Rambla, La (1931-1935). Núm. 147 (7 nov. 1932)

              Any III. — Número 147
Davant les eleccions
Candidatures
Han aparegut, en el curs d'a:
questa setmana, dues Gandida
tures remarcables. Una, la del
"Partit Catalanista Republi.
ca", ala qual s'ha afegit el pres.
tigi d'algún nom independent«
L'altra, la de la ".Lliga Regio
nalista", que, a excepció de
Gambó, presenta el seu estat
majo?. i alguns noms joves.
Els nostles respectes més sin
cers per a la llista del "Partit
Catalanista Republicá". Els
nostres tespectes als homes que
la formen ; la nostra censura al
conjunt de la candidatura, en el
que té de pertorbadora per a la
próxima lluita, i d'equivocada,
de bon principi, per als interes
sos de Catalunya. Lamentable
ment, les coses no tenen ja rec
tificació possible, i calcita accep
tar-les tal com són, sense refluí.
QUAN S'HA FET DE
COMPARSA...
El 18 de maig de 1930,
COMTE DE GOELL,
actual candidat de la Lli
ga, signava un cartell que
fou enganxat pels carrers
de Barcelona. Deja:
«Barceloneses! El mar
tes, a las once, llegará el
Rey y conde de Barcelona.
Su Majestad viene des
pués de dar pruebas sena
ladas de amor a las tradi
ciones de este pueblo. Ha
béis vuelto a oír las armo
das de nuestra música po
pular.y habéis visto enal
tecer la lengua que se ha
bló siempre en Cataluna.
Por encima de todo, re
cordad el rasgo de amor
a sus súbditos que repre
senta el Decreto de am
nistía y los indultos otor
gados.
Yo os pido a los catala
nes y a los que, no sién
dolo, nos honráis con
vuestra condición de ciu
dadanos de Barcelona,
que todos unidos demos
tréis el entusiasmo, la ad
hesión y el agradecimien
to al Rey, de este pueblo
que en tanto estima sus
libertades y sus tradicio
nes.»
Aixó anava signat pel
comte de Güell, avui
López, amb unes Iletres
de pam. Dos dies abans,
els guárdies de Seguretat
havien fet una esbocinada
bárbara entre els milers
de ciutadans que anarén
al Baixador a rebre Jau
me Compte, un deis per
seguits de Garraf.
Quan s'han signat co
ses així, quan s'ha fet tan
idículment de compar
sa amb la monarquia, no
hl ha dret ni a que un
Partit que diu acceptar
la legalitat republicana
posi en candidatura el
nom de Güell ni que
aquest accepti la pro
)osta.
O és que no tenim dig
nitat.
Ens dol que finalment hagi ha
gut d'arrik_ar-se, entre catala
nistes, libetals i republicans, a
aquest estat de coses, havent-Iti
hagut una possibilitat de solució
i d'eficacia catalana. Aixó é.s .
una gran concentració política
de forces d'esquerra.
La crida que el President
Maciá adreça des de.Lleida als
horries liberals de Catalúnya
feia possible aixó, A despit de
tot, no podrá dir-se que per la
seva banda — i Maca és avui
la-més alta representació catala
na i, mentre no es demostri el
contrari, la síntesi de la voluntat
de la majaria del poble de Ca
talunya—no hagin estat inten
tades totes les solucions.
Totes les solucions possibles,
dintre el joc normal de la polí
tica i, sobretot, din/re els cor
rents de les masses deis Partits.
No es parli — no se'n pot par
lar— de solucions d'altra mena.
Quan, abans de les eleccions
d'Abtil de 1931 s'han tingut
certs gestos, en els retigles deis
Partits polítics (i si són !aves i
sensibles encara Inés), es creen
situacions d'incompati-bilitat i
de greuge dificilíssimes de liqui
dar, per bona voluntat que exis
teixi per pant deis Jirigents.
La candidatura de la "Lli
ga". Per comentan, direm no
més una cosa. Aquesta : que la
"Lliga" no ha votat la Consti
tució de la República grácies a
la qual ha tingut viabilitat l'Es
tatut de Catalunya.
I aquesta altra : que la "Lli
ga" .s'ha passat anys
aguantant una Monarquia in
digna, creient de bona fe que el
rei podria resoldre el problema
de Catalunya, i enviant un mi
Un
* • *
En les declaracions del senyor
LerrouX que publica aquest ma
teix númerode LA RAMBLA,
el "caudillo" diu, entre altres
coses, aixó
"Una raó de dignitat ens
aparta ara deis que havent tin
aut la nostra collabotació i el
nostre ajut, no solament ens han
exclós de tot propósit d'alian
ca o d'itelligéncia, sitió que
han extremat el greugs, fins al
punt de procedir com si no exis
tíssim..."
Aquesta foto pot explicar
moltes coses al senyot Lerroux.
Moltes coses. Tant com la opo
sició que la minoria radical féu
al projecte d'Estatut de Cata
lunya en la seva discussió par
lamentaria, tant com els discur
sos de Saragossa i la nebulosa--
encara no aclarida! — de les
hores del ro d'Agost, aquesta
foto explicará moltes coses al
bon senyot Lettoux.
o
ralla
ciutadanía)
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
E
"loommeimum
deis
S er enítat!
La'digna veyi deRovira i Vir
gili ha estat la primera que s'ita
deiXat sentir, en aquesta hora
qué les passions polítiqttes ei
desfermen en Pugnes de violen
cia, per demanar altitud i sere:
nitat en la Iluita electoral qUe
s'inicia.
No podem, cal que no Ro
guem desoir aquesta clara veu
catalana i republicana que s'a
cueca, la primera, als homes,
als partits i a les organitzacions
polítiques de Catalunya que es
disposen a disputar les eleccions
del dia 20.
Aquests dies s'han celebrat
actes, s'han pronunciat disc'ur:
sos, s'han sentit paraules, s'han.
vist gestos de poca serenita-.,
1 no. Han d'éSser, més ente al:
nistre — Ventasa — a l'últim
govern deis Borbons.
Després de tot aixo, ingenu
será l'elector catalá que ctégiti
en la, categoria m1itica deis se
nyors que componen la candida
tura de la "Lliga".
Encara, a última hora, els
carlins. La capellanada. - Al
menys aquests no enganyen
ningú. Fet i fet ens sembla més,
correcte donar la cara i procla
mar (si s'opina així) que la mo
narquia ha d'ésser la salvació
del país. "Dios, Patria, Rey,
Fueros". Endavant. Val més
aixó que no acatar cap régim
o acatar-los tots quan no queda
tnés remei.
mohus
>X;
Irá cosa, les idees polítiities, no
pas les baralles personais deis
bornes, les que Iluitir en les
éleccions. LeS masses catalanes
tots, els uns i els
altres tenen prou sensibilitat,
Prou cultura política i prou sen
tit de la ciutádania per no dei
xar-se endur per cap cs,ridlm
cja i per meditar, en canv:, so
bre totes !es idees que li siguin
serenament exposades.
Dintre la matització de 'les
mateixes l'orces esquerrarws que
lluiten en les eleccions, el Cús
electoral sabrá fer bé la seva
tria. No ,(*n dmbti.
hi ha foi nn,yla ja tina, neta
conscién a cl( ttlocratic 1, a la
q:.al 'sabrán ?zsepfidels les mas
ses populars, stnse que les
pression massa l'estrideriz;:ia
verbal. Seran les obres, les em...-
Cutóries, els fets i els programes
els que decidiran. Més que els
mítings — en el sentit que es
dóna normalment a la paraula
será la clara exposició de punts
de programa la-. que portará
El sanyor Puig i Cada
falch va començar, mesos
enrera, un discurs pro
nunciat a la Sala Mozart
amb la declaáació se
güent : «Us q parla un
mort».
Peró ara resulta que és
un viu.
I encara belluga.
7 novembre de 1932
Barcelona
vots a les untes per a un -Partit
o per un altre.
Bé está la passió. Fins a cert
punt, ennobleix la Iluita. Peró
sense portar-la a la baralla de
carrer, a la crítica d'intimitats.
Sobretot quan aixó podría fer
se entre les mateixes esquerres,
sense altre resultat que el de
descoratjar la massa ciutadana,
i el de restar-li confiança en (to
mes i partits de tendéncies afi
nes i sense altres armes de
combat que les baixes armes de
l'insult i la disputa.
Serenitat, en aquesta lluita
iniciada. Mes que mai quan al
carrer -- Tarragona, avui —
s'han produit fets greus, 'que si
no tenen una relació directa
amb les eleccions del dia 20,
poden teair, indirectament, una
conseqüencia i poden contribuir
a encendre les passions i els
reetIS.
No contribuinT, els bornes
amb la responsabilitat d'avui í
del futur de la nostra vida pú
blica, a posar més Ilenya al foc.
Per damunt deis interessos nos
tres, deis partits de cadascú,
de les organitzacions própies,
Id ha d'haver els alts interessos
de Catalunya, confiatsa les nos
tres mans de demócrates j de
liberals. I aquestes mans han
d'ésser mans d'homes serens.
D:homes que Iluiten, sí, peró
que Iluiten per ideals nobles i
per donar el seu esforc, a l'hora
d'estructurar-la, a aquesta esti
mada patria liberal.
• • •
senyor
tr17
lmpremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
Alerta amb
les dretts!
La Lliga, en la seva
candidatura, va posar so
ta el noms deis candidats
els títols que podien, al
seu entendre, donar-los
Ilustre.. Tal era President
de tal i tal cosa, o doctor,
o advocat, o vetes-i-fils.
Tal altre, de quaranta
anys ben madurs, Presi
dent de la «Joventut» de
la Lliga (la própia «Ven»
ho posa entre cometes).
Tal altre ex-senador, di
putat, regidor, conseller
o ex-qualsevol cosa. Hi
havia una má d'ex, ex,
ex, ex, que feia feredat.
Peró no posaven els tí
tols complets. Al nostre
entendre hauria estat mi
llor, per tal que els elec
tors poguessin conéixer
més bé els homes que la
Lliga els proposa, de po
sar títols com a.quests :
Joan Antoni Güell Ló
pez, ex-alcalde de reial or
dre, de Barcelona.
Josep Puig i Cada
falch, President de la
Mancomunitat de Cata
lunya el 13 de setembre
de 1923.
Joan Ventosa i Calvell,
darrer ministre de Finan
ces de S. M. Alfons XIII.
I així successivament.
Lerroux..
Aquesta foto ! Una de les ac
tuals figures del "Partido Re
publicano Radical, don loan
Pich i Pon, a l'estrep del cotxe
de S. M. Alfons XIII, quan
s'inauguraven les obres de l'Ex
pósició de Barcelona. Será mi
llor que no comentem — entre
altres matius perqué es camen
ten sois — el somriute i el gest
del sen,yor Pich davanf.ael Sor
bo. L'actitud no será de laca:.
perá ho sembla. I caldria .sentit
la fotografia si fos sonora!
Avui, al cap de pocs anys,
el senyor Pich és la milxima de
legació catalana del Partit Ra
dical. Com si tal cosa, hi ha se
nyors que poden passar, sense
gaires mals-de-caps, per aques
tes metamorfosis. Pera la gent
té membria. Molla memória. t.
aleshores, passa el que ara ha
de comentar desconsoladament
el senyor Lerroux.
o
Preu : 20 céntima
Nosaltres diem...
Actítuds
Es de doldre extraordinaria
ment e to emprat pels oradors
que van prendre part en el mi
tina electoral celebrat el passat
divendres a la nit en el Coliseu
Poinpeia de Gracia.
Realment, la personalitat dels
oradors —Lluís Nicolau d'Olwer,
Amadeu Hurtado i Martí Este
ve—és molt superior al to deis
parlaments que varen pronun
ciar, en els aztals no hi hagué al
tra norma concreta que un atac
violentíssim i descompassat con
tra l"Esquerra".
Sovint hem senyalat els perills
que la passió sense fre i la polí
tica de grup representen per a
la Cata/unya futura, que ara,
anib el Parlament, començará a
posar-se en marxa i a estructu
rar-se. No creiem, francament, a
despit deis errors polítics en qué
han caigut, que els homes del
míting de Pompeia es deixessin
arrossegar per l'onada passional.
El seu prestigi, la seva persona
- wat política, la ponderació deis
seas gestos de fins ara, equivo
cats o no, ens donaven dret a
creure que la seva actuació pú
blica de cara a les eleccions im
minents tindria la serenitat ne
cessária i el contingut ideal su
ficient per aconseguir un valor
específic i per influir sobre una
massa, més o menys important,
d'electors.
