Rambla, La (1931-1935). Núm. 068 (18 maig 1931)

              11.
6
sa:"sIapaaa;a:a.a: •
!barrido 1 roer
Sense cap mena de dubte, un deis
ilocs on es parla més de futbol—
i de boza també, que és el segon
deis esports populars i espectaculars
per exceRaocia, encara que el primer
t•avessa una crisi tan gran que
comença a fer 'lástima... —és a l'Es
corxador general. En dir que es par
la molt, no vol pas dir que es des
culi la tuca. Airtó de cap de les
maneres. La feina és la feina. i les
opinions les opinions. Penseu que
eh s barcelonins mengem el nostre,
i si el distingit grerai de matarifes
no eralleatis be i de pressa, algun dia
ens quedarlem sense costelles. rmt
janes o Ilonses del coll...
A l'Eseorstador general, la depen
déacia, force nombrosa, sap tant el
que es fa, que bo i mentre té a la
mi dieta el ganivet, o la destral, o
el carzet, i el moltó, el bou o el porc
REPORTATGESDE "LA RAMBLA"
Una visita a l'Escorxador
general
Treballadors i enraonadors a Phora : En aquelles naus
espaioses... : Tothom menja, tothom beu : Hostes d‘he
nor : Direetius i jugadors : Olivella : Cros : Bruguera
Unió d‘Empleats, model
a punt de "caramelo", sap discutir
tan "Iorsai" o ter un panegíric de
l'upercut. El matarife, tot treballant,
ha trenraonar. És forçós. La feina
slo porta. L'enraonar distreu, no
de la feina, sinó de la classe de fei
na. L'horne que déma el passaport
a tants innocents, és forlós que es
busqui distracció, si no potser en
trobar-se davant d'una ovella tendra
i gemada, posem per cas, Ii trerno
laria el poli i la faria patir massa...
Els matarifes, tan units, tan ager
rnanats—ho proclama la seva "Unión
de Empleados del Matadero", de !a
qual ja parlarem— per les seves
funcions socials i de socors, estan
'forla dividas per llurs ideals espor
tius. Barczlonistes, enropeistes i san
Ibones —hi ha, també, algun que altre
'espanyolista, badaloní o jupiterí...—
són els que dominen. I entre uns
'i al:res hi ha hagut Iluites aferris
sades. Allá, en aquelles naus espaio
ses, ciares 1 assoltllades, entre mig
dels pobres bens sacrificats— man
sos, tristos, amb un mirar que tren
ca el cor ente mig deis esferei
dors avalots de!s pous, mentre la
sang regala per les canals i els
'davantals se n'omplen i a les carca
r'hi cauen, unes gotes, que ajuden
a donar un caire sinistre als•boas
matarifes, aquests ho discuteixen tot:
fan equips — ai! !el plaer inefable
de fer equips!—, reformen regla
ments, fan directives de club, creen
ídols, ensorren prestigis...
Sempre, pero, les imites han estat
purament i exclusivament verbals.
Mai no hi ha hagut cap fanatic que
s'hagi aprofitat de portar una eina
a la má per imposar el seu parer.
El fort de les discussions, pera>,
no és a les naus, amb tot i que
Déu n'hi do! Els debits més trans
cendentals, les discussions més sere
nes, els discursos més Iluminosos
s'han pronunciat a la cantina. La
cantina, democrática, no té un no
per a ningú; acull, amorosament,
tothom. Dona pa al que té gana
i vi al que té set. Bones tauies,
bones cadires, sota cobert i ben
:asa
guardada a l'hivern, sota una parra
a l'estiu... A les naus es treballa de
pressa, amb geni, amb má ferina
i segura. A la cantina ningú no té
tard. Tothom s'hi troba bé. I menja
tothom, fins els que no tenen gana.
I beu tothom, ádhuc els que no
tenen set... Saben per qué? Perqué
enlloc més de Barcelona es menja
un bacallá a la llama com el d'allá,
ni un hornillo amb mongetes igual,
ni una tripa tan ben feta, ni unes
turmes tan exquisides. De la cantina
de l'Escorxador en sap donar raó
tothom, els de la casa i molts de
fora. Samitier, Sancho, Piera,
ter hi han anat molt sovint. Pere
Balenyá, l'empresari de les places
de braus, Lo deixa de portar-hl els
"diestros" més anomenats que con
tracta. I tothom en surt content,
animat, satisfet. Adhuc els que hi
han discutit d'esport entre forqui
hada i forquillada o trago i trago.
Al davant, al costat o al darrera
segans les circumstáncies... — d'a
quests entusiastes, sempre hi ha
hagut quefes... de partít. I és que a
l'Escorxador hi treballen jugadors
i ex-jugadors, directius i ex-direc
tius, federatius i ex-federatius de
diferents clubs. No tots, com supo
••a.
Un grup u ez.,partlus quen fe.nzi a i'vt,.,ixadoi, Entre nitres,
plivelta, Bruguera, Sola, Guixá, Cros, Mejías,
sareu, són matarifes. Hi ha també
proveidors, tripaires, ádhuc el quefe
del personal, En Josep Guixá, home
que si molt ha treballat pel futbol
sansenc i l'ha defensat a copa de
puny damunt les taules l'hauria
defensat igual a trets pels car
rers...—, ha fet més, molt més—i
en aquest punt tots son a retre-li
homenatge de simpatia i admiració
per ia unió deis matarifes, fent ja
una saca d'anys una sola i pode
rosa societat de dues que n'hi havia,
presidint-la per espai de dotze anys
i portant-hi iniciatives generoses que
la fan una associació model.
A més d'En Guixá — sansenc fins
a la meduHal— la Unió Esportiva
ha tingut distribuits estratégicament
per les naus homes que l'han servida
en cos i ánima — des de la Direc
tiva—com Jaume Guardia (avui
En Cros a punt de ter &ia víctima. Les seves rematades segueisen esvent mortaLs. En la foto poden
veure 's —complicats en el "crim"—Ilejías, Olivella, Bruguera...
difunt), Giró, Cuyás i Balenyi.
L'Europa també hi ha tingut direc
tius. Recordem els germana Pelaó
(joan i Ventura), Jover, Jaume Oli
vella, Guardia (Josep) i de la Mue
la. Aquest, perb, mestre escenógrag,
s'ha deixat d'esport í ningú no el
tren de les seves decoracions...
Allá on hi ha directius no hi man
quen jugadors. L'"anónima"— que
deia aqueli directiu tan salau de
l'Europa— s'ho porta. L'Escorxa
dor no podia ésser l'excepció. No ha
d'estran.yar-nos, dones, que a la nau
del moltó hi hágim vist Leandre
Sola, i a la del bou, Cros, Olivella,
Mejías, Bruguera... A la del porc,
fent compres, Miquelet Casanoves,
el porter badaloní, i 011er i Toni
joan...
Creiern que fa bonic de veure
aquests mlnyons que hom recorda
amb samarreta i pantalonet curt i
sabates amb tacs fent driblings —
ail aquells driblings del "Juanito"
0:ivella que erou la desesperació
dels socis de l'Europa, peró que varen
fer internacional l'Alcázar — o do
nant capcinades— les inoblidables
capcinades del Cros! — o fent plon
geons —malaguanyat Brugueral—,
posant una cara una mica feréste
ga —el pes de tantea morts!—anar
tombant bous i més bous. Tots ells
regalen sang. Els en veieu per la
cara, pels bracos, per les mans, a la
brusa, a les calces i a les esparde
nyes — que han estar blanques—.
Llestos, rápids. enérgics, decídits —
amb una decisió —ai!— que mai no
han tingut per xutar...— són matari
fes de "primera", amb bon sou,
"oca"... i les tardes lliures per ram
biejar, debilitat que tenen, ai!, els
barcelonins que disposen duna hora
Iliure.
Tots els matarifes, siguin de la
nau que siguin, tinguin les "idees"
esportives que tinguin, formen com
un sol home als rengles de la "Unión
de Empleados del Matadero". I. en
aquesta sí que ni es fa esport vi
altra política que ja de vetllar pels
interessos rnorals i matedals de tots.
Cinc-cents associats uota, dues
pessetes mensua's; un duro de* sub
sidi qua', s'esta rialalts— el matarife,
funcionad insasiciaal, té la paga ínte
?ambla
bra —; jnbilació i invalidesa... i ara—
Guircá presideue la socció de So
cara...—catan estudiant la vidultat.
De com rutila aquesta Unió de Fun
cionaris en dóna idea aquest fet:
Guixá l'ha presidida catorze anys;
el senyor Antoni Serramalera, vuit
o den, i ara fa poc han nomenat
Miguel Borratxero, borne jove í
intelligent, que tots confien que s'hi
fará velll
PARDAL
LA DONA DELS ULLS
QUE PARLAVEN
(novella)
ROSA MARIA
ARQUIMBAU
aoll oradora de "La Zambia"
‘,94 likAft
• aa
10115
ELS NOUS DEMOCRATES
rota aquella divertida legió de nous
rics que han estat explotats d'una
manera quasi abusivo pels fabri
cants d'acudits grotesc, aportarien
zaspercentatge molt alt en xifres ro
dones en el cens que caldrio con
feccionar en aquests moments de tots
els nous densocrates, de tots els repu
blicans nous de trinca...
Una gran malaria deis nous demo
crates, deis densocrates del día
d'abril enea, estd formada per PlOUS
rics que, con: tots sabem—els un: per
"Pose"eks altres per conveniencia
feien la sardana,—una sardana idiota
sota rombra deis arbres monarquics,
Ara que el gran bttfarut republica
ha deixat les arbredes borbaniques
serme fulles, el: non: rics d'abans, el:
non: democrates d'ara, han hagut de
suspendre les ballades, i amb passa se
gséra, controlada per una gran "tupé"
s'entafurets can: conills al pic de l'istise
dins Yherba tendra republicana que
creix a les vares del: xaragalls denso
cratics...
I aixa és jet d.: una manera descara
da sense embuts amb una naturalitat
que esgarrifa les Persones de sensibi
lita una mica afinada.
Els de la "rancia nobleza", els que
presenten una xarxa de yenes blavis
ses a través de llur cos, es dediques
al meny c produir un somiqueig de
bon to.
Marxen escamats a tota velocitat
com un pollastre sense plomes o s'es
corren dissimuladament com anguiles
dins l'aigua. Són gent que si hons
s'attera a esguardar-los amb ateneió
i de aprop, acaba per compadir-los.
Fan més pena que altra cosa. Sempre
aglot egen....
Pera aquests nous dentacrates i re
publwants d'ocasió, de "nuevo puno",
per dirfw d'una manera ben "PiquiPo
poniana", aquests nous liberal: de se
rie, mostren una crosta de pintoresc
tan divertida i d'un gruix tan aprofi
table com aquelb altra crosta. I de
pintoresc tan divertida i &un gruix tan
aprofitable con; aquella altra cresta
virolada que abans els envoltava per
tal de fer-los aparéi.rer com uns per
fectes nous rics.
s * *
—iCom el deu haver afectas aixa
de la República. oi, amic Sivella?
—No ho cregui pos, m'ha emocio
nat una mica, es ciar, pera ja ho espe
rava.
—Qué din ara... Pera si vosté era un
monarquic entusiasta, si precisament...
— En aquest món s'ha de despistar...
La sinceritat a d'ésser reprintible.
sempre he estas republica, i deis
ferms ti ho asseguro... Peró vosté no em
negara que abatas alza d'ésser repu
blicano' feia ordinari. no vestía vaia...
Així que vaig reunir el tercer milió
de Pesssetes, el primer que va fer la
Matilde, la mero senyora, sap?.. bu
posar en el meu desPatx un retrat
d'un ancle perque antb el sea posat
aristogrótic i senyorivol i les seves pa
tales blanques i estarrufades danés
una alta idea genealógica de noblesa
a la familia Sivella... Perb a 7,,osté
amb to confidencial no l'haix pas
d'enganyar, aquest ende de les patí
Iles, era un vell federal, un heme -molt
digne i amb un cor com la pianola
del Met4 saló de rebre, un repuldiecl
cent per cent.... Quina fermesa de con
viccions la seva.
Aleshores, assenyalant un quadro
de gran tau:~ que ocupara un piafó
de h cambra, digné ramic (?)
vena:
Ara, fassi atenció, posi's la Ind al
pit, i Tenint un ancle així
a la familia, un federal tan federal de
tota la vida, vol que jo deixi de por
tar sana republicana a les venes„.?
I jo„ astorat, contemfdant el retro!:
z-Pero„d'on dintoni ha tret aquest
pastell.... Vosté és un frese.... Si aquest 19?31
íltscslitl 18 de maig de 1931
DESPRES DE LA VICTORIA
SANTBOLINA.
Unes impressions deis nous complons d‘Es
panya de rugby : Es queixen de Parbitratge i
diuen que el resul at no reflexa amb
fidelítat el que fou el partit
El partit jugat a Madrid, al carnp de
Chamartín, entre els campions de Ca
talunya i de Castella, pek disputar-se
el títol de campió de la Península Ibé
rica, coin ja sabran tots els aficionats
al rugby, va ésser favorable a la Sant
boiana, que va marcar dotze punts,
mentre el Madrid F. C. en va aconse
guir sis.
Poca és la diferencia obtinguda i
gran la sorpresa que ha causat a tots
els aficionats de Catalunya, que teníem
pó-sades les esperances en els jugadors
santboians que ens farien quedar molt
per sobre del campió madrileny.
Era tant la nostra confiança en una
clara victória, que les primeres noticies
sobre el resultat ens hagueren entres
tit si no haguessin estat una claríssima
mostra de l'increment que pren el
ruyby a la capital d'Espanya. Per sa
ber i poder assabentar els nostres lec
tor. amb més detalls, dissabte varem
agafar unes guantes quartrIles quan
ens preparayem per anar a rebre els
campions.
Uns quants minuts abans d'arribar
el tren estávem al baixador del carrer
de Claris junt amb una representació
de rAjuntament de Sant Boj, que ha
via vingut a rebre els jugadors que poc
després havien d'ésser aclamats i vic
airejats per Ilurs conciutadans, amb el
aprofitat per Bouse per marcar; des
prés ens ha antillas tres assaigs que ha
dem obtingut sense cap mena de dub
tes.
Tothom vol parlar amb Bisbal,
aquest ens recomana a Massoni, que a
la nostra pregunta de: ?Que t'han
semblat els jugadors del Madrid?, ens
contesta:
—Són uns xicots molt valents, peró
els manca un xic més de coneixernent
i collocació per formar un equip de
gran valua. El mig de melée ha obert
poc els tres-quarts; no obstant, aques
ta línia ha estat la millar del seu
equip, despn:a de Davies, que hem ha
gut de reennlixer que és el millar
arrier peninsular. Han jugat a la de
fensiva sense preocupar-se massa de
l'ofensiva. Placant, són molt durs i
es fixen poc si un ja ha passat la pi
lota.
—Quin resultat esperaveu?
