quan vaig ésser Fiscal
de la República, puix que cree que
l'aleshores ministre de la Governa
ció tindria la conformitat del seus
company-s de Gabinet. quan va im
pedir el pas per la frontera del se
nyor March i m'encarregá de fer les
querelles. Després, essent director ge
neral de Segir9"211 flailltitéttar>ttle
e X
fina — de don Francesc Macla
ha engrapat l'auricular. Ea el
rostre, aquella arruga d'angoixa
deis grans =menta A l'altre cap
del fil, una ven amiga.
—Sóc jo, Gass,ol. Digueu...
*e e
"Catalunya es constitueix..."
El Parlament de la República ha
votat l'article primer de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya. Al
cap de trenta anys de brega, ha
estat reconegut el dret tle Cata
lunya i votada la seva autono
mia. Article primer. Pédra angu
lar de l'edifici. Fina ara, lins
ahir, abans de fer aixó els go
veras espanyols se n'anaven al
diabla i les Corts suspenien les
sayas sessions. Les Bases de
Manresa, el programa del Tívoli,
l'Estatut votat pels Municípis...,
tot aixó haa topát'; cbrrt;r4_, el
gran 'mur....` -,1,10-gpés ab.14es
brega, ineidi, de -:PeráCualp, de
negació, de sofriment.
Ara, l'article phmer. No es
diu: "Donen]. Fautonomiaa a ,Ca
talunya", sinó "Catalunya es
constitueix en regió autónoma."
Molt haura meditat don Fran
cesa Maciá les paraules de l'ar
ticle primer en deixar
lar del teléfon. ?Eran aquestes,
aquellas. per les quals 'savia gas
tat la`seva Vida? Eran' átoaerStea?
Probablement, no, '-'10f-31sabIe
ment aren més arribleióses. Peo
bablement el car ideal havia
anat més enlla en la seva Muslo.
¦
nent-me a ordres, que vaig llegir a la
Cambra, de les autoritats judicials,
i a la Comissió de Responsabilitats
com un membre de tanta, ja que el
primer acord de proeessar March es
va prendre per unanimitat en un
deis plens més nombrosos que s'han
celebrat amb els vots deis radicals i
del propi Sr. Royo Villanova.
Cal estar amatents
i vigilants
—Cree que si tots estem arnatents
i vigilants, la República s'haurá sal
vat del, perill que suposa la inter
venció d'homes d'aquesta mena en la
seva direcció. Paró, ara, és de te
mer — ha dig porqué així ho santo —
que March amb d'altres tracti d'in
tervenir fora de la llei í amb Ilurs
milions per esfonclrar el régim.
Per de prompte_aegueix amb les se
ves habituals maniobres. Pels últims
documents que vaig Ilegir a la Cam
bra, s'arriba, a conclusió que
.1%/Ilreh, tbrlat atrbanitzar el con-
_
Perú don Fi'an-1
eess Saacia ha tingut, per aguas
tes paraules d'ara, una franca
expressió d'elogi. Ideal acense
guit? Somni realitzat? No ho
crea. Paró sí més amor que mai
a • la, patria, més esperança que
mal en els destins de la patria.
un sentit de la realitat prou
fi, i una- serenitat prou neta per
adonar-se que la fórmula podia
acceptar-se dignament i el fu
tur edificar-se en pan.
1 aquí volia venir a parar el
cronista. Aquí, en aquesta frase
d'elogi que el President Agacia
ha tingut per l'article primer de
l'Estatut de Catalunya. Per afir
mar que, en tot cas, ell, don
Francesa Macla, era a Catalunya,
l'unía heme que podia no trobar
bé aquest primer article. L'exe
cutória de la seva "ida li dona va
aquest dret, el dret a creure's
defraudat. L'únic home, he dit.
Ni jo ni cap catata coneixern el
que puguí ostentar raes drets que
ell. Si hi és, que surta i que esos
diguí aquests drets, que ens pre
sentí l'executória de la seva vida.
Carrasco? No. Carrasco tam
poc. I jo no ignoro cap deis seus
sacrificis, cap deis seus
cap deis seus gestos. Els canee i
eh sap que els valoro. Paró ni ehl
ni ningú podia, en aquestes he
res, din-se més catalanista, Inés
patriota, més orgullós de la saya
mara catalana, que don Fran
cesa Macla.
tots els catalana consc"lents
pensaran que Catalunya está, no
en la "Santa Espina" que Car
rasco canta, davant els diputats
espanyols, abans de negar el seu
vot, sinó en les paraules d'elogi
que el President Macla ha tin
gut, davant de la República, per
aquest article primer de l'Estatut
de Catalunya que les Corts aca
ben de sancionar:
"Catalunya es constitueix..."
Madrid, juny de 1932.
1 TRAMITIES DE BARCELONA,
S. A.
Es posa en coneixement deis
senyors poseidors de nostres Ac
cions Preferents 6 %, que a par
tir del dia 13 del corrent mes i
contra entrega del cupó núm. 13
de les expressades Accions, es
pagará el remanent del dividen
do corresponent a l'exercici de
1931, a raó de pessetes 250 per
cupú deduint pessetes 0165 per
els impostos legals, en els se
gftents establiments bancaris:
A Barcelona, S. A., Amas
Gen, Banca Marsans, S. A.
A Madrid: Banc Internacional
d'Indústria i Comerc, Lene de
Viscá ia.
Bilano; Banc de Visella.
A t'll-alaaia Rana de .Viscaia.
Barcelona, 8 de juigy de 1932-
El Director General: Alfred
Arruga.
neaaal
13 juny de 1932
sr
traban a les places de Melilla 1 Ceu
eta. Per aixó l'ingrés de la venda en
aquestes places ha baixat de 130.000
pessetes a 10.500 ptes. mensuals.
Si el Govern — que sap aixó — no
actua amb el Sr. March com es pro
cedeix contra un delinqüent vulgar,
no seria res d'estrany que March pu
gui, en un- moment determinat, pro
cedir en forma violent contra el Go
vern.
Un llibre sobre la nava
i la vella política
—Porqué l'opinió pública — acaba
dient Angel Galarza — tingui un co
neixement exacto del que són aques
tes dues morals que hi ha en lluita,
era propaso publicar un llibre, que
sentirá de seguida, en el qual será
recollit i estudiat tot el cas March
:4 d'altres casos deis financiera del
aell
ULISES FERRAGUT
Madrid. - Juny.
th juny ae 19áz
En un poble quatre
caps calents decidiren
cremar l'església. Es
tractava d'una bellis
sima església romá
nica.
L'alcalde del poble,
un bou republica, va
assabentar se a temps
deis propósits deis quatre eixelebrats
I els va arreplegar amb la Ilauna de
petroli als dits en el moment que
anaven a cometre la malifeta.
—Per qué volieu cremar l'església?
—va fer l'alcalde.
—Perqué som partidaris de la 111-
bertat de cultes—va ter un deis in
cendiaris.
—Jo tambe—replica l'alcalde—. Del
que no sóc partidari és de la Ilihertat
deis incultes. Au! Cap a la presó!...
Acabada la sessió
del divendres, d-sprés
d'haver aprovat Par
ticle primer de l'Es
tatut, els diputats
anaven sortint del
Congrés fent comen
taris. Lis nostres,
contents i animats.
Els enemics de l'Estatut, amb la cua
entre carnes.
A la porta, un badoc digné l seu
company:
—Veus aquel que surten ara?
Són els agraris.
—En qué ho has conegut?
—En qué fan cara de prunes agres.
A Sevilla, quan
encara era geverna
'11 dor el senyor Sol, hl
Va haver un ola una
bullanga, rrovoca da
-pels ex tremistes.
fritervingaeren els
grizáles d'assalt.
es extremistes cor riert corn:uns esneritats. Un d'ells, pe
ro, ya encaixar un gavada! vergas-sadeS.
diran—exclamava.—: des
prés dia que •va tan bé acostar-se
al "Sol -que más calienta"!
;t'a'
-1 l hoines que si
ne vhauessin d'illu
siens a llores d'ara ja
se'n _cantarla ni
gall ni gallina. Tal és
el cas de l'ex-rninis
tre .r.nonárquic senyor
GI-5.1ocezíhea. Creu
aq-aest brin senyer
que tdonaut-conferl.,:in:Hs s'arrattja tot.
ConlerCneieS\ hem dlt. Voliern dir
psetído-ccál'ealicies.La darrera--no
I'ú:t:--.. a doa a,..stat una
diatrlha contra la República.. Es ciar
que 'hOrn és Iliure de parlar com 11
plagiti....peró a. dir que a Éspanya no
hi ha Ilihertat!...
Pera bo de preguntar a aquest se
tiyor que enten ell per inbertat!
Potser un viatget a Bata o a Mar
tilandrán?
Si cedíssim la paraula .al clutadá
Casares Quiroga?.. . .
Ve de la página 5.
el paren. En tine'-quatre parells. Di
guim qué tale ter amb quatre pes
setes? Peró no lo digui pas aixo.
Parque ha de recrear-se amb la nos
tra miseria a tanta i tanta que no
fan res? ;
—El vestre eas és una excepció.
un cas desgraciat.
