Rambla, La (1931-1935). Núm. 140 (26 set. 1932)

              '
ampionai de Catalunya, de futbo
Baiceióna Espanyol segueixen triomfant més o menwfacilment. — Fíns ara només el Palafrugell anima el torneig
•sat.
La presentadió._de ' l'equip Marse
llés eme es presenta amb el sugges7',
tiu títol de "Chevalier,Roze Sparts",
ha tingut unes proporeions que eVi-'
dentment hom no esperava. Efecti
vament. Per a tots els que catan un
xie assabentats de com marxa _el
món autiatic, no els hi era pas di
fícil, yeure en el "Chevaller. RO.Ze"
un equip de talla sufiejerit,per á
vencer ah representánts- BaCe-,,,:,
lona. El punt neuralgic ,91e la nata.-
ció francesa, gira; nemól-entán.,c4
"Tarncoing", arnb
del S. C. Ti. F., dé.
dors indeperiderits córti i reeetc,-.1
man Jean Tares. 4ik0: no' vol di:.
pero, aue ela que -han eSta`t éls ios
tres hestéS siguin "mea Slgones -se
ries". No. requir¦ ,cleápiadat es pre
senta amb un plan ;de rnag
nífic en les carrérea.Sd+ane, el ra2-
dador més'-destacat l'rea11.,t:'guariN,a
dor de la TraVeSálal'"del.-Sena, fou'
el que dorit en tot n1oinait, la inri
pressió d'ésser un grangelement, i
el que aconseguí pel una
victoria rneritiasirna en eis 500 lile:
tres estil iiure i fer'"-eálie, la ba7
lança -a favor de- l'equip ,de relleva
ments desPrés duna-- formidable ca
-
•
rrera. •
Fora d'aquest element; la resla
queda en 'un phi Mea amb tot
i no desentonar deltšéginillor ne:.
dador.
El "Chevalier • Roke"`-`-'ehl Presenta
les característiquea
dora que tot ha fien-aUTOrça. L'es
tética en l'estil no +éié en' c'op
moment, i fdu potleX-aib aiXo 'que
els espectadora. 'adóstáltrétlts a pra
acuciar carreres de',13111rfi.edar, no
quedaren molt engreseálleéri'elsrno:
viments un xic antinaks kle les no,*:
mes més elegánts clelqót rítmie do
braços 1 carnes. 'Peratl l'estil no
'e.xistí i va haver aauell entusias
me propi de nedadólig boc bregats
que per guanyar una prova hi• do
nen tot el máxim, 1-11bió semare és
d'agrair. i que el nestre públic sa
pigué-apreefar -err -frittlft
menta sincera i plena d'aquella bo-na
accillida 'que -h'seituafehan fet als
equipa forana.
En Water-polo, aniháts ja a una'
rnajoria d'edat i iried.porats en el
primer graó d'equipa. -sellectes, ele
EN BORRAS KIT-ELCORD"-DE; VER BOTIFAItlíES A LES, CORTS
ARRIBES: Qué és alsir? Que son tantes betifarres?
BORRAS: Veurá, n„'han dit que eren set mil socis i vull que :l'hl hagi una
per a cada un.
La presentacio de
1,
equip marse-
..
llés -f"-Cheyalier, Riize Sports"
franceses •no ens van ensenyar res
de nou, a no ésser la conceda de
"marrulleries" i que com- tots es
equipa franceses ho fan sense
gsneia necessaria per a -que a.. l'ar
bitre la • passi de llarg. Fins amb
aixó els nostres els aventatjaren.
Resumint, la vinguda de "Cheva-lier
Roze Suena" ha servit per a
donar una finja, divisorio entre la
nataei4 de ,Marsella
7amE, un marga &crea sixpetiora, a, lar,
noskateintkl.:I Mal»era queecAllát,
'dernust-Pat:,:
J.s'aetsuMU--„4els .1108.tres necladets
ha- estat moltj -fallagnerár:del .
que hom pensava.
El primer dia, l'eauip de relleva
menta integrat per Sabata, Ruiz,
Vilar, Zviller i Segalá, portaren una
marca nova a la taula deis récords
nacionals, i Valeria ,Ruiz, Vilar, efec
tua, així mateix en el seu relleva
mea una cursa formidable, ço que
li proporciona batre el récord deis
200 rnetres estil lliure amb una mar
ca interssantíssinia.1 que es pot ca
talogar, dins les minora d'Europa.
El temas de 2', 26" 2-10,- deixa en 3
sengons nienys la marea que deten-,
tava Ricard Brull.
L'équip de rellevaments malgrat
ésser vençut per l'equip francés que
també 'enclarroba el récord de Fran
ça ,efectuá una carrera magnífica
portada amb molt de "cap". Laniar
ca incorporada és de 10' 16" contra
10' 17" °use era l'anterior.
Valeria Ruiz Vilar, en el segon
cija, brilla coi un astre de prime
ra fila. La carrera deis 500 metres
amb una lluita memorable amb Na
varre, li serví per a deixar batuta
`tres récords nacionals amb tíns
temps veritablement internacionals.
Els 300, 400 i 500 metres esmerçaís
en- 3' 54", 5' 20" i 6' 47" 9-10, dei
xen bastant enrera les marques que
estaven establertes en 3' 56", 5' 23'
i 1' 3", respectivament, sobre tot la
darrera aue confirma a Ruiz Vilar
com un nedador de positiu valor 1
digne de-Codejar-se amb els homes
més destacats en el concert agua.-
tic.
La senyoreta Caxme Soriano amo
una cursa un xic- estranya,.va am
bar d'arrodonir- el millorament j. el
(Seguéix a la Pagina 14.)
Equip de :el:elan/cuita' del "Cheyolicr Rose Sports", que en la ,seva. netuac
,
-
a la nostra eintat antier'róca• el reqrd de yrunça del 4-,,x:100-estil *u're.
esporf)
Aixó no s'anima
A aquest pas, la lluíta pel cam
pionat de Catalunya podrá quedar
recluida a dos equips. Barcelona
i Espanyol segueixen tríomfant,
més o menys fácílment .1 cada
diumenge s'allunyen una mica
mes dels seus seguidors. Si no
vénen grans sorpreses, • tot l'inte
rés del campionat se n'anirá, a
rodar. Fins ara, només el Pala
frugell pugna per animar-lo. Poca
cosa més podem dir. Destacats els
liders, va quedant també desta
ca.t, a la cua el Sans. Es d'esperar
pera que la situació d'aquest po
pular equip millorara, perqué en
bona part d'ell depén que la Ilui
ta adquireixi una nova volada.
El partit de Les Corts
El Barcelona va batre. él Badalona
per 4 a 2. Un resultat' no gaire fol
gat, peró suficient per mantenir el
club bien-grana la seva situació
privilegiada al cap de la classifica-.
ció.
L'encontre, en general, fou d'es
cassa qualitat. En el primer temps,
especialment, ni vencedors ni ven-'
çuts estigueren a l'alearia, de la seva
fama, i foren ben peques les juga
des que varen meréixer ésser aplau
dides pel públic. Domina Ileugera-'
ment-0,SeátálohacIrillültiest 'primer
teinpárrel?lieYfiláttlelb favor'
s/tí liefletfraig deuklátvidonlirtia,1461
qit š4irdIfellah, -111blzWfo/tituerieert
eferrftlui efhTlrEtqffipaetigüer.
-'A la' seío-nbi
flIu,i ac
tuado del primer temps. Es vejé més
ciar en aquest segon ternps el 'dortil
ni i la superioritat deis guanyadors,
els-quals assoliren fins a quatre gola,
que „els asseguraren la victória. i el
Badalona pegué marcar novarrient;
grades a un penalty d'Alcoriza, i es
tigué també a punt d'aconseguir-hc;
en ;alguna, .escapada, -:de lá
• sevwdavaaattentalr
-.Despres id& z/11~8;j'MültitS•wcter
er15?el "qtlaWfisárthintá.ltIZ 11.Tritg--•
resSant mes que una 'bona parada-de
Florenc,a a un tret de Ramon, el'
Barcelona va .aconseguii él primer
gol. Creiburu cedí,' avançat, a Piera,
el' qual E retorna " la 'bala, 1 xuta el
primer a gol, desvia el poner, i Sa
mitier, oportú, enpenyent suaument
la 'pilota, obtingué él punt.
Minuts despres, -escapa Campaba:
dairgier 'entré deferíteá, 1 salvl
g61'•sAliáblIte.-c•
nutq,=1-1énItcatlo'WtYllçar- ;Córner
:contra el Badalona; cérTinti-Canta
badal repetí la jugada, i aquesta ve
gada, d'un tret rétá a l'angle, acon
seguí.. l'empat. després,
Golburu avançá, des de mig camp,
d'un tret per alt, va desfer l'empat.
Als-, onze minuts de segona part,
Fiera recollí. una aclarida- de Flo
renga, i cedí a Goiburu, el -qual, d'un
tret magnífic. aconseguí el tercer
gol. Als disset minuts, Alcoriza va
cometre un. penalty, interceptant un
centre de Betancourt. CampabadaI,
d'un tret rae el convertí en el se
gon gol del Badalona. I per , fi, als
vint, un, comer tirar per Piera, 1 des
viat per Samitier. permeté a Ra
mon, d'un xut alt, creuat, d'obtemr
el _qtiart -gol del Barcelona.
Del Barcelona, destacaren Martí a
la. Unja mitjera; Ramon i Goiburu,'
al davant; el primer, pel seu entu
siasme, i el segon, fou el millar xu
tador. La defensa, en canvi, dona, en
algunes ocasiona mostres d'insegure
tat, i .Arocha no aconseguí ésser el
mig-centre que necessita el Barce
lona, pei. més que demostrés entu
siasme i energies en el seu lloc.
Deis vençut, Florença va deturar
amb encert alguna trets perillosos.
A la defensa, fou . el millor Borras,
el qual impressiona als davanters
contraria. Mena, al centre deis migs,
fou, un altre deis jugadora més des
tacats deis seus i deis devanters.
Campabadal, per més que fos a base
de joc individual, fou el mes perillós
per la 'integritat- del marc blau
grana.
Arbitra regularment el senyor Ar
ribas, el qual arrenglerá així els
equipa:
Barcelona: Nogués, Rafa, Alcoriza,
Martí, Arocha, Pedrol, Piera, Goibu
ru, Samitier, Ramon i Parera.
Badalona: Florença, Borras, Mar
tín, Espuny, Mena, Jasa, Betancourt.
Castro, Campabadal, Torres i Ber
ruezo.
-
A remarcar un incident promogut
per la intemperancia d'un jugador
badaloní, el qual va permetre's fer
una serie de gesticulacions no gaire
correctes. Va ésser amonestat per
l'arbitre i esbroncat pel públic. Molt
lamentable.
El partit de can Rábia
El partit celebrat ahir al terreny
de Can Rabia entre els primers
equips de l'Espanyol i el Sabadell
va
' resultar a estones interessant
i aItres, de 'joc regular. L'Espanyol
inicia la lluita i s'imposá de forma
ben pálesa.
Els equipa, sota l'arbitratge del se
nyor Casterlenes — es" van arrengle
rar 'així:
ESPANYOL : Florença. Arater,
Pérez, Traba], Soler, Pauses, Dome
nech. Edelmiro. Garrete. Bosch i
Linares, Gro, Roure,
RICA TER°,
ci vencedor' de a Alta a Llevunt
•
Crespo; Duran.j.,. , ta, Mata, Ber-tren,
Miró. CalVlori Esteve,
El partit comença amb una esca
pada de l'Espanyol i al cap' de 'ca
torze minuts, en ocasió d'executar-se
un Abi'Ver.:Lontra el Sabadell — que
fou desviada la pi
lota per bšj fluixament, i Soler,
e lluny, xuta,
ol el primer
molt opoYstrl'i
aixó valgut a
gol.
Després d'aquest go , la lluita fou
més igualada, i el Sabadell aprofita
diverses ocasions per a aribax fina! a.
Florença, peró per manca de sere
Mtats perderet~1~-~ziet
marcar.
Amb domini alttrn transcorregué
tata la. primera. .ffiart.
'En ésser reprea'el joc, l'Espanyol
s'imposá novament i al cap de cinc
miriuts, Bosch escapa, passa la pi
Iota: a-Jover, i aquest apronta l'oca
siO Per a internakoe llançar un
formidable xut es.117ixat que valgué
el segon gol a lit&
Virit-i=cincmintits ?-eléOprés; el Sa
badelL .fou zgíetaa,sutirgtaa,rSteralymabylatiinnbipenalty.:
la-' rna:
arSaolegar
nareá erdeturá anlib
Durant aquest segoh-temps el joc
esdevé bastant dur,.casholunden per
part de tots dos equips violéncies
que desllueixen el jocamb el con
sentiment del seri-ylo .Casterlenes,
que no va saber-se tilposar. Quan
mancaven cinc minutas, amb
d'un incident fou .expulsat del camp.
Mata, del Sabadell; per' agressió a
Pérez.
-Amb dornini-ialturnat; ' acaba el
partit quan.faltale4b&rigkra,cincs mi-
, TI:
nuts.
•
De recluir,' res-saltar
• la' tasda' néch, que'
forní un bell partit.r,Després, Bosch
i Jover.
Del Sabadell, Esteve i Duran fo
ren els cine destacaren: mes.
El parta de Sant,Martí
Ahir el Martinener'Va perdre un
partit que ha de conéixer molt en
la classificació final -40 campionat.
Un partit amb els maxims avantat
ges a casa seva, V esçapar-se-li de
les malas sense que'pogués fer-hi res
més del que van fer, ja que tot el
seu esforç fou endetaacies davant del
majar encert deis rengles emporda
nesos. Prou va dominar el terreny
l'equip de Sant Martí, pero fou tot
inútil, perqué arrancada' que feien els
forasters, donava, una majar sensa
ció de perill i fins d'éxit, perqué així
van apuntar-se els séus tres gols quan
el Sant Martí encara no en tenia
cap.
Com que l'arbitratge de Planell fou
pie de desencerts, els martlnencs,
creient-se perjudiéats, en culpaven
eh sol de la desfeta seva; pero nos
altres que vam presenciar ,e1 partit,
amb tot el desinteréa,que ens perto
ca, assegurem que els martinencs han
de culpar-ne únicament el Palafru
gell de la seva deáféta: Perqué els
empordanesos, malgrat ésser domi
nats, -van mostrar-Sto elablement en
certats, i per aixó van guanyar. No
és pas que el Martidenc fes un mal
partit,-no;• pero és qüe ja no el po
dien fer 'millar, en front de la gran
resistencia forastera i de l'encert d'a
questa en els atuse.
No és pas, doncs1 cosa de discutir
el resultat,_perqué elcreiem del tot
, lógic, malgrat el pessim arbitratge
de Planell.
Al primer ternps, i als poca mi
nuts de joc, Reixach havia • marcat
ja el seu primer goh:sense que tos
prou perqué els masIbinencs s'espan
tessin, ja que malgrat.aquest momen
tari contraternps, milloraren molt el
seu joc. Pero ,els empordenesps, me
tódics en, seva raPiclesa de mo-viments,
l quárt d'hora havien al
tra volta mercát Por mitja de *Gor
gofio. Aquest fou- él' resultat 'de la
Primera part, i quant a joc, poc es
va diferenciar de la segona, perqué
en ella el Martinenec .continua la se
va dissort amb dominisense xit. Con
trariament, de sortida, dltra Negada
els nois de l'Enverga marcaren el
tercer gol, que Semblaya donava ja
per descomptada la .seva victoria.
Per més que él Martineric va pro
var canvis,de jugador's per a millorar
la seva desesperadaituació, no va
poder-se'n sortir:1‹només a darrera
hora, quan ja estavern a les fos
ques, En Roollerigth. ,.ya salvar l'ho-nor
de la m1111'01k.
26 setembre 1932
Barcelona -
Els equips arrenglerats, foren:
F. C. Martinenc. — Cabo, Cata
falch, Vinyes, Bessoli, Itosalench,
Cros, Vila, Cases, Jove, Xifreu, Fan
dos.
F. C. Palafrugell. — Bru, Blanch,
Colomer, Espada, Castelló, Cabanes,
Gorgonia, Reixach, Miguel, Banal i
Avení.
- Encara que poc, quan va entrar en
joc la defensa martinenca ho:va fer
amb encert. Tot amb tot;-pero, no
fou 'pu possible evitar la' desfeta,
,,perqu&, els davanters forásters van
emprar-'un joc rápid i ,despreírent-se
de la bala des de 11úny, 'sempre
en direcció "gol.
La línia mitja martinenca, molt
encertada; peró quan Cros va voler
anar a la davantera per minorar el
resultat, va perdre malta eficacia. La
davantera:vá -éSser el més-dolent de
l'equip martinenc. Pel seu persistent
domini i la manca total de gols, hom
es pot fer canee del seu joc.
