Rambla, La (1931-1935). Núm. 171 (17 abr. 1933)

              17 de abril de 1933
Barcelona
(esport í cluta.danía)
Any IV. — Número 171 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
El día 14, les esquerres
catalanes digueren amb
més ímpetu que mai:
PRESENT!
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntima
E1
1931-1933
bíenni repu licái -.a. Catalimya
MIIII•1111~11•1¦111111•1¦, Awit
Perqué Catalunya és una na
ció, els catalans tenim a la pró
pia terra el centre de gravetat
del nostre esperit i de la nostra
política. Perqué Catalunya és
una nació, tots • els problemes
que els catalans es refereixen
són problemes nacionals. I així,
quan fem el balane catala deis
dos anys de República a Es
panya, ens sentim portats tot
seguit a examinar, com a pri
mera partida, el guany decata
lanitat que ha fet el nostre po
ble.
Tenen sens dubte una impor
tancia gran algunes altres par
tides, la de l'esquerrisme sobre
tot. Peróavui ens proposem no
més de contestar aquesta pre
gunta : "? qué ha guanyat Ca
talunya en el bienni republica ?
* * *
Catalunya guanya, el clia 14
d'abril de 1931, la batalla que
sostenia contra el rei Alfons
XIII, el darrer Borbó, que era
un digne descendent del primer.
La dinastia borbónica, que ha
via començat amb un monarca
enemic de• Catalunya, acaba
amb un altre monarca enemic.
Mig oblidada pels monarques
intermedis, la nostra terra féu
renáixer en el cor del reí Al
fons la rancúnia del rei Felip.
Peró Catalunya pogué enter
rar el régim que havia volgut
enterrar-la. L'enterramorts cai
gué a la fossa que havia volgut
obrir. "j Ja no hi ha catalanis
me ! — deja bufonescament el
pobre dictador ! ! Ja no hi ha
Catalunya! ! Hi ha quatre pro
víncies catalanes !", deja el rei.
El dictador és mort ; el rei és
lluny. I ara Catalunya diu, al
seu torn : "! Ja no hi ha dic
tadura, ja no hi ha monar
quia !"
Francesc Cambó i els seus
amics volien convéncer el rei.
No en sortiren. Els catalanistes
republicans, d'acord amb els
republicans espanyols, seguiren
una ruta més dreta : el vence
ren. El rei convençut era una
illusió irrealitzable. El rei ven
•ut fou una realitat consumada.
Históricament, la destrucció
de les llibertats catalanes havia
parta de la monarquia, i la ciu
tadella de l'unitarisme era el
palau reial de Madrid. La mo
narquia és a terra, i en el palau
de l'antic poder personal exer
ceix el seu poder democrátic
un gran amic de Catalunya.
* * *
La bandera nostra, de pri
mer proscrita, després forçosa
ment aparellada a una altra,
oneja lliurement sola quan vol,
i quan Ii plau té companyia.
La llengua nostra, menys
preada, vexada i perseguida, té
ara dins la própia terra catego
ria oficial. No hem arribat en
cara, en la qüestió lingüística,
allá on hem d'arribar ; en part,
per culpa deis altres, i en majar
part per culpa deis catalans
mateixos. Si nosaltres complim
millor els nostres deure's, tin
drem més raó per a reivindicar•
més • plenament els nostres
drets.
L'ensenyament és fins ací
cal dir-ho —el caire menys sa
tisfactori. El decret de Marcellí
Domingo, que venia a millorar
molt la situació de la llengua
catalana a l'escola primaria,
s'ha complert molt poc. La du
plicitat d'alguns senyors d'allá
i la deixadesa de molts deis
interessants d'ací han estat cau
sa que el decret, del qual podia
esperar-se un bon fruit, hagi
esdevingut gairebé lletra morta.
Tot fa creure, peró, que ben
aviat reeixiran les gestions per
a crear un Patronat escolar ge
neral a Catalunya, que mino
rará molt la situació present.
En canvi, diuen que el llibre
catalá está en crisi, i tothom
sap que está en crisi el teatre
catalá. D'aquests fets a qui
en donarem la culpa ? No po
dem pas donar-la a la Repú
blica ni al Govern de Madrid.
La culpa és tota nostra, i nos
altres sois hern de trobar el re
mei. O potser el remei vindrá
sol, per una nova i espontánia
florida de les lletres catalanes.
per A. ROVIRA í VIRGILI
Dos homes essencials de la República democrataca: Azana i Macla. Ells són avui, des del seu lloc de governants,
una de les garanties més solides per a la democracia republicana I per a l'autonomia de Catalunya.
L'Estatut de l'Autonomia
vingué amb un any de retard.
Aquesta culpa sí que no és
nostra, o bé ho és molt poe.
De tota manera l'Estatut vm
gué, minvat, peró valuós.
cada dia va pujant l'edifici de
la nostra autonomia. Qui podia
somniar, anys enrera, que avui
tindríem Parlament catalá, Go
vern catalá, lleis catalanes, uni
tat política de Catalunya da
munt les runes de les províncies
burocrátiques ?
El veritable període construc
tiu, que els homes de la Lliga
només pogueren assajar, és el
d'ara, és el que ha obert el ca
talanisme republicá i esquerris
ta. Francesc Macia construeix,
mentre Francesc Cambó resta
políticament inactiu. La con
córdia catalano-castellana l'ha
establerta el vell separatista, no
pas el regionalista de l'Espanya
gran.
* * *
Vindrá un segon període
autonomista per a Catalunya.
Vindrá un 14 d'abril en el qual
podrem celebrar l'assoliment
de les llibertats que ara ens
manquen, la victória plena de
la voluntat del nostre poble.
Que aixó vingui aviat, i que
ho puguin veure els ulls de
Francesc Maca, President de
Catalunya, aquests ulls brillants
de fe que tingueren la visió de
l'ideal somniat i que mereixen
tenir la visió del'ideal realitzat.
La
Hora oatalaaaa
ciutat i el
Tots ho vam veure. Només ca
llen ulls per a mirar i oides per a
escoltar. Fou divendres passat al
migdia. Era la commemoració del
segon aniversari de la República.
A primera hora del matí, sota el
cel brut de núvols, podía haver
hi, per als homes de poca fe, un
interrogant en el carrer. Un ín
terrogant...
Dos anys de República. Moltes
hores de brega per a transfor
mar i rectificar la trajectória
d'un poble. L'optimisme incons
cient—inconscient en la massa
de les primeres hores glorioses,
venia frenat per moltes ferides
en carn viva, per molts gestos de
decepció, d'ira, d'odi. La demo
cracia republicana havia estat
repetidament acusada de traició.
S'havia invocat una opinió pú
blica, repetidament, que s'asse
gurava que havia retirat la seva
confiança. Aquesta segona anya
da republicana, amb la seva in
tensíssima cinta d'esdeveniments
de tot ordre, semblava tenir al
guna cosa de decisiva. Decisiva
per a uns homes, per a uns par
tits, per a uns programes, per a
uns governants, gairebé per a
l'entranya mateixa del régim.
Les oposicions acusaven de tots
els etrors, de totes les claudica
cions, de totes les audácies, de
•ots els desastres. Les seves pa
raules semblaven trobar en el
país un eco de simpatia i d'a
plaudiment. Molts dies assistiem
a la batalla política com en una
vigilia de grans trasbalsos. La de
mocracia republicana semblava
actuar penosament, de vegades,
sota l'allau deis dicteris, de les
desconfiances, de les acusacions.
A Ca.talunya, tant com a la
resta ae la República, per mo
ments se sentien nornés veus de
reprovació. Des deis mítings, des
deis periodics, des d'allá en fos
que sonés la veu de l'anarquisme
1 de l'estevisme, la democracia re
publicana de Catalunya havia
fracassat estrepitosament. Era
repudiada ja per la massa. El po
ble s'havia adonat que se
renganyava miserablement, que
se. l'explotava, que se'l venien. La
"Soli" i "Diario de Barcelona",
"La Veu" i "El Matí" ho repe
tien cada dia, amb centundent
unanimitat. La democracia repu
ja no comptava amb l'o
pinió pública. El régim era injust
i cruel. Els homes de govern eren
uns seciaris. L'administrad& un
desastre. Els consellers de la Ge
neralitat compraven cases. Els
regidors adquirien automóbils de
gran luxe. Els diputats perdien
el temps en xerrameques inútils.
Evidentment— a escoltar ranar
quisme, l'estevisme i el lerrouxis
camp, per la República
me—aquest segon any de Repú
blica seria el de la liquidació de
molts valors.
Per als homes de poca fe, en
el matí d'aquest 14 d'abril podia
haver-hi un interrogant d'in
quietud. El dia era gris. No sem
blava un dia de festa. Algú se
nyalava la coincidencia amb Di
vendres sant. En les balconades
burgeses no hi havia banderes ni
domassos. A alguns republicans,
com desesmats, els manca corat
ge per a abanderar els seus bal
cons. Un interrogant...
* * *
Un interrogant...
Ah! Heus acl que, tot d'una, la
democracia republicana de Cata
lunya ha fet acte de presencia
al carrer. Al migdia del 14
d'abril, sota el mateix cel tacat
de núvols, pera aclarit ja de ban
deres 1 de víctors, ha estat una
imponent, una inacabable, una
tremenda riada humana en
marxa. Darrera les barres de les
banderes catalanes, darrera els
colors deis draps republicans,
darrera el roig 1 el verd de les
ensenyes camperoles.
La democracia republicana,
senyor. Desenes de milers d'ho
mes—i dones— en marxa orde
nada i severa pels carrers del
Cap i Casal. La ciutat i el camp.
Catalunya. Gorres, milers de gor
per JOSEP M.a MASSIP
res grises. Pagesos. Obrers. Ciu
tadans. Ciutadanes. Vells xarucs,
amb la seva gorra frígia d'altres
hores. Jovenalla d'avui. Madure
sa d'ahir. Sense rordre impeca
ble de la manifestació, un podia
evocar, amb els mateixos rostres
amb idéntic aire, aquelles mul
tituds desorbitades d'aquell altre
14 d'abril de 1931 que liquida la
monarquia i hissa ardidament
les banderes audacioses de la re
volució.
Tots ho vam veure. Tots. No
es tracta d'una pura impressió
entusiasta d'un periodista repu
blicá. Ho vam veure tots. Els
amics i els enemics. Els anarquis
tes de l'esquerra i de la dreta. Els
injuriadors. Els insidiosos. Els de
cebuts. Els amargats. Els egoís
tes. Els sectaris. Els ambiciosos.
Els indiferents. Tots.
Xifres? Cinquanta, seixanta,
setanta mil persones? No ho sé.
Sé, només, que eren les suficients
perqué el que volgués entendre
entengués.
El 14 d'abril de 1933, en el se
gon aniversari de la República,
la democracia catalana ENCARA
ES RATIFICAVAen els postulats
de la revolució, ENCARA subrat
llava amb entusiasme l'obra deis
seus governants i deis seus diri
gents, ENCARA portava en
triomf, pels carrers de la ciu
tat, Cap i Casal de Catalunya,
les banderes del 14 d'abril de
1931. Era el camp i la ciutat, era
l'obrerisme conscient, eren les es
querres catalanes. Elles subrat
llaven 1 aplaudien tota l'obra
realitzada des del Govern de la
República, des de la Generalitat
de Catalunya, des de les Consti
tuents, des del Parlament Ca
tala.
ENCARA, senyors incréduls, se
nyors enemics, senyors insensata
de l'extrema dreta i de l'extrema
esquema! 1 no eren solament els
seixanta mil manifestants. Eren
més. Molts més. Eren les esquer
res de tot Catalunya, decidides,
ara com ahir, a defensar la seva
llibertat nova i la seva dignitat
convertida en lleis. A defensar
la al preu que sigui, a canvi del
que sigui necessari. Si no hi ha
gués altres motius —no cal ne
gar-ho —hi hauria els de l'ins
tint de conservació, els del propi
egoisme, els de la llibertat, els
de la vida dignificada.
* * *
Tots ho vam veure. Callen no
més ulls per mirar. La manifes
tació republicana de divendres
passat—que era també divendres
sant, encara que algú volgués
fer-ne divendres de guerra —,
tingué prou eloqüencia per no
deixar lloc a cap dubte 1 a cap
PREMI A LA CIUTADANIA EXEMPLAR
La subscripció de LA RAMBLA a
l'obrer Ramon Bonaventura Eoira
Hem tingut el goig de rebre a la nostra redacció la vi
sita de l'obrer Ramon Bonaventura Boira, grácies al co
ratge del qual fou possible la detenció deis atracadors i
assasins del joier González, al carrer Salmerón.
