Rambla, La (1931-1935). Núm. 158 (16 gen. 1933)

              •
(esport í ciutadanía)
Any IV.— Número 158
16 de gener de 1933
Barcelona
111111111.1~W
Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
Pietat per a la multitud de
lirant. Justícia inexorable
per al promotor i el pro
fessional
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntims
JORNADES TRAGIQUES
s.
"‹.
,
Sallent, tragedia periódica, que cal liquidar duna vegada per sempre. Era ahir, totjust, que els hornes de la mina '
s'aixecaven darrera la tragedia absurda d'un somni. I després. la cordada ferrenya desencisada.
(Foto Sagarra)
Aquesta nit no ha passat res a
Sallent. Ja fa cinc nits que no
hi ha passat res Peró l'espetec
de les bales del dia 8 encara
ressona al pobre.
Es per aixó que totes !es nits,
a les deu. pels carrera ja no s'hi
veu ni una ánima, malgrat ésser
les onze l'hora fixacla per les au
toritats per al recolliment deis
veIns.
La gent, realment, está esvera
da. Pels cafés, per les botigues,
en els grupets d'obrers en lleure
que es formen a l'amor, del sol en
aquests dies de sota zero, no se
sent parlar més que de "la revo
lució, els "tiros", En Codina —
"pobre xicot, quiná manera d'ha
ver-se deixat escalfar el cap!" --
i la guardia civil.
—sMés de cinquanta n'hi ha
ara, de guárdies eivils! -- se sent
dir a un, molt conegut.
Peró un altre torç el cap des
confiadament.
—Una mica de tropa és el que
havien d'haver trames. La tropa
sempre fa més respecte... Un
guardia civil mal no és res més
que un guardia civil, mentre que
Ja tropa... Jo. la veritat, no estic
gens tranquil...
A l'Ajuntament, on ens dirigim
de seguida, ens confirmen aquest
estat moral de la població de Sa
llent.
—Aquesta vegada no ha estat
pas com l'any passat, que es va
sumar al moviment tat el pobre.
Es ciar que el de l'any passat era
una cosa innocent i fins i tot bo
nica, si vosté vol . Varen dir:
"Anem a proclamar el Comunis
me Llibertari? Anem-hi!" I sen
se ni saber qué era aixó del Co
munisme Llibertari, k. gent se
n'hi va anar darrera. Darrera la
bandera roja i negra, l'escopeta
a l'espatlla i la illusió de manar
una estoneta. Peró 'ara ha estat
diferent, molt diferent... Fins els
d'idees més avançades, ,més eX
tremistes, ho han condemnat...
—Jo tinc un noi — ens diu Ra
fael Bonal, l'alcalde —, un xieo
tet de disset anys, que l'any pas
sat no vaig poder evitar que se
me n'anés amb els "revoluciona
ris" i que aquest any, en canvi,
ha plorat i tot, de rabia que h ha
fet aquesta barrabassada...
Com va perdre Sallent
la tranquillitat
—?Peró com és aixó que Sallent
s'hagi convertit d'un any engá en
el cau de l'angúnia de Catalu
nya? — preguntem nosaltres.
—Es molt senzill -- contesta
l'alcalde, seient davant de nosal
tres i respirant fort Potser . ?o en tinc una mica 'a culpa .
—Voste? --
—Sí; ja veurá: tots aquests de •
portats de l'any passat de Bata
i Villa Cisneros, en tornar han
vingut ací a treballar; a Fígols,
a Súria i a Cardona .se'ls han
tret del davant, els han expul
sat, els han negat el pa i la sal;
jo no ho he volgut fer, els he
deixat entrar, s'han colsocat a
les explotacions de potassa, i ací
s'han quedat. Jo, és ciar, mal
m.'ho hauria esperat que hagues
sin fet aixó; creia que ja esta
rien prou escarmentats d'alió de
l'aay passát; peró, noi!...
—Y además, ?qué les va usted
a - hacer?—intervé l'alféres de la
guardia 'civil que assisteix a l'in
terviú—la Companía esa que se
ha puesto a explotar las minas
de potasa, los necesita...
—Aixó, aixó ha estat la nostra
perdició — sospira el secretad de
l'Ajuntament aquesta Com
panyia de les mines! Ditxoses
mines! Tan tranquils aue sempre
haviem'estat ací, amb les nostres
fabriques de teixits i els nostres
cinc mil habitants!.., Un any i
mig enrera, aixó era una bassa
d'oli...
Cinc hores entre la vida
i la mort ,
L'alcalde assenteix,
—El noble de • Sallent és un po
bre ordenat i assengat. D'idees
avançades. aixb sí: republicá, de
mocrátic, peró anarquista, no.
Fixeu-vos que en aquest movi
ment del dia 8 no hi estaven
complicats més que una vintena
de veins de Sallent...
--?Peró, i vosaltres, que no ho
véieu, que no us n'adonáveu del
que s'estava preparant? — pre
guntem nosaltres.
—Nosaltres no sabíem res. Ni
una paraula, ni una sospita. Si el
que nosaltres váremshaver de la
mentar fou precisament aixo:
el despreVinguts que estávem.
A Barcelona l'agítáció va comen
lar a les sis; a M,ánresa a les
vuit. Si ens haguessin avisat a
nosaltres, havent-hi com hi ha
vía el precedent ie l'altra vega
da, al guardia cigil aquell no
l'haurien mort, i riotser tampoc
hauria passat el restant... Peró,
és ciar, a les deu de la nit, sense
saber com va ni com ve, esclata
una bomba. Sortirn, i ja ens tro
bem amb, els revoltosos al car
rer, que havien assetjat la caser
na de la guardia civil, sense dei
xar-hi entrar els guardies que.
eren Lora, i que ens varen acor
ralar a tots els de l'Ajuntament
ací dalt...
—Oh!, no es varen fer els amos
de Sallent i no varen proclamar
hi la República Soviética, perqué
no eren més que una colla de ta
balots que no sabien el que es .feien. Fins a les tres de la mati
nada várem estar esperant els
reforços que havrem demanat a Manresa; quinze o setze hores
amenaçats d'ésser assassinats o
, volats dintre d'aquesta casa, sen
se que n'hi hagués més de qua
tre o cinc que tinguesein armes
per intentar, alrnenys. defen
sar-se
D'on ha sortit l'espurna?
-
vosaltres no teniu idea. de
quin ha estat el motiu, la in,spi
ració d'aquest moviment? — de
manem.
L'alcalde mou les espatlles.
—Vaya usted a saber!—fa l'al
féres
—I d'aquesta versió que als de
tinguts pels fets sels ha ocupat
a cadascun un bitllet de 100 pes
an
, se,t,es nou. amb la numeració cor
relativa, que opineu?
L'alferes aega arab el cap.
—Aquí se les reffistró a todos
y no se les encontró na:da.
1 —Entre tots se'ls varen ocupar
unes cinquanta o seixanta pesse
tes, aci, en ésser escorcollats —
diu l'alcalde.
--?Aixt vosaltres no creieu que
aiicó pugui ésser fruit d'un pla de
pertorbació que estieuin portant
a cap determinats elements?
--Qué sé jo! diu l'alcalde —.
Aneu a saber, en una població de
vuit-cents obrers, tots ells fosas
ters, vinguts de Múrcia, d'Arme
ria, d'Aragó, un gran nonlbre
d'ells revolucionaris com si di
guéssim de profesaló, sortits de
lea presons i deis exilis, amun
tegats aquí, vivint de qualsevol
maneral...
El gran conflicte
—Perqué no hi ha un altre pro
blema — ens diu el secretad de
l'Ajuntament, senyor Prats —: el
problema de l'habitació La Com
panyia de l'explotació de les mi
nes, en establir-se aquí ara faun
any 1 mig, es va Hangar al reclu
tament d'obren, sense havdr-los
construIt abans una colónia.. De
moment en va 'rogar uns dos
cents; dos-cents 'home. que Ila
vors foti relativarfient s nzill d'a
llotjar. A les antiguea suadres de
la fábrica Torres, v •ar-hi la
Companyia 150 llits, 1 vint-i-qua
tre en un altre local que hi ha
darrera de la. Biblioteca Munici
pal. Els obrers restants trobaren
lloc fácilment rellogant-se pel
pobre. Peró, nois, després n'han
vingut sis-cents més...
gúnia
(De la nosi a e-víada epeczal, IRENE POLO)
Mines, vida dura, somnis de destrucció. Pólvora, bombes. En les butxa9ues, en senalles, en saes, en tupins, arreu.
1 després, •en la "revolució social", homes morts. Guárdies, obren. Taiit-se-val, Vides jugades i perdudes darrera
la boira d'una mkntida...
—I on els han posat?
—Ah!, mireu: hl ha cases par
ticulars, pisets justos per a una
familia, on n'hi viuen tres o qua
tre, o sigui, catorze o quinze per
'
sones; catorze o quinze persones,
homes 1 dones, vells i criatures,
Contra els professionals de la pertorbació
Qui ha perdut, que pagui
En l'últim manifest llancat pel Comite Nacional de la C. N. T., aquest or
y'
-
na isme se soliclaritzá de fet amb él moviment revolucionari—diomem-ne moviment
revolucionani — de l'anarquisme extremista. No ho diu ciar, pero ho dóna a en tendre, a través de la literatura enfarfegada i abundant característica de «Soli
daridad Obrera». En els últims dies de la setmana passada, la F. A. I. ha extre
mat la seva propaganda en fulles i pasquins destinats espeCialment als ferrovia
ris. Segueix treballant-se activament per seguir en la feina sfficida i criminal de
pertorbar sistemáticament la vida ciutadana i l'existencia del régiin..Val més par
lar ciar, dir les coses com siguin, perque cadascú ápiga a que atendre's. Altra
ment, tothom ha pogut veure com les autoritats segueixen mantenint al carrer
unes precancions extraordináries.
rigenDtse dmealnaemraasqaueansaergquuimistvaivseingtue,dixinetnrereeul nciinctl-esede il'úseltgiumeiaxepneritonrcbitaacniót . laElssedvia gent per a noves envestides. Els pistolers actuen : un dia és el policia Quintela. Un altre, el guardia Martín. Demá, potser 'será un altre. T.ot fa esperar-ho. '
1. bé. Se'ns ha deelarat la guerra. Contestem amb la guerra. Quan des de les pagines d'un peribdic que sembla responsable es din «companero» a un pistoler.
sabem perfectament amb qui ens juguern els diners. No podem gastar con templacions. No podem .perdre més ternps. No podem afluixar la ma.
Les autoritats de la República, des del President del Consell a l'últim go
vernador, no poden mour'e's a altre iMperatiu que aquest : defensa del régim de
mocrátic. Si per la generosa emoció liberal s'han extremat les contemplacions
les beligerancies, si s'ha fet un máxim esforc per possibilitar l'acolliment de tot
hom — extremes dretes i extremes esquerres — dintre de la llei i el dret, ha arri
bat l'hora de frenar en sec. S'aprofita la llibertat per somniar dictadures anal fabetes. S'aprofita la llei ,per atemptar contra el regim. S'aprofita la benignitat per assassinar i per destruir.
I aixet, no! No demanem una dictadura republicana. Per?) sí demanem, a
canvi del que sigui, la defensa inexorable de la Repúbliea::.Acabi's amb la pertor
bació i amb la revolta. Liquidi's, com sigui, la zona de vividors i de pistolers que
la fomenta. Ja no és hora de jugar a revolucions i a intentones. Hi ha morts al
carrer, hi ha una opinió aterroritzada, hi ha un estat social insostenible, hi ha
una depressió moral perillosíssima: S'ha jugat prou, ja. .1 algú ha perdut la par
tida. Que pagui. Que pagui inexorablement el seu deute amb la demoCracia i amh
la ciutadania republicana.
La tragedia enfollida de Casas Viejas, el somni absurd i sagnant de Sallent.
el motí criminal de Bugarra, la, batalla incivil de les Rambles, no poden repetir
se. No poden repetir-se. Tota la Piétat per a les multitus delirants Ilancades, en
una bogeria conectiva, contra l'autoritat Per?) tota la energ,ia — arribant allá on creaVlgoulita. elspenrrolpiqaugiadnadrisdt'eusndae lv'eagsascalsasienlsat nrSoimguointorosrgdaenl ictzraimci.onesls isnigsutiignadinodrisviddeiila siguin peribdics, siguin el que es vulg,iii. Han ingat i han perdut Que paguin.
que dormen per terra, l'un da
munt de l'altre. Als cellers, a les
golfes, a les barraques de les
vinyes i deis sembrats, que 'llo
guen als pagesos, als corrals,
tot arreu on hi ha un parell de
metres d'espai cobert, s'hi han
estés, munts i munts de jaços...
—Peró aixó és horrible!
—Si:aixó és horrible ara a l'hi
vern, .peró compteu qué será a
l'estivaaeí 'que hi fa tanta calor!
—Aixl, fa poc d'aixó?
—Deu fer uns tres mesos que
ha vingut ..aquesta nova remesa
de sis-cents obrers...
Els caus de l'angúnia
Un agutzil ens acompanya als
donnitoris que la Companyia de
potasses té installats allí on
abans eren les quadres d'una fa , brica.
L'edifici toca-al dual, en aques
ta hora de, fnigdia está pie de cla
ror 1 del soroll de les preses. Nos
altres travessem u n corredor
llarg, pie de finestres, a l'es
guerra del qual s'obren lés naus
deis estables, cobertes ara de ca
tres afilerats, tocant l'un a l'altre,
tots vestits de flassades negres
de Ilençols una mica més clars.
En alguns d'a,quests catres hi ha
homes ajaçats. Altres es vestei
xen, i ens miren pa,ssar, ferés
tecs 1 avergonyits. De tant en
tant hi ha unes estufes de xeme
neia, damunt de les quals un al
tres obrers es couen el dinar.
Hl ha una atmosfera hlavenca
que sembla boira. Hl ha una olor
desesperada d'acid tn1c, d'oil
cremat. de tabac negre i d'ales
forts. No se sent parlar més que
un castellá rápid, serrat i aspre.
