Rambla, La (1931-1935). Núm. 149 (18 nov. 1932)

              II
ciutadanía)
Any III. — Número 149
18 novembre de 1932
Barcelona
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
Contra la Lliga,
contra el lerrouxísme,
voteu Macía,
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntima
les dretes votaran la Lliga i es carlins; els paisans que es
consideren de segona classe votaran la candidatura radical
S C TALANS
que senten le dignitat de l'autonomía, de la Repúb:ica 1 de
la seva con.dició de ciutadans europeus,
La candidatura que la democra
cia catalana dipositi el próxim cliu
menge a les urnes ha de tenir Ven
capçalament del nom de Don Eran
cese Maciá. Tota la vida de Macla,
tot el que ha fet i tot el que repre
senta a Catalunya el seu nom insig
ne, ha d'ésser la bandera i l'emoció
deis vots del cha 20.
Les dretes i els pertorbadors han
abocat sobre el nom gloriós del Pre
sident de la Generalitat teta la ran
cunda, bota l'amargura i tot el do
lor de la derrota d'abril. Situat al
cim de la vida catalana, al,corrent
de tots els venta i de tots el oclis,
sense altra defensa que una execu
tória preclara i una vida de sacrifici,
el gran vell ha hagut d'ésser blanc
de tots eh ataca i pretext de lotes
les maniobres. Tot el que ha passat
a Catalunya, tota la clara realítza
ció d'ideal i d'afany de les genera
cions catalanes d'aquest segle, ha
vingut a culminar en el seu nom i
en la seva figura.
La mat,eixa grandesa de l'home ha
concitat contra d'ell tel el que fina
aleshores podia diluir-se en medio
critats i en grisors. La seva apari
ció, com a militant del catalanisme
de guerra, primer; com a agitadors,
després; com a republica, més tard,
i com a governant, darrerarnent, ha
trasbalsat moltes coses a Catalunya,
ha liquidat moltes figures i ha evi
denciat molla miles.
No direm—no direm—que la ges
tió del President de la Generalitat
hagi estat en tot moment perfecta.
En els homes tot és sempre perfec
tible. Peró si afirmem que, dintre
la interinitat d'un govern i dintre
la improvisació que el trasbals de la
revolució ha implicat, la gestió del
President de la Generalitat ha estat
la que podia ésser. I ha estat-1 aixó
és essencial—la que fet possible l'au
tonomia de Catalunya. Sense eh,
sense la seva fe, sense apuesta cosa
augusta, noble i tenaç del Presiclent
s'haurien perdut mesades i
mesades, s'haurien dilatat els ci,q3ats
í les actuacions, i avui ens trobarlern
sens dubte acuse aquesta magnifica
realitat d'avui.
Macia ha d'ésser bandera i eme
ció deis vota del dia 20. EH represen
ta l'obra aconseguida—Wautonomia
de Catalunyar—i el programa a res
litzar. El programa de la democra
cia republicana de CatalUnya. I la
defensa més inexpugnable contra les
("retes i contra el lerrouxisme colo
nitzador, que aquests dies, davant la
perspectiva de botins politics iDEOS
pitats, torna a aparéixer a Barcelona
a buscar la "seva" part i l'hegemonia
en qué pegué somniar en altres ho
res;
N
taran Hü Macla
a lot el que Maciá simbolitza 1 patrocina
El programa de la democracia re- de renovació. I aquest programa no- corn tracten de demostrar els ora- Ftevolució, i estímul espanyol de no- una Espanya abjecta i inicíaven una
publicana. No és un petit detall, en- més poden afrontar-lo les esquerres, dors del senyor Lerroux. No. Es, sor- ves estructures peninsulars. nova etapa históriCa—que la Cons
3ara que ho afirmin així els oradors
de la "Lliga" i que el passin per
i només les esquerres poden assegu-rar-
ne la Permanéncia. El Plet no és
tosament, alguna cosa més. Plante-jada
la Revolució—i está plantejada
I ésser avançada vol dir, inexora,
blement, posar en marxa els postu-títució
ha vingut després a convertir
en lleis. Lleis de laicització, -de tre
ilt els propagandistes de Lerroux. Es —corn vol fer veure la "Lliga"—es- i cal que continui—a t,ota la Reuú- lats i les reivindicacions de les jor- ball, de reformes obreres, d'azsegu
1 mateix programa de la revolució trictament de govern interior de Ca- bhca, Catalunya té una missió essen- nades d'abril—que no es produlen rances socials, d'ensenyament, de so
d'abril. amb categóriques exigencies talunya, ni és un plet "regional' ciall la d'ésser avançada d'aquesta perqué si, sitió que acabaven amo cialització de serveis, d'autoncinia
la 1
'7!:TIT:77.7M11
3E'lrolE7.Y.T
a-Radicals
.S9s.
•
S.S.• .„ —. WnsfsC
Un altre doeument. Amb enumerar els horas deis personatges de primer terme n'hi hauria prou.
El Borbó, Pich i Pont—tan a punt com sempre—, marqués d'Alella, Martínez
Anido i Puig Cadafalch.
Tots tan contents í satisfets, de bracet gairebé, en els terrenys del que havia d'ésser Exposició de Bar
celona. Els radicals i la Lliga, amb evident satisfacció, al costat del tiranet que es jugava la Constitució
per les taules de ruleta del país i del cap de pistolers que presidí aquella bárbara tragedia del terrorisme
a Barcelona.
COS ELECTORAL TE LA PARAULAI
municipal, de transformació del ré
gim de la terra, de sindicado co
operació, d'impost sobre la renda.
Lleis renovadores i avançades, escri
tes pensant--é.s clar!—més en les
grans sones populars i en les masses
obreres que en els que fins ahir fo
ren privilegiats de la fortuna, deis
honors i del govern. Lleis de justicia,
que fan possible la cultura per a
tots els fills de mare—a la sola con
dició de capacitació—i el govern per
a tots els que, amb la sola força del
propi valer i amb la única jerarquia
de la propia personalitat.
Només les esquerres catalanes po
den assegurar la permanencia i re
fectivitat d'aquestes lleis, i poden
impulsar-ne encara la seva progres
sió. I les esquerres de Catalunya ami
es sintetitzen en un nom: el de Ma
cié, President de la Generalitat.
El gran vell és la primera garan
tia de la Constitució republicana 1
d'una autonomia catalana d'ample
esperit democrátic i autentiques pos
sibilita,ts socials. El seu nom—el nom
insigne de Macla—ha d'és.ser bande
ra i emoció deis vota del dia 20 Eta
ciutadans catalana, la democracia.
catalana conscient de l'enorme
transcendencia civil d'aquestes horas,
sabrá complir amb el seu deure sa
brá respondre a la seva responsabi
litat histórica.
Cambó seria el retrocés. Lerroux,
la pertorbació. Només Macla és la
garantía d'un futur 1 la fermança.
duna Catalunya edificada en pau.
La Lliga invoca l'exem
ple de Prat de la Riba per
a oposar--lo a l'exemple de
Maciá. Diu que Prat mai no
va aprofitar la seva inves
tidura de President de la
Mancomunitat per a fer
campanyes polítiques i re
treu a Maciá que actui
com a cap de partit tot i
President de la Generali
tat.
La Lliga, peró, oblida
una cosa : que Enric Prat
de la Riba va dirigir es
sent President de la Man
comunitat, el diari de la
Lliga, i que és més profun
da i més permanent aques
ta feina partidista que la
deis mítings esporádios.
la rambla 18 novembre de 1.942._
bid la ls el el servilla 1 la Bandida
ESTADLSTIQUES
IMPRESSIONANTS
Altres dádés d'aquest assumpte es
refereixen al malestar de la vida co
Mercial i industrial. Heus aquí al
gunes d'elles:
L'any 1930 es registraren a Bar
celona 26.307 protestos,i l'any 1931,
41.828, o ala un augment d'un 50
per cent. (Rumors.)
Cita la baixa en el consum de carns.
A Barcelona es van consumir, l'any
1930, 58.346.000 quilos de carn.
L'any 1931 se'n van consumir
55.164.000, es a dir, una baixa de més
de tres milions de quilels.
Cal tenir en compte que aquesta
baixa no afecta la totalitat de la
població, sino precisament la més
humil 1 necessitada.
Tenint en compte que Barcelona té
un milió d'habitants, es deduebc que
cinquanta mil persones que durant
l'any 1930 van menjar carn, l'any
1931 no en van poder menjar.
LA CRIS! ESPANYOLA
EN RELACIO A LA CRIS!
MUNDIAL
Es dirá: aquestee estadistiques eón
desconhortadores, pesó ho eón més
lesd'altres palme de l'estranger, per
qué la erial espanyola és una reper
cussió de la erial mundial.
Aixó és aixl No clic que no.
En primer terme, Espanya és un
país que. per la seva situació geo
gráfica, i per la seva economia, viu
en- risolament mundial, i així com no
en rep els moviments d'augment,
tampoc no en patelx els d'abaltl
'nene
Cree que la crist mundial obeeix a
dues crisis superixisades; una cíclica
de producció i consurn i una altra
de política a conseqüencia de la
guerra. Pesó a Espanya no hl ha
res d'aixó i encara cree més: cree
que l'economia espanyola sent una
crisi a ponseqüencia de la política,
i que la crisi universal, en canvi, en
comptes d'agreujar respanyola, l'ha
disminulda.
SI la present crisi monetaria no
hagués tingut el carácter d'univer
salitat. cree que per a Espanya hau
ria estat pitjor, pesqué ele compra
dora de moneda s'haurien fixat en
Espanya i. de més a més, la caiguda
de la lliura ha estat més eficaç per
evitar l'emigració de capitals que
totes les mesures restrictives que
s'hagin pogut dictar. (Ovació.)
I és que el factor psicológie, exer
ceix una enorme influencia, i sense
la crisi mundial hauria estat mejor
la desconfiança espanyola.
En algunes primeres meterles, el
notó, per exemple, la baixa ha bene
ficiat la industria textil d'una ma
nera extraordinaria. En d'altres ha
estat perjudicial:per exemple, en l'ex
portaaio de minarais.
