Rambla, La (1931-1935). Núm. 162 (13 febr. 1933)

              1~.~.~.~~~a (esporf í ciutadanía)
13 de febrer de 1933
Barcelona
1111111111111111111111111111~~~~111
_
Any IV. — Número 161 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
La nostra adhesió a l'ho
menatge que les esquerres
: : dediquen demá a : •
•
DON MANUEL AZANA
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000
EL MOMENT POLITIC
L'homenaige a Azaria
.••••• •••••••
Les esquerres democráti
ques de la República oferei
xen demá un gran homenat
ge al president del Consell
de ministres Don Manuel
Azaria. L'homenatge consis
tirá en un sopar, que tindrá
efecte en un gran frontó de
Madrid, i'hi assistiran — en
representació de les esquerres
de tpta la República — uns
tres mil convidats.
Tant com pel que tindrá
d'adhesió a la persona del
senyor Azaria — vinculada
per tants motius d'afecte i
de comprensió a l'autonomia
de Catalunya—, l'acte de de
m tindrá una profunda significació política : l'aplaudi
ment de les esquerres del país a una obra de govern su
peditada a la norma i al programa de la revolució d'abril
de 1931. I la repulsa a aquelles forces republicanes que
no solament no han estat fidels a aauella norma, sinó que
s'han esfoçat a liquidar-la i a combatre-la. El duel Aza
fia-Lerroux, més que el duel de dos homes, és la lluita
entre dues concepcions polítiques.
La democrácia catalana és, en aquesta hora com sem
pre, al costat de Don Manuel Azafia, i de l'esperit de la
seva política. Grácies a aquest esperit — que segueix re
presentant la revolució — Catalunya ha pogut veure en
principi realitzada la seva'aspiració autonbmica i el seu
afany democrátic. Ara, d'ací endavant, ha d'ésser aquest
mateix esperit el que faci fructificar l'autonomia aconse
guida i el que consolidi una norma social de democrácia
autIntica, de ciutadania conscient, de cultura collectiva.
Una vegada més, en aquesta hora de triomf com en
les dures hores de la lluita, la democrácia catalana és al
costat de la figura insigne del senyor president del Consell
de ministres.
1•111~1111111•~11~
Preu : 20 céntims
La democrácia catalana
101k O
1•11~,
Fa uns quatre mesos que un
grup de catalanistes i republicans
de sempre, responguérem a la
noble crida que des de Lleida féu
Francesc Macla, i inaressarem a
l'Esquerra Republicana de Cata
lunya, acabdillacla pel gloriós pa
triota i esdevinguda nucli i motor
de la democracia catalana triom
fant. Ja dins l'Esquerra, hem tro
bat l'excellent i cordial compa
nyia dels qui havien format el
primer gran exércit del partit. I
com que la coincidencia en les
idees fonamentals és perfecta, i
és igual la voluntat de tots per
a treballar amb persistent esforç
per Catalunya i per la República,
els qui aleshores entnitrem a l'Es
guerra ens hi sentim completa
ment identificats, i ni per part
dels uns ni per irart deis altres no
es manté cap diferenciació. No
ens posaren condicions en ingres
sar a l'Esquerra, i no férem cap
reserva. Som correligionaris dis
ciplinats i fidels, ben satisfets de
Jontribuir, en la mesura .e les
nostres forces, a l'obra de cons
trucció de la Catalunya nova.
Avui, portant a la realitat un
projecte de la primera hora,
aquell grup d'andas i molts d'al
tres que s'hi han sumat per a
aquest objecte, anem a crear una
nova associació d'Esquerra Repu
blicana, no pas com una branca
d'aquesta, no pas com una frac
ció dins la unitat del conjunt, sinó
com un altre topar d'acció i de
propaganda de les idees betsiques
del partit que és avui i'instru
ment més eficaç per a /a doble
obra nacional i republicana a
!7atalunya.
No aspirem, dones, a establir
cap nova matisació ideológica.
Volem augmentar la ja puixant
constellació d'associacions del
partit amb una associació nova,
dins la qual ens trobarem junts
ele qui junts ingressarem a l'Es
guerra. Junts ens trobarem, pero
no pas sols. A l'associació que
está a punt de constituir-se s'han
inscrit ja un gran nombre de cor
religionaris. I per l'ampla porta
lada d'aquesta associació es dis
posen a cooperar a les activitats
patriótiques i esquerristes molts
eiutadans que s'han conveneut,
com tants d'altres, que aquesta és
una hora de grans partits i que
a l'Esquerra Republicana de Ca
talunya han de donar Hui* con
curs tots els catalans que senten
l'amor de la propia terra i l'es
perit universal del libe ralisme.
* * *
No hi ha periocles de descans
de cligestió--com deja Briand—en
les lluites politiques deis nostres
dies. Ni les més grans victóries
donen á les organitzacions cierno
cratiques el temps de deturar-se.
Tan bcrn punt una batalla ha
acabat, una altra ccnnença. Quan
s'ha conquistat el poder, com amb
embranzida jovenívola l'ha con
quistat l'Esquerra Republicana a
Catalunya, la host victoriosa ha
d'estar tothora clisposada a re
peNir els contraataCs i a desba
ratar els cops de sorpresa.
Tenim el convenciment que s'a
cbsten noves jornades de combat
civil. A clestit de lcs dures ni
anS deis últims rtus, les forces
conservadores f-~cionáries de
Catalunya i cl'Eslianya esperen
impacientment l'ocasió d'aturar
INW/M// 1•111~1~1111~
111•11111111~1•11111
la marxa de les esquerres que go
vernen la República, la Genera
litat, els Municipis. Mentrestant,
atien els intints, sembren la mal
fiança, exploten les pors, exciten,
els apetits deis qui tenen com a
principal finceitat l'asseure's a la
TS;11.1likook,
ROVIRA I VIRGILI
taula parada deis pressupostos.
Cada dificultat amb que topen
els governants, cada clivella qu(
veuen G creuen veure en l'orga -
nització esquerrista, són, per a lc Js
oposicions, un motiu s
dolces, i els llancen tot seguit a
envestides com les de Lerroi r,
que acaben amb un fracas ridic ,
penó que exacerben la rancú' eta
deis vençuts i aguditzen llar de
sigege revenga.
I bé: per a fer encara més /ar
tes les posicions actuals de l'es
querrismie catala, per a posar-les
a resguc rd de les próximes en
vestides impetuoses i de les bai
xes M47 iobres de vella marca, per
a realii zar , un nou avenç en el
camp t1e les reformes polítiques i
socials,4 cal intensificar, estendre
i mult3jilicar incansablement l'ac
ció de l'Esquerra Republicana de
Catall nya. Els partits que tenen
per 1 inissió, ultra l'expandiment
d'un [idean, la realització d'una
vasta; obra de govern, han de viu
re sc,znpre, com qui diu, en peu de
guel'Ta. Per a no retrocedir, han
cl'at 'alear. Per a no minvar, han
de reixer.
E 2 gran partit catala que regeix
i tÇ4 de seguir regint els destins
de Catalunya, está subjecte a
aquesta llei. Els fundadors de la
lit va associació d'Esquerra es dis
13 psen a collaborar de tot car a
I ilesforç que amb el guiatge dels
,vrganismes del partit es duu a
cap.
Un deis mals de la democracia
moderna és la manca de conti
' nuitat de l'acció política i sobre
tot de l'aedo governamental. Els
governs duren poc, les orienta
cions canvien sovint, els resultats
electorals contradictoris cap giren
rnassa facilment '
les situacions.
Aixi, es fa retpid el desgast deis
partits i deis polítics. Al cap
d'uns quants mesos de durada, i
més encara quan deis mesas es
passa als anys, les situacions de
govern es troben amb violents re
torns ofensius de les forces d'o
posició. Per una banda, h,om de
mana governs forts, gcrverns que
durin, governs que governin. Per
l'altra banda es fa tot el que
es pot per afeblir els governs,
per escurçar llur vida, per destor
bar llur actuació. Quan un go
vern entra tot just de pie en la
realització del seu programa, s'al
cen les veus neguitoses deis qui
voldrien en,derrocar-lo i substi
tuir-lo.
Contra aquesta concepció de la
lluita política hem d'enlosar la
concepció de la persistencia de
les orientacions, de la realització
successiva deis programes de
partit que responen a les neces
sitats i a la voluntat del poble.
I aplicant aquesta ccrncepció a
Catalunya, hem de voler que l'Es
guerra Republicana mantingui
acreixi el seu predicament popu
lar i que se sentí empesa per la
força de l'opinió en la feina llar
ga i tencte de portar a /a práctica
el seu programa de llibertat Vol!
tica, d'igualtat social 1 de frater
nitat humana.
Per a assolir aquesta finalitat,
per a cooperar a aquesta feina,
uns quants homes de l'Esquerra
Republicana fundem la nova as
sociació, que ja neta robusta i
poderosa. No fem cap clos, ni cap
capelleta. Dins la disciplina del
partit i sota l'alt patronatge de
Francesa Maciá, l'entitat de la
qual són fundadors homes com
Serra Hunter, Coromines, Caries
Pi i Sunyer, Sunyol i Garriga i
Francesc X. Casals, crida els
correligionaris, i crida els cinta
dans que vulguin ésser-hi per a
treballar i per a llnitar co•lecti
vament en bé de la Catalunua
lliure, justa, próspera i gloriosa
que és el nostre ideal máxim de
catalans.
A. ROVIRA I VIRGILI
Les noves autoritats governa tives
LUII¦1~'
de
Nova perspectiva del govern civil, en la seva darrera etapa. ir Barcelona i les qüestions
socials. / La vaga d'ebenistes. / Els sindicats de la C. N. T., claus;urats. / El traspás de serveis.
La policia. i Monsenyor Irurita...
Claudi Ametlla. El Govern ci
vil de Barcelona comença a tenir
una certa tradició de periodisme,
de la República ença. Recordeu:
Elida Companys, Carlea Eeplá,
Claudi Ametlla. Periodistes. Gent
que s'ha fet a la brega del carrer
de la redacció. Ara es pot anar
normalment a 1 Govern civil.
Abans, amb els Milans i els Ani
dos, només s'hi podia ánar de
dues maneres: a fer acataments,
o emmanillat. Ara s'hi pot anar
com es va a tot arreu: a saludar
un ciutadá i a conversar una es
tona amb un amic.
Claudi Ametlla. Prescindint —
ho várem dir a LA RAMBLA dies
enrera — de les circumstancies
de carácter polític relacionades
arnb el seu nomenament de
governador civil de Barcelona,
Claudi Ametlla és segurament el
governador que Barcelona necea
sitava en aquests moments de
transició. Amb l'autonomia apro
vada, en la ihiminencia del tras
pás de serveis de l'Estat a la Ge
neralitat, poques persones com
Ametlla sabrien mantenir, amb
tota seguretat, una posició més
equánime, més correcta ni més
catalana. Avui, com ahir, hi ha
problemes, evidentment, al Go
vern civil de Barcelona. I proble
mes greus. El més important de
tots, pero, sens dubte, és el de
seva liquidació. Ningú com
Ametlla per un moment així. Ehl
mantindrá, n'estic segur, l'equili
bri necessari per a evitar tota
fricció i tot malentes. I un deis
seus honors má.xims, demá, podrá
ésser aquest: el de darrer gover
nador civil de Barcelona.
Problemes concrets de la capi
tal catalana. Una perspectiva de
la ciutat vista des del palau del
Passeig d'Isabel segona, punt
neurálgic, encara, de grans zo
nes vives de la ciutat en maluca.
El primer, és ciar, la qüestió so
cial.
—e'reniu els Sindicats de la
C. N. T. clausurats, encara...
—Sí. Vaig trobar-los clausurats
en prendre possessió del meu
canee. Una qüestió de fet. Una
qüestió de fet — ha subratllat
Ametlla — justificada per una
altra: la que els Sirdicats viuen
practicament Lora i la Llei. No
solament no compta per a res
amb ells la Llei d'Associacions,
sino, com sabeu, totes les Lleis
de Treball. No hi ha Comités
Mixtos, contractes ni legalisme de
cap mena que hi valgui. Només
l'acció directa, el que ells en
diuen acció directa. I aixó no és
possible. De més a més — ha afe
git Ametlla i aixo és molt im
portant, no cree encara liquidat
el rossec deis f:ts del dia 8 -‘,1
mes passat. La pacilicació no és
encara completa...
—Vaga d'ebenistes?
—Aquest és un plet vell, que
també vaig trobar plantejat. Es
prou conegut el procés de tot el
conflicte perqué calgui ara insis
tir-hi en les qüestions de detall.
Pero el cert és que, amb tota la
seva durada, no havien entrat en
contacte obrera i patrona, i el
conflicte es mantenia en un es
tat de violencia perillós. Vaig
preocupar-me tot segun, sense
que l'autoritat hi tingués inter
venció directa, car jo em donava
clarament compte de la realitat,
d'acon.seguir posar en contacte
les parta litigants. No desconei
xia, naturalment, l'aspecte es
trictament legal de la qüestió --
intervenció inevitable de les Co
missions Mixtes 'arbitratge
peró m'adonava perfectament de
la realitat plantejada. El meu
deure essencial era el de cercar
una solució al conflicte i no m'hi
vaig pensar més. Calla posar en
contacte obrers i patrona, i vaig
aconseguir-ho, sense perdre de
vista, és ciar, la necessária har
monització entre les bases arbí
trala i la posició deis uns i els
altres. Aquesta harmonització,
fina ara, no ha estat difícil pel
jet que de les tres bases de la Co
missió Mixta, dues eren accepta
des ja en ferm, i la tercera— que
é la de 44 hores setmanals per
part deis obrers, i d'una transac
ció d'una pesseta més de jornal
per part deis patrons — venia a
ésser-ne una equivalencia.
La meya única intervenció,
dones, ha estat aquesta: aconse
guir unes entrevistes entre una
i altra part. De les converses no
n'ha sortit encara acord, pero
aquest terreny ja no és el meu.
Actualment es troba a Madrid
una Comissió del Jurat Mixt i
una altra de patrons, per tal de
sotmetre el conflicte al ministre
del Treball, 1 veurem qué en surt.
Jo he de limitar-me a- esperar la
decisió, que desitjo sigui satisfac
toria per a tots.
--Els actea de sabotatge regis
trats...