A la darrera nau, que és la més
gran de totes,. hi ha una taula
estreta 1 'larga, on uns homes es
mengen unes grans paelles de
suc vermell esquitxat de patates
1 algun tros de tall. En un recó
hi ha un grup a l'entorn d'un xi
cot jove que llegeix a la "Soli"
un comentad sobre els fet,s de
Sallent, amb un accent andalús
d'aquells tan relliscadissos 1 mu
sicals.
—Ara parlareu amb En Ma
nyosa — ens diu l'agutzil de l'A
juntament; que ve amb nos...tres —. En Manyosa és l'encarre
gat d e ls dormitoris. Mireus
vos-el!
En M.anyosa és un home. de
quaranta anys, ve.stit de vellut, amb gorra i bigoti de capatás.
que ens fa entrar al s u despatx
E: despatx és una pepa al cul de
l'edifici. amb un sostre baix abo
vedat i sense cap iinestra
—Ara he demanat que em treguin d'aquí — ens diu t'ho
me —. perqué ?vós sabeu el pe
sin que és aixó en un moment
com el de l'altre dia? Mireu: l'a
corralen a un aci al fons. i no
per cm escapar ni per on dema
nar auxill. El dia 8, jo io hl era
aquí: hl havia el meu company.
l'ajudant. Donas, mentre van so
nar els trets 1 va durar el ball%
ell no es ya poder moure d'aquí,
arnagat, sentínt com cridaven:
"!Venga ,a in:era! !Hay que abra
sar todo Sallent! !Arriba! !Si no
te levantas te pego un tiro!" Se
sentien veus de dones, també; al
guns dernanaven que els deixes
sin posar els mitjons. Uns altres,
deis que no vollen escándol, es
varen amagar als soterranis...
—?Aix1 només eren uns quants,
els revoltosos?
—Sí, mireu: a la Companyia 11
falten en llista, ara. unl cent ho
Mes. Aquí als dormitoris, a mi,
me'n manquen quaranta-sis. Pe
rO cle tots aquests que han fugit,
no tots són culpables. Jo ho sé,
perqué els conec bé tot saquests
xicots, i n'han desapáregut al
guns que són absolutament .in
capaços d'haver intervingut en
aixó: xicots mansois i pacífics
cons ells sois, que se n'han asila
esfereits, fugint alló que es diu
de la crema... En canal, molts
deis que disparaven i tiraven
bombes, més serens 1 espabilats,
no a!han mogut d'aquí, fent com
si no hagués passat res...
—1 estan dorman ací. ara?
—Com tots els altres.
--Com no els agafen?
—No havent-los sorprés amb la
pistola als dits... Jo sóc l'anic
que els ccneix, pero no puc Pas
denunciar-los...
I l'horne somriu a'una manera
estranya. Ara ens aslixia una mi
ca aquest sostre de pedra d'a
quest cul de quadra enisorrat. De
fora se senten veus violentes 1
crías. Tenim fred.
—?Deuen ésser perillosos tots
aquests horne,s, oi? — diem.
—No!... — contesta En Manyo
sa —. La gran major part d'ells
són gent de pau. -I els altres tam
poc són dolents. Són nois exal tats, de carácter molt viu, Infla
mables com la pólvora, peró no
tenen males intencions. N'hi ha
un, un xicot l'Almeria, que talla
llb''aaoilrrtneree aqdmuiaebixvlaaenstv-deseennirtsqa:ucel uuntnentpiiaogbreree:l
nen malalt 1 no sabia on abri
gar-lo. Aquest xicot que va, i
d'una revolada s'arrenca la seva
manta del Illt i II dóna a aquel
home. ?Por qué has hecho esto?
11 vaig dir jo !Porque sí, a ver!
Yo soy un hombre joven y sayo:
ya puedo pasar frío. L'altre dia
no vaig tenir més remei que des
patxar uns homes que pretenien
allotjar-se aquí Sense tenir vo lant de treball a la Companyia;
dones va haver-hi un aldarull:
!No hay derecho a esto!, es va
posar a cridar aquest: ?Cómo he
mos de abandonar a nuestros hermanos en la calle? Pero ,,no
tiene usted volante?, vaig pre
guntar-li jo !Ciar- que lo tengo!
Pero ?qué me importa mi volante
si Tesotot ssonvointiteneesn dbóarnadlelenmeterse? — se
Segueix a la página següent.
2 la rambla
16 gener de 1933
Sallent,
gueix En Manyosa és natu
ral: estan bota' ael apilotats, de,
qualsevol Manera: continuarnent.
vénepalaadormir 1,a menjar els
bornes !3s torna, i con3 que asa,
"ctanaZaf els Ilits estan plegats,
donéa"Islantre élS que han d'en
traratta taeball a lesais, per exem
ple, definen, els que arriben co
meneen a xerrar, posen les Ine
rtes al foc, riuen. canten. Els al
tres, que no poden dormir. pro
testen, s'insulten, 1 la está a
gresca.
eaprés h; „ha el problema de
les fanpea -a continua En Ma
nyasa Akluests ideas que tre
bailen aquí, cobren dele dotze
quin2e. pessetes diaries. Ells ho
escriuen a la familia d'allá a lan
fern. 1 ja teniu aquesta familia
que es pena haver descobert El
elaradtri que .11 manca temps per
a posar-se en caml cap ace Els
uns ho diuen als (sures. i vénen
els pares. eis germans, els cu
avata. els cosins. els "compa
res?... Mireu. ara hi ha aqta
natja provincia d'Almería: dones
camines" que l'ansia mitia está ja
cami. Cada dia n'arriben. Fll
ha cama de viure dues 1 tres fa
milias del sou d'un home sol...
—a, és ciar. 0J:tuesta gent ha
(-l'estar nerviosa 1 desesperada, en
aauesta situad& per torea.
aaSi . I després, veureu: entre
n'hi ha d'aquests que els va
ren portar aany passat allá a
FA:rica... Tenen tanta dinamita
t tants petards com voten. de les
:r.:nes...
La casa deis porcs
A la tarda. anem a veure els
dormitoris que un criador de bes
asir porqui de Sallent ha posat
en els corrals on tenia els Izar
rins.
--eco sé si els podrem .veure,„
sabor — ens dita- l'agutzil de
eAjtfattament que -cris acompa
nva.aplentre anem tombant pela
carrers costerues 1 enfangats del
poble, damunt deis quals es va
espesseInt la fosca de la nit
A mesura que atiesa caminantes
veu mensa gent Acaba per no
veure's ningú absolutament. De
lluny en liuny hi ha un pal al
tissim Iprim amb una bombeta
macialenta al capdamunt. Fa un
fred que fa plorar els ulls
—Com que aquests ches s'hati
fet tants escorcolls 1 estan tan es
poruguits —continua tagutzil —
a la millor es pensen qui sap
qué..
Hern arribat al Una: d'un car
rer que desemboca als atores.
L'agutzil s'atura davant d'una
porta de fusta. tancada, en la
casa del carrer.
—Es aquí? —preguntem fosal
tres.
--S1, é3 aqul
L'agutzli no es decideix a tru
car Nosaitres peguem contra la
porta amb la má plana No con
testen
—A vettre, vttigui per aqul—re
sol l'agut311 —Hl ha una posta
eel darrera que cm sembia que
és per on surten.
Sortim al descobert 1 donem la
volta a la casa No es veu cap
num 1 hl ha un silenci que el
xorda. La casa es llarga 1. per
respiradora hi ha uns reiscats de
tela metállica sota del sostre.
Tornem a trucar. Peró de dintre
el cau
Al pueblo de Salid
Prociarnada la Revolución Social en toda Esparta. el Co
mité eteentivo tone en conocimiento del proletariado de este
vill& que todo aquél que esté en ~conformidad con el pro
grama que persiszue nuestra ideología, sera responsable de
SUS OCIOS
Por el Comunismo Libertario
CI cumiTt EJECUTIVO
SaRent 21 Enero 1932
Generde 1932. Un ay. Aleshores, «un ara, algú s'adreçaya, per engauyarto
ahí. al poble de Salleat, "Pueblo de Sanent..."
(Foto &narras
de la casa no surten més que
una terribles lladrucs de gos. No
()insana nosaltres inslstizn. I els
lladrucs es reprodueixen. barre
jats ara amb uns rones greus
prolongats
--Sent?—diu l'agutztl. —Són
els porcs.
—Perb és que encara n'hi ha?
—preguntem amb engúnla .
—Pet que es veu...
—I aqul hl dormen hornea
potser?
—Ja ho crec! I una gran colla.
Lamo d'aquesta corrals tenla
abans una cria de trescents mar
rans: peró amb aquella epidémia
del mal rotg se n'hi varen morir
més de doscenta 1 ara es veu que
ha llogat el iloc que li va que
dar...
Homes o bésties?
L'endemá al matl pugem a la
muntanya de Sant Sebastlá, per
qué ens han (lit que dalt de tot
hi ha dues aaleries d'unes anti
gues mitos de gime dintre les
quals vluen ara una vIntena
de persones.
—Peró atad és molt perilles!—
hem exclamat nosaltres quan
ens ho han contat.
—Tant! ens han respost
Una altra mina que hl havia al
costat es va ensulslar mentre hl
treballaven els obrers i varen
tic l'angúnia
euedar-nati dIns dos de mota
Aquesta pobra gent que no té
on cobrir-se no pot pu tetar
miratnents de cap Mena. Alai es
que, després de prop de mItaa
hora d'ascensió penosa, attit
equilibris tota l'estona per un ca
mlnet d'un parn, que passa gai
rebé constantraent decantat Cap
a l'estiraba, entre els alluvions
deis desprendirnenta les cllvelles
de la roca, el fons 1 el gel, arr1-
bem davant de dues coves ober
tes en la roca, davant de les quals
hi ha una estesa de roba al sol
i unes criatures que Juguen.
Dintre d'una d'aquestes coves.
una dona jove 1 bOnieá, etis a
maquina. Un xicot lote, aasegut
en l'única cadira que hi ha a
la "casa", está escrivint. Al fons,
hi ha un amnntegament de ma
talassos.
—;Buenos diaa! --els dlem nos
altres, entrara. —?No tienen us
tedes miedo de estar aqui?
—!Y aunque lo tuviéramos!
?Qué vamos a hacer?—ens con
testa el xicot preocupadament--.
Ahora hemos encontrado un piso
en el pueblo... Seis duros nos
llevan cada mes...
—?Cudntos son ustedes a rr1v1r
aquí?
—Once. Y en la cueva de al
lado, diez.
—iY los que se han marchado!
—ategeix la dona.
—Si que es desagradable... —
fem nosaltres. -
—!Y que lo diga! Y no crea
usted que nosotros estuviésemos
acostumbrados a esa miseria, que
no—continua la dona.
—No tener trabajo, ni vivien
da, ni nada...—sospira l'home.
—?No trabajan ustedes en las
Potasa*?
—Uno sólo. Ese que duerrne
alid dentro.
—?Son ustedes parientes?
—Si: una hermana y un cu
nado...
Interrogant
A Sallent, dones, hi ha prop
de dues mil persones que viuen
d'aquesta manera. Dues mil r
sones, vuitcentes de les quais no
més, tenen treball: dues mil per
so-.es apilades, entafurades pels
recons, hostieades per la fam, la
po-, la incomoclitat, la intempe
rie, la promiscuitat... Dues mil
persones que viuen pitjor que els
gossos i que estan disposacles
creure que ha arribat l'hora d'a
cabar amb la injusticia social 1
amb el seu malestar; que tenen
al costat els propagandistes de la
destrucció 1 la dinamita a l'alias'
de la má... I estan per arribar
dues mil més d'aquestes persones.
I vé l'estiu, que fará impossible
aquest precari emmagatzematge
humá...
*
Metí ciar 1 fi de diumenge. El
gel llambrega al sol. La guardia
civil vigila pels carrers. amb els
máusers a la má1 els capota ti
rats a la boca.
A totes les tertúlies del poble
no es parla més que del mateix:
"la revolució". Els comentaris deis
fets de fa vuit dies, -encara no
s'han acabat. Es uns diuen que
si la guardia civil va Terfoc, quan
va entrar al Sindicat, després que
els revoltosos havien tret bandera
blanca 1 van disparar un altre
cii3 a l'acostar-se la forea; que
els tenia d'haver matat a tots,
aquests malefts revolucionaris...
gis altres protesten que la guar
dia civil, en entrar al Sindi
esta tés posar en fila tots els pre
soners i els fés una descárre
g-a... Eis nitres es que1xen que
s'hagi tractat tan bé els detin
guts, als quals es va servir un
magnIfic sopar a Manresa... Els
altres desMenteixen s'hagi ne
gat als complicats... Altres parlen
de les dues dones agafades al
Sindicat, entre els revoluciona
ris: la una tenia només dinou
anys, castellana, pera veina de
Sallent des de molts anys: era
la núvta del que va morir: l'al
tra era malaguenya més gran, 1
tela dos odies que havia arribat...
Ningi sap, perb, com s'ho van
armar els revoluclonaris per a
preparar tot alló: els uns diuen
carrer del Cos, "El Jardín"; els
altres que a la Cerveseria Suissa,
de la Placa gran; els altres que
al cabaret nou, de la carretera...
Tothom coincideix absoluta
ment, pera), en una cosa: en
creure que el "lío" no s'ha aca
bat pas, encara.
Quan pugem a l'autobús que
ha de portar-nos a Manresa, per
tornar, un grup de parroqulans
del bar de la fonda surt a ato
mladar-nos.
—Apal—ens diuen amb un Mig
somriure de rnalastruganea
Que si ha de venir cada vegada
que hl hagi soroll, ja es pot com
prar un auto!
L'OBIJA DE LA SEIMAN4
"Históría de Catalunya", de Fe
rran Soldeviia
Dintre el món literari i pe
riodístic els gerrnans Soldevila
san dues figures discretíssímes
i cavallerívoles. L'obra de tots
dos té una tonalitat suau, sense
estridéneles. Un bon gusi in
nat hi reepfendeix. Tots dos han
debutat de la mateixa manera :
tots dos han debutat com a poe
tes, i- en el fons de Ilur obra res
piel lea hi ha sempre alguna co
aa que ens recorda aquests ini
'is lisies.
