Rambla, La (1931-1935). Núm. 140 (26 set. 1932)

              Any III. — Número 140
L'amic de Catalunya, és avui l'hoste.de Ca
talutiya. Ehl és un gran amic, i els catalans li
hem de fer un gran honor. Ha vingut a donar
nos, en nom de la República espayola, unapri-d?
mera reparació positiva d'una grew injusticia multisecular, i a obrir-nos el ami 'de la lliber-tat
nova. Aquest hoste castella que ens ha a-t.-7i-
'bat ara, no és d'aquells altres hostes que. ací
vingtleren i de casa ens tragueren. Al contrari:
Manuel Azana, cap del Govern espanyol, ens dóna possessió,
oficialment, d'una .part important d'aquells llocs de govern
propi que els catalans havíem perdut en el llarg i fosc camí de la
davallada histórica. Per a Catalunya, aixó és un recobrament; i
és també una embranzida cap a l'esdevenidor.
Un deis s.enyals més clars de la senyoria d'esperit és el sa
ber ,contreure i mantenir les amistats dignes: Els homes i els
pobles sense arnics, sense veritables amics, porten dins l'anima
alguna tara. Qui no és apte per a l'amistat, no és apte per a
la Ilibertat.- Un poble ferésteg no será míai -un poble Ilittre. Ca
talunya, avui amb més motiu que mai, ha de demostrar que
posseeix aquest do de conviivéncia espiritual- que ennobleix la
vida.
L'amistat catalana no és, ni ha estat, ni será una expans:6
cridanera i insincera, una buida externitat de paraules i de ges
tos. La nestra amistat és neta i é.-z sóbria. Més que amb alegrois i
efusialis i atalayes i testes, la de?larent amb la Ileialtat de l'es
guard.'Ován un catala de raça estreny la ma d'un amíc, sobretot
d'un Gavie d'altres terres, clou un moment els llavis i el mira, als
ulls.
* * *
Estem segurs que a un home com Manuel Azana u plaura
aquest caire de l'amistat catalana. Es un hame auster, reservat,
sovint taciturn, que no cau en excessos de familiaritat ni en ex
cessos de rigidesa. La seva fisonomía, que de 'negadas pren una
expressió una mica dura, té altres vegades -1-- detall de molt valor
psicológic un lleu somriure d minyó entremaliat. No costa
gaire d'endevinar que la seva vida interior és torta i fértil. Les
freqüents espurnes de poesia en el seu llenguatge oratori i al
gunes espaiades clivelles d'emoció que s'hi poden notar, ens fan
creure que Azana és un esperit d'una gran sensibilitctt i d'una
íntima tendresa, dissimulades instintivament amb un posat d'in
diferéncia i amb un breu i trencat estil de colloqui. La fredor ex
terna és, en molts homes, la mascara de la interna roentor.
Una prova que Manuel Azana' no- és verantent un llame
indiferent o fred, la tenim en el seu intens; eVident iinconfusible
patriotisme•castella. Azana, fill de Castella, és un patriota de
Castella, és un castella 'nacional. Sent la patria castellana molt
més intensament, molt més entranyablement que ,tots_els re
tárics, que tots els histrion,s, que tots els joglars, que tots:elç.
herois i que .tols epilePtics del patriotisme baladrer i gesticu
lador. Ehl sent dintre seu Castella- ea-ni un silenciós amor pur, i
tota la seva actuació política es descabdella sota el guiatge -d'un
imperatiu patriótic, d'un sen timent nacional vivíssim. Porta so
ta el front la imatge d'una Gaste/la nova i d'una Espanya nova,
i'aquesta imatge és la seva bandera ideal, el seu estimad per a
Hi era tot Catalunya. La Ca
talunya de veritat, la que sent
i la que vibra per la causa na
cional, la que ha seguit dia per
dia i minut per minut totes les
emocions de la lluita per ?'ideal.
El poble, en la seva total i autén
tica representació. El poble que
fa acta de prséncia i que no re
gateja molestias, ni fatigues, ni
suors. El poble que és cm un
infant, sense recels, sempre dis
posat a donar el cor a qui de
mostra estimar-lo.
De Madrid, entre les emocions
d'un viatge triomfal, la locomo
tora guarnida de ?'exprés ene ha
portat un "visca Catalunya" so
flor i profund dit amb la máxi
ma devoció per la multitud ca
talana. De Barcelona, on s'havia
congregat tot el poble de Cata
lunya ha sortit, entusiasticament,
espontaníament, un "visca la Re
pública" apoteósic.
Cada vegada que l'atzar de la
história ens ha deparat un es
* * *
deveniment transcendental per a
?a causa de la patria, Catalunya
ha donat una prova clarissima
de la seva sensibilitat ciutaelana.
En els temps del borbó sabia do
nar l'exemple colpidor de la seva
abséncia. En temps del dictador
sabia inhibir-se 1 la seva inhibi
ció era la nota més simptomeitica
i mes cruel per a la monarquia
agonitzant. Tot recorrent el tra
jecte seguit ahir per la comitiva
que precedia el coxa presidencial,
evocávem les rebudes glacials que
Barcelona tributava al de Rivera
i al de Pedí-cabes. !Quina enorrne
diferencia! A la comedia proto
colaria organitzada al govern ci
vil i a "Jefatura"—aquella come
dia on treballaven sempre als
mateixos actors — correspon avui
la formidable manifestació PoPu
la,. plena d'entusiasme, d'exalta
d'alegria conectiva -expressada
per una multitud mai vista.
Ja ho sabia dolí Manuel Azaila
que Catalunya era aisi i no d'al
ciutadattia)
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
Cata unya
els homes líberals d'Espanya
Una rnanifestació popular ímponent, d'afirmació republicana. / Azaria és objecte d'ovacions
delirants. / Bello í els seus cornpanys parlamentaris són saludats amb grans aplaudiments.
Paraules de Francesc Macia i del Cap del Govern espanyol./ Catalunya de testa
per DOMENEC DE BELLMuNT
tra manera. Ja ho sabia tambe
Lluís Bello. Ja ho sabien els al
tres homes liberals d'Espanya. Ho
devien saber parqué altrament
haurien tingut la fe en Catalunya
que han clemostrat en la forta bá
talla contra la incomprensió dels1
uns i les males arts dels altres. No:
s'enganyáven. Després de la in-)
oblidable arribada d'ahir, aquests
homes podran dir als Maures, als.
Royos, als Ortegues i als Fanjuls•
com vibra Catalunya. Podran dir
per totes les terres d'Espanya que
el nostre poble liberal és la mu
ralla de la República, muralla que
sera inexpugnable si la República
acaba de concedir a Catalunya:
les llibertats a que té dret.
L'arribada
De bon matí la vitalitat de:
Barcelona es concentrava al
Passeig de Colom i Via Laietana.
La ciutat, endomassada — endo
ma.ssada com alai no s'havía:
zu~linamia~1~~a
re triomfalment
vist ()feria un aspecte de fes
ta, de gran festa. Milers de ban
deres catalanes i republicanes
als balcons. Milers d'estendards.
Milers de representacions políti
ques, culturals. artístíques. El
Poble en massa, apinyat en
una multitud imponent. espera
va, una hora abans de l'arriba
da del tren especial, el moment
d'ovacionar els 11-lustres hostes de
Catalunva.
La plaga de la República, gran
centré nervios on es registren to
tes les emocions de l'epopeia re
volucionara, s anava ernplenant
de gent a mesura que el mati
avançava. Pels volts de l'estatió
de França la gernació prenia
proporcions insospitades. Ei ser
vei d'ordre començava la seva
lluita desesperada per mantenir
el corrió de guárdies contra l'a
Ilau de la multitud que anava
empenyent cap al vial de l'avin
guda per on havia de desfilar el
seguid,
26 setembre de 1932
Barcelona
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
4111111111111111/
Dintre l'estado esperaven l'ar
ribada del tren especial l'Ajunta
ment en corporació, el president
de la Genéralitat í alguns cense
llers, les autoritats goverrratives,
i militars, i la gran majoriá deis
diputats catalans. Tota l'andana
esquerra e sta va endomassada
amb banderes catalanes i repu
blicanes. Una catifa assenyalava
la porta per la. qual sortiria el
president.
A les 1025 rigorosament en
punt entra en agulles el tren es
pecial. La banda militar que
acompanyava la companyia d'ho
nors engegá, l'himne de la Repú
blica, al mateix temps que es
clatava una gran ovació. La lo
comotriu, guarnida amb un es
cut de flors 1 llaçades catalanes
i republicanes. entrava a ?'esta
ció a manca lenta mentre voleia
ven mocadors, ressonaven visques
1 els aplaudiments atronaven
l'ambit. A Lora s'escampa la nova
com una pólvora.
Per on s'ha demostrat una
vegada niés que Catalu
nya és la muralla de la
República
—Ja ha arribat... Ja ha arri
bat...
—Ja són aquí...
—Ara sortiran...
A dintre, on ?'entrada havla es
tat rigorosament controlada, pro
hibint-se el pas a ?'andana als
que no tenien invitació especial.
el servei d'ordre resulta cosa fá
cil. El president revista les tro
pes sense cap entrebanc. Viat
gers 1 autoritats sortiren amb re
lativa comoditat. Pero en arribar
al dintell del vestíbul i adonar
se el públic de la presencia del
senyor Azaria, que anava al cos
tat d'En Francesa Macia, l'entu
siasme es desborda i els guardies
d'assalt es veieren obligats a ro
dejar l'automobil deis dos presi
dents per tal de ter possible que
el vehicle pogués avançar c sa
que tela amb .grans dificultats. El
pas del cotxe presidencial f u
una ovació continua fins a la
plaça de la República.
En altres cotxes anaven el mi
* * *
Preu : 20 antims
la lluita. Ell podría dir a la Castella deis seus amors aquelles
paraules del nostre Jordi de Sant Jordi :
Sus lo front port vostra bella sernblança...
* * *
Azana, home complicat, home impenetrable? Creiem que és
menys complicat i més penetrable del que pot semblar. .1que.ct
generós sentiment patriótic que el mena és la clau per a explicar
la seva psicología i les seves orientacions polítiques.
El patriotisme castellá d'Azana -no té res a veure nmb el
tancat localisme ibéri.c. ni ami)" l'aspra ,cobejança de domini que
han desvirtuat durant segles la política exterior de Castella;
Com que les rels del seu patriotisme entren molt endins de la
terra nadiva, succeix que després de travessar ,tot el gruix na
cional, diferencial, arriben als estrats universals, comuns a lotes
les nacions plenament formades i plenament conscien.ts. Que
la substancia universal no es troba pas en la capa soma de les
terres del món, sinó en els,,estrats més profunds; básics. en els
quals cap home ni cap poble no pot penetrar si no és a través
dels estrats nacionals intermediaris, d'on puja la densa saba
nodridora. A flor de terra no hi trobern ni l'honte, ni,la nació.
ni la huinanitat, Només hi trobem un cosmopolitisme inver
tebrat, antorf i tau. Les nacions són les vértebres de la comu
itat universal.
* * *
Amb un home com Azana, castella nacional i universal, ens
hi podem entendre i ens !ti entenern els catalans nacionals i uni
versals. L'esquerrisme d'Azana, com el nostre, no és ran-ainia
ni follia: és sentit de justicia amb voluntat de realitzar-la. Es
un sentit de justicia que va dels problemes económics als proble
mes espirituals ;‘ que vol alleujar, en la vida social de l'home.
els dolors del cos t els dolors de l'anima. Es un sentit de justicia
que acull igualment les reivindicacions simples i primáries de
l'home de la gleva com les reivindicacions complexes i superiors
deis pobles que tenen l'ideal de la llibertat col•ectiva.
• Per aixa veiertt un simbol en la discussió i l'aprovació si
multánia de la Reforma agraria i de l'Estatut de Catalunya. Les
dues llejs noves no són solament, per alzar, germanes de Ilet.
Són també germanes carnals i e.spirituals. Són filles d'un mateix
sentiment i d'una mateixa idea. Aquesta germanor només la
saben veure totalment els qui són, al/jora, homes de patria i ha
mes de llibertat, nacionals i esquerristes.
Davant aquest hoste illustre, davant aquest gran amic curt
de paraules i Ilarg de Jets, els catalans hem de mostrar-nos sin
1 cers i sobris com eh. Hem, de dir-li la veritat, tota la veritat. Si
nosaltres no li di,„auéssint la nostra veritat catalana. prou que ell
l'endevinaria amb el seu esguard fi i penetrant.
1 la veritat .és. que Catalu-nya rep amb una !oía
serena per alió que conté, pera amb un discret plany per alió que
hi manca. Joia i plany, peró, es fonen en l'esperança, que és
la gran força invencible de l'ideal, i que en el nostre cas está
justificada per l'aparició i el predomini a Espanya d'hornes com
Azana i com altres governants i polítics de la segona Repúbl,ca.
A vós, Manuel Azana, no us sabríem dir, anib fórmula fácil
i vulgar, aquell mot: "grácies!". Preféint dir-vos : "us com
prenem i us estimem!"
A ROVIRA I VIRGILI
nistre d'Hisenda, senyor Jaurn3
Carner, amb el conseller de la
Generalitat. senyor Terradelles:
el ministre de Marina senyor
Giral. amb el primer tinent d'al
calde senyor Casanoves: el -
nistre d'Agricultura, senyor Do
mingo, amb el conseller de Jus
ticia, senyor Pere Comes, i el mi
nistre de Governació. senyor Ca
sares Quiroga. que anava amb
]'alcalde. Seguien el president de
]'Audiencia. director general (le
Seguretat, governadors civils de
Catalunya, divutats, regidor s,
premsa... El del cotxe en que
anava Lluís Bello era saludat
amb visques 1 aplaudiments emo-,
cionants. Aixl mateix fou molt
ovacionat el diputat Josep I
meron, fin de don Nicolau 1
Eduard Ortega Gasset, gran ea
talanofil de sempre.