•
• ------- •
La República no la portaren sola
ment leirelasses proletáries, sinó que
la portaren també els bargesos i els
patrono.
A 'Inés. no cree que ningú arribl a
l'abnegació, per un ideal, de destruir
1 sacrificar Ilurs propls Interessos.
La' inchnacib del país cree que en
aquests moments es vers la con
fiança.
Basta que fos ministre de Finances
un barree qualificat d'ecitnime i seré,
perceié es produís una reaccfá.
Ha bastat una declaració del mi
nistre. d'Obres Publiques peretlé fos
esborrat el record de bota la seva
demagogia anterior. Em refereixo al
plet ferroviari.
„ COMENTARI S
ALA CONSTITUCIO
Tenirn una Constitució que en
aquest punt és un model.
L'articla primer de la Constitució
no té delnalla.
Després de la forma com está re
dactat, ncrpodem ja deixar d'ésser fe
liços.
A Rueda, dir que el país és una re
pública dé‘ treballadors té una sig
nificado precisa. Aquí no.
Una mentalitat, que va prevaler
molt abans del 18 d'abrilefoU la del
coqueteig amb les institucions rus
ses.
Ningú no s'atrevia a dir que era
partidari d'aquell régím, peró es co
mentaven favorablement tots ele
éxits i ele fracassos i les equivoca
clons es callaven i tota aquesta men
talitat s'ha vessat en determinats ar
Líeles de la Constitució espanyola, 1
així en el 44, es parla d'una ,Prieei
tat molt • condicionada r S'estableix
l'expropiado que diu que es faráenift
jançant indenanitalició, peró anal) la
salvedat quee limb el vot del -Parifi
ment, pot átribar-se a l'exproflaele
sense la inclemnització.
Esteva Jo- a París guan e Voté
aquest article 1 vaig poder apreciar
l'alarma que, produí a la gent que
vela la impossibilitat amb aixó d'in
vera» de diners, amb dany per al
crédit.
REPERCUSIONS DE LA PERSE
CUCIO RELIGIOSA
Hi ha, demés, altres coses iaixj
teidin l'al-dele 26 que ha inventat la
qüestió religiosa que, fóra del nostre
país, no existob més que a Rússia
potsei a Mélde, I que aqui es plane
ELS GRANS AFERS MUNICIPALS
Quan se faci la história moderna de l'Ajuntament
de Barcelona, cridará Patenció el régim municipal de
l'época en que tren caps de grup al Consistori aquests
dos homes :
LLUIS DURAN I VENTOSA
EMILIANO IGLESIAS AMBRTO
El senyor Joan Ventosa i Calvell exa
mina amb serenitat i pairíofísme la
sítuació económica 1 política
(Fragments de la co -fert.ncia donada a Madrid el 17 de gener de 1932)
teja danta manera bárbara 1 salvat
ae ami" ia crema de convents.
El día en que es cr: meren ele ien
vents es trobaven a Madrid, dispo
sets a negociar amb el Govern, els
repi eseniants de dus importants
Bancs pmericans, un d'ells la casa
Morgan i ele dos marearen a París
la mateixa nit.
Amb tot aixó s'han exaltat les pas
sions en forma tal, que la premsa
registra continuarnent •vagues 1
J
atemptats i no solament actes deri
vats de violencies politiquee, sinó de
lictes eomuns•
Una societat d'assegurances contra
el robatori pagá, en 1930, 318 sinis
tres per valor de 362.000 pessetes, i
1'1 n ta.v
y "1:144t• ut) Barre/o/te.
,ITajestad rrift;,Q9 destiüils <te t<
• ee'llft.(4,1 itá mor las
;•ste pueblo. klobébt vuelto
ql oír 1«* er,rlonfas <le nue,ortiva su.!Isierti
)94-q,Ifi1r Itab•ig eisto to
lf,sg.isa que. st, h<ibió sienap"r e:1
na. it-or ene; loa Iodo, roror.;tod el -
ny,syo anifkl- Si.;$ -.1tíbdit.$
1'í 19Y'4' autn' ',tia y
l ;linfitzlitox
Yo piffO a iff fi` tos.
que, no si<:<<<loto, ott ruPs
tru eon<fie16n <le nos c.-
eclottn, ei Od.t.M j
el entnsin,skno, la fifilIf i<?1'te .
^
aterimiento ni >n'el'. <le este É
11474.tils 845 liberiade
r: á.
1-ccic,1 . 14i ai-Ja s;;--19
El I /VII II,
.Cfrolide rie i#7)
•
CANDIDAS DE LA LLIGA
Els mandestos
del senyor Güell
Heus ací el facsímil del
pasquí que l'aleshores alcal
de de Barcelona Sr. Comte
de Güell féu enganxar per
les cantonades deis carrers
de la ciutat a la vigilia d'un
deis viatges—Púltim que va
fer a Barcelona—del Borbá.
Més inconsciéncia, més
servilismo, més ridícol, no
pot donar-se ja. Aquest do
cument hauria de pesar
prou en la memória--al
menys en la memória—del
senyor Güell, per motivar
una volultária i absoluta
jubilació políítica.
Peró, heus ací que el se
nyor Güell és candidat avui
per, lacjoligl RegiQnalista.
l'any 1931, ele slnistres han ~flan
tat a 645, 1 s'han pagat per aquests
618.000 pessetes.
Que s'ha fet en l'ordre económic?
Res.
No trobem ni una sola disposieió
encaminada a resoldre un sol deis
problemes plantejats.
En ele nou mesos que porta el Ge
vern cal preguntar: ?Qué pensa del
problema ferroviari? ?Es partidari
de la nacionalització? ?Ho és de res
tatut del comte de GUEI,dalhorce que
avui regeix? ?Va a donarei una nova
estructura? I les tarifes? ?I la com
petencia de les línies d'autoómnibus?
Per altra part: ?Quin criteri té
sobre l'articulació de la marina mer
cant? ?I deis problemas nitmetari 1
bancari?
Sobre el problema agrari, s'han re
dactat ja cinc o sis projectes, 1 úl
timament es presentará al Consell de
Ministres una ponencia redactada pel
ministre d'Agricultura, que será la
ponencia del Govern.
Després d'haver egitat l'opinib, re
sulta que als nou mesos encara no
hi ha un projecte del Govern respecte
al problema agrari.
El meu particular amic Cerner
ha enarborat la bandera 1ranivellar
el pressupost. El compadeixo pensant
com s'arreglara per arribar a tal fi,
cense resoldre's préviament ele pro
blemes que he enumerat.
SENSE PLA D'OBRES pUBLIQUES
Perb hi ha quelcom més greu, que
és el referent a obres públiques.
El 24 de juny s'acordá dedicar deu
milions de pessetes per a conjurar la
crisi de treball.
En agost també s'acordaren 37 mi
licias de pessetes per a obres públi
ques, pero el que es més greu és que
es féu aixó sense tenir préviament
cap pla ni objectiu per a distribuir
i emprar degudament aquesta quan
titat. Per a justificar aixó no he
sinó tle referir-me a la declarado del
senyor Azalea en tornar del seti viat
ge a Andalusia.
La prórroga dels tres mema deis
pressupostos anteriors suposen un
augment de 375 milions de pesse
tes, 1 tot i suposant qup, ele ingres
_sos no baixia, el déficit, nue tindria
aquest pressupost seria de mil mi
lions de pessetes, alló més greu és
que, davant aquesta situació econó
mica, el Parlament está detingut de
fa dues setmanes discutiat la llei de
secularització de cementiris.- (Ovació.)
MESURES PERTORBADORES
No ha estat únicament l'abséncia
de criteri, sino els fets' positius els
que han produn una veritable per
torbació. Primer la intervenció dele
cometes copents, que féu perdre la
confiança porte. com a conseqüen
cia les retirades de fons deis compte
correntistes. Segon, la intervenció
obrera en les indústries. En aguaita
moments de depressió industrial, da
vant una lluita entre organitzaciona
obrares, qué pot fer aixo sinó pertor
bar?
Un altre decret que taMbé ha per
torbat de el deis funcionaria.
No s'ha posat en execució perqun és
impossible executar-ho, ja que en un'
mornent no es poden suprimir per
qué sí, la meitat deis fUnciOnarits,
peró al país es causa restralL
LES CLASSES CONSERVADORES
Sí, hi ha crisi, i aquesta cris' és de
guda a l'actuació demagógica en ele
principia d'actuar, perb ele mateixos
que aixi s'han produn, han de rec
tificar 1 abcó és el que s'ha sentit a
tots ele discursos com en rúltim. que
Cha pronunciat fent Una crida a les
classes conservadores. Qui fa crides,
havia intervingut en aquests tete de
magógics, 1 ele que han de recti
ficar són ele qui no reunebten condi
cions per a inspirar confiança.
El senyor Maura parle de la manca
de confía/1ga que havia d'Inspirar a
les classes conservadores el progra
ma del senyor leerroux, i jo cree que
amb raó, igual que la seva actuado
passada, ja que s'ha de .reconéixer
que les seves explicacions respecte a
rincendi de convente no cree que
convencessin ningú.
(Veus: No, no!.)
Peró, a més, hi ha alguna altra
cosa que dir 1 és que després de les
elecclons del 12 d'abril, model de sin
ceritat, que no han tingut repetició,
el senyor Maura s'ocupá en destituir
•Ajuntaments, alguns fins a quatre o
cinc vegades, fins que quedaren les
persones que volien que quedéssin.
a amb --aquest sistema, les classes
conservadores han de prendre part
en la vida pública?
eenyor Maura justifica la seva
actitud quan la crema de convents
dient que hi hagués un ministre que
va dir que més valía la vida d'un
repubjicá que tots ala convents d'Es
t ministre está al Govern,
perque no suposo que hagi pogut dir
tal cosa cap deis ministres que d'ell
han sortit, 1 és d'observar que aquest
mateix ministre ha variat ja el seu
punt de vista i en alxó es fonamenta
la confiança de que parlo.
LA CULTURA DRETISTA
Els regidors de la segona dictadura van nomenar
200 mestres, van inaugurar oficialment una colla de
grups escolars, peró els infants no hi van poder acu
dir perqué els locals estaven mancats de material ne
cessari.
