Rambla, La (1931-1935). Núm. 144 (17 oct. 1932)

              1-
2kny
le
Número 144
EL REPOI» S DEL PRESIDENT
El Presídent, intervivat a Vallmanya, fa declaracíons interessantíssimes
sobre les eleccions properes
per GRAAIER-BARRERA
La crída de Lleicla
Francesc Maca ha adreçat, de Lleida estant, una
crida cálida de fe i trémula d'emoció a tots els partits i
homes catalanistes, republicans i esquerristes de Cata
lunya perque entrin dins el partit governant i predomi
nant que ell dirigeix : l'Esquerra Republicana.
Es una crida patriótica, cordial, generosa. Maca ha
parlat, no pas en nom de l'interés de parta, ans bé en
norn de l'interés superior de la terra catalana. A ehl no
el preocupa pas, en aquests moments, la creixença i l'en
f ortiment del cens del seu partit, que és un cens ja prou
gros, fort i• desbordara. El preocupa la creixença i l'en
fortiment deis instruments cCacció i de construcció polí
tiqucs dins la Catalunya autónoma.
La Cafalanya nacional, republicana i esquerrista que
'és la més vera expressió del rostre i de l'anima de la
nostra tría, necessita ara tots els braços i tots els cors
i totes les intelligencies. I Maca, prescindint d'episodis
petits i de qüestions mesquines, alga la seva veu noble,
obre els seus braços, i obre les portes del seu parta amb
un gest de gran, patriota i de gran polític.
Aquesta veu i aquest gest, no poden ésser contestats
lleu,gerament, impulsivament, sota l'imperi de l'amor
propi personal o partidista, i menys encara sota l'imperi
de les rancúnies i de les passions. La contesta de cadas
cú, en qualsevol sentit que sigui, ha d'estar inspirada en
els mcaeixos sentiments de la crida presidencial i ha de
tenir el mateil dring d'auténtic patriotisme.
Es probable, podem dir ja que és segur, que els
agrupaments i les individualitats polítiques, als quals
afecta la invitació de Francesc Maca no adoptaran tots
una mateixa actitud, no donaran tots una mateixa res
posta. I aixó no té res d'estrany, res d'extraordinari. No
són pas tots iguals els casos, individuals o collectius, de
qué es tracta. La qüestió ha d'ésser resolta per cada un
deis interessats., honestament, rectament, segons el seu
estat d'esperit. Totes les resolucions sinceres han de me
réixer el mateix respecte.
Una de les coses més convenients, ens sembla, és
l'ingrés en un partit o altre deis homes que han restat
en una posició independent o isolada. Una tal posiciá
fa minvarl'eficacia política de l'actuació d'aquests homes
i priva les forces organitzades i disciplinades d'alguns
concursos que els poden ésser útils. En un bon regim de
democracia, és un deure de ciutadania l'actuació dins la
collectivitat política que millor respongui a les idees i al
sentiments de cada ciutada.
Ens guardarem prou, peró, de parlar des pectivament
'deis anomenats de vegades, amb mot poc adequat i poc
gentil, franctiradors. Tampoc en aquest rengle tots els
casos són iguals. Peró no és just de considerar la posi
ció d'aquests homes com una posició cómoda i calculista.
La comoditat i el calcul els haurien dut més aviat a fer
canvis sobtats i rapids a la manera de cabussons, o bt-:
la permanencia en ,una mateix lloc per simple in?,rcin
En la política catalana deis darrers temps hi hagut
'esdeveniments de primera magnitud, evolucrons i revo lucions, i el panorama deis .partits ha tingut mutacions
importants. Com succeeix a tot arroz en períodes análegs,
la nostra política prengué durant un cert temps un estat
fluid, amb poca fixesa de volums amb poca precisiri
de contorn,s. Es compréu, molt bé quc en mig deis jets
capgiradors i del3 esforços de nova plusmació, molts
mes i moltes fraccions s'hagin, sentit com desplagats, com
deslligats dls p-atits qu havien perdut la seva fisono
mia o que encala no l'havien adquirida prou bé.
El que hi ha és que uquesta posició, comprensible
justificable durant un crrt temps, .to ho fóra com a iter
ma de condui;ta. Qui vol j'er política. ha d'actuar dins
un partit polític. No ha d'exigir que hi hagi o es fortni
wn partit fet i pastat completament al seu gust, perqué
'aleshores hi hauria d'haver tants partits com homes. La
convivencia social i el bé públic demanen a cadascú el
petit sacrifici de les opinions accessaries en benefici deis
grans interessos i deis grans ideals.
D'alguns mesos ençá, la política catalana s'aclareix,
es precisa, es delimita, :,endeix a estabilitzar-se. Tots hem
d'ajudar a aquesta estabilització, necessaria per a millor
exit de l'autonomia. Catalunya té dret a comptar amb la
cooperació de tots els catalans i aquesta cooperació no
més pot arriba, al máximum del seu rendiment si és feta
a través de partits poderosos, definits i disciplincils. En
aquest sentit ha estat feta la crida de Lleida, i en en
aquest sentít han d'int-rpretar-la i contestar-la aquells
agrupaments i aquells !tornes als quals va adreçada. La
noble 'demanda mereix una noble resPosta.
ciutadanía)
Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
PREPARANT LA BATALLA
Un repbs accidentat
El President de Catalunya no co
neix el repós auténtic: solament la
illusió del repós basta a donar-li no
ves energies. Tant és que vagi
prop, a La Garriga, per exemple,
com a la residencia pairal de Vall
irianya, alhora senyorívola i campe
rola. A tot arreu l'assetjaran pro
blemes, noticies, sollicituds; neguits
d'amics i de contraria. A tot arreu
els inventa de fi de segle que sim
plifiquen la vida deis homes 'om
i - .1 del
el viatge cap a Reus per a l'endemá.
Es dinar a quarts de tres, amb con
vidats nombrosos, i fer ua oore
taula política amb les autorltats a
les quals fa honor. Es rebre peno
distes i fotógrafs, Regir la premisa,
teicfonar a aBreelona i altres in
drets, derrianar ndves i dades t-e
hom, jugar amb els seus néts, mos
trar-nos els pins de la coromina i els
rosers de Maria, 'la seva fila... Es
no parar un moment, amo la seva
iniprevista silueta de polaines su
máries i el sal caminar iticansable,
P•it11‘
d'haver un gran partit que tingui ideals concrets
telefon h porta les veus més diver
se-S i contradictóries a cau d'orella
----adhUC les veus volants. L'auta-nó
bil li porta a casa; mateix la *pre
sencia material de les persones. La
seva residencia de repbs és una cor
rua i és un receptacle de coses este
riors; de gent i d'idees i de nove
tats.
Pero el senyor Maciá no té el co
lor trencat — ara ja es pot din -- de
setmanes enrera, aquell color tren
cat que alarmava una mica els
amics fidels. Al contrari; está colrat
i saniths, més optimista que sem
pre, fins diríem que gras dintre la
seva silueta secardina. Camina, tres
ca, gamba, deambula, com un in
fant. Va amunt i avall per monís
i planes amb l'agilitat habitual en
eh, i conserva vival com mal la joia
dels ulls alegres.
El. metge, és dar, li tornará a
moure raons obstinades, el renyará
una velada mes. Els familiars el
vetllaran sollícits, curaran tothora
del seu benestar i d'alleugerir-li les
tasques feixugues. Peró tant se val...
Ei propósit que pugui haver existit
de repós sever no podrá acomplir
se, ni fet i fet ell el voldrá acom
plir. L'agitació és la seva vida. I els
parents i els amics i els metges obs
tinats i sollícits hauran de retre's
a aquesta evidencia, i esdevenir op
timistes com ell veient-lo refer-se i
sabent les reserves que guarda.
Un diumenge de repós del Prezi
dent és anar a Castelldans i a Bor
ges Blanques, a exaltar de bell nou
les multituds amb el miting vivent
de. la seva prestncia. Es preparar
garses 1 insectes de la finca 1 del
camp, les estones de lleure verita
ble.
Vallmanya
El senyor Macia, senyor de Vall
manya, és sempre tot un senyor. Té
arreu l'aire i la traea de President.
Penó aquí és una mica humanitzat
fins per als qui no el coneguin. El
veieu ter manyagues a la quitrilla
i seguiq de prep o al seu costat el
camí que fa, i, per una vegada, us
plau d'ésser guiat i precedit d'ell,
com ,guia i precedeix idealment la
Nació de tots.
La conversa, seguint-lo o acompa
nyant-lo així, és íntima i bella, pro
funda. Parla a prc a poc com
vegades, peró amb un dring rnenys
solemne i més pregon. La conversa
no gira ni cristallitza gaire ovint
al _voltant de preguntes concretes i
peremptories, sinó que flueix als Ila
vis del President en forma espon
tánia, com una reflexió en veu alta.
No haureu de fer sinó canalizar
aquella veu amiga i aquella refle-dó
cordial 1 serena del patriota Macla.
El capvespre, a Vallmanya, en la
posta de sol feresta i magnífica,
dóna bo d'anotar vagament, per a
polir més tard acarats a la taula,
els caps d'idees essencials que brollen
en la quietud de la conversa -epo
sada i vagarívola. La veu del Presi
dent és com un conjur que percut
fibres arrelacles í suscita ressons
multiformes al dintre nostre. I ca
mina, camina, inlassablement, amb
les polaines exígites al sarment de
la garrete,. "La seva cama una sar
17 octubre de 1932
Barcelona
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000
inent que es trenca" — mm dina el
poeta popular. Ni la veu ni la cama
s'aturen malgrat el declinar del sol.
PARAULES
DEL PRESIDENT
Les dretes
"Els ideals d'esquerra — afirma' e
el paisatge feréstec la veu amiga
només poden ésser realitzats per un
partit d'esquerra, i no n'hi ha cap
avui entre les esquerres que ougui
disputar el lloc al nostre. I encara
que les dretes es mofin deis anhels
de ,justícia que ens mouen i que eiís
diguin que elles tarnbé .en senten
no ho han pas.-demostrat. Elles, les
dretes, podien trOballar a.benefici de
tothom, governar per a tots, com
volem fer nosaltres i cona farem,
peró no ho han fet mai. Aquests
anhels nostres, no solament d'amor
als treballadors i a les classes neces
sitades, sinó de justicia per elles,
podien ésser compresos i sátisfets
per les dretes que han goVernat
molt temps sense limitacions. Pero
nonaés nosaltres ens hem ocupat .de
les qüestions essencials..Aquest,s- oue
diuen que no g,overnem per a tot el
país havien abandonat la classe més
nombrosa i més necessitada del país,
i gosen encara invocar contra aos
tre el nora de la Patria. Han tingut
fins ara a les mans tots els ressorts
de poder a totes les corporacions i
no han realitzat res del que avui
diuen. Jo no negaré que les dretes
puguin sentir honradament ideals de
justicia amb una concepció diferent
de la nostra, pero amb el seu govern
només han tingut mestres els que
tenien diners per a pagar l'escala,
i avui podemdir que el noranta per
cent dels analfabeta formen part de
la classe obrera, són fills d'obrers.
I aquests obrera comprenen que som
nosaltres i ningú més els que podem
comencar a. redimir-los de l'escla
vatge en que
(Aquí Macla fa un parentesi trist.
Arribem a un bosquet de pins i xi
prés que pot arribar a ésser una
merayella. Hl ha un xipré afuat,
hierátic, que es retalla deliciosa_nent
sobre el cel polícrom d'aquella posta
que es perllonga. Enyoro vagament
els murs de xiprés que, a l'Empordá
i al Rosselló, aixopluguen les feixes
contra la tramuntanada. I no m'ex
plico, davant aquest Miel de hos
quet amable presidit pel xipré •un
xagut, que Espanya hagi acostumeit
els homes a associar el xipré a la
idea de tristesa i de cementiri. El
xipré és un arbre alegre que hauriem
d'honorar i de cultivar com a motiu
d'adornament. El bosquet de iprés
i de pins al paisatge grandiós de
Vallmanya — la ratlla d'Aragó ca
tala és a la .carena que limita l'ho
ritzó, i el camp que envolta la casa
pairal té alguna cosa de desert ara
gonés — hauria fet la delicia de
Fortuny, que hi hauria jugat amb
els ors i els vermells i els morats i
violats de la posta Ilarga. Perb For
tuny hauria fet una obra trista, 1 el
bosquet del senyor President con
vida a sentir-se fort.
"Fa vuit anys i mig que vaig ha
ver d'abandonar aixó, i m'han tallat
aquests xiprés."
El president. senyor de Vallmanya.
és simple i dret com el paisatge que
el volta. Diu aíxb sense rancúnia.)
"Les dretes catalanes no tenen vi-sió
política. El 12 d'abril es pensaven
guanyar. Comptaven que tindrien
cinquanta mil vots i que el partit re
publica més afavorit no passaria gai
re de trenta mil. Ara també veig que
en fan de les seves. Fan el "bluff"
de la victoria de les dretes, i aques
ta campanya demostra novament la
falta de visió eterna en elles. No
veuen que el pitjor que els podria
passar seria precisament que gua
nyessin les dretes, i no per a nos
altres, sinó per a elles. Algú ha par
lat, de revolució social si guanyávem
les esquerres. En efecte: és possible
que si guanyen les esquerres hi hagi
tard o d'hora una revolució social.
Pero em sembla--i jo no vull espan
tar ningü. perque a Catalunya tots
els polítics som grana i tots ens co
neixem, pero em sembla així—que si
guanyaven les dretes per qualsevol
combinació o CasUalltat la revolució
Cl presiden! ha cridat
TOTS els bornes 11-
berals de Catalunya
social catastrófica vindria de segui
da, i aleshores sí que seria segura.
Voldria que les dretes meditessin
alicó abans de continuar la seva cam
panya: si els convé guanyar en
aquestes circumstáncies. Jo no cree
que hagin pensat seriosament en
aquesta forma de suicidi polític. Si
continuen mantenint la posició de
voler guanyar• si poden o de voler
fer veure que creuen que guanyaran
—perque si ho diuen sabent que han
de perdre encara és més lamenta
ble--, jo també continuaré creient
per la meya ,banda, que no saben el
que es fan i que s'han begut el seny
que sempre demanen als altres."
(Iniciem el retorn a la casa i la
conversa es perd una mica per via
ranys que el repórter no ha de re
collir.)
