002_Núm. 155 (2 des. 1932), p. 6-10 |
Anterior | 2 de 3 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
4 la rambla
24 desembre de 1932
Parlamerit
L'oratoria !cc
Holft's"d4SCuteix periódica
ineritSólsre'd aptituds cuse té
nensi seaen efs e:atilas ea
el isásn ,da..Xssloqiiencia. Ea vea
ben J tema inesgo
tablessiosmateitssal Ilarg de 1a
mea ,perllstent •escriptura, és
posšN;t&"4ifr rhI représ inés
d'uní' N d1:és que pertany
a a a "titena de temes Va
guesssi" aebUlbses que toleren'
anila isat plantejaments di-k.
Yerssysaissoitacioes més diverses
encaras No obstant, val a dir
que- •el •plantejament habitual
contrtslik a ''estáblir una cons
parstila'nfte. l'oratoria castes
Ilani1inI8lat8fila-Catalana. El
resultat que obté amb més
aan
IIDEFONS SUNYOL
qüersaiol'observadorsomés ben
dit el'sxuarnparador., 'proclama - la
gloriá2le1fasi de la primera
i laRIVi'int•461 lAf'salvetat de
la sé-A/agua sussa-s:. -
sass.ss;t:, Qualsessol -que, sig.ui, la, con •
clusiteatersstas,arriben ea ments.
d'aqteetsts ..resIbetsiois; - una cosa
cal ,114594tys1re srde Vi'sta. cada
ioftfe fl l Ilett gerii propi
ádhitc supri
rnint„,pessars mágica totes les
difiells41,,,slues,priszen el catalá
de tessisstSiksikaStlitlisple.del seu
Ilenestlatsses vernacle restada,
fóra natural que restes, una
cattIns. Fl fenomeb existeix :
n'hi ha, sobretot n',11 is ha S
; gut, que durara ?•"I
bon orador andalús o l'eones
Tbars' perdut l'esma com les
serps sota l'influencia del fla
biol encantador. Tota la t'ostra
-decadencia, tot el nostre pro
vinoianisme a mig liquidaren
caraS s'han concentrat é
aqueSta mena de suggeStiona
bi1it'Ot'malaltissa
Sens menyspreas.--'• no 41!
—el 'geni de l'idiOgka, .ç,astglI4
idioma essencialment teatisalaj
orates, interessa. que ens ador
nem ,que l'indole del nostre no•
és pas indicada per a les mátei
xes' ekcellencies.
Cervantes deja del portugués
que ,era "un castellano sin
,huesos7. Amb aquesta dita,
reconteixia indirectament que
ef castellá en tenia, dkossos
' unas ossada forta, que 1-dóna
-especial's condicions sl3r `a la
cOnsirucció de parágrafs arqtas
tectonics. El catalá, sense,.arnis
bar .al grau de pastosítat -del.
portugués, es forea més tou que
el castellá. L'stbundotsde Mono
sillabss 'les •fusions de paratis
les, qtle Veinegen, la freqüen's'
cia sles'éonsonants sua.us, Te
ven cositorn a la seva frase,
més apta per a la poesía intis
ma quesper al discurs en veu
alta.
Perb ' aquesteS circumst4n
cieá qse ens veden un gensre
,d'eloqiiln,cia' no cris .els veden.
pas .19tss El catalans no s4r4
ni tan .taoiturns, rali tan curts
de paraules com preténauna re
putado nascuda en els,‘Segles
últims. lluita amb una'rnan
canea 00"formáCiÓ ~lar' i de
modelS4:eraris perjusliya,zels
semperamentis sl'ssr-ykor sistisfs.
neixen de tant en tant
que el abSes gviwriN.Ainki
cultat expressida,eadegant •asnIst
la mateixaffacilitátíquesta guas:
-nya un ftancés o un itatiá. Pe
ro hem tingut i tenim oraddrs
considerables...
Deis parlaments d'alguns
d'ells calcIria extreure amb pirs,
ces una dotzena demots impurs
14001.1 ..'Restauran
MY!'ftiv'eillon dé
Ball i Cotillon
RESERVEU-VOS TAULES
tere acusadaentre la nostra
el ért-ii*, .442foqüérrcia delS
nos4s veins de l'pest. L'es
colaaíj4jna.,i atalanització
conij1eta del medi en qué vi
vim -ens pot donar — o tornar
per né. és sevident que en la
nost tractsnal !a' el te.=
níe mr» ain Iserfecte dornini de
l'instrffinerit' lingüístic i una
intensa compenetrado amb el
seu geni, ~liar. Pero, no pot
transferir-nos visitas ni defec
tes crye no 11 siguin inherents :
I és -1Wiscutiblequelti ha una
certasjtena de rotunditat i de
barroquiístue que. no Iliguen
pas einb: Vés.ser de la llengua
(.atalafflaZ;Ç.?Onsti que bornes
del neisíT temps'i per tant fíe
xiblessasl'atracció de belleses
diverses i fins contradictories,
no IMAc0116,t'ere pas l'encís
d'aqtígfa 'mena d'oratoria quari
és practicada ,per un veritable
snestreselel &Itere com ara Sa
Excelilhtia el President de la
Repíslalica: - „Nos désconeixem
aqueSt.' encís, pero el. tastem
-imb 4 pmt4 *deis -11aViS, com.
una beguda•que ras és ben bé
Per
No sé: si: sesa.precisament
aquest regust7exótic'el que ha
donat l'efoqüensia. típicament •
rotu arara wu.-. poder de
'19,94isa, ampla, s sí .1
suggestió sota una bona. part de
i una altra dotzenade construp7
cions defectilitiA441éiddlEtilarili
hi és, l'instint hi és. D'altres,
poes sens dtibrív; tp-ertvp~
qué demostrin una possibili at
indisetultiMiparlen en un llen
guatge perfecte • són grans ora7
-clo-rs-..-.-a4a4nanera catalana que
és la manera que els pertoca.
Són gtans oradors que no abu
sen de iinatge, rii de l'orna
ment que,:diuen les coses amb.,
els mots justos, i sois en els mo- 1
enents que,ho demanen obren,
discretament, la vátvula del ti
risme.
- Tinc la ,sseguretat- absoluta
que d'ací deu anys la confitien
cia treball que fan les
escoles i els instituts, amb la
que comencen a fer les assem
blees públiques i especialment
les nostres-Corts, haurá ender
rocát els últims obstacles d'in
cultura o de dialectalisme que
impedien l'advertiment' d'una.
oratoria, pel fons i per lafortna.,
digna_del nostre poble,
, 41 resültlt que haestat acon
seguit en el periodisme--on l-nombre
dlescriprors qhe usen'
un llenguatge pur i elegant fue
crescut a mesura que es .multt
plicava. nombre de .diaris
no dubtett que s'oconseguirá
en l'ordr1 de -l'oratoria.
La Prudencia, ern veda de
fer u n a estadística de 1 s
Agua de Rocallaura
EL MANANTIAL MES RIC DEL MON
Si sólfiliti14Át1iUMINURIA, irriAsis ÚRICA (MAL DE
REDRA), BRONQUITIS PARENQUIMATOSES, NEFRITIS --
"df-'4 MONTICA, us guariren-radlealment arnb el
Aigua de Rocallaurá"
Dipasitaris gpnerals: FORTUNY, S. A., carrer Hospital, 32
1 llineron, 133
niial1111111111111111~1~~1~.
tajana
bons oradors contemporanis i
fins deis que no arriben a es
Ser-lo per culpa de defectes fas
cilment corregibles amb un pe
tit esfore o amb l'assisténoia
d'un bon amic que a la vega
da sigui -un home pacient, un
fi coneixedor del nostre idioma.
Pesó consti que n'hi ha. ?Es
pdeon comptar amb els dits?
No empetitim la qüestio, con
vertiht-la en un problema. arit
métic.
. En canei, si respecte els ora
sdors presents estic obligat a és
;ser discret, respecte els oradors
passats bé puc dir alguna co
sa. De tots els que he sentit en
la meva joventut, el que m'ha
semblat obeir millor al geni de
_la rasa ha estat Ildefons Su
nyor. -Era un orador ciar, net,
directe, que construia gairebé
sempre a base de frases curtes
i que defugia constantment les
rotunditats i les turgé'ncies.
Sentir-lo era una delicia en la
qual participaven els sentits i
la intelligencia en un ecatilibri
,perfecte o polar, amb un lleu
predomini d'aquesta. Bona fo
nética ; verbs correctaemnt con
jugats. El. léxic no tea, sens
dubte, la puresa que exigim
avui, pero tampoc queia en bar
roeries de gros calibre. Elocu
ció seguida, a la velocitat jus
ta pesqué un hom no pateixi
l'angúnia, de la torrentada ni
Ill'angúnia de la. premiosit•t
Una delícia—una delicia aus
tera.
Estic segur que format en un
medi més treballat per la gra
matisa, voltaç d'una „literatura
com- la del nostres'dies, II
defons Sunyol hauria:estat l'o
rador perfecte. Perfecte édhuc
a la moda llatina : vii forms,
discendi peritus.
CARLES SOLDEVILA
LLEGIU
CADA
DILLUNS
la rambla
L'obra de la setmana
El diccionari
Tenim al davant el Diceiona
ri de Pompeu Fabra, i acari
ciem el sett nom, les seves co
Sedes decolor de cuiro i de Ile
tres dattrades, amb l'emoció
_que acariciaríem el cos tebi
d'una criatura acabada de néi
ser: ens,ssembla, no rla
dtem considerar-lo; sean una cosa
"fe-ta simplement de tinta
i de papes. Ens semblas fet de
carn, de nervis i esperit. Ens
sembla una cosa
1 que hom no cregui que aixo
que diuen és pura retórica. Tots
aquells que han hagut' de 'Hui
tar amb les quartilles, que han
volgut escriure un catalá pulcra,
un catalá que tingués oler i sa
bor, comprendran la postra
enlodó davant del dicciónad.
Totes les vegades que ens hem
hagut de deturar en la ,nostra
tasca pensant si era realment
cortés el mot que ens acudia, si
era el més exacte per a tracluir el
nostre pensament, si tenia el
dring i el perfum més apropiats
per a aquella frase. I era sovint
endebades que consultéssim els
diversos dicoionaris exiistersts.
Les contradiccions, les "errades
flagrants, eren notórieS. Cap
no se'ns imposava ambla seva
autoritat. Hom 'lauda de re
fiar-se de l'instint, de'çOnsultar
textos. Cada escriptots havia
de refer, per ell mateix, la tasca
que en els paisos d'una cultura
i d'una literatura stormals, Ii
dona feta el diccionari a la gra
El senyor ,Serra i Mo
ret contesta al discurs
'del cap de Gabinet se
nyor Lluhi, expliCant
la historia del socialisme
-des deis temps prehistó
•Tics et—l'época con
''..tetni)Oree111., n•
4sertaciiujeíd.ar
sobialista tingué la virtut
d'ensopir el públic que
l'escoltava. Algun dipu
tat dissimulava els ba
dalls. Per airó, en un
•,Incmzent que l'orador.
1,ctYlava de la socialitza
ció d'airó i de la socia
lítzació d'allá, un espec
tador de la tribuna d'in
itats va exclamar:
la són está so
Al bar del Parlament
_—diguem-ne bar per dir
ne alguna cosa —només
lu ha—ara com ara--ai
gua minera/. Per airó
algú ha dit que dintre
d'aquelles parets impera
la llei seca.
L'altre dia, peró, men
tre parlava el senyor
Serra i Moret, va entrar
al saló de sessions un
uixer amb una safata,
una copa d'aiguct, una
copeta buida i una am
polla —una ampolla!—
de conyac Domecq "Tres
cepas", El senyor Vidal 1
Guardiola, el senyor
1 el senyor Fontber
.nat van fer uns ulls COm
unes tarcmges. Alló, evi
dentment constituía una
infracció intolerable, una
preferencia insuportable.
Qué havia passat? Al
gú va insinuar la possi
bilitat que fos el sant de
l'encarregat del bar, peró
el senyor Canturri —
"canturri-mananas" que
diuen —va protestar
afirmant que els ciu
tadans laics no celebren
aquestes coses.
Calia saber, peró, a qué
'era deguda l'aparició in
sospitada d'una ampolla
de conyac que profanava
la puresa de la Cambra.
I un darrera l'altre ca
torze diputats van pas
sar pel bar a demanar
conyac.
Al saló de sessions, pe
ro, no va entrar-1ff cap
mes ampolla. L'el.réarre
gat del bar havict titesc&
bert el secret, Aquella
ampolla l'havien jeta
anar a comprar els dipu
tats socialistes pagant la
petrt que tocaya a ca
dascú.
I els altres diputats
continuaren bevent al
gua mineral.
(
AS°1\
A nosaltres, el senyor
Ventosa 1 Calvell, ex mi
nistre del Govern que
lairuntaUt infructuosa
ment la monarquia, no
ene l'ha de descobrir
ningú. En bona lógica
parlamentaria, el senyor
Ventosa és un blanc
conStdrit que Id Lliga
oferei,X'a l'Esquerra. Se li
poden dir mil penja
ments, amb raó i amb
garantia d'éxit. El que no
trobem elegant, ni cor
recte, ni acceptable, és
la táctica emprada per
alguns senyors diputats
—sempre són els matei
ros —que sempre que el
senyor Ventosa s'aixeca
a parlar, abandonen el
saló de sessions.
aquesta actitud
guía tota la majo
t-se-valdria tancar
lament.
Després de dues set
manes de funcionament,
encara no s'ha revelat
cap senglar al Parlament
de Catalunya. D'aspi
rants no en. manquen,
peró fins ara no tenen
exit. Ni el senyor Trías
de Bes, ni el senyor Pa
lacin, ni el senyor Can
turri, ni el senyor Font
bernat, ni el senyor Bat
testini, ni ningú, vaja.
Tots han fracassat per
alguna cosa o altra. Un
deis homes en elt) quals
els aficionats al sengla
risme tenien posades
més con/lances era en
Fontbernat. I aquest, no
jara res per culpa d'un
detecte que no fi ha
manera d'esmenar: la
veu. Té una veu tan pri
ma, tan prima, que les
seves interrupcions que
poclrien tenir éxit alguna
vegacla, queden. ofegades
d'una manera lamenta
ble. Fan l'efecte que Ja
ría sentir un violi rnen
tre es dispara una traca.
Es ciar que fins ara els
diputats ncmzés beuen
aiguct mineral i airó ens
pot permetre el luxe
d'esperar. Pero comen
cem a desconfiar després
de l'experiencia del se
nyor Serra 1 Moret...
Ara resulta que a ()den
no van votar mes que
trenta dos electors, tot i
que l'acta donava cent
eh/quanta vuit vots als
candidats de la Lliga.
Aquest jet, pero, té una
relativa importancia al
costat d'un altre Jet des
cobert per la comissió de
diputats que van anar a
Oliana a esbrinar qué
havia ocorregut el dia de
les eleccions. Tothom do
nava per cert, abans d'a
quest viatge, que el dia
20 de novembre s'havia
trencat l'urna. I airó, és
campletament fals.
El que va trencar-se
va ésser un tupí.
Perqué la gent d'a
quells pobles—segons de
clareció deis diputats
expedicionaris —no sa
ben quina mena d'objec
te és una urna. I les
eleccions es fan per mit
la d'olles o de tupins.
Per airó en certs po
bles hi ha tanta (Vició a
fer destroces. Ccmfonen
un día d'eleccicrns amb
un cija de sortija.
CS
Després de l'eloqüent
discurs del conseller de
Finances, senyor Pi i Su
nyer, va parlar en nom
de la minarla regionalis
ta el senyor Vidal
Guardiola.
dipíttat de la Lliga
va excedir-se en l'encár
rec que li havien fet els
companys de minoria i
va provocar les iras de
la majoria. Algú, aca
bada la sessió, comenta
va l'actitud del senyof
Vidal y Guardiola quctli
ficant-la d'injusta z
mancada de raó i el se
nyor Trías de Bes, que
ho va sentir, exclama:
—?Dones ué volieu
que fessim?
tot esta
.Áleshores, p
aquest
S'ha d'animctr,'
PO
Els senyors Casanoves
i Casan-elles perden se
vint el fil de les discus
sions, sobre tot, quan a
la tribuna d'invitats hi
ha alguna senyoreta —o
senyora, no vé d'aqui —
que els fa "ti-un".
Mentre ocupen els seus
llocs entre la majoria, la
cosa pot anar, perqué
entre miradeta i mira
Seta, també poden escol
tar-se els discursos. Peró
quan s'ha d'abandonar
el lloc de ranonimat i
s'ha d'ocupar la presi
dencia, la cosa té els seus
perills. I pot donar-se el
cas que entre miradeta i
miradeta, el senyor Vi
dal i Guardiola i el se
nyor Ferreres hagin tin
gut temps d'esvalotar el
galliner...
Amb perdó pel mot.
PICK-UP
Un bon present de Pasqües:
Un Ilibre editat en paper de fil
Per exemple,
REPUBLICA, SENYOR CAMBO!
JOSEP M.' MASSIP
Próleg de GABRIEL ALOMAR
(De venda a la nostra Administració)
El te1éf./1' de
•
L'A RAMBLA
14757 i COMIY/Ite
VINS SBORNE
de Pompeu Fabra
asá tlea: De-vegades, aquest:bre
'gar, en 'Traedor de l'escriptor
esdevenia dramática. De vega
des es tradaia en un gest d'im
potencia oen un gest de deixa
desa.
! Si l'haviem, dones, somniat,
si l'havíem desitjat amb impa
ciencia un tal dicoionari ! Ara
els somnis s'han fet una reali
tat. El tenim al davant i el
podem obrir. Les seves pagi
nes setinades craixen, arnb el
dolor i el goig d'una virgini
tat que es .desflora, entre els
nostres dits. ! Quants esforeos
llargs, quants dubtel penosos
no ens seran estalviats grácies
a Pompeu D'abra! Les gene
racions d'escriptors que vin
dran ara, tindran unes facili
tats que ells mateixos no sa
bran apreciar, pero de les
quals nosaltres en sentirem
aviat els efectes. .\lolts escrip
tors i periodistes actuals es
trobaran, si no cuiten a reno
var-se, endarrerits.
Les generacions d'ahir fo
ren unes generacions d'escrip
tors individualistes. Cadascú es
feia la seva gramática i el seu
léxic. De vegades representa
va, amb els seus dialectalismes,
una comarca. De vegades, als
clássics. De vegades només
les própies genialitats
sament corruptores. Les gene
racions d'avui representen l'es
forç per arribar a una disci
plina sota el guiatge de Pom
peu Fabra. La de denla será
ja la normalaat. Tindrá uns
clássics, uns models, una gra
mática i un diccionari. Haurá
aprés el catalá fácilment i. sen
tirá seg-urament un gran
pett Fabra no es pas un codi
eixarrait, convencional i fred.
Fa més olor de poble, de mar
i de muntanya és a dir, de
Catalunya — que de laborato
ri o de pergamí. Aquest dicciÓ
nari és el desmentiment que.
es po t esgrimir amb més
contundencia, contra t o t
aquells que sostenen que els
catalans ens hem volgut fer- -
un idioma literari absoIuta
ment artificial. Es també utta.
110 eloqüent per als' pedants '
que, amb el pretext de castis
sisme, escritien una Ilengua
morta, extreta amb pinces deis
pergamins.
El Diccionari de Fabra de
mostrará a tots aquells que no
vulguin fer el sord, o més
POMPEU FARRA
simplement l'ase, que, entre
el catalá que hem d'escriure
i el catalá parlat, no hi ha pas
tanta diferencia com n'hi ha
!Orles confeccionats com a mida
F1 VE1111,1 VIDAL,-7, Pido liniversilg
Tall immi11orab1e-Confecc,c5 superior-Classes extra
DES DE 75 ptes. - 90 pies. - 125 pfes. i 150 ptes.
PLOMES a 16 ptes. - 20 ptes. - 25 ptes. i 30 pies.
rnenyspreu per les genera
„eions,anteziors.-Seza n.asgene
raciósá- temer ; ensarrará rnolts
prestigis i molts ídols.
