Rambla, La (1931-1935). Núm. 134 (8 ag. 1932)

              Any III. — Número 134
L'estadista, el polític i el patriota
L'abstenció de la
minoria catalana
No coincidim amb Marcellí Domingo en
l'actitud de la minoria catalana en
abstenir-se de votar l'article de l'ensenvament.
Es, a judici nostre, l'única posició que po-dia
adoptar. No podia votar en contra — de
primer antuvi semblava aquesta la resolució digna i con
venient — de l'article sete per no crear dificultats, que sap
si insuperables, a l'actual Govern del senyor Azaria, del
qual sembla poder-se'n esperar el máxim de possibilitats
per a Catalunya. Una crisi de Govern amb totes les conse
qüencies que podia portar —ádhuc la dissolució de Corts
podia provocar la creació de circumstáncies polítiques
menys favorables encara que les presents per a les aspira
cions de Catalunya. Cap patriota conscient i cap bon re
publich podia fer-se responsable d'aquests possibles dal
tabaixos polítics que haurien pogut ésser greus per a la
República i amb tota certesa haurien ajornat L'INICI,
per vies legals, del nostre problema.
No podia tampoc la minoria catalana votar a favor
d'una «solució» que res resolia, car s'hauria fet indigna
del mandat que el poble conferí als seus representants a
les Corts espanyoles. Es més, en definitiva, hauria re
caigut contra la mateixa Repalica. perque la minoria
catalana hauria manifestat un assentiment que després el
poble no hauria avalat .
La minoria catalana, en abstenir-se, va fer el que de
vvia. Ni ms ni menys.
I ara que parlen) de l'abstenció de la minoria catalana,
volem remarcar la posició adoptada pel nostre estimat
amic — els nostres amics, perque siguin realment illus
tres, no neeessiten que els ho diguem—, Jaume Carner, el
qual s'ha recordat que, abans d'ésser honorat amb el cár
rec de ministre de la República espanyola, era diputat de
la minoria catalana. I ho volem subratllar perque en
a quest afer s'ha produit un cas especial. Mentre alguns
diaris de Madrid afectes i contraris al regim (estranya
coincidencia) han empres una violenta ofensiva contra
Jaume Carner pel fet d'haver se abstingut en la votació
relativa a l'ensenyament, no hem sabut trobar, en canvi,
aquella contraofensiva que hauria estat lbgica i justa en
alguns collegues catalanistes.
Nosaltres, des d'ara, volem fer una declaració : Com
que l'artiele sete tal com s'ha aprovat no ens ha satisfet i
ereiem que a la majoria de catalans els passará el mateix,
treballarem sense moure'ns de l'area constitucional—per
que no som ni poe ni gens revisionistes — fins aconseauir
totes les ampliacions que creiem indispensables per af'Ca-talunya
en matéria d'ensenyament. En aquesta tasca que
ens imposem, estem certs que trobarem molts collabo
radors.
Ara, passat l'obstacle de l'artiele sete i gairebé apro
vat l'ordre públic, sembla que hi ha més optimisme, Més
val així. Nosaltres recordem, pere, que encara manca la
Justícia i la Hisenda. . Preveiem, especialment en aquest
darrer punt, discussions 'largues i violentes. No cal dir
que voldriem equivocar-nos.
"Quan s'hagi votat tot l'Estatut í recapaciteu en el que s'ha fet i en el
triomf aconseguit, el que heu de fer, senyors díputats catalans, no és
mirar el que us falta per arribar al cim de les vostres aspiracions
sinó veure l'enorme pendent que hem ascendít ja ...” (Manuel Azana)
per jOSEP M.4 MASSIP
esport í ciutadania
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
—Sense el seu pernus... I ja ho saben: sempre que vulguin venir a Ca
talunya, jo m'encarrego de l'ordre públic. illiZZOZa111111
SILUETES SOBRE EL MUR
AZANA
Tenien no sé quina solemnitat les
paraules de Don Manuel Azana en la
sessió parlamentaria de dimecres pas
sat, després de manifestada l'absten
ció catalana a rarticle sobre •Ense
nyament — en un discurs magistral
de Lluís Companys,.-- quan deia, de
cara ala bancs de •la representació de
Catalunya:
—Quan s'hagi votat tot l'Estatut i
recapacitel en el que s'ha fet i en el
triomf aconseguit, el que heu de fer,
senyors diputats catalans, no és mi
rar el que us falta per arribar al
cim de les nostres, aspiracions, sino
veure l'enorme pendent que hem as
cendit ja... ,
I podia afegír, ainb accents emo
cionats a la veu:
—L'autonomia que es voti podrá
agradar-vos, podrá; no agradar-vos,
podrá satisfer o no el poble catala;
paró l'esdevenidor de l'autonomia de
pera dé vosaltres mateixos, dels cata
laris mateixos, i si rautonomia que
les Corts votin per a Catalunya no
fracassa, com de cor hem de desit
jar tot,s que no fracassi, parqué se
ria el fracas de la República i d'Es
panya saneara en el nou camí de l'es
devenidor, si rautonomia no fracas
sa, aleshores l'autonomia fructifi
cará...
Davant l'abstenció dels diputats
catalans, Don Manuel Azana no tro
baya -Iranias per acusar de res, per
tirar en cara res, per retreure res.
Més aviat hi havia en el seu dis
curs — el discurs d'un homo amb re
norme responsabilitat de la Presi
dncia del Govern espanyol — una
punta d'amargor per no haver po
gut arribar, en ordre a l'autonomia,
al que era sincera convicció política,
viva aspiració personal.
La realitat havia estat més forta
que el desig, i calia cedir-hi com la
mal menor. "Des d'aquí on sóc —
deja — s'han de veure les dues ves
sants..." Exacte. La vessant aspa
nyola. La vessant catalana. La nova i
1 vella Espanya, Per desgracia encara
no liquidada, que aquestes liquida
cions no es fan en un any de govern.
Tanmateix, ja és prou haver pogut
arribar aquí, haver trobat en aques
ta hora política l'estadista castella
capaç de veure les dues vessants.
L'estadista. Un estadista. Aixó, res
menys ni res més que aixó ha sabut
ésser Don Manuel Azana — a des
pit de tot — davant l'Estatut de Ca
talunya. En un altre home, l'absten
ció dels diputats catalans en la vo
tació d'un article de l'Estatut pro
pugnat precisament per ells, hauria
provocat una explosió d'ira — que
podia haver sembla, justificada—
,
o un gest de despit — que podia ha
ver arribat fins a la crisi política.
Peró en era Manuel Azana. L'esta
dista, prou fi de mirada i de sen
"Sibilitat per a comprendre la posi
ció catalana i la realitat espanyola,
i per mantenir l'equilibri — sense
perdre el cap — al cim de les dues
vessants.
Dolorós, Taca dolorós, és ciar, el
text votat de Tarticle seté de l'Es
tatut de Catalunya. Dolorosa la jus
tificadíssima abstenció dels diputats
catalans que, per primera vegada,
trencava públicament amb la majo
ría governamental. Peró si hi ha un
horno al qual no se li pugui fer re
tret de res; alqual, en aquest punt,
no pugui acusar-se de res, aquest ho
me és el President del Consell de
Ministres. Per propia aspiració a un
gran ideal espanyol. ha lluitat fins
al punt humanament i políticament
possible per fer viable una fórmula
autonómica justa. Peró aquesta ve
gada la realitat ha estat superior a
les sayas forcesi Dintre els mateixos
partits de la majoria es creava una
oposició, que s'hauria traduit en rup
tura. Qué podia fer Azana? ?Abdi
car del seu lloc? Acusar — com ha
fet un horno que no podía fer-ho —
la minoria catalana? ?Insistir fins a
un punt que hauria trencat el Go
vern? ?Fer el joc a Alba i a les dretes
monarquiques? No. Azana ha fet el
que havia de fer, que en aquest cas
és el que "podía" fer. Veure les dues
vessants sense perdre el cap en l'al
tura. 1 treure una fórmula d'Elisa
nyament que tindra les possibilitats
que nosaltres els .catalans sapiguem
fer-li tenir.
El futur és nostre, ha vingut a dir
a Catalunya l'estadista costana. Més
que en el que ens manca per arri
bar a dalt, fixeu-vos en el tros que
hem pujat ja. Si no la fórmula au
tonómica justa, en materia cultural,
us donem avui una possibilitat enor
me. Ompliu-la de contingut, que ai
xó ja depfin ara de vosaltres...
Una vegada més, davant la fór
mula d'Ensenyament de l'Estatut,
com a catalá i com a liberal, jo —
que he viscut íntimament aquestes
nores — he d'escriure l'elogi d'aquest
estadista espanyol que es diu Manuel
Azana.
* * *
El finíssim instint políti cde Lluís
Companys enfoca exactament la si
tuació en pronunciar, en nom de Ca
talunya, el discurs en el qual anuncia
l'abstenció de la representació cata
lana davant la votació de la fórmula
de l'ensenyament.
COMPANYS
En política hi ha un pum mig en
tre la intransigencia i la indignitat.
Rompre no costava res. Acceptar-ho
tot, a Madrid, encara costava menys
Es el que, en trenta anys de catala
nisme polític, havien fet sernpre els
diputats catalans. Cambó tan aviat
es retirava del Parlament com accep
tava una Cartera de ministre. Ara,
amb la República, no podia fer-se una
cosa ni l'altra, parqué calia salvar
la República—s'ha de salvar sempre
tot el que sigui una possibilitat de
mocrática autentica—i calia evitar a
Catalunya l'amargura de novas llui
tes. De noves lluites estérils, que ara
quan s'hagi de lluitar será, dintre la
legalitat, per una eficacíssima feina
espiritual.
Tot aixo veié Companys clarament.
D'una banda, Azana i tot el que té de
símbol i d'aspiració progressiva din
tre el nou régim; com a republica,
com a catalá i com a liberal, Lluís
Companys havia de valorar aquests
•factors. com va fer. De raltra ban
da, Catalunya, i tetes les prometen
ces fetes a Catalunya, i totes les es
perances posades per Catalunya en
la revoluzió. I entre els dos grups de
El senyor Borbó ?pobre!! sembla que va fugir amb vuit milions de pessetes
~MI
8 a'agost de 193z
Barcelona
impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
411111111E~
ROVIRA I VIRGILI
factors, a despit de tetes les desillu
sions que la realitat pugui haver
portat, mantenir un equilibri de dig
nitat i de fe.
Per a un horno amb responsabili
tat política, no hi havia altra posició.
Companys té aquesta responsabilitat
IS¦111~11¦
El prestigi deis luar
des d'assalt
Aquesta setmana la premsa ha do
nat compte de dos incidents desagra
dables produits pels guardes d'assalt:
el primer esdevingut en plena Ram
bla i en el qual un guardia d'assalt
va interpellar violentament un pa
cífic ciutadá que llegia un diari ca
tala ("La Humanitat") i el segon,
que tingué loe al carrer del Bruch
amb motiu del bolo d'una camioneta
que conduia guardies d'assalt. Tots
dos incidents han merescut atinats
comentaris per part d'alguns diaris,
tots ells veritablement republicans
la majoria no suspectes de dema
gogia.
Nosaltres, que també som essencial
ment republicans, comprenem que no
inkteressa a la República el que perdí
prestigi aquella força que ha d'ésser
la seva guarda més entusiasta. No
deixem de reconéixer, pero, que amb
els casos esmentats será difícil gua
nyar gaires llorers ni menys gaires
simpaties de l'opinió ciutadana.
Ens interessa tant la defensa de la
República que no volem ara, en
aquesta ocasió, donar una nota es
trident. Es més. Estem disposats
fer tot el possible per defensar
prestigi d'aquella forea republicana,
perqué la nostra condició de bons de
fensors del régim ens hl obliga. Pero
creiem que ens será permés de fer
un breu comentani que es resumeix
en la següent consideració: hl han
notes amb la publicació de les quals
s'aconsegueix exactament el contrari
del que hom es proposava.
la rambla saluda els hore3
d'Acció ?epublicanp,
hostes de la L'ostra cluiat
—una gveada més acaba de demos
trar-ho—i actua al sea dictat. Sobria
ment, en un discurs emocionat i
substanciós, digué l'abstenció de la
minoria catalana en els destins de la
República i de Catalunya.
I és que Companys ha vist ciar,
amb la seva fina sensibilitat de po
litio, que tant com de la llei escrita,
l'esdevenidor depón del contingut
real que Catalunya sápiga posar en
aquesta llei.
* * *
Rovira i Virgili. El patriota. No és
l'estadista que ha de veure els con
junts, ni el polític que ha de valorar
els factors de la realitat. Es el pa
triota, la sensibilitat liberal catala
na. I bé. També ha vist ciar davant
l'article seté de l'Estatut de Catalu
nya, ?qué ha dit Rovira i Virgili, en
comentar la fórmula votada sobre
rEnsenyarnent? Aixó: "Contestem
los fent resplendir, dins l'edifici es
tret d'un Estatut retalladíssim, la
intensa claror inconfusible d'una na
ció que té un nom glorió.% en la his
toria i que 'vol tenir-lo més gloriós
encara en els dios que vindran".
Sota el títol "Un caso de discipli
na" (Nosaltres en diríam "Un cas
de lana"), "El Socialista" publica la
següent interessant informació:
Nuestro companero Manuel Albar
ha recibido la siguiente carta:
"Munébrega, 5 de julio de 1932.
Companero Manuel Albar, dipu
tado en las Constituyentes. Madrid.
Nuestro querido camarada: He
mos recibido la siguiente carta de
don José Algora, y que, copiada, di
ce así:
"A todos mis queridos compane
ros de la Unión General de Traba
jadores de Mimébrega.
Mis queridos companeros: Os su
pongo enterados por la prensa de
estos días de mi intervención en el
Parlamento en contra del Estatuto
de Cataluna, y, por lo tanto, en be
neficio de los pueblos de nuestra
querida provincia y de Espana.
Obedeció el votar en contra, y por
ello me expulsó de su seno la mi
noría socialista, el no querer votar
contra mi conciencia la desmem,bra
ción de Espana y el mandato vues
tro escrito con fecha 16 de junio.
Yasabéis, mis queridos amigos de
Munébrega. cómo os defendí desde
que soy vuestro representante; pues
de ahora en adelante os debo decir
que intensificaré más aún mi labor
en beneficio vuestro, aunque me
cueste la vida, para corresponder a
vuestra confianza.
No se el derrotero a que pueden
conducirme las circunstancias; pe
ro desde luego os adelanto que en
política siempre iré adelante, siem
pre a la izquierda, dentro de nues
tro credo socialista.
Espero vuestra opinión para unir
la a las muchas de las organizacio
nes de la Unión General de Traba
jadores que recibo y a los miles y
miles de cartas y telegramas de la
provincia y de toda Espana.
Sabed que contra una voluntad de
hierro omco la mía, y contra mi cri
terio de defnder vuestros intereses
ante todo y contra todo, no podrá
nada ni nadie. pues he de arrollar
cuanto se ponga delante.
Ahora más que nunca recibid el
carino fraternal de vuestro diputa
do, que no os abandona, y un abra
24 fuerte para todos los compane
ros de Munébrega. — Firmado: Jo
sé Algora."
UN CAS DE BARRA
Madrid, agost 1932.
Preu : 20 céntims
inusa
Els dios que vindran... Futur,
és fe. En el fons de les paraules d
l'estadista, del polític i del patriot
hi ha un trémul idnntic de fe. Fe ,
l'autonomia que renovi Espanya,
l'un; fe en la República que I,
realitat un régim democratic, en
tre; fe en una Catalunya que esle:.
entrant dintre la legalitat liberal es
panyola, en el tercer. Amb tot el do
lor de no haver arribat allá on hau
ria calgut, una triple esperanza
haver iniciat el bon camí per 2 1
bar-hi.
No és tot, en afecte. Peró és ja al
guna cosa. Si mirem al cim veurem
que encara hem de pujar n'oh per
accnseguir-lo. Paró si mirem enrera,
veurem que ja ens hem enfilat a la
meitat del pendent.
Es parlará. és ciar, de traició. Sen
parla ja. Paró son els Royos d'alta,
i d'aquí. Són els que no han sentit
mai cap responsabilitat ni han vis
cut cap realitat, ni han pensat mai
les coses amb el cervell, que, "quan
s'ha de construir", és l'única manera
eficae de pensar-. -
A la página 3 llegiu les interesSants manifestacions
deis diputats d'Acoló Republicana a L ARAMBLA
Com es busquen adhesions
Como contestación a ella, por es
te mismo correo, le remitimos la si
guiente:
"Senor don José Algora, diputado
en las Constituyentes. Madrid.
