Rambla, La (1931-1935). Núm. 160 (30 gen. 1933)

              90 gener 'de 1933 la rambla
, .._ ....,.„,„, / -_,, ----:.,, .,,, ,...„
111)1F112,01 'AIliNryt) „,
„t.5.- ,...
•
e aee
, le leese
Que la Directiva del "Tárrega", en ?h,
grescada pels "paperassos" de regula
clavara els "asee" de la Lliga, en ru
mia una de bona,.
Que es diu si ha pensat en el
aseaeride...
Que a aquest pas será un fet el re
viscolament de reflejó a•Tárregas.
Que Pont II, dijous passat, entrá
als rengles dels casats...
Que la esposa de Pont II el la se-.
nyoreta Enriqueta Freixes...
Que la afortunada parella está re
bent metes telicitacions...
Que diumenge passat, en el partit
"C. E. Berga" I "U. E. Bergadana",
tornaren a guanyar els de la "Unió",
com de costana
Que en Caseta, jugador de la "Unió"
está molt content perque va poder
ter dos gols als del Centre.
Que en Pep Obiols es vol casar din
tre aquest ame
* •
Que l'Artemi fa una quants diesque
está molt triste.
Que sembla que la Federació no
einteresssi gens ni mica pel "E C.
Tordera".
Que de ra.eta protestada fa dies no
se'n sap res, tot 1 tenir el dipesit fet.
Que el "Malgrat" va campant amb
el títol de campió del grup.
Que la causa de tot ha estat de no
tenir el camp arranjat per a jugar-hi,
després de la rimada que el deixá
impossible.
Que s'espera que la comissió no
menada fare els possibles per erran
jar-lo amb urgencia, perque de qu'e
es faci depen la vida del club.
Que mentrestant, pera, es lexbrien
organitzar partas a fora.
Que el "C. E. Puigreig" diumenge
passat, per variar, torná, a perdre.
Que els nois del "Sallent" van de
mostrar que amb Masa de la pilota hi
entenen Un bon xic.
Que els jugadors de l'esmentat "C.
E. Puigreig" cada dia es tornen mes
"conservadors"...
Que ele- populars Te:venia i Coexpsliqucenoles ,jeauusee,e~slieasta
"malura"...
Que de totes maneres hi ha qui no
sees creu...
DE PALMA DE MALLORCA
BASKET-BALL
Atletic, 10 - Penya Telefónica, 5 ,
Aquest fou el resultat d'un encon
tre jugat al curnp sde-"Su-Puntae que-.
el club atlétli té -a la carretera de
Soller. 1, pista del futbol, i
abans de cejebrár el partit de carn
pionat Constanci, s'erren
gleraren:
Telefónica: Ramis. Bonet, Hernán
dez, Carreno .is-Vallés.
11
Atlétic: Sastre, Fluxá, Amengua],
René i Lacruz.
:ata, que dirigí molt encerta
dament el senyor Ballard, fou pre
senciada, 1 fortarnent aplaildida, per
nombrós públic que s'interessa per
aquest "sport acabat d'introduir a
Mallorca, i que no dubtem arrelará
en breu temps, pula que ens consta
que altres societats esportáves orga
nitzen equips. Es traste, també, de
jugar a Barcelona, i es gestiona la
constitució de la Federad() Balear de
Basket-Ball. -
Marcaren per l'Atiétic: René, 6;
Fluxá, 2, i Lacruz, 2; a pet 'la Tele
fónica: Ramis, 2; Hernández, 2, i
Carreno, 1. Aquest equip, encara que
gairebé dominá tot l'encontre, no Va
companyá la sort a l'hora de marcar.
CAMPIONATDE FUT.BOL
Balean, 2 - Espanya, O
Aquest fou el resultat del partit que
es jugá al camp de l'onze vencedor, i
corresponent a la tercera -jornada de
la segona volta del campionae regio
naL
Per a molts va ésser una sorpresa,
ja que l'Espanya havia batut l'equip
que és en primer lloc, el Coestanci
d'Inca, con.siderat avui com. a seriós
rival de l'equip Mallorca, tantee tern
poracles campió.
La primera part fou escassament
llutda a causa del, mal estat del eamp,
peró durant la segona, que ja era
prou sec, meresqueren aplaudiments
un i altre bandee Els g-ols fiaren mar
cats per Bibilorli .Sa.stre.
Arbitrá, sense ,dificultat i anea en
cert, Leandre Gonete, au.xillet-per dos
companys d'aquest collegi balear.
La pérdua d'aqueat partit-represen
tla'Easpanya una greu ensopegada
dintre la bona, marea- que portava
per optar un deis primers llocs, rneri
tre que el Baleara s'ha collocat en
una rnillor positura que l'obtened-a
a la primera volta.
BOXA,
El boxador Esplugues, catalá,
tantes simpaties ha sabut conquistar
ací en poc temps, 1 que te/sabe des
pertat ratició boxística Iluitant con
tra el nostre idee Runis, -eco
miadat del públic palmesá, per zon
ducte de la pre.msa dria, ará que
per acabar el servel militar torna a
Barcelona. Prorhet- no negar a venir
si li ofereixen combate entre els del
seu pes i categoría.
MORA
DE SALLENT
Ametila de Merola F. C., 1
C. d'E: Sallent
S
(reserrva),, 6
Davant escasa ocnania,va
tenir lloc él proppassat di22 aquest
partit, que acabé mb una
aictória dels loals.
Tót just comeneat
elu
partit, horn
nota cele ellecena•visitante era melt
inferior; Ste Itaarea ssaaterefel, per
nt, es eet peeeetite uch
esultat favorable' ala tocáis. Efec
tharnent, el primer tenme Va acabar
amb el resultat de- quittee gols 'a
cap a favor del Centre.
A la segona pare ronze local
punta ddoess gols més i requip foraster
n'ac,onseguí un. Pinalitzá la partida
'amb el resultat que encapçala aques
tes ratlles.
L'equip vencedor esteva integrat
per-Mesquita,-Ubac. Pajarota etelnyes,
Soler, Galí, Ratera,.Gimel, Claret i
Artigues. — Corresponsal.
