Rambla, La (1931-1935). Núm. 156 (2 gen. 1933)

              2 de gener de 1933
Barcelona
(esport itufadania)
`-`
1932: ideals que es rea
litzen.
1933: realitats que han de
convertirse en lleis.
Any IV.— Número 156 Redacció i Adrninistració: R mbla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757 Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntims
Ine
21~111111111111•11¦11W
Xami. 1 XEIBEILIC'C14301111.01.
cía?
19
,anitiactó
I?
Barcelona no pof seeu
necessita que casualme
dulal es fabriquen bo
Fa moltes setmanes que LA
RAMBLA losa de manifest la
inepcia, la lesorganitzaeió i la
passivitat
de la polici
la série Ce
que es regis
tra clutat.
no ens mo
que de tot hi ha —
de Barcelona davant
elictes de tota mena
ren a diari a la nos
n aquesta campanya
altre interés que el
de la ciutat 1, encara més, el de
la Repúblea.
Poques regades els ciutadans
de Barcelo la han tingut la sen
sació de clesempar d'ara. No hem
d'enganyar-nos. Cal dir les coses
pel seu ncer, per tal que s'hi posi
remei. Una situació semblant no
pot mantenir-se indefinidament
i menys ara. en aquesta hora de
licadíssime per tants conceptes
de la impentació de l'Estatut.
L'ordre ptiblic n'és un assumpte
essencial i en produir-se l'estat
d'interinitat que pressuposa l'a
daptació del servei no .pot ésser
que se'ri perdi el control i el
malfactor, ?'extremista o l'assas
si es converteixen en senyors del
earrer. Ai,:ó, no menys que aixó,
é3 el que Passa ara.
Causes? Una, essencial; la po
licía de Barcelona. ee general,
np compleia: la funció a qué está
destinada. Fa menys que actuar
mala.menn no actua. Una llar
guíssima serie de delictes pro
durts en els darrers mesos han
restat e):;olutament impunes .
Crims, atracaments, • violéncies
de carácIel• social, re,batoris, tot
sembla cesa de fantasmes. Quan
alguna vreetda s'ha volgut justi
ficar un servei amb detencions,
s'ha vist elle els detinguts no ha
vien tinght participado en el de
liete que ie'ls imputava. Assassi
nats escandalosos 1 de causes re
lativameat clares, com el de Te
resa Domenech, a Gracia, i el del
contractista Conill, a . Sant An
dreu, roinanen en el misten al
cap de inysos d'haver-se regis
tran Els alracadors del- empleats
dels F. C. r.:atalans — robats dues
vegades, pocs diez- — no han
estat trolvhs. MI de rautomóbil
de Sant Adria es passegen.
D'una cinquentena d'atemptats
contra tal er d'ebenisteria,
sla a( nseguit detenir el
suposat auto': d'un, a: carrer de
Rocafort, i enara ens sembla re
cordar me la detenció no la
practica la policia. Petits atraca
ments, robatoris i actes de sabo
tatge se'n prod,ueixen a diari.
Divendres assat quinze indivi
dus destreç ren els mobles d'un
taller d'el) isteria. Dijous fou
apallissat rutalment un obrer
etenista. D ocres foren atraca
des dues 1 mácies.
I bé. A B ceiba hi ha policia.
aquesta o realitza la fundó
per la qua) e la paega, ni com
Dleix el del e que, amb la paga,
és
Inepcia? sorganització? Pas
sivitat? Hl a de te a Especial
rftent passiV, at. I d'alxó, en al
trezi Daraulet també se'n pot dir
sabotatge.
Les sens onals descobertes
de la setmaea passacla no sola
Mera no fan varier aeuest criteri
nostre respe( a la policia, de
les brigades e Barcelona, sino
que el refern. m.
De la tro lla del taller de
bombes del arrer de Mallorca
no Pot apta ar-se'n cap mérit
la policia de arcelqna. Ha estat
la casualitat Pura 1 s:rriple, oca
sionada per lexplosió d'una bom
ba de les cde manipulaven els
seus constrtntors, la que ha po
sat la policia al davant d'una
ianDortantiss:ma oreennzació re
volucionaria anarquista — per
ara, anaratunta _ ramificada a
tota la Rep-Iblica. Aquesta ca
sualitat l, segons les nostres re
feranCies, una confidencia, han
posat a les seves mans el taller
del carrer de Mallorca i la do
cumentació :robada en un pati
de Sant Martí, respectivament.
Una casualitat 1 una confiden
cia. Ni l'una cosa ni l'altra tenen
res a veure amb la investigado
metódica 1 tenaç ni amb l'orga
nització intelligent i efectiva.
De forma que la primera con
seqüencia a treure'n és aquesta:
a Catalunya ha pogut funcionar,
1 deu funcionar encara — a des
pit del seriós entrepanc d'aquests
dios — una important organit
zació revolucionaria — "Comités
de Defensa Anarquista" — rami
ficada a tota la República, que
pot introduir tones de pólvora
dintre una clutat com Barcelona
i pot dedicar-se a la fabricació
repartiment de bombes en gran
escala_
* •
Naturalment, sigui per un fet
casual o perqué es vulgo!, la po
'lela de Barcelona, dirigida pel
senyor Ibánez, té a les mans un
aspecte essencial d'un moviment
subversiu d'importancia.
Deixant de banda — per ara
no ens interessa per al nostre
objécte — la descoberta de Sant
Martí, al taller del carrer de Ma
llorca hi havia, ultra els explo
sius en construcció i arma
ments en dipósit, una documen
tac.ió interessantissima. Fotogra
fies, plans, llistes de noms, factu
res-rebuts, notes de lliurament
de material, etc Detalls molt
importants d'un moviment en
preparació. Se sap aproximada
ment la procedencia de la ma
teria explosiva — Manresa i la
seva comarca --; es coneixen al
gunes de les barriades de Barce
lona a les quals han anat a pa
rar quantitats de oombes 'Hura
des pel taller; es coneixen nems
de poblacions en les quals exis
teixen elements relacionats amb
eis de Barcelona; se sap que a
la frontera hi ha persona o per
sones que serveixen d'elements
d'enllaç — amb qui? — entre els
conspiradors d'ad i conspiradors
que viuen a l'estranger; es tenen
noticies d'alguna reunió celebra
da prop de Font Romea; es tro
ba coneretament especificat el
nom de Puigcerclan.., 1 la policía
de Barcelona es limita a actuar
sobre el material trobat i realitza
les pesquises més elementals 1,
en canvi, no es mobilitza a fons
per posar en ciar, sobre el ter
reny, tots i cada un dels details
que clarissimament indiquen els
docume-nts tfobats.
Sembla que, davant d'una ve
ritable col•ecció de pistes eom
ofereixen els documenta aconse
guits, no havia de quedar ni un
agent inactiu. 1 en constan:, ser
vei extraordinari, fins que tot
hagués quedat en ciar. Dones, no.
Les brigades, en majoria, seguei
xen prestant servei ordinari —
el prestaren el mateix día de la
descoberta — i, el que és riés
gran, no semblen tenir can pres
sa, a posar en ciar els nom
brosissirns elements de pesquissa
que assenyalen, sovint de forma
concreta, els documents trobats.
Si algú actua, en la mesura de
les seves possibilitats, com a con
seqüencia de la descoberta del
carrer de Mallorca, és la guardia
civil. La policia va fent, i encara
grades.
* *
Hi ha un primer fet notable:
el fiscal tingué les primeros no
ticies del que passava, per la
Premsa. Fins molt més tard, la
policia no li dona compte deis
fets. I aquesta mateixa policia,
fins ara, encara no s'ha llançat
a fons en l'aclariment del detall
del que es preparava.
Entre els papers hi ha notes
de lliurament de metxa, pólvora,
r confiada a una organifzeció de policía que
esclatí una bomba pez- alsabentar-se que a la
bes a milena s í hi arr:ba dinamita per iones...
bombes, detonado
ralment, no hi fig
sonals. Pero hi h
nades de Barcelo
pie: "Lliura a
bombes, tants me
tanta pólvora..." I
ment amb altres
ble Seo, Sant Ma
més: apareix el
, etc. Natu
ren noms per
noms de bar
a. Per exem
Clot... tantos
res de metxa,
a data. Igual
arriades: Po
1. etc. Encara
m d'una en
titat sindicalista. I bé: no s'ha
Prodult una ,mobilització a fons
per descobrir tots aeweats polis
dipósits de material que positi
vament existeixen. No dietn que
no es fac:i. Peró encara. no. s'ha
fet, i es dona temps 1SCr a tot.
Un altre aspecto: la comarca
de Manresa sembla font
de material explosiu•1 denuncia
l'existencia d'una vasta organit
za.ciá. Eis noms d Manresa
Balsareny, 1, aecona les nostrcs
referencies, el d'algnna altra po
blació, apare:a:en en els docu
ments. Tampee ha actuat la po
licía en aquella comarca amb la
intensitat inclinen sable.
Més: existeixen dades forga
precises que, permeten suposar
41;
O FI
5 1-I vi"
Surtosamen
a
Dios enrera la p
va agafar-se-les ar
dans decents, se'ls
quarteret del Par
va clavar un fart
A les protestes
ven, entre indignat
el policia contestav
—Dinos dónde es
da. Tú conoces el
Un deis detingut
l'altre funcionani ni
pogueren arribar a
seus apallissadors
fent, a més d'una z
acte de covardia, u
tenien l'esquena ca
Sembla que tota
creta de Barcelona,
800 agents—llevat
sos honorables del
essent intelligents
lluer deure i a qui
llurs drets, i no es d
ciar per temors s
va en doina fa una
per mor d'aquest
Diuen que l'Aren
tit realment i que
sassinats i atracar
que de cap la terr
passat: no se'l ve
l'ombra i possiblen
tot. Pero cada veg
eemptem amb bOns elements per implantar la monarquia !libertaria...
(per Shum)
l'exi,stencia de determinats ele
monta d'enllae a la frontera
lulhu.c la cele.bració de reunions
en poblacions frontereres. En els
d.ocurnents apareix el nom de
Puigeercla, Tarnpoc en aquest
sentit s'ha treballat en cap ges
tió extraordinaria. 1 no cal asse
nyalar l'enorme importancia del
que podria aclarir una tasca efi
cient de policía a la frontera
francesa, d'on segurament per
venen els diners 1 la direcció 'del
movirnent que s'orgánitzava.
* * *
?Per qué aquesta passivitat de
la policia davant fets t a n
greus? ?Es que falta encert en el
comandament? ?Es que manca
personal ante a les brigades9
?Es que no se senten els impera
tius del deure 1, encara, el ne
cessari, imprescindible, afecte al
regIm republirá per defensar-lo
contra els seus enemics?
• Davant deis fets — greus —
pot afirmar-se que hi ha de tot.
Falta de pericia en el comanda
ment superior. Molts detalls de
l'actuado del senyor Ibánez po
sen de manifest una eVident im
perícia—i deixem de banda vells
antecedents polítics a despit de
considerar-los essencials.
Falta de personal apte en les
brigades. La social está dirigida
per persona que no coneix Cata
unya — fa un any arriba de Bur
gos — i que no posa en ciar, per
exemple, l'afer de les armes del
Liceo, denunciat a la seva hora
des de les columnes de LA RAM
BLA. Per al cap d'una brigada de
policia és elemental, per poder
actuar amb eficiencia, un llarg
contacte amb la vida del país on
actua i una coneixença directís
sima dels seus baixos fons. I aixó
no pot haver-ho aconseguit el
senyor Díez en un any d'estada a
Barcelona.
El segon cap de la brigada,
Francisco Román, sofri expe
dient pel mateix assumpte del
Liceu 1 treballa, molt' de temps a
les ordres personals d'un gover
nador de Barcelona molt desta
cat: el senyor Martínez Anido.
Tenim entes que quan Anido fou
ministre de la Dictadura, el se
nyor Román seguí un temps al
seu costat.
No és que amb aixó vulguern.
formular cap diatriba concreta.
Volem només aportar elements
que serveixin per fer-se cárrec
del conjunt d'una situació.
* * *
Més detalls: el disgust existen .
dintre l'organització policíaca de
Barcelona pels favoritismos de
terminats envers unes persone
i pels allunyaments envers d'al
tres. Ara, amb el repartiment
premis als agents de l'entornan
aquest estat de coses s'ha posat
de manifest amb tota cruesa.
Les primores propostes de ve
mis que es formularen produi
ren tal malestar dintre les bri
gades que calgué modificar-no
algunes. Peró, així i tot, s'ha pre
miat, per exernple, el secretad
particular del cap superior, se -
nyor Ibánez, que no ha fet mal
servel de carrer!