Boira és un xicot jove i optimista. Vint-i-quatre anys,
Una vegada més a hagut d'ésser la joventut la que portés
la capdavantera ciutadana. Es solter, i viu amb la seva
germana i la seva mare. Treballa de mecánic en un taller
del carrer del Bruc. Passa encara per la sorpresa de cons
tatar el ressé produit per la seva gesta.
—Jo no pensava que aixb tingués tant de valor — ens
ha dit, somrient. En aquell moment em va semblar que
complia una obligació, i prou. Cree que és el mateix poble
el que més pot fer per acabar amb els malfactors.
Després, senzillament, contestant a les nostres pregun
tes, ens ha explicat la seva intervenció en la detenció :
—Jo passava com cada dia pel carrer de Salmerón,
camí del taller, quan vaig sentir el dispar deis atracadors
i tot seguit vaig veure'ls sortir de l'escala del joier. Sorti
ren corrents, carrer Salmerón amunt, fins a Lesseps, on se
separaren. Jo vaig córrer al seu darrera, dissimulant tant
com em fou posible. Allá, dos deis individus prengueren
una direcció, i el tercer, sol, una altra. Vaig seguir els dos
primers, que ja caminaven a pas normal, a la menor dis
táncia possible a fi de no perdre'ls de vista. Recordo qué,
per tal de dissimular més la meya presbncia, vaig desem
bolicar el paquetet de l'esmorzar que duia i vaig anar men
jant pel carrer, darrera els dos individus, els quals, final
nient, vaig denunciar a una parella de policies, que els
detingueren.
»I aixb és tot — ens ha dit, somrient, l'amic Boira—.
Agraeixo amb tota 1:ánima el que feu per mi, perb, com
us die, cree que no he fet altra cosa que complir amb la
meva obligació. Naturalment que comprenia que no deixa
va de córrer un risc, perb cree que tothom hauria fet igual
en el meu lloc...
Nosaltres reiterem aquí, públicament, la salutació que
varem tenir el goig d'adregar de paraula a Ramon Bona
ventura Boira. El seu gest senzill, la seva mateixa modes
tia, són magnífic exemple de ciutadania activa, que ens
plau, novament, subratllar i valorar en la seva justa me
sura.
Cal que la ciutat, sápiga recompensar-la degudament.
Suma anterior... ... 870
Lluís Companys, President del Parlament de Ca
talunya
Jaume Aguader, Alcalde de Barcelona ..•
•• • S.«
i••• 1••«
J. S. i C. ... •
• • • • • ••• ••• ••• .•. .•• .•.
Joan Fonolleda ••• .•. ••• •-•,*
Antoni Bordes. •• ••• ••• ••. .•• ••• ••• ••• ••„,•••• •¦•• ••rd
S. P•... .•• ••• ••• •••
Xavier Picanyol...
•••
•••
•••
•••
••,
• • •
o•
• • •
••,
• • • •¦•W
.••• ••••
••••
••• ofi
•• • Josep Dencás, Conseller de Sanitat
Francesc X. Casals, Conseller de Treball ••• •.• ,»o
J• Grau Jassans• .• ••• ••• ••• ••• ••• ••• ••• •••
Joan 13. Soler Brú ••• ».• ••• lolo• ••• !seo !••• ••• •••
J. Tomás i Piera••• ••• ••• ¦••• .1« ••• lo« •••• ••• ••. ••• M. Martí Vallés... • • . • • • ... 1••• •••i 1••• Oren ~al
Un diputat catará, F. V. ».• ,••• ••• ••• 1•••1
Un diputat catalá, J. C. • • • ••• •••• •••• ••• 1••• ••• ••••' ••• Concurrents Bar «Pabellón»... •..
Romá Alzina ••• ••• ••• ••• ••• ••• •.• .••
E. C. F...• .• ••• .••
Rafael Salanova .•• •Ir• •••• 11••0 1•1,« ••• 0••• Po. ¦••• »o* o•al
••• •••,•••-••-• •e«
•••• a.. ••• •••• 0-••1
Ferran Cabestany ••• •¦••¦
Guillem Rodríguez ••• ••• ••• ••• ••• ••• 1B•• ••• ••• ••• W••1
A. Mas III ••• ••• ••• ••• • • • ••• ••• ••• ••• • •• • • • ••• •••
T• P. T• ••• ••• ••• ••• ••• ••• ••• ••• ••• ••• •.• ••• ••• ••• •••
25
25
100
5
10
5
5
20
5
10
10
10
3
3
10
10
5
4
25
3
10
Suma que segueix, ptes. ... 1,183
esperança deis enemics de la Re
pública i de l'autonomía de Ca
talunya, i de la Consti. .ió de
mocrática La marxa de seixanta
mil manifestants pels carrers de
Barcelona, en solemne ratificació
de dos anys de democracia, de
dos anys de revolució, de dos
^•••¦••¦••••
anys de continuada i severa
transformació civil, fou, sobretot,
una lliçó per als que havien per
dut la fe, 1 un advertíment per
als que havien pensat en la pos
sibilitat de rebeRies 1 de resta
reccions.
2
a rambla 17 abril 'de 1933•
FIGURES
Un vetera de la República
(Interviu
Pau Cot 1 Verdaguer és un vellet
de vuitanta anys, de la rala deis
roures, la familia deis austers
la nissaga deis romántics. Es un
model exemplar de federal de
tota la vida. El seu mestre ha
estat PI 1 Margall, el seu evangell
"Federalisme", 1 el seu lema
l'honradesa.
complir-se el segon ani
versad de la República de 1931
aquest ancla de 80 anys ena a la
leste commemorativa de la pro
clamació 1 es deseobrí davant la
figura del President de la Gene
ralitat s'emociona veient el vo
leiar de les banderes que saluda
ven les autorltats de Catalunya.
La presencia de Pau Cot 1 Ver
daguer a la piala de la República
em feia pensar en els records
Que la festa commemorativa que
presenclava devien evocar-U. Ell
que.es juga la vida per la prime
ra 'República. EH que havía anat
a la mateixa plaga fa seixanta
anys per defensar la casa de la
ciutat de les urpes deis reaccio
naris. En que assistl a totes les
naanifestacions de jota ç de pro
testa que tenien lloc en temps
de Pi 1 Margall, en aquesta ma
teixa plaga que ha fet sempre
aeee
.5:11
e
Pan Coa ahir
ie cor on aflueixen totes les ar
.eries clutadanes. ?Que devia
aensar de la nostra República,
(e la de 1931, la de Manuel Aza
i a 1 Alcalá Zamora? ?Qué devia
pensar de l'autonomia? ?Quines
Mames 1 quins averanys U sugge
rien aquell voleiar de draperia
patriatica en aquest segon ani
versari de l'era republicana?
.Plem volgut saber-ho. I hem
volgut conéixer la seva vida 'de
vultanta anys al servei de la
idea federal, que és com si di
, guéssira la seva vida de vuitanta
anys al servel d'un ideal de jus
' tícia 1 de llibertat, 1 hem cregut
que la biografía d'aquest home
venerable tenia un valor d'exem
plaritat que calla posar de re
lleu.
e * *
Viu al carrer de la Blanqueria,
al mig del laberint de la Barce
lona vella prop de l'església de
Sant Cugat. S'hi entra pel car
rer de Carders o bé pel de Pablo
Iglesias. Es un carrer estret
e.órdid en el qual nornés hi ha
cases del segle clivult, amb Ilum
de gas 1 confort de l'Edat Mit
jana. •
Hem pajat a la casa del ve
tere i ens hem trobat amb un
e pis antic pena net i endrelat que
• dóna goig. La fila del senyor
Cot ens
• .ecbinpanYa amable
ement al despatx del •seu- pare; el
aluel está aufeinate zegirant .pa
pers. L'ancla ho deixa tot, ens
alarga la Selleinâ erhb una gran
coédialitat. 1. ens ,00nvida- a • seu
, re prop del. balcó,, • „ , .
—Aquí — ens diu — us hl 'creti
na millor, al-és que heu d'es
criure alguaa cosa. Aquestes ca
ses són una mica llóbregues,
ró ja fa pían) 'de anquente anys
que hi sana. 1 -ensadol d'abando
nar-les... ..„
—Voleu Una copete? — ens ha
dit la seva fille.:
—No, moltes .graciesa •
• • • •
I ens hem posat treballar de
le manera *Inés. agradable que es
pot treballar: escoltant.- T'oto,
una vida 'larga .1 densa ha des
, fliat per davant nostre en cent
3ninuts ném 'proCurat
• destacar-ne.• el. . més lmportant
per embastar lee aotes.b.logrefie
ques que ens dóna el propi in
tervivat. °
--Vaig néixer ens diu•el se
rtyor Cot — a l'hostal de La Mca
lina, municlpi d'Alp, el dia 4 de
juny de 1854. Els meus pares
eren hostalers. Jo vaig estar
amb ells a La Molina fins a
l'edat de dos anys en qué van
traslladar-se a Alp, i allí vaig
residir fins a l'any 1870.
De menut era molt bon jan. Ni
cridaire, r.i atabalat, encara que,
naturalment, sortia amb les me
ves sempre que ern convenía.
Val8 aprendre les primeres lle
trel aialt) un Vicari d'Alp que tela
de mestre, a manca de titular.
Després vaig anar amb un mes
tre que es deis, Estanyol, del qual
només recordo les seves feroci
tats, car ens tela posar foc als
esclops per castigar-nos. I re
cardo el segon mastre que várem
tener, que no era menys amable;
aquest ens Pela anar a collir les
yergues amb les quals ens pe
gava sense compeasló.
A estila peró, no hl anava
gaire. Al cap de l'any no hi ana,-
va més d'un parell de mesos.
Tota la resta del temps guarda
va vaques als prats d'aquella
Cerdanya incomparable. Per cert
que un dia, tornant de guardar
vaques, vaig muntar una euga
massa nerviosa 1 vaig estimbar
me en un barranc I vaig abrir
me el cap. lefireu: fa seixanta
dos anys 1 encara tinc la cica
triu.
Decidit a tenir orla vaig po
sar-me d'aprenent de sabater, i
picant soles 1 degustant el gust
ferruginós dels claus vaig entrar
a l'adolescénaa. A caáa meva
eren molt liberals, 1 el plat
cija consistia aelnpre a parler mal
deis carlins. .Quan la revolució
del 1868 — jo encara era a Alp—,
ja em delia per ajudar els libe
rals. En aquellS temps tot el de
la política locea girava a l'en
torn del capen,- contra ele -car
lins o a favor el carlins. Jo que
havia fet d'escala ratapá de peti
tot, havia aprés d'odiar els reac
cionaris 1 portava. a • Pinstint la.
meya adhesió a les idees libee
rals.
Vaig arribar a Barcelona l'any
1870, quan encara hl havia el
fum calent de les barricades de
Gracia, aleshores de les quintes.
Jo tenia setze anys. En trobar
me a Barcelona, obligat a gua
nyar-me la vida, vaig llegar-me
de xerric (momo de cuina) en
un hostal del carrer rle Sant Pau.
número 45. Sota mateix de la
fonda hl havia el club d'En Vi
lalta, 1 al coetat, cantonada al
carrer d'En Robador. el Club de
l'Amorós. Era l'época de la , be
talla deis clubs 1 la joventut s'en
cenia d'entusiasme parlant de la
República. Per cert que recordo
un detall molt curiós d'aquelles
discussions acalorades, una mica
buides 1 retóriques. del Club d'En
Vilalta. Jo hl anava de seguida
que acabava de fregar els plata
1 sempre que el lleure de la feina
m'ho permetia. Un dia s'havia
suscitat una polémica apassio
nant sobre si la -gorra Ingle era
un emblema simbólic o allegó
ric. El Club esteva ple com un
ou 1 l'atmosfera s'havia caldejat
amb el foc de la discussió. De
sobte se sentí una veu seca 1
enérgica que digue:
—Demano la paraula previa!
Es féu un gran silenci 1 totes
les mirades convergiren vers un
borne que es dreeava al darrera
de l'Assemblea. El president II
concedí la paraula 1 l'orador ex
clame.:
—Vull preguntar si entre els
reunits hi ha algun serraller per
qué la porta s'ha tancat de cop
1 no podrem sortir.
H1 hagué moltes rialles -1 jo
no vaig ésser dels que reten
rnenys.
A l'agost d'aquell any es de
clara la guerra franco-prussiana
1 gairebé al mateix temps, com
un altre flagell, 1 aquest mama
nacional, einela a Barcelona l'e
. piden-da de la•febre groga. !Qui
na manera de morir gent! La
Barceloneta queda en blanc.
,L'Aeantament,• per alegrar el po
ble 1 distreure'l del pánic que el
dominava, feia tocar les músi
ques pels carrers 1 a tot arreu
hl havia exhibicions de can-can.
mJo aan, aapvoarntcaerdmatedaníajarnaallasysoládats,
-els gneis havien acampat als afo
• .res . en . previsió de l'epidemia:
Peró els barcelonins queien com
-a rasques. Dejen que la febre
Phavia portada el vaixell "Ma
ría", i per si o per no la gent
no s'atansava al port ni per
equivocació.