DE BERGA
C. E. Berga, 1 - U. E. Bergadana, 5
El diumenge cija 22 del corrent
thigiré lloc ranunéiátefeartit de fut
bol a benetici de Perpinyá II. L'en
contre acabá7amb el resultat de cinc
gola a un a favor deis propietaris
del camp de joc.
El partit comenc,ta amb breu do
mini deis del Centre, els quals, mal
grat el seu domini, no pogueren evi
tar que Sangüesa marqués un gol
imparable. Aquest gol eneoratjá els
jugadors del Centre, que tornaren a
dominar 1 aconseguiren l'empat al
cap de dos minuts. No trigaren gaire
els de l'Unió a obtenir un altre gol
per mítjá de Perpinyá III, i acaba
la primera part sense que cap deis
dos -equipa tornee a marcar.
Durant el segon temp,s els unio
nistes marcaren tres gols més, obra
de Casals i Sangüesa, sense que els
del Centre poguessin obtenir-ne cap
'mes.
Els equips s'arrengleraren de la
forrna següent:
U. E. Bergadana: Adrá, Perpinyá
segon, Vilaplana, Valenti, Boixader,
Reig, Sangüesa. PeroinyáGar
rige, Lluiset i
Casals.
C. E. Berga: Tresserra, Cortina,
Orriols, Balaguer, Viladriu, Gestees,
Torres, Clotet, Moler°, Ras i Colom.
L'árbitre 'ho féu bastant mala
ment, degut a la seva poca ener
gia. — Corresponsal.
DE SANT PERE PESCADOR
Centre d'Esports de Figueres, 1
Fe C. Sant Pere, 2
Amb un temps frediesiin se tele
brá aquest pan.% com a "clou" de
la Peste mejor.
Només hi assistiren els més ai
mants a l'esport; . l'estada al camp
era insuportable pel fred que tela.
En el primer temps el F. C. Sant
Pere, que jugava a favor del vent,
risarcá un gol per mediació de Pa
lote
En reprendre's e el joc, els locals
s'apuntaren un nou punt, obra de
Vilá II. _
Els figuerence a les acaballes del
partit, obtingueren el seu únic gol
per mediació de Padilla III.
En resuin: tus encontre fred com
el temps, je que ben poques vegades
s'arribá a remoció.
Deis locals hem de ter menció de
Llorence que cada dia se supera.
El veterá 011er complí en el seu
comees'd'extrem dreta.
Els equisx; sota les ordres del se
nyor Roig, s'alinearen tal com se
gueix:
Centre d'Esporta: Canyelles, Padi
lla I, Padilla II, Balanyá, Dornín
-guez, Noguera, Bronsoms, Padilla
III, Carrasco, Guillot i Mudrada.
F. C. Sant Pare: Puig (L1.), Ga
llarclaBosch, Quintana II, Fullá.
ronce 011er, Palou, Torrent, Vilá
Puige-F. B. Vilá.
' DE PUIGREIG ,
Sanent, 6 - C. E. Puigreig,
O esquest partát que havia desvet
Itat neu interés en reflejó local, de
.nos una vegada més la inexpe
riencla i manca de collocació. en al
guns jugadors de l'equip.
Porté sernpre la iniciativa del joc
requip visitant i val a dir que va
agradar-nos força perqué en joc su
peraren requip local.
Malgrat d'ala?), el Puigreig se sabé
defensar i beihuc arribaren' a crear
enaltes jugades de perill per a la
.peeea contrezia.
nerviosisme que pale.saren
tot rencontre els jugadors
en eingué bon xic la culpa un sector
'de •,públic foraster molt cridaner per
eert.
Á les ordres del collegiat local se
nyor Cunill, els equips's'areertgleia
ren com. segueix: •
C. E. Sallent: Junyent, CasÓliva I,
Armengol, Guixé, Codina, Boixader
i Casóliva II.
C. E. Puigreig: Vállribera, Boixa
der, Planes, Pujol, Coscojuela, Prat,
Comaposada, Vives, Macla, 1 Besera.
—Corresponsal.
DE PIERA
Sembla que el "hado adverso"
s'hagi encapritxat del C. D. Piereoe,
puix sempre que té de jugar -a for's
l'auto que ha de portar-los sofreix
"panne". El primer "forfait" mote
vat per aquesta causa, va ésser el
dia que havia de jugar a Cornella,
sortosament l'arbitre no es va pre
sentar i ha de tornar-se. a celebrar,
peró diumenge pasSat, dia 22, varen
sofrir la- segona "panne" d'auto i ,no
es van presentar a Hospitalet, neró
en aquesta ocasió l'arbitre hi- va ter
cap, i en rebre l'avis telefónic del
Fiera que li era impossible '
ere
sentar-se, va fer la donació deis dos
punta a l'Hospitalet i aquest. ya fer
la "donació" de la "taquilla.' ,a1 Iru
blic que es trobava aL,Carno per
presenciar el partit; va ésser
tima la incompareixença del Piera,
ja que l'equip contrari presentava
seva esportivitát, ja que defensaren
com a Ileons ravantatge d'un punt
Cine portaven des del comengament
que els del "Gracia" no pogueren
ánullar fins quannianeaven.deu.
nuts per a finalitzar la partida, 1 aquí
yringueren les més fortes emociona,
teta vegada que els unionistes, em
prant un joc avassallador 1 embote
llant el seu contrincant, no pogueren
assolir la victoria per renorme tasca
defensiva a qué es Iliura amb gran
energia i encert el seu contrincant.
.Arbitra Puchades regularment.
-Per la "Unió Esportiva de Grácia"
s'alinearen Diego, Guillemón, Domé
nec, Palau, Arquer, Moreno, Palacios,
Alonso. López, Moralel i Altés.
ITIEe SANT St,,kmyyn.ir ANOTA
-eC.- D. ancla", 9 -:-:"Espereeguera". 1
'Tingué-.11oc el-diumenge día 22 2e1
Corrent la ilultás tan desigual que ens
moStra ei.marcador,efitéabar el par-,
tit.
TEI"Anoia" fornPun ball partit, era
piant els seu.S elements una ,écnica
de conjunt i per damunt de tot el
factor prineipal: v.ohnítát.