El Palafrugell, en conjunt,doble
ment encertat que els locals. Indivi
dualment, hi hagué jugadcrs com
Blanc i Colomer, que es bastaren per
desfer la inconsistent davantera
martinenca. Després, laratlla de mit
jos va ésser també molt encertada i
la gran empenta, rápida,. valenta,
deis davanters va ésser el que va
arrodonir més la merescuda vic
toria .empordanesa.
Planell ja,hem di e va estar des
encer.tatA,A va agradar a nin
gú. Va "concedir un penal al Marti
nene, que aná a parar fora, amb
aplaudiments deis mateixos afamo
- ritdrÁW áttfreSIT'lltgltsbólIftlf
els falls de l'arbitre. Sort que el laln
sentit es va Imposar ie pchué a
bar -,bé el,partit-que uris quants exa
tato" vallen- deSineréixer.
El partit de Sans
Des del punt de vista esportiu, el
partit celebrat ahir a la tarda al
camp del Salas , entre aquest equip
1,,e1AntitHIR9z91.1,..F.9k
Ittk .:1291:9 5\9411134044114. OPA,
dat',Pr_eSent' /413"
piana't'r8 édiljahes Ibv-143111
l'equin del PobIe "Nou ens feren
creure que veurrem alguna ocsa ha
nica i que la lluita seria disputada,
pero les nostres esperances, com les
de tots els altres, es veieren defrau
dades.
Del partit d'ahir ningú no en
queda ,satisfet. Els del Júpiter ne,r
qu Iii tan.sols paguererr marcar un
gol que els danés' la victoria; els
del Sáns •-al.' seu
camp, pensaVeh da?:
. dos .PI:Insts%»94.9,1VP9s,i IIPAIP(?:1.401;1-,
eiS n-1.1.1514s 9~0•PlIt9I•1 14-41v
ens cleeépCiona np veureyni Una en-,
grillia de boi1911iitbolq %Ver de
senciar 'un d'aquells espectacles de
violencia que són tan fastigosos en
tetes les ocasions i especialment en
les manifestacions esportives.
L'encontre tingué dos aspectes to
talment diferents, que es descabde
liaren precisament en les dues parts
del partit. La primera part fou tan
ensopida que de bona gana hauríem
marxat cap a una altra banda; lg,
segarla ja fou una miqueta més ino
guda, peró aquest moviment no el
porta, pas una millora de les juga
des, sinó que obeí a les ganes d'exer
cir violencies ' que tenien tots pie
gata.
Si haguéssim de donar la culpa a
algun deis dos equips contendents,
segurament ens veurlem en un com
promís. Quan dos tenen ganes de
barallar-se qualsevol motiu és sufi
cient, i per aixó, tant els jupete
rians com els sansencs, es lluiren.
Cap a les darreries del partit, so
bretot, la cosa s'arcentua tan nota-,
blement, que per una moments pre
veiérem un d'aquells finals tan de
sastrosos que ja estem acostumats
a presenciar.
De la part técnica del partít val
més no parlar-ne, puix que, caín
hem dit abans, el bon joc brilla per
la seva abséncia. Els únics que bre
garen amly braó, tmit t una': mica
d'encert, foren els que formaven el
tercet defensiu sansenc, d'entre
quals destaca d'una manera 'nota
ble el porter Zarrauz. Domina una
mica el Júpiter, i si les coses s'ha
guessin descabdellat d'una manera
normal, potser aquest equip hauria.
merescut guanyar, pero en la forma
que jugaren uns i altres la victoria
no la mereixia ningú. Ben al con
trari: 'tata dos mereixien perdré.
L'arbitre, senyor Santiago, estigué
molt encertat en quasi tots els rno
ments, pero tingué poca energia per
a tallar en sec el joc brut en ela
primers moments de la seva apari,
ció, que és precisament quan s'havia
de taller. D'aquesta benvolença en
derivaren conseqüencies que el pp
gueren perjudicar a eh i als seus
comPanys de direcció del joc. Una
discrepancia arrib el jutge de ?rol
motiva un aldarull per haver con
cedit córner al Sans i la cosa acaba
gairebé a trompades. Si arriba a
tractar-se d'un gol esgarrifa pensar
el que hauria ,pogut succeir.
Els equips s'arrengleraren de la
següent manera:
SANS: Zarrauz, Villacampa, Tor
redeflot, Vela, Burguete, Bartolí,
Pons, Ale. Llovera. Castells i Giror
nes.
JUPITER: Francas, Claudi, Iba-nez...
Font, Martí, Ortuno. Mas,
rerg, Pneyo, Bárceló 1 Morales.
'
El campionat de futbol...
Res de nou a 1 oest
EL CAMPIONAT DE CATALUNYA
DE FUTBOL
RESULTATS DE LA Y JORNADA
PARTITS PER A D1U1VIENGE –VINENT
Palafrugell-Espanyol
Barcelona-Martinenc
Sans-Badalona
Júpiter-Sabadell
Ricard Moptero ha sortiti vencedor
de lá \folia a Lldvant
Ahir va finir la quarta edició de
la Volta Ciclista a Llevant, que amb
tant d'entusiasme organitza el 1-las
tre éollega de Valencia "El Pueblo".
L'éxit mes encoratjador ha coro
nat es treballs i angúnies pasSades
pels abnegats organitzadors, que, amb
. un-
' ncia lleable..inan
1 guit W,la Volta a'•.4eváfit, tina: rr-ta
I de 11,141stes, ciclistesrrieS- ~ab,
¦ -,. qucks ce les que- se celebren a ES
panya.
El 'Ajoble valencia s'ha lliurat
'
de
pie Vántia;tota l'anima a favor de la
seva máxima prova esportiva, i a imi
tació del de Catalunya, ha prestat
desinteressadament un ajut inestima
ble en pro deis corredors.
EsÁlltament simpatic i rnolt agra
dable-de. Pocler,-;:p9asliatar la infini
• tat .144InlystIss,; .. eoye'irnent, com-
', s-.111 . i
'
pie '
. -', ; .tant és així,
qu ‹h!existien tres
o q .
-
'. kár; ilieTrja'r
abiltilltant.i beggetat c15,1 .
- ;'''-'.' ----•
'
Qan hará has.de reekidébrer aquest
<
éxit, deis valencians, i pensa en el
control establért aquest any a Olot,
en la nostra Volta a Catalunya, no
es pot fer res m'es que acceptar
aquesta superioritat, aquest éxit in
negable dels nostres germans de Va
lencia. Són més joves que nosaltres
i ja ens donen lliçons!
• • *
La pan t esportiva també ha estat
afortunada, encara que no tant com
es mereixia,, per algunes defeccions
d'elements insubstituibles, per la mi
gradésa de valors nacionals. Els Fi
gueres, Elys, Ezquerra i alguna cor
redors més de Catalunya, com els de
Ferrer, Maten, Ferrando, etc., po
dien donar molt més interés a la
Volta valenciana.
Cáldrá que per a altres anys s'as
segurin els organitzadors, en cas d'es
la cursa únicament nacional, de
la Participado de tots els corredora
millors del moment. O bé, i potser
fóra el més.convenient, fer-la inter
nacional. D'aquesta manera, la pre
séncia cl'alguns elements estrangers
vinclria a donar nova vida, i a ac
centuar l'entusiasme que els valen
cians senten per llur Volta.
* * *
Es pot dir que la Iluita ha estat,
duerMoritero- Canyardo amia "es
tira i arronsa" per ambdues parts.
Primer va anar davant la classifi
cado Montero, i ben destacat; des
prés, Canyardo, i també ben desta
cat. Després cedía altra vegada el
seu lloc a Montero, per quedar ben
enrera, i no deixar lloc a dubtes de
qui era el millor.
CLASSIFICACIÓ
Ha guanyat el base R. Montero, el
qual ha pres la revenja de la seva
actuació a la Volta a Catalunya.
La classificacip final ha estat la
- següent:
4-„Ricard"_Mentery, en 48 h., 29.m. ki.
--Canyardo, en 414ih.' 3-4 in. 33 s....1-
Escuriet, e1i-48 h. 42 ni'. 10 s
Bachero, én 48 h. 42 m. ,I4 s.
Rodríguez, en 48 h. 5 m. 30 s.
Trueba, en 48 h. 57 m. 45 s.
Tudela, en 48 h. 58 m. 45 s.
Paulo, en 48 h. 59m. 28 s.
Cardona, en 49 h. 9"m. 48 s.
Segueixen Gallego, Ros, Martínez,
Pagés, López i Gomis.
Ciclisme a Tarragona
.AL:fir al matí tingué lloc la cursa
de bicicletes, organitzada per la Pe-uya
pielista--WilliamTarín, sobre un
recorregütabroximát de 125 qullome
tres, i per a terceres i principiants.
—
El recorregut fou el següent:
Sortida de Tarragona en direcció
cap a Secunta, Vallmoll, Valls, Al'
cover, Reus, V4" :a1seca, Canonja,--Alta-fulla,
Torrede 9-d.,,: :Venctrell, Ra
donyá, Brafim, Nulles, Secuita i ar
ribada a Tarragona-.
Entre altres,rprernis en _disputa hi
havia la Copstr. Blandinieres, Copa
Penya Esportiva; Copa Els Descui
dats, Copa Penya Blau-Grana, ultra
la subvenció de l'Exm. Ajuntament
de Tarragona. .
.
Essent-nos niateriaLment impossi
ble de detallarn, tates les incidéncies
de la cursa, pa.sem a donar als nos
tres volgudíssims• lecters la classifi
cació d'aquesta:
1. F. Palle de Reus, tercera ca-tegoria:
4 h. 4fr".. 10 s.
2. E. Ciriá, de Barcelona, tercera
categoria.
3. A.. Sevil, de Tarragona, .arce
ra categoria.
4. F. Pons, tercera categoria.,
5. A. Tallada d'Ulldecona, te_ :era
categoria. ,.
6. W. Sevil, de.Tarragona, terco-ra
categoria. ,
'
7. V. Tadeo, ct, Badalona, terce-ra
categoria. -
, y
8. J. Rolg,,,da„.Vinabodt. princi
piant.
9. M. Lleonart, de Terrassa, ter
cera categoría. 4''.
10. A. Civit, dé Montblanc, terce
ra categoria.
11. E. Jofre, 'ele Tarragona, ter
cera categoria. ,
12: ' B. Vilar, de Nulles, prnici
plant. '
• • •
Un moment interessant del partit "Barcelona"-"Badalona" celebast abír
Barcelona ...
Espanyol .••
5-5-0-0-23— 8-10
5-5-0-0-16— 6-10
Palafrugell... ••• ••• 5-2-1-2— 1— 5
Sabadell... ... 5-2-1-2— 8-11— 5
Júpiter... ... 5-1-2-2-1-11— 4
Martinenc... 5-1-1-3— 7-15—
Badalona ... 5-0-2-3— 4— 9— 2
5-0-1-4— 3-14—
Brcelóna-Badalona... 4-2
Martinenc-Palafrugell... ... 1-3
Esp,nyol-Sabadell... 2-0
Sans-Júpiter 0-0
12
La influénciade YEstatut a la nostra Borsa
LA FEINA A FER
L'aprovació de l'Estatut hau
raale representar per a Catalu
nya l'inici d'una época de re
construcció a la qual tots els ca
talans han d'aportar el máxim
esforç. El nostre pobre ha de te
nir consciencia de la responsa
bilitat que pesa damunt d'ell en
aquest moment, i complir çl seu
Cleure amb una Voiuntat tensa,
coratjosa i disciplinada, que
permeti obtenir el més alt ren
-diment de l'esforç realitzat.
1.Aquesta fita histórica ha de se
nyalar el punt de partida d'una
liarla profitosa tasca de reno
-vació en tots els odres i en tota
d'amplitud de la vida social ca
talana. Es moka- la feina a fer.
1-'eró és molta també la voluntat
:de fer-la. El que çal, sobretot,
'és qeu en ernprendre l'execució
de la vasta empresa de recons
-truir Cataltinya-raa.vutguin iin
posar-se les impatiencies 1 su
rar les improvitzacions, que no
es caigui en el pecat deis pro
jeCtés ambiciosa. 4tte sois ser
veixen per a Sati.4er hinostra
pruiia vanitoswi la•tendéncia al
colossalisme trunéat, que tot
arbitrista teóric n9 vulgui im
posar la seVa dottrina, ni tota
pensada convertir-se en imme
diata realitat. El carní és llarg
difícil, i l'eficacia :solida i du
radora de l'obra queanem a fer
no depén de les próporcicins de•
l'estructura inicia1sirtó -de -la
ferrnesa deis fonarnonts. Havern.
de posar-nos a la ferra amb una
-modestia que coli•ti:ng•ui de mo
ment els anhels més nobles,
rimb un sentir d'a,tricte í se
riosa austeritat, amb un ritme
que no surtí de les :nostres pos
sibilitats reals, pero amb...una.
decisió inflexible de ireballar
molt i d'arribar Ilttny.
En un deis aspectes en el
qual per les seves•característi
ques peculiars aqUestes refle
xions són més neecessáries és
en el sector financier. S'han fet
moltés critiques, força d'elles
iustes, sobre la »ostra activi
tat bancaria í bursátil. Els ins
taruments financiers própiament
catalans no corresponen a la
feirea etainabrnica_de,Catalunya
ni a la densitat de la seva pro
ducció. El sector de banca co
mercial no ha sabut crear l'ins
trument auxiliar que necessiten
Ja indústria i el comerç, i el dt.
la banca de valors, més fort i
emprenador, ha dirigit l'estalvi
«aairebé exclusivament nacional
en les orientacions i en els ins
truments financiers. Convin
dria, dones, que aquest moment
Notes sobre el Mercal Lliure
de Valors
L'Associació del .Mercat Lliure
de Valors de Barcelona té el seu
origen en el pacte-celebrat entre
l'Associació de Baaaquers de Bar
celona per una banda i els socis
del desaparegut Casino Mercan
til d'una altra. Aquesta darrera
entitat sostingué sempre rela
cions cordialíssimes amb el Colle
gi de Corredors Reials de Co
mere, fins a l'extrem. que els seus
components foren sempre consi
derats com a socis de número del
Casino Mercantil, figarant la me
jor part del temps alguns d'ells
en les seves Juntes directives.
Creada per Reial ,decret de 16
de jullor de 1915 la,Borsa Oficial
de Corriere de Barcelona, nasqué
simultánlament rAssociació del
Mercat Lllure de Valors com a
continuadora de la traclició del
Casino Mercantil, i des d 'aquella
data fr.s a aval són innonabra
bles eh incidants suscitats entre
les dues Crortioraziens, degut sern
pre al desig d'absorcló per part
del Coliegi d'i,gents de Canvi i
Borsa, ele quals en tot ternps han
rnenyspreat les facultats oue el
Cod1 de C,Itnere vitment concedelx
als acsoclats del Mereat.
Una de les bases fonamentals
de l'estructura admirable de l'As
sociació del Mer~t Lliure de Va
lors la constltuets Pens dubte el
sistema de ~tras eice té es
tablert. Segtms l'eamentat siste
ma, a 1.tineradar a termini no se 11
exigeni ar-a garantiz.11xa, Binó que
parsint d'un cliteri d'equltat i al
mateix usar.7,713 de prudencia,
estalnert c,ne la thrlirlt!A. Pigui
prorocctona?te a la iin.portáncla
l'operació, el cual risc ha de
cobr1r, 1, peor soo.aegten., 4.quella
augmanta o día-Inicuo.« segons la
posició que en cada cas té el so
ci, ja que la ver/wat Sita, qual
sevol oue sigui s'u irrtrort. unes
vegades pct rwultarfaces.siva i
(1'1..1 (res exigua.
Tos cls s'Id.% del Mercat Lliu
re de Valars inrmulen diáriament
els sens onats de liquidado, en
els quals fan constar les partides
de tito:2 co'rtpredés o venudes.
Els róssecs que resulten de les es
mentades operacions ae compra
repre,sentés el principi d'una sa
ludable rectificació. El nivell i
la intensitat de la nostra vida
social, el volum de l'estalvi i el
poder decapitalització de la po
blació, constitueixen una bona
base per a un sólid mecanisme
financier que contribueixi
endegar la massa de capitals
anónims envers collocacions
profitoses per al conjunt de
l'economia i que representin un
suport i una possibilitat de des
envolupament per al nostre tre
bal collectiu. Pero en fer-ho ai
xí és més indispensable encara
el rígid séntit de seriosa auste
ritat que cal infondre a tots els
afers, perqué-res no dificultaria
més aquesta tendencia progres
siva i coratjosa que forçosament
ha de donar-sé á la nostra vida
financiera que els assaigs im
premeditats seguits del tristos
fracassos, o les aventures es
peculadores que justifiquen el
recel i la descontiança del gran
volum d'estalvi capitalitzat, que
ha d'integrar-se, en bé d'ell
mateix, a !'obra de reconstruc
ció- de • Cátaluitya..
