003_Núm. 148 (14 nov. 1932), p. 11-12 |
Anterior | 3 de 3 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
14 novembre de 1932
...!.erw41f1tv4:1. (4,irkItIl
we
• Sit.±7
19,4I _0)1
1.4.21
En Monteys continua a régim de
sucre-candi per ta/ de no créixer ni
un millímetre més, tole vegada que
l'éxit de venda d'"Aust-ins!' -Fi contio •
nua és grades a les demostracions que fa davant els clients de la facio
litat com s'entra i surt de 1-Aus
tin" i de la quantitat de Mofiteys* que hi caben.
El que passa és que de vegades En,
Sigas també vol fer alguna demos
tracio, pero amb es seus dos metres
d'alearia hi pateix qui sap-lo, 1 molt
sovint s'ha de fer fregues a l'espi
nada.
tifi4
El mes d'octubre darrer, la marea
S'oíd va ésser la que matricula més
cotices 'de tetes les categories.
L'amic Trunó ha acompanyat En
Torres de Prat a fer campanya elec
toral "En Torres aneara anib el seu
Stutz "especial", i En Truno amb el
seu dieeinut Austin.
Per no gastar tanta benzina, van
carregar l'Austin damunt el poeta
bagatges de l'Stutz. I els pagesos
deis nobles, astorats, comentaven
que aquell canclidat, en lloc de dur
redes de récanvi, portas un cotxe.
sencer.:I un candidat així — dejen
cal votar-lo.
4504-
Cam que anem • una' mica esverats,
arnb el senybr Váthier, i en canvi:
tenias ene' greugas a manifestar, fao4
rern una CónalaéralltS:
Primer. ?Seria possible arranjar
un sot formidable que lis ha a la / callada central del Passeig de Grá-,
cia, entre Consell de Cent i Dipu
tació?
'Segon. Les faroles de senyals, que,
han passat a millor vida, ?seran re
posades? Ja fa més de mig any que
falten les de Balmes-Corts i Corta
Muntaner, i la de P. de Gracia-Va
lencia ja fa tres meses que l'amo de
"El Diluvio" la liquida.
Si aixó que diem no correspon a
Circulació, correspondrá a Fornent,
en el qual cas ja fará el favor de
perdonar-nos.
la rambla 11
MOTOR - 2-
Sobre eirculació
Contestant al senyor Váchier
En "L'Opinió" del dia 6, el se
nyor Váchier torna a encetar un te
ma de diacussió, 1 acarant-se amb
el que signa aquestes ratlles, el fa
servir de "mingo" per a dirigir unes'
guantes preguntes a "L'OPinió", a
proptesit del problema que crea la,
circulació tramviária.
Abans, el senyor Váchier comen
ta unes "xafarderies" de les que es
publiquen en aouesta secció de "Mo
tor", sonso tenir en compte :que,
aquestes petités 'notes •són. ~pie
tament epidériniques, 1 que no tenen.
altre objecte que el provocar un lleu-;
ger pessigelleig. •Algunes, poesibled
rnent, esteran idesenfocades, craltate,
peró, el senyor Váchier será el pri
mer de comprendre que són perfec-i
tament ben obbarvades.
Jo lamento que el scnyor Vachier
no hagués contestat tot el qae ha
via de dir-me a- ran de la ipublica
ció dels meus iartielés, teta végada
que ara, per raons que en no ig
nora, em tobo amb un "handicap"
'Sensible, Ilintant amb veritable in
•Ieribritat.
Amb tot, procuraré donar respos
ta, punt per Pene als teines
imperiants de l'article del "senyer
Vá.chier.
• • *
En primer lloc, observo que l'es
e A'al/raOST'S
A U T 1:01.111 113 U S
Concesslonart per a leo provIncles
de Barcelona 1 de Çiii`ona
.JOAN :FLOTATS
Tamarita 95 97 - TeL 315úT
'tfAIRCELONA
dre cronológic de les remarques que
copia en el seu artiele,, ha estat al
terat. Alba no "-té Cap ifnportencia,
teta vegada que, el lector haurá ob
-&rdát "dile la • elle flgttra - en • darrer
, libe d'ésser 'la : prifnera, com
and és en realitat. ,
Ningú no creurá, senyor Váchier,
que vosté protegen( la Companyia
de Trainvies, pero no li ha diestra
nyar 'que la majoria deis ciutadans,
en veure quesolament es legisla per
als alares, arabin jaer creure que eLs
tramVies gaudeixen duna llei d'ex
cepció.
Taanpoc pot creure que
vós Sigtieu aína 415bténcia suprema",
peró no em negareu que la vostra
tasca a la presidencia de la Comis-:
sió de Circulació, -melles vegades;
ho ha donat a comprendre. Per ai
xó s'acudeix a vós com s'acudiria a
adalasta "úciténtia sitpielná" a thé
feu állfisió.
Si "podeu" o no
" cc" amb la
C,ohinreanYlai 'de 'TreinVies,' rIlSkú" Mes
' que Vds -podrá contestar-h0,°els fets!
per 'ara...
Cene pot cOmprendre er•Sersiór
' chier, e1s que no estan-eh géeáibt
de la 'fiarme com actua,, l'Ajunta
- ment.' no 'es. estrany edleiatalladelkin
a Cirduleeió el COI:1*On%'Po-1
inent vice-versa. "En aque.st Cas.,
Foment en esurti lienef ieda tota'ye
goda 'que el. públie creu due ela tram
vies depenen del Departament de 1
Circulació.
Contéstant- la pregunta> cale fa re-I
ferancia 'a la auprealló deis tramo/
viés 'Per les.-Ranibles, cree que' aques-1
ta 'mesura seria accepteda per ' t'oto
Mica Semeíresdifeses faellites la ••jus
ta ' La subatituCió deis '
treInVies Per • autebtimibtis -la Córtelo;
dero acc,eptable, reóbido dile -en,
una enqüesta de "La 'Publicilat" -ja•
vaig ter aquesta mateixa propesi
ció. 'El resultat n sérnbla -que 'Se-'
Es molt convenient per a l'Ajun
tateient insistir que la concessió 'de
les'línies de tramvies é cosa de rEs
tat espanyol i no de riliuntarnent,
Ja-que el i públic té ficat al mol' de
En la sessió parlamentaria del dia
4 d'aquest mes, el senyor ministee
d'llisenda pronuncia davant de la
Cambra un magnific discurs expo
sitiu, el parágrafs mes importanta
del qual transcrivim a continuada):
"El senor ministro de Hacienda
(Cerner):
Todos sabéis, senores Diputados,
que el Presupuesto de Estado se for
ma así: los Departamentos ministe
riales- formulan sus respectivos pre
supueStos; los mandan -al Ministerio
de Hacienda cen las Memorias ex,
plicativas de diferencias; el minis
tro de Hacienda las recopila, forma
lizando los estados del presupuesto
de ingresos y gastos; los Centros del
ministerio de Hacienda redactan las
Memorias sobre ingresos y este con
junto de documentos, presupuesto
general, presupuestos de los Depar
tamentos ministeriales, Memorias de
los respectivos ministerios y Me
morias de las Direcciones del mi
nisterio de Hacienda, constituyen el
conjunto deI presupuesto. Todos es
tos documentos están en la Cámara;
falta únicamente, porque ha tenido
a.- que ser rehecha, la Memoria corres
pondiente al presupuesto de Agricul
tura, todos los demás documentos
están desde hace varios días a dis
posición de los senores diputados.
Por consiguiente, creo que no es jus
to el cargo o_ue se hace al Gobierno,
toda vez que los senores diputados
y la Comisión tienen a su disposi
ción los datos y antecedentes necese
r-loe para formar juicio respecto del
presupuesto. Sé algo, como sabéis
vosotros, de lo que nasa en los dis
tintos-Parlamentos de Europa en ma
teria de presupuestos; y en todos
ocurre que durante la discusión del presupuestó, se completan y man
dan datos y elementos de juicio que
es siempre necesario modificar y rec
tificar.
El segundo de los cargos que se
hacen al Gobierno, en relación con
la falta de documentación, consiste
en suponer oue ha infringido el ar
tieulo 28 de la ley de Contabilidad,
que, además cíe ordenar que con el
pite:Opuesto vengan aquellas Me
mories a que hace poco•me refería,
exige que se presente a la Cámara
una liquidación del presupuesto del
ario anterior. Pues bien, senores
diputados, yo os digo que este deber
que la ley de Contabilidad impone
al Gobierno, está cumplido; que la
liquidación del presupuesto del ario
31 está formulada, incluso publicada
en la "Gaceta"; de manera que este
documento que exige la ley de Con
tabilidad, no sólo está a la disposi
ción de la Cámara, sino que tienen
conocimiento de él los senores dipu
tados y todos los ciudadanos espa
noles.
Por cierto que el recordar la liqui
dación del presupuesto del ario 31,
me lleva de la mano a hacerme car
go de algunas observaciones que hi
ciera ayer sobre esta liquidación el
senor Fanjul. Decía, 'senores dipu
tados. ayer el senor Isanjul, oue el
anterior ministro de Hacienda, se
nor Prieto, en un mitin celebrado en
uno de los teatros de Madrid, había
manifeetado que el presupuesto de
1931 se saldaría con un déficit de 400
a 600'niillones de 'pesetas: que luego
el actual ministro de Haeienda 'ha
bía afirmado que el déficit del pro.
supuesto del ario 31 era únicamente
alrededor de 200 millones de pese
tas, y anadía, comentando estas des
afirmaciones: "Era más si/leer° el
anterior ministro de Hacienda que
el aetual Decía la verdad al país el
senor Prieto, y el actual ministro de
Hacienda disfrazaba esta verdad,
disminuía el déficit del presupuesto;
por consiguiente. enganaba al país".
Pties bien, senoees diputados y el
senor Fanjúl: yo afirmo nuevamente
que el presupuesto del ano 31 no tie
ne otro 'déficit cele aquel oue resulta
de la cuenta publicada en la "Ga
ceta"; es decir, que el déficit del pre
supuesto del ario 31 es alrededor de
200 millones de pesetas; y- S. S. no
estaba en lo firme, S. S. no tenía ra
zón cuando decía que Mea Po era
exáéto y que (tallen estaba en lo cier
to era el actual senor ministro de
Obras públicas cuando, meses antes
de dicha linuidaciÓn, enunciaba que
aquel Presamuesto se liquidaría con
un déficit de 400 millones de pesetas.
Pero no basta aue yo haga esta afir
mación, es precia() que ra demuestre
y la voy a demostrar diciéndole a
S. S. que tiene un concepto comple
tamente egaivocado, totalmente erró
neo de'lo que es la cuenta de Te
serena de.' la Hacienda pública.
Inzisto en que S. S. tiene un con
cepto totalmente erróneo de lo que
signitlea el saldo de cliente eorrieri
te entro 'el Tesoro y en Banco 'de "
, paila. Sería igual, senor Fanjul. que
se quisiera apreciar el estado de un
balance de una caza mercantil úni
camente por la caja. (E1' senor Fan-.
jul: ?Quién ha 'chancees% senor
nistroa ',Ya se que 1,a 'resotería es la
caja.) Demostrare el e.reor de-Erei sé
noria detalladamente, minuciosa
mente, como se demuestra un teore
ma de IVIatemátioas, porque a mi me gusta fundamentar y razonar las co
sas como si estuviese siempre demos
trando teoremas de Matemáticas. Re
pito que S. S. tiene uan idea equi
vocada de la cuenta de Tesorería,
porque esta cuenta entre el Tesoro
y el Banco de Espana comprende to
dos los pagos y cobros que el Banco
de Espana realiza por cuenta del Te
SOTO en relación cen l presupuesto, pero recoge tanibién atroz :pagos y
otros cobroseLa cuenta de Tesorería
refleja, además, ei: movimiento natu
ral de fondos por virtud de las re
laciones de la Hacienda Con el Ban
co derivadas del presupuesto; reco
ge una' serie' de operaciones, como
depósitos, anticipos y otros, indepen
dientes completa:Mente del movi
miento presupuestario. Por esto in
currían .en un error S. S., sus com paneros de minoría y los demás se
nores diputados cuando, para esta
blecer calculas sobre el déficit del
presupuesto, manejaban el saldo de
la cuenta' de Tesorería.
