Rambla, La (1931-1935). Núm. 168 (27 març 1933)

              awszim
27 de març de 1933
Barcelona
(esport i ciutadanía) wassomm~~~.~v
;
Al costa! de les auto
ritais de Calalunya
Any IV. — Número 168 Redacció 1 AdMinistració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
TT Ja a
lmpremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntims
~Mg~1MM~
em_q_liesta d'actiiali t a t
L'ordre public
ARZIOZIMI,
e- elona
Com veu ci problema l'exargovernador de la República
actual Presiden! de l'Aud éncia, senyor Anguera de Sojo
CATAL-UNYA
Gent d'ordre"
Es amb indignació i tristesa que hem de comentar els
lamentables fets que el dimecres passat costaren la vida a
l'industrial González al carrer de Salmerón el nostre
peribdic no és deis que menys s'han•distingit en la protes
ta contra els atracaments. Perb és amb repugnáncia que
considerem els fets posteriors, ocorreguts durant la tarda
de l'enterrament. Els primers, eren la culminación d'una
llarga sbrie de delictes que, com una fatalitat, s'han pro
duit darrerament a Barcelona i que, per de prompte, cal
liquidar amb tota la energia necessária per a impedir-ne
radicalment la seva continuació. Els segons eren la bai
xesa indigna, vergonyosa, miserable, de servir-se del po
bre cadáver com un pretext per a fer efectiva una grollera
maniobra, més que contra les autoritats catalanes, contra
la mateixa República.
No foren els «demagogs de les eSquerres»,, no foren els
«exaltats» ni la «pobrissalla» els que, darrera el feretre de
l'assassinat, promogueren l'aldarull incivil. Foren, jus
tament, els altres, els del «seny», els de l'«ordre», els de
la «pau social». Davant d'una provocació d'aquesta espé
cie, enfront d'una bretolada com aquella, potser no és di
fícil de comprendre la reacció — que produida entre ele
ments joves i apassionats pot ésser explicable de voler,
després, portar al carrer el problema polític, anab conse
qqübncies ben desagradables ,per a tots, que no van tri
gar a procluir,se gn.el curs de la mateixa nit de divendres.
Quant a la lgotesta contra les autoritats catalanes,
organitzada clurftn4 l'acte de l'enterrament, només pot
objectar-s'hi ,un Argument que haurá d'acceptar tothom
que no tingui interes a tergiversar fets i enverinar pug
nes : és el de qub les autoritats específicament catalanes no
tenen cap responsabilitat ni directa ni indirecta en la
qüestió de l'ordre públic per quant els sérveis no depenen
d'elles en absolut. En aquest sentit, cal que la ciutat reac
cioni i formi al voltant de les seves autoritats populars ;
amb l'opinió pública al costa,t, aquestes dísposaran, en el
moment que sigui un fet el traspás dels serveis cl'ordre pú
blic a Catalunya, de la necessária força Moral i energia per
a aplicar l'aparell coercitiii que liquidi un estat de coses
semblant al carrer.'
Quant als incidents produits posteriorment, a la Casa
de la Ciutat, hem de començar per manifestar que no
ens sembla bé, en absolut, que, sota cap pretext ni servint
se de cap organització, pugui ésser cohibida la gestió d'un
regidor, encara que potser aquest regidor no sigui una re
presentació massa clara de cap voluntat popular. Imme
diatament, perb, haurem d'afegir que no és sota cap punt
de vista tolerable que un regidor, encara que pertanyi de
fresc a la «Lliga Regionalista», pronuncii paraules tan
barroeres com les que se Ti atribueixen i que no han estat
desmentides per ningú. En aquest terreny, d'insult i de
provocado, haurá de resultar-nos pel-fectament explica
ble que qualsevol ciutadá, amb dignitat, cerqui els mitjans
de fer palesa la seva diferbncia i la seva protesta contra el
regidor de referkicia.
En altres hores abjectes de Barcelona, els homes
de la «Lliga Regionalista» aplaudien Martínez Anido
quan feia cagar sindicalistes pels carrers de Barcelo
na, i els feia afusellar per l'esquena, com a gossos. Al
guna vegada, el homes de la «Miga Regionalista)),
amb una magnífica tercerola, ádhuc contribuiren a la
cacera.
Ara no. Ara es limiten a servir-se' del cadáver d'un
dissortat comerciant com a bandera política.
Es repugnant l'«alegria» arnb qué «La Veu» de
dissabte informava els seus lectors deis INCIDENTS
ESPONTANIS (?) prodults el cija abans davant de
l'Hospital Clínic.
Continuant l'enquesta iniciada
la setmana passada sobre la si
tuació actual de la nostra ciutat,
hem cregut interessant visitar el
President de l'Audiéncia i ex go
vernador de Barcelona senyor
Anguera de Sojo, el qual, amb la
seva proverbial amabilitat ens ha
donat la seva interessantissima
opinió sobre els fets que motiven
la nostra enquesta.
Heus aci les manifestacions del
senyor Anguera de Solo:
L'opinió alarmada
—Comprenc perfectament que
l'opinió se sentí commoguda per
l'ambient de desordre públic que
hom respira, especialment per la
freqiiéncia amb qué són repetits
els delictes qualificats d'atraca
ments i per la diversitat d'objec
tius que tenen els seus autors.
La insignificant recaptació d'un
xofer, els efectes que hi poden
haver en un estanc, pot excitar
la cobejança deis malfactors
com la caixa d'un Banc a la qual
no sempre poden arribar. La re
petició d'aquests fets, sensibles
en si mateixos, generen l'alarma
í la intranquillitat. La societat
sent la necessitat de defensar-se
contra els malfactors. No són
aquests delictes tan sois els que
produeixen alarma; la delin
qüencia vulgar i comuna té ten
dencia a créixer 1 les pertorba
cions en l'aspecte social pre.nen
mals viaranys. La vaga d'ebe
nistes s'ha caracteritzat no pas
per una acció societária, sinó per
una coacció tant damunt de pa
trons com d'obrers, sPnse
ció agreujada per una -zerita
ble campanya terrorista -- bom
bes, sabotatges —.En poc temps
hi ha hagut dos atemptats leer
sonals amb la consegüent alarma
que fos reproduida una mala
llavor que semblava extingida a
Barcelona. Encara són a la me
mória de tothom els fets del 8 de
gener descabdellats en diversos
indrets d'Espanya, algun d'ells
de trista anomenada, i amb els
quals s'ha declarat conforme a
fer-los seus una coneguda orga
nització societária.
Es natural que la intranquilh
tat s'hagi estés, exterioritzant-se
una protesta que seria pueril
tractar d'escórrer. El problema,
que no per ésser un fenomen
gairebé universal-4a crisi mun
dial repercuteix en tots els or
dres 1 arreu — no deixa d'ésser
ben dolorós a casa nostra. Amb
tot, cense desconéixer les carac
terístiques de l'esmentat proble
ma ni la seva intensificació, en
tenc que no revesteix la gravetat
que li és atribuida; és un feno
men de delinqüencia comuna, i
com a tal és convenient estu
diar-lo 1 buscar-ne el tractament
adeq uat.
Repressió i prevenció
de la delinqüéncia
Desgraciadament la delinquen
eta és un fet constant; ?podrá
el Poder públic reprimir-la? Es
impossible, com la prostitució,
desarrelar-la del tot. Pel tal
motiu, sigui quin sigui el régim
vigent 1 el grau de civilització,
será sempre, malauradament, el
Codi penal d'una ne3essitat cons
tant 1 d'una aplicació ineludible.
El que cal ter és adoptar els mit
jans preventius per fer-ne l'apli
cació menys freqüent. La preven
ció del delicte éš tan necessária
com la seva repressió
Causes
La delinqüencia, com s'observa
a Barcelona, obeeix a causes di
verses,' de distinta Importancia
cada una d'elles, peró que totes
contribueixen al mateix resultat,
no podent deixar-ne cap en
oblit.
No pot hom oblidar que la po
blació de Barcelona 1 la seva
"provincia" ha crescut conside
rablement en pocs anys. De cen
tenars de milers ha passat a
molt més d'un milió d'habitants.
La crisi de treball a mglts indrets
d'Espanya ha ocasionat un fort
corrent immigratori portant a la
urbs barcelonina i a mantes con
trades de Catalunya nombrosos
contingents d'inadaptats a la
vida ciutadana 1 no sempre ben
trobats al propi país d'origen.
Aquest problema, més étnie que
social, féu créixer esponerosa
inent les aglomeracions d'inevi
tables barriades de barraques,
les aglomeracions de cases de
veinal, el problema deis rellogats
en males condicions, sense que
les corporacions públiques comp
tessin sempre amb els mitjans
per ter arribar a tot arreu Fas
sisténcia social, la policia edili
cia i la disciplina ciutadana que
era necessária.
També cal tenir en compte els
perills que suposa la permanen
cia constant a Barcelona de
nombrosos estrangers que ni co
neixen el cami del propi Conso
iat. En a,quest respecte. Barcelo
na s' h a trobat en situació
ANGUERA DE SOJO
desafortunada per quant a la
situació comuna a tota ciutat
marítima, amb l'agravant d'ésser
la més populosa de la Mediterrá
nia; cal afegir-hi la situació to
pográfica de la nostra ciutat
respecte del continent europeu.
Estrangers expulsats de tots els
paisos d'Europa, fugitius molts
d'ells de l'acció deis tribunals,'
per una mena de llei física arri
ben fins Espanya, podria dir-se
que per mitjá d'una selecció a la
inversa, i al mateix temps rnolts
d'altres expulsats d'América o
fugitius d'ella, és Espanya, espe
cialment Barcelona, el primer
país que troben en el seu éxode
s'hi queden, mentre poden. La
presó de Barcelona sempre ha de
comptar amb estrangers dintre
d'ella, i la prova més palesa la
tenim en el darrer atracament.
Cap dels presumptes autors por
ta nom catalá ni espanyol. Fins
ara hom sap que dos són italians
i un altre nascut a América; les
amigues que tenien, dues sembla
que són també estrangeres.
Tot aixó, unit amb el mateix
creixement de la urbs, porta en
si una massa predisposada a la
violencia extrema i un ferment
de delinqüencia I d'immoralítat
que de no sser degudament con
trarestat pot arribar a fer es
tralls.
D'altra banda, no cal oblidar
que estem recollint una herencia
que, cert,ament. no ha, estat for
jada en pocs anys. Barcelona ad
quirí una trista celebritat euro
pea pel foment del joc; l'adquirí
també per l'activitat d'alguns
sectors de mala vida, d'immora
litat i de prostitució, causes per
les quals arribá a ésser conside
rada com un centre de tráfic
d'estupefaents 1 de tráfic de
blanques. I aquestes causes eren
molt anteriors a l'adveniment de
la República.
Feia observar agudament un
novelliista que es dedica a estu
diar l'Imperi del tercer Napoleó,
que aquests vicis socials conte
nen en el seu si un doble equí
voc; anarentment, la delinquen
cia m a 1 no és tan visible
quan les habituds de la mala
vida troben una cesta facilitat.
fins a cert punt legal, on fer
menta sense que se n'adonin, 1
com la mosca daurada podreix
el que toca. Els estralls no es
veuen fins després. quan hom
cerca combatre el mal; el desor
dre es fa aparent per més que
el mal s'aminori, i d'acl ve un
dels estats d'alarma i una confu
sió en els tipus de la delinqüencia
que, teóricament, sembla que
haurien d'ésser ben destriats.
Per aixó s'observa ara l'home de
mala vida amb capa de social i
el delinqüent social amb habi
tuts de professional del delicte.
Bandidatge
La psicologia del pistoler o del
sabotejador d'ofici n'és un bou
exemple. S'empara d'una teoria o
duna doctrina, l'exhibeix i en fa
un crit, peró en realitat serveix
mantes vegades també per a un
atracament o per a un homicidi
per l'esquena. arribant a un punt
on els tipus es confonen
Finalment, la delinqüenci:,,
que no té d'estable més que
la própia inestabilitat, cerca
sempre un mitjá nou. Es una llei
gairebé física fins en el crim la
dita de la menor resistencia. Un
temps era més el bandidatge
camperol i l'atracament de di
ligencies. L'isolament, la manca
mateixa de comunicaeions, feia
el delicte fácil 1 la impunitat
probable. El Sometent a Catalu
nya 1 la guáardia civil arreu
d'Espanya acabaren amb aques
ta forma de delinqüencia, 1 el
crim fugi cap a la ciutat, apro
fitant amb una certa perspicá
cia psicológica els niitjans que
tenia al seu abast. Així, per
exemple, la fama Ilegenciária
d'Espanya a l'estranger genera
litza l'especialitat dita el "timo
del entierro". en generalitzá
també altres menes conegudes
amb els noms ben pintorescos i
que han requerit per part de la
policia una especial organització
per tal de perseguir-les. Temps
enrera, vigilada convenlentment
la ciutat. es generalitzá l'atraca
ment per carretera; perseguit
aquest, han vingut els de ciu
peclal atenció. No tots són d'una
mateixa classe; hi ha els que
obeeixen a un pla terrorista, in
tervinguts o dirigits exclusiva
ment per pistolers d'ofici, els que
no són més que una forma de
robatori 1, finalment, cal dir-ho,
els que són més ficció que reali
tat; qui ha distret una quantitat
petita o grossa que li era confia
da i no en pot .retre comptes
troba més cómode denunciar un
atracament que no deixa rastre
La puncen ció
La persecució de l'atrae= ent
és certament difícil, car els
agents de l'autoritat no existei
xen en nombre suficient aer a
ésser ensems a totes Jandes 1 no
tenen tampoc el do de la profe
cía per a endevinar on el de
licte será comes. D'aquí ve 'a
dificultat de la persee,ució 1 'tan
tes vegades de la repressid, per
manca de proves quan l'apren
sió del delínqüent no és =me
diata al fet o no li és trobat el
cos del delicte.
D'altra banda, la impunitat, si
existeix, és un mal exemple:
desperta concupiscencies, provo
ca enlluernadores esperances de
seguretat, 1 el delinqüent es llan
ca a la nova vida que estima
més segura, en deixa d'altres
pot observar la llei de l'equilibri;
quan creix una forma, una for
ma de delicte, minven les altres.
Barcelona
Aquest és, al meu entendre,
l'estat present de la qüestió a
Barcelona He d'afegir encara
una altra consideració: la facili
tat de comunicacions, que no
ha deixa.t d'ésser aprofitada
pel delinqüent; el que és cosa
vella a l'estranger ve observant
se també a Espanya Aquesta
facilitat de poder traslladar rá
t el camp d'acció d'un
lloc a l'altre és un motlu que cal
tenir molt present.