—Aquest és el pitjor aspecte
de la qüestió, que l'ha agreujada
vivament. Els directors de la va
ga han desplaçat el conflicte cap
a un terreny que demostra que,
CLAUDI AMETLLA
mes que la reivindicació de ca
rácter professional, posen en joc
determinats objectius que ells
puguin tenir dintre els sindicato.
Jo lamento profundament que
les coses hagin anat d'aquesta
manera, que en dificul ta enorme
ment la solució. A qt lalsevol de
mocracia organitzada , no hi ha
ni hi pot haver altra solució que
la deis organismes le tals d'arbl
tratge. En aquest orc Lee de coses,
trobaran sempre en mi tota me
na de facilitats. Tot el que sigui
demanda, reivindiel lelo profes
atonal, aspiració vio bie, trobará
en mi absolut acolli'e ient; la po
aleló liberal d'una rlutoritat dis
posada a resoldre e 1 confltcte, si
n'hi ha. Pero dava rtt de la vio
lencia, seré inflexil ele. A l'agita
ció, a la pertorbaci ó , al desordre,
cap belligeráncia. 3?enso — cm
diu Ametlia — que tot el proble
ma social de Catalt .nya, del punt
de vista de l'auteeLlitat, consisteix
en saber separa aquests dos
fets: el d'human' cl.at i el d'infle
xibilitat. Confliel se professional i
conflicte d'ordre públic. Amb el
primer, tota i tota la
bona voluntat p er trobar-hl solu
ció. Amb el seg< xn, la máxima se
veritat. Per alg una cosa vivim en
un país civilit at.
* * *
—Traspás d e serveis...
—Totes les facilitats han estat
aconseguides per tal de realit
zar-lo amb e ficiéncia. De més a
mes deis tra epassats, estic segur
que molts se rveis de -Icter ad
ministratiu 1 ;eran traspassats així
que la Ger leralitat disposi deis
organismes necessaris.
A LA PAGINA 12; UN REPORTATGE DE LA
PRIMERA REPUBLICA
per JOSEP M.A MASSIP
—Ordre públic?
—Potser el traspas d'aquest
important servei será una mica
mes difícil, donada la seva com
plexitat. El meu criteri és que
caldria realitzar el traspas esca
lonadament. Per etapes i per co
marques o "províncies", 1 fins per
cossos.
—Les relacions del Govern ci
vil amb el Govern de la Gene
ralitat
—Excellents . Oficialment i
particularment. A part dels deu
res inherents al meu cárrec, cm
Higa una respectuosa amistat
amb el President de la Genera
litat. Quant als consellers, Pi i
Sunyer és un vell amic meu, de
'larga anys, i la resta, a part de
la bona amistat, m'hi uneix una
afectuosa i cordial relació.
* * *
Un altre problema catalá: el
dels "rabassaires".
Ametlla m'ha dit, referint
s'hi:
—Está molt avançat el projec
te de Llei que confecciona el Par
lament catalá, per tal de donar
hi solució definitiva. No trigarem,
segurament, a poder-la aplicar,
en justicia per a tots. Jo Insisti
rla prop deis propietaria i dels
obrers del camp cataiá per tal
que, en l'interregne. resolguin en
pau llurs conflictes. Quán la Lle1
sigui efectiva — i será una Llei
democrática i justa — será apli
cada severament per als una i per
als altres.
—Pa policia de Barcelona..
. cossos armats han de
mostrat constantment llur disci
plina i abnegació. Quant a la po
licia d'investigació, l'esperit és
igualment abnegat. Potser man
ca de métodes i caldra pensar en
una reorganització a fons. El nou
Cap Superior, en tinc la segure
tat, sabrá acomplir aquesta re
organització i aplicar els remeis
necessaris...
* * *
I una pregunta final.
Una pregunta que ja veurem
com se la prendrá meu amic
Ametlla.
—Vareu llegir, naturalment,
l'article de LA RAMBLA sobre el
Bisbe de Barcelona...
Una petita sorpresa, una arru
ga al front, un moment de silen
ci i un somriure.
—Naturalment. Com a vell pe
riodista, la Premsa és objecte d'a
tenció preferent, de'. a mi. Vaig
llegir l'article de LA RAMBLA, í
he informat al Govern com cal.
El doctor Irurita no podia escriu
re el que ha escrit. Ja veurem
qué passa Jo faré el que cm si
gui ordenat...
* * *
Una encaixada cordial amb el
vell periodista i nou governador
de Barcelona, que és Claudi
Ametlla. Un pensa que són ho
rnea com ell — que coneixen al
viu els problemes de Barcelona,
que n'han viscut molts 1 han sa
but observar-los tots — els que
poden donar solucie als proble
mes d'una gran ciuta.t 1 a les
responsabilitats d'upa gestió es
sencial a Catalunya.
1
2 la rambla
13 febrer de 1933
Un debal a les Corts de la
COMENTAPIS
El catolícisme liberal
La ••mpan.),1 1)e7tz. de les
dretes arriba de pressa el seu
punt álgid. Un to aparentment
generós, comprensiu, toleran
tíssim informa els articles i les
allocucions deis católics més
fins. Ningú no vol oprimir
ningú. Tothomes partida-i fer
vent de la Ilibertat de conscien
cia. Res més sagrat que la
llibertat ! Visca la llibertat !
Sf, sí. Encara que sembli
increible i inimaginable : ac
tualment, a Espanya, hi ha un
nucli de católics que protessen,
o alrnenys prediquen, amb sin
gular energia la més pura doc
trina liberal.
Un nucli. No dic pas que tots
els católics ibérics en formin
part ; encara, en les afraus de
la muntanya i en alguns pisos
i sagristies sórclides, perdura
la mentalitat trabucaire sense
cap minva ni eufemisme. Peró,
hi ha un nucli que no sabria si
l'he d'evaluar per centenars o
per milers, que es fa sentir amb
una tonada insólita. Hi ha un
nucli de católics que , cansats
o decebuts deis altres argu
ments, sois n'esg-rimeixen un
l'argument liberal.
Ah, si el pobre doctor Sardá
i Salvany, autor del célebre
assaig- on es demostrá que el li
beralisme és pecat, tornés al
món i escoltés aquesta cridó
ria que s'elevar dels diaris que
s'anom clifirs! Restaria
esm No ho podria en
terld,re. laeva gent avenir-se
a un festaf 'é coses en qué
rpr ni) topi amb el zel deis in
quisidors o, almenys, amb els
subtils boicots que decreten el
confessionari, la (ulla domini
cal i la trona ?
Els depositaris de la vernat
reVelada limitar-se a demanar
que es toleri l'ensenyament de
es Congregacions religioses i
;robar que són l'ideal, el desi
derátum, la constitució de po
bles impiadosos en qué totes les
confessions gaudeixen deis ma
teixos drets, sota un regim de
llibertat, és a dir, d'indiferén
cia ?
Val més que el doctor Sardá
i Salvany no ressusciti. La con
templació del present estat de
• .
a Icoses i més que res, resperit
pactista amb qué el contemplen
les seves ovelles, li comunicatia
una amargor insoluble.
Per als que no tenim les idees
ferotges del capeta sabadellenc;
respectacle és menys desagra
dable. Em guardaré prou de
dir que ens sigui delicias, per
que mai no gaudeixo‘ amb el
mal d'altri. Peró es innegable
que el sobtat liberalisrne deis
católics militants (entre e)s que
no sém militants n'hi ha ha
gut sempre), eixampla el cor
i ens reconcilia amb la nostra
mea.
? Qué té a veure la rae,a amb
aquest problema de la tolerán
cia i del liberalisme?
Deixeu-m'ho explicar. Anys
enrera, no gaires anys enrera,
quan m'adonava de la farlittat
amb qué altres paisos coOvi
vien nuclis religió difere nt
nuclis confessionals amb`hurhs
aeonfessionals, em demana‘M
? C,om és que en el teu país la
religió ha d'agafar aquest rto
feréstec i, sorint pel simp4e
goig 4d'afirmar la seva forert,
promou!kenflic tes, amarga ex
téncies 1, 3mposa vexacons ? "A
la resposta que em semblavat
més óbvr3a ersa d'otribuir totes
aquestes littcorifiartabllitats a la
raea". ís — murmurava—.
El taran4 de l nostra gent
no és a pr -it'per,aa _la convi
vencia 4...so4a.ne
ferreny de l'iinitat iefag!esa.
Portem al• iholl deis ossOiTins
tint opressor. Al qui nó Com
brega en la mateixa fe, vblem
negar-li el pa i la sal. No ens
cap a la barretina que un pro
testant pugui ésser una bella
persona i que un incrédul pu
gui comportar-se com un sant"..
Ara, arnb la Republic,a,'
meti pessiinisme ha minVat una
mica. No estic encara segur que
Espanya ni la mateixa Cata
lunya puguin assolir AViat
gra de maduresa que posseeix
Anglaterra, on el catoitcisme
és liberal, intensament liberalt
ha produit personatges com
G. K. Chesterton, la Iletra del
qual ha estat.Ttraduida al catalá,
perb no pas l'esperit. No estic
segur que en les nostres láti
' tuds puguin deixar-se rebrotar
plegats i a l'entorn de la matei
xa taula un savi jueu, un car
denal católie i un bisbe p.o
testant — corn poden fer-ho
aIs Esiats Unis. Dubto atcara
que pagui mi formar &t a ies
nostres latituds un partit tan
apte per a balancejar, tan as
senyat, tan flexible com el
Centre Católic alemany. No
veig encara ben dar que en un
remps més o menys remot es
nostres católics arribin, si con
vé, a pactar amb els socialistes
com a Txecoslováquia. Perb,
tot dubtant de la trasplantació
d'aquests fenómens europeos
i americans, no deixo de remar
car l'avene que representa la
tpresent cridória liberal i fins
a quin punt resulta més chmode
de tractar amb els católics avui
que en l'époCa de Primo de
Rivera i, en general, durant tot
el regnat d'Alfons el Darrer.
Sí, senyores i senyors. Avui
almenys veiem que funciona
una Residencia de senyoretes
estudiants exactament com la
de qualsevol abra cititat del
món, sense que sigui indispen
sable d'atribuir-li un consilia
ri desig-nat oel Bisbat i felie
ment sun'a•ades les absurdes
dificultats que n'impedien la
fundació amb el carácter inter
nacional que li pertocava.
Asan, almenys és possible
de crear grups escolars amb el
críteri que els republicans de
vint-i-cinc anys enrera patro
t...-inaven en un Pressupost de
Cultura qué, si arriba a ésser
ajrovat, ens hauria evitat tina
C( >11a de vergonyes que ara,
ac iimulades, reforcen el to sec
ta, i de la revenja.
, Avui, si més no, les institu
d'o es' culturalS 'catalanes no es
tr-o1 >en "sota la tutela efectiva
d'u n grup de sacerdots tan se
leca ,, i fi com vulgueu, peró que
no c feixava d'amarar el conjunt
d'un a sentor exclusivista que
va ter arrufar el nas a més
d'un professor estranger.
Av 'vi, almenys, desapareix el
perill de veure lliurades a l'ab
soció eongregacionista, pel pro
pi .Est.Iat les seves Universitats
i els srsus Instituts.
No em faig pos la illusió que,
malgrat la violencia de la reac
ció i potser a causa d'aquesta
mateixa violencia, no' tornem
d'aquí a mesos o anys a trobar
nos en una situació semblant a
la que hem conegut abans de
la República. Peró, en fi, si
l'experiencia no és una parau
la vana cal esperar que les em
branzides comenearan a minvar
tot remarcant l'equilibri salva
dor.
Ja fara hora que el clericalis
me i l'anticlericalisme desapa
reguessin corn a protagonistes
del nostre escenari polític. Són
vells actors ; han ben guanyat
llur jubilació.
Peró, la condició "sine qua
non "d'aquel( llicenciament és
l'aparició d'un veritable cato
licisme liberal, que hagi renun
ciat definitivament i lleialment
a exercir més que no la cura
d'ánimes, la tutella inquisito
rial de la nació en tots,els or
des i en totes les esferes.
Demanar a crits la llibertat,
com fan molts católics a hores
d'ara, amb la intenció d'apro
fitar-la per treballar contra ella,
invitar la República a mostrar
se generosa i liberal per poder
la atacar més cómoclament és,
ni més ni menys copiar la tác
tica de la I:. A. I. La F. A. I.
també vocifera per que la Re
pública dificulta l'expansió deis
seus órgans... peró, amb la
santa intenció de consagrar
aquests órgans a la destrucció
de l'orclre i la implantació de la
tirania.
Ah, si tingués la garantia
que les Congregations que tant
clamen per la llibertat ensenya
rien llurs deixebles a estimar
la de debó--ádhric quan esti
guessin en "condicions d'hege
monja ! amb quin delit em
posaria llur costat per demanar
que la llei que discuteixen les
Corts els reconegués el dret que
ara els neg-a!
CARLE a01,DE:VILA
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
qüestió del d i a
L' ensenyament
í les Ordes relígioses
La Ilei de Congregacions
religioses, que ara es discuteix
i que no trigará a ésser aprova
da, és una de les Ileis més re
volucionáries de la República;
es a dir, de les que canviaran
més radicalment la vida i la
mentalitat del país. En primer
lloc les ordes, en privar-les de
l'ensenyartient, sofriran un cop
molt rude. L'ensenyament era,
per a moltes, l'única raó d'exis
tir i l'únic mitjá económic de
vida. En veure-se'n privades,
és fácil que algunes — sobretot
les estrangeres — hagin d'emi
grar. I hom no pot sentir-ho, es
pecialment en aquests temps
de proteccionisme nacional, car
així deixaran de fer una com
petencia als mestres i a les es
coles del país. Altres ordes
s'afebliran potser n'hi haurá
que arribaran a extingir-se.
N'hi haurá també que, per de
fensar-se, establiran ja co
meneen a fer-ho —collegis
particulars i pensions, especial
ment per a senyoretes. Exter
nament esdevindran laiques i
a poc a poc esdevindrá laic tam
bé llur mateix esperit : la ciutat
les haurá absorbides en lloc
el'ésser elles, com fins avui, les
absorbidores de la ciutat.
