Rambla, La (1931-1935). Núm. 133 (1 ag. 1932)

              Any III. — Número 133
El separatisme de la civilitat
i de la vergonya
Sí, a la plaça de braus de Ma
drid, el dia del míting contra Cata
lunya, hi hagué una gentada impo
nent. No hem d'enganyar-nos. Lacte
fou un éxit de públic. També fou un
éxit de grolleria, d'imbecilitat i din
cultura. Paré) fou un éxit. Vaig anar
hi. Carrer d'Alcalá amunt — sota
un sol de plom — creia francament
que l'acta seria un fracas. Quatre o
cinc mil persones, com a máxim, en
tre entitats organitzadores, gent des
vagada, senyorets de bar america,
tanguistes, militars retirats i monar
quics. A despit del tancament de bo
tigues — que també creia més fill
de compromisos i de temor de pos
sibles coaccions, que no de conven
ciments personals — em costava d'i
maginar que pogués donar-se el cas
d'un gran éxit de públic en el mí
ting.
I bé. L'éxit hi fota Calculo que a
la plaga de Madrid hi havia unes
vint mil persones. potser més que
menys. Un públic estrany, de bar
reja: aquesta cosa indefinida. xaba
cana i olla que es veu ara per to
tes les verbenes de Madrid i pels
cafés de la Puerta del Sol els diu
mangas a la tarda. Amb un manu
bri i una parada de xurros la cosa
hauria quedat perfectment. D'aguas
ta massa — a base d'homes amb jer
sei blanc de mánegues curtes i da
mes grosses i pintades — destacava
un sector de public evidentment dis
tingit, amb molta camisa de seda i
molta brilantina. Quan elcoifite de
Vallellano aparegué en una llotja,
aquest sector de públic li adreça mol
tes salutacions. Aquests eren els mo
nárquics, la gent de "Chicote" i els
amics i coneguts del pobre baró de
Mora i de tots els "nois" Barrera del
país. Tampoc no hi faltaven socis
d'algunas d'aixb que aquí en. diuen
"Casas regionales", les més distingi
des de les quals són les d'Aragó, Se
gbvia. S'aria, Toledo i alguna altra,
així cem el "Centro Catalán", que és
una timba molt ben muntada per
un individu — catala — que explota
així l'escut de Catalunya del baleó.
Aquest "Centro Catalán" ha estat
l'única entitat catalana de Madrid
que no s'ha declarat públicament
aliena a l'organització del míting i
ha desautoritzat els qui s'atribulen
en bloc la representació de totes les
"Casas regionales". Finalment, entre
•
el públic s'hi veia també a simple
vista una gran quantitat d'aquests
funcionaris oficials madrilenys, que
viuen de café amb llet, porten la do
na a tot arreu i a la penya tenen
converses com aquesta:
—Espana es intangible.
—Claro!
—Pues no faltaba más!
—Sí, Espana es intangible.
—La unidad, sobre todo la unidad
de la patria.
—Naturalmente.
—Sí, Espana es intangible...
I si les coses van bé, són capaços
de passar-se tota la tarda dient el
mateix, amb gran admiració de les
mullers, cunyades i amics que assis
teixen a la interessant converSació.
* * *
Quan aparegué l'Emiliano Iglesias
en una llotja, bu saludat amb una
ovació imponent. Emiliano Iglesias!
La geat li demana que parles, pero
l'honaat diputa': expulsat de la Cara
bra per ualPlt1t qüestió de vint
a-cinc mil pessetes. declina l'honar
preferí escoltar els seus amics de les
"clases medias" - el sulyor Royo Vi
llanova.
Cree que aquest detall de l'ovado
a -"Emiliano" ja dona la mesura del
proli(: del míting anti-catala de Ma
cirid. Jo no bu rata entendre bé, pa
ró em van assegarar que un deis vis
ques adreçats a l'"Hmiliano" — que
se n'id adreaaren aiguns—fou aquest:
—Viva e) diputado honracd...
* * *
Una de les grans ovacions de la
tarda es pradui (luan un deis ora
durs. un horr.enet caras i poca-solta,
Martínez Reas, de l'empresa editora
"Editorial Retas'', la mateixa que fins
aprofita els anuncia per fer campa
nya, anti-catalana, digué aixb:
(esport í clutadanía)
Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
L'ovació entusiástica que es fributá a l'Emiliano Iglesias, que assisti
com a espectador al rniting contra Catalunya, cióna una clara idea
de Yute, deis oradors, del públic i de l'ambient.
—Royo Villanova es el hombre
e. mbre, la síntesi de la Espana de
hoy.
Royo, és ciar, hague d'aixecar-se 1
correspondre al gran aplaudiment
que el públic It adreea, entre visques
a Espanya, a Aragó, als bons dipu
tats. i moris a Catalunya, a Ma
cla, a l'Estatut ala mals diputats
per Madrid que "nos enganaron".
Durant el discurs de Royo. es do
na el cas que un xicot jove no po
gué reprimir la seva indignació i la
repugnancia que li produia el llen-guatge
indecent del catedratic de Va-lladolid.
Immediatament s'abraona-ren
al seu damunt-grapats d'auditors
--- a einquanta contra un — i mala
ment ho hauria passat si la força
pública no hagués protegit el protes
tatari. Així i tot. no s'escapa que
algun energurnan arribes a pegar-li,
A LA PLAÇA DE BRAUS DE MADRID
:asas:~ aa44,
1 que el ptiblic de "tendidos" 11 tires
al damunt tots els coixins que es tro
Obren a ma.
El mateix cas es reprodua en for
ma repugnant i covarda, tres vega
des més. en una de les quals la víc
tima fou un anda que pel seu as
pecte tindria una setantena d'anys.
Els oradors — en dic oradors per
entendre'ns — parlaren en nom de
Les classes "medias", de les mercan
tils. de les forces vives, dels agricul
tors i de les cases regionals. Final
ment. Royo Villanova clogué lacte.
Com es pot veure, la flor del país.
Gent que havia estat descaradament
amb Primo de Rivera — Martínez
Raus — , ex-reclosos en manicomis
0.14.
* * *
11
a: 5
•¦•."
— Royo Villanova — , directors de
revistes que havien signat insignes
untecilitats d'elogi al rei — Barba
chano, un dels organitzadors més
brillants de lacte, etc., etc.
Al llarg dels discursos no es pre
zentá ni un sol argument precís con
tra l'aspiració catalana. Ni un sol
argument! La frase feta, el xim-xim
patrioter, la insídia, l'insult, l'odi més
repugnant, la indocumentació més
olla, el xisto més groller, l'amenaça
més idiota. Res més. De, moment po
cila resultar indignant, paró passa
da la primera impressió, quedava un
sentimént de llástima per aquell po
bre- public capaç de trencar-se lea
mans ovacionant tot alió, entusaas
mant-sé amb la própia falta de dig
nitat.
Si jo fos madrileny, sentina molta
pena que a la !nava ciutat s'hagués
1 d'agost de 1932
Barcelona
\
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000
donat un espectacle tan baix com
aquell.
* * *
Davant del públic del míting de la
plaga de braus, es comprn perf acta
ment tolo aquesta trista história de
desastres que han portat Espanya a
l'esfondrament. Gent com aquella
fou, n'estic segur, la de la guerra
d'ultramar, la d'Africa, la de les
"caenas" de Fernando VII. D'entre
aquell públic podrien sortirne nova
ment capitans de Flandes, generals
Polavieja, mercaders de la guerra de
Cuba, admiradors d'Alfons XII i sol
dadets de rayadillo". Es el xotis, el
xurroa el mantón,- el "destino" i el
capita general, tot barrejat. Isabel II
s'hi tisuria trobat perf ectament.
I potsar hauria trobat que un d'a
-aa
Demá fará un any que
el poble-de Catalunya va
votar el seu Estatut
quells minyons amb samarreta de
maniaa curta i coll i corbata "estava
molt be.
laasgraciadament, Madrid no ha
superat encara tot aixb tan trist que
ha estat la seva entranya. I consti
que no dic que tot Madrid és aixb.
Pero n'és un sector important. La Re
pública, que o ha d'ésser un régim de
dignificado humana o no será res.
ha d'acabar amb aquesta zona ma
arilenya, que és com una mena de
'`hurdes" moral.
Rasurn del míting?
'Aquest:
—Una prudente autonomía admi
nistrativa...
o aquest altre:
—Como que el problema de Ca
taluna no tiene solución, no hay que
darle:, nada.
o aquest:
—Antes que el Estatuto, la fronte
ra en el Ebro.
O aquest:
—El catalán — deja un dels ora
dors, notan i — es un dialecto sin im
portancia. No se les puede dar la
Ensenanza. Milá y Fontanals, en
1839, fué el primero que escribió en
catalán...
Finalment, aquest:
—VivaEspana con honral...
L-Emiliano" aplaudia Lotes aguas
tes coses amb un gran entusiasme...
Un detall final: l'organitzacüó de
lacte ha d'haver costat molts diners.
La propaganda — en forma de grans
cartells pels carrers, reauls per ala
comerciants, prospectes de má, etc. —
ha estat intensíssima. Després ha cal
gut llagar la plaça de braus, insta1
lar-hl altaveus, muntar-hi una gran
estrada, pagar el nombrós personal
de servei. Milers de cadires, etc., etc.
?Don han sortit els diners que
evidentment ha costat aquest acto
contra Catalunya i contra la Repú
blica?
Misten.
Els diaris de March han dedicat
pagines senceres a la ressenya del
míting, en termes d'un entusiasme
delirant...
Unes interessants de
claracions del senyor
Moles
El governador ha fet a un redac
tor del "Full" les següents declara
cions:
—Pot dir-se que la qüestió s'ha re
solt, perqué quan menys s'ha arri
bat a un acor.i• perqué la solució es
produeixl a vituitaticament. Cal ad
vertir que la sblució afectara exclu
sivament a la questió present, és a
dir, a la colilla deis cereals. La qües
tió de fans e resoldrá, mitjançant
les lleis que el Parlament acordi.
—Podrieu (11r nos, en qué consis
teix la formula d'arranjament?
--Senallainert: en la cl,signacló
duna Comis.sio que estará constitui
da per quatre v.opietaris i quatra
rabassaires i presida pel cona.:Uer
de la Generalitat i diputat a corl-..1.
senyor Serra i Moret el qual Dé aer
aquest afer la 1cpresentació lel nl
nistre.
—Ha estat difícil d'arribar a
aquest conveni?
—Difícil 1 complicat. En l'entre
vista que vaig celebrar anit amb el
ministre d'Agricultura, vaig rebre
d'ell l'encarrec de convocar una re
unió que s'havia de celebrar al G-o
vern civil aquesta tarda. i a la qual
havien d'assistir representacions deis
propietaris i dels rabassaires, amo
el -senyor Serra i Moret. La dificul
tat ha consistit en poder-Lis con
vocar. En primer lloc, el ministre
d'Agricultura no ha pogut eludir el
compromís d'assistir a un acte que
tenia anunciat a Tarragona. Per al
tra banda, el senyor Serra i Moret,
a migdia, era a Can- - -'on. Després
aná a Olot, on estigué amb el senyor
Macla, i a darrera hora telegrafia,
des de Ribes, dient que no podria
arribar a l'hora de junta, pero
que acceptava l'encarrec de presidir
la Comissió que fos nomenada.
La reunió ha estat celebrada —
1
Madrid.
Preu : 20 céntims
J. M. M.
LA SOLUCIO DEL PLET
DELS RABASSAIRES?
A la página 3 publiquem
l'acostumat reportatge
del nostre estimat com
pany J. M. MASSIP,
titulat
«Siluetes sobre el mur»
2
El caciquisme Ileidatá
rebrota?
L'ex-famós dictadoret Bosch i Pinyol, alcalde de la dicta
dura i president de la U. P. de Preixens, ha ingressat al
partit radical. — Una conferéncia pública amb contro
versia
Tothom está d'acord a reco
néixer que si sigtm mal és im
putable a la República aquest no
es altre que la tolerancia del nou
régim amb els seus enemics.
La República ha estat massa
benévola amb els bornes que col
laboraren activament al c o p
d'Estat de Primo de Rivera. Ha
tingut un excés de considera
eions envers els dictadors 1
clictadorets que feren de les se
ves, emparats en la força bruta
1 en la impunitat del régim 'Ile
gal protegir per Alfons Barbó.
I el que en l'esfera de la go
DICTADORET
BOSCH I PINYOL
vernació de l'Estat ha passat amb
els homes que foren ministres de
les tres dictadures, ha passat
també arftb els dictadorets ru
rals, tan odiosos, perversos 1 ma
les persones com els principals
responsables de la dictadura. Els
que grácies al carnet de la U. P.
posselen una mena d'amulet me
ravellós que aconseguia totes les
injusticies 1 legalitzava totes les
arbitrarietats imaginables, n o
han estat ni molestats per les
autoritats republicanes que foren
elegides el 14 d'abril.
Almenys, peró, tot,s aquells
personatges amb la consciéncia
empastifada de llot, de tan re
voltar-se en les iniquitats de la
dictadura, haguessin romás a
l'ombra, avergonyits de llur pas
sat í sense atrevir-se a sortir a
la llurn del dia. Era el minim
Sembla natural, 1 hauria sem
blat politic, que aquest home
desernmascarat per mi en ple
na dictadura, quan perseguía
corn un energúmen de mala llei
el meu pare, ara, amb la Repú
blica, s'hagués amagat al cau
sense treure el nas mentre hl ha
gués claror de dia. Peró a la re
cerca d'amistats del nou régim
s'ha fet del partit radical 1 in
tenta novament remenar la cua.
Gat vell en política rural, dis
posa de quatre desgraciats, cóm
plices de les seves responsabili
tats en l'Ajuntament monárquic,
eis quals fa sortir a signar fulles
encaminades a combatre inhábil
ment 1 estúpidament els homes
de l'Ajuntament republicá.
Fins ara el noble, l'Ajunta.-
ment 1 jo mateix, hem vingut
fent els ulls grossos 1 ens hem
compadit d'aquests pobres "láza
ros" agafats a la tela d'aranya
del dictadoret que ell utilitza per
estalviar-se de donar la cara.
Peró potser ha arribat l'hora de
recordar a tothom que la Repú
blica no pot tolerar la resurrec
ció deis cacics que suraren a
l'ombra de les 1mpunitats mo
nárquiques.
