Rambla, La (1931-1935). Núm. 128 (27 juny 1932)

              Any III. — Número 128
esport í ciutadanía
Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
DARRERA HORA
Amb el pretext de l'Estatut, l'atmosfera política de
Madrid es va carregant contra el Govern Azana
Malgrat els desmentiments de Maura, sembla cenia la formació d'un front únic.
Intima col•laboració d'ex...ministres monárquics i ex~ministres de la República despitals
1\X
Un bon stock
Madrid, 27, 13 horas (Confe
rencia telefónica". — La carre
gadissima atmosfera política de
la setmana que acaba de passar,
en la qual s'ha pogut aprovar,
per una majoria neta i pelada de
vuitanta vots, l'article II de l'Es
tatut de Catalunya, sembla anar
setraduint en aquestes darreres
llores en la imminent formació
— implícita o explícita. aixó ja
ho veurem al saló de sessions —
d'un bloc únic•antigovernamen
tal. Més ben dit, anti-Azanista.
Aquest final de setmana, com
provada la táctica del Govern de
deixar-se de conciliacions, d'ac
celerar la rnarxa dels debats par
lamentaria tirar pel camí del
mig, amb la sola lona numérica
deis seus vots, sembla haver-se
produit una decisiva ruptura
Un deis nostres ha mort a Ma
drid, on havia anat a defensar
l'Estatut de Catalunya.
No es pot dir que hagl mort
N'
d'hostilitats. Informacions de di
versos orígens permeten gairebé
d'assegurar-ho. Acaben de cele
brar-se a Madrid i fora de Ma
drid interessantissimes 1 simp
tomátiques entrevistes entre els
caps de l'oposició i les figures
més destacadas de la Cambra
que no formen en Fas banes de la
majoria. ?Qué s'Ira tractat en
aquestes reunions? ?Qué s'ha
acordat en aquestes converses
entre vells republicans que fan
cura d'aigua, amargats filosofs
amb maniea politiquea juristas
complicats, diputats cridaners i
unitaristes, fatuosos ex-maustres
de la República, adhue alunes
valles esquerres de la Mear
quia?
Es molt possible que en aqm...
tes converses hagin estat cieta
voldria embolcar els darrers mo
ments de l'etern comiat.
En Quintana ens hauria fet un
gran SerVel, sobre • tot a l'hora de
d'aixó, paró en aquella llarga me
sada que va passar al llit de l'Ho
tel Mercedes hi ha una dolorosa
privació d'aquelles acostumades
imatges amb les quals tot heme
discutir aquella part de l'Estatut
que fa referencia a l'administra
ció de justicia. El seu tempera
ment conciliador, el profund co
neixement que tenia de l'organit
Nosaltres hem de fer i farem, per la nostra llengua,
l'anide II
més que
lladament considerades les inci
dencias de la darrera setmana
parlamentaria amb els seus 80
vots decisius; que s'hagin previst
conseqüencies, possibles reper
cussions dintre el partit en el
mateix Parlament, en relació
amb la indisciplina d'un diputat
de la minoria socialista; que
s'hagi tingut present l'aparent
aebilitat de la posició d'una altra
irnportant minoria que té dos mi
nistres al Govern; que s'hagin
previst noves
• desmoralitzadores
escisions personals en el curs del
debat imminent; que s'hagi con
siderat com a absolutament in
admissible el títol II del dicta
men de la Comissió d'Estatuts, i
que finalment s'hagi vist com a
intolerable la política d'Azana i
del Govern.
zació dels trlunals a tot arreu,
el seu amor ala professió d'ad
vocat que exerc amb noble des
interés, n'avíen 'et un dels ho
mes Inés escoltat en les Corts
Constituents quan tractava de
materias relacionacs amb els
drets civil 1 processa.
La minoria catalanahavia es
tat venguda en l'intent fer re
servar en la Constitucicais go
verns deis paissos estattglas
per tant a la Generalitat,'exe
cució de les lleis socials. I •an
entre els nostres, drets davan le I llurs escons, corría com una
gua de Los la idea de retirar-, I
En Quintana va redactar de cap
i de nou l'article de la Constitu
ció que implicava una veritable
revotació. No vindria a tomb aquí
de precisar els conceptcs, peró el
cert és que si aquella nit várem
salvar la cara, com se sol dir, ho
várem deure tant a les enérgiques
intervencions d'En Lluhi i d'En
Companys; com a la traga i a les
negociacions oficiosas de l'Albert
de Quintana.
La figura del nostr eamic pre
nia cada dia més relleu a les Corts
.quan es discutien aaatéries com
d'«amics» de Catalunya. De dreta a esquerra: Alba, Unamuno, Rey Mora, Gómez Roji,
S'ha parlat repetidament, com
conseqüencia de tot aixo, de
la formuló d'un front únic per
donar la batalla a Azana. En les
darreres hores d'ahir, diumenge,
persones absolutament ben in
formadas no tenien inconve.nient
en donar-ho com a un fet. Sigui
cm sigui, diuen, vol aturar-se el
curs de la política perillosíssima
per a Espanya en qué s'ha Han
eat l'actual Govern. Com a expo
nents básics d'aquesta política
hi ha l'Estatut de Catalunya i la
Reforma Agraria.
Elements per donar la batalla?
No en manquen, desgraciada
nlent. El patrioterisme del car
rer s'encarrilará cap a manifes
tacions concretes que serveixin
d'ariet. L'obstrucció decidida i
tenaç será a cárrec de tots els
27 de juny de 1932
Barcelona
pallassos anti-estatutaris. El ma
teix reglament de la Cambra, que
possibilita moltes bretxes per
atacar rudainent. La desmorallt
zació que, com sembla evident,
l'actitud d'Algora i d'algun altre
diputat sembla produir en la dis
ciplina deis baile sgovernamen
tals. L'ambició personal i política
de certs individus influents en
la minoria d'opositio més nom
brosa. Finalment, entorn de tot
aixó, la massa d'interessos petits,
de passió, de rancúnies i d'amar
gura aixecada per la política
contundent i seca d'Azana da
vant deis problemas espanyols.
Si aixó és, com sembla, d'aquesta
manera, la batalla es donará
nriricir,;,le n :: CL ront de
l'Estatut de Catalunya. Vells odis
seculars. apetencias de tota me
:L'Albea de Quintana í de Leon
LA RAMBLA s'honora avui amb la publicació d'un article de
?'honorable patrici ?'ere Coromines. L'article no pot ésser mes
tristament actual, puix que és un homenatge a la memoria del di
putat catalá Albert de Quintana i de Lean, suara traspassat, del
qual Coromines pot parlar amb veu autoritzada, puta que el tinqué
per ami° i coi:iaborador intim tit de_ temps.
la reforma del Jurat I la llei del
divorci. Més que l'home de lleis
que investiga la historia de la
seva formació i de la seva evo
lució era el que posa totes les
delicadeses de l'esperit en l'apli
cació de la justicia a la realitat.
El restabliment de l'ordre per
torbat, la redempció de l'inno
cent, el desembrollar una ma-deixa
d'interessos contrapuntat,s,
l'art de dar o de tornar a cadas-cú.
alló que és seu: heus ací la
passió de l'Albert de Quintana.
No hi era tant per la restaura
ció del principi conculcat com
per la reparació concreta. I fins,
per més que pugui semblar aixó
una subtilesa, gosaria a dir que
1 seu no era un moviment sen
tal, sinó extrictament jurí
'acusat no l'enternia pels
rs, sinó en quan era víc
na errónia aplicació del
dret.
Aixi; possible de comprendre
el goig ue u produla l'exercici
de la se professió, la qual era per a eliala mena d'ordre de
cavalleria Tant. Guanyai un plet era des- un tort, i en cau
sa criminal, enjar un agravi,
alliberar un olm1t, empresa te-hl
ha tants mol: de vent amb
merária en el 'a d'avui, quan
plan t nulcre en
geg t Briareu.
lb'eoxlcpartesssieóm, psorebrielenPegaemste,ntemen formes d'una correcc. exquisi-da,
no s'adeia moltes vegades
amb el nostre carácter catalá
d'avui, brusc, raspós, directe, pro
pi d'un poble que acaba de sor
tir de tres segles d'escassa vida
espiritual, privat de l'abundor
que fa remuntar les exigencias
socials part d'allá de les satis
faccions d'un benestar material
i plebeu. No seria prou just el
que per aixó discutís les essén
cies catalanes de la seva anima,
o negués la seva capacitat de
reaccionar virilment contra l'es
comesa injusta.
Fa uns vint anys que se'm va
presentar a casa i va volar aju
dar-me quan havent deixat el
meu canee a l'Ajuntament re
nunciat a cobrar el sou de direc
tor de "El Ponle Cataiá", parque
el diari pogués viure, vaig haver
d'obrir despatx d'advocat des
prés d'haver tombat feia .entris
els quaranta. Des d'aleshores he
pogut comprobar moltes vegades
que En Quintana era un heme
noblement 'leal i que la correa
ció de la forma corresponia en
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000
Caialunya, al costal
d'Azana i contra els
seus enenúcs
na, amargures de fracassat, for
maran l'anima del quadro a.nti
azanista, debilitada la majoria
per l'acció constant d'aquestes
setmanes. Costa de preveure si
les forces governamentals resis
tiran a la cárrega d'una ofensi
va tan ruda com la que sembla
preparar-se.
Veurem. El tront únic sembla
un fet. El que no sap ningú és
el Govern que en tot cas suc
ceiria l'actual i, sobretot, que fa
ria aquest successor amb el pro
blema catalá, que en definitiva
és la palanca que s'ha d'utilitzar
per trencar la disciplina de la
majoria. Els suposats directors
de l'ofensiva han parlat tots
contra l'Estatut en el curs dels
discursos de totalitat. Aleshores,
és possíble que la insensatesa
ell a una disposíció cavalleresca
de l'esperit.
En la seva casa pairal de Tor
roella de Montgrí, d'un interior
generosament senyor. dominava
la tradició de la familia territo
rial, pero no rústica, avesada a
la freqüentació civil, a la prácti
ca d'una vida de relació que
exclou la timidesa per tal com
dóna l'aplom de la cortesía.
A l'Anglaterra la familia Quinta
na hauria estat ben enquadrada
entre les d'aquells baronets que
sense rompre del tgt amb els pa
rents aristócratas, tant per la
modestia de la fortuna cera per
les exigencias del sentiment són
la flor de la política liberal.
I heus ací upa prova d'al»
que he dit abans sobre la capa
citat de la reacció civil en l'Al
bert de Quintana. La tradició
monárquica 1 lleialista de la fa
milia no 11 va entrebancar des
del primer antuvi la seva evolu
ció republicana i nacionalista.
Es veritat que el seu avi Albert
de Quintana fou el gran amic de
Mistral 1 de Víctor Balaguer, pa
ró ni va comprendre mal el na
cionalisme que encara no existía,
ni el seu esperit politic progres
sista l'havia fet separar mal de
la fidelitat al reí.
Des dels primers dies de la sa
ya devota relació amb mi, l'Al
bert va acceptar les idees repu
blicanas, potser al principi com
un compromís. pero aviat com
una convicció. El record del seu
e
Preu: 20 centims
("41
Maura, García Gallego, Romanones, Melquiades Alvarez i Abad Conde
,(Apuptl. 4e1 patural d'Arteche)
d'algú arribi a creure que l'Es
tatut pot retallar-se molt més
del que ho está; també és possi
ble que pel cap d'algú altre hagi
passat la possibilitat d'ajornar
indefinidament una solució 1 do
nar temps al temps.
Si les coses vénen aixl. i -no
sembla per de prompte
vindrá també l'hora que la.
ciutadania catalana faci a,cte de
presencia i adverteixi severa ertent
que no está disposada a qué una
vegada més, 1 dintre de la Repú
blica, el fet de Catalunya • sigui
escamotejat per la conveniencia
política, per la ineomprensió • i
per l'apetencia d'una Espanya
que no pot tornar.
avi, poeta catalá, el degué dur
naturalment a estiniar el cata-lanisme
politic del. oual havia
estat aquell un inconsclent pre
cursor. I en les hores del dubte
i de pertorbació moral que varen
venir més tard, 11Albert fou fi
del a l'evolució congeneada.
Perú del gran alkantpassat de
la seva mares d4puell general
León, heroi de la 'primera guer
ra carlista, no en va poder salvar
res en el seu no".deari politic.
Militar espanyol, kberal madur,
no havia deixat en l'anima del
nou nacionalista cepublica més
que el record d'una`concenció ro
mántica i cavallesga de la vida.
Jo que coneiala l'Albert Intima
rnent, puc dir que *en mes d'una
de les que semblaven estranye
ses del nostre amic es manitas
tava la sang d'aquel' húsar de
31 anys que.es,féu dur al lloc del
suplid i vestit de gala en carretel
la descoberta, comanda l'esqua
dra de soldats que Inava a afU
sellar-lo, i amb veu serena 1
enérgica els dona l'ordra de fer
foc.
PERE COROMINES
Catalans, llegiu
"la rambla"
En la lluita per la llibertat de Catalunya, una força no ens.falla
rá rnai: el nostre amor a la llengua, el nostre entussiasme per la
causa de la llibertat, la nostra fe en la justícia de la causa catalana
Smenualisauimulniumats. amoriaammetookaamaaaudasiikassas,eeeeeeeeeeee
aaaaa
2
Utilital de la pena de mort
Ran de la detenció d'un tal
Barrera, general d'ofici, a causa
del complot reaccionara aquest
va dirigir-se al seu superior —
que no era altre que el ministre
,*cle la Guerra, senyor Azana —
:protestant que l'havien condult
",-un parell de policies en un cotxe
,cellular, i que no havia estat con
'siderat com a general que és.
part que el Barrera general no
podia esperar que el conduissin
nixers galonats en un tren espe
nial, 1 que no podía demanar un
millor tracte ni cap altra cosa,
:puix que el dret de petició está.
,prohlbit a/s mllitars, la carta del
Barrera general ha tingut un re
sultat curiós: incluir a escriure
noves cartes altres militars gra
fóznans, que per ara seran el Mi
lans del Bosc 1 el Cavalcanti, 1
demá qui sap quins altres perso
natges de tan trista memória
com aquests tres.
El Cavalcanti 1 el Milans no
criden pas perqué els tracten
rnalament (de fet, mal no arri
harem a maltractar-los prou, i el
primer no havia estat pas retor
nat a la sana disciplina quan va
f er la missiva inadequada).
S'han exclamat, aquests, perqué
un ministre del Govern de la
República havia censurat els
reaccionaris (d'ofici militar o no)
en un acte públic, i han volgut
sostenir implicitament que els
rnilitars són una casta a part,
per damunt de tot judici, adhuc
del forrnulat per uns ministres
que sempre han de respondre da
vant les Corts, 1 que gaudeixen
com a casta a part mant privi
legi especial.
Tant se'ns dóna del Barrera 1
del Milans i de tots els Caval
cantis, per generalassos del rei
que siguin. Fet 1 fet, si tant cri
den faran cora el darrer, que ha
estat enviat a tot un castell per
a guarir-se una tos masa rabio
Sa... Peró ens ha sobtat la tesi
sostinguda per aquests tres ge
nerals — triUmvirat o tercet
d'ultratomba — 1 hem volgut es
brinar si era cert que els mili
tars eren considerats com a dis
tints deis altres ciutadans, 1 en
qué consistien llurs privilegis.
Vet aquí que hem trobat:
En primer lloc, que el dret de
petició no és reconegut als per
tanyents a instituts armats. Des
prés, que en general no els són
reconeguts, tampoc, els anome
nats "drets polítics" (associació,
manifestació, etc.) sense prévies
restriccions. Finalment que, do
nada l'especial característica de
llur professió — no hem d'obli
dar que és lliurement triada, 1
que ningú no podia privar-los
d'ésser bastaixos o mestres de
cases, posem per exemple —, les
penes que els poden ésser impo
sedes quan cometen delictes no
són ben bé iguals que les que
pertoquen als civils en el mateix
cas. (El fet que hom perpetri
Consells de guerra contra pai-,
sans no altera pas aquesta re
gla; al contrari: els qui se'n sur
ten són els consellers, que qui
sap sí confonen uns civils amb
un:; guárdies civils, 1 un idioma
oficial amb un oficial de cavalle
da, i per aixó manquen a la
Ud.)
