Rambla, La (1931-1935). Núm. 165 (6 març 1933)

              , (esport í ciutladanía
e
6 de març de 9331
Barcelona
11111111111~11111~1~1~1~~1111
Orácies a un Parlament
eficaç i digne, Catalunya
tindrA molt aviat la seva
Constitució interior
Any IV. — Número 165 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757 Impremta: Bot, 21 — Tellfon 13000 Preu : 20 céntims
Un
X.33M110 ettiLincial,3rekawea,
vencedor sense gibria
Hitler ha guanyat les eleccions
alemanyes. Legítim o fals, el
triomf "oficial" é s innegable.
A en s'hauran d'atenir les vícti
mes i els espectadors impotents.
Aquest triomf será efímer o du
rador, profund o aparent, peró
de fet ha incrustat una mica més
al poder el conglomerat térbol
demagógic anornenat "nacional
socialisme". El "bell Adolf" gro
teso de les neurótiques teuto
nes — un home que canta "la
gran Alemanya" i no és alemany,
1 ni tan sois escriu un bon ale
many —, de grat o per força,
jugant net o jugant brut, té el
48 per cent dels vots, 1 disposa
del Govern i de l'entusiasme de
tropes bigarrades, sota l'ensenya
de la svastica.
El triomf ha estat disputat.
35.000 camises brunes, conta la
informació telegráfica, envalren
ahir la capital del Reich, armats
de punyals i de revólvers. Un
país 1 ádhuc un continent tenien
els ulls fits en la batalla. S3ria
fácil, ara, com era gratuit abans,
dir que la victoria de le, svasti
ca qra prevista de dies. N3; no
era prevista. En la situació po
lítica alemanya, de natural em
brollada, aquests dies hi havia
una confusió tal que tota pre
visió era permesa. La multipli
citat deis pronostics possibles,
pero, els anullava mútuament, i
la incógnita pesant ha persistit
fins a darrera hora.
Ara tením un fet. No en po
dem prescindir. El triomf "ofi
cial" de Hitler. Tenim, també, la
certitud de saber Hitler disposat
a aprofitar una victoria pagada
a un preu ben alt. Val la pena,
pero, d'analitzar una mica l'es
séncia íntima, la profunditat
real del triomf per grandiós que
sigui. Adhuc donant per bones i
reals les xifres facilitades, si ens
entretenim a desllorigar un XIC
l'embalum d'una máquina tan
grossa veurem que no hi ha tal
vegada una alterado molt con
siderable. La situad& abans com
després de les eleccions, és pe
rillosíssima. No és, pero, diferent.
* * *
El triomf "nazi" deixa subsis
tents els problemes d'abans, o
almenys la majoria d'aquests
problemes. Tractats internado
nals, crisi económica, pugna
d'interessos entre els mateixos
grups de la situad& altres cau
ses menors de corrosió subsisti
ran intactes. L'oposició, també,
será íntegra, amb l'enverinament
temible tothora de la desespera
ció. Hitler tindrá una mica més
de poder i tal vegada una Mi
queta més d'empenta, peró ?po
dria anar gaire més enllá de tot
el que ha fet?
Hl ha al món d'avul, tan 111-
gat, fenómens massa greus per
qué els pugui resoldre el caprici
o el desig de qualsevol Hitler.
Encara que Hugenberg hagi per
dut terreny, aixo no significa
pas que la unió de les dretes
sigui un fet, 1 menys que els
reaccionaris alemanys acceptin
unánimes el comandament hit
leriá. La lluita intestina per
aquest costat, ádhue dintre el
mateix Govern, és un ferment
de descomposició que actuará
sempre, i ara les coses seran tal
vegada més decisives si l'ambi
ció hitleriana es desvetlla exces
sivament. A més cal comptar,
clintre de l'evident complicació
de la política alemanya, que tots
els elements de la situació ju
guen més d'una carta. Hugen
berg, el mateix Hindenburg, no
cal dir que Hitler 1 sobretot el
repulsiu von Papen no aparel
xen paz com a models de lleial
tat. Els uns als altres volen en
ganya.r-se o voldran enganyar
se un moment o altre. Les ne
gociacions confusament contra
dictories de molts d'aquests per
sonatges no representen pas,
certament, una garantía d'esta
bilitat.
Per altra banda, la repressió
no és ca.paç de dissoldre la sa
turació marxista d'un poble com
l'alemany. Un país que ha arri
bat a elegir cent diputats comu
nistes després de tenir sempre
els socialistes com a minoria
més nombrosa, i que a més re
uneix condicions excepcionals
per a un intent serios de comu
nisme económic, no deixará de
cop 1 volta oblidades unes con
cepcions filosófiques 1 polítiques
que han omplert tota una llar
ga etapa de la seva evolució.
Aquesta mentalitat socialitzant
— específicament: anticapita
lista — del poble alemany, ma
durada a través del tempera
ment reflexiu que caracteritza la
nació alemanya 1 traduida en
concepcions de lluita, tindrá la
mateixa influencia real que te
nia fins avui. •
Més, encara: en la práctica, la
victoria hitleriana ha aconseguit
per contracop aglutinar les es
querres. Tot 1 la manera de fer
eleccions, la social-democrácia
ha perdut només un 1'4 per cent
deis vots del país. No parlem
deis vots comuniátes, també molt
sostinguts a despit de la repres
sió ferotge. Aquesta fortitud dels
partits obrers permet esperar
que l'empresa de destruir el so
cialisme — una empresa en la
qual Bismark, que tanmateix
sempre valía més que l'emblan
quinador Hitler, fracassá 'soro
llosament — no passará d'aspi
ració Ilusionada deis reacciona
ris.
'0.114101.0410Q,„
ADOLF HITLER
(Dib. Santsalvador)
AlOrx P333 730141Sta(45Wat?i
Wallered• 44mburo
1 Wationalloyieliiii„li/;:ernifbelzbeiter.l.iactei
- 110
2 Ihniallormetratifite 'Partei 2e.1{ffilantoi 210
3 $1»mmoniftik4t 13artei 310
4
5
7
8
W.tftles dentreml»olti
Or - Otensatt Chhut - %Tul - 40
eanYffront?..4roarrt9éirp9hr 510
%cele). figelldpartli
-
- 70
(f4riiIIIrtplo4inIcr ISolrabodt
- SPIna,e. - •• D•••• 80
9
10
2nilidyt Chardpartci
Teaddie Oanernpartrl 10 O
12 T..dahhannourldn
— — bes — 1210
La Ilista oficial de partits en !taita en
les eleccíons alemanyes. L'erector, a
l'hora de votar, fará una creu al cos
tat del nom del partit que voti.
per
Socialisme 1 comunisme, que
abans de la batalla ja iniciaven
un acOstament necessari, ara es
trobaran aplegats de fet per una
defensa comuna. Llur força en
será doblada. Fina suposant —
c.om és d'esperar — que el par
tit comunista será posat Lora de
la llei, sempre podrá actuar Me
galment com ja en té la practica
o dintre els organismes socialis
tes, sobretot els sindicats, men
tre que el socialisme, per la se
va banda. davant una entronit
zació del terror haurá d'esdeve
nir forçosarnent molt mes ra
dical.
Una revolució, doncs? No ho
afirmariem, pero podría venir
aviat, com és indefectible que
vindrá degut precisament a l'a
ventura de Hitler, i els que en
sortiran més perjudicats seran
els 1nteressos deis grans propie
taris i de les institucions anti
gues. Alemanya ha fet una re
volució grandiosa en 1918-19,
malgrat els errors de táctica i les
claudicacions que no és hora de
retreure. I ara viu de fet en
guerra civil sota l'"ordre" impo
sat de les svastica. No ha de do
nar gaires passes per arribar a
la revolta oberta, a la vaga, a la
insurrecció. Sindicato, coopera
tives, partits obrers 1 democra
-tics, ádhuc els sindicats socials
cristiana, poden unir-se encara i
oferir una resistencia magna,
que tot el front de combat de
l'Estat no seria prou fort, nu
méricament, per a contrarestar
o contenir.
El centre católic és la part més
feble del front democratic i
obrer. Així i tot els sindicats
cristians no són c a p força
menyspreable. I els católics ale
manys són conscients, cultes i
democrates — aixo darrer, so
bretot, perqué estan en país pro
GRANIER-BARRERA
testant. No s'assemblen gota als
nostres "cavernícoles". Si han
compartit els Governs de Wei
mar amb la social-democracia i
ara hi comparteixen les preves
rudes, també podrien ésser un
braç ardit de la contraofensiva
popular.
* * *
Hitler, és ciar, té una solució.
La solució criminal deis reaccio
naris. Voldria fer, encara que no
serapre ho confessa, una nova
guerra. Li sembla que així tro
baria sortida el "material hu
má" afectat per la u:si:1 que la
industria deis grans magnats
aconsequiria les demandes que
enyora.
Pero tampoc és possible, ob
jectivament, la guerra d'Alema
nya. Malgrat el fracs de la
S. D. N., malgrat el retorn par
cial al sistema d'aliances diplo
matiques, avui les guerres són
inés que mai una empresa econó
mica. I els palsos feixistes no
disposen, en general, de capad
tat de resistencia económica per
a emprendre, ni per a secundar,
cap conflicte bé•lic. Alemanya
Italia podran fer tot el que vol
dran: no treuran pas de llur ter
ritori el petroli o altres matéries
primeres que la guerra exigeix
en quantitat i que la terra no
dóna, ni trobaran riquesa de cap
mena per a jugar-se. La prime
ra promesa electoral d'Hitler ha
estat sempre abolir el Tractat de
Versalles: ara Hitler governa fa
dies, acaba d'ésser ratificat en el
Govern, 1 el Tractat de Versalles
no és abolit ni ho será. ?Cal una
altra demostrado d'impotencia?
Tant els ex-aliats com la U. R.
S. S. no han de témer res, si no
es produeixen circumstáncies im
previstes, de l'histerisme bé•lic
deis hitlerians i de l'exércit ger
mánic.
* * *
Tot és igual, dones? ?O bé ens
illusionem i volem, de lluny es
tant, aconsolar-nos de la gran
dolor per la fallida d'una demo
cracia prometedora?
No ens sabem estar de repetir
sovint, porqué ens plau i perqué
és justa, una frase .definitiva de
Cavour, el patriota demócrata i
diplomátic ensems del "Rissorgi
mento". Deia que governar amb
baionetes és a l'abast de qualse
vol cretí, pero que alló difícil és
governar amb lleis. Hitler no és
altra cosa que un criminal que
governa amb baionetes. Perso
nalment, és un pobre home. No
té la talla no ja d'un Bismark,
sinó ni tan sois d'un Mussolini.
Es només una mica per dessobre
— dad estant produeix aquesta
impressió — del difunt Primo de
Rivera. Pero aixó és per una cir
cumstáncia fortuita: va néixer a
Austria, on l'escola primaria ha
estat sempre millor que a Jerez
de la Frontera.
Un estadista posat a dictador
pot ter tremolar la terra. Un
simple dictador intelligent com
Mussolini — de Napoleons només
n'ha nascut un digne de la his
toria — pot meréixer un respec
te superficial, com el pot meréi
xer una mediocritat ferrenya
del tlpus de Stalin. Hitler no és
res d'aixó, i té un estat major de
nivell més baix encara, una sim
ple camarilla de oatrioters que,
en llur majoria, es varen embos
car durant la guerra. Si Alema
nya gosava, podria treure's del
damunt aquest home 1 aquesta
llopada, com s'espolsa un para
sit.
Sota el signe de la "Svastica". a bord de
interpreta tendres cancon
UNES ELECCIONS ALEMANYES
A BARCELONA
Ahir, tothom, qui més qui menys,
eslava pendent de les eieccions
d'Alemanya. A Barcelona, pPr a
distreure un xic l'atenció sobre el
que pogués passar en les elecoiens
a aquell país. vam tenir unes elec
cions alemanys pel nos-re compte.
Poques degueren ésser les ciutats del
41t~
1 "Halle". Mehtrestant, una orquestrina
s bavareses sense malicia.
(Foto Torrens)
món, fora de les fronteres alerna
nyes, que es poguessin donar aquest
gust.
La fantasia de la gent — la fan
tasia a tot aireu és 'Hiere feia
mals averanys a rentorri deis des
graciats que tinguessin l'atrevimPnt
d'anar a votar en alta mar Per aixo
mateix a nosaltres ens interessava
anar arab els alemanys a bord del
bord del «Halle» un diumenge al matí
Sota el signe de la creu swasfica
"Halle". Ens haurla fet certa lllusió
ésser raptats, c,om deien molts, cap
al país del mariscal Hindenburg.
No penseu pas que tos una cosa
planera. De moment as trobáveu
que al Consolat d'Alemanya no en
sabien res. Ells no hi entenien, en
aixó de les eleccions. Tot el "tingla
do" el portaven mis misteriosos ale
manys que aquests dies han cele
brat mítings i tot a Barcelona. Tal
ment com si es tractés duna cam
panya electoral de delaó. Aquests
alemanys eren "nazis". No podia
ésser d'altra manera. La seva seu,
ens van dir, la tenen en una cerve
seria del carrer de Provenga.
Flnalment, vam trobar la solució.
Al Passeig de Gracia, en un Institut
de Beauté (aix1, en francés i tot),
una "fraulein" amb una creu swas
tica al pit ens proporcioná la ma
nera d'embarcar-nos.
UNES ELECCIONS QUE COSTEN
DEU PESSETES I UNS QUE NO
Hl ESTAN D'ACORD
Molt abans de l'hora d'embarcar,
érem ja al moll. Semblava un éxode
d'alemanys. Era de temer que mol
tes cases de comen estrangeres de
la nostra ciutat es quedessin sen.se
dependents, i aquellas cerveseries
noves de l'Eixampla, amb aquella
noms deis propietaria tan extrava
gants (un del carrer d'Aribau tra-.
duit al catalá, vol dir caçador de
pollastres), sense clients. La majo
ria deis que anaven arribant llulen
la creu de Hitler 1 deis nacionalistes
bascos. Un d'ells, un pobre vellet,
esteva veritablement enternit. Tenia
setanta anys 1 en teta la seva llarga
vida era la primera vegada que
anava a votar! Per fi podia inter
venir en els destina de la seva pa
tria, que feia tanta anys que havia
deixat. Hitler és un psicóleg. Sap
comprendre el perill de deixar vo
tar els alemanys de casa 1 el que
convé que ho fassin els de fora.
Aquests no estan encegats per l'apas
sionament i saben el , que convé al
seu país més que no pas els que no
iban deixat mal! Tenen més .expe
rienda, han vist més món...
El dia d'ahir, peró, vaig perdre
una fe. Ja no cree en la tan alabada
puntualitat deis alemanys, que vo
len compartir l'honor amb els an
glesos. El día que votin a casa els
anglesos segurament que perdré la
fe en la dels anglesos. Ara, que si
n'he perduda una, almenys n'he ad
quirida una altra. Em vaig haver de
convencer que els alemanys són tan
utilitars que fins d'unes eleccions
saben treure'n profit. Han tingut
una idea que proposem al nostre
Ajuntament perqué l'aprofiti. El fer
les eleccions fora port cobrant un
tant per viatger. No sabem, peró, si
la nostra gent ni si els paguesin
voldrien embarcar-se per a anar a
votar. Estan tan acostumats a co
brar per fer-ho a peu pla! De tetes
maneres aquesta iniciativa dels ale
manys de Barcelona podria ésser
utilitzada per ajudar a les Compa
nyies de navegació espanyoles en
viant els seus vaixelLs a l'estranger
a organítzar eleccions a deu pesse
tes per cap. Com que la idea no ha
estat nostra la brindem completa
ment de franc a les autoritats de la
República, 1 si elles no la volen apro
fitar en fem oferiment al senyor
ex-comte de Güell perqué així es
refaci de la pérdua de la subvenció
de l'Estat a la seva flota transatlán
tica.