* * *
La primera qualitat del dic
cionari de Pompeu Fabra que
bs salta a la Vista és la preci
sió i l'economia de les defini
cions. No és pot dir més, arnb
tan poques paraules. Després,
el que us sobta, és la riquesa
el contingut. Nósolament és
tic de mots, ans ric en la di
versitat cl'aceepcions que per a
cada mot estudia. Llegir el
entre el dialecte que parlen els
andalusos, els-extremenys o els
navarresos i l'idioma en que
s'expressen quan escriuen. I
és més : després de fullejar
aquest diccionari, hom pot
adonar-se perfectament que és
molt petit l'esfore que ha de
fer un catalá per esquitllar, en
escriure, els castellanismes i els
dialectalismes no incorporats al _
catalá literari, que el que liár-"1-
de fer per escriure en casta.
molts homes d'abres terres h
pániques.
DUMENEC GLTAN-"C
la rambla saluda els seus lectors en
aquestes diades de festa, i els desitja un
bon any 1933
diccionari, amb els seus nom
brosos exemples, més que
consultar-lo seria per a molts
l'exeroici més recomanable per
a aprendre d'escriure amb pro
pietat el catalá.
Altrament, el cocli de l'idios
ma que ha confeccionat Pom
El teléfon de
LA RAMBLA
és el 14757
TOTS ELS MO13LES 1 TOT EL MATERIAL
PER A CLASSIFICACIO I ARXIU
Bodmer Bo
BARCELONA
CORTS, 596 TELEFON 10266
4
19
,í
mmoaDlnteifcleaesc1etaavcs”aicpouenlrsa.taiOenpm(MrbeAamtNraeCtAuAlrSaaTDN(EepENéUrIVAdRIuGAeOGSsTREsENeSNmIETIlXAAnU,aLleAsn)L(:I)tMdoelPelOsa TIPeEesbNslCeesvIaAesy)
rDtigSEelliasnnleeudtrnmugcliheéc:rsm,I evahoomomimzepanonl!e-tetaesmstivmeimnutulialnasonatreddneeslrieausc. tOIvtanitidaotueelrseitusidroiinc-taeesrpnsiitnilcoei-samilosé.ndaPurcloaadp-gu«cetgneiitnparl.u.. deis malelzos.
meNroo mcoinriaén, ,ni estrIcnInn. ni tosturs ni eamemcles. ni cal/ "re medica.
LpApoPDERuDcUreDAmAFEoNLIeCITeATINCSUONSTIUITGUAILB,LePRPOESRPEACTREESCGORBARTAIRS
Laborarais Farmarokicirs del Or 145 Outrem
411 de Sam Arre. SO O OCel ONA. Teleton 18631 Preu : 21'75 ptes.
orrinc
de
L'
24 desembre de 1932 1 rambla
litat descura els serveis d'assis
téncia social.
— -
En donar compte al Parlament
de Catalunya de la constitució
del primer Govern autónom que
en podríem dir normal—per no
dir-ne constitucional puix que
manquen les lleis interiors—, i
abans de formular a grans trets
el programa general d'aquest
Govern, Joan Lluhí i Vallesca va
explicar de manera diáfana la
separació de la Unió Socialista
de les responsabilitats governa
mentals. El partith que havia sa
but compartir amb Esquerra Re
publicana la gloria i el treball
del periode revolucionani cons
tituent provisional s'ha separat
de l'Esquerra perqué la mecáni
ca parlamentaria i de política
general ha feia convenient i útil.
Queda entre els dos partits, peró,
salvant les diferencies doctrinals
o táctiques que indubtablement
es manifestaran, una cordialitat
sincera. La diguem-ne separació
amistosa no ha entebeít, gens
l'antiga companyonia emociona
da de les hores difícils.
La Unió Socialista, per la seva
part, va ratificar en el debat po
lític els fonaments d'aquesta des
integració del bloc revolucionani
nacional. Va corroborar que la
separació no era pas una ruptu
ra, com l'alianca no fou una sub
missió. Va confirmar, en fi, l'a
mistat lleial que unirá sempre els
militants sie,:nificats dels dos par
tits revolucionaris.
Tot aix5 no era més que un
incident entre les moltes gestes
memorables deis dies nous. No
tenia. en la perspectiva general
histórica, transcendencia digna
d'esment. Aclaria, de fet i en
doctrina, una situació política, i
situava justament els sectors li
beral i socialista davant l'obra
immediata de l'autonomia. Res
Inés.
* *
Un passatge, pero, cal remar
car del discurs del president del
Gabinet. L'elogi que conté del
conseller d'Economia dimissiona
ri Manuel Serra i Moret, que ha
passat a ésser cap de la minoría
parlamentaria socialista. Del 14
d'abril de 1931 al 20 de desembre
de 1932, ha estat conseller de la
Generalitat, primerament d'Eco
nomia i Treball i ara de poe no
més d'Economia. Els aeus antics
collegues de Govern, en acomia
dar-lo, parlen de la perdua dolo
rosíssima d'un excellent company,
home recte, polític lleial, extra
ordináriament capacitat en sen
IVtit cultural i técnic, persona de
consell ciar 1 evident, i auguren
d'ell resultat,s més brillants en
cara per al socialisme i per a
Catalunya a través de les parau
les de Lluhi. En el discurs ini
cial del nou Govern, aquestes ex
pressions tenen un,dring de sin.
ceritat auténtica que ultrapassa,
de bon tros, tota gentilesa for
mularia d'elogi a l'antecessor.
Elles fixen, millar que no podem
fer-ho els que estem lligats a
Un conseller de la Revolució catalana
Manuel
Serra i Moret per vincles cordials
i ideológics, la seva válua, i in
citen a eseriure un resum esque
malle de la tasca del conseller
socialista.
* * *
El nom de Serra i Moret res
tará, per sempre, lligat a la his
toria de la nostra Patria. Ell, so
cialista, que en un próleg a la
nostra traducció del Manif est
Comunista parlava noblement de
la tasca alterna de crear i re
crear — que vol dir combinar i
crear de bell nou les patries deis
homes com d'una joia divinal,
que sap com són moridores les
pátries d'ara i com són perdura
bles les patries nascudes de la
cultura i de la natura només,
sentia la idea jacent, latent, de
la Nació catalana absolutament
nua de xovinismes. Per aixó va
saber servir aquesta Patria com
cal: co•laborant a ter-la més
lliure i prospera, contribu'int a
crear una gran democracia, i a
incorporar aquesta patria reno
vada a la Humanitat sensible.
* * *
El 14 d'abril, Barcelona bullia.
Nosaltres, el militants, sentíem
cridar al carrer i NO PODIEM
SORTIR A CRIDAR AMB LA
MULTITUD perqué ens retenia
un deure — no sablem ben bé
quin. Dolor profund i terrible,
que comprendran només els nos
tres companys! En aquella quie
tud arrecerada deis edificis ofi
cials guanyats sense lluita, la joia
ens vessava del pit i ens estre
nyia la gorja. Algú, potser nos
altres mateixos, plorava per din
tre, que és la manera forta 1 do
lorosa com els homes plorem en
els grans moments.
Va ésser en lquelles hores de
neguit, quan tots,erem necessaris
pero escassejaven els hoínes de
primer rengle disposats a cobrir
llocs compromes'ói que l'inefable
i caríssim amic Xirau, a cavall
d'algun núvol filosofic esfilagar
sat per l'emoció de l'hora, va
cridar per teléfon Serra i Moret.
Serra, alcalde de Pineda feia
molts'anys, home plácid, doctri
nari, amb obligacions familiars
particularment dignes d'atenció,
deixá, l'alcaldia que no havia po
prendre-11 .la. dictadura de
Primo--com aquell altre alcalde
de Balaguer restituit al seu lloc
pel poble quan el volgueren su
plantar —deixá la seva vileta
blanca. marinera Joblada de
Serra
1,
-
1
...¦•••••••••L•
'-. _ -
-‘..,‘,......
affig/14 1 MORET
*114k4.1-'
camperola, abandona l'esposa
malalta i vingué immediatament.
Tots els convilatans el degueren
veure partir amb un afecte te
moros... Va arribar de seguida i
va prendre el cárrec que li ofe
rien, de perill i de feMa. Esde
vingué ministre de la gloriosa i
efímera República Catalana.
* * *
Va pensar estar-s'hi dos o tres
mesas. Després la cosa es va
1
(Shum)
allargar, i va continuar fent
aquell treball més aviat enervant
i poe compensat de mirar d'en
degar mil conflictes que aparei
xien sorneguerament, atiats de
vegades per sota má per qui sap
quina gentota, sense faeultats,
sense elements, improvisant el
doble departament qué regenta
va en principi .No va fer; és ciar,
en aquestes eircumstáncies, amb
intromissions no sempre ensope
gades de delegats del treball i
governatius i d'agents d'ordre
Moret
Per GRANIER-BARRERA
públic diversos, cap obra bri
llant. Peró va aturar més d'una
commoció de conseqüencies gra
víssimes—per exemple, una va
ga de llum i força que estava a
punt d'esclatar—, va llimar as
prors, sovint, en plets tan espi
posos com el deis rabassaires, va
iniciar l'obra d'ajut als obrers en
atur forcéis que després fou la
base d'aquest servei, va planejar
tota una estructuració detallada
dels dos departaments, va mun
tar organismes de Govern, va
iniciar publicacions i estadisti
ques d'utilitat evident i fructí
fera, i va fer tot aixó contra la
rutina, la mala voluntat i el sa
botatge de molt gent, amb mit
jans precaria—no li varen poder
habilitar ni tan sola un despatx
prou gran fina passats alguns
mesos—, i tot de manera discre
tíssima, sense exhibició personal
de cap mena. Adhuc va aconse
guir alguna vegada—miracle má
xim en aquests mesos trasbal
sats — captar l'ajuda d'elements
socialment refractaris a la seva
obra i a la seva orientació com
la banca o la propietat, encara
que després tornés a perdre fa
talment aquesta be•ligeráncia.
* * *
Un fet cal recollir de tot aixó:
mai que va dependre exclusiva
ment de Serra i Moret la solució
d'un litigi, el plet va ésser resolt
en forma més o menys estable,
a satisfacció de les dues parts.
La seva gestió, si per una banda
inclinava els obrers a confiar en
els órgans de Govern i per aquest
camí els incorporava a la polí
tica, per una altra vencía resis
téncies deis conservadurismes ex
citats i per aquest camí els por
tava de fet a consolidar el nou
régim.
* * *
Detallar una tasca de tanta me
sos, tot i ésser provisoria i coni
partida amb molts d'altres tre
balls igualment' urgents 1 igual
ment agitats que la gestió de
conseller, resultaria prolix. Tot
hom reconeix prou a Serra i Mo
ret una gran capacitat de treball
perqué ens calgui insistir-hl. Al
trament, el seu projeete d'estruc
turació deis departaments d'E
conomia i de Treball, l'increment
donat al servei de Turisme—que
fou traspassat a la Generalitat
ja fa mesos, molt abans d'exis
tir la Comissió Mixta—, l'Insti
tut d'Investigacions Economiques
i el seu Butlletí excellent, rigoro
sament científic, són coses que
queden i parlen per eh, entre
moltes altres.
* * *
No sabríem cloure els apunta
d'avui sense donar exemple de
les difieultats amb qué ha topat
aquest home que, en vint mesos
de formar part del Consell, no
ha sortit mai a fer cap discurs
al baleó del Palau del General—i
consti que no ho diem per a cen
surar els consellers que hi sor
tien potser no ha enviat ala
diaris mes enlla de sis o vuit co
municats. Hem dit que va crear
el servei d'assisténcia ala obrers
en atur foreós. Dones bé: de
moment els organismes oficials i
els sectors representatius de les
classes rieues li varen prestar
suport, tal vegada degut a l'es
poruguiment— ?remordiment de
culpes velles?—que experimenta
ven tots aquells sectors en els
primers moments del canvi de
régim. Després, pero, varen crear
o varen descobrir—és igual, per
qué abans era inedit—un deno
minat "Institut pro obrera sense
treball", que encara funciona, de
carácter privat i confessional, i
van canalitzar la seva acció en
aquesta materia a través d'aquell
"Institut". Van arribar a donar
a aquell "Institut" una semblan
ça d'organisme oficial, amb la
qual cosa jugaven a l'equívoe en
detriment del Govern de la Ge
neralitat, i a plantejar al servei
d'assisténcia endegat per Serra 1
Moret una especie de competen
cia perniciosa. Tots els diners que
podía recollir l'assisténcia oficial
tren extraordináriament minvats
a causa deis donatius que rebia
l'"Institut" que es feia passar per
una cosa autoritzada. I els di
ners que rebia aquell "Institut"
eren administrats en forma que
escapava completament 'a tot
control públic.
Avui encara dura aquest joc.
Mentre hi ha uns homes que ac
tuen en nom dels obrers sense
feina i roben, no pas formatges
o pernils, sinó ampolles de xam
pany (!), el titulat "Instituto pro
obreros sin trabajo" (amb tim
bre en castellá, com escau ala
saviassos jestfites) obre subscrip
cions amb ajut deis bancs, cam
bres de propietat, sindicats
grocs, clerecia, etc., i publica les
seves llistes en els periodics bur
gesos, preferentment en els dia
ris de la dreta. Aixo no priva que
el senyor Trias de Bes, per exem
ple, reculli certs rumors del ear
rer segons els quals la Genera
5
Un altre cas? Seré demostratiu
de la integritat ideológica de
Serra—adhuc si suposem que s'e
quivoca aixo és respectable. LIS
lectors recordaran, segurament,
que es va arribar a parlar temps
enrera de nomenar-lo conseller
de Finances. Era en ocasió de la
crisi que es resolgué posant al
Departament de Treball el se
nyor Casals, al d'Obres Publiques
el senyor Lluhí i al de Finances
el senyor Pi i Sunyer. Aleshores
— 1 tornem a advertir que no
censurem els seus antics com
panys de Gabinet—Serra i Moret
no fou conseller de Finances per
qué hom considera que un socia
lista, posat de titular del Depar
tament, podia provocar un cert
pánic contra els valors de la Ge
neralitat, a part de les virtuts
personals i de la capacitat que
ningú no discutia del conseller
Serra i Moret.
* * *
Ha estat just i elegant el cap
del Gabinet en retre un borne
natge merescut al seu antic com
pany de Govern. Bé mereixia
Serra i Moret aquest homenatge.
Nosaltres tampoc hem volgut que
passés la seva retirada del Go
vern, on representava la Untó So
cialista, sense un comentari que
volgués ésser com un balan:: fer
vorós. Esmentar, per damunt, la
tasca que ha fet ens ha semblat
l'homenatge míllor per al nostre
amic i company estimadíssim.
El fet de militar al seu mateix
partit no ens ha e,ntelat pas, ens
sembla — poc ho voldríem la
visió serena de la seva obra i la
valoració de la figura prestigiosa.
Ens fa l'efecte d'haver-lo esguar
dat, alhora, sota la resplendor del
personatge i en una perspectiva
íntima i franca, gairebé fami
liar. Ara eh, amb el partit que li
ha fet costat sempre, és .una re
serva no pas exhaurida.
No el trobem un home emi
nent perqué és del nostre partit,
sinó que l'estimem al nostre par
tit — desprove'it de jerarquía
formulista i d'oligarquia rígida
perqué és un home eminent,
podem afirmar sense vanitat,
avui que torna a ésser simple
ment un diputat socialista cata
ta, un militant del moviment
obrer universal com n'hi ha
molts a la terra, que ha meres
cut bé de la patria.
I ell, quan parla de patria, vol
dir també una patria universal.
Es refereix a aquesta patria obre
ra i democrática de la Catalunya
que germina.
100
Política
Actituts parla
mentaries
Ho hem dit ja, i ho re
petirem : no s'hi val a que
alguns diputats de la ma
joria abandonin amb gran
estrepit els seus escons del
Parlament catalá quan el
senyor Ventosa,. i Calvell es
disposa a parlar.
No som amics del senyor
ventosa, evidentment. Pe
rb una cosa és aquesta i l'al
tra la correcció més elemen
tal. I no obren correcta
ment els diputats que sur
ten del saló de sessions cada
vegada que parla l'ex-mi
nistre del govern Aznar.
No éš amb menyspreus com
s'han de rebatre els argu
ments de l'adversari o de
l'enemic. Es amb uns altres
arguments. Després, sigui
com sigui, s'ha de pensar
que in diputat, pel fet d'es
ser-ho, representa un nom
bre X d'electors ; una part,
petitá o grossa, de l'opinió.
I contra una part de l'opi
nió es pot fer tot menvs una
cosa : menysprear-la.
;Una proposició
de la U. S. C.
Hem parlat de la policia
i hem de recollir, per po
sar-hi el degut comentan, la
proposició presentada al
Parlament catalá pels dipu
tats socialistes i defensada,
en la sessió de dimecres pas
sat, pel senyor Fronjosá.
La proposició venia a es
ser la de que el Govern de
Catalunya fes una gestió de
protesta prop del governa
posades arbitrarietats come
ses per la policia de Bar
celona en la persona de dos
ciutadans.
Sincerament, creiem un
considerable error polític la
proposició de la minoria de
la U. S. C. No és que trae
tem de defensar la policra
de Barcelona. El comentani
que precedeix — expressa
ment — a aquest, n'és una
prova. Peró la U. S. C. no
podia presentar una propo
sició semblant. La contesta
ció del cap de Gabinet de la
Generalitat, senyor Lluhí,
deu haver demostrat a hores
d'ara als diputats socialis
tes la raó del que diem. No
pot fer-se — 'per elemental
discreció, i quan no s'és
enemic d'un Govern, sinó
tot al contrari — una de
manda segons la qual aquest
Govern hagi de protestar
prop del governador d'uns
suposats atropellaments. Es
minvar la fok.ça moral i min
var el prestigi d'un orga
nisme, sense cap necessitat.
Si el Govern hagués tingut
la responsabilitat de les ac
tuacions de la polícia, podia
atacar-sel, i amb ra6. El
que no podía fer-se era trae
tar que aquest Govern -- en
l'hora de ,forOsa interinitat
en qué vivim en relació arnb
l'ordre públic — s'a drecés
a un funcionani de l'auto
ritat governativa de l'Estat
central, per protestar.
La U. S. C. podia estal
viar perfectament la neces
sitat que el senyor Lluhí ha
unes d'aixecar-se a contes
tar en aquest sentit. Amb
tan lamentable manca de
sentit polític, no sla acon
seguit altra cosa que haver
de repetir als diputats de la
U. S. C. el que ja havien de
E
t o t o ria_
Li S!!
Una almoina definitiva, per amor a Barcelona
per IRENE POLO
(Continuació de la página 1.)
—Si em tenen aquí tancada—diu
la dona entre les llágrimes—, no puc
veure-la ni saber qué li passa, a
aquesta filla... I fixi's que un dia sí
i un altre no, s'ha de quedar tota
la nit a la taverna amb un mosso...
En Roe Boronat li promet que la
deixará anar.
—Deixi'm anar a mi també, senyor
Comissari!—crida una altra dona—.
Si no vaig a captar, els meus dos
fills se'm moriran de gana!
Lleis i edificis!
Després sortim al pati. Roe Boro
nat i la seva secretaria, parlen amb
una noieta alta esvelta i bruna,
d'una infinita, que recorden els de la
Raquel Meller, i d'un ample 1 blan
quíssim somriure. Li han portat dol
eos 1 l'acaronen.
Roe Boronat ens conta, a part, la
saber. Es de doldre. I ho
són també algunes expres
sions del discurs del defen
sor de la proposició, senyor
Fronjosh, com per exemple :
,Ara que diuen que estem
en regim democrátie...»
Amic Fronjosá vós son
diputat del Parlament ca
talá. I ho sou exactament
perqué estem en régim de
mocrátic. No és que ,10 di
gui» ningú. Es que és així.
historia d'aquesta mosseta: té divuit
anys; la seva mare, que viu amb un
home ,se l'ha treta de casa per ge
losia. I la noia ha donat una colla
de tomballons perseguida per una
por de puresa. de caure en la miseria
de les prostitutes, i ha fet cap a la
Comisaria de Beneficencia. I el Co
misan, que és un home de cor, está
fent esforços per evitar que la noia
vagi a raure a la funesta Punxa, a
pervertir-se en la companyia d'unes
pobres degradades.