Pero, además, hay un -segundo
error, más- grave que, el anterior, en
el razonamiento de S. S. Para los
efectos de mi argumentación quiero
suponer que el saldo de la cuenta
de Tesorería del Estado con el Bali
ce refleja exclusivalnente el movi
miento de cobros y pagos relativos
al presupuesto, y quiero suponer que
el día 31 de Diciembre del ario 1931
existía un saldo contrario al Teso
ro ene importaba alrededor de 200
millones de pesetas. Susenoría hacía
Un argumento completamente equi
vocado, porque S. S. decía: "Según
esta cuenta que presentáisSeegún es
ta liquidación del presupuesto de
1931, confesáis un-déficit q:ue ascien
de alrededor de 200 millones de pe
setas; pero como además de esto de
béis al Banco 200 millones de pese
tas, resulta—decía su,Senoria con un
razonamiento de simplicidad extraor
dinario—, que el déficit 'es de 400 mi
llones: 200-que confesáis en la liqui
dación del presupuesto y 200 de la
cuenta de Te,seteria". Pro, ?no se
ha hecho cargo S. S. de que esto es
duplicar una cantidad? -?Qué es el
déficit? ?Qué --signillea el déficit?
El déficit, en el lenguaje presu
puestario y -mercantil, en 'relación
con la Hacienda del 'atados-exore-ha
que el Tesoro ha pagado más que
ha cobrado; y así cuando se dice
due un presupuesto tiene Un déficit
de 200 millenes de pesetas, esto re
presenta que el Tesoro ha pagado
Más que cobrado 200 millones de pe
astas; y claro es que si en el curso
del ario 31 el Estado había pagado
más que cobrado 200 millones de pe
setas, como no lo tenía, los debía al
Banco de Espana. De modo que la
cifra de aquellos 200 millones de pe
Seta,s del déficit era igual a los 200
millones de pesetas del saldo. y que
S. S. cuando surimba estas dos par
tidas,. sumaba una partida dos veces:
me paree que es clara la demostra
ción.
En Orden a las deficiencias que se
achecaban al presupuesto, debo ocu
parnie ahora del problema de los
avales.
El problema de los aVales. en lo
que hace referencia a la discusión
presupuestaria, tiene un interés
siempre relatiVo; porque evidente
mente, sefihres diputados, todos los
avales que se traducen en 'responsa hilidad de un presupuesto, siempre
conStan en el prasuptieeto; de modo
drue sin necesidad de mandar al
Parlamento ninguna lista de avales.
estudiando y analizando el presu
puesto, eualcaner senor diputado pue
de hacer la cuenta fácil/riente de
cuál de aquellos avales pendientes
se ha traducido en -cargas. y pagos
del presupuesto; pero, de todas suer
tes, he querids. senóres diputados,
terminar con ésta intiston.te pregún
l'os que tot 'el que ta- referencia, a
tramvies és cosa del 1VItinicipi.
Ara be: suposant cine l'Ajunta
men no lis tingui'calvjerisdictio di
rectas sembia que el CroVern de la
Repnblica 'S''hauria de rer relsó 'de
les conveniencles de la -eiutat, per
damunt deis interessos d'una empre
sa, peró ?s'ha fet alguna gestió en'
aquest sentit? ?Se n'ha parlat al'
Congres? ?Ha anat cap comissió a,
entrevistar-se amb el ministre del
Foment? Perque. podria.denar-se el
cas-que aquí esteesim flnt "dráfila"'
soase haver fet cap gestió a Ma
drid.
Ja sap el senyor Váchier que avui
ja no existeixen — o no haurien
d'eXiatir — ernprease,s 'titte facin anar
de corcoll ministres i mimsteris, per
tant, si la ciutat de Barcelona
cessita resoldre el problema train-;
viari, dubto 'ni un rnoment, q.del
'él Góvern de la RepúbliCa sabrá
complir amb el seu
'Ja he dit el miel:ter:So' de la subs-i
titneió. deis trarnides"Phr
bus, ara bé, pel que es refereix a
l'Oltra pregunta de si el ppúblie se- ,
taria la"dlreeció única-diels 'traan-1
s sis iffarets -on está 'estatilerta
pels altres vehicles, .11 responc que
ad Vhi'llai'datitte,'fikta"yegada due el
(ie-nias 'Molesta és veure aquest
tradte de' ore` neancia que, ultra oca
lausas~e~!~'
11~1~11~~~- .....,.
'FIREITS 'BARATISSIMS
no deápréCiéu
tió 'eónitlreu átt1i:
.tngteix ina : t: :
10MAGCSSA i Cía. S. en C. •
"
Valencia, 295.11circertika
De l'estada del Dr. Eckener
a Barcelona
Dimecres de la setmana passada
tinguérem l'honor d'ésser rebuts pel
doctor Eckener al cap de pocs mo
ments de la seva arribada a Bar
celona.
Creu el doctor Eekener que 'Es
panya és el lloc indiCat com a es
tacin de partida i d'arribada; aiXet
sembla que reportaria un gran in
crement de passalge 1 correspon
dencia per la via aéria.
En estudiar les possibilitáts d'es
tablir un camp d'aterratge a la
Península és porqué hora té la se
'-g,uretaa que molas pasSatgers vin
guts de Franca, Italia, Anglaterra
i d'Espanya drnateix, accentarien
amb preferencia 'el -prendre córn a
Punt de partida 1 d'arribada una
estació situada a Espanya.
En la seva conversa va manifes
tar-nos que ell abans de decidir el
sionár desgracies 'personals, coatri
bueix a l'obstrucCió del. tránsit.
a---.».‘ra pregunta del senyor
Váchier és perillosa. Pregunta com
s'ho prentlria el »públic si ell, em
prant hiltjans sufzgetiris, °Ce:sienes
el taponeesent de tremoles per les
Ramblas, desballestant tot el servei ;
trarriVialre, a l'objecte 4due la Clem
panyia es posés a la raó.
La resposta és aquesta. Si en
' el
kun nidinent Itekt necessári emprár
'adtiasta ''rnegura heroica, li econsello
que ho adverteixi al públic durant
elles begUits. perciué -si ho féia,
de cop i voita, pedida' ésser que•Pren
gués mal...
L'article del senyor Váchier acaba
amb eduests nedts:
"Si la 'Cratat em resdon aixó (fer
niís per a taponar els tramvies 'a
les RarableS), .firirriediatáínént, el
Departament de Clreulació regida
ritaa el trafic trainviaireen quinas
dies."
'Atians naCia dit:
"L'amic "Sprint" parla exacta
ment igual' com si jo fos una poten
cia suprema que pogués desfer fer
al meu álbir; els tramvies fan nasa,
dones auprhe' ..s; tal carrer el feu
de ditecdió unida, dencs 'tramvie.s,
fina IlnieS!''
Com Sien; que aquests 'dos Para
grafs es ce eradiuen d'una 'manera
cdie río' 'dones 11óc: a "dubtes, Veldfiem
cate •0 ser:Yer 'Vátillér 'es -Prengués
la molestia d'aclarir el següent:
?Pot o 'nó not'regularitzar él trá
fIc'trainviaire?'Él'Pót, i'attlara el se
gon naráfrag, i si' no pot, sobren
tots"
1PR/NT
Nota: No sabern QIi_será klettAt
les "Xfarderies" d'ágneata, -seeció, del
cert és (Me la prerrisa d'ahir publi
cava ames: cornunicat:
"El Departament de Circulació,
d'acord amb la Companyia General
de Trae" 'es; ,per tal de descorigés
donar el t'Uf:e al carrer de•Pelai,
ha decidit que tots els tramvies de
les líeles 27, 33 i'52, - que pugen -per
ttambles .1 - en direcCió 'Pe
lai, Placa de la Universitat (contra
direcció), ..teguiran Rambles, Piaça
de CatalunYa..iPRonda de la 'Univer
sitat, fent la parada davant la Com
Panyla hareelonésa d'Electricitat; i
eirega, al Públic una rnáXima 'toleran
cia 'Per ' aniiesta,' modificáCió, que co
nlenéará , a regir. denla, dilluns."
Tot és comenear!
viatge ja neida. efectuat una asarle
d'estucas, 1 tot Ii tela suposar que si
a Barcelona tronasen apabient- oro
pici la balarie,a es :decentaría cap a
nosaltres. El dia següent, en 'es en
trevistes que 'tingué antila la Cornls
sió de l'Aeroport, la qfiestió deriCa
cap aquest assumpte, o sigui, que 'si
Barcelona está realniient, interessada
en esdevenir l'estació d'Eur&pa :ices
important de dirigibles, la solució
póssiblernent vindria més rápida
ment del que sembla.
Creiern que si la qfiestió está po
sada en aquest terreny seria per
nosaltres un error lamentable que
no ens aboquéssim de cap a Sestudi
d'aquesta qflestió tan important.
Ultra aleó, hi ha el fet positiu
que representaria la construcció d'ua
hangar monumental on les tanes de
ferro hi entren per centenars, do
nant marge a qué la nostra indús
tris de foneria i metallúrgica rebés
una empenta que bona falta 11 fa.
Hi ha nimbé l'habilitació d'un gran
terreny anexe al futur aeroport, a:ab
la consegüent despesa de jornals,
que tan bé vindrien en aquest mo
ment de crisi que tant ens pre
ocupa.
Per aquestes circumstancles noa
més. ja és intere,ssantíssim el pro
jectedel doctor Eckener. La seva
importancia aeronáutica ens la dirá
la setmana entrant des d'aquestes
mateixes columnes. un dels- homes
Inés ben preparats que hi ha a Ca
telunya i a Una la Península: ens
referim a Josep Canudes.
Aixi, dones, deixem el terna per a
reprendre'l dilluns vinent, que el to
earem amb t,ota l'extensió necessa
ria.
PING1.'1
ID 1333
és totanglés i ikirs Dreus 'es rmilors
4 i '6 CILINDRES
8 1 12 HE. - MIGRAS 80 c;(, AUTOIVIATIC
12 IVOLTS, 4 MARXES SINCRONITZADES
MOTOR PALACE
COROEGA, 302
Geretít: En josep Offfi 13enessat
dé Tüntiga firma Vallet i Bofill
in o c grill n t s
Ptitt1P§:111
• • '1110iiirs de don ifátite 'Comer
ta, con esta »euriosadad, si 'queréis,
que al no satisfacerse podría signi
ficar que el Gobierno tenía algírn re celo, algún interés o algún temor de
comunicar al Parlamento lás listas
completas de los avales; y aquí las
traigo.
He mandado formar los cuadros de
los avales que tiene actualmente
pendientes el Estado; estos cuadros
los entregaré al "Diario de Sesio
- nes": y para evitar suspicacias, por
que se me preguntó hace días qué
-paradero teMan unos restados de rfti
discurso anterior, de de decie que
creo que es costumbre que 'estos es
tados, anejos a los discursos, no se
impriman en el "EXtractod: sino que
se imprimen cuando se publican los
cliscliates de una Manera. definitiva
en el "Diario de' Sesiones". De suer
te ,que estas cleadros los "pondré a
disposición del "Diario de Sesiones",
pára que se. publiquen.
Estos cuadros son cuatro: uno,:que
comprende todas las enlisiónés de Tí
tulos que tienen la garantía del'Es
.tado; la mayor parte de estas emi
siones no sairdtlarainadie ninguna no
vedad, son cónecidas, son del doMi
nM público; ise'han reflejado -en los
presupuestos, en éste' y en los ante
riores; no ~libreési hada nuevo:
obligaciones de las cédulas de la Ca
ja de Emisión, obligaciones de la,
Trasatlántica, etc. Todos estos ava
les del primer cuadro importan la
suma de 771.271,200 pesetas. Para no
alarmar a la opinión pública, para
que estas cifras no causen una im
presión inadecuada, debo decir, se
nores diputados, una cosa que vos
otros sabéis, pero que tengo interés
en hacer resaltar. El aval del Esta
do no signifita cele, necesariamente
el Estado deba satisfacer todos los
avales. Puede suceder, puede ocurrir
y ha ocurrido, que parte de las obli
gaciones avaladas son cumplidas, son
satisfechas, son saldadas por el deu
dor principal. Y entonces no tiene
que hacer efectivo el Estado ningu
na responsabilidad por virtud de ese
aval. Pero, en fin, las obligaciones
avaladas por el Estado ascienden a
la cifra que os he dicho.
