Rambla, La (1931-1935). Núm. 146 (31 oct. 1932)

              Any III. — Número 146
CATALUNYA
Bretes i esquerres frollt a freid
Només un Parlament d'homes d'esquerra, que sentin la de
mocrácia liberal de la República podrá estructurar l'autonomia
de Catalunya, dintre els límits assenyalats en el moment present
per la Constitució, d'acord amb les normes del programa de la
Revolució d'Abril i amb la voluntat de la majoria del poble
catalá.
Es aquesta l'hora de posar en vigor a Catalunya, i encara
d'intensificar, les conquistes aconseguides per la democrácia re
publicana. Aixe, únicament poden fer-ho les esquerres. Un Par
lament amb majoria conservadora i retardatária — impossible
avui, a despit de tot — trencaria el ritme avançat de la Consti
tució i produiria, en haver d'aplicar-ne les normes, una pertor
bació incalculable en la vida pública.
Unicament, les autentiques esquerres poden seguir aquest
ritme i, encara, si cal, que pot caldre, accelerar-lo. La laicització,
la llibertat de consciencia, les reformes obreres, l'impost sobre
la renda— quan sigui en vigor—, el control en els Consells d'em
presa, l'autonomia municipal, les lleis agráries, els mateixos pre
ceptes de l'Estatut de Catalunya prendrien tot sentit si haguessin
d'ésser aplicats per les dretes.
Mediti bé en aquests punts, abans de portar els seus vots a
les urnes, el cos electoral de Catalunya. Els moments són d'una
altíssima transcendencia. Del- que es faci o es deixi de fer en la
jornada electoral del dia zb de Novembre, depenen possibilitats
vitals de Catalunya. Que, per ésser el que són avui les democrá
cies europees, i Catalunya ha d'aspirar a ésser-ho, caldrá seguir
i intensificar el ritme revolucionani d'Abril.
Construir, sí. Tot está per construir. Per(5 pensant e
devenidor. Que ja no,pot ésser el que les dretes.representen, per
qué les exigéncies fiel nostre temps ho han fet incompatible, sinó
el que representen, a Catalunya i al món, les esquerres. L'obre
risme ha portat exigéncies categóriques de noves justicies. Els
problemes socials adquireixen cada dia noves ambicions. El sen
tit de la vida és jove i audac. 1 les dretes són una torça d'ahir, que
toparia fatalment, per produir una pertorbació abans de sofrir
una derrota decissiva i fatal, amb tots els apremis d'aquesta hora.
Dretes i esquerres, rnés que mai. Heus aci els factors de la
lluita, els enemics front a front. La realitat és aquesta, i no una
altra. Cal acceptar-la, i cal empenyar-la amb el coratge conscient
deis homes responsables. 1 la realitat vol .dir avui, com a punt
de partida, la ilevolució d'Abril, que comenca tot just a fer el
seu cicle bistóric. Catalunya, que grácies a la revolució ha po
gut implantar la seva autonomia, ha de saber ésser avançada de
la República. D'ella, de la seva vida política i de les estructures
que li siguin donades, depenen enormes possibilitats peninsulars
i alts destins europeus.
Les corporacions púb1i4ues i la República
Contra qui l'arma?
Es simplement absurd que cenia Premsa de dreta -7 "La
Veu" per exemple — fact arma electoral contra l'"Esquerra
Republicana de Catalunya" del descobriment de l'afer de venda
de credencials de l'Ajuntament de Barcelona.
No és arma contra l'Esquerra" ni menys — com d'altres
pretenen tantbé — contra la República. Dissortadament, aquests
baixos fons municipals sobre els quals ara s'ha fet llum, per
denunciar-los i per liquidar-los, eren una vella tara del Muni
cipi barceloní. No els ha inventat l'Esquerra" ni la República.
Existien fa anys. Amb la forma d'ara i amb altres formes. Amb
la ignorancia i amb el coneixement de regidors i funcionaris.
Pera amb la següent diferencia: que abans de la República
aixó podia desenrotIlar-se en la més perfecta impunitat, i sense
POIS d'escanclol. L'Ajuntament, com tots els organismeS de go
vern, eren en definitiva un clos tancat, sense l'aire del carrer i
sense el control de l'opinió pública. Podia fer-se tot, en el gran
silenci. Abans de la°dictadura, durant la dictadura, després de
la dictadura, l'Ajuntament barceloní tingué els seus baixos fons,
els seus mistéris i la seva ignomínia.
Al cap d'un any i mig de República aixó s'ha acabat. Havia
d'acabar-se, per negligencies i per interessos que poguessin pe
sar sobre el Municipt. I, en definitiva, ha hagut d'ésser
guerra", un partit democrátic i viu, nascut al calor de la Revo
lució d'Abril, el que :ta projectat els seus reflectors sobre la igno
minia i el que ha donat entrada al Municipi a una opinió pública
autentica, que pogués fiscalitzar i jutjar.
Oue el fang pot haver esquitxat? Qut sap. Potser sí. Pera'
allá realment important, per a l'opinió sensata — que no és ropi
nió interessada d'algunes dretes, d'algun,s católics i del que pot
ser encara pretenen salvar-se de l'acusació, justa massa sovint,
que s'ha fet contra d'ells — no es que tal o qual nom surti tacat
de fang, que tal o qual home hagi fet o deixat de fer. Alió real
ment important ha d'ésser aixó altre :
La República i els partits de la República tenen un sincer
afany de legalitat i de justicia i aspiren, a costa de sacrificis que
calgui, a que la vida de les corporacions i deis hoines públics si
gui neta i austera.
A l'Ajuntament de Barcelona, i a tot arreu, grácies a la Re
pública que-- és fiscalització, llibertat i control, s'han acabat elc
"Emilianos".
amme...~.~.~~( ciutadanía)
Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
20 novembre 1932
DAVANTLA LLUITA ELECTORAL
Per illla mula
Fa tristesa constatar, en aquesta hora de passions i d'interessos elec
torals, l'actuació política d'alguns Partits i agrupacions catalanes. Més que
els programes i les iaees, més que el que ha pogut ésser nervi i médulla
del Partit, que és la seva bandera i el seu ideal polític, pesen, a l'hora de
conjuminar candidatures i de presentar homes a la lluita per al Parlament,
els petits interessos, els recels, els rencors, el personalisme, el capdillatge i
la convenihncia. •
Aquesta tara greu de la política catalana pren en aquestes hores so
lemnes proporcions desconsoladores. La mininaització, el ruralisme, el
pacte impossible són la marca de combinacions electorals en moltes circuns
cripcions. El cas de la secció de la «Unió Socialista» a Lleida — que ha cal
gut, justíssimarnent, irradiar del Partit — és simptomátic i greu. Uns ho
mes que es diuen socialistes accepten l'aliança amb la «Higa» i amb els vells
cacics monárquies — vividors de totes les situacions — per tal de donar la
batalla al mateix Partit amb el qual, a tot Catalunya, la «U. S. C.» está
estretament i normalment vinculada per a una acció conjunta d'esquerres.
Una relació detallada de les combinacions i aliances que es conjuminen
en algunes circumscripcions catalanes per tal de participar en la batalla
electoral del dia 20, resultaria, per a un estrany, una cosa incomprensible i
absurda. Vells monárquics amb republicans histórics, catalanistes liberals
amb candidats lerrouxistes, noves promocions polítiques amb velles desfer
res casiquistes. Ni Partits ni idearis ni disciplina. Simplement : eleccions!
Cal que aixb no sigui més possible. La política catalana ha entrat en
una etapa d'enorme responsabilitat. S'ha de fer tot. S'ha, de treballar in
tensament. Actuar a la vida pública de Catalunya no voldrá, dir, en molts
anys, fer-se un nom i una situació. Voldrá, dir jugar-se el nom i gastar la
situació en la tasca histórica de construir un poble i d'estructurar una de
mocrácía. El que vulgui ésser diputat per aixó, per ésser diputat, perd el
temps i fará, el ridícul. L'opinió pública el liquidará aviat. No són «dipu
tats», ni cacics, ni personatges, el que necessita Catalunya. Són homes amb
capacitat, amb conscióncia clara deis deures i amb esperit de sacrifici.
Aquests homes no es fan en les petites tertúlies polítiques, sinó en les
grans organitzacions democrátiques; no es fan en la conxorxa personal i
obscura, sinó en l'ampla deliberació de les Assemblees ; no es fan ,en el ca
cicat d'un districte, sinó en l'ampla actuació nacional, de cara a les grans
responsabilitats i als deures categbrics que imposa un poble en marxa i una
democrácia organitzada.
EL QUE CONVINGUI
—1 si tampoe guanyem. ens farem comunistes.
—Reina santissima!
—De broma, 'tome. de broma:...
31 octubre de 1932
Barcelona
(per CASTANY8)
r
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000
•Un Parlament de dre
les seria una vergonya
catalana
boom calla de Calima
1 Unió de
CANDIDATURA PER A DIPUTATS,
DEL PRIMER PARLAMENT
DE CATALUNYA
Barcelona-Ciutat
FRANCESC MACIA I LLUSSA
MARTI BARRERA
NICOLAU BATTESTINI I GALUP
JOAN CASANELLES I IBARZ
AMADEU COLLDEFORNS
JOSEP DENCAS I PUIGDOLLERS
JOAN FRONJOSA
MIQUEL GUINART I CASTELLA
JOAN LLUHI I VALLESCA
CARLES PI I SUNYER
JOAN PUIG I FERRETER
F. RIBES SOBERANO
MARTIR ROSSELL VILAR
ESTANISLAU RUIZ
JAUME SERRA I HUNTER
JOAN B. SOLER I BRU
JOAN SOLER I PLA
JOSEP TERRADELLES I J0/0
JOAN TAULER I PALOMERES
Barcelona-Circumscripció
LLUIS COMPANYS I JOVER
SALVADORARMENDARES
GASPAR ARMENGOL
JOAQUIM BILBENY
LLUIS BRU I JARDI
PERE COMES I CALVET
JOAN COMORERA
JOSEP FONTBERNAT I VERDAGUER
PERE MESTRES
JOAN MORA
FRANCESC RIERA
JOSEP RIERA I PUNTI
JOSEP SELVES I CARNER
JAUME SELLES
MANUEL SERRA I MORET
Girona
FRANCESC ARNAU
JOAN BANCELLS
PERE BLAS!
XAVIER CASADEMUNT
JOAN CASANOVES I MARISTANY
PERE CEREZO
LAUREA DALMAU
A. DOT I ARQUER
JOSEP FABREGUES
JOSEP IRLA
ANTONI XIRAU I PALAU
Edouard Herríot
Edouard Herriot, cap del Go
vern francés, cap del partit ra
dical-socialista de la Repúbli
ca veina, una de les primeres
figures polítiques de l'Europa
contemporánia — sobretot per
l'esforc persistent que mena a
favor de la pau universal — i
borne de lletres sensible i erudii.
és hoste de la República.
LA RAMBLA saluda amb
afecte respectuós el cap del Go
vern de la República francesa,
i reitera la seva admiració a l'au
tor de "Créer", de "Madarne
Récamier et ses amis". i de ia
"Vie de Beethoven".
LLEG1U "LA RAMBLA"
Pren : 20 céntims
•
Temps nous
Era la segona vegada que tra
vessava la porta deis jardins del
Palau de Pedralbes 1 ja hl en
treve amb l'aire natural 1 fami
liar del que entra a casa seva
Proclamada la República, el no
ble prengué possessió deis vedats
de la relalesa 1 en un obrir 1 tara
cea' d'ulls s'opera el fenomen de
la felie adaptació democrática.
S'enderrocaren tanques °dioses:
clesaparegueren privIlegis; s'o
breren portalades que durant se
gles 1 segles havien barrat el pas
del poble al misten de la casta
aristocrática.