—No et diré punts exactes, puix que
no tenim tantes pretensions de fer
profecies, peró sí puc dir-te que amb
unanimitat creiem guanyar per una
diferencia de vint punts. Si no ha
hem aconseguit no ha estat per culpa
riostra.
Tenim el perill de quedar-nos sense
poder parlar amb el Sr. Amat, delegat
del Sant Boj, que ha acornpanyat els
president de la Federació, Sr. Boix,
altres federatius, representacions de
tots els clubs de rugby i un bou nom
bre de jugadors i aficionats.
En arribar el tren i aparéixer els
nous eampions, uns -trisques fosen con
testats per tots els presenta i seguida
ment començaren les abrafiades i altres
demostracions de ritual. Busquem a
Bisbal I, capita de l'equip, i quan ja
el-ejem que s'havia quedat pel camí,
apareix coixejant darrera tots els juga
dOrs j acompanyants; aiscó ens és fa
vorable per poder-li preguntar;
—Qué ens dieu deis madrilenys?
—Bé, tots bé; jugadors nostres i
d'ells, públic i altres persones que hem
tractat; peró l'arbitre... l'arbitre ha es
tat el causant que us donéssim la sor
presa del resultat.
—
—No volem creure que hagi volgut
perjudicar-nos per donar un resultas
favorable als madrilenvs; més aviat
sembla que desconegués moltes regles
del rugby.
—sHaveu 5rtt molt perjudicats a
causa de l'arbitre?
—Si. Et diré: el segon assaig que
ha rnarcat el Madrid era un orsai in
discutible, tan dar, que tots nosaltres
instintivament ens hem parat, essent
és l'ovi Pe/' de Peraleda, rl pare de
la nieva fiare!!....
$ *
Un nitre dia toheu un senyor
d'aquell que con: un carabassera fantás
tica s'han enfilas, déu sap com, del ma
res fin: a les regions més altes del lu
xe llampant í frenetic i que sempre
vea al costal del seu 'cognom la paran
la estúpida "acaudalado".
—iCom tinta oLri3, sentar Boquilla?
—Sí miri, (Mar tirant i foro_ NI
vol dir que rebrem també nasa Tires,
el: hunrils, el: que sempre hem estima
el treballador?
veurá, el: de la -atuse alta'
con tosté, si no temen enteniment....
Jo classe alta!!.... !ilare de Déu!!:
Aro cm fati cremar. Fugi home fugi!
Classe mitfa 1 gracies....
I cona que el: non: democrátes i el:
ftallS repnblicans, que jOM •aquells pro
dueles .omericans són dos en un, es
tan prodisint e» el: montent Presea?:
un anecdotari acolorit i llamPant, dig
ne d'una difusió acurada, no Jora es
trany que un altre dio reprengués un
tema que cm sembla fet a posta per
engrescar-me i fin: fier divertir una
mka• els mens possibles lectors.
•
Sindreu i Pone
jugadors, si continuem parlant amb els
jugadors, i per aixó ens acomiadem
d'ells, amb molta alegria per part
d'altres companys de premsa que vo
len saber detalls directament deis cam
pions.
ill¦~111•1111•MOMII
Cinc esportius afiliats a la Fede
ració Catalana d'Atletisme--Leonci
Ferrer, Rafael Agaccio, Nestor Sou-teyrant,
Enríe Tortosa i Josep Vi-lar
—, es proposen de dur a terme
una gesta digna de tots els elogis.
Una gesta en la qual l'esport va
— com mai— agermanat a la ciu
tadania.
Aquests cinc esportius, aquests
cinc ciutadans, aniran a Osca a di
positar unes flors damunt les tom
bes de Galán i García Hernandez,
els mart:rs de la República. • I per
tal que aquesta gesta de ciutadania
tingui tot el .caire esportiu que cal,
els nostres amics faran el viatge a
peu. A mis de les flors per als he
rois, els cinc esportius cataíans se
n'enduen un missatge de salutació
deis republicans catalans al: d'Ara
gó. I no compteu, per a dur-lo a
terme, amb altra cosa que Ilur entu
siasme i rajut material voluntari
que vulguin proporcionar-los els
centres esportius i republicans de
Catalunya. La idea, magnífica, alta
ment 'loable, mereix que aquests
cinc ciutadans esportius o esportius
ciutadans, no sigu;i abandonats en
llur empresa.
-,¦••¦
—El Sr. Amat, que "ens ven a ve nir", sense esperar cap pergunta ei
diu:
—Digueu que els nostres jugador,
han jugat amb molt d'entusiasme i co
ratge per obtenir mi resultas que de
mostrés la superioritat del rugby ca
talá, peró elements que no han estat el
jugadors contraris ens ho han impédit.
No puc dir-vos qui ha estat el millor
ni qui el pitjor, ja que tots han com
plert tal com els pertoca.
—Parleu-nos del públic — hi herir
demanat.
—Magnífic. El partit ha estat pre
sendat per gran nombre d'espectadora
Potser mes del case era d'esperar pe,
una manifestado d'esport novell, mis
encara no ha tingut ternps d'arrelar en
ralció madrilenya, preocupada massa
pel futbol. Per(?) a jutjar per com el
públic s'apassiona en el joc, no és
aventurar pronosticar que d'aquí pocs
anys els camps prendran en els par
tits de rugby aspectes imponents.
A més ,várem poder veure com el pú
blic entén les jugades i té coneixernent
de les regles del rugby.
No volem retenir més els jugadors,
que ancien per arribar a Sant Boj, ay,
segons antecederts. seis prepara tina
etusiastica rebuda, i creiem que nasal
tres ja n'hem tret prou per recluir -1
El "qttinze" de la U. E. Santboiama, campió de Cataluuy-a 1 d'Es pany a 1931.
ESPORT 1 CIUTADANIA
MOBLES ALTABA
La casa que
ven a més
bon preu
I Tallers, 29, 31 1 71. T. I744:-•
Magatzem: Corta, 522
sss'
sas
partit i l'actuació deis jugadors tant
madrilenys com catalans, i per alar,
ens acomiadem amb una forta abraça
da de tots els nous campions.
AMEN
Cinc atletes catalana miran de Barcelona a Osca,
a peu, amb l'única finalitat de posar damunt les
tombes de Galán i García Hernández unes flors
d'homenatge deis esportius catalana
La sortida tindrá efecte el día 13
de juny. Horn calcula arribar a Osca
(280 quilometres), el día 21. El
viatge será realitzat en sis etapes.
segons aquesta relació:
Día 13. — Sortida de Barcelona
(Plaça de la República), a les 22'30.
Arribada a Igualada (aproximada
ment), a les 12'40 del día 54.
Dia 15. — Sortida d'Igualada a
les 8. Arribada aproximada a Tár
rega, a les 5'4o del dia 16.
Dia ra. — Sortida de l'anega a
les 8. Arribada aproximada a Lleida
a les 5'20 del dia 18.
Dia 18. Sortida de Lleida a
les 8. Arribada aproximada a Mon
eó, a les 5'55 del dia 19.
Dia 20. — Sortida de Moneó a
les 9 i arribada aproximada a Las
cellas, a les 4'25 del dia 21.
Dia 21. — Sortida de Lascellas
a les 6 i arribada a Osca a les 1230
Com a esportius, com a ciutadan
i com a republ:cans, desitgem
cinc atletes catalans un bon viargc
I per endavant els trametem la no
tra cordial enhorabona per la idea
felicíssima i digna que van a posa
en práctica.
18 de maig de 1931
IIUMOR
Discursos al bo
La tragedia actual del Municipi
barcelonl, no pot pas ppoossaarse en dub-re,
la constitueixen els discursos del
senyor Girald.
Yeureto que les sessions municiPals
!escoten ditu una gran normalitat, i
amb una cordialitat admirable. Quan
es tracia de fer pagar els rics, ele-avor
Bausili i senyor Pellicena
co" mplixen amb els seus compromisos,
ano una gran discreció, i si es tracia
deis rics de Sarria ádhuc s'aixeca el
senyor Amat. Després s'aixequen els
radicalst de vegades defensen un punt
de asad, de vegades en defensen un
altre, de regales la gent que els es
colta hi sent bategar un no se sap
que de misteriós, Pera a fi de contp
tes, desPrés d'haver panal encara el
senyor Sola Carileares i el senyor Ve
lata, rePresentants cadascun d'elle,
respectivament, de les minories uni
personals de la dreta liberal republi
cana, i del Partit federal de tota la
7,ida, el ciutadá Lluhí hi diu /a seva
en nom de la majaría, i tot se solucio
na com si' res.
L'ordre del dia va endavant, i tots
els presents, csutadans consellers, ciu
tadans periodistes, tiutadans funciona
res j enitadans espectadors esguarden
amb una cesta satisfacció el rellotge
refiats de poder anar a sopar a les
note, gua» de sable esclata la bomba.
La bomba esclata quan el senyor Gi
raid din: —Dentano la paraula—.
Demanar la paraula el senyor Girald
t'estival a acomiadar-se del solear a
casa. Equival a renunciar a tots els
programes nocturns, familiars o ex_
trafamiliars que els ciutadans que es
traben a la sessió poguessin haver
conjuminat. Si el que fa esclatar
aquesta bomba fas un altre que no fas
el senyor Girald dirlem que els pro
pietarís deis restaurants el subvencio
naren. Quan el senyor Girald din:
—Dentano la paraula—, aquests tres
anote representen un gir d'un grapat
de rentes Pessetes, perqué vol dir que
tothorn"haura d'anar a parar al res
taurant o al bar o a la taverna o
fer-se servir el sopar a les onze o a
les dotze de la nit.
I és que quan el senyor Girald es
posa a parlar, no és pos cosa de cinc
ni de deu minuts. Són discursos "en
teros y pronunciados" sense que hi
manqui ni un punt ni una coma. Són
tan entes5s, tan complets, que en el
curs del seu descabdellament fins fa
l'efecte que el senyor Girald perd el
fil, es distreu, i adhuc !ji afegeix co
ses que no pensara dir-les.
Nosaltres, que admiren: el senyor
Girald com a conspirador del temPs de
la Dictadura, no haviem tingut el qust
de tractor-lo personalment fins ara.
Perd Si no l'haviern tractát en cap re
unió secreta de conspiradors, l'havíem
conegut de vista durant temps i temps,
a diversos cafés de Peeelona. El Se
nyor Girald tenia lereeves penfes
d'entice." Nosaltres tenien1 les :lastres.
1 sempre que vliem el senyor Girald,
el trabaron adormís Tots cls sofás
de tots els bons cafés de Barcelona
saben de les bacaines interminables
del selvas Girald. Es una gran vir
ase aquesta de saber-se quedar ador
»lit a tot arreu. Li ha envegem.
Bé. Quan el senyor Girald s'aixeca
a parlar al Consistori, fa l'efecte com
Si acabes d'arribar d'un són que el
tingués profundament abstret. Els pri
mers deu ntinuts deis seus discursos
fan l'efecte com ,si el senyor Girald
encara no estés desvetllat del tot. Pos
sats aquests deu minuts, ntés aviat
liaras que curts, el senyor Girald
s'adema que esta parlant davant del
Consistan, i aleshores comenca a dir
coses encaminades a Preparar Vinici
del descabdellament del tema que ha
de cloure's en una »socio' o en una pro
posició. Tot plega és Pina !larga de
totes maneres. Estic cert que aquesta
alargaría deis seus discursos és contra
la voluntat del propi senyor Girald.
Per aixa jo pregaria al sen company
d'escó, el senyor Ulled, que mentre el
eenyor Girald va parlant i parlant,
del son
encara a raeg desensonyar-se, Ii
claves dissimuladament un parell de
pessics sense fer-li mal, per eixiribir
lo i fer-lo tornar a aquezt 17:64 de
realitats.
El senyor Girald pronuncia, donas,
en general els seus discursos, una part
estant adormit, la darrera estant des
pert i qui sap si a punt de reprendre
el son. Es una qualitat, i no sabriem
pas recriminar-la-hi. Pera el senyor
Girald l'altre día va pronunciar un
discurs, completament adormit. I °iza
sí que ja és més seriós, i estic C011712ri
pa que el senyor Girald no s'ofendra
que amicalment l'adverteixin, pesqué
no clete pas entrar pas en els seus pro
pasits de fer anar a sopar tard i al
restaurant a cent-cinquanta o dues
rentes persones. I tampoc ti den plau
re que el tildada Casanova, en fun
cione d'alcalde accidental, hagi de tren
cas les cantpanes presidencials per des
cfllar-lo.
1 clic que lot el discurs del senyor
Girald fou pronunciat adosenit, pes
que un home con: el!, conseller del
Govern de la Generalitat de Catalunya
i cap de la minoria radical de l'Ajun
tament de Barcelona, carrecs, tots dos,
de responsabilitat palesa, no pot mai,
estant despert, excitar—coat féu__
a la violéncia el poble de Barcelona,
aquest poble tan civil i tan culte, dient
li que no pagui mai més cap rebut de
gas ni d'electricitat, i que badi el cap
deis pobres cobradors que SÓII uns
proletaris molt dignes que en el su
pasit que les comPanyies de gas i elec
tricitat robín els ciutadans, elis no
hi tenen cap culpa i no n'han pos de
pagar els plats trencats.
Jo estic cert que el dissabte passat,
guau el senyor Girald despert dezia
assabentar-se pel diari del discurs que
el dia abans hatea pronunciat, be i
adormit, a l'Ajuntament, • devia que
dar escruixit, i es devia penedir pro
fundament d'haver-nos dit a tots ple
gats—els de la majaría de l'Esquerra
Republicana de Catalunya—que pren
guéssim tibia, que en: dominéssint els
nervis i que no donessint l'espectacle
d'un collegi, quan el varent escriciassar
en adonar-nos que, perdut el control de
la paraula, el senyor Gira-id. borne de
gorern, excitara a la sedició i a l'a
gressió personal, en uns moments en
qué la República necessita que tal
rutlli Iiis i fi com una seda, i en qué
el poble molt saviamcnt qualifica d'a
gents provocadors els que exciten al
desordre.
Jo pregaria 01 senyor Girald, amb
tots els ,espetes i toea la cortesía
quo I éS venir »dama a /es SCS
sions, perqué estic cert que, despert,
no perdria el control de la seva Pa
salda, aleshores, ultra no dir ex
Pressio*.Pi' _la Pronunciad() de les
guate trb el 'pedí* fer responsable, ell
mateix es reconcentraría més i seria
més breu, i encara que aix3 seria en
perjudici deis restaurants, que no sa
brien com collocar a les dotze de la
nit els plats ja una mica passats que
els han quedat de !'hora normal de
sopar, seria en benefici de tots, i so
bretot de les famílies avui una mica
irasheisal'es, i la pau de le taar domés
tica hi sortiria guanyant.
I. VENTALLO
FORTUNY, - A.