Evidentment, aquest estat de
malestar ha de tenir percussió
sobre el conjunt de l'organitzáció
1 ha de restar eficacia a les ac
tuacions de la policia, dintre de
la qual hi ha agents arnb nació
de llur deure, amb capacitat per
exercir-lo i amb sincer afecte al
regim republicá que es veuee
postergats i virtualment elimi
nats de tota tasca important.
* * *
Per avui. no hisistirem més en
detall& Ens limitarem a repetir--
1 els fets d'aquests darrers diea
demostren que ja no hi va sola
rnent la tranquillitat ciutadana--
que aquest estat de coses ha d'a
cabar-se immediatament, epst:
el que costi. Barcelona no pot
seguir confiada a una organitza--
ció de policia que necessita que
casualment esclati una bomba
per assapentar-se que a la ciutat
es fabriquen bombes a milenars
i hi arriba dinamita per tones.
Si és per inepcia, cal suprimir
la Si és mala voluntat, cal aca
bar amb ella. Si és sabotatge
contra el régim. cal tallar-lo sen
se perdre temps 1 castigar la fe
llonia.
cm de
?teja secreta
dos ciuta- .
va endur al
'lel i me'ls
llenya.
e formula
i sorpresas,
, valent:
el Arenga
engada!
era metge:
icipal. Quan
onvéncer els
que estaven
dignitat i un
a planxa, ja
nta.
policía se
S(51/ com uns
els pocs ca
agents que
aben quin és
limit arriben
ixen influen
renaturals—,
pila de temps
rengada.
ada ha exis
havia jet as
erzts. Serrib:a
se ?'ha em
al sol ni a
nt és mort i
a que hi ha
un atracament, un CriM pseudo
social o algun fet delictiu d'a
quests ordres, el sautors del qual
s'hagin escapat, el que carrega el
mort és ?'Arengada, aquesta me
na de papu que no deixa,dormir
la policia.
Un dia, després d'un atraca
ment de categoria, escoltávem un
senyor que interpellava un poli
cia i u deja: —Esto debe ser cosa
de Durruti. Acaban de llegar de
Villa Cisneros...
El policía, amatent, contesta:
--!Y ea! Esto es cosa del Aren
gada.
Será cosa de convocar un con
curs per a donar un premi al que
porti ?'Arengada mort o viu, en
cara que només sigui perqué la
policia recobri la serenitat.
Mentrestant, sense serenitat, el
terrorisme s'ha ensenyorit de
Barcelona, els atracaments són
cosa corrent i cada vegada amb
més audacia; les bombes van es
clCant seguint un programa, a
totes les ebanisteries: i quan al
gun diarr ha cridat, el senyor
Ibánez ha replicat parlant del poc
valor cívic deis ciutadans que da
vant de quatre homes pistola en
má que acaben d'atracar un co
brador, són tan cavarais que no
l'ordre públic
gosen plantar-los cara amb les
mans a la butxaca ni empaitar
los.
I rnentrestant, també, mentres
es dóna aquesta sensació que la
policia de Barcelona és un ins
trument que no funciona, com
constata i féu públic Galarza, di
rector general de Seguretat en
ocasió de venir a inspeccionar-la,
mentrestant, diem, funcionen
timbes de joc a tot arreu on en
voten posar. I ja és sapigut que
tots els bars i cafés on es juga
als jocs prohibits, acestumen te
nir "assegurat" d'una manera
que no cal dir, l'exercici de la
seva indústria contra possibles
sorpreses i denúncies.
Caldria preguntar de qué ser
veix el nas que la policia ha de
tenir, si per a descobrir un cupé
sit de bombes cal que els que les
fabriquen cometin la impruden
cia de deixar-ne esclatar alguna.
Si jo los cap de policia em do
nalga vergonya de deixar-me re
tratar entremig de u?: "Cuerpo
del delito" que no l'haguessin
descobert els meus subordi;-:ts
amb llur intetligéncia, sino que
s'hagués descobert per casuali
tat.
Un da lo 11 deia a un policia:
per JOAQU1M PENTALLO
—?Peró com és que no agafeu
cap atracador? ?Es que realment
sou ineptes, o és que "l'instru
ment" no funciona voluntaria
ment, yergue hi ha a les altur.-3s
una mena de plaer morbós Jrz qué
Barcelona vagi vivint intran
quillitat?
El policia em contesté: —?,Y
para qué los vamos a detener
a riesgo cie que nos peguen un
tiro, si a los ocho • días nos los
volvemos a encontrar en La ca
lle?
Tenia raó. Tenia raó, tot i no
tenint-ne, porqué l'obligado de
la policia es anar detenint tants
atracadors cam hi hagi, sertse
que s'hagi de preocupar per res
de si els jutges els deixen anar
de seguida. I diem que tenia raó,
perqué quan la policia está des
moralitzada, en no trabar en la
justicia aquella collaboració in
dispensable, tots els ressorts que
mantenen tensos la disciplina, el
conzpliment del deure,l'abnegació,
l'heroisme 1 tot, fallen en el mo
ment en que es descobreix que la
teína que un hom fa. un altre
la fi desleí l'cridema.
I és cert que la justicia a Bar
celona—salvant excepcions dignes
que confirmen la regla — s'Iza
mostrat una rnica benévola amb
els delinqüents que havien estat
protagonistas de fets que anaven
creant un ambient intranquil a
la ciutat.
Ens sap greu que aquest co
mentari hagi de coincidir amb
l'altre comentani que unánime
ment es fa aquests dies amb re
ferencia a l'altre as4umpte .can
dent de la simpatia que la justi
cia de Barcelona ha expresat en
vers un regidor expulsat, envers
uns altres regidors processats i
envers uns altres processats no
regidors, campromesos en el trá
fic de carrecs municipals els dos
darrers, als quals ha denzanat
només 5,000 pessetes de fiança,
menti'e processava els acusadors
i els demanava 6,000 duros a ca
dascun.
Peró de la mateixa manera que
la polio-ja s'excusa en la justicia,
que li allibera els atracadors, la
justicia també protegeix persones
de l'organització peliciaca que
han estat seriosament acusados
de coses que afectaven la tran
quillitat pública.
Un deis primers detinguts pel
crim de Gracia. sembla que va
(Passa a la página tercera).
2 ramb a
2 gtner de 1933
Comentari
,Vots per a l'AnyNou
El primer article que escric,
que cornenço a escriure en l'any
1933. SI, ei primer, No en dub
tin elsiqudimiren amb lupa les
afirmations deis. periodistes : el
primer. El que apareixia ahir en
P,Rbljlitat" era escrit, com
de costura, entre sis i nou de
la•tarell. Pertanyia, dones, a la
produc?ió de l'any 1932.
Aquest és el primer de la no
va tongada. Gran cosa és co
nençar ! Sovint els escriptors
o els qué suposen que ho són,
consumeixen un temps dilata
Iissim en la preparació de llurs
obres. Res a objectar contra
una lenta germinació de les
idees literáries, sota la soleiada
de la reflexió i sota la subtil ro
sada de l'experiéncia. El perill
está en qué per a alguns es criptors l'ajornament de l'en
, vestida inicial, de l'acarament
amb les quartilles intactes i de
exclamació decisiva de : "Som
Iii !" no és sinó un engany que
es fan ells mateixos per dissi
mutar llur buidor o llur impo
téncia.
Em sembla recordar que en
l'admirable i immusteible "An
na Karenin" de Tolstoi ens és
ofert un escriptor d'aquest ti
pus que es fa la illusió d'estar
madurant una idea, d'estar
tirreplegant una vasta i proti
tosa documentació per crear
una obra ambiciosíssima i, en
realitat, el que fa no és altra cosa
que diferir la batalla que en el
Seu subconscient ja té com a per
duda.
Guardem-nos d'imitar el seu
exemple! Si és possible, tin
guem el coratge de plantar ca
ra a la imatg,e exacta de les nos
tres possibilitats. Diguem-nos
ami) sinceritat : Arnic meu, no
t'hi cansis. Aquesta epopeia
que pretens bastir o aquesta
tragédia que vols confeccionar
dins el to de Sófocies o de Sha
. kespeare, o aquesta história de
l'art que vols donar al món, són
empreses superiors a les teves
forces oestranves al t. tempe
rament. Reconeix el I-. amb
franquesa i ajusta la teva con
ducta i els teus treballs a les se
ves conseqülncies. No passis
anvs i panys fent-te la figuereta
tu mateix !"
No negueni que molts bornes
no poden arribar a aquest grau
Ie sinceritat amb ells mateixos.
Sense colkacar en Ilur horitzó
triomf apoteósic o sense em
. iagar-seamb illusions desme
suracies els és impossible de
viure. Sois poden contemplar
se en fotografies sáviament re
txades que els permeten de su
posar-se investits de qualitats.
4'xtraordínáries. Si poguessiti
ligar-los a mirar-se tal com
en un niirall perfectament
-ídic, moririen a l'acte.
''Rah !—podrieu exclamar —
no cal preocupar-se de l'estat
d'embriaguesa en qué treballen
eis escriptors, ni de les illusions
que es formen. Es un mal de
l'ofici. Si volguéssiu que realit
zessin llur tasca arab la mateka
serenitat que un mecánic oque
un obrer tailoritzat, adéu, poe
sia ! adéu, beiles arts !"
Aclarim-ho. No es tracta
a cap artista que canvii de
teruperament i que prescindeixi
deis estimulants indispensables
per a eealitzar la seva obra, sinó
d'una. cosa n'oh distinta. Es
tracta de pregar-li que no erri el
seu carní, que el trii amb solta,
que si es un líric no s'entossu
deixi a fer drames i si es un épic
no s'entretingui a fer Vodevils.
Un cop obtinguda aquesta fi
delitat al propi geni, llibertat
absoluta per embriagar-se amb
tots els licors que vulgui. Peró
aquesta fidelitat és indispensa
ble.
Va/ a dir que en moltes oca
sions i en molts paisos — el
nostre, al, no és pas una ex
cepoió ! — hi ha per part de la
crítica, i de vegades fins per
part del públic, una pruija a
fer que els escriptors cultivin
aquells géneres que menys es
cauen a Iltir temperament. Al
que té un taranna amable, una
elegancia nadiva, una certa fi
flor d'oservació, van i Ii diuen :
"Home, sí, tots aquests roman
cets que ens oferiu són delicats,
sensibles, graciosos... Peró, per
qué no ens doneu una cosa for.
ta, enérgica, plena de fang i de
sang ? Eh, per qué no canvieu
de registre ?
En canvi, al temperament
rude que plasma figures amb
forca, pero sense finors ni ina
tisos, van i ti ditien : "licilt bé
teniu grapa : no es pot negar.
Perb, qué diantre ! al món lii
ha altres qualitats estimables...
Per qué no procureu desar els
vostres personatges tots d'una
peca i donar-nos figures més
complexes, ni é s treballades,
amb un tornasol i psicológic
més avingut amb la realitat ?
La persisténcia d'aquests con
sells d'aquestes critiques sol
perjudicar greument alguns
escriptors. Arnb l'auxili de la
vanitat, que mai no s'ensopeix,
acaben per imaginar que llur
lira té totes les condes i que un
talent, enciclopédic els permet
fer-les sonar totes amb la matei
xa intensitat puresa. I aquesta
que en el cas de Goethe
ode Shakespeare és tolerable i
quasi realitzada, en la major
part dels casos és un míratge
terrible que els mena a la catás
trofe..
Ah, senyores i senyors, si du
rant l'any que comença perdés
sim el vici de demanar peres a
l'om ! Ja sé que és difícil por
qué en la nostra societat barre
jada i sensacionalista, precisa--
ment la cosa que és més•dema
nada és l'impossible, el mirado,
la monstruositat, la paradosa,
l'inesperat. Voten que ron
faci peres, que el roser faci ci
grons i que la patatera fruiti
torra enfora en comptes de frui
tar terra endins.
Tarnnateix, el veritable amor
a la literaturade decantar-nos a exigir que cada planta refini,
enriqueixi la florida que
lí és própia : que Joaquira Ruy
ra ens doni encara una prosa
descriptiva com la de "Les co
ses benignes", que Josep lia
ría de Sagarra s'esrnerci a fer
tras versos on el nostre idioma
cobri 1a suprema saor, que JO
sep Carner segueixi "caçant Ii
en la presó del rim"...
En fi, i per no prolongar aques
ta enumeració arriscadíssima,
que cadascú segueixi realitzant
la tasca que el temperament Ii
assenyala, aixó sí, amb tina án
sia inextingibue de perfecció.
CARLES SOLDF.VILA
Abrics conleccionats com a mida
FI ITEHILS VIDAL.- 7, Plilla
Tall immillorable-Confecció superior-Classes extra
DES DE 75 pies. - 90 pies, - 125 pfes. i 150 pies.
