001_Núm. 136 (22 ag. 1932), p. 1-5 |
Anterior | 1 de 3 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
Any III. — Número 136
Record
La Presó Model de Madrid és
un edifici rolg. Té color de Ma
drid. Aquell mahó roig que re
corda el fons de certs quadros de
Velazquez i Goya. Hi ha un jar
dinet devant de la Preso, un jar
dinet tísic i provincial. Uns tram
vies que fan cua per a dirigir-se
cap a la Puerta del Sol o al Re
tiro. Entreu a la presó. Un pati
ami, uns quadrnaters veraosos,
perfectament oblidats. Una m.ena
GODED: Un que ja hi és
de claustres segovians. La can
cella té vidres glaçats. N'hi ha
uns quants de trencats. Fa anys
que no hi haviem estat en aques
ta presó. La darrera vegada vin
guérem a veure a l'actual ambai
xador de la República, a Méxic,
senyor Alvarez del yayo; a An
toni de Lezama, al redactor d-E1
Liberal", Manolito Roson, etc., etc.
Hi havia mares endolades que
ploraven, mullers serenes, filies
esverades, etc... ?Quina impressió
feia als aristocrates que per pri
mera vegada entren a la preso,
l'efecte que els feia l'estero, Ves
tarivel...?
Ambient senyorívol
Els sindicalistes, de la preso, en
diuen "la torre"; altres en diuen
"el Ritzs". La ironia está. bé. Pero
aquests dies, certament la presó
de Madrid té l'ambient del Ritz
o d'una torre distingida on s'hagi
reunit el que se'n diu l'aristocra
cia per a jugar al pocker, bailar,
fer una mica de golf miniatura o
passejar per les foscories deis jar
dinet sanglesos, fent una mica de
"flirt". L'aristocracia h„ deixat•
d'anar al Ritz, a l'Hipódrom, a
"Fuentelareina", a "Sicilia-Moli
nero" i ha passat a la Presó Mo
del de Madrid, on no hi havia
estat mai. Quan la gent, els des
camisats cridaven pels carrers i
demanaven justicia; quan Mar
celll Domingo o Julian Besteiro,
Miguel Maura o Francisco Largo
Caballero; Niceto Alcalá-Zamora
o Fernando de los Rios, Salvador
Seguí o Lluis CompanYs, feien
ambient revolucionan, els més
decidits: —!Que los flidilen! Els
més generosos: —!Que:- tos metan
en la cárcel! No hi havien estat
mai. Havien passat de llarg amb
els seus automobils. Ignoraven
quin régim gaudien els presos. De
la presó, quan no s'hi ha estat,
se'n té un concepte excessiva
ment tétric. Les presons espanyo
les, pero, no tenen ni l'ambient
sinistre de les de França o Italia,
ni les rigurositats cruels de les
d'Anglaterra o Rússia. peró el re
gim carcelari, amb tot, és dolent
i la República, mercés a la tasca
inicial de Victoria Kent i a l'o
bra esforçada de Vicente Sol,
s'está humanitzant.
L'ambient de la presó aquests
dies és d'una senyorialitat que no
havia tingut mai. La gent, els
primers dies, quan anaven a visi
tar als presos, anaven amt auto
móbils nous i lluents fins la por
ta de la presó, el xófer baixava,
obria la portella i descendien da
(espori í ciutadanía)
Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
mes perfumadíssimes, amb els
darrers models de Pedro Rodri
guez o de Crippa i demanaven pel
senyor marques o pel senyor duc...
—Marquesa...
—Duque...
—Conde... •
—Barón...
I vinga salutacions, i vinga
compliments, i vinga besalamans.
i vinga airet, passat de moda, de
rigodons... Després, començaren a
tenir una mica més de precaució.
L'automóbil no arribava fins la
porta casernária de la preso. Es
quedava pel carrer de Vicents
Blasco Ibánez o la Glorieta de
Bilbao. deixaven els barrets a
casa i cobrien el cap amb el cas
ticíssim vel de les noiete casa
dores de Madrid. Els senyors bai
xaven del tramvia i demanaven
per veure als familiars... Mai ha
via estat tan concorreguda la pre
só de l'aristocracia. Ara ho tro
baven brut, sinistre. dramatic..,
—Es Orut! —No esta bé ?e tenir
la gent aixís! —Aixó no és possi
ble! Ciar, ciar, ara saben qué co
sa és la presó. En pateixen més
els que en són fora que els que
en són dintre. Els que són fora
troben una dramaticitat superior
a la presó. Per qué llur anima
pietosa—aristocrácia sembla que
vulgui dir esperit més afinat que
el de la gent pertanyent al Ter
cer Estat—no sentia punxades de
curiositat per saber com vivien a
la presó els homes que i•luminats
per una idea generosa hi ana
ven? Llavors al Ritz, al Hi
pódrom. als Palaus. e. deja:
—Nada, nada, que los j.... O al
tres delicadeses semblants.
—Condesa...
—Marqués...
—Duquesa...
—Barón...
I els boldats miren una mica
esverats a aquestes dames, a les
que cal compadir en la desgracia
i als homes una mica ensucrats
de l'aristocracia que van 1 vénen
amb un caminar estilitzat i re
rassagat de ballet rus ja enve
llit i trist com un decorat esceno
grane que hagi servit massa 1 va
gi perdent el lluiment de l'or fals
i deis colors agressius d'un pintor
deis que eren d'avant-guarda cap
el 1920...
Les dues aristocrácies
Hi ha dues aristocrácies a la
presó. La de la sang i la del di
ner. L'aristocracia de la sang,
barrejada, naturalment. Cal veu
re en llurs arbres genealogics les
escapades cap al bastardisme his
torie... Tot plegat no té impor
tancia. 'L'aristocracia del diner
—el que en diuen els "Ramiros"
de Maeztu, meravellats de que hi
hagi gent que tingui m,és de mil
pessetes, l'"aristocracia del diner"
i en fan tot una teoria pseudo
filosófica, sobre el sentit reveren
cial del diner, está barrejada amb
l'altra aristocracia. ?Com es pre
nen la presó aqueste dues classes
socials? Es curiós, pero; mentre
els que van carregats de galons,
títols, blasons, cuartels, cárregs
honorífics, el pes d'una tradició
familiar, d'uns cognom més o
menys illustres o si més no, co
neguts en la historia monárquica,
etc., etc., es prenen la presó amb
certa resignació, els homes de
quartos, com per exemple, el se
nyor March, esta indignat i es
violenta. Com s'entén? Eh, un
home amb 300 milions de pesse
tes, 40,000 hectáreas de terreny,
catorze diaris, el monopoli de ta
bac al Nord d'Africa, amb la ma
jor part d'Accions de la Trans
mediterránea, a la presó? Com ha
anat aixo? I el seu orgull no el
deixa veure ciar el que passa. En
canvi, el duc de Medinaceli. els
fills del duc del Infantado. els
nois de Heredia-Spínola sembla
que estan prou conformats... Par
lem de tot aixó, amb certa siste
matització.
El senyor Joan March
El senyor March, diputat, ml
lionari, més que milionari, gran
terratinent. que fins va arribar a
la ratlla d'ésser investit d'un
títol nobiliari, quan va regalar a
Palma de Mallorca un grandiós
edifici !ni' a Sanatori, etc., és a
la Presó 1VIodel de Madrid. Els
primers dies es va impacientar.
CAVALCANTI: Un altre que
també hi és
Es un home sorrut i orgullos. Els
diners el fan creare que pot.ésser
amo de tot i de tothom. ?Qui re
Sisteix l'emoció del diner? ?Aquell
home honrat? "A veure, aixó de
l'honradesa, és qüestió de preu...
Ací té mil, dos mil, cinc mil, deu
mil, vint mil, quaranta mil... no?
vuitanta mil, doscentes mil mig
minó, un milió, dos milions..."
L'envergadura va caient oi? Una
quantitat semblant... La familia,
el repos, la vida regalada, la se
guretat de l'avenir... "Altres ho
fan..." "Val més caure així..."
"Que digui el que vulgui..." "Alló
bíblic de "Qui tiri la primera pe
dra..." Aquest home, que ha vist
ajupits periodistes, jutges, dipu
tats, ministres, magistrats, am
baixadors, alts carnes de la mo
narquia i alguns de la República
ha d'estar a la preso? No ho po
dia entendre... ?Doncs perqué
servien els diners? Una fiança,
que posin la que vulguin... "El
meu talonari de xecs és merave
llós, m'ha obert totes les portes".
Sí, fins llavors era cert. Les úni
ques portes que no li obrien eren
les de la presó. Alguna co havia
canviat a Espanya. "Informacio
nes" atacava al govern. Es par
lava del "Jordan", riu que ja
sembla que está molt brut... Peró
eh l era a la presó. I un ministre
com el d'Obres publiques, diri
gint-se al senyor Gil Robles, deia:
—Las ha robado el senor March...
La Presó Model el tenia enclaus
trat. Els primers dies sortia al
pati. Passejava amb els comunis
tes. enraonava amb ells. Escol
tava les selles passions... Les se
ves aspiracions de venjança so
cial. Volien la revolució. El se
nyor March, escassament gene
rós, circumstancialment generós,
amb la gent que el serveix. va
iniciar la seva generositat a la
preso... Els comunistes li parla
ven que amb una fiança de
mil pessetes anaven al carrer.
Per una cosa aixi no hi havia
. raó de mantenir els homes a la
presó. El senyor Márch anava po
sant en llibertat als comunistes.
Com més revolucionaris millor.
Com más li dejen que preparaven
la revolució social, millor enca
ra. Avui era un, dema un altre;
més tard, tres mes... En varen
sortir deu. Un d'ells ja no era ni
comunista. Era un home que te
nia la déria que calla realit
zar a Espanya supressions socia
listes com les que es feren a Ale
manya en els primers temps de la
República... Sembla que algú va
advertir al senyor March que el
govern prenia bona nota deis que
anaven sortint de la preso amb
la fianc,a del senyor March, per
si passava alguna cosa fer-ne
responsable a ehl directament. La
noticia va desconcertar l'esperit
francisca del nou "Poverello" de
la Presó de Madrid senyor March.
Ja no es varen posar m.és comu
nistes en llibertat. Pero l'home
estava neguitós. Se li tenia una
vigilancia especial. No estava en
una ce•a de preferencia, sinó que
en tenia una en la que per po
der sortir havia de, passar fa
talment per un quartet on hi
havia dos oficials. Volgué fer-se
agradable amb els dos oficials.
—Un algar? —Grácies, no fumem.
-
aquestes cigarretes...? —Volem
dir que no fumem de franc...
—Són uns cigars molt bons... Són
especials... —Si, sí, peró no fu
mem... Com era possible? Dos of
cials de presons, amb quaranta
duros cada mes que no accepta
ven un cigar d'un home que els
podia ter rics si volgués...? La ma
jor part deis que es deixen subor
nar pels ríes no és pas pel que
els hi donen sinó pel que creuen
que els hi poden donar. Res.
aquells homes estaven impassi
bles. No admetien res. Era la pri
mera vegada que li passava? No.
Ja n'hi havia passat d'altres. Una
d'elles quan li va oferir 20,000
pessetes anuals al senyor Ossorio
y Gallardo per a que fos el seu
advocat. El senyor Ossorio no va
acceptar. El senyor Alba, sí. —Té,
ara és el meu sant. Sant Joan.
22 d'agost de 1932
Barcelona
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
~ffisubs¦
RESULTATS DE LA "SANJURJADA"
Tznc Sant; tinc Sant i l"Emilia
no" Iglesias... Ací va un xec de
cinc mil pessetes per a que facin
un ranxo extraordinari per als
presos... El director general de
Presons, diu: —No se admiten
donativos. Ni aixó! Com és possi
ble veure de cop i volta ensorrada
una doctrina de tota la vida: "En
el món tot és qüestió de quan
titat". Passen dies... —?Hay cri
sis? —No. —Parece que habrá
crisis... —Si hubiera crisis, sal
dría de la cárcel en seguida. No
BARRERA: Un que hi hauraa
d'ésser
hi ha crisi. El govern mes fort
que mai. Desconcert. Ara sembla
que si... Ara sembla que no...
Esdeveniments politrics? Ai! Tant
de bo! "Informaciones", amb de
sig de que passin, més que de rea
litat existent, ho diu cada nit.
L'Estatut fará caure al govern!
Quina sort! "Apreteu, apreteu
contra l'Estatut... Si cau el go
vern, l'enderna sóc al carrer..."
El senyor Marc és home que lle
geix poc. Només els seus dia
ris: "La Libertad" i "Informacio
nes". No té cap llibre. No sol sa
ber res de la literatura. '71
visiten de quan en quan, sota
la vigilancia d'un oficial, els seus
advocats. Li parlen d'interes
sos. Res més. No poden parlar
l de res más. Aquella vigilancia
a un home que estava acostumat
d'entrar per tot arreu amb bar
retades a cada banda, no l'entén,
no la pot comprendre... I l'home
va perdent la moral... Rep cartes.
Més de cent n'ha rebut de gent
d'arreu d'Espanya, especialment
de Mallorca, oferint-li nous ne
gocis, principalment hipoteques.
Bonica collocació de capitals. Ga
ranties. Seguretat, en definitiva,
de quedar-se a la llarga amb no
ves finques, rústegues i urbanes,
per poc preu. Endavant, no vol
sapiguer res de nous negocis. Té
por. Sí, sí, ha agafat por. Sap que
hi hagut un intent de rebellió
que el govern ha guanyat. La
PER PRIMERA VEGADA A LA
VIDA ELS MONARQUICS HAN
FET UN S.M.VEI A CATALUNYA
Idersollowl~11
L'aristocrácia a la presó model de Madrid
Han canviat els personatges peró el decorat és el mateix.- De l'estarivel al
Rítz.- Els títols nobiliaris i els títols financiers.-"El Jordán" de Joan March.
La fitxa antropométrica del duc de Medinacelí. -Tothom díu que va anar
enganyat al moviment. - La preocupació no és el confessar sínó el que
el jutge "ja" sápiga.- Lleu nota cursi a propósít del jardinet de la presó
i•lusió i la desesperació. Res hi
ha más amic d'un contrabandista
que un carrabiner. Era el direc
tor general de Carrabiners el que
s'havia sublevat precisament el
mateix dia que el ministre d'Hi
senda havia demanat a la pre
sidencia del Consell de ministres
d'incautar-se deis estancs del
Nord d'Africa on es realitzava un
contraband fantástic. "Es fuma
aci millor que enlloc del món. De
franc, quasi..." Deien de Melilla
i de Ceuta. Casualitat de la re
volta i la decisió ministerial? El
mot d'ordre era: Enderrocament
del govern, liquidació de l'Esta
tut i de la Reforma agraria, lli
bertat d'En March..." Res a fer.
Desesperació. I por. A la nit del
dia 10, el senyor March truca fre
neticament a la porta del cala
boç... —?Qué pasa? —Tengo mie
do... ?No cree usted que pueden
asaltar las turbas la cárcel? Ten
go miedo... Me asusta la idea de
morir arrastrado... El tranquilit
zen. No passara res. Está ben vi
gilada i defensada. Fins sembla
que estigui a punt d'oferir-se per
a la defensa. No haurien acceptat
l'oferiment. A l'endemá comencen
a entrar els nous llogaters. Ve
Iles coneixences.
Els milions, els bilions, no ser
veixen per a res. La presó és per
a tothom.
—Hombre, está aquí March. La
última vez le vimos en Biarritz.
—Conde...
Els noms illustres a la
fitxa antropométrica...
El senyor don Luis Fernandez
de Córdoba y Salabert és el duc
de Medinaceli.
Va néixer en Madrid el 16 de
Enero de 1880.
El seu pare es deia Luis i la
seva mare Casilda.
Ha entrat a la Presó Model, a
Madrid. D'ara en endevant per a
la població penal d'Espanya, l'ex
cellentíssim senyor duque de Me
dinaceli és la fitxa antropomé
trica número 76051. Ha entrat a
la presó a disposición del senor
juez don Edmundo Iglesias.
—?Profesión?—li pregunten.
—Académico de la Historia
contesta.
—?Sabe leer y escribir?
—Si.
El senyor Fernandez de Cór
doba y Salabert ja té fitxa. No
és pas una fitxa de les de l'A
cadémia en que es constata un
detall sobre tal o qua" personatge
heroi en tierras de Indias... Es la
fitxa en que consten per formules
científiques llurs condicions. Es
barregen els 2222 i les aaa i les
iii... No és possible dir res més.
El senyor duc de Medinaceli ara
ja és igual ,pel que fa referencia
a la vida penal, a qualsevol dis
tingit carterista o qualsevol as
sassí passional. Fitxa número
76049, 76050, '76051_
El duc de Medinaceli té cm
quanta dos anys, 90,000 hectáreas
de terra, alguns títols nobiliaris,
una fortuna considerable en va
lors, en finques, en obres d'art,
en codis, en incunables. L'home
ha anat a la presó. Eh l no ho
entén. —Pero ?por qué me ha
brán metido a mí en la cárcel?
Yo no he hecho nada... Efectiva
ment, ell no era a la Plaça de
la Cibeles, ehl no tenia arines, ehl
no duia lliguescames amb la ban
dera monárquica, etc., etc. Aixó sí,
dieun que era un deis gr.( havien
de finançar la contrarevolució.
Més valia donar alguna cosa per
fer caure el govern que no pas
que el govern expropiés totes les
Incidents dels «caballeros»
La presó és petita. Hl caben
600 presos. N'hi ha més de mil.
El regirla celular i d'isolament és
acabat. En moltes cenes dormen
dos o tres individus. Els nois He
redia-Spínola viuen junts. Serio
sos, silenciosos. No diue:. res. No
pregunten res. Semblen apesa
rats del que els hi passa. Els nois
de Primo de Rivera també estan
junts en una ce•la. Els estranya
llur empresonament:
—No lo comprendemos — sem
bla que han dit—. Nosotros no
sabíamos nada. Hemos elevado
un escrito al juez exponiéndole
todas nuestras actividades en es
tos últimos tiempos, diciéndole
día por día, hora por hora, cuan
to hemos hecho... I ara una de
claració sensacional: El apellido
Primo de Rivera no es posible
que se vea envuelto en cualquier
intentona favorable al ex rey...
Els nois del duc de l'Infantado
també es mantenen reservats. No
és que sigui un silenci d'austeri
tat o un mutisme propi de la con
centració espiritual. Sembla que
estiguin sota el pes d'un cop que
els ha deixat sense coneixement.
Creien, potser, que era fácil el
triomf...
L'únic que va protestar va és
ser el militar Roldan. gendre del
duque de Hornachuelos:
—?Qué es eso de que nos lle
ven de aquí para allá...? !A mí...!
!Soy un caballero...!
—Perdone usted, senor, pero
por ahora es usted un preso...
A li.l$uÍU.uIgsa
hectáreas que 11 tenia que pren.
tire ,gairebé de franc, per a la
reforma agraria.... Havia donat
molts diners... Es en Fume que
estan indignats els contrarevolu
cionarios.
—Ese tío cargado de millones,
podrido de oro, es un tacano...
Figúrese usted que nos dio mil
pesetas para hacer la revolución
—diuen que ha dit un processat.
!Mil pessetes per a tombar la
República! Altres deuen ésser els
que han donat més diners. Ja els
busquen. Ja els trobaran. Aixo
sí, el que sembla que no poden
suportar els aristocrates són les
injustícies socials... Es presenta a
la Direcció de la Presó l'apoderat
del duc de Medinaceli:
—Vengo a protestar de la des
igualdad carcelaria...
—?Qué pasa?
—Sí, senor. Mientras el ayuda
de cámara del duque de Medina
celi tiene una celda de pago, el
senor duque tiene que estar en
una celda común...
—Es que el ayuda de cámara
del senor Fernandez de Córdoba
ha llegado primero y la ha pe
dido antes y las celdas de pre
ferencia son concedidas por turno
riguroso.
—Pues !protesto! Que se haga
el cambio...
—Aquí no hay preferencias.
LLEGIU A LA PAGINA 12 L'INTERYIU DEL
NOSTRE COMPANY JOSEP M MASSIP, AME.
D. MANUEL AZANA
Preu : 20 antims
4e.
ANIDO: Un que jj fa temps
que hauria crésser-hi
2 la rambla o
,aAlatiést sentlt laesvetarrient,
ide no sapiguer el que passa, está
entre els nois de disset 1 d'aun
anys que varen ésser empreso
atats al Palau de Comttnicacions:
—Nos han llevado enganados...
tos dijeron que /a guardia civil
'estaba sublevada. Que todo esta
lía ganado.. Que no había más
Que presentarse y basta... No ha
bía--necesidad de luchar...
4. :Las armas—diu un altre—nos
las dierbn para evitar que los
pilluelos se aprovecharan de los
primeros momentos...
—En cuanto vimos que nos ha
bían enganado y que el gobierno
era el amo tiramos las pistolas...
—Fué una trampa... Yo fui a la
rebelión horque me lo encareció
*ni confesor.
La major part d'ells són estu
diants j opositors. Nois de ca
baret. "Fils a papa". Noms
tres de famílies més o menys
aristocrátiques que barregen els
Pérez 1 els Gómez arras indica
cions geográfiques.
El conde de los Moriles. aquell
Iamós don. Juan Victoria. mau
propietari de "La Acción".
milionara pseudo-heroi de la "Le
gión", dorm sobre un matalasset
de reglament. El marqués de Mo
Iins també.
Aquests aristócrates que s'ha
vien alçat pontra la República
perqué és un régim de desigual
tat, de injusticia, d'antiliberalis
me, estan una mica indignats.
Amb ells conviu, tambó empreso
nat per "monárquic recalcitrant"
i "rebelde" un guardia de la por
ra. Aixó no está bé. !Todavia hay
clases!
Les noves inquietuts
de la presó -
—Pero ?qué pasa fuera?
—No podemos decir nada...
—Pero ?cuándo nos tcrmarán
Leclaración?
—No podemos decir nada...
—Pero ?cuándo viene el juez?
—No podemos decir nada...
—Pero ?usted cree que esto va
Á durar mucho?
—No podemos decir nada...
—Pero ?van a. fusilar a Sanjur
jo?
—No poderíos decir na.da...
—Pero ?se ha celebrado el con
sejo de guerra?
—No podemos decir nada...
—Pero ?sabe usted si alguien
nos acusa de algo?
—No podemos decir nada...
La inquietud de tots els aris
tacrates empresonats és signifi
cana Pregunten. No reben res
posta. incomunicad& Estan in
quieta. Els esvera 1 alhcra volen
la preséncia del jutge. L'arribada
del jutge la volen 1 la dolen. Més
que por del que se'ls pregunti,
tenen por 'del que puguin sapi
guer. ?Habián hablado?,Aquesta
és l'exatessid. ?Habrán hablado?
Aquesta és la inquietud. !Si ho
sapiguessin tót!
Els que varén sorprendre en el
taller de pintor de Primo de Ri
vera, en aquella mena d'estudi
garçoniare, coixins, bar familiar,
mobles lermanics, ambient de
cocaína 1 de'ferments enviciosats,
sembla que eatan tranquils. Si
més no, ho volen aparentar. El
no iCalvo Sotelo, el.jatge de Sa
cedon, senyor araatinez Martínez,
etc., creuen que no els passará
res:
---!Si fuimos a jugar al pocker!
Peró passen els dies. No els pre
gunten. Comença a trontollar la
moral. Sembla que temin que es
sápiga quelcom. S'inicia la pér
dua de la serenitat. ?Sabrán al
go?
El famós general Fernandez
Perez, artificial henal del carrer
de marqués de Cubas, ja no és a
la Presó Model. Avui el duien cap
a Guadalajara. No va gallejar ni
des del primer cija. Es va posar
tot estirat, tot sariós, tot categó
Volgué adoptar la postura in
flxible de l'home responsable. Li
va fallar la manca de vida inte
rior. El desmoronament era cada
dia més visible. Feia pena.
Es barregen al pati de la presó
les dones deis sindicalistes 1 deis
comunistes amb les deis aristócra
tes. No obstant la desgracia que
les ajunta, hl ha la separació de
classes. Les dones del poble no
volen res amb les dones de l'aris
tocracia. Les dones de l'aristocra
cia no volen res amb les dones
del poble. El menyspreu va a
mitjes. Les reixes de la presó no
arriben a agermanar.
Una frase sindicalista
El sindicalista Aznar, condem
nat a cadena perpétua. Amb in
chilta-1 amnistíes ha anat miné
vant la pena. Li falten sis anys
per a poguer sortir. Es al pati. Hl
són també els comunistes. Tota
ells estan serens 1 animats. Te
nen un gran optimisme. Avui fa
molta calor. Cau el sol i esbotza
els caps. Cerquen l'ombra. Van
espitregats, ?S'intenta un movi
ment contra els aristócrates feu
dals, autors de tanta desigualtat
social?
—Hay que ser hombres. Hay
que saber ser luchadores. Los
vencidos merecen respeto. Han
perdido, respetémosles. Allá ellos
con su desgracia—diu l'Aznar.
No hl ha estan conformes els
comunistes. Marxisme. La classe.
El comunismo de guerra. La tra
gédia de Ekaterimburg. Posició
trotskista.
—Los vencidos merecen respeto
—repeteix Aznar, el sindicalista.
Jardinet de la presó
Un cístell d'obrer. Una dona
grassa. Mitjes de cotó. Cara am
pla. Ulls dormita Uentinat amb
rodella. Rostre net. Pits caiguts
fin sal ventrell. .Amples anques.
Nois agafats a la faldilla sorgida
1 'larga. Unidad Sindical. lana da
da alta, prima, elegant. perfu
mada. Llavis amb "rouge de Co
ty". Celles oblíques. Ros gairebé
albi. Mitges suaus 1 'luminosa
ment transparents. Un criat uni
format amb una safata de Lhar
dy o de Viena. Blanco y Negro.
—?Cuánto durara todo esto?
Es la pregunta continua. La
República es defensa del energú
mens de l'extrema esquerra i
deis rnalvats que desitgen el re
torn als vells privilegis 1 favo
ritismes. Elles no en tenen la
culpa. Elles són alla al jardinet
de la presó .
—?Cuánto durará todo esto?
Soldats. Tocs de corneta. Vigi
lancia estricta. Dies duna serie
tat imposant.
FRANCESC MADRID
Un prec del doctor Dolcet
El Doctor Dolcet ens ha visitat
aquest matí per tal de pregar-nos
que vulguem ajudar-lo a desmentir
determinades versions periodistiques
segons les quals vota l'esmena agra
ria del capellá, Gómez Rogi a l'ar
ticle 14 de l'Estatua
Encara que nosaltres no hern co
mes rnai cap injusticia arillo el se
nyor Dolcet, el complaem amb molt
de gust acollint el seu prec 1 fent
constar, en conseqüéncia. que no
votá contra l'article 14 de l'Estatut
sinó que féu el contrari.
Enemics de Catalunya?
Enemics de la República
L'altre dia. en posar en evidencia
l'anticatalanisme de l'agent de nego
cis senyor Bermejo, gerent, segons
sembla d'una casa "Hermes" (Bal
mes. 11, teléfon 21217), várem sospi
tar que aquest senyor Bermejo sota
la crosta anti-catalana amagava mis
sentIments monárquics "gualdas", i
''bermejos" com el seu cognom. Avu1
en tenim el convenciment. Aquell
principi segons el qual els enemics
de Catalunya són enemics de la Re
pública. no ha fallat mal. La "san
jurjada" ho ha demostrat eloqüent
ment.
Recomanem d'una manera especial
al governador civil i al cap de poli
cia el to 1 el léale de la lletra que
hem rebut de la casa Hermes i de
la qual transcrivim el paragrafs més
substanciosos:
"18 de Agosto de 1932.—Ciudadano
director de LA RAMBLA.—Presente.
"Perdonará no haya contestado a
su debido tiempo al suelto que me
dedica en el número del periódico
ese que dirige correspondiente al 8
del actual, pero como no tengo el
mal gusto de leerlo. me he entera
do tarde de él.
Le agradezco sinceramente ese re
galo que quiere hacerme de una gra
mática catalana de Pompeyo Fabra,
y desde luego se la acepto, pero con
una condición: Que tenga cantone
ras de oro, lo más gruesas posible,
pues así, cuando la venda. obtendré
algún provecho de ella, ya que no
pienso estudiar el catalán. puesto que
no me serviría para nada. SI fuese
tina gramática inglesa o alemana, y
no digo francesa, italiana o portu
guesa. porque son idiomas que conoz
co, esa sí me serviría para algo, y
por lo tanto, si quiere cambiar el
regalo. se lo acepto con mucho gus
to, no porque no tenga la cantidad
necesaria para comprarla, sino por
tener un recuerdo de usted."
(El senyor Bermejo 1 la casa "Her
mes" viuen a Catalunya 1 deis "ne
gocia" que aquesta terra Ingrata i re
pugnant els proporcionen. Cal tenir
ho present!)
IILLEGIU CADA DIA
A
L'OPINIO
les seves amplies informacions i interes
sants comentaris sobre la discussió i apro
vació parlamentária de 1'
Estalut de
Catallunya
Mara, Sanjurjo í la Borsa de Madrid
La tristesa de Madrid
—"Conoces a Ramón, no? Pues, lo
detuvieron ayer. Martínez, aquel
companero del "Negresco", ha sido
detenido esta manana. Juanillo, el
hijo del marqués de X. ha perdido
la "bicoca" de Fomento... Pobres
chicos!... Qué diferencia con aque
llos tiempos brillantes y atractivos
de la gloriosa monarquia...-
—"Más bajo, más bajo..." — diu.
baixet. un company de tatúa.
El Madrid tradicional, el Madrid
parasitari. el Madrid que solament
s'alimenta de café amb llet, esta
consternat. Ja ho tenia coll avall
aixó de la Restauració. L'austeritat
del? homes de la República el caras.
No compren com hi hagui quí in
tenta regenerar la nació per mitjá
del treball. Indolent, ociós, carregat
de vics, sent un odi profund pels
homes que volen reformar la vida.
fins ar tan migrada i tan eixorca.
del país. La descentralització l'es
panta. Es molt cómode viure a
costa de les "provincies" riques, ac
tives i treballadores...
L'altre Madrid
Després del fracás. — Els que lor *
ponsabilifats actua...—Un retrat moral del Contrab
Jalma. — El Marroc, feude d'anti-republicans. — La Borsa els monárquics
Sortosament existeix un altre Ma-drid.
No és el Madrid de "Salaman-ca".
de "La Castellana", ni el del
"Rosales". Es el Madrid que estudia,
que penas i que treballa. Es el Ma
drid de l'Ateneu. és el Madrid que
homenatja Mangada, és el Madrid
que viu l'arma al lame, disposat
sacrificar-se generosament pel re-gim
que vota el poble el 12 d'abril
de 1931_
Aquests dies. el Madrid republica
sha manifestat. S'ha manifestat
per testimoniar una vegada més la
seva sincera i entusiástica adhesió
a les institucions democrátiques del
país.
Lespontaneliat, la improvisació
que ha presidit aquestes manifesta-cions
populars. orfes de tota prepa-ració
oficial. han estat el millor ex-ponent
deljepablicanisme del poble
modrileny.
Els fet,s i els actos d'aquests dar-rers
dies — en deia Teodomíro Me-néndez
— hauran servit en primer
lloc com un estímul per a la Comis-
Barcelona, metrópoli comercial,
estava mancada del que ciutats
menys importants d'Europa pos-seeixen
des de fa temps tenen
establert amb gran regularitat:
la Fira de Mostres o Pira Comer-cial.
La importancia comercial 1
industrial de Barcelona, les seves
condicions climatológiques tan
favorables, el seu agermanament
de mar muntanya que la fan
doblement atractiva per al turis-ta,
converteixen Barcelona en el
lloc adequat yergue manifesta-cions
d'aquesta naturalesa tin-gui
nun gran éxit 1 serveixin al-hora
perqué la industria 1 el co-men
del país trobin noves pos-sibilitats
d'expansió i desenvolu-pament.
Fin sara el comerç del nestre
país no s'ha clonat ben bé compte
de la importancia de les Fires de
Mostres. Les circumstancies po-litigues
passades cal dir que han
ajudat en bona part a negliglr
manifestacions semblants de la
vitalitat d'un país. Superat el
passat en algun aspecte, Barce-lona
sent fretura de guanyar el
temps perdut seguir el ritme
de les principals ciutats europees
per tal de no quedar endarrerida
i poder lluitar, amb les mateixes
armes, contra la crissi que so-freix
l'economía capitalista, la
qual, en més o menys intensitat
afecta a tots els pa:lasas que gi-ren
entorn del mateix sistema.
Barcelona, dones, ha de restablir
la seva Fira Comercial.
Creiern, dones, de gran opor-tunitat
assabentar als lectors de
LA RAMBLA de l'estat en que es
troben els treballa preparatoris
del gran certamen comercial que
celebrará a Barcelona. Ningú
més indicat, ningú més ben pre-parat
per a parlar-nos que el
propi director de la Pira, el clu-tada.
