Rambla, La (1931-1935). Núm. 176 (22 maig 1933)

              22 de maig de 1933
Barcelona
(esport duladania) •
. 40,
Any IV. — Número 178 Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
111•~1~1111111,
.,-yea~a-azaw11•1110110110,
"Reclamem la máxima
rapIdesa i integritat en
el traspás de serveis..."
( Francesc Maciá )
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000
COMENTARI
Un doble perill
Algú ha clit aquests dies, potser amb certa raó, que el traspás
deis serveis de l'Estat a Catalunya es realitzava amb excessiva len
titud, fins a/ punt d'aixecar determinades suspicacies i crear un am
bient ele desconfiança. Reconeixem que el tema es delicat, atenent
especialment a les circumstáncies de carácter polític plantejades en
el panoran: republica. Bé caldra, tanmateix, recollir la versió i posar
Vadequat comentani als fets que poden haver motivat la queixa a
qué fem allusió, i de la qual, per de prompte, no pot carregar-se'n
absolutament cap aspecte al compte de l'actual Govern de la Ge
neralitat, de Catalunya—recolzat per la democracia catalana i per
la voluntat del Partit que canstitueix la majoria parlamentaria en
e/ canjunt d'aque.sta democracia.
Entre el nostre Govern i el Govern de la República existeix avui,
eviclentment, quant al seu caracter polític, un ritme de gestió im
pecable. L'un 1 l'altre es mouen perfectament compenetrats i, en el
ccmjunt, actuen empesos per concrets imperatius comuns. Peró—i aixó
no está naturalment a les mans de Catalunya evitar-ho —el gabi
net Azana, sobretot en els darrers mesos, s'ha vist més en la neces
sitat de clefensar-se deis seus enemics polítics, per tal de salvar de
la batalla les essén,cies parlamentaries de la democracia republicana
en el seu més alt sentit polític, que en la passibilitat normal de des
enrotllar el seu programa precís i previst de legislació. En aquest
programa hi havia, clarament expressades, una vega,da posat en vigor
l'Estatut d'autonomía, les lleis complementarles cia traspás deis ser
veis que havien de donar efectivitat a aquesta autonomia, lleis apli
cades metodicament, amb la urgencia 1 en la mesura necessáries
perqué Catalunya pogués responclre inzmediatament a la '
seva vo
luntat de llibertat i de govern propi.
Alguns d'aquests serveis peculiars de Catalúnya han estat tras
passats. Pero no tots ni els més importants. L'atenció del Govern de
la República s'ha vist constantment desplaçada per les preocupacions
politiques creades pels seus enemics —i no és aquest el lloc de dis
cutir la inconsciencia o la mala fe traquests enemics —i el traspas
de serveis s'ha ressentit fatalment d'aquesta foreada manca d'atenció.
Aquests, i no altres, són els motius pels quals el traspás de serveis
a Catalunya ha sofert el retard que comentem. Consti que no culpem,
sinó, simplement, ens limitem a assenyalar els fets. I davant dels fets,
a despit de tota la seva diligencia, a despit de tots els seus esforços
i continuades demandes, el Govern de Catalunya no ha pogut encara
arribar a la realització del traspás deis serveis essencials a l'autonomia
del nostre poble. I encara més: ha hagut de constatar, no sense ter
constar oportunament la seva queixa, com alguns deis serveis pri
vatius de l'Esta s'aplicaven i s'intensificaven a tota la República
menys a Catalunya. Algunes estadístiques desmostrarien clarament
que, en ~test sentit, Catalunya no ha obtingut en els últims mesos,
l'atenció necessária per part dels organismes centrals encarregats de
determinats serveis de tipus general o nacional.
Nosaltres creiem sincerament, avui que la situació política del
Gavern de la República apareix notablement aclarida en relació amb
les darreres setmanes, que d'ad endavant, i en un futur molt proxim,
el traspás de serveis a Catalunya podrá fer-se amb la urgent nor
malitat que les circumstancies declamen, i en els serveis d'ordre
general acabará el desequilibri que hem comentat. La lleialtat cata
lana a la República i als homes del seu Govern ha estat repetidament
provada. La lleialtat republicana a Catalunya i a les seves reivindi
cacions essencials, també. L'una, dones, respon per l'altra dignament.
I perqué tenim confiança en aquesta lleialtat de la democracia als
seus compromisos i a les seves lleis, és perque creiem sincerament
que será accelerat el traspás de serveis a Catalunya fins a un punt
que el nostre poble pugui portar endavant, sense entrebancs buro
cratics ni retards d'aplicació, totes aquelles atribucions essencials de
la seva autonomia, tots aquells postulats que dintre la República
han de donar-li vida i personalitat.
No corregir aquest retard seria, per a Catalunya i per a la Repú
blica, doblement perillós. En el sentit d'afeblir Pautoritat del Gavern
autonomic —d'aquest Gavern autonomic que tan lleialment es com
porta amb la República-1 de posar, en moltes consciencies cata
lanes, l'ombra del dubte 1 del descoratjament. La sensibilitat política
del senyor Azana i del seu Gavern és prou fina per a saber evitar
aquest doble perill.
Centre Catalanista d'Esquerra
Rambla de Catalunya, 6, pral.
El Centre Catalania d'Esquerra assabenta els
seus socis en particular i a tots els militants d'Esquer
ra Republicana de Catalunya en general, el seu pro
pósit de celebrar, d'una manera continuada, impor
tants actes de divulgació política, social i cultural,
els quals comen9aran el mes de juny vinent, amb dues
importants conferbncies.
La primera, el dia 10, a cárrec de l'illustre escrip
tor, diputat al Parlament Catalá,
ANTONI ROVIRA I VIRGILI
el qual parlará de
L'Estatut Interior de Catalunya
i la segona, el dia 17, a les deu del vespre com l'ante
rior, a arree del Vicepresident del Parlament Catalá
JOAN CASANOVES
el qual parlará de
Els partits polítics de Catalunya
Oportunament s'anunciaran altres conferbncies.
TRES
Preu : 20 céntima
u
abra
Comorera, Casanoves, Ventosa.
o l'Assemblea de Vílafranca
(Una sessió al Parlament catalá)
Quan el President pronuncia di
mecres passat les paraules de ritual:
"Té la paraula el senyor Comorera",
hi hagué a la Cambra un rnoviment
d'expectació. Un secretani acabava
de Ilegir una proposició incidental
de la minoria socialista en la qual
es deja que "vistes les manifesta
cions fetos a l'Assemblea de Vila
franca per diferents propietaris
ensems sometenistes, sigui declara
da urgent la discussió de la propo
sició de llei presentada per la mi
noria d'Unió Socialista de Catalu
nya relativa a la dissolució del Some
tent". El senyor Comorera va aixe
car-se—una mica pállid—i cona si
volgués justificar-se, comença dient:
—La qüestió que la minoria socia
lista planteja avui al Parlament és
d'extremada importancia...
Va referir-se, seguidament, a l'As
semblea de propietaria del camp ce
lebrada a Vilafranca del Penedés,
començant per llegir—balancejant-se
en les frases, pronunciant totes les
lletres—una circular, datada el 22
d'abril i signada per l'Associació de
Propietaris Agricultors de Catalu
nya—circular subversiva, ofensiva
per al Parlament de Catalunya—i
comenta:
—Aixó és el crit de guerra que cau
sobre aquest Parlament, en un rrin
ment en qué complint un deure deis
més elementals, ja ha començat -a
considerar un dels Projectes gover
namenlals. Si el Parlament, davant
d'acuestes amenaces completament
intolerables, no reacciona deguda
ment, tota l'obra que d'aquí surti se
rá mediatitzada per la coacció d'a
quests senyors propietraris que no
volen sotmetre's a les lleis noves de
la vida nova que nosaltres creem."
Realment, com havia dit l'orador
en aixecar-se, la qüestió que es plan
tejava era d'extremada importancia.
Ms escons del davant. ocupats pels
diputats ale l'Esquerra, s'hi respira
va un ambient totalment d'acord
amb les manifestacions del diputat
socialista. La transcendencia extra
ordinaria d'aquelles paraules que ini
ciaven el discurs, no passá desaper
cebuda. Ala banca del costat de l'o
rador, tampoc no hi passa. Els dipu
tata l'escoltaven amb el cap cot,
com si es trobessin al banquet dels
acusat,s.
El senyor Comorera continua. Lle
gl el telegrama adreçat al President
senyor Azaria contra el Govern au
tónom i signat pels propietaria cata
lans 1 afegí: No vull comentar l'es
perit de catalanitat que tenen
aquests dos-cents propietaris cata
lans, cuan davant l'exercici pie de
l'autonomia de Catalunya, en un dels
camps que la República ens ha re
conegut amb més liberalitat, ja ame
nacen amb provocar una intervenció
d'un Poder estrany contra el Poder
legítim nostre, que tots hem d'esti
mar. I acte seguit comenta les faino
ses conclusions de Vilafranca, en les
quals, entre altres coses, es diu:
"... tots els diputats que acceptin
aprovin el dictamen de la Comis
sió parlamentaria, són traidors a Ca
talunya, són gent que atempten con
tra el régim autonomic de Catalu
nya, traidors a les nostres reivindi
cacions nacionals."
"Manifestar al Govern de la Re
pública 1 al de Catalunya la volun
llibertats de Catalunya tantost con
quistades..."
I parla, aleshores, del Sometent.
"No hi ha avui propietari de terra
a Catalunya que no sigui del Some
tent", afirma en defensa de la pro
posició presentada.
* * *
S'aixeca a parlar—en nom de la
majoria—el senyor Casanoves. "El
senyor Comorera—digué—ha plante
jat un dels debats més delicats que
hauran tingut estat parlamentani en
el Parlament catalá.".
pels camps, i actualment, indubta
blement, hi ha una classe armada
contra una altra classe. Per tant,
nosaltres no tenim cap reserva en
tot alió que sigui condemnar l'ex
pressió del Sometent i per voler corn
plir tot el que és dintre el
nostre ánim, el sentit que no pu
gui prosperar acuesta organització
que seria encara dintre el seu espe
rit si es manifestava com s'ha ma
nifestát també en l'Assemblea de Vi
lafranca la perduració armada de les
forces tradicionaLs 1 contrarevolu
Una parada del Sometent en l'época de la dictadura
tat ferma i decidida de no sotme
tre's, ni Itihue per la fiarla, a Ibis
disposicions• que no s'inspirin en cri
teri de justicia..."
"Demanar l'ajut de tetes les enti
tats económiques de Catalunya 1
d'Espanya, davant ratrepellament
inqunlificable que s'intenta cometre
contra la propietat rústica de Cata
lurya..."
El senyor Comorera comenta aques
tes conclusions extensament, encer
tadament. I en referir-se a la peti
ció d'ajut a les entitats económiques
d'Espanya, tingué una paragraf bri
llant:
"Ja sabem ouines són les entitats
económiques; son les mateixes enti
tata económioues que al principi de
la República la sabotejaren, són les
mateixes que sota la campanya es
tatutaria portaren el 10 d'agest i
les mateixes que ara, catalaníssims
aristócrates i propietaris de Cata
lunya, velen anar. no contra la llei
del Parlament, sinó a destruir les
"Traidors a la República?"
I comenta:
'La República no ha costat sang.
No ha costat sang dels oue ara hi
arriben i en són en esperit els seus
enemics; peró la República ha cos
tat sang i dolors als d'aquests bancs,
als dels nostres aliats, als obrers
treballadors que han sofert durant
seixanta anys de monarquia. totes
les repressions, tetes les suversions
del dret, bates les subversions de la
moral, totes les subversions de la jus
ticia...
I recorda, l'actuació del Sometent
l'any 19. Llavors--exclama—va ésser
quan es va deshonrar el Sometent
a Catalunya, i després, quan ja s'ha
vis des,honrat pel.seu propi impuls,
va acabar de posar-hi les aoves mans
impures la Dictadura, transformant
lo. removent canees, i va donar a
les seves organitzacions tot el sentit
tan mancat d'ética com de justicia
i com d'esperit civil que tenia la Dic
tadura i aixó es va estendre, també
, >1111111.:
cionáries, contra la revolució i con
tra la República..."
* * *
Fou després d'haver parlat el se
nyor Comorera en nom de la Unió
Socialista de Catalunya; fou després
d'haver parlat el senyor Casanoves
en nom de l'Esquerra Republieana
de Catalunya, que el senyor Vento
sa i Calvell s'aixeca a parlar per fi
xar la posició de la minoria de Lli
ga Catalana.
I el senyor Ventosa va referir-se a
l'Assemblea de Vilafranca:
"—Ha vingut l'Assemblea de Vila
franca i ha pres uns determinats
acords. Jo responc—digué—de les
meves paraules, no de les para ules
d'altri; peró el que jo die és que no
és digne del Parlament que sobre
acords de determinades assemblees
vingui aqui a entaular-se un debat,
ni que nosaltres entrem en dialeg
amb cap estament del país."
En aquest sentit seguí parlant
el senyor Ventosa, donant a en
0
tendre, a la seva manera, que el
Parlament no havia de fer cas de
les amenaces i coaccions de l'Aasem
blea de Vilafranca. A ell—podia de
duir-se del discurs—no el molestaven,
gota, estelar! aquelles conclusions.:
"I jo diré—continua encara—que;
evidentment, els que han redactat
aquests acords, tenen la seva respon
sabilitat, pero cree que la superiori
tat del Parlament ha de marcar-se
per no entrar en un dialeg amb cap
dels elements interessats". I acto se
gut comença de fer l'elogi del Some
tent que l'any 19 perseguia els obrers
i feia acatament més tard a la Dic
tadura, i continua fent la defensa
dels sediciosos de Vilafranca, i va
ésser aleshores que parlava de la va
ga de l'any 19, que va produir-se el
més formidable deis escandols que
s'han vist. Va ésser aleshores quo
molts diputats no pogueren conte
nir-se i estigueren a punt d'arribar a.
fer-s'ho amb els punys...
