Rambla, La (1931-1935). Núm. 177 (29 maig 1933)

              29 de maig de 1933
Barcelona
(espori í cíuiadanía)
Any IV. — Número 177 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
acompanya el
Presideill
Impremta : Bot, 21 — Tellfon 13000 Preu : 20 centims
Una nova fase interessaniíssima del moment polífic
Se% van els socialistes del Poder?
MIL
COMEN TARI
El viatge del President
Maciá a Madrid
En el expres d'ahir a la nit sortí cap a
Madrid el President de la Generalitat
de Catalunya, Don Francesc Maca. A
la capital de la República coincidiran
amb el President el Conseller delega t
En Carles Pi i Sunyer i altres Consellers
de la Generalitat.
Motius del viatge del President a
Madrid ? En l'editorial de la darrera edició de LA RAM
BLA. comentavem la lentitud, motivada per raons políti
ques, que en els darrers temps han estat a la vista de tot
hum, amb que s'efectuava el traspás de determinats ser
veis que el Govern de la Generalitat considera com a essen
cials per al lliure desenrotllament de l'autonomia del nos
tre poble. I bé. Aquest retard, que les actuals circumstán
cies polítiques ja no serien suficients a justificar, és el nrin-:
cipal motiu que ha impulsat el President de Catalunya a
emprendre el seu viatge a Madrid, per tal de canviar per'-
sonalment impressions amb el Govern de la República sobre
el detall deis esmentats traspassos i la necessitát que la
seva realització sigui accelerada.
Repetidament, en tots els terreny, Catalunya ha de
mostrat la seva clara lleialtat al Govern de la República.
No és que ara Catalunya tracti de presentar factura pel
preu d'aquesta Ileialtat. No. Simplement, Catalunya de
mana que, éssent-ne ja l'hora, siguin posats a la práctica
els preceptes legals que, d'una forma concreta i precisa,
assenyala l'Estatut de Catalunya aprovat per les Consti
tuents.
Aquest és el motiu essencial del viatge del President a
Madrid. Veus interessades tindran cura, sens dubte, d'in
sinuar o de manifestar que el viatge del President de la
Generalitat té un aire de desafiament i de guerra, enfront
del Govern dela República. No és aixb. Cal subratllar. en
interes de la democracia republicana, que no és aixb, que
entre el Govern de la Generalitat i el Govern de la Repú
blica no hi ha diferencia greu ni criteris en pugna, sinó
solament desig d'harmonitzar la realització immediata
de punts essencials de l'autonomia catalana amb les exi
gencies polítiques del moment polític republicá. Res més,
ni res menys. Estem segurs que els homes que regeixen els
destins del Govern espanyol i els que dirigeixen el Govern
de la Generalitat de Catalunya ténen consciéncia prou cla
ra de la transcendencia del pas que va a donar-se per a va
lorar exactament la responsabilitat histbrica de la seva
missió i per a saber conservar, en tot rnoment, la serena
cordialitat necessaria per a allunyar tota ombra de passió
que pogués enterbolir-la.
Com a catalans i com a republicans, expressem els nos
tres vots cordials en aquest sentit. I de més a més, ens plau
d'acompanyar el President de la Generalitat en la invita
ció — que és un dels altres objectes del seu viatge — que
es disposa a presentar oficialment a S. E. el President de
la República per a la seva anunciada visita a Catalunya.
Quan es realitzi aquesta visita, la democracia catalana
sabrá recordar al Cap de l'Estat republicá, amb la seva
presencia i amb el seu aplaudiment, aquella magnífica jor
nada del mes de maig de 1931, que recordara dura* tota
la seva vida, com un honor, el que era aleshores President
del Govern Provisional del nou regim.
Ahir a la nit sortí cap a Ma
drid en l'exprés, el President
de la Generalitat de Catalunya.
En* Francesc Maciá, que sortí•
acompanyat dels seus secretaris
Comissió de Traspás de Ser
veis, fou acomiadat a l'Estació
de França per totes les autori
tats catalanes i "nombrosíssim
públic, que ovacioná expressi
vament l'illustre viatger.
Aquest matí, a les nou, el
President de Catalunya ha arri
bat a la capital de la República,
on era esperat pel representant
de S. E. el President de la Re
pública, el ministre de la Go
vernació senyor Casares Oui
roga, sots-secretaris senyors
Ramos i Espiú, yepresentant
del ministre de la Guerra i al
tres personalitats i representa
cions.
Nombrós públic esperava el
President de Catalunya, que ha
estat ovacionadíssim, especial
ment per la colónia catalana
de Madrid, A la capital de la
República, el senyor Maciá ha
coincidit amb el Primer con
seller, En Garles Pi i Sunyer,
el conseller de Justicia i Dret,
senyor Coromines i altres per
sonalitats polítiques de Cata
lunya.
A primeres hores del matí,
el President de la Generalitat
ha visitat S. E. el President de
la República i el cap del Go
vern,„
(Del nostre corresponsal especial)
rumors
Naturalment, els primers rumors
van sortir de les obstruccions redi
mides. Aixl que hi hagué la nova de
la reunió deis senyors Maitinez Bar
rios-Azana al despatx del senyor
Besteiro la cosa estigué salvada. Era
el que necessitaven les obstruccions
per a quedar bé. Val a dir que en
realitat la casualitat fou la que re
uní el cap del Govern i el cap de
la minoría radical senyor Martínez
Barrios al despatx del president de
les Corts Constituents. Havia entrat
directament al saló privat del senyor
Besteiro el senyor Azana—que és l'Ib
nica personalitat parlamentaria que
pot entrar sense trucar—, i es trobá
que conversaven els senyors Besteiro
i Martínez Barrios. La situació era
un xic violenta, puix que els senyors
Azana i Martínez Barrios no havien
tornat a parlar des del dia en qué
aquest darrer aná a veure a aquell
per a donar-li unes guantes referén
cies del complot del 10 d'agost. Peró,
persones ben educades i de més a
Inés de reconeguda convivencia so
cial, tractaren d'alleugerir el que ha
vien de dir-se els senyors Besteiro
i Martínez Barrios perqué poguessin
enraonar els senyors Besteiro-Azana,
encara que, naturalment, tots dos
polítics mantingueren una llana
conferencia, d'ordre purament diplo
mátic, sobre la situació política i
l'entrebanc parlamentan. Sortí el se
nyor Martínez Barrios primer. Més
tard va sortir el senyor Azana i, edil
era de suposar, es van treure totes
les conseqüencies d'acwests dies. No
.
s'oblidi que el senyor Azana havia
dit que les dificultats parlamenta,
ries s'havien de resoldre dintre del
Parlament—"entre las paredes don
de surgió el conflicto". Es a dir, al•
Saló de sessions. Aixó significava que
el Govern no volia pas, en l'inici
d'un sistema democrátic i parlamen
tan, fer,obra de pastisseria a la qual
tan acostumat tenien el públic els
polítics de l'enderrocada monarquia.
Les obstruccions en més duna oca
sió cercaven la relació, la visita, la
conversa, perqué era una manera de
justificar una rectificado de con
ducta.. El senyor Lerroux, tan explí
cit en els seus darrers anys de vida,
hp havia fet circular pels passadis
sos de la Cambra, amb la gracia d'un
"ballon d'essai"... —"A nosotros no
se nos ha dicho..." —"No se nos ha
llamado para consultarnos..." "Si al
gdo'csoienstneosptsar.d.u.i"jer—ae"eYssotamtnooos hese•ludaido
nunca una respuesta...". etc.
Cal explicar abans de continuar
el per qué de dues preguntes: a)
Per qué va néixer l'obstrucció? b)
?Per qué s'ha aconseguit un armis
tici en l'obstrucció?
a) L'obstrucció va néixer una
tarda, al capvespre, fa cinc mesos.
En aquests moments no podem pas
dir-ho, amb tot i saber-ho. Es mas
sa térbola la intenció i la finalitat
pero es pot dir, sí. que encara que
l'atac anava contra els ministres so
cialistes—pretenent fer un moviment
antimarxista, de tipus hitleriá—, es
pot dir que no era paz per l'obra le
gislativa del ministeri del Treball,
com s'ha volgut significar, sinó que
anava contra la gran, honesta i per
fectament estructurada obra del mi
nisteri d'Obres Públiques. Pero si
l'atac s'arriba a fer contra Prieto la
cosa hauri aestat vista clarament i
potser, si no Prieto. un home apas
sionat com Teodomiro Menéndez,
sots-secretari d'aquell departament,
un dia en pie Parlament, hauria po
gut aixecar el misten... I aquest ele
gi de l'obra de Prieto el podem fer
perfecte i desinteressadament els ca
talans, perqué no és pas un secret
per a ningú que Prieto (de formació
centralista i antiautonomista, si més
no, per la lluita que ha hagut de
mantenir amb els nacionalistas bas
cos, tan allunyats de la política li
beral i esquerrista) no és pas gaire
amic de les coses de Catalunya, peró
cal donar justicia als homes quan
la mereixen, i l'obra de Prieto a
Obres Publiques, en el que ha let
ha estat honesta i perfecta, deixant
de banda, tornem a dir, la crítica
que cal ter-li per l'abandonament en
que ha tingut en els repartiments
la terra catalana. Encara que ehl es
vana que essent ministre no se li pot
CABALLERO -
(per Santsalvador)
dir que hagi realitzat un acta "po
lític" protegint amb excés o delibe
radament les industries del país on
en té tota la torea política i en gau
deix la representació. Ens era inte
ressant aquest parentesi, i seguim.
L'obstrucció va néixer per atacar
a fons l'obra constructiva del minis
ted d'Obres Publiques, i com que
sortosament per a les obstruccions
donava la -casualitat que també re
gentava la cartera de Trebali un so
cilista, s'entretingueren en la pinto
resca tasca de fer antimarxisme com
el que suara fan a Alemanya els hit
leristes. Si de la cartera d'Obres Pu
bliques n'hagués tingut cura, per
exemple, un republicá conservador,
i de Treball també, llavors els radicals
haurien fet la campanya dient que
a Treball calia que hi anés un poli
tic de tipus esquerrista 1 haurien
passat per liberals els que ara pas
sen per dretistes.
L'obstrucció, doncs, va néixer amb
finalitats i propósits inconfessables.
Aquesta és la realitat.
Ara bé: quan els radicals van veu
re que l'obstrucció feta per ells no
sois no tenia cap avantatge, ni as
solia cap propósit, realitzaren una
maniobra estratégica. Ja hem que
dat, segons el propi Lerroux, que
maniobrar en política és un joc nor
mal. Ell mateix va confessar-ho amb
aquella ingenuitat que mantes vega
des el caracteritza, com. per exemple,
quan va convertir-se en soci capita
lista d'un inventor que li va demos
trar l'existencia del moviment con
tinu o com. quan va dir en pie. Par
lament enguany que ell considerava
lícit "maniobrar" contra el Govern,
organitzar "maniobres", perqué
aquest era joc polític i parlamentan.
Com cleiem, no donava resultat prác
tic l'obstrucció radical, i llavors el i•
senyor Martínez Barrios va convocar
a una reunió els senyors Botella,
Maura, Castrillo i Franchy Roca, i
els va proposar formar un Comité
obstruccionista. Es llavors quan la
famosa nota de les oposicions. Es
llavors quan es diu que deixaran
passar els projectes de llei del Tri
bunal de Garanties Constitucionals
1 el de Congregacions i Confessions
religioses 1 que tot seguit demana
ran que es plantegi la qüestió de
confianea. Pel projecte de Congrega
cions ja feien l'obstrucció els agraris.
Només havien de molestar els radi
cals. 1 quan arribes el de Garanties
Constitucionals aprovarien tot se
guit, segons ells, per a anar de pres
sa a la dissolució de les Corts i a
noves eleccions... Entremig, vingue
ren unes vacances parlamentáries
de vuit sessions perqué els diputats
poguessin fer la campanya electoral,
i llavors el senyor Lerroux "va de
clarar la guerra solemnialment al
Govern de la República". La guer
ra! I en retornar de les eleccions els
diputats digueren que ja no impor
tava la nota, que el triomf havia
estat esclatant i que el que calia
era l'obstrucció total. I, en efecto,
del que havien dit en la nota se'n
desdigueren. Res; la guerra.
I ,en efecto, robstrucció es féu més
implacable.
El senyor Azana, comprenent que
el mal no el feien al Govern sinó al
regim, perqué en realitat si es do
nava la sensació al país que el ré
gim no vivia de la majoria sino de
les maniobres de les minories, va
oferir una treva que féu pública el
dia 2 d'aquest mateix mes. Eh ofe
ria una treva. Celia que el Govern
aprovés la Ilei de Congregacions i
la del Tribunal de Garanties Cons
titucionals; calia aprovar dues lleis
amb les quals es podria substituir la
de Defensa de la República, tot se
guit i abans que fossin dissoltes les
Corts, deixant així a mans del Po
der Executiu una arma amb la qual
assegurar la vitalitat del régim, o
siguin la Llei d'Ordre Públic i la
de Trinxeraires, i calia també apro
yar la d'arrendaments rústics per
fer efectiva la Reforma Agraria. El
senyor Azana els va demostrar que
aquestes lleis eren eminentment
parlamentáries i que per tant no
tenien un carácter polític privadís
sim del Govern, i les minories des
prés- de- reunir-se acordaren no ac
ceptar la treva. En aquella votació
fou favorable el criteri deis radicals,
federals, "republicans independents"
i contraris a la treva conservadora,
progressistes, federals i Botella Asen
si. Davant d'aixó els "republicans in
dependents" se'n varen separar tot
seg-uit i els federals iniciaren la se
va esquerda escissionista. I la treva
no fou acceptada.
El Govern continua la seva obra.
s'aprova la Llei de Congregacions,
i la votaren els radicals i els fede
rals, i en veure que els conservadora
i els progressistes no la votaven van
adonar-se molts diputat,s de filiació
esquerrista del partit radical que
per al que havia servit l'obstrucció
fina llavors era per mantenir l'éxit
de les dretes de la Cambra. I ja s'i
nicia la feblesa de l'obstrucció. Es
reuniren, es tornaren a reunir. Mau
ra semblava l'amo de la minoria ra
dical. Aixó podia agradar als se
nyors Villanova, Rey Mora (que pas
sará al maurisme el dia que falti el
senyor Lerroux si encara és dipu
ta.t), Pérez. Templado, etc., peró no
plaia gaire ala homes com Just,
Marco Miranda, Domínguez Barbero,
Vaquero, etc. I Ilavors decidiren,
veient que el Govern continuava al
seu lloc 1 que, a més, l'OBSTRUCCIO
MES QUE AFEBLIR EL GOVERN
EL QUE FEIA ERA ENFORTIR
LO, cercar la fórmula d'arranja
ment.
b) Per qué s'ha aconseguit l'ar
mistici de l'obstrucció? Davant de
l'acord deis radicals-socialistes que
mentre durés l'obstrucció no mantin
drien cap mena de relació amb els
partits de l'oposició i que ádhuc en
cas de crisi el partit esmentat no
donaría cap ministre als radicals si
assolien el poder, els correligionaria
del senyor Lerroux es van adonar
PRIETO
(per Santsalvador)
que aixó els situava més cap a la
dreta i que, naturalment, anar al
Poder del trae deLs senyors Maura.
