Rambla, La (1931-1935). Núm. 246 (25 juny 1934)

              'ene
Any Y.— Número 246
•
(ciutadanía)
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. Teléfon 14757
25 de juny de 1934
Barcelona
11111111~1111111111~111111111111~~~
1
Catalans:
Ja sabeu quin és
el vostre deure.
.111~~111.12~~11
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
L'atac a Catal
El Consell de ministres
ha acordat declarar nulela
la Ilei de Contractes de
Conreu votada pel Par
lament catalá
=II
Aquest matí s'ha reunit el Consell de ministres per
acordar la fórmula amb la qual presentar-se a les Corts
aquesta tarda, pertocant al problema catalit.
Aquesta fórmula comprén tres punts : Primer : queda
derogada la llei de Contractes de Conreu votada pel Par
lament Catalá el 12 de juny. Segon: Els funcionaris judi
cials o governatius que tractin de mantenir la vigéncia
d'aquesta llei, així com els particulars que s'hi vulguin
acollir, seran objecte de processament. Tercer : El Govern
reformara la Base 22 de la Reforma agraria per tal que el
Parlament Catala pugui legislar sobre conreus, a pesar
del fall contrari dictat pel Tribunal de Garanties.
D'aquests tres punts del programa, els dos primers són
d'aquell ordre que «El Debate» exigeix aquests dies : «Pri
mero, someterse». El tercer, és un punt de l'ordre de la
bona voluntat — podríem dir-ne — per tal que les coses no
arribin a posar-se massa tivants i es trenquin.
Aquest tercer punt, no cal dir que no és del gust del
senyor Gil Robles ni del Martínez de Velasco, ni de ningú
de les dretes, com tampoc, és ciar, del senyor Cambó.
Tampoc hi ha hagut unanimitat, en el Consell de minis
tres, per aprovar-lo.
Dintre el Consell hi ha elements que són partidaris
de «la mano dura», i entre ells el senyor Salazar Alonso,
que, com ha dit repetides vegades, Hitler i Mussolini, al
seu costat, de tan petits ni es veuen.
I amb aquesta situació, aquest migdia s'ha aixecat el
Consell de ministres, disposat a acudir a la tarda a la
sessió del Parlament i a sostenir el debat consegüent.
Ens trobem, dones, davant la violéncia contra Cata
lunya. Hem dit que el Parlament catalit era competent
per a legislar sobre conreus i no ens movem d'ací. Si el
Parlament espanyol avui aprova i declara que la llei de
Contractes de conreu del 12 de juny és nulla i disposa l'a
dopció de mesures prooessals contra els que no la tinguin
per tal, des del President de la Generalitat al darrer ciu
tadá catalá, vol dir que ja som on ens temíem que ani
ríem a parar, de tot el qual en podem donar les grácies al
senyor Cambó.
Es produeix, doncs, avui el debat tan ajornat al Par
lament espanyol. Hi prendran part tots els anticatalans.
També hi faran sentir llur veu els amics de Catalunya,
els republicans auténtics.
Catalunya está atenta al que faci el Parlament es
panyol. Tots els catalans són al seu lloc. Per sorpresa, no
ens agafaran. I cara a cara, ens ho farem.
AQUEST YESPRE «LA RAMBLA» PUBLI
CARA UNA SEGONA EDICIó, QUE ES YEN
DRA A 10 CÉNTIMS, AMB LA REFERÉNCIA
COMPLETA DEL DEBAT QUE HAURA TIN
GUT LLOC AL PARLAMENT ESPANYOL, A
PROPÓSIT DEL FET CATALA, LA QUAL
ENS SERA DONADA PEL NOSTRE ENYIAT
ESPECIAL, DOMÉNEC DE BELLMUNT
Preu : 20 céntims
a és ja, un fet
1\1-D -
_A_ T
2 rambla
La Prensa clavan! el Mi catala
«EL DEBATE» DIU QUE NO ES POT NI PARLAR
AMB EL GOYERN DE LA GENERALITAT MEN
TRE AQUEST PÚBLICAMENT NO DECLARI QUE
ACCEPTA I ACATA EL FALL DEL TRIBUNAL
DE GARANTIES
Sla de donar la sensació clara — afegeix — que amb el
Pacier,de l'Estat espanyol no s'hi juga
„Primer que tot, Rotmetre's
"El Debate", de Madrid. dedica el
su editorial 'a. ise •questió catalana,
i sota el titee "Lo primero, someter
le", d'u:
•
"Hay ae relee- e Gobierno en
Consejo extraordinario para ocupar
se de la cueetión.eMelene_. concre
, trer la fórmula, eltféehá•cle ,Ser some
tida a las Corte. rlasade 'Manana lu
nes.. Llegado ,9st,q, me/mento, creernos
que se nos permitirá exponer con
toda claridad nuestro parecer sobre
el asunto. Yano és éosa de guardar
ciertas prevenciones ,en un período
en que el GolbiOrno meditaba su re
sclución. Esa 'eeebhición va a adop
tarse hoy y es lógico, y legítimo que
todos los que .tienen el deber de co
municarse cdn -él público quieran
que su opinión -ébn.ste 'explícitamen
te, lo cual, por, otra parte. no puede
menos de servir dé orientación al
Gobierno mismo.
Ha transcurrido más de una se
mana desde que se planteó el con
flicto. Durante ella, ceerió el rumor
más de una Vezde eitie se habla en
centrado una
•
fórmula "jurídica". Se
afirmaba, pues, que el fundamental
problema político planteado iba a
tener una sohretórr de-Gabinete, con
eivido de que jurídicamente ya no
hay más que hablar iy políticamen
te... lo mismo: Lit 'nnica senda expe
dita es la del acatamiento de la Ge
neralidad a la sentencia del más al
to Tribunal de. la Nación. ,
Nos parece qué con demasiada fa
cil.dad se pierde de vista la índole
de la cuestión planteada. Han su
fr.do a la vez un rudo golpe la Cons
titución y el Estatuto. Está en litigio
la soberanía del Estado. Y en esto
es lo que hay que reparar. El resto
es ya cosa juzgada sobre la que no
se puede volver. El régimen autóno
mo asienta sobre la unidad nacional.
No se conceden autonomías a las
regiones para disgregar y desunir,
sino todo lo contrario, lo que se tie
ne presente y lo que se invoca cuan
do una autonomía se pide y se con
cede es que ella valga para estable
cer más sólidamente aún la unidad
de la Nación. Y si esta unidad rece
be un ataque a fondo cuando la so
beranla del Estado se desconoce y se
desacata.
Esto es lo que ha ocurrido en Ca
taluna. Se comprenderá que cuando
las cosas ocurren así y hay un Po
der que manifiestamente se levanta
centra el Estado, la palabra fórmula
resulte una cosa pálida, desvaída e
insuficiente. ?Fórmula? no la hay.
No puede haberla. No se la encontra
ría para ninguna. persona individual
o jurídica, para ninguna sociedad.
para entidad cle•ninguna especie que
se negase a obedecer una sentencia
firme e inapelable. ?Es que se con
cibe que después del fallo de un Tri
bunal los afectados por el mismo se
nieguen a su ,qumplimiento y enton
ces se dedique la autoridad a buscar
una fórmula? El Poder más débil y
claudicante, llegada esa ocasión, se
ponerse o desaparecer, comprendería
que se planteaba una cuestión vital,
que no sólo su dignidd exterior y
su prestigio entre la gente estaban
en peligro, sino su misma razón de
existir.
Es inútil decir que nosotros no de
seamos violencias. Tampoco las pe
dimos. Pero la violencia, cuando me
ditadamente la ejecuta el Estado
por medio de sus instrumentos pro
pios y con arreglo a la ley, no debe
llamare tal, sino considerarse como
simple ejercicio de las facultades le
gitimas del Poder. En todo caso tam
poco seria para nosotros motivo de
contento. Pero lo que no podemos
admitir en manera alguna es que
la actitud adoptada por los gober
nantes autónomos de Cataluna pre
valezca. Esta es la premisa, la con
dición "sine qua non". Cumplida
ella, será venida tal vez la hora de
buscar un medio de satisfacer aque
llas aspiraciones que se estimen pru
dentes y que no contradigan lo pre
ceptuado en la Constitución y en el
Estatuto.
Resumiendo, porque no es esta la
ocasión de largas disqu'sicic nes, ni
las requiere la claridad con que el
problema está planteado: a una sen
tencia del Tribunal de Garantías,
órgano supremo, cuyos fallos no ad
miten apelación y cuya soberanía se
extiende a todo el territorio nacio
nal, contesta una región autónoma
desobedeciendo esa sentencia y agra
vando su actitud, si cabe, con mani
festaciones reiteradas de una inso
lencia procaz. La soberanía del Es
tado se ve desconocida, el prestigio
del Poder en entredicha y la unidad
nacional en riesgo grave. Ante eso se
habla de fórmulas y componendas.
Y nosotros decimos rotundamente:
no puede ser. No se puede ni hablar
con la Generalidad de Cataluna has
ta que ésta públicamente declare
que acepta y acata el fallo del Tri
bunal de Garantías.
He aquí la condición indispensable
que imperiosamente exigen' a una,
con el orden jurídico quebrantado,
la soberanía del Estado espanol y
el prestigio de Espana. No creemos
que el cumplimiento de esa exigen
cia pudiera acarrear los fieros males
que quienes llevan adelante esta
maniobra política de gran estilo se
obstinan en suponer. Frente a un
Poder firme y decidido que impone
el cumplimiento de la ley..caben.; '
ciertamente, pocos recursos. Pero
habíamos de ver que en vez de una
parte — la peor y más desacredita
da — de Cataluna era la regióta to
da, y en vez de unos políticos derro
tados eran unos caudillos políticos en
auge los que se situaban en rebeldía
y pediríamos lo mismo que pedimos
hoy cuando no vemos enfrente sino
a las huestes de Companys y a los
residuos del bienio: que se dé la sen
sación clara de que con el Poder del
Estado espanol no se juega. Y que si
es preciso demostrarlo se demues
encontraría ame el dilema de im- 1 tre."
«LA NACION» DIU QUE EL QUE VOLDRIA SERIA
LA DEROGACIó O MODIFICACIó DE L'ESTATUT,
I JA QUE AIX1) NO POT ÉSSER, QUE EL GOVERN
DE LA GENERALITAT SE SOTMETI I FACI
UNA DECLARACIó EXPRESSA I ROTUNDA QUE
ACCEPTA I ACATA EL FALL DEL TRIBUNAL
DE GARANTIES
"La Nación". de Madrid. dlu que el
conflicte existent no és entre Espa
nya i Catalunya. sitió entre el Poder
central i l'Esquerra.
Ho argtunenta
"No hablamos del pleito con Cata
luna, porque entre Cataluna y Es
pana no puede eXLs'tir pleito. Cata
lua es espanola y los espanoles com
partimos orgullosos las glorias y las
prosperidades tatelanas. No hablarnos
tampoco de conflictos, perque ante la
soberanía del Estado y los derechos
que éste reconozca a cualquier región
no puede existir jfitnás una pugna
que no esté prevista en las leyes.
Nos referimos, pues, al pleito con
la Esquerra, que no es Cataluna, s5no
un grupo político donde no están re
presentados todos los matices de
aquellas provincias. Y ese pleito lo
ha debido resolver hoy el Gobierno
espanol en el Consejo que ha cele
brado, aunque, a nuestro juicio, debió
resolverlo al día siguiente de plan
tearse.
A estas horas ha dotoceinas la fór
mula concreta, 111 creertios que sea
conocida textualmente hasta que el
lunes tenga de ene metida el Parla
mento; pero sea cual fuere, coincidi
mos sin vacilaciones con nuestro co
lega "El Debate", que condensa su
pensamiento en el título de su eo.i
torial de hoy: "Lo primero, someter
se." Exacto. En etal cpestiones, y en
todas, lo prinke'Co qué' tienen que ha- „
cer los ciudadailds, ki knihmo' que las
entidades, es someterse al mandato
de los tribunales, a' los imperativos
de la ley y a la autoridad superior
constituida. No cabe en estos casos
luchar de poder a poder, porque se.
ría ridículo, vergonzoso para el por
venir y perjudicial para los propios
indisciplinados, que el día de mana
na no tendrían derecho a Imponer
sus resoluciones a las entidades in
feriores, ni aun a las particulares, ya
que éstas podrían coennir el argu
mento de que no es obedecible un
Poder desobediente.
De modo que, partiendo de la su
misión, que no es humillación, sino
obediencia debida y obligada, y del
respeto indispensable a la sentencia
del Tribunal de Garantías, con de
claración expresa y rotunda que se
acepta y acata, en todo lo que sea
coordinación de intereses legítimos,
nosotros no tendremos objeciones que
formular, porque la única que se
nos ocurre, que es la derogación o
modificación del Estatuto, para que
los políticos catalanes no vuelvan a
sentirse independientes y soberanos,
sino revestidos de igual condición que
todos los espanoles, no representa la
solución aplicable en estas circuns
tancias, porque para eso se necesita
rían unos Poderes decididos a man
tener su autoridad sin vacilaciones y
a no entrar nunca en componendas
cuando se trata de que no se que
brante en lo más mínimo la sobera
nía del Estado, que es la única indis
cutible y respetable."