Dificultosament, la Presidencia ina
posa l'ordre. Els ánims van encal
mar-se i la sessió pegué acabar tran
quilament, pacíficament, tot i que
l'ambient del saló s'havia carregat
d'una manera desmesurada...
* * *
Tres discursos. Comorera, Casano
ves, Ventosa i Calvell. L'assemblea
anarquista de Vilafranca. com a rno
titi. La dissolució del Sometent, com
a conseqüencia. La vaga de l'any 19.
El ministre de la monarquia ha
gué de defensar aquella i tetes les
altres repressions monarquiques. Vol
gué comparar els obrers que feien
vaga per aconseguir una reivindiea,
ció amb els pertorbadors a se-u: vol
guá comparar el Sometent rébenta
vagues amb els Escamots defensora
de la República. Volgué dir aixó
altres coses i les digué. Les pegué
dir enmig de rescandol. Davant d'u-,
na Cambra frenética d'indignació:.
Davant del poble que escoltava i no
s'ho creia...
A la sortida: tots els comentarla,
giraven entorn dels incidents. L'acti
tud del senyor Fronjosa; les inter
rupcions del senyor Farreres, els arito
dels altres...
Ningú, pero, no va ter el cotherita
ri just i escaient:
—Avui ha ressuscitat el senyor
Ventosa i Calvell, el ministre del
Gabinet Aznar. el conferenciant der
rotista deis primers ternos de la Re
pública. l'amic d'En Martínez de
Velasco. den Despujol 1 d'en Bertran
i Musitu...
Tres discursos. Una sessió acciden
tada. Punys enlaire. Emoció. Passi'ó.
Ele reacciorlaris que aixequen
Aixó va ésser la sessió memorable
del dimecres passat.
L A. 1 B.
El Sometent, encara
(I/4\
SELVES
La recent intervenció del dipu
tat senyor Comorera al Parla
ment de Catalunya, ,,emanant la
total dissolució del Sometent, ha
posat a primer pla un problema
que d'anys ve preoct.pant els ca
talana. Una desgraciada inter
venció del Sometent en els con
filetes socials i la mistificació
que després en va ter la Dicta
dura, volent-lo convertir en una
arma de partit, d'arma ciutada
na que sempre havia estat, posa
de relleu que a la riostra terra
existía una forea que podia es
capar al control de la crítica que,
en un moment donat, es podia
convertir en servidor d'un esta
ment o d'una política.
Una bona nart de catalana, te
merosos que, rr.algrat les trans
formacions que pugui sofrir i
alliçonats pel que ja ha succeit
una vegada. volen que sigui to
talment dissolt. no acceptant ni
reorganitzacions ni transforma
cions de cap mena. Aquests ciu
tadans temen que un dia no pu
gui transformar-se en una de
les forces al servei d'un partit o
d'una classe que s'han format en
altres paisos d'Europa.
Altres, els homes que es diuen
d'ordre, volen que el Sometent
sigui respectat tal com és, i sos
tenen que és la forma 'ideal que
en les poblacions petites, allu
nyades deis grans centres de po
blació ben guarnits de policia,
es poden defensar deis alteradora
de l'ordre 1 deis que viuen en
discordia amb la Llei.
Uns altres. encara, pensen que
l'organisme pot subsistir, pero a
condició d'ésser totalment i subs
tancialment remogut, per treu
larimsan¦Irgam.
re'l a les influencies que lins ara
l'han dominat. A uns i altres
hem preguntat llur parer. Ells
mateixos seran els que diran llur
pensament als lectora de LA
RAMBLA, sense mIstificacions
de cap mena tal com tenim per
costum. per més allunyats del
nostre criteri que puguln estar
els opinants. En el seu moment
LA RAMBLA hagué de comentar
a Pons l'actuació del Sometent
Catalunya. Avui, amb motiu d'un
apassionat debat del Parlament
catalá, la pregunta torna a ad
quirir una viva i intensa actua
litat: ?Qué penseu del Sometent
en els temps actuals?, els hem
untat.
Joan Selves Carner
CONSELLER DE GOVERNACIO
DE LA GEN:RALITAT
DE CATALUNYA
El Sometent és una institució
netament catalana que en els
seUs darrers temps ha estat des
naturalitzada, convertint-se mol
tes vegades en un ínstrument
politic o de classe, cosa totalment
inadmissible 1 contraria ala seva
finalitat..
No sóc partidari de la seva
dissolució. Es més, ho creuria
una equivocació lamentable en
els moments actuals, quan es
desborden els limita de l'ordre
públic 1 l'atracament 1 assalt a
má armada es repeteixen massa
sovint. En canvi sóc un par
tidari decidit de la seva modifl
cació i d'una nova estructurad&
tan necessáries com sigui possi
ble perqué ningú no pugui tenir
cap recel que esdevingués un ins
trument contrari al réglin 1 a
l'autonomia.
Joan Comorera
de la U. S. C.
—Es possible que abans el So
metent tos quelcom necessari.
Sense una bona xarxa de comu
nicacions, sense mitjans, un pe
tit país era prou gran perqué la
defensa ciutadana exigís l'ajut
d'organitzacions populars autó
nomes.
Avui, recluida Catalunya a les
seves dimensions exactes, Iligats
ciutats, viles i llogarrets per una
bona xarxa caminera, escurça
des les distancies entre ella i els
centres nerviosos a minuta, so
vint, 1 a poques hores com a
máxim, el Sometent és un ana
cronisme.
I tota cosa sobrera, en sobre
viure's, degenera. Del Sometent
rural amarat de virtuts ciutada
res, instrument de convivencia
social, no en queda mes que 'unes
pagines d'historia. I referides a
temps ja llunyans.
;14« ADGR
COMORERA
La mort civil del Sometent no
és deis nostres dies. Comença la
podridura amb la Restauració 1
vingué la descomposició el 13 de
setembre de 1923. Primo de Rive
ra es volgué servir d'una eina
d'anima morta i la inutilitzá per
sempre més.
(Continua a la pág. 4)
la rambla
irt
Comentaris
todóxia i heterodóxia
Manuel Brunet, antic company
meu i snwre amic, lela des de
la seva adaté tribuna de la "Veu
del Vesprel' una 'rápida excursió
a través del camp heterodox
laicista de Catalwaya, per con
cloure que era un camp infe
aand. Tot passant, entre tintes,
ens dedicava una allusió alhora
amical 1 discreta, que agraeixo
sense reserves.
Ara laér-Bruhet té tota la raó
quan afirma que l'heterodoxia
catalana aleY eagle XIX 1 del XX
no ha produIt ni un home de
l'envergadura de Fra Anselm
Turmeda, el., renegat mallorquí
del segle XIV..1‘lo en té gens, en
canvi, quan Comenta aquest fet
arrib una mena d'alegria triom
far.
si el pertsaMent herétic o lai
eisra---paiX' que "Brunet juga in
distintament amb aqüests dos
termes, tariniatelx no gaire iden
taticableas--no le volada, resulta
mansoi 1 de segona má, no és
perqué el pensament ortodox hi
hagi tret una- ufana magnífica,
sino .per tot el contrari. La "fu
nesta novedad !le discurrir", de
sané parva la nostra infelig Uni
versítát d'e Cervera, uo ens ha do
minat, ríi inquietat gire. La falta
de -lona 1 d'agudesa dels ortodo
xas havia de praldulr, necessária
st, una. aheterodoxia 'tova 1
sense malicia. D'allá on no n'hi
ha, .no en pot rajara. Cap país
efaativament dot,at de geni filo
stifIc es- pot gloriar d'haver pro
chisit nowts apus de pensa
crorá..- Per damunt 1 abans de les
classificacions d'escota, hi ha
la intensítat deis cervells consa
gráis a respectilacits- Grécia és
gran, preeisaineht, perqué ens
oferélx -enAltiabreu espai geográ
fíe 1 en nna so19, edat histórica,
un compendi ople . totes les ten
dépcies que després, a través deis
Per CARLES SOLDEWLA
temps 1 deis nobles, han agafat
una personalitat definida.
Es la superficialitat de les nos
tres preocupacions religioses 1 fi
losófiques la causa d'aquest fe
nomen que alegra tant "las paja
rillas" de l'amic Brunet. Un po
ble que no ha produit sino un
Balmes i un Torres 1 Bages, és
de llei que no doni sinó un Pi 1
Margall i un Pompeu Gener.
Si Catalunya, a través de la
seva historia, hagués produit un
seguit de grans pensadors cató
tics, apostólics i romans—un pa
rell de Tomás d'Aquino 1 un pa
rell de Dorns Scotto, posem per
exemple—un hom podría adme
tre que la mentalitat catalana té
una predisposició a pensar dins
el marc del dogma. Pero els mo
destos atots que pot presentar la
nostra ortoc1óxia fan témer que
els catalans, fins ara, hem patit
simplement d'un enorme desin
terés davant les Ultimes causes
i raons de les coses.
Per -contra, els paIsos de veri
table vocació filosófica han pro
duit pensadors ortodoxos 1 hete
rodoxos, abans del Renaixement
d'una mena i després, de Peltre.
No s'han especialitzat. No s'han
pogut especíalitzar. Segurament
no hi han mancat esperits gelo
sos 1 abassegadors que han sen
tenciat en una hora donada de
la historia: "el pensament francés
és racionalista". "O el pensament
alemany és idealista". o "el pen
sament anglés és empiric". O
com solen din els nostres tradí
cionalistes: "Catalunya será ca
tólica o no será". Perqué aquesta
déria d'afitar dins un chas que
personalment ens abelleix tota
la dinámica vital d'un poble arisb
tetes les seves possibilitats in-.
nombrables, és una déria univer
sal. Es dona pertot. A Franca cm
a Alemanya, 1 a Anglaterra corrí
a Italia. Peró on agafa més vía
goria és, precisament, en els paI
sos de vida mental monótona; un
hom si confon de seguida la mo
notonía, fila de la pobresa, amb
no sé quin genial determinisme
étnic i geográfic.
Seria molt bo que ens curéssim
d'aquesta mania i que aprengués
sim de contemplar cara a cara la
nostra realitat. Dissimular-la sota
una pluja de paperets 1 serpen
tines resulta pueril i nocivíssim.
?Quin avantatge hi ha, per
exemple, a qué les l'unes entre
laleistes i católies es descabdelli
com ara en un pla mesquí, amb
aires de baralla de velnat 1 amb
una desesperant abséncia de ve
ritable passió psíquica?
La llei de Congregacions irrita
a molta gent; és certíssim. Pero
cada cop que escolto els planys,
els gemecs i les tres deis católics
vexats per la dita llei, m'adono
que el veritable sentiment religiós
te una part mínima en aquest
problema. Indignació de senyors
que van a missa de dotze; indig
nació d'un burgesisme tan ac
centuat que costa penes i tre
balls de reconéixer-hi els vesti
gis de l'Evangeli i les sentors de
les Catacumbes. Si la qüestió ra
bassaire, vista des d'un pla mar
xista, és un afer entre propie
taris, la qüestió religiosa ibérica,
vista des d'un pla idealista, és
una simple topada d'orgulls i su
persticions.
Jo. més deslligat de compromi
sos que l'amic Brunet, deploro
l'infecunditat de Catalunya no
sois en la branca heterodoxa, sinó
fins en l'ortodoxa. ti darrera
instancia, ?és diferent la saba
que nodreix luna i l'altra?
Recordeu que fa poques set
manes en aquesta mateixa pla
na elevava els meus sufragis per
qué el cel se servís concedir a
Catalunya uns quants filosofs
d'empenta. Li fan una falta!
Aspectes
Azailisme 1
Es amb una insistencia que si
no los grotesca esdevindrla en
fadosa., que eLs partits catalans,
Que els ?irgan- d'opinió que defen
sexi, a Catalunya, el govern de
Manuel Azalea són titllats, acu
sats de provincianisme. Quan
l'awasació surt deis rengles fran
cardent separatistes, no tenim
res a oposar-nia De fet, per a
ellsiot alió que no sigui preparar
la revolta, taita política d'entesa
amb Madrid será tan provincia
na' com ésser partidari d'un go
vera.a.AZafia - Passónalment no
sentercaP•animatSersió contra els
separatistJo'llÓ l'é si un día no
formaré, es10~Zatre.:1111rs ren-
'
gles. Aquells que- creuen que per
damunt de tot el que cal defen
sar és Ilbsperit, l'essénela de
Catalunya, no poden afirmar-ho.
Abans, pero, em sembla que cal
assajar, 1 ialment, si és possible
amb tota , a dignitat de catalans,
una conv Véncia republicana de
tots els pobles hispánics. Aques
ta manera de sentir és-tan este
sa avui a Catalunya, que em sem
bla omplfr-ho tot. Pero, en fi,
són els s7aratistes els antes que
tenen dr t a acusar de provin
cians els kpartidaris d'un govern
Azana; peró aixo si, els separa
tistes de sdebó, aquells que esti
guin displats a agafar el fusell;
no aquel que s'entretinguin en
vanes tartarinades.
í
Peró el bo és que d'on surt més
sovint l'4cusació de provincia
nisme és 'deis rengles de la Lli
ga, d'aquells homes que no han
volgut ni ipogut superar el re
gionalism$: d'aquells que, a cada
moment, 4menacen amb recórrer
a Madrid "1 que amb prou feines
‹.
ara reconeixen el Govern de Ca
talunya. í
ti
Hom nopot deixar de somriu
re cada E vegada que sent a
aquests selvors acusar algú de
provinciaallame, pel fet de defen
sas el Goyern Azana. A veure,
dones, ?qué és el que c,aldria fer
per a notser provincia.? Caldria
haver es t ministre del reí?
