Rambla, La (1931-1935). Núm. 127 (20 juny 1932)

              (esport ciut adanía)
Any III. — Número 127
Hom ha descobert un
complot contra la Re
pública
1 bé. Ha estat descoberta part de
la trama d'un complot monárquic.
Finalitat? La restauració deis Bor
bona. • La policia treballa en l'afer.
Jutjat actua. Han estat practica
des detencions a Barcelona, Madrid,
Canáries i a les provincies del Nord.
Han estat trobades armes i muni
cions, documents comprometedora
que revelen la táctica d'aquests mo
nárquica per a la realització dels fins
que es proposen.
Al final de la setrriana en qué
s'ha descobert el complot, les dili
gencies judicials i policíaques donen
el següent resultat:
dos caracteritzats generals, Barrera i
Orgaz, de "brillant" memoria, em
presonats; un ex-militar, tristement
conegut com a cronista de societat i
literat becqueria, detingut; un capita,
retirat sorpres "in fraganti" a Bil
bao en els seus maneigs d'armes i
municiona...
Aixó és tot. El demés: declaracions,
recerques, informacions ala periódica
en les columnes dels quals, tot i trae
tant-se de periódica que es diuen re
publicana, es parla d'un "suposat"
complot monarquic.
—"Suposat", dieu? — m'ha objec
tat una personalitat de suficient au
toritat perqué jo doni complet cré
dit a Ilurs informacions. Suposat no,
real. D'ença que s'ha implantat la
República a Espanya, passats els pri
mera dies, en qué aquests valents
monárquica d'ara, s'amagaren en
Dura palaus i van encendre els llums
de canelobres i lampares a pie dia,
perqué no volien veure la claredat
deis dies republicana d'Espanya, no
ha passat un moment sense que es
conspires contra el nou regirla. En
aquella moments de joia del noble
espanyol, els monárquica, els uns fu
giren a l'estranger com rates espaor
dides: d'altres, que no comptaven
amb mitjans económica suficients
per plorar la pérdua de la monarquia
i la mort civil d'Alfons de Sorbo i
la seva preciosa i sagradíssima fami
lia, es van limitar a emborratxar-se
de dolor i de pena a l'interior de llurs
palana i estatges magníficament en
joiats i confortables per l'acumula
ció deis profitosos resultats de molts
de privilegia injustament mantinguts
i gaudits. Sospirs 1 llágrimes pel "bé
perdut", pels privilegia caducats. Ves
tits negres, carns estirades. Vetllades
banyades de llums de lampares res
plendents. S'havia mort la monar
quia, de mort fulminant. I havia ad
vingut una era de preocupacions i
unes perspectives d'esdevenidor, amb
el castig de pensar en treballar en
alguna cosa per horitzont. Ells que
tenien per lema únic "Déu ens guar
di de la funesta mania de pensar i
de la més terrible de ni tan sois
intentar ter quelcom d'util en la
Peró, passat algun temps, s'acor
da entre els monárquica que és bo
que el mort vagi al clot, en situació
de disponible. I ells a la "bicoca". Pel
monarca? No. Pel que acompanya la
monarquia de privilegi. No es res
signen a ésser simples ciutadans d'u
na República, amb drets comuna i
iguala. ?Qué en farien de llurs títols,
llurs bandes, llurs condecoracions i
la seva quincalla i sobretot d'aquella
vestuatges lacaiescos de claus dau
rades a les regions glútees de llurs
cosaca vivificats amb la sang més
blava i la reacció Woserman mes po
sitiva? ?Que potser anaven a parar
tots aquella símbols gloriosos a les
parades plenes de bruticía deis dra
LA RAMBLA ha parlat sempre,
des del primer moment, amb la
máxima sinceritat en la qüestió
de l'Estatut. No hem estat lligats
a la disciplina de cap partit, ni
a les conveniéncies de cap em
presa, ni ens han temptat els
possibles beneficis de l'habilitat,
l'oportunisme o la diplomacia ben
entesa. Mai no ens hem lliurat
a un optimisrn e desenfrenat, ni
ens hem manifestat tretgicament
pessinzistes. Quan les coses ana
ven per bon ami parletvem sem
pre de l'esperança discreta i pru
dent. Per aixó ara, conseqüents
amb aquests principis, no podem
ni volem amagar la gravetat
—potser transitória—del moment
que vivim. No. No devení ocultar
el qué ha passat a Madrid, aquests
darrers dies. Creiem un deure
nostre el confessar que la sessió
del dijous resultd evidentnzent
Redacció i Administr.ació: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
deibrce
paires deis Encants, per a diverti
ment de mascares pel Carnaval?
Abans d'aguantar a qué s'afermi
tan terrible destí: la contrarevolu
ció. I aquests són els seus tráfecs i
per ella s'afanyen.
El concepte de ia
llibertat
—La República és la llibertat. Sen
se llibertat no es concebeix el ré
gim republicá. ?Per qué se'ns perse
gueix? — clamen els monárquica que
fan la contrarevolució bebent "coc
tails" al bar "Chicote" 1 al celestial
ment cursi "Molinero".
—Persecució? No hi ha cap regim
a cap nació del món que persisteixi
amb un criteri de major amplitud i
candidesa que la República espanyo
la. Passo per alt les insoléncies ito
lerables deis periódica monárquica,
permet que es facin córrer les més
vils calumnies contra el régim i els
seus bornes representatius; tolera les
una mala sessió per a Catalunya
i per als principis de llibertat i
democretcia. No és que els nos
tres adversaris guanyessin cap
posició concreta, ni que els dipu
tats de la minoria catalana per
dessin cap tros de la nostra en
senya barrada al Parlament. Era,
pero, l'ambient de la Cambra;
l'ambient de la majoria; una es
tranya atmosfera d'incomprensió
i hostilitat que no deixava respi
rar. Eren de bon començament.
les interrupcions violentes, des
compassades i grotesques tetes al
discurs de Xirau. Era la cara de
satisfacció dels Maures, Royos
Albes... Era, sobretot, l'abséncia
d'Azafla del banc blau; era tot
Per a la tornada del "senyor"
Mílitars, Arístócrates, Beates, Capellanoídes, Terratinents,
Pistolers 1 altres ánimes en pena, conspiren contra la Re
pública. / Els fils de la trama del complot monárquic.
EL BARO DE MORA
mes infamants campanyes en "mí
tinga! i conferencies contra la Cona
titució. ?Es aixó persecució i manca
de llibertat?
Els monárquica escridassen perqué
la puresa del dogma de la llibertat
no' sofreixi detriment, amb el fi de
fer el possible de treure-se-la al Po
tle per sempre.
A ciencia i paciencia del Govern
conspiren d'una manera pública i in
solent, en les cases de te, en bars
elegants i tertulies aristocrátiques en
altres coses "amb • cançonetes" on les
pobres dones escridassen en pie atac
de romanticisme monarquic.
---?Qué hi farem, si ells tenen els
diners? Dones res: ésser monárquica
i posar-nos crucifixos i cintes en la
roba interior amb els colora vermell
i dr de Cavite, Filipines i Annual?
L'empréstit de la
restauració
Com s'organitza la conspiració? No
Un deis adversaris més importants de l'Estatut de Catalunya
és 1' anomenat Joan Mara Ordinas, individu multimilionari,
empresonat actualment per delictes comuns
!IIIIIMI¦1~111"
La discussító de
plegat que enraria l'ambient fins
a l'asfixia...
Per aisó els diputats catalans
el divendres varen estar reunits,
es pot dir que en sessió perma
nent, i varen fer saber quita fóra
la seva actitud si prosperaven les
esmenes presentades pel senyor
Casanueva (deis cavernicoles) i el
senyor Rey Mora (deis radicals).
I la gravetat del moment la de
vien apreciar—com déiem en co
mençar aquesta crónica—els
mes de més responsabilitat de la
República 1 la mateixa Comissió
quan es va prendre l'acord que
se suspengués la discussió del di
vendres a la tarda, guanyant uns
dies, amb resperanga de trobar
es tal fácil recluir a una disciplina
i a una expressió comunes d'aedo.
megalómana amb deliris de grande
ses, militara. aristócrates, beata, ca
pellanoides. terratinents, pistolers, i
d'altres animes en pena.
Primer diners. Per a aixó s'ha fet
un emprestit: l'emprestit de la res
tauració. Cal comprar generals, re
giments sencers, periódica, armes,
municions, pistolera a sou, espies,
propagandistes, etc., etc. Perqué l'o
fensiva contra la República ha d'és
ser torta, seriosa 1 d'ampla base. No
rnés els propietaria monárquica de
Sevilla han contribuit per a tan alta
fina d'ordre i disciplina social amb
80.000 duros. I amb quantitats de
semblant calibre, senyors del lati
fundi extremeny, capitalistes del
nord, beata adinerats, aristócrates
emigrats a l'estranger. Els monár
quica confien en el triomf deis di
ners com a elernent decisiu per a llurs
fins. I és clar! Els temibles contra
revolucionaria conspiren amb despe
ses força considerables en els "res
taurants" de moda i en els cabarets
cars, al so deis planys deis bando
neons -1 deis adoloriments deis "ban
jos" deis jazz-bands _noctámbula
No tot han d'ésser amargors! I cal
barrejar l'util amb el dolç.
Guerrilles isolades
Mentrestant, a les sagristies s'agi
ten beates, rates d'església, capellans.
capellanoides i sagristans. Els bisbes
inciten a qué els seus piadosos ra
mats es pengin al coll o ostentin en
la solapa crucifixos i símbols religio
sos. Exciten amb pastorals i predi
ques la mansuetud llanar deis piado
sos bens, contra la República laica.
Som perseguits! Matrimoní civil!
Respecte a les consciéncies! Aquesta
és la persecució "intolerable" con
tra l'Església.
Mentre disputen els defensora de
les dues branques borbóniques, la
tradicionalista i la usdefruitadora, de
la corona, en els darrers temps, des
prés que ambdues ompliren un se
gle de sang i d'assassinats, en dirimir
un pur plet familiar, es preparen
per una i altra part organitzacions
de carácter secret. En les brovíncies
del Nord, Llevant i a Catalunya exis
teixen "decuris" amb armes i muni
cions per llançar-se contra la Repú
blica en un moment donat.
D'altres n'hi ha que compren 1
armen elements professionals, pisto
lera del Sindicat Lliure. Organitzen
quadros de xoc. Preparen assalts ala
centres oficials 1 atemptats contra
els prohoms de la República.
Caps de l'Exerxit retirats per la
reforma d'Azaria i d'abans, gloriosa
ment retirats. — i a quin pas! —
d'Annual i Igueriben s'afanyen a ca
bildear. Publiquen nuncis i convoca
tóries en periódics de províncies, ce
lebren reunions, constitueixen una
mena de Juntes secretes de Defen
sa. Instiguen prop dels militara en
actiu. "Per restablir el prestigi i la
disciplina en l'Exércit" Aquella dis
ciplina i aquell honor tan gloriosa
ment mantingut en els campa d'A
frica!
Les hordes cavernícoles despleguen
una propaganda d'alta pressió a tot
una fórmula conciliadora quan es
reprengui la sessió, dijous vinent.
Es possible, fins i t'ot probable,
no gosem a dir peró que n'estem
segurs, que d'aqui al dijous s'ar
ribi a trobar 'Tuesta fórmula
d'harmonia o conciliació. Peró no
deixa d'ésser un símptoma greu
altament alarmant que tot just
en els inicis de la discussió de
la llei constitucional catalana
s'hagi pogut encallar la marxa
de l'Estatut davant d'un obsta
cle tan seriós que ens obliga a la
reflexió.
Si tot just al començament, re
bem aquesta sotragada — podem
rebre aquesta sotragada — ?qué
passard, després? ?Qué passarez
20 de juny de 1932
Barcelona
Reportafge, per ALARDO PRACS I BELCRAN
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntims
Espanya. Per tots els mítjans, tots
aquests elements representatius de la
negra pudridura tradicional de la
monarquia. Fina ara en guerrillea
isolades. Peró heus ací que a totes
aquestes forces seis vol imposar una
disciplina d'acció contra la Repúbli
ca i una direcció que faci fecunda
l'obra empresa.
Apareixen les espadases
I es dar, hom pensa com sempre
en l'espaciosa salvadora : Barrera,
Orgaz, Villegss. D'altres generala.
?Quanta generals republicana hi ha
a Espanya? Set. Hi havía molts ho
mes a triar.
Sembla ésser que en Barrera 1 en
Orgaz s'han vist condiciona d'hornea
providencials superiora ala qui osten
ten d'altres candidats. Tots dos res
ponen al front del moviment que té
per objectiu reduir a una unitat d'ac
ció la desordenada agitació de les
guerrillea. Ea comença per dedicar
preferent atenció a la part militar
del moviment. Primerament s'inten
'sifica la própáganda a les casernes.
Es treballa perqué les juntes secre
tes de defensa estrenyin llür organit
zaci& fina que aquesta arribr a és
ser coi-in:acta i disciplinada. Es pensa
i es diacuteix. Mónárquia o Repúbli
ca? Dictadura.' Imposició pels
tars d'un determinat Goverri. anor
reament polític de l'actual 1 ní cal
dir que dissoludió de les Corta pels
militara i 400 ciutadans pistolera, pre
parats a l'efecte.
Peró, sobretot, constituclo d'un
front única contra l'actual Govern
i les Corta, amb l'aprofitament pos
ff-4-VAA
l'Estatut s'ha encalla!
quan es presentin les discussions
sobre els articles que fan referén
cia a l'ensenyament, a l'ordre pú
blic, a l'administració de justicia
o a les finances?
A judici nostre, falta una orien
tació més precisa, una pauta més
concreta i una disciplina més
efectiva per part de les forces
de la majoria governamental al
Parlament 1 que estan represen
tades en el gabinet actual. No pot
ésser que a cada sessió, en qual
sevol moment, estiguem a la mer
cé d'una esmena humiliant pre
sentada per no importa quin
personatge insignificant. No pot
ésser que pugui ésser acceptada
com aquel' qui res una altra es
"Francesc Maciá ha dit que
tenia -confiança en Catalunya.
Ciulaclá, imita el President."
sible de l'amó deis extremistes de
l'esquerra. I un cop triomfant el mo
viment, reducció a sang i a loe deis
sectors de l'extrema esquerra fina a
imposar la pau deis sepulcres amb
qué somnien per a Espanya.