"Les aretes havien mogut un gran
renou perqué volien que a Madrid
ens imposessin, la representado pro
porcional. Jo no he d'opinar en,
aquests- moments sobre una -qiiestió
que per ara ja. está resalta. Peró és
curiós que aquells mateixo& que vo
lien que ens imposesisin la represen
tació proporcional s'han indignat
perqué van impo,sar-nos el mateix
procediment que va servir per a ele
gir les Clarts constituents de la Re
pública, és a dir el sistema majori
tari amb el vuitanta per Cent a les
majories. Haurien de ploma- la- seva
culpa, perqué si el senyor Abadal no
hagués demanat a1 Parlament que
prejutgés aquesta qüestió transitoria
tal vegada el Parlament no hauria
tingut, la temptació•de resoldre-la en
sentit contrari el que demanaven les
dretes—cosa molt explicable. Perque
és evident que si les Corts de la Re
pública tenien autoritat per a impo
sar-nos el sistema proporcional per a
les eleccions constituents interiors
en podien tenir per a imposar-nos el
contrari. Aquell que cridem per a és
ser jutge d'un plet ens pot donar la
raó, perb també la pot donar al con
trari o decidir amb una tercera so
lució d'iniciativa propia, i no podem
recusar-lo després d'haver-li dema
nat la intervenció."
la i el senyor Pre
Macla parla amb uns amics a la
sident ens en fa els honors. Prenem
unes guantes fotografies, ens conta
anecdotes i records familiras i ens
mostra mobles 1 objectes curiosos que
conserva, alguns d'ells donatius que
li han fet d'enea, que és President
de la Generalitat. Altra vegada un
record dolorós dels temps de perse
cuelo, de quan li varen regirar la
casa i se n'endugueren ádhuc les
joies, com era de rigor en uns lla
dres monárquics:
"Se'in van endur un dietari del set
ge de Girona. on hi havia una historia
detallada d'aquella gesta. M'estimava
més aquell diet,ari que tots els !libres
nous 1 antics que eem queden aquí.":
La severa biblioteca nodrida no
l'aconsolará de la pérdua? El senyor
Macla, seu davant de la llar, i ja no
parla més del dietari.)
Les esquerres
El fet sensacional d'aquests dies en
la política catalana va ésser la nota
facilitada pel senyor Macia com r
cap d'Esquerra Republicana.
Parlem de la nota. ?A qui es diri
gia concretament el senyor Maciá, ei.
qui pensava per a formar aquell gran
partit catalanista i esquerrista? La
gent assenyalava amb el dit, gaire
laé, les comptadíssimes forces políti
ques organitzades que nodien ésser
compreses en aquella doble denomi
nació, i barrejava els noms de les
personalitats. independents que po
cinen sumar-se a la força esquerris
ta catalana. Peró el Senyer Maciá,no
ha estat pas explícit com tal vega
da alguns haurien volgut.
-"Vaig cridár tots aquella patriotes
capacitats del seu deure que siguixt
dignes de la crida. Ells mateixos
s'han de sentir alludits i concórrer
a la invitació. Si alguns que potser
sembien .indicats per acudir-hi no
hi vénen, la culpa no será pas nos
tra. Aixó voldria dir oue ens havfem
equivocat en jutjar-los identificats
amb els nostres ideals, o bé que han pogiit mes en ells els interessos de
partit o de grup que els ideals pa
triótics-1 esquerristes. En una parau
la: només queden fora de la crida,
per part meya, aquella que es que
din ells mateixos al defOra. Nosal
tres no hem exclós ningú, no hern
declarat incompatible ningú que si
gui patriota i liberal. ,Els que no es
sentiran invitats o refusaran de ve
nir será per voluntat. d'ells, potser
perqué no s'hauran sentit dignes -de
la meya invocació. Aquesta actitud
seria més de doldre si aquells grupa
o partitS que la gent considera afins
a nosaltres acabaven aliant-se, per
a combatre'ns, amb forces no espe
cíficament liberals o no específica
ment catalanes.
Cridava sobretot aquells elements
independents, pa triotes i liberals,
que in hnvi-n cellaborat en la reina
Preu: 20 céntims
perla de la seva czsa a 13áim1.-..
d'Esquerra Republicana acuse for
mar part dels seus rengles. Estic se-.
gur que aquest grup pretigiós i ca
pacitat respondrá com cal, a part
de les aportacions—sempre ben re
budes i ben agraides—que ens po
den venir de tots els camps on es
proclama el nostre lema de Catalu
nya i Llibertat.
Prefereixo un gran partit a un
front únic perqué entenc que el front
únic és una confusió. No val la pe
na ni és convenient de repetir ti-a
cosa que ja existeix Hi ha d'hr.ver
un gran partit que tingui ideals con
creta, básic,s. Amb la divisió exces sikra es correría sernpre el perill d'es
2
tau- mediatitzats, en una qüestió es
frencial, per /orces ínfimas o perao
nalistasa cale r podrien justaficar
llur diferancla doctrinal. tebriai, amb
el gran partit rxintés que per llur
falta de disciplina.
Hi ha qui troba estrany que, amb
aquest criteri, algune,s Comarcals de
l'Esquerra Republicana de Cataln
nya, usan les facultata que es osa
cedí en aquest sentit el riostra Con
grés, hagin tractat en principi d'u
na alianea electoral amb la Untó
Sociallata Catalunya, i en canvi
rebutgin altres torees catalanistes
republicanas per a pactar-hl. El cas
ea distint: en primer lloc la Unió
Socialista de Catalunya no e_s una
/O•ca arnb el ~teta programa de
l'Esquerra. sanó un parta de clase,
després aguan pacte electoral és la
continuació de l'existent anterior
inent. Una fosca d'esquerra liberal
a catalana corrí el riostra parta, pesó
no definidament socialista, Pot Pac
tar Eunb el socialisme estala cosa les
forc,es d'esquerra liberal d'Espany-a
poden pactar amb el socialisme es
panyol, sobretot si. com ara. ehs so
cialistas han collaborat en la mesu
ra de la seva forca—poca o molta:
aixó no té res a veure amb el fons
de la qüestió—a restabliment del
nou régim i a l'obra de Govern. Pe
r?, una cosa és pactar amb una for
ea diferent que pot portar una alu
da l'alai. gran o patita, i una atiza
pactar amb una fosca igual en pro
grama. En aquest cas no cal par
lar de pacte, sitió de fusió o integra
ció en una sola fosca gran i orga
nitzada en forma democrática. Ara
mateix a Espanya es parla de fer
una coalició, de moment limitant-la
a les tasques parlamentarias, de les
forces libarais d'esquerra, paró no hi
compten els socialistas pesqué tenen
un altre programa. En canvi aquí
hi ha determinadas agrupacions po
litigues en les quals han conviscut
fina fa poe dues tendéncies radical
ment contrarias en algunas coses, 1
la prova qua ho eran és que han
acabat per separar-se'n aquells ele
ments de dreta que eran absoluta
mera incompatibles amb els nostres
ideals d'esquerriarne catalá 1 en can
vi havien pogut agermanar-se amb
cls seus antics companys quan no
inés interessava a uns i altres el
plet de Catalunya pesó no es tracta
va d'aplicar 'cap programa de Go
vern ni cap solució definida als pro.
Mentes que separen els hornea din
tres el (los de la Patria. Pesó ara.
en el mornent de precisar, de cons
t r, s'han de destilar ben be les
1 els afins unir-se amb els
afins.
En aquest Intel de Ilibertat na
cional de Catalunya, vénen els pro
blemas concreta • Podern collaborar
amb /orces diatintes. per be que ca
talanes i manterent CadlIS
cun el seu programa ben diferen
ciat i la seva personalitat própta,
paró amb forces idéntiques és ab
surd pactar-hl. Seria com pactar
amb nosaltres mateixos... Amb for
ces de programa gairebé igual ens
hm d'integrar en el gran partit.
I M les forres distintas 1 apartades
de nnsaltres per punta fonamentals
ens han pogut ajudar Ileialment des
d'abans del 14 d'abril. encara és
més absurd que forces indestriaoles
de nosaltres pel seu programa ens
hagin combatut fin& ara 1 avui vul
guin conservar obstinadament .ni
personalitat amorfa 1 tal vegada
nar a combatre'ns."
Abans de guanyar
Macia no ha dit res mes que el re
partes hagués de recollir, pena ens
ha encomanat un alise cop la seva
fe simple i clara. Prenem comiat de
teta abandonem la casa acollidora.
Maria, la deis rosers. seu davant de
la llar i calla. Les flamee de la liar
Ji ciansen ala ulls amb una, joia de
cidida.
El noble donará el seu rnandat, no
vament, a aquells que el dignifiquen
sernpre. Quanta vota tindra. el 20 del
mes que ve, cada candidatura patro
cinada per Esquerra Republicana?
El ailenci sorrut de "La Veu de Ca
talunya" davant la nota del senyor
Macla, 1 el despit deis anarco-con
servadors eón indicis sólids. Es comp
taran per dotzenes de inflen 1 ens
tornaran a (amar la viciarla, are
viata fina pela enemics.
Ligo
Ahir tingué lloc al Palau de la
Metaelúrgia, a Montjaic, l'assem
bita general extraordinaria del
Partit Catalanista Republica, per
tal de decidir l'actitud a adoptar
davant les próximas eleccions de
diputats al primer Parlament de
Catalunya.
L'assemblea, després de viva
discussió, aeordá ratificar la de
claració del 12 de setembre rafe
rent a coalicions o pactes electo
rala i, en el c,a.s de no arribar a
un acord amb cap partit que re
uneixi les condicions exigidas,
presentar candidatura per la ciu
tat de Barcelona.
Nosaltres estem convençuts que
si aquest darrer cas arriba, el
Partit Catalanista Republicá po
drá confeccionar una llista dig
rassima, integrada per noms de
reconeguda solvencia 1 mereixe
dors del sufragi de tots els ciu
tadans catalanistes d'esquerra.
Estem igualment convençuts, pa
ró, que aquesta candidatura mag
nifica no triomfará 1 que no bar
vira per altra cosa que per difi
cultar el triomf de la candidatu
ra de l'Esquerra Republicana de
Catalunya i, per tant, facilitar
l'exit de la Lliga Regionallata,
í qui sap si la dels radicals.
I ala& al som homes d'esquerra,
és una cosa que no ens ha de
donar cap gust.
Nosaltres tinguérem l'honor de
signar, amb l'amic Vicen1 Bar
nales, una proposició en la qual
er demanava a l'assemblea del
Partit que acordes no presentar
candidatura própia 1 recomanés
votar la de l'Esquerra Republica
na de Catalunya. Aquesta pro
posició — interpretada coral una
fusió implícita — va ésser rabia
jada 1 un deis anales que la va
combatre aconseguí l'éxit més so
rollós de la reunió en dír que si
votar l'Esquerra Republicana de
Catalunya significava apravar
l'actuació administrativa de l'A
juntament de Barcelona, eh l no
podia votar-la. Evidentment, nos
altres tampoc.
.Aquesta definició hem de con
siderar-la, amb tots eis raspee
tes, com un truc mitinesc. Nogal
tres no som soapitosos quant al
concepte que ens mereix l'actual
Ajuntanient. Ningú no ha dit —
posant-hi la seva signatura al
peu i exposant-se a les canse
qüencies — el que n'hem dit nos
altres i el que estera disposats a
dir-ne, encara. Si votar Fraguar
ra signifiques l'aprovació de tot
el que fins ara hem censurat. dig
nament, lógicament, no podriem
votar-la.
La nostra campanya contra
cartea irregularitats municiaals
no va, perb, contra l'ideari de
l'Esquerra ni contra el partit de
l'Esquerra Republicana de Cata
lunya, sínó contra l'actuació
d'uns bornes determinats 1 contra
un organisme integrat per homes
de diversos partits. L'ideari de
l'Esquerra Republicana de Cata
lunya 1 el del nostee partit són
gairebé coincidents. Anar sepa
•
rats, no és altra cosa que afavo
rir eadversari comú. Per qué,
dones, no anem junts?
Es — ja va dir-ho amb tota
sinceritat un orador — una qües
tió d'orgull. El Partit Catalanista
Republicá pot pactar amb l'Es
guerra, pot fer una coalició elec
toral, pot donar uns nonas per a
integrar conjuntament amb l'Es
guerra una mateixa candidatura.
En aquest ca13, anirem a fer pro
paganda electoral tots junts; de
fensarem uns mateixos idearis;
per disciplina lógica i en compli
ment del pacte. votarem els alo
mes de l'Esquerra conjuntament
amb eta nostres. Sempre 1 quan
poguem dir que nosaltres som del
z~saleD
I:IMPOST SOBRE LA RENDA
I arncr. -Pobreta! Potaer voldrien que l'Estat els pass una pens1t5
Partit Catalanista Republica 1 els
altres són de l'Esquerra. En
aquest cas, ja no parlarem de l'A
juntament i ja no ens recordá
rem que dintre de l'Esquerra --
probablement fent companyia als
nostre3 amics, en la mateixa can
didatura — hi ha noms poc
grats. En canvI, si es tracta de
dur aquesta acció comuna mes
enllá, de fondre's en un sol par
tit 1 fer entre tots aquella tasca
de sanejament que no sor nos
nitres sols a reconeixer necessa
ria, aleshores ens esgarrifetr., 1
només veiem els homes de l'Ajun
tament i oblidem aquella altres
hornea de l'Esqueera que esperen
reforços per fer la neteja que
calgui. Francament, aquest argu
ment ens sembla grotesc. Si l'Es
querra Republicana de Catalunya
és l'Ajuntament de Barcelona,
tant ho és si ens hi fusionem
com si hi pactem. Si no la consi
derem prou digna, no hem d'ofe
rir-11 la possibilitat d'un pacte
que faci creure que només tan
quena els ulls davant la possibi
litat d'aprofitar-nos deis seus
vots, i si la considerem prou eig
na per fer-hi bracet a l'hora de
les eleccions, hern de considerar
la-hl a totes les hores.
El nostre distingit amic Claudi
Ametlla, governador civil de Gi
rona i una de les personalitats de
Inés relleu del Partit Catalanista
Republica va dir-nos, després de
l'assemblea, que la nostra signa
tura. al peu de /a proposlció que
va defensar l'amie Bernades,
constitu1a un gest elegant, par
qué després de combatre la polí
tica administrativa de l'Ajunta
ment de Barcelona, demanávem
els vots del Partlt per a la candi
datura de l'Esquema No hi ha
tal cosa. Nosaltres hem cornbatut
seguirem combatent l'adminis
tracio municipal de Barcelona,
peró la riostra carnpanya no va
contra l'Esquerra~ ?cintra els
TRAMVIES SD.EAB. Ar4yCELONA
Vencent en primer4f novem
bre próxIm eLs cuponS núm. 28,
emissió 1925 i núm. 10, emissió
1930. de les Obligacions al 6 per
100. d'aquesta Societat, s'Informa
als senyess teniclors que el paga
ment deis expresaste cupons que
dará obert das del dia assenyalat,
a raó de Ptas. 7'50 per eupó, de
duint Ptas. 1,1050 -pels impostas
del Tresos, a les segilents rases
de Bancal.,
A Barcelona: S. A. Arnas-Garl,
Banca Marsans, S, A.
Madrid: Sane Internacional
d'Indústria i Comera Banc de
Biscaia.
