Rambla, La (1931-1935). Núm. 166 (13 març 1933)

              6 la rambla
13 mare, de 1933
Catalunya guanya el campionat de Cross
CATALUNYA TRIOMFANT«.
L'atletisme de la nostra tema, Ca
talunya, va escriure ahir una de les
pagines més gloriosas en l'historial del
campionat d'Espanya de "Cross". IVIai
arenga de l'any 1916 que va instituir
se aquesta competició—que constitui
una contundent victória catalana—,
fins avui, cap equip no havia acon
seguit un triomf tan complet 1 me
ravalló&
La millor classificació, 1 per con
segilent la millar puntuadó que sha
registrat fina a la data en aquesta
competida, nacional espanyola, l'ha
aconseguida Catalunya.
Primer, segon, tercer i quart noca
de la classificació general; primer
per equipa de Federacions, 1 primer
per equipa de clubs. Aquest és l'en
coratjador rasura de l'actuada) deis
atletas catalana que van representar
Catalunya en aquest campionat d'Es
panya de ''Cross" digputat ahir al
mati sobre terrenys de l'Hipódrom de
Can Tunis. Solament hauria man
cat que Clemente, classificat seta.
hagues pogut passar a Blasco. de
Castella, 1 Coll, de Guipúscoa! Lla
vors Catalunya hauria registrat la
minima puntuació que hauria signifi
cat el máxim trama.
El titol de campió de Catalunya
que vana perdre rally passat a Sant
Sebastiá ha tornat a la nostra terra
amb tots els honora amb toas els ma
rtas 1 amb tots els merelxements. Ha
torran gracias a l'entusiasme, a le
El catalá Andreu, del Sarriá Esportiu, gran ven~
cedor del XVIII campionai d'Espanya de Cross
Catalunya aconsegueix els quatre primers llocs de la classificació i triomfa
per equips. — El Tagamanent es campió d'Espanya per equips de clubs
Amb t,ot, Martorell obtingué un se
gon lloc amb tots els honors.
López, del Tagamanent, i Clemen
te, del Júpiter, foren els dos veterana
que millor papar van realitzar i van
sostenir-se en bou lloc durant tota la
cursoat.
Tcorrneoíamen el trifdefiní
tiu de Martorell: durant la cursa, des
prés deis primera quilómetres i en
entrar a l'Hipócirom per a efectuar
Es qtiestió, ara, de saber-lo ccon
servar.Do
no haver estat Andreu, qui mi
maras tenia per a conquerir el
títol era, indiscutiblement, Manaren.
Aquest fou el gran animador de la
cursa 1 el que amb el seu tren regu
lar i sostíngut derrota a Blanco i al
tres atletas i prepara, val a dir-ho, el
trionif del primer.
segurament per raó del seu pes, ens
produí un mal efecte. No el vana ven
re decidit en cap rnoment. Ens va
prés una comentaras generala 1 al
tres de personals dedicats als corre
dors.
El recorregut que havien de fer els
corredors era el següent: de sortida,
dues voltea a l'Hipacirom—una de pa
tita 1 una de gran—, amb un total
de tres quilómetres; sortida de l'Ha
pódrom per a efectuar quatre quiló
metres a través del camp; una altra
volta a l'Hipódrom; nava sortida d'a
quest lloe i quatre quilómetres més
de cursa entre camps per acabar
amb una quarta volta al recinte d'a
quell terreny. Es a dita un recorre
gut de dotze quilómetres.
El terreny per on havien de passar
eLs corredora oferia un aspecte de
sastrós, péssim, accidentadíssim a
més no poder. La pluja caiguda du
ran, la matinada 1 durara la cursa
Andreu 1 Martorell, els dos primera classificats
(Foto Clared-Berd)
nergia i a la disciplina d'un grapat
de xicots agosarats que lluint en el
aeu pit les nostres quatre gloriosas
barres i pensant solament en Catalu
nya van llançar-se amb tota valen
tía a la reeerca del triomf, desafiant
les íncliméncies del temps i tots els
Inconvenients que van trabar durant
l'épica i emocionant lluita.
Aquests xicots, alguna d'ella gairebé
desconegUts, que es diuen Andreu,
Martorell. López, Navarro, Clemente,
Esmandia, Gracia, Rodríguez i San
tacana s'han fet creditors a quelcom
més que a uns premia. Ella, aquests
&t'atea, pura amateurs, que han llui
tat 1 han triomfat per la glória de
Catalunya, i l'entrenador J. Mestres,
que amb tot l'entusiasme. amb tot
l'afecte i amb tota la intelligéncia
els va portar a la victoria, mereixen
el reconeixement de tots els esportius
catalana. Mereixen un acta de simpa
tia. un homenatge popular.
Nosaltres ena hi adherim els pri
mera
LA CURSA
Anern a donar un petit detall del
que fou la cursa, deixant per a des
i el fred que feía per aquella llocs
acaba d'envoltar la prova de la má
xima duresa i de les =jora dificul
tata.
La sortida va donar-se amb mitja
hora de retard, davant d'un públic
molt reduIt paró, (liza sí, molt en
tusiasta. Solament ranció i l'entusias
me podien influir en el desplaçament
a aquell lloc tan apartat de la nos
Ira ciutat i amb mítjans de trans
port. tan deficients 1 incompleta- pela
que no van poder utilitzar els ser
veis de tres autoamnibus.
Tot seguit de donada la vertida,
Roca. del Barcelona, amb un tren de
mil dimonis, agafá el cap del primer
escamot, corrent sense te ni so. Sor
tosament la resta de l'equip cátala
actuava disciplinat i féu cas omis
de la inoportuna sortida d'aguan.
La primera volta a l'Hipódorm fou
coberta en 4 m. 52 s. per Martorell,
que havia pres el lloc a Roca, se
guit de Gracia, de Catalunya, com
aquella ,Blanco, de Madrid, Cialceta,
Col! i Delgado, de Guipúscoa, i Roca,
que del primer lloc aná a parar al
seté.
EL CAMPIONAT D'ESPANYA DE CROSS
L'equip de Catalunya, vencedor absolut
Despres de la segona volta. Mar
torell—que teníem entes que no ha
vis estat seleccionat--continua soste
nint-se a primer terme, paró seguit
de molt prop per Cali, de Madrid,
que remunta llocs, Cialceta, Hernán
dez, de Madrid, Coll, Gracia, Sues
cun i Delgado, de Guipúscoa.
Després d'aquesta segona volta els
corredora surten a través del camp,
on la lluita adquireix proporciona
extraordinarias. Els corredora més pe
sats—els guipuscoans en primer ter
me—queden clavats en el fang, que
existeix en gran quantitat per tot el
recorregut.
De3prés d'efectuar aquest primer
circuit entre camps i una tercera
volta a l'Hipbdrom, Martorell, el gran
animador de la cursa, sostingué un
formidable cos a cos amb el madri
leny C. Blanco, sostenint-se ambdós
berra estona en el primer lloc. Des
prés d'aquells valúen Coll i Iradi,
guipuscoans, Andreu—que comença a
destacar-se—, Gracia i Navarro, de
Catalunya, Acebal, de Guipúzcoa,
Rodríguez, catalit, i Hernández ina
drileny.
Durant la segona actuació per en
tre campa fou IvIartorell, més consis
tent, que aconseguí desfer-se del ma
drileny C. Blanco i on també acaba
de destapar-se el qui més tard havia
de guanyar la cursa: Andreu.
En tornar a l'Hiptdrom per a efec
tuar la darrera volta i acabar la cur
sa, Martorell, que resistí toles les
escomeses sense defallir i sense per
dre el primer lloc, passa novament
a primer terme, seguit ja de molt
prop per Andreu, López, Blanco, Coll,
Navarro, Clemente, Cialceta, etc.
La darrera volta a l'Hipedrom fou
emocionant de deba. Andreu, petit i
amb una pasas curta pera molt rápi
da, i també amb una energía extra
ordinaria, aconseguí remuntar Mar
toral que en aquell moment no po
gué resistir ja més, perdent el títol
de campió que semblava que havia
de somriure-11. López resistí i defen
sa el tercer lloc, 1 Blanco el quart.
Pena el vetará Clemente hagué de
realitzar molts esforços per tal de no
perdre la seva posició, lluitant colza
a colza amb el fins ahir campió d'Es
panya de "Cross", Cíaketa. En l'or
dre esmentat van arribar a la meta,
davant de fortes ovacions.
L'ACTUACIO DELS EQUIPS
Sincerament no créiem que Cata
lunya aconseguís un taiomf tan es
clatant, tan complet. No ho créiem,
A SANTANDER
El Racing de Santander
guanya amb facilitat el Ma
drid, per quatre gols a dos
Santander, 13. — Contenta poden
estar els santanderins del joc fet
pela seus paisana. Ahir els racinguis
tes assoliren una gran vistaria, da
munt els quasi éampions de Lliga.
La majoria dala aficionats creía que
el Madrid es componía de dues parts:
runa Lluís Regueiro i l'altra la resta
de regular. Hom tenia interés per veu
re actuar el Madrid sense l'interior
dreta guipuseoi. El Madrid jugá alar
desencertadament. Ni Samitier va
saber suplir bé Lluís Regueiro, ni
Olivares ni Hilar! jugaren com ho
fan quan els acompanya rirunés.
Van haver d'ésser els dos extrems els
única que feren jugadas de perill í
autora dels dos gols del seu equip. En
una paraula: el Madrid no bu el
gran equip d'altres vegades.
El Racing jugá ahir el millor par
tit de tota la temporada. La línia da
vantera bu la més brillant del con
junt, a pesar que jugar llarga estona
anib quatre jugadora solament, ja
que Telete, lesionat, actuá d'especta
dor a l'extrem esquerra. Cada vegada
que aquesta vanguardia es llançava
a l'atac, mig agua) madrileny s'ha
via de replegar a la saya porta per
privar les fulminants rematades de
Larrinada i Loredo.
El vetará Oscar realitzá brillants
exhibicions. Tots els restants posa
ren una gran voluntat per a l'obten
ció del triomf.
Vafer d'arbitre l'aragonés Ostaler.
Els equipa:
Madrid. — Zamora, Ciriaco, Quin
coces, P. Regueiro, Ordónez, León,
Eugenio, Samitier, Olivares, Hilario i
Lazcano.
Racing de Santander.— Sola, Her
nindez, Caballos, Ibarra, Oscar, Lar
rifas, Santi, Laxado, Telele, Lana
na.ge, 1 Cisco.
A VALENCIA
El Valéncia i el Donóstia
empatan a dos gols
Valéncia, 13. — Una gran entrada
registra el camp de Mestalla ahir,
diumerige. La ,lluitat Valéncia-Donós
tia havia despertat gran expectació
entre els aficionats valenciana, ja
que. després deis darreas triomfs de
l'equip donostiarra, esperaven pre
senciar un magnífic partit. I, si bé
és veritat que no fou tot el magní
fe 1 espectacular que l'afíció espe
raya, cal reconéixer que el partit
entretingué, i bu interessant dii
rant toas els seus moments.
Des deis primera moments es no
ta la superioritat de hiela mitjana
donostiarra sobre la intermitjana
i aixó fou motiu que durant
la primera mitja hora de joc l'equip
donostiarra pressionés amb insistan
cía 1 marqués el seu primer gol al
cap de dotze minuta si bé aquest
gol es pot atribuir a Nebot, que rea
litza, una sortida veritablement ab
surda. L'empat arriba aviat en una
bona jugada de Vilanova, peró des
prés d'aconseguír l'empat l'equip va
lencia, 1 malgrat de la gran aetua
ció de la seva davantera, el gol del
desempat no arribava, i quan en,
dueg ocasiona els davanters ninea
aconseguiren forçar la meta ami
puscoana, els gola foren anullats,
justament, per l'arbitre malgrat de
les protestes deis exaltats, no dona
ren la seguretat ala partidaria del
Valéncia que el trlainf correSpon
dria a llur equip. Parqué els ánima
deis valenciana decaigués méa, quan
manca un sol minut per a acabar
la primera part, Cavar° aconseguia
el segon gol donostiarra, i aeíí,bava
el primer temps amb el resultat de
dos a un a favor de l'equip vigitant.
Els primers minuta són de joc
anivellat, pena s'imposa, per la. tasca
deis mitjos donostiarras, l'equip fo
raater, que marca el seu primer gol
al cap de dotze minuts, en apro
fitar Larrondo una falsa sortída de
Nebot, marcant el primer gol, i re
tirant-se, pees moments després, del
terreny de joc. Al cap de disset mi
nula, Vilanova aconsegueix l'empat.
Al cap de trenta-cinc minuta, i en
un moment de pressió valenciana,
Beristain aconsegueix marcar gol,
peral és anullat per rarbitne
Abans d'aquest, també s'havia
anualat al Valéncia un altre gol,
marcat per Costa en rematar una
passada de Picolín quan ja havia
traspassat la lada de kick.
Al cap de trenta-quatre minuta,
el Donóstia, en magnífic estora de
Civero, aconseg-ueix el segon gol.
Amb dos a un acaba el primer
temps. La segona pant es caracte
ritza per franc domini valencia, el
qual equip aconsegueix el gol de
l'empat, al cap d'onza minuts, en
rematar Vilanova, en forma espec
tacular. una pilota centrada per
Torredeflot.
Equipa:
Donestia: Beristain, Goyeneche,
Arana, Amadeo, Ayestaran, Marcu
lata, Larrondo, Andazábal, Urtizbe
Civero i Telete.
Valéncia: Nebot, Melenchón, Pa
sarín, Andén, Molina, Conde, Tor
redeflot, Pkolín, Vilanova, Costa 1
Sánchez.
Assistí a rencontre, com a delegat
de la Nacional, el senyor Gaspar.
A BILBAO
L'Arenas no aconsegueix
guanyar, a Güecho., el Betis
Bilbao, 13.—Al terreny de Ibaiondo
amb molt mal temps i amb assistén
cia d'aseas nombre d'aficionats, llui
taren l'Arenas i el Batís.
Els andalussos realitz,aren una bo
na exhibida; de joc i posaren cona
tantment en perill els bilbains, els
quals no velaren en cap moment que
la_ Iluite es decantés en favor seu. Els
empata a'anaren registrant molt so
parqué és aixi ens considerem obli
gata a confessar-ho. Aíxó no vol dir,
peró, que desconfiéssim de la saya
victoria. No. Aircó és altra coas.
Teníem la impressió, abans de la
cursa, que Catalunya trobaría en l'e
quip de Gulpascoa un adversari te
mible, molt perillós i difícil per vén
cer. No resulta així. Catalunya acon
seguí el triomf més contundent que
mai no havia registrat cap altre equip
en aquesta competició, i Guipúscoa
no esdevingué en cap mornent de la
cursa l'adversari que esperavent
?Qué pot significar aixó? Que o bé
Catalunya compta amb un equip
formidable de "Cross" o que Guipús
coa val, sobre el terreny, ben poca
cosa. Aquesta podria ésser una bona
opinió per al públic profá. Per a nos
altres. no. Haurem de cercar el ter
ma mig; convé cercar-lo: Catalunya
no val tant cern sembla demostrar el
seu triomf ni Guipúscoa tan poc cona
podria reflectir la puntuació que
aconseguí. Ens explicarem. L'equip
catala actua ahir sobre un terreny
les condiciona del qual semblava que
11 venien &mida. Per als guipuzcoana,
resulta a l'inversa.,No ens referim a
la pluja—a Guipúzcoa plou molt més
sovint ,que a Catalunya, encara que
és una altra mena de pluja—siri-mi
ri—, sinó al fang, a la gran quanti
tat de fang que cobria el recorregut.
El terreny fangós, completament tau,
afavorí. al nostre entendre, ala lleu
gers corredors catalana, tots els que
formaven l'equip. El guanyador An
dreu té un pes de 54 quilos, 1 molt
segur que cap altre deis quatre cata
lans classificats en eh primers llocs
no pesen, cada un, més de seixanta
quilos. Aquest pes lleuger afavorí Ca
talunya, n'estem. segurs. Tot el con
trari deis guipuscoans—i d'altres que
no ho eren, naturalment—que són,
la majoria, homes pesats—Cialceta,
787 quilos, Iradí, 70, etc.—, els quals
per raó del mateix ,pes, quedaven ma
terialment clavats 'sobre el terreny,
movent-se amb penes 1 treballa
Aixó no resta, naturalment, la més
mínima importancia al triomf de Ca
talunya ni de cap deis seus atletas
representatius.