La história breu del Palau de
Pedralbes 1 la seva modestia ar
tistica entre els edIficis desti
nats 1 residencia de monarques
fan, potser, que l'emoció del po
ble en entrar avul familiarment
als magnifics jardins que l'envol
ten, sigui menys accentuada que
l'experimentada, posem pe r
exemple, pels madrilenys que
tafanegen l'Escorial o els con
fortables salons del Palau d'O
rient. Tanmatelx, peró, no pot
negar-se que neceas al que fou
Palau de Pedralbes té per al vi
sitant un cert interés. La curio
sitat humana ha estimulat sem
pre els desigs deis mortals a des
cobrir les coses impossibles 1
l'home que s'ha dalit per aixecar
el vel d'una verge oriental, ha
volgut coneixer els secrets dels
convents 1 s'ha imaginat les mil
rneravelles de les Corts palati
nes amurallades per a la plebe.
El Palau de Pedralbes resulta,
alía) si, una residencia senyorial
1 majestuosa que té per al visi
tant, sempre una mica turista,
l'atractiu d'haver estat una man
sió palatina només accessible als
predilectes. Hi hem arribat
aquest migdia d'octubre done 1
plácid, 1 els seus jardins delicio
sos, fulgurants sota la llum del
sol tardoral, apareisden amb to
ta la seva exhuberáncia. "Res
pecteu les flors"... Les hem res
pectat. Les respecta tothom. Ca
talunya, afortunadament, és una
terra sensible a les grácies 1 de
licadeses de la nostra flora, ge
nerosa d'essencies i pródiga- eet
eeeereerables ce1a09ns. •
e .
Les infantesses del poble
Ens porta al Palau una missió
especial de repórter. Volem visi
tar a la casa nur les "infantes
(C,ontinuació de la plana 14)
nostre Codi Penal 1 se'n fan res
ponsables a les persones que
eonstituien el Consell d'Adminis
tració 1 les que han intervingut
directament e nels fets exposats.
Van contra l'ex marqués d'Urqui
jo, Julián Cifuentes, Amacleo Al
avrez, Ruiz Senen, Gumersindo
Rico, Hernand Behn, Sosthenes
Betín, Proctor, José López Nieu
lant, José María Boada, Frank
Gil, Logan Rock, l'ex comte de
Güell, José Escudero. Antonio
Basagoiti, Rafael de Abreu. I
després hl ha un tercer grup de
responsabilieete referents a l'ac
tuació dintre de la Companyia
que es refereixen a l'incumpli
ment de les cláusules del con
tracte. Totes elles són de carác
ter administratiu 1 entre els en
cartats 1 va l'inspect,or cap del
personal Josep Maria Jayme y
Sénchez (5) ale' com també el
director general. de Comunica
cions José Tafur i els delegats
del govern a la Companyia, Mi
guel Manella, Antonio Nieto 1
Antonio Carrillo de Albornoz. Cal
també tenir-hi present al jutge
famós José Alvarez Rodríguez,
que d'una manera cega va estar
al servei de la dictadura en tots
els seus negocis. Tot aixó ja está
prou ciar i aviat en tocaran les
conseatiencies els • culpables.
—?Quan suposa vosté que ha
estat perjudicat l'Estat?
—Segons els Informes, la quan
titat mínima en qué ha estat per
judicat l'Estat, es de pessetes
122.420,266'90 amb els augments
que el dictamen consigne
El «Banco de Crédito
Local»
—Hl ha encara quelcom més?
—L'afer del "Banco del Crédi
to Local", que és un problema
greu. Hl ha ficat aquí un Banc
catalá glle va quebrar. Els direc
tora varen ésser tan extraordiná
riaraent culpables que arribaren
a pignorar dipósits confíate... Pe
ró d'aixó no en parlem pas avui.
Es mama liarle
En March, patriota
—I de l'afer March?
Es me« delicat. No és tan sois
per la coneessió del monopoli de
tabac aliNor? d'Afrioa 8111(1 per
Quaranta vult infantesses de la República
Un reportatge de la Residéncia Internacional de
senyoretes estudíants, / Una República Femenina
El Parlament de Pedralbes
ses de la República". Aquestes
dame& no tenen cap vincle di
nástic ni estan lligades en abso
lut amb la borbónica parentela.
Ens referim a les quaranta-vnit
pensionistes de la Residencia de
Senyoretes estudiante, residen
cia domiciliada al Palau, erá.eies
a l'Ajuntament popular de Bar
celona que ha cedit per a elles
les habitacions 1 salons que for
maven tot justament l'estatge
de les filies de l'ex-rel. Confor
tablement installades. organit
zades a la moderna sota un re
gim seriós 1 auster, pene flexible
per a la vida interna, les senyo
retes de la Residencia vluen fe
lices 1 passen llurs dies d'estudi
o bé d'esplai sense sentir l'enyo
rament del claustre o de la tu
tella conventual.
S'entra a la Residencia per la
part posterior de l'edifíci. Un
cartell amb una fletxa gula els
vostres passos vers la porta que
hi dóna accés, situada al final
d'una franja que s'obre pel bell
mig d'una mata de jardí. La
portalada está barrada amb tots
els panys i totes les claus. El
timbre deixa sentir un caridon
greu 1 llunyá que ressona a l'in
tenor. Mentre esperem, ens ob
sessiona el silenci que ens envol
ta i la mica de misten monee
tic que semblen anunciar acuelles reserves. Peró la porta s'obre
finalment 1 una serventa de la
Residencia ens acompanya a
l'ascensor que ens porta al pis
superior del Palau on está ins
tallada la institucló.
—?I cada vegada que arriba
algú — preguntem a la serven-ta
— ha de balear a obrir?
—Oh, no senyor — ens contes
ta —, aixó només passa amb els
forasters.
Les senyoretes residente —
afegeix — tenen una contra.se
nya per tocar el timbre 1 les
obrim de dalt estant.
Govern autónom
Ens dol, és ciar, de no haver
sabut aquest petit secret per ha
ver estalviat el viatge a la nos
tra portera ocasional. Peró ja
soM dalt i la directora resident
surt al vestíbul per saludar-nos
i fer-nos els honors protocolarls
del cas. Perque els le,ctors no ea
ben que aquesta institució gen
deix d'una organització demo
crática meravellosa. La directo
qué hi ha a més a mé,s un pro
blema de dignitat nacional. ?Es
que hom ha oblidat el famós do
cument que va esmentar Prieto
a la Cambra? Aquell document
que Joan March, avui a la presó,
va enviar a. l'ambaixador de
Franea, denunciant a l'Exercit
espanyol com a contrabandista?
?Es que hom ha oblidat que
March, representant d'una socie
tat estrangera, quan va veure
que es perseguía el contraband
que a ehl l'enriqui va fer una ju
gada antipatriótica, falsejant la
veritat—ndir que els pobres sol
dats eren contrabandistas! —per
tal d'aconseguir una intervenció
estrangera? Aquest document que
Indalecio Prieto va citar és aval
en mans de la CemIssió de Res
ponsabilitats. Es un document
gnu. No puc dir res. No vull din
res més. Cree que aquesta sola
declaració justificará la gravetat
del tema. El del contraband és
un fet tan provat, tan reprovat.
que indigna 1 avergonyeix que
encara es surtí a defensar
aquests patriotes cent per cent.
Estem en el secret de testa la for
tuna March, feta sobre sang
contubernis... !I volien que per
a evitar el contraband es donés
a un contrabandista l'explotació
del negoci del tabacl Alzó ja está
acabat. Quan el país sápiga cla
rament tot el que s'ha fet, s'es
czundrás..
Lo del petroli
50 milions de més!
—No hi ha res més?
—Si. No és a la Comissio de
Responsabilitats per() vull que hi
sigui dut. L'afer del monopoli de
petrolís el durem a la Comissió
de Responsabilitats. Quan hom
té davant d'ell el quadro de va
loritzacions de les entitats 1 veu
que estigueren valorades en pes
setes 104.448,09050 i que l'Estat
en va pagar 154.208,544'10 pes
setes, hom vea que s'han pagat
perque sí 50 milions de pessetes
més... D'aixó se n'ha de parlar
clarament. Ho tenim tot a les
mans...
—Així digui que el periocle de
la dictadura...
—Ha estat fet sota el signe del
negoci. Tothom ha volgut fer ne
goci amb la sang deis espanyols.
amb la paciencia del s espanyols,
ra exerceix funciona de presi
denta del govern autbnom de la
República de Pedralbes, govern
que funciona amb tots els ets
1 uta 1 que está integrat, cora és
de suposar, per senyaretes resi
dente elegides per els pensioals
tes. Elles matelxes s'han elabo
La ignomínia del vell régim
>1111egle eee.
• s. eele
'enea
rat, en funcions legislatives, el
reglament de la Residencia al
qual s'han de sotraetre sense ex
cusa possitee.
Rubor...
Hem travessat una, bellessima
sala vestibul situada al costat
del menjador 1 hem sorpres unes
t'unes que ballaven, per cert ben
ágilment, uns aires moderns.
Una altra senyoreta — bruna 1
graciosa — tocaya el piano. Ens
ha,dolgue la nostra Irrupció in
esperada al vestíbul torhant
aqiiella hora desplai de les »en
sionistes, pereue en un dir Jesús
s'ha desfet la ballaruga 1 les
noies han desaparegut. Moments
després, les hem trobat en un
Declaradons de Cordero
amb la dignitat de l'Estat 1 amb
la sobirania nacional...
Final
No volem fer cap comentan.
No més cal dir aixó, lestor: les
dretes • volen la restaurad() per
a que tornin aquests temps en
qué era possible viare en la in
dignitat 1 fer negoci de tot. Per
aixó volen la monarquia restau
rada i per aixó no volen el Par
lament. I quan hom veu aixó 1
la campanya que fan contra un
home integre 1 honest com Ma
nuel Cordero, pensa en la greu
responsabilitat de les extremes
esquerres fent el joc de les dre
tes ajudant a tirar fang als ho
mes honestos que volen aplicar
justicia als lladres 1 els crimi
nals.
• • •
(1) Salvador Canals, l'advocat de
Joan March, l'home que dirigeix tots
els negocis del senyor March. del
partit de Santiago Alba...
(2) Parent próxim del primer se
cretari de rAmbaixada de París, al
qual Eduard Ortega i Gasset ha ata
cat en la seva interpellació sobre la
diplomacia monárquica.
)3) Melquiades Alvarez, que fa
campanya contra aquestes Corta pes
qué tem que el castig moral que 11
haurá d'imposar per la seva actua-
.)
cio en aquests afers...
(4) Melquiades Alvarez! Un deis
que parlaven de sobirania nacional
quan la discussió de l'Estatut! Aquest
gran patriota que vol ésser ministre
amb Lerroux, és l'autor deis dos
projectes de contracta, el d'Ontane
da-Calatayud i el de la Telefónica,
que eren un negoci contra l'Estat i
contra la sobirania nacional... Pot
ser l'advocat Mequiades Avarez
11 haguessin encarregat el projects
d'Estatut també l'hauria fet millor
que el que honestament varen pre
sentar els catalana. L'hauria fet con
tra la sobirania nacional, que tan poc
l'interessava quan es tractava d'un
ferrocarril estratégic a mans d'es
zangers o de la Telefónica a mans
“els americana. Ehl diu que les Corts
son faccioses. I ell qué és?
(5) Aquest Jayme és el delegat
que tenia Martínez Anido a la Com
panyia junt amb l'advocat i confi
dent de la policía Pene Oms, per Per
seguir els treballadors liberals i so- l
cialistes, sindicalistes i republicans.
elein
passadis carregades amb raque
tes de tennis i disposades a ju
gar un match 1mportantissim.
Han babcat al jarcli 1 no les hern
vistes fins mes tard, quan ja ena
en tornávem a Barcelona.
Era l'hora del café 1 la direc
tora ens ha invitat a prendre'n
El fotograf ha sorprés les notes de la Residencia a Inora d'esmorzar
una tassa en companyia de les
senyoretes que no sentien la pes
sió esportiva i que llegien al saló
de lectura. Hem saludat le die
Ungida i espiritual poetessa cu
bana Emília Bernal, residente de
la casa, unes estudiante de dret,
unes 1/leste-asees3: i d'altres gen
tils senyoretes cult1ssimes i ado
rables que ens explicaven, airee
una gran illuenó, l'organització
de la seva Repablica femenina.