Aquest problema de les penes
imnosades als militars ja s'ha
pres.entat a les Corts Consti
tuents — que són, avui, rautori
ta.t suprema. En discutir se la
Constitució, el senyor Barriobero
proposá de suprimir la pena de
mort i de fer constar aquesta su
pressió, amarada d'humantsme,
en la Carta magna. A part que
al capdavall no hi hagués acord,
puix que hom cregué millor de
reservar-ho per a Beis especials,
és de notar que el ministre de la
Guerra, que llavors ja era Ma
nuel .Azana, defensa el manteni
ment de la pena de mort per als
delictes militars en una forma
enérgica 1 lógica, que mereixé
l'aplaudiment unánime deis par
lamentaris republicans.
Vet ad els fragment,s essen
dais d'aquell parlament, pro
nunciat el 29 de setembre de
1931:
"La condición moral del mili
tar, unas veces por vocación per
sonal, otras veces por obligación
legal impuesta en nombre del
Estado, le substrae a la condición
normal del ciudadano."
"La disciplina militar tiene
una parte moral, que es la acep
tación del deber durísimo del
profesional de las armas, o del
obligado a las armas por la ley
del Estado, de dar la vida en
obediencia a un mandato que no
tiene derecho a discutir; y esta
obligación moral, cuando en un
país ocurre lo que ha ocurrido
en Espana y se establece una
República, inspirada en ideas
modernas e Imbuida de espíritu
democrático, esa obligación mo
ral — digo — se introduce en
el ánimo de los militares, lo mis
mo en los profesionales que en
los soldados, haciéndoles com
prender hasta dónde llega el es
píritu de ciudadano y que no son
en el Estado una clase ni domi
nante ni servil, pero que reciben
una obligación excepcional, que
va acompanada también de cas
tigos excepcionales.
Esta base moral de la discipli
na, que se confunde con el deber
del ciudadano, necesita además
otra base; necesita el resorte de
la coacción. Sobre todos los ciu
dadanos, militares o paisanos,
además de la obligación de res
petar la ley, se nos impone, se
nos hace cumplirla por la coac
ción, y tratándose de los milita
MILANS DEL BOSCH
res, que tienen deberes especia
les y terribles, es menester que
a la base moral acompane tam
bién la del resorte de la coac
ción en proporción igual a la
terribilidad, a la enormidad de
sus propios deberes profesiona
les."
La pena de mora dones, ha
quedat en el Codi de justicia mi
litar per a certs delictes, rebellió,
sedició, etc. No diem res més,
pene remarquem aquesta dif e
rncia a favor de la casta deis
militars.
Tenen raó, dones, els Caval
cantis de tot ordre i els Milans
Milans 1 Milans del Bosc. Ells
no són iguals que nosaltres. Te
nen deures distints i castigs més
forts.
Tal vegada nosaltres no som
partidaris d'aquesta diferencia
en la l'ea ni de cap pena supre
ma. Pene mentre aquesta existi
rá. aix1 ha de complir-la la Re
pública. La llei és dura, peró és
lid. Aixl, dones, si san atabalats
els pobres soldats el primer dia
d'entrar a la caserna recordant
los que tenen pena de mort si es
deixen el cinyell al rentamans,
si es corden al revés la guerrera,
si se'n tornen a casa sense avi
sar, etcétera, amb més motiu
han de rebre si cal els militars
d'ofici com el Barrera quan DO
drem comprovar que n'han feta
alguna de grossa. Llur grau més
alt ela dama una major respon
sabilitat, un majar coneixement
de causa. Per tant, recordem-los
davant de llurs esplais aproxi
madament epistolars que no són
diferents deis altres ciutadans
sinó en aquests punts concrets,
que caldrá. tenir en compte la
diferencia quan escaura — enca
ra que després siguem els pri
mers a demanar llur indult.
GRANIER-BARRERA
J. ?EIRE
Nous models - Preus redults
Mobiliaris compostos de
MENJADOR, SALO, BEBE
DOR I DORMITORI
Selecció C Pessetes 4'500
" B " 10,000
" A " 20,000
Visiti vosté aquesta Exposició
Passeig de Gracia, 44
111111111~11111•11111111111~~11a.
Obieccions
i comentaris
La clisc-ussió de l'Estatut ens ha
jet recanéixer, no hi ha dubte,
els enemics sistemátics de les as
piracions catalanes. Perú ha tin
gut també la virtut de fer-nos
conéixer els bans aihics del nos
tre poble i de les seves llibertats.
Ahir, parlárem del que Cata
lunya devia a Manuel Azana. Avui
ens consideraríem gent indigna,
si no dedicdvem aquest modest
comentani a un altre extraordi
nari amic de Catalunya: Lluís
Bello. El que ha jet i fa aquest
home pel nostre E'statut i el que
arrisca amb aixó, mereixen la
nostra gratitud eterna.
Lluís Bello, elegit diputat per
Madrid, viu de la seva ploma i
per tant, vol dir que ha de comp
CARBUR DE CALCI
amb rendiment garantit de 290 - 200 litres
d'acetilé per quilo, produint acetilé pur i
ric, d'excellents resultats, lo mateix per
Ilum que per Soldadura Autbgena
UNION CARBUROS S.A.
PASSEIG DE GRACIA, 7 Ler .BARCELONA
la rambla
Catalunya i la República
Les Constituents
i l'idioma catalá
Més interessant, molt més in
teressant que el primer article
de l'Estatut establint legalment
el principi de l'autonomía de
Catalunya, ho és el segon, rela
tiu a l'idioma catalá que acaba
d'aprovar el Parlament.
L'article segon s'anuncia aixi:
els catalans tenen el dret d'usar
verbalment o per escrit llur idio
ma davant deis Tribunals i toas
els altres organismes públics de
Catalunya; aquests també els
correspondran amb el mateix
Idioma. La transcendencia del
precepto és evident; sobretot ho
és perqué no constitueix sim
plement una declaració teórica o
genérica, sinó que impossibilita
qualsevol rectificació o adulte
ració que s'intentas emetre en
lleis especials; constitueix un
precepto determinatiu, d'aplica
ció concreta i indubitada.
L'aprovació de l'article segon
de l'Estatut és un motiu de sa
tisfacció fonda per als catalans.
Nosaltres sentim aquesta, satis
facció; com la que s'observa amb
l'obtenció de l'ideal anhelat; de
l'ideal q u e sembiava llunyá,
molt llunyá, abans d'instaurar-se
la República. El Govern de la
República, les Constituents de la
República són encara l'avaneada
del país; amb la qüestió militar,
la religiosa, i en relació amb Ca
talunya, superen l'opinió vegeta
tiva i endarrerida del país. I alai
es constitueix la nova Espanya 1
s'edific,a un nou Estat.
Ara els catalans no podran
allegar coaccions legals quan
abandonin la llengua, materna.
Dependrá només d'ells usar-la
arreu. El nombre d'atribucions
de la Generalitat, práctica,ment
facilitará més o menys l'extensió
en l'ús del catalá; peró qualse
vullga que fossin aquestes atri
bucions, el dret ha quedat cla
rament determinat amb la re
dacció que s'ha donat a Farticle
segon de i'F.statut.
Es ciar que quedaran descon
tenta En el cataianisme sempre
han existit els del tot o res, els
ter amb la simpatia deZs seus lle
gidors. Té una familia nombrosa
a cárrec seu. Dones bé, davant de
la justicia de les nostres peti
cions, ehl sap obliclar-se de tot
aixó i arrostrant la impopularitat,
fa en tot moment una defensa
edcidida del nostre Estatut i el
posa a cobert de la pluja d'es
menes que contra ell s'ha girat.
No tenim la pretensió d'influir
en l'etnint deis catalans, penó ens
sembla que no estana gens ma
lament que un determinat dia,
Lluís Bello rebés una tarja de
profund agraiment i afectuosa
adhesió, de cada un de fosal
tres. Es ben poca cosa, pel que
mereix, peró seria un gran es
tímul per a ell.
I no estaria malament que co
mencéssim a pensar en fer-lo di
putat per Barcelona, perqué
veiem difícil que ho torni a ésser
per Madrid; almenys en aquests
primers temps de incomprenssió.
El lloc de Franco ens semblaria
molt bo per a eh.
Els enemics de Catalunya sem
pre han estat els mateixos. A ells
els hem d'agrair, peró, que ens
vagin descobrint nous amics. Per
qué Lluís Bello será ja sempre un
ban amic nostre.
J. M.
La «Societat Coral Artesa
na», de Gelida, a Barcelona
Acompanyats de l'alcalde de
Gelida, el nostre estimat amic
senyor Angel 011er i Capdevila,
han visitat la nostra ciutat els
components de la Societat Coral
Artesana, que dirigeix el rnestre
Francesc Pasa,caula, d'aquesta
poblada).
L'estada a Barcelona ha estat
aprofitada per admirar els prin
cipals edificis tals com l'Ariciu
Municipal, Palau de la Música
Catalana, la Seu, Escola d'Aras i
Oficis del carrer d'Urgell, etc.,
etc.
Ahir al mata els excursionistes
gelidencs van visitar detinguda
ment el Palau de la Generalitat,
empliomentant després la prime
ra autoritat de Catalunya, el
nostre venerable President,
Francesc Macla.
Han visitat la riostra Redacció
el jove president de l'esmentada
agrupad() coral, En Miguel Font,
i el cap del Comité polític del
Centre • d'Esqueria 'Republicana
deis radicaliames efectistes, els
intransigents. La intransigencia
i el radicalisme en un moment
donat, pot ésser justificat, per()
com a norma és incomprensible.
El separatisme i prou, sobretot
dava,nt d'un Goverre i d'un Par
lament comprensius, és la ma
teixa cosa que el cornunisme lii
bertari o la revolucia social i
prou, deis de la F. A. I. Es la
mentable la manca de clutada
nia normal, 1 la perterbació ben
inútil que porten els radicalis
mes, els euals no indiquen pas
precisament un sentiment de
dignitat, únic a obeir en tot pro
cés evolutiu.
En el cas de Catalunya, el pro
cés del seu Ideal arrib la Repú
blica és revolucionad. Elo arti
cles de lEstatut aprovaes són ja
una veritable consecució d'idnals.
Podríem tractar d'algunes im
plantiscions que amb la monar
quia, especialment la d ' Al -
fons XIII, eren una fantasia;
podriem tractar (la r;;:ent no en
té en general consciéncia) de la
transcendencia i complexitat que
revesteixen algunes de les facul
tats que s'atorguen en el dicta
men de la Cornissió.
L'article Eegon aprovat, a nos
altres no mis desperta optimis
mes, perqué els sentirn plena
ment des del 14 d'a.bril de 1931,
data gloriosa, Que per cert recor
den amb poc afecte alguns que
es diuen separatistes o del tot o
res, ja que hm observat que Ilur
ideologla dretista els enterboleix
la. visió exacta 1 ponderada de
les coses que Catalunya aconse
gueix. Han estat aauests precisa
ment els que volen enfrontar el
gest enllan, pesó episódie, d'En
Macla proclarnant la República
Catalana, amb a la instauració
d'aquest regim a Espanya, el ve
;Atable, eficag ilsesperat esdeve
niment, que coftstitueix la data
del 14 d'abril de Venerern com
a homes i con a catalans per
ta.nts i tants as&ctes.
ae
F. CULI I VERDAGUER
S DE BA
Liana pura a 15 pessetas
DIVERSOS MODELS
10 - CARDENAL CASANAS, - 10 Casa fundada en 1870
aSaa.e.•
de Gelida, En Ramon Esteve,
que portaven la representació de
les dites entitats.
Els nostres amics ens han pre
gat que féssim constar des de les
columnes de LA RAMBLA llur
pregon agraiment per les innom
brables atencions rebudes dura.nt
la breu estada a Barcelona.
Aquesta tarda els expediciona
ris han emprés el viatge de tor
nada. Tan prompte com ens si
gui possible — han dit — repetí
rem la visita.
Aquestes espontánies manifes
tacions són la millor preve de
les deferéncies prodigades als
simpatics i entusiastes amics de
Gelida.
El respecte a la ciutat
Es una demostració de civisme
el respecte a la ciutat. Les grans
urbs tenen dos valors: el que els
hi dóna la seva bellesa material,
i el que és fill de la seva espiri
tualitat. Per?) en les ciutats, com
amb totes les coses, no hl ha res
que es mogui únicament per una
sola d'aquestes valora. Es el con
junt el que fa possible que les
grans urbs sobrepassin llurs
fronteres 1 arreu del món siguin
conegudes, admirades i respec
tades.
Pena Wad com en les petites
viles i poblacions secundarles
cedes falles són considerade,s,
latalment, com fets indispensa
bles per la manca de mitjans per
a evitar-les, en les grans ciutats
on tots els mitjans s'hi troben
reunits 1, si no tos alxí, l'aedo
tutelar deis Ajuntaments mena
ria les coses cap al seu lloc de
gut, no són sois impossibles cer
Les falles, sino que en nom de
eivilitat són intolerables.
Al món hi ha ciutats qu
llur importancia irradien
llur influencia civilitzado
ríe ens recorda sempre
ciutat perfectament
Londres, se'ns mostra
tat millor organitzad
seus serveis. Vie
sempre al visitant
seus palaus i la s
seus edificis. Br
mal puguem o
ganització m
ma que fa p
cli de peti
bertat de
enS don!
a
ran
Ida.
ciu
ots els
cordera
esa deis
ositat deis
s, :ara que
la seva or
al liberalissl
que, d'un nu
icipis, amb lli
ent organitzats,
el seu conjunt, la
sensació d'una gran ciutat. Sant
Sebastiá. ens recordada sempre
una organitza,ció perfectaraent
adequad.a a la seva principal fi
nalitat: el turisme. Per qué re
treure més exemples?
Peró, en c,erta ocasió, Cambó,
amb la sequeclat del seu concep
te, ens deia que a Catalunya no
hi havia ciutats, 1 si potser tan
sois una: Barcelona. Tenia raó
Cambó? No volem ferir suscepti
bilitats. Peró sí direm, 1 jo ho he
viscut a bastament, que moltes
ciutats de Catalunya es denomi
nen com a tals perqué la influén
cia del diputat a Corts, abans de
la República, havia aconseguit
el títol de ciutat per a tal o qual
poble "por su acendrado patrio
tismo y amor probado a la mo
r:eres-da". Pero, en són les ciu
tats? No n'hi ha prou en preten
dre que una poblado més o
menys gran sigui ciutat. No n'hi
ha prou en donar-11 el nom.: cal
éaser-ne de ciutat, i per a ésser
ne cal una condició essencial, in
dispensable, condició que no pot
paz fabricar-se ccm qui fa una
facana, sino que cal sentir-la i
viure-la. Aquesta virtut, Alomar
qualificava CM-1WAlsnial.
?Pode/TI día' que Barcelona é-s
una clutat per la seva ciutada
nia? ?Qui se'n preocupa de la
nostra valor moral? nra. del Di
bulx; ?S:2dd de alent,:,ide, de Bar
celona, la raes gran estaciO de
Metro del mona.; peró a Barce
lona és possible que en el cor de
aana ea. •an
al iloc on tothom ha de conver
gir-hl, una empresa enderroqui
unes cases 1 les deixi enderroca
des com qui abandona una ga
lle-da d'escornbreries al mig del
c,arrer. Jo no vull saber si rein
gresa de rere,rancia no té avui
initjans sufienents per a portar a
toke el .SC11 projectea En l'es fi
noisces reés elleiner.411, pisa obra,
d'una embergeadina san enordie
semi la d'adquirir deu o dote
finques d'una valor extraerdina
da per a enderaocar 1 Iabee
les seves runes bastir un gran
palau, obliga a saber amb giee es
compta, obliga a ter prévtament
el pressupost; obliga a dB:so:asar
deis mitjans necessaris per a ve
rificar la gran obra; 1 aixo que
és una cosa elemental i que s'a
cudiria a qualsevol carboner o
bacallaner de la cantonada, a
les -nostres grana ,,enapresel.
se'ls hi acut; i :aixó • fa possible
que la plana de Catalunya quedi
convertida en una mena de 1)12.-
la de Cortes de la Frontera, en
la qual no hi ha autoritat que
samposi ni civilitat que obligui.