A mesura que s'llan format,
pena. Iluís destins, Ilurs voca
cions ;'han separat forea. aden
tre Caries Soldevila es ilença
le ple al periodisme, escriu no
veles.j teatre, és a dir, fecun
da els generes més propicis
,l'ésser posats en contacte amb
el gran públic, Ferran Solde
sala es Laura cada dia més a les
tasques d'erudició, s'especialit
,a igairebé es renca en els es
eldis atistarrics. Així el génere
ale Cultiva, alhora que la po
eularitat aconseguida pel seu
erina ea la quotidiana lareg,a
.Jeriodistica, el deixen en una
eenorabra discreta. Avui, quan
hom paria de Solclevila a
seques, es refereix concreta
-riere a cales Soldevila. Aixó,
eeró, no reu importancia a
-obra de Ferran Soldevila, ca
la 'día més densa i més no
rifa.
.ara, pera, Ferran Soldevila
.ns'sorprtat arnb 'un Ilibre per
ittfantskt-Ino ens estranyaria
en cltfe alga és preguntes :
Com, ;un 'erudit un llibre per a
nfants? ? Hi haurá prou fres
ore prou gracia en el seo espe
.t per a esceiure'l ?
r; No será.-uno .obra eixtaa i
pedant ? ja hem remarcat
elearas tve Ferran Soldevila te
la sempr? alguna cosa de poe
I .són ,Irecisament els poe
es els qtie han d'escriure els
ibres per als infants. Tetes les
aíres que els infants estimen
de deba.; que perduren al través.
de leg rie'rations, aqueltesque
elle mateixos recorden al través
deis anys, cae s'han incorporat
al sets erepeerit9 eeriquint-lo, són
()brest dos ppeies : de poetes en
rsee en prosa. pesó de poetes.
L:aparent facilitat que hi ha
en 11,1iteratura per a infants la
fa caere, sovint, és cert, en mans
barr9eres. Hom arriba a creure
que 'per a plaure als infante ca'
ésaer xabaca, grolier, que cal
dir, ''escritire veritables baja
rle
'aaa aquestes bajanades de
'es ten Hure ets infants?
reent. 1 també fan dure
.-ans. Pera, aixó no és cap
bon eírnputnia per a una socit
tat. Si. relea que els vostres fills
arriban a tenis un espera afi
(Primeres lectures)
per DOMÉNEC GUANSÉ
nat. allibereu-los de bon prin
cipi de lectures xabacanes ; si
0-eu amb ells intellectualment
ambiciosos, ensenyeu-los a es
timar ben aviat la intelligéncia,
l'enginy i la bellesa„; Desecas,
sinó, será ja massa tard.
Ferran Soldevila, amb la se
va "Histaria de Catalunya" de
dicada als infants, ha fet un
!libre bell i un 'libre
: un (libre que els infants
poden entendre. Potser un !li
bre millor del que ell mateix
pensa. Car és possible i tires
probable que l'autor no haga
posat una gran arnbició en
aquesta obra. Que per a en,
avesar a lea lenree i !largues
documentacions, no hagi estat
sinó un entreteniment. Potser
l'ha escrita només que per
complir un. enea rece. editorial
difícil d'excusar. Pera l'autor
no sap mai'ben bé qué 'será la
seva obra abans de posar-se a
escriure. Nö hi ha res de tan
ridícul com aquells qué, en aga
far l'estilográfica, es diuen :
! "Ara vaig a escriure una obra
cabdal !" No, un escriptor, per
desig que tingui de superar-se,
no sap majasen bé qué escriurh,
quin será et seu millor moment
de 1,Trácia..4.,aixa no voldir pas
que l'esfon, la preparació,
l'exigencia7amb un mateix no
siguin. Uta i fins indispensa
bles. Pesó una obra no és mai
el reataras-1de resfore durant el
temps eriqpe és. escrita. Es tot
-el passát de l'escripior que 4i
gravita e seves lectures, les
seves medeacions, els seus sen
timentse ádhuc aquelles coses
que han covat durant anys en
el subconscient. Es per aixó
que de vgades una obra es
crita pee pus deport, per encar
rec, adleal per una juguesca,
pot resuTiar una obra cebdal.
Aixrete aquesta petita'" }lis
tória de, Catalunya", que segu
rament l'autor considera sense
importárnia en.el.cordunt
•seve reSplan= '
deixen una pila de< quelitats
de l'escriptor i de l'home, que la
fan molt apreciable :: l'amor
a Catalurtya, la elaredat de pen
eament, la aordialitat, fa téndre
sa. Se,nseequestes qualitats que
en el -11111'e de Ferran,Soldevila
resplaTi'clixena 'escrítine Ilibres
per. a infants no és sinó defor
mar, en lloc de formar Ilur es
perit.
En el labre de Ferran Solde
ella el poeta i l'erudit l'ajuden.
.L'erudit hi és només que per
prestar al poeta un coneixement
profund de la História I per a
deixar-lo moure i triar com
un follet meravellat en &tuesta
gran pedrera de joies rutilants.
I el poeta ha sabut triar real
.
ment. Tot el més bell, el més
noble, el més heroic de Cata
Itinya desfila pel 'libre. Aquell
infant que Ilegeixi el !libre es
formará una idea molt presti
giosa del propi país i jainai no
deixará d'estimar-lo. Será un
catalá més conscientment i pro
fundament careta que els alt res.
Altrament el Ilibre és admira
ble pel seu lienguatge. Es ciar,
diáfan i té un dring puríssim.
!Quina llieó per a aquells que,
en escriure per als infants,
creuen que cal argotitzar el
Ilenguatge! ! 1 quin guanv,
per a Catalunya, quan ele in
fants parlin un Ilenguatge com
el d'aquest 'libre! Ens sembla
ran encara més purs, mes en
cisers i graciosos.
Una nota del Sindicat
de la Indústria Hotelera
Hem rebut la segtient nota pre
gada, que pui,liquem amb molt de
gust:
"Amb motiu de la reslenya que
sha publicas al "Full Oficial" refe
rint-se a l'incident ocorregut diu
menge passat a la Rambla del Mig,
el Slndicat de la Industria Hotelera 1
Cafeters de Barcelona es dirigelx a
l'opituó pública en general per ter
constar que des de l'estatge d'aquesta
entitdt no es va fer ni un sol tret.
Allb que succ?d bu que a l'escala
de l'esmentada entitat s'hi refugia
un deis revoltosos, que es féu fort en
gegant treta a la força armada. el
qual dona IICC a qué la dita forea
contestés Parressió amb nombrosos
treta per no Saler en principi don
sortien aquells. També hem de ter
palesa, una vegada més a l'opinió
pública que aquesta entitat. d'enea
de la SeVti constitucie es manté au
tónoma. independent deis altres Sin
dicata. bota vegada que la seva fi
nalitat és purament professional, 1,
per tant, aliena 1 contraria a tots els
moviments que des de la proclamació
de la República vénen suceeiat-se. a
Espanya.
Per la .ostra part condemnem
enérgicarnent aquests fets revolucio
narts. tata vegstda que el/s no tenen
altra finalitat .que la de posar di
ficultats si reigim republica que el
país per ehl miteix implanta per mit
ians legals "
Cent anvs de catalamsme
El problema de la premsa catalana
La tasca de recatalanització
iniciada més o menys reflexiva
ment a mitjans del segle passat
amb la reinstauració deis Jocs
Florals, no es pot negar que
ha fet aveneos prodigiosos i
gairebé increíbles. Des d'un
atila i Fontanals, que imposava
el monolingüisme deis _loes'
Florals, no pas per un imperatiu
del seu patriotisme catalá, sinó
per 'un manament del sera bon
gust (l'historiador i d'esteticis
ta, fins a l'aparició del Diccio
nari general de la Llengua Ca
talana i la multiplicació de les
eseoles a base de Pidiome yerma
ele i la publicació de Butlletins
Oficials que no n'empren d'al
tre, hi ha sens dubte un llar
guíssim trajecte. Tan llarg que
els patriarques de la postra re
naixenea ni n'albiraven les fi
tes, ni gesaven pressentir-les.
A lguns d'ells, val a dir que deis
més animats d'esperit critic,
Joan Sardh, en un seu article
L I
LLET
CONDENSADA
MARCA
Lo Llet Condensada marca "El Nino" per la
constancia de la seva alta calitat segueixme
reixent la més absoluta confianço deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A E.
Vie Laietana, 46 - A, l'interessant folletó:
"Utilitots culimaries de la
Llet Condensado marca
"El Nino" que li sera
tram e s gratuitament "
Compri Llet Condensado "El Nino" i miri al darrero de les
etiquetes, !o que moltes porten premis en metallic
II
per CARIES 3OLDEV1LA
havia formulat aquesta pregun
ta o una altra d'equivalent.
"Poden tornar de mar els rius 6que ja s'hi han confós?" El
seu pessimisme Ii feria témer
que la Ilengua catalana, després
de guanyar algunes posicions
més aviat minses en el rám
literari, no podria aspirar a gai
re cosa més. La ciancia, :a
Universitat, la vide pública, els grans rotatius, l'alta societat,
havien de resultarai inexpug--
nables.
Sarda s'equivocava, com un
segle abans s'havia equivocat
Antoni de Capmany, com des
prés havien d'equivocar-se tants
i tants hom-es intelligents, freds,
ben intencionats que no creien
en miracles i que atribuien a
la história una órbita excessiva
ment logica, fixa i inexorable.
El catalanisme en cinquanta
anys va demostrar que Iturs
pessimismes eren mal fundats
i que cenes talleres així que
han atacat un petit nombrar d'in
dividus escollits acaben fatal
ment per esclevervir una epiclé
mia irresistible.
? Caldrá que estableixi una vegada més ?'estadística deis
guanys acenseguits per 1:idio
ma renaixent des d'Aribau
eneá ? No. Tots els cataians, ara
que s'escau el centenari de
II' Oda a la Pátlia, en testen una idea, perqué tots eis diaris
rdeovnistEels ceelsrnlía rdecoonrerenga-umtbésabreuanl
ment extraordinari í permet grans optialismes. Pera ocor
re de derninar "? Es permet
tots ? ? Podeien descomptar per
a la 'lengua ;catalana un seguir
de conquistee ? Estem segurs
qcteuurelrtiutrorearci?o"biratroát*a telt'aalea!d'raeade delal
No voldria, en formular aquestes preguntes, reincidir en el pessimisme d'un Sarda, que
avvisutia.trNoboefmormrnuanlocaatqudeesftoecs pí rdee
guntes per assenyalar cap mu ralla infranqueíable, sinó per
suscitar les forces i eis enginys
capaeos d'aterrar-les.
la PUrneamsda'adqiuaersiate.s"Qmuéurdaileleus?—és phoedmeupaosbsajet cdtaer.n—o Etenniprocssinóanuyns diari catalá — "La Vett" — a ternir-ne cinc : "La Publicitat",
"L'Opinió", "El Matí", "La
Humanitae" í "La Nau".
deNcOalemnas. eEnlgepgruoegrrné.sUonbatinmgiucat es, efectivament, formidable i,
en cena manera, inimaginable. Passar d'un diari a cinc ! ! Pas
sar d'una sola tecla a cinc te efes!
En primer !loe, no és un se: cret per a ningú que un sol die
ta deis que es publiquen en ras tellá a Barcelona — "La Van
guardia" — i, per tant, atibraasmtaésmeexsedrnifpuleairas
que tots els diaris eatalans ple
gats.
Una opinió simplista creu
que aquesta situació, gens fa
laguera per a un poble que vol
recobrar el propi govern a be
nefici del seu esperit genuí,
s'adobaria amb sois una decisió
d'empresa : Fer "La Vanguar
dia" en catalá. Peró basta una
informació malaria per a refusar
aquest propasa. En efecte no
és l'empresa, sinó els lectors
els que voten que el diari
surti en castellá. Són els lec
tors castellans en primer terme
que formen un nucli importan.
tíssim i que si es veien privats
de "La Vanguardia" afluirien
a un altre diari de Barcelona...
o de fora. Són, en segon terme
i no amb menor intensitat, els
lectors catalans que no saben
llegir en catalá i que han fet
tard per a aprendre'n per culpa
(l'una intelligéncia i d'una
cultura o d'úna voluntat clefici
tá des.
Aleshores, ? cal que ens ple
guem de braços tot esperant que
les noves escoles ens ofereixin,
d'aquí a den o dotze anys, una
generació de bons lectors de
catalá ?
Mai no cal plegar-se de bra
eos, evidentment. Pesó en cap
ocasió cal clavar garrotades de
cec. 1 en fóra més la d'impo
sar incontinent la catalanització
de la nostra Premsa, amb la
qual cosa no aconseguirlem
altre resultat que el d'engrei
xar encara més la venda de
"Ahora" i de "La Tierra", pe
riódics de Madrid, pensats a la
madrilenva.
No oblido que en els diaris
de Barcelona sovint escasseja el
sentit pairal t topen-) amb pla
nes senceres on no hi ha ni una signatura catalana.
Peró és encara un mal menor.
A "La Vanguardia", fet i fet,
hi ha catalans que pensen en
catala i l'endemá d'haver tro
bat una plana enterament subs
crita per Salaaerria, Argente,
Fernández Florez y Asia, topeu
amb una altra on Gaziel parla
direerament de problemes nos
tres amb idees indígenes, amb
sentiments autóctons, Topeu
arnb un article d'Escofet... Sen
tiu l'aire del carrer Pelayo o de l'Esquerra de l'Eixampla. En
cara sou a casa.
La catalanització de la nostra
Premsa és, dones, una tasca
lenta que demana grans esfor
? os i que possiblement no ens
convindrá en molt de temps
que sigui total. Adhuc, algu
nes estones, he arribat a pen
sar si no batirá estat un error
de táctica deis catalanistes el
d'abandonar massa de pressa
lotes les pnsicinns dins els dia
ris que s'eseritien en 'eastellh
a Barcelona, els mials, davant la crisi aguda d'eseriptors bi
lineales, han tinaut aria excel
lonS e-xetisa ner convertir llur plana d'artieles en una vasta
cofónia de Madrid.