Grant 1 Sala, home
mic, documentat, catalanista 1
barceloní fervent a qui, per altra
part, els nostres lectors ja conel-xen
per la seva col-laborad() polí-tica
en aquestas mateixes planes.
El senyor Grant 1 Sala, que és
alhora president del Collegi ofi
cial d'Agents Comercials, el tr-bem
en el seu despatx del Colle-gi
que ocupa des de fa pocs dies
el mateix local en la plaça Ur-quinaona
on estava installada la
Banca Magl Valls.
—?Esteu satisfet—l1 demanem—
deis treballs preparatoris de la
futura Fira de Mostres?
--Sóc plenament optimista. Les
adhesions aflueixen de les enti-tats
més importants de Barce-lona.
Una darrera l'altra van su-mant-
se al Consell directiu de la
Fira que está compost pels se-güents
senyors:
President, En David Ferrer; vi-ce
president primer. En Pere Co-mas
1 Calvet; vice president se-gon,
En Salvi Iborra; vice presi-dent
tercer, N'Antoni de Sabatés
1 Vila; vice president quart, En
Joaquim Ribera; director de la
Fira. en J. Grant 1 Sala; compta-dos',
en Josep Tarradellas 1 Joan:
tresorer, En Magi Vilardell; se-cretari
general, N'Andreu Bausi-aja
94:44.11,er§, J_Qau Es_t9,14911
sió Parlamentaria de Responsabili-tats,
i en segon lloc per demostrar
que és precia fer una justicia severa,
implacable, sense defalliments ni
sentimentalisraes mútila.
Els bornes de la República
Teodomiro Menéndez, l'actual sois-secretara
d'Obres Públiques, és un
deis homes de més empenta revolu
cionaria del Socialisme espanyol.
Militant destacat de l'ala esquerra-na
del part1tt, Teodomiro Menéndez
es collocá rápIdament en els primers
llocs de l'avantguarda socialista. En
el moviment de l'any 17, tingué una
intervenció eficient 1 destacada.
Com alguns deis seus companys, ha-gué
de sofrir les conseqüencies de
la repressió portada a cap en aquell
temps per la monarquia.
Amb la instauració de la Repú-blica.
el senyor Menéndez, tot 1
essent-ne contrari, acatant la disci-plina
del partit, accepta, diversos
cárrecs pública. Actualment ocupa
la Subsecretaria del Ministeri
d'Obres Públlques. A mes, forma
part de la Comissió de Responsaba
Wats, Sots-Comissió de Terrorisme
i March-Sotelo.
Amb l'objecte de coneixer alguna
detalls sobre possibles intervencions
del milionarl mallorquí en l'escan-dalós
afer del contraban de tabac
descobert darrerament 1 per aclarar
alguna rumors circulats aquest dies
per Madrid, hem anat a visitar el
senyor Menéndez. Aprofitant un
moment de calma, un interval en
les apassionades discusions motiva-des
pel projecte d'incautació de béns
presentat pel Govern al Parlament,
el Sots-secretari d'Obres Publiques
ens ha dit:
March vist per un socialista
—L'afer March té una l'importan-cia
extraordinaria. Sense pecar d'e-xagerats
es pot dir que a Espanya,
fins a l'hora pre.sent, no s'havia pre-sentat
cap cas setnblant al que ens
ocupa. ElS mitjans abundandssims
de qué es valla el milionari mallor-quí
per a aconseguir els seus fin
dificulten enormernent el rápid acla-riment
de l'afer. El "cas March"
La tira
(president del Comité d'Iniciati-ves
i Propaganda); En Santiago
Marco (president del Comité
d'Arts 1 Control directiu); En Jo-sep
Rodergas (president del Co-mit!
de Biblioteca 1 Arxiu de la
Fira); En Francesc Deportós•
(president del Comité de Perso-nal
fixe 1 eventual).
Al costat del Consell Directiu
actuaran els consellers presidents
deis Comités professionals repre-seatatius
de tata l'activitat in-dustrial.
comereaal 1 turística de
Barcelona. A hores d'ara s'han
adherit a la Fira i designat els
seus presidents per a integrar el
Patronat de la mateixa .la Cam-bra
del Comem el Foment del
Treball Nacional, Económica d'A-mies
del País, Lliga de Defensa
Industrial 1 Comercial, Collegi
Notarial, Collegi d'Agents Comer-cials,
Collegi l'Agents de Duana,
Cambra Oficial de la Indústria,
Unió Metallúrgica, Cambra d'In-dústries
Químiques, Associació
Nacional de Fabricants de Ju-guets
1 Articles de Basar, Associa-ció
de Jardiners 1 Floricultors
molts d'altres. Generalitat ha
designat ,per a formar part del
Consell Directiu de la Ella de
Barcelona, els consellers senyors
Serra 1 Moret 1 C. Giran pel Pa-tronat
el diputat Albert Bastar-das;
L'Ajuntament ha nomenat
els regidors senyors Heredia i
Ventalló. Hem inscrit 'Tira de
Barcelona" a la Unió de Fires
Internacionals de Mila 1 s'ha de-manat
al mlnisteri d'Agricultura
Indústria 1 Comen l'oficialitat
de la Pira.
—?Com se l'explica aquesta
mancança podriem dir absoluta
de fires de rnostres, tan a Ca-talunya
com a Espanya?
--Són diversos els factors que
han ajudat a la perduració d'un
estat de letárgia. Pel que fa a
Barcelona l'Exposició de 1929 que
la dictadura va fer-se seva pa-gant
els demés, va matar, po-driem
dir, la nostra Fira quan
cap necessitat hi havia de del-xar-
la desaparéixer. Molt s'ha
parlat de la Fira passada 1 no
sempre favoraolement. Jo no diré
que no oferis en alguns aspectes
cert desenfocament, pera) sempre
anirem a parar al mateix: la po-lítica
la va perjudicar molt per
qué va servir de tapadora a
irregularitats dignes de blasme.
Per altra banda potser sí que
encara existeix una certa men-talitat
entre alguns industrials 1
comerciants—regularment pocs—
els quals, influenciats per la ru-tina,
es mostren contraris de les
Pires perqué obren massa els ulls
al petit industrial; altres afir-men
que el perill és en qué les
indústries estrangeres poden in-vadir
el nostre mercat. Uns 1 al-tres
estan equivocats. Els qui te-men
la Competéncia estrangera
Se43.1eu lgiacwar, la gran muralla
LES RESPONSABILITATS
p en els que riuen.— La sots-Comissió de Res
andista March.—La "Régie" de
solament admet comparació amb
altres corn el del "Panamá", el de
Kreuger, etc., etc. El contrabandista
mallorquí no pertany a la categor1a
d'aquests industrials o comerciants
tan abundants, a Catalunya sobretot,
que, grades al seu esforc personal,
grades a una tasca lenta, tenac 1
persevrant, arriben a llamea- una
petita fortuna. March és completa
ment diferent. Es un d'aquests ho
rnea que corrompen tot el que to
quen. Avids de graos riqueses, no
reparen en mitjans. Totes lem armes,
delbrc.
TEODOMIR MENENDEZ
els- semblen adients. Corrompen
consciéncies, perverteacen partias,
enderroquen Estats i protegelxen
déspotes 1 tirans.
«E el Parlament hi hauran
molts perjudicats»
—?En quin estat es traben els tre
balls .judicials d'aquest gran afer?
—Els esdevenlments d'aquests dar
rers dies ens han obligat a suspen
dre les nostres activitats depurado
res. La Comissió que entén en el
cas March és la mateixa del de
Calvo Sotelo. Com que l'ex-ministre
deFinances de Primo no s'ha pre
sentat a declarar davant la Comic
Un projecte trascendental
de les nostres fronteres aranze
láries i els que s'espanten que el
petit productor aprengui a per
efccionar la seva producció, ul
tra ésser mals patriotes, són en
cara menys bons industrials, puix
una indústria que visqui a pre
cari, una indústria de certa im
portancia, si no está a cobert d'a
quest perill—que en el fons fou
una aventatge—és una indústria
ficticia que viu mercés a la igno
rancia de la competéncia 1 de les
lleis proteccionistes.
Les fires comercials són la ma
nifestació moderna més eficaç
per a fomentar l'intercanvi de
productes, la prova la tenim en
que després de la gran guerra ha
pres arreu u increment consi
derable. Els homes de negocis
deis principals paissos europeus,
presten una gran atenció a les
Fires, el que explica, si més no,
llur multiplícitat. A Prança pot
dir-se que pateixen una verita
ble plaga de fines, car de més o
menys importancia en celebren
més de cinquanta. Vegem els de
més paissos. Estats Units, 110;
Argentina, 4; Australia, 11; Aus
tria, 4; Bélgica, 13: Canadá, 48;
Xecoslováquia, 9; Dinamarca, 5;
Alemanya, 23: Anglaterra, 71;
Hongria, 4; India, 6; Irlanda, 7;
Italia, 12; Japó, 4; Iugoslávia, 6;
Nova Zelanda, 28; Holanda, 7;
Africa del Sud, 13; Suissa, 6;
U. R. S. S., 5. sense comptar els
paissos que en celebren de 1 a 3.
Al revés. dones, del que suc
ceeix a l'estranger, aci no s'ha
donat cap importancia a les Fi
res, que són, podriem dir, inexis
tenis. Les que celebra Valéncia,
Gijon 1 Santander no poden
considerar-se fires de típus eu
ropeu, pub( llur significada, loca
lista els hi lleva tota trascendén
da l'ora de la própia ciutat o re
gló. Cal que Barcelona empren
gui una nova ruta perqué alai 11
demana la seva importancia en
el món del treball. La seva apor
tació ininterrompuda ala aven
los industrials i a l'organització
comercial, 11 donen una executó
ria que ningú 11 pot dismitar. Re
cordem solament les principals
etapes d'aquesa dinamisme bar
celoni. Barcelona fou la primera
ciutat d'Espanya que establí les
assegurances maritimes; en les
seves drassanes s'ha nconstruit
vaixells de gran tonatge, locomo
tores potents, maquinaria per a
totes les indústries; en 1301 ja
botava vaixells de 2,000 tones; en
1401 inaugurava el primer Sana
de Canvi d'Europa; en el segle
XIIé tenien una gran potencia
els seus gloriosos gremis, models
d'equitat 1 d'aslociació, d'austeri
tat 1 de garanties en l'intercanvi;
en Juny de 1543 es feien els pri
mera assaigs per a aplicar el va
por a la navegació; en el segle
XVé a Barcelona es fonien els
prinaers canonA que A'utlIktZaren
sió, aquesta, per mítjá deis orga
nismes competents, el declarará en
rebellia. D'aquesta manera podrem
accelerar la niarxa dels treballs de
l'afer March. No obstant, el cona
pany Jiménez de Asua treballa acta
vernent en la eonfeceió de las pro
vea acusatóries.
El procés March será el més sen
sacional que s'haurá vist a Espanya.
Aquí dins — al Parlament — hi hau
rá molts perjudicatS.
March 1 Sanjurjo
L'escandalós contraban de tabac
recentment descobert al Marroc,
?no seria realment el resultat d'una
entesa March-Sanjurjo?
—Cal tenir en compte que Es
panya topa a les places africanes
amb un o dos enemics veritablement
difícila 1 perill000s: el mallorquí i
"Regle". El monopoli de tabacs de
la vaina República té una força, una
potencia fantástica , indiscutible. •
Compta aanb l'ajut incondicional,
generós patrótic (?). d'un gran
nombre de politics d'aquell país.
Aquestes concomitáncies no són
gens estranyes. Recordem de passa
da la gestió deis governs de Tardíeu
1 Laval...
El contrabandista mallorquí, comp
tant amb la benevolencia (?), amo
la protecció desinteressada (?), de
Sanjurjo, llavors Director General de
Carrablners 1 candidat 'a dictador, el
qual es giraría d'esquena 1 deixaria
ter a la gent del seu "copain" i ban
quer March, tot el que els semblés
convenient. Així l'ex-"matón" de la
Dictadura aconseguiria dos objec
tius: servir els interelsns d'un pro
tector i treballar contra la Repta
blica.
Es ciar que l'home proposa i les
circumstancies disposen...
La sanjurjada i les jugades
de borsa
—Referent a. la "sanjurjada, s'ha
dit que a la lilersa.de Madrid p ha-via
persones que coneixent els esde-veniments
que s'apropaven, aprofi
taren els moments fent grans espe
de Barcelo.
a Espanya de producció nacio
nal; a Barcelona s'inaugurava
l'enllumenamem de gas i electri
cltat (1826 1 1874). En 1831 s'ins
tallava el primor taller de fun
dició de ferro en 1834 Barcelona
fletava el "Balear" el primer vai
xell a vapor de la laepinsula; ia
primera máquina de vapor qua
es cznstrueix a .asparya és a
Bracelona en 1338 i el primer fe
rrocarril de la Península el de
Barcelona a Mataró en. 1848.
Tot aquest passat gloriós en
els anals del Treball, impulsen a
Barcelona a ocupa rel lloc que li
correspon en aquests grans cer
tamens. I si vuiguéssim seguir la
déria que tenen totes les Fires
de mirar-se el passat per a de
mostrar llur antiguitat, Barcelo
na celebrava ;a les seves fires fa
prop de cinc segles. puix el "Die
tan i del Antic Concell barc.'eloni"
ens parla de les Fines de 1446 i
1447. En una nota del 20 de Juny
de 1626 es da' que "el conceller
segon va a la Baronia de Mant
eada en ocasió de la Fira". El 20
de Novembre de 1640, "el Con
cell de la ciutat acorda, a causa
de la guerra, treslladar la Fira
de canvis de Perpinyá a Hospi
talet del Llobregat". I així segui
ríem citant textos que demos
trarien una certa continuitat en
la celebració de Fires, que val a
din-ho, no tindrien més que un
valor relatiu. pula el eoncepte
Casino de Masnou
Díssabte, día 27 d'agost * R. les 11 nít
REVETLLA DE
SANTA ROSA
Ball
•
a la pista de tennis
espiéndidament
iluminada 1 encatifada
MIL ¦1111... ¦•¦•¦
Castell de focs
Buffet - Restaurant
HOTEL RITZ
ornamentació
No hi haurá ball de ranas ni d'obsequis.—En cas de
Original
pluja se celebrará la fasta a la SM,A del CASINO.— Pel servei de Res
taurant es reserven tauRleIsTZp,reBvíaracveílsonaal CASINO 1 a l'HOTEL
..................
..
22 agost de 1932
culacions amb valors oficialía ?Podeu
dir-nos-en quelcom?
--Sembla qu.t una de les coses que
més guanys havia de portar al ea
pitost del fracassat ''pronuncia
ment" -era una gran jugada de
Borsa que havien preparat, No
olDstant, fins aixó (as ha resultat ne
gatiu. Els mercats van mantenir-se
incólumes. La peseta no va expert
mentar cap retrocés important.
No obstant, malgrat el fracás ex
perimentat, Aquests elements anta
republicaris que pullulen pela cen
tres merCantils i bancaria, que enyca
els negocis bruts, els "timors" vul
gars de la Dictadura, es mouen,
s'agiten 1 treballen per tal de des
prestigiar la nostra moneda. Elena
sobre avía, esperant el moment
oportú per desenmascarar-los i cas
tigar-los duna manera exemplar,
perque no tornin a fer de les seves.
Un dele princiPals directors d'a
questa maniobra antipatriótica és el
borsista Darío López, gran amic
home de conflanea , general
Sanjurjo. L'alludit indhadu ha d'es
ser objecte duna severa sanció. Per
aquest motiu petiso demanar que
s'obri una minuciosa investigad() so
bre les intervencions de l'esmentat
monarquic en el fracassat intent re
aciconari.
«Els amics de la simpática
Catalunya»
Els timbres de la Presidencia re
clamen insistentment la presencia
deis diputats que cireulen país pas
sadissos del Congrés. Poe a poc.
aquests llocs es van buidant. El nos
tre intervivat, fidel ,complider dels
deures parlamentaria s'aixeca, ens
allarga la ma, bo i dient-nos afee
tuosament:
—Molt content i molt agraitte
Content, perqué em poseo en con
tacte amb els amics ,0e la simpática:,
Catalunya, els millers anícs d'Esa
panya, "creieu-me. Agrait, perque es
tracta de LA R,A1VIBLA, un setma-nari
netament catalanista i repu-blica...
Acleu-siau." < ,
JOSEP CONTEL
Madrid, agost.
l'orientació moderna de la Fira
ha canvíat de tal manera que no
tenen res a veure amb l'antigor.
Els alemanys tenen aquesta pro
ponsió á érhitarallar-se arillo el
.passat. aMla cera orgull que
ala ensenyen els llocs coberts de
les antigues fines que serveixen
ara per a les modernes. Pera) jo
prefereixo el nou concepte de la
Fira moderna. Praga, amb el seu
edifici modernissim i una orga
nització perfecta, Lio, París, Ba
silea 1 Milá que rivalitzen en
modernitat 1 grans perspectives.
Barcelona, comptant amb els pa-'
laus de Montjuich, pot posar-se
al nivell de les ciutats que més
fama han adquirit en aquestes
grans manifestacions comercials.
—Una darrera pregunta. ?Per
quina data pensen inaugurar-la?
—Si no hi ha entrebanc, per
l'Abril de l'any que ve. Abans,
peró, per l'Octubre d'enguany,
Fina de Barcelona celebrará una Exposició monográfica de la Ra
dio i Televisia. Préviament es
convocará un concurs nacional
per a un cartell 1 tot seguit es
donaran arreu de .Catalunya
Espanya varies conferencies noe
menant-se comités locals 1 dele
gats a Espanya i Estranger.
El senyor Grant i Sala acaba
amb unes paraules de fe en la
ciutat. "Barcelona tindrá la seva
Fira de Mostres. Ara més que
mal."
RAMON FABREGAT1 Catalit, escriu en la teva
llengua
Orchestra
Demon's jazz
•
Banda Municipal
de Sabadell
•
• ..............
. ............................
1,1
•
1
22_ agost de 1932
Els monárquies des
pechadas" en venir
la República, en llur
majoria, abandona
ren les espléndides
residéncies que te
nien a Madrid, per
acreditar-se de per
seguits i romandre
fideLs als costat del Sorbo 1 familia.
Aquest hivern a la capital de la Re
pública les "mansiones" aristocráti
ques apareixien tancades amb pany
elan. Tata la sang blava del país ha
abandonat les finques urbanes, se
guint el tradicional costum d'aban
donar les terres.
Con' que el Govern ha tingut la
feliç idea d'incautar-se del terreny
hieult per donar-lo al treballador au
tfintic, ara será qüestió d'estimular
els monarquics a qué projectin un
nou atac al régim, perqué així que
darla resolt el problema de les esca
les.
Apa, dones, una altra "sanjurjada"
i els palaus aristocrátics són nostres.
No•
ens fa res, ara, que ens acusin
d'excitació a la rebellió.
14
oft/IWIP~IIM
Els productes deco
misats als venedors
ambulants són des
.. prés distribuíts enti.e
els establiments be
néfics de la ciutat.
L'altre dia els ruar
dies urbans s'incau
ren de gran quanti
tat de fruita, entre la qual hi havien
nombrosos "cocos". En ter la distri
bució, hom assenyalá un partida
d'aquesta darrera fruita a l'Assil-
Bressol. ,
El regidor radical senyor Ulled co
mentava:
—Hombre, me parece eso muy !no
portuno y muy impropio. Mira que
mandarle al Asilo-Cuna una docera
de "cocos" para que asusten a los
ninos!
Lerroux deia que
repugnava a la seva
consciencia votar la
Ilei d'ineautaeió de
terres als conspira
dors. Poca estona
després Guerra ael
Río manifestava tro
bar admirable el aro
jecte. Minuts més tard, Martínez
Barrios repetia la frase bíblica de
Pilat.
Aquest és el programa concret de
la minada radical. Naturalment, pas
si el que passi, la minoria lerrouxista
sempre podrá acreditar que ha estat
en el punt just, perqué ?qui negará
aigun día que un criteri determinat
ha estat deixat de mantenir per un
prohom del partit?
Cada dia veleta
anunciat un nou con
curs de bellesa amb
la corresponent elec
ció de "miss". -Jai
dria que l'autoritat
prengués cartes en
l'assumpte perqué al
aco ja comença a re
sultar grotesc. No hi ha un sol barri
—de Madrid, preefrentment—que no
tingui la respectiva "miss". I el nés
important de tot és que aixó pot re
sultar una nava modalitat de l'acre
ditat "timo de les mises".
Una de les objeccions que sovint
ens és feta ala catalana que volem la
llibertat de Catalunya, és el de la
poca extensió territorial del nostre
país. Catalunya nació és, en efecte,
una de les nacions territorialment
mé,s petites d'Europa. Peró estem
masas avesats a contar la grandesa
d'un país per les hectarees que ami
da. 1 consti que no vull pas referir
me a _aci a la grandesa moral d'un
país, sinó simplement a la grandesa
material, gairebé dina a la seva
grandária.
Ampla és Castella, certament, amb
els seus vastos horitzons deserta. Pe
ró els seus quilómetres i quilómetres
de terres sense cultiu, no fan pas la
seva grandesa, ni la seva riquesa;
com no la fan les seves rutes deser
tes, els seus poblet exhaurits sota el
sol. Petita és Catalunya, amb els
seus horitzons que retallen i limiten
les muntanyes, i que la fan, de ve
gades, d'aparences més petites enca
ra. Péró feu una !larga ruta amb
tren o amb automóbil. Devorareu
quilómetres i quilómetres i veureu a
ambdós costats de la vía les verdes
extensions de vinya que fan la nos
tra terra tan alegre, els camps d'o
livers, símbols de pau i senyals de
riquesa, els patriarcals garrofers, les
hortes pródiques, els feixos de blat
que es dauren encara sota el sol, o
simplement els prats, allí on altres
cultius no serien possibles i on l'ai
gua regalima en fila d'argent entre
la verdor tendra de l'herba. Com
prendreu aleshores com aquestes
terres fan gran i fan rica i fins fa
mesa Catalunya.
Car no és l'extensió de terreny el
que cal comptar, ans els jornals de
terra cultivada. Aquells terrenys que
no són cultivats. que potser no ho
seran mai, per mandra o impotencia,
no serveixen sinó per 'vi- mes llar
alíes les distancies, més difícils
transports, i, adhuc, en l'ordre mo
ral, per a fomentar illusions perillo
ses. Que comptin per quilómetres
d'extensió aquells que veuen en les
rutes del sol una imatge de llur fo
llia de grandeses. Els altres hem de
comptar només que per quilómetres
de terra treballadora, industrialitza
da, de terra intervinguda per l'hOme.
Dia ynidra que, de la mateixa ma
nera, que axila hom vol expropiar els
9
Munoz Seca no
n'ha tingut prou en
quedar sense feina
com aquells que ell ri
diculitzava en diver
ses comédies tan ig
nominiosament—, si
nó que s'ha quedat
sense clientela.
Aquesta ha sortit a estiuejar a di
verses posicions a fer companyia a
"el Perilla" i "el Rapé". Aixó vol dir
que li ha desaparegut l'oportunitat
d'embrutar més quartilles per al tea
tre. Nosaltres, pero, proposem que
faci unes sessions selectes al pati de
les diverses "Modelos" 1 adhue Ii ofe
rim un tema del qual pot treure par
tit. La pé'rdua del "fajín" per un ge
neral monárquic en ple pare sevilla
i la "fuga" d'un altre no menys pun
donorós general, cap a l'estranger,
amb els diners de la caixa revolucio
naria! Ens fa l'efecte que tindria un
gran éxit! La idea ja está Ilançada.
Fa pocs dies--
aquesta setmana—es
reuní la minoria
agraria i entre -Ares
coses tracta de la
manca de comandes
per part de Catalu
nya del blat andaluc
castellá. Un dels
diputats reunits—caracteritzat anties
tatutista, per cert—féu notar que ai
xó determinava una sensible baixa
en els preus d'aquell cereal a les re
gions esmentades.
I ara preg-untem: els esgaríps con
tra Catalunya, amb la consegúent
amenaça de retirar les comandes al
nostre país, qué s'han fet? Els agra
ris—aixó sí, molt patriotes —, en cu
re que Catalunya disminuía les co
mandes de blat a Castella, han allat
de seguida el crit al cel, sense notar
que amb tal actitud ensenyaven os
tensiblement l'orella. El senyor Royo
ja pot prendre'n bona nota per les
seves intervencions.
L'espera deis dies
La ca..,a -dambu",
d'Alcoy, amb data
d'agost d'aquest any.
trameté una tarja
postal, que tenim a
la vista, amb un „,ra
vat dintre un mar(
(oh, irania!) amb la
bandera monárquica.
Recordem — per si ho haguessin
oblidat—als senyors "Sobrinos de R.
Abad Santonja"—que fa un any i mig
que tenim República.
La minarla federal
ha passat trota, mena
de desgracies. Ja
deixar de votar la
Constitució — oh. mi
noría republicana de
tota la vida!—perqué
no era de tipus fe
deral. Ara tot no
troba malament. En el cas de l'expro
piacio de béns als monárquics-cons
piradors s'ha abstingut de votar per
qué li ha semblat que el procediment
no era prou federal.
Na,turalment, aquests senyors--ve
nerables, aixo sí —no l'aran mal res
de bo, perqué ja resulta impossible
que Pi Margall s'aixequi de la lamba
i els digui que moltes coses que ara
sdn imprescindibles de fer, en el "seu
temps no passaven".
La grandesa de Catalunya
latifundis„ seran desnacionalitzades
o colonitzades potser aquelles t'erres
deis paisos que no saben treballar.
De la mateixa manera que no
hem de comptar per quilómetres
d'extensió simplement, no podem
pas comptar la població d'un país
pel nombre d'habitants, ni tan sola
ment per la seva densitat de pobla
ció, sinó pel que cada habitant pro
dueix. El catalá que aprofita pel
seu treball una gran part de les ho
res del dia, rendeix molt més que
aquells habitants d'altres terres que
es passen la major part de les he
res jeient. El compte just no será,
dones, per unitat,s, sinó que cada
catalá caldrá comptar-lo per dos o
per tres homes d'un altre país on
hom no treballi sinó la meitat o la
tercera part.
Si ho considerem aixt — que és
l'assenyada manera de considerar
ho, — veurem com no és pas tan
patita com sembla Catalunya. La
clapa de color que l'assenyala en les
cartes geográfiques, s'engrandira als
nostres ulls, si, en contemplar-la,
considerem el que produeix i ho
comparem amb altres terres més ex
tenses. No, no és tan patita com ens
volen fer veure Catalunya: aques
ta Catalunya, amb els seus camps i
les seves ciutats comercials i fabrils,
formiguejant d'homes que hi treba
llen, amb les seves vies de comuni
cado — que no són pas encara tan
tes com caldria — i que ara traves
sen inc,esantment bota mena de vehi
eles — globus rojos de la sang de les
seves artéries. — Catalunya, si no
per la seva extensió, per la intensi
tat del seu treball i de la seva vida,
és, ella sola, un país considerable a
Europa; un país que fa a Espanya
molt més gran que els vastos quiló
metres herms, amb gent extenuada,
d'altres pobles hispánics.
DOMENEC GUANSE
Restaurant LA PATRIA
P. Sepúlveda, cantonada a
Muntaner. - Telefon 33394
Coberts especials (entremesos
tres plata, vi compres o cervesa)
6 pessetes
BanquetS des de 10 pessetes,
tot compres. La millor paella
La nostra ofensiva contra el rétols no catalans
Barcelona a remolc de Catalunya./Catalanisme de senyors Esteves./L'opiníó
de l'órgan del partít que ha cornbatut l'Estatut fins al moment de la «sanjur
jada»./E1 «Doctor Pío Brezosa Tablares»./Comencem la campanya
oer L. RYMAIVI I BAUDINA
Barcelona és la ciutat
de Catalunya que em
pra menys el catalá
Si sou barceloní i us dediqueu a
visitar viles i ciutats de Catalu
nya i us fixeu en els rétols deis
establirnents i els anuncis deis
carrers, quan arribeu a Barcelona
us caura la cara, de vergonya. Sa
badell, Figueres, Vendrell, Sant
Feliu de Guixols, etc., senten pel
catala un afecte que Barcelona,
almenys aparentment, no sent.
I'Vr- tre s la nostre ciutat el tant
per cent de rétols i anuncis en
catalá és insignificant, a les ciu
, 'da i tercera categoria
aquest tant per cent té una certa
importancia. Barcelona, que sem
pre ha anat al cap nostre mo
viment nacional, ha quedat la
mentablement endarrerida en a
ques t aspecte Fa vergonya de
veure el nombre t
d'establiments retolats en la nos
tra llengua. Fa vergonya de veure
com persisteixen inscripcions de
carácter públic del temps de la
dictadura. Barcelona, cap 1 casal
de Catalunya, queda molt mala
ment...
Catalanisme de botiguer
Dies enrera deia Rovira i Vir
gili que no és exacte d'atribuir
en general la retolació en caste
11a a un estat d'abjecció o d'an
r' ni a un
sórdid calcul. Tot plegat — deja
Rovira i Virgila —és rutina, ti
- --ent ,1-1.ea d'ini
ciativa. Estem d'acord amb aquest
ludid del nostre admirat escrip
tor. Entenem, peró, que '-mpcz
no és exacte d'atribuir en gene
ral la retolació en castella a les
causes oue ell Lanyala. Nosaltres
creiem aue hi hl una gran part
de come,rcia,nts que, en electe, si
no tenen els rétols en catala és
pesque són uns panxa-contents 1
encara no s'han adonat que cal
dria tenir-h?seti. Són comerciants
que 'Iri.egrtn psuella ma.,ssa. neu
tra que s'eaérneix senti tt "Els
Segadors" 1 no manquen a cap
parada militar. Aquests, només
necessiten una cosa per conven
cer-se de la conveniencia de tenir
els rétols en catala: que ho facin
abans els botiguers veins del ma
teix 'sanen Els sembla que fer-ho
ells sois, és "significar-se" i no
gosen perque estan convençuts
all~11111111¦
En mantes ocasions haureu escol
tat frases semblants a aquesta:
—Catalunya industrial viu de la
protecció aranzelaria creada en con
traposició amb l'agricultura espa
nyola!
La gent ignora quina és la gran
força patrimonial del nostre país, i
aquesta ignorancia dóna relleu al tó
pic expressat.
Es fa, dones, indispensable parlar
una mica de la importancia quanti
tativa de !'agricultura de Catalu
nya, perqué sigui ben coneguda i tin
guda en compte pels qui ara la
menyspreuen.
La Fira-Exposició de fruites cele
brada darrerament als porxos del
Palau de Comunicacions i Trans
ports de Montjuic ha vingut a des
vetllar l'interés que mereix la fruti
cultura catalana, fet que volem apro
fitar nosaltres per a dir-ne uns mots.
L'evaluació de la riquesa agrícola
de Catalunya que oferirem a conti
nuació será, peró, imperfecta. Les
fonts d'informació que venim obli
gats a utilitzar — Anuari de la Zeo
ducció Agrícola Espanyola, editat pel
Ministeri d'Agricultura — ofereixen
discrepancies fonamentals en relació
amb la veritable riquesa que s'obté
del camp a Catalunya.
Molta gent ignora que les encontra
des catalanes, i significadament Bar
celona, representen una gran poten
cia agrícola. Aixó ens obliga a cer
car l'auxili eloqüent deis números per
a donar a les nostres afirmacions una
virtualitat incontrovertible.
L'evaluació de la riquesa produc
tiva camperola catalana pot consi
derar-se en una xifra superior als mil
milions de pessetes, encara que l'as
signació oficial que ens és atribuida
es concreta només a 960.573.373 mi
lions. La classificació de les "provín
cies" catalanes, en ordre a la seva
productivitat, queda establerta així:
Barcelona.
Tarragona
Lleida . .
Girona
a
a
1
Pessetes
363.159.188
255.233.405
229.664.451
112.516.329
La valorado deis diferents conreus
fets a Catalunya s'expressa com se
gueix:
CEREALS: Catalunya, Pessetes:
271.244.436 (Barcelona, 44.433.252:
Girona. 49.790.855; Lleida. 96.135.833:
Tarragona, 80.884.496).
LLEGUMINOSES: Catalunya, pes
setes 28.265.376 (B., 8.843.450; Giro
na, 5.080.862; Ll. 8.400.970; Tarrago
na, 5.940.094).
RELS, TUBERCULS I BULBES:
Catalunya, 147.416.857 pessetes. (Bar
celona, 89.745. 010; Girona, 17.822.950:
Ll.. 22.960.732; T., 16.880.165).
PLANTES INDUSTRIALS: Cata
lunya. 5.433.516 pessetes (B. 228.244:
o. 153.D05; Ll. 1.815.873.-._T. 251.494).