Per?) no és pas aquesta des
aparició o absorció de les or
des, el que revolucionará pro
fundament el país. Aixó gai
rebé fóra insensible. L'essencial
és que en ésser privades de la
funció d'ensenyar deixaran
d'influir tan profundament corn
ftns ara en la forrnaaó de laso
eietat espanyola. L'ensenya
ment, amb la complaenga de
l'Estat, l'havien gairebé mono
palitzat. Era, peró una com
plaenea i un monopoli que
agraien, formant els seus edu
cands en una mentalitat monár
quica, fomentant les vanitats
aristocrátiques, creant inútils
flors de luxe, abandonant, to
talment, el poble a la ignorán
cia i no atraient-se sinó les
classes adinerades i directives.
Es aixf com, amb la complici
tat de l'Estat i de l'Església,
s'havia format aquella mena
de monarquia faraónica deis
Borbons, voltada de mágics,
de hierofants i de generals,
que dominava un país dividit
en castes, una de les quals es
mona de fam.
A Catalunya pot dir-se que
tothom está conforme en qué
aqtresta influencia de les 4es
s'ha d'acabar. L'oposició que
hom troba, de tan feble, és ri
dícula. Gairebé no hi ha ni les
dames apostóliques, de la creu
al pit — creu de diamants i no
de sofriments--, que a Madrid
intriguen i alarmen els pares
de familia.
Aquesta unanimitat oatala
na és deguda a diverses causes.
Potser la més important és
que en alguns indrets de Cata
lunya—Barcelona i Girona
les ordes religioses abunden
més que enlloc. Hom potser
en sent per aixó, més que en
lloc, els estralls. Després, ací,
gairebé lotes les ordes religio
ses que es dediquen a l'ensenya
ment tenen alguna cosa d'es
tránger. Unes, com a les altres
terres d'Espanya, ho isón de
fet. Altres ho són per haver
anat constantment contra l'es
perit del país. L'agraiment de
les ordes a l'Estat, la servi
tud, millor dit, a la monarquia,
es feia ací més sensible que en
lloc. Es feia, sobretot, sensible
pel seu aspecte anticatalá. Tot
hom sap la severitat que en
lIttrá escoles l'idioma catan_
era bandejat suposem que
ho és encara. Les "históries"
cl'Espanya que hom hi "pas
saya" eren les més tendencioses
que mai hagin estat escrites ;
aquelles que eliminaven més i
millor la personalitat de Cata
lunya, les seves gestes heroi
ques, la seva influencia en la
civilització. Tot aixa és prover
bial, pera és oportú de repe
tir-ho.
Durant la dictadura, els car
gols foren encara més collats
que enlloc en aquestes escales.
Les ardes estrangeres, potser
perqué cregueren que en quali
tat d'estranger precisament, ha
vien de guanyar-se les simpa
ties deis dictadors, foren les
que es distingiren més en
aquesta tasca de collar cargols.
Hom pot recordar aquell cas
del director d'un collegi de
Tarragona, que bufetejá un
alumne pel gran delicte d'ex
pressar-se en catalá fora de
classe.
Més que el militarisme, més
que la burocracia, més que els
collegis nacionals, els de les
Congregacions han estat el mi
llor instrument d'assimilació
que tingué la monarquia bor
bónica.
D'aquests collegis, i ben es
pecial deis de monges, és d'on
ha sortit el ridícul prejudici
que el catalá és un idioma or
dinari. Aquests collegis han
llançat, o propagat, la moda de
parlar en castellá als nois, fins
en familia ; moda que en in
crementar-se, ha donat nai
xença a aquest dialecte del Pas
seil de Gracia, més vergonyós
que els argots de taverner i de
prostíbul. Es en aquests colle
gis, més encara que als nacio
nals, que l'oblit volgut en qué
hom deixava les excel•encies
del nostre poble, mentre 'ni eren
glorificades les gestes i la ci
vilització deis ahres, que s'ha
format aquest sentiment co•ec
titt d'inferioritat, que avui ens
Higa o ens reialla :es ambicions
rnés nobles. .
? Pode:u, dones sentir me
langia davant la desaparició
d'aquests centres d'ensenya
ment ?... Si a fora de Catalu
nya la mentalitat monárquica
que fomenten és un risc per a
la República, ací, ultra aquest
risc, es un fre qtt,.3 re:ardaria
constantment la reJatolanitza
ció del país.
DOMENEC GUANSC
D. Francesc Maciá a Gelida
El compliment d'un
deure
Fa un any que es comengaren
els treballs per a installar en
aquest poble un grup escolar dig
ne de la fundió que er el s'hi ha
via d'exercar.
No essent possible de crear
unes emles gra.duades, tal com
hauria estat d.; l'Ajunta
ment, 1 ha7ent el poble demanat
escoles per traes vegades, s'enca
minaren els esforgos a demanar
els mestres corresponents per a
crear unes escoles unitáries, 1
arab data 28 del mes d'agost pas
sat foren concedas pel mini.steri
d'Lastrucció pública dos mestres
i dues mestresses.
Aconseguit ja aixó. calla cer
car un lloc per a installarles, 1
després de visitar diversos locals,
els quals, d'acord emb l'arquitec
fe municipal, foren rebutjats per
no reunir suficients condicions
higiéniques, se signá un contrae
te amb els gerrnans Valls per a
installar-les provislonalment a
la seva finca del carrer de Gar
cía Hernández abans Sant Lluis).
Ahír tingué noe la inauguració
oficial de les escotes, sota la pre
sidéncia d e 1 senyer Francesc
Maciá.
A les quatre de la tarda varen
sortir de la Casa de la Vila l'al
calde, Angel 011er, amb els re
aidors Martí Planes 1 Joan Ber
tran, els quals, junt el nostre
anafe Sunyol i Garriga, diputat a
corts pel districte, 1 altres repre
sentacions oficials 1 polítiques,
que eren lona nombroses, es di
rigiren a l'entrada del poble per
rebre el President de Catalunya.
Amb tot 1 la forta pluja, va re
unir-se una gran gentada en
aquell bell indret de Gelida.
La rebuda que el noble de Ge
:ida va dispensa ral President de
la Generalitat, al qual acompa
nyava el diputat Fontbernat, fou
...poteósica. Mentre una orquestra
interpretava "Els Segadors", 11
donaren la benvinguda el diputat
serfixor Sunyol 1 Garriga, l'alcalde
població, senyor Angel
011eol el capitá de mossos d'es- I
quadra senyor NIuntaner i repre
sentants de totes les entitats de
la població.
A causa de l'hora avangada, el
senyor Mac1á. es dirigí tot seguit
al lloc on eren installades lel
escoles que s'havien d'inaugurar.
En arribar allí, eLs propietaria,
senyors Valls, 11 notificaren que
havien arrendat Uur propietat a
l'Ajuntament. al qual est,aven
dísposats a vendre-la en les con
dicions de pagament que els si
gui possíble.
Desprls d'un bell parlament de
l'alcaide de Gelida, el senyor
Macla va sortir al baleó, des d'on
pronuncia un curt discurs al pú
blic que s'havia congregat al pati
de les escoles, malgrat la forta
pluja que miela en aquells mo
menee
Tenint en compte l'aigualt que
en aquells moments feia, digué
el senyor Macla que únicament
es limitaría a felicitar l'Ajunta
ment 1 tot el noble de Gelida, per
l'obra que havien portat a terme.
Va donar compte dels actes ala
quals ac,abava d'assistir a Vallbé
a Vilovi 1 els recomana que se
g-uissin en l'obra empresa.
Seguidament es traslládá a
l'Ajuntament, on bu obsequiat
amb un lunch, acabat el qual
emprengué el vlatge cap a Vall
rranya, d'on estará de tornada a
Barcelona probablement denla,
dimarts, a la tarda.
Per correspondre a la invita
ció rebada, visitaren els nostres
amics Sunyol 1 Garriga, Fontber
nat i altres acompanyants el
Centre d'Esquerra Republicana,
on foren delicadament
quiats.
Un bon jorn de festa per Ge
lida.
LaCaixa "stalvis de la Generan&
a Badalona
Es alt Iment lloable la tasca
que port L a terme aquest orga
nizarte 1 lrofundament popular,
que desel tbdella el seu progra
ma amb an ritme ferm 1 normal,
exempt l'aquells apressaments
gairebé a empre perjudícials, go
que 11 ha valgut el conquerir la
confiança incondicional de tots
els estame nts.
ActualmE Ira té sucursals a Ba
dalona, Igu alada, Vilanova 1 Gel
trú, Girona 1 Masnou.
Es dedica. a. les operaclons pró
pies d'aque Sts organIsmes, com
són: Estalvl a la vista, amb l'in
terés del 3 per 100 anual, quan
els saldos 1 no excedeixin de
25.000 pessetles. Les Imposicions I
reintegramei, as no hauran de
subjectar-se
tació de
Estalvi a te
posicions no
fina a llur
d'ésser de
m'atan 1 de
Aquestes 1m
l'interés segil
a cap mena de liral
emps 1 quantltat.
inini: Aquestes im
podran retirar-se
venciment, I han
1nt pessetes com a
,I.1)00 com a máxlm.
bsicions rendeixen
*U: a tres mesos
termlnl, el 3 I 4 per 100 anual;
a sis mesos, etl3 1 mig per 100.
1 a dotze mesol 1, el 4 per 100.
Comptes
d'e
tald, consistents
en l'establInient de comptes a les
entltat,s, patron ata, societats i
altres persones j irldlques que ho
sol•icitin, prévla autorització del
Consell d'AdmInj %sació, els quals
es regiran per ta onada de lliu
rarnents 1 relntegro.ments amb 11-
mits.cions especlallS de quantia
de saldo 1 interés.
DOS PERILLS AMENACEN
ELS SEUS CABALS LIBRES
PROTEGIU-LOS AMB A
ARQUES AKiSO
Cr INSUPERABLE SEGURETAT
. SA NS, 12 - BARCELONA- TEL. 30226
Una operació que té establerta
la Ca.ixa d'Estalvi de la Genera
litat, 1 a la qual els altres orga
nismes similars no es dediquen,
és l'anomenat Compte del con
tribuent, 1 al qual el públic cal
que pari atenció pels avantat
ges que reporta el seu ús, puix
que evita la tasca., sempre engor
riosa per la pérdua de temps
que porta en si, d'haver-se d'a
dreçar en Un témps determlnat
a les Oficines de Recaptació de
Contribucions per a retirar els
rebuts de contrIbució, exposant
se ádhuc a recárrecs quan per
ornissió hom no els ha retírat en
els seus dies assenyalats.
En combinació amb el Servel
de Recaptació de Contribucions,
el qual és a cárrec de la Gene
ralítat de Catalunya, té esta
blerts la Calxa d'Estalvi uns
comptes per mítjá. dels quals,
1 amb cárrec a aquests, té cura
aquesta C,aixa del pagament dels
rebuts de Contribució Industrial
1 Territorial (Rústica 1 Urbana),
Utilitats sobre sous, sobre parti
cipad() en els beneficis, sobre
timbre de negociado, sobre inte
ressos d'Obligacions de Compa
nyies, corporacions 1 paxticulars,
I, en general, de tots aquella pa
gaments que hagin d'efectuar
se per tots els conceptes d'ingrés
clirectes, la quantia 1 concepte
dels quals sigui notificat previa
ment per la Delegació d'Hisenda,
al qual efecte el Servel de Re
captació de Contribucions tindrá
cura d'avisar els contribuents
els ingressos directas que hagin
de'fectuar, 1, consegüentment,
donará l'oportú avis a la Caixa
d'Estalvi de la Generalitat.
Alx1 mateIx, aquesta Caixa té
cura de pagar I retirar, amb
cárrec als mateixos comptes, 1
subjectant-se a les mateixes con
diciona, els rebuts de patent na
cional de circulació d'automb
bils.
Tots els rebuts, comprovants
patentS retirats per mitjá de la
Caixa d'Estalvi de la Generalitat
de Catalunya són tramesos al
domicili de l'interessat, acompa
nyats d'una carta explicativa de
l'estat 1 saldo del seu compte de
contribuent, sense cobrar per
aquest servei despesa de cap me
na, excepte la de correu, si aque
lla es veles obligada a utIllt
zar-lo.
Els saldos creditors deis comp
tes de contribuent redítuen un
interés del 2 per 100 anual a fa
vor deis titulars d'aquella, en la
mateixa forma que s'abonen als
tituiars de nibretes d'estalvi a la
vista.
Un altre deis beneficiosos ser
veis que presta aquest organisme
és el que pér tal de donar avan
tatges ala imponents que vulguin
practicar l'estalvi a casa seva,
lliura a tothom qui ho sollic1t1
una guardiola en l'imponent po
drá dipositar-hi les quantitats
que destina a aquesta finalltat.
Periódicament, en els terminls 1
elles que vulgui, hom podra por
tar la guardiola a la Calxa, on
11 será ingressat el Feu contin
gut en una llibreta d'estalvi.
«SOBRE LA PISTA DE
LOS ANIMALES SAL..
VAJES»
de Josep M.a 12allejá
(Edicions Ibéria)
J. M. Pallejá relata en aquest
dens volum les seves caceres 1
exploracions a l'Africa Oriental.
L'autor hi explica les diferentes
maneres de calar els animals sat
vatges d'aquelles terres i relata
alguns ac,cidents dramátics que
van esdevenir-li. I hom endevina
que en la relació d'aquests fets
no hl ha invenció, no hl ha falsa
literatura, ans que hi resplandeix
la veritat i uns cinta ben notables
d'observador.
L'autor hi detalla ta.mbé l'e
quipatge individual 1 collectiu que
cal endur-se'n per endinsar-se en
anuelles regions; la manera d'a
campar-hi, la indumentaria més
favorable, les provisions necessá
ries, els armaments i municions
que calen i la manera més opor
tuna de servir-se'n, 1 particulari
tats del clima i maneres de de
fensar-se'n. Ultra aixó, descriu
in olts paratges plena d'emoció
de poesia, i moltes costums deis
nobles salvatges que ha trobat
en la seva ruta.
Es així a la vegada un llibre
entretingut i útil. Excita el de
sig de conéixer aquelles regions
atricanes que pinta tan plenes
de suggestions, 1 és molt instruc
the amb les experiencies perso
uals que revela. per a tots aquells
caçadors novençans que se sm
tin temptats de provax fortuna a
les terres orientals del continent
negre.
V volum és illustrat amb nom
broses fotografíes 1 ltineraris que
n'augmenten el valor documental.
A. C.
Una conferencia
del nostre company
Aymami
Dijous vinent, a les deu del
vespre, el nostre company L. Ay
mami 1 Baudina inaugurará el
cicle de conferéncies organitza
des pel Centre d'Esquerra Repu
blicana del Poblet (carrer de Va
lencia entre Nápols 1 Sicilia) des
enrotllant el tema "Macla o tren
ta anys de política catalanísta".