Fitxa d'un deis agents
Tot aquest pla es pretén deaen
rotiiar. Tot el que tos sortir de la
simple enumeració de les línies ge
nerals del complot, entraria ja en els
limita del pintoresc i en l'abús d'es
pai en les pagines de LA RAMBLA.
La policia sembla ésser que ha pres
els fila de la trama del complot, quan •
aquest esteva encara en embrió, grá
cies a la insensata i estúpida actua
do conspiratória del senyor F. d'Es
pés. sobre el qual no pesen altres
responsamilitats que la de comprar
armes per al moviment a preus fa
bulosos — una pistola 150 pessetes —
la de sostenir correspondencia amb
Orgaz 1 Barrera, en la qual es can
viaven instruccions amb relació al
moviment. El Sr. Franco, d'Espes no
passa d'ésser •un agent 'pagat al ser
vei del moviment. Es tracta : d'un
aristócrata arruinat... ex-capita de
complement .del cos "d'Artilleria. En
trobar-se acinest aristócrata en . una
difícil sitUació ..intenta fa, -alguna
anys resoldre el seu problema per
sonal dediearit,:se a la literatura i
al periodisme. Havia escrit en la
seva primera loventut alguna intenta
de novelles cunea; allá a la seva ciu
tat natal: Sárag,ossa. Novelles, d'un
romanticisme carrinclo:i versos "A
Ella", amb vistes al matrimorii d'a
vantatge. Després a les columnes
d'alguna periódica i revistes de Ma
o
ELS CONSPIRADORS: Sobretot que no ho sápigui ningú.
mena vexatória per a nosaltres i
que pugui portar conseqüéncies
greus i qui sap si irreparables.
Aixó no vol dir que nosaltres
haguem perdut del tot l'esperan
ça en el Parlament. Volem creu
re—esperem encara!—que s'ani
ran trobant formules per fer
avançar, mal sigui amb dificultats,
l'aprovació de l'Estatut.
I en aquesta esperança nostra
hi juga un paper molt impor
tant la situació difícil que crearla
si la realitat no vingués a con
firmar aquesta illusió nostra. Vo
lem que tothom aculli aquesta
afirmació com un judici subjec
tiu 1 no pas com una menapa
que seria ridícula en aquests mo
>>
EL GENERAL BARRERA
drid, dona amb la seva ploma dies
de gloria imarcesible a la cursileria
dels anomenats crónica de societat.
"amb trossos dignes de l'antologia
d'una época. ,
Pero heu-vos ad que el genere 11-
terari que el cultivava comença a
decaure. I s'ha de viure! I si es pot
ter voltat d'una aureola de cavaller
monarquic. mosqueter auténtic del
Borbó, es cobreix davant els ulls del
/non de fantasmes on ell es movia,
'amb bastant decórum l'expedient.
"
Madrid. luny
ments. Tanmateix, pero, potser
més ridicol seria encara voler ne
gar la gravetat del moment, si la
minoria catalana. tota o en la
seva gran majoria, es retirés del
Parlamezzt.
Peró en definitiva nosaltres
amb qui tenim més confianga és
amb Catalunya 1 amb aixó te
nim l'honor de coincidir amb el
president de la Generalitat.
Contra els entrebancs de Ma
drid és consolador de constatar
com la cohesió de la minoria
catalana s'aferma i com la seva
compenetració patriótica no tro
ba reserves ni excepcions entre
els homes de tan diversos mati
sos, que en aquesta hora cruz no
obeeixen altre imperatiu que l'a
mor a Cata/unya i la te en la
justicia de la seva causa de lli
bertat.
S.
SLEEPING-CAR
Com tothom sap, han fet pre
•iclent de l'Ateneu de Madrid al
senyor Ramon Maria del VaUe
mnclan. El més gros és que sept.-
bla que han fet president de la
docta casa a un soci que esteva
donat de baixa per no haver pa
gat setz,e d divuit rebuts. El cas
és que als pocs dies d'ésser nonze
nat president, ja ha dimitit ell
tota la junta per les protestes
deis ateneistes. Hauria estat di
verticlissign el curs presidencial
de Valle-inclan. De seguida que
va prendre possessió del carrec,
Valle-lnclan comença a volguer
fer reformes de tota mena. Arriba
a la tarda a l'Ateneu i a ?'oficial
viajar Ii diu:
—Manana vamoz a derribar eza
columna antiestética que hay ahí
en- el zentro del pazillo.
—Pero don Rarnon—vd dir tot
ds'tor•t el funcionari. —No puede
ser. Esa columna sostiene todo
el primer piso.
--Ezo dizen los arquitectos que
zaben una palabra. Manana
voy a venir con un albanil y
echaremos abajo eza columna...
Sortólsament a l'endentó varen
començar a posar-se dificultats
a /a presidencialitat de Valle-In
clan. Sino, a aquestes hores Valle
Inclan, nou Goliath, hauria der
rumbat les coluittnéh- del temple
pseudo-intelectual del carrer de/
Prado.
Com tothom sap, don Ramon
no és pas gaire amic de Cata
ulnya. El banquet que li donaren
es conevrti en un acte d'hostill
tat a Catalunya. L'altre dia el vi
sitd una periodista vienesa, de
tendencia socialista. Valle-Inclan
ti parlava de la historia d'Espa
nya 1 la periodista se'l mirava
una mica de retal.
—Mire uzte, el Ebro ez un río
dramático porque ze equivocó de
cauze. Debla dezembocar en el
Cantábrico y lo haze, con dolor
zuyo, en el Mediterráneo. La prue
ba eztá en que el rió pierde su
alegría Cuando entra en Catalu
na. Mientras paza por Navarra y
Aragón el río es alegre pero en
cuanto entra en Cataluna devie
ne trizte. Esto le demueztra a
•zté la animadversión que exizte
entre Aragón y Cataluna. El mo
rado también diferenzla a Ara
gón y Cataluna...
La periodista volia cercar en
tal el que dela Valle-Inclan la
ititerpretació marxista de la his
toria. 1 patia horriblement perqué
no s'atrevia a pensar en una pos
sible perduda mentalitat davant
de let barbes respectables dé l'au
tor de "El ruedo ibérico".
Val la pena de referir una al
tra teorla de Valle-Inclan. Valle
Inclan lela a un periodista es
tranger l'elogi de les obres hi
dráuliques de la República.
—Ez la gran obra a realzar,
La creación de grandez pantanoz
donde ze recojan las aguaz de
laz Iluviaz y enviar esas a los ríoz,
de los rica a loz canalez y de loz
canalez a loz canalilloz, hazta tal
punto que el reparto de laz aguaz
de loz hoz zea tan intenzo que
los ríoz lleguen zecos a loz ma
rez y ze zequen laz coztaz.
NOTES ANECDOTIQUES
Mon Miguel de Unamuno se
gueix amb interés els clebats cle
l'Estatut. Es grata la barba, es
posa nerviós, escolta amb aten
ció, etc. L'altre cha en escoltar la
resposta d'Antoni Xirau va sor
tir als passadissos. Don José Or
tega y Gasset havia dit en la seva
intervenció que Catalunya havla
anat el segle XV pels reia/mes
d'Europa en busca d'un rei que
els volgués governar. Xirau Ii de-te
que aquest argument es podia
aplicar a molts altres pobles
d'Europa i no hem pa, d'oblidar
—venia a dir—que encara no fa
cinquanta anys que Espanya tam
bé en buscaba un.
Don Miguel surt als passadis
sos i diu:
—Este Xirau es muy inteligen
te. Sabe devolver la pelota habl
TROPICAL
Genere ideal per a Estiu, SUS
titueix amb aventatja el
de Fil i el mateix
«Fresc»
R
•
lidosamente. Pero Ortega y' Gas
set no ha sabido contestarle. Si,
si, Espana fué en busca de un
rey hace cineuenta arios, Pero lo
fué a buscar un catalán, dón Juan
Prim Pret.
L'obstrucció de la minoría
mOndrquieo-agrarta a l'Estatut
de Catalunga es descabdella amb
normalitat. Vinga' esmenes 1 més
esmenes, vinga votacions nomi
na/e 1 mes votacions nominaes.
Són uns disset diputatz els més
reconsagrats. Aquests disset di
putats pensen presentar cada un
d'ells una esmena a cada artiete.
O sigui disset esmenes per artiele,
Si hi ha 37 articles en la llei d'Es
tatuts aixó vol dir que com a
minim es presentaran una infi
nitat d'esmenes. Donas cal tenir
en compte les que presentaran
els radicals, els socialistes, elS ta
dicals-socialistes, els del grup "Al
Servicio de la República" i els ca
talang. Besteiro tindrá feina, mol
ta lema.
A aquest propósit dele Paltre
dia Guerra del Rio:
—Esta pobre gente de los agra
rios no sabe lo que hace. Cuando
se discutía el proyeeto de la Man
comunidad en la Diputación de
Barcelona, Pepe Ulled y yo lleva
mos la oposición radical al pro
yecto. Era una obra violenta Y
agresiva. Las enmiendes se au
mentaban y nuestros discursos
también. Al final del debate tu
vimos la frescura de fintar inclu
so la petición de las Mancomuni
dades. !ramos jóvenes y no sa
bíamos exactamfinte lo que ha
cíamos. Al pasar de los anos nos
hemos dado cuenta de que hay
una cosa má-7, fuerte que todos
nosotros. Lo de Catalufla no es
un hecho esporádico, es, realmen
te, una voluntad colectiva y hay
que respetarla y buscar la selda
duea...
El radical Rey Mora és el rnés
enemic de l'Estatut. Té cara de
xleot de cabaret, és brillarf de
tango i ha defonsat a Joan
March. El tipus do:acs és un pro
ducte 5-ir1ttesc de la vida de nit.
A les reunione de la rninoria ra
dical és et que tau la veu unita
rista 1 la passfó anticatalana. L'al
tre día va dir una guante penja
rnents i va acabar dient:
—Nada, hombre, nada; estoy
con los agrarios; hay tele j....
esos catalanes.
Ele diputats senyOrs Puig d'As
prer (GirOna), Estadella (Veida)
1 Stmó (Tarragona), que eren Ore
sents a la reunló, no varen pro
testar.
Cal felicitar-los pel seu Coratge.
LE CONTROLVIR
0111•111111111111111~111~~
./11,,TRE111111
PORTAFERRISSA, 13
TROPICAL
NO Americana
S'AR- i pantaló
RUGA
TROPICAL
confeccionat
Ptes. 52
RAMBLA CENTRE, 33
PASSATOE BACARDI, 2
PAINIMINLIMMII IN"
1 si no donessin l'Estatut, qué passaria?
En aquesta hora hl ha mea
pregunta en molts llavis. Els un&
la fan amb misten 1 ame-anta;
els altres amb sincer estora
ment; els d'aci van Cercant aMb
els ulls qui la hi pugui respon
dre; els d'allá amb un cert airet
de cornbat. Aqueeta pregutta és
cabdal per- a Catalunya; aquesta
pregunta és inipOrtarit per a ISI
vida del Govern i la durada del
Parlament. ES tracta d'una pre
gunta que potser hom iió vol*
dria que sortís deis llavis; d'una
pregunta que hom no es voldria
ter; d'una pregunta que hom ne
voldría pensar; eitina pregunta,
en definitiva, qué Inipreeelona.
sincerar-nene els que senten la
respon.sabilitat del moment his
tóric o, per no dir-ilo amb pa
talees transcentleritals, la ses
ponsabilitat de les direetiveg pe
litigues. Aquesta pregunta és la
següent:
—1 SI no donessin ITeetatut,
qué pasearla?
A Catalunya la gent Mansa
molt la resposta. Els uns pensen
que seria qüestió de considerar
se fracressats per a sempre mét;
ele altres, que el plet de Catalu
nya continuarla plantejant-se a
cada nou Parlament, com un
fantasma que exigeix el compli
Ment d'un deure als hornee d'a
quest món; els de la dreta, no
volen creure en qué passarla
quelcom, yergue eaben que son
tantee les veqades paSsades que
serrana que he hagirls tingut a
la rná 1 una Crisi habilidosament
preparada o Una circumstáncia
fertulta qualseeól — una Yalta
general, una tepressió soelee, uii
aldarull públic o un criar sensa
cional — ha ajornat la solució
del plet catelá d1ent, cera arft
tornen a repetir veus monárqui
ques, que és un plet que té espe
ra, que és una crliestier que ea pot
allargaásar; els de l'esquerra,
creuen en el gest Ylólent, en el
succés greU que abrirla una trin
xera entre una banda 1 l'aleta,
que es podría pérdre, evident
ment, d'at'a manera Mornentá
nia, peró que tothom sap que la
sang que cau a tersa fructifica
un dia o altre, perqué no hi ha
hagut mal sacrifici estéril 1 el
d'Yero' espiritual quedarla arre
lat per sernpre Més en les emes
clencies que forreen el país; e5s
excéptics creuen que no pasearla
res; els optimistes 1 els abran
clats creuen que pensarla quel
com; potser veuen pasear coxa
una ombra el record de l'aven
tura de Prats de Mollee
A la resta de la República hl
ha el bándol de la gent que creu
que "no pasarla nada" 1 els que
en realitat temen tine pasSaria
La Italia de la post-guerra
Havia sonat el darrer tret. Pel
damunt deis camps de batalla
planava un silenci punyent. Ça 1
enli jeien els caiguts en el dar
rer atac. Eren les darreres vícti
mes immolades per satisfer les
vanitats imperialistes de monar
ques 1 d'estrategues de saló. Eren
les darreres victimes de les com
peténeles i avideses de grans
empreses per absorbir i controlar
els mercats mundials... •
Itália tornava a reemprendre
les activitats normals exhausta,
trista, depauperada. En el seu si
hi tenia clavat com una espina
el desastre militar de Caporeto
300.000 presoners 1 un material
de guerra immens--. No obstant,
procurava oblidar. Sentía renéi
xer l'optimisme que dóna la vic
tória i pensava rescabalar-se de
les pérdues sofertes en els fu
turs tractats de pau.
Lentament, com si despenes
sin d'un somní, pensant en l'ahir,
retornaven els mobilitzats. No
tornaven alegres, comunicatius,
joiosos... Tornaven fadigats, re
tuts, la dura vida militar, les
penalitats sofertes, el contacte
constant amb la mort, havia mo
dificat essencialment Ilurs ca
rácters. Tenien una set inextin
gible d'equitat, de justicia. L'o
brer tenia ben present l'exemple
-de Reissia; vela amb ralla com
els "profiteurs" de la guerra ex
hibien insolentment els "produc
tes" deis "beneficis de guerra"...