PLANTES HORTICOLES: Catalu
la rambla
El catalá. a Catalunya
encara que no ho diguin —que
aixó son "cebes" i per ella, el ne
goci és una cosa molt seriosa. N'hi
ha molts d'altres, peró, que no
són d'aquests. El botiguer que Ile
geix, per exemple, "La Veu de
Catalunya", o "La Publicitat", o
"L'OPinie"; que es vana d'ésser
catalanista, que fins i tot és soci
d'algun casinet i que potser és de
la Junta i aspirant a regidor,
aquest botiguer —que s-çn alguns
milers a Barcelona -- no té el re
curs de ter l'ignorant. lé el deu
re de saber qué significa tenir els
rétols en catala i si no els té,
després d'haver llegit articles i
tres articles demanant-ho, si fa
el sord a tetes les invitacions que
s'han fet i es fan, és que el seu
catalanisme és una mentida i me
reix ésser víctima. del procediment'
expeditiu de quatre aixelebrats.
Tothom ha d'ésser Ihure cl>em
prar la !lengua que més II plagui.
No s'hl val, pero, a fer de catala
nista i negligir aquest aspecte ca
pitalíssim de la retolació de l'es
tabliment, com a minim. L'home
que no és catalá o si he és, declara
francament que no és catalanis
ta i que el castella li fa unes pes
sigolles que !'engresquen, fa bé de
, siels de la seva botiga
en castella, i de tenir-hi els im
nreesns 1 les targes personals. Fa
bé i no li censurem. El que no
trobe...a bé, el que trobem intol
lerable, és que al cap d'un any
mig de República, a la vigilia
de tenir - un Esto tut, hi hagi qui
trobi que aquest és raquític 1 faci
e- - 1nd5-nat i no es
r^^^rr.” oi,e a casa seva es fa tot
en castella,. Contra aquests, ens
sembla que ja..hi ha hagut prou
tolerancia. No aconsellem, encara,
-s - trennui els vidres de
l'aparador perque els procedi
. en. .s de violencia no ens han
^--"---.t î-qj pero és hora, ens
sembla, d'assenyalar-los amb el
dit i dir-los a la cara que llur ca
talanisme és una mentida. Que
és un catalanisme de botiguer.
La retolació dala ciutat
Fa setze mesos que tenim Re
pública. Un any i mig, a la vera.
I bé, la retolació deis carrera de la
ciutat ha sofert molt poques va
riacions. Laimmensa majoria per
sisteixen en castella i fins n'hi ha
•
c ue encara recorden noms de tris
ta memória. I no ens referim, tan
solament, als noms deis carrers,
La riquesa truticola de Caí alunya
nya, 121.836.28'7 pessetes (B. 68.729.837
G. 9.612.550; Ll. 15.326.991; Tarrago
na, 28.166.909).
ABRES 1 ARBUSTES FRUI
TERS: Catalunya, 90.017.406 pesse
tes (B., 48.687.499; G. 5.956.275;
Ll. 7.206.723; T. 28.166.909).
VINYA, PRODUCTES I SUB
PRODUCTES: Catalunya, 172000.927
pessetes (B. 85.549.109; G. 9.185.587;
Ll. 7.467.157; T. 69.799.074).
OLIVERES, PRODUCTES I SUB
PRODUCTES: Catalunya, 67.576.957
pessetes (B. 2.270.728; G. 2.098.467:
Ll. 42.033.613; T. 21.174.149).
PRATS ARTIFICIALS I FER
RATGES: Catalunya. 53122.286 pes
setes (B. 14.101.132; G. 12.028.290;
L1. 23.575.661; T. 3.417.203).
Destaca per la seva importancia la
producció hortícola, i es dóna el cas
que figuri Barcelona per la seva ca
pacitat productora en primer lloc en
tre totes les províncies espanyoles en
els conreus de les coliflors (7.883.750)
escaroles (3.065.737); apis (1.045.200)
pebrots ( 7 . 440 000) ; aubergínies
(5.760.000) ; maduixes (2.604.000) .
pastenagues (882.000); escarxofes
(4.743.750); préssecs (20.815.200);
prunes (5.355.780); cireres (1.170.250)
vinya (85.549.109).
Figura Tarragonaen primer lloc
entre tetes les terres de la Península
per la seva producció de mongetes
tendres (6.597.500); en segon lloc,
com a productora d ' escarola
(1.438.800); apis (441.000); aubergí-nies
(3.500.000) ; escarxofes (1.989.000)
avellanes ( 3.763.320 ) ; 1 vinya
(69.799.074) ; corresponent-li el tercer
!loe per la seva producció olivarera
(21.174.149) i de coliflors (2.277.720).
Barcelona figura classificada en
segon lloc per la seva producció de
cols, lombardes, cols de Brusselles i
bróquils ( 15 . 259 625 ) ; lletugues
(2.919.750); ponles (2.707.375): Pe
res (3.523.025; 1 en tercer lloc pels
cosa prou important. Ens referim,
també, als rétols que encara lle
gim a moltes dependéncies i ofi
cines de l'Ajuntament i la Gene
ralitat; a cenes inscripcions que
diuen "Cuerpo de bomberos", als
"Paso para peatones" que hi ha
escampats als !loes més céntrics
de la ciutat; ala "Caballeros" i
"Senoras" deis mingitoris públics,
a les diverses "Casa de Socorro".
etc. etc. La llista fóra intermina
ble, peró ens sembla que per
mostra n'hi ha prou. La Dic
tadura en menys de vuit dies,
va ter canviar tots els rétols ca
talans deis carrers i els canvia per
altres, castellans; va fer serrar els
bilingües, deixant-hi només la
part castellana; va esborrar els
"homes" i "dones" deis mingito
ris i va convertir-los en "caballe
ros" 1 "senoras", etc. etc. Es a dir,
en vuit dies, tota la tasca cata
lanitzadora d'una serie d'anys s'en
• e: r en c rris. En canvi, un any
1 mig, no ha bastat per esborrar
eh pas de la dictadura opres
soya...
Potser s'ens dirá que dificultats
econótriques han estrebancat la
::euci d aqueda obra.
Es possible que hi hagi una part
de raó. Una part només. No ens
convenceran, pesó, que aquest
motiu sigui prou per a retardar
una obra tan important. Si no
podía fer-se en vuit ches com va
ter-ho la dictadura, podia fer-se
de mica en mica. Al menys, nodia
haver començat l'obra renovado ,
r^ er demostrar la bona inten
ció. Peró ni aixó. Sembla que no
ha pressa 1 com a catalanistes
he lamentsem. Els "Paso para pea
tones" per exemple, no augmen
te • 1 gaire el pressupest de des
peses originades per les inicia
tives del senyor Vachier sobre
circulació, si els catalanitzavem.
Per nosaltres, més urgent que les
ratIles grogues i vermelles i "aves
deis carrers —o si voleu tan ur
gent —és la catalanització d'a
quests rétols. Cal només una mica
de bona voluntat i per derrnes,t
de tot cal només pensar, sempre,
en catalanista.
La ofensiva deis nostres
enemics
Mentre els catalans c,atalanis
tes fem complirnents i no ens de
cidim d'una vegada a calanitzar
les nostres coses, els enemics de
Catalunya —enemics que tenim
d11111•11•11~~1111~
seus conreus d'espárrecs (1.008.000);
avellanes (2.081.800); nous (884.800);
mongetes tendres (1.575.000.
Lleida reivindica la seva supremas
cia com a productora d'olis 42.033.613
i figura en segon lloc com a produc
tora de codonys (254.720).
• Girona destaca per la seva pro
ducció d'avellanes (3.983.000), i fi
gura en primer lloc.
L'agricultura catalana dóna a bast
en molts ordres de la producció a les
necessitats del país i constitueix la
El Comité de la Fira-Exposició de Fruites
base magnífica del negoci d'exporta
ció que des de fa molts anys es rea
litza amb profit evident per a la ni
vellació de la balança comercial es
panyola.
TRES HOMES PROVIDENCIALS
Ernest Ventós, Francesc Ferreres
Duran i Ramon Nubiola formen la
magnífica trilogia de la qual es po
den esperanéar solucions salvadores.
L'actuació intelligent de l'Ernest
Ventós a l'Ajuntament, donant una
orientació moderna a la política de
proveiments, significa un gran avene
perqué els productors puguin esta
blir contacte directa amb els consu
midors. L'obra de veritable justicia.
realitzada concedint l'usdefruit de la
marquesina del Mercat Central del
Born als Sindicats Agricoles, han
d'agrair-la tete els barcelonins que
es puguin considerar lliures de bai
xes passions i d'egoismes. Patroci
nant i acceptant la presidencia del
Comité Executiu de l'Exposició-Fira
de Fruites celebrada darrerament, ha
fet una gran obra comprensiva de
protecció per a un deis sectors de
l'economia catalana. digne que se li
atorgui ajust porqué serveix: d'estí
mul als productors.
Francesc Farreres i Duran és rho
me dinámic per excelléncia, que ha
resolt -el problema de disposar de
a casa, precisament— han co
mençat l'ofensiva contra el cata- '
la. Com que veuen l'esperit pro
vinciä de la nostra gent—esperit
provincia que proclamen els ré
tols deis nostres establiments —
se senten, encara com en terra
conquistada i ens tr:oten, a les
nostres barbes, com a colonials.
Tenim l'exemple d'aquest admi
rable senyor Bermejo (Hermes,
Balmes 11) que pot d'a' tota mena
de penjaments del catala, tenim
encara la campanya de "El Pro
greso" — órgan del partit que ha
combatut l'Estatut de Catalunya
fina el moment de la "sanjurja
da" i tenim, per completar d ter
cet, el cas interessantíss rn d'un
senyor que viu a Barcelona 1 que
ha retornat amb una mats des
pectius un catáleg duna casa co
mercial catalana porque esta re
clactat en catala Aquest cas, peró,
mereix capitel a part.
Un cas com un cabás
Per tal que serveixi d'exemple
ala nostres botiguers catalanistes
que encara tenen els retois en cas
tella hem de contar, amb tots
els honor que mereix, l'últim cas
de fobia contra el catalas dintre
de Barcelona.
La "S'ocietat Anónima Prieto"
és una casa barcelonina que es
dedica a Construccions Electro
Medicals. Aquesta casa üé el bon
gust de fer dues edicions deis seus
catálegs. Una, en catala que re
parteix per Catalunya i una altra,
castella, que envia als clients o
possibles clients de la resta de la
Península. I bé, l'altre dia laques
ta casa va rebre dina d'un sobre
sense franquejar, més ben dit,
amb franquicia grades a un es
tampillat que diu "Estafeta de
cambio" — es veu que aquest se
nyor té dret d'usar aquest aven
tatge — un deis seus catálegs re
dactats en catala retornat amb
una inscripció autógrafa que diu:
"Devuelvo este anuncio por per
tenecer el que suscribe al grupo
de divulgación del idioma nacio
nal oficial en Cataluna; no admito
más que en lenguaje castellano
mi correspondencia. (signat, doc
tor Pío Brezona Tablares i a con
tinuació: s/c Salmerón, 100 y Ara
gón, 360, pral.).
Aquest senyor és, segons te
gons tenim entes, un metge mi
litar, que no sabem quin canee
deu ocupar per poder gaudir de
temps, adhuc per. a fer política de
la bona, política económica de gran
envergadura. El Consell d'Agricultu
ra de la Generalitat, l'insigne pa
trici Francesc Macia, tingué un gran
encert, cridant-lo a col-laborar en Vo
bra patrietica que va iniciar imme
diatament que es va fer canee de
ferir aquell departament. La intel
ligéncia desvetllada de Farreres i Du
ran, l'activitat inextinguible i el seu
afany de donar solucions als pro
blemes reals que es van presentant
són factors determinants deis grans
éxits que ha vingut obtenint.
Es pot ben dir d'En Farreres i Du
ran emprant la clássica frasse anglo
sa, que és: "The right man in the
right place", l'home que feia falta per
a donar virtualitat i eficacia a les
decissions quan cal, com ara ha es
devingutprecís, actuar rápidament en
defensa d'interessos que són molt
respectacles.
La bona fe, l'honradesa i la ca
pacitat han encarnat en 1' he
me de mérits rellevants que es diu
Ramon Nubiola, el preciar secretani
de la Unió de Sindicats Agrícoles de
Catalunya.
Tota la ironia de que constantment
fa gala, serveix ben bé per a enco
brir l'humanisme que proveeix el
Ramon Nubiola. pagés del qual els
pagesos haurien de prendre model,
heme idealista que ve Iluitant afer
rissadament en benefici de l'Agri
cultura de Cataluna, imposant-se tota
mena de sacrificis morals i materials.
D'ell va partir la iniciativa de ce
lebrar la Fira Exposició, i ehl ha es
tat — és de justicia proclamar-ho —
el veritable factors determinant de
l'éxit que ha assolit el magne certa
men que ha servit perqué elsbarcelo
nins puguin menjar fruita bona 1 a
bon preu, i per a evitar la ruina
que amenacava els pagesos.
Cincidents en rafany de realitzar
una gran obra patriótica. l'Ernest
Vent,ós, En Ferreres i Duran 1 En Ra
mon Nubiola, han vingut a consti
tuir una superba trilogia. Han ven
lut ara a bastament i tornaran a
triomfar quan vulguin emprendre
obres de més gran envergadura, que
ja es dibuixen en l'horitzó.
MENGEU MES FRUITA!
Catalans! Per amor a la vostra ter
ra, mengeu més fruita! No us en
penedireu: la vostra salut hí guanya
ra, i Catalunya obtindrá així el doble
benefici de veure forts i rics els seus
fills.
Aquesta creuada patriótica que ha
estat iniciada suara. ha de perseve
rar. Es defensen interessos materials
no gens despreciables 1 tete venim
UNS MOTS FINALS
3
franquicia postal; va figurar —
cl'aixó ens en recordem perfecta
ment— a la "Unió Patriótica", 1
encara sabem altres coses que es
pliquen perfectament la seva ac
titud davant el catáleg de la "So
cietat Anónima Prieto" 1 que de
mostren que aquest senyor no és
una excepció de la regla. Per avui,
no volem dir-ne res més. Ens
sorpren, peró, que després del ira
cas de la "sanjurjada" encara
gosi a aixecar la liebre. Ell sabrá,
amb qué compta per fer-ho.
La nostra campanya
va a començar
Contra els "Hermes", els "Pro
gresos" i els Píos Brezonas i Ta
blares, hem d'intensificar la nos
tra campanya pro 'lengua cata
lana. Cal persistir d'una manera
incansable en aquesta tasca pa
triótica. Per la nostra part podem
a.vançar que la campanya pro
rétols en catalá va a començar.
De moment--avisem ala ínter -
sats —la setmana vinent comen
çarem a publicar els noms deis
,ciutadans que actuen en política
com a catalanistes—regidors, di
putats, etc. —que tenen els retols
de llurs establiments o negocis en
castella. Publicarem també, els
noms de tots aquella altres ciuta
dans que sense ostentar cap cár
rec públic aspiren a ostentar-lo
fent de catalanistes, i els de tots
aquells altres que sense aspirar a
res, es vanen de catalanistes 1 tro
ben que l'Estatut és massa migrat.
Demanem ala nostres amics que
vulguin cooperar a .a nostra cam
panya, facilitant-Los nams de
gent catalanista amb cázrec o
sense — que no lacin us de: catala
d'una manera pública. Sense cap
compromis per qui ens ho tra
meti, puix que nosaltres contpro
varem les denuncies i no volean ni
saber qui en les fará. Cal d'uno,
vegada, emprendre l'ofensiva con
tra ola catalanistes porucs o in
sincers. Hem de començar per
aquí. De manera que ja ho saben
els interessats. Demá, comença
rem les nostres visites domicilia
ríes pels homes que ocupen cár
recs públics. Que no diguin que se
n'havien distret. Amb els catala
nistes —amb els "soi dissant" ca
talanistes — serem implacables.
Ells tenen la culpa que un dia l'ex
rei potués avergonyir-nos amb un
comentari irónic 1 desgraciada
ment en aparença exacte.
obligats per propi principi egoista, a
defensar el patrimoni de Catalunya.
Minven les exportacions. La polí
tica intervencionista que segueixen
els paises grans consumidors, repre
senta una gran pérdua per al nostre
comerc exterior. Es fa, per conse
güent, indispensable que no es mal.
meti una gran riquesa patrimonial.
S'ha de menjar més fruita: perqué
és fragant i sana; parqué la gran
riquesa vitumínica que contenen les
fruites pot produir un gran bé a la
salut; i a més de tot aixó, perqué
tots els qui estimem Catalunya no
podem romandre indiferente davant
de les veus de la realitat que ara re
clamen solucions rápides per a tui
problema molt greu.
Mengeu r,nés fruita!
UNA INICIATIVA MOLT FELIC
Tots els qui van anar a visitar
la Fira Exposició de fruites van em
badalir-se davant l'indret on el gran
cuiner de l'Institut de Cultura de la
Dona, Sr. Josep Rondissoni, donava
lliéons practiques de confecció de
melmelades i altres conserves de
fruites.
L'éxit d'aquesta encertada iniciati
va es féu ben peles des del primer
dia. Les senyores, en nombre con
siderable, seguiren amb molta aten
ció les explicacions del Sr. Rondis
soni, i moltes d'elles no deixaren de
concórrer a la classe práctica ni un
sol dia.
Catalunya, que és un pais fruti
cola per excelléncia, ha de cercar sO
lucions immediates per al problema
de la seva producció en el mercat
nacional. La confecció cassolana de
melmelades i altres confitures, pot
constituir una magnífica base expan
siva de vendes. S'ha de desvetllar
l'interés de les dones i res millor per
a assolir-ho que persistir en l'exem
ple que s'ha ofert aquests dios a la
Fira Exposició, completant-lo amb
l'edició de formularla.
L'éxit de la Pira Exposició ha es
tat indiscutible. Cal repetir-ho, ja que
s'ha parlat de retre un homenatge als
senyors Ventós, Ferreres 1 Duran 1
Nubiola. i no és cosa que la dita
quedi en bons propósits.
Cal també que sigui recordat el
nom del Dr. Colomer, tan bon quí
mic com excellent company, per la
seva actuació infatigable, per la sial
peda i la devoció amb qué ha consa
grat gran nombre d'hores a assegurar
l'éxit de l'Exposició, anant de noble
en noble a cercar fruita .perqué no
manques mai el que era element in-substituible
per a l'éxit de la Fira.
El Dr. Colomer bu el gran anima-dor
de la Fira 1 és de justicia que
sigui recordada la seva tasca bene
mérita.
MANUEL NOGARrrN4
;%-
514‘
El nol aaaura. com tots els fills
del famas polític mallorquí, es un
borne de cultura,- de certa educació
Zis i tot d'ima determinada Pers
picacia politice. Pene si bé és cert
- que el pare Maura era un home que
Moltes vegades es deixava portar
pel genite no havia arribat mal a
aes internperáncies del seu fill MI
quel.
!Durant. els anys de la meya lo
ventut, quan vaig treballar prop del
doctor Martí i Juliá. vaig aprendre
a conéixer el carácter de la gent
peas constants estudis frenopatics
que halita de taquigrafiar. M'hi vaig
famillaritzar de tal manera, que va
arribar un moment en qué hi havia
qur cm considerava doctor en Me
dicina. Die alzó per a afirmar que
Miguel MaUra és un subjecte que
pateix una psicosi degenerativa que
el porta en el seu estat constant de
violencia. Perque un polític. Per
rnolt vielent que sigui, si és un
home perfectiabeent normal, ni pre
tén .mossegar, ni baladrejar, ni
rnenys donar cosses. Aquesta es, el
nieu entendre, la concepció justa de
a, /a' -minera d'éder del polític Miguel
»Saura.
EH. ja des de jove, fou rabel a
rautoritat familiar. Ha estat un cas
&tic a la familia. Val a dir que els
S'Es d'Antoni alaura són, en gene
CO3IPANYIA GENERAL
DE TRAMVIES
Vencent el 1.er de septembre
vineet el cupó núm. 21 de les
Obligacions al 6 ce d'aquesta
Corapanyda, s'informa als senyors
tenedor que el pagament de l'ex
pre_ssat cupó quedará. obert desate
. testuz:taba, da. a raó de. quirre.e'
pessetes, deduint 2'0913 peses
's impostos del Tresor, a lés he
ailents cases de Banca: S. A. AE
NOS-GARI, BANCA MARSANS,
S. A.; BANCA ARNIJS, S. A., Y
CREDIT LYONNAIS.
Barcelona 16 d'agost de 1932.
El Director,
AL,FRED ARRUGA
Tal, excessivaniént tous: peró atines!
defecte que al laceare entendre jus
tifica la concerició psíquica d'En
Miguel. está. kattclitzant en ell peró
amb una .coxistant .excitació que el
porta mes anal de l'actuació nor
mal de..tot pónaic. Itera vist al Par
lamen omba eue han tingut poca
anda amb freqiiencia han fuga
una mica de te. Miguel Maura fuig
de to constantment perque el em
perament 11 porta; perque no pos
senx el domini d'ell mateix, perque
aquesta manca de .serenitat, i
potaer. d'aplorre tan necessari a tot
politic per a moure's davant les
rimases per a no deixar-se emportar
per aquestes. no la posseeix ni la
posseirá mai. per anys que t,ingui,
perqué la seva intemperancia és con
substancial amb la seva existencia,
com he són el te de la veu i els
gestos del seu parlar.
us• mireu Miguel Maura fit
fit, encara que rara -el• veieu
través de les fotografíes, endevineu
de seguida en ell in líame .malearat,
que confon renergia amb el mal
génit. Insistim una vegada més que
2-ID san val- a confondre el -carácter
amb el mal carácter; peró en Maura
aquesta confusió és a la inversa: 1
un home d'aquest to que vol consi
derar-se demócrata malgrat, portar
dintre seu el llevat de la, mal ano
mellada ~m'arada, que no era al
tra cosa que autocracia, difícilrnent
s'adaptará mai als corrents demo
crática 'de la República.
Es ciar que sempre és d'agrair
l'actitud d'un Maura que- rompi
tradició de la familia. Peró aixó no
voldra dir mal ni condicións d'home
de govern ni capacitat per a la seva
obra. Vol?irá die potser. que essent
Mama un esperit inquiet, barallat
amb quasi 'lote la familia i moltes
vegades emb ell mateix,' per a jugar
4
se,
Ca/d&
Fígures polítiques
Miguel Maura
llegefx demá í cada día
polítácament contra la famillaad:o
mes tenia un cerní: la República.
I va tenir la sort d'endevinar-ho.
Jo no he cregut mai que 'llamea
arribi a governar delxant darrera
seu una estela de bons records. Cona
a ministre de Governació. Maura
será sempre violent. Val a dir nue
és el Ministeri més dificil i el mes
antipátic, peró potser és aúnic que
s'escau al taranná del noi Maura.
Perqué si no és en aquest Ministeri,
en quin _abre pot huir-se? Si és que
en la República tothom ha de ser
vir per a tot com en la monarquia,
Miquel.battura pot ésser ministre de
Marina; -.peró fora d'aixó no hi sé
veure en .en cap orient,ació d'home
de govem degudament. preparat.
Aquella condició cssencial de tot
home de govern demócrata, o sigui
la ductilitat necessária per a jugar
COMPANYIA GENERAL
DE TRANVIES
Vencent el vinent ler.ade sep
tembre el cupó núm. 37; de les
Obligacicuis al 5 al, d'aquesta
Companyia. s'informa als seriyors
tenedors que el pagament de l'ex
pressat cupé quedará obert-des de
l'esmentat dia, a raó ce dotze.Pes
setes aeab cinquanta centimsade
duint 1'8083 pels impostos del
Tresor. a les segúents cases de
Banca: S. A. ARNIJS-GARI;
BANCA ARNUS. S. A.. y CRE
DIT LYONNAIS.
Barcelona 16 d'agost de 1932.
El Director.
ALFRED ARRUGA
ola problemes que al Parlament se
li plantegin. no la veiem pes a En
Maura. L'oposició governamental
mal no pot éser violenta com la de les
minories distanciades en absolut del
govern. En general és sempre colla
boradora o complementaria de l'ac
ció de govern, tota vegada que mes
d'hora o mCs tard en tenen d'here
dar la nau de l'Estat. 1 abcó fa que
la seva actuació sigui sempre reta
tivament suau i poques vegades, en
general, acostuma a ésser violenta.
Peró si examinem l'actuació del noi
Maura. que havia actuat amb la
quasi totalltat deis bornes que for
men l'actual Govern d'Espanya,
hom dina que Maura• és un pende
de l'extrema oposició. La seva eiru
léncia, la seva dialéctica, les aeyes
frases quasi sempre incorrectes: ers
pinten l'heme que protesta de tot.
disconforme en tot, inadaptable al
medi i eme fatalment ha d'acabar
en tragedia. Observant la seva ma
nera de comportar-se al Parlament,
tan absolut amb el seu criteri, tan
intransigent, i per tant, exagerada
ment antidemocrátic. hom arriba a
imaginar-se que Maura es troba no
vament desplaçat com ja va trebar
s'hi al si de la seva familia. La Re
pública no ha estat tan tova com
„albee 441,0A-...loaginadá:-;,. eri- l, 1 tat republicana. no pot provar-1 er-
, : cllie aaa. ackttrapaAció de.M'a
nera de concebreaa segains ..el , seu
propi ésser, i si Miguel Mauryt fos
militar. d'aquells de la famosa':his
taria d'Espanya, arribartem a caeure
que al moment menys impensat rada
un "pronunciamiento" per a anar
contra el corrent 1 imposar el seu
criteri.
Comerciant catalanista,
?ja tens els rétols del teu
establitnent en catalá?
Jo no sé pas a quina escota polí
tica deu haver fet els seus estudis
Miguel Maura; perque si bé és cert
que Antonl Maura era heme dé mol
ta rigidesa. no deixava d'éeser pin
tor. be o dolent, 1 un artista, Per
triste que sigui. sempre té moments
d'alegria. Peró la política de Maura
té aquella tristesa que Ortega Gas
set trobava a la República. Ni és
alegre ni és optimista. Quan Maura
va sentir de la presó després del pro
cés revolucionare estava trlst com si
sortís duna funerala de familia. L1
manceva ralegria que es dibubcava
en eh rostres dels seus companys que
sabíen que d'aquella fita anaVen a
saltar aviat al cim de la governació
de l'Estat. I en política, com en totes
les coses de la vida. si no hi ha
una mica d'alegria que vol dir sem
pre optimisme, aquella política és
una acció que amb la pretensió d'a
vançar recula sempre. I en la lluita
política el sol fet d'aturar-se és un
greu pecat; i Maura ha fet més que
aturar-se: ha virat en rodó 1 no sap
ara quin és el camí que ha de seguir.
F. ROSSELL I MONTANER
Els soldats van ésser trets
de les casernes enganyats.
Un d'ells va confessar que
feia sis dies que havia en
trat al servei
(Históric)
LA PUBLICITAT
chau catalá
informacions completes, artícles deis
millors escrípfors.
Seccions especíals de Política, Erfs,
Literatura, Musica, Radio, Finances,
?Isporfs, efc, etc.
.7
Dimecres aparegueren dos ani
des dignes d'esment. Un de "My
self", a "La Publicitat". L'altie de
Joan Estelrich, a "La Veu de Ca
talunya". Amb simultaneitat fa
laguera de data, tots dos propug
naven el desarmament, gairebé
Integral. de la República espanyo
la. L'evident autoritat i moderació
.dels dos assagistes polítics —par
• lem de politica, ara — i la coin
cidencia general de llurs conclu
sions profundes són colpidores.
Ran del fracassat intent milita
rista, els dos autors plantegen
Iúcidament una interrogació que
pot ésser ideal de la República.
Ara que el Parlament discuteix
-, de bona fe una ilei de reclutament
ascens d'oficrals i alares projec
tes militars, dos escriptors oves
i documentats, de tradició liberal,
es pregunten alhora.—i pregun
ten al país— si són útils els pro
jectes, el reclutament, els aseen
Sos 1 adaaic l'exércit mateix, -i la
República ha de tenir exércir 1
com el pot aprofitai.
Tots dos addulea — era inevi
table l'exemple de Dinamarca,
on m Govern socialista de Stati
ring va realitz r el desarrnanunt
total fina a graus insospitats, ater
rant les casernes pedra per pedra..
tancant les fabriques d'armes.
llicenciant en massa, destruint tot
POLVOS
DE TALC
agwor
vestigi de forea llevat d'una sim
ple policia 1 guarda de frontera.
Un exemple, el danés, que fa som
hure amb commiseració no
exempta d'enveja certs dretistes
indígenes d'ad... Tanmateix, un
exemple grandiós i més adequat
que no asemnblatdue bvell l.•
Alió que Dinamarca ha fet pot
ésser seguit sense trasbals no
table per l'Estat espanyol; la si
tuació objectiva de Dinamarca
no és, en la correlació interna
cional, gaire distinta en el fons
a la nostra.
No comentem, pero, ni Partí
ele encertadíssim de "Myself" ni
el bell article—capelos en gran
pan, val a dir-ho —de Joan Es
telrich. No examinem tampoc la
tesi del darrer, més o menys ex
plícita, sobre si Azafia és o no és
militarista. Alió que ens interes
sa no és de saber qué pensa i qué
fará Azafia. Volem, ens cal sa
ber qué ha de pensar i com ha
d'actuar la República, i després
fer que els nostres mandataris
apliquin el programa més indi
cat o almenys més plaent a la
majoria. Parlem, dones, de se
guir l'exemple danés. Creiem que
la rambla
Tesis per a la República
Espanya necessita un exércit?
aixó és possible í imprescindible.
Intentem de defensar-ho. Així,
mal no agrairem prou a "My
self" i a Joan Estelrich el pre
text escaient que ens hauran
fornit per a afirmar coinciden
cies, per a formular al poble,
directament, alió que creiem un
deure de presentar com a ideal
perennal del régim.
*
- La nostra'República, en la seva
carta, va renunciar solemnial
ment a la guerra com a instru
ment de política nacional. No
pot, dones, ni pensar en les con
questes, que altrament el. poble
no desitja pas 1 a Més a més ji
serien vedadas per circuMstán
eles objectives, de geografía 1
adhuc d'estadística. Tothom,
dones — ádhur, si n'hi hagués,
els milítants republicans milita
ristes com l'hipotétic Azana — no
més pot plantejar-se el problema
de l'eficacia de l'exércit com a
5nstrument de defensa nacional.
Situem-nos, dones, seguint les
deduccions que encerclen el tema
en un área limitada. en aquest
pla defensiu. En un pla espanyo
lista, patrioter. burgés, si voleu.
Suposem de bona fe que la Repú
blica pensa a tullí' un bon exér
cit per defensar la integritat ter
ritorial. la Patria. Un exércit que
CONTRA LA SUOR
1 LES SEVES
En vestir al nen, després de
rentar-lo, tingueu una precau
ció higiénica que li anirá molt
bé: poseu-li Polvos de talc Gal,
boratats i perfumats. El prote
gireu contra coiçors, frecs i irri
tacions. El nen sentirá frescor a
la pell, suará menys i no li fará
nosa la roba. Són polvos de talc
especial, flnissims, molt absor
vents, pera nensj cossos grans.
Useu-los amb plena confionca
borakki-perFumats \di
ti
VOS DaT
GAL I
11..acasuc!
seria garantia contra tota invasió
possible, 1 permetria l'eclosió tran
quilla de l'obra' de Govern inte
rior.
No ens fIxem tan sois en si
aquest exércit ha estat fins ara
causa de moltes pertorbacions, 1
en sí pertorbaria encara més a
mesura que anés creixent en Lar
ga. Suposem un exércit de debe) —
tornen a citar Azafia—, submís
a la llei i als organs de Govern,
clrcumscrit a la propia missió
d'evitar la guerra per la intimida
ció permanent i a guanyar-la si
esclatava.
I bé: així i tot, aquest exércit
ens serviria de ben poca cosa.
y • *
Espanya, com a Estat, no ha
sostingut cap llulta internacional
des de fa molt més d'un segle,
almenys dintre el seu propl terri
tori (1 encara és tal vegadaexces
sin de considerar guerra verítaa
ble l'aventura amb els F,sta.ts
Units de 1898). El seu exércit
manca d'entrenament en aquest
sentit, 1 com més estarem a mo
dificar-lo menys entrenament tin
drá. Generacions senceres d'a
quest exércit s'han format en l'es
per Granier-Barrera
cola poc recomanable de la guerra
civil i la sedició. Técnicameat 1
moralment, la tasca d'estruatii
rar-lo de non 1 modernitzar-lo
será en gran part perduda, ádhuc
assegurant la continuitat en les
orientacions empreses. Peró aixó
pot anar encara. L'altra canse
qüencia del llarg terri.p.s: de: pau
és la desaparició gairebé total
de tot motiu de fregament exte
rior, cosa que explica la''
lahlblció
espanyola en el remolí trágie: de
la gran guerra, tot 1 que no ial
taren suggestions 1 prassiOnsin
tervencionistes marcadiaaimes per
part deis dos bá.ndols belligerahts.