—El meu cas es, el de botes les tre
bailadores de deba. Vull dir que hi
han treballadores que son una men
tida, com són aquelles que no treba
llen per a menjar, saló per a diver
tir-se, que són.les que ens perjudi
quen. Aquí al davant teniu un altra
enfranquidora, aue encara és més
desgrciacla aue jo, donas després d'a
judar ,el.seu- marit eue no té gaire
terna Ae. sabater peroué en aquests
temps ,eseaseja, ha d'anar a fregar
sóls i á rentar roba.
—Ens créiem que la dona que té
un ofiCi podía viure regularment.
—No sé, no sé; més val que no
us refieu del- oiré us diguin. Potser
en altres oficis, que el que és en
quest,,,runa dona sola pot anar tirant;
paró Si ha de mantenir fills i no té
proteeció per forea ha de passar mi
seria. -
Prou sabiem que tenia raó l'en
franquidora.' Qui es vol Clefensar mit
janament amb un afici cal que arri
bi a ;exIrcir un canee superior, i
aixó no és assolit més que per una
obrera.de cada vint o trenta. Les de
més, en tota tema de producció fe
menina es trqben cense cap empar
legal, dones mal s'han preocupat els
govern,s; d'establir unes bases de de
fensa per a la dona que treballa, te
nint en compte' certes circumstán
eles efpecials, cern són la diferencia
que hi ha entre una dona sola sense
obligacions directes i una dona que
tingui necessitat per mantenir els
seus fills, del jornal d'un home.
Lleis que afavoreixin i defensin
les dones que treballen—ho hem re
petit tantes vegades—no n'hi han, i
si n'hi han internacionals no s'han
adoptat a la nostra terra. En canvi
han estat adoptades lleis com la de
l'assegurança mternal que perjudica
a milers de dones que no poden te
nir fills, obreres que treballen a ca
sa seva i a preu fet, quan hi ha fei
na, a temperades, i que venen obli
gades a pagar una quota que mai
no els donará cap benefici, i no gens
menys, quan al cap d'estar dos o tres
meses sense. feina van a lliurar la
Primera que han fet, seis descomp
ta en nom d'aquesta absurda Ilei
unes pessetes que necessiten per a
men
Bé podrien haver-se prés la moles
tia els socialistes internacionals d'es
tudiar el problema, com es diu vul
garment, damunt el terreny.
RAFELA FERRO
Ahir, com cada diu
menge, en sortir de
missa d'una, els pa
pás cavernícoles van
comprar el setmana
ri inadrileny "Gracia
y Justicia".
Donava bo de veu
re el papá i les seves
nenes amb la creueta al coll com dis
frutaven contemplant el dibuix de la
portada que representava un fetos
amb un cap enorme!
Esperem que diumenge vinent, en
sortir deis Divins Oficis, compraran el
"Desnudismo integral".
Ab,*
Han aparegut a les
escales del Metro
Transversal de la
Placa de • Catalunya
uns magnífics retols
Iluminosos, veritable
ment dignes de la
placa més important
d'una gran ciutat mo
derna.
Ara que em hauria agradat que els
esmentats rétols haguessin aparegut
redactats en catalá. Perqué creiem sa-ber
que el Metro Transversal es • una
entitat que está absolutament contro
lada per l'Ajuntament, en el qual
també creiem saber que hi ha majo
ria catalanista...
Está vist que els
elements de la Fe
deració de !oyes Cris
tians de Sitges es vo
len guanyar, ccm més
aviat millor. la gliirla
celestial.
Ahir, probablement
perqué a la vila set
getana, en ocasió d'una festa d'ho
menatge, hi assistiren les -,utoritats
republicanes, feren una rebequeria de
les seves i a primera hora del matí
collocaren una magnífica creu a la
porta del cementiri, símbol que en
laicitzar-lo s'havia retirat, pas per
esperit sectari, sinó per esperit de li
beralisme.
Aquestes criaturades millors ens di
verteixen que no ens indignen. Pro
posem, dones, que als infractors sels
castigui amb "vuit dies sense postres"
Haureu Ilegit so
vint que les autori
tats es veuen obliga
des a imposar correc
tius a les senyores
que es manifesten ex
cessivament en con
tra del régim esta
blert, desmentint-se
.s•gons els diaris monárquics—la tra
dicional galanteria d'aquest país.
Aquesta mesura, ultra sser emi
nentment profiláctica, és un símpto
ma evident de qué la República va
adquirint aquella alegria i "desenfa
do" que preconitzava Ortega Gasset
des del Parlament, perqué, qui em
negará que les autoritats republica
nes no es dediquen a "castigar' les
senyores?
Qualsevol es pensa
ria amb la inillor bo
na fe del món que
l'organització de Cor
reus és una cosa que
depén de l'Estat.
Dones nosaltres ja fa
dies que tenirn els
nostres dubtes i áti
huc arribem a pensar si "Pena Blan
ca" hi té algún control. Perqué és el
cas que veiem cada día a l'estació del
Nord com carreguen les raques de
correspondéncia als cotzes ambulán
cies 1 no ens sabem explicar per qué
aquestes saques encara porten els co
lors rnonárquics.
?Ens ho sabrien explicar les auto
ritats?
It
TRAMVIES DE BARCELONA,
S. A.
Es posa en coneixement deis
senyors poseidors de nostres Ac
cions Preferente 7 %, que a par
tir del dia 13 del corrent mes i
contra entrega del cupo núm. 13
de 'as expressades Accions, es
pagará el remanent del dividen
do corresponent a l'exercici de
1931, equivalent a 1 % anyal, o
siguin, pessetes 5, per culpó, de
duint Pessetes 02046 per els im
postos legals, en els segúents es
tabliments bancaria :
A Barcelona: S. A. Arnús
Garí, Banca Marsans, S. A.
A Madrid: Banc Internacional
:¦.'Indústria i Comere. Banc de
Viscála.
A Bilbao: Banc de Viscáia.
A Valencia: Banc de Viscáia.
Barcelona, 8 de juny de 1932.—
El Director General: Alfred
Arruga.
la rambla
Reportatges pintorescos
EL POBLE COMENTA...
Mírades expectants i
Els antípodes. — Mires
Dijous. rrimer aia ae la set
mana catalana per obra i gracia
de don Julián Besteiro i de les
Corta Constituents espanyoles.
Sembla que ni dilluns, ni dí
marts, ni dimecres no siguin al
món. Són dies ensopits i grises,
amoinosos, que fan nosa a tot
hom. A copia d'ésser dies d'a
quells que no compten, els cata
lans ens fem un calendari nacio
nal de circumstáncies i comen
cem la setmana el dijous.
Les set de la tarda.
La rambla bull d'animació. Ca
naletes comença d'ésser un for
miguer :10 gent 1 a oferir l'aspecte
característic de quarter de con
centració de barcelonins tran
seunts. Han tancat oficines i ta
llers i a por: a poc tota l'animad()
ciutadana es va centralitzant en
aquesta arteria vital de Barce
lona...
Davant les pissarres de la nos
tra redacció la multitud s'apinya
amb la mirada expectamt. La pri
mera diu:
"Madrid, 645. Urgent.—Segueix
la discussió de l'article primer
de l'Estatut. Alba, Maura i Royo
Villanova persisteixen en Ilurs
maniobres obstruccionistes... pe
ro hom espera que al final será
aprovat per una gran majoria".
El públic comenta les darreres
noticies amb un interés que s'en
devina a primer cop d'ull. Com en
aquells temps en que el futbol
arribava a apassionar fins al de
liri i feia agafar malalties nervio
ses as obcecats, es formen rotllos
i tertulies per discutir les inci
dencies polítiques del dia.
Ara no són els gols d'En Sa
m.itier, els xuts d'En Fiera o les
parades d'En Zamora. Són les
travetes de l'Alba, les ofensives
de Maura i Cia. í les parades su
perbes de don Manuel Azana.
Peró el joc apassiona exactament
Igual.
Durant tot el dia han circulat
per clutat bófies de tots calibres.
Algunes passen del 42 de tan fe
nomenals. Per teléfon, en conver
ses familiars, a les penyes de café,
els rumors han fet la seva via. A
mitja tarda l'atmosfera está cal
dejada i la gent s'engunieja d'a
lió més.
"Diuen que e lgovern ha dimi
'"Diuen que l'Azana se'n va"...
"Diuen que s'ha retirat la mi
noria catalana"...
El que més i el que menys s'ha
deixat impressionar per aquest
xafec de bófies tendres 1 no pot
estar-se de deixar-se caure a la
rambla de Canaletes per mirar
les pissarres de la nostra redac
hió.
Jo m'he filtrat a tau l de badoc
vulgar entre la gent que escolta
les discusions de carrer en aquest
rotllo importantissim que s'ha
format a la vora mateixa del vial
i davant la part superior del
quiosc. Dues figures centrals
s'emporten l'atenció deis via
nants que fan de públic. Un he
me duna trentena d'anys, amb
el cap descobert, ben clenxat i
amb un vestit de llana. No porta
coll i duu la camisa oberta fins
a mig pit. Parla amb afortunada
eloqüencia i sosté amb tant de
calor com éxit la tesi catalana.