—S'ha de salvar aquesta noia!—
exclama En Roe apassionadament—.
I per fer aquesta obra d'humani
tat i de pietat, cal Iluitar amb les co
ses establertes, cal anar contra el que
hi ha disposat. cal amagar-se i es
quivar-se:
El panorama des de
la central
Més tard, a la Comisaria del car
rer del Carme, Roe Boronat ens in
forma sobre la situacio de la mendi
citat a Barcelona.
—.la ha vist de tot el oue dispo
sem a Barcelona per a encabir
aquesta poblado de páries i desem
parats que va. naturalment, augmen
tant de dia en día. Abans la caritat
s'entenia amagant els pobres per
qué no fessin lleig escampats pela
carrera de la ciutat. I seis entafu
raya a qualsevol lloc. allá on es po
dia. Ara aquest sistema. indigne de
misericordiaha de substituir-se per un
sistema huiría., lógic i eficient. Dar
rerament m'han ofert a mi. per a
retirar de la via pública tota aques
ta miseria que l'emplena. l'antic es
corxador de Sant Martí. I no l'he
volgut. Prefereixo que la gent acam
pi pels carrers. que hi dormí, que pa
ri la ma, als ciutadans. Aixó d'ama
gar la llaga viva i devoradora, sota
la roba, perqué no es vegi, es ab
surd. La llaga s'ha de veure, s'ha de
mirar i s'ha de guarir.
La majoria d'aquests pobres que
inunden els carrera de Barcelona,
peró—ens explica En Boronat—, són
forastera. Són aquella gent que ve
del fons de l'Espanya mísera, deser
ta i oblidada, darrera de la Muslo de
Barcelona. on es pemen que només
cal arribar, seure i menjar, anar a
veure espectacles enlluernadors i no
treballar. Aquesta gent, aquestes fa
mílies—gairebé tetes murcianes—ge
neralment ja arriben amb l'adreça
de la Comisaria de Beneficencia a la
butxaca. I cap aqui s'ha dit.
—I per qué no seis repatria?
—Impossible, si ella no ho valen.
No veu que no tentrn cap llei que ho
disposi? No teniin més remei que te
nir-los aouí. Socorre'ls aquí i deixar
los morir aquí. senzillament. Fins que
a ells no seis ocorre de tornar-se'n al
seu poble espontániament, després
del desengany. Aixó és un problema
de policia de les poblacions. A aques
ta gent, seis hauria d'impedir de sor
tir de casa seva per anar a un lloc
on no hi tenen res a fer més que mo
rir-s'hi de miseria.
—I qué se'n fa d'aquesta gent?
—Se'ls donen bons alimenta i
abrics, peró no es té on guarir-los. 1.
naturalment. no es pot impedir que
demanin caritat...
—I la Ronda de Beneficencia?
—La Ronda de Beneficencia agafa
aquests malalts degenerats i mendi
cants professionals més coneguts.
Com acuesta. veu? •
Roe Éoronat ens mostra un munt
Un bou present de Pasqües:
Un llibre editat en paper de fil
Per exemple,
REPUBLICA, SENYOR CAMBO!
JOSEP M. NIASSIP
Proleg de GABRIEL ALOMAR
(De venda a la nostra Administració)
la rambla saluda els seus lectors en
aquestes diades de festa, i els desitja un
bon any 1933
de fitxes que té damunt de la taula.
—D'aquestes fitxes en tenim un ar
xiu de més de 30,000... Miri aques
ta, és un cas tiple.
Prenem la fitxa. La fotografia pre
senta un xicot guenyo, fort, amb el
nas tort i la boca grossa, que guaita
atentament l'objectiu. Al costat va la
Expedient: 11,414.
Nom: Dositeo Gómez Gómez.
Eclat: 27 anys.
Naturalesa: Lugo.
Estat: solter.
Familia...
Domicili: Moles, 23. 2.on.
Temps de residencia aquí: 12 anys.
Ofici o profe,ssió: mendicitat.
Capacitat física. bona.
Capacitat mental: semi-idiota.
Moralitat; és un invertit.
Ulls: guenyos.
Cabell: ros.
Estatura: regular.
El 22 de setembre de 1927, és re
patriat a Valencia. L'll de desembre
a Alacant.
Sota la fotografia, hi ha una ca
sella que diu; "recollides-. En comp
tem 48!
—Com aquest n'hi han una infini
tat—continua Roe Boronat--. Inver
tits que durant el dia demanen ca
ritat i a la nit actuen al Barri Xines.
Tots estan malalts, corromputa, des
fets. Els bácils més terribles es dis
puten el seu cos putrefacte: la tu
berculosi, la sífilis, el cáncer... No els
pata tancar en un Asil, perque infec
ten el 'Iltres. No tens dret a tan
car-los-tt la presó. No tens an..reti
rar-los..: En una paraula: noksilps
qué fer-ne. T mentretant circulen
per Barcelona 16.000 tísica en +estat
agut. que van sembrant per tot arreu
l'espantos microbi. I altres tanta 'ata
cata de les horribles bactéries vené
ries que van fens el rnateix...
Projectes...
--t qué cal fer per a remeiar tot.
aixó?—demanem a Roe Boronat.
—Calen Ileis i diners. Necessitern
lleis per, a impedir l'afluencia deis
pobres 'de folla. per a. protegir la ciu
tat d'aqüespa, inyasió dolorosa de, mi
seria, i Ileia per a controlar t regular
la perrnanéncia. dels altres. Caldria
dotar Barcelona duna Ciutat-Asil,
amb reformatoria per als que encara
es•poden salvar; amb Asila 'per ala
inguariblés: amb escotes per ala in
fanta; aanb refugis per als abando
nats..,-I tot aixo arub bon persOtal.
amb metges i pedagogs psicologia
les que es cuidin tant de la curado
del cos com de l'educació de l'anima
d'aquesta gent caiguda sota les rocíes
de la vida, que una ciutat civilítza
da té el deure de socorrer...
Entre tota aquesta població men
dicant hi ha només una minoría de
desgraciats involuntaris, d'alió que
en podriem dir "miséries pures"; són
aquesta gent que després d'un seguit
de catástrofes es troba desemparada
al mig del carrer. sense casa. sense
pa. sense res a fer... A aquests els
costa decidir-se a dernanar caritat.
Demanar caritat és una cosa que fa
tanta vergonya! 1 un din, la policía
els recull desmaiats o morts en una
cantonada...
La resta és professionalisme. Pro
fewionalisme dei més barrut i del
més audap. Hem estat en dues taver
nes. una del carrer de Ferlandina
una del carrer de l'Aurora. i hern
estat veient-hi arribar els "pobres"
de Barcelona, a descanviar la calde
rilla de la recapta. Damunt él tau
lell hem vist abocar-s'hi munts enor
mes de monedes que després els han
tornat en set, vuit, dotze pessetes...
—Aixó només al mati—ens han
explicat—. Al vespre tornen amb la
mateixa quantitat si fa o no ta.
—Caram! Es tot un jornal!
--Alguns d'aquests amb aquests.ch
ners mantenen la familia i una bo
na casa. D'altres els posen a la Cai
xa d'Estalvis i al Banc. Les Ilibretes
que tenen! Encara hi ha alguna ve
na que es va guardant els bitllets
dintre duna bossa cosida al mata
las... D'altres posen negocis..
tres s'ho deixen .tot aquí o en una
abra banda, a canvi d'alcdhol
ea:11.i de dones...
Ciutadans de Barcelona •
Es necessari. dones. acabar amb
tal, aixo. Acabar amb aquests espec
tacles de dolor. d'atando i d'insani
tat que es multipliquen pel§ carre
de Barcelona. Acabar ami:1' él de
dre i la immoralitat,
penda insuficierrt. Acabar arnb labus
de la mendicitat professional. Aca
bar amb la impossibilitat de protegir
els desvalguts. Acabar amb el "pele
gArcianbaatgreadmeb leal tveirdni am' 4ó3r1b4id1.1i19n~1a4fi9a9s.t1.-
de donar, pel carrer,,una caritait
inútil... *ti
Per aixó demanem ajada, h toba rad
saltres. ciutadans de Barcelona : per
qué entre vosaltres lii tía .éls
g-ues que poden unir-se al nostre ciam
dangUnia: el poble per a .qui ea tOt
i que pot fer-ho tot. i els governantS.
que són els que tenen la paraula..
6
Publiquem a continuado els as
viertes concrets de projecte de Pres
supost que .el conseller de Finances
de la Qeneríditat, senyor Caries Pi
Sunyee, presenta el dijous al Par
lament eatekt. La Premsa diária ha
comentat i recollit amplament ^
el
discurs del senyor Pi i Sunyer per
qué ara haguem de ter altra cosa
que subratllar-ne la seva transcen
dencia i el nou triomf que ella sig
nifica per la personalitat de Pi i
Sunyer. •
Ilesa ad, en, relació arab als in
gresaos i les despesea del Pressupost,
&es aspectés essenciels del discurs es
mentat.
INGRESSOS
IDEA DE CONJUNT
La idea de conjunt* respecte ale
ingresaos, és la de creure que no era
el moment present l'oportú per a
establir eaugment deis existents. Ai
xó és fácil de justificar per una
banda. ene., trebein en einstant de
llançar la institució política de la
Catalunya autónoma. i per aixó ere
iem nosaltres que el moment és poc
lnelicat per a començar el camí es
tablint noves cárregues tributáries.
Per altra banda. tenim próxim el
',Azul:pile.de , serveis. que ha de Portar
també treepás de recursos. i quan
encara no hem pogut valorar el que
resultará deis recursos traspassats.
no era prudent ni aconsellable de
aomptar-hi. De bates maneres. hem
partie'de la' liase que resultava in
dispensable atendre en el Capitel de
siespeses -teta una serie d'atencions
Ineludibles. que produiran augment
de dese i si< no vollern que el
nestre yressapost s'apuntales en la
tetlacele havtem de compensar amb
ingressós nous les deseases de les
altekeeliketiNciedftee. '
: CEDULES
D'aquets ingressos n'esmentarem
tres eorn a mes cabdals: El primer,
que es refereix a les cedules. Ens
trobem que la tarifa segona té un
evident desnivell sobre les tarifes
primera i 'tercera. i creiem que pot
fer-se una neodifícació anivellant-la
justainent- 1-proporeionalment a les
ahreenel_Peró com que no volem pren
dre M hlueSts moments de transi
ció determinise definitius. per aleó
hem establert aquest ingres com a
condicional. i demanem al Parla
rnent autornzació per a realitzar-lo
solament en el, cas que els recursos
que passep a la Generalitat arnb
Araspas de serveis resultin
eóbrir les noves daspe
ses.
'APROVITAMENTS HIDRAULICS
tY1i'altre deis ingressos previst és
e'rarbitei sobre aprofltaments hidráu
Des. que segons l'Estatut provincial
podien ja _aplicar les Diputacions, te
. Íiiht-lo establert. encara que amb
tipus dife•ents, les de Lleida i Gi
rena. i el qual estenem, amb el ti
pus de Lleida. per tot Ca talunya.
:EL. SERVELS TRASPASSATS
El tercer augrnc.nt es refereix a .quaiititats que ha de percebre la
'Gdebeelitat 'per serveis traspassats
arrib conisignació global en els Pres
supostos de iEst.at. peró sense que
sigui concretament destinada per a
serveis a Catalunya. o en quantitat
inferior a la reídment esmerçada. Es
porta en pressupost , una partida per
a atendrela. peró solament en aque
lla part, petlta en relacló a la total.
1 que ee refereix a serveis que en una
forma embrionária, si es vol. ja rea
litza ea- Generalitat, i que motives
aepartedereile despestal en el Premuere!.
„;:presentas.
AP.OFt-TAMO MUNICIPAL
I EMPRESTITS
ši ha dos altres punta referents
a ingressos. Un d'ells és el de Vapor
, taeió municipal forçosa; ealtre, el
.dels empréstits. Sobre el primer vull
Indicar el desig del Govern, de por
tar a la realitat una modificado
Passeig de Gracia, 68, i Claris. 18
Torrons de Nata
especialitat en
Neules selectes
la rambla
Un magnífic discurs de Caries Pi i Sunyer
L'esperit del primer projecte de Pressupost
de la Caialunya autónoma
de les hisendes locals que, fent pos
sible la vida de la Generalitat. per
meti el lliure desenvolupament de la
vida local. Per acabar aquesta part
relativa a ingressos, mhe de refe
rir a l'empréstit. amb el qual s'ate
nen les atencions extraordináries.
Té la Generalitat, com procedent de
l'anega Diputació de Barcelona. un
emprestit emes, peró no tot posat en
circulació. el qual servirá per a l'ob
jectiu que es proposa. peró treient-li
la mena d'argolla de ferro que era
la seva limitada esfera d'acció.
DESPESES
PRESIDENCIA I PARLAMENT
Anem ara a les desposes. Comen
ça el primer capítol amb les despe
ses de les obligacions cabdals del
nostre instrument polític: Presiden
cia i Parlament. Aquestes desposes
les hem calculades amb justicia. sen
se fastuositat. peró també amb mes
quinesa_ El noble ens criticaría que
despenguessim inútilment, peró no
ens censuraría menys si obréssím
amb gasiveria i mesquinesa. Ilevant
a les nostres institucions la dignitat
que han de tenir. Hem cercat el cen
tre-de gravetat del nostre poble per
qué el sabem culto 1 sensible. i les
hem, dotades d'acorci amb els seus
sentiments.
DEPARTAMEINT DE JUSTICIA I
DRET
El Departament de Justicia 1
Dret, és fácil de comprendre, és el
que té una consignació més migra
da. pena s'han ates tetes les aoves
necessitats. El mateix pedem dir del
de Governació. Ens trotado que ac
tualment no hl ha molts serveis, pe
ró que després, potser molt aviat,
en tindrá més, 1 cal que tots este
guin previstos.
GOVERNACIO
Dintre el Departament de Gover
nació hi ha un sector — el de Sa
nitat — que haurá de tenir molla
importárieia. 111 ha un capitel que
donaráarealitat als nobles i genero
sos desigs del President, i que són
compartes pel Consell: el de la Ilui
ta antituberculesa. Hem fet un es
t'erg: augmentar la consignació deis
dispensaris, crear-no de nous a les
comissaries. crear una serció de llui
ta antituberculosa a l'Escola del
Treball, un deis llocs en es pot pol
sar amb més precisió la qualitat de
les futures generacions, una Escola
que ja ha donat un diputat al pri
mer Parlament de Catalunya. En el
Pressupost anterior hi havia en el
paper consignacions extraordináries,
dedicades a la construcció d'un Sa
natori. Mult be de crear-lo si és el
que convé mes, peró en el nou Pres
supost es deixa al dictamen deis tec
nies per tal de veure la utilització
mes profitosa d'aquestes pa.rtides.
DEPARTAMENT DE FINANCES
El Departament de Finances no
ha sofert grans canvis. Ja tenia el
servci de recaptacions de contribu
done F'em gestions porque pugui
Passar, _lambe, el servei de recapta
ció de "Lleida a la Generan:Let. ,Tot
el departarnent s'ha constituye dela
manera mes apta possible 'per a ees
funcione que 11 són encomanaides,
CULTURA
Més llargues paraules exigirá el
departainent de Cultura. Les nostres
in-stitucions, la Diputació ant1ga, la
Mancomnnitat despres, la Diputacio
altra vegada, i finalment la Genera
litat, han tingut sempre una lloable
tradició. cultural. Peró nosaltres ara
hi volern donar un sentit modero i
una més gran amplitud collectiva i
social. Volem ter — tal com va dir
no fa gaire el conseller cap del Go
vern — una cultura de masses, no
sense selecció, sinó facilitant aques
ta selecció de baix a dale és a dir,
creant un organisme viu i sensibla
que a.sseguri la selecció per a tet.
fe
41•1¦11•1111~1101111/
PANTALENI
OHMS
Sastrería per a
Homes i Nens
Gust Modern
Tall Elegant
PREUS INCOMPATIBLES
ft.."..~ 13
Caries Pi i Sunyer en el curs d'una de les scves conferencies
sobre economia catalana
A Catalunya haviem fet sempre la
cultura a base de suplir deficiencies
de l'Estat, que era l'obligat a donar
la. Sablem fer coses marginals, peti
tes, perfectes, peró que no afectaven
ni podien arribar al fons del proble
ma. En dir aixó no és que volem fer
una cultura rebaixada. Ben al con
trad. Tetes lee consignacions ente
reza han estat respectades o aug
mentados. El que fem noealtres és
doteer-hi més amplitud, eixamplar
l'área cultural, puix que el nostre po
ble té la virtut del rejoveniment i
treballant ánima endins, pedem
aconseguir el nostre ideal de fer-lo
mes gran i més perfecto.
Hl ha partidos en les quals s'as
signa a les institucions de minores
socials una quantitat important.
S'assignen unes beques per a o
brers a l'estranger i s'ha augmentat
considerablement el capitel de pen
siona i beques. S'ha donat el desen
volupament necessari a l'Institut Es
cola. a l'Escola Normal de Mestres i
Mestresses i a l'Escola d'Administra
ció local de la qual ha de sortir el
planter deis futurs funcionaria de la
Generalitat.
Així mateix han estat previstos les
atencions de Biblioteoues i Museus,
ensenyament del catalá 1 trasllat de
l'Institut d'Estudis i Biblioteca de
Catalunya a l'Hospital de Santa
Creu. Les paredes d'obres les hem
acceptades 1 mantingudes porqué con
tribuiran a alleujar el problema de
l'atur.
OBRES PUBLIQUES
Exactament el mateix carácter té
el que fa referencia a Obres Púlale
ques: Haurtem volgut dotar-lo de
manera considerable, peró ens hem
hagut de limitar a les nostres pos
sibilitats pressupostáries. Es fixen
quantitate concretes que responen a
URÓTIOMAL.
cura
el reuma
perque
dissoli
fácid tíric
GRAFIC INDICADO/1
7ELS LLOCS A ONT
ES 1.0CALISA
EL. REUMA
L UPÓDONAL
un bort proporot doccid
elle*. 1 el recoman° omb
frecurnorrt
DL L17 WIAL
Cateeirdr• d. Psoo
I* N Momead 4. Medeclu
di dowtons
Els millors repórters del
periodisme catalá presenten
setrnanalment, des de les
págines de
LA RAMBLA
els fets de l'actualitat més
viva.
El millo!' d'home a
de sien (franella
extra) a
CAMISES i PIJAMES Elpreu hila! blanques popelín
popelín color
CARME 35
eelitieeet-e.
13"75
6'75
10"75
10'50
obres compromeses o en curs d'exe
cuajó. Una de les seves caracteres
ques és que en conjunt respon més
al criteri de conservació de camins
que no pas a la creació de nous.
AGRICULTURA I ECONOMIA
El Departa ment d'Agricultura
SENYO DIRECTOR
GENETIAL DE SEGU '
RETAT
Un viatge a Barcelona
us demostrará que grácies
a l'absoluta passivitat o
desorgatnització, o el que
sigui, de la policia, la nos
tra ciutat ja no ha d'en
vejar res a Xicap,,o.
Demanem la immedia
ta dimir,sió del senyor
Ibánez, i la rápida com
pleta reorganització de la
policia de Barcelona.
Economia també qu a ates digna
ment. Jo voldria justificar que s'hagi
adoptat aquest nom per a aquest
departament recordant que es tracto,
de la refosa de dos departarnents
que si aparentment poden sembler
distanciats, en el fons es completeri.
Per altra banda hi ha dos organis
mes que presideixen el conjunt d'e
quest de,partamenteee els Consellk
d'Agricultaira i Econernia. Aquest ci
partameril conserv~ots els org
1
/llames qüe l'integ~. En el pre
supost es dóna una gran importáre
cia al problema de la eepoblació fo
restal atribuint-li xifres remarca
bles. Hi ha també una partida que
assenyala l'orientació del nostre Gce
vern vera la protecció i l'estímul del
cooperativisme de producció. Fartem
mes, peró si no realitzem tete els
nostres desigs. almenys deixarem els
postulats de la ‘futearee.actuació.