Els pagesos se sentien desenga
nyats en veure incomplertes les
prometences de repartiment de
torres, tetes en mcrments de pe
rill per polítics poc escrupolo
so.s... La petita burgesia, espe
raneeda per l'exemple deis Pal
ma Centrals, anhelava un nou
régim que poses fi a la tiranía
monerquico-cleriCale.
Els veliz- principia d'autoritat i
de respecte mutu estaven en
crisi,
Socialisme i feixisme
Les masses, detscontentes,irri-tades,
vexades, sofrint les conse-
_
la rambla
La pregunta angoixosa
quelcom. Ms que voldrien motiu
per a aixecar tus mur definitiu
entre una terra 1 una altra, con
veneuts que les soluciona faells
són lOs mes semillas, 1 els que
voldrien tenir ocasíó de posar en
peu de guerra una part del país
Contra d'una aura, motivant aixt
la iniciatiea d'unes guerres ci
ella que no tindrien, n realltat,
altre objecte que l'enfonsada del
La pregunta es pos,a fl tots
els Ilavis que oviren inquiets l'a
venir:
—I si rio donessln relstatut,
qué passaría?
—Dones, no passaria res...
—Pues se callarían porque no
tendrían más remedio...
—Dones demostrariem La rios
tra voluntat...
—Pues habría llegado la hora
de la siembra de sal...
D'aquesta manera o d'altres
semblante, mes o menys amaga
des, es resport a la pregunta
ereu 1 perillosa. Ignoren aquestes
gents que els preblemes de ei
bertat sempre tenen en un día
mes o rnenys Ilunya llur solució.
No té (ata valor, en el temps,
lejornament d'una solució hor
rnenica. No té cap transcenden
ela la pérdua momentánia d'un
plet polític. Un dia arriba sem
rae en qué es guanya. La vic,-
tória no és sempre deis que man
tenen un ideare Si fas alai, els
reptiblicatis ettara no Mielen po
der. El divorci de Cataltinye, emb
111 resta del pais seria greu per
Catalunya, eVIdentenent, Verá
tarnbé hó seria el reght. Ame
naces? Cap, ni una. 1,to hl ha
amenaea de cap mena. Es que
l'essencia del regira en el libe
rallsm.e, és que l'essenela de la
República, és que teta éls atie
anidaren a dur•la portaVen 11
nou réglin la canflança de resol
de lltir problema de 'liberten
ecelectiva o individual, i sí el rae
glm fracassava en donar tetes
les garante% de qué es corripha
el programa espiritual del 14
d'sbril, la Rerrública fracaseana.
I la República no pot fracaSuor.
Precisament el que té Valor
del diScurs de Manuel Azafia e.s
haVer posat als uns 1 en clar
l'absurda monstruositat politica
del segle XIX deixant ene la de
fensa de les llibertats eollectives
— forals 1 autonómiques — os
seta pels partits lekaCelointrie —
tradicionalistee- rnee,V,re eme
els que es dejen liberals — els
parlamentaria burgeso,1 edtteats
en una consciencia repubiicana
que elis erefen filia del movlment
enciclopedista del 93 1 era en
realltat filia del pensament de
tetes XIV — mantenien integre
citteneles de la erlsi econondca,
ingreseaven cóm un SO1 home a
les files del socialisme itallá.
Obrers 1 pagesos, eamp 1 clutat,
reivindicaven una organització
estatal mes justa 1 més humana.
En les eleccions del novembre
de 1919 els socialistes obtenien
prop de dos millins de vots.
Aquesta victória esclatant inti
mide, la reacció. L'ona roja ana
va avaneant amenagedora per
terres d'Itálla, Aiguns sectors
monárquies tractaven d'oposar
hi petits clics, que resultaren dé
bils 1 insuficients per eontenir la
fora d'embranzida de la indig
nació popular.
Les vagues, els motins, les pro
testes, degeneraven sempre en
topades sagnants. La policía es
vela lmpotent per neutralitzar
els efectes de la propaganda so
cialista. La pátria de Garibaldi
vivia convulsionada en perpetua
agitació.
Aquest estat de coses culminá
en l'ocupació de fabriques de
1920. Era el moment premie: per
intentar la implantació del so
cialisme integral... Pele) es va
perdre miserablement el temps
en discussions bizantines entre
les diverses tendencies partídis
tes... i passá el moment.
Trotsky digué en certa ocasió
que la causa principal de no ha
ver triomfat la Revolució en
roccident europeu en finalitzar
la guerra, fou degut a la impo
tencia 1 a la incapacitat revolu
cionária déls partits socialistes.
"Tenia molta raó Trotsky", ha
confessat un membre destacat
del socialisme europeu.
La grossa indústria i el lati
fundisme agrari despertaven a la
realitat. L'ocupació de les fábri
ques havia operat en ells com un
formidable reactiu. Sortien de
llur apatia disposats a defensar,
tos com fos, sense contempla
cions de cap mena, a sang i a
Loe si era necessari, llurs privile
gis seculars.
Calla trobar un home aufi
cientment ambiciós, que elides
roques per sempre, definitiva
ment. recline' socialista. Un ho
el sentit estatal d'una monar
quia bernissada de constitucio
nal 1 exclusivament absolutista,
centralista i feudal. El gran erro
del republicanisme del segle XX
seria creure que el centralisme,
l'unitarisme, encara era ene una
solució de continuitat. El 14 d'a
bril s'ensorraren moltes coses.
N'han reseucitat unes guantes
perqué en realitat aleó no deixa
d'ésser una continuació de la
história d'Espanya del segle XIX,
1 en el passat segle darrera de
tota revolució tímida i cridanera
seguía una reacció profunda 1
tiránica, dramática 1 aguda. I de
la mateixa manera que el 14 d'a
bril s'amagaren tots els sentí
ments dretistes. 1 católics, en
ps.sear els meses han tornat a
sorglr arree mes n'iría que mal.
Pene la revolució avenga. ?Qué
succeeria si el puntal més ferm
que avui té la República, Cata
lunya, es convences que tarnpoc
en la República traba una sOlu
ció racional al sets plete ?Qué
pasearla si Catalunya perdes la
darrera esperanea que és veure's
compresa per la resta del pais,
perqué d'haver volgut guanyar
la gesta heroica ja no hauria fet
en aquelles primeres hores dra
mátiques i angoixoses, plenes
d'abrandament i de vitalitat del
14 d'abril?
•otser és alee el que cerquen
les dretes. Potser ís aleó el
que voldrien deterrninats pae
tits. Provocar cresi darrera crisi,
ter caure governs i parlamente
que trontollessin clavarle del piel.
de Catalunya; organitzar el bol
ent de l'estabilitat política ne
cessárla per a resaldre una
qüe.stió tan neta com la de l'Es
tatut de Catalunya. Percute Ha
yors el sentiment anárceule ana
ria expand5.nt-se per erren.
La pregunta surt de tots
l'avis:
si no donessin l'Estatua
o.un pasearla?
No sé sí passaria quelcorn o si
no succeiriá res; no:sé-si el pele
estarle satisfet o ineetisfet; el
que sí sé 'es' que- Os represen
teantsssadteeletfveetilala melornqaureqiuslisesséneesr.que
el dretisine ruedo-inri del pais
cOrielderaria guanyada una ba
talla 1 sé també que aqueeta
gtent no va pas estar satis:teta el
día que, va preciam-arese la Re
pública. Cal pensar no en res
pondré a la preeunta, ainer en
vente la tatisfaccia cae en cau
ria per a cempendre en itra
catare - en' delininee la. lee'Seeatae,
avut o' delta, í dia o elteende>
la solució catalana, e era tane
com diria Manuel Azana, espa-.
nyola.
FP,ANCESC MAD211)
EL FEIX1SME A ITALIA
me que eecundes al peu de la
lletra les suggestions deis pro
tectors.
Van pensar en D'Anunzio. L'a
ventura de Fiume 11 havia donat
un aureola de popularitat ira
mensa. La reaccló el festejava,
l'adulava. Per una quanti/ caes,
l'autor de "La Nau" conegué les
delícies de l'a,dmiració nareonal.
Havia esdevingut l'ido' de les jo
ventutS nacionalistes, netament
"xauvinistes".
Peró aviat la reacció es doná
compte que no era l'home que
necessitava. Ardent, apassionat,
sentimental, voluble, sense vo
luntat... Van abandonar-lo.
MATTEOTTI
I Ilavors van fixar-se en un
borne que, expulsat :de les filas
socialistes per haVer trerícat la
disciplina del partit, netáment
pacifista, teja un calan templ que
des de les columnes del "Papolo
dItália" desenrotliava una vio
lent, campanya contra el comu
nisme 1 contra tot alió que in
tentes rebalear la dignitat na
cional. Aquest heme era
Mussolini
Fill de familia loCiallita, eteu
cae en ring de privaciorys !nene--
L'ESPERIT DELS MES
20 juny de 1932
Simpatía espanyola
Tots aquells que tornen d'al
gen viatge per Espanya coinci
delaten a dir-nos que la labia
contra Catalunya augmenta ca
da dia; que cada día els catalana
els són més antipátics, que ens
tenen una mica més d'odi o de
Menyspreu. Tot ante, encara que
al fons no sigui sinó enveja de
la nostra riqueea 1 de la nostra
foro., és naturalment desagra
dable.
Pera, en canve sortotrament,
els que vivim a Catalunya podem
observar un fenomen, prodáit
sens dubte per la proximitat de
la promulgació de l'Estatut, que
no deixa d'ésser curiós 1 estimu
lador. I és la rainva que ha ex
perimentat l'altive.sa deis espa
nyols foraeters a Catalunya.
Molts d'aquests forasters, que si
un any enrera els haguéssiu par
lat en catalá us haurien contes-.
tat amb un "cómo?" imperti
nent, avui procuren d'enten
dre-us. Que die procuren? Us
entonen perfectament. Es més,
a moles que un any enrera no els
haurieu sentit a dir un mot en
cata, us adoneu que ara, gel
robé de sobte, el saben, parlar, i
no pas amb un accent gaire més
delator que el que nosaltres te
nim quan parlem l'idioma ofi
cial. I fins n'hi ha que, compren
sius o ambiciosos, per l'afany
d'aconseguir algun cárrec a la
Generalitat o en algun Ajunta
ment de Catalunya, amb menys
d'un any l'han aprés d'escriure,
ho fan ame una correcció que
moIts catalana nacionals podrien
env'ejar. 1 és de creure que aleó
no els haurá costat ni un gran
oliere 01 una gran violencia, i
que els haurá ajudat a compren
dre que si el catalá té molt de
viril i de fort, té també molt de
dele i de manyae; que no és un
lladrar de gossos, com dejen
quan ni el Volien entendre ni
gairebé ens el vallen tolerar.
No vol dir alee, naturalment,
cue no leí hagi encara algun
guarda, algun funcionare d'Hi
senda, que es cregui una mena
de virrei d'Espanya -a-Catalunya.
Peró si aixó ahlr, sota la dicta
dura que emparava aquest urc,
era la regla, avui és l'excepció, el
cas issolat.
Alai mateix podem veure com
molt& centres de diverses regions
de la Península, establerts a
larcelona — els gallees 1 els
baxe.os prineipalment prenen
part, s'associen entu,siasticanaent
d ids inentfestadons catalanis
tes. Alxf matelx rnoltáa 'centres
valencianO de Catalunya, fins al
guns centres aragoneses, Iluel
xen ala balcons de Ilurs edificis
un emblema de les quatre bar-res,
emblema que consideren no
com la bandera d'un enemic, nt
com la d'un ande tan solament,
slnÔ
quSeemhbeima' perdut terres endins
cl'Espanya guanyada entre
els espanyols hostes de Cataille
nya. Hem aconseguit almenys
d'eme; una mica respectata a
casa nostra, de no ter-hl tant al
paper de serfs. Quedem, dence,
pru compensats, 1 el balang en
tre unes coses i nitres és satis-facAtZai'ment,
si persisteix berrea
endins d'Espanya, aquesta anti
patia de la qual ens parlen ele
viatgers que en tornen, bastará,
en la mejoría deis caeos, per anee
berar-nos-en, de no anar-hl,
Cert que és trist haver de re
nunciar a no veure mal o a no
veure més Sevilla, Córdova, lea
petites i prestigioses ciutata eas
tellanes, el Prado de Madrid_
Peró, en fi, el món és pie de me
ravelles 1 ja fa tempS que, potser
per ensumar aquesta antipatía,
el turista catala té més tirada
vers el Pireneu que no Vera
l'Ebre.
No oblido, és ciar, la temenga
que algú pugui tenir sobre la
sort de la nostra producció 1 del
nostre comen. Certament, éS
enllá de l'Ebre que tenim els mi
llors consumidora. Pere ja fa
temps que si ens compren els
nostres productes, no és paa per
simpatía precisament sinó per
qué els convé: perqué no en tro
ben de millars o de més econt
mies.
Altrament, a despit de les
morboses excitaiions deis “Im
parcials" i deis "A B C", no cree
possibIe la guerra comercial. Els
comerciants, tot 1 que Leeni a lla
mes puguin arribar a'alieroisme,
com a tals comerciants, mal no
fan la guerra: en tot cas se
n'aprofiten. Un comerciant, a
Saragossa o a Sevilla, penjará un
cartellet a la porta del seu co
mer alvertint que allí no es ve
nen productes catalans. Peró
abró no voldrá dir pas que no se
n'hi venguin. No servirá sine per
enganyar 1 atreure el públie amb
l'esquer de eanticatalaniárne 1
vendre'n més encara si Ji convé.
No, no cal temer res en aquest
aspeete. I molt menys si gua
nyem la batalla. Ja veureu com
en aquest cas, Castelia s'apressa
rá a donar-nos la má "hidalga".
Que ja fa ternes que el gran Vas
!le Inclan ha dit que havia Ilegít
en una vella histeria d'Espanya
que era igual guanyar que ter
gloriases les derrotes.
DOMENEC GUANSE
Mussolini conmemora l'aniversari de
Maticotti amb dos Mires crims
ments, Mussolini se sentí identi
ficat des de moit jove amb els
programes extreinestes. Jovenis
sim, recent sortit de la presó, In
gresa en el Partit Socialista ita
liá. En el Congrée celebrat el
1912, el futur dictador s'erigi en
capdavanter de la fracció revo
lucionaria i intransigent del Par
ida Demaná 1 obtingué del Con
gres l'expulsió del sector eretis
ta d'aquest. L'activitat violenta
1 el fanatisme de l'ultra-revolu
cionair Mussolini li serví per
conquistar els vote de la mejoría
1 el nomenament de director de eórgan del Partet Socialista:
"Avanti".