A Bilbao: Banc de Biscaia.
A Valéncia: Banc de Bascala.
Barcelona 15 d'octubre de 1932.
—EL DIRECTOR GENERAL, Al
fred Arruga.
homes de l'Ajuntament que, amb
les naturals excepcioeas,,han pe
cat per necio o per omlasió. Naa- -
nitres. si l'Esquerra Republicana
de Catalunya fos responsable ab
soluta del que passa a l'Ajunta
ment, n.o hi voldriem contacte de
cap mena. Ni fuslonant-nos-hi,
ni pactant-hi. No comprenem
que la moralitat d'un partit sigui
bona i sigui dolenta tot a l'hora.
El amics que fuetegen l'intent
de fusió amb l'Esquerra 1 alle
guen com argument les Immora
litats de l'Ajuntament, no tenen
el dret de defensar — com fan —
Pi possibilitat d'un pacte. Amb un
partit indesitjable, no s'hi pot
pactar, no s'hi pot anar de cap
manera.
Es tracta, només, com ja hem
dit abans, com ja va reconéixer
un orador, d'una qüestió d'orgull.
Del que passa actualment a l'A
juntament n'és indirectament
responsable el nostre partit. Si
el 12 d'abril no haguéssim refu
sat un pacte que se'ns proposa
va, a l'Ajuntament de Barcelona
no hi llamea anat (repetim que
hi ha excepcions ben honora
bles) la gent que hi va anar,
sense cap mena de preparació i
sense haver estat sotmesa a una
tria previa. Aquella equivocació
va costar-nos 1 ens costa enca
ra ben car. Per aquella eqUivoca
ció, el nostre Partit, que d'una
manera tan constant havia in
tervingut per aconseguir eadve
niment de la República, bague
de veure com una altres la procla
maven i ocupaven eta liocs d'ho
nor i de responsabilitat. Ara ens
trobem en una altra ocasió sem blant, paró molt més important.
Ara és l'hora d'estructurar la Ca
talunya autónoma 1 ens trobem
davant el perill de veure cona els
nostres esforços per aquesta Ca
talunya també es perden, mentre
una altres fan a gust seu la gran
tasca somniada.
Cal plantejar la situació anal)
tata franquesa, amb tota clara
dat. L'Esquerra necessita una ho
mes, nosaltres necessitem uns
la rambla
El Partit Catalanista Republicá i les próximes eleccions
La justíficadó d'un gest qualíficat
d'elegant
vots. I com que a l'hora de les
alecciona el que triomfa són els
vots 1 no els homes — per raes
illusions que ens fem —, si no
arribem a un acord haurem dc
veure'ns vençuts altra vegada, i
si el Parlament catala resulta
una segona edició de l'Ajunta
ment actual de Barcelona, la
culpa no será aolament del par
tit que hi hagi dut aquella bornes
a falta d'altres, sinó deis que no
hauran fet els possibles per evi
tar-ho.
Des del moment que el Partit
CatalanIsta Republicá no consi
dera deshonorable pactar amb
l'Esquerra Republicana de Cata
lunya, les dificultats que s'oposen
a formar amb ella un sol partit
tio són del carácter que algun
orador arborat volgué suposar.
En aquest cas, tot estriba en un
fet coneret; en mantenir el nom
del partit. El Partit gatalanista
Republicá está disposat, com a
tal, a pactar amb l'Esquerra Re
publicana de Catalunya. El que
no este, clisposat a fer és a deixar
de dir-se Partit Catalanista Re
publica per dir-se Esquerra Re
publicana de Catalunya. lieus aci
el punt concret de la divergencia.
Es fa del nom una qüestló capital
després que en pocs anys hem
vist com Acció Catalana esdeve
nía Acció Catalana Republicana i
més tard Partit Catalanista Re
publica.
SI hem tingut tres noMs—que
moltes vegades ha estat motia de
confusions —, ?per qué ha de ve
nir-nos d'un, si tots estem con
vençuts que el nom no fa la cosa?
L'afer -- des del nostre punt de
vista — té una importancia ex
cepcional. ~test simple canvi de
nom significarla la nostra inter
venció en l'estructuració de la
nova Catalunya; significarla una
garantia per a la gran massa
neutra, yuak mica desenganyada;
significada una injecció de cata
lanitat arles 2 forces governamen
tals 1 aletelecaria, en fi, la con
tinuitarti'mea, política esquerra
na en equésts moments culmi
nants de lalvida de Catalunya
Nosaltres comprenem molt bé
la posició del nostre ilustre amic
Nicolau d'Olwer. I la deis com
panys que ocupen o poden ocupar
canees representatius. Defensar
elnostre punt de vista els pot sem
blar elegant, parqué podría fer
creure a la gPnt que el que yo
len es aMeguear-se unes actea
Es naturarque ereguin més dig-ne,
ésser derrotata per acatar la vo
luntat d'una assemblea, q u e
a,conseguir una llocs, desacatant
la. A nosaitres, peró, no. Pel que
estimara a Nicolau d'Olwer 1 a
molts dels hornea que l'acompa
nyen, ens dol que la deci;•dó d'una
assemblea apa.ssionada privi, no
d'unes actos a, aquests homes, si
rió de llur innx)rtant collaboració
a l'obra constructiva d'una Ca
talunya nerea.
Hl lia,:ylevidentment, l'acord'
Cel Congr4-de l'Esquerra Repu
blicana 4e iCatalunya, refusant
l'allança~ el Partit Catalanis
ta Republiea Aquest acord aglu
tina en un sentit determinat
els componente de l'assemblea
d'ahir. Nosaltres som demócratas
i parqué en som creiem que abans
s'havia de consultar el criteri deis
socia d'aquellas entitats represen
tadas. Reconelxem també que la
democracia té, en certs moments.
els sena perilla. El Congrés de
l'Esquerra van decidir-lo els ele
menta del segon, tercer 1 quart
equip del partit. Presidenta de
centres, delegats 1 representants,
Que temen tot contacte amb ele
menta de fora del partit, per
iaons facils d'entendre. L'acord,
paró, fou pres democrá,ticament
i no hi havia manera de bur
lar-lo. En tot aixó, el President de
l'Esquerra, que és a.lhora Presi
dent de Catalunya, va creure tro
bar la solució. Va donar la eseva
nota famosa 1 els delegats del
Partit Catalanista Republicá cin
cidiren també M'esos corpora
tivament — rebutjar la invitació.
De tot aixó, pesó, qué pensa el
poble? ?Qué en Densa aquella
amasa anónima representada pels
Subscripció per la ploma
d'or a Lluís Bello
Pessetes
Suma anterior...
J. Vila Cardona
Manuel Isart
Quelus . J. F. S.
M. L.
Adria Presas ...,
Isidor Musolas
J. Freixes Saurl
Rádio Associació
Total recaplades. Ptes.
927'25
'o,
3,—.
2'—
1 O
5,—
I o
5,—
50'—
102 7'25
El Partit Catalá d'Acció Repu
blícana í les próximes Hultes
electorals
Partits catalana
i catalanistes
Les properes eleccions han
d'assenyalar el primer pas vers
una catalanització total del nos
tre cm-11p polític.
El catalanisme haacabat amb
tota aquella varietat d'organis
mes electorers imposats pel cen
tralisme ele la monarquía com
els conservadors, liberals, etc.
Encara' peró, en queda un,
el darrer. Aquel! que ací susten
ta l'ideari autonomista i que a
Madrid actúa amb procedi
ments del pitjor centralisme :
el Partit Radical.
Diem que és el darrer, per
qué els altres dos partits que
defensen programes més o
menys nacionals, el Partit Ra
dical Socialista i el d'Acció Re
publicana, actúen mnb la deno
minació de "catalk".
Aquest, en el qual hi militen
persones sobrerament conegu
dés, procedents de dissolts par
tits catalanistes, pel fet d'ac
tuar sola el cabdillatge ideoló
gic de la revelació política de
la segona República, el senyor
Azafia, constitueix per a molts
catalans Una veritable incógni
ta. Incógnita perqué encara no
ha tingut ocasió d'intervenir
en la vida política de Cataluny-a
i no ha pogut demostrar, per
tant a l'opinió catalanista l'efi
cacia del catalanisme que pro
pugna.
A fi de donar ais nostre.s lec
tors una informació objtectiva
deis projectes i futures actua
cions polítiques de l'esmentat
partit de Catalunya, hem inter
vitiat•un delsseus fundadors, el
eonegut advocat i destacat ele
meht del vell republicanistne ca
tala, senyor ISern í palman, el
(mal ens ha dit
Acció Republicana
i les futures eleccions
Posició del Partit Cataiá
d'Acció Republicanadavant les
futures eleccions per les Cons
titwents catalanes?
—La posició que adoptaretrfrr,
—
delegats i presidenta? No ho sa
bem. Sabem, només, que a les vi
gilias de les eleccions del 12
d'abril, aquestes "forees vives"
del Partit Catalanista Republicá
rabien amb entusiasme la decisió
Cariar sola a les eleccions. I el 12
d'abril, el poble votava l'Esquerra,
Es pensant en Cataluaya és
pensant en tots el s defectes que
horra pug-ai retreure a l'Esquerra,
que nosaitres sigrearem la propo
sleió rebutjada. No va ésser, cona
digné Claudi Ametlla, un gcst
elegant. Va ésser un gest de sir
ceritat. Equivocat o no. Ai:o ja
ho veurem després del 20 de no
vembre. Catalunya, en aquesta
hora transcendental, exigeix un
petit sacrifici de tots. Si els altres
no volen fer-lo, hem de fer-lo
nosaltres, que sempre ens ilem
considerat essencialment catala
nistes.
Aquest és el nostre punt de vis
ta, estrictament personal 1 com
a militants del Partit Catalanista.
Republicá. Aquesta és l'explica
ció del nostre "gest elegant" se
gons definició de Clatell Ametlla.
Hem fet el que hem fet, per amor
al Partit, al seu idear! 1 als ho
mes representativas. I, per da
munt de tot, pensant en Catalu
nya, en una Catalunya republica
na 1 liberal. No deManem altra
cosa que eacatament d'una situa
ció que no considerem convenfent
en aquests moments. Voldrlem
una mica de comprensió en les
dues bandas de l'esquerrisme Ii
catalanista í considerem
que tots els sacrificis que fem —
per dolorosos que siguin — no
ens han de doldre, si amb ells
aconseguim aquella unió desit
jada.
L. AYMAMI 1 BAUDINA
COMPANYIA GENERAL
DE TRAMVIES
Vencent en primer de novem
bre próxim el cupó núm. 53 de
les Obligaeions al 4 per 100 d'a
questa Companyia, s'informa ata
aenyors tenidos& que el pagament
del expressat cupó quedará obert
des de l'expressat dia a raó de
deu pessetes. deduint Ptas. 16255
pels impostos legals, en les se
güents cases de Banca: 8. A. Ar
mls Garí, Banca Armas, S. A., 1
Créclit Lyonnais.
Barcelona 15 d'octubre de 1932.
—EL, DIRECTOR, Alfred Arruga.
INCOMBUSTIBLES E IMPERFORABLES AMB ELSOPLET
ALDANA 3 i 5. BARCELONA TELEFÓN 31853
MADRID CABALLERO DE GRACIA 7 i 9 TELEFÓN 16119
comença dient el senyor Isenr--
en les futures lluites electoralS,
será de franca i Ileial collabora
ció amb tos els partits netament
catalanistes i republicans.
Aquestes elecctons tenen per a
la riostra terra una importancia
enorme, car d'elles en sortiran
els bornes que han d'estructurar
la vida de la Catalunva autó
noma.
Es evident que-, si les dretes
arribaven a assolir una majoria
en el nostre futur Parlament,
la Constitució interna catalana
no respondria als imperatius
del moment, la qual patiria
enormement deis defectes inhe
rents als seus autors. Per altra
part, és necessari que Catalu
nya demostri a la resta d'Es
panva que continua éssent el
fogar de les.11ibertats civils i de
mocrát iques.
Per aquests motitts, estem
conveneuts que s'imposa anar
a una amplia coalició. d'esquer
res.
Una possible victória
deis .elements reaccionaria
jutgeu la negativa
de l'Esquerra Republicana de
Catalunya a formar part d'una
coalició electoral ?
—Es sensible, diu el senyor
Isern, que l'exagerat optimisme
palesat per un sector d'aquest
partit en la seva última assem
blea, hagi impossibilitat la for
m'ació d'un front únie catalanis
ta i republicá.
Es evident que aquesta deci
sió de l'Esquerra ha produ'it en
els futurs electors, una gran
desorientació desorilentació
'que pot -restar un nombre itn
portantísSim -de. sufragis a les
candidattireS netament esqüer-
. ranes anab el conseg-üerat avanç.
de les dretes.-
A Barcelona-Ciutat sobretot,
la impolítica actitud de- l'E. R.
de C. •podria 'facilitar una pos
sible victória deis elenients reac
cionaris.
L'actitud adoptada pels mili
tant suhalterns del 'parta qtte
éodérit eón io
idees proPtignadeS pel Seu estat
major, :s una deniostració de-,
poc tacte polític dels, que han -
prés semblant deCis'ó i .que
contrasta visiblemeate eis
acords presos pel Congrés Na
cional del Parta Socialista 'Es
panyol, el qua] ha sabut edlio
car,Se a 'l'atufa deis rnotnents,-,',.
Saerificant elš iaeresSdS del
parait •'1I-há,eió".- - 1•;"
«Amb l'Esquerra
o sense l'Esquerra...»
—Un front únic catalanista i
esquerrá descartada la partici
pació de l'Esquerra, tindrá pro-.
babilitats d'éxits? Amb quins
partits es formará?
—Amb l'Esquerra o sense
l'Esquerra, ens respon el nostre
intervivat, creiem que una can
elidatkra eacapealada amb els
noms-zde les nostres primeres
personalitats polítiques—, neta
ment catalanistes i d'esquerra, •
no cal citar nomS—, tindria
un éxit assegurat.
Són moltes les persones que
creuen, que al Parlament cata
lá, solament poden anar-hi
aquellas persones que tenen una
aeurada preparado i un senti
ment patriótic incontrastable,
El Partit Catalá d'Aeció
Republicana treballa i [rebana
rá per, arribar a tina
amb tots els partits que yo
17 octubre de 1932
taren al Parlament el nostre
Estatut per formar la coalició -
que demanen eIs moments pre-senAtsqu.
esta estaria formada pel
Partit Catalanista, pel Radical
Socialista federal, Acció Repu
blicana i sobretot, pel Partit
Catalanista Republicá. No cal
dir que vendara amb molt
gust una aproximació electoral
amb aquest elarrer. Ens hi sen
tím molt identificats.
Majories i minories
—Qué opinen de la crida feta
pel President de la Generalitat
ais partitS catalans?