Moltes de les • senyoretes resi
dents estudien i treballen alho
ra. Com la própia directora, la
senyora afana Solá, funcionária
de la Generaiitat; com la senyo
reta CandeIária Escolá, funcio
naria d'Hisenda; com rnaltres
que són bibliotecáries o funcio
narles de l'Ajunta.ment.
rI
la rambla
Per DOMENEC DE BELLMUNC
tl•11111.1.
e
. ~..e".
Ha quedat tancada la subs
cripció per la ploma d'or
a Lluís Bello
Tancada Za suscripció per a
adquirir la ploma d'or ()frenada
a Luis Bello. hem rebut del m
ilpa,' Ramon Gassol la quanti
tat de 5 pessetes, que afegim al
total de la suscripció.
"luto el
per M. Portela Valladares, acaba
de sortir. En venda a les princi
pals Llibreries.
Bibelots
Ens ha estat permés de tata
nejar les cambres de la Resi
dencia 1 ens heat trobat aran
unes habitacions espaíoses pul
crament arranjades, on les notes
pensionistes han coHocat fines 1
M:•~1141~~110
Un b
sempre
Tots els dies
amb rendiment garantit de 290 - 300 litres
d'acetilé per quilo, produint acetilé pur i
ric, d'excellents resultats, lo mateix per
llum que per Soldadura Autógena
>01
.43c:
"'
..„„
• eseenneene::..e1:::.
bibelots fets per elles que donen
a l'estatge una nota d'alegria in
fantivola. Després hem tingut
l'henor de saludar la ministressa
d'Instrucció Pública i hem es
'
tat acarree-enyete a la naixent
biblioteca de la Residencia eue
aquelles senyoretes abnegades
organitzen aprofitant el lleure
d'aquesta migdiada tardoral...
,—Aquí — ens deien les nos
tres simpátiques acompanyants
-- les infantesses tenien llur sala
de recepcions 1 noealtres hi hem
disposat la sala d'actes. Aquí te
1Iiet lenes habitacions7Itleár
'estat subdividides, 1 aquí els bou
doirs i els banys... I alee, succes
sivament, anem admirant la
transformació democrática del
bric?
Rbla. Canaletes, 11
HM
Saló Doré
Carmelita Iluoert
azu 0011$ orcHesira
en els tes i sorticies de teatres
De 10 a 12. nit•
CONCERT
Sextet Toldrá
CARBUR DE CALCI
"La Libertad" i "Informaciones". día-uNioN
ris antiestatutistes. Quin honor per CARBUROS S.
(6) Joan March, propietari dE
A. a Catalunya blister tingut en con
Ira aquests miserableset 1 PASSEIG DE GRACIA, 7, Ler - BARCELONA
Un lector de LA
RAMBLA ens escrin
d'Arenys estant per
fer-nos present la se
va protesta per una
frase continguda en
el darrer reportatge
de Francesc Madrid.
La frase en qües
tb5 dela exaetament el segilent: "par
len un castellá que sembla d'Arenys
de mar.." El nostre lector s'indigna
per la h1pOte5i del repórter en ereure
que a Arenys no es parla el castellá
com a Burgos o com a Toledo po
sem per cas, sinó que es parla un
castella amb la nostra fonética ca
tana, tan aceentuada a Arenys de
Mar com a Palamós, c,om a Molle
rusa..
Evidentment, la susceptibilitat de
l'esmentat ens ha semblat exagera
da de tal forma que no podem crea
re altrament sinó que el lector allu
dit no ha aabut interpretar el sentí
llíssim to periodístic de la frase que
tan l'ha molestat. De totes maneres
no ens hl volem fer forts 1 si ereu
que a Arenys, quan parlen eastellá,
ho fan com a León o a Valladolid,
no tenim cap ineonvenient a consig
nar-ho. El, sempre que ens deixi sal
var
'- dignitat de les ametlles d'A
reny .
Lector: ?Ja et re
condes que a l'Admi
nistracióde LA RAM
BLA es recullen do
natius per a la subs
cripció pro monu
ment Layret?
C a 1 meditar un
Instant almenys en
la dignitat, el talent 1 la voluntat
d'aquest gran mártir de la Repú
blica,
vora la gran font. Al
tres hostias d'aspectes
seu davant, dos o
diversos. Segons sem
blava, tots tres ata
cats de bronquitis, eseopien grolle
rament a dos pares de la sorra on
jugaven els infanta.
L'a plaga tota, en quatre mil in
drets, estava plena d'aquestes proves
de la grolleria ciutadana. Per la hi
giene, per la salut pública, per la
cultura 1 per l'educado de primer
grau, ?no es podría evitar aquest es
peetacle repugnant?
Ahir a la tarda, a
la Placa de Catalu
nya, mas infants ju
gaven amb la sorra
No fa pas gires diles,. a la cruiltil que
forma el Passéig de
Gracia amb l'Avin
guda del 14 d'Abril
hl havien diversos
eotxes aturats espe
rant la senyal de
l'aparell allí installat
per a poder passar.
Entre aquests hi havia un autocar
ocupat per un grup de turistes. Al
gurís d'ells demanaren al "cicerone"
que els acomjpanyava quin personat
ge representava el bust d'aquel' libe
lise Inatabat. (Es referien al rnonu
ment (?) a Pi 1 Margall.)
El preguntat s'aixecá del seu seient,
que fou residencia de les fines
del borbó.
Tot, naturalment, té la grácia
i el gust que saben donar unes
rnans femenines gentils ala inte
riors doméstics. No té la rigicle
sa d'un penaionat claustrae ni
la fredor mecánica d'un hotel, ni
potser la intimitat d'un interior
peró té l'ordre de lene
l'organització de l'altre 1 l'escalf
afectiu del tercer.
Protocol
El govern autónom del Pala.0
de Pedralbes té cotxe oficial. Ah.
sí senyors! Han de pensar els
nostres lectors que el Palau está
situat en un extrem de la Dia
gonal 1 que les senyoretes resi
dente han d'anar i venir de llur
treball o de Ilur estudi, a Barce
lona. El cotxe oficial de la Re
sidencia és un autoómnibus que
surt quatre vegades diáries de la
Residencia i que té la seva pa
rada habitual a Barcelona, a la
plaea de la Universitat. El cotese
és propietat de la República fe
menina de Pedralbes i el govern
entén en tots els petits conflictes
de carácter tkcnic que puguin
presentar-se, des de l'adquitició
d'un pneumátic fías a la niedició
quotidiana de- la benzina despe
sa en els via,tges diaris a la ciu
tat.
Finalment, una ordre severa
potser seria més ajustat dir una
llei inexorable del Parlament,
femeni — dispo.sa que la porta
general de la Residencia es tan
eui cada nit, a les deu en infla
La que arriba més tard s'ha de
quedar a dormir al ras o, cas d'arribar a enternir la mdeitonrn,iresp dtelrgeovesrnselapri
mer i penúltim advertiment...
* * *
Hem sortit de Pedralbes que
ja es tela tard. Les esportives tornaven, totes vennelles de gal
tes, dé jugar el match de Eur
ceanmcepniioennate.ls Lveestnamdéosrs rpeperosaadraes
lbeasr ruonma ávnetsiqtiudeests Idleegileens npinoee.ssi,esi sentimentals aprofitant les áti
rfeiletsravcleanroarstrdaevléscredpelusscvlied.reqsu'ede4les
DOMENEC DE BELLMUNT
prengué el megáfon que portava `'ad
hoc", 1 amb ven potent, amb perfeete
"no catalán", digné:
—Aquest bust, senyors, peetany a
la noble persona de don Miguel de
Unamuno-.
Ignorem si el "cicerone perfava
seriosament. El que podem din Os que
el dít bust té tnés semblanea amb
eatedrátle de Salamanca que amb
!'autor de "Las Nacionalidades".
Confusló?...
Ens ha estat tornat
des de Madrid, per
desconéixer el destá
natari, un exemillar
del postre periodic
amb la següent di
receló a la faixa:
"Sr. Angel Galana
Valenzuela, 5
Madrid."
La cosa no tindria realmente tmpor
tancia fos pesqué el senyor An
gel Galarza és... el sots-seeretari de
Comunleacicms!
E 1 s earrepentitan
de "El Debate" han
aoonseguit una vic
toria catequistlea hn
portant. Han pogut
captar una ánima
tendra, senzilla 1 pu
ra: "Xenius", Enge
ni d'Ors.
L'autor de "La Ben Plantada" ha
posat el seu "Glossari" al servel de
la religió. Ara ja no escriu coses pe
caminoses. Ara dóna llieons de mo
ral cristiana.
?Qué li deu ha,ver passat a don
Eugenio? ?Quins mollas l'han cm
pes a aceeptar la eompanyla de les
"panteres" de la reacció?
"Joven bárbaro", republieá intran
sigent, sindicalista declarat, monár
quic ocasional, "camelot do rol"...
?oil acabará aquest inquiet litera,t?
Qui sap si l'Església...
w411~11•••••
$1 octubre de 1932
nfledor
Un conegut regidor
de la minoría radical
troba un amie seu,
ex-cantant d'opereta,
a vui excellentment
collocat. Aquest, que
sent una debilitat per
la política, pregunta
al conspicu lerrou
xista:
—Dones, senyor X, ?qué zne'n din
d'aquest "maremagnum" consisto
rial?
home, calli—respon l'inter
N'estic més que tb. "Fas"
cinc céntims i tothom se n'entera..
Abans, passaven coses tnés grosses
ningú deia res... Cregui'm, no guanyo
per ensurts!...
Vosté potser no s'ho creura—afe
geix amb to de penedirnent--. Esteva
més tranquil abans, quan traduía
operetes, que ara, que sóc regidor,
tinent d'alcalde 1 no sé guantes co
ses més... Aialeida política!!
Una baixa al Círculo
del Liceu
Hem rebut la lletra següent:
"Sr. Director de LA RAMBLA.—
Ciutat.
Molt distingít senyor:
Amb motiu d'una infortnació apa
reguda en el periódic de la seva dig
na direcció, vaig creure'm en el deu
re d'adreear al Sr. President del
"Círculo del Liceo", una carta que
fou certificada el 18 del c,orrent mes
d'octubre. Han transcorregut prou
dies pesqué jo pugui considerar que
la nieva lletra hah estat silenciada
pel seu destinatari. Per aixe) em veig
en el cas — per a deixar ben palesa
la nieva actitud en l'afer que mo
tiva la informació de LA RAMBLA
— de pregar-vos que vulgueu donar
acolliment en el periódic de la vos
tra direcció, a la cópia que us ad
junto de l'esmentada carta.
Us agraeixo per endavant l'aten
ció que espero mereixer de vós.
m'es grat oferiame de vós afee
tíssim s. s. q. e. v.
TOMAS MALLOL.,
* • •
Heus ad el text de la netra:
"Barcelona, 17 d'octubre de 1932.
Sr. President del "Círculo del Li
ceo". — Ciutat.
Molt distingit senyor:
Apareguda, ja fa bastants dies en
el periádic LA RAMBLA una Infor
meció que té el valor duna s'emite
cía, sobre treballa d'armes al Cer
cle de la vostra presidlncia, era lógic
esperar que immediatament fóra
convocada Junta general de socia
per a assabentar-los de l'ocorregut 1
dels desckrrecs de la Junta respon
sable. No ha estat aird, 1 com sigui
que el fet de continuar jo com a
membre d'aquest Cercle implicaría
Una tácita conforrnitat amb l'actua
ció de la Junta Directiva, conformi
tat que no puc prestar una vegada
informat dels fets denunciats per
LA RAMBLA i no .desmentits fina laersa
se'm consideri babca com a soci del
"Círculo del Liceo".
De ves, personalment, afm. s. s.,
irnoepourstusneerl 'iu pdocnar
u
Signatura
TOMAS MALLOL."
31 octubre de 1932
L'esperit deis dies
Josep M.a Massip
í el seu llíbre
Quan Rovira i Virgili va fundar
La Nau" deja oue li. era mes fá
cil de trobar articulistes—i fins bons
articulistes—que no pas repórters
acceptables. I, en efecte, per la Re
dacció de "La Nau" van passar una
pila de xicots que van veure fracas
sar llurs ambicions periodístiques.
