Rambla, La (1931-1935). Núm. 135 (15 ag. 1932)

              Any II. — Número 135
Darrera el sabre sense honor de
a la seva hora siguin exigides,
Ha arribat el moment de governar
"mi que hi hagi altres persones disposades
pera, i disposades a seguir tranquirlament
Era un general
espanyol...
S'ha lligat el faixí vermell a la
cintura, sobre l'uniforme crema. En
aquesta hora blava de la matinada,
les borles daurades tenen reflexos
suaus. El dia apunta, i allá dalt, so
bre els t.errats. Hi ha unes boires
cármí, com un auguri de sang. Va
i ve gent per dintre la casa. La por
ta de la cambra en sembla esperar
el general cha obert moltes vega
des. Han entrat i sortit molts ho
mes, tots vestits d'uniforme. Han re
but ordres o han portat noticies. El
general es passeja amunt i ávall de
l'estança. Nerviós, amb el puny del
basto, colpeja les brillants polainas.
Pel carrer han passat. una autom6-
'bils, a gran velocitat, amb els llums
apagats. El general els segueix amb
la vista. fins a perdrels.
—Tot sertirá bé... — es diu entre
danta, coro per donar-se anims ell
mateix.
"Tot, sertira bé". ?No lisortí be a
aquell pobre Primo de Rivera? Es
l'hora del cop d'Estat.El cop d'Es-tat.
Ara, com aleshores. el Govern
no té l'opinió amb ell, al contrari.
Cada dia apareix mé.s débil. Amb
l'exércit ja no sembla atrevir-s'hi.
Hi ha una gran inquietud social, in-contenible.
Les ra s'han regirat
contra les inauditas pretensions de
Catalunya. Les Corts han devingut
facciosas. Fins els rnateixos republi
cana ho ha dit en mítings i cota
feréncies. S'hari comes injusticias
centra l'Exércit — el gloriós sa
grat Exércit espanyol. ?No ens ha
donat la raó aMblicament, a nosal
tres, els militara, en un recent dis
cura, una de les grana figures repu
bllca,nes d'Espanya? ?I no ha dit
també que els :socialistas exercien
una dictadura en el Poder que por
tara al desastre sciel i económic?
?I no ha afirmat, ell, un gran repu
blicá, que era intolerable la política
religlesa del Govern? Ah! La políti
ca religiosa. Nosaltres, que volem
salvar Espanya, liquidarem• tot el
que ha estat fet en aquest sentit per
la maçoneria. Demostrarem als in
sensata que sí, que Espanya és cati
lica. bé en sóc. La meya familia
bé n'es. Totá ja nostra relació tam
bé. Després, cal rectificar immedia
tament acuesta tremenda injusticia
que ala fet ami) els jesuitas. Ella
tornaran. I el cardenal Segura, i
tots eh que han patit la persecució
deis incrédula i de les sectas estran
geres. Els- m.estres hauran d'ense
nyar la religió católica. Sanejarem
la vida nacional, tan bruta. Empai
tarem com a gossos teta aquesta po
brissalla inculta que' cha apoderat
de l'Estat. La Premsa sortira contro
lada i censurada per - nosaltres, no
faltava més! Tornarem la tranquil
,litat ala propietaris, que ara veuen
les hisendes pat-'—anials en mans
de la turba innoble. ?I els minis
tres? ?qué és aixo que avui puguin
ésser ministres-espanyols un mal pe
riodista fracassat, un mestre d'eatu
di, un escriptor .se- públic, un ad
vocat qualsevol. un enguixador vul
gar i mal educat? ?I aquest Parla
ment format per l'escoria del país,
que ha anat a viure amb les mil
pessetes d'honoraris i l'assalt ala
Consells d'Administració deis bancs
i de les grana companyies? I els
Ajuntaments ,formats de bandits i
de vils obrers manuals? -
Ah, no! Macó s'ha acabat. Nasal
tres. els militara,- els nobles. els ca
tilics, els que tenien consciencia del
nostre deure. anem ara'a salvar Es
panya. Si cal fusellar, fusellarem.
Un govern de ala forta. De moment
l'exercirem nosaltres, qué dimoni!
Després, convocarem unes alecciona,
i el país dirá la seva voluntat. La
monarquia és l'únic régim conve
nient, si no amb S. M. amb un deis
seus fills... Sí, sí. Tot sortirá bé...
"Tot sortirá, bé"
De sobte. el general ha aixecat el
cap, vivament. Ah! Un coet ha es
quinçat la mitja claror blava. Des
pr s. l'explosió. I ara, quin &Hanoi!
La fusta colpeja nerviOsament lés
polainas. Entren i surten militara de
l'estanca, una mica pállids d'erriót16.
Al lluny. en l'hora blava i fina, hi
ha com una tempesta. Són dispars
de fusell. Es el moment.
El general s'ha girat en rodó. S'ha
posat la gorra. amb gest decidit.
--Senyors. és l'hora de complir
amb el,nostre deure. Per Espanyal...
I han sortit tota precipitadament.
La «sanjurjada»
"Tot, sortira be". ?No it sorti bé
a aquell pobre Primo de 'Rivera? En
efecte. Peró ara hi ha el poble en
tremig. El poble,_senyor general es
panyol
és l'única diferencia en
tre aquella hora de 1923 1 aquesta de
1932. L'opinió pública. El pobre ge
neral espanyol ha pensat — curt
d'experiencia política com és — que
- la gent deis seus cabarets i delsaseus
palaus amb escut,s d'armes, era l'o
pinió pública. Després, ferit en el
seu orgull de casta, en la seva
vesa de jerarca, ha pogut confondre
l'opinió pública amb les paraules
duna figura republicana irriprudent
i desorientadora, quan deis en un
rniting recent aixó:
—"La fe en la Republica que pu
sieron la Iglesia y el Ejército amor
tiguó la protesta. Se pudo y debió
aprovechar ese estado de rectifica
ción espiritual para acometer pro
blemas menos aparatosos y más in
teresantes y fundamentales para 'la
nación: pero se insistió en ahondar
en la llaga y así provocar reacción
en otros sectores nacionales íiue ‘se
levantan como protesta de • dolor
causado en el Ejército y en la Igle
sia, y quién sabe si en el fondo y en
el silencio existe una, promesa que
se basa en fundamentos de razón..."
O en les duna altra figura — vai
xell fantasma de toles les mana -de
la política ,espanyola — adscrita ara
a la Reoública, a la- qual voldria sal-.
var amb la seva oratória aparatosa i
insensata, quan afirmava:
—Les Corta Constituents han de
LA «LLIGA» DAVANT LA «SANJURJADA»
«Nosaltres, que no donárem la nostra conformitat
a la sublevació de desembre de 1930, i que deplorárem
que es tractés aleshores d'instaurar unes determina
des institucions polítiques per actes d'insubordinació
militar, som els que tenirn més autoritat per a con
demnar que ara s'intenti un moviment en sentit con
trari utilitzant els mateixos procediments.»
(«La Veu de Catalunya»)
El diari de la Lliga ha nogut escriure aixó, refe
rint-se a la «sanjurjada». be manera que, per a la
«Lliga», no hi ha cap diferencia entre Galán i San
?urjo. Entre un mártir de la llibertat i un traidor
sense honor.
Perfectament. Caldrá que no ho oblidem. I caldrá
que tampoc ol3lidem que fou la «Lliga» la que ajudá
Primo de Rivera a aixecar-se i el comboiá amb ova
cions fins al tren que havía de portar-lo a Madrid, el
dia 13 de seternbre de 1923,.
(espori í ciutadanía
víngut facciosas...
O en ele articles d'un alt mtellec
tual, republicá, i filosof, que passa
per "peraonalitat" del regim i que
no sap avenir-se que encara no sigui
Président de la República, a la qual
0
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
voldria veure alegre de no sé ,quines
a legries... .
O en els discursos d'un tal Royo
Villanova o en l'excessiva tolerancia
del Govern davant de moltes provo
cacions, o en les creus que les se
SANJURJO, vist per Delarco
15 d'agost de 1932
Barcelona
LA "SANJUR ADA"
nyores volien Huir per carrera i pas
seigs, o...
En el que tos. El cas és que en
aquesta matinada del 10 d'agost. el
coet-senyal del cop d'Estat ha es
quineat la primera claror del dia
detarce
«Abordó la cuestión militar El ejército, soportó las injusticias
que no son casuísticas. El sentimiento de patria amortiguó la
amargura de ambas instituciones. Afirma que si se insiste en
ahondar la llaga, dará lugar a acometer problemas menos bri
llantes, pero más eficientes. Quien sabe, si se gesta una rebeldía
que, sofocada, dejará un fondo de fundamento a la razón.»
(Del' discurs de Lerroux a Saragossa)
lmpremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
• • 1 ara
cap a 1 esquerra
¦••~0•••¦
MEN11¦11.,
Era un general espanyol„
Sanjurjo ha d' haver-hi, i caldrá que
gravíssimes responsabilitats morals
'contra" tots els enemics de la llíbertat
a aprofitar els fruits del crim si el crim pros-,
a l'ombra si el crim fracassa..." (M-rluet Az5na)
per JOSEP M.A MASSIP
madrileny. A la matebm hora, el ge
neral ,espanyol avançava a tota má
quina sobre Sevilla.
Madrid. Sevilla. A Madrid. Goded.
A Sevilla, Sanjurjo. A Valencia, Des
pujol. A Córdoba, Villegas. Els d'ahir
i els de compre. La militarada que
pensava que aquí no havia canviat
res.
Madrid era la base principal. Des
prés, hi havia cinc zonas: el nord4
número 1. Barcelona, número 2. Va
lencia, número 3. La Muntanya, nú
mero 4. Andalusia, número 5. Com
ai fóssim encara a Vany 1923.
Apoderar-se, a Madrid. del minis
teri de la Guerra i del Palau de Co
municacions. Tirar Azana daltabaix
del baleó. Així, simplement. eDtenir
els altres Ministres. Ordenar a les
guarnicions espanyoles des del mi
nisteri. Liquidar el•Parlament. Fusa
llar sobre la manxa tres ministres i
una vintena :de -diputats deis
quals existeix una llista amb delica
das preferéncies vers alguns diputats
catalana: Cempanys. Gassol. etc. —
Instaurar una dictadura militar, a
base .del terror, i tirar al dret.
-Aquest era aProximadament el
programa de la"sanjurjada". Exac
tament. igual que si el país fos una
cabila riifenya.
Estranyes coincidncies
—No hay cuidado: la próxima se
mana pasearé por la calle de Al
Cala...
Aixó ho deia m'ho ha assegurat
persona que té modus i situació per
estar-ne assabentada — la setmana
passada.. un home que es troba, des
de fa un mes i mig, subjecte a pro
cés tramitat per la Comissió de Res
ponsa,bilitats del Congrés, ex-diputat
i milionari. a la Presó Modal de Ma
drid.
Aquest heme ha estat recentment
protagonista de l'actualitat políica
més palpitant. Un deis seus diaria,
ara suspes, ha estat el que més des
caradament combatía el régim, els
seus homes i l'Estatut de Catalunya,
en una campanya d'infancia i «in
decencia personal. periodística i po
lítica.
—Es igual que se haya aprobado o
no e lartículo de la Ensenanza. Muy
pronto nos echarán de aquí a pata
das...
Un diputat que a mi am mereix te
ta mena de confianea, m'ha afirmat
que en sentí com, a la sortida de la
sessió parlamentaria en la qual s'a
prova l'article de l'Ensenyament de
l'Estatut, un diputat duna minoría
Preu : 20 céntims
republicana d'oposició pronunciava
les precedents parauleS.
Encara més: aquests dies s'ha
nyalat l'absencia del Congrés d'un.
conegudissim diputat que actuá acti
vament en les últimas horas de '
monarquía, i que després — encara
que a cada moment afirma que la
forma de Govern no és l'essencial
s'ha passat a la República. Hi.ha la
curiosa circumstancia, i jo em 'guar
daré prou d'afirmar res, que l'estil
del Manifest de Sanjurjo te per ala
que el conebten bé alguna semblan
ça l'estil oratori, eserit i políti
de l'alludit diputat.
Aristócrates ; «toreros»
Aristócratas. Encara en quedaven
al país. En quedaven tanta. que ara
han pogut pensar que tenien força
per implantar una dictadura de ca
ta. Aristócratas i. "toreros". Las
grane anústats de Sanjurjo. ultra la
de -estanguistes de tots els caba
rets de 1"'Espagne et le Mareo".
Un "torero" — Corrochano —
sortir de ,Sevilla amb un passi
circulació signat per Sanjurjo. Ui:
altre "torero" — "El Algabeno" —
pot injuriar els regidors sevillans
que van detinguts pela carrera en
tre un cordó de tropa. •
I c:esprés. eis aristócrates. Aixo es.
La casta. El privilegi. El títol.
gran propietat. El senorito". Els quJ
tre automóbils. L'escut, la flor d.-
lila. la marxa reial. I la covardia. L2
miserable ambició d'esfeadrar el
país prenent-li .els capital& 1 negara
n les possibilitats de -progresaió ea,:;-
nómica.
A l'atzar, he anotat uns :flquan:s
noms d'entre eh -de la "sanjurjada",
Marquesos és •a dita- 'ex" -e"
d'Escuivel. marqués. de.- 61ncecli,
ducs de eMdinaceli. marqués de Sa
dul, comte de Villapreses.. José Ana--
nio Primo de Rivera. oculte_ de
randa, comte de Santa Cru.z„.,eon-:
de Guadiana, comte • de Fuenrub_
cante de Carbul, comte de -Quin: --
ría. Emili Vidal Ribes. "Juanito::
Marsans, germana Ansaldo. Roca di
Togores. Sanz de Lerin-. García de leí,
Herranz. duc del InfantadOa -.Caval
canti de Alburquerque. Emilio Ba---
rara, cornte de Xauen. marques ele
SotaIo. marqués de González com
de Lombillo. García de los Raye
etc., etc. L'un conspirava. l'altre e
dia una part de la seva fortuna, l'a
tre feia de "cabecilla", el de més e
llá dispara contra la multitud. el d
més enea fa de governador, de S2V.