LA LLEI, ENFRONT DELS REBELS
Diu «Informariones»
"Informaciones" publica un article
titulat "La única' id/anula. - Cumplir
la ley", i
"El lunes se exanilnará en el Par
lamento el problema • planteado a
Espana por la actitud delictiva de
la Generalidad de Cataluna al des
acatar el fallo del Tribunal de Ga
rantías Constitucionales concerniente
a la namadaelende Cultivos. Igno
ramos cuál será la posición que adop
te el Gobierno. Nos parece, sin em
bargo, que deberlaurbien clara: la
de hacer cumplir la ley y someterse
a los poderes legales del Estado, a
quienes públicamente los desobede
cen. Sea cual fuere, eS 'evidente que
los partidos que se desenvuelven den
tro de la legalidad no pueden adop
tar otra. Va en ello envuelto el pres
tigio del Poder público, el decoro más
elmental del Estado. Tal parece ser
el criterio predominante en ellos. Lo
ha anticipado Renovación Espanola.
Creemos saber que lo sustenta el par
tido agrario. No discrepará de él se
guramente el grupo que acaudilla don
Melquiades Alvarez. Tenemos la im
presión de que ése es también el crite
rio de la minoría popular agraria y,
naturalmente, de su Ilustre jefe.
Hasta la Lliga Regionalista és pro
bable que adopte el mismo punto de
vista. En cuanto a los demás partidos,
como se desenvuelven fuera de la
ley, y simultanean la actuación pú
blica i parlamentarias con las intrigas
revolucionarias, opuestas a la demo
cracia i al interés del Estado y de la
patria, lo natural es que aparezcan
en complicidad con los que pretenden
destrozarla. con tal de derribar el Go
bierno. A este Gobierno y a val
quier Gobierno que le suceda y que
no esté compuesto por ellos mismos.
Asistido de tan poderosa fuerza
parlamentaria, de los votos de la Cá
mara, de la opinión espanola entera,
que se le sumará con entusiasmo, el
Gobierno puede afrontar tranquila
mente todas las dificultades que se
le susciten en la empresa de defen
der el Estado y la Constitución, es
decir, la ley, frente a los rebeldes.
Para nadie es la vida pública actual
mente un lecho de rosas; pero cuan
do se lucha por el cumplimiento de
un deber, a nadie deben preocupar
les las consecuencias de sus actos.
Más bien deben asustar-le las de sus
omisiones."
«LA DIGNITAT DE LA PATRIA» PER DAMUNT
DE TOT, DIU TAMBÉ «INFORMACCIIO0NNES» el
problema national, substantivo y
eterno, de la unidad, de la vida de
Espana como nación, del vejamen a
lo que los espanoles tienen que con
siderar más sagrado después de sus
creencias religiosas: la dignidad de
la se
apasiona. se levan
ta y espera quién la guíe. Llega el
mcmento en que unos hombres, un
partido, -recojan ese ambiente, esa
pasión, esa masa que se incorpora.
Y por eso llamamos la atención de
quienes han venido orientando a una
parte muy considerable del país so
bre si es patriótico, conveniente y
natural dejar que un solo partido
enarbole ese estandarte que por estar
solo en esas manos, respetables, pe
, ro limitadas por sentimientos que
no todos comparten, parecía tener
ya un determinado color, o si es obli
gatorio sacrificar a la unidad de la
Patria compromisos, avances políti
cos del momento,' posición gobernan
te que si ayudan a la realización de
un programa, pueden dejar al parti
do que así lo haga vacío de conteni
do nacional y apeado del corazón
del país.
Es el momento ic la opción. Un
momento grave y decisivo."
En un altre lloc "Informaciones"
publica un quadre en el qual diu:
"Momento decisivo. - La nación es
lo más irnportante".—La gravissima
cuestión planteada por la desobedien
cia y desacato de la Generalidad a
los Poderes superiores del Estado crea
a los partidos políticos una situación
difícil que puede ser trascendental
para su vida 1 desarrollo.
Nos referimos, claro es, a partidos
de derecha, a partidos que por apo
yar al Gobierno se han de ver al
canzados por la responsabilidad que
éste contraiga ante el país.
Desde el advenimiento de la Repú
blica no se había presentado un caso
de la importancia de éste, y ante él
se impone la meditación y una cui
dadosa elección de la conducta que
deba seguir-se y. del cambio que con
venga emprender.
Porque entre los problemas que -
puedan dividir a los ciudadanos pue
de haberlos substanciales y adjetivos,
y hasta ahora, salvo el problema re
ligioso. todos los demás han resba
lado un poco sobre la masa neutra
espanola, que con mayor o menor
simpatía para uno u otro régimen
no veía en su cambio un motivo de
apasionamiento.
«LA VEU» OPINA QUE EL GOVERN DE LA GENE
RALITAT DE CATALUNYA S'HA DE SOTMETRE
AL TRIBUNAL DE GARANTIES
I diu que si es produia a Espanya un mastiment sentimen
tal d'hostilitat 'a Catalunya deis mouárquics, que la
Lliga ha impulsat — en tindria la culpa el Govern de Ca
talunya, i no el senyor Caimbó
"La Veu de Catalunya" ha tingut • Cal qué s'lipb?i e teta el seny na
el cinisme de publicar ahir aqueas tural del redstre pbble. Cal que tot
editorial. Diu: • nom contrffieuí que no pot invocar
"Un dels perills mée greus que com- se una solidaritat nadonal per a
porta l'actual situació del conflicte -une flnalitat de partit. Cal que tot
sorgit entre el Govern central i el hom recordi que no és patribticament
Govern autbnom és que pugui pro- lícit voler convertir la causa de l'Au
duir-se a les altres terres d'Espanya tonomia de Catalenya en un episodi
un moviment sentimental d'hostilitat de la lluita entre les dretes i les es
a Catalunya, com els que tantes ve- querre,s espanyoles.
gades han sabut suscitar els enemics
de la causa de les nostres llibertats.
No és po.ssible ele creure que els ho
mes responeebles deis partits que
Si aquest moviment es produje, exerceixen ene l'hegemonia de la po
crearia una situació dificilíssima que
. lítica catalaeall no vegin ja ben cla
impossibiliteeia dificultaria per a 1 rament elq hi ha al fons de eac
molt temps 1):11 egeeticórdia i la peedia- tal Á3onfflctenn vulguin aprofitar,
leiftaictaenmeecenst.,sel'noertsgasrilitvzaocteióru dceoplr'darireuaer per a centat is4 conducta i adore tar una actitud, la circumstáncia pro
nomia amb l'estabilitat i consolidado- videncial de no haver-se produit en
del regim. Un estat així de passió cara un moviment d'hostilitat que
perjudicaria igualment la República han fet tot el possible per a suscitar.
1 Autonomia. Tots hem de tez-J.1r un
interés vivíssim, a Madrid i a Bar
celona, que aquesta eventualitat no
s'esdevingui.
Doncs, bé. Aquest greu perill ha po
gut evitar-se fins ara, en part -orín
cipalissima, per l'actitud abnegada de
Lliga Catalana, que entieses dios ha
prestat segurament a Catalunya vis
serveis més eminente de la seva ac
tuació, sense que gairebe ningú no
se n'adoni, sense pensar que ningú
pugui agraír-ho, en compliment es
tricte deis seus deures patriótics se
gons l'enlairada concepció que en te.
Si hem tingut la sort d'aconseguir
fins ara que aquell estat passional
no s'hagi prodult, malgrat els dies
transcorreguts, caldria aprofitar pa
tribticament aquest paréntesi per a
evitar que sorgeixin conseqüencies
que tots hauríem després de lamen
tar i que causarien- perjudicis potser
irreparables a la nostra incipient Au
tonomia. El que la Lliga hagi pogut
evitar fins ara aquesta perillosíssima
eventualitat no vol dir que pugui evi
tar-la indefinidament.
Ningu no pet ceeure que aquest es
clat haurá de contenir-se si persisteix
el confiicte en els termes que ha estat
plantejat.
L'organització de l'Autonomía, corn
a part integrant de l'estabilitat i la
consolidació del régim, exigeix una política de concerdia i de cordialitat
efusiva entre el Goeern central i el
Govern antononi.Tot el que facin,
l'un i raltee, 'aquest sentit, será
una obra patriótica. l'es ciar que aireó
exigeix, com-a condició indispensable,
que l'un 1 l'altre 'se sotmetin lleial
ment a les normes í ala organismos
consetucionals que han de resoldre
les qüestions de competencia que en
tre ells puguin suscitar-se.
Lleialtat 1 cordialítat mútues són
indispensables per a la concbrdia,
sense la qual no podrien subsistir ni
l'Autonomia ni el régim. Fins ara
hem pogut evitar els perills que in
clouria una ruptura irreparable d'a
questa concordia. No vulgui ningú
continuar suscitant temeráriament
aquests perills."
LA
'toexp
"
cig rnés 031t.
és lYáncie
a I ec.n.%Cq'
Asseguranca combinada d'autombbils
Examinen la seva nova pólissa 1 solliciteu prima abans d'assegu
rar el vostre cotxe
ACCIDENTS DEL TREBALL - RESPONSABIL1TAT CIVIL - IN
DIVIDUALS - ROBATORI - AGRICOLES - REASSEGURANCES
Agencies a tot Espanya. — 1.200 sucursals a Europa
Dclegació general a Espanya ALCALA, 16, pral. — MADRID
(Edifici del Banc de Bilbao)
Agent General a BARCELONA: Andreu de Hita, Corts Catala
nes, 642, baixos. Telion 1174.2
«La Libertad» diu que el
problema catalá no es pot
resoldre amb ge,,stos catas
trófics, peró que la seva so
lució tampoc es pot trobar
en una crisi
"La Libertad", de Madrid, exami
na el conflicte existent entre el go
vern espanyol i el catalá, i díu:
"No creemos nosotros en la exis
tencia hoy de maniobras políticas
contra el Gobierno, entre otras ra
zones, porque no entendemos cómo
los maniobreros habrían de sacar
provecho de su actuación. El proble
ma sobre el que podría desarrollar
se una maniobra de este momento
el problema de Cataluna — no sería
lícito que lo aprovechasen partidos
gubernamentales para lanzarse en
tromba contra el banco azul. Una
crisis en estas condiciones habría de
ser algo más que una crisis de Go
bierno, y resultaría bien triste y
muy peligrosa la victoria que se al
canzara.
Hemos dicho repetidas veces que
somos partidarios de las soluciones
harmónicas y concordes, y no de los
gestos catastróficos. Creemos firme
mente que se puede negar, sin me
noscabo de dignidad de nadie, a
una fórmula que haga posible la re
lación cordial entre el Poder central
y el Gobierno autónomo. En este
sentido, el Gobierno de Madrid está
orientado correctamente, y a lograr
ese fin endereza todos sus pasos en
estos momentos. Pero pudiera ocu
rrir que en la sesión del lunes al
gún personaje republicano de iz
quierdas expusiera su criterio en
aquel problema y provocara, con sus
teorías extremas, la reacción de
otras minorías antitéticas y de gran
fuerza parlamentaria. Estas mino
rías — las de derechas — habrían de
expresarse en términos de igual ex
tremismo, aunque de signo contra
rio.
Ni uno ni otro criterio estarían
conformes con el criterio ecuánime
y equilibrado del Gobierno, y éste
se encontraría cogido entre dos fue
gos igualmente fuertes y peligrosos,
que podrían hacerle vacilar en el
banco azul.
Esperamos, no obstante, que una
noción de responsabilidad, que no
debe abandonar a los dirigentes de
la política en estos casos, se impon
ga sobre las apetencias personales y
sobre el deseo de obtener triunfos
políticos de inutilidad manifiesta.
25 juny de 1934
lA U EL PERFUM DELICIOf
bUE MAI NO ACABA 'DEVAPORARIE
/. P.
EXTRACTE.f- LOCIO CO.k,0fseter...Va.P.!Crtell0 R -./AV.,0
No creemos que haya personajes po
líticos de ninguna fracción respon
sable que, a cuenta de un problema
tan delicado y vidriosamente plan
teado, trate de obtener beneficio
beneficio personal.
La solución del problema de Ca
taluna no se puede encontrar en una
crisis, que siempre es una perturba
ción y Que en este caso sería motivo
de engreimiento para una de las
partes beligerantes.
Se encontrará más bien esa eplu
ción en una concordia de republica
nos, asistiendo a un Gobierno que
se encuentra, tal vez ahora más que
nunca, en el camino de un acierto.
Al hablar de la sesión del lunes
no anunciamos una crisis. Queremos
más bien alejar, con nuestra espe
ranza en el patriotismo de los re
publicanos — los viejos y los nue
vos —, la posibilidad de una pertur
bación que al Estado tan sólo perju
dicaría, que no beneficiaría a nin
gún partido pelltica y que conetitue
ría un precedente pelignee.no
hemos' de senalar, 'porque a los me
nos avisados habrá de alcanzárse
les."
«EL CATALANISME, PLE DE SABA POPULAR,
AMBICIÓS I CORATJÓS, AVANÇA EN TOT EL
SEU AMPLE FRONT», DIU ROVIRA I VIRGILI,
A «LA HUMANITAT»
A "La Humanitat", Antoni Rovira i
Virgili escriu:
'Qualsevelga que sigui el descab
dellamene i el desenllae de l'actual
cónflicte polftic, les jornades que vi
vim seran fecundes per a la doble
causa nacional 1 democrática. En mo
ments així, quan l'ambient es fa dens
i l'electricitat espiritual s'hi acumula,
les grans causes fan grans aveneos.
La marxa deis pobles cap a la Iliber
tat i la justicia no és un moviment
uniforme. Té períodes de lentitud,
d'aturada i de retrocés, 1 té 'pealodes
d'embranzida rápida, que són els
triomfals i els decisius.