-
CIUTADANIA EXEMPLAR
L'obrer Rabel Bonáventura Boira
meieix un prerni de la ciutat
El coratjós gest de l'obrer Rafael Bonaventura Boira
ha estat un magnífic exemple de ciutadania. Grácies a
la tragklia que cosa la vida al pobre industrial González,
en Fatracament del can& de Salmerón, no quedará en la
impunitat. Tothom coneix el fet : l'obrer Boira marxá dar
rera els apatxes, desprs que aquests cometeren el seu
crim, i els denunciá a la policia, que procedí així a la de
tenció deis malfactors. Ara, al jutjat, Boira ha estat
l'acusació definitiva de culpabilitat. Les figures deis tres
estrangers han estat reconegudes per en a l'acte. Grácies
a eh, especialment, grácies al seu coratge i al seu sentit de
ciutadania en actiu, el crim podrá ésser castigat, la justí
cia podrá fer-se amb tota la energia necessária per a ser
vir d'advertiment i d'exemplaritat als «fora de la llei».
La nostra intenció era de dedicar avui a l'obrer Boira,
digne i modest, un reportatge que donés a conbixer als
lectors catalans el eititnah exemplar. PoRteriorment, perb,
hem crevut potser de moment, valia més no treure la
figura del seu ambient normal, de treba i de silenci. Es
possible que així, sense el relleu de la publicitat, el gest
quedará en tot el seu valor, el ciutadá amb tot el seu corat
ge i el seu esperit cívic.
Perb, el que no podem fer la ciutat ni nosaltres, els
seus brgans de Premsa, és oblidar el gest de Rafael Bona
ventura Boira. El que no podem fer és deixar passar, sense
premi i sense públic i expressiu aplaudiment, el seu civis
me exemplar i estimulant. Res millor, probablement, per
aconseguir aquest objectiu, que l'ofrena a l'obrer Boira
d'un premi en metállic — que no és pagament d'un deute,
sinó recompensa a un servei prestat a la ciutat.--- ofert, per
tots el ciutadans amb l'aportació de cadascú, com a de
mostració de gratitud i com a estimulant de ciutadania.
Les autoritats catalanes, amb l'honorable President de la
Generalitat al cap, podrien aportar a l'homenatge la seva
més clara expressió popular. Podria pensar-se ádhuc en
el nom i en la forma de lliurament del 'premi alludit, del
qual, ara, no fem més que Ilançar la idea, per a la realit
zació de la qual LA RAMBLA inaugura avui la seva subs
cripció pública, a la qual convida tots els ciutadans de
Barcelona.
LA RAMBLA ... ... 100
J. S. i G. ... ... 25
Ildefons S. i Soler. • 10
Josep M.a Massip.. ... 5
Lluís Aymamí.. ... 5
Jaume Fonolleda.. ... 10
Joan Brugada.. 5
Dombnec Guansé... 5
Adriá Preses... ... 10
Dornbnec Pallerola 5
Josep Contel 3
Martí Estany ... 10
Enric Uyá, 5
Teodor Busquets 5
Santiago Llopart.. ... 5
Pere Elias 5
Llorenç Gibernau.. 2
P. Venturai Virgili... 5
Anton E. Puig ... 5
Salvador Abril.. ...... 5
Suma que segueix ... 230
Examinat el problema, encara
que només sigui per sobre.
?Quins han d'ésser els seus re
meis? Res més improcedent 1
més anticiutadá que l'aclapa
rar-se davant la qüestió, creient
la sense solució possible o con
fiant en un providencialisme en
forma d'autoritat governativa o
policíaca, a la qual s'atribueix
tota la responsabilitat descarre
gant-se `lthom d'ella.
Falta de mitjans
Jo he pogut comprovar que
l'autoritat policiaca de Barcelo
na ha treballat 1 treballa amb
veritable zel i no poques vegades
amb éxit que l'escassedat de
mitjans fa més portentosa.
Horn coneix els delictes que
arriben a perpetació; es deseo
neró, gener,-. els
que es preveuen 1 els que es frus
tren. Dins la tradicional penuria
de mitjans. la pic nostra, tant
en els seus agents com en els
seus caps, poden comparar-se
molt bé amb altres d'Europa 1
d'América, 1 no és aventurat dir
que pot sostenir-se amb avantat
ge. Ara bé: l'autoritat poca cosa
fóra més que una força insufi
cient sense aquell auxíli de la
':nsciencia social, que és el que
constitueix més, potser, que l'ac
ció repressiva, la cooperació clu
tadana.
Mesures neoessáries
Cal atendre també la protec
ció 1 control de les fronteres 1
evitar l'escandalós tráfIc d'ar
mes.
El traspás de serveis que l'Es
tat ha d'efectuar a Catalunya
deguda coord1-3."' r'sls
serveis interiors als generals de
l'Estat ha de constituir la millor
penyora per a aminorar els per
cia en tota la terra catalana 1
assegurar aixl la pau pública
dins la Catalunya autónoma 1
contribuir a l'enrobustiment de
la República.
2
L'actualítat
La pítjor conseqüeneía
ELs actes de violencia no te
nen mai, o tenen poques ve gades, un resultat digne i esti
mable. No cal dir que els atra
caments i els assassinats que
els aeompanyen no poden tenir,
directarnent ni indirectament,
cap conseqüéncia que no sigui
abominable. Per6 entre tot el
desordre que engendren i tota
]'alarma que escampen, potser
no pral teixen cap efecte tan
nociu, tan revoltant, tan funest
com la desviació de l'eix po
lític.
Amb una facilitat que sern
blaria inversemblant si no la
yeiéssim amb els nostres ulls
mateixos, els barcelonins, que
tenen motius per a estar cu
rats d'espants, puix que han
passat pel període de les bom
bes, pel del Sindicat Unic i pel
de Martínez Anido, perden la
serenitat i entren en un frenesí
pueril, propici a totes les atza
g,aiades. Déu nos en guard de
recomanar un estoicisme a ul
tranca clavant aquestes onades
de criminalitat que passen, pe
ribdicarnent, per totes les grans
ciutats ! No. Res d'aixb. Es lf
cit, nalural i necessari que els
ciutadans conscients reaclio
nin davant l'arnenala de l'apat
Yrisme o del bandolerisme amb
disfressa social ; perb Ilur reac
ció, per a tenir eficácia i no pro
duir mals més greus que
aquells que pretén combatre,
ha de manifestar-se amb sere
nitat, sense abdicació del sentit
comú, evitant de convertir-la
en un instrument de confusió.
Ah, sí, deixeu-me dir amb un
sespir eixit de les pregoneses del
rneu pit : "La pitjor conseqüén
cia deis atemptats no són les
víctimes, tot i inspirar una pro
funda llástima, no són e:s per.
judicis materials, tot i meréixer
la nostra respectuosa censide
ració... La pitjor conseq0n
cia deis atemptats és la revifa
lla d'aquest nerviosisme femení
que va portar la dictadura, que
ernbolica tots els problemes i
en fa ImpoSsible la solució efec
tiva i a fons".
ver CARLES SOLDEWLA
Mentre escric aquest__, parau
les, sento una veu malévola
que em diu : "Escolta, noi.
Potser el teu argument és més
perillós del que et penses. No
volem negar que la dictadura
va ésser fila d'iun moment de
neurosi collectiva, sense la
qual, ni el fatxenda de Primo
de Rivera, ni el barra d'Al
fons XIII, haurien gosat im
plantar el rég que desitjaven.
Volem afegir que també fou la
neurosi barcelonina la (j e va
dur, mésomenys reflexivament,
l'epiléptic Martínez Anido i els
seus terribles procediments de
govern. Perb, veiam, una mica
de coratge per a portar els argu
ments fins al capdavall : ? no
haurá estat també un d'aquests
atacs de nervis que engeguen
el país en una direcció ni prou
sentida ni prou meditada, el
que ha portat la República ?"
No vull sufocar aquesta veu
malévola. Al contrari vull que
vibri ben lliurement, amb el
seu tremolor sarcástic, amb la
seva punta verinosa. Vull ser
vir-me'n com d'un bisturí per
rebentar la crosta de les aparen
ces i arribar al fons mateix de
la nostra psicologia. I posat a
l'obra, deixeu-me dir en primer
lloc que si la República fos
filla d'un atac de nervis i de res
més, si no fos sostinguda per
cap convicció sólida, si no fos
nodrida per cap ideal superior
a les contingéncies passatgeres,
la República no tindria cap va
lor. Fóra lana paraula buida,
uia fórmula ineficient.
Si la República no implica
un increment de sentit comú i
de responsabilitat, tina afinació
progressiva de l'instint polític
i una canalització més o menys
estreta del xarbotament social,
no m'interessa la República.
En segon lloc, convé declarar
que probablement els oiuta
clans que serveixen de llevat a
aquestes fermentacions sobta
des del sentimentalisme popu
lar o gremial, són sempre els
mateixos. No ens estranyaria
gens que entre la massa de bo
TOTS ELS MOBLES I TOT EL MATERIAL
PER A CLASSIFICACIO I ARXITJ
Bodmer Bo
BARCELONA
CORTS, 596 •TELEFON 10266
tig-uerets exaltats que en l'en
terrament del malaurat joier,
batallava per treure a empentes
les autoritats de la presidencia
del dol n'hi hagués alguns mi
lers que fa pocs mesos encara
votaven per la mateixa políti
ca cá.te en aquell moment els
semblava intolerable.
? No poden equivocar-se els
ciutadans ? No tenen dret a
rectificar Ilurs errors ?
Anem a pams. Tothom és
i ningú no és obligat
a persistir en les seves equivo
cacions. Peró els temperaments
histérics, que sols es d.espla
cen a impulsos d'un sentimen
talisme caótic i incontrolat, no
es pot dir que s'equivoquin, ni
que es rectifiquin ; cal dir, que
són una calamitat permanent,
que resulten tan funestos en el
moment d'atorgar Ilur con
fianea com en el moment de
retirar-la. Ali IeStS tem pera
ments tenen una bona part de
culpa de la incoherencia que
Els dpewells de
•
OADIO COODOOATION OF AMÉRICA
.11EMPOSICiÓ
5.1C.E PASSFIG ..GRACIA.29 •TELEPON.23909
presideix la nostra vida políti
ca. Una bona part de culpa...
perqué és evidentíssim que
l'altra part de culpa pertoca,
ineludiblement, als capitostos,
així de dreta com d'esquerra,
que pretenen aprofitar aquesta
debilitat nerviosa del nostre po
ble. Quina temeritat ! ! Quina
follia ! ? No veuen que tot alió
que s'edifica sobre una d'a
questes onades de sentimenta
lisme cuita a ésser engolit per
luna altra onada de la mateixa
mena ?
Els incidents d'aquests dies
no tenen materialment gaire
importánpia. Peró són símp
tornes de la malaltia que patei
xen alguns estaments de Cata
lunya i de la falta de seny que
mina l'existencia d'algunes or
ganitzacions polítiques, així de
dreta com d'esquerra.
Els millors aparells de
a •
RADIO CORDORAtION OF AmÉRiCA
EXPOSIC1IO
Selgo•E•TPASILIG .,GRACIA 29 L E FO N.23.909
la rambla
Teatre del poble
27 marg de 1933
Com ha mal ad
Relacionat amb el text del dieta
• men que publiquem a continuado.
el nostre e:allega "La Publicitat" pu
blica el següent comentad:
"Es amb sorpresa, gairebé amb es
tupor, que llegira el segilent dicta
men urgen t que será sotmés a l'apro
vació de l'Ajuntament en la sessio
del dia 24. No hi fem cap comen
tan, perqué no tenim antecedents.
Només volem preguntar quins mé
rits són els que ha contret el senyor
Muntaner amb el teatre catalá per a
esdevenir director del teatre del !)o
ble. I quina poden ésser els lligams
que uneixen els noms de Joaquim
Muntaner i de Puig i Ferreter."
El text del dictamen de la Comis
sió d'Hisenda és el següent:
UN PROPOSANT: Primer. Que
l'Ajuntament mostra la seva confor
mitat i dóna la seva aprovació a la
Institució Cultural anomeiada Tea
tre del Poble, d'acord amb la Me
mória adjunta (document núm. 1),
deguda als senyors Joan Puig i Fer
reter i Joaquim Muntaner Castafin,
directora de la Institució.
Segon. Que l'Ajuntament acorda
una subvenció de 50.000 pessetes a
l'esmentada obra de cultura popu
lar, sense perjudic1 de la subvenció
que l'esmentada instituci5 rebi del
Govern de la Generalitat de C'ata
IllnYa, que es calcula que haurá
d'ésser en quantitat igual a l'ator
gada per l'Ajuntament. L'esmentada
subvenció es posará a disposició deis
directora del Teatre del Pcble, 1 ser
virá per a multar obres durant tres
mesos, un d'assaig i dos de practi
ques, realitzant-se vuit representa
cions gratuites per al públic, en vuit
diumenges consecut1us.
Tercer. L'Ajuntament reconeix als
directors de la Institució del Teatre
del Poble, senyors Joan Puig 1 Fer
reter 1 Joaqulm Muntaner 1 Castano,
igualtat de jerarquia I atribucions.
Quart. Es nomena representant
de l'Ajuntament de Barcelona en la
Institució del Teatre del Poble, el
ciutada tinent d'alcalde Antoni Vi
lalta 1 Vidal. L'esmentat represen
tant, amb el vist 1 plau de l'Alcaldia,
podra acordar que passin a prestar
servei al Teatre del Poble, a les or
dres deis seus directora. el personal
de l'Ajuntament que cregui neces
sarl.
Cinqué. Els directora del Teatre
del Poble estaran facultats, Mujan
éant l'aprovació del conseller de
Cultura dé la Generalitat 1 del tinent
d'alcalde representant de l'Ajunta
mena per a portar a terme l'arga
nitzadó Interna 1 detalls comple
mentaris incldats en l'adjunta Me
moria 1 per a elegir en tot moment
les collaboradons artástiques o ad
ministratives convenients, de con
formitat amb els pressupostos ne
cessaris per tal de preparar aques
tes representacions.
Sisé. Es posará a disposició dels
directora del Teatre del Poble el
Palau de Projeccions 1 el Teatre
Grec de Montjuic, amb tatas llurs
dependénciethi acgessoris, per .tal de
realitzar en el primer els treballs
d'assaigs 1 1Tpresentac1ons teatrals
de la Institució 1 de l'Escola del Tea
tre del Poble.