No pot tolerar ni que vegin la
llum del dia. No pot tolerar que
en el cas que ens ocupa, l'ano
menat Bosch 1 Pinyol es faci
passar ara per rebulicá de tota
la vida quan setmanes abans del
14 d'abril escrivia les ratlles que
donem en fotogravat 1 que diuen
textualment, amb cert to de
donar-se importancia, "que
era monárquico constitucional"
(constitucional 1 alcalde de la
dictadura!)
Per evitar malentesos i acabar
de desemmascarar tots els cinics
que intentin disfressar-se de re
publicans, encara que ensenyin
la cua monárquica, diumenge
que ve he citat l'ex-famós dicta
doret 1 els seus quatre satélits a
una conferéncia pública amb
controvérsia, que tindrá lloc a les
dues de la tarda a la plaga pú
cu..a.‹...-ze, /t.-L-4-
> Jiz1-1,-,r--,
(
(Una repnduerló en fotogravat d'un alitógraf del dictadoret escrit setmanes
abans de la proclamació de la República)
que podien fer 1 el minim Lambe
que el poble republica havia d'e
xigir-los.
Peró no ha estat aixi. El cas
d'aquel' famós dictadoret puplsta
que tenia aterroritzat el distric
te de Preixens (Lleida) 1 que
s'anomena Bosch 1 Pinyol, ho de
mostra clarament Alcalde dic
tatorial i cacle monárquic sense
cap escrúpol, bu escombrat d'u
na manera fulmlnant per les
eleccions del 14 d'abril. L'Ajunta
ment republicá es trobá amb la
feixuga tasca d'haver de depu
rar, ordenar 1 refer una admi
nistració municipal descompos
ta per trenta anys de cacicat del
dictadoret amb totes les disbau
xes que la misteriosa Impunitat
que gaudia 1 la seva má mestra
11 permetien.
blica o en un local independent
de Preixens, 1 en aquest acte els
supervivents de la dictadura 1
radicals d'avui, hauran de soste
nlr i demostrar les vaguetats
amb pretensions d'infamia de les
folies que amb tanta freqüencia
ofereixen per a la comoditat 1 la
higiene dels veIns de la ribera
del Ció.
Estic segur que aquest plat su
culent (un contra cinc) tindrá
un éxit extraordinari a les terres
lleidatanes i que els monárquics
vergonyants afilerats al partit
radical no voldran desaprofitar
l'ocasió d'escoltar, per vía direc
ta, aquella meus consells que re
clamen en una de les seves darre
res fulles.
DOMENEC DE BELLMUNT
Manifestacions del senyor Moles
(Acabarnent)
únicament per a quan la raó és des.
Mesa.
—I els detinguts amb motiu de
l'agitació d'aquests diez?
—Després de sortir el ministre
d'Agricultura, ha víngut a veure'm
una Cornissió bastant nombrosa per
a demanar-me la Uibertat d'aquel
xos detinguts. Si fossin presos go
vernatius, immediatament hauria
•onat l'ordre de deixar-los anar,
perh com que estan a la disposició
-del jutge. la nieva intervenció no
pot ésser altra que la d'interessar
que siguin activats els tramits.
Amb aquest fi — afeg1 — vaig visi
tar el presídent de l'Audiencia, el
qual s'interessa per l'assumpte,
Une entes que, en atencíó a aquest
delig, circula instruccions rápida
ment en harmonia amb la meya re
comanació.
—Continua la vaga de campe
roa?
—Espontániament, sense que jo
ho demanés ala representants deis
rabassaires, m'han anunciat que
aquesta mateixa nit sortirien en au
tombbil per a tots els pobles de la
comarca del Penedés per tal de dis
posar que demá (avui, dillwas), es
treballi normalment. I per si la
guardia civil que presta servei a les
carreteres als posés obstacles per a
cursar aqueix avis, dernanaren que
els fossin donades facilitats per a
realitzar-ho.
El senyor Moles dona ordres al
capitá de la guardia civil de Vila
franca perqué deixés circular els eo
missionats.
Aixi, dones, és gairebé segur que
avui havia restat totalment resta
blerta la norrnalitat a la comarca
del Penedés".
afegí — perb no ha tingut l'ampli
tud que hauriem volgut donar-U,
perqué el ministre d'Agricultura ga
via de sortir aquest vespre en l'ex
prés. Acordada la fórmula, els repre
sentents deis rabassaires volgueren
consultar amb alguns deis seus com
panys, i ja el ministre era a l'esta
ció amb un peu a l'estrep quan vin
gueren adonar la resposta afirma
tiva.
Denla, a les dome, el senyor Ser
ra 1 Moret es .ennirá amb els rewe
sentants d'ambdós bandols, i l'a
cord que surti d anuesta reunió se,*a
respectat per totnern. sancionat pei
Govern 1 executat amb l'ajut de les
autorltats.
—Així, doncs, ele rabassaires
hauran cessat en llur actitud?—de
manem.
—Naturalment. Es ciar que el
Govern ha prescíridít de l'actitud
deis rabassaires per a Intervenir en
l'afer, no hipotecant les seVes atri
bucions, i dispolat, ara 1 sz.•mpre, a
actuar en cada cas mantenint el
principi d'autoritat, 1 responent a
la violencia amb la violencia, si
aquesta arribés a produir-se. No cal
dir que jo, particularment, com a
catea i com a liberal, he de fellci
tar-me qué hagi estat possible d'ar
ribar a una solucló de concbrdia,
puix que per a aconseguir-la lie
procurat portar les coses a aquest
terreny, tractant d'impedir que una
qüestió com aqtiesta, que afecta In
teressos respectables d'una 1 altra
banda, poguessin ésser malejats
amb la intromissió d'elements per
torbadors, extremistes d'una banda
i altra que atempten contra la Re
pública. Em felicito, done:, d'haver
pogut estalviar la violenvia 1 l'ús de
la forba, que ha d'ésser reservada
o
t.
Al Palau de Pedralbes s'hi
un museu d'aris decoratives
Records de l'ex-reial familia. - Les habitacions
particulars. - El saló tron. - Les sales del museu
••¦
* * *
Encara no havia estat mai al
Palau de Pedralbes. Per cert que
en certa ocasió vaig estar a punt
d'haver-h1 d'anar per força, 1 un
mal de ventre oportunIssim, mig
simulat, mig auténtic, va evitar
me la visita forçada. Fou durant
una de les darreres estades del
nol Borbó a Barcelona, quan el
que subscriu lela el servei mili
tar en una caserna de cavalleria
del carrer de Tarragona.
Aleshores hi hauria anat no
res menys que de "dragó", obli
gat a presentar armes a cada
Instant, i avui hi he anat simple
ment de turista 1 no he presen
tat altres armes que l'estilográ,-
fica.
Havia sentit a dir a tothom
que el Palau de Pedralbes no era
tal palau, que era una masía
aristocrática o, en el cas més op
timista, una torre dels pardals de
la Diagonal. Ara que l'he vist de
tingudament amb la minuciosi
tat del turista desvagat 1 tafa
ner, he de confessar el meu des--
acord amb els que sostenen la
tesi de la masía o de la torre deis
pardals. Sense pretendre que el
Palau de Pedralbes arribi a po
der comparar-se, ni per aproxi
mad& amb el Palau d'Orient, de
Madrid, amb elLouvre de París o
amb el Palau de Buckingham, de
Londres, pot afirmar-se en can
vi que té totes les caracteristi
ques d'un palauet d'estiu, discret
1 agradable.
No té cap valor artístic digne
de ponderació n1 resisteix, en
aquest aspecte, una comparació
bondadosa amb Versalles, Fon
tainebleau, o la mateixa Granja.
Peró insisteixo en la meya im
pressió que el Palau de Pedral
bes no mereix el concepte des
pectiu que el públic 11 atribueix,
ni molt menys. I estic convençut
que quan el Museu d'arts deco
ratives hi estigui totalment ins
tallat 1 es tornin a deixar en el
mateix estat en qué es trobaven
les que foren habitacions par
ticulars deis ex-reis, el Palau de
Pedralbes figurará a tots els iti
neraris deis turlstes com a visita
preferentlssima entre els mona
ments de la ciutat.
De la Diagonal fins a l'entrada
del Palau hi ha molta més dis
tancia de la que sembla a primer
cop d'ull, passant en automóbil
per l'avinguda. Vol dir que el Pa
lau está voltat d'uns bells jar
dins. Quan pujant pel passeig
central s'arriba a la placeta que
dóna a l'escala principal, cs
constata que el Palau és molt
més gran del que hom s'imagi
nava.
Surten uns turlstes amb ti
la rambla
»"?:1 7~11,
. eeeae`eek
•
N
to aspecte de la part "artística" del•tron...
aire nórdic evident. Són roscos
espigats 1 apunten a l'objectiu ie
la Kodack a tot aireu: una es
cultura, un escut, un mosso
d'esquadra O la noia del con
serge.
El nostre amlc Otero, conser
vador del Palau, ens acompanya.
Tot está damunt d'avall amb
motíu de les obres que s'hi efee
tuen per installar-hl el Museu
d'arts decoratives. El saló del
tron está convertit cn una expo
sició d'esperons. N'hi deuen ha
ver dos o tres mil, des deis que
devia portar Josué a la batalla
de Jericó (sembla que ja se'n
portava) fins als darrers estre
nats per En Simao de Velga 1 En
Canero a la Monumental.
Queda intacte el tron amb les
dues ex-reials cadires, en les
quals es deuen havr assegut a
hores d'ara totes lcs noies de la
e.eee
Es una llástinia que per mor de
les obres d'installació del Museu
a totes les dependencles del Pa
lau, les habitacions particulars de
la que fou reial familia estiguin
totalment buides. Els estrangers
les recerquen amb gran interés
1 s'aboquen a.vidament a les úni
ques coses que subsisteixen in
tactes: el llit de la reina mare
1 la cambra de bany de donya
Victória.
El llit de donya Cristina és una
obra monumental, funeraria i ar
tística. Es un d'aquells llits amb
sostre, d'aspecte macabre, amb
una impressió de túmul senyorial
que fa posar pell de gallina.
Donya Victória tenia una cam
bra de bany coquetona 1 elegan
tissima. Llástima que tota una
reina tingués l'obsessió deis bi
dets sense aigua corrent, car a
la seva habitació del Palau d'O
Residéncia Internacional d'Es
tudiantes. Aquest tron és una de
les coses més horribles del Pa
lau. En Cases, el repórter grafic
que ens acompanya, s'enamora
d'unes figures i d'uns angelets
horribles que adornen — és un
dir! — la corona superior del
tron. Sembla que aci tingueren
lloc les poques recepcions ofi
cials que el noi Borbó organitzá
per donar-se el gran gust de veu
re el marqués de Foronda, l'he
reu Viver 1 el del Montseny ves
tits de pontifical.
La capella ha desaparegut 1 a
l'hall principal la Junta de Mu
seus hi vol posar una exposlció
de safates en la qual figuraran
des de la safata n qué Salomé
portava el cap del Baptista fins
a la safata d'aquells dos cambrers
barcelonins que anaren a Madrid
a peu a portar xampany a don
Niceto.
quarto de bany de donya Vietória
rient, de Madrid, tenia el mateix
objecte a l'antiga.
Al costat del gablnet de toilet
te resta encara, amb un xic de
desordre, el boudoir de l'esposa
de don Alfons, que també és una
cosa de gust.
El conservador del Palau m'ha
assegurat que abans d'acabar
l'any estará enllestida la instal
lació del Museu d'art decoratives,
sota la direcció de Folch 1 Tor
res, alai com la reproducció de
les habitacions intimes de l'ex
reíal familia, de cara al turista.
Tot plegat tino la impressió
que una visita al Palau de Pe
dralbes no un recará. Espereu
unes setmanes, si no hi heu anat
encara, 1 amb una visita mata
reu dos pardals: admirareu el
Museu 1 coneixereu el que fou re
sidencia barcelonina deis dar
rers Borbons.
J. B.
A Madrid es pot dir «Muera Cataluna» y «Abajo el Estatuto».
A Barcelona no es poden posar pissarres anunciant el curs deis
debats sobre l'Estatut
IAMBLA DEL CEMTRE.33-PASSATGE BACARDI.2
HUMORISME
Fundó i significació de
les corbates
D'antuvi, sembla que les cor
bates ocupen un lloc secundani
en l'escala de valors de la indu
mentaria. Es molt generalitzada
la valoració nominal següent:
Vestit, 10. &d'ates, 6. Capell, 4.
Corbata, 2. Pesó aixó no deisa
d'ésser una valoració objectiva,
és a dir, la valoració que esta
bleis !'espectador de la indumen
taria d'altri.
Si hom demanés a cada home
que passa pel carrer una pun
tuació de cada un d'aquests ob
jectes que exhibeiX al damunt
seu, és a dir, de la proópia in
dumentaria, segurament ens tro
bariem davant un resultat des
concertant i possiblement ens
assabentariem de la valor enor
me que cada )tome dona a la
seva corbata.
La corbata va ésser creada per
tal d'abrigar aquesta zona de- re:
GEER
JU N Y
Nk
DISEM
-.Mas
ji
la part alta deis vestits mascu
lins.
El plastró dóna una idea clara
de la funció d'una veritable cor
bata. Es una corbata que cum
pleix potser amb excés i tot el
seu comes.
Juga magnificament amb les
peces de roba llargues, 'evites,
jaques, etc., i sense volguer hom
la veu inclinada al romanticis
me. Es veu que no li vé d'un cen
timetre més o menys d'amplada.
No hi plany roba. Talment
aquella obrera del temps del ro
manticisme del treball, que po
s,ats a la feina no els venia d'u
na hora d'esfor. i calla que els
patrc,ns de l'época _els hi pren
guessin les cines deis dita, els
plastron,s inundaven de seda ra
mejacla les fronteres de la de
marcació llur amb un barboieix
de font subtcrránia.
Peró aquestes obres que em
pren la bona fe tilna época ami)
complicitat amb la ignorancia,
resulten sempre d'un romanti
cisme desesperat, i l'abséncia de
malicia, que és la sal amb que les
troballes deis homes es conser
ven, fa que els productes de la
fantasia perdin interés i marquin
evoluciona sobtades dina els
temps.
Aixi, la corbata-plastró que ve
nia de les corbates de puntes deis
vestits carregats de pompa de
l'época medieval i que com hem
ja precfsat abastament, omplien
els triangles lliures deis vestits
actuals, es varen dividir en dues
branques. Les corbates de llap,
que es dedicaren a avençar en
sentit horizontal i les corbates
llargues o pendulars, sempre in
clinades a la verticalitat, que són
les que han estat acceptades amb
mes entusiasme per els "dandys"
del segle XX.