Muy senor nuestro: En contesta
ción a la suya del 29 del próximo
pasado, y ante sus afirmaciones in
exactas, hemos de hacerle constar:
1.0 Que jamás nos hemos dirigi
do a usted manifestándole nuestro
parecer sobre el Estatuto de Cata
luna.
2.0 Que nuestra carta de 16 de
junio se refería a los Estatutos de
de Mutualidad Obrera de Munébre
ga, cesa bien distinta, ciertamente,
de la que en la suya se refiere.
3.0 Que corno que jamás nos he
mos dirigido a usted para expresar
le nuestro parecer ,sobre el Estatu
to de Cataluna, tampoco usted ha
requerido jamás a nuestra organiza
ción para ostentar, en sus declara
ciones, la parte que se arroga de es
te asunto de nuestra representación.
4•0 Que debernos hacerle constar
nuestro profundo desagrado por su
actuación sobre el Estatuto de Ca
taluna. indisciplinada y falsa, como
se apunta arriba, en cuanto a nos
otros pueda referirse; y
5.0 Que hoy. quizá más que nur.-
'
ca, permanecemos fieles a nuestra
organización y a sus normas de con
ducta, guiadas siempre por un es
píritu democrático mayoritario. don
de, sin traicionar nuestras particu
lares posiciones y puntos de Vista.
damos a la causa nuestro total es
fuerzo, aun-que esté en. pugna con
nuestro disentir particular y en bien
de esta disciplina mayoritaria.- -
Todo lo cual comunicamos a us
ted a los efectos oportttnos14Firma
do por el presidente y secretario de
ésta.)"
Al mismo tiempo le hacemos cons
tar a usted nuestra adhesión fer
viente y nuestro aplauso por su ac
titud -digna y disciplinada. en este
asunto, recibiendo nuestro pláceme.
Pueden figurarse nuestros cOmen
tarios a esta carta de Algora, falsa
a todas luces e indignamente si :ea
que de buena fe admitimos -el lap
sus a la nuestra del 15 de junio:
Con tal motivo nos reiterarnos
suyos y de la causa. — Manuel Re
vuelto, secretario; Félix Ignacio Se
rrano, presidente."
Quines possibilitats ofereix per al desenvolupament de l'ense
nyança catalana l'al-fide seté de l'Estatut?
Respostes de Lluís Nicolau d'Olwer, Rafe! Campalans, l'ere Comes i Pau Vila
NICOLAU D'OLWER
alelas ad la resposta del President
a'Ateneu Barcelonés 1 Diputat per
Barcelona, Sr. Nicolau d'Olwer:
NICOLAU D'OLWER.
La redacció de l'article '7 no obre
cap cama Es limita a no tancar-ne.
La cosa resta ajornada fina a l'hora
de discutir-se la qüestió de finances.
Si hl; ha diners stificients, totes les
possibilitats restaran obertes; si no
nata ha, seran tancades.
Pere Comas, ha dit
Larticle que fa referencia a l'En
sen,sainent. al judici del President
de la Cornissió de Cultura, no pot
,•
aFta lasaerit des catalans que
l'ERE COMES
•
l'aperastan ae les Corts Constituents
espanyoles una comprensió molt mas
ecmpleta del que significa per a nos
altret la veritable anima de Cata
Hem pogut observar amb do
lo:- que l'Estatut en aquest aspecte
ni tan sóls el critert d'aquella
%sana arráez nostres que. com el prs
sident de la Comissió d'Estatuts,
Tatúa sello. i del mateix cap del Go
vera espanyol, senybr Azaria, espe
raven que fóra reconeguda a Cata
ba:ny». la plena sobirania en mate
ria daynsenyarnent. Subscric per no
estendre'm en constderacions mes
amplies Lotes les paraules pronun-elades-
al Parlament pela diputas
de la »ostra minorias sobretet les
de lasialc i gema. Gassol, en un deis
<Bes en qué bu debatut l'article
}teté. Confio en el futur i tinc la
Certitud que els representants deis
~renta pobles que constitueixen
jnbtat eSUA nyol arribaran a capir
la slaelaidtat absoluta que siguin
Wirpatades les atribucions de la Ge
liaaralítat fina a assolir comWeta
Mait• el nostre fervent desig qua el
regata' de l'educació pública ens si
<20 anyspatint d'un
humor herpéfic
INDICACIONS
N. 1 Diabetis.
- 2..albumlnúrict.
3 Reuma, Artritisme.
" 4„Anémia.
" a/Solitaria.
"- 41-leervi5, Epilepsia.
" 7 Tos ferina.
•• 8 Regles doloroses.
? / OUCIS.
"lo Diarrea 1 enteritis.
Obesitat,
" 12 Depurativa sang.
oIte 4.11alalttes de l'es
tómac.
" 14 Mala circulado de
la sang, Varices,
Hemorroides.
15 Tos, Grip, Bronqui
, t s, Asma.
16 Cor, Ronyons, Fet
ge. -Bufeta.
o 17 Restrenyiment.
" 18 (Aceres estomac.
" 19 inceres varlcoses.
" 24,F're en tiva malalt.
GRATIS
el cupo adJunt
a'rui mareta. envtant-to en
sobra obert, coa a impréa,
ttmbre de 2 cént;ms.
CARTES DE GUARITS
UNA ENQUESTA DE "LA RAMBLA"
gui atorgat Integrament. Els homes
que per voluntal de la democracia
catalana marquem el guiatge de la
cultura de la nostra terra tenim de
mostrat a bastament el. nostre res
pecte per aquells habitants no cata
lans, de llengua distinta de la nos
tra. A les institucions i establimenss
del Patronat Escolar de laarcelata
s'eduquen eis infanta amb llengua
materna, segons les manifestaciees
de llurs pares en inscriureas a les
oficines municipals. Pela en justa
correspondenica sempre significaría
un greuge per a Catalunya teta ce
aedo que pogués Impedir-nos de
donar ala deixebles d'idioma estala
altra cultura que no los la própia,
per ésser aixó una reivindicada, sa
grada 1 una elemental llei pedagó
gica.
La meya impressió. malgrat tot,
no és pessimista, perque seguint la
trajectória que ens haveiu imposat
tots els companys i jo que consta
tuitn la Comissió de Cultura, em
permet prornetre al país que ala es
tabliments d'ensenyament municipal
seran respectades i guardades fer
vorosaznent les bases essencials a
qué abans ens hem referit, 1, per
tant, podrem executar el pensament
1 la voluntat de toas els catalana de
donar ab futura ciutadans la ins
trucció primaria díntre de les nor
mes elementals que Catalunya re
clama. Cree que fer-ho d'altra ma
nera no sois significaria un manca
ment a la confiança dipositada 'el
noble, sinó una marxa enrera en la
legislació vigent de la República, la
qual ens permet i preceptua l'ús del
catalá a l'Escola pública.
El mea parer respecte de l'ense
nyament primani no canvia en quant
fa referencia als Instituts de Sesiona
Ensenyança ni a la Uríiversitat.
L'Estat autenom necessita 1 tindra
una Universitat única on es faca
plenament cultura catalana, sense
desconéixer la importancia que té .
per a tots el conreu de la Ilengua
espanyola. amb la qual convivim i
haurem de conviure en l'esdeveni
dor, alai com amb les altres cultu
res que constitueixen una base só
lida de civilització.
Rafel Campalans
Rafael CFunpalans, director de
l'Escola Industrial, diputat a les
Constituent i. president del Poly
technicum, ens diu:
—Com que tenia per segur l'apro
vació de la meya esmena — cosa
perfectament assolible amb una ac
titud intelligent deis parlamentaria
catalana — no he pensat res encara
sobre les possibilitats que ens dona
rá l'article tal com ha quedat re
dactat. Ningú, peró, no ho pot saber
encara. Depén exclusivament de la
quantitat que sigui computada a
dux la carta del sensor Wenceslao Mendiola García. de Caracollera
SCludad Real), que reproduim a continuació, en la qual relata la seva
curació amb la
CURA N.°12 DE L'ABAT HAMON
dono las grades mes sinceres pel bon resultat que m'han do- -
nat les vostres Tisanes de l'Abat Hamon, pub vaig passar 20 anys pa
tint d'un humor herpétic a les mans, i foren Mútila totes les receptes
que em donaren cad3 vegada que vaig recórrer a la ciencia. Repeteixo
un .railió de gracies a l'inventor de l'Abat Hamon: amb tres capses
(asé he, pres era trobo completaraent guarit i no sois m'he guarit, sinó
jue el recoman° a una colla d'am.lcs i a tots els veig millor, im
men.aament bé. Moltes grácies."
MALALTS DESESPERATS
Si no us basten aquestes provea d'abso
luta autenticitat, demaneu avui mateix el
BUTLLETI MENSUAL
«Lo que dicen los curados»
en el qual ahn reproduldes les cartea d'a
grabrient que rebem cada mes de perso
nes de totes les classes socials d'Espanya
i de tot el món que també sofrien i han
recuperat fácilment la salu',, i l'alegría amb
1E5 20 CURES
DE L'ABAT tamal
Senyor Director de Laboratbria Botanics 1
Marina. Ronda de la (Jniversltat, número 6,
Barcelona.
Serviu-vos enviarme gratultament 1 serme
compromla el butlletí mensual "Lo que dicen
loscurados" 1 al llibre "La Medicina Vegetal"
—
- - - -
Corer
Ci?Lat
Prevíneáa •
•
Catalunya per a fina de cultura en
les finances de la Generalitat.
Altrament, són totalment fora de
lloc les illusions excessives. La civi
lització i la cultura són delicades
essencies que cal saber pagar a preu
SLEEPING-CAR
CAMPALANS
alt. Penseu que la petita Holanda
esmerça en finalitat-s d'instrucció i
educad& proporcionalmerftt al- nom
bre d'habitants, una quantitat ma
jor que aquella que és probable sigui
assignada a la Generalitat per a la
"totalitat" dels seus acracia.
Cap desencoratjament, peró. Costi
alló,que coatí i calgui alló que cal
gui, els catalans tenim el dret, 1 el
deure, d'incorporar-nos a Europa.
I sortirem amb la nostra.
Pau Vila
President del Centre Excursionis
ismiliesaliteme~i~eimarmasmismi"
Mentes vegades hein referit
anécdotes del senyor Valle In
clan. Avui ni iornarem. La perso
nalitat literaria de l'Ilustre autor
de "Tirano Banderas" no té res
a veure amb la seva particular.
Tan gran com escriptor és olla
a la vida corrent. Potser per
aquesta raó la frase de Primo de
Rivera definint al senyor Valle
hielan va tenir tant éXit que en
cara la gent la rceorda. Amb mo
tiu d'un incident Xirgu-Valle In
clan, el dictador va dir: El se
nor Valle Inclan, tan gran escritor
como extravagante ciudadano...
Tothom hi va riure...
Per cert que quan l'autor de
"El ruedo ibérico" va llegir la nota
oficiosa en que li deja aixó el
dictador, va comentar:
—Ezte inzenzato de Primo no
zabe lo que ze ha dicho. Me ha
llamado eztravagante creyendo
que me ofendía. Y ez que él no
quería llamarme eztravagante zi
no eztrafalario. Extravagante
quiere decir "hombre que va por
caminos diztintoz de loz demáz"
Y YO Ziempre voy por la izquierda
en contra de laz Ordenanzaz mu
nizipalez...
COM tothom sap, la República
va voler honorar la gran figura
del senyor Valle Inclan amb un
cárrec important. Algú va pensar
amb una embaixada, peró en sa
ber-ho un das ministres del pri
mer gavern provisional, va excla
mar:
—Pero ?están ustedes locos',
!Enviamos de embajador a Valle
Inclan y al dia siguiente ha me
tido a Espana en una guerra!
Marcelli Domingo va trobar-li
un cárrec: Conservador del Patri
monio nacional. Feia bonic. Era
un cárrec apropiat per al mar
qués de Bradomin. Era un cárrec
voltat de totes les consideracions.
Vivint de l'art i res més que de
l'art. Quan li varen dir que li ha
vien donat aquest carrec, l'hame,
eufóric, va deixar anar aquesta
menaga a la lteteria del "Henar":
—Celebro que me hayan dado
eze cargo que dezde luego acepto
con toda rezponzabilidad. En
cuanto tome pozezión voy a dar
orden de que le peguen fuego al
Muzeo de Arte Moderno. Ya he
moz padecido baztante a Zorolla
bajo la monarquía...
El ministre d'Instrucció Públi
ca es va espantar.
El primer conflicte el va tenir
a l'encienta de pren,clre possessió
del carrec. Tenia !'entrevista amb
el director general de Belles Arts.
—?Cual ez rni labor?—va pre
guntar el senor Valle Inclan.
—Pues mire ustel—li va dir el•
Senyor Orueta, bona persona, ha
la rambla
ta de Cat.alunya, geegraf, literat, cris
diu:
—Hom pot dir que l'article sete
de l'Estatut aprovat per les primeres
Corta de la República deixa només
per a nosaltres les llacunes de l'en
senyament espanyol. Nosaltres se
guirem pagarit aquest amb totes les
seves deficiéncies 1 denles haurem de
pagar per cobrir les necessitats cultu
rals que deixa en deseobert.
Per bé que les llacunes de l'ense
nyament oficial són moltes, no obs
tant les limitacions que el moure's
dins una estructura docent estatal
reporta aminora 'les possibilitats a
treure del quadro d'ensenyaments ca
talana que puguin juxteposar-s'hi o
interposar-s'hi. Eaha de tenir en
compte que preasupostos, professora
i alumnes—aquests, en gran para per
inercb—restaran per a l'ensenya
ment oficial espanyol com fina ara.
Amb tot, tenim el deure de treu
re el maxim profit del poc marge
que ens deixa les atribucions del sus
dit article. Com a esperonament pro
pi ens hem de fer la illusió de poder
eixamplar la migradesa del marge
amb amplituds infinites. Hem de vo
ler fer 1lliznitat aquest marge, mal
grat que necessitem mitjans econó
mies, que no sabem si en els dona
ran, i hornos csanços de demanar
l'excedencia per venir a professar a
les noves institucions catalanes. Pro
blema d'homes i de peasetes, sí; peró
com per tota •empresa cultural, es
sencialment d'homes. L'exernple de
l'obra de la Mancomunitat és pre
sent en la memoria de tots.)
• * •
En el camp de l'ensenyament pri
mari podem plantar escoles ort les
de l'Estat siguin insuficients o defl
cients; peró hem de tenir en compte
que abans cal preparar mestres.
En el camp de l'Ensenyament se
cundani el problema es planteja en
ola mateixos termes del ram ante
rior, si bé els factors son diferents.
Pren. demés. proporcions insospita
des pels que ho vegin a través del
batxillerat d'Institut. degut a la
transformació que ha de sofrir i per
la necessitat de portar aquest ense
nyament a totes les viles centro-co
marcals de Catalunya.
Les possibilitats en aquests dos en
senyaments básica ara com ara 3io
catan més que en preparar-los.
El camp deis ensenyaments espc
dais és potser l'únic estadi cultural
on tenim un professorat i un utillat
ge iniciats. Creats per la Mancomuna
tat foren deaballestats per la Dicta
me culte, amoinat per tenir que
tractar amb el senyor Valle In
clan. —A usted ?qué le parece?
—Ezo ez ustez y el miniztro
quien tienen que dezidirlo...
—Verá usted ,?por qué no pla
nea un programa de publicacio
nes populares de las riquezas ar
tísticas de Espana?
—Uztez me pide que haga mo
nografíaz...
—Yo no pido nada.
—Ezto ez un inzulto...
—senor Valle ludan, yo...
—?Monografíaz, yo? El escritor
máz iluztre de la Espana con
temporánea dedicándoze a hazer
monografiaz como Baedeherez.
Pero ?qué ze tan creído uztedez
qué ez don Ramón María del Va
lle Inclan...?
—pero, don Ramón, yo...
—Bazta. Dimito.
Aquesta va ésser la primera di
missió.
Marcelli Domingo el va con
vencer 1 no va dimitir. Poc des
prés l'encarregaven que organit
zés el Museu d'Aranjuez. L'home
demana un auto oficial i se'n hi
va. Era un diumenge. Aranjuez
esteva atapeit de turistes necio
nals i estrangers. L'home entra
al Palau del Príncep 1 en veure
tanta gent crtda:
._._?,Qtlit base tanta gente aquí...?
—Visitan la casa...
—Ezto no puede zer.
—Don Ramón...
—Zoy el Conzervador del Patri
monio Artíztico de la República;
hagan cerrar el Muzeo, ahora
mismo...
—pero don Ramón, si es un
gran ingreso para el Estado. Se
hacen més de dos mil pesetas se
manales...
—He dicho que zlerren el Mu
zeo porque tengo miedo a otro
incendio COMO el de la Granja
-Pero don Ramón...
—?Ze me dezobeze?
—No, pero czserve usted...