• L'Eltattit :aplovat concedeix
en -el sen ;anide lié a la Gene
ralitat •el dret d'establir i orga
nazar centrpa de contractació
de mercaderies i valors. Pero
riré•s que lés VoSsibilitats estríe
etes-csOntétt•inaigmarpdtoersutaennc-tiealatle'exstrtimiul
i,la significado que la, seva
aprovació representa, i que as
senyala el deure d'una gran tas
ca a cotnplir. En el sector finan
cier aquesta feina, no és de les
cier aquesta feina no és de les
més fácils. Per- aixo cal empren
dre-la arnb deciaió i fe. Per a
reéobr'ar-la si,estigués afeblida,
• Cataltinya pot reconéixer en la
severa t noble arquitectura de la
Llotía el testirnoni de la pul
xança deis seus antics centres
de-contractació, i pot presentar
com una contribució a la histo
ria financiera la Taula de Canvi
barcelonina. Podem, doncs,
portar a -l'obra de reconstrucció
la fe en la propia capacitat, junt
ainb l'esfore constant i l'e,.sperit
sacaihei necessaris en tota
Obra:Conectiva: Si hi hâ r-nolta
feina a fer, ha d'ésser major la
voluntat d'acomplir-la. Les ho
res són decisives. Tots tenim
el deure de sentir la responsa
bilitat que ens imposen, i de no
regatejar l'esforç ni malmetre el
moment amb passions mesqui
nes. De pensar en gran i realit
zar amb.senv.
CAREES I'l 1 SUNYER
venda es consignen als esmentats
estats a.plicant-se a nom de "Li
quidació General", els quals es
posen sempre al canvi del regu
lador diari, fixat pel vocal de tarn
de l'entitat.
L'Associació del Mercat Lliure
de Valors está formada de diver
sos components 1 l'ingrés está re
gulat per algunes disposicions,
entre les quals cal esmentar que
és indispensable ésser espanyol,
tenir vint-i-cinc anys d'edat i
posseir una experiencia de més
de tres anys en els negocis bur
sátils. La quota a satisfer com
a drets d'entrada a l'Assoclació
és de 5,000 pesetes i 20,000 per a
les entitats, i una vegada ingres
sat el soci en ella ve obligat, com
a totes les Corporacions, qualse
vol que sigui la seva índole, a res
pectar i complir els Estatuts i els
Reglaments, aixl com les dispo
siclons dictades per la Junta di
rectiva 1 el Consell de Govern,
que és l'organisme superior en la
direcció del Mercat Lliure de Va
lors de Barcelona.
Actualment formen part de
l'Assoeiació 19 entitats bancáries;
136 socis fundadors, 87 socis nu
meraris, 29 socis supernumerarls;
25 representa.nts autoritzats; 160
sccis clependents al servei dels
associa.ts abans esmentats, 1 58
funcionaris de la propia Asso
ciació.
L'agressivitat deis agents con
tra el M.ercat Lliure tingué un
apassionament considerable a
•partir de l'any 1923, en implan
tar-se a Espanya el régim de la
Dictadura militar. Les maniobres
i les maquinacions de tota mena
adreeades contra el Mercat, l'e
xistencia del qual es proposaven
destruir, portaren el problema de
l'organització bursátil de la Bor
sa de Barcelona a un pla d'inte
rés i d'apasslonament extraordi
naris. Sollicitat el Govern que re
gia en aquella época els destins
c"Espanya per uns i altres ele
ments a intervenir en la lluita,
es decidí en 16 de desembre de
1927 el nomenament d'un Comité
Interventor del Menat Bursátil
de Barcelona. La labor d'aquest
Ihl hl. UM.I.5145
aaveta.e., , aala.a,ara
.-.a..a..aa-as
4.5etz,
El Casino Mercantil, on hi
L'Estatut obre un ampli horitzó a
les possibílitats del nostre mercat
bursátil; ehl pot reprendre aquella
tradició de la gran Borsa catalana
interrompuda d'uns anys ençá, per
la principal raó de no haver pogut
legislar de per si i d'acord amb les
nostres própies necessitats.
Les intervencions cada vegada mes
• fortes que han vingut de fora, ha
vien anat desnaturalitzant el carác
ter tradicional de la nostra Borsa;
no vol dir aixó que la seva impor
tancia hagi devallat, perqué avui en
cara la Borsa barcelonina consti
tueix l'eix principal al voltant del
qual gravita tot el negoci bursátil
de la Península.
Per aquest redreçament que tots
desitgem a la Borsa catalana, hom
colilla en el Mercat Lliure de Valors
que ha pogut aguantar-se malgrat
totes les vicissituds le qué ha estal
objecte i que és un deis rnés ferrns
puntals on reposa reconomia cata
lana.
Precisament per la seva torea 1
per la seva empenta, el Mercat Lliu
re de Valors ha estat víctima de
moles ataca. Per a combatre'l s'ha
inflat a rexageració els seus defec
tes—que corn totes les coses huma
nes també en té—i en canvi no s'ha
posat de relleu els avantatges de se
guretat corporativa que ofereix l'or
ganisine en si, per la seva forma
d'operar i de liquidar que el posa
a cobert de totes les incidéncies.
Ja abans hem senyalat que l'Es
tatut obre un pamí molí; ampli al
que pot fer-se en la materia, con
vertint Barcelona en un dels centres
mes importants de contractació.
En efecte, la nostra plaga que tre
balla en gran escala amb mercade
rie,s i sembla tenir vida per a crear
se el seu mercat propi, avui encara
és tributaria deis mercats estrangers.
La Borsa catalana de mercaderies
s'imposa per la importancia cada
vegada més considerable que han
anat prenent aquestes transaccions
en els nostres temps.
Constituint-la a casa nostra, evi
tem en bona part una emigració de
riquesa, alhora que ,creem un segun
Comité, que es earacteritza per
un estudi pregon de l'organitza
ció del Mercat Lliure de Valors.
no pogué aportar cap element de
prova decisiu contra el funclo
nament del Mercat, sino que, pel
contrari, hagué de rendir-se da
vant l'evidencia deis grans ser
veis que aquesta institució pres
tava a l'economia, no solament
de la pina de Barcelona, sinó de
tot Espanya.
Durant els darres anys del ré
glm de la Dictadura, així com
durant el temps que regiren el
país els dos Governs que el suc
ceIren, les relacions entre la Bor
sa Oficial 1 el Mercat Lijare po
gueren desenvolupar-se si no en
un ambient de cordialitat. que
mal no ha existit, almenys de
respecte als respectius drets i
prerrogatives.
Peró aMb la proclamació de la
República i amb motiu de la per
torbació que ha sofert el Mercat
ha
,
la rambla
"
'fz'awk* •
aabasa, «
••••
-
'
se,
eae;
1t19 5 .1:,55 . ,
,Lyt,
41„,,i1cKs: .;
: C10 se;
rt
installa : gel° del Mer
d'interessoiáç'-qua`-'llignen més forta
ment 1a nostra eednomia; fomen
tem una riquesa-que avui deriva cap
a fora ;1 augmentem el prestigi co
mercial de la nostra• ciutat.
Esdevé encara ,ines necessari,. or
ganittár i fomeutar aquesta Insta
tució mercantil, si com és de créii
re va endavant eI Port Franc.
No ha Coblicleirl4e; /a; característi
ca que,senyala3Let~ organismes
anornenats.'Berts3~ncs,;_que és. la
de. clipósits ele:ornmaeleries,, Es evi
dent que en „ttsrmyri§-islipósits .hi en
tra en una .pádlrikirlsgrpal,les prime
res meterles, , cape, so les que cons
titueiXen la balde les eálaeeulacions
en les Borses dé' arnrércaderies.' Es
sent abrí, és evideitt-ejne rexisténcia
d'aquest Centre- ll'operacions- a ca
sa nostra (com -ho;són els ;de l'Ha
vre, Hamburg, Londrpse etc.), facili
tarla l'aportado .11e; mercaderies - al
nostre Port Frene.
Adhuc- admeterit que només s'ope
rés per a la cobertura de les Merca
darles que entren pe'r a lea nécessi
tats; del consum del -paLs, podria arri
bar-se a una xifiu considerable de
negocis.
I aquest gir continu, que com hem
dit més amunt mmi:es ;fa per ;mitjá
deis mercats estrangers. és de fet
una riquesa prou gran que justifica
per ella. sola els.optienismes.que.ens.
deixa l'Estatut In_aquest important
ram de recen:Mil: si- corla' és cres:-
perar els homes cridats a legislar
Catalunya s'adonen de la ,seva in
negable trascendeppia i saben treure
pnett !de l'auteritiaeió- que ens dona
la nova Ilei fonamental per la qual
hem de regir-nos, •
• * •
, No és pas sois dels avantatges ma
terials que puguin-aerivar-se per l'a
plicació de l'Estatut que hem de
mostrar-nos satisfets.
Hl ha un aspecte d'ordre espiritual
que satisfá doblement les nostres an
sies eatalanistés, cie són les que ens
impulsen, cadascá.dins del seu sec
tor. Només aixt pixfem' assolit l'as;
piració que tots perseguim amb el
governament propi"de Catalunya.
L'expansió que desitgem per a la
•
Lliure de Valors, va tornar a en
trar en un període difícil. Du
rant els primers dies del régim
republicá es produí,. a totes les
Borses espanyoles un fort des
eens en la cotització deis valors,
espadalment deis valors de l'Es
tat 1 deis valors cotitzats a termí
ni. Simultániament amb aquest
descens de la'cotitia. ció s'apre
ciaven en el desenvolupamerit
deis negocis finariefers senyáls
evidents que s'havia iniciat un
eorrent d'emigrado de capitall.
El Collegi d'Agents de Barcelo
na, secundat pel Collegi de Ma
drid, 1 d'una manera especial per
alguns del comnonents, aprofita
ren seguidament aquesta cir
cumstáncia per ,a íniciar Una ac
ció detractora contra el Mercat
Lliure de Valors ele Barcelona,
acurant-lo d'haver ellat el pro
motor de la baíxa de les cotitZa
cions . d'haver servit de base,
amb la seva organització especial,
Fi
11 •
• ••,•,..•
1111 •••44
1,4 • „. •
41 s
„
Lliare de Barcelona
Per una gran ..horsa catalana
(ktgorrespon a Catalunya l'establiment i orga
nitz4.0 deis Centres de contractació de mercade
riesUicitalowigtracord 'amb. les 'normes del Codi de
CoitiErl.~-ifé de l'Estatut de Catalunya.)
Borsa Catalana és el mateix afany
que ens mou ,en altres ordres cultu
rals per a elevar el nivell de capa
citat i de ;ratera, de tots els propis
recursos.
En el cas actual, una devanada
del nostre régim bursátil, o si es vol,
millor, el simple estancament de la
Borsa Catalana, de manera que no
s'estengués mes> enllá deis límits
adonseguits fins ara, ;equivaldria im
plicitament'a reccinéixer el fracás en
les nostres aptituds.
Pel contrarí, el seu expandiMent
será una dernoátració de la vitalitat
de Catalunya-I justificará. als ulls
deis més recalcitrants la raó de les
nostres demandes.
No hern pas de dissimular que de
gut a la forga de la inercia que re
presenta tots aquests anys d'inter
vencionisme en la vida interior, és
precisament a Borsa on s'han trobat
Inés homes d'esperit tímid, recelos i
desconfiant en l'eficacia de les nos
tres; aptituds per a ;governar-nos.
L'esperit de politiqueta, la fúria
deis personalismes, la idolatria que
el moltpnisme ha preat envers cer
tes persones, collectivitats, in.stitu
cions i medis, ha ofegat moltes vé
gades el sentiment no direm ja sola
de catalanisme, sinó de dignitat.
Només així s'ha pogut explicar el
retralment, la fredor que al voltant
de la discussió dé rEstatut s'obser
Vaya en els rotllos bursátils. Només
així podia explicar-se que en cena
moments la 13orsa hagi donat la im
pressió de la, veritable sucursal de
la CaVerna i que Os lectora Inés en
tusiastes ,dels•papers infamants com
"A B C"'i "Gracia y Justicia" es trq
bessin precisament allí.
Ara hem de creure que abeó ja ha
passat. En un régim de govern pro
pi, la Borsa Catalana emprendrá una
gran volada, i igual que han fet tots
els altres sectors. ella també s'unirá
a l'obra de redreçament nacional que
anem a emprendre tots plegats.
He anomenat abans el Mercat
Lliure de Valors i creiem que és pre
nent per base aquest organisme que
es posaran els fonaments de la gran
Borsa Catalana a qué aspirem.
VICENTS BERNADES
a l'éxode de capltals cap a l'es
tranger.
Davant d'aquest nou atac, tan
injustificat, el Mercat L'Hure, amb
gran serenitat i enteresa, acudí
a 1a defensa. Elements de la Jun
ta directiva de l'Associació del
Mercat Lliure de Valora es tras
lladaren des deis primers mo
ments a Madrid per a fer conéi
xer al senyor ministre de Finan
ces quina havia estat l'actitud del
Mercat Lliure de Valors des de
la implantació del nou régim i
quina eren els sentiments que l'a
nimaven cap a les ínstitucions
republicanes. El Mercat; Lliure
pogué demostrar fácilment que
totes les imputacions que se 11
feien, tant en el que fa a la bai
Xa.de la cotització corrí en el que
fa referencia a l'evasió de capi
tals, eren completaMent injustes,
puix que- el. que acl ha succdt era
precisament tot el contrari del
que allegaven els seus detractors.
.E1 que cal és parlar menys de
Borsa i d'historial i interessos
de classe i pensar només en la
situació d'aquesta ampla famí
lia 'catalana del treball i l'estal
vi que a Borsa In té la seva Séu.
Alla on ella trii allá on ella
es senti defensada i confiada,
allá será la 13orsa que necessita
Catalunya per al seu camí as
cendent.
• S'ha de'legislar per a aquesta
familia total, pobra capitalista
multiplicada de l'afany i la suor,
o bé ella legislará amb la seva
voluntat suprema en l'hora in
torçable de la Democracia i la
República que gloriosament vi
vim.
Menys tecnicisme i plans i
més contrició — si en cal, que
aixe) tothom s'ho sab bé o no
més sab bé aixó que rauta a
dios.
No cap programa ni esdeve
nidor alla on hotn no estigui dis
posat a sacrificar-se per tots.
No hi ha possible defensa
deis g:rans interessos pairals i
menys de particulars interessos
poderosos si no s'atenen básica
ment els interessos deis modes
tos que tenen la ma posada en
la porta de la tranquilitat i que
són els obrers i formadors de la
riquesa d'altri a tot arreu, co
brant la soldada de l'engrunaa
Sense ells els productors s'es
panten•i,no produeixen i sense
ells, que aporten l'estalvi--si vo
ten—no hi ha desenvolupament
possible.
Altrament la suma de llurs
sumes abasta centenars de mi
noras i forma la gran muntany-a
cálida de repós.
D'on surten, sino, els cinc
cents milions de pessetes on ar
riba de gruix la muralla de de
fensa que han,arribat a formar
en una institució d'estalvi i pre
sició nostrada?
D'altra banda, çen quines
mans es troben principalment
els. nous cent milions de Deute
de l'.Ajuntament de Barcelona.?
Amb una sola partida' d'a
questes faríem una Catalunya
nova, la Catalunya de tots,
próspera i irradiant de confian
ça, rectora i copiada en Vestí
mul, a condició de que les inter
vencions assenyades fossin res
pectuoses i fraternes.
Es per aquesta i no cap altra
inclinació amorosa d'esguardar,
que els ulls s'aixequen fins a
l'are deis interessos suprems.
Individualment rés. Collecti
vament tot.
La professió de corredor de Canví
La Borsa que tindrem
;Ara matt,t5 nosaltres per
aquest camí compassiu del mal
ue's fan o sels hi fa, ens tro
bem dintre l'órbita definida i
descrita no sois per nosaltres,
sinó pels grans competents
triats, d'unarempresa pairal de
defensa ..i -responsabilitat de
rendes i ambrtitzacions degudes
arnb els quees tracti i compro
meti aquí i e ntota Espanya.
Aquesta &bita te els seus
punts basics en les borses, en la
nostra i les d'Espanya, per tal
que en la aostra es repengen i
es corrompen diversitat de va
loes no excIusivament nostres,
i será l'asserenadora de l'econo
mia novella.
JO dono la
d'home honrat
es fará res que
previsió i amb
cisme social.
Tot grimpador será foragitatt
També dic.-que es fará i aviat
per tal eorn no és una cosa ori
ginal ni inventada, sino un
percaçament i una estructurado
d'una necesitat del temps.
Tota empresa necessária, por
tada amb finalitat d'ideal i de
competencia és sempre un fet.
Aquest »el motoritza la con
temporánia necessitat col-lectiva
i aquell orgull íntim — l'únic
orgull qué és virtut personal i
patriótica;.:— de l'ardent puresa
d'intenci&,
El qué' es pensa ofereix
el'ajue sent mai. El
que es sent, deiinit en voluntati
m na.
i Borsa a
Un deis fets que més clarament 'del-riostra la necessitat que tenia Ca
taluriya de conquerír la seva auto
nomia, el tenim palesat amb la in
justicia amb qué ha estat tractat du
rant molla anys aquest sector 1m
portantíssim deis nostres cercles ban
caris i bursátils.