Al moll quedaven els eterns pro
testátaris. Una desgraciats obrers
alemanys que s'havien cregut que
n'hi havia prou amb ésser alemany
i tenir els documenta en regla per a
tenir dret a votar. Els organitzadors
els van demostrar que no. L'article
de la Constitució alemanya que
dóna dret ala alemanys residents
l'estranger a votar, haurá d'ésser
modificat afegint-hi la frase "si te
nen deu pessetes per a pagar-se el
vot". Tenim la seguretat que cap
ciutada espanyol no entén aixó.
Aquell obrer alemany que al Port
renegava 1 dela fastics alemanys ala
seus compatriotes, tampoc no ho
entenia, peró no per aixb va poder
votar. Hitler va guanyar un vot ala
seus contrincants marxistes. Els
seus representants a Barcelona han
fet bona feina.
LA SERIETAT ALEMANYA
EN PERILL
Un altre tópic que per a nosaltres
ha perdut valor. Hi créiem fins que
en arribar fora pont vam veure com
dos alemanys, o més ben dit, un
alemany i una alemanya de mitja
edat es posaven a bailar a grana
trota al so d'un acordió i de dos
saxofons.
Les eleccions de debo no van co
mençar fina que el vaixell estigué
fora de les aigües jurisdiccionals.
Un remolcador del port de Barce
lona, per encárrec del Vachier ma
rítim, tingué cura d'anar traçant
una l'atila amb la seva estela per
evitar que 1-Halle" trenqués la, neu
tralitat espanyola. A bord del re
molcador ens va semblar veure-hi
un -delegat de la Societat de Na
cions deis que havien d'anar a Man
xúria a renyar eta japoneses. El rite
va començar entonant tots els pre
sents alemanys el "Deutchsland
Uber Alles", uns amb el braç dret
enlaire i altres servint-los de penja
robes per a la gabardina. Una jueus
que hi havia eren eta que cantaven
amb més entusiasme, peró un deis
"nazis" ens deia:
—No en féu cas. Són capa,ços de
votar els comunistes. Són mala gent,
aquests jueus. No sé com els voleu
al vostre país. Sort que amb el
temps els treurem també nosaltres
d'aquí.
Dos o tres social-demócrates que
havien passat d'amagat cantaven
be i mirant en totes direccions. Te
nien por deis hitlerians i tenien por
dels comunistes. que s'imaginaven
que hi havia entre 'la tripulació. Els
social-demócrates no guanyen per
planys. No els entenen ni a la dreta
ni a l'esquerra.
EL QUE LI COSTA A UN ALE
MANY DE VOTAR
Mal, fins ahir, no ens haurlem
pogut imaginar com sorn poc pre
visors ala habitants d'aquesta mena
de pell de brau que en diuen Penín
sula ibérica. Nosaltres ens hauriem
embarcat com si anéssim a la Bar
celoneta en una "golondrina". Ningú
no hauria previst ni el mareig ni el
cansament. del viatge. Els alemanys,
en canvi, coneixedors del que U
costa decidir-se a un paisá seu
prendre un d.etermini; venien gaire
bé tots — tots menys aquelLs oue
amb el nostre contacte s'han tel
malbé — amb una cadira per acure,
amb taronges per al mareig, i al
guns fins amb la manta de viatge.
De moment, la cosa ens féu certa
gracia, peró després ens vam haver
de convencer que tenien raó. Va
ésser quan un alemany de panxa
inflada per la cervesa va ter un
sermó ala seus companys exhortant
los a votar més de presas. Cada un
deis que han entrat a votar — va
venir a dir — ha estat cosa d'un
minut a la cabina. aquest pas,
essent com som tres-cents a bord,
tenim votació per tres-cents minuto
que .són cinc hores, i tenint en
compte que hem de fer almenys
dos viatges més, perqué puguin vo
tar tots, a les dotze de la nit no
haurem votat tot,s encara i llavors
el Reich haurá de convocar tlec
cions extraordináries. Per a evitar
(Passa a la página següent)
Davant de la cambra del comandant, on hi ha el collegi electoral. El Collegi únic de tota la Mediterránia.
(Foto Torrens)
2 la ra mbla 4
Col-lo tges
L'indígena í el foraster
L'indígena.—S'ha acabat No
puc consentir un dia rnés que
la nostra terra esdevingui in
habitable per culpa de vos
altres, multitud de forasters
que hi veniu del Sud i de
l'Est, carregats de fam, de
cmiséria, de brutícia i d'incul
tura. No ho puc consentir !
El foraster.—! A bona hora et
despenges amb la teva pro
hibició ! Mentre et calien bra
ços per portar endavant les
teves ob?es de transformació
de la ciutat i per fer les tas
ques més dures del camp, no
t'ha semblat pas malament
que vinguéssim a milers i que
ens conforméssim amb jor
nals miserables.
L'Indígena.-1 No usvarem cri
dar 1 Si vareu venir aleshores
i si us entesteu a continuar
venint avui, és perqué us
dóna la gana. Peró ni les
nostres corporacions públi
ques, ni els nostres sindicats
obrers han enviat pas un
nunci a les vmstres ternes per
invitar-vos a venir...
El foraster.—Bah ! En aquesta
mena d'anades i vingudes,
ja se sap que no cal circular
invitacions. Basta que un
hom deixi que s'escampi la
nova que hi ha feina, perqué
tots els homes que en neces
siten es considerin invitats.
L'indígena.—Aixó és una teo
ria vostra molt discutible i en
lloc admesa. De fet tots els
paisos es reserven el dret
d'admissió...
;Es foraster.—Feu compliments
En l'época de les vaques
grasses quan us calien jorna
lers, a bon preu, que hauríeu
fet si no aribem a venir nos
altres ? ? Els metropolitans,
l'Exposició, els paviments
nous, els conreus que els vos
tres pagesos abandonaven per
Ingressar a les fabriques o per
exercil. el comerç, de qui
s'haurien refiat ?
L'indígena.—lii! Si no hagués
siu vingut vosaltres, els del
Sud i els de l'Est, haurien
vingut gentades d'altres ter
res... El món és molt gran
El foraster.—D'on ? ? Qui hau
ria vingut ?
L'indígena.—Per Déu, amic
foraster, no us envaniu. De
persones disposades a emi
per CARLES SOLDEVRA
grar per trobar un jornal se
gur n'hi ha per tot.. Si no ha
guéssiu vingut vosaltres, hau
rien vingut italians, o mal
tesos o balcanics...
El foraster.—?1 volett dir que
amb aquest canvi hauria gua
nyat gaire? Esteu segurs
que els italians de la Calá
bria, o els búlgars o els ro
manesos, no us haurien dut
tanta miseria i tanta incultura
com nosaltres?
L'indígena.—Es possible. Pe
ró, ara no tractem d'aixó, ara
discutim si sóu o no sóu in
substituible en la mena de
feines que heu realitzat. I el
fet és que si no les haguéssin
complides vosaltres, haurien
vingut de qui sap on per re
emplaear-vos. ! Xinesos, ja
ponesos i tot !
El foraster.—i Galdosa substi
tució ! Amb xinesos i japone
sos, com hi ha món que la
puresa de la vostra raya i la
conservació de les vostres vir
tuts pairals — afers que tant
us preocupen — haurien sor
tit ben afavorides ! Desenga
nyeu-vos, admirats indíge
nes, si volíau continuar l'en
grandiment, la magnificació
de la vostra patria, no tenfau
altre remei sinó empassar-vos
un hon glop d'immigrants...
I eis immigrants, míreu-ho
com vulgueu, no són pas una
colla d'excursionistes que es
desplacen per gust i que es
banyen cada matí i es fan la
manicura ; els emigrants s6n
sempre una partida de des
esperats...
Lindígena. — Naturalment
No calia que girésSiu les co
ses cap al cantó de la cari
catura percy''. les compren
gués perfectament. Els emi
grats solen tenir farn, no
acostumen a tenir títols de
batxiller, no s6n models
d'hig,iene. Peró no em ne
gareu que precisament els
pobles que s'han hagut de
refiar més directament de la
immigració i que sense ella
encara menarien una vida
bucólica i elemental, són els
que han regulat amb més
compte i amb més rigor l'ad
missió de forasters...
El foraster.—Ho sé prou 1 Els
Estats Unif han arribat en
aquest ram a les máximes fi
ligranes. Han establert una
xifra anyal d'admissió per a
cada nacionalitat, prenent
cona a base el nombre d'es
trangers de cada:procedencia
que hi havia a la Unió ame
ricana en mil vuit-cents i
tants... No recordo l'any
exacte, perb sé perfectament
que era un any en el qual hi
havia molt pocs italians i
molt pocs balcánics... Aixf,
amb aparences d'equitat i
d'parcialitat, el Govern
an%rica ha rednit al míni
mum l'entrada d'aquells fo
rasters que li resulten menys
simpátics...
L'indígena.— Hi tenia dret !
No faltava més ! Al capda
vall aquestes simpaties i an
tipaties no havien estat esta
blertes capriciosament, sinó
després d'una Ilarga experien
cia en la qual havien arribat
a escatir quines races accepta
ven millor la disciplina ameri
cana, quines donaven un con
tingent més baix de crimina
litat o de morbositat...
El foraster.—No hi tenia dret !
? Qué és aix6 de tancar les
fronteres i de practicar-hi la
tria deis homes com la deis
bestiars? ! Allá on hi hagi
terra baldera, obres que ne
cessiten gent, mines a explo
tar cal deixar les portes ober
tes de bat a bat !
L'indígena.—! Quina insensa
tesa ! Aquesta llibertat que
prediqueu produiria mil des
astres. No ho veieu Les
masses migratóries s'abalan
earien tumultuosament als
pa:Nos que fessin semblant de
tenir una hora próspera i en
un tres i no res els enfonsa
den en el desordre i en la mi
seria. Allí on hi batida feina
per mil hi compareixerien
cent mil que amb llurs ofertes
desesperades provocarien una
davallacla formidable dels jor
nals ...No. Aquesta llibertat
de desplayament és impossi
hle, cada cop més impossible.
Ni els soviets, dins de Rússia,
permeten que els obrers va
gin a llur albir d'un cantó
a l'altre.
Elforaster.----Sí, be, peró no em
negareu que aquestes mesu
L'autor denomina aquest Ili
bre "Manual practic de socia
lisme eatalá". Si després de Ile
gir aquesta definició examineu
sumáriament aquest gruixut vo
lum, quedareu una mica des
conc,ertats. Res no hi és resu
mit. Els conceptes ragen amb
fácil abundancia de l'estilo
gráfica de Campalans ; els te
mes li prenen una máxima am
plitud. El 'libre no forma un cos
de doctrina, ans és compost
per articles, manifestos i dis
cursos que tracten temes molt
diversos.
—? Qué té, dones, a veure
un llibre així amb un manual ?
Un manual no es més aviat
el resum d'una doctrina?
Llegit, perb, el llibre hom
s'adona fácilment del sentit que
pren aquesta denominació de
"Manual practic de socialisme
catalá''" Tots els treballs que
conté són suggerits per les evo
lucions, els avenços, les parades
del socialisme a Catalunya. Al
res són cruels i egoistes
L'Estat que pe,r una causa o
altra gaudeix de la fortuna o
del benestar, cuita a tancar
la porta perqué no hi entren
sinó aquella dosi de miserio
sos que li són indispensables
per mantenir el seu esplendor,
tot fent els oficis vils...
L'indigena.—La dinámica de
les grans masses sempre té
aquest caire de erueltat. i
cl'egoisme que denuncieu amb
tanta amargor. Peró, feu-me
el favof de reconéixer que si
els estats prospers preseindissin
d'aquestes precaucions, s'en
sorrarien de pressa SENSE
BENEFICI PER NINGU,
AMB PERJUDICI GREU
PER A TOTA LA HUMA
NITAT.
El foraster.—Teniu raó, peró és
horrible.
L'indígena.—Es horrible, peró
tinc raó. En el nostre cas con
cret, el que us apassiona a vós
i m'apasiona a mi, p?rqué
és qüestió de vida o mort,
digueu-me, qué en treuríem
de veure submergit el nucli ci
vilitzador de la riostra terra,
el seu instint artístic, la seva
fallera higiénica, les seves in
quietuds espirituals, fins la
seva esma de refinament, per
una vident expansió de la
incultura, Up Pinconformisme
salvatgí i del tracoma obee
cant ? No. Siguem lleials i
coratjosos ; acarem-nos sere
nament amb la realitat i re
coneguem que de no regla
mentar amb enerp,ria el cor
rent immigratori fóra un ac
te de negligencia suicida.
6 març de 1933
L'obra de la setmana
"Política vol dír Pedagogía",
de R. Campalans
gunes págines del 'libre tenen
així un valor de documents. Al
gunes són pedres angulars d'a
quets edifici encara frágil del
socialisme catalá. I totes elles
són sempre amarades de doctri
na socialista. L'autor és sempre
en socialista que parla. Expres
sa la doctrina socialista en mar
xa. Els esdeveniments, tant com
de punt de suport per al comen
tan, Ii serveixen d'exemplaritat.
Totes les págines tenen un va
lor didáctic.
A primer cop d'ull sembla
que aixó no sigui un gran elo
gi. Una cosa semblant hauria
d'exigir-se sempre a un escrip
tor polític. Un simple literat pot
reaccionar només que per sensi
bilitat davant deis fets. Pot dei
xar-se guiar per l'emoció del
moment. Hom ha escrit així
bons i fins admirables articles
literaris, encara que a molts no
ens plagui gaire aquesta ines
tabilitat de l'escriptor sense doc
trina, que sembla tan aviat a la
dreta com a l'esquerra. Hom
voldria que tot escriptor tingués
una religió o una filosofia que,
com una interna armadura,
prestés cohesió a tots els seus
judicis. Per?) a qui aquesta ar
madura no hauria de mancar de
cap manera, és a l'escriptor po
lític. Sense ella — política vol
dir pedagogia l'escriptor no
fará mai proselits, no educará
les masses, no els donará nor
mes polítiques. ? I a quants es
criptors polítics no els manca
aquesta armadura interna ?
? Quants us donen la impresió
de mantenir-se ferms, en mig
deis combats de cada dia ? No
semblen la majoria flotar a la
rnercl de les onades ?
Peró la falla potser més en
cara que deis escriptors, és deis
partits. A Catalunya i clic
Catalunya per precisar — la ma
joria deis partits són mancats
de doctrina. renen sovint, com
a máximum un vague programa
preelectoral que, per endavant,
saben qué no poden complir.
? Quina ha d'ésser, dones —
parlo en general, fent totes les
excepcions respectables que tots
coneixem—, l'actitud deis es
criptors polítics que defensen
les doctrines d'aquests partas ?
? Com no ha de fallar-los Ilur
per DOMÉNEC GLIAASE
armadura ideológica ? Llur mis
sió resta reduida a justificar les
giragonces de vegades fantás
tiques deis partits que defensen.