THEBALL I ASS TENCIA
SOC
El Departament de#Treball engloba
eassistencia social k, la paje^ espe
cífica de Treball. Es el mes dotat a
causa de les atencions dedicados a
assistencia social. El nostre peale en
aquest aspecte ha fet esforços lloa
Mal de
•
CALMANT INSTANTANI
_
.4111Urtatart=rtirt2P1rtnnrteVIMIZIED)~1111¦
DOS PERILLS AMENACEN
ELS SEUS CABALS I LLIBRES
PROTEGIU-LOS AMBA Aiw
ARQUES ArgibV.
D' INSUPERABLE SEGURETAT
SAN5,12 -BARCELONA-TEL. 30226
AVUI, DISSABTE, NIT
INAUGURACIO DE LA
CERV
Comes d'llorri bid1del Pi
CAFE - COCKTAlLS
RESTAURANT
Plats típies bascs i catAians
bles. Hem de fer-li Pere
problema ha evolucionat, ia eanviat
de matisos, i és necessari que un
Govern tingui la direcció i el con
trol de teta lerganització de eassis
tencia social. Ha d'inspirar la seva
actuació en aquells tres princips
humans de caritat, assisténeia 1 jus
ticia. Nosaltres hem aconseguit els
dos primers; ara cal que convertim
eassistencia en la realització de la
justicia humana. telolt bee
Junt amb lessistencia social va el
Departament de Treball. AqUest es
pot dir que no existía. Hem creat
una céllula on s'apleguen tetes les
activitats; hem marçat lotes les
atencions: obra de carácter social:
evitació de crisis económiques i re
mei a l'atur forçós.. Així mateix es
consigna l'ajut a les Cases barates.
Pel nostre pressupost aquestes xifres
suposen evidents sacrificis. peró tete
tenim el convenciment que no res
ponen encara ni ala nostres desies
ni a les necessitats. Peró si en fer
se el traspás de serveis podetri ara
pliar-les, ho farem.
*r *
Queda explicat el pressupost. Vol
dria dir encara unes paraules pel
que respecta a les eutoritzacions
contingudes a l'articulat. Presideix
la idea d'aquestes autoritzacions
fet de trobar-nos en unes circums
táncies excepcionals, i cal estar pro
parat per a atendre les necessitats
cele puguin presentar-se.
La segona de les autoritzacions
está inspirada pel mateix criteri. Pot
passar que els serveis que hagin de
traspassar-se ho siguin en un cert
termine o que, pel contrari, triguin.
Si es fa de seguida més aviat Do
drem anar a la unificació. Tetes
dues autoritzacions es completen i
Esser catan, no és un
distintiu de color o de for
ma; és l'esséncia d'una
raça que té una história i
una parla própies.
Quan vagis a comprar,
recorda les cases que ho
noren la teva llengua.
ES EL TEU, DEURE!
No ho ets si no respec
tes i héindregla: reValiénj"
altia.
Compreu en els esta
bliments que siguin reto
lats en catan,.
'24 desembre de 19432
¦••••¦—••-¦¦-..
meaeixa realiteat <te responen a la
cepc ional.
Doncs, bé. Si hem fet un instru
ment dar, senzill i diáfan, haurem
servil el mateé poble. Acpiest pressu
poSt, repeteixó, és de transició, peres
ha éstat enspirat en un criteri de
rigidesa i de contenció. Per alee jo
voldria que vosaltres tambe us ma
piréssiu en el mateix critere. Es aún
pátic que la primera Llei d'aquest
Parlament sigui un pressupost, i que
aquest pressupost sigui una obra.
clara. senzilla. diáfana, inspirada en
principis rígids. Voldria dir-vos eue
de vegades aquestes pedres amaga
des en els fonarnents deis edificis.
són mes sólida base de la asma
magnífica arquitectura.
Nosaltres volem volar, peró hene
de pensar que per tal de poder volar
cal que molts obrera ereballin hores
i horca per a preparar l'instrument
necessari. Així també a nosaltres ens
cal un punt de partida ben ferm,
perque abd és com es poden realit
zar les més nobles aspiracions i es
perances.
Saló Catalunya
Avui. fil,i derná, tarda i fu
darreres prcieccions
4510411 "
"Moler
Mal 1°.
Una exclusiva Ftbrer i Blay
1,11•7417.4W11~.7¦14(~*21/4131114.ter*
Uft Ulationa
TELEP51105 .2567. .45/3 4100101.
BAJORL 01"
Mcircjokky ver
CANeefeiS 1 Ruelie,esi CreLOLLES
Rialla ga,- 1$`
rantitzada a 411, c.eárifdeecdellas i
rialla. :
En cada puer
to un terror *
I,avaita
*hubo',
70CXXXXXXXXXXXXXXX
Dimecres 28Estrena
Captiol
DE
DRE
QUE ENS CAPTIVARA PER LA
SEVA BELLESA I ARTISTICA
INTERPRETACIO EN EL SEU
PRIMER FILM
SICE-RKO
1
u
24 aesembre de 1932 la rambla
190a CINE KA 1933
7
Noms nous al Cinema
Hollywood ens dóna, d'un temps encá, nous nonas, rioves per
Sonalitats. .Alemanya fa e lmateix amb éxit remarcable, cal no
més recordar la gentilesa i l'art de Dorotea Wieck. Franca ha
portat a les pantalles parlants un gran nombre d'incontestables
yalors cinematográfics, i amb totes aquestes innovacions els vells
Octors van esvaint-se i fugint de la memória del públic.
Ara hem ja oblidat completament moIts deis que que en ternps
del mutisme ens piaren, i quan la nova de la desaparició d'un
d'aquells actors ens és donada per mitjá de la Premsa, la gent
'no sent la més petita emoció, no vibra al Inés Ileu record, era ja
una °rubra i con] una ombra ha passat per les nostres ments.
No voldríem pas ara que ens fessin el retret del bon record
que horn té encara del malaurat Rodolf Guglielmo Valentino;
el cas aquest va ésser d'una suggestió intensíssima .exercida per
la romántica personalitat de l'home damunt de les dones mo
dernes. Valentino será sempre el romántic "Monsieur Beau
caire", el somniador i atractivo] protagonista deis "Quatre
Genets".
Peró abans i després hem tingut actors i actrius en el cinema
'que semblaven adorats amb tant dalit com Valentino, recordeu
:John Gilbert, Iarv Pickford, Lillian Gish, i tots ells han des
aparegut de les nostres ments amb la mateixa facilitat que fu
'gien de les pantalles.
Els noms nous en el cinema han escombrat d'una manera
total les velles personalitats. Fins Charles Chaplin sembla no
donar valor a aquella tan admirada personalitat que posseia i
idefuig tota intervenció amb el cinema, tot contacte artístíc amb
públic.
Noms nous, els de Karen Morley, Clark Gable, Tallulah
Bankhead, Joan Blondel, Joan Marsch, Jean Harlow, Adienne
Fox, MiriamHopkins, Gene Raymond, Phillip Holmes, Mar
lene Dietrich, Bancroft i Frecleric March, entre molts i molts
id'altres, ocupen ara l'admiració de l'espectador, i ara no són
tan sois els noms que arriben d'América, sinó els que ens vénen
de Franca, amb Florelle, Blanchard, Lefevbre, Anna Bella, Hen
ry Garat, Madeleine Renaud, Albert Prejean, Jean iMurat, Mary
,Glory, Alice Lanvin, Rayrnond Galle, Rolla France, i d'.Alema
t'ya amb Kate de Nagy, Dorotea Wieck, Liane Haid, Brigitte
Lillian Harvey.
Actors nous per la nova modalitat, peró acceptats pel vell
públic, que és l'únic que s'adapta a totes les innovacions i s'apro
fita de totes les perfeccions estétiques.
El públic cinernatográfic té una aparencad'ingratitud envers
áquells William Haines, Charles Rogers, Colleen Moore, Co
,rinne Graffith, Tom 1.11ix, Hoot Gibson, i ara els jutja potser
ámb massa severitat sense recordar que abanS d'aquests noms
aclorá a Marv Miles Minter, Pearl Whitex, Mabel Normand,
iTheda Bara, Renée Adorée, May McAvoy, Norma Tálmadge,
Monte Blue, Glória Swanson, Tomás Meighat i avui tots ells
han desaparegari, no tan sois de les pantalles, sinó gairebé del
record de tots els ciriéfils.
Tasca dura la deis actors, oorns nous en el cinema éls
d'aquestes Gales Sydney, Vivian Reid, June Vlasek, Chandler,
'Gene Raymond, Radolph Scott i Gary Grant, i tants i ta.nts d'al
tres, peró aquests, com els altres, desapareixeran així mateix de
les pantalles i de les ments deis que avui els admiren i tan sois
viuran en el rord.de1s. qué, com nosaltres, sabert de. les seves
'dures Iluites pel triomf, i en aquells metres de pellícula que dintre
d'uns anys seran mostrats als espectadors com a curiositat, com
á nota típica de la nostra época i de les nostres costums. Noms
tous en el cinema i en les ments del públic.
Tan sois quedaran les vertaderes sensacions d'art emanades
ie tots ells.
P. VENTURA I VIRGILI
Pels Cinemes
COLISEUM
En aquest saló s'estrenará demá,
diumenge, en sessió de gala, la pro
ducció Paramount interpretada per
Harold Lloyd "Cinemania", pellícula
de la qual tenim les millors refe
rencias.
* * *
FANTASIO
• Ahir a la nit s'estrena i assolí un
formidable éxit, en aquest estatge,
la interessant producció "Una can
elón, un beso, una mujer", amb Gus
tau Froelich i Marta Eggerth de pro
tagonistas. Per manca de temps no
ens podem ocupar d'aquesta interes
sant producció com es mereix. Ho
farem, dones, a la propvinent pla
na cinematográfica, tota vegada que
11111~01111011101011~101M
r
SALLY
OMS
BEN
LYON
Mea
ra
FOX
Divertida comédia de la vida
nocturna de Broadway.
Es despatxen localitats per a la
sessió numerada del dilluns
a la tarda.
1~11~~01101110
•estem segurs que hi ha pellícula per
a dies.
* * *
URQUINAONA
La pellícula Metro Goldwyn Inter
pretada per Lawrence Tibbet i Lupe
Vélez, "Bajo el cielo de Cuba". Com
pleta el programa una cómica d'O
liver Hardy i Stan Laurel.
* *
TIVOLI
Continua la projecció de la inte
ressant producció francesa interpre
tada per Jean Toulot i Kasha Rob
ba, "El mercader de Arena".
* * *
FEMINA
Avui ha tingut lloc l'estrena de
la pellícula "Médico improvisado"
(Un coup de telephone), amb Jean
Weber i Jeanne Boite'. Producció Al
batros.
DEMA, NIT
arriba al
COLIIICUKÁS
CINE
AIIIA
y trae un cargamento de carcajadas
$E3310 DE GALA
• Es un film Paramount •
41144• ••
».
AN
Y
A
o
C0171 una
'bella escultura
de porcellana
se'ns mostra
divinament
encisera
en aquesta
pose.
CATALUNYA
Continua la projecció de la pro
ducció d'Exclusivas Febrer i Blay
"Una mujer de mala fama", amb
Mady Cristians 1 Hans Stuwe...
Dilluns: canvi de programa.
* * •
CAPITOL
Un programa Fox integrat per una
producció de Mojica. i Mona Maris
"El caballero de la noche" i per "Pa
sado manana", boníca panículo, in
terpretada per-Charles Farrell i Ma
rion Nixon.
PROYA
N
El dilluns passat va' tenir lloc al
saló Fémina la preva de la produc
ció Universal "El caserón de las
sombras". Protagonistas de la matei
xa són Boris Karlov, Melvyn Dou
glas i Charles Leughton.
El director és James Whale. Ens
n'ocuparem guau tingui lloc la seva
estrena oficial,..
ARRENDAMENT
Ahir l'Ajuntament de Barcelona
acordá, arrendar per cinc anys el Pa
lau d'Industries Químiques de l'Ex
posició a l'Orphea Film, la qual cosa
com saben els nostres lectors hi té
muntats uns estudis cinematográfics.
El teléfon de
LA RAMB A
és el 14757
Grandiós éxit
La,
z5lnlitatio
MUSICA DE ROBERT STOLZ
NOTULA.— Al Centre de localitats i taquilles lel "Fantasio" es despatxen seients numerats per
a les sessions d'avui, nit, i demá, diutnenge, i dilluns, tarda i nit.
CRITICÁ BREV DE PEI:LICVLES
Coliseum presenta "La conquista
de papá".
Producció Paramount.
Protagonistas: Paul Lukas, Doro
thy Jordan, Charlie Ruggles, Vivian
Osborne.
Interpretació: Encartada.
Argument: No és una novetat, pe
só está resolt amb simpatia.
Modalitat: Parlant en anglas.
Comentan: Una obra senzilla pre
sentada amb tots els honors de refi
nament a qué ens tenen acostumats
les produccions Paramount. Pellícula
de vell argument a la qual donen
encís les interessants personalitats
deis protagonistas. Molt de romanti
cisma, sentimentalisme, lleugeres no
tes iróniques i sobretot unes protago
nistas molt boniques í un dialeg dís
cret.
Catalunya-presenta "Una mujer de
mala fama".
Exclusiva Febrer i
Protagonistas: Hans Stuwe i Mady
Christians.
Interpretació: Excellent.
Argument: No és nou, paró está
presentat amb gran cura.
Modalitat: Parlant en alemany.
Comentan: Es un terna pie de
realisme i vitalitat, que per aquestes
.mateixes qualitats conté gran inte
rés i sempre donará una sensació de
nevetat. Mady Christians está anear
tadíssima i molt bella. Hans Stuwe.
molí; bé. L'alt valor moralitzador de
l'obra i la seva ben atesa presenta
ció, així corrí excellent fotografía, fan
daquesta una interessant pellícula.
*
Capitol presenta "El caballero de
la noche".
Editora: Fox Film.
Protagonistas; Josep Mojica, Mona
Maris i Andreu de Segurola.
Interpretació: Acceptable.
Modalitat: Cantada i parlada en
espanyol.
Argument: Versió sonora de la ve
ha pellícula de Tom Mix i Fox "Dick
Turpin".
Comentar i: El millor del film és la
veu de Mojica i la de Mona Maris.
La resta no ens acaba de plaure,
afectat 1 exa.geradament romántic,
Mojica no té personatge per lluir-s'hi
o no sap huir el personatge, aixó po
dern deixar-ho al gust de l'especta
dor.
Mona Maris no ens plau gens com
a actriu. Els altres, vulgars. La pel
halla té una excellent fotografia i
está presentada amb tota cura.
*
Capitol presenta "Pasado manana".
Producció Fox Film.
Protagonistas: Charles Farrell i
Marion Nixon.
Interpretació: Excellent.
Modalitat: Parlant en anglas.
Argument: Dramátic, sentimental.
Interessant.
Comentan: Una pellícula plena de
simpatia i gentilesa. Senzillesa en
tetes les escenes, naturalitat en tet
el desenvolupament del film. Mallan
Nixon, molt bella, al costat del sim
palie Charles -Faz:rail formen una en
cisadora parella. Els altres protago
nistas, encertaclissims. La fotografia,
molt bona; la música, agradable; la
interpretació, ajustadissima. La no
ta sentimental, molt ben portada, i
un final felil que és el que plau al
públic.
Es una comedia sentimental plena
d'encís.
*
Tívoli presenta "El Guelmouna
Presentada per Cinaes.
Protagonistas: Jean Toulot, Jean
Bauza, Kasha Robba.
Interpretació: Bona.
Argument: Drama:tic i força inte
ressant.
r pupa! Pa, ct
'Dilluns, ESTRENA
de la moderna producció
AVENTUR
aMb
JEAN MURAT
MARIE BELL
MARIE GLORY
•
Pellícula policíaca d'intriga
i misteni
Exclusiva Superfihn
•
4
•
1
11
, Modalitat: Parlant en francés.
Cornentari: Una producció, l'atrae
ció principal de la qual és el Miste
rios Sahara. Com "Beau Geste", corn
"L'Atlántida", sentiu• que el , drama
está en l'ambient. Jean. Toulot ta un
paper estrany i difícil que interpreta
amb encert. Kasha Robba. la baila
rina oriental, tota seclucció 1. encía,
interpreta el seu personatge amó 50-
brietat i gentilesa. Diseret. Jean
Heuze.
Es aquesta dramática produceió
d'una gran vitalitat: el drama u- im
pacientará, i ensems estareu tement
el desenllaç trágic, que, rnalgrat, pe
sar damunt de teta la panículo.. no
arriba i deixa al públic una Sénsactó
dé tranquillitat sorpreuent. Fa 111 in
fluencia del des,:ert i de l'estranya
personalitat del protagonista Jean
Toulot "El Guelmouna", mejicader
d'arena.
La fotografía 1 presentado. encar
tadas.'
AVUI, al
TIV
ARICIA BRUN
EL
\
.
» DIE ARENA
10)hi
JEAN TOULOT
id. JEAN NEUZE
-11".KAISSA-ROBBA
11
Demá, per a més cornoditat del públic,
hi haurit sessions especials numera
des, a la tarda i a la nit,
i el dilluns, a la tarda
Per a tots els gustos
,
0111.1111a1
Els partits de campionat i amisto
sos anunciais per a dem#5 i dilluns
a tot Catalunya
AL MATI
Primera Divisió de Lliga
Espanyol - Donóstia. Medina.
Amistosos
Barcelona • Ujpest, Mallorqui.
Tercera Divisió de Lliga
Sabadell - Badalona, Pujol.
Martinenc - Júpiter. Espelta.
CAMPIONATS REGIONALS
Segona Categoría Preferent
Grup Llobregat
Sant Andreu - Guell, Maroto.
Grup Vallés
Iluro - Terrassa, Boada.
Atit.tic - Ripollet. Grau.
Segona Categoría Ordinaria
Grup B
Igualad' - Tárrega, Cuchy.
A LA TARDA
Tercera Dívisió de Ulga
Paiafrugell - Sans, Santiago.
CAMPIONATS REGIONALS
Segona Categoría Preferent
Reus - Santboia, Fabré.
Grup Valles
Granollers - Manresa, Rovira.
Segona Categoría Ordinaria
Gnip A
C. Guixolenc - Farnés. Esteve.
Galia - Olesa. Santullano.
Grup B
Berga - Linyola, Ferrer.
Sa/lent - Súria. Oltra,
AL MAT1
Amistosos
Barcelona - Ujpest, Comorera,
A LA TARDA
Amistosos
Tarrega - Donóstia.
Manresa - Sabadell (per designar)
Iluro • Europa (per designar).
Tercera Divisió de Lliga
Badalona - Palafrugell (per de
signar).
CAMPIONATS REGIONALS
Grup Llobregat
Gimnástic - Vilafranca, Mallorqui.
Mollet - Horta (per designar).
Grup Valles
Sant Cugat - Girona, Camina'.
Els campionats de Lliga
A la primera divisió tenen innega
ble importáncia el Betis-Barcelona
í l'Espanyol-Donóstia
merytre que a la Tercera el Sabadell pot
posar-se al cap del cinqué grup
BOSCH
LL PROGRAMA DE DEMA
PRIMERA DIVISIO
Betis - Barcelona.
Espanyol - Denóstia.
Arenas Racing Santander.
Madrid - Valencia.
Alaves - Athletic de Bilbac.
SEGONA DIVISIO
Celta - Sevilla.
U. Irun - D. Corunya.
Murcia - Oviedo.
Castelló - Athletic de Madrid.
Sporting de Gijon - Usasuna.
TERCERA DIVISIO
SEGON GRUP
Ferroviaria - Castella.
QUART GRUP
Aurora Osca.
CINQUE GRUP
Sabadell - Badalona.
Palafrugell - Sans.
Martinenc - Júpiter.
SISE GRUP
Llevant Hércules.
Avui els lectors de LA RAMBLA.
en lloc de la ressenya dels partas.
es trobaran excepcionalment amb
uns comentaris "avant partit".
Diu la dita catalana: "Per Nadal
cada ovella al seu corral". I nosal
tres, com a bons catalana, hem vol
gut que els nostres companys en la
tasca de fer setmanalment LA RAM
BLA poguessin en aital diada ro
mandre tranquillament a la llar fa
miliar...