Si s'hagués disputat el "Cross" a
Sant Sebastia tots els ava.ntatges
haurien estat a favor deis ahir ven
çuts.
De requip de Castella no n'espera
vem, val a dir-ho, una actuació tan
brillant i regular. Cal apreciar que
solament foren vençuts els atletas
vint i ja en la primera pant els dos
equipa empataren a dos gols, re
sultat del total de l'encontre, que fou
empatat a tres gols.
El Batís causa molt bona impres
sió. El seu joc 11, curt 1 rapad, des
concerta els jugadors basaos. Es dis
tingiren especialment, deis sevillana.
Lecue, Timíní i a estones Adolfito.
Soladrero, després de jugar un bon
primer temps, decaigué a la segona
part.
L'Arenas amb tot, el va perseguir
la desgracia, pula en moltes ocasions
(Foto Clared-Berd)
d'aquella regló per Guipúscoa per
9 punta.
Eri canvi les diferéncies de Canta
bria i Valéncía són considerables. De
Valéncia, tots n'esperavem quelcom
més. La diferÉncia que separa Va
léncia de Catalunya—diferéncia de
puntuació, volem dir—és considera
ble.
El Tagamentssho mereixia—triom
fa. per equipa de clubs sobre la te
mible Gimnástica de Ulia, Madrid F.
C., Júpiter i Barcelona. La nostra
enhorabona. Prou saben els amics del
Tagamanent amb quant de goig par
ián deis seus triomfs.
L'ACTUACIO DELS ATLETES
16 anys d'edat; 54 quilos de pes; un
entusiasme sense limita un any d'his
torial i campió d'Espanya de "Cross"
Aquest és J. Andreu, del Sarria Es
portíu. Ni nosaltres no créiem amb
la seva victória ni ell no l'esperava,
segurament... encara que, dormint,
devia somniar-la moltes nits. I ha
estat campió d'Espanya amb tots els
honora 1 amb tots els mereixements.
Magnifica glória per ell i per al seu
club.
Andreu-és un atleta de tremp 1 arara
idéntiques característiques de Domín
guez, diversas vegades campió pen
insular en aquesta especialitat.
Com hem dit, ningú no esperava
una semblant actuació del nou cam
pió. Ni en els començaments de la
cursa, parqué Andreu es destapa d'u
na manera perillosa a partir deis sis
quilómetres.
Realital una cursa molt regular.
No s'allunyá en cap moment execes
ávament de l'eseamot de cap. I quan
Martorell i Blanco ja no podían do
nar més de si, rendíts per l'estora
realitzat, llavors sortí Andreu, petit,
entre ella i es colloca en primer ter
me per acabar, després d'un formi
dable esprint, vencedor.
Andreu és cabrer—c,om ha era el
gran campió Pere Prat—i viu a la
muntanya—com aquell—fent vida
sana 1 exemplar.
El títol de campió d'Espanya de
"Cross" ha anat a raure en un bou
atleta, enguany.
Blanco, de Madrid, com Col!, tic
Castella, ens van ter una bona im
pressió. Tal volta van prodigar-se amb
excés en els primers quilómetres.
El campió de Guipúscoa, Cialceta,
la darrera volta. No fou Maca Marto
rail no pagué resistir els darrers me
tres.
que se li presentaren per a marcar,
no Ro pegué ter per la intervenció
deis travessers. Sobressortiren Emi
lio i Egusquíza. Arbitra amb regular
encert, Steimborn.
Els equips s'arrengleraren així:
Batís: Urquiaga; Arezo, Giménez;
Peral, Soladrero, Adolfo; Timimi,
Adolfito, Capillas, Lecue 1 Caballa.
Arenas: Egusquiza; Egusquiagui
rre, Arriata; Calvo, Urresti, Julia Ra
món; Teófil, Rivero, Iriondo, Barrios
i Emilín.
Noti-Sport.
A VITORIA
El Deportivo Alavés, en un partit malíssim,
va guanyar l'Espanyol per la mínima diferéncia
Mirla, 13. — L'Espanyol semblá
que ahir acudia al camp de Menda
zorroza, amb el desíg de sortir ven
çut. A pesar d'alzó, els alavesos van
ésser a punt de perdre. Jugaren un
encontre péssim. El públic els demos
tría constantment el seu descontenta
ment. Fou tal la desgana de l'Es
panyol per guanyar el partit, que va
deixar ter-se un gol amb el terreny
de joe ple d'espectadors.
A la segona part els locals van fer
alguna canvis de lloc, pera aixó no
serví de res, 1 es van adjudicar els
dos punta més que no pas a altra
cosa. a la benevoléncia deis seus con
traria.
La jugada més interessant es va
realitzar quan mancaven dos minuts
per acabar el primer temps, en treu
re una falta d'Euskalduna, d'un for
midable tret que Florença es velé
amb grans treballa per aturar.
Poc temps abans d'acabar el partit,
després d'un gran batibull amb in
tervenció d'espectadors 1 tot, encara
no se sap qui va introduir la pilota
a la meta espanyolista. L'arbitre va
concedir el gol, desoint les protestes
deis jugadora catalana.
Espinosa — l'arbitre -a no va es
tar del tal bé. No tingué prou auto
ritat per imposar-se en els moments
de joc violent. - Els equips:
Espanyo 1. — Llorença , Hereter,
Pérez, Franco, Loyola, Cristiá, Prat,
Alejo, Pueyo, Redó i Jover.
Alavés. — Santamaría , Arana,
Euskalduna, Castro, Antero, Urquidi,
Sarmenton, David, Irureta, Albéniz,
Urretavizcaya.
PILOTA BASCA
El partit més important del
Campionat Guipuscoit
Sant Sebastiá. 13. — Davant nom
brosissims espectadors, es va celebrar
el més important partit del torneig
de pilota de Guipúscoa. La parella
Iguaran • Arramendi vencé per 22
a 12 els germans Echarla. Aquest
partit va ésser a má. - Després, a pa
la, Olano - Balda guanyaren per 50
a 43 Esquerra i Andonaegui. - A re
mona Vilona i Ayerza venceren els
germana Arrieta (50-46).
la Federació Catalana d'Atletisrne per
l'entusiasme i bou zel posats a con
tribució de l'éxit de l'equiP 1 en l'or
ganització. Naturalment que aquesta
no ha estat cap cosa extraordin!ria.
Paró com tetes les coses estan en
consonancia amb els mitjans amb qué
es compta per a realitzar-les, nos
altres creiem que va ter, en aquest
sentit, el que devia i podia.
I ara publiquem les diversas classi
ficacions registradas:
CLASSIFICACIO GENERAL
1.—Andreu, Catalana, Sarria Espor
tiu, 39 m. 51 s.
2.—Martorell, íd., a A. C., 39 M.
55 s.
3.—López, id., Tagamanent.
4.—Navarro, íd., Tagamanent.
5.-aColl, Guipúscoa, Gimnástica
Ulia.
6.—Blanco, Castella, Madrid F. C.
7.—Clemente, CatalunYa, Júpiter.
8.—Cialceta, Guipúscoa, Gimnástica
9.—Esmandia, Catalunya, Tagarna
nena
10.—R. Calle, Castella, Madrid F. O.
11.—A. Gracia, CatalunYa, F. C.
Barcelona.
12.—Iradi, Guipúscoa, Gimnástica,
13.—Acebal, Guipúscoa, Gimnástica
13.—Acebal., íd., íd.
14.—R. Tome, Castella, Madrid F. C
15. Aramburu, Guipúscoa, Gim
nástica.
16.—J. Hernández, Castella, Ma
drid F. C.
17.—Rodríguez, CatalunYa, Júpiter.
18.-5. Renyé, independent.
19.--Santacana, Catalunya, Taga
manent.
""•5
:;>:,..•,:•:•••• •
••
Lis corredora en plena
donar la impressió que preferia una
victoria collectiva de la seva Fede
ració a un triomf personal. No ataca
en cap moment, com hem dit, i el
veiérem sempre pesat 1 reservat. Amb
tota seguretat que a la pista podrá
cercar-himé s victóries que en el
"Cross".
Varn trobar baixos de forma Es
mandia, actual campió de Catalunya,
i Gracia. Els llocs ocupats per ells no
són els que els corresponen, franca
ment.
Per acabar—sense perjudici d'am
pliar aquests comentaris en una pró
xima edició—hem de felicitar pel
triomf aconseguit part deis atletas
campions, amb Andreu en primer
terma i el Tagamanent, al prepara
dor J. Mestres, d'aquest club. No se
ria just escatimar-Ii cap deis méríts
contrets en aquesta avinentesa. El
felicitem, donas, sincerament i senti
dament. El triomf de Catalunya cons
titueix el seu triomf.
Tampoc no volem deixar en l'oblit
‘,..31111111:,
cursa... aquatica
(Foto Clared-Berd)
20.—López, Castella, Ferroviaria.
21.—Delgado, Guipúscoa, Donóstia.
22.—Bris, Catalunya, Júpiter.
23.—Suescun, Guipúscoa, Donóstia.
24.—Badia, independent, Aire Lliu
re.
25.—M. San José, Montanesa,
Unión Montanesa.
21—Sevillano, Castella, Madrid F.
C.
27.—Mesalles, independent, F. C.
Barcelona.
Classificació per Fed,eracions (cinc
corredora) :
1.—Catalunya: 1-2-3-4-7: punta.
2.--Guipúscoa, 5-8-10-11-13=47 íd.
3.—Castella, 6-9-12-14-15=56 íd.
4.—Montana: 16-17-18-19-24=94 íd.
5.—Valéncia: 20-21-22-23-25=111 íd.
Classificació per clubs (tres corre
dors) :
A. E. Tagamanent: 1-2-7=10 punta.
Gimnástica Ulia: 3-6-10=19 íd.
Madrid F. C.: 4-8-11=23 punta.
Júpiter: 5-12-13=30 íd.
F. C. Barcelona: 9-14-15=38 íd.
CALVET
RESPONSABILITATS...
Encara que no ho sembli, aquella
famosa Comissió de Responsabilitats
del "Barcelona" ha seguit treballant
de valent. Ha remenat els arxius, ha
tret papers, rebuts, ha pres notes, ha
escrita muntanyes de quartilles, ha
format expedients...
S'anuncia per a molt aviat una as
semblea magna, una assemblea a la
qual no hi assitlrá pas tothom qui
voldiat.
Mentrestant, els ex-directius bar
celonistes no dormen. Al contrari, es benuguen que és un gust. Se'ns diu
que un día d'aquests se celebrara una
reunió convocada pela ex presidenta
del "Barcelona" i a la qual hl assis
tiran tots els que han format part de
les Juntes del cerda blau-grana de
l'any 1921 al 1931...
Ja veureu com tot plegat, res. Ga
nes, només, de fer una mica la bo
gadera...
UN CANARI QUE NO "PIULA"
s'hEal t"oBranractelmonuat." Utén ucnopcadn'aairrie qdueel
GMuilalodrardraitm, uanels'harefidleaidxeast sense veu. a la capital de la República, 1 ara, té, no pot dir
ni "piu".., en públic, que en privat Arocha no s'esta de res. Es parla del
"Madrid". Al "Madrid" comencen a
trobar el gust als jugadora catalana. Primer, Zamora; després, Bestit; mes tard, Sainitier; ara es parla d'Aro
cha...
Certament no creiem que sigui molt
difícil obtenir Arocha. N'hi haura
prou que la Junta revolucionaria un
dia es trobi de bon humor 1 acordi
acomiadar uns quants jugadora més.
I si Arocha, préviament, ha tingut
alguna patita qüestió personal amb
algun directiu, millor. Millor per al
"Madrid" o per a l'"Espanyol" o per a
qui finalment obtingui el "canari", que
suara no piula, ni reina: s'ha tornat
mut.
"CUCHIPANDA" ESPORTIVA
El club que sovintejava més les
"cuchipandas" i que, per tant, Pes
tenia més ben organitzades, era 1"Eu
ropa". L'"Europa" se'n va anar d'a
quest món deixant, paró, bona deixe
bles. Ahir, al eamp de 1"Espanyol",
un crescut nombre de federatius, ex
federatius, jugadora i ex-jugadors hl
van celebrar un tiberi.
A tothom estranya molt, peria que
Canyelles no hi fes acte de preséneia.
Nosaltres, que coneixem Canyelles
saben-1 que no en va era el deixeble
preferit de Mn. Parés, ens ho expli
quem perfeetament: Canyelles és he
me de creenees, i en Quarestna fer
disbauxes és pecat..
CICLISME
La primera Volta Ciclista
a Galícia
Vigo, 12. — Ha començat d'orga
nitzar-se la primera Volta Ciclista a
Galicia, iniciat pel setmanarí local
"Stadium". Hl ha un gran ambient
en pro de la prova, la qual tindrá
lloc en la primera quinzena d'agost.
Hom intenta que la cursa sigui un
veritable esdeveniment internacional
i s'assegura que hi participaran els
millors routiers portuguesas.
La Volta Ciclista a Galicia tindrá
set etapes, amb 1.200 quliómetres en
total. - Els premis, per ara, pugen
8.500 pessetes. El Comité organitza
dor és presidit per l'alcalde de Vigo.
Ha estat nomenada presidenta hono
raria la senyoreta Docet, miss Espa
nya, i entre altres oferiments impar
tants d'entitats i periódics nacionals
hom compta amb la cooperació de
l'Agéncia esportiva Noti-Sport.
13 marc de 1933 a rambla
El carnpionat de Lliga
A LES CORTS
En un encontre emocionan!
alhletic va batre el Barcelona
per tres a dos
—No falla. Cada vegada que ve r"Athletic"
és 1"Adriá Gua!" del futbol.
Heus ad un resutat que ambtot i
ésser un bastant exacte reflexe del
que fou la partida, no diu, ni de
molt, els esforços que feren uns i
altres perque la victória fos seva.
Pel que es VEU, tothom tenia ga
nes de veure jugar a l'Athletic, i
ahir a la tarda, aquestes ganes es
veieren traduides en un nle formi
dable; tant formidable, que amb uns
quants partits tan esnerats cona el
d'ahir, la erial del futbol desaparei
xeria com per art d'encantament.
Per sort dels bona 1 imparcials
amants del futbol, no es veiéren de
fraudades les esperances que hi ha
vien de veure un bon partit. Tots
sortiren satisfets de la jornada fut
bolística, adhue aquells a (fui el re
sultat perjudicava en les seves aspi
racions.
L'Athletic de Bilbao va tornant la
pilota als equipa que el feren passar
per la pedra al seu propi camp. No
més faltaria ara que dintre de pocs
díes fes el mateix al Madrid. Aixó,
segurament no faria variar el primer
lloc de la classincació, pero seria una
magnífica gesta deis bilbains como a
remat de les exc,ellents actuacions
fornides davant de l'Espanyol fa dues
setmanes, i davant el Barcelona ahir
tarda al camp de Les Corts.
Des del punt de vista técnic, ahir
vam veure gran cosa. En ciir
abans que haviem vist un bon par
tit, ens referiem a l'emoció que en
tot moment ens proporciona el par
tit. De més a més, veiérem una co
na de coses extraordinaries que ja
compensaven la tarda.
Els bascas jugaren de manera es
pléndida. Posaren en la lluita el braó
especialíssim deis equiPs del nord i
treballaren de valent per obtenir la
victória, i la aconseguiren ben me
rescudament. Forniren una partida
molt semblant a la que jugaren ul
timament davant l'Espanyol, amb
ravantatge que ahir hi havia rho
me més temible de les ralles blanc
vermelles: en Gorostiza; la bala roja
que de totes maneres no féu ahir
sentir la seva influencia. Jugaren
molt bé t,ots plegats, sense que nin
gú sobressortís del conjunt. No gai
res combinacions, no gaires floritu
res, peró una serenitat enorme da
vant la porta i una decissió inque
brantable de .11ançar xuts al portar
contrari semnre que es presentava
ocasió de fer-ho. Per sort per als co
lors barcelonins, Nogués, en una tar
da espléndida, s'interposá la majo
ría de les vegadesentre els peus deis
davanters 'bascas i el fons de la xar
xa barcelonina. Grades a aixó no
marcaren més gols els bilbains.