Calgué tota l'epope.ia napoleó
nica perqué un petit xipolleig
n'arribes a. l'Espanya .divetsa I
attüda d'aquell temris. Tots-,sa
bem prou que així 1 tot no bu
pas l'exércit, sino el noble.— 1 mi
llor els pobles isolats caaqíiella
Espanya falsament unida qui:po
gué 1 gosá acarar-se ainb les águi
les invasores. La barrera de l'exér
cit era tan feble com ha era la fic
ció de régim polític que el soste
nia eneimbellat.
Avui com aleshorea, la nostra
posició geográfica no ha canviat.
En canvi ha canviat sensiblement
la proporció demográfica deis Es
tats europeus Ara com fa cent
vint anys. Espany.a només pot
eae
••••
POT DE METALL,
AMB TAP DE ROSCA
1 AMB FORATS 1.25
ésser atacada per Franea. per evi
dents raons gaográfiques. França,
peró no té motius per a atacar
Espanya (nosaltres ja hem que
dat que no hem d'atacar-laa
Altres perills? Secan imagina
ris. Postugal, Gibraltar? No comp
ten. I fet i fet val mas abatido
nar-ho, si ja ha herii abandonat
segles sencers, que sofrir una
guerra de resultat improbable. No
parlem de Marrocs. Hern quedat
que la tasca de la República al
Nord d'Aldea ha d'ésser, real
ment, protectorat civil. Tot al més
bastará un petit exérc.it voluntari
per a complir el mandat que allí
tenim, 1 encara sup)sant que,
també, no sigui preferible desem
palegar-nos-en, com pensaven els
homes de la situació no fa galre
1 com pensa un dretista tan slg
nificat com Francesc Cambó.
Si ens ataquen per mar, tampoc
no ens servirá massa bé l'exércit
de terra. Altrament els Estats que
ens.poden atacar per aquesta via
són també més potents que el nos
tre. Mai no podem pensar a der
rotar en el mar Anglaterra o
Franca o els Estats Units. Menys,
La batalla de l'Estatul
Incultura, intransigéncia
La batalla de l'Estatut, es batalla.
o bé baralla? Molt sovint sembla mes
aplicable la segona paraula que ne
pas la primera; denée de les perso
nes aue hi intervenen, de Ilur cultu
ra de Ilur bona fe, de nur libera
.
lisme, de llur intransigencia.
. Entre els impugnadors de l'auto
nonata catalana, hi ha gent que par
la per parlar, sense fonament, sume
conéixer 'el nostre problema. Natu
ralment, no ens interessén. Perú n'hi
ha que són, tot al contrari, cultes.
coneixedors del nostre plet nacional
que combaten amb tota
amb tots els recursos de llur intran
sigencia: aquests són eh enendes qua
cal tenir en compte, can son els únics
perillosos, per la malta gent que ek
segueix. Si l'Estatut no tingués en
front un Sánchez Remen, un Una-muno,
un Ortega,' Mi Royo Villano
va, podrem dormir tranques; .pera,
aquesta serie d'enemics selectéa re
presenta un obatacle la importancia
del qual no és lícit de dissimuler.
Conec . de fa una quants erija ela
dos primers. La ideologia eSpanyo
lista de Sánchez Román no és .pas
d'ara. Quan jo assistia ala seus Cur
sos de Dret Civil. a la Universitat de
Madrid, ja es manifestava un afer
rissat anti-foralista: les tasques ju
rídiques acomplides per l'Institut
d'Estudis Catalans— en l'oedre del
dret foral i del consuetudinari—li
semblaven poc serioses i gens cien
tifiques; defensava aitib entusiasme
la unificació jurídica a la manera
italiana, germánica i francesa, és a
din: secrificant totalment els drets
particulars a un sistema únic de
Dret "nacional". Sánchez Román
procedeix en polítie igual que en ju
rista: crea una construcció ideológi
ca "a priori" i• l'aplica infiexiblemént
Potser per aixó, és un entusiasta del
Codi civil aleniany i del professor
Hüber. autor de les lleis fonamentals.
del Dret privat suís.
L'Unamuno té un procediment
oposat: enemic de tot sistema, pro
cedeix per reaccions transitóries. Es.
per atacó. contradictori i paradoxal.
Ortega. malgrat l'autonomisme que
defensa en "La redención de las pro
vincias", no pot prescindir de l'Estat
fort. una mica militaritzat, d-Espa
na invertebrada" i es posa enfront
de tota autononaia que no sigui l'au
tonomia uniforme i grisa per ell pre
conitzada .per a totes les latituts.
Royo Villanova és, senzillament.
l'aragonés entestat, mue. coneix a
fons. fa" 'riostra Ilerigne- ',1-inítra
problebia' i se fi deelaea abetnie,ot
ser per a .fer-se ama fci1 plátaforina,'
política. .
La gent del carrete) '1s dIútatš
amb' mentalitat dé gent dél 'earrer,
son, en Rejunta qüestió, incultas.
Combaten alió que no coneixen. Són
campions del tópic poca-solta, del pa:
triotisme superficial. Els guatee ea:
mentats, amb sólids elements de ju
dici, són auténticament intranáigents.
Autenticanient intransigents, per
qué prenen com a. punt inicial ' de
llur kMaeleaellit d'epa Aue cone/-
xen te. e saben' quIres
gaci2Vitér"fet difealaitlar.a" "a a'a
Dissertadainent, niagú no 'ell 'ha
oposat més que doctrinarismes que
son fácilment impugnables amb doc
trinarismes de sentit centrara Per la
meya part, si hagués hagut de com
encara, a Len-ho amb l'actual flo
ta espanyola.
Tan-se-val, donck de l'exércit
liegat pchs' reis com de l'exéreit
rnodel—inédit encara que po
o'Ués fer-nps 'Anta yotern,péi‘ la
supressió de l'exéreit; segons' el
model de Dinamarca.
Aquesta supressió total de l'e
xércit tindrá encara un altre
avantatge: com que no en tin
drern, ningú no es sentirá temp
tat a sol-licitar-lo per a ajudar
- empreses belliques. La millor ga
"rantia per a evitar de veure'ns
compromesos en una guerra sera
d'estar materialment privats de
participar-hi.
Alló que Dinamarca ha fet pot
ésset fet, per tant, per Espanya.
Can ideal no pot ésser més alt,
Más factible, per a la nova Repú
blica democrática. Així allanare/la
més sólidament la nostra allibe
ració, i sobretot evitarem deriva
cions d'imperialisme revolucio
nan com les que sofrí la Franca,
del 93 1 avui experitnenta la
U. R. S. S. La Revolució crea i re
crea —torna a crear— les Patries
deis homcs, insufla un ideal a les
Patries mortes. Peró aquest ideal
no ha d'ésser expandit ni defen
sat per les armes d'un exérat, alma
per la compenetració popraar amb
les institucions novelles.
Quant al simple problema de
l'ordre públic, l'exércit no té pas
aquesta missió. Pobre del régirn
que ha de confiar la seva salva
guarda a l'exércit! Tornem-ho
a dir: un poble compenetrat amb
un régim que Ji assegura llibertat
i benestar no necessita d'exércit,
cona no el necessitá Cata:unya per
phuainxdeqjuaer nlao ienravadsesliósenuapgorlaetó. nDioca
neu al poble llibertat i benestar
desarmeu-lo de cara als altres
pobles: será més fort que mai.
. La República trobará un pro
grama digne d'ella en el desarma
itent immediat, absólut, integral,
ttuortaesl. Id,ederepgaressasdióa,. liquidará aven
Potser val més que algú dugui al Parlament, en forma seriosa,
aquesta suggestió múltiple, que no pas .que les Corts s'entretinguin discutir com hauran d'ascendir •.els oflcials.
bátrels, m'hauria reduit a recordar-los
una pila de textos "netament cas-tellans"
de tetes les époques, demos-tratius
de la permanencia del fet di-felencial
cata a. I no hauria oblidas,
passatge de les
de -Cadalsú:
la (ri jan) Espa-,
"Aun dentro de
increi
nola hay variedad e en el ca-rácter
de sus ProvinclaSt Un Anda-nn
Catalán es totalmente distin
o; u
-
luz en nada se parece á.luzi: s
to de un pallego,.Y #11
l
ligereza de los qu'e poef,Clartas,
vaaiones propias, o tar 114'4 haber
nés. Esta Penínsu entre un ntosta- Valenci
obser-ano
la,
siglos en diferentes'Relbog-li teni-do
siempre variedad alOaLeSi leyes,
idiomas y monedas. Da enferirás
lo que te dixe en mi últinía;' bre la
e': e
Je viageros
do de Espana."
'lechó alguna, y sólo POY-1.1 relación
rcíieanl edxeistçeoixn.f,1es'shaar .eld'aslit'Vmpre. Pe- tres que els podriá alatenaar, hau-
Davant d'acitieSt al-eij":
•
d'acord, si més no, s rd'IlUrs idees:
sabríem que son a allbdeála i in-transigents,
perqu e s 'anat'elxos ho
haurien confessat.
explica el propi CadalS'd en la Car-lantiestatutisme
afeit '4' la que
ta XLV, en parlar dé' bataldnya:
I sabetem, tarelaé, Ine la causa de
":..es tal la utilidad e0e-'Princi-pado.
que por un par dé Provincias
semejantes pudiera-el Rey de los
e hristianos trocar Américas.
de la industria de Pileblos, que
Más provecho redinina a su Corona
de la pobreza de t.:ntas millends de
A pERUCHO
Ei persona9udicial a
Catalunya
,
-
Ens .,pregeun -•laepubliceació de les
següents notes: ;
"Pel CpllegiOflçsaldehSecretariat
municipaede la.paevaacia de Girona,
l'oree repartides artaeseels seeretaris
d'Ajuntaments de Catalunya unes
basaa:appevedes pel;.dit, Collegi per
- a proposar-les 9.„a COIlliSSiá enca
reegaaa aleef projecte de-
3:égira rail-
De ,lea esrnentaales. bases catot el
que fan referencia,. a secretaria res
tindriem a ,objectar, ja que .ereiem
s'ajusten. a les mximes aspiracions
deis mateixos dintre.la justicia i la
raó. Peró en el preárnbul anterior
a les bases, hi be un apartat que fa
referencia a la creació de la tercera
categoria que diu que creeen opor
Yaut'llkas,~121e13,,1419.1941
tú no admetre-le,iaaeatia,:te.,aaquede
rr.-kgr,pferen4s!I110,14411-44,90,9ollegis
de tot Espanya de s'eCteteris d'Ajun
tament i, per 4Espana, de hoy" por
ta-veu de raassociació' Lliure. de Se
cretaris, ens hem enterat que s'han
elevat ala pcders públics mohos sol
licituts demanant la ,creació de la
tercera eategoría; que no sois han
estat ben vistes liels Collegis I. de les
autaritats,-shIP.ye:_tins i altres han
promés ajudar a s'auxiliars, oficials
i secretaris interins que son els que
cleseianeavanieneakteaárrecs d'aques
ta categoría, a conseguir llurs aspi
racions per creureeles..de justípiar.
?Es que a Catatenya ala
oficials i secretarie,einterins•-.e-ns
creuen molt inferiors als del demés
reste d'Espanyaaa chapea, no. ereiem
que la raó que allgui el Collegi Ofi
cial de Girona sigui una raó per a
convencer á eineetl'Eil primer Iloc, si com diuen a Catelühya, hl ha 696Ajuinfneidtean;ma- 1,e000nhtabsa
tants i sois n'hi hate379.de.superiers,
no vol pas din 'alatá-que -shagir's de
reservar les 696 placea,per
po;fxie1iraials i secretarisanterins, sitió que reservar-se euh 'nombre pru
dencial de :places pe..r ala mataixos 1
tsbqdaoeu'emnrexpperporefcocenirrectmenie.ntsa,idnEasanl'lceeóosspmmedeegruoanlmenaarienrlpliioenoacnirm,mtaabbltoernnfeoaasec•raaigplniiiaetyrransent deis que no tenen medi de passar
fcdgpeeeuereureeirrxneeilt,nasjiaemplqoiqutprujertaeeanesMml,eobpglutealrl,:q,bueqdeueelelasidhxrqíieuthneaoielaasCdudrceiil traxppdeiniearanlitlyiaelasecnrasoltqa'scAmuu,oedmjasudetonosfsantqiaeccuccmsiémaaraeenlíed,tnnealemitsenélmsseiahscsbo,ele.póaainninentlt:l"eearsaautberptnocjpoqoa.rrr,u.renetcetesavoamserrnao.ciiiacsrtbtbvearemteoeunanls astehnoalomurrsonmeidocoianraetveqontuaalirennao.tiasofaóilps'rAtaesjeueprnlvetPílasartAapbeemevrne.atrlald,dcei'oaapbqdrruaeoeamts.euteesansl
lrdtrCueie'sEoinaxlsly-lipeitapngzaritenesenyd'sra,aieepnnsraltGoaasvddiroeoeaofnlsaincpaiiilla,r'eaalejsccnahioiibetahaaltreísádee'dctaetlasaepaii-ri-lpéseiaeesas:aaérCasr'iean'nptteataeaesl reehelnacsvapenemvçreaudnreeqofmuesseeanrlsoetrarmbeetlpsisgremeammsoepannrseat-ae,eq(elCul'aégabttiaata'lnmedrbaoinala)a,r
lveasl1s.
scniraentsaoerriipepesedas'ahloaemnreescsapdnoavnmis.eaunbnpitleidztaeetidsdeeqllutarseles--
per aetita que sigui que no passi per
-que
ts a 'efnigrar ,te-
Males en aquest cas pea nosaltres
eres endins d'Espanya enes 'hospita-vqoulegluets
edsecoCltaatraleulnyclaamquaenniáon-ihmau,dra'un-asi
'
(Auxiliar secaetaria).
Agramunt 15 Agost 1932.
FRANCESC LLORENs'
indias."
Madrid.
-22 ao-ost de 1932
Dipositari de Rellotges
de les millors marques ItIL4 oies de darrera novetat
Rambla de les Flors, 37.
22 agost de 1932
INTEft 1\05
Con:1 reaccionen les dones davant la darrera temptativa de res
taurado monárquica?
La reacció dei homes costa poc de descobrir. La deis republi
cans circula abundosament pels diaris i per les reunions publiques.
La deis enemics del régim, privada deis órgans d'expansió que ha
tingut fins ara, no és menys fácil de descobrir a través de silencis
significatius, de somriures amargs i d'abstencions intencionades.
Pero, i les dones? Com s'han pres l'atzagaiada de Sevilla i el
tiroteig de Madrid? Quin efecte els ha eft la descoberta d'un com
plet de nobles i de militars,- de jesuites i de milionaris?
Ja és curiós que entre tantes detencions com s'han operat en
aquests dies no hagi sorgit cap nom de dona. Oh, no és pas que el
nostre fervor republicá necessiti que la llista de complicats fins ara
rigorosament mono-sexual es torni bi-sexual. No. No tenim el mes
petit interés a veure atrapada dins la xarxa de la policía una dona
1 menys encara a saber-la embarcada en un vaixell incomode cap
les terres inhospitaláries de Rio de Oro!
Pero, sense cedir gens a la crueltat, sense deixar-se agafar per
l'afany novellesc, és licit d'admirar-se que en un complot tan vast
com el que s'esta destriant a hores d'ara, no aparegui cap compli
citat femenina. Absencia rara, abséncia desconcertant. En la 'larga
historia deis complots i de les conjuracions, ens fóra dificilíssim
de trobar-ne un que no fos fruit d'una collaboració estreta deis dos
sexes. Fina arriba a semblar que la mena de política que mes escau
al temperament femení és aquesta que es descabdella en l'ombra,
• que exigeix altes condicions per a la simulació, que no pot pres
cindir del suborn que es fa en diners ni del que es fa amb l'encis
personal. Resseguiu tots els complots que varen organitzar-se entorn
de la Revolució francesa: sempre hi trobareu l'heroina al costat de
l'heroi.
Especialment en el ram de tes restaurado:as. les dones han
jugat sempre papers de primer pla. ?No recordeu la histeria
d'Aimée de Cogny, la que va inspirar al poeta André Chenier el
célebre poema titulat "La jove captiva" i que després d'una vida
d'aventures en la qual conegué homes tan diferents com el duc de
Fleury-, el seu marit, el bell Lauzun, el convencional Garat i, final
ment, el reialista Boisgelin? Dones aquesta bella criatura va con
tribuir amb singular eficacia a la restauració monárquica a Franea.
Va ésser ella la que va decidir el bisbe Tayllerand a fixar els
seus ulls i les seves ambicions en la persona de Lluís Felip.
I ara, en aquesta última mascarada borbónica, no hl haurá
cap personatge femení? Resultará que els Sanjurjo, els Barrera,
els ducs, els marquesos, eh milionaris, els jestütes, tota la turba que
no pot resignar-se a perdre privilegis exorbitants i avantatges im
púdica, no han comptat amo la collaboració d'una sola senyora?
?l'amena asistit, com en els collegis de monges, a una comedia
sense clames?
Sembla talment inconcebible. Pero, d els documents i les en
questes no donen altre resultat, calda que ens rendim a l'eviden
cia. Han conspirat els bornes sois! Una nova prova del misoginisme
hispanic!
Ara bé; si a hores d'ara, no ha aparegut cuila: la partictpació
de les dones en el complot que va esclatar el dia 10 del mes que
som, podem assegurar que les dones hag-in assistit amb absoluta
indiferencia als seus episodis?
Alzo ja és una altra cosa. Si no hem topat amb una Aimee de
Coigny, ni menys encara amb una Joana d'Are, és segur que al
voltant d'aquests tristes protagonistes, hi ha nombroses dones sim
patitzants. Es un fet que val rnés posar ben al descobert, que no
pas amagar sota glasses temoregues, que dins la vella Espanya la
ineducado femenina ofereix en les classes altes i mitjanes un ter
reny especialment adobat perqué hl creixi la cugula del fanatisme.
Adhuc entre les dones que ja han aconseguit alliberar-se deis pre
judicis més feixucs 1 mes grossers, descobrim sovint els vestigis
d'una indulgencia que, en el fons, no és altra cosa que simpatía
inconscient.
Res tan bel' coz» la pietat 1 Déu-nos-en-guard que fos extirpada
de tots els cors! Pero, cal adonar-se que una misericórdia excessiva
i aplicada a tort i a dret, sense admetre el correctiu de la raó,
engendra moltes més desgracies i patiments que els que pretén
evitar.
Si la gran pietat femenina vol trobar noble materia on exerci
tar-se, no té sinó meditar la sort d'aquests infelieos soldats que,
sense saber per qui Iluitaven ni contra qui combatien. sois enduts
pel prestigi quasi mágic de la jerarquia militar, varen caure davant
el ministeri de la Guerra... Aquests sí que han estat víctimes inno
cents, pures joguines de les ambicions 1 dels odis deis altres!
•
CAREES SOLDEVILA
ECOS
1
FLORENCE ZIEGFIELD ES
MORT
I qui era arplest senyor? Demana
ran, sena dubte, algunes lectores. Te
nen raó d'interrogar. Llur ignoran
cia no té res de vergonyosa. Míster
Ziegfield era célebre a América; i no
eren molts els europeus que en sa
bien el nom. D'altra banda dema
nant es va a Roma.
Florence Ziegfield havia tundat a
Nova York la Inés formidable insti
tució per al cce---n deis géraae"
lleugers que hagin admirat els se
gles. Les mes célebres girls varen
actuar en el seu escenari — de les
cenani de les Ziegfield Follies. —
Moltea de les stars que han enlluer
nat el món des de la pantalla deis
cinemes, varen iniciar llur carrera
en els rengles d'aquest celebérrim
empresari. Fou, indiscutiblement, el
más formidable contractista de be
l'eses que ha existit en aquest món.
De la. seva casa va sortir una Glo
ria Swanson i una Maria Prevost i
altres noies de damas gi1s i de som
riure agradable.
Siegfield no mirava prim per ex
citar la curiositat deis pública. En la
terra del bluff, ell va ésser el bluff'5
ta maxim. Tan aviat feia anunciar
que una de les seves artistes havia
estat raptada per un príncep de de
bo, com que una altra anava a ca
sar-se amb un rei del formatge o de
les puntes de París. De tant en tant.
invitava una colla de periodistas a
contemplar coni una de les seves
dansaires prenia el seu bany diari
de xampany o de llet.
I com que la fantasla moltes ve
gades obre el c,amí a la realitat, va
()correr que moltes de les seves ad
mirables pupilles varen fer excel
lents casaments i varen participar
en feas escandalosos. Eren tan bo
niques! Ballaven amb tanta gracia!
I sota la claror deis reflectors, dins
la prodigiosa mise en scene deis es
pectacies Ziegfieid. es convertien en
unes criatures tan seductores!
En fi. el creador de tanta encisos,
l'atiador de tanta escándols. al cap
davall, ha mort coin qualsevol altre
mortal. Sembla que la crisi actual
no va perdonar-lo i que la bancarro
ta va agreujar el mal lisie que patia.
El seis nora restará tanmateix com
Una mena de sortilegi. Avui per avui,
no hi ha' ala Estats Units un minyó
de quinze anys aue no hagi somniat
amb poder assistir una nit a la me
ravellosa desfilada de les Ziegfield
girls. 1 el pobre minaire de Klondi
ke i el pobre negre de Harlem, tam
somniaven en aquestes criatures
fines, rosses, aleas, somrients que es
mOvien con a nines mecaniques, pe
1E1
ró que en els ulls i en les bogues ofe
rten totes les delícies del paradís...
EL FISC I ELS OCELLS
Cap poeta no desprén tanta ima
ginado com el Fisc. ?Sobre quina
activitat humana, sobre quin luxe,
sobre quina necessitat, clavará les
seves ungles cobejoses?
Els temps són durs. L'Estat, si fa
no fa. en fallida, cerca desesperada
rnent noves fonts d'ingressos. Peró
els particulars que no gaudeixen de
gaire més benestanea que l'Estat,
apenes si ofereixen altra cosa que
malicies. I no obstant. cal trobar
recursos!
Sota aquesta passió brutal, l'Ajun
tament d'una petita ciutat del cen
tre d'Europa ha tingut la pensada
de convertir els ocells engaviats.
Efectivament: aquest municipi en
ginyós ha establert una escala d'ar
bitris en virtut de la qual els que
tinguin un canari engaviat hauran
de pagar set frenes a l'any; per un
pinsá, catorze frenes, i per una gri
va, trenta-cinc franca. El posseidor
d'un rossinyol pagara la suma de
setanta franca.
Val a dir que primera vista no
entenem gen-e la justicia d'aquesta
escala progres,siva. Sospitem que el
criteri que ha presidit la seva con
feccio, tot i referir-se a un arbitri,
no és completantent arbitrara Es a
dir. que supesern que la Comissió tc
Finances d'aquest municipi, en 'er
pagar mes al prop ttari d'un rasa.-
nyol que al d'un caneri. té algana
raó respectable i poderosa. ?No será
que els canaria s'avenen molt millor
que els rossinyols a la captivitat?
Es l'explicado que ens sembla més
versemblant. Sigui com sigui, ofe
rim la idea al nostre Excellentíssim
Ajunteanent. Ell ha arribat a impo
sar arbitri sobre els gossos domes
tics, i si mesurem l'enorme extensió
de les seve necessitats no ens estra
nyaria que arribes a convertiren ma
teria fiscal els canaris i trata mena
d'animals que conaia-n amb les per
sones.
UN PRESENT ENFARFEGADOR
A Montmartre ha tingut lloc el
casament de Mademoisselle Zozo
Poulbot, filia del famós dibuixant
que ha creat un tipus inoblidable de
marrec cuitada amb un pintor ano
menat Cheval. Fina aquí la cosa no
té res de particular. Es en corta ma
nera normal que les filies d'artista
cerquin marit dina el gremi patern.
Les noces han estat una festa popu
lar, a la qual no han negat llur con
curs nombre de trinxeraires del bar
ri, agraits a la popularitat que els
atorgat amb els seus dibuixos el pa
re de la núvia. De més a més, assis- -
tí a la terimonia el clown Bilboquet,
que va tenir la idea d'oferir als
contraents, com a present de noces,
Una
4:11
Sallent, el poble que visqué el dia
21 de gener d'enguany el régim so
vietic, té una fesomia especial. El
Llobregat 11 ofereix una amorositat
rnanyaga.
Les pobladons dividides per un
riu tenen una altra ,bellesa. Sembla
com si aquella ratlla divisoria no
los altrament que un enllaç que vol
estrényer dos esperits igual de re
beis, igual d'inquiets. 1 que precisa
ment perqué són exactes els de dalt
de la població. com el de baix a la
carretera, un mateix lligam ha de
nuar-los, 1 aquest •és el corrent del
Llobregat, el riu de Catalunya, que.
com diu un poeta nostre: "no té
una gota d'aigua que quan arribi a
la mar no s'hagi guanyat el seu
descans.
Sallent té una gran piscina. itn
portants industries. un pare muni
cipal espléndid. escoles com palaus
i la Biblioteca Popular de la Gene
ralitat de Catalunya. que presideix
aquell deliciós refugi, i on s'hi forja
una nova joventut conscient i culta.
Coneixíem Sallent d'una manera
vaga. No ens era desconegut tampoc
l'esperit deis seus habitants, peró no
ho coneixíem prou bé. Els nobles
que tenen Biblioteca són diferents
dels altres. Pot dir-se que totes les
activitats del poble es controlen en
aquella sala de lectura, i és per aixó
que havem volgut fer unes guantes
preguntes a la Directora de la Biblio
teca, senyora Gloria Sancho.
Es diumenge al matí. La sala está
plena d'infanta Ens diu la .senyora
Sancho, mentre acetona els cabella.
d'un rnenut: —Es la meya, parroquia
de tos els diurnenges; 'saín molt bons
minyons.
Naturalment, una visií,a a una Bi
blioteca ha de traduir-se tot seguit
VISTA DE SALLENT
La Pérgola i la Biblioteca Popular al fons
un parell de cadells de Ileó. De mo
ment, el present devia fer-los gracia.
Els cadells, siguin de la bestia que
siguin, resulten gairebé sempre gra
ciosos i simpátics. Pero, quan ere:-
atin!
Aque,st clown és un plaga mal
intencionat. Tot oferint el seu pre
sent. ha volgut evocar plasticament
la transformació que M'A <>correr en
mant matrimoni. Uns meses d'inno
cent joguineig, seguits d'uns anys de
perilloses urpades!
o
1 ere —
.e -,Iteaca:111„,
Demoni llibret mostra o
Sociedad Nestlé A. E. P A.
vio Laietana, 41- Barcelona
la rambla
biblioteca
SCAI _oso p SAMTA MARI DE cAy
gi,401
en notes estadístiques que puguin
complaure els lectora.
—Es progressiu el creixement de
concorrents a la Biblioteca, 1 aixó
fa que també augmenti Vaporado
de volums a la ma.teixa. El nombre
de 2.300 que hl havia quan vaig
prendre possessió del meu carrec en
agost de 1920. ara fa dote anys.
s'ha transformat, en 7.100 volums,
i encara perqué no es pot pos ad
quirir tot el que el lector voldria en
la seva sed insaciable.
—Naturalment que les dades une
a vosté puguin interesardi les ni
facilitaré co-mpar4nt,4es sempre amb
les del meu pritner any d'exercici
del canee. El contrast les fara mes
interessants als lectora.
Eis 3.766 lector:: de l'any 1920
s'han convertit en 8.081. D'infanta
n'hi concorregueren en nombre de
90'7. i en la meya memoria de l'any
passat l'estadística ens diu que van
passar-ne per aquesta sala de lec
tura, 2.127
També va establir-se rúa del prés
tec. i amb la faeilitat que aixb su
posa, de poder llegir a casa les ma
teixes obres de la Biblioteca, ens
trobem que- tan sois n'han fet ús en
nombre de 378. distribuits com se
gueix: 143 homes, 92 dones. 90 nens
i 53 nenes, amb un total d'obres
prestades de 6.001. de les quals 2.747
han estat llegides per infanta, i les
restants 3.254 lela adulta.
A la sala de ,I,ectura han concor
regut un promed.i diari de lectora
per 1.000 habitalts. en,dun ceens•
1 població de '4 65r-34ft.' .
—La Biblioteca —; éris fa observar
' la senyora Sancho — 11 bota la
vitalitat de Sallent. L'activitat
nostre poble ha sofert variacions en
els darrers anys, i més marcadarrw it
en el passat. La crisi industrial ha
portat. per tant. la crisi económica.
Algunes fabriques han tancat, altres
han reduit els dieá de treball. Altres
s'han vist precisades a acomiadar el
personal. El trasllat deis tallers de
reparacions ferroviaries i del dipósit
de maquines deis Ferrocarrils Ca
talana d'aquesta estació a la de Mar
torell ha prodnit. com era d'esperar,
un moviment de desplaçament en
tre farinlies obreras.
De totes maneres, - si haguéssim
perdut tots els lectora que han mar
xat de Sallent, la baixa de les esta
)00--
5
popular
dístiques seria molt considerable,
pero corn una compensado a aques
ta pérdua s'ha prodult una reacció
contraria. Noves famílies. atretes
per la probable explotació de sala
petassiques i altres necessáriament
ja vingudes a aquest fi han motivat
un ingrés nou de lectora a la Biblio
teca. El personal és un altre. Molts
són castellana, i alguns francesos i
alemanys. No són lectors de mes.
sino que substitueixen molla de ja
coneguts i que ara no vénen.
També volem interessar-nos per les
obres que tenen més predilecció i les
característiques deis lectors.
—Es força complicat — ens diu,
somrient, l'amable directora—, de
totes maneres procuraré complau
re-la.
—La lectura de les obres de Me
cánica, Maquinaria (maquines de
vapor, locomotores. motora hidrau
lics). Electricitat industrial, Forja
i Foneries. Industries químiques. In
dustries téxtils i Construcció, per
una selecta joventut obrera qué en
sems que treballa estudia, (Bu ola
bé com es va forjant l'esperit de
ciutadania en un noble de la cate
woria de Sallent.
La dona, més poc preparada, no
segueix el mateix ritme. No vol dei
xar-se dirigir la seva lectura. In
conscientment elegeix els llíbres que
Ii semblen; molta literatura blanca.
i res més.
Ara be, aquellos nenes deis mena
primera anys de dirigir aquesta Bi
blioteca avui són ja moltes d'elles
mares de familia, i amb tot seguei
xen ilegint. !I quina diferencia en
l'escollir els llibres d'aduelles que
des de jovenetes van seguir una di
recció en les rebels que mal no la
volgueren admetre! Avui tenen una
cultura general, uns coneixements i.
per damuns de toa un criteri per
sonal. Per aixó estic contenta amb
la meva parroquia especial deis din
rnenges. I adreça una mirada ma
nyaga i maternal aIs Infanta que
ornplen la sala de lectura.
Entre la cultura de l'home i la de
la dona -•hi ha un abim que els se
para.
L'hiame, generalment procura .ns
truir-se per t'oto els mitjans que té
al seu abast. L'afany de voler mi
llorar la seva condició social fa que
sernpre procuri buscar un mitja per
tal de perfeccionar-se. L'home en
formar-se una cultura no mira l'es
forç que aquesta pot costar-li. Tot,
abans de conformar-se a una vida
sedentaria i sense horitzons. La
dona, que viu en les mateixes con
clicions, allunyada deis grans centres
de cultura, no coneixent altra ins
trucció que la de l'Escola primaria,
oblidada més tard pels quefers de
la llar i altres obligacions, sotmesa
com está a la monotonia del seu
viure, no sent tant la necessitat de
instruir-se mitjançant la lectura.
I és així, car jo cree per les memó
ries que llegeixo de les altres Biblia
teques, que hem d'educar l'infant;
intentar incorporar la dona en el
desvetllament collecdu sense passar
per l'escola, ultra ésser una tasca
molt feixuga, podem dir que és in
útil. L'éxit més important de la Ge
neralitat ha d'ésser l'obra cultural
que ha emprés. L'antiga Mancomu
nitat va iniciar la tasca. La Gene
ralitat, completant-la, perfeccionant
MARES JOVES...
que tan t necessiten per a elles mateixes de
les assdues atencions que al moteix temps
exigeix el non nat
Uno apetitosa tassa de NESCAO per o des:
dejuni, per a berenar, o a les hores de
debilitat, entre epats, els hi proporcionará
reserves de forces i energies per a mantenir.
se en perfecto salut sense perjudicar ni . fa
diga, l'estómac. NESCAO és un nou producte
Nestlé, agradable, sá, nutritiu i nositivament
_ ric en vitaminas.