L'altre personatge té tot l'aspecte
d'un gigoló: s'expressa en caste
llá; és un jove de vint-i-cinc a
trenta anys, discretament maqui
llat, elegantment vestit de negre,
enjoiat i amb una filigrana de
bigotet que deu fer veritables
tragedies entre les dames.
—Yo lo que le digo a usted
llença el del bigotet amb una
veu sonora—és que aunque tuvie
ra que morirme de hambre no
aprendería el cataletn.
La gent se'l mira amb una mi
ca d'estranyesa. Hl han mirades
que el foraden, d'altres que l'e
lectrocuten, d'altres—poques—que
el feliciten.
El defensor de Catalunya
o
o
acompleixen foies les exígéncíes
~•~•~•~~~9 d'un renta! perfecie
díscussions acalorades. — Polérniques a Canaletes.
i anécdotes. — L'Estatut de Catalunya i el «Maneras»
per Domenec de Beilmunt
contesta en un castellá amb fo
nética empordanesa per dir-li
amb una correcció i una sereni
tat meravelloses que dl, grácies a
Déu, no laa tingut necessitat de
sortir de Catalunya per anar a
menjar-se el pa deis castellans,
deis andalusos o deis extremenys,
i que, malgrat tot, té la delica
desa de parlar-li en castellá.
—Lo que a mí me extrana
aregia el gigoló amb el mateix
aplom am.b que hauria parlat un
érnul de l'Albinana al seu cam
pament de les Hurdes—es la de
sazón de Cataluna ahora. ?Por
qué no pedía la autonomía du
rante los siete arios de dictadu
ra? Ustedes callaron como uno5
muertos y ahora todo son impa
ciencias.
El que moments abans era es
tranyesa ara s'ha convertit en
estupefacción. De sobte, el que
podríem anomenar el nostre de
fensor ,pregunta:
-
vosté qué feia durant la
dictadura? Perqué o molt m'e
quivoco o devia ésser del Grup
Alfonso.
El gigoló no contesta, murmura
"en ese terreno no se puede dis
cutir" y se'n va, fent-se fonedis.
Tothom crea que marxa al lo
cal de "Pena Blanca".
El cinisme del jove maquillat
ens ha astorat tant a tots que
durant• uns moments ningú no
gosa a dir res. Tot d'una, pero,
comencen de ploure les impre-cacions:
—Quina barra -- diu un vell
d'aquests que estan abonats als
espectacles polémicá de la Plaça
Maciá. Venir a casa nostra a
insultar-nos!
—Aquest tipus és un agent
provocador.
—Deu ésser redactor de "El
Imparcial".
—El que es mereixia és que li
haguéssim fet una cara nova.
—Bé la tenia prou maca!—in
sinúa algú amb una mala inten
ció. evident.
—Aquesta monada hauria d'a
nar a Martilandrau.
La desaparició de l'espanyolis
ta anti-catalá desinfla la tertulia
en pocs minuts. La gent del rot
llo es van afegint a un grup pró
xim d'on surten discussions aca
lorades.
—...Estatut!... Villanoval... Mi
noria catalana... Comissió... Vot
particular...
El diáleg—cosa simptomática
també es desenrotlla entre un
castellá i un catalá. El primer és
un vell que passa deis seixanta.
El seu contradictor és un catalá,
jove.
—Usted es muy joven todavía
fa el vell. —Yo he viajado par
todo el mundo y tengo más ex
periencia que usted para poder
decirle que CataluÉta no podría
vivir sin el mercado espanol. Y
sépalo usted: el Estatuto será la
muerte de Cataluna.
El catalá—també cosa simpto
mática—li contesta en castellá
I I
en poques paraules el deixa blau.
Xifres, xifres. ?Catalunya no po
dria viure sense el mercat espa
nyol? En cercana d'altres. Si no
es veiés obligada a comprar blat
castellá, el compraria a Rússia o
a l'Argentina a meitat de preu.
?I els teixits que Catalunya ex
porta a terres americanes? Un 50
per cent de la seva producció. ?I
la tributació catalana a l'Estat
espanyol? Les quatre províncies
catalanes, senyor meu, paguen a
l'Estat central com trehta tres
provincles espanyoles. "El que jo
II dic—acaba dient el catalá—és
que Catalunya en la situació ac
es la que interessa a
l'Estat espanyol no podrá surar
mal perqué Catalunya és la dida
de totes les comarques crines
d'Espanya."
Els oients es miren l'un a l'al
tre amb una mirada de mutua
intelligencia que vol dir "aquest
noi he xafa molt bé 1 diu unes
veritats com a temples". Després
miren el polemista castellá 1 es
peren quina serä la seva réplica.
Peró el polemista és pobre d'ar
guments 1 ha de recorrer a insis
tir en la seva experiencia de ro
damón:
—?Usted ha estado en Bélgica?
?Usted ha estado en Berna? ?Us
ted ha estado en Inglaterra?...
?Usted ha...
—Mire usted—li salta el noi ca
talá, sense ni deixar-lo acabar de
donar la volta al neón. —No he
estado en Bélgica, pero sé que el
problema flamenco, que es pare
cido al nuestro, ha sido resuelto
a favor de Flandes y que la Uni
versidad flamenca se ha impues
to. No he estado en Berna, pero
sé que Suiza es una Confedera
ción republicana de Estados li
bres, como Cataluna quería que
hubiese sido la República espa
nola. Ya ve qué casualidad: No
he estado nunca en Inglaterra,
pero por los diarios me enteré ya
hace anos que Irlanda se consti
tuyó en Estado libre.
Els remors d'a,provació a la ré
plica del defensor catalá són ge
‘-
o
O ALBq
_ „ _
5Nel/b7 ttoi•
,s
-
La "derrota" ha estat
ntrals. Un humorista s'adreça al
polemista castellá que s'ha que
dat aclaparat sense saber qué
contestar i me li diu:
—?Me quiere creer a mí? Tó
mese un sidral...
Les discussions paren en sec.
Tetes les mirades s'adrecen no
vament vers els balcons d'aquest
gran setmanariás que es diu LA
RAMBLA. Una altra pissarra...
"El senyor Royo Villanova ha
presentat una nova proposició
contra l'Estatut. Ha estat rebut
jada per una majoria aclapara
dora..."
Els comentaris segueixen:
—Aquest Royo Villanova és un
imbécil.
—Home, Royo Villanova fa el
seu paper. Eh l mateix va dir que
tot aixó he feia per contentar els
seus electors de Valladolid.
La gent passa 1 s'atura. Llegei
xen les pissarres. Escolten una
estona els comentaris deis grups
lifLW 1 11iV0
IIIL4%
NI
O
"
O
O
/ 5
I
o
II
A,~I'PICA •
que discuteixen i després mar
xen a sopar. Ara s'ha format un
grup al bell mig de la rambla,
que es fa dir sí senyor. Tothom
s'hi atura. Oh, coincidéncies!
Aquell gigoló de la primera hora
torna a donar la batalla. Encara
porta el seu bigotet de filigrana
de moda tirant a no sé quin "as
tre" de la pantalla sonora. Com
bat Catalunya amb el mateix ci
nisme ,diria's que artificial, de
tan refinat 1 verinós. El seu con
tradictor no és el mateix d'a
bans i s'hi enfada de valent.
—Porque yo lo que digo es que
la lengua castellana..."
—Usted lo que es, ?sabe? pues
es un barra, porque nosotros es
-...-•"*""""--- • ; •
••
1
.41~111~1111~11S1~1~'
SABONS
ARANCiIÉ
o ~.4.~ ••¦•
tamos en casa nuestra, ?lo sabe
usted?
El xicot usa un castellá una,
mica deficient i a algú que l'es
colta se li escapa el riui-e. Un ter
cer que havia romás silenciós in
tervé i s'adreça al catalá:
—Vol que 11 digui la veritat?
Vosté porta la marca de l'esclau.
Als castellans que s'expressen
com ho fa aquest... senyor... del
bigotet no se'ls hi deu parlar en
castellá. sinó en catalá. ?No diu
que som a casa nostra? Dones
parlem en catalá. Si no l'entén
que l'aprengui, que nosaltres
quan anem a Madrid bé els par
lem en castellá.
Els grups s'esquerden a cada.
moment i es divideixen I subdi
videixen. D'aquest grup un nou
personatge discuteix amb el gi
goló a propósit dels "viajantes
que venden géneros catalanes".
Un que té molta flema li diu:
—Miri, amb aixó deis generes
catalans s'hi fa molta histOria 1
el que convindria és que molts
detallistes castellans ens pagues
sin les factures. ?Que es pensa
que els fabricants anglesos els fa
ran 90 dies, com nosaltres? Apa,
home, que vosté xerra molt i no
en sap de la missa la meitat. Vos
té ho faria com aquell compra
dor de Saragossa que en anar
a comprar mitjons a l'engrós va
objectar:
—Sobre todo que no sean ca
talanes.
—No—li digué el venedor amo
tota la serietat del món. —Estos
son de Calella,
—Ah, pues si es así póngame
cincuenta docenas.