A la Plaga de la República
La gent només recorda dos al
tres esdeveniments per tenir una
2 I rambla
base de compareció: el dia de la
p•oclarnació de la República i
l'arribada de don Nicet Alcalá
Zamora. Es dificil de l'anear xi
fres. La multitud d'ahir, peró, no
creiern que liagi estat s'aperada.
A la plaga no hl cabia ni una
agulla mes. Dasuficient per con
tenis la gernaceó que visita enea
bir-s'hi, aquesta ocupava total
ment els carrers laterals i
afluents, mi els altaveus ~ayer:.
vea deis oradors que havien de
parlar des del baleó de la Gene
ralitat.
Queta un sol ardent 1 numinós
de ~ti ciar 1 cálid. Mea de rait
ja plaea. aguantava el foc heroi
cansen:e El fdannterior, peró, era
encara més viu que l'atinosféric.
Fi poble prodigava el seu abran
dament 1 no es cansava d'aplau
dir i victorejar eta illustres hos
tes de Catalunya.
A l'evació indescriptible que
ressoná en aparéixer al baleó
central del Palau el President de
Catalunya i el cap del Govern,
seguí un suene! absolut. Era que
anava a parlar En Francesc
Macla...
Discurs del President
de Catalunya
Parla en espanyol 1 diu:
"Senor presidente del Consejo
de la República; Senores diputa
dos; senores ministros:
En la grandiosa recepción y en
el entusiasmo con que os ha aco
gido el pueblo de Cataluna ha
bréis podido ver el testimonio, la
unanimidad que hay en nuestro
pueblo para obtener sus liberta
des, para obtener el Estatuto, que
es el Código de sus libertades, un
Código abierto. un Código que no
sabemos cuando se llenará, pero
que se llenará algún día.
La unanimidad de Cataluna
para obtener sus libertades ha
sido absoluta. Para los que hemos
forjado esa unanimidad, para los
que hemos despertado el alma
dormida de algunos de nuestros
conciudadanos. la libertad de
Cataluna tenla que triunfar, por
que no hay poder humano que
pueda oponerse e la petición de
Disertad colectiva de un pueblo
cuando se expresa de un modo
tan unánime. Pero ese afán de
libertad que, allin y al cabo, ha
bía de obtener el triunfo, podía
haber llevado al pueblo, de no
ser atendido, a una lucha cruen
ta. que hubiera producido males
horrorosos a ambas partes.
Por eso lo que vosotros habéis
hecho, haciendo que el Parla-.
mento apruebe este Estatuto, es
la obra más grande que haya po
dido hacer un Gobierno y en
Parlamento en bien de Espana y
en bien de Cataluna.
Por eso Espana no os agrade
cerá., nunca lo bastante que ha
yais evitado esa lucha y que ha
yais aprobado el Estatuto de una
manera cordial, de una manera
llena de amor, y por eso Catalu
fu, en este momento, 03 recibe
como os ha recibido. y os tributa
este homenaje respetuoso, cari
noso y entusiasta por haber ch
tenido las libertades de Catalu
na sin derramamiento de sangre.
(Molt bé. Aplaudiments )
Por eso también, nosotros ce
lebramns hoy el traerla) por las
dos cosas: porcale leemos recupe
rado nuestras libertades y por
que las hemos recaperado sin de
rramamiento de sangre.
Y permitidme que en este mo
mento de júbilo yo os recuerde
un precursor de esa noble políti
ca que ha seguido el Gobierno
espanol, cine y0 os recuerde a
don ancolás Salmerón a(Grane
aplaudiments), aquel iffilscursor
de esta nueva política, aquel tri
buno eminente que por las liber
tades de Cataluna dió todo cuan
to representaba moralmente, dió
todo su prestigio, toda su fuerza
moral y se oyó llamar mil veces
traidor a la Patria, cnanes hoy
todos deberíamos aclamarlo por
ser el precursor dé esa vainica
que ha llevado a cabo don Ma
nuel Azana. (Aplaudiments.)
Y Cataluna tiene ese deber a
cumplir. Yo os garantizo que el
día que el Chas/aneo de la Gene
ralidad empieza a funcionar,
cumpliremos con el deber de to
dos los catalanes: el deber que
nos indica, que nos obliga a ha
cer una demostra%clan que perpe
túe su nombre.
Recordemos también aquí al
Ecxino. Sr. Presidente de la Re
pública, a don Niceto Alcalá Za
mora (grans aplaudiments), c:ue,
como vosotros recordaréis, en
aquella visita que se dignó hacer
siendo presidente del Gobierno
provisional, -nos dió la esperanza,
nos dió una esperanza muy viva
de que Espana sabría correspon
der a la lealtad ee Cataluna. Yo,
desde aquí, le saludo afectuosa
mente en vuestro nombre y espe
ramos que algún día se lo poda
mos demostrar cuando venga e
visitarnos nuevarriente. (Aplau
diments prolongats 1 visques.)
Tendría que nombrar aquí a
muchos parlamentarios espafio
les; pero por encima de todos,
quizá esté don Ludo Bello (aplau
diments), que ha influido de una
manera poderosa en la discusión
y en la aprobación del Estatuto.
A todos los demes les damos
nuestro mas sentido seconoci
aniento por todo cuanto han he
cho para la aprobación del Có
digo de nuestras libertades.
(Aplaudiments.)
!Senor presidente del Gobier
no de la República! Sr. don Ma
nuel Azana (ovació grandiosa):
En un discurso, memorable por
varios conceptos, su excelencia
Manifestó que el último defen
La jornada inoblídable d'ahír
sor de las libertades de Catalu
na podía considerarse con razón
el último defensor de las liber
tades espanolas. Cataluna fue la
última que sucumbió, de una ma
nera heroica, admiración d el
mundo entero. Hoy es la prime
ra que resurge. Y al resurgir, re
coge sus libertades perdidas, y las
alza como ensena para la libera
cien, para las libertades de los
otros pueblos de Espana. (Molt
be. Aplaudimentse También ha
béis dicho gue la aprobación del
Estatuto de Cataluna era el alto
sueno de vuestra ambición. Yo,
en nombre de Cataluna, y por
boca de un antiguo luchador, an
tiguo ya y viejo luchador de I s
libertaaes de Cataluna, en nom
bre de Cataluna, entera, os diga
que toda nuestra emoción está.
concentrada al deciros que os
agradecemos profundamente y
eternamente cuan habéis hecho
por las libertades de Cataluna
(grans aplaudiments )y os pedi
mos, en nombre de Cataluaa, que
vuestra ardiente tenacidad, que
vuestra -poderosa inteligencia
que vuestra fuerza política la
pongáis al lado de las peticiones
de los demás pueblea eapafioles
• atetar'
cuando os pidan también sus li
bertades. (M o 1 t bé. Aplaudi
ments.)
Yo aprovecho esta hora solem
ne para, desde este lugar históri
co, dirigir el saludo más carinosa,
más afectuoso, más lleno de
amistad y de profunda cordiali
dad, a todos los pueblos de Es
paila y me despido de vosotros,
diciéndoos que la posición de Ca
taluna es clara, clarísima: está.
decidida y está. adherida comple
tamente a la República espanola.
(Grans aplaudiments.)
Vosotros encontraréis en Cata
luna el puntal más firme para el
sostenimiento de las libertades de
la República; vosotros encontra
réis en Cataluna los más enérgi
cos defensores de la República,
y si alguien levantara la mano...
;contad con el brazo de Catea--
Na, contad con todo su esfuerzo!
(Gran ovació que es prolonga
durant molta estona.)
Pero yo también os pido, y so
bre todo a V. E. senor Azana,
pido que dejéis las de:confianzas,
que dejéis los recelos, qtie dejéis
las manos Dbres.a Cataluna; yo
os garantizo que Cataluna es h
más leal que pueda haber en a
mundo, porque siempre ha de
mostrado... (el públic interromp
amb aplaudiments la 'frase de
l'orador). Siempre ha demostrado
que quiere sus libertades; que in.
ensanchando, a medida que lo
exija su necesidad y se hagá dig
na de ellas.
Pero Cataluna quiere, sus liber
tades para un problema cae es
problema de amor y de justicia,
problema de derecho, que es el
que vosotros todos sentís. Y por
eso os digo: dejadnos en liber
tad, dejadnos completamente ;
abandonad toda desconfianza,
prescindid de todo recelo, y N
réis como Cataluna estará cada
vez más a vuestro lado. (Gran
ovació que es prolonga extensa
ment.)
(El senyor Maciá s'achaca ara
al públic, expressant-se en ca
tala)
Catalana:
Avui, amics meus, tata la festa,
tot el goig, tot el que nosaltres
fem, és a honor deis nostres hos
tes, deis que hem tingut al nos
tre costat per defensar les lliber
tats de Catalunya. (Grans aplau
diments.)
Les nostres testes ja comenea
ren amb la rebuda grandiosa que
várem ter als parlamentaris.
Ara, aquests dies, nosaltres
procurarem que els nostres hos
tes estiguin contenta de nosal
tres i que vegin que som hornes
Ileials 1 som homes de cor, c. e
sabem agrair; que poble que aiel
no fos no seria digne de la Iliber
tat que ha merescut. (Ovació.)
La tercera part (l'ovació, enca
ra no theida del tot, no permet
sentir clarament les paraules del
senyor Macla, per la qual cosa
aquest es veu obligat a repetir la
seva frase), la tercera part..., la
tercera part de les testes, seran
testes veritablement popular»;
seran les testes populars que se
celebraran un cop el Govern de
Catalunya funcioni ja normal
mena 1 aleshores farem les Íes
les finals.
I, sobretot, recordeu-vos-en be,
amics meu.s: ara anem a cons
truir un poble 1 ara hem de tre
bailar per ter que Catalunya si
gui digna de les llibertats que ha
aconseguit.
Vosaltres, be sé prou que en
son dignes: la calestió está en els
dírectors; perqué poble, c om
aquest no nall ha d'altre en el
món; no pot haver-n'hi un altre.
Són els directors els qui... (el pú
blic interromp l'orador amb una
altra ovació xardorosa).
Tinguen en compte, amics
meus, tingueu en compte que la
forea d'un poble resideix en cll
mateix; que solament quan un
poble no pen.sa que altres l'hagin
d'ajudar és quan és digne d'a
conseguir la llibertat 1 d'exigir
la si cal. (Aplandirnents.)
Ara segulu altas aquesta unió,
arree aquesta disciplina, 1 allar
gueu sempre les mana a tots els
fills deis altres pobles espanyals
per tal de demostrar que fosal
tres som dignes d'aquestes lliber
tats 1 d'aquest amor que envers
nostre han demostrat eLs altres
pobles d'Espe.nya. (Grans aplau
diments.)
Adeu-slau, que ara aneu a sen
tir el president del Consell de
ministres de la República, senyor
Manuel Azana. (Una gran ovació,
que dura forga estora, acolli les
darreres paratiles del President
de la Generalitata
Discurs del President del
Consell de Ministres don
Manuel Azzana
Es rebut amb una ovació que
dura larga estona. Voleien mo
cadors 1 banderes. Després diu:
"Senor Presidente de la Gene
ralidad, senores consejeros, cata
lanes todos:
No me será. fácil encontrar pa
labras bastante vigorosas y ex
presivas para traducir la admira
ción y el agradecimiento que ha
despertado en nosotros el gran
dioso recibimiento que habéis
dispensado a los representantes
del Gobierno y del Parlamento
de laa. República, que hoy somos
vuestros huéspedes.
Yo acepto y recibo todas estas
demostraciones en nombre de
mis companeros de viaje, no co
mo un homenaje personal a
nuestro nombre o a nuestra posi
ción política, sino como una ex
presión de vuestro fervoroso sen
timiento de lealtad y adhesión a
la República, que es la creadora
de la regeneración política de
Cataluna, restaurando la liber
tad catalana durante tantos si
glos oprimida por la dinastía que
oprimió a Cataluna y a Espana
entera. (Aplaudiments.
Todas esas aclamaciones, todos
esos vítores, todos esos aplausos
resuenan en mi corazón de repu
blicano como un "Magníficat",
como toque de júbilo y victoria
de la revolución triunfante, de la
revolución triunfante que ahora
empieza a palpar los frutos cier
tos de sus pr1mera.s creacioncs.
Y poniendo las cosas en este pun
to, dando a estas demostraciones
el alcance y la significación que
nosotros les damos, me es permi
tido deciros que todo cuanto ha
gáis y digáis, y por largo que
pongáis el 'límite de vuestras de
1111:atraca:eles de sentimientos y
de alborozo, nada será inferior ni
al motivo que las produce ni a la
ocasión y al día en que se pro
ducen; porque el hecho político
que nosotros festejamos hoy aquí,
abre una página nueva en la his
toria de Espana y er1 la historia
de Cataluna y me parece que el
suceso bien vale la pena de que
el pueblo catalán puesto en pie
cante las alabanzas de la Repú
Ronda Sant Antoni, 33
'A
PINTOR
tinca y sus propias alabanzas,
porque sóis vosotros uno de los
principales obreros en la instau
ración de la República y en el
triunfo de la revolución.
