Rambla, La (1931-1935). Núm. 166 (13 març 1933)

              18 rni,rç ?le 1933
En el camp del C. D. Europa
PARTIT AMI:ST(5S
C. D. Europa, 6
Sagrerenc, 1
En aquest partit, novament, cons
tatá l'Europa ésser un del minore
equipa de la seva categoria, ja que
els del Sagrerene jugaren plens
d'entlislagme, i es llançaren a foris
des del primer al darrer minut de
l'encontre, la qual cesa fa que la
Victória obtinguaa peLs europeas si
gui mereixedora de tot elogi.
La primera part acaba amb el re
sultat de tres gol a un favorable ala
propietaria del terreny. El primer
gol el marca el Sagrerenc al cap
de poca moments d'haver-se comen
eat el partit; tot seguit, Joneá, ob
tingué l'empat, aconseguint C,oromi
nes i Grau els dos altres gols.
Al segon t,emps no decaigué l'en
tusiasme, peró l'Europa s'imposa
netament, i en excellents avenços de
la seva daventera, aconseguí tres
gola per mitja de Coromines, Jon
ea 1 Barrera.
L'Europa presenta a Gil, Folch,
Tudela, Cifrer, Cartea, Canyades,
Coromines, Barrera, Grau, Jonca
Suárez.
Malgrat del mal temps, al camp
hi asistí un públic molt nombras.
e t
e
la rambla
EWOFiEÍÇOfl ,
.¦"/' aiketivriyus,
• v.„
, facsa-r-a)
mera part fou un continnatac a les
dues portes sense variar el marcador.
Començada, la segona tornarem a
veure un perill constant a la porteria
del "C. D. Martorell", 8i bé no sierra
bá, a marcar fine que Port, d'un
bon xut, molt loen tirat, s'apunta el
Segon pela de Sant Vicerm
A les acaballes del paran, Caste
llar marea- el gol de- l'honor per al
Sal equip i doriant l'arbitre el partit
per finit amb el resuItat apuntat.
Després d'un breu descans es con
tinua el partit, peró amb carácter
d'amistós, duranta, seixanta minuts
més iatornant guanyar el "F. C.
Vicentí" por 4 [lea i satisfent el pú
bliri pel sea conjunt i joc de quali
tat. El públic, un xic cridaner, peró
Hotel de Vendes
PELAYO, 8 - TELEFON 14370
ES EL VERITABLE MERCAT D'OCASIONS
PER A TOTA MENA D'ARTICLES
Subhastes oficials tots els dies, a les
cinc de la tarda.
Dijous, dia 9 del corrent, subhasta
especialitzada, a les •dotze del matí.
PINTURA ANTIGUA I MODERNA
I Ol3JECTES D'ART
DE MOLINSDE REI
C. D. Martorell, 1 - F. C. Vieentí, 2
Al 'camp del "Foment F. 'C.", i da
vant d'un contingent d'espectadors
molt respectable, tingué lloe aquest
partit de campionat, el qual dura
trenta minuts amb motiu d'acatar el
fall del Comité d'e dolliptaioló de re
sultes de l'encontre jugat al caanp
del "Martorell" i que no s'arriba al
final. -
Tingué cura de l'arlateltge el col
legiat Guixer. El "Vicentí" arrengle
rá el seus jugador,s d'aquesta ma
nera:
011er, Lloreng, Coll, Ferrés, Mor
ral, Romagosa I, Haro, Garcia, Port,
Romagesa
Començats els quinze minuts de
joc primers hom pogué constatar la
lluita aferrissadaellaay-aloa,~180-*
bé es decanta a faVor dela' vicentins
peI seu joc, més precís i vistós, ja
que tots els equipiers donaren la sen
sació deneillor colnpenetració. -
Als dele minuts, tirant un freekik
en Fan" ho féu tan collocat que
produí el primer goal a favor deis
vicentíns, el qual va ésser rebut amb
una sorollosa ovaoió. •
Els cinc minutaxestants de la pri
arnb tot correcte, i l'arbitre, encertat
i enérgic.--Corresponsal.
DE SANT PERE arESCADOR
Partit slapés
El partít F. C. Saeit ere-Racing,
t
Club, de Figueres, cale aval de ju
gar-se en terreny local, s'Aagué de;
suspendre per tm riaatiaelmolt aecis
dentat per cert.
D'un quant temps ençä que a Sana
Pere regna una rivaliaat taxaremada
entre els propietarlis 'aledidataris
de la locelitat.
Dissabte passat fou un del dls
que l'excitació local arriba a un in-=
crement tan gran que fins i tot es
dispararen alguna trets.
Per aquest mdtiu,la Junta_ directi
va del F. C. Sant Pére cregue conve
nient suspendre l'esmentat encontre
.511 lall~aillareslia.l~.,per al di
19 d'el -éérrent. --
Com sigui que aquest partit havia
desvetllat un gran interés hem d'es
perar i creure que ,e1 camp es yeura
concorregut el dia de la celebració
del partit F. C. Sant Pere-Racing
Club.
— El F. C. Sant Pere está contrac
tat per a celebrar diversos partits
en camps forasters; entre ells hí ha
el que ha de jugar a Besalú el dia
de Pasqua.
Per ésser el primer encontre que
es disputaran aquests dos equipe, i
jutjant la magnífica forma en qué
es troben iota dos, seran molts els
aficionats locals que es traslladaran
a Besan pea tal de presenciar un
bell ancontre.
Proeurarem donar més detalle en propeepleaelicions referent a la nova
composicia de l'equip, que degut
alguna albsencia sembla que es mo
dulcera-00;1s lloc en l'equip.
; • Corresponsal
DE PUIGREIG
F. C. Balsareny, 2 - C. E. Puigrelg
(reserva), O
El Iiialsare,asevericé l'equip local pel
resultat que encepa:da aquestes rat
Iles, 1 malgrat ailcó la seva aetuació
no va. akas ésser de les més afortu
nades que 11 hem vist.