11a, aquell té el nomenament-de po
UN SOLDAT DE LA REPUBLICA
Mangada. El tinent coronel Mangada. Era a Pre
sons militars des del 27 de juny per delicte d'insubor
dinació a superior. El superior era aquest traidor
.Goded que ara, a la matinada del 10 d'ag,ost, espera
va a l'ombra, vestit amb el més brillant deis seus uni
formes de general. El moment convingut per prendre
possessió, en nom del rei, del Ministeri de la Guerra,
després d'haver arribat probablement a l'assassinat
de don Manuel Azaria.
Aquell dia 27 de juny, al campament de Caraban
chel, ja Goded para davant la tropa un llenguatge
intolerable, matisat de reticéncies i d'amenaces con
tra la República.
Mangada fou l'únic — l`únic! — que protesta de
les paraules del seu superior jerárquic. Arribá a treu
re's la guerrera, llençar-la i trepitjar-la, si havia de
servir per acatar uns superiors enemics de la Repú
libca i de la voluntat popular.
Mangada ha estat a Presons militars fins abans
d'ahir. Les Ordenanoes militars són inflexibles, és
ciar. Peró, en el curs d'aquests moments, s'ha demos
trat que per damunt de les ««Ordenances» hi ha l'ho
nor o la traició, la lleialtat o la vilesa. La voluntat
popular o la «Sanjurjada»».
Mangada ha sortit de la presó. ?Que aixó fomenta
la indisciplina? Mentida. La indisciplina, la trágica i
perturbadora indisciplina, és la deis homes que falten
a la seva paraula, la dels traidors i la deis perjurs.
Eireprou sabut que el !lastre can
etonéfi ha estat un deis factors més -imparants de la nostra rénaixença
literaria. Els poetas d'aquella época
es n enamorar. com a bons ro
cs, d'aquestesicançons populars.
Se ntiren contirfhadors de l'obra
deis tkobadors i joglars primitius que
les an compondre o cantar. 1 van
JmI -los o inspirar-s'hi. Aquesta ra
la ha donat fruits deliciosos
1pepNreorldt uarma bavEuni Seengcaarrraa.amb En Car-forenaperó,
sottment els poetes
el. 1 shi inspiraren en el nostre
clargaturgs també s'hl
, banl pas artes tanta
-lortapaeLa culpa hasestat de la poca
• efltaltlia dramátka de les canpons o
de lasplea- traca deis dramaturga?...
quina .sigui- la- resposta. sem
pre ens..riemblapi que l'anima de Ca
taluriVa".1, essenCialnient 'frica 1 que
són els poetes, els Irles. els enearre-g,
zt.,: -d'interpretar-la. ,
Penes deixant de banda aquesta
qiiestió de primacia aquell qui fu
Ilegi el nostre caneoner s'admirará de
les sayas valors dramátiques
res. Mentre que es excepcional de
trabar alguna cança ptrrament lírica,
com aquell delicias "Cant deis acalla",
són moltes les que ens extremeixen
pel aeu tontingut, dramátic. I no és
cue .1)1 hagi un simple ferment de
cireina-cona- 1i él -eu gaiVebe teta
peeáia lírica emocional. sinó que
nioltes són veritahles dramas com
priniits amb perronatges i dialegs,
rent breus 1 gracioses descripcions de
l'eseenari on 1 ner'ó esdevé. Tant és
&se. que la critica tradicional con
Isergeix a suposar eue la majoria
, questes cançons dramátiques, són iris
pirades .en rondalles i llegendes.
11.'"E1 Conste Aman", arnb tata la seva
grandesa; que té alguna cosa d'épi
ca, éi5d. cas més estudiat i carac
terístic d'aquesta transformació de la
llega:Ida hIstbtiea en caneó. Per molt
líricadancs. que creguem que és l'es
C")
_
«Crim-!mal!»
He estat a l'entrada de la Direc
ció General de -Segu.retat a l'hora
d'arribar l'autombbil que concluia
Sanjurja. Primer tia descendit Me
néndez de l'autornebil. Menéndez,
Momo-que -es jugo. la vida per la
República. Després, vestit de paisa,
cobert amb una_ boina, Sanjurjo.
Porta un vestit gris, rebregat del
llarg- Viatge. Ha-Perdut el seu som
riure dé cabaret 1 té com un gest
d'estranyeta qttan veu el grup que
ha esperat la seva arribada. Sembla
abatut o cansat. La carretera és
liarga. des de Huelva. El pas del
general- Avacilkagit, derrotat. En e
anomput d'entrar a la Direcció, una
den& del poble-h ese,opit la seva ira
al rdstre del general sublevat i gro
tesc
--Gruninal!...
Sanjurjo sha girat en rodó, amb
els unys crispats.,S'ha rnirat un
rooment'le, dona:- Després ha ezron
cat les espatlles-1 ha entrat a l'edi
fiel. tomboiat per dos guardias d'as
salt.
li han die ,Li ho ha
dit una, dona del poble, confiesa en
el grup. ?Qué deu haver pen.sat Sam
jurjátqutrir 1 aindignada imprecació
de Jai' dona — que potser perdé al
gun /111 a Africa — 11 ha cretrat el
rostre com una xtrrriacacla? "Cri
minal!"..No li ha dit "Traidor",
'rei",:""monárquic", ni "deslleial", ni
LI Ifit`dit "Criminal". No ha
•statlin la idea política, ni el senti
Inent' de l'honre, 14 14 conskletsc16
Ubica pajdácular del ree aquest fa
d'ajudánt del general sublevat. I en
davant.
~edil gent era la que valla sal
var láspatiya i la que havia de res
pectar ;el Aquesta gent i la
que latirá sortint, al es porta l'acció
de justicia amb -.la implacable
energía itecessárias Dintre del que té
de lamentable, les turbes han tingut
un hastent infallible quan han acos
tat lft leía incendiaria a les parets
de %ata edificis andalusos.
Aqüesta gent — que constitraa te
ta la ignominia analfabeta del Pa
lau d'Orient — és la que ara voldria
salvr el pis a l'ombra de l'espasa
lastime/II «un altre general! La se
va llista formarla una de les mes
distIngides notes dels "Ecos de So
ciedad" de 1"A B C". I és tan in
serisata, -tan imbécil. que ha pogut
illusioaar-se arab :una restauració
que no hauria tingut altre resultat
que 'el d'encendre .una guerra civil
que hauria portat al país al caos
més objecte.
FERMI GALAN
L'esperit deis dies
El cançoner catalá
Yesperit de Catalunya
perit de Catalunya, cal convenir que
hi ha alguna cosa de ben terrible
ben drumatic.
Psró guascas interpretacions de
l'esperlt o del carácter d'un poble al
través de la seva literatura, no dei
xen d'ésser plenas de- paranys. Caz
és impossible de dillueidar qué hi ha
de verament autócton en tota crea
da literiula. Els poetas o eh troba
dors. quan no tenien tema per a les
sayas cançons, s'apropiaven els deis
veras o en resucitaven d'antics.
Creure, dones, que tetes les canpons
que ha cantat el nostre poble són
legítimament catalanes. seria u,na
puerilitat. Així ala matenios eruclItts
catalana no s'estan d'assenyalar-ne
l'origen d'alguna. En tal cançó
lica Sroben un eco de Teberit. En tal
altra de melangiosa, el record d'una
balada germánica. El "Capitello".
per cumple. que és una de le nos
trescançons més dramátiques. i en
és narrada una esglaiadora revenja
— cosa que sembla fer-la més cata
lan — es el terna de moltes novel
les, el tema l'un dala drames més
grandiosos de Shakespeare. "La filla
del marxant", que és una de les glo
ries del nostre cançoner, i que no
será bou estala qui no en conegui
la tonada, és un terna que hoin tepe
ba a Franea, a -Italia, a Alemánya, as.,
Grécia... Ha ínspirat Schiller i Goe
the. L'erudit Campmany es pregunta
si la Margarida del Faust no és una
de tantes filles del marxant. Hl ha,
certament, en aquestes coincidéncies,
com saben tots els folkloristes, molla
casos de creació parallela. Peró molts
d'altres es tracta d'un plegi o refun
dició evídent.
Per aixó, més que en els mateixos
temes, és en la manera de tractar
los on se'ns fa revelador l'esperit d'un
noble e llurs característiques racials.
Així ena trobem amb romances caste
llanas, 'convertidas en cançons cata
lanes que són realment semblants en
el seu curs, pero que tener-1 un des
patológica. ni l'insult a la sang. No.
Ha estat la freda 1 terrible classif
cació de l'home dolent, de l'alima
nya.
Pobre Sanjurjol Pobre general es
panyol sublevat i grabase en la der
rota. Quina fi més trista, eh l que
podia haver estat un bon soldat i un
heme digne, que és el menys que pot
exigir-se a un militar!
A última hora, vençut i ridícol,
rebregat i fatigat. ha estat aixó: un
criminal. Un home disposat a Han
çar la seva pátria i el régim que l'ha
via honorat amb la alléS alta con
fiança. a una bralla fratricida i mor
tal. Ni la Ilipó tremenda de Primo
de Rivera — si Sanjurjo fos més
alt. seria la contra-figura del xere
pa — ha aprofitat a aauest criteri
obtús 1 estrany del general espanyol
del "pronunciamiento".
?Qué diran ara, general Sanjurjo,
horno valent. herol de torres africa
rica, gentil 1 eavaller, qué diran les
vostres amigues deis cabarets quan
sabran que una dona honrada. una
mara de familia, us ha dit:
—Criminal!...
S'ha acabat
la mascarada
extingit el soroll deis &a
bres. Sobre el carrer, hi ha una
vintena de cadávers d'home. Sobre
mollas consciéncies el pecat mortal
del crim. Sobre mollas vides. la res
-- e-eme.* le mala írremeiables.
La República fa—1 Dirá —el seu
camí. Encara que cal duc de To
ledo faci mala cara 1 administri els
seria mitran& a l'exili.
Ara, la justicia. La demanem
—amb, la veu del poble—serena i
implacable Ni enterniments ni de
magogias. Justicia estricta. Hl ha un
codi militar. Un cadí civil. Una llei
que concreta la culpa deis que s'han
posat fora d'ella. Per terribles que
siguin, que es compleixin les Sen
tencies. Per terribles que siguin. Que
no tremoli el pols a l'hora de sig
nar, per... que la ira o la passió no
enterboleixi el pensament, dels exe
cutors de la Llei.
Es rúnica cosa que el noble vol:
Justicia. Serena 1 implacable. Ahir
fou aplicada ala homes de Súria,
allucinats i famélics. Avuí ha d'és
ser aplicada ala hornee de la "san
jurjada", traidora i sense honor. A
ella, 1 a tots els que, al seu dan-era,
"han estat disposats a aprontar-se
(tele rrirr ci (l nrne_
perava i dilposats a seguir tranquil
lament a l'ornbra si el crím fracas
saya..."
Madrid, Agest 1932.
:
El sinistre polveri d'Osea, on in matí de deserabre tia l'any eati, ieren aliseatlats dos llames que
volgueren aixecar-se contra un regim de tirana abominat pel Doble
Evoquem svui aquella data luct uosa a presencIft deis que han intentat aixecar-se contra un regirla
de democracia instaurat pel noble
•
ennag molt diferent. Es caracterís
tic un cas en el qual veiem la mal
vestat dels protagonistes punida d'u
na manera molt més justa en la
cuino catalana que en la romansa
castellana. I és que el sentiment po
pular de la justicia és una cosa molt
viva en el nostre caneoner. Sovint
aquesta justicia té alguna cosa d'im
placable i fina es confon amb l'es
perit de revenja aquest esperit de re
venja que ha dramatitaat tant la
nostra historia i que en algunas épo
ques — ai, las! ja esvaides! — ens ha
fet temibles a tot el món.
Un cas ben curiós de fet llegan
dari, semblant al d'altres nobles, pe
ro que el carácter catalá ~ida
molt en els detall, el tenim amb la
caneó ci-EI Carbonar". Ningú no pot
dubtar de la catalanitat d'aquesta
caneó. Es de les més primitivas i
Ingenuas. Campmany hi veu el nos
tre Parsifal. La diferencia és que el
protagonista. en iloc d'emportar-se'n'
la llanca com el Parsifal germá
nic en fugir de les noies que el vo
lien templar, s'ernporta les cines del
treball.
Un altre cas ben curias, és la ma
nera com el postre cançoner inter
preta aauesta Urgencia tan corrent
en tots els pobles cristians de 11Edat,
"Mitjana. de l'honre que* es vol yen-,
dre l'anima al diabla. Al nostre can
poner. el banyetá que volts comprar
l'anima d'un Ruar, és a la fi eliga
nyat per la: multar d'aquest. I és que
la dona catalana pi és pintada cona
tantment com a més subtil 1 astuta
que no pas els homes: cosa que sem
bla respondre ben bé a la mateixa
realitat actual.
I una característica que no escapa
ninger que estudil el nostre canço
trae és la presencia d'elements gro
tescos en els momenta dramática.
aquesta barreja de tons es fa perdu
rable...encara en. el. ,més pppular dels
Poete-S,d'avui. i ben present en la
novena vuitcentista. En el caneoncr
en' trobsm una de rnolt típica. A Jo
sep Maria de Segarra o a Prudenci
Bertrana ala deu agradar molt. Un
romeu penjat injustarnent, parla de
la terca estant parqué l'alliberin.