Seté. Es traslladará amb urgéncia
a un altre estatge el personal que
actualment treballa a les sales de
l'esmentat Palau de Projeccions, i
aquest Palau 1 el Teatre Grec no po
dran ésser utilítzats per a altres ob
jectius que els propis del Teatre
del Poble, mentre l'Ajuntament no
disposl el contrari.
Vuité. L'Ajuntament satisfar les
despeses d'aigua, Ilum, neteja, des
infecció 1 altres Indispensables per
al funcionament de la Institució.
Nové. Es posará igualment a clis
posició deis directora del Teatre del
Poble anomenat "Tallers",
situat al carrer de Lleida, amb tots
els seus utensilis 1 accessoris.
1~1111111/111011111~111111011111~1.11~111.1111.11~10111~1~11011~11111~~^~111
Punts de vista
Decadéncia de la literatura i de l'ad
No féu posat d'ensopits. No
és de la ,crisi del tlibre cataiá
que parlarem. Ja no hi ha crisi.
El !libre catalá ja no existe:3c.
Aviat no existirá tampoc la pin
tura catalana. Registrar aixó de
cara a l'Univers, potser no té
importáncia. Registrar-ho acf,
cor endins de Catalunya, hauria
de tenir una importancia máxi
ma. Peró no en té cap. Hom
s'arroneará d'espatlles. Amb
una mica de circ italiá o fran
cés, amb 1 :ría mica de cinema
cosmopolita, hom en té prou
per a satisfer les necessitats es
pirituals del nostre poble.
Del nostre poble ? Faríem mi
flor de dir de les seleccions in
tellectuals, d'aquestes seleccions
intellectuals que s'han girat
d'esquena al poble. Hom es
dedica a cercar bailarines pels
nfusic-halls, com perles rares.
Hom s'embadaleix contemplant
una ballarina-massagista que in
terpreta Bach o Beethoven.
Hom corre adalerat darrera la
última teoria inventada a Pa
Els millors dpórells de
•
la la RADIO COADORADON OF AMÉRICA Sel•Cer POS 1C
e FORP:C31.9(1:,
Dese. Els directora del Teatre del
Poble hauran de retre cgmptes tiis
tificats a l'Ajuntament i a la Gene
ralitat, en el seu cas, de la inversió
de les quantitats rebudes.
Onzé. Mentre l'Ajuntament no ré
tiri la seva intervenció i protecció al
Teatre del Poble, es reconeixerá ala
actuals directora la 1namobilitat en
els seus carnes, and com l'absoluta
llibertat en el seu exercici, i l'orga
nització i descabdellament de Hura
iniciatives i propósits, que ánica
ment hauran de sotmetre a l'apro
vació del tinent d'alcalde represen
tant de l'Ajuntament 1 de l'Honora
ble Conseller de Cultura de la Ge
neralitat, quan aquesta acordi la
proteccló a la Institució. Els direc
tors, d'acord amb les esmentades
autorite,ts, dictaran el Reglament
interior del Teatre del Poble,.. an
s'especificaran, les normes, atribu
cions i gratificacions que ,correspon
guiri, de conformitat amb les quan
tItats totals esmentades en el Pres
supost especial."
Lleglt aquest dictamen, hem de
limitar-nos a repetir la pregunta
amb qué encapealem aquesta nota:
—?Com ha anat sisó?...
EIsmiHois cipcii•ells de
•
RADIO CORPORATION OF AMÉRICA
EX E POSICiÓ PASSCIG ,,GRACIA ,29
•T LE F001.23.909
Per DOMÉNEC GUANSÉ
rís. Hom pren per obra cap
dal la més absurda logomáquia
que ens arriba de l'altre costat
del Pirineu.
Tot allb que no té sortida al
propi país, és sovint recollit
ací amb un entusiasme provin
ciá. Hom recull sovint els re
clams j e costen milers de pes
setes a la premsa estrangera i
hom fa un festí deis déus. Com
que les defenses del país són de
bus, acluesta lleugeresa ajuda a
que les pitjors malures hi siguin
propagades. Seg-uim, no el rit
me profund de les renovacions
del món, sinó tots els mots d'or
dre de les modes més banals i
fugisseres, des de l'arquitectu
ra funcional, en les seves exage
racions més poc adaptables al
país, fins a la música de ne
gres o al primitivisme deis ex
vots. Ens deixem entabanar per
totes les sir í ilacions que en art
i en literatura fan els joves de
tot Europa. Ens empassem Ilurs
falsificacions amb la bona fe del
món més admirable.
I fem entretant uns "ah !" i
uns "oh !" i posem uns ulls
tan en blanc, que devem sem
blar els salvatges de qualsevol
illa polinésica quan hi arriben
uns marins blancs i ofereixen
uns quants collarets de vidre
o unes ti tantes botelles d'ai
guardent falsificat a canvi deis
més bells tresors del país.
Es natural que vuiguem viu
re decara Europa. Gairebésem
pre és a fora d'ací que han es
tat formats els nostres homes
més preclars Perb ara hom ja no
va a París per aprendre precisa
ment. Hom, si té una mica de
talent, va a París a cercar una
pista més gran, més lluminosa
í vistent per a les seves tomba
relleS : tombarelles de les quals
sovint només en són assabentats
uns quants snobs. Peró bé cal
hom es faci admirar de la
pensa d'on ha sortit, d'on ha
pres l'impuls per a aquestes
tombarelles.
Per aixó ja fa massa temps
cilie dura. Dura des que els
homes que formen les seleccions
que avui arriben a la maduresa,
tenien tretze o catorze anys i
eren un maldecap per a la fa
milia i una auténtica esperan
ea per al país. Peró cal que co
mencin a adonar-se'n que en
tot aque§t temps no han es
crit gairebé cap llibre seriós, ca
pae de perdurar, gairebé cap
pintura que s'aguanti. Que no
han escrit sinó uns quants
pamflets ventissos, unes guan
tes critiques fácils i que no han
deixat altres senyals que :unes
lleus esgarrinxades a la pell deis
millors homes del país, sense
haver-se atrevit tan sois a fer
venitables revisions, a desfer, a
aixafar els ídols falsos. .
Es hora ja, dones, que aban
donin aquest esperit de barrila
metafísica. Que es posin a tre
ballar seriosament, a fer esde
venir fel inda llur intelligén
cia. Es per ells mateixos que
ho demanem. Per a ells, que si
encara no se n'han adonat, se
n'adonaran d'ací a cinc, d'ací
a deu anys, quan girin al rostre
enrera i contemplin l'enorme
buidor que hi haen llurs vides,
i vegin (pe darrera séu no hi
ha ningú : que les joventuts se
gueixen uns nitres viaranys.
I hodemanem encara més per
Catalunya. Per l'enorme buidor
espiritual que avui hi ha a Ca
talunya, i que ells tenen obliga
ció cl'omplir amb l'obra llur.
Els millors dperells de
•
•
RADIO COPRORATION OF'AMÉRICA
fI Ete-amsricp,..oste ió GRACIA ,29 • • • el" ELE FON.23.909
Alfred L Palacios,
a Barcelona
Ahir, a dos quarts de dotze de
la nit, va arribar a Barcelona el
doctor Alfredo L. Palacios, se
nador argentí. L'anunci de la
seva arribada, rnalgrat haver es
tat fet amb una corta peremp
torietat, aconseguí reunir a les
andanes de l'estació de França
una gran gernació, amb gran
nombre de banderes d'entitats
catalanistes d'esquerra, que vol
gueren així palesar a aquest gran
liberal que es diu Alfredo L. Pa
lacios l'agrahnent de Catalunya
per la seva actitud gallarda du
rant l'estada de Francesc 1\ilaciá
i Ventura Gassol a Buenos Aires.
Alfredo L. Palacios, procedent
del Ferrol, arribá, amb el rapid
de Madrid, 1 els primera braços
que van estrényer-lo foren, na
turalment, els ce l'honorable
President de la Generalitat, se
nyor Macla i els del conseller de
, Cultura. senyor Gassol, mentre
la gentada Ji tributava una gran
ovado.
Des de l'estació de França, el
senyor Palacios, acompanyat deis
senyors Macla. 1 Gassol, es dirigí
a l'Hotel Colom per tal de des
cansar després de trenta-sis ho
res de viatge.
Benvingut a Barcelona, l'illus
tre pallad de la llibertat.
Recurs de la Cambra de la Propietat en retad amb eis
que afecten la Propietat Urbana en el pressupost
"Iltre. senyor: La Cambra Ofi
cial de la Prapietat Urbana de
Barcelona i en son nom i repre
sentació els sotasignants Presi
dent accidental i vice secretari,
en funcione de secretari, a Vós
acudeixen i atentament esposen:
"Que fent ús del dret que a les
Corporacions. afectades en Uurs
interessos collectius concedeis
Particle 301 de l'Estatut Munici
pal per a reclamar contra eis
pressupostos, recorren deis apro
vats per l'Ajuntament d'aquesta
ciutat, en sessio dels die s 5 i 6
de marg, per al present any 1933.
"Recolzen la impugnació en l'a
partat a) de l'esnientat article, o
sigui per no haver-se ajustat la
seva elaboració i aprovació als
trámite que estableix dit Estatut.
A tal objecte comencen recor
dant que a la expressió "trámits",
segons la sentencia de la Sala
Tercera del Tribunal Suprem, de
15 de navembre de 1926 (Gac. 20
abril), no se li ha d'atribuir el
abast de referir-la sols al
itualieme estrictament proces
sal, yergue Vesperit recte sen
tit de la llei van indubtablement
encaminats a corregir, en princi
pi, o sia en el moment inicial, els
detectes substantius, no simple
ment adjectius, que els Pres
supostos pateixen, evitant el
dany que als respectius contri
buents se'ls pagues seguir de la
inobservanga o de qué es com
plots de faisó arbitraria go dispo
sat en el propi Estatut per a les
diverses exaccions en particular.
"Els articles de l'Estatut que
•udiquen& lsýringits, són:
"Primer. El 407, en relació amb
el 8 de la Llei de 12 de juny de
1911, en quant disposen que l'ar
bitri municipal de solars sense
edificar no podrá excedir en cap
cas del 5 per 1,000 del valor en
venda de l'hm-noble.
"El Pressupost aprovat pretén
apujar-lo al sis i rnig per mil.
"Segon. L'article 386 del ma
teix Estatut, en quant no permet
crear cap arbitri nou, sino no
més transformar el gravamen del
20 per 100 de la quota al Tresor
de la contribució territorial, ri
quesa urbana, en un arbitri so
bre el valor deis solars, estiguin
o no edificats, i encara amb la
conclició de que en la data de la
implantació i durant cinc anys,
la suma de les quotes de Parbitri
no podrá excedir de la part de
contribució substituida. El Pres
supost aprovat pretén establir un
arbitri sobre solars edificats i
sense edificar, d'imperrt el 0'25
per cent de llur valor en venda,
compatible amb la participado
del 20 per cent en la contribueid
urbana.
"Tercer. L'article 458 de l'Es
tatut, en relació amb l'11 de la
Llei de 12 de juny de 1911 i els
84 1 87 del Reglanzent de 29 deis
mateixos mes i any, que dispo
sen que els locals destinats ex
clusivament a l'exercici de la in
dustria o del comerg estaran
sempre exerrtpts de l'arbitri d'in
quilinat, i que els tipus aplica
bles no passaran del 15 per 100
(ara del 25) de l'import dels llo
guers. El Pressupost aprovat
pret4si aptlear als inzgat
exempts de la contribució
industrial en virtut de go que es
tableix la base 22 del R. D. d'll
de maig de 1926 i a mes apujar
el tipus fins al 30 per 100.
"Per a legalitzar aquestes in
fraccions, demana l'Ajuntament
l'autorttzació a la Generalitat;
mes és evident que la Generalitat
no pot concedir-la i que si la con
cedis, sense perjudici del cas de
responsabilitat civil que aixo im
plicaria, l'autorització lora nulla,
per excedir de les atribuclons de
la propia Generalitat.
"Es tracta d'articles de l'Esta
tut Municipal declarats subsis
tents pel Decret de la República
de 16 de juny de 1931 (Gac. 17)
elevat a Llei per la de 15 de se
tenzbre de 1939 (Gac. 17). La mo
dificació o derogació d'aquests
articles no pot ésser sitió obra
d'una Llei de la República, con
forme anem a justificar.
"La Llei de Bases per a l'Es
tatut de CataZunya de 15 de se
tembre de 1932, en la disposició
transitoria disposa que rnentre
no legisli la Generalitat sobre
matéries de la seva competencia,
continuaran en vigor les lleis ac
tuals de l'Estat que a les maté
ries esmentades facin reíeréncia.
La Generalitat pot, dones, legis
lar sobre régim local, perqué aixi
li concedeix l'article 10 de la pro
pia Llei de Bases, peró mentre
no ho hagi fet ha de respectar
l'Estatut Municipal, sense alte
rar-lo, car és Llei de l'Estat 1
menys per adaptar-lo a une pres
supostos ja formats, car són els
pressuposts els que s'han d'adap
tar a la Idlei 1 no al centran, si
ham no vol arribar a la més com
pleta anarquia legislativa i juris
diccional.
"A més, Pesmentada Llei de
Bases en concedir a la Genera
litat la facultat legislativa li pre
fixa determlnades condicions, les
quals s'han de desenvolupar pri
mer en l'Estatut interior 1 des
prés en la Llei de Régim local
que hom dicti. Vol dir aixó que
mentre aquest Estatut, que ara
s'está discutint al Parlament ca
tala, no s'aprovi 1 no estigui en
llestida aquesta Llei, no hi ha
manera hábil de que la Gene
ralitat intervingui per compte
propi en el régim local, 1 s'han
d'aplicar estrictament les Veis
generala cle l'Estat.
"El Decret de la Generalitat
de 15 de febrer de 1933, de con
formitat amb l'acord de la Co
rnissió Mixta per a la implanta
ció de l'Estatut de Catalunya
aprovat per Decret de 26 de ge
ner de 1933, referent a serveis i
funcione del régim de les finan
ces locals, no estructura mes que
la competencia jurisdiccional,
fent constar expressament la
Comissió Mixta que no adopta
acord sobre el régim en el ma
teix decret, per no ésser de la se
va competencia. Aixo confirma el
que hem esznentat.