EPICERIE FRANCAISE
Hospital, 32
Sucursal: Salmerón, 133
Mantega de TORRELAVEGA,
formatgets GERVAIS, PETIT
SUISSES, recepció diária. Brou
OX0 en cubets, garantit a base
de carn de bou, producte LIEBIG
En vigilia de boda serviu-vos a
PERRUQUER1A PORTABELLA
Rambla del Centre, 35
Catalunya, per la llibertat
A la vigilia &llores históriques
Ara com mai, realitzada sense tragédies la revolució
del carrer, cal pensar en la revolució en la política i en
l'esperit.
S'acosten, per a aquesta Catalunya nostra i per a
aquesta Espanya que volem germana i cordial, hores
históriques. L'opinió pública, el poble de Cataluny-a ha
de votar, d'ací a molt poc, l'Estatut que vulgui donar
se, la Llei interior per 14 qual vulgui regir-se, la
Sobirania civil amb la qual vulgui marxar endavant.
Després, aquest Estatut que faran les Corporacions
i que el poble votará, haurá d'ésser presentat a
l'Assemblea Constituent de la República.
Ací el perill més greu, la responsabilitat més delica
da: la vida de Catalunya estará pendent dels homes
que Catalunya porti a l'Assemblea Cortstituent.
No poden ésser qualsevol. No poden ésser diputat
mes. No poden ésser un cacle més. No poden ésser un
arrivista més. No poden ésser un ambiciós mes. Han
d'ésser homes capacitats. Han d'ésser, sobretot, homes
republicans, homes catalans, homes liberals. Homes
que hagin aportat el seu esforl i la seva ernoció a la
RePúbliea: Homes incapaços de prometre un pont en els
mítings i capaços de donar la seva vida per la llibertat.
Alerta, poble de Catalunya!
Deis noms que trils, deis bornes que votis, de l'auste-ritat
que exigeixis en els comicis, depén la histeria
del nostre poble i de la nostra dernocrácia.
Un alt sentit d'austeritat, una noble exigencia de
capacitat liberal ha d'ésser, diumenge vinent, dia 24,
la papereta que vagi a les urnes que han de formar la
Diputació de la Generalitat de Catalunya que ha de
confeccionar l'Etatut i que ha de començar a escriure
les págines d'una história nova.
•
L'Estatut de Catalunya
Una Constitució fixa les normes
amb les quals s'ha de governar un
poble.
Un pacte federal fixa les normes
segons les quals un poble ha de mana
tenir la seva relació amb un altre.
Constitució, i pacte federal, per tant,
són dues coses diferents, i ádhuc in
dependents l'una de l'altre.
Hi ha moltes pobles que tenen
Caostitució i no han jet cap pacte
federal. Tots els Estats no-federals
es troben en aquest cas.
Hi ha tenté pobies que viuen em
parats per un pacte federal i no taran
Constitució própia. En aquest cas es
troba, per exemple, el poble ruthé,
que viu en el territori del sud dels
Cárpats, al centre d'Europa. Está
unit a Taecoslovaquia per un pacte
que té la seva expressió externa en
els articles 2 a 9 de la Constaució
d'aquesta República, i es reeeix per
ella, quant aquests mateixos articles
excepcionen.
Essencialment, dones, Constitució í
pacte federal són dues coses diferents,
i a més, la "Constitució ha d'ésser pri
mer que el pacte per la raó evident
que per a pactar i per a unir-se a
un altre abans és necessari existir.
En tant és aquest l'ordre natural
de les coses, que fins en els: casos en
qué prácticament 'es descabdellert al
revés, i un pacte dóna personalitat
jurídica o pública a un poble, i més
tard aquest vota la seva Constitució,
virtualment succeix el contrari; pri
mer existeix el poble i després
cuteix i accepta el pacte.
Així, per exemp.le, la
•
Castitució
d'Irlanda en l'ordre de temps, es pos
terior al naixement d'Irlanda com a
Estat Ilitme. Com Estat va néixer el
6 de desembre de 1921, dia en qué
va ésser signat el Tractat de Lon
dres entre els capitostós irlandesas
el Govern anglés; i la sera Const:-
tució és del 25 d'octubre de 1922, dia
en qué la va votar el Dail Eireann
canstituent d'Irlanda.
No obstant Irlanda tenia personali
tat abans del Tractat de Londres, que
és el seu pacte de relació amb An
glaterra, i la prova és que el govern
anglés hi va tractar; va cridar a con
veni els caps de .1a Uta irlandesa,
perque els considerava, i eren en tea
litat, representants d'Irlanda.
En el cas ja aliada deis ruthens
va succeir el mateas; un deis quein-tervingueren
en" la redácció deis do•au-mente,
Masaryk, l'actual president
de la República de Txecosloaáquia,
La visita del senyor Arnadeu Hur
tado, del_gat de 11. Generalitat, al
president del Consell, despertá, esa
turalment una gran curios:tat a:1 els
Centres pelaics de, Madrid. Hores
dzsprés s'anunciava oficiosament el
decret amb les normes per les qua..s
s'ha de r -ir la vida catalana men
tre no s'aprova , Corts l'Estatut
de Catalunya. Per tal com són els
mateixos diputais catalans els que
han de preparar la ponencia i el
pnble ha de ratificar'-la amb el seu
plebiscit, no sembla que pugui exis
tir problema pel que es refereix a
les aspiracions de Catalunya rs n
Lció amb l'Estat csntral.
Es indubtable que la qüestió ca
talana apassiona els comentaristes
de Madrid. Per6, també cm cal fer
-instar, per atendrean concreta
ment a la veritat, que només els
e...emics encoberts de la República
aumenten els recels que no senten,
ni poden sentir les esquerres auten
tiques. La República és un comú
denominador de 7libertats i tot el
que no sigui consagrar la Ilibertat
individual i collectiva dintre de l'es
tractura del nos: ass t, és una ne
guió de les finalitats essencials de
la República. Catalunya ha de viu
re com ella valgui, d'acord als seus
anhels i la seva voluetas omnímoda,
pesque el regir/1 que sala establert
el día 14 d'abril en el ssostre país
h. d'ésser pian flexibas per t 1 que
hi cápitTuen els
No hi ha parqué negar l'existen
cia, dintre l'opinió republicana ac
tual, d'un criteri reaccianara dretis
ta, escelós que ha herett,t de l'antic
régan reserves i escrúpols tradicio
nals. Aquests punts de vista .1s
sosten- t aquells que trobant-se !den
. la rambla
COL•LABORACIO
(per F. Maspons i Anglasell)
en dóna testimoni en les seves Me
nsas-les.
No abstant, tot I aquesta diferen
cia i prioritat, la Constitució d'un
poble que vol viure unit federal
mera a un altre no és desllígable del
pacte federal. No pot ésser-ho, per
qué un pacte d'aquesta mena, com
tots els pactes de qualsevol natura:e
sa que siguin obliga els que l'han
canvingut; representa, més o menys
intensament, una minva en la seva Ili
bertat, i aquesta limitació ha de re
percutir en la seva Constitució.
Un país, dones, que sameix federal
ment a un altre, si ja té la seva Cons
titució promulgada, pot veure's forgat
a sacrificar-la en el pacte. i si cu
cara no l'ha promulgada, la hi ha den
calzar.
Aquest segon és el cas de Cata
lunya.
Donada, per tant, la situació actual,
Catalunya pot seguir dos proceda
ments diferents : l'un cainsisteix en
redactar la seva Constitució pensant
ja per endavant en qué l'ha de co
ordinar amb el pacte d'unió amb la
República espanyola: i l'altre, en en
calar pacte i Constitució dins un sol
document.
Segons el decret relatiu a l'orga
nització de la Generalitat promuleat
fa pocs dies, aquesta segona manera
és l'escollida. El decret diu que será
saótat pels ajuntaments un document
únic, que, pel mateix que ha de tenir
aquest doble carácter constitucional i
federal. no és anomenat ni Consti
tució. ni pacte, sinó Estatut: un nom
que es pot englobar, i realment els
englobara tots dos.
A Europa hi ha exemples "deis d5s
procediments, i encara d'un procedi
ment tercer, que és el més general.
Un exemple de procediment pri
mer és el ja alludit d'Irlanda; a més
del Tractat de Londres, va redactar
i promulgar la seva Constitució. Un
altre és el de la Ciutat del Vaticá.
A aquest Estat hi está en vigancia,
primeramcnt el Tractat del Latera,
que és el seu pacte de relació, enca
ra que no d'unió federal, amb Italia,
í segonament, una cart Constitucio
nal promulgada pel s e u sobirá,
Pius XI, amb p5sterioritat.
Es exemple del procedirnent segon
el cas d'Islandia, estat que viu dins
Dinamarca.
La Constitució de Dinamarca no
parla d'Irlándia. En canvi una repre
sentaci6 irlandesa va convenir amb la
de Dinamarca l'anomenada Llei d'U
Carta de Madrid
tificats amb els interessos de la Mo
narquia, peró veient-la impopular i
desprestigiada, acabareis per engros
sir • es renghts la Re_ '.blica nai
xent. El republicanisme posat que
té por de la revolució, encara que la
revolució no sorgeixi per mossimeas
de violencia sinó per pacífica obra
legislativa, és el que emper y i atia
el Govern contra Catalunya i el que
vol indisposar-la amb la resta d'Es
panya. Fent bandera d'un unitaris
me que fou l'element dissociador
més formidable de l'antic régim i
la tornada de qué es valgué la dic
tadura per realitzar la seva obra de
destrucció i d'odi, aquests falsos re
publicans conspiren contra la Iliber
tat catalana. Pero cal fer constar
que la resta del republicanisme, és
a dir, el republicanisme dinámic de
les noves generacions que é3 el que
está cridat a dirigir els destins d'Es
panya, compren els afans de Ca
talunya per abandonar els lligams
d'un Estat feudal i viure d'acord
ainb la seva força i amb la seva
missió histórica.
He parlat aquests dies amb per
sonalitats republicanes que cm con
firmen aquesta impressió. Ni els
catalans ni els madrilenys obliden
que la qüestió no radica en substi
tuir un regim per un altre, sitió en
transformar un Estat per un altre.
Per aixó, el que importa a Catalu
nya i a Galicia, a Bascónia i a Cas
tella, és portar a l'Assemblea que
ha de constituir la República homes
disposats a evitar que sota la forma
democrática d'un ragan nou visquin
els mateixos interessos i les matei
xes fasces que feren la po:ítica ne
fasta de la Monarquía. Es un nou
Estat el que va a néixer. I si aquest
Estat confirma les esperances de
nió, en la qual són fixades quines
tacultats té cada país i quines parts
de la C,onstitució danesa regiran a
Irlanda, i aquesta llei, similar al pro
jectat Estatut de C,atalunya, ve a
ésser la Constaució d'Irlándia.
Els casos del tercer procediment
són els mas nombrosas per haver-lo
emprat els tres Estats federals d'A
lemanya, Austria i Suissa.
La Constitució de l'Estat federal
iba els limas dins els quals han d'es
ser redactades les des paisos units
dins la federació, i cada un d'aquests
es regeix per una Constitució pró
pia redactada després amb tota Iliber
tat dins aquests límits.
Totes tres solucions tenen, :can
qualsevol obra humana, els seus avan
tatges i els seus inconvenients.
L'acceptat per a Catalunya en el
Decret de la Generalitat té un inc5n
venient greu, i és que com que l'Es
tatut ha d'ésser aprovat per les Corts
Constituents espanyoles, per contenir
el pacte d'unió, Catalunya no el po
drá modificar mai per ella sola.
Catalunya, en conseqüencia, perdrá
la facultat primordial de modificar el
que en realitat és la seva Constitu
ció, sense la intervenció i consenti
ment de les Corts espanyoles.
Aquest inconvenient, que no cal pon
derar, es pot, pede salvar ata faci
litat: adjuntant, per exemple, a l'Es
tatut un article que digui, que Cata
lunya podrá modificar per ella sola
els que es refereixen exclusivament
a funcions o serveis d'ordre interaar
catea, o altre semblant.
En canvi, té l'immens avantatge de
fugir del sistema de les lleis gene
rals a tot Espanya que tants perjudi
cis ha ocasionat durant el resnat de
la Casa de Borbó, imposant a tots
els territoris espanyols Ileis que per
haver de venir a mida a tots ells,
eren a la de cap.
Si la Constitució espanyola fixa
unes facultats i organització federal
uniformes, i generals a tots ele terri
toris, com fan la de Suissa, Alema
nya i Austria, per amples que siguin
les seves normes, seran esquifides per
a uns i sobreres per a altres; de més
a més, la personalitat pública cata
lana eueplara equiparada a la d'altres
territoris que la tindran més per obra
de la llei que de al naturalesa, i amb
l'Estatut pr5jectat aquests esculls se
salven.
F. MASPONC: I ANGLASELL
atalunya a Madrid
La visita de Amadeu Hurtado : El repub leanisme
sospitós : Contra l'Estat monárquie : El perill per
Catalunya 1 Espanya
l'obra revolucionaria, no pot pro
cedir en el problema de Catalunya,
ni en el de la terra, ni en el de la
indústria, ni en el de la Banca, ni
en el del treball, com procedia el
vell Estat borbónic. A aixó s'hi °po
sará el nou republicanisme amb to
ta l'energia de que és capee el poble
que expulsa els Borbons i neces
sita encara expulsar l'herencia deis
Borbons incrustada desvergonyida
ment en la República naixent.
Jo estic cert que si a les Corts
Constituents hi va la veritable re
presentació de l'Espany-a republica
na, de la que vol sincerament trans
formar la vida espanyola, d'allá en
sortirá un Estat federal tan flexi
ble com pugui ésser-ho el més com
prensiu deis que exerciten la polí
tica federada. Només els republi
cans sense programa i els morsas--
quics emboscats podran defensar a
l'Assemblea una forma unitaria de
l'Estat espanyol, que seria el perill
Inés gran de restauració monárquica
i una decepció vergony-osa per als
homes que han preparat la revolu
ció. Contra aquest republicanisme
de dretes que encara esgrimeix el
santbenet del caos per a oposar-se
a la formació d'un nou Estat mo
deras i avaneat, cal combatre sense
treva ni descans.
Catalunya, com la resta d'Espa
nya, ha d'evitar també les alter
feréncies del monarquisme clandestf.
Només així adquirirá la seva Iliber
tat i contribuirá a forjar la Inertes
política i económica de 'alome es
panyol.
Tal és el gráfic de la situació po
lítica respecte a CatalunYa.
JOSE DIAZ FERNANDEZ
Madrid, maig.
.1-11.