Hi ha encara una explicació
satisfactoria de l'emprament de
les corbates de plastró, i és, que
durant el segle XIX els hornea
alimentaven passions amoroses
volcániques i a dins deis cors fi
havia focs sempre encesos i na
turalment es produien grana fu
merades passionals. Les corbates
donas tenien ?'obligado de no
deisar passar, d'interceptar com
pletament el pas del fum que
fauna jet pIorar encara més els
ulls del propietarf de la corbata,
ja prou ínclinat al sanglot decla
matori 1 a les ploralles patéti
ques.
• • *
Quan hom enfila un tema tan
suggestiu i tan vast com aquest
de les corbates, s'adona, que un
sol article és fmpotent per con tenir tota la força emotiva que
les corbates fan néixer a aquell
que vol parlar-ne.
I que cal anunciar la represa
~",
1 agost de 1932
del tema si hom vol quedar d'u
na manera decent als ulls del
lector.
A més a 71145 hom veu la ne
cessitat de cenyir d'una manera
implacable les possibilitats de co
mentari que presenta la qüestió.
Així, dones, anem a parlar de
la significació de les corbates
dins el moviment nacionalista
catala. Es un das innombrables
sectors i potser no el menys im
portant.
* * *
Aquí a Catalunya fi ha hagut
un temps en que ésser germá per
l'ideal era• traduit correctament
per ésser germa per la corbata.
No ens atrevirem a dir que fi
hagués tantes ideologies com cor
bates, ni tanta de matissos polí
tica com dibuixos sobre les bri
des de seda, pero si podem asse
gurar sense por a errar el tret,
que cada catalanista ha mani
festar més o menys l'abast deis
seus afanys patriótica en raó in
versa a l'amplada de la seva cor
bata. Es a dir: el catalanista ha
jet tan més estreta la cinta de
la corbata com més ample ha
setat la seva pruija de reivindi
cació.
El catalanista no ha eliminat
mai la seva corbata seguint el
consell del gran poeta Guillau
me Apollinaire: "La gravate dou
loureuse que tu portes et qui
t'orne o civilisé ote-la si tu vieux
bien respirer", pero l'ha anat
aprimant fina a fer-ne una cor
da estreta en la que ell ha sim
bolitzat el dogal insuportable del
centralisme que apreta el coll
deis catalana sensibles.
No partem ja deis artistes,
germana també de corbata i
consti que ésser germet de corba
ta significa molt més que ésser
egrma de llet, per exemple.
Tots hem viscut una época en
que els pintora, pianistes, es
criptors, etc., es passejaven per
carrera i places mostrant unes
corbates d'una exuberancia vege
tal.
Pero no ens embranquem amb
els artistes i anem a la signifi
cació política de les corbates a
Catalunya i per damunt de tot,
anem si és possible a l'endega
ment de la qüestió, perqué se
•
gons vaig veient, haurtt d'operar
se una transformad() rápida en
les corbates amb intenció polí
tica, i cal orientar les coses de
forma i manera que quan l'apro
vació de l'Estatut sigui un jet
no es vegin més corbates depau
perades entorn del coll de cata
lana desorientats.
Si l'Estatut s'aprova (jo sóc op
timista, ho confesso) encara que
l'Estatut aprovat no sigui aquell
que concreta totes les aspira
dona dels bona catalana entre els
tqmtttrauaueernte-t,ntamsttiecnia,aacqlmutéulesiarcbsmstaasnteaiddtnpmiieustreajfs.auadrscsadiceiqóitaecuunoetadiorlembsmeamctáaEoqtpimuscrteaeapaslns amics tant considero, i en el seu il1dl9ao3,cd2',suipnnnoaóosaeoranrmncluapodnllaaaaddaaacmoabdrqb'uaacectosoatlraodramveaovgmdiauabs l'amplacla de l'Estatut que ens sera otorgat.
t—emTcipanjsteessde lnelseesgrevcaao,qrbuaectsoersmbaatgearsqeusedsdeteiessl tlsdptttcerleeeaeeavauismdictcricsaetlt-cpoalalqspaisardruóanoeripedmareslene'milefagrisageüdpcpnu—reeoeeranesercn.sspjltvoleaioitecccgetdqnurlmaeuieccsarneiiptmmóedsdsb'réeuoesindncnsiteleeoeeesrrnsxdadriaslceleacipoc.irpro?nodbbo'Cnetefaaesssaiissl
CA.RLES SINDREU I PONS
ELS BONS PANYOS A BONS PREUS, SOLS ELS TROBAPA EN AQUESTA CASA
/.
P/.\NYOf i NOVETZ\t/ • /. /. AITRIRIA I CONPECCIONJ
Plaça de l'Angel, 1
Tapineria, 2 Teléfon 12955
BARCELONA Rebudes les novetats de la present temporada
1 agost de 1932
SLEEPING-CAR
Hi ha Barcelona el cliputat ra
dical-socialista, Joaquim Pérez
Madrigal. Pérez-Madrigal és un
xicot modest, simpatic, eixelebrat
i pie de passió política. Li dieun
"El terrible Pérez" i no s'enfada.
El califiquen clb "jabalí" i Li fa
gracia. Es un dele minyons més
agite que han passat per les Corts.
Com a homenatge a Pérez Madri
gal, recordem avui alguns dele
seus acudits més populars. Les
seves interrupcions s'han fet fa
moses i els oradors U temen por.
La frasee crua de Pérez Madrigal
quan surt del buirac del seu escó,
passa per la Cambra d'una ma
nera encertada i sagnant.
Parlava el canonge de Burgo
de Osma, senyor Garcia Gallego.
Un pobre home que mai se n'ha
vit de més fresques i comprome
ses. Llauna com en tot sol. Més
llauna que en Xavier Viura quan
explica cl misten i de les religions
que estudia. De cop i volta .vol
fer ressaltar unes paraules d'un
manifest socialista:
—Son importantes, graves, esas
doctrinas...
Pérez Madrigal: Es la inmacu
lada concepción..,
Garcia Gallego: No haga bro
mas S. S con los santos...
Pérez Madrigal: No, si digo que
esas palabras son la concepción
pura, la concepción inmaculada
del socialismo. La inmaculada
concepción...
El pobre Garcia Gallego sua
d'engúnia. La gent riu. L'ha dei
xat en ridícol...
Sessió comprcmzesa d'Estatut.
El senyor Lerroux, naturalment,
politice, no és a la Cambra. Es el
dia que semblava que es vo/ia
menjar al Govern. El senyor
Guerra del Rio parla i din:
—El ilustre jefe del Partido Ra
dical...
Carrasco Formiguera: ?Dónde
está?
Pérez Madrigal (alt i fort):
?Dónde está?
Guerra del Rio: Donde quiere.
Pérez Madrigal: No, si no lo
pregunto yo. Estoy de traductor.
El senor Carrasco Formiguera
pregunta que dónde está el cau
dillo.
Rey Morci: Donde le da la
gana.
Pérez Madrigal: Ya lo sabe us
ted, querido amigo Carrasco, el
caudillo no está. Ha ido a cuidar
las vacas de San Rafael...
Pérez Madrigal és un home
apassionat e integre. Es jove i
cridarier,Es:jzna mena de minyó
del PalUstnent. Davalat deis d.is-.
cursos imponents de les custodies
parlamentáries es troben amb el
poc de roc, certerament lleneat,
de Pérez Madrigal. Per acabar
referirem la darrera intervenció
parlamentaria.
Era el dia de la sessió secreta
contra el senyor Marraco, que
havia escrit un article cretí con
tra la majoria gubernamental:
El president: Le ruego al se
nor Marraco que retire la palabra
indecente...
Marraco: Bueno, pues queda re
tirada pero ponerle otra indeco
rosa... (Escandol.)
Saborit: Pero S. S. no puede
haber dicho eso...
Marraco: Sí, si, lo he dicho y
lo sostengo...
Besteiro: Pero observe S. S. que
no tiene derecho a decir esto...
Marraco: Ya lo sé, pero soy
aragonés y lo sostengo...
Pérez Madrigal: Pero como va
a llamarnos enchufistas él que
está a sueldo de la "Confedera
ción Hidrográfica", que ha sido
director del Banco Central y di
putado ,y todo eso le hace 50,000
pesetas anuales...
Marraco: Nada, nada, no retiro
nada. Si quieren quitar la pala
bra indecorosa pongan la pala
bra inmoral. (Més escandol.)
Besteiro: Pero ?ya sabe S. S.
loque dice...?
Guerra del Río: Nuestro com
panero quiere decir...
La majoria: !Que lo diga él!
Marraco: Bueno, poned la pa
labra que menos os moleste, pero
que quiera decir eso...
Pérez Madrigal: Este tío es un
diplomático. Está haciendo opo
siciones a la cartera de Estado...
Es retira una esmena. Pérez
Madrigal diu:
—Queda retirada pero sin suel
do, no como los generales...
Fanjul: Protesto de esas pala
bras. No hay derecho a insultar
así al Ejército. O rectifica esas
palabras o le exigiré explicaciones
aquí o fuera de aquí...
Pérez Madrigal: Rectificaré. He
dicho que la enmienda ha sido
retirada y no con sueldo como
ciertos generales que cobran y
conspiran contra la República.
No hay ofensa para los demás
generales que cobran sin cons
pirar. Ahora, a la alusión que ha
hecho el senor Panjul referente a
lo de ir al campo del honor, como
que estamos discutiendo la refor
ma agraria, tenga la bondad de
presentarlo como una enmien
da...
El canonge Guallart, que és un
home d'uncz cursileria pintoresca,
troba a Pérez Madrigal al Saló
de Conferencies.
Guallart: Oiga, usted, Pérez
Madrigal, manana voy a hacer
una interpelación sobre el obispo
de..., le estimaré que no me in
terrumpa...
Pérez Madrigal: ?Del de Sego
via?
Guallart: Sí, ?qué pasa?
Pérez Madrigal: Lo siento mu
cho, pero no voy a tener más re
medio que interrumpir...
Guallart: ?Por qué?
Pérez Madrigal: Hombre, si es
uno de los obispos más castizos
del país. Tiene una protegida y
dos hijos algo más que espiri
tuales...
La interpellació no bu feta.
Hi ha un radical a la minoría
que té una veu grossa i es diu
Altabás. Es un diputat que volia
interrompre, fer riure, seguir la
tónica de Pérez Madrigal, peró
amb tan poca gracia que sem
blava un d'aquests pallassos de
lira que no fan riure per res del
món... Un día va voler interrom
pre al senyor Pérez Madrigal.
Aquest, reipit, u respon:
—!Que se calle el senor Alta
voz!
Ja quan parla el senyor Alta
bas tothom diu: Parla la Radio!
El senor Gomes Roji és un ca
pella mal educat. Es una carica
tura en vida de "Picarol". L'home
interromp i diu bestieses. De de
bo ens dol dir la paraula bestie
ses, peró el que diu no són més
que bestieses. Un dia interromp
al ministre de Justicia i li diu una
grolleria. Pérez Madrigal, retpid,
res pon:
—S. S. es tonto.
Escandol. Rectificació.
Pérez Madrigal: No tengo nin
gún inconveniente en rectificar.
He dicho que S. S. era tonto pero
esto no es un insulto, esto es una
desgracia..
•ARoyo li ha dit mantes vega
des despenjaments pintorescos. El
tracta de qualsevol manera.
L'altre dia, en una de les seves
intervencions inevitables, "el"
Royo va dir:
—Porque yo soy liberal !libe
ral! ! !liberal!! ! !Viva la liber
tad!! ! ! !VivaNel Parlamento!! !
Pérez Madrigal: !Pero un hom
bre que grita así es que está loco!
Tothom es va esverar de les
paraules de Pérez Madrigal, per
que ja són molis els que es van
assabentant de la desgracia que
al llarg de la vida ha tingut el
senyor Royo...
Ja hem dit mantee vegades que
es tractava d'un paranoic.
LE CONTROLEUR
A PREIXENS (LLEIDA), DIUMENGE, DIA 7
D'AGOST, A LES 2 DE LA TARDA, CONFE
RENCIA PÚBLICA AMB CONTROVERSIA,
per
DOMENEC DE BELLMUNT
Tema : Catalunya, la República i l'Estatut
(Dictadorets disfressat,s de republicans. — Els
enemics de fora i els enemics de casa. — Republicans
del 14 d'abril i catalanistes.... d'ahir. — Els que en
senyen la cua monárquica. — El caciquisme contra
el nou regim. — L'etern problema local.)
Nota. -- A aquesta conferbncia hi estan convi
dats d'una manera expressa, el dictadoret Bosch i
Pinyol, ex-alcalde de la dictadura, ex-monárquic i
actual lerrouxista i els seas quatre amics cbmplices
de les seves iniquitats en temps de la.rnonarquia, els
quals, emparats en la tolei aneja d'aquesta Republi
cassa de pa, de pessic, intenten remenar la cua altra
vegada.
haurá serveis extraordinaris d'autos d'Agra
munt, Artesa de Segre, Mollerusa, Balaguer, etc.)
S'acaba de bastir, en el poblet
de muntanya, la nova Escola de
primeres lletres. El poble és pe
tit i gris i viu la seva vida en
silenci, de cara a les vinyes. Es
decanta sobre un faldar de tu
rons, tacat de garroferars. Al matí,
al migdia i al vespre passa l'au
tómnibus de línea, que porta els
passatgers del tren. Els dies que
a la vila hi ha mercat, baixa
molta gent de l'autómnibus ver
mell, amb tot de cistells buits.
Quan es tomba a la carretera,
dált del turó, ja es veu el cam
panaret, i l'ombra densa de les
figueres a les vinyes.
De dia, dintre el poblet, hi ha
un gran silenci. De vegades cri
da un gos, al lluny, o hi ha el
catric-catrac dels botons d'un
carro, a la cinta de la carretera.
Fins a l'hora de berenar, ara a
l'estiu, no surten els bordegassos
a terrejar pels carrers. N'hi ha
quaranta o cinquanta, que tots
semblen una mica germans. Por
ten un davantal de percala i es
pardenyes, sense mitjons. De ve
gades una dona surt a la porta
de casa, i crida. amb un espin
guet de veu, el bordegás. Ha d'a
nar a la vinya, a ajudar el pare
a enganxar el cavall i carregar
les emes o a portar la máquina
de sulfatar...
Tots van a estudi, els borde
gassos. Un localot vell i fose que
hi ha als baixos de la Casa de la
Vila. Ara a l'estiu s'hi está bé,
perqué és una mica humit. Pero
a l'hivern, quan neva i fa aquell
fred de gebre, no s'hi pot estar.