4
E010
41 P
>
. •
:4‘
•
¦-•
1•111,
1114111Priffil
615 - CORTS - 615
Teiéfon 12674
BOM1BONERES
amb oleicos per a
noces i baleigs
PRESENTACIÓ
EXCEL-LENT
TALLERS GRAFICS
Patria Arnau
ataaaakaa,z,„.....
la, tara de Catalianya lun m'ale im
millorable.
—Anécdotes?
—Moltes, encara tque no gaire in
teressants. Són potites coses que
succeeixen, sense cap transcenden
cia. Un dia és mal infant que no
para cap mena craltenció en la lec
tura, que embrutia 1 estripa els 111-
brea que revolta els seus compa
nyons, i que, davant la possibilitat
que una amics seus s'emportin el
premi anual en la diacta del llibre,
t;r5.
de cop canvia de táctica i procedi
menta, es renta la cara i les mana,
és ciudadós i atent, i en un mes
guanya el que s'havia perdut en tot
un any, en el ben entes que després
d'haver obtingut el premi ha con
tinuat igual de cuidados i ha seguit
amb la mateixa atenció i assiduitat
a la sala de lectura, essent un deis
que senten més predilecció per la
Biblioteca... Un altre dia és una
nena que, desobedient amb els seus,
de rúnica manera que la podern fer
creure és davant l'amenapa de no
deixar-la acudir a la Biblioteca...
Aquesta és la Biblioteca Popular
de Sallent.
Moltes altres coses i molt interes
sants poden dir-se d'ella. Cal, pero;
remarcar que havem procurat reco
lir una idea general de la influen
cia que pot tenir en un poble aques
ta sala silent i magestuosa de la Bi
blioteca.
Sallent ha passat hores d'angoixa
Verdaguer 1 Callís, 5 1 7
Teléfon 14856 Barcelona
per una rebellia inconscient, pero
aquella serenitat deis esperits cultes
forjats a l'ombra de les obres mes
tres i els pensadors selectas, ha fet
possible un triomf per damunt de la
irreflexió i la irresponsabilitat que
predominava en aquells moments.
Ens acomiadem de la senyora
Sancho, i en ésser ja a la ports de
la Biblioteca ens recomana que no
oblidem d'expressar la seva simpatia
per LA RAMBLA 1 els seus lectora,
als quals adrepa una afectuosa sa
lutació.
A fora. un sol magnific. Una in
MAJESTIC HOTEL
1 RESTAURA.r
Coberts a 10'50 Ptes. 1 a la Car
ta Abonaments especials de co
berts en series, gratificació com
presa, utilitzables per a familiars
e invitats. Plats Regionals. Ex
cellent Cuina i Serveí perfecte.
Salons per a Banquets. Bodes
Festes, Orquestra-Preus moderats
-
UN CORECIOS DENTAT
Contemplen el so/insiere, de. miss Rose Roban. estel cine:natográfica. Va
guanyar un premi ofert:/al,rnillor dentat i ha esdevingut tan golosa d'aquesta
perfecció que per preseuvar-la ha sig-nat una polissa d'asseguranea per valor
de deu mil dolars.
mesianaminemzems~a~smearaw
tanta que juguen. Mes entla, la vida,
del poble en plena activitat... domi
nical. Homes als cafés, dones feine
jant. I al lluny, el pont de Sallent
i el rumoreig de l'áigua del Llobre
gat, el riu mes treballador de Cata
lunya.
Sallena agost, diumenge, 1932.
M. TERESA GYBERT
hirmb a
Euxes~tsimiw
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... ... 2'50
Semestre... ... ... 4'50
Anual9'—
9/ El pagament po ter-so per
Gir Postal o ab .egells de
Correu
La campioníssima catana, que té
al seu abast enderrocar totes les
marques.
RAMBLA CENTRE, 33
PASSATGE BACARDI, 2
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Rambla, La (1931-1935). Núm. 136 (22 ag. 1932) |
| Descripció | Error tipogràfic i seqüencial del número de la revista, comença al número 234 fins al final. ; Informació addicional del títol: Esport i ciutadania |
| Matèria | Esports -- Revistes |
| Títol addicional | Rambla de Catalunya (1935) ; La Rambla de Catalunya ; Esport i ciutadania |
| Editor | Biblioteca de Catalunya |
| Data de publicació | 2009 |
| Contribuïdors | Massip, J.M, dir. ; Aymamí, L, col. ; Granier-Barrera, J, col. ; Miravitlles, col. ; Castanys, il. Quelus, il. |
| Data del document original | 1932 |
| Tipus de recurs | Text |
| Format | |
| Font | Publicació original: : Barcelona : [s.n.], 1931-[1935 (Barcelona : s.n.]), Any 2, núm. 64 (20 abr. 1931)-any 6, núm. 315 (29 jul. 1935) |
| Llengua | cat |
| Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1235323~S10*cat |
| Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a quaselvol altre ús cal demanar autorització |
| Productor | Docout, S.L. |
| Dispositiu de captura | Bookeye BE3-SCL-R1 |
| Resolució | 150 ppp |
| Compressió | JPEG, compressió mitja |
| Definició | 8 bits |
| Característiques físiques | Original ; 57 cm |
| Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
| Títol | 001_Núm. 136 (22 ag. 1932), p. 1-5 |
| Transcript | Any III. — Número 136 Record La Presó Model de Madrid és un edifici rolg. Té color de Ma drid. Aquell mahó roig que re corda el fons de certs quadros de Velazquez i Goya. Hi ha un jar dinet devant de la Preso, un jar dinet tísic i provincial. Uns tram vies que fan cua per a dirigir-se cap a la Puerta del Sol o al Re tiro. Entreu a la presó. Un pati ami, uns quadrnaters veraosos, perfectament oblidats. Una m.ena GODED: Un que ja hi és de claustres segovians. La can cella té vidres glaçats. N'hi ha uns quants de trencats. Fa anys que no hi haviem estat en aques ta presó. La darrera vegada vin guérem a veure a l'actual ambai xador de la República, a Méxic, senyor Alvarez del yayo; a An toni de Lezama, al redactor d-E1 Liberal", Manolito Roson, etc., etc. Hi havia mares endolades que ploraven, mullers serenes, filies esverades, etc... ?Quina impressió feia als aristocrates que per pri mera vegada entren a la preso, l'efecte que els feia l'estero, Ves tarivel...? Ambient senyorívol Els sindicalistes, de la preso, en diuen "la torre"; altres en diuen "el Ritzs". La ironia está. bé. Pero aquests dies, certament la presó de Madrid té l'ambient del Ritz o d'una torre distingida on s'hagi reunit el que se'n diu l'aristocra cia per a jugar al pocker, bailar, fer una mica de golf miniatura o passejar per les foscories deis jar dinet sanglesos, fent una mica de "flirt". L'aristocracia h„ deixat• d'anar al Ritz, a l'Hipódrom, a "Fuentelareina", a "Sicilia-Moli nero" i ha passat a la Presó Mo del de Madrid, on no hi havia estat mai. Quan la gent, els des camisats cridaven pels carrers i demanaven justicia; quan Mar celll Domingo o Julian Besteiro, Miguel Maura o Francisco Largo Caballero; Niceto Alcalá-Zamora o Fernando de los Rios, Salvador Seguí o Lluis CompanYs, feien ambient revolucionan, els més decidits: —!Que los flidilen! Els més generosos: —!Que:- tos metan en la cárcel! No hi havien estat mai. Havien passat de llarg amb els seus automobils. Ignoraven quin régim gaudien els presos. De la presó, quan no s'hi ha estat, se'n té un concepte excessiva ment tétric. Les presons espanyo les, pero, no tenen ni l'ambient sinistre de les de França o Italia, ni les rigurositats cruels de les d'Anglaterra o Rússia. peró el re gim carcelari, amb tot, és dolent i la República, mercés a la tasca inicial de Victoria Kent i a l'o bra esforçada de Vicente Sol, s'está humanitzant. L'ambient de la presó aquests dies és d'una senyorialitat que no havia tingut mai. La gent, els primers dies, quan anaven a visi tar als presos, anaven amt auto móbils nous i lluents fins la por ta de la presó, el xófer baixava, obria la portella i descendien da (espori í ciutadanía) Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757 mes perfumadíssimes, amb els darrers models de Pedro Rodri guez o de Crippa i demanaven pel senyor marques o pel senyor duc... —Marquesa... —Duque... —Conde... • —Barón... I vinga salutacions, i vinga compliments, i vinga besalamans. i vinga airet, passat de moda, de rigodons... Després, començaren a tenir una mica més de precaució. L'automóbil no arribava fins la porta casernária de la preso. Es quedava pel carrer de Vicents Blasco Ibánez o la Glorieta de Bilbao. deixaven els barrets a casa i cobrien el cap amb el cas ticíssim vel de les noiete casa dores de Madrid. Els senyors bai xaven del tramvia i demanaven per veure als familiars... Mai ha via estat tan concorreguda la pre só de l'aristocracia. Ara ho tro baven brut, sinistre. dramatic.., —Es Orut! —No esta bé ?e tenir la gent aixís! —Aixó no és possi ble! Ciar, ciar, ara saben qué co sa és la presó. En pateixen més els que en són fora que els que en són dintre. Els que són fora troben una dramaticitat superior a la presó. Per qué llur anima pietosa—aristocrácia sembla que vulgui dir esperit més afinat que el de la gent pertanyent al Ter cer Estat—no sentia punxades de curiositat per saber com vivien a la presó els homes que i•luminats per una idea generosa hi ana ven? Llavors al Ritz, al Hi pódrom. als Palaus. e. deja: —Nada, nada, que los j.... O al tres delicadeses semblants. —Condesa... —Marqués... —Duquesa... —Barón... I els boldats miren una mica esverats a aquestes dames, a les que cal compadir en la desgracia i als homes una mica ensucrats de l'aristocracia que van 1 vénen amb un caminar estilitzat i re rassagat de ballet rus ja enve llit i trist com un decorat esceno grane que hagi servit massa 1 va gi perdent el lluiment de l'or fals i deis colors agressius d'un pintor deis que eren d'avant-guarda cap el 1920... Les dues aristocrácies Hi ha dues aristocrácies a la presó. La de la sang i la del di ner. L'aristocracia de la sang, barrejada, naturalment. Cal veu re en llurs arbres genealogics les escapades cap al bastardisme his torie... Tot plegat no té impor tancia. 'L'aristocracia del diner —el que en diuen els "Ramiros" de Maeztu, meravellats de que hi hagi gent que tingui m,és de mil pessetes, l'"aristocracia del diner" i en fan tot una teoria pseudo filosófica, sobre el sentit reveren cial del diner, está barrejada amb l'altra aristocracia. ?Com es pre nen la presó aqueste dues classes socials? Es curiós, pero; mentre els que van carregats de galons, títols, blasons, cuartels, cárregs honorífics, el pes d'una tradició familiar, d'uns cognom més o menys illustres o si més no, co neguts en la historia monárquica, etc., etc., es prenen la presó amb certa resignació, els homes de quartos, com per exemple, el se nyor March, esta indignat i es violenta. Com s'entén? Eh, un home amb 300 milions de pesse tes, 40,000 hectáreas de terreny, catorze diaris, el monopoli de ta bac al Nord d'Africa, amb la ma jor part d'Accions de la Trans mediterránea, a la presó? Com ha anat aixo? I el seu orgull no el deixa veure ciar el que passa. En canvi, el duc de Medinaceli. els fills del duc del Infantado. els nois de Heredia-Spínola sembla que estan prou conformats... Par lem de tot aixó, amb certa siste matització. El senyor Joan March El senyor March, diputat, ml lionari, més que milionari, gran terratinent. que fins va arribar a la ratlla d'ésser investit d'un títol nobiliari, quan va regalar a Palma de Mallorca un grandiós edifici !ni' a Sanatori, etc., és a la Presó 1VIodel de Madrid. Els primers dies es va impacientar. CAVALCANTI: Un altre que també hi és Es un home sorrut i orgullos. Els diners el fan creare que pot.ésser amo de tot i de tothom. ?Qui re Sisteix l'emoció del diner? ?Aquell home honrat? "A veure, aixó de l'honradesa, és qüestió de preu... Ací té mil, dos mil, cinc mil, deu mil, vint mil, quaranta mil... no? vuitanta mil, doscentes mil mig minó, un milió, dos milions..." L'envergadura va caient oi? Una quantitat semblant... La familia, el repos, la vida regalada, la se guretat de l'avenir... "Altres ho fan..." "Val més caure així..." "Que digui el que vulgui..." "Alló bíblic de "Qui tiri la primera pe dra..." Aquest home, que ha vist ajupits periodistes, jutges, dipu tats, ministres, magistrats, am baixadors, alts carnes de la mo narquia i alguns de la República ha d'estar a la preso? No ho po dia entendre... ?Doncs perqué servien els diners? Una fiança, que posin la que vulguin... "El meu talonari de xecs és merave llós, m'ha obert totes les portes". Sí, fins llavors era cert. Les úni ques portes que no li obrien eren les de la presó. Alguna co havia canviat a Espanya. "Informacio nes" atacava al govern. Es par lava del "Jordan", riu que ja sembla que está molt brut... Peró eh l era a la presó. I un ministre com el d'Obres publiques, diri gint-se al senyor Gil Robles, deia: —Las ha robado el senor March... La Presó Model el tenia enclaus trat. Els primers dies sortia al pati. Passejava amb els comunis tes. enraonava amb ells. Escol tava les selles passions... Les se ves aspiracions de venjança so cial. Volien la revolució. El se nyor March, escassament gene rós, circumstancialment generós, amb la gent que el serveix. va iniciar la seva generositat a la preso... Els comunistes li parla ven que amb una fiança de mil pessetes anaven al carrer. Per una cosa aixi no hi havia . raó de mantenir els homes a la presó. El senyor Márch anava po sant en llibertat als comunistes. Com més revolucionaris millor. Com más li dejen que preparaven la revolució social, millor enca ra. Avui era un, dema un altre; més tard, tres mes... En varen sortir deu. Un d'ells ja no era ni comunista. Era un home que te nia la déria que calla realit zar a Espanya supressions socia listes com les que es feren a Ale manya en els primers temps de la República... Sembla que algú va advertir al senyor March que el govern prenia bona nota deis que anaven sortint de la preso amb la fianc,a del senyor March, per si passava alguna cosa fer-ne responsable a ehl directament. La noticia va desconcertar l'esperit francisca del nou "Poverello" de la Presó de Madrid senyor March. Ja no es varen posar m.és comu nistes en llibertat. Pero l'home estava neguitós. Se li tenia una vigilancia especial. No estava en una ce•a de preferencia, sinó que en tenia una en la que per po der sortir havia de, passar fa talment per un quartet on hi havia dos oficials. Volgué fer-se agradable amb els dos oficials. —Un algar? —Grácies, no fumem. - aquestes cigarretes...? —Volem dir que no fumem de franc... —Són uns cigars molt bons... Són especials... —Si, sí, peró no fu mem... Com era possible? Dos of cials de presons, amb quaranta duros cada mes que no accepta ven un cigar d'un home que els podia ter rics si volgués...? La ma jor part deis que es deixen subor nar pels ríes no és pas pel que els hi donen sinó pel que creuen que els hi poden donar. Res. aquells homes estaven impassi bles. No admetien res. Era la pri mera vegada que li passava? No. Ja n'hi havia passat d'altres. Una d'elles quan li va oferir 20,000 pessetes anuals al senyor Ossorio y Gallardo per a que fos el seu advocat. El senyor Ossorio no va acceptar. El senyor Alba, sí. —Té, ara és el meu sant. Sant Joan. 22 d'agost de 1932 Barcelona Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 ~ffisubs¦ RESULTATS DE LA "SANJURJADA" Tznc Sant; tinc Sant i l"Emilia no" Iglesias... Ací va un xec de cinc mil pessetes per a que facin un ranxo extraordinari per als presos... El director general de Presons, diu: —No se admiten donativos. Ni aixó! Com és possi ble veure de cop i volta ensorrada una doctrina de tota la vida: "En el món tot és qüestió de quan titat". Passen dies... —?Hay cri sis? —No. —Parece que habrá crisis... —Si hubiera crisis, sal dría de la cárcel en seguida. No BARRERA: Un que hi hauraa d'ésser hi ha crisi. El govern mes fort que mai. Desconcert. Ara sembla que si... Ara sembla que no... Esdeveniments politrics? Ai! Tant de bo! "Informaciones", amb de sig de que passin, més que de rea litat existent, ho diu cada nit. L'Estatut fará caure al govern! Quina sort! "Apreteu, apreteu contra l'Estatut... Si cau el go vern, l'enderna sóc al carrer..." El senyor Marc és home que lle geix poc. Només els seus dia ris: "La Libertad" i "Informacio nes". No té cap llibre. No sol sa ber res de la literatura. '71 visiten de quan en quan, sota la vigilancia d'un oficial, els seus advocats. Li parlen d'interes sos. Res més. No poden parlar l de res más. Aquella vigilancia a un home que estava acostumat d'entrar per tot arreu amb bar retades a cada banda, no l'entén, no la pot comprendre... I l'home va perdent la moral... Rep cartes. Més de cent n'ha rebut de gent d'arreu d'Espanya, especialment de Mallorca, oferint-li nous ne gocis, principalment hipoteques. Bonica collocació de capitals. Ga ranties. Seguretat, en definitiva, de quedar-se a la llarga amb no ves finques, rústegues i urbanes, per poc preu. Endavant, no vol sapiguer res de nous negocis. Té por. Sí, sí, ha agafat por. Sap que hi hagut un intent de rebellió que el govern ha guanyat. La PER PRIMERA VEGADA A LA VIDA ELS MONARQUICS HAN FET UN S.M.VEI A CATALUNYA Idersollowl~11 L'aristocrácia a la presó model de Madrid Han canviat els personatges peró el decorat és el mateix.- De l'estarivel al Rítz.- Els títols nobiliaris i els títols financiers.-"El Jordán" de Joan March. La fitxa antropométrica del duc de Medinacelí. -Tothom díu que va anar enganyat al moviment. - La preocupació no és el confessar sínó el que el jutge "ja" sápiga.- Lleu nota cursi a propósít del jardinet de la presó i•lusió i la desesperació. Res hi ha más amic d'un contrabandista que un carrabiner. Era el direc tor general de Carrabiners el que s'havia sublevat precisament el mateix dia que el ministre d'Hi senda havia demanat a la pre sidencia del Consell de ministres d'incautar-se deis estancs del Nord d'Africa on es realitzava un contraband fantástic. "Es fuma aci millor que enlloc del món. De franc, quasi..." Deien de Melilla i de Ceuta. Casualitat de la re volta i la decisió ministerial? El mot d'ordre era: Enderrocament del govern, liquidació de l'Esta tut i de la Reforma agraria, lli bertat d'En March..." Res a fer. Desesperació. I por. A la nit del dia 10, el senyor March truca fre neticament a la porta del cala boç... —?Qué pasa? —Tengo mie do... ?No cree usted que pueden asaltar las turbas la cárcel? Ten go miedo... Me asusta la idea de morir arrastrado... El tranquilit zen. No passara res. Está ben vi gilada i defensada. Fins sembla que estigui a punt d'oferir-se per a la defensa. No haurien acceptat l'oferiment. A l'endemá comencen a entrar els nous llogaters. Ve Iles coneixences. Els milions, els bilions, no ser veixen per a res. La presó és per a tothom. —Hombre, está aquí March. La última vez le vimos en Biarritz. —Conde... Els noms illustres a la fitxa antropométrica... El senyor don Luis Fernandez de Córdoba y Salabert és el duc de Medinaceli. Va néixer en Madrid el 16 de Enero de 1880. El seu pare es deia Luis i la seva mare Casilda. Ha entrat a la Presó Model, a Madrid. D'ara en endevant per a la població penal d'Espanya, l'ex cellentíssim senyor duque de Me dinaceli és la fitxa antropomé trica número 76051. Ha entrat a la presó a disposición del senor juez don Edmundo Iglesias. —?Profesión?—li pregunten. —Académico de la Historia contesta. —?Sabe leer y escribir? —Si. El senyor Fernandez de Cór doba y Salabert ja té fitxa. No és pas una fitxa de les de l'A cadémia en que es constata un detall sobre tal o qua" personatge heroi en tierras de Indias... Es la fitxa en que consten per formules científiques llurs condicions. Es barregen els 2222 i les aaa i les iii... No és possible dir res més. El senyor duc de Medinaceli ara ja és igual ,pel que fa referencia a la vida penal, a qualsevol dis tingit carterista o qualsevol as sassí passional. Fitxa número 76049, 76050, '76051_ El duc de Medinaceli té cm quanta dos anys, 90,000 hectáreas de terra, alguns títols nobiliaris, una fortuna considerable en va lors, en finques, en obres d'art, en codis, en incunables. L'home ha anat a la presó. Eh l no ho entén. —Pero ?por qué me ha brán metido a mí en la cárcel? Yo no he hecho nada... Efectiva ment, ell no era a la Plaça de la Cibeles, ehl no tenia arines, ehl no duia lliguescames amb la ban dera monárquica, etc., etc. Aixó sí, dieun que era un deis gr.( havien de finançar la contrarevolució. Més valia donar alguna cosa per fer caure el govern que no pas que el govern expropiés totes les Incidents dels «caballeros» La presó és petita. Hl caben 600 presos. N'hi ha més de mil. El regirla celular i d'isolament és acabat. En moltes cenes dormen dos o tres individus. Els nois He redia-Spínola viuen junts. Serio sos, silenciosos. No diue:. res. No pregunten res. Semblen apesa rats del que els hi passa. Els nois de Primo de Rivera també estan junts en una ce•la. Els estranya llur empresonament: —No lo comprendemos — sem bla que han dit—. Nosotros no sabíamos nada. Hemos elevado un escrito al juez exponiéndole todas nuestras actividades en es tos últimos tiempos, diciéndole día por día, hora por hora, cuan to hemos hecho... I ara una de claració sensacional: El apellido Primo de Rivera no es posible que se vea envuelto en cualquier intentona favorable al ex rey... Els nois del duc de l'Infantado també es mantenen reservats. No és que sigui un silenci d'austeri tat o un mutisme propi de la con centració espiritual. Sembla que estiguin sota el pes d'un cop que els ha deixat sense coneixement. Creien, potser, que era fácil el triomf... L'únic que va protestar va és ser el militar Roldan. gendre del duque de Hornachuelos: —?Qué es eso de que nos lle ven de aquí para allá...? !A mí...! !Soy un caballero...! —Perdone usted, senor, pero por ahora es usted un preso... A li.l$uÍU.uIgsa hectáreas que 11 tenia que pren. tire ,gairebé de franc, per a la reforma agraria.... Havia donat molts diners... Es en Fume que estan indignats els contrarevolu cionarios. —Ese tío cargado de millones, podrido de oro, es un tacano... Figúrese usted que nos dio mil pesetas para hacer la revolución —diuen que ha dit un processat. !Mil pessetes per a tombar la República! Altres deuen ésser els que han donat més diners. Ja els busquen. Ja els trobaran. Aixo sí, el que sembla que no poden suportar els aristocrates són les injustícies socials... Es presenta a la Direcció de la Presó l'apoderat del duc de Medinaceli: —Vengo a protestar de la des igualdad carcelaria... —?Qué pasa? —Sí, senor. Mientras el ayuda de cámara del duque de Medina celi tiene una celda de pago, el senor duque tiene que estar en una celda común... —Es que el ayuda de cámara del senor Fernandez de Córdoba ha llegado primero y la ha pe dido antes y las celdas de pre ferencia son concedidas por turno riguroso. —Pues !protesto! Que se haga el cambio... —Aquí no hay preferencias. LLEGIU A LA PAGINA 12 L'INTERYIU DEL NOSTRE COMPANY JOSEP M MASSIP, AME. D. MANUEL AZANA Preu : 20 antims 4e. ANIDO: Un que jj fa temps que hauria crésser-hi 2 la rambla o ,aAlatiést sentlt laesvetarrient, ide no sapiguer el que passa, está entre els nois de disset 1 d'aun anys que varen ésser empreso atats al Palau de Comttnicacions: —Nos han llevado enganados... tos dijeron que /a guardia civil 'estaba sublevada. Que todo esta lía ganado.. Que no había más Que presentarse y basta... No ha bía--necesidad de luchar... 4. :Las armas—diu un altre—nos las dierbn para evitar que los pilluelos se aprovecharan de los primeros momentos... —En cuanto vimos que nos ha bían enganado y que el gobierno era el amo tiramos las pistolas... —Fué una trampa... Yo fui a la rebelión horque me lo encareció *ni confesor. La major part d'ells són estu diants j opositors. Nois de ca baret. "Fils a papa". Noms tres de famílies més o menys aristocrátiques que barregen els Pérez 1 els Gómez arras indica cions geográfiques. El conde de los Moriles. aquell Iamós don. Juan Victoria. mau propietari de "La Acción". milionara pseudo-heroi de la "Le gión", dorm sobre un matalasset de reglament. El marqués de Mo Iins també. Aquests aristócrates que s'ha vien alçat pontra la República perqué és un régim de desigual tat, de injusticia, d'antiliberalis me, estan una mica indignats. Amb ells conviu, tambó empreso nat per "monárquic recalcitrant" i "rebelde" un guardia de la por ra. Aixó no está bé. !Todavia hay clases! Les noves inquietuts de la presó - —Pero ?qué pasa fuera? —No podemos decir nada... —Pero ?cuándo nos tcrmarán Leclaración? —No podemos decir nada... —Pero ?cuándo viene el juez? —No podemos decir nada... —Pero ?usted cree que esto va Á durar mucho? —No podemos decir nada... —Pero ?van a. fusilar a Sanjur jo? —No poderíos decir na.da... —Pero ?se ha celebrado el con sejo de guerra? —No podemos decir nada... —Pero ?sabe usted si alguien nos acusa de algo? —No podemos decir nada... La inquietud de tots els aris tacrates empresonats és signifi cana Pregunten. No reben res posta. incomunicad& Estan in quieta. Els esvera 1 alhcra volen la preséncia del jutge. L'arribada del jutge la volen 1 la dolen. Més que por del que se'ls pregunti, tenen por 'del que puguin sapi guer. ?Habián hablado?,Aquesta és l'exatessid. ?Habrán hablado? Aquesta és la inquietud. !Si ho sapiguessin tót! Els que varén sorprendre en el taller de pintor de Primo de Ri vera, en aquella mena d'estudi garçoniare, coixins, bar familiar, mobles lermanics, ambient de cocaína 1 de'ferments enviciosats, sembla que eatan tranquils. Si més no, ho volen aparentar. El no iCalvo Sotelo, el.jatge de Sa cedon, senyor araatinez Martínez, etc., creuen que no els passará res: ---!Si fuimos a jugar al pocker! Peró passen els dies. No els pre gunten. Comença a trontollar la moral. Sembla que temin que es sápiga quelcom. S'inicia la pér dua de la serenitat. ?Sabrán al go? El famós general Fernandez Perez, artificial henal del carrer de marqués de Cubas, ja no és a la Presó Model. Avui el duien cap a Guadalajara. No va gallejar ni des del primer cija. Es va posar tot estirat, tot sariós, tot categó Volgué adoptar la postura in flxible de l'home responsable. Li va fallar la manca de vida inte rior. El desmoronament era cada dia més visible. Feia pena. Es barregen al pati de la presó les dones deis sindicalistes 1 deis comunistes amb les deis aristócra tes. No obstant la desgracia que les ajunta, hl ha la separació de classes. Les dones del poble no volen res amb les dones de l'aris tocracia. Les dones de l'aristocra cia no volen res amb les dones del poble. El menyspreu va a mitjes. Les reixes de la presó no arriben a agermanar. Una frase sindicalista El sindicalista Aznar, condem nat a cadena perpétua. Amb in chilta-1 amnistíes ha anat miné vant la pena. Li falten sis anys per a poguer sortir. Es al pati. Hl són també els comunistes. Tota ells estan serens 1 animats. Te nen un gran optimisme. Avui fa molta calor. Cau el sol i esbotza els caps. Cerquen l'ombra. Van espitregats, ?S'intenta un movi ment contra els aristócrates feu dals, autors de tanta desigualtat social? —Hay que ser hombres. Hay que saber ser luchadores. Los vencidos merecen respeto. Han perdido, respetémosles. Allá ellos con su desgracia—diu l'Aznar. No hl ha estan conformes els comunistes. Marxisme. La classe. El comunismo de guerra. La tra gédia de Ekaterimburg. Posició trotskista. —Los vencidos merecen respeto —repeteix Aznar, el sindicalista. Jardinet de la presó Un cístell d'obrer. Una dona grassa. Mitjes de cotó. Cara am pla. Ulls dormita Uentinat amb rodella. Rostre net. Pits caiguts fin sal ventrell. .Amples anques. Nois agafats a la faldilla sorgida 1 'larga. Unidad Sindical. lana da da alta, prima, elegant. perfu mada. Llavis amb "rouge de Co ty". Celles oblíques. Ros gairebé albi. Mitges suaus 1 'luminosa ment transparents. Un criat uni format amb una safata de Lhar dy o de Viena. Blanco y Negro. —?Cuánto durara todo esto? Es la pregunta continua. La República es defensa del energú mens de l'extrema esquerra i deis rnalvats que desitgen el re torn als vells privilegis 1 favo ritismes. Elles no en tenen la culpa. Elles són alla al jardinet de la presó . —?Cuánto durará todo esto? Soldats. Tocs de corneta. Vigi lancia estricta. Dies duna serie tat imposant. FRANCESC MADRID Un prec del doctor Dolcet El Doctor Dolcet ens ha visitat aquest matí per tal de pregar-nos que vulguem ajudar-lo a desmentir determinades versions periodistiques segons les quals vota l'esmena agra ria del capellá, Gómez Rogi a l'ar ticle 14 de l'Estatua Encara que nosaltres no hern co mes rnai cap injusticia arillo el se nyor Dolcet, el complaem amb molt de gust acollint el seu prec 1 fent constar, en conseqüéncia. que no votá contra l'article 14 de l'Estatut sinó que féu el contrari. Enemics de Catalunya? Enemics de la República L'altre dia. en posar en evidencia l'anticatalanisme de l'agent de nego cis senyor Bermejo, gerent, segons sembla d'una casa "Hermes" (Bal mes. 11, teléfon 21217), várem sospi tar que aquest senyor Bermejo sota la crosta anti-catalana amagava mis sentIments monárquics "gualdas", i ''bermejos" com el seu cognom. Avu1 en tenim el convenciment. Aquell principi segons el qual els enemics de Catalunya són enemics de la Re pública. no ha fallat mal. La "san jurjada" ho ha demostrat eloqüent ment. Recomanem d'una manera especial al governador civil i al cap de poli cia el to 1 el léale de la lletra que hem rebut de la casa Hermes i de la qual transcrivim el paragrafs més substanciosos: "18 de Agosto de 1932.—Ciudadano director de LA RAMBLA.—Presente. "Perdonará no haya contestado a su debido tiempo al suelto que me dedica en el número del periódico ese que dirige correspondiente al 8 del actual, pero como no tengo el mal gusto de leerlo. me he entera do tarde de él. Le agradezco sinceramente ese re galo que quiere hacerme de una gra mática catalana de Pompeyo Fabra, y desde luego se la acepto, pero con una condición: Que tenga cantone ras de oro, lo más gruesas posible, pues así, cuando la venda. obtendré algún provecho de ella, ya que no pienso estudiar el catalán. puesto que no me serviría para nada. SI fuese tina gramática inglesa o alemana, y no digo francesa, italiana o portu guesa. porque son idiomas que conoz co, esa sí me serviría para algo, y por lo tanto, si quiere cambiar el regalo. se lo acepto con mucho gus to, no porque no tenga la cantidad necesaria para comprarla, sino por tener un recuerdo de usted." (El senyor Bermejo 1 la casa "Her mes" viuen a Catalunya 1 deis "ne gocia" que aquesta terra Ingrata i re pugnant els proporcionen. Cal tenir ho present!) IILLEGIU CADA DIA A L'OPINIO les seves amplies informacions i interes sants comentaris sobre la discussió i apro vació parlamentária de 1' Estalut de Catallunya Mara, Sanjurjo í la Borsa de Madrid La tristesa de Madrid —"Conoces a Ramón, no? Pues, lo detuvieron ayer. Martínez, aquel companero del "Negresco", ha sido detenido esta manana. Juanillo, el hijo del marqués de X. ha perdido la "bicoca" de Fomento... Pobres chicos!... Qué diferencia con aque llos tiempos brillantes y atractivos de la gloriosa monarquia...- —"Más bajo, más bajo..." — diu. baixet. un company de tatúa. El Madrid tradicional, el Madrid parasitari. el Madrid que solament s'alimenta de café amb llet, esta consternat. Ja ho tenia coll avall aixó de la Restauració. L'austeritat del? homes de la República el caras. No compren com hi hagui quí in tenta regenerar la nació per mitjá del treball. Indolent, ociós, carregat de vics, sent un odi profund pels homes que volen reformar la vida. fins ar tan migrada i tan eixorca. del país. La descentralització l'es panta. Es molt cómode viure a costa de les "provincies" riques, ac tives i treballadores... L'altre Madrid Després del fracás. — Els que lor * ponsabilifats actua...