—Bazta, ni una palabra máz.
Dimito.
I va tornar a dimitir.
Llavors ja era ministre d'Ins
trucció Pública el senyor De los
Rios. Aquest, tot esverat, duu al
Consell de ministres la qiiestió.
Mana, que és un gran amic del
senyor Valle Inclan, ho vol re
soldre. Li envia al seu cunyat, se
nyor Rivas Cheriff.
—Nada ,nada. Dimito. Yo no
puedo consentir que se me dez
obedezca...
—Pero don Ramón oluire usted
que lo que hay Cale hacer primero
es un plan...
—?Plan? Ezto ez burocrazia. Y
yo no puedo andar con papeleoz.
Nada, dimito.
—Pero don Rams5D.,,
—El mundo ra,brá lo ejlIC ha he
dura i continuen així en espera de
les soluciona de l'Estatua Són ense
nyaments que convé mirar amb pre
dilecció per tal que puguin ajudar a
descongestionar la Universitat i a po
sar en valor totes les poasibilitats
espirituals i materials del nostre po
ble.
Aquests ensenyaments, que ja viuen
del nostre pressupost. poden ésser de
resultats immediats a condició que
la Generalitat seas incorpori total
ment i els estructuri a partir del curs
próxim en vistes a la revalorització
de la riquesa i de la cultura catala
nes.
L'anide seté planteja, implícita
ment ,e1 problema de la Universitat
en dos plana dlierents: hem de de
cidir-nos per una Universitat autóno
ma o bilingüe—una mena d'empelt
la Universitat actual—o bé per una
universitat libare, catalana, és a dir,
la Universitat nova. El cor 1 el pen
samen1 so'n.s en va a aquest solu
ció francament nostrada. peró creiem,
apesarats, que aniden:1 cera una il
lusió. De moment, comencem per no
tenir cabals per a fer-la i sostenir-la,
i si los possible arbitrar-los; sois po
dríem comptar amb un nombre :non
escollit pero reduit de catedráties que
demés de llur serietat docent i cien
tífica alltwyaria gran part ele ia
joventut estudiantina que ~buena
da fina ara per un ensenyament uni
formalista preferiría anarse'n on més
fácilment poder obtenir un títol.
Opinem, dones, que dins l'article
aprovat les nostres possibilitats mas_
segures les hem de trabar en la Uni
versitat autnónoma. Són els nostres
bornes universitaria, els Serra Hun
ter, ola Pi Sunyer, els Balcells, els
Bosch Gimpera, els Xirau, els Rubió,
per exemple, que per espefqt cientt
fíe, per catalanitat, han de donar un
to nou a la unlversitat vella a tota
costa. I si no s'hi veuen amb cor
són ella, nicament ells, els profes
sors cataians junt amb els profes
sors comprensius que hi hagin. els
que han de propugnar per la Univer
sitat catalana.
Ara el que cal és no perdre temps.
Un curs mes indecis no pot passar:
cal abrir classes amb la Univeraitat
autónoma o a la TJniversítat
sea
Som a un tombant de la nostra
histeria. La migradesa de l'Estatut
,ens ha d'esperonar per treure'n el
máxim iendiment. El nosti:e esforl
apassionat fará el miracle d'arrencar
possibilitats de l'article seté 1 de tots
els altres articles sornaguerament re
gatejats... Treballem-hi des d'ara!"
cho la República con un ezcritor
COMO yo.
I varen passar els dies. Li duen
la nómina a casa. La re/usa. En
via una carta insultant al senyor
de los Ríos, als ministres, al go
vern, a la República. No vol res.
No vol cap cuarto i comença a
dir per tot arreu que la República
el té abandonat.
—Ezto ez lo que hazen con un
ezcritor. Laz democrazias zon
enemigaz de la inteligenzia.
I ja posat en la situació de dir
que la República no ?'estima, l'al
tre dia es va presentar al Govern
civil de Madrid i va demanar per
Emilio Palomo, governador civil.
El senyor Palomo el fa passar:
—Vengo a que me recomiende
uztez para entrar en un azilo pa
ra no morirme de hambre. LaRe
pública me tiene abandonado y
yo no puedo vivir. Lléveme uzted
a un azilo cualquiera con mis hi
jos.
El senyar Palomo va restar tot
esverat. Valle Inclan ja es veta
en tots ele diaria sudamerican-s
en grans titulars dient: La Repú
blica contra las escritores. Valle
Inclan tiene que ingresar en un
asilo de ancianos.
Per cert que ara que parlem
d'ambaixades. Qui en va dema
nar una va sser el famós Euge
nio Noel, ?'autor de "República y
flamenquismo" i agitador anti
tauri. El senyor Noel va adreçar
una carta al senyor Lerraux, mi
nistre d'Estat llavors, en la qual
11 venia a dir: Honorable senor.
Soy escritor como lo son Pérez
de Ayala, Alvarez del yayo, Alo
mar, etc. Puedo ostentar una, em
bajada en América. Conozco Es
pana y América "palmo a palmo
y nervio a nervio". Con la segu
ridad de que me contestaré usted
favorablemente le ruego que me
escriba lista de Correos por care
cer de domicilio en la actualidad.
Muy suyo, Eugenio Noel.
L'acte d'ahir
L'herba Menta del caciquisme tor
na a brotar a les terres lleidatanes.
Per evitar que prengui ufanar, per
evitar que els caciquets comarcas,
abusant de la. condescendencia de la
República, tornin a fer de les seves,
el nostre estimas company Domenec
de BeUmunt es trasllada ahír a
Prelxens per impedir que el trista
ment popular Bosch i Pinyol resta
bleixi la seva absurda dictadura lo
cal.
L'acte tingué lloc a la Plaga Ma
jor de Preixens. Malgrat la forta ca
lor, a l'hora de comenaar el míting
conferencia la plaça presentas-a un
aspecte immillorable. Hl havia dele
sacian& d'Agramunt, Vtkntoses. Pra
dell, Butsenit, Montgai. Assentiu,
Alentorn, Tudela, Donzell, Guissona
i Mollerusa, vingudes expressament
per donar més relleu a l'acte i se
cundar la campanya contra els ca
cics rurals.
Després d'unes paraules de laical
de de Freixens. Doménec de Bellmunt
comença el seu brillant 1 valentíssim
parlament. Amb paraules justes i pre
cises posa de manifest la necessitat
de conservar en tot moment la fe en
els homes que regeixen ele destina de
Catalunya i de la República. Critica
la manca de fe que s'observa en mol
ta gent respecte al futur de Catalu
nya. Per demostrar la seva equivo
cada posició posa com a exemple l'e
xemplar actitud de la minoria cata
lana al Parlament, que malgrat es
ailm~1~1111~1~~
Las pissarres
de la Rambla
Amb referencia a la stispensió de
pissarres per ordre governativa, un
diari tan poc suspecte d'extremis
mes i tan ponderat com "Las Noti
cias" ha escrit el següent comentad
signat per "Max":,
"Yo difiero esencialmente de la
opinión del senor Moles (a quien
aprecio mucho porque lo merece y...
porque si) en lo relativo a las piza
rras de información en las redac
cionea de periódicos.
Las pizarras en los balcones de
los periódicos constituyen una ae
tantas modalidades entre las que
idearon quienes ejercen la profesión
(por no decir el sacerdocio) de tener
al corriente de lo que ocurre al pú
blico, "con la máxima celeridad".
Es un medio legítimo. En la lucha,
leal, con la radio, con la aviación
postal, con la telegrafía sin hilos,
con el teléfono. con los altavoces,
etcétera, la dirección del periódico
adopta este sistema, sencillo y prác
tico a la vez, de la pizarra, escri
biendo en ella a mano las últimas
trascendentales noticias que ha re
cibido.
No hay derecho — creo yo —
prohibirlo. Eso podrá hacerlo un
dictador -y. podrá censentirse a las
autoridades gubernativas en circuns
tancias eXeepcianales. Pera han de
ser ellas muy excepcionales. Sólo
cuando lo sean mucho, le sean tanto
que consientan a la autoridad el
"silenciar" a la laaas a los teléaa
nos y telégrafos, a los demás medios
de información rápida en general,
sólo en casos tales la prohibición de
la pizarra será justa y legítima.
Prohibir la pizarra, que es un
medio antiguo de puelicidad, consin
tiendo los demás medios, es absur
do, es gobernar con dos "Medidas, es
rtato de disfavor.
?Qué diriais si con el fin de im
pedir atropellos se prohibiera la cir
culación de caballos (pongo por
ejemplo) por las calles? También es
argumento irrebatible que si no -ar
culs. ninvún caballo nadie recibirá,
una coz; pero lo Mismo podría decir
se de los demás medios de trans
porte. Suprímase el automóvil y no
habrá accidentes automovilísticos.
Suprímase el fino y nadie se em
borrachará. Y aun esto es discuti
ble, pues (ejemplo Norteamérica)
se puede emborrachar uno con
aguardiente, con agua de Colonia y
hasta con gaseosas, según un amigo
mío cierta vez se emborrachó.
Ahora bien, los tiempos modernos
(sea para bien, sea para mal de los
hombres, pero eso es inútil discutir
lo) son tiempos de fiebre de veloca
dad. Se hunden por docenas los sub
marinos causando miles de víctimas,
pero nadie renuncia a las submari
nos; se matan miles de aviadores y
nadie renuncia a volar. Lo que se
hace es perfeccionar mecanismos de
defensa y alivio.
La velocidad en la transmisión de
las noticias (sea cual sea el medio,
y las pizarras son un medio) la pi
de, la exige el público en general.
Nadie, ni la autoridad, tiene derecho
a obstaculizar, a poner trabas a esa
transmisión rápida.
En todo caso, si se obstaculiza un
medio hay que obstaculizarlas todos.
Y ello sólo será justo y discreto en circunstancias rarísimas, en casos
excepcionales.
Todo ello sin perjuicio de que la
autoridad pueda imponer sanciones
a quienes abusen de la pizarra. Pues
de la pizarra, como de todo, se pue
de abusar. Noticias falsas, mala in
treiansc, ióentc.eTvioddeontelo, cdaelliucmtivnoias(eon ipnizjau
rra y fuera de ella) se puede y debe
castigar. Pero no habiendo figura de
delito, en lo que traiga una pizarra,
la pizarra no se puede prohibir.
MAX."
agost de
a Preixens
ter comPosta per homes de diverses
tendéncies i ideologies polítiques, for
men el front únic quan es tracta de
les llibertats de la nostra terra... ,
Combate els falsos republicana eme
tracten de corromPre el regim per
assegurar-se novament les regallea
perdudes. Parla del Partit Radical
refugi deis frígis—i elemostaa la
contradició entre el seu programa
autenómic federal i l'actuació deis
seus
representants al Parlament.
Recollint el contingut d'unes tulles
insidioses i malévoles distribuides pels
antics servidora de la monaxquia a
la ribera del Ció, atacant l'AjUnta
ment de Preixens, locador, després
d'explicar l'abast de la paraula "'en
chufe", emplaeá els autOrs de les di.
tes fullea porqué davant l'auditorl
demostressin d'una manera noble 1
clara les falses acusacions de les fu
lles repartides pródigament.
Com és de suposar els alludits no
van fer acte de presencia. El públic
alli reunit comenta durament
senda deis falsos depuradors.
Per finalitzar lacte, DoMenec de
BellmUnt denuncia les baixes ma
niobres que. realitzen els antics dlc
tadorets per sembrar la discórdia en
tre els republicana de Preixens per
apoderar-se altra vegada de les insta
tucions locals.
Les darreres paraules de l'orador
foren acollides amb una entusiasta
ovació. Durant el transcurs de lacte
el nostre amic fou objecte de grana
manifestacions de simpatia.
Obieccions
i comentans
33761
51051
33471
52012
73632
87 B.
248
33 H.
Progré.s (Coll-Blane), núm. 58
31226
SANTA COLONIA DE GRAMANET: Carrer d'Anselm Clav3é121237 - -
-
-
Contrastant amb l'aferrissada
oposició que es féu a l'article de
l'Estatut que tractava de l'Ense
nyament, el que feia referéncia a
l'Ordre Públic s'ha aprovat amb
una facilitat extraordinaria. L'há
bil fórmula del senyor Espla ha
fet el miracle. Ara, que estem en
el secret. La fórmula del sotsse
cretari de la Governación, que a
primer cap sembla una cosa
enrevessada, us la rellegiu, des
cobrireu que en definitiva no diu
res ,a no ésser l'establiment d'una
comissió, que en certa manera
vindrtt a ésser una Junta d'AU
toritats permanent.
Peró de tata manera no cal
capficar-s'hi .El manteniment de
l'ordre és una cosa instintiva i
que no admet dilacions. Ja veu
reu com quan arribi el cas, ami;
fórmula o sense, l'Ordre Públic
quedara assequrat, perqué els ca
talans hi serem els primers tinte
ressats.
Com al Parlament, la darrera
setmana també ha estat de calma
forct. d'alli. Ele rabassaires aban- -
donaren iota estridéneta i sem
bien disposats solucionar llur
plet de la manera més harmó
nica possible.
I no volem parlar del iracas de
la manifestado comunista del
clict primer perqué va ésser tan.
aclaparadar que fins i tot dubtem
cíe que realment es proposessin
fer quelcom.
A darrera hora i com si vol
guessin trencar la monotonía
amb una mica de regust agre
do19, s'han practicat unes deten
cions a 1Wadrid i sembla que
s'han descobert un seguit de
conspiradors monetrquics que es
dedicaven a l'exportctció de capi
tals. Peró la cosa és coneguda ja
per la Policia i aixó fa que no
temem derivacions. J. M.
TEATRES
TEATRE NOVETATS x1i0Ct',1o5m: pPaOnRyiaUNLA .ECQAULIVVOO.CAACvuIOi,Na1 lle'és
LUISA FERNANDA
dpeebruSt imdeónl,a Ftieprrleet,SoVfiaalloVieerrag,é. arab el FVtSPeEAOanDRlRloNoeFrmjAEeUarRNRNaND,IAtCaAArAGNd,ERauDQp,DbAeUellr.roItVEtM.SgsOeaADCgsdYiiAjedRosCeBuApsIsaaLO,drtbxNeadaa,me1ibbpSuLeintUsLnaId1UeSentAIa,l. taduria. a comp
CINEMES
COLISEUM Aviti, nit, a les deu:
EL GRAN CHARCO per Matirlei Chevalier.
CINE PARIS Avui, nit, a les 945:
!QUL FENÓMENO!
per Willy Fritsh i Firlgitte l'Hm
NOATvIuCi,IAnRitI,, a les 10: DIBULX0S, Con ByrdDeOnCUeMl EPNToAlRoIASu1 r
Casa de Carita! de Barcelona
SERVEI PUBLIC DE POMPES FUNEBRES
DIRECCIO 1 OFICINES: EDIFICI DE LA CASA DE CARITAT
Carrer de Torres Arnat, núm. 8. Telétons 16524 - 16525 SUBCENTRALS: CCaarrrreerr dCerleuCloCt,obneúrmtaeronú7m1. 91 Tel"éfon- 1506452616
SUCURSALS:
Passeig del Triorat. número 17 "
Carrer de Sarria, número 72
BADALONA: Cosa. AldlOrm). 26
liOSPITALET: sL: nnúj n. 6900
8 agost de 1932
Ahir arribaren a Barcelona,
per tal d'assistir a la inaugura
ció oficial de l'entitat d'Acció
Republicana a la nostra ciutat,
tres prestigioses figures d'aquest
partit: el senyor Enric Ramos,
sots-secretari de la Presidencia i
diputat a Corts; el senyor Velao,
diputat tambe i ex-director de
Ferrocarrils, i el senyor Eche
varría, director general de Pesca.
Durant tot el dia prengueren
part als diversos actes organit
zats per Acció Republicana de
Barcelona, essent acollits a tot
azreu amb vives proves de sim
patia.
A la tarda, després deis actes
de Gracia i del districte cinqué,
tingué lloc la inauguració de l'en
titat central, situada al Passeig
de Gracia. En aquest acte els di
rigent,s del partit, a Barcelona,
varen subratllar arnb molt d'in
terés el carácter autónom de l'or
ganització catalana d'aquest par
tit, així com el seu carácter ca
tala. Els diputats del partit va
ren exposar el programa d'Acció
Republicana, i en felicitar els
catalans els encomanaren la
máxima confianga en homes com
el cap del Govern, que amb tan
ta fe i tanta noblesa defensa els
ideals catalans. Tots foren ova
cionats.