Hay luego un segundo cuadro, de
préstamos recibidos. con la garantía
del Estado: Este cuadro asciende a
la suma de 52.361,102 pesetas; un
tercer cuadro de los compromisos
contraídos por el Estado, con garan
tía de intereses a las Companías fe
rroviarias: Aquí está el detalle de
todas las Companías, la garantía de
Interés de esta responsabilidad por
parte del Estado, implica o significa
la Posibilidad máxima de un 'pago
anual de intereses de 8.226,73374 pe
betes, y, finalmente ,hay un cuadro
cuarto, cine consiste en una pequena
responsabilidad de garantía de capi
tales invertidos en la construcción
de hoteles de turismo, que represen
ta para el Estado una responsabili
dad pendiente de '62,500 pesetas.
He dicho ya, senores diputados, va
rias veces-slo repito en este momen
to—que todo presupuesto se integra
por tres conceptos: gastes, ingresos
y artículos adicionales. Cuando se es
tudia un presupuesto, lo mismo en gastos. que en ingresos, la crítica que
se puede hacer frente al presupues
te, es: Gastos.—Se gasta poco, se
gasta demasiado o se gasta mal. In
gresos.—Aproximadamente, lo mis
mo: -se ingresa poco, se ingresa de
masiado o se ingresa mal. En este
cuadro total, dentro del cual caben
todas las observaciones que se han
formulado, voy a examinar los dis
éursos cede se han pronunciado Con
tra la totalidad del presupueste.
De los seis discursos pronunciados,
por razón de método, por claridad
de exposición, quiero hacerme car
go, en primer término, de dos dis
cursos que se han pronunciado des
de los extremos más opuestos de la
Cámara: los efiscursotk del senor Bal
bontín y, del Senor .PIltágn.. Los dirte
' cursos del senor Balbontín :del se
nor Pildain, coincidea en que los dos
son de fundamental, de total opo
sición al conjunto del presupuesto;
pero discrepan esencialmente en la
posición dialéctica que toma cada
uno de los dos oradores.
Comenzará examiriando él discur
so del senor Pildain.
Su senoría tornaba la actitud de
acordarse el priialro"de los obreros,
y con la facilidad 'del honibre acos
ttimbrado a .dirigirae -a las Multitu
des populares, describía todas lats In
quietudes, todas las "bertúrbaéinhes
y todas las agitaciones..prodscidas
en diStintas regia'rtés;tie aai~,
nalando que existía,, en muchas ,par
tes ana cantidad de obreros ham
brientos a los que la República y los
herribrés de la República no aten
dían. Y después c.W esta.pósacfón <ira,
matice, montaba su artificio, y el ar
tificio era decir aquí para que lo oye
ran fuera: "Ya véis, un Gobierno re
o.
:es
a
'01114eig
sexosti
publicano, un Gobierno de republi
canos y socialistas presenta un pre
supuesto de 4,700 millones y de es
tos 4,700 millones no hay un cénti
mo para vosotros; si acaso, cantida
des irriáirias, cantidades inhIgnili
cantes".
Y luego, para seguir en el artifi
cio, 'S. S. iba examinando y compa
rando un presupuesto de, monar
quía con el presupuesto qe este ario
ha presentado la República, y decía
a la Cáinara y al país, una vez, y
dos, y muchas veces, para que se
hincase fuertemente en la imagina
ción de las gentes que lo leyeran:
"fijkos, en Presidencia, de este pre
supuesto de 4,700 millones, hay un
auMento de tanto, y en -éste otro, de
tanto, y en este otro, cuanto; 'ya
veis, después de todos estos aumen
tos no hay nada para los obreros,
para satisfacer las aristas legitimes
de estas multitudes pppulares". Cla
ro es que si la posicion de S. S. no
hubiese sido de oposición, de tenden
cia, yo creo TM demagógica. si con
verdadero espíritu cristiano hubiera
cleSeado colaborar en la obra de es
tos hombres de la República, quizá
equivocados, pero que S. S. con sus
advertencias y sus observaciones de
beaba corregir y rectificar. S, S. hu
biebe debido, al examinar cada uno
de estos capítulos y al senalar cada
Uno de los aumentos. decirle a la
Cámara y al país a qué causa obe
decían, en qué censistían esos au
mentos. !Ah! S. S. no lo decía por
que si lo hubiera dicho se habría des
moronado el artificio. Si S. S. hu
hiate étaltitládo el detalle de estas
aumentes, forzosamente, -per la elo
cuencia de los números, por la fuer
za de los conceptos, por el iniperio
de la verdad (Muy bien, muy bien),
hubiese debido decir: "estos aumen
tos no son obra de la Renúmica, aquí
hay una cantidad enorme- de deuda
que ha ido aumentando, y esta deu
da la ha encontrado la República";
la ered ésa monarquía, cuyas venta
jas S. S. trataba de hacer resaltar
con las comparaciones, esta deuda
la, heredado este régimen:Si hu
bira seguido comparando, Mibiese
dicho que muchos de cates aumen
tos proceden de unos csadros de
Ejéreito, de Marina y de Clases pa
sivas que la República no ha crea
do, tiple la Repulaliéa ha heredado;
S. S. hubiese aebido decir que una
parte de ellos, era debido a obras
públicas:que-la Repúblicaquería ha
cer; es 'decir, ?die eran centenares
de Millones de pesetas cleetinadas a
obras para atender a esse paro obre
ro, para atender las 'necesiciables de
esta clase trabajadora. Hubiese de
bido decir qUe parte desestos (Lumen
toa eran para hacer escuelas, Para
(lar al pueblo, además de trabajo,
pan espiritual, y S. S. hubiera te
nido que refrenar la critica aue ,ha
cía de que a la Vez que se había dis
minuido el presupuesto del Clero se
auenentaba el ,de 'Justicia, pórque si
hubiese dicho eso se le hubiera po
dido y debido replicar que én- un
país no 'hay orden, ni 'Progreso, ni
democragia, ni libertad, si no hay un
Poder judicial libre, independiente y
bien pagado. Pero S. 'S. prescindió de
todas estas cosas. S. 'S. repitió una
vez y dos y tres veces,
to y mantuvo el artificio para dar a
las gentes. al público. a las clases
trabajadoras, la sensación de que la
Repúbliea, de que este Parlamento,
se cuidaba de todo, lo aumentaba to
do y de lo único que no se preoéu
paba era de las clases trabajadoras.
Es claro que ante esta actitud com
pletamente negatitnedasi no hay na
da que contestar. UniCaménte he de
decir, S. S. una cosa: creo qtle se
equívca por entero. S. S. está en
su derecho excitando, en la forma
que estime oportuno, en forma ra
zonable. én ?orina sentimental. en
forma demagógica, a lasmultitudes
obreras, a las clases trabajadoras:
pero S. S. corre el peligro de que
estas Clases excitadas por Su seno
ría, no le sigan; hay el peligro de
que considerando esta República, so
cialista o no 'socialista, como sea, co
sa leve, esas clases sigan adelante
en sus desesperaciones, y en su ca
mino arrollen a S. S. y a todo
que S. S. quería representar y defen
der en el discurso tele ISrohnIcid en
la tarde de ayer.
El discurso del senor Balbontín.
contrario, radicalmente contrario
también al presupuesto. tiene una
construcción dialéctica completa
mente distinta. El senor Balbontín
se coloca en el punto de Vista de
su ideología; él tiene una ideología
no coincidente cone la ideología que
ha presidido quizá a la Constitución
y que ha presidido este presupuesto.
'Frente a la ideología del:presupues
to, el 'senor Balbontín coloca -la su
ya. "El senor Balbontín dice: "Yo no
os diré que gastáis demasiado; al
contrario, gastáis. poco._ Yo os, diré
que -vosotros habéis heredado del vie
jo régimen deudas oue pagáis: yo
no pagaría deudas. ifiosofros vais a
una reforma agraria. y la organieáis
a base de satisfacer, de pagar en
forma más o menos Insia o equita
tiva las tierras a sus actuales pro
pietarios: yo creo qúe estas tierras
deberían tenerse y no Pagarse". Es
decir, el senor Balbontín construye,
frente al presupuesto, una posición
de afirmación de los nentoe de vista
que él tiene relacionados con la or
ganLeación política y social de Es
pana. Pues yo le digo a S. S.—y al
dearlo•nro e sinnelémente,Por corte sía, 'ya que tengo el más, profundo
respeto para las ideas de ,los de
rriá,s, le "digo a S. S. que Yo, na
turalmente, y creo que la mayor par
te de la Cámara, no particinamos de
las ideas expuestas por S. S. Yo ten
go un gran deseo, un ansia viva,ve
hemente, de contribuir a la reforma
tolítiea y goda' de mi patria, ca
*lineado con toda la prisa que sea
posible, pero con toda la seguridad
que -Sea néeeteria, para trensferthar
este pals'en un país-en que las, ela,
ses trabajadoras tengan el máximo
de bienestar, de instrucción, ele cul
ttita y que obtenga cuento sea posi
ble ebtener pára hacerlas felices y
dichasas. Y lo digo sinceramente.
Ninguna restricción ideológica Me
detiene nunca en esto. Idetalógica
mente, no siento el menor recelo de
ninguna construcción de pensamien
to político. Ahora, hay una cosa que
me retiene siempre, y es la posibili
dad de realización. Yo, que estoy en
eate Mundo de la política suelto, no
formo parte de ningún partido, me
siento siempre dispuesto a e;ólábórar
y a trabajar con todos los que sigan
esta orientación y este camino. Creo
sinceramente—claro es que,respetan
do el punto de Vista del senor Balo
bontin—que la construcción política
queS, S. ansía produciría en nues
tro país una catástrofe. Nuestro país
no tiene, senores diputados, la resis
tencia -moral, la capacidad de.sufri
miento qu'e tienen otros países del
monde que están sujetos actualmen
te a pruebas tremendas, a pruebas
téfrinles: Yo abrigo el convencimien
to, tengo la sensación de que en esta
teanaformación 'política y soda:al que
está Operando la República, si no
se va con medida, con calma, en vez
de ir hacia adelante, es muy posible
que demos un salto en las tinieblas,
y en vez de andar por el camino del
proáreso, de la mejora social 'y' de la
elevación de las clases :trabajadoras,
quizá demos un salto atrás' que nos
saga retroceder muchos arios en la
ruta 'de la evoluCión 'política. Pero
estos ,son idealismos. Yo respeto el
de S. S. ,como supongo que S. S. res
petará el que yo tengo. Claro ea que
desde su punto de vista, el senor Bal
bontin ha de mantener una posición
completa y radicalmente distinta de
la qúe ha aervido al Gobierno para
confeccionar Ites Presupuestos.
Otro de los discursos de 'oposición
a 'la totalidad del •presúpuesto fué el
:del senor Fanjul. Ya lo he recogido
'en parte, pero quiero chntinuar exa
'niinándelo. Su senoría manifestó que
'para combatir el presupuesto quería
valerse de mis propias armas, es de
cir, de mis discursos. Dijo S. S.: "El
-ministro de Hacienda, en el mes de
Marzo, hizo un di-Seúl:So en el que
dijo tal y cual cosa; pero luego el
'Presidente 'del Consejo de ministros
en Santander estaba en disconformi
dad con lo dicho por el ministro de
•Hecienda en el mes de Marzo, ha re
sUltado'qUe 'ahora el Ministro, en es
te presupuesto, hace todo lo contra
rio de lo que dijo entonces". Esta es
la tesis de una parte importante del
discurso de S. S.
Cólno Muestra dél Modo especial
que seguía 'S. S. para la demostra
ción de ésta, a su juicio, equivoca
da tesis, me permitiré leer parte de
su discurso de ayer. y esto mismo
podría hacerlo con los demás; pero
me llevaría. quizás, un par de horas.