Esta es, catalanes, la revolu
ción triunfante. Ya no hay en
Espana reyes que puedan decla
rar la guerra a Cataluna. (Aplau
diments.) Vuestro himno históri
E. ORTEGA GASSET
co se queda sin enemigo a quien
motejar; ya no hay reyes que te
declaren la guerra, Cataluna;
hay una República que instaura
la paz, que restablece el derecho,
que funda la nueva Espana en la
justicia, la igualdad y la libertad.
(Grana aplaudinsents.) Por eso.
catalanes, el hecho que nosotros
celebramos hoy aquí, no es sólo
un hecho catalán. sino un hecho
espanol, y raá.s diré: un hecho de
la. historia, universal, parque es
tando •
• tee s en el seno de
muchos europeos cues
tiones qn<epe ten imtima senIe
janza carlea° oe'representa Ca
taluna col relación al resto de
Espana, ete prábable que sea Es
pana y la República espanola
con las soluciones autonomistas
dadas a este género de proble
mas la que Se adelanta y da la
muestra de lee caminos que ha
yan de sfgair (*OS pueblos eu
ropeos colocados en situación
más o menos semejante a la
nuestra. (Aplaudiments.)
Por eso es virtud de sentimien
to republicano, derivación inme
diata y fatal de los principios re
publicanos. Hace isiglos, un rey
_ellee ee.e.
seee
NELKEN
DEMANEU PROJECTES
I PREUS DE RETOLS EN CATALA
austriaco vino a Barcelona a pre
sidir una de las últimas Cortes
Catalanas y se dirigió a vueztros
antepasados, les echó un discurso
que empezaba diciendo: "Catala
nes míos"; y a los pocos días
aquel rey austriaco aprendió que
los catalanes no eran suyos y tu
vo que desaparecer de Barcelona
furtivamente, como un malhe
chor. (Aplaudiments.) Y luego
aquel rey austriaco, no diré que
os hizo suyos, os volvió a hacer
de su corona por la fuerza; pero
vosotros. catalanes. nunca fuis
teis de aquel rey ni de ningún
1. VIDAL i RIERA
Teléfon 30354
otro rey. Pero ahora sóis de la
República. (ApLaudiments y veus
de "sí".) Ahora sois de la Repú
blica. (Més aplaudiments i veus
de "sí"). Ahora sóis de la Repú
blica. (Veus afirmatives i veus de
"sí"), que os ha hecho suyos, que
as ha hecho suyos por la justicia.
que es la mayor fuerza que se
pueda ejercer sobre el corazón de
un pueblo. Pueblo a quien se le
hace justicia queda maravillosa
mente esclavo de la obra justi
ciera. (Aquí ovaciona.)
Y de aquí saco yo, corno go
bernante espanol, este apotegma:
La República sin una Cataluna
republicana sería una República
claudicante y débil; pero Cata
luna, sin una República liberal
como la nuestra, seria mucho
menos libre de lo que puede ser;
de suerte que están vuestra liber
tad y la República.y la Repúbli
ca y las libertades catalanas in
disolublemente unidas: ni una
podría existir sin la otra, ni nada
atentaría a la una, sin atentar
inmediatamente a la otra
(Aplaudiments.) He de decir mas
puntualizando bien lo que, a
nuestro, juicio, significa esta obra
histórica que hemos emprendido.
Yalo dije en Barcelona hace dos
arios: lo dije en una reunión de
pocos amigos, casi clandestina,
en tiempos en que quería albo
rear en Madrid una politice me
nos tiránica que la de Los meses
anteriores, pero en Le que aún
era imposible hablar a las mu
chenumbres un lenguaje de ver
dad y de razón. Yo vine entonces
a Barcelona, y lejos de los proto
colos y ceremonias de las recen
7.7e,,,,MYT,c0")0717.7p
VICTORIA KENT
clones corteses y oficiales, yo dije
delante de un grupo de republi
canos, de republicanos, lo qué
pensaba del problema catalán y
cuál era mi sentimiento liberal
respecto del problema catalán y
cómo, a mi entender, la libertad
de Cataluna era la misma que la
libertad de Espana, y que la cau
sa era única y que no se podría
salvar la una sin salvar la otra,
y los que me escucharon enton
ces, en marzo del ano 30, esta
ban bien lejos de sospechar que,
pocos meses después, aquel hom
bre iba a tener sobre si la res
ponsabilidad de hacer buenas
sus palabras.
Yo las he hecho buenas; no
por mi obra personal, como qui
zás imagináis vosotros en vues
tra generosidad de sentimientos
(veus de: "sí", "si" 1 aplaudí
ments), sin() por la voluntad ter
minante del Parlamento republi
cano, que es el verdadero autor
de la reforma y de las libertades
catalanes, habiendo sido obtenida
en las Cortes de la República una
casi unanimidad para la votación
del principio de autonomía y
una votación grandiosa para la
aprobación total del Estatuto,
que en vano tratan de desvir
tuar los que no están contentos
del Estatuto porque lo hemos
dado nosotros y no los de enfren
te. (Grans aplaudiments.)
Seria soberanamente injusto,
olvidarse de la obra de las Cor
tes y sería obscurecerse el juicio
hasta el extremo de que las di
FIIISPUTIU
Vídua de Santiago
Segura
Serveis per a te i café
Vaixelles, cristalleries
Gran assortiment
en objectes per a presents
CORTS, 615
vergencias propias de una discu
sión tan seria como la de un
principio de autonomía y los de
bates empenadísimos de un Par
lamento, nos hayan hecho per
der de vista la adhesión inque
brantable de los grupos republi
canos y socialistas de las Cortá,
de cumplir lo que era no un com
promiso, ni un Pacto, sino lo que
era un deber de la República.
(Grans aplaudiments.)
Y, en el cumplimiento de este
deber, las Cortes de la República
han estado a la altura de ru
gran misión histórica. (Grans
aplaudiments.)
La implantación de la autono
mía de Cataluna no hubiera te
nido s uverdadero sentido si al
guien pretendiera hacerla pasar
como una transacción, como una
medida generosa, como la acep
tación de un mal menor, o como
una medida de política oportu
nista.
No es nada de eso: la autono
mía de Cataluna es una emana
ción natural de los principios po
líticos que inspiran la República,
que es el reconocimiento de las
libertades de los pueblos penin
sulares. (Gran ovació.)
El reconocimiento de la liber
tad determinante de esos pueblos
se funda en un derecho y un
hecho histórico que felizmente
coinciden y se fundan en una os
la acción política que nosotros
hemos podido llevar a cabo, pero
en la cual no intervienen para
nada las consideraciones subal
ternas de transacción, de aquie
tamiento de pasiones, sino el
cumplimiento de un deber y el
BAGARIA
en cauzamtento de Cataluna y
Espana hacia un nuevo porvenir
histórico. (Aplaudiments.)
Este hecho, la implantación de
la autonomía de Cataluna, y
pronto la de otros pueblos pe
ninsulares en las modalidades
que les sean propias, no signifi
can, ni en el pensamiento ni en
el corazón de los que hemos tra
bajado por realizar esta obra de
justicia, no significan ruptura,
no significan disociación de ca
minos, no significan corte de
amarras: es todo lo contrario. Es
fundar. la .ectlaberaelasa.examotie,
vos espirituales, internos, supe
riores a las organizaciones del
Estado; es fundar la colabora-.
ción y la •confraternidad y la
buena inteligencia en los fines
superiores de la cultura en el an
cho marco histórico que se nos
abre a todos y en el deseo de po
ner el nombre de Espana y de
todas sus partes o personalida
des propias bien articuladas en el
lugar en que todos estamos obli
gados a llevar el nombre de la
inclitarraza de que todos veni
mos.
Yo creo, catalanes, que os ha
béis bien dado cuenta en vues
tro fervoroso corazón de la enor
me importancia del camino que
vais a emprender, que vienen so
bre vosotros días de prueba, por
que la autonomía lleva consigo
en primer término la responsabi
lidad de su acierto o de su fra
caso.
Yo estoy seguro de que váis a
acertar, de que váis a engran
decer Cataluna, para honra
vuestra y para provecho común
del pueblo espanol y para gloria
de los que hayamos unido nues
tro nombre a esta obra grande,
Imperecedera y que marcará en
la historia de Espana y de Cata
luna una era nueva.
Catalanes: !Viva Espana! !Vi
va la República! !Viva la Liber
tad!"
Els tres visques han estat apo
teosics. Tots tres. El primer, dos
anys enrera, ja no hauria estat
proferit des d'un baleó de cara a
una multitud aleshores impossi
ble. El Doble esteva encauat, com les form1gues a l'hivern. I aquell
hivern feia anys que durava.
D'haver estat possible reunir una
multitud com la d'ahir i algú ha
gués provat de Ilançar un "viva
Espana" hauria e,sclatat una rdu
lada, els resultats de la qual hau
rien estat, com a mínim, els de
donar feina a tots els especialis
tes de malalties de l'oída, d'Eu
ropa. Ahir, en canvi, el poble
contesta a Azana amb una ro
tunditat 1 una fe absolutes. Heus
aci el miracle de la República.
Alló volia dir moltes coses. Va
lla dir tot un volum de filosofía
de la historia. Volia dir a Azana
que el poble catalá sap corres
pondre dignament, noblement,
lleialment, als que l'estimen. Vo
.1ardona
lía dir que Catalunya és republi
tdca'aElansape.asVnpyoealriaaqdduieerisqcuohemomeplleepstionblilebl'oerbcaarlas
comeneada amb l'Estatut ator
gtaatntinadiCspaetnasluanbylea ptoertaarlaribIalirbera realitzar el suprem ideal: ésser
un gran poble — eLS aspe, s —, qume oedneol rgenullteoixtsi
26 setembre ele 1932
la República espanyola davant
del món.
Parla Lluís Bello
La multitud ha reelamat insis
tentment a Lluís Bello. No yola
sortir. Bello no és un polític de
gran espectacle, de masses, d'ora
tória víbrant. Es, en canvi, un
gran talent í una gran voluntat.
Es ahorne que no es cansa de tre
ballar a lee comissions i que no
més parla quan no li queda altre
remei....
I ahir no li queda altre remei.
El poble ha exigí. La seva apari
ció al baleó central de la Gene
ralitat tau saludada a.mb acla
macions entusiastiques I cordials
sols comparables a les tributa
des al cap del Govern.
El cap de la Comissió d'Esta
tuts pronuncia només quatre pa
raules per dir que no parlava en
nom de la Cornissió, sinó d'Es
panya i que amb aquesta alta re
presentació, després d'agrair
le'ntusiasme amb qué Catalunya
havia rebut tots els parlamenta
ris espanyols, donará visqu3s a
la República, a Catalunya i a Es
panya.
També va parlar malt breu
ment la diputada socialista Mar
garida Nelken per felicitar Cata
lunya amb motiu de la seva au
tonomía.
La recepció
Eren dos quarts d'una quan
ha comeneat la recepció que ha
estat suspesa a les dues per la
fatiga del president, car tr,ts els
simptomes semblaven denotar
que la desalada de comissions
duraxia fina a les cinc de la tar
da com a mínim.
Mentrestant hem procurat par
lar una moments amb algunes
personalitats polítiques a les quals
hem demanat unes impressions
de la diada.
Victória Kent
La simpática diputada radical
socialista cris diu, entusiasmada:
—Aixó és un poble. Davant d'a
quest espectacle el que cal és que
tot Espanya prengui model de
Catalunya 1 tingui la mateixa ci
vilitat i la mateixa força espiri
tual.
Margarida Nelken
—Formidable. No hi ha cap més
paraula: for-mi-da-ble. A mi no
em sorprén perqué canee Catalu
nya des de fa molts anys 1 sé que
és una terra acollidora, lleial i
sensible.
Eduard Ortega Gasset
eauCatalusreeveha.demostrat una
vegada més la grandesa de la
seva ánima democrática i la pu
resa deis seus ideals de llibertat.
Jo estic emocionat 1 sento una
satisfacció intensíssima en veure
realitzada una obra que jo he es
tat deis primers espanyols a de
tensar lluitant contra la incora
prensió que dominava.
Ruiz Funes
—Qué voleu que us digui? Que
estic fortament impressionat per
l'actitud del poble catalá. No ha
via vist mai una multitud tan
enorme, tan plena d'entusiasme,
1 tanmateix tan correcta i disci
plinada. Ha estat un espectacle
d'emoció indescriptible.
Enric Ramos
—Catalunya es mereix Azafia.
No hi ha cap altre comentan.
Nicolau d'Olwer
—Ha estat el triomf rnés elo
qüent de la República a Cata
lunya.
Aiguadé
—Una 'cosa admirable que ha
demostrat una vegada més que
el_ nostre poble és una 'orla viva
que sap llenear-se al carrer i de
mostrar la seva enorme vitalitat.
Lluís Companys
—Ara ningú ja no podrä negar
que Catalunya és la més repu
blicana d'Espanya. L'acte d'avut
fará callar tots els antí-catalanis
tes que feien armes de suposades
reserves 1 falsos recela.
Gassol
—Catalunya, avui, ha reiterat
la seva voluntat de tenir l'Esta
tut 1 de millorar-lo fins aconse
guir el que sempre ha estat l'an
hel de la seva vida. El nostre no
ble ha tingut la lleialtat de cor
respondre als que l'ajuden a avan
çar pel camí de les seves lliber
tats.
Bagarla
—No recordo haver sentit mal
a la vida una emoció tan fonda
com la que he sentit avui. Arnb
aixO us ho dic tot.
Parentesi
El programa deis fest1vals a ho
nor deis hostes de Catalunya és
molt carregat. Concert al Palau
Nacional, banquet a Llotja. Visita
"oficial" a deu o dotze teatres
que exploten l'esdeveniment del
día amb tota la barra del món.