"Altra impugnació que hem de
ter és contra l'elevació del re
cárrec del 6 per cent que ara es
paga sobre les contribucions ur
bana 1 industrial, com arbitri ex
traordinari per eixugar el déficit
de l'Exposició, fina al 8 per cent,
que es proposa a l'empar—aiwi
'
es diu---dels Decrets de 3 de fe
brer i 24 de marg de 1931.
"Aquests Decrete, basats a la
vegada en el de 30 de desembre
de 1929, ni han estat conzplerts
per l'Ajuntament, ni acceptats
com a Llei de la República. L'A
juntament no els ha complert en
quant 11 fizava que duna compte
completament separat deis arbi
tris concedits, que //ur producte
seria necessáriament invertit en
el servei anual d'interessos i
amortització del Deute de l'Ex
posició, que en cada exercici s'ha
via de tenir en compte el rendi
ment de cada un deis arbitris per
a fer en la seva aplicació els re
tocs precisos per tal de conservar
entre ells la mateixa prcrporció
de les xifres calculades, que l'A
juntament remetria cada any a
les representacions económiques
de Barcelona els comptes justi
ficats de tots els conceptes re
lacionats amb la /iquidació de
despeses de l'Exposició, i que es
tarja anualment una reunió- de
l'Ajuntament i les representa
cions económiques per tal d'abro
var els comptes presentats i de
terminar sobre les- modificacions
en la quantia o tipus de recarrec
deis arbitris. D'aquestes candi
cions creiem no se n'ha complert
cap, pero de les dues ultimes ha
ctfirmem solemnement, car una
de les Entitats económiques afee
tades és la nostra, 1 res se'ns ha
remés ni a cap reunió se'ns ha
cridat.
"Altrament els esmentats De
crets no han estat acceptats com
a Llei de la República, com ho
prova qm." Fav,xiii inicial de sis
milions de pessetes, decreisent en
una décima part cada any fins a
la total extinció al cap de deu
anys, no ha estat otorgat pas, i
que tampoc s'ha donat al Govern
aquell edifici del recinte de l'Ex
posició que hom va prometre 1
que el Govern acceptá en l'arti
ele 5 del Decret de 24 de marc de
1931. Essent així és dar que no
tan sols hom no pot augmentar
el recarrec del 6 a/ 8 per cent,
sinó que no procedeix tanmateix
pagar recárrec de cap mena.
"Finalment la Cambra ha
d'impugnar Paprovació del Pres
supost des d'un altre punt de
vista genéric o global. Ens rete
rim a la nullitat de la seva apro
vació per extemporánia.
"Amb data 28 de desernbre de
1932 les Corts de la República
aprovaren una Llei que disposa
que s'entendrien prorrogats per
a rana 1933 els Pressupostos deis
Ajuntaments que el dia 31 de de
sembre de 1932 no tinguessin
aprovats Pressupostos nous per a
regir en l'esmentat any.
"L'Ajuntament de Barcelona
es trobava en aquest cas 1 com
que la Llei esmentada té vigencia
a Catalunya, conforme la dispo
sició transitoria de la Llei de Ba
ses per a l'Estatut catalá de 15
de setembre de 1932, car no está
aprovat aquest Estatut 1 menys
encara la Llei de régim local, és
evident que per a Pany 1933 han
de regir els Pressupostos de l'any
anterior automáticament pror
rogats.
"Per tot l'exposat
"US PREGUEM ATENTAMENT
que tenint per fornitaada amb
temps i forma reclamació contra
els Pressupostos per l'interior,
aprovats per l'Ajuntament d'a
questa ciutat per a Van?' 1933, us
serviu declarar que la seva
aprovació no s'ha ajustat a la
Llei, ni tampoc la seva formació
en go que fa referencia als arbi
tris sobre solars sense edificar,
solars edificats 1 sense edWcar,
impost sobre lloguers 1 recárrec
extraordinari sobre les contribu
cions urbana i industrial (Expo
sició), i en conseqüencia ordenar
que es torni a l'Ajuntament per
tal que se subsanin totes les ine
galitats comeses.
"Grdcia que esperem mereixer
de la vostra reconeguda justicia.
"Que Déu us guardi molts
anys.—Bareelona, 21 de marg de
1933. — El President accidental,
J. A. Mas Yebra.—El otee secre tan, loan Gaya Busquets.-11tre•
senyor Conseller de Finances de
la Generalitat de Catalunya.
L'arbitri de solars
La Cambra Oficial de la Pro
pietat Urbana avisa als contri
bztents afectats per Parboltri so
bre els solare sense edificar, que
continua les gestions començades
prop de la Generalitat i que fan
esperangar que hortz podrá tro
bar una fórmula de concordia,
havent entretant els propietaris
esmentats de no precipitar-se, de
no ter res sense rebre un nou avis
de la Cambra.
25 març 1933.
27 març de 1938 la rambla
FiGURES
Bon día per a volar! Sol ciar,
temperatura amable. Vent del
nord molt suau. L'avió ens es
pera...
Gran trepidació. L'hélix oca
siona una ventada furiosa que
s'enduu barrets 1 aixeca faldi
llas. S'obre la portella de l'avio
neta i ocupo el meu lloc de pas
satger. En Canudes em dóna
uns cotons per a les orelles. Em
poso equipat com un explorador.
El pilot inicia la sortida i correm
com uns desesperats per 'claman
del camp. Ah, ja no som damunt
del camp! Estem a cinquanta
metres. Anem pujant d'una ma
nera vertiginosa. Ara pugem
verticalment. J a som m o 1 t
amunt, passem per damunt del
Cementiri Nou, que sembla un
pessebre arrecerat sota Mont
juic. La ciutat als nostres peus,
grandiosa i panorámica.
Una veu llunyana que el vent
impetuós s'emporta:
—Us agrada?
Una altra veu que és la meya,
pero que ni jo santo:
—Molt bonic!
El motor rondina ferotgement
1 el vent bufa amb una força
fantástica.
—La Rambla... La plaga, de
Catalunya... La Sagrada Fami
lia...
Jo provo de treure el cap, peró
tinc por que el vent tallant se
me l'emporti. Vaig dient 'a tot
que sí i miro només les perspec
tives llunyanes. Temo que l'in
clinar-me faci perdre l'equilibri
a l'aparell. La meya timidesa
augmenta cada vegada que anem
pujant núvols arnurít.
Tornada. Barcelona es queda
al nostre darrera. La quitxalla
ha vist passar un aeroplá i ha
aixecat llurs caparrons i ha cri
dat d'alegria. La veina ha tret el
cap a la finestra i el bon senyor
matiner ha aixecat la mirada.
Ha passat un avió...
La plana del Llobregat. Un
carrilet que sembla una joguina.
Unes formiguel que corren per
entre mis arbres i que aixequen
nuvolets de pols. Ah!, qué és
aixó? El ventre se'm despenja.
L'estómac em cau. L'avió baixa
verticalment... Ara planeja. DinL,
tre uns minuts tocará terra. Ni
ens n'adonem. Correm altra ve
gada pel camp d'aviació camí
de l'hangar. L'hélix es para.
Quin silenci! Encara estem ei
xordats. En baixar saltem una
mica massa...
—Com ha anat ab'có?
—Molt interesant, molt inte
ressant.
---Hi tornaríeu?
—Per qué no?
* * *
Sota l'hangar. Lloc d'escena
inapreciable per a fer un inl,er
viu a un aviador, sobretot des
prés d'una estona de vol. Abans,
la víctima era jo. Ara la víctima
és En Canudes. Els temps — les
hores — canvien.
Una biografia, per més que
vulgueu ésser renovador i origi
nal, ha de començar com tot,es
les coses normals i perfectes, pel
començament. J'osen Canudes 1
Busquets, fill de pares catalans,
va néixer a la ciutat de Barcelo
na el dia 29 de desembre de
l'any 1894. No us hi capfiqueu ni
feu números: En Canudes té
trenta-nou anys. El xicot, pero,
els porta molt bé 1 sap dissimu
lar-los coquetament. Els aires
que podríem anomenar superiors,
rejoveneixen. En Canudes podría
passar per un home de trenta
anys 1 ningú no hi tindria res
a dir. Eh, és ciar, menys que
ningú.
Fou un bon estudiant. Féu el
Batxillerat a l'Institut de Barce
lona i cursa l'ampliació de la
carrera d'enginyer industrial a
Bilbao, peró durant el primer
any agafá una greu malaltia in
testinal, es vejé obligat a aban
donar els estudis i hagué de pas
s • uns quants anys a Canet de
Mar, apartat de tota activitat
científica i escolar.
En Canudes ens diu:
—D'infant era molt bon mi
nyó, anava a collegi sense per
dre una classe i només tenia una
debilitat de carácter gastron6-
mic: que m'agradaven molt les
taronges i que era llaminer com
una "poule" de luxe.
Una de les anécdotas d'infan
tesa que m'ha quedat més gra
vada a la memoria fou la se
güent: acabaven d'ordenar el
meu ascens al grau elemental
després de la classe de párvuls,
Ciutadans:
Per Catalunya i per
l'autonomia: al costat
de les autoritats cata
lanes!
artt- -'1-11 • CA Alaa
(Un interviu
per la qual havia passat triom
falment. S'entén que h`avia dis
cutit amb l'abecedari i que ja sa
bia poc més o menys que dos 1
dos feien quatre.
Els "grans" de la nova classe
em sotmet,eren al fogueig inevi
table abans de concedir-me els
honors de l'alternativa. Imagi
neu-vos que en entrar van dir
me que el professor es deia
"senyor Élardons" i que, com
que aquell día era el seu sant, si
no el felicitava em tindria per
cap d'esquila. Prou, Prou. Quan
el mestre va passar pel costat
del rneu pupitre jo que m'aíxeco
li die, emocionat:
—Buenos días, senor Llardons!
No vaig tenir mal Llardons!
D'una bufetada fantástica vaig
caure d'esquena i feia el primer
capotatge de la meya vida. Des
pres. aquella patuleia de la clas
se deis grans van explicar-me
que alló de senyor Llardons
havien tret ells perqué el mestre
anava pie de llánties, i que alló
del sant m'ho havien dit parqué
aquell día era dijous gras.
* * *
Quan es parla d'aviació cata
lana es pensa, infalliblement,
en Josep Canudes. Quan honi
es troba a Pestranger i es veuen
grans coses aeronáutiques, hom
recorda, amb enterniment, el
nostre petit país, tot pensant:
Nosaltres ta,mbé tenim bons
aviadors: Josep Canudes, Carre
res, Xuclá... I ádhuc quan llegiu
El futur aviador, a dos anys
(Foto Napoleón)
els diaris que tal o tal "as" de
l'aviació ha fet la travessia del
Pacífic o dé l'Atlántic, també
penseu que si els nostres avia
dors t,inguessin l'ajut financer
que aquestes empreses requerei
xen serien capaços de travessar
alió que es presentés.
En Canudés ha estat un ro
mande de l'aviació. L'altre dia
parlávem d'En Massana i d'En
Ventura i cíe l'época romántica
del futbol catalá, aquella época
deis partits de Campionat Bar
celona-Espanyol a trenta cén
tims l'entrada i vint-i-cinc ca
dires venudes. Dones bé: En
Canudes ha viscut també l'época
romántica de l'aviació. L'época
deis avions amb rodes de bici
cleta 1 ales de castró. L'época deis
monomotors, 1 encara gracias.
L'época en qué calla anar al
Prat en tartana 1 pagant vuit
pessetes. L'época en qué l'avia
ció era la follia, era el drama
familiar consta nt, era la ruina
segura...
Hem parlat de l'época roma,n
tiza de l'aviació com d'una cosa
pretérita t no hem estat justos.
L'época -romántica de l'aviació
nc acabará mal. Parqué l'aviació
é per ella mateixa, una cosa
rmantiea. Els aviadors es ju
guen cada día la vida. Són gent
despresa, 'hure, generosa, cor
dial. Formen una petita familia
entre els humans que estan ad
he,rits a les poltrones burocráti
ques o als terrossos deis camps
de blat i d'userda. Formen una
petita familia 1, cada dia, aguas
ta patita familia va quedant més
recluida parqué les audácies de
l'aire tenen sorpresas perilloses.
I, tanmateix, els aviadors tornen
a aixecar-se cada mati amb l'es
rerança de guanyar un m'u ré
cord o pel sol plaer de passejar
se entre núvois i de tenir triom
biografia amb Josep
E
Canudes)
per DOMENEC DE BELLMUNC
Els avions civils de Canudes volen sobre la encara placa de Sant Jaume la tarde del día 14 d'abril de 1931
falment sota llurs peus aquest
món petit i miserable. ,
Es curiós. • Els aviadors cent
per cent, els auténtics de debo,
no donen mai la culpa deis acci
dents als aparells. Es a dir: sal
ven l'aviació, defense,n llur cau
sa esportiva. Fan del vol una
cosa agradable, una religió. Sem
pre es r---1,7eix l'accident per un
error de técnica del pilot, per
una equivocació de eálcul sobre
l'alçaria, per un descuit q,un ex
cés de, fatiga. Els aviadors tenen
va^ fe rue suporta tatas Les pro
ves. El perill els familiaritza amb
la gloria 1 el triomf els estimula
a noVes proeses.
Josep Canudes ha estat, fins a
l'hora, present, el més gran avia
dor catalá. El primer aviador
catalá. Es un fet indiscutible. La
seva vida fins als trenta-vuit
anys es pot resumir en la frase
següent: tot per l'aviado cata
. lana. Tot per l'aviació-catalana
vol dir que ho ha'dona,t'tot, ma
teriálnient'tót, Í1hŠ arrulnar
se per l'aviació catalana. La saya
darrera epopeia fou la cread()
de la primera 'Mía regalar ca
talana Barcelona-Seu d'Urgell,
tinta que hagué de plegar per
manca d'ajut oficial després de
molts mils duros perduts
* * *
L'aviador ens diu:
ací una pregunta di
fícil de cOnteStar. No sé exacta
ment el moment en qaé va co
mençar la meya vocació per l'a
viació. No va néixer en un ins
tant, Ccm una flamarada • místi
da que vaig veure enlairar-se
un avió. Fou Ponze de febrer de
1910, el dia en qué tingué lloc el
primer vol a Barcelona i a Es
panya. Tenia lloc en sessió pri
vada 1 reservada a les autoritats,
premsa 1 alguns amics. Jo vaig
anar-hi amb un periodista amic
de casa meya. Poc temps després,
els vols de la primera setmana
d'aviació organitzada per l'Ajun
tament de Barcelona fixaven de
finitivament una vocació: jo va
lla volar!"