Dice S. S.: "Ya comprenderá el se
nor ministró 'de Hacienda que estas
manifestaciones -stiyas: /Vis llenardn
de optimismo a todos los diputados,
creo que a -Espana entera, porque
hay que ver lo que significa que un
ministro de Hacienda dijera: con es
tas leyes tributarias que traigo no haylnue pensar más en déficit", Se
nor -Fanjul: yo no ,he dipho en mi
vida esto; afirmo que en Mi dbc:tír
so de Marzo ho-- he dicho esto: -hu
biese sido un insensato si lo hubie
trnaaddíicahoS,.- Sy.: p"reLsooe qpureesunpouelsotossoyq.ueY
šn niveladns y ni si:Quiera 'hay que
'hablar del impuesto de la renta: de
Izo no hay nada atie decir. ?A quién
le. le ocurre hablas del, impuesto so bre, la renta si .Ya está salvada la
'economía nacional y no está en con
diciones, por ahora, de oue se esta
blezca. ni tenemos los organismos neo eeearios para administrarle? De ma
nera que S.S. desde el banco azul. In nombre de un Gobierno. el día
120 de Febrero, etc...". Yo ruego al
senor Fanjul y a todos los senores
diputados que relean mi discurso 'de
Marzo. (El senor Fanjul: Lo tengo
aquí; puedo leerlo.) Muy bien. Pues
si lo hace S. S. verá que, lejos de
ser cierto que yo repudiase el im
'Meso) sobre la renta, dije lo contra
rio: que hacia el impuesto sobre la
renta era a donde debíamos dirigir
nos; que no teníamos organismos
preparados para recaudarlo, y luego,
continuando en el examen de esta
tesis, podrá verlo S. S. en mi ella
curso...- i "senor :T'enjute. -eQlflaseas
S. S. que lo lea? Así podremos acla
garlo de una vez.) Bien. Léalo S. 8:
(El senor Fanjul: Dice su senoría:
"Yo les digo que es imposible que na
die que entienda de estas cosas pue da asegurar que. en el momento ac
tual en nue se encuentra Espana,
fuera posible un cambio de bases -tri
butarias. ?Un impuesto sobre las ren
tas? ?Hay quien pueda decir que es
tamos ahora en Espana en condicio
nes para establecerlo? Ello hubiera
sido catastrófico, porque ni siquiera
hubiéramos logrado tener, no hubié
ramos tenido, las organizaciones ad
ministrativas necesarias"). Siga Su senoría leyendo. (Risa.s.—El senor
Fanjul pronuncia palabras que no se perciben.) Perdone S. S.; yo se lo
explicaré; soy el antor del discurso
y figúrese-S. S. si lo conozco. Con
tinúo en el examen y digo en ese
d"iHscauyrsqoueq'uheaceesrtaubna plleaynenddeo rSec. o-nSs.:
trucción de la Hacienda de Espana y
en él hay que proceder por etapas",
y senalé la primera, que consistía en modificar el impuesto de 'Utilidades
y ampliarlo a los comerciantes e in
dustriales individuales, y senalé tam
bién la segunda fase de este plan,
diciendo: "En la segunda fase hay
que iniciar el impuesto sobre la ren
ta". Todo eso está en mi discurso: Y(V, aarilosresceonrodraerslo,diepnutaedl osd:iscEuxrsaoctod.e)
Octubre decía a los senores dipu tados: "Hemos cumplido la primera
fMasaerzoq:..beahaonrauncdieabbeamoesncoeml emnzeasr dlae
speugeustnodas.oyb,repolra reesontap"r.esento el im
'Lo mismo el senor Fanjul que los
senores Calderón y Santa Cruz, en
sus diseurSos contra la totalidad del
presupuesto, han tratado un tema
que debo recoger. aquel que se re fccihaelorceuqluaaedl oceál lscumuslioniinsdgterroeisnodgserescHooasnc. ieeHnxadcneasihdvaio
hoeptucnailscmuola,doconcoemxocescirveao alqeuger.ía.geLnoes
rnaislmtraesnted,e loHsacciaelncduala: npitdodieonsdolos mi a to
das las Direcciones generales de mi
pDeerpsoanrtaalmteénctnoi,coqueenceasrtgáandododtaedaesstdaes'
cosas, que. con los elementos de jui tcoiso, qcuoentuevstiaedseísntiecnass, ucpoondetor.docosn sduas
medios ',de información, hiciesen sus evaluaciones. Yo no »he ejercido so bre esos Centros directivos, sobre
epsuodsietséecniincfolsu.irnienngusnuas saupgreecsitaiócnionqeuse,
y ellos me las han facilitado. ?Exac tas? ?Un poco optimistas? És difí
cil apreciarlo, porque dependen de
contingencias imprevistas.
Ahora debo decir a SS. SS, algo que conviene tener en cuenta para
seuxpaumeisntaarrias.ereLnaasmemnotedifliacalcaiboonresprine
troducidas en cuanto a ingresas en el último presupuesto, no han podi ,itdsmoeonp•strueeee.fsviTteoojotsaód,rosecsenosímanMboteéagiresrzlaoqmduYeeeln•deteleTtepiemrrnmebsiruenelpa,updernoesos
ahlagnunpoosdimdoesehsacdeersspeuéesfedcetivaap'rohbaasdtoa
aquél. Hay modificaciones. algunas tdeenseilólans tdaenl imirúppouretsatnote,dseCoUmtielidlaade5ees
a los cOmilrelantes e indtatrihres-W-4;-'
'dividuales, que casi no: han • :refiejarie pod3.9... en este presupuesto. vtirchie'
cerrándose la mayor parteicle
lances en 31 de- Diciernbre, el tribu
lo ne podrá haCerse efectivo hasta
el curso del ejes:cielo próximo. Fs decir, guíe hay- una porción de ele
mentos de juicio-que han debide -
tenidos en cuenta-para la estire,
de los ingresos: y con arreglo a es
tez cálculos han l'armado las Direc
ciones senerales del ministerle de
Hacienda stiteepreciaciore.s, No (reo
oue haya ,\In'ISn :ministro de 'Rae
rienda •eue pueda nunca estar leste- •
ro de Sue: sus previsiones -tersfr4.a
(Seguetx a la página S)
*".
Casa Rodól
FONTAN ELLA , 14
Secció de sastrería a mida
per home
PREUS REDUITS
Any XLII. - N. 11.362
EalTeacte
Diari d'avisos i noticies
SENYORA : Recordeu que la casa 11
D. H.
„ els millors assortits de GENERES
50 - SALMERON - 50
és la que ofereix a més bon preu
DE PUNT
Edici6 del !naif
Resaeote t 1moramtai YerlandloS, 1.11 1 11
roemos tete. salsa Barcelona: Divendrts, 11 de novernbre de 1932
AdMinfidraldúr carrer do Palay*, número 1, flegO11 Pm.
relUome Ton una
10- céntinrs
La campanya electoral
Negacions... 1 res més
Cal reconéixer, Ileialment, que en
es darrers anys s'han creat a Espa
nya un ambient i unes masses revo
lucionáries que, si disten n'ion de te
nir la força que alguna es figuren.
pesen i valen quelcom mes que l'a
trotinat republicanisme espanyol d'a
''eatiura
Darrerament han entrat en el
camp revolucionad alguns esperits
selectes, hornea sense históril o amb
historia irreprotxable, amb un cape
rit angelical que els permet creure
que en 1931 seria possible una revo
lució política que no fos. immediata
ment, devorada per una revolució so
cial, que derivaria fins al bolxevisme
inorgánic, és a dir fina al saqueig 1
a l'asassinat Iliure, com (oren les
"jacqueries" medievals de les quals
CA:1130
(Foto Sagarra)
tinguérem alguna exemples a Cata
lunya.
Tal volta, en algun in
dret, podríem veure realit
zat el programa simplíssim
1 humaníssim de l'anarquis
ta de Terrassa que deja
així : «En arribar el cija del
triomf, matarem els burge
sos i les nostres dones i ens
repartirem els béns i les do
nes deis burgesos, car són
més boniques i fan més bon
olor que les nostres.»
L'acord del partit socialista de po
sar. davant la seva política de clas
se. el revolucionarisme republica.
augmenta l'esto' revolucionad amb
un concurs de válua innegable, no
sola en quantitat. sinó en qualitat, car
la intervenció deis socialistes en les
corporacions administratives té el
prestigi d'haver estat irreprotxable.
Ara, que aquest acord lleva al socia
lismo espanyol el carácter que li ha
via donat Pau Iglesias i Ii havien
mantingut els seus immediats succes
sors, portantelo a la pérdua de tota
la seva força obrerieta, que anirá, fa
talment, a mana de l'anarco-sindica
llame, o a les de l'incipiept .comunis
me moscovita.
Pero, malgrat aquests esforços deis
revolucionarisme republicá, el seu
tracas és inevitable: podrá, aixó sí,
repetir fets com el de Jaca; provo
car alguna vaga política... la direc
ció de la qual h prendran, el mateix
dia, donant-li carácter de lluita de
classes, sindicalistes o comunistes,
organitzar conflictes estudiantils que
fomentin la vagancia escolar. Sí, tot
aixó podran ter-ho. amb la segure
tat de causar un dany al seu país i
al seu signe monetari: el fer mal,
está avui a l'abast de tothom.
Peré, fer una revolució i
arribar a la instauració
consolidació d'un nou ré
gim, aixé, el revolucionaris
me republica espanyol no
pot pretendre-ho, malgrat
els esforços aprec5ables que
ha retut aquests darrers
temps.
Cal, en primer lloc, que expo
sem clarament la situació de la
consciencia espanyela en aee-s''-,
mere
ea,
Hl ha, duna pa., un
gran corrent contra el regim 1 qui
l'encarna; pero, amb molta més força
que aquest corrent, n'hi ha un altre
—que engloba una bona part deis que
integren el primer—que és absoluta
ment contrari a la revolució... i a
les conseqüencies que poguessin de
rivar-se'n. Hl ha molts més antimo
nárquica que republicans 1. dintre
aquests. n'hi ha un grandíssim nom
bre que. després d'esgargamellar-se
cridant "Visca la República!". pen
sen que, tanmateix, si la República
ha de venir posant en perill les exis
téncies de la seva botica i els títols
que té a la Caixa del Barc i el camp
i la vinya í la torre... no val la pena
d'apressar els esdeveniments, i espe
ren que la República vingui per ella
sola.
Aquest és, avul. l'estat d'esperit
predominant en la consciencia espa
nyola... llevat deis anarco-sindicalis
tes i dels comunistes, que deesitgen.
de bona fe, un capgirament social,
que confien cegament poder produir
el mateix dia que triomfes una re
volta política.
La immensa majoria deis republi
cana no ho són per adhesió fervo
rosa a la forma republicana: aixo
pot passar entre els vells republicana;
entre les noves promociona. més af
nades. més cunea
el republicanisme és una ne
gació, és un «anti»... amb
tota la feblesa i l'eixorquia
de les negacions.
Ah!, és que el fet que condemna
al tracas el revolucionarisme repu
blicá, és que, entre els seus compo
nente, no hi ha més acoed que en una
negació.
Plantegeu un problema concret
qualsevol i la discordia sorgeix im
mediata :
?Es que l'Alcalá Zamora i En Mi
guel Maura i els republicana revo
lucionaria d'Acció Catalana accepta
rien la irreligió i eanticlericalisme
rabiós de la im.mensa majoria deis
vells republicana espanyols?
?Es que entre els homes que coin
cideixen en el propósit duna revo
lució republicana pot discutir-se el
problema de la propietat sense que
c 2 2r
gran discordia?
I davant el problema monetar1,
duna actualitat inajornable, ?no
haveu vist com els poquíssims homes
del bloc revolucionad republicá que
en tenen una opinió, opinen, els uns,
exactament el contrari del que opi
nen els altres?
En front del problema catalá. ?ne
garan els republicana de Catalunya
que, entre llurs companys d'avui, tant
dintre com lora de Catalunya, hi ha
la diversitat més completa, que va
des d'una comprensió total i efusi
va fins a la més vidriosa hostilitat?