MIE
AMO
MI/
16 gener de 1933
FIGUR ES
El filás'of de
la rambla 3
.Plaça ReiaL avui Francesc
Maciá, l'any 82. — La pri
mera comunió.— L'accident
de la Virreina. — ? Qui ha
trobat la fe? — Els Jocs
Florals. — Maragall. —
L'evolució del pensament.—
El «Papitu». — Les cinc re
vistes del «Faians». — La
descoberta de Telobis.--Con
sideracions filosófiques i crí
tiques. — En Pla, els rabas
saires i la política catalana.
Vaig coneixer Francesc Pujols
a Martorell, al Centre Republicá,
en ocasió d'una conferencia que
vaig donar-hi l'any 1930. No el
coneixia personalment 1 tenia
uns vius desitjos de conéixe'l. En
Josep Pla me n'havia parlat a
centes de vegades durant els
anys de la nostra estada a París.
•"En Pujals—ern deia—és un dels
valors més positius de Catalunya.
El seu llibre "História de l'hege
manía catalana en la política es
panyola" és l'obra més important
que s'ha publicat a Catalunya en.
aquests darrers anys. En Pujols és
el primer filósof de casa nostra".
Quan em varen demanar una
conferencia els republicans de
Martdrell. vaig acceptar de segui
da, amb un egoisme periodístic
evident: Coneixer En Pujols —
pensava. I estava content com un
fadri que va a festa mujor. L'es
peranea de parlar amb aquest
home original i Ilustre ern teja
una gran illusiÓ, tanta i•usió cola
m'havia fet alguns anys abans
la coneixenga personal de fose?)
Pla i d'Eugeni Xammar,
El dia de la meya conferencia
al Centre Republicá de Martorell
vaig preguntar als organitzaelors
de Pacte si hi assistiria En Pujols.
—Ja en pot estar segur. Es es
tranU'que no sigui aquí. Peró es
tigui tranquil que no trigard...
En efecte. Moments abans de
comencar l'acte entra un home
corpulent, rodó de cara, vermell
de galtes, amb uns ullets petits i
brillants que apuntaven sota l'ala
negra d'un barret fort posat fins
a les celles. Duia bastó, guants
blancs i coll d'aletes. Vestía una
etiqueta mixta una mica estra
nya. que el destacava extraordi
netriament entre el públic de pa
gesos de gorra i espardenyes que -
omplia la sala del café.
Francesc Pujols vingué a salu
dar-me, barret en met, i m'omplí
de reverencies que am deixaren
confós. Jo no sabia el seu taranná
cerimoniós i mig sosplava que
em prenia el pél. Després m'he
convencut que En Pujols és l'ho
me més correcte, més atent i més
educat de, Catalunga i que aque
lles inclinacicms de cap i aque
lles barretades de salutació les
prodiga igualment davant d'un
home de brusa o d'una pagesa de
mocador al cap.
Després de la conferencia vd
rem fer una tertúlia que dura
fins a les dues de la matinctela.
En Pujas parlet de política. d'art.
,
(Un
de literatura i de filosofía. Em
vaig convencer que era un home
interessantissim. Várem parlar
de periodistes i, cosa curiosa: En
Pujols va fer-me l'elogi de dues
primeres figures del periodisme
catald: Eugeni Xammar i Josep
Pta. Parlant arnb En Xammar
podreu observar que en parlar
d'homes notables de Catalunya
destacará de seguida En Pla i En
Pujols. I parlant amb En Pla us
adonareu immediatament que
sent una predilecció especial per
En Pujols i per En Xammar...
Sembla com si aquests tres hmnes
s'hagin juramentat a ter-se l'e
logi mutu per una mena de con
venció secreta a l'objecte de man
tenir el prestigi del trío !iterani
que constitueixen.
Jo he de confessar que paga
ría una entrada de les més cares
per sentir una conversa d'aquests
tres hames asseguts en una taula
de café. Em seria difícil, proba
blement, arribar a establir si par
laven en broma o seriosament i
si no es dedicaven a burlar-se
!aun de l'altre amb !'aguda ironía
que caracteritza a cadascun.
Francesa Pujols ja fa anys que
s'ha retirat a la sena "torre de
les !iones" de Martorell, des de
la qual contempla amb la seva
serenitat de filósof el panorama,
de Catalunya, fixant-se en tots
els matisos del paisatge, pero.
d'una manera preferent en el po
lític, en l'artístic i en el !iteran.
El visiten, de tant en tant, intel
lectuals i pintors, als quals con
vida a passar un dia a casa seva
i am.b ele quals s'asseuen, mal si
gui uns maments per complir el
ritus sagrat de la vella Telobis
ressuscitada per al, damunt les
Pedres millendries del Pont del
Diable...
Al vespre, En Pujols a,compa
nya els seus hostes a l'estació de
M. S. A. o als ómnibus de La Pol
seguera i els acomiada, com els
ha rebut al matí: bctrret
md, guants blancs, coll d'aletes .
reverencies afectuosíssimes. Des
prés se'n torna tot sol a la seva
"Torre de les flores" a meditar 1
a escriure.
I potser abans d'entrar a casa,
ha tornat a passar, per obtenir
la benedicció deis classics, sota
!'arcada del Pont del Diable, en
aquella hora illuminada per una
!luna blanca 1 optimista, que di
buixa damunt del nu uns refle
xos estranys que a En Pujols 11
semblet que diuen: Telobis. Te-lo
bis..
* * *
"Valg nélxer a Barcelona—enF,
diu Francesc Pujols—el día 1,1
d'agost de l'any 1882, a la Pla,ça
Reial, avui Francesa MaciO, nú
mero 10, tercer pis, segona nona,
casa en la qual várem estar
molts anys 1 de la qual varern
traslladar-nos al carrer d'Avir.yó,
núm. 4, pis segon; és a dig, vá
rem baixar un pis, M'e és, com
pujar-lo en categoría, IL várem su
primir la porta. D'aquest, pis vá
rem anar al carrer die Fontana
Ila, número 8, per anax poc temps
després al carrer de Provença
P !M'Odiad% oalusivrs
s
1,1111311A
11401EX
1.1•WW.O.
t L'hin
Itellotoor da I'lludtletuis
dt. Eimite( irs
1114.1.1.1e,Figes37
Girme, 4 iprio
Catalá. llegeix detná i cada dia
La Publicitat
diari catalá
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música, Indio, Finances,
Esports, etc., etc.
1
interviu~biografía
finalment a la Rambla de Cata
lunya, des d'on ja vaig anar de
finitivament a Martorell que, com
vós sabeu i tothorn hauria de sa
ber i així convé que se sápiga.
és l'antiga Telobis dels clássics.
Vaig anal- a Martorell parqué
hl tenia una torre on passar l'es
tiu d'una manar aagradable. i
passa.t l'estiu vaig; pensar que era
convenient trabar la forma de fe,r
estiu tot l'any, 1 aleshores va.íg
decidir quedar-'me sempre a la
torre, convenetrt a més que ima
torre sempre és milor que un
De la meya infantesa potser la
cosa més notable fou la meya
primera Comunió. dia en qué
vaig perdre la fe, en sortir de
l'església de Sant Jaume per anar
a la Rambla de les floras i en pas
sar, exactament, per davant de la
Virreina.. Mal no m'he explicat
com fou ni confío explicar-m'ho
en el que em resta de vida. que
desitjo i espero que será molt
encara, peró el cert és que vaig
sortir de l'església i•luminat pel
misten de la fe i que en arribar
a la Rambla de les Flors em vaig
trobar que ja no la portava 1
mal mes no l'he tornada a tro
bar...
L'época del Co•legi tau l'ép-43ta
més trista, de la meya vida., per
que llevar.a 1-„,s vuit,
anar rescolá, dinar, tornar a
amb
'1812111.».,„,
t> l'ibis era petti;
Florals, vaig enviar dues
poesies a aquest certamen, rebent
després la inesperada sorpresa de
veure que les mayas poesies eren
premiades una amb la flor na
tural i una altra amb el primer
accéssit, i encara vaig saber, amb
gran alegria, que En•-,1\laragall
Telobis
Francesc Pujols)
p r DONENEC DE BELLMUNC
havia començat cuan tenia quinze
anys, ja no vaig ter més poesies
espontá,niament, car tot 1 hallar
publicat el "Llibre de Job", es pot
dir que alló no era un recull de
poesies espontánies sinó més
aviat un esforç per a donar ca
rácter a la traducció, la qual te
nia !l'él- objecte ter referencia als
mets estudis de ciencia. A poc a
Po vaig abandonar totalment la
r,Joesia, parqué m'interessava molt
més el seu per qué, la seva causa,
el seu origen, i aixó em va portar
directament a la filosofia. De
l'estetica vaig passar a l'estudi de
la dialéctica 1 de l'ética 1 d'a
questes a l'estudi de l'home 1 de
la naturalesa i seguint aquest ca
ml, que ja no he deixat més, ni
penso deixar, he arribat a trobar
una ciencia que jo anomeno "Hi
parxiologia", que vol dir estudi
de l'existencia, mitjançant el qual
he arribat a conclusions que
afecten la religió i els seus pro
blemas i per aixó hom ha dit Que
jo volia fundar una religió, cosa
que no és carta, sinó que el que
és cert és que jo vull fundar la
religió de la ciencia, que com vós
sabeu era el gran pensament de
Ramon Llull, 1 d'aquesta mane
ra, sense volar 1 sense adonar
me'n, em vaig trobar entroncat 1
lligat amb la tradició de la nos
ira terra."
•
/.11111.s.:111
t..“1
•
00(14 guIa ruman laca tlei senyor enjots als vint
collegi 1 estudiar coses que no
m'interessaven gens, per tot el
qual trobava que l'escola era la
preso de la infantesa, com 2,nys
més tard. en estudiar la carrera,
vaig trobar ,que la Universitat era
la preso d ela ciencia."
• • •
Francesa Pujo1s començá.• la
carrera d'advocat, paró la deixá
al segon any, quan'es morí el seu
pare. Aleshores començá a dedi
car-se a la poesia. Als vint anys
no tela res més que versos, de
tal forma que l'any 1903 prová
fortuna als Jocs Florals de Bar
celona i es trobá que li concedí
ren no solament la Flor Natural
per la seva poesia "Idilli", sino el
primer accéssit per la seva altra
composició poética "Balada de les
fastas". Fou una entrada triom
fal en plena joventut a la lite
ratura catalana.
"Jo no havia publicat mal res
—ens diu Francesc Pujols—peró
volia conéixer personalment a En
Maragall, pel qual sentia una
gran admirad& 1 no sabia com
fer-ho fins que, com una excusa
per parlar-li en anar a recollir
els plees tramesos al Jurat dels
m'havia defensat. sense conél
xe'm, contra la majoria dels ele
ments del Jurat.
Aixó va donar motiu a qué es
publiquessin nombroses critiques
sobre les poesies premiades i a
qué En Zulueta (actual ministre
d'Estat) publiques un article a
"La Publicidad" fent-ne l'elogi i
tot plegat va animar-me a pu
blicar el meu primer 1 únic llibre
de poesies que bu prologat pel
propi Joan Maragall amb unes
ratlles importantissimes, l'interés
capital de les quals era el de re
velar el seu credo literari sobre
estética, credo que fins aleshores
no havia exposat almenys amb la
claredat 1 la unitat que ho feia en
el davantal del meu llibre de ver
sos.
Després d'aquest llibre. que jo
a nys
—Heu fet periodisme?—he pre
guntat a Francesc Pujols després
de deixar-lo reposar i de reposar
lo mateix una estona...
—Només he fet el periodisme
satíric del "I'apitu", setmanari
del qual vaig arribar a ésser di
rector precisament en l'época en
qué "Papitu" va deixar d'ésser
polític 1 es 'va donar a la mala
vida, que no era en carta ma
nera mala, sino alegre, per ésser
el setmanari un periódic verd 1
pornográfic que portava una
existencia próspera. Vaig trobar
el truc—no sabent ja qué posar
hi de tant abagarranat que era,
abagarranament que tela aug
alentar el nombre de compradora
d'una manera fabulosa—de pu
blicar el qué els espontanís m'en
viaven. 1 aix1 va resultar que el
El próxim reportatge d'aquesta série de «Figures», es
titulará:
«L'EDUCADORA DE GIRLS O SEIXANTA
ANYS DE MAGISTERI DE DANSA»
(Biografia de Pauleta Pámies)
públic l'escrlvia i el llega i al
tnateix temps el pagaya. Vaig
Intervenir 'Gambe en la publica
ció de les cinc revistes d'art que
publica En Sagarra, deis Faians.
un borne molt bo 1 n'ion rateras
sant. Vaig ésser director de la
revista "Picarol". publicació d'e
levat carácter artístic amb aires
satírics, en la qual es van donar
a conéixer homes com l'Humbert
En Nogués, 1 també vaig ésser
director de "Vell 1 Nou", el títol
de la qual jo havia donat, encara
que al revés, o sigui "Nou 1 Vell"
més tard la meya amistad amb
En Gori va facilitar-me la colla
boració fixa a "La Publicitat" en
l'época que aquest periódic era
bilingüe i en el qual, per tant,
jo podia escriure en catalá
• • •
Pujols es un enamorat de l'art.
Quan parla de coses artistiques,
el bombí se 11 belluga al front 1
11 cau més encara damunt les ca
lles...
—Una de les coses de les quals
estic més content 1 al rnateix
tem,ps més orgullós--ens diu—és
d'haver intervingut en el moví
ment pictbric que començava en
l'época de Nonell 1 de Canals amb
una gran empenta Jo vaig co
né1xer els nostres pintors quan
ningú no els coneixía 1 fascinat
1 convençut per l'anima que por
taven 1 per la valor artística llur,
em vaig lligar amb ells ajudant
los en totes les seves guitas pel
triomf, el qual va éssgr ,facilis
sim, en venir la transformado
política de Catalunya, parqué
varen trobar bornes comprensius
que el feren possible, la qual cosa
em demostra que Catalunya, tal
com va trobar aleshores els seus
pintors, també va trobar els seus
polltics, que són exactament els
mateixos que varen saber com
prendre els pintors 1 per aixó tal
com em vaig entusiasmar amb
elS nostres pintors m'he entu
:siasmat delprés amb els nostres
polítics fins a l'extrem d'haver
abandonat la crítica artística per
a dedicar-me, en aquests darrers
anys ,a la crítica política."