"dura, pero gloriosa", com en el boas temps de la monarquia
3
Tot d'una el gigoló torna a des
paréixer misteriosament. Jo el
veig al cap d'un instant a la
plataforma d'un vint-i-ú que va
rambla aval!. Un guárdia, en
aquell moment, ha detingut un
carterista mentre introdula la se
va maneta de plata a la butxaca
d'un bon senyor que escoltava la
discussió. Mentre l'anava portant
rambla amunt el guárdia Ii pre
guntava imperativament:
—Y el "otro"? ?Dónde está. el
"Maneras"?
I el carterista agafat assenyalá,
vagament un tramvia donant a
entendre que el "Maneras" s'ha
via escapat a temps.
* * *
Moraleja: Es poden mirar les
pissarres de la rambla, perrá no
es pot badar amb massa entusias
me escoltant les ofensives de certs
provocadors de "chiqué".
Ull amb el "Maneras". Es molt
fi, té una chulería maurina i por
ta bigotet de fer patir les dames
tardorals.
El dia de la Cinema
tografía
Després d'interessants gestions 1
d'infinitat de discussions en el món
del cinema., s'ha arribat a l'avinente
sa d'instituir "El Dia del Cinema o
de la Cinematogralia".
Quan coses tan't'ptierils 1 gens artis
tiques arriben a tenir el seu "Dia",
era més que necessari implantar el
VDia del Cinematógraf", dm en qué
s taas poairem-coliaborar en el seu es
plendor 1 amb el 'que tots pogueni
agrair les bellas estones que se li
deuen.
El cinema, l'art internacional 1 a
l'abast de r,ots, la indústria artística
queni* desinteressadament labora•
per l'inalreanvi d'idees i p'er la pro
pulsiókla cultura, mereixia que se
II oferís un homenatge 1 que entre
tots nosaltres trobés la idea el fa
laguer acolliment que ha trobat. La
festa está instituida, almenys alai
atta decid!t, i encara que els porme
reTith no tstiguin establerts la idea
estat acceptada amb entusiasme
aar falla realitzadió prometérh
tots nrastres esforaos.
Aixi amb la cooperació de tots el
11,1e .
Aviatestrena del film de
HENRY KING
Los
ojos del
mundo
per
UNA MERKEL
JOHN ItOLLAWD.
- Les páSsi?ns" humanes en
-contrast arab la pau de la
naturalesa
"Dia del Cinematógraf" será una íes
ta simpatiaara interessant i no será
ola yzenys que dadiquem tots un dia
a Tárif-pt41 -honorar i exaltar aquest
art tan complet, síntesi de la nos
tra época 1 que ha fet del nostre se
gle el seu creador, el segle d'or de
la cinematografia.
Tots, empresas, editors, cases con
cessionáries, artistas, premsa i públic
laem de retre en el "Dia de la Cine
matografia." homenatge a aquesta
bella art.
Aquest tribut del cinema és de fá
cil pagar parqué és en benefici de
toas. Així podrem admirar en mági
ca revisió del passat les pellícules
més famosas, les més bellas, les que
millor records deixaren en nosaltres,
ja que per associació d'idees la visió
d'un film estÉt sempre unida a un re
cord d'afecte a una hora de felicitat.
La realització d'aquesta idea traba
rá en nosaltres uns collaboradors tan
sincers com humils.
1 11
,
r,04~
1 DE
AUGURA.CIO
de la
1 Temporada
de represses
/é1tex, (Seilectcisó d)eis majors
amb la divertida comedia
parlada en espanyol
?Conoces a
tu mujer?
una pregunta molt Inqule
tant que déna lloc a un
film deliciosament
encisador
amb
bruto Larrabeili
Batel Mulles
MIQUEL LIGERO
MANUEL ARBO
e
*
Critica Breu
de peilicules
Fémina prescrita "U'arg‹. 4111 if'd1
experiencia-.
Productora: P. D. C,
Protagonistas: Halen Twelvetrees,
Zasu Pitas Lew Cody HB. Waarier.
Argument: Dramatic.
Modalitat: Parlant en anglés.
Comentara: Una de les moltes pel
lícules d'espionatge, en la, qual
aquest se'ns rnastra ami el -re-gena
ratior dama. dona. • .Helera. Wwelv
traes tra11 OntiLII:iiIntaap
Ley
prodnaell. :a:O/-apanada acela_Zasta
Cody fa novament un papar
de traidota•atot tertirta'
ment no prengués a última hora un
cafre tan inversemblant com poca
solta.
Els actora, encertats i discretsa• ,
Coliseum presenta "El prófUgla'a
Productora: Metro GoldwYp.
Protagonistas: Warner Baxtéra:ty-a
pe Vélez, Charles Bickford, Elettaiord
Boardman, Parran Mac DonaldaWay
Hatton.
Interpretació: Excellent.
Direcció: Ce-cil B. de Milla.
Modalitat: Parlant en angla.,
Comentari: Es ,aquestaauna verta
dera gran direcció, portada ,'a Icap- •
amb un axgument qué pala:01600a
ment val la pena d'escar.ra-Ssax-rahi.
Amb aquella actora, la- idea, argu
mental del film i Cecia de Milla no
podia sortir-ne altra cosa. L'interés
us pren i no us deixa, malgrat i la
diferéncia d'ambent i els 'poirtra.stos
per qué pasan el film. Dada vida u
Londres en plena aristocracia a la
vida en el fere,stec Arizona, entre
lladregots de cavalls i as:sassins.
Aquests contrastos no són com.pa
rats amb l'estudi psicoleigic que es -
porta a cap en aquesta prodúcele,
entre la mas india i lairgaa euro
pea, l'esperit de sacrifici viataaer turs
i nitres, l'amor comprés pela usa i
pels altres.
Tot en aquest film és d'un realis
me, d'una foraa dramática i emo
cional digne de-Mille„-l'animaclor de '
tantas '1 -tan grandiosas produccions.
Cien da tasturril ens trobem amb es
cenas de. multituds, a-ami) paisatges
se selvatge bellesa.
Tot plegat amb una sencilleas, tale'
comprensió, amb una perfecció de
fotografia 1 un treball d'interpreta
ció perfecta que fan d'aquesta pel
licula -una producció acabádíasima.
• • •
B.
Fémina presenta "Valses de an
tano".
Protagonistas: Gusta,v Freelich.
Interpretació: Excellent.
Argument: Una miqueta pueril.
Modalitaf: Parlant en alemany.
Comentara: Si no foz pea la deli
ciosa música de Straus i per la sim
pática., personalitat de Gustau Froe
lich, aquesta pellícula no valdría
gran cosa. Peró la alada música del
compositor vienés, amenitza d'una
manera notable aquesta producció,
que ens recorda d'una manera viva
i bella la Viena frív..la de l'any 1850.
Bona fotográfia 1 presentakió, •áix<1.
com un treball discretíssim-per pant
del artistas que collaboren a.mb
Proelich.- •
_
1A,
L' •
1•1
Rvvi
Eti
El
JOAN CRAWFORD
113/41/11w1.-1 ow391-1313-1,,P-Rwaiwww
o
40
la rambla
AVUI, DILLUNS
13
TRENA
al
•
"C"AhAA¦
UN DOBLE PROGRAMA
FORMIDABLE
EYELIN BRENT
ROBERT AMES
JOSEPHINE DUNN
en
LA MADONA
de las CALLES
Drama de la regeneració d'una dona
Producció
COLUMBIA PICTURES
LOUISE DRESSER
WILLIAM COLLIER
en la gran astracanada
Hermanas de
la Farándula
111111VITtffl ItW a a 011111111111
BODMER & BO
1.1
a
1*1
I*1
CORTS 596 • TELEFON 10266 : BARCELONA
1•1
1•1
o
Tots els mobles i tot el material per a classificació i arxiu
•
a•a
ha deixat Hollywood, ,dnlarna•
Suécia, on pensa,. se'loria una„-eta
sar temporalment- • fátigóa,!t'raa
ball realitzat als estudia arnerfraa,
1, segorís áltres, -retirase definiti
vamant del cinema. :
Seria realment una -igran llástima
per ala procluctars • americars per
dre una font d'ingressos tan res
pectable com es' la personalitat de
Greta Garbo, dona a la qual ni
Tallulah Bankhead ni Marlene Die
trich podran suplir, ja que per mes :
que es digui, cada una d'aquestaa '-
tres dones • té una spersonalitat itair •
definida coa' distinta;
Greta :Garbo fa aeraps que parla
de deixar el cinema. Fa, teraps cale
diu que té gatneS de reposar, .
viure al seu pais natal, al costat de
la seva mare i del seta garata •
Acuesta actriu jove i estranva,
que ha viscut dins el ,falaias Hel
lywood amb tanta senzillesa COM
independéncia, ha fet qUantiosos
estalvis, que li permetran, si abrí li
plau, dedicar-se al "dolce far Menta"
que no sabem com deuen dir-ne els
suecs. Peró Greta .Garbo te un
germá actor, Greta porta amb ella
una auréola gloriosa de la qual na
li será tan fácil desemPellegar-se'n,-
i quina foraa o imPuls, sentirá ella
tan bon punt hagi repasat del viat
ge i hagi viscut una temporadeta
la vida de la llar?