En una ciutat que les coses de les
grans empreses es porten d'a
questa manera, són possibles fa
aldea de Bancs 1 de Cornpanyies
de tota raena amb la xnes gran
impunitat.
La eiutat no t's obra d'una, sola
classe social. A la ciutat hi tenim
dret tots els ciutadans, i la nos
& t •I
p•
• I
plaga,. S'havia decretat
d'ara tetes les cases de
tindrien igual algária
var l'anarquia en
Peró ningú s'ha pre
possibilitat d'un ea>
solar de l'ante "
de les cases de la
la plaga de Cata
fet no preocupa
deure de vet
será arriba
que existei
tectora d'a
tes, e 1 s
constitin
sa de.
hauria
SOS
CD.1
e
tra civilitat ens obliga a protes
tar amb tota energia que s'en
derroqui una casa en plena pla
ga de Catalunya i es convertei
en una mena de "Font del Qü
to". Havíem quedat que s'ha
de Ter tots els esforlos y a
salvar la nostra desgraciada ran
des
piala
a sal
ificació.
at de la
om el del
orado" 1 el
rt baixa de
ya. Si aquest
s que tenen el
per la ciutat,
ora que a igual
Societat de pro
als i de les plan
utadans conscients
a societat de defen
ciutat. L'Ajunta,ment
preveure aquests ca
nea de civilitat com els
ra acabem d'exposar. La
no és l'obra d'uns, sino el
de tots, 1 no podem admetre
una empresa, per molt pode
que pugul o vulgui ésser,
mprometi el sentit civic de la
iutat organitzant al seu lloc
Un problema vital per a la nostra economia
Els transports maritims
La recent disposició resclndint
el contracte que tenia l'Estat
espanyol amb la Companyia
Transatlántica, posa en el pri-'
raer pla de les qüestions tras
cendents que afecten a l'econo
rala catalana l'organització deis
transPorts maritims. En els pal
sos en es dóna la importancia
que tenen aquests serveis, hom
ha arribat a una fórmula que
gairebé equival a la nacionalit
zació. Les Companyies estan en
un lligam tan estret amb l'Estat,
degut a les sumes enormes que
són necessáries, que equival per
a l'Estat tenir un control abso
lut sobre les Companyies més
imnortants per tal d'assegurar la
continultat deis serveis i evitar,
d'aquesta manera, que el co
mere d'exportació 1 el passatge
hagin d'utilitzar els vaixells d'al
tres palsos.
Aquest ajut de l'Estat permet
que la indústria o el comen d'ex
portació tingui a les mans una
arma per a poder competir amb
el factor preu, car les Compa
nyies poden atorgar nólits espe
dais, en forma de descompte, a
les Cases que velen introduir un
producte manufacturat o d e
marca en els paises de consum.
En el cas deis olis, el producte
deis quals s'obté en les diferents
regions productores d'Espanya
en quantilats no igualades per
cap més altre Estat, les cases ex
poetaderes d'Italia, que en certa
mesura depenen de la producció
catalano-aragonesa 1 andalusa,
poden mantenlr una concurren
cia arnb les cases de Barcelo
na, de Sevilla, de Málaga, etc.,
per tal com les cases navii.eres
concedeixen tarifes especials a
les firmes italiardes d'exportació.
Es dona el cas que la tona d'oli
transportada d'Andalusia a Bar
celona, resulta més cara de trans
ports trae el portar-la a Italia.
Aquests Elles hein tíngut oca
si() de parlar en:lb persona de re
coneso.eda competiniSia en a.ques
tes questiens 1 canee ecnapa un im
- portant eIrree en dul'organisriSe
del.cemerg,:d'exportació de .Bar
celona. Aquesta .pensona ha co
-rneneat per subratIlar la impor
táncla que representarla per al
port de Barcelona i el comerg
d'exportació •que udlitza el nos
tre port, el poder disposar de lí
nies de navegado nacionals.
—Si examinen les xifres del
tonatge carregat pels vapors de
la Traneatiantica en un prom.e
di deis sis darrers anys — ens
digae 4a persona alludida —, re
sulaanenielaarcelonaaabla ear--
rdeat la tercera part del tonatge
total de la Transatlántica en
tots els norts espanyols. Aixl. de
les 317.000 tones carregades en
tot Espanya, Barcelona hi con
tribuYa en la proporció de
137.000. Aquestes xifres posen de
relleu la importancia del port de
Barcelona en el trajee transat
lántic i justifica, si més no, la
........e¦¦••••¦141~
nedsseinstric, alsroveliede l'ou com
vulgtarment es diu, un centre d'a
tra,ceions baratas en deia que hi
havia de bastir un palau. L'Ajun
tament, igual que fa amb els
contractos de serveis públics,
aposar multes als pro
que enderroquen una
de seguida no en cons
1 una s,ltra damunt del
Que no sois han de passar
a llei castigant-los si pequen
e petits propietaris i els indus
moitos vegades poe escru
lobos per necessitat, sino que a
:ajor responsabilitat moral més
gran la responsabilitat civil, i
cal imposar a les empreses poc
escrupulosos amb les convenién
cies de la ciutat, el máxim de
cástig que faci impossible que
casos com els de la plaga de Ca
talunya siguin repetits.
La ciutat no pot ni ha de to
lerar-los. La potencia económica
en un régim de Ilibertat no pot
Influir en res. Els sacrificis de la
ciutat per a salvar la piala de
Catalunya, sempre tan desgra
ciada, no han d'ésser llangats de
banda sense consideració de cap
mena. No pot tolerar-se, repetei
xo, que s'enderroquin cases a la
gran piala 1 després s'abandonin
els solars. L'Ajuntament té la
responsabilitat moral d'aquest
comes, i és d'esperar que aquest
fet, que ha indignat els ciuta
dans conscients, será corregit tal
com cal i que es donará a la ciu
tat la satisfacció necessária per
a convencer-la que, avui com
avui, encara hi ha autoritat a la
ciutat de Barcelona, que tan
pomposament ens empenyem en
qualificar de capital de la Medi
terránia.
hauria d
pie taris
finca
true
sol
pa
F. ROSSELL I MONTANE
-.-27.juny 'de.1182
necessitat de mantenir linies de
vapors nacionals que permetin
el transport a tarifes redil/des.
La supressió, dones, dels ser
veis transatlántics ha repercutit
immediatament en un augment
de les tarifes tde sLualipnirami.i
de Filipines,
em
da, la serveixen ara vaixells ale
manys, els nólits deis quals re
presenten un 50/60 per 100 més
cars que els que tenia establerts
la Transatlántica. El passatge
de camarot per a la Unía de
Buenos Aires anirá necessária
ment a les línies estrangeres pel
modu que els vaixells que hi des
tina la Companyia Ibarra, els
"Cabos" Bant Antoni, Sant To
más i Sant Agusti, són vaixells
per a ernigrants. El mateix suc
ceeix arab el de Nova York-Ha
vana, també suprimits, els dos
"Cabos" del qual, suara adqul
rits per la Companyia Espanyo
la de Navegació Marítima, són
vaixells exclusivament mercants.
And, cense donar-nos-en comp
te, les línies de vapors de Fran
ea, d'Italia i d'Alemanya absor
biran la gairebé totalitat del
transport de passatgers i merca
deries per als palaos que estaven
lligats amb el nostre port per 11-
nies regulars que servien val
xells de la n*ost*ra*matrícula.
Franea ha augmentat conside
rablement les subvencions en
aquests darrers anys, com es po
drá veure en les xifres següents:
Menageries (Extrem Orient),
1924, 17 1/2 ,milions; 1931, 118
Sud-Atlantique (Brasil - Pla-
1924, 3 1/2 milions; 1931,
49 íd.
Transatlantique (Nova York
Antilles), 1924, '7 1/2 milions;
1931, 34 íd.
Cie. Fraissinet (Córcega, etc.),
1924, 1/2; 1931, 15 íd.
El total pagat per l'Estat entre
subvencions, diferáncia d'inte
ressos, etc., puja en 1931 a 468
milions de frenes. Per a l'any
que Son, aquestes xifres vindran
augmentades encara molt més
pedx que les subvencions a Com
panyies pujaran 50 milions més.
La concessió de crédits es fa
per intermediad del Crédit Fon
cier, a qui l'Estat abona el 6'45
per 100 d'interés i sois cobra de
\ les Companyies el 3 1/4 per 100 si es tracta de vaixells de pas-satge
i el 2 1/4 si s(an de cár
rega.
Italia té establert un régim de
primes per a la construeció del
case i maquinaria 1 sobreprimes
per a velocitats a tenor del por
centatge se.güeni :
14 a •5 milles, sobreprima del
30 per 106.
15 a 16 milles sobreprima, del
35 per 100.
I així successivament fina a
27 rnilles que concedeix el 235
per 100. Aquestes sobreprimes re
presenten quantitats enormes•
per a les grans velocitats, com
succeirá amb els grano peque
bots "Rex" i "COnte di Savala",
que depassaran les 27 railles.
Per altra part, existelx l'Iris
titut del Crédit Maritim amb un
capital inicial de 100 milions de
. lires que pot ampliar fins a
1.000 milions.
En 1930 es concediren crédits
a tipus d'interés reduit per valor
de 387 milions. Per a compren
dre la importancia de les apor
tacions de l'Estat diré que els 26
milions que es concedien com a
subvenció en 1914 s'han conver
tit en 224 milions en 1930.
Alemanya, no obstant la torta
crisi, fa grans esforgos per a sos
tenir les dues principals linies de
navegació, la Norddentsher Lloyd
i l'"Hamburg Amerika Line". Ja
en 1926 el Reich atorgá crédits
per valor de més de 120 milions
de mares.
Anglaterra, finalment, en ser
veis postals solament despengué
l'any passat prop d'un milió de
Biures 1 els crédits atorgats en
la rnateixa época pujaren a 76
milions de lliures.
Una dada a subratllar. En
1929 l'Imperi concedí a l'Estat
Lliure d'Irlanda un crédit de 14
milions cíe lliures per a cons
truccions navals...
No és possible — ackaba dient
l'intervivat — que les coses es
deixin en la situació actual, nuix
que seria un gran perjudici per
al comerg d'exportació. Pel que
fa al port de Barcelona, la situa
ció que li crea la supressió deis
serveis de la Transatlántica és
de les més delicades. Podriem
estendre'ns en una serie de con sideracions, pero preferim espe
rar a veure com es desenrotllen
les coses per tal que hom no ens
titllés d'alarmistes.
RAMON FABREGAT
***
JOIER
Rambla del
Centre, 33
•••
27 juny de 1932
Aquests dies ha
corregut pels círcols
polítics de Madrid la
noticia que el senyor
José Antonio Primo
de Rivera ingressava
al partit radical. Per
bé que la nova no ha
tingut confirmació.
gairebé es pot assegurar que un deis
comités de districte del partit ha ne
gociat amb el Comité central l'esmen
tada proposta d'ingrés.
Només ti faltaría aixo, dl senyor
Lerroux, ell que per no complicar-se
la vida se'n va a prendre les aigues
quan s'han de votar al Parlament co
ses de compromís! Per exemple, l'ar
ticle segon de l'Estatut de Catalunya.
nigiu~i~ Aquesta mona que
enraona pels escena
ris de "varietés" in
tellectuals, nomenada
Federico García Sán
chiz — mitjó de seda
negra. brillantina al
pél i una piga prop
del llavi, delicadíssi
ma i provocativa—, s'ha permés d'in
sultar grollerament la dignitat del
diputat per Madrid senyor Luis Be
llo, pel .fet de defensar l'Estatut de
Catalunya. Li ha dit que havia con
vertit la seva acta en "arma parrici
da" i l'ha amenalat amb la venjança
del poble de Madrid.
Devegades Palludit individu García
ve pels escenaris de Barcelona a fluir
les seves encisadores grácies morar
quiques í personals. Ho diem perqué els
eatalans ho tinguin present si ve Po
casió.
"Conllevancia" amb individus d'a
questa especie, no!
1.4
Els barcelonins, des
prés de l'adveniment
de la República, hem
_vist amb la natural
satisfacció que totes
les autoritats de la
ciutat eren del país
i, per tant, populars
i estimades.
Des del Govern civil, a la Presi
dencia de l'Audicancia, pa,ssant per la
Comandancia de la Divisió, a tot ar
reu hom hi troba ciutadans de Cata
lunya que compleixen el seu deure
amb bon sentit i a satisfacció de la
majoria deis catalans.
Els católics de bona fe no poden
dir el mateix. Al bisbat de Barcelona
encara hi ha el mateix bisbe deis
bons temps de la monarquia, el que
podríem dir-ne un bisbe de munició
o de R. O.
No és estrany que a part deis ca
vernicoles cent per cent, els católics
cataians encara passen les penes ne
gres cam si el reabrí no tragues can.
viat.
A Madrid, els ino
nárquics i altres ene
mies de l'Estatut es
tant fent una campa
nya intensíssima con
tra Azana i Luis Be
llo perqué no en són
adversaris.
La campanya con
tra Luis Bello ha arribat a baixar
tant de nivela que fa enrogir d'in
dignado a Lotes les persones de bon
sentit. -
Si no fos que el rnateix Luis Bello
és un exemple vivent de "caballerosi
dad", a jutjar per la campanya que
se fi fa en contra, hom dina que la
"caballerosidad" s'ha eclipsat total
rnent de les terres eastellanes.
El ministre de Jus
ticia, senyor Albor
noz, en un célebre dis
surspronunciat a Avi
la, digué que ja s'ha
lia acabat la intro
missió constant deis
militars en la vida
politiea, del país.
ha motivat que alguns generals
monárquics redactessin sengles Iletres
de protesta.
El general Cavalcanti en la seva
protesta fén contar que no sois es
tornudava, sino que tenia la costum
de tossir molt alt i molt fort.
El Govern de la República, sempre
amatent a les necessitats deis cinta
dans, ha cercat per al senyor de refe
rencia un clima adequat per la cu
ració de Penfermetat que pateix, i
enviat a Fuenterrabía.
Una de les múlti
ples activitats del se
nyor Casares Quiroga
és la del foment del
turisme, activitat que
fins ara ens era gai
rebé desconeguda.
Qua.n semb!ava que
l'exclusiva intenci del
senyor ministre en enviar al doctor
Albinana a Martilandrán era la de
fer-li purgar els seus delictes, resulta
que ho feia amb el doble propósit de
castigar-lo i de donar una importan
cia turística aquell país. Sense neces
sitat de propagandes, els grups de
monárquics sovintegen en les seves
excursions i organitzen tota mena de
diversions, com la d'entonar "La Mar
cha Real" i d'entonar lamentacions
a l'auténtica marxa reial del 14 d'a
bril.
Per tal que no es perdi la magni
fica avinentesa de fomentar el turis
me, proposem al senyor Casares que
prolongui l'estada deis viatgers per
uns mesos d'estiu. Qui sap si encara
veurem que hi construeixen torretes
amb un bod de jardinet!
Aquest régim dic-tatorial
que patim so-ta
el norn de Repú-blica
no perniet que
els ciutadans es di
verteixin honestament
en les revetlIcs, que
durara la monarquia
revestien especial es
plendor.
Fa uns dies, el governador de Saén
féu detenir els organitzadors d'un fes
tival d'aquella mena que havia de ce
lebrar-se a Martos. Heus ací el pro
grama que presentaven:
Ola 24.—Vaga revolucionaria.
Dia 25.—Desarmament de la guar
dia civil.
Dia 26.—Repartiment de les terres.
Dia 27.—Mort de tots els "senori
tos".
Dia 28.—Enterrament de les victi
mes.
?I l'alegria de la República, senyor
Casares Quiroga?