El partit socialista i l'ante<
RAFAEL CAMPALANS
de "Política vol dir pedago
gia" no es troben, dones, en
aquest cas. El socialisme té una
doctrina política; i l'autor no és
solament deis que la saben ex
posar, ans matísar, adaptar-la
a les necessitats de l'hora i del
país. Per tenir una doctrina,
més que una organització, el
socialisme és a Espanya — se
gons expressió de "La Veu de
Catalunya" — l'unic gran partit
europeu. I és a Catalunya, a
desgrat del seu raquitisme ac
tual, un partit cohesionat, un
partit d'un perfil inconfusible.
Es, més encara, una esperanCa.
En dues actituds, per?),'tiö-ens
sernbla prou just J. Cam
palans. La primera és la rapi
desa amb que liquida — tot re
coneixent-li el valor que ha tin
gut en el moviment ascencional
de Catalunya — el ,catalanisme
históric. fóra certament
que tots parléssim i penséssim
eL catalá, de cara als grans pro
blemes del món. Aleshores po
driem ádhuc deixar de parlar
de catalanisme. Peró les coses
no s'esdevenen així. Hom pen
sa, parla, escriu i ádhuc s'or
ganitza en castellá, moltes ve
gades. Veieu ara mateix els ma
nifestos deis dissidents de la
C. N. T., redactats gairebé tots
en eastella ? Diuen que volen
alliberar-se de la tirania de la
F. A. I., peró ells mateixos es
dicten ja una altra tirania per
al pensament i l'esperit. El ca
talanisme té, dones, encara mol
ta tasca a fer a Catalunya.
• L'altra injusticia de Campa
lans és el seu menyspreu per
Acció Catalana i Acció Repu
blicana. Es un menyspreu que
només excusa d'haver estat for
mulat en moments de les grans
batalles electorals. Remarcar ací
tot el que han representat Acció
Catalana i Acció Republicana,
amb llurs órgans d'opinió, du
rant la dictadura, fóra balder,
car tots ho sabem prou. Recor
deu només que ara, alguns ho
mes, en separar-se'n i en do
nar Acció Catalana per morta,
li han fet la més bella apOlogia.
En carvi, un deis aspectes
més lloables del llibre és la cons
tant invitació als obrers a en
trar a les,vies legals per acon
seguir o imposar llurs reivindi
cacions. Aquesta porta que
Campalans els mostra oberta, i
que mena directament al socia
lisme, és sens dubte l'única sor
tida normal de 1"impasse" caó
tic on la F. A. I. els ha ficat.
Literáriament, "Política vol
dir pedagogia" és escrit en un
estil brillant. De vegade- la fra
se de Campalans agafa una cer
ta pompa. No ho diem amb re
tret. Es una manera literária
que ha seduit molt els italians
i els castelláns. I encara que els
nostres clássies hagin preferit
potser per no haver conegut les
esplendors del Renaixement
la vivacitat a la pompa, Cata
lunya, entre Castella i Itália, ha
de sofrir de vegades la influen
cia deis estils sumptuaris : in
fluencia que, val a dir-ho, en el
cas de Campalans és molt dis
creta. Altrament la seva prosa,
ordenada i clara, és un bon
vehicle d'exposició d'idees.
A bord del
"Halle"
(Vé de la pagina primera)
aixb, cal que tots us posen a medi
tar en silenci el partit que voleu
votar i que quan entreu a la cabina
el que ara féu en un minut ho réu
llavors en vínt-l-cinc segons...
La prédica va tenír e eu éx1t.
Llavors, si no amb un quart de
minut en van tenir prou amb trenta
segons. Grácies a aireó vana poder
ésser a port a dos quarts duna.
De totes maneres, és de creure
que els simpática mariners hambur
guesos que nairaven amb certa íro
nIa les creus amb potes deis seus
passatgers everruals, van fer-hi
naolt. Es veu que tenien ben pensat
qué anaven a votar perqué ella tots
plegata van necessitar menys temps
que els dos mis dels alemanys de
Barcelona. No en va són eta mari
nera que han fet tres revoluciona.
REBUDA TRIOMFAL. AMB CANT
D'INTERNACIONAL I GUARDIES
D'ASSALT
l'ot estava previst per a donar
Més lluiment a la festa, fina la re
buda. Es bons bevedors de cervesa
entraren al port entonant, nova
rnent mana enlaire, 1 seu Deuchs
land Uber Alles. Abans, pel seu
compte, els hitlerians, en plena mar,
en uposar que havien guanyat les
eleccions del vaixell, havien entonat
un hímne nazi, amb hurres al final
i tot. A la tornada no s'atrevíren
a tant. En tenien prou de demos
trar la seva fe patriótica entonant
l'himne, nacional. Si amb aíxb la
n'hi va haver prou per a enfutísmar
un grup d'espectadors que s'espera
ven al moll, compteu si arriben a
cantar aquell himne nazi que, se
gons sembla. diu: "Quin goig fa
sentir la remor de la sang deis
jueus quan s'eecola pels carrera de
la ciutat". Els antes de fe de retrats
de Hitler d'aquell grup que ento
*nava la Internacional 1 la "Jove
Guardia" potser s'haurien convertit
en vespres sicilianes. Amb tot, els
hítlerians que s'esperaven al moll
per a embarcar en el segon viatge
1 els que tomaven del primer, mal
grat l'ardiment que dóna la segu
retat de la victbria. no es donaren
per alludits i foren prudents. Un
marinen ros, alt 1 cepat, que en tot
el viatge no havia dit res, ni somri
gut mal. ni tan solament en veure
alguna passaagera plaent, es mira
els alemanys que plegaven les cadi
res 1 les mantes amb aire dissimulat
esclatá en una riailada franca. Ha
vía retrobat els seus a centenar de
mines del port d'Hamburg.
No comptava, pero, que a Barce
lona hi ha guárdies d'assal, als quals
no agrada sentir cantar. En arribar
aquests s'acabaren els autea de fe
i els canta d'InternacionaL La ríalla
del mariner es convertí en un som
riure amarg. A bord hl hagué ja
qui s'atreví a mirar-lo d'una mane
ra reptadora. Algú intenta renovar
l'entusiasme amb un hurra a Hitler.
No va reeixír. Ala guardies d'assalt
és posible que tampoc no els agradin
els himnes hitlerlans.
Al vaixell quedaren els mulles
amb el seu acordió de tocar tangos
i els saxofons, 1 aquell "Usted ha
sido filmado", que tots hem vist a
la Rambla. Anava a filmar la gent
en aquell lloc imprecís de la mar
que no és Espanya 1 tampoc no és
Alemanya. Un lloc que si no fos
que no hem perdut de vista Mont
jtfic ni el TIbiclabo i per torna hi
tenirn el "Montseny" i el "Mont
serrat", ens semblaría que no és
enlloc.
N. M. 1 F.
La Publicitat
diari catala
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música, Radio, Finances.
Esports, etc., etc.
Paradisos judicials
En el Regne de
Casal rónec, escala estreta
amb graons bonyeguts, rajoles
descompostes o trencades perqué
hom hl pugui ensopegar amb
constancia; passadíssos laberin
tics amb parets plenes d'incrlp
cions allusives a la vagancia, que
—per no desmentir els autora
ningú té cura d'esborrar.
Manca absoluta de consergee
de cartells Indicadora.
Gran nombre de portes obrint
pas a dependencles atapekles
d'arxlus, protocols, taules mutt
lades, Ilums que recorden la 111u
minació paperinesca deis carre
tera i pols—molta pOls —segura
ment prehistórica.
Públic temorenc anant en re
cerca de l'oficina on curin de
tramitar llurs assumptes 1 d'un
empleat disposat al sacalfici d'a
tendre'ls.
En un banc situat prop d'un
despatx unipersonal hi seuen di
verses persones esperant torn. Un
rellotge toca hores. La gent es
neguiteia.
Una senyora es lamenta:
--8ón les deu 1 encara no des
patxen!... Qui sap quan en sor
tirem...
--Qué hl vol fer, senyora; es
tem al jutjatl—argumenta un se
nyor vell, amb cara resignada.
Tothom mira els interlocutora;
uns, els novells, amb curlositat in
formativa, altres, els liabltuats.
amb somriure ironic.
—Peró ?no és a les deu l'hora
de despatx? — demana una jove
neta.
—Oficlaiment és a les deu, pero
els que acostumem a venir-hl ho
fem convençuts de passar-nos-h1
tot él matl—respon el senyor vell
escépticament.
La conversa es generalitza:
—Com que no hl ha qul se'n
cuidí!
—Aquí tots els empleats tenen
un reí al cos !
—Quina manera de fer perdre
el temps!
—I sempre fan igual?—pregun
ta un novel'.
—Des del teMps de la ínvasió
napoleónica — informa el senyor
esceptic, amb a,plom.
—I sort que et despatxin—afe i
geix un obrer dels recalcItrants
moltes vegades, després d'esperar
tot el matí, et diuen que tornis
nernué és hora de plegar.
Aquest nou detall fa augmentar
el to de les exclamacions:
—Es vergonyós!... Que hl poein
més personal!...
—Aquí tracten a tothom com
a delinqüents!...
—Aquesta passivita.t índignal...
El senyor vell comenta:
—Tot aixo és conseqüencia deis
proced1ments rutinaria que se
gueixen els nostres jutjats, on
níngú cura d'introduir-hi el ma
terial 1 organ1tzació propia !lela
temps actuals, ço que fa que en
aquestes oficines es treballi igual
que cent anys endarrera.
Els °lenta fan signes d'aprova
ció. Amb molta oportunitat el re
llotge toca dos quarts d'onze. Els
ánims es van caldejant. L'orador
reposa un moment, cercant nous
arguments per a continuar la pe
roració; les mostrs assevera.tíves
del públic l'animen, 1 seguelx amb
posat de conferenciant:
—Els jutjats espanyols necee
siten urgentment una gran reno
vado que els produeixi el dina
misme 1 la claredat que ara no
tenen. Aquí, la paraula ACTIVI
TAT és oída com un sacrilegi; la
prudencia i díscreció del públic
es confon amb la ta.ujaneria, i
la major part d'aquests barbera
tes obliden que llur missió hau
ría d'ésser la de servir bé als ciu
tadans, que, a la fi, són els qui
els mantenen en els lloes que
ocupen.
Un borne interromp:
—El que passa és que els jut
jats estan plena de monárquica
que obren d'aquesta manera per
sabotejar la República.
—No sigui innocent! Al/el) és
absurd —replica el senyor vell
Les idees politiquea deis empleats
no 1nflueixen en els resultats que
el palie obté d'ells. Les oficines
judicials, des de molts anys ença,
han estat considerades per l'opí
nió pública com el cim de les di
ficultats de tramita, 1 aquest ré
cord que de tanta anys ostenten
no es recluirá si no és amb una
conscient depurado 1 nova orde
nació, tant de personal com de
treball; tambe seria convenient,
alhora que una garantia pel pú
blic, la creació d'un despatx, en
cada jutjat, on la gent podrien
informar-s'hi, 1 on s'atenguessin
tota mena de reclamacions. El
servet del Registre és tant deft
cient que mal he pogut compren
dre com és possible que un docu
ment personal, qualsevol que si
gui, hagin de tardar, com a mí
nimum vuit dies per despatxar-lo;
aquest cas, que sola podría adme
tre's en circumstáncies excepcio
nals, ha esdevingut una epidemia
permanent deis jutjats.
Un jove intervé:
—Cal observar que d'aque,sts
procediments se'n deriven altres
deficiéncles. Els servels es fan
mítjançant un pagament, que, en
proporció al profit que reporten,
és excessivament car, tant més
quan la majoría de les vegades
són trámits exigits pels propia
jutjats, on resten les partides ar
xivades Indefinidamente
—Després diran que el casa
ment és gratuit 1 amb el máximum
de facilitats!--adduelx una dona
que espera poder-hl casar la
filia. —Nosaltres. per ara, ja hl
portem gastats més de quatre
duros entre uns 1 altres roman
los; no partem del temps per
dut!
—I el que perdranl—corrobo
ra el jove, sentenciosament.
El senyor esceptic torna a in
tervenir:
—Ningú ignora que les partldes
del Registre Civil poden treure's
amb molta rapIdesa, a base d'a
bonar el doble per un treball el
preu del qual ja hem convingut
en qué és excessiu. Hem de creu
re que no existeix cap Ilei que
fil 1 ordeni aquest procediment;
per tant, cal suposar que aquest
Farcaísrne
exeés de pagament passa enter en
possessió deis emPleats que "cui
den" del tra,mit. Ara be: diázia
ment la cua es compon d'unes
cinquanta personea; tinc el con
venciment, per haver-ho com
provat, que a totes els urgeix
l'obtenció de llurs documenta;
convinguem en qué solament n'hi
ha una desena a les quals
aquests documenta els són ur
gentíssims: per a obtenir-los s'ha;
de recorrer, com a única solució,
a l'abonament de quatre pessetes
més dmhonoraris". Si a aquests
ingresaos hí afegím els que s'ob
tenen d'altres tramita més com
plicats 1 de "tarifa" mes elevada,
el sou que perceben i altres gan
guea que hi cauen, podria saber
se per qué a tothora presenten
al públic una cara 1 un humor
dignes de produir l'enveja de
qualsevol espanta-criatures.
—Aixó, aixo és més de lamen
tar! Que a més de no poder ob
tenir el que ens precisa, sinó a copia de paciencia, 1 prou pena
en tenim, encara toquen/ les con
seqüencies de l'excessiva genero
sitat d'altrí.
Una senyora sentencia:
—La mar, com més té, més
brama.
—Un altre truc molt ben estu
diat és també el de la manca de
canví— indica un gran observa
dor—, en aquest,s paradisos ju
dicials les comoditats h1 són tan
abundantes que mal s'ha sentit
la hecessitat de posadr una peti
ta quantitat de xavalla per als
canvís; els pagaments s'efectuen
directament des de la butxaca de
la "víctima" a l'armilla del fun
cionari, el m'al, habitualment,
indica que no té "sueltos". La
persona agraciada aaqmub esta•
manifestad& resta un moment
perplexa, calcula si és preferible
deixar-ho correr o anar a bes
canviar a una botiga propera, re
corda que en tornar li tocará es
perar-se novament pereue el
redespatxin 1 "generosament" op
ta pe? primer. Es un sistema
que també produeix bastant.
Sarcasticament el rellotge deixa
sentir tres quarts d'onze. L'am
bient s'impregna de fetor de pa
per "sellat", 1 deis llavis deis re
units brolla un enfilall de lloan
es a l'Altissim: acaba d'arribar
l'oficial del Registre.
Obre la porta del "seu" des
patx, penja el capell 1 el bastó,
prepara la pipa, l'encén i amb gest
olímpic indica:
Que passi el primer...
Un home s'avança. La gent for
ma cua ordenadament. Les con
verses acaben donant lloc a con
fidencies, de les quals n'oim al
guna fragments:
—Aquesta és la sisena vegada
que vine 1 encara no he pogut
resoldre res.
—Si "afluixa" Ii ho arreglaran...
—'Laltre dia, a un senyor
resolgueren tot, pagant una quan
titat...
—Dones de mi no en treuran
res, maldament hagi de venir du
rant un any. Només faltaría que
encara tingués de donar-los
diners!... Sola de jornals ja hi he
perdut cinc duros!...
Per fi ens toca el toril. Es un
quart d'una. Després deis entre
banca consegüents enllestim 1
sortim.
