Rambla, La (1931-1935). Núm. 160 (30 gen. 1933)

              30 de gener de 1933
Barcelona
(espori clufadanía) g"..~.~.~.~~~
1•1111111•111111111111111.
Any IV.— Número 160
111~11¦111~
Redacció i AdminiStració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
.1.51, peró primer
Catalunya!
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntims
Consl cría
Catalunya autónoma
La nostra conflanca en Don
Francesc Maciá
Aquests die,s s'ha produit
un fet, desagradable per a
la democracia catalana, que
no volem deixar de recollir.
Amb motiu de la d.arrera
crisi de la Generalitat, el
nom del seu honorable Pre
sident, D. Francesc Maca,
ha pogut ésser obje,cte de dis
cussió. No per la persona en
si, naturalment, sinó per la
seva intervenció en la crisi.
Sigui la que es vulgui
aquesta intervenció, en la
qual, per raons elementals,
havia de tenir participació
Don Francesc Maca, cal
que tots els catalans reite
rem una vegada més la nos
tra plena i cordial confiarlo,
en la seva persona i en la se
va alta jerarquia.
Com sempre, per resoldre
crisi i per formar el nou
Consell de la .Generalitat,
d'acord amb les facultats
que li confereix l'Estatut
aprovat per les Corts Cons
tituents, Don Francesc Ma
ca no pot haver tingut al
tra preocupació que la de
l'interés de Catalunya, que
está per sobre dels homes i
deis partits.
Sobrerament, en el curs
de tota la seva noble vida,
ha demostrat Pre
sident de Catalunya quin
era el seu primer interés i el
seu primer afecte perqué
ara, a través dels últims fets
polítics pugui suposar-se
res, pugui insinuar-se—com
ha fet algú, amb lamenta
bles intencions — que Don
Francesc Maca, es mou per
altres interessos que els de la
pátria autónoma i de la de
mocrácia republicana.
Una vegada més els ciu
tadans catalans hem de rei
terar la nostra plena con
fiança, la riostra cordial
identificació, la nostra lleial
adhesió incondicionado, en
la persona illustre del Pre
sident de Catalunya. Avui
com ahir, en aquesta cir
cumstancia d'avui, com en
les que puguin produir-se
en el curs del desenrotlla
ment polític de la Catalu
nya autónoma— que és una
realitat grácies a ehl -- Don
Francesc Maciá obrará per
l'interés strprem de CLtalu
nya. La interpretació no
podrá Ilevar-ne, en cap cas,
la sincera i fecunda lleialtat
de tota una vida dedicada a
la realització d'un gran
ideal catalá i democrátic.
Crisi
Crisi al Govern de la Genera
•itat de Catalunya. Al cap d'un
mes de constituit es produeix la
separació de quatre consellers i
llur substitució. El fet, amb totes
les seves repercussions, és en el
primer pla de l'actualitat catala
na. Evidentment, és tema de co
mentad i de discussió. Agradable
o no, cal acceptar-lo així.
I em semblaria un profund
error que per "governamentalis
me" es fes el silenci entorn d'un
afer polític d'aquesta importan
cia. LA RAMBLA és governamen
tal, en el bon sentit de la parau
la, i sense abdicar per res de la
seva absoluta independencia po
lítica. Aixó ho sap tothom. Jo
sóc, en principi, governamental.
Peró aquest fet no pot ésser su
ficient per justificar, davant del
primer Govern catala en crisi,
un silenci que seria nociu, sovint,
1 mal interpretat, sempre.
Acceptat per endavant el fet
de l'absoluta confiança que el
President de la Generalitat i el
nou Consell ha de meréixer-nos,
em cree en el deure d3 periodista
i de ciutada d'escriure uns co
mentaris a la crisi. Ho faig,
sobre les estimades pagines de
LA RAMBLA, peró amb l'expres
sa responsabilitat del meu nom.
La personalitat deis
quatre consellers dimitits
No és aquesta l'hora de deseo
brir la personalitat deis quatre
consellers dimitits, els senyors
Lluhí, Xirau, Terradelles i Co
mes. Hi ha llur actuació anterior
a la República; Ilur decisiva in
fluencia en l'organització de la
"Conferencia d'Esquerres", de la
qual sor tí 1"'Esquerra Repu
blicana ae Catalunya", força de
cisiva en la revolució sota la ban
dera de don Francesa Macia;
Ilur gestió — que he viscut hora
per hora — en la discussió de
l'Estatut a les Constituents, fins
al punt de poder atribuir-los un
paper decisiu en l'aprovació de la
llei autonómica; llur neta con
ducta de republicans d'esquerra;
llur joventut — factor important
en aquesta hora de Iluita i ae
desgast —; llur capacitat de tre
ball; llur preparació, i, finalment,
llur recent gestió en els llocs
respectius del Gansea de la Ge
neralitat.
Un greu error de
táctica política •
Davant d'aquests fets — que
ningú no negará, perqué no es
possible — i prescindint de tota
altra consideració de partit — no
pertanyo a l'Esquerra d'i
deologia, d'afecte personal, vull
afirmar que la sortida deis se
nyors Lluhr, Xirau, Terradelles i
Comes del Consell de la Genera
litat em sembla un greu error de
táctica política del partit que
disposa de la majoria parlamen
taria a la Cambra catalana i
que: evidentment„ amb la seva
reunió de dilluns passat dona
estat oficial a la dimissió.
Un gr e u error, insisteixo.
Humbert Torres, aquesta alta fi
gura de la política democrática
de Catalunya, el posa. de relleu
en el seu discurs davant l'As
semblea. Més greu si conside
ra que la majoria parlamentaria
es pronuncia més que per con
vicció política per interessos de
partit que, de cap manera, ha
vien de projectar-se sobre les ins
titucions de Govern de la Cata
lunya autónoma.
Aquesta vegada la majoria s'ha
equivocat lamentablement. Es
precisament per patriotisme que
s'ha de parlar amb aquesta
cruesa.
S'ha equivocat en allunyar del
Govern uns homes de positiva
capaeitat, coneixedors a fons deis
problemes legals de l'autonomia
perqué els han viscut un per un
en la seva tramltació a les Corts
de la República.
S'ha equivocat perqué amb el
canvi — sense tractar de compa
rar ningú — es produeix una per
torbaciá períllosa en la rrrarxa de
les institucions de Govern al cap
d'un Mes de funcionament.
S'ha equivocat perqué Catalu
nya ha vist amb la natural alar
ma la substitució d'un Govern
que sabia recolzat per una ma
joria parlamentaria absoluta,
al qual haaria escoltat, pees dies
ha, la lectura d'Una declarad()
ministerial ponderada, serena,
factible i democrática.
S'ha equivocat perqué la crisi
pot significar, i significará, un
liarg retard en el traspás de de
terminats serveis de l'Estat a la
Generalitat. Per exemple, el d'or
dre públic.
S'ha equivocat porque per a a
normal realització de l'autono
mia éš absolutament, necessaria
una compenetració entre el Go
vern de la República i el de la
Generalitat. Aquesta compene
tració existia fins dilluns passat,
i no sabem si existeix avui en 'a
• mateixa properció.
Diferencies d'apreciació
Evidentraent, prescindint de les
motivacions interiors de 'partit
que han portat a la crisi, hi na
hagut entre els consellers clima;
tit,s i la majoria parlamentaria
de l'"Esquerra" una diferencia
d'interprétació entre éls qae han
d'ésser en el text legal de l'Es
tatut inte, r de Catalunya —
que té en estudi la Comissió —
les familtats presidencials de la
Generalitat i les atribuldes al
Govern. Mentre uns opinen que
cal atribuir a l'honerable 'áenyor
President les máxirries facultats,
altres — en aquest eaa els dimi
tits — entenen que convé no sot
metre'l a les incidencies de la
lluita parlamentaria, que no fa
ran altra cosa que minvar el
prestigi de la seva autoritat.
Sen.se voler penetrar en el fons
de la qiiestió — jo opinaría com
els consellers dimitas — he d'as
senyalar dos fets: •
a) que quan el senyor Lluhí
expressa els límits d'aquéstes
facultats en el discurs de pre
sentació del primer Govern, la
majoria, que coneixia préviament
el discurs del cap de Gabinet,
aplaudí les seves paraules, i
b) que l'opinió personal de la
immensa majoria de diputats dc
l'"Esquerra" coincieleix en defini
tiva arnb el criteri dels conse
llers dimitits: No m'estranya la
coincidencia — que en definiti
va tendeix a enfortir el prestigi
i l'autoritat presidencial. El que
m'estranya és la inconseqüencia
de negar la confiança a uns con
sellen que sostenen precisament
un punt de dret polític amb el
qual la majoria se sentí pública
ment identificada en el Parla
mena í segueix sentint-s'hi in
dividualment en la conversa pri
vada.
Lluita interna?
Aleshores un no té altra expli
coció clara als fets produíts que
la següent, que em formulava fa
pocs dies un diputat de 1-Es
guerra":
—Si, en realitat és una lluita
personal dintre el Partit...
I be. Per lamentable que sigui
aquest fet, arrib clares aparences
de realitat, no pot ésser silenciat.
Al contrari, convé a Catalunya,
convé a la mateixa "Esquerra."
que aquest carril sigui rectificat
immediatarnent. De cap manera
ha d'ésser possible que els fets
interns deis partits polítics es
projectin sobre la vida de les
institueions de Govern de Cata
lunya. Pensi seriosament en alai)
1-Esquerra Republicana". Es el
meu afecte — no pas afany de
derrotisme ni interés de cap me
na — el que dicta les meves pa
raules. Per sobre de les perso
nes. per damunt deis grups, més
enlla deis plets de partit, cal que
hl hagi un interés i un afany,
ala quals s'ha de sacrificar tot.
I aquest interés i a,quest afany
no són altres que els de la Ca
talunya autónoma. En cap cas —
per greus que siguin els motius
d'ordre interior en els partits
podem exposar-nos a donar un
,principi de p.() al senyor Royo
,Villanovp,. Per darnunt d'ell, i per
CARLES PI I SUNYER,
nou Conseller Delegat
damunt de tots nosaltres, lii ha
un nom i una obra a realitzar.
Si 1"Esquerra" vol respondre a
la responsabilitat d'aquest nom
d'aquesta obra, ha d'evitar que
els seus afers interns es projec
tin, com ha passat ara, sobre
Catalunya.
El nou Govern
En general ern sembla — ho
dic amb plena convicció — un
Govern absolutament digne de
l'anterior. Alguns noms, comen
cant pel del seu President, el mea
amic Caries Pi i Sunyer, són una
segura garantía de capacitat i
de responsabilitat. No hem per
dut res en la seva formació. Sim
plement hem deixat de guanyar.
La seva gestió haurá d'ésser do
blement laboriosa, en el sentit
d'haver de continuar una obra
come/nada i haver de recomen
çar la feina de contacte i de re
lació amb el Govern de la Repú
blica, trencada amb la crisi en
algun aspecte, i, al rriateix teinps,
recuperar — 1 aixó estic segur
.que será aviat aconseguit la
pública confianca.
Pensi's que no ha estat un can
vi de situació política ni un des
plaçament de vots parlamenta
ris. Per •ixó cm refereixo a la
confiança pública. Es lógic que
un Govern entri en crisi quan es
produeix un fet parlamentad
contrari a aquest Govern. Ara no
ha estat aixi. Fatalment el nou
Govern s'ha format en un am
bient de certa artificiositat. Estic
segur, repeteixo, que aquest fet
será superat rápidament 1 que
sense solució de continuitat es
recobrará la confiança del país.
Els noms que integren el Consell
són avalats de prou mérits —
assenyalo, dels nous consellers,
Caries Pi i Sunyer, Pere Coromi
nes 1 Josep Irla — perqué pugui
predir-se amb joia una tasca efi
cient, serena i democrática.
Certes campanyes
periodístiques'
Una prova més de l'error de
táctica .política assenyalat al co
mençament pot trobar-se aquests
dies en certes campanyes — a
pretext de comentad — d'un de
terminat sector de Premsa cata
la. Es ciar que un és molt jove
i encara li falta experiencia de
certes coses. Peró el que ha pas
sat es inconcebible d'un punt de
vista d'ética política. Em sembla
natural i lógic que la crisi hagi
estat comentada. M'ho sembla el
que hagi estat aprofitada pels
adversaris per atacar i per si
tuar-se. M'ho sembla. encara, la
poSició deis que han tractat de
buscar-ne conseqüéneies per en
vestir contra el régim i contra
l'autonomia de Catalunya.
El que no entenc, ni cree que
ho entengui gairebé ningú, és
que des d'un periodic enemic de
l'Esquerra — "de la Generalitat
se'n sortira per anar a la preso
o al manicomi...", recordeu? —
es canvii sobtadarnent de tácti
ca per acarnissar-se amb el cai
gut; per atiar els problemes in
terns d'un partit amb el qual no
es té res a veure; per agreujar
la situació existent, com si no
hi hagués pel mig els interes
sos de Catalunya, i per dedicar,
de cop i volta, després de cam
panyes que són a la memoria de
tots, un rosari d'elogis inexplica
bles, d'insinuacions i de somriu
res a qui fins avui s'havia pre
sentat com a un enemic o eern a
un inconscient.
Com ha anat aixó? Qué signi
fica aquest doble joc? Algú ha
parlat de maniobres d'alta en
vergada política. Si h odeixés
sim a petites intrigues personals,
potser estariem més en la reali
tat. Hi ha una mena d'ambicio
netes que no pássen de l'herok
citat d'acomiadar dos companys
Et NOU CONSELL DE LA GENERALITAT DE CATAL1UNYA REUNIT SOTA LA PRESIDENCIA
DE DON FRA NCESC MACIA
(D'esquerra a dreta: Casals, Coromines, Pi i Sunyer, Macia, Gassol, Selvas 1 Deneás. El senyor Irla, com se sal,
ee traba malalt ba nt Feliu de Guisote.)
(roto laiarra.)
per JOSEP M. MASSIP
Catalu wa autónoma
El nou Consell de la
Generalitat
Com saben els nostres
lectors, després de la crisi
produida el dilluns passat
en el Govern de la Genera -
litat, el nou Govern de Ca
talunya ha quedat constinit
aixf •
Presidéncia i Finances :
Caries Pi i Sunyer
Governació : Josep Irla
Justicia : Pere Coromines
Cultura : Ventura Gassol
Treball i Obres públiques :
Francesc X. Casals
Agricultura i Economia :
Joan Selves Carner
Sauitat i Assistencia Social
josep Dencás
LA RAMBLA, tot i la
mentant la crisi que, en
aquests moments, represen
ta un trasbals i una extor
sió en el normal desenrotlla
ment de les funcions de go
vern de Catalunya, saluda
amb tot respecte el nou Con
sell de la Generalitat, or
ganisme rector del régim
autonómic. Els noms que el
componen són, com els que
figuraven en el primer Go
vern, una garantia de sere
nitat i de ponderació en
aquests moments del tras
pás de serveis, en els quals
s'han de posar en marxa els
delicats ressorts de la go
vernació autónoma.