PANTALEONI
Selectes confeccions de enyor i Nen
Tall modem
Gustos fantasia
ecció es pedal a mida
~eres del país i estranger
13 1PORTA-FERRISSA, 131
41111111b-~-
sei ches
• 11 eoesaae---
Invitació al vals
El fervor apostalic de les clames
deis roperos s'ha mantfestat aquests
dies amb l'organització d'una creuada
pels pisos de les barriades obreres. No
es tractava d'una roudonnée vulgar,
d'acuelles en les guate les pietoses do
mes es dediquen simplement a ficar-se
en la vida privada de la pobra gent
com a final de festa, els encomanen a
Déu i els regalen uns escapularis i
toas mitjons; no: aquesta regada, les
senyores del ropero han deis-al una
nuca de banda el problema de l'altra
vida i s'han dedicat especialment a ro-ses
purament terrenals. Aprofitant !W
anda deis bornes — les visites s'han
fet en les hores ck treball —, les &e-mes
han ficat fervorosanient el nos en
les cases obreres i han fet uns discur-sets
d'aquest to cales pobres dones que
5,/san trobat clamen:
—Aixa de la República sera la per-dició
del país. Vindra una onada de
misario. Les fabriques hauran de Pie-gar
i els rastree bornes es quedaran
sense feina. De revolu•ció, tanta com
vulgueu, pera de pessetes, pagues. En
canvi, si signeu aquests Papers, sera
possible que torni el rei, i amb el! la
PalS, la trattquillitat i la prosperitat.
perqué veieu que aix.3 de la prospe-ritat
no és una falarnia, aquí us dei-xem
den pessetes... Ira 'mata cap
republica que us en deixés cap, de pes-setaf
Aquestes visites i aquests discursos
han estat repetits en les barriades
obreres, en els gruPs de barraques,
fine entre les calles de gitanos. Hom
no ha planyut ele diners ni les parau-les
per a ensibornar les pobres dones,
i no seria estrany que les gatamaules
deis roperos es despengessin d'aquí a
raes guante dies amb un manifest sig-nat
(!) per les famílies obreres del
país en el qual es reclama aura volta
la presencia d'Alfons XIII en el tron
d'EsPanya.
Sabem que les pietoses clames han
estat esbroncades en algun lloc i fine
copiosament remullades amb manta
galledet d'aigua. No obstant, aja?) no ha
estat suficient per a refredar Ilur ar-dar
monarquic. I la propaganda co-varda
vergonyosa continua per lotes
les escaletes o,&trasPua la miséria.
No saben: guilles mesures prendran
les autoritats rePublicanes per evitar
que continui la campanva empresa per
les arrabales de la Monarquía. pera
patees no estaría de ftt?S que el poble,
Per 14 sera banda, quan descobreixi
una d'aquestes comissions religioso-criminals,
agafi antb tots els respectes
les seeivores que les comPosen, i amb
tota mena de cura les dipositin gracia-sament
dintre del primer safareig que
els vingui a nea.
Un front únic
Merare les senyores van a fer feines
monarquiques per les cases, els senyors
$11mis
van als • clubs, ate bars i ols cabarets
dediquen tot l'esperit de qué eón capaai
eos, 011,49 molt poc, a malparlar dee
la República i a fer córrer rumors i
histbries fantastiques. La qüestió és fer
tan densa caen es iyugui l'atmosfera de
Panic i itilfia'nça.
Hi ha un .ex-marguas que -explica,-
per exemple, que En Franeesc Mackl
va rebre un senyor castella, arribat de:
Burgos, i com sigui que aqaest un.r.
gués a parlar en catala, el president
la Generalitat va donar-ti dues bufeta
des. Histariet d'aquatta me:salan moli
d'efecte entre les paules, que és l'au-'
diferí ntés adeficte amb qué compta ac
tualment l'aristocracia destronada. I
C0111 que les paules d'aquests senyors
cultiven una relació ene* extensa i
tensa, les histáries de vagUes, ,trafro-1"
Pelle, d'in:candis; ti-retraen.- eirecueen...'
Surten d'una alcores a t'oil' per _hora i
van a parar al 1i:enfadar Ivietestis
sim d'una casa de l'Eixainpla, ate hi ha
una senyora que re.escr tras tlagritneteZ
sobee la insta aort• de les infaatitasa
Guitrdia cívica
Davant d'aquest esta; de coses,'Isa
som pas parlidasris d'una reacció molt
dranuatica. No. Agnestes senyares
aquests sen.ysrs 110 tesos frizs aatelaria
per ésser couverSits • ene beroisenie de
cinquena classe. No cal pas- ikenno, el
Sane Crist aros per posar un stsrms a
una bullanga de _lacais. Una -gulkrrila
cívica modesteta, i fina volea_una
punta humorística, és per Pro-,
sor a la muda, en quaranki-eneit lores,
aquests revolucionarle de Pell 4?
De la guardia cívica que ProPieütn
no en pot formar poni tothotet. No- ea;
len armes, ni bastons tan sols. ,Cletes1
guantes puntades de furu bes'44~4» -1
trades eón tot lihonor e:Ore:1.44Hefile:aosi
merrixen actiosts larde sereee am;
a-amena elis -no tenen altra ásPfrce0
política que arribar, tat dia,,a eader
llePar les sabotee del s,-...-retei d'ilf
fons XIII.
LO P .11A,W.1 11L'A.7a Ta
?Le seria a Vd. agradable
poder tomar un purgante de
aceite de Ricino, si éste tu
viera el gusto de un buen ja
rabe de naranja?
Pues éste es el aceite de
Ricino GOLOSO mue anva•
sacio _, un lindo vasito de
cristal se vende en todas tas
farmacias.
PLUS-ULTRA
LA LLIGA INTERMINABLE
ar ottdr 9oe <1. ece<amk.,
Al servei de la ItepúbliCa
Per higiene pública
Ens plau de transcriure el següent anunci, publicat
en el "Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona"
amb data 11 d'aquest mes:
"Complimentant l'acord del Consistori d'aquest Ajun
tament que a continuació es transcriu, es fa públic, als
efectes de la informació en la dita sessió acordada, que
el Consistori del dia 24 d'abril darrer aprovit una
proposició del tenor que segueix:
1. Que es declari urgent.
2. Que s'obri una informació pública durant vuit
dies, a comptar des del dia de la publicació a la "Gaceta
municipal" o "Butlletí Oficial de la Província, per a
exigir les responsabilitats a aquells funcionaris muni
cipals que, malgrat el seu carácter de servidora de la
ciutat, hagin actuat d'instruments d'opressió al servei
deis poders i despétics.
3. Que aquesta acció es limiti estrictament als que
d'una manera ostensible i indubtable hagin caigut en el
dit delicte de lesa ciutadania i no aquells que hagin
actuat com a simpatitzants o adherits als partits o
tendéncies més o menys recusables.
4. Que limitant-se al cas concret a qué es refereix
aquesta proposició i sense prejutjar ni envair les
funcions que puguin correspondre a albos poden,
l'única pena aplicable als qui hagin incorregut en
l'esmentada falta, sigui la separació del cos de funcio
naris.
5. Que els deu tinents d'alcalde, presidits per
l'alcalde de la ciutat, es constitueixin en ponencia encara
regada de formular, en el termini de quinze dies, a
comptar del següent al del teamini de la informació pública, el dictamen a presentar a l'aprovació del Pie
Consistorial.
Barcelona, 5 de maig de 1931.—L'alcalde, Aiguader."
Felicitem de cor l'Ajuntament Republieá de Barce
lona per aquest interessantíssim .acorde '1:reina de
l'adveniment de la República nosiltres hem vingut
propugnant una severa revisió com. la .que ara inicia,
arab lloabilíssim acord, l'Ajuntamerit. 1
Ara esperem que els altres organismes gevernaMen
tals i administratius de Barcelona segueixm identic
procediment. A tot arreu hi ha ernboscats, supervivents
i servidors del régim indigne que portil el poble a la
desesperació i a la ruina. Són un perill, una arrygmaga
constant, que augmenten les possibilitats de ;oerts
arrees i la influencia de certes situaelons. '1
Sjimposa, com ha començat a fer el nosfre ?Omita.,
ment, una acurada revisió del personal que treballá
i actua en les ofieines públiques, siguin de l'Estat o de
la Generalitat de Catalunya.
-301111•11•WW1¦IMI~Ilierlar~~ -
Cinema rus, encara
Edunbla que desprIrlfrfant i tant
Paella' del cinema rus el tema
eense atractiu iii int tés. En
reine« aquest é eada dia d'una
rrerretat estés ateentiiida i és el !ba-tel&
qul Ii dóna aquést relleu
i valieitiacid. — -
Es dóna, ja ho hem dit moltes
vegadee. una -valor excessiva a la
tainseendencia de la idea russa. Si
el páblie en fa més ras és precisa
nieet per aguace amanera de real
: ele senx.eosa Itte:en •ealitat no és
rée expressivis-ta
realitat.
"Afta traíeid" és una producció
eWmenya d'ambient rus„ -ohreida
p•fParséerior regias; actualment
s•esta peojectant amb rnolt d'axil,.
petta- sens-e la intromissila d'aquesta
elernents, cosa que fa que la peHí
. cala doni tole l'enlodó 1 gen
rindo]. Veureu en 'Alta traició"
Una imitaci6 de la "tristament
Media" Ilei de fugnee, ainb una reae
*
-
cié plena de eentlmentalisrne a fa-ver
del. acusare i tase dentaria mo
,; ti i eitfieient a exterioritzacions sern,
Mente 1 les que han tingut 'loe arnb 11` el "Cretiet Potetnkln".
t Coete han dit, equestés produe
denle eso itere* altre perill que la
r seta bellesa artística. Perill que ' teta latribé •tt la literatura rusa.
avtti populatiteada entre el ponle
duna manera noteble 1 que tert
nb ha alartnat mal cap .etgint
Els rasen! eh la seta produeció
donen ataa pasuda de sentietentalis
nle O- meteritIlthaeló del drama
que ftetnéi ene moStra la part ne
s'elite dé la vida ele excessos de
iterad i a les passions avassallado
re!.
Vese-rus él'hora dócil i eón, tub4Ibf i alrib tuta larga creadora
inhospitede per molts, i que radica
Priseninfrnent en xf sea tempera
meter ~tau flexible, 1 duna aeu
matad% le so:alfil que ens recor,
deel temperament oriental.
Aquesta &chilate de temperarnent
arthrtic,-aquesta flexibilitat í roman
ticiante oriéntale del termerament
rus pésate en maná d'Un lime
gis-artística del attal estigui compen
sada.,pel ve/untarlos temperarnent
de-41:Ve4a*Sartaleitsaa donaran pellí
cale, de vitalitat corprtnedora i que
amb qualsetol argurnent thdran
aqueli rasa en trés ele esperlts sen
sibles, resse, qise boba també Tele,
toi en ele llene !Mere d'arfen del
mon i que han trobat Gotita An
dreiev Dostoyeveski, Chmelét Go,
gol i Xuprin.
L'enic que ene stsrptén de l'Itt
rus i que potset Es tina de les cen
sa principale del seu escena/eso de,
munt les mases, da que Metate
tete el* nabo. «simule« a teebellet
en la inesgetable teta &II temible.-
talisMe dé les gratis matee, el/s.
el ruesoe, ja tenen le feint feta
Ens han atrapat d'Asearla& i no
hent dé tenit mds reméi qué *tos
tumasatos a aquesta snodalitat 1
aquest ~l'afortune qa en mg
d'una patsimbnie i quietud ette sor
prenen, si es eohipára arate rert cine
Matografie arnétfea, el dissastissite
del qua! tac a en el taren 1 en la
fragllitat argumente!, en tontee«
antb la getUalitat d l'art tué, base(
en el ehleul, en el Silettei 1 SR la
E ssivitit.
Penetré et tnés notable d'aittestes
productivas da que tenéis une St7e
nitat d'expreasio, una valor de al.,
lenei 1 atleta! que ~trastee ami)
els Seeristnes de dártela flore.
"L'imitases passivt” de le prddtse•
ció !uses ha testan dóneS, <farrera*
mes« estrada com a paearty pela
aptofitate, pels que sáben que Rúš
sil 1 ele gens filtt4 tem obra de
l'Estas, abadesa que pei dentad de
tota idea i tonvicti6 sovidtial, pel
damunt de tot ideal 1 de tota lemas
de govern, el rus té él sea sentlt de
rasa, d'aquest art eslau natural en
tots ells, fins i tot en els mes hu
mito!, 1 que els posa en condiciona
d'ésset cada un per si un ter& el.
nematografic.
Rússia ami, un régim o altre han,
ria donat aquestes meravelles d'art.
En ractuel ha trobat aquesta for
ma d'expressió, én rantic l'hauria
trobat en ud altre sentit, 1 sernpre
haurit estat l'art rus el que ens han
ría edrnirat al muge de tota idea.
América, perb, ja fa temps que
intenta seguir els paseos de Essia
l'artística, i va editar una pelltcula
d ambient .rus amb Emil Yanni
FA.NTASIO
PAIIMY
72° DE Lák
*0101«
-91cidasts pehícula va meréixer l'honor d'asear presea
tan& en Bestia d'Art sota el patrooini del Centre Istothr.
sionista de Catalunya.
tt
1/9
«MANE= MACDONALD
'O/
por
ieenette MacDONALD??';'.
Reginald_
DENNY
Mal-jade
WHITE
Warren
MYMER
te:1
to°Ii
rev.t
Una lluita de l'home
amb els elemento i un
triomf de l'alpinisme
ProdLIMÓ
G. W. Pabst
Programa Gaumont
-
•
de protagonista, "La úldma orden",
Muceta produceió, en la qual es
veu una reacri6 popular contra
general rus, nó porta pas el segell
sovietie, en carivi tasn'Jó va esser
prohibida pel govern anterior. No
és que trobem que la censura ac
tual 1141 sstat severa arnb la su
pressió del "Creuer Potemkin";
moltes vegades no és la causa, sinó
l'efecte que s'elimina, i abolí está
be; pena sí que créiem que s'isa de
tettit en cosnpte qtte aguan supo
Mi influencia del cinema en les
masses és completament desfocada
i que no té altra base s'nó que en
realitat eensiderem els russos com
les perstIttel mes temperamentals
del cOntinent, osan en realltat son
les més refiexives i passiVes.
Inauguració del Cinema
Urquirtaona
Per exeés d'original en s veiem
privatt de Comentar ton' es mereix
aquest nou cinema, inaugural el die
:sable paeat; prometem fetalsó en el
vinent número.
Avencern pera, que és un déla
cinema rués sumptuolos amb qué
compta la neoetra elutat.
No egi4 sols una cantant
de cançons lleugeres
1 d'opereta
Vegen-la 1sentiumla
en el sen paper de
gran diva de l'hpera
al
P, VENTURA I VIRGILI
Kursaal i Capíto
SSWSSISSSIEt—netto,"`~‘'
Y1,
r-& m b 1 a
e
"teas,"..-er... •
e• adq,
-
•¦¦¦•ibm
... da qué John Gilbert 1 lisa
Claire, després de dir als pe
riodiatég que la separeolO d'un
any era només de proas del seu
arrtc' i a causa deis compro
írtisos artletics de tots dos, han
determinat lleialment divorciar.
se. Cal que eta nostres lec
tora recordin de quina manera
méll vertiginosa va efectuar-se
aquest matrimcui, 1 de
nalitat que ha revestit durant
la •eva durada, perqué trohin
d'Un val, una miqueta dubtós
aquesta separada legal d'ara.
SS.
... que Jeseph Schildkraut, el
Jora actor que en tantee pro
dUeelants amerloanes ene ende&
i que fou el oompany de Laura
la Plante en "Shoev-Boat", ha
tornat e Europa des que ele
"talkleen imperen, 1 ara sembla
que ella de paseada a Parle.