Peaaelafrt d'injustos si no féiem
constar que l'equip local se sabé de
fensar, aelhue aconseguí dominar
l'equip visitant amb certa intensitat.
La calesa de la seva desfeta es deu
en -bona part a la manca de rema
tadors que pateix la linia davante
ra, ja que del eontrari la victória
rhauria pguda assolia requip local,
puix que d'ocasions per marcar no
n'hi- faltaren.
Eta geas ferenemareats un a cada
part. El primer' rabtingue Pret d'un
col, de 'cap en aprofitar una sorti
da en. fais d'Estruch. 1 el segon Aya
ya, tritif tret imparable a l'angle.
A les ordres del senyor donill ele
equipe s'alinearen alai: •
F. 13:* -Balsareny: Cases, Carel.
Herminilaparcia. Guitard, Cubinsá.
Lledó, peale Rovira, Avayá i Salarich.
C. E. Fuiareig: Estruch, Feliu, Her
nández., 'planes III, Roea,, Codina,
Canal, „Pone. Pesquál, Rama i Costa.
Corresponsal
DE SANT' VICENV DEaS HORTS
'A lasstatge de "La Viéentina Re
publicana-. Federar' rangua lloc diu
menge, dia-- 5 dels;Caarents, urge con
ferenaina: a carrec tala Jaan Ca
ses, secretari de la Untó de „Rabas
saires,,sea anal desegisatila tenia,
"La Refartaa Aaráraaai; la -Unió de
RabaashiSs", ferrti°. les 'delicias del
nornbrós públic arnb la seVe brillant
dit .arte .fou donat a
fi de ceristituía en 'aeuest poble l'A
grupació ele Reisassaires„ al qual
efeCte Queda- do-netitifida -la Comis
sió organitanclora; campaste - pels
volguts cornpanys Francesc Mata,
Garles Tuset, Jiaquim Font, Josep
Vilaplana i Josep Font. Hi ha gran.
tría '
-a agríe peesagi nons . ,
au
, ralitatsde per-attsentaeasir-ea gatnaa.,
CORRESPONSAL
DE PALMA DE MALLORCA
En el Consell general ordinari de
socia del Casal Catalá celebrat dar
rerafnent fou elegit el Consell Di
reetiu següent:
President, Manuel Torres 1 Ven
tosa; viee-president, Joaquim Maria
Cases i Ros; secretara Josea Sola i
Bordes; tresorer, Josep Puncernau 1
Viladot; comptador, Joan Riudor
Vis; vocal primer, Reman Esteve i
Granés; vocal segon, Manuel Llo
friu 1 Cerqueda; Vocal tercer, Ga
briel Vinyes 1 Morant; vocal quart,
Manuel Vives i Pi, i vocal cinqué,
Francesc Avila i Sol.
D'ESPARREGUERA
Easpreasement hem deixat passar
dios 1 més dies abans de parlar en
aquestes modestes correspondéncies
d'un fet, d'un esdeveniment, que, si
bé sembla que afecta solament a
rinteressat, no obstant, no és així.
Es ciar que l'honor, la máxima sa
tisfacció, és per a aquell que, gra
des al seu talent, al set; esfera al
seu estudi constant, ha cenquerit en
noble l'una el premi merescut, la
máxima distinció de l'Academia de
Medicina de Barcelona. Ens refe
hin al nostre 'benvolgut compatrici
el doctor Orenci Valls 1 Bre--etes
al seu treball premiat la "Topogra
fia médica d'Esparreguera".
I déiem cale no afecta solament a
ell, perqué el doctor Valls, ultra és
ser el nostre metge titular i l'inspec
tor municipal de Sanitat i, per tant,
conveí nostre, es. a més, fill de la
neutra vila. I per si abab no fos su
ficient, el seu treball es refereix,
únicament i exclusiva, a Esparre
guera. Per tant, aquesta distinció no
solament honora al que l'ha rebu
da sinó tanibé a'tots els -que som
d'Esparreguera o bé hi vivim i l'es
timem.
No era cap secret per a. nosaltres
el que. ultra el telera que tothom U.
reconeix i la seva competencia pro
fessional, el doctor Valla és un en
tusiasta sincer de la nastra terra i
del nostre poble, i que selament ehl
el coneix pam a pam; qne ment
ell és capaç de portar acap un es
tud1 prof metictilós de la nos
tra vlia ; eme cap com ell no ha sa
but profunditzar, endinsatase fina a
les,s.eves entranyes, fina a- revelar la
nostra ánima amblas seves virtuts i
les:seves fallidos,
No coneixem a fans rebra pre
miada, mes el sol fet d'haver meres
cut 'le máxima distinció de l'Acede
Mía, de Medicina de Barcelona, és
ant;ecedent ;líes que suficient per
a convencer-nos que es tracta de
quelc,om _ digne del seu. e autor, i
que fóra una injusticia 'que nosal
tres ha silenciéssim. L'eclecticisme
polític del doctor Valls ens permet
a tete, ele esparreguerins d'honorar
lo com calapansem c,ont pensara Es
tem davant un cas que és Completa
neent al narge de les nostrea Hui
tes avui mea:, apassiontatetlaillue
asaaraaa'Ejasernianor, i Y4540-111ÉS 'que
la germen«, éns ha d'unir al vol
tant duna tanta per a oferir-li el
modest hornenatge d'un apea Ja sa
bem que no as borne, el doctor Valls,
que li agracliri :aquestes rnanifesta
cions, avui dais tan correría com
són els banquete, peró a Manca de
quelcom més digne d'ell í del seu
trelaall,, aquesta • manifestada de sim
patia envers l'home que treballa,
samposa, i no dubtem que es por
tará a cap.