Manifestacions del senyor
Enric Ramos per a
LA RAMBLA
A la nit, quan aquests homes
intentaven reposar una mica de
la feixuga jornada política, va
ren tenir l'amabilitat de rebre'ns
uns moments per contestar les
nostres preguntes sobre temes
d'actualitat política. Heus aci la
nostra conversa:
"-Jo m'inclino a creure - ens
diu el senyor Ramos - que l'o
posició a l'Estatut és una cosa
liquidada i que, en realitat, no
queda més punt de discussió vi
va que go que es refereix a • l'or
ganització del poder judicial. -
"Es m'Oh 'possible que hí hagi
molts discursos, moltes polémi
ques i moltes discussions, pero
us heu de fer carnee afegeix
amb ironia - que els rneus com
panys de professió, els advocats,
no voldran deixar perdre l'oca
sió de Huir-se en un tema que
coneixen tan a fons. Jo conec
molt bé l'orientació deis treballs
que s'han iniciat per trobar la
fórmula que endegui i faciliti l'a
provació i tinc la Impressió que
tant per l'amplitud de mires amb
qué s'ha enfocat, com per la
competencia de les persones que
hi han intervingut, s'aconsegui
ra no solament un acord esca
dusser, sinó una solució sincera
ment bona.
-Les -finances, pero, no creleu
que donaran lloc a batalles épi
ques?
-No. En primer lloc no exis
teixen enemics per donar-les. Els
pocs que hi ha esta n esgotats. El
problema de la hisenda será in
dubtablement la darrera trinxe
ra des d'on •provaran d'atacar
Una vegada més els que s'aprofi
ten vanament de l'Estatut per
combatre el Govern i ádhuc el
régim.
"Jo cree - afegeix amb una
gran seguretat - que després del
discurs d'Azana en el qual ha
marcát els principis d'aquest
arránjarnent financier, l'oposició
s'estrellará. S'ha d'arribar a l'ex
trem que Catalunya no pagui ni
Inés ni menys que el que sigui
just 1 a qué hi ha,gi una possi
RAMBLA CENTRE, 33
PASSATGE BACARDI, 2
ELS HOMES D'ACCIO REPUBLICANA A BARCELONA
Enric Ramos, sois-secretad de la F'residéncia-, Velao, diputat a
Coris i Echevarría, director general de Pesca, ens fan inieressants
manifestacions sobre el moment politic.
L'Estatut - ens diuen - estará aprovat abans d'un mes!!
ENRIC
bilitat fácil de revisió de xifres
per si en la práctica resultes que
no era equitativa la so'ució do
nada.
"La meya impressió personal
i consti que no té aitre valor que
la d'un diputat -- és que les '.1.-
nies generals rie principi en ma
teria financiera han de quedar
resoltes ara amb l'Estatut, car
quan un Govern ha fet tant per
aconseguir que s'acabi sense in
terrupció la discussió de l'Esta-tut,
no sembla lógic que deixi en
l'aire un punt tan fonarriental
com el de les finances.
-Unes paraules sobre la si
tuació política general?... Hi ha
Govern per temps?...
-Repeteixo que us parlo com
a diputat i que us dono una im
pressió personal. Dones bé: cree
que no hi ha, per ara, altre Go
vern possible. Les oposicions no
han demostrat Venir des del seu
lloc de combat el sentit de go
vern que correspon al nou estat
de coses creat des del 14 d'abril
com tampoc han demostret cap
preparació concreta i positiva
per poder assumir la responsabi
litat del Govern. Llevat d'alguns
casos isolats, els homes d'aquesta,
RAMOS
oposició semblen fets per les
til'd'aquells homes vuiteentistes,
retórics i rnartingalers que mai
no feien res substantiu al saló
de sessions del Congrés."
I el senyor Ramos s'excusa de
no ésser mes extens recordant
nos que ha pronunc:at quatre
discursos i que encara l'esperen
per acabar tot el programa de
festes i homenatges...
El senyor Martín Echeva
Nosaltres podríem dir, imitant
el senyor Lerroux: "y que cada
palo aguante su vela", car jo cree
que aquesta a•lusió no anava
precisament per nosaltres.
"Sí, sí. Acció Republicana-ens
diu - és un partit sincerament
autonomista. Nosaltres no fern
comedia i som gent seriosa. El
que diem a l'oposició ho mante
nim al poder. Som partidaris de
ri4~-ittleit• Re'¦ •
cana és un partit seriets que
es diu autonomista... i que
ho és
Estudiants
Els - estudiants madrilenys tambe
s'han alçat contra Catalunya. S'han
posat a l'altura de llurs 'botiguerets
i de llurs dispeseres. Eh és un
greuge que el catalá tingui a les nos
tres Universitats i a les nostres es
coles els mateixos drets que el cas
tella. Afirmen que el casteilá :!s un
instrument de cultura molt supe,ior
al nostre idioma. Que el catalá ens
deixaria com taneats en un pou...
Póbres madrilenys! Si poguéssim
contemplar aquest problema - el
seu problema - duna rria,aera ob
jectiva, ens farien liástima. Car,
quina barreja de presumpció, d'ig
norancia, d'orgull i també de feble
sa, no enelou llur posició, no en
clouen llurs hipocrites i vergonya,nts
ataca a Catalunya!
I dic també de febles a perqué en
el fons s'adonen prou que per luan
tenir l'hegemonia dei cast.ell a Ca
talunya necessiten la coacció coxis
tant de la força; que sense aquesta
coacció, el catalá, amb la seva ex-
.pansió biológica, l'arreconaria oe se
guida.
El castella, per a rúnica cosa que
pot ésser útil a Catalunya, és per
mercadejar amb els altres pobles
hispánics 1 amb Sud-América. Pero
per a la cultural... Posats a triar,
per a les nostres conveniéncies etil
turals no és pas el castellá que
triarlem! Car, ?quina branca de la
cultura fecunda avui Ii,teena, de Cer
vantes? Aquesta sola pregunta és
suficient per a avergonyir tots els
estudiants i professors castellans
que ataquin la llengua i la cultura
catalanes.
Si els catalans no en Genim prou
amb el propi idioma per a fer-nos
una cultura. tampoc no cris basta el
castella. Ens en tenim encara de
triar un altra, sigui el que sigui
l'ofici intellectual a que vulguem de
dicar-nos. I cert que Castella produl
L'esperit deis díes
de Castella
una literatura important. durant ,31s
segles XVI i XVII, una literatura
que, encara que febrement, influí en
el pensament universal. Peró nomás
qdue euna•lniitecragtuaiirraee.béEsndaedcir,filioressoafia.
I d'aleshores ença ha deixat gai
rebé de produir. Fa t,emps que Cas
tella és un matriu exhausta. Els
grans universalistes castellana d'avui
no són tinguts en compte en l'Uni
vers. El món marxa com si els ins
tellectuals castellans no existissin.
Adhuc si fem una o dues excep
cions de literata sensibles i pene
trants com 1-Azorín", ens trobarem
que Castella avui dia no té tan sois
una literatura apreciable ni dintre
mateix del propi dos. Durant els set
anys • de dictadura, me'ls vaig °as
sar sense llegir gairebé ni un llibre
castella. Es una cosa que intellec
tualment em prová força. Caiguda
la dictadura, per alió de la concor
dia, que no ha servit sinó per afegir
un desengany més als catalans, vaig
voler .reprendre contacte amb les
lletres castellanes. Vaig trabar en
tot la mateixa esterilitat que abans
Pius Baroja, aquest home que a des
grat de la seva facunditat novel
lística no ha produit un sol perso
natge digne de perdurar, segueix
essent, amb les seves idees frue
tuants i els seus estirabots preten
ciosos, el primer novellista. Bena
vente, amb les seves comédies que
Pérez de Ayala ha qualificat de con
tes per a "Blanco y Negro", segueix
lamplint-tota l'escena. Ortega Gasset
i Unamuno, que a tot• arreu no pas
salden d'ésser, el primer un literat
brillant i el segón un sorprenent
paradoxista, continuen essent tin
guts per filosofs auténtics...
A aixo afegiu-hi l'espectacle de !a
premsa. Les revistes, si abans no
més parlaven de toros, de ballarines
i de la familia reial, ara parlen de
la rambla
concedir una ampla autonomía a
totes les regions i no creiem així
es perjudiqui Espanya, sinó tot el
contrari; creiem beneficiar-la.
"El criteri d'Acció Republicana
respecte d'aquest punt está ad
mirablement reflectit en el dis
curs que féu el senyor Azana,
aquell famós dilcurs de les tres
hores, en el qual va exposar el
nostre pensament de manera in
tatxable. Aquella és la nostra lí
nia de conducta.
"Quant a l'Estatut--afegeix el se
nyor Echevarria - teniu, al meu
entendre, alló que és fonamental.
Recordeu el que digué Azana l'al
tre dia. "Jo n'hauria tingut prou
amb l'article que diu: "Catalu
nya es constitueix en regió autó
noma dins l'Estat espanyol". Tot
el demés-afegeix el president--
11 hauria posat jo..."
No hi ha absolutament cap
motiu per no ésser molt optimis
ta, per quan la maioria governa
mental d'avui, molt diferent dels
liberals del segle passat, está de
cidida a aprovar el nostre Esta
tut i aixó ja és qüestió de dies..."
DOMENEC DE BELLMUNT
El senyor Velao, optimista
respecte de l'Estatut
El diputat per Albacete comen
ea assegurant-nos que la campa
nya anti-estatutista espanyola
no és tan fonda ni seriosa om
nosaltres ens pensem.
"Alló del míting, - ens diu -
foren els darrers espernecs deis
monarquitzants. Només ailaren
la piala de braus els que no vo
taren la República. Jo us puc
assegurar que si es Íes un míting
estatutista es podrien omplir sis
places de braus. Llevat de la
mala fe evident dels dirigents de
la campanya, l'esperit anti-esta
tutista és una qüestió purament
i simplement d'ignorancia. No fa
gaires dies vaig tenir una dis
cussió amb un cap del cos jurí
die militar, el qual es rnanifesta
va amb gran hostilitat contra
Plinilighlti.45,00~1100",
-"Es, una vergüenza Ese' ,e.s
desmembrar la patria. ?Y el cas
tellano? Y la unidad nacional?
Pobre Espana!"
"Jo aleshores vaig procurar
sosegar-lo com vaig poder fins
que per un disbarat enorme que
se li va escapar se m'ocorregué
interrompre'l per aclarir un punt.
-Perdoni - vaig dir-li-. Vos
te ha llegit l'Estatut, o quan
menys el dictamen que s'esta
discutint?
I amb gran sorpresa meya cm
contesta indignat:
-Ni lo he leído, ni pienso leer
lo, ni lo leería aunque me conde
naran a cadena perpetua.
bailarines, de toros i de Lerroux;
hom no sap pas qué és pitjor. Una
revista que aleshores va aparéixer
-"La Gaceta Literaria"-una mica
intelligent i que adhue portava col
laboració catalana, aviat, sota la in
fluencia de Giménez Caballaro-que
un vegada més demostrá que la ge
nerositat no és castellana-, féu un
tomb i esdevingué feixista. Car la
joventut madrilenya ara es nodreix
d'escorrialles mussolinesques. No •ap
ni tan sois anar a cercar pgr al seu
neonacionalisme imperialista la, font
viva de Maurras, que és d'on s'ha
nodrit el que té encala de doctrina
i d'idealista el feixisme italia.
Veieu, dones, si n'és de rovellat
l'instrument de cultura que ens yo
DOS PERILLS AMENACEN
ELS SEUS CABALS I LLIBRES
PROTEGIU-LOS AMB A •
ARQUES AKiSO
121*INSUPERABLE SEGURETAT
SANS,12-BARCELONA-TEL.30226
d
len imposar, amb prules universalis
tes, els estudiants madrilenys. Nos
altres, pero, davant d'aquest Madrid,
no capital d'Estat, sinó capital de
provincia, d'aquests estudiants que
volen ignorar que al món hi ha al
tres idiomes que el seu, i que volen
asfixiar-se dintre l'armadura de
ferro del seu castella, volem bastir
la nostra Barcelona cosmopolita, ca
pital d'una Catalunya que conegui
tots els camins del món, totes les
vies de l'esperit. I aspirem a l'uni
versalisme amb el nostre petit idio
ma i amb tots aquells altres idiomes
auxiliars que ens calguin per al
nostre comerç o per a la nostra 1 cultura.
DOMENEC GUANSE
Ja no cal dir-segueix el se
nyor Velao-que vaig agafar el
barret 1 vaig dir al meu contra
dictor que no tenia el costum de
perdre el temps ni de gastar sa
liva inútilment. Aixó confirma el
que he sostingut sempre, és dir,
que un 90 per 100 d'antiestatutis
tes no coneixen l'Estatut ni saben
qué cosa és autonomía. La cam
panya d'obstrucció no pot seguir
gaire més perqué els que la me
naven estan exhz.uirits físicament
i moralment. Molta part d'aques
ta obstrucció, peró, no té altre
objecte que el d'intentar ensor
rar el govern i evitar la Reforma
agraria.
"Jo cree-afegeix--que darrera
ment l'Estatut ha entrat en una
fase exce•lent i espero que a úl
tims d'aquest mes o primers de
l'altre estará aprovat.
-?Creieu dones que el govern
está ferm?
--N'estic segur. Quan menys hi
ha d'haver govern fins als Pres
supostos i no hem d'oblidar que
amb aquestes Corts per ara no se
n'apunta d'altre de viable. Cal
aprovar .1'Estatut i la Reforma
agraria, peró cal ta,mbé aprovar
la Llei d'ordre públic, del tribu
nal de garanties i la llei electo
ral."
El senyor Velao s'acomiada de
nosaltres assegurant-nos que el
primer' diá d'Estatuts a les Corts
s'acabará. d'aprovar la qüestió
d'ordre públic i que comeneará de
seguida el capítol de justicia, en
el qual tampoc no hi hauran
grans discussions dramátiques.
COMPANYIA GENERAL
DE T8RAMVIES
Habent-se fet el sorteig en 1.er
del mes corrent per a l'amortit
zació de les Obligacions al 6 per
100 emitides per aquesta Compa
nyia, han resultat amortitzades
les 220 corresponents al maeix
i la numeració del qual es la se
güent:
10.é SORTEIG
2,351 a 2,360 2,601 a 2,610
3,061 a 3,070 3.411 a 3,420
-.3401 a 3,510 3,511 a •3,520
5,471 a 5,480 6,261 a 6,2a»7. 60,400•'67,49,13a 97,1500
8,831 a 8,840 8,981 a 8,990
11,231 a 11,240 13,171 a 13,180
15,041 a 15,050 16,071 a 16,080
16,141 a 16,150 16,481 a 16.490
17,221 a 17,230 18,301 a 18,310
19,251 a 19,260 19,701 a 19,710
Des del dia primer de setem
bre proxim es procedirá, al pa
gament del capital de dites
Obligacions a raó de 500 pesse
tes cada una, dedu'int pessetes
7'10 pels impostos del 'Tresor.
El pagament tindrá lloc a la
S. A. Arnús-Garí; Banca Arnús,
S. A.; Crédit Lyonnais i Banca
Marsans, S. A.
Barcelona 2 d'agost de 1932.-
El Director, Alfredo Arruga.
UN MANIFEST
El lerrouxisme
lautonomia
de Catalunya
El senyor Pich i Pon ha pu
blicat un manifest en el qual s'a
firma que és una falsetat dir que
el Partit Radical és enemic de
l'autonomía de Catalunya.
Nosaltres nc. sabem quin valor
té, en la mentalitat lerrouxista,
la paraula "autonomia". Pero per
tal que no quedin dubtes i els
catalans sapiguen documental
ment a qué aténdre's en relació
amb 1"autonomisme" del Partit
Radical, en la próxima edició de
LA RAMBLA publicará el text
dels vots particulars 1 esmenes
presentales pels diputats del se
nyor Lerroux en el curs de la dis
cussió deis articles de• l'Estatut
de Catalunya fins ara aprovats
per les Corts Constituents.
Ja veurem, davant de proves
concretes, fins on arriba aquest
"autonomisme" del Partit Radi
cal que el senyor Pich i Pon rei
vindica ara en un Manifest.
Miedo:
El senyor Lerroux
cursileja. El senyor
Lerroux ha cursilejat
sempre. Es un defec
te. No tot poden és
ser virtuts en l'home.
I si segons els seus
admiradors és el pri
mer polític, el primer
republicá, el primer estadista, el pri
mer de tot, també és just que sigui el
primer cursilejador. Quan l'home
s'endinsa en el camp de la poesia
eloqüent, els adjectius i les imatges
tenen una ingenuitat i una vulgari
tat sincerament meravellosa. El se
nyor Lerroux és també un sentimen
tal. Com tothom sap, té una finca a
Sant Rafel i coneix la gent de la
contrada. L'altre dia per la carretera
es troba amb un veí. Es saludan cor
dialment i el senyor Lerroux Ii din:
-Acabo de admirar su maravi
lloso jardín...