Dad. dones, que avui, vigilia d'un
Nadal futbolísticament ben aprof
tat - a continuació donem la rea
ció coMpleta %de tcits els nartits, de -
campionat lo amistosos. que aquestes
festes tindran lloc peLs nostres ter
renys de joc, - els nostres lectora es
trobin amb aquest comentan, en el
qual procurarem remarcar la im
portancia deis partits anunciats.
Donarem una ullada al campionat
de Lliga, i d'aquest pel que més in
teressa als nostres aficionats. o sigui
el de la primera divisió.
Juga en camp propi l'Espanyol,
"leader" absolut de l'interessanth
sim torneig, després de la quarta
jornada; amb quatre victories, obtin
gudes, dues en camp propi - Ma
drid .1. Racing de Santander, -
due,s en camp contrari - Arenas i
Athletic de Bilbao. El balane, de mo
ment, no pot ésser més favorable ni
més falaguer. Vuit punta i la pers
pectiva d'un partit a casa, fa creu
re en la probabilitat que l'Espanyol
guanyi - pero no fácilment, com
creuen exageradament alguns opti
mistes, puix que la Lliga ha demos
trat sempre que no hi ha enemic
petit... - i és conservi, per tant, al
cap de la elassificació.
Él Barcelona va a Sevilla. I amb
un bon equip, amb ganes de gua
nyar i de ma.ntenir-se, de moment,
en aquest magnific segon lloc que
avui ocupa, i del qual tan fácil pot
ésser-li saltar al primer - compar
ta o no - a poc que fálli algun deis
pressumptes guanyadors del titol. Fa
bé el Barcelona d'anar animat a Se
villa. Izara malament. pero. si surt
74.1.Q4r e4.
FLORENÇA
refiat al camp. El Betis és adversari
difícil de batre sempre. i més al seu
carnp,'on actua sobre el constant es
'timul`'d'un públic entusiasta com
L, Associació d'Empreses
Períodístíques de Catalunya
corrí a organitzadora de l'Assemblea d'Emnreses de Periodics convo
cad& per al vinent ctimarts, dia 27, a les quatre de la tarda, al domicili
t'elgroinent del Treball Nacional. d'aquesta ciutat (Avinguda del Por
tal pie l'Angel. 4), i a la qual, invitats, han promés d'enviar delegació
o fér-s'hi tepresentar la quasi totalitat deis periódics espanyols, prega
•
a•tots els Penodics
de Catalunya
yu..) as.sisteixin per mitjá de delegats a un acte tan important.
dita Assemblea ha d'a,ssenyalar als seus representants al Co
mít Mixt creat pel decret de 3 de l'actual, el criteri de tota la Prensa
euei han de defensar en les deliberacions del referit Comité Mixt.
Barcelona 24 de desembre de 1932.
RUGBY
Els encontres internacionals
El diumenge passat, a Pau, el F. C. Barcelona bu
vençut per la «Section Paloise», per 27 punts (set
assaigs i tres transformacions) a 3 punts (un assaig)
Ja tota la premsa. el dilluns pas
sat, dona la nova. La Section Paloi
se havia veneut el F. C. Barcelona
per 27 a 3. Res més dejen els tele
grames; cap detall, cap aclariment.
I certament que si alguna vegada
són necessaris, mai amb mes motiu
que en el cas present.
S'ha abusat molt, sobretot en la
nostra premsa esnortiva, posant pa
liatius a les desfetes, atorgant vic
tóries morals, moltes vegades, a qui
menys les mereixia. No volem fer al
tre tant nosaltres. és ciar, i molt
menys en el cas present. El Barce
lona va perdre a Pau perqué era in
ferior als seus contrincants, pesqué
de cap manera no podia guanyar no
essent d'una manera injusta. Peró el
que sí no és menys cert és que el re
sultat total hauría estat, amb te
ta seguretat, molf menys contun
dent de no haver-se desenrollat el
viatge de la manera anormal 1 in
cidentada en qué ho fou. Val la pe
na de parlar-ne.
Segons el programa establert, l'ex
pedició havia, de sortir de Barcelo
na, en autocar, a les sis en punt del
matí del dissabte per arribar a Pau
entre nou i deu de la nit. Per cir
cumstáncies imprevistas, la sortida
s'efectua a dos quarts de vuit; pri
mera fallada. En arribar a Girona.
les aigües del Ter i l'Onyar, sorti
des de mare, impediren l'autocar
continuar endavant: segona fallada.
Prévies conferencies amb Barcelo
na, s'acordá seguir el viatge en tren.
A la sortida de Figueres, la riera
La Muga cobria comnletament els
rails, obligant el convoi a una mar
xa lenta. Arribada a Cervera quan
ja l'exprés francés havia marxat:
tercera fallada. -
A les onze de la: nit, hora en qué
ja havia d'haver-se arribat a Pau,
l'expedició reemprenia la marxa.
Canvis a Narbona a les 3'03, i a To
losa a les 6'01. Una nit passada en
el tren sense poder dormir. Arriba
da a Pau a dos quarts d'onze del ma
tí del diumenge. A les onze, un ver
mut d'honor amb totes les autori
tats de la vila. Discursos: quarta fa
llada. A la una, dinar, i a les tres a
jugar. Vint-i-set hores de viatge i ni
un moment de descans. I el contrin
cant era no res menys que la "Sec
tion Paloisc". diverses vegades cam
pió de França, finalista l'any pas
sat, vencedor, l'anterior diumenge,
del Red Star de París, a París ma
teix - una cosa tan difícil i sor
prenent com és ara la victoria de
l'Espanyol a San Mames-, amb di
versos internacionals, efectius i pos
sibles, en les sevea filas. I per si tot
aixó no lbs prou, un camp fangos i
relliscos com pagues vegades velem
a casa nostra.
Vegi's, dones, si no seria justificat,
en aquest cas, el bastir castells pen
sant en la ,possable actuació formi
dable, i vic%ria del notre equip, si
aquellas circurrstáncies no hagues
sin estat tah a(lverses.
Paró no serem tan xovinistes que
fem una cosa semblant. Coneixem la
valor deis nostres, i poguérem apre
ciar la deis paloisos. Ja ho hem dit
primer. La victoria no podia ésser
nostra, pero el resultat no hauria es
tat tan aclarador.
Poc després e les tres, M. Feuga,
de Pau, féu renglerar eh equipa
com segueix:
SECTION r kLOISE: Mounes, La
borde, Clitverie, Fernández, Rechede,
Crampes, L nta, Duprat, Rousse,
Barthe, Aguilar, Aros, Bergalet, Han
riquez i Catalá.
F. C. BARCELONA: Elies, Bis
bal, Ducros, Juanes, Sacia, Garrigo
sa, Ros, Balcells, Folch, Aguilar,
Massoni, Gual, Valla, Ruiz 1 Brog
gi.
Abans de comencar el match, els
equipiers blau-grana dipositaren un
ram de flora a la placa commemo
rativa deis jugadora de Pau morts
en la Gran Guerra, fent-se un mi
nut de allane'.
Tan bon punt comença l'encontre,
una cosa notárem de seguida. La
péssima collocació dels nostres ju
gadora, en especial els tres-quarts.
comparada amb la dels seus contrin
canta. Aixo, juntament amb la faci
litat amb qué eren enganyats per les
fintes i la poca decisió en el placat
ge permeteren ala francesas de mar
car dos assaigs al cap de pocs mi
nuta de començat el partit, i en cir
cumstancies molt semblants. Poc
després, una variació en l'equip ca
tala, Iota passant Sarda a la davan
tara, i Balcells als tres-quarts, féu
experimentar un guany en ambdues
En acaa temps varen ésser molt
aplaudidas diversas intervendons
d'Elies i Aguilar i una formidable
escapada de Ducros, qué no fou un
asaaig per culpa duna malaurada
relliscada, degut al terreny fangos,
qun faltaven poca metres per arri
bar a la unja.
Al;ans de finir la primera part, l'e
quin francés marca encara un nou
assaig, que, juntament amb dues
tran.slormacions obtingudes, cleixa el
marcador arnb 13-0.
El segon temps començá a un tren
força rnés lent que el primas ras
nostres, sobretot, acusaren forte
poca. El Barcelona, imbatut fins ara
- dues victóries a fora i dos empats
a casa, - creiem que fará eh possi
bles per guanyar.
L'Arenas rep a Ibaiondo la visita
del Racing de Santander. Si hem
de jutjar la valla d'aquests equips
pel que els hem vist als nostres ter
renys enguany. hem de considerar
molt superior l'equip samanden.
Impuntat, paró, l'Arenas, cal creure
que procurará treure el máximum
d'avantatge de jugar en camp propi,
i no fóra d'estranyar que puntués,
tot i la ferma resistencia del Ra
cing...
El Deportivo Alaves se les haurá,
aynb els lleons del Nord, amb l'Athle
tic de Bilbao, que segurament ani
ran a Mendizorrosa amb un humor
de mil diables, després de la dsfeta
davant l'Espanyol. Técnicament, no
hi ha dubte que la superíoritat de
l'Athtletic es palesa, i que segura
ment la deixorá sentir. Pero cal no
oblidar tampoc que l'Alavés ha mi
llorat bon xic, i oue en camp propi
i fora d'ell, ha plantat cara de va
lent a adversaris tan difícils com el
Barcelona i el Madrid...
Finalment, els campions de lany
passat, el Madrid, juguen a Cha
martín contra, el Valencia. I s'ha de
creure que aquest no ha fet fina ara
grans gestes a Mestalla, menys les
fará a fora. Es d'esperar, dones, una
victoria relativament fácil de l'equip
d'En Zamora.
A la segona,divisió els partits més
interessants i que més peden influir
en la chasificació, són el Murcia -
Oviedo - que és de creure que es
resoldrá favorable al primer, - l'I
run - Corunya - aquell, notable
ment recuperat i amb grans proba
bilitats de guanyar el titol. si se
gueixen llurs bones actuacions, -
i Celta - Sevilla, puix que tots tre
ballen de valent per veure de gua
nyar l'ascens a la primera divisió.
Ni de bon tros tan interessants el
Castelló-Athletic de Madrid i l'Spor
ting de Gijon - Osasuna.
De la tercera divisió, el cinqué
grup és, per a nosaltres, l'unte que
té interés per jugar-los equipa cata
lana. Fins ara, els que van endavant
.són el Sans i el Sabadell, i com si
gui que aquest darrer rep la visita
del Badalona, i el Sana, en canvi, ha
de retro-la al Palafrugell, cal supo
sar, fins allá on en futbol es poden
suposar aauestes coses, que el Sa
badell pot molt bé quedar "leader"
del grua. Juguen, també, el Marti
nene i el Júpiter, pero aquest par
tut no té - mirant a la taula de clas
sificació, - de bon tras. la impor
tancia deis altres dos.
CODORNI
NATACIÓ
La XXVI Cursa de Nadal í III
challenge
El marc que ofereix. aquesta das
sica cursa és ple d'aqukla áusteritaa
que va fer possible el desenvolupa
ment de la natació. La distancia, de
pontó a pontó és curulla de públic
que. utilitzant els , nutjans Inés
adients, s'encabeix allá on pot. To
tes les ernbarcacions .allí ancorades
són atapeides i l'interés' per presen
ciar la cursa és palesat' a bastament
en admirar tota aquella gernació
que avui ja és un suport parqué l'as
port aquatic es vagi enfilant com a
cosa popular.
Uer un pronostic del vencedor ab
solut, quan encara no ha estat tan
cada la inscripció, fóra una teme
ritat. Angel Sabata, si es Ilança a
la sortida, és el que té més , proba
bilitats de sortir vencedor. si no surt
una sorpresa, que elí aquesta época
tot seria poSsible.
La cursa femenina será una nova
victoria per a la senyoreta Carrne
Soriano. La seva classe és suficient
per a sortir una vegada més ven
cedora en la seva categoria. I dar
rara d'ella será' bo de presenciar la
lluita que establiran les nombroses
senyoretes que hi ha inscritas, per
tanyents als Clubs Barcelona i Fe
meni.
Per donar una idea de com ha
evolucionat la natació, a continua
ció detallen) el Palmares de la prova:
Any 1907. - Vencedor: E. Poescke
Temps: 3 m. 17 s. 4-10
Any 1908.-Vencedor: G. Guiraud.
Temps: 3 m. 31 s.
Any 1909. - Vencedor: A: Von der
Heyden. Temps: 3 m. 18 s.
Any 1910. - Vencedor: A. Von der
Heyden. Temps: 3 m. 7 s.
Ernilí Soler
Any 1911. - Vencedor: JoaquiM
Cuadrada. Temps: 3 m. 27 s.
Any 1912. - Vencedor: Joaquim
Cuadrada. Temps: 3 m. 18 s. 4-10.
Any 1913. - Vencedor: Joaquim
Cuadrada. Temlis: 3 m. 41 s. 2-10.
Any 1914. - Ramon Berdemáa,
Temps: 3 m. 32 s.
Any 1915. - Vencedor: RaMon
Berdemas. Temps: 3 in. 32 s.
Any 1916. - Vencedor: Ramon
Berdemás. Temps: 3 m. 23 s.
Any 1917. - Vencedor: Ratas!
Jiménez. Temps: 3 m. 12 s. 2-5.
Any 1918. - Vencedor: Joaquira
Cuadrada. Temps: 3 in. 11 s. 4-5.
Any 1919. - Verkedor: Joaquini
Cuadrada. Temps: 2 m. 59 s.
Any 1920. - Vencedor: Ricard
Arruga. Temps: 3 m. 18 s.
Any 1921. - Vencedor: Jaurae
Roig. Temps: 3 m. 1 s.
Any 1922. - Vencedor: Jaume
Roig. Temps: 3 m. 7 s.
Any 1923. - Vencedor: J. M. Puigi
Temps: 3 m. 5 s.
Any 1924. - Vencedor: Josep
nillo. Temps: 2 m. 48 s.
Any 1926. - Vencedor: Ricard
Brull. Temps: 2 m. 59 s.
.Any 1927. - Vencedor: AugustI
Heitmann. TemPs: 2 m. 25 s.
Any 1928. - Vencedor: Joan Gam
per. Temps: 2 m. 43 s. 7-10.
Any 1929. - Vencedor: Angel Saa
bata. Temps: 2 m. 44 s.
Any 1930. - Vencedor: Ramon
Artigues. Temps: 2 m. 33 s. 8-10.
Any 1931. - Vencedor: V. Ruiz
Vilar. Temps: 2 m. 39 s.
Any 1932. - (?)
ment el cansament del viatge i el
mal estat del terreny. L'equip lo
cal, en millors condiciona físiques
sobretot, en possessió d'una técnica
perfecta, d'una collocació impecable,
s'imposa rapidament, marcant un
nou assaig. El Barcelona, pero, tM
gué, també, reacciona brillants. Una
d'elles, donant vida a un seguit de
jugadas afortunadas, permeté a Jua
nes d'obténir rúniC assaig de requip
catalá, Que fou premiat amb una sal
va d'aplaudiments. L'éxit, pero, fou
momentani. Recentrada novament
la bala, la pressió del; francesas fou
premiada arnb tres nous assaigs, un
d'ella transformat. I sense naves in
cidencias, finí aquest encontre. que,
si no emocionant, fou vistas, tant
pel magnífic joc desplegat pels lo
cala uns veritables mestres, -
com per l'admirable defensa feta
pela nostres, alunvies. aprofitats de
les ensenyances.r4bkides en altres
ocasione. Cal esperar que en aquesta
ho seran tarnbé. M. Feuga, l'arbitre
dirigí encertadament - una bona
lliçó per als nostres arbitres, també
- i molt d'acord amb les circums
tandas.
L'ACTUACIO DELS NOSTRES
Com el lector podrá observar, l'e
quip presentat pel Barcelona no era
precisament el que defensa els seus
colors en el torneig que actualment
s'está disputant, sino que venia no
tablement reforpat amb elements de
la U. E. Santboiana.
Les baixes sofertes pel quinz,e blau
grana aquesta temporada, degudes a
les diversas circumstáncies, obliga a
prendre aquesta decisió, ja que no
era prudent exposar el Barcelona -
ni Catalunya - a una actuació la
mentable que hauria deixat mal pa
rat el bon nom esportiu de la nos
tra terra.
Examinant l'actuació de les diver
sas líales, caldrá fer esment especial
d'Elles, l'"arriere", l'actuació segura
del qual, en els placatges, en la re
cepció i en les "touches", fou molt
aplaudida. Un defecte únicament po
dem retreu-re-li de la seva tasca en
aquest partit: la collocació deficient
que observa moltes vegades, que l'o
bligaren a esforços innecessaris en
diversas ocasiona.
Els tres-ouarts ja hem dít primer
que pecaren principalment de des
collecació. Feia angúnia veure com
estaven collocats, encomparar-las
amb la formació irninillorable de
llurs contraris. Excessivament sepa
rata els una deis altres, amb,la ma
fia, aquí tan estesa, de volar cobrir
tot el camp - preocupado que no
hem vist mai que tingués cap equip
francés - dibuixant un zig-zag la
mentable que contrastava amb la lí
nia dretís,sima formada pels adver
saria, que arribaven a donar la san
sació que havien préviament marcat
sobre el terrény el lloc precia on ha
vien de situar-se. No sabern si els
nostres jugadors tingueren esma
d'observar apuesta detalls tan im
portants. Seria una llástima que no
fos així.
Els dos mitjos no feren ni més
ni menys del que acostumen a fer.
Passades bastant precises, bona ente
sa entre ells dos, paró lentitud ex
cessiva. No volem pas «ir que s'en,-
treiinguessin .amb la bala, pero, com
sempre fan, la transmissió era feta
a home parat, cosa que relentia
enormement l'atac, fent-lo comple
tament infructuós. Els paloises, en
canvi, rebien la bala completament
llançats, donant una sensació de ra
pidesa i potencia molt per sobre dala,
ncstres representants.
La davantera, que en les primeras
malees es porta força bé, acusé, des
prés, una manca d'homogeneftat
força rerharcable. El vici tan cor
rent en els nostres equips de disgre
gar-se rápidament. de no conservar
la formació en paouet, els feia ar
ribar tard a les malees, quasi sem
pre quan ja la deis adversaria estava
formada. També ala nostres, en
aquest aspecte, reberen algunas lli
çons força aprofitables.
En les touches. a part del deixar
desmarcat el davant - cosa que naai
no havíem vist en l'equip blau-gra
na. - el principal defecte fou la po
ca agilitat en saltar per fer-se amb
la bala. No recordara cap ocasió en
qué aquesta fas apro'":..da franca
ment pela nostres jugadora.
Fina ara, pot dir-se que deis nos
tres representants només hem retret
els detectes. No es prengui aixó corrí
a censura a llur actuació - que ja
hem dit també que en malta concep
tes fou admirable, - sinó simple
ment com a desig de perfecciona
ment, sempre irías pcssible si es co
neixen les principals falles. En elo
gi d'ella només cal remarcar llur te
nacitat a presentar batalla sense
defallences, per altra banda, tan
justificadas en el seu cas. Valgui
també com a tal l'admiració que
causa en molts espectadora la deci
sió en el plac-tge clássic, a les ca
mas, demostrada per diversos dels
nostres jugadors. No podíem pas de
manar més.
* * *
Per acabar. dues paraules per ala
nostres dirigents. Hem vist el local
social de la "Section Paloise", i
comparat amb els que per aquí s'es
tilen. Hem de confesar .,e la sen
sació d'inferioritat fou encara més
frapant que l'observada al terreny de joc. Aquell és un edifici fet per es portilla i per a esportius. En eh nos-'
tres, el segon concente mai no ha.
estat tingut en compte. Pel que fa al
primer, nosaltrea sempre n'hem dub
tat...