En el Congrés d'Ancona, el di
rector d'"Avanti" torná a signi
ficar-se per la seva intransigén
sea en proposar la separació de
finitiva de tots aquells militants
de fillació masenica i declarant
incompatible la Legia arnb les
doctrines socialistes.
Declarada ja la guerra, mentre
Itália dubta i no sap si complir
el tracta.t amb els Imperis Cen
tral& o intervenir a • favor de
l'Entente, Mussolini des d"Avan
ti" dirígele una ardent camna
nya contra la intervenció d'Itá
lia en la gran conflagració 1 or
ganitza un plebiscit netament
pacifista.
Inopinadament, sense saber ni
com ni per qué, el futur "Duce"
sorprén el Partit declarant-se
Intervencionista. Aquesta decla
ració motiva la seva expuleió.
Amb diner francés, el novem
bre de 1914 funda "Il Pópolo
d'Itália" 1 es dedica a ter propa
ganda patriótica donant la ba
talla als dedsconcertats com panys de :a vetlla.
Passa la guerra, vénen els ltlaeisrtnagers1and"iIfIíbcPiulersgpedoseloia"l,',expapetlroasctaaotressouecrneias'se
contemplacions els directors dels
partits de classe. Totes les armes
són bones. Alarmismes calú:n
fíes, insidies, atemptat perso
nal..., tota la gama de la vio
lencia Muta: inhumana. La
reaeció es-If:ta en -741181)11111 1
cree havet trábát lterrie que
-
_
acabara amb el moviment obrer
1 li assegurará les seves conques
tes.
Encara que en els primera
temes el feixisme no obtingui
gaires avantatges electorals —
eleccions 1919, a Miiá, la seu del
feirisme, Turatti, obté 180.000.
Mussolini 4.000 —, la violencia
feixista s'imposa pm a poe als
seus enemics. Per altra para Ves
cisió comunista debilita consIde
rablement la potencia defensiva
del parta, socialista i prepara
eadveniment- de les bordes del
"Duce".
Florencia, Mine Génova, Bolee
nia van conéixer els horrors
la guerra civil. Les barbaritats
comeses pels camises negres ter
manen una llista inacabable.
En aquest arnbient d'agitació
s'aná gestant la famosa marxa
Roma. Les forces entremestes
desunides i sense caps de válua
es vejen impotents per contenlr
l'ailau del feix.
Quan Mussolini comprengue
que les oposicions no podien obs
taculitzar la seva marea aseen
ctent, comptant amb la protecció
de la Corona, arnb l'ajut decidit
de la gran burgesia 1 amb la
neutralitat d'una gran part de
l'exércit, llaneá a les seves mili--
cíes el mot d'ordre: "O se'ns dé
na el Poder o el prendrem mar
r:ant sobre Roma."
L'exércit felxista, abundant
ment proveit — el gran capita
asme halda abonat a la casa. del
Feiz vint-i-cínc miliens de lires
perqué pogués efectuar-se la
manca sobre Roma —, assoll arab
relativo, facilitat l'objectiu asse
nyalat.
L'ombra del Govern de Facta
anatematitzá l'expedició. Ame
nalá, llaneá ordres severes, pera
tot fou inútil. Desprestigiat
tralcionat pel reí, es retirava per
neir ellloc al victoriós.
Una de les primeres
feixista fou la
dissolució de la Comissió investi
gadora dels beneficis 1 despeses
de guerra.
La reacció respirava. Per aca
bar -l'obra només mancavs rorívi
-20- -juny de 1932
Albert de Quintana
i de Leon, ha mort
A Madrid—podriem dir que en pie camp de batalla
ba mort el diputat gironí a les Constituents Albert de
Quintana i de Leon, membre de la minoria catalana, les
intervencions del qual al Parlament l'havien destacat com
un orador remarcable.
Alhert de Quintana només tenia quaranta anys i pel
seu aspecte físic semblava encara més jove. Home de trae
te afable no tenia enemics, car ádhuc als seus adversaris
polítics sabia fer,se agradable i simpátic. A Girona, ciutat
on residía habitualment i on exercia, amb molt d'encert la
carrera d'advocat, Albert de Quintana era conegudíssim
i estimat de tothom. A Madrid mateix comptava amb un
seris fi d'amistats que durant els dos mesos de la seva peno
sa malaltia s'han fet ben paleses, car l'hotel primer i des
prés la clínica on s'estatjava eren constantment visitats per
amics que anexen a interessar-se per la salut del malalt.
Amb la mort d'Álbert de Quintana, la representació
catalana al Parlament haurá experimentat una baixa ex
traordináriament sensible i difícil de suplir. El jove diputat
per Girona, era un home de gran cultura, excellent lletrat
i orador vibrant i eloqüent, donant-se el cas que al Parla
ment espanyol quintana apareixia com un preciosista de
l'oratória castellana de tan perfecte com era el seu accent
castellá i tan .acurat el seu féxic de llengua espanyola.
Albert de Quintana era un home que havia lluitat amb
el máxim entusiasme — amb valentia i talent — per la
causa de la República. El seu republicanisme, peró, era
substancial en en amb un innegable amor a Catalunya,
amor que havia posat a prova en reiterad% ocasions.
Quintana sentia una illusió de bon patriota per veure apro
vat l'Estatut de Catalunya, i en l'hora amarga de la seva
mort ha vessat llágrimes per no haver pogut veure acaba
da aquesta obra de la República.
LA RAMBLA, que durant el dia d'ahir, va tenir la
bandera a mig pal en senyal de dol per la mort d'Albert de
Quintana, fa present el seu dolor pregon per aquesta pér
dua irreparable.
mir amb má dura, escarmentar
ala focus extreniistes.
Matteotti
Al començament de l'etapa
feixista el "Duce" procura fer
creure al poble que eh l era irres
ponsable de molts actas realit
zats pels camisas negras i adopta
la cómoda i hipócrita actitud del
cabdill arrossegat per les eves
propias tropes. A Roma, davant
el Parlament cerca amb els par
tits afins una concórdia, sotretot
amb els populistas del P....,turzo.
Les . elecçions del 1924 assenya
laren el primer pas cap a la dic
tadura de Mussolini. Com pot
suposar-se, aquestes foren "sin
cerament brutals", Bandas ar
mades tenien cura d'evitar la
propaganda deis candidats anti
governamentals. S'assaltaven re
daccions, s'incendiaven locals de
partits contraris, es destruien
cooperativas católiques, etc., etc.
Amb aquest ambient de vio
lencia, d'hostilitat s'inaugura el
nou període legislatiu.
L'oposició, encára que intimi
dada per les violencias deis ca
misas negras — sOcialistes, maxi
malistas 1 comunistas, 1.000.000
de vots — estava disposada a
obstruccionar l'expansió gover
namental. Van sorgir-les prime
res discussions, els primers de
bats violents, 1 sorgí una figura:
Mattteotti.
En un memorable discurs de
mostró, des de la tribuna parla
mentaria els orígens del feixis
me, les concomitancias amb les
alturas palatinas i el terrnrisme
emprat per reduir al silencl l'o
posició.
Aquesta violent i desínteressa
da actitud li valgué ésser con
clemnat a mort i executat per la
banda de Durnini.
A la sortida d'una sessió tem
pestuosa, Mussolini, despitat, ha
via dit: "Si els feixistes no fos
sin uns inútils, no s'at'reviria l'o
posicio a emprar semblant llen
guatge. Faria temps que haurien
callat canallas com Matteotti."
El dia 10 de juny de 1924, el lí
der socialista desapareixia mis
teriosament. Després de dos me
sos d'inútils recerques fou tro
bat el cadáver de Matteotti co
sit a punyalades. L'opinió reac
ciona vivament. Davant d'a
questa monstruosítat digna de la
Roma deis Borgies, el poble. in
dignat, es Ilançá, al carrer.
El Govern, sentint-se feble,
tan gran era la protesta, va fer
aviat justicia i lliurá els assas
sins, als tribunals. Dumini i la
seva banda, presumptes autars
de la mort de Matteotti, foren
empresonats. Després ho foren
Rossi, cap del negociat de Prem
sa, i Marinelli, tresorer del Feix.
El judici constituí una veritable
farga. Al cap d'un any aseas de
presó, el rei signava un decret
d'amnistia que obría la porta de
la presó áls assassins de Matte
otti.
Pocs días després el cap del
Govern publicava una nata do
nant la versió oficial de l'afer.
Segans eh, "el rapte fou una
broma (sic). La mort havia es
tat produida per "un atac d'he
moptisi".
Així la broma — ha dit Neuni
—acaba en tragedia.
La vídua de Matteotti adopta
una actitud digna i exemplar
negant-se a comparéixer a la
farsa judicial preparada temps
ha per les esferes oficials. Els
abnegats consellers de la senyora
Matteotti, els dipiatata SoCialisteS
Modigliani 1 González, taren per
seguits 1 constantment molestats
pels camisas negras.
Un cop alliberats els asaassins,
aquests publicaren unes mamó
ries, les quals constituien una
veritable acusació de complieitat
per al dictador. La de Ross1, so
bretot, causa una gran sensació
per les revelacions que en ella
s'hi feien.
Per evitar les critiques, els
atacs i les censures, el Govern
publica lleis d'excepció contra la
premsa i contra els partit,s.
Definitivament la dictadura
llançava la careta 1 es mostrava
tal qual era.
Amb la mort de Matteotti, el
feixisme havia guanyat la parti
da. "Amb la complicitat del rei
ha escrít Pietro Neuni —, Mus
solini creava l'Estat policíac da
munt de les ruines de l'Estat
parlamentan."
Després de vuit anys
En aquest vuité aniversari çle
la mort, de Matteotti, la situació
deis principals actors d'aquest
repugnant i abominable assassi
nat és ben difícil i precaria. To
quen els resultats de llur opro
biosa acció criminal.
C. Rossi, indultat en 1925, fu
gia a l'estranger. Al cap de tres
anys, paró, era detingut, millor
dit, raptat — sistema feixista —
en un poblet de la frontera suls
sa. Lliurat a les autoritat,s ita
lianas, Rossí era condemnat per
un tribunal especial del Feix a
a trenta anys de presidi: pena
que compleix encara.
el "bell" Filipelli, l'ho
me de confiança del "Duce",
propietari del cotxe utilitzat pels
segrestadors de Matteotti —
Dumini, Juizi, etc. —, persegui
dor de R. Rossi i condecorat per
les monarquías saboiana i borbó
nica, acaba d'entrar a la preso
acusat d'haver "distret" d'una
entitat comercial prop de dos
milions de liras.
En quant a la situadó deis al
tres complicats, no és paz més
sati sfactoria.
El "Feix" agonítza, diuen... El
"Feix" es descompon, afegelxen...
La Monarquía italiana s'aferra
desesperadament a l'ensenya del
"lictor" parqué sap que és el dar
rer suport de les institucions...
El dictador ho veu i ho tem. Per
aixó usa 1 abusa del seu poder
omnipotent. No repara en cap
obstacle — condemna de Bovcriz
i Sbarledotto—.
Aquest régim illegal, excepcio
nal, de farsa i de tragedia, ha
cregut que enderrocant les insti
tucions democrátiques, les úni
ques possibles per retornar la
pau i la prosperitat a l'agitada
Europa, podría aturar el curs de
la historia i desviar els corrents
universals formats per anhels de
justicia i de Ilibertat
Vana pretensió!... Els destins
deis pobles, com el deis indivi
dus, es compleixen fatalment.
No hi ha cap força humana que
els pugui anullar.
Italia, la que sofreix, la que no
figura en les "mascaradas" °fi
dais, espera amb dalit l'albada
de la seva alliberació... El sacri
fiel deis caiguts no será estéril...
JOSEP CONTEL
ib EXPOSICIO J. PALLAROLS
oho Mobles - Lámparas
..1
eb Nous models - Preus reduits
51111~1~1-"11Th'
Don Joan Maluquer i Viladot,
bon catalá, jurista eminent, ciu
tadá, rectilini i venerable...
Ningú com ell, com aquest ve
nerable ancló, de vuitanta anys,
per conéixer amb tots els detalls
les jugades d'aquest joc d'atzar
que s'anomena política. Un dia
don Joan Maluquer, que ja ho
havia estat tot en aquesta vida,
com a parlamentara, com advo
cat, com a magistrat del Tribunal
Suprem, és cridat a presidir la
Diputació de Barcelona en uns
moments especialissims de la his
toria d'Espanya, quan la caiguda
sorollosa del dictador Primo de
Rivera feia aparéixer Berenguer
com un metge de consulta, cridat
d'urgencia, sense esperances de
salvar el malalt.
Don Joan havia estat sempre
bon catalá. Ho era. Si acceptava
la presidencia de la Diputació en
aquells moments era de ben se
gur amb vagues esperances de
restablir la Mancomunitat 1 de
treballar per Catalunya.
Durant molts mesos — fins a
l'adveniment de la República—
don Joan fou una mena de gerent
paternal deis destins de la nostra
terra. Era l'advocat deis presos
políties, l'ambaixador de la cle
mencia, el missatger de signatu
ras femenines pro amnistía...
Pero la casa de la monarquia
anava enrunant-se per moments.
Tot trontollava. Els ganarais o
mariscals que s'ana,ven succeint
a Madrid després de la fi de Pri
mo de Rivera, ja només tenien
temps de frenar, de frenar sem
pre, tan vertiginosa era la da
vallada. Les amnisties aparelxien
a Berenguer com una mena de
matalás de llana que el presser
verien deis cops a l'hora fatal de
la cáiguda.
I vingué la República. Un altre
ancla — mes jove d'esperit, més
audal, inés fet a .les inclemen
cias de la lluita—es possessioná
un dia, del Palau de la Genera
litat,.. I don Joan va córner a
defensar el seu lloc, aquell lloc
que ell, instintivament, en la seva
consciencia d'home vinculat a la
máquina monárquica, creia ocu
par -legahnent".
—Jo no me n'aniré si no cm
treuen a la forçal... El meu deure
és romandre a aqui.
El president Macla, a qui feia
unes ,hores, havia votat el noble
de Catalunya de manera indubi
table, va posar-li amablement la
má a l'espatlla.
—Aixo--li digué amb un som
riure entre ironía 1 compassiu,
pero cordial, és "la forga".