Peró no ha estat aixi. Ho la
mentenz profundament. Quan es
combat contra una suposada de
magogia i quan s'acusa els altres
de passió i de feixisme, cal ele
var-se per damunt de la dema
gogia, la passió 1 el feixisme. Si
no, es fan bons els procediments
que, en justicia o no, es tracta
de combatre. I per aquest viatge
no calien alforges.
Ens dol. Nicolau d'Olwer kHur
tado, especialissimanzent, n3 po
dien ni devien parlar C07/1 ha han
fet en l'esperat míting de Pum
peia. No poden ni allegar que no
fan altra cosa que replicar a mi
tinas semblants organitzats per
cap partit republicá 1 esquerra.
I encara que los aixi, que ja és
suposar, tenen prou categoria i
prou prestigi per oposar l'argu
ment al crit, la raó a la passió,
la serenitat a la demagógia, si
n'hi ha a la banda deis contra
r.
Quan s'acusa de culpes no es
pot caure en les mateixes culpes
per a fer-ne arguments. Es llas
Unza que homes tan ponderats,
tan experimentats 1 tan fins ccnn
Hurtado, Nicolau i Martí Esteve
no se n'hagin adonat.
La Premsa espanyola
i el moment catalá
Aquests dies hem pogut constatar
amb goig l' especial atenció que els
periódics "La Voz" i "El Sol", de Ma
drid. duna manera extremada aqtiest
últim. dediquen a l'actualitat política
i social de Catalunya.
Quan abans de la República l'em
presa deis dos grans diaris madri
lenys passá a mans de capital anti
republicá i no vacila en allunyar de
la seva Redacció els periodistas més
destacats —Félix Lorenzo i Bagaria,
entre altres—, LA RAMBLA tau un
deis primers periódica que féu cons
tar la seva protesta per l'afropell
comes en aquells estimats companys
la seva denúncia de la nova (?)
política que iniciava la direeeió deis
dos rotatius.
Sortosament, aquelles circumstán
cies han passat. Avui el consell de
l'Empresa és en netes mans republl
canes i la redacció, en tots els seus
aspectes. respon a Pemoció renova
dora del moment i al prestigi pe
riodistic de la cátegoria deis dos pe
riódics. Amb ella, la vida catalana
torna a comptar amb dos grans por
tant-veus d'opinió. que sabran valo
ras la transcendencia de Porganit
zació de la nostsa autonomia 1 l'in
terés d'aquestes hores de la nova
Catalunya per a la consolidació de
la República i la plasmació de grar.:
democrácies.
Es amb veritable goig que seilya,
lem aquests fets, que comencen ja a
cristallitzar, servits per un san& 1
independent servet d'informaci6 de
gran interés per Catalunya.
_
2
A- propósit de la senyora de
Ramon Sales...
Adoración Navarro Rodríguez, més coneguda pel motiu de
"-‘1,a Dota de Calasparra", és una dona bruna, no gaire alta, de
maja edat, amb un senyal físic inconfusible al rostre. Aquests
'detalls, ben concretats, i el Jet d'ésser companya de Ramon Sales,
president fins a l'ultima hora de la dissolta "Confederación Na
cional de Sindicatos Libres" protegits per Martínez Anido i el
bort senyor Pespujol, hauien de bastar perqué la polficia de la
República la pogués reconéixer en tot moment i estigués a
l'aguait de les seves passes si Adoración corria gaire pel pais.
En efecte : Adoración va visitant el territori de la República
amb regularitat gaireb.4 matemática. Fa un grapat de temps que
sol arribar a Barcelona cada primer de mes, veu unes persones,
:ealaa
El pestoler Ramon Sales en el sea boa temps
dóna i tren uns encarrecs diversos, cobra unes quantitátS cem
•qualsevol burócrata municipal que només apareix mensualment
i se'n torna pel cana de la vinguda — generalment la frontera d
Puigcerdá.
La policia — que no és tan inútil com arriben a pensar-se
alguns ciutadans de bona fe — el capdavall també tingué noti
cies d'aquests viatges. En tingué, si més no, perqué va ésser
advertidasoficialmant per la !milicia trance:set... Per on es' damos
tra que les arnistats inthrnacionals també poden servir per a al
guna cosa. I ara, té, fins i tot resulta que l'han detinguda per
qué començaven a tenir sospites de carácter alarmant. L'han
tinguda unas quants dies incomunicada a la Direeció Superior
'de Policia, sota el control amable del seyor Ibánez, i han acabat
ficant-la a la presó, segons va descobrir darrerament un reparter
eixerit.
La informació oficiosa recollida pels passadissos de la Direc
ció Superior de Policia — regentada amb l'encert que tothont
sap per l'ex-carrabiner senyoz Ibánez—, acabava insinuant que
tal vegada els carrecs no semblaven de bon tros tan grrus com
hom sospitava de bell antuvi. Les quantitats que trapa-lava men
sualment Adoración Navarro Rodríguez. eren rnés aviat modes
tes, a jutjar per alto que havia esbrinat la diligent policía de la
República. Es tractava potser, només, de recollir unes guantes
pessetes per tal de subvenir a les necessitats de Palustre emigrat
polític.
Pera el cas és que el reparter conscienciós no va donar una
informació curiosa — tal alegada perqué no pogué obtenir-la pels
passadissos de la Direcció. No va dir en la nota inspirada oficio
sament que Adoración Navarro Rodríguez, d'ença que es dedica
al turisme intensizi, ja havia estat detinguda tres cops per la po
licía, i que tots tres cops va passar el mateix que ara: que no van
trobar índicis importants que poguessin acusar-la ; i, és dar van
acabar deixant-la anar.
Sembla, penó — cal explicar les coses—, que aquest resultat
insalit, que algú poc advertit imputará tal vegada a negligéncta
de l'autoritat, era sempre degut precisament a un. excés de zel.
Adoración venia a Barcelona a buscar unes quantitats, a dtr uns
encárrecs i a prendre'n d'ahres. I resultava sempre que la dete
nien — ja veieu Si anaven tiestos — abans d'anar a buscar les
quantitats i quan no duia, almenys en forma tangible, cap en
carne de ningu.
Aquesta vegada ja han trobat alguna cosa. Acceptem que no
és greu. No hem pas de perseguir una dona — tampoc un homo
que fos — perqué vingui a arbitrar recursos per viure aquel! amb
qui ha una la vida. Ni que Ramon Salee sigui un pistoler pbli
comen! reputat, ni que la Dictadura detingués, per exemlde, una
germana !ove del doctor Baila perqué Li. duia a la presó diners
delsseus, aixa no justifica que prtvem els antics de Sales d'enviar-li
recursos si voten ter-ho, ni que hágim de violar barroerament
la intanitat deis seus afectes I perseguir la seva companya. La
'República és tota una altra cosa i té un sentit moral més delicat,
o al menys bé volem que el fingid. Pero' ...
Les nieves noticies, que difícilment podrem comprovar a
hores d'ara, pera que són almenys controlades com les que pm
tenir el cap de policia, són que Adoración venia cada mes per
mantenir el contacte entre els emigrats monárquics més perillo
sos -- Martínez Anido un d'ells — i certs elements d'ací, i per
recollir una quantitat no pas exorbitant ni suficient, ben cert,
com suposava ex,ageradament la nota oficiosa, per a fer propa
ganda eficaç contra el régim tti menys adquirir armes per a un
moviment, pera tampoc exigua fins al punt de servir només per
a sostenir econamicament el desterrat "voluntari" Ramon Sales.
No ; una quantitat petita així, fins suposant que Sales des
pengui molt cada mes, pot ésser enviada massa fácilment per una
série de mitjans i de condueles, i no paga el tret del viatge men
sual amb la següent exposició de la companya i dels amics. Hi
havia un motiu concret per venira recollir aquests diners : és que
es tractava d'una quantitat prou respectable — difícil de fixar
encara — per a no poder ésser exportada així com així i feta a
mans deis destinataris sense un cert risc.
Adoración venia, sembia, a recollir cada mes aquesta mena
de cotització a un Banc de la capital. Els orgaetitzadors de la subs
cripció certs elements patronals i polítics, alguns nucas mes
o menys camuflats deis propis Sindicats Lliures, d'altres que di
rem després — la dipositaven pocs dies abans en forma que ella
pogués retirar-la, i no tenien contacte directe amb la companya
de Sales. No cree que la Banca tingués res a veure anzb !'aspecto
diguent-ne polític de roparació, donada la solució de continuitat
voluntáriament establerta en aquestia cadena. Qua« als altres
a rambla
leocioia s___
El doctor Solé í Plá torna
a la política
Candidatures...
Aixl ho diuen les candidatures
de l'Esquerra Republicana de Ca
taltuaya per a les próximes elec
cions. ?Coneixeu el doctor Joan
Solé i Pla.? Potser no el coneixeu
1 no será estrany, perqué és un
home auster, enfeinat i reserva
díssim, que fuig decididament de
tota exhibició 1 de tota publici
tat. El doctor Solé 1 Piar a més a
mes, és metge 1 deu tenis prop
de setenta anys, cosa que fa que
les seves ocupacions siguin ex
traordinaxies i que vagin encara
en augment de cita en dia: la
clientela s'ha fet també vella 1
l'habilitat del doctor no pot pas
impedir les xacres naturals de
l'edat. Alai és que l'automóbil
eléctric del doctor Solé i
1 l'últim automóbil eléctric
de Barcelona—company antic i
fidel de totes les activitats 1 to
tes les benemérites presses del
metge, corre tot el dia, amunt i
avall 1 d'un cantó a l'altre de la
ciutat, transportant el remei de
la seva ciencia 1 de la seva ex
periencia de febre en febre 1 de
maldecap en maldecap.
Alxó fa, dones, que la majoria
de la gent no sápiga que el doc
tor Solé i Pla és un ciutadá 11-
lustre i un gran catalanista., el
que en 1914 va organitzar aquell
heroic grup deis Voluntaria Cata
lans que anaren als front,s de
l'Oest a defensar la causa de
Franca; empresa que ehl confia
va havia de reportar a Catalunya
beneficis Després, el
doctor Solé i PU. va intervenir en
la política local 1 va formar part
de la Unió Catalanista.
Fa anys, pena, que la seva ac
tivitat en aquest sentit de la po
lítica s'havía reduIt estrictament
a les seves tertúlies diáries, de
la nit, al Café Catalunya, on
mantenía el foc sacre del seu
entusiasme 1 de la seva fe en el
pervindre de la patria.
Fina que aquest any el seu nom
aparex tot d'un cop als nous
quadros de l'Esquerra. ?Com ha
anat aixó? ?Quina idea, quina
projectes, porten novament el
vell metge barceloni 1 gran ca
talanista a la palestra de la po
lítica actual?
Preguntes
No hem pogut estar-nos d'a
nar a preguntar-li. I ens hem
presentat a casa seva. Ben en
va, dones tots eIs matins, ens diu
la minyona, sels passa fent vi
sites, arrebatat en el seu mistic
automeasil eléctric.
—I, dones, a la tarda? — em
proposat nosaltres.
—Tampoc; té la consulta.
—Fins quan?
—Uí! Fins molt tard.
—Tornarem.
—No els podrá rebre.
—?Dones com ho hem de fer
per veure'l? —em demanat una
mica angoixats.
La minyona, impassible, ha
arroneat les espatlles.
—?I si vinguéssim al metí
abans que surtí de casa?
—Es que hi ha dies que surt a
les sis, altres a les set, altres a
les vult...
Ens en hem anat corcaiguts.
I l'endemá a dos quarts de vuit
hem tornat a la Ronda de Sant
Pcre. Hem tingut la sort de que
aquest día el doctor s'hagi fet
cridar més tard que de costum;
massa tard, perqué ens hem tin
gut d'esperar prop d'una hora.
Per fi!
Al capdavall ens ha rebut en
el seu despatx, gros, blanc, som
rient, amb el seu gest curt 1 la
seva veu moixa 1 ofegada; veu
de metge ve.11 de tant parlar bel
xet a les cases fosques 1 silencio
ses, 1 de tant preguntar, velada
ment; "Qué 11 fa mal?"
—Tindrlem de fer-11 una In
tervlu, doctor— 11 coinuniquern
nosaltres.
—Al! No tínc pas temps...
—Cinc minuta, només...
—La meya candidatura per
l'Esquerra, oi? Sí, sí, ja sé... Peró,
mirin, ara mateix acaben de ve
nir-me a buscar. Una antiga
cliente que está morint-se...
—Mare de Déu...
—Deixim escrites botes les pre
guntes que vulgui; ja les hi con
testaré.