L'any 1618, ala principia del desén
rotIlament del comerg a Barcelona.
esofixaren en 60 el nombre de corre
dors de Canvi i Borsa. Des de la llei
de desembre de l'any 1915, que crea
un monopoli oficial de la Borsa á
Barcelona, passats els tres segles que
presenciaren el formidable progrés i
extensió de la nostra ciutat i del seu
moviment bursátil, el cercle media
dor queda reduit'a cinquanta; mem
bres.
La compareció de dates i el nom
bre de mediadors demostra clara
ment la injusticia d'aquella llei. Fins
ara ha e xistit sempre una notória
disparitat entre eta deures i drets que
ha exigit i ha concedit l'Estat ala
professionals de Carry' 1 Borsa, te
nint en compte que si per una part
les cárregues de contribució, timbres
i utilitats són prácticament Iguala
pels professionals de carácter oficial
i pels corredors de Canvi i Borsa.
no ho són les atribucions i drets, ja que des de l'esmentada llei queda
ren derogats els clrets que pels cor
redors de Canví i Borsa precisava en diversos dels seus anides el Codi de Comerg.
En la informació oberta pel minis
teri de Foment l'any 1914 per a de
terminar la conveniencia pública
d'establir a Barcelona una Borsa ofi
cial, varen acudir la major pant d'en titats económiques, i l'any 1918 a
l'oberta pel ministeri de Finances, amb aclaparadora unanimitat, la
Cambra de Comem.Foment del Tre
ball Nacional, Ateneu Barcelonés,
-Mancomunitat de Catalunya i d'al
tres, constatant el fet innegable exts
26 setembre de 1932
Hi col-laborara el que vulgui.
Cap noble interes crear sera fe
rit ni negfigit.
Tots ens coneixem bé per
gran que sigui la llar. Portem
la propia historia al front i la
intenció, indissimulada, als
ulls.
El que s'hi oposi en nona d'un
interés de cleda, per poderós
que sigui, veureu amb quina
facilitat será bandejat.
Pdr?' una
idea millor o una modificació
convenient, li será acceptada i
refosa de seguida o li entrega
rem joiosament la feina feta.
Així : tot simplement.
Les idealitats socials no te
nen gelosia : és lo que les fa
invencibles.
Fáren1 la Borsa austera. De
seguida reposada i próspera.
Aquesta és la Borsa que tin
drem.
R. Sll'RIACH SENTIES
Barcelona
meya paraula
que no es fa ni
no sia amb tota
un quasi misti
tent a Catalunya que les necessitats
económiquel sempre creixents no po
dien ésser Satisfetes per Manca deis
mediadors indispensables, dernanaven
ala Poders "públics que conservessin
primer í rehabilitessin després els
corredors de Canvi i Borsa, mente
nint el que disposa el Codi de Co
men a aqueet respecte.
Essent aquest fet de la nostra Bor
sa exclusiu a Catalunya i no existint
problema samblant a les altres Bor
ees d'Espanya (Madrid i Bilbao), fou
insoluble .pell 'goVerns de la monar
quia, que mai no prestaren atenció
a cap realitát vivent de Catalunya
i en totes letaeáálqns presentades fo
ren desestimats els precs que Cata
lunya dirigia al Poder central per
qué solucionése vell plet.
Alguns del corredorade la Bor
sa de Barcelona exerceixen la seva professió des del segle passat i d'al
tres són continuadors de cases esta
bienes ja des. dé íriolts anys i la se
va immensa majoria prové d'alts
llocs de la Banca, havent passat per un llarg aprenentatge que els fa cre ditors a exercir-la seva professió amb
complet coneixement de causa; tots
eelllanoessttaren MuneitrscaatmlabiuorfertsdelliVgaamlosrsa.mb
Cal, dones, ávui que rEstatut ator
ga a Catalunya l'autodeterminació
en els afers .bursátils, que aquesta
realitat no sigui negligida; cal reha
bilitar la professió del nostre corre
dpoelra dpeodeBrosrscae;nttraanltsa. anys desatesa
Per aixó sds caldria un estudi
conscienciós de la realitat no déi
xant de banda cap deis textos le
gala que durar* tánt temps han es
tat oblidats. Eh corredora, seas dub
te, no han d'oposar cap ciificultat
aquesta tasca d'estudi que redun
dará en benefici de l'economia gene
ral i, en conseqüencia, a mejor pro
fit de Catalunya.
Bé está juramentar-se per obtenir la llibertat com pleta deis pobles, peró inillor, més eficaç i més intelli
gent seria juramentar-se per demostrar, amb obres, que el nostre poble és capaç d'organitzar-se, de capa
citar-se per a governar i donar-se una estructura que
el faci digne a una constant aspiració a la Ilibertat
absoluta.
;26 .seteinbre 'dé
La futuraexpansióde l'economíacatalana
L' iniervenció deis Poders
a la Borsa
Cada dia es va generalitaant mes
la vigilancia o intervenció directa
de l'Éstat en botes les esferes de l'ac
tivitat humana. on es tracten o afec
ten assumntes d'ordre social o pú
blic, i ho considero un encert per
qué condueix a qué les mesures que
es prenen poden ajustar-se més a les
.realitats que les ocasionen, evitant,
moles errors comesos per la superha
ritát que desconcixent la índole "iels
assumptes per no tractar-los de prop
i en la seva interoritat. han estat
cansa de grans injustícies.
Ara bé, on la intervenció és molt
necessária i imprescindible, és en
els mercats núblics. i aixó no es
cesa nova sino molt antiga. Els
árabs tenien i segueixen tenint 1"‘Al
motacen" que entre áltres coses si
gila el complirtient de les disposi
ciaes oficials en tots: els lloce
contratació pública, oren són "Ze
cos" (mercats) o "caah" (Borses).
A Catalunya i Valencia encara ni
ha moltes poblacions que conser
ven aeuest carree ambel nom de
"1)!Leeseet" o sigui cae la tradicío
ens mostra que allá on s'han trae-tat
assumptes de carácter ,públic,
poder públic no ha estat ni deu
tar absent.
Convençut d'aquest principi i con
siderant que la Borsa no ha d'esser
mai ni oficial ni privada ni 111ure,
sinó cut ha d'ésser un mercát mas
de carácter públic, puix s'hi venti
len driteressne públics- (els valors
titzats a Borsa no es poden consi
derar d'ordre privat), he sostingut
sempre el criteri cele há del-e (san
trolada o intervinguda ner un repre
sentant dels poders Públics, amb la
missió de vigilar que O'hi complei
xin les lleis i disposicions de Go
vern, curar que el iMpostos esta
blerts siguin pagats, 1 informar a la
superioritat de tots quants assumee
tes ptiguin afectar a l'economia del
país eue tinguin releció directa amb
la contractació dels signes de crédit.
Avui dia són rnoltes les Borses es-trangeres
•
on l'Estat té un delegat
que sel representi; peró a Espanya
solament•existeix el Mercat 7-hure
.Aray, 3
Albiol i Guinart, Josep
Portalerrissa 27 Teléfons 17821 i 17822
Almirall i Vida!, Gaietá
Rda. Universitat, 20 Telefon 15832
Ballester i Galés, Rafael
Aviagada Porta de l'Angel, 36 Teléfons 12346 i 11571
Bori i Gorialons, Josep Maria
Rambla Catalunya, 13 Telefon 11568
Borrull, Josep
Vis Leietana, 6
Boyé i Perales, Rossend
Avinyó, 29 Telefon 14686
Briansó i Font, Josep
Templarís 2 i 4 Telefon 12892
Bruguera i Sanfeliu, Pere
Telefon 13709
Buendia i Estiu, Lluís
Telefon 54613
Clavel! i Masuet, Narcís
Rambla de les Flors, 16 Telefon 18413
Colindres i Pérez, Francesc
Comtal, 32
Bailén, 51
Corta Catalanes, 619
¦•¦¦¦¦••••Ww.0...
de Valors de Barcelona, que estigia
constituit d'aquesta manera per ha
ver-ho 'aixi sollicitat la mateixá en
titat, i és paradoxal que un orga
nisme anomenat "Lliure", sigui l'ú
nic dins la seva classe a Espanya.
que tingui un interventor de l'Es
tat, i que les Borses anomenades ofi
cials, tinguin la llibertat de no és
ser intervingudes, i és que aquestes
Borses són d'un ordre privat, 'cons
tituint un dos tancat, per un curt
nombre d'individus que ejerceixen
una mena de monopoli i on la vigi
lancia de les Ileis está en mans d'un
professional interessat en els nego
cis de l'organisme, mentre que el
Mercal Lliure pel sol fet de repre
sentar un régim de porta oberta re
glamentada, d'acord amb la tradi
ció catalana, té més aspecte de pu
blic. circumstáncia que l'ha portat
Departament de liquidació, en el Mercat Lliure
a dernanar la intervenció de l'Estat
a fi d'ésser completat el seu régim
dintre les normes justes i evitar que
nous errors de la superioritat po
guessin dictar disposicions que cons
tituíssin una injusticia.
El primer assaig d'intervenció fou
el de Bernis, que abans d'actuar va
fer un estudi detingut del nostre
"Mercat Lleure",, informe no "publi
cat, peró_tietc noticies que es favora
ble a la 'naltre institució. El ségon
interventorelia estat Ramon Cano
sa. Aquesta intervenció ha tingut
tres fases: -una, l'estudi del mercat;
-l'altra, la ponencia, i la restant la
veritable delegació del ministre d'Hi
senda.
El senyor Canosa és un funciona
ri d'Hisenda que actua a Barcelona
des de fa alguna anys, en qui els
ministres i delegats han confiat sem.
pre misiona difícils. Es persona de
molta rectitud, de vegades excessi
va, i per aquest motiu l'home te
mut per la seva inflexibilitat, i quan
Prieto va tornar a obrir el Mercat
Lliure, accedint a la condició solli
citada de nemenament d'interventor
va cercar per tot Espanya la me de
ferro que controles la nostra Asso
ciació i no va trobar altre home més
acondicionat que l'indicat.
Abella i Pellioer, Segimon
Telefon 10452
Telefon 22030
Publics
Alíe!) que per molts va semblar sea
cop mortal per la riostra institució
catalana, acuesta ho va considerar
com una garantía, puix que la ca
racterística d'inflexible ens repre
sentava la seguretat que l'inter
ventor no es doblegaria tamnoc a
les maniobres que intentessin els
enemics del nostre organisme. Fa
més d'un any que dita intervencio
actua, hem conviscut dintre la més
correcta relació, hem sofert minuelo
ses investigacions, amb tot el rigor
que caracteritza dit funcionan, i
tota qüestió a tractar oficialment
amb el ministre ha portat un grau
de sinceritat i claretat tal, que ques
tions difícils (que altres temps ha
vie.n estat resoltes barroeramente
pel sol fet d'haver-les estudiades
amb coneixemento adquirits directa
ment i exposats amb tota mena de
raonaments basats en la realitat
deis fets, s'han portat a terme din
tre d'una gran correcció i amb aque
lla harmonia, allunyada de les vio
lencies i irritades protestes a qué es
taven acostumats.
La intervenció és un bé per l'Es
tat i pels organismes que la sofrei
xen, i per acuesta raó en la nova
organització de la Borsa Catalana
es sollicita la intervenció dels poders
públics, i si així s'estableix, jo desde
jo en bé del nou organisme i de Ca
talunya, que l'interventor reuneixi
les condicions de severitat, rectitud
i coneixements que l'actual senyor
Canosa, que en personalitat i caracte
rística de severitat i rectitud no ha
variat malgrat la relació aue cris ba
portat la convivencia dintre del mer
cat, peró que ha estat una garan
tia contra tota injusticia.
A propbsit dones, d'aquestes ma
nifestacions leer rendir un tribut de
respecte i consideració al gallee de
naixement peró nét de catalana, se
yor Canosa, ner la seva actuació se
vera dintre del Mercat Lliure i l'ac
titud del qual ha vingut a sumar un
grau Més de prestigi a la institució
tradicional catalana.
ESTEVE ta.JU
"Associaciú de Corredors de Callvi 1 Musa"de Barcelona
a rambla
HISTORIA DE LA
DARRERA OFENSIVA
CONTRA EL MERCAT
LLIURE DE VALORS
Per considerar-los d'in
terés i mereixedors de di
fusió —per tal com fixen
i precisen l'abast que po
gué revestir la darrera
ofensiva contra el Mereat
Lliure de Valors—, ens
plau reproduir els se
güents parágrafs, extrets
de la Memória correspo
nent a l'any 1931, que la
Junta directiva del Mer
cat Lliure de Valors pre
senta ala seus associats
en l'Assemblea del 15 de
gener d'enguany.
D'enea que la nostra Assoeiació
exiSteix, és a dir, d'enea que en
1915 vingueren llurs benemérita
fundadors a recollir i salvar, mit
janeant la seva creació 1 funcio
nament, les tradicions gairebé se
culars del mercat bursátil barce
loni, no es va presentar mai a
cap de les Juntes Directives an
tecessores nostres un problema
Inés intrincat 1 més dificil que el
que la que subscriu es veu avui
obligada a afrontar, en donar
vos compte en la Memoria anual
reglamentaria imposada pel nos
tre Estatut de les gravíssimes vi
cissituds que marcaren el carnI
de la nostra entitat durant l'any
que acaba de transcórrer.
En efecte, tot i essent la nostra
historia prodigiosament pródiga
en incidéncies 1 contratemps, fina
al punt que segurament no re
cordareu ni un sol any en qué
aquest no hagi hagut d'ésser un
capitel principal del resum de la
nostra tasca, el cert és que to
tes les dificulta,ts 1 entorpiments
amb qué havia ensopegat fins
avui la sempre anhelada norma
litat de la nostra vida foren gus
pires i ruixim de la lluita acar
nissada que es va entaular entre
els agents de Canvi i Borsa, as
pirants a la plácida fru1ció del
monopoli de les operacions bur
sátils com un dos privilegiat que
suposaven Interdit a la lliure ac
tivitat del comerc 1 exclusivament
destinat a servir lluis interessos
de classe, 1 el criteri sostingut i
defensat fins a l'heroisme per la
nostra Associació: que la Borsa
és camp obert a la lliure iniciati
va deis que dediquen llur intelli
géncia 1 llur treball al foment i
al desenrotllament de la circula
ció de valora mobiliaria, sense es
tar compel•its a més limitacions
ni a més traves que les lógica
ment imposades pel bon régim de
la centralització de les operacions
que la mera existencia de la Bor
sa exigeix, i la salvaguarda deis
interesaos privats 1 pública que
competeix a l'Estat de vigilar i
de defensar.
I no és que per part deis Agents
oficials no s'intentés repetidament
—ho recordareu de sobres—dur a
l'anim deis governants de totes
les époques i de totes les signifi
cacions els prejudicis de qué s'a
limentava llur ambició, i per a
aconseguir-ho s'acumularen en
contra de la nostra entitat tota
llei d'imputacions calumnioses,
des de les mes truculenta suposa
des transgressions de la llei, fins
a les més gratuites finalitats po
litiquea, a fi d'excitar contra nos
tre de vegades el puritá i zelós
legalisme de ministres 1 funcio
naria als quals hábilment espe
rayen sorprende en llur bona fe.
Calgué la sotragada volcánica
del canvi de régim perqué arri
bessin a aconseguir, en la inevi
table confusió deis primera me
sos, alió que mal no havien pogut.
LLISTA DE SENYORS SOCIS
Ordres de Compra i Venda de Valors al Comptat i Termini, Divises, Negociació de Lletres,
Crédits, Pignoracions de Valors i tota mena d'Operacions bursátils i bancáries
Cortés i Ribas, Serafí
Rambla del Estudis, 1 Telefon 14310
Corts i Castan, Franoesc
Cervantes, 7 Telefon 19333
Delclaux i González de la Mata, Frederic
Corta Catalanes, 688 Telefon 54291
Dorca i Feliu, Senyors
Plaea Urquinaona, 3 Teléfon 16432
Errando i llano, Josep
Rambla del Centre, 15 Telefon 16204
Falgueras i Ferrer, Agustí
Pelayo, 11 Telefon 19517
Ferrer i Fortuny, Alfred
Consell de Cent, 294 Telefon 10200
Flos i Papiol, Francesc
Ronda de Sant Pere, 11 Telefons 21062 i 11984
Frau i Mayans, Didac
Avinyó, 40 Telefon 12095
Fuentes i Llosellas, Enric de
Fontanella, 15 Telefon 11614
Galiano i Teixidó, Leopold
Muntaner 252
Gomis i Sola, Llorenç
Foutanella. 15 Telefon 14644
Grases i Fabrés, Gaietá
Diputado, 274 Telefon 10713
Gusils i Morondo, Franoesc
Maurici Serrahima, 8 Telefon 78937
Llopart, Joan
P. de Gracia, 49 Telefon 73347
Molas i Torredemé, Esteve
Casp, 12 Telefon 12183
Moretó i Uyá, Rossend
Moya i Bardolet, Albert
Via Laietana, 45 Telefon
Palou i Cabot, Alfons
Via LEdetana, 28 Telefon
Perellada i Miguel, Josep Maria
Corta Catalanes, 458 Telefon
Perich i Ribas, Ricard
Comtal, 32
Avinyó, 20
Avinyó, 20
41111) •E
L'estalvi a Cataiunya
Aquesta brenca de l'economia na
cional, que és el fruit de l'esforç del
treball deis pobles i virtet arrelada
a la nostra terra, és, sens dubte, el
primer puntal de la Bocea de Barce
lona.