?Caldria *ayer defensat fins a
da rrera hora la monarquía?
per DOMtNgeU-GANSÉ
dintre la política espanyola amb
la que, no ja els catalanistes, ans
els simplement catalans, poden
collaborar sense rubor? ?Es que
no es donen vergonya els homes
de la Lliga cada vegada que in
sinuen uns contactes amb els ra
dicals o amb els agraris?...
ISe'n donen, se'n donen, de
vergonya! I la prova que aquests
contactes són sempre insinuats o
perpetrats d'amagatotis. Que la
política d'aquests homes és sem
pre seguida 1 encoratjada des de
"Lá Veu" d'una manera amfibia
1 tortuosa; que no en parlen ge
neralment, sinó amb
10261
sobreente
s'Os.
AZANA
?Caldria conspirar, potser, per la
restauració o tenis almenys una
fe cega en l'espasa d'un general
que acabará per imposar-la?
S1 no és alto) el que cal per a
no caure en pecat de provincia
nisme, caldrá, si més no, ésser
partidari d'un govern Lerroux; o
d'un govern Maura, o d'un pacte
amb els agraris. Car la Lliga s'ha
declarat intervencionista:- la Lli
ga, no solament ara, ans en -els
moments més oprobiosos de la
política espanyola, ha cregut que
hauria d'intervenir al Govern.
Per intervenir, dones, cal ésser
partldari d'uns o d'altres. I és
evident que hom ser molt més
provincia si co•labora amb un
Maura, que ha dit a tothora pen
jaments deis catalanistes, o
Lerroux, que faria fracassar, si
asad governés, la instauració de
l'Estatut; o deis agraris, que
san, amb Royo Villanava al cap,
els enemles naturals de Catalu
nva, que amb Man• Azana, que
ha fet seva a Madrid 1 al Parla
ment la substancia del pensa
ment catalá — Pi 1 Margall, Al
mirall, Prat de la Riba — per a
ji formació Espanya nova.•
?Pero qué diem molt menys
provincia? ?Es que no és avui
Manuel Azana l'única figura de
les que es destaquen i perfilen
1
1
TOTS ELS MOBLES I TOT EL MATERIAL
PER A CLASSIFICACIO I ARXIU
Bodmer Bo
BARCELONA
COR 96 • TELEFON
Pero és més. A Catalunya la
figura 1, sobretot, la política de
Manuel Azana ha estat defensa
da per molts intellectuals cata
lans, no d'una manera anónima,
sinó amb la signatura al peu de
llur defensa. En canvi ?quin in
tellectual catalá gosará defen
sat, ni a les mateixes planes de
"La Veu", amb la seva signatu
ra les figures dels Lerroux, deis
,Maura, deis Gil Robles, o de
qualsevol dels polítics el govern
deis quals voldria apuntalar la
Lliga? !Em penso que a defen
sar-los clarament, ni el mateix
Josep Pía s'hl atreviria!
!Provincianisme ésser partidari
d'un govern Az,ana! Aixó dit per
uns homes que es van deixar en
Iluernar constantment per la cort
1 ensibornar per les seves ca
marfiles, té una gracia enorme.
Ells que coneixen ben bé Madrid,
saben precisament qt: potser per
primer cop a Espanya el Govern
actual no és a Madrid on té la
leva lona. Que és el primer go
vern que s'hi aguanta, a desgrat
potser de Madrid mateix; que és
un govern que la -lona 11 ve es
sencialment de Catalunya i de
Valencia; que s'apuntala més en
la periferia que en el centre. Per
primer cop a la História d'Espa
nya, es produeix aquest fenomen
singular. I ésser partidari d'un
Govern aixi, on el nostre pensa
ment 1 els nostres ldeals hl són
representats tant o millor que el
de les altres terres hispániques,
?és ésser provincia? ?Voleu dir
que de provincians no n'eren
molt més els homes que es ve
nien l'autonomía per una casaca
de ministre?
- maig da-1933
Declaracions
Ametlla
(Vé de la página 14)
rísta o de reivindicac económi
ca o moral deis treballadors, sinó
simplement unes finalitats sub
versives 1 antirepublicanes.
Tinc la impressió—ha acabat
dient el governador de Barcelo
na—que de la forma com s'han
resolt a la nostra ciutat els con
flíctes obrers aquesta tría o
aquest apartament deis dos fac
tors s'ha realitzat en forma de
finitiva i d'una manera incruenta.
Els elements francament pertor
badors estan en retirada 1 a punt
de perdre el domini damunt deis
Sindicats, control que haurien
d'agafar els elements sindicalis
tes de tradició obrerista clara. Els
obrers ara haurien de procurar
que els Sindicats realitzessin no
més política sindical i no penses
sin en una revolució cada set
mana.
Em complau din que d'alguns
grups sindicals, especialment de
fora de Barcelona, cansats de la
tiranía faista, he rebut felicita
cions i encoratjaments per
aquesta política que, amb tota
modestia pero amb una evident
efectivitat, he tractat de desen
volupar en aquest Govern civil,
i que ha pres una importancia
real en les dues fracassades va
gues del 25 d'abril 1 del 9 de maig.
N. GRIERA
Amb motiu d'un acci
dent
El nostre estimar amic 1 company
Josep Sunyol 1 Garriga tingué la dis
sort, la matinada del dimarts pas
sat, que se li declares casualment un
incendi de cesta importancia en el
seu domicili particular. Sortosament
hom s'adoná a temps del sinistre 1,
a despit de les alarmants proporciona
que adquirí amb extraordinaria ra
pidesa, Sunyol i els seus familiars
no patiren altre dany que les conse
Kilents molésties. Solament una mi
nyona de serve1 sofrí un lleu acci
dent en un peu.
Avisat el cos de bombera, les born,
bes acudiren gran rapidesa.
s'aconseguí dominar 1'incend1 al cap
de poca estona. Malauradament, no
es pegué evitar -la destrucció galre
bé completa de dues cambres del
pis del nostre arnic, 1 desperfectes
de consideració en altres habitacions,
la reparació de les quals está efec
tuant-se.
Sunyol 1 Garriga ens encanala que
manifestem el seu agratment mes
cordial, per maja del nostre periodic,
a les nombrosissimes persones de la
seva ainistat que, amb motlu de l'ac
cident, han inanifestat llur interés
envera eh l 1 els seus laminara 1, aix1
matelx, als capa i personal del Cos
de bombers, que amb una rapidesa
realment extraordinaria — que de
mostra una organització magnífica —
acudiren al lloc del sinistre 1 acon
seguiren dominar perfectament l'in
cendi. Els capa del servei d'incen
dia, eh senyors Jordan i Sabadell,
que acudiren rápidament per dirigir
els treballa d'extinció, palesaren es
pedalment la seva pericia I un con
trol absolut sobre els servels de bom
bera de la nostra ciutat.
FIRA DE BARCELONA
El Comité organitzador de "Fira
de Barcelona", es mostra molt satis
fet pel gran nombre d'expo,sitors que
han respost a la seva asida. A tots
dóna les gracies, pesó prosseguint
"Fira de Barcelona" la seva comesa
de vetllar pela interesaos de tots
aquests expositora, que avui són so
cia d'ella, no en té prou amb qué
hagin subscrit una stands, sinó que
ha de ter tots eta possibles pesqué
aquests stands siguin assetjats pels
compradors i pesqué realitzin una
quantitat de negocia que assegurin
el treball per al present i obrin
l'esdevenidor 1, nous horitzons co
mercials.
Pesqué aquests comprasiors vin
guin a la Fira, cal obrir-los el camí,
i alxó és, en part, en mana deis ex
positora, als quals es prega que cornp
tin el nombre deis seus clients i dels
seus amics residents a més de cent
quilómetres de Barcelona per a re
metrels una tarja de reducció de
preu deis bitllets de ferrocarril (50
per cent deduits els impostos).
Aquestes targes seran facilitades
gratuitament als expositora en les
oficine,s de "Pira de Barcelona" (Tras
falgar, 1, pral.).
Entrades de la Fira
A primera de la vinent setmana,
els senyors expositora podran dema
nar a les oficines de la Pira les tar
ges a meitat de preu per ala alienta,
en les condiciona reglamentarles.
El senyor Lerroux i els
mílitars
"...Penó no és natural que los ser
vidores del Gobierno se dediquen a
procurar esos complots para hacerlos
estallar con su séquito de víctimas y
de prisiones, en beneficio del Go
bierno mismo, y mucho menos para
dedicarse a la prisión de amigos, de
hombres de determinado partido, en
tregándoles a la opinión pública co
mo sospechosos de complicidad en
esos complots. Y eso es lo que se está
haciendo, y eso es lo que se está
preparando, y corno yo no digo nun
ca las cosas sin prueba, os quiero
decir que amigos míos militares, con
cuya amistad me honro, y que vie
nen a mí casa porque les da la gana
Y porque a mi me da la gana, están
siendo abeto de una vigilancia poli
cíaca, como si fueran agentes media
dores entre otros elementos y yo, pa
ra no sé qué infundios y conjuras,
de que yo abominaría el primero de
todos si fuera cierto..."
Aixó ha dit el senyor Lerroux en
un recent discurs de l'Assemblea del
grup marítim del Partit radical.
Qué us sembla?
Noves
Radiofóniques
L'EMISSORA IRLANDESA
La inauguració de l'estació d'Ath
lone, a rEstat L'hure d'Irlanda, la
qual des de fa algunes setmanes
treballa amb una energía de 60 kw.
en l'ona de 413 m., no ha estat
acollida a Anglaterra amb alegria
per tothom. Si per una banda hi ha
la satisfacció de molts rádio-oients
anglesos c,ontenths1ms de poder es
coltar una emíssora británica els
programes de la qual els porten més
diversió que els de la B. B. C., per
l'altra es constata el despit de la
Societat Anglesa de Radiodifusió,
malhumorada en veure que la seva
collega irlandesa pot difondre emis
sions publicitaries que a ella li son
prohibides. A més, els homes d'afers
són unánimes a demanar la intro
ducció de la publidtat parlada, puix
que és possible que quan l'E,stat
francés s'encarregui de Radio París
suprimirá els anuncia radiofosos.
Els programes publicitaria de l'es
tació irlandesa están controlats pel
Departament de Comunicacions Ir
landés. el qual explota l'emissora.
401114~111111111111111#111WWWWWWWV1
Has ad la salvació
del mea negoci.
o .
Mobba
BALANÇA AUTOMATICA
de 8 i 16 quilos
Pesades exactes
1111111~I 111111~1
Representació MOBBA
Llibreteria, 10 i 12, tenda-Te1.15387
BARCELONA
Amb les balances antigues donava
en cada pesada uns grams, que, su
rnats al cap del dia, em representaven
unes pessetes, i al cap del mes, centes de
pessetes.
Amb la balança MOBBA automá
tica dono el pes exacte, faig el doble
de feina, economitzo diáriament unes
pessetes i tinc Pestabliment més ben pre
sentat, lo que el fa augmentar el
nombre de clients.
No dubteu, una demostració sense
compromís no us costará res i us
convencereu!
Aix6 sí, demaneu MOBBA, única
que pot oferir-vos la máxima qualitat,
precisió i garantia absoluta per DEU
ANYS.
Una balança MOBBA fa el treball
de tres de les altres.
MILERS DE REFERENCIES A TOT
ESPANYA
• • •
FABRICA NACIONAL SITUADA
A BADALONA
• • •
1• 1C7L-5 litlili0111111111311
Segons els reglaments existents, is
emissores publicitáries poden tenij.
lloc noinés dos cops al dios: a la tar
da, duriant un hora, i a la nit,
rant mitja hora; eh dissabtes també
es pren una hora suplementaria. gis
anuncia própiament dita, al principi
o a la fi de l'emissiós, pea cosnapaa,
d'una firma determinada, poden te
nim, tot al més, cents paraules Com
hem dit, el Departament de Comu
nicacions examina préviament els
anuncia, i a aquest propósit se'ns
informa que si un article determinat
es fabrica a Irlanda, no es permet la
publicitat per a un article competi
dor estranger.
RADIO-LUXEMBURG
Les emissions d'assaig de la potent
emissora del Luxemburg té lloc cada
nit, de les 29 a les 23. Segons hern
pogut jutjar per nosaltres matei
xos, la nova estació es rep amb una
torta intensitat sonora i la modula
do és bona. Sena informa, a mes,
que les emissions deis idinuns i els
dijous seran destinades per a Ale
manya; les deis dimarts i dissabtes,
per a Bélgica í França; els dimecres
es difondrá un programa per al Lu
xemburg; els divendres es dedicaran
a Holanda, i els diumenges es des
tinaran a Anglaterra..
LA RADIO JAPONESA SEGONS
EL MODEL ANGLES
La societat japonesa de radiodi
fusió ha concebut el pla d'organitzar
la seva xarxa radiofónica de manera
igual a la sanca anglesa, on existei
xen emissores nacionals i regionals.
Ha estat donada l'ordre de comen
çar la construcció de dues ernissores
regionals.
RADIO-DUBLIN
Es possible que el Departament de
Comunicacions Irlandés torni a po
sar en funcionament la petita emis
sosa local de Dublin, la qual fou tan--
cada després que es posa en servei
l'estació de potencia d'Athlone. Sena
bla que les raons d'aquesta decisió
són que la recepció a la ciutat amb
receptora de galena, dels quals se
serveixen encara- molts menys afor
tunats, deixo molt a desitjar.