Ara el catalanisme es troba en un
d'aquests períodes. Aquella embran
zida del 14 d'abril de 1931, que en
alguns moments semblá que esteva
en minva, s'ha fet més forte que
mai. Per setmanes i per dies es veu
l'espandiment i la penetració de l'i
deal catalanesc en les multituds del
nostre noble.
Gosem dir que el sentiment na
cional de Catalunya arriba a un grau
d'extensió i d'intensitat que no havia
tingut de segles ençá. Ha desbordat
del dos deis cenacles i de la eleda
deis parees, i ha envait les masses
treballadores 1 camperoles. Es el mo
ment gloriós en qué la idea es fa
carn, en qué el somni es torna reali
tat, en qué la doctrina es converteix
en historia.
• • •
Els ideals polítics, 1 sobretot els
ideals de nació, necessiten els sotracs
populars 1 els accessos de febre col
lectiva per a escampar-se 1 per a ar
relar-se. L'evolució normal va rnassa
a poc a poc. Calen les mutacions, els
salta, les embranzides, per a atran
car suficientment. En aquestes hores
densas, trepidants i febroses, s'avan
ea més que en anys 1 en decennís de
caminar pausat. El vent fort és el
que fa bategar millor la bandera de
la pátria i el cor deis homes.
Fer lliure una pátria és ja un gran
bé. Fer viure els homes d'aquesta pá
tria dina un régim de justicia, és un refore 1 una justificació de la lliber
tat. H1 ha emes social& on la idea de pátria només pot ésser compresa
en germanor amb la idea de justicia.
Per als proletaris de la ciutat, la lli
bertat de la pátria no és res si no porta un ascens en llur dignitat d'ho
mes 1 un millorament en llur condi
ce!) de treballadors. Per als pagesos,
la terra pairal on és lliure mentre
ella no posseeixen el tros de terra
damunt el qual cada dia treballen. Socialitzar la palde, fer-la entrar en l'esperit de l'obrer 1 del pagés, és vi talitzar-la, és engrandirea, és donar
li la puixanea irresistible deis moví
mente populars.
• * *
El Catalanisme veritable és aixó:
és el poble catale sentinese nació i
actuant com a nació, no ja per da
munt de les classes, sinó a través cíe
totes les classes; és el poble catalá
encarrilant el problema social en la
trajectória de la nació nostra, i no
pas apartant-lo del camí nacional. Els
múltiples problemes d'un noble han
d'ésser considerats, no separadament,
sinó conjuntement. El complex de la
nació és fet de tots els seus elements
socials i histories, de tots els seus
problemes vius 1 de tetes les seves
idealitats actuants,
ele8 yal que calina d'una Vegáda
els catalanistes arcaics que encara
sostenen aeló tan, alasuelkele fee
tris sense ter política. Ella no saben
el que és política ni el que és patria.
Ells encara voldrien que ens trobés
sim en aquells temps en qué el cens
del catalanisme el formaven uns
quants literats de Barcelona, un ad
vocat de Reus, un fabricant de Sa
badell, un arquitecta de Mataró, un
metge de Girona, un apotecari d'O
lot i un mestre de minyons de Llei
da... Avui, fer pátria és fer política,
i sobretot fer política social.
I per aixó el Catalanisme, pie de
saba popular, ambiciós i coratjós,
ayuna en tot el seu ample front.
Han caigut els murs. que impedien
l'entrada de la idea nacional catala
na en els vastos sectors de la nostra
democracia obrera i rural. Quan
veiem la bandera catalana fiamejant
per damunt de la multitud treballa
dora de la ciutat i del camp, sentim
que s'acosten per a Catalunya els
nous temps de plenitud."
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
De branca
en branca
LA MULLER DEL DR. DENCAS
S'HA FET DE LA UNID DEMO
CRATICA DE CATALUNYA
Es així, ta/ como ho diem a la cap
ealera. Peró a.questa noticia que a
algú Ji podria semblar una mica pa
radoxal, essent el doctor Demás ele
ment destacat 'de l'Esquerra i de l'Es
tat Catalá; és molt interessant pel
fet que la muller del doctor Deneas,
pertanyent a una famítia, de Lliga
Catalana—i havent representat en la
política de la Lliga alguns deis seus
membres papers destacats—, ha cre
gut que el seu lloc de lluita no po
dia ésser aquest partit i ha ingressat
a la U. D. C., inertes al qual el doc
tor Demás, heme liberal, no podia de
cap manera oposar-se,
ELOGI DEL BON POLICIA
Elogiem púb/icament aquest minyó
policia de la Generalitat que el dis
sabte, a la carretera de la Verneda,
plantava cara a tres atracadora i
ferit i tot per un d'ells (de Mereja),
el feria al seu torn 1 encara acense
gua detenir els altres dos (d'Alme
ria).
• Abel es trebana. Erutavant, i a ne
tejar Catalunya de tota la purria de
delinqüents que fins ara, per les tole
ráncies de moits funcionaris--eneara
que no tots—de l'Estat central—s'hi
hateen installat com a casa seva.
ELS VOLUNTARIS DE LA LLIGA
Sabem que davant la possibilitat
que Catalunya hagi d'adoptar una
actitud defensiva, Si era atacada yel
Govern central, alguns paisans s'han
ofert a determinades casernes que no
són de l'exércit per a posar-se a ltur
costat.
El pitjor d'airxo és que aquests mi
nyons són catalans i tenen la preten
sió de dir-se catalanistes, d'aquell
catalanisme de trenta anys que está
subordinat a la butxaca i en nom
d'aquesta fa tanta papers que hau
rien d'avergonyir els que da fan.
PRETENSIONS
Si som atacats i tracten de pren
dre'ns l'ordre públic, es natural que
Catalunya es defensará. Alzó es de
sentit comú.
Cal, per?), que tothom vetni perqué
no hi hagi cap sorpresa enlloc. Els de
la Lliga es vanen que si a Barcelona
és cert que la Generalitat resistirá,
oom té el deure de fer, en canvi per
Catalunya aixó será altrament,
aquest jovencell ros que els fa de di
putat per Tarragona salaba que a
Tarragona l'amo será ell.
Tarragonins: Ja ho sabeu.
feQ Damero
de l'esforg
1 benestar
I
• ;41, • •
si MASCÓ, 2,50
1.1TRE, 15 PTES
e/EMES E TiEnhat
:;‘ AGUA •
Friccions de Colónia
«Aneja» després de
l'esport. El cansament
és seguit d'un benestar
intens. L'energia reneix.
Queden ben trempats
eta nirvis i la plan roman
fresca i perfumada.
Perqué té una gran
concentració i ha estat
feto amb esséncies
naturals, és un element
higiénic anexe a l'es
portisme, als viatges,
al bany i a la netedat
personal.
!gua
de Colónia
"ANEJA"
PERFUMERÍA GAL ,MADRID. BUENOS AIRES
1
25 de 1934
_
Unes declaracions d'Antoní M. Sbert
L'Autonomia pot ésser amplia
da amb una Ilei espanyola,
peró mal m'ovada
La Base 22 de la .Reforma Agrária espanyola no vol
dir de cap manera que el Parlament catalá sigui
incompetent per a legislar sobre la terra
Heus ací unes declaracions d'Anto
ni M. Sbert, vocal del Tribunal de
Garanties de Catalunya, en arribar
de Madrid:
—Es diu que el Govern central de
cretará la nullitat de la llei del 12 de
juny...—li ha estat preguntat.
—Em sembla ofensiu per al Govern
de Madrid que hom digui aixó. El
Poder executiu no pot decretar la
nullitat de cap llei. Aixo només ho
pot fer el Tribunal de Garanties.
—Es que—diuen—fara aixó per
tal de fer complir la sentencia del
Tribunal.
—Dones la sentencia solament es
refevia al fet que la Llei del 12 d'a
brir estava votada sense competen
cia pel Parlament de Catalunya i
per a escatir si la materia de la llei
de 12 de juny está també fora de la
competencia del nostre Parlament
és necessari un nou recurs. Altra
/nene el Poder executiu faria de
jutge, essent part en el plet, i sobre
la base duna sentencia podria anar
tirant a terra tot el que li semblés
convenient. La declaració que amb
dues lleis són iguala no pot tenir efec
tes jurídica mentre no sigui feta pel
Tribunal competent.
—També ens diuen des de Madrid
que potser es presentará un projecte
de llei d'Arrendaments aplicable a
Catalunya.
—El que hauria de fer el Parla
ment de la República, en tot cas, és
dir, més ciar, ja que els tretze ex
cellentíssims senyors que votaren la
sentencia del Tribunal de Garanties
no ho han pogut entendre, que la
Base 22 de la Reforma Agraria no
ens pot impedir mai legislar en ma
teria de contractes i de política so
cial agraria. Per a mi és evident;
també en quedaren convençuts els
nou illustres companys que signaren
el vot número 2—conegut pel vot deis
deu-:-, entre els quals hi ha el presi
dent del Tribunal, que era ministre
de Justicia quan la discussió de la
Reforma Agraria i de l'Estatut i que
té motius per a saber millor que els
monárquica qué és el que volen dir
la nostra Constitució, l'Estatut i les
Beis republicanes.
Al veltant de /a Base 23 de la Re‘
forma Agraria s'está teixint un feix
d'inexactituds; amb tota la mala in
tenció política que podeu suposar, es
diu en les primeres planes de diaris
ex-catalanistes i en discursos i con
ferencies, que els diputats esquerrans
a les Constituents tenim la culpa
que Catalunya no pugui tenir la seva
llei de Contractes de conreu. Els se
nyors de l'Institut Agrícola Catala de
Sant Isidre van anar visitant els
mernbres del Tribunal de Garanties
amb un "dossier" en el qual es deja,
entre altres coses, que la Base 22 de
la Reforma Agraria era la causa de
la incompetencia del nostre Parla
ment.
Aquest argument, en els mateixos
fonaments legals de la sentencia, va
quedar esvait. No s'aguanta. Només
cal llegir la Base 22. Diu alai:
Base 22 de la Reforma Agraria:
"Quedan abolidas, 1:in derecho a
indemnización, todas las prestacio
nes en metálico o en especie provi
nentes de derechos senoriales, aun
que estén ratificadas por concordias,
laudos o sentencias. Los municipios y
las persones individuales o colecti
vas que vienen siendo sus pagadores
dejarán de abonarlas desde la publi
cación de esta ley.
Las inscripciones o menciones de
dichos gravámenes serán canceladas
en los Registros de la Propiedad a
instancia de todos o de cualquiera de
los actuales pagadores y por acuer
do del Instituto de Reforma Agra
ria.
Se declaran revisables todos los cen
sos, foros y subforos impuestos so
bre bienes rústicos, cualquiera que
sea la denonlinación con que se los
distinga en todo el territorio de la
República.
El contrato verbal o escrito de
explotación rural, conocido en Cata
luna con el nombre de rabassa mar
ta, se censiderará como un censo y
será redimible a voluntad del rabas
saire.
Una ley de
ción regulará
capitalización
se relacionen
redenciones.
inmediata promulga
la forma i tipos de
y cuantos extremos
con tales revisiones y
ANTONI M. SBERT
Asimismo los arrendamientos y lai;
aparcerías serán objeto de otra ley,
que se articulará con sujeción a los
preceptos siguientes: regulación de
rentas, abono de mejoras útiles y ne
cesarias al arrendatario, duración a
largo plazo, derecho de retracto a fa
vor del arrendatario en caso de ven
ta de la finca, estableciendo como
causa de deshaucio la falta do pago
o abandono del cultivo. Tendrán de
recho de opción y preferencia los
arrendamientos colectivos, prohibién
dose el subarriendo de fincas rústi
cas.
Para los efectos de esta ley serán
considerados como arrendamientos
en que el propietario no aporte más
que el uso de la tierra y menos del
20 por ciento del capital de explota
ción y gastos de cultivo."
—I ara—afegeix el senyor Sbert
tingueu en compte que per l'article
15 de la Constitució l'Estat es reser
va les "bases de les obligacions con
tractuals" i per l'article cinqué de
l'Estatut, la legislació quant al "dret
d'expropiació". Si la Reforma Agrá
ria que modifica les "bases de les
obligacions contractuals", afavorint,
amb l'interés social, el feble contra
el fort, l'arrendatari contra el pro
pietari; que expropia, ádhuc sense in
demnització, en algun cas; que decla
ra la nul•itat de tots els drets senyo
rials i de les sentencies i laudes re
ferents a aquests drets; si la Refor
ma no hagués regit, en aixo, a Cata
lunya, els nostres camperols s'hau
rien trobat en la situació excepcio
nal, en l'engany que la República
havia alliberat tot Espanya d'aques
tes deixalles feudals, eienys Catalu
nya, i que el nostre Parlament tam
poc no la podia alliberar mentre no
es modifiquessin la Constitució i
l'Estat. Es a dir, Catalunya hauria
continuat regint-se pel seu vell Dret
:1113, • 411_&•,
(1014:1»
"i(spor"
bb0401111-
tolla*
4,41"" al*"
Ost
Ngrodela roés
AUe1es
ohres
ettories.
lottodes
en e% seo
punt «tés just,
obeingut
de
de
De
%,o"on
,
agraden
Inés
perctuis són ato
coso•
RI1
AGUO
OIL100
„ 1000.„ _
rlyt RTIACIf
asease/
foral, sense possibilitats de posar-lo
al dia en unieses extrema.