Davant el problema ferroviari i el
problema aranzelari. els dos cab
dala, els dos urgentíssims, ?és que
fóra possible que poguessin delibe
rar mitja hora seguida sense que es
presentessin divergéncies irredubti
bles?
El Govern actual, compost d'ele
menta separata per fondíssimes di
vergéncies, que els portaren a llui
tar ahir, que els portaran a lluitar
dema, han pogut coincidir en un
programa de govern, que no defuig
cap deis problemes que Espanya té
plantejats amb més urgencia.
jo afirmo que els ho
mes qualificats que in
tegren la coalició repu
blicano-revolucionaria,
no poden articular un
programa de .govern
republicl.
En el fons, no els uneix sinó un
"anti" expressió d'un rencor. I amb
la sola torpe d'un rencor, per jus
tificat que pogués ésser, es pot ofe
rir a un país els estrella d'un esclat
_revolucionad, pero no inai"l'esperan
ca de la instauració d'un nou régini
que. amb la pau moral i material.
pugui augmentan o mantenir tan
sois,- els graus de justícia, de l'ibera
tat i de benestar que els esnanyols
naden assolir, sense masar pelo es
tralla segun i els perilla mes que pro
bables d'una aventura revoluciona
ria.
F. CAMBO
11 marg de 1931.
Als electors de Barcelona
Es ben curiós el que passa avul
a Espanya: Després de vuit anys de
veure'ns privats del dret de sufragi.
en venir el momento en qué sena
retorna, amb garanties de sinceritat
que no haviem conegut mai, en lloc
de sentir un clam general d'alegria,
no escoltareu, en mítings i diaria
en els mítings i diaris deis que es
diuen més avançats i progressius
sinó esclats d'indignado i crits de
revolta. que haurien estat justifica
díssims quan la dictadura lleva als
espanyols tots els drets política. pero
que són un xic extemporanis per a
saludar el moment en qué seis re
tornen.
Jo vull creure que aquests crits
d'indignació i de revelta. vénen co
vana en els pita dele que avui els
exhalen. des de l'any 23. i que. en
els anys de Dictadura tingueren la
força heroica de contenir-los
Aixe• pot explicar-nos com
avui, en sortir enfora, por
tin un retard no ja de vuit
anys, sinó que arnb l'esforç
de compressió que han so
fert, sembla que el retard
sigui de vuitanta.
La moda d'avui és parlar de rayo
lució tothora, com ho era a mitjans
del segle paasat... i com ho és en
cara a les desgraciades Repúbliques
de Centre América.
Els que prediquen la Re
volució, obliden que a Eu
ropa, ja fa més de mig se,gle,
no hi ha més revolucions que
les que fa l'exércit i les que
el govern consent.
I avui, a Esnanya, la moral de l'e
xércit és immensament millor del
que havia estat des de 1917 a l'alça
ment de Jaca. El moviment en sen
tit d'obediencia cega al poder cona
titult, iniciat abans de la caiguda
del Directori, s'és accentuat, després
deis successos de Jaca, fina al punt
que avui l'exércit espanyol conside
ra que el seu honor i el seu presti
gi li exigeixen ésser, com en els
graos paisos d'Europa, un servent,
mut i fide', de la patria, que, en re
gim de 'libertara está sola encarne.,
da en eta poders constituits.
No, la revolució no vin
drá : no hi tingueu, els re
publicans novells, la menor
esperança! El nombre deis
inconscients que creuen en
cara que tot l'enrenou que
s'és mogut a Espanya po
gués tenir per fi la Repúbli
ca burgesa de l'Alcalá Za
mora, resta ja reduit a po
quíssimes persones : socia
listes, llibertaris i comunis
tes han tingut la Ileialtat de
parlar prou ciar perqué no
pogués subsistir la menor
illusió, llevat d'aquells que,
als 50 anys, anirien als llims
al moment de llur traspás.
La revolució no vin
drá, ni per obra de
l'exercit, ni per acció
deis revolucionaris: La
hauria d'acordar el go
vern i signar-la el Rei
perque pogués venir
de R. O.
Pero. més estrella encara que una
revolució—que sempre pot suscitar
davant d'ella un redreçament salva
dor!—. els fa el que es passin meada
i mesos en qué la revolució sigui la
conversa de cada día.
Els estudiants perden l'habit de
l'estudi; els obrers perden les ganes
del tzeball; els homes de negoci per
-den llurs iniciativas: el que volia
construir una casa o una fábrica o
una botiga... espera que l'amenaça
revolucionaria hagi passat I elan. a
dintre el país, es va fent la tasca
melévela de matar-ne les activitats,
minvar-ne les energies 1 afeblir-ne la
vida.
E' general Primo de
Kivera
En mig d'ella, el capita general de
Catalunya semblava encarnar l'auto
rítat en actitud serena, encara que
passiva. La gent d'ordre veia en ehl
una esperance. El general. per altra
part. no planyia les ocasiona d'afala
gar el que més estimem; mostrant la
taT. limpatia a la llengua catalana,
pronunciant-hi paraules en els seus
discursos als sometents. Jo el recor
do avançant-se per presentar-me al
ministre en una ocasió en qué jo
havia romput les relaciona amb el
governador, per haver-me retor
nat una carta de cortesía, afectuosa
per cert, en catalá. Jo el recordo ja
pronunciat i com a dictador. contes
tant el discurs inaugural de l'al
calde. dit en catete., en obrir l'Ex
posició del Moble.
J. PUIG I CADAFALCH.
27 gener de 1930.
El govern, davant l'amenala re
volucionaria, ha de consagrar bona
part de la seva atenció a impedir que
esclati qualsevol motí, car, per 'len,
per insignificant que sigui. a través
d'informacions periodistiques iteres
sedes i amb la predisposició del no
ble espanyol a creure les noticies més
absurdes L truculenta, podria crear
ha creat cent vegades!—inquietuds i
alarmes sense cap fonament o amb
onaments ridícula.
L'amenaça constant de la revolu
ció i les alteracions d'ordre públic,
tenen, per als revolucionaria. un es
tímul especial: el de crear un estat
d'alarma a l'estranger sobre la situa
ció d'Espanya i provocar. alai. la bai
xa de la pesseta... que és la reduc
ció efectiva de jornals i rendes, i
l'ança de preus, que són el camí més
adeouat per a escampar la desespe
recio entre grana masses socials.
En aquesta generosa i patriótica
empresa havien situat moltes espe
rances els revolucionaria espanyols,
ajudats per alguna especuladora a la
baixa. • *
La gestió admirable de
Ventosa al ministeri de Fi
nances, i especialment l'ob
tenció, en condicions tan
sois assolides per Anglater
ra i França, d'un créela de
60 milions de délars,
ha provocat la desesperació entre els
espanyols que especulaven a la bai
xa de la neseeta i els revolucionaria
que han ligut el desconsol de veure
com eLs motins escolars en qué tant
confiaven per a depreciar la nostra
moneda, han estat impotents per a
interrompre la revalorització metó
dica, asseny- da i constant, que li
porta la poi ',ice, de Ventosa.
I aquesta política. que salva el jor
nal .de i l'estalvi i. les rendes
de les familias modestes; que impe
deix Valça de preus i lleva tot es
tímul a la revolta, ?no és natural,
naturalissim, que provoqui una ma
jor virulencia en els ataca contra la
Lliga i els seus hornea de toas els
apóstols de la revolució, des del chor
angélic que'es fa la Mudó de veure
la aturada davant els torrente d'elo
qiiéncia de l'Alcalá Zamora ala que
anuncien, clarament, que llur pro
pósit és la instaurado del bolxevis
me soviétic i de l'Arcadia anarquis
ta? Acuesta ataca són avui, i seran
sempre, una de les majors glories
de la Lliga Regionalista.
Ciutadans de Barcelona!
Aquestes eleccions, a més
I tenen una alta significació
de Ilur carácter municipal,
I tenen una alta significació
! política. Si triomfeesin e1s
revolucionaris, començaria
per a Espanya un període
d'eixorques convulsions. A
Barcelona, sols les candida
tures de la Lliga, junt amb
la més pura idealitat, són
símbol de pau i de norma
litat.
A la caiguda del general Primo de
Rivera es produí, entre els media
més selectes de tota Espanya, un mo
viment de simpatia a Catalunya. La
solució del plet catalá, dintre un am
bient de concordia per tots desitja
da, sena oferia lliure deis obstacles
passionals que sempre l'havien difi
cultada.
L'obsessió republicana no
sois va rompre la unitat del
front catala.— aquella uni
tat de front que ens permeté
salvar, durant la Dictadu
ra, tot el patrimoni espiri
tual de CatalUnya! — sinó
que anteposa, en l'esperit
de molts catalanas, l'ideal
de la República a l'ideal de
Catalunya.
I, el que bu mes greu, és que per
a mantenir els catalana en estat de
fúria contra la Monarquia i el seu
govern, es menyspreá multitud de
concessions per les quals havien sos
pirat els catalana durant set anys.
Tot el que eren victóries per a Ce
talunya, era tergiversat perque els
catalana no tinguessin el goig esti
mulant de la reparado i de la vic
toria. 1. d'altra banda. s'escampa
ren, arreu, les herbes emmetzinades
del recel, la desconfiança 1 el rencor
que tan bé s'arrelen en els pobles
condemnats a les constants destetes.
Com a compensació d'aquest mal
positiu que feren a ,Cataluin,a, er,s
portaren el pacte de San Sebastián,
en virtut del qua' les esquerres ca
talanistes es comprometían a colla
rar a un r.oviment revoluclopara
canvi eme les esquerres espanyoles
s obligaven, per a quan la Revclució
hagués triomfat, a portar al Parla
ment esnanyol un projecte d'auto
nomia. deixant que el Parlament es
panyol reserves a l'Estat les facultats
que estimes inalienables i reservant
a Catalunya que establís lliurement
el seu régim interior per a les al
tres facultats que li revindrien.
Jo no vull comentar aquí
l'inefable candor que els ne
gociadors catalans aporta
ren a la confecció del pacte.
Vull limitar-me a fer present que,
causa d'ell, el plet de Catalunya que
dava subordinat al triomf de la Re
volució espanyola... i a qué, eta que
governessin la revolució—que, notó
riament, no serien mal ala homes de
San Sebastián—volg-uessin i pegues
sin complir compromisos que no ha
vien contret, i que, en tot cas, amb
portar un projecte de llei al Parla
ment, quedaven formalment respec
tata.
Davant d'aouesta actitud, la Lli
ga Regionalista, que mai no ha sub
ordinat el plet de l'autonomia al plet
de la forma de govern, i que ha
sostingut i sosia el dret i el deure
deis catalana de reclamar l'autono
mia en tots ala moments, aixi en
Monarquia, com en República; alai,
en régim capitalista, com en régim
socialista, ha aconseguit el que Ca
talunya mal no havia assolit:
Que un govern que ocupa
el poder — no uns conspira
dors que el pretenen! ac
ceptés com a programa a
portar a les Corts el proble
ma de Catalunya, expres
sant el pensament del go
vern en forma immensament
més precisa i més amplia que
les vagues fórmules del pacte
de Sant Sebastiá. I el com
promís obtingut per la Lliga
el signen_homes que, segons
totes les probabilitats, tin
dran una respectable majo
ria en el préxim Parlament.
Mai Catalunya no havia vilt el
seu plet tan a pron duna solució
plenament satisfactoria i, sobretot,
d'una solució que vingui cense recela
i desconfiances de part de les altres
regions d'Espanya, única manera que
sigui una solució sólida que, ja es
tablerta, no sigui sotmesa a una
constant revisió, cada vegada que hi
hagi un canvi de govern.
* * *
El triomf de les candida
tures de la Lliga Regiona
lista será la major garantia
qu el compromís del Govern
es fará efectiu abans de gai
re i que Catalunya obtin
dra, sense violéncies ni per
torbacions, la seva autono
mía.