De la culna me'n vaig tornar
a les sabetes. Vaig entrar a tree
bailar amb un sabater del car
rer de la Cendra, que ene dona
n 4 .pessetes a la setmana, i com
que amb aquell jornal no pod1aa
enenjar lela horas extraordiná
ries en una fonda. • • •
Tanm.ateix, :es. nieves. cabóries
Per la vida no em feien distreu
re de la idea liberal que portava•
dintre des de la meya infantesa.
En aquell temps a Barcelona al
havia dos centres polítics impor-'
tanta que concentraven les fora
ces republicanes, dividides calan
la revolució de setembre: el
Club de Versalles, integrat pele
de Castelar, i el d'Estat Catalá,
format pels avangats i segui
dors d'En Valentí Almirall. je)
fer-rae soc1 d'aquest darrer
biografía
Valg entrar en relació amb De
metri Danyans, Lostau, En La
sarte 1 l'Alrnirall. El nostre Club
era anomenat Club deis Federa
listes i havia de donar molt de
joc en, la política catalana.
L'any 1872, amb motiu d'haver
restablert els Consums, els fede
ralistes várem organitzar una
manifestació de protesta contra
l'Ajuntarnent, 1 a la Casa de la
amb Pau Cot í Mercader)
per DOMPNEC DE BELLMUNC
desprestigiaven les idees liberals.
Us ho explicaré millor per si
tuar els fets. Quan la revolució
de setembre, de 1868, es crea un
batalló de voluntaris de la lliber
tat, sota el comandament del ca
tala Francesa Targarona. Peró
aquests voluntaris de la llibertat
quan la revolució del 1869 ja es
van posar al costat del Govern
contra els republicans, 1 el ma
temps vull explicar-vos uns fets
que no han estat suficientment
divulgats i que illustren prou.
L'any 1869 es van reunir a Mon
talegre uns quants carlins amb
la intenció de fer una tontada.
Eren nou, justos. Entre ells hi
havia precisarnent ens noi del
"cabecilla" carlista Castells. En
Prim ho va saber 1 va enviar
contra Montalegre una columna
• •'• 4. 1 •
111 • • <1
Ciutat ens varen rebre amb una
descárrega que en féu caure dos
dels nostres. L'un va caure prop
meu. Encara em sembla que el
veig: era un xicot jove, bru, amb
els cabells rinxolats... D'aquests
herois anónims de totes les cau
ses liberals ningú no se'n recor
da lesense ells no triomfaria cap
movitnent de justicia 1 de relvin
dicació
La situació política era caótica
1 nosaltres estávem indignats
contra la política térbola 1 re
pugnant dels Sagastes 1 dels
Cánoves. A Catalunya la protes
ta quela contra l'actuació tiráni
ca 1 salvatge deis voluntaris que
Les valles banderes republieanes...
teix feren qua.n el moviment po
pular contra les quintes. Per aixó
en les manifestacions de protesta
que organitzávern, la multitud
solia cantar, amb música del
Can-can, una canee que esdevin
gué popular:
"No hl ha soldats al món
com els d'En Targarona,
que per guanyar sis rals
defensen la éorona.
°Ida, que duri han de mirar.
Oída, que ja s'acabará."
Als famosos "cipayos" d'En
Targarona no els podia veure
ningú. Perqué tingueu una idea
de com anaven les coses en aquell
composta d'una companyia de
"cipayos" 1 torees de carrabiners
comandades pel coronel Casales.
Dones bé: la columna arriba a
Montalegre i sorprengué els nou
carlins que berenaven tranquil
lament. Els "cipayos" 1 els cana
biners yan llanear-se sobre
"l'enemic" 1 van agafar vuit car
lins. L'altre va escapar-se mira
culosament saltant per una bare
dissa 1 fugint pels boscos. Al cap
de dues hores els "cipayos" van
afusellar tots vuit carlistes en
fila darrera una paret de Sant
Fost. Com que se n'havia esca
pat un, calla cercar-lo, 1 tot fent
recerques van topar amb un
Son"
Una Exposició
més rics del que ens pensem
Per a la gent que viu només
al dia, que es nodreix només que
de les emocions i sensacions
quotidianes, aquests "Cent anys
de retrat femenl" organitzats
per "Mirador" 1 presentats a les
Galeries Laietanes ha,ura estat
una sorpresa molt viva. I més
encara que pel que hi ha reunit
que és molt 1 molt bo — pel que
fará pressentir que hi ha dis
pers, de pintura catalana, per
Catalunya 1 per lora de Cata
lunya. I és que som molt més rics
del que ens pensem. Aquella Ca
talanya del segle XIX no és espi
ritualment tan buida com molts
es complauen a Imaginar. Tot el
que avul fem no és sino prosse
guir l'impuls que ens ve de les
generacions anteriors, impuls que
no tan sois sempre no superem,
ans que fallem lamentablement
de vegades.
Aquesta exposició ens fa ado
nar precisa.ment de l'esforg, de
la bona fe d'aquelles genera
cions 1 de la ja secreta ambicio
que en els millors d'aquells
ternps bategava. L'esfore d'aque
lla Junta de Comerg que creava
una Escola de Dibuix, convertida
més ta.rd en Escola de Belles
Arta; l'esfore de la Diputació
Provincial — tan provincial com
vulgueu peró que mantenía
professors 1 que pagaya pensions
— encara que de vegades yergo
nyosament mesquines — porqué
els pintors joves poguessin anar
estudiar a Roma o a París — no
ha estat gens banal, gens infe
cund, ans una cosa que avui hem
de considerar amb molt de res
pecte.
Perú el que ens fa mas respec
te que tot és l'home, l'artista:
aquells bornes, aquells artistes
que havien d'ésser animats d'un
ideal molt fort, que havien de
tenír realment una vocació po
derosíssima per a fer tot el que
van fer, per a posar els fonaments
de Part 1 de la pintura catalans.
La história de la mejor part
d'aquésts homes és una cosa ad
mirable; és per a eneendre la fe
deis Més escéptics en les quali
tata positives deis catalans
1U- per a fer-los creure que
per DOMÉNEC ~ASÉ
llurs detectes poden ésser girats
del revés per produir fruits óp
tims. Una gran part d'aquels ho
mes, des de l'afortunat Fortuny
fins al dessortat 1 trágic Vermell,
han estat fills de famílies modes
tissimes. Alguna han conegut
l'hospici i l'hospital. La formació
de molts d'ells és una cosa heroi
ca. Els més grans sacrificis no els
espanten. La set de perfeccio
nar-se els empeny vers els grans
centres de producció artística,
fiats a la ventura. Molts semblen
no tenir patria. El sentiment
ciar de llur catalanitat rarament
sea formulen. Se senten estran
gers a tot arreu. I alguns més
Catalunya que enlloc, tal és
l'hostilitat o la indiferencia de
l'ambient. Molts, desconeguts
aci, obtenen éxit a Roma I a
París, i no és fins aleshores que
aci se'ls reconeix el talent. La
história d'aquests pintors — tan
difícil d'escriure porqué els ras
tres que han deixat són molt dis
persos — és una de les pagines
més verament dramátiques de la
Catalunya moderna 1 del desvet
llament de la nostra consciencia
collectiva. Tot i el ferotge indi
vidualisme, tot 1 el temperament
anárquic que sembla predominar
entre ella tendeixen a fer una
cosa coherent — i amb menys
consciencia, si voleu, que els li
terats, peró amb un esfore pot
ser més violent — contribueixen
a alear l'edifici nacional de la
nova Catalunya.
Llur esforg no resta impagat.
Vers el final de segle, la vida deis
nostres pintors comenga a esde
venir menys dura. Llur proles
sió es fa més normal. Alguns es
posen de moda 1 són molt solli
citats. No hi manquen ja aquells
que, com en els paisos grans o
en les grans époques, organitzen
industrialment Ilur producció per
a un rendimen máxim.
Ara els teniu aci reunits a les
sales de les Galeries Laietanes.
Podeu contemplar una part de
Ilur esforg. Podeu veure que no
era una cosa de riure. Si hom
els compara amb els pintors ac
tuals, hom no els trobará pas In
feriors en conjunt per llur talent;
menys encara per llur disciplina.
?Es que els millors han estat su
perats? ?Hi ha pocs pintors avul
capelos de fer retrats amb un
clibuix més sólid 1, sobretot, amb
més carácter? Hom pot adonar
se que en els més moderns, pre
cisament, el dibuix és molt més
vacillant i que els carácters s'es
fumen. Es ciar que aixó és un
fenomen general, que no podem
limitar a Catalunya ni a la pin
tura. Literáriament també a tot
arreu s'ha produIt un fenomen
semblant. En el teatre 1 en la no
ve•la d'avui no trobem pas els
carácters tan acusats com en la
producció del vult-cents. Hom hi
cerca altres valora més literaris;
de la mateixa manera que en els
retrats, hom hi cerca una altra
mena de valors pictórics. Hom
potser ha desnaturalitzat els gé
neres, tot creient infondreas més
refinament 1 poesía. Per ala()
molts — en literatura 1 en pin
tura — avui fan marxa enrera,
sense renunciar als guanys o a
l'experiencia adquirits.
?Quin resultat será el d'aques
ta exposició? No seria rar que
en vingués una revaloració de
molts noms. Cal dir que aquesta
revaloració ja fa temps que és
comeneada. Joan Sacs ha reivin
dicat, especialment, a Benet
Mercader 1 a Simó Gómez, en
dues grans biografíes que són de
les coses més serioses que en
aquesta materia han estat escri
tes al nostre país. Ha reivindicat
també Joan Brull. Horra potser
es penedirá una mica d'haver
desvaloritzat tant Caba I potser
creurá que no eren mama equi
vocats aquells que van posar de
moda els seus retrats. Hom pot
ser hl trobará, altre cop més
gracia que amanerament. Hom
admirará potser la perfecció de
Lorenzale, i qui sap si no hi hau
rá qui el cregui novament ado
rable. Horn potser descobrirá en
el tarragonl Fluyxench — tan
oblidat per la fama — 1 en Joa
quim Espalter 1 en Vicene uns
grans pintors... La llum els és
propicia — avui que tantes coses
del vuitcents tornen a ésser de
moda—perque hoin hi faci molla
descobriments,
guardabosc, al qual exigiren res
ponsabilitats per no haver-lo
vis t 1 acabaren afusellant-lo
també quan hagueren enllestit
els vult carlins. Aquella salvatja
da motiva una protesta general
a la qual s'uní tothom, earlistes,
Uberals , republica.ns , federals ,
treballadors 1 comere barcelont
Per cert que els fets de Montale
gre portaren cua. L'any 1873,
quan en plena República s'aixe
caren els cerinas, el primer que
feren bu llanear-se contra Ber
ga, on hi havia destacada la
companyia de "cipayos" que
mata els vuit carlins al bosc de
Sant Fost, quatre anys abans.
Els carli,stes es feren amos de la
situació, agafaren presoners els
"cipayos" de la companyia I els
afusellaren tots. Només salvaren
el capita perqué no havia prez
part a l'acte de Montalegre. Va
ren caure afusellats '72 volunta
ria
Els abusos deis governs de torn,
Segaste o Cánovas, anaven exas
perant els ánims del poble. Re
cordo que l'any 1872, en mies
eleccions famoses, per defensar
se contra les partides de la porra
que feien vots a favor del Go
vern a cops d'estaca a les portes
deis collegis electorals, varen
aliar-se carlistes 1 republicans.
Després d'aquestes eleccions els
carlistes varen deixar córrer de
finitivament els procediments le
gals 1 se n'anemia a la munta
nya. Els republicans s'arena res
tar esperant la nostra hora.
Al vetllador on jo treballava
érem 4 oficials. Un dels nostres
companys se amb els car
lins 1 nosaltres várem quedar
nos fent sabates.
Vingué 1'11 de febrer de 1873.
Aquella nit jo sopava en una
fonda del carrer d'Allada. De
casa meya ens havien enviat pe
tates de la Cerdanya 1 havlem
fetun guisat tan t3.que,se m'har
via Indigestat i me n'havia anktf
a jeure. Peró les músiques I 44g
crits d'alegría i les notes de lee
Marsellesa van fer-me saltar del
llit. Vaig córrer com un foll cap
a la plaga de Sant Jaume 1 vaig
unir-me als meus amics federals
per entrar a l'Ajuntament 1 mun
tar-hi una guardia perrnanent.
Alai ho várem fer, 1 per cert
que hi varem trobar els mateixos
fusells amb els quals ens varen
fer foc qua.n la nostra protesta
contra els consums. Peró teníem
poques armes I varear anar a as
saltar una armería de la Rambla.