El plealic resteasatistet de la be-•
lis exhibido,.que'i.-,féu.' 1-Anoia" i es
pera amb confiançá• els resultats deis
posar..que,1"*Ánoia" lortirá, classificat
AerfittiliOrS
EL NITRAT-DE
SOSA
(ARCADIAN2
fi, es granulat . no cante nuni tat,
,-amntitzant una graduaeló mtnuna de
16 per 100 de NITR4)(l1111 NITRiC: Per
_aól , en .gualtat de preuil es el Inés eoo
nómIc de tots eta ,NiStrats de Soea
Dexnaneu preus i mostree
COMP. PENINSULAR DE COmeaCIO 5 A.
Conceslonarta de AIKMAN -Leudan Ld.
• •:•••
Alarcón, 12- Teléfon 13554 -1VIadr:d
Magatzenas:
Ellbao. Santander. CiLlon, larragons.,
Valéncla, mesana Málaga
una formacio d'estar per alía ja
es veien vençuts abans de comen
Estem segurissims que en. les-causes
que el Fiera carrega a l'auto, no ni
té cap culpa aquest artefacte, el que
deu succeir és que a l'hora de mar
xar no deuen _trobar els jugadors ne
cessaris i Se la carrega qui rnenys' en
té la culpa, i el que deu fer-se és, o
retirar-se del campionat, o complir
amb els compromisos contrets a a
bestreta, sortosament, segons ciaren,
es forma una altra Junta que té
gratis desees de fer-ho bé.
En sortir a la Ilum aquestes ratlles
el Piera haurá rebut la visita de
l'Esparreguera; oportunament res
senyarem aquest enc,ontre.—Corres
ponsal.
FUTBele, AMATEUR
"At. Fortpienc", 1 - "U. E. Grácia", 1
Davant nombrosa concurrencia feu
jugat l'esmentat encontre, les inci
dencies del qual seguiren amb gran
interés els espectadors degut a la
transcendencia que per a 1-Unió"
tenia el seu desenllac per classi
ficar-se per disputar la promoció.
i, en canal, el resultat no podia ala
vorir rescassa puntuació del "Fort
pience que doná lloc amb la seva
actuació a qué no es dubtés de la
ss....•••¦••¦11
veniders partits, dels quals tot fa su
en un deis llocs d'honor.
L'`Anoia" esteva format per Ra
bentds, Marrugat, Guinot, Esteve
(A.), López, Tena, Romea, Arrinosta,
Esteve (J.), Cuscó. —J. V.
DE REUS
CAMPIONAT LOCAL DE BAS
QUET-BOL
Resultats
"Esquizo", 10 - "Ploms" (A), 7
"Ploms" (B), 1 - "Reus depor
tiu", 24.
"Helénica" i "Olímpic", (suspés).
Classificació actual
Reus Deportiu 12 punes
C. N. Reus "Floras" (A) 9 "
Esquizo
Olímpic
C. N. Reus "Ploms" (B)
Hellénica
9 31
5 "
3 V,
2 "
Comentad
La tercera jornada d'aquest tor
neig ha estat de sorpreses. La prime
ra, la desfeta de requip "A" deis
"Floras" davant de 1.-Esquizo", si 'oé
és veritat que els "Ploms" estave,n
mancats de un defensa titular del
seu suplentfi no per aixó hem de
deixar de ter un elogi a l'equip de
rEsquizo", que demostra fina en ar
riba el progrés amb un ferm entre
nament. La desfeta de requip "A"
dels "Ploma" els fa perdre un no
ranta per cent de les seves probabi
litats d'obtenir el titol de campió 1
qui sap si el. de sotscampió.
tratge, molt dolent, 1 trobem cine ás
molt illógic que un jugador d'aquest
torneig arbitri partits.
L'altra sorpresa va ésser la formi
dable actuació de l'equip "B" deis
Pluma enfront del "Reus Esportiu".
probable campló. Tot i guanyar per
un fort mareatge no aconseguí domi
nar; ben al contrari, l'únic que cal
remarcar és la seva efectivitat a
basquet.
El partit suspés entre els "Ohm
pies" i 1-Hellénica" es celebrará el
proper din 2 de febrer.—Corresponsal
DE FIGUERES
1"F. C. Juncosa", 1 - "U. E. Figueres", 3
O L'equip figuerenc, campió del grup
"A" de segona categoria ordinaria, va
enfrontar-se, en partit amistós, amb
l'onze del "F. C. Joncosa".
El mal temps i el fort vent ferer
que presencies poc públic resmentat
encontre, que no aconseguí entusias
mar degut a la poca qualitat del joc
emprat; el temps, peró, també hi va
contribuir.
El "Joncosa" marca el seu gol a
la primera part, de "penalty", jugant
a favor del vent.
En el segon temps, canviats ala
terrenys, domina fortament retarla
figuerenc, que aconseguí ola seus tres
goals, dos d'ells també de "penalty".
L'equíp del "Joncosa", per les cau
ses anotades, no va entusiasmar nin
gú; unicament la unja davantera féu
alguna cosa de bo.
Als figuerencs preferim no jutjar
los prenent per base la seva actuad()
en aquest partit.
Arbitra el senyor Pujol. de Figue
res.—C.
DE TARREGA
"Tárrega", 2 - Selecció Provincial, 1
Partit d'homenatge al jugador de
l'equip local Antonio Pont (Bruno(fi
entre el "Tázrega" i una selecció pro
vincial
Sota les ordres de l'ex-jugador Bo
nastré, s'arrengleraren per la Selec
ció: Martí (Linyala), Castells (Cer
vera), Pirases (Tárrega), Padrós (Li
nyola), Solsona (Figueres), Pirla (Al
macelles), Galí (Cervera), Badia
(Balaguer), Massafreds (Cervera),
Pirla (Ath. Sabadell), Ginesta, (Li-.
nyola), 1 Barceló, Pont (A.), Novell,
Pont (R.), Pont (L1.), Maimó, Par
ran, Calafell, Amor, Manonelles 1
Boladeres, pel "T'Ortega".