Sobre la porta hi ha un escut
molt bonic, peró descolorit i es
crostonat, i una banera espanyo
la. El mestre és un home jove,
amb unes idees una mica estra
nyes. Pero deu tenir talent, per
qué els polítics que vingueren de
Barcelona, quan es varen ter les
elecciones de la República, vol
gueren de totes maneres que el
mestre parles en el míting. Es un
home estrany 1 curt de vista, que
sempre porta Ilibres a les but
xaques i quan no té res a ter se'n
va seure sota eis garrofers.
Ara s'ha baúl-, una nova esco
la. Es un edifici nou de trinca,
a'una-planta, senzill i agradable.
Sembla ,una d'aquelles torretes
deis senyors que vénen a passar
l'estiu. Sobre la porta hi ha un
escut amb quatre barres verme
lles i unes lletres que diuen:
"Generalitat de Catalunya"
* * *
Ensenyen en catalá, a la nova
Escola. Ha estat un temps sense
funcionar, tancada, peró ara,
passat •l'estiu, ha començat les
classes. El mestre jove, que en
senyava a l'altre localot, ha pas
sat a la nova escola. A la vella,
hi ha vingut un mestre nou, que
es vol ter simpatic a tothom. Es
castellá. Ara al poblet hi ha dues
escoles. A la de la Generalitat en
senyen en catalá i hi ha una hora
diaria de dictat i gramática cas
tellana. A la vella, tot es fa en
Com és sabut, el comerç madri
leny tancá les seves portes, en un
90 per 100, el dia del míting contra
l'Estatut de Catalunya celebrat a la
placa de braus. ?Per por de possi
bles disturbis? Coaccionat per algú?
No. Purament i simplement per so
lidaritat amb la campanya anti
catalana que, organitzada per aixb
que se'n diuen classes "medias"
"mercantiles", té per estrella el Royo
Villanova — a qui poden qualificar
com a "hombre cumbre de Espa
na" — i a Emiliaino Iglesias — a qui
poden ovacionar llargament com
un salvador.
El comerç madrileny, diem, tancá
les seves portes el dia del míting.
Bé. No hi tenim res a dir, perque
tothom pot tenir les idees que vul
gui, fins les que propugna el perib
dic "Informaciones". En aquest eas
— inedit fins ara en el ram patro
nal — s'ha donat la paradoxa que
els empleats s'han negat a secundar
el moviment, i han hagut d'ésser els
patrons, nous anarquistes, els que
han obligat a una tarda de vaga.
Aix6 sí, el dia que els obrera pen
sin fer el mateix hi haurá el gran
escándol i es cridará que no hi ha
príncipi d'autoritat i que el Govern
está disposat a portar el país a la
ruina.
Arribem a admetre, portats del
boa desig, que una part força con
siderable del comerl tancá les se
ves portes més que per solidaritat
amb el míting, per por de perdre
les llunes d'algun aparador. Perfec
tament.
Perb hi hagué uns quants comer
ciants establerts a Madrid, que no
podien tancar les seves portes.
Quins? Els que tenen, no solament
a rambla
Dues escoles
"Esteu creant problernes artíficials„," (Lluhí)
castella. Vingué un home vell 1
solemne, a inaugurar l'"estudi"
nou. Maciá. Vestía de gris, I. arri
ba en un automóbil, acompanyat
de molts senyors. L'Ajuntament
del poble és del seu partit i se
li va fer una gran arribada. Di
gué, en un dinar que va cele
LLUHI
brar-se a la Casa de la Vila, que
per anar a l'Escola nova de mo
ment caldria fer un petit sacri
fici, pagar uns céntims cada
mes, perqué el Govern de Cata
lunya no estava encara en con
dicions de pagar totes les Esco
les que havia fundat, peró que
molt aviat no s'hauria de pagar
absolutament res. De moment, sí,
pero en canvi l'ensenyament se
ria molt bo i els bordegassos po
drien aprendre.una pila de coses
que no sels ensenyaven a l'"es
tudi" vell. Després, el local nou
era bonic i higiénic, i els menuts
hi estarien millor a l'estiu i a
l'hivern...
El mestre jove estava molt
content. En canvi l'altre, el mes
tre castellá, deia que a l'Escola
nova no s'hi ensenyaria res de bo
i que a més a més s'hauria de
pagar, i alió era robar els diners
deis pares. Reconeixia que el lo
cal de l'"estudi" vell no era tan
bonic, pero eh l demanaria a l'Es
tat que en íes un de nou, millor
que la nova Escola de la "Gene
ralitat".
Al poblet pacific es crea una
odiosa competencia entre els dos
mestres i els . dos "estudis". Uns
bordegassos seguiren anant al
localot deis baixos de la Casa de
la Vila, perque el seu pare s'ha
via fet amic del mestre o per
que no els costava cap diner.
D'altres, i•lusionats amb l'edifici
nou i conquistats pel tracte de
l'altre mestre, anaren a l'escola
de la Generalitat. Encara que
cada mes costes un centims, la
canalla hi estava millor. Després,
l'afecte a Macia... Els pares, al
café, tampoc no es posaven mal
d'acord. O perque no podien pa
SILUETES SOBRE EL MUR
NIMMI¦
La campanya contra l'Estatut
Uns noms a recordar
relació sinó negocis sim,ilars — su
cursals o centrals — a Catalunya, i
més concretament a 'Barcelona. Hi
havia un deure moral, si no de pa
triotisme — que ja cal cert grau de
sensibilitat per sentir-lo — al menys
l'imparcialitat i de dignitat, ádhuc
en el cas que els interessats no fos
sin catalans. Desgraciadament, no
ocorregué així. Al contrai•ii. Alguna
de les cases alludides, que treballen
en gran escala a Barcelona, no so
lament tancá les seves portes slnó
que, a més a més, clavá a les seves
vicirieres els famosos cartellets
anunciant el tancament per solida
ritat amb la campanya anticata
lana.
I bé. Ja que se'ns tracta així, abei
contestarem. A Madrid i arreu, Ca
talunya ha apurat tots els mitjans
de correcció i de conciliació que evi
tessin la guerra espiritual. En molía
sectors aixo s'ha aconseguit. En al
tres, no. Com aquests botiguers
comerciants que en qualitat de tals
ens declaren la guerra. Perfecta
ment. Sabrem respondre. Ja que
se'ns pega, pegarem, que tampoc
hem de parar l'altra galta quan l'a
gressor es diu públicament enemic
de l'Estatut de Catalunya, enemic
de la voluntat de Catalunya i, en
canvi, no té inconvenient a mante
nir els seus negocis a Catalunya.
Aixó no pot ésser. Conformes en que
el negoci és el negoci. Perb sempre,
en política i en el que sigui, hi ha
d'haver per damunt de tot la dig
nitat. I no és de persones dignes
mantenir negocis en un país 1 aplau
dir els insults que se li adrecen,
solidaritzar-se amb campanyes d'in
júria i d'indecencia contra aquest
país.
gar res, o perque els agradava
que els menuts aprenguessin
d'escriure i llegir en castella
—"que aixó els servirá quan se
ran grans"—, o perque els ha
vía convençut el mestre, discu
tien amb els altres que feien
anar els bordegassosc a 1-estudi"
de la Generalitat. Aquests dejen
que s'havia de ter perqué el local
estava millor, perqué aprenien
més, perqué el castella també el
sabrien, ja que cada dia se'ls en
senyava una hora d'aquesta llen
gua. I, després, el partit...
La política aguditzá la pugna.
Hl hagué noves eleccions. El uns
eren de Macla; els altres no. Sor
tiren regidora del "Centro", i del
"Cassino Republicá". La passió
dividí i enemista les famílies del
poblet. Als matins, quan anaven
a les vinyes, eis homes es gira
ven la cara per no tornar el "Boa
dia!" Una tarda, els dos mes
tres discutiren al mig del carrer.
El mestre de l'Estat digué al de
la Generalitat que denunciaria
al seus inspector la política que
estava fent a l'escola. El de la
Generalitat replica. Hl hagué
una escena violenta i penosa. El
mestre catalá torna a casa 0.1-
lit, amb els ulls plena de llágri
mes. Un vespre, els del "Centro"
varen anar a l'estudi vell i arren
caren la bandera republicana.
Una nit, els del "Cassino" esmi
colaren a cops de pedra l'escut
CAMPALANS
de l'escola nova, amb les qua
tre barres...
* *
I els menuts s'anaren separant.
Ja no terrejaven junts pels car
rera, a l'hora de berenar. Eren
els de l'"estudi nou" i ala de
1-estudi vell". Els que sabien cas
tellá i els que sabien catalá. Els
que defensaven el mestre jove o
els que es barallaven pel mestre
vell. Un dia, cap al tard, es
trobaren dos grupa de bordegas
sos, i es pegaren i s'apedregaren.
Els que podien pagar els centims
de l'Escola de la "Generalitat",
I prou. Heus ací la llista d'algu
nes de les cases esta-blertes• a Bar
celona—les que nosaltres vam po
guer constatar—que el dia 27 tanca
ren les seves sucursals o centrals de
Madrid, per solidaritat amb la cam
panya anti-catalana:
Bodegas Franco Espanolas San
Agustín 6 (Barcelona Carrer Aribau).
Calzados "La Imperial" S. A. Cen
tral y sucursals (Barcelona, Passeig
de Grácia i carrer Fontanella).
Cottet, bptic, Madrid. Príncipe, 17.
(Barcelona, Portal de l'Angel).
Grifé i Escoda, carrer Alcalá. (Bar
celona, carrer Fivaller, 36).
Unión Musical Espanola, Carrera
San Jerónimo. (Barcelona, Passeig
de Grácia).
Kodak, S. A. Avenida Conde Pe
nalver (Barcelona, carrer Fivaller).
Izabal, The Aeolian Co. Avenida
Conde Penalver. (Barcelona, carrer
Bonsucces).
González, Cerámica, Avenida Con
de Penalver. (Barcelona, Passeig de
Grácia).
Trust Mecanográfico Royal, Aveni
dll Conde Penalver. (Barcelona, Ron
da Universitat).
Electro Lux, Avenida Pi i Margall.
(Barcelona, Rambla de Catalunya).
Registradoras Nacional, Avenida
Pi y Margall. (Barcelona, Carrer Pe
layo).
R. Oyarzún y Cia, Pi y Margall.
(Barcelona, Rambla de Catalunya,
núm. 67).
Panos Ramos, Montera. (Barcelo
na, Carrer Pélayo). Amb el seu co
rresponent cartellet contra l'Estatut.
(Aquest darrer, als seus establi
ments del carrer de Pelayo, vol fer
una mica i tot de catalanista!)
L'abstenció de la minoria catalana en Pensenyament és un ad
vertiment i pot sser un símptoma
per JOSEP M MASSIP
eren els rica. Els altres, eren ala
pobres. Hl hagué una cosa d'a
llunyament, de diferencia, d'odi.
Vingueren inspectora, discussions,
malestar. Les sessions setmanals
de l'Ajuntament eren violentes,
agres. Les dones del poble es mi
rayen de reüll; la ira esclatava
sovint en baralles i en rencor.
Els dijous, guau els mestres sor
SBERT
tien amb la canalla, ho tejen
preocupats ,temerosos de trobar
pels camins 1-altre" mestre i els
altres bordegassos.
Les dues escoles havien creat
en el poblet pacífic una trista
guerra civil, enconada i dura.
D'ença que la "Generalitat" edi
dica el seu local i enviá el seu
mestre, que la pau fugí del llo
garret de muntanya, decantat a
la falda d'uns turons, davant de
vinyes tacades amb rombra de
les figueres...
Separatisme. Heus ací, lector,
el veritable, el trágic, el mortal
separatisme dels esperits. El que
podia ésser fecunda norma pe
dagógica, adaptados a la reali
tat, simple metode cordial i hu
ma de cultura, esdevé separació
i odi. Allunyament, diferencia,
rancúnia. Riquesa o pobresa. Els
infants que podien terrejar tots
junta a l'hora de berenar, perque
tots eren una mica germana a
l'ombra blava del eampanafet,
han esdevingut rivals, enemics.
L'Escola, que podia ésser solució
i redempció de molías vides, ha
estat amargura de moltes mira
des d'enemic. Será difícil tornar
la pau al poblet pacífic de mun
tanya, quan fina ala infants viuen
ambienta d'enemistat i de dife
rencia.
Separatisme. Abans, amb una
sola escola fosca i humida tots
eren iguals. Eren iguals en l'a
mistat, en la ignorancia, en el
berenar. Ara, amb les dues Es
coles, hi ha ala pobres i els rics.
Els republicana i els "catalanis
tes". Els d'En Macia i els que
no en són.
L'Escola catalana és millor;
perque és higiénica, parqué és
moderna, perque s'hi ensenya en
3
la mateixa llengua que els petits
han mamat als pits de les ma
res, perqué el mestre té el que
no tenien els altres mestres: la
Muslo de crear, superior a la
illusió de l'escalafó. Cert, s'han
de pagar uns centims cada mes,
peró és que l'Estat concedí una
autonomia que no n'era més que
de nom. Per aixó s'ha de pagar,
perqué no s'ha assignat a l'Es
cola catalana el pressupost que
una veritable autonomía li hau
ria assignat per tal que pogués
complir la seva missió sense en
trebancs. I, de més a més, la
competencia, la inhumana i trá
gica competencia que, sense yo
len, sense proposar-s'ho, ha creat
aquesta guerra, aquest odi, aquest
allunyament. Aquest separatis
me...
* * *
Lluhi tenia raó, una gran raó,
quan deia, en el seu bon discurs
de dimecres, que mantenir en els
pobles patita Escoles de l'Estat
enfront de les de la Generalitat
és un absurd, és no viure la vida,
és crear problemes artificials alla
on no n'hi ha.
No, en efecte, així no es defen.
sen la cultura ni l'idioma caste
llá. Tot el més que pot passar,
aaxi, és aquesta trista historia,
del poblet de muntanya, amar
gat de recels i d'allunyaments.
Es clar; en definitiva ha de ven
= en la pugna l'Escola catala
na, perqué, a Catalunya, és l'ú
nica humana i racional. L'única
fecunda. Peró, en la transició,
cluantes lluites, quants recels,
quants odis mútila aixecats en la
pau de cada poble, en la conve
niencia o en la consciencia de
cada cap de casa; en l'amistat o
en la filiació de cada ciutadá!