Al meu barri vaig organitzar una
companyia de milicians. Jo vaig
allistar-me de corneta 1 durant
molts dies vaig anar a l'escola
de cornetes que hl havia als jar
dinets on després s'edificaren els
magatzems del Siglo. A Barcelo
na s'organitzaren cinc batallons
de milicians per drstrictes 1 un
batalló de gules de la República
federal, que era el més ben or
ganitzat. Jo pertanyia a la sego
na companyia. Hl havia també
un batalló d'enginyers comandat
per Eduard Fontseré.
Hem de confessar que la Re- i
pública de 1873 va venir quan
menys ho esperávem. I els seus
dirigents es van limitar a can
viar l'uniforme de les tropes i
torees de l'Estat. S'oblidaren de
canviar-los l'esperit. Es evident
que els caps superiors de les tro
pes es resistien molt a prestar
fidelitat al nou régim. El general
Contreras vingué a Barcelona,
cridá els caps de la guarnició
els digué:
—Els que vulguin servir lleial
ment la República que avancin
un pas.
Foren els menys. Als altres els
dona 24 horca de tenues per mar
xar I gairebé tots anaren a en
gruixir les files carlistes. Al cap
de tres setmanes, potser abans i
tot, a tot arreu es conspirava
descaradament. I vist que era
impossible posar confiarme, en la
tropa, els republicans provoca
ren la unió deis treballadors de
la Internacional amb els fede
ralistes de l'Estat Catalá, i el 9
de març s'anava a proclamar el
cantó de Catalunya.
Feta aquesta unió, 1 per tal
d'ultimar detalls importants, se
celebra una assemblea en una
sala de ball anomenada "La Sar
suela", que era davant del monu
ment d'En Güell, mentre a la Diputació estaven reunits en ses sió permanent els diputats fede
rals. Peró rnentre se celebrava la
reunió es va rebre un telegrama
urgent de Rubau Donadeu, se cretari d'En Figueres, pregant en
nom del cap del Consell exam tiu que suspenguéssim l'asserr -
plaga de Sant Jaume I vibre,..rn
grat aixó, vam sortir cap a la
blea, car En Figuere.s es poieva
en caen' cap a Barcelona. Mal
proclamar l'Estat catalft.
soldats d'entrar a formar part
del cos de voluntans de la Re
pública, guanyant vuit rals cera
els milicians.
Les Corta van votar la Repú
blica federal per aclain.ació 1 En
Figueres es va espantar. Pi 1
Margall demaná poders extraore
dinaris per tal de perseguir els
carlins i no els hl donaren. Sal
meron va restablir la pena de
mort i va dimitir per no signar
ne una. Castelar puja amb po
ders extraordinaris i es dedica a
treure els caps republicans de
l'exércit per posar-ne d'alfon
sins; posa bisbes, allarga els bra
os al Sant Pare 1 d'acord amb
En Pavia lliurá la República a
la reacció. Em mireu amb una
certa sorpresa? Estigueu-ne segur.
Castelar esteva d'acord amb el
general Pavia per si el dos de
gener les' Corts 11 retiravén la
confíenla; I és históric que el se
cretari de la presidencia durant
tota la sessió anava enviant no
tes al general reaccionara SI
Castelar llagues obtingut la con
fiarma de les Corta helena las
taurat una República conserva
dora 1 dretista en tots els 3e119
P775=7.•:•:.:7;55/
Pau Cot, avul
; aspectes, una 'RepablIca per alk
ries 1 per als clericals. Temeróa,
de no obtefiir aquella confianga,
preferí lliurar el poder_a l'exér
cit. Mireu si esteva, tot previst
que a Barcelona, algunes setma
nes abans del cop d'Estat, els
castelarins s'havien anat apo
derant d e 1 comandament de
les milicies de tal manera, que
en advenir la paviada la resis
renda resultava impossible. Mal
grat tot, en rebre la noticia del
cop vaig donar la veu d'alarma
a toc de corneta pel meu baria
ens varen mobilitzar, organit
zant la defensa. Peró va durar
pocs dies. Després vaig haver de
fugir i vaig tornar a Cerdanya,
on els carlins feien de les seves
on vaig salvar-me de la mort
per casualitat. Poc temps després
vaig anar a treballar a Frarma
fins que, enyorant les Iluites re
publicanes, vaig tornar a Barce
lona. Els d'Estat Catalá várem
canviar de nom diverses vegadea
per tal de poder subsistir com a
entitat i com a organització. Ens
diguérem "Ateneu Lliure", "So
cietat de Lliurepensadors", etc.
(El senyor Cot reposa, fem
una llarga pausa. Després pre
gunto:)
—?I quin judici us mereix la
vostra República comparada amb
l'actual, el segon aniversari de la
qual acabem de celebrar?
—Mireu: la República del 1873
morí pels errors de Salmeron 1
de Castelar. Salmeron va dividir
la Cambra, intentant crear un
centre, i féu un gran mal a la
República inventant el mot "se
paratista" 1 tractant de "pirates"
els cantonals de Cartagena. Cas
telar ja us he dit que, abans que
republicá, era reaccionara
L'actual República adoleix deis
mateixos defectes que la primera.
Ha estat massa tolerant amb els
seus enemics vitals. Sort que no
ha tingut guerres civils, perqué
hi ha hagut pel mig seixanta
anys de cultura 1 civilització.
Peró hl ha assassinats a les ciu
tats. La República no l'ha porta
da ningú: ha vingut consolidada
per a sempre perqué l'hem ma
durada amb seixanta anys de
lluita, de constancia de campa- , nya. Aquesta República té dos homes que no tingué la del 73:
un Azaria valent, audag, lluita.-
dor 1 home d'Estat de gran en
vergadura. I un Alcalá Zamora,
que ha sacrificat les seves con
viccions espirituals de conscien
cia a la salvació de la República.
No féu com Salmeron, que aban
dona la República per salvar els
seus princaels.
s.
llicenciar les trepes oferint a:J
,..,•aaamelitiaambanacmunirtaCiraceemeame.....
17 abril de 1933 la rambla 3
Alatí com tots portera a l'anima —
diu Sant Pau — el primer Adam,
així també hem de dur-hi tots el
segon Adam, el Crist. D'aquesta ma nera, el Crist místic apa.regué cara nná meravellosa esperança humana
eiíjes paraules de l'Apóstol.
Ultra el seu valor históric, ralle i
llegendari, hi ha en la figura del
t un valor espiritual molt més
fil i subtil, nitolt més profund i
tránscendent. El Crist místic— en el
•seu aspecte c,ósmic — és el pensa
ment creador dels universos. El món
es presenta com un meravellós pen
sament de Déu. Quan Déu pensa.
crea l'univers, l'evolució, la histeria,
el mateix que nosaltres creem, en
imaginar-ho, l'altre món interior de
les nostres amors, illusions i espe
rances. Solament que el nostre pen
sament és irreal, íntim, incorpori,
com la forma duna gran estatua que
no troba pedra on prendre materia
litat; i el pensament deis déus és for
ma capaç de crear la seva prepla rea
litat material i tangible.
L'univers és Déu que pensa. Ja
Sant Climent Alexandrí havia con
cebut el Verb, el Logus, el Crist, com
la raó o intelligéncia de Déu crea
dora del món. Així apareixen amb
diafanitat aquella nebulosos versicles
del IV Evangeli: "En el principi ja
, era el Verb, i el Verb era amb Déu
i el Verb era Déu. Totes les coses
per Eh foren fetes i sense En res del
que és fet no hauria estat fet." Com
si digués: "Des del principi, el Crea
dor pensá i, en pensar, va fer el món
amb el seu pensament. Totes les co
ses són plasmació transitória i ma
terial del pensament etern i exem
plar de Déu." Excelsa doctrina aques
ta de l'exemplaritat del Verb que ha
via de subtilitzar més tard l'esperit
seráfic de Sant Bonaventura.
El Crist místic té, encara, una al
tra espléndida manifestació humana,
íntima, individual. Es l'esséncia ma
Setmana Santa
La resurreccíó del Críst
teixa de l'home, l'anima de la seva
ánima, la torre de l'homenatge d'a
quell castell interior que imagina Te
resa de Jesús. Tots els éssers aspiren
a realitzar la plenitud de la seva
naturalesa, i aquest impuls interior,
aquest amor de plenitud secret i in
saciable, és el Crist que viu en nos
altres. Ja Joan de la Cruz, el mis
tic poeta de l'erm castella, havia ima_
ginat l'anima de l'home a la manera
d'un cristall penetrat pel raig de la
divina Hum. Tota la iniciació mística "
és un procés de purificació interior,
netejant les taquea del cristall de les
nostres animes perqué la llum del
Crist, que és dintre nostre, la penetri
inundant-la del seu resplendor, fina
que tot el cristall sembli confós arab
la Ilum i transfigurat en ella.
En "Los nombres de Cristo", el més
bell llibre en qué ha parlat la llen
gua castellana, Fra Lluís de León ha
escrit paraules notes com estela per
a revelar l'esséncia d'aquest amor in
terior, font de la vida, ánima de l'a
nima, rel de la voluntat, impuls in
tim de l'eterna perfecció de tunivers,
que és el Crist realitzant a través de
la naturales.% humana la plenitud de
la naturalesa. divina.
Toas duem dins el Crist, com hi
portera també l'Acram expulsat del
Paradis, l'home natural amb les se
ves passions, la seva ignorancia, la
seva rancúnia i el seu crim, tal i com
el va parir la selva primitiva. I d'a
•:.:
FERNANDO VALERA
quest home ancestral, rude, violent,
deformat com la Natura, neix contí
nuament l'altre borne culte, delicat,
suau, harmónic com l'estatua d'un
Déu classic. La vida passa per la pe
dra del nostre ésser natural, com el
cisell de l'escultor sobre el bloc de
marbre, fent-ne saltar bocins, esgarra
pant i destruint, per donar a la pe
dra inexpressiva la forma serena i
acabada duna divinitat antiga.
En aquests dios que el món ce
lebra rutináriament els ritus de la
mort i resurecció del Crist, em pre
gunto: ?Quants hauran pensat en
acuesta resurrecció de l'ésser sobre
natural que duen dins de l'anima, en
terrat en el sól profund de la seva
humanitat tosca, passional i rancu
niosa? ?Quants cristians recorden
alló que Crist viu en nosaltres i que
nosaltres en eh l som i era movem i
tenim el nostre ésser? ?Quanta cató
lics creients han sentit parlar per
fora els seus llibres i sacerdots,
per dins la veu de llur ánima,
d'aquest Crist que per resoucitar ji
cal passar tres dies amb llurs nits,
llargs com mil vides, enterrat en
l'home, fins elevar-lo a la seva natu
ralesa immortal 1 transcendent? Tan
lluny és el cristianisme d'ell mateix,
que cuasi no hi ha ningú que co
negui la seva veritable doctrina. Sem
Im.ter =os
Esport sense dutadania o ciu
tadanía sense esport
Us en recordeu? Durant els set
anys de la dictadura, la pas,sió sen
se esmerç va refugiar-se en els campa
d'esport. Les multituts ovacionaven
equipa i aplaudien insígnies de clubs
amb el mateix fervor que els paises
lliures aclamaven les banderes na
cionals o els homes representatius.
Hora anava a rebre el Barcelona
victoriós amb la mateixa exaltació
que hauria anat a rebre un exércit
cobert de llorera.
En aquelles anyacles, la ciutadania
—o si voleu la política--anava a coll
1-be de l'espora Des d'un punt de
vista puritá, no és pas ideal aquesta
barreja. L'ideal és que la gent jutgi
les performances esportives amb un
criteri purament esportiu i que mal,
per una passió estranya al joc, un
public cridi: "falta!", quan no hi ha
sine una cárrega perfectament re
glamentaria o demani córner no por
qué hagi vist la pilota travessant la
línia de kick, sinó perqué l'orgull na
cional reclama el triomf a tort o a
dret del teani ene beneficiará d'a
quell suposat córner...
Pena, en fi, si la noble pa,ssió es
portiva i el culto del "fair play" han
de servir algun ideal alié, val més
que serveixin el duna patria befa
da i opresa que no l'interés d'una
caixa de cabals o una simple vanitat
de tribu, de barriada o de penya.
nem girat full. La dictadura ha
per CARLES SOLDEVEA.
deis coliseus, a la ciutariania present
se II han encomanat poques qualitats
esportives i manta vicia de camp
d'esport. Per començar, el vici de vo
ciferar. Potser ho fan ola altaveus
que es troben a cada cantonada i
fina a casa mateix, peró la veritat
és que hi ha dies que tinc la impres
partit on no es disputessin sinó el
simple honor de la victoria, peró
que són inoportuníssimes quan es
troba en joc l'honor, la tranquili
tat i la riquesa del país.