Surten els seleccionats, els quals
dominen Ileugerament, degut a que
la defensa del "Tarrega" falla cono
tantment. En una jugada oportuna,
Galí marca el-primer gol pel seu baTnotdotsegu
it reaccionen els locals i
aconsegueixen dominar i amb tot.
la tasca de 'Castells 1 Martí obtenen
el gol de_ rempat. Uns minuto mes
tard Amor marca el segon gol. arre
bantsse alai al descans.
La segona part no bu gens líate
ressant; solament veiérem alguna ju
gada de Massa.freds en ratee con
tri, molt ben secundat pels :nitjos.
De l'equip local, exceptuant l'ho
menatjat, els restants jugadors esti
guen apatics.
El fred ha privat de veure el camp
més concorregut.
L'arbitre, amb toda la seva bona
voluntat,. va complir.— C.
DE TERRASSA
Sana, 1 - Terrassa, 1
L'encontre, de carácter amistós.
que els dos equips esmentats realit
zaren al teeseny de joc del Terrassa
no fou tan interessant com altres ve
gades havien efectuat els mateixos
tejieres.
I és que en aquella encontres el
premi que e.s posava en joc eren dos
punta, mentre que aquests encontres
de carácter amistós, creats per pura
fórmula gairebé dirlem, no conviden
pus els jugadors a donar un máxis
muna d'activitats.
Ala apunte esmentats hem d'afegir
que cap deis dos onze•s no presentava
tot un equip de les figures que ha
- bitualment els formen. En aquest as
pecte el Sana bu qui mes debutante
i reserves presentava. També el Ter
razas, obligat a fer la viu-viu, aprofie
ta aquestes oportunitats per a provee
i crear nous valora per a campionats
futurs.
Referint-nos ooncretment a lían
centre d'ahir, quant a la part de joc,
en general el dornini bou altern. Al
primer temps pressloná amb més in
tensitat i encert el Sana, del qual
equip sobresortí la línia mitjana.
En canvi, la delantera del Terras
sa, en la qual figuraven dos debu
tants, no coordiná multes avenga
ches. Els mitjos, regulars, i la defen
sa, ben compenetrada.
Feia peo temps que s'havia iniciat
el joc quan, en ocasió de tirar-se un
córner contra el Terrassa, Serra tro
bá roportunitat de marcar el pri
mer i únic gol per al Sans.
Al segon temps el Tenassa bu qui
pressioná amb intensitat, tot i que
la seva davantera continua amb el
mateix detecte, és a dir, soase coor
dinar les jugades, creant atacs inda
viduals. Losada, d'un tret formidable,
obtingué l'empat.
A les ordres de /3oada, els equips
s'arrengleraren alai:
Sana: Iborra, Aparici, Rius, Pas
qual, Burguete, Soligó, Pone, León;
Alé, Mota i Sera.
Terrassa: Llopis, Vila, Bartomeus,
Millet, Requesens. Cadafalch, Mar
rugat, Losada, Marsá, Figueroa i Pe
rona.
Pel Sana destacaren els mitos
!borra, i pel Terrassa, la defensa i
Requesens, 1 del davant, tan sola
ment rala theta crea algunes jug-a
des de perill.
L'encontre d'hockey entre el Girre•
nastic de Tarragona i el Terrassa no
tingué efecto per no cempareixer el
primer.
CORRESPONSAL
DE TOSSA DE MAR
Palamós E C. e - U. E. Tossa, 2
Al terreny local tingué lloc aquest
encontre, que havia desvetllat molt
d'interés entre ele afici -nats locals.
El resultat fou una agradable sor
presa per ala simpatitzants de ron
ze tossenc, car abans del comença
ment de rencontre tots els comen.
tara pronosticaven que el nostre cela
ele en sortiria fortament batut.
L'árbitre senyor IVIorer =erigiere
els equips:
Palamós E. C.: Grau, Ribera, Lle
nas, Garcia, Santamaria. Tubert,
Goiri, Pauselles, Campuzano, Viu 1
Napoleón.
U. E. Tossa: Font, Gotarra I, Mai
mi, Soler, Bernia Ribes, Serra, Grau,
Planellas, Gotarra II i Boada.
El primer tecips acabe, amb el re
sultat d'empat a un a, marcat el
del Tosan per Bernis, de penalty, i el
del Palarnós, per Paudelles.
Al segon temps, el mateix Bernia
transforme, en el gol de la victoria el
nou penalty amb qué fou castigat l'e
quip forá.
Com sigai que aquest segon penal
ty fou violentament protestat, rár
bitre suspengué rencontre.
FELIU CASES
fa gaudir abans que de la gracia de
1VIaurice i de, ilericís de Jeanette, d'u
na obra cinematográfica, emprant
tate els redtírsos efectistes de la mo
derna tecniea amb grácia
recorcleateres en alguna -detalla
la ironia de Lubitsch, i en, altres
rhumorisme: da- René Clair, per' re
sultar amb tot. una obra persusealessi
ma, plena d'enginy i ,de supeeeléiali
tat quant a l'araument, i d'interés
i bellesa geant a art directiue
Chevalier, l'horne que consideeeeeni
Inés graciós i simpátic que anesta,
0101002111011011talltMe~~
,Có1.11.i.telhá
111 MELLA
MAURICE
H NorA.L. i 1:1
JEANETTE
4AC D °HALA"
UN EXIT CLAMORÓS
Superior a totes les previsione
Es un film Paramount
dirigit pel bruixot
IVIAIVIOULIAN
A Més, l'sketch musieel .
BUENOS DIAS
per Imperio Argentina
i Rafael Jaanez
arriba a ésser: riirés artiáta que sim
pátic, millor mlitilfa de la seva sera
apela un me& d'expressió d'art. Jea
riette :está gentil,.t tots ells són com
tehrelet dé--riTeaielirectiu que fa ús
4e, la iriúsieeS per suggestionar-vos
alai) belles esalfee's sobretat en el que
fa reOrelegeu la bonita caneó de
"Mirnr.' lealeseeene,a is roman
tic", que 'preacenineels tota la pro
duccie. 'tLes ebelles eseeenes de la ca
cera, lá.reuraSe feheillar 'en,sopida, el
tipus tesiepereneeertal que dibuixa
Mirna,Loye el de aviveur" de Char
lie-Huggles, el de sincer enamorat i O
groinántic minyó de Chévaller, ame
-aquella sortida damunt de "Solitair"
que acaba providencialreent pel po
bret cérvol, tot-plegat-té'un "cachet"
etqneperieeee que fins us sorprendra
sentirea pealada en anglés, encara
que el diáleg sigui pie de grácia i
a gilitat.