La seva veu és esglaiadora. La saya
mara que el sent, va a trobar el
botx1 parqué el despengi. El batid,
pero, se'n riu del cas. Es un home
gras i sensual. En aquell moment
s'está menjant un gall i una gallina
saneara. "El vostre fill diu a la
mare desolada — es tan mort com
aquest gall 1 aguaste, gallina." I en
aquell moment, segons la caneó, "el
gall es posa a cantar — la gallina
al plat ponía."
Es així com cada poble afaisona
al seu esperít allei que és comú ala
altres pobles. Cal dir, no obstant, que
ni racialment ni artísticament, les
influencies són sempre funestes. N'hi
ha que, al contrari, contribueixen a
afinar els carácters, a encomenar
virtuts i qualitats. Una de les influén
cíes més benefactores per a Cata
lunya ha estat la de Proverna, aquest
país germit que, de tan bell, sembla
legendari. Els nostres costums an
tics 1 la nostra literatura li deuen
maltea coses.
Els drames condensats de les nos
tres cançons són gairebé tots drames
d'amor. El nostre cançoner ha poblat
poeticament la terra catalana de be
llas donzelles enamoradas, privades
per llur pare de seguir les inclina
arana del cor, igual que en les come
dias del Romea; prova d'una ances
tral tossuderia paterna, de l'absolu
time del cap de casa a Catalunya.
"•-••••••~•• •••••¦••• • •• • • •
....... ¦¦••¦•,-,....,
Lluís Ulloa, !ilustre historiador,
autor de la tesi sobre la catala
nitat de Colom, que vindra dintre
de poc a Barcelona a iniciativa del
Conseller de Cultura de la Gene
ralitat i cridat pel Govern de
Catalunya, per professar historia
1 seguir les seves recerques inte
ressantíssimes sobre l'origen cata
la del descobridor d'América.
LA RAMBLA felicita a Ventura
Gassol 1 el Conseller de la Gene
ralitat per aquesta lloable ini
ciativa.
•
la rambla
L'ha poblada també de cionzelles en
ganyades Per Ilurs gatants: 'de don
selle i dones 4ue.ploren tabséncia
de l'amor:, ala cúreles, que. juguen un
paper tan , ball gil el nostre caneo
ner, donen sp avisos i misset
ges... L'ha; PO tainise .e-- om
bres no menys ques — de viclues
inconsolables, cleMallers enyorades o desafi ) que resisteix la
i la morl es un
tema en el' sistaix rholt,' el
nostre cançonel::, s'atreveixen pas
a insistir-hi tt nostres poetas
actuals!... Les traietionslensenines no
deixen, tanmateixspd'atrundar-hl. Al
través d'aquestes campana endevinem
com el .poble s'ha oymplagut seinpre
a fer xaoata delainéríts ~oca. Aixi
tambe hi trobern tradicionál afi
ció a fuctejar les sogres i marastres.
Paró drames hi ha com el Testament
d'Amélia, en l'adulteri de la Maras
tra amb el seu gendre té la comple
xitat d'un drama modem i ens deixa
una inesborrable esgarrifança.
L'associació de l'amor i de la mort,
valla en tetes les' literaturas, no és
absent del 'lastre romancee Paró
és la mort qui hi triomfa, cosa que
decanta a creure q el nostre geni
racial és més que iltafísic, realista.
"9- -no hi manquen, •l'el mistad ni el
eneravellós. Ho u que hi és, no
obstant, en una proporció, amb un
seny, del qual mMte3 literaturas en
aún del tot mancadas Pero de tatas
manares Pi reacinen veus misteriosas
que avisen una calamitat o una irs:
justicia, clama del mes hi pas
sen animes en pena, eseallers in
fernals...
Tot plegat és la proa duna pro
funda capacitat d'emoció dramática
que fará algun día ja no l'está
fent — ben fruitós el ngstre teatre i
la riostra novellística.
DOMEIC GUANSE
A Barcelona
A Barcelona
A Tarragona
A Valencia
A Alacant
A Sevilla
A Alcalá de Guadaira .
A Cádiz
A Bilbao.
A Sant Sebastiá . .
A Sitges
UN NOU POETA
Per principi no som pos partidaris
de l'exhibició de cap mena de pre
eocItats. Els poetas generalment fa
rien millor d'estripar o almenys de
guardar ben amagadas les proclue
eions dels catorze o quinze anys, que
de publicar-les. A '-'-sterat d'aixo,
no volem estar-nos de dir una mola
d'ancoratjament pels versos d'adoles
cancia de Delfí Escota i Figuerola,
recollits sota el títol de "Senhal".
Hom no pot estar-se de remarcar que
el jove poeta no s'ha orientat del tot
encara. Pero tambe que el seu catala
és nioll. pulcra, que els versas son
fervents i melodías. I, si de vegades
es cert que ens trobem amb l'expres
sió de coses exeessivament ingénues,
no -4"ixa d'ésser-ho que sovint ende
vinem una oculta mena de tendresa
que fará procluir fruits molt sabotea
SOS al novell poeta. — G.
41111111~~5110111~
MAISON
bOREE
Caté- Brasserie
Restaurant
CÁRI'A D'ESTIU
4g
EL LOCAL MES FRESC
DE BARCELONA
"HUSA
A RECORDAR...
"...Aleshores hauria caigut el Go
vern, s'hauria declarat l'estat de guer
ra a tot Eepanya I, senas perdre
temps, un generalot que estada, a
punt darrera una cortina, donada
un cop d'estat, implantarla una dic
tadura amb el beneplácit—és ciar!-
de les cla,sses ultra conservadores i
tot Mico seria el próleg de la restaii
racio monárquica."
"L'ATEMPTAT CONTRA AZASA
Fracaasat el moviment, martinga
la o moixiganga social andalusa,
amb la deseoberta oportuna dei
pósits de bombas i l'actuado dier
e-lea de guardias d'assalt I guardia
civil, es penal com una solado salva
dora en la supressie de l'obstaele fu
namental: Azana. La suggestio de
ratemptat vingué de l'estranger, oil,
exhauript la paciencia, es roseguen
els punys el grana egurons de la
monarquia esperant l'hora Iluny-ana
de la tornada triomfal al compás de
la inusiqueta de "Las Corsarias".
ANGEL GARCIA-HERNANDEZ
Els mellárquies seguebten actuant amb la máxima
insolencia.. ?No creuen el Govern i les Corts que la
Ilei defensora de la República no s'ha fet exclussiva
ment per als comunistes ilibertáris?
(LA RAMBLA, 28 març 19932)
Quan vittigeu
aprofiteu els avantatges de la nostra cadena d'hotels
S.
Es tanta l'obsessió de suprimir
aquest obstacle fonamental per als
plana deis monárquica que es pensá
en posar conjuntament en práctica
des projectes d'atac. L'un, ratemp
tat vulgar encornanat a un parell de
pistolera ben equipats. I per si aquest
fallava, la preparació d'un assalt en
forma al ministeri de la Guerra, do
micill actual del cap del Govern.
Aquest assalt l'havien d'efectuar un
gran) de capa militara, deis excedeets
1 disconformes amb el régim, la ma
jor part deis guata havien estat "fa
voritos" del monarca calgut 1 dicta
&wats per la gracia de Primo de Ri
vera i Martínez Anido. Es presenta
den al ministeri de la Guerra ves
fila d'uniforme, exhibint les estre
lles de vrat puntas, a les quatre del
mati, i s'emportarien el senyor Aza
na en un automóbil que esperarla al
carrer d'Alcalá."
(Del reportatge "Com ha fracas
sat un complot contra la República",
de Joan Balaguer: LA RAMBLA, la
de juliol de 1932.)
La major organització Hotelera d'Espanya
..sonasea~ffleilia~
Hotel Orient 250 habitacions 150 banys
Hotel Espanya 150 » 50 »
Hotel Europa 75 » 30 »
Hotel Victória 100 » 50 »
Hotel Palace 80 » 50 »
Hotel Madrid 150 » 80 »
Hotel Oromana . • •
?
30 » 25 - »
Hotel de la Platja . • • 150 » 50 »
Hotel Carlton 200 » 200 »
Hotel Maria Cristina. .
•
200 » 150 »
Casino Rest. Platja d'Or
Demaneu al nostre Central «Hotel Oriente»
carnet de presentació, el qual us proporcionara
considerables avantatges
EN TOTS AQUESTS HOTELS TROBAREU UN ACOLLIMENT AFECTUÓS, ESTADA
CONFORTABLE, CUINA DE QUALITAT 1 PREUS MODERATS
segueix augmentant la seva ja famosa Cadena
d'Hotels fins que la sevaorganització arribi a totes
les ciutats més irnportants d'Espanya
115 ag,ost de 1932
15 agost. de 'W59
Cap a l'aboliciá de la pena de mort
Necessitat
Dirnecres, en conéixer l'intent
criminal deis generalots monar
quies, el poble es llança al ca,rrer
per defensar la República. Va és
ser com un novell 14 d'Abril amb
tintes més fosques, carregat de
rancúnies justificades per la pro
vocació insolent.
Amb el fi instint polític de les
multituds—superior al dels fal
sos filósofs de la política—aquell
poble clamava iracund per l'afu
sellament immediat deis genera
lets, deis generalots i deis gene
ralassos. En cada ovació al Go
vern emanat d'ell, per part del
poble hi havia implicitament una
petició de justicia inexorable
— com és inerorable l'essencia
mateixa de la justicia.
Més, encara: a Barcelona, ba
luard formidable de la Repúbli
ca, muralla secular de la lliber
tat, entre els caps demanats per
la multitud hi havia el del vell
Barrera. No se'n parlava encara
oficialment, peró tothom l'ende
viná culpable i covard alhora, pe
rillós i cruel com la seva ascen
dencia exótica. Tots • sabíem l'ex
virrei predestinat al pelotó d'e
xecució o a l'arrossegament per
carrers i places, com un famós
execrat ,anteces,sor seu. Si aquells
crits demanant la seva mort
l'arreplegaren aniagat per Bar
celona, ja té un avis deis déus que
l'ha,n escollit--dels déus que te
nen set. L'instint de la multitud
CAVESDEL'EMPORDÁ
deis afusellaments
per Granter-Barrera
senyalava eis seus enemies i el
eamí de la República.
P
sima; enemiga de violencies, fin
buida d'idees generoses cara al
futur, ha d'afusellar? Tots ens
plantejárem la interrogació da
vantr. el cant de les turbes. I
totsao almenys la rnajoria de mi
litants, haguérem de concloure
tristament que la raó era—altre
cop—de part del poble.
En efecte. El Govern, la Repú
blicas veu obligada a ter aiu
sellarnents—i posats a ter no ha
de venir de deu, un cop sentat el
princiPi—en primer lloc perqué la
llei 116 mana. I la llei és taxativa.
Un Govern absolut, despótiç, po
dia prescindir de la llei i des
obeinla o bé deformar-la. Actuar
de vegades amb lenitat i d'altres
criminalment. La República és
régim legal, normal. Ha de com
plir la llei de qué elLposa i ‘no
cap altra. Pot, si eseau, modifi
car-la o bé suprimir-la, peró
mentre existirá l'ha de complir
en la forma en qué está feta. I
la pena de mort,als militars ha
de tenir, per als escrupulosos de
dreta . o d'esquerra, l'avantatge
d'ésser una llei provinent de l'an
tic régim, d'aquell mateix que
defensen els tranlgressors. Altra
ment no podem, ara de seguida,
modificar una Ilei amb efectes
retroactius per a salvar uns de
linqüents. I la pena de mort als
militars que s'alcen en armes
contra el propi país existeix a tot
el món. Els militarots serien en
terrats, a hores d'ara, en qualse
vol Estat civilitzat de regim mo
nárquic o republicá.
El Govern ha de ter afusella
ments, en segon lloc, perqué el
poble ho demana, i com a man
datari d'aquest no pot desobeir
una petició legítima. Si el poble
demanés una injusticia, una ille
galitat, una arbitrarietat, o sim
plement una cosa fora de raó,
seria propi de bons governants
desatendre'l i convencer-lo. Peró
demana de complir la llei. I des
atendre aquesta petició significa
decebre el poble i traicionar-lo,
faltar a la llei i al mandat que
el noble donava. El Govern salle
nana justament, perdria tal ve
gada per sempre més l'opinió que
té al costat, el fervor clamorós
de milions de ciutadans que li
reclamen penes capitals. I, en la
decepció, poden sorgir dificultats
gravíssimes, pot haver-hi balan
çades extremistes justificades.'
Tots fórem uns, llavors, a pren
dre'ns la justicia per la nostra
ma i a combatre un Govern que
intentés barrar-nos el pas.
El Govern ha de fer afusella
Ments, en fi, per un instint de
propia conservació. No de con
servació com a tal Govern, que
aixó no interessa. Un Govern sem
pre pot ésser canviat per un altre
que sápiga el seu deure. Pero el
deure de tots els Govern és de
conservar el régim que serveixen,
sobretot si és un régim demo
crátic i popular. I tolerar altre
cop, per una bondat que ja hem
prodigat massa, que els militars
de les gestes manicomials no
sentissin el pes de la llei a so
bre, seria encoratjar follament
les ambicions i les conspiracions
dels reaccionaris, i posar la Re
pública mateixa en perill gravís
sim—molt més greu perqué esta
ria desarmada sense l'escalf po
pular.
No parlem del que ells haurien
fet si haguessin guanyat. Seria
PERELADA
ter-nos poca honor nosaltres ma
teixos de váler-ho tenir en 'comp- -
te. La República no ha
parar-s'hi, i si nosaltres fem afu
sellaments seran diferents deis
seus. Sobretot ho seran perqué
serviran la causa del poble, del
qual emana la sobirania, i no pas
la causa del despotisme. El que
ells haurien fet no ha d'interes
sar-nos. Pensem que está bé que
els reaccionaris siguin injustos i
esdevinguin criminals; no per
aixo hem d'ésser-ne els homes
d'esquerra.