MART
V1)9111111h Ind PUSiVPS
se¦
LIMPA
IMILLX w
tin.111
11111X
itpillotípi• I'lluallentia
de Eiem
1111...1.1.,1101-47
• • Grietee, di Olerla
4
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Rambla, La (1931-1935). Núm. 155 (2 des. 1932) |
| Descripció | Error tipogràfic i seqüencial del número de la revista, comença al número 234 fins al final. ; Informació addicional del títol: Esport i ciutadania |
| Matèria | Esports -- Revistes |
| Títol addicional | Rambla de Catalunya (1935) ; La Rambla de Catalunya ; Esport i ciutadania |
| Editor | Biblioteca de Catalunya |
| Data de publicació | 2009 |
| Contribuïdors | Massip, J.M, dir. ; Aymamí, L, col. ; Granier-Barrera, J, col. ; Miravitlles, col. ; Castanys, il. Quelus, il. |
| Data del document original | 1932 |
| Tipus de recurs | Text |
| Format | |
| Font | Publicació original: : Barcelona : [s.n.], 1931-[1935 (Barcelona : s.n.]), Any 2, núm. 64 (20 abr. 1931)-any 6, núm. 315 (29 jul. 1935) |
| Llengua | cat |
| Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1235323~S10*cat |
| Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a quaselvol altre ús cal demanar autorització |
| Productor | Docout, S.L. |
| Dispositiu de captura | Bookeye BE3-SCL-R1 |
| Resolució | 150 ppp |
| Compressió | JPEG, compressió mitja |
| Definició | 8 bits |
| Característiques físiques | Original ; 57 cm |
| Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
| Títol | 002_Núm. 155 (2 des. 1932), p. 6-10 |
| Transcript |
4 la rambla 24 desembre de 1932 Parlamerit L'oratoria !cc Holft's"d4SCuteix periódica ineritSólsre'd aptituds cuse té nensi seaen efs e:atilas ea el isásn ,da..Xssloqiiencia. Ea vea ben J tema inesgo tablessiosmateitssal Ilarg de 1a mea ,perllstent •escriptura, és posšN;t&"4ifr rhI représ inés d'uní' N d1:és que pertany a a a "titena de temes Va guesssi" aebUlbses que toleren' anila isat plantejaments di-k. Yerssysaissoitacioes més diverses encaras No obstant, val a dir que- •el •plantejament habitual contrtslik a ''estáblir una cons parstila'nfte. l'oratoria castes Ilani1inI8lat8fila-Catalana. El resultat que obté amb més aan IIDEFONS SUNYOL qüersaiol'observadorsomés ben dit el'sxuarnparador., 'proclama - la gloriá2le1fasi de la primera i laRIVi'int•461 lAf'salvetat de la sé-A/agua sussa-s:. - sass.ss;t:, Qualsessol -que, sig.ui, la, con • clusiteatersstas,arriben ea ments. d'aqteetsts ..resIbetsiois; - una cosa cal ,114594tys1re srde Vi'sta. cada ioftfe fl l Ilett gerii propi ádhitc supri rnint„,pessars mágica totes les difiells41,,,slues,priszen el catalá de tessisstSiksikaStlitlisple.del seu Ilenestlatsses vernacle restada, fóra natural que restes, una cattIns. Fl fenomeb existeix : n'hi ha, sobretot n',11 is ha S ; gut, que durara ?•"I bon orador andalús o l'eones Tbars' perdut l'esma com les serps sota l'influencia del fla biol encantador. Tota la t'ostra -decadencia, tot el nostre pro vinoianisme a mig liquidaren caraS s'han concentrat é aqueSta mena de suggeStiona bi1it'Ot'malaltissa Sens menyspreas.--'• no 41! —el 'geni de l'idiOgka, .ç,astglI4 idioma essencialment teatisalaj orates, interessa. que ens ador nem ,que l'indole del nostre no• és pas indicada per a les mátei xes' ekcellencies. Cervantes deja del portugués que ,era "un castellano sin ,huesos7. Amb aquesta dita, reconteixia indirectament que ef castellá en tenia, dkossos ' unas ossada forta, que 1-dóna -especial's condicions sl3r `a la cOnsirucció de parágrafs arqtas tectonics. El catalá, sense,.arnis bar .al grau de pastosítat -del. portugués, es forea més tou que el castellá. L'stbundotsde Mono sillabss 'les •fusions de paratis les, qtle Veinegen, la freqüen's' cia sles'éonsonants sua.us, Te ven cositorn a la seva frase, més apta per a la poesía intis ma quesper al discurs en veu alta. Perb ' aquesteS circumst4n cieá qse ens veden un gensre ,d'eloqiiln,cia' no cris .els veden. pas .19tss El catalans no s4r4 ni tan .taoiturns, rali tan curts de paraules com preténauna re putado nascuda en els,‘Segles últims. lluita amb una'rnan canea 00"formáCiÓ ~lar' i de modelS4:eraris perjusliya,zels semperamentis sl'ssr-ykor sistisfs. neixen de tant en tant que el abSes gviwriN.Ainki cultat expressida,eadegant •asnIst la mateixaffacilitátíquesta guas: -nya un ftancés o un itatiá. Pe ro hem tingut i tenim oraddrs considerables... Deis parlaments d'alguns d'ells calcIria extreure amb pirs, ces una dotzena demots impurs 14001.1 ..'Restauran MY!'ftiv'eillon dé Ball i Cotillon RESERVEU-VOS TAULES tere acusadaentre la nostra el ért-ii*, .442foqüérrcia delS nos4s veins de l'pest. L'es colaaíj4jna.,i atalanització conij1eta del medi en qué vi vim -ens pot donar — o tornar per né. és sevident que en la nost tractsnal !a' el te.= níe mr» ain Iserfecte dornini de l'instrffinerit' lingüístic i una intensa compenetrado amb el seu geni, ~liar. Pero, no pot transferir-nos visitas ni defec tes crye no 11 siguin inherents : I és -1Wiscutiblequelti ha una certasjtena de rotunditat i de barroquiístue que. no Iliguen pas einb: Vés.ser de la llengua (.atalafflaZ;Ç.?Onsti que bornes del neisíT temps'i per tant fíe xiblessasl'atracció de belleses diverses i fins contradictories, no IMAc0116,t'ere pas l'encís d'aqtígfa 'mena d'oratoria quari és practicada ,per un veritable snestreselel &Itere com ara Sa Excelilhtia el President de la Repíslalica: - „Nos désconeixem aqueSt.' encís, pero el. tastem -imb 4 pmt4 *deis -11aViS, com. una beguda•que ras és ben bé Per No sé: si: sesa.precisament aquest regust7exótic'el que ha donat l'efoqüensia. típicament • rotu arara wu.-. poder de '19,94isa, ampla, s sí .1 suggestió sota una bona. part de i una altra dotzenade construp7 cions defectilitiA441éiddlEtilarili hi és, l'instint hi és. D'altres, poes sens dtibrív; tp-ertvp~ qué demostrin una possibili at indisetultiMiparlen en un llen guatge perfecte • són grans ora7 -clo-rs-..-.-a4a4nanera catalana que és la manera que els pertoca. Són gtans oradors que no abu sen de iinatge, rii de l'orna ment que,:diuen les coses amb., els mots justos, i sois en els mo- 1 enents que,ho demanen obren, discretament, la vátvula del ti risme. - Tinc la ,sseguretat- absoluta que d'ací deu anys la confitien cia treball que fan les escoles i els instituts, amb la que comencen a fer les assem blees públiques i especialment les nostres-Corts, haurá ender rocát els últims obstacles d'in cultura o de dialectalisme que impedien l'advertiment' d'una. oratoria, pel fons i per lafortna., digna_del nostre poble, , 41 resültlt que haestat acon seguit en el periodisme--on l-nombre dlescriprors qhe usen' un llenguatge pur i elegant fue crescut a mesura que es .multt plicava. nombre de .diaris no dubtett que s'oconseguirá en l'ordr1 de -l'oratoria. La Prudencia, ern veda de fer u n a estadística de 1 s Agua de Rocallaura EL MANANTIAL MES RIC DEL MON Si sólfiliti14Át1iUMINURIA, irriAsis ÚRICA (MAL DE REDRA), BRONQUITIS PARENQUIMATOSES, NEFRITIS -- "df-'4 MONTICA, us guariren-radlealment arnb el Aigua de Rocallaurá" Dipasitaris gpnerals: FORTUNY, S. A., carrer Hospital, 32 1 llineron, 133 niial1111111111111111~1~~1~. tajana bons oradors contemporanis i fins deis que no arriben a es Ser-lo per culpa de defectes fas cilment corregibles amb un pe tit esfore o amb l'assisténoia d'un bon amic que a la vega da sigui -un home pacient, un fi coneixedor del nostre idioma. Pesó consti que n'hi ha. ?Es pdeon comptar amb els dits? No empetitim la qüestio, con vertiht-la en un problema. arit métic. . En canei, si respecte els ora sdors presents estic obligat a és ;ser discret, respecte els oradors passats bé puc dir alguna co sa. De tots els que he sentit en la meva joventut, el que m'ha semblat obeir millor al geni de _la rasa ha estat Ildefons Su nyor. -Era un orador ciar, net, directe, que construia gairebé sempre a base de frases curtes i que defugia constantment les rotunditats i les turgé'ncies. Sentir-lo era una delicia en la qual participaven els sentits i la intelligencia en un ecatilibri ,perfecte o polar, amb un lleu predomini d'aquesta. Bona fo nética ; verbs correctaemnt con jugats. El. léxic no tea, sens dubte, la puresa que exigim avui, pero tampoc queia en bar roeries de gros calibre. Elocu ció seguida, a la velocitat jus ta pesqué un hom no pateixi l'angúnia, de la torrentada ni Ill'angúnia de la. premiosit•t Una delícia—una delicia aus tera. Estic segur que format en un medi més treballat per la gra matisa, voltaç d'una „literatura com- la del nostres'dies, II defons Sunyol hauria:estat l'o rador perfecte. Perfecte édhuc a la moda llatina : vii forms, discendi peritus. CARLES SOLDEVILA LLEGIU CADA DILLUNS la rambla L'obra de la setmana El diccionari Tenim al davant el Diceiona ri de Pompeu Fabra, i acari ciem el sett nom, les seves co Sedes decolor de cuiro i de Ile tres dattrades, amb l'emoció _que acariciaríem el cos tebi d'una criatura acabada de néi ser: ens,ssembla, no rla dtem considerar-lo; sean una cosa "fe-ta simplement de tinta i de papes. Ens semblas fet de carn, de nervis i esperit. Ens sembla una cosa 1 que hom no cregui que aixo que diuen és pura retórica. Tots aquells que han hagut' de 'Hui tar amb les quartilles, que han volgut escriure un catalá pulcra, un catalá que tingués oler i sa bor, comprendran la postra enlodó davant del dicciónad. Totes les vegades que ens hem hagut de deturar en la ,nostra tasca pensant si era realment cortés el mot que ens acudia, si era el més exacte per a tracluir el nostre pensament, si tenia el dring i el perfum més apropiats per a aquella frase. I era sovint endebades que consultéssim els diversos dicoionaris exiistersts. Les contradiccions, les "errades flagrants, eren notórieS. Cap no se'ns imposava ambla seva autoritat. Hom 'lauda de re fiar-se de l'instint, de'çOnsultar textos. Cada escriptots havia de refer, per ell mateix, la tasca que en els paisos d'una cultura i d'una literatura stormals, Ii dona feta el diccionari a la gra El senyor ,Serra i Mo ret contesta al discurs 'del cap de Gabinet se nyor Lluhi, expliCant la historia del socialisme -des deis temps prehistó •Tics et—l'época con ''..tetni)Oree111., n• 4sertaciiujeíd.ar sobialista tingué la virtut d'ensopir el públic que l'escoltava. Algun dipu tat dissimulava els ba dalls. Per airó, en un •,Incmzent que l'orador. 1,ctYlava de la socialitza ció d'airó i de la socia lítzació d'allá, un espec tador de la tribuna d'in itats va exclamar: la són está so Al bar del Parlament _—diguem-ne bar per dir ne alguna cosa —només lu ha—ara com ara--ai gua minera/. Per airó algú ha dit que dintre d'aquelles parets impera la llei seca. L'altre dia, peró, men tre parlava el senyor Serra i Moret, va entrar al saló de sessions un uixer amb una safata, una copa d'aiguct, una copeta buida i una am polla —una ampolla!— de conyac Domecq "Tres cepas", El senyor Vidal 1 Guardiola, el senyor 1 el senyor Fontber .nat van fer uns ulls COm unes tarcmges. Alló, evi dentment constituía una infracció intolerable, una preferencia insuportable. Qué havia passat? Al gú va insinuar la possi bilitat que fos el sant de l'encarregat del bar, peró el senyor Canturri — "canturri-mananas" que diuen —va protestar afirmant que els ciu tadans laics no celebren aquestes coses. Calia saber, peró, a qué 'era deguda l'aparició in sospitada d'una ampolla de conyac que profanava la puresa de la Cambra. I un darrera l'altre ca torze diputats van pas sar pel bar a demanar conyac. Al saló de sessions, pe ro, no va entrar-1ff cap mes ampolla. L'el.réarre gat del bar havict titesc& bert el secret, Aquella ampolla l'havien jeta anar a comprar els dipu tats socialistes pagant la petrt que tocaya a ca dascú. I els altres diputats continuaren bevent al gua mineral. ( AS°1\ A nosaltres, el senyor Ventosa 1 Calvell, ex mi nistre del Govern que lairuntaUt infructuosa ment la monarquia, no ene l'ha de descobrir ningú. En bona lógica parlamentaria, el senyor Ventosa és un blanc conStdrit que Id Lliga oferei,X'a l'Esquerra. Se li poden dir mil penja ments, amb raó i amb garantia d'éxit. El que no trobem elegant, ni cor recte, ni acceptable, és la táctica emprada per alguns senyors diputats —sempre són els matei ros —que sempre que el senyor Ventosa s'aixeca a parlar, abandonen el saló de sessions. aquesta actitud guía tota la majo t-se-valdria tancar lament. Després de dues set manes de funcionament, encara no s'ha revelat cap senglar al Parlament de Catalunya. D'aspi rants no en. manquen, peró fins ara no tenen exit. Ni el senyor Trías de Bes, ni el senyor Pa lacin, ni el senyor Can turri, ni el senyor Font bernat, ni el senyor Bat testini, ni ningú, vaja. Tots han fracassat per alguna cosa o altra. Un deis homes en elt) quals els aficionats al sengla risme tenien posades més con/lances era en Fontbernat. I aquest, no jara res per culpa d'un detecte que no fi ha manera d'esmenar: la veu. Té una veu tan pri ma, tan prima, que les seves interrupcions que poclrien tenir éxit alguna vegacla, queden. ofegades d'una manera lamenta ble. Fan l'efecte que Ja ría sentir un violi rnen tre es dispara una traca. Es ciar que fins ara els diputats ncmzés beuen aiguct mineral i airó ens pot permetre el luxe d'esperar. Pero comen cem a desconfiar després de l'experiencia del se nyor Serra 1 Moret... Ara resulta que a ()den no van votar mes que trenta dos electors, tot i que l'acta donava cent eh/quanta vuit vots als candidats de la Lliga. Aquest jet, pero, té una relativa importancia al costat d'un altre Jet des cobert per la comissió de diputats que van anar a Oliana a esbrinar qué havia ocorregut el dia de les eleccions. Tothom do nava per cert, abans d'a quest viatge, que el dia 20 de novembre s'havia trencat l'urna. I airó, és campletament fals. El que va trencar-se va ésser un tupí. Perqué la gent d'a quells pobles—segons de clareció deis diputats expedicionaris —no sa ben quina mena d'objec te és una urna. I les eleccions es fan per mit la d'olles o de tupins. Per airó en certs po bles hi ha tanta (Vició a fer destroces. Ccmfonen un día d'eleccicrns amb un cija de sortija. CS Després de l'eloqüent discurs del conseller de Finances, senyor Pi i Su nyer, va parlar en nom de la minarla regionalis ta el senyor Vidal Guardiola. dipíttat de la Lliga va excedir-se en l'encár rec que li havien fet els companys de minoria i va provocar les iras de la majoria. Algú, aca bada la sessió, comenta va l'actitud del senyof Vidal y Guardiola quctli ficant-la d'injusta z mancada de raó i el se nyor Trías de Bes, que ho va sentir, exclama: —?Dones ué volieu que fessim? tot esta .Áleshores, p aquest S'ha d'animctr,' PO Els senyors Casanoves i Casan-elles perden se vint el fil de les discus sions, sobre tot, quan a la tribuna d'invitats hi ha alguna senyoreta —o senyora, no vé d'aqui — que els fa "ti-un". Mentre ocupen els seus llocs entre la majoria, la cosa pot anar, perqué entre miradeta i mira Seta, també poden escol tar-se els discursos. Peró quan s'ha d'abandonar el lloc de ranonimat i s'ha d'ocupar la presi dencia, la cosa té els seus perills. I pot donar-se el cas que entre miradeta i miradeta, el senyor Vi dal i Guardiola i el se nyor Ferreres hagin tin gut temps d'esvalotar el galliner... Amb perdó pel mot. PICK-UP Un bon present de Pasqües: Un Ilibre editat en paper de fil Per exemple, REPUBLICA, SENYOR CAMBO! JOSEP M.' MASSIP Próleg de GABRIEL ALOMAR (De venda a la nostra Administració) El te1éf./1' de • L'A RAMBLA 14757 i COMIY/Ite VINS SBORNE de Pompeu Fabra asá tlea: De-vegades, aquest:bre 'gar, en 'Traedor de l'escriptor esdevenia dramática. De vega des es tradaia en un gest d'im potencia oen un gest de deixa desa. ! Si l'haviem, dones, somniat, si l'havíem desitjat amb impa ciencia un tal dicoionari ! Ara els somnis s'han fet una reali tat. El tenim al davant i el podem obrir. Les seves pagi nes setinades craixen, arnb el dolor i el goig d'una virgini tat que es .desflora, entre els nostres dits. ! Quants esforeos llargs, quants dubtel penosos no ens seran estalviats grácies a Pompeu D'abra! Les gene racions d'escriptors que vin dran ara, tindran unes facili tats que ells mateixos no sa bran apreciar, pero de les quals nosaltres en sentirem aviat els efectes. .\lolts escrip tors i periodistes actuals es trobaran, si no cuiten a reno var-se, endarrerits. Les generacions d'ahir fo ren unes generacions d'escrip tors individualistes. Cadascú es feia la seva gramática i el seu léxic. De vegades representa va, amb els seus dialectalismes, una comarca. De vegades, als clássics. De vegades només les própies genialitats sament corruptores. Les gene racions d'avui representen l'es forç per arribar a una disci plina sota el guiatge de Pom peu Fabra. La de denla será ja la normalaat. Tindrá uns clássics, uns models, una gra mática i un diccionari. Haurá aprés el catalá fácilment i. sen tirá seg-urament un gran pett Fabra no es pas un codi eixarrait, convencional i fred. Fa més olor de poble, de mar i de muntanya és a dir, de Catalunya — que de laborato ri o de pergamí. Aquest dicciÓ nari és el desmentiment que. es po t esgrimir amb més contundencia, contra t o t aquells que sostenen que els catalans ens hem volgut fer- - un idioma literari absoIuta ment artificial. Es també utta. 110 eloqüent per als' pedants ' que, amb el pretext de castis sisme, escritien una Ilengua morta, extreta amb pinces deis pergamins. El Diccionari de Fabra de mostrará a tots aquells que no vulguin fer el sord, o més POMPEU FARRA simplement l'ase, que, entre el catalá que hem d'escriure i el catalá parlat, no hi ha pas tanta diferencia com n'hi ha !Orles confeccionats com a mida F1 VE1111,1 VIDAL,-7, Pido liniversilg Tall immi11orab1e-Confecc,c5 superior-Classes extra DES DE 75 ptes. - 90 pies. - 125 pfes. i 150 ptes. PLOMES a 16 ptes. - 20 ptes. - 25 ptes. i 30 pies. rnenyspreu per les genera „eions,anteziors.