TEATRES
TEATRE NOVETATS
Compayia de grans espectacles Brios
LLUIS CALVO
Nit, a les deu: EL DINERO! i l'e
norme exitas, triornf del gran mes
tre PENELLA,
JAZZ BAND
Epeotacle prqpi per a fainílies.
Primeríssima vedette
EMILIA, ALIAGA
6 VEDETTES, 6 - 40 VICE-TIPLES,
40. - No deixeu de veure l'espectacle
de l'alegría. - Demá, tarda i nit,
L'EXITAS PERENNE
JAZZ - BAND
Es despatxa a Comptaduria.
TEATRE TIVOLI
Cnyia. L. Calvo. Nít, a les 10: LUISA
.FERNANDA, VDA. DE MORENO
(parodia).s
LUISA FERNANDA
per Brito, Godayol, Vergé, Santon
cha, etc. Denla, tarda: LA DOLO
ROSA, per Raga, í MARINA, amb el
debut del tenor V. Pardo. Nit: LA
DOLOROSA i MARUXA. Dimecres:
benefici EDUARD BRITO. Sensacio
nal programa. - Divendres, nit:
DONA FRANCISQUITA
per l'eminent divo
HIPOLIT LAZAR°
CINFMES
COLISEUM
Avuit, nit, a les 10:
Revista Paramount Dibuixos
i l'estrena del film Paramount,
Una hermanita deliciosa
La comedia mes divertida de l'any.
CINEMA PARIS
Avui, dilluns, nit, a les 9'45:
Revista Paramount, EL BAILE;
Sylvia Sidney en
EL MILAGRO DE LA FE
FANTASIO
Avui, dilluns. nit, a les deu:
ACTUALITATS PARAMOUNT
RELAMPAGO DEPORTIVO
ANIMALES MARITIMOS
(documental)
MARIA EGGERTH en la boniea
aleclOVIA DE ESCOCIA
PUBLI-CINEMA
Passeig de Gracia, 57. Telefon 79681
Sessió continua ele les 3 tarda a la
1 de la matinada. .Butaca 1 pta.:
Reportatges CINEAC,de París; No
ticiari Fox Sonor; DEL KAISER A
HITLER.
0100.,1e0mraarisrWalareasibir
•
. ...............
...........7 ....... .. LA VUELTA
momee, cm 55 MIPIVTOr
Rambla Catalunya, 17. Telefon 11701
Avui, dilluns, canvi de programa.
1.—France Actualités
2.—De Lisboa a Rio Janeiro
3. Salmo argentat.
4.—Avila.
5.—Eclair Journal
(Viatge del President de la
República Espanyola a Bilbao
6.—Noticia especial
(Arribada a Barcelona de les
Belleses que opten al títol
de Miss Europa.)
Programa de rigorosa exclusiva d'a
quest Saló. - Sessió continua 3 tarda
a 1 matinada.
ENTRADA UNICA: UNA PSTA.
SALONS CIN/ES
FEMINA
Avui, dilluns, 9'45 nit: FALSO NO
TICIARIO; DIABLOS DE LA CUM
BRE. per Gufzi Lantsehner.
CAPITOL
Avui, dilluns, 10 nit: ALMAS TOR
TURADAS, per Evelyn Brent; LA
MANO ASESINA, per Bárbara
Weeks.
CATALUNYA.
Avui. dilluns, 10 nít: EL MAYOR
AMOR, per Dickie Moore: CORRES
PONSAL DE GUERRA, per Jack
Holt.
KURSAAL
Avui, dilluns, a les sien nit: 1SFR
CEDES, en espanyol, per Josep Sant
pero 1 ()muestra Planes.
'22 maig de 1933 la rambla 3
La grácia europea, hostessa de Catalunya
Catorze belleses a Barcelona
Catorze vestits de nit, elegants
1 graciosos. Catorze tipus reme
nins diferents. Catorze belleses
europees que aspiren a la repre
sentació continental. 1VLireu-les
assegudes a la tribuna del Palau
Nacional davant les mirades ad
miratives, expectants 1 encuriosi
des deis catalans, que han volgut
homenatjar-les. Comença per la
"charme" i l'elegancia fina de la
senyoreta França; la segueix la
bellesa bruna de miss Espanya i
la gracia natural d'una belga
admirable. Destaca l'atractiu
misteriós d'una italiana vampi
ressa que contrasta amb l'or 11u
minós d'una nina danesa amb
aires d'estrella de l'écran. Belle
ses nbrdiques de cossos grácils 1
flexibles; belleses mediterranies,
somrients i alegres; belleses esla
ves, severes i sensual...
Saluden els catalans amb
aquella rialleta afectada deis ar
tistes que regracien una ovació 1
suporten, afalagades, les mirades
avides de la gent que les con
templa. Són allí, del bral del
senyor Maurice de Waleffe, ex
hibínt llur gracia amb el natural
orgull del que ostenta una re
presentació trascendental. Van
aixecant-se, l'una darrera l'altra,
donant la ma al director maxim
del concurs en qualítat de spea
ker...
Hungaria...
Quina meravella, de unja i de
gracia femeninal...
—Miss Italia...
Vestit negre, atrevit 1 escaient.
Tipus de dona fatal, seductora
terrible...
—Miss Turquia...
La gran admiradora de Mus
tafa Kemal...
I aixl van desfilant totes entre
els aplaudiments amables de la
concurrencia.
Catorze vestits de nit que són
catorze creacions de la Rue. de
la Paix. Catorze dones de dife
rents paisos que degusten els
honors de la glbria. Un Palau
Nacional, massa Palau 1 massa
Nacional per a una "soirée" or
ganitzacla amb excessiva rapide
sa i a preus exagerats...
Qué pensem nosaltres
Tenim un veritable horror a
l'interviu amb les reines de be
Ilesa. Solen ésser carrinclones,
anodines 1 poca-soltes. Perb és
tan temptadora una dona adora
ble i graciosa... Quina diferencia
de l'interviu amb els polítics emi
nents, tivats i orgullosos, amb la
contemplació de les barbes vene
rables deis savis illustres, amb les
rareses insuportables deis homes
de ciéncia o la pedantería de les
artistes decadents 1 tardora1s.
L'ocasió ens tempta. Elles són
gracioses, boniques, amables. Són
reines de bellesa 1 mereixen l'ho
menatge que es deu a la joven
tut. Pensem que són noies a les
quals l'atzar ha portat a Barce
lona i que als paIsos respectius
són modistetes, dependentes, me
canbgrafes, estudiantes, noies de
familia. Pensem una mica en la
forma convencional com s'orga
nitzen aquests concursos de be
Ilesa a base d'unes guantes foto
grafles trameses a la Direcció
d'un diari o d'una revista popu
lar. Pensem, naturalment, que als
respectius paisos hi poden ha
ver belleses més perfectes que les
designades com a representants
de la gracia nacional. Pensem
que potser estan cansades d'a
, .
plaudiments, d'exhibicions, d'ar
ribades triomfals 1 de fotbgrafs.
Perb també pensem que es pre
sentaren al concurs per aconse
guir-ho...
I ja no pensem res més. No
ens compliquem la vida amb re
flexicins morals a l'entorn deis
MISS HONGRIA
avantatges o deis perjudicis que
pugui irrogar el regnat efimer
d'aquestes reines de divuit anys
a les quals acompanyen unes
mares que no caben a la pell.
Acceptem el fet magnífic que te
nim al davant i ens distraiem ad
mirant aquest álbum vivent de
figures agradables que han vin
gut a donar una nota de gracia
i d'interés mundial a la ciutat
de Barcelona.
Qné pensen elles!
I elles, ?qué pensen de nosal
tres? ?Qué opineu vosaltres, miss
AIemanya, miss Dinamarca.; t_ii
Anglaterra o miss Frafteil?4,
?Qué. penseu de Barcelona, ,cia
Catalunya 1 deis catalans? Jo
cree que elles "han vingut a des
cobrir una Espanya llegendária",
aquella Espanya tradicional tan
cara als novellistes europeus, que
constitueix el millar estimulant
deis turistes. Cree que elles han
vingut a casa nostra convençu
des que Barcelona és una ciutat
mediterránia tan espanyola com
Madrid 1 no sé pas si els inte
re.,Isik i_si els.plauria que aixi no
fbs.
L'interviu s'imposa. Perb un
interviu original, un reportatge
que fugi d'aquella vulgaritat pe
riodística que representarla l'a
tansar-se a aquestes noies i adre
lar-los quatre preguntes banals
provocant l'inevitable elogi a la
ciutat i els corresponente afalacs
als seus habitants. No res
Hem organitzat una mena del
tómbola periodística que ens ha
donat resultats magnífics. Meta
preparat catorze preguntes dig
nes de catorze reines de bellesa"
í n'hem adreçada una, treta a
l'atzar, a cadascuna de les nos
tres adorables hostesses. Hem
aconseguit una co•lecció de res
postes que demostren que les rei
nes europees són xicotes que no
solament són boniques físicament
sinó que tenen un esperit afinat
selecte.
Les reines estaven assegudes a
la tribuna d'honor del Palau Na
cional. El senyor de Waleffe ens
ajudá, uns moments fins que el
senyor Montiel el reclama per a
resoldro petits detalls d'organit
sació. Un intérpret facilitava la
•nostra tasca. No creiem que hi
hagi cap error en la referéncia de
les reines respectives, per() si hl
1
_Com les
'Flor: r
PASTILLA
- 1,30 '
L'escuma del'Heno
dePremia acarona
el cutis, en rentar
se cada matí, com
una pluja de flors.
Esun sobóespecial,
rteutre, d'escuma
abundosa, d'olisfi
nissimsi de perfum
únic i inconfusible.
Sabó
Heno
dePravia
PERFUMERÍA GAL
MADRID. • BUENOS AIRES
.no..1~1141.44~.—
<
• •
• • Reportatge-tombola :: Una antevotació eloqüentissima al Palau Nacional
fós, donades les dificultats amb
qué topavem, no creiem que se'ns
regategin les excuses...
Llegiu, dones, a continuació,
les qüestions posades per nosal
tres a les senyoretes europees 1
les respostes que aquestes ens
donaren:
MISS FRANCA
—?Quina i•lusió volcIrieu rea
litzar amb més afany?
—Esser ben feliç el dia que
em casi.
(Etre heureusse dans mon nvé
nale!)
MIS ESPANYA
—?Qué trobeu que hi hagi al
món que sigui més bonic que l'a
mor?
—L'Exposició de Barcelona.
MISS BELGICA
—?Quin és, senyoreta, el vos
tre home ideal?
—Un home fort, atlétic, molt
bru, amb uns ulls molt negres i
;
—Al de poder tenis l'honor de
representar el meu país.
MISS RUSSIA
—?Com concebeu l'elegancia
femenina?
—Harmonia de color i de lí
nia, simplicitat en el tall, vestit
ajustat al cos, en una paraula:
segons el "cachet" de la moda
parisenca.
MISS ANGLATERRA
—?Qué és el que trobeu que en
la vida tingui més poesia?
—Els infants 1 les flors.
MISS IUGOSLAVIA
—?Quin és, senyoreta, el pri
mer record de la vostra vida?
—Un dia que la mestra va re
nyar-me perqué no sabia la
Iliçó.
MISS ESCOCIA
—?Qué llegiu en els ulls que us
admiren?
per
vaig tenir l'honor de bailar amb
la senyoreta Rússia. Acabat aquell
ball, una colla de vint-i-cinc o
trenta xicots deis que formaven
muralla d'honor al davant de
l'estrada, van tenir la idea de fer
una enquesta entre els concur
rents, preguntant-los a tots
quina de les catorze noies elegi
rien Miss Europa. I jo he de fer
ara una revelació que considero
sensacional davant
de l'escrutini. La revelació no és
altra que el propi resultat:
Miss Hongria, 35 vots.
Miss Dinamarca, 10 vots.
Miss Espanya, 8 vots.
Miss França, 7 vots.
Jo no sé pas el gust dels se
nyors que integren el Jurat, ni
es tracta de coaccionar, de pre
jutjar, d'influir, ni tan sols de
pronosticar res. Perb la majoria
formidable aconseguida per miss
Hongria sembla un xic signifi
cativa.
I si ha de quedar entre nos
altres, absolutament i reservada
s911
• s•
o ••••••,x.
194
1Z.,>kA
k,S;'•<
<•:•:;$1
Sonuients, les belleses europres ..,uporten la fotografia número...
de carácter apassionat i gelós: és
din tipus meridional.
MISS. ALEMANYA
15-1 n ha estat, 'Sényoreta, el
més bell de les vostres
iifts de nena soinniadora?
—Un gran vol, amb ales d'an
gel, damunt d'uns camps de ro
ses, quan tenia 15 anys.
MISS DINAMARCA
—?Creieu que les dones han
de votar i intervenir en política?
—Cree que no hi ha cap raó
perqué les dones no hagin de te
nir els mateixos drets que l'home.
MISS HONGRIA
—?A quina ciutat del món
anirieu a viure si esdevinguéssiu
millonaria?
—Em quedarla a casa meya.
MISS NORUEGA
—?Quin home de fama mun
dial admireu amb preferencia?
—Gandhi.
MISS ITALIA
—?Quina professió considereu
més indicada per a la dona?
—Metgessa d'infants.
MISS TURQUIA
—?A quin impuls váreu obeir
en presentar-vos al concurs de
beliesa?
—Simplement un sentiment de
simpatia.
MISS ROMANIA
—Quinj en4-e éls defectes
que pogugu veure: en els homes,
el que uá4hroduelx :mes repulsió?
—Que tinguin les dents bru
tes.
Una votació sensacional
Les reines volien ballar.—No
era huma ni estava bé que aque
lles catorze noies haguessin de
romandre assegudes com a pau
les davant la curiositat badoea
de la gent mentre la banda en
gegava uns passos dobles que
feien saltar les cadires i les llot
ges.