Don Joan se n'aria convençut
i es retiró, a la seva casa del car
rer de Córsega, alternant-ho amb
les sayas afícions de "granger" 1
avicultor 1 les sayas responsabi
litats directivas al Canal d'Urgell.
* * *
Un any de República. Catorze
mesos de República... ?Qué hi diu
aquell home alt 1 secardí, de la
barbeta blanca, del rostre sim
patía i el caminar marcial 1 de
l'accent de Lleida?
Fa un any don Joan Maluquer
era una figura, una gran figura.
Per nosaltres, per mí especial
ment, don Joan Maluquer és la
mateixa figura de sempre. No és
pas l'aureola circumstancial d'u
na presidencia conferida "por la
gracia de su Majestad" el que
me'l feía respectar. Era la seva
historia límpida, la seva catala
nitat, el seu historial de gran ju
rista catalá, "ofrena del Collegi
d'Advocats a don Joan Maluquer
en el cirtquantenari del seu in
gres al Co•legi"... Es un volum de
9.51,
0.1*4.01UU.Iti
la rambla
ens diu que está en tot i per tot al costat de la minoria ca
talana amb la qual Catalunya ha de confiar. — Afegeix
que en la qüestió de la llengua no es pot transigir i que el
President Maciá sap que Catalunya compta amb una
Assemblea de diputats a la Generalitat on tothom se sent,
ans que tot, catalá
per DOMENEC DE BELLMUNT
Dret catalá enquadernat precio
sament... Es de l'any 1927... Don
Joan Maluquer, bon patriota, per
sona decent, Ciutadá rectilini i
venerable, Déu lo guard!
—Sí. Impressionat per l'actitud
de la Cambra—ens diu—. Estic en
la meya modestia resoltament al
costat de la mlnoria catalana a
les Constituents. Catalunya pot
- 4, • *
confiar-hl plenament, exceptuant,
és ciar, els Francos, Sediles i com
panyia.
—Vos que heu viscut el cata
lanisme en totes les sayas fases,
?qué opineu de l'ambient d'hosti
litat provocat a Madrid?
—Dones mireu. Que m'adono
que`no ha canviat gaire. Recordo
que quan s'hagué de resoldre el
problema de Cuba, el resoltament
i definitivament autonomic, es
reuní la ponencia integrada pels
diputats cubans Montoro, Giber
ga, Castro i d'altres amb els re
presentants espanyols, a Bayona
o a Biarritz (no ho recordo bé)
i alli fou estructurat l'Estatut que
es proclama més tard per acord
d'Espanya. L'ambient de Madrid,
ádhuc en aquells moments en que
es vela una guerra amb els Estats
Units, era hostil a les aspiracions
cubanas, volia ofegar-les. A Ma
drid la ponencia no hauria pogut
fer res de bo... Ja veieu, com des-
11"--#111t1~:~~;*-.1~2.SjLt=1
prés de tants anys, encara no han
apres a comprendre'ns.
—?Com veieu la qüestió de l'i
dioma?
—Ah, cree que en la qüestió de
la llengua no es pot transigir. Jo,
com a president de la Diputació
de Barcelona, es pot dir que tenia
major llibertat de parlar, pren
dre acords 1 trancriure'ls en ca
tala del que ens volen donar qua
aata`
PULCRITUT,,,,
RENDIMERT.,
SUAVITAT,„
*
tre diputadets. En aquest sentit
vaig deixar Mona feina feta 1
la Generalitat ho haurá pogut
constatar, tant a la casa com a
l'Escola del Treball.
—?Sou optimista respecte de
l'Estatut?
—Sí, d'una manera 'condicional.
Sóc optimista si reprimim partí
dismes que considero fatals en
aquests moments. Units sortirem
d'una vegada del quartet de mals
endreços d'Espanya on ens volen
tancar els que només volen el
mal d'aquesta i de Catalunya.
Jo cree que si la Generalitat,
des del primer moment, hagués
enfilat d'altra manera el nostre
problema de llibertat cridant a
tots, sense extremismes ni prefe
rencias, només pensant en la de
fensa del nostre dret i en Cata
lunya, estic segur que no haurlem
arribat al dia d'avui en que hem
de lluitar amb l'indiferentisme de
molts catalans, que ens fan molt
són el segell de dístinció deis
SABONS •
'Ltax..W00:$t~$0. • ,$;,13?
o
L'Estatut basco-navarrés
En l'Assemblea d'Ajuntaments de Pamplona votaren 326
Municipis a favor de l'Estatut i 126 en contra. — L'obs
trucció deis navarresos obliga als representants de les al
tres províncies a demanar permís per redactar un non
Estatut excloent Navarra. — Maniobres carlistes
(Informació especial de LA RAMBLA)'
(Conferéncia del nostre redactor
especial a Bilbao.)
Amb gran expectació s'ha ce
lebrat al Teatre Gayarre, de
Pamplona, l'Assemblea d'Aj un
taments de Biscaia, .Guipúscoa,
Navarra i Alava, a la qual han
assistit gairebé la totalitat dels
Ajuntaments de les provincias
esmentades. Hl havia també al
guns diputats a les Corts Cons
tituents 1 els membres de les Co
missions gestores de les respecti
vas Diputacions.
La capital oferia un aspecte
d'animació inusitada. Els na
cionalistas basco-navarresos ha
vien fet una propaganda inten
síssima de cartells, proclames í
opuscles. S'havien pres moltes
precaucions, pero foren inneces
sáries.
Des del primer moment de
l'Assemblea hom pogué consta
tar que el diputat radical-socia
lista senyor Azarola, alcalde de
Santiesteban 1 representant de
Navarra a les Corts, iniciava una
tasca d'obstrucció fent clarament
el joc deis carlins per posar en
trebancs a l'Estatut. El senyor
Azarola demanava l'ajornament
de l'Assemblea i de la votació
basant-se en motius absurds.
Per tal de no deixar prosperar
els propósits carlistas 1 sortir al
pas de la tasca obstruccionista,
la mesa acordá suspendre l'As
semblea fins a la tarda, donant
temps a qué els Ajuntaments i
Comissions gestores canviessin
impressions i es posessin d'acord.
A la tarda s'ha, reunit nova
ment l'Assemblea 1 la presiden
cia ha preguntat si s'aprovava
la totalitat de l'Estatut. Com que,
de moment, ningú s'oposá a l'a
provació, la presidencia enten
gué que quedava aprovada la to
talitat, pero aleshores s'aixeca
ren protestes i veus que demana
ven votació nominal. Efectuada
aquesta vot,ació, ha donat el re
sultat següent:
326 Ajuntaments a favor de
l'Estatut.
126 en contra.
La posició negativa deis repre
sentants de Navarra s'ha vist
ben clarament en constatar-se
que deis 126 vots contraris, 111
eren navarresos, i en el fet que
a Navarra han tingut majoria
els contraris a l'Estatut.
Després s'ha fet el comput
d'habitants que els Ajuntaments
representats a l'Assemblea tota
litzaven i ha resultat que el to
,
-•
•
• • La casa més ben assortida
en objectes per a regal
Bomboneres amb dolços
per a casaments i bateigs
Presentació exquisida
Corts Catalanes, núm. 615
Telófon 12674 -
de mal parqué són els que dónen
més alé als nostres enemics.
El nostre president — acaba
dient-nos el senyor Maluquer —té
a má moltes maneras d'obrar amb
el seny que no li falta quan re
corda la seva catalanita:, 1 sap
que té a Catalunya una Assem
blea en la qual tots els compo
nent són, ans que tot, catalans de
cor quan es tracta de la llibertat
de la terra.
DOMENEC DE BELLMUNT
.........
o
tal d'habitants de les quatre pro
vincias és d'1.238.867 habitants,
dels quals hauran votat a favor
1.002.000 i en contra 236.867 ha
bitants.
Després de la votació l'apas
sionament í la indignació per la
posició obstruccionista deis
Ajuntaments de Navarra s'ha
accentuat vivament.
Les Comissions gestores de les
Diputacions de Biscaia, Guipús
coa í Alava han proposat d'adra
lar-se al Govern demanant per
mis per redactar un altre Esta
tut excloent totalment a Navar
ra, i aquesta proposició ha estat
accepta,da en mig de gran entu
siasme.
vr
Nosalt res
diem...
Que l'altre dia, en plena Ram
bla, uns venedors suspectes tor
naven a cridar el full monárquie
anticatalá anomenat "El Impar
cial".
Que rodejant els venedors es
velen uns subjectes amb pinta de
provocadors que anaven parant
el filat als incautes.
Que nosaltres ens pensávem
que hi harta ordres terminants
per acabar amb els espectacles a
qué donaven loe les provoca
cions deis exhibidors del "Impar
cial".
* * *
NEGURI
Que hi ha dos diputats cata
lans — bons catalans, per cert —
que no assisteixen (ni han assis
tit encara) a les sessions de Corts
en qué es parla de l'Estatut. Són
els prestigiosos diputats Gabriel
Alofnar • Salvador Albert, ambai
xadors a Roma i a BrusseHes,
respectivament. No ho fem pos
pels dos vots que representen,
car no creiem pas que ens hagt
de venir de dos vots, sinó parqué
donat el prestigi personal d'a
quests dos homes, tenim la im
pressió que llur presencia als
bancs de la minoria catalana
havia de reforçar l'autoritat d'a
questa al Parlament.
Sabem que el cartee d'ambai
xanor és molt important, molt
delicat i molt personal, perb tam
bé sabem que Araquistain i Pé
rez de Ayala, diputats també,
han assistit, malgrat llurs am
baixades, a moltes sessions de
Corts...
Uns diaris dejen l'altre dia
que un s periodistes pregun
taren al President de la Ge
neralitat el "per qué" d'haver
retirat nosaltres les pissarres un
cert dia de la setmana passada.
Estem segurs que els periodistes
que feren aquesta pregunta o
estaven mal informats o varen
veure visions, can nosaltres no
sablem una paraula de la famo
sa retirada.
* * *
En repetides ocasions LA RAM
BLA ha vingut denunciant ma
neigs monárquics, conspiracions
i complots tramats ací i fora
d'ací... "Els reaccionaris es bella
guen — deiem Hl ha militars
monárquics que hi estan barre
jats..." — afegiem.
Sembla que els fets ens van
donant la raó...
* * *
Copiem de "L'Intransigent":
"AQUELL MAUSOLEU. — Els
amics del valent setrnanari LA
RAMBLA nomenaren, fa més
d'un any, una Comissió integra
da pels amics ciutadans Jaume
Aiguader i Miró, Manuel Serra 1
Moret, doctor Salvador Vives 1
Francesc Rossell, per portar a
cap la construcció, al Fossar
Nou, d'un mausoleu on fossin
dipositades les despulles del doc
tor Martí i Juliá i els seus fami
liars. Dones bé: ara fa un any
cris digueren que ja tenien el ter
reny, cedit galantment pel nos
tre Excm. Ajuntament, que pel
quinzé aniversari de la mort del
mestre ja estaria llest el mauso
leu i que les despulles serien al
seu nou lloc, i així ho comunica
rern a tothom. Ara resulta que
no hi ha res fet encara.
No volean atribuir-ne la culpa
a ningú. Ja ho aclarirá qui li per
toqui."
LA RAMBLA está plenament
d'acord amb aquest solt de "L'In
transigent".
o
El debat parlamen-taz-
1 de dijous sobre
l'Estatut no pegué
ésser mes desgraciat
del que va ésser.Sem-bla
que els adversa-zis
de l'Estatut — els
dl? més ineptes, per cert
—varen dir tota una
serle de disbarats impropis de la seva
categoria parlamentaria.
Un ~le nostre no hi donava gai
re importancia i deia:
—Observen com la lectura de la
sessio sembla la d'un complot mo
nitrquic: Abad, Conde, Rey...
Els agraris es dis
posaren a fer un mí
ting cavernícola I per
tant anti-repliblica
Aranda de Duero, pe
ro hagueren de desis
tir deis bons propó
sits, a consequéncia
de l'actitud hostil que
els dispensa el public. Es a dir, que
els senyors agraris allá on tenen més
escasses simpaties és precisament en
tre els agricultors.
Naturalment, ?quina estimado po
den tenir-los, si a la discussió de la
reforma agraria no hi han assistit
una sola vegada?
Els "guardias de se
guridad", quan diuen
allo que saben tan de
memoria "circulen!"
als grups que comen
ten els partits de fut
bol, tenen un "vis" de
emir persona més sensata
que quan es tracta de
ter "circular" als grups que es fan a
Canaletes davant les pissarres de LA
RAMBLA, ele dijous i divendres, 1
que són grups tan pacífics com els
altres, amb la sola variant que es dis
euteix les incidéncies de l'Estatut.
Per ara, res més que aixó!
Una noticia deis
diarls:
"Madrid.—Ha estat
recollida l'ecilció d'a
vid del diari "Infor
maciones" per la pu
blicado d'un article
de fons."
Segurament el cor
responsal volla dir un article de "do
ble fons".
No ens negaren, esti
rnats lectors que l'a
legria continua im
perant en aquest
país. El fiamenquis
me guanya cada dla
noves posicions. Ara
mateix observaren
com en el régim pe
nitenciari s'ha establert la distribu
ció propia de les places de braus. Fins
ara hi havia la "sombra". Ara hl han
posat el "Sol" i han installat una
"Barrera".
Que sí el doctor
Vallina és un trai
dor; que si el doctor
Vallina no és cap
traidor; que si Zim
mermann és un trai
dor; que si Zimmer
rnann no és cap trai
dor
que dins de la C. N. T. hl ha algun
traidor.
.41*K
(MANCA pe VIGOR SEXUAL)
De la eyaculacié prematura (perdues seminals): de la Peblesa y
tnolt eficás per a combatre la NEURASTENIA. en toles las sevga
manifestacions.
Es el més poixant estimulani de raciivilai neuro-espino-méddlo-geoltat.
Sinergici homo-esiimulass de les liándoles intersticials. Producle ptu-riglanduipq.
cornoletameniinofensiu. Mai oeriudica, ni lesiona cae omut.
ni el Itinczonameni deis maleixos.
No con.ié.. ni esiricaisre, ni foslurs. ni eaniórideS. ni Un) Obre medica.
Inent excitan,
PRODUCTE macr.le e INSUSTITUIBLE PEP A RECOBRAR
LA PERDUDA FELICITAT CONIUGAL. PROSPECTES GRATIS
Laborstori, Farmacológicadel De W Duterm
:
'
All San, ()ere. 50 A ocre' O N A - Telelon 186J Preu 2175 ptes.