* * *
I En Canudes volá! I tant si
yola! L'any 1916 entra a l'Escola
Catalana d'Aviad& Al cap d'un
any era pilot aviador de la Fede
ració Aeronáutica Internacional,
1 pel maig de 1918 era professor
de l'Escola Catalana, de la qual
havia sortit, i l'any següent n'era
nomenat director. L'any 1921 era
nomenat pilot aviador militar de
primera categoría i Pany següent
pilot aviador de transports pú
blics.
Ha volat! Porta efectuades
1.979 horas de vol damunt
Catalunya, Espanya, França, An
glaterra, Italia, Alemanya i Mar
roe Aquestes horas de vol repre
senten 230.000 quilómetres recor
reguts, és a dir, l'equivalencia de
sis vegades la volta al món pel
cinturó equatorial
Ha visitat 27 aeródroms aspa
nyols diferents, 1 9 aeriports
francesas, 4 aeriports anglesos,
3 de marroquins, 2 d'italians 1
un aerinort alemany.
Ha pilotat 50 tipus d'avlons
diferents, volats naturalment
...aa,...aa,,:•••••• •
.
Canudes, en pie vol, en el lloc de comandament ael seu avio
(Foto Gaspar)
ca, sinó que fou obra d'algun
temps i conseqüencia de diversos
fets.
Veureu. Potser que anem a
pams El primer fet que va fer
me una gran impressió fou la
travessia del canal de la Mane
ga per En Blériot l'any 1909.
Jo era un adolescent, peró la
cosa m'interessá tant que poc
temps després escrivia el meu
primer article sobre aviació.
La meya déria aná prenent
forma tot recollint fotografies 1
retalls de premsa amb articles
notes sobre aviació. Avui encara
recordo amb emoció l'espectacle
inoblidable de la primera vega
com a pilot, i, per tant, sense
comptar-hi els volats com a pas
satger. Des de 25 cavalls de po
tencia fins a 1.000 cavalls. Apa
rells de construcció catalana, es
panyola, francesa, anglesa, ale
manya, italiana i txecoslovaca.
Monomotors. bimotors 1 trimo
tors.
L'obra més important d'En
Canudes és, paró, la seva tasca
d'ensenyament 1 de divulgació
aeronáutica. Articles, conferen
cies, vols de propaganda, bateigs
de l'aire, visites turlstiques per
ternes catalanes i, sobretot, la
seva obra a l'Escota d'Aviació
Catalana 1 a l'Aeródrom Canu
des. Sota la seva direcció perso
nal ha format un equip catalá
de 43 pilots aviadors civils. Ha
recorregut Catalunya pam a pam.
Ha donat la benedicció de les
altures, en el seu avió predilecte,
als personatges més importants
de Catalunya, 1 els que no han
volgut batejar-se, sentint l'amo
ció deis dos mil metres 1 el tre
pidar- eixordador deis motors, en
cara es poden repensar que
sempre trobaran En Canudes
disposat a posar-se l'estola.
Un dia ens deia que a poc a
poc s'havia ánat ese,ecialitzant
en el bateig de reines. Encara
recordem el primer any de la
festa de les modistetes. La Pa
quita Roig hi comparegué amb
totes les dames de la seva Cort
d'honor, les quals, de passada,
ana.ven acompanyades per llurs
mares respectives. Dones bé: En
Canudes, ajudat per En Carreres
1 En Xuclá, els seus dos grans
collaboradora, batejaren l reina,
divuit ángels de Déu, quatre ma
res atrevidotes 1 sis valents de
la comissió organitzadora. Des
prés dels vols, que duraren qua
tre hores, s'organitzá un lunch
als hangars 1 un ball amb gra
mola oue dura fins a les dues de
la tarda.
En Canudes funda l'any 1916
l'Aero Club de Catalunva. Ha es
tat fundador de la Penya de
l'Alre, de la Unió de Pilots Avia
dors Civils de Catalunya, de
l'Aeronauta Club i de la revista
"Aviado". Ha collaborat a la fun
dacio d el'Aero Club de Lleida,
de l'Aeronáutic Club Emporda
nés, del Club d'Aviació de Cer
danya, de l'A. C. de Sant Andreu
i del Club d'Aviació S. E. R. P.
• *1 *•
En Canudes parla:
—"Em demanáveu anécdotas?
La meya afició esportiva pre
dilecta era efectuar vals per Ca
,talunya. L'any 1919 valg fer un
viatge exprés a Figueres — en
automóbil — per estudiar-hi so
bre el terreny un lloc d'aterrat
ge, car em feia Muslo d'anar-hl
en avió. Al cap de pocs dies r
presentava a la bella vila empor
danesa en -un avió de, turisme,
amb un gran éxit rrndrniració
de sorpresa. El que més va estra
nyar els figuerencs fou el sen
tir-me parlar en catala No po
dien avenir-se de bell antuvi a
qué un catalá també anés pels
aires i, instintivament, els més
políglotas, tot i sentir-me parlar
en catalá, m'interrogaven en un
francés aproximat
• *
—Una anécdota més compli
cada i més novellesca. En certa
ocasió, tot portant un avió de
Milá a Barcelcna i mentre yola
va damunt deis Apenins a més
de 2.000 metres 1 a la
vista de la mar, vaig sofrir una
avaria seriosa. Va rebentar una
soldadura defectuosa i aixó va
produir una escapada de pressió
en el dipósit de benzina: conse
qüencia, que el carburat no arri
baya al motor i aquest se'm para
de sobte. La perspectiva no era
gens agradable: per una banda,
tenia la costa entre Génova i
MATERIALS DE CIMENT 1 AMIANT
PR A LA CONSTRUCCIO
Voltri, extremadament inhospi
talaria per a un avió terrestre,
i per altra banda tenia els
contrafort, rocosos i desiguals
deis Apenins, terreny trencat que
no oferia cap reconet per a pro
var-hi un aterratge. Es velen,
molt lluny, les planures de Novi
Ligure, a les quals era material
ment impossible d'arribar amb
el planeig de l'avió.
Com que no hi havia gaire
temps per a meditar, em vaig
decidir pel costat de terna, 1 quan
només restaven uns -300 metres
d'alçaria cm vaig llançar a l'a
terratge damunt d'un riu, apro
fitant una petita illa, massa ple
na de pedres, que m'oferia hos
pitalitat. L'atzar, gran element
aeronaatic, féu que tot anés com
una seda. Havia aterrat al cen
tre del riu Orba i al costat del
poble d'Ovada: l'avió no havia
sofert cap desperfecte. Al cap de
cinc minuts tenia tot el noble al
rneu costat 1 amb el poble uns
soidats d'artillería. Els soldats
em van acompanyar al "coman
do", cap militar de la comarca,
i allí vaig ensenyaf la documen
tad() meya 1 de l'aparell. Se
m'atengué admirablement, vaig
arranjar l'avió 1 em vaig retirar'
a dormir esperant l'endemá al
mati per reprendre el vol. Peró
vet aci que a mítja nit, quan dor?
mia tranqui•lament, em desperr
taren u.ns grans cops a la porta
de la nieva cambra de l'hotel.
Sentia la •veu de l'hostaler que
cridava tot esverat comminant
La primera bandera catalana a la
carlinga de l'avió de Canudes
l'any 1918
me a obrir d'ordre del "mares
ehallo" (una mena de sergent
deis carabinieri o civils d'Italia).
Vaig vestir-me en un dir Jesús i
vaig assabentar-me, entre sor
PrIsééshai qdulteeril"irL e.
De moment vaig endevinar que
el sergent estáva indignat Perqlé
jo havia denat •
el "Parte" del
meu aterratge als artillers en
comptes de feí-ho als carabi
,
nieri.
'Tota la meya documentad() en
regla i els rnéus raonainentl
clars 1 convincents no varen ser
vir-me de res. El "mareschallo"
m'ordena que l'acompanyés a la
caserna. Afortunadament, qual
sortlem de l'Albergo entraven él
general comandant militar del
cantó 1 el seu ajudant. El gene
ral, estranyat, va preguntar qué
passava, i assabentat de tot i
comprovada per tercera \regada
la meya documentació í la dé,
l'avió, va donar-me tota mena de'
satisfaccions per l'atzagaiada del
carabinieri 1 de passada lí va
collocar un gran esbronc. Va
dir-li amb malta energia que jo
era un turista que anava a Ita
lia a comprar avions 1 que la
seva obligació era .donar facill
tats i bon tracte parqué hi tor
nés ben sovint i que amb la seva ,
conducta estúpida només acon
seguirla que digués pestes d'Itá
lla. El "maresehallo" va excu
sar-se dient que sospitava que
un espía al servei de
Tanta era la seva mania con
tra l'espionatge que, malgrat
l'actitud del general envers el
sergent, aauest em féu anar
l'endema al matí a la caserna i
va sotmetre'm a un interrogato
rl que durá dues hore,s. Vaig ha
ver d'caplicar-li detalladament
totes les ratlles 1 senyals del
mapa 1 donar-li l'exacta inter
pretació de tots els números
croquis; finalment, vaig poder
marxar, pero no em deixá ni a
sol ni a ombra mentre vaig res
tar a Ovada
Heus aci la sola vegada que he
estat pres per espía internacio
nal 1 a punt d'aviar a la preso
al con deis Ape
-Ah, és clar—segueix dient En
Canucles—una de les delícies de
l'aviació és el turisme aeri. El tu
risme marítim 1 el terrestre no
poden comparar-se a l'entOció 1
al plaer que s'experimenta des•
cobrint paisatges des de l'aire.
Entre els llocs preferits per al
turisme aeri hi ha Mallorca. Re
cord° que no fa gaires anys vaig
passar-hi una temporada mag
nífica. Tenia un avió i amb mi
dos excellents amics i companys,
l'amic Trilla 1 el mecánic Felipe.
En una cíe les nostres excur
siqns aéries havíem aterrit en
un indret, incomparablement
bell on ens haviem fet una re
pepció entusiástica í afectuosa.
Se'ns menjaven a festes í a
atencions. Feia temps que els
meus dos companys se'm queixa
ven que a tot arreu les millors
atencions i els millors obsequis
eren sernpre per al pilot de l'avió
que els Passatgers es quedaven
sempre amb les cues. Irónica
ment es planyien d'aquesta des
igualtat de tracte que jo era el
primer a lamentar i a trabar in
justa. Peró aquell dia es veu que
els esperava la revenja.
Les autoritat,s i principals per
sonalitats de la vila ens varen
aterir un banquet espléndid. Des
prés de dinar, en un círcol que
em sembla recordar que era mau
rista, prenguérem café i cigars 1
mentre s'iniciava una animada
conversa sobre aviació, els meus
companys varen desaparéixer
amb tanta discreció que passaren.
desapercebuts. Hauria estat inú
til que jo hagués intentat eva
dir-me i no hauria estat elegant
per part meya després d'aquell
gran dinar. Els indígenes m'a
premiaven a preguntes i jo no
parava de donar explicacions
fins que a poc a poc 1 davant
d'un gran silenci vaig acabar per
donar una veritable í llarga con
ferencia sobre temes aeronau
tics.
Al vespre vaig quedar lliure.
Aleshores em vaig posar a cercar
els meus companys, paró no els
trobava enlloc. Cansat de buscar
inútilment, vaig decidir anar
me'n a la fonda i em vaig posar
a sopar tot sol. I quan acabava
de' sopar vaig sentir una gran -cri
cf6rfa de riaIles i cançons. E1S
meus amics arribaven acampa
1 nyats per una munió de noies de
la vila. S'havien passat la tarda
barquejant, ballant i divertint
se, mentre jo—el pilot—donava Iuna conferencia de tres hores a
les forces vives de la població.
* * *
I encara una altra:
—Una vegada vaig fallar per
causes "alienes a la voluntat del
conferenciant" en una conferen
cia organitzada per un centre
cultural d'una població important
i próxima a Barcelona. M'hauria,
agradat d'anar-hi paró va arri
bar 'un alt cap de la Direcció d'A
eronáutica que venia a inspec
cionar la nostra Escota i aixó va, ,
Impedir que pogués sortir de Bar
celona per anar a donar la con
ferencia anunciada. Un bon amic
meu, documentadíssim sobre el
tema de la meya conferencia, va
oferir-se'm per anar-hi ell junt
amb una lletra sentidíssima d'ex
cuses meves per a la Junta del
Centre. El meu company es pre
senta a la vila en qüestió, par14,
amb el president i demés mern.
bres de la Junta del Centre i tot,S
van acceptar de bon grat la subs•
titució per aquell cas de força
major. Arriba el moment de la,
conferencia 1 amb gran astora
ment del meu amic el president
comença Pacte 1 es posa a fer
una presentad() del conferen
ciant com si fós jo mateix. "Acl
teniu el gran Canudes. Es un ho
nor per a mi presentar En Canu
des. Lastre de l'aviació catala
na. En Canudes aci i En Canu
des allá..." Sort que el meu subs¦
titut, que era molt tranquil, es
pera pacientment que acabes la
presentació i quan arriba el torn
al conferenciant, després de leS
paraules del president "I ara es
colteu el senyor Canudes..." el
meu amic comença dient:
"En Josep Canudes, que no
sóc jo, precisament..." I va expli•
can les raons per les quals jo no
havia pogut anar-hi. El que ha
via passat era fácil d'explicar: el
president s'havia "embotellat"
un gran discurs de presentació
meva i a o volia deixar-se perdre
rocasió d'engegar-lo.
Final:
—?Quines són :es vostres grana
aficions?
—L'aviació 1 la rnúsica
?I la vostra illusió máxima?
—Que Catalunya fos el primer
poble del món en maaéria aero
náutica.
Ciutaa Pérez Salas:
Per la dignitat de la
República cal acabar
amb els atracaments.
4 la'ramb a
27 marg de 1933
Es enorme. De tornada del seu
viatge a Madrid hem volgut que
Jaume Aiguader, l'alcalde de la
ciutat 1 l'animador decisiu del
gran projecte—en cerní d'immi
nent realització— ens en parles
per als lectors de LA RAMBLA.
La Premsa diária ha pogut do
nar aquests dies noticies del trá
znit de les gestions realitzades a
Madrid i, finalment, del Decret
de creació del Comité d'Enllaços
Ferroviaris de Barcelona.