D'alguns d'ells horn ni tan sois
tornat a sentir a parlar i erni penso
que el periodisrne no hi ha pezdut
gran cosa. Es ciar que en aquests
fraca.ssos hi havia part de culpa en
la manca de poténcia financiera de
"La Nau", i en la pretensió del seu
director que volia que els repórters
fins sabessin d'escriure. Aquesta pre
tensió no diré que fos inusitada. Ja
'La Veu" de primer i "La Publica
tat" després, la mantenien contra
l'opinió, corrent aleshores entre la
majoria dels grans rotatius caste
llana de Barcelona que creien—i em
penso que no han variat avui enca
ra gaire de creences,--que per a és
ser bou periodista n'in ha prou amb
una mica de barra i de poca edu
cada,.
En la Redacció, dones, de "La
Nau". en aquell piset modest, propi
per a un matrirnoni jove, de la via
Laietana, on era installada, vaig co
néíxer Josep M. Massip. Quan jo hi
anava a deixar el meu comentaní
quotidia, el trobava asseg-ut davant
de la taula de la Redacció, omplint
quartilles 1 quartilles impertorbable
mena mentre els altres redactors es
dedicaven a din acudits, a fer bra
mes i a prendre el pél a un divertit
poeta rural que ningú no dubtava
que Rovira i Virgili havia caçat en
ple bosc, per dedicar a repórter. Si
'diem, pesó, només que a la reclacció
hi compareixien sovint Passarell i
Armand Obiols, hom endenivnará
tot seguit que el treball no era pas
una cosa intensiva. Massip alçava
.els ulls de tant en tant, els contem
playa, es barrejava un moment a
les converses i facécies generals, pe
ró aviat tornava a la seva tasca
d'omplir quartilles i quartilles. Em
penso que, en els moments més ma
gres de "La Nau" tot el diari passa
va per les seves mans. I allí, en
aquella tasca de forçat, on tanta al
tres repórters havien fraca.ssat, Mas
eip reeixia.
La seva tasca, peró, era gairebé
absolutament anónima. Una tasca
que ni per la pressa ni per la diver
sitat podia resultar brillant. Del seu
valor corn a escriptor, me'n va fer
adonar, peró, ben aviat un conte
signat que publica en aquel]. diari.
El conte, un conte remando, no era
res d'excepcional com a contingut,
pero la seva prosa, ben tallada, mus
culosa i eufónica, bastaven per pro
var que el seu autor era un literat.
Que no era pas el periodista resig
nadament anónim, sense personan
tat, que omple quartilles amb l'espe
ranea d'ésser premiat amb una pla
ça d'eserivent a l'Ajuntarnent o a
la Diputació: esdevenidar que ha es
tat i és encara l'esperança i l'ambi
ció máxima de molas periodistes
bercelonins.
I, realment, l'ambició de Josep M.
Ma,s..sip era ben diferent. La seva
ambició era la de ter un gran diari
catalá, un diari oposat completa
ment al te de "La Nau". Un diari
que no tingués l'editorial doctrina
ria com a base i com a finalitat; un
diari que fos com un gran reportat
ge de totes les activitats del país,
que en registrés tetes les inquietuds
i tots els dolors. que fes sentir la
seva veu en tots els problemes i con
filetes. Un diari Que semblés escrit
amb llágrimes i amb sang i amb la
impalpable segregació de les rialles.
Recordo que aleshores Massip
m'havia parlat algun cop d'aquest
diari i que jo em mostrava escéptic
que, sobretot en la Barcelona inda
ferent o atemoritzada d'aquells dies,
el pogués realitzar. Pena Massip és
un horno de fe i un home d'acció,
amb alguna cosa de mistic, que no
tem la ironia, i volgué tirar enda
vant aquell projecte. Les coses, pe
ró, no surten tal com una les som
nien ni fallen de la manera que al
tres temen. Així, si no aconseguí de
fundar el gran diari, contribuí d'u
na manera brillant a imprimir el te
del díari, que somniava a "La Ram
bla", a aquella "Rambla" que ell di
d'abans de la proclamació de
la República, i que canalitza encara
que d'una manera térbola, tota l'e
moció revolucionaria del moment.
Arrtb la proclamació de la Repú
blica i la discussia de l'Estatut, la
passió 1 l'interés polític es desplaça
ren de Catalunya vers el centre. El
que s'esdevenia a Catalunya, a Bar
celona, ja no podía ésser sinó un re
SIGUEU UN HOME MODERN
I BEVEU
PERO REFUSEU LES IMITA
CIONS O FALSIFICACIONS
~MI"
'4
• •
0 4
II 4
Villa /e SMTIAGO SENA
GRANS NOVETATS
EN OBSEQUIS PER A
PRESENTS
BOMBONERES AMB
DOLCOS PER A BODFS
I BATEIGS - PRE
SENTACIO EXQUISIDA
*--
CORTS, 615
0 e
.1 •
•
O •
1 •
o
:
:
•
•
••
•
flexe, una reacció del que esdevin
gués a Madrid. Barcelona, Catalu
nya, no observaven sinó una aten
ció expectant.
Massip traba aleshores una combi
nació per marxar a Madrid. La ma
nera carn hi va anar és secundara
Sense que ell mateix se n'adonés,
era la seva vocació de repórter—i de
EPUB A
CAM E3
40121«01
e:,.. , . ...
orey M. Mi
tb!Gows 1J-1, R.A,M€1.4
ssa
repórter politic essencialment—el que
l'empenyia.
A Madrid, dia darrera dia, seguebc
apassionadament les discussions de
l'Estatua Registra tots els gestos de
cissius de la política que la discus
sió provoca, els grans moments d'e
moció i de tivantor, de fastic i d'an
goixa: registra els graus de passió
que en el poble de Madrid provoca
la reacció contra l'Estatut, el ner
viosisme dels una l'antipatia antica
talana deis altres, sábiament explo
tada pela monárquics...
D'aquesta auscultació apassionada,
n'ha sortit el llibre que ara acaba
de publicar. Un llibre que porta un
titol impertinent, peró dimpertinén
cia merescuda. Un llibre que l'his
toriador de dema haura de consultar
per saber com pensaven—peró sobre
tot com sentien i com eren—els prin
cipals protagonistes de la dramática
discussió de l'Estatut. Can el llibre
de Massip és més que altra cosa una
mena de film—amb tot el que de
plástic i de cliniunic té el film—d'aa
questa discussió apassionada. .
DOMENEC GUANSE
Barri llatí...
Hotel Madison. Bcrulevard Saint
Germain, 143. París. Residencia
de l'ex-general Barrera. Barri
llatí. Bohemia silenciosa i quieta
que evoca la millor época del
París de Sant Sulpici. Al davant
les reixes milenáries del jardinet
de Saint Germain-Des-Pres. una,
de les joies més estimables del
Paris monumental. Campanar
gótie incomparable. A quatre
passes els "Deux Magots", barre
ja de bohemia internacional, ex
oficina artística d'En Fonther
nat, centre sentimental d'En Mi
ravitlles; seu política de Joan
Casanoves.
Reclame •
El general Barrera és més ac
cessible del que la gent es pensa.
N'h1 ha prou amb qué ii pass'n
una tarja de "journaliste" pes
qué es desfací en compliments í
doni tota mena de facilltats. Es
veu que li interessa la propagan
da 'd'una manera especialíssima
i aprofita tots els "tuyaux" que
vénen a má. No solament la
propaganda personal atribuint
se tota la responsabilitat del
fracassat complot, sino la "re
clame" monárquica deis ein
grata.
Un mosso de ens prega
que esperem una moments, men
tre donen el nostre nom al "Bu
reau" i ens anuncien. A fora fa
un freci que pela. Es molt d'hora
1 aquest matí tardoral ens ha
sobtat amb un glag completa
ment hivernenc.
L'interviu
Cinc minuts. 13aixa el senyor
Barrera. Més calb que abans.
la rambla
Una interviu amb l'ex
general Barrera
El cap de la conspiració monárquica explica els seus
propósits de preparar una nova *dictadura militar i
diu que compta amb no poques collaboracions/
Deliris i follies
Més flac encara. Envellit. Aire
poc simpátic, peró aspecte d'ho
me que vol aparéixer amb un
optimisme ultrancer una mica,
fals. Ens allarga la má,. Una raa
freda i groguenca. Parla amb
veu una mica afónica. Pregan
tem:
váreu passar la fron
tera, general?
Somriu i contesta:
—La gent no M'acusa. S'han
:Isa>
dit tantes fantasies i absurdl
tats... I, tanmateix, vaig passar
la de la manera mes fácil del
món. En vaig tenir prou de fer
dir a la policla que sortiria per
Canfranc 'pesqué em deixessjn
Mere el camí de Panticosa, sen
se altra compliaitat ni altre ajut
que l'automóbil d'un amic alela
—?Ora bou estat amagat ,ot
aquest ternps?
La barra
--M'he pasáejat per Saragossa,
per Barcelona, per Madrid i per
t,ot Espanya, en auto i en avió.
Sempre he trobat bons amics
que m'han ajudat a refugiar-me,
ádhuc en la mateixa policia.
Molta part de la policia es fa
aquest pensament: avui governa
Azaria? Demá pot governar Fn
Barrera. I volen estar bé amb
tothom. Jo conec molt la psico
logia de la gent que ens serve1x.
No cal fiar-se massa de la seva
doeilitat ni de la seva aparent
disóiplina.
Una, pregunta nostra:
--Penseu reincidir altra -ve
gada?
El delirium
Ens mira amb un aire d'estu
pefacció.
—Naturalment — contesta —.
?Com voleu que jo i els nostres
ens conforme.m arnb aquest es:at
de coses? En primer lloc, no ro
dem abandonar els germana
víctimes de la dictadura sectaria
d'Azaria. Salvarem a Sanjurjo i
salvarem els herois de Río de
Oro. Després instaurarem un re
gim d'ordre inexorable.
Un petit aclariment.
—I smb qué compteu?
Barrera no dubta un instant:
—Amb els dinérs que 'ens
plouen de tot arreu i que son el
primer element per a organitzar
un cop. Pesó tenim, de més a
més, d'altres ajuts no menys im
portants: el descontentament
l'opinió que en aquests moments,
desenganyada de la República.
aclamarla a don Alfons trica-n
lalment, i el de l'exercit, disgns
tat amb Azaria„ que ens seguirla,
el mateix que la Marina de guer
ra.
—Digueu, dones, que aixó ana
ra com una seda... — fem una
1E1 turs a -ha come-nsat
, Milers noves escotes rivalit- 1.;.b
y
zen amb les antigues per .1a1
d'escampar la cultura.
a. a,. ALS MESTRES:
519
asa
/a
asa
lé
,ta.4
• 4
e.
••74;
ki,;¦•••
lw•
ri>7.1
."*.> is"??
105;*ir.
zr-In
Linipiaos los dientes
todos los dios
lee~u~ras •••••¦••••
~sobe~o •••¦• que.
pesque e.losen*, •o., •bebe
• as* duke.
•••1•11••• •1•
.•• lo 1••••¦ Cm*
• ••••••• lo •.• ••••••••
••• 11. ••••••• •
11.•• ••• 1•••••¦•¦•••
OO."I.
•••¦•• •¦•••• ella/
«ORDRE DE TRAMESA
DELS CARTELLS I LES MOSTRES
Del 10 al 20 ASTURIES, CASTELLA LA
d'octubre. VELLA, LLEÓ, NABARRA 1
EUZKADI.
Del 21 al 31 CATALUNYA, BALEARS I
d'octubre: VALENCIA
Del 2 al 10 ARAGO, CASTELLA LA1
de nov.:
NOVA I MURCIA
Del 11 al 20 ANDALUSIA, CANARIES,-
de nov.:
EXTREMADURA, MARROC
I POSESSIONS.
Del 21 nov. TRAMESA DE LES COMAN
al 3 1 des.DES FORA DE TERMINI I DE
< traqueo any. LES RECLAMACIONS
Retalleu i envieu aquest cupó.
Perfumería Gol. -Isaac Peral, 10. -Madrid.
Sigueu servits de trametre-m gratui
tament i franc de ports amb destí
a l'Escolto que dirigeixo
un cartell pedagogic en catolo
-- un cartel! pedagogic en castella.