• * *
Els nostres lectors ja saben
que Josep Pla passá una llarga
temporada a Martorell (antiga
Telobis deis clássics) per tal d'es
criure un 'libre sobre el pensa
ment filosófic de Francesa Pu
jols. En Pla vivia a la Torre de
les horas, on es trobava com el
peix a l'aigua. Ehl el filósof de
Telobis treballaven com uns de
sesperats en la redacció del 'libre
"Hiparxiologia", que bu publicat
l'any 1930. A propósit de l'estada
d'En Pla a Martorell hem pre
guntat a En Francesc Pujols si
recordava alguna anécdota bo
nica...
--Vaneeclota mes bona — ens
diu el filósof—fou la gran coinci
dencia de trobar-nos dos homes
tan sensibles a la crítica política
com Josep Pla i jo mateix a la
ciutat de Martorell, que és, com
vós no heu oblidat, l'antiga Telo
bis, parqué En Pla va adonar-se
de seguida que havent-hi a Te
lobis el president deis Rabassai
res, que com tothom sap, és el
meu distingit amic Francesa Rie
ra, avui diputat del Parlament,
resultava que Martorell o Telo
bis, que és el mateix, era un cen
tre polític que irradiava per tot
Catalunya, 1 aixó ens feia una
gran i•lusió parqué ens permetia
veure la política tan de prop que
quasi la tocávem.
—?Qué opineu de l'autonomía
catalana?...
—Conseqüent amb la meya
idea que el mes important del
triomf obtingut és la influencia
que aixó tindrá damunt d'Espa
nya, entena que tots els cata;ans
hem d'agrair que s'hagi arribas
a aquest final, que és un comen
gament, sense oblidar mal que la
missió de Catalunya és influir
cientificament damunt d'Espa
nya, de la mateixa manera quo
la nostra tradició mental és in
fluir en el pensament universal.
—?Qué creieu més viu í més
puixant de l'espiritualitat nado
nal'?...
- Al costat de la pintura cata
lana, la poesía lírica. Ni el drama
ni la novella no estan a l'altura
d'aquesta poesia. Josep Maria de
Segarra, que es el que aguanta
el te atre cata.la, pot sostenir-lo
grades a la poesia lírica. El millor
del teatre 1 de la novella és alió,
que te un valor liric, cosa que
contrasta aparentment amb el
carácter realista de Catalunya,
confirmat per la nostra vocació
per la pintura.
Una pregunta final:
—?Penseu romandre sempre a
Martorell?... Oh, perdoneu! ?a
Telobis?...
—Jo hi estic molt ben situat
parqué puc veure a la "Torre de
les horas" les grans personalitats
de l'art, de les lletres i de la po
lítica, ja que com que tinc tan
tes amistats entre ells, tots cm.
fan l'honor de venir a casa ac
ceptant la meya invitació, i a pro
pósit d'aixó us vull explicar que
un dia, l'actor Josep Santpere
va preguntar-me si pensava viu
re 1 morir a Martorell, l'antiga
Telobis, 1 jo vaig contestar-li que,
de moment, només hi pensava
viure.
Francesa Pujols va escriure, en
la seva primera época de literat
i poeta, una novel•la d'astil casta
Ilá, titulada "El nuevo Pascual".
Ha escrit també "Madeja", una
tragedia no representada. Una
traducció en vers de "El llibre de
Job" que és la seva única apor
tació poética després del seu pri
mer llibre de poesías de l'any
1903. L'any 1918 va publicar
"Concepte general de la ciencia
catalana" i immediatament "His
tória de l'hegemonia catalana en
la política espanyola". la seva
obra cabdal. Ha publicat també
"La solució Cambó", llibre que
sembla influit per l'evolució po
lítica d'En Pla, influencia que es
deixá sentir, potser, mentre
aquest escrivia a la propia Talo
bis el pensament filosófic de
Francesa Pujols contingut en el
seu libre "Hiparxiologia".
CataláI
ATALUNYA
FABRICA PANYOS DE LES MÉS ALTES
QUALITATS
PROTEGEIX LA INDOSTRIA CATALANA!
Ho farás si compres els teus vestits i abrics
en aquesta casa
'LA TEXTIL CANANA'
PLAÇA DE L'ANGEL, 1
Hotel de Vendes
PELAYO, 8 - TELEFON 14370
Corresponent al favor exigent del
públic, la Direcció ha habilitat la
planta de l'edífici per verificar-hi
les subhastes, donant-li així, una
major amplitud i comodítat.
Unic establiment oficial que amb
aquest objecte funciona a Barcelona
Subhastes públiques tots els ches
de cinc a dos quarts de vuit, tarda
TT3aa coii-srersa cractualitat
El ,governador civil de Barcelona
1 •l'agitació anarco-sindicalista
-El senyor Moles parla del
El canee de governador civil
de Barcelona és un deis més in
zrats — potser el mes ingrat —
de tots els cárrecs haguts i per
haver dintre de l'Estat espanyol.
Un cosa és jutjar l'actuació d'un
governador civil de Barcelona
des de la taula d'un café 1 una
altra és trobar-se amb la res
ponsabilitat del canee. De teves
a meves...
En temps de la monarquia ens
enviaven governadors de tota
mena. N'hi havia — els menys —
amb cara i ulls: els mes. venien
a Barcelona tot-esperant arribar
a ministres: si es plantejava un
conflicte. esperaven que se solu
ciones: si s'alterava Pordre pú
blie. de Madrid estant proclama
ven l'estat de guerra. 1 en paus.
- Ni havia excepcions que confir
maven la regla, és clar, pero tan
noques...
De la proclamació de la Re
pública enea, ésser governador
civil de Barcelona és un regalet.
La República posa governadors
perqué solucionin els ccnflictes
manting,uin Pordre sense altres
1ntervencions. 1 com que la Re
pública no afusella, ni aplica la
lleí de fugues 1 respecta els drets
deis cintadans. és natural que hi
hagi gent que es queixi de man
ca de llibertat, i promogui con
filetes, i obligui els governadors
de la República a passar algunes
nits sense dormir 1 a sopar arnb
el teléfon penjat a l'orella.
Hem anat a veure l'actual go
vernador de Barcelona, senyor
Moles, per demanar-11 unes im
presslons relacinnacles amb els
senyor Ibánez
darrers aldarulls anarco-sindi
calistes, a base de bcmbes 1 pis
toles. El senyor Moles ens ha re
but immediatament. Li hem de
manat la seva opinió i ens ha
contestat resolut:
—Aquests fets els ha qualificat
sobrerament tOthom. Els seus
autors són gent' de mal liture,
pertorbadors profesaionals d e
l'ordre, que fins ara havien vis
cut a Pesquena dels obrers sin
dicats 1 que en veure qué' els
obrers els fugen recorren a la
violencia per continuar doinInant
aIS Sindicats, la gran massa (lels
quals són obrers que no estan
per aquestes coses i el que voten
treballar i guanyar-se la vida.
Teniu, per exemple, el cas de Sa
badell. Els sindicats d'aquella co
marca. afectes a la C. N. T., han
eliminat duna manera absoluta
el s elements de la F. A. I. Els
obrers sabadellencs compten amb
una organització sindical excel
lent 1 amb una força innegable.
I ja heu vist com aquests dies a
Sabadell hi ha hagut tranquilli
tat. Existia una petita entitat
afecta a la F. A. I. que ha estat
clausurada i la mesura ha estat
ben rebuda per Pelement obrer
sabadellenc. Els fa tes veuen
que l'organització sindical obre
ra sels esmuny, 1 per aixo 'fan
aquests espetecs decidits a impo
ear-se pel terror.
creleu ti preguntem
que la celebraciódel pie regional
deis Sindlcats, del qual fa tant
de temps que es paala, podria
aclarir considerablement la sí
tuació?
Encara tio s'lla visi la causa
pels fets del ro Wagost a Ma
drid. La dilació és segurament
molt per?rtontrasta
ami) 'activa rramitació'del sti
mari en els primers temps. No
podern suposar, republicans
de cor que sorn, que ningú ha
gi intentat o insinuat una .polí
tica d'etottflement" ito -di
rem en francés per ti mes cha
recita. Convindria,peró, coin
ha convingm sernpre:' que sigui
feta aviar justicia serena .als fa
cinerosos monarquics, aquells
que es proposaven, entre abres
Coses, liançar simplement de
daltabaix del baleó del n'in isteri
de la Guerra l'actual cap del
-Govern.
Els •assassins d'aeittells po
bres sóldats del carrer. de Prim
i del crirrer d'Alcalá .continuen
empresonats, a excepció d'uns
quants que han fugit de Villa
Cisneros. Con ti nuen empreso
nats, , -no en sortiran pas de
•moment, sernbla: No basta, pe
ró, hairer ofegat l'aleartent reac
cionar' per radhesió popular
régim i, sobretot, pel ridicul.
No basta l'empresonarnent pre
ventiti- ni' la tramitació enfar
fegada de la causa. Calia do
nar abpaís i a,l'exterior la sen
.saci&•de t'otea inexorable, per
bé'que humana. Caliaque l'opi
nió cittraclana que va assistir el
-Govern i Ii Reptiblica•en aque
lla -llora de .prova duríssima los
interpretada clararnent i -recta
ment.•.•
No?parieni de ningu.• No cal
pas repetir !'error que contin
gué, al noStrl entendre, la cle
mencia extemporánia.A1-4, pas
sada la crisi incoercible d'in
dignado davant • la temptativa
criminal de segrestar el país al
tra vegada i d'imposar altre
-top, per a goverriar-lo, •Ptantic
terror amb disfressa •de Ilei o
d'autoritat, considerem igual
ment rfesencertada com judicá
vem aleshores l'excessiva benig
nitat que lionorav4: en altres
aspectes, la Repúblka.'-nostra.
No pas per la bondat oficial en
ella ninteixa, tot i que opinen'
—Evident — ens respon
I precisament perqué els diri
gents anarquistes en poder deis
quals está actualment l'organit
zació sindical saben aixó, és pel
que aqtiest ple no 7e celebra. Jo
he dit, més d'una vegada, que
estic disposat a autoritzar la ce
lebració d'aquesta assemblea.
Peró els que l'han de convocar no
la convoquen. I entre tant, l'o
brer — en menya nontbre cada
dia — segueix cotitzant sense
saber, ni tan solament poder pre
guntar, qué se'n fa deis diners
que es recapten.
A continuació el senyor Moles
.115 parla de la le "ricació de
bombes. Hi ha gent — diu — que
„no s'explica d'on pot sortir la di
mita. Hl ha qui creu que els
el ents terrorlstes reben la di
nanita a tones o mal per l'estil.
Aixo --\tingueu-ne L. convicció
és gairehg impossible, per no dir
vos impose le. En canvi, com
prendreu co és difícil d'evitar
que siguin so: ets cartutxos de
les mines. !Es • fácil, d'un cap
a l'altre de dia, xar-ne de ter
esclatar un 1 endur-. '1 amagat a
li faixa! Només eue ó loo faci
un minaire de cada cena repre
senta al cap del dia i al cap de
la semana una quantitat inyor
tant de dinamita. 'Tot está en'avi
gilar la gent sospítosa, • naturale
ment, pero sernpre se n'escapa
algun.
a-Tinc referéneies—afegeix --
que en la diffecció técnica d'a
questá fabrieació bombes ha
intlatvingtit un englnyer foraster,
que ha fet estades intermitents a
Ba reelons
í de la polícia de Barcelona
per L. AYMAMI í BAUD1NA
—Estranger? — preguntem.
—No, foraster, peró espanyol.
La policia II segueix la pista —
ens diu — i és molt possible que
a hores d'ara ja hagi estat detin
gut.
El sényor Males ens diu, a con
tinuad& com és d'ingrata la rei
na de la policia. Creu que els
atacs qu s'han dirigit des de di
versos sectors al cap superior
són injustos. Jo, que 'l'he viet de
prop excedint-se cada hora 1
Cada dia, us ho puc assegurar.
Cal tenir en compte els elements
deis quals disposa. Ara, a Barce
lona, no hl ha ,comissari general,
ni secretan i general. 'rota aques
ta lelna recau clamunt el cap,
que ja en té prou arnb la seva,
D'un ,temps a azesesta part han
demariat el trasllat gran nombre
d'agents, entre els quals hi havia
eh més bregats en aquests que
fers, extraordinariament clelicats,
I aixo, creieu-me, no s'improvi
sa. Jo hi he pensat moltes vega
des, hi penso cada, dia. El cap
superior de policia de Barcelona
está realitzant una feina supe
rior a les seves forces, per culpa
del que us acabo de dir. La bri
gada d'investigado és insuficient
i no poden exigir-se miracles.
Amb tot, amb els elements de
qué es disposa, es fa un rentable
"tour de force". Creieu-me, que
una cosa és criticar i una altra
trobar-se en aquest lloc. El se
nior Ibánez ja fa teraps que va
manifestar el seu propósit de di
mitin., Continua 5— canee a
precs rneus. Ehl insIsteix, peró,
que el d11.que jo marxi, marxara
dl.
justícía de la República
Cal imposar-la a tots es enemics de la revolució
per GRAMER-EMRRERA
com-Pi i Marga!' que la gracia
en sentir de benefici als condem
nats de- tot ordre és contrária a
l'esséncia 'de la justicia, sino
per les derivacions que lxxlitt
tenir en una i ultra zona extre
mes, n'érem contraris i en soin
ara. La primera República cai
gué per no haver signat una
senténcia a -ternos.
Ja no pc>dem fer res. No
rxxiem, no .pot lógicament la
República tornar enrera, repa
rar l'excesSiva benignitat del
moment crucird. Cal, pero,,apli
car almenvs amb el máxim ri
gor la part de justicia que que
da per fer. Per catire la'sanció
de la llei datnunt els criminals
pendents de sentncia. Cal no
oblidar — l poble hi té els tills
fits — la causa alliconaclora del
lo d'agost.