L'altre dia en els
passadissos del Con
gres, discutien apas
sionadament dos di
putats catalanas, un
de l'Esquerra Repu
blicana de Catalunya
i l'altra del Partido
Radical, a veure qui
na d'aquestes dues fraccions
(lijes havia fet més per Padveniment
de la Reuúbliea.
Un ande nostre, Lambe diputat,
que estava en un grup próxim co
mentant els incidents de la sessió,
os gira i posa tenue a la discussió
amb aquestes paraules:
"El diputat radical te rao. Cal
tenir present que la República, més
que els republicans l'han portada els
monárquics, i els que més han tre
banal dintre d'aquests aún els de la
U. P., la major parts del quals for
men en el rengles del "caudillo".
FORM,SI 1
HOSPITAL
Sucursal:
Teléfons: 12307 - 10073
FORMATGES 1 MAN'FEGAS sem
pre frescos. CHAMPANYS, LI
CORS i vins de les marques més
acreditades. Fiambres i conserves
de tota mena.
VINS ESCUMOSOS, METHODE
CHAMPENOISE
Whont errant
CARTE D'OR, SEC, DEMI-SEC,
DOUX. CARTE BLEUE, Etc., Etc.
Revefila de Sant Pere
VENDA DE COQUES exquisides
en el nostre establiment
Carrer SALMERON, 133
agencia o estació
SECCIO DE PERFUMERIA: Ram
bla Prat, 1. Perfums de totes les
marques a preus molt reduits.
A _
.ff"7"VIERIA1
PORTAFERRISSA, 13
TROPICAL
Génere ideal per a Estiu,
titueix amb aventatja el
de Fil i el mateix
«Fresc»
TROPICAL
NO Americana
S ' AR- i pantaló
RUGA
TROPICAL
confeccionat
Ptes. 52
Prats de Molió, lest
Díes enrera jo havia escrit:
"En les lluites modernes per la
llibertat deis pobles, no se san de
cap poble que hagi triomfat al
camp de batalla. Altrament, es
compren, parque els pobles ()gri
ll-11U que han de lluitar per llur
llibertat contra el poble opres
sor, estan en desigualtat de con
dicions quant a armament."
I afegia: "Es la voluntat del
poble, unánime, serena, resolta
en la fortitud que la mateixa
unanimitat 11 dona, la que venç
i la que es fa respectar. La vo
luntat del poble, que té més for
ça que els canons 1 les baione
tes."
Des del diari "La Nau" algú
se les ha emprés contra aquella
primera afirmació nieva, dictada
pel sentit comú, i ha vingut a
dir: "Es a dir que Prats de Mo
lió fou una tartarinada; que es
duia a matar una pila de gent
de bona fe i que tot plegat erá
una comedia per a justificar uns
diners rebuts d'América! -- El
que diu aixó — P. Munoz Casta
nyer — aleshores s'alava de l'ull
que diu que va tenir en no vo
lee enrolar-se a l'expedido de
Prats de Molió.
Si el senyor P. Munoz Casta
nyer necessitava algun argument
per a justificar públicamente que
trobant-se exiliat a Franca no
hagués anat a Prats de Molió,
celebro haver-li donat °cesio per
a tractat de justificar-se, encara
que sento que no m'hagi -entes..
o que no m'hagi volgut entendre.
Prats de Molió no era el prin
cipi d'una guerra, ni era cap pos
sible camp de batalla que ha
gués de passar a la historia per
la materna i la, carnisseria que
s'hi hagués de produir. Prats de
Molló era una afirmado i era un
gest de rebellió. Un gest de re
be•lió que evidentment podia cos
tar la vida a tots els que hi
prenien part i als que s'hi ha
guessin afegit. si la cosa no ha
C
gués estat fallida, desgraciada
ment, de bell antuvi. Pero evi
dentment que en entrar Macla 1
els seus homes d'aleshores per
Prats de Molió, alió no havia pas
d'ésser el comen1 d'una guerra
regular. Imaginar-se, com sem
bla que s'imaginava, el senyor
P Munoz 1 Castanyer que Prats
de Molió havia d'ésser el primer
acte d'una guerra deis 30 anys o
deis 100 anys per la llibertat de
Catalunya, és tenir molta imagi
nació 1 moltes ganes de justifi
car-se de no haver-hi anat.
Quan un hom es juga la vida,
vol dir que compta perdre-la,
que si la salva tot aixó será de
més a més. Els que anaren a
Prats de Molió hl anaren a ter
el gest de rebellia que podía du
rar 24 hores, 36, una setmana,
i que en tot cas havia de contri
buir a aixecar el país — tant
Catalunya com Espanya — con
tra la Dictadura, 1 a abatre-la.
No pas per la força numérica
deis bornes de Prats de Molió i
de l'armament que portessin, ni
per la deis que se'ls afegissin en
els dies successius, i del3 que
conjuntament amb ells s'alces
sin en altres indrets, sinó per la
força 1 l'exemple del gest. Quan
un hom fa un gest de rebellia, no
calcula si li sortirá bé o mala
ment, perqué la rebellió no és
calcular, i si calcules no es rebel
laria. El fa, simplement. Vol dir
que els que a,naren a Prats de
Molió hi anaren a fer aquest
gest de rebellia 1 que ta.nt se'ls
en donava que la cosa durés un
dia com que es convertís en una
guerra regular, si s'hi hagués
pogut arribar a convertir. No ne
cessitaven trobar cap excusa per
no anar-hi, perqué la sentien
tant, la necessitat d'acomplir
aquell gest davant del país una
mica masell, que en tot cas si
s'haguessin vist obligats a que
dar-se a França, l'excusa l'hau
ríen cercat per no quedar-s'hi 1
per anar a Prats de Molió.
Prats de Molió, símbol, no ne
cessita defensa, 1 totes les pin
toresques anécdotas 1 facecies
que entorn d'ell pugui explicar
el senyor P. Munoz 1 Castanyer
1.111~1~1IV
la rambla
podran servir per a distreure'l a
ell i a tots els que tinguin el seu
"temperament" pacífic, peró no
aconseeuiran empetitir el valor
de Prats de Molió, u:A de re
belila
Sandino a Nicaragua, té el va
lor i un gest, peró en batalla re
gular no podrá mal vencer l'exer
cit nord-americá., millor provelt
d'armament que no pas en. I no
per aixó se'ns acudira pas de dir
a Sandino que és un ximple, sinó
que l'admirarem de cor.
No hi creiem en la gent dis
posada a jugar-se la vida quan
es tracti d'una guerra regular i
amb tropes ben organitzades.
Tampoc créiem, quan les conspi
racions contra la Monarquía, en
algun politiquet catala que es
dela d'esquerra i excusava la sa
ya por a comprometre's, dient:
Jo. per ajuntar-m'hi, haig de
veure que aixó de la revolució va
seriosament Quan vegi que s'or
ganitza bé, ja m'hi afegiré.
La gent quan está disposada a
jugar-se la vida se la juga. Per
un gest, si cal. Tots els que
cauen morts als camps de bata
lla hatirien preferit no morir per
poder veure la victória deis seus.
Peró si premeditadament actua
ven per a salvar-se la pell 1 es
retenien, a primera Unta no hí
hauria ningú.
Es evident que amb senyors
com el collaborador de "La Nau"
no hi podria haver cap Prats de
Molió, í només hi podria haver
guerres importants i batalles a
l'engrós. Es veu que actuest se
nyor es daleix pels grans ezpec
tacles. En aquest punt coincidim,
sinó que no ens ha entes. El nos
tre punt de vista era precisa
ment que ara no és hora de ter
els soldats, parqué no és hora de
ter la guerra. Prats de Molió va
estar molt oé pel novembre dei
1925, 1 no estaría bé ara, heus
ace Al catalanisme 11 han fet un
gran bé els que es deixaren cla
eZe=a.
13ALNEARI RIBAS ROGES
de
VIL A11011A 1 GELTRU
La millor platja - Habítacions 1 hostatge económics - Coberts
especials (vi compres) a 6 ptes.
NOVA DIRECCIO
-
var garrtades a comeneos cL3 se
gle, sortínt deis Jocs Florals de
Llotja, 1 els que més tard se les
deixaren clavar al davant de
l'estatua de Rafael de Casanova
i a la Rambla. Peró els que es
creguin que les nostres joventuts
no tenen avui altra missió a rea
litzar que la d'anar a cantar
"Els Segadors" i tornar a mani
festar-se pels caletees per tornar
a rebre garrotades, als comba
trem perqué creurem que causen
un tort a Catalunya. Cada cosa
al seu temps! Si Catalunya ha
via d'afirmar avui la seva perso
nalitat davant d'Espanya, amb
quatre crits al carrer, quatre
cants, quatre banderes 1 quatre
corredisses, 1 amb res més que
aixó, seria senyal que tenen raó
tots els que aqueSts dies voten en
contra de cada article de l'Esta
tut.
J. VENTALLO
ESPERIT DELS DIES
Els obrers
!'idioma
Hom santeressa molt a Castella
per qué els obrera catalana apren
guin espanyol. Els radicals 1 els so
cialistes, sobretot, hi catan molt in
teressats. "Ah, pobres obrers—diuen
—si nomé,s sapiguessin eatalá; no
podrien sortir de Catalunya a c,er
cer treball, no pdrien emigrar a Amé
rica, no podrien assabentar-se de res
del qué passa pel món; serien les
víctimes propicia,tóries de l'egoisme
deis burgesos catalana!".
Tots convenim, naturalment, que
no deixa d'ésser convenient Que els
obrera sapiguen llegir i escriure el
castella. Fora, adhuc bonic, encara
que llur rnissió no sigui la d'ésser
políglotes, que sapiguessin franelas o
anglés; pel que fa a la necessitat de
viatjax, d'emigrar o de comunicar
se amb la resta del planeta, els fora
molt més útil. Per a treballar per
a Ilurs revindicacions els fora més
útil també el saber el rus...
Per?) en aquesta qüestió del Ilen
guatge els castellana obliden—hoin
és tan oblidadís quan convé!—que
pel que fa els obrer a Catalunya
l'immigració és molt més forta que
l'emigrado. L'obrer sap que gene
ralment a tot arreu está pitjor que
a Catalunya; que hi está, sobretot,
a les altres terres peninsulars. Emi
grar, per a l'obrer, és generalment
una catástrofe. Es ciar que hi ha
casos d'excepció; que hi ha l'espe
cialista sollicitat; que hi ha tarnbé
Paventurer decidit a fer fortuna. No
cal dir que en casos així. poca falta
els fa el consell deis socialistes.
Aquests hemos aprendran els idio
mes que els hi canguin i es faran la
cultura que nec,essitin sense necea
sitat d'esperar que els socialistes els
ho aconsellin.
Bé está, de toles maneres, que els
obrers apreuguin castellá. Peró el
que no podem tolerar és que llur en
seyament sigui precisament en cas
i que el castella resti absolu
tarn.en negligit. Per haver-se esde
vingut fina avui aixi les coses, molts
nus d'obrers que han anat quatre
o cinc anys a l'eseola, avui, en arri
bar a hornea, es troben que en rea
litat no saben de llegir ni d'escriu
re en cap idioma, o que en saben
en un castellá tan incomplert qué,
prácticament, .són analfabeta. El que
els van ensenyar ho varen enten
dre per causa de l'idioma duna ma
nera tan nebulosa, qué, al cap de
poc temps, ho tenien completament
oblidat. En canvi, si l'idioma de l'es
cola hagués estat l'idioma que par
laven a casa seva i al carrer, l'idio
ma que sentien durant totes les ho
res del cija, els ensenyaments els
haurien penetrat molt más, i avui
sabrien al menys Ilegir i escriure
bé en un idioma; sabrien c.a.talá
possiblement coneixerien també l'i
dioma oficial de la República. La se
va cultura, en suma, seria molt
rnenys rudimentaria.
Pero en fi, no cal pas insistir so
bre les avantatges que cfereix l'en
senyament en llengua vernacle; so
bre la superioritat que dona fer del
propi idioma el vehicle de la cultu
ra. que no pas valdre's d'un id!orna
extrany. En el fons hi está tothom
d'acord.` Per aixó quan en aquesta
qüestió algun socialista remug.a, ens
sembla sospitós. O es racta d'una
alucinado patriótica, 1 de patriotis
me de la pitjor mena; de patriotas
me imperialista que és el mes re
butjat pel sociabarne o—cosa que no
es difereéncia gaire d'aqucsta i que
prácticament és piejore-aspira a do
minar l'obreristne a Catalunya.
Cert que fina avui d sociallsme
madrileny a Catalunya hí ha po
gut ter ben rax: forat Pero aspira 1
espera dominar-hl. I el socialista
madrilenys sap •erfectament que els
líders i els direetairs del ne.stre obre
risme han esat i eón gairsbé sern
pre castellana; allí on hi ha una
junta, hl ha un castellá que la pre
sideix com per dret, propi. Ha c.algut
tota.la mteliigehcia i el prestigi d'un
Salvador Seguí, per ésser una excep
ció gloriosa. I el socialista madra
La !lengua catalana tin
drá tota la import11:cia
que nosaltres volguem
leny sap perfeetatnent que aquesta
hegemonía que el easaellá exerceix
a Catalunya no és deuda a cap su
perioritat in,t1ital. .que no és ty
guda tan sola a un major valer ra
a una major audacia Sap que és
deguda nomas a qué xerra i s'expli
ca amb més d'aplom.
L'obrer estala sovint escolta em
badow.t les prediques més absurdes
que- Ii engega el primer arribat amb
un deseixim.ent idiomátic envejable.
I en qualsevol discussió que es pro
yoqui, sempre triomfa el castellá, en
cara que no tingui raó, només que
per aquesta facilitat expressiva.
Mentre el catalá racilla entre dos
idiomes que carnet( duna manera
imperfecta, el caatellá xerrará arnb
tot l'aplom, impoaará les majors ba
cinades, a.mb un idioma que és el
seu 1 que domina be.
Encara, dones. que nornes tos per
aLeó, a l'obrer catalá u interessa d'a
prendre el propi idioma, que és l'ú
nic idioma en el qual en realitat
pot arribar a e-xpressar-se amb pre
cisió. Aleshores aquesta hegemonia
que els castellans exerceixen avui
damunt les organitzacions obreres,
s'ha,urá acabat. Si algun castella
arriba a ésser-ne capdavanter, será
per merits propia i no per entaba
nament, i el catalá no s'hi trobará
sempre csam a persona manada tot
i ésser a casa seva. I cm. scribla que
per aspirar a que arribem a aquest
estat simple i natural de coses, no
cal tan sois ásser catalanista. Cal
mames sentir una mica la dignitat
humana,
DOMENEC GUANSE
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... 2'50
Semestre... ,.. 4'50
Anual ... 9'—
El pagament pot ter-se per
Gir Postal o amb egells de
Correu
SABONS
BARANG,E
acompleixen fotes les exigéncies
itigemimm••~! d'un renta! perfecie
Joaquím Salvatella
La premsa no ha aprofitat el
traspas d'aquest clutadá per ter
ne un elogios estudi biografíe,
perqué Salvatella, que arriba a
llocs preeminents 1 que estava
cridat a més altos destins, se sui
cida políticament, 1 avui no te
nia un gran relleu.
Jo que, en altres temps ja 11u
nyans, vaig tenle la satisfacció
de conéixer a Joaquim Salvate
11a, d'intimar-hl 1 de compartir
hi actívitats polítiques, no sé es
tar-me d'escriure uns mots, que
poso a mena de tola de flora
amb tota devoció, damunt la se
va tomba.
Salvatella, seduit pel sirenesc
aníblent madrileny, 1 amargat
per la defecció d'una part deis
republicans que l'havien elegit
a Corta per Figueres en
quatre legislatures successives,
abandoná el camp republicá. La
monarquia, la decrépita monar
quía, tan decrépita que no pogué
resistir ni l'empenta d'una pa
pereta electoral, acolll a Salva
tella arnb els bracos oberts. I el
féu dioputat, 1 ministre...
Avui Salvatella ja no existeix,
1 en escriure el present artícle
no puc ni dee ter-ne elogis; peral
puc 1 clec excusar la seva evolu
ció, fent-li justicia.