-- Dos cartells pedogogics, un en
castella i un alise en catab
(esbocreu les línies que no serveixin)
dotze mostres de Dens.A
NOM _
ESCOLA
I
CARRER
POBLACIÓ
PROVINCIA
L'éxit de la primera edició, ja exhaurida-;
del nostre candi pedagógic sobre higiene
de la boca, i la cooperació deis Mestres en
aquest gran problema, ens animen e
rependre la campanya. Dens és el dentifric
ideal per a donar eficiéncia a aquets
ensenyaments: és un excel.lent dentifric,
molt suau i amb gust de menta dolça.
TOTS ELS MESTRES DIRECTORS QUE
ENCARA NO TINGUIN EL CARTELL els
oferim com obsequi, un exemplar en
catalá o en castellá, o un de cada manera,
de la segona edició, i demés una dotzena
de mostres de Pasta Dens..
El cartefl nou és igual que l'anterior; en colors, d'un
metre per 0,70, muntat sobre tela, amb motlluretes
de fusta. L'edició és de molts milers. En cas que fos
exhaurida abans de fi d'any, ho anunciariem des
seguida en els periódics per tal d'estalviar molésties
als senyors Mestres.
Per a demanar-lo, utilitzeu precisament el cupó
acj indas (Iletra clara; a máquina si és possible).
Enganxeu-lo demunt d'una fulla de paper de
Iletres, amb el membret i el segell del Collegi.
Fem tramesa deis cartells de les mostres per correu,
certificats; els primers com impresos i les segones
com medicaments, segons l'ordre d'expedició que
ckssenyalem en aquest anunci. Tant el franqueig
con el certificat són per compte nostre. No teniu
d'enviar...nos timbres postals ni cap quantitat.
PASIrADI.TMS
PERFUMERÍA GAL.-- ISAAC PERAL, 10. - MADRID
...ok.7
11:1.1
9410'
• -°<.
• - t••., ••••-•N1/4,0" -re j--!—',
La iragédia de Sabadell
Convé significar la gravetat de
l'article d'Angel Pestana — un ho
nest, veterá i prestigiós militant
obrer, malgrat els desencerts que
ha pogut tenir i que ehl és el primer,
a reconeixer — impublicat per "So
lidaridad Obrera", i inserit a
"L'Opinió" de divendres. Els jets.
de Sabadell són un alerta greu
greu i trágic —a tota la classe obre
ra de Catalunya i d'Espanya. Si
abans el ntoviment obrer catalá va
persobre's per un terrorisme pro
jectat enfora, molt més funest pot
ésser el terrorismo intern, dirigít
pels vividors desqualificats de la
F.A. I., contra els autentics obrers
de Catalunya. catalans o no cata
lans.
La tradició católica que pesa da.
munt el nostre país ha habituat la
gent a formes mentals anquilosa
des, mostres ; ha jet neixer el dog
matisme ádhuc en el terreny de les
ideologies més imprecises. Es ciar
que l'ancestral embrutiment ha hagut de produir majors estralls
entre gent simplista, d'ideologia tantbé primitiva, com són els
anarquistes ho dierns. I de la certitud de posseir la veritat abso
luta a fundar la Inquisició nontés hi ha una passa que costa
poc de donar. Per aixo el terrorisme obrer que rebrota ha sorgit
directament del doginatisme anarquista.
Els printers d'elevar-se — abans, molts anys abans que certs
baladrers d'avui — contra aquesta concepció cavernaria de l'o
brerisme i els seus' resultats fatals fóren els !tomes deis partits!
populars : Esquerra Republicana de Catalunya i Unió Socialista
de Cataluitya. Ouan tota la ciutat gemia esporuguida sota l'ona
rísme — paradoxalment perseguida a trets per la policia — era
mellada per Francesc Xavier Casals, per Francesc Muntanyá,.
per Rafael Cantpalans, per Jaume Aiguader i Miró i per algun
nitre polític !iones!, com Joaquim Maurín, que avui militen, ett
ei altres camps esquerristes y la primera etapa d'actuació de la
U. G. C., sota els temps més durs de la Dictadura, va ésser pie:
na encara de la campanya i d'invitacions a la concordia obreras
Aquesta agitació disinteressada i humana, cont abans la labor,
dels,Companys i deis Casanoves a favor deis obrers perseguits,
han deixat una estela memorable en la consciencia de la classc
treballadora.
Pero llavors els homes bregaven per la pa,u entre els obrerS
van quitedar ben soles entre els focs creuats. Els ntateixos quo
avui ploren la catástrofe i en preveuen de majors els varen com.
batre.
Ara els obrers conscients, els Inilitants honestos i popular<
del bon teznps heroic donen la raó a les invocacions de deu, anvs
ençti. En aquest sentit, la veu serena i adolorida alhora d',41tgel
Pestana és una !ligó tremenda. Els obrers catalans o no catalans
que vizten a Catalunya haurien de meditar-la. Potser si escolta:
ven sense prejudicis aquesta vea — que no és pas la nostra
acabarien llançant per a sempre més les armes fratricides, i in
corporant-se d'un cop a la vida civil de la nostra Patria autóno.
nza, que vol dir incorporar-se a Europa.
Angel Pestana
mica astorats davant d'aquells
deliris. Després preguntem, en
cara:
La nota final
—?Qué opineu de l'autonomia
catalana?
—Els espanyols Ileials no po
dem opinar més que aixó: que és
una tralció del Parlament i un
suicidi de Catalunya.
El general Barrera després d'a
questes manifestacions contun
dents ens allarga la seva ma fla
ca i nerviosa.
Pestana
Dos milions...
Les manifestacions que ens
acaba de ter són les que prodiga
a tots els periodistas francesos o
estrangers que volen demanar
per ell a l'hotel Madison. Delira.
Cal, pero, tenir en compte que
amb els seus delíris poden esta
blir-se coincidéncies molt signi
ficatives. Tota la colonia monár
quica de París sap perfeetament
que fa unes setmanes un conde
deis predilectes de l'ex re: va lliu
rar-li un xec de dos milions de
pessetes. Des d'aleshores els exi
liats monárquics són més pti
mistes i tenen Ilur imaginado
més ágil i desperta per inventar
somnis fantástics i sopars de
duro.
Estan més contenta. Ahir a la
tarda, sense anar ¦rnés lluny, el
propi Barrera, l'Aunós i En Cal
vo Sotelo es passejaven per l'Ex
posició de l'Automóbil amb l'aíre
de persones que ho tenen tot re
solt.
Epíleg literari
Hem sortit de l'hotel. El ter
:nómetre ha baixat dos graus
més sense que nosaltres creguem
que les manifestacions d'En Bar
rera hi tinguin res a veure. Per
la vorera dreta del Boulevard
Saint Germain travessem el
carrefour de l'Odeon i arribem al
Sena. Plaga de Saint Michel.
Barri liad. Una boira que glaça
ens penetra a la medalla i ens
dona c,alfreds. Un "Biard" acolli
dor en servirá de recer per reac
cionar un xic i escriure aquesta
crónica per a LA RAMBLA. Arnb
la má, abans d'agafar la ploma,
hem netejat el baf dels vidres
del café 1 hem vist la silueta de
Notre Dame amb una cófia va
porosa de color gris...
LOUIS ARTOIS
Una sanció me
rescuda al !cafre
del Liceu
En conseller de Cultura, Vena
tura Gasol, ha fet públic que.
la Generalitat retirava la sub
venció al teatre del Liceu. El
seny-or Rodés, empresari del
nostre ,primer teatre Lírk.., ha
protestat de la decisi:S. La nota
del cons-gler de Cultura na es.
tal motivada per l'anticatalanis,
me reitrot de rerrirrz:sari el
qual, al cap d'un any i rnig de
Repúbii:a i aprovada l'autono
rnia de eatalunya, encwa ha
fet els •..artells d.. la ten.porada
en castellá. No ha pensat a fer
los en calalá. Ni el hilinuisme
1: ha semblat accep'able. Aquest
orocedir del senyor Rodés ha
meres7:ii enIrgies blasnus de
tota la premsa catilana i nos
altres per la nostra pan t el tro
bern tant vituperable que no hl
veiem excuses possibles.
El teatre del Liceu, que gati
deix l'ajut oficial, tenia el deu
re de donar l'exernple més que
cap altre teatre. La salido esta
blerta per la Generalitat ens
sembla bondadosa sobretot si
es té en compte que ultra el cas
tellanisme morbós deis cartells
l'empresari també s'havia obli
dat de posar entre les obres de
la temporada les millors obres
líriques deis compositors cata
lans.
MAJESTIC HOTEL
I RESTORANT
Coberts a 10'50 ptes i a la
carta. Plats regionals. Ex
oelent cuina i servei perfecte
Salons especials per a Ban
quets, Noces i Festes. Or.
questra. Preus moderats.
DOS PERILLS AMENACEN
ELS SEUS CABALS i LLIBRES
ARQUES
LOS AMB o
O'INSUPERABLE SEGURETAT
SANS, 12 -BARCELONA.TEL. 30226
4
190a
«Muchachas de Uniforme»
Ncisáltyes •oneixiem d'abans l'obra de Christa Wins
loe, la dona que va saber amb tanta Ileialtat narrar els
seus records de colegiala, en tem"ps — afortunadament per
a nostres joventuts — passats. Si Leontine Sagan ha co
mes alguna infiedelitat arnb l'obra de Winsloe ha estat en
el final del film. Manuela en l'obra teatral es mata.
Tota manera el drama conté els mateixos valors i la
mateixa dolorosa acusació contra els principis de rigidesa
i intolerancia, contra la incomprensió i la manca de bene
volerna vers els esperits joves pletórics de vida que tancats
en aqueli ambent de disciplina i reglamentació forçosa
ment han de contribuir a que la contrarreacció sigui més
punyent.
n _film interessant i curull d'amor, sense cap perso
nalitat masculina, íntegrament interpretat per dones és
sens dubte una cosa nova, la serie d'imatges severes i con
cises qua, fornmn aquesta pellícula capten des del primer
inoment iid.vostre interés, a que encara que els pensionats
moderns estan molt lluny d'aquella rigidesa e intolera,n
eia, algun vestigi en queda encara en la nostra ment si
evoquem eLs postres dies de colegial.
Es actuesta nna pellícida que encara que está avui des
pinada -- qua a no s'estilen aquests procediments bar
bars d'educaci6 — ens fa pensar en moltes coses i com
prendre quelech de l'esperit intolerant i hermetic d'al
guns éssers que han estat educats en aquests majá i con
serven malgrat i l'evolució social aquella intransigencia,
infinitament més inmoral que la llibertat i la tolerancia.
*na obra que ens porta vers l'incomprensió de la
joveiIEnL i naturalment, contrasta amb la gran sensibili
tat d'aquells cors joves, que es troben més mancats de ten
dresa en l'edat en que tot adquireix la bella expressió .-
amorosa. 4
Manuela hauria sentit la mateixa adoració per les de
més institutrius si haguessin estat tan belles i comprensi
ves com ho era la senyoreta Bernburg.
Fou el contrast de la dolçor i la rigidesa de l'incom
prensió i l'afecte maternal i acollidor que la posaren vers
aquell sinceríssim i espiritual amor. Manuela necessitaba
estimar, i el seu temperament apassionat aná a fixar-se
des del moment en que posa els peus en el collegí, en la que
segons les seves companyes era un compendi de perfee
eions.
Poques actrius podrien, com Dorotea Wieck, donar
nos una figura tan dolçament barreixada de severitat i
comprensió, de bellesa i espiritualitat. L'esperit de les
seves deixebles l'exaltaba en aquesta serie de qualitats i
culminaba en el maternal comiat de cada nit.
Estem segurs de tornar a veurer aquesta, gentil actriu,
quin primer treball quedará per sempre més en les nostres
ments.