—No l'he llegida íntegra
ment. Cree, pero impossible, a!
menys de moment, que els par
tits catalans d'esqtterra s'avin
g-uin a ingressar en bloc en els
reng-les de l'Esquerra Repu
blicana de Catalunya, per a for
mar una gran organització polí
tica d'aqueSt matís.
Es de suposar que els orga
nismes actuals no voldran" pas
abandonar aixi com aixf, els
resultats de llurs activitats•i que
voldran també conservar la seva
personalitat ideológica, i la se
va llibertat d'acció,
El Parlament catan ha d'es
tar constituit per tots els sectors
de l'opinió política de Cata
lunya.
Acceltern que hi hagi uná
majoria d'esquerra més omenys
nombrosa, per) -també creiern
necessari que hi siguin repte
sentadeS les minories esquer •
ristes. Aquestes es devenen el
control Segur i eficae deis actes
de la majoria, evitant possibles
i peraloses extralimitacions. Les
minories constituirien la millor
garantía del bon governamenf -
de la Catalunva autónoma.
La catalanitat d'A. R.
—ileu parlat de partits cata
lanistes i republIcans. Acció
Republicana anirá a la lluita
electoral com a tal ?
—Evidentment. Jo us esti
maria—diu el nostre interviat
que féssiu constar ací una cosa ;
ja c:ritalartitat. indiscutible del
nostre partit.
Aedo Republicana té a Cata
lunya una personalitat. própia
i ben definida. Us diré més, té
una-absoluta independéncia
acció. Som un partit veritable
. ment democratic i que actuern .„
democráticament. Els que en
w
formeru part provenim tots del
eatalanista republica, ra-kalesqcialista
i socia)istes
JOSEÍ) CONTEJJ
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá 1 de la Porta
del Sol
SOCIETAT TRAMVIA DE BAR
VELONA, EIXÁMPLE I GRACIA
veneent en primer de novem
ore próxim el cupo núm. 39 de les
obligacions al 4 per 100 d'aguas
ta Societat, s'informa ala senyors
tenidors que el pagament de l'ex
pressat cup6 quedará obert des
del l'expressat cha, a les segiien
tes cases de Banca: Banca Ar
Mis. S. Pes - S. A. Arnús-Garí
Crédit Lyonnais.
Barcelona 15 d'octubre de 1932.
—EL ADMINISTRADOR- - DELE
GAT, Alfeed Arruga.
-~~-"- CUAJES
Sastreria per a
Homes i Nens
aelaaaale'aulaatesill~falla~111~,
Gust Modern
Tall Elegant
PREUS INCOMPATIBLES
01101,_,..Loriam,_, 13
# octubre de 1932
El meu doble
Em trobo assistint amb u>„a
gran curiositat a la gestació del
meu doble, un doble que els que
estan interessats a crear-lo guar
neixen amb tots els atributs que
els semblen més vituperables i
fomentadora d'odi, per a presen
tar-lo davant de la consideració
general com un tipus desprecia
ble que no es mereix cap res
pecte.
Hi contribueixen, des de diver
sos sectors, persones, periódica i
organitzacion,s a les quals no he
satisfet amb els meus articles o
amb la meya actuació personal.
Aleshores, per tota revenja—la
máxima revenja de qué són ca
Pagos — van acumulant damunt
personatge imaginari que van
creant ,responent als meus noms
i cognoms, tota una série de fa,z
tasies que es deuen fer la illusió
que perqué ella les inventen, po
den convertir-se en realitat. I un
dia darrera l'altre, entre aquests
i els de más enlld, va engrandint
se cada vegctda més aquest sub
SI DESITGEll VENDIIE
Mobles moderns o antics, objectes
d'art, aparells de radio, pianos, robes,
etcétera, així com
TOTA Cilla DE SALDOS
utilitzen els serveis especial d'II0-
TEL MUNICIPAL de VENDES, Pe
layo, 8. Teléfon 14370
Unica casa autoritzada oficialment
per a aquestes tran.saccions amb
intervenció i control de tassador ofi
cial públic, collegiat
jecte que es diu Joaquim Venta
no, que me'l fan requeté, cap de
requetés, (jefecillo —diu Solida
ridad Obrera), jesuita, redactor
de La Protesta, del Sindicat Lliu
re, secretani de l'Institut Agrícola
Catald de Sant lsidre (i der tant
segons ella, defensor del capita
llame), monárquic, arribista, ter
rible forjador d'aliances electo
rala entre l'Esquerra i l'Acció Ca
talana, etc., etc. Jo penso assistir,
si tinc salut, i el meu doble con
tinua progressant com ara. al
moment en qué resulti ésser l'au
tor de l'atracament a can Bat
116 i culpable d'aquell crim de "las
tres ninas desaparecidas" que
temps enrera va ocórrer a Madrid
1 que va restar impune. Sen..e
oblidar que és molí possible qae
hagi estat complicat en la fugida
del general Barrera i qui sap si
en el moviment militar del ge
neral Sanjurjo. Aleshores, no de
sespero de veure com al meu do
ble li donen garrot i tot.
Encara no he trobat ningú co
negut que no cm saludi, pero
penso que no trigará arribar el
dia que algú, ignorant que quest
Joaquim Ventalló és el meu do
ble, i que no sóc jo, es dona-a
de menys de conéixer un sem.-
blant ogro i em girará la cara.
HUMOR
política republicana i catalana el
14 d'abril de 1931 quan han vist
que hi podia haver alguna cosa
a repartir.
Jo, si alguna virtut tinc és la
de fer indignar molí gent amb
els meus articles. I com que aixó
ja em vé de petit, des de qué
vaig comenear a escriure, vol dir
que fa molts anys que faig més
o menys soroll i que tinc gent
indignada. Vol dir que no he po
gut ésser mai un militant igno
rat. I si el regidor Costa—que és
un deis que contribueixen a la
fabricació del meu doble—hagués
estat nacionalista republicá,
cap a l'any 1917—i partem de 15
anys enrera—hauria tingut el
gust d'aplaudir-me a la tendra
edat de 17 anys en els meus mi
tings per Terrassa, per Mura, per
Talamanca, per Rellinás, per Va
carisses, per Viladecavalls, per
Ullastrell, per Matadepera. per
Castellbisbal, per Rubí i per Olesa
de Montserrat, és a dir, per tot el
districte de Terrassa, quan predi
cara la doctrina nacionalista i
republicana, al costat d'En Do
menee Palet i Barba, avui dipu
tat de l'Esquerra. I si la gent de
Nosaltres Sois, de La Nació Ca
talana, i d'altres setmanarzets,
l'any 1917, 1918, 1919 1 1920 ha
guessin actuat en política—aneu
a saber com pensaven aleshc
res!—i haguessin estat al corrent
del moviment polític de Catalu
nya, no ignoraria que jo vaig és
ser un dels fundadora d'El Dia
de Terrassa, diari nacionalista, 1
que era el president de la Joven
tut Nacionalista d'aquella ciutat
a la tendra eclat de 17 anys.
Sino que aleshores no hi havia
perspectives de "morralet" i tata
aquest gent encara no actuara,
o aneu a saber com actuava!
Diuen: —!La procedéncia d'En
Ventalló! El passat d'En Ven:a
I s'estripen les vestidures.
Jo suposo que quan era petit de
via anar de quatre grapes cDni
acostumen anar les criatures
abatís d'apendre de caminar; que
em devien dur a coll i que abans
devia haver dut bolquers i gorra
de cop. Peró trobo que és exces
sin estripar-se les vestidures per
uns fets semblants, perqué
fesso que quan jo era petit, no
tinc memoria d'haver fet res d'ai
x() amb cap pretensió.
Mentrestant el meu doble va
creixent i cada clia me li acumu
len noves coses. Jo assisteixo en
curiosít i admirat a aquesta ges
tació del meu doble. De vegadés
me n'hi acumularen tantea dite
vaig arribar a pensar: Aquest xi
cot fard una mala fi. Peró ara ja
estic més assossegat. Un minyó
que havia estat redactor de L'O
pinió i al qual vaig haver de t:Aeu
re perqué no servia per res, me
l'ha dotat: —En Ventalló—va
dir—(es referia al meu doble) ha
cobrat un milió 1 mig de pessetes
del senyor Plan diura Vaig
La casa
en voga
1111111~1~
PRESENTA EN ELS SEUS APARADORS
QUELCOM DE NOU A BARCELONA
Comas, S. A.
1 La :etmana arró, el color de moda
No deixeu de visitar-la
Passeig de Grácia, 2 Ronda Sant Pere, 1
Teléfon 11973
o
.......•¦••¦•¦¦¦¦¦¦-¦
1
1
1
11
I tot plegat per qué? D'una
banda perqué he dit als de la
F. A. I. que ja és hora que pie
pum, i que agafin la maleta, per
qué l'obrer catala no necessita
mentors interessats, que no sa
ben ni llegir ni escriure, i amb
prou feines enraonar; que ja
durat massa aixó de cobrar les
cotitzacions i fer veure que els
diners es despenen en "coses de
l'organització"; 1 finalment que
és lícit ésser partidari deis atra
caments com a sistema sc3zal
d'expropiació, peró que s'ha de
tenir la franquesa de proclamar
ho- com a programa.
Temps enrera era la prensa
separatista de tots els matisos la
que també contribuía a la gesta
ció d'aquest doble meu, perqué els
havia dit que una cosa era l'ésser
separatista i unct altra ésser can
tamananas.
Deixant a part els de la F. A. I.,
que com que han vingut de lora
no saben res de res, i si hagues
sin estat sempre aquí tampoc
s'ltaurien assabentat de res de
res; als quals, per tant no puc
fer cap carreo si baden 1 són
tan curts de deixar-se entabct
nar, he de creure que els altres
es deuen haver incorporat a la
respirar. El meu doble ja no ha
via de patir. Aisó ja era més que
un passament: Ja era tota una
posició. El destí mai fa les coses
a mitges. Ara'ja pot anar sol pel
m.ón.
Aquests dies alga m'ha dit:
—Ets massa arriscat. ?Per qué
t'hi fiques amb la F. A. I.? Et pot
costar un disgust—. No. Jo =po
so que els de la F. A. I. són unes
persones sensates que si es men
jarien viu aquest meu doble que
han creat amb tons tan sinistres,
en canvi 'estaran disposades a dis
cutir amb mi que no tinc res que
veure amb eh. Suposo que no vin
dran pas amb pistoles a heure
se-les amb mi, que no n'he dis
Parat mai cap, 1 que només he
fet exercici de máuser al carnp
de la Bota. Amb pistoles, suposo
que aniran en tot cas a trobar el
nteu doble que tal com ella el pin
ten—ex-jefecillo de requetés--deu
haver mort mitja humanitat.
Trobo que no tenen raó aquella
que es queixen que aquest país
no és donat a la producció de no
?
e•les d'imaginació. Entre uns
«Urea, sóc testimoni de qualVat
que la novellistica catalana ha
produit une dignes competidors
de l'Stevenson. Si aixó els dts
AIGUA DE
( Declaraczons
Un home gris
!Quants homes com aquest troba
ríem en aquesta massa imponent per
la seva organització, la seva disci
plina i el seu prestigi en continua
línia ascensional, que s'anomena el
Partit Socialista! Darrera deis ruti
lants vidres de les ulleres encaixats
en una fina montura d'or, uns ulls
grisos. color de la Cantábrica i deis
cels del Nord, sota unes celles espes
ses, també grises. Una testa gris.
I una arruga de preocupació al front.
—Voldria parlar amb vós per a
LA RAMBLA, de Barcelona.
Els ulls grisos guspiregen rera els
vidres rutilants. I la veu d'Enric de
Francisco:
—I qué direm?
No em puc sostreure a una sensa
ció, sempre que parlo amb un vell
militant del Partit Socialista una mi
ca irracional: hom es troba en situa
ció d'inferioritat política i táctica.
Aquests homes amiden les paraules
com l'alquimista les delicades espe
cies de les seves combinacions. Són
molts anys de lluita i experiencia de
tracte amb les més diverses gents.
Es difícil sorprendre la bona fe d'un
socialista experimentat en la lluita.
Tan difícil com sorprendre la bona
fe possible en un confessor amb full
de serveis experimentals ben nodrit
de dades.
Enric de Francisco, aquest home de
cabells grisos i ullets de clergue i
somriure de bonifaci, porta 35 anys
lluitant obscurament i sota el signe
de la fecunditat més espléndida pel
triomf deis ideals socialistes.
Sota les més adverses circumstán
cies, voltat d'incomoditats i preocu
pacions, perseguit i vexat constant
ment allá als pobles del Nord, ha
realitzat la seva obra. Trenta anys
de sacrificis callats. Trenta anys
d'austeritat. Per a explicar-se una
vida com la d'Enric de Francisco, cal
recorrer a la creensa certa de l'e
xistencia etr'el seu esperit d'una forta
dosi d'aseetisme i virtuts laiques i so
gialistes incommovible a totes les pos
sibles reaccions. Tard o d'hora
aquests homes callats, soferts i gri
sos veuen triomfar la seva obra i la
seva personalitat. Heu-vos ací que de
Francisco, president, en l'actualitat,
de la minoría socialista, ha estat
elevat a un lloc de responsabilitat
tan eminent com és la secretaria de
la Cornissió Executiva del Partit So
cialista.
Llargs anys de lluita no han as
solit d'esberlar ni en el més mínim
l'ardorós esperit d'organitzador i de
lluitador d'aquest gloriós militant del
Socipisme espanyol, valor indiscuti
ble en les activitats cooperatistes i
creador d'aquesta magnífica organit-zació
cooperativa que s'anomena
1–Alfa".
Després del Congrés
Socialista
—La vostra impressió sobré la tas
ca realitzada pel darrer Congrés del
Partit Socialista.
De Francisco reflexiona un moment
1 diu:
—Considero que ha estat el Con
gres més important dels celebrats pel
Partit, no solament pel nombre de
representants, sinó que també per
l'indole de les qüestions tractades. No
estic admirat, ni m'ha sorprés en el
més mínim de la forma com s'han
desenvolupat les deliberacions. Es tra
dicional a les nostres assemblees que
tothom pugui expressar fins i tot
amb estridencies, tot el que li pla
gui, sense cap inquietud davant les
conseqüéncies que aboa pugui oca
sionar. Després d'exposats tots els
judicis en les assemblees i després
de dicutits, el partit surt enfortit.
Quant al Congrés, el millor testimoni
de la fecunditat de l'obra realitzada
és el judici que sobre d'ell ha formu
lat el representant de la Internacio
nal, Sr. Migliani, el qual no solament
ho va exposar en el curs de l'As
semblea, sinó que també ho formula
amb efusius tons optimistes en aca
bar aquesta, en assegurar que el
Congrés havia estat un magnífic
exemple d'assemblea deliberant.