,Les ,esquerres. han donat vida ab grups escojan.
eles. velawenvevevoewevoinwrevemwiwswoore•----- coln."no eee es .-Seeeeseescvseese.‹
"
•
•
E
.4111•••••
weenv•ve11, 4Vdl'avalr .004.1100. ‘70.01.00 ItvaNlváv•v.va%TeavebiránvOePlVávAlfealev
El cotxe més sensacional que ha creat l'indústria de
l'autombbil es presenta a Barcelona aquesta setmana
~11111¦=1/
nigleggilia.~1111.
¦111‘.
AUTO vr
tia~1112mamor
411111111•1111/
111•11111~111111~1111"
AMI
LANI3
compendí de guantes aveniatges poi aspirar l'aficionaf més exigen!
Automóbills Fernández, S. A.
Concessionária deis autombbils HUDSON-ESSEX, es
complau en convidar a quants sentin interés pels pro
gressos de la mecánica, a provar aquesta meravella
SALONS DEXPOSICIO I VENDA:
Avíneuda 14 d'Abril, xamfrá Rambla de Catalunya
Tallers de reparacions especialitzats en. HUDSON i ESSEX: TUSET, 26
~HIN 1.1••1111111~11
e•SleSaWaSe101%taneOasdane altaWdeCIAealWanifáláVOW*111 re 040' adVanCferásaWearáfar~ ,e¦e2e,-ezez=see "II011,10a • vávallesvoasar •••••••••••••••••••••••••••••••"valevaSelsa
11~1~vireamemalevezasemannue
mí 1 z?:sz22z2 toodvang gogrodrawoolvdroanrovoihviea,voir Av Avawdroilw Avoiir ro"Podo vivan". "Ir"
18 novembre de 1932 a rambla 3
significa la garantía més fernm de l'autonomía de
Catalunya, del régim democráfic, de la laidtzadó
de l'ensenyament, de la realitzadó de les lleis socíals,
de l'autonomía municipal, de la continuitat de la
transformadó iniciada el 14 d'abril
E
JE& cla. 4ak. 1 .
gmemi~~1~111111111~111.
ATO IGLESIAS
Emiliano Iglesias al • Govern civil de
Barcelona •
Lluís Companys arriba a la
matinada del 15 d'abril al Go
vern Civil. Lluís Companys que
havia fet seva la gesta revolu
cionária del 14 proclamant la Re
pública des del baleó de l'Ajunta
rnent barceloní, al migdia, ara
anava a treure del Govern Civil
xicot bellicós 1 valent que en ini
ciar la seva vida comença per és
ser revolucionan.;.
Abans Emiliano havia rebut
l'avis que si no abandonava el
Govern Civil bombardejarien l'e
difici els canons de l'artillería de
muntanya. L'ocupació del Govern
ribb. Lilas Corapanys. Emi/iano
estava assentat a la taula del
governador civil, s'estava men
jant un parell de croquetes de
gallina que horn. havia tret de la
cuina particular de la familia del
senyor Marquez Caballero, el dar
rer governador bnrceloni de la
de la Provincia a Emiliano Igle
sias. Lluís Companys arribá al
Govern Civil amb uns amics: Jo
sep Samblancat, regidor radical,
al qual Companys portava per
demostrar que no es treia al ra
dical EMILIANO sinó purament
1 simple al EMILIANO; el co
Emiliano, "governador",de Barcelona
Civil per l'Emiliano era un acte
d'aprofitat 1 de "llest" 1 la revo
lució l'havien guanyada els apas
sionats i els honestos. L'Emiliano,
que a les sis de la tarda havia
recomanat des deis balcons de
l'edifici de l'Avinguda del Mar
qués de l'Argentara que s'assaltés
LERROUX -
Yo sé que hoy me encuentro
en esta situación en el Parla
mento : tengo noventa diputa
dos : con unos y con otros alia
dos, suponed que tengo cien.
'Allí soy una minoría, pero fue
ra del Palamento soy la mayo
ría, porque tengo la opinión pú
blica... El país no está con el
Parlamento... Y cuando se crea
una situación de esta ndturale
za, empenarse en resistirla, no
allanarse a su demanda tácita
o expresa, eso representa una
'dictadura... Ha llegado la hora
'del relevo, ha llegado la hora
'de renovar el Gobierno
(Del discurs de Lerroux
a Saragossa).
SANJURJO
Por amor a Espana y por
imperativos de nuestra concien
cia y nuestro deber, que nos
obliga a salvarla de la ruina 3,
de la desmembración, acepta
mos desde este momento la res
ponsabili4ad de la gobernación'
del pais. y asumimos todas .lcis.
funciones del Poder público
con el carácter de Junta provi
sional. Las Cortes, que eran
ilegítimaf en su origen por el
régimen de terror en que fueron
con-yodadas y.erigidas, y faccio
sas por la prorrogación de las
funciones a extremos ni siquiera
consignados en su propia con
vocatoria, han sido disueltas.
(Del manifest de San
jurjo a Sevilla).
mandant Pérez Farrás; Josep
Antoni Trabal, que aquell dia
treballa hábilment en favor de
la revolució 1 del seu partit,
Caries Madrigal, periodista, que
havia sentit despertar en ehl el
la Presó Model de Barcelona 1
que comencés a considerar-se el
pachá de la "provincia" estava
rodejat d'uns 600 emilianistes i
d'uns quants radicals de bona fe
1 dignes de tot respecte, quan ar
DOS PERILLS AMENACEN
ELS SEUS CABALS LLIBRES
PROTEGIU LOS AMB •
ARQUES AR150
D' INSUPERABLE SEGURETAT
SANS, 12 - BARCELONA-TEL. 30226
monarquía, 1 en veure entrar la
figura nerviosa i petita de Com
panys s'aixecá. de la taula i s'a
propá al que s'havia nomenat
governador civil per a tranquilit
zar a la gent d'Acció Catalana
que havien anat a la Generalitat
de Catalunya adir al senyor Ma
ciá que Emiliano s'havia apode
rat del Goevrn Civil i que ancó
no podia tolerar-es. No varen
atrevir-se a treure'l d'allí, peró
anaven a demanar que el tre
guessin.
Lluis Companys arriba filas al
mig del saló, rebé fredament la
salutació d'Emiliano i aquest 11
digné:
—Arnic Lluis, estic content que
'siguis tú i no un altre qui s'en
carregui del comanament de la
"provincia", parqué pels teus
molts coneixements podrás ter
front a les dificultats que van a
oposar-se al novel' régim que s'ha
donat el poble. Quan (una tos)
vaig 'possessionar-me del cárrec
den dir-te que vaig creure perti
nent ocupar-me de la força pú
blica perqué no era possible dei
Xar la ciutat desmandada (una
altra tos). Quan m'he enterat de
l'alliberament deis presos he do
nat ordres, mentre es nomenava
el governador civil efectiu, per
qué s'atengués a la vigiláncia de
la ciutat (una altra tos). He vi
sitat el Sindicat Unic per a po
sar-me d'acord amb ell pel bé de
la pau i la tranqui•litat de Bar
celona evitant que uns quants
bandits en nom del proletariat
no deshonorin la dignitat sem
pre manifesta deis elements
obrers catalans...
Lluis Companys escoltava fre
dament .les para.ules que sortien
a batzegades de sota el bigoti
d'Emiliano Iglesias. Els emilia
nistes estaven desesperats parqué
se'ls traía la breva que havien
trobat en l'aventura revolucioná
ria. Els radicals de bona fe com
prenien sincerament que havia
estat una equivocació deixar ins
, taurar a Zin-iliang on actueU-saió.
•
-
4..
Un altre radical, deis de prestigi,
Ántoni Montaner, per exemple,
hauria continuat en el seu lloc
i tothom l'hauria respectat.
—I ara res més, amic Lluís, i
que tinguis molt d'éxit. !Viva la
República!
—!Viva!--contestaren els cho
ristes emilianistes.
Iglesias i Companys varen
abraçar-se i aquest amb tota la
seva freda i habitual correcció
digué:
—Hem permetrás que t'acom
panyi fins a la porta...
—No, home, no...
—Res, res... vull acompanyar
te...
Sortiren a la secretaria parti
cular, al passadís, al pati del pri
mer pis i allá els aná despedint
Companys donant la má a quasi
bé tots els que se n'anaven. Sem
blava un dol. Tots baixaven es
cales avall cap-cots 1 molestats.
Sortien contrariats.
Acabat l'acomiadament, Lluís
Companys, irónicament digué:
—Els he acompanyat per cer
ciorar-me que se nanaven.
Van quedar sois Lluis Com
Panys, Josep Samblancat, Josep
A. Trabal i Carles Madrigal.
Mancaven del Govern Civil
"ja" un AGUANTA-PAPERS DE
PLATA amb el bust de l'ex mo
narca, ?'ESTILOGRÁFICA D'OR
del Governador i CINQUANTA
CAIXES DE PUROS que el senyor
Marquez Caballero guardava en
un arniari de les habitacions par
ticulars.
(Del llibre de Francesc Madrid,
"Vuit mesos i un dia al Govern
Civil de Barcelona".)
La Dictadura, el senyor March
í Emiliano Iglesias
L'any 1929, després de diverses
incidéncies amb el tamos contra
bandista March, en relació amb
els contrabans de ta.bac 1 d'al
tres coses que rcalitzava per les
costes de /a zona de Protectorat
d'Africa, Primo de Rivera—re
conciliat amb el multimilionari
doná a /a pub/icitat la segUnt
nota oficiosa. d'inserctó obligató
ria:
"EL CASO DEL SENOR MARCH
"Otra cita merece también ser
recogida: la que con insistencia
se refiere al senor March. Podrá
ser cualquiera el origen inicial de
la cuantiosa fortuna de este se
nor; pero lo cierto es que desde
que advino el Directorio la puso
a su disposición para cuantos fi
nes patrióticos o benéficos se les
solicitara, y que en tal sentido
ha atendido sin titubeo requeri
mientos que significan importan
tes sacrificios; pues unos han si
do donaciones puramente benéfi
cas y otros intervenciones en
asuntos de interés público que
sólo pueden liquidarse con perdí
el Directorio, y aun tenla entan
da, pero siempre en beneficio del
prestigio nacional.