—Vol dir?
—No hi ha cap altre medi. Si
no vol venir amb mí a fer visi
tes...
No cal insistir. En dues quar
tilles lí deix.cm escritos unes
guantes qüestions. El doctor Solé
Plá s'ho mira amb una gran
serietat a través de les 'dieres,
tot passant-se a ma. per la bar
ba blanca, partida; una barba
de respecte amb prestigi 1 sug
gestló de clínica.
—Aixó de les interviús...—fa.
—No 11 agraden?
—Es que no se sap com con
testar. Vostés fan les preguntes
Que troben més interessants 1,
generalment, aquestes preguntes
no poden contestar-se. O s'han
de contestar amb una mentida o
una banalítat. La verítat no pot
pas dir-se.
—Home!
—Oh, miri; he veurá desegul
da.
La guerra, encara...
acte seguit el doctor ens dó
na dos o tres exemples que 11
donen la raó.
Tot 1 amb aixó, nosaltres 11
deixem les dues quartilles om
plertes ami> una dotzena de pre
guntes.
I, abans d'anar-nos'en, "fora
de programa", li diem:
—I bé, doctor, vosté que es pot
dir que ha interringut en la pas-sada
guerra europea, vosté, l'ho-me
deis Voluntaris• Catalans, qué
pensa d'aquesta possibilitat d'u
na nova guerra que aquests dies
s'insinúa tan Insistentment?
—Miri— fa el doctor, obrint
un armani raostrant-nos uns
folis atapeitr enquadernats amb
tapes verdes lligades amb betes
vermelles. —I miri—. Ens senya
la un prestatae on s'amunteguen
uns nitres folis semblants. —Tot
anco és original per a un llibre
que penso publicar l'any que ve.
—Renal quínallibrás!
—Dos volt"; 21,000 docu
ments, entre cartea etcétera, so
bre el mariscal Joffre, en els que
s'expliquen els motius de la guer
ra paseada 1 de la futura.
—?Aixl, creieu que realment
s'acosta una altra guerra?
—Naturahnenti
—Deseguida?
—Segons. Pot trigar a escla
tar un any, o cinc, o mes.
—Peró esclata.rá?
—Es necessarl.
—Mentre els homes siguin ho
mes 1 les dones siguin dones, hi
haurá guerres. Tot aquell que sap
biología i se l'ha mirada no com
una simple branca científica, si
no com el qué és, una realitat
fundamental, sap que és aixl.
Es l'eterna lluita per la vida, per
la subsistencia; és la mateixa
Iluita que fem cada ú de nosal
tres, diáriament, pel tros de pa
1 el sostre. Es, a mes, l'Instint In
destructible de l'atac 1 la de
fensa.
—I dones, totes aquestes espe
rances universals de pacifisine,
tota aquesta voluntat general de
que la barrabasada de 1914 ha
g1 estat la darrera de la Huma
nitat, qué?
inútils. L'unte agent
auténtic, eficae, de pacífisme, és
la pobreza d'Europa. Una guerra
és molt cara. I cap nació té ara
diners per a engegar-la.
encárrecs, hi havia mitjancers insospitats, gent que aparenta
estar molt allunyada deis Sindicats Lliures i de desferres d'aquells.
punt concret interessa senyalar, i aixó és potser el més
greu. En la subscripció entrava, entre altres coses, la paga ínte
gra de general de Martínez Anido, recollida també per subscrip
ció entre elements militars.
Dic tot aixa no pas per acarnissar-me contra una 'dona de
tinguda, sinó per a excitar des del meu lloc modest de servidor
de la República qui correspongui. Val la pena de prendre pre
caucions i de castigar els delictes, caigui qui caigui. Respectar
les opinions, ésser generosos envers els caiguts en tot alta quee
la llei permeti, no témer els contraris perqué som més forts, pera
castigar els delictes. Si el fet d'ésser companya d'un pistoler, per
eh sol, no justifica cap persecució, tampoc ha de voler dir tm punitat per a actuar en nom d'ell i al servei deis seus superiors.
Tal vegada dient aquestes coses molestaré l'ex-tinent coronel
(o el que sigui) de carrabiners senyor Ibánez Alarcon ; tal vegada
toparé amb aquella déria que en diuen "principi d'autoritat",
com Don Ouixot amb l'Església (el principi d'autoritat consis
teix encara una mica, a Espanya, en mantenir els errors de l'au
toritat contra els ciutadans); tal vegada, en fi, el senyor Moles
oblidará i tot l'afecte antic que li porto i em clavará una multa
de les grosses. Penó no sé qué fer-hi. Ah! I des d'ara Padver
leixo amicalment que penso no pagar la multa, encara que entre
tots acabin alliberant la companya del pistoler i ficant-me a la
presó a mi per defensar la República.
GRANIER-BARRERA
—I d'esclatar, dones, aquesta
guerra, ?quina creu vosté que
•
Com que el doctor Sol 1 PJa s'ha ne
gat absolutament a deixar-se retratar
pel nostre fotógraf, hem hagut
lustrar aquest reportatge amb aques
ta caricatura de Bagaria, de l'época
romántica...
hauria d'éser la nostra actitud?
Prendre-hi part?...
—Veu? Aquesta és una d'aque
lles preguntes que no poden con
Una obra...
Quan vaig veure anunciada una
obra de Millas Raurell arnb el títol
grotesc d-Apta per a senyores" era
vaig pensar que seria una farsa, una
caricatura d'aqueixes obres que la
cupiditat dels autora o dels empresa
ria fa precedir de l'avis que no
són 'aptes" per a senyoretes, quan,
precisament, si poden interessar a
algú és a les senyoretes. Ean pen.sa
va, tenint present els antecedenta
teatrals de l'autor 1 sobretot les se
ves idees sobre la dignitat del tea
tre, que es girarla irat contra
aquest estat d'hipocresía i de cofois
me social que consisteix a pintar les
coses de colar rosa pel defora, tot
vivint entre tant en la corrupció
més llefiscosa.
Pera no ha estat pas aixó.
Raurell ha volgut fer precisament
una obra mansa. cofoia, una obra
"apta" c,om diu l'autor amb el seu
inacceptable barbarisme, per a atínela
ambient estovat; una obra que no
inquieti ningú, que no susciti cap
neguit, que no remogui cap idea; una
obra que, per Ilur banalitat, pugui
plaure les senyoree del Romea. Amb
una mica més, Millas Raurell es de
dica a escriure ecos de societat.
«La Llotja»
Per qué ha fet aleó Millas Rau
rell? Millas Raurell havia tingut amb
"La llotja" una entrada de cavall si
enta. El públic velé una gran cape
railes. en el nou dramaturg 1 11 féu
un acolliment xardorós. Pena aques
tes entrades són sovint perilloses per
ala mateixos protagonistes. Atrauen
damunt d'ella la curiositat d'una ma
nera molt viva. Hom n'espera una
carrera brillant Un seguit d'éxits
sorollosos. I el cert és que Millas
Raurell en les obres següents, en
lloc de créixer semblava empallidir.
No satisfeia almenys &melles espe
rances. Sembla que els mateixos em
presaris no n'estaven contenta Mi
llas Raurell, segur probablement
d'ell mateix, atribula aquest esdeve
niment del públic, más que una man
ca de qualitats de les seves noves
produccions, a aqueix ambient de
poca-solta, de frivolitat esglaladora
que predomina en el nostre arnbient
teatral, al gust del públic, pervertit
per alguna autora la impudicia i
manca d'intelligéncia deis quals els impulsa a cercar els mitjans més
grollers i més primaria per provocar
la rialla. Millas Raurell tenia dret
a pensar abcó perqué en bona para
aixó és una realitat no ja del nostre
teatre, ans de tots els escenaris bar
celoníns.
Dos camins
Peró davant d'aixó Millas Raurell
no tenia sino dos camina a triar.
Podia estudiar bé la psicología del
nostre públic, veure quina són els
problemes que Ji interessen, que s'a
diuen amb la seva sensibilitat. De
fug-ir els temes—o la manera de trac
tar-los—que, com en el cas de "La
mere d'Hamlet", hom sap per ende
vant que han d'irritar-lo. Acostant-se
alai més al públic pocha tractor alho
testar-se, perqua no es pot dir la
veritat.
—?Creu vosté que seria un mal
o un bé per al nostre país aques
ta guerra?
—Qui no té res per perclae, no
pot perdre res, oi? I Catalunya
no té res per perdre; al contra
te: tot ho té per guanyar...
I el doctor Solé ens acomiada
amb una bona encaixada 1 un
gran somriure paternal, entre la
blancor solemne del bigoti i la
barba. Al rebedor, davant de la
porta, dreta sobre un gran banc
antic d'espera, sembla que ens
acomiadi també, una arrogant
estatueta de ferro del mariscal
Joffre, una cama davant de l'al
tra i els grans mostatxoa reta
dors.
Al carrer encara hi ha boira 1
un sol Ileganyós. Són, només, les
nou del matí.
* *
El doctor Joan Solé i Pla, és
un home de paraula. El día se
güent rebem un sobre que conté
la seva resposta al nostre qües
tionari.
Vet-ho aquí:
—?Li agrada d'anar en la can
didatura, de l'Esquerra? ?Es per
voste un deure o, a rae sa mes,
un gust?
—Hi ungí per deure i per una
sola vegada. Respecte a aixó he
donat ja una nota a la Premsa
que diu: "Com a ex president,
com a afiltat, com a fervorós se
guidor senzpre de les idealitats,
de l'exemplar intransigéncia en
el procedir polític de la venerada
Unió Catalanista, em sento ho
norat amb l'avinentesa que em
presenta el fet d'haver-me esco
llit el President de la Generali
tat per a un lloc de la candida
tura de l'Esquerra Republicana
de Catalunya; cleixant-me, peró,
en absoluta llibertat de seguir les
inspiracions de la Unió Catala
L'obra de la setmana
(TEA-TRE)
"Apta per a senyores" de Millás Raurell
De'. DOMEIVEC GIIMSÉ
MILLAS-RAURELL
ra d'ennoblir-li el gust. L'altre camí
és el de rornandre fidel a ehl mateix,
seguir la seva vena de dramaturg,
sense fer cas de cap sirena.
El primer, és el camí que hauria
seguit tm gran autor, un autor de
força. El segon, és el cami que segui
ría aquell que volgués servar intacta
la seva sinceritat i dignitat artística.
?Que és un camí pel qual hom pot
arribar a no estrenar?... I qué?... Cal
precisament tenír l'orgull de no es
trenar quan els moments no era són
propicia quan la mena de teatre que
exigeix el públic o les empreses no
ens sembla prou satisfactorí 1 no
ens sentitn amb prou força per re
novar rambient Hom pot esperar.
Poden esperar sobretot les obres. El
món no s'enfonsa per aixó. Horn pot
ésser encara una reserva. I el pitjor
és sempre avenir-se amb la corrup
ció de l'ambient, pactar-hi, cedir a
les sirenes de l'éxit fácil 1 immediat.
Amb aixó no solament contribulm a
corrompre l'ambient, sino que la va
nitat d'estrenar sigui el que sigui,
ens pot perdre per sempra
El literat
Millas Raurell en el seu pacte amb
la beócia, amb la ximpleria ha vol
gut salvar la seva dignitat de lite
rat. Ha volgut fer una obra ben es crita, sense grolleries. Ehl mateix ens
ho advertit en una nota. Pero no
hauria faltat mes! Altrament em
penso que no són els perfums 1 els
cosmétics el que han de salvar el
nostre teatre. Hi ha, com tothom sap,
obres cabdals que avui les trobaríem
plenes de grolleries insuportables, pe
ró que són molt divertides. Si hom
ataca la grolleria de certes obres del
país no és pas per la grolleria pre
cisament, ans perqué no hi ha altra
cosa que grolleria.
?I com un heme de teatre es pot Indignar contra la rialla franca, fins
contra la rialla escandalosa? ?Com
tpóoftancsreui rMe-1oliienrfeersióonr aells sgormanríss?auAtorirss
1righuatntovtoleglutrnfóenr rciiuvrieli.tzAatm. bLleulrls rhiaa
lla es sana i és sobretot guaridora.
sBoernrraivue,n1tehéis,haensoctaanveil, sle'huomsoemrqiuue
31 octubre de 1932
per IRENE POLO
nista que el propi FralleeSC ma..
cia no ha deixat mai d'estimar
en la cera veaua d'hcmestedat
fermesa d'ideari purament na
cionalista".
—?Quina creu que és la feina
a fer des del Parlament catalá?
—Nomes iniciar la nova ciuta
clania catalana, trencada fa 220
anys.