PLOMES a 16 pies. - 20 pies. - 25 pies. i 30 pies.
cabal& llegeix demá i cada dia
La Publicitat
diari catalá
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música, Ra.dio, Finances,
Esports, etc., etc.
senyor Comorerci,
en nom de la minoria
socialista, va consumir
un torn en contra de la
totalitat deis pressupos
tos. HL trobá tants detec
tes que cada tres minuts
re p e ti a els mateixos,
mots:
—Una falla d'aquests
pressupostos...
—Una altra falla...
—Una altra falla...
Fins que un espectador
de la tribuna—jllástima
de senglar! —murmura
amb veu prou alta per
qué el poguéssim sentir:
—Aquest senyor s'ha
equivocat. Es pensa que
alzó és l'Ajuntament de
Valencia i que s'acasta
Sant Josep...
La manca de costum
en ocupar determinats
cdrrecs és causa, moltes
vegades, de "gaffes" més
o menys importants.
El senyor Rouret--di
putat i secretani del
Parlament de Catalu
nya — podria dir-nos-en
alguna cosa.
L'experiéncia—diuen
és la nutre de la ciencia.
I si aquesta experiencia
té forma d'advertencia
amistosa del president de
la Cambra...
El cas és que d'ara en
davant, quan el senyor
Rouret hagi de parlar,
en plena sessió, amb al
fluir mernbre del Govern,
tindrá molta cura de no
asseure's com un canse
!ter més al banc roig, si
no que hi parlará a peu
dret 1 amb el baile en
tre mig...
El Parlament de Cata
lunya fa bonic. Hem que
dat—des del senyor Ven
tosa fins al senyor Can
turri---que la instablació
de les nostres Corta és
una cosa que ja goig.
Trobenz ?non encertada
la distinció que hem vol
gut donar-li. Posats, pe
ro, a trobar-hi detectes
—en la installació o en
l'organització — encara
n'hi trobariem.
I com que no ens agra
da criticar per sistema
Silló per corregir, gosem
demanar que aquells
uixers tan pulcres, amb
quanta blanes, que ser
veixen capes d'aigua mi
neral als oradors 1 por
ten recadets als diputats,
tinguin una petita safa
ta per dur les cartes als
diputats quan són al saló
de sessions.
Ja sabem que no és
una cosa transcenden
tal, pero posats a fer les
coses amb gust...
L.19
110
Cada regada (Me cl
secretani senyor Dot
consti que no tenim la
secretariomania—llegeix
un vot particular, ens fa
posar nerviosos.
Si no los ele7ronar
massa, U estimarzem que
no digui mai més, "vot
particulá". La 'letra r
pot tenir tots els detec
tes qug el senyor Dot
vulgui. pero consti-li que
en aquest cas concret, no
és muda...
Algun dia hi haurá un
daltabaix. I aque,st dia
será aquell que al senyor
Casals, conseller de Tre
ball, ti pugi la mosca al
nas.
A ncsaltres ja ens la
hauria pujat. Perqué no
s'hi val a qué tots els di
putats, comencazzt pel
president de la Cambra
acabant pel beatific
senyor Lloret, el tractin
amb una desconsideració
tan exagerada.
?Proves?
Cada regada que algú
ha de parlar comenca
dient:
—Senyors diputats...
El senyor Casals, ales
hores, es torna una mica
yermen i no sap si res
tar o anar-se'n. A l'últim
es queda tot esperant que
!'orador próxim esmenará
l'error. Peró, sí, si. Tots
reincideixen:
--Senyors diputats...
I algun dia—ja ha ven
te/ — el senyor Cascas
s'Jtaura llevat de mal hu
i? r i s'aixecará indig
t•
jo, que no cae nin
•
tija, el senyor
Farrer& va fer uns acla
riments ai senyor Vallas
i Pujals i després de
fets, el que es tractava
d'aclart va quedar en
cara mcs fose.
El senyor Casanaues
que presidía en aquells
momews—grades a la
m'a esoerra del senyor
Compalys—va salvar la
cataste-de, donant per
dios Fizeident i no dei
xant q:e el senyor Far
reres cntinués els seus
aclarin.ents.
- A 1c )ortida del Parla
nzent, c' senyor Farreres
—que, .:quella tarda ha
via tiwut cozzvidats a la
tribuzec—es dalia que la
Presidlcia no l'hagués
deixcrt -cabar la sera in
terver:b 1 tot indignat
deia:
—4isó éz ben ciar. Ez
que r. Cazanovez zlenz
fa de e Lliga...
El enyor Riera--clipu
tat is conegut per l'al
calda de Martorell -- té
gran interés per la ins
table ó d'un cirabotes i
un crber a Fedifici del
P ,ment. El voluzninós
t considera que
dos serveis SÓ11
ibles en un
que s'estimi
mica.
no tos que entenem
Parlament s'hi ha
amb la barba ra
i amb les sabates
demanaríem que
s'hi instables un
r, un dentista i
u sargidora.
PICK-UP
J. Sunyol i Garriga,
després d'uha afortu
nada, íntervenció qui
rúrgica, es troba en
període de franca con
valescencia
Ens plan avui, després d'unes
setmanes de volgut silenci, donar
compte als nostres lectors del fe
licíssim resultat de la intervenció
quirúrgica practicada dies enre
ra, en una clínica de París, al
nostre estimat amic el diputat a
Corts J. Sunyol 1 Garriga, el qual
es troba ja fora de tot perill 1 en
període de franca convalescéncia.
El fet d'haver passat algunes
settrianes en silenci, en relació
amb la salut del nostre volgut
company, és degut a voler evitar
la intranquilitat d'uns familiars
molt estimats, a qul s'havia
amagat el propósit 1 la realitza
ció de l'operad«. per tal de no
perjudicar la seva delicada
salut. Adhuc pregárem als nos
tres estimat9 collegues a la Prem
sa, amb aqu t mateix objecte,
que no done sin aquestes noti
cies, cosa per a qual aval els re
petim el nos e agraiment més
cordial.
Sortosamen repetim, la inter
venció ha at realitzada amb
éxit complet la clinica del doc
tor Gosset, d París, on han es
tat acompany nt el nostre amic
la seva distl ida esposa, el seu
germá polític Miguel Soler i d
Dr. Carbonell. Voperació, practi
cada a la buf ta biliar, confirma
completamen el diag-nóstic del
Dr. Maranón el qual visitava
SnnYol des temps i fou qui
aconsellá la ecessitat de la in
tervenció, jornament de la
qual, com s a comprovat ara,
donat l'estat general del nostre
amic i la in ensíssima activitat
a qué estava otmés, podía deve
nir perillós.
Com diere avui, al cap d'una
quinzena derealitzada l'operació,
Sunyol, qu seguelx encara a
París, a la illnica Gosset, es tro
ba en esta absolutament satis
factor! 1 ti, fa creure que abans
d'acabar ,e1 mes de gener será
novament odre nosaltres com
pletament uarit. Ultra les per
sones esmntades, darrerament
s'ha traslla at a París el nostre
company 5 lvador Abril, el qual
está constotment en contacte
amb nosaltés.
En donai als nostres lectors
aquestes neicies, ja passat tot
perill, ho ten amb el goig de po
der anuncia• la rápida millora
de J. Sunyc 1 Garriga i la segu
retat de Dder-lo abraçar molt
aviat. Donen la cordial i since
ríssima enli rabona aís seus esti
mato lamilers i els repetim l'a
legria d'esprar el moment que
Sunyol , conpletament guarit ,
es reintegria la seva vida nor
mal.
1. 1E) MI 2
Heus ací un any que queda enrera. Gran any catalá, si un es lira a mirar-lo
amb el cor i els ulls nets. Moltes coses guarda sens dubte l'any qti comenoem i
eplos líqtuicea vailnddrean19d3e2s, pqréuse. sPereáropderifíCcialmtaleunntysaupelerGarraann Aennyemhiosetóiórici. n realització
Començárem els dies freds de gener en el neguit de mollee coscs incertes. Els
camins no es vejen encara clars. L'única cosa clara en aquells monents era sola
ment un nom : Maciá. Al seu entorn — ell era i segueix éssent l'ei. de l'actuali
tat política — bregues. girava una turbonada d'homes, d'aspiracions, d'anbicions i de
En el curs de l'any, les coses han anat aclarint-se. La Revolueii ha seguit el
ritme cap a la legalitat que saberen imposar-li, a Barcelona i a Muirid, les for tes figures deis seus primers protagonist es : Azaria i Maciá.
Gran any catalá, aquest 1932 que acabem de deixar al nostre carrera. En el
cure del seus dies, Catalunya ha vist promulgada la Llei de la s!eva%utonomia — que aprovaren el 9 de setembre les Corts Constituents de la Repúbica i signava dies després, a San Sebastián S. E. el President, senyor Nie,eto Zamo
lreag—al,; ehna lvesistelceoccnifoirnms addeal ldaiare2v0olduecinóopveermlbarve;olhuantvaits'ct iluatafdoramnaa,ciqóucceI!i sdeóunaPeasrtlaat ment autonom, i, encara, la normalització definitiva deis seus órgars de Govern,
sota la presidencia insigne de Don Fran cese Maca.
lfd'eeatinspysoPesnousolisbnítl,lielcoeacnamsvqieu—enemst,dtaeeplregnerooavsClitetraraetntaasIndautelnsuly,tnaddoyees,tcrr1eoe9sn3ppd2oeubchctltaeeoreiiss,dtdae'diatsefuenpncotaesartlnraayemstvoedentesntsáttueirlnrisóse,she.ocrEernmnelaeacgroqixmusalea.ednhDoçaearnssr i—nsihgnanesmdeerelsacudet mbéocdrealcaiaPuántriviaerisahla. n honorat la llibertat humana i els postulats
En entrar en 1933 — lorit ja de negree perspectipvroesnyeactonaórmreiuquedsel món d'inquietuds i d'auenaces, do pmúabllaichaosreagude'oixdiins, eds'seegnotísemxeems pi ldaeritmatisepreira. aq—uefsetma vEoutreoppearqquuéeCeastaMlmayta ienlauRnea
L'obra de la setmana
11 Todur
Sens dubte el lloc mes apro
piat per a parlar del nou Libre de
N. M. Rubió 1 Tudure llibre es
portiu, airejat 1 assolellat de dalt
a baix, són aquestes planes nes
_cudes precisament sota el sigue
de l'esport. En el seu liebre Ru
bió 1 Tudurí ens narra la seva,
excursió a través del Sahara i el
seu endinsament vera les vores
del Níger. en companyia de Joan
Botey, Arístides Valls, Jordi Puig
1 del mecánie Jaume Cufí. La
proesa no és prou certament per
a tocar les trompetes heroiques,
avui que el món és potser més
que mal saturat d'heroisme, avui
que hom es complau en el risc
per pur esport, i que són batuts
els récords pies innoits, 1 que to
tes les rutes de la mar 1 del cel
són resseguides. Perú és una
proesa important des del punt de
vista catalá, car és la primera
\regada que uns catalans l'eseo
meten: és la primera vegada que
el pavelló de Catalunya travessa
de dalt a baix aquelles terres
dese,rtiques. I potser en bona part
el fet que el desert tos encara
verge per ale catalans ha contri
buit a que Rubí() triés aquesta
ruta.
Els catalans en altres époques
havien tingut molt avivat el gust
per l'aventura. Avui, en canve
muis la causa que el nostre ta
per l'aventura. ben possible
.
que
:gui aquesta Manca d'estí-aventures
mama
totes les
ensinistrades als
tetes, 1 fins
les ve us de
minvat 1
collegis de monges,
ci
aconsellen de defugir els perIlls
1 de sortir de casa amb tapa_
boceles.
Saber evadir-se .d'aquest ara
ble:1f tebió de casolanisme, saber
"aguantar-se la por" 1 endinsar
se en les solituds profundes del
Sahara 1 en els boscos gairebé
inexplorats, plens de bestioles
salvatges, és un gest prou espor
tiu per meréixer a'ésser saludat
Tu
amb admiració 1 amb eimpatia
Pene no és solareent coxa a ex-cursionista
ardlt que Rubló 1
durí realitza una gesta inédita
entre nosaltres. Ho és també com
a escriptor. La literatura de vlat
ges forma avui una brenca fron
dosa en totes les literatures que
s'estimen, en totes les literatu
res realment vitals. I l'Africa,i
precisament, és el país que fa se
gregar potser més literatura.
Catalunya, en çanvi, els 'libres
de viatges són escassíssims. I n'hi
ha alguns que ni mereixen tan
sols el nom de llibre. Són purs
AZANA HA GOVERNAT EN 1932
AZANA GOVERNARA EN 1933
l'aventura no ens tempta gaire.