—Un retrat moral del Contrab Jalma. — El Marroc, feude d'anti-republicans. — La Borsa els monárquics Sortosament existeix un altre Ma-drid. No és el Madrid de "Salaman-ca". de "La Castellana", ni el del "Rosales". Es el Madrid que estudia, que penas i que treballa. Es el Ma drid de l'Ateneu. és el Madrid que homenatja Mangada, és el Madrid que viu l'arma al lame, disposat sacrificar-se generosament pel re-gim que vota el poble el 12 d'abril de 1931_ Aquests dies. el Madrid republica sha manifestat. S'ha manifestat per testimoniar una vegada més la seva sincera i entusiástica adhesió a les institucions democrátiques del país. Lespontaneliat, la improvisació que ha presidit aquestes manifesta-cions populars. orfes de tota prepa-ració oficial. han estat el millor ex-ponent deljepablicanisme del poble modrileny. Els fet,s i els actos d'aquests dar-rers dies — en deia Teodomíro Me-néndez — hauran servit en primer lloc com un estímul per a la Comis- Barcelona, metrópoli comercial, estava mancada del que ciutats menys importants d'Europa pos-seeixen des de fa temps tenen establert amb gran regularitat: la Fira de Mostres o Pira Comer-cial. La importancia comercial 1 industrial de Barcelona, les seves condicions climatológiques tan favorables, el seu agermanament de mar muntanya que la fan doblement atractiva per al turis-ta, converteixen Barcelona en el lloc adequat yergue manifesta-cions d'aquesta naturalesa tin-gui nun gran éxit 1 serveixin al-hora perqué la industria 1 el co-men del país trobin noves pos-sibilitats d'expansió i desenvolu-pament. Fin sara el comerç del nestre país no s'ha clonat ben bé compte de la importancia de les Fires de Mostres. Les circumstancies po-litigues passades cal dir que han ajudat en bona part a negliglr manifestacions semblants de la vitalitat d'un país. Superat el passat en algun aspecte, Barce-lona sent fretura de guanyar el temps perdut seguir el ritme de les principals ciutats europees per tal de no quedar endarrerida i poder lluitar, amb les mateixes armes, contra la crissi que so-freix l'economía capitalista, la qual, en més o menys intensitat afecta a tots els pa:lasas que gi-ren entorn del mateix sistema. Barcelona, dones, ha de restablir la seva Fira Comercial. Creiern, dones, de gran opor-tunitat assabentar als lectors de LA RAMBLA de l'estat en que es troben els treballa preparatoris del gran certamen comercial que celebrará a Barcelona. Ningú més indicat, ningú més ben pre-parat per a parlar-nos que el propi director de la Pira, el clu-tada. Grant 1 Sala, home mic, documentat, catalanista 1 barceloní fervent a qui, per altra part, els nostres lectors ja conel-xen per la seva col-laborad() polí-tica en aquestas mateixes planes. El senyor Grant 1 Sala, que és alhora president del Collegi ofi cial d'Agents Comercials, el tr-bem en el seu despatx del Colle-gi que ocupa des de fa pocs dies el mateix local en la plaça Ur-quinaona on estava installada la Banca Magl Valls. —?Esteu satisfet—l1 demanem— deis treballs preparatoris de la futura Fira de Mostres? --Sóc plenament optimista. Les adhesions aflueixen de les enti-tats més importants de Barce-lona. Una darrera l'altra van su-mant- se al Consell directiu de la Fira que está compost pels se-güents senyors: President, En David Ferrer; vi-ce president primer. En Pere Co-mas 1 Calvet; vice president se-gon, En Salvi Iborra; vice presi-dent tercer, N'Antoni de Sabatés 1 Vila; vice president quart, En Joaquim Ribera; director de la Fira. en J. Grant 1 Sala; compta-dos', en Josep Tarradellas 1 Joan: tresorer, En Magi Vilardell; se-cretari general, N'Andreu Bausi-aja 94:44.11,er§, J_Qau Es_t9,14911 sió Parlamentaria de Responsabili-tats, i en segon lloc per demostrar que és precia fer una justicia severa, implacable, sense defalliments ni sentimentalisraes mútila. Els bornes de la República Teodomiro Menéndez, l'actual sois-secretara d'Obres Públiques, és un deis homes de més empenta revolu cionaria del Socialisme espanyol. Militant destacat de l'ala esquerra-na del part1tt, Teodomiro Menéndez es collocá rápIdament en els primers llocs de l'avantguarda socialista. En el moviment de l'any 17, tingué una intervenció eficient 1 destacada. Com alguns deis seus companys, ha-gué de sofrir les conseqüencies de la repressió portada a cap en aquell temps per la monarquia. Amb la instauració de la Repú-blica. el senyor Menéndez, tot 1 essent-ne contrari, acatant la disci-plina del partit, accepta, diversos cárrecs pública. Actualment ocupa la Subsecretaria del Ministeri d'Obres Públlques. A mes, forma part de la Comissió de Responsaba Wats, Sots-Comissió de Terrorisme i March-Sotelo. Amb l'objecte de coneixer alguna detalls sobre possibles intervencions del milionarl mallorquí en l'escan-dalós afer del contraban de tabac descobert darrerament 1 per aclarar alguna rumors circulats aquest dies per Madrid, hem anat a visitar el senyor Menéndez. Aprofitant un moment de calma, un interval en les apassionades discusions motiva-des pel projecte d'incautació de béns presentat pel Govern al Parlament, el Sots-secretari d'Obres Publiques ens ha dit: March vist per un socialista —L'afer March té una l'importan-cia extraordinaria. Sense pecar d'e-xagerats es pot dir que a Espanya, fins a l'hora pre.sent, no s'havia pre-sentat cap cas setnblant al que ens ocupa. ElS mitjans abundandssims de qué es valla el milionari mallor-quí per a aconseguir els seus fin dificulten enormernent el rápid acla-riment de l'afer. El "cas March" La tira (president del Comité d'Iniciati-ves i Propaganda); En Santiago Marco (president del Comité d'Arts 1 Control directiu); En Jo-sep Rodergas (president del Co-mit! de Biblioteca 1 Arxiu de la Fira); En Francesc Deportós• (president del Comité de Perso-nal fixe 1 eventual). Al costat del Consell Directiu actuaran els consellers presidents deis Comités professionals repre-seatatius de tata l'activitat in-dustrial. comereaal 1 turística de Barcelona. A hores d'ara s'han adherit a la Fira i designat els seus presidents per a integrar el Patronat de la mateixa .la Cam-bra del Comem el Foment del Treball Nacional, Económica d'A-mies del País, Lliga de Defensa Industrial 1 Comercial, Collegi Notarial, Collegi d'Agents Comer-cials, Collegi l'Agents de Duana, Cambra Oficial de la Indústria, Unió Metallúrgica, Cambra d'In-dústries Químiques, Associació Nacional de Fabricants de Ju-guets 1 Articles de Basar, Associa-ció de Jardiners 1 Floricultors molts d'altres. Generalitat ha designat ,per a formar part del Consell Directiu de la Ella de Barcelona, els consellers senyors Serra 1 Moret 1 C. Giran pel Pa-tronat el diputat Albert Bastar-das; L'Ajuntament ha nomenat els regidors senyors Heredia i Ventalló. Hem inscrit 'Tira de Barcelona" a la Unió de Fires Internacionals de Mila 1 s'ha de-manat al mlnisteri d'Agricultura Indústria 1 Comen l'oficialitat de la Pira. —?Com se l'explica aquesta mancança podriem dir absoluta de fires de rnostres, tan a Ca-talunya com a Espanya? --Són diversos els factors que han ajudat a la perduració d'un estat de letárgia. Pel que fa a Barcelona l'Exposició de 1929 que la dictadura va fer-se seva pa-gant els demés, va matar, po-driem dir, la nostra Fira quan cap necessitat hi havia de del-xar- la desaparéixer. Molt s'ha parlat de la Fira passada 1 no sempre favoraolement. Jo no diré que no oferis en alguns aspectes cert desenfocament, pera) sempre anirem a parar al mateix: la po-lítica la va perjudicar molt per qué va servir de tapadora a irregularitats dignes de blasme. Per altra banda potser sí que encara existeix una certa men-talitat entre alguns industrials 1 comerciants—regularment pocs— els quals, influenciats per la ru-tina, es mostren contraris de les Pires perqué obren massa els ulls al petit industrial; altres afir-men que el perill és en qué les indústries estrangeres poden in-vadir el nostre mercat. Uns 1 al-tres estan equivocats. Els qui te-men la Competéncia estrangera Se43.1eu lgiacwar, la gran muralla LES RESPONSABILITATS p en els que riuen.— La sots-Comissió de Res andista March.—La "Régie" de solament admet comparació amb altres corn el del "Panamá", el de Kreuger, etc., etc. El contrabandista mallorquí no pertany a la categor1a d'aquests industrials o comerciants tan abundants, a Catalunya sobretot, que, grades al seu esforc personal, grades a una tasca lenta, tenac 1 persevrant, arriben a llamea- una petita fortuna. March és completa ment diferent. Es un d'aquests ho rnea que corrompen tot el que to quen. Avids de graos riqueses, no reparen en mitjans. Totes lem armes, delbrc. TEODOMIR MENENDEZ els- semblen adients. Corrompen consciéncies, perverteacen partias, enderroquen Estats i protegelxen déspotes 1 tirans. «E el Parlament hi hauran molts perjudicats» —?En quin estat es traben els tre balls .judicials d'aquest gran afer? —Els esdevenlments d'aquests dar rers dies ens han obligat a suspen dre les nostres activitats depurado res. La Comissió que entén en el cas March és la mateixa del de Calvo Sotelo. Com que l'ex-ministre deFinances de Primo no s'ha pre sentat a declarar davant la Comic Un projecte trascendental de les nostres fronteres aranze láries i els que s'espanten que el petit productor aprengui a per efccionar la seva producció, ul tra ésser mals patriotes, són en cara menys bons industrials, puix una indústria que visqui a pre cari, una indústria de certa im portancia, si no está a cobert d'a quest perill—que en el fons fou una aventatge—és una indústria ficticia que viu mercés a la igno rancia de la competéncia 1 de les lleis proteccionistes. Les fires comercials són la ma nifestació moderna més eficaç per a fomentar l'intercanvi de productes, la prova la tenim en que després de la gran guerra ha pres arreu u increment consi derable. Els homes de negocis deis principals paissos europeus, presten una gran atenció a les Fires, el que explica, si més no, llur multiplícitat. A Prança pot dir-se que pateixen una verita ble plaga de fines, car de més o menys importancia en celebren més de cinquanta. Vegem els de més paissos. Estats Units, 110; Argentina, 4; Australia, 11; Aus tria, 4; Bélgica, 13: Canadá, 48; Xecoslováquia, 9; Dinamarca, 5; Alemanya, 23: Anglaterra, 71; Hongria, 4; India, 6; Irlanda, 7; Italia, 12; Japó, 4; Iugoslávia, 6; Nova Zelanda, 28; Holanda, 7; Africa del Sud, 13; Suissa, 6; U. R. S. S., 5. sense comptar els paissos que en celebren de 1 a 3. Al revés. dones, del que suc ceeix a l'estranger, aci no s'ha donat cap importancia a les Fi res, que són, podriem dir, inexis tenis. Les que celebra Valéncia, Gijon 1 Santander no poden considerar-se fires de típus eu ropeu, pub( llur significada, loca lista els hi lleva tota trascendén da l'ora de la própia ciutat o re gló. Cal que Barcelona empren gui una nova ruta perqué alai 11 demana la seva importancia en el món del treball. La seva apor tació ininterrompuda ala aven los industrials i a l'organització comercial, 11 donen una executó ria que ningú 11 pot dismitar. Re cordem solament les principals etapes d'aquesa dinamisme bar celoni. Barcelona fou la primera ciutat d'Espanya que establí les assegurances maritimes; en les seves drassanes s'ha nconstruit vaixells de gran tonatge, locomo tores potents, maquinaria per a totes les indústries; en 1301 ja botava vaixells de 2,000 tones; en 1401 inaugurava el primer Sana de Canvi d'Europa; en el segle XIIé tenien una gran potencia els seus gloriosos gremis, models d'equitat 1 d'aslociació, d'austeri tat 1 de garanties en l'intercanvi; en Juny de 1543 es feien els pri mera assaigs per a aplicar el va por a la navegació; en el segle XVé a Barcelona es fonien els prinaers canonA que A'utlIktZaren sió, aquesta, per mítjá deis orga nismes competents, el declarará en rebellia. D'aquesta manera podrem accelerar la niarxa dels treballs de l'afer March. No obstant, el cona pany Jiménez de Asua treballa acta vernent en la eonfeceió de las pro vea acusatóries. El procés March será el més sen sacional que s'haurá vist a Espanya. Aquí dins — al Parlament — hi hau rá molts perjudicatS. March 1 Sanjurjo L'escandalós contraban de tabac recentment descobert al Marroc, ?no seria realment el resultat d'una entesa March-Sanjurjo? —Cal tenir en compte que Es panya topa a les places africanes amb un o dos enemics veritablement difícila 1 perill000s: el mallorquí i "Regle". El monopoli de tabacs de la vaina República té una força, una potencia fantástica , indiscutible. • Compta aanb l'ajut incondicional, generós patrótic (?). d'un gran nombre de politics d'aquell país. Aquestes concomitáncies no són gens estranyes. Recordem de passa da la gestió deis governs de Tardíeu 1 Laval... El contrabandista mallorquí, comp tant amb la benevolencia (?), amo la protecció desinteressada (?), de Sanjurjo, llavors Director General de Carrablners 1 candidat 'a dictador, el qual es giraría d'esquena 1 deixaria ter a la gent del seu "copain" i ban quer March, tot el que els semblés convenient. Així l'ex-"matón" de la Dictadura aconseguiria dos objec tius: servir els interelsns d'un pro tector i treballar contra la Repta blica. Es ciar que l'home proposa i les circumstancies disposen... La sanjurjada i les jugades de borsa —Referent a. la "sanjurjada, s'ha dit que a la lilersa.de Madrid p ha-via persones que coneixent els esde-veniments que s'apropaven, aprofi taren els moments fent grans espe de Barcelo. a Espanya de producció nacio nal; a Barcelona s'inaugurava l'enllumenamem de gas i electri cltat (1826 1 1874). En 1831 s'ins tallava el primor taller de fun dició de ferro en 1834 Barcelona fletava el "Balear" el primer vai xell a vapor de la laepinsula; ia primera máquina de vapor qua es cznstrueix a .asparya és a Bracelona en 1338 i el primer fe rrocarril de la Península el de Barcelona a Mataró en. 1848. Tot aquest passat gloriós en els anals del Treball, impulsen a Barcelona a ocupa rel lloc que li correspon en aquests grans cer tamens. I si vuiguéssim seguir la déria que tenen totes les Fires de mirar-se el passat per a de mostrar llur antiguitat, Barcelo na celebrava ;a les seves fires fa prop de cinc segles. puix el "Die tan i del Antic Concell barc.'eloni" ens parla de les Fines de 1446 i 1447. En una nota del 20 de Juny de 1626 es da' que "el conceller segon va a la Baronia de Mant eada en ocasió de la Fira". El 20 de Novembre de 1640, "el Con cell de la ciutat acorda, a causa de la guerra, treslladar la Fira de canvis de Perpinyá a Hospi talet del Llobregat". I així segui ríem citant textos que demos trarien una certa continuitat en la celebració de Fires, que val a din-ho, no tindrien més que un valor relatiu. pula el eoncepte Casino de Masnou Díssabte, día 27 d'agost * R. les 11 nít REVETLLA DE SANTA ROSA Ball • a la pista de tennis espiéndidament iluminada 1 encatifada MIL ¦1111... ¦•¦•¦ Castell de focs Buffet - Restaurant HOTEL RITZ ornamentació No hi haurá ball de ranas ni d'obsequis.—En cas de Original pluja se celebrará la fasta a la SM,A del CASINO.— Pel servei de Res taurant es reserven tauRleIsTZp,reBvíaracveílsonaal CASINO 1 a l'HOTEL .................. .. 22 agost de 1932 culacions amb valors oficialía ?Podeu dir-nos-en quelcom? --Sembla qu.t una de les coses que més guanys havia de portar al ea pitost del fracassat ''pronuncia ment" -era una gran jugada de Borsa que havien preparat, No olDstant, fins aixó (as ha resultat ne gatiu. Els mercats van mantenir-se incólumes. La peseta no va expert mentar cap retrocés important. No obstant, malgrat el fracás ex perimentat, Aquests elements anta republicaris que pullulen pela cen tres merCantils i bancaria, que enyca els negocis bruts, els "timors" vul gars de la Dictadura, es mouen, s'agiten 1 treballen per tal de des prestigiar la nostra moneda. Elena sobre avía, esperant el moment oportú per desenmascarar-los i cas tigar-los duna manera exemplar, perque no tornin a fer de les seves. Un dele princiPals directors d'a questa maniobra antipatriótica és el borsista Darío López, gran amic home de conflanea , general Sanjurjo. L'alludit indhadu ha d'es ser objecte duna severa sanció. Per aquest motiu petiso demanar que s'obri una minuciosa investigad() so bre les intervencions de l'esmentat monarquic en el fracassat intent re aciconari. «Els amics de la simpática Catalunya» Els timbres de la Presidencia re clamen insistentment la presencia deis diputats que cireulen país pas sadissos del Congrés. Poe a poc. aquests llocs es van buidant. El nos tre intervivat, fidel ,complider dels deures parlamentaria s'aixeca, ens allarga la ma, bo i dient-nos afee tuosament: —Molt content i molt agraitte Content, perqué em poseo en con tacte amb els amics ,0e la simpática:, Catalunya, els millers anícs d'Esa panya, "creieu-me. Agrait, perque es tracta de LA R,A1VIBLA, un setma-nari netament catalanista i repu-blica... Acleu-siau." < , JOSEP CONTEL Madrid, agost. l'orientació moderna de la Fira ha canvíat de tal manera que no tenen res a veure amb l'antigor. Els alemanys tenen aquesta pro ponsió á érhitarallar-se arillo el .passat. aMla cera orgull que ala ensenyen els llocs coberts de les antigues fines que serveixen ara per a les modernes. Pera) jo prefereixo el nou concepte de la Fira moderna. Praga, amb el seu edifici modernissim i una orga nització perfecta, Lio, París, Ba silea 1 Milá que rivalitzen en modernitat 1 grans perspectives. Barcelona, comptant amb els pa-' laus de Montjuich, pot posar-se al nivell de les ciutats que més fama han adquirit en aquestes grans manifestacions comercials. —Una darrera pregunta. ?Per quina data pensen inaugurar-la? —Si no hi ha entrebanc, per l'Abril de l'any que ve. Abans, peró, per l'Octubre d'enguany, Fina de Barcelona celebrará una Exposició monográfica de la Ra dio i Televisia. Préviament es convocará un concurs nacional per a un cartell 1 tot seguit es donaran arreu de .Catalunya Espanya varies conferencies noe menant-se comités locals 1 dele gats a Espanya i Estranger. El senyor Grant i Sala acaba amb unes paraules de fe en la ciutat. "Barcelona tindrá la seva Fira de Mostres. Ara més que mal." RAMON FABREGAT1 Catalit, escriu en la teva llengua Orchestra Demon's jazz • Banda Municipal de Sabadell • • .............. . ............................ 1,1 • 1 22_ agost de 1932 Els monárquies des pechadas" en venir la República, en llur majoria, abandona ren les espléndides residéncies que te nien a Madrid, per acreditar-se de per seguits i romandre fideLs als costat del Sorbo 1 familia. Aquest hivern a la capital de la Re pública les "mansiones" aristocráti ques apareixien tancades amb pany elan. Tata la sang blava del país ha abandonat les finques urbanes, se guint el tradicional costum d'aban donar les terres. Con' que el Govern ha tingut la feliç idea d'incautar-se del terreny hieult per donar-lo al treballador au tfintic, ara será qüestió d'estimular els monarquics a qué projectin un nou atac al régim, perqué així que darla resolt el problema de les esca les. Apa, dones, una altra "sanjurjada" i els palaus aristocrátics són nostres. No• ens fa res, ara, que ens acusin d'excitació a la rebellió. 14 oft/IWIP~IIM Els productes deco misats als venedors ambulants són des .. prés distribuíts enti.e els establiments be néfics de la ciutat. L'altre dia els ruar dies urbans s'incau ren de gran quanti tat de fruita, entre la qual hi havien nombrosos "cocos". En ter la distri bució, hom assenyalá un partida d'aquesta darrera fruita a l'Assil- Bressol. , El regidor radical senyor Ulled co mentava: —Hombre, me parece eso muy !no portuno y muy impropio. Mira que mandarle al Asilo-Cuna una docera de "cocos" para que asusten a los ninos! Lerroux deia que repugnava a la seva consciencia votar la Ilei d'ineautaeió de terres als conspira dors. Poca estona després Guerra ael Río manifestava tro bar admirable el aro jecte. Minuts més tard, Martínez Barrios repetia la frase bíblica de Pilat. Aquest és el programa concret de la minada radical. Naturalment, pas si el que passi, la minoria lerrouxista sempre podrá acreditar que ha estat en el punt just, perqué ?qui negará aigun día que un criteri determinat ha estat deixat de mantenir per un prohom del partit? Cada dia veleta anunciat un nou con curs de bellesa amb la corresponent elec ció de "miss". -Jai dria que l'autoritat prengués cartes en l'assumpte perqué al aco ja comença a re sultar grotesc. No hi ha un sol barri —de Madrid, preefrentment—que no tingui la respectiva "miss". I el nés important de tot és que aixó pot re sultar una nava modalitat de l'acre ditat "timo de les mises". Una de les objeccions que sovint ens és feta ala catalana que volem la llibertat de Catalunya, és el de la poca extensió territorial del nostre país. Catalunya nació és, en efecte, una de les nacions territorialment mé,s petites d'Europa. Peró estem masas avesats a contar la grandesa d'un país per les hectarees que ami da. 1 consti que no vull pas referir me a _aci a la grandesa moral d'un país, sinó simplement a la grandesa material, gairebé dina a la seva grandária. Ampla és Castella, certament, amb els seus vastos horitzons deserta. Pe ró els seus quilómetres i quilómetres de terres sense cultiu, no fan pas la seva grandesa, ni la seva riquesa; com no la fan les seves rutes deser tes, els seus poblet exhaurits sota el sol. Petita és Catalunya, amb els seus horitzons que retallen i limiten les muntanyes, i que la fan, de ve gades, d'aparences més petites enca ra. Péró feu una !larga ruta amb tren o amb automóbil. Devorareu quilómetres i quilómetres i veureu a ambdós costats de la vía les verdes extensions de vinya que fan la nos tra terra tan alegre, els camps d'o livers, símbols de pau i senyals de riquesa, els patriarcals garrofers, les hortes pródiques, els feixos de blat que es dauren encara sota el sol, o simplement els prats, allí on altres cultius no serien possibles i on l'ai gua regalima en fila d'argent entre la verdor tendra de l'herba. Com prendreu aleshores com aquestes terres fan gran i fan rica i fins fa mesa Catalunya. Car no és l'extensió de terreny el que cal comptar, ans els jornals de terra cultivada. Aquells terrenys que no són cultivats. que potser no ho seran mai, per mandra o impotencia, no serveixen sinó per 'vi- mes llar alíes les distancies, més difícils transports, i, adhuc, en l'ordre mo ral, per a fomentar illusions perillo ses. Que comptin per quilómetres d'extensió aquells que veuen en les rutes del sol una imatge de llur fo llia de grandeses. Els altres hem de comptar només que per quilómetres de terra treballadora, industrialitza da, de terra intervinguda per l'hOme. Dia ynidra que, de la mateixa ma nera, que axila hom vol expropiar els 9 Munoz Seca no n'ha tingut prou en quedar sense feina com aquells que ell ri diculitzava en diver ses comédies tan ig nominiosament—, si nó que s'ha quedat sense clientela. Aquesta ha sortit a estiuejar a di verses posicions a fer companyia a "el Perilla" i "el Rapé". Aixó vol dir que li ha desaparegut l'oportunitat d'embrutar més quartilles per al tea tre. Nosaltres, pero, proposem que faci unes sessions selectes al pati de les diverses "Modelos" 1 adhue Ii ofe rim un tema del qual pot treure par tit. La pé'rdua del "fajín" per un ge neral monárquic en ple pare sevilla i la "fuga" d'un altre no menys pun donorós general, cap a l'estranger, amb els diners de la caixa revolucio naria! Ens fa l'efecte que tindria un gran éxit! La idea ja está Ilançada. Fa pocs dies-- aquesta setmana—es reuní la minoria agraria i entre -Ares coses tracta de la manca de comandes per part de Catalu nya del blat andaluc castellá. Un dels diputats reunits—caracteritzat anties tatutista, per cert—féu notar que ai xó determinava una sensible baixa en els preus d'aquell cereal a les re gions esmentades. I ara preg-untem: els esgaríps con tra Catalunya, amb la consegúent amenaça de retirar les comandes al nostre país, qué s'han fet? Els agra ris—aixó sí, molt patriotes —, en cu re que Catalunya disminuía les co mandes de blat a Castella, han allat de seguida el crit al cel, sense notar que amb tal actitud ensenyaven os tensiblement l'orella. El senyor Royo ja pot prendre'n bona nota per les seves intervencions. L'espera deis dies La ca..,a -dambu", d'Alcoy, amb data d'agost d'aquest any. trameté una tarja postal, que tenim a la vista, amb un „,ra vat dintre un mar( (oh, irania!) amb la bandera monárquica. Recordem — per si ho haguessin oblidat—als senyors "Sobrinos de R. Abad Santonja"—que fa un any i mig que tenim República. La minarla federal ha passat trota, mena de desgracies. Ja deixar de votar la Constitució — oh. mi noría republicana de tota la vida!—perqué no era de tipus fe deral. Ara tot no troba malament. En el cas de l'expro piacio de béns als monárquics-cons piradors s'ha abstingut de votar per qué li ha semblat que el procediment no era prou federal. Na,turalment, aquests senyors--ve nerables, aixo sí —no l'aran mal res de bo, perqué ja resulta impossible que Pi Margall s'aixequi de la lamba i els digui que moltes coses que ara sdn imprescindibles de fer, en el "seu temps no passaven". La grandesa de Catalunya latifundis„ seran desnacionalitzades o colonitzades potser aquelles t'erres deis paisos que no saben treballar. De la mateixa manera que no hem de comptar per quilómetres d'extensió simplement, no podem pas comptar la població d'un país pel nombre d'habitants, ni tan sola ment per la seva densitat de pobla ció, sinó pel que cada habitant pro dueix. El catalá que aprofita pel seu treball una gran part de les ho res del dia, rendeix molt més que aquells habitants d'altres terres que es passen la major part de les he res jeient. El compte just no será, dones, per unitat,s, sinó que cada catalá caldrá comptar-lo per dos o per tres homes d'un altre país on hom no treballi sinó la meitat o la tercera part. Si ho considerem aixt — que és l'assenyada manera de considerar ho, — veurem com no és pas tan patita com sembla Catalunya. La clapa de color que l'assenyala en les cartes geográfiques, s'engrandira als nostres ulls, si, en contemplar-la, considerem el que produeix i ho comparem amb altres terres més ex tenses. No, no és tan patita com ens volen fer veure Catalunya: aques ta Catalunya, amb els seus camps i les seves ciutats comercials i fabrils, formiguejant d'homes que hi treba llen, amb les seves vies de comuni cado — que no són pas encara tan tes com caldria — i que ara traves sen inc,esantment bota mena de vehi eles — globus rojos de la sang de les seves artéries. — Catalunya, si no per la seva extensió, per la intensi tat del seu treball i de la seva vida, és, ella sola, un país considerable a Europa; un país que fa a Espanya molt més gran que els vastos quiló metres herms, amb gent extenuada, d'altres pobles hispánics. DOMENEC GUANSE Restaurant LA PATRIA P. Sepúlveda, cantonada a Muntaner. - Telefon 33394 Coberts especials (entremesos tres plata, vi compres o cervesa) 6 pessetes BanquetS des de 10 pessetes, tot compres. La millor paella La nostra ofensiva contra el rétols no catalans Barcelona a remolc de Catalunya./Catalanisme de senyors Esteves./L'opiníó de l'órgan del partít que ha cornbatut l'Estatut fins al moment de la «sanjur jada»./E1 «Doctor Pío Brezosa Tablares»./Comencem la campanya oer L. RYMAIVI I BAUDINA Barcelona és la ciutat de Catalunya que em pra menys el catalá Si sou barceloní i us dediqueu a visitar viles i ciutats de Catalu nya i us fixeu en els rétols deis establirnents i els anuncis deis carrers, quan arribeu a Barcelona us caura la cara, de vergonya. Sa badell, Figueres, Vendrell, Sant Feliu de Guixols, etc., senten pel catala un afecte que Barcelona, almenys aparentment, no sent. I'Vr- tre s la nostre ciutat el tant per cent de rétols i anuncis en catalá és insignificant, a les ciu , 'da i tercera categoria aquest tant per cent té una certa importancia. Barcelona, que sem pre ha anat al cap nostre mo viment nacional, ha quedat la mentablement endarrerida en a ques t aspecte Fa vergonya de veure el nombre t d'establiments retolats en la nos tra llengua. Fa vergonya de veure com persisteixen inscripcions de carácter públic del temps de la dictadura. Barcelona, cap 1 casal de Catalunya, queda molt mala ment... Catalanisme de botiguer Dies enrera deia Rovira i Vir gili que no és exacte d'atribuir en general la retolació en caste 11a a un estat d'abjecció o d'an r' ni a un sórdid calcul. Tot plegat — deja Rovira i Virgila —és rutina, ti - --ent ,1-1.ea d'ini ciativa. Estem d'acord amb aquest ludid del nostre admirat escrip tor. Entenem, peró, que '-mpcz no és exacte d'atribuir en gene ral la retolació en castella a les causes oue ell Lanyala. Nosaltres creiem aue hi hl una gran part de come,rcia,nts que, en electe, si no tenen els rétols en catala és pesque són uns panxa-contents 1 encara no s'han adonat que cal dria tenir-h?seti. Són comerciants que 'Iri.egrtn psuella ma.,ssa. neu tra que s'eaérneix senti tt "Els Segadors" 1 no manquen a cap parada militar. Aquests, només necessiten una cosa per conven cer-se de la conveniencia de tenir els rétols en catala: que ho facin abans els botiguers veins del ma teix 'sanen Els sembla que fer-ho ells sois, és "significar-se" i no gosen perque estan convençuts all~11111111¦ En mantes ocasions haureu escol tat frases semblants a aquesta: —Catalunya industrial viu de la protecció aranzelaria creada en con traposició amb l'agricultura espa nyola! La gent ignora quina és la gran força patrimonial del nostre país, i aquesta ignorancia dóna relleu al tó pic expressat. Es fa, dones, indispensable parlar una mica de la importancia quanti tativa de !'agricultura de Catalu nya, perqué sigui ben coneguda i tin guda en compte pels qui ara la menyspreuen. La Fira-Exposició de fruites cele brada darrerament als porxos del Palau de Comunicacions i Trans ports de Montjuic ha vingut a des vetllar l'interés que mereix la fruti cultura catalana, fet que volem apro fitar nosaltres per a dir-ne uns mots. L'evaluació de la riquesa agrícola de Catalunya que oferirem a conti nuació será, peró, imperfecta. Les fonts d'informació que venim obli gats a utilitzar — Anuari de la Zeo ducció Agrícola Espanyola, editat pel Ministeri d'Agricultura — ofereixen discrepancies fonamentals en relació amb la veritable riquesa que s'obté del camp a Catalunya. Molta gent ignora que les encontra des catalanes, i significadament Bar celona, representen una gran poten cia agrícola. Aixó ens obliga a cer car l'auxili eloqüent deis números per a donar a les nostres afirmacions una virtualitat incontrovertible. L'evaluació de la riquesa produc tiva camperola catalana pot consi derar-se en una xifra superior als mil milions de pessetes, encara que l'as signació oficial que ens és atribuida es concreta només a 960.573.373 mi lions. La classificació de les "provín cies" catalanes, en ordre a la seva productivitat, queda establerta així: Barcelona. Tarragona Lleida . . Girona a a 1 Pessetes 363.159.188 255.233.405 229.664.451 112.516.329 La valorado deis diferents conreus fets a Catalunya s'expressa com se gueix: CEREALS: Catalunya, Pessetes: 271.244.436 (Barcelona, 44.433.252: Girona. 