Anada a N'Irle. Banquet. Lonx.
Cock-tail, Te. Recepció. Banquet...
Obrim un paréntesi. Que els
nostres hostes es diverteixin for
ça. I que després de la solemne
afirmado de civisme donada avul
pel nostre poble segueixi una al
tra afirmació—la de la cortesia
per tal de ter ben agradable, tO
talment agradable, l'estada a Cae
talunya deis bornes libarais d'ES
panya.
26 setembre de 1932
issp~s~ Ara, la Lliga Regio
nalisa és republicana.
Ara és azanista. Ara
accepta l'Estatut
ádhuc reclama poder
intervenir en la seva
implantació. Per aixo
un amie nostre, de la
Lliga, en diu "Les ar
repentides". Ara, que són unes arre
pentides una mica sospitoses.
4.7p
. S'ha reunit la Jun-ta
directiva del "Club
Republicano", prenent
entre altres acords, el lilj donar per acabat el
període de vacances
estiuenques i fer els
preparatius per la
"inauguración" oficial
del "Club", el qual organitzará uns
grans festeigs, després deis quals es
celebrará un "cotillón".
Vet aquí perqué del "Clulr Republi
cano" hi ha qui en diu el "Salón Che
vallar".
En una circular, el
bisbe de Vitoria na,
dictat la següent nor
ma, entre altres, so
bre determinada ,ic
tuació en els tem
ples:
"Queda prohibido
ejecutar en el órga
no o cantar himnos de determinados
partidos políticos, nos ser evidente
que, al eco de aquéllos, se alejarían
de los templos los católicos que mi
litasen en otros sectores de la polí
tica y se harían "odiosas" hasta las
mismas iglesias."
Veuen? De mica en mica ja van
entrant en raó. Tot es qüestió de
temps. Si amb el temps aquesta gent
s'arribaran a fer radical-socialistes.
Amb motiu de l'ar
ribada del senyor
Azana, gairebé tots
els bars, restaurants
altr es establiments
públics, donant una
bella mostra de civis
me, guarniren e 1 s
seus establiments amb
domasos i banderas catalanes i de la
República.
Un establiment, pero, deixa, de fer
ho: el restaurant "Oro del Rhin".
Esperem que els nostres amics en
pendran bona nota d'aquest acta abs
tencionista.
I estiguin al "tanto", que, seguint
aquest camí, el millor dia serviran als
seus clients "República a la brasa".
?Recordeu que tai
havia una valla que
no volia morir... par-qué
sempre se'n ve-uen
de novas?
Dones bé. La vin
g-uda a Barcelona del
president del Conseil
de ministres, senyor
Azana, ha servit per demostrar que
hi ha persones que encara cultiven
la famosa política de realitats.
Aquestes persones són els ex-cueu
rulles. Sembla estrany que uns mo
nárquies vagin a fer acatament a la
República! Pedo és així. La Lliga ha
anat a rebre el senyor Azana. Cal
convenir que és una veritable "aza
na" per a la Lliga!
A la Plaga de San
ta Anna hi ha un es
tabliment que es de
dica a la venda d'ar
tieles per a senyora.
Abans d'ahir hi entra
•
una senyoreta, la qual
demaná que Ji ven
guessin un eapell.
La dependenta de la casa, lluint
una "monumental" eran, II digué, amb
una veu de sagristia, que no li podia
servir el que desítjava.
La compradora, estranyada d'a
questa resposta negativa, demana els
motius. de semblant negativa.
Catalá:
er.
La dependenta, tnolt amablement,
aixo sí, li digué que no li podia ven
dre el capell perqué portava les Irá
-legues del vestit massa... curtes... I la
_asa no podia tolerar semblant im
moralitat!!!
Ossorio i Gallardo po
sa. de moda la frase
"Marcha de Cádiz,
no", amb motiu de
I envestida del reac
cionad Fanjul con
tra la minoria parla
mentaria catalana.
Ara, amb referén
cia a la sanjurjada, el Govern ha po
sat de moda una frase que desmen
teix l'anterior: "Marcha de Cádiz"
sí... pesó en direcció a Villa-Cisneros."
En un periodic que
es publica diaria
ment a una ciutat de
les comarques tarra
gonines veiérem un
article sobre la Re
pública en el qual es
diu que el poble no
sois tingué el valor
suficient d'"enderroca, un reigim amo
la papareta del vot, sino que cuan es
presis sap posar-hi el pit". Alludint a
la gesta de Jaca, en un vibrant para
graf diu: "Qui no sentida enroigirsse
Ilurs galtes de vergonya dexarsse ar
ranca aqueixa !libertad tinyida amb
sang preuada deis nostres herois?"
El més bo del cas és que aquest pe
riódie va contribuir a la suseripció
que hom obrí per homenatjar Pompeu
Fabra!
Hom féu circular
l'especie que l'ex
comte de Romanones
tenia amagades unes
armes a casa seva. La
policia rebé una con
fidéncia 1 es presenta
al domicili de don
Alvaro. Després del
registre els agents interrogaren l'ex
ministre liberal.
—?Puede usted garantizarnos que
no esconde?
—Desgraciadamente—contesta l'in
terpeliat.
Els agents obriren uns ulls com
unes taronges.
—Eso es—proseguí—. Lo había sido
un tiempo, pero la República no ha
reconocido más títulos que los de la
,Deuda. Ahora no soy conde, sino un
ciudadano limpio y "pelao".
Una figura molt co
neguda de l'Ajunta
ment, obligada per
ra,ó del cárrec, a es
tar bé amb totes les
polítiques que san
desfilant per la Casa
Gran, tenia el costum
de posar domassos al
seu pis de la Vía Laietana en cada
solemnitat oficial deis temps de la
monarquia.
Hem observat—i ho insinuem sen
se anims d'ofendre l'interessat—que
aquesta persona competentíssima en
matéria de protocols, d'ensa que hi
ha la República s'oblida, potser invo
luntáriament, de posar domascos als
balcons...
Prudencia? No cal tampoc exage
rar-la fins aquest extrem...
Al carrer de Pelal
hl havia un tant per
cent considerable d'e
dificis 1 comerlos en
domassats. Várem fi
zar-nos, pero, que els
"Panyos" Ramos
(aquella que a Ma
drid posaven carte
Ilet cantra l'Estatut) no havien po
sat cap bandera.
Ni quan se 11 presentava una có
moda ocasió de "rehabilitar-se" la
casa Ramos ho ha volgut fer. Des
pees que ens vinguin a assegurar que
són tan republicans i tan catalanis
tes!
diari catalá
llegeix demt i cada dia
Publicitat
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música, Indio, Finances,
Esports, etc., etc.
Amb Azana per Barcelona
Un .espectacle
indescriptible
Ahir, Barcelona, especialista en ar
ribadas triomfals, va batre tots els
precedents. O, per dih-ho en termes
esportius, tots els récords. Quantitat,
qualitat i entusiasme.
Hem abusat tant del qualificatiu,
que si ara diem que l'espectacle que
ahir várem presenciar fou una cosa
indescriptible ningú que no en fos
espectador no podrá fer-se canea de
la seva magnitud.
Va ésser, efectivament, ilria cosa
enorme. El ponderatiu, aquesta ve
gada, no ens espanta. Ho repetim:
una cosa enorme. Els barcelonins
podem parlar d'aquesta mena de ma
nifestacions populars amb una carta
autoritat. E 1 costum — accentuat
aquests darrers temps de veure mas
ses considerables al carrer ens dóna
una solvencia evident. Del temps de
la Solidaritat aína—a la nostra re
tina d'infant va quedar gravat l'es
pectacle meravellós d'una manifesta
ció inacabable—hem vist diversas ve
gades el poble al carrer. Hem vist
mobilitzacions extraordinarias, mul
tituds enormes. Mai, pero, no haviem
vist una cosa com la d'ahir, de tant
de volum, de tant de pes, de tant de
gruix. Una cosa realment indescrip
tible: simplement indescriptible. I
aquesta vegada escrivim el mot sen
se pensar-nos-hi gens, conveneuts de
la seva esquifidesa.
Una gernació immensa, immensís
sima. Pero més que la quantitat de
ciutadans que esperaven el pas d'Aza
fia—l'home de la República—va ésser
imens, imensíssim Ilur entusiasme.
Mai—podem afirmar-ho—, mai
Catalunya, no havia rebut un gover
nant espanyol amb l'afecte que ahir
va rebre Azana. El miracle l'ha fet
la República.
La Festa Major
de Barcelona
Abans, era el dia 24 de setembre.
Enguany ha estat el dia 25. Dissabte
a la nit, molts forastera no van tro
bar lloc on installar-se. La població
surant, abocada de cop i volta da
munt Barcelona, vessava pels quatre
costats. Tot Catalunya va envair el
cap i casal. Tots els autocars que fan
servei de viatgers als diversos in
drets de la nostra terra van fer cap
a Barcelona. Els trens venien ata
pefis de forasters. Les fondes modes
tas, els bars, els restaurants i els ho
tel més luxosos no donaven l'abast.
Tot Catalunya va concentrar-se —
concentració civil de tot un poble—a
la ciutat comtal.
El passeig de la Indústria i altres
voltants de l'estació presentaven—
molta estona abans d'arribar el tren
presidencial—un aspecte pintoresc.
Els autos de ,transport de viatgers
que s'hi havien estacionat constituían
tot un compendi geográfic de Cata,
lunya. Pla de Bages, Bergadá, Prio
rat, Camp de Tarragona, Empordá,
Costa Brava, Maresma, totes les co
marques catalanes hi eren represen
tadas. D'aquells 'autos empolsat, em
banderats, amb pancartas i emble
mas, havien davallat—moments abans
—catalans del camp, de la muntanya
i de la costa; joyas i vells, bornes i
dones i rnolts infants...
Abans, venien a veure la festa ma
jor de Barcelona. Ahir—així he deien
els més jaios--venien a celebrar la
fasta major de Catalunya.
Vé? No vé? No, no vé
Els diaris d'ahir al matí donaven
la nova—comunicada de Madrid—del
probable viatge a Barcelona del nos
tre caríssim amic Royo Villanova.
Les informacions deien que probable
men't no vindria—és ciar—en el tren
especial, sinó en un altre. I com que
el senyor Royo no podia venir més que
amb l'exprés, si el seu suposat viat
ge era per poder presenciar la ra
buda que es foja a Azana i el seus
acompanyánts, els repórters van dis
posar-se a no perdre la magnífica
ocasió de saludar-lo i es van mobilit
zar a l'arribada del tren exprés—una
bona estona abans d'arribar el tren
especial—amb ganes, si el Royo arri
baya, de demanar per a oil un lloc al
costat del cap del Govern en la seva
desfilada per Barcelona. No van és
ser paró els reórters sois a mobilit
zar-se. Algú altre, pel compte que li
tenia el manteniment de l'ordre. va
cuitar a prendre informes.
Va sentir-se el xiulet de la máqui
na de l'exprés. A molts de nosaltres
la boca se'ns feia aigua. Pensávem
que si no podía anar en el cotxe del
cap del Govern podria entretenir el
públic, des del balcó de la Generali
tat,•mentre esperava l'arribada de la
comitiva oficial. Tot d'una, pero, la
persona a la qual preocupava tant
més que a nosaltres l'arribada del
Royo va acostar-se apressadament.
—"No viene—va dir-nos, esbufe
gant—, pueden estar seguros".
No ens va fer gaire gracia la nega
tiva contundent. El que ens la comu
nicava, pero, no podia amagar la
seva satisfacció. A nosaltres ens treia
una illusió i ehl es treia un pes del
damunt.
«El senor Presidente...»
Un quart d'orize en punt. Els vol
tants de l'estació bullen. De tanta
gent i de tant sol. A l'andana de l'es
tació, una companyia espera, arren
glerada, amb bandera i música, l'ar
ribada del President.
En aquell instant, una veu diu:
—"El senor Presidente".
1 l'eco va repetint:
—"El senor Presidente".
L'eco és estroncat per un "tatad
!lit". La companyia presenta armes.
Se sent un "ram-pa-ta-plam" i la mú
sica engega. El "senor Presidente"
que arriba és el nostre President. El
President de la Generalitat de Ca
talunya. La máxima representació
Catalunya i el representant—segons
l'Estatut aprovat--del President de
la rambla
Impressions d'un palafrener. Royo Villanova no ha vingut.
De l'estacíó, al Palau Nacional.-L'esfinx batuda.-E1 ministre
desconegut. - "Don Luís Bello". - Final
per L. AYMAIII1 1 BALIMNA
la República. El senyOr Macia passa
revista. Saluda la bandera. Se'n tor
na i fa parar la música. El públic ha
sentit, en aquests moments, una emo
ció difícil d'explicar. Aquella cerimó
nia protocolaria, que tantos vegades
aquest mateix públic havia presea
ciat amb relativa indiferencia, ahir
va entrar-li molt endins. Estem se
gurs que, en aquell moment, molts
ciutadans es feien la Muslo qua el
President eren ells.
Palau Nacional de Montjuic peques
t•s•
horas després. Concert extraordinari.
"Segadors".
El matí, a l'estació, les tropos ha
vien presentat armes al President de
la Generalitat; a la tarda, al Palau,
el cap del Govern de la República, se
nyor Azana, es pesava dret, raspee
tuosament, mentre una ovació soro
llosa, delírant, del públic, aclamava
l'himne, Catalunya, la República i
els dos Presidents, tot d'una pega.
«Atrás, atrás...»