La República ha d'afusellar
inspirant-se només d'ella matéi
xa, de la llei que ha rebut i ha
consagrat, del sentiment del no
ble que l'ha portada i vol man
tenir-la i del seu propi interés
suprem. Azaria parla, quan era
només ministre de la Guerra, del
manteniment de la pena de mort
per als delictes militars, 1 fou
ovacionat per la Cambra. Supo
sem que volia mantenir-la per
aplicar-la. ,Apliquem-la, dones.
No podem pas deixar de pegar si
abans hem amenaçat.
Afusellem, dones. Pel fur militar
o pel civil, en judici sumaríssim o
bé ordinari, de cara o d'esquena,
com sigui, peró cal condemnar a
mort i afusellar. Si pot ésser, pe
r& amb totes garanties per als
inculpats, amb tota l'esplendor de
la llei serena, de manera digna i
pulcra, per bé que no ho merei
xen els militarots sense cap gran
desa. Més aviat mereixen una
mort vil con' el garrot o cosa així,
ja que no han estat ni capacos de
suicidar-se.
Condemnem, condemnem e 1 s
traklors 1 afusellem fins on calgui.
L'endemá, per afirmar la Repú
blica indestructible i els seus pos
tulats humans, ádhuc contra el
parer del senyor Azafia podriem
abolir la pena de mort, fins i tot
per als delictes militars. La culpa
haurá estat d'ells, deis nostres
enemics, si no hem pogut ter res
plendir aquells postulats des de
bell principi, 1 si hem hagut de
tenyir de vermell una aurora sere
níssima.
Penes, 13rillaiats
PLATERIA MARTELLADA
J. VAL§ENIr
JOIER
16, Passeig de Grácia, 16
I Restaurant Catalunya recomana a la seva distingida clientela i al públic en general,
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa
-
Primo de
El manifest de Primo de Ri
vera: 1923
Heu's ací els paragrafs més
importants :
"Espanoles : Ha llegado para
nosotros el momento, más 'te
mido que esperado (porque hu
biéramos querido vivir siempre
en la legalidad y que ella ri
giera sin interrupción la vida
espanola), de recoger las ansias,
de atender el clamorosv reque
rimiento de cuantos amando
la patria no ven para ella otra
salvación que libertarla de los
profesionales de la política, de
los hombres que por una u otra
razón nos ofrecen el cuadro
de desdichas e inmoralidades
que empezaron el ano 98 y
amenazan a Espana con un
próximo fin trágico y deshon
roso.
"Pues bien ; ahora vamos
a recabar todas las responsa
bilidades y a gobernar nosotros
u hombres civiles que represen
ten nuestra moral y doctrina.
"No tenemos que justificar
nuestro acto, que el pueblo
sano demanda e impone. Ase
sinatos de prelados, ex gober
r.adores, agentes de autoridad,
patronos, capataces y obreros ;
audaces e impunes atracos ;
depreciación de moneda ; fran
cachela de millones de gastos
reservados, sospechosa política
arancelaria por la tendencia,
y más porque quien la maneja
hace alarde de descocada inmo
ralidad ; rastreras intrigas po
líticas tomando por pretexto la
tragedia de 1\,larruecos ; incer
tidumbre ante este gravísimo
problema nacional ; indisci
plina social, que hace el trabajo
ineficaz y nulo, precaria y rui
nosa la producción .&gr-íeola
e industrial ; impune propagan
da comunista ; impiedad e in
cultura ; justicia influida por la
polltica ; descarada propagan
da Separatista.
"No venimos a llorar lástimas
y vergüenzas, sino a ponerlas
pronto y radical remedio, para
lo que requerimos -el concurso
de todos los buenos ciudada
nos, Para 09, en_virtud de
la , cofifian.rág'yi'VriáriátO-4ífe en
-rfilkl~tátttrSItonst i-ra
en M-aarier un Directorio
inspectór militar, con carácter
provisional, encargado de man
tener el orden público y ase
gurar el funcionamiento nor
mal de los ministerios y orga
nismos oficiales, requiriendo
al país,para que en breve pla
zo ,noCciirez0 hombres rectos,
-,;:saliiol~citlháOs y probos que -
puedan constituir Ministerio a
nuestro amparo, pero en plena
dignidad y facultad, para ofre
cerlos al Rey por si se digna
aceptarlos.
"No queremos ser ministros
ni .sentimos más ambición que
la de servir a Espana.
La responsabilidad colectiva
de los partidos políticos la san
cionamos con este apartamien
to total a que los condenamos,
aun reconociendo en justicia
que algunos de sus hombres
dedicaron al noble afán de go
bernar sus talentos y sus acti
vidades ; pero no supieron o
no quisieron nunca purificar y
dar dignidad al medio en que
han vivido. Nosotros sí quere
mos, porque creemos que es
nuestro deber, y ante toda de
nuncia de prevaricación, cohe
cho o inmoralidad debidamente
fundamentada abriremos proce
so que castigue implacable
mente a los que delinquieron
contra la patria, corrompién
dola y deshonrándola.
TEATRES
TEATRE NOVETATS
Companyia Lluís GALVO.—Nit, a les
deu: LA 'VIEJECITA psi les tipes lila
i Alellí. La gran obra drl dia
LUISA FERNANDA
pel gran batx cantant L. GLMENO.
tenor R. MAYRAL i les tiples VILA,
etc. 35 professors d'Orquestra, 35.
Demit, tarda, popular, LA VIEJECITA
i il'exitae, EL BA.KBERILLO DE LAVA
PIES.—Nit: POR UNA EQUIVOCACION
i LUISA FERNANDA '
el triomf més gran de la temporada
Dimeeres, reestreno. de la grandiosa
Obra: LOS SOBRINOS DEL CAPITAN
GRANT.-Divendres, benefiel de VALE
RIA RUIZ PARIS, amb grans pro
grames tarda i nit —Es despatxa en
comptaduria.
CINEMES
CINE PARIS
Ivoi, un, a les 9'45::
La divertida farsa en espanyol
Un yanqui en la Corte
del Rey Arturo
i la gran produceló
- Esposas de Médicos
la rambla
Rivera
General Batet
Us tenim per un gene
ral lleial a la República ;
com a compatrici nostre
deveu sentir les coses de
Catalunya, dones bé ; us
anem a fer una denuncia
greu : la majoria de some
tents de Catalunya estan
a les mans d'elements mo
nárquics o 'raonadiquit
zants. Ordeneu una infor
mació sobre aquest par
ticular i us convencereu
de l'exactitud d'aquesta
denúncia •
General Batet
Com a bon republicá i
com a bon catalá, us de
manem que, sonse perdre
temps, poseu remei al
mal, car aquest és massa
greu per poder esperar a
qué sigui un fet el que
l'ordre públic depengui
de Catalunya
J. ?ILLINOIS
MOBLES LAMPARES
Nous modele - Preus reduits
Mobiliaris compostos de
MENJADOR. SALO, REBE
DOR I DORMITORI
Selecció C Pessetes 4500
" B " 10,000
A 99 20,000
Visiti vosté aquesta Exposició
Passeig de Gracia, 44
FANTASIO
Aval, nit, a les deu:
LAS ALEGRES
CHICAS DE VIENA
per VILLY FARST
DIVERSOS
CADA DIA
Tos de Moda
Sopars a la Modem
CONCERTS A LES TERRASSES
Soruda de teatres
al
Chi
G RiNES'ERA
Orquestra Típica Argentina
Sica-Panodas
Sanj urio
Sanjurjo : 1932
Heti's ací els seus
fragments .
Espanoles :
"Surge de las entrafias so
ciales un profundo clamor po
rular que justicia.
un impulso que no;:. mueve a
procurarla.
No hay at.-ri ado que no se
haya cornetdo, abuso que no
se haya pelp-A.-.11o, ni moras
dad que no haya trascendido
a todos los órdenes de la ad
ministración públka, para el
provecho ilícito o para el des
pilfarro escandaloso. La fuerza
ha sustituído al derecho, la ar
bitrariedad a la ley, la licencia
a la disciplina. La violencia se
ha erigido autoridad, y la obe
diencia se ha, rebajado a la su
misión. La incapacidad se im
pone donde la competencia se
inhibe. La jactancia hace veces
de valor y de honor la desver
güenza.
Ni los braceros del campo
ni los propietarios de la tierra,
ni los patronos obreros, ni los
capitalistas que trabajan, ni los
capitalistadores ocupados o en
huelga forzosa ni el productor,
ni el contribuyente, ni el in
dustrial, ni el comerciante, ni el
profesional, ni el artesano, ni
los empleados, ni los militares,
ni los eclesiásticos... nadie
siente la interior satisfacción
la tranquilidad de 'una vida
pública jurídicamente orde
nada, la seguridad de un patri
monio legítimamente adquiri
do, la inviolabilidad del hogar
sagrado, la plenitud de vivir en
el seno de una nación civili
zada. De todo este desastre
brota espontáneamente la rebe
lión de las almas que viven sin
esperanzas. No nos apasiona la
emoción de la violencia culmi
nante en el dramatismo de un
levantamiento, pero el dolor
del pueblo y las angustias del
país nos emocionan profunda
mente. La revolución será siem
pre un crimen o una locura
donde quiera que prevalezcan la
justicia y el derecho, pero es de
recho y es justicia donde preva
lezca la tiranía".
"En ario y medio de sectaris
mo tiránico, la economía nacio
nal ha sufrido el. quebranto de
miles y millones ; se ha hecho
mofa y escarnio en los senti
mientos más fuertemente arrai
gados en la mayoría de los espa
noles ; se han destrozados los
organismos de defensa e insul
tado groseramente a los Cuer
pos armados ; ha aumentado la
criminalidad de un modo alar
mante ; el paro forzoso, exten
dido e nproporciones aterrado
ras, tienen en la miseria a mu
chos cientos de miles de obre
ros ; no se ha tenido en varios
meses ni un solo día de sosiego
y tranquilidad con el sobresal
to constante de incendios, huel
gas revolucionarias, robos, atra
cos y amenazas ; las leyes de
excepción nos privan más que
nunca de los derechos ciudada
nos, y por si esto y otros mu
chos males, cada día más agu
dizados fueran pocos se han
alentado imprudentemente los
sentimientos de varias regiones
y envenenado aspiraciones que
pueden ser legítimas en su ori
gen, poniendo en peligro in
minente la integridad de Es
pana. Por amor a ella, y por
el imperativo de nuestra con
ciencia y de nuestro deber,
que nos obliga a salvar de la
ruina, de la iniquidad y de la
desmembración aceptamos des
de este momento la responsa
bilidad de la gobernación del
país, y asumimos todas las
funciones del Poder público con
el carácter de Junta provisio
nal".
COLISEUM
Avui, nít. a les deu:
DESENGANO
per RUTII CBATTERTON
i PAUL LUKA
ESPORTS
E3 O
NOU MóN
Barcelona-Ring
wi¦im
Dimecres vinent
A 10 rounds
FLIX-A
10 rounds
-BRTOS
tres interessants més.
Entrada general, 3 pessetes
o
eguirá la hístória d'Éspanya?
Les borratxeres de tres
generais
Si als que el coneixen de prop Sanj urjo s'emborratxava d' una,
seis hagués preguntat: manera estrident 1 de casa les
—?Creieu que Sanjurjo será un amigues molt sovint havien de
puntal de la República? Us hau- treure'l en un automóbil 1 dei
rien contestat rotundament que xar-lo en el tren perqué s'entor
no. I si haguéssiu insistit enea- nava amb el rápid del mati per a
ra: ésser a Saragossa a les quatre de
—?Pero creieu que Sanjurjo la tarda, on dormía la mona.
s'aixecará contra la República? Altrament, está vist que l'a
Es segur que també us haurien fició dels generals monárquics a.
dit que no. la beguda (cosa que jo em guax
Per qué? Perqué Sanjurjo, a daré prou de dir que és una ca
judici de tots els qui el tracta- racterística de tots ells) ha de
ven, avui només sentia l'ambi- desempenyar un paper prepon
ció del diner. derant en l'história d'Espanya.
Hom diu que alguns dels seus En Valles 1 Ribot—en una con
antics camarades d'armes i de feréncia que ens dona al Foment
monarquisme 11 havien retret el Republicá Catalá de Sans—ens
fet que era l'únic tinent general explicava que el general Pavia
que no havia demanat el retir havia trencat la paraula d'honor
i que eh l havia respost que li donada a Castelar en un deis
convenía ocupar cárrecs impor- seus moments de borratxera. En
tants. aquella edat d'adolescent que en
Sanjurjo s'havia convertit en cara es té un cert respecte per a
un especulador 1 si es procedis les figures históriques aixó m'ho
a revisar la cornptabilitat i les vaig prendre gairebé com un sa
operacions de la seva casa co- crilegi. Més tard, en llegir algu
mercial a Barcelona, potser po- nes de les pagines del que fou
dria comprovar-se aquest extrem. la liqUidació de la República del
L'afició a les finances entre els 1874 pel general Pavia, he pogut
militars que tingueren un paper endevinar que Valles 1 Ribot de
preponderant i que s'enriquiren via tenir raó perqué ja se sap
durant la Dictadura no és ex- que quan Pavia va tornar a estar
elusiva de Sanjurjo. L'ex virrei al seu grau de lucidesa, es la
TOTS ELS MOBLES I TOT EL MATERIAL
PER A CLASSIFICACIO I ARXIU
CORTS, 596
Bodmer & Bo
BARCELONA
TELEFON 10266
3
Barrera també en sap un niu i
darrerament treballava perqué
un deis seus familiars pogués ob
tenir el nomenament d'Agent
Oficial de la Borsa de Barcelona,
igual que l'havia obtingut el fill
de Sanjurj o.
Potser. grades a aquestes in
fluencies trobaríem el perqué de
certes actuacions dels Agents Ofi
cials contra l'Estatut de Catalu
nya. Penó en fi, que no és aques
ta l'ocasió de parlar-ne. Tornem
al cas de Sanjurjo.