André Maurois en un llibre de
guerra que embolcalla l'horror en
finíssimes glasses d'humorisme, "Els
-1•¦••¦¦¦••¦•¦
Per FERRAN VALERA
bla com si l'Església hagués enterrat
el Senyor entre el farrigo-farrago
deis seus ritus, cerimónies, dogmes i
potestats, •
sembla també com si
Déu no pogués ressuscitar d'acuesta
altra mort farisaica que ji ha in
fligit la casta sacerdotal.
El cor de Jesús, acuesta imatge
blana, insubstancial i endolcida amb
qué falsificaren el Crist ola jesultes.
oculta ala ulls deis hornos l'altra fi
gura del redemptor dolorás, sagnant,
humá, fort i pie, tal i com el va pin
tar el Greco, amb la creu a les es
patlles i els ulls humits, transpas
sats duna llum misteriosa, clavats en
metes llunyanes i
Quin contrast entre l'una i l'al
tra imatge! Es revela en elles l'an
tagonisme de dues doctrines iden
tificades per l'aparenea d'un mateix
nom. El Cor de ric mantell, amb si
mulacions d'or i pedreries, és un pe
tit déu casolá i plácid de gents
opulentos — senyorets cómodes, da
mes capricioses, frares rica i propie
taris de torres que les estimen per
llur renda 1 no pas peía afanys que
els costaren. El Cor és un Crist que
no va patir crucifixió ni mort; ni
parla de renunciaments, ni exigeix
sacrificis. Es tau, pero no pas ten
dre; sensibler, peró no dolorós; bonic
com un efebus, pero no tomos com
un gran déu trágic i resplendent. Li
manca materia, unció, humanitat que
sagna i dolor que absorbeix en silen
ci tetes les amargors deis tristos, deis
desheretats, dels qui tenen fam i
set de justicia, deis cuí pateixen per
secució per causa de la veritat.
L'altre Crist, el del Creco, el Crist
lleig, espellifat, crucífer, és el qui re
corre dintre de cada consciencia el
caminal dolorós de la renunciado, el
qui mor en tots els hornos sensibles,
per a elevar-los, per la seva mort, a
la vida eterna de la compassió i del
sacrifici. Es el qui ordena repartir
les riqueses d'aquest món, tornar bé
per mal, matar l'odi i canviar les vio
léncies en la dolcesa que naix de la
compasió. Es aquell del qual va dir
el sant: "Els cristiana que cerquen
Crist sense la creu del Crist, no són
dignes d'Ell."
La mort i resurrecció del Crist mis
tic no és, dones, un esdeveniment Ilu_
nyá que va succeir un cap a la his
teria per fer parlar les generacions
venidores; és un procés vital, perma
nent, que s'esdevé a tot hora en eta
hornos i en eta pobles. Es un "per
morir" de cada moment, en qué se'ns
mor un ánima de rancúnies, desigs,
egoismes, crueldats revenges, per
qué era ressusciti una altra ánima de
pietat, de sacrifici, de clemencia, de
tendresa i de justicia.
La historia apareix així com un
gran procés de liberació permanent.
El món és una immensa caldera oit
jau enterrat l'esperit del Crist que
és el pensament i l'energia creadora
de l'Etern. I des de dina empeny la
vida 1 agita el men 1 romp la materi&
per despertar la consciencia deis és
sera, a mesura que perfecciona les
formes vivents. Es com un immena
fluid que penetra la creació 1 li denla
embranzida, des de dins, envera la
seva perfecció incessant: és com una
veu secreta que crida el cor de l'home
i l'incita al bé, a la justicia, a la
saviesa, a la temperança.
Tots duem el primer adam: La na
tura de la selva verge — el Paradís
perdut ens deixá en l'esperit la
trama psicológica de la vida salvat
ge, composta de supersticions, d'odi
i de por. Tots portern enterrat en la
consciencia el segon Adam, el Cristi
La civilització illumina en nosaltres
una segona naturalesa, en la qual la
superstició es torna coneixement, l'o
di, amor, i la por, confiarles,. I aquest
coneixement, acuesta amor, aquesta
confiança que naix en nosaltres, és la.
resurrecció del Crist que la critiani
tat celebra amb eta ritus primaverals
del culto solar, coincidint amb el mo
ment en qué per les entranyes de la.
natura morta de l'hivern comenea
d'estremir-se la vibració fecunda de
la vida. Aviat reverdirá la selva, can
taran els ocells, estimará el món
ruixará el matí els seus callana de
gin sobre la pedreria meravellosa de
la terra florida. Pero encara és llu
nyana la tardor carregada d'ofrenes
i fruit, perqué en la Natura, com en
l'anima de l'honte, la resurrecció del
Crist és encara un estremiment crea
dor, una primavera, una esperança..J
FERRAN VALERA
les invocacions de carácter politic,
de carácter cuitada, mentre que el
poble británic respon per damunt de
tot a les invocacions al "fair play",
a l'esperit esportiu.
Voldria que el meu poble, que Ca
talunya, tingués ben definida la se
va zona de sensibilitat perqué el sen
timent del deure hi pogués cercar,
en les hores de prova, un suport in
fallible. I si escric amb un cert mal
humor, és porqué no acabo de tro
bar acuesta zona... Ern direu potser
que no cal tenir, com els pobles que
he esmentat, una regió espiritual
particularment i exclusivament sen
sibilitzada per ésser, no obstant, un
poble complidor del deure i capaç
de sacrifici. Efectivament...
Pero, veieu? Cal evitar per tots
els mitjans possibles, que quan si
guem a l'Estadi, presenciant o ju
•¦•¦
LA RENAIXENÇA CATALANA
LA RAMBLA s'associa, fervorosament, a les festes de
germanor patriótica que commemoren la Renaixença nacio
nal de Catálunya, i fa vots per la irradiació pacífica de la nos
tra cultura i del nostre verb peculiars a través de la Humani
tat civil, a la qual es deuen les Pátries lliures.
4147¦1¦11.
sió que vise dins un immens estadi
on hi ha milers i muera d'individua
que s'esgargamellen per dir coses
fortes... i inintelligibles. En segon
lloc, sembla que la majoria de les
noves activitats polítiques s'hagin en
comanat la terrible mania de gua
DI A r)nn nnizaR/H
mi. No deixeu de visitar la Casa ama
SEGIMON ROVIRA
on trobareu els llibres que poden
gia~~ interessar - vos 1¦11
Rambla de Catalunya, 62 - BARCELONA
caigut en rnig d'una execració gene
ral. S'ha alçat la República en mig
d'una immensa—massa immensa
voladúria d'esperances i d'un cor de
recela a mitja veu. Ha ressat un
any; n'han pa,ssa,ts dos. ?On és aque
lla explosiva barreja de ciutadania
i d'esport? ?On ha anat a raure aque
lla identificació de passions futbolís
tiques i d'anhela de vindicació na
cional?
S'ha acabat. Amb pron feines si en
algun gran partit un cap a la tempo
rada veiem renébcer una espuma d'a
quella foguera que escalfava el pú
blic deis nostres Estadis en els dios
ja llunyans de la dictadura. L'esport
torna a anar pel seu cantó i la po
lítica, lliure d'entrebancs, omple el
prosceni de la vida conectiva.
I be: un cap divorciats — amical
ment divorcita—, l'esport i la ciuta
denla, ?podem dir que llurs quali
tata hagin adquirit la puresa ideal
que els pertoca o que ens plauria
d'atribuir-los?
No. Diguem-ho rodonament: No.
Els pública esportius, menys nom
brosos potser que sota Primo de Ri
bera, segueixen bramant sense gai
re raó. Obeint a passions menys al
tea que la que podia mourels en 1925
o en 1927, sovint abandonen la tessi
tura elegantment esportiva per col
locar-se en la tessitura deis energú
mena que, del seient estant, a cópia
de crits i d'insulta, volen fabricar una
realitat a la mesura del seu caprici.
No voldria destinar un pessimisme
que no santo; és possible que hi ha
gi un cert orogrés en la conducta
deis nostres pública esoortius, pero
em sembla inexcusable de proclamar
que aquest progrés es lentíssim 1 amb
reculades freqüents.
Ara, girem-nos de cara a la ciuta
dania. La ciutadania d'enea que la
República és un fet, ?pot actuar sen
se máscara, pot prescindir del ca
mouflatge de l'esnort o del de la li
teratura? ?Aprofita gaire la llibertat
que li ha estat reconeguda?
Fenonaen curiós! Dirieu que de la
Marga freqüentació deis Estadis i
nyar, sigui com sigui, a tort o a
dret, amb travetes o amb "mana",
amb suborns o amb amenasses. I en
tercer lloc, la nostra política aplica
moltes vegades als afers ciutadans
aquella lleugeresa, aquella superfi
cialitat, que podrien escaure a un
II
silencis del coronel Bramble", fa un
rapid parallel entre el carácter fran
cés i el carácter británic. Als fran
cesos—ens ve a explicar—per enco
ratjar-los a disputar amb empenta,
un match de futbol o de rugby, cal
dir-los: "Fills meus, suposeu que no
es tracta d'una mera competició es
portiva; féu-vos la idea que aquí heu
vingut a defensar la bandera de
França, l'honor i la vida de la pa
tria...". En canvi, per animar ola
soldats anglesos a prendre'una trin
xera o a rebutjar un atac alemany,
la cosa millor que podia dir-los el
seu comandant era acuesta; "Fills
meus, imagineu-vos que mm al bell
mig d'un cama de futbol i que els
colors del vostre club no poden pas
ésser vençuts". Es a dir, que el po
ble francés resulta més sensible a
gant un partit, hi traginem tota l'es
cória de les passions politiques i dels
costums incivils. I cal evitar amb la
mateixa energia que cuan fem polí
tica, cuan assegurem que maldem
per bastir una ciutadanía, hi abo
quem el cabás de les frivolitats i les
brutalitats de l'esport.
Cada cosa—l'esport, la política—té
el seu ideal, digne d'ésser perseguit
amb tenacitat. No és pas gaire de
plorable que si no podem perseguir
los tots dos amb idéntica puresa de
motius íntims, cerquem en la pro
miscuació de las quelitats aue tots
dos exigeixen, una palanca que ens
ajudi... L'horrible és que, barroers
de nosaltres, per socórrer la nostra
feblesa, no trobein recurs millor que
un intercanvi de vicia i detectes.
Com ha de considerar el nou régim aquells que el
dia 13 hissaren banderes a mig pal i el dia 14—segon
aniversari de la República — les retiraren deis seus
balcons?
EL DIA DEL LLIBRE
Els autors de "La Rambla"
Dissabte que vé, día
22, FESTA DEL UD
BRE CATALA, no
deixeu de comprar: 4 LLIBRES
SENIOR de Josep M. Massip
" MICII (Mula mis de Aeit
t: figures de 1 desilja casdr-sp
de Domenec de Bellmunt (Un reportatge atrevit?)
401.4‘.,4‘.-%.4‘.4erib-•‘.4‘.•%-lik-se*1.nia•etal-Wb/grWaaerae..-!*alb.naan¦.-sta"¦.-la,.4%,-11‘..ea,
, 1111L91114
Aquesta set
mana ha tin
gut, per als
parlamentaris,
un dia menys
que les altres.
I per als par
lamentaris de
la Lliga dos
dies menys
perqué el di
jous, en lloc
de presentar
vots particulars al Parlament,
van anar a fer-los a les esglésies.
El senyor Ventosa, el senyor
Duran, el senyor Vida! i Guar
diola — "cabeza parlante" del
Parlament— el senyor Tallada i
ens descuidávem el millor! —
el senyor Carreres Artau, van
passar la tarda seguint monu
ments.
Aixó no vol pas dir que s'hagi
perdut el temps. Dimarts van
aprovar-se sis articles de l'Esta
tut Interior de Catalunya, detu
rant-se la discussió en arribar al
punt neurálgic del projeete o si
gui l'article 46 que va fer-se fa
mós un temps enrera. Dimeeres
va quedar aprovada la llei d'au
toritzacions a l'Ajuntament de
Barcelona un cop discutits i re
butjats els quatre mil cinc cents
vuitanta vots partículars que
presentaven els regionalistes 1 el
dijous—absents els diputats de la
Lliga—va ésser esplanada la in
terpellació deis socialistes sobre
l'atur forlós 1 va ésser rebutjat
el projecte de llei de la mateixa
minoria en el que es demanava
la prórroga del mandat deis re
gidors.
Divendres va ésser festa per a
tothom. Els regionalistes conti
nuaren seguint monuments — 1
per aíxó tingueren els balcons
tancat,s barrats al pas de la
manifestació —1 els republicans
esquerristes —podriem dir, sim
plement, els republicans — van
celebrar amb tot essplandor i amb
la máxima dignitat el segon ani
versara de la proclamació de la
República.