Musicalment trobem qué tan sois
les eançons anomenades i que ser
veixen de terna a tata la pellicula
11~10~11"9"409~
«Studío Cinaes»
presentará en
SESSIO UNICA
el divendres 3 de febrer, a les
deu 'de la nit,
al
T9 V 01.1
ESCOLA DE MAR, de X. Güell
FORGES, de J. Tedesco
LA MORT D'UN RUISSEAU, de
Livet
KING N ONI, jig1111 Disiley
d'Alexis Granowsky
4 parter_ cravIlledillaueses des
patxen localitats al Tívoli, de
cinc a set, sense recárrec.
tenen un valor ?e Públic. La pellí
cula és fotográficamént üria perfec
ció. El treball de cambra explica
millor que motees- paules els tein
peraments dels personatges i trans
forma la forea dramática d'algunes
fotografies en humorística, la qual
cosa al nostre eritendre és altament
remarcable, car és un deis aspectes de
la vida que cal estimular.
Etireetell Manuneulien, el „jove
dieeted‘'1.-e,feet'Idea 1a, -0.14-„,iirebtár,
tenme en- a:celes
te proaueeke t taflant amb
artIstea coriságfete e Tan ben salude
-ens eaftcte- eel-públic com són Jea
AVUI, AL VESPRE al
_-0
Producció
WARNER BROS
FIR-ST NATIONAL
L'OBRA MESTRA DE G. W. PABST
1
Una desIllada allueinant d'imatges crues, punyents,
tretes d'una realitat inconfessable
VERSUS RIGORO
SAMENT INTEGRA
NO APTA PER A
SENYORETES
11-~4-41-1-11~171-14-41-Wir1111-11i11411"1'441-44-11~1
nette 1 Maurice. Mammonhan és amb
Lubitsch, von Strohain SSernberg,
el mantenedor a'Arneeica de l'art eu
ropeu, la influencia del qual en les
produccions americanes és Més no
table grades al temperament formi
dable d'aquests homes que tenen el
do de transformar en inaatges vives
les sensación:, més Intimes i donar
nos en qualsevulla aspecte de l'art,
ja sigui amb el dramá, ja. amb la
Qomédia o amb lo'pereta, la sensació
d'una sinceritat directiva poc cor
rent en els altres directors.
ARICIA BRUN
INOOP~ISISMOIIIONOIllerlONOISIONOIMMOtol
FEMINA
MARIAN
MARSH
Un tros de la vida real de qual
sevol floja moderna
ILUSION
JUVENIL
amb Anneta Page
i Warren William
Arnés,
EL TESTIGO
Film altament recomanable.
Programa Warner Bree
First National
LA CRISI A HOLLYWOOD
La Paramount ha estat in
tervinguda judicialment
Un telegrama de Nova York ens
dóna compte que la Pararnount Pu
blic Corporation, que controla la
Companyiet. Paramaunt Pictures,
amb un actiu que representa 166..mi
lions de dólars, ha estat intervingu
da judicialment a petició de credi
tors que representen una quantitat
de 29.166.000 dólars. Entre els admi
nistraclors designats per a la inter
venció figura Adolph Zukor. La Com
panyia publica una declaració asse
nyalant que no és insolvent, i es
proposa refusar la validesa d'inter
venció sollicitada per l'esmentat
grup de creditors, que momentánia
ment i involuntáriament la colloca
en l'obligado de suspendre paga
ments. Afegeix que continuará pro
duint 1 distrIbuint peliícules com de
costum.
Pels Cinernes
TIVOLI
Des del dissabte passat es projecta
en aquest concorregut local la pro
ducció de Pabst presentada per War
ner Bros. Firts National "L'ópera de
quat'sous", interpretada per A 1-
bert .Prejeán. Florelle i Gasten mo
dot. Inteneensent huniana i -d'un
realisme vivíssim, aquesta produeció
está cridada a .satisfer 'el públic in
telligent i culto que concorre aquest
local. Ens ocuparen' d'aquesta quan
fOu presentada en .seesió especial.
O CATAL ,NY A
"El último varón sobre la tierna".
de la Fox Film, és .1a pellícula que
s'estrena avui en aquest cinema.* No
dubtem, que el públic; estimulat per
l'interés que deixá Ia versió muda
ceaquesta pellícula, ernplenará cliáeia
ment el local, on'trobará ,jUntardent
amb una riellícula divertida, un non símpatic galan jove que amb Roeita
Moreno es reparteiXen l'éxit de la
pellícula.
114M11140011
TELEF01105 25627-2451.1
DIMECRES VINENT
ESTRENA EN SESSIO DE
GALA A BENEFICI DE LA
UNIO DE PILOTS AVIADORM
CIVILS DE CATALUNyA
IICEAT
4¦11:t
un film gigantesco
PATROCINAT PER L'AFRO, / CLUB DE CATALUNYA, ES
COLA D'AVIACIO BARCELO
NA, FEIDERACIO AIERONAC
.A CATALANA I ALTIII›-
' ENTITATS DE LA REGIO
SENYORA: Recordeu que la casa
D. H.
€i8 la que ofereix a més bon preu
els millors assortits de GENERES
DE PUNT
50 - SALMERON - 50 trant
(ciutada nia )
Casa Rodól
FONTANELLA, 14
Secció de sastrería a mida,
per home
1
PREUS REDUITS
ro_oixiexit polític
Joari Litahi Vallescá
díu que l'«Esquerra» está. per darnunt
Amb el plantejarnent de la eri
al al Govern de la Generalitaa
semilla que la política catalana
va a fer un capgirell. I diem
"sernbla" perqué no cl fer mas
sa cas de certes actituds que
obeeixen mes que a finalitats
politiques normals a causes d'or
dre personal.