Cal que recordem l'estat en
qué es trobaven els partits repu
blicans en els temps de l'actua
ció de Salvatella en aquest sec
tor político Era una cosa embrio
naria Hi hasta opinió republica
na en algunes capitals impor
tants de la Península, que envia
ven representants al Parlament,
1, per excepció, en algun distric
te arreconat com el de Figueres,
en el qual, més per tradició que
per cobvicció, s'acostumava ele
gir un republícá quan el candi
dat monárquic no era prou es
pléndido Els prohoms del republi
canisme eren, en general, unes
perfectes patums, incapaços de
cap acció revolucionaria, 1 sense
desigs d'organitzar-la. Am b
aquells homes 1 amb aquell ba
gatge, la República era una uto
pia. I una utopia seguirla essent
encara, si no hagués vingut el
reactiu en forma de dictadura.
Quantes vegades Salvatella, en
conversa .ntima, ens havla con
fessat que amb aquella gent (els
seus companys de minoria) no
hi havia res a ter. I en, home li
beral, freturós de ninovar el
país, va arribar a creure en la
possibilitat de republicanitzar la
Monarquia 1 es féu la Muslo que
Alfons XIII era tan liberal com
deja i no posaria obstacles a la
tasca revolucionaria feta des
d'un Ministeri.
A l'excepticisme que li aná
creant la visió exacta deis ho
mes i dels procediments del re
publicanisme d'aquella é p oc,a
s'hi ajuntá l'acció formideble
ea. e damunt els homes de la
"pravincia" exerceix l'amoient
madrileny. El "hall" del Palace
;es "gírls" deis music-halls de
Madrid han fet, en altre temps,
"bona teína" desrepublicanitzant
republicans. Qui sap si ara s'a
fanyen a refredar ardors catala
Salva.tella, ja una mica escép
tic com a republica, sucumbí a
les seduccions de l'ambient ma
tants altres!
I la fallida d'un estol de re
publicans de Figueres, que, per
una qüestió purament de localí
lee es venguerm al canclidat
monárquic 1 derrotaren a Salva
tella, acaba de decidir l'evolu
ció. En que ja no tenia fe en els
dirígents, perdé la fe en el pc 3 ,
1 pensá que podía ésser més útil
als ideals renovadora des d'un
Vicie on l'actuació no fos lnope
rant.
No ha trobo ben fet, per() si
excusable.
Quan Salvatella fou derrotat a
Figueres, taren derrotat,s tots els
seus amics 1 ho tau el Partit al
qual pertanylem. Nosaltres vá
',era mantenlr enlaire la bande
ra, sense sentir-nos aclofats per
la desfeta soferta, 1 várem recon
querir ben aviat les antígues po
sicions. Salvatella va abando
nar-nos 1 oferl les seves capad
tats 1 les seves activitats a la
Monarquía. Jo cree que tau de
bona te aquest,a virada lamenta
ble.
Salvatella fou elegit diputat
qw-- encara no tenia els 25 anys
que la llei exigeix. La seva per
sonalitat va assolir un relleu tan
extraordinar1 que, malgrat la
seva joventut, tau designat, en
una de les lagislatures successí
ves, cap de la minoría de Con
junció Republicana Socialista.
Havia arribat molt amunt 1 h.au
ria arribat al cim més alt del re
publicanisme. Quin egoisme po
dia moure'l? ?No té més catego
ría el cap d'una minoría com la
republicana - socialista d'aquells
temps, que un ministre?
Salvatella cregué honestament
que era cert que Alfons XIII era
en el tons un demócrata, 1 que,
des d'un ministeri, es podía con
tribuir a la renovado del país.
Quan comprengué que s'havia
errat, ja era tard 1 hagué de re
signar-se a seguir el seu destí.
Peró jo estic ben segur que el
oo Toaquim Salvatella no
deixa mal d'ésser republlca 1 ca
talanísta, malgrat haver arribat
ésser ministre d'aquell tanfar
ró que ens retreta que descendía
de Felip y.
Precisament, no fa galre temps,
tot parlant amb un amic del ca.s
Salvatella, cm deja que 11 havia
sentit ter comentaras molt durs
Restaurant LA PATRIA
P. Sepúlveda, cantonada a
Muntaner. - Teléfon 33394
Coberts especials (entremesos,
tres plata vi compres o cervesa)
6 pessetes
Banqueta des de 10 pessetes,
tot compres. La míllor paella
des la taifa reial 1 del seu "en
tourage". Creieu-me — U dela —
que quan em trabo entre aquella
gene, enyora tenír una bomba a
cada más..
Jo cree que va adonar-se'n
molt aviat que si era difícil ter
acció republicana ha era més en
cara ter teína liberal amb Al
fons XIII. Jo cm permetia de
tant en tant, quan algun amic
requería la meya amistat amb
Salvatella, ter-li alguna recoma
nació, 1 l'antic diputat per Fi
guares, llavors ministre, em dis
pensa sempre el rnillor deis aco
lliments. I recordo que una de
les reveaa cartes, contestant a una
recomanació, em féu pensar que
se sentia desplaçat en el seu cár
rec. "El decret referent al que
interessa el vostre recomanat X
el tino a punt 1 un d'aquests dies
el portaré a la signatura d'en
Doba." Amb aixó de tractar tan
irreverentment el rei, jo hi valg
veure molta amargor...
Com deu haver sofert durant
aquests mesos de República, en,
l'home que, des de molt jove, al
costat de Valles i Ribot, havia
maldat per propagar els kleals
republicans, en veure's junyit,
víctima potser d'uns momentos
de sinceritat amb ell mateix, a
la carreta dels enemics de la
República. En no podía, com
Maura, com Alcalá Zamora, PaS
sar el Rubicon. Hauria temut el
ridicul davant la riallada del
barquero..
Recordem que el darrer acte
de la seva vida política fou es
criure un article acusant el reí
de complicitat en la preparació
de la Dictadura 1 que aquest ar
ticle 11 valgué ésser processat.
Certament que no puc acabar
aquesta necrológica amb un elo
gH. de l'amic desaparegut, al qual
vaig seguir en la seva evolució.
Peró puc demenar a l'opinió re
publicana que sigui indulgent
amb la memoria de Salvatella que
va canviar de táctica pensant
que ho tela en profit del poble.
RAFEL RAMIS
(Retirats de números anteriors
per excés d'original.)
3
4
Sembla que el dia 1 de juliol seran perllongades les linies del F. C. Me
tropolitá Transversal, entre Plaça de Catalunya i Estació del Nord i de la
Bordeta a Santa Eulália (Hospitalet)
La nostra ciutat sangrandeix ra
pidament<E1 problemao de la circula
ció pels caarers siagreujaa El nombre
de vehicles augmenta d'una manera
insaaptedaa Per. be ,que Barcelona
possevasaya exceilent .Eixarnpla que
pernea tea bon aclarimeht en ragom
•olamepa eleevehicles, cada dia és més
insltOeteaa. ala ,n'ha ha prou amb els
urbaisa
I depia*paaser tampoc no n'hi han
ra, prou aaile eis senyals liuminosos.
11e:tasad apm•solarnent el Metro pot
ésser el mitjá de locomoció necessari
totatquial ,barcelont actiu que hagi
de tnaelladar-se d'un cantó a l'altre
de lappstraspiutat
Es, per sama, que-ens ha omplert de -
joia, lammaade la próxima inaugura
ció da/malicia del Metro Transversal.
Per lo tant hem cregut interessant
el poder timar als nostresaectors una
informaeitade les obres realitzades.
les eatleineardel Metro Transversal
sempre. a.nseteben ande les máximes
atenciona- Per. aixó no ens ha estat
difícil d'obtenir una bona acollida
dels eseus, tliatgents.
Heus aci el que esa ha (lit:
—El.Perriscarril'Metropolitá Trans
versal, da larda elehqual, fins ara, ha
esteta-polar:ama. entre la Bordeta 1 la
Plaqa.ele Catabanya, está a. punt do-.
brireal tráfie les perllongacions sug
gerides eaperades des de tant de
temasa de la Bordeta a Santa Mi/a
ria (Hospital), per un cantó, i de
la Plata datataltinya a Trlomf-Nord
per l'abra acquesta darrera amb la
participació de la Companyia de Per-,
rocaaalisl,carbetlord.
TRE108-1101111OLLET A LAPLAÇA•
--a1 ilat'aDrtEakh;AeTsAdiLeUs N—T—Acontinua
dientailisaa' dlt possiblement el dia
1 deItallóa 'ea prodaira un formida
ble aleaatitralarlt - a -Barcelona ,amb
motfii dell'a.rrtiada deis trens de la
Comftalaadittblaleard a reStació mo
numeltal arenal Placa de Catalnuya.
Per tal p8aaa portar a cap aquest
inane ßrO3eStV`de tahts anys deslt
jat, taea tanda des de
P (11' (515ffiluriya a l'estad(' del Narati-cifris111; atrae Vía doble, que•
estarlaral aértaridels arené del
1 dos lateralse4 vía senzilla, pela
qua& 'elreMattaar tres -44e1:1yfetro. •
Aquea miport1t millri pa;re
portan calciiifes 'ilyantaages alis
viatatis i bent1s la dorepanyia,
afeglrl. aTestacki.monumental de la
Flaça:Tete'idaleluteat-un moviment dia
ri de "molla milers -de persohes. Será
definitivalikta el désitjat enllaç en
tre eacqr ele la capital catalana 1 els
pobles...de -la •.comarca. ,
LA MONUMENTAL ESTACO; DE
LA PLACA DE ,CATaaLltaalX.A, CON
SIDERAIYA üGiat 'UNA "TiE LES
MES GRANS DEL MON
~—"taftfriTár1514TárTirlgran'ar
Catalunya aquests darrers dies s'hau l'alaitaatt. atener • coa:tate de la -..gran
*-cllositat de' lee cares que s'han rea
lltaat. 'Una estació sUbterránia, mo
numental, fantástica com probable
ment no n'ea ha cap altra en les
• era
.Xtit:vga::- breu
Fémina presenta "LAigión".
aauctpreaeltjántic Filma,
Weber.
rem
•
la• Wegyjanski. . Antefhp:MW eandubtablementmas
aliatat'sige. ee ,1-1: te.:
, ealaetallaatayailat en francés.
e, „„Craneatealaayn tres d'história ex acta:avala-lepe 49aelada. de la curta i
IT1,41aglittl~y, yida del fIll de Na
aalea I iluarae.a.Lluisa d'Austria.
• , :lealialóna eiraterpretat per Jean
. yaeftenaté ayeetsents molt ericertats. are».1.1aaa, t..51:5 La trista
anda.. del QUI:, U .Rei de Roma, els
- alia all.laaa 1.. lía,, lluita entre els seus
..ifiaala -I .lagta'a naturalese male.1-
.:.riga..1. laca _ nt,asón la base d'a
' aueat fiara aula fotografia 1 direc
dió Milla:mes: -
* *
-eh:rana, preeenta "Arturo".
Protegoinata:: Lily Zevacco.
Interpretlaia.; Ajustada.
/Viodalitat: pantada i parlada en
francés.
.Canéistari:" Una opereta amb to-t'a
la'filanlitaa atrevida que pot pos
.,"abdevil francés del. més por
raei-fernadna amb ddhes belles i si
DILLUNS
T R -E N A
al
-AUL LUKAS
..sIDNEY FOX
-LEWIS STONE
-
Director,:
IDHN B. STAHL
ELínsfinfo
del amor
La millor comldia
pássional
tAmillor, galán" de tots
els galáns
La ingInua més ingInua ad"
TRENS DEL NORD, A LA PLAÇA DE CATALUNYA
grana clutats on existeix el Metro.
Hora convindrá que, efectivament,
aesmentada estada pel seu immillo
rabie emplaçament, per llurs propor
cions enormes—en realitat agafa des
de la Plaça de l'Universitat a la
d'Urquinaona, encara que existelxin
dos trajectes per a viatgers--, per llur
consistencia i per la ~ea dis
tribució que hom 11 ha donad, será
aviat el lloc de convergencia de les
principals linies.de ferroCartiLs 1 l'eta
d'una excellent a:laxa metropolitana.
El centre de l'estació és .una formi
dable nau, que conté tres amplíes an
denes quatre \des. Ah exteems, 1
farmant un pis superior, s'han em
plaçat dos vestibuls amplia 1 aviat
seran acabats els .corredors pels ser
veis 1 comunicació amb el Gran Me
tro i Ferrocarrils de Catalurava.
HOSPITALET-BARCELONA
- —La proximitat d'Hospitalet a Bar
- celona, que permet que molts obrers
hi vlsquin, feia imprescindible-un mit
ja rápid i económc de transporta. El
Metro Transversal ha solucionat
aquest problema. I mentre s'insinua
per al futur l'agregació d'Hospitalet
a Barcelona, el Metro construeix el
lligam, que permetrá el trasliat
dlsthn fins al cor de la ciutat.
Altrament l'obertura de les esta
cions Urquinaona i Are del Triomf
és d'incalculable utilitat per ala viat
gers de la dreta de a'Eixampla, lloc
mancat fina -ara de comunicacions
rápides per ala hunaLs.
D'HOSPITALET A' CARRER MARI
NA, DISSET MISUTS
En aquests temps, en qué els mi
nuta es cotitzen a preu d'are pot cal
cular-se Xeconornia de. milions anuals
que represehta la rapidesa del ferro
carril subterrani que, com un prodi
gi que mal no havien somniat els
nostres avis, ens traslladará d'Hospi
talet a l'estació del carrer Marina en
disset mimas. No és possible dema
nar més rapidese. Altrament, els
, proas reduidissims que regeixen en
les- tarifes d'aquest Metro,, fa preveu
re el .brillant. avenir de l'empresa del
Transversal, ,que,catpthórá s'ha pre
eicaipat aana ale1:41tiçie< asm.,,de dotar
jaaace»aa, aa'ana.41á _.paiisports
auP, rea
t' ,LOUS• PROYEOTES '
ANI; jettaytlfahf;e:is ?ardaéae.S de la
Companfia, vegáda, 'tale ja té
la concessió i ayiat: començaran els
trebalis de pqnstrucció per acabar la
linia fillS . a, La Sagrera—oa s'unirá
amb l'estad() de mereadéries deis
fearocartils amb la qual
cosa' s'haurá acOnsegiiit rentan de les
hapórtants balliades del Clot i Sant
Andreu arhb l'interior de Barcelona.
No cal die amb quina ansietat espee
rem que ben aviat siguiuna realitat.;
«Vii~ffir
pesares de tot el que hería deixat
dit, ninga no reaatejara la itnporta-i?
cia que ha sabut assolir el F. C. Me-
_ ..... tropolitá Transversal.
Grades a l'esforç entusiasta dels
dirigents i facilitats que ,tothora han
tuasionaepIe ajt'vert.
da t 4111 ciiáleg eneam a aadía.
'ttet-' eaateradalnent partat,a aIiMeE
pellícule. té una baila presentada i
una ditereta effotagra.. ft• ç.
. ,ARtaui 1:~
Visita alS estudis-.1-
ArOr:hea"
El dissabte •passat les nostrea pra
meres autoritats visitaren ele estu
dia de 1-Orfhea films"„que oamhom
sap estan ,ineta•late a Monjaia ea el
, palau d'Indústries Químiques
l'ExPosició i en els quals es roda
ren algunes. importante escenes de
la pellícula "Fax", que dirigeix Fran
cese Elia,s.
El President de ,la Generalitae. se
nyor Fransesc Macla, el governacior
civil senyor- Moles i un representant
del general Batet, foren obsequiats
amb un xampariy d'honor. peLs c.aps
de producció de, laCepheaa.
sos pel director. deis- estudia Ma Le
moine, el qual els acompanya.énla
seva visita pels estudis, cosa -que- in
teresal viva.ment als visitants que
al marxar fellicitaren a Mr. Le,mpi
ne i a tots sortint encisate de .1a
cordialissima apellida que troberen
en aquell palau dedicat a l'art i al
treball.