La rabassa morta no s'hauria con
siderat com un cena redimible a
voluntat del rabassaire, els dieta se
nyorials—disfressats per concórdies,
laudes o sentencies, durant el segle
passat, en forma d'enfiteusi o cens
a Catalunya encara no haurien pres
crit. En resum, per a no allargar-ho
mes, sota l'autonomia, força migra
da, que tenim, ens haurien fet pas
sar una consolidació de totes les
ruines de les nostres velles institu
cions, que si un dia foren útils, avui
són materia per a la nostra histo
ria de Dret i cal continuar aquesta
historia, renovant-les amb l'alé de la
justicia social deis nostres temps.
Consentiment d'ambdues parta, auto
nomia de la voluntat, llibertat de
contractació... tot aixó ha caigut per
sempre més, percate és la llibertat
al servei deis rica i serveix per tal
que el pagés, i el més feble econo
micament, que necessita treballar per
viure, sigui "lliure" per a morir de
fam o acceptar les condiciona que el
mes poderós li vulgui imposar.
Vegeu per qué els diputats esquer
rana várem votar la Reforma Agra
ria i per qué les dretes no volien que
s'apliques a Catalunya.
Ara bé: la Reforma Agrária és una
llei ordinaria, que pot ésser modifi
cada per 51 vota contra 49, entre els
460 diputats. Menys d'una novena
part del Parlament pot tirar-la a ter
ra o canviar-la. Res del que aquesta
llei diu, no pot servir per a fer ar
gumenta contra l'Estatut, perqué
l'Estatut, cas que hi hagués incom
patibilitat entre la Reforma i la nos
tra Ilei d'Autonomia, és una llei su
perior i per sobre de tota altra. Es
una llei rígida, d'ordre constitucio
nal, no reformable per unes Corts
ordináries cense el consentiment del
poble de Catalunya. Si el poble de
Catalunya no ho vol, seran necessá
ries dues legislatures, amb dos ter
los dels vota de cada una, per a mo
dificar-lo. Es d'una ignorancia in
comprensible o d'una mala fe evi
dent .suposar que l'Estatut pot que
dar disminuit per la Reforma Agrá
ria. Les lleis ordináries de les Corta
espanyoles poden ampliar l'autono
mia, aplicant l'article 18 de la Cona
titució, o aclarir alguna conceptes,
pero empetitir-lo no ho podem fer
mai. Seria un acte revolucionad. al
qual Catalunya sabria responare,
aplegada entorn del seu Presiden:'
PRINCIPAL PALACE
Palau de l'elpectacle
Companyia de revistes de Mar
garida Carbajal
Avui, nit, a les 10'15: La revis
ta d'éxit insuperable
Las mujeres
del Zodíaco
per la super-vedette
Carlea Garriga Paco Gallego
10 formoses tiples - 40 Palace Girls
Fastuosa presentació
Exit mai no igualat
Demás dimarts, tarda:
CON EL PELO SUELTO
Nit, a les 10'45:
LAS MUJERES del ZODIACO
la rambla 3
E1OG1 DE JALE »EH
gqs he/as
d'arn
nostres lectors ho Sabien bé prou
, que ig
entre nosaltres i Jaunie Carner,
i la profunda estima que li tenim.
Dimecres passat, al Parlament
ci
'e lii dedi
espanyol, Jaume Carner era ob
jecte d'un doble homenatge:
l'homenatge que representava
l'atac de qué el feia objecte el
l'ho
cava, elogios, Indalecio
no
o
C r e i e m d'interés reproduir
aquest fragment d'In
dalecio Prieto, i
Val la pena que contestem al se
nyor Goicoechea;
Digué a:ixi in
"Su senoría (adregant-se al Se
nyor Goicoechea) ha cometido
una enorme injusticia, de la cual
n!e querello ante 3.
s
justicia ha sido víctima el hom
bre que, a mi juicio, de cuantos
hemos desfilado Por el Gobierno,
desde el 14 de Abril hasta hoy,
sean cuales sean la Jerarquía, la
historia y el prestigio de los de
más, ha prestado Mejores serví
-
'es0-
9
o
JAUME CARNER
cios a la República, que es don
Jaime Carner, con tal probidad,
Inteligencia y espíritu de sacrifi
cios, que por su gestión puede ser
considerade corno modelo de
hombres de Estado.
Yo no puedo contestar ahora
a S. S., con detalles meticulosos
de jurisconsulto, sobre si al aca
tar la sentencia en . última ins
tancia votada por el Tribunal
Supremo de París, en la querella
promovida por la Sociedad Porto
Pi, contra el Sindícate de la Naf
ta Rusa, y subsidiariamente con
tra la Companía Arrendataria
del Monopolio de Petroleos de
Eopana, oo out,1i O dejo de
cumplir el artículo 900 y pico del
Código civil; porque S. S. com
prenderá que yo no puedo impro
visar el conocimiento del Código
civil y sobre todo de los artículos
que están ya rozando el final del
primer millar. (Rialles.) Pero yo
digo a S. S., creyendo haber co
nocido muy adentro a ese hom
bre verdaderamente ejemplar,
que en el Gobierno es quien ha
sacrificado más, quien más alto
sentido ha puesto siempre, abso.
lutamente siempre, en decisiones,
y que ha constituido gran des
graCia para la República el he
cho desventurado de que una do
lencia grave le haya alejado de
las tareas ministeriales, porque
en ese hombre, de Probidad in
maculada, de magnifico espíritu
de sacrificio, de competencia po
lítica finísima y de un amor a la
República inextinguible, que se
fundía de modo maravilloso con
el carino de su tierra natal, Ca
taluna, en ese hombre había Un
gran gobernante republicano, y
ye no encuentro ahora alabraS
para exaltar al protestar contra
la injusticia con que le ha tra
tado S. S."
"La Veu" i "La Vanguardia" coin
cideixen a anunciar dos decrels
sobre Catalunya en els quals el
Poder central adoptada una actitud
de transigéncia
Josep Pla din a "La Veu de Cata
lunya" d'ahir, en la seva conferencia
de la una de la matinada:
"La situació parlamentaria sembla
que tendeix a aclarir-se. Els afers de
Catalunya podrien entrar en una fa
se que tot fa pensar que será reso
lutiva. Contra tot el que es digué
ahir, avui no hi ha hagut ni reunió
dels capa de minories, que mantenen
el Govern amb el senyor Samper, ni
s'ha celebrat el Consell de ministres
que s'havia de celebrar per tractar
dels afers de Catalunya. L'única per
sonalitat política de primer ordre
que conferencia ahir amb el senyor
Samper fou el senyor Gil Robles.
Hi ha la impressió que sortiran,
abans deLdebat parlamentad, dos de
creta sobre Catalunya. Es tracta de
trobar una fórmula jurídica i expo
sar-la en aquests decreta; fórmula
que será proposada pel president ala
capa de les forces parlamentaries. Hl
ha grans probabilitats que el senyor
Samper resisteixi aquesta crisi políti
ca. El "fiasco" de les esquerres és in
descriptible."
Per la seva part, "La Vanguardia"
diu també segons la informado par
ticular del seu corresponsal:
"Todo el interés político de la se
mana se concentró en los asuntos de
Cataluna. En este sentido, los dos
hechos políticos más importantes de
la semana han sido las reuniones
celebradas el jueves Y el viernes en
la Presidencia entre el senor Samper,
de un lado, y los senores Gil Robles,
Martínez de Velasco, Alvarez y Carn
bó. Parece que para hoy, sábado, es
taba anunciada otra conferencia,
aparte de un Consejo de ministros
exclusivamente dedicado a la cues
tión de Cataluna. Ambas reuniones
fueron suspendidas y la únic
por
a nicpapelr
sonalidad política que paz
Presidencia fué el seor Gil Robles.
En las primeras sesiones de la se
mana próxima se afrontará el pro
blema en el Parlamento. Todo hace
creer que el debate irá precedido de
la publicación de dos decretos relati
vos a la. cuestión, decretos que el Go
bierno presentará como fórmula a
las fuerzas parlamentarias.
Los contornos de estas disposicio
nes son prácticamente desconocidos,
a pesar de la gran cantidad de ni
mores que están produciendo. Se bus
ca la manera de hacer compatible la
sentencia del Tribunal de Garantías
Constitucionales con la creación de
una nueva ordenación legal de los
problemas relativos a la tierra."
G11/111 gATI BoB
Les habilidoses meditacions paliques
del diputat de Lliga Catalana
en Joaquim Reig
Un amic nostre ens ha trames, crear la discbrdia -entre els catalans,
amb lamentable retard, un retall d'un afegeix:
setmanari valencianista que es pu- "Peró cal confessar que obra con
blica a Valencia, el nom del qual trária a la llibertat de Catalunya no
sentim no recordar, que porta un tre- la fan els qui acuden ala camina
ball signat per Joaquim Reig, inten- legals — en un cas de competencia —
tant rebre la "Iletra oberta" que el que fixa el propi Estatut, sinó aquella
Comité polític d'Actuació Valencia- que no saben crear un clima de nor
nista d'Esquerra de Barcelona li di- mal convivencia entre catalana."
sil el 26 de maig passat. En al fa ró el senyor Reig va més lluny,
unes falsea afirmacions i sonaja
do-oPuesdju:
na mena tan poc elegant la nostra "Per a sastenir un altre criteri cal
pregunta, que ens veiem obligaba no- partir de la previa revisió de la Cona_
vament a intervenir, pregant a LA titució."
RAMBLA que doni cabrada a aques- ix
tes línies en el seu acollidor diari, nyAortL5emrr
aotuxeix: digué l'altre dia el se
te
el públic imparcial jutgi: "Las ensenanzas derivadas de la
La pregunta que, en nom dcla va- práctica aconsejan la reforma de la
lencianistes residents a Catalunya, Constitución y del Estatuto.v
dirigírem al senyor Reig és la se
güent:
I el nacionalisme "100 per 100" i
"?Quina opinió us mereix (raspo-arquitzant"
es
nent a un fet concret de doctrina i Així, dones, el senyor Reig, com
consciencia nacionalista lacte reallt- que desitja la unió deis catalana, ata
zat per Lliga Catalana en pressionar ca el Govern de la Generalitat de
el Govern Samper perqué aquest tra- Catalunya i el Parlament Catalá, i
metés al Tribunal de Garanties el en canvi li toca la barbeta a la Lli
recurs contra la Llei de Contractas ga. "Sernpre el 100 per 100!" Així
de Conreu que vota el Parlament de es defensen les :libertats d'un po
Catalunya Autónoma? El senyor ble!
Reig, que és mes advocat que no pas Preguem al senycr Reig que es
nacionalista, refuig de contestar com fixi en l'afecte contrari que ha pro
a nacionalista concretament, i ama- drat l'atac del seu "Amo", Lliga Ca
gant el seu doctrinarisme, ens con
testa com un senzill passant d'advo-talana,
per a dividir ala catalana:
"S'han posat a les ordres de la Ge
cat.
A
neralitat de Catalunya, per a defen
nosaltres el jui del senyor Reig,
-
com a home de lleis, no ens int,eres-sar
les llibertats d'aquest poble",
sa en aquest assumpte, tata vegada
que bornes de reconeguda vaina ju
rídica (perdonen que entre aquests
no comptem el Sr. Reig), i que per
cert no són catalana, ni d'esquerra,
han dit ja la seva paraula censu
rant al Tribunal de Garanties l'haver
emés un fall polític i no jurídic, que
és com calia a l'esmentat organisme.
El senyor Ossorio i Gallardo, home
de dreta, ha dit que la Llei votada
pel Parlament catalá és constitucio
nal. Ja sabem que el senyor Reig
ens dirá que essent el senyor °aso
leo tan amic de Catalunya, no podia
mancar la seua amistat a aquest po
ble donant diferent opinió. Dones bé,
refugiem el senyor Ossorio per no
haver estat tan gallard com és el se
nyor Reig.
Peró nosaltres, que som d'un espe
rit inquiet i un xic cabuts, rebus
quem entre els homes de dreta i
en trobem un altre. El senyor Sán
chez Roman. Creiem que el "capda
vanter valencianista" (?) no es quei
xara d'aquesta elecció. Dones bé, el
senyor Sánchez Roman també afir
ma que la Llei votada pel Parlament
de Catalunya és constitucional. Ara
bé, si el senyor Reig és tossut i
vol discutir-ho com a advocat, 11 pre
guem que cerqui aquests senyors, ja
que al nostre Casal, per ara, no hi
ha advocats, puix solament els nos
troo ronglos eón formats per obrera
i industrials, pero aixó sí, d'un es
perit "netament nacionalista".
El senyor Reig, que es queixa que
en les darreres eleccions a diputats
de la República els valencianistes de
Catalunya no li do/láser:a els nos
tres vots, afegeix que nosaltres Ji
vam fer la "guerra". Aixó és fals.
Nosaltres publicarem un escrit con
testant les nombrosíssimes pregun
tes que els nostres amics ens van
fer. I perque aura la veritat, copiem
l'esmentat escrit:
"Essent nombrosíssimes les consul
tes que ens han estat fetes al nos
tre Secretariat, i moltes també les
cartea que hem rebut en el mateix
sentit, i essent impossible contestar
a tatas elles particularment, per man_
ca d'adreça d'alguna remitents, con
sultant-nos si el candidat a Corta se
nyor Reig, que presenta en la seua
candidatura Lliga Catalana amb ca
rácter valencianista va a la finita re
presentant els valencianistes de Ca
talunya, hem de contestar ferma
ment i categóricament el següent:
Primer. — Que Actuació Valencia
nista d'Esquerra de Barcelona, junt
amb les seues Delegacions del Prat,
Sant Boi, Calaf, Sabadell, etc., etc.,
és rúnica entitat valencianista a Ca
talunya i no ha "autoritzat ningú"
parqué representi els valencianistes
de Catalunya en les properes elec
cions del día 19.