Aixis com els equips del nord acos
turnen 11 estomacar els contraris ca
da vegada que hi ha una colissió—la
majoria de les vegades involuntaria-:
ahir va passar el contrari.
A cada topada es lesionava un ju
gador blanc-vermell. Aixó fou la cau
sa de qué aviat hagués de plegar
Uribe (que ja no tornó, a reapareei
xer), 1 poe després Urquizu, que so
lament torné, a jugar a la segona
part. Iraragorri i Bata també ana
ren coixejant ferça, estona. Hl ha
gueren molts moments, dones, en
qué l'Athletic juga amb nou juga
dora, i la resta del partit la juga amb
deu. Cilaurren• estigué molt seguir i
encertat, tant en la tasca defensiva
com en la ofensiva, i Blasco estigué
excellentment collocat cada vegada
que arribaren a ell els xuts deis da
vanters barcelonins. Gorostiza, amb
tot i ésser un -magnffic element, no
féu cap d'aquelles escapades esgar
rifoses.
Els barcelonins també treballaren
de valent, i si perderen la partida
no fou precisament per falta de ga
nes de guanyar. De tetes maneras
tingueren de Iluitar contra una se
rie de dificultats. Ja pocs moments
després de començar tingueren la
dissort de fer-se ells mateixos el pri
mer gol a favor de l'Athletie, 1 des
prés una colla de magnifiques arran
cadas den Bestit, es perderen mise
rablement en la mena de llac que
es féu en un deis anglas del gol de
dalt.
També hi ha que tenir en compte
pilote
que ahir al Barcelona In jugava gai
rebé tothom fora de lloc, i a més hi
havien alguns elements del segon
equip, bons elements, per cert, peró
que feia una mica de por posar-los
en el primer equip, precisament da
vant d'un equip de la categoria de
l'Athletic de Bilbao. Per sort tothom
rutlla perfectament, especialment
Artigas, que en el seu lloc d'extrem
esquerra es porta valentment i dona
més d'un moment d'emoció al tercet
defensiu dels bascas.
Zabalo també jugá, magnificament,
aclarint toles les situacions, posant
se a la butxaca a Bata, de tal ma
nera, que aquest jugador no es po
gué lluir ahi com gran xutador que
és. lEtamon fou el millar a la davan
tera i també el féu destacar el fet
de qué fos l'autor de l'únic gol que
marcaren els barc,elonins als bascas.
Per si a la primera part no hi ha
vien prous variacions a l'equip, a la
segona, Arnau passa a mig dreta,
Alcoriza a extrem dreta, Martí a de
fensa i Bestit a davanter centre.
El primer gol deis bascos el féu
Alcodiza; en una arrancada de Go
rostiza la bala rebota, ls peus del ju
gador barceloní, i aquest en volguer
aclarir la situació, fica la bala dina
la xarxa blau-grana. A continució
dominaren el barcelonins, peró una
reacció deis visitants porta el joc al
davant de la porta barcelonina, i
una agafada d'Alcoriza a la cama
de Iraragorri, ocasiona un penalty,
que torá Bala i para magnificament
Nogués, aix1 com un altre fortíssim
xut d'Uribe.
La segona part fou pródiga en in
cidents, puix l'arbitre dona un gol
al Barcelona, que no era tal gol, ja
que la bala—ho podem afirmar ro
donament—no entra a dins la por
ta. Per cert que en dit moment el
públic bareeloní doná una bella pro
va del deportivisme, protestant viva
ment la concessió del gol. Els bas
cos no protestaren gens; es limita
ren a aixecar els braços com posant
a Déu per testimoni de la injusticia,
peró no feren ros més. Pel que es
veu la son t volgué premiar la resig
nació, ja que moments després Go
rostiza fela un altre gol. Gerard, al
cap d'una estona, féu el tercer i úl
El campionat
de Lliga
Resultats d'ahir
Primera divido
Barcelona -
Alaves - Epsnyol:
Racing - Madrid
Valencia - Donóstia:
Arenas - Betis;
Segona divisió
2-3
1-0
4-2
2-2
3-3
Athletic M. - Murcia, 4-2
Sevilla - Oviedo (suspes)
Corunya - Ossassuna: 5-0
Sporting - Celta: 3-1
Tercera divisió
(Primer partit final)
Sabadell - Saragossa:
CLASSIFICACIONS
Primera divido
J. G. E. P. F. C. P.
Madrid
Athletie
Espanyol
Barcelona
Betis
Donóstia
Racing
Valencia
Arenes
Alaves
16 12
16 11
16 9
16 7
16 4
16 5
16 6
16 4
16 4
16 5
2 2 41 14 26
0 5 54 27 22
2 5 30 27 20
4 5 37 26 18
5 7 26 43 13
3 8 33 41 13
1 9 42 46 13
4 8 31 43 12
4 8 31 36 12
1 10 19 38 11
Segona divisio
Oviedo
At. Madrid
Irun
Corunya
Murcia
Sporting
Ossassuna
Celta
Sevilla
Castelló
J. G. E. P. F. C. P.
15 10
16 9
16 9
15 7
16 7
16 7
16 5
15 6
15 5
14 2
2 3 42 29 22
4 3 38 30 22
1 6 48 32 19
3 5 36 33 17
2 7 29 39 16
2 7 49 39 16
3 8 41 47 13
1 8 31 35 13
2 8 27 31 12
0 12 14 54 4
ELS PARTITS DE PRIMERA
DIVISIO QUE MANQUEN
FINS AL FINAL
DIA 19 DE MARÇ:
Espanyol - Barcelona.
Alele - Valencia.
Madrid - Arenes.
Donóstia - Racing.
Betis - Alaves.
DIA 26 DE MARÇ:
Racing - Barcelona.
Espanyol - Betis.
Arenes - Donóstia.
Alaves - Valencia.
Madrid -
tim gol, i en Ramos tancó els gols
de la tarda en fer el segon del Bar
celona d'un magnífic xut.
Balaguer fou el que arbitrá l'en
contre, i encara que en algunes oca
sions estigué encertat, en canvi en
altres estigué senzillament desastrós,
i els seus errors d'un partit como
com fou el concedir el primer gol al
Barcelona. En canvi deixa d'asse
nyalar un penalty claríssim de Mu
guerza.
A les seves ordres s'arrengleraren
ala eauips en la següent forma:
Athletic: Blasco, Castellanos, Ur
quizu, Cilaurren, Muguerza, Garizu
nieta, Gerardo, Zaragorri, Bata, Uri
ve i Gorostiza.
Barcelona: Nogués, Zabalo, Aleo
riza, Martí, Vela, Pedrol, Bestit, Goi
buru, Arnau, Ramon i Artigas.
A. P. S.
Acotacions
L'Athlétic, enguany, está de
sort, aci. Porta aigua. I portar
aigua, vol dir la possibilitat d'en
dur-se'n els dos punta. Primer,
fou a Can Rabia. Ahir, a Les
Corta. Perdre a casa y guanyar a
lora, no ajuda a conquerir títols,
peró manté el prestigi... I els
bases, de prestigi futbolístic, en
tenen com el qui més.
L'Athlétic va guanyar el par
tit d'ahir. El va guanyar, com el
pocha haVer perdut. El mateix té.
Peró els seus homes — que no
feren pas un boa partit—palesa
ren—aixó, si!—un tremp formi
dable de lluitadors. L'equip pas
sa d'onze homes a deu, de deu a
nou. I amb nou estigué una bona
estona del primer temps. El se
gon el jugaren amb deu. Pero
sempre semblava que al camp hi
.fossin tots once. Hom els havia
de comptar molt sovint. I és que
—sense jugar tan bé com altres
vegades — els que restaven al
camp s'esforçaven a procurar
que los el menys notat possible
la seva inferioritat numérica.
Tremp de lluitadors, d'hames que,
guanyant o perdent, es donen al
joc sense reserves morals ni fi
sigues.
* * *
"Miss Catalunya" al camp.
Aplaudiments. Una figura gentil
—passes menudes damunt el
fang, l'aigua, l'herba...—avança.
A la dreta, com a l'esquerra, fent
li honors, Garizurieta 1 Pedrol.
"Miss Catalunya" — vestit gris
perla, barret del matelx color, un
ramell de flora als braços i una
cinta catalana damunt el pit—
avança decidida cap al mig del
camp. Ha estat convidada a llan
çar el kick-off. I per veure-la a
ella—que el kick-off tant se'ls en
dóna—els jugadors bases, el ma
teix que els catalans, deixen l'a
costumat atac a gol i corren al
mig del camp, on es forma un
grup simpatiquissim. Tothom
riu—adhuc l'arbitre i els liniers,
i aixo, abans de començar el par
tit no té res d'estrany Més
aplaudiments. La figureta gentil,
acomplert l'agrados, per nou,
encarrec, se'ntorna. Passes me
nudes damunt el fang, Pherba,
l'aigua.. Dos capitans (?) fent
li escorta. Jo no sé per qué alguns
jugadors basca fan uns saltiro
neta i es freguen les mans...
* * *
La Junta actual del Barcelona
és una Junta revolucionaria. Ha
tret del Club jugadors amb més
historia que molts clubs. En vi
gilies de partits d'innegable im
portancia —ahir, l'Athlétic, diu
menge vinent, l'Espanyol— sus
pén de empleo y sueldo—diuen
Arocha i presenta una davante
ra revolucionaria del tot: Bestit,
d'extrem dreta—Piera, on ets?—
Arnau de davanter centre —un
dubte: ?era el cap o eren els
peus el que Arnau portava lli
gat amb un mocador blanc?-4
Artigues, d'extrem esquerra. Tres
proves a la davantera. I de tres,
una d'encertada: Artigues, ex
trem esquerra, puix Bestit acaba
jugant de davanter centre i Ar
nau de mig dreta...
Ara bé; Artigues —arribat de
com tots els nana, és
enjogassat. I tot 1 tenir al da
vant un gegant—Cilaurren, ge
gant d'estatura 1 de joc—Artigues
s'ha entossudít 1 tot ha estat dri
blar 1 més driblar—jugar 1 més
jugar—. I quan ha centrat, Blas
co estava voltat—i guardat—de
lleons. Si Artigues drib/a un xic
menys—que sera jugar bon xic
més prácticament —1 llurs cen
trades són aprofitades, la Junta
revolucionaria del Barcelona po
drá dir: hem tret un extrem
dreta, peró n'hem descobert un
d'esquerra. Que sera anar més
d'acord amb el temps...
-41
-4Q
111
"MISS CATALUNYA"
al camp de Les Corts llançant el cop
inicial del partit Barcelona-Athletic.
(Foto Claret-Berd.)
Zabalo. Heus ací un jugador.
Un jugador com no n'hi ha d'al
tre al Barcelona. Un jugador de
talla—sense talla—. Amb juga
dora com Zabalo fa riure pensar
1 parlar d'aixó tan suat deis
equips que palesen entusiasme. El
que Cal és saber jugar, que les
ganes ja venen... Es com si un
delira per menjar i no té de qué...
Dones Zabalo té gana i té de
qué... Abans, a l'equip del Barce
lona, de Zabalos n'hi havia
molts. Per aixo es guanyaven
partits 1 es conquerien títols i
s'esgotaven les localitats i les en
trades... Ara, només n'hi ha un.
Un i prou. Pero l'equip és jove
—és un dir—i és entusiasta. Per
aixo perd, per resultats honora
bles, sí, pero perd. Perqué, clesen
ganyeu-vos: els equips més cara
resulta que són els més barats,
perqué són els que donen gloria 1
profit. Ben segur que Zabalo
és actualment el jugador més
exigent que té el Barcelona. Per
qué pot ésser-ne. Si el Barcelona
tinques onze jugadora tan exi
gents com Zabalo—que valgues
sin el que val Zabalo—ahir no
hauria perdut davant un Athlé
tic que, més que atacar procura
va defensar-se.
* * *
Sempre h,avíem cregut que hi
"veuen" més quatre ulls que no
par dos. Des el'ahir, pero, estenz
eonvençuts que "valen" molt
més dos que no quaranta mil.
Aquests quaranta mil veieren,
per exemple, que batut Blasco,
Urquizu deturava amb el peu,
cinc o sis pams abans 'd'arribar
a la ratlla de gol, una pilota xu
tada per no sabem quin davan
ter barcelonista. Dones els ulls
del senyor Balaguer, dotats, ben
segur, d'un poder sobrehuma,
veiren que la pilota traspassava
la ratlla de gol, que Urquizu—el
dolenfl—la treia de "dintre" la
porteria atlética, i dona gol. Un
gol que era l'empat, empat que
el públic desitjava amb tota la
seca ánima i que no es produia
perqué els davanters del Barce
lona, en aixo de xutar a gol
són bon xic fluixets... i perqué
els lleons es de/ensayen, davant
la porteria de Blasco, amb els
peus 1 amb les dents, no amb les
mans, com. creta el públic.
Balaguer —?un chato, compa
dre?—semble que volia dir: Pe
nalty, no us en donaré cap; pero
aci teniu un gol. Un gol que no
ho era, que ho va veure tothom
que no ho era. El present no 11 va
plaure al públic, que s'aixeca in
dignat a cridar: "no!" "no!",
mentre els jugadors bases es li
mitaven a dir-li al senyor Ba
laguer: "vegi, vegi el que diu tot
el púb/ie..." Peró Balaguer, fent
de Colom, assenyalava el mig del
camp; manava que se centrés la
pilota, perqué el que ehl hacia
vist—el gol—ni quaranta, ni cent
mil cecs—en futbol l'únic que hi
veu, perqué és núnic que mana,
és Párbitre—Phi farien rectificar.
Tots els pública — volem dir
aquella part de públic que se
sent tan identificada amb els
avenços 1 amb les retirades deis
jugadors del "seu" equip— tots
els pública, diem, es creuen en
el deure de portar el seu granet
de sorra ala partits. Talment com
si pensessin: entre el que facin
els jugadors i el que nosaltres
ajudarem, tal equip es pot gua
nyar. I ve un partit com el d'a
hir 1 es fa un us 1 un abús tan
exagerat del demanar "orsai" i
Cridar "penal", que quan arriba
un "penal" de debó—no erefeM
que sigui legal ni aci, ni a San
Mames que el senyor Muguerza
faci jocs malabars amb la pilo
ta a les mans—, el Balaguer de
torn digui o penal: "no, que
m'ensarronen!" Recordeu aquella
faula del pastor que cridava:
"que vé el llop, que vé el llop!"
quan la gent corría a donar-li
auxili dl se'n reia, fina que un
día va m'idar de debo i ningú no
fi va anar 1 el llap se 11 menjá
el bestiar?, dones aher, al púb/ie
del Barcelona que porta al camp
el seu granet de sorra, li va pas
sar per l'estil: va eridar tantes
vegades "penal" sense ésser-ne,
que quan ho va éssei de debo
l'arbitre no se'l va creure...
Gorostiza, Cilaurren, UrqUizu
coneixem com si fossin de
casa. Els hem vist tant i els hem
vist tan bé; els hem admirat
tant 1 ens han fet patir tant, al
hora, que parlar de Gorostiza,
d'Urquizu, de Cilaurren, és par
lar de jugadora de "casa", que no
vol dir que siguin de la "nostra"
parroquia...
Ahir, Gorostiza, va fer el "seu"
gol. Gorostiza esta un. sic baix
de loc. Potser ho semblá més
perqué Zabalo está tan alt--esta,
no, és...—. Peral GOrostiza no se'n
podía anar de Les Corta sense
que tots els que l'admirem 1 el
temem ensems, s'acostés a No
gués 1 11 enviés un xut fluix, que
semblava innocent, peró que ana
va pie de malicia...
Quan Veiem Cilaurren—que és
en el partit—o quan parlem de
Cilaurren —que és després del
partit—tots esteta d'acord en que
Cilaurren és jugador de classe
extra. Certament l'Athlétic, en
treure'l de l'Arenes, va saber el
que es !da. Cilaurren, pero, que
"talla" loe superbament—no lit
fa res que ahfr una anguila se
11 escapés...—, té, al nostre en
tendre, un petit detecte: que
quan ha de "servir" la pilota, la
dóna de massa lluny, l'arrenea
poc, l'hauria de portar més ala
peus. Seria, potser, un sic més
lent, peró força més precis.