I des d'aquestes columnes ens per
meteni de pregar ale que ho poden
fer, que no delxin inédita o arxiva
da a l'Academia de Medicina una
obra que de tanta utilitat pot ésser
per a nosaltre,s, per als nostres in
fanta i, encara més, per a les gene
racions que ene succeeiain.
CORRESPONSAL
DES DE SANT SADURNI D'ANOIA
C. D. Anoia, - F. C. Viladecans, O
Davant nombrós públie tingué lloc
el dia 5 un renyidíssim partit.
Ale deu minuts de joe I-Anoia"
marcava el primer gol per majá a'Es
teve I.
El pi:asile, amb ele sena crits, espe
rona ele jugadora a emprar un joc
violenc; tant, que l'arbitre, neguitós,
no ho va castigar amb la deguda
energia.
S'arriba al descanse es produken
algunes discussions entre el públic, la
qual cosa ocasiona incidents.
En reprendre's el joc, aquest es
descabclella amb Inés violencia, i aixb
va donar lloc a qué el públic saltes
;al camp i s'escometés mútuamente.
Calgué que la força pública intervin
gués.
El joc resta suspés força estona i
quan l'arbitre ordena la represa del
partit, el "Vaedecans" es va retirar.
Davant d'aquesta actitud, 1-Anoia"
va centra,r i marca un altre gol, fina
litzant el partit.
Es de doldre que per culpa d'una
part de públic incomprensiu es tín
gués de suspendre un partit en el
qual es podia esperar un bon resultat,
puta que la bona actuació d'alguns
equipiers local així ho feia preveure.
Vernet.
DE RAJADELL
R,ajadell F. C., O - Penya, Solé, de
Mantesa (seleeció), 6
En el camp del "Rajadell R. C." ,
se celebra aquest parta en el qual
resultaren vencedora ele manresans
pel resultat abans indicat i en tots
rnoments demostraren una neta su
perioritat en relació als seus con
trincants. Acaba la primera part amb
el resultat nul d'empat a zero. A la
segona fou giran els de la Penya Salé
es feren atrios absoluta del terreny,
marcant sis magnífica gens, obra de
darreres (quatre), Mitjans i López
(un cadaseú).
De l'equip local, es distingí la bri
llant actuació del seu porter Serra.
Eren ele equips: '
RAJODELL F. C.: Serra, Vilaseca,
Quitis I, Sivila, Esquius, Qius II, Puig,
Oliva, Santeularia, Vilalta i Barquets.
PENYA SALE F. C.: Carrero, Pi
nya, Yallana, Sayós, CamPruha Gar
cia, Mitjans, Larroya, López, Carreres
i Riera.
L'arbitratge, a canee d'un afieio
nat de la localitat, fou imparcial i
encertat.—Xarxa.
DE SALLENT
Rubí, 6 - C. E. Sallent, 1
En l'encontre del dia 5 en el camp
de la Costeta, el "Rubí" va batre ne
tament el nostre primer per sis gols
a una Al minut de joc, el "Rubí" ja
marca un gol entrat per Costa, el
mig-centre, i als set i deu minuts en
feren dos més l'avant-centre Vila 1,
l'extrem dreta Jmnea. Ala quinze ml
nuts de joc, ravant-centre del Sa
Herir, Codina, tira un penalty que
entra a- rangle:
En el segon temps, l'interior esquer
ra Rossinyol, de l'onze visitant, féu
dos gala més amb una. rasa i una rae,
matada força encertada, 1 flnalment,
Sapés, jugant d'interior dreta, va- fér
arribar el número de gola a mitja
dotzena en una bonica 'jugada. e,
El "Rubí" és un equip molt ex
cellena amb tot i que es tracta el un
equip novell. Té un joc rapid i molt
ben combirrat. Són, dones, una reali
guns arbitres del Collegl de Girona,
les actuacions deis quals no els satis
fin; petaaprescindir ea abscaut de
totaaels ofiliats al Collega re en
ta un vol de censura queallo ffmbtem
(suelas interelisets s'albea; recalar.
Si després parlen dt centralisme,
no pedrem fer altra Cosa que re
cordar-los que elle mateixos_ enderro
caren la seva autonomia.
, Sabena per part carta, que ea Co
a-nata de birona de la Lliga Amateur.
tambéSh víst amb mais ulls-aquese
ta decisió, la qual podria portar
greus repercussions a aquest orga
nisme.
•
Dijoul passat queda constata el
Comité local de la final: d'etapa a la
Volta Ciclista a Catalunya.
En aquest Comité, que actuará sota
el patronatge de l'Ajuntament, hi eón
representados les principals entátats
esportives de la capital.
Hom pensa dedicar una gran arri
bada ale cielistes 1 acompanyants,
que superi a rexcellent que se'ls dis
pensa l'any passat.
*IN
MI*••
1
Agriculfors1?
EL NITRAT
DE SOSA
r.ARCADIAN'
as ti, es gra,nulat • no contó nunaltat,
4arantItzant una gmduació mtmma de
le per 100 de N1TROGEN N1TRIC: per
lisó, en •gualtar de preus es el mes eoo
nómic de tots els Narats de'Sosa
Demaneu prens mostres
COMP. PENINSULAR DE COMERCIO
Concesionária de AIKMAN London Ld,
Alarcón., 12 - Telefon 13554 - Madrid
Magatzems:
Bilbao Santander, Gilon, Tarragona,
Valencia. Alacant. Málaga
tat prometedora aquests impetuosos
equipiers del Pla del. Vallés.a .
L'onze del "Rubí" el compenien
Vives, Carcereny, Valls, Gareaaa Cos
ta, Parrós, Jurica, Sepas, Vila, Ros
sinyol i Longás. El nostre, Manubens,
Mtunanyola, Junyent, Martí, Armen
gol, Monell, Gasóliva, Soler, Codina,
Guixé i Librea
Arbitra Andújar.—Corresponsal. . .