Al peu de l'scala, un desvagat,
amb més inspirado que ortogra
fia, s'entreté eserivint a la pared
l'indicació "Subida al quelbario";
sátira que ve a augmentar el
nombre de les moltes que hi figu
ren, entre les guata és digne d'es
ment una quarteta que antany
feia les delícies deis nostres avis.
la qual transcrivim:
Yo bien quisiera saber
y lo digo sin malicia,
por qué, al oír: !La Justicia!
todo el mundo echa a correr.
M. BALAGUER
Perniqueria PORTABELLA
Rbla, del Centre, 35. Manicura.
Completa normalització servels,
6 marg de 1933 la rambla 3
FIGURES
L'humanista revolucionad
Dos infants, dos pols
Quan Barcelona, l'any 1888,
es vestia de dama moderna i
treia el cap Pireneus enllá, la fa
milia reial, convidada a la gran
diosa fasta de l'Exposició Univer
sal, era hoste de casa la ciutat.
Les habitacions del petit prin
cep — tenia escassament dos
anys — queien a la piala de Sant
Miguel, davant per davant deis
balcons d'una valla casa burge
sa, als baixos de la qual hi ha
via el Bar del Mico. Un matí
dues dides ensenyaven llurs res
pectius infants a través dels vi
dres deis balcons i es Talen mú
tuament compliments i
Eren la dida d'Alfons XIII i la
dida de Lluís Nicolau d'Olwer;
d'un futur rei i d'un futur mi
nistre de la República que havia
de destronar-lo.
Aqaesta dida tan cofoia del seu
infant sembla que pressentl que
aguanta. un futur ministre...
En Nicolau nasqué el 20 de
gener de l'any 1888. Era l'hereu
d'una familia benestant, el cap
de la qual era un deis millors
notaris de Barcelona. Ei senyor
Nicolau, pare, tenia la notaria
al carrer d'Escudellers, al tros
que avui ha estat absorbit pel
carrer d'Avinyó. Al cap d'uns
quants anys i per tal de tenir el
pis al costat del despatx, la fa
milia Nicolau abandona la plaga
de Sant Miguel i es traslladá al
•carrer d'Avinyó, 46, on ha viscut
fins fa un parell d'anys.
—?Recordeu alguna afició es
pecial de la vostra infantesa?
—En tenia una que semblava
una obsessió — ens contesta En
Nicolau —: la cacera d'insectes.
tracta d'un simple pas
satemps infantívol o sentíeu cu
riositat científica?
—Una mica de tot. Era co•lec
cionista 1 vaig arribar a tenir-ne
molts i molt estimables. La ca
cera d'insectes era donava oca
sió de fer sortides cap a les ribes
del Besós, que aleshores era una
zona llunyana i despoblada, i cap
a la banda del Coll, que en
aquell temps estava sense edifi
car. De menut que he sentit afi
ció a dos esports excenents: l'ex
cursionisme i la natació. Tots
dos els he practicat constant
ment.
—?A quin co•legi váreu apren
clre les primeres lletres?
—A cap. Tenia un professor
particular, al qual m'he estimat
molt sempre. Als deu anys, peró,
vaig entrar als Jesuitas per se
guir els estudis del Batxillerat.
Allí vaig ten*: de companys de
curs En Manuel Rabentós i En
Valls i Taverner. En un curs an
terior vingueren En Jordi Rubio.
l'Agustí Calvet (Gaziel) i En
López Picó.
El químic
—Em permeto suposar que
durant els anys de batxillerat ja
sentíeu preferencia per les assig
natures de lletres...
—Dones us equivoqueu. Quan
estudiava el Batxillerat no tenia
altra gran afició científica que
la Química. Tant era així que
m'havia muntat un laboratori a
casa meya, aprofitant que te
níem dues cuines, una la del pis
del despatx del meu pare, que no
servia, i l'altra que era la del pis
on viviern. Jo havia habilitat la
cuina de la notaria per a labora
tori de química i em passava les
hores estudiant reaccions i fent
experiments. Per cert que un
dia amb els meus tráfics cientí
fics vaig provocar una explosió
tremenda que em deixá la cara
fet un Sant Llátzer.
—?Havíeu inventat alguna
reaccio nova?
(Un intervíu-biografia
—No. Feia provatures amb do
rat de potassa i ácid nítric, que
és un ácíd que no admet bro
mes, i es veu que vaig carregar
la dosi. A casa tingueren un so
bressalt enorme. D'aquella feta
vaig sentir com se'm refredaven
una mica les mayas aficions a la
química i en canvi em vaig co
maxilar a interessar molt per la
filosofia. Al co•legi i entre els
meus companys es pogué cons
tatar aquest canvi de ruta de tal
manera que en acabar el Batxi
llerat várem organitzar uns Jocs
Florals en els quals En Rabentós
féu el discurs del president i jo
el discurs de grácies.
—Abans d'anar a la Universi
tat..., ?voleu dir-me quin fet de
la vostra infantesa ha constituit
el primer record de la vostra
vida?
—No he pas de fer memoria.
La primera cosa que recordo de
la meya vida són les festes del
centenari de Colom que tingue
ren lloc l'any 1892. Els carrers
estaven endomassats 1 plens
d'ares amb flors i banderes. Jo
aleshores tenia escassament qua
tre anys, pero recordo que de la
me, del meu pare vaig anar amb
una gran Muslo a veure la ba
talla de Flors al Pare. Per pert
que aquella part de la fasta no
sé per quins motius es va avan
çar dos dies, i jo recordo que
quan el meu pare va dir-me que
aquella tarda aniriem al Pare a
veure la batalla de flors, vaig
preguntar estranyat:
—Aixl, avui som a demá pas
sat?
Aquesta pregunta si•logística
féu una gran impressió a la fa
milia.
—?Recordeu alguna cosa im
portant del vostre pas per l'Ins
titut de Segona Ensenyança?
—Cap cosa transcendental.
Tanmáteix per a mi fou un gran
esdeveniment l'haver assistit ,
mentre feia el Batxi•lerat, a: pri
mer Congrés Universitari Ca
Quan vaig anar a la Univer
sitat ja tenia el projecte d'estu
diar i d'exercir la carrera d'ad
vocat. Pero com que m'agrada
ven molt les lletres, estudiava si
multániament Dret i Filosofia
lletres. L'any 1910 vaig doctorar
me a Madrid en Filosofia i Lle
tres, i al cap d'uns quants
em vaig llicenciar en Dret.
A la Universitat — segueix
dient Nicolau d'Olwer — els com
panys que ja veníem del batxi
llerat ens várem trobar amb el
Ramon d'Alós i l'Abadal. Tots
aquests elements várem fundar
la Federació Escolar Catalana,
organització exclusivament cultu
ral 1 catalanista, que realitzá
una tasca de desvetllament ad
mirable.
—?Preníeu part a les lluites
universitáries?
—Sí. En els meus temps sem
pre teníem batusses als claus
tres de la Facultat amb els es
tudiants radicals, sobretot a l'é
poca de Solidaritat i en ocasió de
l'assalt al "Cu-Cut!" Jo vaig
anar a la inoblidable manifes
tació de Solidaritat portant el
penó de la Facultat de Dret. Hi
anava orgullos de la meya pre
sencia personal en aquell gran
diós acte civil i de la represen
tació escolar que portava.
—Per qué no heu exercit mal
d'advocat?
—Parqué pocs mesos després
d'haver-me llicenciat va morir
el meu pare i aixó em féu can
viar de projectes. La meya vo
cació pels estudis clássics i la
meya tesi sobre el "Teatre de
Menandre" em valgueren el no
menament de professor auxiliar
de la Universitat. El grec m'a
passionava. Estava segur de do
nar més rendiment en la filoso
fia i en les lletres que com a He
trat. De més a més, ja en co
mençar la carrera assistia a les
classes de literatura catalana de
Rubió 1 Lluch i d'Historia de Ca
talunya de Carreres Candi, orga
nitzades per "Estudis Universita
ris Catalans", i aquests estudis
m'interessaven molt més que la
práctica professional d'advocat.
—Entre Solidaritat i el vostre
doctorat hi ha una data molt
important: 1909. ?Qué féreu du
rant aquell temas?
—Duran aquella poca era a
Madrid precisament per al doc
torat. Recordo molt bé que quan
afusellaren En Ferrer l'Ateneu
madrileny va organitzar una se
rie de conferencies sobre el tito!
"Novenario de la libertad de
pensamiento", conferencies que
no tenien altre objecte que pro
testar contra la repressió de
Barcelona.
Llibres
—?Quin ha estat el vostre pri
mer 'libre?
—El vaig publicar l'any 1907 a
la revista de Bibliografia que di
rigía En Massó Torrents, i es ti
tulava "Un estudi sobre les fonts
catalanes del "Tirant lo blanc"
—?Els altres llibres més im
portants?
"Félix, bisbe d'Urgell", "Lin
güística", "El somni de Bernat
Metge", "La conquesta de Ma
llorca", "Literatura catalana",
"L'escola poética de Ripoll del
segle X al XIII", "Comentaris"
"Epistolari de Mile, i Fontanals"
(v o 1 um primer), "L'expedició
deis catalans a Orient", "Resum
de literatura catalana", "L'ex
pansió de Catalunya a la Medi
terránia Oriental", "El pont de
la mar blava", "Paisatges de la
nostra historia", "La Hiló de la
dictadura".
—Abans d'entrar a l'aspecte
politic de 'la vostra vida, ?voleu
documentar-me respecte de les
vostres activitats a l'Institut
d'Estudis Catalans?
amb Lluís Nícolau d'Olwer)
per DOMÉNEC DE BELLMUNC
via ésser l'any 1915 que amb En
Josep Carner, l'Ernili Valles i al
gun altre company várem deci
dir estudiar anglas. Us semblará
una mica estrany que tot aixo
tingui relació amb la vostra pre
gunta, peró n'hi té. El professor
d'anglés el várem trobar de se
guida, pero el problema aparei
xia quan es tractava d'escollir
un lloc céntric per anar a donar
les classes. En Carner va propo
sar que anéssim als locals de la
Lliga.
—Allí — ens va venir a dir —
hi ha sales i més sales que no
més s'omplen durant els períodes
electorals. Estávem com el peix
a l'aigua. Hi várem r .ar. Al cap
d'uns quants mesas de classe
Carner em digué un dia: Home,
Nicolau, t'hauries de fer soci.
Així no semblará que abusem.
I em vaig fer soci de la Joventut
perqué la quota era més baixa.
Per cert que mai no vaig anar a
cap Junta ni a d'altra assem
blea que la de l'any 1922, per se
parar-nos-en.
L'any 1917 em varen demanar
per anar en candidatura a les
.. .
—Entre decret i decret encara tenia temps de corregir 1VIenandre o Aristófan...
—Hl vaig entrar l'any 1918
amb una gran illusió. Com a de
legat de l'Institut he assistit
les reunions de la Unió Acadé
mica Internacional, del Comité
Internacional de Ciéncies His
tóriques, i als Congressos d'estu
dis bizantins. Jo, que he treba
llat i que treballo encara amb
els altres membres de l'Institut
i he vist l'obra fecunda realitza
da per aquesta institució, pue
assegurar-vos que l'Institut d'Es
tudis és l'organisme que més ha
treballat i que més pot fer en
cara per la causa de la cultura
nacional.
La política
--?com us váreu sentir atret
per la política?
—La pregunta tal com l'heu
formulada em seria difícil de
contestar. En primer lloc parqué
durant molts anys els naciona
listas no féiem política: féiem
catalanisme com un imperatiu
patriótic. En segon lloc, parqué
no fou que em sentís atret per
la política. Us ho explicaré. De
eleccions municipals. Jo vaig re
sistir-me molt, pero En Carles
Jordá, amb el qual m'unia una
gran amistat, va decidir-me vist
l'interés que en tenia en qué jo
anés a la Comissió de Cultura.
Heus ací com vaig entrar a la
vida política.
—Amb els quatre anys 1 tres
mesos que vaig ésser regidor —
ens diu En Nicolau — a Barce
lona varen passar moltes coses.
L'explosió revolucionaria del sin
dicalisme, les bombes -freqüents,
la vaga de la Canadenca, i la po
lítica municipal i general de la
Lliga em va desplaure absoluta
ment. Tant em va desplaure que
tenia el propósit de donar-me
de baixa i d'anar-me'n a casa de
seguida que acabes el meu man
dat de regidor. Per() va passar
q u e molts d'altres pensaven
exactament com jo 1 tots ens
várem trobar p e r organitzar
l'Assemblea Nacional Catalana.
—?Qué recordeu amb prefe
rencia?
—La gran activitat desplegada
els dos darrers anys a la presi
déncia de la Comissió c'e Cultu
ra. L'acabament del Grup Bai
xaras. La inauguracio amb éxit
deis banys de mar als infants.
L'ampliació de les Colonias Esco
lars i la creació del PattOnat Es
colar, que és el que ha fet pos
sible l'organització autonómica
de l'ensenyament primar! a Bar
celona.
—?I en l'ordre diguem-ne es
trictament polític?
—L'haver presidit Penterra
ment de Francesc Layret, que és
l'acta del qual estic més content
de la meya vida pública parqué
estic segur que vaig poder evitar
la carnisseria que es proposava
fer Martínez Anido amb els ciu
tadans de Barcelona que assis
tien a renterrament de Layret
com a protesta contra el,. assas
sinats del sinistre governador.
(En afecte: Nicolau d'Olwer,
tinent d'alcalde de la ciutat, pre
sidia, en nom del senyor Martí
nez Domingo, el dol que acompa
nyava el cadáver de Francesc
Layret al cementiri. La ciutat
estava en vaga general i els
ánims excitadíssims. L'assassinat
vil d'En Layret havia indignat
totes les consciéncies liberals. El
féretre era portat a braços per
un grup d'obrers, i per tal de fer
més palesa la protesta — car
l'enterrament era una manifes
tació política — es tractava de
passar pel carrer de Pelayo 1 les
Ramblas. La guardia civil, paró,
tenia ordres ferotges de fer pas
sar l'enterrament per la Gran
via, 1 en arribar al carrer de les
Corta Catalanes, desembocant
hi pel carrer de Balmes, es pro
duí la topada sagnant amb la
força pública. Policia i guárdia
civil pegaven tan cegament que
el féretre d'En Layret resultá
amb tres cops de sabre enormes
i un deis obrers que el portava
apila, un esquinl al bral. La cár
raga no tenia preeedents en fe
rocitat. En Nicolau es queda sol
al costat del taüt i ordená que
es reprengués el seguici exhibint
la vara de l'Alcaldia i fregant
la per les barbes de la guardia
civil.)
Incorporat, en qualitat de cap
davanter, al costat d'En Rovira
i Virgili i Bofill i Mates al partit
d'Acció Catalana, després de la
Conferencia Nacional Catalana
de 1922, En Nicolz-! prengué una
part activa a la campanya elec
toral de 1923 a favor de l'únic
candidat a diputat a Corts que
presentava el novell partit i que
era, com els lectors recordaran,
En Rovira i Virgili. Per cert que
durant aquellas eleccions, en una
de les cárregues amb qué la po
licia solia obsequiar els catala
nistes en temps de la Monar
quia, fou ferit de consideració
davant mateix de la Delegació
del carrer d'Ortigosa, i amb
aquest motiu tot Barcelona va
desfilar pel domicilí d'En Nico
lau, al carrer d'Avinyó, per pro
testar de la salvatjada.
A les eleccions de la Manco
munitat que precediren la dicta
dura Nicolau d'Olwer fou elegit
diputat per Barcelona. Foren les
eleccions del radicalisme nacio
nalista que iniciaren la davalla
da política de la Lliga després
deis reiterats fracassos del seu
participacionisme.