• Ni caldria insistir en 1:es
pecial afecte que ens mereix
per innombrables motius,
la figura del seu President
i Conseller Delegat, el nos
tre amic Caries Pi i Sunyer.
La seva gestió exclusiva en
el Departament de Finances
ha adquirit prou relleu per
qué calgui ara fer-ne un non
elogi, que, altrament, po
dria semblar interessat. El
seu discurs de dijous passat
al Parlament vingué a con
firmar, tant com la seva ca
pacitat política, el seu pro
fund patriotisme i el treinta'
cívic d'un •home que ha sa
but supeditar-se a tot, els
suprems interessos - d'una,
Catalunya segura deis seus
destins i conscient de la se
va jerarquia civil.
Tots els nous Consellers
mereixen igualment el nos
tre respecte millor, i el de
tots els catalans. Erescin
dint deis vells consellers, la
labor deis quals és un fet
indiscutible, subratIlem es
pecialment, com una nova
garantia d'efichcia, d'expe
rilncia i de capacitat, la
preséncia en el nou Govern
de la Generalitat deis se
nyors Pere Coromines Jo
sep Irla, a Justicia i Gover
nació. El vell polític barce
loní i el prestigiós militant
de Girona—amb noble exe
cutória civil i técnica, d 'un
i altre — responen ampla
ment per l'obra a realitzar.
D'altra banda, la presbn
cia en el nou Consell de dos
homes de les noves promo •
cions—Joan Selves Carner
i Josep Dencás — que han
viscut a fonse1 trasbals del
canvi de régim i la batalla
per l'autonomia catalana;
representa per al nou Go.
vern una garantia més de
dinamisme i d'ambició libe
ral i catalana.
Amb plena confiança en
la seva obra, saludem el non
Consell de la Generalitat de
Catalunya.
de Premsa que han dit sincera
ment llur conviccio política i que
han marcat una posició que des
prés de l'expulsió, honradament,
no, pot seguir-se sense caure en
la més trista de les negacions...
Una Iligó
Una lliçó Queda, essencial, de
la passada crisi, per damunt de
les seves incidéneies polítiques 1
de les seves circumstancies de
partit. Es aquesta: la necessítat
urgent que en l'Estatut interior
de Catalunya que té en estudi
i a punt de dictaminar la Comis
sió parlamentaria ,torresponent
es perfilin d'una manera molt
concreta, sense lloc a dubtes, les
facultats presidencials i, en el cas
de delegació en un conseller, els
limits d'aquesta fundó i de la
seva responsabilitat. Mentre si
gui possible la vaguetat d'ara —
no pot precisar-se on comença
i on acaba el President de 'a
Generalitat, en la seva funcio
executiva, ni el Conseller dele
gat — el perill d'una diferencia
d'apreciació subsisteix a cada
moment, amb les conseqüencies
inevitables, un aspecte de les
quals hem hagut de lamentar
amb la crisi.
Per respecte a l'alta represen
tació del President de Catalunya.
i per desig que l'activitat del
Consell Executiu sigui una reali
tat positiva 1 eficaa cal que el
Parlainent catala o pronuncii en
aquest sentit. I amb tota la ur
gencia possible.
* *
Voldria escriure un resum de
la crisi de la Generalitat. No
creo que sigui necessari. Ha tin
gut conseqüencies, han d'ésser
a la consciencia de tothom amb
lenta de la responsabilitat que
implica la política neta 1 la go
vernació d'un país autónom.
Millor que no s'hagués produit.
Pera ja que és un fet acomplert,
jo recomanaria, amb tot l'a.fecte
que em mena( a"Esquerra" i
l'alta jerarquia de don Francesa
~Él a la Pres1dancla de la Ge
neralitat. que es talli d'ací enda
vant tota possibilitat que les
qüestions internes d'un partit es
projectin. per pertorbar-la, sobre
la vida de les institucions de *Ca
talunya.
La democracia és exigent, per
qué es fonamenta en un fet tan
subtil com la pública confiança:
una de les seves exigéncies essen
cials és el sacrifici deis persona-,
lismes i deis interessos de grup,
per nobles que siguin. Abans,
sempre abans, hi ha els interes
sos de Catalunya.
Ho digué Humbert Torres, vi
va consciencia de :a democracia
republicana, en el seu discurs
la majoria parlamentaria reuni
da dilluns passat pe,. discutir la
gestió de quatre consellers ales
hores dimissionaris i avul dimi•
2 la rambla 30 gener de 1933
Diáleg confidencial
Polítics, funcionaris i periodistes
.,—Escrivitt roe de política.
—Poe, per no dir gens.
---No us interessa ?
--Com a activitat personal, no
; com a plet en qué, vulg:tii
no vulgui, es discuteixen afers
ye m'afecten forea ; com a es
pectacle en qué es palesen els
i virtuts humans, molts.
Aleshores- per qué no co
tuenteu d'una manera concreta
i directa, com anvs enrera, les
trieissituds de la :vida pública ?
Itioit senzill : perqué no
puc. Oblideu, potser, que sóc
funcionari públic i que per can
-1 del met: eárrec cm trobo com diguéssim entre bastiderrs?
—Bé : de funcionani ptíblic
en sótt fa ructIts anvs. I si abans
teníeu tina ploma igtl i epe
dita per a distribuir blasmes i
logis, advertiments i reserves,.
no veig perqué ara hágiu de
tancar-vos en un rnutisrne si
'
r—Tanipac uts costará de com
prtrdre. Anys envera—, els
anvs no passen en val.— anvs
entera tenia cárrees que no
m'obligaven a conviure íntima
rnent arnb les divinitats de
rOlimp ; la tneva feina ínter
feria poc amb la tasca política.
Ara és diferent. Si comentes
ami) la meya natural desimbol
tura els esclevertimerrtr, és se
gur que bom m'aertsaria de vio
lar no menys que el secret pro
fes.sional.
—Bé ; voleu dir? Per atult
funcionari que siguen. no hett
deixat pas de ésser ciutadá com
qua lsevoi al t re. Cornprenc que
en els vostres escrits no aprofs
téssiu gens aquelles anécdotes
que el" vostre cárrec us obliga
conlixer, per?) ? quina dificul
tat hí ha perque comenten els
fetsehtte circulen lliurernest pels
diaris ?
—Oh, no us escarrasseu. Es
klifícil de fer aquesta divis?ria
entre les coses polítiques que
ronce per causa del cárrec i /es
que ,e0flee pels majan, ordina
vis d'informació. Es difícil per
a mi mateix i per als'altres ; és.
francament impossiW. Na ern veig amb cor, -ni cree que s'hi -
vegi ningú. de fer la filigrana
que em dentaren.
deu recar, tanmateix,
de no opinar categóricament so
bre les coses que passen en el
tiostre incipient Estat ?
—No ho nego. La inercia de
tants anys de frían< parlar m'a.
moina alguna estopa. "fine con
tret el víci de formular sentén
zies i davánt alguns fets parti
-.-nlarrnettr excitants, el cor se
-ere a'hi va... De vegades, fins
1-rn fa l'efecte que el parer que
jo emetria fóra diferent de tots
que donen els altres... Per6
31:415, naturalment, són filtra
7ions de la s-anitat que cal su
primir amb energia. El fet és
que, realment, si pognes- es
criure amb la nrateixa 'libertas
que anvs enrera. no deixaria
de comentar tot el que fos co
n'entable, passés en l'espera
que passés.
- lb, vejen ?
per CARLES SOLDEV1LA
—Qué •• voten que yeti ?
meu problema és ben
no té altra solució que la que
joii,dono : triar. O -bé un hom
fá de funcionan, i-atéShores
abandona el comentan polític, o
bé fade periodista polític, ales-.
llores demet el set' cáriee de
funcionan.
—Oh, no digueu. heretgies !
'En' altres paisos tal veg,ada la
vostra doctrina és viable, aquí,
no, de cap manera. Voleu
-rneiblijár-:que el,moranta per cent
'deis rser-riodistes són• funciona
ris ? No sabeu de Sobres que
la miséria general no perrnet
que eh pares de familia es con
sagrin a una sola d'aquesteá
professions ?
—No oblido res de tot aixo.
Ho tine presentíssim. Peró el
fet que la nieva doctrina no si
gui viable no vol dir que no
sigui bona i salutífera. Senipre
i a tot arrett, la coexisténcia de
dues subordinacions Será un
mal ; la necessitat d'acontentar
o-?t'untos de no ferir una po
lititederninant alhorade seguir
les directiVes d'un diari que !yen
ésset independent o de l'oposi
ció, sempre será una feina pOc
brillant i poc bella. ? No .us
sembla ?
—Sí, es clar ;- agafant pro
blema sota l'aspecte de la mo
ral pura j..abirtokuta teniu taó,
per() dini• ta rélativitat do les
coses hin-flanes, reconegtte-u'que
no és .rás,cenp crim fi .6p tils7
barat -412e l'home que guanya
tres-centes pessetes al matí,fent
ineeanlig-raf en una oficina
publica»a:lw-tatcla se"..n g-"panyi
dues-éeritel toés feht informa
ció-en un diari Sigui:4110
posició o governamental !
--No és cap crim,. efectiva
ment. Peró no cal elevarel'de
bat a: les regions de la sublimi
tat per reconéixer que fóra mi
llor que aquest home que dieu
no es trobés obligat a bifurcar
així les seves activitats. D'al
tra banda, el meu cas no té
paritat amb el del mecanógraf
del vost,re exemple, que pot per
fectament ro, correr. el , risc de
violar cap secret, ni de com&tre
cap indelicadesa, •ni de minvar
la confiança que és consubstan
cial a l'exerciei de eerts cár
•
—Alto! Heu parlat de la con
flama i cm scmbla que no bel'
pogut pronunciar tina pan:ni,:
més perillosa.
—Per qué ?
—Perqué si esigiu que .els
funcionaris. que certs funcio
naris inspirin .conliança, torna
rem insensiblement, péró de
pressa al rét,,im del favor i de
les cessanties a la má.nera vuit
centista. Cada governant vol
drá que l'assisteixin homes "de
confiança", i aleshores resultará
(-te cada quatre dies trontolla
ran telá jesatquies burocrátiques.
—Ara sóejo el que us crido
"alto!". La confianta que in
voco no té res a vente ami) la
que acaben d'esgrimir. La sola,
Púnica confiança que el gover
nant polític pot exigir del fun
IMPORTANT
EL CENTRE D' ESPECIFICS,
CASA SECALA
Rambla de les Flors, na 14
posa en coneixement de la seva nombrosa
clientela i del públic en general, que per tal
de correspondre a la cenfiança sempre crei
xent que li és otorgada, així com per a po
der atendre millar l'augment constant del seu
SERVE1 A DOMICIL1, ha instal-lat una centra
leta telefónica que funciona amb el número
16420
La Casa .Segaló es complau en aquesta
avinentesa, en oferir-se una vegada més als
Senyors Metges i Clients, i els recorda que
aquest antic i acreditat Centre d'Especifics,
deu la seva ben guanyada anomenada al
fet d'esser el més b.en assortit i a tenir sem
pre els medicaments elaborats més recent
ment, per la continua renovació de les seves
• •
existencies.
I Restaurant Catalunya
cereaeet a la seva dastingida ,ilante!a j al pelaba en general
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat eructó de ta casa
cionari, :és la confiança en la
seva lleialtat, discresió i com
petencia. Res més. De les seves
idees- polít socials o reli
g-ioses no n'ha de fer res. ! Es
la constitució de la República
la que ho din 1 Peró encara que
no ho digués basta tenir dos
dits de front i dos grams de
sentit constructiu per a procla
mar aquest postulat liberal i de
mocrátie. La "confiança polí
tica" és exigible als secretaris
particulárs, als consellers áulics,
peró no pas als funcionaris pú
bfics, servidors de l'Estat. Ja sé
que aquest mot — confiança —
esdevé en mans de determina
des persones una daga floren
tina que desembarassa notable
ment el camí de l'arbitrarietat.
.Atxó no impedeix que tingui
un sentit ample i noble. c: Fins
en política, velen? Hi ha casos
que té aquest mateix sentit que
jo aplicava a les relacions en
tre governants i funcionaris. Es
el sentit que va donar-li Rav
mond Poincaré, President de
la República, quan va cridar a
consulta Georges Clemenceatt.
"Per qué cm crideu ?—va ron
dinar rnalhumorat el Tigre,
tetnps ha renyit amb Poinca
ré--. No sóc pas el President
del Consell, jo..." El suprem
magistrat de la República ele
vant-se a l'alcada de les cir
curnstáncies va respondre-li
somrient Peró qui us din
(Inc no ho pugueu ésser" ? 1
efectivattent el director de
"L'homme enchainé", enemics
personal i polítie del President
Poincaré, va esdevenir el Cap
del Govern en l'hora més críti
ca de la guerra. Es evident que
el primer tenia en el segon una
confiança ferma, peró no ho és
menys que ti mancava aquella
mena de confiança de via estre
ta que es fonamenta sois en l'a
mistat particular, en la camera
deria i en la prestimpta docili
tat. En fi, que en política no
s'acudi a la contiança que po
clriem qualiticar de magnáni
ma, sino en els casos aguts, en
els moments suprems, és just
i comprensible. Peró, en les re
lacions entre polítics i funciona
ris és aquesta contiança — con
fiança incolora — rúnica que
es pot exigir, perque és Púnica
compatible amh l'honor i amb
la vida desla República.
El
Conseqüéncies de la Revolució
cas del Liceu
A desgrat del "boicot" dels comtee
1 marquesos, el Liceu ha obert les
portes, i, segons rafirmació de Jes
persones enteses, artísticament la
temporada no desdirá gens de les
més brillants.
Peró no ens enganyem. No ens fem
illusions que podrien ésser perfilases
i fins posar-nos una mica en ridffiol.
El problema del Liceu ningú no se
l'ha plantejat encara sincerament.
Uns no han pensat sinó en l'aspecte
sentimental, en el personal que en
viu i que si el Liceu plega queda a
la miseria. Altres ho han agafat com
una qüestió d'amor propi per a la
ciutat i han cregut que sense Lieeu
Barcelona veuria minvat el seu pres
tigi. Així hom ha volgut fer-lo viure
de totes passades. Hom l'hi ha apii
cat unes injeccions de cafeína, d'oli
camforat o del que sigui — optimisme
o diners. — Peró elmisteni de la vida
artificial no ha estat descobert en
cara i hom no podrá perllongar gai
re aquesta vida. Ja veureu com, pas
sat el període d'optimisme, es tor
nará a presentar amb tota cruesa
el problema del Liceu, el problema
de la seva vida i de la seva mort.