Totes les diferencies que s'acusaren,
són solucionades. El propi company
Saborit ha expressat en públic i en
privat que ell ara amb major lli
bertat, després d'aclarits els extrems
que van ésser objecte de les seves
intervencions, es proposa realitzar
una tasca intensa i útil al Partit i
s'apresta a una collaboració lleial,
acatant com sempre els acords del
Congrés. Res no hem de témer per
a l'esdevenidor i sí esperar-ne molt.
Estic segur que tots els delegats s'han
endut una agradosa impressió de
l'assemblea i que les diferents sec
cions han deixat per al judici historie
el passat, davant la preocupació del
present i de l'esdevenidor. Tinc la
plena seguretat que mitjaneant la
collaboració lleíal i decidida de tots,
ha de continuar el seu camí aseen
sional, no solament amb l'interés po
sat en el partit, sinó que també en la
defensa deis interessos generala del
país.
treu, per mi que no estiguin. No
plau contradir els gustos de
ningú.
J. VENTALLÓ
la rambla
El Partit socialista espanyol i el Partit Radical
davant el moment politic de Catalunya
exclusives pez a LA RAMBLA de De Francisco i de Guerra del Río )
p r A LA R D O PR A IS í BER TR A N
La nova executiva
fixa la seva posició
—?Quins plans immediats es pro
posa realitzar la nova Comissió Exe
cutiva del Partit?
—No us puc avenear res, perqué
no havent pres encara possessió deis
canees per als quals hem estat ele
gits, tot judici fóra arbitrani i ex
posat a error o rectificado.
—?Peró, com veu el present i l'es
devenidor de l'actuació del Partit
l'Executiva?
—L'Executiva contestá oportuna
ment aquesta pregunta, amb la seva
actuació.
Davant la collaboració
en el Govern
—Parlem un xic de les tendencies
acusades en el partit amb respecte a
la collaboració o retirada deis mi
nistres socialistes del Govern.
—Us donaré la meya itnpressió
personal. El problema és ,elar. No hi
ha desig ni per part .cierla ministres
ni de l'Executiva, de corktinnar en la
colla boració ministerial. ?El que cal
és observar bé les circumstáncies de
cada moment i de veure quan pot
arribar el moment de la nostra re
tirada. Aquest moment, millor que
nosaltres ho han de cercar eh grups
purament republicana. Som atents a
la forrnació deis partits republicans
en un grup capag de governar. Si
aixó donés la solució d'un govern
que substituís sense perills per a la
República l'actual, tal vegada alesho
res fóra el moment del nostre apar
tament: del poder.
El projectat bloc
d'Esquerres republicanes
—?Creieu que es podrá arribar ra
pidament a la constitució de la Fe
deració de Grups republicana perqué
el canvi de Govern sigui possible?
—Per contestar amb encert aques
ta pregunta, cal coneixer les interiori
tats de la marxa deis partits repu
blicans i del pensament deis homes
que els dirigeixen. Nosaltres hem de
sitjat sempre que els partits repu
blicans fossin forts, ben organitzats 1
poderosos. Aquest desig el va exposar
moltes vegades Pablo Iglesias. Pero
no som nosaltres els cridats a asse
nyalar camina als republicans. Es llur
prop1 amor al régim el que els ha de
portar a una mútua intelligéncia i a
l'enfortimenet de llurs rengles.
—?En el cas que s'arribés a aques
ta intelligéncia, creieu que els radi
cals hi podran contribuir com a
partit d'esquerra?
—La meya opinió particular és que
el Partit Radical, almenys verbal
ment manté el seu vell programa
no pot ésser considerat com a partit
d'esquerra. Encara que ho diguin les
paraules, els • fets desmenteixen
aquest suposat esquerríssim. Din
tre del regim monárquic era par
tit. d'esquerra. Avui dintre de la
República el considero conserva
dor. Potser Ii hauria interessat pre
sentar-se com a conservador per a
evitar equívocs.
—Descartats els radicals, ?quina
elements podrien formar el bloc?
—Acció Republicana, radicals so
cialistes, Esquerra Catalana, l'Orga
potser també algún diputat indepen
dent.
—?I creieu possible que sobre
aquestes forces es podria mantenir
un Govern a les Corta actuals?
—Tenint en front com a oposició
rabiosa els radicals i com a oposició
benigne els socialistes, a les actuals
Corta un Govern com aquest del qual
parlem estaria en continu sobressalt,
i la seva acció seria constantment
mediatitzada.
—?Aleshores, com veieu el projec
te de la federació de grups republi
cans?
—Jo el considero com una noble
aspiració i un bon desig que voldria
veure assolit. Segurament ha de to
par amb serioses dificultats, excepte
en el cas que els radicals entressin en
el grup.
—Hi ha qui assegura que aixo des
virtuaria el sentit d'esquerra que es
vol imprimir al grup.
—Bé. Aixó és possible que es digui.
Davant l'esdevenidor
—No sentim impaciéncies — afe
geix de Francisco —
. Es lógic pensar
que anant en progressió creixent les
forces del Partit, ha d'arribar l'ins
tant en qué el Partit Socialista hagi
d'assumir la responsabilitat íntegra
del poder 1 será aleshores, no ara,
quan es governi en socialista. I será
perque el país ho haurá volgut. La
implantació de la Reforma Agraria,
que suposa una passa importantíssi
ma en l'avene de la política econó
mica i social, ha de donar grane
contingents de massa al partit i a
l'organització de classe. El nostre in
terés és posat ara en una intensa
campanya de propaganda prop dels
tréballadors agricoles per a capacitar
los de tot la importancia i abast de
la Reforma. I ho fem amb l'objecte
que quan els campero% vinguin a les
nostres organitzacions, ho facin no
coas a induits, sino després de refle
xionar. En aquest sentit es fara una
gran tasca.
El partit socialista
a Catalunya
—?Es proposa el partit actuar in
tensament a Catalunya?
—Es fará el possible. A Barcelona
es manté un plet ja vell, que no
conec en tots els seus detalls entre
la Unió Socialista i la representado
del Partit Obrer Espanyol. El que
us puc assegurar és que la nova Co
missió Executiva posará tot el seu
entusiasme per a solucionar aques
tes diferencies a satisfacció de toas.
Cree que Catalunya ha de donar en
u ntermini molt breu al Partit So
cialista importants contingents, car
els treballadors catalans estan can
sats d'aventures insensates i van
comprenent on está la defensa au
téntica de llurs interessos. L'any 1929.
abans del meu viatge a l'Argentina,
on vaig anar com a propagandista
cooperatista, vaig donar diverses con
ferencies a Catalunya. I si bé en
aquella activitat s'llavia de parlar en
un llenguatge neutral, vaig parlar
com a socialista i vaig poder obser
var que l'esperit predominant en la
gran massa de treballadors era so
cialista, el qual esperit hom no ha
estat encertat a recollir. Cree que
quan es reculli, el socialisme tindra a
Catalunya una enorme forea.
El partit socialista da
vant les eleccions de la
Generalitat
—?Quina será l'actitud del Partit
davant les eleccions de la Genera
litat?
—D'ampla autonomia per als grups
socialistes catalans. Aquests propo
saran a la Comissió Executiva llurs
punta de vista i llur táctica. Nosal
tres ene limitarem a aconsellar-les.
I el F'ancatalanisme?
Ara que ja s'han esvait les aclama
cions i ele crits de joia de la gran
jornada allibekadora de Catalunya
és hora de refltxionar sobre ele pro
blemes que Iaprovació de l'Estatut
ens crea, 1 cree sincerament que han
de parlar-ne tots els qui tinguin al
guna cosa a dir.
Certament, l'aprovació de l'Estatut
ha resolt a gust de la majoria el
problema secular de Catalunya; peró
ha agreujat alguna problemes secun
daris algun nom els hem de donar
— que eren abans més facas de so
lucionar que no pas ara.
Penso en aquest moment en una
qüestió vital per a l'esdevenidor del
nostre poble, que personalment he
viscut i experimentat: la de l'impe
rialisme catalá, com deja Prat de la
Riba, per bé que no en el mateix
sentit que jo dono a la seva frase.
Em refereixo — el lector ja ho ha
copsat — a les possibilitats d'expan
sió política del catalanisme per les
terres germanes de Mallorca i Va
lencia; a les dificultats d'ordre le
gal que, d'ara en avant entrebanca
ran la tasca pancatalanista.
Abans de la República, aclhue du
rant la dictadura, el pancatalanis
me politic era perseguit, pero era
perfectament legal. Ara, després de
promulgada la Constitució i d'apro
vat l'Estatut, caldrá anar amb comp
te de no ultrapassar els Iírnits, da
rament traeats, de la llei fonamen
tal de l'Estat.
La Constitució espanyola, al mateix
temps que admet el princiipi d'au
tonomia, el condiciona a qué no pu
guin en cap cas federar-se les re
gions autónomes. El Parlament, en
aprovar aquest article, pensava, evi
dentment, en les possibilitats d'éxit
del pancatalanisme. I cal confessar
que, en aprovar-lo, creava el máxim
obstacle al desenvolupament de tota
una concepció de la nostra política
nacional. L'Estatut de Catalunya, en
reduir el territori catalá al de les
quatre "provincies" del Principat, ha
vingut a completar l'obra de la Cons
titució.
No vull dir amb aixo que l'ideal
pancatalanista tenia abans una pers
pectiva falaguera, almenys de mo
ment; el que die és que una pro
paganda que era perfectament legal,
ha de fer-se ara amb una gran pru
dencia i amb moltes limitacions 1,er
qué deixi d'ésser-ne.
I aquest és el problema : ?com han
d'actuar els pancatalanistes perqué
Més eriilá de 'Estatuf
El prob em i l'únic solució posible
El mananhai Més tic del món Si vostélPáteix de ALBUMINURIA, LITIASIS URCA (MAL DE PE
DRA), BRONQUITIS PARENQUIMATOSES, NEFRITIS CRONICA, es curará radicalment amb
Un !libre de JOSEP M.1 MASSIP
REPÚBLICA, SENYOR GAMBÓ!
(Un predeg de GABRIEL ALOMAR)
Sortirá dijous
DEPOSITARIS GENERALS: FO RT U Pé Y, S. A.' -CARRER HOSPITAL, 32 i
Guerra del Río
ens manifesta
En mig del soroll de l'Assemblea
del Partit Radical, que se celebra a
Madrid, he pogut parlar un instant
amb el Sr. Guerra del Río.
—?Declaracions per a Barcelona...?
— era diu — Pero si fa quatre dies
que he arribat de Canáries!...
—No obstant, voldria consignar els
vostres punts de vista en alió que fa
referencia a l'actitud del Partit Ra
dical en les eleccions de la Genera
litat de Catalunya.
Som a la secretaria del Partit. Mo
viment d'assembleistes. Un xicotet
que proposa a cada un deis qui ar
riben:
—?Voleu una ensenya amb el re
trat del cap?
A la paret, un quadro acabat de
pintar: "Proclamació de la Repúbli
ca a Madrid". La Porta del Sol en
vaida per la multitud. La gent puja
damunt del sostre dele tramvies. So
ta del quadro l'observació: "Els bit
llets de la rifa, demaneu-los al con
serge. Van i venen uns ordenances
vestits de gris. Els vestits ribetejats
de plata i els botons també plate
jats.
Guerra del Río va i ve. Parla amb
Torres Campana... Guaita uns pa
pers...
—Ahir parla el Sr. Alexandre so
bre l'actitud del Partit Radical en
les eleccions a Catalunya. El que ell
ha dit és justament. El Partit Radi
cal arirá a la lluita electoral sol,
cense pensar en les possibilitats d'é
xit o de desfeta, perque té el deure
de mantenir la seva significació de
partit nacional organitzat a Catalu
nya d'enea de la seva fundació.
I afegeix:
—El nostre desig hauria estat anar
a una coalició de tots ele elements
genuinament republicans. Pero aques
ta coalició té grans dificultats per
l'actitud de 1.2:squerra més catalanis
ta que republicana.
—?Creieu en la possibilitat del
tridnf de l'Esquerra? -
—L'Esquerra aprofita aquest rno
ment de sensibilitat exacerbada a
Catalunya, per pretendre la imposi
ció de la seva hegemonia. El nostre
propósit era de collaboració amb tots
ele partits catalans republicana, per
fer viable l'Estatut. L'Esquerra se
gueix confiant en qué h prestin el
seu ajut els Sindicats afiliats a la
C. N. T., els quals foren els qui li
proporcionaren el triomf en les elec
llur actuació no rebassi ele límits de
la llei? Aquesta actuació ha de ten
dir, duna part, a intensificar les re
lacions culturals de Valencia i Ma
llorca amb la Catalunya estricta;
d'altra part, ha d'ajudar a crear, a
cada un d'aquests paisos l'esperit au
tcnómic valencia i balear que, a la
'larga, es convertirá, per inevitable
designi historie, en esperit catalit.
En un altre aspecte, els pancata
lanistes valenciana i mallorquins hem
de procurar que ele nostres Estatuts
respectius s'assemblin el més possiible
al que acaba d'obtenir Catalunya;
que hi hagi un parallelisme gairebé
perfecte entre les nostres institucions
polítiques, culturals i socials; que la
nostra llengua literaria adopti, com
més radicalment millor, les normes
de l'Institut; que quedi, en fi, pre
parat el camí perque un dia es pu
guin facilment refondre ele tres Es
tatuts regionals catalans en un sol
Estatut de la Catalunya integral.
Les Constitucions no són eternes.
Canvien d'acord amb revoluciió de
la sensibilitat política dele pobles. I si
hem vist en el breu espai de dos
anys passar la sensibilitat espanyola
de ropressió sagnant a la llibertat
que significa l'Estatut, ?per qué hem
de rebutjar la possibilitat de superar
l'actual estat d'opinió? ?Per qué no
hem de creure que, dintre uns quants
anys, l'Espanya que ara ha acceptat
el criteri de la llibertat condiciona
da, no ha de proclamar, amb totes
les seves conseqüencies, el prinelpi
d'auto-determinació?
La tasca del pancatalanisme que
da, doncs, perfectament tragada. Ha
de consistir en la creació d'un am
bient de germanor, mitjaneant una
hábil política d'apropament intel
lectual i de collaboració.
No és, certament, una tasca fácil
ni de resultats immediats. Peró cal
tenir en compte que així com la so
lució del problema té avui dificultats
externes més greus que les que te
nia abans, les dificultats intrínsiques
han minvat d'enea de l'adveniment
de la República. Les escoles munici- .
pals de Valencia ensenyen la llen
gua materna: els bans de l'Alcaldia
i del Govern Civil es redacten en
castellá i en valencia; i l'ambient de
la capital valenciana és, de cada día,
Inés autócton i, per tant, menys pro
vincia. Suposo que a Mallorca, per
poc que s'esforcin ele nostres amics
d'allá s'esdevindrá el mateix. •
Es, dones, qüestió de temps i de
cions anteriors i que seran, en rea
litat, ele qui decideixin el triomf o
la desfeta d'aquests elements.
que no cal dir que els ra
dicals no aniran amb el Sr. Cambó?