En els grans raids, en els grans
récords, en les gratis aventures
de la mar, de la terra i del ce'
no figuren gaires noms de cata
lans. A qué és degut? Hi ha al
llibre de Rubió i Tudurí un final
de capital ben significatiu en
aquest aspecte. Enlloe — ve a dir
l'autor — he sentit a parlar tant
de la por cone a Barcelona; en
lloc, fora de Barcelona, he sentit
preguntes com aquesta: "No te
niu pot d'anar amb un moro?"
I afegeix textualment: "Els eufe
mismes "emoció", "nerviositat",
que les dones estrangeres fan
servir per no pronunciar la pa
raula "por", són ignorats pels ha
mes de Barcelona." I bé: ?és aíxó
el que impedeix que els catalans
no ens trobera més sovint pre
sents en aquestes aventures?
Com Rubió i Tudurí, no cree
que els barcelonins ni els cata
lans en general, eigulneparticue
larment porucs. Peró el cert és
que en la nostra vida hi ha un
excés de casalonisme, de por a
l'imprevist 1 a l'aventura, o —
per dir-ho amb un mudisme ben
nostre — de por de morir vestits.
Peró potser aquesta feblesa deis
catalans d'avui, que no ha estat
una feblesa de sempre, i que no
ée, dones, una constant del nos
tre carácter, s'explica pel fet de
no tenir una marina ni una
aviació militar o civii ímportants,
de no tenir una gran indústria
automobilística, ni tan sois una
indústria cinematográfica, 1 fins
per haver-nos incorporat amb un
cert retard al deportisme inter
nacional, 1 ni haver tingut un
estat propi que fomenti aquestes
coses, que són les coses que pro
mouen avuí el gust 1 la vocació
esplais d'un senyor que ha tingut
l'avinentesa de visitar alguns
paisos amb un cert confort, 1
en els quals no ha vist res que
no sigui perfectament enregistrat
al Baedeeker. Rubió Tudurí,amb
el sea llibre de "Caceres a l'Afee
ca Occidental", publicet fa uns
quatre anys i avui ami; "Sahara
Níger", fan entrar per primer cop
l'Africa a la literatura catalana,
actual. I die actual per record als
magnifics viatges d'All-Bey, lli
bre ben catalá a despit d'haver
estat escrit en un altre idioma.
Els lectors de Rubió 1 Tedurl veu
ran per primera \regada el desert
i la selva africana al través d'u
nes retines 1 d'un ternperament
catalans.
"Sahara-Níger" és un Ilibre
senzill, simple 1 dirccte, exempt
de grans pretension i de tras
cendentalismes. Es un, reportatge
de les coses que Pautar ha víst 1
*del les '•dnteiÖtlŠqrE ha sentit
durant' el seu trajeere. Trajecte
que dona gust de seguir. ear Ru
bió i Tudurl és un excelient com
pany de víatge. Sap prendre's
amb bon humor les eortrarietats
inevitables, plasentejar ,amb les
incomoditats, sap—poeta a esto
nes —assenyalar la bel sa deis
paratges, pene senee lirismes
mentiders i narrar amb interés
les peripécies, sense Ce' atismes
excessius. Un esperit 1 onlc el
fa tocar eonstantment d peus a
feria 1 no el deixa mal mbría
gar-se de retórica.
"Sahara-Níger" és, per , sobre
tot un llibre que enco ana el
gust per l'aventura 1 que ensenya
a comportar-se amb clec ncia en
les contrarietats 1 en el perilla.
DOMENEC UANSt
Senyor Director General de Seguretat:
?Ja us ha donat compte la policía d'unes muliions
oelebrades fa poc per elements extremistes en -ea po
blació propera a Font Romeu?
I Restaurant Catalunya
recomana a la seva distingida clientela 1 al públic en Oneral,
la Incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creció de la casa
.1~1~~~0~matiell¦I
MITRE
.~
Sastreria
Homes i
Gust Modem
Tal! Elegant
PREUS INCOMIBLES
(tt
.2 gener de 1933
FIGURES
Eugeni Xammar, catalanista d'Europa
la rambla
Aquella Escola de Sant Mi
guel.- L'Ametlla.- L'hpo
ca de «La Tralla». - La
Unió Catalanista. - L'ex
pulsió de l'Ateneu.- París,
Buenos Aires, Londres. -
Madrid. - La guerra i el
tifus. - La Societat de les
Nacions. Berlin. - Una
illusió Per realitzar
Eugeni Xamrnar és aixó que
indica el títol del present repor
tatge: un catalanista d'Europa.
Hauríem pogut dir encara que
era un_ ."catalanista del món"
1 no hauríem exagerat gens ni
mica, pero ens hem volgut cir
cumscriure a rana de les seves
activitata presents per no sortir
nos d'aquesta ponderació i exac
titud qué serveix de norma a la
série d'Iritervius biográfics que
venim publicant.
Potser alguns lectors de l'época
que podríem qualificar de rea
lista en la historia del catalanis
me no tenen referéncies d'Eugeni
Xammar. Els contemporanis, els
joveníssims, no poden tenir, real
ment, gaires dades d'aquest pe
riodista interessantíssim. E
Xammar s'ha passat la seva mi
llor joventut a Pestranger. Ha es
tot mi. rodamón. Ha conegut 1
Ceca 1 la Meca, ha treballat e
diferents diaris i, inalment, s'
situat a Berlín, on és el corre
ponsaI de os grans rotatius ie
llengua esranyola: "La Prens
de Buenos Aires, i "Ahora", e
Madrid. -
Es possible que hi hagi qui u
gui trobar contradictori el c a
lanisrue .nexpugnable d'Eu eni
Xammar O el fet que les ves
activitats periodístiques s' uin
totalment absorbidos per aris
de parla espanyola. Nos tres,
pero, que coneixem les re tats
de la premsa molt millor q e els
que- puguin fer-se aquel' ensa
ment, p•oclem assegurar • ue la
contradieció no existeix. o hi
ha cap cliari catala la situase fi
nanciera del qual 11 pugui p .rne
tre de mantenir a Berlín uncor
responsal de. la categoria rerio
dística Xammar. La vda a
Alemanya és cara i difícil i En
Xammar és un home qu després
d'una jóventut de lluita le bo
hémia decidit pel onfort i
la comcIitat. Per altra •anda, el
cultiu efessional del stella és
perfectarnent compatib amb el
catalart me més ínteg e i més
intransílent.
Euge' Xammar pe any a la
promoci intellectual aels Josep
Carnet', deis .Gaziel, s Manuel
Raberit,' deis Nicola amb tots
ele qua , a desgrat •e l'absén
cia i de la distancia, loa conser
vat una iatima relac ó. Quan ve
a Barde no, la nov de la seva
arribad s'escampa cm la pól
vora e
neu
-H
La
be se
La re
trans
ques
l'ese
Fra
Xa
trio
am
xa
qu
fr
se
re els penyistes de l'Ate
ietellectuals del Colom.
arribat En Xammar!
etícia sol donar-la gaire
re En Manuel Rabentós.
o En Nicolau, aquest
et al Lau Duran 1 d'a
passa al poeta Segarra, a
nter Pla i a l'assagista
e'se Pujols. A la tarda En
ar fa la seva entrada
fa] a l'Ateneu, on és rebut
abralades cordials 1 encai
s auténtiques. La penya d'a
la nit acaba sempre a hores
eainent subversives.
1Cammar és un esperit ob
vacior d'una agudesa extraor
aria- Ha sentit sempre una fe
sa especial per les hores plá
e es del casino 1 sol ha man
gut sempre l'interés central de
conversa o de la discussió.
ntellectual "né", posseeix una
altura literaria de bona llei i
ap administrar-la a profit del
eu prestigi d'exce•lent comenta
ejsta 1 d'agradable conversador.
De la República enea. el nos
tre home sovinteja els seus viat
ges a Catalunya. No és que sigui
yen, pero els cabells u blanque
gen. La seva gran cara optimista
festiva comenea de tenir poses
de serietat. El seu a.. or a la ter
ra, diria's que inconscientment, el
mena com una forea misteriosa
cap a Catalunya.
Sembla un ocell que féu una
gran volada vers paisos llunyans
i que enyora la terra nadiva a
la qual torna per fer-hi el niu.
Sembla un enamorat que ha dei
xat la promesa 1 c‘ue -r rofita tots
els moments i totes les ocasions
per venir-la a veure.
Pa
II
Estem asseguts a la terrassa
d'un café de la plaga de Catalu
nya. En Xammar ha vingut a
passar dos dies a Barcelona i
volem aprofitar la seva estada a
la nostra ciutat per demanar-li
unes dades biográfiques de la sa
ya persona.
En Xammar passa escassament
de la quarantena i ens diu que
els petits detalls de mesos i set
manes no tenen absolutament
cap importancia. N oaltr s
creiem que va néixer a l'Ametlla
del Valles 1 l'home ens rectifica:
-Vaig néixer a Barcelona -
ens diu paró la gent creu de
bona fe que sóc fill de l'Ametlla, i
cree que abans de morir jo ma
teix m'ho arribaré a creure.
Consti, pero, que vaig néixer en
un confortable pis de la Ronda
de Sant Pere.
De petit - afegeix vaig es
tudiar en un Collegi molt bo del
carrer de Jovellanos. En dejen
"Collegi de Sant Miguel", sense
que pugui establir-se que aquest
bon senyor tingués cap títol de
propietat sobre aquell modest es
tabliment d'ensenyanea. El diri
gia un canalla francés. El Collegi
era freqüentat per personalitats
tan conegudes 1 1mportants com
Manuel Rabentós Josep Carner.
He de confessar, paró, que jo
m'hi vaig passar tot , mes plo
rant com • una Magdalena. La
causa és curiosa i només arriba
a comprendre's si es té en comp
te que jo aleshores tenia sis o ,_et
as, S. A.
eig d Grácia, 2
da S nt Pere, 1
Teiéton 11973
L A CIASA EN VOGA
us ereix objec s selectes, propis per a presents
AIIes îumd
P es estilogrlii es Parker, Dunbill i Montjoys
limos d'afaitIr de la Celebre Rolls
'james seda '
Carteres i petaques pell, models exclusius
IGemelo4, bufandes seda i llana, dibuixos propis
halls BU sedaiIlalli
Dresent sígnat
ornas,
és sempre
Esioigs polveros esmalt per a bosses de distingida •
originalitat
Bosses senyora - Kimonos en finíssims dibuixos
Articles escriptori en art modern de depurat gust
Mocadors seda per al coll i butxaca
COrbilieS gil Seda Mural, qualhis extra
Cockteleres - Cristalls tallats - Serveis Te
i un seus fi d'originalitats exclusivos.
S, A,
el més ap ec at
PAgARE11.
Vaig continuar escrivínt a "La
Tralla" i a "El Poble Catala",
la redacció del qual vaig entrar
com a crític musical. Considero
obvi aclarir que no sabia absolu
to.ment res de música. Aviat, pe
ro, vaig abandonar els comenta
ris musicals per Murar-me de pie
neu perqué, pel que sembla, no
observavem una conducta prou
seriosa davant del president Jo
sep Maria Roca, el qual, dit sigui
entre paréntesi, era -un dels se
nyors més solemnes de Catalu
nya. El senyor Roca era solemne
com un bisbe mitrat i tot ehl te
anys• M mestre tenia la manía
de dir a quia smoment la paraula
"derivarlos"., 1.4o ez.pe,usava, que,
quan deia.a.cniest mopt „agueliho
me anunciava la fi del món.
Aclarit aqueát Punt, vaig élser
un alumne estudios i erudit.
Als deu anys vaig sortir de
Barcelona per anar a fer el bat
xillerat a l'Ametlla del Vallés.
Vaig seguir els cursos de l'Insti
tut i de la, Universitat de l'A
metlla estant, com un perfecte
estudiant comarcal plaga, pero
aprofitat.
Hem preguntat a En Xammar
a quina edat comal-lea de sentir
alló que hom ha convingut en
anomenar "la voeació literaria" .
I ens contesta:-
-Vocació literaria, alió que se'n
diu \Tocado literaria, no l'he sen
tida mai, n canvi vaig sentir, ja
de molt jove, la vocació política
per mitjá del catalanisme. Re
cordo com una efeméride brillant
de la meya vida que als quinze
anys, día més día menys, vaig
trametre un enérgic article a
"La Tralla". Hl propugnava l'en
senyament únic en llengua ca
talana amb una intransigéncia
absoluta. Una de les afirmacions
que hi sentava era que tots els
catedratics 1 autoritats acadé
migues espanyoles eren uns ases,
la qual cosa va produir molt
mala impressió, sobretot entre
eis catedratics i les autoritats
académiques espanyoles. A cau
sa d'aquell article, un oncle meu.
catedratic, ya retirar-me un
vultanta per cent d'amistat.