Indudablemente el nombre de
don Juan March era de los más
discutidos en Espana al advenir
ces asuntos pendientes con la
Justicia, de los que salió absuelto
libremente y con pronunciamien
to sfavorables. A nadie ha cerra
do el régimen el camino de la
restitución de su buen nombre, y
menos si, por alcanzar la digna
aspiración de legarlo a sus hijos
limpio de toda imputación, se
impone sacrificios compensado
rbs para el interés público de po
ma de toda insidia y sospecha
al que el ti1Ioúblico ha con
decido la virtud y la autoridad de
purificar cuanto toca. Contra es
te concepto firme e irrevocable
JOAN MARCH
sibles danos inferidos anterior
mente. Este es el caso del senor
March, con quien sólo ha podido
proceder así y declararlo "urbi et
orbe" un gobernante cuya aus
teridad como tal está por enci
..._._.-\•,..`,"_`••‘`..,.."".-`,..,`."`*i••,,..,,s1"¦,1-,,•,`".,.~,'"."".'".,..,,N.,,,•.,'".,,,•,'•\,...-.,:—,—,.—,—,—,—,—,--,—,—,—,
?
1
,c,›
./ ,--
o ?' 1 uo
4./
.,/e.,.,„
.9, o.
e
. , to
,,. ,:,
En disposar-se a emeire el
VOT ,
,‹ _
hom pot dubtar per quina candida
iirELovl tura catalana decantar-se
En el que tothom está, peró, d'acord és en escollir entre tots els
xocolates, el
perqué ultra ésser el millor al paladar de petits i grans, la mamada el
tructius i patriótic,s, puix que en ué els seus cromos són altament ins
preferix a qualsevol altra perqué els seus cromos són altament ins
HISTORIA DE
Catalans! Ara i sempre:
XOCOLATES JUNCOSA
EXIGIU-LOS ARRE!)! So:5N ELS MILLORS!
-........-...-...-...-..
del pueblo espanol nada valen ni
pueden las campanas de difa
mación de HOJAS LIBRES ni de
otros libelos de su jaez.
El régimen que Espana aclama
cada día con más entusiasmo y
fe no se puede parar ante la
charca de lodo con que quieren
interrumpir su camino los ma
ledicientes. Vino a despertar y
poner en marcha la Espana doy
mida, indolente y escéptica, y lo
ha logrado resolviendo proble
mas que han dado trabajo y,
bienestar a los más, y cayendo.
como todo lo que es humano, en
posibles errores, ha sabido con
servar su pureza y su prestigio.
acreciendo el de Espana dentro
y fuera: conducta y éxito a los
que hace y hará cada día más
justicia la opinión pública."
• • •
Ara, ja proclamada la Repú
blica, el mateix March, contra
bandista i traidor, que defensava
Primo de Rivera en la seva nota
de 1929 ha estat defensat pel
Partit Radical a les Corts Cans
tituents.
Quan unánimement la massa
republicana del Cangrés acusava
Joan March de delictes de con
traban i d'alta traició, March era
defensat per la representació del
Partit Radical dintre la Comissid
de Responsabilitats.
Emiliano Iglesias, membre
questa Comissió, feu determina
des eonfidéncies del procetliment
secret que se seguia 1 arribe/ a
aterir, entre altres coses, un xec
de 25,000 pessetes. El diputat se
nyor Simó Bofarull denuncia
aquests fets en plena cambra
el diputat "Emiliano" tau decla
rat incompatible amb les Corts
Constituents. No per res, no!...
El senyor Emiliano Iglesias, a
despit de tot, segueix formant
part del Partit Radical. A la
Cambra no hi pot anar, perqué el
treurien, peró fa la seva política
des del hall del "Palace" de Ma
drid, on está installat a tot tren.
4 la rambla 18 novembre 'de '1932
Mentida,
senyor Lerroux
Leroux digué ahir en el
banquet del Ritz que Cata
lunya ha obtingut l'Estatut
grácies a ell i al seu Partit.
Lerroux ment. Es lamen
table que un home que ha es
tat ministre de la República
sigui capaç de mentir tan
burdament per fins electo
raLs. La relació de vots par
ticulars i esmenes presenta
dos al Projecte d'Estatut
pels diputats radicals, que
publica LA RAMBLAen la
seva última edició, és una
prova documental prou con
creta perqué no quedi lloc a
dubtes.
1/aró caldrá tornar-ho a
repetir :
Els diputats radicals co
rejaren constantment a Ro
yo i a Maura en la seva te
naç oposició a l'Estatut. Els
diputats Rey Mora, Ma
zar Alonso i Abad Conde es
pecialment, es distingiren
per la violéncia deis seus
atacs i per la imbecilitat deis
seus arguments. Les ova
cions mes entwiástiques a
!Alba, a Royo, a Maura, a
Ortega Gasset i a Sánchez
Román, sortiren de la mi
noria lerrouxista. El senyor
:(?) EMILIANO Iglesias
1(«CARNE DE SU CAR
NE»), quan encara no l'ha
vien expulsat del Congrés,
iniciá la batalla contra Ca
talunya en uns discursos
que recordaven el léxic més
castís de ««El Progreso»
deis bons temps.
Lerroux deixava ter la
minoria. Quan intervenia,
era per enterholir les situa
cions més del que ho esta
ven. No precisá mai res.
Només fou coneret a Sara
gossa, quan digué que l'Es
tatut de Catalunya no s'a
provaria sense un article
que digués que les Corts po
drien derogar-lo quan
guessin.
Així entenia una autono
rnia aquest cap de partit
que ara ve a dir a Catalu
nya que grácies a ell s'ha
aprovat l'Estatut!
Davant d'aquest baix ar
gument electoral, només hi
cap una resposta :
—Senyor Lerroux, el que
vosté diu és mentida!
Obrer, tú votarás el dia
Si
Sí
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
mateixes
tens consciéncia de la teva condíció de treballador.
penses en el pervindre deis teus fills.
no ets un fanátic de la pistola í de la violéncia.
vols que les noves generacions arribin a les Universitats
desitges veure implantades Beis socials més jus
t'interessa aminorar Patur forçós.
penses organitzar-te en sindicats i cooperatives.
et repugna l'estridéncia negativa i retardatária.
comprens que els anarquistes que et prometen
no vols que el teu pais naufragui en una lluita innoble de
et sens digne per exigir els mateixos drets que els altres, i
responsabilitats.
tes.
als Instituts,
la lluna són uns insensats.
germans
pots respondre a les
o
Obrer, tú votarás el día 20!
Fanafisme
per
Tavérnoles és un noble espar
pillat de la Plana de Vic, no gai
re llunyš d'aquella capital, que
no arriba a tenir quatre-cents
habitants. Hl ha teléfon, correu,
unes guantes ruines prestigio
ses 1 la pau externa del camp,
que envolta les passions obscu
res deis homes en un /liare de
placidesa. Com gairebé tots els
pobles sernblants, l'agricultura
és la seva riquesa i el treball la
seva gloria.
Aquella Plana de Vic, rica 1
antiga, quintaesséncia de la Ca
talunya conservadora en la seva
part del Sud, ha conegut de ve
gades l'agitado 1 els odis ferolos
del combat polltic. Ara fa un any
i mig, per les eleccions consti
tuents de juny, haguérem de
recórrer-la en gran part, de Vic
a Sant Quirze, de Manlleu a To
relló, d'un cap a l'altre. Pogué
rem adonar-nos aleshores, mal
grat l'aclaparament produit a
les dretes pel triomf revolucio
nad, de com es mantenien vives
1 pesants les deixalles del vell
caciquísme 1 les reminiscéncies
ancestrals.
Hl havia masses de pagesos
dominades encara i allunyades
de tota propaganda liberal pels
cacics deis nobles. Hl havia ter
rorisme rural. Hi havia fanatis
nie i clericalisrne espessos, tra
bucaires, pels llogarrets.
* * *
A Tavérnoles es veu que tam
be es troben en aquest lamenta
ble estat de submissió a les for
ces regressives. Un cas que co
neixiem de ternps i que ara s'ha
agreujat pot resultar un símpto
ma del fanatisme incivil que do
mina encara la ruralia vigata
na i alters contrades de Catalu
i República
GRAN1ER-BARRERA
introduir i arrelar la República
als pobles, portar-la-hl. Cal par
lar d'aquest cas i no abandonar
una dona que combat amb ener
gia i que es dignifica amb la per
secució. Cal fer justicia a la
mestressa de Tavérnoles, al (sem
pre digne) senyor Rector que la
molesta i a tots els ciutadans
que ho consenten 1 se'n fan cóm
plices. Si deixéssim de banda ca
sos alta no hi hauria aviat de
fensors ardits de la República
nostra, i l'abrandament de les
multituds treballadores en els
centres iabrils no pesaria gaire
er el futur que arriba.
?Qué passa a la mestressa de
Tavérnoles? Hem dit que volgué
aplicar les disposicions de laicis
me escolar—que per cert inicié,
Marcelli Domingo quan era mi
nistre d'Instrucció Pública—, en
ús d'un dret i en compliment
d'un deure. El rector va comen
car a fer unes circulars del seu
puny i lletra contra la mestres
sa que complí la llei, a fi de
prendre-li els nens de l'escola
(cal fer constar que allí no hi ha
altra escola, i que l'escola nacio
nal és mixta: és a dir, que tots
els nens i nenes de Tavérnoles
depenen de la senyoreta Mont
serrat). El fet va motivar una de
nuncia de l'Associació de Mestres
del partit, avalada per la Fede
ració de Mestres de Catalunya, 1
una multa del governador al rec
tor. La informació oberta va re
gistrar nombroses incidéncies de
tota mena: complicitats d'auto
ritats locals 1 de testimonis, co
accions, demandes de benvolen
ca, intervencions oficioses de la
Curia a favor del rector. Així 1
tot el rector fon processat per in
juria 1 calumnia (deixant de
1
1 INCOMBUSTIBLES E IMPER FORABLES AMB ELSOPLET
ALDANA 3 i 5. BARCELONA TELEFÓN 3185 3
MADRID CABALLERO DE GRACIA 7 i 9 TELEFÓN 16119
ESISCZ
Juntes de culata, -aros,
eixos, pistons ferro i al
lumini en brut i acabats,
pistons Nelson Bohnalite,
metall antifricció, etc.