—No. Solament amb els republi
cans. L'actitud de Cambó cree jo que
no está definida clarament. Com sem
pre, es vol aprofitar de les circums
tancies, per fer una política de das
ses. L'Esquerra, si la recolzen els
sindicalistes, és possible que triomfi
a Barcelona. A les comarques, ja és
més difícil. Cal no oblidar que el
cos electoral de Catalunya és el més
sensible d'Espanya. N'hi ha prou
amb recordar el moviment de Soli
daritat Catalana i el seu triomf
enorme. Un any després, un poc més,
d'aquell triomf que deixa Lerroux
1 el Partit Radical sense acta, aquest
sortí triomfant contra la coalició de
tots ele partits. En concret: no ene
importa una desfeta a Catalunya,
mentre poguem sostenir la nostra
bandera.
Alardo PRATS I BELTRAN
Madrid, octubre.
Tots eß dies
De 6 a 8, de 9'30 a 11'30
de 12'30 a 3
El gran 1)(11 de
I:e:S SUS lliscs livellis
Els mestres de l'Art,
del Ritme i de l'Originalitat
tenacitat; qüestió de no donar-se en
cara per satisfets, de Iluitar Ileial
ment, no contra la fiel que ene re
geix, sinó per una nova sensibilitat
política espanyola, que permeti asso
lir legalment l'ideal que ara ha es
tat impossible de realitzar.
ARTUR PERUCHO
Pro monument
a Francesc Layret
LA RAMBLA féu constar
la setmana passada que no sola
ment acollia amb entusiasme la
idea d'erigir un monument a
Francesc Layret, sinó que es
posava a la disposició de la
Comissió organitzadora per col
laborar a difondre la idea de
l'homenatge i ajudar a conver
tir en realitat els propósits del
monument.
El nostre oferiment fou gus
tosament acceptat per laComis
sió, la qual ens ha manifestat
amb la natural satisfacció l'éxit
de les primeres gestions realit
zades. Es molt próbable que
l'homenatge de Catalunya a
Layret no es limitará a l'exe
cusió d'un monument, sinó
que ja es parla, entre altres co
ses, de dedicar-li una pina i de
fundar una institució cultural
que porti el seu nom.
A continuació publiquem la
primera 'lista de donants per a
la suscripció del monument, que
queda oberta a l'administració
del nostre setmanari. (Rambla
Canaletes, 13.)
LA RAMBLA 25'oo
Pallerola s'oo
Rossell Muntané s'oo
Abril s'oo
Picanyol 2'oo
Gibernau 2'oo
Pla 2'O0
Aymamí 2'00
Guansé 2'oo
Artemi Bordas too'oo
B. M. s'oo
Eulália Calsina 2'O0
S. R. 2'00
Un antie suscriptor de
"La Lucha" 1 O9
Un obrer o'so
Lluís Campos 2'00
193Q C
HOM DIU...
...que Greta Garbo ha cam
prat la casa que a Suecia pos
seta el clesaparegut fináncier,
per 10,000 dólars. Canten que
:a casa valia 150,000...
• • •
recentment hihan ha
gut moltes borles a Hollywood.
Bette Davis s'ha casat amb
Harmon O. Nelson: Jean Car
men a.mb Welter Lohman i
Aun Christie amb R. L. Moo
re...
...que tal-pibe es parla d'una
boda efectuada en secret, en
la que ,la parel/a són George
Barnes, un popularíssim "ca
meram,erz" i Joan Blon,clell...
• • «
...que la filla del simpatic i
excellent actor Farell Mc. Do
nald s'ha casat amb un deis
futbolistes més áopulars de
Catifórnia, Garret Arbelbide...
• • •
Cliff, diu que "bueno",
Qtle esta bé ija Porni de mata
manera, penue está segur de
que si va pele tribunals enca
ra tincrrá que pagar menys...
• • •
...que Conra,d Veiclt treballa
amb la gentil Minan Harvey
en la producció Cia "El Ilegat
del marques de S."
• • •
...que Nornut I el sets nou
amor hán acceptat un con
tracte amb Paramaunt per tre
bailar en el teatre Paramourtt
de Nava York per 11,000 clblars
setmancas...
• • •
...que és probable que guanyi
aquest assumpte, !a que la ex
muller amb qui estava la nena
no porta una vida v,as.wl
exemplar,..
• • •
...que Miriam Hopkins ha
passát lesidarreres vaeanees a
Connecticut i les ha aprofita
des per adquirir una granja
inuportantissitna en admira
bles condicione.
• • •
...que Dorothy Sebastian vol
dria Ilogar la seva casa d,e sol
tera — o divorciada -- per 75
dólars al mes i no traba llo
eater...
• • •
...que davant cte la recio-me
ció de Seiter i de les demos
tracicms de Dot, molts creuen
que miss Gulliver será con
cleinnada momentdniament a
donar-li el trajo...
AVUI
La festívola comedia
N
•
-
• •
MAx DEARLY
-
HOM SAP...
Pabst esta trobaliant
activament en la realització
d'un,a pellícula en /a que es
narrara la vida del dissorta
dament jamás li~eier /Crea
sal
...que contrariament a2 que
es deja, Alta Nazimova, la an
tiga trágica del cinema, no
Penaa retornar a la pantalla...
as.
...Conrad Nagel ha sofert fe
rides lleus a conseqüencia de
Paccident automobi/fMC sofert
a Santa Mónica...
•
...que Blanche Mehaffey s'ha
casat també i amb un direc
tor de producció. Molts diuen
que aixt potser podra fer a2
runa peRicula...
• • •
...Que la muller cltvorciada
de Cl4f ECZIDOTC1,5 reclama al
seu marit les pensions atrás
sacks que sumen "no mes"
que 17,000 do/ars...
SS.
...que tantbé s'iza d,eciclit "el
matrimoni el pare de Neil Ha
milton, 1 el gema de Norma
Douglas Shearer. Les ntivies
són respect1varnent. Mary L.
Gordon 1 Ann Lee Cunnin
gh-am...
• * •
...4rUe Norma Talmculge ha
escollit en George Jessel el seu
non galan en la vida privada
i ha decidit dedicar-se per
conauZert al teatre...
• • •
...que Tan Mix, ?'actual me
rit de la gentil Sally Eilers ha
demanat la custódia de la sera
• •
...que la ex muller de Lowel,/
Siterman, Paulina Qaron, ha
estat a Joinville i d'alli ha
,marxat a Hollywood on ha
arribat antb una collecció de
trajos que fa rodar el cap a
les demés amigues..
• • •
...que la gentil miss Hop
kines en pasmar per Xicago va
tenir °casi() de visitar un or
felinctt, enamorant-se d'un
deis infante i adoptant-lo...
• • •
...que Layan Tashman ha
reduit considerablement el seu
pressupost de vestuari i mal
grat aixó va més eleaant que
41
GRACIA!
ORIGINALITAT!
INGENI!
3a'
aMIIMIMI••••••••••••••¦••••¦•
en
slAt12% ItiTOue
Akts
única!
RAIMU
JAN1E MARESE
ALERME
Fémina projecta "Azais:'
Presentada per Cuales.
Intérpret: Max DearIj.
Iuterpretació: Eparient tea
la al.
al•-. aciat: Parlada franc és
•Lü :aiertari: El iiiiilcir"dráquesta pre
'111t86 (s dia1eg.4tafUragrábia del
Iact:S. en e11 amb tot
aixo- aquest- és exagerlidament aliar
gassat. Els actora, influenciats per
l'art teatral, desentonen de l'ambient
no del film, sino de la idea cinema
tográfica que tota pellícula ha de
posseir. Malgrat i aquests inconve
•nient.s. "Azais" fa pasear uaa bona
estona pels molts acudits que conté,
per bé que no passa d'ésser nomás —
descomptant escasissiins moments —
que una obra teatral cinematogra
fiada. "I ain'a no ha .r.l'esser el cinema.
.
. • • • -
• CATALUNYA.-='Nietila".
Protagonistes: María Fernanda
Ladrón de Guevara. Eafel Rivelles
i Pare de Alcántara.
Argument: Vulgar.
Direccio: Amanerada.
Interpretació: Els única que con
serven la tónica de la naturalitat,
són Rafel Rivelles 1Pire Alcántara.
Modalitat: :Parlada en e,spanyol.
Comentari: "Niebla" és una pellí
'cUla,ale potser hauriaZatret -Públic
'vers el local on es projecta, pera
.aixo no será pas perqué -l'estnenta
da valgtil itriuk cosa, ja
"que en conjunt no té res més cine
matograficament Gonsidarat, q ue
Factuació sempre naturalissima i so
bria de Rafel Rivelles. L'argument,
l'ambent, l'emoció catan desplagades,
perqué tenen un regust teatral aca
parador i nasaltres no anem al cine
ma per veure "tant" teatre com fa
la Ladrón de Guevara.
L'unic que té a,questa, pellícula,•és„
que amb els noms deis protagonistas
s'enganya al públic que vol admirar
ala seus actora teatral dilectas i es
PELS CINEMAS
FEMINA.—"Azais"
En realitat aquesta pellícula, en la
que s'explica duna manera força hu
morística la curiosa teoria de la Ilei
de les compensacions. és de per al
=1=7'
rambla
PEGGY sEuNNou
Artista de la "Fox"
CRITICA 13kEV DE PEL:LICVLES
Pvl15#4. 19
Prk->ximainent
SONORO - FILM
<1)
préentará la gran
produceió
Moit, parlat res
pecta a la «trata de
blancas», són molt
pocs, perb els que en
coneixeu els seus hor
rors... En aquesta
produeció trobáreu
explicat el sevi com
plicat «mecanisnie»
anila gran realisine
i imb remarcable.
aníbent d'art. : :
Vrincipals interprets :
Maria Solveg, Oskar
Merion, Oskar Homolka
i Hertaa von Walter
una de les Inés curiosas explicacions
que d'aqueaa Ilei pot donar-se. Es
una obra de teatre i sembla una pel
lícula, mig i mig. El públic es diver
teix i, en canal, riu amb un diálec
que si té gracia es masas dialogat.
El actors de cinema fan teatre 1, rnal
grat dir tot aneó, nosaltres també hi
hem passat una bona estona. La Ilei
de les compensacions?...
CATALUNYA. "Cocar de
Lilas" i "Noche de ven
ganza"
Avui Sala estrenat en aquest local
un programa dramátic. Coeur de Li
las" está realitzada per Anatole Lit
yak i está basada en l'obra de Tris
tany Bernard. La música está cona
posada per Maurice Ivain 1 rels pro
tagonistes son Andrée Luget 1 Mar
celle Ron:lee. "Nit de venjança"
una Interpretación de la bonlca se
ti-tu francesa Jeanne
FANTASIO.—"Erase una vez un
vals". Fantasio continua la serie d'é
xits amb aquesta bonica opereta ci
nematográfica, gentilment interpre
tada, l'arnbient i la deliciosa música
de la qual fan les delicias del públic.
A la secció de "Critiques" ja ens
ocupen d'aguasta cinta.
a
OEMI
ESTRENA al
CAPITOL
MUERES QUE MITIN
Iamb
LEW AYRES
MAE CLARKE
BORIS RARLOFF
Intens drama de la vida
. nocturna de Nova York
"UNIIVISAL"
troba que, ni el director ha reeixit
en la ta.sca de ter-no actora cinema
, top:alias ni la pellícula és apropia-ada,,,
per fer-hi res de bo. L'únic que
• va1,11. pena d'aqueata paoduecio, ja ialavadit que eren ela interpret,,s mas
-T91: el demés deficientásIrn.
FANTAS10.--Pfaaantá ''Erase una
vez un vals":
Presentada per Febrer 1 Blay.
Interpretada per Marta Figgert i
Paul Horbiger.
Interpretació: ny.cellent.
Argument: Pla de jcventut i gra
cia, resulta de morra amenitat.
Direcció: Von Goht. Molt enoer
tat.
Gomédia-opereta musi
eal parlacla a cantada en alemany
-anNIN.inúsicA 1M PITM.;nariz„
Cornentari: Una.,delleeda 'aeleeeió
d'artistes, una acuradíasIma presen
tació, .belles veus, conjunte esplén
dits, amenitat, alegría i una músi
ca entre sentimental i enjogaasacla
formen el conjunt deliciós d'aquesta
bellíssima producció. Molt ben diri
gida, té escenas plenas d'ironia, que
contrasten amb les d'ambent alta
ment anziantic. Berlin i- Viena, el
positivisme i el románticisine, for
:men la mes bella cornposició
Largument pren-sobtadaanent un
'Cafre hamoristic qué: fitig dé' tot el
:que fins avui- s'ha vist.. musica
oelcom deliCioS I éa -Segua que
•-a-Viat: será dé les •ineS Popularsigra
cies a la lleugeresa melbdiea de les
cançons.
La, nota cómica molt ben donada,
arrodoneix aquesta producció, quina
bella fotografia i belles protagonis
tas ajuden no poc a demostrar com
Europa s'está nosant en la davante
ra de la producció sonora.
La casa Febrer i Blay i l'elegant
`Fantasio, s'han apuntat un nou i
ben merescut triomf de public.
P. V. i V.
CINE PARIS.—"Careeleras"
S'estrena avui, en aquest local, la
produccíó espanyola "Carceleras", dé
la que n'es un deis principals prota
gonistes el popular canta.nt Josep
Lluís Lloret. Es comparteixen les pri
mieles d'acuesta projecció aquest lo
cal y el Principal Palace.
UNA OBRA
SENSACIONAL
CHAO' S
J-• i3
bd
LA PEL-LICULA
DE L'ANY
•
sera aviat presen
tada. a Barcelona
cii
Sessió «Mirador»
11111111~111.11.
17 octubre de 1931
Moltes pellícules,
COL1SEUm. — "L'exprés de
Xanghai"
Un exit ben merescut obtenen amb
aquesta pellicula els excellents actors
rio Paramount Clive Brook i Marlene
Dletriela 1 que connxirteixen aanb
pero un tema unic
Sembla mentida que hl haffi qui protesti que l'amor
sigui la base de totes les produccions cinematográfiques.;
Per protestar contra las pellícules en que 1' amor és el tema
principal es donen les raons més absurdes. Que el públic
n'está tip, etc. Perb está tip de produccions einematográ
fiques fetes amb arguments on l'amor adquireix un aspec
te groller, materialista ; doneu-li pellícules on la passió
estigui sublimitzada d'una manera o altra,, i veureu com
no es cansará raai d'aquest tema sublím, Mima i deliciós.
Diem tots que podrien trobar-se altres temes on l'amor
no tingués el primer paper, perb és tan difícil de fer algu
na cosa interessant des del punt de vista del palie i que
no hi hagi un traidor i dos enamorats. Des de qub el món
és món, els poetes i novellistes, els autors dramática i co
medibgrafs, no han trobat res que millor els inspiri que
l'amor. Trobareu ben poques obres el fonament deles quals
no sigui una aventura amorosa o almenys galant.