Urquizu flan, mal farjat,
lleig, cara de cap amic--esban
deix de dalt a baix i de dreta a
esquerra. Cos fort, cos dur, les
cantes, curtes, 11 arriben arreu,
perqué abans el cor, enorme, cor
de lluitador, li ha fet el camí
franc. Un cop de pilota d'un dels
seus, en pie rostre, ha commocio
nat Urquizu. L'han aixecat i se
l'han emportat. La sang que li
sortia del nas, inundant-li la ca
ra, era vermella. No ens ha es
tranyat gens. L'estrany hauria
estat que fos blava...
* * *
En fortir del camp de Les Corta
pensem: Té, dos punts menys per
al Barcelona... Prop de la carre
tera :Le sarriet, un amic ene as
sabenta que l'Espanyol ha per
dut Vitoria. La Lliga se'ns es
ocrici un any més. I és que els
equips més cara, són els més ba
rats, perqué són els que fan gua
nyar vartits 1 conquerir titols...
Un club de futbol pot i deu ha
cer d'estalviar en tot, menys en
jugadors. Perqué són els juga
dors els que fan els clubs, no els
clubs els jugadors...
PARDAL
BoxamOlympia
Denla, nit: Gran vetllada "Pro-Boxa"
5 emocionants combats, 5
Un preliminar en 4 rounds i a 10
CORREA contra BLAZQUEZ
GUELL contra ESPLUGAS
ISASTI contra Jack CONTRAY
TARRE contra JOHNNY CRUZ
General (butaques numerades) 1'50
W•0%"*".^^"..."~"."*"..~1~
«?Será curiós—curiós no
més? — veure el que fará,
el que podrá fer el Govern
d'Espanya quan els fer
ments anarquitzants que in
dubtablement s'acumulen
en el si de la societat espa
nyola esclatin novament, en
una explosió molt més forta
que la de gener, corregida i
augmentada com les sego
nes edicions de les obres
que han tingut indiscutible
éxit...»
Gaziel, a «La Vanguardia»
SARDINES
Aliment es uisit
• 0_„
.„
‘eslith
La reaparició de Young Stribling a París li ha costat una
desteta davant Pierre Charles. ---- Les dues vetllades de la
setmana que ha finit. — Tres noticies d'interés. — El
francés Leperson és el nou challenger de Josep Gironls.—
Les reunions de demá a l'Olympia i demé passat
al Nou Món
cle
reaparició de Young Stribling en els rings europeus
ha estat resdeveniment máxim de la setmana. No en va
l'ex-tinent de raviació americana está considerat com una
de les prímeres figures de la categoría deis nesos forts. El
san oponent, el belga Pierre Charles, campió d'Europa, ha
vist augmentada la seva collecció de victóries amb aquesta
que li ha concedit l'arbitre, Mr. Scheman, que desqualifice,
Stribling per boxa irregular.
Els cronistes francesos que presenciaren el combat no
— s'han pogut posar d'acord respecte fina a quin punt obra
Young StriblIng amb raó el director de combat suspenent la M'iba. Una part
de la .critica justifica Scheman, peró també disculpa lame
rica de la seva lamentable actuació. En canvi, no falten cronistas que reco
neixen que si be a la Primera meital de la llulta no hauria sorpres la des
qualideació do Young Stribling, fou del tot improcedent en la vuitena represa,
quan l'americá havia millorat notablement la seva actuació 1 fins i tot apa
reixia com a dominador quan vingué el desenllaç que el declará batut.
Aou2st resulto t ha inotivat un notable apassionament en els aficionaba
parisencs, per la qual cosa no sorprendrá a ningú que qualsevol dia surti Jeff
->jczoa i munti un altre combat al Palais des Sports a base del cientific ames
ricá, despréS que aquest ltagi demostrat a Londres o a o_ualsevol altra capital
que la magnuica reputada de qué gaudeix li han guanyat els seus pronis mit
jans 1 la seva classe, de la qual ningú que hagi seguit el curs de la seva carrera
pot dubtar-ne.•
* • •
Flynn. a 1-0Iympia", vence Siciliano per Punta, tot 1 que aauest l'avan
tatjava notablement en el pes. Fou el combat entre aquests dos homes una
lluita plena d'interes 1 de moments d'emodó, 1 segurament hauria estat millor
encara si Siciliano s'hagués presentat en les degudes condicione de preparado
i d'entrenament. A la máteixa reunió Lorenzo s'apunta una neta victoria
damunt Llorençe El combat entre aquests dos púgils, anunciat com a semi
final per al títol que detenta Ros, resulta avorrit per la seva desesperant mo
notonía, motivada mes que per altra cosa, pel joc obstruccionista que practica
Lloretn. Lorena), dones, será oposat a Ros pel títol deis mitjans.
Dimecres, al "Non Món", Ortega i Safont disputaren un combat a dotze
represes, en el qual el primer posava en joc el sea títol. Les distussions i el
joc cíe cortes a la premsa que precediren el comban donaven a aquest un
interés especial. Perb ni Ortega ni Safont van donar de sí el que el públic
esperava. Guanyá netament, de manera indiscutible, el campió; pero la seva
actuació no fou tan brinant com altre,s xegades. A més, es delxá tocar bé un
parell de vegades, 1 especialment a la sisena represa, si Safont hagués estat
mes hábil, 11 podía costar a Ortega el combat i el títol. Amb t,ot, es reféu a
temps i acaba dominant netament. El vençut, Safont, superior en punch, peró
inferior en rapidesa de concepció 1 d'execució (Ortega li triplicava eh cops),
va donar la impressió d'esser-11 poc menys que impossible fer el pes míním.
Suposem que el scu cançament no tenía altre origen que els esforços que va
haver d fer per no depas,sar el límitís deis mosques. La borsa d'aquest combat
el repartí a raó del 75 per 100 pel vencedor (Ortega) i el 25 per 100 pel vençut
(Safont), conforme s'estipulava en el contracte.
• • *
De no sorgir cap contratemps inesperat, dívendres se celebrará a Paris
el combat Francis, dues vegades ajornat per no haver-se posat
d'açord ambdó,s púgils en la qüestió del pes.
L'endema, dissabte, Paulino Uzcudun sortirá a Valencia davant l'alemany
Guhering, el que' en principi havia estat consicierat com el probable adver
sari qua havía de tenir Young Stribling el día de la seva reaparició a París.
En la mateixa reunió el valencia Sanchili será acarat a l'ex-camnió mundial
del pes mosca Young Pérez, al qual no ens sorprendia que veiéssim en data
próxima a Barcelona.
I diumenge a Milá, tindrá lloc, per fi!, el combat Bernasconi-Alf. Brown
pel títol que detenta el negre. Aquest combat ha estat a punt de no cele
brar-se degui: a les exigéncies de Mr. Lumiansky, manager del campió mun
dial, el qual ha volgut de totes passades que el director del combat fos un
*arbitre anglés. En principi, la Federado Italiana i la I. B. U. s'hi oposaven,
ja que els angleses no reconeixen la I. B. U.; peró pel que es veu les fede
racions han acabat afluixant 1 el eombat es fará a base d'un arbitre anglés.
• * •
Creiem d'interés, també. assenyalar que Gironés ja té un nou challenger
oficial. Aquesta vegada ha tocat el torn al francés Leperson, cainpió del seu
país. El nou challenger té 25 anys i és fill de Le Havre, on ha disoutat gairebé
tots els seus combats. En el seu "récord" hi figuren batuta homes d'anome
nada, com Bensa, Bonaugure. Quadrini, Holtzer, Sauvage, Opresco, etc. Fina
a finalitzar l'any 1932 portava disputats vint-i-nou combata, dels quals sis
ho havien esta:, a París, i la resta a Le Havre. El palmares d'aquests combata
és el següent: dificil de guanyats per punta, un per abandonament i dos
per a. o.• quatre combats nula, un de perdut per desqualificació, un per
deturar l'arbitre el combat i un per abandonament. Aquestes tres desfetes
són totes anteriors al m.arç de 1931. El campionat de Franca el guanyá el 5
de juny de l'any passat a Lellavre, en batre per punts Maurice Holtzer, en
dot represes.
Per a la celebració del combat Gironés-Leperson hi ha temps fina el
dia. 7 de juliol.
555
Demá, a 1"Olympia", tindrá lloc una vetllada popelre a base de la
reaparició de Tarrés, que torna del servei militar. Será acarat a Johnny
Cruz, en un combat a deu represes. En el máteix programa hi figuren altres
combas a la mateixa distancia: Isasti-Jack Contray, Güell-Esplugues i Cor
rea-Blázquez: les facultats 1 condicions d'aquests sis púgils són ja conegudes
deis aficionats.
I al "Nou Món", demá-passat, Oroz posará novament en joc el seu titol
dels lleugers davant Martínez de la Torrassa, al qual no 11 reconeixem proas
mérits per a qué 11 concedeixin un tal honor, ni prou categoria per a qué
pugui esperar d'aquest combat altra cosa que una desfeta.
QUENSBERRY
1 TRBU
EL PERFUM
DELICIOf
OVE • MAL NO
ACABA
D' EVAPORAR/
CL/11.0...r
8 rambla
13 març de 1933
A SABADELL
El Sabadell i el Saragossa empa
ten a un gol en el primer parid final
Després del descabdellament de la
partida jugada ahir a la Creu-Alta,
que era el primer encontre deis dos
que han de celebrar el Saragossa i
el Sabadell per determinar quin d'ells
ascendeix a la Segona Divisió, pedem
dir que té moles més probabilitats
1 tal vegada mereixementa per acon
seguir-he el representant aragonés
que no pas el catea.
Ahir, a despit de jugar-se el par
tit a la Creu-Alta, hom notit mes en
tu.seasme i sobretot més resistencia
en eLs components del Saragoasa.Lle
vat dels prirners moments, durant els
quals els aragoneses actuaven quel
com desplaçats, en la resta de l'en
centre ens agradaren mes que els sa
badellencs.
No será dificil, peró, trobar la cau
ea de la nulla actuació de la davan
tera del Sabadell, que no és altra que
la manca de Calvet, el cervell de la
Unja ofensiva sabadellenca. Si nor
malment, amb tot i la cooperació d'a,
quest notable element, aquella davan
tera fracassa, hom comprendrá el que
•eu ahir sense el seu concurs. Prou
e•esforçaren els exteriors a servir
pilotes, algunes de bon factura, peró
la tripleta central no n'endevinava
ni una. A darrera hora, Crespo, que
era el mes fluix de davant, es cono
ca de mig, i Grecia passá a l'avant
centre, peró hom no notá cap millo
rament amb el canvi. Com que no
bi havia qui dirigis, tothom anava
seu cantó.
Aquesta fou la veritable causa que
el Sabadell vagi acabar el partit amb
empat, 1 que estigués a punt de per
drel; els mitjos, defenses i porter
compliren com a bons, 1 tambá els
exterlors.
No e.sperávem el conjunt que ens
pferi el Saragoesa, el qual a la sego
ba part s'imposá netament, i amb
tina Mica Inés de punteria dels seus
davanters s'assegurava la victória en
camp advero. Unicament hora pot
fer-los retret de certes irregularltats
que cometen, fruit la mejor part de
les vegades de llur fogositat i entu
siasme. El porter i la defensa i tam
bé el mig centre són tuis destacats
elements, propis d'un equip de pri
mer ordre, i descollaren per damunt
de llurs companys.
En resum, que veiern el Sabadell
mig elirninat, per no dir eliminat del
tot, ja que és de suposar que el Sa
ragossa en el seu camp no es con
formará empatant de nou.
El madrileny Melcon dirigí l'encon
tre, i a despit de la seva fama deixá
passar certes faltes de pes. Amb tot.
la seva actuació pot ésser qualifica
da de bona.
Composició deis equips:
Sabadell: Macip, Morral, Giner,
Grecia, Duran, Mota, Sangüesa, Ber
tren, Crespo, Rúbies i Esteve.
Saragossa: Lino, Chacartegui I,
Chacartegui II, Epelde, Monicha, Rio
ja, Rolloso, Tomasin, Anduiza, Bil
bao i Almandoz. •
El primer gol de la tarda, que fou
favorable al Sabadell, fou entrat al
cap d'onze minuts de joc per Bertran,
en executar un cop franc contra els
visitants.
No s'hauria produIt res més digne
d'esment fins a la mitja pare, a no
ésser un penalty contra el Sabadell
de resultes duna traveta, que flan
çat amb teta força fou deturat per
Macip.
El domini durant la primera part
correspongué al Sabadell, el qual no
en sabé treure cap profit. A la se
gona, les coses canviaren, 1 després
d'ésser el joc anivellat es decantá a
favor del Saragossa, el qual pressio
ná insistentment la porta sabadellen
ca fues a batre-la, establint l'empat
amb qué acabá l'encontre.
A TERRASSA
tiEl Granollers és campió de
la segona preferent
Ahir, al terreny de joc del Ter
rasas, es dispute aquest encontre,
que revestia el carácter de final del
campionat de Catalunya de la sego
Ina categoria preferent.
Abrí, doncs, queda proclamat cara
pió el Granollers, campió, ensems,
del grup Vallé.s.
Aquest encontre, que no reeixl
precisainent pel bon futbol desen
rotllat, malgrat que calgué una prór
troga de trenta minuts per haver
finit el temps reglamentare amb em
pat a dos gols.
I bu precisament a la segona
part de la prórroga quan el Gra
inollers, per mitjá de l'oportunista
16ans, acon.seguí el gol i, amb ell, el
'títol.
Com a comentare de l'encontre, i
ntenent-nos al joc practicat, ja hem
,aseenyalat que l'encontre no reebd
pas per una tecnica. I encara po
drlem remarcar que si algú coordi
ná amb les jugades bu la davante
ra de l'Iluro, peró en general els
factors més predominants d'aquesta
final foren: un nerviosisme complet
'que desféu teto els intenta de coordi
nació, joc al mig del terreny i lleu
seres escapades de Lluch i Gómez.
que doná, ocasió perqué ambdues
defenses es revelessin com les línies
mes completes deis dos equips.
Tarabé actuaren amb general en
cert els dos porters, i de les davan
teres, Sans i Lluch pel Granollers,
teta la davantera de l'Iluro dins
un pla ben acceptable.
Peró el jugador que sobresorti
Inés fou el mig-ala Perrera, al qual,
amb raó, pedem dedicar els millors
elogie
A les ordres de Mallorquí, que féu
arbitratge discret, malgrat que
l'encontre transcorregué amb difi
culata per raó del joc embrollat
que es practicava al mig del terreny,
els equips es formaren com segueix:
Granollers: Metete Lledó, Colo
Iner, Argerair, Sala, Rifen Lluch, Vi
da, Sans, Carmona 1 Guix.
Ihiro: Banús, Mas, Valls, Faura,
Porrera, Gómez, Palomeres,
Climent, Quinquina 1 Perona.
Al cap de deu minuts d'iniciat el
joc, l'Euro inaugura el marcador
per raitjá de Palomeres, rematant
un batibull davant el marc de Ma
teu. Com ja hem assenyalat, els ju
gadors juguen amb gran nerviosis
me, i els nombrases aficionats de
Granollers i Mataró que &han des
plaçat animen amb entusiasme l'un
eugadors.
Quan mancaven pocs minut,s per
acabar el primer temps. Sans rema
tá un córner. i obtingué l'empat.
Amb aquesc resultat finí la pri
Mera pare i durant aquest temps
dominá Ileugerament l'Hura
Al segon. el Granollers sernbla
animar-se, particularment el seu da
vant. Un xut des de l'extrem, de
Gómez, topa amb el pal. Carmona,
que actua lesionat, llança, amb tot,
un xut de lluny que Banús inter
cepta; remata Gubc, perb Valls
aclareix.
Córner contra l'Iluro, 1 Sans, d'un
cop de cale marca el desempat. Se
guidament es produeix córner con
tra el Granollers. 1 Climent empata
de nou. Amb aquest resultat, acaba
el temps.
Es concedeix la prórroga, i el par
tit menté les mateixes caracteristi
ques, 1 les notes més predominants
són els críes dels partidaris respec
tius.
Els primers quinze minuts de
prórroga són ensopits, 1 fina aquell
nerviosisme ha acabat, donant els
jugadors mostres de decaiment.
En els segons ouinze minuts és
novament Sans qui marca el gol de
la victória, rematant una passada
de Lluch.
I amb aquest definitiu resultat
acaba l'encontre.