-?Ah, sí?
-Si, y entre las bellas flores de
su jardín, las no menos bellas de sus
rosas...
-?Rosas? Pero si no tengo rosal
don Alejandro...
-?Cómo que no tiene usted rosal?
?Y el encanto de sus tiernas hijas,
espigadas, sonrosadas y bellas?
r11
Es discutia l'afer
de la Trasatlántica.
En Pérez Madrigal
era partidari d'aju
dar a la Companyll,
per no deixar des
amparats als obrers.
L'home ho defensava
de bona fe perqué la
seva integritat no té mácula. Els ra
dicals, per altres raons que ells ex
posaven al Parlament, dcfensaven o
exposaven en diversos punts de vista,
seguien el mateix to de Pérez Ma
drigal. quest presenta una esmena al
dictamen de la Comissió i Guerra del
Río s'aixeca 1 diu:
-Celebramos coincidir con el senor
Pérez Madrigal en este asunto y va
mos a votar con él su enmienda...
Pérez Madrigal:
-?Vosotros, los radicales, vais a vo
tar una enmienda mía? Senor, !pero
qué he hecho yo! Esto es un castigo
de la Providencia. Por si acaso, por
si estoy defendiendo algo que no de
bería defender, retiro, la enmienda.
No quiero que haya coincidencias con
los radicales nada más que en el or
den espiritual, y esto sería en el orden
material y por si acaso...
Com és costum,
després de la visita
del Jalifa, aquest ha
enviat condecoracions
i bandes al ministres
i alts funcionaris de
la República. Una
d'aquestes bandes ha
estat destinada al mi
nistre de Governació, senyor Casares
Quiroga. A la banda s'hi acompanya
un document signat pel Jalifa i es
crit, naturalment, en árab. En fer la
traducció del text es trobaren amb
una frase que deixa, fredat a tots els
que la llegiren. Aquesta frase diu que
els que duen aquella banda "podrán
mirar a los leones sin temblar..."
Des d'aquell día el senyor Casares
Quiroga quan seu al banc blau es
mira amb un aire de superior menys
preu als inofensius pores-senglars...
A la minoria radi
cal hi ha de tot. Fins
tenen una mena de
poeta que es diu se
nyor Gil Roldán, que
no sap enraonar en
prosa. Parla sempre
en vers. Fins en els
debats parlamentaris
que pren part, Ii vénen a flor de
llavis els consonants i els assonants.
Es una malaltia. A més de poeta és
un divertidíssim "calembourista" I
Paltre dia deia:
-Los de la minoría agraria siem
pre dicen que tienen que hablar "so
bre la base; vivir sobre la base quiere
decir estar en los sótanos; los que es
tán en los sótanos son los sotanicos;
los sotánicos son los curas; los curas
son los que están en la minoria agra
ria. Ya lo dijo Gambetta: "Le ami
calisme, volla d'ennemi!"
Els bons amics de
1"Esquella de la Tor
ratxa" han reprodult
el telegrama de J.
Sunyol i Garriga en
viat al senyor Ibá
nez, cap de polícia,
dedicant-li un comen
tad qu e nosaltres
agraim. Volem, pero, aclarir-los una
cosa: que en copiar-lo ho haurien po
gut fer en la nostra llengua, perqué
el telegrama fou tramés en catalá.
Estem segurs que els amics esque
Instes estaran contents d'aquest acla
riment.
Després del discurs
de Gassol.
Es comenta el bé
que parla castellá.
-Per de prompte
diu un periodista-és
millor el castellá de
Gassol que el de la
majoria de diputats
radicals.
LA RAMBLA felicita cordialrnent a Jaume Carner per la seva actitud digna en recordar--se que pertany a la mi
noria catalana, abstenint-se de votar l'anide referent a Pensenyament
A Soria no volien
vendre bencina a un
"auto" de matrícula elsde Barcelona, perqué
catalans amb l'Es-tut
volem endur-nos
el seu "trigo" i el seu
"ganado".
Calgué qué els ex
cursionistes fessin un míting i demos
tressin que no, perqué sels vengues
bencina.
Nosaltres ens cre
iem alba) i molt més
deis monárquics; pero ens atrevim a
suposar en aquets cas que la idea no
és pas seva, sinó deis habitants de
Las Hurdes, que no saben com fer-ho
per treure-se'l de sobre i han trobat
un mitjá addient i eficaç 'que a l'en
semps de proporcionar satisfacció al
célebre doctor, la concedeixi a aqueas
soferts ciutadans.
L'altre dia, a mitja
essió de Corts, calgué
sospendre la discus
sió d'un assumpte
determinat per em
pendre la d'una altra
qiiestió plantejada. El
arare....~ senyor Besteiro pro
nuncia les paraules
formals: "Se suspende el debate".
El senyor Gil Robles, que en aquells
moments estava engrescat parlant
amb uns companys de minoria, aixe
cá vivament el cap. Sense esperar
un sol minut sortí al saló de confe
rencies. S'adrela a una taula i re
dacta, una pproposició. Cerca després
unes sknatures, entre exclamacions
contra el sectarisme del govern. Un
dels que eh l havia assenyalat perqué
disfrutés l'honor de signar la pro--
posta, probablement més viu que eh,
el dissuadí de la idea. Gil Robles
comprengué que havia fet una plan
xa de solemnitat. Havia entes que les
paraules de Besteiro eren unes altres,
per ell prou significatives: "Se sus
pende "El Debate".
Quina llástima! Ben mirat, una no
va intervenció en aquest sentit Ii hau
ria fet guanyar uns sufragis més.
1
Josep Blanes, el
pollo bien" i a,credi
tat tronera que in
tenta agredir Ventura
Gassol, ha tingut una
nova relliscada, a Es
toril. La presencia
oportuna del marit
ha fet fallar una
conquista femenina. No cal dir que
el jove monarquic hagué d'emperar-se
amb l'agilitat de les seves carnes. Amb
tot i aixo no pog-ué evitar que el seu
perseguidor l'aconseguís i el deixés
gairebé nou.
Ja ho velen, dones, quina són els
"gallardos" defensors del senyor Sor
bo. Podem estar ben tranquils, que
amb aquestes "huestes" la monarquía
no hi ha perill que rebroti en el nos
tre país. La majoria dels que les in
tegren són, com Josep Blanes, primers
premis de velocitat.
Hem llegit en al-gun
diari que hom
pretén presentar en
candidatura al doctor
Albinana en les pro--
limes eleccions par-cials.
Un dia d'aquests,
\ un significat polític
republicá de dretes,
enemic de l'Estatut,
es niostrava indignat
en pie Parlament de
qué se l'acuses d'ene
mic de la República,
volent demostrar amb
paraules que era perfectament com
patible ésser republica 1 opinar des
favorablement respecte l'autonomia
de Catalunya. -
Com sigui que més d'una persona
litat ha mogut aquest argument, cal
que diguem que en el famós míting
anticatalá de la placa de braus de
Madrid, mentre el senyor Reus mal
parlava de les Corts i del Govern,
un espectador s'allá, del seu seient
Ilaneant un vigorós visca a la Repú
blica. La gent se 11 tira, al damunt.
El guardia que procedí a detenir-lo
endur-se'l de la plaga li dona una
forta empenta. La conducta del poli
cia no meresqué la repulsa de ningú.
Quedem, dones, que tots els que
eren a la piala, o una majorla, són
republicans 1 anti-estatutaris? Quina
'lástima que seis vegi la corona 1 la.
flor de lis!...
DIVERSOS
13 O _A_
NOU MóN
Barcelona-Ring
Dimecres vinent
será el contrincant de
(Italia)
KID TUERO i altres tres combata mes, a, vuit
represes
4
La presé de dones
Quan hem entrat a l'edificl
antiauissim que treu el nas d'una
manera impertinent a la Ronda
de Sant Pau, ens ha fet l'efecte
Que entrávem en' una casa de
Veins del carrer de Montcada o
de kI4 Barra de Feíro. Ningú no
dida que alió és una pre.só.
ritual hem posat el peu al pri
mer graó d'aquella escala de ra
leales blanquea 1 negres, presidi
da per un mussol de llautó, es
, peravem que sortis d'un quiosc
imaginad una portera vella i
desdentada, amb les ulleres a la
punta del nas i els estris de fer
enjíta a les mans, preguntant
nos a quin pis anávem.
Ningú, pero, no ens ha dit res.
Hem pujat una vintena de graons
i hem arribat al replá. Una por
ta, amb reixeta i un timbre
eléctric. Bern trucat, i un home
dávetllat •1 ha obert la
porta.
—E1 senyor director — ens
diu — no hi és, per() no pot ni
gar. Passi.
Hem entrat. Hem travessat un
passadis conventual, net com
una patena 1 rónic a mes no po
-
der. A banda i banda, un rengle
de testas amb fulles. Ens han
obert unes vidrieres d'aquelles
' que hi havia a les sales i aleo
Ves deis nostres avis 1 ens han
dit:
—Segui.
Uns moiSients després, hem
comprata alíe aquella cambra
es el despata del director de la
noeho haguéssim con
-a 'Peet, ens hauríem cre
jet que •aquall ármariet, aquella
,anda, .1 ,aquella mitja dotzena de
-.ene totes germanes i
.dea ben apedaeada —
:etwestItalen e mobiliari d'aquell
z-btatie aanb brasa de fil que, a tra
55/fs 'de reixeta, havlera deseo
bert 'fent uria'becaina 1 que ara.
sense aixecar la veu, eras invita
va a seure. Més que el despatx
del director d'una presó de Bar-
, eelona, aquella cambra sembla el
• despatx d'un cOnserge de fábrica
- el locutor' d'una "hermana
portera" d'un convent vuitcen
tista. No hl ha més mobles que
•ls que hern esmentat. 1 un test,
a,rab plantes, que rep els raigs
del sol, per un finestral reixat
que dóna a un pati interior, al
mig del qual s'alea una gran pal
.'mera. Al pany de paret enfront
de la aula, unes portes emblan
- quinacies darnunt les quals hi ha
- -una tartolina. que diu: "Biblio
teca".
Les monges i les seves
Substitntes
.-:!
Ens adonem, encara, que da
munt la tatúa, sense paperassa,
tot ,molt ordenat, hi ha un gerro
amb flor& La nostra contempla
d() solitaria d'aquella cambra no
dura gaire. S'obren, de bat a bat,
les vidrieres i el director de la
presó — Manuel Ca,suso — ens
presenta les seves excuses per
haver-nos fet esperar. Corres
ponem a la seva amabilitat i II
exposem l'objecte principal de la
nostra visita: constatar els re
sultats de la disposició del Go
vem de la República, ordenant
la substitució de les monges per
senyoretes del Cos de Presons.
El nostre• visitat -ens ofereix
tota mena de facilitats. Abans,
peró, i a prec nostre, ene dóna
unes dades. La preso era regen
tada, fins l'adveniment de la Re
pública, per nou "hermanas" que
reten a l'edifici vida conventual,
és a dir, que s'hi estaven a tot
estar. Ara compleixen aquella
missió vuit senyoretes del Cos de
Presons, les quals tenen vint-l
quatre hores de servel i vint-l
quatre hores de 'descans.
—?Esteu satisfet d'aquestes
noies? — preguntem.
—Si — ens respon resolut el
director ---. Al principi — ens
diu — vam topar arab algunes
dificultats. Ara, peró, tot rutila
admirablement bé; I -el: canvi no
us passaria desapercebut si ha
guéssiu conegut aquesta presó
abans. Veieu? — afegeix amb
una certa illusió — Aquestes flors
de la taula, aquests. testos del
passadís 1 altres petits detallets
que podreu veure, revelen de se
guida l'existencia d'unes mans
femenines, d'una sensibilitat,
d'un afany de fer alegre la casa,
que abans no podleu comprovar.
De la proclamació de la Repúbli
ca enea, aquesta presó és molt
més alegre, tot l'alegre po,ssible
que pot ésser una preso. Entre
la iniciativa femenina en els més
petits detalls 1 l'ajut d'algunes
corporacions publiques que han
fet arranjar el jardl, les reclo
ses es troben més que en una
presó, en una mena d'asil o casa
de convalescéncia. Hl ha, potser,
en algun aapecte, una anipaarnés
de rigorositat. Pero és uala-00-
rositat que no fa malaPereeateirie
pie, des que hl ha les senyoretes,
no entra tabac a la presó. Amb
tot, repeteixo, les recloses pot
Figures polítiques
Alexandre Lerroux
En la política, com en totes les
arts,.cal per a triomfar un fons
o !pase de coritirigut inteHectual.
.Potser en política més que en
pap altra activitat social, la ira
peovisació o els improvisats no
son cap garantia de victoria;
. :tándran éxits, peró no passaran a
. la. posteritat. Aquesta és la dile
/renda entre l'éxit i la immorta
•litat que tan meravellosament
- -definí fa una vintena danys Jo
sep Carner. Hl ha home que tot
.ho donaria per l'éxit sense tenir
en -compte per a res la immor
talitat; les coses d'éxit són
veles 1 passatgeres, les coses de
--
- sobrepassen la propia
vida. •
.
En la história deis pobles po
den observar que cada dia van
quedánt a segon terne tetes
amenas accions .que en el seu
tingueren éxít, peró que
desliréS,. eXaminades amb tota
;. -fredor, honi ha' pogut observar
irfrié.nei jiávien estat res definitiu
per a l'avene de la humanitat.
-Per aixó Wells creu, 1 amb tota
e queade la História sois se
ll'hapriera d'estudiar 1 propagar
acuelles gestes del cervell humá
eté hIn'deixat en la vida de la
humardtat-una emprerata defini
tiva.
perroux ,és un heme que per
any a la- electa de les estrelles
telie passen. En la seva joventut
fou un 'gran agitador, un revo
lueionari verbalista dels més a
to per al taranná del noble es
paiyol; peró per a Yacen" positi
va, per. a obrar, per a governar,
Lersoua no serveix. SI alguna
casa lerda algú que agrair a Ler
rOUX, batirla de fer-li el gran
favor' Ifte procurar que don Ale-
-1'4"xanitre los elegit President de
PEstat; perqué el pitjor que pot
haver esdevingut a Lerroux ha
estat la proclamació de la Repú
Villea trobant-se encara al davant
del partit radical.
Clan que Lerroux no s'havia
imaginat mal la possibilitat de
liovernar, mai no ha.via cregut en
la sneeessitat de comptar amb un
estol d'homes capacitats, moral
ment i intellectualment, per a
portar a pon la nau de l'Estat.
`Pea) per a pensar amb aixó cal
ébariá éáser heme de govern, i
01 ah(?) radica, precisament, la
falla de Lerroux: en qué no és
un home d'Estat. Lerroua ha es
tat 'tal agitador, un revoluciona
r' demagog si voleu; peró res
mes. En Lerroux no hl ha con
Una visita a la presó de dones, de Barcelona
El canvi de régim a la presó.— La substitució de les monges per senyoretes del Cos de
Presons. — Més que una presó, un asil. Criatures a l'ex-Pati de la Gardunya. — Un
contingent moderat de delinqüentes. — Éulália Mainou i la Reina de bárri xinés, — Un
edificí excessivament gran i excessívament vell
tingut, sois hi ha ha hagut sem
pre verbalisme, 1 aixó que va és
ser el gran detecte deis bornes
de la monarquia, no ho podem
pas admetre com a virtut en els
bornes de la Repúblita.
No s'ha d'oblidar que les coses
han canviat, o almenys ens fem
la illusió que ha estat aixl. • Avui,
sense caure en l'exagerad() de
pretendre que tots els políticas si
gula enciclopédics, no hem d'o
blidar que les figures del repu
blicanisme són cridades a l'aedo
de govern, i no podem pas ad
metre que valors históriques que
no tinguin capaeltat ni contin
gut de governant, passin a Teta
par llocs de responsabilitat. Ben
se passió de cap mena, objecti
vament, sense recordar per a res
al Lerroux emperador del Paral
lel, hem d'afirmar que el cap del
partit radical no pot nialeu go
vernar. I és així perqué a Ler
roux li manca la cultura 1 la
preparació d'un home de goaern.
Lerroux no sap res de res, és
buit. El seu discurs de la piala
de braus de Madrid va ésser la
seva mort d'home governant. Es
ciar que a l'home politic no se
l'ha de confondre amb el •tecnic.
peró no és menys cert que el
téenic ha d'actuar sempre a Mi
dativa de l'home ponte. I a
la'rambla
Reportatges de la rambla
dir-se que estan en plena lliber
tat dins de la casa. Mentre no
s'indiscIplinin, poden fer el que
els plagul. Dormir, passejar, es
combrar, cosa, prendre el sol,
llegir. Quan va ,decretar-se la
substitució de les monges, només
una reclosa •— per cerb comu
nista — va provar d'aixecar la
liebre. Alguna companya la va
seguir, i alzó provoca algunes di
ficultats els primers dies. . Des
prés, peró, l'ambient va norma
litzar-se.. Per cert — afegeix —
que quan aquella ccmunista va
quedar en illbertat, venia sovint
a visitar -les leves ex-compa-nyes
i les incitava -a rebellaer-se en
protéSta d'has/él- Éseht-tretes les
knongéS. ES' aqueát-Un eas para
doxaj, deis que es yeUen sovint
en lIocs com aqaest.'