El que ningú no preveia per ter
canviar tan sobtadament el ta
raná del general rebe•at era el
que en ehl podia la força de l'al
cohol. Bevedor extraordinari, es
passava dos o tres dies en estat
d'embriaguesa absoluta.
Recordo que s'explicava que en
la campanya del Rif, havia sor
tit al davant d'una columna en
paiama i traguejant constant
ment dant de cavall. Qui sap si
era per a donar-se ánims i ama
gar la covardia que ha demostrat
tenir ara a Sevilla, malgrat la
seva fama de valent. (Aixo de la
valentia deis generals es va des
acreditant cada vegada més: aquí
teniu aquell gran valent de Ca
valcanti quan estava rodejat
d'homes que es feien degollar per
eh l i que en canvi al primer es
tornut de Primo de Rivera s'a
maga, vergonyosament anant
se'n a prendre els air:s a Grecia
i ara, director del moviment
frustrat a Madrid, ha procurat
despistar com un vulgar malfac
tor).
La primera vegada que vaig
veure en Sanjurjo fou a Alhama
de Aragon en circumstáncies ben
grotesques per a ell. Estava pa
perina perdut en el Casino y en
tre els seus companys de "juer
ga" hi hacia el tristement famós
Luca de Tena. Aixó es produí
precisament sis dies abans del
cop de Primo de Rivera i sabent
la relació que hi tingueren
aquests dos homes, moltes vega
des m'havia preguntat si era en
aquell estat d'embriaguesa que
preparaven la felicitat del país.
Un aragonés m'explica les fa
cécies de Sanjurjo que era capita
general d'Aragó, amb l'inevitable
escándol de la borratxera que
l'acompanyava a través deis seus
actes. Més tard un cambrer de
l'Excelsior em recordava que
Sanjurjo telegrafiava des de Sa
ragossa estant, l'arribada en el
rápid de les onze perqué 11 tos
reservada una taula. Les "celes
tines", advertides naturalment
pels companys de barrila, ja te
nien també a punt les nenes que
havien d'acompanyar-los a pas
sar l'estona.
WHOOPEE!
per Eddie Cantor
PUERTO INFERNAL
per Lupe Vélez
Preferencia
General
mentä del seu acte que pretenia
arreglar amb la justificació que
en disoldre el Parlament no ana
va contra el régim republicá.
(Exactament com ara pretenia
Sanjurjo en la seva proclama).
L'any 1915 vaig anar a servir
a Cadiz 1 poc abans de llicen
ciar-me ens va caure en Primo
de Rivera de general governador
de la plaça. Tenia una certa fa
ma d'home liberal amb la tropa.
i en efecte, hom va poguer cons
tatar que les seves borratxeres
1 els seus escándols amb totes les
meuques de preu enviades a cer
car amb cotxe oficial a Sevilla 1
Jerez, constituien tota la seva
preocupació. Unes setmanes més
tard al meu llicenciament, en
Primo de Rivera va pronunciar
el seu famós discurs reclamant
l'abandonament del Marroc a.
canvi de Gibraltar. Fou destituit
i l'home confessa que com aquell
dia es trobava una mica "indis
posar potser no s'havia expres
sat ben bé.
Mal no m'hauria esperat que
també uns anys més tard, en la
nit del 13 de Setembre famós pel,
seu cop d'Estat, en dirigir-me a
Capitania en qualitat de perio
dista em trobés amb Primo de Ri
vera i en quin estat Em sembla
que érem amb l'Aldaz d'"El Dilu
vio" i la incoherencia amb qué
parlava el futur dictador només
era justificable per les ampolles
de conyac que hl havien desta
pades al costat de la seva taula
de treball. L'endemá a mig matí,
el reforça de conyac devia ha
ver augmentat encara més a
jutjar pel seu estat físic, tant di
ferent de la serenitat que féu
mostra a la tarda a l'Exposició
del Moble davant de Puig i Ca
dfalch, Alella i altres.
De totes maneres no cal insis
tir. Les borratxeres de Primo de
Rivera passaran a la posteritat,
Recordi's que ell mateix va dir
que en redactar la seva famosa
darrera nota de dictador, es tro
baya "algo mareadillo".
En resum, que la historia d'Es
panya, pel que es veu, ha d'anar
'ligada amb les borratxeres delS
generals monarquics. Cal que la
República si no pot desterrar
aquest vidi en els seus subordi
nats ,almenys els faci compren
dre que no ha de donar-los-hl
per l'afició als "pronunciamien
tos".
Si la República no afusella d'U
na manera implacable, és possl
ble que la historia d'Espanya con
tinués lligada encara a les ca
pritxoses borratxeres d'un altre
general.
VICENTS BERNADES
TEMPORADA DE GRANS REPRESES
a preus reduits
t•"I%"a""""•"""B""""ao"••¦¦Ms0
Saló Catalunya Capitol Cinema
AVUI DILLUNS CANVI TOTAL DE PROGRAMA
30MBRAS DE LA LEY
per William Powell
EL ANGEL PECADOR
per Nancy Carroll 1 Gary Cooper
i'50
0'75
• DIJOUS
NACIDA PARA AMAR 111 TODA UNA VIDA
SU HOMBRE INTROMISION
4
Es una vergonya
•qtre toleressini simpa
enrera, en una de
llurs associacions bar
celonines„el. ca s ben
trist de... diguem-ne
"Eufemio Rodríguez"
4 - No es van sentir fe ' ria era
•1 Inbria de prafessionals, la
maj'oAa d ells pertariyents—eal ter.
ho constar—a la premsa catalana.
t.4r4 van agafar el conspirador
Inonáaquic ,Rico Ariza, corrector—no
Pai.nalaelor—de "El Correo Cata lári,-Y4Wit'am de "La Protesta". 1 es .Vari :danta abligats a protestar.
En 'tal,aquan rnanava Berenener
iteran iletanauts mes d'una vegada
islam portats lligats pei catres.. es ' .ti'auitti eonsphnys nostres que alesho
res,rso eren Menys aeriodistes del que
'pagniii e?SifavuL No vana trobar en
Roe es 'sétiyfairs periodistes defensors
-de aisiolers ata a- anar a interessar-se
péte 'noefres-hornes.
- 'ate s'id 'Val, dones, a invocar sola
daritats professionals per a cobrir els
iris canspfladors. Cal invocar, en
étinvi, la sotidaritat cintadana per
' • atacar els que fan de la ploma i les
drernstaa uuiaarina vil esgrimida con
ta el pobre.
El general Sanjur
jo, sempie tan valent
cay.allerús, no es va
atrevir a parlar de
monarquia en el seu
manifest laanentabl
'asiría. Quan havia de
zeoderetar alguna , co
naijavalsolaipent
de -poderes es eh", ksense explicar
es: qué coiasist
i La rosa és c a,,peró: sernarelque
*ostia Mazó de d'estable, volia dir la
o-na.rquia.
Cona, en temils del tel. ja era ,re
alamentari ddarrae. el monarca
d''augusto'. a
4,
.1*
• Coin. sabreu per la
pro rns a diaria, el
guaidfle de seguretat
do fanal que aeon-
>uí tdetenció del
a.
Sanjuija
v
Tn ande- nostrtaco
nientava: •
aselleus -ata que, a, Catalunya tenista
sort de l'Aya A la República. en can
,i. el que li ha tel un gran sezvei ha
estat el "Nieto". Evidentment tot
queda a la familia.
ases@ per plagiari
ta,
El maniftest que el
general Sanjurjo eš
campa per Sevilla és
una cosa notable. Ili
ha paragrafs -sencers
.coplats n/, peu de la
Iletra del manifest
Isaac signavén Alcalá
Zamora ai els altres
anrist-brea del -11avors emané' revolu
k siel Mil de desembre, mian
a de
sdie,e~liti general,,Saajnail
..as II 'g- flazn nana posea a aobatalsoti
. eatmeavas per aqbar,
ei isla* t d'Alefda, Zas:norma
mis ale' condena:
tialaftia sea. condemni pea
Ens ha visitat el
tienyor Joan Ortiz,
(guiada, bareeloní, per
- denunciar-nos que mis
paquets encarregats a
la ferretería "L os
Leones", de la :Zam
bia de Catalunya, ji
• arribaven amb unes
Inserinciorm en llapis 1 cariteters mas
»sanas dient "Viva el rey".
aZosaltres acollim aquesta denún
aia per demanar a la casa esmenta
da.que ladre ter les recerques opon
%ríes' per tal d'aelarir qui roe l'autor
de la inseripeió de referencia.
Quan el capita Ga
lán va sublevar el aeu
regiment per procla
mar la República a
Jaca, els va dirigir la
paraula I ele va dir
PC a pa el que ana
ven a len. Els sol
-
• date, naturalment.
varen tlepezer,crits de "Visca la Re
»afiliéis:" 1 nsfant.
• Els'soldata aublevats a Madrid no
sabiére ben 'Asa anaven ni perqué
es mea-len. Els portaven enganyats.
Ele sublevats d'aquests dice dejen,
'entre altres foses, que sortien a de
teníaiz l'honor militar.
it ditala varitat, l'honor d'aquesta
saublevata no el sabem veure per en
tras
A part 'desque sublevar-se contra
un. (airern lagalment constituSt ho
itoni rnolt!..
El "Círculo de Lda
tasadores" •aleasamilia>
ha estat eremat pels
republicans de la ca
pital audalussa. Com
suposareu, aquella en
titat está integrada,
en Ildr majoria. per
g-ent reaceiénária.
1 preguntarla nos:darles per nuln
tiu ostenten el tstol de "labradores'
semblants entitats de tipus monar
qule. Una persona que mereix tota
'fluía de erédit ens ha asse,gurat que
si bé ele socis del Circo) no tenen res
a 'retire amb els Ilauradors, justita •
quen el títol del seu' casal ;unta •la
identifitació absoluta qué tanen azul)
el més eficae collaboradór del que
l'aura.. Ja suposareU—per Si u,s as+.
setja el dubte--, que no es treta de
cap Persona.
Ja ho heu. glst. El»
general Saynjurjo,
aprofitant-se de la
confia.nea que ,e1 Go
vern havia denpsitaf
en el] I abusant de la
.seva jerarquía:, mili
tar, ha. ter aaa in
tentona per araloga
galar el poble,
A die verltat, la gesta d'En San
jurjo no ene ha sorprés. D'ell nTespe
rávem mes aixó que cap cosa bona.
Mal el _general Sanjurjo ha estat
San... de la nostra devoció. '
irtYi.1-va (l'Id: .>"
--Vas sou l'arde de:,n1reta
Raniosa el simpitifc sotseetani
de la Presidencia, hi afégí:
—Per aleó l'estimen tant 1 Iban
deixat sol. '
*
el ministra d'I rae-r:
limarla, al dia,
a ele públka eo4tuai
cava ah periodistes
mis projeetes, trena
ment theravellosos,
que tan reefaenela a
la 'creació de-ffrups
eseólára:1 inteikoffina
el& vertical de laa cultura dea/apaís.
Dimecres a la matinada-aa hm:le
ma mateix—esclatava una sublevada
monarquico-militar„ aas
tenir alguna relaeló ,441
P;g antmenw,a-ano
mi.
`•'v ,19941 ri -
r/a
lmssšbitftat5diaredialta e lirt
monarquic serien mes infgr
S'han trobat, per?), que mamey de
República ha tingut una remarca
ble eficacia. I que com més anys es
mantingui, mes difícil será també
pensar en restauracionsa cona' no si
guiri de monuments artfstIce ave:Jets
per negligencia de la thorsitatitala
inepta.
La jovenalla. mo
nárquica, confiant en
el felie resultat de la
revolta—eneara el vo
ten .més (elle per al
país?—, ja parla de
la gesta del non Pri
mo de Rivera. No
comptava, pero, que
d'aleshores enea han passat,i rásela
debades, nou anys aproxinuits?
El cas és que probablement ha exis
tía entre altres coses, una mala in
terpretació matemática. Els apioners
de la monarquia" no deuen estar molt
forte en aquesta ciencia F -han- con
fas 1932 amb 1923. Per ahíte ha eatat
possible que un bon dia s'aiceasin de
dormir a les tres de la meditada.
Com es sabu4, els
alputats catalarip. Ni
rolan d'()I vver' zVena
tura Gassol, Terrada.'
Iles. Aiguader k Su-'
n'yol,‘) tan aviat com' s'asabantaren , dels
feas ocarregula 41 mi
nigeriade.la' Guerra,
van anee .a fee constar,ilur adhesió
a Azafíasi a posar-se a ',Ia'dlsnesició
del Govern. Un delsi",dfputatíg' van
saludar a" Paaantlespatx reisla
dent bu se‘ qual.
tema&
cot=
-
SanJurjo, un'•ve
gada derrotat, ha anta
nifestat que. haVra es
tat portat• a eagany.
En ésser detingut, per
un
' trist" »Idea-- ni
tan sois ~oral
esteva pallid 1 des
compost.
Si el seu moviment /legues triom
fat, en cansa, no s'hauria parlas' mes
que "del gallardo y valiente general"
1 no s'hauria estat de deTuIr a en
tendre el seu valor moral 1 hsic..
orrYL 'Especific de l'
ASTENIA GENITAL (IMPOTENCIA)
(MANCA pe VIGOR SEXUAL)
04 la eyoguiggio prematuro Iperdties s'unieseis): de la roleatu
molí dices per a combatre la NEURASTENIA, en toles los Sevels-'•
manifestacions. •-• 1
Eael mésocusani estimulan, de l'acilvilat neuro-espino•medUlo-genttel.
Siniarait 1110mo-estimul4se de lea giándules miersfkials. Proctucielk.
sigla/adular. completar:ida, inokosiu. Mai oeriudka. ni lealOn0 coa
ni elluncionement deis obsteixos.