A GIRONA
Caihpionat Amateur
Dissabte a 'la nit tingué liad, a la
Lliga Amateur, la reunió de clubs
classificatsen el- Torneig de Clasei
ficaeió Cpeeler.brtaatl 'ade ledsiscpoumtaarraetlieCs.'a' rgni
S'acordaa classificar els clubs en
dos grups i que els encontres siguin
arbitrats, pel arbitres de Barcelona.
Es de plányer que ele Clubs gíro
nins vulguin prescindir del Collegi
gironí. Trobaríem justificada aqueste.
decisió. si volguessín presaindir d'al
,
Saló Doré
DE LA
Granja Roya 41
Tots el dice
Tes i sortidas ie featre
Gran éxit
SIMONE VALBELLE
gran vedette violinista i canta
triu internacional, i
Crilzy lloys Orchesir
De 10 a 12 nit
< CONCER.T
Sextet Foldrá
Dijow, día 15
p esentacíó
aaara
;as
n•••,-
,pyr.
Una opereta plena de
originalitat i simpatia
Música de PAUL ABRAHAM
Una exclusiva FEBRER LBLAY
low, i "Tempestad de almas", el pro
tagonista de la qual as Richard
Cremwell, Ambdues produccions eón
distribuides per Artistas Assadeas,
• *
CATALUNVA
Avui s'e,strena en eauest local la
tan esperada producció Fox Film,
interpretada per la trepidant Cía
reta Bow 1 latas Alansoa,"Sangre ro
ja" faaueata, •s la primera produc
ció de Clarete cesprés de la seva
grett malaitia que la aingué separa
da del cinema 1 del seu matriment
* * *
INTIM CINEMA
En aquest simpatie local es pro
jecta la producció dirigida per Wi
lliam Thlle "Una aventura amoro
sa", amb Albert Prejean i Anna,be
lla de protagonistes. Aquesta pro
ducció pertany al repertori de M. de
Miguel. -
AISON DOREE
Cada dia GRAN EXIT de
Mis Dolly
amb la seva
Meiorliall's adiestra
Profesor de ball
MOLIN'S
CAPITOL
Avui esteran d'enhorabona els
concursante al dit local, puix que
programa. cara poques vegades atrae
tivol, per importancia deis as
' sumptea, que 's'estrenaran i per la
ben combinada varietat deis dite as
surriptes.
Ultra presentar-se "Rocambole",
la sensapional pellicula tan espera
da 'a Sspanya, seis el descabdella
merit „lequal intervé la famosa
banda Roland Dorsay 1 els seus ca
dets, Que actua ara a Barcelona i
que tants :-aplaudünents aeonsegneix
per la asev,a inimitable originalitat,
eambé s'estrenará una bella come
dia - titulada "La Agencia. O'llay",
molt picant, sempre dintre la Chía
; recció maa ,exquisida a que presenta
als espeetadors diversos pupas de
vista. 21iolts 'atj'aients -i sobre el
caíais 4,41fIcil que no recaigui un
' atord quasi unánime.
Éri fi, un programa, ernaail ala mis
sensació, una banda de fama
• ar
mundial l'upa- comedia per a,aotnar
cptilnista qualsevol.
1
-fe Eri ETEISIMIZEDZIEDEZZI
ha presentat amb gran éxit
al FEMINAI
per LORETTA YOUNG, ROBERT WILLIAMS
i JEAN HARLOW /9 Una interesant comédia moderna amb pinzellades
d'humorisme, dirigida per FRANK CAPRA
COLUMBIA presentará aviat
El Abogado defensor
Jj Vigorós drama, per EDMUND LOWE, EVELYN 01
BRENT i CONSTANCE CUMMINGS
1 La muchacha reponer
per MAE CLARKE i PAT O'BRIEN
Emir]
El bólido
Interesantíssim i dinámic film d'aventures
i automobilisme, per BURK JONES
que deixa per un cop el seu genere habitual per
mostrar-nos que és un actor complet
MEls films COLUMBIA són distribuits a tot Espa
nya pels ARTISTES. ASSOCIATS
11111=3111111E121111111=1111111E IIIED111 !Ir
•
a suprernacia
del cinema.a la
vostra local&
podeu oble~
nir~10 equipant
el vostre local
annifels
apa
E0
Viladomat, 199-BARCELONA
Teléfon 31544
-
D.11.
41tdMilid dei genere de pul'
fesmillors.35..sorlitS en &MERES CE PUtif
50 -SAIIIEROti -50 (chitado nia)
Casa Rodól
FONTANELLA, 14
Secció ue sastrería a mida,
per home
PREUS REDUITS
30101E 1111 in. .11 oel gel oelm irpr ]::- oet s EIL
L'afer de la República
(Reportaige
L'empresonament
de Menéndez
Escric part d'acuestes radies
en la matinada del día 11 de
mere. He viscut en el día ante
rior un deis dies més plens de
miseria de la República. La
República — la República? —
ha cregut fer justicia portant a
la presó l'ex-cap superior de po
licía. l'ex-director general de
Eeguretat el ca.pítá d'aviad()
Artur Menéndez. Ah. la Repú
blica! Fa justicia. Calgui qui cai
gui. Per a la República només
hi ha una llei, una justicia, una
igualtat... Qui ha dellnquit, pa
ga. Perfecte. Magnific... Nobi
lissImes paraules... Calgul qui
calgui. Sigui qui sigui... Es pre
eis, ansíes, fer justicia. Ho recla
men aquestes víctimes de Casas
Viejas que tant han enternit els
rnonárquics que aplaudien el ge
neral Martínez Anido 1 el general
Arlegui, que celebraven la tor
nada del general Primo de Ri
vera després d'haver deixat a la
retirada de Ieauen vint-i-cinc
mil morts sobre la terra africa
na. Els afusellaments de Oasas
Vie)as! No faltava mes! AD«) no
pot anar. I ara! El funcionani
que s'excedeix, paga! El polític
que delinqueix, paga...