* * *
Martínez Anido tenia un odi
personal a En Nicolau. Proba
blement recordava que En Nico
lau s'aixecá a l'Ajuntament de
Barcelona i s'oposá enérgicament
a qué sea nomenés fill adoptiu
de Barcelona. Aixo 1 la seva sig
nificació nacionalista li valgué
una persecució constant en ad
venir la dictadura, de tal forma
que hagué de passar la frontera
insta•lar-se a París. De París
En Nicolau aná a Ginebra amb
En Massó i Llorens i presenta
ren a la Societat de Nacions
aquella célebre "Raqueta" de la
Catalunya irredempta i perse
Casa de Carnal. de Barcelona
SERVEI PUBLIC DE POMPES FUNEBRES
DIRECCIO I OFICINES: EDIFICI DE LA CASA DE CARITAT
Carrer de Torres. Amat. núm. 8. Teléfons 16524 - 16525 - 16526
SUBCENTRALS: Carrer del Clot, número 71 Teléfon 50461
Carrer Creu Conerta. núm 91 /3 33761
SUCURSALS: Carrer Sant Andreu. núm. 221 ,/ 51051
Placa del Centre (Sansi. núm. 4 n 33471
Passeig del Triomf número 17 ,. 52012
Carrer de Sarria número 72 ,, 73632
Carrer Reía!, número 110 PI 87 B.
C. Fermi Galán (St Adria 1 26 ,. 248
Central: Laurea Miró, núm 60 ,,, 33 R.
Sucursals: P1 1 Margall núm 90 I, 31226
Progrés (Coll-Blanc). núm 58 ,, 31227
SANTA COLOMA DE GRAMANET: Carrer d'Anselm Clavé. 13
BADALONA:
HOSPITALET:
guida pel dictador, que féu in
dignar a Primo de Rivera. De
París estant, i valent-se de les
sayas relacions entre els intel•ec
tuals de tot el món, En Nicolau
no parava de trametre docu
ments, denúncies i notes de
premsa sobre la situació de Ca
t,alunya 1 l'actuació Ce la dicta
dura. Joan Estelrich era el nexe
entre Catalunya i París, 1 les
oficinas del "Courrier Catalan"
dirigidas per Alfons Maseres,
alimentaven les columnas de
tots els diaris d'esquerra de
França i del món. Després de la
dictadura de Primo de Rivera,
En Nicolau torna a Barcelona.
Els seus articles polítics a "La
Publicitat" foren l'evangeli repu
blicá de la nova Catalunya. Per
no tenir enemics i ésser una fi
gura de prestigi, reconeguda
ment liberal, ben vista de tots,
En Nicolau fou designat per for
mar part del Comité Revolucio
nad Nacional, cárrec que ehl ac
ceptá en tornar d'Atenes, on ehl
es trobava, quan tingué lloc la
formació del Comité. Abans de
la seva designació per a formar
part, en nom de Catalunya, del
Comité Nacional, En Nicolau ha
via pres part en les converses
celebradas amb Josep Salmerón,
Sánchez Guerra i Marcellí Do
mingo, a conseqüencia de les
quals s'acorda enviar represen
tació a la Conferencia, de Sant
Sebastiá.
En ésser detinguts els seus
companys del Comité Revolucio
nad de Madrid, En Nicolau po
gué salvar-se per pur atzar sal
tant al baleó d'una casa vaina
del seu actual domicili de la Via
Laietana, mentre la guárdia ci
vil escorcollava la casa. Pasta la
frontera la nit de l'l 1 de gener
de 1931 en circumstancies ben
dolorosas. Mentre travessava el
Pireneu, moda la seva mare a
Barcelona.
De Paris el 15 d'abril aná di
rectament en el sud-exprés per
prendre possessió del ministeri
d'Economia, en el Govern pro
visional de la República, cárrec
que no acceptá fins que el Pre
sident de la Generalitat, triom
fant a les eleccions del 12 d'abril,
h atorgá la seva confianea. Al
cap de dos dies, junt amb En
Domingo i de los Ríos, vingué a
Barcelona en avió per resoldre,
a favor de la consolidado de la
República i en bé Je Catalunya,
la situació creada al nou regia>.
amb la proclamació de la Repú
blica Catalana, eonvenínt. en
nom del Govern provisional, que
es restablia la Generalitat de
Catalunya destruida Pany 1714
per Felip V.
En Nicolau d'Olwer fou rruniz
tre del Govern provisional i del
primer Govern Azaria fins al 14
de desembre de 1931. Fou el mi
nistre eatalanista per excellen
cia, paró un catalanlsta tan li
beral, tan europeu 1 tan cayaller,
que no topá mal amb les resis
tencias, els odis i les hostilitats
que suscitasen els ministres re
gionalistas del temps de la Mo
narquia. Don Nicet Alcalá Za
mora Pestimá amb un afecte gai
rebé paternal i als medis polítics
de Madrid gaudeix d'un prestigi
d'home de talent, cordial, traba
llador 1 honorable.
Evidentment, un home com
Nicolau d'Olwer hauria estat més
indicat per als ministeris d'Ins
trucció o d'Estat. Pero cal tenir
if
en compte que el Comité Revo
iucionari estava format per in
teliectuals i que tots haurien
volgut ésser ministres d'Instruc
ció pública. Tanmateix En Nico
lau va saber provar que un home
intelligent pot donar rendiment
en qualsevol deis aspectes de la.
vida de l'Estat, 1 l'aspecte eco
nómic és, sense cap dubte, deis
més fonamentals. En Nicolau,
com a ministre del Govern pro
visional, dona la primera bata
llada revolucionaria amb el de
cret del cultiu forcós que prepa
ra l'adveniment de la Reforma
Agraria. Inicia una política nova
d'expansió económica negociant
amb Franca i amb Italia en cir
cumstáncies dificils 1 organit
zant un pla diplomátic per afa
vorir el concert de Tractats de
comal-1 interessantíssim per a
l'economia del país. La seva tas
ca més important, pero, en uns
moments de convulsions revolu
cionáries, fou de contenció i d'e
quilibri, tasca tant més difícil si
es té en compte que calla imitar
amb el caótic estat de coses lle
gat per la dictadura. En una
ocasió memorable per als bor
sistes i funcionaris barcelonins,
la seva actitud enérgica i digna
salvá el Mercat Lliure de Valora
de Barcelona de l'ofensiva d'In
daleci Prieto, ministre d'Hisen•
da, que volia clausurar-lo.
* * *
En Nicolau era un ministre
essencialment demócrata. El dia
ri "Ahora" féu popular la saya
corbateta de poeta i "Estampa"
explotant la seva soltería, intri
gá no poques madrilenyes ro
mántiques. Enemic d'etiquetes 1
cerimónies , defugia constant
ment els actas oficials, les mol
xigangues, els periodistas i els
fotógrafs. La seva Muslo máxi
ma era poder passar els diumen
ges nedant en algun reconet de
la Costa Brava, 1 si no podía
sortir de Madrid, per exigencias
del cárrec, anar-se'n a la "Sie
rra" a llegir els clássics. Entre
decret i decret, encara tenia
temps de corregir proves d'algu
na edició de la Bernat Metge,
que ell revisava. Aquest "paren
tesi" de la vida política li servia
d'esbarjo i de repós.
La seva situació de ministre
de la República i les sayas ex
cel•ents relacions amb els hcb.
mes més eminents del regim,ren.
diren utilíssims serveis a la cau
sa de Catalunya. El ministeri
d'Economia era el ministeri deis
catalans. De l'estació d'Atocha,
els viatgers de l'exprés travessa
ven el passeig i pujaven al mi
nisteri d'Economia, contigu al de
Foment. Tots, absolutament tots,
podien tenir la segaretat d'ésser
rebuts 1 d'ésser atesos si la de
manda era atendible.
Un humanista revolucionad.
Exacta. Nicolau d'Olwer és el
primer humanista de Cal aluoya,
í sota el seu aspecte , home bri
tánic, indiferent 1 flemátic, és
també el primer revolucionad.
Revolucionad, s'entén, no de
provocacions del carrer 1 de pe
tites escomeses explosivas, sino
revolucionad d'idees, revolucio
nad de procediments. Com a
borne honestament liberal, vota
Partida 26 de la Constitució, sa
bent, com sabia, que la seva ac
titud provocaría un cisma dintre
d'Acció Catalana. Ha estat 1 es
tará sempre al costat deis homes
que comprenguin la necessitat
d'aconsellar a l'Església que es
concentri dintre de la seva órbi
ta confessional.
Fa tres dies que com presi
dent de l'Ateneu Barcelonés féu
el discurs inaugural de curs amb
un éxit de qualitat. En Nicolau
no és orador 1, en canvi, és un
excellent conferenciant. La seva
conferencia sobre l'evolució deis
ídeals democrátics a través de la
historia catalana fou una cosa tan admirable, tan interessaLt 1
tan perfecta que el públic no
s'hauria cansat de sentir-lo. No
era una obra c:'erudit, ni la dis
sertació d'un academia. Responia
exactament al criteri que cal te
ni del nostre !Ilustre intervivat:
an humanista revolucionad.
AVIS ALS NOSTRES LECTORS
Degut a un excés d'original que imposen els fets d'aque,sts dies, i dolent-nos-en molt, ens veiem obli gats a deixar per a l'edició vinent la publicació d'al
gunes de les respostes rebudes a l'enquesta sobre l'ensenyament confessional. Demanem perdó als que
ens han fet l'honor de respondre-hi i als lectors.
aaaaa aaaaaffiumaaisausal
4 la rambla
6 rearg de 1933
de dilluns a dilluns
Casas Vicias, encara
(El que velé 1- escoltá el primer periodista
que arribá al poblei- andalús després de la
tragédia)
V. Gutiérrez de Miguel ha escrit
a "El Sol", amb motiu de la resur
recció de lafer de Casas Viejas per
la gent d'ordre, el següent interes
sant reportatge:
"Me ha tocado en veintidós anos
de vida profesional ser informador
—no quiero decir cronista—de los
acontecimientos más sensacionales
de la vida espanola, tan pródiga en
ellos durante ese tiempo. Por un im
pulso instintivo en mí, serví siempre
a la verdad. Tengo como legítimo or
gullo y como mi más limpia ejecu
toria profesional que nunca fui rec
tificado. y muchas veces mis relatos
sirvieron para seguir orientaciones y
fundamentar fallos.
Como a tantas otras informacio
nes, fui a Casas Viejas. No llevaba
instrucciones. que no fueran las de
decir pura y simplemente la verdad.
como siempre. Iba a informar, y a
informar de lo que hubiese ocurri
do. Cuando yo llegué a Casas Vie
jas la tragedia se había consumado.
No fué, ciertamente, empeno fácil
• llegar hasta la aldea entristecida.
Pero llegué. Y para ello me sirvió de
mucho un pase que conservo, fir
mado por el que era entonces alcal
de de Medina Sidonia, a cuyo tér
mino municipal. como pedanía, per
tenece la aldea.
Quise saber la verdad. Toda la
verdad. No podía recibir una infor
mación ni oficial ni oficiosa, porque
allí no había, cuando yo llegué, quien
pudiera facilitármela. y en mi firme
propósito de buscar referencias im
parciales, acudí escalonadamente al
alcalde pedáneo para que me expli
case la iniciación de los sucesos en
El nou uniforme de nobstrucció
(De Bagaria, a "Luz")
cuyo momento fué el primer prota
gonista; al guardia civil Salvó, para
conocer cómo se desarrolló el asedio
al cuartel. durante el cual murió el
sargento jefe del puesto y en el que
resultó gravemente herido otro guar
dia civil, muerto de.spues en el hos
pital de Cádiz; hablé en el interior
de la fonda, en una habitación in
mediata al almacén y despacho de
bebidas, con el cura de Casas Vie
jas para conocer por él los antece
dentes y la gestación del movimien
to tal y como él hubiera podido per
cibirlos. Con el mismo propósito ha
blé con el médico de Casas Viejas, y
con él llegué hasta la casa, humean
te aún, del desgraciado "Seisdedos".
Había, es verdad. pocos vecinos en
las calles de Casas Viejas cuando yo
llegué a la aldea. Pero con todos pro
-curé hablar...
Llegué a Casas Viejas a media
manana. Un teniente de la guardia
civil había empezado a instruir di
ligencias. Los guardias de asalto en
retenes estaban situados a la entra
da del pueblo y en la plaza donde
se alza la iglesia, aun no terminada
de construir. En el cementerio. in
sepultos aún. cara al cielo. sobre rús
ticos bancos. los cadáveres. Un ca
mino que se pierde en el monte ante
ja, puerta del cementerio. En la lin
de opuesta a la fachada, un arro
yuelo donde los médicos, terminada
la autopsia, tocados aún con las ba
tas blancas. se lavaban las manos.
No olvidaré jamás la emoción que
me produjo la contemplación de
aquellos cadáveres. Fui yo el que, por
respeto a la muerte. pedí que las
fuerzas de asalto no coaccionaran
con su presencia el dolor del vecin
dario y se retirasen cuanto antes pa
ra eue los deudos pudiesen enterrar
libremente a los seres que habían de
jado de existir. Y la primera reac
ción que se produjo en mi ánimo fué
la angustia que me causaba la impa
sibilidad de las gentes. a tal punto,
que ante un grupo de mujeres que
cuchicheaban, como ajenas a todo,
en la esquina de la calle que en for
ma de rampa sube a la casa de
"Seisdedos", hube de exclamar, en
tre sorprendido e indignado: "Pare
ce como si los muertos fueran de Ge
rona. Diez y siete víctimas. era pa
ra que estuviese llorando todo el
pueblo".
Fué el médico de Casas Viejas, sin
nadie a nuestro lado que pudiera co
accionar el diálogo. el que me acom
panó hasta la choza humeante aún
de "Seisciedce". Fui yo el que entre
los rescoldos, bajo los cuales aún ha
bla ascuas, descubrí tres cadáveres.
Fué en aquel momento cuando se
•ncontró entre los restos humeantes
la pistola del guardia de asalto, cuyo
tronco calcinado—las extremidades
quedaron destruidas por las llamas
habla sido retirado horas antes. Y
yo, que iba dispuesto a servir la ver
dad; a mí, cuyo ánimo había sido
ganado por el dolor de contemplar
en el cementerio los cadáveres de las
víctimas, nadie me dijo esa verdad
que dos meses después tiene propa
ladores tan indignados.
Si en aquel momento los hombres
a quienes yo me acerqué me hubie
ran hablado de represalias crueles,
de fusilamientos, de excesos de la
fuerza pública, en los oídos de las
autoridades. donde hubiera podido
decirla y a quien me la hubiera que
rido oír, yo la hubiera dicho. Conté
lo que me contaron, dije lo que vi.
A mi me hablaron del furor con que
300 hombres llevaron poco menos que
a empujones al alcalde pedáneo al
cuartel de la guardia civil. El asedio
durante seis horas al cuartel, la re
sistencia a las primeras fuerzas que
quisieron entrar en el pueblo y los
incidentes, trágicos algunos, al que
dio lugar la entrada en el pueblo y
el auxilie a los guardias sitiados.
Me contaron, detallando hora por
hora las veinticuatro que duró el
asedio a la casa de "Seisdedos". Pe
ro no me contó nadie que después
de vencida la resistencia, que tuvo
allí su reducto. se hubieran llevado
a ella hombres sacados de otras ca
sas y fusilados en el patinillo que
cubría una pequena parra. Nadie me
habló de esto, y ésta es mi indig
nación y mi rabia. Ni el alcalde, ni
el cura, que se limitó a decirme que
no salió de su casa. ni los vecinos
a quienes increpé indignado ante el
espectáculo de su indiferencia, ni
los tres médicos que hicieron la au
topsia, ni siquiera los detenidas, uno
de las cuales fué acompanado por mí
hasta la habitación donde estaban
loe demás.