CASA LEOPOLD
Corts, 642 - Teléfon 22165
nya. Es el cas de persecució
acarnissada contra una mestres
sa de l'Estat — l'única del po
ble — perqué ha vulgut simple
ment aplicar, dintre de l'escola,
les disposiclons legal. La perse
cucló a l'escola i a ella, menada
pel (posem digne) senyor Rector
és simplement intolerable, i no
s'explica sense altes complicitats
sense una corrupció profunda
i extensa de l'esperit ciutadá.
La senyoreta Teresa Montser
rat 1 Porta — que aquest és el
nom de la digna :tressa de la
República perseguida a Tavér
noles fa temps — pot ésser ele
vada a la categoría de símbol
per l'indole greu del seu cas. En
ella es concentra la Iluita obs
cura, heroica 1 tot, de la llei con
tra el fanatisme, de la cultura
contra l'embrutiment, que costa
orrim Especifle de l'
ASTENIA GENITAL (IMPOTENCIAr
(MANCA De VIGOR SEXUAL)
De la eyaculada prematura (pérdues seminals): de la Peblaaa y
mott cecas per a cornbatre la NEURASTENIA, en totes ita Stvea
~n'Itera clons.
Ea si més poixdni estimulan, dt l'acrivItalneuro-espino.médU10-geoltai.
SintrgIc 1 homo-tsilmulesa de les glandules iniersticials. Droducie plu.
rtfilaficlular. compitiameniinofensiu. Mai Perjudica, ni lesiOna cap Ores*.
si ti funcionameni deis maititoa.
No conté. ni tairicnina. ni foslure. ni CanijirideS, nt CaP ante rileCilte•
rneni tciiani
PaoDucte maeNe e iNsustartnate Pea A RECOBRAR
LA PERDUOA FELICITA T CONJUGAL PROSPECTES GRATIS
Laborararis "'m'acotó:tics del OP W Osaren> a.
Aft Jarol Arre. Se •0412CetONA• Tekton18631 Preu: 2175 pteS.
banda insinuacions grolleres, ha
via arribat a dir que la mestressa
nacional del poble havia estat
expulsada pel seu mal comporta
ment de Castellfullit de Boix, on
havia cessat reglamentáriament
com a interina que era). I les co
ses han anat més enllá: la se
nyoreta Montserrat, una noia
soltera, jove, sola, forastera al
poble, ha estat amenacada amb
armes de f oc perqué se'n vagi
d'allí, i durant molts de dies ha
hagut d'anar a dormir cada nit
a Vic, refugiada a casa el presi
dent de l'Associacló de Mestres,
sota la protecció d'aquest i la
seva bona esposa. Tot plegat du
ra fa més de mig any, i al cap
davall la mestressa de la Repú
blica que volgué aplicar la llei es
(Continúa a la 5.« columna)
do Ming
CANDIDATURAPER
BARCELONA-CIUTAT
Francesc Maciá i Llussá,
Martí Barrera i Maresma,
Nicolau Battestini i Galup,
Joan Casanelles i Ibarz,
Amadeu Colldeforns i Mar
gallo, Josep Dencás i Puig
dollers, Joan Fronjosa i Sa
lamó, Miguel Guinart i Cas
tell, Joan Lluhí i Vallescá,
Caries Pi i Sunyer, Joan
Puig i Ferreter, Francesc
Ribes i Soberano, Mártir
Rossell i Vilar, Estanielau
Ruiz i Ponseti, Jaume Serra
i Hunter, Joan B. Soler i
Bru, Joan Soler i Pla, Jo
sep Terradelles i Joan, Joan
Tauler i Palomeros.
CANDIDATURA
PER BARCELONA
CIRCUMSCRIPCIÓ
Lluts Companys i Jover,
Salvador Armendares i Ta
rrell, Gaspar Armengol i
Taló, Joan Balart i Armen
gol, Joaquim Bilbeny i
Bosch, Lluís Bru i Jardí,
Pere Comes i Calvet, Joan
Comorera i Soler, Josep
Fontbernat i Verdaguer,
Pere Mestres i Alber, Joan
Mora, Francesc Riera i Cla
ramunt, Joan Selves i Car
ner, Jaume Selles, Manuel
Serra i Moret.
CANDIDATURA
PER TARRAGONA
Ventura Gassol i Rovira,
Josep Andreu i Abelló, Mi
guel S. Cunillera i Rius,
Francesc Farreras i Durán,
Josep Folch i Folch, Ma
nuel Galés i Martínez, Gar
les Gerhard i Otenwalder,
Gonçal Ibars, Martí Rouret
i Callol, Antoni Rovira i
Virgili, Jaume Simó i Bo
farull.
CANDIDATURA
PER GIRONA
Francesc Arnau i Corti
na, Joan Bancells i Xiber
ta, Pere Blasi i Maranges,
Xavier Casademunt i Ari
many, Joan Casanoves i
Maristany, Pepe Cerezo i
Hernaez, Laureá Dalmau i
Pla, Antoni Dot i Arxer,
Josep Irla i Bosch, Antoni
Xirau i Palau.
L'ex-monarca, parlant del cap deis radicals, di
gué en certa ocasió aquestes paraules : :
—«Uno de los motivos que me hacen sentir gran
simpatía por el Sr. Lerroux, es su acendrado senti
miento espanolista en pro de la Espana una e indi
visible.»
Els diputats radicals Abad Conde i Rey Mora,
s'han cuidat d'interpretar fidelment el pensament
del «caudillo».
I el partit radical es diu autonomista i FEDE
RAL.
veurá, obligada a abandonar el
noble perqué la lluita és massa
desigual contra ella, I la situació
ha esdevingut insostenible.
La darrera noticia que tinc
d'aquests fets és una carta que
diu entre altres coses: "El cas
de la mestressa de Tavérnoles de
qué us vaig parlar torna a plan
tejar-se amb carácters aguts
urgents. Aquesta pobra senyora,
una mestressa digna i discreta,
per haver tret els simbols religio
sos obeint la llei de Mareen' Do
mingo, s'ha vist des d'aleshores
tan atropellada, tan perseguida,
tan rnaltractada, que se li ha fet
impossible la vida i es veu obli
gada a anar-se'n, com hauran de
marxar tots els mestres que al
partit de Vic s'atreveixin a resis
tir el feudalisme deis rectors..."
*5*
I el Rector? Bo, grades. Des
prés d'haver-lo processat, varen
aconseguír desprocessar-lo. No
m'estranyaria que haguessin in
tervingut en defensa seva les al
tes esferes eclesiástiques, posat
qu tenim un bisbe que, amb el
seu secretad i un tal senyor
ensenyar malarnent els nostres
Mis—, o bé abandonar el cár
rec-1 per tant no ensenyar-los
de cap manera. I aixó no fa la
gracia que fan les fotografies de
Déu al magnesi que publica el
diari del senyor Irurita.
Nosaltres no som anticlericals.
Som molt més i molt menys que
anticlericals — agitació epidérmi
ca de demagogs burgesos —per
qué som antireligiosos de tota re
ligió positiva o revelada, de tot
dogma. Només acceptem les in
vestigacions de la ciéncia i les
elucubracions del pensament a
títol documental 1 enS resistim a
esperar la descobertai definitiva
de cap veritat absoluta i eter
na. Pero potser ens obligaran a
renovar l'anticlericalisme vuit
centista si es produeixen gaire
casos vergonyosos com el de la
mestressa de Tavérnoles. L'unic
procediment per a evitar una al
tra reacció popular de violencia
será recloure els sacerdots de to
ta mena de dogmes a l'exercic1
del respectiu culto, 1 imposar per
arreu la plena eficiéncia de les
Ileis de la República. La tolerán
cia en será el resultat.
Amenaces, Nol
Lerroux ha dit que els que
els persegueixen i, segons ell,
ele injurien, serien tonta.
ment vençuts amb només
que ehl digués a les joventuts
radicals que el seu lloc és al
carrer.
Si no fos que el partit raj
dical ja no té joventuts de
cap mena, perqué els joves
avui no es deixen ni enga
nyar ni colonitzar per fin
o, caldria dir-li a l'ex-mi
nistre d'Estat dé la Reptle
blica que ja s'ha acabat a
Barcelona fins la possibili
tat de repetir aquell ilen
guatge del Parallel, de l'any
1905, i ja no cal dir que la
possibilitat de realitzar la
pobre bravata.
Aquí no hi ha més argu
ments que la raó i ele del
programa polític ; si alguna
vegada pot caldre fer servir
,els garrots será—no en dub
ti el senyor Lerroux — per
treure'ns d'una vegada del
damunt els colortitzadors,
els pervinguts i el arrivis
tes que s'han pensat que ai
xé és Xauxa.
Al carrer—quan s'hi vol
fer una política elevada i ne
ta—, al carrer només hi ca
ben les idees i els progra
mes. S'han acabat els JO
VENES BARBAROS que
puguin servir d'escambell a
duin servir d'escambell a
certa gent i a certs procedi
ments.
Aixb ha deixat d'ésser
una colbnia! A veure si se'n
assabenta d'una vegada el
senyor Lerroux. I si, per
desgrácia, seguís essent-ho,
els COLONIALS tampoc
faríem el més petit cas d'a
quell orador del discurs de
Saragossa i d'aquell repu
blicá que la nit del 9 al
10 d'agost anava a refu
giarese a una finca del Gua
darrama.
Amenaces, no! Menys en
cara quan ja s'ha perdut
ABSOLUTAMENT tata
autoritat i tot prestigi ;
quan s'ha fracassat com a
ministre i com a diputat, i
quan s'han acceptat dintre
el partit totes les deixalles
de la dictadura i de la mo
narquia.