1111111111,111ia
•
Del superfilm UNIVERSAL
ESPIRITUAL! PROFOND! GALANT!
t.
trobat a l'Ajuntament, es podran
In-driver, potser rapidament, les
, cahats económiques per les quals tra
vessa aquella empresa, degut a les
ciisbauxes i abandonament que ha
gué de sofrir quan fou dirigida per
; latines de la Dictadura. Esbandit
lainaient enrarit, s'albira un futur
billlant, de gran prosperitat.
14S"': TARIFES REDUIDISSIMES
,•liana de les coses cale fa preveure
arila derament la indubtable prospe
! iltharatel- Metro Transversal és l'en
; alia;efeglable que han tingut els seus
abitagerits en fixar les tarifes a preus
aeduidissims. El fet que s'ha fet de
Cara al treballador, l'estament mes
castigat pels transports urbana ha
Ide fer sena' dubte el miracle que el•
públie es" giri de cara al Metro i no
aabandoni, com el tenia abandonat
en aquell temps que per convenién
cies d'empreses no es tenia cap sal
dó a posar preus assequibles per als
trebaladors que viuen o treballen
Sans. L'época de prosperitat del Me
b eeribat, Els seus
adfaigehts poden estar satisfets de la
seva tasca. Han pensat en l'estament
:alíe més ha de serviease del Metro i
aquest sabrá correspondre plenament
Perqué el lector pugui fer-se ben
bé carrec de com s'ha pensat afa
vorir els obrers, transcriurem els
Preparant
Hollywood vol reconcilliar-se amb
Greta. Garbo. De quina manera,
doncs s'ha d'interpretar l'actitud que
ha adoptat després de la presentad()
de "Mata Hala"?
Hollywood ha demanat molt 1 ob
tingut molt de Greta Garbo, en can
vi li ha donat molt poc. Greta amb la
seva independencia va demostrar una
decidida antipatia per les xafarderies
i aitcó va molestar a Hollywood. Greta
indiferent a tot el que no tos el seu
-treball i al seu desitg d'enriquir-se
aviat per retornar al costat de la se
va familia i al caliu de la seva llar
continua vivint de manera enigmáti
, ca, lana que eh reportera més atre
vits i les suposicions mé,s indiscretes
tingueren lloc de lluir les seves facul
tats de periodistes americans.
Greta Garbo per pretcripció facule
tativa - o per pur narcisisme, que en
aquest cas se n'hi pot dir Gret,ogar
bisme, te o tenia mentre va :dure a
"
Hollywood la costum a prendre
banys de sol 1 aire cempletament
despintada_
Quan un reportes més descarat
que els demés va "asaltar" la finca.
de Greta i la va sorprendre en pie
gretagarbiesme, i a més de sorprén
drpla ho va xafardeixar, per que
aquesta. era la seva anissió de repor
ter xafarder, 1 perqué d'alguna Mane
ra tenia l'home de excusar l'assalade
que havia fet objecte la casa de l'u
triu, tot Hollywood Va sentir calfred
1 a més una cUriositat bala
Com és Greta Garbo? preguillaven
homes i dones. El noi can que aa,
ésser detingut i la revista que publica
la lotografia obtinguda Del determi
nat "as" del reportisme va tenir d'a
fiuixar la mosca, va c,órrer a contar
tot el que l'actitud despótica de Greta
ea mereixia segons eh o sigui que
Greta era lletja, mal girbacla, i un sac
d'ossos.
Tot aixó prou que ho sabiera nos
altres, no més de véure-la fent pella
It
cuIes. Greta Garbo no és ni ha estat
mal una dona positivaanent formosa,
peró no vol dir que el seu rostre, in
teresant, i bellíssima,ment illuminat
per les seves emocions d:aet, no ens
captivi. Daifa! manera que fins el
trobem- bell.
Greta Garbo s'ens ha mostrat es
casísimes vegades en deshabillé. Aixó
:en una artista que treballa pel exhi
abidor-Hollywood demostra claramént
que está mancada d'aquella armonia
de -mies que tant els plan prodigar
a la diajoria de les- elwsis quina belle
:
fe~•••••':.
la rambla
loor'
ESTACIO PLAÇA DE CATALUNYA
preus fixats en els trajectes que hem
cregut que seran més concorreguts
per obrera Heaalos ací:
Ptes.
Sans a Triomf-Nord 025
CatalunyaaBordeta (cotxeres) 025
Sans a Urquinaona 0'20
Catalunya a Estació Nord 010
Bordeta a Estació Nord 030
Aquests són ela preus del trajee
tes que hem escolla a ull, de la ta
rifa, aplicats a ballets ordinaris. Ara
bé: interés de l'empresa per afavorir
l'obrer, a part que els preus que hem
transcrit no són gens elevats, es re
flecteix millar en les facilitats que
dóna per adquirir bitllets d'amada 1
tornada, abonaments de deu i de vint
viatges, tot,s amb la consegüent re
baixa. Peró encara és més. On re
flecteix veritablement aquell esforp
de l'emrpesa per afavorir l'obrer és
en el manteniment dels bitllets d'ho
rari limitat a preus que més reduits
no poden ésser. E'ris referim a aquells
bitllets que tacualinent hi ha esta
blerts d'anada i tornada. l'anada fins
a les nou del metí, i que costen no
més deu céntims cada viatge. El viat
ge d'anada és d'horari limitat, peró el
de tornada pot efectuar-se a qualse
vol hora.
No és difícil preveure, com hem dit
més amunt, la prosperitat del Me
INEM
sa plástica és indiscutible, 1 si no
indiscutible més o menys atractiva.
Greta Garbo penó és una dona de
tipus sec, que no és un "sac d'ossos"
ni és "mal girbada". Greta Garbo és
una original. Es amiga de la como
ditat i pel qua és pot veure no ha
estat mai amiga daxletaicions d3 cap
mena. El apta de Greta Garbo, us
fará sentir, quan el veureu apres
sat entre els oreaos del seu "galan"
l'impressió de que s'abrasa una flama.
que aquells ánguls aguts que són les
seves formes i que en altres dones
són curves deliciosos, augmehten el
desitg, i espiritualitzen a l'hora la
mor passió.
D'una manera més o menys sem
blant tot el que hem dit ho han
cantat i repetit els periodistes nora
americans, peró ensemps Greta era
encara que d'una manera més dis
creta criticada pel seu temperament
despótic al que ressablanava.
Tota l'actitud de la prerresa va és
ser en determinat moment contraria
a Greta Garbo, després la productora
va aconseguir suavitzar la tivantor
existent entre Greta i la premsa,
peró Greta va conservar de totes
aquestes discusions una antiaatia,
una enemistat, un horror a tot el que
es digués reporten, o poseas un carnet
de periodista que fins conten que a
voltea si en vela algun pel estudi
deixaba el set" precipitadament ne
gant-se a treballar. Com que amb els
seus director Greta era dócil i d'agra
dable tracte aquests varen decidir
prohibir l'intromissió de visitants en
el "set" on treballava Greta exeep
tuant, els amics de l'actriu, artistes
i companys d'estudia directors i di
rigents de la casa.
Greta va tenir a Hollywood el gran
defecte de saber fer-se respectar.
Ara que ha deixat Hollywood_i que
haurá tornat a sentir el brunzir de les
llengues criticones, 1 que els peno
distes n'han dit de totes be la pre
sentació de "Gran-Hotel" i ens tro
bem com al costat del nom de Greta
Garbo hi ha el nom duna artista
desconeguda, peró que "ha deixat les
seves carnes" perque "doblessin en les
TALLERS GRAFICS
Patrici Arnau
Verdaguer 1 Callts, 5 1 '7
Teléfon 14856 Barcelona
•:*
tro Transversal, que per la seva só
lida construcció i la seva configura
ció constitueix un legítira orgull deis
barcelonins.
ELS SUBTERRANIS DE LA PLAÇA
DE CATALUNYA
La Plaga de Catahmya, convertida
materialment en galeria de mina, te
ta vegada que són nombrosos els pas
absque fet 'Peal scatir per di
-atará-a aleada .éonatituira. "una joia
"Magnífica aer- als furistes. '
Éa soitidapnmncipal 'de anoriu
ahiéntaa -estada Será Pel aééinte: Sub
" lentahi •letiátéfitpaa att-laraaaJdé Cata
lunya ,davant l'Hotel Colom, 4ue
fins ara haviá sérvit per celebrar-hi
exposicions. Les altres sortides seran
on sóit les actualá: una al Passeig
de Gracia, davant la "Bodega An
dalliza", i davant Can Vicents
Ferrer. u haura, encara, les cense
güents comunicacions per anar als
ferrocarrils de Catalunya i al Gran
Metro.
-
* o*
'Foreeeetmeht' ha dé sorpteralla aala
assabentats del funcionament °agá
nic del Metro Transversal, el fet
que amb tot 1 els obstacles ami) qué
s'ha topat, s'hagi pogut portar a la
realitat el que fa uns anys solament
eren projectes fantastics. Amb tot i
que es tracia d'una obra explotada
el reforn de Greta Garbo
Hollywood enmansit
escenes de dansa—la protagonista és
una bailarina— a les carnes de Gre
ta Garbo".
La premsa francesa fent-se por
tant-veu del que diu una revista ame
ricana, afegeia: —"Greta Garbo, ma
teixa ha estat que ha demanat ésser
doblada en les preses de vistes de
densa, no per que les seves carnes
no siguin bailes, sinó per... un reste
de pudor nórdic..."
Greta Nissen no sent aquesta "pu
dor nórdica ahró no ho ha recordat
l'autor d'aquest comentar!, primera
ment porque dansa meravellosament
I segon porque te unes carnes bellis
simes —recordeu-les, les hem vist
darrerament en "Trasatlántic"—Gre
ta és una excellent actriu, potser no
trobará qui pugui amb tots els ho
nor ocupar el lloc en que ella reg
nava a Hollywood, pela) Greta no te
les carnes boniques. Greta Garbo te
els turmells groixuts, de moment re
cordem les seves carnes en "Orquídeas
Salvajes" aleshores no va sentir el
"pudor nórdic" de refinar que les hi
fotografiessin, pudor que no sent cap
artista, més a més quant tenen algu
na cosa bella per lluiri ja sabem tot
l'infinitat de perfeccions que ens mes
tren. Greta Garbo no sap bailar.
D'aixó no s'en ha amagat mai aar
tista. Ignorem, i ho sentim molt per
que un comentarista no te d'ignorar
res, si Greta baila quan assisteix h
una festa de societat, peró ballar
danses clásiques o xarleston. esbo
gerrats, a l'estil de la Crawford, de
la Bow o de qualsevullga altre ac
triu no en sap. Peró el no saber-ne
no vol dir-hl res, ja n'hauria aprés
si els directora li ho haguessin exi
git o bé tan ols hauria exhibit les
seves carnes, com fa Marlene Dietrich
pera Greta no te en les carnes la
bellesa, la dramática atracció que te
nen les carnes de Marlene i per
aquest motiu no s'han aprofitat. Gre
ta, peró passeeix en gran manera el
lenta de la seva força. Ha compres
que la Grusinskaia la bailarina Me
ravelosa i internacional que interpre
taba no podia ésser ella per complet,
ja que li mancaba l'habilitat per la
densa i Greta ha demanat "doble".
El més inteligent que ha fet Greta
ha estat exigir que el nom de l'ar
tista que la "doblaba" sentís al costat
del seu nom en la llista d'intérprets,
no ha volgut embelk-se ami:, miela
tats que no posseia i arasáabentar
se d'aixó la 'prem,sa ha llençat les
campanas aleVent"prealamaitt,la gen
per -una empresa semimunicipalitza
da, l'Estat espanyol del temps de la
monarquia, sense considerar tampoc
que es tractava de bastir una obra
d'indiscutibles avantatges i profits,
.11uny de donar el seu ajut, va sem
blar complau-re'S a entorpir-lai evitar
que pogués ésser una realitat. Ales
hores, grades a la Companyia deis
Ferrocarrils del Nord, que va in
vertir-hi més de vint-i-cinc milions
de peSsetes, les obres pogueren anar
avançant poc a poc. Sofriren paralit
zacions i entorpiments a causa de la
-precaria situad() económica, pera a
l'adveniment de la República i a des
grat deis crítics moments perqué tra
vessá l'economia nacional, aquestes
obres han adquirit l'impuls necessa
ri per convertir-se aviat en un fet
tangible.
?Sofriran més interrupeions les
obres encaminades a portar a cap
l'interessant projecte? Cal esperar
que no. Es tan important per a Bar
celona I Catalunya 'bota el magna
projecte, que no cal dubtar .que t,ot
hom fará el que humanament pugui
per tal que el projecte que hem
esbo,ssat sigui ben aviat una realitat,
com he és avui alió que pel desembre
passat semblava un projecte llunyá.
Cal tenir en cornote que aquest,
que es deu a la intelligéneia de l'en
han defallit davant del rnagne pro
ginyer de ferrocarrils senyor Fe
més utilitat i envergadura de la pen
ínsula.
Els dirigents del Transvereal no
han detalla davant del magne pro
jacte. Poden estar ben satisfets de
l'obra portada a cap. L'agraiment
del públic els esperonará a prosse
guir la seva obra amb més entusias
me, si cap.
LA PERLLONGACIO DELS FER
ROCARRILS DEL NORD FINS A
LA PLACA DE CATALUNYA
Bona part de la importancia ex
traordin,aria que revestirá la inau
guració de les perllongacions de la
línia del Transversal és sens dubte
per l'enllaç que tindra amb els fer
. rocarrils del Nord, o, millor dit, per
la ,perllongació de la aírna d'.aquests
fina a la Plaga de Catalunya,
. l'anillé en arealitat , es taataa Pea
Ilopgadó del Transversal Iba a las
tecla del Nord, exincalit, la la ,linia
d'a.quests ferrocarrias fins a la Pla
ça de Catalunyaa.
Precisament com que haviem con,.
siderat de tanta importan,cia la pea
llongació del ferrocarril del Nord,
ens interessa saber-ne caleta= con
cret, demés de les referéncies que
ja en teniem. I alta> solament ens
he podien facilitar els dirigente d'a
quella Companyia de Ferrocarrils. I
dirigint-nos a un deis més camote
ritzatt, eris dona tata- 'anéhá'fie 'fa--
aellitats- 'par transcriure aeraals- nos
tres leotars les dados rnés importants
caracteristiques de la nova línia.
He-as ad el que ens digué:
LA CONCES SIO
—L'Estat espanyol, l'any 1928, au
toritaa la transferencia a la Cean
tilesa d'esperit de la criticada Greta
Garbo. -
-
Fina avui s'havia paalat 'aanb dls
. creció de que Greta Garbo teaia, "una
'doble "per rrioltes escenéa de que era
antipática, vanitosa, igranant i in
tra,ctable, aixó era, peró mentre vi
via a Hollywood, mentre era envejada
i admirada, ara quan la noia ha dei
xat qui sap si per sempre aquella vida
ficticia, els d'allí la troben gentil, bon
dadosa inteligent i generosa. Parlen
de la seva bellesa i obliden que el
periodista va dir que "era mal gir
bada". Ara diuen que no ensenya les
carnes "per pudor nórdic" i no recor
den que Greta ha estat fotografiada
en alguns filma i fins en la platja
amb trajo de bany, cosa que posaba
- en relleu les seves grades físiques.
Ara, peró el que voten els periodistes
itota la colónia de Hollywood és len
sentir a Greta la nostalgia d'aquell
ambent, fer-lo creure en una sim
patia que no existía en tant alt grau
com ara velen suposar i en una admi
rad() que s'havia transformat en en
veja quan ella vivia entre tots i que
ara és anyorança de tota la gloria que
al fugir aestel sueca eh ha fugit dels
films americans.
Després cal preparar el terreny, per
si Greta sentís realment desitg de
continuar éssent la famosa Greta
Garbo 1 retornes al seu padisiac i im
penetrable "bungalow".
ARICIA BRUN
TEMPORAD
Seleetes programes
a PREUS
Saló Catalun7a
MERE I
En espanyol, per
LUPE VELEZ
BARRY NORTON
Dies 27,
LA 110211 DEL Can
per
GLEN TRYON
GERTRUDIS ASTOR
Preferéncia . .