La detención de este sujeto fué
así: estábamos en la puerta del ce
menterio; por el centro del camino
vi avanzar a un hombre seco, cetri
no. Caminaba erguido. En la mano
derecha llevaba una escopeta desar
mada. culata y canones. En la otra,
cuatro cartuchos. Cuando le vimos
llegar, uno de los guardias que ha
bían entrado en Casas Viejas se fué
hacia él. y el hombre, adelantando
las manos, entregó escopeta y car
tuchos, y el guardia Salvó, que esta
ba un poco más lejos, exclamó: "A
ese, ponerle las esposas, que- es uno
de los principales culpables".
A este detenido le acompané yo.
Y con él y siete más, solos en la ha
bitación donde fueron llevados. tra
té de averiguar lo ocurrido, y no oí
de sus labios más que expresiones
que indicaban la miseria de su vida.
su lucha por ganarse el pedazo de
pan.
Estaban como atontados. Y enton
ces yo sentí ante aquellos hombres,
esposados e -indefensos ante el frío
interrogatorio de la ley que leS
aguardaba. un dolor tan vivo como
el que sentí en el cementerio al con
templar los cadáveres de las vícti
mas.
Nada me dijeron tampoco los de
tenidos. repito, y estábamos solos. A
uno concretamente le pedí noticias
de un hermano suyo, al que me ha
bían senalado como cabecilla, y este
detenido. con una entereza que me
dejó frío. me contestó: "Mi herma
no. con... (aquí una expresión ruda
y enérgica) que tenía. debe de ser
uno de los muertos".
Y hablé con el que dispone del te
léfono de Casas Viejas en la pequena
cabina donde está situado el apara
to en una casa a la entrada del
pueblo. Y tampoco me dijo nada. Y
hablé con el peatón de Correos, cuyo
automóvil fué tiroteado por los re
voltosos. Y hablé con los celadores
de Teléfonos y de Telégrafos que lle
garon al pueblo a reparar la avena
en las comunicaciones. Y nadie me
dijo nada.
Despedí a los médicos que habían
hecho la autopsia en la plaza del
pueblo cuando se disponían a regre
sar a Medina Sidonia, y al pedirles
noticias de la diligencia de autop
sia me dijeron que había sido una
autopsia corriente.
Yo no pude averiguar más. No
niego que de lo que ahora hay tan
tos testimonios algo pueda ser ver
dad. Pero yo tengo que dudar de la
energía moral de unos hombres que
habiendo sido testigos unos y tenien
do noticia otros de lo que ahora se
dice, tengan una capacidad de reac
ción tan lenta para el dolor y para
la injusticia, que les permita tener
siquiera una hora contenida su pro
testa.
Nada me dijeron, repetiré cien ve
ces. Me va en la reiteración de ello
mi ejecutoria profesional y mi amor
a la verdad, y en este caso concreto
algo que a los hombres de bien im
porta mucho: mi solidaridad con el
dolor de los demás. Y no sé qué me
produce más estupor. si lo que en
tonces les llevó a callar—aun sin
acertar a explicarles qué pudo ser—,
o lo que ahora les mueve a hablar
tanto y a tantos, y hasta que una
investigación libre de pasiones no es
clarezca lo ocurrido, yo seguiré sin
saber en qué momento y de qué for
ma unos y otros sirvieron mejor a la
verdad, si con el silencio—quiero
pensar que emocionado—que ante mí
guardaron—y que mantuvieron mu
chós días más—, ocon los relatos de
ahora. que, aún siendo verdad., más
que la reacción .tardía ante un do
lor que dama justicia, parecen en
caminados a sostener y servir una
política llena de enconos...
Y ésta es otra. En el mismo Ca
sas Viejas me hablaron de política,
y en Medina Sidonia. y en jerez, y
en Cádiz. y me hablaron de una po
TPSU
Ir
CIL PERFUM
DELICIOJ
QUE MAI NO
ACABA
D' EVAPOPAP/E
lítica tan extrana, tan vieja, tan de
caciques, tan monárquica, aun sien
do republicana, que yo no quise ha
blar de ella, y bien que me pesa.
Porque es posible que algunos de los
que han hecho trinchera con los ca
dáveres de Casas Viejas, reconocién
dose un poco culpables de su muer
te, no se hubieran atrevido a tanto.
Esta es toda la verdad del primer
periodista que llegó a Casas Viejas."
El deure de les forces
armades
La rephca—meravellosament jus
ta—del cap del Govern al capitost
radical Guerra del Río, en la sessió
de Corta de divendres, va produir
efectes fulminants contra Poposició
lerrouxista. El discurs—que té, ultra
l'eficacia, el doble mérit de la im
provisació 1 de la bellesa formal—,
ha estat prou divulgat per a no ha
ver d'insistir-hl Val la pena, peró,
de recomanar la lectura meditada
d'aquest frag,ment, magnífica 1 enér
gica afirmació de la supremacía del
poder civil:
"El senor Guerra del Río ha toca
do otro punto, que es éste de las ór
denes recibidas por los oficiales de
la guardia de asalto. Lo ocurrido es
lo siguiente: cinco oficiales de la
guardia de asalto de Madrid han
4~r
—A morirse, hijito, a morirse...!
(D'Aria, a "La Publicitat")
suscrito un acta en la cual declaran
(yo no he visto el acta; la conozco
por referencias) que habían recibi
do de sus jefes inmediatos, de sus
autoridades superiores—ignoro los
términos literales—, órdenes de pro
ceder con extremo rigor, de no ha
cer heridos ni prisioneros, etc. A fir
mar esta acta fué invitado el capi
tán que estuvo en Casas Viejas, y se
negó a firmarla. Ninguno de los ofi
ciales que suscriben el acta ha es
tado en ningún sitio donde haya ha
bido alteración de orden público en
esos días, y todos los demás compa
neros de esos capitanes, todos sin
excepción alguna, los tres coman
dantes de la guarnición de Madrid
y el teniente coronel y el coronel,
han declarado asimismo que esas ór
denes no han existido; que si hubie
ran existido no las habrían cumpli
do, y que, de haber dado alguna au
toridad superior semejantes órdenes,
las habrían pedido por escrito
y habrían acudido en protesta an
te las autoridades superiores, como
tiene el derecho y el deber de ha
cerlo cualquier militar.
Esto es lo que resulta de la ver
dad de los hechos; y si se quiere re
volver este asunto trayendo al deba
te una declaración hecha irregular
mente en un documento por unos
oficiales militares. pretendiendo que
esta declaración de estos senores, no
contradictoria, en un documento que
ellos suscriben privadamente, prue
ba algo, a mí esto me parece mons
truoso. No es que yo diga que sea
falso lo que dicen estos oficiales; yo
no lo juzgo, senores diputados; ni
he juzgado nunca lo ocurrido en Ca
sas Viejas, porque a mí no me co
rresponde juzgarlo; lo que digo es
que ea monstruoso pretender una
probanza de una declaración perso
nal hecha sin contradicción y sin
examen por unos oficiales llevados
de un sentimnento de companerismo
que yo respeto, que yo aplaudo; de
un sentimiento de pundonor de Cuer
po, que es bueno cuando no se ex
travía, que es útil en la corporación
militar cuando está disciplinado; pe
ro este sentimiento que los ha lle
vado a eso, ?puede ser un argumen
to de probanza de nada? Si se van a
pesar los testimonios, si se apelase
a este criterio un poco material de
pesar los testimonios. donde cinco
dicen negro, quince dicen blanco; de
manera que, por lo menos, se equili
brarían; pero, además, senores dipu
tados, para <me este documento tu
viese un valor probatorio de algo, se
ría menester que los firmantes del
documento hubiesen dicho: "A nos
otros nos consta que en Casas Vie
jas ocurrió esto y lo de más allá";
precisamente esto, y anadir que esto
que ocurrió se hizo por orden de don
Fulano de Tal, y entonces lo que ha
bría que hacer con esto seria cogerlo
y entregárselo al juez para que el
juez llamase a su presencia a los fir
mantes/ de la declaración y a los
culpables o acusados en ella; pero
no otra com.
Lo que digo. senores diputados, es
que cuando ayer este asunto no fué
tocado en la Cámara, yo, en mi fue
ro interno, hube de aprobarlo, no
porque al Gobierno le pusiera esto
en una situación más o menos difí
cil: no es eso, no; es que cuando yo
vi tomar este rumbo a la discusión
y vi el ambiente que se formaba fue
ra de este salón, me dije: Veremos
hasta dónde se llega en este asunto.
Yo estaba dispuesta a llegar a don
de vosotros quisiérais llevarme. Yo
pensé: Hombres responsables hay en
la Cámara; veremos hasta dónde
quieren llegar. Y yo no podía creer
nunca que un partido como ese y
unos partidos como esos, republica
nos y gubernamentales, se fueran a
arrojar a la ventura de querer con
frontar al Gobierno con una decla
ración hecha por cinco subordinados
suyos, nada menos. (Muy bien.—
Aplausos en la mayoría.) Y que, ade
más de subordinados del Gobierno,
son, por anadidura, militares. (Muy
bien.) Yo no podía creer nunca que
de esto se pudiera hacer un arma
para el debate, y como no lo creía,
el hecho de ayer tarde no me cau
só sorpresa, y creo que hicisteis bien.
Yo creo que no se debe uno cansar
de hacer las cosas bien; pero si os
cansáseis o si hubiéseis cambiado de
criterio, yo tampoco lo juzgaría;
creo que el Gobierno está en el de
recho y en el deber de hacer notar
la gravedad que entranaría seme
jante procedimiento, que se aporta
se en un debate como éste, en el
que ya no se dilucida, ni se puede di
lucidar, porque no tenemos aquí los
medios de averiguarlo, la realidad de
unos hechos, sino las consecuencias
políticas de unos hechos; se aporta
se. digo. a un debate de esta natu
raleza un testimonio de cinco oficia
les del Ejército, que cometen un ac
to irreeular contra -la disciplina, y
que además de cometer un acto irre
gular contra la disciplina se les pre
tende confrontar con sus propios su
periores, que es el Gobierno de la
República. (Muy bien.) Esto, senores
diputados, sois muy duenos de ha
cerlo: yo no conozco límites a la po
testad de iniciativa de los senores
diputados, y no seré yo quien haga
un llamamiento a vuestra conside
ración ni. como si dijéramos. a vues
tro miramiento con el ministerio.
!Ah, no! A lo que yo hago una in
vocación no es al pasado, sino al por
venir, y yo quisiera saber oteen se
rá el Gobierno oue se siente en este
banco si se admite en las Cortes de
la República que se puede traer con
tra un ministerio, sea el que fuere,
éste o el de enfrente. la alegación
de unos oficiales del Ejercite o de
unos funcionarios o confrortarla con
el Gobierno. (Muy bien.—Los dipu
tados de la mayoría, puestos en pie.
aplauden largamente al presidente
del Consejo de ministros.)"
La Constitució de Catalunya
(Una magnifica intervenció de conseller de
justicia En Pere Coromines)
El senyor Coromines pronuncia en
la sessió del Parlament Catalá del
proppassat dimecres, l'iinteressantís
th1,1
tzcflt
PERE COROMINES
sim discurs que inserim—resumit
a continuació:
"El senyor Coromines comenea
dient que en constituir-se el nos
tre Parlament hem adquirit un dret
de sobirania i que és necessari que
donem a aquest dret una defmició
teórica.
L'orador, després de citar mis
exemples extrets de la Constitució
de la República, remarca la neces
sitat de l'existencia deis principis
consignats en el Títol segon del nos
tre projecte d'Estatut orgánic intern
defensant en primer tenue el con
cepte de familia que hi consta.
—No comprenc—diu—que el fer
vor polemic pugui fer dir al senyor
Trías de Bes que la familia no vol
dir res. No hem perdut encara el
seny per convenir en l'afirmació de
l'orador regionalista, el qual, dona
da la seva condició social, no cree
que la mantingui a consciencia. La
familia és el centre de la vida so
cial. Entorn d'aixó he volgut inter
pretar un fenomen que es produeix
al migdia i al nord d'Europa, i n'he
pogut treure un cálcul simptomátic.
Al nord europeu, on no existeix
aquell concepte patriarcal de la fa
milia. hi ha un tant per cent, 1 en
canvi al migdia aquest percentatge
és gairebé insignificant. A Espanya,
'un tres per cent. Aixó vol dir que
nosaltres tenim un concepte propi
de la familia, que respon a un estat
de coses, i per aixó creiem que és
obligat de refermar-lo en la nostra
Ilei fonamental.
E CONDEN
MARCA El.
*me'
ree.
etIAD (ECHEM
santeed•14
LLET
CONDENSADA
MARCA
"EL NINO"
La Llet Condensado marco "El Nino" per lo
constancia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confianço deis seus
nombrosos consumidors. Demani ovui moteix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vio taielano, 46 - A, l'intere$sant follet41
"Utilitots culináries de la
Llet Condensada marca
"El Ni?io" que Ii sera
.tramés gratuitament"-
Compri !Jet Condensada "El Nino» i miri al dorrero de les
etiquetes, jo que moltes porten premis en metallkc.
A més—afegeix—la declaració d'a
quell concepto no és una cosa vaga,
sinó que és el fonament de tota una
serie de atiestions concretes que es
plantegen a la vida práctica, i que
també van consignades en el pro
jecte d'Estilen que presentem: el
matrimoni, la investigació de la pa
ternitat, el divorci... I em pregunto:
?poden aquestes manifestacions sus
citar un recel, per petit que sigui, en
el sí de la minoria regionalista? Es
inconcebible que així sigui i només
la passió política ho pot justificar.
No obstant, he de manifestar aue no
es tracta pas duna oüestió de Par
tit i que rEsquerra Republicana no
pot aspirar a donar-se rhonor d'a
Yer-la esmentada, puix que el mateix,
exactament, hauria ocorregut si la
majoria parlamentaria hagués estat
a mans de la Lliga Catalana: que la
Comissió Jurídica Assessora, en la
qual participen els hornos de les ten
déncies més diverses, no hauria do
nat fet de la mateixa manera, per
qué es tracta d'una cosa substan
cial.
Afegeix que no és lampee de
mes aue s'esmenti en en projecte
la prohibició de la usura i seguida
ment fa 'una arioloela del concepte
de Ilibertat, parlant del concepto de,
llibertat, parlant del, concepte que
aquesta ha merescut en les dretes.
que només la volen per a ells 1 no
per als altres. •La Ilibertat—diu--ca
clascú l'entén a la seva manera. Es
just, dones, aue el concepte que nos
altres en tenim i pel qual hem sos
La nostra pers
A. Revira i Virgili ha escrit a
"L'Opinió" el segtient article, mag
nífica sintesi de la Catalunya auto
nómica:
"Quan dins una llei, i especialment
dins una fonamental, es parla de
personalitat políltifcea, 'és evidentessim que es fa referén at-
a la personan
tat legal o estat , -eme té la consa
gració jurídica un organisme pü
blic. Personalitat política, en aquest
ROMA I VIRGILI
cas, vol dir melArla'Ziarsorial4tdalas
lógica, naturaree I' si .l'ulta
ma l'ha tinglidá .sernpre Catalunya,
aquella altra la perde rany 1714.