Ouí guanyará? avui sempre REBOL Les ~llora
ay Fulleo d'afaítar
Guim, ex savi jesuita, ádhuc ha
arribat a conjuminar la candida
tura deis carlinots i a fer servir
el seu• Déu, d'electorer. Pero les
coses no han de quedar aixi, per
qué si l'impunisme es perpertua
va no seria la senyoreta Mont
senut la sola víctima, sinó tots
nosaltres els perjudicats. La seva
succesora en el cárrec, tots els
seus companys, es trobarien en
el greu dilema de no aplicar les
lleis de la República-1 per tant
CANDIDATURA
PER LLEIDA
Francesc Maciá i Llussá,
Enric Canturri i Ramonet,
Josep Companys i Jover,
Pere Coromines i Monta
nya, Josep Maria Espanya
i Xicart, Jaume Magre, Pe
re Mies i Codina, Ricard
Palacin i Soldevila, Joan
Sauret i García, Humbert
Torres i Barberá, Francesc
Viadiu i Vendrell.
EVITEU A TEMPS ESSER OPERAT
DETENIU EL 4ESGAST. PREMA
De greus conseqiiéncies per a la salut són les infeccions
1 desgasts prematurs a qué estan subjectes els ronyons pel
seu treinall constan• a l'actual cora filtres de la sang.
El Dr. Antoni Refié Roca, de Barce
lona, Director de la célebre Policlí
nica Refié, renomenat establirnent on
hi acudeixen malalts de tot arreu en
busca de salut, escriu: "Tino la ter
ma convicció de qué l'ANTICALCU
LINA EBREY dona excellente resul
tats en la cistitis, diatesis artritica,
en les litiasis biliar 1 renal, aixl com
també en certes formes de reumatis
me crónic.
"L'he usada en un atac d'urémia
consecutiu a litiasis renal 1 en les cis
titis colibacillars, amb éxit sorpre
nent."
Dolor& d'espatlla, fiuixedat, males
tar, cansanci. flaquesa a les carnes,
Dr. Antoni René eón, regularment, signes de debilítat
als ronyons.
El que cal ter en aquests casos és ajudar al sistema a
eliminar les toxines. rentant els ronyons amb dosis regu
lara d'ANTICALCULINA EBREY. el gran remei científic
críen, reconegut per la dónda médica com el mes enérg1c
sedant per les afeccions deis ronyons, fetge 1 vies urináries.
DELS RONYONS, FETGE I BUFETA
TUR, DEBILITAT I MALESTAR
Anticalculina Ebrey desinflama els teixits, aclarelx l'ori
na térbola, treu la coissor per ésser un gran refrescant;
fa que acabín els dolors, les punxades, la cremor, la necee
sitat de llevar-se a mitja nit. Impedeix la formació de pe
dres i ele dolors a les víes urináries.
No patiu mes. Anticalculina Ebrey us 111urará deis vos
tres sofríments en curt espai de temps. Els metges la pres
criuen des de fa 30 anys. No conté drogues, sino extractes vegetals. Compren un fiasco als Centres d'Especifics o a les
principal& farmácies 1 poseu-vos avui mateix en curació.
Recordeu-vos que esteu comprant un preparat clentífic 1
dgeuinreccoonmepgaurdaar aemficbAclaia.fóNromuhliahoarnigisnuabl setixtucltuiussivaqu1eefeesctpivua
de l'ANTICALCULINA EBREY.
flhicalculina
EBREY
Distribuidor: P. FERRER GURGU1
Laietana, 39, len. - Barcelona
Fasc,ieles gratis
ELS NOSTRES AMICS
Josep Sunyol
De tornada de Mallorca, on ha fet
unes setmanes de cura de repós, hem
tingut aquests dies el gust d'abraçar
el nostre estimat amic Jcsep Sunyol
Garriga, en el qual hem pogut
constatar, amb joia, els saludables
efectes del repós irnposat per pres
cripció médica.
El nostre amic, allunyat en absc
lut de tota activitat, ha romás unes
hores a Barcelona. Ahir, dijous, en
l'exprés de Franea de les tres de la
tarda, reprengué viatge cap a l'es
tranger, on seguirá la cura iniciada.
No cal dir amb quin afecte desit
gem a l'estimat Sunyol un rápit res
tabliment, que faci possible el mes
aviat la seva presencia entre nosal
tres 1, altra vegada, la reincorporado
a tota la seva activitat.
SI DESITGEU VENDRE
Mobles moderns o antics, objectes
d'art, aparells de radio, pianos, robes,
etcétera, aixl com
TOTA CLASSE DE SIBOS
utilitzen els serveis especial d'HO
TEL MUNICIPAL de VENDES, Po.
layo, 8. Telefon 14370
Unica casa aUtoritzada oficiahnent
per a aquestes transaccions amb la
intervenció i control de tassador ofi
cial públic, collegiat
Catalá:
llegeix deml i cada dia
La Publicitat
diari catalá
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música, Radio, Finances,
Esports, etc., etc.
novembre 'de 1932 la rambla
10^1t,exliraurkisree."
Els ca,ndidats de 1
juljals per ells rpateixos
El que pensava, fa quatre anys, el candidat senyor
Valls I. Taverner del candidat senyor Vallés i Pujals
Comentant el llibre del senyor
Joan Valles i Pujals, aparegut re
centment, "Elogi de Catalunya",
el senyor Valls i Taberner va es
criure a "La Publicitat"—en qua
tre números del mes de novembre
de 1928, els articles que repro
duim en els seus aspectes essen
dale.
Primer .article
Sembla que el senyor Valles i
Pujals no s'ha fet ben bé cárrec
del seu cas ni del sentit i abast
de la meya darrera nota. Tot el
que jo havia de dir respecte del
seu llibre, ho vaig exposar ja en
la crítica que en vaig fer a "La
Nova Revista" del mes d'agost.
Res no hauria hagut d'afegir-hi
nl m'hauria calgut tornar-ne a
parlar, si' el senyor Valles, en la
uva conferencia a Sabadell, no
llagues dit el que hi va dir, se
gons consignava l'extracte que
en publica "La Véh" 1 que su
poso no desautoritza PaS. Llavors
em vaig creure en-e17-Ces de re
plicar a diversos extrems de la
indicada conferencia amb la no
ta referida. Potser resultava
aquesta massa concisa; 1 aixi en].
ealeirá ara ésser més extens i
també més categóric encara.
Eauré d'ampliar, per de promp
l'exposició d'antecedents.
El dia 1.4 de febrer va
ser posat a. la venda l'«Elo
gi de Catalunya», del se
nyor Vallés 1 Pujals, ex-ti
nent d'alcalde de Barcelo
na, ex-senador per Girona,
ex-president de la Diputa
Ció de Barcelona.
Coneixlem d'abans articles pe
riodístics seus; haviexn tingut
ocasió d'escoltar-li 'o dé llegir-li
alguns discursos. El nou llibre
encaixava plenament dintre el
to deis uns i dels altres. Peró el
que no podiem preveure era el
seu procediment de "reclame"
descordat i ultra mesura. (No es
tracta aquí, ben entes, de les for
mes i trucs de propaganda edito
rial que a tata empresa són ja
benévolament tolerats 1 dis
culpats per tothom; es tracta de
la manera com l'autor mateix
inflava l'éxit del seu llibre.) Val
a dir que per al seu sistema de
"reclame" a ultrança el senyor
Valles trobá aviat auxiliars de
vots: el primer d'ells En Monto
liu, el qual en el seu "Breviari
erític" del dia 2 de maree dedi
cava tals i tan descomunals
lloances al llibre en qüestió, que
n'hi havia per a fer rodar el cap.
L'Elogi de Catalunya", deia
En Montoliu—és una magnífica
rapsódia de tots els motius pai
rals, físics i espirituals, que la
tradició gloriosa de l'enima cata
lana ha anat inspirant a través
deis segles als filósofs, als histo
riadors, als savis, als pensadors 1
als poetes de la nostra terra. No
és l'erudició, tan sólida, tan ex
tensa 1 variada de l'autor el que
ens admira principalment en
aquesta obra; és, per damunt de
tot, la perfecta transsubstancia
ció de tots aquests elements eru
dits en una visió altament sin
tética, i emotiva del panorama fí
sic 1 espiritual de Catalunya; és,
per damunt de tot, l'urc de l'a
pasionada amor 1 veneració fi
lial amb qué l'autor esguarda les
grácies de la seva terra i l'intima
unció amb qué ehl desgrana el
rosari de les seves lloances. La
histeria, la geografia, el dret, la
literatura, l'art, la filosofia, tots
els aspectes del saber humá,
viuen i bateguen en aquest lli
bre personalíssim en la més pura
fundó d'amor, d'un amor roent
i avassallador que tot ho puri
fica en la seva llama 1 tot ho
transfigura en- la conhortadora
claredat d'un optimisme redemp
tor. Llibre d'una gran força edu
cativa és aquest d'En Valles 1 Pu
jals, que hauria d'ésser escam
pat com pa bendt entre el nos
tre poble."
Davant d'aixó un hom no es
pot estar de pensar quan meres
cura satisfacció hauria arríbat a
tenir en altre temps el pobre doc
tor Falp 1 Plana sI per al seu
poema "Lo Genl Catale.", tan pie
de bona i patriótica intenció, ha
gués pogut a,consegnir sembiants
lectures collectives en familia, a
les quals tenia ga,irelee igual dret
a aspirar.
Auaregué la segona edicto el
dia 14 d'abril, dos mesos justos
després d'haver sertit la primera.
També aquesta va,eesser exhau
rida aviat; entre totes dues re
presentaven ja uns quants mi
lers d'exemplars venuts. Evident
ment, el títol del libre, l'oportu
nitat del moment, el relleu sobre
tot del darrer cárrec públic que
havia exercit l'autor, havien con
tribult en molta part a l'éxit de
llibreria. L'engrescament fácil
d'alguns, mancat de contrapés
per causa d'una excesivo discre
ció silenciosa d'altres, hi havia
ajudat també no poc. I, certa
ment, si per a una obra sense
pretensions o d'autor poc cone
gut no valdria la pena de pres
tar-hi gaire atenció, per a un 111-
bre tan recomanat a base del
sentiment pairal i de l'intent d'e
naltiment de la personalitat pú
blica del seu autor, hauria cal
gut ja de bon antuvi que algú
hagués parlat prou dar, 1 hagués
mostrat la deguda exigencia, per
a desfer equívocs í. evitar des
orientaciones de la nostra gent.