Partits pro Mutual
HORTA, O — JUPITER, 4
Ahir, al camp del Martinenc i da
vant de nombrosa concurrencia, va
tenir lloc el torneig entre els equips
Berta, Júpiter, Sant Andreu i Mar
tinenc, els quals en tres partits de
quaranta minuts es disputaren la
Copa cedida per la Mutuel 1 tretze
medalles ofertes per la casa Vall
mitjana.
El primer partit jugat fou entre
l'Horta i el Júpiter. El Júpiter va
batre l'Horta amb facilitat, car des
del començament ja es va imposar
duna forma que feie preveure la
seva victória.
Al cap de cinc minuts, el Júpiter
va obtenir el primer gol, per mitjá
de la mateixa defensa de l'Horta.
Pocs minuts després, Serra obtingué
el segon gol en rematar la pilota,
be i aprofitant una falsa sortida del
porter. Dos minuta més terd, Diego
marcá el tercer en executar un
freekick. I en el segon temps, pocs
minuts abans d'acabar, Barceló ob
tingué el quart.
L'árbitre, que era el senyor Villa
na, arrenglerá els equips de la le
güent manera:
Horta: Pasqual, Brió II, Sala,
Brió I, Bardina, Ribó, Rini, Escatín,
Carrió, Soler i Garriga.
Júpiter: Francás, Claudio, Ibánez,
Pone Rosalench, Basilie, Diego, Pe
rera, Serra, Barceló i Mas.
MARTINENC, 1 - SANT ANDREU, 1
Aquest partit va ésser més inte
ressant que el primer. La Iluita fou
molt igualada i va jugar-se amb
molt d'entusiasme. En el primer
temps l'avantatge bu favorable nls
de Sant Andreu, que van obtenir un
magnífic gol per mitjá de Sanui.
En el segon temps el Martinenc
va animar-se molt i per mitjá, de
Cases va obtenir l'empat.
No obstant la victória va, corres
pondre al Sant Andreu per tres
córners contra dos.
Els equips arrenglerats sota les
ordres del senyor Revira foren:
Martinenc: Ibarra, Catafalch, Vi
nyes, Altés, Moreno, Garcia, Burillo,
Cases, Cros, Aguilar 1 Fandos.
Sant Andreu: Noves, López, Sans,
López E., Crespi, Mendoza, Sanxe,
Pinero, Sanui, Garcia i Targarona.
SANT ANDREU, 1 — JUPITER, 1
Finalment va celebrar-se aquest
partit entre eLs dos vencedors. La
nula va ésser molt renyida. Tot el
partit va jugar-se amb gran entu
siasme i pot dir-se que bu una con
tinuada ofensiva del Júpiter. El Sant
Andreu es va defensar molt bé, i en
una jugada molt ben portada acon
seguí un gol degut a un fort xut de
Cases.
En el segon temps continua por
tant la iniciativa del joc el Júpiter,
que va atacar fortament; posé di
La Publicitat
diari catalá
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música, Indio, Finances,
Esports, etc., etc.
verses vegades en perill la porta del
Sant Andreu, i, finalment, Noves no
va poder deturar un fort tret a Van
gle que valgué l'empat.
No obstant, la victória fou per al
Júpiter per cinc córners a un.
F. A.
A SANT ADRIA
Els Sans guanya per tres
gols a dos al Badalona
Malgrat el carácter benefic del
partit, l'anunci de la concurrencia a
l'acte deis atletes triomfants del
Cross Melena', celebrat el metí a
l'Hipódrom, i d'atraients preves at
létiques, el nou i flamant camp ba
daloni no va veure's pas massa con
corregut i és que el temps poc ata
verla per a passar una tarda a l'ai
re lliure i arran de la Costa.
El partit que tant Badalona com
Sans van jugar fcu força entretin
gut, perqué teta els jugadors 1 es
pecialment lescolá 1. van posar en
la lluita un gran entusiasme. La cor
receló, perb, no va deixar-se mal, mal
grat l'empenta que tots portaven, i
aixó és un fet que cal constatar-lo
amb satisfacció. La qualitat de jec
no va despuntar massa en cap deis
dos contendents i per aixó creiem
que fins ben aançat el partit, el re
sultas era del tot lógic, perqué un
empat que fina aleshores s'havia re
gistrat al marcador, era fidelment
escrit el que havia passat al mig del
camp; peró sergí una jugada excep
cional 1 potser fins inesperada i tot,
!Escolia 1, que, segons sembla, tenia
el seu dia, i va marcar el gol que,
per l'infima diferencia donava el par
Lit per guanyat als nois de Sans. Val
a die peró, que Florença va fer ben
poca cosa per evitar aquell gol que
entenem que amb un xic d'esforç
hauria estat evitable.
Tant van dominar en el terreny
de l'un com de l'altre els dos equips,
i si quelcom van fer de bo els uns,
també ho feren de dolent, tant els
uns com els altres. Així, dones, hom
es pot ter cárrec de com van jugar
tots plegats, i que, sense arribar a fer
un partit de l'altre món, tampoc no
ens van ensopir amb les seves ju
gades.
Els jugadors arrenglerats pels dos
clubs, foren:
Badalona.—Florença, Daniel, Mar
tín, Espuny, Mena, Jossa, Millan,
Forgues, Campabadal, Torres i Be
tancourt.
Sans. — Iborra, Soligó, Villacam
pa, Vela, Pasqual, Busquets, Pons,
Leon, Escolá I, Escolá. II i Serra.
D'entre els jugadors de l'equip gua
nyador cal destacar-ne Escolá I pel
seu treball incansable. Després, 'bor
ra, que va ter una exce•lent defensa
del seu gol. Leon, també, el novell
jugador, va complir amb encert i
voluntat, 1 si bé els altres van estar
molt normals, Serra, peró, va acu
sar una baixa qualitat amb la resta
de l'equip.
En el Badalona, Florença no ens
va semblar l'heme segur d'altres ve
gades 1 bona sort va tenir-ne de Mar
tín, que va ésser el veritable anima
dor de la defensa. La ratlla mitja
del Badalona també va estar ben dis
creta 1 en ella varn destacar-ne, com
sempre,la gran voluntat de l'Es
puny. En la davantera, Torres ens va
semblar més encertat que altres ve
gades, iForgues i Campabadal fo
ren els artillers sense punteria de
l'atac badaloni.
De l'arbitratge de Pujol hem de
dir que, malgrat moles opinions con
tráries, vam trobar-lo, si no del tot
be, almenys bastant encertat.
Durant el descans, van fer apari
ció al terreny de joc els atletes gua
nyadors del Cross Nacional Espanyel
representants de Catalunya, que fo
ren rebuts amb aplaudiments, i als
quals el Badalona obsequie amb un
formós ramell de flors amb llaçades
catalanes.
ADRIA
,s, • 40-
"F tr •
VGBY
EL CAMPIONAT
DE CATALUNYA
En un encontre que el mal
temps deslluí, el F. C. Bar
celona vence amplament el
B. C. Universitari, per 25
a O. — Cadci i Comen em
pataren a 3 punts. — El
Joventut cedí els punts al
Santboi
Vista en conjunt, la jornada d'a
hir no pot paz dir-se que hagi estat
desaprofitada. Un encontre entre
Barcelona i Universitari és sempre,
sobre el paper almenys, un match
deis que es presenten plens d'inte
rés i fins i tot indecisos, fina a cert
punt. Els estudiants han estat sem
pre contrincants difícils per a le
quin blau - grana, i en algunes oca
sions han arribat a posar en veleta
ble perfil aquest quinze. Fins ara, en
tetes les ocasions decisives ha estat el
Barcelona el vencedor, perb pot dir
se que hom espera en cada moment
d'aquests que els papers es canviin i
que surti vençut l'equip deis avui
campions. L'encontre d'ahir, peró,
demostre que abcó és un xic Iluny,
encara. La superioritat técnica del
Barcelona es demostrá clarament en
saber emprar, millor que els seus
contrincants, el joc que més li con
venia. donades les circumstáncies i
les condicions del temps 1 del ter
reny. En els "driblings", sobretot, de
mostraren estar molt per sobre
d'ells, que no saberen ni imitar-los ni
tallar-los prou a temps per a impe
dir les marques que per aquest pro
cediment obtingué el Barcelona. En
les passades a má, també, en gene
ral, — tot i la dificultat que el blo
catge de la bala oferia amb el fan
gueig que hi havia, — estigueren més
precisos els blau-grana, superant
també els universitaris en decisió i
clara visió del joc a emprar i de la
jugada a fer. Podran allegar els es
tudiant,s que el jugar amb només
dotze homes en l'equip ha influit no
tablement en el resultat. Certament
que és un detall molt digne de te
nir-se en ,compte, peró no creiem que
hagi estat el factor decissiu de la
seva desfeta. Al capdavall, tampoc el
Barcelona no jugava complet ni amb
els seus millers elements. Els qui el
representaren, peró, saberen adap
tar-se millor que no paz els seus con
trincants, 1 treure el máxim profit de
la situació. I per aixó venceren. Aques
ta podria ésser una bona 'ligó per a
l'equip universitari si sabien, o vo
lien, aprofitar-la.
L'equip arrenglerat pels vencedors
va ésser el següent:
Folch, Sardá, Joanes, Blasco, Tan
ramera, Torres, Isart, Aguilar, Bai
des, Coromines, Miret, Broggi, Selles
ter i Pasies.
Arbitrá Mn-soni, correctament.
No dese:. ué tampoc d'aquesta jor
nada l'e, entre disputat a La Bor
deta, entre el C.A.D.C.I. i el Gor
nellá. Des equips de forces equili
brades, acabaren amb un empat, en
cara que, potser, ahir, tal com ana
ren les coses, no era pas aquest el
resultat més just. Es evident que si
d'aquest encontre el Cornea no en
sorbí amb una seriosa desfeta fou
degut quasi exclusivament a la in
ferioritat numérica del C.A.D.C.I., ja
que el joe emprat per aquest equip
fou molt superior al deis seus con
trincants. Es lastima que partits d'a
questa importancia es perdin o dei
xin de guanyar-se per causes com
aquesta. Ja comença d'ésser hora que
els nostres esportius deixin de que
dar-se a casa així que cauen quatre
gotes. A més, a la tarda no podía
ésser una excusa alió que al metí
era encara una justificació. ?O és que
els qui faltaren tenien por d'enfan
gar-se massa? No és pas el de la
terna el fang que més embruta...
• *
No voldriem haver d'acabar aques
tes notes en la forma com ho anem
a fer, peró no hi ha paz altre remei
si velera expressar sincerament el
nostre pensament.
En no peques ocasions — sempre
que hem cregut que ho merebcia —
hem atorgat elogis a la conducta o
a l'actuació de l'equip del Joventut.
Més duna vegada, també, hem pro
curat animar-los quan ens ha sem
blat que així calia ter-ho. Es per ai
xó, doncs, que avui no amaguem la
nostra censura pel seu procedir, poc
esportiu, de cedir els punts d'un en
centre sense haver-los, tan sois, in
tentat disputar. Ja ho hem dit al
tres vegades, pene no ens fa res re
petir-he. No és pels punts, única
ment, que cal jugar. Aquests, o la
victória, és sempre una causa secun
dária. El motiu principal de tot es
port, és aquest, precisament, l'esport.
El practicar l'esport, el fer exercici.
Totel restant, comparat amb aixe, té
poca Importancia. ?Quin dia será que
sabran comprendre-ho així els nos
tres "esportius"?
* * *
La classificació, actualment, és com
segueix:
J. G. E. P. F. C. P.
Santboiana 6 6 0 O 143 27 18
Barcelona 5 4 0 1 64 '7 13
Un iversitari 5 2 0 3 46 80 9
C.A.D.C.I. 5 1 2 2 12 '79 9
Cornellá 6 1 2 3 9 26 9
Joventut 5 0 0 5 13 68 5
COMMEMORANT UN ANIVERSARI
«Amics deis Esports», cele
brá el seu ball de gala, i pro
cedí a la repartició de pre
mis deis festivals de natació
i escacs
Amb el ball de gala celebrat dis
sabte passat a la sala del teatre Pa
thernon va cloure's la serie de fez
tos commemoratives del primer ani
versare cl—Amics dels Esperes". La
sala del Partenon s'omplí d'un pú
blic selecte, on abundaven en grau
máxim tetes les figures més relle
vants de la natació. L'humor i ga
nes de bailar no decaigué un mo
ment i fins a altos hores de la ma
tinada els nostres esportius es dedi
caren a ter honor a Terpsícore.
A la mitja part, i en mig de la
natural expectació, es procedí al re
partiment de premis. Abans, peró, el
president de l'entitat, Jaume Cruells,
féu un discurs de grácies per la co
operació que havien donat la Gene
ralitat de Catalunya, Ajuntament de
Barcelona, Club Natació Barcelona
i Club Femení i d'Esports. Les parau
les de l'amic Cruells foren molt aplau
dides, i aquest cedí la paraula al
nostre company Llorenç Gibernau,
vice-president de l'entitat, el qual pro
nunciá les següents paraules: "Es per
a nosaltres, avui, una data que mar
ca una fita. Aquest primer aniver
sari ha vingut embolcat per un
entusiasme traduit en una superació
moral i material, ço que fa que en
pujar al segon any de vida mirem
resdevenidor d'una manera diáfana
i plena d'aquelles arnbicions que vo
lem assolir. La significació Amics
deis Esperes té un sentit eminent
ment patriótic. La nostra tasca en
pro de la cultura física i intelectual
ve a sumar-sé a altres entitats, peró
sense que vulgui ésser superior; la
nostra té la simpatia per l'esforç es
merçat per l'estol de companyes que
de manera fecunda ens han ajudat
a portar-les peLs viaranys de l'ateste
ritat esportiva.
j-
"
4eree
LLE T
CONDENSADA
MARCA
"EL
La Llet Condensada marca "El Ni" per lo
constancia de fa seva alta calitat segueix me
teixent la més absoluta confiança deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
vio taje-tono, 46 • A, finteressont folletói
"Utilitats culinaries de la
Llet Condensado marco
"El Nirlo" que II sera
tramas gratuitament"-
- Compti Llet Condensada "El i of darrera de 1es'
etiquetes, ja que maltés porten premis en metal'Ilc.
II
TACIO
EL CONCURS
D'HIYERN DEL CLUB
NATACIó BARCELONA
Si en lloc d'haver-hi tres equips
inscrita en el grup A, fossin tants
com en els altres grups, aquest Gor
neig seria el de la Passió. A cada
anunci del grup A ve una suspensió,
ja sigui per malaltia de diversos ele
ments o per causes d'indole parti
cularíssima. Ahír, per no trencar-se
el costum, també deixá, de fer-se el
partit de consuetud. Al pas que
anem, la preparació per a trobar-se
en excellent forma per a les lluites
oficials esdevindrá una cosa se
riosa.
Grácies als actius elements del
grun B, als habituals espectadors de
les coses de l'aigua els passé des
apercebuda la incompareixença deis
asos de primera categoria. I és que
en el grup B també comencen a sor
tir figures de relleu. En cada sessió
hom palesa un, millorament cons
tant i positiu. Cadascú en la seva
diversa especialitat, esdevenen neda
dors de qualitat prou definida per
a començar a tragar aquelles com
paracions a qué són tan aficionats
els crítics de fora de casa, i que
potser seria oportú que nosaltres, en
mérits als que van escalant loes,
tracéssim una unja de compareció.
Ahir l'equip "dels joves", dina
misme cent per cent, s'apunte una
nova victeria. Per la classe del con
trincant, el fet d'ahir és la revali
dació de teta una actuació plena
d'entusiasme i de condicions immi
llorables. A la joventut, hi posen una
balance equilibrada del saber nedar
i actuar amb una natural espoleta
neitat, gens mancada duna lógica
molt calculada. Llevat de la cursa
de dors que per cert fou una nova
revelació de Martí. que assolí una
marca molt digna de tenir-se en
compte, la iesta l'oren .sengles vic
tóries, i amb elles una sueració de
punta que els fa mirar la final del
torneig com a premi, aixó amb per
mis de l'equip capitanejat per Llorca.
Cabrejas petit fou ahir, junt amb
Sabater, la nota més destacada.