—Hl ha moltes recloses?
—Actualment ens diu el di
rector — n'hi ha quaranta-cinc,
tres de les quals -ja són condem
nades i esperen el' trasllat a Al
calá d'Henares. Les altres espe
ren la vista o són simplement
-n111~1.915 ‘,„...
En aquell momentmentira .uns
/elles ett,*erlatures):que'lugtien. EL
director de la presó den observar
la nostra sorpresa i ens diu, tot
acompanyant-nos a la finestra:
Madrid Lerroux ha demostrat
que no té idees sobre cap dels
problemes que l• té
plantejats, no tenint idees no
pot tenir soluciona que és ridícul
pretendre- buscar-en la seva tée
nic,a..Els seas 'discursos del Par
lament han donat la rnateixa
sensadó, i él'ilarrer-de Saragos
sa ha estat el 'coronament de la
incapacitat de Lerroux con a
governant.
El cap radical té un passat
que fa pocs mesos pretenia rei
vindicar. D'aquella demagogia no
en queda més que l'afany dels
lerrouldstes. Els radicals purs
han desaparegut; les noves hosts
són gent vinguda de tots els in
drets politics inconfessables,
Lerroux, mancat ja-del carácter
enérgic que havia estat norma
del seu actuar, vell, malalt, es
deista portar per la fam deis seus
bornes, 1 ha caigut en el greu
error de la seva darrera lnter
venció parlamentaria que ha es
tat la seva ensorrada definitiva.
La supérbia ha mort a Lerroux.
No sabut cottixer; ha cre
gut en la seva fama sense recor
dar que el seu període revplu
cionari está del tot dos. La Re
pública podra seguir l'obra, revo
lucionaria empresa, peró con
que aquesta, en tot cas, ha d'és
ser orientada cap a l'esquerra,
Lernaux no hi té res a fer. Cal
reconélxer que la tragedia deis
radicals és de les mes curloses.
Aquest partit no s'ha sabut
orientar; potser no ha pogut
colocar-se al seu lloc exacte
perqué no és una cosa definida,
i sense un criteri fix, definitiu,
els partits politics deixen d'ésser
tals per a esdevenir una partida,
i en la concepció moderna de la
política: les partides no hi tenen
res a, fer. I d'aquest fet fatal
Lerroux n'és més que el respon
sable la eonseqüencia, porqué es
sent politic de.carrer no ha po
gut donar al partit radical ni
l'estructura ni el contingut d'un
partit modem. Val a dir que
ta.mpoc ho necessitava, peró tam
bé és cert que no comptava ni
compta amb els homes deguda
ment capacitats 1 indispensables
per a assumir la. responsabilitat
del poder.
En política el do- de l'oportu
LA PRESO DE LES DONES
—Aquest- pati és•el famós Patt
de la Gardunya. Ara está ade
centat. Hem fet arranjar aquest
petit jardi, l'hem asfaltat 1
aquestes criature.s que hi juguen
són fills de recloses.
—Els tenlu aci?
—Si: fina a l'edat de cinc anys,
les mares que vénen a la presó
poden tenir llurs fills amb elles.
Poden criar-los, si encara són de
pit, i poden' -veurels cada dia, si
són més gratis. Veieu? Alió és el
menjador. Allí mengen els més
grandets, deJs caíais les senyore
tes del Cos de Presons en tenen
cura. Ara n'hi ha vuit. Aquestes
criatures viuen absolutament se
• paredes de les dones, de manera
que no raigan) mal arribar a
sospitar que estan en una presó.
Aixó és per ells ni més ni menys
que un pensienat I d'enea de la
instauració del régim civil, o si
gui des de la substitució de les
monges per: senyoretes, aquest
asr>ecte ha guanyat molt. No pas
perqué les monges ho fessin ma
lament, sino tot el contrari, ho
feien moI l, pero aquestes Ae
.315'nrete.s,,:_fentylho taanbé anolt 1)é,
saben•impitanir atniell'instint ana,
terna:31,1,3e senten' artdudes- per
aquell esperit de feminitat, que
no poden sentir, que no senten,
encara que vulguin, les monges.
nitat és la clau de l'éxit de molta
gent. Sovint el no saber mesu
rar la própia torea enfront de
la de l'enemic, pot ter fracassar
sorollosament. Diuen que no hl
ha enemic petit, peró quan
aquest sois és de petit per la vl
sió óptica deis de la cleda d'en
front, la manca. de visió real pot
fer eaure en un parany difícil de
salvar. Lerroux va considerar
que el socialisme era una torea
transitoria i ineficag; no va te
nir en compte per a res ni la
disciplina férrea de les organit
zacions socialistes ni la mentali
tat deis homes que les dirigebeen.
Va atacar-los sense recordar el
seu propi passat i el de la major
part deis seus adeptes, 1 va bas
tar un manifest dur, concret, vi
ril, per a fer-11 perdre la sereni
tat 1 cauta en el parany de la
seva manca de condicions per a
afrontar les sltuacions espinoses
de l'horne que aspira a governar.
El món es mou emportat -per
una força biológica que ningú
pot sortejar a.mb éxit. Lerroux
havia de caure pel punt fla,c, i
n'hi hagué prou amb una pun
xada per a posar al descobert la
manca del seu eontingut. Ha fet
el mateix efecte que ens fa als
'majors d'edat quan veiem el ge
gant o la geganta, que ens posen
al descobert llurs trampes. Qué
grana, qué forts, qué respecta
bles; epu é impressionants e 1s
vélem quan érem petits! Per?),
ah!, que la realitat és una altra
1 la politica és un joc d'homes i
no d'infants, i per tant s'ha de
tractar amb serietat si no es vol
fer riure, 1 fer riure en política
és no ésser polític, és ésser afi
cionat a la política per a passar
hl el temps o fer-hi negoci.
F. ROS,,SELL I MONTANE
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
i de la Porta
del Sol
• Es una altra cosa, tot 1 reconei
xent els boas serveis que havien
prestat les "hermanas".
Els «habitants» de la presó
—Heu dit — continuem —
que actualrnent hi ha en aquesta
preso unes quaranta recloses.
Aquesta >din, és una cosa nor
mal?
—Sí. Generalment, és aquest el
promig. La delinqüencia femeni
na és •molt inferior a la- mascu
lina, Jo fa dotze anys que tatic
aci — tres de sots-clirector 1 nou
de director — i ,gencreament el
nombre-de reclosés fluetua entre
la quarantena i la cinquantena
I d'aquestes, encara, n'hi ha unes
guantes que són "parroquianes".
Veieu? — ens diu agalant-nos
pel bral — aquella que 'aren el
sol? La setmana entrant sortirá
al carrer. I- bé: torneu d'aci un
parell de meses i segurament la
hi tornareu a veure. Es una "me
chera", i jo l'he vista entrar
moltes vegades amb una criatu
ra als bra,gos i una altra•al ven
tre. El régim penitenciad, que
mal será prou benévol per al que
té la desgracia de venir per pri
mera vegada a la presó, con que
és igual per a tothom, és exces
sivament fluix per als professio
nals del delicte. Aque,sta dona
matelx, no sé els diners que cos
ta a l'Estat només amb l'assis
tencia als seus parts. Mireu, quan
va ésser assaltada la preso erran
de la proclamació de la Repú
blica-1 van ,émer.allinerades to
les les recloses,- moites d'a,questes
-tornaren l'endemá i malles d'al
tres dintre tia vuit cites següents.
Vam negar-nos a admetre-les
perCue' els atsáltants havien des
trult Portes 1 panys i forrellats i
moltes altres coses, 1 no obstant,
venten cada matí, ajudaven a es
combrar 1 a arranjar la casa i
se'n tornaven al vespre, un cop
havien dinat i sopat. Per cert,
que una de les primeres que va
tornar va ésser la Josefa Fuertes,
• la- del ,crine del 'carre~ Tráfál
gar, que ara és al penirl"alilea.a.,
la d'Henlresl' Atkó us prova córn
viuen ad les recloses.
—Quines "personalitats" teniu
ara?
e- •
Fa pees- ches -vaig tenir ocasio de
donar-.en un -centre .polític de- bar
riada una conferencia sobre el pro
blema deis sense feina. Hom sabia
per endavant que jo no anava pas
a fer demagogia ni a sosterur tesis
estridents; ablb no fou obstacle per
qué la sala s'omplís totalment, que
molla olenti quedessin l carrer i
que precisament l'abundancia deis
elements-strets pel tenia de la con
ferencia fossin obrers. Obrera no afi
liats a partits catalanistes i que a
ben segur militen en els rengles dels
Sindicats que diuen manktenir-se en
una actitud apolítica.
I és que avui aquest és el tema
que més interessa a les nostres mas
ses obreres, perque, a part que el
nombre de gent en atur fonos va
en augment, els treballadors flairen
en l'ambient de les seves fabriques
i deis seus tallers que les coses no
rutilen i que estan amenacats de
caure en aquesta paorosa tragedia
con és quedar al carrer, sense pos
sibilitat de collocar-se.
la veritat és aque,sta: L'atur tor
eos va estenentpse i contra la plaga
invasora no veiem que els homes de
la República s'hi escarrassin gaire.
I. aixó és encara més sensible, per
que amb una mica d'energia i de
bona voluntat, el país, pero particu
larment Catalunya, podia salvar
aquest e,scull sense gairebé adonar
se'n. Desgraciadament no es veu pos
que hom se'n preocupi, o no ésser
per a fer algunes captes i submins
trar auxilis, 'que si poden admetre's
con a solucions provisionals, mai no
han de considerar-se com a solu
cions decisives; Ans al contrari, a la
Ilarga no fan més que -ajornar el
mal.
El problema de l'atur foreros és,
naturalment, una cosa complexa, la
solució delqual enema des, de, dalt,
des del Govern, orientant la seva
política de reconatrucció interior
amb el foment de les industries del
país. El Govern, ara com ara, s'en
treté a fer-nos notes sofistiques que
recorden bastant algunes deis temps
de Primo de Rivera; assenyalar,
per exemple, una disminució en les
importacions no és res que alegri
el cor de ningú, perqué aixó repre
.
El director de la preso dona
una ullada al pati on hern anat
a parar i respon:
—No les veig. Ara tenim l'Eu
lálla Mainou, la seva mare 1 la
reina del barrí xinés. - Aquestes
són les recoses de mes impor
tancia.
—Qué la la Mainou?
—Es una dona que té un geni
molt viu. Ad, peró s'ha adaptat
a les circumstáncies i observa
una bona conducta. Treballa
voluntáriament en la neteja -'e
l'establiment 1 es mant,é sempre
respectuosa amb els encarregats
de vigilar-la.
—?Els delictes de sang quin
tant per cent de recloses us pro
porcionen?
—Molt petít — ens diu el di
rector —. Les dones que -énen
aci acusades de delictes de sang
són les menys. El contingent més
lmportant el donen les dones de
mala vida que es dediquen a ne
gocis punibles o a la rampinya.
El problema deis sense feina
Per ala Oen.eraiitat de Cata
ltinya per a l'Ajuntament de
Barcelona
senta una minva en la capadtat ad
quisitiva del país i vol dir, per tan!,
Menor moviment als ports o a les
estaciona de les fronteros; disminu
ció 'de tráfec carrilaire i de trans
ports; menys jornals emprats en la
transformació o elaboració de pro
ductes. En una paraula: ,mpobri
ment general, que repercuteix amb
una elevació en el nombre d'obrers
serise feina.
Així i tot, pel que es refereix a
Catalunya, el conflicte hauria po
gut evitar-se en bona part si la
Generalitat o l'Ajunta,ment de Bar
celona elaboressin de comú acord
un pla d'obres, perfectament com
patible dins les condiciona econó
migues del moment actual. Perqué
així con ens oposaríem a un pla des
gavellat 1 en desproporció als nos
tres mitjans. com feren els home,s
de la Dictadura. tampoc no- podem
admetre que les condicions actuals
no permetin riniciament del molt
que ha de fer-se a Catalunya 1 a la
seva capital.
Tenint present que avui els dos
rams més en crisi és el de la. cons
trucció i el metallúrgic, i sobretot
que ni' l'Un 'ni l'altre; són tampoc
d'unes proporciona massa extensos,
repten que mornés- seria qüestió Lde
voluntat i de decisió per part deis
bornes de laaGeneralitat i de l'Ajen
tament perqué no els sorprengnés
l'hivern a,mb un augment sensible
de la.crist.de treball,. comes preven
per regla general, si no ve un.canvi.
També la Generalitat hauria de
fer complir — tota vegada que el
Govern civil no sembla adosar-se de
la importancia - que aixó té — les
disposicions vigents sobre els foras
térs que arriben naturalment sense
feina i que a la llarga es constituel
xen en una c,ompetklors poc lleials
amb els obrers installats aquí—cosa
molt humana, Duque l'estómac té
les seves exigéncies—, fent per- ma
nera qué en les actuals critiques cir
cumstáncies, la brunigració deis sen
se feina de fora quedi deturada
No es tracia d'un cas de xeno
fobia: Es nornés la utilitzacio d'un
deis recursos necessaris per a resta blir aquest desequilibri moinentani
Dipositari de Rellotges
de les millors marques
oies de darrera novetat
Rambla de les Flors, 37.
La religió a la presó
—Aixó és l'esglésía. El din que
va ésser assaltada la preso, va
sofrir importants desperfectes.
Van destruir-nos també un raag
nífic aparell de radio amb quatre
altaveus 1 ens van despullar la
biblioteca que hi ha al meu des
patx. En aquesta eapella — se
gueix dient-nos — s'hi diu missa
cada • diumenge, subvencionada
per un Patronat de senyores.
L'assistencia és naturalment vo
luntaria, 1 rgeneralment hi assls
teixen tres-o,quatre recloses. Ací
sempre ha estat voluntaria l'as
siáténcia a missa; l'única dife
rencia d'ara amb abans está en
qué nirigú intenta catequitzar les
recloses en cap sentit, mentre
que abans les "hermanas" pro
vaven de convencer-les que hi
anessin.
Entre tant, ha acabat el temps
de "asueto" 1 les recoses aban
donewl pati.,NpdayllifieM cap
rostre çorrlb .osat
rfreerr Yanrri , é •
nes es fan la illusió que viuen en
una casa de solut. Tornem al
despatx, sota les voltes centena.-
agost_de 1.932
ries del passacils niés aviat ale-gre,
i el director ens obra aguo.
HL portes emblanquinacies da-munt
les quals hi ha aquella car-tolina
que citan -"Biblieteca".
—Veleu?
Velera una mena d/armari de
calina o de rebost, amb tres o
quatre prestatges de fusta, i una
vintena de llibres i opuscles.
—Ens la van buidar. I afegeix
amb la recança de l'home que
sent un veritable -disgust:
—Aixó va ésser lana llástima!
t
Aquell edifici tan vell...,
--?Qué 111 ha —'bregÚnteln —
de la desaparieló d'aquest edi-bici?
—Ara com ara, serrana que no
hl ha res — etts resPon Hl
ha hagUt el projeVte — bilis i tot
aprovat — de tállár la part que
surt a la Rondarle áant Pau 1
que tant perjudica,. l'estética de
la clutat. AqUest fprojecte, pero,
ha quedat en auspens.
x—re,suNltáoe cessiu l'edifici
fi
actual? , .
—Ja ho crac. Tota la .part que
dona al cerrar d'Amaba i una
bona part del que dóna al carrer
de la Lleialtát, no s'utilitza. I el
dia que vulgUY'Iitilitzar-se per al-guna
cosa, 41drä fer-bi moltes
obres, perqué, es troba en un es-tat
lamentable Molts llOcs
amenaça
Aquest ecgtél. -que enlletgeix
una de les prInelpals ,Vies de la
ciutat — resurnini no.saltres
ja fa molt de,tenn3s que no hau-ria
d'existir. Tandifícil és, si mes
no, de suprimir tot alió-que surt
de la linia•del carrer?