Els-enllaços ferroviaris de Bar
celona? Poca cosa: l'electrifica
ció i confluencia de les primeres
linles ferroviáries de Catalunya
al centre de Barcelona. Vilanova,
Mataró, Granollers, Sitges, Vila
franca; a poes minuts de la piala
de Catalunya; será més lluny
Sant Andreu que Castelldefels o
Mongat. L'alliberament de la clu
tat de les seves muralles de me
tan: els riells deis ferrocarrils.
L'eliminació d'un perill conatant
1 d'un greu obstacle per al tráfic
urbá: els passos a nlvell. El car
rer d'Aragó 1 el carrer de Meri
diana, avui destroçats amb la
trinxera, convertits en dos grans
nervis essencials de la clutat. I
encara més. Encara més: Unes
obres vastissimes, de 'larga du
rada, que donaran ocupació a
centenars d'obrers.
• • •
Jaume Aiguader. Hera vingut a
trobar-lo en aquest despatx par
ticular del seu domicili, al
metí del diumenge, sense apre
mis polítics ni municipals. Entre
cigarret 1 cigarret. Aiguader
ens ha mostrat, amb les mans
1Rusionades, els projectes 1 plans
de les obres a realitzar. So
bre les cartes de Barcelona, el
seu dít ressegueix els nous tra
gats ferroviaris, les rectificacions
projectades, la xarxa de ferro que
circumda Barcelona 1 que será
eliminada, els passos a nivell que
desapareixeran. Les platges, ara
encara llunyanes, que seran aviat
platges de Barcelona. Les esta
cions, els encreuaraents. Línies,
°orbes, punts, taques, dibuixades
••--eeeee-st-•• aelleee•
AIGEADER
.sobre el paper per pulcres mans
,de técníc.
aquest és el nou tra
gat que seguiran els ferrocarrils
de la costa; aquí els de Grano
Ilers, aquí els de Vilanova 1 Vi
lafranca. Tots ella vinciran a
coincidir, per sota terra, a la
plaga de Catalunya, al cor de la
clutat. En pocs minuta, el ciu
tecla deis puebles d'aquesta ampla
contornada de Barcelona, seran
al centre de la ciutat, que veurá
augmentar de fet en molts mi
Ilenars d'ánimes els seus habi
tants. La realització deis enlla
gos ferroviaris, en els seus as
pectes urbanistic, económía so
cial, urbá 1 tecnic. tindrá tanta
importancia per a Barcelona
com, per exemple, l'Exposició del
88. Amb la eonstrucció del Port
Frene, l'electrificació 1 confluen
cia de lés principals vies de co
municad() a la plaga de Catalu
nya, ha d'ésser una empenta for
inidable a aerigrandiment 1 pro
gres de Barcelona. Compteu, de
Inés a més, el que representa per
a la ciutat el cobriment d'una via
urbana de la importancia del
carrer d'Aragó--que podrá ésser
un Balmes transversal, amb els
seus trenea metres d'amplada—,
1 la perllongació fins als subur
bis extrems de la Gran Vía Me
ildiana, per sota de la qual, d'a
provar-se el pla actual confecclo
nat pels técnics, passarien les sis
vies del Metro, Nord 1 "Madrid,
Saragossa 1 Alacant", correspo
nents, respectivament, a Sagrera,
interior 1 costa de Llevant, que
vindran a coincidir a les esta
cions de la plepa de Catalunya.
Per la banda de Ponent, a més
del Metro, hi arribarien les de
Vilanova i Vilafranca. Encara
Saló Doré
Tots el dies
rirazy lloys Orchosin
en els
Ts i sortidas ce teatre,
De 10 a 12 nit
CONCERT
SEXTET TOLDRA
Par o el o 111.
Conversa arnb Jaume Aiguader
més—ha continuat Alguader
El pla fará possible la integradó
a la ciutat deis vastos terrenys
que actualinent ocupa l'estació
del Nord, que seria aleshores sub
terránia. Restarla només a la su
perficie l'edificadó necessária
d'oficines; la resta, amb els grans
molls de mercaderies, desaparea
xeria 1 deixaria lliure una gran
extensió, de magnific interés ur
bá per a la ciutat.
Finalment, continua l'alcalde
de Barcelona, un altre punt es
senclal a remarcar: l'enorme im
portáncia social de les obres, cal
culades en principi d'una dura
da de vuit a deu anys, 1 en les
quals trabaran ocupació cente
nars d'obrers de construcció
metalltergles, a part deis treballs
complementaris que caldrá dur a
terme. Aquest aspecte del nostre
projecte, importantissan, vindrá
a ésser per a Barcelona un remei
més al terrible problema deis
"sense teína" que, amb tot 1 no
revestir de molt l'enorme trans
cendencia collectiva que aconse
gueix arreu del món, no per aixó
iíiu
Sentim molt, senyor C., que
aquestes cróniques no siguin del
vostre gust. No és que ens ha
guera fet la lauda que hagin d'a
gradar a tothom, perqué nasal
tres som modestos i sempre
creiera que el que escrivim no
té cap mérit. Mal, peró, no hau
rlem cregut que vós, tot un di
putat al Parlament de Catalunya,
us 1ndignéssiu amb aquest pobre
periodista pel sol fet de no ha
ver esmentat un discurs vostre
que vós mateix qualifiqueu de "la
pall1ssa més forte que mai s'ha
donat a la Lliga". Ho sentim
molt, senyor C., pela) no podem
fer-hl res.
Si nosaltres escrivíssim per do
nar-vos gust; si nosaltres mill
téssim en el vostre partit; si
aquesta seccló fos una mena de
diarl de sessions, potser tindrieu
raó de queixar-vos, sense que se'n
ressentís la vostra modestia. Peró
tingueu present, senyor C., que
nosaltres escriv1m el que volem
1 no pas el que a vós us interessa.
tingueu present, per últím, senyor
C., les característiques especials
d'aquesta secció, i si tot aixó ho
teniu present, potser compren
dreu que us heu debcat endur una
mica per aquella vanitat que tots
els homes tenim 1 que heu estat
injust en qualificar-nos d'hipó
crites, grollers 1 antí... el vostre
partit, en la carta que heu adre
late. a la Direcció.
Si no ens coneguéssim, si fós
sim per vós un estrany, compren
drlem la vostra actitud perqué
tots tenim "una hora tonta". Ens
estranya, peró, que un home deis
vostres principia es quelxi i ens
qualifiqui a través d'una tercera
persona perqué creieu—indubta
blement —que pot tenle' alguna
autoritat damunt nostre.
Sentim molt, senyor C., que us
hagi produit tanta indignació el
fet de no haver-nos fet ressó del
vostre gran discurs. No heu tin
gut en compte la possibilitat que,
cractant-se d'uns comentares set
manals d'un carácter especial,
pogués sser un oblit o que los
degut a no encaixar-hi; no heu
fet el que hauria fet qualsevol
amic: advertir-nos-ho directa
ment.
Ho sentim molt. Velem només
desmentir un qualificatiu: el
d'ante.. el vostre partit. El des
mentim rodonament. El vOstre
partit ens inspira quelcom rnés
que respecte. Sentim per en un
afecte sincer. I per aixó no vo
lem barrejar una cosa amb l'al
tra. Una cosa és el voStre partit
1 l'ideare que representa i una
altra cosa és que vós us índigneu
perqué ens descuidem de dir que
heu fet un gran discurs. Si d'un
debat en donem una referencia
idiota (sic) perqué oblidem de
fer-vos l'elogi; sí som hipócrítes
o grollers... tot aixó no val la. pe
na de desmentir-ho. Ens feria
l'efecte que fem com aquelles
criatures que es posen a. plorar
i a picar de peus perqué algú els
díu: lleig!
A.
Dimarts, a l'últim, va aprovar
se l'article 16 de l'E,statut Inte
rior de Catalunya. "Queda total
ment prohibida la usura". Tot
alló que després s'hi volia afegir:
pornografía, prostitució, jocs
d'envit, etc., etc., se'n va anar a
rodar. La Lliga Regionalista ah!
la Lliga Catalana, que primera
ment va oposar-se a aquest ar
ticle considerant-lo innecessari,
després va negar-se a que fós re
tirat i el va votar com un sol ho
me. La sessió va comengar--com
sempre— amb precs i preguntes
per a "solaz y esparcimiento" del
senyor Vidal 1 Guardiola que va
tencar el foc fent honor a la mis
sló de "teloner" que II té encoma
nada la Lliga.
é
111[:L ri o
Pa
per L. AYMAN1 i BAUDMA
La discussió
del projecte de
Llei sobre els
regidors ele
. gits per l'arta
ele 29 dona
ocásió a un
debat apassio
nadissim. Va
tornar a res
sucitar el se
nyor Romero
Robledo, pro
suscitar el se
nyor Trias de Bes 1 va debutar
el senyor Fontbernat amb un
discurs que els diputats de la
Lliga no pogueren interrompre, en
el transcurs del qual l'orador tirá
les floretes de costum al senyor
Romeva.
La nota pintoresca d'aquest
debat va anar a carrec dels se
nyors Selves i Sol. Quan el con
seller de C-overnació va fer re
ferencia "al magnIfic discurs del
senyor Sol", el diputat de la
Lliga va somriure i tot era fer
protestes de modestia. Quan el
senyor Selves acabá, per?), la seva
frase: "magnífic discurs... en de
fensa del caciquisme" el senyor
Sol va tornar-se tot vermell 1 va
protestar d'altra manera.
El dimecres el debat sobre el
Llceu va inaugurar la sessió 1,
naturalment, tractant-se de tren
car el foc, va parlar el senyor
Vldal i Guardiola. El senyor Gas
sol va contestar-11 pe a pa en un
discurs de tres parts--segons En
Fontbernat, com les sonates —
aquest debat no va servir per al
tra cosa que per a fer quedar ma
lament, una vegada més, el pobre
senyor Pellice
na —del qual
va fer grans
elogia el se
nyor Gassol.
Segons va des
prendre's de la
discussló, el se
nyor Pellicena,
en l'afer del
Líeme va in
ter ve nir-hi
com en l'afer
del pal d'a
marratge. I com en l'afer del pal,
els senyors de la Lliga van deixar
llur correligionari a -l'altura del
betum.
L'exit més sorollós de /lenes,
peree l'aconsegui el senyor Vidal
1 Guardiola en comenlar la seva
rectificacló amb aquestes parau
les:
—Senyors diputats: aixó de Ter
les coses per darrera...
No cal dir que no pogué aca
bar la frase. EN catolicissims se
nyors Rovira Roure 1 Romeva es
taven congestionats de tan riure.
L'únic diputat que va mantenir
se impertorbable va ésser el se
nyor Valls í Taverner. L'angelet!
La discussió del projecte de
Llei autoritzant la Generalitat
per a fer un empréstit de quinze
milions, doná lloc al debat que
la Cambra batejá de seguida de
"debat deis enginyers" perqué hi
íntervingueren els senyors Pi i
Sunyer, pel Govern, Tallada per
la Lliga i Ruiz Ponseti per la
Unió Socialista de Catalunya. Al
gei comenta:
--Si ara no fem tasca c,onfs
tructiva, ni mal...
I continua el debat sobre els
regidors elegits per l'article 29.
El senyor Vidal i Guardiola va
parlar del métode 011endorf amb
tanta gracia que el senyor Fron
josá va retratar-lo:
—Pim, pam, pum!
A darrera hora va passar-se a
discutir l'Estatut. El Presídent
sedí la paraula al senyor Tilas
de Bes. Aquest es cordá, l'ameri
cana, estussegá, s'hi posa bé
el President va d1r:
—Com que és una mica tard,
qué li sembla, senyor Tilas de
Bes, si suspenem la sessió 1 queda
'maté en l'IN de la paraula per
a demá.
Tothom, ha va acceptar. El se
nyor Tilas de Bes, sense poder
treUre el discurs que dula al pap,
sklii va resignar,
L'endemá—oh aquell dijousi
el Parlament, potser influenciat
per alió, del métode 011endorf,
semblava una academia de lIen
gihes. El. senyor Simó Bofarull va
deixar anar una llatinada per ex
pressar una idea en, termes de
missa, segons digué; I el senyor
Trias de Bes també va valer pre
sumir deis
seus coneixe
ments políglo
I II tes, recordant
la frase famo
sa de Mac-Ma
hon: J'y suis,
j'y reste que no
pronundá de
gudamenr tale
vaIgué una re
pulsa `der se-_
nyor Lluhi que
va dir-li:
—PerdOni, senyor Tilas. Aixó
no es diu alee sinó aixá.
Des d'aquell día, tots els dipu
tata nonlls parlen en catalá (aixó
és un dir).
Acaba el d-.:bat sobre la subs
titució ciees egidors elegits per
l'article 19 2sprés d'upa altra
sessió cal adíssima. Tot el
munt de ',uta part4111ars
Lliga van anar desapareixent. I
a darrera hora va passar-se a
discutir l'Estatut Interior de Ca
talunya. El President cedí la pa
raula al senyor Trias de Bes.
Aquest es corda l'americana, es
tossega pose. be i quan tot
esteva a punt, el President va
adonar-se que era una hora molt
avançada.
—Com que la Cambra está una
mica fatigada • i per altra part
han transcorregut les hores re
glamentarles, qué li sembla se
nyor Trias. de Bes si suspenem
la sessió i,queda vosté en l'ús de
la paraula per a demá?
Tothom ha va acceptar. El se
nyor Tilas de Bes s'Id va resig
nar 1 va tornar-se a erabutxacar
el discurs.
Dívendres—darrer dia de la
setmana—va tenir lloc a la Cam
bra un debat de massa transcen
dencia política perqué hi poguem
fer broma. La Lliga, que haría
fet tancar els establiments de la
ciutat per tal que tothom tingués
la impressió que vivim en plena
anarquía, va continuar la seva
tasca al Parlament, presentant
una proposició per la qual se'n
pogués deduir que aixó de la Re
pública no va ni amb rodes. Van
parlar-1 no pas donant la raó
als reglonalístes—els senyors Ca
sanoves, Serra
Hunter 1 Serra
Moret, 1 la
minoría de
Lliga Catalana
hagué de sen
tir dels bancs
d'enfront i del
costat mots
afectuosos d e
simpatía 1
enyoranga per
aquells grans
apóstols de la
pau 1 l'ordre que es diuen Ber
tren 1 Musitu, Martínez Anido 1
altres amics de la Lliga en altres
termes. Va cloure el debat el se
nyor Pi 1 Sunyer, i a darrera ho
ra, rebutjada la proposició de la
LlIga i acceptada la de l'Esquer
ra., va entrar-se en la discussió
de l'Estatut Interior de Catalu
nya. El President cedi la paraula
al senyor Tilas de Bes. Aquest es
cordá l'americana, estossegá, s'hi
posá bé 1 el President de la Cam
bra proposá:
—Potser fóra convenient de
suspendre la sessió per quinze
minuts. La Cambra, després del
debat passat, está una mica fa
tigada. El senyor Trías de Bes
queda en l'ús de la paraula per a
aixi que es reprengui la sessió.