Castrillo i amb l'ajut deis agraris no
era agradable ni pel partit, ni per
l'historial de certs homes del partit,
ni els convenia.
A més, hi havia el discurs de S. E.
a Bilbao; a més, hi havia que la ma
joria no es desfeia; a més, hi havia
que el senyor Maura s'havia equi
vocat en dir amb l'alegre Meona
ciencia de la seva joventut que "el
Gobierno no puede continuar en el
banco azul porque para estar ahí es
preciso tener la mitad más uno de
los votos de la Cámara, y el Go
bierno no los tiene", i resultava pels
"quorums" que el Govern en tenia
26; a més, hi havia els diputats que
anaven coneixent la xarxa de la no
va conspiració que s'aprofitava de
la nova obstrucció, com els generala
Sanjurjo-Barrera es volgueren apro
fitar de la que feia Royo Villanova
contra l'Estatut de Catalunya l'any
passat; a més. no era solament "se
le llama conspirar a hablar mal del
Gobierno" perque resultava que, en
efecto, calia traslladar el senyor
March, aquell que estava travessant
d'una ribera a l'altra segons el cap
del partit radical. senyor Lerroux, les
aigües purificadores del Jora bí
blic, perqué sabia massa coses de la
Preso estant del que podien fer els
militars 1 deis contrabans d'armes,
etc., etc... I, naturalment, les obs
truccions comprengueren que aque
lla broma calla acabar-la. Calia aca
bar-la perqué els federals ja en te
nien prou (i ho demostrava el gran
nombre d'oficis d'entitats federals de
la Península que protestaven d'anar
al costat de Maura, conservador i
católic); calia acabar-la porqué el
senyor Botella Asensi, que és un he
me que té sentit polític, s'adonava
que s'havia acabat l'entusiasme ini
cial. i llavors a correcuita es reuní
ren les oposicions per a preguntar
al Govern si mantenia la propostai
El Govern l'acceptava. No hi tenia
res a perdre, ni a guanyar, peró qui
hi guanyava és el régim parlamenta
ri. ?Per qué s'havia acceptat la tre
va ara i no fa vint dies? A quin
preu? Difícil és que en política es
compri quelcom a canvi de res. ?Qué
s'havia negociat en les converses
Martínez Barrios-Besteiro, Azana
Besteiro, Azana - Besteiro- Martínez
Barrios? ?No seria pas la sortida
dels socialistes?
S'acaba l'obstrucció i es
dénen totes les facilitats
En sortir de la reunió esmentada
el senyor Martínez Barrios va co
menear a donar facilitats. Tot el que
abans es considerava delictiu— "la
opinión pública es la que nos pide
esa obstrucción", "la obstrucción es
patriótica" (discurs al grup radical
maritim a l'Hotel Florida), "a ve
ces se gobierno con la obstrucción,
que es lo que nos está ocurriendo a
nosotros", etc.—ara eren facilitats.
L'obstrucció no podia durar. Eren
coses del boig de Maura. "Nosotros
hubiéramos aceptado la tregua pro
puesta por el Sr. Maura porque veía
mos una buena solución del proble
ma..."
Naturalment, la gent ja no creu en
bruixes i consider que alguna cosa
ha passat; alguna cosa s'ha decidit
en aquestes converses- misteriosas per
arribar a. aquesta coincidencia
a aquest resultat meravellbs. Et
convertir l'aig,ua en vi o el treure un
colom d'un barret buit ja només es
veu al music-hall, peró no pas en la
vida política. La gent és simplista:
Immediatament se 11 suggereix aques
ta malaltia que ha descobert Euge
ni Xammar: la "pactitis". ?Pacte de
Sant Sebastiá? Pacte del Frontó,
Pacte de dijous? ?I quin era el re
sultat del Pacte? ?La sortida deis
socialistes? ?Per qué a Vender/1a els
socialistes es reunien? ?Per qué rnés
tard visitaven en bloc el ministre
Azana? ?Per qué el senyor Casares
Quiroga mantenia una conversa de
més d'hora i mitja amb el senyor
Azana després de la visita deis so
cialistes? Per que perdia el tren de
París el ministre d'Agricultura? Per
qué...?
Rumors de dues classes
Les obstruccions han sortit del mal
pas en qué havien caigut poden ali
mentar les esperances dels seus cor
religionaris, que beuen a galet. Es
pecialment els radicals, els Vinaixes
de tetes menes, tindran un altre cop
la satisfacció de creure que ha arri
bat l'hora de tornar a ésser gover
nadors civils. Ja tenen converses i es
perances. Direccions generala, sots-se
cretaries. governs civils...
-"Es que herriOs levantado la obs
trucción porque hemos convenido
con el Gobierno que una vez aproba
de la ley del Tribunal de Garanties
Constitucionals se van los socialis
tas del poder i entramos nosotros,
naturalmente con los de Acción Re
publicana, con los radicales. socia
listas i hasta con los de la Esquerra..:
Eso de que no gobernaríamos con
(Acaba a la pcig. 5):
La Lliga contra l'Estatuí.
Contra l'Estatut, sí. Contra
l'Autonomia. Contra Catalunya.
Com haurien fet— si haguessin
pogut votar dijous--els Royo Vi
llanova, els Martínez de Velasco,
els Fanjul, els Milá 1 Camps i els
Martínez Anido. Com haurien
fet, si hagués pogut votar, Alfons
Borbó.
Trenta anys de politica catala
nista ("sol disant" catalanista),
van sucumbir vergonyosament,
al Palau del Parc de la Ciutade
11a, el dijous darrer. Els mals dei
xebles de Prat de la Riba van
penjar-li, dijous, un "Inri" com
una casa. Mancava aquesta pro
va definitiva — lamentablement
definitiva —per desenganyar els
que creien, encara, en el catala
nisme de la Lliga. Catalanisme
de classe, catalanisme d'escapu
laris 1 Pomells de Joventut.
PARLAMENT DE
ESTATUTINTERIOR DE CATALUNYA
El poble de Catalunya, en recobrar la seva personáiitat
política 1 constituir-se en poder autónom, estableix, per
ii potestai del fien Parlament. la sr--ent Llei fonamental
talanisme d opiessió. Catalanis
me d'escopetes de Sometent i de
reixes de presó. Catalanisme de
bisbes i de generals.
Tota la vida recordarem amb
emoció el moment solemne de
l'aprovació de l'Estatut Interior
de Catalunya: "El total de se
nyors Diputats possesionats del
canee ens sembla sentir com
deia el President de la Cambra
són vuitanta-tres. El "quórum",
conseqüentment, és de 42 vota.
Han votat a favor 61 diputats.
Resta, per tant, degudament
aprovat l'Estatut Interior de Ca
talunya". I seguidament, espon
tánianient, tots els diputats, jeta
per L. AYMANJ i BAUDMA
excepció deis de la minoría de la
Lliga Catalana, aplaudiren i do
naren visques a Catalunya i a la
República
El militant de la Lliga Cata
lana que de bona fe esperava
aquell moment transcendental
des de feia trenta anys, degué
sentir la desi•lusió més gran de
la seva vida. Degué enrogír-se-li
el rostre, d'ira i de vergonya. A
molts dels diputats regionalistes
aquell NO ordenat per les altos
esferes del partit degué cremar
los els llavis. Així, almenys, ao
feia creure la timidesa amb qué
van pronunciar-lo. Timidesa que
contrastava amb la decisió, amb
l'alegría, amb el convenciment
de l'home que compleix el seu
deure, dels diputats que digue
ren SI.
Aquell dijous—clia de l'Aseen
sió, un d'aquells tres dijous que,
diuen, llueixen més que el sol—.
va ensorrar-se tota la tradició
catalanista de la Lliga ex Regio
nalista, írónicament anomenada,
ara, Lliga Catalana. Els vots en
contra dels diputats de la Lliga
Catalana i del seu afegitó de la
Unió Democrática de Catalunya,
van ésser les paletades de ciment
que sepultaven per sempre més
el catalanisme lligaire. I per qué
no votaren? O més exactament,
per qué votaren en contra? D'u
na manera eloqüent va dir-ho el
Primer Conseller, En Caries Pi 1
Sunyer: "El nostre Estatut conté
principia liberals, té essencies
progressives 1 avanea.des. Potser,
en part. és aquest un deis mo
tius que els representants de la
Lliga Catalana 1 la Unió Demo
(Passa a la pdg. 3Y,
2
UNA OBRA DE TITANS
fi1x1's, que no es vea
poder fer aquesta tarnborella.
El Sr. CONSELLER OFT.EGAT:
Senyors Diputats: Després de les di
ferents manifestacions tetes per
naembres destacatá de la Majoria 1
de les Minories parlamentáries, ni
hi podria mancar la veu del Govern,
JO la porto en aquests instants, no
trolament en compliment d'un deure,
siné amb una profunda satisfacció
per a tancar el debat promogut en
tom de la votació de l'Estatut Inte
rior de Catalunya, 1. al mateix temías,
per a donar la 't./osera conformitat
mes expressiva a la proposició que
acaba de presentar-se, que creiem
que subratlia i clon, d'una manera
digna i solemne, lacte que avul es
tem realitza nt.
gaire, aixó. Necessita trenta anys per
(per Bus-Bofill)
De les paraules anteriorment dites
cm plau recollir-ne algunes idees, no
pas amb desig polemic, sinó al con
trari, per treure'n una conclusió de
carácter positiu que vingui a ésser
com un restun de tot el que aquí s'ha
pronunciat. I he d'esmentar, abans
de tot, el fet, que potser no s'ha fet
remarcar prou—encara que algun
orador s'hi ha referit—, que la vota
ció de l'Estatut Interior de Catalu
nya ha estat possible solament amb
la implantació a Espanya del régim
republicá. Hem tingut com a poble,
en aquests darrers temps, una llar,
ga vida de Iluita, som política els
que hem cornpartit en diferents
campa politics el s mateixos afanys
la rambla
L'Estatut interior de Catalunya
29 maig de 1933
Un discurs del Primer Conseller e
.41111/
«Nosaltres creiem que l'Estatut és un instrument de pau, pero un instrument que ha de permetre, amb la lluita democrática i civil, Fei
xamplament de les nostres llibertats.»—“S'ha fet remarcar que el nostre Estatut contenia principis liberals, tenia essbncies progressives i avengades.
Potser, en part, és aquest el motiu de qubels representants de la Lliga i Unió Democrática no vulguin ajuntar els seus vots als nostres...»
1 semblants anhelo. Perb el que en
el millors camps s'havia assolit fins
avui no passava de migrades realit
zacions, i no havia pogut arribar-se
a un grau, dintre de la seva relati
vitat, d'assoliment d'un principi de
Ilibertat, com ha estat possible des
prés que la República s'ha instaurat
a Espanya.
S'ha dit que l'Estatut Interior no
satisfeia per complet els nostres an
hela Aixó és veritat. Ho han repe
tít4 en nom de la Majoria d'Esquer
ra Republicana, diversos oradora,
no podria el Govern rectificar aquest
concepte. Nosaltres creiem també que
l'Estatut és un instrument de pau,
penb un instrument que ha de per
metre, al:ab la lluita democrática i
civil, reixamplament de les nostres
Ilibertats. perqué quan els pobles de
mostren que saben regir-se amb els
principia de la Ilibertat 1 les normes
de Ilur voluntat, adqulheixen la seva
máxima torea. I nosaTtres, que hem
donat proves cona a Partit, que mai
no hem restat enrera en el que tos
intensificació dels ideals patriótica
que repetidament, 1 s'ha demostrat
aixi, hem estat a ravanparda en tot
moment per les reivindicacions cata
lanes, volem donar a Catalunya una
conquesta positiva 1 concreta, hem
frenat. per dir-ho aixi, els nostres
anhela i fet que fossin posibles les
realitzacions d'avui. Per aixó de cap
manera se'ns podria imputar aques
tes limitacions, restalccions que han
fea possíbles, com he dit abans, grá
cies al régim republieá. que Catalu
nya es dones una Constitució pró
pia.
Feu-vos cárrec que. malgrat totes
les contingéncies <me puguin venir,
rnalgrat les dificultats que haguem
de vencer i eL5 obstacles que hágim
de superar, hem arribat a un límit,
a una fita a la qual encara no s'ha
vía arribat. N'hl hauria prou amb
citar l'articulat de l'Estatut. Com an
teriorment s'ha esmentat el preám
bul, jo voldria glossar-ne els primera
articles. i en el primer trobem ja
l'afirmació concreta que el Po
der a Catalunya emana del poble,
que l'exerceix per maja deis organis
mes de la Generalltat, veritable afir
mació de la riostra personalitat polí
tica; i citarla després els següents,
en els guata es fixa la capacitat e
Catalunya, que vol clir la unitat de
la nostra terra; en qué es parla de
la bandera, el símbol de la patria;
CARLES PI I SUNYER,
i en cate es reconeix l'oficialitat de la
llengua, verb de la nostra ánima,
per a demostrar, duna manera cate
górica, l'avené que representa en el
procés dé les nostres llibertats l'Esta
tut Interior de caleunea que anem
a votar.
Jo record°, i cree oue no desento
nen en aquests moments emocionals
ela records d'infantesa, recordo que
encara petit vivia al costat d'un vell
republicá el qual havia tingut el sen
timent i resperanea de rautonomia
amb la concepció del nostre republi
canisme federal. I record() que de
nen, en el seu despatx, jugava amb
uns Ilibres, no m'he oblidat pas, amb
les cohortes de color taronjat, que
contenien Projectes de la Constitu
ció de l'Estat catalá. I aixó que repre
senta anhela com veieu, que vénen
de molt lluny, que vénen d'abans
d'aquests trenta anys de catalanis
me deis quals sovint parlem, que no
són privatius d'unes persones isola
des ni duna generació, que són com
una deu profunda que corre per din
tre de la nostra raga, aquelles coses
que havien estat Projectes i ambi
ciona d'uns vells, que avui són morts,
aquelles coses nosaltres que avui no
són raes que polsosos fascicles d'ar
xiu, amb el no,stre Estatut els hem
convertit en una realitat vivent i
plena de futur.