Des de molts anys, la majoria
d'empréstits llanpats per crear noves
fonts de riquesa arreu d'Espanya
cren absorbits per la Banca i la
Borsa catalana, que si no de mo
ment, més tard i de mica en mica,
anava nodrint les carteras de› l'estal
vi catalá. No ens referim, en parlar
de l'estalvi, a la petita economia oca
sional i fragmentaria amb qué s'en
tén sovint aquest mot Es la reserva
que fa tot ciutadá, des del treballa
dor humil passant per l'empleat i
professional fins al gran potentat,
cada u a la mida de les-seves forces,
per a l'esdevenidor insegur 1 que en
aquest aspecto nodreik les rotllanes
de la nostra Borsa infonent-les-hi la
seva veritable vida. Mentre en aquests
darrers anys de crisi quasi totes les
estadístiques deis mciviments econó
mies i bursátils han anat en deseens,
el corrent estalviador del nostre no
ble ha augmentat duna manera pro
gressiva La virtut de l'estalvi está
tan arrelada a Catalunya que ni els
trasbalsos política ni els económics
tenen cap força contra ella.
Durant molt temps, elements bite
ressats pel desprestigi de la nostra
Borsa han eft correr l'especie que
l'estalvi catalá era contrari als va
lors d'Estat. Aquesta suposada ani
madversió pels Deutes la desmenteix
l'estadística deis últims temps, prin
cipalment des de l'adveniment de la
República. !vientre les altres Borses
d'Espanya els oferien i menysprea
ven, l'estalvi catalá els ailava adqui
rint de mica en mica per nodrir les
seves carteres.
Es ciar que en els moments d'emis
sió, Barcelona no ha fet mal un pa
per molt lltnt per haver quedat
aquests empréstito majorment absor
bits per la Banca central i la del
Nord, on resideixen les matrius de la
gran Banca a Espanya. Peró, trans
corregut un temps determinat des
prés de l'emissió, es va creant un
lent corrent en relació amb la ca
pacitat adquisitiva de l'estalvi que
porta a Catalunya una grao pm
assolir. L'etern inspirador oficiés
deis directius de la nostra hisen
da, el que segons propia i pública
confessió —que ens relleva, per
cert, dels respectes que en altres
ocasiona havien velat i atenuat
les nostres referéncies—, el sindic
que fou de la Borsa de Madrid, se
nyor Agustín Peláez, que no tin
gué altre afany ni alimenta altre
anhel que perseguir, retallar i fer
desaparéixer si pogués la reivin
dicació de la lliberta.t bursátil que
la n,ostra entitat, amb molta hon
ra, personificava, no havia de
desaprofitar aquella per a ell f e
lle oportunitat; i, efectivament,
en descobrir-la, posa en joc la se
va táctica acostumada, enardint
i avivant, amb más furia que mai,
el comprensible prurit d'acció rá
pida, fulminant, premeditada 1
espectacularment alliberadora de
tots els frens i lligams que po
guessin aparéixer com a delxa
lles del régim enderrocat, arnb
qué aparegué a l'escenari polític
del nostre país un home de tan
tea energies i de prestigia tan só
Telefon 10671
Perich i Ribas, Francesc
Telefon 10671
Saló d'operacions, en el Mercat Lliure
Uds com el senyor Indaleci Prie
to. El senyor Peláez trobáen ell
l'instrument ideal que havia so
miat inútilment fins aleshores, i
li basta abocar, amb gest patrio
tic, unes gotes de verinosa suspi
cacia en el temperament decidit
i impetuós del nou ministre per
qué aquest, endut del seu impuls
renovador, irrompés violentment
en el vell plet de la nostra Borsa,
i abraeant-se a la bandera que el
seu conseller ocult U oferia com
a amulet miraculós que havia de
netejar-li el camí d'enemics i di
ficultats donés la irada i súbita
ordre d'immediat tancament del
nostre Mercat Lliure.
Les angúnies mortals que pro
duí aquesta decisió en tots els que
sablem el teixit secret de perfidia
que l'havia vingut preparant fou
superior a tot el que poguéssim
dir-vos; no perqué teméssim que
el senyor Prieto hagués participa.t
com a autor o cómplice en l'ordit
d'aquell teixit — que bé sablem
nosaltres que no havia est,at altra
cosa que víctima innocentment
13150
10793
30417
Casp, 12
13
del Deute que primerarnent hom hall-ría
dit que no venia sitió en u
petita proporció.
Fa pena contemplar els esforços,
les privacions i l'afany que s'esmer
cen per a recollir a poc a poc els ca
bala per a assegurar l'esdevenidor 1
la facilitat. poca preparació i man
ca de garanties moltes vegades en
invertir-los.
Ara que l'Estatut posa ^, les man3
deis catalana l'ocasió de demostrar
el seny i la preparació ser" a gover
nar-nos nosaltres materxos, cal que
tots posem el nostre esforç í pre
miar degudament els afanys que es
merça l'estalvi a favor de la riostra
economia. Ja entitats prestigioses a
Catalunya comencen a preocupar-se
a defensar-lo en aquestes hores d'a
margor que per diverses circumsten
cies travessa l'esperit estalviador a
Catalunya. pero cal en la nova es •
tructuració de la Borsa catalana bus
car mitpans de garantir desde la seva
iniciació amb elements tecnics aliens
és la costum ar-reu
del món, els capitals que s'esmer-
L. CTOMIS
agafada en els seus fils ben
creuats—, sinó perqué poguérem,
i haguérem adhuc de temer que
aquella acció inicial en el precís
instant en qué la nerviositat de
la nostra piaça sentia ja els pri
mera efectes d'alarmants sotracs
económica pogués ésser irrepara
ble en el desastre de les sevca
conseqüencies.
NO ho fou, sortosament, 1 obrá
el miracle la serenitat insunera
ble de qué donareu prova tots
l'actitud decidida i entusiastieet
amb qué ens alentareu, contri
buint a fer-nos possible l'esvai
ment deis equívocs i les falsedats
i el posar al descobert la veritat,
els eterns atractius de la qual,
sempre de segura eficacia sobre
els esperits rectament insoirats,
ens reconquistaren la confianea
del poder públic, que mal no ha
viem merescut de perdre, i que
ens fou de nou atorgada arnb
unes tals garanties d'intervenció
i de vigilancia que creiem que
constitueixen la seguretat máxi
ma de la seva permanencia.
Permanyer i Furriol, Joan
Plaga Maciá, 12 Telefon 19207
Pla i Iglésies, Ramon
Via Laietana, 30 Telefon 13815
Ribera i Lloreng, Frederic
Telefon 19505
Ribó i Asmarats, Lluís
Via Laietana, 51
Roca i Trillás, Josep
Avinguda 14 d'Abril, 434
Soldevila i Esteve, Juli
Rambla del Prat, 9 Telefon 12498
Suririach i 011er, Jaume
Fonti.r ella, 15 Telefon 11614
Tarruella i Munné, Isidre
Passatge del eréctil, 5 Teléfon 12285
Tejedor i Mans, Cebra
Corts Catalanes. 627 Telefon 76572
Torroja i Motlló, Joan
Balines, 8 Teléfon 13090
Vallmitjana 1 Abarca, Ermengol R.
Avingada del 14 d'Abril, 437 Telefon 72492
Vilurbina i Avellana, Joan
Sepúlveda. 170
Teléfon 16226
14
TACIO
La presentació de l'equip
arsellés de natació .«Che
valier Roze Sports»
(Vé de la página 11.)
-cord del qual detentava la senyo
•aa Josefina Torrents en 6' 41", va
asaos a millor vida per partida da
le: tant Carilla Soriano com Jasa--
ara Torrents, palesana llurs quali
ata l'endarrocaren en forma ben
ganlfesta. Les condiciona naturaLs
Carme l'oren paleses una vera
t nula. L'astil impressionant, paró
o tant ben polit cona en .anteriors
.-tuacions, va produir una enorme
ansació. sobre tot en els primers
nt matraz, en la seva energia va
artlx en forma de catapulta. Des
:es, paró, sembla reservar-se per
gabar en un sprint final de 50 me
. as que féu posar ala: espectadora
peu dret per el nadar impresslc
ant de la última recta. Carate bata
rrnidablement el récord. deixant
• establert en 6' 34", 1 que per „toa
.:e ella vulgui tornará a ésser re
aixat.
.Iosefinit Torrents efectua Lamba
..a gran cursa. La fortaleça i gran
luntat de la recent vencedora de
Travessia. al Port. posa a contal
:aló tot el seu esforç per 11 que
dignament colocada. El seu par
récord antic el millorá de dos
aons, prova palesa de qué Josefir.a
:rentas marxa excelentment vers
difícil ascensló de nadadora se
:a.
Corn a provea interessants cal re
..rcar el s 100 metres astil :Unte
Angel Sabata arnb el seu minut
3-5. La forma actual de 3abata
inmillorable 1 avui dia pot M
atar amb probabilitats d'éxit fe;
:asar a segon pla la marca rata
IGUEU UN HOME MODERN
1 BEVEU
PERD REFUSEU LES IMITA
CIONS O FALSIFICAdONS
tilín de la distancia. que actualment
49stenta.
L'altra carrera internacional amb
victoria catalana bu els relleva
znents 5 per 500, on la superioritat
local bu evident. París, Sabana
González. Kostal 1 Pinillo. amb una
cursa plena de facultats s'empozan
ren amb relativa facilitat el primer
lloc.
Marea< ésser destaca t I 'actuacló
de Mata i Toepher. El primer ven
cedor en la prova de dors, obtingaié
la seva cernsagració internacional al
véncer al representant francés
amb una marca que és tot una es
perança pel junior del Barcelona.
Toepher. nedador de distancies
• va trobar el dissabte oca
de véncer de manera admiaa
i posant a contribució la forma
pressionant al seu astil.
E-ta p-ahrtaitpesstianttedro'nuancaiotnelatlas sodueperia
tat bareelonista. Liequip del Bar
lona amb tot 1 no estar a la al
a que la seva categorla tnerel
. va fornir dues actuacions accep
bles i amb forces gotea de tacni
a del que és el poc del water-polo.
que moltes vegades es traduiren
un encert de bellas jugadas mes
volament portadas.
Les provea complementarias a ca
rrec d'elements del Barcelona, so
bresortiren les fememanes i la dels
infantils. on s'apreciarenatels cona
tanta progressos que de día en dia
efectuen les esmentades secciona del
Club daga
Per acabar. La vinguda del "Che
-vahar Roze Somas" ha estat un nio
tiu per a qtle als nostres tiedadons
endarroquessin Sis récords Úoue Com
a fi de temporada és un efilleg bra
llantissim 1 oue els nedadors del
Barcelona han saragut aprolltar.
ELLORENCa GIBERNAU
ELOGI POSTUM ANTONI
SABATA
La nova de la mora d'Antoni Sa
boita ha produit entre toas els na
dadora la sensació de veure, perdre EI
arnie de tots. Antoni Sabata.
Mal en el Club Natació Barcelona.
1 estimat semore per la aeva senzi
Ilesa i simpatia.
Un sol remei científic exis
teix per a guarir-vos, el
Joveníssim, 15 anys escassos. An
tom Sabata sortit de la secció in
fantil 1 incorporat a la categoria ju
nior, feia esperar el nadador for
midable que havia de causar senas
ció. Campió de Catalunya deis 400
i 1,500 metres, Antoni era l'exponent
de la nova promoció que ha de veu
re incorporada Catalunya dins el
camp internacional.
Un atac d'apendicitis ha estron
cat una vida agil i plena de bellas
esperances.
El caríssim Angel, el seu germá
i company inseparable, sap coas
sentara la pérdua que hem experi
mentat. A en i a la seva distingida
familia, reiterem avui el tribut d'ad
miracló que en tot hora eras féu SCC
tir el malaguanyat Antoni.
LLORENÇ GIBERNAU
La VII Travessia del port
de Tarragona
Igual que cada any, ahir al mati
aingué lloc la vuitena travessia del
port, la qual no ting-ué la
brillantor d'anys anteriors.
El Club Natació Atlétic, aquest
any no ha tangut la gentilesa d'ac
captar la invitada) del Club Náu
tic de Tarragona. essent aquesta
molt comentada entre els aficionats
locals, máxim havent complert sem
pre el Nautic amb els seus compro
misos i participant els seus homes
a la darrera travessta celebrada úl
timament a Barcelona 1 que orga
nitzaren ella.
No obstant atacó. encara es po
guaren reunir en aquesta prova un
bon nombre de nadadora 1 clubs.
Els resultats foren ola següents:
1. Masdeu, C. N. T., 3 2m. 42 s.
8-10.
2. Arranz. C. N. B.
3. Ricorná. C. N. T., 3310.
4. Dolç O. N. T., 34'21.
5. Cabrejas, C. N. B., 3437.
6. Sapés, C. N. SabadelL 3440.
7. Viles. C. N. S.. 3528.
8. Julia,. C. N. Sitges, 3532.
9. Torres. Sabadell, 3660.
10. Murtra, C. N. T., 3712.
11. Sabater. C. N. B.. 3745.
12. Josefina Torrents. C. N. B.,
3746.
13. R. Solé. Sitges, 3747.
14. Rícomá, C. N. T.. 3818.
15. Serra. Sitges, 3827.
16. Sales, Sabadell. 3920.
7 7. Roca. Ploma, 3937.
18. Ramírez, C. N. T., 3943.
19. Pujol. Sitges. 3947.
20. Moreno, 3951.
21. Pujas, Reus D.. 40'55f1
22. Ramírez, 4056.
23. García. C. N. T., 4140.
24. Piza, Sabadell, 42'41f1 z z
25. Sancho, Ploma, 4250.
26. Tapies, C. N. T., 4350.
27. Nadal, C. N. T., 4350.
28. Roca, C. N B., 44'53.
29. Frant, Reus D., 4458.
30. Pellicer. C. N. T., 4610.
31. Núnez, Reus D., 4613.
32. Pallejá, Fteus D., 48.
33. Martínez, Ploma, 5033.
34. Canyes, 52.
35. Cobos, C. N. T.. 52'12.
36. Clotet, Ploma, 5333.
Classificacions especial»
Senlors: M.asdeus - Arranz.
auaiors: Dok,
Debutants: Murtra.
Infantil: Nadal.
Senyoretes: Josefina Torrents.
Classificació per Clubs
1. Náutic de Tarragona: 1 1-2
+3+4+10+14: 32 1-2.
2. C. N. Barcelona: 1 1-2+5+11+
12L28: 57 1-2.
3. C. N. Sabadell: 6+7+9+16+
24: 62.
4. Reus Deportiu: 21+22+29+31
4-32 : 135.
SHE
Campionats de Catalunya
de Decathlon
Tarragona, 2. - El clusabte 1 ciru
manga al matí tingueren lloc a la,
nostra ciutat els Campionats de Ca
talunya de Decathlon, els quals fo
ren organitzats pel Club Gimnástic
la Pederació Catalana d'Atletisme.
La participació d'atletas fou migra
da; es feren molas comentarla entre
l'afició local per la falta d'atenció
deis atletas badalonins en no parti
cipar en aquest campionat.
Durant el transcurs de la prova la
Federació Catalana imposa la meda
lla del mérit atlatic a l'atleta tarra
goní Josep Bru.
La Mina en aquest camplonat es
pot dir que va entaular-se entre Ro
ca. Huguet 1 Etter, en la qual resulta
vencedor el brillant defender del
Barcelona.
CA LBS!
JOVES QUE ANEU CAM1 DE LA CALVICIE
SULFOPILOL
a base de sofre, el gran es
pecífic contra la seborrea.
Un sol producte permet un
rentat racional del cap, el
SULFCIPILOL
Els resultats técnica foren els se
güents:
100 !nearca llisos:
Roca (Barcelona), 12 s. 1-5.
Huguet (Gimnástic). 12 s. 1-5.
Etter (Barcelona). 12 s. 1-5.
Ltargiria:
Huguet (GimnIstic), 6 m. 34 cm.
(Récord provincial).
Roca (Barcelona), 6 as. 16 cm.
Puig (Gimnestic), 6 m. 12 cm.
Pes:
Soler (Penya Ben Forjats), 9.955 m.
Roca (Barcelona), 9.895 m.
ltter (id.), 9'665.
Alçarla:
Ros (Gimnástic). 160.
Huguet (íd.), 1.60.
Etter (Barcelona), 160.
400 m. Ilisos:
Roca (Barcelona). 55 s. 4-5.