Segon. — Que Actuació Valencia
nista d'Esquerra protesta enérgica
ment que Lliga Catalana (tan fra
cassada en el seu fals catalanisme)
vulgui ara explotar el naixent espe
rit valencianista per a posar-lo als
peus deis vells servidora de la mo
narquia. i així ceo bralitzar tot espe
rit de reconstitució moral i polític
dels pobles d'Iberia, que tot just ara
es desvetllen per reconquerir la seua
premia personalitat i regir-se per au.
todeterminació."
Pero com que el senyor Reig es
deu a 1-Amo" (o sigui Lliga Cata
lana), ens respon amb aquest para
graf tan significatiu de la seua "fo
bia" a tot el que sigui esquerra, re
publica i "nacionalista 100 per 100".
Ens diu:
"Cal recordar que l'actitud del ca
talanísme historie (vol dir Lliga Ca
talana), en oferir-me un lloc en les
seues candidatures no pagué ésser
més generosa i més amical envera el
País Valencia."
I continua: "AixO exigia un mí
nimum de correcció per la meua
pan, consistent a defensar per un
costat, com el "primer", ala punta de
vista dels meus "electora".
Está aixó alar? Els electora del se
nyor Reig són els lligaires de Cambó
i Ventosa, que xifren els seus ideals
máxima en els afers financers. El
senyor Reig, per servir 1-Amo" sa
crifica i trepitja el seu "nacionalis
me 100 per 100". Pero encara hi ha
més: el "capdavanter valencianista"
(?) ens pren a nosaltres per un Ju
des, el qual per un rossegó de pa
vengué la seua consciencia i el seu
ideal. Ens tira en cara l'anterior es
crit que publicárem el dia abans de
les darreres eleccions, i ens diu:
"Perb no cree que hagi d'amagar
el meu criteri, després d'ésser re
querit per una valencianistes, encara
que aquests no tingueren "present al
que els obligava" la significado
meua."
I el senyor Reig, com que no vol
entre altres partita 1 grups de dre
ta i esquerra, els següents: Esquer
ra Republicana de Catalunya, Estat
Catalá, Unió Socialista de Catalu
nya, Unió Democrática de Catalu
nya, Partit Nacionalista. Republica,
d'E,squerra Palestra, Nosaltres Sois,
Federals, 'Radical Demócrata, Par
tit Nacionalista Catalá, etc., etc. I
per si encara fos poc, a una Invita
do del Comité Polític d'Actuació Va
lencianista d'Esquerra abudiren al
nostre estatge nombroses represen
tacions deis nacionalistes bascas, Pa
zo Galleguista i Estado Aragonés.
Totes aquestes Entitats, junt amb
nosaltres, anaren, "complint un sa
grat deure de solidaritat nacionalis
ta", a dir-li al President de Catalu
nya.:
"Honorable President: per a de
fensar les llibertats del País Catalá,
que són les nostres, us oferim els
nostres braços i les nostres vides:
Present!"
I com que ja sabem l criteri del
senyor Reig en l'aspecte nacionalis
ta quin és, li diem que no li con
testarem al retruc que ens pugui
fer puix que en casos com aquest
de
•
DIGNITAT NACIONALISTA
són ala fets ala que prevaleixen
no pas el malabarisme de les seues
paraules.
EL COMITE POLITIC D'ACTUA
CIO VALENCIANISTA D ' ES
QUERRA DE BARCELONA.
Com procedeix el Govern
lerrouxista contra els socia
listes espanyols
La detencíó del díputat Hernández Zancajo
Creiem interessant, porqué es vegi
com procedeix el Govern Samper
contra els socialistas espanyols, re
produir el discurs del diputat Her
nández Zancajo en el qual dóna
compte a la Cambra espanyola de
coas fou detingut. Diu:
"El PRESIDENTE: El senor Her
nández Zancajo tiene la palabra.
(Expectación. Los escanos se animan
un poco.)
El companero HERNANDEZ: Voy
a ver si con la mayor brevedad po
sible puedo relatar objectivamente el
atropello que conmigo se ha cometi
do anoche.
Circunstancialmente me encuentro
viviendo en el pueblo de Pozuelo, a
unos doce quilómetros de Madrid.
Enterados dp mi domicilio, algunos
companeros acudieron a verme hace
unos días para que hiciera una ges
tión cerca del diputado por esta
provincia senor Zapata i del senor
Prat, abogado que había de interve
nir en un juicio que se ha verificado
esta tarde. Para conocer el resultado
de estas gestiones salieron a mi en
cuentro en el último tren, que llega
a Pozuelo a las doce menos diez. Estos
amigos me habían hecho observar
que la guardia civil que hacía el tur
no en dicha estación estaba detrás
de ellos. Ya había yo advertido que
algunas noches era seguido durante
algunos pasos. Anoche observé que
esta persecución era relativamente
larga, y con el fin de evitar dudas
e incertidumbres, yendo acompanado
de una hermana y de su marido, se
me ocurrió hacer presente a la pa
reja mi condición de diputado, con
objeto de ahorrar-les tal molestia. Y,
efectivamente, les aguardé, me volví
hacia ellos y les pregunté: —?Vienen
ustedes detrás de nosotros? Me con
testaron: —No le hemos preguntado
nada. Les dije: —Pues miren ustedes,
soy diputado, como lo puedo acredi
tar con el carnet. —Eso—respondie
ron—no nos vale para nada—. Imme
diatamente observé que el auxiliar
del número dió tres pasos, corrió el
cerrojo del fusil y me encanonó, a
la vez que el otro dijo: "Manos arri
ba!". —Le hago saber a usted que
soy diputado, y en mi condición de
diputado no puedo tolerar que se me
cachee—. Aunque sea dura, no pue
do menos de decir la palabra que
empleó en la contestación que me
dió: —Si no se deja usted cachear
—me dijo, agarrándome por la so
lapa de la americana—le voy a dar
una "hostia", y como guardia civil y
como hombre le levanto la tapa de
los sesos si se pone tonto.
Yo, ante aquel atropello, y viendo
la exaltación de mi hermana, como
mujer, le rogué que fuera a casa a
dar aviso. Me hicieron el cacheo, pre
guntándome si tenía armas. Dije que
sí, y senalé el bolsillo en que la lle
vaba. Me preguntaron si tenía licen
cia y guía, respondiendo negativa
mente. "Pues queda usted detenido",
me dijeron.
Rogué a mi familia que me acom
panara, y la pareja se negó a este
acompanamiento; y en tanto que iban
a mi casa a dar el recado a que an
tes aludía, pasando cerca de la esta
ción, entré en ella con el propósito
de llamar por teléfono para advertir
lo que me sucedía. La pareja también
se negó. Rogué a los senores que es
taban al frente de la estación que
me acompanaran; dijeron que lo sen
tían, pero que no podían abandonar
su obligación. Requerí com testigos
a los que me conocían, y, efectiva
mente, el factor que estava allí dijo
que me conocía por ir diariamente
a tomar el tren. Entonces advertí al
número de la guardia civil que si yo
tenía que ir solo adonde radica el
Juzgado, a dos kilómetros del pueblo,
me negaba en absoluto, y que no sal
dría de la estación en tanto no ha
llara persona que me acompanase.
No le debieron satisfacer estas ma
nifestaciones, porque inmediatamente
dijo: "Verá usted cómo va." Sacó
una bolsa, abrió unas esposas y me
las puso en las munecas, diciendo:
"Ahora viene usted." En ese instante
llegó mi hermana con mi cunado, y
dijo: "Vamos todos"; pero no pudie
ron venir, y a los quince pasos de la
estación el número sacó otra vez la
llave y me desesposó.
Mi hermana se echó a llorar, y les
dijo, por las manifestaciones que ha
bían hecho, que eran unos bandidos,
que lo que pretendían era aplicarme
la ley de "fugas", y con cierta ino
cencia la guardia civil dijo: "Senora,
?usted cree que vamos a aplicar la
ley de "fugas" en medio del pueblo?"
Seguimos el camino, y a su mitad
cruzó un automóvil. Rogué a su con
ductor que me lo prestase para ir al
Juzgado; tras una ligera discusión
me manifestó que si así lo ordenaba
la guardia civil, no tendría inconve
niente en ello. El jefe de la pareja
dijo que él no lo ordenaba, que no
era asunto grave ni urgente, ni ha
bía heridos, y por consiguiente, como
era una cuestió de bravata, había
que ir a pie hasta el Juzgado. Efec
tivamente, seguimos andando, y en
el camino surgió cierta discusión,
advirtiéndoles yo la enormidad que
suponía el pl'oducirse conmigo en la
forma en que lo hacían. Me dijeron
que eso no era ningún inconveniente,
que no había nada que impidiera el
cachear a un diputado, puesto que
exactamente igual'se había procedido
con el senor Lozano, siendo también
diputado.
Llegamos allí y aguarcfamos a que
se avisara al 'comandante del pues
to y al juez del pueblo. Cuando vino
el comandante del puesto, a la una y
cuarto de la manana, se pusieron a
hablar con él durante un cuarto de
hora en la plaza del pueblo, sin que
nosotros pudiéramos escuchar la con
versación. Nos llicieron salir del sa
lón posteriormente y comenzaron el
atestado con una. máquina de escri
bir. Escuchamos la lectura de este
atestado, y de otro, y al cabo de dos
horas, allá a las cuatro y cuarto de
la madrugada, se nos mandó entrar
para prestar declaración. Presté la.
declaración, hice constar mi protesta,
se transcribió todo ello y di mi con
formidad. Pasó el asunto a manos
del juez; éste aguardó a que viMe
ra el secretario, y el secretario me
preguntó que si me comprometía a
estar a su disposición. Contesté afir
mativamente, le di mis serias y en
tonces dijo que podía retirarme. A
las nueve de la manana, marché a
casa, donde recibí (pues había en cargado que se notificara a algunos
companeros lo sucedido) la visita de
dos representantes de la minoría so cialista, los amigos Negrín y Lamo
neda, quienes me han acompanado
hasta Madrid a exponer aquí esto que
ha ocurrido."
SINT
Cada día
APERITIUS
RESTAURANT
TES
Sortida de Teatres
amenitzats per la formidable
Cm! Boys Orchestra
Aquest any, si voleu menjar bé, pr
veu Cuina Catalana i Basca "0,'-
RIO", Consell de Cent, 255. cost -
Muntaner. Obert tota la nit. T. 32353
4 r_ambla
Informadó espanyola
Com estavi' la qüestió cata
lana a Madrid, dissabte al
vespre
El senyor Cambó seria par
tidari de declarar l'estat de
guerra a Barcelona
MADRID, 24.—El cap del Govern
havra anunclat que en un Consell
extraordinari es reanviarien impres
sions sobre la situada catalana. Abri
les coses, es canviaren impreasions
particulars entre es ministres i da
vant les ,..dificultats amb qué to
para e/ t'Oba•ern prep deis quatre
caps política- 'de' les rninories gover
-namentalaa sepyors C:unbó, I Ro
- Mes. Melquiades Alvarez i Mattínez
de Velase°, taiat I dret, corre vulgar
han expressat el seu criteri favorable
a la declaració de l'estat de guerra a
Barcelona.
La decisió del Govern de presen
tar-se davant les Corta i l'actitud del
cap del =teta, ha fet variar les po
sicions, i és possible que dilluns no
hi hagi debat politic. ajornant-se
aquesta qüestió fina que no se ce
lebrin noves reunions amb els capa
de les minories i en les quals quedi
aprovada aquesta fórmula, que sem
bla resoldria la qiiestia
El ministre Cid opina sobre
el problema catalá
Madrid, 24. — El ministre de Co
nv r. encime, senyor Cid, ',repintat
schre daré pen.sava del problena
tala Its da:
plet entre el Poder central 1 el
PRELIS REDUITS I
PALLAROLS. — Passeig de Grácia, 44 I
linent es ante i adopta l'acord de de
manar a laeelirealea un vot de con
' llanca per aal de..resoldre el plet de
-Catalunya.ae6t era seria defensat oel
• radical senyor Martínez Grozco.
El sensor Gil Robles sassabenta
d'aquests propasits, i a les 11'30 del
mati de dissabte visita el cap del
Govern, exposant les conseqüencies
que podrien derivar-se de la posició
en la qual el Govern es collocava. El
senyor eamper sembla que exposá
al seu visitant la resolución adoptada
pel (3overn, com a conseqüencia de
l'actitud de violencia exterioritzada
pela quatre capa abans esmentata.
La fórmula proposada pel Govérn
1 que es vol sotmetre a coneixement
de les Corta de la República és la
següent: anullació de la llei aprova
da pel Parlament catalá i concessió
d'atribucions legislativas a la Gene
ralitat de Catalunya en relació amb
l'agricultura.
Sembla també que en el cura de
la conversa el senyor Samper en
Govern de la Generalitat, en el fons
és jurídic, pera no és possibledin
dependitzar-lo de la política. No vull
parlar d'aquesta qiiestió. Els re
frecs entre el Govern 1 la regió au
tónoma eren previsibles. sobretot per
la manca de _mediatització ami> que
s'hagué de procedír per a atorgar
l'Esta tut.
Confío en el patriotisme de tots,
perqué s'arribi a una olució justa.
Sóc, dones, optimista.