Per abcó repetim que si bé aquest
pas que donem avui no satisfá abso
lutament els nostres anhela i les nos
tres ambiciona, i que aspirara en llui
ta civil i democrática, a eixamplar
l'arca de les nostres llibertats; vo
lem, pero, expressar el nastre reco
neixement i el sentiment de la nostra
lleialtat a la República espanyola,
que per primera vegada ha recone
gut el dret que nosaltres tenim, com
a poble que som, a la nostra propia
llibertat. I en dir que expressem
aquest reconeixement , he d'afegir
perqué en aquestes qüestions és ne
cessári parlar sempre a/1lb clara
franquesa, que els Governs de la Ge
neralitat han tingut com a línia de
conducta fonamental el mantenir
aquesta lleialtat a alió que represen
ta la nostra carta constitucional, en
el ben entes que nosaltres consi
derem que aquesta lleialtat ha d'es
ser sempre recínrocament correspos
ta, 1 amb la Mateixa Ileialtat amb
qué nosaltres corresponlem lleial
ment a la República espanyola, que
havia reconegut el nostre dret com
a poble, també en reciprocitat fosal
tres ixalíem exigir, amb teta ferme
sa i dignitat, el mateix tracto de mu
tu respecte 1 lleial correspondéncia
per part de la República espanyola.
(Molt bé!, molt bé!)
S'ha fet remarcar que el nostre
Estatut contenia principia
tenia esséncies progressives i avan
eades. Potser, en part, és aquest un
deis modus de qué els representants
de la Lliga Catalana i Unió Demo
crática de Catalunya no vulguin
ajuntar els seus vota ala nostres; pe
ro he de dir que nosaltres estem sa
tisfets d'aquestes asséncies liberals i
progressives que hem donat a l'Esta
tut; i no per un espe_rit de Partit,
no solament polític, sinó perqué
creiem que així és més fidel a res
perit etern de Catalunya. Si quan
mirem enrera pot semblar que Ca
talunya en algun període de la seva
histbria té un cert carácter tradi
cional i regressiu, és porqué ho veiem
amb una perspectiva falsejada pel
temps, peró el cert és que en tot el
llarg del procés de la seva historia
sempre han alenat en el nostre no
ble aspiracions 1 esperances de pro
grés; si ho esguardem arab la pers
pectiva deis moments en qué la las
tória es desenrotllava, veurem que
una de les característiques de Cata
lunya ha estat rés,ser en tots els mo
menta liberal i avaneada. I és per
aixó que ens plan que el primer Es
tatut Interior de Catalnnya tingui
aquest lo liberal, progressiu i avan
cat, ja que aixi no solament satisfá
els nostres anhels d'homes liberals
i progressius, sinó que, a més, s'en
tronca amb la veritable tradició ca
talana. (Molt bé, molt be!)
L'Estatut representa la primera
etapa d'una nova época. Nosaltres
compartim aquesta idea que s'ha ex
pressat abans eloqüentment, i des
del moment que obre un nou període
de la historia catalana volem retre
un sentit i pietós homenatge als que
anteriorment a nosaltres, en genera
cions ant,eriors, i algun d'ella de la
nostra mateixa generació, han vin
gut lluitant per aquests ideals i no
han pogut veure aquests primers mo
menta en qué s'inicia el recobrament
de les nostres llibertats. No en cito
cap perqué no vull oblidaaane cap i
vull comprendrels teta en el record;
per() he de dir en nom del Govern,
que associem a la satisfacció íntima
que sentim avui, el record emocionat
pels vells lluitadors que tan profun
da,ment sentiren aque,sts ideals i no
han pogut veure la iniciad() de les
llibertats de Catalunya. (Mott be.)
S'ha fet remarcar abans, que en
racte que celebrem, per daanunt de
toles les diferencies, hi ha un fer
vor catalá; és cert, i nosaltres vol
driern que fos aix1. Ala pobles, quan
limiten enmig de dificultats iobs
tacles, els passa com a les persones
que en moments dificils de treball
feixue, que necessiten unes hores de
recobrament, una instants de recu
peració, els quals els serveixen per
a prendre nova torea, per a adqui
rir una nova embranzida que ola per
met d'anar mes endavant. També els
pobles necssiten, enmig de les se
ves lluites ideolbgiques i de les di
ferencies naturals entre els hornea
que els integren, aquests instants de
recuperad() i de recobrament que
els permeti de retrobar aquesta nova
torea per a seguir el seu camí del
progrés. Voldríem, dones, que aques
ta satisfacció d'avui ens servís a teta
per a fer-nos comprendre quina tor
ea representa el sentiment de cata
lanitat, el sentir-nos catalana, per
qué som moka eLs que creiem que
abcó és el ressort más tivant, la ma
jor torea collectiva que pot tenir
el nostre poble.
Per aixó subratllem, en nom del
Govern amb tot entusiasme 1 deci
sió, aquest moment en qué es vota
l'Estatut Interior de Catalunya; i
davant de les reserves que s'han fet,
considerant-lo lambe nosaltres com
un instrument que permetrá al nos
tre noble, si així ho vol, assolir una
llibertat major, el Partit d'E,squerra
Republicana de Catalunya accepta
la plena i absoluta responsabilitat
del fet que representa l'haver donat,
per l'acció preponderant del seu es
torea la seva primera Constitució a
la Catalunya renaixent. (Llargs
aplaudiments en tots els sectors de
la Cambra, llevat deis escons de
la Minoria de Lliga Catalana.)
—.Aquests anarquistes Mira
que tenir la pretensió de crear
una societat nova on no exis
teixi cap autoritat suprema i on
els sindicats, governats pel ter
ror, siguin l'únic poder...
—La idea realment és absurda
i pot causar molts estralls, molts
crims, molts trasbalsos, peró no
pot arribar mai a realitzar-se.
—Aixb, precisament, és el que
m'indigna : que una idea meta
físicament impossible, pugui
produir tantes desgracies.
—Sí : és terriblement empipa
dor, peró és aixímateix ; la for
ea de les idees no és en raó di
recta de llur viabilitat... A es
tones, fins un hom dina que
com més absurda i irrealitzable
és una idea més gent entabana,
Inés proselits conquista. La
humanitat, sense saber-ho, es
daleix pels impossibles...
—Tanmateix, hi ha ocasions
en les quals aixb no és un mal.
'Aspirar a un objectiu elevadis
sim, inassolible, de vegades
engendra un de benefi
cis. Exemple : un borne es fica
al cap d'étsser sant, de no co
metre cap pecat, de superar to
tes les passions humanes... La
seva naturalesa el priva decom
plir al peu de la Iletra aquest
Comemtari
L'atracador a cavan de l'idealista
programa, per6 el sol fet de
proposar-se'l eom a norma de
conducta ja li és un auxiliar
poderós per a evitar nombrosos
esculls. No arriba a sser un
sant, perque aixó és impossi
ble, perb és una persona de
cent... Dones, veieu : és aquest
efecte beneficiós el que enyoro
constantment en els anarquis
tes d'avui i que tal \regada -a
freqüent en alguna secta anar
quista d'ahir.
—Teniu raó. U. bona part
de l'anarquisme del segue XIX
estava amarat d'ascetisme, de
cristianisme prirntiH, d'huma
nitarisme romantic. Era fre
qüent de trobar anarquistes
que vivien amb una gran aus
teritat 1 que practicaven envers
Ilurs companys una generositat
germanívola... No sé si heu
llegit les cartee deis anarquistes
italians Sacco i Vanzetti, elec
trocutats per la justicia ameri
cana. En aquestes cartes, a es
tones commovedores, retroba
baríau un eco d'aquest idealis
me que cerquem debades en els
anarquistes que estem patint.
—Els anarquistes que proven
d'ensorrar la República amb
l'objecte de dur una dictadura
—no d'ells, sinó deis elements
reaccionaris que els belluguen
—són incapaeos d'escriure una
carta on palpitin sentiments hu
mans i generosos. Es dubtós
que hagin professat mal un
idealisme potent, per equivocat
i exorbitant que sigui. Entre
els anarquistes antics, n'hi po
cha haver que tiraven bombes
per sevir una idea. Els d'ara i
d'aquí, sembla talment que han
invertit els termes : proclamen
una idea extremada i utópica
a fi de trobar acasió de cometre
expoliacions i violéncies.
—Exacte Ltracador va a
cavall de l'idealista i no pas
l'idealitsta a cavall de l'home
d'acció. Per a ells la idea ha
deixat d'ésser una cosa substan
tiva i motora ; s'ha convertit
en una mena d'excusa. Així
com el ciutadá normal si vol
usar una pistola per que la creu
indispensable per a la seva de
fensa, demana el permís d'ús
d'arma al Govern civil, el ciu
tada anormal el demana a l'or
ganització anarquista.
—Ah, sí, sí L'essencial és la
per CARLES SOLDEVILA
pistola, el pillatge, la violen
cia...
—Val a dir, que el mal no és
exclusiu del nostre país...
—No será exclusiu, peró hi té
rels particularment robustes.
—Ho admeto. La falta de
cultura i ta feblesa de les orga
nitzacions policíaques i el con
funsionisme polític han creat
una atmosfera favorable a l'exa
cerbació del mal.
—I tant ! Fet i fet, a Xicago
amb els gangsters i a Paris
amb els apatxes tenien una for
tuna que aquí no hem acabat
de tenir.
—A qué uts referiu ?
—En aquelles ciutats, no hi ha
via, com a casa nostra, aquesta
indistinció entre el delinqüent
i l'agitador tsocial. Els camps
apareixien ben destriats. Si eils
policies caeaven gangsters o
apatxes, sabien que no entra
ven en collisió amb cap orga
nisme amb bandera, amb diari,
amb pretensions ideológiques...
El conflicte entre l'ordre i el
desordre era brutal, pele) net.
—Paciencia. Aviat, s'aclarirá
la situado.
—Voleu dir ?
—No en dubteu. Fins ara el
desordre de Catalunya havia de
topar amb l'ordre de Madrid.
Tots els catalans, a consciencia
o no — !a majoria ínconscient
ment — érem una mica anar
quistes perqué no teníem la res ponsabilitat directa 1 immediata
de l'ordre púb!ic. Deixeu que
aquesta dualitat desaparegui i
que el mateix poder que posi
Aspectes
El dívorci al teatre í a la vida
Fins ara semblave que els
comediógrafs espanyo's —
diguem res dels catalans — no
s'havien adonat que la llei del
clivorci ha estat promulgada a
Espanya semblava que igno
ressin que un setenta o vuitanta
per cent deis expedients ,e;e
avui trameten els jutjats són de
divorci. D'un tema que ha pro
cluYt a fora una literatura tan
copiosa, no en treien ací cap
rendiment. Cert és que, al tra
vés deis nostres escenaris, sem
bla que la vida s'hagi fossilitzat
Es la consigna deis empresa
ris : no ocupar-se de res que
inquieti, que neguiteigi, que
pugui molestar les idees de
ningú. Hom té por d'Ilunyar-ne
la gent i hom l'allunya a força
de térner-ho. ? Caldrá dir que el
bon teatre setnpre ha estat en
pro o en contra d'-alguna cosa ?
? Qué com més nodrit de
les inquietuds i de les idees
de la seva época, més robust
ha estat ? La por, la manca de
gosadia fa llangetir moltes co
ses i aix1 s'esdevé avui amb el
teatre d es nostres latituds,
on cap obra no la poden) fer
servir de hartrierla de res..
Benavente, peró, ha tren- 4
per DOMÉNEC GUANSÉ
cat la consigna, i hom pot veu
re ara al Panorama una obra
seva sobre aquest tema. Bena
vente, peró, no ha enfocat tam
poc cap deis grans problemes,
cap de les profundes crisis de
consciencia que poden derivar
se del divorci. S'ha limitat a
un vagarejar frívol entorn d'a
questa qüestió. Ha bastat, peró,
que exposés unes guantes xa
farderies de sobretaula, que les
uns quants epigrames sobre el
tema, perqué el públic, que en
compren la importancia, s'hi
interesés.
Peró a desgrat d'aixó, que
a moments fa semblar que l'au
tor es llena a fer una sátira a
fons, l'obra es desvia i resta
constantment epidérmica. Es
possible que la causa en sigui
que Benavente no s'adona, o
que no vol adonar-se, de la
transformació que la República
imprimeix a la península. Per
aixó no presta o lleva impor
tancia a aquesta Ilei. Tan és
així, que la veritable tesi de la
comédia, repetida dos cops per
un mateix personatge a ti que
s'hi fixi tothom, és aquesta
el divorci no desfá sinó aquells
matrknonis que no havien d'ha
fcveeatrn-svsie., featqumelalis ; qcuoensosólinda,beenn
Optimisme cofoi ! Peró
aquesta tesi de Benavente no
té aguare. Basta per a adonar
se'n pensar en l'increment
que el divorci ha pres el molts
paísos. ? Es que tots els matri
monis que es desfan als Estats
Units, per exemple, no havien
d'haver estat mai realitzats ?
Aleshores potser més valdria
deixar-ho anar aixó del matri
moni. ? Peró no será més as
senyat de creure que, un excés
de facilitat, incita a desfer mol
tes unions que haurien pogut
ésser perdurable i adhuc pro
porcionar als consorts la felici
tat mediocre que la vida acos
tuma a atorgar a les persones
també mediocres ?
Es inútil dissimular. Es inú
til de llevar importancia a les
coses. Aquells TI diuen que
de la revolució enea no ha pas
sat res, o són n'oh felieos o
menteixen. El divorci és una
cosa tan important en aquest
país que, si no fos perque no
lesiona directament interessos
materials, hom s'hauria adonat
que és ta !leí més revolucionaria
d'Espanya. De moment neolt
més que la de Congregacions
que és d'afectes lluny-ants.
I cert que és una Ilei necessa
ria. Tots els esperits liberals ho
reconeixeran. Moltes injustí
cies hi seran redimides. Molts
problemes solucionants. Peró
que ningú no cregui que és
una llei que ens ha de fer fe
lieos. Humana, eom és, el dolor
hi tindrá la seva part. Si solu
ciona uns problemes, en plante
jara d'altres i, més que sim
plificar les relacions sexuals,
probablement les fará més com
plexes.
Benavente, per a probar la
seva tesi de que la noca llei no
desfa res de sólid, presenta les
CO,Ses d'una manera an parcia:
i tan simple, que gairebé és
primaria. Un borne casat que
té, d'una banda una mullen dis
cretíssima, una llar amb tot el
confort, i de l'altra, una amant
insuportable, la casa de la qua'
és un infern, és veu obligat a
triar entre una i l'altra. I quA
voleu que triY el divorei per
anar-se'n amb l'amant o seguir
al costat de la muller ? la tria
no és difícil.