Si els espectadors einematográfics fossin posats en el
aompromís de dir la seva opinió sobre- aquest afer, potser
els que diuen que el públic está tip de pellícules a base de
l'amor es veurien desmentits. El tema «amor» és absolu
tament neee,ssari per l'hxit d'una obra, més encara per la
seva absoluta comprensió per part del públic, perb hi ha
moltes menes d'amor.
Del que el públic está las és del tradicional petó, 'coro
lari de tota aventura amorosa i final oblicrat de tota pro
t
ducció cinematográfica.
Es cert que en una pellícula on l'aniót es troba -pie d'en
trebanes, i els enamorats han de salvar infinitat de perills
i de tragklies, no és legic que els enaniorats, en trobar-se
junts, s'ho prenguin amb filosbfiques consideracions ; el
petó fogós, a,passionat, incendian, és absolutament com
prensible en aquest cas. Més aqueste4ellícules en les quals
l'amor és a base de petons 1 esceneli atreide' no son les
que agraden rnés al públic Ilue cal reconeixer que desitja
trobar art i no materialismo-en les produccions cinemato
gráfiques.
Es completament impossible retirar de les produccions
cinematográfiques el tema amorós. Des d'aquestes colum
nes hem dit mantes vegades que són molts els temes per
abordar i resoldre cinematográficament i que per tant do
narien una novetat d'arguments, que encara que tindrien
per base l'amor, seria a la natura plástica i artística, el
plaer íntim de les quals donaria al.póblic una !orca espjri
tual infinitament superior a totes:léshelleses artístiques ue
slan admirat fins avui.
Perb aixb és dir clarament que l'amor no pot fugir de
l'art. Les expressions artístiques són companyes insepara
bles* de l'amor. L'amor és el suprem, l'únic company ,de
l'horne que neix amb ell i no el deixa fins a l'hora del
traspás.
L'amor és el que fa viure, el que anima i vivifica l'espe
rit humá. Amor de pares, de germans i fills. Veieu, «El
capitán Sorrell», «Madre mía», «Beau gest», «Cuatro hi
jos». L'amor mí'stic de «La dona marcada», l'amor-passió
de «Marruecos», «L'Angel BlaM>,-i més ánteriors, «El- Di
moni i la Carn» i «Romance» ; l'amor ideal d' «El séptimo
cielo», l'a,mor bellic d' «Alas», on es troba aquest amor junt
amb l'amor fraternal.
II,'amor illegítim, superbament presentat contraposat
amb l'amor desposa en «Amanecer», l'anaor frívol de tan
tes produccions, com l'amor esportiu de tantes pellícules
vulgars, i l'amor innocent de la gentil Mary Pickford en
«La pequefia vendedora» i «La pecilléfia Anita Rooney»,
etcetera.
L'amor históric el trobareu a “Monsieur Beaucaire» i
«Los amores de Manón», i també en «Madame Reeamier»,
on l'amor platbnic troba inesperats matisos. Perb sempre,
a base de la natura i de la sUperfluitat humanes, l'amor és
l'únic estímul de tots i de tothom.
Amor a la glbria, és el que empeny al treball artistes
directors, amor al diner expressat en infinitat de pellícules.
Una de les que deixá. vibrant record en nosaltres Fou«En
glnia Grandet»,interpretada pel nialaurat Valentino. En
fi, l'amor és l'únie que té compte en la vida , puix que
l'amor a la vida és elque rrioltés OCRSiOlIS salva l'individu
de la catástrofe moral que representa el suicidi.
El cinematografista té la tasca delicadíssima de trobar
una expressió original a l'etern cant començat pels nostres
primitius pares Adam i Eva, tasca delicada que s'ha de fer
precisament amb amor, per?) amor a l'originalitat, a l'ex
pressió més elevada de l'amor, la menys vulgar, la que més
elevi i edifiqui el cor deis espectadors.
L'ambient del motiu transforma a Voltes ami idiili, i en
cara que tot está dit i res és nou en el iiSn, els realitzadors
de veritable talent saben demostrar-no Ú0111 amb un tema
vulgar poden trobar-se4i modalitats 'aoves.
Un deis artistes directors queamb més delicadesa tracta
els temes amorosos és Charlie Chaplin. L'amor, per ehl és
fet a base de platonisme ; ell, l'home vulgar, idealitza
l'amor, fins a no poder-lo abastar.
Es aquest desig d'amor que anima a l'humanitat llat
zerada recer on s'endolceixen totes les contrarie
tats de la vida i el que fa possible retrobar el voritable
amor que neix de la confianca i de la comprensió mútila.;
No hí ha res rnés fácil que desitjar la felícitat del prb
xim, quan nosaltres hem sabut fabricar lá nostra.
P. VENTURA I VIRGILI
l'admirat Sternberg en aquest film
pie d'emoció i dinamisme psicológic.
?lens successius deraostren com es
tima el públic les obres deis seus ar
tistes vistes en l'elegant maro que
aritleSt arkstocrátic local.
1
1
ES
1108
TOTS ELS DIES
COL•LOCAN AL
II1CS LIMOS,
IN
•
•
• i
.
CIBIRS TES li S PEA ITATS
seguirá
Cine-O
MARTA
l'actriu de
i
AVUI COM AH1R
triomfant el primer
-T'eta de Fianz Lhear
,....
, ,
_, Pil ti
)11.5
n
a b
FGGERT
rara helles'a, i meravellosa veu
17 octubre de 1932
FEMI
Una conversa amb Margaricla Nelken
Degut a la gentilesa de l'Associa
ció de Periodistes de Barcelona eue
va designar-nos com a aconipanyant
de la diputada a Corts senyora Nelken
en la nit del banquet al mestre de
perlodistes que és Lluís Bello. sarem
tenir ocasió d'entaular conversa nb
aquesta, representant femenina de
les Corts Constituents, conversa ag_a
dable, plena de suggerencies i que
ens diuen prou bé que les nostres
representants no són pes aquelles do
nes masculinitzades. els tipus de les
quals han arribat fins a nosaltres
aguditzat per les caricatures deis di
buixants estrangers de les dones del
seus palsos.
Aprofitant l'avinentesa que ens )fe
ria el viatge des de l'hotel a Mira
mar, várem voler encarrilar la con
versa de manera que aquesta pogués
servir ensems d'un interviú per als
nostres amables lectora de LA RAM
BLA, i II exposárem el nostre in
terés, el qual va ésser acollit amb
aquella afabilitat i aquell somriure
de Marguerida Nelken.
—Pregunteu-me — va dir-nos—.
Quan hom és representatiu, ha de
sotmetre's a tot. Ara que, tractant-se
de parlar per a les dones lectores d'un
setmanari tan simpatie com LA
RAMBLA, ja no representa cap es
fore.
Principal Palace
1 Cine París
AVUI DILLNS, dia 17
ESTRENA
ELISSA
LÁ
CARCELEI?Al
totalment cantada i •
parladá en eSpanyol
Exclussiva
BALART i SIlIfIó
L,exprés de
Paramount ens dóna amb
prés de Xang-Hai" una prova més
de l'alta qualitat deis seus filma.
Aquesta estrena tan esperada pel
públic barceloní ha obtingut un for
midable éxit. i és remarcable que
aquest públic que tan encisat surt
de la projecció sigui el gran pú
blic enamorat de les esculturals ex
tremitats de. l'esplendent Marlene,
ja que és aquesta la primera vega
da en qué l'actriu no recorre al dra
matisme de les seves cames per do
minar-lo per captar per complet la
seva admíració. L'art de Marlene
Dietrich es palesa en aquesta pro
ducció infinitament mes espiritual
que en altres. Us captivará per la
seva sensibilitat exquisida, pel seu
TEVOLL —"Atlántica"
Pabst treballa per l'art i no pel
públic; és la diferencia de les pro
ductores americanes davant deles
productores europees. L"'Atlántida"
és una obra massissa, plena de so
brietat i belleses fotografiques, i com
a tal atreu a l'elegant Tívoli un se
lectíssim públic desitjás d'admirar
amb la bellesa de la protagonista el
que un geni com Pabst pot fer amb
una obra com la de Pierre Benoit.
CAP1TOL. — "Fra-Diavolo". — Per
ara encara es projecta en aquest lo
cal aquesta producció no massa in
teressant, en la que hi té el princi
pal paper el cantant Tino Pattiera.
En el canvi de programa que s'e
fectuará dema tenim referéncies de
que el públic hi trobará quelcom d'in
teressant.
Iii~~11~1~1111~01
MOL AVIAT
411.
leas#
DI
a en 'LA”. LOTÉR.14-
DEL DMIBLO
Es tractava d'orientar les nostres
preguntes perqué aquestes espon
guessin a l'instant d'aquell eiatge
triomfal que feien els diputats a la
nostra Catalunya 1 ensems encami
nar aquestes vers la nostra condició
de dones.
—?Quienes realitzacions feministes
hauria d'empendre Catalunya en ús
de la seva autonomia?
—No conec a bastament els pro
blemes interna de Catalunya—s'apres
sá a contestar-nos—. Peró cree ele
tot quant es faci per a elevar el ni
vell cultural de la dona, fent-la com
partir la tasca social amb l'horro,
haura d'éser en benefici directe del
progres, no tant sois de (Satedunya,
sinó que d'Espanya i tot.
—?Quina visió de conjunt teniu
del feminisme a Espanya?
—El mot "feminisme" no m'as-ra
da. L'actuació social de la dona, la
seva intervenció directa en la cosa
pública, es troba actualment a Es
panya en una fase, per mí, interes
santís.sima: aquella que ha d'obligar
amb tots els seus esforços a ajudar
en la márxa "Avant!" del nostre
país, no oblidant que aquest, per
culpa de la nostra inhibició o igno
rancia, pot sofrir el més lamentable
retrocés.
—?Quines característiques aprecieu
en el feminisme catalá?
—Ja en diferents ocasiona, i fa
d'aixó bastante anys, m'ha agradat
proclamar que la dona catalana en
semblava qui sap si la millar prepa
rada de tot Espanya. En aquesta vi
sita. encara que potser massa rapi
da,,he pogut apreciar. que, en efecte
independentrnent de l'element obrer,
que a tot arreu uneix ambdós sexes
en els mateixos afanys i en les ma
teixes Iluites, existeix a Cata lunya
un nucli magnífic de dones desIligaa
des de prejudicis hipócrites i que sa
ben amb enérgica valentia aeararse
amb la vida i resdevenidor.
Shang Hai
per .firic a Brun
treball sobri i intensissina pel dra
matisme de les seves expressions i
tumbé per l'expressivisme delicada
ment subjugador de les seves mana.
Marlene queda espléndida, de tre
ball prop de l'excellent actor que és
Clive Brook, perfecte en tot moment
amb personalitat própia al costat de
la meravellosa dona.
Warner Oland molt bo en el seu
paper, aixi com la bella xinesa Anna
May Wong i Eugene Pallette. El re
partiment, dones, selleccionat per
l'admirable director que és Joseph
von Sternberg, conté tots els valora
necessaris perqué aquesta pellícula
contingui una interpretació perfecta
i un atractiu espectacular, com són
els noms deis principals protagonis
tes.
Argumentalment, l'obra potser és
mancada de novetat. L'ambient no és
massa nou, peró el dialeg és sobri
excellent, ajuda amb la seva conci
sió al moviment de l'acció dramática
i conté una serie de tipus secunda
ria molt interessants.
El desenvolupament del film és
per demés interessant. Tan bon punt
comencen les primeres escenes, us
trobeu dins d'un ambient de drama
tisme que ja no us deixará fins al
darrer moment.
Amb un retard de quatre hores,
"L'exprés de Xang-Hai" ha passat
per una serie de perilla i ha donat
la felicitat a unes guantes vides. Qua
~Ir
filarleee
aprE gROOK •
TELEFON 18466
•
—?Quina tasca s'hauria de realit
zar per a incorporar el nostre femi
nisme al deis altres paisos?
—No -n'hi ha més que una: tasca
de .cultura. Cultura en el més ample
també en el més estret sentit de la
paraula. En la classe mitja i alta, la
dona espanyola s'ha trobat fins fa
poc en un estat de "nyonyeria" que
la tenia allunyagla de tots els pro
blemes fonamentals; quan se la pu
gui convencer que una cosa són e's
sentiments religiosos. sempre respec
tablea, i una altra el prosselitisme
interessat; una cosa l'honestedat o
ral i física i altre el fariseisme, es
trobara, no al nivell de les seves eer
manes d'altres paisos, sinó que, per
la valor de les qualitats inherents a
la seva raça, de la reserva d'int,egri
tat i d'enteresa de la que encara dis
posa, al cap del moviment femení
universal.
No podem oblidar que estern par
lant amb una militant • del Partit
Socialista, í volem preguntar-li que
ens sintetitze l'aspiració socialista del
feminisme, i ens contesta:
—Per a nosaltres, socialistes, el fe
minisme és simplement i no res
menys que la igualta,t absoluta deis
sexes en drets i deures. O ala la j os
sibilitat per a la dona d'obtenir tata
els drets inherents als seus deures
la de complir perfectament tots els
deures que li imposen els seus drets.
I naturalment, davant de tot -date i
per damunt de tot, el reconeixement
deis theta 1 deures consubstancials
la seva naturalesa de dona i a la
seva protecció decidida.
Finalitzávem la nostra interessant
conversa, quan ens rebien amb ia
seva llum prodigiosa les mágiques
fonts de Montjuic. La carretera que
¦foreja la muntanya era plena de ve
hieles que tran.sportaven la gent als
diversos llocs on es festejaven els fo
rastera que ens honoraven amb la se
va visita.
Miramar acollia el mestre Bello;
el Palau Nacional ajuntava dos po
bles en la intimitat d'un sopar amb
els representants genuina de Caste
Ha i Catalunya, Azana i Maciá;
Poble Espanyol, aquella meravella
que sintetitza el miracle d'aquella
perfecta unió espanyola, conservant
en si l'anima racial de cada noble
F. C. METROPOLITA
DE BARCELONA, S. A.
(Transversal)
GRAN METROPOLITA
DE BARCELONA, S. A.
(Gran Metro)
AVÍS
Les Direccions d'aquestes Empre
ses tenen l'honor de posar a conei
xernent del públic, que des del pes
Sat divendre.s, cha 14 del corrent, es
tá obert al servei la nova Galeria
de comunicado entre ambdues es
taciona de la PLAÇA DE CATALU
NYA, el que permetra ala senyors
passatgers d'enllaçar amb els dos
METROPOLITANS 1 amb el F. C.
DEL NORD.