—?Quins pensa que van a és
ser els resultats de la, próxima
lluita electoral?
--Si es fa honraclament, cam
cree, el nombre de vots per un
cantó o aitre ens ho diran.
—Lí satásfá. l'Estatut?
—No gens. Encara que Es mi
llar que el que ens donaren els
reis d'Espanya.
—?Li interessa l'actual política
de la República.
—Es una política Jeta per gent
diferent de la de casa, per ralla,
per temperament, per la manera
de veure la vida actual i futura.
—?Com veu el moment polític
catalá?
—Cerní de solucionar-se, si
pensem més en Catatunya 1 en
la cultura dels ciutadans que Pa
gen.
—?Quina és la figura d'aquect
moment que li interessa mes?
—De les d'ahir, totes les que
Mataren per la llibertat; el com
te de Pallars, els Verntallat, ei
Carrasclet, en Bac de Roda fins
a en Martí 1 Julid; l'Aldavert, ma
Pere Ferras Costa. De les d'avut
no ho dic. —Aquí ve un tatxat
sota el qual es Ilegelx Francesa
Maciá—. Semblaria que adulo es
que admiro.
I com que aquí s'acaben les
notes—esauetes 1 lacóniques, es
crítes minúsculament per la mš
rápida del doctor sota mateix de
cada una de les nostres pregun
tes —no ens queda ja més que
signar.
IRENE POLO
re moltes claudicacions 1 moltes co
ses llefiscoses.
Teatre de mitges tintes
Altrament aquest teatre de mit
ges tintes no és pas el teatre que
ens sembla amb mes esdevenidor. El
teatre tira avuí per un cantó veis la
farsa, amb tot el que de sarcástic, de
gruixut, de caricaturesc i de violent
hi pugui haver en la farsa. Tira per
un altre cantó vers la tragedia, amb
tot el dolor, totes les Ilágriznes 1 tota
la poesia sublim de la tragedia.
Peró en fi, Millas Raurell ha tira
gut una relliscada greu. Hom pot
creure que cuitará a redreearsse.
Hom ho espera i desitja sincera
ment. Entretant el seu cae és un
exemple sanitós. Mostra com en art,
almenys, no és fácil de desertar del
propi lloc i com sovina les desercions
no són gaire fruitoses.
DOMENEC GUANSE
?Qué hauria passat si,
en un míting de l'Esquer
ra, el darrer discurs ha
gués acabat amb un esten
tori «Visca la Repúbli
ca!!» sense acompanyar
lo de cap Visca Catalu
nya?
?Qué haurien dit els ca
talanistes «purs» que tro
ben un goig a bescantar
l'Esquerra?
Donos aixé va passar
al míting del Pompeia del
P. C. R., on el senyor
Hurtado no va recordar
que estava defensant el
catalanisme pur.
No per aixe• diran, pe
rb, els partidaris de l'Es
guerra i de la U. S. C.,
que el senyor Hurtado no
sigui catalanista.
Encara que el més gran
tal vegada no (is que el
senyor Hurtado no donés
cap visca a Catalunya. El
més greu é,s que entre el
públic optimista deis «ca
talanistes purs» tampoc
va donar-lo ningú.
•
- 7 novembre de 1932
El terrorisrne barceloni
La justicia que mana fer
la República
Al llarg de les diverses delibera
cions i treballs del Parlament, pe
riódicament, quan altres assumptes
de més destacat interés i d'apre
miant actualitat no conciten i agi
ten l'atenció deis diputats, apareix 111
gran paraula: Responsabilitats. Pro
cés de Responsabilitats! S ' agita
aquesta paraula com una bandera.
ara no tan airosa com ho fou en
els moments de la revolució. Airosa,
no obstant, en alguns mornents. Pe
ro ja amb plecs com si fos planxa
da pel cúmul de feixos d'autes, di
hgéncies, etc.: tones de paper es
crit. amb prosa judicial, sorollosa de
gerundis considerants i resultants.
Com se sap, per a la més orde
nada instrucció de les diligencies
en el procés que se segueix. la Co
missió de Responsabilitats está di
vidida en diverses subcomissions.
S'ha treballat i es treballa activa
ment. Sha procedit amb enteresa i
ferma objectivitat en la cerca de
proves i contraproves. S'han donat
garanties jurídiques amples a basta
ment, a processats i encartats. El
procés tendeix a la seva fi. El pró
xim dia 22 el tribunal nomenat per
les Corts celebrará la vista de les
Responsabilitats pel cop d'Estat. Es
veuran després i seguidament, se
gons tenim entes, altres aspectes i
parts del procés. No es pot avencar
el més nimi judici sobre si l'apa
rell processal desplegat correspon
drá en importancia ala veredictes
de l'alt Tribunal. Sempre, qualsevol
que sigui el resultat, quedará el pro
cés histbric amplament estudiat i
situat. I és d'esperar que la Justi
cia igual per a tots prevalgui i s'im
posi amb saludable exemplaritat
per a l'esdevenidor.
El procés pel
terrorisme
Una de les Subcomissions presi
dida per Teodomir Menéndez, con
cretament ha estudiat i ha proce
dit a la formació del corresponent
procés, en tot el que fa referencia
a l'época del t,errorisme a Barcelo
na., i altres ciutats d'Espanya. CM
En un míting que
fa poe van donar els
"jabalíes" a Girona,
mentre parlava fogo
sament un deis ora
dors, un ciutadá, del
públic, federal de fo
fa la vida i que no
semblava estar del
tot conforme amb les coses que es
deien, demana per parlar.
S'hi accedí. Mentre continuava el
míting, el ciutadá entra a Pescenari
pels baixos i, pel que sembla, va per
dre's pel "fosso".
Mentrestant, l'orador anava par
lant. Arriba un pinyol:
—Porque, ah!, ciudadanos, ?qué di
rían aquellos marfiles inmortales que
fueron Galán y García Hernández si
resucitasen y...
En aquest mornent, se sentiren uns
grans cops en una de les trapes de
l'escenari.
"Pam, pam"!
El públic i l'orador es tornaren
grocs.
"Pam, pam"!, altra vegada.
Finalment, s'aixecá la trapa i apa
regué, tot suat, el ciutadá que havia
demanat per parlar i que s'havia ex traviat pels baixos de l'escenari.
Després del mateix
míting. Els oradora
—que van dir el nom
del porc a tothenn_
van trobar-se amb
l'alcalde de Girona,
En Miguel Santaló, i
després de fer-li pre
sent que no havien
dit gaire mal d'ell, Ii demanaren, to
ta vegada que el local on donaren
l'acte era propietat del Municipi, que
aquest els dispenses de pagar el llo
guer estipnlat.
Santaló, molt somrient, els con
testa:
—No podrá pas ésser, andes meus.
Preeisament ja hem acordat destinar
aquestes pessetes per a empedrar un
tros de carrer, a fi que quedi memo
ria del vostre pas...
Els altres no saberen qué contes
tar.
"El Noticiero Uni
versal", sempre tan
"independiente" i tan
k. lerrouxista, va publi
car dissabte l'anunci
del discurs que ha de
fer aquesta nit Ler
reux, en !loe prefe
rent de la primera
página. Peró allo que volia ésser un
honor resulta deplorable en la prác
tica. L'anunci anava costat per cos
tat d'una esquela mortuoria del ma
teix tamany i de tipografia Molt si
milar, a dalt de tot de la página. Feia
41
UN PROCES HISTÓRIC
Unes sensacionals declaracions del diputat Isaac Abeytúa
per RLARDO PRATS 1 BELCRAN
nica negra 1 sagnant, crónica yergo
nyosa deis temps més ominosos de
la monarquia. Dialegs trágics de
pistoles. Morts i injustícies crimi
nals.
Ha actuat de secretani d'aquesta
Comissió. Villustre escriptor i dipu
tat radical-socialista, Sr. Isaac
Abeytua. Va molt abans que pesés
damunt els seus homes la dificil
missió que li conferiren les Corts,
Isaac Abeytua c.an a periodista ha
via realitzat estudis sobre aquesta
afrenta que pesá sobre la nació es
panyola durant temps i temps i amb
carácters. segor.s semblava, ende
mies. Abeytua, home liberal sagae i
valent defensor deis principia hu
manitaria. en els seus articles de
"El Liberal" de Madrid i de "La
Voz de Guipúzcoa", en tota ocasió
avinent aixeca el seu comentani di
rada protesta i les seves acusacions
certeres contra els inductora i ma
quinadora d'aquella monstruositat
del terrorisme.
Ara ens parla de la tasca •rea
litzada per la sub-Comissió de Teit
rorisme, tasca ímproba, pel seu es
cas fruit.
—Hem trobat — em diu grans
difícultats. Molts deis culpables han
desaparegut. D'altres han fugit a
l'estranger. Pero aixó no és el més
de plányer. Alió que és realment in
comprensible és l'escassa assisténcia
ciutadana que hem tingut. La gent
no vol parlar. No vol acusar.
Obectivitat
—Abans cale tot — prossegueix —
en les nostres actuacions ens hem
atenyut de manera estricta a la ne
cessária objectivitat. Per a ésset
justes, cap móbil partidista no ha
influit en nosaltres. Sabem que la
culpabilitat recau sobre ambdós
bándols que ensangrentaren amb llurs
crims els carrers de les ciutats
d'Espanya. Peró la culpabilitat és
molt més gran en aquella elements
que en confabulació amb els go
verns atiaven la bárbara guerra ci
vil.
Tres fases del procés
-
procés té Ir^ fases: La pri
mera ateny J'época en la qual la
!Unta social no té cornplicació amb
malalMnirmomm¦¦•¦=ima
ir
l'efecte que en comptes d'anunciar un
acte de carácter electoral anunciava,
un de tanta enterraments I que el
mort era aquell de les Iletres grosses:
el "Partido Republicano Radical".
Tan profunda i grotesca era la
semblarma—d'un simbolisme insospi
tat—, que molts deis "Noticieros Uni
versales" que várem veure aquell ves
pre portaven al capda,munt de l'a
nunci una creu manuscrita pels lec
tors.
Alzó sense comptar altres inserip
cions intercalades en el text: "D. E.
P.", "Habiendo recibido los Santos
Sacramentos y los Auxilios Espiri
tuales", "El Excmo. e Ilmo. senor
obispo de la diócesis se ha dignado
conceder indulgencias en la forma
acostumbrada", etc.
En el míting de
presentació de la can-didatura
del Partit
Catalanista Republi-ea,
el senyor Hurta
do s'engresca de tal
ni forma que amb un
cop de puny donat
damunt la taula féu
rodolar per terca el micrófon que
retransmetia el discurs. El bo del cas,
pero, fou que aquest accident tingué
lloc després de dir l'orador: "...I ho
die davant vosaltres i de tots els ciu
tadans que en aquest moment m'es
colten a tot Catalunya!".
Amb una mica més—pensá el pú
blic—els que escolten lora d'ací es
queden a les capses.
Tothom, en vigílies
d'eleccions, fa el cor
fort i dona provea
d'optimismes per tal
de mantenir allo que
se'n diu "la moral"
deis fidels. Tothom,
menys el cabdill radi
cal. Don Alejandro
Lerroux no S'amaga, de dir a tot ar
reu que el seu partit no trena ni un
diputat en aquestes eleccions.
Com a bon radical, afirma que el
seu partit será "radicalment" batut
en la Iluita del 20. Li agraim la since
ritat i fem constar que és la primera
vegada que coincidim, lambe radical
ment, amb els sena pronostica poc fa
laguers.
els organismes governamentals. El
que després s'anomená "crim so-cial"
no tenia altra importancia que
la disputa per qüestions d'ofici o
d'animadversió personal entre els
obrera, dirimida • barbarament a
treta. Succeia aixó l'any 1917 a tot-'
arreu. A Barcelona era intensifica&
per un major volum fabril i pels
contingents d'homes de tota mena
que dona el moviment d'un gran
port. Dintre d'aquesta fase, quan ja
les qüestions s'aguditzen i ele crims
i morts es multipliquen de manera
alarmant, és quan intervenen forces
obscures, provinents de l'espionatge
i contraespionatge internacionals
durant la guerra. Es una mala fi
d'aventurers de tata mena que cer
ISAAC ABEYTUA
"POLITICS
La política professional — la
deis polítics d'uniforme — és una
mala collaboradora del periodis
ta sincer. Esser polític — polític
uniformat i sotmés a una disci
plina férria —1 periodista al ser
vei de l'opinió pública, no direm
que sigui una cosa impossible,
peró afirmem que reporta els
seus desenganys. Ens fa parlar
en aquest to l'experiencia dolo
rosa d'aquests dies — vigílies
d'eleccions — i la nostra condi
ció de periodistes que volem po
sar — que posem — per damunt
de tot.