Seguiran la conferencia del
nostre company, en les dates que
oportunament es taran públi
ques, tres conferéncies més, a
cárrec deis diputa al Parlament
de Catalunya senyors Fronjosá 1
Rovira 1 Virgill i de la senyo
reta Maria Teresa Gibert
Restaurant Catalunya recomana a la seva dliastiinngciodma pcalriaebnlteela t al públic en general.
SOPA DELS PESGADORS Plat cread& de la casa
Pro-monument Lavret
El Comité pro-monument a
Francesc Layret, integrat per
l'Ateneu Enciclopédic Popular,
Centre Autonomista de Depen
dents del Comerç i de la Indús
tria, Ateneu Polytechnicum, Unió
de Rabassaires, La Falç i antics
elements de "La Lucha" prosse
gueix amb activitat les gestions
per tal de portar a terme a qué
l'obra de France.se Layret es per
petuI a la nostra ciutat en un
monument que el poble aixequi
a la seva memoria. Monument
que portará el seu nom gravat
tant pel que en significa com per
homenatge a tots els caíguts, a
tanta i tants heroics anónima
que deixaren com a penyora llur
sang damunt les pedrea dels car
rers de Barcelona.
La subscripció popular oberta
en les esmentades entitats suma
un total de 25.755'50 pessetes, ço
que fa preveure un éxit de re
captació.
Darrerament el Comité s'ha
vlst agradosament son:Tés amb el
donatiu que espontániament han
trames el President de la Repú
blica espanyola 1 el ministre
d'Agricultura, que desitgen colla
borar a tan just homenatge.
També el Centre Democrátic Re
publica de Rubí ha trames la
quantitat de 170 pessetes, impon tdeestala cerleecbarpatdaaciaó lafemtaemeonriaundea Layret.
La subscripció continua oberta
naolsetrse epsrenrieóndtiacdeLsAeRnAtiMtaBtsLAi. al
peErqluCé omcioténtcriobnuveoic/da toat ealixpeocbaler
teqaCiluquaseutaiaenlseutltleasn•ylmnetarocoetsniubtruaaatlmlosla,tcesdinlueottesralsstca.oumIqmtouanmirnoiuetpamadotlusrosbtredtaane1 en el pit un ideal de minora arncuednitrahnumaá lsaenctriirdaan, llur deure i
..............................................
..............................................
4,13 febrer 'de 1933 la rambla
FIG RES
CAPITANS D INDUSTRIA
3
Una biografía freda i encartro
nada, d'esta enciclopédic, de Jo
sep Maria Roviralta, no tindria
catre interés que el de facilitar
unes clades útils a un petit sec
tor de la vida catalana. El nostre
interviu pera, ens dóna
lloc a presentar el personatge
biografiat en tots els seus aspec
tes. Ens ofereix una figura a tra
vés dels seus pensaments i les se
ves própies opinions sobre tot el
que en la vida té un valor lona
mental. El personatge parla amb
la planera naturalitat del que
(Interviu-biografia
representatius de la nostra terra
en tots els aspectes de la vida na
cional catalana. Per tal de donar
varietat !al nostre treball, hem
cregut convenient d'alternar la
presentaCió de figures polítiques
amb figures literáries o artisti
ques. Catalunya, peró, té una per
sonalitat característica com a po
ble industrial, i ara toca el torn a
una rellevant figura de la indus
tria catalana, un capita intelli
gent i audge que ha sabia crear
empreses poderosas que ha sa
but triomfar. Ens reefrim al se
,k1
El senyor Josep
conversa amb un amic. Es con
fesa. I cazó ja té un interés ab
solut i un. valor d'exemple i d'es
timul. Roviralta encamana un
optimisme misterios a tothom.
La seva conversa irradia un fluid
estrany que dóna fe, valentia,
seguretat. ?No heu sortit mai de
veure un film de Douglas Fair
banks, un d'aqueas films d'acro
bácies meravelloses, de salte ad
mirables, d'audácies úniques, i no
us han entrat ganes de posar-vos
a saltar del tramvia a un baleó,
del baleo al carrer del davant i
no us veurieu amb cor d'aturar
un. tren a tota marxa o de pu
jar a un arbre d'un salt? Dones
clesprés de parlar amb En Rovi
?alta us sentiu temptat de pasar
un gran negoei, de muntar una
industria fantástica, palpeu els
milions, teniu l'éxit segur i tro
beu casa vostra d'una modestia
ridícula, el vostre treball quoti
diá d'un ensopiment i d'una es
quificlesa insuportables, teniu la
sensacto que heu perdut el temps
miserablement i que heu mal
més unes energies preciases.
Que consti, dones, que amb la
pub7icar-10 del present reportatge
tenim la sensació que fem un
servei, un vatuós servei als nos
tres lectors. Es molt possible que
les doctrines del nostre intervivat,
fidelment transcrites per nasal
tres, ccnverteixin alguns ciuta
dans a la religió de l'optimisme,
de l'optimisme en el trionzf in
dustrial, i que, posats a treballar
amb la mateixa seguretat i la
mateixa empenta amib qué del
no-res s'ha sabut aixecar En Ro
viralta, es trobin milionaris en
quatre dies.
Nosaltres, que tenim de l'abne
gació 1 de l'altruisme idees per
fectanzent ciares, ens 'permetem
demanar taninateix que si es do
na aquest cas es recordin de l'au
tor de l'interviu per a un petit
viatge cl'ebarjo en yaelzt per la
Mediterránia...
En comenear aquesta série
figures de Catalunya ja varen) dir
quej teníem especial interés en
tatéténtar als nostres lectors les
biografies directes dele homes més
M.a Roviralta
nyor Josep Maria Roviralta, ca
pita maxim de la •Uralita.
Roviralta és un home molt po
pular (els industrials també co
neixen la popularitat) entre ele
banquers, ele industrials i ádhuc
ele inte•lectuals catalans. La se
va triple personalitat de miliona
ri, d'home d'industria i d'anule de
les belles arts, ha eixamplat el
radi de les seves simpaties 1 co
neixences al món del dinar, al
de la industria própiament dita i
al de l'art. Tant com els seus
éxits industrials i la seva remar
cable fortuna, l'han destacat les
seves qualitats d'home liberal,
acatador i optimista. Roviralta és
un home que guanya molt, per?)
que sap despenare el que guanya.
Es un burgés modem, enemic de
pamplines, convencionalismes so
cials i migradeses. Al llibre d'or
de la Barcelona que es diverteix
el nostre home hi té un capital
preferent. El RoviraZta de la ge
rencia, enérgic i dinámic
que presideix consell d'adminis
tracio i dirigeix empreses múlti
ples, no e'assembla de res amb el
Roviralta que, fora del seu des
patx de treball, es lliura a l'esbar
jo, a l'alegria i al plaer.
Com a capita d'industria pos
seeix aquelles qualitats indispen
sables per a fer possibles les vic
tóries: talent, audacia i voluntat.
Té fe en les seves qualitats i no
perd mai l'optimisme. Está segur
aue podria despenare la seva for
tuna, que podria quedar-se sanee
un céntim per qualsevol atzar de
l'economia o les finances, i que
immediatament, fatalment, ter
nana a ésser milionari i a triom
far, de la mateixa manera que
ha triomfat ara arribant a la seva
actual posició cense catres mit
jans que els tres auxiliare esmen
tate.
Ja ho podem dir. El senyor Rovi
ralta viu com un nabab a la super
ba terre_que ele Güell ,edificaren a
la carretera de Peclralbes. Els pro
pietaris actuals (Josep Maria Rovi
ralta i el seu germa Manuel) l'han
batejat amb el nom de "Les Esca
les", i a les curiosee targes que uti
litzen eran a escut de la casa s'hi
veuen unes escales interminables que
van a l'infinit, tots dos germans que
comencen a pujar-les de bracet, amb
un aire més aviat festiu, i quatre
gossets. decoratius distribults pels
anglas de la tarja i que correspo
nen a quatre simpatice exemplars
de la rapa canina que realment exis
tenten a la casa i que es donen una
vida de prínceps en el sentit panta
gruélic, trae i republica de la parau
la. Dos xiprers completen el dibuix
allusiu, al aual paseen tota la saba
de Ilur simbolisme literari per ter
contrast i per indicar que assenya
len el cel, peró no el cel infantil i
color de rosa de les legendes cris
tianes, sinó el cel de Josep Maria
Roviralta, que és un cel d'Uralita,
amenitzat per músiques de jazz, dan
carnes deliciosas i cantatrius de veus
de cristall. un cel al qual s'arriba
per la fe industrial, la voluntat in
dustrial, el triomf industrial. Un cel
de milionari heterodox que no vol
anar-hi en altres mitjans de loco
moció que en Rolls o en yacht...
A Les Escales s'hi arriba, contra
el que el lector pugui imaginar-se,
cense pujar escales de cap mena. En
Roviralta está enamorat d'aquest
nora precisament per aixo, perqué
no hi han escales per pujar. Si la
no hi ha escales per pujar. Si la mag
d'un turó i per pujar-hi calgués as
cendir dos o tres-cents esglaons, Ro
viralta hauria posat a la torre un
altre norri adequat. L'hauria anome
nada "La torre plana". I per a eh hau
ria estat plana i us hauria conven
çut de seguida que no hi havia res
de més 'ola ni al Sahara, ni a l'es
tepa castellana. Roviralta creu que
tot és planer a la vida si s'hi cap
caminar amb seguretat, que eh obs
taeles no són tals obstacles si se sa
ben evitar i se saben vencer, que tot
en el món és una simple qüestió de
voluntat, de fermesa i d'optimisme.
'Hi hem arribat a les cinc de la
tarda, ' sota una pluja literáriament
torrencial. Plovia amb un optimis
me deliciós i magnífic. Hem trobat
la porta oberta i hem cercat un tim
bre sanee trobar-lo. Una porta ober
ta i cense timbre, deu volar dir "pas
ea", 1 hein passat. Primera etapa: un
"hall" fastuós, decoratiu. llampant,
amb pinturas murals modernes i re
volucionarles, modus alegres i bonics
i uit joc de llums agradable i vistos.
Ens hem provocat una mica de
tos artificial per, requerir l'atenció
d'alp 1- abreujar la riostra situació
d'invasor:s. Penó ha estat inútil. La
nostra educació pugnava amb el nos
tne taranná curiós i amb el nostre
deure professional de tafaneria obli
gatoria. Hem fet soroll amb la por
ta de vidre del "hall", hem dit "Deu
vos guard" amb un to de veu de ba
riton d'opera. Peró res. Hem anal:
entrant per la caáa abandonada i al
nostre pas s'anaven encenent més
Iluminá,ries i els jocs de Ilum ens
deparaven noves sorpresas. Una ex
posició d'art decoratiu modem? Un
moseu? Un palauet segle vint-i-u
proclamant la llibertat artística?
Tenia una mica de tot. Hem pujat
tres, esglaons—els primers—per arri
bar a • un salonet tan interessant i
atrevit, com 1-hall" anterior. D'allí
e,stant hem vist l'accés a una biblio
teca i hem entrat. Considerem in
necessari indicar que el confort de
la casa és paradislac. Damunt d'u
na tauleta un exemplar de "Vida
Privada" amb símptomes evidente
d'haver estat Ilegit diversas vegades.
Als prestatges de la biblioteca, una
barreja de bibliófil enciclopédic: les
obres de la Fundació Bernat Metge,
la Historia de Catalunya, Ilibres
d.'Art, l'Enciclopedia Espasa, novel
les franceses, literatura de "yacht",
d'exprés i de vacances.
Per fi... Sentón passos que s'atan
sen. Per un moment ens ha sem
blat que el rubor ens enrogia les
gaitas. Quina barra la nostra! Qu
diran en veure'ns installats ací? En
tra pel fons una cambrera unifor
mada, tota gentil, la qual cense do
nar cap impressió de sorpresa ni
d'indignació, ens diu:
—El senyor?... (ací el nostre nom).
—Exacta. senyoreta.
(Tot alto anava tornant-se una
mica magic. La noia ens coneixia,
sabia el nostre nom i ens venia a
cercar justament a la biblioteca. El
senyor Roviralta — pensávem— den
ésser un mena de Chandu i un
illusionistá que ens ha preparat un
parany.) •
—Vol ter el favor de seguir-me?
(La vaig seguir, naturalment, ca
llant com un mort i cense donar-li
la més mínima excusa ni preguntar
11 res. Salons, més salons, passadis
sos, vitrines illuminacles, amb cerá
mica preciosa, cortinatges amb dau
rats i broderia, més pintures muraLs,
"chaufiagge" equatorial.)
—S'esperará ací? Vol seure un
instant? El senyor ve de seguida.
(La cambrera desapareix. Ens fa
seure d'esquena a la porta. Quan
ella es fora, desobehn i ens posem
de cara per tal de veure l'arribada
del magia d'aquella casa. Algú ene
ofereix una cigarreta duna capen
que trobem damunt la taula. Es dir,
potser l'agafem cense que ningú ene
rofereixi, perqué ens paseen coses
tan raras que ja no sabem si ens
l'ofereixen o ene la prenem cense
permis. El tabac é.s bo.)
I ara! Aquesta sí que és bona. Tot
duna aPareix per una altra porta
(justament d'esquena a la meya bu
taca) el senyor Roviralta. Abans de
veure'l sentim la seva veu que ens
diu:
—Ja em podeu perdonar que us
hagi fet esperar - una mica. Tenia
, una visita. (S'ha assegut amb l'aire
més natural del rnón, ha agafat un
ciáarret de la mateixa capsa de /a
que l'he agafat jo, i m'ha dit:)
--Em trobeu a casa per casuali
tab. He fet do,s dies de repós a cau
amb josep
ca de la grip i aquesta tarda he de
cidit quedar-me encara a casa degut
al mal temps i a no estar encara
restablert del tot. Voldria oferir una
mica de resistencia als vostres pro
pbsits periodística i biografics, pa
ró ja <me heu fet el viatge, destina
ren' seixanta minuts a repassar la
meya vida. Estic a les vostres or
dres.
*
—Avui faig anys. No els comptem.