Pesqué Greta Garbo ha estat l'ú
nica dona actriu que ha tridrafat
amb tots els directors. Sempré ha
-estat la seva vibrant personalitaa
la que ha sobresortit per darranyÜ
de totes les técniques, de tetes le
modalitats, de totes, les annearaelons
cinematográfiques. ,
Ella, l'estrangera, ha ,astat la rea
na discreta de Hollywood, on Si' ha-<,
atlas volgut hauria -trionifat pel
eacitisme •i per la--seva, bandat; lana,"
<1'M,c~/L2V--e-P:atalat:aaaa8atiirast DatS
,11que rhé s'estima, és el nom
i eela acorazadas-impar-rentas
5.,st•Pfl ~lana Taietaiala,=4.41,4en „ara, )
falealeglaraniaat n» Padaki tvlozefEtr
ni conservar sevl apaptivaploaa
personalitat sense Joseph yan~
berg, i són molts els que ja veuen
com l'art de sedució, el tipus ara
ficial format per l'artista director,
amb l'escultura admirable d'aquesta
dona, desapareixerá ,quan un altre
director s'encarregui de la direcció.
Greta Garbo ha deixat
A primers de juny Greta Gárbo En aixó Greta Garbo ha superat
'Manana 'La- seva PerSonalitat ha
briOnifat -.ser-infra són precisament
alSe.ctirectors elá qaa senten que
-aIlUny1 dels .e•studiá aquella a dona
adttati que els' leia quedara sempre
bé, els valoritzava les -cliteccions, els
feia destacar el, seu gairebé imper
ceptible trabaja
En canvi, < Tallulah Bankhead,
que va arribar 'de les taules nova
iorquines plena de glória, que va
voler plasmar un aipus astil Die
trich, no ha trobat la seva °Porta
nitat, i és que Tallulah" ha oblidat
que Féloca delO tagua standard ja
ha passat. Actualment no es dema
na rea; rnés . aue peránalitat en el
cinema; :si: una dona té persona
litat, 1abelleša'aadquitiráaayiat,amb
l'ajut de ;les "clíniques de beauté",
deis cansellá- deis mádistos i de la
seva Paiaohalitat mateixa.
Greta, Garbo posseia com poques
aetrius 'aqtresta personalitat. Era
una dona sense pose,a en abró ra
dicava el seu principal atractiu, que
lela semblar afectació la mateixa
naturalitat.
Greta Garbo ha triomfat arnb
"tot,s els galans, ha meravellat tot
el alón, ha fet sentir admiració per
totá els tipus que ha interpretat.
Avui que voluntariament renuncia
'a la glória, avui que podria obtenir
millors i més importants contrae
aes, avui que és més desitjada que
mai, ho deixa tot per una vida- sen
zilla i plácida. Per aixó són molts
els que diuen que Greta no era una
veritable actriu, sinó una mena de
máquina de fer diners.
Els americans en sa rnajoria es
tan acostumats a qué els actora de
cinema porten una vida de fastuo
sitat, que els obliga a despendre no
tan sola el que guanyen; sinó també
'
a' endeutar-se i acabar miserable
ment.
• No poden cornprendre com una
gran a,rtista pot viure per l'art i
e ppsa'ia recollir diners; el certdel
cataaes que (el temperament d'artista
'Pa - ésasa que ,t es exigua:dominar
4itnaserlai1lament corn¦ ho fa Greta
Garbo
Aircó de dir "ara no vull treballar
més, no vull ésser més artista, ja
tinc prou glória, vull viure tran
quilla", és una d'aquelles coses que
la tradició de l'axt gairebé no com
prén. L'artista sempre sent en eh
Lau
13 juny de 1932
Irifolly*pod
aquell delit, aquella atracció de
l'art. ?Com és possible, d'ones, que tGr:ta sigui tan artista i ensems
tingui un temperament tan prac-icSerá
possible que Greta dintre de
poc temps digui que pensar tornar
a fer pellícules, com tumbé és molt
probable que només vulgui treballar
per l'art del seu país. De t'ata ma
nera Hollywood és temptador 1 sem
pre tindrá oferiments Mefistofélics
als quals Greta, un cop reposada i
amb el seu sentit práctic no podrá
refusar, ja que superaran en tot el
que hom pugui imaginar els guanys
que pugui obtenir al seu país, i
també parqué encara gire trebalii a
Hollywood Greta treballa per la
que és la Immanitat.
Greta Gustafson deixa el cinema,
i latirá un temps a Suécia aquella
vida de primitives simplicitats i de
complicacions modernes: S'entusias-amb
els caes de glória
que el seu gema, u potaará a casa,
i en recordar tota aquella admira
ció, tot aguan art salase expansió,
potser tornará al cinema. I, tin
gueu-ho per segur, si Suécia ens
dóna produccions narlades en suec
i interpretades per Greta Garbo,
ella continuará essent l'artista di
lecta de mulera de persones, i la
cinematografía sueca haurá fet una
gran adquisició que la impulsará
amunt, molt amunt, tal i eom Greta
ha impulsat- les seves interpreta
cions en la cinematografia arte
ricana.
Les actrius que peasaven desban
car Greta Garbo tenen el camp
lliure. Ella mateixa els ha donat
amb la seva retirada l'oportunitat
de triomfar. Seria una Ilastima que
ara que Greta Garbá ha debrat un
lloc tan important desert, que Mar
lene Dietrich donés la raó als seus
detractors i sena ptesentés en pro
peres interpretacioral com in cos
ánse ánima, com -una escultura
sén' se esperit artístid:
Cal esperar que Marlene, la dona
que hm, admirat tant, sabrá con
servar-se brillantment en el lloc que
Sternberg i la Paramount l'han col
Iócada. Ara <les quelenen la paraula
són les que es eonsideraven rivals
d'elles. Per a vencer i lluitar sem
pre s'hi és a temps.
ARICIA BRUN
Parlem.ne...
Que Kate de Nagi, l'actriu del di
nema alemny, és filia d'un bataluer
hongarés i amb gran disgust de la
seva familia debrá la tranquillitat
burgesa de-la seva llar per Iltritar i
conquerir la glória. Kate de Nagy
abans que actriu de cinema va ésser
periodista, de la qual cosa actualuient
encara s'enorgulleix.
* * *
,
. Que segons, ens iaonten alea
Wood, ara s.'inau,Iurara,,a;viatunkMu
aell de la. Apencitektis"4 ton aquest• ad
ditament inestinal tindra infikititt de
representents,jaaque da majoataadéls
actors actrius de inema han -astat,
operats d'apendicitis. Sembla que els
admiradors podran gaudir-se en la
contemplació dels apéndices deis seus
actora dilectas.
Aviat qui no tingui una represen
tació seva en el esmentat Masar.' será
malt vist a Hollywood.
* * *
Que l'actor Will Rogara té una
gran afició a l'art de la cuina í que
la majoria deis menjars que cifereix
ala sena amics estan confeccionats
per dl mateix. Per aquests modus.
Will demana sempre que s'arribi a
casa seva a l'hora- justa i mal més
aviat. L'home mayal deixar la cuina
així com atar.
* * *
Que -una gran casa de modes pa
risenca ha llenaat un model de vestit
per senyora que porta el nom al-Una
hora amb tu", o sigui com el títol de
la pellicula que interpreten Jeanette
Mac Donald i Maurice Chevalier.
* * *
Carrnine Gallone ha rodat a Bu
dapest una producció amb Albert Pre
jean de protagonista. per aquests
films Gallone va contractar a una
série de pobres miserables i Prejeans
va veure's obligat a treballar amb
ella i a convíre-hi durant uh gaapat
d'horas. Quan Gallone va amar l'or
dre de l'escena está acabada. Pre
jean va desaparéixer immediatament.
Gallone al veure'lmarxar,
—On aneu tan depressa?
—Vaig a extirpar els "accesoria"
que aquests senyors m'han deixat
va respondre rascant.
L'home anava correntaa desinfec
tar-se!
* * *
Greta Garbo és una noía que el
que més detesta éal'engany i 'la man
ca de lleialtat. Quan algun periodista
arriba a enredar-la i a fer-se rebre
per ella, l'únic que li diu és:
—La vostra actitud no és
I el posa a la porta.
lleial...
* * *
...Colleen Moore per fi ha lograt el
que desitjava obtenir un bon con
tracta. Sembla que la Metro Gold
wyn ha estat l'editora que li ha ofert
un mínim de 90,000 dollars anyals,
i Colleen no ha dit que no. Nosal-•
tres hauriem fet el inateix.
* * *
...el gema de Colleen Moore Clovis
Moore está ca,sat amb Ruth Abbot
i aquesta ha estat contractada tam
bé per la Metro Goldwyn. Aviat
contractaran també al gerrnanet.
* * * •
...Mójica encara fará mes pellacules
en e,spanyoa ata/éstas sarari r- per la
Fox i el nombre tres. Abrí és que
encara ens toquen sentir i veure
ttés- pan:ales de Mójica....