El tren presidencial ja era a l'es
tació. La máquina--amb les quat.re
barres al pit—encara xiulava. Xitc
lava, és ciar, d'alegria. El senyor
Azana no s'entenia de feina corres
ponent a les salutacions de les au
toritats. El públic, de mica en mi
ca, anava abocant-se damunt de's
arribats. Calla aclarir. I, en afecta,
una simple ordre va bastar per no
tejar l'andana.
Entremig de les dues fileres de
soldats, contemplant les estretes de
má del cap del Govern i el volear
de mocadors, va quedar, paró, entse
tingut, un bon senyor amb una caza
de satisfacció que feia enternir. Un
militar d'elevada graduació va veta
re aquell "bon vivant" que reía -osn
si veiés una pellícula de Charlot i
s'hi acosta decidit.
—"Atrás, atrás"—li digné, acom
panyant l'acció a la paraula.
El bon senyor, en sentir-se aga
fat per l'espatlla, tingué un ensura
I quan anava a recular, pacífica
ment, convençut que havia fet una
malifeta, va sortir de trascantó el
conseller senyor Casanoves, el (mal
digué uns mote al militar enfadat,
i instantániament aquest va qua
drar-se davant del bon senyor que
se n'nanava resignat:
—"Perdone, senor ministro, no le
había conocido."
El senyor Carner va somriure i
va semblar-nos que dala:
—No s'hi amorni, home.
Una frase...
Un periodista va emprendre el se
nyor Azana i h va demanar "una
frase". Poca cosa, una frase. Poca
cosa segons a qui es demana. Peró
demanant-la al senyor Azana, una
frase pot ésser molt.
—"Una frase, don Manuel..."
Don Manuel va fer una ganyota.
Una ganyota a penes perceptible. El
periodista tenia l'estilográfica a pum,
de disparar. Ja sentia el dring cJe
la frase demanada damunt el platet
Tercer
de les sayas quartilles. Don Manuel
pero, no estava per brocs. I va en
gegar:
—"Homkre, por Dios, no me ase
sine. Tiene usted carta blanca; pon
ga lo que quiera."
I va donar el dialeg per acabat.
El company periodista va girar-se;
va veure el ministre de Governació
senyor Casares Quiroga i dispoaat
a treure-li la "frase" va iniciar l'es
comesa amb una certa diplomacia.
—"El otro día—comenca dient
:asa, • afia,
.
.
aVa:aal
a •
esa
visité el "Espana número 5" y probé
una litera...".
Azana va sentir-ho i va girar-se
en rodó. I dirigint-se al periodista
l'advertí amb un te de veu tot dale:
—"Empieza usted mal, mi amigo.
Ese es el camino para que Casares
le envíe a Vila Cisneros..."
L'esfinx batuda
Camí de la Generalitat, l'atta)
ocupat pel senyor Azana i el Presi
dent de la Generalitat anava a poc
a poc, com si els aplaudiments i els
visques de la multitud no el deixes
sin anar més de pre,ssa. L'espectacle
era emocionant de debó. Fins les
rodes de recanvi deis autos de la
comitiva havien canviat el color.
Només un heme, tot un home, ore
senciava impassible aquell desbor
dament. Nosaltres no ens en sabiern
avenir. Esperávem—d'un moment a
l'altre—una exclamació admirativa
d'aquell home impassible.
Pero res. Res absolutament. Uns
ulls, darrera unes ulleres de carei,
miraven a dreta 1 esquerra cara
aquell que visita, de passada, una
exposició. Tothom s'emocionava i
feia comentaris entorn de la gran
diositat de la rabuda.
Per fi, l'esfinx va parlar. Davant
I'edifici de Correus, en enfocar la
Vía Laietana, l'espectacle que se'ns
presentava era realment fantástic.
Centenars de banderas, milers de
persones, balcons endomassats, irib
nitat de mocadors que voleiaven.
Alló era una cosa mai vista. I Ves
finx va trancar el mutisme, va par
lar:
.—";Qué barbaridad!"
Ja no va dir res més. Ja no va
obrir la boca fins una bona estona
després, cuan des del balcó de la
Generalitat deja:
—"Senor Presidente de la Genera
En temps de la monarquia, quan els cataalns anávem a
rebre un president del Consell de ministres, ho féiem així
"
lidad, senores e r z a nes
todos..."
L'emoció planava damunt la pla
ga. El micrófon tremolava. Només
un home, aquell home, continuava
impassible aguantant imperrorba
ble el itafec d'aplaudiments i de vis
ques.
El ministre desconegut
Fer de palafrener en dios com a -ir
té els seus avantatges. El reportar
--gracias a una monumental contras
.senya de cartó i grades, tambe, a
l'amabilitat del Director General de
Seguretat, senyor Menéndez—va
anar de l'e,stació al Palau de la Ge
neralitat fent de palafrener. Alter
nativament, les nostres mans aea
ronaven el palafang del cotxe deis
Presidente i el de l'alcalde de Bar
celona, amb el ministre de Gover
nació senYor Casares i el senyor
Companys. Aixó ens va permetre
•protegits por la doble cadena dels
guardias d'assalt que van fer el ma
terile-rile-rile tot el camí—de pre
senciar els més petits detalls, Per
exemple, que Casares Quiroga fu
ma tabac de 070. Aixó a part, quo
diu molt a favor de la democracia
republicana, ens va permetre cop
sar detallets que de vegades esclava
nen detallassos.
Casares Quiroga—per exemple,--
Una cvategórica resposta a la célebre interrogació del
en derrota...
República, senyor Camból
(L'Estatut al Parlament i al Carrer)
Es un reportatge nalpitant, de
1WE. 11.a 111A,551P
volum de les edicions LA RAMBLA, d'aparició imminent
va fer ahir el paper de ministre
desconegut. Es un home que té mal
tes simpaties a Barcelona--és una
altra revelació de la República—1
ahir la gent l'hauria aplaudit rnolt
si no hagués estat per un petit de
tallet, que gairebé ningú no al co
neixia. I é,s ciar, durant t,ot el ca
mí, mentre els visques a Azana 1
a Macia eren alternats amb visques
a Carner, a Domingo, a Company-s,
als xófers i als palafreners, ningú no
• victorejava Casares Quiroga. Mes
duna vegada tinguérem la tempta
ció de dir a la gent:
—Recordeu-vos d'aquest senyor.
Es el ministre Casares. El de les de
portacions a Villa Cisneros.
Pero no gosávem. I el ministre. en
aquella moments, no era per a la
multitud entusiasmada més que un
senyor que anava amb En Companys
i l'Aiguader. Vararla traves.sar de cap
a cap el carrer de Jaume I. I abatas
d'entrar a la Plaça de la República
ens van fer deturar. Uns poterts
altaveus anunciaven al públic, cada
vegada que entrava un cotxe a la
piala, les personalitats que concluía.
Ara, varem pensar, se li fara justi
cia. Ara, aquest bon senyor que ha
passat desapercebut fará la pau. Li
clavaran una ovació entre cap i c -01
i si no sap qué és emocionar-se ha
aprendra. I, en afecte, 1-speaker" va
cridar:
—Atenció! Atenció! Ara entra a
la plaça el ministre de Marina se
nyor Giral.
Casares Quiroga va somriure. Es
tava escrit que ningú no l'havia de
conéixer. Va semblar-nos que ens
mirava tot agraint-nos el que ha
viem patit per ell i, en aquell a
ment, un del públic el va recoréi
xer i va cridar:
—Visca Casares Quiroga!
Asegurara formalment—encara que
oil ara he negui—aue a partir d'a
quell moment ja va fer una alta
cara. La mateixa que va fer el se
nyor Carner auan va sentir pie en
lloc d'ell anunciaven el poeta.
Luis Bello
Luís Bello era l'home més esno
cionant de l'expedició. Potasar par
qué és el que ha patit mé,s abans
d'arribar a la jornada apoteosina
d'ahir. En saltar del tren, feia tira
cara d'apóstol que conmovia. D'a
póstol de debb, de carn i ossos de
fets. Dula, al trau de l'americana,
l'ensenya barrada de l'Associació de
Periodistas de Barcelona. Els aans
ulls no sabien en mirar. Anavert
d'asma d'una banda a l'altra. Ell no
ho deja pc.,.ró es veja ciar que l'horne
dubtava de la realitat del que tema
al seu davant.
Varear saludar-lo. "Don Luís..."
"Don Luís", sí. Ens va sortir ael
fons del cor. En aquell moment. el
"Don Luís" era pronunciat per ha
saltres amb més respecte, amb riv.s;
veneració, amb més sentiment gue
mai no he hagin estat els més ele
vats tractaments. Aauell "Don Luis"
no era per nosaltres una cosa vul
far. Era un "Don Luís" tot de ma
júscules. Un "Don Luís" com una
casa.
—"Don Luís, bienvenido.."
Fas vam presentar. • Ens ya abra
par.
—Yo les debo mucho a los pe
riódicos catalanes.
I ens digué a continuació que ell
ja no está "para esos trotes"...
—Som nosaltres—li diguérem—els
que us devem molt a vós...
Ara ho fem d'aquesta, manera i de tot cor
Pero eh l no volgué saber-ne res I
afegí que sempre ha actuat d'acord
amb la seva consciencia.
Evidentment, evidentment.
D'acord amb la consciencia. Per
aixó h havíem dit, moments abans.
"Don Luís". Els homes sonsa cons
ciencia no els anomenem abrí. Eis
catalans, en aixó deis traetaments,
acostumem a filar prim...
Per acabar...
A la Piala de la República, fots
els balcons eren atapeits de vent.
Dalt de la Casa de la Ciutat una
gernació extraordinaria feia vibrar
l'escut de pedra i sostenía la fran
dora. Doma.ssos i banderes i moca
dors blanca voleiaven.
Entre el carrer de Fiveller i el
carrer de Sant Miguel, una gran bal
cenada deserta. Les persianas, aver
gonyides, tenien les parpelles na
rant a terra. De la proclamarle de
la República en...a, no les hem vis
tes mal mirar enlaire.
Molts amics del seu propietari &tes
camí de Villa Cisneros...
Comerciant catalanista,
?ja tens els rétols del teu
establiment en catalit?
HUMORISME
EL DOL
yllStIf4 e4 6bSt113713 o rutines, que
i
17cKZ P•Vjfia aquiyeta incurable
pruija d'enclolar-se per tal d'ex
terioritzar el sentiment que fa
néixer la Vérdua d'un ésser esti
mat.
No hl ha dubte que el do!, un
de7 rigorós i solemne. harta de
»
-.
751\ 14.1e
-
•
lem _ merwr zpruoio
ZNI.Srsagl:' effoteelirmal tutlwas
•11. J...
_.•+-10111111:111/14.411.¦
P¦11411101110101111§
1111•XIIIPItiln
i. ?VIVA 54" IoIIvII
n"enpno.t1ay1. 1I
114211Almhz:-..,1
er un gran eteete en els anys
plens. de ciar i ,obscur del segle
passat.
La vida lerda que en aquells
temps es mentira i la passa me
,surada que coinPartava, /cien que
hom traresses ellcarrers aixecant
un minfmunt de .pols.
Hom pOdia llinrar-se impune
ment a qualsevol activitat comer
cial o industrial endolat fin,s al
capdamunt sense por d'ésser de
paslat per la caniPetencia. El ner
iic.•:isme que avui ens recrema la
era,. totatment desconegut.
La roba llarga iels cabells llargs
posaren un limit )entenimentat a
:es iniciatives rabents i dificulta
87i ettrtiordinárfament el trán
sit.,
Per .altra 'pan la ge-nt tenía
ternPS per a tót.
El dol donara temes ct'actuali
mt a les .converses k.silanguides.
condols de. lct bona época eren
florits t grandiloqilents 1 feien
Plorar les pedrea.'
Per damunt de lot la genera
el° ruiteentista posada ja a anar
,
4l
¦.41
11ingt 41, 1
4na /nica bruta 1 abandonada de
la ---part de dintre, no els venia
Inaterialment d'un pam.
La qüestió era cubrir les formes
cxternes.
Ells passaven encarcarats 1 so
7entnes cljns les rabes negres en
es époqu,es estivais amb les bar
bes esPesses contenint encara al
gun 'lid" de la sopa matinal i es
felen unes grana reverencies que
els permetien de neteja,r dissimu
Ipdament la punta de la sabata
amb l'extrem de rala del capell.
Aixó no vol dir que el dol no
representes un sacrifici per aques
ta gent pareneosa plora-miques,
pero és evident que rnolts d'ells,
un cap enfundata amb les robes
negres, els feia l'efecte que el de
més els apareizia més blanc. I el
- resultat era,-trtitUií: més bon gust
( la vida 1 tizi.edar bé al mateis
• ti IMIN•
soalsa.
reg
temps amb el difunt. Amb un
tret mataren dos Pardal&
Avui amb l'us de la manicura,
costa una mica tenir una idea
clara del que vaig a exposar, pero
1/3 asseguro (una obserració aten
te pot donar ne fe perqué avui
edn'acqaureasthopmastsoaptaPainnitborerosmc a1n,adlelses•
agrculable) que una afició desme
surada al dol' inclinava a .rnolts
henyors-i senyores 1 tins a senyo
retes roinantiques i tot, a portar
dol a l'extrem de les ungles, que
la es batre el "record" de Pendo
lament!
Tot aixó ?ligara molt bé amb
les llumas deis becs de gas i amb
ctauelles banyeres decaratives
destinades a pendre banys d'"a
siento".