1,1¦4!
¦,1
—Desenganyrs, aquest régim
no pot continuar.
—Al carpan-3
L'anide primer de
l'Estatut—ja ho hau
reu sentit a dir—ha
estat aprovat perqué
la Lliga, ho deja fa
trenta anys. Segint el
mateix camí 1 el mae
teix raonament, supo
sem que si l'article
segons no s'aprovat será perqué la Lli
ga no ho voldrá, 1 aixi successiva
ment amb tots els articles.
En efecte: tot, tot allo que es fa
en aquest país és perqué la Lliga
ho vol i ho ha dit fa trenta anys,
als seus reglaments o a qualsevol al
tra banda. Tot alló que no es fa,
perqué no ho vol ni ho ha dit la
senyora Lliga. Entesos?
Si tenim República, és grades a
la Miga. Si tenim Estatut sera per
la Lliga. Si ha Constitució, presi
dent de República, Govern parla
mentari, etc., etc., és per la Lliga.
Posada a tenir mérito, estem segurs
que la seva modestia no els hl deixa
reivindicar tots. Pero — encara que
s'ofengui aquesta humilitat—no ens
sabem estar de dir que moltes altres
coses ben fetes deis dies que vivim
també són glories de la Lliga. A ella
es deu la dissolució deis jesuites, les
lleis de divorel, secularització de ee
mentiris, matrimoni civil, protecció
al treball útil, detencions de manar
quincs, etc. Fins gosarlem assegurar
que son degudes a la Lliga les repe
tides victóries de les esquerres.
Dies enrera "Heral
do de Madrid" publi
ca la fotografia deis
membres del Govern
Herriot.
Quina no fou la
nostra satisfa,cció en
veure que entre mis
futurs ministres hi
havla el nostre eminent músic Pau
Casals!
Ja teníem paper a punt per adre
ear-li una felicitado, quan vare/ir
adonar-nos de la "gaffe" de 1"He
raldo".
Aquell Pau Casals, segons l'esmen
tat periódic, es deja, De Monzie.
Sembla que a Fran
ca senten una espe
cial estimació a l'ex
rel d'Espanya. Suara
han condemnat amb
sis mesos de presó a
l'obrer que va obse
quiar amb quatre co
pets ben donats al
senyor Sorbo, al port de Marsella.
Per altra banda, als estancs pari
sencs venen uns paquets titulats "ro
yalistes", on s'hi veuen els colors "ro
jigualdos" i el dibuix d'una andalusa
amb la clássica "peineta".
Ja es ven ben bé que no el coneixen
prou!
El bisbe de Segovia
ha publicat una Pas
toral plena de violen
cia 1 de frases insul
tants contra el régim
republica 1 la Consti
tució. Naturalment,
ha estat suprimida la
temporalitat de qué
gaudia. Els periódics cavernícoles no
s'han estat, amb aquest motiu, de
protestar degudament.
Ara bé, ?és que algú, amb dos dits
de sentit comú, pot creure lícit que
hom maleeixi l'Estat i cobri de l'Es
tat? Aquest, com a mínim, si se l'in
sulta, ha de fer la feina paternal, que
els bisbés han negligit. Aixó és del
xar-los a pa 1 aigua i sense "postres".
Especific de l'
ASTENIA GENITAL
La menaça inútil
Aquests dies he tingut la vir
tut de fer enfadar, sense propo
sar-m'ho, algun nueli catala que
s'ha considerat alv4it pel fet
d'haver dit jo que no jutjava se
rios que mentres els diputats que
integren la minoria parlamenta
ria catalana es trobaven a les
Corte Constituents defensant el
dret de Catalunya a la seva lli
bertat, fiats —mentre no es de
mostri amb fets el contrari—en
la comprensió i la cavallerositat
deis elements que integren el
Parlament, hi hagués a Catalu
nya, qui, sense cap responsabili
tat en cap fundó de govern, es
decliqués a ter veure que fa els
soldats.
A mi no em molesta que algzi
pensi diferent de mi. Mai no m'he
pensat estar en possessió de la
raó, i encara que el que defenso
ho defenso cregut de que la raó
és de la meya part, trobo lícit
que ele. catres es pensin que la raó
és amb ells i la defensin amb les
dents si cal. Tampoc cm molesta
rebre cartas en les quals se'm di
quin quatre fastics yergue no
coincideixo amb els que me les
escritten, que es veu que no sa
ben qué es la doctrina liberal,
puix que volen imposar llur cri
teri ale altres. Pero mal no se
m'ha acudit d'escriure cap carta
a ningú increpant-lo perqué no
pensa com jo.
Peró íntimament penso que el
meu punt de vista és ben de
fensable. Si a qualsevol deis que
en aquests moments defensen el
punt de vista de qué és lícit ju
gar a solclats,—en el moment en
qué de bones amb bones estem
tractant el problema catalá amb
els representante de la República
espanyola—se li presenta algú,
per un afer particular, i U diu:
—Miri: o vosté transigeix i s'ave
a donar-me aixo 1 alló, o bé jo...—,
en el mornent en que el que es
colta sent aquest o bé jo... és se
gur que interromprá el seu in
terlocutor i U d ira: —No es mo
lesti. En aquest terreny, tot diet
leg seria inútil. Si es pensa que
amb amenaces ni.'ha d'espantar,
va equivocat. D'home a home, ens
no farem. Qué s'ha pensat!— I el
posare( a la porta.
Aquesta és l'actitud en qué es
caloca tothom, en el moment en.
qué es troba amb algú que posa
de valent 1 insinua l'amenaça. El
que en el terreny particular con
tinui dialogant amb algú que l'a
menaga, és que és un covart.
Dones en el terreny politic ha
de 'passar exactament igual. Que
recapacitin ele que en aquests
moments creuen que Catalunya
fi sortiria guanyant si a Madrid
saben que aqui hi ha un nucli
de 100, 200, un miler si voleu, de
minyons, amb aire menaçador.
Que recapacitin i comprendran
que els espanyols no afluixaran
ELS QUE CONSPIREN I EL BON REPUBLICA (conferéncia a la ploma, per Bas Bofill)
—I serem nosaltres els que el
farem caure. Tot ho tenim pre
parkt!
—Vol dir...?
a rambla
pee per la por de unes guantes
organitzacions clandestines, i per
tant l'eficacia de llur actitud sera
nubla. I al mateix temps que pen
sin que ccquesta actitud no sola
ment no afavoriret en res el did
leg, ans el perjudicara.
Aixó és el que jo penso hon
radament de determinades acti
tuds. Ele que en el terreny par
ticular no admetrien que ningú
se'ls presentes amb actituds que
deixessin entreveure una amena
ça, no poden—si són persones de
sentit comal com cree—admetre
que uns altres senyors, s'avinguin
a encarrilar les coses mentres hi
ha una amertaga subsistent.
Altrament, se m'han enfadat
perqué jo he dit en diverses oca
sions que no fa gens bonic dei
xar-se prendre una bandera a/
Palau de Projeccions i després
anar a escampar en l'aire les par
titures de uns músics de la Banda
Municipal que estaven bufant a
la Plaga de la República.
No en. retiro res, peró es veu
que si no deirates ben bé les co
ses, no t'entenen. Abans d'ara,
quan algú tractava de posar en.
ridícol els catalans perqué corrien
per la Rambla quan la policia
repartía cops de sabre, jo havia
dit: —Aixó de córrer no és pri
vatin dele catalans. A tot arreu
del nu5n, quan la força pública
deserabaina els sabres i treu les
pistoies, les multituds corren. I
si invertíssim els papers i dona
vem sabres 1 pistoles als cantai
res de Els Segadors deixecvem
amb les mans a la butxaca els
policies, ja veurieu quins cross
country més interessants tarjen...
Es natural que si es va amb
una bandera pel món, i te la ve
nen a prendre pistola en niel, si
un hom jutja que no val la pena
de deisar-se matar sense cap pro
lit, se la deixi prendre, en no
anar armat 1 *no poguer respon
dre clegudament a les pistoles. Jo
no critico rae un nucli polític que
va a len un míting es deixi pren
cire una bandera. Jo él que faig
és sortir a la defensa deis músics
de la Banda Municipal i dir que
si trobaria perdonable que une
minyons que vénen de prendre
un bany a Castelldefels o de len
una fcrtztada a Les Planes, pel
fet de baixar una mica enriolats,
en arribar al davant de l'Ajunta
ment es diguessin: —Té; qué fan
aquests ximples bufant! —1 els
escampessin les partitures, amb
aire de facecia, no trobo en canvi
que une nuclis políticS, sobretot
si són intransigente, s'entretin
quin amb coses de tan poca im
portancia. Anar a 'escampar les
partitures d'uns músics té el ma
teix poc to que anar a trencar
vidres dels fartals. I un. nucli po
litice intransigent que vulgui que
se'l respecti no ha de fer-ho mai.
Jo no sé el que faria si anava
a base de
Taronjes
Concessionari per a Espanya:
amb una bandera pel món, i em
venia un esquadró de guardes
d'assalt ami) ganes de prendre
me-la. El que si puc dir és que
l'any 1920, es va organitzar una
manifestació a Terrassa—era l'é
poca de l'autonomia—i va sortir
la guardia civil a disoldre-la. Erem
une quants centenars. I que, no
sé com, em vaig trobar jo, tot sol,
al carrer de Sant Pere, al davant
de la guardia civil, amb una enor
me bandera catalana a la mil I
no era que jo la duques. Era que
me li vaig trobar a les mans sen
se adonar-me'nperqué el seu ban
derer—era la bandera de la Casa
del Poble—en veure que les coses
anaven mal dades, la va deixar
en les primeres mans que va tro
bar, que j'oren les meves—sense
pretendre-ho—i va desaparéixer.
I la guardia civil em va respec
tar—no sé perqué—i no me la va
prendre. I que la vaig dur fine
que va sortir el seu propietari de
dintre d'una escala, al carrer de
Sant Pau, 1 li vaig tornar.
Quedi ben entes que no tinc cap
pretensió d'ofendre ele que es dei
xen prendre banderes, sino que
defenso el punt de vista de qué
les organitzacions intransigente
no ténen el dret de malgastar les
seves energies al davant de une
músics indefensos, com si trac
tessin de fer-se passar el mal hu
mor per coses anteriors.
Altrament, en aquests atacs
que aquests dies una determinada
Prensa m'ha fet l'honor cl'adre
çar-me, s'hi esme? _a, a manca
d'altres argumente, que faig uns
"opipars ressopons a Gambrinus",
cosa que en nom de la veritat
histórica haig de negar, perqué
no és cert, encara que sense de
ser "opipars" els hi hagués fet en
temps de la monarquia. (Aleshores
tenia més temps i mes tranquilli
tat). Aixt com es diu que la po
licia cm va cletenir a la Rainbla,
que cm va obligar a parlar cas
Una i que :lo hi vaig transigir; i
també en nom de la veritat his
tórica haig de din- que ni la po
licia m'ha detingut mal a la
Rambla, encara que alguns dia
ris ho vagin dir, ni jo he estat
mal per tant coaccionat a parlar
una llengua determinada.
I prego ale que no estan con
formes amb la meva manera de
pensar que cerquin altres argu
mente; que jo clec tenir els meus
detectes com tothom en té, i aue
no m'ofendré si me'ls retretten,
ans, procuraré esmenar-los, pero
que no fnventin itistbries perqué
com arce la veritat sempre vira,
si em combaten a base de histo
ries d'imaginació no aconseaui
ran cap fi dele que persegueixen.
I !o, davant de la gent que fra
cassa sempre sento una gran con
dolença.
J. VENTALLó
AMER PICÓN
APERITIU UNIVERSAL
Quina
al
Marca i apelació depopes i sitaregistrades per
PICÓN &C.a
Tli, BA1LAC - Ldurid, 92 1 91, ter - Tilín 70143
:
it
dE
—Bombes, pistoles, atemptats,
incendis d'hisendes, destrucció de
tálriques, vaguen generala ~o
h/cío:U:les, etc.!!
—Bufa...!
—Tot aixó farem. Tot aixó!
1 encara no n'he dit la meitat.
S'ha acabat la tranquillitat:
—Si que...!
El quinzé aniversari de la
mor! del Dr. Martí Jull
Un gran estol d'entitats catalanistes omplen
de flors la tomba de 111:lustre patrici
Organitzat pel grup de "L'In
transigent", se celebró, ahir, tal
com estava anunciat, l'homenat
ge al mestre en obrerisme i cata
lanisme que fou eminent metge
frenopátic Doménec Martí i Julia.
L'acte tingué lloc al fossar vell
d'aquesta ciutat davant la fossa
on reposen les despulles del
malaguanyat patriota.
Malgrat el temps insegur i la
pluja que semblaven deslluir la
brillantor de l'acte, acudí un bon
estol de seguídors i propagadors
de les doctrines de l'homenatjat,
com es demostra en les següents
representacions: senyors Ruensa
i Vidal per la "Penya de Viat
jants de Catalunya"; Florenci i
Enric Tiell i familia, per l'"Orfeó
de Sans"; Manuel Fuster, per l'A
grupació al Servei de Catalunya;
Borras, doctors Mori i Battistini,
Fusté, Sorribes, Martínez, Baquio
i Costa pel Casal d'Esquerra, d'Es
tat Catalá del districte VIII; Joa
quim Homet, professor, per la De
legada de la Protectora de l'E. C.
a Molins de Rei; Sebastiá Armen
gol pel Casal d'Esquerra d'Estat
Catalá del districte I; Xaxier Ca
sale, Ramon Sebriá, Florenci Bas
sa, Garcia 1 Sirera, pel Centre Au
tonomista de Dependents del C.
El més distingits enemics de Catalunya són l'Emi
liano, En March i Santiago Alba
• de 11; Alcéntara Gusart, Sal
vador Borrut, Conrat Capella, per
"L'Intransigent"; J. Claramunt,
Paús, Bonany, Soler, Astivil i Ge
pel Casal Gracienc Nacionalis
ta Republicá d'Esquerra; Josep
Hom.s, pe rl'Orfeó Gracienc; Elvi
ra Foix, Delfina Subiranes, Mercé
Rovira, Margarida Fontanals,
Maria Gasset, Antoni Pascual, J.