-* *
...en una revista francesa llegan "el
tercer matrimoni de Clark Gable"
i el millar del cas és que conta que
ha estat casat amb tres dones di
ferents, ignerant naturalment que
la tercera vegada Clark reincidí amb
la que fou la seva primera muller.:
* *
...Richard Barthelmes que va pas
SIT mis dios a Europa va marxar
cap 'al aJaaa, i d'allí aná a Xara
tralladantala a kapd, anaa, al aroat
1 4a rodgr'un bora_grapat de métres
de fiam . de guerra; Falta saber si
a
plotar-lo.
* * *
....a Anglaterra la societat protec
tora d'animals a fet filmar sis pellí
aulas que serviran per la seva pro
. paganda.
..aquests films són oferts gratuita
- ment ala cinemas anglesos 1 l'any
darrer s'han projectat en 91 locals.
En ells es donen lliaons primarias
de veterinaria i s'ensenya quins són
els ocells que són una ajada per
l'agricultor, així com demostra que
és més l'ignorancia que la crueltat
qui posa als pagesos a maltractar
ala animals.
Potser que també seria útil que
l'Associació protectora d'animals
a la propaganda deis seus ideals.
* * *
-que malgrat i l'oferta feta per
Ziegfields a Marlene Dietrich aguas
ta no deixará per ara la Paramount
eontrariament al que s'havia cita
paró en canvi Paramount no ha fet
les paus amb Sternberg, el famós
director de tanta i tanta fi-1ms mag
nífica raalgrat 1 que aquests ha re
corregut a l'ajuda de l'Académia <del
Film la .qual ajuda li ha estat de
negada.
* * *
...Greta Garbo está decidida a Mar
xar a Sttacia sense renovar el seu
contracta 9,mb Metro Goldwyn, con
' trariament al que havia profetitzat
Dareos l'hom de les ciéncies ocul
- tes més de moda a Hollyaood.
Com que'Dareos va dir que Ban
croft tindria un accident d'avia
aió i ara resulta que lo que va dir
de Greta resulta tot al revés, hora
espera que Bancroft es decidira aga
far ur fado, cosa que no li accsc
Ilaríem per, si per una vegada se Ji
ocorre endevinar les coses al famós
Dareos.
* * 1-1
...Rairau el gran: actor francés que
ha interpretat "Marius" 1 •que tant
herir admirat tots, és el protagonista
de.la pellícula,que Max Allegret res
litz,ará bassant-se en l'obra de 'Max
- Deárly "Time is Money".
* * *
...que els de Franca volen una nova
"Dama de les Camélies" axa se.imbla
que la versió parlant d'aquesta obra
famosa de Durnas l'interpretara la
Falconnetti en el paper de Margue
rada Gautier.
* * *
...Gabriel Gabrio será el protagonis
ta • de "El Cadig Criminal" quina
realització correrá a carree de Jean
Forrester.
* * *
...els establiments Jacques ilaik es
tan ráfit,raint' trn -cinema humeras
que s'anomenará "Le Rex" i que tin
drá 3,500 seients. Mr. Haik ha dedi
enr841M::grandias local al '<Pare
datttOltOrtÓal,is Lturtiete" i n. lbs
d'he-1141ra~ tollocat una placa eom
mernorativa. Es dones, un monu
ment immens i majestuós dedicat
a la glória del famós Lumiere.
* * *
..an un concurs obert pel New
York Daily Mail per tal d'obtenir
voto per facilitar l'elecció deis "reis
del cinema america" durant l'any
actual han resultat guanyadors Ja
! net Gaynor i Charlea "Fargell. annet
ha guanyat per 6,000 vots a Joan
Crawford que n'ha obtingut 14,000
i Charles per 3,000 damunt de Clak
a Gata& calen 'ha obtingut 15,000.
* *
...que Gabriel Rosca continua realit
zant "Rocambole" parlant i que en
aquesta v-rsió parlant veurem a,un
nou galán jove francés que diuen
que promet molt i que s'ano/Trena
Tony Pary. Amb Tony Pary traba
llen Cláudia Lombart, Leda Gine
ny, Gil Clary i Philippe Hersent.
* * *
...la obra d'Henry Bataille "La Fem
. me Nue" será interpretada en ver
sió sonora. Lucienne Merval, Flo
ralle, Edwige Feuillére i Alice Field
són les quatre estela entre les que
s'ha, d'escollir a la protagonista.
* * *
...Lillian Harvey y Willy Fritsch
treballen junta en la versió alesna
nya de "El Somni Blanca En la ver
sió francesa al costat de Lillian. tre
bailará, zaplin a Willy, Henry Garat
també Pierre Brasseur.
AVUI
Saló Cataluny a
La sorprenent comedia de
la vida de Circ
La
per
GINA MANÉS
a rn b
GABRIEL GABRIO
L'ENFANT
BE L'AMOUR
(El fill de l'Amor)
Segons l'obra de
HENRY BATAILLE,
per
Jacques CATELAIN
MARYGLORY
Dues pellicules
PATHE - NATAN,
parlades en francés, de
EXCÉUSIVES ALMIRA
.I¦¦••
13 juny de 1932
Ll 4P,A VRA
HISTÓD,14
LA LACA
Enriqueta Benigani
Es extraordinari el tribut que dóna
al, les arta la sens-ibilitat japonesa.
Aquesta no solament es tradueix en
la concepció 1 en la factura de llurs
produccions, ans també en les ma
téries riques. Actúen també, pero,
sobre mateéries pobres transformant
les en rioup. Entre aquestes darre
res n'hi ha dues que han pres des
de pocs anys ençá, una remarcable
volada: el gres i el laca.
Del gres ja n'hem pa,rlat en algu
na altra ocasió. El plafó que aquests
dies té exposat Enriqueta Benigani
a les Galeries Layetanes. ens mou
a fer-ho de la laca.
L'Occident té l'atenció oberta a
les coses del Japó. Malgrat aixó, tot
el que arriba d'allá, ve amb un con
siderable retard i encara envoltat
de miteri. Els artistes que es queden
entre nosaltres, s'europeitzen; Fou
jita, Miçao Kono. Guarden per ells
alba que transmete,n de purament
ingénit i tracten de projectar-se al
través de Ilurs adquisicions europees.
Del sentit íntim deis seus procedi
ments, ni un mot. Cal descobrir-los
per una funció d'atzar o per una
reiterada atenció que no sempre
acostuma, a ésser sortosa.
Ataxi s'explica que la laca, utilit
zada al Japó des de temps reculats,
no s'hagi conegut—per treballar-la,
s'enten—a Europa, sinó a partir de
la guerra.
I fou un francés el primer daapli
car-la, Mr. Dunan. Qui sap si per
alguna c,oneixença en aquell aigua
barreig d'homes e_ue coincidien en
els camps de batalla.
Les guerres ja les porten aquestes
transmissions. La decoració de la
Sainte Chapelle de París no es com
prendria sense les expedicions fran
ceses a Orient.
M. Jean Dunan, fou el primer que
dona la laca a París. L'interés que
aquesta novetat artística desperta,
fou enorme. Malgrat d'aixó, no li
disputaren la gloria gran nombre de
rivals.
Avui, malgrat dala anys escolats,
després de la importació de M. Jean
Dunan, Europa compta amb una
mitja dotzena de lacadors. I potser
encara no hi arriben.
Aquesta limitació, s'explic,a per
una raó de dificultat.
La laca és molt difícil d'aprendre
1 encara més difícil de fer.
Es la reina d'un arbre que només
es cría al Janó. També hi ha la laca
indoxinesa i la filipina. Aquestes,
són de calitat molt inferior.
Els arbres que porten aquesta rei
na privilegiada, són ferits amb uns
glavis. La reina és recollida en una
recipients. Després es purifica.
Aquesta operado, aparentment tan
senzilla, ccmnorta un greu perill, car
al més petit contacte de la pell,
aauesta s'infla i s'emplena d'ero
sions.
Un cop purificada, resta com l'e
lement básic, del qual en surten te
tes les modalitats de laques que es
coneixen. N'hi ha una pila i porten
noms exótics que no ens entretin
drem en detallar.
La laca que s'envia a Europa, té
un té transparent i és apta per ad
metre tots els colors.
Queda entés que és una materia
cara.
Per treballar-la, apart de la qües
tió de sensibilitat, cal una discipli
na cenyidissima. Cal encara una
collecció de circumstáncies favora
bles.
Hom no pot dedicar-ahí sempre
que vol. El temns hi influeix d'una
manera directa. La lluna sobretot.
El temps sec la perjudica. La humi
tat li és favorable.
Les tempestes no li fan res; l'al
cohol tampoc. En aquest sentit és
inalterable.
Es donen casos freqüents d'em
prendre la seva preparació en un
medl atmosféric favorable; deixar
els colon pura i resolts per comen
sar-los a aplicar. Produir-se entre
tant, un canvi de temps y variar ab
solutament els colors. Llavors hom
ho perd tot; material i treball.