Peró perqué no 'n.o sigui, per
que el marit no vaci•li, Bena
vente ens ha hagut de pintar
un home sense passions un ho
practicament estéril : ja que
no té fills — i sembla que ni
ganes — ni amb l'amant
amb la muller. I no són sola
ment els fills í les passions que
elimina Benavente. Eli miina
també e! sentiment moral deis
In it NE PIES!
AfilldS1 es el iema ae Id noma usa
Rebudes les novetats per a
la present temporada
personatges. Tots els burge
sos que pinta no tenen cap
preocupació d'aquesta índole.
El divorci no suscita, en la seva
comedia, sinó pures qüestions
domestiques, sobre el confort
i sobre la cuina, o pures pre
vencions socials. Adhuc totes
les transgressions, totes les in
fidelitats, Ii sembler tolerables,
mentre siguin fetes en forma,
és a dir, sense escandol.
Aquesta manca de problema
moral és símptoma del mate
rialisme d'una época o de la
frivolitat d'un autor ? Una míca
potser de cada cosa.
Espanya ha deixat d'ésser
católica, va proclamar Manuel
Azafía al Parlament de Madrid.
Es ciar que ell es referia a l'Es
panya oficial. Peró aquests bur
gesos de Benavente, ben edu
cats, alguns d'ells tan sensi
bles i delicats com la mullen
del protagonista, demostren
que tampoc en són. I aixó que
la Ilei de Congregacions quan
ells i Benavente van educar-se,
encara no existía.
Ara que si els problemes mo
rals són eliminats de la vida
de familia, si tot, com en la
comedia de Benavente, es una qüestió de confort i de cuina,
ia veurem, sobretot entre aque
lles classes que sempre van ma
lament de cuina i de confort,
con] el divorci prendrá un in
crement enorme. I Benavente
haurá de desdir-se de la sera
tesi frívola, o concloure que de
matrimonis no n'hi ha gairebé
cap de ben fee
les castanyes al foc sigui el que
les ha de ele._
--? I si una incapacitat atávica
feia que no ens adonéssim que
aquesta dualitat havia desapa
regut i continuéssim actuant
alegrement i lleugerament, cone
si encara fos un poder foraster
el que hagués de resoldre els
problemes d'ordre ?
aleshores, també s'a
claricia aviat la situació perque
tot l'edifici se n'aniria en orris.
I voleu més claredat que una
demolició completa?.
—No sigueu sarcástic !
—L'amor vehement adopta
sovint ets accents del sarcasme.
Per a tot el món aquest any és
un any decisiu ; per a Catalu
nya ho será doblement. Voldria
a cópia d'arguments ode sine
pismes, fos com fos, desvetllar
la sensació de responsabilitat.
L'OPINIO
presentará el dimecres,
(ha 31, nit, al Cinema
en sessió única i privada
el sensacional film
d'Eisenstein
(Deu dies que feren
trontollar el món)
•
Les localitats es vendran
a Llibreria Orel, Boters, 2
L'Opinió, Rda. Sant Pero, 11
PREUS: Preferéncia, Ptes, 4'40
General, » 2>20
al.1:••••
Les taquilles del Kur
saal no vendran locali
tats per a aquesta sessió
29 maig de 1933
FIGURES
Un líterat «gentleman»
la rambla 11.
(Interviu-biografia amb Caries Soldevila)
per DOMPAIEC DE BEILMUNC
Praleg
Un deis escriptors catalans més
definits físicament per les seves
obres és En Caries Soldevila. Els
seus lectors que no el coneixen
personalment se l'imaginen un
home prim, de cara lleugerament
pálida i expressió simpática. El
suposen un home cordial, culte,
educadíssim, d'una finesa espiri
tual no corrent, d'agudesa re
marcable i amb gra,ns aptituds
d'observador. Creuen sobretot que
En Soldevila ha d'ésser un ho
me cerirnoniós 1 amable, elegant
de tipus i elegant d'esperit.
I el bo del cas és que l'autor
de "Fanny" és exactament aquest
"gentleman" catalá que el pír
blic s'imagina. La gracia i la iro
nia deis seus "Fulls de dietari"
s'adiuen d'una manera perfecta
amb les seves funcions de secre
tan d'una entitat cultural aristo
crática com "Conferentia Club".
La seva prosa és tan fina i tan
pulcra que sembla escrita amb
guants blancs. I les seves obres
—contes, novela o teatre—justi
fiquen aquella dita d'un escriptor
empordanés segons la qual En
Caries Soldevila a tres anys
Soldevila és el literat catalá que
s'ha posat més vegades l'smoking.
* * *
Jo no coneixia el Soldevila cap
de familia. L'he conegut avui al
seu confortable domicili de l'A
vinguda del Tibidabo, al qual
m'he presentat amb propósits
francament periodístics. I bé. He
tingut el gust de conéixer i de
saludar els quatre fills del nos
tre company; quatre fills impor
tants, car ja té una noia de setze
anys, dues de més petites i un
hereu, d'auténtica estampa sol
devilesca, que ja acaba el batxi
llerat...
La senyora Soldevila, que és
cubana, peró que parla un cata
la perfecto, ens deia en presen
tar-nos els quatre plansons:
—Ja veieu si ha d'escriure ar
ticles el meu marit...
Realment, se n'han d'escriure
rnolts, pero es poden escriure
molt a gust. Aquest aspecte fa
miliar de la vida d'En Soldevila
ens era completament descone
gut i ens ha plagut descobrir-lo
en aquesta hora íntima de l'in
terviu-biografia. Les onze de la
nit, Avinguda del Tibidabo. Es
tem asseguts al saló biblioteca i
amenitzem la conversa amb unes
gotes de "Cointreau" que la se
nyora Soldevila acaba de servir
nos...
* * *
La infantesa
El nostre home nasqué a Bar
celona el 26 de marc de l'any
1892. El seu pare era notan i
es deia Carles, com ell. La seva
mare, que encara está plena de
salut, es diu Merce Zubiburu i
és originaria de Navarra.
El pare de Carles Soldevila si
mutaniava la Notaria amb el
periodisme. Escrivia en mis dia
ris liberals de fi de segle titulats
"La Opinión" i "El Suplemento".
Era un home molt aficionat a la
literatura, que omplia a casa seva
de llibres i que sentia molta més
vocació per llegir obres literáries
que no pas per fer escriptures i
ordenar protocols. Aquest am
bient familiar en el qual s'aná
formant Carles Soldevila devia
influir en la seva inclinaCió per
la literatura.
De moment—ens diu el mateix
Soldevila —jo era aló que se'n
diu un tros de pa. Les meves afi
cions es reduien a enfilar-me per
les cadires o realitzant acrobá
cies perilloses i a contemplar pa
cíficament com el meu germa
Ferran es dedicava a l'a rt ferro
viari organitzant, trens per la casa
amb totes les sabates de la fa
milia. Per no restar en una pas
sivitat exagerada collaborava
amb el meu germá donant la sor
tida als trens de sabates; fent
de cap d'estació amb una gran
propietat.
—Quin és—li pregunto—el pri
mer record de la vostra vida? Es
un punt—afegeixo—que no deixa
de tenir un interés periodístic re
marcable...
—El primer record és difícil de
precisar-lo. Es confón amb una
serie d'evocacions que hom no
sap si són records purament per
sonals o reflexos de narracions
deis nostres pares a les quals ens
hem anat acostumant fins a con
siderar-les records propis.
De totes maneres—afegeix En
Soldevila— un dels primers re
cords el constitueixen les meves
activitats en la cala de mosques
en un pati del carrer de Tallers,
on aleshores viviem. Per cert que
tenia per colaborador en aques
tes caceres En Rafel Campa
lans, amb el qual ens veiem per
qué jugávem en patis contigus.
En Campalans em proporcionava
les ampolles on empresonávem
les mosques, 1 no parávem fins
que les tentem plenes. Ja veieu
—conclou somrient el nostre in
terlocutor—que no es tracto de
records transcendentals...
Histáría sagrada
i oratória
El primer colegí on aná Car
les Soldevila fou el Collegi de
Sant Miguel, del carrer del Go
vernador. Tenia quatre anys i
mig. El primer dia d'anar-hi va
clavar una nata a un company
seu de taula que li havia pres un
llapis i l'agredit s'hi torna amb
una rapidesa i una contundencia
que deixaren parat el nostre he
roi.
—Sempre recordaré —ens diu
En Soldevila—la cara de sorpre,
sa que vaig posar en veure que
aquell noi s'hi tornava tan enér
gicament.
En aquell Co•legi, que era molt
dolent, només ens ensenyaven
Historia Sagrada. El mestre ens
mostrava unes grans lamines a
tres colors en les quals es veien
escenes bíbliques impressionants.
"Caim assassina el seu germá
Abel"... "Esaú es vengué el dret
de primogenitura al seu germá
Jacob per un plat de llentilles"...
"Josué parant el sol"... "La torre
de Babel"... "L'arca de Noé"...
Sempre he recordat la curiositat
infantívola i l'admiració amb qué
als cinc anys contemplava aques
tes illustracions de la Historia
Sagrada.
Un detall molt curiós del meu
pas pel Collegi de Sant Miguel
el constitueix el fet que quatre
o cinc mesos abans de Nadal el
mestre ens obligues a aprendre'ns
de memoria un discurs que ha
vrem d'engegar el dia de Nadal
a l'hora solemne del dinar. Aquest
discurs, que era el mateix per a
tots els nens del collegi, comen
gaya així:
"Al levantarme de este humilde
lugar, son tantas y tantas las
ideas que acuden a mi mente
que, en verdad, no acierto a
coordinarlas. Ante tamana em
presa, temo quedarme corto..."
Imagineu-vos—ens diu En Sol
devila rient--als cinc anys quines
idees havien d'acudir-nos a la
"mente".
Pero el bo del cas era que el
dia de Nadal tots els nens de
collegi, a la mateixa hora f da
vant llurs respectives famílies,
engegaven el mateix disc. A casa
meya va tenir un gran éxit i era
vaig veure obligat a repetir-lo.
El que ja no tenia tan éxit, en
canvi, eren els meus exercicis de
lectura. No acabava d'aprendre
de llegir. El meu pare estava
desesperat i no sabia si atribuir
el meu retard a detectes de l'en
senyament o a poca disposició
meya per a l'estudi. Recordo com
s'enfadava quan, en passar cada
dia pel Portal de l'Angel, provava
de fer-me llegir el rétol d'una
merceria que deia "Arquimbau",
i no en podía sortir de cap ma
nera .
Al Políglota
Aixó féu que els meus familiars
decidissin treure'm del Collegi de
Sant Miquel i que m'enviessin al
Liceu Políglota, on vaig estudiar
la primera ensenyanla 1, més
tard, el Batxillerat. Al Políglota
vaig trobar-me amb En Miguel
Bala, l'Eduard Layret 1En Sayé.
Vaig millorar molt com alumne
peró continuava essent deficient
sobretot en ciéncies. Les mate
matiques em feien anar de cap...
—?No recordeu —preguntem a
En Soldevila—cap cosa notable
o simpleroent anecdótica de la
vostra estada al Liceu Políglo
ta?...
—Recordo les lluites que tenien
lloc al cotxe que ens venia a cer
car per conduir-nos al Liceu. Els
alumnes ens dividíem en dos
bándols: els catalanistes 1 els es
panyolistes. Quan el cotxe es pa
raya davant de can Valentí i pu
javen els nois, aquests solien pu
jar un gran escut catalá amb fall
i tot. Aleshores els fills de l'Eu
sebi Coromines es tiraven al da
munt de l'escut catalá i s'arma
va la gran batussa. Jo en aquells
temps parlava en castellá i ja
era catalanista.
hi la secció "Hojas de dietario",
que vaig continuar en catalá
quan "La Publi" passa a ésser
l'órgan d'Acció Catalana.
—?Quin fou el primer article
que meresqué per vós els honors
d'una visita a l'administració
d'un diari?
—Un article que vaig escriure
a divuit anysé per a un setma
nari de la gent del "Poble" ti
tulat "El Gall". No recordo exac
tament el tema, peró em sembla
que era literari.
--eNo recordeu la quantitat
d'articles que heu escrit fins a
l'hora present?
?vareu exercír d'advocat a Bar
celona?...
/En Soldevila ens diu:
—Sis anys. Vaig passar-me'n
dos a can Sunyol i quatre a can
Govern. Després, la literatura 1
el meu canee a la Mancomunita.t
absorbien totalment les meves
activitats i vaig abandonar l'e
xercici de la carrera d'advocat.
—?Com vareu entrar a la Man
comunitat?
—Quan tenia exactament 23
anys. Vaig prendre part en unes
oposicions convocades per a co
brir una placa d'oficial lletrat i
vaig emporta-me-la jo. Vaíg en
Un dinar ofert als redactors de la vella "Publicidad", l'any 1917, pels seus directors i gerencia. A la presidencia, el
senyor Amadeu Hurtado. Entre els convidats, a la dreta de la presidencia, Carlies Soldevila. Entre altres, apareixen,
a més a més, a la foto, Rovira i Virgill, Claudi Ametlla (Manuel Fontdevila, Eugeni Xammar, Angel Ferran, etc.
Com neix el literat
--?Com vareu comengar les
vostres aficiono literáries?
- any;S. tirlMerés
manifestacions foren poétiques.
E.TO temes deis meus primers ver
sos eren sempre amorosos. Tots
hem tingut la nostra hora de li
risme 1 la meya no fou menys
rica que les dels altres... Els meus
primers llibres foren reculls de
poesies. Per altra banda—afegeix
En Soldevila—l'ambient familiar
m'era propici, car a casa meya
tothom llegia llibres i en les con
verses de sobretaula es parlava
amb preferencia de temes ,lite
raris i periodístics.
A disset anys, quan ja havia
comencat a cursar la carrera de
dret a la Universitat de Barcelo
na, el meu pare em féu entrar a
la Redacció de "El Poble Catará",
de meritori. M'havia oblidat de
dir-vos —afegeix En Soldevila —
que el meu pare era molt amic
d'En Carner i d'En Sunyol, deis
quals havia estat company d'es
tudis. Aixó féu possible i relati
vament fácil el meu ingrés al
diari deis nacionalistes republi
cans, en el qual, per altra banda,
no cobrava absolutament ni un
céntim. A la redacció de "El Po
ble Catan." vaig posar-me a les
ordres d'En Noguer 1 Comet
aprenia d'escriure "gasetilles".