• • •
... qué Norma Taimada., la
dona d'un dele magnate de la
einemategralla Mr. Shenck, ha
dlt ale perlodlatee que tenia el
propbeit de fer duce pellteules
enée I retirar-se de les activi
ta ts einematOgrhfiquee.
Réferent ale gel» *more amb
Lid. Alonso, no se'n sap res.
Es veu que és una cosa senSe
• * •
... ?le qué Elan° Salvare 1
\fax de Vaucirbeil catan donant
Inc darrecs volles de manivela
n les animes escenes de "Capita
Crsuldaeli". Ana> el simpaliv
lean aftsrat i Pnill 011ivier
eta primera papera mascullas. i
Rato de Nagy d'este'.
S5 5
Mojeteklhe, el frutas ac
tor rui que tantee 1 tan bellas
Interpretacinne &ti& el cinema
nini i4hR proposel tornar a la
partlelle 1 recordar les pavas
primera notunclans en el ten
te Ttld.
Aixl, dones. je saben que
Mc.jusigIne taré pel•Icules par
lante, I lamba saben> que la
primera tlndrts ner fons la Le
gl?s estrengara del Marroe. Es.
eón4rf que no 413 cap novetet.
Per er/.
•
• •
que Albert Bey seas e;
14ireeler eleglt pele nenerleans
ocroti# el lanila 1 monumental
Primo Carnet A be, el primer
film seis les seves ordres.
A propaell d'aqueet homo
gran. recordem una dita d'ua
•en dav-int un rellotge desco
munal: "Mire qifinis hora més
remisa."
Ea neceseltarti una pantalla
de triple dImeneld par la per
Sonalitat de Genere...
e e •
... que Mareolla Alhan'„ la
7ent1t 600 iblinnn, la deliciosa
belleea de la que] tóta elt
&Mera° dal cinema recordaran.
Es el máxim triomf de
Jeannette illitteDonald
VEOW-LA AL
COLISEUM
!Sial pedrea apteciar tant cotas ara el qué valen une monténti
agradables>
Le un film Paramount,
morra OAALO no ce projec taré en cap altre saló de Bar
celona ni de Catalunya fins a l'hiVern vinent
A
s'fla estad a IthIle atril) l'eecrip
tor Franchlni.
... que corren /minore que
Charles Chaplin eš prcposa
pasear une (plante MeSós mes
de repbe a :fila, 1 la gent diu
fli ser& a la Costa Eleva que
Charlot preparara l'escenari del
seu proper film.
Chaplin és un gran treballa
dor, pera la geat, quan ell diu
que reposa, encara crea que
treballa.
• *
és curiosíssim que Pola
Negrl, una de les antiguas pas
aloa& de Chaplin, no debti Eu
ropa 1 prom.' atansar-se al
gran actor per tots els mitjans
de discrecid que san possibles.
Ara dlu que vol fer una pel
tinta basada en l'obra de Flau
bert. "Madame BoVary", 1 si no
ens enganyen ha eScrit a Cha
plin consultant-li la Idea. Un
IndiScret ella que Charlot ha
dictat una iletra al secretara
acoasellant a l'ex-priricesa Mdi
vani.
•
* •
que la Universal ha fet
una producció a Berlín amb
artirtes franceeoe.
Aquesta producei6 ea ttula
"t'Inconstante'", I ele prclago.
nistes s6n Charles Charlia i
Daniele Parola.
UNA VALUOSA OPINIO SO
BRE "PRISIONEROS DE LA
MONTANA"
Per les revistes estrangeres sa
bia com havia interessat arreu la
pellicula "Prisioneros de la monta
na", coneguda també per "El in
fierno blanco de Pite Palu", peró
deeprés d'haver vist aquesta cinta
he de declarar que tots els elogie
que se u'han em semblen pálids.
"Prsloneros de la montana" és la
Inés exacta interpretació de l'alta
muntenya Els Alps, i conté un po
der evocadór tan gran, que per poc
que un hom es deixi encisar per les
leves belleses vetara/s, arriba a seis.
tir.se protagonista i actor de rar
guenent.
A part de la creixent caleció que
brinda l'argument, hi ha un grao
nombre d'escena i detells tan maa
nificament vistos, que difícilment
podrien ésser superats.
AVIAT ALS MILLORS SALONS DE "CINAES"
4111. LA GIN Du
La primera parlada i cantada de la bellíssima.
captivadora i divertida
ANNY ONDRA'
El millor programa d'avui a Barcelona
1
•
URQUINAONA
el local més elegant d'Espanya
ama
Resurrecom
la pellíeula que es faya inoblidable pel seu extraordinari
aseumpte, per la seva bella realttzació i per la labor
meravellosa de l'extraordinaria artista
VELEZ
la labor de la qual és premiada amb xardorosos aplau
diments rada dia, junt amb el conegut actor LUIS ALONSO
Vegeu aguaste meravellosa ~aula UNIVERSAL,
, totalment parlada en espanyot II
lem~o~.~~0.~.~.~......~4~•~5~~~~~.~4~~~410~
Ir I V O LII
AVU1, insuperable éxit de
aa' • "Ase
t
AL SUMPTUOS CINEMA
en la rnés gran de les seves creacions
18 de maig de 121
ésU,nea d
ltevCrtépaaesóserotccintmmrtcdioueer'rerupb-lossranuacaarlleoalcocnaotspercmaeenarvraetteareuenlfeidguneutoóelitgsdtereruaiei'lonta,,ia,fp.adbtetsesCperóoTiarunntlplceléuiaeraiteotaatetnal,stqDipasn,xujiimtaeanisvcib'seoaehéStlliltaeetoeeasczbgubeoeriddnseleaniiea., en la qual paseen tusa setie d'eset
idnteensp.odDnáevenastnstd'eaallcreen(fdauérgiisl)a rs:n'Maapteeriotxafatiteenplqeeublees
ofereix tot el círtol é triaste del Bermina, al centre del qual s'etnai.
dteen Mamonbt toPtaalur.naAjestlaat pealsrettetedecigtetsl d'aquest és on tenets Roe leis altua eirns mes dremátiques del film. Per tant, en respecte d'alpinisme geo, gráfic és un film que nó pót éste? Inés
OSE? MARIA GVILERA
ernpestad
amb Camilo }lorn 1 Lluts Wolheim
Producció d'EN Artistes Associats"
••••~PA
••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•
•
•
•
:
•
•
•
•
•
:
•
::
•
•
•
•
•
•
•
•
*
•
•
•
•
•
•
•
•.
•
•
•
•
•
:
•
••
IX COSTA RABASSADA
•: Camplonat Europa Muntanya
••
TRIOMF DE LES MOTOS •
:
: RUDGE 1 ARIEL,
.
:
*
E APANDA amb moto 5 H. P. Pudge • model de l'any 1927
•
••
is ABSOLUT DE MOTOS I AUTOS,
• e-i
nou recordman de la Costa, amb
••
3 min'uta 42 segons; a la maja de
* e 79 km. 200 m. •
: A. OROBITO amb moto de 250 c.c,
*•
* 1 ••
. .
el* ARIEL nou record a 72 Km • i
•
• Aquestes motos foren lubrifIcades amb
"SPEED,
‘
GRASOLIN (Carrer de Rosselló, 246)
Motos "Itudge`, í "Ariel" • Clarís, 75
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
18 'de znalg 'de 191,
'II 4N
-:•11
1110tIVIP4
o
LA Dc. CARRERA INTERNACIONAL DE LA RABASSADA,
/NCLOSA EN EL CAMPIONAT D'EUROPA DE MUNTANYA
Aranda, amb "Rudge", vencedor absolut de la carrera. -- Caracciola, amb
"Mercedes Benz", vencedor abzolut de cotxes
Garglei
Cap atiy1ii esvet11at tanta es
»ataca!, com aquest, la famosa car
iara en costa a la Rabassada.
Vengadas les dificultata - que no
hart out poques per tal que
aloma roya los Inektaa en els res
pectina «implantan d'Europa de
Penya Rhin ene ha de
mostrat una vegada més - anperant
le a el mateixa - la ireva gran
eepaeltat organfteadors.
Veerpectació ere, per61 bonificada.
Un lot de corredora nacionale, con
siderad eorn a "amas" dintre l'es
port motoHeta 1 algunes de les més
destacada figures de l'estranger, van
ésser motiu :tés que suficlent per
qué ahir es velés la muntanya de
la Rabaseada materialment curulla
de públie freturós de presenciar una
de lea batalles més interessants que
en carreras en pujada s'havien dispu
tat a la nostra ciutat.
Les tribunas, Installades en el vi
ratge que hl ha poca metro des
prés de Sant Geroni, també es van
veure animadíssimes, abundant l'ele
ment femení. També presencia les
carreras des d'aquell lloc el capitá
general, senyor López Ochoa.
A les 10'30 en punt és disparat el
petard anunciador de la sortida del
primer concursant, En Garcés, arnb
moto Simó, z25 C. c., el qual passa
poc després per davant la tribuna, a
tot gas. El públic l'aplaudeix per la
manera impecable d'agafar el vi
ratge.
Seguidament 1 aproximadament
amb l'interval de ternps donat a la
sortida, passen Grau (D.), "Pedru
cho" i Grau (S.), força bé tots tres.
Maçó passa i.inale zatardat; sem
bla que la máquina aaa obeeix prou
bé, Boetsch dóna la seasació que
fará una bona carrera, puix que por
ta un tren molt rápid, i Tirill sem
bla que perd terreny. En passar
"Oilter", el públic aplaudeix parqué
eondueix admirabletnent š agafa el
viratge molt tancat, yo que fa que
espectaeularment sigui molt emo
cionant
Centellea fa tina bona carrera, 1
en sortir de la corlara !I patina la
máquina, i per una moments sem
bla que va a catire, paró afortuna
dament es redreça a temps í se
gueix atuse més contratemps. Ale
gre porta naolt bé la seva muntura,
passant el viratge harca de pressa.
"Obered" no corre - sembla -
el que ele sena cornpanye, i la poca
vclocitat fa que el seu pas sigui poe
emocionant.
Davant de Sant Geroni, degut, se
goas ens diuen, a haver-se-li esca
rat la cadena, En "Teuroi" cau de
la máquina amb tan poca fortuna;
que queda ferit d'algana gravetat.
Sembla que s'ha fracturat el braç
PC. daca bandee, a rnés duna ferida al cap i una altra a un genoll. La Creu Roja actua ripidament, i el fe
rit és curat de primera intenció.
En aquest moment ens diuen que Alegre s'ha despistat, i ha caigut
sobre el públic. Va ferir duea o tres persones, lleument El motorista so frí una forta commocio' sense con seqiiIncies greus. La carrera se sus pen per tina moments, puix que el
lcpRiarnoeisgjs,aui,dta.evmnaPtbodcedaopls'eanlm»leltogRcehsionn,dseeAnlyleaogrreCMrheoua c despréa es torna a em prendre la carrera, ja que roen diem iabsaenlss, pcoatpatdeenidsrefeerintslanoznaetsetiáxagrceatra
retera.
Passen Vidal i Raul, força bé.
Aranda entusiasma per la seva car
rSearnaa If3anoetátssctihca1. "OPaltsesre"n, saVneineyarless,
a remarcar. Orobítg produeix entu •lrp-PPeiiirepoanrgeeesssalssai,ntrvPafeeaflelroa,trrod:v1peutiaemtnredraaoretlgrll'caieaeinoqnjiucnuymmodaa.nerala.dEr.nauelovEcCxsecclaisliedlnóasoletelbcseeuieaannrmpryt".nesped-rinae,ttqahh.lmGuaiiFevabvvetreéaa"r agradar.
bitg, Oilter, "Ketty I", Stabel, Anglada i Ton, baten els
Mcords de Ilurs categories
O't gran éxit de públic i d'organització
F. Aranda, el guanyador absolut 1 nou recordman de la
Raboseada, en plena carrera. (Foto Claret.)
De la categoria de cotxes, passa
primer Rodríguez i després "Elo
vres", que condueix molt bé. "Ket
ty I" causa inolt bona impressió per
la magnífica forma de pilotar el seu
cotxe. Després d'aquest pasea Carac
ciola, el famós pilot alemany, cam
pió d'Europa de Muntanya, el qual
porta un tren fantástic i sembla per
la manera de passar el viratge i de
pujar la costa, que será un dels afa
vorits amb els primera lloes de la
classificació deis temps.
Stahel i Castelló se'ns motren com
a grans pilots, conduint liara vehi
ales com els més consumats profes
sionals. Anglada i Olivares també
fan una bonica carrera. Tort és el
que causa més bona imprestió. per
la rapidesa amb qué passa per da
vant la tribuna. Lershfeld passa -
sembla - un xic retardat. A Zanelli
l'aplaudeix el públic per la seguretat
amb qué condueix i la gran veloci
tat amb qué passa el viratge. Arnb
el pas d'aquest corredor 5 'acaba la
carrera, per forfait de "Delor", el
qua' figurava com a darrer en la
inscripció.
Pels detalls que després hein po
gut adquirir i pel resultat de la alas
sificació que Inés avall publiquem,
horn pot veure que l'heroi de la
IX Carrera Internacional de la Ra
bassada, ha estat el valent moto
rista catalá, En F. Aranda, el qual
ha batut el récord de classe, el de
la categoria de motos soles, l'ab
solut de motocicletas i Tabsolut de
la carrera.
Es senzillament admirable pa proe
sa portada a terma pel flamant re
cordman, si hom té en compte que
la máquina amb la qual ha assolit
aquest laxa sense precedents, era
considerada com a "trasto vell",
estava des de fa molt tarrps arre
conada. La tenacitat del represen
tant de la "Rudge", el conegut es
portman J. Sánchez i la confiança
que en aquesta máquina tenia Aran
Per a comprar
Per a °anidar
Pher a reparar
da, el decidí arranjar-la. En Sánchez
va canviar algunas peces i la má
quina queda en excellents condi
ciona. El, récord batut per Aranda
porta S segons d'avantatge al de
Faura de l'any 29. Pricticament se
141G
rica 12 6 13 segons, puix que en
guany s'ha donat la sortida amb
moto atnrada, i fina ara s'havia do
nat sortida llançada, i aixo, almenys
pot representar 4 6 5 segons de di
ferIncia.
Hería de remarcar també el mag
nífic resultat que ha obtingut Oro
bitg amb "Ariel", completament de
série, preparada també per Sánchez.
La moto a/1lb la qual Orobitg ha
batut el récord de la categoria 250 cc.
porta fetes amb la d'ahir. vuit car
reras i guanyats vuit primera pre
mis. De no haver sorgit a darte
ra hora a aquesta máquina una di
ficultat en l'encesa, la qual va ha
ver de solventr-se rápidament, i per
tant l'afinament no era tan perfecta
corrí batirla calgut, de segar que en
cara hauría millorat el tarima.