(r{ Heus aci, re-.
sumit, el que
ha donat de si
•
la darrera set
mana, parla
\ mentaría, pea
intensa, p oc
epas sionant,
durant la qual,
peró, no ha
se feina. Una
delxat de fer
altra cosa será,
pel que sembla, la setmana que
avui comencem. Per les referén
cies que tenim, aquest setmana
inaugurará una época de treball
intens. Una part del Govern—els
departaments afectats—ha pas
sat els darrers dies festhis a la
muntanya. El conseller delegat 1
els consellers de Governació,
Justicia i Agricultura, han dei
xat enllestits diversos projectes
de llei que, un cop visats pel Con
sell, seran llegas al Parlament.
A remarcar la importancia ex
traordinaria que per a la vida
política i social de Catalunya te
nen aquests projectes de llei. Es
tracta de normalitzar la vida al
camp, és a dir, un projecte de
llei sobre els contractes de con
reu; es tracta d'una llei raunid
1411; es tracto, d'una llel electo
nrmumn
4 pa
VIOCID
..amei
pez- L. A.YMAM1 í BAUDINA.
ral. Totes tenen una transcen
dencia prou coneguda perqué no
ens calgui remarcar-la. El que
convindria, davant d'aixó, és en
llestir l'aprovació de l'Estatut In
terior.
Pel que fa referencia a la llei
sobre els contractes de conreu,
cal remarcar que aquesta llei
es divideix en dues: una, donant
soluciona ala conflictes existents;
una altra, prevenint-los dintre la
legalitat. Dijous passat, a la ma
nifesta,ció commemoratíva de la
proclamació de la República, a la
qual, segons "La Publicitat", no
més hí van anar els militants de
l'Esquerra (aclariment que tro
bem posat molt en el seu lloc i
que no cal comentar) hi assisti
ren una quants milers de rabas
saires. Tot i la situació violentís
sima al camp, tot 1 els conflietes
existents, els rabassaires van
anar a la manifestació a acla
mar la República i els homes que
van instaurar-la. Heus ael un
contrast amb aquesta gent de la
Lliga que perqué els negocis no
els van bé, en donen la culpa al
régim. Els rabassaires—que se
gons algú són unes feres que s'ho
han de menjar tot—van anar a
la manifestad& aclamaren la
República i digueren que encara
confien en el régím. Ha bastat
que el Parlament es disposi a
sancionar una llei que reguli els
drets deis uns i els deis altres,
porqué els obrers del camp de
posin tota violencia, es mantin
guin serens i esperin. Per aixó
hem dit que aquesta llei és ur
gent, per aixó hem remarcat la
seva importancia excepcional.
* * *
Notes pintoresques, durant la
setmana, no n'hi ha hagut gai
res. Tres díes només de sessió
deis tres, encara, un, sense els
regionalistes, s'hi havia de co
néixer per forea. ?Com s'ho de
gué fer, díjous, el senyor Vidal i
Guardiola? Acostumat a fer dis
cursos totes les tardes, haver d'a
nar a, seguir monuments perqué
els electors no diguin, devia és
ser-li un veritable sacrifici. El
dimarts, el segon financier de la
minoría regionalista (el primer,
és el senyor Tallada, encara que
parli menys) se les va tenír amb
el senyor Farreres.
Fent oposlció al projecte de
llei d'autorítzacions a l'Ajunta
ment de Barcelona va fer un es
tudi del pressupost municipal 1
cita les partidos que, al seu en
tendre, han estat inflades. Hl ha
inflació—digué —a les partidos
d'entrades a l'Exposició; a les
matricules de les escoles, als ce
mentiría; a l'arbitri sobre eta
ous...
Un ciutadit ens denuncia
que en una determinada ofi
cina recaptadora de l'Ajun
tament de Barcelona, en
presentar-se a fer una recia
mació, un funcionani va re
bre'l amb questes parau
les :
«—?1•10 querían ustedes
el Estatuto? Pues ya lo tie
--Inflació
perillosa!—in-j
terrompé el se..'
nyor Casano..-
ves tot ama-1
nyagant le sj
ulleres de ea-4
rei. Tota la.
, Cambra ---'
!comptant 1.911
,(. .5• taula presi
dencial, e 1 sili
taquígrafs, laij
Premsa i el públic d'ambdós se-1
xes—va riure sota el nas. Algú nci1 pogué aguantar-se i eselata. DueS,
dames van donar-se un cop dei
colze. I el senyor Farreres va mi
lar amb cara d'enveja el seis
company de majoria.
El cas és que el senyor Vida!'
i Guardiola canvia de tema. Quart1
va acabar la seva intervenció—ati
cap de quaranta cinc minuts—etz
senyor Carreres Artau encara;
preguntava als seus companys de
mlnoria:
--Peró de qué reja la gent?
Dimecres no va passar res de
particular. Va parlar, extensa
rnent, el senyor Rovira Roure i
grades a aixó, els passadissos
van estar animadíssims. Fins t
tot, els senyors Ventosa, Abadal,
Trias i algun altre van sentir a;
ter petar la xerrada o a veure les
obres del bar.
il" ata
W17
Dijous, vaga
general de di
putats llígaí
res, tot hau
ria anat corrt
una seda ti
•
hauriem aca
bat avíat, si
el senyor Ruiz
Ponsetí — que
més d'una ve
gada ha par
lat en pie Par
lament deis excessos del parla
mentarisme—no hagués engegat
un discurs d'hora i mítja... con
tinuant el que havia fet el dio.
anterior. Abans, el senyor Riera
va obligar a parlar per allusions
el senyor Rosell i Vilar, en fer
un prec sobre l'estat sanitari
deis porcs. I el senyor Rosell
Vilar va donar amplíes explica.-
cion3 técniques sobre la vacuna
porcina. Els regionalistes no hl,
havien presentat cap vot parti
cular i el debat, naturalmente
dura poc.
En darrer terme va ésser pre
sentada una proposició en la qual
hom demanava que la Mesa,
juntament amb una comissió de
diputats, visites l'honorable Pre
sident de la Generalítat de Ca
talunya per tal de oferir-11 els
seus respectes amb motiu del se
gon aniversari de la República,
que, per l'honorable President del
Parlament, ros trames a S. E. el
President de la República espa
nyola, un telegrama de salutació
i feileitació amb el mateix mo
tiu. El senyor Tauler va defen
sar-la amb gran abrandament
i la proposició va sser aprovada
per unanimítat. Els diputats de
la Lliga eren a seguir monuments
--cadascú fa el que vol, evident
ment —I no pogueren presentar
cap esrnena. Hl ha qui d'u, peró,
que demá. passat, en reprendre's
les tasques parlamentaries, el se
nyor Ventosa preguntará Si en
cara hi són a temps.
la rambla
'17 abril stlé
Declaracions especials per a la rambla
Interviu amb
;
•
eel ez
sallarsaarallna~
s
«Si no em mea haver entrat a la Presó, és perqué el país haurá vist que amb la Repúblia,
fins els alts funcionaris, quan són acuSats de delicte — encara que tio hi hagi, ptbyes de 'la
culpa — sbn empres.onats i processats, per mérits que hagin pogut ccintreure amb' el
.per FRAkrESC MADRID
(Ve de la pág. 14)
sembla que és també un régirn
d'autoritat. Doncs bé, a cap país
del món. ni el més classicament
liberal de tots, el Regne Unit, es
consentiría que en les oficines
públiques es llegls pels funciona
ria 1 d'una manera descarada els
diaris enemics del régim. A
?ranga són molts els funcionaris
que llegeixen "L'Action Prançai
se". No hi ha cap militar que vagi
pel carrer presumínt de llegar
l'article de Léon Daudet. A Pran
ça són molt liberals pela/ no hl
ha cap funcionani de la policia,
co rnhem vlst a Espanya. Ilegir
les miséries deis diaris deis atra
cador!, que vag1 a la CoMIssaria
a llegir l'article de Marcel Ca
chln o el Valllant-Couturien
Catalunya i l'homenatge
a Artur Menéndez
Catalunya s'ha bolcat en rho
znenatge a Arturo Menéndez. No
hi ha hagut poble ni poblet que
no hagl enviat una tarja, un tele
grama, una carta, un present al
que va ésser director general de
Seguretat. Catalunya ha ofert a
Arturo Menéndez l'amistat 1 Pe
rnoctó republicana d'aquest 14
d'abril. I hem anat a parlar amb
Artur Menéndez. més que amic.
catalá de Catalunya. Perqué, per
dret polltics Arturo Menéndez és
cataba 1 catalá de Lleida. Tots els
nascuts a Fllipines 1 a Cuba.
cuan aquestes terres- van perdre
la sobirania espanyola, hagueren
d'inscriure's en un registre civil
qualsevulla, i Arturo Menéndez va
escolar el de Lleida, essent, per
tant, arta, amb l'Estatut, un ca
tala més: un deis nostres.
Menéndez rebia avui telegra
mes 1 telefonemes d'arreu de les
terres de la República. Per cada
un que en rebia d'Andalusia 1 de
Bascón1a, de Valencia 1 de Lleó,
eren deu i vint de Catalunya,
plens de signatures 1 de frases
entustastes. La gent entreve a
Presons Militars a estrényer la
ina. d'Arturo Menéndez i aquest
rebia aquest dia l'amistat cordial
de molta gent que no havia vist
mal. Eren gent modesta, que hi
anaven amb els nois 1 amb la
dona a saludar el republicá. Cor
rrua de gent modesta que essent
l'auténtie Madrid, en aquest cas
eren l'anti-Madrid.
«Grácies, Catalunya!»
Ja de nit, hern pogut parlar
llargament amb Arturo Menén
dez.
LA PREMSA REPUBLICANA
L'EXTRAORDINARI
DE «EL SOL», DE
MADRID
Assenyalem amb especial com
plaença el magnific número ex
traordinari publicat el día 14, en
commemoració de la proclama
ció de la República, pel prestigiós
collega madrileny "El Sol".
Entre molla d'altres, co•labo
ren en aquesta notable edició els
senyors Azana, Besteiro, Ríos,
Domingo, Prieto, Albornoz, Giral,
Largo Caballero, Zulueta, Casa
res. Macla, Ossorio, Maranón,
Juan namon Jiménez, A. Rovira
1 Virgíli, Carlea Soldevila, etc.
Ultra el gran esforp editorial
1 tipográfic que representa la
publicació d'una edició com la
de referencia, asenyalem l'alta
qualitat política, literaria 1 pe
riodística de l'extraordinari de
"El Sol".
FeliclteM cordíaiment el colle
ga madrileny.
—El que cm diguis, ho diré a
LA RAMBLA. Els amics som
amics fins que comencem a és
ser periodistes.
—Nc em sap gens de greu par
lar per als lectors de LA RAM
BLA. Ans al contrarí, per a mi
és un motiu de gratitud dir a
Catalunya, per mitjá de LA
RAMBLA, que el que han fet per
mi no ho oblidaré mal, mal, mal.
I afegehe
--Com que parlo catalá 1 sé
el valor íntim que tenen les fra
ses, dic i repeteixo aquesta, en
un moment culminant de la me
va vida: "Ara més que mai!" Ho
entens? Ara més que mai! Contra
tots els nostres adversaris! Con
tra tots els nostres enemics! Con
tra tots els que no comprenen que
ha arribat l'hora de la llibertat
general! Contra tots els que no
entenen que la llibertat, pea, no
és més que per als que Saben
comprendre-la...
—?T'esperaves anar a la Fregó
sota la República?
—Et confesso que no. Es una
de les sorpreses que més m'han
impressionat Sota la monarquía
des del moment que vaig deci
dir de posar-me en tot 1 per tot
al costat deis que es jugaven la
carrera i la vida per la Repúbli
ca. sota la monarquía, sí. em.pene
saya anar a la 'presa moltes vea
gades 1 més encara em pensava
perdre la carrera, jugar-m'ho tot,
per() sota la República, a la qual
pensava servir amb tota Helena-fa,
com ho he fet, no era creia pas
anar a la presó...
De la conducta de Menéndez
al Comité Revolucionani
—?Tú eres membres del Comi
té Central Revolucionad?
-----Sí. Segons un amic meu avia
dor jo era el més "pastelero". per
aixó m'avenia més amb
tics que es reunen amb nosal
tres a l'Ateneu. No cal confon
dre. Jo no era "pastelero". El que
passa és que jo era un home que
m'adonava de les dificultats, de
les múltiples dificultats que porta
en si una conspiraciá, un cop
d'Estat, una revolució organit
zada. Al Comité Central Revolu
cionad jo no era paz deis que
s'ho volien menjar tot en cinc mi
nuts, sinó deis que no volien do
nar un pas sense tenir assegurat
el que hagués fet abans. Res no hi
ha més trist a la vida que recu
lar. Perdre una posició guanya
da és perdre dues batalles. I jo
no volia perdre'n cap. Aquest era
el meu posat dintre del Comité
Central Revolucionad: seny, seny,
seny. Que no vona dir excloure
l'audacia, la decisió, la valentía,
l'energia, pela) tot pensat, inedi
tat, raonat...