Ambdós de l'equip vencedor, esmer
paren unes marques que diuen a les
clares les possibilitats que tenen per
a esdevenir els grans nedadors que
les seves excepcionals facultats ner
meten. Tant l'un com l'altre, ultra
palesar una estilització perfecta, e
nen el nervi necessari per a resistir
les emocions que les curses rápides
proporcionen. La propera tempora
da será per a la natació catalana
l'any de les grans revelacions, sobre
tot en la categoria juniors, que por
taran a cap unes gestes que taran
reviure moments de tensió avui una
mica allunyats.
La cursa de la braça de pit va
servir per a palesar la forma de
Navarro. Aquest nedador va en cami
de millorar considerablement. La
seva marca d'un minut trenta se
gons és prou eloqüent per a poder
ésser força optimista. En Navarro
té el Club Natació Barcelona un
bracista que li pot oferir sengles
victóries.
Martí, el gran vencedor d'ahir, va
palesar altra %egada les seves ex
cepcionals condicions per a la difícil
prova del dors. Amb un estil reposat
esmerçá, el millor temps d'aquest
torneig, que el coloca en posició de
gran vedette entre els especialistes
Brull i Mata. Martí el dia que inicii
els viratges en forma correcta rebai
xará encar el temps excellent que
ara assoleix.
En els rellevaments, la lluita fou
un seguit de colze a colze. La dife
rencia de temps diu l'esforç de l'e
quip vencedor per treure's de sobre
l'adversari. Fou sens dubte la millor
cursa d'aquesta especialitat que hem
vist.
El partit de water-polo va acabar
també amb una brillant victória deis
joves. La rapidesa i clara concepció
del joc vence una veterania si no en
joc, en anys. Bon partit el d'ahir,
que va servir per a palesar els bons
elements que hi ha dins el quadro
de jugadors del Barcelona per a
fer-ne uns equips potent,s i de bri
llant esdevenidor.
En resum, la jornada d'ahir
pot catalogar dins de les bones i en
lloc prominent. Tant de bo que te
tes les actuacions fossin com la que
poguérem admirar ghir al matí.
LLORENÇ GIBERNAU
Els resultat técnica foren els se
güents:
Cursa de 100 metres lliure
1. F. Sabater (B), 1, 09, 1-5.
2. Cabrejas II (B), 1, 10, 1-5.
3. Cartilla (D), 1, 11.
4. Cabrejas I (D), 1, 12, 4-5.
Cursa de 100 metres braea
1. Navarro (B), 1, 30, 1-5,
2. Eggart (D), 1, 32, 2-5.
3. Olivella (D), 1, 35.
4. Heidenreich (B), 1, 39.
Cursa de 100 metres esquena
1. Martí (D), 1, 20, 1-5.
2. Sánchez (B), 1, 30, 4-5.
3. Zarzosa (D), 1, 45, 2-5.
4. Golferichs (B), 1, 56, 1-5.
Cursa 4 x 200 lliure
1. Molleve Bonacasa, Cabreja,s, Sa
bater (B), 11, 46.
2. Mancilla, Armangué, Carulla,
Cabrejas (D), 11, 57,
DA sel
' BALL
El Campionat de Catalunya
Ahie a causa de la pluja i del
consegüent mal estat deis terrenys,
foren suspesos gairebé tete els par
tits que venien anunciats per a la
tercera jornada de la segona volta.
A la segona divisió l'Escletxes
s'adjudicá els punts corresponents
del C. N. de Sabadell, i a la tercera,
l'Aeronáutica Naval s'apunta els dos
que havia de disputar amb el C. A.
D. C. I., per la incompareixença des
antagonistes.
Un tema ve!!
L'altre día, des de les columnes
d'un vo/gut colega, es va remoure,
altra vegada, una qüestió que nos
altres hem mtentat moles vegades
parlar-ne.
Pene ara que d'altres pagines ens
secunden no volem perdre l'ocasió
per a posar novament aquest tema
en acció i, sonso estendre'ns maese,
perorar a la Federació Nacional de
Basket-Ball la seva dimissió en ple.
Hem de dir-los abans que son
nosaltres directament els que els
dirigim aquest prec; ho fem per vo
ra duna trentena de clubs, una
trentena!, que bateguen dins el si
duna Federació Catalana, i la seva
força innata demana i exigeix quel
com més en basket.
En deu o dotze anys d'a,ctuació
de la Federació Espanyela de Bas
ket no hem vist ni un sol partit in
ternacional, i ni tan solament re
gional, organitzat per ells; si s'ha
celebrat ací algun partit amb gent
de més enlla deis Pireneus hem de
remerciar-ho particularment a al
gun aficionat del nostre esport o a
l'esforç propi d'algun club. Tantes
vegades com seis ha presentat una
ccasió de mostrar-nos l'escola es
•rangera s'ho han perdut no sabem
si per negligencia o per llur sistema
arcaic de situar les negociacions. La.
massa d'afició en basket necessita
gent nova i d'esperit renovador, can
vi que s'ha onerat ja a la Federa
ció Catalana i canvi que cal efec
tuar a l'espanyola.
Darrerament hem llegit un inter
viu, en un setmanari gráfic madri
leny, amb el president de la F. E.
de B. B., i no sabem si és per la po
ca pressió o desconeixement en la
materia del repórter o per por de
caure l'intervivat en el ridícul, re
sulta un dialeg discret, discretíssirá,
i sonsa substancia de l'assumpte.
Cal deixar tots els atavismes que
encara usen aquests senyors i donar
l'impuls pertinent que signifca l'e
xistencia del nodrit nombre de
clubs que compta Catalunya.
A la capital d'Espanya fa aproxi
madament tres anys que fomenten
el basket-ball, que consten inscrita
dos o tres clubs en el si de la Fe
deració Espanyola, i si bé veiérem
una vegada l'any passat un equip
madrileny, hem d'agrair-ho al can',
pió actual de Catalunya.
A la Federació Nacional se li han
presentat ocasions d'anar a diver
sos llocs sense travessar fronteres, 1
han delegat particulars perque en
tinguessin cura o bé han deixat en
la inercia les negociacions.
Fa deu anys que vénen percebent
les quantitats que els corresponen
per inscripions de 'licencies regio
naLs (de 200 a 300 anys a Catalu
nya), i parlen de les dificultats eco
nómiques. que els priven d'organit
zar un campionat peninsular. I
moltes altres coses que preferim no
esmentar.
Repetim que no som nesaltres --
que també ens en fem solidaris
sinó els trenta-cinc clubs afiliats a
la Federació Catalana de Basket
Ball, que demanen comptes de l'a
bandonament que estan sotmesos
vera a altres companys i germans
d'un mateix esport.
?Quan pensen dimitir els senyors
de la Federació Nacional de Bas
ket-Ball.
KILL
Centre Catalanista
d'Esquerra
Ahir va ésser nomenada
la Junta Directiva provisio
nal que ha de regir aquest
Centre d'Esquerra Republi
cana de Catalunya fins a la
celebració de l'assemblea
general de socis que haurá
d'elegir la definitiva.
Aquesta Junta provisio
nal, que presideix el doctor
Serra Hunter, está integra
da pels senyors Caries Pi i
Sunyer, A. Rovira i
Miguel Soler, doctor Car
bonell, Francesc X. Casals,
Ferran Llardent, Pere Co
romines, Ermengol Parés,
Xavier Regás, Josep Sunyol
i Garriga, J. Tomás i Piera
i L. Aymamí i Baudina.
L'acte tingué lloc al local
social de la Rambla de Ca
talunya, núm. 6.
TOTS ELS MOBLES I TOT EL MATERIAL
PER A CLASSIFICACIO I ARXIU
Bodmer Bo
CORTS, 596
)3ARCELONA
TELEFON 10266
15frinrç de 1933 la rambla 9_
T. S• F.
L'obra cultural 1 palió !ca de la Rádio
. Els rádio-oients de Catalunya han
pogut escoltar aque,sts darrers
des del micrófon de l'emissora Ra
dio As-saciado de Catalunya, la no
va interessant d'un concurs infan
eil que s'está celebrant, i el tema
del qual coasisteiç a escriure un arefinent de la riostra Historia Na
cional.
Abres- concursos per Pesen a'hasi
organitzat en diferents ocasions per
altres organismas deslligats de la
radio, pezó no exagerena pes si aZi
segurem que aquest concurs aseoli
ra, un éxit formidable, no tan sois
per la divulgació que se'n fa per
l'antena d'aquella eneissora,
pels premis, realment formddlbles, 4
Qué poden optar els nostres infants.
Segons tenim entes, un deis nora
'
breaos premie d'aquest concurs in
fantil d'Historia 'de Catalunya con
sistei.x en un xalet construit a pos
ta, damunt un terreny d'uns 18.000.
panas de superficie, al bell indret
de Valldoreig.
Aquest xalet es Minará a l'infant
afavorit, amb tota la inatallaciá
adequada per poder-hi viure i amb
les máximes comoditats. Wm haurá
en el aigua corrent, llum eléctrica
gmb la corresponent installació, un
nobilmari extens i propósit. un
aparen -de radio, un rebost leen pro
ven i una bona bandera catalana
que onejará al lloc més elevat del
aalet.
Heth tingut ocasió de visitar Vall
doreig i els terrenys on lerá leas
tiaa aquesta caseta, i hem pogut
eomprovar que será situada en un
• paratge deliciós, voltejat de pins i
dainunt un turonet des don es do
mina' tota la plana del Valles, el
Tibidabo, Sant Llorene de Muna
Montserrat i teta la carena de mun
. tanyes vallesanes.
len premi d'aquesta envergada, el
cele del qual és d'alguns ninera de
pessetes, estimulará enormernent ala
infanta a prendre part en el concurs,
perqué cal tenir preeent que aquest
xalet será sortejat entre tots els in
farits concursants. Naturalment que
hl ha moles d'altres premis, alguns
d'ells d'una importancia remarcable
i «un valor positiu, els quals sera,n
atorgats ala irifants, que hala pre
' sentat millers treballs.
,L'oportunitat de convocar-un con
curs d'aquest caire en ims moments
solemnials per a la riostra patria,
fan, doblement interessant i lloable
aquesta iniciativa de. l'emiseora ca
talana.
.Perqué el tema ésa. propósit. Pre
eísament la Hiatória. de Catalunya
lee és pas mases, ceriegada dels nos
te infanta, degut a qué mai les
escotes "nacionales" de .rantic régim
borbónic sao, se n'ocuparen ni tin
gueren aura que els npstrea petits
s'assabentessin deis fets gloriosos
esdevingues ala. nostrastarra. Ni en
eaquesteseleedeleaedinaelgrialeg"'s
particularan' ni 'a les d'institu
. dona religiosos,. mal, en temps deis
geverne deepolice de la Dictaeluna,
no sliayia daixat parlar de, rea qua
no fee Pnatsanilliat Centre. ele, una
tres sentiments, els nostres ideals i
,e1 nastre patriotisme.
.' Una obra cultural ',d'aquesta me
.na- ha de .mereixer -la‘mooperació i
el suport de t,ots els ciutadans, so
kretot en els Monients actuals ea
qué el Govern de la Generalitat de
Catalunya no es troba encara en
possessió deis ressorts necessaris per
a pot/er desenvolupar una acció de
cultura dectament damient ele nos
tres infanta.
Actuacions com aquesta honoren
entitat i escampen una llavor
que no ha de trigar pass rnolt de
temps a deutar el seu fruit, i, a la
vega*, nora acompleja un deis fina
de la radiedifusió: Divulgar la cultu
ra i el patriotisme i fer que els nos
tres infanta a.prenguin d'estim,ar
Catalunya coneixeart la leva His
toria.
JOAN DOMENECH GILART
,
1,111 U *AD
Distr1»u143r general per 11,1a ESPanea: PLATO TEIXIDO Ilt._ Dipu-t.clán, 175-181. Barcelona
r------111
La ádio ii el camp
Ja estem, naturalment, assabentats
del problema dificultós de resoldre
que representa l'activa tasca del
camp, i no menys' desconeixem que
la ciencia radiotelefónica se'ns pre
senta amb el lloable fi de sintonitzar
el grau de cultura de la nostra terra
arab el, de tantee .eiutats europees,
que de tenme venera .gauclint d'aques
ta insigne meravelea del postre se
gle.
No aa, pea molt tenuee que sentir
rem esclatar de la peala d'un 'cara
perol de barretina—d'aquells'que llue
vida esta desenvolupada. dintre les
quatre par-eta d'una han isolada
peus «una vall pirenenca—uns breus
mote que per nosaltres representen
magna coafidencia de. la qual podem
deduir les millors conseqüencies:
"D'enea que posseeixo l'estació re
ceptora de radio, ja no avorreixo el
carnp".
No avorreixo el ponle! Avui arre.u,
.-del. -atoo atea .-d'averrir necessariqe
mentela vasta .wizaoks bles quart nia
s'ha nascut amb l'atrofia tradicio
nal que permeti registrar l'esmentada
existencia,. Qemita tristeea i quanta
desola-ció suposa encara la vida al
camp! Ala. nobles alluayats, iso/ats
del món, silenciosos, tetrics, eta dios
passen amb cert esllanguiment i mo
notonia, que les animes que en ells
viuen s'esgoten, perden tot estímul. i
NEUMATICS
ALIM
~zzugl
Es el neurdatic construit per
durar mes i correr molt mes
que tot altre neurnatic sense
cap excepció. :: La INDIA
TYRE & RUBBER CQM
PANY treballa seguint la
norma de fabricar neuriátics
millors que els de qualsevol
altra marca d'arreu del món,
per als diversos tipus i carac
terístiques de cada servei.
Representant general per a Espanya
41W aiShba
234- 1,111in
1 1
• de ,
.a,99
•E 120.N1-
solament pot dir-se que vegeten en
terreny propi a l'infortú.
e„stic condemnat a viure en
un poble-e-se sent dir sovint al que
obligadament ha de viure en el lloc
camperol. Perqué realment sembla un
castig i aflicció e/ que representa
aquesta vida en el mon tan limitat,
oprirait, per l'olalit de tots.
Heus ací que aquest camperol ens
confirma Palliberament del' pagas i
la transformado del carap. La radio
. aiconarertlx-ee, dones, en un ins
trument -social d'insospitades cense
qaanelea d'Una transeendéncia que
ja -podern Vencer teta vegada que
l'inVent, lot i el seu fulminant des
envolupament, es traa en temps de
veritabla'tesplendor.
• La radio porta la ciutat al camp;
portal la, eiutat amb les seves infini
. tes atraecioas que fina ara monopo
litza je -no fa falta ésser afortunat
ni 'mere en una capital de nom per
podet 'sentir els artistes glorificats
peala ,celebritat.' els oradora més no
tables,.-.1és'éminéncies 'de les lletres,
de la e1s1da-1 de les arts. Ja no és
el Doble aeil de l'infertuni, iseolat per
la indiferencia unánime. Per a oil se
- ran t'arribé els obsequia de la millor
música, deis millors discursos, de. les
conferencies culturals 1 le., facilitat
craprendre- Ilenguatges i seguir -
sos diférents d'orientado i ampliado.
La radio porta amb la seta gele
britat desconcertant, amb la seva
uneversaletat meravellosa, les inquie
tarls, les emocions, els atractilis i
cara els successos des de la ciutat
laea einama. sens pre
sentará aviat milleaat en gran mane
- re' de la séva eselaYitud i en la seva
tristesa, i ennealit amb encisos que
allui.:!éreFcmtolarrien.t per .somiar
los. r, , ./Una-taace tan 'gran com necessa
rla teltarne a Clatailianya amb relació
al cam,p. Una tasca que no, ha d'obli
'dár-ge peiame el final s'extasia en ter
mes que proclamen les estadistiques,
adveetint d'un perill, que no come
deja mal consol cnésser remot
perque ,es e produint fa anys: -la
'despoblado 'deis pobles xuclatis per la
bellesá de -la capital, i per la matei
xa tristes que contribueix buidar les
llars formies,'Portant els seu,s persa
natges Vers l'atraetiu irresistible de
la cineet.
Laradio, a la. qual devem ja tan
infinit,ég 'evolueipns, ens guarda
'Lambe si eaberri 'utilitzarda des clara
fa 10146 en gratilpart del problema
del campe la ti'ansformacio de la
masile'que restará 'incorporada a la
vina antiva de 1Weiutats, que aixi
no 'estáran lluny,'ni tindran l'exclu
' sivá de tantes coses que, juntes, eón
' tribinenten en gran manera a. ralegria
, «un noble.
dones, permes confiar en que
aqueala registencia que ací sembla,
enclettinar-al, eigui vençuda pel sentit
cómu .,i teta vegada més per l'inte
rés personal deis uns i dele anees.