Aquella redacció era la més de
mocrática de Barcelona 1 la gent
que hi treballava la més román
tica de la terra. Teníem En Pous
i Pagés de redactor en cap, el
qual s'enrabiava amb les trapes
series deis redactors més joves 1
després d'amenagar-los amb "un
raig de cósses" els convidava a
fumar. Hl havia En Rovira i Vir
gili, En 1VIárius Aguilar, En No
guer 1 Comet, l'Ametlla, En Ma
nuel Reventós... Teníem un mo
go encarregat de les expedicions
comarcals que quan "feia el cor
reu" cridava les faixes amb un
accent paternal que enternia:
On ets, tú, Conillera de Vila
franca?... I tú, Manonelles de
Terrassa? Vina aquí, Garcia de
Badalonal... I tú, mala pela,
Queraltó de Manresa, no te m'es
capis..." Aquest mosso de "El Po
ble Catalá" era una de les ins
titucions més serioses de la casa.
Encara em sembla que el senti,
exclamant:
—Ho tenim tot. Tenim el mi
llor director de Barcelona, el mi
llor redactor en cap, els redactors
de més ta.lent, els millors caixis
tes... i fotem un diari que és
una m..."
Els «fulls de dietari»
Després del Pacte de Sant Ger
vasi s'inicia la desbandada a la
redacaló del "Poble" 1 jo vaig és
ser deis que varen sortir. Alesho
res vaig passar una llarga tem
porada sense escriure i no vaig
tornar a fer periodisme fins que
l'any 1917 l'Ametlla em propasa
de fer una secció diaria a "La
Publicidad", aleshores dirigida
Per l'Hurtado, 1 vaig començar
—Es difícil de recordar-la no
tenint, com no tinc, cura de guar
dar-los tots. Peró és gairebé se
gur que n'he escrit Atoo ,41,0,41.
—Entre aquests sis mil articles
en recordeu alguns, deis quals us
haguéssiu sentit més satisfet que
deis altres per haver interpretat
millor un sentiment, haver-vos
expressat amb més gracia o ha
ver suscitat polémica?
--Heus aci una altra pregunte
ta difícil. Deixeu-me fer una mi
ca de memoria... Ah... sí. Potser
Caries Soldevila, avui
un article que vaig publicar a La
Publicitat l'endemá mateix del
cop d'Estat de Primo de Rivera.
Comentava la militarada tot ex
plicant el meu desdejuni d'aquell
dia, fixant-me d'una manera es
pecial en un mosquit empipador
que anava voltant al meu entorn
i que, finalment, es deixava seduir
per unes lloro verinoses que hi
havia prop de la taula i que li
ocasionaven la mort. L'anide
produí tal indignació als quar
tos de banderes que vaig ésser
amenaeat seriosament, car tot
hom veié en el mosquit voluble
una allusió al re!.
En recordo un altre, també en
plena dictadura, titulat "Elogi de
la llei seca", publicat l'endemá
d'una famosa "juerga" en la
qual, segons els rumors públics,
havia pres una part molt im
portant el general Primo de Ri
vera...
Advocat j funcionani
Paréntesi juridic. Caries Solde
vila feia compatibles els seus es
tudis a la Facultat de Dret amb
les seves activitats periodístiques.
Féu una carrera de Dret amb no
tes brillants. Per aixó hem con
siderat pertinent, per parlar en
termes de Dret, fer-li la següent
pregunta:
—La gent no us coneix gaire
ni com a poeta, ni com a advo
cat, ni com a funcionari... Aca
bada la vo,stra carrera de lleis,
trar a la secció de Foment 1 aixo
es liga, encara que sembli una
mica estrany, amb la meya en
al_tgrpenY del teatre. A la
secció de Foment vaig conéixer
En Pompeu Crehuet i ell fou el
que va proposar-me d'escriure
comédies.
Teatre
El meu debut com a autor tin
gué lloc amb una obra escrita
en collaboració amb En Crehuet,
titulada "Els solters", estrenada
al Romea sense cap éxit apoteó
sic.
Després vaig
zats tanmateix", que
car, abans d'estrenar-la,
libre titulat
perqué el
escriure "Civilit
vaig
"Una
teatre,
publi
en un
atzagaiada",
sobretot després
de l'estrena de "Els solters", em
lela més por que goig. "Civilit
zats tanmateix" va estrenar-se al
Romea junt amb "El paquebot
Tenacity", que vaig traduir a ins
táncies del meu amic Millas Rau
rell. Després vaig estrenar "Va
canees reials" 1 ja deveu recor
dar que aquesta comedia despla
gué tant a la dictadura que fou
suspesa a la catorzena represen
tació, per ordre governativa.
—Una pregunta: ?Per qué heu
deixat de fer versos?... ?La vos
tra adhesió a les muses fou sim
plement un esplai en la vostra
adolescencia?...
—Res d'aixo. He deixat de fer
versos perqué les obligacions m'ho
han impedit. Cal un repós 1 un
oci que només poden tenir-se
passant una temporada de qua
tre mesos a la muntanya.
—Deis vostres llibres de prosa,
quin considereu el més reexit?
—"Fanny", com a narració ex
tensa. Peró estío més content en
cara de l'últim tros de "Eva".
—Deveu tenir alguna gran il
lusió a realitzar...
—Sí. Una més torta que les
altres: ésser independent per po
der escollir la feina que més em
vingués de gust.
—Quina suposeu que seria?...
—No cree que fós sempre la
mateixa; seria més aviat varia
ble. Potser teatro, potser novela,
potser períodisme...
—?Qué opineu de la situació
actual del teatro catala?
—Que pel camí que va acabará
en l'agonia. Amb tots els afectes
i respectes pel vell Romea s'ha de
reconéixer qu eel funcionamnet
d'un teatre sol és no haver-hi
teatre. En primer lloc perqué un
sol teatre no pot abastar tots els
genereS i si els vol abastar tots
ha , de desplaure a tothom. En
según perqué es ti-acta d'un
problema complex i difícil que
requereix 'una: atenció especialís
sima.
—I no veieu cap solució?
—De moment, per evitar la
desfeta, n'hi hauria una: sub
vencionar dos teatres, encara
que fós modestament, per tal que
poguessin fer teatre, imposant
los unes condicions de dignitat
artística i de decórum.
* * *
Carles Soldevila, periodista, li
terat 1 comediógraf, és, al mateix
temps, oficial major del Parla
ment de Catalunya, el cárrec bu
rocratic més elevat de la Cam
bra. Hl aná en tant que Cap de
Sacció de la Generalitat de Ca
ta.lunya quan es comenla a or
ganítzar el nostre Parlament, de
forma que prengué possessió del
cárrec en inaugurar-se les ses
sions. Exerceix aquest cerrec in
terinament fins que el Parlament
el confirme en el cárrec o fins
que se'n torni al seu despatx del
Departament de Governació de
la Generalitat.
Obres
__I-detanies profanes" (Poesies),
"Plasenteries", "L'Abrantiament",
"Corespondencia amorosa" (Col
lecció Popular Barcino), "A. Ro
vira i Virgili" (Quaderns Blaus).
"Els poetes d'ara" (Poesies), "El
senyoret Lluís", "Fulls de Dieta
ri" (Tría), "Qué cal llegir", "Una
nit a Bonrepós", "Fanny", "Eva".
Teatre: "Vacances reíais", tres
actos; "Déu hi fa més que nos
altres", 2 actes; "Civilitzats tan
mateix", 1 acte; "Els milions de
l'oncle", 3 actes; "Bola de neu",
3 actos; "La tia d'América", 3
Caries Soldevila a vint anys
actos; "Lilí", un acte; "Leonor o
el problema doméstic", I acto;
"Escola de senyores", 3 actes;
"Mecenas", 3 actes; "La creació
d'Adam", 3 actes; "Un pare de
familia, 3 actes.
Traduccions
"El crim de Silvestre Bonnard",
d'Anatole France; "Lletres del
meu molí", d'A. Daudet, en colla
boració amb Lluís Bertran i Pi
joan; "El Paquebot Tenacity", de
Charles Vildrac; "Cándid", de
Voltaire; "Els fracassats", de H.
R. Lenormand, en col•aboració
amb J. Pous 1 Pagés.
LA LLIGA...,
(Ve de la pág. 1)
crática de Catalunya no vulguin
ajuntar els seus vots als nostres".
I afegi de seguida: "Peró he de
dir que nosaltres estera satisfets
d'aquestes esséncies liberals
progressives que hem donat a
l'Estatut; 1 no per un esperit de
partit, no solament perqué aixó
satisfaci el nostre pensament po
lític, sinó perqué creiem que així
és més fidel a l'esperit etern de
Catalunya". Per qué votaren en
contra els diputats de la Lliga?
Les paraules eloqüentíssimes del
Primer Conseller ho deien ben
ciar: perqué l'Estatut conté prin
cipis liberals, essencies progressi
ves i avanlades... Per aíxó, res
més que per aixo.
* * *
Els diputats de la Llíga — la
dreta contra l'esquerra —volgue
ren que fos el venerable Raimon
d'Abadal, el president dignissim
d'aquella famosa Assemblea de
Parlamentaris de l'any 17, qui
trenqués amb un NO afónic, ca
vernos, el mite del catalanisme
de la Lliga. L'Estatut Interior, la
llei básica que ha de regular l'Au
tonomia de Catalunya, no merei
xia altra cosa dels homes que
l'any 19 acceptaven una autono
mia regida per Puig i Cadafalc,
l'home que després d'haver dit,
en una memorable assemblea de
la Mancomunitat, "jo espero que
l'Estatut unanimement aclamat,
será, en el seu sentit general, la
llei de tots", havia de cartejar
se amb el dictador i s'havia de
fer retratar amb ell, poques ho
res després del cop d'Estat. No
mereixia altra sort, deis homes
que l'any 19 haurien acceptat de
mans del Borbó, un Estatut ra
quític amb governador general
facultat per convocar i dissoldre
el Parlament a gust del rei, per
sancionar els seus acords i per
nomenar 1 separar els ministres.
I tot, per qué? Hem llegit i re
llegit l'Estatut Interior. Política
ment, cada tendencia pot fer-hi
les seves objeccions. Ja han es
tat fetes en el curs deis debat.
Sirigina.ts per la uva diacti.sa14
dia de la seva aprovació defini
tiva, diverses veus van aixecar
se al Parlament de Catalunya a
fer-ho constar. "Aquest Estatut
no satisfá plenament els nostres
ideals polítics. Hem defensat els
nostres punts de vista en forma
de vots particular& Els uns, han
estat acceptats. D'altres, rebut
jats. En aquesta hora solemne,
pero, ens sentim abans que tot
catalans, i amb veritable emoció
votem aquest Estatut que signi
fica un punt de partida per acon
seguir, algun dia, tetes les nos
tres aspiracions". Aixo podía dir,
també, el representant de la Lli
ga. Aixo havien de dir, si abans
que sentir-se reaccionaris, s'ha
guessin sentít catalans.
Peró és tan difícil aixó en uns
home si en un partit l'única
raó de la seva existencia és el
reaccionarisme!...
Hem llegit 1 rellegit--repetim
l'Estatut Interior de Catalunya
aprovat pel Parlament el dia 25
de maig 1 no hi hem trobat altra
raó poderosa que obligues la Lliga
a votar en contra, que l'articulat
del títol II que fa referencia a
"Principis socials". Aquells arti
eles, segons els quals es determi
na la igualtat deis fills nascuts
dintre 1 fora del matrimoni;
aquells articles en els quals es
d'u que l'ensenyament en t,ots els
graus será laic. Aquells articles
en els quals s'acorda l'escola uni
ficada. Aquells articles que diuen
que el Govern de la Generalitat
garantirá, en tot el que sigui de
la seva competencia, l'efectivitat
del compliment de les Lleis lai
ques 1 socials de la República.
Aquells articles que declaren que
la Generalítat no té religió ofi
cial...
Per aixó, només que per aixó
els diputats catalanistes (?) de la
Lliga no han volgut ajuntar els
seus vots als deis altres grups
parlamentaris a l'hora de votar
se la Llei básica de Catalunya.
I en no votar-la, els díputats de
la Lliga han trait Catalunya
s'han trait a ells mateixos. El
dretisme posat en un plat de la
balanca ha pesat raés que el ca
talanisme en l'altre. Es l'esperit
vell que triomfa. L'esperit vell
—que com digué Martí i Julia
és el residu atávic de feréstega
destrucció i de sentirnents sal
vatges del qual va deslliurant-se
la humanitat per l'acció de l'es
perit nou, que és mogut per l'a
mor, que és la vida. L'esperit nou
que estima tots els homes: que
en tots veu defectes, i vol que
tots se'n corregeixin; que vol que
tots siguin de pensar dreturer,
de sentit amorós i de voler just;:
que vol llibertat digna per a l'in
dividu i per a les nacionalitats;
que vol l'autonomia per anar
sempre avant per la Tia del bé,
de la veritat i de la justicia.
Per aixó ha votat .1a..Lliga en
contra de l'Estatut Interior de
Catalunya. Perqué no és una sub
missió a poders estranys i oculto,
perqué no és sectari, perque no
és reaccionan. Porqué l'autono
mia, en concret, no els interessa
si no és la seva. La dels Bertran
i Musitus, Puig i Cadafalc 1 Ven
tosa 1 Calvells. Porqué no és una
Autonomía amb llicéncia ecle
siástica. Perqué no és la seva, sinó
la del poble.
Trenta anys de catalanisme
han acabat d'una manera ben
poc gloriosa. Ben poc gloriosa per
a ella. Les dretes de Catalunya,
com les dretes de tot Espanya,
han coincidit una vegada més. La
coincidencia és sospitosa. Sospi
tosa i eloqüent. Contra l'Estatut
han votat, al Parlament de Ca
talunya, les dretes catalanes. En
tesos. Cadascú al seu lloc. Els
ciutadans catalanistes que de
bona fe encara seguien la Lliga,
ja saben on són. El dilema queda
plantejat: amb Catalunya i amb
l'Esquerra o contra Catalunya
amb la Lliga.
Malgrat aquells famosos trenta
anys. Malgrat el pas pels seus
rengles de mant catalanista ilus
tre 1 fervent, la Lliga, en aques
tes hores decisives, és l'enemic
dintre de casa.
En el Palati núm. 1
de Montjuic
?Qué será, la Pira Nacional 1
Estrangera que estem organit
zant 1 próxima a inaugurar-se?...
Es un„Xe parg d'explicar... No
obgtarit, prócuraré de sintetitzar
ho en hoquas pizaules, i aixi
questa$ m1laer31 bacilitarem la
tasca•4fofpiat4ya de LA RAM BLA.4kbain, paró,.perque us pu
gueu' er rrec- del que será. la
Pira, recdfrerem les espaioses
sales dattitiest Palau, destinades
2, acolar els set-cents exposi
tors que hi prendran part.