El fet de Casas Viejas era una
bandera política. Més que una
bandera era un penó, en el sen
tit més innoble del mot, polític.
Ja tenien penó les obstruccions...
Calla trobar responsabilitats.
Veure si entre els governants hi
hasta un nou Martínez Anido.
un nou Arlegul, 1 fer alegrement
les eleccions municipals dema
nant anar als Ajuntaments "a
venjar la membria de les victi
enes de Casas Viejas". Quin
fástec. Tota aquesta lluita políti
ca baixa que Joan Lluhl encer
tadament va combatre dient
que mentre no es demostrés el
contrari el que digués una auto
dtat republicana era el cert,
ha tingut per víctima Artur
Menéndez, capitá d'aviació re
volucionare heroi del 10 d'agost,
aquell minyó que va jugar-se la
vida contra els monárquics de
fensant la República, mentre els
diputats de les Constituents
dorrnien el son çiels justos...
Peró, és possible? En aquest país
ho és tot, de possible. Fins aixb
que vagin les persones dignes 1
els auténtícs republícans a la
presó per defensar la República.
Els diputats radicals volien veu
re de trobar responsabilitats po
litiquee veure si quí havia donat
les ordres era un ministre...
Llavors la crisi... Entrar al Go
vern, pele) amb els mateixos
elements d'ara. La qüestió és
bescantar-los per treurees, per)
no per a entrar-hl ells tots sois,
sinó amb els que acabaven d'in
sultar titllant-los de lladres
d'assassins... Com si aquests ho
mes dignes del banc blau po
guessin arribar a aquesta colla
boració... Peró hi ha un director
general de Seguretat digne i
honest que diu que respon de
totes les ordres que va donar.
De les que no pot respondre és
de les que no va donar, com les
que diu el capitá Rojas...
Rojas...
Ah! I qué diu aquest excellent
personatge? Aquest excellent
personatge diu que va donar-11
ordre d'aplicar la llei de fugues
el director 1 que fins la senyora
d'aquest 11 va din que 11 donarien
bitllet,s 1 temps perqué se'ls po
gués malversar tranquillament.
Com que ho ha dit m home de
la catadura moral del capitá Ro
jas, a qui gairebé tots els de la
Comissió parlamentária han re
conegut que es tractava d'un
perfecte brétol — immoral, ju
gador, borratd, femeller, etc. —,
com que ho ha dit el capitá Ro
jas els de la minoría radical
!'han de creure L'acusació de
Rojas és certa 1 el que diu Me
néndez, l'auster 1 el digne Artur
Menéndez, no. Per qué? Aixó, per
qué? Per qué acusa? De manera
que d'ara endavant quan es
tractin les coses de la República
els que ha.uran de provar ea que
del periodista que acompanya Menéndez fins a la porta de la presó)
per FRANCESC MADRID
d'un no són els acusadors. sinó
els acusats. La minoría radical,
que ha celebrat l'empresonament
d'Artur Menéndez, ho diu i ho
creu aixl. Perfecte. Pene si ho
creuen 1 ho practiquen aixi. no
entenem per qué no és a la
presó el senyor Lerroux. El se
nyor Lerroux hauria d'ésser a la
presó des de pocs dies després
del 10 d'agost. Només cal recor
dar que un secretad, un "corre
veidile" del general Sanjurjo, va
dir que el senyor Lerroux esteva
assabentat del cop d'Estat 1 que
11 havien ofert participació, que
havia acceptat. Va confirmar-ho
amb el seu discurs de Saragossa
en el qual ja advertía que si el
Govern no dimitía hi hauria un
moviment al carrer: va confir
mar-ho la minoría enviant el
senyor Martínez Barrios a ad
vertir el Govern de la possibili
tat d'un cop d'Estat si no dimi
tía; va confirmar-ho el secretad
o un amic del generel Sanjurjo,
1 no obstant el senyor Lerroux
encara és en llibertat Seguint
l'ordre que s'he. seguit ara amb
el capitá Menéndez, hauria es
tat el lbgic que s'empresonés el
senyor Lerroux perqué l'havien
acusat de participació en el fa
cop d'Estat del cita de Sant
Llorenc 1 que hl estigués fíns que
provés que no hl balee pres
part. Que si arriba a fer-se, en
cara hi fóra
La calumnia
N'hi ha prou, dones, amb qué el
capitá Rojas dígui que les ordres
les va donar el capita Menéndez
perqué aquest, home integre
cavaller, passi a la presó... Sense
cap mena d'acarament, sense
cap confrontació entre acusador
acusat, a un jutge que es d'u
Crespo 1 que, naturalment, és de
filiacié radical, 11 ha estat sufí
cient la declaració del capitá
Rojas perqué Menéndez passi a
la presó militar al cap de dos
anys que n'havia sortit per de
tensar la República. Ahir eren
els monárquic,s, avui són els re
publicans, els seus mateixos cor
religionaris republicans, que el
tanquen per la mateixa causa.
I hem de ratificar alió de la ma
teixa causa perqué resulta que
els... els... (1 ja no sabem amb
quin qualificatiu clavar-los) els
bandarres deis cafés han deixat
córrer l'especie que la detenció
de Menéndez potser no era sola
ment per les qüestions polítiques,
sinó per qüestíons de diners...
Bandarres! Quin fástic! Un ho
me a qui em consta que 11 han
ofert 150.000 pessetes per deixar
jugar a les taules de "burro" les
dones 1 ha enviat a passeig els
que els hi oferien; un home que
em consta que d'ad a unes set
manes ja no sabra qué menjar
perqué ja no tindrá diners a
casa. puta que aquest mes ma
teix, per no haver passat revista
al Ministeri de la Guerra, dona
da la molta feina acumulada a
la Direcció General de Segure
tat, ha deixat de cobrar el sou
que com a militar li pertoc,ava,
insinuar que ha estat per qües
tions de diners! I que si havia
fugit amb un minó o amb mig
milió de pessetes! Quina santa
miseria!