Abans d'acabar vull dir algunas
paraules ala que, fills d'altres torres,
han vigut a domiciliar-se a aquesta
ciutat, contribuint, amb l'esforç de
llur braç o de llur intelligéncia, a
fer la gran Barcelona que tots esta
Mena
Hl hagué un tenlos en qué les as
piracions autonomistes de Catalunya
us eren presentades com una ame
naça i com una ofensa. Us deien que,
en una Catalunya autónoma, o no
hi pocideu viure o hi fóreu cinta
dans de ~ata categoria.
Jo protesto avui, com he protestat
sempre, d'aquesta afirmació. que és
un ultratge a Catalunya i a a,questa
liberalíssima ciutat de Brcelona on
heu trobat tots l'acollída més fran
ea i mes cordial.
Mai. en una Catalunya autónoma,
els nascuts fora d'ella. no hi senti
ríeu. per aquest fet, la menor mo
lestia; mai no seria contrariat l'us
del vostre idioma: mal no fóra ne
gat ala vostres fills l'ensenvament en
la propia 'lengua; rnai, el fet d'ha
ver nascut en alt,res torres. nO us
privaria d'obtenír i ocupar cárrecs
pública a Catalunya.
Mai Catalunya no voldra imnosar
a ningú les vexacions de qué ella ha
estat víctima.
Avui este/u en dies d'afectuosa col
laboració entre toles les regíóns i
les províncies d'Espanya. Jo consa
gro la major part del meu temns i
de les meves eneraies a oué les re
Vid)S i Drovíncies no catalanes sen
tin la consciencia de la seva perso
nalitat col-lectiva. única manera de
foriar un patriotisme esnanvol viu i
vertebrat. que permeti l'enfortiment
interior 1 que enlairi el prectizi ex
terior d'Esnanya. I aouest esforc ner
oeverant que vine fent a Galicia 1
Baleara: s Aragó i a lec ()esta
lles: a la Manxa i a la Rioja; a
Astúries 1 a Extremadura; a les te
rres basaues i a la muntanya san
tanderina: a Lleó 1 el Reme de Va
lencia. es ven correcnoct amb esclats
d'entusia orne 1 amb una pluja d'a
hesions fervorosas.
* * *
I ara, un prec a tots: A votar les
candidaturas de la Lliga Regionalis
ta 1 a recomanar-les als vostres amics
coneguts! Aixl votareu per Barce
lona. ner Catalunva i ner una nova
Pcnanva en la qual tetes les regrione
es trobin aaermar,ades xlotarei:
vosaltres 1 pels vostres fills.
FRANCESC CAMBó
11 d'abril de 1931!!!!!
revolu
cionarí
Malgrat la sorollbsa — i en alguna
aspectos trágica — fallida del recent
moviment revolucionad, entravessat
de pretoriá i soviétic, hl ha encara,
nombrosos elements extremistes que
viuen enlluernats per l'illusionisine
catastrofic. Per a aquests elements
res no signifiquen les llinons de l'ex
periéncia. Ni lo reálitat més nua no
té prou força per a esvair llur ra
dical messianisme.
S'havien passat mesas 1 mesos
anunciant la revolució a data fixa
i creient-hi. Al cap i a la fi, el 12
de desembre. després de moltes uro
vatures de mobilització de les fías
ses obreres, amb les múltiples va
gues de la pasas-da tardor, rebenta
el tumor de la dictadura i esclata
la sublevació de Jaca, seguida,
el 15, per la ate Cuatro Vientos.
Havia arribat, dones, el moment eli
de de la prova definitiva, el mo
ment de posar en marxa la revo
lució.
Fou, com tothom recorda, una ve
ritable tragicornédia. Cómica, pcls
molla incidents típica 1 pintorescos
que en voltaren el desenvolupament
Trágica. per lea nombroses víctimes
deis lamentables esdeveniments i pela
enormes perjudicit causats a l'eco
nomia del país, és a dir, a tots ala
ciutadans.
Pero en aquella cagona desena de
desembre, que eonstitueix, en pie
segle‘ XX, una página auténtica de
la historia vuiteentista d'Espanya,
evocada insuperableinnet per mateix
manifest revolucionad, restaren com
pletament aclarides dues coses tonl
mentals: -que l'exercit, en la seva
organització i en el seu conjunt, se
gula essent un instrument eficaç del
poder públic per a combatre la re
volta; i que les rnasses populars, lle
vada la minoria comunista, molt ec
tiva i conscient de les seves ;jalan
rata, no sentien la Ululó revolucio
naria. I aquest,a mateixa massa co
munista, que sent la Muslo revolu
cionaria, no sent gens l'emocló repu
blicana.
Es a din d'una banda, hi ha l'exer
cit. que no respon a les sollicituds
deis elements revolucionaria: d'altra
banda, hi ha les mascas del prole
tariat per a les quals la parauia
"República" és un mot que no els
diu res, una fórmula buida de con
tingut.
Mancats d'aquests dos elements.
única en els quals ala revolucionaria
podien confiar per a l'eventualirat
d'un triomf, que semblava que ba
lden de retre's a la inexorabilitat
duna situació claríssima.
Dones, no. Per a demostrar, una
vegada més, que l'home és l'unic
ésser viu que ensopega deus vegades
en la mateixa pedra, insisteixen en
llur illusionisme revolucionad.
No contenta amb el tracas clel
passat desembre, ara tornen d'anun
ciar la revolució per al 6, el 8, el 10
o el 15 de gener. Hem d'esperar que
passaran aquestes dates, i les altres
que aniran assenyalant. 1 la •-evo
lució no vindrá.
Manquen, entre moltes
altres coses, les condicions
objectiv43s d'una veritable
revolució. Manca l'ambient
popular. Manca el concurs
de l'exércit. Manca, per da
munt de tot, la fe en els ho
mes i en les idees de la re
volució, que no són sinó la
xifra sintética de tota la
mentalitat i tota la conduc
ta de la més vella política.
Es per anca, que constitueix an es
pectacle que resultaria divertit, si
no fos tan depriment, veure l'infan
tilisme amb el qual encara alguna
elements revolucionaria de casa nas
tra, catalanistes educats un dia en
rnillor ,escola, esperen la transfor
mado taumatúrgica del régim i la
.mágica aparició de la República.
Es perfectament comprensible que
els homes per ala quals, la precia
PUIG I CADAFALCH
(Foto Sagarra)
meció de la República significa la,
resolució del seu problema personal
més immediatament inquietant, el
pas de la preso o l'exili al poder,
entretinguin alur forçosa soledat o
llur enyorívol enuig amb l'illusio
nisme revolucionan.
Perója és menys comprensible
que encara es gronxin en aquesta
tropical hamaca els hornea que en el
recent moviment revolucionad Dan
estat públicament qualificats, com
"y otros elementos menos conoci
dos", 1, pel propi President de la
hipotética República, amb altres ex
pressions encara més despectivas.
3 de gener 1931.
La sublevació
de Jaca
Les primeras noticies de la su
blevació de Jaca produiren arreu
una impressió dolorosa. L'opinió
pública constata, entre sorpresa
i amargada, que s'havia produit
un retrocés de gairebé mig segle
en la ncrrmalitat política espa
nyola.
Siguin els que siguin els de
tectes que tingui en altres as
pectes l'obra de Cancrvas, és evi
dent, que havia aconseguit allu
nyar l'espc:tre de subleva
cion.s D'enea de la su
bleacivó del general Villacampa,
a Madrid, el 19 de setembre de
1886. no s'havia tornat a produir
cap tet d'aquesta mena, fins el
co?, d'Es.trzt de' 13 de setembre
de 1923. La Dictadura. que en
tants d'asnecf. nnsequi fer re
trocedir Espanya a l'época isa
belina, ens ha rr'xat aquesta
?lastimosa heréncia.
Sigui qualsevulla el credo po
litic que hom sostingui, haura de
rebutjar enérgicamen,t aquesta
intervenció facciosa dels ele
ments armats en les lluites poli
tiques. Francesc Cambó ha re
cordat en les seves notes l'exeep
ció que constituelT en l'Europa
moderna la tradició espanyola
dala pronunciamientos. En altra
de les seves notes', defineix i con
creta c/ara^:zent la missió de Ve
xercit, que és, necessariament,
per la seva própia ncitztralesa, del
país, de tot el país i de ningú més
que del país.
Es totalment inadmissible que
les diferencies polítiques deis ciu
tadans espanyols i la vida Pú
blica del país estiguin sotmeses a
l'atzar del caprici o de les vellei
tats deis que han d'ésser garan
tia del dret i empar de tots. Cal
que la consciencia civil del poble
reaccioni viyorosament contra
aquestes peirlloses desviacions,
que, ultra els enormes perjudicis
que ocasionen al país, en tots els
ordres de les caves activitats, re
presenten un deplorable retrocés.
Si hi hagués algú que esnerés
el triomf de la P^~(ih'ica, de la
llibertat i de "la • democráci.o. ner
aquests procedimants demostra
rla una total aly.,-1,!ia de sentit
polític i Idhuc de lógica. No és
concebible que ningú esperi se
riosament la llibertat d'un "pro
nunciamiento".
Si Esnanya tornéq a entrar en
auest camí, reduicia,
oolíticament. a un Portugal, un
Perú o una Venezuela.
(13 de desembre 1930.)