No conté. nl estricnina. ni roture. n1 cantérideo. m cap ame mcdic.
rnn eicilaiit
,a1ZO,Palere MAGNE e INSUSTITUIBL MI A. RCCODPAI2
PERDUDA FP.LICITAT GONIUGAL. PROSPECTES- GRAT11,
tarerworiofirrerzezewóries delOr W Durrem
44.34,ns Dete. 50 • 45 0Ceir ONA.'7eieeoordwuc,F
. .
En aquell• temps que el diable
corria pel món no hl havia ponts
nt carreteros 1 encara menys'camIns
de ferro. autoómnibus 1 altres mit
jans d'aixafar gent.
Sembla, peró. que el diable anava
soviirt als Unes on hl havta munta
nyes lentes. Aquestes inuntanyes on
feien niu les Mares de Déu, els santa
1 alisa gent que no creuen en la e
UItat món.
,Eralla,bla per que es veu, no era
amic de passar l'aigua. La seva
cremantor permanent segurarnent
s'hauria refredat amb el contacte
'de l'aigua 1 hauria pérdut la qua
-Wat da 'alistada, qualitat ''qUe 1 feia
ateclaróla Eiscable rerreaat com
"Un anferan sanee loes fan' itifean amb
vannledafisaslabarzfiatat aticaneenhi
Tala 'tina Es- ibais aquést mota« -,qtie el
porta de ladatal el pont da Marta
rell "saestInblen -eom Si s fosslis bes
sonsa El primer, al' peu del Canigó,
passa duna -gambada el Tech, que
carita per Vallespir. L'altre, al peu
Montserrat. fa filigranes al da-munt
del Llobregat, i per sosia té
un ara. les pedres daurades del quzil
veupn passar l'aigua, el temps i
l'eterrritat.
El diable, pera ',mal' va tot
que se halla en general. El Có
digo de JiiSticia Militar vigente
etice_así en su título VI, articu
lo-237,: ."Son reos de delito de
rebelii5n militar los que se al
ce,n en armas contra la Consti
tución del Estado, -contra los
-,cuerpos colegisladores o el Go
hi.érno legítimo, siempre que lo
verifiquen concurriendo algu
na de las circunstancias si
guientes.:
Primera. --- Que estén man
dados por un militar, o que el
•b5tovitniento se inicie, sostenga
,ostat1uxti(li5e-p:oTr .,f.uIeLrza,.s del Ejé
Segunla. ue formen Raro
la rambla
eret, Martorell, Manolo Hugué, Fran
cesc Pujols í el Diable
Ei pont del Diable de Martorell, ami.) en Frineese Pujols, que Pensenya a uns forasters que no són
altres que En Soldevila, Josep Pla, Lepez-Elausits, Planes 1 Josep Mria de Segarra.
N15.1.
o
A Ceret, a més del pont, va delxar
hi En Manolo. I a Martorell, En
Francesc Pujols. Tots dos fan filo
aofla. En Manolo. amb les seves fi
gures de guisa més intellagents que
molla senyors que saben les quatre
regles, i En Pujols, amb una llibres
que només aamb la primera plana
ja ha entusiasmat o ensopit els seus
lectors per sempre més.
Ceret i Martorel! Heus aci dues
viles catalanes que tenen semblan
ces.. Luna, d'esquena al Canigó.
l'altra, de cara a Montserrat. Dues
viles que estimen els artistas i que
tenen l'orgull caestatjar-los. Dues
viles plene8 'de noies maques. Dues''
viles liberaft Dues viles del diablear
escollides per411 '1 el record de pecha':
del qual hifikú •
no ha pogut esa
borrar. Cap riada no ha estat proti
forte. L'algua que ha catgut del tel
s'ha ajuntat zunb la de. la tersa,
no ha pogut ci astiir aquella ponts
fets a corre-cuita, en una nte—claa
la llegenda aquella ponts que
semblen unealsellarina guau . fa el
grend ?carta
Aquests dios a, se1 na ealebrat
l'aniversari de G¦ sthe. No hi havla
Manolo Hugué„ i Francesc Pujols,
ni Deodaa de Ser rae, ni Picasso. ni
ammamammemfmaget
o
_IXAM_BLA DEL CENTRE.33—PASSATGE BACARDI.2
Ossorio i Gallardo i l'afu
sellament de Sanjurjo
Preguntat en n'Angel Os
sorio i Gallardo sobre la situa
ció jurídica del general San
jurjo, ha contestat categórica
ment
"En el Código de Justicia
Militar, artículos 237 y 238, es
tá reflejada, como en un es
pejo, la situación exacta en
tida militarmente organizada y
compuesta por (hez o más indi-viduos.
Tercera. -- Que formen par
tida en menor número de diez,
si en distinto territorio de la na
ción existen otras partidas o
fuerzas que se proponen el mis.
mo fin.
Cuarta. — Que se hostilice a
las fuerzas del Ejército antes
o después de haberse declarado
el estado de guerra."
En su artículo 238, que habla
de als penas, dice así :
"Los reos de rebelión serán
castigados :
Primero. — Con la pena de
muerte del jefe de la rebelión,
y el de mayor empleo militar o
más antiguo, si hubiere varios
del mismo que se pongan a la
cabeza de la fuerza •rebelde, de
cada cuerpo y de la de cada
companía, escuadrón, batería,
fracción o grupo de estas Uni
dades.
Segundo. — Con la de reclu
sión perpetua a muerte los de
más no comprendidos en el caso
anterior„- los que se adhieran a
la rebelión en cualquier forma
que lo ejecuten, y los que' va-liéndose
del servicio oficial que
desempenen, propalen noticias
o ejecuten actos que puedan
contribuir a favorecerla".
1.41.4•4¦4,144~.411.¦¦ 44'4o
'Josep Pla, ni els Pitchots, ni tota
aquella gent que el diablo- v. deixar
a Ceret. El mateix diable segura
ment no hi era.
Ceret és per cantar les Alberes!
El Vallespir! La remos de. l'aigua
i els oratges estiváls! Ceret es posa
trist quan veu la gena "badal", ahíla
ulleres !legres i sabates amb botons.
No vol saber res de Schumann
i de Schubert i de les boires del
Nord. Ceret pertany a Deodat Je
Severac, a 'Manole, a Enric Morera,
a Sebastia Pons, a Pleassó • i al Dia
ble. Es per aixó _que l'altre dia, en
l'aniversari de Goethe, no n'hi ha
'vla cap scl'ells.
Úefat Marto.relY, eimots del Día
ble,squ'e dondnen Montserrat 1 el
Canigó, tenen una história ele Ili
teatat que honora le Cataltmya de
satina" -1 S'altra, baiiU
Estic segur que -si el diable ha
gués viscut niés ténialanattria fet un
pont irnmeisAbe amb :una" gambada
hauria passlt él Pireneu, per relli
,gar. els dos. pobles. Manolo latigué i
Francese Pujols, amb la pensada,
-je ho hnn fet.
El asable pot estar content, que
entre tots dos II han acabat l'obra.
JOSEP FONTBERNAT
"
EL5 DESORDRES
OASTRIC5
son la més. molestosa i una
delesmalaltíesmésgenerals
-El qui no peda bé este sem
pre de pésim humor pesqué
les moléslies del seuestómac
li amarguen l'existéncia
Les persones dispéptiques
necessiten fer tía d'aliments
de poc volúm, de perfecta da
gestibilital i altament subs
tanciosos: capaços de donar
la maxima nutrició sense fa
tiga per l'aparelldigestiu En
aquestos casos, rés no po7
compararse a l'
OV011
- - -
LT
producleconcenlrat dele prin
cipis alimentases de la fiel,
els ous 1 el cacau.
—
Es ven en natales de 250 i
de 500 grams en farmácies 1
droguerles.
---
Fabricante:
Dr. A. Wander, S. A.
Berna (Suisse)
15 agost- de 19,32
HUMOR1S
La valor positiva de cer
tes opinions negatives
—Cal escoltar totes les api
nions... Cal explorar atentament
tots els parers, diu la gent vulgar
Que creu de bona fe que obrint de
bat a bat les. portes de la curio
sitat 1 cleixant-se emplenar de les
idees d'altri, hom té la clau per
fer-se una °Olió propia ben
orientada i esdevenir el que es
diu correntment un home del sea
temps.
Res d'aixo.
d'aixó.
Tinc el convenciment absolut
que el 90 per 100 de les opinions
exposades per els homes aficionats
a projectar-se de "motu propio",
manquen absolutement de tota
valor.
L'home que topeu al "trcern" o
damunt la voravia, i que pre
nent7vos les ales de- ?'americana
per tal d'evitar que arrenqueu el
vol, US engalta les seves opinions
sobre política o literatura o fi
nances, no fa altra cosa que mu
tilar barroerament un temps pre
ciós per vosaltres. Heu de fer
veure que l'escolteu, aixó sí, i
heu dé fingir una atenció falsa
o bé quasi res
de la millor manera possible, pe
ro tot aixó és fácil de resoldre
amb una quants senyals externs
d'assentiment oportunament pla
çats i sobre tot aguantant ferm
la mirada de l'interlocutor. Da
vant de l'home que costi el que
costi us vol injectar les seves
idees, un posat distret espatlla
les: coses i és un estimulant ver
l'oí:atarla inSursa de l'enernic, fent
encara mes barroc el seu discurs.
En aquests cassos un aire de
resignació decorat anzb in4terjec
cions de sorpresa en els mo
ments propicis, és el 'mes indi--
cat, 1 acostunza a donar resul
tats sino fulminants, almenys
saludables.
Toh el que vine d'exposar deu
entendre's aplicable a aquset 90
per 100 d'opinions gratuites que
no contenen res d'aprofitable si
no és entrenar-vos en el dificil
art d'escoltar nicieses amb estoy
cisme 1 n,aturalitat.
Hi ha encara un 5 per 100
d'opinions emeses una mica a
la babalá i sense acordar-hl im
pórtáncia.
Opinions de gent que se sap
poc important i que us serveix
les idees d'una manera esque
mática 1 lineal.
Per dannunt de les opinions
deZ,s. critics ,autoritzats i deis in
telpg,pnts conspgras i plens cle
prestigi, hl ha ropinió intuitiva
d'aquest 5 per 100 de senyors que
Passen carrer i que sense fer
ne pagar res, exposen amb pa
raules planeres opinions afina
dissimes sobre tota mena cíe
qüestions apassionants.
Són aquests, cís posseitiors de
la veritat sense que ells mateixos
se'n donguin compte, els que cal
cercar. Tan clificilment trobables
es fan en ele moments crítics,
que algú considera com prácti
cament inexistent aquesta mi
noria d'opinants expontanis,
Peró existeixen, no en tingueu
dubte
,Qican els jets s'han consurnat,
a l'erpinió d'aquest 5 per 100 d'e
legits s'hi afegeix tot el 95 per
100 d'opinants per cantar a chor
alió de: ‘`Veieu!, és alló que nos
altrse déiem" o bé: 'Recorda
aquell dia el que 11 profetitzava
en ei Bar X? ?No Ti cleia jo que
no hi hauría Estatut? ?Ho vea.
líame, ha veu?"
prIimbeér, 9a0rpaerqu1e00,hteomtalmpaennatldedsel
preciable i hem posat de renca la valor del 5 per 100 que
companyia, voldriem donar ni
lector una idea del nucli res tant, és a dir, del 5 per 100 que
recdníxoieaspng,cOtaueitstniaqivebuenleseo,.pcuidonn'muiaonnaevssamlvoqearuunerepitrolasomitaéievsrnbamit'idrenáine
Jo conec alguns tipus que vull preSentar com models del genere.
Conec, per exemple, un espe
cialista en meteorologia. Es trac
ter d'un vell C11,71,1C 11,,au,,n1
clero molt, que quan em diu:
"Aval.tincirem. piuja. Aquells
volets
'
que hi ha Sobre la serra
de marina nopodeu
inarxarm'a
tranquil, les
gens",
ja
llores del dia s'escalen amarades
d'un sol rutilant. Peró si pel can
trari vaticina bon'temps, cal l'a
vors prendre els attlells i totes
les precaucions del,,cas perqué
el s'afee no es fa' dperar gaire.
En política tarizb4 ,existeix un
equivalent d'aquest- nzeteOróleg.
El tinc precisament, dins la meva
familia. Es aqueli que 'tan aviat
és monárquic conv republicá, de
dreta com d'esquerr-a, católic com
lame. Sempre op,Ortunista i sem
pre inoportú. (»Can ehl es fa mo
•nárquic plerqué veu que
dina el camp republicá no hi ha
manera de .pasturar amb facili
tat i confort, esdeve'Padveniment
de la República i es traba ni?s
mal situat que mal.
Llavors diu: :"Torizem a ésser
republicans, ala!bat Sia Déu, ?qué
havia esta jo oabans, regionalis
ta? Dones fem el contrari. Arce
seré lerrouxista".
I ?'heme es posa a irradiar
opinions personas' SObre la pró
xima des/eta • d'Azana. ,
"Es qüestió, d'Iteres' 110171,é81"
diu als anides que ?'escolten.
I els dies paissen i Vhome cada
ella més alegatos ja es posa a
calcular distancies per tal de
preparar un nou salt.
I és ben segur que Lerroux no
será poder film que" aquest se
nyor tan pirítóresc, no esdevin
gui Azalista. .
Evidentment, aquell que ?'ha
escoltat amb atenció .1,, ha pres
una posieió totalment inversa a
la seva ?'ha ensopegitt sempre,
com aquell jugador dé "baccarat"
Que abanto, ,I'pn el ,",panyo" con
trari a aquelp on él, juggclor des
graciat fa les ,seVes "po:stures".
Con-cc encana t1 tercer perso
nace tiple ,cl'aquest grztp de les
falses intuieriOns i de les opinions
sempre errades.