Expectació i desorientació
entorn de l'abséncia d'acti
tud del Govern central
quant al problema catalá
" Madrid, 24. — Hom espera amb
expectació el dia de denla.
Resolta la vaga del carnp, és evi
dent que el problema que més preo
cupa tots és el de Catalunya, la so
lució del qual molts no veuen pas
clara.
CAMIONS
Productes GENERAL MOTORS
Concessionari: JOAN FLOT1TS
Tamarla 95 1 97 • Teléfon 31506
senyá al senyor Gil Robles un ar
t'ele de "El Debate" que havia des
ser publicat el dijous, completament
tatxat per la censura.
Sostenia el criteri, l'esmentat arta
ele, que s'havia de complir, fos com
los, la sentencia dictada pel Tribunal
de Garanties, 1 deja, entre altres co
ses. el següent: "Que aixó pot pro
vocar la petar.? Qne hi Carena Que
com a conseqüéncia d'aixó pot venir
la dissolució de les Corta? Qué hi fa
rem!"
El senyor Gil Robles, davant d'a
questa actitud decidida del cap del
Govern, féu marxa enrera, ja que
entre altres coses el senyor Samper
it digné:
—El que tombi el Govern haura
de fer-se'n cárrec.
Plantejada alai la qüestió davant
tina erial imminent, el senyor Gil Ro
bles transigí en la proposta del pre
sident del Govern.
La retirada estratégica del senyor
Gil Robles sembla que ha disgustat
profundament el senyor Martínez de
Velasco i. aLš altres capa de les mino
. ries gvernarnentals.
En la reunió celebrada pela capa
de les mInbries amb el senyor Sane
1
Si, efectivament, existeix aquesta
solució, el senyor Samper serva molt
bé el secret, i la censura s'encenaga
de fer-lo encara més amagat.
Avui no hi ha hagut possibilitat
d'adquirir informes nous, porqué la
major part dels personatges polítics,
fugint de la calor, o porqué la jor
nada de dema els atrapi més rapo
sats, han sortit Lora de Madrid, a
passar el dia al camp.
Cal fer constar que, suprimida per
la censura aquests darrers caes teta
informació que es referís al plet ca
tala, sobretot quan feia alguna al
lusió a l'actitud de la CEDA, o de la
dreta, el públic de Madrid es traes
del tot desorientat. Es dila oficial
ment, que existeix una fórmula, itseeo
ensems es dóna a entendre, per le
conferencies que el senyor Samoer
ha celebrat aquests dies amb ;es
dretes i per la suspensió del Consell
d'ahir, que la solució no és tan tact
com es vol ter veure"
Crisi, ja es parlará de la
qiiestió catalana per
1' octubre
MADRID, 24. — No s'ha arribat,
ni de molt, a un acord entre les mi
I MOBLES, PREUS REDUITS
PALLAROLS. — Passeig de Grácia, 44
per, el més intransigent fou el senyor
Gambó.
. Sembla que també hi hagué discre
pÉtncies entre els ministres en dis
cutir-se la fórmula. Pis ministres es
taven conformes quanti, a l'anullació
de la llei de Contractes de Conreu i
en les saricions als agricultors, que
una vegada -derogada la llei de con
tractas de, Conreu pel Govern cen
tral. no acateasin la derogació. Peró
en la part segona en la qual es parla
de la be de la Reforma agraria,
en el sentía de concedir atribucions
legislatives a la regió autónoma, sor
giren les discrepancias. Defensaren la
tesi del cap del Govern els senyors
Villalobos. Guerra del Río i Iranzo i
la combateren els senyors Cid i Sala
zar Alonso.
En les converses sostingudes amb
el Govern els quatre capa de minoria
9•111•••
nones governamentals i el Govern,
quant a l'actitud que cal adoptar en
front del problema de Catalunya.
La situació sapear embolicada,
els rumors duna crisi ministerial
segneixen circulant amb molta insis
tencia. Hom dóna per fet el plante
jament de la erial per a després
d'ésser aprovats eta pressupostos, i
s'indica la possibilitat que es formi
un Govern presidit pel senyor Del
Río, que, com és sabut, representa
en l'actual gabinet el grup politic al
qual pertanyia el President de la
República.
Aquest Govern defugiria la qües
tió catalana, fina que a l'octubre es
produís un canvi de política, donant
se el poder a les esquerres, amb dis
solució del Parlament 1 convocatoria
de les noves Corta.
bovanemem
YESTIT 1 DEAL::
• P ER'
IST.111
.Y.M1
•-••;•:,
NODEI
-APirosi,a-of›- -
Americana i Pantalon
Arnekicana amb- 6?3,
dcimtaIon Ptas.
PORTAFERMISA 13
P ea.
Primer que tot, els pressu
postos, i la sessió patrióti
ca... dijous, si no fa mal
temps
MADRID, 24 .— Després de l'en
trevista celebrada ahir entre els se
nyors Samper i Gil Robles, hom as
segura que en la ses.sió de dama, di
Iluns, tampoc no es plantejará, al
Congrés la qüestió de Catalunya.
Sembla que les sessions de deme,
dilluns, les de dimarts i potser
de dimecres, seran dedicades exclu
sivament a la discussió 1 aprovació
deis pressupostos. Aquesta és una
qüestió indispensable per tal que la
situació quedi aclarida per a poder
enfrontar-se després amb el plet de
Catalunya.
El monárquic Goicoechea
voldria : que ens sotmetés
sim, prendre'ns l'ordre pú
blic, i exigir responsabilitats
«a los rebeldes»
Madrid, 24. — El líder de "Reno
vación Espanola", senyor Goicoe
chea, parlant sobre el problema ca
tala, i sobre les imprassions que li
mereix. ha dit que amb un Govern
con.scient de la seva responsabilitat
i segur de la seva forea, el plet no
hauria hagut d'existir, o si hagués
sorgit ja catana resolt.
"Yo comprendo que el deber
que en estos momentos tiene el Go
bierno que cumplir sea quizás muy
poco grato, pero hay que cumplirlo.
Jurídicamente no hay más que
una solución, que es esta: Dar efec
tividad inmediata sin la menor di
lación, a la sentencia dictada por el
Tribunal de Garantías, es decir,
cumplir a la vez el Estatuto y la
Constitución. Y si jurídicamente no
puede haber más que ésta, política
mente se va al mismo resultado. ?Có
mo se va a desamparar el derecho
de lo más sano, más espanol y más
traeajaanr da la Cataluna agrícola?
Ese es el problema.
Lo que hay planteado hoy no es
un problema de modificación del
Estatuto, sino de estricto cumpli
miento del mismo. No quiere eso
decir que el Estatuto sea ni mucho
menos un régimen ideal. El régimen
del Estatuto si no ha fracasado ya
camina directamente hacia un fra
caso. Nació para resolver definitiva
mente el problema catalán y no so
lamente no lo ha resuelto sino que
lo ha agravado.
Yo pienso en esta trascendental
cuestión con toda serenidad, porque
me doy cuenta de la importancia
del asunto y de la hora histórica en
que vivimos.
Después de pensar serenamente y
desprovisto de toda pasión no veo
más solución que el desenvolvimien
to inmediato de estos cuatro grupos
de medidas.
Primero. Cumplir la sentencia,
porque el' no cumplirla o el desna
turalizarla equivaldría a dimitir la
soberanía del Estado espanol más
allá, del Ebro. El Tribunal de Ga
rantías es hoy el organismo único
constitucional de conexión entre la
región autónoma catalana y la Re
pública espanola. Destruir su autori
dad seria tanto como reconocer de
hecho la independencia de Cataluna.
Segundo. Adoptar medidas de se
guridad que la conducta seguida por
la región autónoma hacen indispen
sables y no necesito aquí anunciar
cuales han de ser dichas medidas.
Basta con repasar el contenido del
párrafo 11 del articulo IX del Esta
tuto para fácilmente averiguar de
qué se trata.
Tercero. Evitar por medidas le
gislativas que conflictos de esta es
pecie puedan plantearse en el por
venir.
Cuarto. Exigir por las vías lega
les y constitucionales a los rebeldes
las debidas y necesarias responsabi
lidades.
Si como creo, el martes próximo
se debate el asunto en el Parlamen
to, razonaré extensamente y con de
talle mi actitud y mi propuesta.
Tengan ustedes la seguridad de
que si yo estuviera a la cabecera del
Gobierno, de que no vacilaría en
hacer lo que deba hacerse, porque
hay que hacerlo para el bien de Es
pana y Cataluna.
Parece — 11 digué un periodista
que se trata de hacer una maniobra
política.
—Ante este caso inconcebible —
contesta el senyor Goicoechea —, e
inverosímil indudablemente estamos.
Hay espanoles tan ciegos, tan apa
sionados y tan inconscientes que no
ven en el actual conflicto catalán
más que un medio para derribar el
Gobierno y facilitar la campana a
los sectores de izquierda. No sé si
tal deseo ha nacido en el llano y as
ciende hasta la cumbre, o si ha naci
do en la cumbre para alimentar las
esperanzas de los llaneros. Pero tris
temente es así. Compadezco a los
que piensan y obran de ese modo, y
espero que Espana entera nos hará
justicia
Me parece imposible que no se ad
vierta que alrededor de Cataluna
hay planteado en Espana un proble
ma de ser o no ser, con repercusión
nacional e internacional, muy seria
y muy honda. ?Quién se atreve a
profetizar en loa momentos actuales,
cuánto durará este Gobierno? La
vida del actual Gobierno está y se
guirá estando en estos momentos y
en todos, pendiente de un hilo. Se
.maginan para evitarlo la calamidad
de una disolución. Naturalmente es
hoy muy lejos de ello. No tengo otra
finalidad que decir y defender lo
que creo es el derecho.
La experiencia de mi vida políti
ca al lado de don Antonio Maura,
me ha ensenado que cuando más
rotunda es la verdad que se recla
ma, más lejos está del poder y más
cerca del corazón y la conciencia
del país. Hace ya siglos que Luís
XI decía: "Quien no sabe fingir no
sabe reinar", y yo digo: "Mas vale
no reinar, si para reinar es nece
sario utilizar como único camino el
fingimiento."
Els monárquics bilbains fan
literatura barata
MADRID, 24.— El cap de Reno
vación senyor Goicoechea,
ha rebut el docament segiaiet de la
Juventud Monárquica de Bilbao:
O- no
permanecer
eBnBu
bao
ni callada ante la aran situación que
los enemigos de la Patria han creado
a la integridad nacional, como
desmembra
re
mate a t un proceso
dor, que tiene su punto de partida en
odo
el turbio pacta de San Sebastián. Está
próximo fraudes, el momento aquel,
predicho por Menéndez Pelayo, en
que Espana, entregada a las oligar
quías desbordadas, amenazada en
convertirse en un nuevo conglomera
do de Reinos de Taifas, solucionaría
el pleito insoluble de los nacionalis
mos disgregadores. Quienes lo impul
saban reconocerán ahora lo grave de
su error y la inmensidad del dano
causado.
En esta hora en que todas las fuer
zas subversivas, desde los internado
Dallamos marxistas — enemigos del
orden social, que niegan la Patria por
odio de clases — hasta los separatis
mos — enemigos del orden nacional,
que aborrecen a la Patria por supues
tos morbos racistas —, se lanzan a
una feroz embestida contra la misma
ceencia de Espana, católica y una, es
cuando queremos nosotros, como vis
caínos netos, elevar nuestra protesta
contra la actitud intolerable, aunque
perfectamente lógica, de la minoría
parlamentaria nacionalista. Al propio
tiempo, esperamos de la elevada cultu
ra y elocuencia de usted, que sea el
portavoz para reiterar nuestra modes
jun—y "de 1934
—
ta pero firmísima adhesión a las fuer
zas nacionales de la Cámara, para
todo cuanto sea defensa de la mudad
nacional y-de la soberanía del Esta
do. Adhesión que se nace entusiwita
hacia la minoría monárquica de Re
novación Espanola, que, sin vacilacio
nes ni temores, declara su fe en los
principios históricos y tradicionales
de nuestra Patria.
Queremos manifestarle, además, có
mo nuestro espíritu vizcaíno se rebela
indignado contra ese arrogamiento
tie representación monopolizada de
todo lo que hay de auténtico en la
historia y tradición de nuestra tie
rra, por un sector partidista de la opi
nión vascongada, que no vacila en
prestarse al juego turbio de una ba
ja maniobra política, confundida en
estrecha alianza con socialistas y ma
sones, con tal de salvaguardar la
suerte futura de un improbable Esta
tuto de carácter eminentemente pre
bendario, hipotecando para ello, du
rante el tiempo que sea necesario, la
confesionalidad del Partido, que se
exhibe con insistencia, o plebiscita
rias.
Sea esta carta, excelentísimo senor,
una exposición breve, clara y neta de
nuestra situación política ante el mo
mento presente: de adhesión a la uni
dad de Espana, y de condenación pa
ra la rebeldía de las hordas de la An
ti-Patria; de repudiación absoluta del
sistema de Estatutos, que no son sino
medios de combate y trincheras con
quistadas al Estado; de identificación,
en fin, con toda campana que en
este sentido se realice en las Cortes
espanolas y en los campos y ciudades
de la tierra hispana.
Y nada más, sino animarle para
que prosiga su brillante campana
contra los que desean someter a Es
pana a un nuevo yugo de barbarie,
entre el fango de las corruptelas, la
sangre de los ciudadanos asesinados
y las lágrimas de la Patria eterna.—
La Junta Directiva. Bilbao, 20 de ju
nio de 1934."