Si de quelcom he d'acusar-me en
aquesta qüestió, és d'haver tri
gat massa a palle?' tal com ho
he fet. No era dol res del que he
dit, sinó la tafdança; perqué
cree que al nostre poble l'hem de
servir, no amb adulacions ni amb
trucs d'habilitat, sinó dient-li la
veritat i parlant-li sincerament.
Aquest és el nostre deure 1 pro
bablement aixó será també el
que més eh ens agraeixi.
Segon article
Hom podía creure que tot el
fi:re d'encenalls inflamat amb
motiu de l'aparició de rElogi de
Catalunya" no podria pas durar
gaire i que més aviat s'extingiria
per si sol, naturalment. Aixes jus
tificava el silenci deis qui, bo
disgustats d'aquell "camouflage"
estimayen prudent callar per tal
de no ocasionar un aldarull in
necessari, si a fi de comptes la
cosa havia d'arribar a acabar-se
ella mateixa per consumpció. Ben
al contrari, peró,' la fundó seguí
endavant; les flarnarades pren
gueren encara majors propor
cions, car el mateix autor cura
va bé prou d'anar-ho manxant
i d'afegir-hl combustible. En un
interviu tingut amb En Bertran
i Pijoan (publicada el 20 d'abril)
tornava En Valles a ponderar la
importáncia del seu llibre, tot ex
plicant que no l'havia pas escrit
precipitadament i a cops fulmi
nants. "Es a dir —transcrivirn
aquí paraules que li eren atri
buides en l'interviu esmentat—
que el rnoment inicial de la Pri
mera intenció d'escriure el llibre,
com, els altres moments succes
slus, han estat mogUts per un
principi emotiu, peró no m'hi he
"abandonat" mai irreflexible
ment, endut per l'empenta pri
mera, sinó que per a cada cas,
diem per a cada capítol, vaig vo
ler "documentar-me". Vaig tenir
un punt especial a defugir la 1m
AQUELLES EMPRESES...
Allans de la Dictadura existia a la nostra ciutat
una Societat Anónima que cuidava d'enginyeria i
construccions. Estava integrada per gent de la Lliga.
Tenia al seu arree rnoltes concessions d'obres muni
cipals.
Quan vingué la Dictadura, aquella societat d'en
ginyeria i construccions, es va disoldre rápidament.
provisació. Al matelx temps vaig
posar cura a no fer un Ilibre que
delates erudició, sinó que la seva
lectura fos ben planera". 1 res
ponent a una pregunta d'En Ber
tren sobre la materia més viva
del seu llibre, ?d'on l'ha.via tre
ta?, afegia En Valles: "La pri
mera materia és la que em va
fornir l'entusiasme propi, l'escalf
de mi mateix. El pensament de
les belleses de les nostres con
trades va ésser qui em va dur
l'amor a descriure-les. Pero us
puc dir que sempre hi hagué un
treball previ. Heu de pensar que
abans de descriure els paisatges,
abans 1 tot de fer-ne l'estructu
ra en el meu interior, valg dedi
car-me a recórrer totes les en
eontrades, de la mar a la mun
tanya, de l'un a l'altre extrem.
No vaig voler escriure-ho sense
conéixer-ho abatís. Aquesta fou
la meya, feina de documentad()
primera; una documentado so
bre el terreny... Després d'aquest
pelegrinatge, 1 ádhue tot fent-lo,
era documentava en un alise
sentit, és a dir, amb llibres, per
qué l'experiencia d'alió escrít per
altres, en diferents ordres i te
mes, relacionats, peró, sempre
amb el meu objecte, podía servir
me. I encara perqué pogués tenir
més la noció clara d'alió que no
s'havia escrit, per a no repetir
coses, per a no fer un llibre que
al capdavall Los una repetició
d'un altre". Com exemple del mé
tode seguit en l'elaboració d'al
guns capítols de la seva obra,
deia també En Valles: "Així, so
bretot per al capítol de la mar,
vaig recorrer una bibliografia co
piosíssima, al mateix temps que
em passava moltes estones a con
templar-lo en diferents lndrets
de les nostres costes."
El grau precís d'exactitud de
tot aixó seria més o menys dis
cutible; l'encert, si de cas, en
escollir les fonts d'informació bi
bliográfiques podría ésser con
testat; i en conjunt resultaria el
contingut del dít interviu poc o
molt pintoresc; 'pene hi havia en
cara en ella algun altre aspecte
de major trascendencia a tenir
en compte. Deciarava En Valles
també que el que l'afalagava so
bretot, més que l'éxit material,
era "el corrent de simpatía, l'é
xit moral de l'obra."; 1 ja veurem
tot seguit qué podía significar
aquesta insinuacló 1 quinos po
dien ésser la finalitat 1 la táctica
que implicava.
D'altra banda, per aquell ma
teix temps, amb ocasió d'una
conferencia d'En Valles, no del
xava d'ésser assenyalada "l'auto
ritat del conferenciant, ben co
negut de la nostra gent per la
seva tasca des de l'organisme que
presidí, per la seva campanya
cultural i darrerament per l'en
cert que representa el seu Ilibre
"Elogi de Catalunya". Vet aquí
com, per un doble joc, mitjan
çant la combinado de les iban
ces a l'obra amb les dedicades
a la personalitat pública del seti
autor, influint-ne unes amb al
tres redprocament, eren raulti
plicats alhora, llurs efectes a fa
vor de la reputació del llibre
de l'intent d'enlairament del per
sonatge. Un i altre s'anaven,
dones, avalant mútuament. I
aixl, per consideracions total
ment extra-literáries, tendía a
imposar-se una obra que, tot 1
mancada de mérit, s'intentava
consagrar com a representativa.
La diferencia de to i de qualitat
literária ens impedeix d'establir
una comparança entre aquest cas
el de "La Ben Plantada" en al
tre temps.
Al punt a qué havien arribat
les coses, i sense haver-se mani
festat encara cap contradicció
pública, és possible que ádhuc el
mateix senyor Valles (i com ehl
altres) arribés a creure's que l'é
xit de llibreria 1 de recensió
aconseguit per la seva obra era
ben espontani 1 del tot unánime;
fins, potser, podia arribar a
pensar-se que de retop passava
eh l a ésser indiscutidament una
figura representativa i un deis
capdavanters veritables d'un no
ble moviment collectiu. Equivo
vació lamentable, si de cas.
Recomanar impertinent
ment una obra infortunada
a base d'un suposat prestigi
polític que vagi recolzant
se al mateix temps damunt
d'ell, havia d'ésser exposat
a qué si sorgia una discus
sió sobre l'obra s'arribes
també a discutir aquell.
I en aquest punt estem ara,
Tercer article
Tot manifestant la' meya con
formitat amb les paratiles l'Es
teLrich, en l'article "Modestia 1
ambició", que va publicar "La
Veu de Catalunya" el dia 1 de
juliol, dela jo que contra la petu
láncia, que té, generalment, tant
d'impertiPent com de barroera,
cal recomanar insistentment la
r_sodestia„ agermanada, amb la
cilerets.t 1 arrtb una leen entesa i
El senyor Valls i Taverner
noble ambició. "La modestia, en
relació a l'estat d'un mateix, és
precisament—explicava,--ço que
fa possible sentir intensament el
daler de progrés; ella está foro
sament a la base d'una noble
apetencia de futura gTandesa...
L'anhel de perfecció, el desig de
millorament no neixen de la sa
tisfacció curulla. no brollen pas
El senyor Vallés i Pujals, quan era
eonseller de la Mancomunitat
d'una vanitat satisfeta, sinó que
parteixen de la consciencia deis
prole% defecteS en tant que vagi
acompanyada de la generosa, ac
tiva i persistent aspiració de cor
regir-los..." (Aquestes paraules
meves havien d'ésser més tard
estrafetes pel senyor Valles i
Pujals en la seva conferencia de
Sabadell, quan, per a rebatre més
brillantment el punt de vista ex
posat en aquest article, que no lí
havia pas passat desapercebut,
feia les següents consideracions
sobre la' humilitat, segons 11 són
atribuides en l'extracte de "La
Veu": "La humilitat no és una
virtut que hagin de tenir els po
bles; 1, ádhuc per als homes, la
humilitat és cosa bona per a gua
nyar la glória del Cel, peró no
pas per a surar en aquest alón
Els partidaris de la humilitat 1
de retreure'ls detectes volen apli
car aquest criteri a la historia,
la qual depuren 1 estudien amb
severitat, tendint a rebaixar les
glóries passades." sic.) Em .cal
encara reproduir aquí un altre
passatge de l'article esmentat,
per tal que es vegi com, sense
anomenar explícitament l'autor
ni el llibre, declarava ja llavors
(no tant a da rrera hora, dones),
la meya posició contraria, al Ili
bre d'En Valles. "Fer-se l'apolo
gia un mateix—deia—eno és paz
aconseliable. Quant al propi país,
tant com n'es recomanable a tot
hom l'estudi, sois al poeta d'ex
quisida sensibilitat 1 d'excepcio
nal inspiració lírica esce.0 de
cantar-ne lloances.
Estic totalment d'acord amb
l'Estelrich quan diu que la
missió del polític no és pas
la de fer l'elogi de la seva
terra. Bé está, en ocasió de po
lémiques, per a respondre a
malévoles henigracions, la vindi
cació justa del propi país, amb
tota la vivacitat i l'entusiasme
que calguin; bé está, així mateix,
l'examen aprofundit de les apti
tuds d'un noble, acompanyat al
hora de la crítica deis seus de
fectes, amb l'objecte de mostrar
estimular les possibilitats de
rendirnent d'aquelles 1 de
tar l'esmena d'aquests. El que no
sembla acceptabie -és l'apologia
extremada, sense ponderació i
sense fre, la lloança ultrancera i
amb el to d'adulado, consistent
en una lletania de ditirambes
engaltats a tort i a dret. en una
recopilació de tópics mantes ve
gades inadequats o mancats de
fonament suficient."