I és que al país ha passat una co
sa de la importáncia de la qual sem
bla, de vegades, que no s'adonin
ni els mateixos aue l'han provocada
voluntáriament. El país ha paseat
per una revolució: és a dir, que han
•
La sala de sessions,
sense cale facció sensible,
és frecla i inconfortable.
Pasa un vent misterios
que proclueix constipats
notables.
El dM de la presenta
d() del nou govern. En
Pi i sunyer, anava allu
ciint els corrents politics
moderas quant a delega
cions de poders. En Ven
tosa U retragué que ano
menava massa les cons
tit-acions estrangeres.
—Perdoni — digné el
canseller delegat — he
parlat només dele cor
rents luz-Mies i deis cor
rezas politice moderas...
Mentrestant el senyor
Romeva i el senyor Simó,
sttuats a l'ala theta de
la Carnbra feien sengles
esternuts i s'aixecaven el
coll de ?'americana.
—Potser que es fixes
sin una mica en aquests
corrents...
De vegades— sovint—
els homes de la Unió So
cialista de Catalunya
exageren una mica fent
„de teoritzadors. D'altres
vegades, posats a treure
conclusions de llurs prin
cipie doctrinaris, agafen
els rayes per les fulles.
El senycrr Ruiz i Pon
seti deia l'altre dia que
la instaliació del pal d'a
marratge per als zeppe
lins podria servir ambi
cione imperialistes. El
mes sensible és que ho
dique seriosament. Si
triomfés la teoria del se
nyor Ruiz 1 Ponsetí els
zeppeins haurien de
pasear-se la vida al fir
mament, com els ~ole.
Sortosament, els prin
cipis socialistes no són
incompatibles amb l'a
viació.
Quan el senyor Ruiz i
Ponseti volgué formular
la seva intervenció sobre
Valer de Paeroport par
lant del pal d'ancoratge
deis zeppetns i de Piin
perialisme estranger, de
mana per parlar dient
que hacia de fer un prec.
El president U dona la
parau/a, 1 el senyor Ruiz
insistí:
—He de fer un prec,
relacionat amb el prec
del senyor Vi&zl i Guar
diola, pera el meu prec...
El president el va in
terrompre amablement:
—Potser que fés el
prec...
El senyor Como rera,
secretani de la nziiiorza
socialista, ja s'ha entre
nat als escons provisio,
nals —que no 3671 sinó
butaques—i luz OXOlise
íguit de no allunyar-se
aaire del seu seient n'en
tre duren les seves in
tervencions, La ven no
l'afavoreix gaire i, a més,
la seva minoria está si
tuada d'esquena als pe
riodistes; tot plegat fa
que 'no sempre resylti
fácil de recollir-li ie. n
tervencions, generalment
intencionades. Cona: cizia
tant a ehl com a la Prem
sa, doncs, que no les ex
cursions pel centre de la
Cambra conz suceda,
inadvertidament, els pri
mers dies.
Es Nar, no tenia da
vant sezi cap tribuna o
barrera que li tanqu.s el
*pas 1, tot parlant, par
lant, s'anava acostant a
poc a poc cap a la Pre
sidencia. Al cap de cinc
zrzinuts de discurs ja ha
vía guanyat algunes pus
res.. Un dia va parlar
liara i quan se'n va acto
nar ja conversava canfi
denclaiment amb el se
nyor Companys, de sota
estant de la Presidencia,
i no U toca altre renzei
que fer una reculada es
tratégica cap als seients
llunyans de la minoria.
EVidentment, amb els
escons deflnitius s'evita
ra l'errabundeig dele di
putats.
El senyor Fontbernat,
parlant al café del die
curs del senyor Ventosa,
deia amb la seva habi
tual rotun,ditat de lora
del Parlanzent:
—Jo hauria dit... (aquí
una expressió no gaire
diplomática).
Un amic que el sentia
va observar:
—Abans caldria que ho
cliguessIs tu...
En efecte, el senyor
Fantbernat no podia de
manar aquests excessos
als moderats si ehl man
té encara inédit, almenys
oficialment, el seu pro
mes "senglarisme".
?Qué havia promés de
ter el senyor Fontbernat,
Paltra negada, llavors.
que li semblava que el
farien diputat a Madrid?
Molta gent ho sap prou,
pero els diaris no ho han
clit encara. Potser val la
pena de rememorar-ho.
—Aniré a les Corte
deia a tothom que el vol
gués sentir—i !aré un sol
discurs. "Pido la palabra"
i. sense esperar que me la
dcrnin, engegaré tres
trets enlaire.
El senyor Samblancat,
tan explossiu, hauria
quedat petit.
El senyor Vidal i Guar
diola, després d'haver
plantejat un debat sobre
la qiiestió de Paeraport,
va haver d'allegar la se
va ignorancia quan el
conseller elelegat U re
corda que l'obstacle prin
cipal a la construcció de
l'estació aéría de Barce
lona era una llei de Pul
Hm Govern -de la monar
quía, "del qual formazza
part —elegí—el senyor
Ventosa i Calvell".
El senyor Ventosa 1
Calvell, que es molesta
molt perqué el senyor
Lluht no s'havia sentit
alludit per eh el dia
abans, va callar com un
mort davant l'allusió di
recta i explícita.
Feia una cara de dis
tret que enamorava.
Quan després de la
presentado del non go
vern ja havia estat Nos
el debat parlamentani i
bou preesntada la pro po
sició de confianect, va ai
xecar-se a defensar-la el
diputat senyor Tauler.
Va aíxecar-se, després
d'une momezits de dubte
i digué:
—En nom deis sota
signants...
Grans rumors a la
Cambra. El senyar Tau
ler, immutable, torna a
parlar deis sota signants
un paren de vegudes i
els rumars van repe
tir-se.
V bo del cas és que
sota els peus del senyor
Tauler no hi havici cap
signatura...
-
ASr\
senyor Ventosa
aor. distreure's en
aigunes ocasions solem
nes. Durant el debat po
litic tenia la virtut de
trabucar els noms deis
personatges present s.
Quan volia dir el senyor
Pi i Sunyer deia el se
nyor Lluhi; quan volia
dir el senyor Lluhí deia
el senyor Serra i Moret.
Semblava el joc deis dis
barats, pero amenitzava
la sessió.
Evidentment, aquestes
distraccions eren més có
migues, pero tarnbé mes
explicables.
per DOMÉNEC GUANS.É
estat capgirats els sentía:cliente i les
idees dorainants. Tot el. que es vul
gui ter, dones, amb eficiencia, ha
d'ésser vist a la claror de les noves
idees. Tot el que sigui alimentat amb
idees velles, tot el que vulgui inspi
rar-se en els costunl d'abans, es
comdemnat a viure de precari o a
morir.
I bé, un dels objectius immediats
i més reeixits de la revolució, ha es
tat la supressió de l'ariStocrácia.A.Ca
seus privilegis i del seu poder. A Ca
talunya, a Barcelona, aquest aspecte
de la revolució no és, certament, tan
vistent com a Sevilla o a Madrid,
per exemple. L'aristocracia no tenia
ací ni una influencia tan directa ni
hi vivia amb tant d'esplendor. Peró
de toles maneres la seva influencia,
ací cona allí, ha estat tallada en sec.
Ha perdut tot contacte amb la vida
oficial i ha ouedat en una mena de
penorabra vergonitant, acuse poder i
sense força.
Peró si la revolució, si la democrá
cia triomfant ha engolit raristocra
cia. hem d'afrontar amb decisió se
renitat les conseqüencies. Tota des
aparició, no ja duna classe, an.s
d'un estament eualsevol, provoca
desplaçamentsei desequilibris social
uns esperats i previsibles, altres in
esperats. El dia, per exemple, que su
priatim l'exércit, hauran de plegar
moltes fabriques d'armes. El dia que
desaparebd el clergat, halaran de ple
gar els fabricants .d'imatge,s antiar
tístiques. Mica encara, no ens na
d'impedir que treballem perqué
aquests eStaments desapareguin...
Pele) en fi, el Liceu era mantin
gut, en realitat, per una aristocrá
cia més o menys averiada o pervin
guda, i per aquest sector de l'alta
burgesia ouehavia fet causa comuna
amb l'aristocracia; que esperava es
devenir aristocrácia ella mateixa
amb l'obtenció de títols mitjançant
el favor del rei o d'enllaços matri
monials. Lógicament, dones, era d'es
perar que si hom destruía: o arre
conava aquesta classe, les institu
cions com el Liceu haurien de so
frir un cop molt rude.
Cert que els ex-aristeerates i tota
la trepa,, del monárouies han volgut
ter entendre que si es desentenien del
Liceu era predeament a manera de
revenja. Horn ho ha cregut i hom ha
cuitat a respondrels que ni per man
tenir el Liceu no els necessitávem.
Res, peró, d'aixó no és exacte. Si ra
ristocrácia s'hagués sentit forte i no
desmoralitzada, ferida de mort, s'hau
ria comportat duna manera total
ment oposatia.
En lloc de desertar del Liceu i d'al
tres Ilocs semblants, shi haaria mos
trat amb més luxe, amb més esplen
dor que mai. Les seves revenges hau
rien 'estat duna altra mena. Hau
rien fet elevar més el preu de les
llotges i de les butaques per limitar
certes concomitáncies. Haurien pres
mesures més restrictives d'etiqueta.
Haurien rebut no sois amb eloqüents
sfiencis les autoritats populars, ans
haurien trobat mil maneres subtils
de ter-los sentir el seu rnenyspreu,
fins d'isolar-se'n duna manera ahí
yola.
Desertar simplement vol dir que
no són forts. Que no saben ter aen
sible Ilur superioritat en cap aspec
te. Ja feia temps que no podien im
posar un gust, perqué el gust venia
imposat de les galeries altes, on eren
fets i desfets eta ídols. Ara han vist
que no podien imposar ni un to; que
no desvetllaven ni admiració ni cu
riositat de cap mena; que no inspi
rasen altra cosa que menyspreu. 1
que per més guarniments i plomalls
que portessin, no eren sinó la nota
del poble. Potser aellnic han tingut
por d'algun gest venjatiu...
Han desaparegut simplement per
qué han mort. Peró gra el no,stre
eiTor seria de voler substituir aques
ta aristocracia per una paródia d'a
ristocrácia nova. Fóra un esforg ge
nerós, ja que hora voldria. amb
aquest esforç, salvar uns quants
artistes i obrera de la miseria, alhora,
que el prestigi artístic de la ciutat.
Peró, reeixirien? No cal pensar-hl
gaire per adonar-se que la vida del
Liceu seria així completament arti
ficiosa i de poca durada. Una revo
lució vol din, molt més que un canvi
de persones, un costums nona.
?El ',ícele doncs, ha de desaparei
xer? Hom pot salvar lar, hora pot
salvar els artistes. Peró el Liceu, el
que ha est,at el Liceu, és condemnat.
Un régirn nou, un estil nou, s'imposa.
No pot ésser que el Liceu — ni cap
espectacle artístic visqui a base
d'uns senyors o pseudo-senyors que
paguin molt per anar-hi a lluir
d'altres que paguin per anar-hi a
escoltar, a sentir una mica d'art.
DOMENEC GUANSE
ELS QUE SE'N VAN
Emes! Ventós
ha mor!
Jove encara, a l'edat de treinta
nou anys, ha mort aeuest migdia el
primer tinent d'alcalde del nostre
Ajuntament, Ernest Ventós.
Ernest Ventós, en ésser elegit re
gidor per Barcelona en les memora
bles eleceions del 12 d'abril, no era
era pas un desconegut entre els ha
mes d'esquerra a Catalunya. Ja a la
seva primera joventut havia mili
tat al co,stat d'aquell gran home que
bu Eduard Lairet. En catire aquest
víctima del odis que envaíen
Barcelona, Ernest Venida, continuant
les petjades (Vaquen revolucionare
seguí essent horne d'esquerra i dis
posat sempre a Iluitar per l'allibe
rament del noble. Fou, de llavors-en
devane un seguidor politic del se
nyor Companys.
En venir la Dictadura es distingí
sempre per la lluita aferrissada Que
mená contra aquell régim oprobia,.
A Barcelona formava gairebé sempre
part del Comités revolucionaria al
costat dels homes que avui diriget
xen la política a Catalunya. Es dis
tingi sobre tot pels serveis prestats
com
• agent d'enlIal entre els homes
que formaven el Comité revelucio
nari a Barcelona i els de Madrid. e'o
ren molla els que tinguérem ocasió
de fer la seva coneixença aquella
mements i tots sabem com era un
bon amic i un immillorable company.
La seva obra a- l'Ajuntament de
Barcelona no podrá tampoc ésser
oblidada fácilment. En lotes les suc
cesives presidéncies i Tinéncies que
havia ocupat, demostrá la seva ca
pacitació i sempre fou el mateix Izo
me afable i planer que havia estat
a toles hores.
Quan més necessari era a la vida
de la ciuta,t, una afecció gripal, loca
litzada al pulmó, el pren a la collec
tivitat i als amics. Tant la ciutat de
Barcelona com els que ting-uérern la
sort de conéixer-lo personalment sa
bem el que hem perdut i tots ens
adonem com será difícil omplir el seu
buit.
LA RAMBLA, sempre atent ala ba
tees de la ciutat, s'associa també al
dolor que a amics i familiars als ha
causat la pérdua.
111.1.1.11111.111111111~1~1111111-
,La Unió Socialista de
Catalunya, com tothom
sap, té acollit a la seva
minoría — solament als
efectes reglamentaris—el
solitari diputat per Tar
ragona senyor Lloret,
unic representant a la
Cambra del Partit Cata
lanista Republicá.
L'endema de l'expulsió
de la U. S. C. del regidor
Duran 1 Guardia, algú va
preguntar a un element
del Comité central d'a
quel/ partit, que trobá
pels passadissos de la
Cambra, com anava el
senyor Lloret dintre la
minoria socialista.
—Bé, bé— va respon
dre—. Es molt simpátic
i bona persona. Només,
que, sabeu? —afegi amb
una punta de recanca
és l'unic diputat que no
podem expulsar del par
tit...
LA SETMANA ENTRANT
losep Terradelles, governant i patriota"
(Interviu biográfica)
Acain de surtir un 1 ibre d'actualitat
1.
II.
IV.
v.
VI.
VII.
1.
IV.
v.
VI.
VII.
VIII.
IX.
X.
XI.
XII.
XIII.
XIV.
XV.
XVI.
per JAUMEALZINA
Vegi's l'interessant
INDEX DE NIATÉRIES
PROLEG 7.)el senyor Josep M.a Tallada.