Unes banyeres que els infants
d'avui descobriesen al fons de les
golfes i que arenen emprades en
l'epoca d'or de l'autoritat pater
na cam une veritab!es trons•
seients ha/ter/tics a l'entorn deis
quals la resta deis indiviclus de la
familia esperara ordres...
Amb tot aisó vull dir que si bé
en aquests dies venturosos que
feien companyia al senyor Planas
i Casals, un dol ostensible era
molt indicat 1 fins aconsellable,
avui, en una época de treball fre
netic i suar freda 1 pols d'angú
nia, cm sembla una cosa inútil
terriblement anacrónica.
Cree i entena que una insignia
o botó negre calocat al trau seria
suficient per concretar un estat
d'arilm que si es sincer no deu
ésser massa exterioritzat i sobre
tot en una forma tan pocasolta.
Hl ha gent que airi que tenen
un familiar en pertode pre-agó
nic, més que preocupar-se per tal
de intentar un darrer remel sal
vador, estan amb l'anima harri
blement encongida pensant amb
un possible encongiment dels ves
tits llurs en portar-los a la tin
toreria. Primer és el dol. Al cap
d'una colla d'hores, s'adonen, amb
sorpresa, que el nzalalt encara
viu...
• • •
El dol es porta al cor. El dol
extern és escenografía. I de la
pitjor qualitat. Caldria que algu
portes seriosament de tot alzó.
Hi ha gent que porten tan erina
series manies de clol exhibi
cionista, que fins s'han oatcao
gat aqueSts dos cassos tiples: •
Primer. El vidu desconsolat que
des de que ha perdut la muller
• ••
03 I,
0 pi,
00
que ,11 ha defsat una fortunka
acceptable no rol tastar altres
menges que aquelles que porten
un senyal extern d'endolament.
-Per exemple: olives negres, boti
farra ngera, etc., i
Segon. La ?Atina sentimental
que evoca el record de l'absent
tocant el piano amb la cabellera
estesa, peró posant tota l'ate-nció
en tocar únicament sobre les no
tes negres, és a dir, fent música
endolada solament.
Per altra part, el dol ha estat
sempre un luxe. Elr nostres
obrers, la nostra gent del camp
mal han anat a la lema endolats.
Un signe extern de dol 1 prou. El
dol veritable ve de lora a dintre
no pas de dintre a jora.
I prau.
CARLES SINDREU I PONS
L'any 1714, hilavia un Borbó. L'any 1932 hi ha
la República. Que no ho oblidin els «intransigents».
Obres Escolars Catalanes
Segon Llibre, per Joaquim Pla Cargol. — Edició de luxe, en co
lora, 18 pessetés dotzena. Edicló a dos colors (económica), 1350 pes
setes dotzenaa (Obra nova.)
Vides Modéliques, per Carlea Rahola. — Biografles interessantissimes
educadores.— Llibre de lectura per quart grau.—Dotzena d'exem.
Plars, 21 pe,ssetes. (Obra nova.)
Bon Company.— Primer Libre de lectura, per Joaquim Pla Cargol.
Edició en colors, 17 pessetes dotzena; edició a dos colora (económica).
11 pessetes,
Llibre deis Ilafants, per Josep Dalmau Carles.— Dotzena d'exem
plars, 19 passist"
Lliçonleede c s, per Josep Dalmau i Joaquim Pla. — Dotzena
d'exemplara, 15
La Téria,
plars, 26 •pe.
Garba.— Trossos de literatura contemporánia, per Lluís G. Pla.
Dotzena d'exemplars. 20 pe&setes.
Tría, per Joan Maragall (nova edició). — Dotzena d'exemplars,
12 pessetes.
Encjeloodja Escolar Catalana (grau elemental 1 miga —Dotzena
d'exemplars, 33 pessetes.
Resum d'ortografla catalana i oeabulari ortografie abreujat, per
Joan Gelabert Crosa.— Dotzena d'exemplars, 11 ptes. (Obra nova.)
Gramática Gatalana, primer grau, per.Joan Gelabert Crosa.—Dot
zena d'exemplara, 1250 pessetes. (Obra .nova.)
Llengua Catalana, História Sagrada i Educació Social (promp
tuari). — Datisena d'exemplars, 13 pessetes.
Geografla, Hhtbria, Agricultura 1 Indústria (promptuari).—D-Otze
na d'exemplars. 12 pessetes.
Aritmética 1 Geometría (prom tuari).— Dotzena d'exemplars, 13
pessetes.
Ciéncies físiques, químIque i natnrals. Higiene (promptuari).—
Dotzena d'exemplars, 12 pessetes.
El nien eartipás, per Jordi Mont,serrat.— Els cent quaderns, 12 ptes.
essetes.
lana, per Joaquim Pla Cargol. —Dotzena d'exem
DEMANIN-SE TOTES AQUESrE'S PUBLICACIONS A LES
LLIBRERIE,S DE CATALUNYA O ALS EDITORS
DALNIAU CARLES, PLA, a GIRONA
:
Estadística deis debats parlamentaris de l'Estatut
Maura
Alba
El temps perdut en les votacións nomina!s demanades gairebé sempre
per Royo i Ca. — a!guna vegada també pels radicals — equival aproxi
madament a setze hores, o siguin de sis a vuit sessions senceres.
•
a5,Ye
Com a dades enriases per a la his
toria .de la discussió parlamentaria
de l'Estatut, publiquem a continua
do la llista de votacions—nominaLs 1
ordináries—a qué dona lloc el Dic
tamen de la llei catalana, article per
article:
VOTACIONS NOMINALS
3 juny. — Retirar dictamen: 177
contra 17 vots.
10 juny. — Article primer: 240 con
tra 27 vota; ídem id.: 254 contra 12
vots: -ídem. Id. (aproyat): 172 con
tra 12 vota
16 juny. — Anide segon: 210 con
tra 43.
23 juny. — Article segon: 210 con
tra 41 vota; ídem. Ida 209 contra 128
vots;.ídem íd.: 196 contra 131 vote;
ídem Id. (aprovat): 181 contra 112
v9.145-1
jun. --.Árticle-tercer: 196 con
:,44.11r1""
La beutat femenina 1 el cinema
El tinas de bellesa femenina can
via segons les époques. Es, en bona
part, un producte de les idees i deis
sentiments del temps 1 del lloc en
qué floreta. Mal' les beutats deis ser
ralla vejen, en la immobilitat de l'oci,
arrodonir-se les corbes greixoses de
llurs cossos. No sabem com eren les
dones de Grecia, pero l'ideal de be
Ilesa d'aquell poble queda plasmat en
la serena harmonia de les desses de
marbre. Durant l'Edat Mitjana, la
beutat femenina es concentra en
l'expressió deis rostres. Durant el Re
naixement el mateix vent que bufa
damunt les arts i damunt les lletres
bufa tambo damunt els cossos feme
nina, els quals reprenen la gracia an
tiga. La febrada romántica torna
després a aprimar les formes i in
fon ala rostres una pallidesa mor
tal. Per molt que avui la idea de
tenir una enamorada tuberculosa ens
esborroní, cal convenir que durant la
decadencia del període romántic, la
tisi era, més que un resultat de l'a
mor, el seu estimulant més
Avui, en canvi, ens plauen els tor
sos harmoniosos, les cintures
L'esport i la llibértat de la dona
han modelat aquest tipus modem de
ríala, sense greix 1 sense ossos, que
a tots ens sembla una delicia.
En realitat són els poetes qui, en
cada época, creen l'ideal femení de
bellesa. Entengui's, peró, que en dir
poetes no ens referim precisament
l'escríptor que fa versos, sino a tots
aquella que encarnen la sensibilitat
de llur temps, a tots aquella que són
capaços de posar en circulació deter
minades idees morals 1 estétiques, de
determinar, per tant, maneres de
pensar 1 de sentir.
Ara, perb, l'arquetipus de bellesa
física ha trobat un vehicle mes ra
més eficaç, que abasta un radi
infinitament mejor que el de les arta
i de les Iletres 1 que necessita un es
forç menor de recelado. Aquest vehi
cle és el cinema amb els seus estels.
Cert que ja abans les grana actrius
•havien tingut molta influéncia en el
-caracter.de la bellesa femenina. Peró
*no era res aquella influencia compa
*radaamb la que avui exerceix qual
'sevol deis Iluminosos estels d'Holly
wood. Altrament les actrius no rea
litzaven sinó mitjançant un esforc
d'assimilació l'ideal de bellesa de llur
época. En elles l'art era l'essencial i
la beutat cosa secundaria. Per abro
seguien essent admirables encara
vers la maduresa. En molts estels ci
nematográfics d'avuí, sovint la belle
sa física ho és tot i l'art no és gran
cosa. Són admirables perqué són
auténticament joves i són ja tipus
triats, com animals de rala, per rea
litzar l'ideal estétic actual.
No és, peró, amb ironía que vo
lem tractar aquests estela, divins
realment a força d realitzar la be
Ilesa humana. Es d'ells que les noies
aprenen cl'éser belles, car si la belle
sa és mudable, també s'aprén i es
modifica. S'aprén porqué la bellesa
tant o Inés encara que la perfecció
de les facciOns i de les línies, és ex
L'esperit deis dies
tra 27; ídem Id. (refusat l'art.): 169
contra 27 vota.
28 juny. — Article tercer: 181 con
tra 15 vota; Article quart (tercer):
175 contra 14 vots; ídem íd. (apro
vat): 1677 contra 18 vota; Article en
tre 4 1 5: 153 contra 18 vota.
29 juny. — Anide cinqué (quaxt):
148 contra 77 vote; ídem íd.; 192 con
tra 23 vota; idem íd.: 151 contra 21
vota; ídem Id. (aprovat): 151 contra
18 vota.
5 juliol. — Articie chaqué: 162 con
t,ra 20 vots.
6 juliol. — Article cinqué: 159 con
tra 84 vota: 'Idem id.: 172. contra 21
vots; ídem íd.: 163 contra 25 vota.
7 juliol — Article cinqué: 173 con
tra 21 vots• ídem íd.: 116 contra 27
vota; Idera-1Pd.: 117 contra 22 -vots;
ídem id.: 117 contra 22 vota.
8 juliol. *— Article entre 4 1 5: 178
contra 27 vota; Article cinqué: 158
contra 19 vota; Article cinqué: 158
contra 19 vota; ídem. id.: 153 contra
20 vota; ídem íd.: 148 contra 20 vota:
ídem Id.: 120 contra 17 vots:. ídem
ídem: 101 contra 17 vota.
12 julioL Article clnqué: 161 con
tra 20 vote; ídem id.: 144 contra 18
vota; ídem id.: 134 contra 17 vota:
ídem íd.: 149 contra 15 vota.
13 julioL — Article duque: 152
contra 19 vota; ídem Id.: 202 contra
21 vota; ídem íd.: 192 contra 20 vota:
ídem íd.: 191 contra 73 vota; ídem IcL
(aprovat): 185 contra 75 vota.
20 juliol. — Article sisé (aprórat):
135 contra 72 vota.
26 Julia — Article seté: 148 con
tra 67 vote.
27 juliol. Article seté: 192 contra
35 vote.
2 agost. — ArtIcle seté: 156 contra
87 vots; Idern Id. (aprovat): 129 con
tra 84 vota.
3 agost. Article vuité: 160 con
tra 22 vota.
4 agost. — Article vuité: 187 con
tra 18 vota:Ideen íd.: 143 contra 20
vota; Idénajd.: 150 contra 19 vota;
ídem íd. provat): 130- contra 57
vots.
9 agOst,. Article nové: 146 con
tra 18 vOtrrç Idetn íd.: 132 contra 14
vota
10 agost,.-- Article nové (aprovat):
133 conilki 34 vots.
11 agost. — Art. acido. al mlin, 10:
128 contra 29 vots,
VOTACIONS NOMINALS (segon)
11 agost. — Article dese: 123 con
tra 26 vots; ídem Ida 119 contra 20
vota; ídem 1 (aprovat) : 108 contra
17 vots. ,
12 agost. amé: 1311 con
tra 12 vots; ídem Id.: 112 contra 19
vota.
4 agast. — Proposta sobre supres
sló 1 discussió arte. 8-9 fins aprovax
llei Ordre Públic: 187 contra 18 vota.
pressió, elegancia de les actitucls, rit
me deis moviments. Pero encara la
voluntat intellígent modifica la unja
i l'esforç delrque ens autosug-gestiona,
ens' roe tots una mica a
imatge deis nostres propia somnis.
(e1D)
o
la rambla
Ilustro, 2950
Liare, 13 ptes.
oemts TiM8"
VOTACIONS ORDINARIES
10 juny. — Article primer: 126 con
tra 28 vota
16 juny. — Anide segon: 155 con
, tra 42 vots; ídem Id.: 149 contra 52
vota; ídem íd.: 137 contra 18 vota
24 juny. — Addo. art. després se
gon: 19 contra 97 vote.
28 juny. — ArtIcie tercer: 126 con
tra 25: Article quart: 149 contra 29
vots.
5 julio'. — Artacle cinqué: 99 con
tra 31 vota,
6 Juliol. — Article cinqué: 149 con
tra 24 vota.
7 julioL — 124 contra 23 vota.
12 juliol. — Article clnqué: 97 con
tra 15 vota.
14 juliol — Article sisé (7): 235
contra 2/ vota.
27 JulioL — Article sisé CD: 126
contra 33 vota
4 agost. — Anide vulté: 91 vote
contra 32; ídem Id.: 118 contra 54
vota; ídem íd.; sense indicació de
vote.
49 vota
Royb VillanoVa
11 agost. --aArticle dese: 96 contra
6 vots; ídem íd.: sense indicado de
vota.