El senyor de Waleffe opinava,
perb, que les reines no devien
barrejar-se amb la "foule", so
bretot després dels lamentables
excessos, per part del nostre jo
vent, registrats a l'arribada de
les noies al Palau.
I tanmateix... Elles se'n morien
de ganes . i es delien per baillar
a la sala per bailar, encara que
només fos un bali amb qualsevol
deis nombrosos admiradors que
s'oferien, Es periodistes vam ini
ciar una mica de sublevació 1
ens vam decidir a invitar les
nostres hostesses. Totes trobaren
bailador sense gaires esforços. Jo
1~1.141440~.2e2J—U~.~11~~1.111•111111~1~6~
•
s•
Un bon vestít
conjeccionat
com a mída,
sempre a la
Sastreria
lidia Cuáles; 11
ment entre nosaltres, us diré a
cau d'orella que la meya pape
reta també fou deciclidament
categbricament favorable a la
simpática hongaresa...
DOMEWEC DE BELLMUNC
Epileg
Moments després, les reines es
retiraven a descansar, fatigades
per una jornada feixuga, massa
plena de mutacions 1 reverencies.
En sortir del Palau Nacional la
multitud s'havia los. Les gra,ns
iluminarles multicolors s'havien
•:•.•:›;
MISS ESPANYA
apagat 1 les fonts mágiques re
posaven en la placidesa d'uns
llacs somnolents.
Qui sap si les reines de belle
sa meditaven, camí de l'hotel, so
bre la glbria efímera de llur reg
nat. Qui sap si s'adonaven d'a
quella Exposició apagada i re
cordaven encara l'efecte apoteb
sic de les mil meravelles deseo
bertes en la seva arribada triom
fal.
Una nit de poesia val com un
any de prosa. L'any que ve s'en
cendran les bengales colorides
d'una altra ciutat a, honor d'u
nes altres reines, perb elles, les
d'ara, les que hem vist al Palau
Nacional, podran viure sempre el
record d'una Barcelona que les
omplí de flors, que 'Ilumina, els
projectors de Montjulc i que se
sentí honorada de Ilur graciosa
presencia a Catalunya...
TRAMVIES DE BARCELONA A
SANT ANDREU I EXTENSIONS,
S. A.
El dia 31 del corrent mes de
maig, a les onze del matí, a les
Oficines d'aquesta Societat, Ron
da de Sant Pau, 43, davant el no
tani senyor Antoni Par i Tus
quets, s'efectuará el sorteig mi
mero 23 de les 100 Obligacions al
4 per 100 que correspon amor
titzar enguany, segons el quadro
estampat al dora deis Títols.
L'Elote del.sorteig será públic per
sis senyors tenedora de Títols.
Barcelona 16 de maig de 1933.
El Director
ALFRED ARRUGA
EL CONCURS
DE BELLESA EUROPEN
Salutació al senyor
Luis Montiel
Hern tingut el plaer de salu
dar aquests dies a Barcelona el
senyor Luis Montiel, propieta
ri-director del peribdic "Ahora".
de Madrid, i organitzador efi
cientíssim del concurs de bellesa
per a elegir "Miss Europa".
Apande la cordial íssima sim
patia que sempre han trobat les
coses de Catalunya en el senyor
Montiel, i en els importantís
sims órgans de Premsa de l'em
presa periodística que dirigeixy
volem destacar, en aquesta ova
sió, la gentilesa que suposa per
la seva banda l'haver organit
zat a Barcelona una de les tes
tes en honor de les belleses
europees, que passen per la
nostra ciutat Ilástima que
l'hagin trobada, en aquests
dies lamentables, sota un des
acostumat cel de plom i la mo
lastia d'una pluja impensada
i molesta.
Moltes atencions ha tingut
e' senyor INIontiel per a la ciutat
i la Premsa de Barcelona. Des
taca, entre elles,- l'apat cele
brat dissabte a la tarda en un
luxós hotel i Ta presentació ofi
cial de- les candidates al títol de
bellesa, a les autoritats i als pe
riodiistes catalans. De sobretau
la, i en to d'intimitat, el senyor
Montiel féu prpesent a tots els
convidats la seva salutació i
agraí cordialment l'ajut prestat
des de Catalunya a l'organitza
ció del concurs. f,i contestá, en
breus paraules dites en el ma
teix to amical, el conseller de
Governació de la Generalitaty
senyor Selves, que cletstacá l'ac
tuació del senvor Montiel a fa
vor de Catalunva i subratllá tot
l'interés que Per a la nostra
ciutat tenia el concurs organit
zat i la simpatia sincera am13
que Barcelona el rebia i hi c.or.
responia.
LA RAMBLA aprofita
aquesta simpática avinentesa
per a reiterar la seva salutació
i el seu afecte a la persona i a
l'obra del tseny-or Luis Montiel.
"
I---=----- I 4 I t 111911N ti
¦¦••••
"".
•*•49 •
•¦••••,..
;•
T
4a2K
7E'441,0
R. E U
En els llocs més amagats i inaccessibles a les
comoditats modernes, vosté podrá apreciar la
immediata utilitat de la Ilet condensada
LA LECHERA
oferint-li sempre el maxim valor
nutritiu dins un mínim de pes
i de volum. L'exquisit gust
riquesa en crema
vitamines de la Ilet con
densada La Lechera
són característics i
incomparables.
Sociedad Nestlé, A. E. P. A. (Seccie B 29 ), Vía tole
•tono, 41, Barcelona, enviará gratuitament a qui ho solliciti
un exemplor del luxós folleto, titulat "El encanto del Hogar"
==•-- 1.‘ Ir= «y S
•
AM.
4 la rambla 22 maig de 1933
Enquesta
(Vé de la pág. primera)
El Sometent d'avui és el ma
teix que• reorganitzá Primo de
Rivera. La República no l'ha to
cat, per -creare'', potser, pasla
temps de folk-lore. Que no hl
pensés_com a institució útil i de
defensa del régim no ens ha des
plagut mai. Perú la República hl
havia de veure un perill per al
réghn. I atacar-lo amb un desin
fectant salutífer: la dissolució.
Perdudes les tradicionals vir
tut,s, filies de l'ambient 1 de les
necessitats históriques, el Some
tent ha degenerat en un exércit
de classe 1 en brag armat de la
reaccló antiliberal, antirepubli
cana 1, per tant, profundament
anticatalana.
En si matelx, lsoladament, el
Sometent no constitueix un grzu
perill. Podia ésser causa d'alda
rulls més o menys sagnants a
l'hora de les realitzacions revolu
cionarles de l'Autonomia. Pesó
el Sometent és una anella de la
cadena de les forces revolucio
narles, i podria esdevenir nervi
d'un moviment de tipus feixista.
Compta per a ésser-ho, amb molt
bon armament 1 amb l'odi.
Odia la República 1 odia l'Au
tonomia. Mentre la República
l'Autonomia fosen frases de Jocs
Florals, mentre la República 1
l'Autonomia no semblaven ultra
passar el període del lirisme ro
mántic 1 Inofensiu, el Sometent
podía romandre tranquil. Pero, a
mesura que la República s'ha
anat fent sinónim de revolució
económica. que l'Autonomía es
consolida 1 justifica ella ma
teixa minvant, primer, privilegis
territorials i socials 1 capitalistes.
en general, després, el Sometent
ha retrobat la seva ánima das
alcista 1 s'ha sentit solidan d'a
quells que aci i a la resta d'Es
panya enyoren el régim monas
quic o el dictatorial.
No podia ésser d'altra manera.
No ja per l'organització espe
cial que 11 dona la Dictadura 1
que la República no ha modifl
cat, sinó per la seva composíció.
Tots els propletaris rurals són del
Sometent. Tots els entusiastes
d'un régim fort, sistema Musso
lini, sistema nazi, són del Some
tent. Tots els servidors d'una Es
glésia omnipotent, monopolista,
son del Sometent. Tots els que
a Catalunya veuen en l'hoste de
Fontainebleau quelcom més que
un exiliat, són del Sometent.
Tots els que admiren Maura,
March i Lerroux, a Catalunya, són
del Sometent Tots els que sub
vencionen l'obstrucció parlamen
taria, són del Sometent. Tots els
que alimenten els fons secrets de
la F. A. I., Són del Sometent.
I un del Sometent no és un
clutadá qualsevol. Aquest estima
la República i l'Autonomia 1 ha
de defensar-les amb les mans a
la butxaca. Aquell té les armes
que vol 1 arma els seus amics.
Car ja és cosa sabuda que en la
benaurada Catalunya s'ha d'ésser
del Sometent i de la F. A. I. per
obtenir permisos d'arma i dispo
sar d'inesgotables arsenals.
Un del Sometent és, dones, un
senyor armat 1 sotmés a un inici
de disciplina militar. Esdevindria
un bon soldat de files, si sonés
l'hora propicia que amb tant d'a
fany cerca la reaccló.
Sometent
La dissolució del Sometent i el
desarmament Immediat deis que
el componen seran normes de
sanitosa prudencia republicana.
a la vegada, intelligentment
preventives. ?No está discutint el
Parlament d e Catalunya u n
avene de la reforma agrária9
?L'Assemblea de Vilafranca no
ha anticipat l'actitud deis pro
pietaris? ?La reacció deis propie
taris no podria donar lloc a vío
léncies sagnants si es trobessin
armats 1 disciplinats davant de
la multitud de pagesos desar
mats 1 gregaris? ?I la violencia
organitzada deis propietaris de
Catalunya no podria ésser el sant
senya de la contrarevolució es
panyola?
L'Esquerra Republicana s'ha
compromés, i el solemne com
promís va cloure el debat que jo
vaig tenis l'honor de plantejar,
en nom de la Unió Socialista de
Catalunya, a dissoldre el Some
tent 1 a desarmar-lo. L'Esquerra
ha de complir el promés amb
coratge 1 rapidesa. Un retard,
una vacillació, podrien ésser-nos
fatals.
Pere Rahola
L'home de la Lliga que sempre
mes liberal s'ha mostrat ens ha
dit:
—No pas ara, sino quinze 9nys
enrera, vaig tenir ocasió de de
fensar al Congrés espanyol la ins
titució del Sometent, i per ara
no veig res que em !ad mudar
el criteri que tenia llavors. Tra
dicionalment, el Sometent, abans
que els elements de la U iió Mo
nárquica, primer, 1 després els de
la Dictadura, el desfiguressin un
xic, estava constituit per perso
nes de tots els matisos polítics.
Al meu pals, per exemple, en
plena Monarquía, al Sometent
figuraven vells republicans que
sentien molt complaguts de
contribuir al manteniment de la
pau al nostre carnp. Ara mateix
a Tarragona, un hom.e tan poc
suspecte com l'actual governa
dor, el senyor Freixe, ha utilit
zat el Sometent amb gran éxit
en la persecució d'uns atraca
dors, éxit que hauria estat molt
iluny d'obtenir valent-se única
ment de la policía oficial.
Comprendria que es posessin
certes objeccions al Sometent a
les ciutats on existeixen elements
suficients en mans de les auto
ritats per a poder prescindir de
l'ajut ciutadá que representa el
Sometent. Pesó al camp no veig
la manera de poder prescindir
de la seva col•aboració, si real
rnent volem que la gent dels po
bles 1 poblets estiguin lliures de
gent que només saben viure
fosa de la Llei.
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... ... 2'50
Anual ••• ••• ••• ••• ••• ••. 9'—
El pagament pot fer-se per
Gir Postal o amb .egells de
Correu
111111111¦
Reuníons misieríoses
Un ciutadá, lector i amic nostre, ens comunica un
fet del qual va ésser, per un atzar, testimoni presen
cial mentre es trobava amb alguns amics esmorzant
al camp. Davant la seguretat quc ens dóna aquest ciu
tadá, i per creure-ho interessant, recollim la seva in
formació a fi que arribi a les autoritats interessades.
El fet és que el diumenge cija 14 de maig — diu
menge passat — a quarts de sis del matí, un grup
d'un centenar d'homes es reuniren en un bosquet que
hi ha darrera mateix de Sant Josep de la Muntanya.
Van anar arribant per petites colles de dos a quatre
individus. Tenien un aspecte modest, i la majoria eren
gent de cara cremada i esguard si és no és desconfiat.
Tot llur comport era insólit. La majoria parlaven en
castellá, discutint de «revolució», de «comunismo li
bertario», de l'existencia de Déu i de la moral deis
hornea actuals, que priva de practicar el nudisme in
tegral. També sostenien converses en veu baixa i sem
blaven esperar quelcom. Per fi el soroll del motor d'un
magnífic «Hispano» els va fer callar i tots es posaren
a l'expectativa. Un home elegantment ve,stit baixá del
cotxe amb un feix de sobres blaus, tancats a la má.
Els va repartir entre el grup, un sobre a cada borne, i
se'n torna amb el seu auto camí avall. El grup es va
disgregar i va semblar que tornava a ciutat per llocs
distints.
El postre comunicant, senyor Manuel Piferrer,
acaba lient-nos que no té motius per a titilar d'ele
ments á'un o altre color aquells individus, peró que
va trobar la seva actitud molt sospitosa. Com que el
lloc que ocupava amb .els seus pocs familiars no li per
metia veure bé el cotxe, i no en podia sortir sense ésser
vist, no pogué prendre el número de l'automóbil. Afir
ma, peró, que era un «Hispano-Suiza», i que, en ex
plicar aquest cas a altres persones, ha sabut que altres
yegades han estat vistes semblants partides de gent a
diferents llocs coincidint amb un cotxe així.
No afegim ni traiem res deis detalls concrets que
ens donen, i esperem que qui hagi de tenir cura veurá
de comprovar aquests extrems.