INTRODUCCIO.
PRIMERA PART
LEelss infifnoarnmceess ddee lla'ECstoamtuistsivóottaétcnpiecla.poble cata.
LaBA..CoEEmllisddseeióilss prraeerpplarrmeesseeennntttaaarnnitatss pddeeerl laamdiGniciestntaeemrriainldiat'Harti.lseesndfian. an ces de l'Estatut.
LEels vtfoiittnuapenancrtstei.scudlearl'EdesitsatusetnayporrosvaLdluehsipeirXleirsauC.orts Cons
CElataprlreteipnsesyruacpuosdssatiovnadsentalaelCRpaertapelsúusbnulypicoaa.st pegrenaera1l933d'Eispalensyas.eves
SEGONA PART
LC'aetcaolnaonmitaiat ciactaalpaancaitaent. relació a la general d'Espanya.
LLCeaassrnaecccoteemrsi,ussntiitiqactuaecdsieonilsanedcineestsecsreictnaottrmsalaidrtezcaalcl'sei.óc.onomia catalana. LLaarperfoodrumcaciói ealgrcírcéodliat iagerlarfia.ctor demografic.
La relació entre l'agricultura i
Les Obres públiques.
La intervenció catalana en la
tal de la Repóblica.
La propagació deis produetes
La Banca Catalana.
•Sobre una Banca oficial.
L'estalvi.
El problema social.
La immigració.
FINAL.
la indústria.
Política económica
catalans.
gene
PREU: 4 PTES.
SO gener de 1933 rambla e
FIGURES
El defensor de mossen Cinto
11¦1~1ar
(Interviu-biografia amb Joan Moles
Belios Gómez, dupant la dictadura, interpretava la profunda inquietud
del poble per la sort del5 seus presos...
El senyor Berrufet. — Jo
ventut agitada. — Curs de
polítics. — L'Ajuntament
de 1902. — L'escola de Sal
merón. — Solidaritat Cata
lana. — En Moles al Senat.
— El districte de Lleida.—
El defensor de mossen Cin
to.-- Garraf.— Del Govern
civil de Barcelona a minis
tre del Protectorat
A hore s d'ara Joan Moles
Ormella ja deu ésser camí de
Madrid, on es proposa compli
mentar el President de la Re
pública abans de sortir cap al
Marroc. El govern Azana
nomienat Alt Comissari del pro
tectorat, perqué el Govern civil
de Barcelona l'ha revelat com
un, home de primera categoria.
L'exercici -de governador civil
de Barcelona és el millor camp
d'experimentació per als tem
peraments de govern. N'han,
sortit ministres i hi han vingut
ministres. Viver de capacitats
múltiples, el Govern civil de
Barcelona posa a prova els ca
racters i els talents més acusats.
En Moles s'hi ha comportat com
un home enérgic i dúctil al
hora, ha estat bon diplomátic,
haJet equilibris quan, ha co nvin
gut i mai no ha perdut la seva
serenitat habitual. El senyor
Azana l'ha escollit per a l'Alta ,
Comissaria del Marroc, cárrec
d'enorme responsabilitat amb
categoria política de, ministre.
De Jet, • l'Alta Comissaria afri
cana ve a ésser un ministeri de
Colónies amb tots els inconve
nients del min.isterl i amb molt
pocs dels seus avantatges. El
govern ha triat En Moles no
per premiarli la seva excellent
labor governativa, per bé que
ho mereix sobrerament, sinó
per utilitzar la válua personal
d'un home de talent, bon polí
tic, governant madur, endurit a
totes les incidéncies i sempre
lleial servidor de la República,
des d'un deis llocs més delicats
per a la pan d'Espanya a l'ex
terior.
En 21Ioles ha sabut plantar
a totes les audácies i no ha _sus
citat odis irnperdurables Ha tin
gut ull clínic per a diagnosticar
aldarulls i revolucions. Ha un
sobretot, mét esquerra. Pot
ser la seva virtud preerninent,
revelada des del Govern civil
de Barcélona--, el sentit de la
táctica i de l'ull viu — ca
racterístiques imporlants de la
diplomacia, será precisarnent el
que més utililats podrá deparar
l en el seu nou cal-1Tc marroquí.
El Govern no oblida els perills
de Tánger, niu, de conspira
cions ; no deixa de banda la
política colonial de França,
sempre amable i sempre cordial,
peró que cal no perdre de viS
la ; pensa sobretot cii els,inte
ressos internacionals concen
trats al tilarroc i en les ambi
cions que despena la Mediter
ránia. I encara més : confia en
la consciencia republicaníssi
ma de Joan Moles Ormella per
iniciaruiia tasca Severa de de
1.uraci-0 en le ésfezes,ofic-ials del,
protectorett, deixalles difícils
d'esborrar després d'anys i
anys de putrefacció, d'anarquía,
de bandidatge i de saqueig.
Joan Moles té aspecte de
moro. Els seas amics de la
Penya del Catalunya ja li
diuen "Muley". Algú, abans
de la designació de l'ex-gover
nador per a l'Alta Comissaria
marroquina, ja havia dit que
Moles semblava un rifeny Ves
tit d'europeu. El que no deixa
lloc a dubtes de cap mena és
que En, Moles vestit de moro
tindrlia un aire indígena que
valdria el So per cent de la
confiança deis "moros ami
gos".
Amb turban o se,rtse'. El- se
nyor Moles será un perfecte
Alt Comissari marroquí. No
deixará d'ésser una glaria. que
la 'nostra terra que tant . ha
gué de sokir a causa de les
aventures borbóniques al Mar
roc, hagi donat a la República
un horno de govern suscepti
ble de renovar, amb aires li
beráis i auténticament republi
cans, la política colonial a
Advocat de prestigi, figura
d'indiscutible executória _repu
blicana, treballador infatigable,
En Moles té encara una certa
qualitat: l seu bon humor i
la seva sznipatia en el tracte
social. Té forma de' criticaire
incisiu, d'home d'estilet que
ataca a fons en les seves anéc
dotes satíriques. Els seus nom
brosos amics, tot i saber que
no es perdona un defecte o
una debilitat, no es cansarien
mai de fer penya amb ell.,Ara
l'enyorant i al Catalunya, de
dotze a dues, En l'ere Rahola
i En Francesc Maca, voltats
deis altres penyistes, parlaran
de l'absent i evocaran acudits
feliços de l'Alt Comissari mar
roquí
I en aquell recó de café de la
plaça de Catalunya hi entraran
animats per quinze imagina
cions fecundes, paisatges dfri
cans amb minarets i mesqui
tes, palmeres i turbans i cla
mes més o menys fatals que
!liguen el misteni dels seus ulls
orientals sota el vel que inte
ressa i subjuga".
Joan Moles Ormella no és llei
data, com algú ha afirmat re
centment en destacar el seu no
menament per a l'Alta Comissa
ria del Marroc. Nasqué a Barce
lona el día 25 de Juny de l'any
1871. Té, dones, seixanta dos anys
i es manté fort i vigorós com si
en tingués quaranta.,
Eh mateix, abans de sortir cap
al Marroc, ens ha explicat els
punts més importants de la seva
vida, facilítant-nos moltes dades
que desconeixlem i que comple
taran la riostra documentació so
bre la present figura d'aquesta
serie.
—Es tan difícil de recordar de
talls de la infantesa! —ens diu
procurant fer memoria. Heu de
pensar que passo dels seixanta
que a la meya edat aquestes da
des que vós em demaneu aparei
xen llunyanes i confoses.
(Una de les arts més agrada
bles i més útils del periodisme és
la de portar el personatges a la
confidencia sense que ells se
n'adonin.)
—Peró, 'en canvi •—:objectem —
fan tan bonic per a la biografía
d'una gran figura de 60 anys els
detalls anecdótics de la infante
sa! Són una nota lluminosa i op
timista en el conjunt documen
tal, generalment greu i serios...
?No recordeu, per exemple, com
es deja el vostre primer mestre
d'estudi? ?Us agradava anar a
collegi? Ereu bon minyó? ?Quina
afició torta tenieu de petit?
En Moles sornriu:
—El trieu primer mestre!... I
tant si me'n recordo! Es deja
Berrufet. El senyor Berrufet! Un
nom que a la quitxalla ens feia
riure molt. Era un bou home.
Llastima que acabes tan mala
ment. Imagineu-vos que a les se
ves velleses II dona per inventar
un motor mar que havia d'anar
sense altre element que la força
eléctrica que es despendria de :es
onades. Devia ésser un vaixell de
vela, sense vela. Pobre senyar
Berrufet! Va morir guillat...
• Jo vaig anar a estudi que era
menudet com un pésol. Encara
no tenia quatre anys. Pero el
neu padrí, que ja era vellet, vellet,
m'havia ensenyat de llegir i es
criure amb una paciencia de sant
aixo feia que ja,..al collegi sera
biés una notabillát. A casa era
un xicot trapater i atrevit, peró
bona persona en el fons. El meu
ideal d'aquells tem,ps no podia
tenir gran cosa de notable: es re
cluia a descobrir el mitjá miste
rios de no haver d'anar a estudí,
de no veure el senyor Berrufet
i de jugar a bales sense por a la
policia secreta de casa...
Vaig feir el batxillerat a l'Ins
titut de Barcelona i després la
carrera de lleis a la Facultat de
Dret.
—Oh, perdoneu!... Anem mas
sa de pressa—observem—. Hem
saltat amb perill de ter-nos mal.
Entre la vostra entrada a l'Ins
titut 1 la Facultat de Dret hi
deu haver quelcom que val la
pena de referir... ?Quan vareu
començar a fer política, a sentir
la com una vocació, a fer propa
ganda?...
—En efecte. Jo varg començar
a ter política quan era estudiant
i estudiava encara a l'Institut.
Recordo perfectamnt que quan el
célebre discurs d'En Morayta ata
cant els dogmes es formaren dos
bándols: un d'ortodox i un de li
beral. Jo vaig llançar-me de ple
al bándol heterodox i no vaig es
talviar ni baralles ni bolets. Re
cordo també que en produir-se la
famosa agressió deis alemanys á
les Carolines, els estudiants va
rem armar una gresca de mil di
monis, gresca en la qual jo ju
gava un papel-, molt important
d'actor i que en ocasió del dis
curs d'Odon de Buen proclamant
les teories darwinianes també em
vaig significar com a liberalot
convençut. Tot plegat són indicis
de la meya joventut escolar agi
tada. Pertanyia casualment a un
curs de polítics de relleu, car amb
mí estudiaven també Prat de la
Riba, Vidal 1 Barraquer, Garriga
i Massó, Albert Bastardes, Lluís
Ormella, Alt Comissarí d'Espanya al Marroc)
El monument al poeta de fiors
- del calvari"
Sedó, En Moragues i En Rovira
i Agelet.
A la Faeultat de Dret—afegeix
En Moles—varem fundar un set
manani de combat que es titula
va "La Universitat", la missió del
qual no era altra que afirmar la
nostra tendencia liberal contra la
influencia abassegadora del je
suItisme que es ficava a la Uni
vertitat per totes les esceetxes.
* * *
L'any 1902 En Moles bou elegit
regidor per Barcelona en la can
didatura republicana. En aquell
Ajuntament hi havia homes
com En Ca,mbó, En Carner, En
Sunyol. En Puig i Caclafalch, En
Sérraclara, En Mir i Miró... En
cara no s'havia produit l'escissió
famosa de la Lliga amb la sortida
d'En Cerner i Sunyol per- fundar
el C. N. R., sartida que es produí
amb motiu del viatge de l'ex-rei
a Barcelona. Els regidors més jo
ves d'aquell Ajuntament eren
Cambó i Moles. Ells dos feren el
cartipás municipal i aconsegui
ren eliminar els candidats mo
nárquics de les tinéncies d'alcal
dia. Aquell Ajuntament, que ac
tua fins el 1905, va preparar el
terreny a Solidaritat Catalana i
té al seu actiu una nota altament
simpaeica: que fou el primer de
parlar en catalá a les sessions.
Joan Moles fou elegit diputat
a Corts en les inoblidables, elec
cions de Solidaritat Catalana.
Sortí elegit pel districte de Llei
da. A les eleccions de 1910 es pre
sentá novament per Lleida i sor
tí elegit altra vegada, vencent
triomfalment el fin de l'Agelet,
que era el cacle máxim del dis
tricte.
Després fou elegit senador per
la conjunció republicano-socialis
ta. Era el catalá de la cara fer
renya 1 el republicá de pocs
amics, demócrata i liberal, poc
grat al senyoriu tocat i posat, i
a l'aristocracia rancia de l'alta
Cambra. Conten que el duc de
Tamames, en veure entrar En
Moles al saló de sessions, excla
ma, de manera que En Moles ho
sentís:
—Adiós, ya ha entrado la po
lilla en el Senado!
—Pues tráigase alcanfor, mi
querido duque—contesta En Mo
les — que los catalanes somos
mala gente.
Una de les seves intervencions
més felices al Senat fou la seva
polémica amb el duc de San Pe
dro de Gelatina sobre el dret a
usar el catalá.
Després d'ésser senador, En
Moles fou encara diputat a Corts
per Lleida dues vegades més. La
dictadura el sorprengué retirat de
la política i consagrat a la seva
vida professional d'advocat.
* * *
Haurem de retrocedir en la vi
da del personatge biografiat per
posar de relleu un altre calre to-,
talment diferent del carácter de
Joan Ormella. Millar di
ríem si Deséssirn de la seva sen
sibilitat d'horne liberal i justicien
A darrers del segle passat els
medis intellectuals, els religiosos
i ádhuc els polítics, s'apassiona
ren per un afer notabilíssim en la
historia de Catalunya. Fou una
mena d'afer Dreyfus de la reli
gió, a Catalunya. Literats i poe
tes, periodistes i advocats, cler
gues i seglars vibraren a l'entorn
de la figura illustre de Mossén
Cinto Verdaguer,' objecte d'una
persecució ferotge i inhumana
per part deis jesuites. Dones bé.
L'autor de "L'Atlántida" tingué
un gran defensor, un gran apo
logista, un gran amic per allibe
rar-lo de l'hostilitat deis jesuItes
i dels Comilles. Aquest defensor
fou Joan Moles Ormella. Tanta
era la devoció i l'amistat d'En
Moles per Mossén Cinto i tanta
fou la gratitud de l'inmortal
poeta envers el set'. defensor que
En Moles fou cridat al Hit de
mort de Mossén Cinto i nomenat
per ell únic marmessor testa
mentari.
Joan Moles guarda com una re
liquia la dedicatoria que el poeta
adrepá en el seu magnífic lli
bre/"Les flors del Calvari", dedi
catoria en la qual Mossén Cinto
Verdaguer concentrá tot l'afecte
tota la confiança i tot l'agrai
ment que sentia per En Moles.