Aquest estiu passat, várem ini
ciar a les pagines de "La Publi
citat" una campanya pro depu
ració dels costums — mala cos
tums — municipals. Aquella
campanya la várem empren
d r e sense pensar si po
diem afavorir o perjudicar uns
determinats partits polítics, ins
pirats només per "interés que les
coses de la ciutat han de merei
xer als ciutadans. Els fets que
denunciávem estaven en el con
venciment de tothom. A cau d'o
rella, cada ciutadá us proporcio
nava una relació d'irregularitats
que ell coneixia.
* Aquelles dis
bauxes tradicionals de l'Ajunta
men barceloni en temps de la
monarquia — tant si manaven
els radícals com si manaven els
a r a rribl. a
1(per DELARCO)
quen Ilur vida en aquests media de
violencia i crimitárifitat' Es una im-ponent
ona de ciétitus huma, que
penetra en el campFabeial. En aquest
moment és quan es pot dir que el
terrorisme pren ennes expresslons
que responen a ula sietematització
de mitjans i de • táctica. Adopta
nous procediments de combat. Els
bandola d'antics espies, mancats d'o
cupació per l'acabament de la guer
ra, apliquen llur activitat criminal
en les lluites de classe. Així tenirn
la Llei del Talión, en funciona, tots
els dies., A patró mort. obrer mort.
Al principi que aixó succeja, els
escamots de criminals no tenien en
cara protecció oficial. El baró de
Koening i el seu bándol comeneá
regionalistes — montinuaven •
Tothom se'n dona., 119 era difícil
de trobar un regidor honoran,
-- per bé que aixó no sembli fá
cil a molta gent — que us con
tés, amb cara d'angúnia 1 de fas
tig, els disbarats cele es feien
dintre d'aquella C9Sit, en perju
dici de la ciutat. En la riostra
campanya denunciávern fets que
no venien de nou a ninefe peró
la seva enumeració causava una
sensació evident. I mentre els
nostres escrits se succelen, men
tre rebíem amenaces més o
menys encobertes; mentre els
amics tot felicitant-nos ens re
comanaven q u e anéssim en
EL SALO DE SESSIONS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
compte que no ens badessin el
cap — una manera dissimulada
d'encoratjar—; mentre algú pre
sentava demanda de querella al
Jutjat, tothom rallava. Alguns
diaris — els que crelen que
aquells articles nostres podien
afavorir-los políticament — re
produien els nostres treballs,
sense comentaris. D'altres, feien
el silenci absolut perqué creien,
potser, que la divulgació po
dia perjudicar-los... política
ment. Comeneárem a parlar de
l'abús de nomenaments, dé les Irregularitata en alguna, en molts
d'ells; insinuávem moltes altres
coses. I entre tant. el Consistori
continuava les seves sessions
1111111111~1•1111/11.11111
de comptar amb la lenitat de les
autoritats i de la policia l'any 1919.
Ja s'adverteix en aquesta época la
connexió de certs policies amb les
bandea de criminals. Aquestes es
nodreixen de fons patronals.
Després d'aquesta segona fase que
es caracteritza per una tolerancia i
lenitat de les autoritats francament
vergonycsa, el problema presenta un
tercer aspeete. L'any 1920 els ban
dola comencen d'actuar sota el con
trol oficial, en confabulació amb els
elements patronals. Ja no s'ama
guen els policies que actuen al ser
vei deis bandola. Uns policies es
presenten com a excedents del cos
al qual pertanyen; altres com a se
parata del servei; d'altres en act1u.
Al propi temps. de l'altra part es
Iluita, de la mateixa manera i es
contesta les salvatges violéncies deis
bandola armats tolerats i estiran
lats per les autoritats en les seves
criminals actuacions, amb igual vio
lencia, utilitzant el que hi havia de
clandestí en l'organització sindica
lista. Era una qüestió de defensa en
el fons, a part episodis provocats
per agents provocadora. Com. a tals
sindicalistes no cooperaren al ter
rorisme. Pero alguna deis individua
d'aquest camp, dirigits per elements
maleants foren enduts cap a aque
lles zones i posicions de violencia i
revenja.
En aixó arriba a Barcelona el ge
neral Arlegui, el qual de seguida
des del seu canee de cap de Poli
cia estableix contacte amb els ban
dola patronals. L'autoritat intervé
clescaradarnent i estimula el crim 1
les Inerte d'obrera. Adestra i enqua
dra els pistblers en una ficció d'or
ganisnie proletari: els anomenats
Sindicats Lliures.
En aquesta etapa la superioritat
de la lluita está en els bandola que
protegeixen les autoritats. El crimi
nal sistema implantat a Barcelona
té expressions alarmants a Saragos
sa, Valencia, Sevilla. Gijón, etc. Els
contraria per aixó no s'acovardei
xen i segueixen lluitant. Es multi
pliquen els aternptats. Cauen victi
mes de les bales subjectes de l'un i
de raltre _banelol. En _els edilicia ofi
cials es confeccionen Mates negrea
per a les reoressálies contra els
obrers. Es reparteixen sou.s entre els
'UNIFORME"
aMb absoluta tranquillitat. Ni
els regidors d'aquel' partit que
reprodula els nostres articles
perqué creien que els afavoria;
ni els regidors que us confessa
ven aquelles coses que els feien
fástig, ni eta líders dels partits,
ni la premsa mateixa, gosava a
donar la cara i col-laborar aixi a
la neteja necessária. En aquells
moments, la nostra campanya
feia fregar les mans de satisfac
ció a molta gent, no perqué hl
vegessin el camí d'una depura
ció al municipi, sinó perqué hi
velen la possibilitat d'uns avan
tatges per a llur partit polític.
Per altra part, la nostra campa
nya feia indignar altra gent, que
sense tenir res a veure amb
aquelles irregularitats que de
nunciávem, temien que les nos
tres denuncies poguessin perju
dicar, a la llarga, el prestigi po
lític de llur partit. Els que s'a
legraven de la nostra campanya
con-1 els que s'indignaven, opo
saven — potser inconscientment
— l'interés de partit a l'interés
de la ciutat.
Nosaltres — decidits a persis
tir en la nostra empresa — no
ens várem deixar vencer per
aquel' ambient. Quan algú de la
Llaga ens felicitava per la nostra
camoanya — fent aquella rialle
ta característica del senyor Pe
crinnnals. Es confonen i apareixen
units aauests i les autoritats al ser
vei de les quals es troben. Epoca
de Martínez Anido.
•
Sense autoritat
—Aquella horrible situació pegué
ésser conjurada amb una actuad&
enérgica de l'autoritat. No hauria
degenerat aquella lluita inhumana
en gravíssima endemia. Peró ales
hores no hi havia concepte de l'au
toritat ni del drete. • Ena l'instint
criminal solt que recorria des de les
més aites esferes fins als tuguris
del .crim professional.
—?Tot aiXo es desprén del pro
cés?
—Tot aixó. No és (aleado d'en
trar en detalla de tipus anecdótic
per a provar que amb l'actuació de
les autoritats al costat d'un deis
bandola, es va agreujar el mal con
siderablement. Després ve la degene
ració de la lluita. que del seu carác
ter social passa a ostentar-ne un al
tre: pugna de trüculencies. El ma
teix en un costat que en l'altre s'ha
vien fet professors del crim. Eren
unes organitzacions com les de
"gangsters" americanes, si bé amb
expressió diferent. Ja no es matava
obrera o patrons ni policies. Hom
matava qualsevol desconegut la
mort del qual havia estat cotitza
da pels seus executors. L'ambient
no era el més adient per a aixó, pe
ro de seguir les coses en aquell es
tat, s'hauria arribat a violéncies per
manents com va cobrar a Chicago.
Prova d'alaco és que alguna deis pro
fessionals del crim que a Barcelona
deixaren amarg record es troben a
Chicago actuant com a personatges
de. relleu de les organitzacions de
"gangsters". I per cert que un d'a
quests porta un nom ben espanyol:
Expósito.
Les conseqüéncies
del procés
—?Ha estat molt
de la Subcomissió?
—De molt treball.
de cent cinquanta
s'han efectuat Més
menta. Els processos
estat molts. Per cert
ardua la tasca
S'ha pres més
declaracions;
de 40 acara
examinats han
que en el que
llicena — endevinávem que sota
la seva felicitació s'hi amagava,
més que un desig de puresa ad
ministrativa, el desig de reben
tar , políticament , l'Esquerra;
quan ens felicitava un de l'Es
guerra, endevinávem que aquell
home tenia el convenciment que
rebentariem els radicals. I no
diem qué pensávem de les felici
tacions deis radicals, perqué d'a
quests no varem rebre'n més
que una visita collectiva a la re
dacció i no venien pas a felici
tar-nos.
Un bon dia, pero, va ésser des
coberta una agencia que propor
cionava collocacions a l'Ajunta
ment. La riostra campanya —
prescindint de l'éxit que pugui
tenir la labor judicial — ja havia
triomfat. Els fets que denuncia,-
vem quedaren moralment con
firmats. Aleshores vingué la gran
ofensiva .Tothom s'hi vela amb
cor. Va sortir qui trobava poc
concretes les nostres denuncies;
que no érem prou valents; que
la injusticia anava a poc a poc.
I sorgi immediatament l'anate
ma: el nostre partit és l'honrat,
el vostre, el deis lladres.
I mentre hom discuteix quin
partit és més honorable, les ses
sions de l'Ajuntaenent continuen
normalment, sense que el Con
sistori es preocupi de saber qué
se n'ha fet d'un regidor reclamat
per la Justicia per un afer estre
tament relacionat amb la vida
municipal. I aquells regidors que
s'han passat mesos i mesos ca
llant — suposant que siguin in
nocents — senten ara la febre
depuradora 1 volen fer la pau 1
quedar bé, aprofitant-se de la
proximitat de les eleccions i deis
micrófons que, per desgracia, hi
ha installats al saló de sessions.
Tot... per interés polític. Tot, per
interés de partit.
No volem saber cal' són els
culpables — culpables directes,
per acció — dels fets que aquests
dies han escandalitzat la ciutat.
Volern creure, peró, que en són
una mica culpables tots els re
gidors. Els uns, per acció; els al
tres, per omissió. Aprofitar-se de
les immoralitats comeses per a
ter campanya electoral, fent ser
vir els micrófons del saló de ses
sions, ho considerem una altra
immoralitat. Tots aquests se
nyors que ara fan escarafalls,
que ara volen arranjar-ho tot,
van callar com uns morts fins
que la nostra campanya arriba
al seu punt álgid. Per qué calla
ven, no volem saber-ho. El que
sí sabem és pel que ara parlen.
Per convencer eta eautadans que
escolten la radio, els •ciutadans
eue voten. L'interés de la cititat
és el de menys.
Les immoralitats al Municipi
se seguí per rassassinat del "Tero"
és on apareix palesa la confabula
ció de la policía amb els pistolers.
—?Quines conseqüencies imme
diates tindra el procés?
—Peques conseqüencies. Més aviat
será un procés de tipus historie.
Ateny una extensió de temps de
confussió enorme. Els protagonistes
i responsables de tant crim, eh una
han desaparegut com Arlegui i els
altres són absents. fugits d'Espanya,
com Martínez Anido. Tots els exe
cutors de les ordres d'aquests per
sonatges, que es trobaven compro
mesos. han fugit també. des deis
més destaeats com Ramon Sales,
fins a d'altres que solament eren
brapos executors.
Es parla i s'ha parlat de la res-,
ponsabilitat d'un altre general.
—Aixó no és convenient dir-ho.
L'assassinat de Layret
—Sha esclarit l'assassinat de Lay
ret?
—Tot sha esclarit, fins l'impuls t
els inspiradors d'aquell crim. Tenim
tetes les provea materials que es po
den tenir i no cal dir que són acu
satories per a Arlegui i Martínez
Anido. Peró Anido está processat
declarat en rebellia i el mateix Ra
mon Sales i la gent més destacada
d'aquells famosos Sindicats Lliures,
tots els qui formaven la base execu
tiva deis crims i de vegades la ins
pirado i el consell de Martínez
Anido.
Hi ha altres processas que se
gons es dedueix del procé, van te
nir,- un paper secundani i episodio.
dirigents del Llibre, autoritats sub
alternes i pistolers d'actuado a l'om
bra.
—S'havia dit que el procés es
tava paralitzat.