Es un fet innegable que "La
Publicitar, órgan oficios dei
Partit Catalanista Republicá 1
oficial del senyor Amadeu Hur
tado (el cama per cert, no per
tany a l'esmentat partit), ha
eanviat de posició duna manera
sontada. El bou lector de "La
Publicitat" que llegeia cada dia
aquest dia•l perqué se sent iden
tificat amb la seva política, pas
sa uns moments de desconcert
extraordinari. Cada dia sap
menys on posa els ulls. Fins ara,
havien fet creure que a l'Es
querra nornés hl havia un grup
selecte: el grup Lluhl. Terrade
Des, Xirau, etc. Tot el restant
era per al lector conscient de
"La Publicitat" una cosa gairebe
Infecta, l'obstacle que no perme
tia establir cap mena de contac
te amb l'Esquerra. I bé: quan ja
n'estava convençut, quan el día
rl anava a situar-se posant-se
erafront del "lerrouxisme catalá",
Iluan per millor fer aquesta fe!
ta acabaven d'ésser acomiadats
els dos únics redactors del diarí
afinats a l'Esquerra, quan ja el
bon lector havia fet un cert en
trenament llegint articles contra,
Macla,. Companys, Dencás i al
tres figures del partit, ve la crasi
del Govern de la Generalitat I
amb la crisi un canvi radical de
;mielo de "La Publicitat". Els in
desitjables esdevenen desitjats 1
viceversa. La mateixa ploma que
escrivia penjaments escriu elogis
1 aixi estem.
El senyor Hurtado — 1 amb
tres o quatre senyors del P. C. R.
— no creuen que la sinceritat
sigui una cosa essencial, 1 per
dudes les esperances de situar
Sf• donant la batalla cara a cara,
opten per la politica. del "divídela
1 vencerás". Perqué si els elogis
d'avui com els elogis d'ahir tos
sin sincers. la seva actitud seria
digna de totes les consideraclons.
Peró com que no és possible que
una cosa sigui 1 no sigui al mateix
temps, hem de creure que ni són
sincers els elogis d'avui ni ho
eren els d'ahír. Mirallets per a
cagar aloses, a tot estirar...
El cas és que aquests dies s'ha
parlat — 1 encara es parla —
d'una aproximació entre Acció
Catalana, el senyor Hurtado 1
l'Esquerra, 1 per tal de polsar opi
nions autoritzades hem anat a
veure, de moment, el senyor
Lluhl 1 Vallesca perqué ens di
gués el seu parer.
El senyor Lluhi ha respost a
la nostra pregunta amb una altra
pregunta:
—En sabeu vós alguna cosa?
Un periodista, per& no se n'ha
d'anar mal de bult i ens hern
delx.at Intervivar:
—Sembla — hem dit — que en
tre alguns elements de l'Esquerra
1 altres d'Aceió Catalana hi ha
Iniclades negociacions per arri
bar a un acord...
—Sobre qué? — ens pregunta
el senyor Lluhl.
—Un acord — insistim amb
vistes a les properes eIeccions.
Una entesa, un pacte...
LES NOYES AUTORITATS GOVERNATIVES
El senyor Claudi Ameilla,
governador civil
públic, hi ha en' curs el
la Generalitat.
Bon catalá, bon republicá, home modern i amb
una llarga experilncia de les coses i amb un coneixement
profund dels problemes de Barcelona, estem segurs que
el seu pas pel nostre Govern civil será una constant faci
litat de solucions, en tots els aspectes.
Vell periodista catalá, la seva vida ha estat un cons
tant contacte, de vegades dur i difícil ,amb la realitat més
crua. Les redaccions, les aghncies de Premsa, l'han fet
un ciutadá del món. I, des dels inicis, l'escalf de nobles
ideals de llibertat i de democrácia. La República sabé va
lorar bé la personalitat de Claudi Ametlla en confiar-li el
Govern civil de Girona. La confirmació més clara' de la
seva capacitat ha vingut ara, en substituir el senyor Mo
les, en hores delicades per molts conceptes, al Govern
civil de Barcelona. Les primeres declaracions del -nou go
vernador a la Premsa, concretes i justes, dónen la mesura
Prescindint de les cir
cumstáncies dé carácter
politic que han concorregut
en el nomenament de gover
nador civil de Barcelona a
favor del senyor Claudi
Ametlla, amic nostre i vell
corapany de Premsa, hem
de felicitar-nos cordialment
de l'encert que significa la
seva presencia en un lloc
tan delicat com el Govern
civil a la nostra ciutat, amb
més rnotiu en aquests mo
ments en els quals, ultra
la greu qüestió de l'ordre
traspás deis serveis de l*Estat a
de l'obra a realitzar des del seu cárrec :
—Aquí no es legisla : s'executa. Aquí no hi ha expe
dients : hi ha conflictes. Dues qüestions em preocupen fo
namentalment, i tot el meu entusiasme será per donar-los
solució : la del traspás de serveis de l'Estat a la Genera
litat de Catalunya, d'acord amb la Ilei autoribmica, i l'or
dre públic, que mantindré a tota costa.
Es prou. Estem segurs que el senyor Ametalla sabrá
fer honor a aquestes paraules seves als periodistes en en
carregar-se del Govern civil de Barcelona,. I en manifes
tar aquesta absoluta confiança en Claudi Ametlla, ens
plan de reiterar-li la nostra salutació mé,s cordial i sin
cera.
de totes les diteréncies
per L. AYMANI í BAUDINA
ratlus per a l'ingrés del senyor
Hurtado a l'Esquerra?
ell.
Qué tarieu si fos veritat?
Home, aixo el partit ho hauria
de dir. No tinc, pero, cap incon
venient de dir-vos que si era con
sultada la meya opinió, seria des
favorable. Jo votarla en contra.
Per molts motius: perqué no el
considero home d'Esquerra, per
qué és massa aficionat als pro
cediments tortuosos 1 gens arnic
de donar la batalla d'una mane
ra oberta. A més, recordarla la
seva actuació en la darrera cam
panya electoral combatent d'una
manera acarnIssada l'Esquerra
Republicana de Catalunya, des
del President Macla fins als dar
rers deis seus hornes represen
tatius. Hl ha alguns homes a
"Acció Catalanas d'una certa vá
lua, evidentment, 1 jo no Leda
cap obstacle, ans el contrari, si
volien ingressar a l'Esquerra. En
general, peró, no hi veig entre els
homes que queden en aquest par
tit — salvant algun cas excep
cional — cap hofne de tremp po
litio. I si us he d'ésser sincer us
diré que em fa més illusió que
ingressin a l'Esquerra xicots jo
ves que no hagin actuat d'una
manera proernInent en política
que prestigis relatius fracassats.