General .
;111' juny de 1932
panyia del Nord del train entre l'es
tació del Nord i la Plaga de Cata
lunya, del qual n'era conoessionária,
la S. A. Ferrocarril.. Metropolitá
Transversal de Barcelona.
I la transferencia ea •va fer en
un benveni celebrat• entre les dues
Companyies I l'Ajuntament de Bar
celona..
ACuesta concessió, peró, porta „epa
rellada la • modificació del projeete
que havia servit de base per a la
concernió feta al Transversal, per tal
de poder construir la linia amb qua
tre vies. Dues destinades a la cireu
lació -del tráfic ferroviari i les altres
per al servei tuba del Metro. Aques
ta concernió revertirá a'favor de 11A
luntament el dia que-reVerteixin a
favor del l'Estat les tintes ferrovat
ries que explota la Companyia del
Nord.
EL TRAÇAT
—Aque,sta línia de ferrocarril sub.
terrani surt de la Placa de Catalu
nya, va per la Ronda. de Sant Pare,
creua el Passeig de: la República,
segueix pel carrer ele Vilanova, arnb
rasant oberta, i les dues vies surten
per que bu pati de viatgers de sor
tida de l'Estació del Nord, per en
llaaar sota el pas superior del ca
mor de Marina, amh les principals
vies de circulació de les hules de
Saragossa-Barcelona, Sant Joan de
las Abadesses i Puigeerch. (frontera
francesa).
Les altres dues vies del Metro con
tinuen amb túnel fins molt prop
carrer de Marina. El total d'aquest
perllongament és d'uns mil vuit
cents metros en quatre vies.
LES ESTACIONS
En el trayecto hi ha solanient tres
estacions: Catalunya, Urquinaona
Triomf. La primera darrera són
estaciona per a les quatre vies, m.en
tre que la d'Urquinaena és solament
per al Metro.
LA SEGURETAT'DkLES SEN
YALS ELECTRICS "
,
El sistema de senyals installat a
la unía és dels més moderns. Auto
matic, eom és natural, da la casa
General R,ailway 85giiár Co., del la
pus de circuit de via de corrent al
tean, arree un funéianament segeurís
sine El Metro atada el carrera elac
tric pel tercér car#li taus Vigile,
de trenta-set_millas dos-cents grama
per metro linial, fabrkat a Alema
nya. Está collocat damunt isoladors
de porcellana, de fabricada nacio
nal.
Aquestes característiques que he.ra
transerit bretunent de la nova línia
que ha constrifit la Compányia del
Nord, seran prou suficients perqué el
lector es pugui fer carrec- de la mag
nitud de l'obra -pectada a'casa lave
d'ad-poca.dies lainaugUrará. -•
La Companyia del Nord ha fet,
així mateix, els maxiins sacrificasper
tal de dotar Barcelona duna cons
trucció única, pensara també en els
grans beneficis que ha de reportar
la millora als pobles d'aquelles linies
que hem esmentat més amunt.
28 i 29
Parlern-ne...?
,...que es cha careaaiat es fara úrea
ardelueeió parlant ' del malaurat -.Ro
dolf Valentina Natúralment qUe 'ea
xó será per majá, de doble de veu,
peró interessará ar públie atta)? I
recórrer a aquestes celes no és téco
néixer que la producció ameridana
comença a defallira
* * *
.
...sabem que deltas esperitistes
asseguren que en la aellícula de Va
lentino el que se sea/4M será la veu
d'ultratumba del fan-16s i estimat ac
ton Será f osa de velare com es posa
, ren aquellos achninadores fanati
, ques...
...que es parla que-Abel Gance vol
fer la versió sonora i parlant d'un
deis seus més famosos films: 'Wa
ter Dolorosa".
• * *.
...que Jean Kemm ha acabat el
muntatge de la seva produceió
"L'arqueta de laca", amb Atice Field,
Desjardins, A lex an dr e i altres.
Aquesta és una nova, pellieula d'ain
bient policíac i misteriós.
* * *
ça...que la temporada prepara Fran
ens donará un seguit de pellícu
les reeditades en parlant com "Fan
tornas", "Rocamboles" i altres.
A D'ESTIU
de grans represes
REDUITS
Capitol
MILLA HE MIS 1MM
En espanyol, per
RAMON NOVÁRRO
PAPI
per
MARI DAVIES
. 1'50 ptes.
. 0'75 »
27 juny de 1932
FEMINA
ECOS
LA CONFERENCIA DEL
DESARMAMENT
En aquesta ocasió hem estat man
cats els elements pacifistes de mit
jan.s materials per a cridar l'atenció
de la majoria de les dones amb
anuncia Aun:Mases, única manera
que es fixin en el fenómen que está
succeint al món, i que és de gran
transcendencia per a tota la Huma
nitat.
Tan gran és la importáncia que
atribuim a l'acord i propostes deis
estadistes que treballen a Ginebra i
Lausana. leer fi sembla que van al
gra en llurs declaracions, les quals
tenen un veritable interés per a la
pau mundial. Res de parlaments re
tórics i sentimentals, sinó declara
cions que ieenen al terreny de la
práctica i viabilitat.
Un dia és un periodista qui recor
da ala Estala Units les paraules de
Wilson: "Igualtat per a vencedors i
venguts". un altre dia és el canceller
alemany Von Papen qui exposa la
necessitat d'un coopera-ció industrial
1 financiera entre Franea i Alema
nya, fent veure tot seguit la impas
sibilitat per part d'aquesta de pagar
més reparacions de guerra. Aixó pro
voca la valenta actitud de Mr. Hoo
ver proposaet l'anu•lació deis deutes
de guerra, peró, i abcó és el fona
mental, a condició que la reducció
d'armaments sigui un fet. I dema
na: l'abolició deis avions de bombar
deig, de la guerra química, deis
tancs d'assalt, deis canons móbIls de
gran calibre, i reducció de tots els
armaments terrestres a una tercera
pan.
Trobem cele ja és el principi d'u
na intelligéncia noblement pacifis
ta. Després de Wilson i de Kellogg,
ve Hoover a ofrenar-nos el brot d'o
Uvera, demanant l'abolició d'aquelles
máquines que ataquen elements in
defensos tan a la ciutat com al
camp.
Peró el millor ha estat que, des
prés de les adhesions de tots els de
legats de les nacions representades
a la Conferencia, s'alca Grandi, i
diu amb to catoniá: 'Italia accepta
incondicionalment la pro post a
d'Eloover". I la sala esclata en una
formidable ovació, saludant les pa
rauks de Grandi com una prome
tenla salvadora que ha de servir com
a norma 1 guiatge durant la Confe
rencia.
Les dones no poden restar indife
rents davant aquests tractat,s inter
nacionals, que són com les primeres
puses decisivas cap a l'anullació de
les guerres. Hem d'enviar el nostre
ressatge d'agraiment a aquests ho
mes que es preocupen de la segure
tat 1 de 'la vida deis nostres fila.
R. FERRO
La campanya
de Garibaldi
Amb motiu del cinquantenari de
la mort de Garibaldi, les biografies
han tornat a divulgar les efemérides
del gran capitost de la unitat italia
na. En mig de les evocacions de ba
talles i d'heroicitats, no ha faltat un
record entendrit per a la que fou
abnegada companya de Garibaldi.
Es mereix. Es deia Anita, era crio
lla, nascuda a Laguna, Brasil. Gari
baldi la va descobrir tot duna des
de la nau oue comanava. Atret per
la gentil silueta de la noia — una
floja de divuit anys — desembarca
AIMMIRIM111~1111111~1~1111RIF
NESCAO
•
Vegeu la plana 9.
i va de seguida al sea encontre.
Apenes havien creuat quatre parau
les, l'heroi ja havia pronunciat la
frase decisiva: "Heu d'ésser meya".
Se l'enduu. Poca mesos després
s'hi casa. Un aventurer, un román
tic embolicat en la causa de la in
dependencia de Río Grande contra
l'Imperi del Brasil, com té asma de
casar-se? Bah! La coratjosa Anita
no és una dona vulgar que pugui en
gabanyar el destí del deslliurador.
Lluita al seu costat, o segueix en la
derrota com en la victbria.
I quan Garibaldi torna a la pátria
per acomplir la gran missió, Anita
esclevé el símbol de la redempció ita
liana.
SOLUCIONS DE LA CRISI
AMERICANA
Un americá anomenat M. U. I.
Hoggson ha enviat una circular on
revela el mitjá — el seu mitjá —
per resoldre la crisi. Ja comprenc
que tots cremen en desig de conéi
xer aquest mitjá... El text de la cir
cular diu així:
"La depressió no acabará fins al
dia que tothom no gastará mes di.
ners.
Jo juro que durant sis mesos aug
mentaré en un deu per cent les me
ves despeses habituals, i que escriu
ré aquesta carta a deu amics, pre
gant-los d'imitar el meu exemple. Si
CASINO SANT SEBASTIA
EL MILLOR LLOC PER A PASSAR LA REVETLLA DE SANT PERE
EN EL "SALO DANCING":
SOPAR I FESTA CUBANA
ORQUESTRA TIPICA CUBANA I ELS SEUS ARTISTES
INAUGURACIO DEL "ROOF GARDEN":
FESTA DE REVETLLA
CRASI BOYS ORCHESTRA
el comerg augmentés només en un
deu per cent, els Estats Units veu
rien circular 3.000.000.000 de delate
que avui estan estancats.
Res no corre tant com una idea.
Ajudeu aquesta a fer via!"
Com veieu, el procediment de mís
ter Hoggson és molt ianqui, massa
ianqui i tot. Pateix del supósit que
es una simple qüestió de voluntat
d'augmentar les despeses en un deu
per cent durant sis mesos.
I bé: ?les lectores de LA RAM
BLA es troben en condicions d'apli
car semblant recepta?
Tan de bo! Els desítgem de tot
cor que estiguin en condicions
d'augmentar en un deu per cent llur
pressupost de despeses...
UNA INFORMALITAT DE LES
BRUIXES
Testimonia del segle X asseguree.
que les bruixes de tot Alemanya
flan el costum de reunir-se cartas
nit,s de Huna plena damunt el Broc
ken, el cim més alt del Hertz. H1
arriben, no cal dir-ho, a cavall d'es
combres, de forques i de truges.
Un cop reunidas i celebrat el sa
bat ritual, te lloc la tra,nsformació
d'un boc cadell i verge en un joya
d'una bellesa radiant.
Aquesta llegenda, que sembla una
traducció a l'alemanya del mita d'A
donis, i que Goethe registra en el
seu faust, no era ben creguda per
mistar Joat, professor de psicologia
a la Universitat de Londres, i d'un
company seu anomenat Price. Totas
dos volgueren fer una prova.
Amb un nombre de persones de
l'alta societat británica, poques nits
ha, varen procedir a practicar els
ritus que registren els textos llatins.
Vestits de soirée, un grup de ladies
gentlemens varen aplegar-se a mit
ja nit al cim del Brocken.
Al mig d'una doble circumferen
cía varen tragar un triangle la pun
ta del qual es dirigia cap a Mayence.
Mistar Pric,e, aleshores, ha lligat,
mitjaneant una corda de seda, un
boc blanc a una estaca clavada al
centre del cercle.
Una verge, 1 asenyoreta Bohn de
Bre,slan, va ruixar l'animar amb vi
roig, després li unta el front amb
una pasta composta de sang de rat
penat, de seu, de mel i de pollesc de
flora.
Exactament a mitja nit, l'animal
fou cobert amb un drap blanc men
tre que encenien un foc de eenya
sobre el qual escampaven encens;
de seguida els assistents pronuncia
ren en naif les paraules mágiques
prescritas.
Després d'haver comptat fina a
deu, mistar Price va retirar el drap
tururut! l'Adonis germánic no
va presentar-se pas a la cita.
No cal din el desencís de les ele
ganta ladies i deis honorables gent
lemens que havien passat el canal i
havien 1„.,,et al cim de la muntanya
per assistir a aquesta cerimónia.
Entre ella s'han format dos partits;
n'hi ha que opinen que la llegenda
ha deixat d'ésser versemblant, i n'hi
ha que nornés opinen que ha fallat
a,questa -vegada. peró que qui sap si
una altra...
Per teeir la consciencia tranquilla,
el profeesor Joat i mistar Price re
petiran la cerimenia. Envejables
criatures que tenen temps 1 humor
per convocar els esperits i les brui
xes!
UN SORPRENENT ESFORÇ
-Dad i d'allá
La tasca del catalanista és perse
verar per damunt de tetes les con
trarietats i de tots els obstacles que
intenten oposar-se a la nostra expan
sió cultural i lingüística.
I els editors del magazine "D'Aci
1 d'Allá" planten pit a tots els mals
averanys d'aquests temps de crisi per
a presentar-nos una obra definitiva,
en un esfore realment digne d'enco
mi mereixeidor de subratllar-se amb
entusiasme, com és el número de
primavera de les noves edicions del
"D'ad i d'allá".
Els patriotes catalans tenen un
motiu per sentir-se més que satisfets,
orgullosos, de l'esfore que en tots
sentits representa aquesta edició.
Els qui impressionant-se per les
campanyes derrotistes de dina de
casa i de fora de casa, dubten de la
vitalitat de la nostra cultura, només
han de veure aquesta sorprenent
'Dad i d'allá", per comprendre fins
a quin grau i quina intensitat arri
ba la seva forea, expansiva.
"D'ad 1 d'allá" honora Catalunya
i els catalana; sense esperit xoví i
sense pretensions, podem dir que
iguala — per no din que supera —
els magazines alemanys i els simi
lars d'Európa que de tant en tant
podem veure.
Magazine essencialment catalá
peró d'una, torta emprempta euro
pea i que denota la fina sensibilitat
d'aquest esperit que es diu Carles
Soldevila, que és el qui n'ha portat
la direcció, desperta l'aplaudiment de
tots els patriotas catalana.
Esperem amb daler el número que
correspondrá a l'estiu.
EN LES TERRASSES PROP A LA MAR:
BALL DE REVETLLA
GRAN RAMELLET DE FOCS ACUATICS
Les ofícinístes
Una mica de poesía.—Desigualtat i justicia.
Una comptable, beata,
que condemna l'exhibició de creus
Les noies de despatx
Ja estan oblidats aquella temps
llunyans en qué algunes dones s'atre
viren a envair els despatxos, amb
horror deis limes, que les miraven
com a monstres, parqué només com
prenien la feminitat de la dona des
troeant-se els pulmons pedalejant
hores i hores la máquina de cosir
o deformantese el cos fregant rajo
les i traginant coves de roba...
Ara les noies deis despatxos són
uns objectes útils i bonics, tan arre
lats a la nostra vida, que ja hi són
Indispensables. No fan la guerra als
homes; tot al contrari: llur presen
cia matisa bellament la grisor de
Ilurs hores d'oficina...
Mecanógrafe,s, comptables,
dependentes de banc, etc.
—Les meconógrafes són la flor de
les oficinistes...
Aquesta frase l'ha dita un tome;
l'ha dita amb els ulLs alegres, i nos
altres pensem que. en llenguatge ga
lant, pot afirmar-se amb raó que "les
mecanógrafes són la flor de les ofi
cinistes."
Les mecanógrafes són les modista
tes de la tinta 1 el papen
Les mecanógrafes poden riure, po
den assaborir de tant e tant el "rou
ge", com si fos una Ilaminadura, po
den servar en el front la serenar de
la joventut; la máquina d'escriure
és com l'agulla 1 com el ganxet, no
reté masas el pensament. Les ofici
nistes que arruguen el front 'damunt
les columnes de xifres o s'absorbei
xen en el redactat duna carta, ja
no tenen, per als ulls alegres d'un ho
me, la frescor de les mecanógrafes
rialleres.
També hi ha, peró, mecanógrafes
tristes. Nosaltres n'hem conegut dues
que envellien dina un vell magatzem,
vivint modestament deis quaranta
duros de sou, seca la pell i opaca la
mirada en la inercia de llur treball
monóton 1 de llur vida sense ener
gia.