Una altra nota curiosa: el laic
de tota la seva joventut, l'home
que seguia cegament En Salme
ron, el defensor d'Odon de Buen,
l'enemic dels jestütes, l'hetero
dox convençut, l'any 1897 con
tragué matrimoni i es deixa, ca
sar per Mossén Jacint Verdaguer.
Heus ací un aspecte curiós de
Joan Moles: l'Alt Comissari d'Es
panya al Marroc, defensor de
Mossén Cinto...
Encara avui, si li pregunteu
quins records més pregons guar
da al seu cor o quines emocions
més pregones ha sentit a la seva
vida, En Moles es posará aoble
ment sentimental i us contestará
de seguida, sense pensar-s'hi
gens, que foren les hores i els dies
febrosos i apassionants de l'afer
Mossén Cinto Verdaguer, el poe
ta de "Les flors del Calvari"...
* * *
Acabat aquest paréntesi de la
vida d'En' Moles, tornem a 1923,
época de l'adveniment de la Dic
tadura. En Moles, durant la seva
llarga actuació política al distric
te de Lleida, havia fet una forta
amistat amb el que fou el primer
perseguit d'En Primo de Rivera:
Francesc Macia. En no poques
ocasions havien estat aliats po
lides per ésser tots dos diputats
per dos districtes veins i sempre
En a,quells tempts d'ignominia j«!auxilia, del ordtesde Garraf, ni la toga deis defcabors garantia cap dret...
P` DOMÉNEC DE BELLMUNC
tip. Moles té aires de rifeny i perfil de gitano...
(Dibuix de Mestres)
havien mantingut unes relacions
cordials.
Joan Moles, advocat de talla
del Collegi de Barcelona, fou el
defensor de Macla quan la dicta
dura confisca els béns del cabdill
d'Estat Catalá 1 els de la seva
esposa. Aquelles incidéncies 1 l'in
terés enorme que En Moles posa
en la defensa de Macla., contri
buiren a estrényer més els llaços
d'arnistat que unien aquests dos
homes.
Pero l'actuació professional
d'En Moles durant el regnat de
Primo de Rivera tingué encara
una altra nota remarcable. Des
prés deis fets de Garraf, l'Aba
dal s'adreça, a les primeres quo
tes ,del Collegi de Barcelona per
donar una nota frapant a Primo
de Rivera i demostrar-li que el
bo i millor del "barreau" de Ca
talunya s'emprenia la defensa
deis processats de Garraf. En
aquella hora de covardies i "pru
dencies", moltes primeres quotes
donaren excuses més o menys
hábils per eludir responsabili
tats i evitar-se mals de caps. Es
rcgistraren defeccions increibles.
Dones bé. Un deis primers a ac
ceptar incondicionalment la de
fensa deis processats de Garraf,
fou Joan Moles. Treballa, inces
santment, amb les dificultats que
calla vencer en aquells temps
d'infamia asquerosa, amb els seus
corripanys de defensa. No regate
já ni l'interés, ni l'entusiasme, ni
la valentía. No cal pas posar de
relleu el mérit que suposava ales
hores, en qué ni la toga de la
defensa garantia absolutament
cap dret, plantar cara als sicaris
de Martínez Anido i de Primo de
Rivera. Poc temps després. una
campanya nacional pro-amnistia
mobilitzava tot Catalunya: fou
un moviment sentimental impo
nent, sense gaires precedents a la
nostra terra. Calla, naturalment,
documentar les campanyes perio
dístiques amb fets, arguments
dades d'aquell historie sumari de
Garraf. I els defensors no escas
sejaren pas llur tasca patriótica.
Aquesta nota de la vida d'En
Moles dóna a la seva figura un
gran aire de noblesa i de digni
tat.
* * *
La major part d'aquestes da
des són de collita propia i estem
segurs que el nostre intervivat
les hauria callades per modestia.
Les donem, pero, amb la segu
retat que són útils per documen
tar la nostra biografia.
En Moles s'ha pas,sat un any
al Govern civil de Barcelona. Li
lliurá el cárrec una figura de ta
lla com la del president de l'Au
diencia després d'uns dies d'agi
tació i de campanyes apassiona
des contra la seva gestió gover
nativa. Prengué possessió del Go
vern civil, dones, en uns moments
difícils, d'agitació social i de con
vulsions anarquistes. S'ha trobat
amb conflictes greus com el del
port. el de la temptativa de la
conca del Cardoner. el de la re
cent revifalla de revolució social.
vagues díverses 1 provatures de
rebelliorns a la presó. En Diales
no ha perdut mai la sang freda
1 ha sabut obrar amb energia i
seny alhora. Al cap d'un any
d'actuació governativa surt del
Govern civil per anar a ocupar
cárree de categoria ministe
rial. Aixo, és ciar, vol dir alguna
Hem volgut escoltar de llavis de
l'ex-governador de Barcelona,
quins moments recorda amb més
modo de la seva estada al Ga
vern civil:
—Deus coses—ens diu En Mo
les. La meya anada a Súria poc
temps després de la revolucioneta
de Fígols i Sallent en veure'm
aclamat cordialment per tota la
població obrera. Esteva emocio
nat de debó. No oblidaré que vaig
dir-los les següents paraules: "Jo
m'he barallat amb elements es
tranys que volien guerra. Avui
que aquestes colo:Mies han quedat
netejades de ferrhents estranys,
m'emociona el vostre acolliment
afectuós."
—I l'altra?...—demanem.
—L'altra fou la visita que vaig
rebre el día del meu comiat al
Govern civil. Entre les moltes vi
sites oficials, de protocol, i adhue
espontánies i sinceres que vaig
rebre en abandonar el Govern ci
vil, en recordo una amb singular
emoció: la d'una comissió d'o
brers auténtics que vingué a aco
miadar-me i a estrényer'm la má,
donant-me les grácies per 1:. me
ya actuació equánime en tots els
contlictes en qué he intervingut. I
encara podria afegir-n'hi una
altra. L'efusió de les encaixades
amb qué m'acomiada la guárdia
civil 1 la policia.
—Quins problemes Mes forts
han requerit la vostra atenció
preferent al Govern civil de Bar
celona?
—El problema social, el de l'es
pionatge polític i el de l'anar
quisme.
—Esteu satisfet de la vostra.
obra?
—En el sentit relatiu, sí. Per()
no és possible desenrotllar una
obra completa en tan poc temps.
Vull fer constar una cosa molt
important: que per part del Go
vern central no he trobat mal
cap limitació a les meves idees
liberals i autohomistes, ni a to
tes les meves gestions a favor
del rápid traspás de serveis a la
Generalitat.
—Ane,u content al Marroc?—
hem preguntat per cloure l'inter
viu.
I,En Moles ens ha dit:
—Hi vaig en compliment d'un
deure. Justament en ésser a Ma
drid la setmana passada vaig
preguntar al senyor Azana allu
dint al nou canee:
—Me lo da usted para desean- •
so? I el cap del Govern em con
no, aunque después
de un ano en el Gobierno civil de
Barcelona lo podría parecer.
I en dir-nos aquestes paraules
En Moles s'aixecá,i ens allargá la
má tot wmrient amb el seu aire
de catalit rifeny.
la rambla
39 gener de-1933
Un problema de Dret polític
ha est,at la causa ocasipnaltde la
recent crisi del Govern catalá:
és el problema de les delegations
presidencials autoritzades .p e r
l'article 14 de l'Estatut de l'Ay
tonomia. Aquest article diu que
el President de la Generalitat po
drá delegar temporalment les se
ves funcions executives, paró no
les de representació, en una dels
consellers. En la manera d'enten
dre la delegació de funcions hi
ha hagut desacord entre el Pre
sident 1 la mejoría parlamentas
ria, d'una banda, i el._ quatre exe
consellers senyors Lluhi, Comes,
Terradelles 1 Xirau, d'altra ban
da. De la divergencia ha vingut
la dimissió d'aquests darrers.
Em sembla que per a donar
una idea clara del cas, el primer
que cal és de concretar els seus
termes. Comenearem, dones, per
enumerar les funcions presiden
dais.
Segons l'Estatut aprovat per
les Constituents, les funcions de
representació — indelegaoles —
són la de representar Catalunya,
la .de representar aquesta en les
seves relacions amb la República,
1 la de representar l'Estat en les
funcions l'execució directa de les
quals pertoca al Poder central
Les funclons executives no ve
nen especificades en l'Estatut.
Peró encara que hl hagi alguns
punts borrosos en la cla-ssificacio
de les funciona estatals, hom pot
resumir en tres grups les fun
clons executives: la signatura de
decrete i reglamenta la edesigne
ció de cárrecs politics 1 de certes
categories de funcionse i receló
de govern d'iris el Consell de Ga
binet o del Consell de ministres.
Un problema politic
PresIdéncia
Aquesta darrera classe de fun
cions executives ea, de molt, la
1111.5 irdPertantaEllgreettlitat, exer
ir funcions vol dir go
vernar.
* *
La delegació 'gen-eral de -les
uncions executtv& que l'arti
cle 14 permet, peró-qye no impo
sa, no l'hem sabuda tambar en
. cap Constitució. Els catalans.
shern de provee, dones, una mena
.de sistema note en eerte aspectes.
I per a •aixó cal • consignar en
l'Estatut interese 'de • •Catalunya
disposicions coniplemetatáries per
al bon funciOnament cPaquest.
sistema.
Tal com eatá reí:ladea .el dit'
article, permet que la delegació
de funcioa-exeçutives sigui ,to
tal i absoluta, i beranet que sigui
només parcial. -Pera; en la prác
tica, la delegació total i absoluta
de les funcions exeeutives dona
ría 'a la Presidencia de. la Gene
relitat un caráeter. purament
horiorific, in és honorific que e!
d'un Cap d'Estat. Cal tenir en
compte que una de les funcions
tprópiament executives és el no
emenament de miaestrys o conse
.11eas. ?Voldrísen %te 01 President
delegues aquelta
'En canve una solúció ben ad
missible és la de delegar una part
de la Cieneralítai
EL PRESIDENT DE CATALUNIZA
(Foto Sagarra)
per A. ROVIRA í VIRG1L1
de les funcions exeentives, de
manera que, mentre la delegació
duri — i l'Estatut del lb de se
tembre del 1932 no posa cap limit
de temps — el President de la
Generalitat esdevé com un Cap
d'Estat 1 el Conseller delegat es
devé un Cap del Gabinet o Pre
sident del Consell de ministres.
Aixó és admissible, i s'ave per
fectament amb l'article 14. Pere
aquesta delegació de funciona
com tota altra delegació, reque
reix dues coses: primera, que el
President s'Id avingui; segona,
que la majoria parlamentaria ho
aprovi. La majorla, en efecte,
dóna directament la confianga i
totes les funtions al President de
la Generalitat. El delegar fun
cions és, per part del President,
una cosa voluntaria, i el Parla
ment ha de dir, pel vot de con
fianga corresponent, si el fet de
la delegacló concreta 1 la perso
na delegada II semblen bé.
*
A part d'aquest possible des
doblament, que donaría, amb ca
rácter temporal, un régim de
dues Presidencles per Vestí], del
que hi ha en la gran majoria de
les Repúbliques europees, tenim
la possibilitat de la delegació
parlamentaría, en virtut de la
qual el President, tant si conser
va totes les funcions executives
com si n'ha delegat alguna, pot
confiar a un conseller, a un dipu
tat i fina a un funcionan les in
terveneions parlamentáries cor
rents.
?Es aixe un atemptat a la de
mocracia? ?Es una absurditat
dins el régim parlamentan?
Res d'aixó. Es una possibilitat
consignada en moltes de les
Constitucions noves d'Europa .
Entre les que la consignen, n'hi
ha que mantenen el dret del
Parlament a exigir la comparei
xenga personal del President del
Consell i deis ministres; n'hi ha
que addueixen a determinats ca
sos importants l'obligació de la
compareixenga, i n'hl ha que, tot
autoritzant les delegacions par
lamentáries no parlen de com'-
pareixenea obligateria.
Aquesta coincidéncia de les
Constitucions noves a facilitar la
delegació parlamentaria als go
vernants, ve a corregir un dels
vicis mes arrelats a més perni
ciosos del régim parlamentan: la
perdua de temps i l'excés de feina
que imposa alS ministres llur in
tervenció continua al Parlament.
Que aquest pugui exigir, en de
terminades condicions, la pre
sencia deis ministres, está bé.
Peró que un sol diputat pugui
obligar cada dia al President del
Consell o a. un ministre a escol
tar-lo i a contestar-U, és abuslu.
En molts casos, un ministre,
un membre d'una comissió par
lamentaria o un simple funcio
nari poden suplir, amb avantatge
1 tot, la intervenció del cap del
Govern. Des del pünt de mira de
l'interés públic i de la labor del
'Parlament, aixó és més aviat un
bé que un mal.
* * *
?Per qué no podem aplicar,
dones, el mecanisme de la dele
gachí parlamentaria a la presi
dencia de la Generalitat? No es
tracta de resoldre solament un
cas 'personal, sinó de resoldre les
dificultats que crea la vaguetat
de l'article 14 de l'Estatut de
l'Autonomia.
La crisi del govern catalá ha
demostrat que el problema eDds
teix. I cal resoldre'l en l'Estatut
interior de Catalunya que está
elaborant-se. Quan estigui re
solt en un sentit o en un nitre,
tots ens conformarem amb la so
lució que hi doni el Parlament
catalá. Des d'aleshores endavant
tothom sabrá com 1 Sde quina
manera. i amb quin aleast poden
fer-se les delegacions presiden
dais, tant executives com les
parlamentáries.
Mentrestant, tots els catalans
hem d'esforçar-nos per situar
aquest problema en el terreny de
les discussions de principis i, de
l'examen de les realitats políti
ques de Catalunya i del neón d'a
vui. Si convertíssim aquest plet
en una pugna de persones, de
grups i de partits, farlem mal a
Catalunya, que esta per damunt
deis partits, dels grups 1 de les
persones.
Quartilles d'un company
La meya sorfida de "La Publicitat"
Sense que la publicad() de ?es
següents quartilles ,signifiqui, en
principi, que LA RAMBLA opina
concretament sobre la qüestió
que les motiva, creiem un deure
elemental de companyonia i d'a
mistat envers el company Berna
des la inserció del se-a article en
les nostres columnes.
La retad() de l'estimat Lluis
.4yrnami, de la direcció de LA
RAMBLA, en el cas objecte de
Varticle, ens semlala justificar do.-
blement la seva publicació.
Es un fet públic la meya, sor
tida del diari "La Publicitat". en
el qual he treballat una colla
d'anys. M'hi ha acompanyat l'a
mic Aymami. Sí avui vaig a par
lar-ne, no és pas per una eüestte
personal que no ha existit en el
nostre cas.