Tot aixó hauria pogut estal
viar-ho la República a Catalu
nya. Tot aixó i, de més a més, la
sorda lluita inevitable de les dues
Universitats, deis Instituts do
bles, de l'ensenyament en com
petencia. No hi ha hagut, en
aquest punt, aquella generosa
comprensió que calla esperar. Es
llástima. En la setmana vinent
será votada segurament la fór
mula dual. La fórmula d'aques
ta guerra, d'aquest recel, d'a
guest separatisme. Nosaltres no
110 hem volgut així. La responsa
bilitat, per tant, d'aquesta bata
lla que en definitiva hem de
guanyar nosaltres, els catalana,
no será nostra.
Madrid, juliol de 1932.
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
El senyor Martínez Reus — un deis oradors
del míting contra Catalunya — ha estat
perseguit per la justicia acusat de delictes
comuns
(Després de la nota del senyor Ibánez prohibint "Sacar el vientre a fuera)
12
tiP
k
• 5 O
• re" ár.
—
*1
•1
le 141)
• "I'v'y
410101119199-1.-
# g.
do Eal t
•;;;;2‘
f1
o
—I dones, ;per qué no poden sortir?
—Home, imaginal que tinc la dona de vuit mesos 1 si els guárdies
me la lilen...
4
Lleglm en un dla-ri
de Vich el següent
solt:
"Un ande nostre
Ripoll ens envia la
lletra que reproduim
a continuado, la qual
ha estat rebuda per
una casa d'aquella
població:
HERMES
C. BALMES, 11-Barcelona
Teléfono 21217
23 de julio de 1932
Sr. (Aquí el nom de la
casa a la qual va adrecada
la !letra.)
Muy Sr. Nuestro: Reci
bimos la adjunta carta, que
devolvemos, por no enten
derla.
Atentamente le saludan,
A. Bermejo
Fixeu-vos bé que aquesta carta !'en
4a una casa de Barcelona. Es la casa
"Bermes - Balines, 11- Telefon 21217"
Convé que tothorn ho tingui ben pre
wat.
Per la nostra part, ens abstenim de
ter-hl cap coinentari.
Sembla que no cal!
Don Manuel Ara
na parlava l'altre dia
amb el senyor Royo
Villanova als passa
dimos del Congrés.
—Yo seguiré ml
obstrucción h a s t a
4111d; que acabe el _as!
—deja el diputat per
Valladolid.
—Pues habrá que aplicarle la Per
inamentel—li contesta el cap del Go
~--. De manera que ya puede es
oeger el peluquero!
411 El senyor Martínez
. Reus fou perseguit
acusat de delictes co-muns.
Elsenyor March, un
altre distingit adver-sari
nostre, és a la
presó, acusat també
de delictes comuns.
"Qué amigos tienes, don Antoni
A h i r, galantment
invitats pels "Viatges
Catalonla", varen:1 fer
un viatget a bord del
"Clutat de Palma"
fins a Sant Feliu de
Guíxols.
En el inoment que
el vaixell sortia del
mostee port, tot passejant per coLer
ta, varem trobar-hi un popular regi
dor barceloní que milita al parttt
radical. L'horne se les dona de molt
valent 1 audaciós. Per aixii va dir
nos arnb to amistós:
En l'estat de guerra moral que
els industrials madrilenys ens
haii declarat, una de les coses
més.divertides que sels ha acu
dit és la de dir que fomentaran 1
organitzaran industries en dile
rents provincies fora de Catalu
4ya. SI els madrilenys no dispo
ién d'altre estrategia que aques
ta, els catalans podem estar tran
ganils. Filie seguiran vestint-se
iipab els nostres teixits, arnb els
nostres generes de punt i consu
mint altres productes catalans.
I els consumiran vulguin o no
Vidguin, car ni ells els sabran fer
millor, ni trobaran qui els en
vengui a millor preu. Car en M'u)
d'organitzar indústries ja sabem
la manya que hi tenen els cas
tellans en general i els madri
lenys en particular.
Precisament ja és tradicional
el menyspreu castellá per a tots
aquells que es dediquen a la in
dustria o al comen. Els catalans
que ens hi hem delicat, segons
sernbla amb forea fortuna, som
per a ells uns fenicis, uns mate
rialistes, uns calculadors misera
bles incapaços de cap idea ele
vada, de cap sentirnent generós.
Mis, en canvi, s'han cregut sem
pre massa "hidalgos" per a tre
bailar en aquests rams 1, en
realitat, per a treballar en qual
sevol cosa. En tot cas, quan s'han
cansat de fer de nobles tronats
s'han volgut dedicar a la buro
cracia, que ha estat sempre el
que més s'ha assemblat al no fer
res_
També, en altres bpoques, van
tenir una gran aficló a les guer
res, a les guerres de conquista.
cert que la guerra representa
un esforg i que el c,aracter cane
la va endurir-s'hi, 1 que la seva
crueltat va afinar-s'hi. Pub de
totes maneres fer la guerra no
era treballar, sobretot en aquells
teraps que no calla a!) re disci
plina 1 que hom podia, alternar
la sang amb la disbauxa i el pl
Ilatge.
Castella s'aprofltá molt de les
riqueses naturals dels pobles
que conquistava, pesó fou inca
pal d'estimular-ne la producció.
Qua es tractá d'ensenyar als
riaturals del país les arts del co-
110„
L'esperit deis dies
opa iniestor
•• 1.
-
qk
•
—Compte, jove. La mar és molt
traidora. Els que no han viatjat gai-4
re es maregen tot seguit. A mi, aquest
esta 'n0 cm fa cap por...
Sortosament, el característie mal
de mar no ens va molestar gens ni
mica durant el trajecte.
En canvi, quan passávena a l'altura
d'Arenys de Mar varem veure el nos-tre
"conseller marítim" sota els efec-tes
del mareig.
—I dones, senyor X--varern dir-11—,
?no ens deja
L'home no ens pogué contestar.
Realment fela una cara llaatimosa.
Está vist que aquests "ex-jovenes
bárbaros" son uns revolucionaris de
seca.
Aquests darrers dies
les pells de bé han
experimentat un sen-sible
augment. Els
comerciants que ne
gocien amb aquestes
pells no se'n saben
avenir. Més ben dit,
no troben cap motiu
que expliqui aquest
sobtat augment.
Nosaltres, pero, podem dir-ne la
causa. Aquesta no és altra que el
projectat apat que donaran els ca
vernícoles espanyols a Royo Villano
va. L'acte tindrá lloc a la famosa
coya d'Altamira.
Lis organitzadors han fet constar
en els tlquets l'obligado d'anar abl
Ilat durant Pápat amb una senzilla
aspra, bell de be. Alguns deis ad
herits han preguntat amb insistencia
si és necessari anar armat amb la
corresponent destral de sílex.
Una casa de pellícules tindra cura
de ter-ne un film.
Augurem un gran éxit 1 felicitem
efusivament els organitzadors.
Amb motiu de les
ultimes tempestes, el
"populus", Interpre
tant rnalament les
manifestacions fetes
en el curs d'una con
ferencia pública, ha 11P dit que la causa del
trastorn admosfe'rie
observat era. la radio.
Sembla, pero, que la causa, la ve
ritable causa, és tota altra. Abans,
quan un poble o una comarca patia
de sequedat, s'organitzaven _ .oe..es
sons 1 es treia, com vulgarment'' es
diu, el "Cristo gros". Si les condicions
admosfériques eren favorables, la 1,11u
ja no es feia esperar.
Es el que ens diu un hora amic
nostre. Si l'exhibició d'un sol Cilst
era raes que sulicient per desferinar
la Intaetact,or,a 'd'Aja, no té res c4es
trany que ara, azab la ,nultipliclié
de Crists penjats als pits de les Oca
les indígenes, hágim haga de Stifvor
tar tantes tempestes...
Cal convenir que aquest argument
és de pes 1 molt conytncent.
Madrilenys en peu
de guerra
mere o de la terra, Castella fra
cassa duna manera que ha res
ta,. exemplar. Alai quan ets po
bles cansats d'ésser colbnies es
van treure de sobre llurs seriyors,
van adonar-se amb tristesa que
havien restat uns deis nobles mes
endarrerits de la terra.
No, Castella, amb tots els
seus aires imperials, amb tots els
seus fums de senyoriu, de poble
nascut per manar, manca de dots
organitzadores. En realita.t tota
la glbria 1 la grandesa de Caste
Ila ha estat deguda a un cop de
la fortuna. A la sort que les
-k.a:oes de les seves naus, planes
d'aventurers, perb dirigides per
un almirall que no era natural
rnent castella, van trobar-se amb
les costes d'América. Malbaratat
l'or americá, Castella va trobar
se aviat com aquestes famílies
que han tingut un passat opu
lent, perb que arruInades 1 sen
se servir per cap ofici no con
serven de la grandesa passada
més que els fums, 1 han de viure
a les espatlles deis parents més
previsors o Inés treballadors que
elles. I no cal dir gin en aquest
cas són els parents: Catalunya,
Valencia, Galicia i Bascbnia ho
saben prou.
Castella, que no ha sabut orga
nitzar els paisos que ha conquis
tat, tampoc no ha sabut organit
zar-se ella mateixa. En les seves
empreses , diem-ne heroiques
s'ha dispersat. No té tallers ni
fabriques 1 els seus camps incul
tes. sota la Inclemencia del sol,
fan fredat. Les seves Hurdes te
nebroses són la prova més gran
de la seva incompetencia orga
nitzadora i directiva.
Per aixb els industrials 1 co
rnerciants catalans poden estar
tranquils respecte als futurs des
plaçaments de la producció i del
comere que aconseguiran de fer
els madrilenys. Menjar la "sopa
boba" 1 no res més és el que fa
ran. I a la verltat que ho sentim.
Car potser si aconseguissin de
crear altres centres de rinuesa
de producció a Espanya, es tro
barien amb uns altres biberons
1 deixarien una Mica tranauilla
Catalunya.
DOMENEC GUANSE
Una cooperativa obrera de producció a Cornellá
Cinquanta obrers que treballen
per compte propi en una fábrica
que és de tots
Tot anant cap a Cornellá del
Liobregat, ens preguntávem per
qué sera que el ram del vidre
hagi esta.t. fins ara el més pre
disposat a la- formació de coope
ratives obreres de producció?
I aixi,que vam posar els peus a
la fábrica de l'esmentada vila
llobregatana vam engegar la pre
gunta que ens capficava,
—Veurern ens digueren
el nostre ram ha estat un deis
la rambla
"bufar i fer ampolles". Aviat, pe
rb, ens adonem que no és tan
fácil com sembla. Aquells obrers
posseeixen la difícil facilitat de
llur feina. Es per aixb que, de
moment, sembla que els flascons
1 els gots 1 les ampolles es fan
"bufant". Ene ho sembla de rno
ment. Tarnbé semblen fácils les
acrobacies més dificils quan el
que les fa n'es mestre. Aviat,
perb, sortim d'aquell infern pie
més castigats pels de dalt i pels
de baix. I com que la paciencia
té uns límits...
Ens va semblar que l'explica
. pió no esas prou aclaratória. Vam
-insistir, 1-aleaba-res ens van con
tar com havia nascut la idea de
constituir aquesta cooperativa
de CornelIá. El Sindicat del ram
ordena la vaga. Ninga no sabia
els motius que l'aconsellaven. Els
obrers, per& acataren l'ordre
sense més explicacions 1 van pa
rar. L'atur va durar prop de qua
tre mesos. Al cap d'aquest temps
va éaser comunicat als obrers
que la vaga havia arribat a la
seva fi. Tornaren a la feina, amb
el mateix jornal, les mateixes
hores de treball, les mateixes
condicions en resum amb qué
treballaven abans de l'atur 1 nin
gú no els va donar cap explica
ció. Per altra part, els patrons
jugaven amb ells d'una manera
semblant. Amb l'excusa d'anar a
la constitució d'un trust, les fa
briques de vidre anaven passant
de mica en mica a una sola má,
es reduIa la producció, es tan
caven fabriques, s'acomiadaven
obrers i els vidriers d'ofici es
veien cada dia més ofegats. D'ací
va néixer la idea de constituir
una cooperativa en la qual els
obrers poguessin treballar sense
veure's supedita.ts a les conve
niéncies deis patrons — que sem
pre eren 1nconvenients per als
obrers sense trobar-se lligats
per les disposicions dictatorials
d'un Sindicat. Es van reunir un
nombre determinat d'obrers que
volien tieballar amb tranquilli
tat 1 es va fundar aquesta coope
rativa que ara porta mig any de
vida i que ha estat la primera
reconeguda oficialment com a
tal pel Govern.
Com funciona
la Cooperativa
Hem presenciat — suportant
una temperatura insuportable
el funcionament de la fábrica de
vidre — Cooperativa Obrera —
de Cornellá. Una cinquantena
d'obrers, espitregats, semblen in
teressats en demostrar-nos que,
tanmateix, és veritat allb de
de baques que treuen foc 1 sentim
ganes de respirar a pie aire. Es
aleshores que Lloreng Amigó,
president del Consell Directiu, i
Josep Grauper administrador,
eris éatpliquen el funciónament
de la Cooperativa.
—Fa mig any — en. diuen —
que tréballem pel nostre comp
te i encara que durant aquest
temps hem topat amb dificultats
de diferents ordres, podem dir,
amb go1g, que som- més optimis-'
tes que mai. I podem assegurar
vos que mal no havlem treballat
amb el gust que ho fem ara. Som
una cinquantena d'obrers i tots,
exactament tots, tenim la matei
Xa participació en els beneficis
si n'In ha i tots, absolutament
tots, correm el mateix risc amb
les pérdues si en tenim. Treba
llem vuit hores 1 cobrem el jor
nal — cadasdr d'acord amb la
seva feílla — que és reglamentad
de cobrar, és a dir, el mateix que
cobren els obrera de les fabriques
patronals. Cada any, els obrers
de la cooperativa es reuneixen
dues vegades 1 una d'aquestes
elegeixen lliurement els com
panys que han d'ocupar els car
recs directius. La Cooperativa es
regeix, en fi — hem tingut oca
sió de comprovar-ho llegint els
estatuts pels procediments
més democrátics. Es una Coope
rativa de debb i la seva organit
zació pot esdevenir un pas im
portant per al dia de dema.