• * *
A l'Associació de Comptables de
Barcelona només hi ha afiliadas dues
dones. No obstant, de les escoles sur
ten mohos noies amb el títol de te
nedor de llibres; a les cases de co
merg se'n veuen forea de dependen
tes a les seccions de comptabilitat,
com a auxiliars. Són poques, peró, les
dones que tenen completament a llur
cárrec els llibres d'una casa; no sa
bem per quin motiu; potser és que
es casen abans de poder arribar a
capa de secció.
* * *
Totes les dones que treballen en
oficines, tenen un mérit que cal
agrair-les: en la duresa del quadro
organitzat per má viril, són la nota
tendra que li dóna harmonía flexi
ble; ifluminen la grisor 1 tranquen
la rigidesa de les grans oficinas, aque
lles grana oficines valles, rutináries,
antipátiques, com les de les cases de
banca.
La qüestió deis sous
Es cert que les oficinistas guanyen
generalment menys que els bornes,
fent el mateix treball. Fina i tot
aquesta diferencia, més marcada,
resta establerta per la reglamentació
del Sindicat de Dependents de Banca
Borsa.
A primera vista aixó sembla una
grossa injusticia, i prou se'n planyen
les afectades. Peró nosaltres no volem
pas afirmar-ho en la lleugeresa d'un
reportatge rápid; qui sap si, ben es
catit, podriem trobar que en el fons
aquest fet está inspirat en un prin
cipi just.
Les dones, salvant alguns casos ex
cepcionals, treballen per ajudar a
casa o per mantenir-se elles matei
xes. La inmensa majoria deis ha
mes no sois s'han de mantenir ells
mateixos, sinó que moltes vegades
han de sostenir una familia i han de
pensar a assegurar l'esdevenidor pro
pi, o el propi i el deis altres. Si el
mínimum que demanen les moder
nes teories socials és que el treballa
dor obtingui una remuneració sufi
cient per atendre les seves neceas!.
tats i les de la seva familia, i les
necessitats no són iguala entre eLs
uns i els altres, sembla que no seria
pas molt injust que un mateix treball
es pagués més o menys, segons el
cas.
Confidéncies?
Interrogar dues D tres oficinistes,
preguntar-les qué volen, qué pensen,
que esperen, de qué es dolen? No cal.
Si ja sabem el que ens han de die!
Si les confidencies les fan amb el
mirar i amb el somriure, encara que
no se n'adonin!
Aquella patita i blanca, amb ca
bells color de coure, que riu tan so
vint, ens dina que li plau el cinema,
que un company de despatx sem
pre la mira embadalit i ella fa el
distret, peró que li agrada, que havia
tingut un promés...
L'altra. la bruna pállida. que els
vespres va a classe d'anglés i de
teneduria 1 que pasas pel carrer de
cidida. respirant a pie pulmó com
qui estima molt la vida, dirá que
vol estudiar forga i que somnia és
ser gerent duna casa, peró que renun
ciaria de bon grat a aquest somni
si trobés un borne com ella el vol
la rambla
La dona que treballa
.•::••••If
EL PIJAMA AVENÇA
Avenea tant, que Mis una casa de modas novayorquina en proposa un per a
núvia, en l'oca,ló solemne del casament. La solució és aixerida, peró tanmateix
ens sembla prematura.
I una altra, de rostre seré, diu
que és promesa, que aviat es casará,
que no té altra illusió ni altra espe
reina, que de cada mesada en separa
uns quants duros per a comprar-se
roba per al seu nuviatge i que als
vespres, en lloc de llegir revistes i
novelles, com faja abans, broda i cus
fa calats... després de rentar els
plats, puix que cal ajudar la mere;
i de bon matí arranja la seva cam
bra i sorgeix les seves mitges.
I així a totes les endevinem el pen
sament.
Només a una volem fer parlar;
una que és diferent de totes.
La comptable beata
Es comptable. Es una de les dues
úniques dones afiliades a l'Associa-,
ció de Comptables. I és cap de comp
tabilitat d'una important casa indus
trial.
No s'ha tallat els cabells; no es
pínta; vesteix amb senzillesa.
Les tardes deis diumenges les pas
sa en un convent de monges, ense
nyant la doctrina als infants de la
barriada.
Es una beata auténtica 1 de bona
fe. No se'n troben gaires! Per aixb
ens interessa obscavarea.
—Quines idees polítiques teniu?
Sou republicana o monárquica?
—Sóc católica i res més. No m'in
Permanents
a 5 pessetes
garantida per 8 mesos
Perruqueria VENUS
Provenea, 175 (t0Cant Aribau)
teressa la política. Fa temps que no
llegeixo cap diari.
—Qué llegiu. dones? Llibres de co
berta negra?
—Si, senyora; són els únics que te
nen utilitat.
—Bé, peró sou republicana?
—Ja us dic que sóc católica i prou.
—Bé, perb la religió és una cosa
1 la política una altra; l'ésser devota
no us ha de privar de tenir idees
polítiaues.
—No m'interessa. La salvació de
eánima és l'única política que val la
pena i a la qual cal dedicar tots els
pensaments i tots els esforlos.
—Així, no fareu ús deis vostres
drets?
—Si, anime a votar. Votaré per
aquells homes que oferiexin més ga
ranties a la religió.
—I esteu ben segura que fent-ho
així no afavorireu els qui amb l'ex
cusa de la religió volen servir inte
ressos més baixos?
—Es igual. Mentre no persegueixin
les ondas religiosas, que facin el que
vulguin.
—No créiem que pogués parlar ai
xi una persona intelligent.
—La poca intelligéncia que Déu
m'ha donat, la destino a meditar les
coses eternes. Amb les temporals no
mbi amoino: segueixo els consells
del meu director espiritual. i prou.
En oir aixó, dubtem un moment
193Q
Cap a la consagrad()
Per fi, desnres de lebcrioees nego
ciacions, les nostres nadadores
veuen realitzat llur eornni daurat:
París. La ciutat de la llum ha estat
durant llarg espai de temps llur
obsessió. Les illusions que mentes
vegades s'havien forjat, avui són una
realitat. Des de la vinguda de les
famosas Mouettes, amb Solita Sal
gado al davant, que cs dalien per a
posar-se contacte amb les prime
res figures europeas de la natació
femenina per a comparar llurs pos
sibilitats. avui encara una incógnita.
Negar la nostra confianea en elles
Ióra no coneixerees prou. Llur pre
pareció, areb tots els entusiasmes
naturals, és un bon auguri que en
llur primera sortida faran quedar
dignament l'esport femení. Els en
trenar- 'les a qué han estat sotme
ses, amb tota rigorositat, adés a la
piscina de Montjulic, ara a la de
I'Esco ial Treball, per a acle na
tar-se a l'aigua dolga, són la prova
més el-eflant de la manera com
veuen la responsabilitat que damunt
d'elles pesa per a quedar com llur
categeria als exigeix.
Les converses en tots ala clubs
acreátics gira a l'entorn d'aquestes
noies, que, donant un alt exemple
de sentit modem, fora de prejudi
cis i de carrincloneries, i planes d'un
entusiasme inusitat, es llancen pel
tobogan europeu per a donar la no
ta escaient i sensacional a la nata
ció de la vella Europa, que deseo
neix, en pare el valor de les nostres
fémines.
Fer ara rapologia de les futuras
excursionises seria repetir tots els
tópics que mentes vegades hem re
petit. Als elogis que de llurs actua
cions hem fet, cal ara, tan sois. re
marcar el gran entusiasme de qué
estan posseides, no sabem si per a
anar a e3putar una supremacia o
de la claredat d'intelligéncia de la
comptable: 11 preguntem:
—Dones, per qué no porteu la
creueta penjada al coll?
—Jo la porto a dintre — diu po
sant-se la má, sobre el pit —. No cal
exhibir-la. I és pecat portar-la a so
bre un vestit luxós, escollerat 1 ce
nyit. portant la cara pintada i grana
brillants a les orelles... La Creu vol
v
? Ara sí que coincidim!
La comptable somriu, tota esperan
eada. I, partint d'aquest únic punt
en el qual coincidim, ens fa un l'erg
sermó. per veure si ens pot con
vertir.
Peró. resteu tranquilles. lectores.
que no transcriurem el sermó.
ANNA MURIA
11\TEk N05
Tothom parla de crisi, fina alguna senyors i senyores que no la
patelx-e. Fina alguna fabricants de teixits que, grácies a la baixa de
la pesseta, obtenen grassos beneficia a l'estranger. Val a dlx que en
el nostre país encara no s'ha posat de moda els estalvis i les com
bina(lons restrictives que practiquen amb ostentado algunas dames
de la bona societat anglesa, francesa o americana. No. Aqui encara
el le.n tó consisteix a ben vestir, ben menjar, a ben viatjar. Si en
determinades esteres veieu gestos d'avaricia, abstencIons voluntá
ries, podcm sotpltar que el motor principal, sinó eúnic, és la passió
anti-republicana.
Efecthament, hl ha senyores que no van al teatre o no van a les
curses de eavalls perqué no voten que la República doni una lin
pressió de normalitat. "Estera de dol—vénen a dir-nos--. ?No voten
socialisme? Dones, apa, que comencin per tastar els perjudicis de la
riostra abstinencia..." I mentrestant, organitzen restes intimes, se
para brillants, Ilargs viatges, que demostren que Ilur dol es ben re
latiu i Uur penúria torea comportable.
Peró. deixant de banda a les ditas I els posats de les quatre dor
?enes da sena ores que s'esforcen a ter el bot davant la República,
trobem la massa enorme de les dones que realment pateixen de la
insertiretat del món, de la puja deis articles i de l'atur foreós. Aqueo
tes si que són de plányer 1 que mereixen tota mena de consola 1
d'atencions.
?Qué podreern ter per alleujar el drama de les heroínas mestres
ses de casa?
Dissortadarnent, tot el que pot ter un escriptor sois arrnat de la
seva ploma i sois provea de bona voluntat es redueix a zero. A la
dona que ha refiexionat hores 1 hores per distribuir un jornal exigu,
un sou mesquí o uns honoraris minvats, ?qué 11 pot dir el teeric que
no resulti una impertinencia? Ella coneix el problema a forra; ella
ha provat de resoldre'l de totes les maneres imaginables. Nosaltres,
els bornes, ádhuc quan vivim en contacte immediat amb les neces
eltats quotidianes, ádhuc quan no tenerle res de poetas ni de somnia
dors, sempre venim una mica de l'hort. Aleshores, qué? Ens hem
de limitar a la Iluita de portes enfora per esdevenir. un cop a casa,
uns silenciosos admiradors de l'esfore femení?
No. Fins si admetem que la mestressa és excellent i compleix el
seu deure arnb abnegació, com és costum de les catalanes, eh bornes
podem encara atribuir-nos alguna missió davant aquest problema
de radministració domestica. Quina missió? — demanareu, alarmats.
Tranquillitzeu-vos. No pas la missió d'esdevenir uns faldilletes
com els americana 1 consagrar-nos a rentar els plats i a preparar
el café ami) lict matinal 1 a recullir de la porta del pis el Cae per
a la nevera i a dur el nen a passejar cima el cotxet... No! Ara corn
ara, no és Indispensable que ens americanitzem fina a aquest punt.
En canvi, els bornes de bona voluntat podriem ter una tasca
útil: la cl, combatre els vells prejudicis socials que engabanyen els
moviments de la classe dita mitjana. Aquesta classe, després de la
guerra, podem dir que ha restat desposseida deis avantatges econó
mies que consolidaven el seu rang 1 que, en canvi, ha conservat amb
un engelosiment excessiu totes les mantea 1 totes les preocupacions
que cren compatibles amb la seva prosperitat, peró que han esde
vIngut el martini de la seva decadencia.
Si, senyores 1 senyors, l'únic auxili que podem aportar a les llars
en crisi es la de predicar-hl un evangeli de simplicitat o de sial
pliflcació Cal ailiberar-se de compromisos 1 de convencions que no
milloren el cos ni eánima; cal deseixir-se de la manta d'aparentax
que devora el pressupost 1 emmetzina l'existencia; cal avesar els
paladars a una cuina menys comnlicada que la suculenta cuina tra
dicional, esclavitzadora de voluntats 1 consumidora d'energies; cal
desenfarfegar el mobiliari que obeeix a inercies d'altres temps 1 no
pas a els imperatius de l'época...
Els predicadora no podem fer sinó predicar. Al menys que els
nostres sermons siguin InspIrats per la ferma voluntat de tornar
menys Ilacrimosa aquesta vall de Ilágrimes.
be per traspassar la frontera i ad
mirar --len París, que representa,
sobretot en les dones, el final de ru
ta de tots els humana...
El match revenja, amb Les
Mouettes, té tot él caire de solemni
tat internacional. No és ignorat per
cap aficionat acostumat a llegir ere
niques de fora de casa, la fama que
gaudeixen les simpáiques nadadores
franceses.
En les dues vegades que han ac
tuat a la nostra ciutat han palesat
a bastament que no en va han obtin
gut el pressigi que les ha consolidat
com a l'elite de la natació femenina
d'Europa. Solita Salgado, Martha
Riogolage, Therese Blondeau, Joun
ne Mocqueau, Imbert i Stoum for
men el quadro de la vella Franea,
i quasi sempre són les eternes re
presentants en els encontres inter
nacionals.
?Qué taran, dones, les nostres ne
dadores a París? Ja hem dit que 'e
nim plena confianea, i cal esperar
que confirmin, davant l'intelligent
NESCAO
Vegeu la plana 9.
públic parisenc, l'avene fantástic que
ha fet la riostra terna en aquest es
port.
Si seguissul la traea del segon en
contra disputat el passat febrer, veu
rlem amb el goig natural que les
nostres nadadores tenen possibili
tats de vencer en la própia "salsa"
l'equip de Les Mouettes. Les curses
emocionants que ens oferiren, asso
lint una merescudíssima victoria, i
renderrocament de diversos récords.
fa pesar considerablement la balan
ga a favor de la natació femenina
catalana.
Ara, perb. rencontre a disputar té
JOIER
CAREES SOLDEVILA
5
definitiva del nostre esport femeni
Per primera vegada l'equip fe
mení del Club Natadó Barce
lona lluitará a l'estranger
molla desavantatges per a l'equip del
Barcelona. En primer lloc. la poca
consistencia que l'aigua dolea repre
senta, si més no, el principal -han
dicap" per a donar tot el rendiment
que sempre, amb llur entusiasme,
han palesat. Hi ha Lambe el cansan
ci del viatge, per més bones come.-
cions que es faene i, finalment. cxia
teix l'emoció de presentar-se davant
un públic sever, i que sap el que vol
din "un match internacional", amo
ció que es tradueix en un nerviosts
me evident, i que resta un tant per
cent de torees considerables.
Malgrat d'aixó, repetim. tenim
confianga en qué aconseguiran un
honorabilissün papar. No en va lee
nostres nadadores han treballat in
tensament per a aquest encontre,
que té tatas les alternativas d'en
trar dina la internacienalitae 1 de
fer girar ala ulls vers la natació fe
menina de Catalunya.
Els encontres que les nostres no
les celebraran a Paris tindran lloc
ala dies 2 i 3 de juliol, l'época en que
millor es desenvolupa aquest esport
a Franga. La qual cosa vol dlr que
els franceses, gent técnica. i 'de re
cursos per a la guixeta, veuen una.
atracció formidable en la presenta
ció per primera vegada d'un equip
femení de le Península.
Carme Soriano, Maria Lluisa Vi
go, Jczefina Torrents i Maria Auma
celles, acompanyades de l'entrena
dor Enric Granados. sanan les am
baixadores de la nostra expansió in
ternacional.
La sorbida cap a París es anuncia
da per al divendres, amb l'exprés de
luxe. Cal que els nostres aficionats
vagin a acomiadar amb tot entusias
me les nostres gentil nadadores. que
durant alguns dies posaran de re
Ileu la válua de l'esport temen!. 1
desitjar que. en la primera sorticia,
aconsegueixin bella triomfs per a la
nostra terra.
LLORENÇ GIBERNAU
Penes, BrillaiitB
PLATERIA MARTELLADA
J. VALIENTE
16, Passeig de Grácia, 16