JOAN PUIG-PUJOL
Noves
Radloténiques
. RUIVIORS•SOBRE L'ESTACIO
DE LEIPZIC
s Wenlega diversas rumors sobre
Plaatisanaa.de Leipzic. Segons diu el
vehnierghial, la
'rejeácira, que és de 100 kilewats, i
,dgeivelbaixarda a un nivel' compres
cia,els 60 i 80 Itv.„puix que aha
Aegut pomprovaa.nete quan la insr
lfhlk,Cle> trelaalla pleua energia
ne té toba, a eerretat necessaria.
Ja s'han feb emissions d'essaig
.eseraja. una- poseee:'s, raeuor, i per be
que la recepció, com ja es pot su
posar, no és tan. petent, sembla qua
ha guanyat en claredat i nitidesa.
NOVES EMISSORES
La aova estado de Letonia, de
35_ kw., de Rige (Madona), proce
deix actualment a unes emissions
d'aessaig amb una longitud d'ana
d'uns 500 metros (599,5 Kc-sec.)
— El Govern. francés ha acordat
defirdtivament la construcció de re,s
tació de la Costa Blava, pela vol
tanta de Niça. Provisionalment l'e
missora treballará amb una energia
de 60 kw., la qual probablement más
endavant arribará a 120 kw.
— El mes entrant es posará en
servei la novaesatació. anglesa "West
Regional", la (letal 1.11/1itzama Pone.,
del petat emiesar local de Cardiff$
que era de 312.8 metras, perá cona
que aquesta longitud d'ona és la
mateixa aanb qué treballa l'emissora
de 10 kw. d Genua, no mea/paran,
segtirander44, quaixes iT reclarnáciens.
LA RADIOFONIA
A IUGOSLAVIA
Segons noticies de lugostávia, la
nava anissora de. 40 k.w será. cons
truida Mamut el present any a Bel
grad. La petita estació actual, de
2 kw. i mig, será traslladada a Su
botica, on servirá de transmissora
"relai".
També será construida una esta
do einissora de 8, kw. a la, part sud
del país. lonealments;Seeá, -desnonada
l'emissora 'Zageela- í reediPlaeadii,
per una estado nIklOrna de: 20 kw.
LA. RADIÓ:X(2E1W
A ISLANDIA,.
L'estado de T. S. F. de Reykjavik,
que treballa amb una potencia de
15 kw. i una longitud dona de 1200.
naetres, pot felicitar-se de gaudir
«una popularitat sempre ea aug
mena Actualment el nombre total
de radio-oients arriba a 5.411 la
qual cosa significa un augment del
28 per 100 en el transeurs de l'any
actual.
LA POLITICA
EN LA RADIODIFUSIO
Els radio-oients vieneses que pro
fessen idees nacional-socialistes d'elan
adherit a la "Deutsche Funkhorer
verbena" (Aesociació de rádiceaficio
ra.ats alemanys).
Ara bé, aquesta Associació va exi
gir e la Societat de, Radiofonia
austríaca que radies el segon dis
mis d'Adolf Hitler del 10 de febrer
proppassat, sota rame.naga, cas de
•
fer-ho, de suspendre el pagament
de les quotes per part de tets els
nacional-sockellates---4~ ..de la,
"Funkhorerverband".
TunsmeAndorra'
L'OBRA DE LA F. H. A. S. A.
Quan hom visita la República
d'Andorra s'adona de seguida d'un
grapat de minores que en poca anys
alai han realitzat.
L'empresa principal que ha ha mo
tivat, portant-hi una considerable
font de riquesa, és l'empresa que
s'anomena F. 11. A. S. A.
Turismo i hulla blanca. Dos con
ceptos totalment diferents que, per
raó de la realitat, veiem agerma
nats, i agermanats oficialment,
d'ençá, que aixi horn anomená la
primera Exposició de Grenoble 1925.
• Andorra hayia quedat carera. An
dorra era mancada de turismo, del
gran turisme, pina que no comptava
amb una carretera travessant-la de
par t a part. Andorra no vela ola
seus rius treballant corn ho velen
les valls Pallareses o Ribetanas o
comn les seves veines franceses. An
dorra contemplava com, malgrat de
la seva proximitat a la dilatada vall
de l'Alt Urgell, plena de bentat i de
riquesa, no podia comparar-se amb
les seves veines. Andorra havia d'o
brir-se al turismo. Andorra podía
utilitzar la seva hulla blanca.
I aixó és arribat. Primer, una en
ginyers que la recorreguerere Igno
rats de tothom. Mentreatant, a Pa
rís i a la Seu, avantsales prop del
Co-Príneeps. Rumors a la Banca.
Viatges i gestions...
Per l'abril de 1929. a Casa de les
Valls, el Consell general acorde l'e
fectivitat de les Concessions d'un
espanyol i un francas, personalitats
rellevants de la Indústria i Gomera
Darreries d'octu.bre 1929. Soroll 1 fes
ta. Barrinades. Un eap de picot
energic donat pel prefecte del Pi
reneus orientals.
El treball va començar, i vetean
avui una carretera magnifica, la
millor carretera muntanyenca d'Eu
ropa. -
' Un' recorregut de ti-ente-cinc qua
*aleteas. asna ena fa aasolir
de 2.450 metres, amb una amplada
útil de carretera de set, i que erina
para en menys de cent quilometres,
la vetusta Seu epalrgella amla la ria
llera Ax-les-Thermes. 'cap ci rArie
g-e francés.
Apuesta carretera constituirá pro
ximament una ruta directa Barcela
na-París. Se'ns manara fina a l'alti
tud de e.450 metres, batent el re-e
cord- d'aleada de lotes les carreterel
del Pireneu (coll d'Envaltra), pas
eant pele pintorescos nobles d'Es
camp i Çannlo, i a través lee, ame
erlee comalades de Solden.
I: coni si agnesta carretera los
pee, encara se'n censtrucix na 'al
d'amplada normal, que ens
Concluirá a La 'Malsana i Ordino, a
uns nou. quilometres d'andorra. La
vall d'Ordino és sempre blan
ca: a l'hivern per la neu i a l'estiu
per les flora blanques, que resmale
ten.
Fa pec que, tambe organitzat per
la F. H. A. S. A., aha pos-al en fun
cionarnent el gran funicular a l'alt
lloc d'Engolasters, ço que cOnstitueix
el més gran atractiu d'Andorra.
estat feta je la inaugurado
oficial d'aouest funicular. si bé en
cara no está posan al lervei del pú
blic • err''general. •
•
I la causa de tot aqtítIt ressorgir
ha estat l'electrificado 'Ifp la Vall,
que ha pernees a rentitetConcessio
nária, "Forces• 'Hiclreeléctríques d'An
dorra. S. A., de realitzar tan pro
degiosa, transformado a base de
raprofitament integral de les reser
ves hidráuliques.
Un, segon. sala tan inanortant com
el. primer, i d'uns 40.000 cavalls de
força, s'obtindrá amb les aigües del
gran Valira.
Un tercer salt, menys iinportant,
a Sispony.
L'electrificado d'Andorra es per a
Catalianya conseqüencia- "gloriosa i
essemialada del nostre ressorgiment
Forees Hidraeléctriques
d'Andorra, S. A., n'es -una mostra
esplendent.
Cal que qui visiti Andorra i faci
la compareció de l'Andorra, de Pel
tre temps al d'u/tiesa recorcti. que
l'obra benéfica i propulsora de ram
bient transformadcr es den a aquee
la laboriosa entitat.
MUY@ 011itiStil
El Gran Premi
Barc&ona
L'Automóbil Club de Cata
lunya, en nota oficial, expli
ca perqué va renunciar a la
seva organització
L'Automobil Club des Catalunya
ha esperat, per a donar .1a present
nota a la premsa, rebre contestado
a la carta que va escriure el dia 27
del passat mes pardcipant l'acord
de no, organitzar el Gran Premi de
Cotxes en el- Circuit del Parc de
Montluic. ,Rebucla per fi el 9 del
corrent una simple nota de recen
' eid, es creu en el deure de donar
aquestes breus línies a la publicitat,
pleuyent-se que a,bans d'haver estat,
contestada encara que només los
formuláriament la seva carta del 27
i sense haver-li demanat autorització
per a fer-ho, hagi estat comentada
en la premsa, umtilant una de les
seves consideracions, que deformada
d'aquesta manera no té el significat
que en ella se II donava, amb la
qual cosa, intencionadament o in
conscientment, se situava en mala
posició la nostra entitat.
Abans de passar endavant, l'Auto
molan Club de Catalunya manifesta
a l'opinió barcelonina que no entra
rá en noves polémiques, i que la
present és l'única nota que. per tal
de posar en ciar la geva decisió,
dona al públic.
En projectar la celebració de la
cursa Gran Premi d'Automobils al
Parc de Montjuic va creure que ha
via de tente la importancia d'un
Gran Premi Nacional, d'un Gran
Premi de Mónaco o duna T'asga
ja que Barcelona pel seu
ciQsu1opQ.Ut4e. no padia, acanten,
tar-se amb un Gran Premi de seo
MOTOR
AVIACK5
Una enquesta sobre
l'Aeroport
Us sembla d'urgéncia, la construcció de l'Aeroport?
?Quina impressió us ha causat el avant-projecte de l'Ae
roport?
Considereu enoertat el seu emplagament?
El popular aviador Ramon Fran
co contesta la postra enquesta en
el següent article:
Error técnic a temps
de subsanar-se
Es principi conegut de eots, fina
deis més prolans en materia aero
náutica, que 1s campa d'eterratge
han d'esser allunyaas de les munta
nyes per facilitar -les entradas
sorlides (aterratges i engegades),
evitant que l'aire, en les seves ca
pss mas baixes, 'sigai altera„t pels
remolina ,llevi ,-,bles que es produei
xen als toltants deis monta, remo
nte; ene. ectuant sobre avions que
voiin n anits aún ns
sie:netT 2' de sustentackt. pelen pro
duir et eetrofes sOnes.
Es ciar que hi ha aeródrotns pite
jor situats que el que es m'ele es
táblir a Gavá - Viladecans, pero és
quan pl terreny <mana i ni) n'hi
ha d'altres en millors condicione
R,ecordo l'aeródrom de Tetuan, on
el volar amb venta de ponent era
tan perillós que, mohos vegadee, els
minora pilots espanyols haurlem
donet quelsom per trobar-nos, sal
vats, a torre.
Pero aquest no Os el cas de, Bar
celona.
13arcelona, Per la .seva importan
cia, deu teta mema de sacrificiss per
a tenir un aeripprt digne d'aquest.
nom. sense "neró" de .cap mena, i
aquest a el'ésser el mes prop pos
sible de la mar i allunyat dels
menta
Essent jo cap superior d'Aeronáu
tica, vaig fer un viatge a Barcelo
na per a l'assumpte de l'Aerlport, i
indicarem com a lloc més conve
nie'nt l'encreuament de la perllon
gació del carrer de les Corta Cata
la.nes, a,mb el. riu de Llebregat, bé
en eta terrenys del Port Frene o en
els de l'altra banda de la carretera,
millar aquella que metieses, trerqué
aixl podria tenir-s'hi un lloc den
gegad:a per a. hidroavions. i s'evita
. ria, a mes, teta intriga deis propie
taris dele terrenys o d'a,quells que
poguessin tenir opció de compra o
cpmissiens, quasi sempre inevitables.
S no hi hagués altres terrenys
de minors condicions, bé estarien
els de Gatia - Viladecans. pero ha
vent-n'hi de millors, és un dolor el
sacrifici que se li imposa a Barce
lona per a fer una obra defectuosa
i bastant allunyada de la bella ca
pital catalana.
Un altre punt interessant de la
construcció de l'Aeriport Os el refe
pal d'amarratge per a diri
Ele pilota d'avió, en general. som
se-usuta de predisposicio' contra el
dirigible.
Els pilota l'avió. en general, som
de predisposició contra el di
El dirigible pegue i degué omplir
un buit que no podio, ocupar l'avió
per a establir enllaços intercontinen
tale en el interregno entre el final
de la guerra europea i l'época actual.
Fins -aquests moments la velocitat de
l'avió era recluida. La seva capacitat
de carrega i el seu radi d'acció eren,
insuficients i la seguretat del vol
molt problemática. Pera/ avui, ja en
tre la velocitat, recluida i estancada
dels, dirigibles al clarejar d'una ella
arriba a !Suenes Aires cap al tard
del. dia seg,üeat, Iluitant vaitoriosa
ment i amb grans avantatees amb
teMporals i venta contraria. , •
-L'avió ha vençut el dirigible, i els
qui sentim afecte 1, agasS:rtient per
Catallinya 1 Barcelona estem obligats
a étritar arills el nostre consell el dis
pandi de les quantioses sumes que
eaigeix la .construcció d'un pal d'a
márCatge amb el grandiós terreny
consegüent, pal que quan sigui cons
truit no aportara cap progrés a Bar
calcana, ni tan solsesera ettilitzat per
les halls de -Hitler". cridadel a des
aparentar rápidament.
R. FRANCO
INO
Cotxe anglbs de qualitat
Gnratge Avenjda
Avinguda 14 d'Abril, 384. - Teléfon 78.000
Conferénela per Josep Canudes
"El moment aero
nAutic de Catalunya.
,Dimecres. e la nit, Josep Canudes
va exposar al Ideal de-"Falziots", de
Palestra, una conferencia sobre 'El
moment aeronáutic de Catalunya",
davant d'abundosa concurrencia, for
tament interessada a escoltar el po
pular
Camades va fer remarcar com és
molt relatiu el qualificar l'aviació
realitzada fina avui a casa neutra,
puix que raentre algú, amb sospitós
esperit derrotista, declara la migra
na classe, sobretot en l'any que s'es
tablia. .
No he abandonat la cursa perque
algtmea coses aquest any hagin pa
lesat el sea retraiment vers ella, ni
pesqué només hi hagi corredors par
ticulars, sinó que per un conjunt
«aquestes causes i d'altres que no
és el cas de detallar per a no altar
gar aquesta nota, s'adquirí el con
venciment que la inscripció no no
dria obtenir radhesió de les figures
naés destacades del volant i que ala
velaieles serien ele que ja havien ro
dat per tots els circuits, i aquesta
era l'esséncia de la nostra comuni
caaió, i no la- que es desprenia de
la nota publicada, que presentava
els sena conelIes sense cap lligam.
Després de les gestions realitzades,
de tothom conegudes per la publici
tat que se n'ha fet i molt més per
l'entitat autora de la nota — per
donar-se el ces que ha estat norma
constant de l'Automobil. Club de Ca
talunya designar per a. la seva Junta
Directiva un elementS destacat da
gestions que no donaren el
resultat que hem desitjava, no que
dava altre caml a l'Automóbil Club
de Catalunya que renunciar al pro
jecte, ja que mal no va ereure que
hi hagués qui podia opinar que en
abandonar una cursa per tenir cons
ciencia que hauria de resultar in
sulsa i que podria semblar un en
gany al públic barceloní, pogués
ésser qualificat de manca d'entu
siasme esportiu.
desa dels resultats obtinguts, es pot,
molt be, i aquesta Os la pos:tetó justa,
comparar aquests resultats amb el
deficientíssim ajut rebut, i en aquest
cas és precís confessar que l'entu
siasme i el treball deis pees que es
dediquen a l'aviació ha donat fruits
satisfactoris i prometedora.
El conferenciant va fer un llarg
belting deis resultats acenseguis
fina avui, tot seguit va crequisar
el programa important de la tasca
aeronáutica que cal realitzar. Es
necessari protegir per tal que no
perdin rentrenament els quaranza
pilots catalans que constitueixen un
magenfic equip de personal' volant
disponible.
Igualment és imprescindible pro
porcionar un ajut al grup de clubs
que es dediquen al vol sense motor,
cu, erío
Coa
ECI
Senyor Vachier: Seria convenient
que ordenes treure els burladora del
Passeig de Gracia corresponents. ala
senyals lluminosos que hi havia,
puix que són un perill per als ve
hieles que hi transiten.