Etter (id.). 57 a. 3-5.
Huguet (Gimnástic), 57 s.
110 m. tanques:
Roca. 18 s.
Etter. 18 s. 4-5.
Huguet, 19 s.
Dise:
Soler, 31 m. 28.
Huguet. 29 m. 10.
Etter, 28 m. 18.
Persa:
Huguet, 2 m. 91.
Puig, 2 m. 71.
Roca. 2 m. 61.
Javellna:
Etter, 41 m. 6
Roca, 38 m. 90.
Huguet, 32 na 92.
1.500 m.:
Ros, 5 m. 2 s. 1-5.
Roca, 5 m. 6 s.
Huguet, 5 in. 19 s 1-5.
PUNTUACIO
Roca (F. C. Barcelona): 5.217'81.
Huguet (Club Gimnástica 5.09614.
Etter (F. C. Barcelona), 5.038'22.
Puig (Club Gimnástic). 3.81275.
Ros (Club Gimnástic), 3.79520.
Soler (P. Ben Forjats), 3.488'58.
Pujol (C. N. Plom), 3.128'34.
Garrido (Club Gimnástic), 3 04097.
UN l'k.71 DOLOROS
La familia Gaspar Rosés,
víctimes d'un accident
automobilista
Ahlr a mIgdía arriba a Barce
lona la trágica nova. El senyor
Gaspar Rosés, conegut polític re
gionalista que havia ocupat di
versos cárrecs públics 1 havia es
GASPAR ROSES
tat president del F. C. Barcelona,
va perdre la vida en un accident
automobilista. Amb ell monten la
seva esposa senyora Maria Rever
ter i la seva fila Maria del Pi
lar. Una servent que els acom
panyava va resultar greument
ferlda.
El senyor Rosés militava, com
hem dit, a la Lliga Regionalista,
1 havia estat elegit regidor 1 ocu
pat una tinéncia d'Alcaldía, i ha
vta estat diputat a Corts. Les re
yes aficions esportives el porta
ren a presidir el Futbol Club Bar
celona, havia actuat també com
a president del Comité organit
zadoar de la primera Exposició
internacional d'Automóbils cele
brada a Montjulc l'any 1922. Era
soci honorani de la Cambra de
l'Automóbil de Catalunya.
La trista nova va causar dolo
rosa sensació en ésser coneguda
a la nostra clutat, on la familia
Rosés gaudia de grans simpatías.
LA RAMBLA fa públie. el seu
sentiment més profund davant
aquestta desgracia 1 fa present el
seu condol sincerissim als seus
millars i al F. C. Barcelona d'una
manera especial.
BASKET-BALL
El G. de Badalona cuísta
de primera divisió. - Diu
menge vinent el primer par
tit de promoció entre el G.
de Badalona i la Penya Co
ratje
A. Esportiva de Mataró, 32
G. de Badalona, 17
Ahir, al camp de la U. C. de Joyas,
que correspongué per sorteig, con
tendiren la G. de Badalona 1 l'A. E.
de Mataró per tal de fer-se la cua de
la primera divisió. segons acord de
la darrera assamblea general de
clubs.
Del parta poc pot dir-se, ja que
a pesar de la gran voluntat ~ar
cada per ambdós bandola, en resul
ta und lluita insulsa i monótona.
Es veieren escasses jugades bri
llants, les quals anaren sempre a
cárrec de l'Esportiva.
El partit es decidir a favor deis
mataronins per Ilur major conjunt
per la seva pericia en aprofitar les
rematades a l'anella. Cal distingir
d'aquest "cinc" a Pujadas, amb molt
d'encera al tir 1 també afavorit pel
defensa badaloni que el deixá ac
tuar a plaer. El match, en general,
fou francament favorable als de l'Es
portiva.
- L'arbitre, Sr. Sanchís, bastant Ir
regular.
Equips:. A. E. de Mataró: Jané,
la rambla
Campionat de Catalunya, segona
calegoria preferent
A HORTA
L'Horta venç el Reus, per
tres gols a cap
Hom ha anat a veure aquest
partit a la tarda, després d'haver
passat un matí ple de jola 1 d'en
tusiasme en el gran homenatge
del nostre poble a Azaria 1 demés
hostes illustres de terres d'Es
panya.
Encara semblava escoltar aque
llas ovacions que esclataren arreu
pels carrers de la ciutat .
Amb aquesta impressió hom ha
entrat al canap de l'Horta i el
coutrast s'ha esdevingut seguit.
Ha estat un partit, encara que
de campionat, fácil per l'Horta,
puix el Reus, no obstant el seu
entusiasme i conjunt acceptable,
ha hagut de deixar passar franca
la victcria de l'Horta amb el re
sultat net de tres a cap.
No hi hagut dificultats insupe
rables ni pels equips ni per l'ár
brit.
S'ha jugat amb placidesa i el
públic ,no tant nombrós com es
mereixen aquests partits de cam
pionat, ha estat vehement, aju
dant a passar una tarda pacífica
d'estiu rigorós com la que ens féu
ahir.
La primera part el marcador
assenyalava un a cap a favor de
l'Horta, gol fet per en Ribó, amb
un friquic molt ben colocat que
el portar intercepta, peró no amb
suficient estirada per a evitar el
gol. Feia vint minuts que havia
comenlat el joc.
A la segona part l'Horta asse
gura la victória amb dos gols
més, vinguts per l'ala dreta i re
matats encertadament per en
Barnet, no podent fer res en Sans
per evitar-los.
En la primera part el joc fou
nivellat, donant el Reus forla
sensació de perfil, sostenint l'e
quip la seva línia mitgera.
A la segona part l'atac de l'Hor
ta es féu sentir amb més intensi
tat, dominant al seu contrari, es
sent-li anullat a l'Horta un quart
gol que l'árbitre el considerá orsai.
L'árbitre senyor Blanc estigué
encertat en general. Sois creiem
tingué una equivocació 1 bu en
l'orsai del gol anullat.
L'Horta arrenglerá a Pascual,
Brió II, Aparicio, Brió I, Bardina,
Hila& Rini, Aguilera, Vergés, Lan
da i Barnet.
El Reus presenta a Sans, Sans,
Cort, Llopis, Larrosa, Gascón,
Randuá II, Catalá Randuá I, Do
mingo 1 Climent.
F. A.
SASTRERIA
F. irehils lidai
7, Plaga Universitat, 7
Direeció M.
Rebudes unes grans coliec
cions d'estams meltons .
cheviots í tranelles per a la
próxima temporada tardor
AMB QUATRE TALLADORS
DE PRIMER ORDRE
R. Rigol
A. Peiró
E. Escarnis
M. Pellioer
A GRANOLLERS
El Granollers guanya l'Euro per 3 a 1
L'encontre jugat avui en el terreny
local entre els primera equipa del
Granollers i Iluro, i que ha estat
el primer del campionat de la sego
na categorla preferent, ha constituit
?una victória sense dificultats per
l'onza granollerí, que durant la ma
joria del partit s'ha demostrat amb
més conjunt 1 més perillós que el seu
adversari.
El joc ha tingut moments força
lnteressants i aquests han estat prin
cipalment en el primer temps, du
rant el qual el Granollers ha mani
festat una gran cobeijança i desitgs
d'apuntar-se la victória, que poc a
poc, 1 després d'imposar-se gaírebé
totalment en aquesta primera para
ho ha aconseguit, apuntant-se els
tres gols que devien donar-li els dos
punta de la partida.
Com havem dit, el primer temps
ha tingut moments interessantís
sima, parqué si bé els locals s'han
imposat, els mataronins no alzan pas
rendit davant llurs escomeses i han
pogut aconseguir l'empat a un gol
i evitar que la derrota no fos mes
catastrófica.
En el segon temps, el joc ha estar,
més igualat i la reacció ilurenca ha
fet entrar més en joc al tercet de
fenssiu local, que s'ha mostrat se
gur i difícil de traspassar.
Montasell, A. Llinés (12), Pujadas
(14). R. Ilerga i Solé (6).
G. de Badalona: Martínez (3).
Company (5), Campoy, A. Cola Crea
toni (9) i Gironés,
Per dlumenge vinent, donas, es ce
lebrará el primera partit de promo
ció entre el G. de Badalona 1 la Pe
aya Coratge, al camp dels segons.
Donada la Igualtat de forces que
sembla presentar aquesta Iluita 1 es
sent el seu resultat d'un vertader in
terés per l'afició basketbolística,
creiern• que será bo de veure el des
enllaç d'aquest partit.-P.
FUTBOL
Han marcat els gola Gara Quinta
nina, Carmona 1 Gaza. per aquest
ordre i ala deu minuta, vint-i-dos,
vint-i-vuit i quaranta respectivament
de joc del primer temps.
Ha dirigía l'encontre el collegiat
Prada molt -deficientment. Els seus
fallos, algunas vegades esquivats,
han perjudicat a ambdós equipa. sen
se, paró. que hagi influit per res
en l'obtencló deis quatre gola que
han estat tots ella de quantat.
Els equipa estaven formats.per Ma
tela Lladó. M.iralies, Argem1, Sala,
Rité, Lluch, Carmona, Garí, Pons 1
Guix. pel Granollers.
Banús. Mas, Valls, Llopis. Soler,
Perona, Palomeras, García,
Quintanilla 1 Navas, per anuro. -
Corresponsal.
ÍVILode-rnantent, -ry,o S'ins
tala e ityt ermarto debang
1
- aaaa,
Termosifón
PRECKLER
LA ÚLTLNIA RAFAEL&
1F,Ci SMEI DE
MOCA CUENTA
%monea, fullets
1 presuposlos a _J1
Sil CONSTRUCCIONES PRECKLER
Ronda Universa at 14 - BARCELONA
‘41,
A TERRASSA
Atlétic de Sabadell, O
Terrassa, 6
Definitivament ha comal-wat el
campionat de segona categoria.
Ahlr, en el camp del Terrassa
tingué lloc aquest comenc entre
els equips esmentats.
El resultat aclaparador favora
gle al Terrassa, ens lleva de fer
comentaris minuciosos. No ha es
tat un resultat excessiu. Ben al
contrari. Contra la compenetra
ció de totes les ratlles del Ter
rassa, l'Atlétic hi oposá una mi
grada defensa, malgrat la vo
luntad que els seus elements han
posat a la lluita.
Sincerament, creiem que el pa
pe que pot representar l'Athlétic
en aquesta competició ha d'ésser
forlosament molt mediocre.
El Terrassa forní una vertadera
exhibició i malgrat que als deu
minut sel marcador assenyalava
ja un resultat que 11 assegurava
la victoria, tres a cap, continuó,
pressionant i mentres els atacs es
produien innombrables, el marca
dor augmentava paulatinament.
Volar jutjar definitivament el
Terrassa per l'actuado d'ahir fóra
contraproduent. No tingué con
trincant. Paró pel nombrós resul
tat obtingut, podem dir que con
serva la seva posició de ferm can
didat.
A les ordres de París els equips
s'arrengleraren aixl:
Sitges, Cal-
Athlétic: Lorenzo, Gutiérrez,
Ribera, Simon,
I
vc, Pastor, Saurina, Colungo i
Folch.
Terrassa: Llopis, Vila, Barto
meus, Grandia, Requesens, Ca
dafalch, Valls, Mo114, Brote', Losa
da 1 Aratells.
Tal com hem assenyalat ante
riorment, als deu minuts de joc,
Molla, Broto 1 Molla novament,
han fet funcionar el marcador,
com a conseqüencia d'un joc mag
nific.
Amb continua pressió del Ter
rassa. tal com ha continuat du
rant el transcurs d'aquest temps
i ádhuc en la resta de l'encontre,
es succeeix l'encontre.
Cadafalch executá un penalty,
en que ha estat castigat l'Athlé
tic 1 obté el quart, el darrer d'a
quest temps.
Al segon, tot just lniciat, Molla
obté el quint i als deu minuts de
joc Broto el sext i darrer.
Restaurant LA PATRIA
P. Sepúlveda, cantonada a
Muntaner. - Teléfon 33394
Coberts especials (entremesos,
tres plats, vi compres o cervesa)
6 pessetes
Banquets des de 10 pessetes,
tot compres. La millor paella
L:actuació de l'Athlétic den
clentíssima.
El Terrassa inmillorable en to
tes les ratlles 1 l'arbitratge ac
ceptable.
A TARRAGONA
Club Gimnástic, 4 - F. C. Giiell, 1
Corresponent al camplonat de Ca
talunya de segona categoria prefs
rent. han jugat aquests dos equipa
en el capm• de l'Avinguda de Cata
lunya.
El resultat bu favorable ala locals
pel nombre • de 4 gols a 1, el quals
foren rnarcats per Colomé (2). Ba
llesté 1 Suárez pel Gimnastic i Vila
pel Güell.
Sota les ordres. del collegrat Sr.
Ribas, els eqtiips s'arrenglararen de
la següent fáisó: Jané, Vicens, Ter
mas, López, Bernadas, Segura, Boro
nat, Folch, Vila, Balanyá 1 Iglesias,
pel Güell, i pel Gimnástic, Rueda,
Wenceslao, Bordas, Martínez, Mar
torell, González, Barbará, Suárez,
Ballesta, Magrinya i Colomé.
Els millors t'oren Rueda, Wences
lao. Gonzlez, Barbará. Magrinyá 1
Colomé pels tarragonins i López,
Bernadas, Boronat i Vila, pela fo
rans.-Valls.
CORTS, 596
o
A SANT BOI
El "Santboia" aixafa
al "Filafranea per 6 a 1
El "Santboiá" ha començat Un
nou campionat amb un resultat es
trident. Un 6 a 1 amb un ''Vilafran
ca" apanyadet és un resultat per
convéncer a tothom. Nosaltres, paró,
oonfessem que no ens han paz en
grescat del tot els jugadora sana
boiants en el partit d'ahir, peró,
estera convençuts que no trigaran
pos molt temps en qué ens haurem
de rendir a l'evidéncia de fer cons
tar err aquestes mateixes pagines el
qué feiem constar dos nauneros en
rera, quan el "Santboiá" amb els
Costa. Cifuentes, Castells ,Alejo, era
el "coco" deis clubs cuistes de pri
mera categoria. El temps just de que
es coneixin més el joc i aparegui el
conjunt ue sois pot apareixer
gant partits. Classe, n'hi ha i bona.
Qué direm del Vilafranca No té
ni de malt l'equip de l'any passat
ni anila els elements que avui ha
presentat pot tenir-lo. Voldriem equi
vocar-nos. peró pronostiquem un
papar poc lluit en el carnpionat que
comença si una má experta no reto
ca els lloras flacs de l'equip.
A les quatre en punt, Mallorquí
mana arrenglerar els equipa, que
després d'una breu "arenga" arbi
tral, s'alinien així:
Vilafranca: Sabaté, Ramón, Vila
Lara, Larrosa, Juncosa, Castells,
Mercadé. Figueres, Legaz 1 Casada
sita.
Santboiá: Montserrat, Puig, Mir,
Castanera, Elias, Ribas, Mongrell,
Sospedra, Capdevila, Ascón i Llora
Ala tres minuts un faut de Lara,
castigat, l'executa Ribas bombeijat
a gol. Ascón entra al remat 1 en
dinya la bala a les xarxes per pri
mera vegada.
Ala dotze minuts, en un persistent
atac santboia, Llora fa el segon, re
matant amb el peu la pilota que
voltava lela estona prop la porta de
Sabaté.
Ala quinze, és Sospedra que fa el
tercer, idéntic a l'anterior.
Una reacció del "Vilafranca", i
Montserrat es Huela amb dues esti
radas fantástiques, desviant amb els
capa deis dits la bala a comer.
Capdevila, en un avenç personal,
coronat amb un fort xut, fa el quart.
Amb aquest resultat fineix la pri
mera para
La segona comença amb bona
ataca del "Vilafranca" que posen en
perill la porta santboiana freqüent
ment.
El partit raendureix, destacant-se
Vila, que practica un joc impropi
d'un jugador sensat.
Els ataca vilafranquins troben el
seu premi amb un bonic gol de Mer
cader. que será laanic que obtindran.
Vila, que segueix usant d'un joc
perillosissím, després d'haver lessio
nat a Sospedra, deixant-lo estés a
terra, lessionat de consideració. Des
prés de fer-li la .primera cura és
traslladat a la Clínica de la Mutual
amb urgéncia.
Poc després són Capdevila i Ascón
les "victimes" deis sabatots de Vila,
rodant aparatosament per la pols.
Amb deu jugadors, el "Santboia"
es zafa i anivena el joc. Ascón, el
Inés valent dels davanters locars, es
fa amb la bala i aconsegueix dos
gols més de dos bona treta a l'angla,
Amb 6 a 1 acaba aquest partit.
Personalitzant jugadors direm que
dels porters, Montsarrat ha jugat ex
SI VOLEU
COMPRAR
BE I A BON
PREU, RE
CORDEU
VOS SEMPRE
DE
'26 setembre de 1932
cellentment. Sabaté, baix ele forma 1
amb pilotes rases. res.