Radicals
No, no ens embalem... Menén
dez ha anat a la presó perqué
un magistrat del partit radical
l'hl ha dut sense tenir en comp
te la seva consideració militar 1
que, per tant, podia haver que
dat arrestat a casa seva, com
s'ha fet amb els generals de la
monarquia... I parlen de "juri
dicidad!" Per!) de quin poder ju
dicial? Del que és al servei de la
monarquia? Perqué aquest ma
teix Tribunal Suprem que em
presona Artur Menéndez a la
cella número 14 de presons mi
litars, a la mateixa hora posava
en llibertat el tinent coronel de
la guárdia civil complicat en els
fets del 10 d'agost a Sevilla,
aquell que va afanyar-se a re
tratar-se al costat del general
Sanjurjo per tal de fer mérits en
la nova dictadura... Radical era
aque,st; com radical el mernbre
de la Com1ssió parlamentaria
que va proposar que es prengués
declaració als cinc capitans que
vollen parlar ara, per tal d'allar
gassar el debat de Casas Viejas;
com radical el diputat — radical
1 advocat de Joan March — el
que va recollir el manifest deis
cinc oficials contra Menéndez;
com radical el que es retira de
la Comissió de Responsabilítats
per considerar innocent Joan
March; com radical era el dipu
tat que fou foragitat del Parla
ment: Emiliano Iglesias; com
radical és l'orador del mitine
conviu amb Alcalá Zamora, Aza
na, Domingo, Prieto, Albornoz,
Maura, Galarza, etc. Es modest
actiu; enraona poc, pele) dis
cretament... I a l'hora de l'ac
Unció treballa 1 compleix. Els
superiors el persegueixen. El día
15 d'abril, després de la nit de
Jaca, entra a la Presó Militar de
Madrid. No en sortirá fins al dia
10 de mate de 1931. En surt per
anar a veure els del Comité re
volucionari empresonat: Largo,
Maura. Albornoz, De los Ríos,
etcétera El 14 d'abril, al costat
'ers e21 Azaria, entra al mí
\ k
Artur Menéndez, ex-director general de Seguretat de la República, que
ha ingressat a Presons Militara, a les resultes de la informació de Casas
Viejas.
la placa de braus de Saragossa
que parlava alegrement del des
contentament de l'exércit 1, per
tant, volia que se n'anés del Go
vern per donar-li satisfacció
contra la sobirania del Poder
civil; com radical el que encorat
java la vaga ferroviária essent
alhora representant deis grans
terratinents d'Andalusia; com
radical el que derrotat el 12
d'abril sortia díputat per Gali
cia; com radical és aquest, aquell
o aquell altre...
Menéndez és a la presó. Ja hl
és. L'hl han dut perqué diu que
ha donat ordres severes per a
una repressió... No les ha dona
des! No hl ha ningú que ho pu
gul dir honradament! Ho diu el
capitá Rojas... Pele) quina auto
ritat moral té el capítá Rojas?
En aquest cas no n'hi ha prou
amb din-ho; cal provar-ho! Com?
?Perb és que no abona en res la
vida passada, l'actuació passada
de Menéndez? ?Perb és que aixó
no vol dir res?
Hl ha un mítjá: la conducta
passada. ?Artur Menéndez és
aquest ésser sanguinari, aquest
Anido de la República? ?Voleu
repassar els fets en qué ha inter
vingut?...
Artur Menéndez
Menéndez és capítá d'aviació;
té dona 1 dos Mis. Viu modesta
ment. Surt de l'ambient anti
dictatorial 1 forma part del Co
mité revolucionad. Es decidit 1
valent. Conspira. Acut a les re
unions de l'Ateneu de Madrid 1
(Dib. Sanesaleador)
nisteri de la Guerra. Quan Aza
lea seu a la taula ministerial,
saluda mílitarment 1 creu que la
seva missió és acabada. Torna a
la caserna. Per a en la Repúbli
ca no era un negoci, no era una
Minora material, no era un can
vi de situació. Per a ell la Repú
blica era una satisfacció moral.
Assolit l'éxit res té a demanar.
A la caserna... Els uns són mi
nistres, els altres directors gene
rals, els altres es preparen per
a ésser diputats. Ehl torna de ca
pitá a la caserna. Ja hi és. Passa
un dia, passa una setmana... La
Prefectura Superior de Policía
de Barcelona no "rutila. De mo
ment el senyor Lerroux hi envia
un "correligionario" molt bona
persona, perb sense autoritat
moral suficient per a ésser-ne;
després ve un altre desastre...
Finalment el Govern un dia pen
sa que hl ha un home que pot
servir: Menéndez. El criden, 11 ho
diuen... Eh l no es considera ca
pacitat Deixen d'oferir-li-ho; 11
manen... 1 accepta. Un militar
no ppt dir que no. Ja és a Bar
celona. Troba la policia immo
ralitzada, venuda, gandulejant...
Per dir-ho tot: antirepublicana
o boicotejant la República. I Me
néndez inicia la seva tasca dig
na 1 austera. Adecentar la poli
cia, dignificar la classe, treballar
per la República... Les vagues
se succeien. Hi havia cops als
presos.
—Que no se vuelva a maltra
tar a un solo detenido...
En tot el temps que Artur Me
néndez va ésser a Barcelona no
es va maltractar un sol detln
gut.