49.790.855; Lleida. 96.135.833: Tarragona, 80.884.496). LLEGUMINOSES: Catalunya, pes setes 28.265.376 (B., 8.843.450; Giro na, 5.080.862; Ll. 8.400.970; Tarrago na, 5.940.094). RELS, TUBERCULS I BULBES: Catalunya, 147.416.857 pessetes. (Bar celona, 89.745. 010; Girona, 17.822.950: Ll.. 22.960.732; T., 16.880.165). PLANTES INDUSTRIALS: Cata lunya. 5.433.516 pessetes (B. 228.244: o. 153.D05; Ll. 1.815.873.-._T. 251.494). PLANTES HORTICOLES: Catalu la rambla El catalá. a Catalunya encara que no ho diguin —que aixó son "cebes" i per ella, el ne goci és una cosa molt seriosa. N'hi ha molts d'altres, peró, que no són d'aquests. El botiguer que Ile geix, per exemple, "La Veu de Catalunya", o "La Publicitat", o "L'OPinie"; que es vana d'ésser catalanista, que fins i tot és soci d'algun casinet i que potser és de la Junta i aspirant a regidor, aquest botiguer —que s-çn alguns milers a Barcelona -- no té el re curs de ter l'ignorant. lé el deu re de saber qué significa tenir els rétols en catala i si no els té, després d'haver llegit articles i tres articles demanant-ho, si fa el sord a tetes les invitacions que s'han fet i es fan, és que el seu catalanisme és una mentida i me reix ésser víctima. del procediment' expeditiu de quatre aixelebrats. Tothom ha d'ésser Ihure cl>em prar la !lengua que més II plagui. No s'hl val, pero, a fer de catala nista i negligir aquest aspecte ca pitalíssim de la retolació de l'es tabliment, com a minim. L'home que no és catalá o si he és, declara francament que no és catalanis ta i que el castella li fa unes pes sigolles que !'engresquen, fa bé de , siels de la seva botiga en castella, i de tenir-hi els im nreesns 1 les targes personals. Fa bé i no li censurem. El que no trobe...a bé, el que trobem intol lerable, és que al cap d'un any mig de República, a la vigilia de tenir - un Esto tut, hi hagi qui trobi que aquest és raquític 1 faci e- - 1nd5-nat i no es r^^^rr.” oi,e a casa seva es fa tot en castella,. Contra aquests, ens sembla que ja..hi ha hagut prou tolerancia. No aconsellem, encara, -s - trennui els vidres de l'aparador perque els procedi . en. .s de violencia no ens han ^--"---.t î-qj pero és hora, ens sembla, d'assenyalar-los amb el dit i dir-los a la cara que llur ca talanisme és una mentida. Que és un catalanisme de botiguer. La retolació dala ciutat Fa setze mesos que tenim Re pública. Un any i mig, a la vera. I bé, la retolació deis carrera de la ciutat ha sofert molt poques va riacions. Laimmensa majoria per sisteixen en castella i fins n'hi ha • c ue encara recorden noms de tris ta memória. I no ens referim, tan solament, als noms deis carrers, La riquesa truticola de Caí alunya nya, 121.836.28'7 pessetes (B. 68.729.837 G. 9.612.550; Ll. 15.326.991; Tarrago na, 28.166.909). ABRES 1 ARBUSTES FRUI TERS: Catalunya, 90.017.406 pesse tes (B., 48.687.499; G. 5.956.275; Ll. 7.206.723; T. 28.166.909). VINYA, PRODUCTES I SUB PRODUCTES: Catalunya, 172000.927 pessetes (B. 85.549.109; G. 9.185.587; Ll. 7.467.157; T. 69.799.074). OLIVERES, PRODUCTES I SUB PRODUCTES: Catalunya, 67.576.957 pessetes (B. 2.270.728; G. 2.098.467: Ll. 42.033.613; T. 21.174.149). PRATS ARTIFICIALS I FER RATGES: Catalunya. 53122.286 pes setes (B. 14.101.132; G. 12.028.290; L1. 23.575.661; T. 3.417.203). Destaca per la seva importancia la producció hortícola, i es dóna el cas que figuri Barcelona per la seva ca pacitat productora en primer lloc en tre totes les províncies espanyoles en els conreus de les coliflors (7.883.750) escaroles (3.065.737); apis (1.045.200) pebrots ( 7 . 440 000) ; aubergínies (5.760.000) ; maduixes (2.604.000) . pastenagues (882.000); escarxofes (4.743.750); préssecs (20.815.200); prunes (5.355.780); cireres (1.170.250) vinya (85.549.109). Figura Tarragonaen primer lloc entre tetes les terres de la Península per la seva producció de mongetes tendres (6.597.500); en segon lloc, com a productora d ' escarola (1.438.800); apis (441.000); aubergí-nies (3.500.000) ; escarxofes (1.989.000) avellanes ( 3.763.320 ) ; 1 vinya (69.799.074) ; corresponent-li el tercer !loe per la seva producció olivarera (21.174.149) i de coliflors (2.277.720). Barcelona figura classificada en segon lloc per la seva producció de cols, lombardes, cols de Brusselles i bróquils ( 15 . 259 625 ) ; lletugues (2.919.750); ponles (2.707.375): Pe res (3.523.025; 1 en tercer lloc pels cosa prou important. Ens referim, també, als rétols que encara lle gim a moltes dependéncies i ofi cines de l'Ajuntament i la Gene ralitat; a cenes inscripcions que diuen "Cuerpo de bomberos", als "Paso para peatones" que hi ha escampats als !loes més céntrics de la ciutat; ala "Caballeros" i "Senoras" deis mingitoris públics, a les diverses "Casa de Socorro". etc. etc. La llista fóra intermina ble, peró ens sembla que per mostra n'hi ha prou. La Dic tadura en menys de vuit dies, va ter canviar tots els rétols ca talans deis carrers i els canvia per altres, castellans; va fer serrar els bilingües, deixant-hi només la part castellana; va esborrar els "homes" i "dones" deis mingito ris i va convertir-los en "caballe ros" 1 "senoras", etc. etc. Es a dir, en vuit dies, tota la tasca cata lanitzadora d'una serie d'anys s'en • e: r en c rris. En canvi, un any 1 mig, no ha bastat per esborrar eh pas de la dictadura opres soya... Potser s'ens dirá que dificultats econótriques han estrebancat la ::euci d aqueda obra. Es possible que hi hagi una part de raó. Una part només. No ens convenceran, pesó, que aquest motiu sigui prou per a retardar una obra tan important. Si no podía fer-se en vuit ches com va ter-ho la dictadura, podia fer-se de mica en mica. Al menys, nodia haver començat l'obra renovado , r^ er demostrar la bona inten ció. Peró ni aixó. Sembla que no ha pressa 1 com a catalanistes he lamentsem. Els "Paso para pea tones" per exemple, no augmen te • 1 gaire el pressupest de des peses originades per les inicia tives del senyor Vachier sobre circulació, si els catalanitzavem. Per nosaltres, més urgent que les ratIles grogues i vermelles i "aves deis carrers —o si voleu tan ur gent —és la catalanització d'a quests rétols. Cal només una mica de bona voluntat i per derrnes,t de tot cal només pensar, sempre, en catalanista. La ofensiva deis nostres enemics Mentre els catalans c,atalanis tes fem complirnents i no ens de cidim d'una vegada a calanitzar les nostres coses, els enemics de Catalunya —enemics que tenim d11111•11•11~~1111~ seus conreus d'espárrecs (1.008.000); avellanes (2.081.800); nous (884.800); mongetes tendres (1.575.000. Lleida reivindica la seva supremas cia com a productora d'olis 42.033.613 i figura en segon lloc com a produc tora de codonys (254.720). • Girona destaca per la seva pro ducció d'avellanes (3.983.000), i fi gura en primer lloc. L'agricultura catalana dóna a bast en molts ordres de la producció a les necessitats del país i constitueix la El Comité de la Fira-Exposició de Fruites base magnífica del negoci d'exporta ció que des de fa molts anys es rea litza amb profit evident per a la ni vellació de la balança comercial es panyola. TRES HOMES PROVIDENCIALS Ernest Ventós, Francesc Ferreres Duran i Ramon Nubiola formen la magnífica trilogia de la qual es po den esperanéar solucions salvadores. L'actuació intelligent de l'Ernest Ventós a l'Ajuntament, donant una orientació moderna a la política de proveiments, significa un gran avene perqué els productors puguin esta blir contacte directa amb els consu midors. L'obra de veritable justicia. realitzada concedint l'usdefruit de la marquesina del Mercat Central del Born als Sindicats Agricoles, han d'agrair-la tete els barcelonins que es puguin considerar lliures de bai xes passions i d'egoismes. Patroci nant i acceptant la presidencia del Comité Executiu de l'Exposició-Fira de Fruites celebrada darrerament, ha fet una gran obra comprensiva de protecció per a un deis sectors de l'economia catalana. digne que se li atorgui ajust porqué serveix: d'estí mul als productors. Francesc Farreres i Duran és rho me dinámic per excelléncia, que ha resolt -el problema de disposar de a casa, precisament— han co mençat l'ofensiva contra el cata- ' la. Com que veuen l'esperit pro vinciä de la nostra gent—esperit provincia que proclamen els ré tols deis nostres establiments — se senten, encara com en terra conquistada i ens tr:oten, a les nostres barbes, com a colonials. Tenim l'exemple d'aquest admi rable senyor Bermejo (Hermes, Balmes 11) que pot d'a' tota mena de penjaments del catala, tenim encara la campanya de "El Pro greso" — órgan del partit que ha combatut l'Estatut de Catalunya fina el moment de la "sanjurja da" i tenim, per completar d ter cet, el cas interessantíss rn d'un senyor que viu a Barcelona 1 que ha retornat amb una mats des pectius un catáleg duna casa co mercial catalana porque esta re clactat en catala Aquest cas, peró, mereix capitel a part. Un cas com un cabás Per tal que serveixi d'exemple ala nostres botiguers catalanistes que encara tenen els retois en cas tella hem de contar, amb tots els honor que mereix, l'últim cas de fobia contra el catalas dintre de Barcelona. La "S'ocietat Anónima Prieto" és una casa barcelonina que es dedica a Construccions Electro Medicals. Aquesta casa üé el bon gust de fer dues edicions deis seus catálegs. Una, en catala que re parteix per Catalunya i una altra, castella, que envia als clients o possibles clients de la resta de la Península. I bé, l'altre dia laques ta casa va rebre dina d'un sobre sense franquejar, més ben dit, amb franquicia grades a un es tampillat que diu "Estafeta de cambio" — es veu que aquest se nyor té dret d'usar aquest aven tatge — un deis seus catálegs re dactats en catala retornat amb una inscripció autógrafa que diu: "Devuelvo este anuncio por per tenecer el que suscribe al grupo de divulgación del idioma nacio nal oficial en Cataluna; no admito más que en lenguaje castellano mi correspondencia. (signat, doc tor Pío Brezona Tablares i a con tinuació: s/c Salmerón, 100 y Ara gón, 360, pral.). Aquest senyor és, segons te gons tenim entes, un metge mi litar, que no sabem quin canee deu ocupar per poder gaudir de temps, adhuc per. a fer política de la bona, política económica de gran envergadura. El Consell d'Agricultu ra de la Generalitat, l'insigne pa trici Francesc Macia, tingué un gran encert, cridant-lo a col-laborar en Vo bra patrietica que va iniciar imme diatament que es va fer canee de ferir aquell departament. La intel ligéncia desvetllada de Farreres i Du ran, l'activitat inextinguible i el seu afany de donar solucions als pro blemes reals que es van presentant són factors determinants deis grans éxits que ha vingut obtenint. Es pot ben dir d'En Farreres i Du ran emprant la clássica frasse anglo sa, que és: "The right man in the right place", l'home que feia falta per a donar virtualitat i eficacia a les decissions quan cal, com ara ha es devingutprecís, actuar rápidament en defensa d'interessos que són molt respectacles. La bona fe, l'honradesa i la ca pacitat han encarnat en 1' he me de mérits rellevants que es diu Ramon Nubiola, el preciar secretani de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya. Tota la ironia de que constantment fa gala, serveix ben bé per a enco brir l'humanisme que proveeix el Ramon Nubiola. pagés del qual els pagesos haurien de prendre model, heme idealista que ve Iluitant afer rissadament en benefici de l'Agri cultura de Cataluna, imposant-se tota mena de sacrificis morals i materials. D'ell va partir la iniciativa de ce lebrar la Fira Exposició, i ehl ha es tat — és de justicia proclamar-ho — el veritable factors determinant de l'éxit que ha assolit el magne certa men que ha servit perqué elsbarcelo nins puguin menjar fruita bona 1 a bon preu, i per a evitar la ruina que amenacava els pagesos. Cincidents en rafany de realitzar una gran obra patriótica. l'Ernest Vent,ós, En Ferreres i Duran 1 En Ra mon Nubiola, han vingut a consti tuir una superba trilogia. Han ven lut ara a bastament i tornaran a triomfar quan vulguin emprendre obres de més gran envergadura, que ja es dibuixen en l'horitzó. MENGEU MES FRUITA! Catalans! Per amor a la vostra ter ra, mengeu més fruita! No us en penedireu: la vostra salut hí guanya ra, i Catalunya obtindrá així el doble benefici de veure forts i rics els seus fills. Aquesta creuada patriótica que ha estat iniciada suara. ha de perseve rar. Es defensen interessos materials no gens despreciables 1 tete venim UNS MOTS FINALS 3 franquicia postal; va figurar — cl'aixó ens en recordem perfecta ment— a la "Unió Patriótica", 1 encara sabem altres coses que es pliquen perfectament la seva ac titud davant el catáleg de la "So cietat Anónima Prieto" 1 que de mostren que aquest senyor no és una excepció de la regla. Per avui, no volem dir-ne res més. Ens sorpren, peró, que després del ira cas de la "sanjurjada" encara gosi a aixecar la liebre. Ell sabrá, amb qué compta per fer-ho. La nostra campanya va a començar Contra els "Hermes", els "Pro gresos" i els Píos Brezonas i Ta blares, hem d'intensificar la nos tra campanya pro 'lengua cata lana. Cal persistir d'una manera incansable en aquesta tasca pa triótica. Per la nostra part podem a.vançar que la campanya pro rétols en catalá va a començar. De moment--avisem ala ínter - sats —la setmana vinent comen çarem a publicar els noms deis ,ciutadans que actuen en política com a catalanistes—regidors, di putats, etc. —que tenen els retols de llurs establiments o negocis en castella. Publicarem també, els noms de tots aquella altres ciuta dans que sense ostentar cap cár rec públic aspiren a ostentar-lo fent de catalanistes, i els de tots aquells altres que sense aspirar a res, es vanen de catalanistes 1 tro ben que l'Estatut és massa migrat. Demanem ala nostres amics que vulguin cooperar a .a nostra cam panya, facilitant-Los nams de gent catalanista amb cázrec o sense — que no lacin us de: catala d'una manera pública. Sense cap compromis per qui ens ho tra meti, puix que nosaltres contpro varem les denuncies i no volean ni saber qui en les fará. Cal d'uno, vegada, emprendre l'ofensiva con tra ola catalanistes porucs o in sincers. Hem de començar per aquí. De manera que ja ho saben els interessats. Demá, comença rem les nostres visites domicilia ríes pels homes que ocupen cár recs públics. Que no diguin que se n'havien distret. Amb els catala nistes —amb els "soi dissant" ca talanistes — serem implacables. Ells tenen la culpa que un dia l'ex rei potués avergonyir-nos amb un comentari irónic 1 desgraciada ment en aparença exacte. obligats per propi principi egoista, a defensar el patrimoni de Catalunya. Minven les exportacions. La polí tica intervencionista que segueixen els paises grans consumidors, repre senta una gran pérdua per al nostre comerc exterior. Es fa, per conse güent, indispensable que no es mal. meti una gran riquesa patrimonial. S'ha de menjar més fruita: perqué és fragant i sana; parqué la gran riquesa vitumínica que contenen les fruites pot produir un gran bé a la salut; i a més de tot aixó, perqué tots els qui estimem Catalunya no podem romandre indiferente davant de les veus de la realitat que ara re clamen solucions rápides per a tui problema molt greu. Mengeu r,nés fruita! UNA INICIATIVA MOLT FELIC Tots els qui van anar a visitar la Fira Exposició de fruites van em badalir-se davant l'indret on el gran cuiner de l'Institut de Cultura de la Dona, Sr. Josep Rondissoni, donava lliéons practiques de confecció de melmelades i altres conserves de fruites. L'éxit d'aquesta encertada iniciati va es féu ben peles des del primer dia. Les senyores, en nombre con siderable, seguiren amb molta aten ció les explicacions del Sr. Rondis soni, i moltes d'elles no deixaren de concórrer a la classe práctica ni un sol dia. Catalunya, que és un pais fruti cola per excelléncia, ha de cercar sO lucions immediates per al problema de la seva producció en el mercat nacional. La confecció cassolana de melmelades i altres confitures, pot constituir una magnífica base expan siva de vendes. S'ha de desvetllar l'interés de les dones i res millor per a assolir-ho que persistir en l'exem ple que s'ha ofert aquests dios a la Fira Exposició, completant-lo amb l'edició de formularla. L'éxit de la Pira Exposició ha es tat indiscutible. Cal repetir-ho, ja que s'ha parlat de retre un homenatge als senyors Ventós, Ferreres 1 Duran 1 Nubiola. i no és cosa que la dita quedi en bons propósits. Cal també que sigui recordat el nom del Dr. Colomer, tan bon quí mic com excellent company, per la seva actuació infatigable, per la sial peda i la devoció amb qué ha consa grat gran nombre d'hores a assegurar l'éxit de l'Exposició, anant de noble en noble a cercar fruita .perqué no manques mai el que era element in-substituible per a l'éxit de la Fira. El Dr. Colomer bu el gran anima-dor de la Fira 1 és de justicia que sigui recordada la seva tasca bene mérita. MANUEL NOGARrrN4 ;%- 514‘ El nol aaaura. com tots els fills del famas polític mallorquí, es un borne de cultura,- de certa educació Zis i tot d'ima determinada Pers picacia politice. Pene si bé és cert - que el pare Maura era un home que Moltes vegades es deixava portar pel genite no havia arribat mal a aes internperáncies del seu fill MI quel. !Durant. els anys de la meya lo ventut, quan vaig treballar prop del doctor Martí i Juliá. vaig aprendre a conéixer el carácter de la gent peas constants estudis frenopatics que halita de taquigrafiar. M'hi vaig famillaritzar de tal manera, que va arribar un moment en qué hi havia qur cm considerava doctor en Me dicina. Die alzó per a afirmar que Miguel MaUra és un subjecte que pateix una psicosi degenerativa que el porta en el seu estat constant de violencia. Perque un polític. Per rnolt vielent que sigui, si és un home perfectiabeent normal, ni pre tén .mossegar, ni baladrejar, ni rnenys donar cosses. Aquesta es, el nieu entendre, la concepció justa de a, /a' -minera d'éder del polític Miguel »Saura. EH. ja des de jove, fou rabel a rautoritat familiar. Ha estat un cas &tic a la familia. Val a dir que els S'Es d'Antoni alaura són, en gene CO3IPANYIA GENERAL DE TRAMVIES Vencent el 1.er de septembre vineet el cupó núm. 21 de les Obligacions al 6 ce d'aquesta Corapanyda, s'informa als senyors tenedor que el pagament de l'ex pre_ssat cupó quedará. obert desate . testuz:taba, da. a raó de. quirre.e' pessetes, deduint 2'0913 peses 's impostos del Tresor, a lés he ailents cases de Banca: S. A. AE NOS-GARI, BANCA MARSANS, S. A.; BANCA ARNIJS, S. A., Y CREDIT LYONNAIS. Barcelona 16 d'agost de 1932. El Director, AL,FRED ARRUGA Tal, excessivaniént tous: peró atines! defecte que al laceare entendre jus tifica la concerició psíquica d'En Miguel. está. kattclitzant en ell peró amb una .coxistant .excitació que el porta mes anal de l'actuació nor mal de..tot pónaic. Itera vist al Par lamen omba eue han tingut poca anda amb freqiiencia han fuga una mica de te. Miguel Maura fuig de to constantment perque el em perament 11 porta; perque no pos senx el domini d'ell mateix, perque aquesta manca de .serenitat, i potaer. d'aplorre tan necessari a tot politic per a moure's davant les rimases per a no deixar-se emportar per aquestes. no la posseeix ni la posseirá mai. per anys que t,ingui, perqué la seva intemperancia és con substancial amb la seva existencia, com he són el te de la veu i els gestos del seu parlar. us• mireu Miguel Maura fit fit, encara que rara -el• veieu través de les fotografíes, endevineu de seguida en ell in líame .malearat, que confon renergia amb el mal génit. Insistim una vegada més que 2-ID san val- a confondre el -carácter amb el mal carácter; peró en Maura aquesta confusió és a la inversa: 1 un home d'aquest to que vol consi derar-se demócrata malgrat, portar dintre seu el llevat de la, mal ano mellada ~m'arada, que no era al tra cosa que autocracia, difícilrnent s'adaptará mai als corrents demo crática 'de la República. Es ciar que sempre és d'agrair l'actitud d'un Maura que- rompi tradició de la familia. Peró aixó no voldra dir mal ni condicións d'home de govern ni capacitat per a la seva obra. Vol?irá die potser. que essent Mama un esperit inquiet, barallat amb quasi 'lote la familia i moltes vegades emb ell mateix,' per a jugar 4 se, Ca/d& Fígures polítiques Miguel Maura llegefx demá í cada día polítácament contra la famillaad:o mes tenia un cerní: la República. I va tenir la sort d'endevinar-ho. Jo no he cregut mai que 'llamea arribi a governar delxant darrera seu una estela de bons records. Cona a ministre de Governació. Maura será sempre violent. Val a dir nue és el Ministeri més dificil i el mes antipátic, peró potser és aúnic que s'escau al taranná del noi Maura. Perqué si no és en aquest Ministeri, en quin _abre pot huir-se? Si és que en la República tothom ha de ser vir per a tot com en la monarquia, Miquel.battura pot ésser ministre de Marina; -.peró fora d'aixó no hi sé veure en .en cap orient,ació d'home de govem degudament. preparat. Aquella condició cssencial de tot home de govern demócrata, o sigui la ductilitat necessária per a jugar COMPANYIA GENERAL DE TRANVIES Vencent el vinent ler.ade sep tembre el cupó núm. 37; de les Obligacicuis al 5 al, d'aquesta Companyia. s'informa als seriyors tenedors que el pagament de l'ex pressat cupé quedará obert-des de l'esmentat dia, a raó ce dotze.Pes setes aeab cinquanta centimsade duint 1'8083 pels impostos del Tresor. a les segúents cases de Banca: S. A. ARNIJS-GARI; BANCA ARNUS. S. A.. y CRE DIT LYONNAIS. Barcelona 16 d'agost de 1932. El Director. ALFRED ARRUGA ola problemes que al Parlament se li plantegin. no la veiem pes a En Maura. L'oposició governamental mal no pot éser violenta com la de les minories distanciades en absolut del govern. En general és sempre colla boradora o complementaria de l'ac ció de govern, tota vegada que mes d'hora o mCs tard en tenen d'here dar la nau de l'Estat. 1 abcó fa que la seva actuació sigui sempre reta tivament suau i poques vegades, en general, acostuma a ésser violenta. Peró si examinem l'actuació del noi Maura. que havia actuat amb la quasi totalltat deis bornes que for men l'actual Govern d'Espanya, hom dina que Maura• és un pende de l'extrema oposició. La seva eiru léncia, la seva dialéctica, les aeyes frases quasi sempre incorrectes: ers pinten l'heme que protesta de tot. disconforme en tot, inadaptable al medi i eme fatalment ha d'acabar en tragedia. Observant la seva ma nera de comportar-se al Parlament, tan absolut amb el seu criteri, tan intransigent, i per tant, exagerada ment antidemocrátic. hom arriba a imaginar-se que Maura es troba no vament desplaçat com ja va trebar s'hi al si de la seva familia. La Re pública no ha estat tan tova com „albee 441,0A-...loaginadá:-;,. eri- l, 1 tat republicana. no pot provar-1 er- , : cllie aaa. ackttrapaAció de.M'a nera de concebreaa segains ..el , seu propi ésser, i si Miguel Mauryt fos militar. d'aquells de la famosa':his taria d'Espanya, arribartem a caeure que al moment menys impensat rada un "pronunciamiento" per a anar contra el corrent 1 imposar el seu criteri. Comerciant catalanista, ?ja tens els rétols del teu establitnent en catalá? Jo no sé pas a quina escota polí tica deu haver fet els seus estudis Miguel Maura; perque si bé és cert que Antonl Maura era heme dé mol ta rigidesa. no deixava d'éeser pin tor. be o dolent, 1 un artista, Per triste que sigui. sempre té moments d'alegria. Peró la política de Maura té aquella tristesa que Ortega Gas set trobava a la República. Ni és alegre ni és optimista. Quan Maura va sentir de la presó després del pro cés revolucionare estava trlst com si sortís duna funerala de familia. L1 manceva ralegria que es dibubcava en eh rostres dels seus companys que sabíen que d'aquella fita anaVen a saltar aviat al cim de la governació de l'Estat. I en política, com en totes les coses de la vida. si no hi ha una mica d'alegria que vol dir sem pre optimisme, aquella política és una acció que amb la pretensió d'a vançar recula sempre. I en la lluita política el sol fet d'aturar-se és un greu pecat; i Maura ha fet més que aturar-se: ha virat en rodó 1 no sap ara quin és el camí que ha de seguir. F. ROSSELL I MONTANER Els soldats van ésser trets de les casernes enganyats. Un d'ells va confessar que feia sis dies que havia en trat al servei (Históric) LA PUBLICITAT chau catalá informacions completes, artícles deis millors escrípfors. Seccions especíals de Política, Erfs, Literatura, Musica, Radio, Finances, ?Isporfs, efc, etc. .7 Dimecres aparegueren dos ani des dignes d'esment. Un de "My self", a "La Publicitat". L'altie de Joan Estelrich, a "La Veu de Ca talunya". Amb simultaneitat fa laguera de data, tots dos propug naven el desarmament, gairebé Integral. de la República espanyo la. L'evident autoritat i moderació .dels dos assagistes polítics —par • lem de politica, ara — i la coin cidencia general de llurs conclu sions profundes són colpidores. Ran del fracassat intent milita rista, els dos autors plantegen Iúcidament una interrogació que pot ésser ideal de la República. Ara que el Parlament discuteix -, de bona fe una ilei de reclutament ascens d'oficrals i alares projec tes militars, dos escriptors oves i documentats, de tradició liberal, es pregunten alhora.—i pregun ten al país— si són útils els pro jectes, el reclutament, els aseen Sos 1 adaaic l'exércit mateix, -i la República ha de tenir exércir 1 com el pot aprofitai. Tots dos addulea — era inevi table l'exemple de Dinamarca, on m Govern socialista de Stati ring va realitz r el desarrnanunt total fina a graus insospitats, ater rant les casernes pedra per pedra.. tancant les fabriques d'armes. llicenciant en massa, destruint tot POLVOS DE TALC agwor vestigi de forea llevat d'una sim ple policia 1 guarda de frontera. Un exemple, el danés, que fa som hure amb commiseració no exempta d'enveja certs dretistes indígenes d'ad... Tanmateix, un exemple grandiós i més adequat que no asemnblatdue bvell l.• Alió que Dinamarca ha fet pot ésser seguit sense trasbals no table per l'Estat espanyol; la si tuació objectiva de Dinamarca no és, en la correlació interna cional, gaire distinta en el fons a la nostra. No comentem, pero, ni Partí ele encertadíssim de "Myself" ni el bell article—capelos en gran pan, val a dir-ho —de Joan Es telrich. No examinem tampoc la tesi del darrer, més o menys ex plícita, sobre si Azafia és o no és militarista. Alió que ens interes sa no és de saber qué pensa i qué fará Azafia. Volem, ens cal sa ber qué ha de pensar i com ha d'actuar la República, i després fer que els nostres mandataris apliquin el programa més indi cat o almenys més plaent a la majoria. Parlem, dones, de se guir l'exemple danés. Creiem que la rambla Tesis per a la República Espanya necessita un exércit? aixó és possible í imprescindible. Intentem de defensar-ho. Així, mal no agrairem prou a "My self" i a Joan Estelrich el pre text escaient que ens hauran fornit per a afirmar coinciden cies, per a formular al poble, directament, alió que creiem un deure de presentar com a ideal perennal del régim. * - La nostra'República, en la seva carta, va renunciar solemnial ment a la guerra com a instru ment de política nacional. No pot, dones, ni pensar en les con questes, que altrament el. poble no desitja pas 1 a Més a més ji serien vedadas per circuMstán eles objectives, de geografía 1 adhuc d'estadística. Tothom, dones — ádhur, si n'hi hagués, els milítants republicans milita ristes com l'hipotétic Azana — no més pot plantejar-se el problema de l'eficacia de l'exércit com a 5nstrument de defensa nacional. Situem-nos, dones, seguint les deduccions que encerclen el tema en un área limitada. en aquest pla defensiu. En un pla espanyo lista, patrioter. burgés, si voleu. Suposem de bona fe que la Repú blica pensa a tullí' un bon exér cit per defensar la integritat ter ritorial. la Patria. Un exércit que CONTRA LA SUOR 1 LES SEVES En vestir al nen, després de rentar-lo, tingueu una precau ció higiénica que li anirá molt bé: poseu-li Polvos de talc Gal, boratats i perfumats. El prote gireu contra coiçors, frecs i irri tacions. El nen sentirá frescor a la pell, suará menys i no li fará nosa la roba. Són polvos de talc especial, flnissims, molt absor vents, pera nensj cossos grans. Useu-los amb plena confionca borakki-perFumats \di ti VOS DaT GAL I 11..acasuc! seria garantia contra tota invasió possible, 1 permetria l'eclosió tran quilla de l'obra' de Govern inte rior. No ens fIxem tan sois en si aquest exércit ha estat fins ara causa de moltes pertorbacions, 1 en sí pertorbaria encara més a mesura que anés creixent en Lar ga. Suposem un exércit de debe) — tornen a citar Azafia—, submís a la llei i als organs de Govern, clrcumscrit a la propia missió d'evitar la guerra per la intimida ció permanent i a guanyar-la si esclatava. I bé: així i tot, aquest exércit ens serviria de ben poca cosa. y • * Espanya, com a Estat, no ha sostingut cap llulta internacional des de fa molt més d'un segle, almenys dintre el seu propl terri tori (1 encara és tal vegadaexces sin de considerar guerra verítaa ble l'aventura amb els F,sta.ts Units de 1898). El seu exércit manca d'entrenament en aquest sentit, 1 com més estarem a mo dificar-lo menys entrenament tin drá. Generacions senceres d'a quest exércit s'han format en l'es per Granier-Barrera cola poc recomanable de la guerra civil i la sedició. Técnicameat 1 moralment, la tasca d'estruatii rar-lo de non 1 modernitzar-lo será en gran part perduda, ádhuc assegurant la continuitat en les orientacions empreses. Peró aixó pot anar encara. L'altra canse qüencia del llarg terri.p.s: de: pau és la desaparició gairebé total de tot motiu de fregament exte rior, cosa que explica la'' lahlblció espanyola en el remolí trágie: de la gran guerra, tot 1 que no ial taren suggestions 1 prassiOnsin tervencionistes marcadiaaimes per part deis dos bá.ndols belligerahts. Calgué tota l'epope.ia napoleó nica perqué un petit xipolleig n'arribes a. l'Espanya .divetsa I attüda d'aquell temris. Tots-,sa bem prou que així 1 tot no bu pas l'exércit, sino el noble.