Un altre Congrés de Premsa (?)
a n'hi ha prou de moixiganguesi
Tots els diaris han anunciat
per als dies 3, 4 i 5 de juny vi
nent, la celebració a Reus del
IX Congrés de la Federació de
Premsa Catalano-Balear. Una
sessió d'obertura, una altra
sessió de clausura i en l'entre
rnig, ápats, excursions, fun
cions teatrals i altres excessos.
El cas és justificar unes sub
vencions (sense mirar d'on
vénen) i passar tres dies de la
manera més divertida possible.
Si els "curanderos" orga
nitzessin un Congrés de IkIe
dicina o de Cirurgia, estic se
gur que tots els metges s'ai
xecarien com un sol home a
protestar-ne. I no obstant, ja
ho veieu, els periodistes callen
com uns morts.
Per qué aquest silenci ? ? Per
qué aquesta toleráncia ? ? Per
qué aquesta resignació ?
No ho sabem. No volent
saber-ho. Ens fem arree, pe
ró, de com ha d'ésser difícil
per als dirige:lis de la majoria
de les nostres entitats periodís
tiques desautoritzar aquests
periodistes camufiats. Si els
han admés com a socis de les
respectives entitats, com poden
ara desautoritzar--los ?
Els senyors que aniran a
Reus a prendre part al Con
grés i a les costellades i als sa
raus, hi van amb els papers
en regla, com es diu vulgar
ment. L.'un es dirá secretani
de la entitat tal, i será veritat ;
l'altre, president tal altra enti
tat i també será exacte. Ni
aquell secretan, ni aquest pre
sident, peró, són periodistes.
Algun d'ells, potser, ha escrit
alguns articles al "Butlletí"
d'una societat recreativa, en al
guna "Pulla dominical" o a tot
estirar, 4:03 corredor d'anuncis
d'algun diari. Peró, periodis
tes d'alió que s'ha d'entendre
per periodistes... que pocs n'hí
haurá !
Ja és vell que e:s periodistes
s'II; gin de veure goveinats per
gent que no tenen res a veure
amb la professij. Cai nomésdo
nar un cop a la llista de so
cis de la majoria d'entitats pe
riodístiques : Si ho fu, us es
garrifereu. ? Es possible —pre
guntareu — que a Barcelona hi
hagi tants periodistes ?
Fareu bé d'esgarrifar-vos.
No, no n'hi ha tants. Per?) s'han
de repartir les coses. Una mi
noria deis que figuren com a
periodistes, en fan dedebb. Una
majoria, exploten el títol en
benefici propi i en desprestigi,
moltes vegades, de la classe. En
tenim exemples vivents. No
parlem pas perqué sí.
A Barcelona hi ha quatre o
cinc entitaus de periodistes. Si
tots els socis d'aquestes entitats
fossin realment periodistes, cal
dria que hi hagués a Barcelona
més del doble dediaris deis que
hi ha. En l'admissió de socis
hom ha estat, generalment, tan
poc rigorós, que pot assegu
rar-se sense por que, si no a
totes, a gairebé totes les enti
tats existents, els socis no pe
riodistes són majoria.
I aquests són els que més
presumeixen d '
u n carnet
d'¦identitat. Aquests són els
que no manquen mai a cap
ápat. Aquests són els que no
es queden mai sense passi del
tramvia, els que aprofiten el
títol de periodista per tot el
que es presenta i els que al
guna vegada — desgraciada
ment podem parlar en plural
deixen que l'honorabilitat pro
fesSional se'n vagi en orriS.
Jo no vull pas dir — me'n
guardaré prou — que aquest
Congrés de Reus sigui orga
nitzat per aquests periodis
tes de "doublé". Jo no vull
pas dir que els congressistes
d'aquest Congrés siguin amics
de presumir del que no tenen.
•jo no vull pas dir, tampoc —
me'n guardaré com d'escal
darme ! — que a l'esquena deis
periodistes de debo hom hagi
bastit un tinglado per recap
tar unos guantes pessetes
vinguin d'on vinguin, encara
que les donin gent de la Dicta
dura — i per divertir-se dos o
tres dies. No, jo no vull pas
dir aixó, perqué sé la respon
sabilitat en que podria incór
rer. jo només vull dir — apro
fitant la celebració d'aquest
Congrés — que é6 una ver
gonya que siguin socis d'en
titats periodístiquds, i ocupin
canees directius (el arree és
del qui se'l treballa), i organit
4n, de vegades, Congressos
per l'estil d'aquest, persones
que no són periodistes, que no
senten cap mena d'interéis per
la classe i que, a més, ens fan
quedar molt malament no ja
escrivint, que no tenen aquesta
feina, sinó fent servir el carnet
de sabre o d'altres coses pit
jors.
Ja hem dit i repetim que tot
aix6 no va per les persones que
han organitzat el Congrés de
Reus, i rnenys encara per les
que hi assistiran. Sempre, en
totes les coses, hi haqui hi cau
de bona fe. Peró voldríem
_
que els nostres companys -
pensessin una mica. I des
prés de pensar-hi, que es de
cidissin a actuar. Perqué al
pas que anem aixó s'acabará
molt malament. Tot5 en toca
rem les conseqüéncies. Fli ha .
rnassa entitats periodístiques
i cada entitat té massa sock.
Els periodistes de debo ea
brien perfectarnent dintre la
niés petita de les'societats exis
tents. •
Peró com que aixó és una
mica difícil d'aconseguir, no
més s'ends ocorre una solu
ció que brindem generosament
a I 'entitat que es vegi amb pit
de fer-ho : sollicitar del Go
vern de Catalunya la funda
ció d'una mena de Collegi Ofi
cial, per ingressar al qual si
guin exigides inexorabletnent
una serie de garanties. Si no
es fa aixO, el cambrer que ens
serveix ei café, el forner qbe
ens duu el pá el senyor del prin
cipal i el fabricant de cami4ses
de la cantonada arribaran a
fer-se socis d'una entitat pe
riodística, per tal de tenir un
carnet i, el que és pitjor, a l'un
el farem President i a l'altre
secretani perqué organitzin
Congressos i facin, encara;
coses més lamentables.
L. AYMA1VII I BATJDINA
reflector
El passat di
vendres, com tot
hom sap, es pro
duí a l'Ajunta
ment de la
nostra ciutat un
viu debat sobre
els suposats
"visques!" i "moris!" pronunciats
pels nacionalistes bascos a llar
arribada a Barcelona. Al seu dia,
el nostre perlódic recollí les ma
nifestacion.s deis representants
d'Euzkadi que visitaren la nostra
redacció per tal d'expressar Ilur
protesta per les paraules que sels
atribulen.
El solt del nostre periódic ser
ví al senyor Pellicena, regidor de
la Lliga, com a prova decisiva de
la falsedat de les afirmacions ra
dicals i com a justificatiu de
combatre la seva proposta. Amb
el seu accent peculiar — entre
filipí i de Reus — el senyor Pe
llicena llegi el nostre solt 1 aca
bá dient:
—Alzó ho publica LA RAMBLA,
periódic que no suposo gens sos
pitós per a vostés...
I el senyor Ruiz Porlan — el
senyor Ruiz Porlan és, pels que
encara no n'estiguin assabentats,
un regidor de la minoria lerrou
xista de Barcelona — interrom
pé, indignat:
—!LA RAMBLA es un semana
rio reaccionario!...
En un dels seus
articles a
" L a
Veu", el senyor
Brunet, per fi
car-se amb tot i
maleir-ho tot, se
les heu amb l'as
pecte fisic del
senyor Azaria. Atribuint-ho a un
amic, el senyor Brunet es permet
qualificar .de cap-gros 1 de lletjot
el president del Consell de minis
tres, considerant que aquests de
tectes constitueixen un aspecte
de la impopularltat que, segons
el divertit articulista de "La
Veu", gaudeix el cap del Govern.
Per?), senyor Brunet: ?és que
ja us heu ben mirat, vós? ?Es
que algú no us ha dit encara,
amb franquesa, les deduccions
que poden treure's de la vostra
cara, els vostres ulls, els vostres
cabells i el vostre barret negre,
ben combinat?...
En Duch Sal
vat es el perio
dista més "popu
lar" de tots els
que fan informa
ció al Parlament
de Catalunya, 1
també el més di
plomátic. L'altre dia, després de
la sessió en qué es va produir
l'escándol amb motiu de la
proposició deis socialistes re
ferent al sometent, a la sentida
deja, a tan ife telicitació, al se
nyor Martinf-z Domingo, que ha
vía presidit:
—Ens convé que presidelxi
vosté, senyor Martínez Domingo.
Quan vosté seu a la presidencia
hi ha escándols 1 venem més dia
rís.
No cal dir la cara que posarla
l'ex-alcalde de Barcelona en sen
tir el compliment.
El mateix Duch
1 Salvat, ara d'un
quant de temps
ença ha agafat
el costum de no
estar mai al saló
de sessions 1 l'al
tre día en aca
bar la sessió, com els companys
ja estan una mica tips de donar
11 la informado deis discursos,
baixant l'escala del Parlament,
dele al senyor Serra i Moret:
—Jo no em trobo gaire bé, sa
ben, 1 no puc estar al saló, ?voleu
dir-me el que heu dit en el vos
tre discurs. 1 *id en faré un re
sum?
El discurs del senyor Serra i
Moret havia durat, pel cap beis,
uns tres quarts d'hora.
De vegades ala
diaris aparei
xen salts de U
níos moit espe
cials. Com aquest,
aparegut en
dictó d'ahir de
"La Publicitat",
en un reportatge sobre l'estada
de les belleses enropees a Barce
lona:
"Lloc de l'escena: jardi d'hl
vern de l'Hotel. Les "miss" arri
hades a Barcelona senyors Duran,
Abadal 1 Pellicena insinuaven
tímides opinions..."
El senyor Bal
bontin, que d'en
ei que vol ter de
comunista cada
día fa rlure més,
va creure's obli
gat a explicar el
seu vot contra
les ibis Jaiques. I l'argument rnés
fort que va fer fou din que era
enemic de la guillotina porqué
sempre s'aplica contra les mino
ríes.
!Ja voldriern saber com s'ho fe
ria per aplicar-la a una mejo
ría que governa:
Temps enrera
ens van rebaixar
la cara (una re
baixa crescuda).
Després la van
tornar a rebai
xar (una altra
rebaixa grossa).
Ara ens han rebaixat el pa i les
patates tendres. D'altres produc
tes alimentaris, encara, són ve
nuts a la nostra ciutat a preus
completament assequibles, i per
torna sembla que hl haurk rebai
xes de Ilet, de peix 1 de més ge
neres de primera necessitat. Aixó
sense comptar que fruites 1 ver
dures, arrossos i altres productos
agrícoles de preu variable són a
l'abast de tothom enguany, de
gut a les collites excellents.
Barcelona no és, evidentment,
un paradís, 1 menys encara per
als pobres o bé ele treballadors
en atur forlós. Perú resulta, en
aquest món convuls 1 miserable
de la pau armada, un lloc de
vida a bon preu i de benestar
força acceptable. L'estadística ho
proclama 1 l'experiencia diária
ho confirma pron. Nosaltres ma
teixos podem observar, cada vint
i-quatre hores, que les estadísti
ques no són fabricades per a te
nir-nos contents, sinó que respo
nen a realitats.
I bé: quan un servei o un ar
ticle qualsevol sofreix el més pe
tit angment, tothom s'escridassa.
El Govern, la Generalitat, l'A
juntament, l'Esquerra, els socia
listes en tenen la culpa. Si, en
canvi, els rebaixen la carn de dos
rals per quilo, no hl ha ningú que
atribueixi el mérit als organis
mes o als partits que governen.
Casa de Cantal de Barcelona
SERVEI PUBLIC DE POMPES FUNEBRES
DIRECCIO I OFICINES: EDIFICI DE LA CASA DE CARITAT
Carrer de Torres Amat, núm. 8. Telefons 16524 • 16525 - 16526
SUBCENTRALS:
SUCURSALS:
BADALONA:
HOSPITALET:
SANTA COLOMA
Carrer del Clot, número 71 Telefon 50461
Carrer Creu Coberta, núm. 91 " 33761
Carien Sant Andreu, núm. 221 " 51051
Plaça del Centre (Sane), núm. 4 " 33471
Passeig del TriOmf, número 17 " 52012
Carrer de Sarria, número 72 " '73632
Carrer Reial, número 110 87 B.
C. Ferml Galán (St. Adria1, 26 248
Central: Laurea Miró, núm. 60 " 33 fi.
Sucursals: PI 1 Margall. m'un 90 " 31226
Progrés (Coll-Blane), núm. 58 " 31227
DE GRAMANET: Carrer d'Anselm Clavé. 13
T. S. F.
Locutors
Vet ací un ofici que no existia uns
quants anys enrera i que avui és
duna importancia extraordinaria:
el locutor. No solament és duna im
portancia extraordinaria aquest cár
rec, sino que porta en en mateix
aparellada una responsabilitat enor
me.
ArTeu del món els locutors arriben
a. familiaritzarrse ••amb••••els•••~1.iti.
oients, amb t,ot i que aquests no els
bagin conegut mal, ni tan sois en
fotografies. Arriba un moment en
qué la veu deis locutors de l'emis
sora que escoltem diáriament ens
sembla una ven amiga, una veu fa
miliar que parla només per a nos
altres i que amb tot 1 interrompre
sovint les nostres converses i els
nostres moments de repós, escoltem
amb gust 1 fem molt més cas del
que diuen que el que a nosaltres,ma
teixos ens sembla.