-Seza n.asgene raciósá- temer ; ensarrará rnolts prestigis i molts ídols. * * * La primera qualitat del dic cionari de Pompeu Fabra que bs salta a la Vista és la preci sió i l'economia de les defini cions. No és pot dir més, arnb tan poques paraules. Després, el que us sobta, és la riquesa el contingut. Nósolament és tic de mots, ans ric en la di versitat cl'aceepcions que per a cada mot estudia. Llegir el entre el dialecte que parlen els andalusos, els-extremenys o els navarresos i l'idioma en que s'expressen quan escriuen. I és més : després de fullejar aquest diccionari, hom pot adonar-se perfectament que és molt petit l'esfore que ha de fer un catalá per esquitllar, en escriure, els castellanismes i els dialectalismes no incorporats al _ catalá literari, que el que liár-"1- de fer per escriure en casta. molts homes d'abres terres h pániques. DUMENEC GLTAN-"C la rambla saluda els seus lectors en aquestes diades de festa, i els desitja un bon any 1933 diccionari, amb els seus nom brosos exemples, més que consultar-lo seria per a molts l'exeroici més recomanable per a aprendre d'escriure amb pro pietat el catalá. Altrament, el cocli de l'idios ma que ha confeccionat Pom El teléfon de LA RAMBLA és el 14757 TOTS ELS MO13LES 1 TOT EL MATERIAL PER A CLASSIFICACIO I ARXIU Bodmer Bo BARCELONA CORTS, 596 TELEFON 10266 4 19 ,í mmoaDlnteifcleaesc1etaavcs”aicpouenlrsa.taiOenpm(MrbeAamtNraeCtAuAlrSaaTDN(EepENéUrIVAdRIuGAeOGSsTREsENeSNmIETIlXAAnU,aLleAsn)L(:I)tMdoelPelOsa TIPeEesbNslCeesvIaAesy) rDtigSEelliasnnleeudtrnmugcliheéc:rsm,I evahoomomimzepanonl!e-tetaesmstivmeimnutulialnasonatreddneeslrieausc. tOIvtanitidaotueelrseitusidroiinc-taeesrpnsiitnilcoei-samilosé.ndaPurcloaadp-gu«cetgneiitnparl.u.. deis malelzos. meNroo mcoinriaén, ,ni estrIcnInn. ni tosturs ni eamemcles. ni cal/ "re medica. LpApoPDERuDcUreDAmAFEoNLIeCITeATINCSUONSTIUITGUAILB,LePRPOESRPEACTREESCGORBARTAIRS Laborarais Farmarokicirs del Or 145 Outrem 411 de Sam Arre. SO O OCel ONA. Teleton 18631 Preu : 21'75 ptes. orrinc de L' 24 desembre de 1932 1 rambla litat descura els serveis d'assis téncia social. — - En donar compte al Parlament de Catalunya de la constitució del primer Govern autónom que en podríem dir normal—per no dir-ne constitucional puix que manquen les lleis interiors—, i abans de formular a grans trets el programa general d'aquest Govern, Joan Lluhí i Vallesca va explicar de manera diáfana la separació de la Unió Socialista de les responsabilitats governa mentals. El partith que havia sa but compartir amb Esquerra Re publicana la gloria i el treball del periode revolucionani cons tituent provisional s'ha separat de l'Esquerra perqué la mecáni ca parlamentaria i de política general ha feia convenient i útil. Queda entre els dos partits, peró, salvant les diferencies doctrinals o táctiques que indubtablement es manifestaran, una cordialitat sincera. La diguem-ne separació amistosa no ha entebeít, gens l'antiga companyonia emociona da de les hores difícils. La Unió Socialista, per la seva part, va ratificar en el debat po lític els fonaments d'aquesta des integració del bloc revolucionani nacional. Va corroborar que la separació no era pas una ruptu ra, com l'alianca no fou una sub missió. Va confirmar, en fi, l'a mistat lleial que unirá sempre els militants sie,:nificats dels dos par tits revolucionaris. Tot aix5 no era més que un incident entre les moltes gestes memorables deis dies nous. No tenia. en la perspectiva general histórica, transcendencia digna d'esment. Aclaria, de fet i en doctrina, una situació política, i situava justament els sectors li beral i socialista davant l'obra immediata de l'autonomia. Res Inés. * * Un passatge, pero, cal remar car del discurs del president del Gabinet. L'elogi que conté del conseller d'Economia dimissiona ri Manuel Serra i Moret, que ha passat a ésser cap de la minoría parlamentaria socialista. Del 14 d'abril de 1931 al 20 de desembre de 1932, ha estat conseller de la Generalitat, primerament d'Eco nomia i Treball i ara de poe no més d'Economia. Els aeus antics collegues de Govern, en acomia dar-lo, parlen de la perdua dolo rosíssima d'un excellent company, home recte, polític lleial, extra ordináriament capacitat en sen IVtit cultural i técnic, persona de consell ciar 1 evident, i auguren d'ell resultat,s més brillants en cara per al socialisme i per a Catalunya a través de les parau les de Lluhi. En el discurs ini cial del nou Govern, aquestes ex pressions tenen un,dring de sin. ceritat auténtica que ultrapassa, de bon tros, tota gentilesa for mularia d'elogi a l'antecessor. Elles fixen, millar que no podem fer-ho els que estem lligats a Un conseller de la Revolució catalana Manuel Serra i Moret per vincles cordials i ideológics, la seva válua, i in citen a eseriure un resum esque malle de la tasca del conseller socialista. * * * El nom de Serra i Moret res tará, per sempre, lligat a la his toria de la nostra Patria. Ell, so cialista, que en un próleg a la nostra traducció del Manif est Comunista parlava noblement de la tasca alterna de crear i re crear — que vol dir combinar i crear de bell nou les patries deis homes com d'una joia divinal, que sap com són moridores les pátries d'ara i com són perdura bles les patries nascudes de la cultura i de la natura només, sentia la idea jacent, latent, de la Nació catalana absolutament nua de xovinismes. Per aixó va saber servir aquesta Patria com cal: co•laborant a ter-la més lliure i prospera, contribu'int a crear una gran democracia, i a incorporar aquesta patria reno vada a la Humanitat sensible. * * * El 14 d'abril, Barcelona bullia. Nosaltres, el militants, sentíem cridar al carrer i NO PODIEM SORTIR A CRIDAR AMB LA MULTITUD perqué ens retenia un deure — no sablem ben bé quin. Dolor profund i terrible, que comprendran només els nos tres companys! En aquella quie tud arrecerada deis edificis ofi cials guanyats sense lluita, la joia ens vessava del pit i ens estre nyia la gorja. Algú, potser nos altres mateixos, plorava per din tre, que és la manera forta 1 do lorosa com els homes plorem en els grans moments. Va ésser en lquelles hores de neguit, quan tots,erem necessaris pero escassejaven els hoínes de primer rengle disposats a cobrir llocs compromes'ói que l'inefable i caríssim amic Xirau, a cavall d'algun núvol filosofic esfilagar sat per l'emoció de l'hora, va cridar per teléfon Serra i Moret. Serra, alcalde de Pineda feia molts'anys, home plácid, doctri nari, amb obligacions familiars particularment dignes d'atenció, deixá, l'alcaldia que no havia po prendre-11 .la. dictadura de Primo--com aquell altre alcalde de Balaguer restituit al seu lloc pel poble quan el volgueren su plantar —deixá la seva vileta blanca. marinera Joblada de Serra 1, - 1 ...¦•••••••••L• '-. _ - -‘..,‘,...... affig/14 1 MORET *114k4.1-' camperola, abandona l'esposa malalta i vingué immediatament. Tots els convilatans el degueren veure partir amb un afecte te moros... Va arribar de seguida i va prendre el cárrec que li ofe rien, de perill i de feMa. Esde vingué ministre de la gloriosa i efímera República Catalana. * * * Va pensar estar-s'hi dos o tres mesas. Després la cosa es va 1 (Shum) allargar, i va continuar fent aquell treball més aviat enervant i poe compensat de mirar d'en degar mil conflictes que aparei xien sorneguerament, atiats de vegades per sota má per qui sap quina gentota, sense faeultats, sense elements, improvisant el doble departament qué regenta va en principi .No va fer; és ciar, en aquestes eircumstáncies, amb intromissions no sempre ensope gades de delegats del treball i governatius i d'agents d'ordre Moret Per GRANIER-BARRERA públic diversos, cap obra bri llant. Peró va aturar més d'una commoció de conseqüencies gra víssimes—per exemple, una va ga de llum i força que estava a punt d'esclatar—, va llimar as prors, sovint, en plets tan espi posos com el deis rabassaires, va iniciar l'obra d'ajut als obrers en atur forcéis que després fou la base d'aquest servei, va planejar tota una estructuració detallada dels dos departaments, va mun tar organismes de Govern, va iniciar publicacions i estadisti ques d'utilitat evident i fructí fera, i va fer tot aixó contra la rutina, la mala voluntat i el sa botatge de molt gent, amb mit jans precaria—no li varen poder habilitar ni tan sola un despatx prou gran fina passats alguns mesos—, i tot de manera discre tíssima, sense exhibició personal de cap mena. Adhuc va aconse guir alguna vegada—miracle má xim en aquests mesos trasbal sats — captar l'ajuda d'elements socialment refractaris a la seva obra i a la seva orientació com la banca o la propietat, encara que després tornés a perdre fa talment aquesta be•ligeráncia. * * * Un fet cal recollir de tot aixó: mai que va dependre exclusiva ment de Serra i Moret la solució d'un litigi, el plet va ésser resolt en forma més o menys estable, a satisfacció de les dues parts. La seva gestió, si per una banda inclinava els obrers a confiar en els órgans de Govern i per aquest camí els incorporava a la polí tica, per una altra vencía resis téncies deis conservadurismes ex citats i per aquest camí els por tava de fet a consolidar el nou régim. * * * Detallar una tasca de tanta me sos, tot i ésser provisoria i coni partida amb molts d'altres tre balls igualment' urgents 1 igual ment agitats que la gestió de conseller, resultaria prolix. Tot hom reconeix prou a Serra i Mo ret una gran capacitat de treball perqué ens calgui insistir-hl. Al trament, el seu projeete d'estruc turació deis departaments d'E conomia i de Treball, l'increment donat al servei de Turisme—que fou traspassat a la Generalitat ja fa mesos, molt abans d'exis tir la Comissió Mixta—, l'Insti tut d'Investigacions Economiques i el seu Butlletí excellent, rigoro sament científic, són coses que queden i parlen per eh, entre moltes altres. * * * No sabríem cloure els apunta d'avui sense donar exemple de les difieultats amb qué ha topat aquest home que, en vint mesos de formar part del Consell, no ha sortit mai a fer cap discurs al baleó del Palau del General—i consti que no ho diem per a cen surar els consellers que hi sor tien potser no ha enviat ala diaris mes enlla de sis o vuit co municats. Hem dit que va crear el servei d'assisténcia ala obrers en atur foreós. Dones bé: de moment els organismes oficials i els sectors representatius de les classes rieues li varen prestar suport, tal vegada degut a l'es poruguiment— ?remordiment de culpes velles?—que experimenta ven tots aquells sectors en els primers moments del canvi de régim. Després, pero, varen crear o varen descobrir—és igual, per qué abans era inedit—un deno minat "Institut pro obrera sense treball", que encara funciona, de carácter privat i confessional, i van canalitzar la seva acció en aquesta materia a través d'aquell "Institut". Van arribar a donar a aquell "Institut" una semblan ça d'organisme oficial, amb la qual cosa jugaven a l'equívoe en detriment del Govern de la Ge neralitat, i a plantejar al servei d'assisténcia endegat per Serra 1 Moret una especie de competen cia perniciosa. Tots els diners que podía recollir l'assisténcia oficial tren extraordináriament minvats a causa deis donatius que rebia l'"Institut" que es feia passar per una cosa autoritzada. I els di ners que rebia aquell "Institut" eren administrats en forma que escapava completament 'a tot control públic. Avui encara dura aquest joc. Mentre hi ha uns homes que ac tuen en nom dels obrers sense feina i roben, no pas formatges o pernils, sinó ampolles de xam pany (!), el titulat "Instituto pro obreros sin trabajo" (amb tim bre en castellá, com escau ala saviassos jestfites) obre subscrip cions amb ajut deis bancs, cam bres de propietat, sindicats grocs, clerecia, etc., i publica les seves llistes en els periodics bur gesos, preferentment en els dia ris de la dreta. Aixo no priva que el senyor Trias de Bes, per exem ple, reculli certs rumors del ear rer segons els quals la Genera 5 Un altre cas? Seré demostratiu de la integritat ideológica de Serra—adhuc si suposem que s'e quivoca aixo és respectable. LIS lectors recordaran, segurament, que es va arribar a parlar temps enrera de nomenar-lo conseller de Finances. Era en ocasió de la crisi que es resolgué posant al Departament de Treball el se nyor Casals, al d'Obres Publiques el senyor Lluhí i al de Finances el senyor Pi i Sunyer. Aleshores — 1 tornem a advertir que no censurem els seus antics com panys de Gabinet—Serra i Moret no fou conseller de Finances per qué hom considera que un socia lista, posat de titular del Depar tament, podia provocar un cert pánic contra els valors de la Ge neralitat, a part de les virtuts personals i de la capacitat que ningú no discutia del conseller Serra i Moret. * * * Ha estat just i elegant el cap del Gabinet en retre un borne natge merescut al seu antic com pany de Govern. Bé mereixia Serra i Moret aquest homenatge. Nosaltres tampoc hem volgut que passés la seva retirada del Go vern, on representava la Untó So cialista, sense un comentari que volgués ésser com un balan:: fer vorós. Esmentar, per damunt, la tasca que ha fet ens ha semblat l'homenatge míllor per al nostre amic i company estimadíssim. El fet de militar al seu mateix partit no ens ha e,ntelat pas, ens sembla — poc ho voldríem la visió serena de la seva obra i la valoració de la figura prestigiosa. Ens fa l'efecte d'haver-lo esguar dat, alhora, sota la resplendor del personatge i en una perspectiva íntima i franca, gairebé fami liar. Ara eh, amb el partit que li ha fet costat sempre, és .una re serva no pas exhaurida. No el trobem un home emi nent perqué és del nostre partit, sinó que l'estimem al nostre par tit — desprove'it de jerarquía formulista i d'oligarquia rígida perqué és un home eminent, podem afirmar sense vanitat, avui que torna a ésser simple ment un diputat socialista cata ta, un militant del moviment obrer universal com n'hi ha molts a la terra, que ha meres cut bé de la patria. I ell, quan parla de patria, vol dir també una patria universal. Es refereix a aquesta patria obre ra i democrática de la Catalunya que germina. 100 Política Actituts parla mentaries Ho hem dit ja, i ho re petirem : no s'hi val a que alguns diputats de la ma joria abandonin amb gran estrepit els seus escons del Parlament catalá quan el senyor Ventosa,. i Calvell es disposa a parlar. No som amics del senyor ventosa, evidentment. Pe rb una cosa és aquesta i l'al tra la correcció més elemen tal. I no obren correcta ment els diputats que sur ten del saló de sessions cada vegada que parla l'ex-mi nistre del govern Aznar. No éš amb menyspreus com s'han de rebatre els argu ments de l'adversari o de l'enemic. Es amb uns altres arguments. Després, sigui com sigui, s'ha de pensar que in diputat, pel fet d'es ser-ho, representa un nom bre X d'electors ; una part, petitá o grossa, de l'opinió. I contra una part de l'opi nió es pot fer tot menvs una cosa : menysprear-la. ;Una proposició de la U. S. C. Hem parlat de la policia i hem de recollir, per po sar-hi el degut comentan, la proposició presentada al Parlament catalá pels dipu tats socialistes i defensada, en la sessió de dimecres pas sat, pel senyor Fronjosá. La proposició venia a es ser la de que el Govern de Catalunya fes una gestió de protesta prop del governa posades arbitrarietats come ses per la policia de Bar celona en la persona de dos ciutadans. Sincerament, creiem un considerable error polític la proposició de la minoria de la U. S. C. No és que trae tem de defensar la policra de Barcelona. El comentani que precedeix — expressa ment — a aquest, n'és una prova. Peró la U. S. C. no podia presentar una propo sició semblant. La contesta ció del cap de Gabinet de la Generalitat, senyor Lluhí, deu haver demostrat a hores d'ara als diputats socialis tes la raó del que diem. No pot fer-se — 'per elemental discreció, i quan no s'és enemic d'un Govern, sinó tot al contrari — una de manda segons la qual aquest Govern hagi de protestar prop del governador d'uns suposats atropellaments. Es minvar la fok.ça moral i min var el prestigi d'un orga nisme, sense cap necessitat. Si el Govern hagués tingut la responsabilitat de les ac tuacions de la polícia, podia atacar-sel, i amb ra6. El que no podía fer-se era trae tar que aquest Govern -- en l'hora de ,forOsa interinitat en qué vivim en relació arnb l'ordre públic — s'a drecés a un funcionani de l'auto ritat governativa de l'Estat central, per protestar. La U. S. C. podia estal viar perfectament la neces sitat que el senyor Lluhí ha unes d'aixecar-se a contes tar en aquest sentit. Amb tan lamentable manca de sentit polític, no sla acon seguit altra cosa que haver de repetir als diputats de la U. S. C. el que ja havien de E t o t o ria_ Li S!! Una almoina definitiva, per amor a Barcelona per IRENE POLO (Continuació de la página 1.) —Si em tenen aquí tancada—diu la dona entre les llágrimes—, no puc veure-la ni saber qué li passa, a aquesta filla... I fixi's que un dia sí i un altre no, s'ha de quedar tota la nit a la taverna amb un mosso... En Roe Boronat li promet que la deixará anar. —Deixi'm anar a mi també, senyor Comissari!—crida una altra dona—. Si no vaig a captar, els meus dos fills se'm moriran de gana! Lleis i edificis! Després sortim al pati. Roe Boro nat i la seva secretaria, parlen amb una noieta alta esvelta i bruna, d'una infinita, que recorden els de la Raquel Meller, i d'un ample 1 blan quíssim somriure. Li han portat dol eos 1 l'acaronen. Roe Boronat ens conta, a part, la saber. Es de doldre. I ho són també algunes expres sions del discurs del defen sor de la proposició, senyor Fronjosh, com per exemple : ,Ara que diuen que estem en regim democrátie...» Amic Fronjosá vós son diputat del Parlament ca talá. I ho sou exactament perqué estem en régim de mocrátic. No és que ,10 di gui» ningú. Es que és així. historia d'aquesta mosseta: té divuit anys; la seva mare, que viu amb un home ,se l'ha treta de casa per ge losia. I la noia ha donat una colla de tomballons perseguida per una por de puresa. de caure en la miseria de les prostitutes, i ha fet cap a la Comisaria de Beneficencia. I el Co misan, que és un home de cor, está fent esforços per evitar que la noia vagi a raure a la funesta Punxa, a pervertir-se en la companyia d'unes pobres degradades. —S'ha de salvar aquesta noia!