Es el menWs important.
Aquest tipus no actua en pe
ritica ni en meteorología. Limita
la seva acció en el ram del co
merp a la menuda.
Es tracta simplement de la
meva estanquera.
Una dona,- aqueetao,earregada
de bdries 11-etencions'a *Melonada
per taríV a enIdevtritiri la intenció
del client així qu'e' ogre la porta
de vidres del seu establirnent.
!Si en fa d'anys que la meva
estanquera em coneix!
Esgarrifa pensar la quantitat
de tabac que ha passat de les
seves mans a les meves.
1 tot: mai ha tingut una
opinió correcta referent a alió
que vale a "percar-li.
!-Ji ha ,dies,•per exemple, que
en donar-li al,,bon cija .amb una
lletra closa a ,lict• matella cm ele
mana amb un' sonzléiure als lla
-Un paqult de cinquanta, ol?
Jo, somrient‘ támbé, peró de
tota una altrá, manera perqué ja
sé per endavant que té l'obliga
ció d'errar-la de mig amig, res
*
55
—No, senyora, no; un segell de
quinve.
Altres z;egades jo m'ateneo al
taulell ella vaticina:
—Ja veig que avul vol- tabee ancles, veritat?
geixjoo: que la me l'alter-ave ate-
—Si, vial di?', no. Venza per un
paquet cte canaris curte.
Finalment, un cija eni ven .,amb
dos peces che coure dins el pea
mell de la ma.
Amb aquesta dada concreta la
dona s'anticipa:
---apea de "misto" i un. "bam
birg
—Res d'aixo, senyora, un xlelet
i una baldufa, die amb els lals
piens de ilagrimes.
I és que la fatalitat plana per
damunZ' d'aquests esperite d'una
manera tan definitiva que Mal
he vist que n'ensopequessin. una
per ca.sualitat
De totes maneres ja Ite demos
trat als meus lectora caín és pos
soipbilenionls'apnreogfaittaívmesent 'I'aqqúueestceasl
fer per extreure'n llar positiva valor.
CARLEE SINDREV I PONS
15 agost de 1932
ISIIIIMMEMIOSES2239==E12.711-".25LM-.
INTEP, N05
ELL (altalaron). -- Eta tu, Maria?
ELLA.-- Si. No en: recone,ixes La veu?
ELLA.--Mea volia assegurar. Escolta: t'he trucat aquesta hora
1 no a ntigdia, com aseeturno, nerqua et volia prevenir contra qual
sevol alarma
ELLA Alarma? Dones, qué passa? Digues!
ELL. — Ara, aquí, a Madrid, sembla . que ja no passa res. Pera
aqeesta matinada hi ha Ingut una temptativa monárquica contra
el ministeri de la Guerra i el Palau de Cornu-nivacions... Molts trets,
inalt sayona.
ELLA --T'Iras despertat?... nerqué sumiso que devies ser al Ilit.
ELL.—Naturalment, ja foja horas que era al Ilit; vaig venir
directarnent del Congrés a l'hotel... cona sempre... Pero, nz vaig sen
tir res... s ven que havia ag,afat el son n'Ion bé. Pero els que han
pogut presenciar l'afma ríela rebels diuen que ha estat melt sorollós
1 que ha durat mes duna hora...
ELLA. -- 'tetes? Ja no estaré tranquilla. El millor qUe podries
fer s agalam el tren 1 tornar de seguida a Beacelona.
ELL. No sigdis alai, dona; Tot está acabat... l'errara la su
blevació del general Sanjurjo a Sevilla...
ELLA.— Ab. tumbé hi ha aixó?
ELL. — Si,rere r3o dabas que. 'abatas de vint-i-quatre hores esta.
dominat. El Govern t sobrats elements per sufocar la rebellió, que
no ha esiat secundaria eniloc. mes
ELLA, - Tot piegat, veis que t'ho digui? No em fa gens de
gracia. Al, cona rualeeixo l'hora en qué vas ficar-te en política i
Pluma que vas ECrtfr
ELL.— No signis exagerada. Al capdavall...
ELLA.-- Si, sí... Tinc tota la rae, del mona Com si tos poca ínco
meditat la .de viure separats (wad tota la semana i de saber-te
divagant per Madrid amb totes les coses que alzó representa...
ELL.— Vois callar!
VEU DE LA SENYOR,ETA DE LA CENTRAL. —"Han termi
nada /os tres minutos..."
ELLA. --
prOrrogal
ELLA. --Ja se que et sap greu que continua, pero no puc esperar
encara quatre dios abans de dir-te el que tinc al cor...
ELL.—Digues, dig,ues... No és que em samiga greu; és que ja ho
sé per endavant...
ELLA.— Alai) no pot continuar. Jo no renhe casat arnb tu per
quC ens passem la vida, !'un a Caldetes i Paltre a Madrid...
ELL.— Pero si ja t'he dit vint %regadas que a mi em .sap tan
greu com a tu... O petser pesases que és molt divertit d'estar-se en
aquest Madrid xafcgos í mig desert, discutint i fent votacions no
/aúnala?
ELLA.— Dones, deixa-ho!
ELL.—No pum féra un mancament l meu deure.
ELLA.— De manera que per tu l'únic deure és el que tens com
a.diputan.. Deis que Veseauen com a marit, com a loare de familia,
ni se'n parla.
LLL.—No diguis estranyesea!
ELLA.— Contasta. contesta.
ELL.— Ningú pot dedicar-se exclisivament a la familia i si
hem tingut la pega da topar =ab unV obstrucció imbéail que ens
ha obligat a pasar l'asila a les Corts, no és milpa nostra. Pero tu
rnateixa si ern veiessTradesertar del meu Iloc i acusat de negligincia
o de deslialaltat "sets diaris, no estaries pas contenta. som al ball i
herir de bailara •
ELLA.— No In haguessis entrat, no et trobaries alai.
ELL.—Si el sembla, ara recomermarem per teléfon la discussió
sobre si cm canveritla o no flux-me en política.
ELLA.---No, no. Jo ja "estic més que conveneuda que has fet un
mistaTat com una casa_ Si d'enea que ets diputat, sembles un bo-hemia.
un saltimbanqui...
Apa, apa...
ELLA. — Si tothona rn'ho dial: "Ora és l'Eulogi?" "Ja torna a ser
a Madrid?" Tan catalanista, tan catalanista, i resulta que et passes
la vida a Madrid...
ELL. —No diguis aquestes coses, que m'arribadas a fer dubtar
de la teva
ELLA.— Gracies!... Ja saben) que aquí Púlala Ilest, l'únic que sap
el que es fa ets tu...
ELL.— Pasa, criatura, no et posis d'aquesta manera...
LA VEU DEVA TELEFONISTA. —"Han terminado otros tres mi
nutos..." •
ELLA (a la telefonista).— Continuem! No eras amohini més!
(Al seu marit.) Jo nc. cm poso de cap manera; no faig sinó ado
nar-me de la situad(' que m'has créat. Ah, no et pensis pas que
consentiré que et presentas a les próximas eleccions! Abans em di
vorcio.- Alai, ahnenya, la situado será més clara 1 més digna...
ELL. --No fads averanys... Ouan arribi l'ocasió, ja veurem el
que convé lean.
ELLA. --Jo no he d'esperar per veure-ho. Amb l'experiéncia
d'aquest any en tina ben bé pron...
ELL.— Mira: a les próximas eleccions serás tu la que et pre
sentarás candidata... No et sedueix?
ELLA.—Eneara que tean riguis i que m'ho proposis per pen
dre'm el péi.. Si, jo seré diputada, i tu et quedarás aquí a governar
la casa... Al i salarás el pa que s'hi dóna...
ELL.— Conformes... Conformes... Pero de mornent permet que
sospenguana aquesta interminabl confréncia. Dissabte, cara a cara,
ja acabaSein de .perillar els detalls del teu debut en la política.
ELLA.-- Ves rieran.. Jo parlo molt de veras... Estic fins al cap-darnunta
•
ELL.— No lai tantean, per l'amor de Déu, sino haurem de de
manar un fil especial per les 1-lastres converses...
ELLA.— El que has de demanar és una misa de vergonya...
LLL.-- Vaja: Adéu! Et tornes insuportable...
CARLES SOLDEVILA
tét
E
l'aaafalilaR,S, NO
Testzmonis presenciais del Madrid
d'aquesis dies, ens arseguren que la
idcu1at.erriptativa quica del
general ¦_.,.clnjur-jo.1 companyia—inala
ecinpanyia—na pros:tul: un . erecte
rnsçara,T1 I uirninan.
sabou que l'enctema d'aprova
da la Ucristttució, va acerar-se una
contra-ofensiva rengiosa, o miiiordit
clerical lconve sorn,sse ter aquesta
distinció sense la qual un nona corre
perill de no trobar el desleigador a
un problema, tanmateix voluble/-
Lanas bé: una de les manilestacions
més visibles d'aquesta roacció cleri
cal aixecada centra eis preceptos de
la Constitució, ia estat la pueril ex
hibició de creus sobre ele pite, flá
cida o onulents, de les senyores i
senyorete,s que es deien catonques.
Quin bell linera per als fabricants
de quincalla! dernola que realment
han venut quantitats enormes de
creuetes tal com si 1:exhibid& d'a
quest simbol resnectable Plagues de
produir un canta en la nolítica o un
miracle -en las conciencias. Cal dir
que des del nostre punt de vista tic
berra acuesta exhibido inhábil, pue
ril, i al capdavall contraproctuent?
No es pot abusar deis sirabols; con
més alta i respectables sien, Mea cal
tractar-los amb parsimonia. El pri
mer efecte d'aouesta proftisió de no
víssimes "creadas" tea estat de con
vertir la creu en una insignia que
ha estat un indici de parcialitat po
lítica. paró no cap garantia de pro
funda i auténtica religiositat. Deu
meu, si se n'han refugiat de males
passicns, dines 1 de lrivolitats dins
aquests pite que arboraven la crea
amb posats de batalla!
Error. Tantea creuetes de metall
al cap i a la fi s'han confós amb les
insignies deis clubs de futbol.
Paró notem que ens hem desviat
una mica del tema. Eis madrilenys
que havien posat de moda la creue
ta clerical—no pas la cristiana, que
és poc amiga d'exhibicions i de bus
tos presumits—d'ença que En San
jurjo i comoanyia han comés la da
rrera atzagaida, han cuitat a deixar
les insígnies monárquico-católiques.
No se'n veu cap!
Aixó demostra que la més vaga
pessibilitat de martiri, refreda els
entusiasmes de les distingides exhi
bicionistas.
LA PIETAT I LA JUSTICIA
A nroposit de la fracassada revolta
militar. Encara el general Sanjurjo
no havia caigut en poder de un mo
dest policía—triste fi per a un can
didat a la dictadura!—ja es dibui
xava en diversas esferas un corrent
d'indulgencia.
No sabem quiens proDorcions aga
fará aquest desig de veure atenuades
les rigors de la llei, paró volem de
clarar des d'ara que les dones, sen
timentals de mena, han d'anar una
mica amb ~late a sumar-s'hi.
Res més borne, res més femení que
el pardo i que la micericórdia... sem
pre, paró, que no resultin un estimul
per a la repetid() d'aouestes atza
gaiades oue no sois eviten immedia
tament una colla de víctimas, sinó
que deixen en el país un sediment
d'inquietud 1—en cas d'impunitat
un estiran' per a la represa.
Indultar el general Sanjurjo!
Els que apenes detingut han cui
tat a descarregar el feix de les sayas
responsabilitats—és un irresponsable.
és un reblanit, és un borne simpátic,
és un tarambana de bona mena
potser han tingut la sort d'ésser
invitats per eh l a una "juerga" al
Marroc i no han pogut oblidar sem
blant deferencia. Pero la resta deis
ciutadans i menys encara les miuta
danes—no poden deixar-se engatus
sar per aquests argumente de carác
ter particular.
Aqui. el fet que hem de jutjar és
el d'una sublevació militar, feta amb
totes les agravants de traído, alevo
sia i abús ele confianpa, oue tot
i el seu fra.cás ha produit la mort
d'uns quanta soldats innocents, que
ha causat un dany considerable al
La Roseta planxadora
COM HEM CONEGUT LA ROSETA
En una baixos del meu carrer hi
ha un taller de planxadora. La mes
tre.ssa és una dona baixa i secallona,
amb una ulls vius, amb uns caballa
,estirats i recollits al mig del cap,
amb uns vestits llargs i foigats com
eh que aconsellen els cartells de les
portes de les esgléies.
No fa pa.s molts ays que está esta
blerta allá, paró tot el barri conalX
la Roseta planxadora. I és oue ella
és tan amant de la conversa. i d'atu
rar-se per les portantes i les botigues
quan ve de plaga, i d'explicar a les
clientes la vida ! miracles de les al
tres 91ientes, i de pren--3- la fresas. i LLET, CONDENSADA I
Vagan la plana 9
IV
a auraormaaaii
a la voravia, cada vespre, ella i la
seva minyona, fe.nt rotllo amb les
vainas!
Té una minyona, sí, que al mateix
temps és fadrina planxadora i li ser
veix de companyia. sinó estaría tan
sola que a les nits tindri- por.
De tant passar ja ens coneixiem;
ja cris déiem bona nit; ja s'afegia al
'bona nit algun comentad d'aquella:
"fa calor, eh?", "quin temps!"... Un
dia que plovia molt cm valg, venia:-
obligada a refugiar-me a la seva
porta.
—Entri, entra — cm digué, — que
es mullara! Quin aiguat, oi? lara
sembla que n'hi ha per una estaría.
Si em vol creure a mi, seguí, parqué
cense paraigua és ímpossible de eor
tir. Porta una cadira. noia! Segui,
segui!
D'aleshores ença som amigue:a de
mica en mica, mlia contat la seva
vida.