E. XAMMAR
a l'acció política. En aquells
temps jo formava part de la
Unió Catalanista i desplegava
una gran activitat seguint el
Dr. Martí Julia, amb En Sansal
vador, Millet, Cases-Briz i d'al
tres que ara no recordo. Dintre la
Unió Catalanista nosaltres repre
sentavem la tendéncia republi
cana i fou en nom d'aquest grup
que vaig contribuir a organitzar
el primer Congrés Catalá de Jo
ventuts Republicanes amb En
Layret i En Companys.
Els del nostre grup, i inolt es
pecialment Cases-Briz i jo, pro
pugnavem de portar la tinió Ca
talanista a la intervenci( electo
ral. Pirran d'aquesta várem
fundar l'Associació Nacionalista,
que va tenir una gran empenta.
.=
Eugeni Xammar aleshores tre
ballava en una casa de comen'.
anomenada "Can Brutau". En
sortia a la una per anar a circu
lar pel Passeig de Gracia amb la
colla literaria d'En Carner, Ló
pez-Picó, Rebentós, Sitjá i Pi
neda, Emili Vallés i Martí Salvat.
En Rabentós era l'enllae d'a
questa colla amb una altra pe
nya que es passejava per l'altra
banda del Passeig de Gracia i que
estava integrada per l'Alós, En
Nicolau, En Valls i Taverner i el
Ramonet Abadal.
En Xammar ens diu:
"Era l'época inoblidable i deli
ciosa en qué tots els de la nostra
penya fórem expulsats de l'Ate
nia un aspecte encarcarat i fred
com si los dissecat.
p r DO11E7VEC
torna a Londres per fer-hi de
corresponsal del "Gráfic". Entra
a la redacció del diari londinenc
"Manchester Guardian" i, més
tard, fou nomenat corresponsal
de "La Publicidad" al front an
glés perqué hi esperés la fi de
la guerra. Paró allí agafá uns
tifus terribles i es passá quatre
mesos en un hospital del front.
Fou una permanéncia amenit
zada amb espetecs d'obusos 1 ca
nonadas.
Acabada la guerra i restablert
de la malaltia que l'obliga a un
renos de diversos mesos, En
Xammar torna a Barcelona. Hl
estigué poc temps. Al cap d'uns
quants dies entrava a la redacció
de "El Sol", de Madrid, des d'on,
més lard, passava a ésser cap de
redacció del "Fígaro".
Xammar era a Madrid d'una
manera exclusivament física 1
material. Tenia el cap a Europa,
seguía els batees deis interessan
tíssims moments internacionals
de la post-guerra, mirava a Gi
nebra, on es posaven els fona
ments de la Societat de Nacions.
Un día agafá el Sud-Exprés i es
planta una altra vegada a París
i d'allí se n'aria, a Ginebra. Les
sayas relacions en el món inter
nacional, aconseguides durant la
séva época de corresponsal de
guerra í de redactor del "Man
chester Guardian", 11 valgueren
un lloc a les oficinas de la Socie
tat de Nacions. Cal dir que En
Xammar parla i escriu cinc idio
mes correctament i que aquest
avantatge representava un com
plement important de la seva
preparació 1 de la seva válua per
sonal.
L'any 1922 prengué una part
importantíssima en l'organitza
ci óde la Conferéncia Internacio
nal del Tránsit, celebrada a Bar
celona. L'any 1924 abandona la
Societat de Nacions i es trasllada
a Berlín, on es dedica novament
al periodisme reprenent les se
ves tasques de corresponsal de
"La Publicitat" (aleshores ja ca
talana) 1 de collaborador de di
versos diaris de Madrid i América
Llatina.
Drant la dictadura En Xam
mar estrivi Interessantíssims ar
ticles de combat contra la mo
narquia espanyola i altres, no
menys interessants, de propagan
da del problema catalá. Quan es
produiren els fets de Prats de
Molió, En Xammar documenta la
premsa alemanya sobre la qües
tió catalana amb notos divulga
dores del cas de Catalunya, del
nioviment preparat pels exiliats
(per Passarell)
"D'aquella expulsió - afegeix
En Xammar - me n'ha quedat
un amor tan gran a l'Ateneu
Barcelonés que seria capa& de
venir expressament de Berlín per
passar una estona amb els vells
amics de la penya."
Eugeni Xammar era un home
inquiet, bohemi i audal. Volia
correr món. Un bon dia agafá el
tren i se n'aná a París. Va estar
hl un parell d'anys escassos vi
vint una bohémia simptica i rica
en anécdotas divertides.
En certa ocasió - ens conta el
mateix Xammar amb un altre
catala que es deia Benet i Zem
brano vam fer comedia en un
teatre francés o n mancaven
"jaleadores de cante jondo". Re
sultava cómic - afegeix - veure
que tots els "jaleadores" érem
catalans.
De París, En Xammar se n'aria
a provar fortuna a Buenos Aires,
on féu de comerciant un parell
d'anys rnés. De l'Argentina torna
a París per fer-hi una altra breu
estada, en el curs de la qual co
me/lea a desplegar la seva activi
tat periodística de corresponsal.
Aleshores sentí uns desigs in
tensos d'aprendre l'anglés i es
decidí a passar el Canal de la
Manega i a situar-se a Londres,
on entra en una casa de mobles
en qualitat de dependent. S'hi
passa un any i mig. L'any 1913
torna a Barcelona i entra a la
redacció de "El Día Gráfico", que
s'acabava de fundar.
En esclátar la guerra, Xammar
Parlem de l'ordre públic
(Ve de la página primera)
parlar molt ciar a propósit de
una banda creada amb propósits
de pertorbación, a la qual banda
un alt funcionani policíac de Bar
celona havia facilitat pistoles i
havia donat les consegüents or
dres. Sembla que el senyor An
guera va reclamar aquest sumani
i que hi ha orares que aixó s'en
terri.
Cal que el traspets de serveis en
materia d'orare públic vagi tan
rapidament com es pugui, per
qué la veritat és que els instru
ments de seguretat d'avui a Bar
celona s'han guanyat la descon
fiança general. I cal que ales
hores es tingui en compte també
que és la justicia l'altre instrit
ment que aisi mateix ha de fun
cionar, yergue si l'un boicoteja
l'altre, aleshores sí que no hi hau
ria res a fer.
Aquest problema de l'orare pú
blic és un problema que calará
tocar amb molta met esquerra.
Llevat excepcions comptadíssi
mes, el policia secreta i el guar
da de seguretat, com a educats
en els temps de la monarquia,
temen un rei al cos, tracten el ciu
tadet igual que el delinqüent, per
qué es pensen que són d'una cas
ta superior, i encara no se'ls ha
pogut arribar a fer comprendre
que són uns servidors dels ciuta
dans, que han d'estar a les or
dres dels ciutadans,' que cobren
per a prestar un servei en el qual
els ciutadans són els que manen.
No ho han volgut comprendre ni
ho comprendran mai. Ahir al fut
bol, encara vam veure alguns
policies de la secreta que insul
taven persones del públic, que se
les volien endur detingucles, que
feien el chulo, en una paraula.
Nosaltres, amb el traspás de
serveis, no volem que els funcio
naris no catatans se'n vagin. Vo
lem que si són útils, es quedin, i
fi seran ben tractats. Pero, aixó
si, el catalet és l'antitesi del chulo
i per tant, tots els policies que
pretenguin seguir tenint el cri
teri que han tingut fins ara, d'es
tar per damunt dels altres ciuta
clans i d'ésser una mena d'homes
privilegiats, caldret que facin la
maleta. A Catalunya la policia no
ha d'ésser aixó.
Comprenem que policia i guar
da de seguretat, criats en aquest
DE BELLMUNC
ambient de castes, del qual la
monarquía vivia, hagin pujat com
han pujat i que sigui gairebé im
possible refcrrmar-ho. Pero ens
sap molt greu que la guarda d'as
salt, creació de la República, hagi
nascut amb les mateixes tares.
Hi ha molta disciplina. Bé. Tam
bé són degradats públicament z
separats del cos, els que atonyi
naren detinguts-com a Bermeo
i els que donen escerndol públic
día a La Criolla-. Peró
tampoc és la institució exemplar.
Van pel carrer amb un aire de
perdona-vides que a cap policia
del món se li tolera, amb el cigar
a la boca i la gorra de gairell, i
com que es creuen amb dret a
castigar-ho tot, s'han donat ca
sos d'adreçar piropos i de moles
tar senyores que anaven accrm
panyades del marit, el qual no té
més remei que aguantar i empas
sar-se saliva o contestar deguda
ment a la mala educació i anar a
parar a la delegació, on sempre
resultará que té raó el guarda
d'assalt.
Tot aixó són consideracions que
cal tenir en compte ara que es
traspassará l'ordre públic.
i de la personalitat de Francesc
Macla.
Actualment, Euge,ni Xammar
és el corresponsal de "Ahora",
de Madrid, i de "La Prensa", de
Buenos Aires, a la capital alema
nya.
Com a nota curiosa de la bio
grana d'aquest periodista diná
mic, és interessant de manifestar
que En Xammar ha aconseguit
la primera i més gran Muslo de
la seva vida: adquirir una caseta
a l'Ametlla del Valles.
-Uspióer realitzar? - hem pre
queda alguna altra ill
.
u
I en Xammar ens ha contes
tat, mig seriós i mig bromejant,
tot fent aquell joc nasal interro
gatiu ton característic d'ell:
-La primera Muslo ve a ésser
com una premisa. Ja em com
prendreu que em convindria, com
el pa que em menjo, poder gau
dir, amb una certa tranquiflitat,
de la meya caseta de l'Ametlla...
UNA FESTA
A LA «MAISON DORÉE»
Entre les nombrases festes celebra
des a la nitde Cap-cl'Any als princi
país establirnents de Barcelona, me
reix ésser destacat duna manera es
pecial el "reveillon" de la "Maison
Dorée". La selecta concurrencia que
hi assistí, la qualitat dels menús ser
vits i la brillantor aconseguida per la
simpática festa - a la oval acaba de
donar extraordinari relleu l'actuació
de Planes i els seus discos vivents
justifiquen novament el prestigi
aconseguit a la nostra ciutat per la
"Maison Dorée".
hile
Des del dia 2 de gener próxim
tots els dies laborables, de les nou
a Qos quarts de dotze del matí, es
pagaran per aquest Banc els cu
pons 1 Títols amortitzat,s del Deu
te Municipal de l'Interior, venci
ment de 31 de desembre de '932,
emissions de 1903, 1904 i 1905; se
ries A, B y C, emissions de 1906;
serie D, de 1907 1 1910; séries E i
F, de 1912; series B, de 1912, 1913,
1916, 1917, 1918, 1919 i 1920; emis
sions de 1921 (Décima), 1921 , 1
1925 (F. C. Sarria), 1925, 1926 i
1928 (Port Franc), 1928 (Amplia
ció F. C. Sarria) 6 per 100; emis
sions de 1928 5 per 100 i 1929 6
per 100. Ajad com també els cu
pons de les Obligacions de l'Expo
sició d'Indústries Electriques,
emissió de 1922; Sarria de 1911.
i BonS de la Reforma de 1908.
Barcelona 29 de desembre
1932.-E1 director-gerent, Eduard
Buxaderas.
Troles de Ircelor.