Vaig néixer el dia 11 de febrer de
rany 1880. On? Us interessa saber a
on? En un "colmado" del carrer de
"Fernando", avui Fiveller. Era la
casa de comestibles més important
de Barcelona. Se'n deia "Les Colo
nias" i havia estat munta,cla i en
grandida pel meu pare. Afició con
creta de la nieva infantesa? Cap. Es
dir, potser el que més Muslo cm faja
en aauells dies Ilunyans era treure
el nas a la penya de la rebotiga del
Colmado a la cual assistien diaria
ment En Maifren, els Zuluetes (pa
re i fill), En Frederic Rahola, ancle
d'En Pera, i altres figures brillante
d'aquells temps. Aquella gent m'in
teressaven més que el joc i més que
el Collegi. M'agradava de sentir llurs
converses, de veure'ls reunits a casa
meya, d'oir llurs narracions i comen
taris. Jo pensava: de gran, serás un
senyorás important, portarás una
barba molt Ilarga, fumarás en pipa
i serás l'admiració de tothom.
Vaig aliar als dos collegis més bons
de Barcelona: El de Candid, Artiga
y el Collegi Miró. Vaig cursar la pri
mera enseyança cense pena ni glo
ria. No senda cap afició desmesura
da i l'estudi no em revelava amb
vocacions científiquee o literáries es
pecials. Mentre estudiava el batxi
llerat em vaig espavilar una mica.
Espontániament en caig allistar a les
files deis estudiante libarais contra
el grup d'e,studiants catolics. Ales
horas am vaig aficionar a l'art i per
primera vegada vaig sentir inquie
tuds espirituals. A 15 anys vaig
fundar un setmanari modernista que
es deia "Luz", al qual collaboraven
Dario Regoyos, Xenius i Eduard
Marquina. Per cert que En Marqui
na va publicar-hi les sayas primeres
traduccions de Verlaine.
Formava part d'una penya d'estu
diants i artistas a la a_ual assistien
Caries Capclevila, Diego Ruiz, Jau
me Pahissa i Enric Granados. Jo era
molt afile d'En Granados, potser era
el seu amic Inés íntim. D'aquesta
penya en va sortin 1`1,a, Institució Ca
talana de Música". Jo donava mol
tes conferencies sobre música amb
En Granados, propugnara per la
ruptura dele vells motllos classicis
tes i defensant la Música moderna.
"Sí. Es veritat. Als vint anys vaig
publicar un llibre de poesies titulat
"Boires batees". Es a dir, més que
llibre de poesies, és un poema al qual
va posar música l'Enric Granados,
que aleshores ja s'havia destacat com
un compositor célebre. En aquella
época era crític artistie de "El Po
ble Catala" i escrivia unes critiques
violentes contra el conservadurisme
artístic i el penxacontentisme de ca
sa nostra; demanava la renovació de
la pintura i de l'art decoratiu amb
vehemencias que féien posar el crit
al cal als crítics consagrats.
Peró aleshores es produí un fet
irreparable que féu canviar l'orlen
tació de la meya vida. Es va morir
el meu pare i ens va deixar cense
un céntim car shavia arruinat to
talment. Jo tenia vint-i-un anys. Em
vaig retirar definitivament de la vi
da literaria i am vaig posar a traba
llar per tal de poder acabar la ca
rrera d'enginyer.
—Un petit aclariment: en qué con
sistia, el vostre treball?
—Vaig posar un petit negoci de
comissions 1 representacions.
—Amb quin capital?
—Sanee.
—Molt be. Perdoneu...
—Vaig acabar la carrera d'engi
nyer i era va cambiar que ja ho te
nia tot i que en poc temps seria un
gran industrial. Esser un gran en
ginyer no era seduia. Per arribar a
és.ser un gran enginyer—pensava—no
valdria la pena de matar-se estu
diant. Un bon enginyer és un bon
técnic, és un bon auxiliar en la in
técnic, és un bon auxiliar enla in
cia i la técnica per empendre una
gran industria amb seguretat i au
dácia. A poc a poc era vaig anar en
dinsant en el camp industrial.
—Oh, perdonen encara: jo us de
manaria que preciséssiu una mica
com es produí aquesta penetrado
pacífica en la indústria. El detall so
bre aquest punt concret és molt in
teressant.
—Veureu. Primerament vaig posar
una industria modesta de papar de
fumar. Vaig perdre tots els diners
que hi vaig posar, no parqué la in
dústria funciones malament, sinó
per causes purament financiares.
Aleshores vaig muntar una indústria
d'accessoris per a l'art textil, i tam
bé am va anar malament. A la ter
cera vaig decidir-me per fabricar
materials de construcció moderns i
la vaig encentar de pie. He d'adver
tir-vos que ja faja anys que procura
va viatjar sempre per Europa i que
els viatges era donaren precisament
la idea de la indústria que tant d'é
xit ha aconseguit. Recorrent algu
nes ciutats d'Austria, vaig concebre
la idea de fabricar a base d'amiant
i ciment un material semblant que
shtilitz,ava en algunes construccions
modernes deis palsos centrals. El
meu germa Manuel que ha estat
sempre el meu millar collaborador
alguns amics de sempre que tenien
plena confiança, en mi. m'ajudaren
en la realització del negoci. Ele ma
teixos amics amb els quals féiem
bestieses de joyas, hem fet coses im
portaras de grane. Sóc el mateix de
"Boires Balees", peró no faig versos.
Maria Roviralta)
per DOMtNEC DL BELLIVUNC
Ele penco i mels callo. La industria
dona molt més rendiment que la
poesia... I ara de vell...
—Aixó de vell...
—Home, és un dir.
—Un uncís: el vostre gema és
més gran que vós?
—Sempre ene barallem pel maleta:
jo Ti die que eh l és el gran, pero ehl
era cedeix a,quest honor, de tetes pass
sades.
—Qui té més anys, pero?
—El meu germa opina aue jo. amb
el meu vot en contra, naturalment.
—Quina creieu que és la nao mes
segura del vostre exit com a indus
trial?
—La seguretat en el triomf. Quan
es té un benefici aseegurat (i aixo
s'aconsegueix produint elements bons
i útils) ja no es treballa ni per la
industria ni Deis diners: es treba
lla per la gloria, pel desig de per
feccionar i de crear naves coses.
Crear és la Muslo máxima. Crear
corn a capita d'indústria comptant
amb elements eficaços i caminant
sobre segur.
—Quinas idees professeu en po
lítica?
—No he militat mai a can partit,
pero sempre he estat un home libe
ral i ene un decidit partidari de la
consolidació de la República respec
te l'esdevenider de la qual no vull
amagar-vos el meu franc optimisme.
Jo higo molt la política amb
nomia del país i si comparo el nos
tre amb qualsevol país d'Europa o
d'América, he de concloure que el
nostre és el d'esdevenidor més bri
llant i més segur. Miren no fa gai
res dies, en una reunió de banquers
a Zurich, vaig dir ano l'estat latent
de revolució que inevitablement ha
via de produir el canvi de regirla i
les ouátre bombas posadas pele ele
mente a,narauitzant, han salvat el
nostre país, car del contrari ele tu
ristas de Ttet el món se'ns haurien
menjat dérviu en viu i haurien fet
pujar l'índex de vida de tal manera
que el valor adquisitiu de la mone
da hauria creat una situació difícil
als nacionals. Recordeu el cas de
França i d'Alemanya. Espanya és un
país ric amb grans possibilitats. De
seguida oue passi ralluvió i tot es
vagi sedimentant: les coses aniran
com una seda i els catalans particu
larment lligarem el gossos amb non
ganisses. Sóc optimista heus-ho ací.
No hi ha motiu per a res més que
per a ésser optimista,. i el que drigui
el contrari. o és un curt de vista, o
és un interessat en fer rebentisme
nacional.
—La política catalana, la creieu
ben enfocada?
—Jo no sóc de l'Esquerra ni sóc
macianista. Ja us he dit aue no sóc
de cap partit. Pero us he de din que
Macia ha fet un gran be a Cata
lunya. On hauriem anat a parar si
en els moments convulsionals del
canvi de régim la força apostólica.
de Macla, no hagués canalitzat la
passió popular i no hagués donat al
moviment un sentit radicalment es
guerrista i lliberal?
—Una altra pregunta: llegiu Prem
sa catalana?
—Poca. De quan en quan llegetco
algun article que se'm senyali. pe
ro en general no in'interessa. La tro
bo massa familiar i patita, excessi
vament donada a perdre el temps
en assumptes de casa, rivalitats per
sonals i Mates partidistas.
—Quina Premsa llegiu?
—El "Journal de Généve", diaris
francesas i anglesos i alguna vega
da—poques també--Premsa de Ma
drid, més perfecta que la nostra.
—Qué opineu del problema social?•
—Que com a tal problema no exis
teix. El que passa avui entre el ca
pital i el treball ha passat quatre
centes vegades en la historia dele
pobles des dele grecs i ele rornans
fins a l'hora present. Sempre hi ha
hagut exaltats que han volgut men
jar-se els burgesos i que han volgut
cremar fabriques i palaus. Aixó no
té importancia. Molta part del que
passa ara, pero, és imputable a aque
lla burgesia que es penen que enca
ra som als temas feudals i aquella
altra que fa política reaccionaria, no
sé per quins motius, completament
aliene a la indústria. Hi ha rice que
no saben ésser rice i que no tenen
idea de la responsabilitat que impo
sa la riquesa. Hi han propietaris que
encara creuen que som ale temps de
la propietat definida pel dret roma.
—Teniu idees modernas sobre el
concepte de riquesa?
—Tinc idees personals. Jo cree que
l'ésser ric porta molts inconvenients.
(Tot i estar segun que el nostre
interlocutor no renunciaria ale in
conveniente de la riquesa pele avan
tatges de la pobresa, hem pregun
tat ouins eren aquests inconve
niente.)
—Us citaré alguns casos practics:
un dia el meu vell arraz Diego Ruiz
va venir-me a oferir la presidencia
duna Societat anarquista. Primera
ment la idea en va agradar, peró
després Ii vaig dir amb tot el senti
ment que no pocha, acceptar perque,
jo tenia massa diners. Fer diners,
guanyar-ne molts, té menys impor
tancia que saber mesurar la respon
sabilitat que comporten. Es tan di
fícil com saber guardar-los i saber
los perdre, si convé. Quan un ríe, un
pobre d'esperit, era ve a veure i a
dir-me que té cent-mil pessetes "per
collocar", cent-mil pessetes que no
saben oué ter, jo h clic sempre que
en faci el que vulgui. Aixó no es
pregunta mai. O es fa negoci o es
despensen. Darrera les 100,000 pesca.
tes hi ha d'haver sempre cent mil
pessetes de talent, del centran, no
serveixen de res. Coneixeu el cas de
X. X.? Aquest borne tragué quinz,e
milions a la rifa i els ha Derdut en
quatre anys. Abans de tenir quince
milions era un heme felig, quan els
tragué fou un home de sort, ara és
un desgraciat. Ara és un home que
ha perdut quince milions, un home
que s'ha arruinat. Ningú no el pot
aconsolar del dolor que experi
menta...
No, no, no cregueu que tot són
avantatges en la riquesa. Mireu, un
día l'ésser ric am va ocasionar un
disgust enorme. Us ho explicaré. Era
una dia de mandra i vaig llevar-me
amb ganes de pintar. Vaig recordar
me d'un paisatge que havia vist en
carta ocasió i m'agafá, el desig d'a
nar a fer una aauarella. "Passarás
el dia a fora, descansarás i et dis
treurás"—vaig pensar—. I tal dit tal
fet. Vaig agafar el Rolls, vaig fer
venir el xofer i dos criats amb dinar,
i ens en várem anar al lloc escollit
por mi. El servei para la taula de
campanya que ens havíem empor
tat, obriren les ombrelles al costat
del 'Polis", vara d'un turó bellíssim,
jo era vaig installar cómodament
al mirador des del qual volia pintar
bé en u,. . el "P.olls" i
sis automobils mes, que sé que te
nM vós i el vostre germa "gran", i
ultra aquest palau. cree que tenlu
un "yacht" magnifie. El "yacht" és
el distintiu modem dais milionaris...
—Si, tinc un "yatch". neró el tinc
precisament en reparació a Mallor
ca. Vaig tenir un petit naufragi
Cannes. Quan l'hagi reparat
vendré i en compraré un altre. El
"yatch" és una de les coses més
agradables de la ho heu en
certat. El viatjar m'encisa i el viat
jar Per mar encara més. Pero el més
bonic del "yatch" no és la travessia
precisament, sinó l'estada als ports,
les nits als porte estrangers, els can
vis de llums, d'atore, de veus, d'amo
cions... Es llástima que a Catalu
nya no hi hagi més afició. Maríti
mament no farem res fins que no hi
hagi molts "yachts". Ara Domes
n'hi ha tres: el d'En Godó (que és
el millor), el d'En Cambó i el meu.
Peró aixó no és res. A Berlín, sense
Unes escales que van a l'infinit, dos gen
xiprers simbolies 1 quatre gosset
el paisatge. Encara no havia agafat
el pinzell que vaig tenir una sorpre
sa punyent. De la carretera, pujant
per un eorriol dreturer, venia un ho
me brut de Pols, suat, amb cara d'In:-
ver fet cinc horas de camí sota el
sol, carregat, amb les emes de pin
tar i probablement canse esmorza,r,
ni dinar. Era un pintor de debó. Vaig
Mirar el meu "Ralle", la taula para
da sota rombrella, els dos criats i el
xofer esperant ordres, una hamaca
estesa sota un arbre, i vaig sentir
una vergonya de la meya riquesa
com mai no rha,via sentida.
Jo era el rie, el milionari capriciós
i desvaga,t que sortia en un cotxás
fastuós, provoca,tivarnent fastuós. i
voltat de comoditats i servei, ben
esmorz.at, me n'anava passar Fes
tona. I jo havia pres el lloc a un
pintor auténtic, a un artista de de
bó, que havia fet cinc hores de ca
mí, cense esmorzar, i sosa el sol d'a
gost, per pintar un quadro de veri
tat. Si aquell home en Veure'm sha
gués tret un revólver i hagués dis
parat contra mi, hauria tingut upa
disculpa evident. Vaig fugir, així,
"fugir", avergonyit, vaig ordenar al
servei que ho recollissin tnt i ens
en varn tornar a casa.
—Ara que m'heu parlat deis in
conveniente de la riquesa, sanee que
mbagin espantat poc ni gaire—ho
ce-desso—voldria que era parléssiu
d'..Igun petit avantatge. &inciso que
mans que es disposen a pujarles, uns
que s'ho passen divinament...