COMEN(JA L'AFICIO A LA
PLANXA
Roseta anava en una escola mu
11111~111•11~11~~111:¦
LA DONA QUE TREBALLA
reportatge)
nicle al d'aquellas Que als.shores en
dejen "Colegio para senoritas", en
hi havia un ccrralet faso i bina, del
qual en deien "la clase", amb un
canti dasasua en una banda i la úor
.ta de la cerauna a l'altra, una pis
sana, uns bancs corcats. i una tan-
1113, por a la mestreasa i el "punte-ro'.
Diu rue a ella una vegada u to-ca
seure al cca duna pobra mes-
', plena de miseria, cae tela mala
olor i semnre s'estaya gratant; se'n
queixa a la mestressa, demanant-li
que la canviés .de lloc; aquella- se
ermanents
a 5 essetes
nyora, ame a fina pedagógica la
repta severarnent per la seva manca
de caritat, i l'obliga a quedar-se al
costat de la nena bruta, parque fots
sam germans; paró a l'altra ni tan
solament l'obliga a rentar-se les
mans: de poca elles la mare
de la Roseta es veia en la necessitat
de desinfectar-la i empolvar-la amb
insecticidas.
Dones cada dia, en sortir de l'es
cola, anant cap a casa, que era un
piset deis que a la Barcelonetaen
diuen de "quart de casa" — tot si-xó
pas,sava a la Bareeloneta, — la
menuda s'aturava a la porta d'una
planxadora, i allí restava estona i
estona, embadalida clavan:: aquell
fcma rcent, voltat de planxes, que fe
la suar les fadrir tota admirada
garantida per 8 mesos
Perruqueria VENUS
Provença, 175 (tOcant Aribau)
Aviat caminará, correrá. Ara els
seus pares deuen ja preocupar-se
de que per mitia d'una alimentació
sana, rica en vitamines i sals mine
rals, l'organisme del nen es desen
rotlli a la una amb les exigéncies de
la seva vitalitat, la qual cada cija re
querirá un majar ingrés d'elements
nutritius. Ara i durant molt temps
encara, l'alimentació del nen deu
ésser a base de
FARI N.A. L.ACTEAPA
NESTLÉ
Demani avui mateix a Societat Nestlé A. E. E. /
Via Laietana, 41-8arcelona, una mostra
de Ferina "Lacteado" Nestlé i
un exemplar del llibret
"Para fortalecer
a la infan,
cia"
crédit del país i que ha reobert el
període de violencias que ja sembla
va clós.
Es molt bonic, senyors, de mos
trar-se clement, peró no tant que re
presento una imitació a la reinci
dencia.
TEATRE I CINE
En la guerra que sostenen aquests
dos espectacles, per una inesperada
combinació de circumstáncies, oco
rre que el teatro está obtenint una
mena de revenja. Ni l'un ni l'altre
paseen un període de vagues gras
ses. aixó no. Peró el fet és que el
cine, baldament sonor pateix una
crisi molt mes ferma que el teatre.
Paró quin teatre és el que triomfa?
Una enquesta rápida ens informa
rá eme el teatre que triomfa no és
pas el ele Shakesneare, ni el de Mo
liere, ni el de Calderón de la Barca,
ni tau sols el d',AlfOns Roura (perdó
la rambla
per haver-nos obligat a una deva
nada tan brusca!), sino la revista
mig internacional, mig madrilenya.
I enfondint més, derairant més les
dadas de la informació, potser hau
riem de concloure que la cosa que
sembla meréixer el máxim favor del
públic en aauest moment historie
és... la plástica femenina.
Cal canfessar-ho. una bona figura,
apenes guarnida amb un pam de ro
ba i moguda amb certa gracia o ame(
cert, desvergonyiment. és el principal
as en el joc deis empresaria.
La música? Naturalment. tina mi
ca de música per acompanyar les
evolucions de les vice-tiples--abans
les anomenaven coristes—i per donar
ocasió a demostrar que no sempre
un cós grácil i arrodonit és el di
pósit duna ven agradable
Lletra? Apenes en cal. La mímica
i la malicia dels 1.1118 supleix amb
al! 'arr
de veure com els manyocs de roba
mullada sota les mans 'd'aquellas no
ies s'escampaven. 'traten fum i s'es
ta.rrufaven fins. a convertir.se.en un
davassall de farbalans; i com es car
gclaven eh cells i punya, igual que
fccsin cuas de peix fresc;.i aom s'in
flaven les uitreres de les camises,
blanqueo. brillants, satisfltes...
Quan vingué l'hora de deixar les
cola i de triar ofici, Rateta volgué
éss•r planxadora, i res més que
planxadora.
LA ROSETA S'ENAMORA
Diu que si l'haguéssiu ,vista la Ro
-seta, quan feia de fadrina planxado
ra, com nora de xamasal.Quin de
lit! I quins aires! I °urnas mana per
tractar les robes "delicadas! I guinea
galtes més vermelles, amb la xardor
de les plamies. i quina veu per can
tar anaericanes!
Aleshores el planxar no era con
ara; era tot un art. Aquella enagos
de les --mores, tan plena de pun
tea. i tabelles, i passa-cintes, i far
babas, no en necessitaven poca de
traça. Paró el pitjor eran les piare
res de Ilustre de les carraaes d'horne;
les brodades l'olían una cura espe
cial. Elles, pena. tenien Ilurs tram
pas; per exemple. si feien un "ca
flan" — vol dir que rostien la ro
ba—. treien la taca amb pólvora de
gas, i si desorés (a la primera ren-tada)
pepa es'foradava, pitjor per
al client.
Davant el taller vivia un xicot
molt presurnit; ell ruateix es porta
va les camisas a planxar per a reco
manar-les a les planxadores. Paró
les fadrines entremaliades aviat di
gueren que hi anama mes per veure
les ncies que per recomanar les ca
misas, i que, de notes, la que més
l'embadalia era la Roseta. I era ve
ritat, parqué se:npre 'eue entrava o
sortia de casa la veía, vermella, ar
remangada, canta que canta, tot do
nant uns cops de planxa que feien
¦111~19111•111111~~
Mr. érN 14
1
•'W!;!
•..,. 1,‘91 A LACTEAtil
liwia±ra comoarro
-.NVALECIENTES 101
't
MIAOlit LEO«.
Poa .tco.
~.~ar
avantatge els parlamenta deis come
diants.
Argument? Seas prescindeix amb
una desimvoltura admirable. La ló
gica. el sentit comú, la fantasia ma
teixa. son superfluas i fins enganya
dores. Basta que ele personatges prin
cipals passin d'un quadro a l'altre
tot aanviant de lloc el pamet, de ro
ba que eh serveix de vestimenta,
parqué el públic tingui la sensació
duna estructura teatral perfecta.
El teatre venc el cine... peró. amb
quines armes?
En el fons. no resultara que el pú
blic no cerca sino un rengle de sen
saciens. generalment de baixa cate
gorja i va allí on les hi serveixin,
sigui cine. sigui teatre. sigui music
hall?
Fora un resultat pessimista, paró
no inversemblant.
• •••••••,• •¦
•
Li
La primera vegacia que %T'arena
actuar apuesta formidable bailarina
fou al redult escenari del Matra Ro
mea, de Madrid, on anarem just per
veure els darrers quadros duna re
vista. Acostumem anar als especta
des bastant indocurnentats i rara
ment sabem, en entrar, el que anem
a veure. Si a Barcelona gaudim d'a
questa ernoció del desconegut, imagi
neu la nostra desorientació absoluta
en anar a mitja nit a un teatre, a
Madrid. Ni sal:11am el que represen
taven ni coneixtem el nom deis ar
tistas.
L'art exquisit, personalíssim i ame
de Liana Gracian ens produí aquella
nit una excellent impressió i cris pro
meter-in tornar a veure-la troballar.
Una artista cata:ar,a
ja que aquella nit únicarnent acon
seguírem fruir d'una sola actuació
d'ella.
Amb una desconfianpa patriótica
que mal no ens perdonarem, intenta
ren-1 fixar la nacionalitat de Liana,
ben lluny d'imaginar que era catala
na i naseuda a Barcelona. Rossa, pri
ma, amb una sorprenent agilitat de
camas i flexibilitat de cos, la creie
rem anglesa. Ele seus ulls i la plas
ticitat del seu art ens feren pensar
en Rússia. Paró realment hi havia
quelcom al seu art que no sablem
quina nacionalitat atribuir-ho i que
no hem caigut en el que era fina que
ens ha estat coneguda la seva nai
xença. Per tetes les grans qualitats
del seu art, Liana podria tisnirar a
qualsevol nacionalitat. Pera l'anima
dé l'artista no podia ésser més que
catalana.
tremolar el taulell, i anant i venint
del fogó amb un remolí de faldillas
que tot volava.
I a la Roseta tant 11 digueren, que
acaba per fixar-se en el xicot. I quan
ell entrava, u pujava tanta rojor a
la cara que la -que Ii donava la calor
del foc no la podia dissimular. Quan
el veia passar per davant la porta,
mirant-la, baixava ele ulls. Quan ell
parlava Ii tremolaven les mans.
Un dia el xicot Ii demana el cla
vell que portava a pit. Un altre dia
l'acompanyá a casa, en plegar.
I la cosa no passá d'aquí, parqué
'a Roseta, amb la seva familia, se
n'aná de la Barceloneta, i d7-,ixa el
taller. establint-se a seva.
JOVENTUT, ENYORAMENT 1
TALLER DE PLANXADORA
La Roseta lancada a casa, planxa
que planxa. passavadies i setmanes, 1
anys. En acuella peça d'entresol, amb
finestra al cel-obert, feia més fred
que al --
r de la Barceloneta, mal
grat del fogó, malgrat del vapor de
la roba emmidonada; hi mancaven
les fadrines entremaliades. hi man
- cava el xivarri del carrer, hi man-caven
els clavells al pit de la Roseta.
hi mancava, la força a les cançons
— -ra cantava d'asma, com els
ecells engabiats — hi mancaven
les miradas del veinet!
No l'havia svist més: peró l'aspe
raya.
La Re7Zta an- arnts seves
germanas als balls de les fastas ma
• jors, no li agradav— ele xicots, pa
ró ballava per si un dia l'anava a
cercar dl. I si que un dia Pana a
cercar en una ball de fasta majar.
Das ,Ialeshorea ja no ballá més
amb r- ) altre.
Tres anys. La Roseta ara ja no sap
si festeja, o si hosomniava; el nue
sap és que durant aquells tras anya
Gradan
5
Sortirem de Madrid precipitada
ment, i fins fa una nit que de ca
sualitat entrárem al Tívoli no veié
rem de pou l'art origínalíssim de
Liana Gracian, i tau també aquella
nit que en conéixer el seu nom sabe
'Pm que es tracta.va duna compa
triota.
No som profeasionals, i per tant no
intentem fer una crítica del treball
de l'artista. Ella mereix millar
ma que la nostra. Paró si volem ter
arribar al conjunt d'espectadors que
diari admiren l'art de Liana, la
impressió d'un d'ells; la del més hu
mil d'ells.
Ara l'hem vist bailar diferents ve
gades, i aquella excellent impressió
que ens cauta a Madrid ha anat
evolucionant de tal manera que avul
no vacillem en qualificar a Liana
Gracian, artista d'inigualables dis
posicions, com una de les millors ba
ilarines que hem pogut admirar. Ami)
la mateixa gracia, amb el mateix
domini, amb la mateixa correeció,
interpreta balls rusos, que modernís
sims balls americans, que metódica
balls anglesos i ádhuc danses de rrit
me oriental.
Una de les darreres nits sentírem
que un espectador del Tívoli deia a
un seu company, comentant el tre
ball de Liana: "Es una excellent ba
llarina, paró no segueix el ritme".
Potser tenia raó. Efectivament; Lia
na no segueix el ritme; és aquest qué
la segueix a ella. Liana és creadora
de ritmes. Si ballés sense música, el
seu art us la feria sentir, compás per
compás, melodia darrera melodia...
AQUELL ESPECTADOR
veis aauell noi i defallia, que plorá
i empallidí, que no dormia, 1 s'apri
maya, i no menjava. que la familia
s'hi ficá, i es premogueren terrabas
talla, sbue va fer lotes les nicieses
própies d'aquella casos en elseu
Lampa ádhuc agafar un atac de ner-vis
i quatre o cinc desmais — ales
horas encara s'estilava el desmaiar
se — i per fi de compte.s. ja perdut
de vista el noi, hagué de deixar la
planxa per malalta.
VINT-I-CINC ANYS MES TARE)
—I que, senyora Roseta, ?va bé el
negoci? — li pregunto el dia que
acaba d'explicar-me l'eptleg ensopit
de la seva n
—Just per anar tirant. Abans sí
aue era bo l'ofici de planxadora; pa
ró ara és tan sencilla la feina, que
malta gent ha planxa tot a casa. De
peça de senyora, ni una no en ve.
Camisas - ne. poques. iS'han aca
bat els emmidonats! Encara ara tor
nen a portar-se els colla torta...
Moltes planxadores han de defen
sar-se planxant nou per a les boti
gues .o els confeccionistas: aixó es
molt mal pagat, per& a manca d'al
tra cosa... Jo mateixa m'hi he d'agá
far de tant en tant. parqué amb la
clientela del barri no n'hi ha pas
prou: tinc un camiser que asrn dóna fei;iaa.
fegeix com a cementari:
--Ja es veu que va a menys l'ofi
ci. Els tallers són tristos. Ni les no
les hi canten, ni la quitxalla del car
rer ve a badar a les portes. El fogó.
qué ve! que li digui. encara que íes
sua:, donava alegria! Aquests con
dans -lectrics d'ara son mes. poca
soltes... I la roba no s'eatarrufa. no
hi ha farbalans ni puntea, ni eS veu
aquella blancor cale ~lava goig!
pi\IN'A MURTA