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Rambla, La (1931-1935). Núm. 148 (14 nov. 1932) |
| Descripció | Error tipogràfic i seqüencial del número de la revista, comença al número 234 fins al final. ; Informació addicional del títol: Esport i ciutadania |
| Matèria | Esports -- Revistes |
| Títol addicional | Rambla de Catalunya (1935) ; La Rambla de Catalunya ; Esport i ciutadania |
| Editor | Biblioteca de Catalunya |
| Data de publicació | 2009 |
| Contribuïdors | Massip, J.M, dir. ; Aymamí, L, col. ; Granier-Barrera, J, col. ; Miravitlles, col. ; Castanys, il. Quelus, il. |
| Data del document original | 1932 |
| Tipus de recurs | Text |
| Format | |
| Font | Publicació original: : Barcelona : [s.n.], 1931-[1935 (Barcelona : s.n.]), Any 2, núm. 64 (20 abr. 1931)-any 6, núm. 315 (29 jul. 1935) |
| Llengua | cat |
| Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1235323~S10*cat |
| Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a quaselvol altre ús cal demanar autorització |
| Productor | Docout, S.L. |
| Dispositiu de captura | Bookeye BE3-SCL-R1 |
| Resolució | 150 ppp |
| Compressió | JPEG, compressió mitja |
| Definició | 8 bits |
| Característiques físiques | Original ; 57 cm |
| Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
| Títol | 003_Núm. 148 (14 nov. 1932), p. 11-12 |
| Transcript |
14 novembre de 1932 ...!.erw41f1tv4:1. (4,irkItIl we • Sit.±7 19,4I _0)1 1.4.21 En Monteys continua a régim de sucre-candi per ta/ de no créixer ni un millímetre més, tole vegada que l'éxit de venda d'"Aust-ins!' -Fi contio • nua és grades a les demostracions que fa davant els clients de la facio litat com s'entra i surt de 1-Aus tin" i de la quantitat de Mofiteys* que hi caben. El que passa és que de vegades En, Sigas també vol fer alguna demos tracio, pero amb es seus dos metres d'alearia hi pateix qui sap-lo, 1 molt sovint s'ha de fer fregues a l'espi nada. tifi4 El mes d'octubre darrer, la marea S'oíd va ésser la que matricula més cotices 'de tetes les categories. L'amic Trunó ha acompanyat En Torres de Prat a fer campanya elec toral "En Torres aneara anib el seu Stutz "especial", i En Truno amb el seu dieeinut Austin. Per no gastar tanta benzina, van carregar l'Austin damunt el poeta bagatges de l'Stutz. I els pagesos deis nobles, astorats, comentaven que aquell canclidat, en lloc de dur redes de récanvi, portas un cotxe. sencer.:I un candidat així — dejen cal votar-lo. 4504- Cam que anem • una' mica esverats, arnb el senybr Váthier, i en canvi: tenias ene' greugas a manifestar, fao4 rern una CónalaéralltS: Primer. ?Seria possible arranjar un sot formidable que lis ha a la / callada central del Passeig de Grá-, cia, entre Consell de Cent i Dipu tació? 'Segon. Les faroles de senyals, que, han passat a millor vida, ?seran re posades? Ja fa més de mig any que falten les de Balmes-Corts i Corta Muntaner, i la de P. de Gracia-Va lencia ja fa tres meses que l'amo de "El Diluvio" la liquida. Si aixó que diem no correspon a Circulació, correspondrá a Fornent, en el qual cas ja fará el favor de perdonar-nos. la rambla 11 MOTOR - 2- Sobre eirculació Contestant al senyor Váchier En "L'Opinió" del dia 6, el se nyor Váchier torna a encetar un te ma de diacussió, 1 acarant-se amb el que signa aquestes ratlles, el fa servir de "mingo" per a dirigir unes' guantes preguntes a "L'OPinió", a proptesit del problema que crea la, circulació tramviária. Abans, el senyor Váchier comen ta unes "xafarderies" de les que es publiquen en aouesta secció de "Mo tor", sonso tenir en compte :que, aquestes petités 'notes •són. ~pie tament epidériniques, 1 que no tenen. altre objecte que el provocar un lleu-; ger pessigelleig. •Algunes, poesibled rnent, esteran idesenfocades, craltate, peró, el senyor Váchier será el pri mer de comprendre que són perfec-i tament ben obbarvades. Jo lamento que el scnyor Vachier no hagués contestat tot el qae ha via de dir-me a- ran de la ipublica ció dels meus iartielés, teta végada que ara, per raons que en no ig nora, em tobo amb un "handicap" 'Sensible, Ilintant amb veritable in •Ieribritat. Amb tot, procuraré donar respos ta, punt per Pene als teines imperiants de l'article del "senyer Vá.chier. • • * En primer lloc, observo que l'es e A'al/raOST'S A U T 1:01.111 113 U S Concesslonart per a leo provIncles de Barcelona 1 de Çiii`ona .JOAN :FLOTATS Tamarita 95 97 - TeL 315úT 'tfAIRCELONA dre cronológic de les remarques que copia en el seu artiele,, ha estat al terat. Alba no "-té Cap ifnportencia, teta vegada que, el lector haurá ob -&rdát "dile la • elle flgttra - en • darrer , libe d'ésser 'la : prifnera, com and és en realitat. , Ningú no creurá, senyor Váchier, que vosté protegen( la Companyia de Trainvies, pero no li ha diestra nyar 'que la majoria deis ciutadans, en veure quesolament es legisla per als alares, arabin jaer creure que eLs tramVies gaudeixen duna llei d'ex cepció. Taanpoc pot creure que vós Sigtieu aína 415bténcia suprema", peró no em negareu que la vostra tasca a la presidencia de la Comis-: sió de Circulació, -melles vegades; ho ha donat a comprendre. Per ai xó s'acudeix a vós com s'acudiria a adalasta "úciténtia sitpielná" a thé feu állfisió. Si "podeu" o no " cc" amb la C,ohinreanYlai 'de 'TreinVies,' rIlSkú" Mes ' que Vds -podrá contestar-h0,°els fets! per 'ara... Cene pot cOmprendre er•Sersiór ' chier, e1s que no estan-eh géeáibt de la 'fiarme com actua,, l'Ajunta - ment.' no 'es. estrany edleiatalladelkin a Cirduleeió el COI:1*On%'Po-1 inent vice-versa. "En aque.st Cas., Foment en esurti lienef ieda tota'ye goda 'que el. públie creu due ela tram vies depenen del Departament de 1 Circulació. Contéstant- la pregunta> cale fa re-I ferancia 'a la auprealló deis tramo/ viés 'Per les.-Ranibles, cree que' aques-1 ta 'mesura seria accepteda per ' t'oto Mica Semeíresdifeses faellites la ••jus ta ' La subatituCió deis ' treInVies Per • autebtimibtis -la Córtelo; dero acc,eptable, reóbido dile -en, una enqüesta de "La 'Publicilat" -ja• vaig ter aquesta mateixa propesi ció. 'El resultat n sérnbla -que 'Se-' Es molt convenient per a l'Ajun tateient insistir que la concessió 'de les'línies de tramvies é cosa de rEs tat espanyol i no de riliuntarnent, Ja-que el i públic té ficat al mol' de En la sessió parlamentaria del dia 4 d'aquest mes, el senyor ministee d'llisenda pronuncia davant de la Cambra un magnific discurs expo sitiu, el parágrafs mes importanta del qual transcrivim a continuada): "El senor ministro de Hacienda (Cerner): Todos sabéis, senores Diputados, que el Presupuesto de Estado se for ma así: los Departamentos ministe riales- formulan sus respectivos pre supueStos; los mandan -al Ministerio de Hacienda cen las Memorias ex, plicativas de diferencias; el minis tro de Hacienda las recopila, forma lizando los estados del presupuesto de ingresos y gastos; los Centros del ministerio de Hacienda redactan las Memorias sobre ingresos y este con junto de documentos, presupuesto general, presupuestos de los Depar tamentos ministeriales, Memorias de los respectivos ministerios y Me morias de las Direcciones del mi nisterio de Hacienda, constituyen el conjunto deI presupuesto. Todos es tos documentos están en la Cámara; falta únicamente, porque ha tenido a.- que ser rehecha, la Memoria corres pondiente al presupuesto de Agricul tura, todos los demás documentos están desde hace varios días a dis posición de los senores diputados. Por consiguiente, creo que no es jus to el cargo o_ue se hace al Gobierno, toda vez que los senores diputados y la Comisión tienen a su disposi ción los datos y antecedentes necese r-loe para formar juicio respecto del presupuesto. Sé algo, como sabéis vosotros, de lo que nasa en los dis tintos-Parlamentos de Europa en ma teria de presupuestos; y en todos ocurre que durante la discusión del presupuestó, se completan y man dan datos y elementos de juicio que es siempre necesario modificar y rec tificar. El segundo de los cargos que se hacen al Gobierno, en relación con la falta de documentación, consiste en suponer oue ha infringido el ar tieulo 28 de la ley de Contabilidad, que, además cíe ordenar que con el pite:Opuesto vengan aquellas Me mories a que hace poco•me refería, exige que se presente a la Cámara una liquidación del presupuesto del ario anterior. Pues bien, senores diputados, yo os digo que este deber que la ley de Contabilidad impone al Gobierno, está cumplido; que la liquidación del presupuesto del ario 31 está formulada, incluso publicada en la "Gaceta"; de manera que este documento que exige la ley de Con tabilidad, no sólo está a la disposi ción de la Cámara, sino que tienen conocimiento de él los senores dipu tados y todos los ciudadanos espa noles. Por cierto que el recordar la liqui dación del presupuesto del ario 31, me lleva de la mano a hacerme car go de algunas observaciones que hi ciera ayer sobre esta liquidación el senor Fanjul. Decía, 'senores dipu tados. ayer el senor Isanjul, oue el anterior ministro de Hacienda, se nor Prieto, en un mitin celebrado en uno de los teatros de Madrid, había manifeetado que el presupuesto de 1931 se saldaría con un déficit de 400 a 600'niillones de 'pesetas: que luego el actual ministro de Haeienda 'ha bía afirmado que el déficit del pro. supuesto del ario 31 era únicamente alrededor de 200 millones de pese tas, y anadía, comentando estas des afirmaciones: "Era más si/leer° el anterior ministro de Hacienda que el aetual Decía la verdad al país el senor Prieto, y el actual ministro de Hacienda disfrazaba esta verdad, disminuía el déficit del presupuesto; por consiguiente. enganaba al país". Pties bien, senoees diputados y el senor Fanjúl: yo afirmo nuevamente que el presupuesto del ano 31 no tie ne otro 'déficit cele aquel oue resulta de la cuenta publicada en la "Ga ceta"; es decir, que el déficit del pre supuesto del ario 31 es alrededor de 200 millones de pesetas; y- S. S. no estaba en lo firme, S. S. no tenía ra zón cuando decía que Mea Po era exáéto y que (tallen estaba en lo cier to era el actual senor ministro de Obras públicas cuando, meses antes de dicha linuidaciÓn, enunciaba que aquel Presamuesto se liquidaría con un déficit de 400 millones de pesetas. Pero no basta aue yo haga esta afir mación, es precia() que ra demuestre y la voy a demostrar diciéndole a S. S. que tiene un concepto comple tamente egaivocado, totalmente erró neo de'lo que es la cuenta de Te serena de.' la Hacienda pública. Inzisto en que S. S. tiene un con cepto totalmente erróneo de lo que signitlea el saldo de cliente eorrieri te entro 'el Tesoro y en Banco 'de " , paila. Sería igual, senor Fanjul. que se quisiera apreciar el estado de un balance de una caza mercantil úni camente por la caja. (E1' senor Fan-. jul: ?Quién ha 'chancees% senor nistroa ',Ya se que 1,a 'resotería es la caja.) Demostrare el e.reor de-Erei sé noria detalladamente, minuciosa mente, como se demuestra un teore ma de IVIatemátioas, porque a mi me gusta fundamentar y razonar las co sas como si estuviese siempre demos trando teoremas de Matemáticas. Re pito que S. S. tiene uan idea equi vocada de la cuenta de Tesorería, porque esta cuenta entre el Tesoro y el Banco de Espana comprende to dos los pagos y cobros que el Banco de Espana realiza por cuenta del Te SOTO en relación cen l presupuesto, pero recoge tanibién atroz :pagos y otros cobroseLa cuenta de Tesorería refleja, además, ei: movimiento natu ral de fondos por virtud de las re laciones de la Hacienda Con el Ban co derivadas del presupuesto; reco ge una' serie' de operaciones, como depósitos, anticipos y otros, indepen dientes completa:Mente del movi miento presupuestario. Por esto in currían .en un error S. S., sus com paneros de minoría y los demás se nores diputados cuando, para esta blecer calculas sobre el déficit del presupuesto, manejaban el saldo de la cuenta' de Tesorería. Pero, además, hay un -segundo error, más- grave que, el anterior, en el razonamiento de S. S. Para los efectos de mi argumentación quiero suponer que el saldo de la cuenta de Tesorería del Estado con el Bali ce refleja exclusivalnente el movi miento de cobros y pagos relativos al presupuesto, y quiero suponer que el día 31 de Diciembre del ario 1931 existía un saldo contrario al Teso ro ene importaba alrededor de 200 millones de pesetas. Susenoría hacía Un argumento completamente equi vocado, porque S. S. decía: "Según esta cuenta que presentáisSeegún es ta liquidación del