Deis defensas Mir i Romón els mi
nora. Ha complert Pula, i Vila rack
mogut i dolent. Ha lesionat de con
sideració a Sospedra i ha "tocat" a
tots els davanters santboiants. Es
un avis que tara a tots els equipa
del grup Llobregat.
Deis mitj8s, el millar Castanera.
Gran Calé
AVUI DIILUNS, día 26. Després
dels gran festivals celebrats darrea
rumana
INAUGURACIó
de la TEMPORADA D'HIVERN
AMB ELS CLASSICS CONCERTS
per la renombrada,
Orquestra M'alta
Els demés se'n pot esperar molt
més.
Deis davanters Isla esquerra del
"Santbora" i la dreta del Vilafran
ca han destacat, complint els da
vanters centres. Mongrell i Soma
dra, lesionats, no han fet res de
be. t Legaz i Casadesús, no ens
han convençut.
Mallorqui, imparcial i encertat. En
quant a energia, no podem dir el
mateix. Per no pitar un o dos pe
naltys del "Vilafranca" ha deixat
envalentonar a Vila i fer el que
ha volgut, renyit tot amb la cultu
ra i moral sportiva.
Es l'únic que li devem retreure.-a
Rusinol.
Campionat Murciá. El
Cartagena vence el Múr
cia per la mínima dife
rencia
Cartagena, 26. - Amb una gran
entrada, s'ha celebrat l'enconare Car
tagena - Múrcia, corresponent al
Campionat regional.
A la mitja hora, un defensa =r
ajá incorre en penal, i Paz l'executaa
peró Elzo l'atura magníficament.
Amb rempat a zero, acabá, la prime
ra part. Al segon temps dominaren
els cartagenencs i el Múrcia es tancá,
a la defensa, i el públic seguí ova
cionant la gran actuació d'Elzo.
Per fi, als 25 minuta Bilbao marca
Fauna gol de la tarda.
Cal fer constar que el Múrcia va
jugar des de la meitat del primer
temps amb solament 10 jugadors, car
l'arbitre, el =rala Pagan va treure
TOTS ELS MORTN-S I TOT EL MATERIAL
PER A CLASSIFICACIO I ARXIU
Bodmer Bo
...BARCELONA
TELEFON 10266
Roig del camp per dirigir-li frases
dures. La tasca arbitral fou magní
fica.
Es distingiren pels vencedors, la de
fensa Leal, Sobrino, Bilbao, i Rei
mer, i pel Múrcia, Elzo, que fou el
millor dels 22, Garcerán i Sorni
chero.
Les alineacions foren les següents:
Cartagena. - Blasco I, Paz, Pete
le, Martínez, Montoro, Leal, Blas
co II, Reimer, Bilbao, Cayetano i So
brino.
Múrcia. - Elzo, Garceran, Sorri
bas, Munoz. Palahí, Griera, Julio, Rea
nones, Zamora, Roig i Sornichero.
(Noti - Sport.)
Mancomunat Castilla Sud
(Grup B). El Malague
no venç el Málaga, per
tres a zero
Málaga, 26. - Amb gran anima,ció,
s'ha celebrat el partit corresjaonent
al grup B del carripionat Mallcomu
nat, entre el Málaga i el Malague
no. A les ordres del collegiat andalús
Hidalgo, els equipa es formaren així:
Malagueno. - Garcia, Chales, Ga
mero, Videz, Cueto, Pequeru, Maldo
nado, Peiró, Atanasio, Casero i 13o
Málaga. - Ucha, Alema, Patricio,
Frichi, Vicaría, Cristóbal, Lilí, Fer
nandito, Picón, Vaquero i Carlis.
Vencé el Málaga per 3 a 0.
(Noti - Sport.)
PELAYO 50
melles
TELEFON 16162
26 setembre de 1932
Els Campionats de futbol a la Península
Mancomunat AraFsó-Gui
púzcoa. El Donóstia venç
el Saragossa al seu camp
Saragossa. 26. — Al terreny de
Torrero, amb molt de públic. se ce
lebra, ahir el partit del campionat re
gional Mancomunal, Guipeacoa-Ara
gó-Naearra, Donostia - Saragossa .
Acaba, amb la victoria deis guipus
coans per tres gols a un.
El partit resulta de poca quali
tat, i fou guanyat fácilment pel Do
nostia, degut principalment a la
fluixa actuació de la Unta mitjana
aragonesa.
En canvi, la linda central de re
quin guipuscoá fou •el millor del
conjunt, 1 hi destaca l'actuació de
Marculeta. Ben servits els davan
ters de requip del Dorabstia, tin
gueren poc a fer per a aconseguir el
triomf. El domini fou poc marcat,
pero va correspondre més a requip
foraster. si bé el triomf raconsegin
pel seu millor joc més que per la
seva continua pressió.
El Saragossa desaprofita diversas
ocasiona sobretot. tres o quatre ie
magnifiques ee cornençat el partit,
i ura altra quan s'acabava el pri
mer temps, ocasiona que no és fá
cil que tornhs a mostrar-se-li tan
oportunas durant caMpionat.
D'haver sabut aprofitaiales, él re
sultat hauria raga t ésser un empate
si bé hauria resulta'. injust, percate
la victoria la va rnereiger bé re
quin triomfador.
Es distingiren en el Donóstia:
Beristain. oue rgu molt. bones pa
redes; Marculeta, eme fou el millor;
els defenses, i en s omn terma. els
davanters Chivero i Tolete, si bé
feren poc de particular.
Del Saragossa només la de`----a
minora quelcom l'actuació del con
junt.
Escartín, que arbitra bé, forma
els equips així:
DONOSTIA: Beristain, Arana, Go
yeneehe, Amada°, Ayestarán, Mar
culata., Larrorglo, Chivar°, Aldazabal,
In.sausti 1 Toleee.
SARAGOSSA: Oses, Chaeartegui
I,. Chacartegui II, Epelde, Basterre
chea Salas, Ruiz, Rellaso, Anduiza,
Zorrozua i Alman
Campion.at Valencia,. El
Castellón vello el Valén
cia per tres a un
Castelló, 26. — Al camp de Sequía
s'enfrontaren ahir a la tarda el Cas
talló i el Valencia en partit del cam
pionat regional valencia. Triomfaren
els locals per 3 gola a 1.
Els equips, a les ordres d'Ostaler,
s'alinearen així:
Castelló: Roca, Valentin, Gonel,
Doz, Guillen. Guitarte, Ballester, Lu
cas, Beltran ,Santaolalla i Angelillo.
Valencia: Cano, Torregaray, Pasa
rín, Abdon, Ricard, Amorós, Torre
denote Costa, Vilanova, Montanyés i
Pasqual.
El partit fou altament emocionant,
durant tot l'encontre no decaigué
l'interés. El Castelló luga millor
la primera part, en qué pegué ata
car amb tota la seva potencia. Des
prés, per les lesions d'uns jugadors
1 pel cansament del conjunt, baixa
molt el tren que marca en els comen
oçs. El Valencia no es descoratjá
jugá també amb moka empenta du
rant tota la Huna.
Al cap de set minuts Angelillo féu
un bon servei de cap al centre, i Lu
cas. oportú. remata, el primer gol per
al seu equip.
Al cap de poca estona d'aquest
gol, Montanyos féu una dura entra
da al portar valencia Roca, que re
sulta, lesionat i perdé dues dents en
la trompada.
Immediatament resulta lesionat
també Guitarte, en aclarir un gol se
gur. I besprés resulta lesionat també
Pasarin a conseqüencia duna entra
da de Ballester.
El segon gol del Castelló es produi
a conseqüencia d'un cop franc exe
cutat per Guitarte; el recollí Beltran
i introduí la bala a la xarxa valen
ciana.
En aquests moments el Castelló
s'amplia amb enorme encert i Ii cor
respongué el domina Un tir de Lucas
fou salvat difícilment per Cano.
En el sen temps s'iguala la nuita,
enecara que en els primera snoments
seguí dominant el Castelló. Ballester
estigué a punt de marcar, aprofitant
un centre de Beltran.
Després afluí:di el Castelló, i al cap
de den minuts Torredeflot marca l'ú
nic punt del Valencia, a pesar de
rescomesa de Valentin.
Novament torna. a atacar el Cas
talló amb empenta 1 es produí el seu
tercer punt. Santaolalla passá a An
galillo i aquest serví a Ballester. que
fou el que marca.
L'arbitratge de Ballester fou dis
cret. Es distingiren en el Castelló,
Guillen Angel i Guitarte, i en el Va
lencia. la defensa i Abdon, Ricaed i
Torredeflot.
• Noti Sport
Mancomunat Guipuzccá,
Aragó. El Deportivo de
Logrono derrota amplia
ment el Irún
Logrono, 26. — Al camp de Las
Gaunas se celebra ahir a la tarda un
interessant encontre entre el Depor
tivo local i l'Unión Club d'Irún. Gua
nyaren els locals per cinc gols a dos.
Eta partits s'alinearen així:
Irún: Emery, Eguiazabal, Mancisi
dor, Villaverde, Gamborena, Lazal
de, Arana, Echezarreta, Urtizberea,
Eleicega i Azcona.
Logrono: Ezquerri, Alcalde, Recar
te, González, Valentin, Tell, Araujo.
Julian, Luisín, Calero 1 Trabancos.
Durant tota la primera part domi
Medies i
per a concursos d'eSpOrts
E. Segura
Plaça Francesc Macla, 15
na requip local, que marca tres gols.
Al cap de nou minuts, González llan
ça una pilota bombada que fou el
primer gol. El segon gol el féu. Ca
lero, en una "melée" davant la por
ta de l'Irún mematant una paseada
de Trabancos. Anaven 20 minuts de
joc. Al cap de deu minuts després
Araujo aconseguí el tercer gol en
aprofitar una passada de Julia.
Als primers moments del segon
temps domina l'Irún, que aconseguí
el seu primer gol al cap de 16 minuts
per un xut fort d'Azcona.
Al cap de 19 minuts, Calero Ilança
un bon tret que hauria estat fácil
a Emery deturar, pero Gamborena
desola la pilota traient-la de l'abast
del seu porter 1 causant que arribés
a la xarxa.
Al cap de 36 minuts, una jugada
personal de Julian, després de driblar
diversos contraris, fou el cinque gol
del Deportivo local.
L'Union Club d'Irún marca el seu
Hipódrom del "Sol de Baix"
(LES CORTS)
issociació 1 de
TOTS ELS DIJOUS I DIUMENGES
GRANS CURSES
PREUS : General, 1 pta. Preferencia, 3, Lliure circulació, 5
MOLT AVIAT CURSES DE LLEBRES
-segora-gok.e..narematar Eleicegui una
passada d'Urtizberea.
Dirigí l'encontre Ledesma. amb re
gular ncert.
En l'Union d'Irún es distingiren
Gamborena, Azcona i Lazalde. I en
el Logrono, Luisito, Juliac, Traban
cos, Valentin i Recarte. '
Noti Sport
Campionat Valenciá. Em
paten el Levante i el Gim
nastic
Valencia, 26. — Al camp de Va
llejo lruitaren en partit oficial el
Gimnastic i el Llevant. Empataren
a un gol.
Els dos equips s'arrengleraren de
la segtient manera:
Gimnástic: Ruiz, Civero, Orriols,
Hernández, Goich, Caballero, Vail,
Adelantado, Almela, Portugués i
Torres.
Llevant: González, ealpe, Puig I,
Gallart, Concuberta, Hilarlo, Gros,
Puch, Sanz, Menéndez i Brova.
Quan feia deu minuts que juga
ven, Almela aconseguí un gol per al
IICTEL
1 RESTAURINY
Coberts a 10'50 Ptes. i a la Car
ta. Abonarnents especials de co
berts en séries, gratificació com
presa, utilitzables per a •familiars
e invitats. Plats Regionals. Ex
cellent Cuina 1 Servei perfecte.
Salons per a Banquets, Bodes :
Festes, Orquestra-Preus moderats
Gimnástic, pero l'arbitre Der
haver tocat la pilota amb la má.
Vuit minuts després, Sanz acon
seguí un gol efectiu per al Llevant
d'un xut fortíssim.
Durant el primer temps no es
marca cap més gol.
En ésser represa la lluita el Gim
nástic minora la seva actuació i
aconseguí empatar al cap de . vint
mínuts. per mida de Torres.
En aquesta segona part, el loe
esdevingué més igualat, per bé que
domina més el Llevant. Hilarlo es
lesion 1 estingué una bona estona
cense jugar. L'arbitratge de Perola,
regular.
NOTI-SPORT
Campionat Murcia. E!
Hércules d'Alacant der
rota amb dificultat el Im
perial
Múrcia, 26. — Després d'un partit
molt igualat, l'Hércules alacantí
aconseguí triomfar en el partit de
campionat celebrat ahir en aquesta
població contra l'Imperial mural.
Cap dele dos equips no 'n'esa su
perioritat sobre el contrari. La vic
toria dels forasters fou deguda. més
a altra cosa, a roportunitat que en
ele dargers moments tingueren els
davanters de l'Hércules.
Els primers de marcar foren ele
de l'Hércules, per mitjá de Gorgé.
Dasprés d'aquest gol seguiren domi
nant els forasters i marcaren nova
ment en no aconseguir Villamon de
ttirar un gut de Ramon. El portar
murcia entra en mateix la pilota a
la :sanca. Al cap de cinc minnts
els murcians marcaren. per primera . s'agacha per 'fflitja de Sevilla. I abans
d'acabar el primer temps, Lerroux,
en un aldarull davant la porta, ob
tingue-,e1 segon gol.
Durant la segona part, el joc tin
gué les mateixes característiques.
Dómini alternat i baixa qualitat de
•joc. 'Al cap de vuit -minuta Aracil
assolí un altre gol per als forasters,
pero els locals, animats pel pública
aconseguiren empatar per mitjá de
Sevilla, al cap de vint-i-tres minuts.
Després d'aquest gol es registra
ren ele moments més emocionants
del parda Davant l'empat. tots dos
equips es llançaren coratjosament a
la l'anta per tal d'obtenir un nou
gol, que havia d'éser el de la victo
ria. Quan mancaven únlcament dos
minuts per a racabarnent fou acon
seguit pels d'Alacant; Gorgé, aue
es trobava sol davant la porta con
traria, • remata fortíssimament una
centrada de Ramon, i la pilota aria
a parar a la xarxa.
Dels d'Alacant es distingiren Ma
cla, Páez i Vilanova. Deis derrotats
cal cementar Zorita, Plaza i Sevilla.
Dirigí la lluita, no gaire encarta
dament, el collegiat local senyor
Plaza.
Els equips eren:
Hércules: Florencio, Torregrosa,
Macia, Navarro, Gamis, Páez, lita
mon, Aracil, Gorgé, Vilanova i Gor
duras.
Imperial : Villamón, Villaplana,
Plaza, Lázaro, Zorita, ,Miguel, Parra,
René, Mengual, Sevilla i Lerroux.
,- . NOTI-SPORT
Campionat Biscaí. L'At
létic de Bilbao derrota
ampliarnent el Deportivo
Alavés
Bilbao, 26. — Ahir es va celebrar
en aquesta població el primer par
tit del torneig regional. Els conten
dents foz:en ele vermell-biancs de San
Maulea l'el Deportivo Alavés.
El !partat efctuaen'efingunt ensopit.
Unicarrient 'Ya eltregenir ratundor
de gols.
L'Atletia va marcar cinc gola 1 ele
alavesos dos.
A la segona part, l'Alavés va subs
AM>
_ama_
la rambla
Mancomunat Castella Sur
(Grup B). El Racing de
Córdova vello el Castella
per cinc a un
Córdova, 26. - Amb, molt dc pú
blic, i sota rarbitrate? de Manolo
Ocana, s'ha celebrat el partit de
campionat, corresporient al grup L.,
entre el Rácing de Córcloya i el Cas
talla, de Madrid.
Els primera mmaersta es Juan a
gran tren, ares.samilarit requip :na
drileny amo gran insistencia, i mer
cante ale primers minuta Ilur primer
f finte gol, essent el seo autor Mar
tínez. Reaccionen els eerdovesos en"
aquesta primera pan. 1 aconseguei
xen tres gols, el primer per Vergel:,
i els altres dos per Morenito. Amb
d'ea gola a un acaba el primer tereps.
La segona part :es de joc anivella
distingint-se extraardinariament rac
tuació del mig-centre madrileny Mo
ro. Dos gola marcaren els locals en
avesta segona part, el primer oi.nia
d'Anclrade, i el segon en l'armar Mo
renito un penalty amb que és casti
' gada una falta de lee defensa .nacIri
lenya. I amb el resaltt de cinc gole
a un acaba el partit, que fou dirigit.
amb absoluta imparciaiitat i gran en
cera per Ocana, destacant l'actuació
del meta madrileny Guillermo, i del
mig-centre Moro. Pel Rácing, tots
amb gran entusiasme.
CASTELLA: Guillermo, Noval, Va
rela, Zulueta, Moro, Escudero, Mén
dez II, Tomas, SInrtinez, Pepín i
Blázquez.