També és digne d'elogi Stahel,
que va conduir meravellosatnent el
seu petit "Austin", i baté el record
de cotxes de carreras 750 c. c.
Tort també va proporcionar un
altre récord al "Nacional Pescara",
en batre el de la seva categoria 3 a
3 litres, i el de la categoria carreras.
finalment el campió d'Europa en
carreras de muntanya, Caracciola,
ens delectá amb el seu "Mercedes
Benz", 8 litres, en batre el récord de
la categoria esport i l'absolut de
cotxes.
El públic no va sortir decebut de
la prova, ana al coritrari, fins els
més profana eomentaven elogiosa
ment el gran espectacle que havien
presenciat.
Els accídents que han] esmentat
en començar, i que tots lamentara
van ésser l'única taca que tingué
la gran manifestació motorista d'a
hit. Tenim noticies, pesó, que tote
la rambla
ela ferits esguacen Infilorant, cosa
que ens plan en gran manera poder
comunicar ahs nostrea lectora.
No podem acabar aqueates notes
senas donar la nostra rnés sincera
1 cordial felicitació als simpática di
rigente de Penya Rhin, per l'éxit as
solit ahir, que tan alt posa el sea
non: 1 el de Barcelona ale ulls dele
qui segueixen tot el que a moto
risme fa referéncia i molt especial
ment aquest any que el ress6 s'es
tanda arrea d'Europa, per tractar
se d'anar melosa amb la carrera a
la Rabassada el campionat europea
de muntanya.
A. FIGA
CLASSIFICACIO
Motos fina a zas cc.
5. A. Garces (Sim6), 5 m. 13 e.
8-ro, a un promedl de 56.200 récord
de classe (antie récord: 8 ni. 28 a.
9o-z000).
a. S. Grau (Sakrador), 1 as. 41
1-ze.
3. D. Gran (Salvador), 6 aa. 89 e.
4-1o,
4. *Pediareho"1 (Alpha), 6 m. 41 1. 2-50.
Motos fine a 275 cc.
1. "Felipe" (A. K. D.), 4 su. 55 e.
3-10, a un promedi de 6o.600.
1. 0. llagó (Ravat), 5 m. 6 a.
4-10.
Motee fine a eso en
t. A. Orobitg (Aria». 4 :55. 4 t.
6-ro, a un prornedi de 72.15o, ré
cord de classe (anda récord: 4 m.
7 a. 99-roo).
2. Boetsch (Terrot), 4 In. 19 s.
4-10.
3. A. Aranda (Rudge), 5 m.
z6 a. 2-10.
Motoe fine a 350 ce.
T. "Oilter" (Motosacoche), 3 m.
57 o. 2-10, a un promedi de 74575,
récord de chuco; (ande récord, 4 111-
s. 3-r000).
2. J. Caz:talles (Norton), 4 m.
43 3. 8-jo.
Motos fina a soo ce,
1. F. Aranda (Rudge), j ni.
42 e. 8-ro, a un promedi de 79.2oo
récord de claase, récord de la cate
goria motos soles, récord absolut de
motocicles 1 récord absolut de la
carrera; (antic récord de classe de
la categoría motos soles, absolut de
motociclea i absolut de la carrera,
3 ID. SO a. 58-1000).
2. J. Vidal (Norton,, 4 ni.
4-50.
3.
4-50.
4. E. Boetach (Terrot), 4 ni. 16 s.
5. "Raul" (Norton), 4 m. 31 a.
6. "Obered", (Gilet d'Herstal),
4 m. 37 15.
Motos fine a 75o cc.
1. "Oilter" (Motosacoche), 3 ni.
58 a. 2-10, a un prornedi de 74.o75;
récord de classeaatantic récord, 5 m.
5 e. 4-50).
F. Vinyale (Rudge), 4 m. 12 e.
Sidecars fina a 35o cc.
5. A. Garriga (Motosaeoche), 5
minuto 5 s. 8-ro, a un prornedi de
58.440.
Sidecars fins a t.000 cc.
5. D. Cantenys (Motosacoche),
5 m. a S. 2-10, a un promedi de
5r.600.
Cotxes esport, de 75o a z.roo cc.
5. A. Rodríguez (Amilcar), 5 tu.
52 s. 92-r000, a un promedi de 49-983-
Cotxes esport de azoo a r.scio cc.
5. "Elovres" (Bugattl). 5 in. 3 s.
50-1000, a un prornedi de 58.121.
Cotxes esport, de 3 a 5 litres
5. "Ketty I" (Ford Special),
I..Si els vocees frena flurcionen
exactitud. us poden Ilançar
.11,1a grane velocitats, sense cap
Acudía al "Freinometre"
y de "Peninsular-Auto"
51-== Ea:d:31
4 in. JI L 67-r000, a un promedi
de 67.413, récord de classe; (anda
récord: 4 m. 53 a. 57-roo).
Concee esport, de 5 a 8 litree
I. R. Carracciola , (Mercedes -
Benz) 3 m. 45 s. 43-100, 1 un pro
madi de 78.250, récord de ciaste, ré
cord de la categoría eaport 1 récord
absolut de cotas* (anida récord de
classet 4 al. 41 5. 8-100)1 ande ré
cord de la categoría esport, 4 ut
segons 15-500; antic récord absolut
de cotxes, 3 m. 58 a. 2-100.
Cotxes carreras de soo a 75o cc.
5. O. Stahel (Austin), 4 ni. 3! s.
6-roo, a un promedi de 65.077, ré
cord de classe (antic récord, 4 m.
58 g. r-ro).
X Mala:.= 1.1:1 Visiten l'estació Oficial Tocata-
,1
mit de "Peninsular-Auto", 1 as 11
convencereu de l'eficacia de l'a Hparell
344-398 .«.
81116:-: nier leal s
Cotxes carretes de 750 a 1.100 cc.
r. F. Castelló (Amílcar), 4 na
15 s. 45-100, a un promedl de 69.5o5.
Cotxes carreras, de taco a 1.500 cc.
1. J. Anglada (Bugatti), 4 ni. 9 S.
zo-roo, a un promedi de 70.814, ré
cord de classe; (antle récord, 4 111.
39 a.)
Cotices carrera, de r.soo ea.
a a litros
1. G. Olivares de la Rin (Bu
gatti), 4 m. 5 s. 44-1oo, e un pro
madi de 71.870.
Cotxes carreras de a a 3 litree
5. E. Tort (Nacional Pescara).
3 m, so s. 5z-roo, a un promedi de
76.525, récord de ahuse i de la ca
tegoria carretes (antic rlcord de
classe, 4 as. 33 a. 4-1o; sitie récord
de la categoría carreras, 3 m. 58 s.
2-100).
2. J. Zanelli (Nacional Pescara),
3 m. 5r s. 90-100.
8. Lorshfeld (Bugatti), a ut. as e.
71-100.
• e e
Lee classificacions per ala Can:-
pionats d'Europa de Muntanya, de
la F.I.C.M. 1 de la A.I.A.C.R., abrí
cona els de no experta en le.. classes
de motocicles, s'establiran despida
de l'oportuna consulta a l'Automébil
Club d'Espanya 1 a la F. M. E.
Avinguda 14 d'abril, 427
5;El "Freinometve" regulara els 5:
vcetrea frene
394 a 398. - Eatad6
Oficial Tecalemh
...•¦•••¦
Ajornaznent d'un
festival
L'Aero Club de Catalunya, atenent
a la simultaneitat de celebració d'im
portants rnanifestacions esportivea per
al diumenge 1 havent recollit la indi
caef6 feta per alguna deis interessata,
lii acordat ajornar a: festival verb
al:tic que a honor deis repre.sentants
de les secciona esportivm deis diaria
de Barcelona 1 amb l'intervenci6 d'ells
venia preparant per al di:indaga en
callaboració arab l'Aero Club Barce
lona
ti579 Mg2 ME X=tin.11::
:.:Per vostra seguretat parao išiIsal, us interesen conéixer l'eatat
dels frene del vostre cotxe a tra María del "Freinoraetre" de Per:- 1•
Insular-Auto Ilh
Aviat seri anenyalada la nava da
ta, asid cm el programa definitiu, que
es pr5cnra slguí atractiu en tots els
aspectes, 1 especlaltnnt per a aquella
ale quals estara dedicat.
41") •
El tarad Monten, Ferrer i Sasue
ta no s'estan de res. Ultra haver po
s« Mi encane' a la Granvia, tailm
noticies que cada un d'ella es vol
comprar una "torra" a Vélearee.
Després dInut que él ~ti d'autos:36-
bits no &mal
• • *
A Ea Boronat aviat 11 hurtos de
dir, tarnbé, que fa de llançadora.
Menya mal que de casa el Chrysler a
casa el DOdge de aprop 1 amb poqnse
paises pot arar de l'un a l'ultra..
*
El Harma president de la Cateigra
de rAntom6bil és a Madrid. No ens
estranyaria vetare &Wat arfar:jet e
almeuye en ?les d'arranjament la
qilestf6 deis aranze/s, pulse que el m
ayor Guanyavents es capal ríe regi
rar-lao tot per tal de ter faba prefi
tosa.
TÇ I
L'ande 1 eempany L. M. ens fa Vio
flor de reprodrair a "Las Nratietse"
una srafarderia de la setmana pasea
da. Agralm al senyor L M. el petit
comentad bes š desitjant-lt que tot
alfa no 11 doni més mal/ de cap. :tac
que no val la pena de prendre-ho sé
riament
e al
En Molina, ahlr a La Rabateada
estava un xic astorat. En telefonat
Perqua se tosPangttés per breas m'ci
mento la carrera parlan amb un se
nyor que darla éste: canela, i tefe
ricrt-ae a tm deis ferits deja, textual
:wat: "Es que el médico dice que la
cano se le esta hinchae e •
Ahir, a les carretes de La Raras
sada várem santa- que un acnic pre
guntare a Parran de Vizcaya: "Qué
dia seria piloto?". A la qtral contes
ta rapidament l'ex-recordman moto
torista : "Dentro poco; pOsiblemente
m del mes de abril".
e • *
Sembla que hi ha e! :mojada de ce
lebrar un sonar d'hornenatge a un co
negut borne del rana de la benzina.
Una de les condiciona que s'imposa
ran per paguer-hi assiatir »era el eam
promfs en feral que entre els assis
tanta ranga no prontmelari cap dis
cuta.
NOVA AGENCIA OFICIAL
111. Agilitar
CARRER DE CORTS, 415
49110
Estera de I•Eseola HOSPITAL DE SANT
primaria
¦•¦¦¦••••¦••¦¦¦¦
""elgeens dieledmosteels aanteriotr& Unes hores amb
ereklee ~tul él Mies. N necee
eitet Moleta qe* Mienta prirei
ria, beftslotataa i catalana, sned35-
osé, el •ce isurare.ent doetri.
eal keab *Odios deetilitata que ra
leo per ad~ l'aire hueva educa
prepl de ta esotra Ilesa. Delern
coros les atastions a l'educació fía:-
ea emitida d'deeer enRotidee a Úttreatientarda del set atha iea
tootrue eme ate cose erh.ps ea».
ten eifla Cree %otee pent Miela!
dese orientació deenida vers una
eldletatticlo de roe:prime lote fee dele
ese~ ettris la Ilavcr d'ene eissega
%rae i saae. de:o/meran que
almete septMatiteeeltS dt rensenya.
mella prirstari les encarregada a gens
earpocitada i técnica per tal que no
•
•onvereis en queleom *metieras.
seseo fruta asaonats.
Doetkvent tumbé la costra espiche
sobo el qnt talla fer per tal que
t'eniseeetia escolar fos torta real'.
eat i tes meten ele enexion
•t dele alamssee, indicen-a les
eteeet!or.s ye aexe pcetave apare
Dado, reent soba mejor nombre das.
c, essesebressels, cantina. veto
neasent de fu Deis del treball !a
fee*, eta,
re poca dee, llegint "La Pubti
esas veretn len& agrados:-
n*4 eorpreaes eg vare un aedo
efe del elector Soler en el muele
d'II» hiedo eles tecolote. 3 amb Le
naldie nombre de detalle•-•pe
ve de trama d'un bote/ligan pro
tlembersal—es glossa•en les matei
fases gire •obre educació física
alliederee boleen prelonitzat en Te
lele» emb sis trepe molare barco.
loaba.
I han vist tumbé a la pzenssa
410 13Asecelacie Teniversitirie So
"Aorta desasee al nostre Gorern
mejor pert d'aeueltee idealitate
410 eos etnia!, seeitenes santa,
pe asedare amo radio explica
elan de lee *o aso el/ tal oler.
elet el ami ese cc* ha d'impera.
d. • e! mostee eneenyemen: primer'.
Meeet coincidir elish piren:salí
tela f egtorpadons d'irmes ene co
do/e/1 aceetincrar la tasca que, ho
~M'ano taliall per d'emPrendre
volee poe la ene enagnitne. tan dis
tic* «I 44131Inelette 'de les Postres
Pandillalodb ue, Pub, tare*
lineb ende dalle. eektet que el nook
tursoliefee'll Miter-44 al de valora
beiscloinfilifee. tegteirlra elonenyt
an aloe d'asome. a la ergecti
~,
Comerme, doeee,
le/t4 Cd.01111.11,3810115
2to' !negable rior asome.ín.sti.-
dacio% teme 6.69 relatelé lf4Wte4te
-3e» rr.cle. I 410 per dos Pri.
essefeelah recluto: Primer, perqué
424 NON* Sielea redellie'ernent Zeist%off!! 40/111flito 411 eaSpvrtaair
fha.
tpja* gomal de Si; era tocata
ritát 9/040e f fietteesei 1 sarros, per.
gol el fea que feeeistain equastee
~Me_ wel div 'sal asalatistOie
4. Neflaker • lee feasaoh. 44$0114t4 ~MI ele* s
lok Pitit alai steadre
= oses o6 yes fu per lee
csoosedeae forsius ls Pu.
Les cases bemol*, les leal& tape.
be •den aromeneries, emb ti-.a- =015 !seientel. Nilo% ilmtle
•roderise", osero
lAffe fi 111•1191 0411114114, »hm Sub
cTeese seetiseooke leer lee oterikk
oor lee inailgterif 101404
Mata O ketitiaeles de particular*
š de . robeiosiose
e s.blow de eseemeises
deneule = «metilo,
A perk 1111*
~o enes del lee«
lo S« goo h refeiltal4 elintelle
tasid. tileiese 104411441, Par, talla,
etelemateat, deseneolupament ;uf/,
i vigilar ley pmre. en 4911,-
4 mese de 'mire 6414511
musi gel pero rompa* dio lija«
doetee• *vibro qtts le fnneld
d'aeneetee lettiteieer ée d'une
•
Tiller• urdid. s Uds bu%
lberisese. per seda e. howayable
tassebé que corvé crear-al sl n i reos quedar al tunee del sin:miste
ingeialsoed proefalinela quo «roo
del pedo e'obsorre.
1433 CASINUP/11401.4
Tft 1 Iffeer **U nenerobles
taaes-bressola de Mese 1 de FRA.