—Si. Hi ha una petita paralitza
ció, deguda en part a apremiants
obligacions governamentals d'algurt
deis components de la Subcomissió.
Hem trobat dificultats en la buro
cracia. I aixó ens ha fet perdre temps
i paciencia. Per exemple, al minis
teri de la Guerra no ens han pogut
informar del parader dure general:
El procés es troba ja quasi, ultimat.
Unicament manca esbrinar alguns
aspectes i de seguida quedará llest,
ho saben perfectament els
senyors de la Lliga, ho saben els
lerrouxistes, avui també senyors,
ho saben tots els partits — no és
una cosa nova d'ara. De petits,
recordem haver vist molts casos
de famílies que prosperaven
económicament grácies a una
acta de regidor. Hem patit sem
pre d'aquest mal. Sempre. I
quan nosaltres iniciárem la cam
panya he várem dir i ho várem
repetir tantes vegades com ens
va semblar. Calia tallar d'una
vegada amb aquells mals cos
turas. Ara, potser caurien una
regidors de l'Esquerra, uns de
radicals, qui sap. No ens impor
tava. L'Esquerra, els radicals, la
Lliga, el partit que tos, n'hauria
d'estar satisfet. Uns anys enre
ra, la nostra campanya potser
Itauria enviat a la presó algun
personatge que avui és a la pri
mera fila entre els honrats.
Avui, innegablement, tocará a
uns altres. Peró qué ens im
porta?
I ja que hem parlat d'aquest
afer ens cal afegir uns mots en
defensa própia que podríem dir
ne. El fet que el nostre nom
a,paregués elles enrera al peu
d'un manifest d'adhesió a la en
da feta a Lleida pel senyor Ma
cla, ha fet creure a molla gent--
la gent que interpretava la nos
tra campanya de depuració ciu
tadana com una campanya po
lítica contra l'Esquerra — que de
tot alló que havrem dit; no vo
líem ja sentir-ne parlar. a can
vi de qui sap quines compensa
cions. Aixó només poden creure
ho certes mentalitats.
De tot el que hem escrit en
aquells articles de "La Publicitat"
no en treiem res. Mantenim punt
per punt. lletra per lletra, totes
les denúncies tetes. Calgui qul
caigui. Perqué una cosa és l'in
terés de la ciutat i l'altra l'inte
rés d'un partit. I no considereni
que sigui deshonorable per cap
agrupació política —sino ben al
contrari—que si es demostra l'ac
tuació immoral dalgun o alguna
deis seus afiliats, per alt que si
gui. el sepani deis seus rengles.
El que no podem admetre és que
d'una campanya que afecta a
tots els partits--als que són ara
a l'Ajuntament 1 als que hi han
passat en altres époques se'n vulgui ter una arma de propagan
da electoral. Sincerament, ens fa
tanta angúnia l'Esquerra vana.-
gloriant-se del descobriment d'a
quelles immoralitats com els al
tres partits que es llancen des
pietadament, amb vistes electo
rala contra l'Esquerra, com sí
aquest partit fos integrat per fa
cinerosos.
L. AYMAMI I BAUDINA
4
193Q C
HOM DIU...
...que també a Berlín es co
meneará a treballar en les
produccions franceses "L'E
toile de Valence" i "La Fem
me Invisible".
...que Roger Lion és l'en
carregat de portar a la panta
lla l'obra teatral de Chas K.
Gordon i Loic Le Gouriadec
"Papavert". Armandy 1 Su
zanne Rissler seran les prota
gonistes...
• • •
...que Maciste, ?'actor atleta
ztaliá ha resultat greument
ferit a Pisa de resultes d'un
accident automobilístic...
• •
...que Rolla Farnce és la pro
tagonista de la producció que
roda Guarino Glawny "Le pre
mier mot d'amour"...
SS.
...entre els intérprets hi ha
els noms d'Anna Bella, Geor
aes Rigatid, Paul 011ivier, Po
la Illery, Raymond Cordy,
Tommy Bourdelle 1 Aimos.
SS.
...Ermolief ha confiat la di
recció de "Les mil i dues nits"
a Ales Volkoff.. Aquest film
l'interpretaran Mosjoukine i
Tanta Fedor.
...que els protagonistes són
l'excellent actriu Za_su Pitts.
l'incomparable Louise Fazen
da, Jack Oakie el gran cómic
i Sydney Fox.
...que la meravellosa muller
en qiiestió no és altra que Vir
pinta Bruce i que és bo saber
120 per si Gzibert canvia d'o
pinió...
*5*
...que segons diu Menjazt,
l'argument que li proposava
interpretar Alex Korda no va
ha la pena i ha retornat de
París després de negar-se a
interpretar-lo...
* • *
...que Richard Arlen, no
content amb ésser batlle de
Toluka Lake i cl'ésser estel de
cinema, ha arceptat un con
tracte per a jugar a hockey en
cl ~ter Garden.
•
HOM SAP...
...que a Franea preparen la
realització de "La Maternelle"
de Lleó Frappié i "Des-iré a
Paris" amb ?'actor Pauley
l'obra de Moliere "El malalt
imaginan".
• *
...que "Moune" de Marcel
Manchez será adaptada a la
pantala per Hubert Bourlon.
Els protagonistes seran Móni
ca Rollancl, Eric Barclay, Geh
ret, Marfha Dherrilly 1 Tré
Ki...
SS.
...que Boris Karlof, l'actor de
"caracterització" de l'Univer
sal interpretará "Imhotep",
pellicula basada en una mo
mia que reviu després de tres
mil anys de quietud...
• •
...que es diu que Inkilinoff
será el protagonista de la ver
sió parlant de !'obra de Clau
de Farrere "La Bataille".
...que la nova produceió de
René Clair es titulará "14 de
Juliol" i actualment ja s'hi
está treballant en els estudis
d'Epinay-Tobis...
• • •
...que després de "Noies d'u
niforme", Herta Thiele, la
"Manuela" de l'esmentat film,
ha treballat com a "estel" en
la producció "Kuhle-Vamp"...
...que segons referéncies, la
Universal ens presentará aviat
la producció més cómica que
s'ha fet i que ridiculitza la vi
cia en els estudis de cinema...
...que seyons en John Gil
bert, la seva actual i quarta
rnuller és la dona més ideal
i encisera del món. Ja era ho
ra de que la trobés aquesta
dona...
* • •
...que Lupe Vélez ha com
plert amb tots els requisits le
gals que la posen en condí
cions d'ésser mare legítima de
la seva neboda Joana del Va
lle_
...que Boris Karloff encara
que fa papers monstruosos,
treballa sempre amb notes
maques. En "El Caserón de las
Sombras" té per conzpanyes a
Gloria Stuart 1 a Lilian Bond.
XXXXXXXXXXXXXX
~O,
AYUI, SOROLLÓS EXIT
del film deis
ARTISTES ASSOCIATS
1
1
1
CAPITOL
:,.
del film de FRANK CAPRA
13lCXXX2OCXXXXXDOCDC
AL
MUNDO
CON
I
EXPLICAT EN ESPANYOL
i de
JAQUE AL REY
per Emile Chautard i Pauline Garon
Film RKO-Radio Pictures
AVIATESTRENA
a 1
Bar-buril StvinIrveh
44011 PROHIBIDO
NletaJott
141411 Rellam.
per BARBARA STANWYCK
i ADOLPHE MENJOU
¦•¦=111.1.111
NJ
_
A1
PELS CINEMf715
GOAPDEZTE.
Norman Foster en divorciar
se de Claudette Colbert ha per
dut, a més d'una de les dones
Inés be/les del món cinemato
gráfic, una de les criatures més
intelligents.
Claudette a més de posseir
una euritmia perfecte (no cal
sinó mirar la fotografia adjun
ta), és una de les poques ac
trius que pot interpretar films
en francés i en anglés, cantar
amb tots dos idiomes i agradar a
bis els públics.
COLISEUM
En aquest estatge es projecta la
pellícula Paramount interpretada per
Sylvia Sidney i dirigida per Manan
Gering "Damas de Presidio".
En la secció corresponent ens ocu
pem d'aquest film.
FANTASIO
Continua amb gran éxit la pro
jecció de la producció de Leontine
Seegan, "Noies d'uniforme". Obra
ferma que será, seas dubte, l'éxit ci
nematogrMic d'aquesta temporada.
TIVOL!
En- aquest elegant estatge es pro
jectará fins a dema, el programa
Fox, "Cosas de solteros" i "Rebeca".
Demá, dimarts, s'estrenará la pellícu
la "Scarface", deis Artistes Associats,
dirigida per Howard Hughes i inter
pretada per Ann Dvorak, Karen Mor
ley, Paul Muni i Boris Karlov.
CATALUNYA
Avui s'ha estrenat en aquest es
tatge la pellícula "Victória y su Hú
o
"lsz.
al
la -rambla
E
Superopereta de gran es
pectacularitat i suggestiu
argument ..M1•¦•
•
1-1Intslv
DILLUNS, 7
Una extraordinária ESTRENA!
41•1111~1~1111
sar", opereta de gran espectacle, mu
sicada per Paul Abraham i interpre
tada per Ivan Petrovich.
."21ConltaipnroujeaTc?iLó de "Titánic",
la pel-lícula ce la B. I. P., dirigida
per E. A. Duplolal:, t'er a molt avíat
s'anuncia l'estrgna de la pellícula
d'Artistes Assodats produida per Co
lumbia, "Amor prohibido", interpre
tada per Adolph Menjou, Rhalph Be
llamy i Bárbara Stanwyck.
FEMINA
El passat dissabte es va estrenar en
aquest estatge la producció deis Ar
tistes Associats, el protagonista-guia
de la qual és Doug. Fairbanks, "La
volta al món amb Doug. Fairbanks",
explicada en espanyol. Arrodoneix el
programa una producció R. K. O.,
interpretada per Emile Chautard 1
Pauline Garon, "Jaque al Rey".
URQUINAONA
S'ha inaugurat la temporada en
aquest estatge amb la presentació de
la pellícula Metro Goldwyn. "Mata -
Hari", interpretada per Greta Garbo.
COL BERT
La bellesa de Claudette 'és
prou viva, perque nosaltres liv
guem que lloar-la, peró vol
dríem que ens diguessin els
lcctors a qui no li plauria poder
admirar d'aprop i .en relleu na
tural aquestes escultorals extle
mitats i la suavíssima Unja del
seu cos de fada.
Mentrestant no se'ns presenta
aauesta, dlkilosa oportu,.itat
aTofitarein les que el talent del
fotógraf i la bellesa de l'espl.-%n
dula Colbert, ellS donen per
7;1;!ja d'aquesta folografia.
I Lewis Stone, Ramon Novarro 1 Lia
na Barrymore.
*
PRINCIPAL PALACE
AVui s'estrena en aquest estatge la
producció alemanya d'ambient po
licíac, "Griefer", interpretada per
'Charlotte Soussa i Hans Albers.
Pertany a les Exclusivas Balart i
Simó.
Studi Cinaes
Amb gran éxit, se celebra el di
vendres passat la sessió de cinema
anunciada per "Studi Cinaes". El
Teatre Tívoli °feria un brillant as
pacte, i el programa, !orea interes
sant, estava integrat pels films se
güents: "Tango", producciÓ Swens-,
ka, dirigida per Costa Hellstrom.
"Flowers and Trees", de Walt Dis
ney (FlorS i .arbres). pel famós 'di
buixant de les "Silly Sinphonies" i
"Mickey Mouse Walt Disney".
"Scarface", pellicula de Howard
Hugues, dirigida per Howard Hawks
i presentada al mercat per Artistes
Associats.
D'aquesta pellieula ens ocuparem
com mereix quan tingui :loe la seva
estrena.
AVU I VICTORIA YSti
USAR
••.,
a
FRIEDEL SCHUSTER
IVAN PETROVICII
Música moderna i cançons del
célebre compositor de moda,
PAUL ABRAHAM
d&1
Per qué no eatalanitzern el enema?
En aquestes darreries hem vist infinitat de films do
blats eh castellá. A part que a nosaltres les pellicules «do
blades» no ens plauen massa, hern de tenir en compte
l'atractiu que representen per al públic que desconeix els
idiomes en que són parlats la majoria deis films i no tenim
més remei que confessar que resulten d'un major interés
que les versions originals.
Per més que el francés estigui molt popularitzat, i els
coneixements de l'idioma angles siguin força corrents avui
entre els espectadors, l'alemany, en canvi, té un tant per
cent molt reduit de públic que el comprengui. Les pellícu
les no poden viure tan sois de les colónies estrangeres amb
residIncia a la nostra ciutat, i d'ací que per a augmentar
la popularitat d'alguns films hom busqui en el doblatge el
mitjá d'explotació més adequat tant per a l'editora com
per al públic.