Acompanyats pel nostre inter
locutor, el senyor David Ferrer,
persona sobrerament coneguda
en els nuclis industrials 1 co
rnercials_ de,_Catalunya i d'Espa
nya, president del Comité orga
nitzador d'acriiesta Fira 1 un deis
seus iniciadors, recorrem l'em
plaçament de la futura organit
zació d'intercanvi industrial 1
comercial.
Es pot donar ja per acabada
la instalado deis "stands". En
queden alguna, peró, a mig cons
truir. "Es qüestió de pocs dies",
assegura el president del Comité
organitzador.
--Com podeu veure—afegeix
hem batut el récord de rapidesa.
En pocs dies hem pogut trans
lormar 2,CilleStS arnplis locals, de
serts 1 pelats, en un seguit de
departan-lenta, de parets de fusta
1 d'empostissats.
Oiu com els fusters donen els
darrers cops de martell a les ins
tallacions. Una olor forta 1 pene
trant us fa recordar que passeu
per llocs recentment pintats 1 que
cal anar amb compte a no re
penjar-se. La pintura encara és
tova 1 humida.
Claus, trossos de fusta, tubs de
ferro, escales, etc., etc.
Aixó vol dir que la Fira Na
cional 1 Estrangera és un fet
que els "stands" ara buits i de
la rambla
Malgrat de la crisi___
Barcelona tindra una l'ira de Mostres
El President del Comité Organitzador, senyor David Ferrer,
explica als nostres lectors
serts esperen amb impaciencia la
visita de les mereaderies i pro
ductes que hi expo,saran els con
currents a l'esmentada Fira.
«Una Fira comercial, sí ;
una Fira espectacular, no»
Precedits pel nostre amable
"cicerone", tornera a la Direcció
de la l'ira, installada en un recó
d'aquest Palau. Ens asseiem en
unes confortables butaques i el
senyor David Ferrer ens diu:
—Com heu pogut veure, els
treballs preparatoris•d'installacio
ornamentacló toquen a la seva
fi. Ara són els expositors els que
tenen la paraula. En la instal
lació potser hi hem negligit una
mica els detalls efectistes, els
trucs de presentació destinats
"épater" el gran públic, que no
va a les Fires amb fins comer
cials.
Jo cree que el principal paper
d'aquests certámens ha de con
sistir a facilitar les relacions en
tre l'industrial 1 el comerciant.
Es a dir, a ter més factible, més
práctie, més eficaç aquest atan
sament.
L'industrial, el productor. per
poder donar sortida als generes
que ell fabrica necessita, inde
fectiblement, la collaboració d'un
nombre determinat d'individus
que a canvi d'una remuneració
facin la deguda propaganda deis
articles 1 treballin consta.ntment
a mantenir la clientela i aug
mentar-la, cercant nous mercats.
Moltes vegades el comprador, el
comerciant, sigui per deficiencia
d'informació de preus 1 condi
cions, sigui per dificultats de co
municació, no té una noció
exacta, justa, precisa, en el mo
ment de comprar, de les dife
rents condicions que regeixen al
mercat. tant en l'aspecte de qua
litat, com en el de pret.'. com en
el de condicions de venda.
Per evitar, dones, totes aques
tes contrarietats, totes aquestes
deficiéncies, perjudicials sempre
als interessos del comprador, cal
organitzar periódicament una
simple exposició ' de productes
que permeti informar el comer
iant ámpliament, detallada
ment, de les diverses modalitats
que concorren Én la venda del
producte.
Noms de cases, articles que fa
reflector
En reiació amb
un
"reflector"
publicat en la
nostra edició de
14 de maig, so
bre uns versos
apareguts en un
full del calen
dani "Bloc Manelic", tenim inte
rés a fer constar que es tracta
del bloc. que edita l'impressor
Bonavia. La senyora Llucieta
Canyá, que ha tingut la gentile
aa de visitar-nos, ens ha. fet pre
sent que en l'edició del mateix
Bloc corresponent a l'edició Du
ran no hl figuren els alindas ver
sos ni cap d'altre vexant per a
les autoritats de la Generalitat
ni per a Catalunya.
En Xavier Re
gás fou visitat
dia a la
Generalitat per
dos senyors, ger
mans, que, tot
no tenir res a
veure amb les
maquines d'escriure es ditien Oli
vettis. En sortir va trobar uns
altres periodistes que esperaven
algú a la porta de la Generall
tat. En Costa i Déu el cridá i l'in
vitá a anar amb ells a l'Ajunta
n'ene
—No pue — exclama En Regás
a cau d'orella Avui—afegí
he d'anar a prendre el vermut
amb Olivettis...
Dissabte pas
sat, la reina de
les dependentes i
les adorables
noies que formen
la seva cort d'ho
nor, visitaren el
President. Ana
ren a saludar-lo i a donar-li les
grades de totes les atencions que
els tingué el dia de la seva fes
ta. En acomiadar-se, la reina i
les seves eompanyes abraçaren 1
besaren el President, i en sortir
l'Alavedra va preguntar a la
reina:
—Com ha anat la visita?
I la reina contesta amb gran
alegria:
Cthliá anat? Dones que li
he fet un petó com els fa John
Gilberta.
—D~. diantre — exclama
l'Alavedra,,,r. Si que té sort el se
nyo• Presicynt...!
Eailittelte xaules les digné
arnb un 11u tu de plany davant
el Dial repartides que van les co
ses en aquesta vida.
Quan l'altre
tija al Parlament
el senyor Ven
tosa negava ha
ver-se posat amb
"la responiabili
tat 'civil 1 crimi
nal deis conse
Ilers per Ilurs actes de govern",
el senyor Valles 1 Pujals l'enfon
sá fins al genoll exclamant amb
una gran sinceritat:
—No és tan ruc, per dir al/col
Quan s'apagaren una mica les
grans rialles ámb qué fou pre
miada la "coladura", una veu
que venia deis escons socialistes
cridava:
—;Que consti que ara no he
estat jo!
Era, ja no cal dir-ho, el senyor
Fronjosá, la sortida del qual pro
duí tanta alegria com la Picada
de peus del senyor Valles i Pu
jáis.
El desig de ca
talanitzar-se rá
pidament p e r
tal de posar-se a
to amb la situa
ció i ter oblidax
actuacions pas
sades, eondueix
sovint els locutors de l'emissora
"Radio-Barcelona" a combina
cions gramaticals extraordiná
ries, que més aviat es presten a
fer-hi broma.
Una de les més grosses que re
cordem és de fa pocs dies. El lo
cutor ressenyava no sabem quin
festival celebrat, en el qual ha
via participat un antic trausior
mista que, aquí o a la Xina, es
diu Rafael Arcos. Dones el locu
tor de "Radio-Barcelona", en un
fantástic refinament de catala
nització, l'anomenava : Rafael
Ares...
El bar del Par
lament, fins a
ésser obert, ha
estat una de les
més grans pre
ocupacions de di
putats 1 no di
putats concur
rents a les sessions. ?Quan s'i
naugura el bar? Aquesta era la
pregunta obligada de tots els
assistents.
Dones bé: un cop inaugurat,
continua essent també la preocu
pació de tots. En espera del bar
definitiu, el Parlament havia
muntat en un recó un servel
d'aigua mineral per a qui en volia.
Segons es diu, eren una vintena
diária les ampolles d'aigua que
se servien de franc. Obert el bar,
la taula de l'aigua mineral ha
deixat de funcionar i les preocu
pacions deis que abans bevien de
franc han comenlat. Els peno
distes foren els primers de pro
testar; ara ja tenen aigua sense
pagar. Els diputats que parlen,
també. Pero aixo és motiu d'e
quívocs i d'alguna enrabiada.
No fa pas gaires dies que un
uixer es presentá al taulell del
bar demanant un got d'aigua per
a un diputat que era al saló de
sessions. L'amo del bar, que sem
pre pensa en les vint ampolles
d'abans, va preguntar: Que par
la, aquest diputat?
Amb aquest pas esperem veure
un diputat demanant la paraula
i en fer-ne ús excusar-se tot
dient: "Perdoni el senyor presi
dent 1 que perdonin els senyors
diputats. Jo no tinc res a din, pe
ro Une set, i yergue l'amo del
bar no em renyi si demano al
gua sense parlar, he demanat la
paraula." I llavors podrá beure
sense perill.
Al carrer de
Salmeron, n ú -
mero 100 — bon
número! — viu
un metge que es
diu Pío Brezosa
Tablares, del
qual ens hem
ocupat diverses vegades. I cons
ti que no cobrem l'anunci.
Avui hem de tornar-hi. Aquest
senyor — som benévols — té una
fobia tan extraordinaria a tot el
que és catalá, que 11 fa perdre
l'educació més elemental.
Tenim al nostre poder un
opuscle de propaganda comercial
que aquest metge insigne ha
tornat a la casa que l'havia tra
mes, amb aquesta inscripció:
"Devuelto a su origen y proce
dencia por serle desconocido el
comarcal dialecto catalán en que
al parecer viene escrito."
I signa: "Pío Brezosa Tabla
res."
Recomanem aquest senyor als
ciutadans de Barcelona:
Salmerón, 100, quart
Cal tenir-lo present. A eh i al
número de la casa on viu.
Un anunci pu
blicat a La Van
guardia: "Ruego
a persona cari
tativa ayuda ha
cer primera Co
munión una chi
ca. Escribir Van
guardia, 2638."
Per a aja?) ja se'n trobaran, se
gurament, de persones caritati
ves!
briquen, qualitats, preus, condi
cions, etc., etc., tot aixó pot obte
nir el comerelant per mitjá de
DAVID FERRER
les Fires de mostres o de produc
tes.
Una Fira comercial, si; una
Fira espectacular, no.
Fires pagades per la ciutat
i Fires pagades per
industrials
—Convé posar en ciar un ex
trem. QUe la Fira que inaugura
rem el din 4 de juny vinent no
costará a, la ciutat ni un céntim.
Abans tothom ho recorda
rá — els esmentats certámens
eren abundantment finançats
per l'Ajuntament de Barcelona.
Els organitzadors, que no eren ni
industrials ni comerciants, no
havien de passar cap maldecap.
Si les coses marxaven normal
ment, s'apuntaven un éxit. I si
el resultat era desfavorable, la
ciutat en ocava les conseqüén
cíes. Les darreres Fires celebra
des a L. nostra ciutat deixaren
un déficit importantíssim.
Nosaltres hem cregut que calla
actuar d'una altra manera. Fer
tot el contrari del que s'havia fet
anteriorment.
Hem començat creant una so
cietat civil "Fira de Mostres" for
mada exclusivament per indus
trials. L'única missió d'aquesta
entitat queda a bastament expli
cada amb el títol alludlt. Orga
nitzar exposicions de productos,
peró sota la nostra única res
ponsabilitat. No hem volgut in
tentar cercar la protecció de la
nostra primera corporació oficial.
Creiem que és una qüestió d'in
cumbéncia nostra i que la clutat
no té per qué exposar-se a so
frir les conseqüéncies económi
ques d'un possible fracs en
aquest aspecte.
Malgrat la crisi, set-oents
expositors
—Bé, senyor Ferrer. ?Heu to
pat amb gaires dificultats per
arribar a veure realitzats els vos
tres esforços?
—Dificultats, heu dit? Gairebé
més valdria no parlar-ne. Peró,
vaja, ja que m'ho heu pregun
tat...
Els primers intents foren, cal
confessar-ho, dificilíssims. Quan
proposaveu organitzar una Fira,
la gent us mirava amb un aire
mofeta corn volent dir: "I ara,
on va aquest home? ?Voler ter
una Fira en uns temps com els
actuals?... Quin... optimistal...",
i us deixaven a mig parlar.
Peró jo no cedia, no callava.
Insistía, insistia..., fins que els
deixava mig convençuts i dona
ven la paraula de contribuir a la
Pira.
Es ciar que l'actual cris!, aquest
marasme tan agut i pronunciat,
no dóna motius per a ésser molt
optimista. Afegiu-hi, per altra
part, la necessitat d'aconseguir
del Govern la revocació d'aquell
decret deis temps de la Dictadu
VI Fira de Barcelona
blAtiChill o ENTEIPLIACIOML
del 3 al 18 de Ju ny 1933
Palaus Ji 2 de Montjük
Rebaixes de preus en ferrocarrils i vies marítimes. — Franquicia temporal de drets de Duana
ra que impossibilitava, que pro
hibia celebrar noves Pires de
Mostres; tot plegat contribuía a
ter mé,s difícil la nostra tasca i
més impossible portar a bon ter
me la nostra idea.
Sortosament, grades a la nos
tra perseverança, salvats els obs
tacles inherents als primers mo
ments d'organització, s'ha pogut
arribar a aconseguir reunir més
de set-cents expositors, xifra ben
eloqüent i encoratjadora.
Francament, no hauriem po
gut somniar mal una xifra tan
alta de concurrents.
Tres IDOSOS per organitzar
una Fira
—?Amb quants mesos l'heu
organitzada, aquesta Fira?
—Uns tres mesos. Aixó us de
mostra com hem hagut de treba
llar. Constituirem la nostra enti
tat per allá la tardor de l'any
passat. Com que voliem ter-ho
tot en regla, a la llum del dia,
ens posávem a gestionar prop
del Govern de la República, amb
tota activitat, l'obtenció del cor
responent permís. Aquestes ges
tions foren un XiC laborioses.
Calla véncer mots obstacles. Hl
havia alguns interessats a ter
fracassar la no.stra obra. Veien
en nosaltres uns competidors i
volien evitar, de totes passades,
que poguéssim obtenir el permís
del Govern.
Sortosament la maniobra no
reeixl. El dia 7 de desembre dar
rer apareixia a la "Gaceta" l'an
helat permis. També se'ns di
gué que l'Estat concediria a la
Fira en projecte una decorosa
subvenció.
El mes de gener convocárem
el concurs de cartells anunciant
la Fira. A darrers de febrer ti
ravem el cartell premiat i a pri
mers de març començavem a
fer la corresponent propaganda
arreu d'Espanya 1 a l'estranger.
El factor temps ha estat la
causa que no hagin pogut con
correr a aquesta exposició de
productes un major nombre de
nacions estrangeres. L'Argentina,
' per exemple, ens ha dit que sen
tia molt no poder concórrer-hi,
peró que a la propera Fira hi
vindran amb una excelient las
tallado.
Oficialment, aquest any, tan
sols hi seran representades dues
nacions: França 1 Romania. Sen
se carácter oficial, hi haurá un
gran nombre de cases estrange
res que exposaran Ilurs produc
tes, molts d'ells poc coneguts al
nostre país.