La nostra sortida ha estat mo
tivada per una qüestió política,
j• Va. nue segons se'ns va dir, el let
que nesaltres estiguéssim :Wats
a It-Seieerra erceara una incom
pacibnitat amb l'orientació que
aleare a prendre el diari des d'a
quell moment, go que ha de..in
terpretar-se com una actuació
essencialment anti-Esquerra.
El fet que en el curs dt la
conversa se'ns digués encara que
amb els socialistes, en canvi, no
hastía de produirese cap topada,
confirmava aquesta creença.
El company Aymami, amb
aquella rialleta serneguera que
li és caracteristioa, va precisar
posant els dits a la llaga: "Veja,
el que alguns han exigít és el
nostre cap". Hom va fer veure
que no ho entenia, peró la rea
litat no és altra que aquesta:
El grup que ha influencíat
sempre a Acció Catalana no ha
via encaixat el resultat de les
eleccions últimes; frece-5 que,
modeatía a paet, "Aymami i jo
—1 altres signants de la proposi
ció que doná :Ir:. a vives Jisnis
sions--várem preveure arrib taita
exactitud en l'Assemblea de
Montjuic.
En aquella A.ssamblea vaig és
ser jo qui vaig parlar i vaig cree
re haver de fer-ho amb tota cla
redat tant que potser va-consti
tuir una sorpresa per als qui es
taven massa acostumats a sentir
un "amén" a tot el que ells de
cidien. Vaig dir que no eren les
persones que ens feien moure si
nó els ideals i que nosaltres no
anirlem contra l'Esquerra, tro
bant-nos lligats per una rriateixa
manera de pensar.
Personalment, .pel que a mi
m'afecta, la posició no tenia res
de nou, l era una conseqüencia a
la riostra manera de pensar de
Per VICEIVe ~NADES
sernpre; de quan els »Mes" els
"poc experimentats"e.;ja, soste
inem, l'arry 131, uaehavia cl'a
nar-se elint arnb. les,,forces repu
blicanes de la nahient Esquerra.
No erem pas nosaltresaols els que
pensávern així,' perla és veritat
que en aquells moniérits,ens faltá
a molts l'energiate Plaritejar-ho
amb tota sinceritat."
La prova és que en lea eneccions
de juny per a 'ffinutats a les
Constituents, jo mern eaíg anar
tranquillament a .fer propaganda
electoral per a. l'Eaweerra, mal
grat que el P.t».-1,t., 'ffería~rite
una vegada Meirea'eted Manca
de visió politiCa; preaentava can
didatures Mi', goetIn » eate.la
nissim Nicolat (11~ 'Pels vots
deis espanyolistes 1 anti-catallies.
Vaíg anal' a —fér Campariya
"amb els raleaSsalees."' Oelons seln
va retréure,1 no: nee'n ,vaig ama
gar, malgra.t que ,es wesentessin
noms com Barbee. Rag,assol, Cui
to, Jover i altres, ben addictes al
diari "La Publicitat". Aleshores
ninge va parlar d'incompatibili
tat. .
Es eert ,que per a dissimular
tantés pIanxes, a ,darrera hora,
el P. C. R. va cleixar en llibertat
els seus afiliats de fer • el que
volguessin. Amb Nleolau- a Ma
drid, el P. C. R. va quedar sense
fe de vida per una colla de temps.
A dir veritat, ja ningú no se'n
recordava més i Pu
blicitat" comengá, a .clasentencire's
del que quedava.del P. C. R. per
acabar recordane;• eme • era In
dependent de tata -,organiezació
política. -••• •
Quan -vinguereh lbs áeccions
parcials per a cobrir léš dues va
cants a Barcel(Maeúapital, hom
decidí tornar á •aóriar sáiyáls de
vida per ferjan .coillpte de
Iones". Fou airéü•titaf-él senyor
Martí Esteve. Recordo cple aques
ta designació va provocar un cert
disgust, per la filiacióledretista
arrib 'qué sempre ha esittet consi
derat dins del P. C. R.
j
rqué se'l •
ereia imposat petsfitnyoili Bpfill 1
Mates, que honi -perisávli cine en-.
cara . actuava en la direeció del
P: 6. R. Sembla que ele, aquest
punt concret les suspiétacies no
eren fonamentaeles; p altra
part, el senyoteMartí teve no
dtsimu1ava de ireque ijsortia
di tat, eh . arri
bar per tots els mitjanse;a l'apto
ximació, ban desitjada Ienla l'ES
quena. En efecte, els ous dis
cursos electorals sembleaen de
notar una' excellent diste:Oció en
aquest sentit, tal volta Res a, cor
respondre a la benevole actitud
de l'Esquerra feilt retirar a Font
bernat.
Animat,s d'aquest esPIrit, qui
més qui menys tots vaitem tre
bailar a favor d'ell. Feeti el fra
Illtdiedroprial ,.
4.1.4 Fler%37
Cdrow, I II •
Itellohpilr l'411«delélelei•
414. otipes(ir,
91401idlikh eulisives
14.‘ ,,N¦ 1
11,111011111A
mena
eas tol tan gran, que malgrat
l'exigua xifra de votants, no ar
riba a tenir el "quorum". En una
barriada obrera on tinc bons
amics tot era gastar-me brome
tes, preguntant-me quina dife
rencia hi havia entre Rahola i
Esteve. Aixó en' d?nava ente
nent de l'error que es cometía de
triar un home netament dretista
i de procedencia higuera per a
oposar-lo al candidat de la Lliga,
que en aquells moments repre
sentava tot el sector de dreta de
Barcelona.
,FOS CQM los, el P. C. R. acon
seguí tenle segon diputat. El
primer havia sortit grácies als
lerrouxistes; en Martí Esteve per
la benvolença abstencionista de
l'Esquerra 1 pels vots de la L11-
ga, en recomanar el seu nom als
electora en el segon torn de la
votació.
En els primers mesos i per tro
bar-se plantejada la discussió de
l'Estatut al Parlament espanyol,
tot donava la impressió que s'ene
va a la finalitat perseguida. La re
tirada de Bofill 1 Mates, junt amb
nitres elements atriles seus, sem
blaven confirmar-ho. Ja hom no
es donava "vergonya" d'haver
d'alternar politicament amb els
homes de l'Esquerra que durant
un quant temps constittfiren la
cuirassa del pudor amb qué s'ha
vien tapat els refractaris d'Aceite
Catalana per justificar llur po
sició d'hostílitat.
S'arriba, dos mesos abans de
les eleccions de diputats per al
Parlament de Catalunya, a sen
tir d'un dels homes de més in
fluencia del grup a dir: "Si l'Es
guerra no creu convenient accep
ter una alianea, amb nosaltres,
ens quedarem a casa 1 els aju
darem en tot".
Es a dír, que tot refermava la
nostra posició d'accentuar el pas
cap a l'Esquerra, com únic gran
partit amb vies de possibilitat per
Catalunya i per a la República.
Qué va passar després? No cree
que sigui descobrir cap secret. En
negar-se l'Assemblea de l'Esquer
ra a cap mena de collaboració
electoral s'imposá per damunt de
tot' el personalisme, mantingut i
avivat per la capelleta.
Hoin degué creure que, com
sempre havia passat, ningú fa
lla cap observació. Peró aquesta
vegada la meya decisió estava
ben presa i avui afegire que al
gens altres que en aquell mo
ment feren mana enrera, esta
ven ben decidlts a qué no pros
peressin els propósits del senyor
Martí Esteve, de mantenir una
ficció de partit a base del seu
nom.
Qua" vaig tenir noticia de la
cridaaLare. pensava fer el presl
dent senyor Maciá (cosa que en
can, va trigar una quants dies a
saber-se oficialmente vaig es
criure al senyor Nícolau d'Olwer,
corn a president del Consell, client
que després de la negativa de
l'Esquerra a una intenigéncia
electoral i la crida que sabia que
anava, a fer el presídent a tots
els catalanístes i republicans
d'esquerra, creía que l'única ac
titud patriótica era la de no és
ser cap obstacle al triomf de la
candidatura que presentes l'Es
guerra, que per endavant ens ha
viern ,de fer nostra. Li anunclava,
finalment, que equesta decísló
seria la que jo defensaria no sois
a l'Assemblea del P. C._ R., peró
que també ja en parlaría en l'a
vant-reunió de delegats de cen
ere, de la capital.
I aixó és el que vaig ter, res
ponent a la meya consciencia. I
si elsecjue deien que secundarien
aqtieu actitud desistiren de fer
ho, ova que no tenien les con
vicci gaire arrelades.
De, tes maneres, tant en des
geeTd'ells com de l'estat apas
sionatlisslm deis delegats a aque
lla A,emblea (alguns deis quals
intentaren fer-me callar a crits
com si fossin uns vulgars faistes),
leauré de recordar aquí la "pre
pareció" que s'havia fet al seu
voltant. En efecte, quan ja en la
reunió de delegats de centres vaig
anunciar el meu punt de vista,
1 que el portaría a l'Assemblea,
l'estupefacció 1 desorientació fo
ren grans. L'endema es rnobilitzá
el grupet del P. C. R. advertint
als delegats que hi havia una
"maniobra deis de LA RAMBLA".
Quan aixó es deia, jo no havia
ni tan sois parlat amb l'Ayma
mí del meu particular punt de
vista per bé que sabia com pen
sava i de com estávem emane
netrats 1 fou simplement quan
vaig posar en antecedents al meu
company (a punt de marxar cap
a Lleida per a una informació)
el qual va dir-me: "Ja saps que
en aixó penso exaetainent igual
1 qte, prou'* fer els
gegy~. taltlignar proposi
ció com la evailan signar aitres -
bons amics 1 Firaurien signada
une quants centenars si ens ho
haguéssim proposat de veres.
L'pseedo-complot de LA RAM
BLA era aixó. Que uns quants
amics que coHaborem en aquest
periódic 1 que érem del P. C. R.
anunciávem el nou ridícul que
anava a fer-se, a part del poc
patriótic que era en aquells mo
ments decisius per a l'esdeveni
dor de Catalunya d'oposar-se a
l'Esquerra, partit que contra tots
els pronósties 1 averanys, havia
portat la República -1 l'Estatut i
al Munielpi de Barcelona la po
blació escolar en uns pocs mesos
havia fet que augmentés de deu
vegades, el que havien trígat uns
quants anys tots els senyors Mar
tí Esteve, Massot, Güarro i altres
elements d'Acció Catalana.
Tot el que ha succeít, després
ja no m'interessa, per bé que és
a la vista de tothom. El P. C. R.
—traínt un deis seus principis
d'unió amb partits espanyols —
fins s'allá ara amb en Marcellí
Domingo i ni així ha pogut sal
var-se de la derrota.
El poble l'ha liquidat en forma
PER UNA SOLA YEMA
L'éxit creixent del nostre paper de fumar
BUREO i el favor incondicional del públic des
perten l'enveja d'alguns individus, pescadors pro
fessionaIs d'ocasió, que pretenen sempre posar-no
enfront d'algun sector de la societat, propalant
insídíes calumnioses, ja que la bondat deis noss
tres productes és invulnerable.
Per primera i última vegada a la nostra vida
industrial, i accedint al desig deis nostres obrers,
responem públicament a aquestes campanyes,
fosques i anónimes, i desmentim rotundament les
fals calúmnies, la finalitat de les quals,
competéncia,és evident,deixantdefinitivament sen
tat que la nostra entitat és absolutament aliena a
tota bandería í actuació que no sigui exclusiva
ment económica.
Sobrinos de 11. Abad Santonja, S. A.
que no admet palliatius ni espe
rances.
Per) pel que es veu no podia
perdonar-se'ns l'audacia de rebel
lar-nos contra les seves decisions.
L'Aymamí i jo paguem el mal
humor que produí el resultat de
les eleccions passades, plantant
nos al carrer. Els feixistes, al
principi del seu govern, feren
exactament igual.
VICENC BERNADES
L'estat de Josep Sunyol
i Garriga
El nostre bon amic Josep Su
nyol i Garriga, tal com digné
rem, ha passat uns quants dies
de repós a Palma de Mallorca,
i está restablert de manera total
i definitiva després de l'opea7,.
ció que llagué de sofrir. Dinfre
ben -p-bé- Iérri15-1 --e-1 -reintegrará
completament a les seves nom
,broses activitats.
No cal dir amb quina satis
facció poclem donar aquesta
nova.
El primer Congrés Munici
palista Catalá
Dijous al inatí aquest
Congrés. • que será
una de les inanifestacioxu inés inte
ressants d'aquesta hora de redreça
ment polític del nostre poble.
Així ho prova l'entusiasme que ha
despertat per tot Catalunya i el mo
viment que aauests dies s'observa a
la Federado de Municipis Catalans,
entitat propulsora i organitzadora
del CongTés.
El programa que ha fet públic la
premsa és suggestiu en extrem, i
darrera hora ens diuen que distingi
des personalitats del nostre món po
litio donaran, lora de programa, con
ferencies sobre temes diversos en re
lació a la vida del Municípi.
El dia 5. després de la clausura,
els Ajunt,aments catalans i congre
sistes en general, oferiran un ban
-quet o l'honorable President de la
Generalitat, senyor Francesc Macia,
SI DESITGEU VEME
Mobles moderas o aiatics, objectes
d'art. aparells de radio, pianos, robes.
etcétera. aixi com
TOTA CLISSE DE SALDOS
utilitzen els serveis especial d'UO.
TEL MUNICIPAL de VENDES. Pe
layo, 8. Telefon 14370
'D'alca casa autoritz,aela oficialment
per a aqUestes transaccions arab la
.intervenció 1 control de tassador ofi
cial públic, collegiat
Pennanents
a 8 pessefes
complertes i garantides
Perruqueria VENUS
Provenea, 175 (tocant Aribau)
president honorad. d'aquest Congrés.
La "Federació" obsequiará també
el dia 4, a la nit, amb una fundó
al Teatre Romea, tots els congre
sistes.
Una revista agrícola
catalana
Hem rebut el primer numero
de la.. revista agrícola catalana
"Cepa", gaseta oficial de la
Confederado .Catalana d'Ex
portaddis de •Productes Ag-,ríco
les. La revista — 32 pagines de
format • gran, de presentació
exquisida, amb gravats i gra
fics a dojo — apareixera men
sualment, i ultra la perfecció
tipográfica, que va des del paper
a la netedat de les. Illustracions,
está orientada en un sentit mo
, dern; if tnengfürol sdlute per . als
agrieuttórs més refractaris per
rutina a coneixer els secrets del
seu art, encara que d'aquesta
coneixença els pugui venir un
augment deis guanys i un es
talvi d'-esforç en la seva feina
ruda..