ça; ele ele stoolo noeattrea ea embolia sfroés, splues Ise
minen I orréi sonbrupe lee <e
Btlides f «mentamos; lu de
Bropedlu. ZI poi* Itstai war ifre
es F4144 eanteatati 1 sera ,4
7U4 *die so oteo ter obesi easiale
Iedtoreli croe era mol mil
veme% ontquielde, i atol lo saya "Pbra
n***Nd ildireCie perte R es¦
erg d'slis beesitle. do »Pa po•
depile 1 0%14 val« seciel, ole
celda esedlier
140 seurbritula bellote, ese
•rfllat isiemplaystive de esm.
Ple41~0f0 44wterio per • na. 0,11 *are, “tall pialada.> en ole.
Atteetlyea veltatlee <e ierdlas, claree'
emplea, itelliderea, aelle F441
ileohole plr al entre sl rol
ope el rebasen dele petiso ombla.
pft L11 blancor dele muro i Ilitets,
per l'aNtentació que aelf dóne, per
la ettedst que s'hi ole $ pele bra•
Ion toeevsele de teme, eneeilallt
rada /se ele stollen, ve regales§
do 84~4 delotterat relah entlell 41-
tele de ta cesa de veírtat obrera, .1pr.
fama de .sol i pobre dc lturp, i on la
malo joroultra, *San pel lee Ira
bar, 'WAT« lue so« Id Ni «oh
bofe d•onsesobie, ea !set Morir at Alto
LA LLAR PREDA •
A la °asa dele leprosos manquen ~ere : Els malaurats
troben tan malament que molts rugen 1". no tornen
Visió d'horpors 1 de sofriments; exemples d abnegaeió 1
d'amor al proIsme : Tots tenim la culpa en aquest
abandonament
liospltal de Sant Llitzer? Nol
Asil de leprosos? Tareipoc! Aleó
podia dic-ho l'optiminne dele da
bine. Nemattrea ao voleen, pula que
po té rea d'hospital ni d'asil la tris
toia masia centenierla anornenada
'Can Masden", al nord (Harta.
La visita és enes deprionent del
que hom podría strepitar. El paisatge
erm, inhóspit, desolas, seno mitres
ni verciole l'aspecte trist i ádhuc re
pulsa del casalot, el silenti triogie
que ho embolealla tot, ene trenes el
cor as entrar en aquel! "podrir:loe
de caen humana".
Ene acompanya arrea l'abnegat
Dr. Netos:ser-Morir, •operit altruifts
que !Unta en defensa dele ertalalts,
costra tete mena de dificultase. Ati
no hi ha res de reo. A Penes una
armaba combes de buey per a tretas
bornes 1 cataras donas latruaribles.
Abséncia absoluta d'equlp
sic. No hi ha needicaments de mo
derna fijad*, ni estufa d'aeollettla.
?
sanehres de «nacido el calefeecló;
aigua escassíssima, poca Ilum, aire,
sol, ni, per tant, higiene; i ja no
cerqueu el més pede eenieft.
Veían les cambres de la vea asa
reunidos d'amuntegate Ilite de
fierre, cense venttlactd, tristes 1 fre
do. El menjadpr, pie de mosquee
prosee, i oteado, entb una sola
finestra, duce ilergua ttilcs i gua
•ee beso sobeos; ue tan!! 'el!, brut.
i unes *114111Pai Penladee a !al Pes
rete, ernblanquinades fa qul eap ele
anya... Un; eeMbre aromegada
"ftnebre", aernIse sena* cap ceo&
ció per a la vleIN médica 1 les cu
o4•ieote llagues i tobieeula pum,
hasta, rentar tema ene la no he
•eaablen, doerades pel mal, 1 ter
aleilmn por 1 10411Italf la oiralen.
tia noutilant de la lepra envaldare.
1.'esquifid4 cembo se sembla un
diapeneari, N• hl he rae rasés que
tH eoreot arouri en •r411194te111140$
uno p0ç5 i erairehil leservibito
trantente; p4rete enneirridse, veo*
feral ove arte Cirial 1 tfaa roerlo;
seo bulo reek=l4re; recito memo»
1 un establos tétrie, ~role, de di.
116aft de monta. Serdide corredora
ablagrat PrOrrea 40trerre• 0a1940 de
kretfele centenkria; escales molt
dretee amb harenes de ferro, en
alabeen ele microbio qw hi poden
viure deixata per lee jilasSa 404 lan
prosos que es passerm !mofa teto Uf.
hertat per tot arree, orto dI les
•nabres--eilenetosos, com si s'arros
•eguessin lente, horrorosos, s'a
!celen per tot i Inmoble que ele és
igual llore que roe*.
Usa bel m'aculo de ettirla lIleis
res de locloiorm fan !'aire dens,peot.
&nena Cura lee II celdria I que per
das« enaternal fiera La fesubstitul
tele.
Lea maree iue e:Oteen la cali
bra»! Id penen, a las vele del
:mal 41g jpfente, els queda podo
eolarear-bi fina a les ele de la tar.
de. Allí patees si die, • pie aire
que* el tense ho pomo, atenta
mant par needieeee, ell.
Inentata onament 1 eeflexivenlent
{teces durant el son reparador que
fan a l'aire :huye en ele sus cobre
Ilitete, e dial. lea ola de fineemele
•sbataneto, per tal qse sp liaitita.
ció filtre restriego« al ftandoeta.
Mea, dala pelenens, 1 sida te ieeer
la fi <e I; joreada, tontita a la
plare, porten dios el en: organ,sme
una Penibigtal RO! de vide plena ;
san',t°04, sell14 k4.41. Wat vii obs
telele al deseroveehopesnegt de l'actua
eló de la famill• •epselalnient de
la jrn11141110.1 1. eig441• per •tenis,
»• olsrap hreossintent borle d'he
WrAi aserldcat un sepan reino
la •lya len:melé •arelar.
Lea CA1ES-1110430/#01
A PARC$L0NA
Aórt per a noesitree tan noces.A.
riese liqueotes lnititecirou, qtee ee
toreen, come sigla Porot debut, 45
crear a la nestra urbe.
Ja saben: que en funcionan algtea
neo: les niel Imponente edog petar
la do la Pretsocid 4 la blinda 1
la del cerro 4.Mentceea. Cal,
per& peostarierf 4‘0 Pelote aleo5 pf?
a lialaelawo, Ahowetii de daos
Androu, Yatit MarI, Çlo, tstine.
IfOitafraacs, per le: ser« eararth
•fstiquee de barriedee fahrils. 1 par
tint poblada de donen obreres,
elhattrier: d'establir hen siembre
d'alertaste istseltuelors, 1 en altres
!adrede de la duto, eale antle fiant
Olrftui Orksis en Nevoso pe.
petar Innenf dan* ney contingent
hen nombrós de "denes de ter fei
nes", allunyad de la fiar bona part
del dia, silbé fóra de desithe que
hl Iurelottmir.
ereateld d'aquesrell initittielent
treolorsadre el Itoetelpl;
ose, piró, com a obra benéfic.a, sinó
croen a obra social i de cultura.
Cretem que els bornes que regrixen
'eludiesen; la efatet tesar PI tepe.
ele pme liberal per enterodre-he and,
. Eeoquent ando pe: la dantesca lisió
de la leproseria a l'hora del capves
pre, queus les migrado llama tto oón
encara enceses 1 el dia mor.
Silcnci pregon, esfereidor. Sen
*ció d'abandonament, d'oblit. Nia
gú no es plany ni gruny, poreer con
vençut que no serveix per a res,
pote« fatigo de nata "tepe de ter-ho
en Va. Animes !nortes. Dolors ca
nades. Renunelamente. Trieteses.
le tarjes-. LEPRA!
Duce germanes i tri germá de la
Caritas, netegen, atenen, conforten.
i Convulso abnegats, amb els des
nonato de la vide, ele que saben que
l'orné* en tortilla snob ele pesto per
davant.
Mosqueo, rnosques, mosqueo per
tot Uee quinte gata dropos i bruto.
Un cancel triet que ja no canea.
Reunan a la poeta un gos de pe!
torees, etapas de croases recobertes
de mosquee efon•des, que ni ene
hiedra, compase« tal volta que no
podern ;liar a ter mal dins aquella
maaa, reine de l'horror I de la
desaperano, 00 no hi ha tu temp
tador, en manea tot...
pARLA EL DIRECTOR
NOBOCOMI
L'Hospital de lema L'atece ea
menté grácies a la consignad?, qu#
Ii deetine 14 Junte do l'Hospital de
Sant Pau 1 a les carita% privades,
variante ! gene geguces. Cada un
dalo adate deopap, tot plegat, unes
si, peseetes diáries. Per a mante.
nir otee, ben atetes menquett
Pee§e14$ 401441e,
El non edificl ja planejet pedrea
aleareis emb un ilió de puestas.
L'haneenie s un poleo faro de
tota componerle. La ova psieologia
especie', el ;su sooseeiIjiure i eler
el fa +duro de cate 41 mea da un
ponvençut qm. 141 so; "fieles leo,
n:na" repugna # 14 l'embotas. rortai
la elVe raignació ansb una oree
elltal Qta NON es Ilheroitinm
dais cal radejarins <le tete mena
d'ett_ipegierts edequegles, cornoditate,
distraeclons, etc.
El ame edifid hauria de comptar
ame lee obvenetons anee% que
l'Ajsroseue* i lee PiffiltStiOill ter
nen l'obligaeló de coneedir 1 que no
es recorden de lee-ho.
Cree aqueo ptant ten inspertsust,
414e Itonfldero Mus no 'Inflen de te
meelar»se lee ebrio sanes ten}, ons
bertes lee deepeeee emosiries Per
a sostenir-le ami) dono La vida
heroica del pobre leprós no ha de
sofríe, op cap concepte, les oecilla
ajen, peondoilquee d'altre; earitati,
vea •ntbvenelene, ases fine are va
succeine
5eillselaSlat as reeerdaress cegare
d'aquefl Set que en aqueo** masei,
;es pigines de LA RAMBLA as
varen ellider de downsiar al
que aquella senvore que Ilavors era
'encare te' la directora de
la Noernal de Moietresses no va
permite, que les alarnos d'aqueste
Escote signeesin une pises que nos
;Otro*, ele seue lemparlye de la Unl
veraltat, eiroen portar.los perque
edjunressin les !mata •ignatures a
les de totes lee dones de Catalunya,
lo, ende teuell rol 14n Unininie
1 roe no obli lardee denuteaven l'am
nimia per ale presos, 1 ene va tren
re 44 11000141 alient•ner que "le
aellorltes ne eitin por amniatia";
Inmute ao»YOra a la goal un com.
peto, no ea trotan la manara de dir-11
"n'ufo" aneb *lechada, la Carrno
litapaigh 4, la mataría*, 412* en aquell
Km» de la pelotera Dictadura 1
quan "La Isenjer Espafiola" va ojee
ear 5 PI45to do Rin?* unos *lana
sures de simpatla, va obligar a sig
nar a lotee Itu ocies d'aquest centre
fonieuratesa, i porque no a*
pes cap, durant uns gnomo dice va
amar reglen 1e. Iltaae; per peaeer
bi Ilieta de lee que Ja h4V1.0 signatt
esPeeem que el Pee esa 11117114141
II reeliteeeld. foneneentairnent s'.o.
temida que no lo le más 4;10 Teen1-
ere un preblerna de drets d'infuso.
D'ate 4.1Petlt e lana cura
gent del sea orara:time indefene.
drst; de I; nene obrera a una sida
escolar sense
!Qui sap si no fóra ara — temps
de reivindicatione de ?rete— l'hora
oportuna d'inic!ar aqueates in/titu
dono pro-infincial Ben segur que.
redosades a l'Escota i ben prop
d'ella, serien per l'horitzó de la ca.
piraiitat catalana com un bel') are
de Sent Martí, el qual, a sernblanea
del biblic, assenyaleria l'acabament
del caeetc estat del nostre ensenya
ment primar!.
MAle-A BALDO DE TORRES
Cinto, maig de zuzt.
la rambla
4111.
LA "BENEFICENCIA"
DEL SENYOR GDELL
No dubtens que 11x-coente i ex
mileonari bareeloní, es pre
ocupi de le beneficencia pública. Ho
calera, aun també que no hago
compres el prec que s ter-li el
doctor Noguer-Morer toree a Direc
tor de la leproseria. Veureu:
A l'hopital d'excedan§ del Parc,
hi romanien guatee leprosos rnolt
repugnante. Amb motes d'una visita
propera de l'ex-reina, al bou baffle
li van semblar poc ciecoratius, i re
cordant les visites del doctor No
guer demenant-li aupar per ale ma
leta, no se 11 va ocórrer altea idea
que ordenar el traellat Immediat dele
leprosos a "Can Masdeu", pesó ten
se preocupar-se ni de si ele podien
mantente tan sois. La lema bu a
cercar hits a corre-cuita, queviures 1
medicamento: per sis nous 1~0.
Tot pogué arranjar-se eacurçant les
racione.
L'ex-reina 4)0 lee installacions
municipals; l'ex-bstlle va quedar bé;
l'Ajuntament cense donar un cen
telle cae l'ex-batIle ni ho va pro.
posar; el Director amb els rnals de
cap davant la indiferencia per als
leprosos 1 l'amargor de roo poder
realitne con eent el eeu, note«
mal tan cono ara, *wat minteterl.
Pecó no és aleó tot. Ele Metes,
esverats en trobar-sc diem acornee
quatre parets, al costar dele altres
malalts, creient que a tot arreu es
troharlen estiltor que al!!, teta fuel.
ren qui cap a on, menys el que no
es podia bellugar del Ilit. Pina ara
no oe'e cap res. Petate paeseen pel
aeu catea, peto: ene hl topem pele
arree. Taquean e! que elle tosa te
eat... Qui cap!
No de lueollt aquest eas. Ja fe
algun temps s'evadiren cine e Os
edades de oree! l'endeme inateix
4'asee-11i l'edades. Tarnpoe no o'han
hagut. Paso fan ele noto* !lita,
renten Les acetrec robo
Pirró encara que ee trobessin, no
hi ka eap llei que obligul els
eoe a isolar.se. Cap oletee pot de.
rasseisse-lall, pula que :fingía no ele
PO Obligar a entrar per força a la
tepressria.
xas Que VAN
PE14; CARRIBRS
La lepra te contagia mio pela
ebjectea losioiloata •ate pele lepre-
" hr
tan eemblant al de Rack, gaudeix
d'usa extraordineria vitalitat; per
tant, pot romandre sense moure's
Senyor Corleen« de Cultura
El eas de la, Normal de itlestresses
La montera Ileposo
ier-ho ter e lee que eneara np lto
havien fet.
Aquests dos fets, senyor Conseller
de Culture, re és paz tot el que
Yolem ferosees sabe srequest {entre
d'ensenyanea, US vc'en denunciar
e ab el que se aquiste Escala va
persas elo d'es re 1 75 d'abril.