* * *
? Per qué recordar aixó, tot
just ara ? ? Per que reclamar
tot just tn aqueSta hora el cás
tig.ale1s nionárcluics seclicidsos
i fr?,casSats ? .\ ra ? ?L'endema
Mateix. d'un intent extremista
,.de l'ultra banda ? ? Ara, quan
la sensació de relatiu perill sem
bla desplaear-se cap a la zona
contraria ?
Sí, ara preciSament convé
recordar que hi ha pendent la
causa del io d'agost pels esde
veniments de Madrid. La lenti
tud no diem lenitat — apli
cada a i el siienci
que lao-volta aquests ches ha do
nat als veritables o suposats ex
trernistes de l'esquerra un pre
text acceptable en • part, ia que
no una raó puix que n'estan
rnancats. Ara, perqué l'origen
deis tílitms incidents és en el
fons el mateix d'aquella inten
tona : el diner i la intriga deis
reaccionaris. Ara, perqué ha
vent parlar persona autoritzada
de fer conselts de guerra suma
ríssims contra els pistolers d'en
gnanv, resulta un xic vicalnt
no haver-ne fet cáp als mili
tars — als '.¦11LI1ARS : els
d'ara no en són pus — que es
varen sublevar el to d'agost.
En efecte, ni que fos sola
ment per raó cronológica, toca
de fer primer consells sumarís
sims als militars sediciosos. A
rnés toca primer als monárquics
desearais perqué llur feta era
més greu — en aixó no hi ha
pus dubte, puix que era un cos
mateix de l'E%tat el que se su
blevava i no pas una llopada
d'indesitjables o d'ofuscats,
perqué era major el desori cau
sat — i per raó evident de fur.
Sempre han d'ésser preferits
els militars quan de tribunals
militars es tracia per a jutjar
clelictes militars arnb llur propi
codi.
* * *
Tot aixó tal vegada no és
agradable. No, no n'és gens.
Tampoc és agradable que els
monSt'quics es sublevin o facin
4 la rambla
1.6 gener de 1933
II llou
ge Barcelona
Per bé que a l'hora d'es
, Criure aquestes ratlles k no
no té eneara.esti
sembIa poder-se donar com
tti' fet el nomenainent• de go
vernador civil de Barcelo
na. tn cónseller de la Ge
neralitat deis més desta
cats per la eficácia i la in
tensitat .de 'la seva gestió
.com diputat a-Certs en el
curs de la discussió de l'Es
tatut, sera el designat per
ocupar aquest cárrec
- LA RAMBLA se'n feli
-cita sinceríssimament.- La
serena energia del nou go
vernador, els seus provats
.dots d'intelligéncia i de ca
talanitat, i el seu amor al ré
gim que ajudá a implantar
amb l'aportaeió directa i de
cidida del seti esforé, fan es
perar que el nou governa
clor de Barcelona — en l'in
terregne imprescindible per
al traspás de serveis a la
Generalitat actua. á amb
la decisió, l'energia i la se
renitat que l'hora actual fa
imprescindibles.
SALINERA CATALANA. S. A.
Ea convoca a la junta general
ordinária que tindrá Roe el pró
xim dia 30. a les quatre de la
tarda. a la sala d'actes de la Cam
bra Mercantil (Placa de Francesc
Maciá, 12).
Per a prendre part a l'esmenta
da reunió és imprescindible. com
plimentant larUcle le deis Esta
cut& d'hacer dipositat. sis dios
abans d'ella. com a mínimum. les
Accions o resguard d'un Banc. El
dipósit de les Accions pot fer-se.
a partir d'alma al despatx de la
cornpanyia a Barcelona: Passeig
de Blasco Ibánez, 6.
Hospitalet-Barcelona 14 de ge
ner de 1933.—El President, Josep
María Pi Sunyer.— F Secretart
Isidor Saló Pons.
TEATRES
TEATRE NOVETATS
Companyia L. Calvo. Nit, tes
10'15: EL LIO PADRE i la joia mu
cal mes oiacionada del me.stre Pe
. nett:
DonGil deAlcalá
per Godayol, Gubert. Gorge. etc.. or
questra de corda 1 arpa amb 38 pro
!estora. 35. Fastuosa presentació.
Demit. tarda i nit. el formidable
exitás dlari.
DON GIL DE ALCALÁ,
triomf del seu autor I artisteas ;atar
pretatiu.s
C IN.F.,M E S
COLISEUM
Avui. nit, 4 in Estrena t.:el gra
cuis
SE FUÉ MI MUJER
interpreta t, per Henry Garat 1 Le
monnier
FANTASIO
nit, a Ls 10.
A€flUAUTATS PARAMOUNT
DIBUIXOS
ECLAIR JOURNAL
PESCA EMO(IONANT
'documental)
'Oran can de la producció U F. A.,
*-Sornbas en Montecarlo
per Kate de Naqty i Jean Murat.
CINEMA PARIS
Avui. tarda. Nit. a les 9 45:
REVISTA ECLAIR
• La formidable producció d'art
LUZ AZUL
Exit de RENE LEFEBRE en la de
liciosa comedia
Monsieur, Madame et Bibí
amb IV1ARY GLORY.
PUBLI-CINEMA
Passeig de Grácia. 57; teltf.' 71,681
• Avui, diUur, nit, de 10 ai12. Buta
ca, 1 pesseta: "Reportatges.Oirptes",
: "El cautkú o la góma ekst1ca". NO
. TIdIAEI FOX SQN011 .(epPecial),
L'INCENDI DE L'ATLANTIQUE i
• — "Éri-ítme de les Rickshas".
••,v.e ^
•-•55- .
•
Nit, 930
Al campas de tres por cuatro
SIGUEME, ,CORA2ON
i la interessant estrena
La oculta Providencia
S.ALONS CINAS
TIVthA
FEIVIINA
Aval, dilluns, 10 nit: Un as en'
las babes, per Billie Dove.
CAIIITOL
Avui, dilluns, 10 nit: Entre
dos fuegos, per Joan Bennet.
• 1 Chanclu, per Ednifind Lo*e.
CATALUNYA
Avui, dilluns, 9'45 nit: Juego
Avui, dilluns, 9'45 nit: Muneco, de pillos, per Tomás Meigha
#ter Lia Deyers. Alo Paris, per Jo- Conducta desordenada, per San
,sett,e Day. Eilers. I Restaurant Catalunya
e.,rnali.: a la seva istingida clientela al públic en general.
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Pial. creació de la casa
111 PER ir
EXIGIU
ELS CAFÉS DEL BRASIL
SON
ELS MÉS FINS I AROMATICS
I
5
• ""!
Aixó de l'ordre públic — repe
teix — s'ha de conéixer per dins
per jutjar-lo. Sobre aquest punt,
he tingut converses molt llargues
amb el conseller de Governació
de la Generalltat.
Preguntem al senyor Moles si
pensa continuar molts dies en el
cárrec. No obtenim una resposta
concreta. Está a la disposició del
Govern de la República i mentre
no 11 diguin res...
—No us penseu — afegeix —
que ja en Une ganes. El Govern
civil de Barcelona és una verita
ble gangueta.
—I el vostre successor...?
--No en sé rea. Sonen cada dia,
noms difeeents. No tinc cap refe
rencia que em permeti assegurar
qui em succeirá. Certament, des
prés deis fets d'aquests dies —
me'n faig canee —, no cree que
ningú senti una gran illusió pel
canee_
—Al Marroc estareu més tran
quil...
—Véureu, veureu..., allá també
hi ha FAI i, de més a més, hi ha
agitadors a sou deis monárquics.
Pel que fa referencia al Govern
civil de Barcelona, us asseguro
que un mes d'actuado en aquest
lloc faria canviar totalment de
parer el més críticaire...
Res mes. Ens acomiadem. El
senyor Moles ens acompanya fins
a la porta. A baix, al carrer, una
parella de guardies d'assalt, amb
la tercerola a l'espatlla, esguar
den de reüll un tercet de nenes
maques que vénen de bailar sar
danes...
sublevar, ni nosaltres els hem
dit de fer semblant rosa ni els
hem acorralat per a justificar
los.
Reaccionaris i pseudo-obre
ristes que fan conxorxa evident
s'indignaran molt si lliguem tot
aixó, peró és un fet que una
miqueta més d'energia passat
el lo d'agost de 1932 hatitlia
segurament evitat el 8 de ge
ner de 1933 i les seves víctimes.
Reaccionaris i pseudo-obre
ristes — el Brusi vetust que
s'indigna amb nosaltres, El
Debate que fa escarafalls i re
1
L'eslat de
J.Stmyol 1Garriga
El nostre estimat amic J. Su
nyol i Garriga, en franca cOn
valescencia després de la inter
venció quirúrgica, continua a
París. Les noticies que en tenim
són completament optirnistes j
fan creure en un restabliment
total immediat.
Creiem que Sunyoi no triga.
ra gaires dies a ernprendre el
viatge de tornada a Barcelona
per reintegrar-se a la seva
vida normal. No cal dir amb la
satisfacció que donem la nova
als nost res amics.
l'!
* t •
'
1"1
E % I
Cada dia Ixit
de
is Dolly
Vedette de fama
mundial
i de la notable
moderníssima orquestra
Nielodian's Jazz
posena la lid,' restablim Pordre.
Les extremes esquerres els
piStolers, millor — diuen que
és calumnia de periodistes bur
gesos que ells hagin cobrat cle
l'estranger o deis reaccionaris
-que•tot el seu diner l'han- gua
rivat en-forma honrada a cópia.
d5atracaments. Esbrinem-ho. 1
quan haurem comprovato acla
rit aquesta singular manera
honrada de fer-se amb milions
i amb elements de lluita, easti
guem sobretot els de dalt, -tls
instigadors malignes i covards.
! No oblidéssiu la causa — o
!es causes — pendent pels fets
del To d'agost, dignes ba-ons
que admInistreu iustícia en el
nom de la República Si
aquests consells de gileara su
rnaríssitns que heu anunciat no
niés els fett contra una clerta
mora debandits— precisament
els 'menys i els menvs pernio
eos — creareu perseg,i'ts que
necessita el mi,e analfabet de la
revolució millor que 13 nostra,
S'HAN POGUT RESUMIR ELS ARGUMENTS
DE LES INACABABLES I FREQÜENTNSI
MES NOTES QUE PUBLICA LA C. N. T.
SÓN AQUESTS:
I.—La C. N. T. no té res a veure amb el moviment
terrorista.
II.—E1 moviment és obra deis anarquistes.
111.—Ells no el poden condemnar,'perqué tarnbé són
anarquistes.
IV.—El moviment és una protesta justa del poble
obrer indignat contra la República.
V.—Elmoviment és una maniobra del Govern contra
la C. N. T.
VI.—La C. N. T, ja fará la Revoluctó.Ins ho podem
apuntar.
clama • ordle i lid. AQUEST
COI', per á eludir responsabi
lifats a la sva colla, i per l'al
tre costnt aqeh1a Soii de carre
ró que acusa kl Govern d'assas
sinar bornes ben vius, s'indig
na amb els periodistes perqué
no defensem els atracadors i
diu que ja faran la revolució i
tremolará la terca, peró que de
moment no tenen res a veure
amb aquesta, com el propi
B C — s'indignaran. Pesó,
una cosa és la coincidéncia cir
cumstanOial .de'fbi'des diferents
a combatre'n una tercera, so
bretot si aquesta ocupa el poder,
i tina altra que ia gent de la
F A 1 disposi de milions de pes
5etes. arrihade5'de París iluethi
poden -ven r -de Tríng.IV-que -no.
sigui gent monárquica, perqué
els obrers no donten aquestes .kifres per aaverjteS.
? Les dretes volen justicia
ordre? Dones, justíoia, im
Ilancareu al fang de's carrers
autoritat de la Repúl--1'c0.
La millor' Manera de castigar
1 de Prevenir certes formes
ti aparent extreniisnie .zoeial poi
sser. ara, pre :,arnent, activar
'a causa del r•, d'agost contra
els monárquics sublevats i fer
catire aplomar el pes de la Ilei.
Fer-lo catire damunt els assas sins qunllancen bombes els diu
qmueincsgesp,repceurórsotarms,béinasltsigmadoonrásr, financiers del crim.
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
-Girt'irra assortit
reekler
mido Universitat , 14
Su
on
ter
a
him
i
ent
ga
, el
eva
) la
)va
E.»
16 crener de 1933 la rambla
N.321111t•Ei..M. 1at, ire• .17€.1"tiLC t5)
n poblad d'Andalusi
L'hora de la F. A. I...,
Es blanc. Es petit. Es lluny de ta
ta carretera i de tot camí provinciaL
Un lleu camí de ferradura t'hi tras
llada des d'un indret misteriós. El
poble está voltat d'un parell de cor
tijos. Tota la provincia, aquesta i la
germana, gairebé són propietat d'un
sol cognom. Ha estat un cognom 11
lustre en temps de la monarquia. El
coanom hi tenia un vedat. Hl havia
an'at el rei. La terra és fértil. Dóna
molta oliva. Hi ha de tot. També té
el $eu acotat per a la ramaderia. La
cría de braus és important. El ponle
és petit i és blanc. Són unes cases
in,untades sobre les estribacions d'u
na muntanya. -No gaire claras, no
gaire higiéniques, peró ben encala
das. Una cinta blava a un matra de
terra és rúnica fantasia que s'han
permés els habitants d'aquellas ter
res. Viuen al poble mis cent o cent
cinquanta veins. Viuen del que tre
bailen, i treballen poc. El jornal ha
estat escás tota la vida. I com que
ala capvespres no banca res a fer,
s'endinsen a les cases-coves que els
serveix de refugi, i no t,roben altra
distracció que l'anar fent criaturas.