Els diaris de Madrid contínuen
opinant sobre el problema
catalá.
MADRID; 24. — Heus aci el que
diuen alguna periadics referent a la
situació política i a la qüestió de Ca
talunya:
«El Sol» remarca l'interés
del Consell d'avui
"Durant el dia d'avui hi herirá
tempa de solares perqué puguin ésser
redindes alguhes diferencies que pro
jecten una determinada ombra sobre
el camí que el Govern es proposa ;a
guir. El Consell de ministres de demá
té gran interés, peró passiblement
tot alló interessant que hi sigui trae
tat no será conegut fins que Samper
s'aixequi a parlar en el Congrés.
El Govern desitja que la Cambra
sigui la primera en conéixer quina
és la seva actitud, i no vol donar un
tema tan delira& als grups deis co
mentadors c la política, ni a rapas
sionament deis partits. El problema
és nacional, i I Cambra de la Repú
blica ha ae pronunciar-se sobre ell,
sense mnetfflea asta la pressió de nin
gú, posantae a rallarla de la saya.
missió histórica en aquests moments."
«El Debate» és optimista
"Sembla que el motiu principal de
l'ajornament fou el fet de no estar
feta la reclacció de les disposicions
que s'anuncien, 1 que es proposen
com a mesures de Govern. Aquest po
drá de tetes maneres acudir directa
ment a la Cambra per donar comp
te de les saies decisions.
La impn sió en els medis polítics
era Inés upar/lista ahir que no pas
els altres cites."
Diutambé "El Debate" que dilluns
al matl es reunirá la minoria Popu
lar Agrára per tractar d'aquest
problema.
«El Liberal» dóna la veu
d'alerta. «Es una maniobra
que ens portaria a la guerra
civil d'Espanya amb Cata
lunya»
"El Liberal":
"Ja ho hem dit moltes vegades: els
diputats de l'Esquerra es retiraven
del Parlament espanyol victorejant
República npanyola i les llibertats
espanyoles. Els catalana no pretenen
entaular licgi amb la sobirania de
l'Estat espanyol, sinó amb un Go
vern que cabrá de servir l'interés na
cional presentant recurs a una llei
catalana que molestava la Lliga, con
tra una llei que ni de prop ni de
lluny afectava cap interés de cap
altra regló ni de l'Estat republicá.
Es una maniobra complicar en aixó
la sobirania nacional, 1 alguna cosa
més que una maniobra, un crim in
duir a la violencia, a una violencia
que ens portarla a la guerra civil
d'Espanya arnb Catalunya. Aturerra
nos. Que pensin en la responsabili
tat que contrauen eta que ens hi por
ten, malgrat la censura, és a lir,
emparant-se en la censura, que no té,
pel que nosaltres diem, les mateixes
mesures.
Volen que el gos s'enfelloneixi. Es
ben ciar. El mateix Govem se'n deu
adonar, i és per aixó segurament que
ha suspés el Consell extraordinari
que
anunciat per a ahir. Veurem si la
sessió de demá, será dedicada a pres
supostos o aixer
-
els
diem, a enfollir
el gos. Es troba a punt de mossegar,
primers que n'hauran de sofrir
les conseqüencies seran els que po
dent-ho evitar no ho privin. Portar al
Parlament la qiiestió catalana, i pre
sentar-la allá com un atemptat de la
Generalitat contra el Govern de la
República seria falsejar la veritat
amb el sinistre propósit de desfermar
una repressió injustificada.
Com que ningú no es troba despre
vingut, ningú no li cal sotmetre's;
peró admetent el cas d'haver-hi algu
na resistencia, seria una reacció -le
fensiva. El confiicte és tan nimi, que
no té altra importancia que la que
se li vulgui donar. En tindrá moka
si ha de servir corn a protesta per
anar contra l'autonomia de Catalu
nya; molt poca, si honradament hom
l'exposa en el seu veritable sentit."
«Ahora» remarca l'impor
táncia d'aquesta jornada
"Ahora" es limita a dir que di
lluns será un día de gran interés po
lític, tant per la decisió que pugui
adoptar el Govern al metí en el Con
sell, com per les derivacions d'aquest
acord al Parlament
«A B C» es refia que el Go
vern central será enérgic
"Per les noticies recollides alur en
alguns centres política i a la Cambra,
és passible que s'arribi a una solució
que acabi amb el conflicte de Cata
lunya. Sembla que el Govern fará al
Parlament una declaració enérgica,
sempre, peró, dintre la llei i seguint
el camí radical. El Govern segueix la
patita que s'assenyalá al mateix mo
ment de sorgir el plet amb la Gene
ralitat: serenitat i prudeneia, sense
excloure l'energia. Eta ministres con
fien que en la sessió de dilluns s'acla
riran moltes coses i demostraran que
el Govern compleix amb el seu deure.
o
o
o
0000000 00• 0000
MiddarrAft
No puc ter res i, no obs
Iant, no estic malalt.
Unicament aquests maleTts
inervis, que son, per dissort,
ránima del treball...
CEREI3RINO MANDRI
venp el malestar perqué equi
libra el sistema.
Mal no falla; per ésser !no"
lensiu, pot pen4re's sempre,
•
•••
•
•
•:•:::4 V.* -
••••• ••• • •¦•• • ••1; •••••• • • • • ••• • •••
• •4• •• ••• • • • • • • • • «o,.wat,. •
*u. • :
•
41% • • • . • • • • • • • • • • • • •• • • • •
CCREDRINO
IANIDIVI ••':... .
trimoni va renyir i el marit va ti
rar una planxa al cap de la seva mu
llen
Aquesta va caure sense sentits
sagnant i el marit creient que l'ha
via monta, es va tirar d'un quart pis
al pati, i queda mort.
Esclata una bomba aban
donada
MADRID, 24. — En San Fernando
del Jarama dos nens del caporal de
la guardia civil varen trobar una
bomba pela voltants de la caserna.
La van recollir i la portaren a la
cuina de la casa on la c,olpejaren.
La bomba va esclatar i feri greu
ment un deis nens i deixant mal
parat l'altre.
També esclata un cartutxo
abandonat
MADRID, 24. — Als afores de Ma
drid dos joves varen trobar un car
tutxo de fusell, el qual els va escla
tar, ferint un d'ells greument.
000 0O O OO 0 O 0 O O O O 0 O O0000 O O O 00 O
VESTITS DE BANY
de les millors marques arab els millors preus Models exclusius
F, Vehils Vidal
32, Aving. Portal de l'Angel, 34 — 7, Piala Univernit,,t, 7
Accident
<.><o>,o<~o><>~
L'entrevista de dissabte
Samper-Gil Robles, explica
da per «El Socialista»
"El Socialista" diu:
"Sembla' que en l'entrevista de
Samper amb Gil Robles, celebrada
dissabte, Samper mostrá a Gil Ro
bles un article que havia de sortir
dissabte passat a "El Debate" 1 que
la censura anula íntegrament. En
aquest article hom sostenia el criteri
clos, defensat per Gil Robles i
altres capa de minoria en les conver
ses que han tingut amb el president
del Consell, de ter complir tot se
guit la sentencia del Tribunal de taa
ranties Constitucionals.
En aquest article es deia: "?Que
aixó pot provocar la crisi? Que hi fa
rem! Que com a conseqüencia d'aixó
pot venir la dissolució del Parla
ment? Qué hi farem!"
El senyor Gil Robles, davant l'ac
O O O • 0 000 0 0 0 00 0 0 0 0000 0 0 O 0 0 0 0
o
o
oo
o
o
o
MADRID, 24. — Un taxímetre que
baixava pel carrer de Buenavista i
que portava el senyor Lluís Barrera,
va anar a topar contra una parada
de tramvia. Eta ocupants de l'auto
móbil quedaren greument ferits.
Ovejero, académic de San
Fernando
MADRID, 24. — A l'Academia de
Belles Arta de San Fernando ha tin
gut une ahir la presa de possessió
del nou academie senyor Andreu
Ovejero. El nou academie arriba a
l'Academia després d'una intensa
tasca pedagógica i artística que han
fet d'ell una de les personalitats de
més relleu en el món artístic es
panyol.
Va presidir la sessió el President
de la República i assistiren també
els ministres de la Governació i
d'Instrucció pública. Nombroses per
Copes d'Esport
MEDALLES Fi A CONCURSOS
VIDUA E. SEGURA
Fabricad() 1 venda: CLARIS, 19 Teléfon 10782
•••wg•••••••••••••••¦•••••••
titud del Govern, condensada pel se
nyor Samper amb la frase: "El que
faci caure el Govern, ell se n'haurá
de fer carreca recula com sempre, i
transigí amb el president del Con
sell.
La retirada estratégica de Gil Ro
bles sembla que molesta intensament
el senyor Martínez de Velasco. Horra
assegura, també, que en les reunions
celebrades pels esmentats caps de mi
noria amb el senyor Samper, el més
intransigent era el senyor Cambó, car
sostenia que el Govern havia de de
clarea l'estat de guerra a Catalunya
aixi que fou coneguda l'actitud de la
Generalitat."
Tranquillitat
MADRID, 24. — El subsecretari
de Governació ha declarat que hi
ha tranquillitat absoluta a tot Es
panya.
A Badaona, provincia de Sória, hi
hagué un incendi que va destruir
per complet una fábrica de ferina.
L'incendi es va produir degut a l'ex
plosió del motor de gas de la fá
brica.
Fet de sang
MADRID, 24. — En un pis del
carrer de Molinos de Viento, un ma
•••
sonalitats del món artístic i lit,erari
hi assistiren també per testimoniar
la seva simpatía al nou academic.
El nou academie va dissertar so
bre "Concepto actual deis museus
artístics" i la seva dissertació fou
molt aplaudida. Li va contestar Fa
cademic senyor Sánchez Cantan.
Una vegada acabats els parla
mentes, el senyor Alcalá Zamora va
imposar al senyor Ovejero la meda
lla de la República.
I l'escopeta?
MADRID, 25. — En l'exprés de
Barcelona han arribat els diputats
de la Lliga senyors Rahola, Tries de
Bes i Ventosa i Calvell.
Trobareu
IIIM¦••¦••
la rambla
a Madrid
ale quioscos del carrer
d'Alcalá 1 de la Porta
del Sol
TEATRES
TEATRE CÓMIC
REVISTES. Avui, nit, a les 10'15:
La revista de pisar éxit
LAS CHICAS DEL RING
LAURA, FINILLOS i ALADY.
Dema, tarda, a les 5'15. BUTA
QUES, 1 PTA. GENERAL, 060: !AL
PUEBLO! !AL PUEBLO!
Nit, a les 10'15: LAS CHICAS DEL
RING.
MARICEL - PARK
Gran Parc d'Atraccions
FUNCIONA TOTS ELS DIES
TARDA I NIT
Entrada al Parc, 50 céntima Fu
nicular 1 entrada, 1 Pta. Funicular
fins a les 2 de la nit.
Dijous, nit, Revetlla de Sant
Pere. Grandioses festes de
Revetlla
CINEMES
CINEMA PARIS
Tarda, 430. Nit, 945
REVISTA -:- Sari Maritza en
NOCHES EN VENTA
amb Charlie Ruggles. Exit de l'a
passionant film
La cabeza de un hombre
Divendres, matinal a les 10'30,
ji continua de 330 a 9.
PUBLI CINEMA
Sessió continua. Seient, UNA
pesseta. NOTICIARIS, DOCU
MENTALS, VIATGES, cte.
SALONS CINAES
Capitol
Avui, dilluns, tarda, a les 4, i
nit a les 945:
La chica del surtidor
(528 tarda i 945 nit)
Anuncios por palabras
per Magda Schneider (4 i 648
tarda i 1105 nit).
Catalunya
Avui, dilluns, tarda, a les 4, 1
nit, a les 045:
CLONDYKE
530 tarda i 9'45 nit)
De mutuo acuerdo
(4 1 640 tarda i 11 nit)
COLISEUM
Avui, nia a les 10:
Estrena d'un nou doble progra
ma Paramount.
LA HORDA MALDITA
interpretat per cinc estrelles fa
rnoses,
— i —
Tuya para siempre
per Frederic Sylvia 1 March Sid
ney.
•
Avui, tarda, de 4 a 8. Nit, a les 10:
LUCIE ENGLIS
en la graciosa comedia
CUIDADO CON LAS CAMPESINAS
preus d'ocasió
per pocs dies, a
t_ e 1FÉ & ESCODAArFIVELLER (Fernando), 38 M
ji..y de 1934 a ramb a
L'organització del Cinema a Catalunya
setembre de 1932, el conseller de
Cultura, Ventura Gassol, prengua la' •
iniciativa de proposar al Govern
la Generalitat la creació d'un Comi
té de Cinema que, al seu día, po
gués c,entralitzar i coordinar totes
les activitats cinematográfiques de
Catalunya.
El Comité de Cinema de la
de Cinema). d) Pel President i un
representant de la Comissió de
Cultura de l'Ajuntament de Barce
lona. e) Per un representant de la
Federació de Mestres Nacionals de
Catalunya. f) Per un representant
de les Institucions de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, un del
eee,.