S. A.
En el sorteig celebrat avui, dia
de la data, per a l'amortització
de 1,420 Obligacions 6 %, emissió
1925, d'aquesta Societat, han re
sultat amortitzades les següents:
SORTEIG NUM. 3
Obligacions de l'emissió
de 15 d'octubre de 1925
141 a 150 731 a 740
1,891 a 1.900 1,941 a 1,950
3,401 a 3.410 3.471 a 3,480
5,011 a 5,020 5,361 a 5.370
6,221 a 6,230 6,401 a 6,410
7,141 a 7,150 7.351 a 7,360
7,531 a 7,540 8,531 a 8,540
8,551 a 8,560 8,951 a 8,960
8,991 a 9.090 9,631 a 9,640
10,681 a 10,690 11,241 a 11,250
12,451 a 12,460 13.521' a 13.530
13.811 a 13,820 13.851 a 13,860
14.621 a 14,630 15.251 a 15,260
16.561 a 16.570 16,631 a 16,640
17,561 a 17,570 17,651 a 17,660
17,801 a 17,810 19.161 a 19,170
21,111 a 21,120 21,371 a 21,380
21,811 a 21,820 22,111 a 22,120
22,321 a 22,330 22,691 a 22,700
23,161 a 23,170 25,401 a 25,410
25,681 a 25.690 27,841 a 27,850
28,561 a 28.570 29,241 a 29,250
29,581 a 29,590 31,371 a 31,380
31,961 a 31,970 33,281 a 33,290
34.051 a 34,060 34,591 a 34,609
35,691 a 35.700 35,741 a 35,750
36.581 a 36.590 37,441 a 37,450
37.991 a 38.000 38,811 a 38,820
38.981 a 38,990
850 Obligacions de l'emissió
de 30 de desembre de 1925
40.191 a 40.200 40,531 a 40,540
41.001 a 41,010 42,281 a 42,290
42,901 a 42,910 44,331 a 44,340
44.641 a 44,650 44,771 a 44.780
45,011 a 45.020 47.901 a 47.910
48,311 a 48,320 48,871 a 48,880
49.501 a 49510 51,471 a 51,480
52.051 a 52,060 52,161 a 52,170
52,201 a 52.210 52,251 a 52,260
52,531 a 52.540 53,001 a 53,010
53,491 a 53,500 53,711 a 53,720
54,031 a 54,040 54,131 a 54,140
54,681 a 54,690 54,911 a 54,920
55,781 a 55,790 55,791 a 55.800
56,291 a 56.300 57,651 a 57,660
60.181 a 60,190 60,901 a 60.910
61,431 a 61,440 61.541 a 61,550
62,081 a 62,090 64,131 a 64,140
65,281 a 65.290 65.551 a 65,560
65,641 a 65,650 66,231 a 66.240
66,301 a 66,310 67,121 a 67,130
67,721 a 67,730 68,711 a 68,720
68.821 a 68,830 70.411 a 70.420
70,531 a 70,540 71.261 a 71,270
72,611 a 72,620 74,671 a 74.680
75,981 a 75,990 76,731 a 76,740
78,101 a 78,110 78,521 a 78,530
78,651 a 78,660 78,881 a 78.890
79.061 a 79.070 79,161 a 79,170
80,031 a 80,040 81,761 a 81.770
83,991 a 84,000 84.121 a 84,130
84,771 a 84,780 84,801 a 84,810
85.481 a 85.490 87,481 a 87.490
89,411 a 89,420 89,631 a 89.640
89,911 a 89.920 90,221 a 90.230
93,531 a 93,540 93,791 a 93,800
95,281 a 95,290 95.301 a 95,310
95,711 a 95.720 96,221 a 96,230
97.231 a 97,240 97.301 a 97,310
97,551 a 97,560 97,911 a 97.920
97.981 a 97,990 98,351 a 98,360
99.661 a 99,670 99,711 a 99,720
99,891 a 99,900
A partir del 1.er de febrer de
1933, es procedirá al pagament del
capital de les dites Obligacions, a
raó de 500 pessetes cada una. de-.
duint pessetes 1420 pels impostos
del Tresor.
Aquest pagament el faran les
següents cases de Banca:
"
A Barcelona: S. A. Arnús-Garí.
Banca Marsans. S. A.
A Madrid: Banc Internacional
d'Industria i Comere, Banc de
Biscaia.
A Bilbao: Banc de Biscaia.
A Valencia: Banc de Biscaia.
Barcelona 29 de desembre de
1932.-E1 director general, Alfred
Amiga.
CataláI
CATALUNYA
FABRICA PANYOS DE LES MÉS ALTES
QUALITATS
PROTEGEIX LA INDÚSTRIA CATALANA!
Ho farás si compres els teus vestits i abrics
en aquesta casa
'LA TEXTIL CANANA"
PLAÇA DE L'ANGEL, 1
r
El viatge
L'any de l'Azana: 1933
s,ha acabat ra,ny 1932. Ha as
tat bo o dolent aemest any? Per
a la República ha estat bo. No
Podem pas acomiadar aquest any
cona-• se'n han acomiadat molts
d'altres del segle: amb una cossa.
4Quella famosa caricatura de
l'any vell fugint amb l'aparicio
del nen petit i esperançador en
guany no tindria raó d'ésser.
L'any 1932 se'n va amarat d'una
gran dignitat. L'any 1932 ha dei
xat en la vida deis pobles hispa
nics aquell estel prometedor de
dies nobles. Ha deixat, en resum,
zunaoebra a ter, una obra a rea
malitakr, L'al», 1932 és l'any de l'Es
de Catalunya 1 de la Re
-agraria. Per ésser Pany de
al° t de Catalunya i de la Re tLflmtabtoble•eque sense una Iluita
tatapatffilaat 1 fratricida ha assolit
41,1 indicacions politiquea
n el propi govern 1 nie
l" atad d'unes generacions
d'ésser aquelles bes
aaliiess ktlaralnes sobre la terra per
:.):11,c4I41~-se amb homes.
• Es evident que els absentistes.
'1"elš flts, eLs ganduls, els credita
dora d'una fe religiosa que l'es
sarmaven i a sentien... mentre la
124eaven els altres 1 que ara la
:a-laten menys perqué l'han de
pagar, si és que la volen monte
ntr, es rendistes, els latifundis
tes. etc., han d'haver vist l'any
1932 corn una mena de bestia ne
gra_ L•any 1932 és rafiançament
de le República. Un govern ferm:
i:ipaleement obert; una política
recaí 1 directa. Qué mes? Els go
verns més llargs que ha tingut el
pule han estat aquells que no
comptaven ame> les collaboracions
parlamentarles .Primo de Rivera
logué viure set anys al Poder
Parqué no tenia control parla
Mentad, ni control periodlst1c...
recorda d'abans governs
qqe duressin el que ha durat
aanest, átala una constant cam
-- -'lgobernamental, una
rsa de la Premsa
.la fiscalització dura
rit 1 una rectitud'
acceptar les respon
-
. Lel poder quan es re,
ablieb dos deis més greus proble
Mes de l'estructuració autura
—Eata.tut i Reforma Agraria —1
també han resistit un Intent do
revolucia comunista-llibertária 1
un intent de restaaració monár
quica? No n'hi havia hagut cap.
El Govern Azana ha durat més
d'un any 1 sembla que ha de du
rar encara un altre any. Vol dir?
Gambó altre cop
Les dretes al marge
Gil Robles ha llangat al carrer
vn nom: Cambó. Els homes d"'El
Debate" veuen en ell un possible
borne de les dretes del país. Es
Mig republicá, mig monárquic; ée
un representant directe i fi del
gran capitalisme, és un volteria
davant del fet religiós peró co
neixedor de la gran força política
deis cata:ales sap convertir-se en
1111 representana brillant de nurs
(111tereasos. El senyor 'Gil Robles
.acaba de dir que potser l'home
de les dretes és el senyor Cambó.
El senyor Cambó ha estat a Ma
drid. Ha vist gent, ha celebrat
conferencies... El senyor Cambe>
dula un secret.
—Es pot descobrir?
—No hi Une cap inconveniente.
—Les dretes del país encara no
tenen un cao ciar 1 un politac,
digtieniane hábil, al seu aavant.
lahablutat no és gairebé un me
ripb perb és un truc; no és una
virtut per?, tampoc és un defecte
El senvor Cambé en el seu viatge
vt?Ptenlr Conferencies com els bo
rnes de "El Debate". Mentres el
senyor Cambó parlava amb el se
nyor Herrera, el senyor Gil Ro
bles, el senyor Martínez de Ve
,lattn-2-Companys de minoria par
Inatirentitria amb el senyor Royo
Villanova — el senyor Joaquim
Maria,de Nadal deja als Perla
distes que no tenia res a din;
-cj há:Via vingut uns quanta dies
phi' Mire el Museu del Prado,
eilarbres de La Castellana i per
Prilidae el te en un deis halls
del Rita_ Una cosa aixi com el
viatge de monsieur Herriot. Peró
11
laa verltable finalitat del senyor
Cambó va es_ r assabentar-se di
rectament de la situació política
1 veure quins beneficis política
seki podien treure.
.>
El joc de les dretes, en t'actual
Moment, está en aquesta situa
4 ció. Hi ha diferents dretes. a)
t dretes monarquiques pures que es
) mantenen isolades; b) dretes mo
narquiques agrupades a "Acció
Popular"; e) dretes monarquiques
A tradicionalistes que si no estan
integralment amb "Acció Popu
lar" pensen aer un cártel electo
ral; ea dretes monarquiques que
s'han fet del Partit Radical per
. qué' han considerat que aquest
partit era el més conservador
Isdintre del mere de la República;
e) dretes rnonárquiques que s'han
'allistat al Parta, Progresista (o
" sigui el del senyor Maura); f) dre
tes republicanes cine s'han con
eertat en una mena de grups na
eiOnals que cadascun té Una tó
la rambla
Reportatges de Madrid
a'ener de 1.933
del senyor
CAMBO
alca diferent peal) un ideari exac
te. Alai la "Derecha Reglonal Va
lenciana". el "Partido. pfoyincial
conservador", de Sevilia;,,Ils "de
mócratas-liberales" d'Asturies (o
sigui els reformistese. eLs "agra
ris" de les regions de Castella la
Nova 1 Castella la Venai d Lleó;
g) dretes católiques que acatenen
altre ideología que la que /manen
els jesuitas. etc... Els caps1
tics d'aquestes fraccions ja,d'una
representació política extraparla
mentária o únicarnent parlamen
taria, con' la fracció del doctor
César Juarros, que es va subdivi
dir quan la d,esaparició del grup
polític "Derecha republicana li
beral", creada per qui aval os
tenta la mes alta dignitat de l'Es
tat. són poca cosa.
La força més importaut és
laAcció Popular". que gaudeix
d'un organ a la Premsa com "El
Debate" 1 que ta a tot Espanya
més de seixanta órgans de Prem
sa diáxia. L'home més represen
tatiu d'Aeció Popular" es el di
putat per Salamanca, senyor Gil
Robles, que va sortir díputat de
gut a unes tupinades que van
ter-se i sobre les quals el Parla
ment, per excessiva bondat, va
passar per tal que no fossin 1 posant-lo, mig adherit a l'Alían
discutides les actes de don Mi- I ça Republicana, l'ovacionaren
guel de Unamuno, dinutat també perqué ignoraven que aquell ho
per aquella provincia. Perb el se
nyor Gil Robles és, directarnent,
un representant directe dels je
suites, que necessítaven un home
com ell, disposat a tot. "Acció Po
pular" és una gran forga de dre
ta, auténtica 1 químicament pu
ra, peró com a dreta esta subdi
vidida entre els monárquics que
capitaneja el senyor Antonio
Goicoeehea i Cuscuyuela 1 eh in
diferents com el senyor Gil Ro
bles. El partit d"Acció Popular",
com ja va dir en el seu recent
Congrés nacional, "acata la Re
pública", peró "acatar". segons
els congresistes d'"Acció Popu
lar". no vol pas dir "acceptara
En el Congrés es varen dibuixar
dues tendéncies: els dretistes-ca
tólics que donen per finida la
fórmula monárquica 1 que vol
drien introduir-se a la Repúbli
ca, per arribar, un día o altre
a dirigir-la 1 els monquics re
patanis que vénen a instaurar
ad la política típica del grup
d-Action Française". de Léon
Daudet i Charles Maurras; Mau
rice Pujo 1 Jacques BaínvIlle, que
consideren únicament alineable
la catolicitat amb la monarquía.
D'aquest grup n'es l'amo l'ex mi
nistre senyor Goicoechea i Cus
cuyula; de l'altre, el senYor Gil
Robles, si bé d'incliferentiatne po
lític d'aquest, en el ;que ta refe
rencia a les formes de Govern,
va permetre col-laborar amb la
Dictadura, fent junt amb el se
nyor Calvo Sotelo la redacció de
certes Ileis. Ciar que per a l'oPi
nió pública el senyor Goicoechea
és massa monaxquic per a actuar
en una tasca dretista contra l'es
perit autentic de la República
ciar també que el senaor Gil Ro
bles és massa "deis jeeuites". Les
dretes a Espanya no tenen dones
cap director ama responsabilitat
1 história, i amb força graus d'a
traeció per a casas e1 elements
dratistes...
es tracta, es va posar moral
ment al cap del Govern, per qual
sevol motiu de crisi. El senyor
Lerroux passava al segon rengle.
Hl hagué un astorament gene
ral. Nasqué la cris!. Passa el se
nyor Azana a la presidencia del
Poder ,peró els radicals pressen
tiren que un cop posat al Pa
lau el senyor Alcalá Zamora hau
ria d'haver una erisi de fons i
que el senyor Lerroux era el cri
dat a ésser Govern. Es varen
equivocai de mig a mig també.
El senyor Azana continúa en el
poder i en sortiren els radicals.