Dificultats
Quan els nostres interlocutors
ens han pa.rlat de dificultats de
diferents ordres, hem volgut es
catir a qué es referien. I ens han
contat una serie de coses que de
rnostren la por que aquestes or
ganitzacions cooperativistes fan
a l'element patronal. Els primers
temps del funcionament de la
Cooperativa, tot eren dificultats
per a l'obtenció de primeres ma
téries. Hi havia que tenia cura
d'atacar el crédit de la nova or
ganització industrial, i quan
aquest procediment no era prou
es recorria a l'acaparament. La
Cooperativa, perb, va sortint del
pas de mica en mica i ara, al
cap de sis mesos de lluita, pot
dír-se que la cosa rutila. Moltes
primeres matéries que fins ara
semblava imprescindible que vin
guessin de l'estranger — carbó i
arena — són consumides en gran
part — i molt aviat ho seran to
talment — de la Península. I la
Cooperativa de Cornellá, dedica
da exclusivament a la fabricació
d'objectes de vidre per a farma
cia 1 laboratori, treballa ara so
bre comanda. Fins el moment ac
tual — ens diuen plens d'opti
misme — no ens ha calgut tre
ballar per len existéncia. Afor
tunadament — afegeixen — no
ens ha vagat.
Comunistes? burgesos?
—La nostra Cooperativa — se
gueixen dient-nos — no pot ésser
acceptada per molta gent que
veuen fracassada llur convenien
cia. Aquells patrons que, sense
consideració de cap mena, tan
caven fabriques per tal de recluir
la producció 1 augmentar els
preus, i que en fer aixb acomia
daven obrers que lela vint anys
que treballaven a la casa, diuen
que som comunistes. D'altres —
que no són patrons — ens diuen
que som burgesos. Uns i altres,
és ciar, ens acusen de comunis
tes o de burgesos per a fer-nos
la traveta. Nosaltres esperem que
no en trauran res. Nosaltres n1
som comunistes, ni som burge
sos, som simplement obrers que
volem treballar. I que no volem
que amb les nostres suors s'en
greixen els que no treballen, si
guin de dalt, siguin de baix. Es
tem molt illusionats amb la nos
tra obra, i tenim el convenciment
que, desenvolupada segons els
nostres projectes, pot ésser amb
el temps una solució per a molts
conflictes — que seran estal
viats — i és molt possible que al
tres indústries segueixin l'exem
ple.
—Aquí — acaben dient — tots
treballem. Ningú no té dret da
munt la Cooperativa si no treba
lla. El nostre lema és: tots per
un 1 un per tots, i fins ara el se
guim al peu de la Iletra.
* * *
Moltes coses interessa.nts en
cara podriem reportar de la nos
tra visita a la Cooperativa de
Cornellá. Ocuparien, pena, un es
pai del qual no podem clisposar,
1 és per aixb que, registrada amb
satisfacció l'existencia d'aquesta
organització model, posem punt
final a la nostra Informació. Pot
ser algun dia caldrá insistir-hl.
LEWIS
Casa de Carítat de Barcelona
SERVEI PUBLIC DE POMPES FUNEBRES
DIRECCIO I OFICINES: EDIFICI DE LA CASA
Carrer de Torres Amat, núm. 8. Teléfons 16524 -
SUBCENTRALS
SUCURSALS:
BADALONA:
HOSPITALET:
DE CARITAT
16525 - 16526
Teléfon 50461
33761
51051
33471
52012
73632
87 B.
248
33 H.
31226
" 31227
SANTA COLOMA DE GRAMANET: Carrer d'Anselm Clavé, 13
: Carrer del Clot, número 71
•Carrer Creu Coberta, núm. 91
Carrer Sant Andreu, núm. 221
Plaea. del Centre (Sans), núm. 4
Passeig del Triomf, número 17
Carrer de Sarrlá, número 72
Carrer Reial, número 110
C. Fermi Galán (St. Adrlá). 26
Central: Laureá Miró, núm. 60
Sucursals: Pi 1 Margall. núm. 90
Progrés (Coll-Blanc), núm. 58
11
11
01
11
PI
IP
11
"•1212516
1 a`gost de 1932
Figures polítiques
Angel Ossorío í Gallardo
L'Ossorio en un país com.. el nostre coses, cal la cultura deguda; 1 mea-tre
labra pot observar que Ossorio
de la mejoría deis politics, és un cas
on no és possibIe restabilitat mental
rar, fins curiós i tot. Es vella l'afir-i
Gallardo és un home que está atent
a tot
mació aquella que els conserva-eá
les fases de reliblució del
dors anglesos han estat sempre més
pensament humá, la majoria deis
rals espanyo,s, i al nostre país horra que
espanYols sor'gent que no
liberals que eLs própiament dita libe.
ha pegat c•-mprovar com nomes con- tsesevinefgmoardmesadabp.anarl, ei qmuasi al
"tenen altra cultura específica que la
servadors del tó de Marra 1 Dato,
els proporciona la premsa,. mol-han
estat homes que des del gavera
han portat a la legislació espanyola
La Voz de la calle"
L'Ossorio es troba molt més enlin no
addeque tan s'ha parlat aquests dar-rers
dies, no és més que la veu de la
del qui fou el seu cap poliS'e. L rt, molla altres ho
'Os-sorio
'té una concepció liberalíssima
farsa i de regoisme. ailentre Ossario
un major contingut d'aven: social.
de la Vida dintre del seu pensament
metria un cas March no sola-de
conservador; és una barreja
irnea que prete-nen
ésser lliberals i que
ci'hcinie que 3 u_olza el seu pan.; tment
fins se'n
eo la tradició de la seva natas, per a norma essencial el princípi moral
b
diuen, admeten un cas March ne-gre
com la gola d'Un llop.
que té tina concepció mode,. 1-. del
nret i la seva sensibilitat el posa al
Si en la política hom tingués com
costat. moltes vegades, deis hornea en toas els cámps. Peró mentre es
tingui<un concepte de la política que
que defensen problemes absoluta-que
ha de guiar .tnts els actea, no
ment
esquerrans. lora difícil trobar Inés d'un Ossorio
Moltes vegades s'ha dit que si OS-sorio
i Gallardo no fas an horno tan
preaandament católic, no seria con-sols
pugui éps,er concebuda com. a
servador. .Jo no he cregut mai en
11;eatrat dmeesre mi iqudee elas ptrrae..-
sentí puritá i que de tant en tant
el contrari; és a dir, que el catoli-digui
les veritats ea i punxentes
dula, auuesta afirmad& Cree orecisament
cisme d'Osorio i Gallardo és la for- ordinaria i ni fará clientela entre la
ça suprema que porta dintre del seu gent que deurien ésser ela seüs lldeLs
ésser i que el mena pel camí de la ni conseguirá convencer als del ban
dol contrari <malgrat que el respec
in i l'admirin més que els propis
correllgionaris.
Al Parlament espanyol és natu:al
a.
que el senyor Ossorio i Gallardo fa
ci de tant en . tant impressió f(m
da; ésser just en conservador, es
cosa quasi impossible en un poble
en la cultura manca tant als. de d.alt
com ala de baix; en un país on ro
pinió és com la bola d'un billar quo
giravolta al sel del més xerraire i del
mes estrident, en un poble onsi-guin
possibles banalitats com les deVillanRo-va ioalguriyaitreo
pare
de la pátria, i que en un país nor- .
constituit ja haurien estat
arrossegats per dissolvents i incapa
it
-
9
, ->.,,S, ...,,:ya, rhome de rideal, es empre gene-
El polític normal, el polític juss,
• ...,... rós. Ossorio he ha estat i he és. Mol
tes vegades la toga l'ha veátida per
a defensar la justicia i no per a
guanyar 'un sou; més duna vegada
la seva veu s'ha aleat amb una im
petuositat severa; la séveritat de
l'home que 's'indigna davant d'una
injusticia, d'un atropell, peró que
aquella indignació no vol dir paz
acatament. a la manera absoluta de
pensar de la víctima, sinó respecte
al pensament alié i defensa del dret
atropellat. '
Quantes vegades he parlat jo d'Os
sorio i Gallardo, tan equidistant de
mi, ho he fet considerant-lo un he
me duna gran cultura política; un
home excepcional en aquest ordre,
i sobretot un home que dintre de la
• seva especialitat, no cau mai en la
xavacaneria, ni en la petulancia, ni
ea, la injusticia. El seo.. pensament és
rnadmi; la seva 'eancepció fidel; l
posició deis' Vül>11'llíciffiráérige inca-recció
ele cap mena, i sobretot té la
gran virtut que tenen tots els he-de
l'altre bándol, a la idea contra-ría,
perque en política quan hom es
sincer, les coses es dluen pel seu
nom sense que s'ofenguin els homes
honrats de l'altre banda
Sempre he tingut per Ossorio 1.
Gallardo un respecte absolut. L'he
cregut home de govern, peró d'un
país perfectament -organitzat; a Es
panya un home del criteri d'Ossorio
ha d'ésser violent, i és així peratie
allá on no hi ha concepció justa del
que es un home de gove,rn ni del que
vol dir governar, cal imporsar-ho se
verament o abandonar-se a les Val
leitats de les masses o deis interes
aos en pugna; i Ilavors no és
yema, es contenta sols als amics en
cara que s'enrorri la patria. Si da
fícil es rart de governar, cosa qua
si impossible és pretendre governar
entre gent indisciplinada i inculta
que sola s'imagina l'obra de gove.rn
com el fruitd'uns desaprensius a
deunjelluaalnpeolítica sols hi busquen la Pr--
dels que creuen que O -
'
y del meu
salta°,
des del seu escó estant, co
liíttnic,t' élsinunn dels pees homes
n P°7
ha al Parlament epseprr. 2 que sap 11
el- Ole Vol' i el
<
' que ' y.
amb major i montané
:17
a?"
,
•
justicia. El que hi ha és que entre
els católics espanyols i els católics
a resta belga, per exemple, hi ha
una diferencia enorme. I aquesta
diferencia no esta. en el major o me
nor grau de catolicisme sinó, pre
cisament, en la normalitat d'aquest
principi religiós. A Espanya, i no és
pas cap secret, és dintre del caaali
clame que podríem qualificar de con
fessional, que és el predominant, en
es troben les Inés gran nullitats i la
gent más perversa. El católic del nos
tre país, el confessional, i eh altres
són en ínfima minoria, és negatiu en
absolut; ni és conservador ni és res;
és fanátic i ignorant, contraposat a
tot principi liberal; crédul de tetes les
barbaritats explicades des de la trona,
i que creu que serveix millar a Déu
portant una creu penjada al coll que
no pas fent una bona obra. -
Per aixó és difícil que Ossorio i
Gallardo, heme profundament reli
giós, arribi mal a convencer als seas
germans de doctrina. rerqué la can
cepció de la vida en Ossorio, és real,
és positiva, és justa, és trágica si
voleu, i dl que davant de la realitat
renuncia a tot els dogmatismes, alsia
la veu, clama per la justicia i es tra
ba sol. Es troba sol entre eh seas
creients; és troba sol entre la gent
que normalment deurien seguir-lo;
és troba sol davant la realitat viva
que mostra al descobert la podrldura
social, la injusticia humana i la pros
. titució del Dret. Per aixó Ossorio
que no és un republica per doctrina,
ho és per realitat; dl no sortiria al
carer a defensar la República, se
gurament; peró ell sortiria al carrer
a defensar la situació de dret crea
da pel poble per la seva lliberrima
voluntat, perque Ossorio és deis que
creu que cal per damunt de tot el -
respecte a l'opinió pública. Si ha
guésim de qualificar política i social
ment a Ossorio, el portaríem a la
cleda deis socialistes cristians, perú
sempre del tipus belga, lluny de tot
pensament, la deria perniciosa del
catolicisme ignorant espanyol.
La llibertat només pot ésser de
fensada per homes gIstos. Preferei
xei jo la fidelitat liberal de l'home
just, pensi com vulgui, a la fideli
tat lliberal de l'home extremista que
'nones vegades fará el salt d'un can
tó a l'altre. Al nostre país hem vist
1-Rimes com la figura curiosa de Mar
tínez Vargas, que havent pertangut
a aquella generació de la famosa
campanya de cultura popular deno-
Companyia '
minada "Extensión Universitaria",
que donava conferencies a l'Escala,
Moderna que sostenia Francisco Lluís CALVO.—Nit, 1015:
Ferrer, en temps de la Dicta-
POR
cim
UNA EQUIVOCACioN i réxit
dura anava a les professons tot
tanyent al partit Radical I a la
Unió Patriótica a la vegada. No. La
llibertat només pot ésser defensada
per homes normals. I la normahtat
política no més pot trobar-se en els
homes generosos, en els homes epat
senten el saerifici 1 que quan cal el
practiquen; per homes que porten
l'ideal com un llum que els gula i
no com un cotxe que els porta a la
cleda de les grans consupicencies.
I com que al nostre país és cosa
rara trobar un heme que avui 1 ahir
i sempre sostingui el mateix criana,
i poc li interesan el fer clientela sinó
que és mou per un ideal que 'u cre
me. el cervell, i rano la seva fe canti
les veritats tal cora les sent i les veu,
equivocades a no, el cas d'Osso:
i Gallardo crida l'atenció perque en
cara no s'ha sabut comprendre que
sí en el terreay esquerra hi aagué
un Costa que bou qualificat de so
Mari. en el terreny de les dretes ca
teme també cozpalent i orgullós dels
seus principia, parl- en nom propi,
sense represenzaaló de cap 'nena,
amb la prónia i personal, de
tat i de justicia, moltes vegades
aveneant més en el carni de les
rdia deis
tideneeesn que pre-principis
més lliberalíssims.
La 111bertat no éS una panacea, va
din un dia Maura. Peró al nostre
país és en míllor s'ha prostitult la
Ilibertat. El nostre problema nacio
nal, el veu més ciar Ossorio que
molla homes de l'extrema esquerra.
I aixó no és un defecte de concepció
política ni menys encara d'aprecia
ció circumstancial. Es únicament que, en politica, com en tetes les
TEATRES
TEATRE NOVETATS'
LUISA FERNANDA pBMeEAl RRsTIeAudecVrbeAuaJtdOLaoOAnrJtNEERlMR'AeOmI,LSiIInCCeSEHnACtGILIteIAnBoArRGBUA, ENDLiet,m3B5á,APORtparBRrodEfaeRsUIsLpNooLrAspOuldEaD'rQOEUrLqIALVuAeODsVCtOrAAaLPC,OIIRE3O5OSN.SA—I, LUISA FERNANDA iJdpLDEeeUMiRjlrIoSAAbuSAaTs,AiIxdAGFGeESIcbURauBFnNBtEtEAAadRRRnNeRiTBtDsE.ALATa,LrtUDíRisIiOaStmecSsteGIecCPIrMHAedse,EUNcVGbOoeAOnnLRacemLefGirOcbt21. amb Es despLatUxIaSA FERNANDA en comptaduria.
CINEMES
COLISEUM Avui, nit, a les deu:
!QUÉ FENÓMENO!