La,direcció de Lontine Sagan és perfecta, una pellícu--
la contffletta »i. intensament femenina, que si no pOdia es
tar ele''rita més que per una dona, tampoc podia &ser
trans
caentr' s_inheardlía; a, -.1it pantalla' si no era un esperit exquisida- ' Y.,
Ntitinela,,goilit i apasionada , admirable de, treball. té
en legeovegicompányes de collegi Marga, :Usa , Hilde, unes
delicilates collaboradores de les seves emocions. La "sellee
ció d'Illtisies él:Iones, un treball meravellós portat a'Cap
per Lkfaptine Sepan, des dp la direCtora, crudelment in,
compikusiva.i-selera; curulia, de Malicia i intolerancia la
profeSSora von Kesten, hipbcrita i servil, la figura.desdi
buixada de la gran Duquesa fins a la més petita de les com
pany'es-Ile Mannela, denoten un coneixement de la psico
logia deis personatges poc corrent en les adaptacions.
El treball de cámara inclou tant de dramatisme com
les mateixes escenes. Vida i relleu adquireixen amb aque
lla pausada movilitat, és una cosa segura persistent, que
et dóna de primer antuvi la sensaciór'de que allb s'ha fet
per quelcom d'important i trobes el valor de totes les emo
cions í de totes les ideologies juvenils en cada fotografil,
en cada plano i en cada expressió una emoció més persis
tent en qui, com nosaltres, coneixen1 l'obra literariament.
Heus ací com Christa Winsloe ens mostra com el can
dor i la innochncia són patrimoni deis esperits púrs i la
incomprensió i els pensaments reprovables ho són deis in
tolerants. Manuela estaba en la seva innocencia ben lluny
de la manca que li suposaba la directora, i el mal pensa
ment va neixer en la ment on no hi cabia més que el regla
ment i la disciplina.
«Muchachas- de Uniforme» és un film quin valor dra
matic és imponent, un deis més sincers, tal volta el més
sincer de tots, els que hem vist fins avui.
Cal esperar que el nostre palie tant aimant de les be
lleses cinematografiques sabrá apreciar els infinits valors
que embelleixen aquesta obra tant curulla de poesia i de
realisme, coses que fins-avui no haviem vist tant meravello
sament.mnides gracies a l'art directiu de Leontine Sagan.
L'a-c011ida que feu el selectíssim palie a aquesta pellí
cula.yresentada per les «Exclusives Huet», fou excelent.
Wiina pellícula que fa pensar i aixb és actualment for
ça neeessari a la humanitat.
,.
P. VENTURA I VIRGIL1
tdré.04
....
fi MÍ •
POS
CRITICA BREV DE PELLICVLES
Capital presenta "Trata de blan
cas".
Exclusiva "Sonoro Film".
Distribuidors: Febrer i 818,y.
Modalitat: Parlada en alemany.
Argument: Dramátic.
Protagonista: Merla Solveig.
Comentari: Una pellícula molt
dramática que ens mostra la ved.
tat d'aquesta cosa en la qual molts
no creuen 1 que tan greu perill re
presenta per a les joventuts moder
nes que volen viure la seva vida i els
plauen el luxe i les diversions. Maria
Solveig fa en ella una bona inter
pretado i la pellícula está plena d'es
cenes interessants i curulles de rea
lisme. Malgrat d'észer parlada en
alemany, l'interés arguraental
conserva fins al darrer moment del
film grades a la intensitat de l'ac
ció dramática.
Fémina presenta "La - lotería del
diablo'.
ProdUctora::Fox Film.
Protagonistes: Elisa Landi i Víctor
Mc.Laglen.
Argument: ,Intereasant.
Inteepretaciá: Bona.
Modalitate ,Parlada en anglés.
Comentad: Una bona presenta.!
ció, ja,` que el film es desenvolupa
en un .aniblent aristocrátic, que és
el que millor escau a la bellesa.
d'Elisa Landi, amb tot' i que aquesta
excellent actriu está deliciosa en
tots els ambients.
L'interés de l'obra és sostingut per
Mc.Laglen en el paper d'un boxador
ingenu per l'esmentada actriu. Atoó
no vol dir que cada un deis iztér
prets, tots tipus curosament selec
cionats, no doni la sensació d'ésser
una de les figures cabdals 1 interes
sants del film. La pellícula la idea
de la qual és molt interessant, de
cau una miqueta en el seu desen
llae. L'obra está feta amb delice
desa, i el diáleg acaba esllanguint
se de mala manera.
Catalunya presenta "Hombres en
mi vida".
Protagoniste.s: Lupe, Vlez, Ramon
Pereda i Lluís Alonso.
Interpretado:Excellent Lupe Vée
lee i Ramon Pereda; - Lluís Alonso,
deficient.
Productora: Columbia.
Distribuidora:. Artistes Asociats.
Modalitat: Parlada en espanyol.
Argannent: Comedia dramática.
Ayuz a/
G-ram é=.it do
per
Brigitt
Helm
1•41111111/11~1111•11ARA4.,~
rarn- bIá
Comentad: Aquest film tindrá un
éxit segur ala cinemes de barriada.
La interpretació de Lupe.. i Pereda
és perfecta. Sobretot Pereda, ens
plan molt i fa el seu paper d'una
faisó meravello.sa. Lupe gentilissima,
Lluís Alonso acaba per donar-nos la
raó a nosaltres, que des seu pri
mer film no confiávern.massa, en el
seu frican!. El tipus imasele de Pe
UNA VEU f.
. recia i rargument donen lloc a es
cenes molt originals i entretingudes.
Peró té tots els detectes í les ca
racterístiques de les produccions d'a
questa mena.
Coliseum
mant".
Productora: Paramotmt.
(OND~i
O Tfecti"
•
gada
,ventur.4
_
• •
• •
presenta
r1)11,7- f
en el cine, que senar,4, am.b desgarradorl,Icent en el
COr de la Hurnanitat
1
L peliícui.a de l'anv
L'obra sensacional
que apasiona i conmou profondament, perqué ex-posa
un vital problema de insospitada trascendéncia
que triomfa diariament pels seus grandiosos valors,
per la seva profunditat sentimental, al
11,511~17**7
INCOentre deTLocaliAtats i a.les—ta,quilles deAl, Faptaslo es
xen butaques numerades per a les sessions DEMA, TARDA
"ri est char-
-
RudoI
Forster
C7inammimanoucuand
Una exclusiva FERRER i BLAY
Protegonistes: Heriry Garat, Meg
Lemonnier, Moussia, Dranem i Ba-ron.
Interpretació: Excellent.
Modalitat: Opereta deliciosaMent
musicacia; cantada,. i parladalen
francés.
Argurnent: L'argurnent és tal ve-ril,
peró está ple de -jut,
11~~111~
idA,„ 1900
despa,t-
I NIT
11
;
HOM DIU...
..que per aquest motiu Char
les'está desítjant que Dick re
torni aviat, puix quan un ve
l'altre ni va...
•
...que Riehard Dix no ama
ga a ningú que aviat sera pa
re, pera ara els seus amics no
saben on s'ha amagat, puix
'que ha marxat i no ha dei
xat adreça...
5 5 5
...que tenim referéncies que
tota la serietat de qué s'enva
'neixen Dick i Will va esvair
se amb la "juerga" darrera en
el Club New Yorker d'on en
.sortiren borratxos...
•
«
...que aquesta conclusió té
per fonament que Stan, que
rara s'havia pogut engreixar
va guanyar nou lliures, i que
'en és de sempre aficionat a
la llet i mantega...
*5*
...que ara es din que Dorothy
Millet, que ha estat trobada
marta recentment, s'iza suici
dat de cornil acord amb el que
era el seu ex marit.
•
*
...que es parlava deis amors
entre Charlot i Paulette Gorl
darcl, 1 ara resulta que aixi
com en va anar a despedir-la
quan marxá a Nova York,
retan retorna no va donar se
nyals de vida i es comenta...
* * *
...que Diana és prou bonica
i gentil perqué Georges faci
aquest sacrifici i algún més...
* 5 *
..que el més trist és que ara
Evelyn Uncirá que pagar 1 pot
ser manes de les sabates ja
S671 prou velles per no recor
_dar que se Ies ha comprarles.
* 5 *
...que el fil de Will Rogers
ha ingressat també a la Uni
versitat d'Arizona i Milfred
Ja//e s'ha matriculat per es
tudiar no sabem quina carre
ra. Es veu que amb ésser "es
tel" no en té prou...
* 5 *
...que Janet Gaynor ha estat
molt greu a conseqüencia de
la "grippe". Sortosament ja
ha passat el perill.
---:..que'després de passarse sis
deliciosos mesas de fret en el
glacial desert de Groenlandia,
ha retornat a la base l'expe
dició Universal Fanck...
* 5 *
...que els protagonistes de la
mateixa seran Maria Fernan
da Ladran de Guevara i el seu
marit el simpatic Rafel
55
...que des d'aquestes colum
nes ens plau agrair la saluta
ció que amb motiu de la seva
arribada a Barcelona ens en
vien el matrimoni Rivelles
Guevara.
* 5 *
..que Assoc-iació de Cinema
Amateur ha organitzat una
important sessió de cinema
amateur pel proper clict 2 de
Novembre, formada per un
programa interessantissim, al
que ens p,lcturá
Comentad: Moit isen presentada
amb una' música" joganera, aquesta
pellícula té Tends d'estar espléndi
dament interpretada per Henry Ga
rat, el gafan jove més prestigios
d'Europa, i la bellissima Meg Le
monnier. Ira .ballarina Mousia llueix
a bastament la seva escultural !le
Ilesa i el seu esperit tan purament
francés. En aquesta produceió.
bareu escenes plebes de gracia 1 de
ironia, com són una examens plens
d'humorisme, i una caneó, a arree
d'un bust de' l'autor del 'Dret
Romá", Justiniá. que són, una ver!
tabla delicia. •
Una notaria presentada de falso
ultramoderna, ,amb el seu cos de ball
i els seus uniformes "tres chic", una
festa "distingida" a pm/ludes, ore
cisament a Rion, noni que (lema lloe
a una serie de jocs de: parauies
plens de gracia, i desprést l'ambient
de "juerga" i la vida deis estudiante.
Trobareu una aula en la qual els
professors i els deixebles estudien
cantant, i la sala de "causes canten
, doses", plena d'atractius. En resum,
trobareu tata la gracia i l'esperitua
litat de les franceses amb la "sou
plese" 1 la bonhomia d'uns actora
«STUDI C1NAES»
Presentará
el DFVENDRES, 4 novembre,
en tt
TIVOL1 w
en
..,°F SESSIO UNICA
mO un film deTaGolAasstNaG2H2Oe:llstrom:
ab t Un film de Walt Disney:
. ,,,: FLOVERS AND TREES
.: Un film de Howord Hawks: 11 SCARFACE1 •9' (El terror del hampa) :
'
•5. A partir d'avul, dilluns, es
localitats. sense recár
rec, de 5 a 7. en TIVOLI.
11~-811111irnirir41~4-1.1
31 octubre de 1932
HOM SAP...
...que Dick Arlen i Charles
Laughton tenen a High Sier
ras una casa llagada a mitges.
• • *
...que la gentil Margaret
Churchill ha determinat ea
captar un contracte teatral i
ha marxat a Nova York... *
5*
...que els rumors de- divorci
entre la fina avui -.enamorada
parella Will Poweil i Carole
Lombard Són cada cita nzés
persistents.
* 5 *
...de resultes del viatge per
Eurcrpa de la parella Oliver
Hardy i Stan Laurel, els d'Ho
llywood diuen que les vaques
europeas donen millar llet que
les anzericanes...
* 5 *
....lean Harlow ha estat no
memada hereua del sen, marit
Paul Bern, que el suicida re
centment, després de dos me
sas de matrimoni...
* *
...que aixo demostra 'si son
originals matrimonis que per
viure no s'han poyut posar
d'acord mai, traben que és
més fácil posar-s'iti per morir,
alzan ja no san res l'un de l'al
tre...
...George O'Brien, galant
com sempre, ha cedit a Diana
Wynward el seu vell camerino,
mentres ell está de vacances.
* 5 *
...sembla que Evelyn Brent
és una dona que no sap d'on
li fa mal la sabata i per as
sabentar-se'n a hores d'ara
deu 1,218 dalars de caleat a la
companyia Miller...
* *5
...que' Cecil de Mine ha en
viat a la seva fina adoptiva
Kay a l'Institut de Xicago per
a que estudii art... Es veu que
tots ells creuen mes en altres
futura medís de vida que no
amb el cinema...