?T.Jes en recordeu, senyor Gassel,
d'aquests dos dies? Dones bé: el dia
la, a 14 tarda, presta:nada la la Re,
pública, la profuso?* de ralaignatts.
ra de Pedatenia va die a 1.1 seres
ellnenes que l'endemk, dia e, ello
continuarla ele ealtnent, 1 ene le que
no u preantée velarla per al pe,
ditYlbethhi tginb4 V» l'IQ
fsiibnaas de la foto nacional quo
hi halls seurelide per a la celebra.
ció del nou rdelm, u quo e Madrid
encara hi hacia el rei i que ella abans
LLATIZER...
els 6 6inOrtSINVilliS
Znrogipi en recordar que en elb
tenme dictatoriele del berbonisme,
e
fugues; millons per a apareixer com
emice, o el que és pitjor, devoto
del Dictador. I ara passen els me
sos, hi ha subscripcions chorees,
idhue en oda diaris, un Patronat
mendicant, I ten sale s'han retalt.
eme misérrimo rolla& de puotes
tretas eneb elçapreere per a *quema
obra d'amor, que és tnés que filan
tropia, es un deure que tenim envere
els nostres germane mutiiats, inútils,
estoics, que sofreixen resignats l'im
placable mal bíblic, com Moisés i
Job, com Llitzere.
tres, quatre o cinc anys al matear
lloc, per casualitat pasear e les nos
tres mane i portas a les mucoso del
nas, la boca, els ulls... i enseneo
rir-se de la nostra fisiología.
La netedat ene preserva molt del
contage per6 no levita del tot. El
perfil subsistelx.
Leprosos n'hi ha molts més dele
que la gent creu. Sois a Barcelona
en tenim trenta de reclosos, per5
enes de cent vaguen desparramase
per le provincia. La tarrngonine
n'está reiativament envaida; ele del.
tes de l'Ebre 1 el Tordera n'estan
infestats. A la comarca de Cae
selló n'hi ha une no tesos. Altres
extensos foto a Andeltiala i a Ga
licia, demostren que ceda di* le
lepra va eetempant-se, eom ho con
firmen les eetadfatiques 3 el; relata
deis metro. Pecó no cal anar ten
a loes. Condom alguna cabes de
lepra pot viaible que circulen pele
carrero bareelenins. Un popular ve
nedor de diaria i de amos de llue
mine. Un cobrador de trata:vicie Un
pescad« de Bienes que van la ova
mereaderia ala nones mercetse.,
no volees seguir la Illsti per no es
verar mases el lector, tnal{rat la
necemitat de preoeupar-lo Por tal
que del etu net egoteme o de hl
leva gonsresitet en gura una mo
ceda binfaetore.
El porill éa gran. Ele @menten
ges de leprosos a Barcelona i la
Provincia eren de 2 en 18$2; 5 en
rete, i 29 en Ipse. A Espanya boas
creu que hl ha osé* de 148 Publee
envaits.
Les dareeres >cifres te refereixen
?
z9211, peró pot sospitareee anth f.
pament que *ved sto'n eomptariep
une 1.30e a tOt Enmara.
MOT DE 1.4 FI
A TOTS VOSALTRES1...
dimitiría que rehre ordres del <U
vera revolucionare de Barcelona., que
pu confiaste en la paraula deis Cata
Aqueeta profeseora cedin
"Mercedes" niço.
En eonelalment d';nueste fete, pq
•etranyarto, senyor Conaclier, que
en nom de 144 altiMnea consciente do
l'Escota Normal de Mestre,ssee do
rnanern la subetitució 'remediaba en
ele cirreca cine Ocupen dintel
I zooco a
l
lee SenYeree Carrne Re.
1)040, d:rectora de '1Ege011,
sor; de Gramática, Literatura casta
llana, i la genyora Meré Rito, pro
!vigora de Peelagogie.
Després de saber tot aleó i que
en 'muceta Esenla encara °corren
fets d'una índole tan reacciortária
com el que si una senyoreta s'esue
mina amb les faldillas una enfees rnée
curtes del que voldria la sesteen
directora professora se li rebalel la
nota, o sigui que el merelxia aprovat
;e II doni euspens, i que les alninnee
po pugein cortir de díntre rEscola
a tes hoces que tenen d'esherjo entre
classe 1 elesse ni per poder anar
a comprar esmorzar (entren a lee
veril del retad j en surten a lee dues
de la tarda) mohos abres eones Ofte
ene han aneo erplicant molt amable
more les matehres Interessades, con
el que actualment no sois no
donen les clases en cataii, sine que
quite le seneora Rapceo escolta al
gneie floja que entre les emes cem
PanYee Peela en catalk ;e ti ;cosen
tot segnie per d'in!! amb aquella
sentare% tan prepla de }es menges:
"hablen en cristiano".
Despees de saber tot aireó, senyor
Conseller de Cultura, us hatireu for
rnat perfecte ekrrec de l'ambient
maree emimentreent resclosit, en que es techen les noies de 13re-ce
len que rolen ésser mestresses, i
SOSTI eigui que aquest ambient no de par millor en la part material
i el inaterial pedagógic —
ereiem, i en nom de ele alumnes
us ho demanem, que cal un complet
canvi en es dos sentits, i com que
A vós, veenrable Marea, us prego
que del vostre digne lloc de la Ge
neralitat us cornpadiu de le seva
dolor, i féu el que pugueu o més
encara per tal d'aconseguir-se la
xifra que manca per a eontruir i
rnantenir amb dign tat l'asil de le
prosos de Catalunya.
A vós, Companys, també, i kdhue
parlen ti Govern de la República
de la necessitat d'un llei que obligui
ele contiminats a isolar-se, i airee"
ellunear el greu perill de contami
nace') que tots correas.
A vós, Aeeuader, con-1 a balite,
com a metes i eom a ciutadá cona
eient que pele rostros estudie sou
coneixedor del mal — féu que de
ratn1 uqnuae
per &ostente deeorosament les ins
Mecieres primitivo de "Can Mas
den". Perb •ix6 de presea, de se
guida, perqué urgeix i no pedem nao
gereho ala nostres germana que pe.
e de Barcelona, manen
iii voetres dergaes que deban de
ter político, que duele continuadora
(aquello apóstol* que van oestes
por-se pel tesón predicara %anos. al
Prolsme, el bel 1 la cara*: de Orlas;
que a lee tronos dele templa ore
diptiln 14 bella parola de Semi
Lanar; 1 que per mida do rora,
ski* sagrada s'ocupin d'aguan mal
ag a le inqareuibe
lee entines indiferente 1 fomentin ele
donatius i lee caritats de qualsevol
mena que siguire en profit dele le-
I a toto vosaltres, clutadarts, es
poetice, ;ice e pobres, joves i seres,
bornes i dones, U, dimano una gel.
cla
piadosa obra.
te tal d'aiudar *qua -
Tots hern de fer-1411... Ele egois
tea i mesquires que pensin que ells
també poden contaminar-se i sofrir
tete l'horror que jo he vist... Ele
homo do bona voluntat 1 de nobles
eentlments, que es recordin que hi
ha monos prop poctre que "%Mies
morípt" 1 que mai Inés paran fruir
de la vida, de l'amor, de la belleza
qtle 14 Natura tota ens ofereia a
nosaltres; i ja que la ciencia no ele
pot parir, aimanys (am que la seva
dissort no sigui com fins ara, des
pietadament Maneada, confinada a la
inmundicia material, a la descepe
ranga, le Misantropia 1 la fe per
duda que hom toca en aquell casa
lot rhnee, te-je, que hern vist al
pon d'una feréstega muntanya
hdo'iAl°prtraetgoot;: vToIsNalGtrUesE, UborPnIeEs TeAeTni1,us
j. VILLARROEL I MORERA
sabem qee en Mateo cuentean' a
mole le idea que $11 terne i suelta
Os encara 14 que procereti donar.
vol ele que nte caten d'iecord amb
el gnu Wat de OMS, voldriem al
menn i abc1 el que 411114 14 enbilna.
rapidesa, que aportéeolq la vostra
valn9l4 unqueració porque se san,
cioneaoin en la forma que cregueu
me copvcnjep les senyores Cuerno
Raposo, director de l'Encela i pro.
feloora de- 1 Moret Rico. Proles.
eme, de... de l'Eaeola Normal do
Mateases_
Contra la policia
.144SRAMON
El Ciernen de Madrid ha hogut
procedir, molt enérgicament, contra les
TOt ue regulteell de funcione
ris d'aquell coa ha hazla de saltar per decisió del ministro se.nyer Maui*. La
sesee lenitat devant cia tete darrere
La Mea complkitat latent atelb
el pamat régim fila pqrliloea le ese*
permanencia en el servei.
A Barcelona no he passat res, Se
gurantent ro paseare res tnés. Perb
conve de ter a Catalunya, corn per tel
arreu en hl ha hagut ineldents, la de
puraci6 reclamada ací mateix 4:11 la
riostra «heló paseada. Cal evitar tot
posaible perill per ala República. Cal
bandeja del iervei te:ondee ele funcio
naria intendls del tirk ealgut. Cal, so bretot *Semi steents sto estigul
tetalment conrolidada la República na
va -- mantenlr Barcelona la Inter.
venció Civil encarnada pel ciutade
josep Samblaneat, que be semlelet Ira
mPloemsfeoerenled'e?'nutnrediCt oeqnusieaastaerl;ecnirvaiml ea /.144
Direcció Superior de Polka de Bar
celona és una garantia per al Govern i
hpoe,r pCalr baelbaían.knfbloroseoss tapmolbicei,eorepdeigtinmess
que hi ha en actiu: pet evitar que si
ruin desviato per elements térbols.
CASAS
FOTOGRAF
TREBALL6 Pela A AMATEURS
Surbono, 3
flli~ggig~ugimimugzmgmzll
18 de maig de 1931
Els tres fantasraes
Boycot,
sIndlealtsine
1 comunisine
(4,x:bale(n...)
II
maIlgarraat qpuaerlesnigudiel vfearnmtaesllmaalanegre
bandera, el groa, el“Comunisme”,
Aquest és logre amb qué el rebuig
deis monárquics, dels dictadoristes
di odriesmzeertesexacglaesreast da'umnenaccoennservala
nostra societat burgesa. "Risum te qnueaetlilss naomiscaib”:en laqume eéjos r nipaqrute dv'oal
dir comutesme, sois saben que és
una amenaea que els serveix d'es
pantall per a provocar la por, i una
futura reacció, i imposar una :aova
dictadura que protegeixi ele seus
robatoris, atropellaments, dilapida eadpne, concupiscencia vicie, mit
jançant una administració desas trosa.
Pregunteu ale apóstols de la reac
ció, als anarquistes de lliureia, als
parásits i jutglars de la dictadura;
pregunteu també als seus satélits, qui eren i qué predicaven Wileiata
Morris, Andler, Bourgin, K. Marx
i T. Engels, i si responen de bona
fe, han de reconéixer que ele eón
une perfectos denme/02,o Dones
rbeée:neasqturaebsets incchaoprraeçeos serdaes muantearbounnaa
motea, i foren ele apóstol§ d'una
toril' filosófico-política denOlZiAada
comunisme, tan reepectable core
altres teories. No eón lee idea lee
dolentea, sinó la faisó que utiliteen
ele bornes per a implantar-lea. En
Ilura primene ternos el criatianjotne
fou respecte de la »doten romana
una teoría avançadissIma, que era han
plantada amb amor pele oetés i amb
etropellaments per tuche; i ele setas
partidaris toree perseguits i es pro
dulrer victimes sagaants, Be en
axioma erren reeoneget que tosa
doctrina que és pereeguid5. que
produelx victirnee sagnanto esti en cerní del triomf. Cal anar alerte,
dones, compatrícis.
La vera doctrina comunista no ha
arrelat enlloc per matice de consis
tencia, i tal volta per la Impossibi
litat de portar-la a la práctica; 1 si
un dia arribes el seu trionef, aquest
será una cosa exótica i senoe
cure per ella ~Orca. Sois podría
arralar en el cae que la societat hu
mana estrelle un estat de perfecc16
material 1 moral, i airee ée el má
ximum deis irnpossibles.
I a fallaste?, diran. A Ressia no
hi ha tal comunisme implantat; si
tornaven els apeastols del comunbe
me, que hora citat abans, i feien una
visita a Rússia, apretarien a córrer,
llevat que ele eenPreeonessin o en
viessin a Siberia. A Rúsala hi ha
la platel» dictadura, idéntica tira
lúa ntle 4hans, governa una igual
oljgarquie que en temps deis trate;
sola hi ha hagut un canvi de nom
d'hnenes: digueu-pe ministres o co
mielerie del pelele, policía 9 treeeze.
en el lene tot de el mateix. Els be,
mee arsn pide sanguinaria I Sub des
t'empata que els de la revolvió
francesa, més victitneet Mía atrape
Ilaments, mes sang vessada... }bus
uf el qq fop Rúseia durant la re
'mitad&
4 Rúsaia autteat non rigim pagué
rogué insplautar-ss gricies ala lat
fumáis intailetle91, a la manca de
cultura d'educació del Pelele al
camp, a l'esclavatge del bah( poble,
al fuel: Pefellisser, a la »sana d'hl
dústries (locallteadeg a lea grans
ciutats) i a la petita Mentalitat en
general del pelle rus.
Allí aquesta malaltia de le tira
nia deis de dalt o dele do bala eg
eildllniCi; en ele unetrei enhile Se
ria eisfdterelea i temporal. Cal, dones,
prende eertes precaucione quaraP
teniries, i Murar als tribunals de
justicia ele atropelladora del dret
i ele violaelors de la !loe tant el
comunistee, cosas ele eindicelletes
ele que pertorbin l'ordre, perqua
amasa casos ele apliquln tot el
gor de N llei.
Mires:y-nos, dones, els tres fan
Momee arnb sornriere irenic, t1n,
guem serenan 1 sang freda, 1 vou
rern l nau de la Repúbliea amb la
seva gran bandera tricolor, einsbol
cje llibertat, democrácia i justicia, I
la de Catalunya emb la bandera
barrada de elonbol de l'autogamia,
fent cestat a la republicana, arribar
a Pert, aorteiant ele escullo i perilla
natural* en el primer vietge ?'unes
naUl que naveguen en maro deseo
e•714es o oblidades.
TRINITAT MONEGAL
Barcelona, maig de 1931.
Insisten — insistint
Per
Wigien
encaral...
la necoosiust de fer neteja en Os ce"
treloPiciala— "Jefatura", Generalitat.
Ajuntament, Govern civil —. Cal una
rigoidsa tria de personal. A assenya
lar, recents, les paraules del CM, SU
'Vi': S
s
Angel G
l.
Caldria repetir aloí la seva
Si, després derns dice, romangués en
ala seus noca certa mena d*
eliaurien de prendre mora severes.
Cal, per dammt d tot, defensar el ré-de
la
sci: i
Per damunt de tot, en aquestes ho
MIRALLS, MARCS
MOTLIeVRE
J. 15. Torré. amo& eiG
Ausías March, 3 - Tel. 18155