Els primers advertiments no
varen servir per a moderar l'im
petu del senyor Valles, sinó, ben
al contrari, més aviat per exci
tar-lo. La campanya de "recla
me" del seu llibre seguí enda
vant pel mateix estil, i amb nous
trucs encara, amb motiu de la
tercera edició, que aparegué din
tre el mes de juliol. Llavors, no
ves mostres de disconformitat
amb el "bluff" que hom venia
fent a l'entorn de l'"Elogi de Ca
talunya", es manifestaren tam
bé mes o menys veladament. En
Rovira 1 Virgili, en el "Diáleg deis
amics", a "La Nau", alludi nejo
rativament aquest llibre dues ve
gades, sota els títols respectius
de "Els éxits de llibreria" 1 "La
recepta del xovinisxne". Per altra
part, En Ferran Soldevila, qui ja
havia intentat tractar el tema
des de les columnes de "La Pu
blicitat" (lo que dificultats ines
perades, pero fácilment endevi
nables, varen impedir), en el nú
mero 47 de la "Revista de Cata
lunya", aparegut a l'estiu, va pu
blicar un article sobre "El tópie
de la fredor", en el qual protes
tava 1 arguía contra paraules
d'En Valles, consignades en la
seva resposta pública a En Pol,
referents a una suposada "fredor
que avui regna" en la per en
anomenada "generació actual"
del nostre país (suposició o acu
sació totalment gratuita).
Arribá un moment en qué vaíg
creure que calla ja parlar ciar,
que era precis dir ben bé les coses
pel seu nom; i en el número d'a
gost de "La Nova Revista" vaig
publicar un article, "A propósit
de l'"Elogi de Catalunya", de Va
lles i Pujals", en el qual franca
ment 1 cruament vaig dir tot el
que pensava respecte d'aquesta
obra, censurant-la sense palia
tius de cap mena. S'equivoca el
senyor Valles quan, relegant-me
a la funció de reboster de la his
tória, creu que vaig fer-ho endut
per una gelosa susceptibilitat
d'historiador professional. Res
d'aixó. No se'm giraría, certa
ment, poca feina (mala.guanyat
temps, peró, el que hi dedicava)
si volgués cricicar severament
ce/vendar al públic tota la serie
de treballs que amb prctensions
:l'histories van apareixent sense
esser dignes, en realitat, ae sem
blant qualificatiu; més que mes'
ara, quan tants colombistes ca
botians d'ocasió han sorgit nopi
nadament a casa nostra d'enlá
del preuat descobriment de l'il
lustre historiador senyor Ulloa,
els quals, si en un prineipl po
dien, considerada llur bona yo
luntat, ésser- creditors a l'adai
ment, arriben ja, a l'últim, a abu
sar de, la riostra paciencia. So.
Tot 1 ésser dolent el llibre, pro
bablement no m'hauria pres la
pena d'ocupar-me'n, si en la se
va 'publicació, amb tota la moixi
ganga que va anar motivant no
hi hagués vist res més. Arrrb el
metí article de "La Nova Revis
ta" que no era pas exclusivament
erudit, vaig intentar també des
fer un equívoc, vaig voler evitar
una possible desorientació de la
gent als ulls de la qual,
per l'apologia del llibre,
s'enlairava com a represen
tativa la figura de l'autor ;
vaig tractar de desvirtuar
la combinació per virtut de
la qual,. en l'hora prUent,
semblava que es tendia, a la
glorificació pública de -qui
políticament no hauria pas,
al meu entendre,
se d'una jubilació forçosa.
Article quart.
En ,un dele parágrafs de Parti
cte eie "La Nbva Revista'''resuritia--
,jo atti .1a2 'irnIressió que m'ha
prodult.el ?libre d'En Valles i Pu
jals: l trobo,, en conjunt, ma
tusser, poc original, incomplet i
tarat de mal gust. Conté gran
quentitat de frases fetes adotze
nades; s'hi troben en eh també,
aclaptades, amb apropiació direc
ta, algunes frases célebres ("des
del mcnestir de Ripoll deu segles
estan cOntemp1ant-nor0 1.11 ha
en aqu.es ?libre nombroses Ictades
inexactas, que hi sobrevia4 des
prés d'haver estat objectë.de. rec
tificacions. definitives (Péitrarca,
per exernple, hi apareix ericara
C0771 a imitador de Jordi de Éant
Jordi, posterior al poeta «alía),
imatges poc elegante o franca
ment carrinclones (com aquella
de_ les muneanye,s, eresenecedes a
manera d'ossos' foradant la pell,
o com la compareció entr%Pho
mediterrani. i els mzisclos);
visions Maese simplistes ;a) Mal
enfocakee de molts problemes
histories; i dertes observacions
qué resulten, a fi de comptes,
d'un cómic- bastant pujat `(com
aquella que dóna per senyal de
la intensitat de la romanització
de Vactiee/ Camp de Tarragona
el fet que els carreters "van dalt
del carro i el quien drets amb les
carnes eixamplctdes, com els au
rigues ronzans"!)." Peró afegia
Jo, a continuaci: "no és que dei
xi de tenir en absolut aquest 'li
bre capítols o parágrafs fins a
cert punt reeixits; n'hi han, ho
reconec, que són bastant pasea
dore, i adhuc algun prou encer
tat."
Naturalment, En Cabot, en
l'article a qué abans he a•ludit,
dona justament la clau de sem
blant diferencia en la qualitat
dels passatges diversos del llibre
d'En Valles, car denunciava que
en eh l s'hi troben plagie notoris,
dele quals n'assenyalá, com. a
mostra, un de ben precie 1 inne
gable: certs parágrafs de les pla
nes 2 i 3 de l'opuscle "La Mala
deja", editat en 1923 pel "Centre
Excursionista de4 Catalunya" són
reprodults dins les planes 28 1 29
de la tercera .eclició P"Elogi
Catalunya", :-sense esmentar-ne
la provinença. Puc declarar ara,
per la meya, part (com a prova
que no era aquest un cas solt.
Silló que altres plagie ben pele
sos fi ha támbé en el llibre en
qüestió), due del "Manual d'His
tória crítica de la literatura cata
lana moderna", del qual és autor
En Manuel de Montoliu, han es
tat aprofitats literalment, cense
indica.ció de llur font, diversos
parágrafs importante 1 frases ca
racterístiques (de les planes 38.
83, 87, 157-159 i 292 de l'esmentat
"Manual" en les planes 212-216
de la tercera edició de l'"Elogi").
Aixi mateix, de la compareció
entre el contingut de la página 35
del discurs llegit pel Dr. Carreres
Artau en occrsió del seu ingrés a
l'Academia de Bones Lletres t
el de la página 166 de l'"Elogi",
resurt també prou evident la
identitat del test, no confessada
tampoc (amb la sola variant d'al
gunes supressions). L'examen mi
nuciós (no val la pena, natural
ment) del llibre d'En Valles, ens
podria anar facilitant encara el
descobrintent d'altres mimbrosos
plagie per l'estil; alguns s'ende
vinen ia (i sois caldria esbrinar
ne la font) pel diferent to de re
dacció, comparats amb altres
passatges del ?libre típicament
autentice. L'"Elogi de Catalu
nya", dones, resulta confeccionat
a cope d'estisora.
I després de tot aixó i d'altres
detectes i errades grasses de la
seva obra, en comptes de dis
culpar-se com pogués o de callar
discretament, el senyor Valles 1
Pujals, adoptant "l'actitud ga
llarda d'home que té raó" (com
ha dit En Rovira 1 Virgili en una
Crónica recent de "La Nau"), surt
amb la seva lamentable confe
rencia de Sabadell, a alguns ex
trems de la qual cm vaig creure
en el cas de replicar per mitjá
de la nota tramesa a la, premsa
d'aquella població 1 reproduida
per "La Publicitat" en el número
del dia 4 del present mee.
En la present serie d'articles
he exposat, masa detingudament
potser, tot el procés de la qües
tió. Són completament distinta
els punts de vista i els metodes
del senyor Valles i ele meus; te
nim una ben marcada diferen
cia d'orientació i de procediment,
Havia arribat un moment en qué
vaig creure que havia de parlar,
vaig parlar. El senyor Valles i
Pujals m'ha anat obligant des
prés, amb la seva conferencia i
amb la seva nota, a declarar en
cara més netament 1 amb mejor
publicitat el meu pensament so
bre el cas d'ell 1 del seu llibre.
Passaren ja aquells temps, al
ludits fa pocs dies ací mateix per
En Nicolau d'Olwer, en els quals
"en nom d'uns sagrats interessos
que ningú no explicava ben bé
qué eren, havlem d'assistir, si
més no callats, a la proclamació
d'un geni a cada cantonada, a.
la consagració d'una obra trans
cendental cada setmana, 1 ha
viem d'admetre com un nou de
caleg el manual del perfecte xo
ví". Desfilava llavors "davant els
nostres ulls esceptícs—deja en
cara, amb frase oportuna, En Ni
colau— una cavallada llampant
de fantasmes i de putxinellis que,
enmantellats amb un domas de
quatre flames, havien posat en
llur escut aquella divisa del duc
d'Andorra: "Toca-hi, si goses".
Per respecte a l'escut i a les fla
mes hom no gosava, i aixi a l'é--
poca xarona, seguí l'época co
foia." Dones s'ha acabat. Lis
tenips són uns altres. Certs con
vencionalismes han caducat;
certes bacloqueries resulten fa
totalment anacróniques. Cal te
nir present que la tasca del cita,
no pas negativa, altrament, sino
renovadora, no patria de cap
manera, ésser reali•zada amb un
utillatge rovellat.
EL DEUTE MUNICIPAL
Mentre han governat a l'Ajuntament de Barcelo
na la Lliga i els Radicals, cada any es va emetre pa
per tsrme mig, per valor de trenta tres milions i
mig de pessetes.
D'ençá, que governen les esquerres el paper que
s'ha llençat al mercat'ha estat com segueix
Any 1931 9 milions de pessetes
Any 1932 ... ... 7 milions de pessetes