Són els joves els que poden ter
més bona feina 1 els que conve
nen al partit.
Ara — continua referint-se a
la posició de "La Publicitat" —
tot és fer elogis del nou Govern.
Si aquests elogis fossin sincers
no hi hauria res a dir. Ben aviat,
pena, aprofitant qualsevulla oca
sió, iniciará la virada. Dirá, pot
ser, que alguns consellers són
massa joves i mancats d'expe
riencia; insinuará que tot aniria
millor fent una concentrado
d'Esquerres..., si ens ho creiem,
ja hauran aconseguit el que vo
lien uns quants senyors, 1 si no
ens ho creiem, aleshores- aquest
Consell d'ara será pitjor que
l'anterior i... l'Esquerra tornará a
ésser una cosa infecta. Política
tortuosa, ja us ho he dit.
Comentem el fet que els edito
rials que publica ara "La Publi
citat "d'elogi a Macla i a alguns
dels homes que avui són al Go
vern, els escrigui la mateixa plo
ma, la mateixa má, que ha escrit,
fins ara, les coses més gruixudes
JOAN LLUHI
Lluhí, aleshores, respon deci
dit:
—Jo no en sé res. Per. altra,
part, no ho veig ciar. Comprenc
que dos partits puguin pactar
per conveniencia mútua. Peró en
aquest cas... "Amó Catalana"
és una ficció. Una ficció pura
ment barcelonina...
—No us ho discutiré. Peró ima
gineu-vos que abans de les elec
cions es planteja !a cosa a l'as
semblea de l'Esquerra. ?Quin se
rá, en aquest cas, el vostre parer?
—El mateix d'abans de les dar
reres eleccions. F,squerra Repu
blicana de Catalunya no és un
partit tancat. Qui vulgui venir
(per SHUM)
arnb nosaltres sera ben rebut.
peró, no té res a veure amb
els pactes ni amb les aliances.
Aquest és el meu nunt de vista.
Jo no sóc el partit...
La conversa, iniciada a l'inre
ves, segueix ara el curs que nosal
tres voliem. Parlem de l'actituct
política actual de "La Publici
tat". Lluhí ens diu:
—Es una actitud desconcer
tant. Jo estic segur que la gent
que encara segueix de bona fe
AccIÓ Catalana, de la qual aquest
diari és órgan oficios, no l'entén,
ni l'aprova. Quan es perd el timó
es fan aquestes coses.
—?I si tot aixó fassin prepa
Després de la faistada
S'ha de condicionar severament la
reobertura deis Sindicats dela C.N.T.
"Solidaridad Obrera" ha publicat aquests dies uns amenaçadors entrefilets en els quals es demana, s'exigeix, la immediata reobertura deis Sindicats clausurats, després de
la "faitada" del dia 8.
I bé. Vautoritat governatix a no pot accedir així cotn així al que demana,e1 periódic
de la Conederació."Enernics d tota anorrnalitat entenem que en aquest cas Panormalitat
estaria, precisarnent, en la reapertura i funcionament d'unes entitats que actuen Sense cap
mena de control legal. Aquesta hiltória és vella. Els republicans ens la sabem de Me
moria d'ença del 14d'Abril, 1 no ijossible que accedim, no és possible que les autoritats republicanes accedeixin a qué la histbria torni a començar.
Fins a l'última clausura — i subratllem la nostra absoluta conormitat arnb
Sindicats de la C. N. T., han actuat en la més absoluta independencia en re,,lació amb la
L'el. Han actuat com si la Llei no existís. Només quan no els ha tocat altre
en els casos de celebració d'assemblees i reunions — han demanat perm's governatiu.
Fora d'aixó ni han portat' 'libres, ni han sotmés la seva economia al contról oficial, ni
zhaacniodnosn, anti cdoemrpeste. dLea lLesleisedv'eAssJsuonctiaecsiodnirsechtaiveesst,atnipedreilsa sCeu. sN.afTili.a,tss,otanil'déegidleasdsuevrreusticaontiat,
apnaapreqruimstuelsl.at. Allá no hi ha hagut més voluntat ni més iniciativa que la deis capitostos
Ara, després deis crirninals fets del 8 d'aquest mes, "Solidaridad Obrera- exil.-zeix aml, urgencia la reapertura deis Sindicats. Ells serviren de nucli per a organitzar la reVolta. En
els Sindicats s'emagatzamaren armes i es planejaren atracaments. Des deis Sindicats es plantá cara a la força pública ami) bombes i pistoles. Els Sindicats serviren, en suma,
no com a organismes de resistIncia professional obrera, sinó com a quarters generals de ranarquisme en acció i del delicte convertit en programa social.
I bé, no. Les autoritats de la República no poden de cap manera autoritzar sense severíssimes condicions la reapertura deis Sindicats de la C. N. T. Aquestes condicions poden resumir-se en una sola : actuació dintre de la Llei. Qué vol dir, per si la F. A. I.
encara no hO sap, que és molt possible : rendiment de comptes, llibres de caíxa, dIctes,
d'afiliats, sotmesos en tot moment a la revisió de l'Estat ; nomenament de Juntes i apro
vació d'aquestes Juntes pel Govern civil ; Estatuts aprovats préviament ; publicació perió
dbilcicaa,decislarian,grceossnocsretia,depspreecsiessa,, connestaig, nnaid,ems épsarntiidma epnevrs pqauretidqua.alsQeuvéol vaOlltradier n-taitcattuacpiúóblpicua
de qualsevol carácter i de qualsevol tendlncia.
- Si la C. N. T. no sotmet préviament els seus Sindiaats a aquesta condició legal, la República no té per qué autoritzat la seva. reapertura. 1,uiki republicana és prou ámplia
perqué puguin totes les entitats í totes les tendencies: Si no s'accer,
aquesta Llei és que es' busca la impunita per al I aixi- la República — tracti's
Sindi ats obrers o de Societats aristoc-á'iques --- no ha cl' consentir-no. Du II
o digui's Sanntrjr, el seu cap;lost.