«O el viaducte o el
paraxutisme!»
—?I les autoritats monárqui
ques et van perseguir molt?
—Com a tot,s els aviadora re
publicans. En ala() no valí; pas
tenir l'exclusiva. Aviador republi
ca que coneixien, aviador repu
blice que era perseguit. I de_ qui
na manera! Ens feien fer coses
absurdes; ens manaven exercicis
que gaire'oé eren una invitad() al
suicida.. Una vegada, ja sota el
govern del general Berenguer,
decidiren fer-nos fer une aesaigs
de vol perillosos 1 unes proves
de paraxutisme fantástiques.
Confesso que no he estat mal
un gran aviador. M'he defensat•
i prou. He complert el meu deu
re, 1 qué hi farem! Bis aviadors
ens várem reunir i estávem dis
posats a no fer aquelles provee._
Un bon veshi
confeccionat
com a mida,
sempre a ta
Sastren
MO ilE
alfa
Ilmbla huidos, 11
Jo, que generalmeht era un deis
que cridava més 1 lela més taba
la, esteva arreconat en un re
có de l'habitació sense dir res.
—Tú, Menéndez, ?qué penses
— em digueren els com
panys, quan ja tienden decidit
oposar-se a aquells exercicis.
—Veureu— vaig dir. --Jo no
tinc inés ing-rés que el que em
guanyo com aviador. Ara bé, si
el perdo reo tinc més remel que
agafar la dona, els dos fills
dur-los al Viaducte. En ésser allá
fer un salt i Hangar-nos t- ple
gats al carrer de Segóvia, on que
darem fets una truita. Es a din
que entre fer una truita amb to
ta la familia i a fer una truita
amb la meya persona, decideixo
ter-la amb la meva persona...
I várem fer els exercicie.
—I la preso?
--Quant Jaca, anárem tots a
la presa. A aquesta =tensa Pre
só Militar on ara estic.
—reu molts?
Alegria de la presó
i conspiraeions finals
us ho preníeu seriosament?
—Mai de la vida! Precisament
la força de l'aviació está en la
seva joventut 1 el seu optimisme.
Várem entrar ací com s vingués
sim a fer una! "paella". Tot ens
ida gracia 1„, aixó els irritava
molt. No entenien com podiem
tenir tanta confiarme en qua
guanyarlem ben aviat. Ens ho
passávem molt bé í els nostres
somriures posaven nerviosos als
que duelen que la presó ens es
pantaria. Confesso que cap de
nosaltres tenia noció exacta d'u
na proximitat republicana tan
rápiaa. Confesso que gairebé tots
estaven convenga/as que ens
hauriem de jugar fee'arida per la
•República mantes vegades peró
ens donava satisfacció el veure
que la gent senzilla de Madrid
ens animava i ens donava Inçons
de vitalitat.
—I en sortir .de la Presó?
—El primer que vaig fer va
ésser traslladar-me a la Model
per a saludar al que ja conside
rávem el govern popular 1 autén
tic. Várem anar a saludar als
governants empresonats i a se
guir -conspirant.
El que va fer de més sig
nificació essent cap supe
rior de policia de Barcelona
—?Et va sorprendre el nome
nament de Cap Superior de la
Policia de Barcelona?
—Sí. No t'haig pas d'enganyar.
Ho veia molt difícil, per no dir
impossible. Vaig resistir-me. Des
prés, qui m'ho va indicar era per
sona per a mi tan respectada,
persona a la qual avui no poden/
dur en les nostres converses per
raltissim canee que ostenta, que
vaig agafar al tren disposat a
complir amb el meu deure resig
ne.dament de la millor manera
posible.
---Coneixies Barcelona?
-a-Ja ho cree! M'hi havia pas
saa molt ter/1W La meva dona,
a lates, es:catalana. I tenia fami
lia amb la qual passava lar gua,s temporades, peró conéixer
una capital no significa res quan
s'ha. de dirigir la seva policía. Es
un '-nou aprenentatge.
---Se't va fer molt difícil?
—Si i no. Sí perqué volia excel
lir en el compliment del meu
deure; no, perqué vaig tenir al
costat, en franca co•laboració, el
bo 1 millor de Barcelona. I en dir
aixó del bo 1 millor no em refe
relab a ralistóerácia-sfnó al bo i
millor de la vida política i espi
rianal. Obrera, professors, polí
tica -periodistas en van ajudar
en la meya tasca. I la pollcia va
kjudar-me turbé, coniprenent el
que jo volia que es fés. Es va
ésser inflexible pene no es va és
ser brutal; es va ésser sever peró
no es va éssér sec; es va ésser
aatilteperó no es va ésser preci
pita*: Abans que tot, vam sane
'Sara». :clutat. Barcelona és una
eintatoberta 1 liberal. A t,ots els 'porta .món, la policía és tina
inaeatigadora continua deis es
trangers que Van i vénen. Tots
éleeports tenen problemes de po
licía' que es resolen d'una manera
categerrica. Barcelona tenia mas
' aa•;Vicie 1 massa vid misteriós 1
secret. I vam decidir aillar-lo, re
unir-lo, sostreure de la ciutat
aquest mal que anava estenent
com una plaga a tots els dis
trictes i 'que, naturalment, no era
posaible vigilar-lo només que de
lalaW pron. Aíxó, encara que sem
bli estrany, té una gran connexió
amb el problema terrorista. La
Sist • •!Ti t (ffçJlfîs1,
MENENDEZ'
mejor part d'atracadOrs vluen en
aquest ambient 1 les xaeres so
dais es confonen en aquest clar
obscur deis barrís baixos.
—I váreu sanejar la ciutat?
—Ja ho cree!
—Els tres governadors que
vaig tenir com a superiors esta
ven conformes amb aquest sane
janaent moral de la ciutat. Tant
Lluis Companys, com Caries Es
com Oriol Anguera de Sojo,
estaven conformes en qué no era
possible mantenir per més temps
aquest avenç de la prostitucló 1
del joc; aquest vidi intens deis
estupefaents que anava entrant
per tots els districtes. Es tanca
ren prostíbuls, hotels meubles,
pensions que se'n delen 1 que no
ho oren... Llavors caigueren so
bre nosaltres les recomanacions
més absurdes. Ini d'una es va fer
cas. Cap recomanació. Cap, ni
una. Llavors es va preveure que
els valents que acostumaven a
viure d'aquesta mena d'indústria
voldrien iniciar una política d'al
terada d'ordre públic, augment
de robatoris, d'atracaments, d'as
salts de Bancs, de lladronicis a les
carreteres i ja estiguérem dispo
sets a no deixar-los surar.
—Hi va haver casos?
—Evidentment. E'ra una aulta
que s'iniciava entre tot el podrit
que tan bé havla viscut sota la
Dictadura 1 el nou esperit de la
República que era d'una moraii
tat estricta. Aquesta llulta la
dúiem implacablement perqué tro
nera acabar amb els trinxeraires
que embrutien la ciutat. Els tra
ficants le cocaína, els lladres, els
pistolers que es dedlcaven a l'ex
plotació de la dona, Indústria més
cómoda 1 menys perillosa, tenlen
en les noves autoritats uns ene
mies declarats 1 no uns allats com
en altres apoques suceda.
El rephs de la presó
--?I quan et van nomenar di
rector general de Seguretat?
—També em va sorprendre.
Et confesso que em leía por el
cárrec. Mas s a responsabllitat!
IVIassa! Peró no tenia més remei
que acceptar. He treballat com
no en tenia idea. He patit molt
1 em vaig afeblir per la felna
carregosa que em dominava...
Finalment ha arribat el repós,
—El de la presa?
—Per qué no? En realitat ho
ha estat. Creu que necessitava
aquest descans. Potser a hores
d'ara seria allitat per temps, per
qué la vida a la DirecCió Gene
(per Delarco)
ral de 'Separe-tate naL
allargar molt. Es viure amb un
lntens tatat- d'eafirta elOaajaakaafte
podía més. •
Un telegrama a Maciit. .
--Estás satisfet de l'aCte a
nor teu?
—Molt.•Molt. La gent ha con
prés que per a mi significava el
consol d'unes flores d'anilstat
Catalunya ha estat amb mi ex
cessivament generosa. He a-ebtIra
cartes 1 telegrames, telefonemee 1 -
targes que m'han emocionat' aSer
la senzillesa 1 la bondat deis que
les han escrites. Gent modesta,
gent de treball, gent, aale mall,
gent de muntanya que s'han
adalerat a escriure'm eartes que
eommouen per llur ingenuit'aa,
Ilur bonesa. Creu quaan`o oblidoe
ré mal aquest gest eanueár sde
Catalunya i que m'he apressaaa'
correspondre trametent a-Pra,
cesc Macla., l'honorable PlarGeenserailitdat dee Cdataletietya,
un telegrama el día 14 ;d'alada
aniversari de la Repúblicsnaialu
dant en eh, com a representant
del poble de Catalunya, (teta ela
tersa catalana, tan generosa amb
mi 1 tan amiga en aqueates ho
res que dintre de la seva amar-e
gura nallati dut el consol
quest acte.
El Socialisme Ccaialá
El Congrea "Nadtmar de' '1Caratate
Socialista acaba ahir les seves tas
ques. Aquest comici, seguit amb in
terés per la democracia catalana, ha
estat una palesa cjemosteadó de. for- ,
ça i de disciplina i promet resultátsi. -
fecunds, tant pels adora dé cáraC--.
ter immediat com per l'actuació fu
tura, les bases de la , qual ha esta
blert.
No ens Jitertoca de ter l'enumera
ció ni minuciós d'aquestes
resoluclons. Volem remarcar, pero,
un punt, que com a liberals i com
a catalana ens sallsfa.
Aquest punt és la Unificado de les
forces aoctalistes. Ara; lliganb a base .
d'un pacte federal leS brees socialis-í''
tes catalanes, amb les forces socialisr,
tes espanyales• i universals, desapae.e
reixerá una dualitat de partits so
cialistes a Catalunya: que perjudica
va l'expansló d'aguan ideal i afeblia
tots dos partits. Hi guanyará, dones.
el socialisme—catala., espanyol, uni
versal—; hi guanyara la República
democrática, que . també acanalará a Cataluiva. amb un sector obren po
deres' a unit• qté.séraa•stiabia'
serva; 1 hi guanyar1,- en fi,, pa/47
lunyar perque ea tullí •partit./Kea ,ea
tala, d'una manera- -plena t ante/i
dea i defensara la nostra autonornia
corn a garantía de llibertat.
Conflanga en la justicia
. .--I ara, qué?
' a—Ara? A esperar.
z —Esperar qué?
- —La justicia.
' —'rranqull? '
'- —TranqUil dal tau,
—Peró... ,
—?No compren que tlnc la
çOnsciéncla neta?
• :---Alia) ja ho aé.
1 —1 dones?
--Es que... ey.
I _.....Estic tranquila fam, sé inizo
1 cént. H,o sé jo. Ja an tinc prou.
Si jo no fos innoceht no estaria
trampal. Peró sentínt-me 'ano
cena jo, sabent-ine-Tn, podent
dormir tranquil, 4qué Vols que
m'espantl o mantranquillitzi?
—Aixi qué esperfs?
, —Sí. Espero qui- inguin uns -1
dles clars, més clara ue aqueSts,
title la justicia haga-/ estudiat ha
causa de Casas Viaaae 1 que hui
irlst ben claramenT 11, meya hi
le/canela.
--,--?,Saps que el ministre de 'la
Governació ha decilrat
_ :—Ho sé.
•
•
'—?Saps que h' declarar el
24141stre de la alterna?
on la (justicia?
1 ;
-saEn la jastícIals'ha da col
!lar, sempre I •Si aaciafos aixl, con
paellera vietreatainquils? Es Par
áxo pel que va aerifr. la Repúbli
ca perqué la justicia Los un fet.
Si no em reca l'haver entrat a la preaó és perqué la gent hagi vist
que sota la República fina els
alas funcionaras, quan són acu
shas d'urt delicte, encara que no
lii !vial (las material, cl'aquest,
sikelei eatmats 1Proeseaaaaaeplr
wagut centrl
M:1
a-
Abans, quah
liana ocupava un alt carree, ea
tava salvat de tota S/alisad/a Era
irresponsable davant de la jus
ticia. Aquest 4-npresonament meu
dATALIINVA.AUTONOM,A.