Les criaturas neixen alares i aviat
són brunes per lanar i venir sota el
sol. Es crian entre les gallinas i els
paras de la casa i corren pels camina
amb peu descule. Poc diner. L'admi
nistrador ha de treure per al cog
nom ilustre que viu a Madrid i per
a oil. Cal afanar el que es pugui. Els
temps no estan per res més que per
aixó: per afanar. Han guanyat bota
la vida una pesseta o sis rals de jor
nal, paró els han donat una mena
de porqueria de molts colors que
diuen que és molt bo per a la salut i
que se'n diu gazpacho. No hi ha sal
vació. La gent no sap de Regir, ni
d'escriure. No saben ni de cap mena
d'alegria forastera. Tenen unes can
çons tristes — cante llano, cante jon
do — i unes guitarras que de vegades
sanen al lluny. Quan hl ha hagut
eleccions ni han votat. Ha arribat
rakalde, que ha reunit tres galifar
deus; els ha fet signar en blanc unes
actas, 1 les ha omplert com li ha sera
blat. Es dar que amb les indica,cians
de l'amo de la contrada. Que dispo
sava de Ilurs vides, de llur estat d'es
perit, parqué per aixó els donava una
pesseta o sis rals de jornal diari...
Peró un dia va arribar al noble las
aova de la •evolueió del. 14 d'abril.
Ja hi ha República? ?I qué valla lar,
aixó? I3en bé no ho sabien. D'un "ro
ble lampar va arribar la nova que a
Sevilla, a Granada. a Córdova, els
homes del carrer havien pres els
Ajuntaments, i eren els amos, i ara
ja no treballarien més els que ha
vien treballat tota la vida. Decidiren
fer el mateix. Paró... ací l'alcalde era
l'administrador de les terres. Si li
prenien la vara ell els treuria de llurs
cases parqué neta propiatari, els, ne
gara treball, es mar-ir1e/1 de gana...
No sabien com anava allóe„la re
volució. Un parell de, joyas es deci
diren anar a la capital peÇl usaban
tar-se del que calla fer. Emprengue
ren la caminada can a Sevilla. I en
arribar a Sevilla, al lloc conegut per '
La Campana hi havia un orador de
carrero. Era un comunista. Predica
va la bona nava.
—Calia que triomfés — deis -- la
revolució social. Tot per ala pobres.
Res per ala rics. La terra és del que
la treballa. La vida per ala que no
rhavien gandida. Les preseas per a
tots aquella que havien sotmés el
poble anys i anys. Calia assaltar tots
els Ajuntaments i apoderar-se de les
armes de la força pública, i als pro
pietaris i ala rica que es neguessin a
sucumbir davant del nou estat de co
ses calla tallar-los el colL I al que
negués pa i diners al treballador ca
lla penjar-lo d'un. fanal...
Aquella gent no colgué sentir més.
Es declararen de ,seguida "comunis
tas libertarios". Tornaren al poble de
pressa i corrents, i en arribar a la
nit entraren a l'Ajuntament i se n'in
cautaren. Quan l'alcalde, per Parti
da 29, va valer protestar el ficaren
al calabós i l'advertiren que si probas
tava Ii tallarien la nou del coll. A
rendema del 16 d'abril va haver-hi
la gran testa. Ningú -no va anar a
treballar. La revolució «era al carrer.
Ja tot era d'ella Havia arribat la
República. A rendema seguia la re
volució. Tampoc no sortiren a traba
llar. I es planteja el problema: Bé
peró ?qui ha d'anar a treballar les
terres? Qui ha de conreuar-les? Ella?
Ella havien guanyat la revolució. Hl
havien d'anar els ries. ELs que no les
havien trebaliades- mai... Paró eh
amos de les torres aren lluny. A Ma
drid. I l'administrador i eh dos ca
patassos eran massa poca gent per
a treballar la provincia... La guáxdia
civil va arribar al poble. Va posar en
llibertat l'administrador. Aquell he
me havia afanat prou. Va estimas-se
més anar a raure a la capital. El po
ble va elegir Ajuntamant. Es va de
clarar socialista, paró sense saber qué
volia dir socialisme... Poc després co
mençava la campanya de la F. A. L
Els oradors pels pobles
Ha passat un any de República.
En aouell poble l'Ajuntament és deis
socialistas. O deis qua se'n diuen. La
gent ha tornat a treballar confiant
que la Reforma Agraria els donará
les terres un dia o altre. Treballen
parqué han de viure. I g'uanyen mola
bon jornal. Com no rhavien guanyat
mal Ili ha un jovent, paró, que no
está satisfet de la República. Aixó
no és "el reparto social". Encara hi
ha diferencia de classes.-Van i vénen
a la capital. A la canital van ala mí
tings. Saben que parlen de llocs on
eh propietaria són eh amos i els
burgesos eh que els que treballen. I
cerquen ramistat d'aquests oradors, i
els conviden a anar al poble. Un ma
tí un orador de la F. A. I. emprén el
camí cap al poblet. Va muntat a ca
vall, amb un noiet del poble que duu
un clavell sobre l'orella, i que va en
cisat i envalentonat de dur amb ell
l'orador. En aguan poble bla•nc, me
nta, pie de quitxalla bruta i cridana
ra, gairebé nua i que llueix el melic
sortit com els negras de l'Africa Oc
cidental, es va a celebrar un acta
transcendental: un míting. Mal no
n'hi havia hagut. L'alcalde, o sigui
l'administrador, no n'havia deixat
celebrar mal cap. Ara ja se'n poden
celebrar. En afecte, encara el sol és
dalt donant ombres i clara al olivars
quan se celebra el míting•fora del no
ble. En un camp. Hl ha, anat tot el
poble. Hi han anat les dones. Hl han
anat les criaturas, que guaiten l'ora
dor com si los una mena de papus...
L'orador, sota un arbre, reuneix al
seu entorn el poble. El fa asseure, i
oil, de peu dret, comença el discurs.
Eh diu "Companeros!" el seu clis
curs és terrible. Diu que la Repúbli
ca és una estafa; oue el Govern vol
la guerra imperialista; que encara
manen els capellans; que els rics no
paguen, i ene qui paga és el poble;
que volen dur la gent a la guerra
contra els moros, i que l'únic que pot
salvar el món és el "c6munismo li
bertario", on tots • taran el que ola
sembli bé, í no hi haurá, Estat que els
obligui a pagar cédula-ni impostos...
Tothom será lliure, i no hi haura
guardia civil, ni guardias jurados...
Aixó per a aquella pobra gent vol
dir que podran Caçar en llibertat, 1
no pas furtivament:
—?Podremos cazar en la finca de
tos de Medinaceli? — pregunta un.
—;No habrá fincas de nadie por
que todas serán vuestras!
—;Anda! ? Y no habrá guardia ci
vil?
---,No tiene que haber guardia ci
vil!
Anarquia andalusa
Si, si, han arribat bombas, muni
dona explosius, armes curtes i ar
mes llargues. Cal estar armat. ?Com
han •arribat? Qui les ha dutes? Eh
de la A. I. són una mena de ma
ganarla extraordinaria. El poble está
armat. Mal no havia estat tan ar
mat com ara. A la pandereta de la
Ln poblet andalus. Bla,nc de sol i de call. Capots toscos. Ombres dures
blaves. I la tragedia de les pobres masses deliraras, earn d'agitadors i de
xerrameca
—?Y podré cultivar el trozo de
tierra del juntico del mayoral?
—Toda la tierra será vuestra...
No els plau l'afirmació. Sí, sí, toda
la tierra será nuestra — pensa un, —
parir al que me toque una brizna de
mi trozo le parto el pecho y le rajo
el rostro... ELs pobres seran eh
ames; eh rics seran penjats... El pro
grama de l'anarquista de Terrassa ar
riba a punt a aquell poblet andaluz.
La gent está animada pel "comunis
mo libertario". Ha arribat la saya. A
renderna, amb orgull, diuen: Somos
de la F. A. I., i en dir-ho posen tant
de braó com si diguessin que són
"orteguistas".
Eh oradora van passant. Donen
lliçons de "comunismo libertario".
Quan han acabat la feina, un que
-sap llegir treu de la butxaca un dia,ri
sindicalista, i el llegeix ala altres:
Pronto llegará la revolución... Faltan
pocas horas para que triunfe la nues
tra... Viva el comunismo libertario...
La República está hundida. I la po
bra gent del camp creu que tot alló
que diu el diari és auténtic, i que s'a
costa el moviment comunista Iliber
tari.
No se sap com, paró, un dia han
anibat armes, municions, explosius...
navaja en la liga, ni-La seguit una al
Ira de bomba a la má. La navalla és
cosa del segle XIX. Al segle XX no
hi ha un flamenc que no sapiga qué
cosa és un "star" i una "parabellum".
L'ideal de tot bandoler del segle XX
al camp andalús é,s operar amb una
pistola automática i un parell de
bombas de má. El trabuc ha passat
de moda. El "Vivillo" i el "Pernales"
segueixen vivint entre aquesta gent.
El que passa és Que ara el bandola
risme té un sistema polític que no
tenia abans. Anys amera es confor
maven a posar la gracia romántica
de din "el que robaba a los ricos pa
repartir en los pobres". Ara aixó ja
no té catre. Es ma.ssa romantic. Mas
sa deis temps deis mitinyacs. Ara es
pot justificar un assassinat collectiu, •
l'assalt a una banca amb el nom de
"la Humanidad doliente" en els Ila
vise. El poblet está minat de bom
bas i de municiona. Poden fer front
a una parella de la Guardia civil. La
poden assassinar. ?Qué hi ha de co
rnil, de fratern entre aquests fla
menas del camn andaiús amb els gi
tanos? Hom no ho sap ben be. El cert
és que acuesta gent del camp andalús
sent un odi a mort per la Guardia
civil com per a ells es la máxima au toritat. Parlen que si la Guardia ci
vil feia o desfeia abans, en els temps
de la monarquia i en eh temps de la
Dictadura. Possiblernent. Hom. recor
da... Peró el fet és que ara la gent
está contra la Guardia civil, peró en
aquests pobles, deixats de la má, de
la vida, hom no veu en la Guardia
civil altra cosa que raturador per a
poder apoderar-se de les terres deis
altres. Al poblet d'Andalusia ha ar
ribat ja restat passional de la revolu
ció. Som eh més — han dit. — Si
cada poble extermina una parella de
la Guardia civil som els amos. Igno
ren la força que té, de más a més,
l'Estat amb tota la seguretat
Per a ella no hi ha altre anemia que
la Guardia civil... Hi ha avisos, ana
des. tornades, reunion.s, fina dintre
ola elements de la F. A. I. hi ha qui
posseeix més secreta que els alares.
Ja saben ella la torea i el poder que
t,enen. Arribará un dia, un senyal, i
tots seran al carrer. De la mateixa
manera que es van fer eh amos el
14 d'abril, es faran ara el 10 de de
sombre, el 9 de gener, un 5 de marea.
La qüestió és tenir-ho tel preparat.
Ara tenen armes, explosius, bombos.
Han estat armats com mal. Es cert,
ben cert. No cal témer. Ells tema
malles més armes que eh que puguin
atacar. De més a mes, aquesta com
plicitat colectiva que existeix al
camp andalús, aquesta simpatia que
gaudeix el delinqüent, permetrá, eael
cas de la derrota, un refugi segur,
una retirada ben defensada... Ací la
gent, quan és preguntada, raspan que
no ha vist res, que no sap res... No
pregunteu. No us respondran. I si ho
fan será per indicar-vos el carni opo
sat. Les dones, especialment, mentei
xen. Tenen una admirado devota pel
que se sap jugar la vida. Al bandoler
i al torero els acaba de sortir un nou
competidor: el pistoler. "L'héroe",
mestre estimat i enyorat Rossinyol,
ja no és el valent que torna de Cuba
per a cridar, en plena ubriaguesa:
"!Viva Espanya!"; "l'héroe" d'avui
és el pistoler. Es gandul com aquell,
valent coin aouell, cridaner i decidit
com aquell... I el pistoler se sap ad
mirat i envejat pela altres. Es "el se
norito", el "chulillo" postiner... El
pistoler está emparat per la gent del
noble.
A cada poble hi ha una barreja
mixta de comunismo, sindicalisme,
pistolerisme i xuleria. Es arenen mes
valents segons ola "islas" que gau
deixen. Es mes valent un "sindicaba
tia" de la F. A. I. que un "comunis
ta estatal"... Aquests xerren massa.
Eh altres són más practies. — "Vos
otros estáis por la labia, nosotros es
tamos por la acción..." — dinen.
Motí al capvespre
Ha arribat el dia. Són les set de la
nit. Ja és fose. Hl ha una rojos i uns
vermellons allá per on s'a9otxa el
sol. Una veu que surt d'una cantona
da diu: "!Viva el comunismo liberta
rio! !Viva la F. A. I." "!Viva!" - - re
peteixen altres vena. — I s'agrupen
en mig d'un carrer. Les criaturas, mo
mentániament, creient-se en ella de
testa, surten al carrer a seguir la ta
bola, paró aviat uns treta, llançats
en l'aire, els esveren, i s'amaguen.
Uns jovenets tallen el ti del teléfon.
Uns altres es posen al peu del camí
de ferradura parqué ninga no sarti
del poble.
—;Viva la F. A. 1.!
—;Vivaaa!
I van passant pels carrers bruta,
allarzassats, cantelluts, fina arribar
a una mena de plaga pública. L'agut
zil s'espanta. L'alcalde, que es deia so
cialista també, veu venir una belga
L'atzagalada de díurnenge
Reprodulm a continuació l'in
teressant article publicat pel nos
tre amic J. Aiguader Miró a "La
Campana de Gracia", comentant
els últims esdeveniments:
Han passat els dies de la nova
revolta preparada pels elements
de la F. A. I. Els seus addictes
l'havien elaborada amb cons
tancia obsessionant i dotada de
tots els possibles mitjans
Tot el que poden esperar els nu
clis clandestins que treballen per
a un capgirament polític o social
estava a les seves mans; en cap
moment els conspiradors antl
monárquics somniaren reunir un
arsenal tan complet.
Els ha mancat, pero, relement
de combat més decisiu: el poble.
Malgrat els errors táctics en vo
ler insistir sobre els mateixos ob
jectius que havien produit les
fallidas anteriors no dubtem de
. que el cop estava ben planejat i
capaç de determinar l'éxit si l'as
sisténcia ciutadana els hagués
estat propicia. Peró els ha estat
adversa, violentamnt adversa. No
han aconseguit ni la més lleu
simpatia. Ni tan sois una neutra
litat indiferent.