Aixi es va acordar. I una es
tona després va reprendre's la
sessió el temps just per tal que el
senyor Trias de Bes pogués pas
sar el diumenge tranquil, sense
quedar en l'ús de la paraula una
vegada mes...
ver EVER
deixa d'ésser problema essencial
de la ciutat ni deixa de constituir
una constant preocupació de les
seves autoritats...
* * *
La conversa ha saltat á altres
temes. Amb la gran obra del pro
jecte d'enllagos ferroviaris, altres
aspectes de carácter polític són
avui en un primer pla de pal
pitant actualítat.
—Els incídents recents? —hem
preguntat a Jaume Aiguader.
—Ens trobem, ni més ni menys
que davant d'una nova envesti
da de les dretes, í d'una manio
bra amb vistes a les properes
eleccions. Els incident,s de l'altre
dia, durant l'enterrament del po
bre joier assassinat per uns atra,7'
cadors, foren especialment cosa
deis requetés, que tornen a ac
tuar. Es dona el cas paradoxal
que el més atacat per aquella
multitud que crídava darrera el
cotxe mortuori, fou l'alcalde de
Barcelona, com si l'autorítat mu
nicipal tihgués alguna cosa a
veure arnbs actes deis quals es
protestava. En aquest sentit és
curiós dé remarcar el fet que uns
individus s'acostaren al Cap su
perior de Policia, que ocupava
també la presidéncía del dol amb
les altres autoritats, i II digueren:
• —Con usted no va nada._
Evidentment, cal acabar d'una
regada í amb t,ota urgénela arnb
els fets que tots lamentem. Peró
aixó ja és un altre problema. Les
autoritats i la població han de
reaccionar vivament per liquidar
una situació semblant que, de
perllongar-se, ens portaria a un
període de gangsters intolerable
per a tots. A Barcelona, 1 ara es
va demostrant, hl viuen una
quantitat d'indesitjables enorme,
i cal tancar les portes de la ciu
tat a aquesta tropa del delicte 1
de l'hampa. Estic segur que se
ran preses amb urgencia les me
sures necessáries 1 que, amb el
traspás de serveis d'ordre públic
a la Generalitat, la tranquilitat
pública de Barcelona quedará as
segurada.
* * *
L'Ajuntament de Barcelona?
Els incidents de la darrera ses
sió municipal?...
—L'Ajuntament passa per la
cris' constant de no disposar d'u
na majoria consistorial. Malgrat
la collaberació que normalment
han donat a l'Esquerra els re
gidors de la minoria radical, en
certs moments aquesta collabo
aad tienen emsa en mova
obres de gran eficácia i de gran
interés ciutadá, com la de l'Ae
riport.
Aixó és un perill per a l'Ajun
tament, perqué els problemes
d'una ciutat com Barcelona han
de tenir una saludó de conjunt;
si ur element falla, tot el sistenaa
creae, coixeja o, el que és /Mida.)
En
s'esfondra.
aquest sentit—afegeix
guader—s'ha de procurar que el
nou Ajuntament compti alrib
una majOria hOmogénia 1 disci
plinada, i que la sera responsa
bilitat sigui també la del partit
que l'hagi portada al Consistan.
En aquest c,as, la collaboració
ciutadana 1 el lligam ideal es
completen 1 es fa passible l'obra
eficient i práctica.
—Sistema electoral preferible,
en aquest cas?
—Cree que les próximes elec
cions es taran per lista única,
abolint els districtes municipals.
No sé s1 seran o no proporciona
listes, peró el que cal, sobretot,
és garantir una majoria. Malgrat
les mona deis proporcionalistes,
a Catalunya, on hl ha una ten-.
déncia al cabdillatge i ala petits
nuclis, seria un perill no donar
una unitat, tant al Govern de la
ciutat amb al Gavera de Cata
lunya.
—Data de lee eleccions muni
cipals?...
—Depén. Crea naturalment,
que poden ter-se independent
ment de les que convoqui el Go
vern de la República, en quant es
compti amb la llel votada pel
Parlament catalá, en la qual s'es
tudiaran els mitja-ns necessaris
perqué la vida de l'Ajuntament
sigui eficag i no es dilueixi en
debats i oposicions perfestament
inútils.
Quant a la situació actual
—acaba Jaume Aiguader—he de
dir només una cosa: que tots els
partits i els regidora pensin que
hi perden més els que, per afany
demagógic, fan obstrucció a l'o
bra municipal, que no la mateixa
forga política contra la qual com
baten... Aixó s'ha demostrat amb
el nou Pressupost municipal, que,
malgrat els augurís de la Lliga,
ha donat un nou crédit i un
prestigi més a l'Ajuntament de
Barcelona.
L'ordre públic
traspás de serveis
a la Generalítat
(Interessants declaracions del senyor Espla)
En relació .amb aquest importan
tíssim aspecte de1,4respas de se:evdis°
.Pata3,431.4.14.Z, Wrikletretari ae-t
Governació ha fet les següents ma
nifestacions:
—He aprofitat el vlatge a Barce
lona — ens digué el senyor Espié.—
per parlar amb les autoritats cata
lanes d'aquesta qüestió.
La disposició del Govern central
respecte a l'activitat que cal donar
al traspas deis serveis d'ordre públic,
és excellent. Tinc la certesa que no
trigara gaire a ésser publicat un
decret constituint la Junta de Segu
retat, i suposo que el ministre de
Governació vindrá personalment a
Barcelona a constituir-la.
Tot i que veient-les des de fora
— continua dient el senyor Esplá
des del punt de mira de respecta
dor, les qüestíons d'ordre públic són
considerades com a polítiques, el
traspás de serveis, i el servel d'ordre
públic principalment, són qüestions
eminentment técniques.
Fa pocs dies que ha estat creada
pel Ministeri de Governació una
Secretaria técnica per a la coordi
nació dels serveis d'ordre públic,
vigilancia, seguretat i guardia civil.
S'ha encarregat personalment d'a
questa Secretaria un home que té
un coneixement tan profund i tan
extens de l'ordre públic a Cata
lunya: el tinent coronel de la guar
dia civil senyor Caselles 1 Pulgde
masa.
El Ministeri de Governació se
guirá dedicant la seva atendí:, a les
qüestions d'ordre públic a Cata
lunya 1 facilitará, dintre de les se
ves possibilitats, tots els mitjans
elements que facin falta ací, com si
els serveis d'ordre públic no hagues
sin d'ésser traspassats mal 1 hagín
CARLES ESPLA,
sots-secretari de Goveruadó
d'estar sempre sota la ,seva respon
sabilitat.
D'aquesta manera, el dia que tots
estiguin adaptats i se'n- faci canee
la Generalitat, amb plenitud...tic res
ponsabilitats • i d'atributilonej,,no es
trencará la continuitat.
Quant a la constitució d la Junta
de Seguretat, no en puc donar gai
res referéncies; no trigara, peró, a
donar-ne la "Gaceta". Tanmateix
puc anticipar — acabé el senyor
Espié. — que será una Junta molt
recluida, per tal que pugui actuar
arnb rapidesa i urgéncia, i que en
formaran part, amb el ministre de
Governació, ' dos delegats mes del
Govern de Madrid i tres designats
per la Generalitat.
Ultra els treballs que la Comissió
11 encarregara, aquesta Secretaria
preparará la tema a la Junta de
Seguretat per tal que el traspás de
serveis d'ordre públic pugui ter-se
rápidament
I afegí el senyor Espié,:
—Convé fer, respecte d'aquesta
qüestió de l'ordre públic. unes decla
racions: No será possible, per ,.es
condicions especials de servei, que
d'avui a derna apareguin traspassats
aquests serveis. L'adaptad:, será do
sificada i progressiva, pero ;convé
també que se sapiga qu3 en aquest
període d'adaptado no hi haura ni
un moment d'interinitat. Adminis
trativament, per efectes d'organitza
ció interna, podrá passar que durant
un espai de temps uns funcionaria
determinats estiguin traripassats a
la Generalitat 1 altres els conservi el
Govern, peró tal com clic, només ad
ministrativament, perqué fins que el
traspits sigui total, tots obeiran una
sola autoritat: en el primer mo
ment, el Govern central; una volta
traspassats tots, la Generalitat. El
perill d'una interinitat no es pot
produir ni es produlra.
?Quin conoepte poden tenir de la dignitat ciuta
dana, de l'autoritat i de l'ordre els Partits i els diaris
que aquests dies han fet servir de bandera política el
pobre cadáver d'un,,industrial assassinat pels «apa
ches»?
Un d'aquests Partits ha estat la «Lliga Regiona
lista».
Un altre, el Partit Radical.
Un d'aquests diaris ha ,estat «La Veu».
"effeeeP TRBU
EL PERFUM
DELICIOJ
QUE •MAI NO
AÇAIDA
D EVAPOPAPTE
•
SALINERA CATALANA, S. A.
El Consell d'Administració ha
acordat pagar, a partir del ler.
d'abril vinent, a les oficines de
la Societat, Passeig de Blasco
Ibánez. 6, 1 al Banc de Biscaia,
el complement de Ptes. 2, netas
d'impostos, contra lliurament del
Cupó núm. 2, a les Accions al
portador, serie B, que, junt amb
les sis pessetes repartides a comp
te en el mes d'octubre passat,
formen el dividend total del 8 %
lliure d'impostos, acordat repar
tir en la darrera junta general
d'accionistes.
A les Accions nominatives els
será pagat el divident total, úni
cament a les nostres oficines, contra presentació de les Ac
cions corresponent,s.
Barcelona 25 de marg de 1933.
El President del C. d'A.,
J. M. Pi i Sunyer
Els mTllors dparells de vadso
(JADIO CORPOPATsON OF AmE PieA
ti E EX,*psició
4
27 març de 1933
a rambla
- LA DEMOCRACIA UNIVERSAL
Alfredo L Palacios, hoste preciar
r..Alfred E. Palacios. Arribá.
abir a Barcelona. Amb la seva
paraula cálida i‘ el seu aire de
mosqueter.
He pensat que la salutació
tnillor, en aquesta arribada al
seu poble, era aquella tj te Ii
adreçava l'entranyable entu
ra G,assol, sobre aquestes matei
xes columnes de LA RAM
BLA, en un hora dura i amarga
de la vida del polític i del pro
fessor argentí. Aquella hora de
la dictadura d'Uriburu, que el
portava a la presó :
Doctor Palacios : per aquesta
solidaritat espiritual d'homes
i de pobles, de la qual vés sou
un bell auguri,/un deis plasma
dors infatig%bles, Cattilenya,
agraida, commosa i esperan
çada, us saluda i us acom-.
panya...
• • •
'Aconsola una mica, en aques
ta Llora en qué l'angoixa de les
creus gammades pesa sobre
Europa, veure arribar a la nos
tra ciutat un home com Alfred
L. Palacios, an-rb el seu aire de
mosqueter i la seva fe en els
"Doctor Palacios: per aquesta solidaritat espiritual d'homes i de pobles de la
qual vós sou un bell a-ugurí, un deis plasmadors infatigables, Catalunya,
agraida. commosa i esperançada, us saluda i us acompanya..." .m Ventura Gassol
per JOSEP NASSIP
,
destin,1 'd'una humanitat fra
ternal, Tant com el representant
d 'tuna, democracia americana,
itwe-11;coiatjosa, hom veu en el
diputa argentí el ciutada del
móri', ?lúe no ha perdut esperan
ça ni coratge, portador de bo
nes noves de ciutadania i de
Ilibertat. Darrera Palacios, allá
en' les amples avingudes inaca
bables de Buenos Aires, encara
marxa, _una tropa de joventut,
sense ritmes marcials, sense
odis, sense ires ; una joventut
que creu en la paraula del mes
tre i en els gestos del polític
que no toleraria vergonyes ci
vils. Mestre de Joventuts. Mes
tre. Mestre a l'aula universita
ria. Mestre a la plaça pública.
Mestre. Un mestratge d'idea
lisme i de civilitat. Un mestrat
ge de 'Multituds que encara
creuen p destins immanents
i fraternals deis homes del món.
Que encara esperen de la Jus:
!Teja, dela igualtat, de la -11i
bertat, del dret, de la democra
cia. Alfred L. Palacios, mes
tre. Darrera la seva aula uni
versitaria, darrera el seu noble
El doctor Alfredo Palacios, a la seva arribada 'a Barcelona, al costat del
President de la Generaltat de Catalunya, el mateix que un dia de la per
secado trobata en la casa del polític argentí protecció i ajuda fraternal:
(Foto Sagarra)
ea
.10(,u•-al
ttf'.74/D0:=
/Vs~‹"I'st aLc
eitatimt ki,we
6c, ux, ~11 P1-11"7 Lar. ,UAA 'reej
GLAD (4/111'11 • ) de "r
"PrIc‘i4.C..du- vw- &La/ Zr, vx-dtv,e)
b.A.r.rgt.7 utá
0~10 )
1%4 4, . ,1447- 1 aíz:(7‘,
#444 e/reo-411'PS
•
UN AUTOGRAF DEL DOCTOR PALACIOS PER A "LA RAMBLA"
"Quizá por la razón misma de que corre por mis venas sangre catalana
tengo fe en los destinos de Cataluna como creadora de una gran cultura
autóctona. El poder fecundante de su savia necesita vaciarse en moldes pro
pios. Hay en ella una recia tradición de ~tapia y de vigor incomparabie que
ya selló los mares con las clásicas barras de su escudo y dejóç huellas profun
das en su historia.
Cataluna, delatará los ámbitos creadores de nuestra razil(
esc6 de diputat. O al mig de la
plaça pública, tant-se-val. La
naraula florida i vibrant sem
pre s'ha ennoblit de la mateixa
emoció. Quan la dictadura ha
oprima el seu país, el diputat
ha formulat la seva acusació i
ha expressat la seva revpIta.