Pensaren que duraria poc. Vol
gueren fer més política d'atrae
ció. En varen ter. Anaven su
mant forces en la dreta i el cen
tre del país... Paró de cop i volta,
els radicals es reuneixen en Con
gres 1 tots o gairebé tots volgue
ren ésser d'esquerra... I Ilavors la
paradoxa política del Partit Ra
dical es va produir; la havia un
element de dreta—com per exem
pie el cas del senyor Bravo Fer
rer, diputat de Sevilla, que se'n
va separar i hi havia un element
d'esquerra. L'element de dreta
parlava de "la pacificación de los
espíritus", de qué calla ter marxa
enrera 1 de que la Reforma Agra
ria s'havia de donar d'ací a molts
anys 1 temblé hi havia un ele
ment d'esquerra —'més esquerra
que els socialistes — que volien
emparar els sindicalistes amb la
eva vaga ferroviaria 1 per tant
lambe. encara que no vulguin, als
tabricants de les bombes que s'a
caben de descobrir i que estaven
dedicades al sabotatge de les vies
tenles de tot Espanya, contra la
política digna i mesurada d'un
socialista com Indalecio Prieto, i
elle volein deixar l'exércit radian
a upes zones de mediocritat in
fantil. I aixó ho demanava al
Parlament el diputat radical se
nyor Peire, ex militar i censor de
Premsa del primer Gabinet de
Prernsa que va establir el dicta
dor 'general Primo de Rivera. Per
tant, el Parta Radical com a pos
sibilitat de dreta., quedava des
cartat, de la mateixa manera que
quedava deseartat com a possi
bilitat d'esquerra... Hl havia una
dreta també, la del senyor Mau
ra. Perb la dreta del senyor Mau
ra es una cosa una mica fantás
tica, 'pe,que generalment val a
dir que són únicament d'aquella
dreta es que componen els co
mités ovincials. Es a dir, que
vé a és r una mica com aquell
exércit- udamerica on tots eren
de l'Et Major, mentres no es
demos va el contrari.
Les tres dretes eren parta
d'un pr ucte local sense signifi
cació n cional... Les dretes bus
caven u home de dretes autén
tic, un orne de classes... I varen
posar 1 mirada en el s enyor
Cambó, milionari, barba blanca,
prestigi pintoresc de gran politic
1 gran !governant, volteria, mig
cala Zamora passaria a •ésser el
president. de la República i el se
nyor .Lerroux el cap del Govern.
Calla ter-se del senyor Lerroux,
que seria l'home de resdevenidor
immediat. El senyor Lerroux
mantenia un silenci auster 1 dis
cert, com volent-se reservar el
millor de la seva intelligencia per
al dia que seuria a la presi
dencia del banc blau. Tots els de
la "U. P.", tots els dretistes ad
vertits passaren al grup del se
nyor Lerroux, que d'una banda
mantenia en certes zones—Bar
celona, per exemple — un gros
exércit esquerrista peró que im
mediatament va veure davant
d'ell un Estat Major de carácter
més aviat assenyat 1 dretista...
Peró un dia, en la discussió de
la separació de l'Església 1 de
l'Estat, un ministre, callat, ac
tiu i decidit, va demanar la pa
raula. 1 va pronunciar un gran
discurs. ,La Cambra escoltava
aquell borne que havia arribat a
ministre amb un gros prestigi
d'intellectual més que de politie
i poc després'aquell home es des
cobria com el veritable valor de
la revolució. La Cambra va aplau
dir-lo totalment. Els radicals, su
Desplaçament del senyor
Lerroux. Solitut maurista
—Eté, peró 1 els radicals i en
Mauro.-
—Esperas un moment, fácian
el favor. De seguida quedará des
feto tota aquesta teste Acabem
de parlar de les forces de dreta
ci-Acció Popular". Parlem ara del
Partit Radical. Assolida -la Repú
blica, mona gent va veure aquest
senzin panorama: el aehirór Al
me pogués ésser un perfil per al
futur del senyor Lerroux. I da
vant de l'ovació de la Cambra. el
senyor Manuel Azana, que d'a
•
Gambó
més dimitir abans que rebre
aquest cop mortal a la familia...
—No lo hago porque al fin y al
cabo no juegan papal importante
en el ministerio, Aquí a quien hay
que desbaratar es a los puntales
de esta politice: Arana, Casares.
Largo, Prieto y Canten.. '
El senyor Cambó escolta. Vell
politic, de seguida comenga a
plantejar les coses. El senyor
Cambó tornant la pilota diu al
senyor Herrera que quin no seria
l'error de la Companyia de Jesús
si no es posessin al servei de la
classe capitalista que representa.
Una política capitalista sempre és
un poble fácil al comediment re
ligiós. Un esperit capitalista 1
conservador es la fastuositat ca
tólica i el proarés deis interessos
de la Companyia de Jesús...
—Lo que importa, querido He
rrera, es iniciar :iza 'política de
unidad derechista y con las au
ténticas derechas del país... Eso
que ha hecho • el senor Goicoe
chea de ir a Barcelona a comba
tir la "Lliga Regionctlisia" es de
una miopía absurda-. ?No ve us
ted que la única flferza de dere
cha en Cataluna es la nuestra
y la diezinació nde estas fuerzas
es el triunfo de les' izquierdas?
Tienen ustedes que conformarse
ct vivir en paz con le "Lliga" y es
la única manera de que podamos
hacer algo práctico...
El senyor Herrera en pren bona
nota:
—No es posible in'aclar los in
"! \ tereses... Los intere :'s míos, lot
de la civilización pitalista y
\ los suyos, los de I(! civilización
1 eatólica, estén por e cima de las
formas de gobierno. Si hacemos
de/ catolicismo una (xclusiva de
los monárquicos no ynbernaremos
. nunca. Es preciso actar la Re
pública plenamente, aa por amor
a la República sino por mejor z
defender los intereses leí capita
its:no y del catolicisme. La acep
tación de la forma ,-!!publicana
a implica sujeción 6 316 Consti
wión, sino que halla do los res
de .(1 •
GIL ROBLES
católic, representant directe de
les classes capitalistese. El Coty,
de la Nova Espanya... El senyor
Cambó era un home que no ha
via estat monárquic tot 1 havent
estat ministre amb la monar
quia: que havia estat amic i cor
religionari in partibus infidelium
amb el senyor Nicolás Salmerón,
president de la primera Repú
blica... Aquell era l'hornea
A Madrid
—I aci comenga la busca i cap
tura del senyor Cambó...
—SI, senyor.
—E1 senyor Cambó vingué a
LLET
CON DEMUDA
MARCA
"EL NINO"
La Llet Condensado marco "El Nino" per k
constancia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confiança deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vio Laietona,, 415 • A, riateressant folie/hl,
"Utilitats culinaries de lo
Llet Condensada marco
"El Nino" que ti será
tramés gratuitamenr
Compri Llet Condensada "El NiFiti" i rniti el darme de les
etiquetes, !o que moltes porten premis en metslill;c
111•111.11•11111111•••¦••¦¦•¦.•
(per Delarco)
Madrid. ?Qué ha fet el senyor
Cambó a Madrid?
Reportatge en
possibilitat
Suposem que el senyor Cambó
arriba d'incógnit a Madrid. Va
acompanyat del senyor Nadal
—perfil d'aristocracia de la casa
d'Austria, escriptor castella pro
logat per Josep Pla—. El senyor
Cambó ha de ter unes visites. Ha
de parlar amb gent. Ha d'esmor
zar amb altra gent. Suposem que
el senyor Cambó esmorza en un
reservat arnb el senyor Herrera,
director d"EI Debate", el qual Ii
ha tingut sempre molta simpatia.
La conversa és fonamentalment
política. Angel Herrera exposa el
seu punt de vista:
—Mire usted, amigo Cambó, la
situación no es muy difícil...
El director d"El Debate" conta
les coses del Govern. Es precís
salvar la situació deis homes que
dirigeixen Peconomia del país; és
precis salvar la part espiritual del
catolicisme. Un poble católic és
sempre un poble sotmes. Un es
perit laicitzant i revolucionar pot
dur a la rebentada de la classe
capitalista. El representant de la
Companyia de Jesús li fa veure
al representant de la classe ca
pitalista l'error que cometrien si
no es llancessin a amparar la vi
da religiosa del país... Es necessa
ri assaltar el Govern. No de se
guida. Cal deixar-los ter. La crí
tica diaria, serena a "El Debate".
la crítica injuriosa a "Gracia y
Justicia", una c,onstant política
de defensa i atac que fins arriba
a espantar els ministres. Si no
tots, si més no, els senyos Zu
lueta, Domingo i De los Ríos...
—No hemos lanza.do todavía la
última carta. Si hubiera querido
provocar una crisis parcial la hu
biéramos provocado. Tengo en mi
mano el poder de excernizagar a
Zulueta y a De los Ríos...
Els dos. ministres s'estimarien
deficiar las dos claqs que re
sentamos..,
conversa és liaega1 late
5 at. Poc després 1 senyor
C bó parla amb el seayor Gil
R e. amb el senyor Martínez
-elasco, amb el sery-or Gol
eo ea... Les converses reserva
de men un interésextraordi lqluae Urenm pensen
pri
nyor
de le
e cpces
a
epoanísilic
nupouvrsa sa,eg
ra hi
ll
els sen dleos n ss se
és millor
rent del
ésser exp
ta
oantaineb
reaal se
anunciar a
Baker ente.l
meneen les
9 ja está llan
Gil Robles diu
dretes és el 5
nbó i Batile.
Catalunya,
es pot ha
la política
ja está r
Ara ja es
tica. Els
autenties, e
,en, no veu
ta solució
Cambó i
la mon
an carre
,fensar el
nc, la te
iada, epa
i román
fuma
u i q
a ad
anunc
Franearne
1
suostos de
r> Pe Eesrt
r
144 S VALLFliONA
Madrid,ge er.
estat
nyor C
eions. La
da. El se
que -.ahorne
ijar Fran
eseartat el
el senyor
ear plena
eaeral del
olt el gran
lacrara la
nonarquies
ale enea
, a,mb bons
crde donen
arera en
peró
le primer
onpte cor
e que pot
Pas es
e d'un me..
sarretes a
es .deixa
'dor de la
el Casino
ecret del
15,
or Anta_
ara
que sí.
an?
vulgui .
ara té ne, preparaneta lperaens,.
any 1934-a
Fusel i Gro
ola !ojera que ea dial!
goixen por Ilurs croacio
~ayo, 44 Tel. 1
2 gener de 1933
Avui fa nou dies, mentre les tres
cases de "El Siglo" cremaven furio
sament al mig de la Rambla, davant
l'astorament de tot Barcelona i mal
grat la desesperació de les pobres
bombes municipals, se sentia arreu
la mateixa pregunta.
—No hi haurá hagut desgrácies?...
.--No hi haurá hagut cap mort?
--L?No hi devia haver cap depen
dent. ni cap "sereno", ni ningú?
I quan van començar a passar.
per entremig de la gentada, sortint
del sinistre, les ambuláncies tanca
des i campanejants, que portaven
aquells petits lesionats, tothom es va
esfereir.
—Morts! Morts!... Déu meu!
I, després, la mateixa exclamació:
—I els pobres dependents? ?Qué
faran, ara?
—Mil o dos mil dependents al car
rer... Mil o dues mil familias a la
miseria... Qué taran, qué faran, ara?
I també se sentien aquests altres
planys:
—Pobre Conde!
-7Desventurades
segurances!
—Quina csSástrofe!
—Aixó és una maniobra deis je
suites!
Pero són els dependents els qui
són a l'ordre del dia. La ciutat sen
cera els contempla amb ansietat i
generositat; la Companyia de "El
companyies
c t
Siglo" es trenca el cap nit i dia
pensant en llur situació, se'ls donen
pagues d'indemnització, s'organitzen
vendes extraordináries de joguines a
llur favor, els diaris en parlen, i ells
fan assemblees cada dia.
Assemblees frissosses, apremiants,
desconcertades, com la que es va
celebrar ahir, diumenge, a l'estatge
de l'Associació de la Dependencia
Mercantil, a la qual van assistir so
lament unes dues-centes persones.
Dues-centes persones que no van po
der arribar a prendre cap més acord
que el de tornar-se a reunir avui, a
les deu de la nit, al Centre de De
pendents, que van cridat, que es van
insultar i que, de 'morlient, no sa
ben decidir res més que nomenar una
comissió perque es faci cárrec de
llur engúnia de "sense-feina':.
•
"Teta aquesta illusoria, eivilització infantil destruida..."
(foto Cases)
la rambla 5
Després de la foguera de «El Siglo»
mes inédites
Per IRENE POLO
Assemblees frissoses, aprerniants, desconcertades...
I, me4trestant, les altres víctimes
de l'incendi de "El Siglo" queden
oblidadel- i fins i tot inedites, per
qué ningü no creu que tinguin cap
més importancia que la merament
anecdótica.
Aquestes víctimes inédites i sen
timentals, són els infants que han
plorat i les joguines abrussades.