LES NOVES AUTORITATS GOVERNATIVES
El nou cap Superior i la
policia de Barcelona
Saludem cordialment el
senyor Jesús Pérez Salas,
que vé a substituir en la Di
recció de policia de Barce
lona el senyor Ibánez. No
tenim per que insistir, avui
que ha estat rellevat del seu
arree, en la campanya que
LA RAMBLA ha sostingut
contra aquest senyor. La
terrible raó deis fets, que
han vingut succeint-se amb una trágica continuitat, és la
millor raó que avala la nostra actitud.
El senyor Pérez Salas, nou cap superior, és un repu
blicá de cor. A partir de 1923 bu un enemic de la dicta
dura que acabava d'implantar-se. Militar, sabé, acatar,
des del primer moment, l'única potestat digna que podia
acatar-se : la del poder civil. La de la voluntat del ciuta
dans. Esperem que amb ehl ens podrem entendre.
I bé. La nostra salutació al nou cap Superior de poli
cia, ha d'anar seguida de la reiteració de la nostra vella
demanda : cal reorgftnitzar rápidament la policia de Bar
celona, que, per les causes que sigui, no compleix amb la
seva missió. I no són pas arguments vells els que haurem
d'utílitzar per demostrar les nostres paraules. Són tristos
arguments recentíssims : cinc atracaments realitzats abans
d'ahir a Barcelona, deis quals han resultat un mort i un
ferit greu, ultra el considerable perjudici econbmic a di
verses cases comercials. •
Naturalment que no en donem la culpa al senyor Pérez
Salas, que acaba de possessionar-se del seu arree. Pero
fem present que el que passa és fruit de l'actuació d'un
antecessor que cal rectificar sense perdua de rnoment.
Grácies a aquesta actuació dissortadíssima — ens sembla
un qualificatiu gairebé elogiós — Barcelona és avui la Me
ca espanyola del pistolerisme i del delicte. Aquí s'assas
sina impunement, s'han organitzat bandes d'atraca
dors, s'han fabricat explosius durant mesos i mesos. Aquí
es juga, aquí es tima, aquí e's roba', aquí es comercia en co
caina, aquí funcionen societats dedicades a l'estafa en gran
escala, aquí es practica a fons la usura i existeix una gran
indústria — de les primeres d'Europa— dedicada al trá
fic de dones. •
Aixh només vol dir una cosa : que la policia, per les
causes que sigui, no funciona. Els últims atracaments i
els actes de sabotatge a que segueix estant sotmesa l
dústria d'ebenisteria, en sóun una prova contundent. Els
primers, no són atracaments esporádics. Són veritables
assalts en quadrilla, per homes armats, contra oficines i
establiments comercials. El segon no és de cap manera un
fet casual, sinó una organització que actua en una zona
social perfectament limitada.
prescindim ja deis fets anarquistes del dia 8, en els
quals Barcelona ha estat quarter general de la faistada a
tota la República. Aquí s'ha organitzat el moviment, s'han
fabricat" i enviat els explosius, s'han celebrat reunions,
s'han trambs eLs emissaris, s'ha abandonat la vigiláncia
deis capdavanters, fins al punt que dos d'ells han actuat
durant més de dos mesos fóra de la pista de la policia, i
un altre, el famós «Valladolid», que morí en el que fou
Sindicat de la Metallúrgia, a les Rambles, feia més d'un
any que corria per Barcelona sense que la policia en sabés
una paraula. I quan algun agent conscient del seu deure
ha efectuat una detenció important — de pistolers classi
ficats que es dedicaven, per exemple, al tráfic de cocaina
ha hagut de veure com el delinqüent era posat en llibertat
al cap de quinze dies de la detenció.
Cridem l'atenció d'aquests fets al digne nou cap Supe
rior de policia. Coneixem el seu afecte a la República i la
seva decisió personal davant les situacions. Estem se
gurs que ell no veurá atacs contra ningú en les nostres pa
raules, sinó el desig sincer de veure acabar d'una vegada
amb una organització que és una vergonya per a Barcelo
na i un perill per al- rbgim.
No pot ésser justificació de res el fet de l'imminent de
traspás de serveis. Sota l'Estat central .o sota la Genera
litat, la policia no ha de fer més que una sola cosa : com plir amb la seva funció.
de Maciá, d'aquells homes i de
les seves tendencies. Ho comen
tem com ho comentavem mo
menta abans en una penya d'a
teneistes. Lluhí concreta el seu
parer sóbre el cas Hurtado re
cordant-nos un editorial recent
de "L'Opinió" titulat "Un altre
día, germá...". Quant a l'ingrés
deis elements esquerrans que
queden a Acció Catalana
gres", remarca — repeteix les
mateixes paraules que ens ha dit
uns moments abans: "l'Esquerra
no és un partit ta,ncat".
No hem pogut resistir la temp
taeió — som periodistes -- d'a
profitar aquell contacte am b
l'ex-cap del Consell de la Gene.
ralltat per demanar-li quina será
la seva actuado política futura:
--Sempre — ens diu — dintre
de l'Esquerra Republicana de
Catalunya partlt allistória glo
riosa, al qual devem tot el que
som. Per nosaltres, el partit está
per damunt de totes les diferen
cies que puguin haver-hi. L'Es
guerra té una massa admirable,
com cap altre partit no ha tingut
mal. I avui com anir, i demá,
sempre, només tindrem per nor
ma i gula una cosa: els principis
democrátics del partit.
Lluhí ens manifesta el seu op tsiamtsisme. A desgrat dels fets pas — qduele queel ddneioufsetnresencerseittliescrisécntoryinoovrmsenfEaçsruát
panya, Mies 1 d'altres. Contesta
taefmirmsiateinvaimeelsntsequusaanrn1i1csprdeegfuenn saran llur punt de vista a l'hora
oportuna. A la reunió de majoria
o en pie Parlament — diu —, els
diputats de l'Esquerra podrem
opinar niurement. El defensarem
1.el guartyarem.