Després de les diverses pro
vatures Inés o menys reeixides i
perdurables, de dotar Catalunya
d'una gran revista de. carácter
agrícola, -es.perern que "Cepa"
será ben rebuda pel palie, al".
qual la destinen i que - arrelarit
definidivament perqué. respon
del tot a una necessitat de l'a
gricultura catalana.
R.ebin els editors de "Cepa",
que es Dancen a un esforç intel
ligent en mornenst críties, el
nostre en coratja ment.
Ha passat Gabriel Alomar
Ha passat uns quants clics
entre nosaltres, a. Catalunya,
-el nostre excellent i admirat
amic Gabriel Alomar, diputat
per Barcelona a les Corts Cons
eituents i ambaixador de la Re
pública al Quirinal. Ha assistit
a alguns actes íntims, ha saltt
-dat les ¦Tiles coneixences que li
serven • Un afecte immarcesci
ble i sortí cap a Italia en un
vaíxell que marxava anit.
Durant la seva estada breu,
també ens ha estat donat de sa
ludar Gabriel Alomar, i ara
reiterem el nostre comiat cordia
líssim al polígraf catala.
El seu non no den ésser
per les joventuts catalanes.
Es un deure assefiyaiar el pas d'aquest hOme per la Ciutat que
va cantar en la jovenesa.
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
DOS PERDIS AMENACEN
ELS SEUS CABALS i LLIBRES
PROTEGIU-LOS AMB A
ARQUES ARISO
O' INSUPERABLE SEGURETAT
SAN5,12 -BARCELONA- TEL.30226
30 gener de 1933 la rambla
•
T. S. F.
Noves Radiofóniques
?QUE PASSA A "RADIO LUXEM
BURG?
Amb tot i els auguris més o menys
optimistes que s'han fet, sembla que
les coses no van com. lora de desit,-
jar per a "Radio Luxemburg".
Junglinsten ens informen que el fun
cionament de la colossal estac,ió de
pen de la Conferencia de Madrid, la
qual Ji ha d'atorgar una longitud
d'onda.
Com sigui que la Conferencia de
Madrid está per acabar, no fora res
d'estrany que dintre de poc es dones
al nou-vingut un petit lloc a l'éter.
Ara que, en vista de la potent energia
deis setas 200 kw., aquest petit lloc,
en realitat, será molt gran, i es com
pren que alguna paisos miren amb
recel la decisió que la Conferencia va
a prendre.
ALTAVEUS ALS MUSEUS
Fa un quan temps que s'han instal
lat en alguna museus d'Anglaterra
altaveus que donen ala visitants tota
mena d'explicacions respecte ala ob
jectes a.11í exposats. El text ha estat
gravat en discos de fonógraf que es
reprodueixen automáticament, sence
interrupció, mitjantçant alta.veus.
AUDICIO GRATUITA
Segons una llei que arrenca de 1931,
está pemés a Hongria l'escoltar du
rant una setmana gratuitament te
tes les emissions de T. S. H.
Ara ha estat augmentat aquest
termini gratuit i s'ha promulgat una
Ilei en sentit que la durada será de
quinze dies.
Els installadors, així com també els
que es construeixen llur aparell, es
Im~:"~v~z~t
VISITEU LA GRAN EXPOSICIÓ
D'APARELLS DE RADIO
'
'! NOUS MODELS DE 6 LAMPARES
.I, El magnífic «MANDO MÁGICO» d'onze lámpa res, per a tota llargada d'ondes
,I Vivó, Vidal í Balasch
I CORTS CATALANES, NUM. 589
(entre Rambla Catalmrya i Balmes)
~04~z1911~11Ugtzzl~~1
LA XARXA EIVIISSORA ALEMANYA
ESTA ACABADA
Totes les nits es poden escoltar les
emissions d'assaig de la nova emis
sora de Munich, la qual es posará
en servei dintre de molt .poc temps.
La inauguració de l'emissora de
pooténcia de Berlín pot esperar-se
per a començaments de l'any que ye,
tal volta pel gener. Aaixí 'que Ham
burg hagi rebut l'energia prevista, el
pla de radiodifusió alemany estará
acabat, almenys en en que respecta a
les emisores de potencia central.
A ALEMANYA AUGMENTEN ELS
AFICIONATS A LA RADIO
Durant el mes d'octubre prop-pas
sat el nombre d'aficionats ha tornat
a augmentar a Alemanya, especial
ment a les regions on s'han posat en
Servei noves emissores de potencia,
o sigui Siléssia i Alemanya Central.
AL LABORATORI "PHILIPS" LI HA
ESTAT ATORGADA UNA DISTIN
CIO
Recentment, "Zcitlers Studienhaus
Stiftung", en collaboració amb "Ve
rein Deutscher Iingenieure", va obrir
un concurs per a la "Schaffung emes
werkstattgerechten Prufgerates t7ur
Schweissnahte" (Creado- d'un apa
rell per a verificar la soldadura i que
s'adaptara a les exigéncies del ta
ller).
El prerni de 2,500 mares que s'havia
promes va ésser dividid en dos, cor
responent un a la "N. V. Philips
Gloeilampenfabrieken" pel seu apa
ren radiología destinat • a l'examen
deis materials. L'esmentat aparell ha
estat imaginat pel dit Laboratori.
L'altre premi va ésser concedit al
laboratori d'assaig de material cíe la
Casa Siemens und Halske A. G. de
Berlín.
L'ESTACIO DE POTENCIA
D'HAMBURG
Hom diu que molt aviat comen
çaran les obres per a construir a
Hamburg una emissora de potencia.
Es procurará donar ala treballa
gran activitat, peró amb tot i la
bona voluntat, es calcula que fina
al juny que ve no podrá ésser inau
gurat el funcionament d'aquesta es
tació. la última que estableix el pla
radiotelfónic alemany.
tan obligat a declarar, dintre ola
quinze dies de consuetud, a la oficina
de correus del'punt dé residencia, la
venda o la installació d'un aparell
receptor.
LEIPZIG MOLESTA BUCAREST
Ens informen que la Societat de
Radiotelefonia Romana& s'ha queixat
davant la "Reichs Rundfunk Gesells
chaft", de Berlín, davant l'Estació de
Control de la Societat Internacional
de Brusselles i davant,la Societat In
ternacional de Radiodifusió a Gine
bra, de les pertorbacions molt serio
ses que els rádicadents rdnanesos so
freixen a la recepció de la, seva trans
missora de Bucarest i que són cau
sades per la nova i potent estació de
Leipzig.
Les pertorbacions que aquest non
gegant de 150 kw. origina són tan
fortes que en el mateix Bucarest,
prop de la transmissora local, la re
cepció d'aquest últim lloc és extre
madament difícil.
; S'
Una testa benéfica
Dissabte passat tingué lloc a l'Ho
tel Ritz el tradicional ball benéfic•
organitzat per la Casa d'Italia.
La festa fou un veritable éxit, ja
que aquest any ha estat honorada
amb' la presencia del Preaident de
la Generalitat -de .Cataltinya, En
Francesa Macia, ranibáigador d'Ha
lia, senyor Guariglia, l'ambaixador
espanyol, senyor Alomar, l'alcalde
de Barcelona, doctor Aiguader, el
comanclant general de Cátalunya,
nyor Batet, el governador civil 'de
Barcelona, senyor Ametlla, l'agregat
militar de l'Ambaixada d'Italia, se
nyor Roda, el cónsol 'd'Italia, senyor
Romanelli, el vice-c,ónsol, senyor
Faldella, el comanador senyor Ca
randini, i altres conegudes persona
litats de la nostra ciutat.
Ultra la colonia italiana resident
a Barcelona, concorregueren a aques
ta brillant festa el bo i millor de
alta societat barcelonina. representa
da esplendorosament per bellíssimes
dames i gentilissimes damiselles.
Ens plau felicitar el Sr. Oro i al
tres companys de la Comissió orga
nitzadora, per l'exit assolit.
•¦••:
¦ffin• ' ...¦....
.¦ o,' amo,- -~••• ., ,' ~s másumo ,,
a' amm .
,
s :
.
...•
MIL ,,,,,••1
•••••••¦• S\
.1;0••••¦
-4-4~.-••-¦••¦•¦•¦
DISTRIBUIDOR GENERAL PER A ESPANYA
PLATÓ TEIXIDÓ
DIPUTACIO, 175 - 191 BARCELONA
Hem vist els llibrets del nou "Re
glament de Circulació", eta quals es
tan curosament presentats, pero cre
iem que hi sobra el retrat del senyor
Vachaer, ja que ens figurem els epi
grafs que hi posaran els automobi
listes quan paguin alguna multa.
Dilluns passat es dona, al C. A. D.
C. I. la conferencia sobre coses d'a
viació per un deis tanta fracassats en
aquesta 2natéria.
La conferencia fou quelcom lamen
table, i no acaba, com el "rosari de
l'aurora" per un voler de Déu. En
vista de 1-exit", el senyor Feliu —
el conferenciant, — pensa repetir l'es
pectacle a l'Olympia en sessió de circ.
A l'Avinguda del 14 d'Abril hi ha
una representació de cotxes petits,
al qual lloc lloguen "lupes" per a dis
tingir el model que s'ensenya al
client.
Ara ens expliquem el per qué fan
la, teulada que s'obri fina a la meitat.
•
El representant, quan hi, va, treu- el'
cap per dalt.
135774
Continuen els nostres passeigs i
avingudes amb els mateixos sots de
costum. .
Continuen també els auto-ómnibus
portant massissos en lloc de neumá
tica.
La Companyia General d'Auto-óm
nibus espera que l'Ajuntament ar
rangi els carrera abans de posar els
neumática ala seus cotxes.
Per-manca de públic, el senyor Fe
liu va haver de donar la seva confe
rencia en un petit saló del C. A. D.
C. I., cosa que va ésser una Ilásti
nuix que el conferenciant porta
va ramoking de les grana solerrinitats.
PREUS BARATISSIMS"
no desprecieu l'oca
sió i compreu avui
mateix un :
ROAAAGOSA Cía. 5. en C.
Valencia, 295. Barcelona
A--SANTA PERPETUA
Catalá -Cardedeu, O - Sta. Perpetua, 2
Ahir tingué 'lloc aquest encontre,
la caraderística del qual fou una re
aedo de l'equip del Sta. Perpetua a
la segona part. Els millors foren
011o i Rovira. Els gola es van mar
carta a la segona part, obra d'011o
el primer i Rovira el segon. Amb
aquesta victoria, el Santa Perpetua
queda clasificat per als finals.
L'arbitratge, regular.
L'equip del Santa Perpetua era:
Harbany, Gil, Peclrós, Manet, Va
lles, García, Oliver, 011o, Uliet, Ro
allisaalsfielsola. •
DE GIRONA
"Girona" (B), 8 - "Figueres" (B), O
El diumenge dia 22 es jugá aquest
encontreaamistos entre elsados equipa ano3lerat1;„ mes aniunt. ,
El "11,dieres" tingué una . lesfeta
beri a/atún-da, 1 qual porta "com
deserilkie- ama vultéria de gola, toas
ella de factura.
Els equipa, sota les ordres de l'ar
bitre collegiat senyor Prats, s'alinea
ren com segueix:
GIRONA: Vilafrau, Dabau, LrIspés,
Ayats, Burriel, Perich, Torres, Trías,
Comel, Jordá, Terradelles.
FIGUERES: Domínguez, Juanció,
Got Fernández, Guinea, Sanxo, Don
jó, Prats, Mas, Carreres, Vila.
La primera-1On •fou jugada amo
domini artérii, acabant a/1lb el re
sultat, de -2 a O.
burant tota la segona part el do
mini correspongué'en absolut al "Ga
rona", i en aquesta es marcaren sis
gola més.
Els que es distingiren Inés 1:oren:
peI "Girona", Jorda, (el millor sobre
el terreny), Disnea i Terradelles, i pel
"Figuerea",- Domínguez, Donjó i
Elssgols foren obra de Jordá (dos),
Comes (dos), Terradelles (dos), Bur--
riel (un) T'idas (un).
L'arbitre,-imparcial.
*- *
El dijntaa que,ve jugaran a l'Estaeli
de Vista Alegre un partit, els benefi
cia del <poi es destinaran a-la suba
cripció oberta per la -Junta directiva
als jugadora del primer equip per ha
ver assolit el títol de -campions• del
Grup Vals. Els equips,que,s'enfron
taran eón::
VETERANS: Puig, Dalmau. Bosch,
Simón, Poch, Cases. Pol. Torrelles,
Balausa. Vinyes i Moret.
GIRON4 (B): Vilagráu, Dispé.3,
Ayat, Dabau, Pla, Carreres, Torres,
Trias, Cornea, Jorda i Terradellea
A* CO
,
MOTOR
AVIACIÓ
El que hem aprés amb el vol de
l'«Arc-en-Ciel»
La setmana anterior donárem una
amplia informado leI vol realitzat
per l'avió de Conzinet des de Istres
.1. Buenos Aires.
Com era d'esperar, els comentaris
han estat francament optimistes per
part de la Preziaa francesa, que na
tingut motiu,perrevifar el seu en
tusiasmn que la. començava 'a esca
sejar.
Entre els comentaris més asse
nyats hi ha'el de Maurice Victo:, que
des' de "Les Alba" ha publicat jn
raport del- vol molt assenyat i que
creiem que els nostres lectors llegi
ran,amb gust:
"La setma.na passada no varn po
der, per manca d'espai. donar 'es
consideracions tecniques que s'impo
saven després • ,de, la , travessia de
l'Atlántic7Sud a.,rn› de .220:kms. de
velocitat mitja .p.sr k-Arú-En-Ciel"
de René Couzinet.-.Aquesta"perfor
mance", remarcabt& efeetuada amb
.sis Persones a bos14,,j1"o ha pas d'ésser
considerada c-orn.ut Técord, pero sí
que es pot- ce~tr com un vol
d'assaig d'un non :ntaterial particu
larment bensadaptat á les necéssi
tats- d'una explOtadó especial.
Les necessitats duna línia com
França-Argenfina, no eón' pas les
mateixes- que .les de les linies euro pees. i les soluciofiS técniques reco-.
negudes bones per a un cas, són no
toriament insuficients per a l'altre.
En el llarg de les costes d'Africa o
d'América del Sud, adoptant ter
renys intermediaris, pogut per
metre als avions cl,'assegurar el trá
fic. Peró el salt de 3,000 kms. a Ira--
ves de l'Atlántic-Sud, representa un
problema molt difícil. L'explotado
amb el concurs dels vaixells rápids,
no pot ésser més que una solució
momentánia. La Unía ha d'ésser
completament aéria Si es volen apro
fitar el máximum d'avántatges de
temps que proporciona l'avió; i aixó
sobretot tenint ; en compte que el
"Zeppelin" és un competidor peri
llós.