12 agost. — Article onzé: 11 contra•
68 vota; ídem Id. (aprovat): cense
indicació de vote.
17 agost. — Article onzé: 92 con
tra 17 vots.
17 agost. — Article dotzé: 102 con
tra 26 vota; (aproyat): sen
se indica,ció de vots; Art,icle ..txetzé
(apravat),: sdase Indicacgede, vota.
19 agost. catorze: 103 .
contra 5 vota; ídem íd.: 120 contra
9 vota; ídemí d.: 97 conttra 6 vots;
ídem íd. (aprovat): sense indic,adó
de vote.
Pero cense anar a transformacions
profundes-1 que són no ob,stant més
comenta del que molts creuenquí
na dona d'avui no deu alguna cosa
als estela de cinema, en el gust per
vestir-se, en la gracia d'estilitzar-se
el rostre? :
El servel10)"filikAeinITfPI,
fa a la hurnanifa1él e
-dl
'étn ellir-la,
dé democratitzar la bellesa sense'oer
perdre el seu sentit aristocratiqz és
a dir, ter que hi hagi més dones bo
f
25 agast. — Article quinzé (apro
wat): sense indicado de vote.
1 setembre. — Article setzé: sen
se indicació de vota: ídem Id: sense
indicació de votas; ídem Id. (apro
vat): sense indicació de' vote.
2 setembre. — Article disseté (dues
votacions): aprovat sense indicado
de vote.
8 setenibre. — Article divulté: (duce
votacions): aprovat sense indicad()
de vota.
NOMBRE DE VOTS AME QUE
S'HAN APROVAT ELS ARTICLES
Article primer: 172 contra 12. — 10
juny. •
Article segon: 191 contra 112. —
23 juny.
Article tercer: 167 contra 18. — 28
juny.
Article quart: 159 contra 18. — 29
juny.
Article duque: 185 contra 75. — 13
juliol.
Article sisé: 135 contra 72. •
— 20
jUliol.
Article seté: 129 contra 84. — 2
agost.
Article vuité: 130 contra 57. — 4
agost.
Article nové: 133 contra 34. — 9
agost.
Article dese: 108 contra 17. — 11
agost.
Article onze: 'votació ordinaria. —
12 agost.
Article dotze: votado ardinexia.
—17 agost.
Article tretti,e: votació ordinaria. —
1'7 agost.
Article entorne; votació Ordinaria.
—19 agost.
Article quinze: vótació ordinaria:
—25 agost.
Article settie: votadó
1 setembre.
Article disset: votació ordinaria.—
2. setembre.
'Article divdt: votado ordinaria.
— 8 setembre.
Article transitori; votació ordíná
'ría. — 8 setembre.
Aprovació total de, l'EStatutil 314
contra 24 vots.
Total vótaciona noininals: 62.
Total veta,cions „oh:Un-alíes ; 37.
Total esmenes presenta.clest. 393.
Total vota particulars: 114.
• • *
Calculant que una votació nominal
necessita una quinze rninuts per efec
tuar-se, velera que:
62 x 15=930 minuts,
s'han perdut prop de setze hores de
sessió en una feina completament
grácies al senyor.-Royo Villa-
-.nova,449glialmelat;e1,1411fMoltr) en se- )
gon .terme, cal dir-he, a la minoría
radical.
Del total de vota particulars 1 es
menes presentades i discutides— 163
esmenes 1 114 vote p.— en correspo
niques que mai. I que no ene sigui
dit que tot aixb és banal. Sempre les
persones veritablement seriases han
atorgat una gran importancia a la
bellesajfenienina. Res no ha estat
mai te, estirnulador del'enginy i fins
del gésitto l'horne.1,49.jorova més cla
ra dell, SeVa.fruptMkncia són els
trasbats,sue causa no ja ala ho
mes, nns'als,Isobles. No retraurem ac1
el rapt1irElna..
Perb perqué sen'adonguin ele se-llolor
eftés sana
Useu a discreció l'Aigua de Colánia «Aneja»
i fareu olor de persona neta.Empreu-la cada
dio per perfumar el mocador i la roba, per
barrejar-la amb l'aigua del renta-mans i del
bany i per friccionar-vos el cós amb guant
rus. Us sentireu més descansat, més agil i
més ferm de nirvis.
Cap olor no és més sana i agradosa que
l'olor de les flors, les fruites i les plantes
aromátiques de les esséncies naturals que
conté l'Aigua de Colónia «Aneja». Una olor
intensa, concentrada, molt del gust varonil.
En ernprar l'Aigua de Colimia «Aneja» afirmeu la vostra
distinció i protogiu la vostra salut.'Unes bones friccions són
confortables; perfumen i defensen el Un contra la brus.,
quetat deis canvis de temperatura.
AIGILI DE COLONIA "Átmuir
G a -.811EN,OS. alleES
•
26 setembre de 1932
LerrouX
nen almenys les tres quartes parte- a
l'esmentat'senyor Royo, la quantitat
de discursos (?) del qual ene ha fal
tat paciéneia' per comptar,
,
_
Melquiades Alvarez
nyors Esteveaue ja han pa.ssat l'edat
de les illusions valdrá més recordar
los tot el que la indústria, i el coMere
deu a la beutat femenina. Les fábri
uesdsoreikitsi.eis niodistes; treba
jlen Aityqusipernallibera,r-nos del
fred- clezlaAnditat,yer,gonyosa, per
semblal boniques:les dones.. Es
,per rearlar,laquesta boniquesa que eta
(Drf-ebrasekellen diminutas .constella
cions en ;,litu-s que els crla
dors perseguaix,en-áls bascas llunyans
perilloses. aliinanyel: que-molts obren
treballen finitre de mines tenebroses,
que hona,és-tritons baixen a les pro
funditats,delsrmars, 1 que en l'orga
nització dltot aixb juguen fortunes
,fabuloses.
Es clart-que hO tleixa d'oferlr un
perfil l'inStífit d'imitació que han
desvetllat-én la dona d'avui, ele es
tela de Cinema. Aquest perfil és el
de produtr. eXemplars de béllesa tan
1g-bis qué serilblin repetits. Es el de
llevar a la 'dona tata espontaneitat
en la seva.graCia. ?Caldra recordar
que aquelles adtrius de clnema que
han trionifat', ha estat, en general, precisarnent per' assemblar-se a
cap altra„, per iraposar llur manera
d'ésser cóíii‘ Una revelaciá meravello
sa? En arti„ 1 ésser una dona tella és
un art, I&Péraonalitat és fonamen
tal. Les dones, 'com ele artistes, mas
ca subjuggs per un model, difícil
ment arriben ésser res. Fina són
en perill dé renunciar al millar d'elles
mateixes.
BAVIEFIS
LAY11.95
WATERS
EInfir5
'AIXE715 "
Etc
DOMENEC GUANSE
«REPOBLICA,
SENYOR CAMBól»
El millor reportatge de
Jostp- Massip
."1r.
g
bE'llANY
1 LWRZ ACCESORIS
Preu
it,3dulto
ENRIC
Verg ara
..onpre to ri959 A4 z
"BARCELONA
26 setembre de 1932
De la vida que el
AMBIENT PARLAMENTARI
Recó del saló de conferencies del
Congrés deis Diputats, tapissats en
blau. Retrats de parlamentaris del
segle XIX. Perilles. Barbes. Levites.
Serietat. Teatralitat. Quatre bustos
de marbre que fan joc als quatre
cantons. Un rellotge de no gaire bon
to. Una taula de marbre, al mig del
saló, on per primera vegada ha se
gut un President del Consell de Mi
nistres—don Manuel Azana—amb
l'astorament general dels retrats
dels senyors Aparici i Guijarro, Al
calá Galiano. Emili Castelar, etc.,
que varen passar per aquells salons
arrossegant unes levites imponents
i sinistres... Diputats, periodistes, vi
sitants, ex-ministres, etc.. etc... Con
verses. Conspiracions. Poss1b1e3 tra-vQL,
s. La i,.inxta • del senycr Martí
nez Barrios que sembla que se li
bellugui senaradament del cos. La
•xalina del senyor Algora, que se li
escapa del coll mentre eh camina
com un esperitat pels passadissos
dl Congrés. El. senyor Dolcet, que
va deixant en totes les butaques on
seu el péssim tint negre amb qué
vol dissimular les seves blanques ala
pes. En un secó hi ha un home que
ha arribat de París. Aquest home
és un ésser interessantíssim. Ens
pot dir moltes coses. Ens hi acos
tem. Al costat d'una xemeneia or
namental l'home s'acosta a la con
fidencia i va descabdellant les se
ves paraules. Vol dir? De debo? Es
possible? Aquest heme diu coses ex
traordinaries... No ens l'arribaríem
creure si no fos una persona se
riosa i responsable.
La gent va i torna. El senyor Aza
na i el senyor Lluhí parlen del So
metent de Catalunya. Els senyors
Pérez Madrigal, Galarza, De la Vi
lla, Gomariz, fan una miqueta el
"jabalí". El senyor García Gallego,
que és un canonge divertidíssim
"Soy el único unitarista de estas
Cortes Constituyentes"—, camina sol
cercant companyia, pero tothom Ii
fuig perqué fa més pudor que una
lleona. En Cacho i Zabalza parla
amb el senyor Carner. Noticies. Ru
mors. Fa dies que no es parla de
cris!. Fugim del carroussel quotidiá.
Escoltem aquest home. I aquest he
me que avui ha posat fira d'indis-crecions
i confidencies diu cases im-portantíssimes.
ADMIRACIO MONARQUICA DE
'LA DEMOCRACIA FRANCESA
• —El senyor Alfons de Sorbo té
moho bons literats a Franca. La Re
pública francesa, exactament, vol
dria ésser en la realitat aquella fra
se que va deixar anar el senyor don
Miguel de Unamuno, ja fa temps;
alló de "la República coronada". La
classe mitjana francesa, la que va
a rebre tots els reis i reiets negres
que arriben per l'estació de Versai
lles, i dóna els visaues habituals
"Vive la France!, Vive l'Ethiople!,
Vive l'Arghanistan!, Vive la Répu
Migue de Libéria!, Vive le Maxoc"
--,-voldria que el seu cap d'Estat fos
quelcom méS decoratiu que els Pre
sidents de República que tenen. Els
plauen els uniformes llampants, les
condecoracions daurades... Versai
lles, Fontainebleau, són, encara, per
a ells, fiames vives del record deis
Berbons i de l'Imperi... Fins es con
formaven amb un Napoleó III... La
ternba de Napoleó, el Museu Carna
valet, l'Are de Triomphe ,impressio
nen la retina del producte de la ca
sa Citroén: "le franeals moyen"—
funcionar! de l'Estat, notari de pro
vincia, "calicot" de "La Belle Jar
diniere", etc. Els agrada veure pas
sar el Sha de Persia i'el Ras Taffari:
el soldá del Marroc i el rei de qual
sevol país cafrot de l'Africa Central
don van treure tants excellents par
tidaris de la Cultura, Civilització.
Justicia, etc., en la darrera guerra.
Des de l'arribada del re! Carol, tot
Franca sentía una atracció extra
ordinaria per aquest rei que havia
abandonat la corona per ura aven
tura d'amor; des de l'arribada d'Al
fons de Sorbo, el públic va sentir
una gran emoció monárquica. Quin
rei més simpatic! Els solts periodís.
tics, a tant alçat del senyor Quino
nes de León, havien creat per a
aquell moment un marc necessari.
Va haver-hi aplaudiments per a tata
la familia. La reina era, segons ells,
una gran dama; les "infantitas"
unes noies meravelloses; c7_ nois,
magnífics exemplars borbanics, etcé
tera, etc... Le roi-chevalier, el mo
narca simpátic. Endavant Quina
llástima! Haver tret de la corona
un home tan decoratiu! Amic de
M. Marquet, de M. Cornuché, de M.
Citroén, de M. Chiappe... Popular
a Biarritz, a Deauville. Geneviéve
Vix tenia, com tantos altres actrius
i senyores, un retrat de l'ex-rei de
dicat amb molla comolaença... Els
patriotes de L'Action Française s'es
timaven més un rei germanofil que
no pas un republica franco:Al com
Vicente Blasco Ibánez, o com Una
muno a qui Le,on Daudet, amb aque
lla gracia baixa de sostre, va citar
en molts articles de combat mon
sieur Unamuno, fent un calembour
de dos cognoms ben llunyans, el del
pensador base espanyolitzat i el del
poeta espanyol, Victor Hugo, afran
cesat. La democrática França, la re
publicaníssima França, representada
per les velles de la classe mitjana
que parlaven que llurs mares o avies
recordaven el pas de "la espanola
que fué más que reina" i pels ciu
tadans que llegeixen L'Intran, eren
allá, al Quai d'Orsay a rebre l'en
cara, per a ella, Majesté... I vinga
reverencies de monsieur Chiappe,
sogre de Carbuccia, soci i collabora
dor político-literari, aquest, d'Henri
Torrés,edirector de -L'Oeuvre. El se
nyor de Borbón i d'Habsburg va en
trar entre els aplaucliments i les flors
de la bona gent de París. Els pri
mers diez varen ésser de tanteig i
d'orientació... —"Pot passar quelcom
si vaig al teatre, al cinema, a les
curses...? —"Oh, Senyor, la Franca
us assegurP -una estada magnífica i
Quinones de León
—"Bé, pero, la co
lonia espanyola, no em pot produir
algun destorb?". —"Senyor, pot es
tar tranquil... Seran vigilats, com
fins ara, i seguint sempre les orlen-tacions
del senyor Quinones de
León". I poc • després el "simpatic
re!" començava la seva tanda de
disbauxes. Mentre en aquest país les
velles monárquiques plomen regalims
de melangies aristocrátiques, el mo
narca i "su real familia" s'estan do
nent vida de milionaris ianquis. El
rei continua bevent whiskys amb
aquella afició característica en eh.