Mesa, R. Duran i Albesa, P. Pas
cual, Nuri, Montserrat i Maria
Pascual pel Grup Feminal, Joven
tut Estat Catalá i Casal d'Esquer
ra Republicana del districte VI;
Antoni Obach i Vilar per "La Re
naixery-p"; Salades, Sander, Pa
gés, Marfany, Massip, Dalmau i
Alegre per la Joventut d'Esquerra
Republicana de Catalunya "La
Fale; J. Vila i Juliaes per la Fe
deració de Dependents 1 Técnics
de Catalunya; Verdaguer, Plaja
i Fernández Vidal per Joventut
d'Esquerra Nacionalista Radical
Patria Nova; Maria Torres pel
Grup Feminal de Pátria Nova;
Maria, Marfany pel Grup Feminal
"La Falç"; Josep Terrés i fami
lia; J. i J. Ferrer, J. Iborra, E.
Ribes i muller, professors de l'Es
cola Catalana del carrtr de Mont
cada; Llorenç Pla, Balcells i M.
Guinart pel Casal Catalá Martí
nene; García i Mor per la Jo
ventut "Els Néts dele Almoga
vars"; Guasch, Marcó, Vinyals,
Ferrer germans, Tena 1 Daniel Ci
vit pel Casal Nacionalista "Fran
cese Maciá"; familia Cama3many
Fornés, Carme Cot, Mercé Pe
drola, Escaelr i Sala per "Nosal
tres Sois"; Josep GaUifa i
Borrell, Alba, Rovira, Mercé Sen
dra per "Nosaltres Sois" de Grá
cía; Antoni Carbonell per la
Unió Catalanísta; Pujades, March
Viscos, Canyades, Pedrola, Ga
briel, Arce, López, Fabre, Boada
i Bas, pel Grup Feminal, Joven
tut d'Esquerra, Estat Catalá
Ateneu Nacionalista del districte
IV; Jaume Creus i familia, F. Al
tabull 1 Roquet per la JoventUt
"La Coronela"; Cortiella (pare i
fill), Callejos 1 Pau Cot pels fede
rals, Aimamí, pel setmanari d'es
port i ciutadania LA RAMBLA
Clapés i familia.
La fossa restá coberta de flors
i pomells, ofrenes deis esmentats
representants.
El senyor Latorre fa un breu
parlament a•lusiu a l'acte 1 lle
geix les adhesions següents: doc
tor Salvador Vives, qui fa present
haver-es donat el nom de doctor
""et*
*1 r>
11° /11o,
•
ru11111,
_Pert)... 1 vostés qui són que
tinguin tantes ganes de moure
saragata?
—Nosaltres? La gent d'ordre„,
20 juny de 1932
Martí i Juliá al Sanatori Mari
tim de Salt; el doctor Solé i Pía;
Roig i Pruna, Emili Saleta, J. Ro
dergas, J. Bassegoda, de Ginebra,
Batlle de Iquique, "Ressorgiment"
de Buenos Aires; "Nova Catalu
nya" de l'Havana; "Germa,nor"
de Santiago de Xile; Fábrega, de
Lima, Gelabert, de Nova York,
"Catalunya", de Buenos Aires;
Gamundi, de Montevideo 1 Ver
dera, de Terrassa.
Francesc X. Casals en un bell
i sentimental parlament digué
l'afecte que sentia el doctor Mar
tí pel Centre que presideix i féu
unes breus consideracions enal
tint la personalitat política 1 aus
tera de l'homenatjat, del qual tan
gran record serva el Centre de
Dependents.
Ramon Duran i Albesa, amb la
fogositat 1 veheméncia que el ca
racteritza, clogué l'acte amb pa
rágrafs enérgics dirigits als assis
tents a l'acte, recomanant no
oblidem les doctrines predicades
pel mestre, peró que visquem de
cara a la realitat, deixant de
banda la passivitat que fins ara
hem seguit per una acció si cal
heroica que sigui digna de l'ob
tenció de les nostres llibertats.
Uan Caria
14 d'Abril
MES I GUIRI DE
PENEDÉS (Espanya)
'0‘)'
tsi\
f
e
20 juny de 1932
L'impuls cinemafo,g3ráfic
Dies enrrera dedicaven en aques
tes columnes un comentan a l'irn
puls cinematográfic que s'ha inten
sificat darerament de tan notable
manera en la nostra benvolguda ter
ra. En parlavem no d'una manera
egoista, no cena a catalans, sine
com a espanyols, d'una manera ge
nerosa, ja que no pensavem en res
que pegues lucrar la nostra terra,
sine embellir la producció cinema
tográfica peninsular, posar-la al cos
tat de la prcdució estrangera, impul
sar a que aquesta República Es
panyola que ens hem guanyat tots
amb el nostre esform amb el nostre
desig de llibertat, anal) aquests ira
puls de progrés que és la vertedera
font de vitalitat d'un país, no des
mereixes al costat dels demés país-scs
en quant a prospeeitat industrial,
de la mateixa manera que no destile
reix en quant als seus governants, a
les seves belleses climatáriques, a les
ni57~~1t--1
MIZEIMM~ ^wa~~1~1~, ~ipgg
Cine París
AVUI. DILLUNS
-
-
;
un film de
RENVI CLAIR
4111~1111~1iNE~1.-‘.-~13~
riqueses de la terra i al seu esperit
internacional.
Per aixó lloavem, admiravem i es
timulavem amb les =tres paraules
éls treballs del dirigents de "Estu
dis Cinematografiase de Barcelona,
Societat Anónima", dirigits duna
manera eficás a dotar a la regia) més
bella de la península d'un Hollywood
competidor deis que posSeix França,
amb els estudis de Niga i amb els
estudis de Joinville, Alemana amb
la seva Babelsberg" Anglaterra amb
els seus Elstree. arnb els que tots un
per un han pretes emular al famós
Hollywc od California.
'Peroestot aixe ente es. en prestigi
d'Espanya, ha estat viet neta de fora
de Catalunya, amb una enveja, amb
aló que en diríem una "tinya" que
S'ha tradtfit en articles solapats on és
parla del defectes dels catalans, de
les "coses" deis catalans, de les "ma
nyes" deis catalans. Els Estudis dones
cinematográfica no són a Espanya,
sine que estan a -Catalunya." i per
tant la fóbia contra la nostra terra
s•ha intensificat par medi, d'una en
veja, que ineonscientment els fa do
nar-se comote de la seva nullitat, de
la seva manca d'Uní:vals, de la seva
covardia, per no dir, res mes.
Aquestes paraules nostres, dures,
naturalment, han estat motivadas
per la lectura d'un diari andalús "El
Noticiero Sevillano'', que en el dia
10 de Juny publica un article amb el
títol de "Acotaciones" on el tema
principal era eSevilla y Barcelona"
en el eue s'entretenia comparant la
"mandra" sevillana, amb la• "vitali
tat" barcelonesa. -
Si larticle hagués tingut per base
parlar de les conaparacions deis tem
peraments. potse• tic n'hatudeni fet
cas. Aixó haurien de comprendre els
servillans que ho porta el clima, i a
més també és porta en la sang.
De la mateixa manera que hi haurá
sevillans activíssims i treballadors,
trobareu alguns catalans ganduls
amics del "dolce far niente" d'aquells
que esperen que tot els ho portin
fet i pastat. L'unic que hi ha és que
meramtwl
releje
-tt
Max Schme,ling
1 ihq
fee.
mentre els catalans es guarden la
seva activitat per coses útils els an-dainsos
gasten "tota la pólvora en
salves".
Peee el aue ens fa més gracia és
que "El Noticiero Sevillana" no parla
infermat directament de l'assurapte,
sine que "diu que diuen" i els que
"diuen són els de "El Debate" i
aquests sembla que volen donar a en-tendre
que els catalans preparen la
ferrry.ació deis "Estudis Cincmatográ-fics
ele Barcelona, a A." no per peo-duir.
pellicules, sino "que se prepa-ran
para dar una sensación de enor-me
Pujanza apenas se apruebe el
Esttutc".
Heus ací el seu cavall de _batalla,
els de "El Debate" arnb l'artifici de
l'adulació de la vitalitat barcelonesa,
velen donar a entendre que fosal-tres
ens preparem i gastern els mi
nora en construir estudis i •altres
emoreses grandioses, tan sois amb
AVUI.
EIfl IV- , „
per STANLEY SMITH
WILLY FORTS en
l'idea de demostrar "quan ens don-g,
uin l'Estatut" que som "poderosos
i importants".
oliseurn.
AVUI
nít a les deu
a
Geste
• e,
La més delicada fili
grana d'art del cine
mut
****
MEMIL
3.5
df\
7 r
-Vamala\
Demá, Sharkey contra Schmeling pel títol mundial del
pies fort. — El combat Flix-Gregori Vidal se celebrará
probablement a Barcelona el dia 6 de juliol. — Ara-Thil
es fará també a Barcelona, peró no será yálid pel títol. —
La setmana de les substitucions. — Les yetllades de demá
i demá passat
Denla, a Long Island, tindrá loe, per
fi, l'esperat combat entre Jack Sharkey
i Max Schmeling, pel títol mundial del
pes fort que detenta Schmeling. Fa dos
anys, els esmentats boxadors es van tro
bar front a front per primera vegada, i
de la topada en sortí vencedor &lime
ling per cop baix, aconseguint d'aquesta
manera el títol que encara avui posseix.
Els americans, de moment, atacaren el
campió, allegant que no havia demos
trat, en els escassos rounds que dura la
lluita, cap mica de superioritat damunt
el seu adversari. Al cap d'uns mesos,
pero, Schmeling aconseguí batre decisi
vament Young Stribling, i aleshores tota
la crítica i tots els aficionats abocaren
els elogis damunt el púgil alemany. as
segurant que era molt superior a tots
els pesos forts del moment, inclós Jack
Sharkey, al qual hom no concedia cap
mica de probabilitat de sortir vencedor
del campió, cas que tornés a acarar-s'hi.
Peró pel que es. veu els americans
han perdut la memoria o bé han can
viat de manera de pensar, ja que les no
ticies que tenim del combat de denla
en escriure aquestes ratlles, són de qué
447,.
a Catalunya
Arnb aixe catan equivocats. Les
grans ernpreses comercials catalanes
estan al marge de tota idea política.
Si actualment a Espanya s'estan cons
truint estudis cinemtográfics,' és par.
que és un país de llibertat on no és
cobra ner badallar com occrria en
temps -de monarquies i dictaduras. J.
en aquella temps malgrat 1 veure
xada., humillada 1 estratament Legath
de peus i sana, Catalunya refioria en
cada nova humiliació com refloreix
cada any la farigoia, aquesta herba
que "quan més se l'acapola perfuma
més els peus" que diu la cançó d'in
fants.
Catalunya s'esbravaba treballant,
embellint la seva indústria de la ma
teixa manera que s'embellien les sayas
muntanyes, quan venia la primavera
amb verdors i quan venia l'hivern
amb neus.
Diran que nosaltres no sam enve
josos perque no tenim que envejar
res a ningú, pero en canvi no en
vegem ni als que tenen més que nos
altres, ja que tan sois fem el que po
dem per oblenir amb el nostre es
forç tot ano que ens plauria ponseir
i que no ens volen donar, i per ob
tenir-ho és necessari treballar i do
mar la vida, ja que no hi ha cap
ideal, ja sigui de treball, com de
poesia, que no demarn sacrificis i
lluites.
Pero en el 'libre de la vida de Ca
talunya ni podran llegir els del "No
ticiero Sevillano" que Catalunya ha
sapigut Rular sempre, i ésser bella
sempre.
Cataluaya no feia estudis, amo
l'antic régim, perque no se li perme
tia. Catalunya no construia més es
coles en l'antic régim perque a
aquell no li convenia que los una
regió més culta que les altres.
Catalunya no construeix estudis
amb vistes a l'Estatut, ni crea es
coles per demostrar a Espanya que
no te competidor, Catalunya és ac
aualment una de les regions més
cultes, on el desig d'aprendre está
en tots el estaments socials. Per
aquest desig rindústria catalana és
de les més floreixents, i per Cata
lunya mateixa és Espanya un deis
paíssos més ríes d'Europa.
Nosaltres ja sal:nena que "El De
bate" era un enemic de Catalunya
peró el que ignoravem era que els
de "El Noticiero Sevillano" no sa
piguessin llegir entre ratiles. Ara j'o.
ho sabem. Quan els de "El Debate"
parlen bé de "nosaltres" és perque
rumien alguna malifeta.
Han demostrat a la saya manera
el perill que creuen representarla,
per Espa,nya una Cotodunya mes o
menys independent, tan sois des del
punt de vista industrial i centra
lista.
No pretenien amb aquests detalls
sobre les "activitats" del Departa
ment de Cultura de la Generalitat
que "según parece preparan la crea
ción de Escuelas en todas las pobla
ciones de Cataluna, la intensifica
ción de grupos escolares y la funda
ción de centros de estudios superio
res que no tienen en Espana pre
cendente en la ensenanza oficial",
yantar les nostres qualitats, sinó
exposar-nos com un perill precisa
ment per posseir "aquestes, qua
litats".
Després din el "Noticiero Sevilla
no— "los catalanes podrá acusarse
les de todo, menos de perezosos y
de poco emprendedores".
Després "Ya va siendo hora de
imitar a los catalanes en lo que tie
nen de bueno".
No es que nosaltres tinguem pre
tensions. A Catalunya com arreu
del món hi ha gent bona i dolenta.
Pero ens plauria saber que volen dir
les paraules de que "los catalanes
puede acusárseles de todo, menos
de perezosos y de poco emprende
dores". Ignoren potser els de "El No
ticiero Sevillano" que és la inactivi
tat, la ganduleria, la que incita a
tots els mals pensaments a les idees
de venjança a envejar a emborrat
xar-se, a barallar-se continuament,
la rambla
,ffiwilTv."-'791-71R17.777,,E4Lt_ily
El' IEl
E
6.
gl
El
Et
Ei
íi
Et‘
EI:
El
121
111
I11
[41 -
11tv
AVUI, DILLUNS, ESTRENA
r4.1
el diner es cotitza, en proporció lleugerament favorable a l'ex-mariner de
Boston.
Nosaltres creiem que aquesta revenja valdrá un nou triomf a Max
Schinaling, púgil millor, més complet i més joya que el seu oponent. Es de
creure que els aficionats americans tindran un desengany amb aquest com
bat, igual que els empresaria que l'han posat en peu, ja que fins al moment
present tot fa creure que la reunió sera, económicament parlant, un fraces.
al
* * *
La vetllada de l'Estadi Metropolitá de Madrid, esperada amb tant d'in
terés, ha estat novament ajornada fins a demá passat, a causa d'una indis
posició de Gregori Vidal, que tot i l'ajornament, no podrá participar en la
reunió. Així, dones, amb la suspensió del combat Flix-Vidal, el programa
d'aquesta vetllada ha perdut un vuitanta per cent de L'interés que tenia,
ja que deis combats que han de disputar Ara' i Gironés, no és exagerat
suposar que en sortiran vencedora els dos campions d'Europa.