ésser port de mar, hi ha més yachts
que a tot Espanya. Jo sóc presi
dent del Club ~tic i estic inclig
nat de la poca afició que a Cata
lunya hi ha a l'esport marítim.
—Una darrera pregunta: vós que
heu viatjat tant, que heu treballat
tant. peró que també us heu diver
tit tant, si ara mat,eix us diguéssin:
quedeu alliberat de feraa i preocupa
cions per vuit dies, escolliu la ciutat
del món que més us agradi per anar
los a passar, quina ciutat triarleu?
I el senyor Roviralta ens contesta
com una escopetada:
—París.
Abans d'abandonar "Les Escales"
hern signat a ralbum d'honor de la
casa, entre una frase de Josep Pla i
un vers molt inspirat de Josep Ma
ria de Sagarra. L'album són les pa
rete d'un bar america cubista pre
cios, que els germans Roviralta s'han
installat al fons d'un passadís tan
agradable com pie de misteris i a
la vora d'un menjador que obre la
gana a la mandra. En sortir, el se
nyor Roviralta m'ha fet acompanyar
en Rolls i en arribar a casa meya,
el portar, que era a la porte de les
cala, s'ha fregat els ulls, sha que
dat tot parat i en saludar-lo s'ha
volgut treure la gorra. I jo, tot so
pant, ja he proposat a la familia
l'organització d'un gran negoci que
em fará milionari en un din Jesús...
El viatjar en "yacht" constituelx un deis avantatges de la riquesa...
TOTS ELS MOBLES I TOT EL MATERIAL
PER A CLASSIFICACIO I ARXIU
Bodmer Bo
BARCELONA
CORTS, 596 .TELEFON 1026G 1
la rambla
13 febrer de 1933
La Constitució catalana es va perfilan!
Impressions sobre la marxa deis debats
en el si de la Comissió de Constitució
Acords de la maioria d'Esquerra sobre el punt més debatut: la delegació de funcions
del Presiden' de la General&
No hi ha vençuts ni victoriosos
Un silenci angoixós
Aprovats eis pressupostos, ra
1daznent, en tres o quatre ses
elons, el Parlament de Catalunya
va comenear les vacances de Na
dal. El saló de sesslons. els Pas
sadissos van restar buits; els ta
quigrafs i els periodistes, amb els
braeos caiguts: de tant en tant,
els periodistes publicaven auatre
radies sobre la reunas de la Co
rnissió de Constitució.
Aquesta Comissie es reunia
quasi diariament; hom esperava
que en quinze caes seria enlles
tit el dictamen. que les discus
sions en el si de la Comissió ben
aviat podrien exterioritzar-se en
el saló del Parlament. De cop,
un dissabte. començaren a circu
lar rumian de crísi. El diumenge
els rtunors varen precisar-se.
van sonar noms. El dilluns la
noticia es confirmava plenasnent
1 al cap de tres dies el Parla
ment era reunit precipitadament
1 s'hi parlava de la erial. de les
seves causes i de la formació d'un
nou Govern. Quatre consellers
Lluhi, Comes, Xirau, Terrade
lles — deixaven el Govern. Llur
dimissió provocava, també, la del
president II !a Cormssió de Cona
titució! jasimor Casanelles.
Qué stilvaa. passat? Eis nostres
lectors';*eit aaben alguna cosa.
La maktria éstava en desacord
atrito el eatteri deis dimissiona
ris — Mitad del Govern, per ma
joria de vots — sobre la delega
dos de les' funciona executives del
President de la Generalitat —
anide 26 de l'avantprojecte pre
sentas pel -Govern..
Han lintasat quinze dies més.
El ParlaMent de Catalunya resta
tancat, els passadissos buits. les
tribunes públiques desertes. Hom
dina que la Comissió de Consti
tució no cióna senyals de vida.
que la vida parlamentaria s'en
calla, que la lentitud — un caels
detectes que els encalles del par
ntmentarisme retreuen amb mes
energ1aa-7 s'apodera deis mem
bres del" nostre Parlament. ?Qué
passa?
El nostre reportatge es moti
van -pdncipalment, per un afany
de ter amblent al voltant de la
tasca de la Comissio de Consti
tució. de parlar-ne, de desfer
una mena de "conspiració del si
lenci" — un aliene! malentes —
que semblava que s'anea con
griant al costat de la Connssió
que ha de presentar al Parla
ment una. ilei tan fonamental
com és la Constitució de la Ca
talunya autónoma. Aqueet afany
patser ens portara., al llarg d'a
questa informació. a cometre al
gun mancament d'aquella que
hom sol anomenar "indiscre
cions periodístiques" i que si són
veritableanent pe:lo:Manques —
d'interés públic — són controla
des per un sentit de responsabi
litat, ja no constitueixen cap
rnancament.
Comencem les preguntes,
Joan Casanoves, president
de la Comissió
Ditratít el senyor Casanelles, el
.substitui en la presidencia de la
Comissió de Constitució el senyor
Joan Casanoves, vice-president.
del Parlament de Catalunya.
L'atrapem al seu despatx d'ad
vocat de la Via Laietana, enfon
sat en una butaca, amb un llibre
a la nata A Joan Can.noves ja no
l'esveren eis periodistes. A la pri
mera pregunta pren l'aire de
l'home que ja está avesat a les
converses periodístiques i respon
calmosament, ami) un deixar cór
rer la conversa carregat d'una
bonhomia molt amable.
A alló de la sensació de lenti
tud que dama el Parlament tan
cat, Joan Casanoves comenta:
—Es aparent. La tasca dels
membres de cornissions parla
mentarios és febrosa, feixuga,
tenaç. En el sí de les comissions
S'esdevenen els primers xocs en
tre els membres deis partías di
tersos. Es Himen asprors, catres
tallants; se cerquen punts de
coincidencia, de contacte; s'a
menaça amb votacions nomi
nals... L'obra realitzada en el si
de les comissions facilita, activa
simplifica enormement els de
bas al saló de sessions. !No
U3 espanti un Parlament tancat
uns quants clics merare les co
missions estiguin reunides!
--?Ern voldrieu dcrar una im
pressió de la marxa de les dis
cusalons en el si de la Cornissló
que pre,Sidiu?
En prendre possewió, que fou
el dia 3, vaig tenir un canvi d'im
pressions amb el pie de la Comisa
sló. Més que res fou un cop d'ull,
en líales generals, a la totalitat
del projecte d'Estatut interior.
Vaig trobar ja els treballs for
ça avançate. Els punts que, pel
que sembla, constaueixen més
objecte de discussió són els que
fan referencia a la delegació de
poders. referéndum 1 possibilitat
Skflrf f400c.
CASAN0174s
o no de la dissolució del Parla
ment.
Tant la mlnoria regionalista
com la socialista tenen anuncia
des moltes esmenes sobre dite
renta extrems, segons el criteri
de les respectives ideologieS.• '
Quant al punt de les delega-- :1
cions, el qual havia doluat lloe a
qué es mostressin algunes discre
paneles entre la mejoras, sembla
que amb la fórmula que la Co
missió portará a ja considerada,
d'aquesta s'arribará a un acord,
posat que l'esmentada fórmala fa
perfectament compatible la dele
gació de funciona amb la conti
nuitat en la direcció i en la res
ponsabilitat del President de la
Generalitat.
—Trobada aquesta farmula so
bre aquest punt, creieu que s'ani
ra molt de pressan
—Si: aviat hi haura dictamen
de Comissió i el Parlament es
reunirá en sessió pública. No
tingueu por: la Comissió naba
ha; el Parlament no s'ha enca
llan el parlamentarisrne no s'en
calla mal perque es una funció
política viva; nomas la violencia
podria aturar aquest organisme
de la democracia.
Al Palau de la Generalitat.
Conversa amb Rovira
i Virgili
Atrapat a la Secretaria de la
Presidencia de 13 Generalitat, allí
malea( ínterroguem A. Rovira i
Magín, de la Comissió de Cona
titució, una de les més altes au
toritats en materia constitucio
nal. Es pot, dir que sap ?le me
ritoria Rovira 1 Virgill te, una
memória prodigiosa — totes les
Constitucions lel món Peró
no erwproposem de descobrir la
personalitat de Rovira 1
Passem a l'interrogatori.
—En el moment de produir-se
la crisi del Govern Lluhl — res
pon a la primera pregunta --
érem a l'article 26 de l'avant
projecte del Govern dimitit. Fans
ara — ja ho zabeu! — el punt
que fa referencia a la delegació
de les funcions executives del
President de la Generalitat és el
que ens ha dut els combata més
vitis 1 de més repercussió en el
nostre món pontic Aixó no vol
dir que sigui la medulaa de la
Constitució catalana. Hl ha al
tres punta: importantissims.
—?Fans a l'article 26 hi ha,
dones, dictamen de la Comissió?
—No pas en tots els articles;
la Comiesió ba deixat enlaire al
guna punta, que seran debatuts
mes endavant.
—?Quin nom s'ha donat a la
Constitucia que s'esta elaborara?
—Hi havia qui deaensava que
la ponstitució catalana es deno
mines Estatut organic de Cata
lunya. a'alia triar entre aquesta
denominació i la d'Estatut inte
rior de Canalunya. Jo he defen
sat que es digui F.statut interior.
La denominada) s més precisa 1
s'acorda millor ambo les normes
del Dret Polític. El determinatiu
d'orgán1c no s'aplica a la Uci fo
namental d'un pala saló 'a les
lleis complementanea. diguern- .
ne secundáries. D'altra banda, la
denominació d'Estatut interior fa
acord amb la d'Estatut exterior,
que és com denominem l'Estatut
de relacions amb l'Estat Central.
Potser algú voldria que la nostra
llei fonamental es denomines
Constitució. El nom no fa la cosa,
no afecta a la validesa de la llei;
el fet que en diguem Estatut in
terior no significa pas que la
nostra Ilei constitucional sigui
coHocada en un pla d'inferioritat
a la Constitució de la República.
Ambdues són igualment legitimes
i valides.
En aquest punt de la conversa,
demanem a Ant,oni Rovira 1 Vir
gili que ens digui com ell veu la
posició de la Lliga davant la dis
cussió de l'Estatut interior que ja
es va peralant.
—La Lliga, els técnics ele la
Lliga — com diu rillustre histo
dador — defensen, naturalment,
-els punts de- vista del seu idead.
-No són roas inhabils! Volien que
auprimissina -tot referent
a l'ensanyament a l'escola. lata
•ja que l'Estat no és lligat a cap
religió. Per mantenir aquest punt
de vista tan eurlós es fonamenten
en el fet que tot aixó- ja queda ,
prou ciar en la Constilució de la
República. CoM si els fes por de
veure-ho ratificat per una altra
ConstItució! Els membres de la
Lliga treballen de valent; tenen
un gran nombre d'esmenes pre
sentades.
—?Peró en quin punt us sem
bla que coneentren llurs estor
ços? Potser en el de la delegació
de funciona...
—La .posició de , la Lliga sobre
aquest •punt ja és ben coneguda.
Peró van més lluny, amic! Con
centren tots llurs esforeos a ob
tenir que els diputats aprovin un
,procediment de referéndum per a
dissoldre el Parlament. Jo no sóc
gens maliciós, peró em sembla
que ells voldrien aplicar-lo im
mediatament al Parlament ac
tual, per anar a unes noves elec
c 1 o n s voldríén aplicar-lo a
aquest Parlament que nosaltres
desitgem que visqui molts anys
pel bé de Catalunya!
—?I els socialistes — pregun
tem — treballen de ferm, a l'al
tra banda de l'oposició?
—Es ciar que si: quant a la
socialització, són irreductibles;
cordials, pede irreductibles. Per
exemple: en el punt de la pro
pietat rural, ells propugnen per
una socialitzaceó completa. En
aquest camp ele batalla, l'Esquer
ra no presenta, podriem dir, un
front únic. Es manifesten ten
déncies diverses. Hl ha qm és
molt prop de la socialització
completa.. Hl ha qui, també, es
mostra amb una excessiva timi
desa davant d'aquest problema.
DURAN 1 VENTOSA
"Aquesta disparitat de criteris
motiva que jo presentes una es
mena en el sentit de. posar la
propietat rural a mana deis tre
balladors. Aixó acompanyat d'un
moviment cooperativista. Final
ment. aquest punt va quedar en
laire, per ésa«, représ més enda
vant. Ah! -1?fegí Rovira i Vir
gili em ter constar que la
meva-earneattnaaranta-crasvérar !
tant elsdiputats de la Lliga. Al
cap a< „la fi po sser ea "Reruin
Novartin" delsranostres
El diputa', de l'Esquerra acaba
les seves derjaracions recoma
nant que !ésa», constar que en
totes les reunions hi ha una gran
cordialitat 1 un viu desig patrió
tic de fer bona obra.
Les oposicione : la Unió
Socialista de Catalunya
Rovira 1 Viraili ja ens ha aven
eat alguna cosa sobre la posició
del s membres de la Unió Socia
lista de Cataltlnya en el si de la
Comissió de Constitució.
El Comité Executu de la Un1O •
Socialista de Cataninya es reuní ;
abans de les sessions de la Co
missió i hom fixt concretament,
article per article, la. posició doc
trinal del partit davant l'avant
projecte de Constitució.
El Sr. Coraorera, diputat i secre
tad general de la Unió Socialista
de Cataltmya, ens ha exposat que
els punts que els diputats socia
listes defensaran amb mes ener
gia són els següents: socialització
de la propietat rural; delegado"
de funcions (segons el criteri ex
posat pel cap de la minoría so
cialista senyor Serra i Moret en
el seu discurs al Parlament amb
motiu de la crisi del Govern
Lluhi); laIcisme complet; divisió
territorial, partint del prineipi
del maxlm respecte a la voluntat
deis pobles en agrupar-se Iliure
ment...
El senyor Comorera ens diu
que en totes aquestes calestións,
que hem esmentat els socíalistes
demanaran votació per a totes
les esmenes que presentin. En al
tres punts, s'abstindran o vota
ran amb la majada.
"Les votacions que demanarern
no significaran de cap manera
una voluntat de destorb ni
d'obstrucció, sinó que represen
taran el ver desig que tenini
que la Constitució catalana sigui,
en sortir del primer Parlament
catalá, una Ilei básica que res
pongui a l'actualitat catalana,
com un reflex que ha d'ésser de
la situació política, económica i
social de Catalunya."
ha Lliga?
t• tWnYas Rovir 4 i Virgili
olaens n'ha dit alguna cosa, al
Ilarg de les seves cleclaracions:
invites esmenes encamina,des a
,conservar l'estat de coses de
sempre.