— exclama En Roe apassionadament—. I per fer aquesta obra d'humani tat i de pietat, cal Iluitar amb les co ses establertes, cal anar contra el que hi ha disposat. cal amagar-se i es quivar-se: El panorama des de la central Més tard, a la Comisaria del car rer del Carme, Roe Boronat ens in forma sobre la situacio de la mendi citat a Barcelona. —.la ha vist de tot el oue dispo sem a Barcelona per a encabir aquesta poblado de páries i desem parats que va. naturalment, augmen tant de dia en día. Abans la caritat s'entenia amagant els pobres per qué no fessin lleig escampats pela carrera de la ciutat. I seis entafu raya a qualsevol lloc. allá on es po dia. Ara aquest sistema. indigne de misericordiaha de substituir-se per un sistema huiría., lógic i eficient. Dar rerament m'han ofert a mi. per a retirar de la via pública tota aques ta miseria que l'emplena. l'antic es corxador de Sant Martí. I no l'he volgut. Prefereixo que la gent acam pi pels carrers. que hi dormí, que pa ri la ma, als ciutadans. Aixó d'ama gar la llaga viva i devoradora, sota la roba, perqué no es vegi, es ab surd. La llaga s'ha de veure, s'ha de mirar i s'ha de guarir. La majoria d'aquests pobres que inunden els carrera de Barcelona, peró—ens explica En Boronat—, són forastera. Són aquella gent que ve del fons de l'Espanya mísera, deser ta i oblidada, darrera de la Muslo de Barcelona. on es pemen que només cal arribar, seure i menjar, anar a veure espectacles enlluernadors i no treballar. Aquesta gent, aquestes fa mílies—gairebé tetes murcianes—ge neralment ja arriben amb l'adreça de la Comisaria de Beneficencia a la butxaca. I cap aqui s'ha dit. —I per qué no seis repatria? —Impossible, si ella no ho valen. No veu que no tentrn cap llei que ho disposi? No teniin més remei que te nir-los aouí. Socorre'ls aquí i deixar los morir aquí. senzillament. Fins que a ells no seis ocorre de tornar-se'n al seu poble espontániament, després del desengany. Aixó és un problema de policia de les poblacions. A aques ta gent, seis hauria d'impedir de sor tir de casa seva per anar a un lloc on no hi tenen res a fer més que mo rir-s'hi de miseria. —I qué se'n fa d'aquesta gent? —Se'ls donen bons alimenta i abrics, peró no es té on guarir-los. 1. naturalment. no es pot impedir que demanin caritat... —I la Ronda de Beneficencia? —La Ronda de Beneficencia agafa aquests malalts degenerats i mendi cants professionals més coneguts. Com acuesta. veu? • Roe Éoronat ens mostra un munt Un bou present de Pasqües: Un llibre editat en paper de fil Per exemple, REPUBLICA, SENYOR CAMBO! JOSEP M. NIASSIP Proleg de GABRIEL ALOMAR (De venda a la nostra Administració) la rambla saluda els seus lectors en aquestes diades de festa, i els desitja un bon any 1933 de fitxes que té damunt de la taula. —D'aquestes fitxes en tenim un ar xiu de més de 30,000... Miri aques ta, és un cas tiple. Prenem la fitxa. La fotografia pre senta un xicot guenyo, fort, amb el nas tort i la boca grossa, que guaita atentament l'objectiu. Al costat va la Expedient: 11,414. Nom: Dositeo Gómez Gómez. Eclat: 27 anys. Naturalesa: Lugo. Estat: solter. Familia... Domicili: Moles, 23. 2.on. Temps de residencia aquí: 12 anys. Ofici o profe,ssió: mendicitat. Capacitat física. bona. Capacitat mental: semi-idiota. Moralitat; és un invertit. Ulls: guenyos. Cabell: ros. Estatura: regular. El 22 de setembre de 1927, és re patriat a Valencia. L'll de desembre a Alacant. Sota la fotografia, hi ha una ca sella que diu; "recollides-. En comp tem 48! —Com aquest n'hi han una infini tat—continua Roe Boronat--. Inver tits que durant el dia demanen ca ritat i a la nit actuen al Barri Xines. Tots estan malalts, corromputa, des fets. Els bácils més terribles es dis puten el seu cos putrefacte: la tu berculosi, la sífilis, el cáncer... No els pata tancar en un Asil, perque infec ten el 'Iltres. No tens dret a tan car-los-tt la presó. No tens an..reti rar-los..: En una paraula: noksilps qué fer-ne. T mentretant circulen per Barcelona 16.000 tísica en +estat agut. que van sembrant per tot arreu l'espantos microbi. I altres tanta 'ata cata de les horribles bactéries vené ries que van fens el rnateix... Projectes... --t qué cal fer per a remeiar tot. aixó?—demanem a Roe Boronat. —Calen Ileis i diners. Necessitern lleis per, a impedir l'afluencia deis pobres 'de folla. per a. protegir la ciu tat d'aqüespa, inyasió dolorosa de, mi seria, i Ileia per a controlar t regular la perrnanéncia. dels altres. Caldria dotar Barcelona duna Ciutat-Asil, amb reformatoria per als que encara es•poden salvar; amb Asila 'per ala inguariblés: amb escotes per ala in fanta; aanb refugis per als abando nats..,-I tot aixo arub bon persOtal. amb metges i pedagogs psicologia les que es cuidin tant de la curado del cos com de l'educació de l'anima d'aquesta gent caiguda sota les rocíes de la vida, que una ciutat civilítza da té el deure de socorrer... Entre tota aquesta població men dicant hi ha només una minoría de desgraciats involuntaris, d'alió que en podriem dir "miséries pures"; són aquesta gent que després d'un seguit de catástrofes es troba desemparada al mig del carrer. sense casa. sense pa. sense res a fer... A aquests els costa decidir-se a dernanar caritat. Demanar caritat és una cosa que fa tanta vergonya! 1 un din, la policía els recull desmaiats o morts en una cantonada... La resta és professionalisme. Pro fewionalisme dei més barrut i del més audap. Hem estat en dues taver nes. una del carrer de Ferlandina una del carrer de l'Aurora. i hern estat veient-hi arribar els "pobres" de Barcelona, a descanviar la calde rilla de la recapta. Damunt él tau lell hem vist abocar-s'hi munts enor mes de monedes que després els han tornat en set, vuit, dotze pessetes... —Aixó només al mati—ens han explicat—. Al vespre tornen amb la mateixa quantitat si fa o no ta. —Caram! Es tot un jornal! --Alguns d'aquests amb aquests.ch ners mantenen la familia i una bo na casa. D'altres els posen a la Cai xa d'Estalvis i al Banc. Les Ilibretes que tenen! Encara hi ha alguna ve na que es va guardant els bitllets dintre duna bossa cosida al mata las... D'altres posen negocis.. tres s'ho deixen .tot aquí o en una abra banda, a canvi d'alcdhol ea:11.i de dones... Ciutadans de Barcelona • Es necessari. dones. acabar amb tal, aixo. Acabar amb aquests espec tacles de dolor. d'atando i d'insani tat que es multipliquen pel§ carre de Barcelona. Acabar ami:1' él de dre i la immoralitat, penda insuficierrt. Acabar arnb labus de la mendicitat professional. Aca bar amb la impossibilitat de protegir els desvalguts. Acabar amb el "pele gArcianbaatgreadmeb leal tveirdni am' 4ó3r1b4id1.1i19n~1a4fi9a9s.t1.- de donar, pel carrer,,una caritait inútil... *ti Per aixó demanem ajada, h toba rad saltres. ciutadans de Barcelona : per qué entre vosaltres lii tía .éls g-ues que poden unir-se al nostre ciam dangUnia: el poble per a .qui ea tOt i que pot fer-ho tot. i els governantS. que són els que tenen la paraula.. 6 Publiquem a continuado els as viertes concrets de projecte de Pres supost que .el conseller de Finances de la Qeneríditat, senyor Caries Pi Sunyee, presenta el dijous al Par lament eatekt. La Premsa diária ha comentat i recollit amplament ^ el discurs del senyor Pi i Sunyer per qué ara haguem de ter altra cosa que subratllar-ne la seva transcen dencia i el nou triomf que ella sig nifica per la personalitat de Pi i Sunyer. • Ilesa ad, en, relació arab als in gresaos i les despesea del Pressupost, &es aspectés essenciels del discurs es mentat. INGRESSOS IDEA DE CONJUNT La idea de conjunt* respecte ale ingresaos, és la de creure que no era el moment present l'oportú per a establir eaugment deis existents. Ai xó és fácil de justificar per una banda. ene., trebein en einstant de llançar la institució política de la Catalunya autónoma. i per aixó ere iem nosaltres que el moment és poc lnelicat per a començar el camí es tablint noves cárregues tributáries. Per altra banda. tenim próxim el ',Azul:pile.de , serveis. que ha de Portar també treepás de recursos. i quan encara no hem pogut valorar el que resultará deis recursos traspassats. no era prudent ni aconsellable de aomptar-hi. De bates maneres. hem partie'de la' liase que resultava in dispensable atendre en el Capitel de siespeses -teta una serie d'atencions Ineludibles. que produiran augment de dese i si< no vollern que el nestre yressapost s'apuntales en la tetlacele havtem de compensar amb ingressós nous les deseases de les altekeeliketiNciedftee. ' : CEDULES D'aquets ingressos n'esmentarem tres eorn a mes cabdals: El primer, que es refereix a les cedules. Ens trobem que la tarifa segona té un evident desnivell sobre les tarifes primera i 'tercera. i creiem que pot fer-se una neodifícació anivellant-la justainent- 1-proporeionalment a les ahreenel_Peró com que no volem pren dre M hlueSts moments de transi ció determinise definitius. per aleó hem establert aquest ingres com a condicional. i demanem al Parla rnent autornzació per a realitzar-lo solament en el, cas que els recursos que passep a la Generalitat arnb Araspas de serveis resultin eóbrir les noves daspe ses. 'APROVITAMENTS HIDRAULICS tY1i'altre deis ingressos previst és e'rarbitei sobre aprofltaments hidráu Des. que segons l'Estatut provincial podien ja _aplicar les Diputacions, te . Íiiht-lo establert. encara que amb tipus dife•ents, les de Lleida i Gi rena. i el qual estenem, amb el ti pus de Lleida. per tot Ca talunya. :EL. SERVELS TRASPASSATS El tercer augrnc.nt es refereix a .quaiititats que ha de percebre la 'Gdebeelitat 'per serveis traspassats arrib conisignació global en els Pres supostos de iEst.at. peró sense que sigui concretament destinada per a serveis a Catalunya. o en quantitat inferior a la reídment esmerçada. Es porta en pressupost , una partida per a atendrela. peró solament en aque lla part, petlta en relacló a la total. 1 que ee refereix a serveis que en una forma embrionária, si es vol. ja rea litza ea- Generalitat, i que motives aepartedereile despestal en el Premuere!. „;:presentas. AP.OFt-TAMO MUNICIPAL I EMPRESTITS ši ha dos altres punta referents a ingressos. Un d'ells és el de Vapor , taeió municipal forçosa; ealtre, el .dels empréstits. Sobre el primer vull Indicar el desig del Govern, de por tar a la realitat una modificado Passeig de Gracia, 68, i Claris. 18 Torrons de Nata especialitat en Neules selectes la rambla Un magnífic discurs de Caries Pi i Sunyer L'esperit del primer projecte de Pressupost de la Caialunya autónoma de les hisendes locals que, fent pos sible la vida de la Generalitat. per meti el lliure desenvolupament de la vida local. Per acabar aquesta part relativa a ingressos, mhe de refe rir a l'empréstit. amb el qual s'ate nen les atencions extraordináries. Té la Generalitat, com procedent de l'anega Diputació de Barcelona. un emprestit emes, peró no tot posat en circulació. el qual servirá per a l'ob jectiu que es proposa. peró treient-li la mena d'argolla de ferro que era la seva limitada esfera d'acció. DESPESES PRESIDENCIA I PARLAMENT Anem ara a les desposes. Comen ça el primer capítol amb les despe ses de les obligacions cabdals del nostre instrument polític: Presiden cia i Parlament. Aquestes desposes les hem calculades amb justicia. sen se fastuositat. peró també amb mes quinesa_ El noble ens criticaría que despenguessim inútilment, peró no ens censuraría menys si obréssím amb gasiveria i mesquinesa. Ilevant a les nostres institucions la dignitat que han de tenir. Hem cercat el cen tre-de gravetat del nostre poble per qué el sabem culto 1 sensible. i les hem, dotades d'acorci amb els seus sentiments. DEPARTAMEINT DE JUSTICIA I DRET El Departament de Justicia 1 Dret, és fácil de comprendre, és el que té una consignació més migra da. pena s'han ates tetes les aoves necessitats. El mateix pedem dir del de Governació. Ens trotado que ac tualment no hl ha molts serveis, pe ró que després, potser molt aviat, en tindrá més, 1 cal que tots este guin previstos. GOVERNACIO Dintre el Departament de Gover nació hi ha un sector — el de Sa nitat — que haurá de tenir molla importárieia. 111 ha un capitel que donaráarealitat als nobles i genero sos desigs del President, i que són compartes pel Consell: el de la Ilui ta antituberculesa. Hem fet un es t'erg: augmentar la consignació deis dispensaris, crear-no de nous a les comissaries. crear una serció de llui ta antituberculosa a l'Escola del Treball, un deis llocs en es pot pol sar amb més precisió la qualitat de les futures generacions, una Escola que ja ha donat un diputat al pri mer Parlament de Catalunya. En el Pressupost anterior hi havia en el paper consignacions extraordináries, dedicades a la construcció d'un Sa natori. Mult be de crear-lo si és el que convé mes, peró en el nou Pres supost es deixa al dictamen deis tec nies per tal de veure la utilització mes profitosa d'aquestes pa.rtides. DEPARTAMENT DE FINANCES El Departament de Finances no ha sofert grans canvis. Ja tenia el servci de recaptacions de contribu done F'em gestions porque pugui Passar, _lambe, el servei de recapta ció de "Lleida a la Generan:Let. ,Tot el departarnent s'ha constituye dela manera mes apta possible 'per a ees funcione que 11 són encomanaides, CULTURA Més llargues paraules exigirá el departainent de Cultura. Les nostres in-stitucions, la Diputació ant1ga, la Mancomnnitat despres, la Diputacio altra vegada, i finalment la Genera litat, han tingut sempre una lloable tradició. cultural. Peró nosaltres ara hi volern donar un sentit modero i una més gran amplitud collectiva i social. Volem ter — tal com va dir no fa gaire el conseller cap del Go vern — una cultura de masses, no sense selecció, sinó facilitant aques ta selecció de baix a dale és a dir, creant un organisme viu i sensibla que a.sseguri la selecció per a tet. fe 41•1¦11•1111~1101111/ PANTALENI OHMS Sastrería per a Homes i Nens Gust Modern Tall Elegant PREUS INCOMPATIBLES ft.."..~ 13 Caries Pi i Sunyer en el curs d'una de les scves conferencies sobre economia catalana A Catalunya haviem fet sempre la cultura a base de suplir deficiencies de l'Estat, que era l'obligat a donar la. Sablem fer coses marginals, peti tes, perfectes, peró que no afectaven ni podien arribar al fons del proble ma. En dir aixó no és que volem fer una cultura rebaixada. Ben al con trad. Tetes lee consignacions ente reza han estat respectades o aug mentados. El que fem noealtres és doteer-hi més amplitud, eixamplar l'área cultural, puix que el nostre po ble té la virtut del rejoveniment i treballant ánima endins, pedem aconseguir el nostre ideal de fer-lo mes gran i més perfecto. Hl ha partidos en les quals s'as signa a les institucions de minores socials una quantitat important. S'assignen unes beques per a o brers a l'estranger i s'ha augmentat considerablement el capitel de pen siona i beques. S'ha donat el desen volupament necessari a l'Institut Es cola. a l'Escola Normal de Mestres i Mestresses i a l'Escola d'Administra ció local de la qual ha de sortir el planter deis futurs funcionaria de la Generalitat. Així mateix han estat previstos les atencions de Biblioteoues i Museus, ensenyament del catalá 1 trasllat de l'Institut d'Estudis i Biblioteca de Catalunya a l'Hospital de Santa Creu. Les paredes d'obres les hem acceptades 1 mantingudes porqué con tribuiran a alleujar el problema de l'atur. OBRES PUBLIQUES Exactament el mateix carácter té el que fa referencia a Obres Púlale ques: Haurtem volgut dotar-lo de manera considerable, peró ens hem hagut de limitar a les nostres pos sibilitats pressupostáries. Es fixen quantitate concretes que responen a URÓTIOMAL. cura el reuma perque dissoli fácid tíric GRAFIC INDICADO/1 7ELS LLOCS A ONT ES 1.0CALISA EL. REUMA L UPÓDONAL un bort proporot doccid elle*. 1 el recoman° omb frecurnorrt DL L17 WIAL Cateeirdr• d. Psoo I* N Momead 4. Medeclu di dowtons Els millors repórters del periodisme catalá presenten setrnanalment, des de les págines de LA RAMBLA els fets de l'actualitat més viva. El millo!' d'home a de sien (franella extra) a CAMISES i PIJAMES Elpreu hila! blanques popelín popelín color CARME 35 eelitieeet-e. 13"75 6'75 10"75 10'50 obres compromeses o en curs d'exe cuajó. Una de les seves caracteres ques és que en conjunt respon més al criteri de conservació de camins que no pas a la creació de nous. AGRICULTURA I ECONOMIA El Departa ment d'Agricultura SENYO DIRECTOR GENETIAL DE SEGU ' RETAT Un viatge a Barcelona us demostrará que grácies a l'absoluta passivitat o desorgatnització, o el que sigui, de la policia, la nos tra ciutat ja no ha d'en vejar res a Xicap,,o. Demanem la immedia ta dimir,sió del senyor Ibánez, i la rápida com pleta reorganització de la policia de Barcelona. Economia també qu a ates digna ment. Jo voldria justificar que s'hagi adoptat aquest nom per a aquest departament recordant que es tracto, de la refosa de dos departarnents que si aparentment poden sembler distanciats, en el fons es completeri. Per altra banda hi ha dos organis mes que presideixen el conjunt d'e quest de,partamenteee els Consellk d'Agricultaira i Econernia. Aquest ci partameril conserv~ots els org 1 /llames qüe l'integ~. En el pre supost es dóna una gran importáre cia al problema de la eepoblació fo restal atribuint-li xifres remarca bles. Hi ha també una partida que assenyala l'orientació del nostre Gce vern vera la protecció i l'estímul del cooperativisme de producció. Fartem mes, peró si no realitzem tete els nostres desigs. almenys deixarem els postulats de la ‘futearee.actuació. THEBALL I ASS TENCIA SOC El Departament de#Treball engloba eassistencia social k, la paje^ espe cífica de Treball. Es el mes dotat a causa de les atencions dedicados a assistencia social. El nostre peale en aquest aspecte ha fet esforços lloa Mal de • CALMANT INSTANTANI _ .4111Urtatart=rtirt2P1rtnnrteVIMIZIED)~1111¦ DOS PERILLS AMENACEN ELS SEUS CABALS I LLIBRES PROTEGIU-LOS AMBA Aiw ARQUES ArgibV. D' INSUPERABLE SEGURETAT SAN5,12 -BARCELONA-TEL. 30226 AVUI, DISSABTE, NIT INAUGURACIO DE LA CERV Comes d'llorri bid1del Pi CAFE - COCKTAlLS RESTAURANT Plats típies bascs i catAians bles. Hem de fer-li Pere problema ha evolucionat, ia eanviat de matisos, i és necessari que un Govern tingui la direcció i el con trol de teta lerganització de eassis tencia social. Ha d'inspirar la seva actuació en aquells tres princips humans de caritat, assisténeia 1 jus ticia. Nosaltres hem aconseguit els dos primers; ara cal que convertim eassistencia en la realització de la justicia humana. telolt bee Junt amb lessistencia social va el Departament de Treball. AqUest es pot dir que no existía. Hem creat una céllula on s'apleguen tetes les activitats; hem marçat lotes les atencions: obra de carácter social: evitació de crisis económiques i re mei a l'atur forçós.. Així mateix es consigna l'ajut a les Cases barates. Pel nostre pressupost aquestes xifres suposen evidents sacrificis. peró tete tenim el convenciment que no res ponen encara ni ala nostres desies ni a les necessitats. Peró si en fer se el traspás de serveis podetri ara pliar-les, ho farem. *r * Queda explicat el pressupost. Vol dria dir encara unes paraules pel que respecta a les eutoritzacions contingudes a l'articulat. Presideix la idea d'aquestes autoritzacions fet de trobar-nos en unes circums táncies excepcionals, i cal estar pro parat per a atendre les necessitats cele puguin presentar-se. La segona de les autoritzacions está inspirada pel mateix criteri. Pot passar que els serveis que hagin de traspassar-se ho siguin en un cert termine o que, pel contrari, triguin. Si es fa de seguida més aviat Do drem anar a la unificació. Tetes dues autoritzacions es completen i Esser catan, no és un distintiu de color o de for ma; és l'esséncia d'una raça que té una história i una parla própies. Quan vagis a comprar, recorda les cases que ho noren la teva llengua. ES EL TEU, DEURE! No ho ets si no respec tes i héindregla: reValiénj" altia. Compreu en els esta bliments que siguin reto lats en catan,. '24 desembre de 19432 ¦••••¦—••-¦¦-.. meaeixa realiteat |
Etiquetes
Afegir etiquetes per 002_Núm. 155 (2 des. 1932), p. 6-10
Comentaris
Afegir un comentari per 002_Núm. 155 (2 des. 1932), p. 6-10