Encara, :abans de marxar, el
senyor Casuso ens facilita el co-neixement
d'algunes -dependén-cies:
departament de banys per
a dones sane.s 1 un nitre departa-ment
per a," dones rnalaltes; un
eseenari — destrult—ort es feien
representácions teatrals i es do-naven
cortaa canee d'un or-feó
de recloses que des d'aquell
dia de l'asaalt a .1a presó s'ha
quedat sense harmónium. Ens
presenta; lencara, la senyoreta
Teresa R--elááque cap de les
funcionáriéS • de la • casa, molt
gentil i agráciada, din5 d'un uni
forme latolor de plom — a la
qual felicitem per l'éxit de tetes
elles. Després, el director ens
acompanya fins lapona. En el
replá., estrenyem la seva, mš.
I ens fem tan poc cárret que
aquell borne és el director d'una
presó i que la presó és alió que
trepitgem, que esperem d'un mo-ment
a l'abre els mots compli-
11‹ Vasos de ritual:
—Ja ho sap i disposl. Aci 13 a
casa de vosté...
L. AYMAMI 1SAV,DINA
la defensa deis actuals salarla deis
obrera
Algít era faya observar que potser
és preferible esperar l'Esteta den
nitivameat ,aprova,t, peró els que ca
tan. abocete a la paralització de les
feines i hn d'estrenyés la faixa
perque pork.n. el ventre buit he tro
naran masa ,llarg.
La Generafitat, una vegada autó
noma, indubtablement augmentará,
les capacitata creadores de la terra
en un arnpie radi, peró mentre arri
ba el dia1 tea esperat per bota si
guem previsors per al problema mes
viu 1 que requereix una neceássitat
urgen!, immediata.
L'Ajuntament de Barcelona, si
deixa de banda les lamentables pug
nes personals i de.petites qüestions
que semblen ésser ael# úniquea que
avui motiven 3,e, se-va existencia, pot
ter ta.mbe niolt -en aquest sentit.
El catalaniszne cle Macla, que pre
siden( la Generelltat, i el del doctor
Aiguader, que presideix el 1V1unicipi,
són prou coneguts, con ta.mi$
sensibles que són a les neces,sitats de
la classe obrera, -perqué ells no tro
bin el mitjá necessari per a -espero
mar els dos alta organisanes a posar
un palliatiu el problema cada ve
gada més ame-nagador deis sonso
feina.
VICENC BERNADES
I RESTápRAP"
Coberts a 10'51)3Ptes. la la Car
ta. AbonamentaaespeciaLs-en,sh ries de 25 Coberts durant
uati1litPzatehsl.e,s gpraelficafcaimóili«airms pireIsna.
vitats. Plats Regionals. -xceHent
Cuina, Servei verfeete. laions
aer a Banquets, Bodes 1 Festes. 'Or'questra. Preul molera--
1•111~~~........imemmie auem
De Sant Andreu de la Barca
AgArlícmolaagdneífiScanedt iAficnidredue.l de.„li,lnad-Bicaart
ca tingué lloc ahir afla tarda la inaugurado del que_sera.',,ampb,"pala lsqdv'haueitloasalr,ct.a,asafvoésdasc..eiissSifste'ihtrroiep.ntaosccsettmeeleeslelb,dssreaed?spqupkrenerc'seC'aeiéannpnlctrtaiiitattec,a..re.tieré,tnlneidnneAi--l .
putat .a Corta ,Sunyol i oarpga,
acompanyat del nostre .arnic _Salva dPorirm. Aebr,rilla, epsrseesnidt eonfceirata,d.teot Segult, al
En mig de sorollosos.aplaticlinients napvonraeriremsesind;aedfnBoetrronidúapessrltordepeS,uilnalsadlociracpladdateer,aluedBsleiae,sleMevlCeaSs-avqsmiuecesei,. faGaraq:ruriMitgeeaat,sea,eclhis, dfienaMlmaerntotrelsbua Vieiletai, . ....fcftlbodoeeiaibsearrLrçrmdlaauedaicenneqqctsaltteuuapraee•eteraSadvellliataprhauna.ernasdccopqinlaoióepcru.nesaiaatepFstlietofnolainavpruunrttaeiasaa_sprrMtafaiaeuolla'pllIatildnqa'c_e,anutriasreteepepramggeeal.raaaarfnaaoue_blg.l,sd,eltn.aedliesht.í1e.xfosiseivcalrsosaaaa
agost de 1932
T E ). N05•
Sent*u parlar sovint del burgés i gairebé sempre, no cal dír-ho,
amb un accent despectiu. La figura que era el símbol i l'encarnació
del modernisme a les acaballes del segle XV, el personatge que
lela riure, pera que eminagatzemava una airea renovadora en
temps de Moliere, la classe social que ascendia definitivarnent al
poder l'endema de la Revolució Francesa, avui, passada la Gran
Guerra i aparegula la Rússia soviética, entren en una zona de des
credit. Oh, si se'n diuen de penjaments contra el burgés! Ja el mot
rnateix ha agafat un accent d'ultratge. Proveu-ho. Acosteu-vos a un
home que vagi pel carrer 1 crideu-li: "Burgés!" Es gairebé segur
que l'home es girara vivament com si acabes d'ésser víctima d'una
agressió.
ora inútil que ara vulguéssim reivindicar algun mérit o aigun
honor per aquest personatge que va néixer entre les ruines del feu
dalisme aea es morfon entre les del capitalisme. Ja farem prou si
aconseguirn d'imposar la idea que ha estat un trama, un esglaó,
un progrés en la história de la societat humana. El pobre burgés,
gens afavorit per la perspectiva, exhibeix davant un públic ira
cund el gran farcell de les seves culpes 1 no té esma de presentar
el de les seves virtuts No és estrany que, en general, domini la
«Tenla que • no en té.
En fi, Manis-lo. La nostra temptativa de reivindicació, d'ex
cusa, no li feria cap servei i cal aprofitar les forces i el temps.
Deixem el nostre senyor Esteve, aclaparat de seutit práctic, ple de
prejudicis contra l'esfore desinteressat, contra l'esperit, contra tot
alió que no es pesa a les balances o es mesura amb la mitja cana.
El mateix Russinyel, que va immortalitzar el personatge, ha hagut
de consentir que ella seus negres defectes es mengessin aquell petit
tremor de gracias que el!, de bona fé, u atribula. El plet del senyor
Este-ve o deis seus germans grans — un César Birotteau, un Joseph
Prudhomnte — és un plet perdut. Qui sap si temps a venir, d'aquí
doscents o trescents anys, els historiadors podran reivindicar la
figura d'a.quest home de negocis, farcit de positivisme. Avui, cual
sevol s'hi einbolica!
Peró, al costat dels burgesos hi hagut les burgeses. ?I qué ha
estat, que és encara una burgesa? La definició perogrullesca cuita
a venir a la punta de la ploma: "la burgesa és la muller del bur
gas". Sens dubte, aquesta circumstáncia cabdal de la seva vida fa
que la burgesa partieipi de tots o de gairebé tots els prejudicis del
seu respectable marit Pena, aixt com el burgas, el mascla d'aquesta
rata tan discutida, ens apareix tot d'una pega, amb unes ambi
ciens fi:irga concretes i amb unes possibilitats de satisfacció mott
cenes, en canvi, ella. la burgesa, se'ns revela aviat com un ésser més
cornplex, nienys ben resolt, amb una desharmonia latent que moltes
segades trenca la superficie i arriba al drama.
I és que la burgesa, a més a més del prejudicis de classe, pateix
les ansietats del sexe. Sempre viu en conflicte del que és amb el
que voldria ésser. En el fons de la seva ánima no s'acaba de resig
nar a admetre la concepció burgesa de la vida; el seu romanti
cisme natural l'empeny cap a altres climes; quan el seu marit es
considera arribat a port, ric, considerat, adulat, ella encara expe-rimenta
laneoranea d'una gran passió, d'una viva tendresa, d'un
ea:id sentaren
Aquesta enyoranea'que la majoria de les burgeses sepulten sota
qui sap els gruixos de seny 1 de temenea, no deixa de produir se
liosos estralls en el cor d'algunes persones menys calculadores. Es
per- ahí) que encara veiem forces milionáries capaces de tocar el
dos amb el xófer i forces Madames Renal inclinades a enamorar-se
del modest preceptor de Ilurs fills.
%ici? Els ;Miles severs solen dir que aquestes escapades no tenen
altre origen que el vici. Peró, els qui són més interessats a veure-hi
clar que a seetenciar fort, insinuen que en moltes d'aquestes atza
galades de les burgeses hi ha la protesta desesperada contra un
ordec que contraria llur insubornable romanticisme.
CARLES SOLDEVILA
ECOS
•••¦•¦¦••
Thi grá massa
Una dona jove, elegant, gairebé
bonica. Darrera d'ella el niauel i el
vernís impecable d'un automóbil de
luxe. Té en braços una garba de
flors magnífica, com la que hom lliu
ra a les grans Octrius en llur "sera
ta d'oreare". Filma un cigarret que
evidentment acaba d'encendre, pula
que és gairebé intacta. Una bona,
una exce•lent fotografia, us ho asse
gtIro
I qui es—demanareu—aquesta da-ma
que s'hi presenta amb tanta co-queteria?
Una heroina de la cinematografia
o de l'esport? Una aviadora que aca-ba
de travessar l'Atlántic? Una rei
na de bellesa?
No us trenqueu el can. La dama
de les reses i del cigarret és una
delinqüent que acaba de llevar-se del
banc del acusats i de sortir al ca
rrer. En el curs d'una escena borras
cosa, havia mort un jove amb el
qual tenia relacions amoreses. El
Tribunal, certament, acaba d'absol
dre-la i aixó indica que la seva cul
pa no era de les més negres. De
tota manera, l'absolució del Tribu
nal oue la torna a la vida i a la
-Ilibertat, no té prou forea per es
borrar de la seva história un fet greu,
un fet dolorós... Matar un borne, bal
dament en defensa duna illusió o
en venjanea duna dignitat, no és
precisament un motiu de joia.
En fi, en aquesta fotografia que
trobem en un periódic de Londres.
ens sobren les roses i el cigarret. Ja
cele la jove i elegant homicida no
saha pcsat cap pedra al fetge i ha
oblidat amb facilitat el "No mata
rás" del decáleg, al menys que s'es
tigui de presentar-se a recollir ho
rnenatges en públic... Si no se n'es
tá acabarem per creure que el seu
delicte no u era imposat per cap im
puls irressistible del seu tempera
ment i, per tant. que no mereixia
l'absolució.
La fi de Raymón Duncan
i el triomf de la sanditlia
A París hi ha hagut una veritable
epidemia de sancialies. Nombroses
senyores, potser per preparar els
peus als exercicis de la muntanya o
de la platja, han adoptat aquesta
forma primitiva de calçat per mar
xar pels bulevards i el Sois de Bou
logne.
El responsable d'aquesta moda és
indiscutiblement el célebre Raymond
Duncan, germá de la més célebre en
cara Isadora, la de les dances clas
sigues i els amors escandalosos.
Raymond Duncan, segueix vestint
a la grega i sostenint que en aquesta
mena de vestidura hi ha la redemp
ció de la humanitat.
—La meya conversió—explica a qui
el vol escoltar—data de 1901. En
aquella epoca passava les vacances
a Petites-Dalles, la pintoresca plat
ja normanda. Tenia al meu servei
un criat magnífic, molt correcte, molt
distingit, que vestia d'acord amb el
protccol més estricto: túnica blava
amb botons de bronze daurat, armi
lla ratllada, pantaló galonat, coll
alt, sabates planes... Un dia aquest
meravellós servidor desitjava banyar
se i ven que li barren el pas de les
casetes de bany... Per qué? "Presen
tació indesitjable" I la mateixa, his
tória, h va passa al Casino. Va venir
a contar-me la seva desgracia.
Aleshores vaig adonar-me que hi
havia una vestimenta especial que
obria la porta d'aquests privilegis.
Immediatament faig que el meu criat
CINEMA
Concurs de films
I.—L'Associació de Cinema Ama
teur" convoca un Concurs de films
de 9'5 i 16 mm. entre els amateurs
que siguin socis de l'entitat el dia
primer de setembre d'enguany.
II.—Els films que es presentin al
Concurs hauran d'ésser a mans del
Comité el- 31 d'octubre 1932, a les
vuit del vespre.
III. — L ' "Associació de Cinema
Amateur" donará els següents pre
mis: primer, 500 pessetes; segon, una
copa; tercer, medalla per a cada un
dels dos fermats (16 i 95 mm.)
Els premis aniran acompanyats
d'un certificat acreditatiu de la clas
sificació obtinguda. Els primers are
Mis seran indivisibles.
IV.—E1 Jurat estará inetgrat per
personalitats del món cinematográfic,
Prernsa, arta. cts., els noms dels quals
seran publicats oportunament.
V.—El Jurat tindrá en compte per
a, emetre el seu fall: 1, L'originalitat
en la interpretació del lema; 2, La
direcció; 3. L'actuació deis intér
prets; 4, La fotografía; 5. El ritme;
6, La concisió; '7, L'economia de tí
tols.
VI.—E1 lema, sota el títol general
de "Vacances", se subjectará a la se
güent idea general:
"VACANCES"
1. El trebak és dur calan arriba
l'estiu. - 2. fro-m somnia en les va
canees. - 3. Pera tot arriba en aquest
món. - 4. Es dolg no fer res ni pen
sar en res... - 5. ...més que en els
mosquits i en les incomoditata! - 6.
Peró cal, tanmateix, ocupar-se en al
guna cosa. - 7. La colónia ja se n'en
carregará. - 8. Simpática. aquesta co
lónia. - 9. Peró és massa colónia. -
10. Els amics de la ciutat no són tan
absorbents. Les converses al café...
els teatres... els esports reposats com
el futbol...-11. La tranquillitat i el re
pós del treball... - 12. El confort de
la llar... - 13. Quina llástima que les
vacances no siguin prou llargues p:r
fer enyorar tanta dolçor!
VII.—Els títols: Caldrá tenir en
coinpte que els números del lema no
representen més que una simple guia
que no cal que aparegui en forma de
subtítols a la pantalla. Els títols i
suhtítols seran correguts.
VIII.—Els films no portaran cap
indicad& de nom d'autor; solament
un lema. Aquest lema figurará a l'en
LA DONA QUE TREBALLA
Treballadores sense ofid-Oficís
complementarís La venedora
de diaris
No totes les dones que treballen
tenen ofici. Són en gran nombre les
que es guanyen la vida sense trabar
se a grupades en un ofici determinat.
i com que aquesta informació de
LA RAMBLA no ha de reduir-se a
una freda estadística deis oficis de
la dona, sinó que hem volgut que
tingui un esperit d'orientació, cre
iem de conveniencia aplegar en un
article tota mena de feines que po
driem dir-se escadusseres, tant per
no debcar incompleta la nostra tas
ca com perqué hom tingui una idea
de les diverses maneres que una do
na treballadora ha de guany- --se
amb honestedat el seu pa, fora deis
oficis coneguts, a la nostra ciutat.
Podem dir que, especialment a les
gratas ciutats, la dona s'ha incorpo
rat al món del treball d'una manera
definitiva, considerant-se ella també
complicada en aquella maledicció
(?) divina de "guanyaras el pa...",
tot i acceptant l'altra que anava a
ella sola dirigida de "lliurarás els
teus fills...", i cada dia es troba més -
disposada a • viure amb la suor del
seu front sense renunciar al dolor
de l'infantament, i quan no es troba
preparada per a un ofici, sempre li
resten les mans i la intelligencia per
a fer quelcom productiu. Es cas és
treballar, assegurar la seva indepen
dencia, lluitar per tal de trobar-se
un dia en un mateix pla social que
l'horne, convenguda d'ésser aquesta
la millar manera que l'heme acabi
de perdre el seu avorribIe sentit
d'amo per a convertir-se en com
pany i soci d'una mateixa vida de
treball.
Aquesta será la gran conquista de
la dona. Mitjans per a assolir-la no
li manquen, camins tampoc, si bé
els d'ella encara estan plena de bros
sa que ha d'anar treient amb pa
ciencia; poc a poc van cedint por
tes que ens pensávem que gren tan
cedes per a nosaltres amb pany i
i clan, i el que cal és estar previn
gudes per a quan ens sigui cedida
una ntés gran intervénció en la vida
pública.
* * *
Peró baixem el to, que no seria
oportú enlairar-nos quan el propósit
d'aquestes línies era mantenir-nos a
free de terra, tractant de les escor
rialles deis oficis.
En l'art -del vestit, per exemple,
ens trobem amb un gran nombre de
treballadores que, essent cosidores,
en general, estan especialitzades en
una sola cosa. En la roba d'homes,
hi ha qui es dedica a fer america
nes, altres pantalons i altres armi
lles, i fina entre les camiseres tro
bem els oficis complementaris d'a
LLET CONDENSADA I "EL NINO"
Vegeu la plana 9
quelles que només fan colls, punys
o corbates. Tambo hi ha dones que
tenen a liur cárrec la confecció de
gorres i impermeables.