* * *
...Mervyn le Roy, que tan
greu ha estat, ja l'izan donat
d'alta i deixará el Cedars
Hospital per acabar la conva
lescéncia a casa seva...
5 5 *
...que "El hombre que se reía
espanyola...
del amor" será dirigida per
Benet Perojo, formant aixi
una producció "completament"
* 5 *
...que en ala estuclis de Mont
juich es filmará la pellícula
basada en la novena de Pere
Mata "El hombre que se, re5.ct
del amor"...
* * *
...que en aquella nevera és
Oil s'han filmat ala exteriors de
la pedícula "S. O. S. Iceberg"
i d'aquesta expedid() en for
maven part l'as d'aviació ale
many Ernst Udet, Pestel Beni
Riefenstal 1 el director Arnold
Fanck...
* * *
...que el dia 27 va tenir ?loe
la inauguració oficial de la
installació de cinema sonar en
el Centre Autonomista de De
pendents del Comere 1 l'Indús
tria...
al qual millor. Presentada fastuosa
ment, ben cantada — Meg Lemon
nier té una bellísima veu i Henry
Garat lambe—, música atractívola,
fotografia espléndida i, per damunt
de tot, un argument pie de joven
tut, rialles 1 gracia, és mes que na
tural que aquesta opereta cinemato
gráfica assoleixi un veritable éxit.
AVIAT
j011,
_---
.5" UNITED /
APTISTS
PICTURE
El terror
(SCARFACE)
Presentació en sessió de
STUDIO-CINAES
mo "La condesa de
Exclusiva Febrer t Bley.
:: B I3roigniat.te Helm.
Modalitat: Parlada en alemany.
Argument: Molt intéressant.
Comentad: Una interessaht Del
lícula molt original quant a la seva
presentació argumental. En teta la
primera part l'obra té un interés
que aug,menta a cada moment, és
distreta í emotiva, peró despres
queda sumament allargeda.
Brigitte, tan bonica. 1 sobria de
creball con' sempre.
ARIC7A BRUN
-
31: octubre de 193bz
«1›
AVUI DILLUNS ESTRENA
Saló Catalunya
ANGRE JOVE
PELS CINEMAS
COLISEUM
En aquest selectíssim local es va
estrenar amb éxit "Il est Charmant",
i com que la película també és
xarmant, és segur que encara dura
rá. temps al programa...
* * *
TIVOLI
Aquesta nit .s'estrena en aquest
elegant cinema-teatre un interessant
programa Fox, integrat per "Rebe
ca", interpretada per Madge Bella
my, Marion Nixon i "Cosas de Sol
teros", producció interpretada per
Adolph Menjou i Joan Marsch...
* *
FANTASIO
"Noies d'uniforme". continua ob
tenint éxits en aquest estatge. Ens
ocupem cl'amiesta producció en la
secció corresponent...
FEMINA
Exclusivas Febrer i Blai estrena
ren el passat dissabte una produc
ció interpretada per Brigitte Helm i
titulada "La Condesa de Montecris
to". Tenim, dones, programa per a
tota la setmana.
*
CATALUNYA
Avui s'estrena també en aquest
estatge un doble programa Fox que
promet. "La indeseable", interpreta
da per la meravellosa Elisa Landi, i
Paul Lukas, amb diáleg espanyol, i
"Sangre joven''. una película dirigi
da per Franck Borzage, interpreta
da per Doris Kenyon.
* * *
II
LANDI • LUKAS
WARNER OLAND ALEXANDER KIRKLAND PRODUCCION
tpi espANa
Corn ha de tractar-se
ala nens en l'edat més
crítica de la seva
vida.
CAPITOL
Fíns al proper dimecres, es pro
Jactará en aquest estatge l'exclusi
va Sonoro-Film, "Trata de blancas".
de la qual ens n'ocupem en la sec
ció corresponent.
Dimecres s'estrenará l'obra direc
tiva d'E. A. Dupont, "Titanic".
presenta dos programes que fan honor a la seva mar
ca i recomana a la concurréncia la máxima puntuali
tat pel llarg metratge i extraordinari interés de les
pellícules que composen aquestes dues estrenes
IIIDESEABL
Elissa Paul
JOYENTUT I BELLESA!
ENGINY I ALEGRIA!!
s'uneixen en .
" .fivuí
Dilluns
Estrena 1
1111110 ENC00.
PROGRAMA DOBLE
we," 1
Per donar al públic el més
optimista i encisador deis
espectacles
INTERPRETS:
HENRY GARAT
i MEG LEMONNIER
La música més bonica que s'ha
portat a un film
Exit diari al
Es un film Paramount
de molta gracia
Es despatxen localitats per a
denla, dimarts
Catalunya
reconiana a la seva distinglda clientela i al públic en general,
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa
COM/ DE
/CILTE1120/
ADOLPHE MENJOU
Mktne Me»
GOMBELL PAAltSH
A, iar PIERSON
PRODUCCIÓN vox
PROGRAMA DOBLE
ANGRE JOVE
Bis nois són a voltes
dolents perqué els
grans són
rants i cruels.
* * *
it
AL
Padem-ne...?
...que Caries Gardel treballa en
una producció, i ala estudis de Pa
rís, en una película que "eclipsará"
l'éxit de "Luces de Buenos Aires",
cosa que desitgem tots sincera
ment...
Sidney Franklin, el director, és el
qui ha dirigit Norma Shearer 1 Re
ginald Denny en la producció "Vi
das íntimas". en la qual treballen
Junta aquests simpatics artistes...
...que en la sessió de Cinema Ama
teur que s'organitza per al vinent
dia 2 al Centre Autonomista de De
pendents del Comerç i de la Indus
tria, es projectaran les películas que
ara consignarem:
"Lliscant", film de 95 mm., de Del
mir de Caralt.
"Navarra pintoresca", de 95 mm.,
de Ramon Viadiu.
"Aigua", del pas 16 min., de Joan
Salvans.
"Els esports a Catalunr'a, de 16
millímetres, també de Ramon Bat
lle; i
"Turisme", de 16 mm., de Joan
Salvans, un recull d'interes.sants pai
satges europeus.
Les tres dareres foren premiades
en el concurs de Cinema Amateur
de l'an ypassat. La sessió tindrá
lloc a l'Associació de Cinema Ama
teur Foment de les Arta Decorati
vas. a les deu de la nit.
Hom sap...
..que en el capítol de bales
hem de consignar darrera
ment les de Viola Waller 1
Phillip Ford, fill d'aquell fa
mós Francis Ford. Ruth Mc.
Caslin ho ha fet amb W.
Dunn. Ruth és la "doble" de
Lili Damita...
Ham diu...
...que Connie Cummings ha
marxat a reposar a Nova York.
Aquestes san les primeres va
canees que té des de fa dos
anys. En marxar. George Raft
l'obsequia amb un pomell de
roses vermelles meravellós.
El Campionat de la segona categoria
preferent
Resultats d'ahir
GRUP VALLES
Terrassa-Iluro. 2-1.
Girona-St. Cugat, 4-0.
Ripollet-Atlétic, 6-2.
Manresa-Granollers, 2-0.
Clasificació
Terrassa
Iluro
Girona
Manresa
Granollers
Ripollet
Sant Cugat
Atlétic
GRUP LLOBREGAT
Güell-Sant Andreu, 1-3.
Vilafranca-Ginmastic, 5-2.
Horta-Mollet, 3-2.
Santboiá-Reus, 2-2.
Classificació
Horta 1
Santboia
Reus
St. Andreu
GimnIstic
Vilafranca
Güell
Mollet
la rambla
6
6
6
6
6
6
65
63
63
63
62
62
61
60
4
4
4
4
3
2
1
1
A SANT BOI
A TERRASSA
1 1 16 5
O 2 19 8
O 2 13 10
O 2 13 8
O 3 15 13
1 3 12 14
O 5 8 21
O 5 7 25
O
21
12
12
13
13
14
33
12
15
13
15
10
11
7
8
7
7
9
9
14
17
12
16
ROSSINYOL
Corresponsal.
9
8
8
a
6
5
2
2
10
8
7
7
5
5
3
3
A HORTA
Horta, 3; Mollet, 2
El partit jugat ahir a la tarda al
camp del carrer de Feliu i Codina
fou deis anomenats de poc interés.
Els contrincants no varen posar
en el joc tot l'escalf que calia, 1 la
grisor del partit no va satisfer els
"istes" d'ambdós equips.
Potser va contribuir-hl. 1 no poc,
la tarda ventívola, que impossibili
tava l'intent de les boiles jugades.
Malgrat tot. una de les manques
de llunnent fou el joc inadaptat
deis molletencs, que no obstant els
partits jugats que porten ja en la
Segona Categoria, Preferent no han
sabut acarar-s'hi i aixO fa que és
molt difícil que el contrincant pu
gui desenrotllar-lo.
No obstant, hem de reconéixer
l'entusiasme que el Mollet posa en el
partit, paró per guanyar partits aixo
no basta, 1 sobretot haurien de mo
derar-se del joc violent.
La primera part, afavorit pel vent,
el Mollet bu qui més ataca 1 el que
primer marca per nútjá de Gordi;
al cap de poca estona l'Horta em
pata per mitjá de Ribó.
A la segona part l'Horta s'afiançá,
en la situad() i el domini li corres
pongué en la major prt.. marcant
dos gols consecutius Aguilera i Brió I.
Després, en un avenc' del Mollet i
en una jugada dissortada de Brió I,
que va empényer la bala a la xar
xa contraria, el Mollet s'apunta el
seu segon gol.
No podem fer distincions de juga
dors en aquest partit perque en rea
litat no n'hi hagueren.
Tingué cura de l'arbitratge el se
nyor Sauri, que estigué encertat.
Els equIps s'arengleraren com se
gueix:
Horta: Pasqual. Aparicio,
Brió I, Baudina, Ribó, Rini, De Mur,
Aguilera, Landa 1 Montoliu .
Mollet: Taboada, Sancho, Vilalta,
Ferrerres, Salanguera. Mires, Jime
no, Busquet% Gordi, Olgado i Vall
verdú.
F. A.
A LA COLONIA GUELL
U. E .Sant Andreu, 3 - F. C. Güell, 1
Tingué lloe aquest encontre, que
fou presenciat per nombrós públic, el
qual gaudí d'un bell Joc. Els locals
dominaren a la primera párt, que va
acabar amb empat a un gol.
El Sant Andreu, a la segona part,
marca un gol, amb el colze, 1 l'ar
bitre el dona per válid, ço que va
fer que decaiguessin els anims del
Güell. Els andreuencs pressionen i
fan el tercer gol. I acaba el partit
amb la victoria no gaire justa dels
visitants.
El Sr. Hernández — l'arbitre — ho
va fer molt malament.
Els equips:
F. C. Güell. -7, Novas, Termes, Vi
cens, Ribas, Bel'hadas, Segura, Bo
ronat, Ramisa, Folc, Balanya, Igle
síes.
U. E. Sant Andreu. — Petrtis, Ló
pez, Pérez, Rubio, Crispí, Jinglan, Si
mon, Sanuy, Godas, Buj i Garcia.
Corresponsal.
En un partit d'emoció, el Reus
empata amb el Santboia,
a 2 gols
Un partit apassionant com aquest,
no es veu gaire sovint.
La segona pant bu apoteósica. Un
a zero a favor del Reus a la primera
part. Resultat normal. El Reus ha
jugat millor i es mereixia un gol.
L'han fet, i bé.
A la segona meitat, el Santbola
surt a tot vent. El Reus, pero, torna
a marcar. En pie domini santbol,
després d'una série de jugades, Lar
rosa fa el segon per al Reus. Desen
cís. Els vermells no defalleixen, i fan
el seu primer gol, obra de Ribas i
Capdevila. El Reus es replega a la
porta 1 antilla tos els intents. El
temps pasas, yola per ala santboians.
Més emoció no es pot demanar. Per
fi, en un córner, marquen el seu se
gon gol els locals.
El resultat, pero, no és just. El
Reus no es mereixia perdre.
El Reus va agraciar mol.
Prada va arbitrar no gaire bé.
Els equips.
Reus .