Per a travessar l'Atlántic-Sud es
presentaven dues solucions: Els hi
droavions d'alta mar Veis avions
multimotors. La primera solució és
la que va éser adootada per als ser
veis oficials. Pero les dificultats eren
molt grans, ens trobávem al limit
de les possibilitats de les maquines,
i la cárrega útil impesada de 5,000
quilos arribava just als inevitables
errors de pes.
Déien die els avións multimotors
tren incapaços d'assolir la seguretat
en c,as de "pasme". La fórmula "els
aparells que van per sobre l'aigua
han d'ésser hidroavions", era un dog
ma per a molla. A aixó els partida
tía de raMié, responiegn que no s"na
via, -d'exagerar, 'totayvegada, que es
coneixien casos dhldroavions que
havien anat a fons i d'avions que
havien surat durant moltes setma
nes, i que valia més volar amb mo
tors a régim redult, no cansant-los,
que no paz utilitzar tota la poten
cia.
Un deis mes considerables argu
menta d'aquesta tesi. residia en la
velocitat miaja. Actualment entre r
hidroavió i un avió trasatlantic, hi
ha una diferencia de 50 quilómetres
l'hora. Es molt. L'aviO rápid pot
maniobrar, evitar el mal, temps, i
sobretot, efectuar la travessia de
l'Atlántic-Sud de dia.-i aixó és un avantatge considerable. Sense comp
tar l'objecte final que és el d'asse
gurar la relació fixadá en un míni
mum de temps.
Un a.ltre avantatge que comença
a tenir importancia en les condi
CAMIONS
AUTOMNIBUS
Concessionari per a les provincies
de Barcelona 1 de Girona
JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 1 97 - Tel. 31506
BARCELONA
cions,econónliques actual: és
molt menys car que l'hidroavió. Per
ter el mateix server que aqueSt, t•
un preu inferior, una potencia més
recluida, y per consegtient desposes
d'entreteniment més económiques.
Entre tots els mitjans existents a
França, el trimotor Couzinet 70, era
ríanle que podia donar ampla za
facció a les exigencies de l'explota
ció trasatlántica. Els resultats obtin
guts demostren que les seves "per
formances" no eren pas exagerades.
Heus ací algunes xifres: A la sor
tida d'Istres, el pes total de la má
quina, amb set persones a bord 5
8,600 litres de benzina, era de 14 to
nos i mitja. En aquestes condiciona
la carrega era de 161 quilos per me
tre quadrat, la cárrega per HP. 5'5
quilos, i la potencia per metre, 25
HP., al moment de despegar. L'a
parell recorregué 850 metres i des
pega ala 32 segons. Al cap d'un
quart estava a 1.000 metres <ralla
da, abco indica que el plató en ple
na cárrega era al menys de 2,000
metres, suficient per enlairar-se amo
. pic deis terrenys de les regions
Després denlairar-se a Lstres el
régim es recluí a 1,750 voltea, per la
qual cosa el consum total havia es
tat precedentment mesurat i era de
420 litres l'hora. L'etapa Istres-Port
Etienne (3,937 quilómetres), fou fe
ta en 16 hores 30 minuts, a la velo
cita*, niitja de 240 quilómetres l'hora.
Com sigui que a raterratge queda
ven 1,900 litres de benzina, la- con
surnackó horaria mitja va ésser,
dones, de 406 litres; aixó demostra
que el regim fou rnolt reduit, durant
les darreres hores del vol.
Aquestes indicadoras permetrien
calcular les probabilitalas de 1"Arc
En-Cie1' sobre d'Atlantic.
, Arria,. tota l cárrega de benzina
ernportada dIstres, ravió podia
aguantar a- l'aire durant:21 hora 30
minuta; si 1-Ab-En-Ciél" nece.ssita
va aquest temps per cobrir els 3,000
quilómetres que separen, Saint-Louis
de Natal, la saya velocitat mitja se
ria, de 140 quildnetres l'hora. Dones
bé, aquesta velocitat passa de 225
quilómetres l'hora. Així és que ra
parell podia molt bé topar arnb un
vent de cara de 85 quilómetres "ho
ra. Com que ja sabein que la -ele
citat 'raja, del venta contraria sobre
l'Atlantic-Sud no passen mai de 50
quilómetres l'hora, l'"Arc-En-Ciel" •
tenia un ample marge de segurdat
Aixo explica per qué Mermoz maná
de Saint-Louia, amb 300 litres de ben
zina menys que d'Lstres. Hein de dir
que els serveis oficials temen una
confiança, molt limitada en les possi
bilitats de rArc-En-Ciel". La histe
ria de rautorització de vol donada
a retirada rendema, demostra els
dubtes i ternera de veure l'aparell
carregat a 160 quilos el metre qua
drat i portar "comercialment" 7 per
sones a bord.
Per tant no és pos el lírnit de cal.-
rega de l'avió. Amb 11.700 litres de
benzine i una cárrega pagant de 600
quilos, r"Arc-En-Ciel" pesa 16,700
quilos o sigui 186 quilos el metre
quadrat. La seva velocitat máxima
és de 280 quilómetres l'hora, i a 236
quilómetres l'hora el seu radi d'ac-;
ció és de 6,800 quilómetres. Davant
dels resultata obtinguts, no hi ha raó
de dubtar de la possibilitat d'aques
tes "performanees".
També es diu que l'avió no repre
sentava un coeficient de seguretat
suficient. i que d'aquest tel resulta
va perillos. Amb la carrega de 14,500
quilos, els coeficiente de seguretat
són: superficie pertant 5.2; fusellat
ge, 5.5; "empennatge" horizontal,
5.2; tren d'aterratge, 6. Voleu quel
ocm millor?
Al nostre entendre, el gran inte
rés de la doctrina técnica de Cou
zinet, doctrina a la qual sempre ia
estat fidel, és de combinar una for
ta •cárrega al metre quadrat i un
bon rendiment de la superficie por
tant amb un gran excedent de po
tencia i una feble cárrega al HP.
L'"Arc-En-Ciel" deu les seves Mi
nora qualitats a restudi equilibrat
d'aquestes característiques; qualitats
a les que hem d'afegir una accessi
bilitat molt real als motora en ple
vol que confirma la seva seguretat
mecánica."
Aixó és el que diu Maurice Victor,
el 4:mal sense fer fantasies sitúa la
"performance" de 1-Arc-En-Ciel" en
el seu degut lloc.
PINGUI.
* * *
La continuació • del vol de
l'«Arc-en-Ciel»
De,sprés de la magnífica travessia
de l'Atlántic-Sud, el trimotor "Cou
zinet Hispano-Suiza", a despit de tes
condicione atmosfériques molt peni
bles, va aterrar a Buenos Aires des
prés de fer escala a Rio de Janeiro
i Pelotas. Resumim la segona part
del vol; mateix equipatge: Mersrum,
Carretier, René Couzinet,
Jean Manuel i. Jousse.
L'"Arc-EnCiel" havia arribat a
Natal el 16 de Gener al vespre. Re
prengué el seu vol renderná, 17, a
les 8'50, dirigint-se a Rio de Janeiro
Anavem a seguir &tuesta nova eta
pa tan regularment com les prece
dents, grades el funcionamient per
fecte que. fa ressaltar la válua de
l'enginyer Jean Manuel. A les 12'13
l'avió volava sobre Pernambuco,'
assenyalava que el seu vol era dea
torbat per un vent contrari molt
violent—reduí la velocitat miaja a
190 kms. rhora—i pela núvols bala
xes. Arribava a Bahia a les 14'55,
a Carabellas, a les 17'25. A les 18'28
l'"Arc-En-Ciel" volava sobre Rio de
Janeiro amb una escorta de quatre
GONZALO COMELLA
SECCIÓ
Géneres Novetat
! 20 I„ BEscon
CARDENAL CASSANYES, 10 Casa fundada rally 1870
••
***** 111~11111****** * * ****104~1~01111~1911104~111,111~~9
AUTOMOBIL1SME
La próxima Exposició Internacional
de l'Automóbil
Tindrá lloc entre els darrers dias de maig y els primers de
juny al Palau de la Metallúrgia
Enguany, després de sis anys de
no haver-se celebrat, s'organitza la
VI Exposició Internacional de l'Au
tomóbil, del Cicle i Esports.
Les Cambres de l'Automóbil de
Barcelona, superant totes lees difi
cultats que l'organització d'un certa
men d'aquesta importancia porta
apariades, han fixat per als dies que
van del 24 de maig al 5 de juny, per
a la celebració de rexpesició de rau
tomóbil, que tan brillant éxit ha as
solit en els anys en qué s'ha orga
nitzat. Les diferents exposicions que
han estat dutes a terne sempre en
.augment progressiu, van tenir la se
va iniciació oficial, en el certamen
celebrat al Palau de Belles Arts,
l'any 1919.
Seguí després la celebrada l'any
1922 en un deis palaus de Montjuic.
Lany 1924 es va organitzar tarnbé
el Saló Automóbil amb gran éxit. Els
anys 1925 i 1927 fou quan assolí la
seva máxima esplendor, tant, que
calgué utilitz,ar els dos Palaus de
Montjuic aleshores existents.
Aquest any s'organitzara, a rample
nes, Aspect, Creus, Fiol, Gallart, Sar
rate, Romagosa, Wolf i Masferrer.
El president va exposar davant els
periodistes, els diferetris motius que
han tingut les Cambres de rAuto
móbil de Barcelona per a l'organit
zació del próxim Saló, i que no éS
un deis menys importants el de voler
contribuir amb el seu esforç a la
normalització de la vida económica
del país, al qual tots hem d'aportar
el nostre concurs.
Els elements automobilistes que
senten com el que Inés la responsabi
litat del moment, ens velen oferir
per miaja, del próxim Saló, una mos
tra de la vitalitat del nostre país.
La próxima Exposició, com les que
l'han precedida, es comprondra, de
les secciona següents:
Automóbils de ciutat, de turisme,
Hura bastidors completa. Cotxes
muntats.
Automóbils de transport i especials
amb Ilurs bastidors completa (ómni
bus, camions de repartiment, de
guerra, incendia, sanitaria, etc., etc.),
Motos i cicles de Pata els sistemes.
(1FL-Y
Gran assorltit
S.A.C.
Preekler
Universitat, 14'?
Saló de la Metallúrgia, un deis más
espaiosos del Parc de Montjuic i deis
poca que es troben en condiciona
d'ésser utilitzats per a una exposició
de tanta importancia com aquesta.
Dissabte a la tarda, el president de
la Cambra de l'Automóbil, alhora
president del Comité organitzador,
Sr. Josep Oriol Guanyavents, va in
vitar els representants de la Prernsa,
per a exposar-los sucintament quina
cren els projectes que tenen els or
ganitzadors de la próxima exposició.
Acompanyaven el Sr. Guanyavents
la mejor part deis elements compo
nents del Comité organitzador, cona
tituit pela senyors Ciudad, Coromi
Accesoria en general. Olis lubrifi
canta.
Neumática i macissos.
Carrosseries per a automóbils.
Tractors agrícoles.
Maquinaria. estres i cines per a
fabriques i talers.
Navegado (canoes, llanxes auto
móbils, motora accessoris, etc.)
Aviació (dirigibles, aeroplans, moa
tors, accessoris, etc.)
Esports diversos (equipa, vestits,
abrics, impermeables, publicacions,
manes, plans, itineraria i industries
diverses concernents a rautomobilis
me, ciclisine i esports.
Els assistents a lacte foren obse
quiats amb un delicat lonx.
avions brasilers, 1 a les 18'40 es po
saya sobre l'Aeródrom, havent co
bert en 9 hores 50 m. els 2.220 kins.
de retapa. La mitja era per rordre
de 225 luna l'hora.
El 19 de Gener havien de rnarxar
de Rio de Janeiro, tseró les plujes
no permeteren la realització d'aquest
projecte. L'avió fou literalment en
fonsat en el terreny inundat. Ha
veren d'esperar l'assecament relatiu
d'a,quest. Per aquesta raó, l'"Arc-En
Ciel" no marxá de Rio de Janeiro
fin,s el 21 de Gener, a les 1120. La
sonada de l'avió en un terreny re Iliscós, bu quelcom compromesa,
peró vigorosament portat per les
mana de Mermoz ,despega finalinent,
després d'una cursa que no accedí'
de 500 metres. Les previsions meo
teorológiques tren lluny d'ésser laca
mies. "Si el ternos és massa dolent,
anuncia l'equipatge, ens pararem
Pelotas". Així fou. Sobre la més gran
part del trajecte, l'"Arc-En-Ciel" es
mantingué sobre el mar, lluny de les
costes. La radio continua, sense de
fallir en la seva missió. A les 13'10,
l'avió pasad al Ilarg de Porto-Alegre,
i a les 17, después d'haver lluitat
contra el mal temps sobre una dis
tancia de 1,500 ramas aterra a Pe
lotas.
L"Arc-En-Ciel." havia realitzat el
salt Marsella-Buenos Aires—més de
12.000 kms.—, a una velocitat mitja,
superior a 220 kms. l'hora!
La próxima setmana establirem
un comentani posant de relleu les
ventatges i inconveniente que al --es
tre entendre existeixen avui entre
l'avió i el dirigible per les grana tra«
vessies trasatlántiques.
SPRINT
* * *
Un telegrama deis tripu«
lants del «Arc-en-Ciel»
El telegrama que els tripulants han
trames a la famosa firma és una.
mostra eloqüent de quina va ésser
la influencia de les excelléncies de
construcció i funcionament dels sus
dita aparells.
Heu-vos ací el text del cable:
"Buenos Aires. — Us prego que ac
cepteu el testimoniatge de la nostra
gratitud pel funcionament perfectas
deis vostres tres motora Hispano"
650 C V., que equipaven l''Arc-en
Ciel". A pesar de la temperatura de
rambient, que arribava als 45 gratis,
a pesar de les esséncies de molt di
ferent clas,se utilitzadas, 1 dels nom
brosos nuclis tempestuosos, traves
sats. no han acusat cap diferencia.
Estem encisats de poder-vos trame
tre les nostres mas caloroses felicita
cions.—Mermoz, Carretier, Mailloux,
Manuel, Jousse."
El célebre aviador MERMOZ
arrib l'avió"ARC-EN-CIEL
provelt de tres motors
I o
111/zQ
de 650 CV, tipus 12 N. B.
travessa
L'ATLANTIC DEL SUD, i aconsegueix per
primera vegada
La Unió intercontinental
a velocitat mitjana superior a 200 quilómetres per
hora i amb tripulació nombrosa, de set persones
LA HISPANOSUIZA, S.A.
Carretera de Ribes núm. 279 - Barcelona