Perqué una laca sigui perfecta,
s'han de donar quinze o vint capes;
totes elles per un igual, amb el ma
teix gruix i amb un mateix ritme
de pinzell. De no ésser així, es pro
dueixen arrugues. Cada una d'a
questes capes—no cal dir-ho—cal que
es deixi secar.
Aixo representa una pérdua de
temps considerable.
Es fan indispensables eta guants
de goma car ja hem apuntat les
5
FE
s4;s1,
greus conseqüencies del contacte amb
la pell.
Si la laca s'palica al metall, la pri
mera capa cal que sigui cuita. A la
fusta se'n pot prescindir. N'hi ha
prou arnb que s'enteli amb roba fina
per tal que no s'esquerdi amb el mo
viment.
Després cal donar dues o tres ca
pes d'una terra especial també im
portada del Japó. Damunt, una ca
pa de laca que es poleix.
I ja pot cornençar la decoració.
Les aplicacions de cloaca d'ou. na
cre, or, argent, etc.
Cada una d'aquestes aplicacions
cal polir-la. I aixó és el terriblement
difícil. El més compromés de les la
ques, no és ni la laca ni la decora
ció. Es el polir. Cal rebaixar la ma
teria aplicada fina el nivell exacte
de la superficie. I aixó és ple de pe
rills car una mica que pesi la má,
la capa general fa aigües i és pre
cís recomençar.
Fina després d'haver vençut armes
tes fases, no es procedeix a fer sor
tir el brill.
* * *
Considerant tetes aquestes dificul
taats, hem passejat diverses vegades
els ulls per les laques d'Enriqueta
Beniga ni.
La finor dels objectes puja pel ca
mí de l'esguard i s'adolceix al con
tacte de la lila. La laca és un pro
duche sensual que competeix amb les
més fines pells de dona.
Els colors deis objectes lacats
flueixen amb eclosions sortoses, les
figures s'equilibren en una distribu
ció ágil i les formes justifiquen l'im
ponent esforç que les ha enriquit.
Perqué una cosa tan dura de re
soldre assoleix el punt d'exquiside
sa que tenen les pláteres, capses,
pulseres, taces, etc., que tanquen les
vitrines d'Enriqueta Benigani, és
precís que ho hagi animat una sen
sibilitat i una experiencia gens co
munes.
Catalunya deu, a aquesta lacadora
primorosa, la importació de la laca
entre nosaltres.
Enriqueta B-enigani aprengué a
treballar-la a París, a casa mateix
de Mr. Jean Dunan, el mestratge
del qual rebé durant tres anys.
Des de fä set anys, que produeix
a Barcelona, amb una tasca cons
tant i meritoria.
A la Península no hi ha ningú
més que es dediqui a desentranyar
els ressorts d'aquest art tan difícil.
No cal confondre la laca amb una
mena de producte que hom anomena
vulgarment laca i que no és res més
que ripolin polit. A Madrid n'hi ha
una fábrica d'aixó.
Per bé que hi ha treta que acusen
la diferencia entre ambdós produc
tes, la majoria de gent que es dedi
ca a comprar-los no se'n acaba de
donar ben bé compte.
Quan la laca és ben feta, el foc
de la cigarreta no la taca. No pas
sa pas el mateix amb el ripolin. La
laca auténtica té una brillantor fosa.
Al revés del rípolin la brillantor del
qual és xarolada.
Aquest concepte que molta gent té
d'afegir a la fina aualitat de la laca
el brill del xarol, dóna c,om a resul
tat l'existencia duna remarcable
quantitat de coses false.s en canee
cions on hi són considerades com a
bones.
Com a compensació a tantes difi
cultates, la laca perdura anys i anys.
Si en qualitat guanya les pintures i
els esmalts més reexits, en duració
també els passa davant.
Es una materia ingrata, misterio
sa. plena de sorpreses. Un cop re
solta, peró, és un goig dels sentits
i de l'esperit.
Posat que no hi ha Inés reme', al
x6 justifica, en certa manera, que si
gui tan cara.
laAMQN ZURIOVERA
A 9J9
'ea-a
'.011111..
;*.
L'otici de profeta. un hom no sap perqué, en l'época moderna esdevé
vinculat al sexe femení. Entre les pronosticadores de l'avenir destaca
aquesta dama que és hindú i es diu Terfren Laila. Dóna els seus oracles a
Berlín i es prepara per predir el futur d'Alemanya.
L'En fr a nqu
Heu's ací una obrera gairebé ig
norada per la majoria de la gent,
tot i corrent pel seu compte un deis
treballs més delicats i tan necesearis
com el pa nostre de cada dia.
Horn pot prescindir, i desgracia
dament som molts els qui prescin
dim de mil coses neceasáries; peró
de la mateixa manera que mengem
cada dia mas be o més malament,
segons les nostres possibilitaas eco
nómiques, de la mateixa manera
hem de callar-nos tot just tirem els
peus foro, del lit.
Sempre hem sentit una profunda
admiració per la ma d'obra anote
ma per aquel' menestral o manes
trala que trebala a l'ombra, mades
tament, sense vanitat ni ostentació;
posant, peró, en la seva tasca tot el
sea art i experiencia i tota la seva
dignitat professional.
Una de les peces que posa més
de relleu entre les persones elegants
la distinció del seu bon gust, és el
calçat. Una persona ben calçada
tothora ens fa un xic de respecte.
El bon calçat millora el vestit i ció
na esveltesa a qui el porta. Jamai
no es podrá dir d'una persona que
dugui unes bones sabates que anava
vestida com un captaire. encara que
el vestit fos vell.
Quantes floretes han estat ilença
des ala nostres pena laonics i a la
gracia del nostre caminar quan en
realitat les devem res més que a
l'orgullos talonejar d'unes bufones
sabatetes! Quantes de mirades au
dacioses, en el bon temps de les "to
billeras", per a esbrinar si en efec
te l'estatua corresponia al pedestal!
Permanents
a 5 pessetes
garantida per 8 mesos
Perruqueria VENUS
Provença, 175 (tocant Aribau)
I quina sospirs no ens han arran
cat a les dones les xarolades saba
tes d'aquells joves galants que ens
han cedit el seyent al tranvia! (Que
encara hi han 'casos).
La indústria del calçat té al món
civilitzat una importancia principal;
peró a nosaltres no més ens inspi
ren un especial interés aquelles per
sones que avui ens proposem donar
a conéixer als llegidors de LA RAM
BLA; aquelles persones humils, com
suara déiem, que tenen en llurs mans
o sigui en la tasca que fan, l'elegan
cia i la distinció de tanta de gent
presumida 1 desconeixedora de tot.
Som al taller duna gran sabate
ria, el nom de la qual no apuntem
per no ésser la propaganda cap mís
sió nostra. El taller es troba a l'en
tresol í com és natural, s'hi treba
lla vuit hores amb llum eléctrica. Hi
ha al mig unes banquetes on els
sabaters posen els estris de treball.
Al voltant, oficials sentat,s en cadi
res baixes de boga; porten posat el
davantal i damunt els genolls aguan
la rambla
i\TER NO5
Que els individus pertanyents al sexe anomenat fort insisteixin
a tiabar inconvenients a la participació de les dones a la vida po
lítica. no té res de particular. No es liquida en pocs mesos un lot
de prejudicis acumulats en centenars de segles; tampoc no es re
nuncia ea poques setmanes a la tradicional comoditat d'cpinar
sense gire contradicció doméstica en una materia que es presta
coni poques a la disparitat de criteris. No. L'oposició, la resistencia
i el rezel masculins estan perfectament en llur 'loe; podem preferir
que no existissin, naturalment, com prefeririem que l'Estatut ens
tos presentat en safata per tots els diputats espanyols; pero ni ens
hen, d'estranyar que els homes mirin amb prevenció el vot femení,
ni ens herir de sorprendre que el Congrés reunit a Madrid no deixi
anar tet d'una i amb cor alegre l'hegemonia que li fulg deis dits...
El que ja resulta més curiós 1 més remarcable és que entre les
dones mateixes hi hagi parers francament adversos a l'electorat
femení. I n'hi ha tanmateix. ?En qué es fonamenten? Si fa no
fa, en els mateixos arguments que els barons prudents o misógins.
Diuer_ "La dona no és prou forta per suportar les fatigues : les
tempestes de la vida política."
Quina ,dmpleria! Baldament els fisiblegs ens hagin demostrat que
Ja dona no produeix tantes calores com l'home, baldament no sigui
tan apte con, el seu cempany per a practicar la boxa o per batre el
record de marxa a peu, está en perfectes condicions per arribar Lns
al collegi electoral de la cantonada 1 dipositar el seu sufragi. lira
ment, ?qué representen les fatigues 1 fins les tempestes de la vida
politica al costat de les fatigues de la fábrica, del camp, del govern
familia- i deis trángols que pasas una mestressa de casa en epoca
de crisi?
D'altres dones, que es consideren éssers excepcionals, asseeuren
amb un soruriure: "Desengayi's, les dones mamaren d'intelligéncia
i de cultura... Cridades a votar, no faran sinó disbarats."