— Sans, Cort. Sans, Marga
lef. Larrosa, Llopis. Catalin Randua,
Domingo, Gascon i Climent.
Santboia. — Montserrat . Lacal,
Puig, Barrachina. Elías. Ribas, Mon
gral. Sospedra, Capdevila, Ascon
Castanera.
Duro, 1 - Terrassa, 2
AMO la victoria aconseguida pel
Terrassa sobre el que fina abans de
l'encontre havia estat leader del
grup. l'onze local pasas a ocupar
aquest lloro
Malgrat lr. justeza del resultat.
hem de confessar francament que el
Terrassa es mereixia un major re
sulta', al aeu favor. Pera <lúes deel
sions. de l'arbitre. Mariné, ha pri
vat que el mateix augmentés.
No és el moment oportú de dis
cutir minuciosament aquestes deci
sions. Sortosament la victoria ha es
tat aconseguida ben legalment.
Respectem, dones. un criteri, que
no augmenta ni- disminueix aquest
tópic que els arbitres s'han creat.
El domini del joc ha correspost
majorment a l'onze local. Les seves
ratles han actuat més coordinades
i el joc ha estat en tots moments
més perillós.
Prova d'aixó és que ja al primer
temps. ouan el sol i el vent es po
dien conceptuar com a dos elements
que intervenien directament en la
lluita, i eran contraris al Terrassa,
ha estat allavors que l'onze local ob
tenia els dos gols que havien de pro
porcionar-li la victoria.
Per la seva pant l'Iluro ha donat
el rendiment que hom esperava
d'ells. Ben accentable. Pero els ha
es.tat fonos inclinar-se davant un
contrincant que els superava en tots
els aspectes.
A les ordres de Mariné els equips
s'han arrenglerat així:
Iluro: Banús, Mas. Borras, Llopis,
Comes, Vilá, Perona, Soler, Palomo
res, Quinquilla i Navas.
Terrassa: Llopis, Vila, Bartomeus,
Grandia, Requesens, Cadafalch,
Valls, Sancho, Broto, Losada i Ra
ventós.
Havien transcorregut vint minuta
de joc i ja el Terrassatenia dos gols
apuntats al seu marcador.
El primer, Sancho xuta, Bants
aclareix difícilment i Broto oportu
níssim, remata de cap a la xarxa.
Amb motiu de tirar-se un free-kik
contra l'Iluro, recull Broto, passa a
Losada 1 aquest bat de nou a Ba
nús.
Al segon temps, és castigat l'Iluro
amb penalty. L'executa Cadafalch;
Banús aclareix-amb els punys difí
cilment la recull de nou Cadafakh
i d'un xut crehuat obté el tercer...
que no és concedit.
Per contra, poc temps després és
el Terrassa que és castigat amb la
mateixa falta, i Quinquina obte l'u
nic gol per l'Iluro.
Abans de finalitzar 1 en pie do
mini local. es tira un free-kik con
tra els de la tosta, i Valls oportú
obté el quart, que tampoc és conce
dit. Sortosament no s'anula cap més
gol perqué el partit sha acabat.
A MANRESA
Manresa, 2 • Granollers, O
L'expectació que havia despertat
l'anunciat encontre, per la igualtat
de puntuació i de forces deis dos
equips contendents, era ben justifi- -
RONDA UNIVERSITA_, 24
VIA LAIETANA, 51
cada. El nombrós públic que acudí
al camp del Pujolet en sortí ben
complascut, no solament pel resul
tat favorable ala de casa, sinó tam
laé—i potser més que tot—per la bo
na estona de futbol que desenrotlla
ren ambdós equips. Tenim la satis
facció de declarar que el Granollers
és un equip de gran noblesa en el
joc i d'una moral esportiva dissor
tadament poc freqüent. Menys mal
que de tant en tant veiem bons
equips, per major gloria del futbol!
El domini correspongué tal volta
més al Granollers que no al Man
resa, pero la seva davantera no
aconseguí la homogeneitat necessa
ria per a donar efectivitat a les se
ves jugades. En canvi, el Manresa
actuá, en aquest sentit. duna ma
nera molt més compenetrada i sem
pre, les seves arTencades, esdevenien
d'un perill innegable. Fruit d'aques
ta cohesió sigueren els dos gols ob
tinguts, tots entrats en la primera
part, el primer per Sala, al quart
escas de joc, i el segon per Perpi
nya, poca estona després xematant
un free-kik molt ben tira`, per
Costa.
El segon ternos, i més a mida que
el temps transcorria, les jugades
eren més de tanteig que d'altra co
sa, si bé no decaigué l'entusiasme
emprat durant tot l'encontre.
Es distingiren pels forasters, Lla
dó, Sala i Carmona. En cánvi Guix
ens defrauda.
Pels locals hem de remarcar la
brillant tasca de Griera, i després
el tercet defensiu. Tanabé Perpinya,
molt cobejós i algun altre element
de la davantera. Tots, paró, actua
ren en un pla molt superior.
L'arbitratge del senyor Pequera,
encertat, peró tingué dues fallacles
lamentables: la no concessió d'un
penalty al Manresa i el no •haver-se
fixat be en un gol que deturá Pé
rez dintre la porta. El públic no li
en féu retret, porqué devia pensar
que amb dos gola ja n'hi havia prou.
Els equips foren:
Granollers: Mateu, Lladó. Pérez,
Argemí, Sala, Grifé, Lluc, Carmona,
Gari, Antic i Guix.
Manresa: Corrons, Batlle, Prat,
Sáinz, Griera, Costa, Ratera, Torró,
Perpinyá, Sala i Vilanova.
A GIRONA
Girona, 4 - Sant Cugat, O
Una partida força en.sopida, en
qué si be el Girona no s'ha emprat
a fons, a pogut demostrar una ma
jor técnica i una major duresa que
el seu antagonista, el qual, malgrat
1
ami
t
-a1
11
.,
..
1
INCO MBUSTIBLES E I M PER FORABLES AMB ELSOPLET
ALDANA 3 i 5. BARCELONA TELEFON 31853
MADRID CABALLERO DE GRACIA 7 i 9 TELEFÓN 16119
l'entusiasme que no eh ha deixat
un moment, no han pogut aguantar
puix el final de 11 partida, el resul
tat de O a O en qué ha finit la pri
mera pan.
Al segon termas de joc el domini
deis locals s'ha accentuat d'una ma
nera intensa eLs blanc-vermells fent
gala d'un joc molt vistos, han acon
seguit quatre gols que donen la me
sura justa del desenrotllament del
partit.
El Sant Cugat ha fet una bona
impressió a l'afició gironina. Per pri
mera vegada ens visitava i hom no
TALLERS GRAFICS
Patria Arnau
Verdaguer 1 Callis, 5 1 7
Teléfon 14856 Barcelona
esperava trobar-lhi tanta resistencia
coni a fet a la primera part.
Podríem din que la técnica és su
pida per l'entusiasme, i si be l'entu
siasme és un bon company, quan
s'encara amb un equip com el local,
bregat i fins a cert punt, coneixe
dor joc dur, és difícil que doni
bón resultats.
L'equip gironí era el oue ve ac
tuant tot anuest campionat amb la
sola variació de jugar Balmanya al
lloc de Coromines.
C ISHIE
LA CURSA DE TRES HORES A
L'AMERICANA ES GUANYADA
PELS GERMANS FERRER
A un quart de quatre i davant
d'esca,ssa concurrencia, al Velódrom
de la Casa del Poble i sota les or
dres del jutge-arbitre senyor Vergés,
va començar aquesta cursa, que ha
estat una de les més interessants de
la temporada. Es molt sensible que
el fred retregués molts aficionats.
Plans, el novell campió d'Espanya,
no va acabar de convencer el pú
blic reusenc. degut més que res a
la manca de "metier" per a aquesta
mena de curses. Els germana Ferrer
palesaren una superioritat evident
enfront dels altres equips.
Els resultats deis sprints foral els
següents:
Primer. Ferrer II. Plans i Bachero.
Segon. Ferrer 1. Pilan i Flaquer.
Tercer. Ferrer II, Ferrando i Fla
quer.
SERVEI PUBLIC DE POMPES
DIRECCIO 1 OFICINES: EDIFICI DE LA CASA
Carrer de Torres Amat, núm. 8. Teléfons 16524 -
SUBCENTRALS: Carrer del Clot, número 71
Carrer Creu Coberta, núm. 91
SUCURSALS: Carrer Sant Andreu, núm. 221
Plaea del Centre (Satis). núm. 4
Passeig del Triomf, número 17
Carrer de Sarriá, número 72
BADALONA: Carrer Reial, número 110
C. Fermi Galán (St. Adriá 9. 26
HOSPITALET: Central: Laurea Miró, núm. 60
Sucursals: Pi 1 Margall. núm. 90
Progrés (Coll-Elanc). núm. 58
SANTA COLOMA DE GRAMANET: Carrer d'Ans
Quart, Ferrando, Ferrer I 1 Da
chero.
Cinqué, Bachero. Plana 1 Ferrer 1L
Sisé, Bachero, Ferrando i Ferrer I
Séte, Ferrer II, Ferrando 1 Mem
brado.
Vuite, Ferrando, Ferrer I 1 Ba
chero.
Nové, Plans, Ferrer I 1 Bachero.
Dese, Ferrer II, Plans i Sachare.
Onzé, Ferrer II, Bachero i Fer
rando.
Té especialitat en els exgulsits
Bunyols de Madrid
replens de Nata, Crema, etc.
Panellets, gran varietat
Reeomanem els de Nata, Purga
Marró
Dotzé, Ferrer ti, Bachero i Plans.
Es disputaren dues primes, que
foren guanyades per Bachero i Pla
guen
RESULTAT DE LA CURSA
Primer. Germana Ferrer, 29 ounts,
690 voltes; a 36'800 per hora.
Según. Plans i Ferrando, 25 punta,
Tercer. Bachero i Flaquer, 17 punts
Quart. Tudela i Membrado. 1 punt.
Cinqué. Pons i Montreal, O punta.
EVA
/7
PP
PP
11
PI
ranja Royal
NETEJA GRATUITAMENT
Tercera data:
A. Esportiva - Hospitalet
Juventus - Espanyol
Patrie - Iluro
Penya Coratge - G. Badalona
Laietá - Barcelona
Quarta data:
Laietá - S. Patrie
A. Esportiva - Juventus
Iluro - G. Badalona
Espanyol - Penya Coratge
Barcelona - Hospitalet
COMTE ASALTO, 102
SANS, 46
Cinquena data:
Hospitalet - Badalona
Juventus - Laietá
Penya Coratge - huno
Patria - Barcelona
Sisena data:
Patria - Penya Coartge
Hospitalet - Juventus
Iluro - Espanyol
Laieta - Esportiva
Barcelona - G. Badalona
Setena data:
Badalona - Espanyol
Juventus - Patrie
A. Esportiva - Iluro
Hospitalet - Laieta
Penya Coratge - Barcelona
Vuitena data:
Badalona - Juventus
Iluro - Barcelona
Laietá - Penya Coratge
Patria - Esportiva
Espanyol - Hospitalet
Novena data:
Casa de Carítat de Barcelona
FUNEBRES
DE CARITAT
16525 - 16526
Telefon 50461
33761
51051
33471
52012
73632
87 B.
248
33 H.
" 31226
" 31227
elm Clavé, 13
5
•
,BALL
CALENDAR' DEL CAMPIONAT
DE 1932
La primera data será el dia 27 de
novembre vinent.
PRIMERA DIVISIO
Primera data:
Penya Coratge - A. Esportiva,
G. de aBdalona - Laieta
Sté. Patrie - Hospitalet
Espanyol - Barcelona
Juventus - Iluro
Segona data:
Espanyol - Laietá
Penya Coratge - Juventus
Iluro - Hospitalet
G. Badalona - S. Patrle
Barcelona - A. Esportiva
LA MAjOR
PRODUCCIO
D ESPANYA
Juventus - Barcelona
Laietá - Iluro
Peny-a Coratge - Hospitalet
F.sr ortib - Badalona
Patrie - Espanyol
La segona volta s'efectuará en e/
mateix ordre. pero en els campa
contraris.