Quant al vestit de senyores van
unides a les modistes,' ultra les' bát
retaires i passamaneres, les brodado
res i altres treballs mecánics. El ma
teix succeeix amb la roba blanca i
llenceria, essent molt nombroses en
aquesta feina les brodadores i pun
taires, tasques sumament delicades i
de molta paciencia i molla vista,
es llevi la lliureia i el vesteixo com
un gentleman. Un tern de xeviot
amb quadrícula Princep de Ganes.
armilla de fantasia, coll d'aletes, cor
bata de pala... En fi, un gentleman.
I el meu criat va entrar per tot sen
se cap mena d'obstacle...
—De manera, cm vaig dir, que bas
ta una funda convencional i d'un
preu al capdavall accessible perque
el criat sigui acceptat com a senyor!
De manera que la personalitat hu
velop de la plica que contindrá el
nom i l'adrela de l'autor.
IX.—L"'Associació de Cinema Ama
teur" es.reserva el dret de treure eo
pia deis films presentats que puguirt
interessar-li per a la cinemateca so
cial.
fall del Jurat esta publicat
a la premsa per tot el mes de no
vembre i els films premiats seran
projectats en la sessió solemne de
lliurament de premis.
XL—E1 fall del Jurat, qualsevol
que sigui la seva decissió, será in
ar' ilable.
?Oliver Hardy i Stan Laurel
a Barcelona?
Les darreres noves rebudes res
pecte els simpátics actora Oliver Har
dy i Stan Laurel fan suposar que un
cop hagin visitat la capital fran
cesa, on estan rebent un seguit de
manifestacions de cordialitat, faran
cap a Barcelona dintre de breus dies
i és d'esperar que ací, on tenis éxits
han obtingut els seus films, tindran
l'afectuosa acollida que es mereixen,
si més no, per les belles estones que
tot Barcelona ha passat gnácies a
Són molts els qui esperen amb im
paciencia el moment de conéixer la
popular parella anglo-americana que
tan alta s'ha posat pels seus merits
i pel talent de Hal Roach.
la rambla
executades en gran part per dones
que aprengueren de fer labors, com
n'haurien d'aprendre totes, per tal
de distreure's en els seus ocis i tenir
la casa endreçada .amb certa coque
teria de bon, gust, i un canvi de for
tuna les ha dut després a guanyar
se la vida en un taller. Les cotillai
res.queden compreses dina les feines
de roba interior de senyora. Hi ha
encara modistes especialitzades en
la confecció de vestits de nens i ves
tidets de nines. El guany ve a ésser
poc més o menys el que diguérem a
la nostra informació "La Modista".
De tota manera, l'obrera de l'agu
Ila, dins el món obrerista femení,
.posseeix una certa distinció, encara
que sense cap benefici positiu. Es
ciar que aquesta distinció és pura
ment superficial, pel seu art i la gra
cia que tenen en la seva manera de
vestir i en la cura que posen en ia
seva persona, que el que és en el per
tocant a instrucció i coneixements
de lleis socials, qualsevol obrera de
fábrica d'aquelles que van amb es
pardenyes i amb un davantal de tei
xit poden donar-les lliçons respecte
a drets i obligacions dins el camp
del treball.
No cal dir que l'obrera de fábrica
té un avantatge, i és que, per regla
general, és fila d'obrers, i es casa
amb un obrer, i assisteix a mítings
i conferéncieá amb el seu marit,
amb el seu germá o amb el seu pa
re, i sent discussicns i opinions sobre
la política i les minores socials que
anem assolint, i dina la seva esfera
té veritables condueles d'informació.
En tant que les modistos, les depen
dentes, les oficinistes, etc., ultra res
tar en gran nombre fadrines en per
judici de la població, ni de jovene
tes ni de cpiaranta anys, no s'han
preocupat mai del procés de les lleis
socials, ni de les millores que dins
la vida económica podriem obtenir
to'es el dia que triomfés un bon Go
vern Obrerista.
* * *
També per a les obreres de fábri
ca hi ha oficis complementaria i
sense classificar. No tot es redueix
a les grans industries manufacture
res com les de l'art textil. !Oh, les
tencidores de seda! !El que donarien
algunes dames elegants per a tenir
les mana tan fines com aquestes ar
tistes de teler! Aquestes dones tenen
els dita suaus coin l'escuma, encara
que no coneguin la manicura. Les
mans asures de les senyoretes de .la
classe mitjana, i les ungles llargues
d'algunes presumides, serien refusa
des per al teler, on el més Ileu fro
tament produeix nusos i borrissol.
Hem tingut ocasió de visitar
aquests dies algunes indústries cata
lanes en les quals hi ha enrola.des
un bon nombre de dones. Per a no
fer masas Ilarg el nostre escrit no
les citen:1 totes, encara que dediquem
des d'aquesta plana un bou record;
pena tanmateix volem esmenta r
aquelles que més han cridat la nos
tra atenció.
Hi ha unes obreres pertanyents a
una industria de gran consum, que
treballen completament a les fos
ques, com són les que es dediquen a
la preparació del paper fotográfis,
puix <me la més feble claredat que
s'intruís per una esquerda, tirana a
perdre el delicat i costós material.
Aquestes joves viuen a l'ombra, pro
tegida només per la llum d'una
bombeta vermella contra el perill
mana no té cap valor; tot depon de
la vestimenta... Horror i sacrilegi!
I tot d'una, en una sobtada revela
ció, vaig resoldre de rompre amb
semblants convencionalismes. Vaig
comprar al poblet de Petites-Dalles
un tros de tela, hi faig un forat per
passar-hi el cap, cm Higo una corda
a la cintura i jo maten( cm confec
ciono unes sandálies.
Vestit d'aquesta manera, cm pre
sento a la porta del Casino, seguint
Avis als nostres
lectors
Ja fa temps que des d'aquesta pla
na cricarem l'atenció a l'afició ci
nematográfica, prevenint-la contra
els qui pretenien abusar de la cre
dulitat i l'interés de molts aficionats
al cinema.
Avui tornem a fer-ho per tal que
tots aquella que aspiren a ésser ac
tors cinematografics no es deixin
1El precio de un beso
en espanyol, per
JOSEP MOJICA
i ANTONL,MORENO
•
de topar ,amb les maquines, la qual
cosa Podrá ocasionar un accident
molt greu. Dina algunes secciona la
calor és sufocant, i l'atmosfera es
troba enrarida pels gases que es
desprenen dels líquida preparatoris.
L'escollidora de paper fotográfic
també té les mans molt fines, peró
els guanys són molt petits. Hl ha
un gran desniVell en els articles de
luxe entre el que paga ,el consumi
i cobra la ma d'obra.
Una altra industria que creiem
que era només obra d'homes és la
construcció de motllures dé mares.
En efecte, són els homes els qui di
buixen o tallen la fusta;' peró la fei
na de pintar-los amb purpurina, un
cop ennestits, va a carrec de la
dona.
Les dones que treballen en aques
ta industria ho fan a tant per hora.
Es un treball penosissim; l'executen
tancades en una cambra, soles, ta
pata el nas i la boca per una mas
careta, per tal de no absorbir el fort
ven de la purpurina. No poden estar
d'aquesta guisa més de dues hores,
transcorregudes les auals es relleven,
prenent-Se tot seguit un got de llet
a manera de" contra-ven. Es troba
tant per baix el pagament cUaquesta
feina, que no arriba a pesseta l'hora.
* * *
La relació de les diverses ,maneres
com una dona pot guanyar-se la vi
da es tara interminable. Tenint en
compte, segons les estadístiques, que
hi ha més dones que homes, estem
per dir :que iavui dia treballen, si
més no,. tantas dones com hornes,
sens dubte, podem assegurar per a
quan calgui la majoria femenina del
món treballador.
'41 -* *
No volem acabar aquesta informa
ció sense parlar de les dones 'que es
guanyen .el. pa dignament, sense ha
ver de sollicitar subsidis; sense de
manar caritat ni agreujar:el:conflic
te dels parats; -volern referir-nos a
la venedora de periódics, que res no
tenen a veure amb altres venedores
del carrer.
Aquestes dones, que tots coneixem
de veuresles per places i cantan-Jades,
cridant Ilur mercaderia, tot aleixant.
veure en llur esguard Un drama in
terior, s,ón dignes de tot respecte i
compassió, tant si es tracta de velles
com de joves, de c,eguetes o blada
nes, c,om de vichies amb un seguit de
criatures, aue de tot hi ha, per la
serietat amb qué complebcen. Ilur es
ccmesa, el mateix quan van ala mer
cats, que per a • elles són les im
premtes,• á recollir els diaria que pa
guen a la bestret,a, 'que corrent des
préá a installar-se als llocs on tenen
la clientela, on romanen hores 1 he
res fins que no ens queda un paper
a les mans, guantant la calor i el
fred, el vent i la pluja.
* * *
Fa pena veur-e tantíssims sers hu
mans que viuen de llur propi esforg,
tenint gairebé sempre sota llur pro
tecció altres sers, i que, pel sol fet
que són dones, es trobin en un pla
inferior davant la societat, d!aques
ta societat feta, natural/nena a_gust
de ceras homes.
La República, que ha donat el
primer pas cap a la reivindicada, de
la dona„ no ha de parar, si vol com
plir la seva missó, fina •
que la dona
visqui de fet en una igualtat de
dret,s.
RAFAEt,A FERRO
al meu criat. 'M'expulsen- ignominio
sament!
Peró una meravellosa lieugeresa
cm compensava deflnitivament d'a
questa bfensa. No caininava, volava.
Rápidament havia convertít a la
meya religió bata la familia, except,e
el meu germá, que no en va voler
saber res.
Lleugers, deslliurats, abandonárem
la terra ingrata • i vareni encaminar
nos al sol país capee de compren
.
sorprendre en llur bona fe .per la
serie de "Doctorats de directora" que
pullulen • per Barcelona, imitant
agencies i prometent contractes que
tan sois existeixen en la imagínació
deis esmentats "directors", que "tre
bailen" amb l'afany naturalissim del
qui pretén recaptar unes pessetes de
manera cómoda.
Per aquest •notiu preguem a tots
aquella que els interesal aquest as
sumpte, que ens facin el favor d'as
sabentar-nos de guantes institucions
d'aquesta mena coneguín, a fi de po I TEMPORADA DE GRANS REPRESES
a preus reduits
..................„.....„.......„,„„w.„,...„.„
Saló Catalunya Capitol Cinema
AVUI DILLUNS
CASI CABALLEES Altk per VICTOR MACLAGLEN
e layITA
FAYWRAYper
JANET GAYNOR
CARLES FARRELL
11111 DE FONDO
per GEORGE O'BRIEN
saaaela:
DE MES A MES, MODISTA
5
Dolores del Rio, la célebre artista mexicana, a més a més de cultivar l'art
cinernatográfic. de tant en tant, fa de modista. El capell que duu és obra seva.
Li tapa un ull, es cert, peras la bella criatura en té prou amb l'altre per
magneützar els espectadors...
dre'ns: a Grecia. Durant cinc anys
vaig viure a la muntanya Himet, on
es cullida la mel que va cantar Ho
mer. Fet un pastor veritable, m'hi
vaig dedicar a la cris de cabres i
vaig competir en producció lletera
amb el rei que tenia allí prop una
masia amb cabres suisses.
Temps feliços, en contacte amb la
sana i lliure natura, davant les rui
nes immortals. Ternos dificils sem
pre en Iluita amb els uillets que cm
robáven les quadres i els piar:clics
que es venien els rneus mobles, les
meves pedres, fina les meves fines
tres. Peró el meu cós, sota la túncia
de 111 i els meus peus dina les san
dalles, cm donáven una incompara
ble sensació de llibertat.
Vaig anar als Estats Units, cap a
l'Est. Un dia els Pells-Roges varen
descobrir el nostre campament i va
ren restar boca-badats. Es trobaven
amb uns blancs, amb una rostres pa
lids que caminaven drets, sense po
sar els peus fora de lloc! Perque heu
de saber que els polis roges són els
únics que saben marxar theta, parlar
dret, pensar dret.
Tot grácies a les meves sandálies
de cuiro!
Permanents
a 5 pesseies
garantida per 3 Mesos
Perruqueria VENUS
n'ayer-lea, 175 (t0eant Aribau)
Des de'ls Estats Units vaig passar
a Xina, amb la meya colla. Després
a Rússia, a l'Europa Central. Final
ment, vaig arribar a París.
Prís! Conquesta dificil, més que no
la de Grecia, o la de Nebraska.
—Aquest heme és boig—deia tot
Restaurant Catalunya
recomana a la seva distingida clientela 1 al públic en general,
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS creació de la casa
der esbrinar fins on són solvents
i poder abcí deslliurar no tan sols
el públic o l'afició a la cinematogra
fia, sinó la cinematografia mateixa,
d'aquests indesitjables parásits.
grafomanía
ha qui s'alarma del nombre de
dones que deixen els catres domes
tics i agafen la ploma.. la ploma
d'escriure. Creiem que la seva lar
ma és prematura. Si a cada periadie
o revista trobem mitja dotzena de
collaboradores femenines, si a la ra
dio ens of ereixen sovint "revela
cions" de literatas inedites, si els
manuscrita que procluaa- la nova
fallera formen piles importants, con
siderem que encara la grafomania
de l'altre sexe conserva un indiscuti
ble predomini.
No cal, dones, de fer escarafalls.
Passada la Muna de mel", és a dir,
eliminat el prestigi eme en els pri
-ars dies té la novetat de veure sig
natures femenines, les coses torna
ran a lloc: escriuran les que t,enen
casta d'escriptores i plegaran les
que només han obeit a un impuls
imitatiu. A aquestes últimes eta po
drem dir, estrasent uns versos fran
cesos:
Voleu assemblar-vos -a les musca?
1 esteu-vos d'escriure.
horn—. Anar a peu nú pels carrera
plens de Citroen, de Renauit, d'His
pano, mentre els aeroulans volen
pels aires... Peró, jo cm sentia Ileu
ger, com si les meves sanciálies tin
guessin ales!
París! Calla lluitar no sols contra
la rutina, sinó contra l'esperit bur
leta.
El meu propiciara avinguda Char
les-Folquet, cm va plantar al carrer.
No pas perque 11 malmetés l'immo
ble, ni neroué hi fes cap soroll. No.
Al contrari. Peroné hi caminava si
lenciosament amb les meves senda
lies!
No tarda en esdevenir un perso
natge familiar de les revistes. M'hi
fan apareéixer en toga romana, amb
sandálies i amb llumins eganxatas a
les carnes núes per simular els pels.
Els chansonniers tampoc cm deixen
tranquil i canten "Les deux Ray
monds"—un Raymond jo i l'altre M.
Poincaré que aleshores presidía el
ministeri.
LLET CONDENSADA
"EL NINO"
Vegeu la plana 9
No hi fa res! Befat, escarnit, jo
edificava una Scrópoli espiritual més
alta que Montmartre, que el Pan
teó! Destruía el passat; rejovenia la
humanitat.
Són aquestes coses oue expresso
malament en francés. Noteu un fet
curiós: en anglés "soul" vol dir a la
vegada ánima i planta deis peus.
Quin simbolisme en aquesta coin
cidencia!
No defalliu; tingueu fe. Els temps
nous s'acosten. Penseu-hi: amb les
sancialies tetes les gerarquies des
apareixen; un obrar sense feina, amb
els peus nus sota les sandálies, és
tan snob o tan simple com el Reí
deis llumins abans de fer fallida."
Aquest és el credo de Raymond
Duncan que sembla haver conven
eut a tantas dones aquest estiu.
LA CUINA CATALANA
A PARIS
Paris, Barcelona del Nord,..
Barcelona, Paris del Migdia...
(Pere Coromines al llibre d'or del
Restaurant Barcelona, de París).
París compta amb un nou atrae
tiu per oferir ala turistas i una no
vetat més que encisa els propia pa
risencs: el Bar-Restaurant inaugu
rat recentment pel nostre compa
triota Félix Ferrer, director i fun
dador del popular Restaurant Bar
celona.
Visiteuslo i en quedareu enamo
rats: és un establiment petit i bo
nic, decorat amb una exquisidesa in
corparable per Ricard Marín (te
les al carbó. representant iotas lea
regions peninsulars)... Está situat
al rovell de l'ou de París, tocant al
Folies Bergére i s'hi menja tan bé
que s'ha fet l'establiment de moda
de la ciutat del Sena.
A París menjareu cuina catalana
(els francesas s'enllamineixen arnb
els popote amb ceba. la botifarra,
amb boleas, el pollastre amb sanfai
na, l'arrós a la valenciana, les fa
ves a la catalana, i... el vi d'Alella
(quin vi!).
Anoten l'acireea i doneu-la al pri
mer taxi que trobeu: 9, Rue Geof
froy-Marie.