Es pels locutora que molts rádio
oients formen un concepto i arriben
ádbuc a emetre un judici de l'emis
sora. Un locutor, un bon locutor,
pot ésser motiu que la seva emisso
ra sigui més o menys escoltada i
més o menys acceptats els seus pro
grames i emissions. Jo no diré pas
que un bon locutor fa tornar bons
els mals programes, pero sí faré
constar que un locutor que es faci
agradable als oients els té ben dis
posats i pot, en un moment deter
minat, salvar moltes llacunes i dls
simular alguna tara en él transcurS
d'una emissió.
Perú fixeu-vos que parlo d'un 'bou
locutor". Ara bé: ?com ha d'ésser
un locutor perqué sigui bo? Áques,.
ta és la pregunta que jo voldria
contestar i que, naturalment, refle
xaria el meu parer personal que —
n'estic segur—seria el parer de qua
si bé tots ele lectors de LA RAM
BLA.
Unicament em limitaré a exposar
alguns conceptes que contesten en
part aquesta pregunta. Podríem om •
plir t,ot un llibre de moltes planes .
explicant les condiciona que indis
pensablement ha de reunir un lo
cutor
Només diré que la condició essen
cial d'un locutor en el seu aspecte
OW1110~1~14151411111~
Espléndid assortiment de deu
models receptora de la més
alta qualitat, equipats amb
circuits moderníssims de 5 a
12 válvules, garantits d'un per
Yute funcionament per la
famosa marca
DELCO-RADIO
Producció General Motors
RADIO-LOT
Passeig de la República, .1.7
BARCELONA
40111~11~~1111111111
exterior és le da guardar un res
pecte absolut ala rádio-oients, que
no veu, no coneix i no sap mal si
el seu treball en aquell moment és
del gust de qui l'escolta.
Es lógic que un locutor ha de re
unir moltes altres qualitats i posseir
una cultura que li prmeti presen
tar-se davant el micrófon arnb la
•sgarantia que no ha •de defraudar els
que l'escolten. Peró la cultura pot
adquirir-se amb molta més facilitat
que una serie llarga de qualitats que
amb molt gust exposarlem si dispo
séssim d'un espai que no tenim i que
no encaixa a LA RAMBLA dedicar,
peró ens permetem de resumir totes
aquestes qualitats en una sola que
cada dia es fa més indispensable per
viure: el sentit comú.
JOAN DOMENECH GILART
EL, MES
MODERN
EN
RADIO
APARELL
"COMPANION"
Enxufable a la corren alterno i continuo
des de 100 a 135 volts.
Recepció immillorable en qualitot de
te potencio.
Equipen amb antena interior de corret,
no necessitant terra.
Lampares modernes i altaveu inductor
dinamic.
Moble de gran luxe de metall antivibra
tori bronzejat.
De gran utilitat a caso, al dormitar',
a l'auto, o la canoa, al camp, en els
viotges, a l'hotel, a lollcina ...
Es l'apare!! mes petit del món; mideix
17.5 x 19 X 9.5 cms. i peso 3 quilos.
Preu 375 pessetes
Agente oficials de venda
Automóbils, S. A., Córsega, 302.
Automóbils, S. A., Rbla. Canaletes, 9,
Automébils, S. A., Escudellers, 35.
Casa Mota, Ample, 46.
Central Radio, Passeig de Grácia, 34.
César Vicente, Passeig de Gracia., 4.
Establiments L. Lucarda, Corta Ca
talanes, 598.
Establiments Lutetia, Casp, 22.
Garonnatt Radio, Aribau, 89.
A. Mas Bla-Y, Julia Portet, 14.
Radio Canaletes, Rbla. Canaletes, 6
Radio Palace, Rda. Universitat, 22.
Radio Selecte, Passeig de Grácia, 6.
Radio Urquinanna, Plaea d'Erqui
naona, 10.
Distribuidora exclusius per a
Espanys,
VIVO VIDAL 1 BALASCH
ENGINYERS
Corta Catalanes, 589 . E'. Recoletos, 14
Barcelona Madrid
22 maig de 1933 la rambla 5
Forç a aglutinant o forç a dissolvent?
MIL
El LA
PERIODISTES
per a MIrius
La República Francesa acaba de concedir la cinta de la
Legió d'Honor al periodista Márius Aguilar. No per tardana
hem (1,e deixar de subratllar, en tot el valor que té, la distinció
que elGovern de Franca acaba de fer a Márius Aguilar, corn
pany nostre, periodista catala d'adopció, honie de la democra
cia republicana.
Tenim un doble interés a assenyalar aquesta concessió a
Marius Aguilar. El de la distinció de qué ha estat objecte i el
de 1,Lhomenatge que, pC7 raons que no són del cas, els periodis
tas républicans n.o hem pogut oferir-li — homenatge en el qual
acceptizrern, amb un lloc en la Comissió organitzadora.
Es hora -- aquí on Marius Aguilar ha estat víctima de
hnoltes malvolences i de moltes desconsideracions — d'assenya
14ar tota la justicia que la petita cinta roja al trau, COM ui ban
derí d'honor, a aquest home, a aquest mestre de companyonia
professional i d'arnistat cordial, bon periodista i bon republica.
són pas massa els exemplars que resten, en la tradició perio
dística de Barcelona, d'apesta cosa romántica i noble, efusiva
entranyable, democrática i oberta que hi ha en la vida ,de
•
Aguilar, perqué puguem prescindir-ne amb una rialleta de
'suficiencia i amb un petit gest pedant i egoista. Com ha jet algú.
Com, ha fet algú que yo ha aportat altra cosa al periodisme bar
celones que la tristesa de petites rancunies personals. Pera a
?'hora de donar la i el pi!, -
a l'hora d'emocionar-se — que
lambe cal saber emocionar-se per a ésser periodista catala — per
'una bandera i per u>';ideal, no els hem trobat enlloc. En canvi,
•
despit d'aparenee4ue semblaven condemnar, illariu.s Aguilar
ha estat allá, al sci llbc i al seu honor. Marius Aguilar era allá,
quan "allá" volia (11.1a Julia revolucionaria "El Poble Catalá".
Marius Aguilar era'allá", quan "allá" volia dir, l'any 3914,
la bandera de Franca. .1lárius A uilar era "allá", sempre, a cada
hora de perill, a cad ma'ritwnt e 11.6'ga, a: cada batalla contra
'el despotisme.
Les aparences de eerls moments? Sí. Ouan se sap a quin
•reu es pagaven aquestes aparences, un no sabria formular acu
sacions. I després : qui és capac de llancar la primera pedra, en
tre tots els que acusen. entre tots els que assenyalen amb el dit,
entre tots els que menyspreen? Oui? Ens agradaria coneixer-lo.
I ens agradaria poder dir, com podem dir de Marius Aguilar,
'que várem trobar-lo a cada moment que varem necessitar d'ell,
a cada ;ira, q/u. ,.!t Izo bcop"-e.14.o.me s, srpodia-éss i un
sacrifir
,
-Avui, en la joia de veure banderes republicanes en el cel de
Catatúnya i d'Espanya, volern assenyalar, com un honor que
hem rebut tots els periodistes que, en la mesura de les forces
de caclascú, hem lluitat per l'ideal de democracia i per l'afany
'entranyable de llibertat, la cinta roja de la Legió francesa que
Márias Aguilar pot huir en la solapa de la saya americana, per
distinció que acaba de.ler4i el Govern de la República Francesa.
Es paga el sacrifici duna Iluita per noblos esperances humanes;
'que •liquesta cinta sigui, de mes a mes, una consoladora prome
tenca banderes de- Pau.
I, en írametre l'14.4orabonimés sincera d Martus Aguilar,
deixeu-ine recordar el deure, ara o quan sigui, que els peno
distes republicans de Catalunya tenim vers aquest company,
aquest amic, aquesi periodista republicá a qui el Govern de
FrarIca acaba de donar la Legió d'Honor.—josep M. Massip.
ÇOMPANA TRASMEDITERRANEA
IMadrid: Passeig clé la Castellana, 14.- Barcelona: Vía Layetana, 2
Servers regulars de vapors comercials 1 correus entre la Península, Balears.
Nord d'Africa, Canáries, Guinea Espanyola
LIMA IMPIDA DE GRAN LUXE BARCELONA-CADIZ-CANARIES
Sortides setmanals els dissabtes, a les 12 hores. Efectuarán els serveis
Les modernes motonaus
"CIUDAD DE SEVILLA" 1 "CIUDAD DE CADIZ"
Línia comercial arnb escales Ln tots els ports de la Mediterránia, Nord
d'Africa 1 Canitries.—Sortides quinzenals els dijous
LINIA RAPIDA DE GRAN LUXE BARCELONA-PALMA DE MALLORCA
Sortides tots els dies Illevat els dlumenges) de Barcelona 1 Palma,
a les 21 hores per les modernes motonaus
. "CIUDAD DE BARCELONA" 1 "CIUDAD DE PALMA"
Serveis regulars entre Tarragona. Valéncia, Alacant 1 Palma de Mallorca
i entre Barcelona 1 Malló
LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE ESPANYA I TERRITORIS DE
GUINEA ESPANYOLA (Fernando Poi»
Sorticies el día 15 de cada mes amb escales a Valencia, Alacant, Car
tagena, Cádiz, Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Río de Oro. Monróvia,
Santa Isabel <Fernando Pool. Bata, Kogo Rio Benito, pels vapors
"TEIDE" "LEGAZPI"
LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE BARCELONA 1 VALENCIA
Sortides de Earcelona els dílluns 1 dijous, a les 20 hores.
Sortides de Valencia els dímecres 1 dissabtes, a les 19 horca.
Servet prestat per la motonau
"CIUDAD DE VALENCIA"
Primera: 32'50 Ptes. Segona: 21'50 Ptes. Tercera: 10'— Ptes.
Servei rápid setmanal Mediterránia Cantábricaámb escales en tots els ports. Sortídes tots els dimarts
LINIA REGULAR ENTRE BARCELONA, ALACANT. ORAN. MELILLA,
CEUTA. MALAGA I VICEVERSA
Sortides cie Barcelona tots els drumenges, a les 8 flores.
SerVereornercial entre la Península, Nord d'Afinca 1 Canárles, amb escales
a tots els ports de la Medlterránia
Sortides quinzenals
SERVEIS DIARIS ENTRE MALAGA I MELILLA
DELEGACIO DE LA COMPANYIA A TOTS ELS PORTS
La Publicitat
diari catala
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música, Indio, Finances,
Esports, etc., etc.
La República ha girat tots
aquests dies a l'entorn del Partit
Socialista. Els socialistes han es
devingut una paradoxal incógni
ta claríssima. Llur veu, llur ac
titud, llur força, llur disciplina,
Hura possibilitats, tot ha estat
eaaminat i sospesat des de tots
es punta de vista, combatut o
lloat en tots els tons. Hi ha hagut
com un cicle que es va obrir amb
el discurs emocionat de Prieto,
a Oviedo, (en die emocionat per
a pemr-hi un adjectiu mesurat i
precia, exacte), ha passat a tra
ves del "cas Besteiro", que ni era
cas ni era de Besteiro, per culmi
nar en la campanya de dretes
contra una hipotética "dictadura
roja" que els socialistes havien
de preparar i en les definicions
aclaridores i concretes de l'organ
central del partit obrer.
A forea de parlar-ne, les dre
tes i les forces típicament a ex
tra muros del régim han arribat
a crear una aparent antinomia
greu, una dualitat falsa i peri
llosa. Sembla, a través del mi
ratge que han fabricat, que el
socialisme hagi d'ésser una cosa
i la República una altra, entre
elles diferents i contraposades, o
almenys divergents. D'un costa.t,
els republicana: de l'altre, els so
cialistes. I, entre ella, un ermot
ca...3 seria camp de maniobres per
a la reacció amatent. Una solu
ció de continnitat, que deixaria
per un igual desemparats els re
publicana i els socialistes, sense
una coincidencia comuna en
ideals justiciera, senca cap obra
collectiva a defensar, sense cap
afectella cap tradició Tunea
conj untas. naa
La..primera cosa que. cal de
trulr és aquesta idea aiiísurda,.
els spaialistes ---,pula que, parló
també com a home de partit —
desitgem imposa- a la República
el socialisme, ni els republicana
tebis i els conservadora han
d'ilnposar-hi l'antisocialisme. Així
com nosaltres no podem exclou
re, deis nostres ideals de societat
nova, les llibertats politiquea en
carnades per la gran democracia
republipana, no pod,en ells ban
dejar WIrkiiii4"dPell W1111.8111a
l'aspiració a la igualtat 1 fer-nos
acampar al marge del nou régim.
No aspirem ni podem aspirar
----en primer terme perqué no ens
convé—a perpetuar la nostra
aportació en l'actual forma li
mitada. Volem, al contrari, quan
fent-ho servirem la causa demo
crática. Ja causal dels obrers,` "tfk
nir 111)3grta.t t poder lluitar,( no=
blement legalment, per ya m '-
joria, aatleo. ens perinetrá
vernar de ple amb el noslay lao
grama integral. No soin,4016.,
ni podem ésser partidaris 'de 1-
laborar al Govern de manera in
definida, ni ens hi lliguen inte
ressos de partit sinó interesaos
democrática generals. Pero yo
lern deixar—i ja ho várem dir
la nostra empremta al nou ré
gim. Volem modelar en les lleis
fonamentals de la Repúplica de
tots l'interés de tots tal com el
veiem, obrir-nos un camí nosal
tres mateixos ensems que obrint
lo a tothom .
Per aixo tot alló que vol di
vidir, escindir, el bloc republica
i socialista, tot alió que repeteix
la fantasía de la dualitat socia
lisme o república, de la bifur
cació 1 la divergencia en ideals
que tenen un fons comú, no és
contra nosaltres que va sinó con
tra la República mateixa en pri
mer terme. Cal insistir bé sobre
aquesta idea, i meditar-hi: tota
campanya antisocialista feta en
l'Espanya d'avui és una campa
nya antirepublicana.