Vaga general. Carrer de Mer
caders. Sindicat del ram de
Construcció. Els de dintre dispa
ren contra la força pública. Ma
ten un guárdia 1 en fereixen
dotze... Ehl arriba davant del
Sindicat, entra amb els guárdies
1 quan un guardia anava a do
nar un cop de culata a un deis
que varen trobar amb. les armes
a la má, Menéndez l'aterra amb
un cop víolent. Ni un ferit en el
contraatac, ni un de sol.. On es
l'esperit sanguinari de Menén
dez?... Ah, sí. Hl ha hagut uns
quants morts davant la Prefec
tura... Aixó, aixó...! Aci hi ha
l'assassinat. Horrible... Llei de
fugues... Pele) com, qué en diu
aquest diari? Es "Solidaridad
Obrera". I en aquest diari un pa
rágraf que diu: "Reconocemos
que en los hechos no tiene arte
ni parte el jefe superior de po
licía, Arturo Menéndez, a quien
reconocemos como todo un caba
llero y a quien por conocerlo de
las épocas de la conspiración le
sabemos incapaz de dar tales ór
denes, pero hay que averiguar
quien las die..." etc. etc.
leavors fins els mateixos sindi
calistes reconeíxen que Menén
ckz és incapae d'aixo... Ha estat
possible que vinguin els republi
cans, els monárquics per a con
siderar-ho a 1 x1 ... Menéndez,
digne.
Pele) vénen els fets de la presó
de Barcelona. El governador está
en perill. La presó crema... Els
presos s'han sublevat Han pres
les armes deis oficials de pre
sons... Arriba Menéndez amb
uns guárdies d'assalt, d'aquest
cos que segons l'aspirant a mi
nistre de la Governació, senyor
Guerra del Río, és "marchoso y
jaquetón", i va Menéndez al da
vant. Els presos encara tenen les
armes a la má. Cal liquidar
aquell plet... I Menéndez entra.
Amb els guárdies d'assalt. Crida,
els espanta, deixen les armes,
fugen cap a la galeria cinquena,
es quadren i formen. Menéndez
no ha disparat un sol tret, ni ha
deixat que els d'assalt en dispa
ressin cap. Qué és aixb? ?On és
l'esperit sanguinari de Menén
dez? Ni un tret, ni un ferit, ni
un maltractat Aquest és el Mar
tínez Anido de la República,
aquest és el general Arlegui...
I quan ara la canalla l'acusa,
d'haver donat aquestes ordres
un mira enrera i pregunta: ?Es
que no val res la vida exemplar
d'aquest home en el lloc de co
mandament, fins quan ha pres
part en aquesta mena d'actes?
Madrid, agost de 1932
Peró ja és a Madrid, ja som al
10 d'agost... Es una matinada
trágica. Van a asaltar el Minis
tete de la Guerra. Es perd la Re
pública. I en és allá amb els
guárdies d'assalt per a salvar-la.
Són al ministeri de la Governa
ció dos homes disposats a jugar
s'ho tot: Casares Quiroga í Car
les Esplá. Qui els ha vist! Ni un
entelament de por o de temen
Decisió, valentía... I mentre
Casares Quirega 1 Esplá estan
disposats a defensar el ministeri
de la Governació amb la vida, 1
mentre Azafia fuma cigarrets
es disposa a no deixar-se prendre
el lloc, Menéndez és a la piala
de la Cibeles amb un fusell a la
má, jugant-se la vida per la Re
pública. En maten deis seas 1 en
es defensa... Per() un cop acaba
da la lluita, Menéndez, noble i
digne, visita els ferits d'una i
altra banda. Pobre gent! I Me
néndez torna a treballar sense
demanar una recompensa... Cap.
Es distribueixen premis en me
Tothom rep el seu premi.
Ell resta satisfet. Ah, sí! Li do
nen l'ordre de la República — la
primera distinció — a ell. Es tot
un cavaller de la República.
I resta satisfet Hauria pogut
perdre la vida, hauria deixat
sense pare dos fills, 1 sense ma
rit la seva muller, i hauría cal
gut que els amics anessin a cer
car també un estanc, com per a
la vidue. de ?Unzo, Perqué tain
bé la familia Menéndez batiría
quedat desemparada... Aixó és
l'exemple de la vida de Menén
dez. Aixó és la conducta digna
de l'ex-director general de Se
guretat.
March...
hom pregunta: ?Perb aquests
exemples no abonen la vida de
Menéndez, la conducta de Me
néndez? • Mentre són posats en
llibertat els assassins del 10 d'a
gost, mentre van pel carrer els
que pasen bombes i en fabriquen,
als quals els jutges deixen en 111-
bertat de seguida, mentre altres
surten lliurernent per celebrar
ho amb ápats i aperitius, Menén
dez, digna, autoritat de la Repú
blica, entra a la presó amb la
'nobleza de qul té la consciencia
neta 1 de qui .sap que no ha de
linquit.
I un voldrá concatenar aixb
amb aquella detenció memorable
de Joan March, a qui el director
g
eneral de Seguretat no va dei
xar escapar quan semblá que yo
lía fugir... I hom voldrá conca
tenar aixó amb les relacions de
Joan March amb l'Emiliano, amb
el senyor Peris, advocat del se
nyor March i diputat radical;
aixt) i moltes altres coses...
Qué significa aixb?
Que s'ha de parlar ciar? Ciar?
Perb és que han parlat ciar ells?
?No estan dient que no fan qües
tió política del cas de Casas
Viejas i quan surten als pessa
dissas no fan res més que dir que
el Govern está liquidat 1 mort
putrefacte?...
Perb m'interessa Artur Me
néndez, l'amic entranyable, el
company digne, l'admirat repu
blicá.
El magistrat d'antecedents mo
narquíssims, amic del diputat
radical senyor Elola, radical ell
també, l'ha tingut quatre hores
sotmés a un interrogatori dur,
terrible... Menéndez, serenament,
ha contestat a tot el que ha dit.
Peró així com la declaració de
Menéndez va fer excel•ent im
pressió a la •Comissió parlamen
tária i tots els diputats van veu
re en Menéndez un cavaller i un
home que deia la veritat, i a la
Comissió palamentária hi havia
homes com Casanueva, monár
quic; Botella Asensi, extrem
esquerrá; Lara, radical..., el cri
ted implacable d'un jutge l'ha
enviat a la presó... A la presó?