El senyor Ventosa i Calvell, en
el seu discurs donat al Circ
Olympia, es referí a l'article del
projecte de Constitució Catalana
i anuncia una oposició rigorosa
al ralcisme. També anuncia una
oposició enérgica no solament,,
és clan a una socialitzacló de la
propietat rural, de la terra, sinó
,tambe a la revisió i a la possible
'anullació deis contractes jurídica.
Hom anuncia que l'oposició de
as •
MARCA
CONDEN
-ARCA EL o
!_toAD [EcHERA
--?.rrtlave (sar,tornd•r)
LLET
CONDENSADA
MARCA
La Llet Condensada marca "El Nino" per lo
constancia de la seva alta cala& segueix me
reixent la més absoluta confiança deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vio laietana, 46 - A, l'interessant folletó:
"Utilitats culinaries de la
Llet Condensada marco
"El Niiio" que Ii sera
tramés gratuitament"
Compri !Jet Condensada "El NiFio" al damero de les
etiquetes, !o que maltes porten preml en met61.1¦c
11
la Lliga será vigorosa i terma
Peró enfront d'ella es dreaa una
rnajoria d'Esquerra ni presenta
lea 'essencies democrátiques de
l'Estatut interior de la nostra
terra, d'acord amb les tendéncies
de l'época.
El resultat de les reunions
de la majoria d'Esquerra
Fins aquí les declaracions de
membres de la Comissió de Coas
titució. Són consideracions gene
rala sobre els debata en el si de
iPaT I.VADO
COMORERA
la Conlissió. A través d'algunes
de les declaracions transcrites,
el lector l'aura entrevist que la
majoria d'd'Esquerra no presenta
un front únic, compacte, davant
l'embat de les oposicions. Es trae- "
ta de diferents punta de vista so
bre Dret Constitucional que no
afecten, apressem-nos a dir-ho,
a la disciplina del partit d'Es
guerra Republicana.
La majoria ja s'ha reunit di
verses vegades per veure de po
sar-se d'acord sobre alguns punta
discutits 1 a discutir en el si de
la Comissió. Dema, dimarts, es
torna a reunir. La premsa diaria
ha reportat molt superficialment
els apords presos per la majoria
en aquestes reuisions. Hom es
tanca en un Mutisme extraordi
nana contribuint amb el silenci a
estendre la creenea que hom no
ha, pogut arribar a cap acord i
que la discussió al Parlament de
la Constitució Catalana va per
Ilárg.
Podem dir, ben informats, que
el Parlament es reunirá diven
dres, dia 17 — a tot estirar el
dimarts de la setmana entrant.
I podem afegir que en les re
unions de les majories ja s'han
pres acords sobre els punts mes
importants. els quals s'acabaran
de precisar en la reunió de di
manas.
Acords de la majoria sobre
la delegació de funcions
El punt més important sobre el
qual havia de recatae, forçosa
mena acord de la majoria, era el
de la delegació de les funciona
executives del President de la
Generalitat. Es cosa pública que
quan va succeir la crisi del Go
vern Lluhl, la majoria encara no
tenia format un criteri precia
sobre aquest punt. Hi havia una
discrenancia amb l'opinió deis
consellers dimitits, peró aquesta
discrepancia no s'havia concretan
el Govern actual es presenta al
Parlament declarant que, sobre
el punt de la delegació de tun
deas no hi havia criteri de go
vera.
Les reunlons de la majaría han
estat vives, mogudes, peró s'han
Mantingut sempre en un. to ele
vat. I s'ha arribat a un acord.
Els ex-consellers Lluhi. Terra
delles. Xirau i Comes han de
fensat enérgicament llur punt de
vista convençuts que el criteri
que defensen és el propi d'un
país on els moderna corrents
constituclonals i parlamentaria
han de trobar un bon acolliment.
Els purits de vista que els han
estat acceptats, en aquestes re
anima de la majaría, són dos.
El primer, és que la delegacia
de funciona executives del Presi
dent de la Generalitat ha d'éaser
total, encara que temporal.
El segon, que el nomenaraent
de directors generals, que resta
com a facultat privativa del Pre
sident de la Generalitat, ha d'és
ser fet a proposta del Govern,
car essent cada conseller respon
sable de la gestió dels respectius
directora generals, de cap mane
ra poden esser nomenades per
sones que no li mereixin absoluta
confiança en tots els ordres.
En canvi, els consellers dimi
tits no han pogut convencer llurs
companys de majoria respecte a
un punt que consideren d'una im
portancia extraordinaria. Aquest
punt és el quorum necessari per
a demanar la presencia del se
nyor President de la Generalitat
al Parlament de Catalunya. En
principi els consellers dimitits
creien que aquesta petició havia
d'ésser atribuida com a facultat
d'un diputat qualsevol. Peró da--
vant l'objecció que els fou
feta segons la qual aixó seria
susceptible de provocar peticions
d'aquesta mena poc .fonamenta
des i nombroses, accediren a la
necessitat d'establir un quórum.
Els consellers dimitits volien
que aquest quórum tos petit, te
nint en compte el poc nombre de
diputats que té el Paslament ca
tala, 1 que les minories, segons el
reglament interior, poden esser
constituides por un mínimum de
cinc membres.
Peró la mejoría es pronuncia
pel criteri deis companys de la
Cornissió, o sigui, que el quórum
per demanar l'assistencia del
President de la Generalitat a la
Carnbra, tos la tercera part del
nombre total dels diputats.
Aixó significa que essent aques
ta tercera • part 27 membres del
Parlament, totes les minories
avui existents no arriben a cons
tituir el quórum. Socialistes 1 re
gionalistes plegats són 21.
Els consellers dimitits creuen
que aquest quórum impossibilita
que les oposicions exerceixin un
dret que estimen fonamental, 1
que el dia de dema, si l'Esquerra
perdés unes eleccions, podría,
ésser una arma contra els ma
teixos que hauran redactat el
precepte.
Altres diferencies de criteri hi
ha que tenen menys importancia
que les exposades i que seran
resoltes, n'estera segurs, amb la
major bona voluntat.
Aquestes diferencies de criteri
no afecten la disciplina del
partit d'Esquerra — repetim-ho.
El críteri democratic de la majo
da ha quedat palesat en autorit
zar els propugnadors d'aquests
punts de vista constitucionals di
ferents del criteri de la majoria
que els puguin defensar al Par
lament.
Mentrestant, l'Estatut interior
de Catalunya, entre vot i vot i
esmena i esmena. es va perfi
lant... Esperein veure ben aviat
que els debata en el si de la Co
m'asió 1 de la majoria s'exterio
razia al saló de sessions.
RAMON PE!
L'ORGANITZACIO POLITICA
e DE CATALUNYA
Una nova entitat adhe
rida a l'«E. R. C.»
Tal com avençarem en edi
ttfcrriineoaintccsiiavuataatnmaltateenruniionstrtscan,oornhuesaptiiumtqbuupliiteocdráataatnlaajdtahcneedonresi-t .
a la disciplina general de InEs guerra Republicana de Catalu
nya".
tataEnptroelitileqsueraelilnesvcarnittess paerlsaonnoanva entitat--que ja compta amb gran
nombre d'afiliats—figuren els se gvnSaiyur,onaryJsea1 rui,VmaiPmeregriicelSis,eCrJnr.ooarsSoturmHensiuynnoeCtlse,arir,iAeG.EsarPRrarnioi 1
cde'aseltrCesa.sals, Tomás I Fiera i molas
tnaylLala,ad6na,opvarailnaecniptRiatala,mt ebhnlaauqdneueedsCpaaattiaóinlsusi
céntric estatge, que contribuirá a ter agradables als socia les se
Mveoslt easvtaiadte, si peenr teall dlo'ecsatlrucsotuciraalr. ivLoarceadgdalaatma Jesunentraatar lf'egetenantietpraaútl,blsidceeará socapoconira tunament.
tleanLieAsstpaRecAirMaelpBuLlabAlnicsoaavnlauadeadnetairtraaBstarcaetlaeo na, entre els components de la qua! figuren estimats companys
nostres.
1,1
febrer de 193:-)
Molt sovint el repórter te sorpre
.Ses que no es poden qualificar d'a
'gradables ni de desagradables. Són
senzillament ,sorpreses. Pot pasar-1i
que en 1a seva labor informativa i en
la sayal tenaz, que l'obliga a posar en
evidenat-a coses que són xacres de la
humanitat duna manera totalment
involuntaria, pel sol fet d'haver dit
la veritat, hagi cooperat a que las
autoritats, o els que depenen d'elles,
s'hagin mobilitzat en detenninat sen- .
:tát. Quan ante) passa, generalment, el
'reportar no hi té ni gloria, ni culpa.
tHa. esciev-ingut així per la l'orla de
•loas coses. En gairebé en cap cas no
!ha dit res que no sabes, ja que no
d'ignorar-ho. Máxim, no ha- fet
més que un crit que ha fet adonar
algú que s'adormia, i que no tot en
Ja vida eran tan placid com es po
'dria. supasan a tenir només en comp
te que el que es veu a la superficie.
Parlávem en el riostra anterior re
portatge deis traficants en cocaina, i
no passaven gaires horas sense que
la brigada especial que a Barcelona
monté la policia per la persecució
deis traficants en drogues heroiques
detingués una banda de trafica,nts.
UN REPORTATGE PERDUT
En el reportatge d'avui haviem de
parlar precisament d'un cas que és
que ni calcat del que la policia ha
descobert. Un pis que funciona a la
llum del dia, que pot ésser visitat a
tetes 'horas de la nit, que no és
pos conegut per im, ni dos, ni tres
ciutad.ans solament Són a dotzenes
els habitants de la ciutat, i de fora
d'ella, que coneixen de sobres el ne
goci que s'hi realitza. Els seas regen
tadors no son tampoc gent que pu
gui amagar-se sota una capa d'hono
rabilitat que mal no hagi estat des
mentida. Molt altrament: són gent
coneguda de sobres, i que, de sobres,
tothom que té una mica d'interés per
aquestes qüestions saja que es dedi
quen precisament a aquest negoci. I,
no obstant, el. mercadeig pot durar
la rambla 5
La «coco» a Barcelona
La «mandanga» té un valor
contar nosaltres, que no ens queda
Inés ramal que consignar-ho. ?Será
el mateix el nostre cas que el que ha
descobert la Policia? ?Son molts els
casos semblants a la nostra ciutat?
Aix? no és feina nostra aclarir-ho.
comercial
a fer reportatges en aeuesta materia.
Cada cas, cada dia, us podria servir
per fer-ne un de nou. Heu de com
prendre que' si- en el comeré legitim
la inventiva humana va tan enllá, en
coses com les que ens ocupen aquesta
-
meses i meses. Poden anar ennquint
se sense ésser molestats per nin.gú, i
la seva fama pot anar estenent-se
d'un a l'altre can de ciutaf entre els
iniciats, que no són poca precisament.
Aquest cal el voliem reportar aquesta
setanana als nostres lectora, paró un
fet fortuit ens ha estiatIlat el nostre
reportatge. La policia ha detingut uns
individus que feien el negoci duna
manera tan semblant a la que volfem
InAItS ELLA
El nostre, diguem-ne introductor, en
el món de la droga blanca i d'altres
coses que són el complement de la vi
da moderna de la nostra ciutat, com
de gairebé totes les altres grana ciu
tats d'ara, i més si són ports de mar,
cris fa adonar de la semblanea de que
us acabo de parlar.
—Es un reportatge perdut — 11
diem.
—No da acabareu pm eLs.temes per
inventiva va encara molt mes lluny.
—A vós, com a tots eLs que desea
neixen aquestes coses — continua el
nostre amic—, el que mes us crida
ratenció és la manera com poden els
traficants obtenir una droga tan per
seguida cein és la cocaina.
—Es natural
—Dones, rnireu, si fa no fa, és cofn
els altres negocia. A Barcelona, com
a tetes les ciutats, hi ha qui us pot
proporcionar el • mateix cocaina per
a vendré, a la menuda, que llana per
a les fabriques de drap de Sabadell,
que dones per a exportar a América.
Tot és qüestió només que de diners,
després, d'un xic d'audacia. A part,
naturalment, de la total absencia
d'eserúpols morals.
—Som ara en un lloc de la ciutat
que no té 11Uny cap establiment ban
cari. Si volg-uéssiu dedicar-vos a la
importació de cocaina, no heu de
fer res mes que entrar a qualsevol
d'aquests banca; fer un dipasit, i ja
podeu dir que sou amo de la droga.
Almenys que aquesta us será envia
da en la quantitat que vulguett per
tal que el vostre dipasit arribi per
pagar-la.
—Paró el Banc...
—No; el Banc ésa totalment alié
conegut.- Operacions a gran escala
per JOAN BRLIGADA
l•operació. Vós feu el dipósit a nom
d'un senyor que podeu estar segur
que vm a Barcelona, que és home
considerat en el terreny-dels negocis.
que entra. amb el cap ben orgullos,
a caretas restringits. i que segurament
es considerarla deshonrat de veure
el seu nom als peribdics per qualse
vol futesa sense gaire importancia,
ja veieu. no té el mes petit escrú
pol d'ésser negociant, en gran escala,
d'una cosa tan poc honrosa' com la
cocaina. Per a molta gent. l'honor i
el deshonor és solament qüestió de
nombre de pe.ssetes.
LLAVORS JA ES COSA D'AU
DACIA EL QUE ENTREU EN POS
SESSIO DE LA DROGA O NO
—continua el nastre interlocutor.
d'audacia o de mes pessetes. De mes
pessetes, sempre. La "coco" no és una
cosa que es fabriqui a qualsevol lloc,
i que qualsevol pugui fabricar-la.
Alemanya i Suissa assorteixen gaire
bé tot el mercat internacional, i ai
xet sota el control de tot una serie
d'organismes coercitius que sembla
que practleament hauria d'ésser im
possible de burlar-los. I es burlen.
es ven la droga a grana quantitats
que no són. naturalment, les que van
a cada país destinades a les naces
sitats terapautiques. La destinada a
farmacias, hospitals i neces.sitats me
diques; aquesta viatja amb tota me
na de garanties. Tota mena de guies
i controls nacionals 1 internacionals
assenyalen el seu pos. D'aquesta en
va a parar, quin dubte hi ha?, a sa
tisfer les necessitats del vid. pero
amb tan ínfima quantitat que no ar
ribaria ni per a les necessitata deis
paises menys perjudicats pel seu
abús.