Encara que la revolta fos al
prau de l'empresonament. Quan
la injusticia ha caigut sobre un
borne, Palacios ha clamat con
tra la injustícia, i ha avançat
el seu braç per aturar-la i per
impedir-la. Per molt cor que
el gest pogués costar.,
• • •
La nasa de Palacios fou la
casa de Maca i deGassol, quan
la dictadura argentina cometia
contra d'ells, contra els dos
"apatrides", contra els dos per
seguits, la justicia de la per
secució. Els braços de Palacios,
del diputat, del mestre, del po
lític, foren els braços que em
pararen els dos exiliats en
aquella hora inclernent. La yeti
de Palacios fou la vji del aiu
tadá que defensa la justícia i
el dret de gents, la veu que no
tolerará que Maciá i Gassol,
perseguits pel dictador espa
nyol, hagin de viure fora de
com dos malfactors, com
L. PALACIOS."
dos pistolers, com dos bandits.
Heus ací les seves paraules als
jutges argentins, en aquella
ocasió memorable. Les seves
paraules calentes, insignes, les
seves paraules amb valor uni
versal:
—Pér als argentins no pot 'éS
ser de cap manera respectable
l'autoritat -de la dictadura, per
qué no está fundada en el con
sentiment deis governats, per
que es basa en la violencia, que
no pot mai crear el dret. S'ha
destruit la llibertat, invocant
l'ordre i el benestar económic,
,peró l'ordre i el benestar, que
són compatibles amb la Iliber
tat, sense llibertat nosón ni tan
sois dons acceptables.
Tota dictadura és precaria;
no pot tenir estabilitat ni dura
ció. El contrari significaria do
mesticar un poble fins a l'abjec
ció. Acabada la dictadura, hau
ran ele repudiar-se les ficcions
democratiques del vell régim,
per a formar una nova Espa
nya. Nosaltres no discutim els
ideals polítics del líder catala
nista, que hem defensat amb
absolut desinterés material, peró
amb tota fervor patriótica, per
qué en defensar-lo defensa
vem la llibertat de tots. Consi
derem, no obstant, que si és ne
cessari un ideal per a forjar
una Espanya gran i a j iest ideal
és l'ibéric, no ,podrá realitzar
se, corn ja ho han" dit bornes
eminents de le Península, m'en
tre Espanya en relació arnb
Catalunya mantingui una po
lítica de coacció assimilista que
impedeixi una organització fe
derativa i una gran- comunitat
de pobles ibérics...
I encara aquestes altres, en
defensa del que és avui Presi
dent de la Generalitat de Cata
lunya :
—En aquest país les . portes
estan obertes per als "caften"
que arriben amb tota mena de
"documents", pero s'eXpulsa
els bornes Ibures i honestos
que no han comes altre delicte
que el de lluitar per la llibertat
deis pobles. No es conceptua
una arbitrarietat major que la
que abir a la nit -- es referia
a l'expulsió de l'Argentina —
és cometé contra la persona de
Maca. Els nostres "funcionaris
ignoren la Constitució o la
menty-spreenv >lo, és aliena a
aquesta actitud la prédica cine
es tealitza en,e1 -nostre país a
favor de les dictadures.
Per aixÓ cardefensar a costa
del que sigui la'noSira Consff
tució ; en ella hi ha totes les
garanties de la nostra llibertat,
en ella, que amb el seu esperit
(Tenerós significa l'antítesi d'a
lló en qué l'han convertida, en
la práctica, tants homes...
Paraules de Alfred L. Pala
clOs'17,I no solamenr‘ parhules;:
sino,. tan-1W, el braç_ i la casa
del parlamentan, que espera,
encara, que la seva immunitat
será respectada.
Paraules d'Alfred U. Pala
cios. I després el gest de pre
sentar a favor de Maca i de
Gassol, p,erseguits sota tots els
cels i totes les banderes, el re
curs d'habeas corpus, de dret
de gents, davant del jutge fede
ral. Desates per aquest, el re
curs fou guanyat després a la
Cambra i, finalment, a la Su
prema' Cort, davant la qual ha
. ,
via apellat, -servint- la:dictadura,
el :fiscal de la.Carribra..'
*
Alfred L. Palacios. Ahir a la
nit arriba a Barcelona. Aquells
dos perseguits de les c'i tres jor
nades argentines, pogueren es
perar-lo i donar-li la benvingu
da investits amb la representa
ció més alta de la Catalunya
autónoma. La profecia d'agite
Iles paraules del diputat Pala
cios davant dels tribunals ar
gentins — "Tota dictadura és
precaria..." — trobava ahir a la
nit, en l'abraçada del President
Macia, la seva emocionada con
Amb nada, era tota la de
mocracia republicana de Cata
lunya la que ahir abraçava Al
fred L. Palacios, en arribar a
Barcelona, ambaixador d'una
preclara democracia americana
en bita contra tots els déspo
úsales. Amb l'abraçada de Ma
cla era, encara, la fe en la:jus
ticia i en la llibertat deis bo
rnes. Era l'afirmació, en aques
tes llores de creus ganunades
i de feixismes, de que encara
no s'ha perdut tot. Que en
. cara In ha pits i braçoS dis
posats a defensar el patrimoni
deis homes lliures i dels oTans
ideals de justicia universal.
* * *
Aconsola una mica, en aques
ta hora que l'angoixa de les
(-rete, gammades pesa sobré
Europa, veure arribar a la nos
tra ciutat un borne com Alfred
L. Palacios, amb el seu aire de
tnosqueter i la seva fe en els
destins d'una Ilumanitat frater
nal, representant orgullos d'una
ciutadania jove i preclara, por
tador d'un missatge per a la
Catalunya de Macia i per a la
República del 14 d'abril.
Ens troba en una llora dedu
res lluites. Lluites per viure
per consolidar l'obra iniciada.
Un pensa, amb aquella fe del
diputat argentí, amb aquella fe
bona i romántica deis que han
posat tot l'honor i tot l'afecte
en aquests cars ideals frater
nals, que el triomf será final
ment nostre. Que la raó i la jus
ticia s'imposaran, finalment,
sobre totes les ires, tots els in
teressos i tots els contubernis
que es forgen en l'ombra. Un
pensa, cordialment, aixó, i veu
en aquest cavaller que ha ar
ribat com un auguri i com un
estímul per a seguir en la lluita
i per a persistir en l'esperança.
* *
Senyor Alfred L. Palacios;
ciutada del món : la vostra casa
'
fou anys enrera, en una hora
abjecta, la casa deis represen
tants d'una Cata' tnya que
ha iniciat el seu camí fraternal
de llibertat. La nostra casa,
ja que sóu entre nosaltres, la
casa de tots nosaltres, la llar
on hem hagut de sofrir la per
secució, on hern hagut de cons
pirar, on hem hagut de desitjar,
hores noves de llibertat ; la nos
t'u casa, la nostra llar en la
qual hem celebrat la digna vic
tenia de la Revolució i de la
República que ens portava un:
auguri de dignitat i, més tard,
una realització d'autonomia,
aquesta casa, senyor Alfred
L. Palacios, és avui la vostra•
Totes les portes dignes de Ca
talunya s'obren avui al vostre
pas perqué vós, entrant-hi;
honoren les nostres liars i com
partiu el pa i el vi de les 110s*
tres taules, la lbeialtat de les
nostres abraçades i la fe en els
romantics d'una justicia ,
d'una consciencia inniversals i
fraternes.
Deis romántics de la política
i de la civilitat, contra els quals
no prevaldran les creus gam
mades ni els braços estesos per
acatar la indignitat deis feixis•
mes i la lluita deis odis,
Els exifiats Maciá i Gassol, amb el doctor Palacios, al domieili d'aquest a Buenos Aires
(Foto 'Crítica)'
Sallent, problema
(Continuado de la pág. 2)
del país, no vol intervenir; al con
trari. Si eonvenia, no mancaria pas
a aquells minaires, com altres vega
des, la solidaritat activa deis obrers
catalans i de la població en gene
ral, i fins de les autoritats, per tot
el oue hi hagi de just en Ilurs de
mandes. Pero tot alió del "comunis
mo libertario" 1 altres excessos—que
és l'únic origen de moltes campa
nyes, posat que alió que menys pre
ocupa aquells bons minaires són les
reívindicacions immediates, ha estat,
la causa del xoc. I molts minaires
no catalans, peró que porten temps
d'estada al país, han seguit ben bé
per força els seus eixelebrats com
panys i ara se'n penedeixen i se
n'exclamen públicament. I veuen
que, per exemnle, mentre cada set
mana els prometien "la revolución".
ella vivien a l'encant, abaix 'la:mi
na, parqué l'empresa no ha comen
lat fins ara a construir el pou
ner a casos d'accidents, 1 en
cara per imposició—vés qui els no
diria!—del délegat del Treball
Després c191,411enci greu que se
gueix tots els rnornents decisiu.s, els
minaires han fet una nous manifes
per GRAN1ER.BARRERA
:tos. Són molt moderats, vistos els
manifestos que publicaven temps en
rera. Així i tot no han pas renun
4ciat a la vella déria de considerar
els catalans com a enemics o com
r a població conquistada. Ells, tan "11-
„bertarios", serveixen interessos ira
'periádiftes acuse adonar-se'n volent
impesar a la gent catalana un idio
ma estrany a nosaltres. Fan con')
aquells redactors de "Soli" que un
dia van rebre un escrit en la llen
gua del país i van contestar a la
correspondencia aquesta sentencia
bíblica: "Como que somos interna
cionalistas, no podemos publicar ar
tículos en catalán".
Es tan primitiva la mentalitat
d'aquests treballadors "revoluciona
rios", que posats a buscar un prece
dent a Ilur propi heroisme, citen, no
gens menys, ?qui diríeu? ?Els obrera
de 1905 de Rússia? ?La "Communne"
de París? ?Els vaguistes de qualse
vol gesta obrera? No; calmen-vos. Ci
ten "aquellos guerreros de Numan
cia que sitiados por el enemigo su
pieron morir antes que rendirse".
Ja nOdeu suposar l'efecte d'aquestes
oite-snen una población que sap Ile
gir i escriure. Fan riure tant com
aquella que estampen més aval::
"Los que corremos el mundo con la
mochila al hombro, como el Super
hombre de Nietzche"...
Després el full acaba esmentant
algunes cases que han obert credit
als minaires durant el confiicte—les
cases van fer bé, pero dir-ho en pú
blic en aquests moments no és pas
una manera d'agrair-ho—, i dient
que per damunt de catalana, caste
llans, espanyols, eurobeus, blancs,
negros, etc., són "seres humanos"
(eLs nitres es veu que no en són),
i van contra els que volen "sembrar
la discordia entre los trabajadores
con el pretexto de las nacionalidades
dentro de Iberia".
Un punt mort
Fet i fet, no es pot preveure com
acabará aquesta tivantor lamenta
ble. Per ara sembla que la poblado
ja renuncia a demanar expulsions
en massa. (Altrament seria difícil
realitzar-les sense perjudicar interes
sos.) Per altra banda, els minaires
(que no deuen estar tan descontenta
del país quan ella mateixos confes
sen que han trobat créclit per part
de la petita burgesia, com en troben
sovint—i está molt bé--tota mena
de vaguistes per pant deis botiguers
de totes les idees) sembla que tumbé
afluixen. Alai i tot, si una mica no
més de pertorbació hi havia, arriba
ríen a solucions extremas, i ara no
és pas segur que no acabi la cosa
expulsant de la comarca alguns in
dividus que s'han fet totalment in
compatibles amb la gent.
Fina a cert punt, será perfecta
ment legítim el control dels immi
grants. I no s'hi valdrá a dir que
aneó representa posar unes fltes ar
bitráries. Els primera que han vol
gut dividir-nos en castes han estat
els agitadors importats, que s'han
cregut que els obrers catalans eren
de condició inferior. A Catalunya ens
féiem la illusió d'haver comeneat una
nova era, de bastir una patria alho
ra petita i gran, generosa, oberta a
tothom, i ens han arribat fins a di
ficultar la revolució iniciada. En
nom precisament de la revolució que
es tradueix en fets reals, hem de
combatre la falsa revolució serle fo
nament que serveix la reacció, en
cara que els factors de l'obra noci
va siguin inconscients.
El «feixisme», a Catalu
nya, ja assisteix als enterra
ments.
Ha quedat constituit el "Centre Ca
talanista d'Esquerra" sota la presi
déncia del Dr. Serra Hunter
Divendres, el Centre Catalanis
ta d'Esquerra (Rambla de Cata
lunya, núm. 6) va celebrar l'as
semblea general de constitució.
Hi assistiren més .d'un centenar
de socis.
Aprovats que van ésser els Es
tatuts pels quals s'ha de regir la
nava entitat catalanista, adheri
da a l'Esquerra Republicana de
Catalunya, va procedir-se a l'e
lecció de la seva Junta Directi
va, que per aclamació va quedar
integrada pels senyors següents:
Serra i Hunter (Dr. J.), president.
president segon.
Carbonell (Dr. F.), vocal.
Casals (Francesc X.), vocal,
Coromines (Pere), vocal.
Ferrer (Enric J.), vice secretan.
Llardent (Ferran), comptador.
Parés (Ermenegild), vocal.
Pi i Sunyer (Caries). vice presi
dent primer.
Regias (Xavier), secretan.
Rovira i Virgili (Antoni), vocal.
Salva= SM.), vocal.
Serra Hunter (Dr. J.), presiden&
Soler (Miguel), tresorer.
Sunyol i Garriga (J.), vocal.
Tomás i Piera (J.), bibliotecari.
El doctor Serra i Hunter ágrai
amb breus i sentides paraules la
designació de qué havia estat ob
jecte; recordet que havia passat
molts anys retret de l'actuació
política i que ara potser volien.
que fés la pau. Afirma que l'ac
tivitat li plau i pronuncia uns
mots plens d'optimisme sobre
l'esdevenidor de Catctlunya.
Comentet la significació d'a
questa entitat, afirmant que ve
enfortir amb una llar més la
larca liberal, catalanista i esquer
rista que presideix Francesc Ma
cla, el nom del qual va ésser sa
ludat amb una gran ovació en
propasar el doctor Serra Hunter
a l'assemblea que, encara que ja
ho fós de fet, fas nomenat per
aclamació i públicanzent presi
dent honorani de l'entitat el que
ho és de la Generalitat de Ca
talunya i del partit.
L'acte transcorregué enmig
d'un gran entusiasme, fent tot
esperar que aquesta nova enti
tat adherida a l'Esquerra Repu
blicana de Catalunya podrá créi
xer i desenvolupar-se amb éxit.
Hom prepara un gran acte per
celebrar dignament la inaugura
ció oficial del "Centre", que des
d'aquest moment té les portes
obertes per a tots clv militants
tZei partit.