Esperem que aquesta Fira cons
tituirá un éxit sense precadents
i que servirá per donar un ma
jar relleu 1 una major importan
cia, tant en el nombre d'exposi
tors com en els resultats econó
mies, a la de 1934.
Festes i concursos
pensat algun progra
ma de testes i concursos?
—Es potser un xic prematur
parlar de projectes. Tenim en
estudi diversos actes. No obistant,
pue avançar-vos que existeix el
propósit de celebrar una série de
concursos i exhibicions amb fins
comercials, naturalment, que es
perem seran molt ben rebuts
tant pels expcsitors com pels vi
sítants i públic en general.
En aquest aspecte farem tot el
que calgui, sense reparar en sa
crificis, per tal de donar a la
Fira la importancia que mereix i
per posar també ben alt el nom
de Catalunya i el de Barcelona.
El nostre ideal seria que la
Fira de Barcelona aconseguís po
sar-se al nivel de les més irn
portants que se celebren a l'es
tranger i que quedés com una
de les manifestacions tradic!o
nals de la poténcia industrial de
la nostra terra.
—Una darrera pregunta, se
29 maig de 1933
nyor Ferrer: Esteu content de
l'ajut prestat pel Govem de ea_
talunya i per la nostra Corpora_
ció municipal?
—Molt content 1 agraidisard.
La Generalitat i l'Ajuntament
barceloni ens han donat el
ximum de facilitats per poder
portar a bon terme la nostra
Idea.
El nostre Govern ha subven..
cionat la Flra amb una impar_
tant quantitat, de la qual 39.
n'hern retirat la meitat.
Des del primer moment els
nostres bornes de govern s'inte
ressaren vivament pel nostre
projecte. Aquesta alta i patrió
tica collaboració fou per a fosal
tres un estímul precios.
Cal ter constar també a,c1 l'ad
hesió franca 1 decidida que he
trobat en tot moment en els
meus companys de Comité, se
nyors Pere Comes i Salvi Iborra,
del Foment; de Sabatés, de la
Cambra de la Industria; Ribera,
de la Unió Metallúrgica, i d'al
tres que farien una llista inaca
bable. Afegiu els noms deis cOm
ponents de l'Executiu, senyors
Rodergues, Vilardell, Deportós 1
Terradelles, els quals han treba
llat amb una fe i un entusias
me dignes deis més grana ele
gis.
Per acabar us diré que he re
but aquesta tarda una lletra de
S. E. el President de la Repúbli
ca anunciant-me que si les se
ves ocupacions 11 he permeten,
aprofitant el viatge que pensa
ter a Catalunya, visitará, detin
gudament la Fira Nacional i Es
trangera que inaugurarem dintre
de pocs dies.
Aixi, dones, fins el dia 4 del
mes de juny vinent. A reveure,
dones.
JOSEP CONTEL
CASINO $ANT SEDÁN
Cada dia
APERITIUS
RESTAURANT
TES
CONCERTS
SORTIDA DE TEATRES
El famós director
DON PARKER
presenta els
10 CRAZY BOYS
amb formidable éxit
Exhibició de danses modernes
per la bailarina
PILAR ALCAYDE
Restaurant Cat alunya
recomana a la seva dIstingida clientela 1 al públic en generd
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa
blafflay
RTILI
Si és bo practicar esport,
bo és també frícccionar-se
després amb
Per les esséncies naturals
puríssimes que conté i la seva
graduació alcohólica, és la més
asséptica i tonificant: i també
pel seu perfum tan característic
d'home, ha conquerit ésser la
predilecta del món deportiu
distingit
(23
4
29 maig de 1933
••••¦••=, la rambla
Reportatges do la rambla
lit A
(Informacions
Hem parlat tan sovitt — 1
hem fet parlar tants de perso
natges — sobre el problema sem
pitern de l'ordre públic a Cata
lunya, i en particular de Barce
lona, que tornar-hl a insistir pot
semblar excessiu. De fet, pera
l'actualitat del carrer fa que tot
hom en parla i també hi tenim
dret nosaltres 1, a través del re
pórter, d'altres persones més
autoritzades i responsables en
aquest ordre de problemes. A mes,
hi ha una solució pitjor que la
de parlar massa d'ordre públic:
no parlar-ne i deixar-lo pertor
bat, com Lela la Dictadura.
La setmana anterior, un esti
mat company recollia unes de
claracions del governador, se
nyor Ametlla, sobre aquest tema;
gairebé simultániament, el dis
tingit ex-conseller delegat se
nyor Lluhí i Vallesca s'ocupava
del problema; al carrer, alguns
fets isolats que exciten l'alarma;
al Parlament general, una llei de
vagabunds que aclarirá, si és ben
resolta i ben aplicada, el món
embolicat de la gent de mal
viure... No hi ha més remei:
hem de parlar d'ordre públic,
mirarem de posar-hi no tan sois
alló que podrem collir, sinó al
gun parer ben autoritzat que
imprimeixi un contingut original
— fins on és possible — a un
tema repetit que l'actualitat im
posa.
* *
El digne governador civil de
Barcelona, senyor Ametlla, va dir
dissabte passat al repórter de
LA RAMBLA que rana a interro
gar que no creia, en principi, en
la relació dels fets terroristes
amb els elements extremistes de
la dreta i de l'esquerra; millor
dit: que no creia gaire que tots
aquests fets obeissin a un pla de
conjunt per a fer agitació anti
republicana. La línia divisória
que establia el senyor Ametlla
entre la delinqüéncia vulgar i el
bandidatge, per una banda, i
l'agitació social i política per una
altra, resultava, a través de les
seves paraules, molt ben dibui
xada. Sense posar-hi res pel
nostre costat, peró, i menys amb
intenció de discutir les assevera
cions de l'honorable governador,
ens cal dir que en altres llocs
oficials en hem anat a informar
nos no eón, ni de bon tros, tan
optimistes. Iii ha qui creu, al
contrari, en una relació directa
entre els delictes terroristes, els
actes de bandidatge i els extre
mismes de dreta i esquerra en
conxorxa.
Categories de delinqüents
Hl ha, és ciar, moltes distin
cions a fer, i la línia divisória es
va esfumant a mesura que ens
endinsem en l'estudi de la delin
qüéncia aparatosa. Hl ha, per
exemple, moltes menes d'atraca
dore. M ha els simples atracadors
en petita escala que no eón altra
cosa que vulgars lladregots; ara
s'aprofiten de la por 1 es senten
envalentonats per l'éxit deis seus
mestres més audaciosos, i si al
guna vegada gosen invocar mo
tius "ideológics" per a justificar
les "expropiacions" que cometen
és perqué se'ls ha encastat a la
llengua el léxic deis atracadors
pseudo-anarquitzants, més culti
vate dintre la seva esfera, per a
fer menys repugnant o menys
castigable llur delicte.
Aquests semblen ésser la majo
ría (cal no amagar, en efecte,
que es cometen encara més atra
caments petits que ele que por
ten ele diaris; molts no eón ni
denunciats). De totes maneres,
continua essent difícil d'establir
diferencies. Aquests atracadors
no són tampoc ben bé iguale a
l'altra gent de mal viure, a la
gent baixa vulgar que coneixtem
fine ara i que havia donat un
cert ambient a les novelles de
Juli Vallmitjana. Són, de vega
des (com dos atracadors detin
guts darrerament que tothom re
corda), gent jove, que treballa,
peró que per vidi — o per esno
bisme, que també n'hi ha bona
p.art en aquest ram —
Una semblant mena d'esnabis
me ens sembla difícil, peró psi
cológicament és fácil de com
prendre que certs nois joves
inexperts, sobretot si no tenen
gaire cultura, trobin una justifi
cació interna a llurs aberracions
imaginant que són "homes d'ac
ció" i que serveixen més o menys
vagament una gran causa — una
gran causa que, per altra banda,
no curen de meditar poc ni gai
ELS SOCIALISTES
(Ve de la pág. 1.)
la Esquerra lo dijo don Alejandro
para atemorizarles un poco con lo
del "quorum". Claro está que en las
oposiciones socialistas y l'Esijuerra no
podríamos vivir porque nos faltarían
votos..."
I l'home radical, que és molt af
cionat a creure el que diuen el "caudi
llo" o els seas profetes ja es refrega
les mans i veu aviat la possibilitat
de governar. Els socialistes ja son
fora del Govern, segons eh. La clau
de l'obstrucció ha guanyat. Tot ha
anat bé. Son unes carteres de minis
tres. ?Pero és exacta aquesta illu
sió? Es possible aquest resultat?
En efecte, la política en aquestes
darreres setmanes ha estat difícil i
complicada. Es ciar que governar no
és el mateix que inaugurar exposi
cions pictóriques o presidir concur
sos de bellesa; és ciar qt,e els socia
listes un dia o altre deixaran de te
nis les actuals carteres—Treball,
Obres Publiques, InstruCció Pública
—potser per tenir-ne d'altres i en
major nombre o potser mantenint
les actuals per a afegir-ne més tam
bé; és ciar que el Govem Azaria no
és irrunortal; pero el fet d'aquestes
converses i d'aquestes negociacions
ha acabat per ara.
Si, en efecte, la visita dele tres mi
nistres socialistes al senyor Azaria te
nia una finalitat política, més que
unes explicacions, que no calen co
neixent-se com es coneixen, els socia
listes anaren a parlar amb el senyor
Azaria deis propósits que aquest podia
-henir per a quan s'acabes la discus
sió del projecte del Tribunal de Ga
ranties Constitucionals.
Persona que sembla que pot estar
assabentada ene digué:
—La reunió bu amistosa i normal.
El senyor Largo Caballero li va pre
guntar si és que ele podia dir quina
podien ésser els sens propósits. El
senyor Az,aria va exposar també el
seu punt de vista polític, en el qual
van coincidir totalment els tres so
cialistes, fins Que el senyor Prieto va
dir en un moment donat: "Si yo fue
se Manuel Azaria actuaría de la mis
ma manera que usted actúa y haría lo
mismo que usted hace y piensa ha
cer". Després de la conversa llarga i
interessant en la qual Azaria va ex
plicar la situació política interior i
exterior i fins.potser féu avinent de
la necessitat de fer ca,nvis de minis
teris perqué alguna no rutllaven, a la
qual cosa Prieto va afegir une comen
tara d'interés, i el senyor Largo Ca
ballero va dir al Primer ministre: "Si
usted considera aue esa fórmula de
concordia puede decidirse con nues
tra retirada nuestros cargos están a
su disposición y es mas, en el caso
de que usted fuese el Presidente del
nuevo Gobierno nodría contar con
nuestros votos para la lista de las le
yes que hemos estudiado juntos y que
hay que convertir en realidad para la
buena marcha de la República. No
somos ni un estorbo, ni una pertur
bación, y no queremos producir a us
ted ningún dano. Nuestros cargos des
de ahora están a la disposición de
usted". Azaria ele féu veure que no
era precisament aixo el que volia. si
no resoldre la situació d'interinitat de
certes e,arteres i donar una volada
més gran a la cartera d'Agricultura,
que, en realitat, avui és el motor del
moviment revolucionan. En aixo
coincidiren bamba ele ministres socia
listes, i en acabar-se la conversa no
hi havia res de les dimissions, ni molt
menys. Peró el senyor Azaria havia
quedat a ter una gestió prop del se
nyor Domingo a l'endemá. Aquesta
gestió consistia a fer-li veure la con
venincia de dividir en dos departa
mente ministerials la cartera actual,
fent d'Agricultura i Reforma Agra
ria Consell Ordenador de l'Economia
Nacional, un grua ministerial i un
altre de les Direccions generala d'In
dústria i Comerg. D'aixó en va parlar
el senyor Azaria amb el senyor Do
mingo, i el senyor Domingo acceptá
la proposta del primer ministre per a
l'ocasió més propicia, fets aquests
canvis de cartera. Cree com a resultat
de tot aixó en una participado dele
radicals en la governació del país din
tre un Govern Azaria, i cree en una
participació de l'Esquerra directa
ment aauest cop. Ara bé: el senyor
Azaria, acceptant suggestions del se
nyor Vergara, sots-secretani del mi
nisteri d'Hisenda, voldria dividir en
dos el ministeri d'Hisenda, creant el
ministeri del Pressupost. Així és que
en la próxima combinació ministe
rial hi hauria dues cantares noves:
Pressupost i Industria i Comerç (so
és que no es torna a restablir Comu
nicacions), i es faria una reforma mi
nisterial en la qual hi hauria la bai
xa de quatre ministres, entre aquests
els senyors Carner i Zulueta.
—?Aixl és que vós creieu que es
socialistas sortiran del Poder?
—Si se'n van és parqué, un cop
acabada la gestió amb el senyor Aza
ria, el senyor Besteiro, partidari de la
no colaborado ministerial, decidiría
amb el Comité Nacion,a1 del P. S. O. E.
i el de la U. G. T. l'acabament de la
posició actual, riere) mai no seria cm
una casa sortida com a resultat de
l'obstrucció acabada. Es a din que si
els socialistas se'n van será per a,ques
ta raó, peró si no se'n van, collabora
ran amb els radicals en el non Go
vern "allargat" Azaria.
--?,Així es veu com a próxima una
crisi?
—Més que una crisi un canvi de si
tuació política i parlamentaria.
—Aviat?
—Chi lo sa!
Madrid, 28 de maig de 1933.
i converses documentáries)
per GRANIER-BARRERA
re; una causa sentida tan vaga
ment com vagament i monstruo
sament és servida.
En aquests casos, és ciar, tot
conspira a dificultar la tasca
previsora de les autoritats guar
dadores de l'ordre públic. Es di
fícil de preveure que gents jo
ves, inconegudes de la policia,
treballadores, que tal vegada no
han comes cap delicte o n'han
comes molt pocs i poc impor
tante, en faran una de crespa en
qualsevol moment i a qualsevol
banda. Per molt gran que sigui
l'aparell de repressió de qué es
disposi, per moltes que siguin les
brees armades, sempre resulta
ran en gran part impotents da
vant aquesta mena d'actuació.
Alió que falla és essencialment
l'acció preventiva; i la policía
d'ad i d'arreu, per desgracia
peró sobretot la d'ací — no ha
descobert fa segles res de millor
que la confidencia per a empai
tar delinqüents.
Situació social
Ja som al punt que en diríem
neurálgic, básic, de l'acció d'or
dre públie. Aquesta gent — els
delinqüents a qué ens referíem
poden, és clar, ésser instrument
més o menys conscient de certs
nuclis, i en el fons ho són sem
pre, i ara mateix aquesta agita
ció sembla portada por algú. Es,
sobretot — aquesta és la impres
sió que ha recollit arreu el re
pórter mobilitzat —, de carácter
psedo-social, i el terror exercit a
Catalunya és de tipus del que so
len realitzar ele antics elements
de la F. A. I.