Barcelona 13 d'octubre de 1932.
tre hores viscudes intensament, ens
han posat en contacte amb éssers
egoistes, amorosos, petulants, i com
pasius, l'odi 1 l'amor han estat ben
prop de la tragedia i la fe ha ven
çut triomfant de totes les raneúnies,
de tot,s els obstacles.
Directivarnent, la pellícula és un
encert. Sentiu l'emoció en tots els
detalla, en totes les escenes i fins els
decorats son com una flama viva de
dramatisme que copsareu tot seguit
i no as deixará fins l'escena en qué
el tren fuig adalerat vers els horit
zons alliberadors.
De bella fotografia, plena de mo
viment és aquesta una bella direcció
de von Sternberg, encara que no és
la millor. En canvi, és una digna
successora — interpretativament —
de les anteriors produccions de Mar
lene Dietrich i una bellíssima i molt
interessant peilícula Paramount.
L'Orquestra Planas
a la «Maison Dorée»
De retorta de la seva brillantíssima
actuació d'estiu, ha debutat davant
el públic predilecto de la "liaison
Dorée" l'Orquestra de Jaume Planes,
amb els seus discos vivents.
L'éxit assolit en les seves primeres
actuacions d'a,questa temporada áa
estat billantíssim, per bé que tenim
de convenir que l'ambient els ha
estat possible, puta que el saló de
festes de la "Maison" ha quedat de
cora,t amb un gust tan exquisít i
amb un encert tan notable que re
sulta un veritable esplai deis sentits
l'anar a passar a la "Maison Dorée"
unes hores de Ileure.
COLISEUIlii
MOLT IMPORTRANTH
A començar d'avtti i en dies succesius en la ses
sió de 4 a 6 de .a tarda, es pro'ectarh la ct'tpa de
El, EXPEESO DE SI-IANGITAI amb di
lees en es!-,envnl. En les ses‘-'ens <le 6 a 8 i de
despatxen lormlitats numerarles per a dimarts
lo nit, es p-e'e-te-; ,--..rem) or'r'ini
Es un film Paramotint
Es
i dim,ec..,res
la rambla
limbolitzat per les pedres deis seus
edificis; finalment, com a (ermall
d'aquella diada gloriosa, oferta ala
visitants tota la seva gracia i la seva
espiritualitat, i en mig de la Plaça,
cor grandiós d'aquell Poble Espa
nyol, l'anima catalana es prodigava
en omplir-lo de la seva serenitat, el
seu equilibrat domini, . el seu seny
racial, enlairant-se, amunt, amunt!
fins arribar al comble dé les seves
aspiracions de noble també simolit
zat per aquella "castells" humana que
varen mostrar com és Catalu,nya.
Finalment, ens acomiadávem de
Marguerída Nelken convençuts de
Marguerida Nelken convençuts :e
haviern trobat una. amiga i genuina
representant femenina, i amb aque
lla afectuositat seva• no ens acomia,-
dava pas, sinó que, bona amiga de
Catalunya, ens deia:
. —A reveure!
M. TERESA GIBERT
ECOS
¦¦•¦¦•¦¦••
Dansa nova
Una densa nova: la biguina.
No sabem si ha arribat ja a les
nostres platges—volem dir als nos
tres "dancings"—peró, segurament
hi arribará. No és que tetes les dan
ces que inventen els naestres de la
coreografia corrent, arribin a sortir
del radi d'acció deis inventora; n'hi
ha que naufraguen de seguida i que
no salven de l'oblit ni el nom amb
qué han estat batéjades. Peró, en fi,
la biguina . conté forces elemento
d'origen negroide, i aixó és gairebé
una garantia d'éxit. Es cosa provada
que les dancas són el patrimoni deis
pobles salvatges o mig civilitzats. A
ells hem d'acudir els pobles ciuta
dans oue, en els afers de la cultura,
hem perdut la magnífica espontanei
tat deis notentats, els neg,res de Har
lem o els gauchos de la Pampa.
Si nó voteu avui,
votareu demá
Efectivament, si les dones no vo
ten en les vinents elpcçlons, votaran
en les immediates Seglients parqué
ja s'haura posat en vigor -el caos bi
sexual 1 ja no hi haura escapatoria
pessible per negr-les un dret que la
Constitució en un moment d'opti
misme, els otorg''a, sense cap restric
ció. •
I la gent fa presagia sobre els
efectes que produirá o deixará de
produir la presencia de- les dones en
els collegis electorals. En general
l'experiencia «tares.. paisos i els
calcula qué en sentit' comú sugge
reix, fan pensar que l'esfera d'ac
ció en que la dona podrá exercir
una fiscalització mes enérgica i pro
fitosa és la deis Municipis. En els
Ajuntaments no es debaten gairebé
altra cosa que problemes concreto
perfectament a l'abast de l'intelli
géncia femenina més apta que no
somar¦mate
la masculina per certes ordenacions
de tinu, domestic. D'altra banda, el
principal problema dels Municipis és
el de la moralitat.
Si la intervenció electoral de les
dones aconsegueix només abro: re
duir el nombre de regidors piratas,
ja realitzaria una gran obra.
Ah, peró per combatre aquests pi
ratea no basta de restar a la costa
esperant llurs expedicions, és indis
pensable aventurar-se més endins i
desafiar les tempestes. Dit duna al
tra manera menys imatjada. peró
més precisa: parqué les dones depu
rin la infecta administrado munici
pal, cal que vagin a combatre dios
l'Ajuntament mateix. Votar no bas
ta. Tots, per desgracia, tenim en la
nostra historia política la desagra
dable sorpresa d'haver contribuit a
elegir un personatge que teniem per
hcnrat i Que, una vegada dins l'at
mósfera del Consistan, ha sucumbit
al cant de les sirenas i ha resultat
un perfecto brétol.
Profecia americana
Deja una escriptora americana
pocs dies ha:
"No he estat mai feminista. Els
meus escritas s'han adreçat més ala
homes que no a les dones i m'acto
no aue els meus puntas de vista coin
cideixen més amb els de l'altre sexe
que amb els del meu. Peró estic en
terament convençuda que les dones
seran el venable poder en Améri
ca pez a la próxima década."
Cellers
De primer antuvi, várem veure
com les celles s'aprimaven. peró sen
se abandonar ni Ilur línia, ni llur
material: eren de pa i seguien la
vera de la concavitat ocular. Després
hem vist com eren suprirnides del
tot i substituides per una línia pin
tada al tocador, davant el mirall,
pero encara respectant la Unja na
tural. Després, sota la influencia
d'algunes artistas eminents o céle
bres, una Marlene Deetrich, una Mir
na Ley, hem vist com les celles sor
tien enterament deis dominis de la
natura i entraven en els de l'art„
Veiem celles que pugen front amunt
GRAN METROPOLITA
DE BARCELONA, S. A.
(Gran Metro)
AV/S
La Direcció d'aquesta Empresa té
l'honor de posar a coneixernent del
públic que des del passat divendres,
dia 14 del corrent, está obert al ser
vei EL NOU ACCES DE LA PEA:9A
DE CATALUNYA (vera Balmes), i
LA GALERIA D'ENLLAÇ AMB EL
F. C. METROPOLITA DE BARCE
LONA, S. A. (TRANSVERSAL) i
F. C. DEL NORD. Aquesta comuni
cad() a més del enllaç mencionat,
permetra l'entrada i :sonada deis se
nyors passatgers a n'aquest Metro
notita DES DE I FINS QUALSEe
VUELA DE LES SORTIDES DE LA
PLAÇA DE CATALUNYA.
Barcelona 13 d'octubre de 1932.
LA DIRECCIO.
i polvos enllá... Un efecto sorpre
nent, unes cares de nina esverada...
Bah! La qüestió és renovar-see. Els
homes són tan ximples i tan caprit
xosos!
La difícil harmonia
Qui ignora que les sabates han de
fer joc, tant pel color com per la
forma, amb el vestit i que el capell
ha de Hipa* amb les sabates i amb
el vestit i que la bossa no pot pas
infringir aquesta harmonia amb una
nota discordant?
Qui ignora que el color deis ca
(._ atalunya
recomana a la seva ois-ingkla ,uentela , al públic en general
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat cread() de la casa
KAN GABIN•1.10 Fiíra
Música de Maurice Ivain
•
IN.TEk I\05
I.a tardor es l'época ideal per als casaments.
ELLA.-- Vols dir que hi ha alguna época ideal per a fer dis
lrarats?
ELL. Be, filla meya, no agafis les meces frases al peu de la
'letra. Sois he volgut dir que mentre la majoria veig que es decanta
a preferir la primavera, amb els seus facils optimismes, jo trobo
mes escaient la tardor, amb el seu graciós despullament i la seva,
frescor, que imiten a tancar-se en una llar nova i confortable,
amb una muller acabada d'adquirir... Comprens?
ELLA.-- Comprenc que la caiguda de la tulla et torna molt
poétie.
ELL.--Relativament poétic. Em sembla que ja ens hem posat
d'a,cord mes d'una vegada sobre el gran bunyol que várem fer tot
casantenos. No és pas que aquest cel ciar i aquestes ombres Ileu
geres, i auuests núvols errants, i aquest aire fresc m'obliguin a.
mudar de parer. Jo sois et die que per iniciar la vida conjugal cm
sembla aquesta la millor epoca de l'any. Aixi com la proximitat de
l'estiu xafogós és una nasa per a les collaboracions i intimitats,
l'atan:, de la tardor és un estimul. ?Ha quedat ben precisat l'abast
de la nieva frase?
ELLA.— Si, ara sí. Sois m'estranya qu t'hagi pasat pel cap...
Com es veu que no tens preocupacions o que saps equivar-les amb
facilitat!
ELL.-- No cerquis explicacions complicades a un fenómen sim
ple i sense malicia. Es que en aquesta revista que tinc als dita hi
ha els retrats de dues núvies aristocrátiques, sumptuosament ves
tides de blanc i amb un róssec interminable que soUicita l'auxíli
de mitja dotzena de patges...
ELLA — Alzó del róssec és un simbol dels mal-de-capa que
seguiran a aquest acte aparentment triomfal... Puntes, sedes, ta
rongina, ciris encesos, dolços gemecs d'orgue, epístola de Sant Pau,
l'anell que llisca en el dit trémul, les abraçades i les Ilagrimetes,
el cotxe que crida l'atenció i desvetlla els comentaris, la primera.
besada deis casats...
ELE.— Enumeres aquests episodis amb una vibració satírica que
potser és eaceasiva. Al capdavall, qualsevol que sigui el judici que
ens mereixi el matrimoni al capdavall de deu anys d'experiencia,
no poden!: negar que el pórtic té la seva gracia i fas els seus
ELLA. —Precisament és aixó el que em torna sarcástica! Com
para el próleg amb l'obra que ve darrera i m'indigno de veure que
no té cap mena de relació ni de congruencia.
ELI,.--Calma't. Procura enfocar només el próleg i oblidar el
que ve després. La poesia només s'obté mitjaneant aquests exer
cicis de limitació o d'illuminació; no és un producte espontani de
la Natura. Tot mirant aquestes núvies vestides de blanc, cenyides
amb el vel del desposen, prescindeix de les conseqüencies Fixa't
només en llur boniquesa i en la solemnitat de la cerimónia que
elles evoquen...
ELLA.— Es que et diré una cosa: la cerimónia tampoc no m'ha.
inspirat mai cap simpatia. La trobo ridicula. Els lunas s'hi con
yerteixeu en uns personatges d'opereta; ofereixen Ilur emoció en
espectacle 1 valdria més que la guardessin per a eiis sois. La prova
és que el noranta per cent deis comentaris que susciten són acudits
de mal gust o procacitats! Recorda't oue si m'haguessin deixat ter
ens hauriem casat a les vida del matí, amb vestit de carrer i en
presencia de mitja dotzena de persones. Peró els papás volien una
boda de luxe, i vaig haver de resignar-me a ter els gegants.
EI.L.— Sí, es veritat. A cenes edats, el sentit del ridícul s'exas
pera i en encomana un aseetisme ferrcny. Peró, a mesura que
passen els anys, un hom es torna més indulgent per les cerimónies.
Troba que subratllen d'una manera més o menys delicada, peró al
capilavall útil, els moments traseendentals de la vida. Es per aixel
que fins eis que es casen civilment procuren reemplaçar amb una
cenia pompa i solemnitat la "mise en scene" eclesiástica.
ELLA. —I no em negarás que aquesta temptativa és sobirana
ment ridícula. El jutge municipal substituint el sacerdot, 1 el dis
curset cívico-patriótic, reemplaçant la plática religiosa. Només fal
tara que a la sala que l'Ajuntament destina a matrimonis s'instala
una gramola amb discos més o menys nupcials i que s'inventi un
uniforme especial per als cridats a oficiar en aquesta mena de
moixigangues...
ELL.-- l'el qué no? Fet i fet, resulta més fácil de suprimir la,
teologia que no la litúrgia; el dogma es deixa eliminar amb menys
esfore que els ritus. Es aquesta una veritat que la historia demos
tra d'un cap a l'altre. Apóstols ardents o escéptics penetrants han
aconseguit desallotjar de les seves posieions una determinada doc
trina religiosa. De moment, ha semblat que havien destriza també
les cerimonies que li• servien de suport o que les havien reduides
a un esquema simplicissime. Peró, de seguida, la necessitat de
donar formes excepcionals als actes importants, ha tornat a impo
sar-se. 1 ara l'una ara l'altra, han resuscitat sota la doctrina, sota.
la doctrina nova, totes o gairebé totes les combinacions plástiques
i sonores que constituien el culta antic. N'entre el matrimoni con
servi un fons de seriositat, mentre la n'aporta tendeixi a consi
derar-lo com un acte greu que compromet per a tota la vida. per
sistirá la neeessitat de voltar-lo de cena pompa... independent
nient de la té que professin els contraents. De manera, que aquestes
disposicions municipals que tu qualifiques de moixiganga o de pa
ródia, ben rnirat, són un homenatge que els regidora laicistes de
Barcelona reten a la religió i a la moral.
CAREES SOLDEVILA
AVUI
DILLUNS
111
"Coeur de
Lilas"
per
MRCELLE ROM1E,
INDIV LITGIJET
bells imposa un vermell determinat
per ala Ilavis i un c,oloret determia
nat per a les gaitas?
Qui ignora que les rosses han de
preferir una gama de colora, i les
brunas una altra i les roges una
altra?
Tanmateix, la cursa cap a l'har
monia total i perfecta es complica
més cada hora. Ara, ja no basta vi
gilar la correspondencia de bata els
elements que hem esmentat o sugge
rit. La última paraula és harmonit
zar el venus de les rengles amb el
lo del vestit.
Els ARTISTES ASSOCIATS
presenten al
Cinema Cat3kinya
un PROGRAMA DRAMATIC
El film d'ANATOL LIT
VAK, parlat en francls,
amb títols espanyols
Un drama reaVsta 1 preeneament
deis Snea esHeenen
ht/Tflt
5
•