No perdem temps a evocar tots els experiments que hom ha fet
fins avui per demostrar que la dona té una potencia intellectiva
inferior a Phome, 1 acceptem sense dificultat que en les ciéncies 1
en les arts les grans creacions sún patrimoni maseulí. Molt bé. Pero
del fet que Pasteur, Shakespeare i Miguel Angel siguin mascles i no
fen,elles no deriva pas el dret a votar deis milions d'homes me
diocres que figuren als censos clectorals de tots els paisos i menys
encara el dret dels milers de cretins i d'idiotes que també hi figuren
scrise que ningú hagi pensat a sotmetrels a cap "test" previ. Des
de'l mcment que un hom accepta el sufragi universal i te menys
mirar-ara per obrir les portes de la co-sobirania que per obrir les
d'un café o (Puna sala de ball, no s'hi val a fer escarafalls davant la
lavas:la femenina.
No cal dir que entre les dones que es manitesten enemigues de
la intex venció de Ilurs campanyes en la política, surt també de tant
en tant l'argument del reaccionarisme i el fanatisme del sexe feble.
Diversa; vegades, en aquest mateix lloc, hem tractat aquest punt
que puf qualificar-se sense exageració de neurálgie en el debat que
va inaugural-se a les Corts i que ha seguit a la Premsa, a les ter
tulies i ales cases. Es probable que si no existís la por que l'ingrés
de les dones en el palenc electoral no vingués a reforear conside
rablement la posició deis Coieoecheas, Gil Robles, Urraques i Pe
nyes Blanques, Partirle 36 de la Constitució republicana, un cop
aprovat, hauria produit menys comentaris que cap altre. Pero, ah!,
existeix aquesta por. Un hom imagine, i no sense motiu, que les
foreas reaccionáries faran un serios esforç per reconquerir, arra
La dona que trebana
ten la sabata que estan confeccio
nant amb la forma dins. A má, di-e
ta hi ha una taula alta, gran, a un
costat de la qual es troba el talla
dor, dibuixant i tallant les pells d'o
lor penetrant que han d'ésser treba
llades amb tota cura. El tallador és
un artista. Les peces tallades van de
les seves mans a les d'uns obrers que
les piquen i guarneixen amb forats
més grans i més petits, fent-hi una
senefa brodada, peró sense fila.
Després cal cosir a máquina per
tal de juntar les peces abans d'ésser
lliurades al sabater que els posará so
les, plantes, contraforts i talons, i
d'aquesta feina de maquinista estan
encarregades les dones. Al fons del
taller hi han cinc o 'sis maquines
grans amb el seu braç de ferro que
substitueix el taulell per tal de po
der manejar la feina que ha de fer
se a l'aire.
Aquestes maquinistes enfranquido
res són jornaleres i ens diuen que
cobren bons jornals.
—Quant?—preguntem.
—Bastant, bastant; n'hi han que
guanyen fins quaranta pessetes set
manals...
Sembla que no estiguin pas des
contentes. Cansa una mica la mo
notonia d'aquest taller, sempre el
mateix soroll deis martells el "ras,
ras, ras" del tallador, que treballa
d'enpeus, amb el cap acostat, alié
a tot el que passa al seu voltant; el
tripijoc de les maquines, i aquelles
llurns tan aproo del ulls; vuit hores
cada dia... moltes seamanes... molts
anys... sempre així. t,ota la vida.
* * •
Hem volgut conéixer altres tallers
i tots són per l'estil. Es a dir: en al
guns tallers de calçat no hi han en
franquidores; no seis pot dar l'ele
vat jornal de set pessetes diáries, i
han de portar-se la feina a casa
seva per a treballar a preu fet. De
vegades guanyen més que no pas al
taller, és ciar que fent llargues jor
nades. Pero ens troben aquí com en
tots els oficis que es poden exercir
d'una manera individual; que les do
nes aprenen a treballar no més que
per a treballar, i treballen de fadri
nes per ajudar els seus pares, i tre
ballen de casades per ajudar els seus
marit,s, i treballen de vídues per man
Venir els seus fillets, porqué son tre
balladores de debo i perque els tre
balls manuals es paguen tan mala
ment. que quan hi ha feina, hom
pot viure amb molt,es privacions,
(luan no n'hi ha, hom passa fam
Moltes enfranquidores es casen
amb sabaters i, naturalment, no te
nen cap necessitat d'anar als tallers
ni de buscar feina fora de casa,
doncs amb els agençaments del seu
marit té feina de sobra per a en
franquir, lo que és un altre prova
de l'ajut que en tot moment presta
la dona a l'home, sense que aixer
perjudiqui la missió que pessa da
munt d'ella per la llei de la natu
ralesa. Es el desaventatge de la do
na que té l'ofici, la qual, si bé arreu
on vaga ádhuc desconeixent l'idioma
els costums pot guanyar-se la vida
amb les seves mans, per aquesta ma
teixa raó de poder-se mantenir per
elles mateixes els del que passin mi
series els seus i per tal d'evitar-ho
treballen Una la vida honradament.
Per a fer-se carrec no és suficient
una visita als tallen ni el que hom
pot veure a una botiga d'agença
ment Hem sollicitat l'adreça d'una
d'aquestes obreres. Viu a un carrer
brut i estret del Districte V. Entrem
ora
E CONDEN
MARCA EL
Aw.
at
per un portal fose. Un passadiç llarg
y astret ens dú a l'escala per on hem
pujat a palpentes agarrant-nos a la
barana. L'enfranquidora viu al ter
cer pis. Es vídu d'un sabater i té
tres fills, que son la única renda o
pensió que es troben en quedar-se
vídues les dones dels obrers, i si en
vida del seu marit vivien pobrement,
després passen miseria. Ens sembla
que resten., estorbant, respon a les
preguntes que li fem amb una certa
!redor indiferencia.
—Creieu que a la gent que llegeix
els interesas la nostra vida?
—Molt! Ja ho crec!—faig jo, pen
sant que dic una mentida, dones a
N
JOIER
La Llet Condensada marca "El Nino" per lo
constáncia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confiarle° deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Placa Catalunya, 20, l'interessant folleto:
"Utilitats culinaries de lcz
Llet Condensada marca
"El Nino" que ti será
tramés gratuita ment
Compri Ilet Condensada "El Nino" i miri ol dorrera de les
etiquetes, jo que moltes porten premis en metallic.
L1 A
ESDO).TS
11011dC1aIll I1eei MC) DE5
la ranibl'a •
Penes, 13rillarits
PLATERIA MARTELLA DA
J. VALEN
16, Passeig de Grácia, 16
pata a les faldilles, el terreny que han perdut pel sufragi dels pan
talons.
A aquesta objecció, que en definitiva és la més valedora que es
pot ter des d'un punt de vista de partit, cal respondre:
Primer. Que la mentalitat femenina en aquests alearen anys,
i gracies a la frequenta,ció d'instituts i de tallers, d'escoles especials
i d'oficines, s'ha alliberat en bona part de certes tutelles tradi
cionals.
Segor Que precisament la práctica del sufragi contribuirá més
que cap altre exercici a destruir els darrers vestigis d'aqueixa tu
tella tan temuda.
Tercer. Que l'entrada de les dones en el cens electora, sera un
poderós estímul per a qué els homes que poden ter-ho s'ocupin d'ins
truir-les i de prevenir-les contra els excessos del sentimentalisme 1
contra el; encisos del fanatisme.
El fet que els revolucionaris francesos no halan estat favorables
a les reivindicacions polítiques del sexe feble no és argument %/alfil
a hores d'ara. Si els homes de 1789 no varen escoltar Condorcet,
que era partidari de la igualtat de drets, i els de 1793 varen arribar
a prohibir a les dones de pertányer a un club i els de 1848 reinci
deixen ci aquesta actitut despectiva, no vol pas dir que nosaltres,
un segle després, hagan, de nodrir els mateixos prejudiefs o d'adop
tar lee mateixes pre-caucions. Penseu que tampoc en aquella época
la dona tenia lliure accés a cap professió liberal, a cap fundó
docent superior ni mitjana 1 que en tots els aspectes jurídies era
mantiguria en la condició d'un menor d'edat. En 1932 les darreres
deixalle de Pharem i del gineceu han estat eventades. Si encara
flota en l'atmosfera de certs sectors una vaga sentor de reclosit, es
bataneu les finestes, deixeu entrar l'aire de la discussii i s'esvairá
depress
?No veieu que sense l'emancipació de les dones, l'emancipado
dels honres scmpre resultará parcial i insegura? Una revoluchl que
no es ven amb cor de guanyar el sufragi de les dones és i resta una
revolueió a mitges.
CARLES SOLDEVILA
LLET
CONDENSADA
MARCA
NINO"
5
la gent no l'interessa gens ni mica,
la pobresa.
—Dones no ho sembla—adverteix
amb un aplom i una serenitat des
concertant—. Nosaitres no som corn
les modistas, que guanyen tanta di
ners com volen i poden Huir bona
roba...
No la vull interrompre per trau
re-la del seu
Veu aquesta feina que hi ha
a la cadira? Dones l'he de teair feto
per aquesta tarda. Són sabates de se
nyors, calçat fi y de molt cuidado,
y sap com m'ho paguen? A pesseta
Segueix a la página 3.