El poble els és hostil. En es
mentar el poble no ens referim
solament a la massa amorfa i
indivisa del cos ciutada en la qual
s'afileren estaments 1 mentalitats
diverses i d'interessos contrapo
sat.s. No sumem potentats, co
merCiants, intellectualitat, paga
sía i obrers, sinó que n'eliminem
tots aquells que per la seva con
dició social cal preveure que
s'enfrontaran a _qualsevol tras
bals i ens referim només a la
classe pagesa, pobra 1 als obrers.
Aquests els han fet falla. I eh
han fallat, no per omissió ni
neglifiéncia, sino amb activitat
contraria 1 ben manifesta.
Es un afer greu per al sindica
lisme catalá el desprestigi cada
dia més gros de la C.N.T. Tots re
cordem el sentit providencial que
en les animes obreros havia tin
gut. Els seus fracassos no feien
minvar l'esperança en la menta
litat ingenua de la gran massa
obrera; ni els errors evidents i
comprovats 11 escantellaven el
fervor. Dotat d'unes virtuts mi
tigues enjoiava els seus•cors es
perant sempre la victória deci
siva. I quan no, la satisfacció ín
tima de creure que compila el. seu
deure i l'acció ineficap de mo
per FRANCESC MADRID
que vénen cridant i ciisparant en l'ai
re. Voten fugir. Ja no poden. Ha es
tal assaltat l'Ajuntament. Un begre
posa al banc principal la bandera ro
ja i negra de la F. A. I. !Ja som
Iliures! Re; ara ja es Id, rAjunta
ment. Qué cal fer? Aquella gent no
sap gaire. ?Qué van fer els elles suc
cessius al 14 d'abril? Xerrar a la ta
yema i deixar de treballar... Paró ara
no, ara cal repartir les berrea ara
cal repartir els béns, ara cal ésser
amo de tot i complir el programa del
"comunismo libertario"... Una revo
lució necessita víctimas... Cal fer víc
timas. ?Quins són eh anemias del no
ble? Bé; si les autorita.ta d'abans...
L'agutzil, per exemple... Paró ragut
zil, en aquest cas, está defensat par
qué el seu fill és del Comité de la
F. A. I. Es pistoler. Dones no estava
poc content el pare d'haver tret un
fill com aquest! Bé, paró cal fer una
salvatjada. Una, la que sigui. De mo
ment, val la nena de cremar l'esglé
sia... Només l'església? Tambo es pot
cremar la casa de don Severo. ?Qui
és don Severo? La casa de l'admi
nistrador deis amos de tota la contra
da, del que havia estat batlle. La ca
sa de don Severo, tancada i fosca,
hauria pogut servir d'escala, de dis
pensari, etc., paró no, no, en el nou
régim calla fer una venjança... ere
marem la casa de don Severo. Apa,
minyons, a ventar-hl el foca. Ja es
venta el foc. Ja crema la patita es
glésia blanca, ja crema, la casa de
don Severo. Hom diu: ?I per qué no
crenieni la casa-caserna de la Guar
dia civil? Es cert. La casa-caserna és
una mica lluny: Es fora de poble. No
més hi viuen una parella de la Guar
dia civil amb Ilurs dones i criaturas.
Ben pensat. Cal anar a fer un es
carment... ,Apa. La veu ha estat do
nada. La veu és expandida. "!Viva el
comunismo libertario!".
La guardia civil ven venir, amb
atxes aneases, el pobk. Es tanquen.
Les criaturas ploren. Les dones resten
esmorteides. El teléfon no funciona.
Es prepara a defensar-se. Xiula una
bala. Una altra, una altra.. Ja s'a
costa el poble. Van carregats amb
llaunes de petroli. Cremaran la casa
i els habitants. Hl ha criaturas.
Tant se val. Són fills de guardia ci
vil. Un instint de criminalitat els duu
a l'anorreament. Cal acabar amb ells.
Són poca. De més a més, la covardia.
Parqué són pocs... I el creuament de
trets comenea. Cauca ferits una
quants del poble. Les baixes enfollei
xen els atacants. S.embla que han fe
rit un guardia. Les flamas de la casa
de don Severo i de l'església es di
buixen sinistrament en el tetó obscur
de la nit. Es den haver vist deis po
Irles vorans. Han sortit parelles de la
Guardia civil camí d'on sembla que
hi ha foc... La vela consigna deis
primitius — el foc de la nit—ha ser
vit de senyal inconscient, aquesta nit.
Es defensa la Guardia civil. Ataquen
els del poble. La lluita fa víctimas.
Les dones de fora voten arrossegar les
dones deis guardia civils. Les provo
cacions surten de les baques traques
tes dones cridaneres i valentes. Treta.
Una ombra pasan al Iluny de la casa
caserna, deixant caure el reguer del
petroli... Un llumí, un papar, i aviat
les flamas menudes aniran embolca
llant les parets de la patita casa-ca
serna, 1 pujaran amunt.
Foc. Els guardias, en el perill de
morir rostits o clivellats per les ba
les dels adversaria es defensen. Paró
arriben, com en els films, a bon temps
eh companys salvadors. El noble veu
que arriben novas torees. Es defen
sa, contra-ataca, paró ja no sap de
qué va. Sembla, dones, que el comu
nismo libertario aquel din no s'ha
implantat a tot Espanya. Arriben les
parches de la Guardia civ,11 d'altres
indreta. Disparen. Maten, moren...
Fugan... Es de nit, encara»El noble
ha emmudit. La Guardia 'civil espe
ra la matinada. Entra al poble enge
gant treta. Eh fa sortir a tots amb
les mans en l'airee. Pregunten. ?La
nit abatas? Ella no saben res. Dor
mían. No van sortir. Són els altres.
Quins? Ah, no ho saben... Hi ha una
cuanta morts i ferits. El comunismo
libertario no ha guanyat. La gent
se'n va al camp. Potser dintre d'ells
tenen 1*íntima satisfacció d'haver
disparat tot una nit, -1 d'haver volgut
fer unes víctimas que no pogueren.
haver. I van a treballar mentre les
dones els tracten de covarda parqué
no s'han atrevit a acabar anal les vi
des dels guardie.s...
Resultats sinistres
Es teneble. Aquesta mene de rayo
lucions no duen a res. Són les valles
guerrillas. Són les valles bandes de
lladres de camí ral. Hem tornat al
bandolerismo. Perá a aquesta mena
de piraterisme, Trostki 11 va posar fi:
Un Govern kerenskiá, en aqUesta ho
ra, més que dur al comunisme, el
que faria és donar una pauta beta
kiniana, 1 imrnediatament arribara el
cavall del nou dictador. Oh, no! !Iris
anys més de dictadura, no. Un régim,
de paternalisme, no. El be és que ara,
quan el Govern es disposa a ésser
dur en l'atac parqué voten ferir e/
régim, els diaria dita d'extrema es
guerra surten dient: "Ho yeieu?, ja.
ho déiem; aquest Govern té instint
de dictador! Ara vol declarar l'estat
de guerra, i després la censura! No
són amics de la llibertat...". Es diver
tit i perfecta'. Suposeu-vos que horn
digui: "Aquest home em pegará un
dia o altre...". I per a aconseguir-ho;
que l'insulten cada dia. Arribará un
dia que, en- afecte, aquell home un
ventará un clatellot. i llavors podreu
din, amb tota raó: "Ro veieu?, ja he
deja que aquest home em pegaria"4
Aquest acudit poca-solta de ventriloo
és el que está passant en raotualitat;
en el cos social del país. El Govern
vol mantenir les llibertats, fer una
democracia recta i severa; liberal i
autoritaria alhora, paró una part del
país s'entesta a qué no hi hagi lli
bertat, democracia, autoritát ni dig
nitat, i realitza tota mena de delictes
per tal que s'hagin de treure de la.
circulació. E,spanya actuaIment tra
vessa la erial infantil de' rextremis
me. La gent és més revolucionaria
que mai, com era de més d'ordre que
mai en els primers mesas de dicta
dura. Mentre el Govern realitza, amb
pausa i amb dignitat, una veritable
obra doctrinalment revolucionaria;
els ladres de cami ral organitzen
societats anónimas de bandidatge
motins ame, finalitats ben diferents
a les que pregonen.
Juguen amb la ignorancia de les
multitucls nerviosas i esperaneades;
juguen amb la voluntat d'ésser d'aa
questes pobres multituds que no sa-,
ben ben bé el que velen, i que parlen
de "la revolución permanente", de "la
guerra antiimperialista", del "plan
quinquenal" i de "la acción directa";
creient-se que aixó darrer vol dir en
tendre's a treta amb l'adversari. EL;
propagandistes de l'anarquía han tel
el seu fet. Realment, han creat un
estat d'inquietud social. desesperan
çador. Potser ara el Govern decidirá
a demostrar que, alhora, es pot é_sser
liberal i inflexible. I que més val do
nar un atac a fons que no pas per
dre, per generositat i comprensió. la
força d'un régim que, en definitiva;
es va donar el país el 14 d'abril.
ment preparava el triomf remot
en mantenir un to d'heroYcitat i
cLotreecxparebpggmeallariil'rrlrrsasnetEmeoéTceetaaspcicgsitlpr.nnmoen.sóaopiueddl<torlóetcDraLmiieiplptm,naaéaasieear'aesaocisctiairlxeatpnrijsibaaarponóeslcfuemrálersirtaifeslasnsnaeviplfsabatrsarecs'aailinht,asánlctielcáloiarucncaolriadacq-uslarcuemsluattueantenlenaaiascdaeascastla.'mtlsaeseactvieáa,bcsSptcdmdranlepmesiocnílineptsaeropére1so.oahaeçirsclppogaujroclsintrotróe,óeeiqtatreebonealnreduepsdeiridsjtreiesanausiiraitmancéceá,hbagmdscqasetlapa,omo,eivubanlvrcfm'lh,aeeóonteeeaiinsnnnansn.i.
S'HAN POGUT RESUMIR ELS ARGUMENTS DE LES INACABABLES I FREQÜENT/SSI SMÓENS ANQOTUEESSTQSU: E PUBLICA LA C. N. T.
I.—La C. N. T. no té res a veure amb el moviment
terrorista.
II.—E1 moviment és obra deis anarquistes.
III.—Ells no el poden condemnar, perqué també eón anarquistes.
IV.—E1 moviment és una protesta justa del poble obrer indignat contra la República.
V.—E1 moviment és una maniobra del Govern contra
la C. N. T.
VI.—La C. N. T. ja fará la Revolució. Ene ho podem
apuntar.
partits 1 en els homes que fins
aleshores l'havien encisat. Pero es conformava amb la táctica, L'es
perit de revolta contra la Dicta
dura monarquica de tot temps li
avivava la rancúnia 1 11 feia ad
metre els mitjans violenta i rá
pids.
L'adveniment de la República,
la gesta de la seva proclamad()
per un grup d'homes que en cap
rnoment s'ha desdit de la pa
raula donada, la supressió de les
persecucions i mesures terroris
tes governatives fetes sense or
dre ni concert pels governs de la
monarquia, ha influit per dismi
nuir l'exposició en la lluita.
Republicans :
Deix e m-n o s d'enter
niments davant deis profes
sionals de l'agitació extre
mista. Demanem l'aplicació
inexorable de la llei contra
d'ells. Exigim-la ara, a l'es
calf de fets dolorosos i greus,
i seguim-la exigint a totes
hores. Pensem que així que
afluixem la má, així que
ens sentim massa compren
sius, tornaran a Ilançar-se
contra la República, contra
la llei i contra els ciutadans.
La seva arma de combat
ja la coneixem : la pistola i
la bomba.
El seu programa també :
91 caos,
1 Qui l'ha rebaixada del tot, pe
ro, és l'activitat desssenyada dels
darrers dirigents. Han apartat
els caps visibles de les hores més
culminants d e I sindicalisme,
aquella que havien sofert el 'Tia
xim.um de persecucions i aguan
tat en moments difícils, tragics,
la Confederaci,ó, i que disssolta
amilanada durant la Dictadura,
continuaven representant-ne el
pensament i la solvencia.
Sota la República un grup de
sobrevinguts o de gent arrecera
da abans ha malparlat i banda
iat els vells Iluitadors.
No és cosa insólita que es re
novin els hornos; sí ho és, que es
faci sense aval ni control. Encara
més quan gent desconeguda can
vía els procediments 1 agafa una
actitud agressiva contra la Re
pública 1 contra Catalunya que
té, avui per avul, l'amor de la
immensa majoria del poble tre
bailador.
El grup de dirigents de la
C. N. T., s'ha separat per com
plet de la gran massa. Arnb ac
tes d'audacia i amb toles les arts
més térboles monopolitza encara
la regencia, perla l'estament obrer
s'ha apartat d'ells i, el que és
més trágic, s'ha apartat de la
Confederació. Isolats, a darrera
hora gairebé com una apestats,
han donat ampli esplai a les Ge
ves aficions d'una mentalitat
sentiments primaria; ehdarrerits
tres quarts de segle de l'esperit
internacional, encara pregonen
l'eficacia deis cops de força d'un
nucli ardit com els revolucionaris
espanyols del temps de Mario.
Cristina i d'Isabel Segona. No
han sabut entendre que sense la
co•laboració activa de la collecti
vitat els seus intents fracassaran
tots, i si per una casualitat en
tra reexís no s'aguantaria nl vint
1-quatre hores.
El més trist és que amb.tots eh
seus desoris maten l'associació
obrera. I, convé a Catalunya que
morí el sindicalismo catalá? Es
cosa de pensar-hl molt i amb
detniment 1 ja en parlarem un
altre día.
J. AIGUADER, MIRÓ,
Demaneu les fulies de NOVA
FABRICACIÓ la inditació de
les quals porten tots els pa
quets ,de 10 i 5 tulles
•
que pot desitjar-se ha estat aconseguit
amb el NOU SISTEMA, implantat per la
Fabrica Nacional de Toledo, en la fabri
cado de les
FULLES D'AFAITAR
t.1 CION.1
%PI 111110011.101/
Estoig de 10 fulls, Ptes. 350
Est^lig de 5 futb, Pte,s. 1'75