Aleshores foren-destruidee les ins
titucions polítiques catalanes. Bé
prou que els escriptors i cesoradors
catalanistes han dit i repetit aqués
ta frase. I tOthom ha entes aue es
tracta ací d'institucions politiques le
galment consagrades, que formen
part de restructura estatal. Dones
ara Catalunya torna a tenir insti
tucions politiques própies, arnb con
sagració legal i oficial. Catalunya ha
recobrat, per tant, la seva personali
tat política. En la terminologia dels
universal, aquesta, exPressió és cor
recta 1 és exacta.
Aixó, que és tan ciar, no ho han
entes o no ho han volgut entendre,
a despit de tetes les explicacions, al
guns eenyors diputats de la Lliga
Catalana. De primer, pretenien su
primir del ereámbul de l'Estatut In
terior de datalunyá la frase: en re
cobrar la seva personalitat política.
Després proposaren de substituir el
verb recobrarpel verb afirmar. No
s'adonaven que el-fet característic 1
jaurne
Reproduirn a continuad() rinte
ressant article o_ue Fue, el corres
ponsal del periódic "Luz" a Barce
lona, publica a l'esmentat diari:
"Si Manuel Azana actuó en la po
litice desinteresadamente, abnegada
JAUME CARNER
Mente, para cumplir el deber patrió tico de contribuir a la instauración
de la República, y luego la misión
más difícil, y más abnegada, y más
llena de peligros de consolidarla,
aJlaeijmameieCnetorn, erre,todrensópuaésladeviduan plúabrglio
ca, abandonando su bufete de gran
des ingresos, su magnífica situación económica y su derecho al "dolce far
/riente" para colaborar con Azafia
en la labor de dar tono al Gobier
no de la República, revistiéndole de
aquella austeridad y prestigio moral
contra los que se han estrellado los
aptaacqiduaeds. de la envidia y de la inca
La reincorporación a la política había rejuvenecido a Jalfhe Cerner. Y con sus Sesenta y cinco anos a cuestas se ha dedicado Ineeee y Me
tseespaoruunntarapbaarjtoe ímprobo, conducen a la nivelación de los presupuestos, y laor otra a vigo rizar el crédito. Optimiste. de una tfddeoaenrdet,Saole,aeruzeJnaaniiamdddaeaedsbcC,ooderenrdnauuennnrtaeee, ssrpeecaeslinpaoíPrlcaiitsbaumtlaoolllarenInanio
Isdlaeullsstvrdeioeplolaanicseaplnoloolíteicqlau.aerPtsiosórtlqoaueerxi,nccdeopemcmiooinlslaoul
a la sinceridad, ateniéndose en sus Interpretaciones a los dictados del
entusiasmo y del buen gusto. sin con cesiones al efectismo, sin mendigar el aplauso, esclavo, de la verdad. Car
ner ha sido siempre fiel a sus con yicciones, rudamente sincero, entu
tingut tanta anys de lluita, sigui por
tat a la práctica a l'hora en qué per
un voler popular ocupern els llocs
de govern.
Defensa la llibertat d'ensenyament
i la justifica corn un principi demo
cietic.
Parla després del dret de propietat
i diu aue aquest no és una cosa me
tánica i fixa, sine) que s'acomoda
sempre a la realitat existent.
En cap país del món no deixa
d'ésser reconegut el dret de propia
tat. Si no tos així, ?qué voldria dir
comunismo? ?Com- es desenrotllarien
les cooperatives soviétiques? Cal te
nir en camote que les cooperatives
tenen la fu-nció de comprar i ven
dre i amb aquesta fundió s'adqui
reix un dret de proPietat Por tant,
fina i tot a Rússia, que porta rayan
lada en l'aspecte económic i social,
existeix el concepto i el dret de pro
pietat Nosaltres en tenim un con
cepte i aquest ha de constar en el
nostre projecte d'Estatut, de mane
ra que quedi ben destacat que no
saltres defensem revolució de la pro
pietat. Si els representants de la mi
noria socialista creuen aue hi ha un
nitre sistema per definir aquell con
cepte, poden manifestar-ho, que ja
saben aue trobaran, com sempre, en
nosaltres, l'incondicional i necessari
ajut perqué les seves suggeréncies
siguin discutides amb tota l'ampli
tud que requereix un régim de
mocretic i parlamentar!. (Aplaudi
ments.)"
onalitat política
cabdal de la present hora catalana
és, no pas l'afirmació propia ni el
reconeixement d'altri, ans be el re
cobrament jurídic de la personalitat
política que haviem perdut, que Lela
mes de dos cents anys que no teniem
i que tornen' a tenir.
* * *
Des de bon comengament, 1 ja en
les sessions de la Comissió, ola dipu
tats de la majaría d'E.squerra Repu
blicana hem donat a la frase comen
tada el seu sentit recte i precís. Nin
gú, dones, no podia allegar amb raó
que la personalitat política Catalu
nya l'ha tinguda sempre i per tant
no la recobra ara. Alió aue Cata
lunya ha tingut eempre, amb més o
menys accentuació, és la personalitat
collectiva, moral i biológica, que es
independent de l'existencia dels or
ganismes legals. En la seva accepció
de Dret públic; concepte de per
sonalitat política implica rexistencia
d'institucioree polítiques legalment
consagrados. El preámbul del nostre
Estatut s'atén perfectament, dones, al
tecnicismo constitpcional.
Tota la renaixença catalana és una
afirmació de la nostra personalitat
conectiva i un esforç per donar a
aquesta personalitat lés institucions
polítiques que li corresnonen. No hi
ha cap interés a fer una reafirmació
de la personalitat natural i moral en
l'encapçalament. de l'Estatut en dis
eUSSió. 1-li ha,‹ al cDttrari, un interés
leen conaprensibleeper a tots els ca
talans bacionals, á presentar la nos
tra inicial autonomía, mutilada 1 tot,
corn el redreçament d'un poble que
no comerma avui a tenir vida esta
tal, ans bé recobra, sota formes mo
dernes, la personalitat política que
ja havia tingut.
* * *
Les Constituçions noves dels po
bles que, com Catalunya, havien cai
gut i han tornát a alear-se. comen
cen amb una - allusió a llur passat
1 anee una declaració de continui
tat histórica. Els preámbuis de les
Constitucions de Txecosiovequia i de
Polonia, per exemple, són can una
oració patriótica, vibrant i solemne:
"Nosaltres, Nació txecoelovaca...".
"Nosaltres, Nació ,polonesa...". El preámbul de la Constitució catalana
es más breu i més sobre, perque la
riostra llibertat és encara molt li
mitada. Hem recobrat la persongli
tat política; peró no hem recobrat
encara tela els drets inherente a aquesta personalitat recobrada. ELs
recobrarem en l'esdevenidor, si Inan
tenim ben viva la nostra conscien
cia i ben forta la nostra voluntate?
Carner
siasta de Cataluna y de la Repúbli
bcraa, netnacbalern, aqcuióenendevaurniaasmoocarasiloinneqsuele
ha obligado a arrojar a los merca
deres del templo de la Democracia
con el látigo de sus acusaciones hi
rientes. Y cuando no ha comparti do las opiniones de sus correligiona
rios o se ha sentido apartado de la
multitud encaprichada o seduelda por la lttz brillante de meteoros po
lrmíítaeiscn,otess,ilqesunineciosesesatmrhideanentnec,aipasaseganhdiaovidorocáipnaigdlsaeu casa, esperando el momento de ofre cer sus servicios a Cataluna con des
interés y con entusiasmo para rein
lchaoarcpmooanrnvatriecsneciiódano,l,aoculoeengiaólanlapcseiurasdsiapsdtieraannccaiioaqndueees
apuletonnaolmaisRtaespúsbólliocad, aría satisfacción
Su largo apartamiento de la polí tica no fué en Jaime Cerner conse chdnAmuooahiemreoinnorrbcaetroi,peaausdqMbdeulfeaieacclhsatd%oucnesoossnsmyiddaedtleyaaeaofcleshibe,laesuenrsqnooeruesnveepolualedeblninelqnoiccumiavaisenbiisneoridaoense.s smeinpeenrcteatadreonladeMloanadreqsuaíap,arirceitóonrniann a la Lliga algunos de los jóvenes na ltcdpíaieotoirrcnsaausulusniesqitapnausascpísovioqrmoauccapeaia,otCsnqiebeauistelaaipdlnuaaondrtaahcriooeznnno euadlndealeelea-plrnlooa es de una -en qonupaeolirdtluaednseiddsiaedcroantarlehacanocaredsaarnlteaosns edlovseioie-porerrerososolaos caanoclomamtoAabmyrCeuieendrntenatomelraieaynLl tSloeitgxiandoreele,ly'qBsuaeeernncoearlslouCnPharvei,miastbeaiótnea,. sdodeeuublraeíapannnaetrsetsaeesrniroentmeelipanacniorsoatrlrroesssireemddseeporlUeildonasjarimtrzieeóyámscqpdoounese
una Dictadura vulneradora de :la
constante luleeaé
un
.
e
En está hora de inquiettid, oliendo dlrsqdoireuegueammsliaáeJpesnanihitrmeeoalsneecuoevienraCardatbcaooCitrslunaiddatee'ecaarsidllócua,tanfeil&ancatfdgieémotacol puneetnnloetuderephncaio,con'insraepi'n,crsdótueyue iscqcmdiauadenaetonainstltlimaeeofnninscoigaseddmalpionooeGsremolcsliobabanipenerrreoafnMnollotoreaytn,naegclluaueoec2eznlaonamnsAPflduiatzeaearrmeevnq:piaouduesiabei,heclniaany,
dUand,ejdeémapblonedgeaccióivnisvmdoeyOallfeserleid' ei prestigiando a Cataluel len Espana en la tarea gloriola con lsaoslidaasrpierlacriéognimesendequneuehsatrsaatitsieferrcah.o"
6 març de 1933 la rambla 5
Un díputat de les Constítuents
L'excomunió de López Dóri a
La Sagrada Congregació
del Sant Ofici ha excomu
nicat el sacerdot i diputat
a les Constituents senyor
López Dóriga. (Deis diaris.)
Es jove, orgullos i sensible,
aquest diputat López Dóriga. Per
tany a l'alta aristocrácia ecle
siástica. S. I. l'arquebisbe Messe
guer fou el seu oncle carnal. La
catedral metropolitana de Gra
nada l'ha tingut fins ara com a
degá. Té un aire agitanat i vi
ril. Un estreny la seva má 1 es
troba amb la má bruna i ner
viosa d'un home. Alguna vegada
he conversat amb en de coses de
la seva vida...
La seva vida... El cape•anet
que quan la porta del seminari
es tanca al seu darrera es troba
sol, al carrer, de cara a una vi
da que no imaginava d'aquella
manera. En havia aprés tot un
10424 espiritual, en llargues
sacerdot que votá. la Constítució de la República,
la Lleí del divorci i l'Estatut de Catalunya)
per JOSEP M. MASS1P
El capellanet sentia, en la tur
bonada, la trista ineficácia de la
norma apresa en la joventut gri
sa. El bé i el mal. L'ángel i el
dimoni. Cástig al pecador. Premi
al just. La tria terrible entre el
gentil i el fariseu. ?Peró i la raó,
la gran raó que donaria cadas
cú, a l'hora de tirar la primera
pedra, de dictar la primera nor
ma, de deraanar el primer
compte?
El capellanet es rairá, en la
seva llarga roba negra. Sentí la
tonsura com un pes, sobre el cap.
Palpa les petites cobertes negres
del breviari 1 del Kempis, en
una engúnia que no sabé si era
desconsol o dubte...
* * *
Tornar a començar. Partir-se
la cara amb la vida. La sotana?
La tonsura? Perfectament. Ja no
hi havia remei. Per() calelria viu
re, i comprendre aquest anar
venir, les mans endavant;
zo• - .10%,
, ?01/101 :,•••;%,
.
- 1
LOPEZ DORIGA
anyades grises d'estudi i d'ora
ció. Se sabia una hist22ia estra
nya 1 artifici..1, feta d'etiquetes,
de prejudicis i de fórmules. Allá
dintre tot tenia una norma i una
solució, com si la vida fos una
partida de bridge. Peró aquí Lora
no hi havia en definitiva norma
ni sol—ió. Allá dintre tots els
camins menaven a un destí. Aquí
fora, iqui sabia on menaven els
camins! El capellanet vela pas
sar els bornes i les dones, les
mans endavant, a l'encale de l'a
premi urgent de cada hora. Vela
viure, simplement viure. Sentia
la blasfemia del miserable que
havia esperat inútilment el pa
del "parenostre" i no volia mo
rir encara de gana. Es trobava
amb la dona que oferia la palli
desa d'un cos sense amor, a can
vi d'unes monedes per poder
menjar i per poder anar vestida.
Vela els llargs exércits blaus de
la mina i de la terra. Veia els
forts, els poderosos, els grans, els
senyors. Els audaços, els man
suets, els jutges, els acusats, els
servents, els pecadors, els lliu
res, els castos, els altius, els re
beis, els esclaus, els directors
els dirigits. Tots marxaven, a la
recerca d'un fantasma imaginat
en el somni, d'un desig creat per
la necessitat; d'un consol, d'una
esperança, d'un ideal, d'una boi
ra. Aquesta cosa rara i entranya
ble que és la felicitat. Cada.scú,
pel seu camí; amb la seva
amb el fantasma de la illu
sió, del record, del dolor, de la
quimera...
(Dib. Santsalvador)
aquest mirar les nines de molts
ulls, i aquest sabor aspre i trá
gic dels vins de moltes copes mai
acostades al llavi. I saber perdo
nar, saber entendre, saber expli
car-se un mateix— tancant els
ulls i tot—el que la norma no pot
explicar ni l'oració redimir...
La veritat? Sí. On? Era la se
va, sens dubte. Peró caldria tor
nar-la a cercar, confirmar-la,
contrastar-la en tots els horit
zons del carni, retrobar-la, re
crear-la. La veritat? La vida? El.
destí? L'eternitat? Sí. Per() hi
havia aquesta necessitat termi
nant de viure la vida immediata,
aquest apremi de veure néixer i
morir el crepuscle de cada dia.
?Es podia, per ventura, viure
amb els ulls presos en una sola
afirmació immanent i terrible,
quan els hornes i les dones cor
rien a•lucinats darrera les estre
lles de l'alta nit misteriosa 1
blanca?...
* * *
López Dóriga en el seu escó de
diputat, a les Constituents de la
República.
Vingué aquí pels vots dels re
bels, dels inconformats. Els vots
de la multitud bigarrada i ar
bitrária del carrer.
Sempre ocupa el mateix lloc,
sol, digne, sever, en els bancs de
les esquerres, sobre els socialis
tes i "Acció Republicana". No
intervé gaire en els debats, no
gesticula, no s'excita. Quan la
capellanada insolent i frenética
dels agraris es remou en els es
cons, López Dóriga se la mira
Restaurant Catalunya
reCOInana a la seva dístingida clientela 1 al púlale en general,
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa
DOS PERILLS AMENACEN
ELS SEUS CABALS i LLIBRES
PROTEG1U-LOS AMB A su
ARQUES AK150V
D' INSUPERABLE SEGURETAT
SANS,12-BARCELONA-TEL.30226
amb un menyspreu infinit. Hl ha
un abim entre ells. El mateix que
hi ha entre les sacristies i el
carrer. Els uns han vist Crists de
plata en els grans altars solem
nes; beates imbécils que els han
besat la má. L'altre ha vist els
Crists patétics 1 sangonents dels
seas carrers andalusos, amb un
ram de clavells als peus; i ha
sentit la maledicció de la po
biissalla famélica i desconsola
da. Els uns saben- uomés de Ile
tanies i de vestimentes d'or, en
els grans cors del Renaixement,
sota la volta del temple. L'altre
sap de paraules entranyables, de
parracs de miséria, i ha sabut
ajupir-se a cercar en tots els
fangars el seeret que la vida no
dóna...