presupuesto de 1931, confesáis un-déficit q:ue ascien de alrededor de 200 millones de pe setas; pero como además de esto de béis al Banco 200 millones de pese tas, resulta—decía su,Senoria con un razonamiento de simplicidad extraor dinario—, que el déficit 'es de 400 mi llones: 200-que confesáis en la liqui dación del presupuesto y 200 de la cuenta de Te,seteria". Pro, ?no se ha hecho cargo S. S. de que esto es duplicar una cantidad? -?Qué es el déficit? ?Qué --signillea el déficit? El déficit, en el lenguaje presu puestario y -mercantil, en 'relación con la Hacienda del 'atados-exore-ha que el Tesoro ha pagado más que ha cobrado; y así cuando se dice due un presupuesto tiene Un déficit de 200 millenes de pesetas, esto re presenta que el Tesoro ha pagado Más que cobrado 200 millones de pe astas; y claro es que si en el curso del ario 31 el Estado había pagado más que cobrado 200 millones de pe setas, como no lo tenía, los debía al Banco de Espana. De modo que la cifra de aquellos 200 millones de pe Seta,s del déficit era igual a los 200 millones de pesetas del saldo. y que S. S. cuando surimba estas dos par tidas,. sumaba una partida dos veces: me paree que es clara la demostra ción. En Orden a las deficiencias que se achecaban al presupuesto, debo ocu parnie ahora del problema de los avales. El problema de los aVales. en lo que hace referencia a la discusión presupuestaria, tiene un interés siempre relatiVo; porque evidente mente, sefihres diputados, todos los avales que se traducen en 'responsa hilidad de un presupuesto, siempre conStan en el prasuptieeto; de modo drue sin necesidad de mandar al Parlamento ninguna lista de avales. estudiando y analizando el presu puesto, eualcaner senor diputado pue de hacer la cuenta fácil/riente de cuál de aquellos avales pendientes se ha traducido en -cargas. y pagos del presupuesto; pero, de todas suer tes, he querids. senóres diputados, terminar con ésta intiston.te pregún l'os que tot 'el que ta- referencia, a tramvies és cosa del 1VItinicipi. Ara be: suposant cine l'Ajunta men no lis tingui'calvjerisdictio di rectas sembia que el CroVern de la Repnblica 'S''hauria de rer relsó 'de les conveniencles de la -eiutat, per damunt deis interessos d'una empre sa, peró ?s'ha fet alguna gestió en' aquest sentit? ?Se n'ha parlat al' Congres? ?Ha anat cap comissió a, entrevistar-se amb el ministre del Foment? Perque. podria.denar-se el cas-que aquí esteesim flnt "dráfila"' soase haver fet cap gestió a Ma drid. Ja sap el senyor Váchier que avui ja no existeixen — o no haurien d'eXiatir — ernprease,s 'titte facin anar de corcoll ministres i mimsteris, per tant, si la ciutat de Barcelona cessita resoldre el problema train-; viari, dubto 'ni un rnoment, q.del 'él Góvern de la RepúbliCa sabrá complir amb el seu 'Ja he dit el miel:ter:So' de la subs-i titneió. deis trarnides"Phr bus, ara bé, pel que es refereix a l'Oltra pregunta de si el ppúblie se- , taria la"dlreeció única-diels 'traan-1 s sis iffarets -on está 'estatilerta pels altres vehicles, .11 responc que ad Vhi'llai'datitte,'fikta"yegada due el (ie-nias 'Molesta és veure aquest tradte de' ore` neancia que, ultra oca lausas~e~!~' 11~1~11~~~- .....,. 'FIREITS 'BARATISSIMS no deápréCiéu tió 'eónitlreu átt1i: .tngteix ina : t: : 10MAGCSSA i Cía. S. en C. • " Valencia, 295.11circertika De l'estada del Dr. Eckener a Barcelona Dimecres de la setmana passada tinguérem l'honor d'ésser rebuts pel doctor Eckener al cap de pocs mo ments de la seva arribada a Bar celona. Creu el doctor Eekener que 'Es panya és el lloc indiCat com a es tacin de partida i d'arribada; aiXet sembla que reportaria un gran in crement de passalge 1 correspon dencia per la via aéria. En estudiar les possibilitáts d'es tablir un camp d'aterratge a la Península és porqué hora té la se '-g,uretaa que molas pasSatgers vin guts de Franca, Italia, Anglaterra i d'Espanya drnateix, accentarien amb preferencia 'el -prendre córn a Punt de partida 1 d'arribada una estació situada a Espanya. En la seva conversa va manifes tar-nos que ell abans de decidir el sionár desgracies 'personals, coatri bueix a l'obstrucCió del. tránsit. a---.».‘ra pregunta del senyor Váchier és perillosa. Pregunta com s'ho prentlria el »públic si ell, em prant hiltjans sufzgetiris, °Ce:sienes el taponeesent de tremoles per les Ramblas, desballestant tot el servei ; trarriVialre, a l'objecte 4due la Clem panyia es posés a la raó. La resposta és aquesta. Si en ' el kun nidinent Itekt necessári emprár 'adtiasta ''rnegura heroica, li econsello que ho adverteixi al públic durant elles begUits. perciué -si ho féia, de cop i voita, pedida' ésser que•Pren gués mal... L'article del senyor Váchier acaba amb eduests nedts: "Si la 'Cratat em resdon aixó (fer niís per a taponar els tramvies 'a les RarableS), .firirriediatáínént, el Departament de Clreulació regida ritaa el trafic trainviaireen quinas dies." 'Atians naCia dit: "L'amic "Sprint" parla exacta ment igual' com si jo fos una poten cia suprema que pogués desfer fer al meu álbir; els tramvies fan nasa, dones auprhe' ..s; tal carrer el feu de ditecdió unida, dencs 'tramvie.s, fina IlnieS!'' Com Sien; que aquests 'dos Para grafs es ce eradiuen d'una 'manera cdie río' 'dones 11óc: a "dubtes, Veldfiem cate •0 ser:Yer 'Vátillér 'es -Prengués la molestia d'aclarir el següent: ?Pot o 'nó not'regularitzar él trá fIc'trainviaire?'Él'Pót, i'attlara el se gon naráfrag, i si' no pot, sobren tots" 1PR/NT Nota: No sabern QIi_será klettAt les "Xfarderies" d'ágneata, -seeció, del cert és (Me la prerrisa d'ahir publi cava ames: cornunicat: "El Departament de Circulació, d'acord amb la Companyia General de Trae" 'es; ,per tal de descorigés donar el t'Uf:e al carrer de•Pelai, ha decidit que tots els tramvies de les líeles 27, 33 i'52, - que pugen -per ttambles .1 - en direcCió 'Pe lai, Placa de la Universitat (contra direcció), ..teguiran Rambles, Piaça de CatalunYa..iPRonda de la 'Univer sitat, fent la parada davant la Com Panyla hareelonésa d'Electricitat; i eirega, al Públic una rnáXima 'toleran cia 'Per ' aniiesta,' modificáCió, que co nlenéará , a regir. denla, dilluns." Tot és comenear! viatge ja neida. efectuat una asarle d'estucas, 1 tot Ii tela suposar que si a Barcelona tronasen apabient- oro pici la balarie,a es :decentaría cap a nosaltres. El dia següent, en 'es en trevistes que 'tingué antila la Cornls sió de l'Aeroport, la qfiestió deriCa cap aquest assumpte, o sigui, que 'si Barcelona está realniient, interessada en esdevenir l'estació d'Eur&pa :ices important de dirigibles, la solució póssiblernent vindria més rápida ment del que sembla. Creiern que si la qfiestió está po sada en aquest terreny seria per nosaltres un error lamentable que no ens aboquéssim de cap a Sestudi d'aquesta qflestió tan important. Ultra aleó, hi ha el fet positiu que representaria la construcció d'ua hangar monumental on les tanes de ferro hi entren per centenars, do nant marge a qué la nostra indús tris de foneria i metallúrgica rebés una empenta que bona falta 11 fa. Hi ha nimbé l'habilitació d'un gran terreny anexe al futur aeroport, a:ab la consegüent despesa de jornals, que tan bé vindrien en aquest mo ment de crisi que tant ens pre ocupa. Per aquestes circumstancles noa més. ja és intere,ssantíssim el pro jectedel doctor Eckener. La seva importancia aeronáutica ens la dirá la setmana entrant des d'aquestes mateixes columnes. un dels- homes Inés ben preparats que hi ha a Ca telunya i a Una la Península: ens referim a Josep Canudes. Aixi, dones, deixem el terna per a reprendre'l dilluns vinent, que el to earem amb t,ota l'extensió necessa ria. PING1.'1 ID 1333 és totanglés i ikirs Dreus 'es rmilors 4 i '6 CILINDRES 8 1 12 HE. - MIGRAS 80 c;(, AUTOIVIATIC 12 IVOLTS, 4 MARXES SINCRONITZADES MOTOR PALACE COROEGA, 302 Geretít: En josep Offfi 13enessat dé Tüntiga firma Vallet i Bofill in o c grill n t s Ptitt1P§:111 • • '1110iiirs de don ifátite 'Comer ta, con esta »euriosadad, si 'queréis, que al no satisfacerse podría signi ficar que el Gobierno tenía algírn re celo, algún interés o algún temor de comunicar al Parlamento lás listas completas de los avales; y aquí las traigo. He mandado formar los cuadros de los avales que tiene actualmente pendientes el Estado; estos cuadros los entregaré al "Diario de Sesio - nes": y para evitar suspicacias, por que se me preguntó hace días qué -paradero teMan unos restados de rfti discurso anterior, de de decie que creo que es costumbre que 'estos es tados, anejos a los discursos, no se impriman en el "EXtractod: sino que se imprimen cuando se publican los cliscliates de una Manera. definitiva en el "Diario de' Sesiones". De suer te ,que estas cleadros los "pondré a disposición del "Diario de Sesiones", pára que se. publiquen. Estos cuadros son cuatro: uno,:que comprende todas las enlisiónés de Tí tulos que tienen la garantía del'Es .tado; la mayor parte de estas emi siones no sairdtlarainadie ninguna no vedad, son cónecidas, son del doMi nM público; ise'han reflejado -en los presupuestos, en éste' y en los ante riores; no ~libreési hada nuevo: obligaciones de las cédulas de la Ca ja de Emisión, obligaciones de la, Trasatlántica, etc. Todos estos ava les del primer cuadro importan la suma de 771.271,200 pesetas. Para no alarmar a la opinión pública, para que estas cifras no causen una im presión inadecuada, debo decir, se nores diputados, una cosa que vos otros sabéis, pero que tengo interés en hacer resaltar. El aval del Esta do no signifita cele, necesariamente el Estado deba satisfacer todos los avales. Puede suceder, puede ocurrir y ha ocurrido, que parte de las obli gaciones avaladas son cumplidas, son satisfechas, son saldadas por el deu dor principal. Y entonces no tiene que hacer efectivo el Estado ningu na responsabilidad por virtud de ese aval. Pero, en fin, las obligaciones avaladas por el Estado ascienden a la cifra que os he dicho. Hay luego un segundo cuadro, de préstamos recibidos. con la garantía del Estado: Este cuadro asciende a la suma de 52.361,102 pesetas; un tercer cuadro de los compromisos contraídos por el Estado, con garan tía de intereses a las Companías fe rroviarias: Aquí está el detalle de todas las Companías, la garantía de Interés de esta responsabilidad por parte del Estado, implica o significa la Posibilidad máxima de un 'pago anual de intereses de 8.226,73374 pe betes, y, finalmente ,hay un cuadro cuarto, cine consiste en una pequena responsabilidad de garantía de capi tales invertidos en la construcción de hoteles de turismo, que represen ta para el Estado una responsabili dad pendiente de '62,500 pesetas. He dicho ya, senores diputados, va rias veces-slo repito en este momen to—que todo presupuesto se integra por tres conceptos: gastes, ingresos y artículos adicionales. Cuando se es tudia un presupuesto, lo mismo en gastos. que en ingresos, la crítica que se puede hacer frente al presupues te, es: Gastos.—Se gasta poco, se gasta demasiado o se gasta mal. In gresos.—Aproximadamente, lo mis mo: -se ingresa poco, se ingresa de masiado o se ingresa mal. En este cuadro total, dentro del cual caben todas las observaciones que se han formulado, voy a examinar los dis éursos cede se han pronunciado Con tra la totalidad del presupueste. De los seis discursos pronunciados, por razón de método, por claridad de exposición, quiero hacerme car go, en primer término, de dos dis cursos que se han pronunciado des de los extremos más opuestos de la Cámara: los efiscursotk del senor Bal bontín y, del Senor .PIltágn.. Los dirte ' cursos del senor Balbontín :del se nor Pildain, coincidea en que los dos son de fundamental, de total opo sición al conjunto del presupuesto; pero discrepan esencialmente en la posición dialéctica que toma cada uno de los dos oradores. Comenzará examiriando él discur so del senor Pildain. Su senoría tornaba la actitud de acordarse el priialro"de los obreros, y con la facilidad 'del honibre acos ttimbrado a .dirigirae -a las Multitu des populares, describía todas lats In quietudes, todas las "bertúrbaéinhes y todas las agitaciones..prodscidas en diStintas regia'rtés;tie aai~, nalando que existía,, en muchas ,par tes ana cantidad de obreros ham brientos a los que la República y los herribrés de la República no aten dían. Y después c.W esta.pósacfón |
Etiquetes
Afegir etiquetes per 003_Núm. 148 (14 nov. 1932), p. 11-12
Comentaris
Afegir un comentari per 003_Núm. 148 (14 nov. 1932), p. 11-12