Per qué no s'ha tingut la consi
deració amb l'heroi del 10 d'a
gost, que s'ha tingut amb el pre
sident del Consell de ministres
que va consentir l'afusellament
de Galán i García Hernández,
general Berenguer, de quedar
arrestat a cloreldli? Perqué el
general Berenguer, naturalment,
és monárquic 1 el capítá Menén
dez és republicá. I per aixó s'ha
fet el 14 d'abril? ?Per aix6 la
gent ha anat 1 tornat a la presó?
Ha viscut a l'exili?
Amic...
Tota la passió que posen els
amics de Menéndez és serenitat
en el capitá empresonat.
—Ja ho veus — em díu Ja
hi tornem a ésser. Ja vaig a la
presó...
—No, sí no m'amoina. Abans
m'hi enviaven els monárquics;
ara meil envia la justicia repu
blicana. Ja vaig guanyant algu
na cosa. Ara són els amics... Ja
está bé.
—Has de tenir serenit,at...
tan—t.NoEslt'ihce trpaenrqduuidl,a snerié.unBéinhso saps prou. Ets deis pocs que pots ssdngPaeííeoatbrnls.ieetcnriaHpaieteqlamruaddteeíPavnriRBseeolcefauecrchctcoaeterpuSldorpoa1an'letsjarooS,dnuundaptoqe,eurtemaiuclonaerpir1etedrljlasoea massa hsouiraepsosdarramátiques perqué que perdo ni un
qQuuee fvoisngulía epmleenqyauaedevfíonmrgeouarit,. emNnooc,raahrlea. ledaloqnRuaeetpúchbaeplifceaotrd1hraelaecsrrteaivmtoilpnueacrliósa1 lvdtaeort
mocrática. No he anat a guanyar
res, perqué saps prou bé la si tua.ció económica que traveseo.
Mantinc la dienl
tat del cognom heretat i el tras
passaré ala meus fills iMmacu
la
Plena la presó. Són amics que
el vénen a veure. Tothom s'ho
nora d'estrenyer-li la má. Feia
poe que hi ventem a veure pre
sos. Ja hi tornem a veure'ls...
Menéndez a la presó pren l'aire
simpátic del noble aventurer. La
boina, la garibaldina, les sabati
lles, la cella blanca i neta, el
passadís fred, on cal ter els cenit
passos a marxa atlética per en
trar en reacció
—Mira, estoy en la 14. Antes
tenía la 12. Aquí estaba el co
mandante Franco, aquí el te
niente coronel Munoz...
Record d'aquella época román
tica que per per la Repú
blica s'entreve a la presó. Exac
tament com ara.
Parlen de la justicia republi
cana. Oh, la justicia republica
na! Han anat a la presó tots.
I el senyor Alba ho troba bé i ho
aplaudeix. Naturalment, senyor
Alba... No hem d'oblidar els seus
subtils contactes amb el senyor
March... La llástima és que la
monarquía als veritables assas
sins no els donava aquest cástig;
Martínez Anido en sortir del Go
vern civil de Barrelona pels
múltiples assassinats no va en
trar a cap castell, i els liberals,
essent ministre d'Estat el senyor
Alba, li van donar la Coman
dáncia de Melilla; í a l'altre die
tadoret, el comte de Salvatierra,
li van donar una Direcció ge
neral del ministeri d'Instrucció
pública...
I no és possible comparar l'ac
titud noble 1 humaníssima del
capitá Menéndez amb la d'a
* * *
quells tirans de via estreta.
Com a final: el procés Menén
dez ha d'ésser l'"afer" de la Re
pública. Es l'afer. Tenim un afer.
La III República francesa va te
nir el sea aten amb Dreyfus. La
II República espanyola té el seu
afer amb Menéndez. Ja no volem
l'aclariment de la innocéncia
de Menéndez. No, no la volem.
Volem el per qué ha estat em
presonat, el per qué ha estat
processat, el per qué ha estat
perseguit, el per qué ha estat
foragitat de la Direcció General
de Seguretat, on era una garan
tia per la República. No, no vo
lem la seva alliberació. Volem
l'empresonament de tots els im
morals, de tots els que es venen,
de tots els que compren, de tots
els que conspiren. Es l'hora de
pCoadl earixfeercanrovelampaeínstnuona14fadv'aobrrdile. Menéndez, sinó contra la gran
farsa tenebrosa i sinistra que
s'ha organitzat contra Menéndez
un home fidel a la Re
!Ah, com sento avui no tenir
una vida recta, austera, una plo
ma noble per sentir-me un iris
tlaantvidEamiqleue Zeomla! re!sCtoampedrotneanrííra
aquella autoritat i aixecar el país
contra tots els que han organit zCaatl atqroubesatra umnanEiombirlae rZepoluag. naCnta!l htroombea.r-lEo.s.. diuJo "Anzoomriéns". ve!iAgh, usni "Azorín" en aquesta hora resplen
dent de la seva vida volgués en
tcraarreeglarq-suee d'sa'iexsetcáar pelreppaaírsacnot.n.. LM'aefnetrreMstaennténdesez cdoinsstpreirua,la mgeennt. trestant no s'aprova la llei de tCroensgtarengtacliaonrsevorleulcigióiosfeas, mmarexna
enrera... I davant de la gran tramuntana un sent la rábia de no poder vencer l'impossible, hom sent enveja Pe un
mes que un; un sent
lsodqqiue snóno
rLtippgmnincoogr'iaaodaésdismuispegriaribeqnsdluateaaaeu;gtnadlc'f'ahaéammsluroémopsvsreaaiummrmnapieeebtasnrali'ttaouqpmrn1uoiaseadcdeeemlmlr'a'eebátpsfalpfriacocrenoaásrltgat.
que
No puc ter res
—S'está fent una injusticia a
(Segueix a la página 5)