La reina, que no ha tingut mai dos
dita d'enteniment, fa el que fa, amb
el consentiment unánime deis que
APRENEN LA
immimanomimawa~~~~~unoliallogiuswssa"-~
ELS EX-REIS A L'EXILI
la volten... Porta l'exili amb la ma
teixa religiositat, austeritat, digni
tat i honestedat amb qué el duia
Isabel II. Cal ésser respectuós amb
les famílies, amb la vida particular
de cadascú; no es pot menys que
admirar les virtuts familiars que va
ren honorar, esmaltar, l'anécdota
personal de l'avia excelsa del senyor
Borbó, traslladada, suara. a la se
va muller... Les virtuts isabelines.
en aquest sentit amable, de la mu
ller del senyor I3orbó, són admira
dels i celebrades per tot París i es
pecialment per la petita cort que
els volta a Fontainebleau, a Karls
bad, a Deauville o a 'qualsevol plat
jeta anglesa... No cal dir que els
demés segueixen les petjades pater
riáis i van fent. Porten, aixo sí, una
vida regalada. No els manca res.
Viuen en la magnífica omnipotencia
dels que tenen diners i continuen
tenint com a ambaixador el senyor
Quinones de León, que d'ailleurs es
serveix del personal de l'ambaixada
per a saber tot el que l'interessa pel
que fa referencia a la política del
país...
DEL VAGO "REIAL" DE L'ESTA
CIO DEL NORD DE MADRID ALS
CABARETS INTERNACIONALS
—Així digui que Alfons de Borbó
s'interessa pel que passa a Es
panya...
—Menys del que la gent es pen
sa. Quan era a Madrid no podia
sortir de fer unes guantes "juergas"
al vagó reial que romania guardat
en l'interior deis jardins de Palau,
davant mateix de l'estació del Nord.
La Rosita Rodrigo, la Carmen Mo
ragas i d'altres artistes. Ii podrien
dir alguna cosa. Allá s'ajuntaven,
bebien whiskys i "es vivía la vida".
L'ex-rei amb las dones de bandera
era molt simpátic. Es feia tutejar
i anaYa fent. A part aquestes juer
gas, aquets sopars 1ntims i fraterna
líssims del vagó reial, dintre del re
cinte del que em podríem dir la llar,
el monarca ts divertia a les llotjes
proscéniques deis teatres de Madrid,
en alguna fugida a certs palauets
de la Castellana o quan hi havia
cacera als "cotos" dels nobles... reró
l'home a Madrid no pocha anar
un cabaret aualsevol, un dancing,
etcétera. Sabia del "jazz", del ball,
de fer "foyer", pel que en deien les
novelles d'"El Caballero Audaz". I
Lector:
prou. Una temporada que va ésser
hoste de MM. Cornuché i Marquet
quan Deauville començava la seva
propaganda va passar-ho millor que
el Sha de Persia, que és un dels gi
golos de més preu que corren per
les platjes franceses... Ara a París
ja esta en el seu ambient. Va al "Li
do", va al "Pré Catalan", a les "pe
tites boites de la "bout", etc. Es per
met el luxe de sortir de Fontaine
bleau per a passar una bona estona
a un hotelet privat que ha llogat
prop de París, amb unes guantes
noies que surten encantades de l'ex
cellent tracte que té l'ex-rei... L'ho
me está encantat d'aquesta vida. Fo
ra "Marcha Real" a tota hora, fora
protocols empipadors... Llibertat, lli
bertat. Tenint diners rai! L'ex-rei ho
tenia tot previst. Ja ho havia dit
c ol
4.$V5.441$10 "111150t1~40,41~1•0111~~~37.
la rambla
que a ell no li paáSaria mal allo que
al seu cosí Guillem de Hohenzo-llern
o a rex-emperatriu Zita... Les
cases que va adquirir a Nova York,
sota el titol de duc de Tolde, li do-nen*
un rendiment extraordinari. El•
diner que va dur-se'n i el que ha
fet pasear per marits complaents de
bona aristocracia de Madrid
aquests manita que es sentien orgu
llosos cale "el rei" es fixés en les gra
des de les mullers propies—li han
acabat de sanejar un bon passa
ment. No necessita res. Pot fer vida
de gandul. Per ell, ja no es secos
daria ni del país ni de ningú. Pero
al costat d'ell hi ha tota la trepa
que'havia viscut sense fer res, amb
els privilegis que li donava una
continua "coba"... Aquesta gent
que començça amb el senyor Emilio
Tores i acaba amb qualsevol ro
manonista són els que li parlen
del • retorn a la "Madre Patria",
que només la que esperar "anhelan
te"' lanada de S. M... I potser ell,
més intelligent que els altres, no
s'ho creu i deixa fer... Sempre fa
bonic. Amb la creença que un dia
o altre les coses poden tornar el ser
veixen amb més fervor. Potser si es
r de r
Retall del Parlament. — L'admiració francesa pels monarque's deis altres paisos. — Escenes
enternidores de familia. — Les austeritats de les regines. —les honestes distraccions del
«primer senorito». — No l'interessa la política. — Es preocupa de. l'evasió de capitals.—Com
té repartida la fortuna de 500 milions de pessetes. — El senyor Quinones de León segueix
d'ambaixador. — «Per conspirar, ni un Tal... els altres, que en_ posin els altres.» — Visites
i amistats. — Les dentadures postisses...
CATALANSM
PARLANT LA GENT S'ENTENEN I
convencessin que alió ja no pot tor
nar no.el servirien de tan bon grat...
—Pero ell s'ocupa o no de les co
ses que passen...?
—En és un cinic. Un grandiós ci
nic. Ehl ha tastat amb tota lliber
tat aquesta vida de cabarets•i d'es
cándol i hi plau molt més que no
pas tot alló d'anar a Te-Deums i a
posar primeres pedres. Ja se'l veu
Recordi aquest títol:
"República, senyor Carnbó!"
anar amb noies oue 'no són pas de
la familia pels canes.: Ja se'l tro
ba davant de les -guixetes de les cur
ses fent el que rherofde Georges de
la Fouchardiére en diu protegir "la
race chevaline" 1' que no vol dir al
ira cosa que jugar... I miri si té
afició a jugar .que ara li,diré una
cosa que él sorprendrá. L'ex-rei juga
a cada "lotería nacional"; deu bit
llets sencers..de totes les series. Creu
que té bona estrella i que guanyara
un dia o altre 1 penan com, Ilávors,
la República s'atrevirá a incautar-se
d'aquest capital que tambofaria la
natural evasió com els altres... El
senyor. Quinones de León .seria l'en
carregat de cobrar-los.- Encara que
aquest ja 'está acosturnat. a -aquestes
coses del jac..E1 senyor Quinones de
León, el que- aeompanyavá .persones . _
11~~4~~62010aprao ...ziao,~~~~0~~risnonow.~~~liv•s¦ ...1«.013401,..ms% 4,isr
de la més íntima familiaritat reaiai
a Bolonia. és amo duna casa del
boulevard des Italiens o des Capu-cines
on hi ha installat un deis mi-nan
casinos de joc de París... En
treu una bona renda i va fent.
—I es conspira?
—Si. Es conspira. Es conspira mes
del que la gent creu. S'envien car
tea. S'anuncien moviments. Es sub
vencionen agents provocadors. Es re
ben personalitats. Tenen noticies
cenes del que passa a les casernes,
ala ministeris, a les ambaixades...
Pero eh, personalment, no dona una
pesseta. Ni una pesseta, ni un mal.
Fa fer caries de recomanació per
amics d'ells, fa fer subscripcions,
que, naturalment, segons ells, per
modus de delicaclesa. no pot encap
calar el monarca. i no dóna un mal.
Els diners els fa treure a tots els
seus antics amics i companys de
"juergas"...
—I en qüestió d'evasió de capi
tala...?
- —Ah, sí. En atacó si que hi ti una
participació directa. I tan directa
com que un dia va moure un es
cándol lamentable al seu secretari.
senyor Torres, peraue, segons eh.
va ésser massa espléndid amb un
bisbe que li va pas.sar un maletí per
la frontera de Port-Bou.
—I per qué escándol?
—Pesque el senyor De Borbón Ii va
dir: —"Pero. que no comprens que
donant-li cinc mil pessetes pels po
bres sortirá convençut que el male
tí en tenia moltes més?" Amb aixia
deis diners no l'enganyen de res.
LA LLAR ENCESA
—I de la vida familiar?
—Cadascú tira pel seu cantó. Hi
ha hagut escenes de familia violen
tissimes. I per a poder-ho alleujar
donya Victória va fer un viatget -
Londres. Es varen separar no gaire
amistosament, pero després les con
veniéncies socials, el que diran, tot
alió del renou familiar va obligar a
fer un viatge al senyor De Borbón
a Londres per a resoldre-ho. D'ad:
aquel! telegrama que va publicar El
Anido
Debate que deia: "Ha llegado don
Alfonso de Borbon. Se hospeda en
el mismo hotel en que mora desde
hace tres semanas doéa Victoria ",
telegrama que va satisfer i tranqui
litzar tetes les dames de l'aristocra
cia que vejen desfet un matrimoni
tan "reial" i tan "liberal". De tan
liberal, quasi anarquista...
,---LReben moltes visites d'Espanya?
—Moltes. Masses. La República pot
estar tranauilla, és forta, sí, tot el
que es vulgui, pero cal tenir molta
cura deis infanta i en l'época de la
cmreixeançtaecLaasl vnRigepialúarbl-lliomcsa mtéées nl'estfo.rç
d'un moviment democrátic, pero pa
cine, pero la malicia, el cos de l'Es-
, .
tat i la representació diplomática
está en mans de tot el que encara
és monarquic. La majos part de no
ticies que es donen pel món sobre
la vida a Espanya no són rectifica
des per les ambaixades. Abans n'hi
havia prou de dir que don Alfons
no es trobava gaire bé per a veure
sortir un telegrama dient que no te
nia res més que un refredat vulgar
i que ja estava bo. Avui es diu que
es cremen convento. que hi ha va
gues generals, que hi ha atemptats
collectius, i el personal de les am
babcades es mostra perfectament
passiu. El personal de les ambaixa
des s'escriu amb el gabinet de l'ex
monarca. Aauest sap el que passa.
duna manera directa i perfecta. El
movimient del general Sanjurjo es
va saber tan aviat al ministeri de
la Governació com a Fontainebleau.
En aquest sentit el cor monarquía
de París ho sap perfectament tot.
No creiem en un cop d'Estat. pera
si aouest s'arribés a realitzar. al mi
nut tot el personal de les ambaixa
des comunicarla amb viva satisfac
ció el canvi de régim. cosa que no
es va fer el 14 d'abril.
—Quina fortuna deu tenis l'ex
monarca?
—Don Alfons de Borbó té una for
tuna personal de més de 500 milions
de pessetes...
—500 milions?
—500 milions de pessetes. I dones,
qué es pensava? Que no era un ne
goci el cárrec de rei? Ha de pensar
que la vida que porta no és per a
contada. Ell i els seus viuen fantás-ticament.
No dóna un céntim per-qué
tothom cap que Alfons de Bar-bó
no ha pas tingut la virtut de la
genercsitat. I encara fa negocis... Te
diners a Wall Street, a la City, a la
Banque de France, a Amsterdam.
etcétera. Es a dir, en procura tenir
a totes bandes perqué en el cas d'un
"krak" oualse,vol no li agafin toes els
diners. Es de l'únic que s'ocupa ca-da
matí abans de llegir les noves
d'Espanya: saber com. está la borsa
del món... Está en tractes per a
comprar-se un "yatch" d'un noble
angles, arnb el qual pensa fér la
competencia al *senyor Cambó.
—Ah! El senyor Cambó... Que es
veuen amb el senyor Carnbó?
--Seguit. seguit. no ho sé, pero PS
pct assegurar que en el que va de
República s'haurá vist unes deu ve
gades i amb el senvor Ventosa i Cal
vell un parell. Qui més escriu :ss
el senyor La Cierva. El que menys, el
comte de Romanones.
No volem saber res més. Es tard.
La sessió parlamentaria continua. El
senyor Azana conversa ara amb uns
diputats de Galicia. El senyor Casa
res Quiroga passa de llarg. El se
nyor Dolcet apura una burilla i en
senya un mitjó foradat. Josep Ma
ria Masip vol convencer un dipu
tat, diguem-ne socialista, que l'ad
mira políticament tant com a Karl
Marx. El "senorito" Rey Mora en
tra al saló per a saludar unes noie,
de "Regina" que l'han anat a admi
rar. En Prieto ha dit set renecs se
guits davant de rastorament de
Margarita Nelken. Shan reunit en
un recó les dentadures postisses
deis senyors Pese Coromines i Ra
mon d'Abadal..,
—?Vacaciones?
—Yaera hora...
—Claro, claro...
—En fin... Se cierra la primera
etapa parlamentaria.
GABRIEL FERRFTER
ELS NENS QUE MENGEN
uncosa
HISTORIA DE CATALUNYA
co:lEccíonant en un boníc aiburn els ínstrucilus cromos que es froben en eis seus xocolafes
EXIGIU.LOS ARREU! SON ELS MILLORS!
14114.4111"~111~~~~1".
o
5