El comba Vidal-Flix h'ha ajornat, peró no indefinidament. Sembla que
se celebrará a Barcelona— els aficionats catalans estan d'enhorabona— el
cija 6 de julicl, en la mateixa reunió del combat Gironés-Matchens. Aquest
és campió de Bélgica del pes ploma i darrerament boxa amb Alf. Brown
en un combat quo fou Iba per petit marge a favor del negre i que aixeca un
núvol de protestes, ja que la mejor part d'espectadors creien que havia
guanyat el belga.
El cornbat Gironés-Matchens probablement no s'hauria celebrat si les
gestions iniciades per posar en peu una revenja Gironés-Alf. Brown no
haguessin topat amb el cúmul de dificultats que hi ha posat el negra, al
qual no convé de cap de les maneres aquesta revenja que amb tota segu
retat li valdria una desfeta.
Un doble programa de vertader art
El célebre drama de
EDMOND ROSTAND
a robar i a viure sempre del vici i de
les juergues.
A Catalunya no n'hi ha de borrat
xos. I si en trobeu algun veureu
com no és catalás A Catalunya si hi
ha lladres, 1 pistolers, i ganduls i
gent de tota mena és porque cris ve
nen de tot arreu, peró ací l'obrer és
treballador, i primer fará qualsevull
ga ofici miserable que demanar ca
ritat, que assessinar, que emborrat
xar-se. Es ací a Catalunya on la fa
milia obrera és més relee porque
s'ha fet del treball una religió. I els
que aixó ens envegen, els que troben
que cal imitar en les seves coses bo
nes aquesta Catalunya odiada i que
no més ha fet sempre que sentir
amor de germa per tots els fills de
les demés regions espanyoles, que
sempre a acollit al foraster com a
hostesa magnífica i espléndida, han
de tenir present que per ésser bo
s'en ha de venir de mena, que ací
tenim indústries perque ens les hem
guanyat a pols. Que Catalunya de
mana l'Estatut per que es creu ame
* * *
Sembla segur que el combat Ara-Thil es fará a la nostra ciutat a
darrers de juliol. Les primeres noticies que va publicar la premsa a proposit
d'aquest comba', l'anunciaven com a valid pel títol que Mrcel Thil arraba.ssá
a Gorila Jones fa pocs dies. L'optimisme que representaven aquestes no
ticies ens havia sorprés una misa. ?Com era possible que hi hagués algú
que s'atrevís a suposar que Marcel Thil, • havent-se compromés a boxar
abans de fi de juliol amb Len Harvey i Mario Bosisio, en combats válids
tots dos pel seu flamant títol, arribes al combat d'Ignasi Ara sense haver-lo
perdut? Len Harvey és moltbo, i posat en el seu ambient —el combat Thil-
Harvey es fará a Londres — encara más. I referent a Bosisio, cal no oblidar
que quan Marccl Thil era campió d'Europa, fou aquest lana qui el desbanca.
La:útil-ha noticia, perb, és que el combat entre el campió del món i el
d'Europa se celebrará un quilo per damunt del límit, 1 que si Ara guanya
aleshores reptará a Marcel Thil. Si guanya... 1 Thil encara és campió, afe
gim nmaaltres.
* * *
Les dues vetllades de la setmana que ha finit, no s'han pas caracteritzat
per la sea brillantor. En la del Barcelonés, el francés Drutel, que no es
presenta, va haver d'ésser substittut pel madrileny Las Heras, que obtingué
adaptat, fidelíssimament, a la pan
talla per PIERRE GILLES' WE
BER i dirigit per TOURIANSKY
Intérpretes : JEANNE BOITEL
JEAN WEBER
SIMONE VAUDRY
Una deliciosa opereta de
LEONCE PERRET
per BOUCOT
LILY ZEYACO
ROBERT DATHEZ
•
Són dues produccions OSSO, de
París, distribuides per
ATLANTIC - FILMS
1W1111111.171-WDWIll
5
EI
•
1.1
1•1
17411
1•1
1.1t1
L+1
dret a tenir-lo i que els que lluiten
contra Cataltinya, és.perque u tenen
enveja, enveja de les eves graos
qualitats que caremarades amb els
seus defctes els augments, 1 els dona
la vergonya d'evidenciar-los de sen
tir-se impotents per extirpar-s'els.
Catálunya ha estat la força motrin
d'Espanya, la que ha estirnulat a to
tes les demés regions. No trobareu
Catalunya un tros de terra en s'hi
pugui criar una herbeta, que estigui
erm, ni lloc en hi hagi aigua que no
s'aprofiti per una indústria, ni terra
que no estigui laborada ni caseta sen
se non, ni un sér humá sense ganes
de treballar i viure.
Aquests són els grans detectes de
Catalunya i valdría la pena de que
` El Noticiero Sevillano" comencés per
inculcar ala de la seva regió a imitar
'
nos els defectes, per poder així apren
dre les nostres bones costums.
L'exemple de Catalunya ha dotat
a la mejor parte de les regions es
panyoles d'un digne desig d'emula
ció, de superació. Es així i no dor
* * *
mint a "la bartola' ces els paisscs
creixen i es fan grans.
També caldria que e/s corresponsals
de l'esmentat diari de Sevilla apran
guessin a veure en les Ilepoleries deis
de "El Debate" l'enemic etern de Ca
talunya, l'envejós de les nostres quali
tats i de les nostres capacitats.
Anib l'escusa deis nostres Estudis
Cinematográfics, i de les ncstres Es
coles ha volugut tirar la pedra i ama
gar la ma. Paró nosaltres tindrem
igualment els estudis i escoles, permite
els governants d'Espanya estimen les
graos qualitats de Catalunya i saben
que entre totes elles hi ha no tan
sets la de la lleialtat. sinó la de la
paciencia i també la de la laboriositat.
sinó ?per que existirá aquella dita
castellana que diuí "El catalán hace
de la piedra pan"?
Els de Sevila i també els de "El De
bate" ens tenen enveja, a nosaltres
tots plegáis ene fan llástima, porque
aouesta enveja d'ells ens glorifica.
"Val rsee, enveja que pietat".
P. VENTURA I VIRGILI
LEW CODY - ZAZU PITTS
BILL BOYD - MARY CAER
JAMES GLEASON - LISSI ARNA
RUSELL GLEASON
MARION SCHILLING
dill iu la victoria
Sentida historia d'odis, intrigues 1 amor...
ISALO Avui 1 tots els dies a
1
Critica Breu
de perlicules
Fémina presenta "Hermanas de
Farándula".
Productora: Fox Film,
Protagonistes: Luisa Dresser, Mau
reen O'Sullivan.
Interpretació: Bona.
Argument: Dolent, amb detalle
bens.
Mcdalitat: Parlant en angles.
Comentan: El prestigi de Luise
Dresser és suficient per valcritzar
una interpretado. Aquesta vegada
l'obra en qüestió té escenes de gran
comicitát i humoris,me. Bona foto
frafia i una enana entretinguda és
molt per un argument tan poqueta
cesa com és "Hermanas de Farán
dula". Peró el cás era pasar Festo
na 1 aixó s'obté abastament.
* * *
Catalunya presenta "Más allá de
la victoria".
Productora: P. D. C.
Protagonistes: Lew Cody, William
Boyd, Jimmy Gleason, Zasu Pitts,
Mary Carr i Lissi Arma,
Interpreta.ció: Justeta.
Argument: Vell.
Modalitat: Parlant en anglés.
Comentan: Ele vertaders protago
nistes d'aquesta pellícula són els
treta. "Más allá de la victoria". és
una pellícula más de guerra, en la
cual es moren els protagonistas d'u
na manera admirable. Teta conten
la seva vida i les seves preocupa
done. Es el més huma de la pellícu
la, aquesta demostració de qué tots
creiem que els nostres problemes eón
eLs més traseendentals i les nostres
tragédies intimes les més punyents.
Pel demés tot el que ene ensenya
aquest film ja ho sabiem i ho ha
viem vist. no més faltarle que ens
quedes quelcom per veurer després
de tanta films de guerra i de tanta
milers de dóllars mal versats en
pólvora...
una decisió damunt Ferrand després d'un combat incorrecta per part de
tots dos 'plagas.
I la del "Nuevo Mundo" tingué, també, la seva substitució. Tormo, indis
posat, fausreemplamat per Young Ciclone, el qual feu davant Bartos un
tristíssim paper, abandonant a la tercera represa. Ciclone, aquell gran Ci
done d'anys enrera. feia dimecres veritable pena. I el combat Siciliano
Bruno fou fallat a favor de Bruno per cop baix— cop haix que no justifica
davant els aficionats la negativa per pan de Bruno de continuar la lluita.
Dema, al "Barcelonés", Meroni será acarat a Isidro, Alberni al cuba
Mario Blanco i Llorens' al també cuba, Larreinaga. L'italiá Meroni vence
darrerament e Ricard Alís; Mario Blanco supera fa pocs dies a Isidre Pérez,
i Larreinaga és el puncheur que dona la réplica a Robert Sans el día que
aquest debuta a rOlympia" com a pes welter. No seria estrany que fossin
aquests tres hoMes ala vencedors de dema al "Barcelonés".'
La reunió setmanal de "Barcelona-Ring" al "Nuevo Mundo" és a base
,del combate Mico-Primo Rubio, de molta importancia per al nostre Ileuger, el
qual a no trigar haurá de combatre amb Martínez Fort per al títol peninsular
de la categoria Una ensopegada davant el valencia li seria fatal. Els dos
combata de mig-fons d'aquesta reunió seran Llibre-Jack Contray i Cuesta
Félix Per z. El primer esmentat és revenja d'un que en guanyá Jack Con
tray, i el segon té molt d'interessant, ja que el nordeny Pérez va fer di
mecres passa, al mateix ring un debut sensacional.
QUENSBERRY
DE BAH
Llana pura a 15 pessetas
DIVERSOS MODELS
•••••¦
10 - CARDENAL CASANAS, - 10 Casa fundada en 1870
CATALUNYA
Superproducció sonora P. D. C.
Exclusives: CINNAMOND FILM
z ,
p".'45 1\\
Capitel presenta
Sorpresa".
Prcductora: Fox Film.
Prctagonistes: George O'Brien.
Argurnant: Un argument de cine
ma mut, basat en una Mara de Za
ne Grey.
Modalitat: Parlant en anglés.
Comentan: Els amics de qué els
bons guanyin i ele dolents se la ca
rreguin, els cale tinguin l'esparit
aventurar i els agradi veurer les
aventuras des duna butaca de cine
ma esteran satísfets. George O'Brien
fa de leo aoves, és l'home be de la
pellícula. Neda, munta a cavan, dó
na cotos de punys i verm al dokint,
salvant a la heroína. Amb una excel
lent fotografia i una bona interpre
tecle és aquesta una entretinguda
pallícula.
*
Capitel presenta "El Triunfo de
Chan".
Productora: Fox.
Protagonistas: Warner Oland, HB.
Warner, Janes Kirwood.
"El Valle de la
Celabritats
de la pantalla
en
Interpretació: Excellent.
Argument: D'ambent policíac, en
tretingut i intereseant.
Medalitat: Parlant .en anglés.
Comentan: Una película distre
ta, entretinguda i plena de máximes
orientáis. Warner Oland interpreta
a meravella el paper de cap de po
licia de Honolulu en plenas vacan
ces. El treball minuciós de Factor
fa que una vegada més admirern
la personalitat de Warner Olandque
en tantee caracteritzacions d'home
"dolent" sehavia destacat. L'argu
ment força interessant és pellícula
aquesta l'interés de la qual no de
cau en teta la projecció.
ARICIA BRUN
Parlem.ne...
...La propera producció que per la.
Fox interpretaran la "parella ideal"
Janet Gaynor i Charles Farrell es ti
tolera "The Firs Year" (El primer
any). Si no ens equivoquem la pa
rella s'ens presentará com a un jove
matrimoni. Ja era hora de que tots
aquells idilis romántics acabessin per
presentar-nos unes escenas de drama
íntim.
* * *
...que els francesos esperen d'un
moment a l'altre l'arrivada de la pa
rella Stand •Laurel i Oliver Hardy.
Sembla que ele famosos cómics pas
saran una llarga temporada a París.
* * *
...que Lillian Harvey ha acceptat
un important contracte amb la Fox
Film cosa que l'obligará a marxar
a América.
* * *
...que diuen de Franca que Lillian
Harvey ha decidit casar-se amb Wi
llY Friaz (cosa que cris permetern
posar amb dubte) i que després de
casada mancará a América a com
plir el seu compromis amb Fox...
e
EL CENTRE AUTONOMISTA DE
DEPENDENTS I ELS SOKOLS DE
TXECOSLOVAQUIA
La Secme d'Esports i Excursions
del C. A. D. C. I., captenintase de la
Importancia de'_s Sókols i de la in
fluencia lue aquests tingueren per
a la vida ,a T :ere avaquia, 1 volent
contribuir da- de la seva esfera d'ac
ció al éxit de la IX Fasta Fe
deral dele Sókols de Praga. propera
a celebrar-se, i al de l'expedido ca
talana que, organitz,ada per Peles-tra,
assistira aquelle festes. ha or-e
. e per a demá, dimana, a dos
quarts eze de la vetlla. una inte
ressantíssima sessió que servirá per
a divulger millor entre els media es
portius la coneixença d'aquella ad
mirada organització.
El senyor Josep Maria Batista 1
Roca, expert coneixedor de la vida i
de la histeria dels Sakols. dissertará
el tema "Ele sókols i la 'huta per a
l'alliberameut de Txecoslováquia". i
seguidament es projectará el molt
inteeesant film de "La VIII Peste
Fsaaral deis sekols a Praga". amb
la qual cosa ele asistente a aquesta
es -7an ben capillos del que signi
fiquen par a la vida deis pobles, or
aanismes com ele sókols.
Ele socia tindran entrada mitjan
cenit la presentació del carnet. 1 les
entitats 'esportives, a les quals ra es
pecialment dedicada, poden reconir
a les oficinas del C. A. D. C. I. i de
Palestra les invitacions çorrespo
nents per a assistir-hl.