Heus-el ací. Lluny deis "seus",
que foren sempre enemics. Tot,s
s'arremolieh, frenétics d'ira, alla
en els seus bancs vendeans. No
han vingut aquí, a les Consti
tuents de la República, a fer
lleis. Han vingut a impedir que
es legisli. I, si se'ls deixés, a apu
nyalar la llibertat nova 1 digna.
Alguna vegada López Dóriga
ha parlat, la mirada fixa en els
bancs de la capellanada vendea
E
A la sessió de dijous va
parlar, per primera ve
gada, pronunciant un,
discurs sobre la familia,
el diputat regionalista
lleidata senyor Rovira
Roure.
La Cambra no li pres
tava gaire atenció. Un
ciutadet del públic va fi
xar-se amb la pose de
novici de l'orador i co
menta:
—Ey ven que aquest
és un "novillero".
I alga afegí:
—Sí, i de "nocturna".
Tenim noticies que ens
permeten assegurar que
el senyor Soler i Pla ha
viu presentat una pro
posició que va ésser re
butjada, en la qual es
demanava que els dipu
tats amb acta doble
poguessin renunciar-ne
una a favor de la per
sona que a ells els sem
blés, sense necessitat de
fer noves eleccions.
Per altra part, el se
nyor Rosell i Villar va
presentar una esmena
al projecte d'Estatut in
terior de Catalunya sol
licitant Paddició d'un ar
ticle redactat així: "La
Generalitat tindra cura
de la conservació de la
raca catalana".
Transcrivim les dues
proposicions perqué els
nostres lectors vegin que
hi ha diputats que to
tes se les pensen.
El senyor Ruiz Ponseti,
en una de les seves in
10112111211
1141'PCIF
terrupcions al discurs del
senyor Carreres Artau,
digné:
—Val més que el poble
damini els savis, que no
que els savis dominin el
poble.
L.questo interrupció
provoca, fulminantment,
la indignació del senyor
Trias de Bes i el senyor
Ruiz Ponsetí refermet el
seu punt de vista afe
gint:
--I si cal, s'ha d'ctnar
a la incautació deis sa
vis...
Aleshores, el senyor
Martínez Domingo, sem
pre tan rialler, va co
mentar faceciosament:
—Per mi, ja poden co
menear.
El senyor Farreres
també volgué provar scrrt
mentre el senyor Carre
res Artau—un frare ves
tit de paisa—parlava de
religió. I va interrom-,
pre'l decidit, mentre un
company U estirava ?'a
mericana per tal que ca
lles.
El catedrettic católic de
la Litiga se'l va mirar per
damunt deis vidres de les
ulleres i ti cligué simple
ment:
—El senyor Farreres
ja no es recorda de quan
portava el talern a Man
resa...
I el senyor Farreres va
replicar:
—Prou que me'n re
cord°. Alezhorez era ez
cola_
Van, córrer per la
Cambra rumors de crisi.
Es cleia que el senyor Pi
i Sunyer havia presen
tat la dimissió del cárrec
de conseller delegat. Els
periodistes tot era anar
amunt. 1 avall per saber
qué fi havia de cert.
Un company va pre
guntar-ho al senyor Co
romines, i aquest, amb la
[100
anwi
sevct bonhomia caracte
rística, contesta:
—No en len cas del
ouc es diu. Mireu, una
vegada, va córrer el ru
mor que m'havien re
galat un parell de pollas
tres. Jo encara és l'hora
qz- els haig de veure,
pero tothcrm ho donava
per cert.
—Cree, don Pere, que
li han, regalat un parell
de pollastres, em, deien.
-
us ho ha dit?,
preguntava jo.
—Oh, es diu, corren
rumors...
I be, ?saben qui els
feia córrer aquells ru
mors? Dones els nzatei
xos pollastres...
I després de dir aixó,
don Pere va girar-se en
rodó i el periodista va
quedar amb un pam de
nas.
<
Una frase molt cara al
sényor Duran, i Ventosa:
sisquera...
Pels passadissos del
Parlament, un diputat
jove de la Lliga cridava
el diputat de • l'Esquerra
senyor Espanya. Aquest
no el sentia. A Púltim,
un amic va deturar-lo i
Ii digné:
"Escolta Espanya, la ven
[d'un fill
que et parla encara des
[de la Lliga..."
Rigorosament historie.
El senyor Casanoves,
Cli la primera edició del
sett discurs sobre el ca
folanisme — pronunciat
dimecres i dijous — va
fer a•lusió al senyor
Ventosa:
"...i d'aquella assem
blea va sortir-ne un. mi
nistre, aquí present..."
El senyor Ventosa va
copsar Pallusió —no era
pas dificil —i contesta
rápid:
—Amb molta honra.
Amb molt de gust ho
transcrivim, perqué el
senyor Ventosa estigui
més content. I més ho
norat.
ty
Parlava el senyor Du
ran i Ventosa. Feia re
ferencia a la usura i va
ter un incís: "i consti,
naturalment, que jo no
vull defensa,* la usura..."
El senyor Conillera co
menta des del seu ?loe,
amb ven prou alta per
qué el sentís tothom:
—Qui sap, qui
essent advocat.
Tots els advocais que
Són diputats de VEsquer
ra, van fulminar una mi
rada de repulsa quo lela
por.
El senyor Duran i Ven
tosa, entre altres coses
de les quals no entén,
parlava deis pares de
familia, tot i estar d'a
cord amb el senyor Ca
sanoves, amb la poliga
mia... ben entesa.
El diputat tarragoní,
senyor Andreu va estar
cportunissim:
—Vostra senyoria no
té experiencia cn, aques
tes coses...
I tenia raó. El senyor
Andreu, jave i dandy, es
pare de familia, 1 el se
nyor Duran, amb els seus
cabells grisos i la seva
bufanda, és un solter
empedernit...
PICK-UP
drA
4
•
El sobre misterios o el talisman del mutisme
dle
(per Castany0
na. El braç musculat i jove s'ha
adreçat cap a ells, en un alliço
nament inútil. Ha estat a l'hora
de votar la Constitució de la Re
pública—amb el seu article 26—
la Llei del divorci, que li ha val
gut ara l'excomunió.
Heus ací, segons els textos ofi
eials de la Cambra republicana,
les paraules de López Dóriga en
explicar el seu vot en aquella
ocasió memorable:
"Senores diputados, dadas las
circunstancias que rodean, a
•
mi
persona, van a permitir SS. SS.
que diga muy breves palabras
para explicar el voto que acabo
de otorgar en favor de la llama
da ley del Divorcio.
La doctrina católica, en lo que
se refiere a materia matrimonial,
según declaración auténtica, pue
de sintetizarse en, los siguientes
puntos: Primero. Todos los fieles
tienen derecho a casarse confor
me a la disciplina de su religión.
Segundo. Para los fieles católicos
el matrimonio canónico y sacra
mental es el único verdadero y
legítimo. Tercero. Los fieles ca
tólicos sólo contraen matrimonio
cuando emiten su consentimiento
nupcial delante de la Iglesia y
en, la forma por ésta senalada.
Cuarto. Los fieles católicos que
quisieren vivir como cónyuges
prescindiendo del matrimonio
canónico y sacramental faltarán,
gravísimamente a su conciencia
católica y quedarán excluidos de
los derechos que como tales ca
tólicos les correspondieran. Quin
to. El matrimonio canónico sa
cramental es de tal manera in
disoluble, que no puede disolverse
ni por mutuo consentimiento de
las partes contratantes ni tam
poco por ninguna autoridad me
ramente humana, y las causas
que se refieren al matrimonio ca
nónico y sacramental son de
competencia de la autoridad ecle
siástica. Y sexto. No es licito a
los cónyuges católicos acogerse a
la Ley del Divorcio si quieren ser
fieles a los mandatos de su reli
gión. Esta es • la doctrina católica
que todo católieo tiene obligación
de conocer y tiene obligación de
practicar.
El Estado democrático moder
no, consecuente con el concepto
que de sí mismo tiene, adapta
ante esta doctrina la siguiente
actitud. A nadie se le puede im
pedir que obre en conformidcul
con. el dictamen de su conciencia
verdadera católica, pero tampoco
a nadie se le puede obligar a ser
católico cuando no lo quiere ser.
Dada la actitud del Estado de
mocrático moderno, entiendo qll,
es de necesidad imprescindible
formular una ley lo más pru
dente que se ocurra, en la cual
ley quede garantizada la justa
libertad de conciencia, protegi
dos los derechos todos de los
ciudadanos y salvaguardada la
familia que, si cuando cumple sus
fines naturales es la célula viva
de la sociedad, cuando no los
cumple es su mejor di,solvente.
Esto dicho, queda explicado mi
voto, que no tiene más alcance
que el que se deduce de las pa
labras que acabo de pronunciar,
ya que prácticamente estoy con
vencido de que no ha sido po
sible formular una ley mejor. Y
nada más."
* * *
López Dóriga vot la Consti
tució de la República. Votá la
llei del divorci. Vota l'Estatut de
Catalunya. Eh l bou l'únic sacer
dot de les Constituents que vota,
l'autonomia de Catalunya. Els
altres, frenétics d'ira, s'arre/non«.
naren en els Seus eSCons...
Ara, la Sagrada COngregació
del Sant Ofici, ha excOnitink,91
a López Dóriga.
Un corresponsal a Barcelona...
Catalunya per a tots...
ádhuc per a s periodistes irresponsalVes
El cliari "El Universal" de Mexie
publica una informació, datada a
Barcelona 19 gener, 1 titulada "Ca
taluna para los catalanes". Els ter
mes de la informació són tan extra
ordinaris que ens creiem obligats a
reprocluir-ne el facsímil a continuació,
per tal que els nostres lectors no pu
guin imaginar que exagerem les co
ses.
Heus ací el facsímil de "El Uni.
versal":
CATALUNA PARA
-LOS CATALANES
"La Opinión", órgano del Presidente de la
Generalidad, publicó un artículo
t• imikik que causa sensación wa,
Exclusivo de "The New York Times" para EL UNIVERSAL
BARCELONA, 19 de enero.—El diario "La Opinión," del cual
es propietario el Presidente ~la Generalidad, coronel Francisco
Macla, inició una sensacional campana en pro de "Cataluna para
las catalanes'' ypublicó hoy un vehemente editorial acusando a
loe espanoles "no catalanes'' de producir descontento y desorden
en la región que acaba de lograr SU autonornia•
Dice el órgano del coronel Macla que pistoleros y otros ele.
nm)tos indeseables de toda Espana se han acumulado en Cata..
luna y que Cataluna se niega a convertirse en el albanal de la' 'uscién.
1[oriunPdidoe "La Opinión' que el arzobispo de Barcelona, que es de Navarra, y el jefe de la poliela, que es oriundo de
Caatilla, sean reemplazados por cataLanes.
El editorial del órgano de la Esquerra termina haciendo un
ilnca'oranirraaezmsapiaecnnaottolaalsaanpa'loo"rsqyuceaaftiasrilmalnoaeshqaupceaern"aloCsqautceaaltu"acn!oaanneseessrtvaneroná dlheababepniutardceazasaaprdsoeer
nnatos dentro de pocas generaciones."
La cosa, com han pogut Regir, es
comenta sola. Ens costa de creure
que a consciencia un periodista—un
periodista digne—hagi escrit i tele
grafiat a l'agencia americana d'in
formació les ratlles que precedeixen.
Volem creure que amb la traducció
anglesa i castellana, i amb un afegit
d'imaginació deis redactora que rebe
ren i retransmeteren el telegrama, la
noticia aná augmentant fins a con
vertir-se en una informació absurda,
falsa, tendenciosa i insultant—que
de tot hi ha.
Cridern seriosamente l'atenció del
corresponsal, de la dignitat profes
sional del qual hem d'esperar, si no
una rectificació completa i immediata,
de la noticia que comentem. el ne
cessari respecte a l'ofici de periodis
ta per servir a les seves agencies al.
tres noticies que les redactades coirt
la que comentem, absoluta 1 rodona
ment falsa de cap a peus.
Del contrari. caldria que les auto
ritats competents prenguessin les se.
ves mesures.
La salut de Don Jaume
Carner
Com saben els nostres leetors per
la Premsa diaria, dies enrera el nos
tre illustre ande Don Jaume Carner
abandona la clínica on ha estat sot
mes traetarnent per a combatm l'a
fecció que patia al coll. La robusta
complexió del senyor Carner supera
aviat els afectes immediats del mal,
1 el tractament aplicat pels faculta
tius que lassistiren obtingué l'efica
cia esperada.
Aval el nostre amic es troba fora
de Barcelona, sotmés a una cura de
repós absolut que, sens dubte, fará
que dintre poc neguem veure'l nova
ment dedicat a les seves activitats.
Fem cordials vota per tal que
fralleu la
vosrra
I arnb ki 'CURA
DEL ABATE
VEGETAL Ne 15
HAMON
veritable baisam dé les
ves respiratóries. Com
ba.; eficagment les al
teracions deis pulmons
1 bronquls, talla la tos
normalitze, la resp.ra
pió. Es el tractament més se
gur 1 sa contra els CATARROS,
ORLP, (BRONQUITIS, ASMA,
TUBERCULOSI, etc. No perjud--
ca ni embruta l'esto/luan carn les pastilles 1 aixerops. Esta com posta solament de PLANTES sa
nes 1 inofensives.
La. senyom Fellsa Martínez, d'Almazora (Castelló de la Plana), sofría de bronquits
1 asma des de fela 5 anys 1
nornés amb la Cura núm. 15
de l'ABAT HAMON ha acon
segult guartr-se. AL11 molts
milers de persones de tata Espanya
Venda: Parmaoles 1 Ronda Un',
yerattat, 6 • Barcelona
aquest desig nostre sigui aviat tinai
realitat. Don Jaume Carner té enca
ra molla i transcendent labor a rea
litzar en la vida de Catalunya i de
la República. Esperem veure'l aviat
reintegrar-se a elles plenament.
CENTRE CATALANIS.
TA D'ESQUERRA
Dintre molt poes dies comengarl
a actuar aquest nou centre d'Es
guerra Republicana de Catalunya,
instailat a la Rambla de Catalu
nya, número 6, principal.
La Junta Organitzadora que, arnh
carácter provisional, fa les funcions
de directiva. pensa, obrir les portes
de l'entitat a tots els seus socis i afi
liats al partit d'Esquerra, Republica
na de Catalunya, a darrers d'aques
ta setmana o a principis de Paltra.
Durant aquests darres dies, e/
nombre de propostes de soci que
s'han rebut és realment extraordi
nari, fent preveure que la nova en
titat neix sota els millors auspieis,
Hi ha el projecte de celebrar la
inauguració amb un acte polític de
molta importancia, del qual aval no
podem donar encara detalls con
crets, pero que será anunciat --)or
tunament.
Saló Doré
DE LA
Granja Royal
Tots el dies
Tes i sortidas de teatres
amenitzats per
grdzy lloys OrchesIn
De 10 a 12 nit
CONCERT
extet Toldrá