En Torres de Prat aviat donará
una sorpresa a les aoves amistats
amb radquisició d'un altre cotxe de
grandária i quanta!, •
1:15:714)
L'acede Truno no es va qualificar
a primer lloc en la prova de regu
laritat de l'Szadiurn Moto Club, de
gut a qué el cronometre del control
d'arribada va marcar una diferen
cia de 33 segons. mentre que en el
seu cronómetre (que és de "El Re
gulador") només portava una dife
rencia de 14 segons... Aquests con
trels!
Per tal de celebrar l'augment de
tarifes, la Companyia d'Auti-ramret
bus posara neumátics als seus
eles... molt axila
En Navalles dona l'avantpassat
diumenge, a l'Escota del Treball, una
conferencia sobre construccions ae
ronautiques.
L'orador es féu carrec que, mal
grat l'interessant 1 convenient del
tema. rensopiment .era un perfil; i
el va foragitar amb alguns aeudits
Un d'ea:
—Qualsevol — digué -- que des
prés d'haver constatat l'estat actual
de les aviacions estrangeres, Vingués
a conéixer el nostre, es creuria, per
uns moments, que en ramptbs del
33 estern vivint encara e1 ple cár del
23. Si aquesta compravadd fos algu
na senyora qui la fes, no cal dir cena
trobaria de dolea una avinentesa tan
bona per poder-se treure den anys de
sobre...
Al primer rengle de l'auditori es
teobaven cinc senyores que, "preci
sament" en aquest moment, van aixe
car-se, abandonaren el saló!
Els maliciosos asseguraven haver
vist enrogirnents de galtes. i en do
naven la, culpa ala acudits del con
ferenciant.
Rigorosament historie!
r-lIaTe,
DE LAERI CLUB DE CATALUNYA
Un concurs per a establir els
récords socials d'algária, ve
locitat, duració 1 distáncia
Amb el fi d'estimular les activitats
esportives deis pilote adscrita' ala
seus rengles, la Secció de Vol amb
Motor de l'Aeri Club de Catalunya
ha organitzat un concurs per a l'es
tabliment de les marques-record so
cials del Club.
Per a aquest concurs, l'esmentada.
secció de Vol amb Motor ha asse
nyalat un termini que finalitzará el
dia 15 del vinent abril, perqué els
pilota del Club verifiquin els sets
assaigs.
A MONTSERRAT
A partir del dia 15 de marl,
1 Estila amb sortida de la Plaça
1 de Montserrat (Monestir) a les
En tots els serveis, ultra
s'estableix la 9430 p classe Popular a
Per informes i passatges: Placa
EN AUTOMOBIL
s'estableix el servei de Primavera
de la Unlversitat a les 8 del matí
5'30 de la tarda.
les elasses General i Preferent,
anada í OSSeteS tornada.
de la Universitat, 12. Tel. 21963
puix que d'aquesta activitat es po
den esperar ola millors serveís ner
a la causa aeronática de Cata
lunya. Es convenient esperonar. per
mitjá de primes, els aficionats que
estatal en situació d'adquirir avions
per a ús privat.
Referint-se a l'Aeriport, proclama
la necessitat, no combatuda per nin
gú, d'una realització peremptória,
pula que es tracta del centre básate
no solament de les hules interna
cionals, sino de tota l'organització
aeronáutica cétalana.
També expressa, l'opinió que can
plenaentant l'Aeriport de Barcelona,
hom s'ha de preocupar d'establir
una veritable >canta de camps i aero
droms per toles les comarques de la
neutra terna on existeixen en poten
cia algunes hines turístiques force
importants.
En acabar la conferencia, que fou
illuíkrada amb nombrases 1, interea
santa projeccions, Josep Canudes va
eecditar abundante i llargs aplauclf
menta.
Les marques-récord a establir són
les corresponents a velocitat,
durada 1 distancia.
Totes les preves seran oficialment
controlades i verificades pels comis
saris de la Federació Aeronáutica
Catalana. •
Finalitzat el t,ermini assenyalat,
l'Aeri Club de Catalunya concedirá
els títols de récord social als realit
zadors de les millors marques dins de
cada especialita t.
* * *
Corresponent a aquest Concurs, el
novell pilot de l'Aeri Club de Cata
lunya, senyor Esteve Fernández, va
realitzar el dimecres passat, dia 8,
un assaig sobre alearia, 1 va assolir
una marca de 3.700 metres en 22 m1-
nuts.
La proVa es realitzará controlada
pels Comissaris oficials de la F. A. C.
senyors Josep Maria Carreres i Guí
llern Xuclaa i en un aparell Caudron.
Lueiole, motor Salmson 95 HP. de
la seva propietat.
...................„...„
1 1i
/ Llença al rnercat el nou gegant
_I BRITISH BERGOUGNAN
I
5.........
•
it) a rambla
19ao C
Pellis ron de graos
‘Iantes vegades hem sentit a dir que els actors cinemato
gráfics són "uns temperamentals" que discuteixen amb els direc
tors o seleccionadors segons els "rols" que els donen a les pel
lícules. Discussions una miqueta violentes, han suscitat les nega
tives deis áctors davant determinades interpretacions, per
creure-les equivocades o poc adequades a les seves qualitats
d'actors.
Els productors han discutit amb els directors i aquests han
introduit modificacions en algunes obres, que els primers creien
"de públic", per?) tot aquest aldarull, del qual tant es parla en
les revistes estrangeres de cinematografia, no és més que un
delit de comprensió deis personatges, un afany de veritat i
exactitud.
América no té massa traca per a les produccions histori
ques que no tractin de les epopeies guerreres del seu país. Si
ha tocat amb encert la guerra europea ha estat, peró, posant
se en el primer lloc, en el lloc del César que "va arribar, va mi
rar i va vencer". Els soldats americans ens han estat presen
tats com la rialla que América va fer a Europa quan es digná
ajudar les potencies aliades en la guerra mundial.
PerN si els productors americans pretenen fer pellicules his
tOriques a base de fets histórics "nostres" — em refereixo a la
história europea — s'equivoquen de mig a mig. En canvi Fran
ca i Alemanya tenen la má trencada per aquestes coses, i són
notabilíssimes la majoria de les produccions franceses d'época.
Es per aquest motiu que no comprenem com un país on tan
meticulosament se segueixen els passos de la seva história s'ha
gi permés, en fer una versió parlant de la vida de la gentilís
sima granadina que fou Eugénia de Guzmán, comtessa de Teba,
i després, grácies als seus encisos, Emperadriu deis Francesos,
oblidar, entre altres coses, de campejar una silueta més verita
ble de l'Emperador francés Napoleó III.
Si la figura de l'Emperadriu, encara que interpretada per
una francesa — Suzanne Bianchetti — queda tan discreta, com
perfecta de dignitat i bellesa, el tipus de l'Emperador deixa
molt a desitjar. L'Emperador Napoleó 111 "no tenia cap sem
blanca amb el seu !Ilustre avi Napoleó I, encara que en somnia
va reproduir les gestes"; aquestes shn les paratiles de l'exquisit
historiador Marques de Villa-Urrutia en la seva obra "Etige
nia de Guzmán".
Segons hern pogut comprovar en alguns gravats de Pepo
ca, Napoleó era més aviat un tipos alt i prim. de delicada com
plexió ja des de la seva naixenca. Era, segons Villa-Urrutia,
"abrumoso y sonador", i "les seves condicions físiques no eren
les própies -d'un Don Juan conquistador d'ofici".
Quant als altres personatges de la Ilegenda cinematográfi
ca són tots tan falsejats que ni tan sois mereixen sser anome
nats per l'insigne historiador.
Es de doldre, dones, que quan amh tan meticulosa perfec
ció s'ha arrihat a donar vida a tants detalls histórics, ni els ac
tors ni els directors francesos hagin tingut la coMprensió ne
cessária i la t'orca de voluntat que representa refusar una inter
pretació d'un tipus que no escau a l'actor o bé de donar-lo de
primer antuvi a un actor que no posseeixi les característiques
del personatge a interpretar.
Passem que una producció que hauria hagut d'ésser realit
zada o totalment en francés o totalment en espanyol, hagi estat
una barreja de francés i castellá, peró el que s'hattria de tenir
en compte és de no falsejar la histOria d'una manera tan de
plorable, ja que, quant al que fa referencia i l'atemptat contra
els Emperadors, va ésser obra de quatre italians i no va tenir
Iii part cap germá de la gitana espanyola.
Aquestes histOries cinematográfiques demostren fins a quin
punt en henefici del passatemps se sacrifica la histOria, i aixO
DEMA, ESTRENA AL
Saló
Catalunya
CLARA
PRESENTA
Ir
W
SANGRE
13 març de 1933
M E K4 iták. 1900
,ITL;•
JUNE VLASEK
en el cinema és un defecte tan greu com imperdonable, ja que
les versions cinematográfiques de vides de personatges famosos
o fets histórics haurien d'ésser realitzades amb una honradesa
perfecta sense cap concessió de públic ni cap conveniencia de
taquilla, a fi que servissin com a documents histories per a l'es
deven idor.
ARICIA BRUN
CRITIC,A BREV DE PEL:LICVLES
TIVOLI presenta "Hombre sin
nombre".
Producció: U F. A.
Interpretado: Excel-lent.
Protagonlstes: Pernil Gemler 1 Mi
chel Michel.
Argument: Interessant, extret se
gurament d'una novella d'Emili Zo
la, "El vell de la Commune"
Modalitat: Parlant en trances.
Direcció: Gustau Ucicky.
Comentad: En un ambient mo
dern l'obra de Zola adquireix un
prestigi que potser no posseia en
l'época en qué es va escriure. Sota
la direcció d'Ucicki una ironía, un
dramatisme que potser quedaven
anorreats per la prosa esqueixada
del gran novellista del realisme.
Peró canviant detalls és la matel
xa obra, la mateixa idea, la inateixa
vitlitat 1 el mateix procés psicológic.
Una bona i bonica producció en la
versió francesa de la qual destaca el
gran actor Fermí Gemier, i el clialeg
de la qual és del tot interessant.
Fotografia 1 direcció, excellents,
una adaptado a les noves normes de
justicia que la societat imposa als
éssers humans plena d'ironia, la crí
tica finissima de tota aquesta orga
nització social, que grades a l'art de
l'actor 1 del director fuig del realis
me de Zola 'per adaptar-se al humo
risme sentimental d'un Courtelin o
d'un Bedel.
L 4 •
COLISEUM 1;.,senta "Espérame".
Producció: P-ramount.
Protagonistw Caries Gardel i Go
yita Herrero.
Interpretado:
ment, defic .t.
Argumew Insubstancial.
Modalitat : Hispano parlant.
Comentar:: Caries Gardel i Goyi
ta Herrero. l'un amb els seus tangos
i l'altre amb les seves danses no po
den ter d"'Espérame" una bona pel
lícula ni un bon argument. La pro
ducció espanyola a Joinville conti
Cinematográ fi c a -
I Comedia
Al u!, estrena al Cavilo'
NORMAN
t
. con.
MAXUDIAN
GINETTE
GAUBERT
Rocambole
Rocambole
L'Agéncia
ROLLA
11/
,
1.1
en
Dialogat
En el
iklt
:4- 11 '
.\ ,
,
-4 Jt
, -9"
'o
1EXCLUSIVAS iv
BARCELONA
Capaç de les pitjors maldats,
de les gestes mé,s nobles.
L'ésser qua-si subrehumá, l'audacia
del qual ha triomfat de tots els
tacles, és vençut per fi 1 posat
impossibilitat de continuar la
de les seves Ilegendaries aventures.
Per voluntat deis homes o... del
tí, heu-vos-el ací, en la colla
presiri.
?Com s'ho fará per a venjar-se
comte Carles de Moriux?
en espanyol
mateix programa
O'Kay
picaresca
cm
obs
en la
série
des
d'un
del
nua fracassant. Es 'lástima, perqué
com a bailarina Goyita Herrero ene
plau força; com a actriu, no tant.
Carles Gardel aquesta vegada no ha
estat encertat tampoc. El títol de la
pellícula no sabem a qué ve. Les
"hispano-víctimes"—el públic — s'ho
van prendre pacientment.
ARICIA BRUN
KAIIIILOIFIF
EL 119111TABLE
EN
It
4,0
momIÁ
Nou cinema
d'actualítats
Per a dintre de pocs dies el "Lido
Cine" será transformat en gran ci
nema d'actualitats per una nova
empresa, la qual girará sota la di
receló del senyor Campua.
Segons referencies, es faran refor
mes considerables al dit local, essent
molt probable que es canvii el nom
que, molt bé podria ésser el de "Ci
nema d'Actualitats".
111~11E11111~1111
42~2
134~11
agi•,„„okod2
(Darrera les roges muralles
de Lichterfelde)
¦.......N.¦¦••••¦¦¦¦•••¦••~5¦11111/.1
Pellícules de dibuixos
Sabem que els Artistas Associats
han rebut ja les noves "Silly Sym
phonie,s", en colors, de Walt Disney
"Los enanos del bosque" i "El Papa
Noel", que són cridades a assolir un
succés verament sensacional, puix
que superen en perfecció "El Rey
Neptuno", que ha estat presentada
triomfalment per "Studio-Cinaes" i
pel Fantasio, on ve projectant-se
conjuntament amb "Violetas impe
riales". Aquest aristocratic saló és
el cridat a presentar les dues noves
d'art de Walt Disney, de les quals
parlará aviat tot Barcelona.
Peis Cinemes
COLISEUM
.-ncara es prc3,ara en
pantalla d'aquesi local la Ir acluc
ció hispano parlant "Espérame". in
terpretada per Gardel 1 Goyita
Herrero. Demá estrena, en sessió es
pecial dedicada a 1"Associació de
Música da Camera"; de la produc
ció Exclusiva de Febrer 1 Blai "Ella
o n1nguna", interpretada per l'e
minent cantatriu alemanya Gitta
Alpar.
II.
URQUINAONA
Continua la projecció de la pro
ducció Metro Goldwyn "Gran Ho
tel"; aixó vol dir que és un éxit de
públic, assolit grades a la seva pre
sen,ta,ció i interpretació celebrada
per tots els que l'han vista, que és
la millor 1 més eficaç propaganda.
II.
FANTASIO
Continua la projecció de la peill
cula, interpretada per Raquel Me
lier, "Violetas Imperiales".
• • •
TIVOL1
Aval, en sessló "Studl Cinaes" es
presenta al públic la producció de
René Clair "14 de juliol", presen
tada per Seleccions Filmófono. An
nabella és una de les protagonistas
femenines d'aquesta producció.Totn
my Bourdelle, Raymond Cordi, Paul
40 11 111
QUELCOU
DAPIDEIXI (01411110
fELICITAN DE tA5EVAVIDA
7-enziWif
•
GARANTE1X LA SEVA FEUCI
TAT SALUT 1 RANQUILITAT
UCO,NT PER Em¦NENCIES .AEL»
CaliEs OF ToT EL LALON
ES vEN A LES MIMA
CIES Al PREU Ot
,,so PTS AMI CAMA/
'IR A LA SEV•
APUCAC10
PR00UC TE
¦NOE E NS1U
DE IOTA
SERIE TAT 1
GARANTIA
LARO RATORIS
PROFILAC. 1 A- APARTAS010 **M'ION.*
TIVOLI
AVUI,
TWOU m
N I T II
será presentada en
SESSIÓ DE GALA
per
"STUDIO CINAES"
al
TIVOL!
'ENE CLAIR
14
D E
Julio
Selecciones FIMOFONO
~1Y.-
interpretat per
ANNABELLA
(la reina de la cinematografia francesa)
RAYMOND CORDY
protagonista de «!Viva la libertad!»
POLA ILLERY
inthrpret de «Sous les Troits de Paris»
N
1111 TIVOLI TIVOLI
Olivier i altres són els seus com- FEMINA
panys de treball. Per les referén- El dissabte passat s'estrena "La
cíes que tenim, promet d'ésser un jaula de oro", producció interpreta
éxit. da per Loretta Young i Jean Har
Diu
Níquel Fleta...
de
la célebre diva de
l'Opera de Viena
••• L4.4•42.
4
o.jt ••• jk.e ••¦¦•
e ° 04.41a &el"
Demá, dimarts, dia 14, a les deu
de la nit, será presentada aques
ta pellicula en sessió especial,
dedicada a
l'Associació de Musica
da Camera
al
c01:111*EUlifA
Una exclusiva Febrer i BIal
Es despatxen localitats nume
rades a les guixetes del
COLISEUM