Aquest nen de cinc o sis anys,
que el mateix dia de l'incendi vara
sorprendre nosaltres al carrer de la
Canuda arrapat a la paret i sense
voler caminar, plorant a llágrirna
viva, cridava, roig, gairebé morat;
els ulls asfixiant-se
—Ara es deuen cremar les bom
bes!!! Mamá, jo hi vull anar, jo hi
vull anar! Jo me les vull emportar
totes! Les vermelles i les blaves i
les blanques!
I després, trenc,ant en sanglots,
desfet, tremolós, traient llágrimes
pels ulls, peinas i per la boca :
te's bombes, pobretes bom
bes,-pobretes bombes meves!
1 aquest altre nen d'un company
nostre que, quan el seu pare, cridat
per teléfon, va sortir cap al desas
tre, volia que unes, eorrents 41., avisar
els Reiç ertue çM saivessin el seu
,eavan, el±~.13,~1Eng iMrineaclor,
cle cartó gris, 1 cua vermella, que ell
els havia demanat després d'haver
se'n enamorat en la visita que va fer
el dissabte al "Siglo"...
I aquesta nena de deu a ,37s, filia
d'un metge, que hem -anat visitar
perqué está malalta del clisjist que
s'hagin cremat tantes .
—Es una criatura tan sensible,
compren? — ens ha explicA la se
va mare. Quan vasentir que els
veins cridaven: "El 'Siglo" es cre
iría! "El Siglo" está eremant pels
quatre cantorils!", m'entre pujaven
'cap al terrat, per veure el furn, va
'ter un xiscle: "Maná, i ,les nines?
?No les salVaran els bombers, les ni
nes?" "Es ciar que no, 'filia meya",
vaig contestar-li jo.. "Quina feinada
tindrien!" Ai, Déu .rnéu!, Qué vaig
haver clit! Se'm va asseure en una
eadirá del menjador i Plora que plo
raras. No va voler dinar i el rneu
marit va comprovar que tenia febre.
La vam posar al llit, i aquí la teniu,
que quan se'n recorda de les nines
mortes -del ''Siglo", que ella s'esti
rnava tant, encara plora...
I ja veieu, tot aixb no és pas exa
gerat. Un deis bombers que van tre
ballar en l'extinció de l'incendi, ens
ha Contessat que a sil se li trenca
va el óór ?luan va penetrar •
en Fe
norme pira, en veure iota aquella
(Foto Cases)
tendra noblació de ninots, devasta
da, entre les flames...
—1-li havia una nina — ens con
ta l'horne, encara emocionat — una
ninassa així d'alta — i assenyalá
amb la má, fins al genoll — de por
cellana, rossa, maca, amb uns ulls
que parlaven i unes dentetes
Portava un vestit de seda
blau cal, que era una preciositat...
Era d'aquelles que mouen el cap i
caminen i tanquen els ulls... Esta
va en una vitrina que es va esfon
drar, i en caure a terra va cridar
"Mamá!"... Em va fer un efecte!...
Igual que si hagués estat una cria
tura... De seguida el foc se li va
calar a la robeta: les calcetes, les
enauetes de punta, el vestit blau
cel...
* * *
I aquest és el patétic de la tra
gedia de "El Siglo": tot aquest món
minúscul complert, tota aquesta 11
lusória civilització infantil destrui
da: les cases de nines, amb els seus
armaris, els seus llitets, els seus sa
lonets, els seus rebedors, els seus
menjadors, i els seus quartos de bany
i tot. Les grans cuines económiques
transportables, les altres cuines amb
la sev-a vaixella i les seves aixetes
amb aigua corrent... Els colmados,
les confiteries, les carnisseries, les
lleteries... Les xarxes de ferrocarrils,
amb les seves estacions, les seves
muntanyes, els seus emáfcrs i aquells
combois que corrien més que els ex
pressos de la gent gran... Les grans
esquadres d'aeroplans, tota aquella
flota de vaixells i balandras i velers
i barquetes... Els automóbils de fus
ta. de llauna, de corda, i aquells mag
nífics "conducció interior"... Les
banderas, els sabres, els rossos, els
regiments sencers de fusta i de plom,
d'infanteria, de cavalleria, d'artille
ria... Els collegis amb els nens asse
guts davant els seus pupitres, els ma
pes al costat i la pissarra al fons,
darrera del mestre... I els habitants
d'aquest. imán : tota aquella voologia
c3.'elefants de vellut, de gossos de
llana, de cavalls de cantó, de co
loms de celluloide... I després les
"persones": les meravellases nines de
feltre italianas i alemanyes, amb els
seus mirinyacs, les seves levites ro
mántiques, els seus somriures, les
seves miradas picaresques els seus
rams de flors; les nines de porce
llana, ben vestides, sonrosades i par
lants; els ploricons despullats; els
pobres negrets carregats de collars 1
de palles virolades; les pepes...
Aquestes són les víctimes inéditas
i sentimentals de l'incendi de "El
Siglo", que també tenen dret a és
ser recordades i d'una manera es
pecial en aquests moments, vigflie
de la seva fasta anual, la vella festa
mágica dels Reis, dia deis infanta 1
de les joguines.
Un amic nostre exclamava, comen
tant el terrible sinistre:
dia dels Reis s'hauria de re
tre un homenatge a totes aquestes
pobres joguines sucumbides. Jo pro
posaria que tots els ninots que es
venguessin el dia 6, portessin un bra
çal de dol, i que en tots els eclifici$
de Liliput, s'hi hissés una bandera
a mig pal...
"No les salvaran els bombers, les nines?..."
(foto Cases)
El lerrouxisme catalá va defi
nitiv:Iment a la seva liiqui
daci
F pocs dies, una noticia
que venia en els diaris do
nav a entendre que la vella
gua ia de Lerroux, indignada
per es tombarelles polítiques
del ..p del partit a Catalunya,
el stnyor Pich i Pon, havia
plan lat al "caudillo" el plet
de cailanca. Oa, o nosaltres,
semi aya que volien dir-li els
inco si.cionals. Peró no hi ha
hag res d'aixó. Un cop da
vant el "caudillo", aquells ex
"jóv nes bárbaros" es varen
acoq atar, i en comptes dedir--
Perspectives polítiques immediates
La liquidació del lerrouxisme catal&
que fou rei i els seus virreis a
Catalunya ? En aixó donem la
raó a don Alejandro.
Passa, peró, en la vida polí
tica, com en la vida privada,
que l'home que més segur está
del que vol fer i del que fa, ve
un dia que ensopega. El senyor
Lerroux pronuncia un discurs a Saragossa i ve
e 10 d'agost.
Lerroux anúncia una notícia sensacional, i es des
e Ireix un complot anarquista-monárquic contra el
/im.
oel
El
jan
ha
Pi
qu
rer
tal
ca
tit
XI
un
ci
o nosaltres, li varen dir :
vosté vulgui, "don Ale
›". I don Alejandro, yo
volia que En Joan
Pon, l'ex-aspirant a mar
ex-amic del general Bar
ontinués regentant a Ca
a el "Partido Republi
Radical", el darrer par
la monarquia d'Alfons
podia fer-ho miillor que
nme que tan bones rela
s havia mantingut amb el
Lerroux ha ensopegat rnoltes
vegades, especialment a Cata
lunya ; ara bé, algunes d'aques
tes ensopegades, abans, en
comptes de desllorigar-li el peu,
li donaren empenta. Aixó, peró,
s'Ira acabat. A les eleccions
d'abril de l'any trenta-u va en
sopegar amb el cos electoral per
primera vegada, peró, l'antic
aparell electoral va portar més
que els electors i encara els
morts deis cementiris, • nou i
vell, varen aconseguir una re
éneres de punt
de totes .classes
PREUS MODERATS
es "ORO" A° Garulla absoluta
ONZALO COMELLA
1 •CARDENAL CASANYES, 10 Casa fundada en 1870
presentació de vius bastant
nombrosa a l'Ajuntament. Al
julio], quan les eleccions a di
putats a les Constituents, ni els
morts hi varen poder res. So
lament varen servir perqué
l'Abadal 4 Nicolau d'Olwer tin
guessin més segura l'elecció.
Ara, clarrerament, les elec
cions al Parlament han demos
trat que lerrouxisme i calanitat
són cines coses inconipatibles.
Abans d'aquest darrer fracás,
peró, va tenir una ensopegada
que va semblar petita : la sepa
ració del Sr. Sirnó Bofarull,
declarant-seradical' indepen
dent. I, ves per on, podria molt
ben ésser que fos precisament•
per aquesta escletxa per on ha
gués entrat al partit el morbe
del Catalarlisn1e, qué, airejant
lo, li hatia"Ide-procluir la mort.
Els vells del parta no han sa
but plantar-li cara. Quan s'han
vist davant del' caudillo han fet
figa i fins han transigit a conti
nuar sota el virreinat del senyor
Pic. Peró heus ací que uns al
tres homes que tenen a favor
seu l'embranzida que dona la
joventut:aalIo altre que té la
jovenut qle S'ha 'format políti
cament durant el període de la
Dictadura, el gairebé -absolut
despreci pels ídols, veient que
el "caudillo" no fa cas del par
tit, que perd el temps comptant
•secretets pels recons als peno
distes, o sigui, que repapieja, i
que malgrat dir-se autonomista
•.,,S1*,;!„,„..
i federal tolera tots els atacs
que els monárquics reFugiats al
seu partit dirigeixen, a cada
oCasió que poden, a Catalunya,
sembla que volen obligar a tots
a jugar net posant les cartes
damunt de la taula.
Molt aviat, pel que sembla,
homes joves, de prestigi dins al
Partit Radical i fora d'ell, fa
ran pública una declaració po
lítica, separant-se del Partit
Radical general espanyol, i
Permanents
a 8 pessefes
complertes 1 garantides
Perruqueria VENUS
Provenea, 175 (tocant Aribau)
constituint-se en Partit Radical
de Catalunya.
El propósit d'aquest home és
crear dins la política catalana
un partit que ompli la funció
que el Partit Radical hauria
d'acomplir a Espanya, si no
s'hagués convertit en el refugi
de monárquics penedits a darre
ra hora i deis reaccionaris repu
blicans tebis.
El Partit seria un partit ca
tala, encara que en ell mili
tessin elements no catalans, i
actuaria pensant en la política
i en les neoessitats de Cata
lunya.
•, No fóra res d'estrany-, i aquí
tornem al que déiem abans, que
els diputats radicals indepen
dents de Tarragona que varen
anar a les eleccions amb l'Es
qu•erra, i sense trencar per ara el
contacte polític amb aquesta, en
veure el caire catalá del nou
partit volguessin formar-re
part. Una cosa semblant sem
bla que es pot dir respecte a un
diputat a Corts radical catala,
que sempre ha estat conegut
com a rádical catalanista, i que
aixó ha fet sospitar molt so
\ int •els seus correligionaris.
Pel que es refereix a la mi
noria radical a l'Ajuntament,
sembla que tots els seus compo
nents es mantindran addictes al
caudillo. Els elements que pen
sen deixar el partit, segons les
nostres noticies, nOpensen tam
1
.1
INCOMBUSTIBLES E IM PERFORABLES AMBELSOPLET
ALDANA 3 I 5. BARCELONA TELEFÓN 31853
MADRID CABALLERO DE GRACIA 7 1 9 .TELEFON 16119
poc invitar-los a fer el canvi :
Consideren que es troben molt
bé alla on són i que cal que con
tintan la tradició. Tampoc no
sembla que hi haurá defeccions
entre els elements que confec
cionen "El Progreso":
La cosa, dones, té la seva
mportáncia, pot ésser l'inici de
la descomposició definitiva del
lerrouxiSme a Catalunya. I lla
vors sí que s'hauria complert
de debó aquella predicció, que
la llibertat de Catalunya per si
sola, sense imposicions,'mataria
el microbi que i lerrouxisme
havia inoculat en les yenes del
ptosbarlbeecr-aihtaolágd.'uNnoaahmemaneldreaacena.:
La seva mort seria la fita darre
ra d'un:1 ?poca entre heroica i
verg-onyosa. •
El lerrouxisme, que va néixer
quan el eatalanisme de l'época
floralesca va entrar a l'época
política i turbulenta, en entrar
aquest a l'época d'estabilitza
ció i dedesenrotllament normal
ha de morir per forca, per la
manca de camp adobat, per les
seves elocubracions demagógi,
ques i anticatalanes.
La policia de Barcelona ha necessitat que esclatés
una bomba per assabentar-se que a la nostra ciutat
se'n constuien a milers i eren expedides a moltes po
blacions de la República.
Qué espera el senyor Ibánez per dimitir? Que un
dia voli Barcelona?-
Gran Carta
Extra
Escumós
14 d'Abril
111E1 I PE FINTE I
PENEDES (Espanya)