Lloyd
La més cómica creació d'Harold
CINE PARIS Avui, nit, a les 9'45: EL REY VAGABUNDO APeNr NJeYanetteCHMOacFDFoEnahRl per Anny Ondra
FANTASIO AvDuIDiB, UOnIiXtS.OaSM,lesNUOdNeTuIDC: IAORSI, i per 11~ Garat I Marie GlarY
1 agost de 1932
FE
INTEft 1\05
L'ALTA VLB.—"Colomins a l'Agnés Sorel: Agafeu dos colo -
asins que ~fin ben tendres, una llauna de champignons, una trufa,
dos fetges de pollastre, doscents grams de pa, una copa de Xeree..."
ELLA. — Vols fer el favor de tancar la radio?
ELL.— Amb molt de gust. Jo, precisament, l'havia dut per tu.
Estar' donant la seccióé femenina i he pensat que Vinteressarime
ELLa.— Dones, no. Moltes grades.
ELL.-- Sembla que aquesta recepta deis colomins a l'Agnés Sorel
t'hagi posat una mica nerviosa... No t'agraden els colomins?
ELLA.— A l'hora de dinar, sí, peró no pas a totes les hores del
dia. M'entiten. Sembla mentida que els homes, que són tan savis 1
tan obsers adors, encara no us hágiu adonat une l'esbargiment con
sisteix en un canvi, no pas en una insistencia aclaparadora.
ELL.— Ah, vaja. Ara et comerlo a entendre. La sección feme
nina de la radio no t'interessa. Si, la veritat és que resulta una
mica eesopida...
ELLA. —Ber tu, que no t'ocupes de la cuina, ni de les taques
de greix que s'han de treure de la roba, ni del vernis deis mobles
que cal conservar brillant... Si per tu, que no vius aquests petits
problemes casolans et resulta ensopit, figura't realleiment que cm
produirá a mi que n'estie fins al cap d'amunt...
ELL.-- eurás: devegades res no interessa tant com els proble
mes que topes cada dia...
ELLA.—in! Jo no veig pas que quan tu et vols distreure et
tanquis a parlar de negocis amb eta teus apoderats i el teu comp
table. No. Passeges, vas al teatre, seus en una terrassa de café,
cerques anales per parlar de frivolitats... En una paraula, canvies
d'ocupació. En canvi, per divertir les dones, els directors de revistes
femenincs, ahí escrites com recitades, no saben sortir deis mate/.
xes temes... Les inevitables receptes de cuina, els inevitables con
sells práctica les imprescindibles fórmules de tocador d'estar per
casa, la moda i quatre galandaines sobre psicologia del matremoni
o del prometatge... No em negarás que aquest repertori és laúnic
que saben combinar sota la insignia del feminisme...
ELL. —No sé per qué fas el nleu honorable sexe espeeialment
responsable d'aquesta limitació d'horitzons. Jo veig que moltes
d'aquestes revistes titulades femenines són sota la direcció d'una
ELLA.— Duna dona que obeeix les suggestions de l'home que
edita la revista o que dirigeix l'emissora. No és possible que una
dona, una veritable dona que per obligada) Iluita d'un cap a l'altre
le dia amb les dificultats domestiques, cregui que la manera de
distreure'ns és empenyens altre cop a la cuina, a la neteja...
ELL. Tant impossible com vulguis, pena és... No ho senties
ara, match? Seccio femenina, dirigida per la senyora Mercé Ga
llarda. D'altra banda, si la tecla de la cuina us fatiga, i la deis
consells practics per mantenir la brillantor del mobiliari no us en
tusiasmen, hi ha cose' com la moda que mal no us deixen anafe
aents... Confessa-ho!
ELLA.-- Segons i com...
ELL.—Itra no fugis d'estudi. Confessa que davant un bonic
nsodel de vestit o de capell per a la próxima temporada, sempre
aempre, experimentes una revifalla d'interés...
ELLA.— Bé: la moda és una cosa apart... No és una obligació.
Zns permet d'imaginar-nos n'urea disposades per canviar d'aspecte,
per rejovenir-nos, per emboniquir-nos... La moda és com si dignes
.aim la nostra pc,esia.. una poesia en acció...
ELL.--Digues un drama en el qual vosaltres sou les protago
nistes i nosaltres... anava a dir els espectadors, per?) m'he recordat
aue en un deterreinat moment, el moment de pagar les factures
de la modista, som alguna cosa més...
ELLA.--No retreguis aquesta vulgaritat. Tots els homes, en
parlar de vestits, acaben amb la mateixa gracia Sou ben poc en
ainyosos, tapinateix...
ELL.—Lloat sia Den! L'originalitat és difícil. Peró, escolta: en
definitiva, mis sembla que hem aclarit que no totes les insisténcies
deis periódics femenins 1 de les seccions femenines us ensopoixen.
&Intensa, iii ha la moda que sempre arreplega els vostres sufragio
ELLA. —Encara que fos així, la meya protesta contra el aistema
actual de "discrtir-nos" no tindria menys fonament... El primer
acte ds veritable emancipació que hauríem de fer les dones es con
demnar a mort totes aquestes temptatives que es fan per mantenir
nos eminurallades entre les quatre parets de la cuina 1 deis seus
voltants més immediats... Si el destí vol que ens hágim d'ocupar
encara deis mil afers doméstica almenys que no ens en parlIn
tothera, tisis quan diuen que van a divertir-nos.
CARLES SOLDEVILA
Comeniarís al vent
Quan es trova una excusa, un sub
terfugi per a defugir tota culpa, o al
menys un atenuant per a desvirtuar
la, s'adopten actituds molt cómodes
i molt curioses. Com r3er exemple
amb el cas concret de la galanteria,
deis homes envers les dones. Aten
cions, delicadeses, amabilitats; no
aún més que un problema d'educació.
Per tant, no hem de dir assuest ho
me, o aquell altre, és amable, consi
derat, o galant; sinó simplement ben
educat o mal educat.
Ara, agafant-se el feminisme per
per la propera temporada 1932-33
Temps d'estiu, propici al repós,
época yue tothom aprofita per repo
sar-se de les fadigues invernals. Peró
mentre tots reposen les marques, les
cases productores treballen incan
sables preparant el material pel
hivern.
Incansables termites laboren men
tre el públic infadigable busca di
vertiments en platges i balnearis en
muntanyes feréstegues 1 valls om
brívoles.
Quan acabi restiueix correran, bus
cant la compensació dels plaers
l'aire lliure, en els aristocrátics lo
eals cinematográfica gaudint de les
belles pellícules que pacient i sigilo
sament han anat acoblant i catalo
gant les firmes de producció dilectes.
Per aquest motiu ens hem propo
sat no deixar en silencia aquesta mai
prou estimada tasca, de preparada
de material cinematográfic i tenint
en compte eLs grans éxits obtinguts
durant la precedent temporada hem
visitat la casa U. F. A., que és avui
la productora europea que més lm
portáncia té en el mercat cinema
tográfic i la que es presenta amb
millar material.
Tots recordaren com són les pea
líenles "U. F. A." les que s'accepten
sense comentaris pel públic catala
les seves produccions sonares corro
boren aquells éxits "muta" que li val
gueren tanta anomenada, cosa
aquesta tan difícil de guanyar com
de conservar.
Estem segurs quea questa impor
tant productora europea sabrá sos
tenir el prestigi de la bella Europa,
aquesta confiarme, queda corrabo
rada amb la següent llista de pro
duccions:
aareasa-arn
la punta deis cabells, un feminisme
de conveniencia, susceptible a tota
mena d'interpretacions, que s'acomo
da segons l'objecte i les circumstan
eles, un bon nombre d'horhes es tro
va com el peix a raigua.
"No cridaven la igualtat cfe drets;
no s'exclamaven perqué eren consi
derades com uns éssers inferiors; no
es queixaven del tractament injust
de qué la Societat i les Lleis les feia
objecte?, dones, lsé; ara ja s'ha aca
bat! Dono igual a home. Ni més ni
menys. I per demostrar que reconei
"El Congreso se divierte" amb
Henry Garat i Lillian 'ladren pro
duida per Erich Pommer i dirigida
per E. Charrell; "Ronny", amb Ka
the de Nagy (la successora de Lili
Harvey i Willy Fritsch; "El vence
dor" amb Khate de Nagy i Jean
Murat, produida per Pommer 1 di
rigida per Hinrich, són el gran
triángul espectacular de la propera
temporada. Exceptuant "Romy" que
és en versió alemanya, les altres són
en versió francesa cosa que els fa
afirmar més l'éxit. A aquestes pro
duccions segueixen "Bombas de
Montecarlo" interpretada per Jean
Murat i Kathe von Nagy a "Tumul
tos" per Florelle i Jean Boyer amb
dues produides per Erich Pomrner;
"Dos corazones i un latido" amb
Henry Garat i Lilian Harvey; "Hom
bre sin nombre" dirigida per Gustav
Ucicky; "Emil y los detectives" inter
pretada per Fritz Rasp; ."Vd. será mi
mujer" amb Alice Field i Roger Tre
ville en la interpretació i "Pequeéo
desliz" vodevil interpretat per Louise
Lagrange i Lucien Baroux.
"U. F. A." a més presenta baix la
seva égida la gran pellícula de la
Nero-Film, dirigida per G. U. Pabst;
"Atlántida) basada en la bella no
vella de Faene Benoit i interpretada
pels grans artistas Brigitte Helm,
Jean Angela i Fierre Blanchard.
També ens donará la "U. F. A."
baix les seves banderes triomfadores
tres pellícules "B. I. P." la gran edi
tora anglesa; "Titánic" (rodissea
trágica del Titánic); "Tenebres o
Tinieblas" que asseguren és obra
mestre de E. A. Dupont i "Hal
Fang" una delicada interpretació de
la gentil Anna May, Wong.
Ací teniu una floja — Adela Fer
anys ha, mecanógrafa a casa d'
en aquesta sum
xem aquesta innovació, 1 la consicle
rem exactament igual que un com
pany nostre, suprimim amb ella te
tes aquelles atencions delicades, que
com a dona li teniem abans.
Quan trobem pel carrer un amic
del nostre sexe, no ens Ilevem el
capell: amb una lleu inclinació, o
un gest d'adeu amb les mans n'hi ha
prou. Avui amb la dona, elevada a
aquesta categoria, fem absolutament
el mateix. Res d'oferir-li el braç al
treure-la a ballar. Queden suprimi
des les petites cerimónies. Pels ca
rrers, anirá a l'esauerra o a la clre
ta 'riostra. Es igual. Mal se li cedi
rá el pas, ni se li preguntará si el
fum de la cigarreta li molesta. No
s'evitaran al seu davant les conver
ses escabroses, les paraules groxudes,
les interjeccions pujades de tó. I so
bre tot: mal, mai, se li cedirá el
nostre lloc, en vehicle de cap mena.
La, dona es dedica a efec
túa exercicis violenta duikant una o
dues hores—les que li sembla bé—,
no té, dones, el per que demostrar
fatiga o cansanci si ti toca anar dre
ta al tramvia o a l'autobús. L'es
port li proporciona lleugeresa i agi
litat: que corrí, dones, com nosaltres
per conquerir un seient, per atrapar
un lloc, entre empentes i cops de col
ze. La dona fuma per esnobisme, per
coqueteria o per gust. Per el que si
gui: fuma. No tenim, dones, el per
qué demanar?li si el fum de la nos
tra cigarreta la mareja.
Ella envaeix les oficines, ostenta
canees públics, es fica en política,
discuteix, estudia, es fa advocat, o
metge, o apotecari. Ella beu cock,
tails, escriu, i juga a basket. Es exac
tament igual a quansevol de nosal
tres? Per qué, dones, observar a.mb
ella una actitud diferent? Per nue
amb un tracte de prefe
rencia? Per qué dedicar-lo les aten
done.' mes delicades, les amabilitats
més exquisides? Igualtat, igualtat,
igualtat! Aixó 'és el que vallen, no? [i II
a
Vegeu la plana 9
Parlem-ne...?
E
MEsdones de justicia que quan sots
obliden al cinema per gaudir de la
Naturalesa nosaltres no oblidem la
silenciosa tasca que tot selleccionant
material per la temporada 1932-
33 porta a cap aquesta marca una
de les més justament estimades pel
públic barceloní.
El que preparen les cases cinematográfiques V.
Coso ben estoig és el catáleg de !a
producció "Fox Film" per la prop
vinent temporada de cinema.
En un interessant marc per les u
nes estels 1 excellents actors 1 da
rectors que collaboren amb tant
tant d'acert a l'enaltiment d'aquesta
important productora americana.
espléndida en fer totes les coses,
tant, que ja en el seu catáleg de pro
ducció deixa entreveure el doll de
bellesa que lnclou en les seves pel
líenles.
"Fox Film" amb els seus grans
actora amb les seves gentils estels,
i amb els seus interessants argu
ments sempre en mans d'acreditadís
sims directors es prepara per la tra
dicional Iluita en la que no li sera
dificil veure sense Dinar ja que .hom
estima el material de "Fox Film"
per que és el que més sincerament
labora pel públic.
Des d'ara ja anticipem com a exit
segur el bell material que ve catalo
gat en el luxós catáleg d'aquesta
marca.
la rambla
ERA TAQUI-MECANOGRAFA
gus — que probablement ha rea litzat un deis seus somnis. Pocs
un borsista; avui és "star" de cinema... i té dret a presentar-se
aríssima vestidura molt adequada per a l'estiu
DonCs ja la tenen. Es poden donar
per ben satisfetes, tota aquesta co
lla de feministes estúpides."
Aquest és el feminisme que melts
bornes entenen. El feminisme de la
conveniencia. L'altre, el que s'inspi
ra en les lleis d'equitat i de justicia,
el que va dirigit a conquerir, noble
ment, per a la dona, tota una serie
de millores socials; el que lluita per
a conseguir un tracte de generosa
igualtat, de comprensiva igualtat,
per mitjans nobles i justos; aquest
feminisme no l'entene o no el volen
entendre. El despit, l'exasperació,
prodults pels nostres petits triomfs,
els fa obrar amb la manca més ele
mental de sentit comú, i sobretot,
d'educació. Creure que el triomf del
feminisme presuposa la pérdua de la
sensibilitat masculina, és un mal en
eas ccm una casa.
Repeteixo ço que ja he dit abans.
No sé's ni galant, ni amable, ni
atent. Sé's ben educat, o mal edu
cat. Amb feminisme, i sense femi
nisme. Ahir, avui, i sempre.