Creiem, perb, que Catalunya, que compta amb tants
cinemes, podria animar-se a fer doblatges en catalá. Tant
com ens preocupem d'arreglar els retols i de corregir defi
ciencies d'aquestes, bé podriem fer quelcom perque les pel
líenles que slagin d'exxplotar a Catalunya siguin parla.
des en catalá.
Perque el cert és que fa riure que tot el nostre catala
nisme quedi reduit a anar al cinema a veure produccions
parlades en alemany, angles i en entendre les parlades en
frances i en castellá.
Els pobles de Catalunya estarien forga contents amh
lses versions catalanes de films. Les despeses s'amortitza
rien a bastament, l'interes pel cinema FTarlant augmenta
ria i ensems l'idioma podria depurar-se.
L'hit és segur, ara manca tan sois que algú s'animi a
realitzar aquesta idea tan bella per Catalunya i pels ca
talans.
Naturalment que per a l'explotació dels films parlats
en catalá o per les versions catalanes de films estrangers
caldria disposar d'un local a propbsit on es presentessin
a la nostra ciutat i amb la categoria d'exclusives aquestes
versions.
Barcelona té alguns cinemes que actualment no fun
donen. Podria habilitar-se per exemple el «Saló Kursaal»,;
local espindid situat en excellent lloc, i el seu públic se
lecte acabaria de donar la tenica de distinció i cultura de
la nostra societat i del nostre poble.
No dubtem que entre els cinegrafistes amaants de la
nostra Catalunya en trobarem a bastament que secunda
ran entusiastes aquesta proposició nostra ; ara manca tan
sois una petita cosa : que hir hagi algun d'ells que s'animi
realitzar-la, a portar-la a cap. Si la primera prova és mi
exit, ja sabe mque tots voldran prendre-hi part, i l'exit estl
a bastament assegurat actualment.
Qui, dones, será el qui posará la primera pedra o la
primera paraula en la bella indústria del film parlant en
catalá?
P. VENTURA I VIRGILI
TIVOLI
Derná dimarts, ESTRENA
en sessió ordinaria del gran
film de Howard Huwks,
presentat en sessíó especial
Studio-Cinaes i produit per
J.,
7 novembre de 1932
1-1OWA D
1-111C1-IE S
(SCARFACE)
EL
DEL
Un vertader documental de les
sinistres proeses deis "gangsters"
de Chicago que constitueix el
més formidable anatema Ilaneat
contra aquest terrible flagell de
la societat americanr.
Una obra vigorosa i impresionant,
tada per
ínterpre-
Paul Muní
ANN DVORAK, OSGOOD PERKINS, KA
REN MORLEY, BORIS KARLOFF i GEOR
GE .RAFT
•
novembre de 1932
FEMINA 19
'CRITICA BREV DE PELLICVLES
Colisem presenta "Damas de pre
aidio".
Productora: Paramount.
Director: Marion Gering.
Protagonista: Silvia Sidney.
Modalitat: Parlada en anglés.
Argument: Dramatic.
Interpretado: Molt ajustada.
Comentar i: Un drama bastant rea
lista, que ens vol demostrar que ar
reir del món la injusticia i l'error
triomfen, ara que la bondat i la
protagonista surten triomfant de to
tes les intrigues i injustícies. Aixó
no passa més que en les pellícules en
les quals tot acaba arranjant-se bé
castigant el dolería i premiant el bo.
Com que només passa en el ci
nema, per aixó dóna gust d'anar al
cinema, perqué allí es veuen coses
que no es poden veure enlloc més.
Sylvia Sidney excellent de treball; la'
direcció de la pellicula molt encerta
da i l'arnbient intensament drama
tic.
* * *
Tivoli presenta "Cosas de Solte
ros".
Producció: Fox.
Protagonista: Adolph Menjou.
Interpretado: Excellent.
Modalitat: Parlada en anglés.
Argument: Distret.
Comentad: Menjou comença d'in
terpretar els papers que li són
adients. En aquesta producció, l'ac
tor es vesteix d'humorista 1 entre
té el públic agradosament sense pre
tensions d'elegancia, peró amb una
fina ironia. L'argument, graciós 1 en
tretingut.
11101101111A~~111M
IIIIIM~/11014~~
La revelació
d'un director novell
Marion Gering
(El Mamoulían de 193?)
1 la cOnsagraeió d'Una gran
estrella
SIN
DAMAS
DEL
• /.4\ PRESINO
UN FILM PARAMOUNT
REALMENT EXCEPCIONAL
No deixeu de veure'l al
COLISEUM
IIIMMOMMOIMI*11~1
011,0011.51~~1~
"TiMMM1111721.117:1E.E,..,¦
401fr
MUCHACHAS
Tívoli presenta "Rebeca".
Protagonista: Marion Nixon.
Productora: Fox Film.
Interpretado: Bona.
Modalitat: Parlada en anglés.
Argument: Sentimental.
Comentara: Marion Nixon ve no
vament a les pantalles amb tots els
honors. La noia val a dir que s'ho
mereix a bastament, perque és gra
ciosa i excellent aetriu. En aquesta
111101110~10111111~~111~
Principal Palace
AVUI, DILLUNS,
estrena a Barcelona
rr1113.70011COVSOMMMI.10111¦1.
* * *
-rogis
GREIFIER
"EL AS POLICIACO'
EL FILM DEL MISTERI
MES SENSACIONAL
per l'enciSadora
CHARLOTTE SUSA
HANS ALBERS
Una exclusiva Balan i Simó
PreUS: Seient de pati, 1'50
General, 0'80 pteS.
1111~111~1~11011111011111/1~1
producció se'ns mostra plena d'en
cís i de captivadora gracia. Argumen
talment, l'obra no té res de particu
lar, pero és una pellícula "blanca" o
"rosa" entretinguda.
La fotografia, excellent,
Catalunya presenta "La Indesea
ble".
Productora: Fox Film.
Protagonistes: Elisa Landi, Hardie
Albright, Paul Lukas i Warner
Oland.
Interpretado: Molt encertada.
Modalitat: Versió anglesa original,
parlada per dobles en espanyol.
Productora: Fox Film.
Argument! Dramátic.
Comentari: Un treball delicadís
sim, pie de sobrietat 1 distincib és el
que porta a terme la gentilíssima
Miss Landi en aquesta producció,
treball al qual resta bellesa la sen
sació que l'actriu no és la que emet
la paraula.
Aquesta sensaeió de buidor la sen
tim en totes les pellícules parlades
per dobles.
Elisa treballa amb una seguretat
i un aperfecció admirables i no cal
dir que el treball d'adaptació de la
veu és gairebé perfecta. Tots els ar
tistes posen el máximum d'interés en
la interpretació dél seu paper i en
conjunt tota la producció és atrae
tívola i l'argument pie de drama
tisme.
La bella personalitat de Miss Lan
di detona més de l'ambient exótic
en aué es desenvolupa l'argument i
adquireix nova bellesa amb el con
trast.
* * *
Capitol presenta "Titanic".
Productora: B. I. P.
Argumeat: Dramátic.
Modalitat: Parlada en anglés.
Direcció: E. A. Dupont.
rie~11"•
1 Nota.—Es despatxen huta ques numerades per a la
sessió d'aquesta nit al FATASIOi Centre Localitats
—
Comentar i: Aquesta producció, ple
na d'interés en algunes escenes, veu
minvar el seu realisme i intensitat
dramática amb la longitud de moltes
altres, excesivament lentes i domi
nades pel dialeg.
El gran transatlantic, amb les se
ves intrigues, i • amb les Iluites de
tots els passatgers, té tipus de gran
serenitat i de gran bellesa.
Malgrat i que el final és un en
cert, el públic creu que després de
tants patiments i tanta preparació,
alió havia d'acabar d'una altra ma
nera. El públic, de vegades, té raó, i
de vegades, no.
Creiem, pena, que E. A. Dupont
podia donar-nos quelcom de més po
sitiu del seu art incontestable.
• • •
Fémina presenta "La vuelta al
mundo con Douglas Fairbanks".
Productora: Artistes Assoclats.
Protagonista: Doug. Fairbanks.
Director: Víctor Flemming.
Argument: Un notician.
Modalitat: Versió anglesa explica
da en espanyol.
Comentari: Com diem més amunt,
ens decepciona sentir Doug. explicar
se en castellá i de més a més sen
tir-lo riure constantment, amb aque
lla rialla tan poc optimista, malgrat
i eLs propósits de tot el contrari.
Doug ens fa pagar a tots el seu
viatge entorn del món. Com a do
cumental és interessant, encara que
ens mostra coses que ja sabíem so
brerament. Com a pesentació, té co
ses molt interessants: idees originals,
presentades duna manera persona
líssima 1 interessant. Ens dona una
exhibició de cultura física, 1 a part
d'un somni de realisme forpa reel
xit que té el simpátic Doug en plena
selva, és el millar de tot la solució
del final de la cinta, o sia "el tapís
volant", amb el qual van tota la
troupe a Hollywood.
El públic es passa tota la pellícula
una miqueta decepcionat, esperant a
cada moment que Doug en rara al
guna de les seves, i acaba amb
aquesta esperarlas sense realitzar.
Es, en resum, un documental que
en lloc de durar quinze minuts dura
gairebé una hora, durant la qual la
simpática personalitat de Doug fa
algunes intromissions que revifen les
illu.sions de l'espectador.
ARICIA BRUN.
Greta Garbo a Bar
celona
Aquesta setmana Barcelona tindra,
l'honor de tenir com a hoste la gen
tilíssima estel del cinema Greta Gar
bo. Sabem, amb tota seguretat, que
arribará un deis primers dios d'a
questa setmana a Barcelona, de pas
per a l'illa de Mallorca.
Seria de desitjar que la gentil
Greta fos menys esquerpa amb el
nestre públic i premsa, així podría
comprovar ouant i com l'admira el
públic barceloní.
SIGUEU UN HOME MODERN
I BEVEU
PERO REFUSEU LES IMITA
CIONS O FALSIFICACIONS
La ellícula de l'any
= Mill¦
ill~al
1 > ; la
Mi 6 uO WE.
V1
**
11~111111•111•1
['obra sensacional
La evocació del pensionat
Si alguna vegada s'ha, projectat
en els nostres cinemes un film ar
rencat de la realitat, un film huma,
emocional, d'un encert psicológic
sorprenent, és avui amb el que porta
per títol "Noies d'uniforme".
Poques vegades una obra us fa
sentir més intensament i recordar
amb més exactitud el passat — el
passat del noranta per cent de les
dones d'avui — com aquest de qué
us parlo. ?Arribaran a copsar-ne tot
el seu valor dramátic i emotiu les
nostres noies, i sobretot, les mares
de les nostres noies? No 1m sé.
Durant la projecció de la peineta» •
la, vaig poder escoltar alguna co
mentares femenina El film, adaptat
de l'obra teatral d'una escriptora
alemanya, dirigit per una altra do
na, també, i interpretat per dones
únicament, es dirigeim molt espe
cialment — tenint en compte el te
ma que s'hi desenvolupa — a la sen
sibilitat femenina.
Al meu costat, unes senyoretes co
mentaven "sotto voce" alguna pas
satges de l'obra.
—Oh, Pilar aixó és exacte! ?Re
cordes?
L'altra feia que sí.
—Aquestes reacciona aquests petits
grans drames morals, aqUests senti
ments confosos, barreja d'enyoran
pa, de por, de tendresa, de suscepti
bilitat aguditzada fins al dolor ?qui
na de nosaltres no els ha experimen
tat? L'exaltació sentimental, que
aleshores despertava, en quina tor
tura i abatiment, ens feia caure!
L'altra aconsellava:
—No cridis massa, la "mamá" ens
podria sentir...
Darrera meu, altres senyoretes co
mentaven, en el mateix sentit, el .
film en qüestió. Jo cree que de totes
les noies que aquella tarda assistiem
a la projecció de la pellícula, no n'hi
havia ni una a la qual l'obra no des
pertés un seguit de reeords vius i
punyents, d'aquells anys grisos i
aplanadora, viscuts al Pensionat Els
ulls humits ho asseguraven bé prou.
La visió de tot el film„ -d'un realis
me agut i duna trajectbria segura,
feia reveure una época no massa Ilu
nyana de la nostra adolescencia.
Possiblement, moltes de nosaltres, hi
haurlem afegit, encara, altres detalla
precisos, altres escenes palpitants,
viscudes amb els ulls esbatanats
d'indignació, o amb la testa acotada
d'angoixa.