L'altre, la més gran part, pasas a
través dels naisos• sense deixar ras
tra. S'escapa per ring de la tupida
malla que la llei 11 ha volgut posar
per deturar el seu expendiment Les
malles de la llei i deis acords inter
nacionals s'eixamplen amb massa fa •
cilitat. Costa massa diners parque
unes coses tan súbtils i delicadas, coas
són les lleis i els acords, pug,uin és
ser un obstacle insuperable.
Aque,st bon senyor que a' Barcelona
us emparaula la droga passa per un
perfil molt relatiu. Ell no és res més
que un simple representant dels que
en nitres llocs operen encara a més
ata escala. Per a ell la cocaina, no és
res més que un simple valor comer-,
cial. Molt sovint les operacions que
faci amb aauest negoci inmoral ji
serviran per donar més volum de are
dit a la seva casa per altres ope
Permanents
a 8 pessetes
complertes i garantides
Perruqueria VENUS
Provença, 175 (tocant Aribau)
racions comercials. Eh l és un simple
vehicle que transmet l'ordre de ven
da tan bon punt té la seguretat que
ha; de cobrar. Es possible que a les
seves mans. ni tan solament, mai no
hi hagi hagut un pols de la maleida
droga. Qui san si fina i tot el tocar
la ho ccnsideraria com una cosa ver
- gonyosa. Ell us ven i us diu on podreu
haver després la mercaderia. No tin
guau por duna estafada. Entre aguas
ta mena de gent Gambe hi ha un co
di de l'honor. Els que fan les estafa
das són en un altre pla. Ja en par
larem.
A BARCELONA I MARSELLA ELS
CORRESPON L'HONOR D'ESSER
ELS PRIMERS PORTS DE LES
DROGUES I TRÁCTA DE
BLANQUES
Qualsevol d'aquests elements pot
asser introductor de la droga que
haureu comorat fent un dipbsit d'uns
milers de pessetes en un banc de
Barcelona o d'una altra ciutat.
La droga es paga per milers de
pessetes; per tant, les garanties han
d'ésser extraordinarias. El comprador
paga més o menys segons que ell vul
gui córrer el risc de passar la frena
tara amb la droga o que vulgui te
nir la seguretat que arribi al lloc
que li convé. Un senyor elegant pat.
dissimulant be, portar una quantitat
de cocaina bastant respectable. Un
paquet a la ma com si es tractés d'u
na capas de bombons, no és un
subjecte sespitás. Dissimulada entre
els l'aplaca de la roba. O. en malta.
casos, sense gaires entreba-nes, re
gant el c,ain1 de diners. Es la menys
exposada, la més cara. perb la
que. en defirlitiva, surt a mies bon
preu..
Dob' ports hi ha a la Mediterra
nia que en l'ékportáció de drogues i
dones de la tracta de blanques no
es deixen guanyar per cap més. L'un
és Marsella, 1 l'altre. per vergonya
nastra, és Barcelona.
• Al nostre port toquen cada dia vai
xells que vénen del nord d'Europa.
Un mariner d'un vaixell de viatgers
que ve de Marsella pot ésser un agent
immillorable. Un altre d'un vaixell de
carrega que ve deis ports d'Alemanya
pot ésser un altre agent. A un mari
nar, en arribar a nort, no li és difi
cilde del vaixell un petit pa
quet que pot conten‘r un quite o mig
de la droga. No li és difícil el por
tar-lo a un. pis conn el que fa POCS
dies ha descobert la pedida; rio li ho
és tampoe el portar-lo a una casa
amb porters engalonats del nostre
Eixampla. Ell, pei seu compta. no se
rá difícil que per les tavernes del
/3arri Xines Vengui també el polsim
metzinets, pare, és més probable encara
que els diners que hagi guanyat amb
el tráfic els despengui en vi que an
een les sangs, o en alguna mossa
desvergonyida de Ilavis pintats. -
De casos aixl se'n donen cada dia
a Barcelona. Per a aauest negoci cal
una bona, organització comercial i.
sobretet tan .garánticla com, esapu
. gui. contra contingencias desagrada
bles.
-
EMILI ERA UN MINY0 QUE SEN.,
SE TR,EBALLAR FEIA LA
GRAN VIDA...
l'avía vingut a Barcelona, sortint
d'un petit Lnstitut de provincia:. paro
acabar una carrera qualsevol. Com
tanta altres minytms de la seva edat,
eh l hayka sentit parlar de com es po
dia divertir un hom al barri xines. Si
ha,gués de dir la veritat, oil mal, no
va 'trobar-hi cap mena de diversio
que li plagues, perb !era tan borde
el poder ter l'home entre els com
panys que. com ell. no anaven mai a
classz! 1 Ernili fi coneixences. Co
negué, sobraba:, una nota que, coin
eh, era exótica al ba.rri. Perb aquella
nola tenia amics, i ola aflijas s'ado
naren que Emili no tenia gaires di
ners. I callen diners per a divertir-se!
Avui Emili gairebe no va al barri
xines, peró té diners. Ni es recorda
de la darrera vegada que va anar
classe. Pero te un petit autombbil
marca X... que 11 serveix. per ala
seus viatges a Marsella, per portar
"mandanga". No en pot portar iWs
que dos quilos, pero cap vegada l'han
agafat. — Em regiren fina els neii
mátics diu ala amics pero mai
no m'han agafat, i trigaran a qué
m'agafin—. Es sospitós, paró no hi ha
manera que cap vegada el puguin
atrapar. Són molts els que saben a
quina mena de negoei dedica les se
ves activitats. Molts menys, 'es veu,
son els oui nhaurien de saber. El que
11 diem; Emili té molt bones
tats: freqüenta la societat; la saya.
influencia ha estat perniciosa, coas
altres deuen ésser-ho per a ell, a mal
ta jovenalla.
Si us digués el seu nom veritable
melts que lleg,eiain les presenta rat
lles potser el coneixerien. Pena Emili
és tan xaro! Es un minyó tan des
pres, que, tot i essent qui és, qui sap
si molts de nosaltres encara conti
nuarían.' concedint-li la nostra amis
tat A mes, !és tan novellesc el passar
la frontera burlant la vigilancia de la.
policia! Podria ésser, pera que la rea
litat fea molt més prosaica que tot
aixó. Ell, pero, no en,s ho dirá mal.
Sap bé com ha de vestir el negoci per
ter-lo més atraient i menys canallesc.
Un día, paró, com tots els seus com
panys, cauta en mans de la pelleja.
bé per negligir-se o be per confiar
massa amb prometences o suposar-se
massa guardat de contingencias des
agradables. Per llavors ja sap el que
costa una fianea. Ja coneix la ma
nera, d'evitar un dia de preso. SI no
conegués aixti més valdria que aban
dones el negoci.
'
•
. 111:111.9:1111
EL PORT DE BARCELONA
Deis tres caps visibles d'aquella
"Acció Catalana" que naixia l'any
1922 a l'escalf de la "Conferencia
Nacional Catalana", dos han dei
xat d'integrar aquella organitza
ció política —comunió de patrio
tes en els seus primers temps —
per formar en els rengles d'altres
agru.•acions. Rovira i Virgili, es
querráde tota la vida, ha passat
a rEsquerra Republicana de Ca
talunya,": Jaume Bofill, home de•dreta, está a punt—sembla que
només és qüestió d'hores—de re
ingressar a la Lliga Regionalista,
avui Lliga Catalana. Les coses
s'encarrilen. Els camps es deli
miten. Cadascú al seu 'loc.
Dema, el senyor Bofill ha de
donar una conferencia a la que
es concedeix una gran importan
cia política, perqué—segons totes
les referencies—l'ex líder d'Acció
Catalana definirá la seva posició
política en aquests moment,s re
ingressant a la Lliga. Ho tro
bem molt natural, si el senyor
Bofill vol continuar actuant polí
ticament. La seva ideologia en
caixa perfectament amb la, del
seu nou-vell partit. Amb la seva
actitud de demá --l'actitud que
hom dona per segura — Jaume
Bofill i Mates no fará altra cosa
que normalitzar la seva situació
equívoca, políticament parlant.
Jaume s'hau
ria mogut mai de la Lliga, si
els seus sentiments republicana
Roda el món...
La nova posíció política del senyor Bofill
— respecte deis quals no tenim
cap dubte ,ho declarem honrada
ment — no l'haguessin allunyat
d'aquells que, en tetes les altres
qüestions de la complexa vida
política moderna coincidien amb
eh. Jaume Bofillha estat, durant
uns quants anys, una víctima del
seu republicanisme. Per republi
canisme deixa • d'actuar en els
rengles de la Lliga i per republi
canisme va passar, n'estem certs,
moments íntimament desagrada
bles, a la direcció d"Acció Cata
lana" primer i del "Partit Cata
lanista Republicá" després. Com
prenem, per tant, que salvats uns
escrúpols de conciencia molt res
pectables amb la declaració de
republicanisme feta per la "Lli
ga", Bofill i Mates hagi ',robat
el camí de reprendre les sayas
activitats polítíques.
Jaume Bofill—el qual ens ins
pira personalment un respecte
sinser — ha estat, repetim-ho —
REBAIXES GENERALS PER A
HOME I NEN
BRUSES de llana, senyora, les de 7— a
77 IP 71 II 77 12'— "
17 71, •7 7? 16'— a
/7 79 77 79 77 24'— "
DONA,
315
5'50
9'50
16'—
MITJONS de llana, els de 2'50 "
17 4'— , 2'50
7/ 77
/7 7, 79 '7'— " 4'50
MITJONS de nen, Sport, els de 2'50 " 1'
/7 nen Sport llana, els de 6'—. " 1'75
BOINES de llana, les de 4'— " 1
MITGES de seda artificial a 3'15
>7 77 natural a 5'85
F. Vehills Vidal
32, AVINGUDA PORTAL DE L'ANGEL, 34
PLAÇA UNIVERSITAT, 7
• una víctima del seu repubdi
canisme. "Acció Catalana", pe
ro, ha estat també una víc
tima de la situació equívoca
de l'orador florit i pulcre, que
impedí en moments trascenden
tals de la vida política de Cata
lunya, la franca evolució cap a
l'Esquerra, que era el seu camí.
rfp
Áte,
. #
liberalisme. I per liberalisme,
aquella homes convivien amb eh.
Políticament, peró, un partit de
convivencia no pot anar gaire
lluny si no és en circumstáncies
anormals.
Els fets ens ho han demostrat.
Quan la vida política de Catalu
nya ha emprés un camí normal,
UN ACTE DE CONTRICIO O LA DARRERA ESCISSIO
—Passin, passin, com si fossin a casa seva.
--Oh, sí, ja ho era. Ja hi havíem estat.
Bofill i Mates — divorciat de la
Lliga pel seu monarquisme—arri
bá a ésser l'home dedreta més
liberal de Catalunya.: Aquesta
condició li ha estat reconeguda
per tothom. El seu liberalisme,
pero, era una mica forçat per les
circumstáncies. Bofill i Mates era
el gran home per a integrar i
adhuc dirigir aquella "comunió
de patriotes" que va constituir-se
l'any 1922 i que actuá d'una ma
nera positiva durant els anys de
Dictadura. Quan aquella agrupa
ció patriótica esdevingué una
agrupació política, la seva posi
ció comença a ésser violenta.
Jaume Bofill convivia amb ho
mes escitierri5tes, CteseU
(per CASTANYS)
Rovira 1 Virgill ha marxat cap
a l'Esquerra i Bofill 1 Mates mar
xa cap a la dreta. La política
confusionária—la política obliga
da per la convivencia—no té raó
d'existir. Si aquestes actituds ha
guessin estat adoptades abans de
les eleccions municipals de l'Abril
de 1931, "Acció Catalana" no
s'hauria desfet com un bolado
dins d'un got d'aigua.
per L. A YNAMI í BAUDINA
El pas de Bofill 1 Mates a la
Lliga no és cap sorpresa. Caigut
el régim monarquic, els vells
amics poden donar-se altra ve
gada les mans. Reincorporat al
seu antic partit, Bofill i Mates
podrá actuar d'una manera con
creta, seguint una línia recta,
sense haver d'apenar —cada dos
per tres — al liberalisme que, si
l'obligava a suportar l'esquerris
me deis companys, obligava
a,quests companys a suportar el
seu dretisme. I obligava, per tant,
el partit de tots, a un continuat
zig-zag.
L'exemple de Rovira 1 Virgill
de Bofill 1 Mates—per nomenar
només les dues personztlitat! rnés
BOFILL 1 MATES
destacades—hattria d'ésser tingut
ben present per altres persona
litats que persisteixen en el con
fusionisme, fent d'esquerristes
quan és l'hora de les esquerres,
fent la gara-gara a les dretes
quan els convé. L'actitud de-Ja,u
me Bofill—potser una mica tar
dana—és l'acabament lógic d'una
situació artificial. La convivencia
!oreada va ésser causa d'errors
greus per a la democracia cata
lana 1 sempre fa de bon veure
constatar que els més afectats
per la responsabilitat d'aquells
errors se n'adonin.
Bofill i Mates. que va ésser un
llast reaccionani en els rengles
del se uúltim partit, pot ésser en
els rengles de la Lliga tot el con
trari. L'home que frenava el Par
tit Catalanista Republicá pot aju
dar, posat a la Lliga, a desfre
nar aquesta. Bofill i Mates. al
costat de Cambó, de Duran i
Ventosa i de Ventosa i Calvell
guanyará prestigi davant els ho
mes d'Esquerra, que tindran en
ell un adversari leal i definit
no un home confús en perpetua
lluita amb el subconscient.
Hotel de Vendes I
PELAYO, 8 - TELEFON 14370
Corresponent al favor exigent del
públic, la Direcció ha habilitat la
planta de l'edifici per verificar-hi
les subhastes, donant-li així. una
major amplitud i comoditat.
Unic establiment oficial que amb
aquest objecte funciona a Barcelona
Subhastes públiques tots els dies
de cinc a dos quarts de vuit, tarda.
wmzmi.
a Publicitat
diari catalá
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música Rádio, Finances,
Esports, etc., etc.