Que consti. peró, que pel que a mi
fa referencia, no em queixo. El aga
far els tramvies, a cuita corrents,
entre cimientes i angunies; l'estarme
a peu dret, durant el trajecte; el
sentir tata mena de converses, no
sempre massa edificants, i suportar
més d'una impertinencia, té per a mí
una importancia molt relativa. Ac
cepto les aventatges i les desventat
ges, que el reconeixement de la nos
tra "patita", "insignificant", persona
litat, ens ha portat; i prefereixo que
no se'm tinguin cap mena d'aten
cions, per considerar-me com un
com.pany i un camarada, que no pas
que me les tinguin tetes, per creu-re'm
un petit ésser feble, inútil i
digne del lástima i de compassió.
Cedeixi'm el seient, senyor, perqué
soc un company seu, potser una mi
queta más bonic que qualsevol d'a
quests, 1 amb més necessitats, i amb
més mérits guanyants; i també, amb
més encants per a saber agrahir-li.
Sedeixi-me'l per tots aquests modus,
i per molts altres de carácter pura
rnent sentimental, que vosté en cul
gui afegir. •
Peró per endavant, per tal d'evi
AVUI, DILLUNS
ESTRENA al
per
RICHARD ARLEN, JACK HOLT
FAY WRAY
Un doble programa
PARAMOUNT pie d'emo ió
1 sentimentalisme
*—
NANCY CARROLL
i FREDRICH MARCH
en
El bol delaifich
TEMPORADA D'ESTIU
Selectes Programes de Grans Represes a Preus Reduits
Saló Catalunya Capitol Cinema
EL CAPITÁN SORRELL LA ULTIMA ORDEN
per H. B. Warner per EMIL JANNINGS
!MANOS ARRIBA! LA FASCINACION DEL BARBAR°
per Roland Toutain per Georges Bancroft
Lar-li confusions, i no portar-lo en
ganyal,, u confesso francament, que
soc feminista, esportiva, i funciona
ria de l'Estat.
Segons quin sigui el seu criteri,
puc semblar-li una perillosa compe
tidora, una exaltada, una exótica i
una anti-femenina, o senzillament
no res més, ni menys, que quelcom
més acertat i més amable: un ex
cellent, un deliciós company...
ANNA Ma MARTINEZ SAGI
ECOS
MISOGINISME POSTAL
Ens arriba la nova que el governa
dor duna colónia francesa ha or
ganitzat un concurs per a l'emissió
d'una nova serie de segells. Fins aquí
la cosa no té res de particular. Pena
ja varia d'aspecte quan ens assegu
ren que entre les condicions del con
curs figura la de no admetre efigies
femenines. ?Es possible que un go
vernador francés hagi caigut en
aquest pecat misoginista?
Es possible, puix que el testimoni
que tenim a la vista és irrefutable.
peró no ho sembla. Sens dubte, els
francesas no s'han pas distingit per
llur pressa a incorporar el bell sexe
a la política; ara mateix li acaben de
negar per tercera o quarta vegada el
ciret de votar. Peró al costat d'aques
ta prevenció tradicional, quanta ga
lanteria, quanta exaltació, calaran
belligeráncia a favor de la dona!
Tota la societat francesa eliden que
és constituida a rentan de la fe
minitat. La dona no ha pogut vo
tar en les urnes, peró la seva in
fluencia s'ha deixat sentir amb més
intensitat que enlloc a través de ma
rits, fills, amics... i amants.
D'altra banda, el culte a la be
Ilesa femenina ha estat d'una par
ticular intensitat en la República
francesa, com abans ho fou en la
monarquia. Si al costat deis reis l'his
toriador descobreix Pompadours i
Mamtenons, Dianes de Portiers i Du
quesses d'Etampes, alentorn dels
El President de la Genera
litat de Catalunya a Olot
A les onz,e del matí, hora anuncia
da por l'arrivada a la Placa Ciará,
hi havia un nombrós públic i nutri
des representacions de societats po
litiquea recreativas i culturals d'O
lot i comarca. que ostentant les ban
deres catalana i republicana oferien
un magnífic aspecte.
A l'albirar el cotxe del President
el poble l'ha saludat amb perllongats
aplaudiments que s'han fet més in
tensos al saludar-se mutuament en
tre les autoritats locals.
Eren companys de viatge eta se
nyors Josep Irla, delegat de la Ge
neralitat; Claudi Admetlla, governaa
dor de Girona; J. Alabedra, secreta
ri del President; Darius Rahola, Mi
guel Santaló, Pérez Farras i Anton
Rubí.
Amb constants aplaudiments la
comitiva s'ha dirigit a la Casa de
la Ciutat, passant sota un are aixe
cat en honor del President, on unes
senyoretes en nom de l'organització
femenina d'esquerra li han fet ofre
na d'un ramell de flors.
Al saló de sessions de la Casa de
la Ciutat, l'alcalde olotí senyor Joan
Garganta, ha donat la benvinguda
al President amb un parlament molt
eloqüent, fent resaltar que l'hi plaia
que el venerat President hagués de
morat la seva vinguda a Olot perque
així podia el poble demostrar-li la de
finida adhesió 1 admiració després
del resurgiment promogut el 14 d'a
bril de lany passat.
El senyor Mida, ha agrait les pa
raules porta-veu de la ciutat, del
senyor Garganta, 1 ha donat les mer
cés a tot hom per l'acollida que se
dispensava.
A finit aquest acta dastilant (1 en
caixant amb el President), les pri
meres autoritats locals, director i
funcionaris de l'Escola de Belles
Arta, doctor rector arx1prest, mestres
i els representants de les societats
que han acudit a rebre'l. flgurant
n'hi de Santa Pau, Tortellá, Sant
Esteve de Bas, Sant Privat, Les Pre
ses, Besalú, Sant Joan Las Fonts,
Masnou, Argelaguer, Baget, Oix, S.
Presidents 1 deis líders polítics, quan
han faltat unes guantes figures f e
menínes influents?
Els segells de la República han dut
sempre la figura de la Sembradora
— una figura que s'ha vulgaritzat
massa, pera) que és elegantíssima.
Suprimiran l'efigie duna dona bo
inca, per plantar-hi els mostatxos de
Monsieur Lebrun o qualsevol pai
satge amb negres i palmeres, com
és costum en algunes séries colo
nials?
No hi veiem 1—adelanto".
HALITOSIS
En les seccions d'anuncis dels dia
ras i dels setmanaris, veiem iniciar
se una campanya a favor de deter
minats productes que combaten una
cosa horrible!... l'ale malolent.
Aquesta campanya que, natural
ment, no és sinó una propaganda in
dustrial de gran envergadura, anys
ha que es descabdella als "magazi
nes" estrangers. Es veu que després
de les campanyes per tornar bri
llants les dents i per evitar els des
avantatges de la transpiració, els
fabricants estrangers ens suposen
madurs per a donar un altre pas
en el camí de la perfecció corporal.
Val a dir també que aquest des
agradable defecte que efectivament
pot arribar a isolar la persona apa
rentment més desitjable i simpática,
en aquests darrers temps ha fet pro
gressos entre les dones.
Per qué?
Perque, en aquests darrers temps,
moltes dames i damiselles. seguint la
moda, han ingerit una gran varietat
d'alcohols i han fumat una cigar
reta daHera l'altra. I no cal dir que
aquestes dues aficions no són les més
apropósit per a conservar un ale pur
i amable.
MAISON
DORE E
Caté. Brasserie
Restaurant
CARTA D'ESTIU
EL LOCAL MES FRESC
DE BARCELONA
LES MESTRESSES DE CASA
DAVANT LA CRIS!
Els americans que tenen el costum
d'ésser governats a cap de propa
gandes i de predicacions d'una mena
mig militar, mig sacerdotal, davant
la depressió que travessen els ne
gocia deis Estats Units, no han dei
xat de desfermar algunes campanyes
activíssimes. Una d'elles s'encamina
a convencer les mestresses de casa
de l'alta conveniencia de no dei
xar-se agafar per les gangues que
neixen com a bolets d'un cap a l'al
tre del mercat. L'escassessa de nu
merad invitat tothom a l'estalvi; el
gust del luxe i deis refinaments de
tot ordre, empeny a cercar per poc
preu els mateixos articles que en
l'época de les vaques grasses es pa
gaven cars. Qué passa? Que les pre
teses gangues en la realitat no són
sinó "saldos" que no satisfan la ne
cessitat i que produeixen aquest do
ble mal: destrueixen la confiança del
públic i arruinen el crédit del co
mein.
La percaça de gangues, en comp
tes d'ésser un palliatiu de la crisi,
Esteve de Llemana, Montagut, Sant
Jaume de Llierca 1 Sa Cot.
Entre visques a l'avi, a Catalunya
i a la República, s'ha traslladat la
comitiva al teatre Ideal Parc, on ha
tingut lloc un míting d'afirmació
d'esquerres en el que hi han pres
part els senyors Ramon Aubert, An
toni Dot, Josep Irla, Miguel Santaló
i Francesc Macia, essent tots molt
aplaudits pel nombrós públic que
omplenava l'espaiós local, 1 duna
manera especial el públic s'ha ma
nifestat quan s'ha aixecat el senyor
Macia per fer el seu parlament.
A la font Meixina s'ha celebrat
rapat-homenatge, al que hi han as
sistit uns cent-cinquanta comensals.
Els senyors Serra Moret, Conseller
de la Generalitat; Ramon Aubert, ti
nent d'alcalde i president de la So
cietat Republicana d'Esquerres; Mi
guel Santaló, diputat per la provin
cia; Claudi Admetlla, governador de
Girona, i Francesc Maciá, han fet
magnífics parlament que han inte
ressat al nombrós públic que hi ha
acudit a les darreries de rapan
Acompanyat per les autoritats ha
vísitat després el pare de bombers
l'edifici en restauració de l'antic
quartel del Carme, per habilitar-lo
en escoles de primera ensenyança,
els grups escolars (exteriorment), la
fábrica de la Cooperada' Fabril, S.
A., les fonts de Sant Roe. i Passeig
de Blay, on han tingut lloc dues au
dicions de sardanes al seu honor, es
sent vitorejada i aplaudida la seva
presencia.
Després del sopar a fet una visita
de germanor a la Societat Acció Ca
talana, on ha fet un breu parlament
essent també molt aplaudit.
Demá, dilluns, al mata es traslla
dará a Sant Feliu de Gulxols per
assistír a l'homenatge a Tarreta.
Corresponsal.
n'es un agreujament. Per aix5,
premsa americana que pressumeia
seriosa, predica contra les gange
i invita les senyores a no pretend
adquirir "duros a quatre pessetes"
más ben dit: dólars a guaranes eaa
taus.
"Malfieu-vos de la sirena del*
jueus rebentats" — criden. "Torne*
a ésser. com en els bons temps,
creients de la qualitat; val mes p
i bo que molt i dolent. No adquirí
quincalla de similior; no us deixe
encolomar. sota pretext de barator
alíments sense aroma 1 sense vitami
nes; no mobleu la casa amb trastos
de nyigui-nyogui que pocs dies des
prés s'hauran esmicolat..." -
La lletanie segueix. Les mestres
ses de casa catalanes poden refle
xionar sobre l'oportunitat d'aquests
consells... Elles també es deixen aga
far sovint dins eta paranys de la
ga naa !
5
L'ACTOMOBIL,
UNA MERAVELLA:
PERO ELS XOFERS..
No ens revoltarem si ens assegu
ren que rautomóbil és la meravella
mecánica del segle. Pesó, els conduc
tors d'autos. quina calamitat!
En diven mesas als Estats Units
— el "paradís" de Ford — hi ha ha
LLET CONDENSADA
"EL NINO"
Vegeu la plana 9
1
1
gut 53.650 morts i 1.576.840 ferits caue1
sats per accidents automobilístics.
Els bornes — i dones — que a p
ten l'accelerador, no valen record
se de la terrible potencia de d
trueció que menen sota llurs p
Un auto a cene, guilómetres per
té la mateixa capacitat catast
que si saltes d'un dese pis a te
L'estadística preve que els dies
tídics són els dissabtes i els diume
ges, en els quals ocorren el 37'92 pe'
a
Permanents
a 5 pessetes
garantida per 8 mesos
Perruqueria VENUS
Provença, 175 (tocant Aribal\1
106 deis accidents. Galdosa manen,
de celebrar les festivitats!
Una altra curiositat ens revela l'es
tadística. Contra l'opinió general, e
bornes donen un tant per cent me
elevat d'accidents que no les done:
L'edat pitjor, és a din la que dónf
conductors més esbojarrats i perj
liosos, és la deis vint anys.
Vint anys! ?Per qué tanta pre
a una edat tan tendra, quan un
té tant de temps davant seu?
MAJESTIC IICTE4
I RESTAURAT'--
Coberts a 10'50 Ptes. i a la Car
ta. Abonaments especials en sé
ries de 25 Coberts durant l'Estiu,
a 7 Ptes., gratificació compresa,
utilitzables per a familiars i in
vitats. Plats Regionals. -xcellent
Cuina i Servel perfecte. Salorts
per a Banquets, podes i Festes.
Orquestra. Preus moderats.
Qui ha trait?
Dos pamflets recents fan d'ac
tualltat el verb trair. Un d'ells
de Miravitlles, que acusa de tra."1-'
dar Macla. Es un pamflet que tf
molt d'imfamator1 i de repulsiva
Es escrit amb un lo vácu 1 de
magogic, amb vistes als aplau
diments de la galeria, pero que
haurá revoltat tots els homes pa
triotes i liberals de Catalunya.
Potser no valía la pena de fer
espectacular aquesta indignado..
Vicents Bernades, pero, no ha
pogut contenir-se 1 ha contestat.
n'una manera contundent amb un
altre pamflet que és una afirma
do rotunda: "Maciá no ha trait"
En les pagines del •seu fascicle„,
Bernades demostra que Maciá tia
estat hábil 1 pelitic alhora; que
els seus actes, com a president
de Catalunya, han estat ínspirats
en la més pura 1 insubornable
catalanitat; que eh, 1 només que
el!, pot ésser un aglutinant de
tots els catalana per plantar cara,
amb la forma que sigui, a l'ene
mic.
Pero el pamflet de Vicents Ber
nades va més enllá encara d'es
ser un excellent mis au point de \
la qtiestió. Be::nades embeste1X
contra aquest gran confussionar'
mental de Miravitlles 1 no deixa
gaire ben parada la seva posicit
política 1 intelectual.
Amb el seu pamflet. Vicent
Bernades demostra ésser, ultra
un bon patriota 1 un home 11
beral, un coratiós 1 temible po
lemista. D. G.
Restaurant Catalunya
recomana a la seva distingida clientela 1 al públic en generar
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creacíó de la casa
1111