— 1 mi llor els pobles isolats caaqíiella Espanya falsament unida qui:po gué 1 gosá acarar-se ainb les águi les invasores. La barrera de l'exér cit era tan feble com ha era la fic ció de régim polític que el soste nia eneimbellat. Avui com aleshorea, la nostra posició geográfica no ha canviat. En canvi ha canviat sensiblement la proporció demográfica deis Es tats europeus Ara com fa cent vint anys. Espany.a només pot eae •••• POT DE METALL, AMB TAP DE ROSCA 1 AMB FORATS 1.25 ésser atacada per Franea. per evi dents raons gaográfiques. França, peró no té motius per a atacar Espanya (nosaltres ja hem que dat que no hem d'atacar-laa Altres perills? Secan imagina ris. Postugal, Gibraltar? No comp ten. I fet i fet val mas abatido nar-ho, si ja ha herii abandonat segles sencers, que sofrir una guerra de resultat improbable. No parlem de Marrocs. Hern quedat que la tasca de la República al Nord d'Aldea ha d'ésser, real ment, protectorat civil. Tot al més bastará un petit exérc.it voluntari per a complir el mandat que allí tenim, 1 encara sup)sant que, també, no sigui preferible desem palegar-nos-en, com pensaven els homes de la situació no fa galre 1 com pensa un dretista tan slg nificat com Francesc Cambó. Si ens ataquen per mar, tampoc no ens servirá massa bé l'exércit de terra. Altrament els Estats que ens.poden atacar per aquesta via són també més potents que el nos tre. Mai no podem pensar a der rotar en el mar Anglaterra o Franca o els Estats Units. Menys, La batalla de l'Estatul Incultura, intransigéncia La batalla de l'Estatut, es batalla. o bé baralla? Molt sovint sembla mes aplicable la segona paraula que ne pas la primera; denée de les perso nes aue hi intervenen, de Ilur cultu ra de Ilur bona fe, de nur libera . lisme, de llur intransigencia. . Entre els impugnadors de l'auto nonata catalana, hi ha gent que par la per parlar, sense fonament, sume conéixer 'el nostre problema. Natu ralment, no ens interessén. Perú n'hi ha que són, tot al contrari, cultes. coneixedors del nostre plet nacional que combaten amb tota amb tots els recursos de llur intran sigencia: aquests són eh enendes qua cal tenir en compte, can son els únics perillosos, per la malta gent que ek segueix. Si l'Estatut no tingués en front un Sánchez Remen, un Una-muno, un Ortega,' Mi Royo Villano va, podrem dormir tranques; .pera, aquesta serie d'enemics selectéa re presenta un obatacle la importancia del qual no és lícit de dissimuler. Conec . de fa una quants erija ela dos primers. La ideologia eSpanyo lista de Sánchez Román no és .pas d'ara. Quan jo assistia ala seus Cur sos de Dret Civil. a la Universitat de Madrid, ja es manifestava un afer rissat anti-foralista: les tasques ju rídiques acomplides per l'Institut d'Estudis Catalans— en l'oedre del dret foral i del consuetudinari—li semblaven poc serioses i gens cien tifiques; defensava aitib entusiasme la unificació jurídica a la manera italiana, germánica i francesa, és a din: secrificant totalment els drets particulars a un sistema únic de Dret "nacional". Sánchez Román procedeix en polítie igual que en ju rista: crea una construcció ideológi ca "a priori" i• l'aplica infiexiblemént Potser per aixó, és un entusiasta del Codi civil aleniany i del professor Hüber. autor de les lleis fonamentals. del Dret privat suís. L'Unamuno té un procediment oposat: enemic de tot sistema, pro cedeix per reaccions transitóries. Es. per atacó. contradictori i paradoxal. Ortega. malgrat l'autonomisme que defensa en "La redención de las pro vincias", no pot prescindir de l'Estat fort. una mica militaritzat, d-Espa na invertebrada" i es posa enfront de tota autononaia que no sigui l'au tonomia uniforme i grisa per ell pre conitzada .per a totes les latituts. Royo Villanova és, senzillament. l'aragonés entestat, mue. coneix a fons. fa" 'riostra Ilerigne- ',1-inítra problebia' i se fi deelaea abetnie,ot ser per a .fer-se ama fci1 plátaforina,' política. . La gent del carrete) '1s dIútatš amb' mentalitat dé gent dél 'earrer, son, en Rejunta qüestió, incultas. Combaten alió que no coneixen. Són campions del tópic poca-solta, del pa: triotisme superficial. Els guatee ea: mentats, amb sólids elements de ju dici, són auténticament intranáigents. Autenticanient intransigents, per qué prenen com a. punt inicial ' de llur kMaeleaellit d'epa Aue cone/- xen te. e saben' quIres gaci2Vitér"fet difealaitlar.a" "a a'a Dissertadainent, niagú no 'ell 'ha oposat més que doctrinarismes que son fácilment impugnables amb doc trinarismes de sentit centrara Per la meya part, si hagués hagut de com encara, a Len-ho amb l'actual flo ta espanyola. Tan-se-val, donck de l'exércit liegat pchs' reis com de l'exéreit rnodel—inédit encara que po o'Ués fer-nps 'Anta yotern,péi‘ la supressió de l'exéreit; segons' el model de Dinamarca. Aquesta supressió total de l'e xércit tindrá encara un altre avantatge: com que no en tin drern, ningú no es sentirá temp tat a sol-licitar-lo per a ajudar - empreses belliques. La millor ga "rantia per a evitar de veure'ns compromesos en una guerra sera d'estar materialment privats de participar-hi. Alló que Dinamarca ha fet pot ésset fet, per tant, per Espanya. Can ideal no pot ésser més alt, Más factible, per a la nova Repú blica democrática. Així allanare/la més sólidament la nostra allibe ració, i sobretot evitarem deriva cions d'imperialisme revolucio nan com les que sofrí la Franca, del 93 1 avui experitnenta la U. R. S. S. La Revolució crea i re crea —torna a crear— les Patries deis homcs, insufla un ideal a les Patries mortes. Peró aquest ideal no ha d'ésser expandit ni defen sat per les armes d'un exérat, alma per la compenetració popraar amb les institucions novelles. Quant al simple problema de l'ordre públic, l'exércit no té pas aquesta missió. Pobre del régirn que ha de confiar la seva salva guarda a l'exércit! Tornem-ho a dir: un poble compenetrat amb un régim que Ji assegura llibertat i benestar no necessita d'exércit, cona no el necessitá Cata:unya per phuainxdeqjuaer nlao ienravadsesliósenuapgorlaetó. nDioca neu al poble llibertat i benestar desarmeu-lo de cara als altres pobles: será més fort que mai. . La República trobará un pro grama digne d'ella en el desarma itent immediat, absólut, integral, ttuortaesl. Id,ederepgaressasdióa,. liquidará aven Potser val més que algú dugui al Parlament, en forma seriosa, aquesta suggestió múltiple, que no pas .que les Corts s'entretinguin discutir com hauran d'ascendir •.els oflcials. bátrels, m'hauria reduit a recordar-los una pila de textos "netament cas-tellans" de tetes les époques, demos-tratius de la permanencia del fet di-felencial cata a. I no hauria oblidas, passatge de les de -Cadalsú: la (ri jan) Espa-, "Aun dentro de increi nola hay variedad e en el ca-rácter de sus ProvinclaSt Un Anda-nn Catalán es totalmente distin o; u - luz en nada se parece á.luzi: s to de un pallego,.Y #11 l ligereza de los qu'e poef,Clartas, vaaiones propias, o tar 114'4 haber nés. Esta Penínsu entre un ntosta- Valenci obser-ano la, siglos en diferentes'Relbog-li teni-do siempre variedad alOaLeSi leyes, idiomas y monedas. Da enferirás lo que te dixe en mi últinía;' bre la e': e Je viageros do de Espana." 'lechó alguna, y sólo POY-1.1 relación rcíieanl edxeistçeoixn.f,1es'shaar .eld'aslit'Vmpre. Pe- tres que els podriá alatenaar, hau- Davant d'acitieSt al-eij": • d'acord, si més no, s rd'IlUrs idees: sabríem que son a allbdeála i in-transigents, perqu e s 'anat'elxos ho haurien confessat. explica el propi CadalS'd en la Car-lantiestatutisme afeit '4' la que ta XLV, en parlar dé' bataldnya: I sabetem, tarelaé, Ine la causa de ":..es tal la utilidad e0e-'Princi-pado. que por un par dé Provincias semejantes pudiera-el Rey de los e hristianos trocar Américas. de la industria de Pileblos, que Más provecho redinina a su Corona de la pobreza de t.:ntas millends de A pERUCHO Ei persona9udicial a Catalunya , - Ens .,pregeun -•laepubliceació de les següents notes: ; "Pel CpllegiOflçsaldehSecretariat municipaede la.paevaacia de Girona, l'oree repartides artaeseels seeretaris d'Ajuntaments de Catalunya unes basaa:appevedes pel;.dit, Collegi per - a proposar-les 9.„a COIlliSSiá enca reegaaa aleef projecte de- 3:égira rail- De ,lea esrnentaales. bases catot el que fan referencia,. a secretaria res tindriem a ,objectar, ja que .ereiem s'ajusten. a les mximes aspiracions deis mateixos dintre.la justicia i la raó. Peró en el preárnbul anterior a les bases, hi be un apartat que fa referencia a la creació de la tercera categoria que diu que creeen opor Yaut'llkas,~121e13,,1419.1941 tú no admetre-le,iaaeatia,:te.,aaquede rr.-kgr,pferen4s!I110,14411-44,90,9ollegis de tot Espanya de s'eCteteris d'Ajun tament i, per 4Espana, de hoy" por ta-veu de raassociació' Lliure. de Se cretaris, ens hem enterat que s'han elevat ala pcders públics mohos sol licituts demanant la ,creació de la tercera eategoría; que no sois han estat ben vistes liels Collegis I. de les autaritats,-shIP.ye:_tins i altres han promés ajudar a s'auxiliars, oficials i secretaris interins que son els que cleseianeavanieneakteaárrecs d'aques ta categoría, a conseguir llurs aspi racions per creureeles..de justípiar. ?Es que a Catatenya ala oficials i secretarie,einterins•-.e-ns creuen molt inferiors als del demés reste d'Espanyaaa chapea, no. ereiem que la raó que allgui el Collegi Ofi cial de Girona sigui una raó per a convencer á eineetl'Eil primer Iloc, si com diuen a Catelühya, hl ha 696Ajuinfneidtean;ma- 1,e000nhtabsa tants i sois n'hi hate379.de.superiers, no vol pas din 'alatá-que -shagir's de reservar les 696 placea,per po;fxie1iraials i secretarisanterins, sitió que reservar-se euh 'nombre pru dencial de :places pe..r ala mataixos 1 tsbqdaoeu'emnrexpperporefcocenirrectmenie.ntsa,idnEasanl'lceeóosspmmedeegruoanlmenaarienrlpliioenoacnirm,mtaabbltoernnfeoaasec•raaigplniiiaetyrransent deis que no tenen medi de passar fcdgpeeeuereureeirrxneeilt,nasjiaemplqoiqutprujertaeeanesMml,eobpglutealrl,:q,bueqdeueelelasidhxrqíieuthneaoielaasCdudrceiil traxppdeiniearanlitlyiaelasecnrasoltqa'scAmuu,oedmjasudetonosfsantqiaeccuccmsiémaaraeenlíed,tnnealemitsenélmsseiahscsbo,ele.póaainninentlt:l"eearsaautberptnocjpoqoa.rrr,u.renetcetesavoamserrnao.ciiiacsrtbtbvearemteoeunanls astehnoalomurrsonmeidocoianraetveqontuaalirennao.tiasofaóilps'rAtaesjeueprnlvetPílasartAapbeemevrne.atrlald,dcei'oaapbqdrruaeoeamts.euteesansl lrdtrCueie'sEoinaxlsly-lipeitapngzaritenesenyd'sra,aieepnnsraltGoaasvddiroeoeaofnlsaincpaiiilla,r'eaalejsccnahioiibetahaaltreísádee'dctaetlasaepaii-ri-lpéseiaeesas:aaérCasr'iean'nptteataeaesl reehelnacsvapenemvçreaudnreeqofmuesseeanrlsoetrarmbeetlpsisgremeammsoepannrseat-ae,eq(elCul'aégabttiaata'lnmedrbaoinala)a,r lveasl1s. scniraentsaoerriipepesedas'ahloaemnreescsapdnoavnmis.eaunbnpitleidztaeetidsdeeqllutarseles-- per aetita que sigui que no passi per -que ts a 'efnigrar ,te- Males en aquest cas pea nosaltres eres endins d'Espanya enes 'hospita-vqoulegluets edsecoCltaatraleulnyclaamquaenniáon-ihmau,dra'un-asi ' (Auxiliar secaetaria). Agramunt 15 Agost 1932. FRANCESC LLORENs' indias." Madrid. -22 ao-ost de 1932 Dipositari de Rellotges de les millors marques ItIL4 oies de darrera novetat Rambla de les Flors, 37. 22 agost de 1932 INTEft 1\05 Con:1 reaccionen les dones davant la darrera temptativa de res taurado monárquica? La reacció dei homes costa poc de descobrir. La deis republi cans circula abundosament pels diaris i per les reunions publiques. La deis enemics del régim, privada deis órgans d'expansió que ha tingut fins ara, no és menys fácil de descobrir a través de silencis significatius, de somriures amargs i d'abstencions intencionades. Pero, i les dones? Com s'han pres l'atzagaiada de Sevilla i el tiroteig de Madrid? Quin efecte els ha eft la descoberta d'un com plet de nobles i de militars,- de jesuites i de milionaris? Ja és curiós que entre tantes detencions com s'han operat en aquests dies no hagi sorgit cap nom de dona. Oh, no és pas que el nostre fervor republicá necessiti que la llista de complicats fins ara rigorosament mono-sexual es torni bi-sexual. No. No tenim el mes petit interés a veure atrapada dins la xarxa de la policía una dona 1 menys encara a saber-la embarcada en un vaixell incomode cap les terres inhospitaláries de Rio de Oro! Pero, sense cedir gens a la crueltat, sense deixar-se agafar per l'afany novellesc, és licit d'admirar-se que en un complot tan vast com el que s'esta destriant a hores d'ara, no aparegui cap compli citat femenina. Absencia rara, abséncia desconcertant. En la 'larga historia deis complots i de les conjuracions, ens fóra dificilíssim de trobar-ne un que no fos fruit d'una collaboració estreta deis dos sexes. Fina arriba a semblar que la mena de política que mes escau al temperament femení és aquesta que es descabdella en l'ombra, • que exigeix altes condicions per a la simulació, que no pot pres cindir del suborn que es fa en diners ni del que es fa amb l'encis personal. Resseguiu tots els complots que varen organitzar-se entorn de la Revolució francesa: sempre hi trobareu l'heroina al costat de l'heroi. Especialment en el ram de tes restaurado:as. les dones han jugat sempre papers de primer pla. ?No recordeu la histeria d'Aimée de Cogny, la que va inspirar al poeta André Chenier el célebre poema titulat "La jove captiva" i que després d'una vida d'aventures en la qual conegué homes tan diferents com el duc de Fleury-, el seu marit, el bell Lauzun, el convencional Garat i, final ment, el reialista Boisgelin? Dones aquesta bella criatura va con tribuir amb singular eficacia a la restauració monárquica a Franea. Va ésser ella la que va decidir el bisbe Tayllerand a fixar els seus ulls i les seves ambicions en la persona de Lluís Felip. I ara, en aquesta última mascarada borbónica, no hl haurá cap personatge femení? Resultará que els Sanjurjo, els Barrera, els ducs, els marquesos, eh milionaris, els jestütes, tota la turba que no pot resignar-se a perdre privilegis exorbitants i avantatges im púdica, no han comptat amo la collaboració d'una sola senyora? ?l'amena asistit, com en els collegis de monges, a una comedia sense clames? Sembla talment inconcebible. Pero, d els documents i les en questes no donen altre resultat, calda que ens rendim a l'eviden cia. Han conspirat els bornes sois! Una nova prova del misoginisme hispanic! Ara bé; si a hores d'ara, no ha aparegut cuila: la partictpació de les dones en el complot que va esclatar el dia 10 del mes que som, podem assegurar que les dones hag-in assistit amb absoluta indiferencia als seus episodis? Alzo ja és una altra cosa. Si no hem topat amb una Aimee de Coigny, ni menys encara amb una Joana d'Are, és segur que al voltant d'aquests tristes protagonistes, hi ha nombroses dones sim patitzants. Es un fet que val rnés posar ben al descobert, que no pas amagar sota glasses temoregues, que dins la vella Espanya la ineducado femenina ofereix en les classes altes i mitjanes un ter reny especialment adobat perqué hl creixi la cugula del fanatisme. Adhuc entre les dones que ja han aconseguit alliberar-se deis pre judicis més feixucs 1 mes grossers, descobrim sovint els vestigis d'una indulgencia que, en el fons, no és altra cosa que simpatía inconscient. Res tan bel' coz» la pietat 1 Déu-nos-en-guard que fos extirpada de tots els cors! Pero, cal adonar-se que una misericórdia excessiva i aplicada a tort i a dret, sense admetre el correctiu de la raó, engendra moltes més desgracies i patiments que els que pretén evitar. Si la gran pietat femenina vol trobar noble materia on exerci tar-se, no té sinó meditar la sort d'aquests infelieos soldats que, sense saber per qui Iluitaven ni contra qui combatien. sois enduts pel prestigi quasi mágic de la jerarquia militar, varen caure davant el ministeri de la Guerra... Aquests sí que han estat víctimes inno cents, pures joguines de les ambicions 1 dels odis deis altres! • CAREES SOLDEVILA ECOS 1 FLORENCE ZIEGFIELD ES MORT I qui era arplest senyor? Demana ran, sena dubte, algunes lectores. Te nen raó d'interrogar. Llur ignoran cia no té res de vergonyosa. Míster Ziegfield era célebre a América; i no eren molts els europeus que en sa bien el nom. D'altra banda dema nant es va a Roma. Florence Ziegfield havia tundat a Nova York la Inés formidable insti tució per al cce---n deis géraae" lleugers que hagin admirat els se gles. Les mes célebres girls varen actuar en el seu escenari — de les cenani de les Ziegfield Follies. — Moltea de les stars que han enlluer nat el món des de la pantalla deis cinemes, varen iniciar llur carrera en els rengles d'aquest celebérrim empresari. Fou, indiscutiblement, el más formidable contractista de be l'eses que ha existit en aquest món. De la. seva casa va sortir una Glo ria Swanson i una Maria Prevost i altres noies de damas gi1s i de som riure agradable. Siegfield no mirava prim per ex citar la curiositat deis pública. En la terra del bluff, ell va ésser el bluff'5 ta maxim. Tan aviat feia anunciar que una de les seves artistes havia estat raptada per un príncep de de bo, com que una altra anava a ca sar-se amb un rei del formatge o de les puntes de París. De tant en tant. invitava una colla de periodistas a contemplar coni una de les seves dansaires prenia el seu bany diari de xampany o de llet. I com que la fantasla moltes ve gades obre el c,amí a la realitat, va ()correr que moltes de les seves ad mirables pupilles varen fer excel lents casaments i varen participar en feas escandalosos. Eren tan bo niques! Ballaven amb tanta gracia! I sota la claror deis reflectors, dins la prodigiosa mise en scene deis es pectacies Ziegfieid. es convertien en unes criatures tan seductores! En fi. el creador de tanta encisos, l'atiador de tanta escándols. al cap davall, ha mort coin qualsevol altre mortal. Sembla que la crisi actual no va perdonar-lo i que la bancarro ta va agreujar el mal lisie que patia. El seis nora restará tanmateix com Una mena de sortilegi. Avui per avui, no hi ha' ala Estats Units un minyó de quinze anys aue no hagi somniat amb poder assistir una nit a la me ravellosa desfilada de les Ziegfield girls. 1 el pobre minaire de Klondi ke i el pobre negre de Harlem, tam somniaven en aquestes criatures fines, rosses, aleas, somrients que es mOvien con a nines mecaniques, pe 1E1 ró que en els ulls i en les bogues ofe rten totes les delícies del paradís... EL FISC I ELS OCELLS Cap poeta no desprén tanta ima ginado com el Fisc. ?Sobre quina activitat humana, sobre quin luxe, sobre quina necessitat, clavará les seves ungles cobejoses? Els temps són durs. L'Estat, si fa no fa. en fallida, cerca desesperada rnent noves fonts d'ingressos. Peró els particulars que no gaudeixen de gaire més benestanea que l'Estat, apenes si ofereixen altra cosa que malicies. I no obstant. cal trobar recursos! Sota aquesta passió brutal, l'Ajun tament d'una petita ciutat del cen tre d'Europa ha tingut la pensada de convertir els ocells engaviats. Efectivament: aquest municipi en ginyós ha establert una escala d'ar bitris en virtut de la qual els que tinguin un canari engaviat hauran de pagar set frenes a l'any; per un pinsá, catorze frenes, i per una gri va, trenta-cinc franca. El posseidor d'un rossinyol pagara la suma de setanta franca. Val a dir que primera vista no entenem gen-e la justicia d'aquesta escala progres,siva. Sospitem que el criteri que ha presidit la seva con feccio, tot i referir-se a un arbitri, no és completantent arbitrara Es a dir. que supesern que la Comissió tc Finances d'aquest municipi, en 'er pagar mes al prop ttari d'un rasa.- nyol que al d'un caneri. té algana raó respectable i poderosa. ?No será que els canaria s'avenen molt millor que els rossinyols a la captivitat? Es l'explicado que ens sembla més versemblant. Sigui com sigui, ofe rim la idea al nostre Excellentíssim Ajunteanent. Ell ha arribat a impo sar arbitri sobre els gossos domes tics, i si mesurem l'enorme extensió de les seve necessitats no ens estra nyaria que arribes a convertiren ma teria fiscal els canaris i trata mena d'animals que conaia-n amb les per sones. UN PRESENT ENFARFEGADOR A Montmartre ha tingut lloc el casament de Mademoisselle Zozo Poulbot, filia del famós dibuixant que ha creat un tipus inoblidable de marrec cuitada amb un pintor ano menat Cheval. Fina aquí la cosa no té res de particular. Es en corta ma nera normal que les filies d'artista cerquin marit dina el gremi patern. Les noces han estat una festa popu lar, a la qual no han negat llur con curs nombre de trinxeraires del bar ri, agraits a la popularitat que els atorgat amb els seus dibuixos el pa re de la núvia. De més a més, assis- - tí a la terimonia el clown Bilboquet, que va tenir la idea d'oferir als contraents, com a present de noces, Una 4:11 Sallent, el poble que visqué el dia 21 de gener d'enguany el régim so vietic, té una fesomia especial. El Llobregat 11 ofereix una amorositat rnanyaga. Les pobladons dividides per un riu tenen una altra ,bellesa. Sembla com si aquella ratlla divisoria no los altrament que un enllaç que vol estrényer dos esperits igual de re beis, igual d'inquiets. 1 que precisa ment perqué són exactes els de dalt de la població. com el de baix a la carretera, un mateix lligam ha de nuar-los, 1 aquest •és el corrent del Llobregat, el riu de Catalunya, que. com diu un poeta nostre: "no té una gota d'aigua que quan arribi a la mar no s'hagi guanyat el seu descans. Sallent té una gran piscina. itn portants industries. un pare muni cipal espléndid. escoles com palaus i la Biblioteca Popular de la Gene ralitat de Catalunya. que presideix aquell deliciós refugi, i on s'hi forja una nova joventut conscient i culta. Coneixíem Sallent d'una manera vaga. No ens era desconegut tampoc l'esperit deis seus habitants, peró no ho coneixíem prou bé. Els nobles que tenen Biblioteca són diferents dels altres. Pot dir-se que totes les activitats del poble es controlen en aquella sala de lectura, i és per aixó que havem volgut fer unes guantes preguntes a la Directora de la Biblio teca, senyora Gloria Sancho. Es diumenge al matí. La sala está plena d'infanta Ens diu la .senyora Sancho, mentre acetona els cabella. d'un rnenut: —Es la meya, parroquia de tos els diurnenges; 'saín molt bons minyons. Naturalment, una visií,a a una Bi blioteca ha de traduir-se tot seguit VISTA DE SALLENT La Pérgola i la Biblioteca Popular al fons un parell de cadells de Ileó. De mo ment, el present devia fer-los gracia. Els cadells, siguin de la bestia que siguin, resulten gairebé sempre gra ciosos i simpátics. Pero, quan ere:- atin! Aque,st clown és un plaga mal intencionat. Tot oferint el seu pre sent. ha volgut evocar plasticament la transformació que M'A <>correr en mant matrimoni. Uns meses d'inno cent joguineig, seguits d'uns anys de perilloses urpades! o 1 ere — .e -,Iteaca:111„, Demoni llibret mostra o Sociedad Nestlé A. E. P A. vio Laietana, 41- Barcelona la rambla biblioteca SCAI _oso p SAMTA MARI DE cAy gi,401 en notes estadístiques que puguin complaure els lectora. —Es progressiu el creixement de concorrents a la Biblioteca, 1 aixó fa que també augmenti Vaporado de volums a la ma.teixa. El nombre de 2.300 que hl havia quan vaig prendre possessió del meu carrec en agost de 1920. ara fa dote anys. s'ha transformat, en 7.100 volums, i encara perqué no es pot pos ad quirir tot el que el lector voldria en la seva sed insaciable. —Naturalment que les dades une a vosté puguin interesardi les ni facilitaré co-mpar4nt,4es sempre amb les del meu pritner any d'exercici del canee. El contrast les fara mes interessants als lectora. Eis 3.766 lector:: de l'any 1920 s'han convertit en 8.081. D'infanta n'hi concorregueren en nombre de 90'7. i en la meya memoria de l'any passat l'estadística ens diu que van passar-ne per aquesta sala de lec tura, 2.127 També va establir-se rúa del prés tec. i amb la faeilitat que aixb su posa, de poder llegir a casa les ma teixes obres de la Biblioteca, ens trobem que- tan sois n'han fet ús en nombre de 378. distribuits com se gueix: 143 homes, 92 dones. 90 nens i 53 nenes, amb un total d'obres prestades de 6.001. de les quals 2.747 han estat llegides per infanta, i les restants 3.254 lela adulta. A la sala de ,I,ectura han concor regut un promed.i diari de lectora per 1.000 habitalts. en,dun ceens• 1 població de '4 65r-34ft.' . —La Biblioteca —; éris fa observar ' la senyora Sancho — 11 bota la vitalitat de Sallent. L'activitat nostre poble ha sofert variacions en els darrers anys, i més marcadarrw it en el passat. La crisi industrial ha portat. per tant. la crisi económica. Algunes fabriques han tancat, altres han reduit els dieá de treball. Altres s'han vist precisades a acomiadar el personal. El trasllat deis tallers de reparacions ferroviaries i del dipósit de maquines deis Ferrocarrils Ca talana d'aquesta estació a la de Mar torell ha prodnit. com era d'esperar, un moviment de desplaçament en tre farinlies obreras. De totes maneres, - si haguéssim perdut tots els lectora que han mar xat de Sallent, la baixa de les esta )00-- 5 popular dístiques seria molt considerable, pero corn una compensado a aques ta pérdua s'ha prodult una reacció contraria. Noves famílies. atretes per la probable explotació de sala petassiques i altres necessáriament ja vingudes a aquest fi han motivat un ingrés nou de lectora a la Biblio teca. El personal és un altre. Molts són castellana, i alguns francesos i alemanys. No són lectors de mes. sino que substitueixen molla de ja coneguts i que ara no vénen. També volem interessar-nos per les obres que tenen més predilecció i les característiques deis lectors. —Es força complicat — ens diu, somrient, l'amable directora—, de totes maneres procuraré complau re-la. —La lectura de les obres de Me cánica, Maquinaria (maquines de vapor, locomotores. motora hidrau lics). Electricitat industrial, Forja i Foneries. Industries químiques. In dustries téxtils i Construcció, per una selecta joventut obrera qué en sems que treballa estudia, (Bu ola bé com es va forjant l'esperit de ciutadania en un noble de la cate woria de Sallent. La dona, més poc preparada, no segueix el mateix ritme. No vol dei xar-se dirigir la seva lectura. In conscientment elegeix els llíbres que Ii semblen; molta literatura blanca. i res més. Ara be, aquellos nenes deis mena primera anys de dirigir aquesta Bi blioteca avui són ja moltes d'elles mares de familia, i amb tot seguei xen ilegint. !I quina diferencia en l'escollir els llibres d'aduelles que des de jovenetes van seguir una di recció en les rebels que mal no la volgueren admetre! Avui tenen una cultura general, uns coneixements i. per damuns de toa un criteri per sonal. Per aixó estic contenta amb la meva parroquia especial deis din rnenges. I adreça una mirada ma nyaga i maternal aIs Infanta que ornplen la sala de lectura. Entre la cultura de l'home i la de la dona -•hi ha un abim que els se para. L'hiame, generalment procura .ns truir-se per t'oto els mitjans que té al seu abast. L'afany de voler mi llorar la seva condició social fa que sernpre procuri buscar un mitja per tal de perfeccionar-se. L'home en formar-se una cultura no mira l'es forç que aquesta pot costar-li. Tot, abans de conformar-se a una vida sedentaria i sense horitzons. La dona, que viu en les mateixes con clicions, allunyada deis grans centres de cultura, no coneixent altra ins trucció que la de l'Escola primaria, oblidada més tard pels quefers de la llar i altres obligacions, sotmesa com está a la monotonia del seu viure, no sent tant la necessitat de instruir-se mitjançant la lectura. I és així, car jo cree per les memó ries que llegeixo de les altres Biblia teques, que hem d'educar l'infant; intentar incorporar la dona en el desvetllament collecdu sense passar per l'escola, ultra ésser una tasca molt feixuga, podem dir que és in útil. L'éxit més important de la Ge neralitat ha d'ésser l'obra cultural que ha emprés. L'antiga Mancomu nitat va iniciar la tasca. La Gene ralitat, completant-la, perfeccionant MARES JOVES... que tan t necessiten per a elles mateixes de les assdues atencions que al moteix temps exigeix el non nat Uno apetitosa tassa de NESCAO per o des: dejuni, per a berenar, o a les hores de debilitat, entre epats, els hi proporcionará reserves de forces i energies per a mantenir. se en perfecto salut sense perjudicar ni . fa diga, l'estómac. NESCAO és un nou producte Nestlé, agradable, sá, nutritiu i nositivament _ ric en vitaminas. 4 E010 41 P > . • :4‘ • ¦-• 1•111, 1114111Priffil 615 - CORTS - 615 Teiéfon 12674 BOM1BONERES amb oleicos per a noces i baleigs PRESENTACIÓ EXCEL-LENT TALLERS GRAFICS Patria Arnau ataaaakaa,z,„..... la, tara de Catalianya lun m'ale im millorable. —Anécdotes? —Moltes, encara tque no gaire in teressants. Són potites coses que succeeixen, sense cap transcenden cia. Un dia és mal infant que no para cap mena craltenció en la lec tura, que embrutia 1 estripa els 111- brea que revolta els seus compa nyons, i que, davant la possibilitat que una amics seus s'emportin el premi anual en la diacta del llibre, t;r5. de cop canvia de táctica i procedi menta, es renta la cara i les mana, és ciudadós i atent, i en un mes guanya el que s'havia perdut en tot un any, en el ben entes que després d'haver obtingut el premi ha con tinuat igual de cuidados i ha seguit amb la mateixa atenció i assiduitat a la sala de lectura, essent un deis que senten més predilecció per la Biblioteca... Un altre dia és una nena que, desobedient amb els seus, de rúnica manera que la podern fer creure és davant l'amenapa de no deixar-la acudir a la Biblioteca... Aquesta és la Biblioteca Popular de Sallent. Moltes altres coses i molt interes sants poden dir-se d'ella. Cal, pero; remarcar que havem procurat reco lir una idea general de la influen cia que pot tenir en un poble aques ta sala silent i magestuosa de la Bi blioteca. Sallent ha passat hores d'angoixa Verdaguer 1 Callís, 5 1 7 Teléfon 14856 Barcelona per una rebellia inconscient, pero aquella serenitat deis esperits cultes forjats a l'ombra de les obres mes tres i els pensadors selectas, ha fet possible un triomf per damunt de la irreflexió i la irresponsabilitat que predominava en aquells moments. Ens acomiadem de la senyora Sancho, i en ésser ja a la ports de la Biblioteca ens recomana que no oblidem d'expressar la seva simpatia per LA RAMBLA 1 els seus lectora, als quals adrepa una afectuosa sa lutació. A fora. un sol magnific. Una in MAJESTIC HOTEL 1 RESTAURA.r Coberts a 10'50 Ptes. 1 a la Car ta Abonaments especials de co berts en series, gratificació com presa, utilitzables per a familiars e invitats. Plats Regionals. Ex cellent Cuina i Serveí perfecte. Salons per a Banquets. Bodes Festes, Orquestra-Preus moderats - UN CORECIOS DENTAT Contemplen el so/insiere, de. miss Rose Roban. estel cine:natográfica. Va guanyar un premi ofert:/al,rnillor dentat i ha esdevingut tan golosa d'aquesta perfecció que per preseuvar-la ha sig-nat una polissa d'asseguranea per valor de deu mil dolars. mesianaminemzems~a~smearaw tanta que juguen. Mes entla, la vida, del poble en plena activitat... domi nical. Homes als cafés, dones feine jant. I al lluny, el pont de Sallent i el rumoreig de l'áigua del Llobre gat, el riu mes treballador de Cata lunya. Sallena agost, diumenge, 1932. M. TERESA GYBERT hirmb a Euxes~tsimiw PREUS DE SUBSCRIPCIO Trimestre ... ... 2'50 Semestre... ... ... 4'50 Anual9'— 9/ El pagament po ter-so per Gir Postal o ab .egells de Correu La campioníssima catana, que té al seu abast enderrocar totes les marques. RAMBLA CENTRE, 33 PASSATGE BACARDI, 2 |
Etiquetes
Afegir etiquetes per 001_Núm. 136 (22 ag. 1932), p. 1-5
Comentaris
Afegir un comentari per 001_Núm. 136 (22 ag. 1932), p. 1-5