Han fet anar d'ací i d'allá tot
de dies el tolle talle de la erial.
La crisi no ha vingut. Han es
peculat—sempre sobre nosaltres,
contra nosaltres, al voltant nos
tre—amb el nom de Besteiro per
a embolicar el Partit Socialista,
com si nosaltres fóssim una colla
i no una massa, uns infants im
pressionables i no un conjunt
lligat per una disciplina de mili
tanta antics i conscienciosos. Per
fi han trobat una altra sortida.
Han dit que reclamávem el Po
der (!) i que preparavem una
dictadura. El sol fet de tenir 110
diputats i de veure els 110 mili
tanta, sense faltar-ne un, votar
tots junts i tots igualment, com
una máquina amb ánima, els ha
alarmat i desvariegen.
No creiem, en primer lloc, que
hi hagi erial de molts dies. Aques
ta sola certitud pot suprimir, per
tots els comentaría a la
suposició examinada de "dicta
dura socialista". Pero, així 1 tot.
examinem-la. Si hi havia una
erial admetem als efectes del
raonament la hipótesi refusada
bé caldrá consultar el partit. Fet
fet és el grup més nombrós de
la Cambra. I el President d'a
questa—vosaltres ja heu admés
que ho podia fer!—donará tam
bé el priteri del partit. Podia molt
ben ésser, dones, que en comptes
d'uun govern de republicana amb
socialistes es formes un govern
de socialistes amb republicana,
PRIETO(
I .
queails exattaihent, fonsala
mAhtlla asa,. Tanga. ,ezer tam-
"Se—per qué no?—que es formes
un goitarnfaialataintnt
exclusliarment socializtdAperó re
iziol?at %gr.; untrAnajoria repu
bliCans d'esquerra. Tardpoc dife
riria molt sensiblement el seu
programa--a part la táctica
que pogués ,emprar de l'actual
fórmula governant. Quant a for
mar un govern netairsent socia
lista que sarauantés pea eh l sol per
C75
u
4p,rtC
BESTEIRO
(per Arteche)
N
a aplicar un programa maxim
socialista, aixo no ho ha somniat
ningú, des de l'oposició comunis
ta fins al senyor Lamamié de
Clairac. No veiem, dones, per ena
lloc la possibilitat—ni la hipóte
si—de dictadura socialista, que
amb un ardor inútil i desviat
propalen i combaten les dretes.
No és legítim que els grupa més
per GRANIER-BARRERA
nombrosos de la Cambra siguin
cridats en primer terme per a
formar nou govern, sia horno
geni, sia de coalició. com a base
del gabinet? No és lógic que el
president de la Cambra, si per
tany a aquest partit, aconselli
aixó. que a més coincideix amb
l'exactitud de la situació objec
tiva? A poc a poc. Per unes mi
serables eleccions en els burgs
podrits—on, malgrat el brogit, la
majoria absoluta també és de la
coalició que governa—, gairebé
arribaven a demanar que el Pre
sident de la República cridés, per
a formar govern, el general Fan
jul o el se-nyor Beunza. No veiem
per qué no ha de comptar, en
canvi, amb el partit obrer de la
República.
Finalment, si un govern socia
lista arribat així, dintre de la
llei, i sense moure's d'ella des
prés, governava, en qué consisti
ria la dictadura? On seria? O és
que pel sol fet d'ésser socialista
seria dictadura el nostre govern,
com la República és una dicta
dura per als demócrates de La
Nación?
Suposem que governés amb
gran energia. No hi fa res. L'e
znergia és compatible amb la llei.
Podiem afusellar Sanjurjo sense
moura'ns de la llei. Adhuc podíem
executar el rei dintre de la llei,
hem fet. Pero aixó no
vol dir que no ho puguem ter, i
quéaun hipotétic govern de la Re
p"üb1ica—s4a1ista o no—no pu
gui ‘fer en qualsevol moment co
ses legais, no dictatorials, sem
blants.
Hern dit que ningú no parlava
del socialisme com si aquest es
proposés d'implantar a Espanya,
de cop i volta, el régim que cor
respon al seus ideals. Raó de més
.per a no ésser dictadura! ?Com
,ho podria ésser un govern socia
lista que, posat a implantar una
dictadura socialista a un gran
país, comencés per renunciar a
un programa socialista? I bé cal
dria ter-ho, perqué els primera
'de saber quan és possible l'esta
••blimeria °‘ .regim socialista
son elrlocialiStes Mateikos.
1\tore1eS' I `bsíitierres .ho
ben rnolt bé, qué és el socialisme.
Les unes i les altres raonen molt
bé llur aversió o llur confianea.
Fem l'obra—que ádhuc els ene
mies en el fons admiren—de po
sar el braç foreut i l'espatlla am
pla deis obrers a contribució per
a, portar endavant el régim. In
corporem la massa obrera a la
República i, amb la nostra sola
existencia, evitem que la classe
més nombrosa de la societat es
posi al marge o en contra del ré
gim. ?Quin partit de dreta pot dir
aaixo: que ha esterilitzat els ex
4rernistes de la seva corda in
orpolant la •massa de les dretes
la etinviVeticia civil?
Els solialisteS no necessitem
una dIstaclura, perque som prou
iorts per a aguantar la democra
cia i conquistar-la. No es pot és
ser borr SoCialiata sense ésser re
( publica. No es pot ésser bon re
publica tancant camina a la jus
ticia social que és inevitable. I
els socialistes, dintre o fora del
govern—cosa accidental—hem de
"CC1SULICH LINE"
LINEA BRASIL PLATA .
Travessia oceánica només en 7 dies, amb la rapidíssima
" "NEPTUNIA"
de GIBRALTAR 17 JULIOL
a PERNAMBUCO - BAHIA - RIO JANEIRO - SANTOS
RIO GRANDE DO SUL - MONTEVIDEO i BUENOS AIRES
La nau ultra moderna disposa d'una espléndida classe única,
que concorda amb les exigéncies deis temps actuals. Viatjar
amb la máxima comoditat i la mínima despesa
LINEA ESPANYA- NEW-YORK
amb cl a rapidíssims supertransatlántics
•
N "SATURNIA"
de GIBRALTAR 24 JUNY i 1 AGOST
"VULCANIA"
de GIBRALTAR 2 JUNY i 17 JULIOL
informes: S, A. E. M. A. R. Agollis gellerals
BARCELONA: Rainbla de -Saríta Mónica, 29-31. — MADRID:
Alcalá. 45: -- MALAGA: Alameda. 47. — SEVILLA: Pl. Nova, 5.
VALENCIA: Pintor Sorolla.. 18. — SAN SEBASTIAN: Av. Lli
bertad, 16, y a totes les Agencies de Viatges i Turisme.
LR AAMBLA, 22-5-33
UNA CARTA
DE FRANCESC MADRID
REPLICA A PEDRO
PUJOL
En contestació a una crónica
publicada per Pedro Pujol a
A B C, en la auca es recolua i
comentava un reportatge de Lluís
Vallfogcma aparegut a LA RAM
BLA, el nostre amic t company
Francesc Madrid ens prega la pu
blicació de la següent carta:
"Senor don Pedro Pujol.
Contesto a la nota agresiva que ha
publicado en "A BC" porque mí fra
ternal amigo "Lluís Vallfogona" le
citó en un reportaje sobre el tráfico
de armas en la Costa Azul. Ignora
usted si la firma de "Lluís Vallfo
gona" es un seudónimo o un autén
tico nombre; ignora usted si ese seu
dónimo es usado por mí; ignora us
ted si se trata de una firma bajo la
cual se desenvuelven las actividades
periodísticas de varios companeros, y
desconociendo todo esto, expone us
ted alegremente cuanto guardaba en
el recoveco más íntimo de sus con
vicciones sobre mi modesta persona.
Hay que agradecer siempre las oca
siones en que la sinceridad surge au
téntica y brutal. Durante muchos
arios me ha tratado usted con la má
xima consideración. Y tanta le me
recía que solicitó usted mi adhesión
y la del pobre Pere Buxareu, de -La
Veu de Catalunya", para que con el
malogrado Bustillo visitáramos al
gobernador civil de Barcelona. don
Federico Carlos Bas, y protestásemos
del chalaneo de los sobres azules con
que el representante del Poder Cen
tral de entonces compraba las cons
ciencias de los periodistas y corres
Ponsales de Madrid de por aquel en
tonces. Es decir, que entre los trein
ta y tantos periodistas que acudía
mos al Gobierno civil de Barcelona
me consideró usted, junto con Pera
Buxareu, de lo más exacerbadamen
te honesto para operación tan deli
cada. Eso hacía suponer que entre
usted y yo había por lo menos algo
que nos podía unir: la honestidad.
La trinchera ideológica era vertical
y profunda. No había medio Ce que
,pudiéramos concertamos jamás, pero
por lo manos algo nos acereaba, a, era.
sentido recto y honestó que de 7a
profesión teníamos o tenía usted en
tonces. Como a tal le traté a usted
durante muchos arios. Y cuando en
las horas del 14 y 15 de abril se llegó
a cerner sobre usted y otros perio
distas de la derecha monárquica la
posibilidad del ataque a su seguridad
personal, desde donde estuve procuré
evitar —y evité— agresiones que en
aquellas horas se hubieran celebrado
porque se hubieran aceptado corno
justas. Nada le dije entonces, nada
le digo ahora. Tengo la fortuna de
practicar el bien sin necesidad de
vocearlo por ahí para que me séa
agradecido o para lucirlo estúpida
mente como una vanidad de recién
llegado. Pero entre sus companeros
y sus amigos bien vivos están los
que saben lo que hice para evitarles
a ustedes la violencia contra sus per
sonas. Había, además, por lo que a
perseverar a sostenir la Repúbli
ca en alió que té de lleial. La
nostra dictadura no vindrá si les
dretes mateixes no ens hi por
ten inflant miratges greus com
aquest. Pero, aixó sí. vindria
abans que la dels reaccionaria,
abans que la deis Lerrouxos.
usted se refiere. una escena imbo
rrable para mí: la muerte de un hijo
suyo y las lágrimas de una madre
atravesada por el dolor Más intenso
que se puede sentir.
Ahora bien, porque mi querido y
fraternal amigo "Lluís Vallfogona"
le ha citado a usted, únicamente ci
tarle. en esa información, me ataca
usted a mí. Acepto el ataque y acep
to también la suposición de que
"Lluís Vallfogona" sea yo. El que
ahora resultase que "Lluís Vallfogo
na" es otro no le disculparía a usted
de los ataques que me dirige y del
ver.dadero concepto en que me tiene
usted y ha hecho público. Las cosas
son como son. Usted tenía de mí
ese concento. Para el caso de que
"Lluís Vallfogona" fuese otro, la cosa
ya está hecha. Retirar las palabras
es una puerilidad. Lo que vale no es
la retractación o la rectificación, sino
el exponente sincero del instante ini
cial. Yo para usted soy todo lo que
dice de mí. Mientras usted me salu
daba cordialmente. Mientras usted
estrechaba mi mano. mientras usted
me sonreía afablemente, usted pen
saba de mí lo que ahora dice. aun
cuando se lo callase hipócritamente.
Le ha salido del alma. y eso es lo que
tiene importancia. Mi amigo "Lluis
Vallfogona", o yo mismo. si 'Usted
quiere, en una información de- cua
tro columnas se limitan. al dibujar
la silueta de Martínez, de la Étiva, a •
decir: "Se. hizo amigo de Pedro Pu
jol. de "A B C"." Aquí no hay nin
guna inconveniencia. ningún insulto.
ningún agravio. A no ser que consi
dere que es una ofensa grave el que
se le considere amigo de ,la citada
persona. Por esa cita el senor Pujol
saca a relucir que yo publiqul-cn un
ario, en una revista titulada "Color". •
de la que era en parte propietario el
dibujante senor Martínez Baldrich.
hijo del, entonces gobernador civil de
Barcelona senor Martínez Anido,. diez
interviús con artistas y escritores. y
me considera por ello como un hom
bre indigno y nefasto, etc.. etc. To
do esto me importa tan poco que no
le doy más que la importancia que
realmente tiene: la hipocresía de us
ted durante los catorce anos en que
nos hemos tratado. De mí tenía us
ted todo ese concepto que ha lan
zado en una ocasión propicia, y se lo
callaba usted no sé con qué fines.
Yo, en cambio. confieso que me he
equivocado. Le tenía a usted por un
caballero y me ha salido usted otra
cosa. Me he 'enganado una vez más
por no seguir la razón Popular "la
cara es el espejo del alma".
Y ahora ponga usted aquí la firma
que quiera: la de "Lluis Vallfogona"
o la mía. Para este caso es comple
tamente igual.
Usted lo pase bien.
FRANCISCO MADRID
NOTA.—Le escribo en el idioma
castellano para que lo entienda us
tad bien. perfectamente bien."
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre 2'50
Semestre... ... ... 4'50
Anual 9'—
El pagament pot ter-se per
Gir Postal o amb egells de
Correu
- I E PIES!
1
illillgSt es el lema de la noma usa
Rebudes les novetats per a
la present temporada
W1111144141 SASt•ibIll
LA TEXTO
CA ALLANA .....
---..
p1~-G,'=IDI 1/1414:11 414' 1 41 114 obi .
HE S. I.
PELAYO, 8 -Tel. 14370
Subhastes generals tots els dies, de 5•a 2/4 de 8 de la tarda.
Subhastes especialitzades d'art tata els dijous, ele 12 a VA de 2
Subhastes per a comerciants tots els dies de 12 a 1 del mati
VIOT AL MILLOR POSTOR!
PELAYO, 8