RAGING: Tovares, Monje, Jimé
nez, Aniceto, Andrade. Solé, Maria
no, Romerito, Vergali, Morenito i
Martín.
Campionat Gállec. El Cel
ta veng difícilment l'Eiri
na, per dos 11. un
Vigo, 26. — El Celta defraudé ahir
els aficionats gallees que assistiren a
presenciar l'encontre Celta - Eirinya
al camp de Balaidcis.
Obtimmé el triomf recital) del Cel
ta per la mínima diferencia, paró in
j,, 2t.:mena L'Eirir-^ sortí derrotat
en un encontre en. que',e1 seu equip
fou mil- a sens r'e:nta, ,,alisre el ter-reny.
Millors complasaaionaa mes en
tusiasme i mes engaztl, cale] xut a
gol. Que d'aquest eas at Mo tingués
exit se n'encarreáa eT., densa Montes,
l'únic jugador del' e ta 'tie estigué bé.
A la primera part`9idmés es mar
ca un gol, i aquest fou aconseguit per
l'Eirina. Al cap de poc de començat
el partit hi hagué una jugada de pe
rill per a l'onza de Pontevedra. Co
pena. el meta de l'Eirina, hagué d'in
tervenir valentment per a intercep
tar un perillos xut . de Nolete, que
havia rebut la pilota d'Echas. Al can
de mitja hora de joc„ Gonzalo, des
prés'd'un rápid aveng,'Iremata amb
eficacia un ceptre 111t'per Pepo
na, Aixi s'aconseguí efibrinier gol de
la tarda i únic de l'Eirina.
A la segona part, i en els seus prin
cipis, domina el Celta; el joc s'en
dureix. 1 dos jugadors s'agredeigen
Camise"F.VehilsVida!
32, Avinguda del Portal de l'Angel, 34 ‘?
7, Placa Universitat, 7
LA QUE PRESENTA MILLORS
ASSORTI1VIENTS A MÉS BONS PREUS
CAMISES - CORBATES PAIAMES
MITJONS - MITGES - BRUSES
SUETERS - PULLOVERS
tituir el seu porter Urreta, lesionat
per Mardones, que es va distingir
notáblement a la defensa del seu
marc, i fou el millor del seu equip,
juntament amb la linia de migs.
Per ,l'Athletie, els milloes foren Is
Cilaurren, Iraragorri i Bata.
Arbitra mitjanament Torrontegui,
que va arenglerar així ele equips.
Atlehtic. — Iraragorri, Bata, Chir
ri i Gorostiza.
D. Alavés. — Urreta, Arana, Eus
kalduna, Urquiri, Antero, Castro,
Olano, Trillo, Sarmanton, Albéniz,
Urretavizcaya.
(Noti - Sport.)
Campionat Biscaí. El Ba
racaldo i el Erandio em
paten a un
Bilbao, 26. — A Baracaldo juga
ren en partit de campionat els on
zas deis \rail-1s nobles ele Baracaldo i
Erandio. La lluita igualada va aca
bar amb el just empat a un gol. Poca
gent presencia el partit, que fou ju
gat amb gran voluntat.
A la primera part, l'Erandio va
fer el seu gol per majá d'Usunaga.
A la segona meitat, Cacho Ilança
un fort tret, el meta Lacea el rebut
ja... perb Manolín remata i féu gol.
Es van distingir els tercerts de
fensius de tots dos equips. Vallana
era l'arbitre, i els equipe:
Erandio. Lacea, Arqueta II, Joan
Ramón, Campa, Simon, Alonso, Gon
zalo, Lucio, Usunaga. Inspinya, Qui
rós.
Baracaldo. — Basaldua, Salgada
Aedo, Pablito, Astoreca, eachi, Eguia.
Cache. Echeverria, Cachelo, Mano.
un. — (Noti - Sport).
***
JOIER
Rambla del
Centre, 33
violentament. Aquests, que eón
i PiíSeiro, eón expulsats del ter
reny de joc. A mitjans del segon
temps, Polo, de bolea, i en rematar
una paseada de Marcial, aconseguí
l'empat.
Malgrat d'aquest gol, el Celta con
tinua jugant malament, i el domini
era exercit pele seus contraria, havent
d'emprar-se constantment el defen
sa Montes, que fou aplaudit en més
d'una ocasió. Semblava que el partit
anava a tenir aquest final, pare) quan
faltaven cinc minuts per a l'acaba
ment de l'encontre, Ignacio, en una
jugada dissortada dintre de l'aria,
toca la pilota amb una má, i el pe
nalty amb qué fou castigat l'Eirina
fou el gol de la victoria per al Celta.
Polo fou l'encarregat de transformar
el castig.
Arbitra bé García Hermida.
Els equips foren:
CELTA: Lilo, Montes, Capesto, Pi
neiro, Vega, Pina, Marcial, Chas, No
late, Valcarcel 1 Polo.
EIRINA: Copena, Ignacio, Eloy, So
ha, Quirós, Barril, Pepona, Pirelo,
Gonzalo, Chicho i Cuevara.
Campionat Mancomunat
Castella Sur. El Athletic
vencé amb dificultat el
Club Deportivo, per un a
zero
Madrid 26.—E1 partit jugat aciir
tarda al Stadi de Vallecas—més
agradable, al menys a la vista, que
abans—tenia com a principal ali
cient, a más del que sempre dona
la competició oficial, veure si ele
athlétics madrilenys confirmaven la
magnífica impressió que produiren
en ele encontres amistosos darre.-
rament celebrats. Si ens atenem no
soIament al precari resultat de un
a zero obtingut per les hosts de Ba
rroso, sino al joc clesenrotllat, ara
hauria d'ésser advers el judici. Pero
hem de donar temps per a que ron
se, al que s'incorporaran els restante
titulars, es compenetrin i puguin
rendir tot l'esforç desitjat.
Ahir el Athletic no fou, ni tnolt
menys, el que s'esperava. Aixb va
portar com conseqüencia que el par
tit fos dolent, ja que no vinguent
del) era dificil (perdó ex-naciona
listes) que vingués duna aura ban
da. Quedé únicament d'interessant
el que sempre té' l que requip
afavorit no aconslítMaxtandla- Yiete
ria franca y rotunda sobre Pl seu
contrari. D'ocasions en tener: els
atlVéties per clemo,strar que s.o d'a
hir no fou sinó un lleuger acllpsi;
aquestes ocasions les obtindrá, sense
dubte, al campionat mancomurat
que haurá d'ésser. el més interessant
de quants eampionats regionalS es
juguin aquesta. temporada.
La línia "canyó" del Manada, la
davantera, no fou tot reficaç que ele
seus components feien preveure, par
que estigué emparedada entre dues
línies que no la deixaven actuar anib
desfogament. Era una d'aquestes la
mitja del seu propi equip, en la que,
a excepció d'Antonito a estones
es mogué malament i va servir pita
xor al atacante. L'altra va ésser la
defensa contraria, en la que Calvo i
Canten, decidits i enégícs- tallaren
amb decissió els intente del davan
ters rog-blancs.
Mandara el gran defensa, fou el
millor del seu equip, conseguint
amb el seu excellent joe deixar anul
lat el coix i débil atac deis espor
tivistes.
Aamb quatre elements acons.egui
l'ex-nacional posar en xac al gran
equip athletic. Foren els seus ele
ments, a més deis ja nomenats, Cal
vo i Cantelli. que actuaren amb efi
cacia i encert durant tot el par
tit, Iturraspe i }toldan. El mig-cen
tre en la primera part anulla com
pletament el joc de Rubio i de Rey
i el ex-sevillista fou qui, tant en
l'extrem com en' l'interior, va por
tar la línia d'atac esportivista i crea
força perill davant la porta de Pa
checo. De la resta de l'equip, ele uns
cumpliren com Sánchez, Reyes. Pe
drcsa i Moriones, i altres--els res
tanta—estorbaren mas aviat que
aludarais a l'obra de conjunt.
Espinosa va fer un mal arbitral
SI DESITGEll VENHIE
Mobles moderns o antics, objectes
d'art, aparells de radio, pianos, robes,
etcétera, així com
TOTA CliSSE DE PAYA
utilitzen els serveis esuecial d'HO
TEL MUNICIPAL de VENDES, Pe
layo, 8. Telefon 14370
Unica casa autoritzada oficialment
per a aquestes transaccions amb
intervenció i control de tassador ofi
cial públic, collegiat
ge. Tingué onnsions cale ben be ha
gueren pogut fer variar conside.ra
blement el resultat. Aauestes laren
un parell d'ofasides de Marina i un
penalty en rarea• del Deportivo, que
deixa sonso sahcionar. Ademés deu •
fer-se-li responsable del joc violaat,
qu,e per alguns jugaclws es va fer,
parque no tingué renergia: ni ropor
tunitat per a castigar a temps ele.
abusos.
Equips: •
Athlétic: Pacheco, Corral, Menda
ro, Santos, Rey, . Antedito, Marín,
Losada, Rubioss Buiria -yaCtiesta ase
Deportivo: Pedrasa ,Calvo, Cante
n, Sánchez, Iturraspe, Reyes. laal
dán, Moriones, Velasco, Coral i Mofa
talbán.
Noti Sport.
Campionat Murcia. L'El
che bat la Gimnástica de
Cartagena, per cinc a dos
Elx, 26. — Amb gran entrada, s'ha
celebrat el partit campionat regional
Elx - Gimnástica, de Cartagena, que
ha resultat interessantíasirn, si bé
l'Elx no ha desenrotllat el joc que
d'ell s'esperava, paró jugaren ande
tan gran entusiasme, que el ferien.
mereixedor de la victoria, assolida
per 5 a 2.
Va arbitrar el murcia Tomás, bé,
el qual va arrenglerar els equips de
la següent manera:
Gimnástica. — Eduardo, Cuervo,
Guillamon, Gama, Galiano, Miran
da, Villar, Amado, Latorre, Conoce,
Munoz.
Elx. — Beguer, Santel, Macla, Sas
cales, Cuenca, Navarro, Coloma, Ló
pez, Clamen, Nolet i Irles.
(Noti - Sport).
Campionat Mancomunat
del Centre. El Sevilla der
rota el Madrid en partit
de campionat
Sevilla, 26. — Com en totes les oca
sions en qué el Madrid ha jugat a
Sevilla, ahir el pie de públic fou ab
solut. El Sevilla inaugurava ahir la
1 M A IIS:0 N
'D OREE'
Caté Brasserie
Restaurant
4(
CARTA D'ESTIU
4(
EL LOCAL MES FRESC
DE BARCELONA
mummummus
seva temporada oficial 1 ho va fer
assolint un triomf sobre al Madrid,
per 1 a O, en un partit corresponent
al Campionat Mancomunat del Cen
tre. La victoria fou justa.
Va arbitrar el Sr. Iglesias, amb
encert, i els equipe [oren:
Madrid. — Zamora, Ciriaco, Quin
coces, Valle, Ordónez. León, Lazca
no, Regueiro, Bestit, Hilarlo, GUIT11-
chaga
Sevilla. — Izaguirre, Iglesias, De
va, Silvosa, Abad, Foco, Ventosa, Que
soda, Campanal, Padrón, Bracero.
(Noti - Sport).
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos - del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
•
"Filio" Echevarría
REPIOBLICA, SENYOR CAMBO!
(L'Estatut al Parlament i al Carrer)
E Es un reportatge de
•
d'aparició immediata.
Edicions LA RAMBLA
DOS PERILLS AMENACEN
ELS SEUS CABALS i LLIBRES
PROTEGIU LOS AMB A a aiw
ARQUES ARiZt)
D'INSUPERABLE SEGURETAT
SANS,12 -BARCELONA- TEL. 30226
Josep M. Massip
TAK-TAK
Després del combat Flix-Eohevarría. — La «rentrée» de
Lluís Logan i el combat Sans-Pena. — Dema passat re
apareix Joan Tormo
El combat Flix-Echevarria, esperat amb
tanta expectació, ha aixecat un núvol de
discussions degut a qué tau fallat nul.
i l'opinió de la majorla d'aflcionats que
van presenciar-lo 1 de gairebé la totalitan
de crítica que l'han ressenyat, és que la
decisió no s'ajusta al que fou la nafta per
quant hi va haver un vencedor i aquest
fou "Filio" Echevarría. Per tant, el tito'
de campió. d'Espanya del mes gall, que
Carlee Flix posa en joc, continua usu
fructuant-lo. encara que aquesta vegacla
no amb la general aprovació.
Veritablement. Echevarría és un pú
gil ben notable, d'una boxa precisa. va
riada, ágil, que coneix a foca l'ofici i
posa en la lluita un ánim 1 un entusias
me que ja voldrien tots els partidaris de
Carles Flix per al campió deis galls.
;Quina diferencia entre l'un i l'entre d'a
quests dos hornee!
Echevarría, dimecres, va portar la lluita en set deis dotze rounds del
combat. Es innegable que dele innombrables cops que placa. Carlee Flix
va blocar-n'hi molts amb ele guante; pero d'aquests set rounds cal adjudi
car-li a Filio l'avantatge en la puntuació, ja que no és precisament blocant
e1s cops de l'adversari com es guanyen els combats.
Despres d'aquests set rounds, en el transcurs dele cuate Caidea .éntx es
pot dir que no va fei absolutament res, l'aspecte de la Iluita va variar una
miqueta. Echevari ia senablava fadigat per resforç fet, i eacara que Caries
Flix en ele rounds immediats 'no va fer res per anullar l'a vantatge que
portava l'adversari, el domini d'aquest no fou tan ciar. 1 després, en la
ésser desbordat, aconseguint. paró, acabar perfectament la Iluita.
El director de -combat, senyor Pinearo, president de la Federació Cas
tellana de Boxa, ha manifestat que si doné match nul fou per creure que
La liquidació d'una etapa ignominiosa de la histi)ria
espanyola...
•
l'avantatge d'Echevaria al final de la dotze represa era insuficient per a
que u [os atorgat el títol en disputa, per l'adjudicació del qual és precis que
el challengar hagi superat neta i considerablernent al campió. cosa que a
22in1ó del senyor Pifieiro no succeí en el combat que ens ocupa.
Estera d'acote amb l'arbitre madrileny quan diu que el challenger sha
de amstrar marcadament superior al detentor del títol; pero en el cas
de Carlee Flix 1 "Fillo" Echevarría ens atrevim a creure que no observa
prou bé coni es descabdellava la Iluita. Del contrari, no fermaria part
d'aquest tant per cent migradissim que va creure que el match nul era
una decisió lógica:
La vetllada de l'Olympia, a base de la "rentrée" de Lluís Logan, no
fou Vean económic que s'esperava, ja que escassament hi havia mítja
entrada.
La raaparició tcle- Lauís Logian, davant ritaliá Primo Ubaldo ra servir per
a qufi 1:roan-la:sil:le constatar que Legan en aquest viatge a América no ha
aconseguit almijar gens restil, i que els seus coneixements de l'esgrima dais
punta, son aproxin:7,jament els mateixos que quan embarca. Amb tot, con
serva' el punch, la seva arma terrible, i el seu puny esquerra cambia pro
destinat a ocasionar una altra respectable quantitat de víctimas que se
guiran sena dubSte el camí d'aquest Primo Ubaldo, que en menys de tres
rounds va ésser declarat batut per k. o.
Aquest combat. que_ era presentat com el "clou" de la yetnada, va ésser
notablement menys interessant que el que disputaren rasturia Pena i el
catala Sans, aquell campió d'Espanya deis welters i Sans campió deis lleu
gers. La victoria fou atorgada a Sans, pero el combat rhavia guanyat el
seu adversari, el qual es presenta tan canviat que els aficionats es feien
creus de qué aquest púgil elegant, seré i coneixedor del "méttier", fos
aquel' home matusser que haviem tingut ocasió de veure temps enrera, i
al qual tots ele entesos u pronosticaven que no faria mal carrera amb
els guants a les mana
Pena va fer un combat formidable, pero és just que así-tienten.' la
magnífica actuad() de -Robert Sans, tan magnífica que difícihnent podra
superar-la mai. Es per aixo que creiem que una nova lluita entre aquests
-dos hornee Cornportaria un triomf favorable a rasturiá, el aual no sembla
pas que hagi de perdre per ara el títol que detenta. Robert Sane, dones, ho
té malpara: per arribar a campió de seva nova categorla.
Per a dema-passat s'anuncia al "Nou Món" la reaparició del catala
Joan Tormo, el qual en un any d'absencia deis nostres rings ha fet una
campa'nya ber notable en la capital de Franca, aconseguint sortir en el
comPat "chef duna vetllada contra el francés Vuillamy. prou eonegut deis
nostres aficionats.
A loan Tormo li donará la réplica el batallador Xavier Torres. Pre
velem ua combat interessant.
QUENSBERRY
LA MILLOR CINTA
Per la vostra máquina d'escriure
a 1 color pis. 4'50. a 2 colors, 5 pis.
La de més duració-La que millor eSefiti
TADTAK TAK-TAK TAK-TAK