Recordávem "aquella Malla del
Carme" que al collegi no 'Clormia en
tota la nit, enyorant lavia que la
vetllava amorosament fins que la
son arribava; o aquella altra que ha
vía viscut fina aleshoms en una ca
sa de pagés, entre prats i boscúries,
sota l'horitzó sens limits, acostuma
da a correr per valls i muntanyes, a
sentir la remor dels rius i del vent,
la rambla
Parlern-ne...?
Genevieve Tobin ha signat con
tracte amb la Fox per tal de treba
llar al costat de Normand Foster
en l'adaptació cinematográfica de
l'obra teatral "Pleas sure Cruise".
* *
La Fox ha contractat també la
famosa actriu anglesa Ursula Jeans
per tal de treballar en l'adaptació
cinematográfica de l'obra de Noel
Coward, "Avalancha". Ursula Jeans
ha marxat ja cap a Nova York, eles
d'on anirá a Hollywood...
*
L'Associació de Cinema Amateur
es pot apuntar un veritable éxit
amb el que obtingué en la sessió de
cinema que tingué lloc al Foment
de les Arts Decoratives el dia 3, a
les deu de la nit.
Els nostres "amateurs". que poden
amb tots els honors detentar el tito'
de mestres de l'art fotográfic, pre
sentaren "Lliscant", per Delmir de
Caralt; "Navarra pintoresca", per
Ramon Viadiu; "Aigua" i "
me", per Joan Salvarla i "Els es
porto a Catalunya", per Ramon
Batllés. Ens plau de felicitar-los des
d'aquestes columnes.
* 5 *
Sembla que el simpátic James
Hall és acusat per la seva muller
de crueltat i mals tractes, 1 amb
aquest motiu ha ingressat a la pre
so. James din que ella no té raó.
perb Irene Gardner presenta proves
que la té tota i mentrestant la gent
de Hollywood té tela per taller._
* *
Gary Cooper és un noi molt tran
quil. Després de passar-se temps i
temps • fent rabiar els directius de
la Paramount i prenent-se un repós
tal vegada massa Ilarg, ara havia de
cidit venir a Europa de bell nou i
altra vegada de vacances. Hom ig
nora els motius pels quals Gary ha
canviat d'opinió i ha decidit tornar
a Holliwood i posar-se a treballar.
*5*
L'ex-muller de Jack Dempsey, 9a
bella Estella Taylor, es proposa n
terpretar al teatre el primer paper
de l'obra "Madame Dubarry".
*5*
William Haines és un noi molt
aprofitat. Tot el temps que u queda
després del treball de restudi i de
fer ,brometa amb les seves amigues
Polly Moran i Marie Dresler, encara l'aprofita per a dibuixar i fer unes
cadires que li ha encarregatt Connie
Bennet, avui marquesa de La Fa
laise.
*5*
Aquesta tarda ha iingut lloc a
l'Hotel Ritz un te íntim al qual nan
concorregut tota la plana majar de
la prensa cinematográfica barcelo
fina 1 deis estudis de "Star Film".
* 5 *
Es a Barcelona el nostre simpa
tiquissim company de premsa i es
timat arate Maurici Torres,
Al marge de un film
i que es corsecava mirant un retall
de c,e1 des de la finestra de la sala
d'estudi, i a l'hora de l'esbarjo, al
jardí escarrancit, slabraçava a tots
els arbres,' plorant 'desesperadament.
I la Mari Clra, aquell infant d'ani
ma incomprélsa, 'rebutjada per la
mere déspota i cruel, castigada i ve
xada per les monges fredes i eixutes
de cor, !quina tortura patí en aquell
pensionat rígida i 'séver, en aquella
atmosfera d'asfixia moral. Després
hi havia, natwalment, una monja,
la "preferida", la única, dones, que
era justa, humana, comprensiva; l'ú
nica que sabia en quina abismes de
dubtes, d'inquietuds i d'angoixes ens
debatiera; aquella es velé perseguida
i amonestada inexorablement, i fins
la trasliadáren a una sucursal, per
tal de no complicar perversament la
nostra vida.
Complicar la nostra vida? Tota la
nostra terrible i perversa complica
ció es concretava en ben poques pa
raules: Sed de tendresa, de protec
ció, d'amor. Tota la riostra compli
cacto morbosa era acuesta: !enyo
ranga dels braços, de la veu, de les
besades de la mare! En cada com
panya buscava una espuma d'afec
te i de consol, un reflex de l'amor
matera, que aleshores ens véiem
privades de fruir. En les paraules
afectuoses i amables d'una monja o
d'una professora hi havia per a nos
altres l'atracció infinita, de la qual
estava Iluny. perduda en la mort o
en la indiferencia.
Vida complicada i vida morbosa!
Als dotz,e anys no es produeixen en
cara les complicacions psico-sexuals.
Es després, en sortir de rinternat,
acostumades a l'estúpida vida que
ens han obligat a viure, cuan, si les
circumstáncies i el temperament hi
són, per dissort, favorables, es pre
senten les perilloses, terribles, com
plicacions.
Per una noia com Manuela — la
inte•ligent protagonista de "Noies
d'uniforme", -- de cor sensible, di
maginació exaltada, d'esperit ro
mántic, de temperament apassionat,
i orle d'afecte materia la veritable,
la trágica complicació, començará
després, en enfrontar-se, de sobte,
amb la vida .
Es en aquest punt on hauria de
començar aquesta altra obra—valen
ta i enérgica—que moltes de nosal
tres portem en el pehsament, sense
acabar-la de realitrar mal'. •
El film, peró, pr61pg imprescindi
ble, justíssim i de gran-allyst social.
pot ésser, deu ésser, el començament
de l'obra que potser algun dia es
criuré—o s'escriurá—, i és prou elo
qüent i verídic perqué el meditin se
renament el nostre públic i molt es
pecialment les nostres dones.
Que la sensabilitat materna en
copsi tota la tragedia i tot el dolor...
Es una realitat davant de la qual
"Elles" no poden pas tancar cómoda
ment els ulIs; del contrari, quan es
decideixen a obrir-los, succeeix que
l'infant ja no és infant, i la dona,
prematurament dona—a força d'in
quietud, de sofriments prematurs—,
no és més que una obra fugitiva que
.els braços ja no poden atrapar mai
més.
ANNA M.a MARTINEZ SAGI
' ,91;11
dtal •
'11r.
.4.
?osara'
CICID LECHERA•
rreiave /a (Santa
Ih.TEft 1\05
NOMéR durant l'any 1931 la població del Japó ha augmentat
en 8(55,000 habitants. Un increment serios per a una nació que té
saturat el territori habitable, que no pot vessar el seu excedent
demográfic sobre els deserts australiana, ni sobre Nova Zelanda. ni
a lammensa Canadá, perqué els respectius Governs no es volen
veure envaits per fills del Sol Naixent.
Situació trágica, verament. Els jorrrals ja han devallat al límit
ínfilm ínfim per a un deis pobles més sobria del món—. Qué fer?
Per no trobar cosa millor, la casta militar ha emprés, tot desafiant
el malhumor d'Europa i d'Arnérica, la conquista de Mananria. La
Manxúria és gran, enorme i tot, peró el rítrne de la multIplicacio
japonesa, afegit al que porten els naturals del país i eta seus venís
del Sur, no trigará a produir una altra congestió demográfica.
I si fos l'unica! Un hom sempre podría esperar que una epi
demia, un terratrémol o una guerra aconseguís esbanchr-la d'una.
manera periódica.
Peró el cas del Japó, amb menys intensitat, es repeteix en altres
paisos. Italia, per exemple, que en aquests darrers anys s'ha de
dicat a restringir l'emigració amb el propósit sena dubte de pro
moure un estat congestiu, també es multiplica amb una fertilitat
notabilíssima. No cal dir que Alemanya pateix de valent els des
aventatges d'una sobrepoblació, baldament el kaiser no es dediqui
ja a ésser ~la del desé fill que obté cada matrimoni.
El focus de sobrepoblació són nombrosos. I el que em desespera
més es la mania de fomentar-los que pateixen gairebé tots el.'. Es
tats. Es aquest un aspecte del nacionalisme que potser no és ex
clusiu de la nostra época, pero que segurament hi ha agafat un
rendí extraordinari.
"Eabriqueu forees fills! Multipliquen-vos desmesuradament!", sem
Isla que cridin tots els Governs, per bé que no tots donin les ma
telaes facilitats perqué els pares de familia realitzin aquest pro
grama i en suportin les conseqüencies. En general, adhuc en els
paisos que curen amb més intensitat de raueement deis contribuents
deis soldats— fet 1 fet són aquests dos tipus d'home els que més
intercssen als Governs—, els avantatges concedits ala caps d'una
nissaga nombrosa, són irrisoria o, almenys, insuficients. Cal la forpa
cega, de l'instint, combinada amb especials disposicions de carácter
o amb meravelloses inconsciéncies per arribar en la nostra época
a fundar patriarcats a estil bíblic.
Les religlons també. especialment la católica, estimulen la, so
brepobla,ció, per bé que d'una manera indirecta. La condemna que
fan de tot procediment anticoncepcionista, en Ir práctica, és una,
invitacié a la fecunditat. A Holanda, per exemple, aquesta con
demna és tan enérgica que hom ven avançar el sector católic, no
pas perqué les conversions de protestants o de jueus sovintegin.
sino perqué els capellans católica són els que amb més tenacitat
inmosen la maternitat indefinida.
El món antic, desconeixedor de les vacunes, mal armat per a
Iluitar contra les epidémies, indefens davant els mecanismes de la
inlecció, amb una cirurgia rudimentaria, amb una péssima distri
bucié de primeres matéries que produía fams periodiques .t molts
paísos, obtenía una limita,ció trágica, pero ben efectiva, de la mul
tiulicació humana. Les descobertes succesives Ii obrien immenses
sortides per als possibles excedents de poblado. No havia de temer
aquestes aglomeracions que, com una acumulado de matéries ex
plosives, són una amenala constant per a la pau.
Ern direu que tanmateix la picarclia dels civilitzats fa prou
maniobres per no agreujar massa els feix de les responsabilitats do
mestiques. Si, és cert. Pero els fets que us he retret al comencament
d'altres que hi podeu afegir si sou aficionats a l'estadística, us
demostraran que totes les picardies alludides que donen resultat
en determinats paisos, en el conjunt del món resulten palesament
ineficaces. L'increment continua en proporciona cada cha més
ateridores.
I és ben bé hora de demanar-se si la Humanitat, que per escrú
puls da diversa mena considera— almenys en ven alta — que tota,
práctica anti-concepcionista és un crim, ?no en comet un de pitjor
auan no sois tolera, sinó eneoratja aquestes multiplicacions que sap
per endavant que seran l'esca d'un incendi? Agreuja, cl nostre
tiubte sobre aquest punt delicadisslm el fet que siguin precisament
els pobles menys cultos i menys escrupulosos els que donen avui
una natalitat mes forta i més esfereídora, mentre que els vals po
bles d'Europa —Franea, Anglaterra, Catalunya mate:ara man
tenen si fa no fa l'equilibri entre les morts i les naixenses. A Es
nanya, prou ho veieu, són les contrades més incultes i més pobres
les que tenen l'humor de sobrepoblar-se i d'expedir Ilargues corrues
d'emigrants a les altres que ja no poden contenir-los sense conflicte.
Es trist i grotesc i absurd, tanmateix, que les conciéncies ex
quisides s'esverin tant — en el terreny oficial almenys — de qual
setol propaganda neo-malthusiana, i, en canvi, mirin amb tran
acullitat,•sense cap condemna enérgica ni cap anatema fulminant,
Ja preparació de formidables carnatges. Dirieu talment que aouestes
conciérteles admeten amb més facilitat l'assassinat que s'enduu mi
nona de joves i d'homes fets que no la maniobra higiénica que im
pideix les fertilitats excessives.
Oh. ja sé que no falten raons especioses per abonar açuesta
diferencia de criteri! Peró, deixeu-me dir per endavant que les
trobo d'un bizantinisme covard i desuet.
CARLES SOLDEVILA
LN
La !Jet Condensada marca "El Nino" per la
constáncia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confiarle° deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vio taietana, 46 • A, l'interessant folletó:
"Utilitats culindries de la
Llet Condensada marca
"El Nino" que li será
tramés gratuitament"-
AM'
LLET
CONDENSADA
MARCA
Conip-ri llet Co—raltensado "El Nino" i miri al darrera de les
etiquetes, ja que moltes porten premis en metállIc.