Hl ha un fet: aquesta vegada,
decididament, la F. A. I. ja s'ha
jugat les últimes caries. I ha
perdut. (Sí, aixó ho ha dit molta
gent i moltes vegades; peró nos
altres ho escrivim ara per pri
mer cop perque abans no veiem
pas a punt de cloure's el cicle
d'aquesta evolució). No té diners,
que és la seva pitjor tragedia,
i 11 van fallant les fonts d'in
gressos, com u havien fallat tres
ordres seguides de vaga general.
I segurament a hores d'ara es
preparen nous actes — no és di
fícil preveure aixó: el que costa
és saber quan 1 on atacaran
aquests enemies, en llur guerrilla
extenuadora — per a alleujar
una situacio insostenible de tan
tivant.
Quan la F. A. I. acabi de donar
diners ale seus presos, als seus
perseguits i als seus refugiats
quan acabi de passar el jornal
als seus pistolers —, se li haure,
acabat la vida. No és difícil pre
veure quina fi faran la majoria
deis pistolers d'ara: es buscaran
una feina honorable i ben repo
sada, com la majoria dels ez
anarquistes més o menys terro
ristes i capacitats, que eón en el
fons uns conservadors. I aixó
perqué no podran, com a l'any
20, passar-se a un Sindicat Lliu
re que ele perpettal la paga i la
impunitat.
—Cree que una bona obra de
Govern — ene ha dit algú — ha
estat • deixar-los caure, per ells
mateixos; primer, cense diners;
ara, sense força.
De totes maneres, una circums
táncia cal tenir present encara:
si la crisi económica persistia,
sobretot si s'agreujava—no sem
bla pas que aixó hagi de succeir,
peró cal preveure aquesta cir
cumstáncia —, el major nombre
d'aturats forçosos augmentaria
la delinqüencia. Es una expe
riencia dolorosa comprovada uni
versalment, 1 inevitable.
Policia preventiva
La policía preventiva? També
n'hem parlat molt. La base d'una
• bona policía preventiva són di
ners i homes, peró sobretot el
servei burocratic: l'arxiu. Una
bona policia necessita en pri
mer terme un bon arxiu, i si no
no val res. I un bon ardu ha
d'ésser tingut al día molt rigoro
sament, o si no tampoc no val
res.
Aquí la policía no ha tingut
mal — no ens fem i•lusions —
un arxiu. A Barcelona mateix,
Cap i Casal de Catalunya, entra,
surt, s'estableix i fa el que vol
qualsevol persona. Suposant que
El senyor Pérez Salas, cap de policía
de Barcelona
els agents tinguessin la pacien
cia de fer un curós arreplec de
dades, no hi ha tarnpoc ningú
per catalogar-les 1 posar-les en
valor.
I un bon arxiu no es pot im
provisar. Ara parlem molt de
serveis d'Ordre Públic i de tras
pás d'aquests serveis, per() de fet
un cop tindrem la gent i ele ca
bals que calguin tampoc haurem
avanc,at gran cosa. Circumscri
vint-nos a la capital, l'obra de
saber qui viu a cada casa i cada
carrer i qué fa és una obra de
romans si s'ha de començar de
cap i de nou. I la primera base
per descobrir la gent sospitosa
és saber si porten vida irregular
o si despenen més del que apa
renten guanyar.
Hi ha encara un ineonvenient
psicológic: la gent de casa nos
tra, acostumada a l'absencia
d'autoritat que era la monarquia
tradicional, no es cap avenir a
ésser controlada. Hom pensa, per
exemple, que el fet d'estar fitxat
per la policia és una cosa des
honrosa o perillosa, 1 toi el que
representi legalitzacions de sig
natures, documente d'identitat,
etcétera, topa a/1lb una resisten
cia sorda. Per altra banda—tam
bé hem hagut d'insistir sobre
aixó — els serveis d'ordre públic
i de control estan atomitzats, es
parsos. U n exemple concret:
sembla que per a exercir a una
capital com la nostra, que ultra
pasea el milió d'habitants, un
servei públic com el de cotxes
taxímetres caldria ésser persona
de confiança, oi? Dones bé: la
majoria deis xofers de taxi són,
efectivament, gent digníssima,
peró també s'hi poden encabir
tota Ilei de delinqüents. Basta,
per a exercir aquesta professió.
tenir el permís de concluir, faci
litat per la Direcció "Provincial"
d'Obres Públiques, i el permís de
prestar servei de taxi facilitat
per l'Ajuntament. La policia bé,
grades; i si un atracador pro
fessional — és un suposar—por
ta un taxi, la feina vindrá des
Un bon vestif
conteccionat
com a mida,
sempre a la
Sastreria
en.
habla
prés, porqué ni a Obres Públiques
ni a l'Ajuntament no demanen
pas antecedente penals ni cap
d'aquestes garanties.
Un altre aspecte interessant
és el control del cens obrer.
Déiem que la primera cosa que
fa sospitar d'un home és que vis
qui cense treballar o que meni
una vida superior al seu nivell
aparent. Sabent, dones, quins
obrers són a una indústria i
quins a una altra, quíns no tenen
feina, quins es traspassen, etc.,
quan un home deixés de treba
llar cense causa justificada 1
portés una vida benestant inspi
raria sospites. La majoria de les
vegades, aquestes indicacions do
narien resultat. SI no, el datada
honest no s'ha pas d'enfadar si
li controlen el viure, en garantía
d'ell mateix i del comú.
Aixó — ens ha dit el senyor
Pérez Salas, cap superior de Poli
cia de Barcelona — es pot fer.
Us asseguro que es pot fer. Per()
costa molts diners, feílla i gent
preparada. Ara ja ho fa una mi
ca l'agent de barri, peró la seva
feina es perd en gran part. De
moment tal vegada aniria bé po
sar dos agents per barri. Arnb
dos agente de barri — conclou
es podria saber amb força preci
sió quina gent hi viu.
També podria formar-se — ens
han dit a un comissariat de bar
riada —, mentre no es ponles fer
el cene general, un cene parcial
de certs districtes o de certs bar
ris, per exemple una part impor
tant del districte V, etc. Aquesta
feina avançaria el cens general,
i permetria almenys de vigilar
certs focus coneguts 1 boblets.
Un altre exemple: el Port, tan
vital i tan embrollat .sempre, té
també dividits i subdividits ele
seus serveis d'ordre públic. Hl ha
la Comissaria del Port, ele car
rabiners, guardia civil i guarda
molls. Aquí també la fundó d'or
dre públic és inconnexa i potser
contradictória.
Evidentment, cal 'ligar tot
aixó, a la ciutat, a lora, a les
fronteres, a les comarques es
tablir ben bé, de més a inés, la
relació de les forces d'ordre pú
blic amb les altres autoritats, mi
litare, judicials o administrati
ves. Peró ja n'haurem de tornar
a parlar quan es faci la Ilei d'or
dre públic.
Les noves lleis
La llei de vagabunds, la llei.
d'ordre públic, altres lleis que el
nou régim prepara seran un ins
trument eficaç de la democra
cia, i ens estalviaran per semnre
més la vergonya de les presons
governatives i altres arbitrarle
tata que algunes autoritats — el
repórter no, rotundament — con
sideren inevitables.
Cal, també, una major ener
gía, o potser una altra orienta
ció, en la qúestió de la tinença
d'armes — un altre tema inevi
table. Quant als atracaments, el
Turat no hi fa cap noca, com al
guns pretenen, peró cal que es
compleixi de debó la llei, i que es
cerqui el millor procediment de
provar ele delictes.
Un cert rigor ací será saluda
ble — ens diu un magistrat —;
nosaltres hem condemnat a qua
ranta 1 tants anys de presidí un
d'aquests delinqüents, en diver
ses condemnes, 1 si se'n castiga
ven une quants aixl baixaria la
xifra d'aquests delictes.
La guárdia civil
i el sometent
Una cosa hem volgut pregun
tar, quan el varem veure, al cap
de Policia de Barcelona. Ja sa
bem que la pregunta és més ade
quada per a l'endeme. de la seva
dimissió — o potser per al dia
abans —; peró com que el primer
de presentar un projecte per tal
de reformar el cos és el ministre
del ram, bé podíem arriscar la
interrogació i veure si ens respo
nien.
—?Qué opineu — Ii várem
engegar de sobte — de la guar
dia civil? ?Creieu que ha de con
tinuar tal com ara?
El senyor Pérez Salas s'hi re
pensa, 1, sense donar respostes
categóriques, ene digué lenta
ment:
—En tot cas, completament
reformada...
—I el Sometent?
Aquí ene respon decidit:
—També completament refor
mat, 1, sobretot, desmilitaritzat.
L'alta direcció, en particular, ha
d'ésser civil, i no militar. I aixó
suposant que es conservi, en el
qual cas, encara, hauria de man
tenir-se només el sometent ru
ral en la seva forma primitiva,
és a día per a reprimir petita
delinqüéncia, als llocs on no arri
bes l'autoritat.
No hi fa res, és ciar, que sota
les ordres de l'alta direcció civil
hi hagués instructors militars per
a enquadrar i entrenar aquestes
forces. De totes maneres, tot el
que sigui creació o manteniment
d'una força armada extraoficial
és molt delicat, i va lligat inde
fectiblement amb apreciacions
politiquee. Ens tornem a trobar
amb el problema de l'armament
de la gent. I no es pot continuar
amb mitges tintes. O bé cal do
nar armes a tot el poble o desar
mar tothom absoluta.ment.
El traspits de serveis
El traspás de serveis... Sí, tam
bé; el traspas de serveis, encara.
A la Generalitat, des deis bons
temps del senyor Terradelles, es
parlava d'Ordre Públic. Hl ha
molts militants del partit gover
nant que aspiren, de bona fe i
potser capacitats, a llocs de guar
dadors d'aquest ordre. De fet,
pera la, impressió del repórter és
un xic — parlant sincerament
pessimista. No alarmista, peró sí
un xic pessimista i prou. Tant
com s'ha parlat d'aixó, i no hem
vist per enlloc que funciones una
escola, de Policia — que la Ge
neralitat podia obrir pública
ment, esperant el traspás de ser
veis, l'endemá mateix d'aprovat
l'Estatut —, ni que tinguéssim
cura des del primer dia — volem
dir el 14 d'abril — de la part
técnica •d'aquests serveis, ni que
hi hagués un pla de conjunt. Més
aviat s'hi mouen ambicione 1.
qüestions petites, en aquesta.
materia que pot petar ale dita.
Una Muele) que ene fem, 1 ben
saludable, és que un cop traspas
sats aquests serveis els catalans
sabrem fer prevaler el nostre
dret i la nostra llei, i que hl hau
ra més ordre. Si no ho estudiern
i ho preparem bé 1 aviat, peró,
no es produirá aquesta meta
mórfosi, que aixl i tot seria len
ta. Ara hem de sofrir, ineludi
blement, una agonia Ila.rga de la
monarquía, ens ha de sortir a
fora tot el mal que ens havien
inoculat. Sense esperar ni menys
prometre amb imprudencia im-'
possibles miracles, hem de capa
citar-nos per tancar el cicle.
?Hl haura més ordre públic
Catalunya, dones, un cop tras-e
passats ele serveis? Si, a la llar
ga és inevitable. Si de momenta
spereó —ráenpaeulnepmcroomnotreanrftíeiqutepear ta<
multiplicar les dificultats — no
es veiés la millora que ha d'ésser•
obra d'una tasca de dice, aquells
que cridin que ele han enganyat
seran une patriotes inconsciente"
o bé une enemics del poble.
La setmana que ve publicareni
una segona — 1 darrera — part
d'aquest reportatge. Una conver
sa detinguda amb el cap superior
de Policia de Barcelona sobre ele'.
problemes d'ordre públic.
LLEGIU DEMA I SEMPRE
La Publicitai
on trobareu la informació més completa
i de més actualitat sobre tota mena de
qüestions, amb comentaris i collaboració
de les millors signatures.
CATALA: SUSCRIU-TE A
1
La Publícitat
Una incorrecció
imperdonable
Faltarlem especialment al nos
tre deure de ciutadans de Barce
lona i a les normes més elemen
tals de correcció si deixéssim
pasear sense protesta la nota ra
diada dilluns passat, amb ocasió
de l'estada de les "miss" euro
pees a Barcelona, des de l'emis
sora de "Radio - Barcelona"
(E. A. J. 1).
En efecte, per causes que val
més no esc,atir, estació
es dedica a una inqualificable
rebentada dele concursos de be
Ilesa, de les nostres hostesses, de
les condicions en qué s'havia
efectuat la seva selecció, i altr:s
gentileses semblants. Explicava i
augmentava el poc exit d'algun
dele festivals celebrats i arribava
a atribuir — naturalment que en
broma, no faltava més — el
mal temps d'aquells dies a les se
nyoretes hostesses de Barcelona.
Tot aixó, que dit des d'una pu
blicació privada tindria la seva
explicació — discutible o no, peró
opinió a la fi — no podia fer-se
sota cap justificatiu des d'una.'
emissora de radio semi-oficiar
com "Radio-Barcelona". Hl hal!
deures elementals d'educació per-1
sonal i de correcció ciutadana,
als quals no pot faltar-se devl
d'una emissora pública. Amb do
ble motiu quan es realitzen tota
mena d'equilibris per posar-se a
to amb la situació i esborrar pas- •
cate records. No pot perdre's aix1
com així, ultra la correcció, la
memória. I a "Radio-Barcelona"
havien de saber que el President
de la Generalitat i l'alcalde de
Barcelona també rcollien amb la
gentilesa necessária les represen
tante de la bellesa europea...
Al seu moment, com a par
ticulars, vam ter constar la nos
tra protesta davant la direcció
de l'emissora.
Avui, públicameni, la repetim.
I la repetim amb més motiu quan
hem sabut que la "Unión Radio"
de Madrid — que forma part
la mateixa empresa de "Radio
Barcelona" — ha acollit amb
grane demostracions de joia les
"miss" europees.
Yfilions de persones
a tot el món, deuen la felicitat a
l'Aixarop del Professor
Erues1 PARIANO
de Napols (Caleta S. Marco, 4)
el més antic a la vegada que el més modem
per la seva eficacia insuperable, de tots els
depuratius de la sang.
•44
a's
Imprescindible en
l'edat crítica de
la dona.
LÍQUID
POLS
COMPRIMITS
S g
ej
¦•¦••¦•
Agents per a Espanya,
J. URIACH & C•. S A.
Bruc. 49 - Barcelona
AQUESTA ESPECIALITAT ES TROBA DE VENDA A LES TARMÁCIES 1 CENTRES D'ESPECÍFICS