1114 «CAU FlerkRAT»
PER SITGES
Aa.ns fou inángéittat solemn4-'
com a musen- públic, el
"Ca!u Ferrat", de itges, que
Rossinyolb aslá vila.
Presiclent de la Generalt
tat, el conSeller -dé -Cultura,
l'alcalde de Bar a i totes
les 4utoritats Cat !eles assisti
h l'acte, celdkat.ahir a la tard#, i obriren al le les por
tes del bellíssim.q.ecó sitgetá
coe 0
musen
d
1 k11)10-BARCEL'.ONA.'
11
1 UN SOPAR
COMMEMORATIU ,
En commemoracib del segon
,
anivérsari de la R ública, la.
, ra, dal Tibidabo, fou • naugurada
1 direcló de remisa° Uta/ Bar
calme obsequia div, tires passat
amb :un sopar les oritats da
Catalunya, Premsa 1 onvidatsa
A le, tarda, al pu l'emisso
- pel senyor Francesc Masele., la pla
esi rommemorativa denla procla , , maciO dé la Repúblic‘patalana.
El -1sapar, celebrat en un can
tríe hotel, transcorregué en mig
d'un : ambient cordialissim. Al
fr9našoren pronunciateadtver
e aes parlaments, entre els miela
seaearen els del conseller del
/alela eaehyor Caseta, _que rea
prelantaaa, el President'cléee
neralitat; el del governaddt civil;
el de l'alcalde de Barcena i el
del president del Parla ent ca:
tala.
és un altre servel que he fet a
a Idea tioral-que és la Repú
blica.
Final
I he inirat a Artur Menéndez
ben fía ben lit. ?De quina pase
ta estará fet aquest borne? Qua.
na ánima Undrá? ?Qué és el que
el fa ea/malura davant deis reta
greus que la vida 11 presenta?
Perqué Artur Menéndez, prime
ra Oran -Creu de l'Ordre de la
República, ex-director general de
Seguretat, davant d'aquest nou
avatar de la vida, no ha tingut
un gest nerviós, no ha tingut un.
moviment antipátic i inelegant
de protesta. Ha sabut resistir
fina i tot els penjarolls de la va
nitat i ha refusat intervius, ar
ticles, que haurien pogut crear
un ambient de popularitat bara
ta entorn de la seva figura. Se
r 1 ó s , impecable, comprensiu,
Així ha estat vera la reixa. Pel
carrer passa una banda de nois
amb la bandera de la nova Espa
nya. Criden Viva la República!
Es un día de sol ciar. Un avió;
passa sobre redifiel gris de Presons
Militars. Artur Menéndez no pen
sa, que hauria d'ésser fora de la
presó, amb la massa republicana
celebrant segon aniversarl.
Pensa que (alta complint un deu
re Irrepoitlastissim : evidenciar
que sota jaaRepública tothom éshb
igual davant la Justicia.
Anun cis Oficials
',ItY.try_T""f
COMPANYIA GENERAL
DE TataalVIES
Com sIgiii que -él' día ler. de
maig vinent vene, el cupo nú
mero 54 de les Obligacions al 4
per 100 d'aquesta Companyia,
llurs serlyors tenedors son lnfor
mata que el pagament del dit
cupó quedará obert des de l'es
mentat dia a raó de deu pessetes
per cupo, deduint 1'69 pessetes
pels impostos legals, a les se
güents cases de Banca: S. A.
ARNUS-GARI - BANCA MAR
SANS, S. Á. ';`---?'REDIT LYON
NAIS.
Barcelona 15 d'abril de 1933.—
El Director,
Al/red Arruga
SOCIETAT latAMVIA DE BAR
CELONA, EIXAMPLA
I GRACIA
Com sigui que el día ler. de
maig vinent vene el cupó núme
ro 40 de les Obligacions al 4 per
100 d'aquesta Societat, llurs se
eyors tenedors són informats que
I el pagament de rexpressat cupó quedará obert des del dit dio, a
raó de deu pessetes per cupó,
decluint 1'69 pels impastos le
gals, a les següents cases de
Banca:. S. A. ARNUS-GARI,
BANCA ARNUS, S. A., i CRE
DIT LYONNAIS.
Barcelona 15 d'abril de 1933.—
L'Administrador-delegat,
'• - Alfred Arruga
TRAMVIES DE BARCELONA,
S. A.
Com sigui que el día ler. de
inaig vineht vencen els cupons
número 10;- emissió 1925, i nu
mero" 12, emissió 1930, de les
Obligacions' al 6 per 100 d'aques
ta Societat; llurs senyors ter.e
clors son informats que el paga
Ment deis expressats cupons ' quedará obert des del dit dit,
a raó de 7'50 pessetcs per cupé,
•deduint' pesSetes 1'143 pels im
postas legals, a les següents ca
. ses de Banca:
A Barcelona: S. A. ARMES
GARI 1 BANCA MARSANS, S. A.
A Madrid: BANC INTERNA
CIONAL D'ENDUSTRIA 1 CO
MER° 4 `11ÁNC DE BISCATA.
A Bilbao: -BANC DE BISCAIA
A Valéitela: BANC DE BIS
CAIA. -
Barcelona, 15 d'abril de 1933.
El Director general,
. Alfred Arruga
,Ialionamm~aniam.ama
1
ublicitat
diari ciatalá
informacions coilppletes; articles deis
escriptors.
Secionsespcils de Porítita, Arts.,
-te,r2t4r4,j Música Rádio, Firi
tsports, etc., etc.
11,7. abril de 1933 la rambla
2:
2.5
._a.,nnutinntinuntituumgnuulsu'uu'nuuuuamauuuuuuuunnnuunuunuumunnu:gunr,mtmiuu,unuaüiUatum,munnumr,u7iffinnuummuituratuullunratuvautun: nuntuusaugmuummunnwuu:SInlins8innt:USIU'aó2litiSitintumsnuumtuumununt:nsl hl
r. sal
E
v. Nevera de fusta de melis u,
u i S'atansa la gran venda de
o.
forrada de zenc, maca
"GLASSA", especial d'a,
que,sts Magatzems, amb
serpentí
Ptes. 98
ALM4CENE
^LE44411E
281
2:1
281
281,
28
28
II
28
d E La rnateixa, amb dipósit
Si per a algua 1.31
il
s..
28 n
4
¦
La mateixa sense dipósit
Ptes. 85
LA CASA QUE VEN A MES BON PREU
DE BARCELONA Espereu uns quants - u
.n
ogs.
. ........,..,,.................................. .
u•Ptes.90 E u E
u– ., 240.
28 N1.1EVERA especial GLASSA,
- dies a efectuar les ,•.
..
ES BE S ::vostres compres ::
lo model reclam
Ptes. 55 O0
2: 1st
J ig 1
2: r n U' 1
2: 4 /
Tota ct mpra efectuada a qualsevol SS 1
4 I
I _....._.
o.
I ii I'', 11 secció de la casa, es válida
Ii 2:
1 2:
1 2:
/ 21
1 .0
o.
..,. çi-•
per a Regal
-11°
k '
2:
o*
SI I
..,:,
..
•
s
Sossis
S r 0.
..,
...,
3 1 MOCADORS ..,
o. 1
classe superior, fons blanc
1 color, Ihstats, de senyora
Pessetes 2'50
.0
O•
*O
BRUSA
de senyora. en blanc o co
lor, mániga curta, de gran
fantasia
Pessetes 4'50
BRUSA
de senyora, model novetat,
amb corbata
Pessetes 6'—
JOCS
CAMISA-PANTALON
'Lisos, colors assortits, de
senyora
Pessetes 2'75
CAMISES
de senyora. ópal superior,
a
Pessetes 3'25
CADIRALS
de jonc, respatfier alt
Pessetes 18'50
ir
PAIAMA RUS
percala fantasia, especial de
senyora i model especial de
senyor,
Pe,ssetes 15'50
BRUSA
llana i roda, de senyora
model última novetat, amb
volants de colors variats,
tots els tamanys
Pessetes 7'—
,íg
Per la compra de 5 Pies.
DAVANTALTEIXIT
de eollegial, des: de
Pessetes 2'85
BRUSA
de senyora, punt seda, úl
tima novetat
Pessetes 4'50
JOCS
MACISA-PANTALON
colors novetat, amb brodats
fantasía
Pessetes 4'70
MITGES
fil, blanques. de nena, es
ealents per a Comunions
Pe,ssetes 1'75
CAMISA POPELIN
dibuixos fantasía, amb dos
con.% de senyor, rebaixada.
Pessetes 6'—
DAVANTALS
percala de senyora, esta.m
pats, novetat
Pessetes 2'75
Un elegant estoig Kildas Vinas
Per la compra de 10 Pies.
Una cullera i una forquilla d'alpaca
Ilegítima, o un portarnonedes de
darrera novetat, DatIt senyora.
Per la compra de 15 Pies.
Una nina irrompible
Per la compra de 25 Pies.
Una olla d'alumini gran, o una cas
sola, o un écharpe de (farrera mo
da, per a senyora.
Tots els nens que visitin els nostres Magatzems seran
obsequiats amb Kildas Vinas
-
CADIRAL
de jone esmaltat, per a
carnp
Pessetes 15'75
V1ESTIT estam blau, ae
NEN, des de
Pessetes 38'—
CADIRALS
jonc, color torrat, especial
per a camp
Pessetes 8'50
VESTIT MARINERA
model espanyol, estam, des
de
Pessetes 31'—
CADIRES
aliargables de lona barra
da, classe forta
Pessetes 9'—
VESTIT MARINERA
forma alemanya, estam su
perior, des de
Pessetes 31'—
,71.7 .k‘Ti "si\
MALETA-TAULA
amb quatre tamborets de
fusta
Pessetes 25'—
VESTITS COMUNIó
en blane o en rosa, variats
models, última novetat
Pessetes 35'—
TOT COMPRADOR D'UN VESTIT PER A PRIMERA COMUNIó, SERA OBSEQUIAT AMB
UN VAL PER A UNA FOTOGRAFIA ARTISTA DE GRAN TAMANY
CAMISA POPELIN
blanca, de senyor,
Pessetes 8'—
GANDULA BALANCI
lona barrada, classe torta
Pessetes 18'
PANTUPLES CRETONA
amb "pon pon", de senyora
Pessetes 2'25
CAMISES
percala Sport, en blanc
color, de neo
Pessetes 3'—
ito
GRANOTES BLAVES
per a mecánics, a 10 1 14
pessetes.
KAKI per a pintor, a
Pessetes 12'50
CAMISA
amb corbata, model última
novetat, de senyor
Pessetes 7'—
CAMISA POPELIN
dibuix novetat, coll fix, de
senyor, rebaixada,
Pessetes 6'—
CADIRA PER A NEN,
amb tela encerada,
roda de goma
101‘111
CADIRA PER A NEN,
plegable, tapissada,
amb bossa 1 redes
de goma gruixuda
-taxar».__w
%P.
CADIRA PER A NEN,
tapissada, amb bossa,
rodes de goma i pas•
samans canviable
11E1 a 25 Pessetes a 38 Pessetes a 50 Pessetes
I lo.
1.0 o.... .... 090*. 0•0•0•0•0•0•0•0•0•0• •
COTXE PER A NENS, plegable,
grandária 72 x 35, a 115 Ptes.
COTXE PER A NEN, amb capota,
gran assortiment, des de 150 ptes.
HAMACA PITA
amb barrots de faig
Pessetes 8'25
'1111pr"--
7
JOC D'ESTOVALLES
crepé superior, dibuixos
colors novetat, tamany
8 x 8
Pessetes 12'50
Tamany 7 x 7, per a te
Pessetes 9'75
CALÇOTETS
cotó, classe forta, de senyor
Pessetes 2'65
GUARDAPOLS
en color, de senyor, to
tes les talles, a 5, 6'50, 9'50
i 12 pessetes.
De senyora, en blanc,
a 6'50 i 10 pessetes
Pessetes 6'50 i 10
ktp't
TAMBORET
de fusta de faig, plegable
Pessetes 1'90
_
7-7
JOC D'ESTOVALLES -
crepé, classe fina superior,
8 per 8
Pessetes 6'—
MOTXILLA
lona 4mpermeable, corret
ges cuiro
Pessetes 6'50
iip¦ -"n'u
II
40
28
28
EE
28
S2 I
u'
II
E 1
1
00
i
I
O•
•0
O , I 4111
2811''
82
EII;
21 s,
0‹.°0
0.
,
Sg
28
III
00
S2'ils
•0 . o.!
u¦
n
I
/.
21 I
O.
00 I
11 I ,
o 41.s
VI
o.
21
22
LABORATORI FOTOGRAFIC. AFICIONATS: Treballs raPids Illurals a les clac heres, Feu una prova.-Confieu-nos els vostres encarrecs-Bona mudó- Tarifa reduida
-