L'antic Pavelló de Romania, de l'Exposició de Montjuic,
habilitat per a la instaHació deis Serveis de Cinema
Origen del Comite.—A primers de
Un Comité d'estudis. — El 18 de
novembre de 1932, el Govern de la
Generalitat acordá crear un Comité
d'estudis encarregat de presentar un
report referent a la possible estrúc
turació i organització del Cinema a
casa nostra. Aquest Comité el for
maren els senyos següents: Manuel
Ainaud i Joan Delclós, del Consell
de Cultura; Guillem Díaz-Plaja, de
la Universitat; Joan Sábat, del Ci
nema Amateur; Márius Calvet, del
Cinema Comercial; J. Cerner Ri
balta, del Cinema professional pro
ductor; P. Ventura i Virgili, del pe
riodisme cinematografic; Ignasi Ar
menbou, del Turisme; M. Joseph i
Mayol, com secretari.
La Generalitat de Catalunya i l'A
juntament de Barcelona. — Cal fer
constar que amb la presencia del se
nyor Manuel Ainaud en el Comité
d'estudis quedava establert el lligam
entre la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament de Barcelona i s'esta
blia entre les dues Corporacions el
decidit acord de laborar activament
L per la cinematografia catalana.
Creació del Coinite dt elinoiria de
Generalitate — El repert presea
-tal per l'esmentat Comité d'estudie
meresqué l'aprovació del Govern de
Catalunya, i en data 15 d'abril de
1933, el Consell Executiu de la Ge
neralitat acordá publicar el següent
decret creant el Comité cte Cinema,
en les condicions que s'exposen. El
decret, que figura en el número 26
del "Butlletí Oficial de la Generali
tata de l'esmentada data, en la pá
gina 316, cliu textualment:
DECRET. — Un deis faetors més
influents en la vida collectiva és
avui indubtablement el cinema.
No es tracta simplement duna me
na d'espectaele. Al seu voltant es
desvetllen tantes pcssibilitats d'acció
Departament de Governació de la
Generalitat de Catalunya, un del
d'Economia i un del de Finances que
nomenará el Conseller de Cultura.
IV.—E1 Cos consultiu en pie es re
unirá tres vegades l'any, en la data
que assenyalará el seu President,
per tal d'estudiar les qüestions ge
nerals del cinema i presentar pro
postes.
V.—A part d'aquestes tres reunions
reglamentaries, podrá ésser convocat
sernpre que el President de la Co
missió Executiva ho cregui necessa
ri o quan ho demanin la meitat deis
seus components.
V-Iae-En el trámit i estudi de les
qüestions, sempre que no recaigui
informe del -Cos con'sultiu en pie, la
Comissió Executiva consultará els
elements de la consultiva que siguin
afectats per les qüestions que s'ha
gin de resoldre.
VII.—La C,omissió Executiva tin
drá com missió resoldre totes les
qüestions que la Generalitat li con
fil, o les d'iniciativa própia, un cop
aprovades per aquella, i donar el
curs corresponent a les decisions
del Cos consultiu.
VIII. .,-- eanavació de la Co
missió Executiva, coreespondrá al
Censeller de Cultura, i les deis mem
bres del Cos consultiu es fará per
meitat cada dos anys, o bé quan els
membres ces,sin en el cárrec que els
ha donat la representació.
IX.—La Comissió Executiva for
mulará, un pla d'organització i tots
els reglaments neces.saris per al fun
cionament del Comité, els quals hau
ran d'ésser aprovats pel Govern de
la Generalitat
X.—tes oficines del Comité ani
ran a cárree d'un secretare el qual
sera secretare del Comité, i de tots
els seus organismes, amb veu, per?)
sense vot.
Una sessió de Cinema
cultural i duna influencia i d'un in
terés tan considerable per a la vida
del país, que no hi ha cap institu
ció de Govern que pugui desenten
dre's avui d'intervenir-hi collaborant
en el seu expandiment i procurant
influir-ne les directrius en benefici
de la collectivitat.
Per aquest motiu la Generalitat
de Catalunya va iniciar l'organitza
ció d'un Comité, el qual, després deis
primers tanteigs realitzats i davant
l'expectativa de possibilitats d'actua
ció, convé estructurar definitivament
dotant-lo deis mitjans necessaris
per 'a deeenrotllar la seva actuació.
A- -peopesta, donés, del Censeller
de Cúlturit, i cracord eral) el Con
sell Executiu,
Decreto:
1.—El Comité de Cinema de la Ge
neralitat de Catalunya constará d'un
Cos consultiu i duna Ccmissió Exe
cutiva.
II.—La Comissió Executiva será
constituida pels meneares designats
per la Generalitat, de Catalunya, en
data 18 de novembre del 1932, i pel
senyor Alexandre Gale en substitu
eió del senyor Manuel Ainaud, 1 pre
sidida pel Conseller de Cultura o la
persona que ehl delegue
III—E1 Ccs consultiu será presa
dit Del President de la Comissió _Exe
cutiva i integrat com segueix:
, a) Per la Comissió Executiva. b)
t'el President i un representant de
la Mútua de Defensa Cinematogra---
fica. c) Pel President i un represen
lant de l'Associació de7mpre3sar1s
erEspectac.es dee.Cataiunea. (Seeciae
Escolar
Barcelona, 10 d'abril del 1933.—E1
Conseller Delegat, Caries Pi 1 Su
nyer. — El Conseller de Cultura,
Ventura Gassol.
EL PLA D'ESTRUCTURACIO I OR
GANITZACIO DE CINEMA
A CATALUNYA
Conjuntament amb ranterior De
cret creant el Comité de Cinema i
confirmant els components del Co
mete d'estudis per als cárrecs de la
Comissió Executiva del Comité, el
Govern de la Generalitat publicá al
"Butlletí Oficial" el pla d'estructura
ció i organitz,ació del Cinema pro
posea pel Comité d'estudis, el •qual
'és ccen segueix:
Ordre.—E1 Comité de Cinema de
la Generalitat, creat per acord del
Consell del día 15 de novembre del
1932, es diseosa a realitzar la fina
litat de la seva creació, que és la
d'estructurar l'organització del Ci
nema a Catalunya, en tots els seus
aspectes, 1 especialment en l'educa
tiu i cultural. Per atendre, dones, el
funcionament de resmentat Comité,
Aquest departament resol:
TITOL I
. Generalitate,
Article 1. El Comité de Cinema
de la Generalitat• de Catalunya -en
tendrá en toles les qüestions de Ci
nema a Catalunya, com a organiame
depenent de la Generalitat de Cata
lunya. -
Art. 2. Per a realitzar les seves
taseues. el Cele :te estará. subclividit
en Pené.a.ies- aece.ona:
Ponéncies
I.—El Cinema en l'ensenyament i
com a divulgació de cultura general.
II.—El Cinema en el seu aspecte
comercial i económic.
111.—El Cinema com element de
propaganda turística.
IV. — Producció cinematográfica
professional 1 amateur.
V.—Relació i intercanvi.
Seccions
1—Cinema pedagógic i cultural.
II.—Cinema comercial i económic.
111.—Films de turisme.
IV.—Producció professional i ama
teur.
V.—Secretaria.
TITOL II
Cinema pedagógic i cultural
Art. 3. La Secció de Cinema Pe
dagógic i Cultural será regida per la
Ponencia 1, el Cinema en rensenya
neent i com a divulgació de Cultura
general.
Art. 4. La Secció de Cinema Pe
dagegic 1 Cultural exercirá les fun
cions següents: a) Aplicació del Ci
nema en tots els graus de rensenya
ment a Catalunya. b) Aplicació del
Cinema a la Universitat, Institut-Es
cola, Escola Normal, Escola del Tre
ball, etc., i en tetes les Institucion,s
culturals de Catalunya. c) Prepara
ció a l'Escola Normal deis futurs
Mestres i Mestresses per a la utilit
zació del Cinema a l'Escola. d) Apli
cació del Cinema cultural a tots els
sectors de la vida nacional. per m'e
5-4.41,m
següents: a)
üestions refe
tográfica.
per la Ponencia del seu nom, i des
ue realitzi, adopti o
b) Intervenció directa mi la produe
prepara
Art. 10. La Secció de Producció
,i porper
Professional i Amateur, estudiará la
i
sigui zut_
jançant la creació duna Escola de
Cinema o per altres solucions que
proposará al Consell de &afeen de
la Generalitat.
será regida
TITOL VI
Inter
peArrlta. lple.
Secretaria
canvi i per un secretani que será a
la vegada el secretare del Comité. La
néLanci
secretaria centralitzara teta la fei
na material de rorgenització de les
diverses Secciona mentre no es crein
Institucions que hagin de funcionar
duna manera propia.
Art 12. La secretaria del Comité
de Cinema tindra al seu canee els
serveis següents: a) Secretaria pró
piament dita. b) Relacie i Intercan
vi. c) Biblioteca cinematográfica,
amb la c,orresrenent Secció de Re
vistes. d) ComPilació de dades i es
tadístiques sobre Cinema. e) Cine
ma general, amb les diverses classi
ficacions que respondran a les direc
tives de les Seccions Pedagógica, Co
`ssaa zaeea'~esaae\
eseek..„e ea- a
'
'
'''' -sa •.,‘ ` \ Z'...., ......„11 ,,,
'
''' \, \01,
\e'
-!E',1' I
Illiii
‘k,
'444
VEN'_ A GASSOL
Conseller de Cultura de la Generalitat,
creador del Comité de Cinema
je de cursos, projeccions. missions
culturals, etc. e) Programació i dia
tribució de filme educatius i cultu
rals en tetes les esteres de la cultura
i de l'ensenyament oficial a Catalu
nya. f) Legislació i exercici de la
censura pedagógica. g) Dictaminació
sobre la veritat científica deis filme
educatius. h) Assessorament peda
gógie en la producció deis nostres
films educatius i culturals. i) Legis
lació sobre Cinema apte i no apte
per a infanta. j) Catalogació deis
reportatges cinematográfica que fa
cta referencia a la no,stra !ida so
cial o política. k) Catalogació 1 es
tudi de les d'aerses possibilitats deis
filme en general, amb mires a fer
possible un cha l'estudi complet de
la histeria del Cinema.
TITOL III
Cinema, comercial i económic
Art. 5. La Secció de Cinema Co
mercial i Económic estará regida per
la Ponencia del SEU nom.
Art. 6.—La Secció de Cinema Co
mercial i Económic desenrotllará les
funciona següents: a) Execució a Ca
talunya de t,otes les disposicions del
Govern Clantral referents a Cinema
com a espectacle públic. b) Idem íd.,
com a indústria. c) Idem íd., com a
comen. d) Exercici de la Censura
governativa. e) Projecció deis films
arribats per despatx temporal a la
Duana. f) Inspecció de locals, tant
pel que respecta a sanitat com a
aconclicionament de seguretat públi
ca. g) Collaboració a la Legislació
Central sobre Cinema, en defensa
deis interessos de Catalunya.
TITOL IV
Films de turisme
Art. 7. La Secció de Films de Tu
risme será regida per la Ponencia
del seu nom.
Art. 8. La Secció de Films de Tu
risme desenrotllará les funcions se
güents: a) Aplicació del Cinema en
la propaganda turística de Catalu
nya, d'acord amb els Serveis de Tu
risme de la Generalitat. b) Asses
sorament i intervenció en la produc
ció deis nostres films de Turisme.
c) Orientació als cinematografistee
professionals o amateurs sobre el pai
aatge, monuments o folk-lore de Ca
talunya. Per aquesta fundió la Sec
ció de Films de ,Turisme creará un
ancha fotegráfic dels temes indioats,
el qual posará gratuitament a la dis
posició deis productors de films na
cionals o estrangers.
TITOL V
Producció Professional i Amateur
Art. 9 La Secció de Producció
Professioual Amateur sera, reeiaa
Ir
It
te,
mercial i de Turisme. f) Distribució
de Films i Apareas que respondrá
a les ordres de les diversee Secciona
i a les programacions respectives.
g) Museu cinematográfic i Arxiu del
filn en els seus diversos aspectos,
a.ssessorat per les corresponents Sec
cions. h) Sala de proves al servei de
-tetes les Seccions. i) Intervenció i
Caixa.
Barcelona, 10 «abril del 1933.—El
Conseller de cultura, Ventura Gas
sol.
L'OBRA DEL COMITE
DE CINEMA
En el curt termes d'existencia que
porta el Comité de Cinema de la Ge
neralitat, ha realitzat una obra con
siderable.
El Cinema a tes escoles
Des del dia 4 de maig del 1933 en
que quedá organitzat el nostre equip
de projecció sonora ambulant, s'han
realitzat més de 75 sessions de cine
ma a les escoles. Entre les escolea
principals de l'Ajuntament i de la
Generalitat, figuren les següents:
Institut Escola del Parc, scola Nor
mal, Escola del Treball, Grup Esco
lar Giner de los Rios, Blanquerna,
Grup Escolar Pere Vila, Grup Esco
lar Lluís Vives, Grep Escolar Ramon
Llull, Grup Escolar de la Plaga Co
mes, Grup Escolar Baixeres, Grup
Escolar del Carrer de la Diputació,
Patronat Domenec, Ateneu Cultural
Avenç, Casa de Caritat, etc., etc., en
algunes d'elles repetides i sistema
tiques sessions. La projecció de films,
de més a más, sha estés a escoles i
institucions de fora, entre elles, Es
cotes de Cornella Escota del Treball
de Masnou, Bibliioteca Popular i Es
coles de Granollers, Escoles de l'A
teneu Igualadí de la Classe Obrera,
Escoles de Masnou, de La Garriga,
de Badalona, de Rells, de Premiá de
Mar, etc., etc. Durant l'estiu se ce
lebrá un curs de quinze sessions
(tete els dissabtes) a l'Escola del
Treball. Sha collaborat, de més a
més, amb sessions, de vegades amb
conferencies, en institucions cultural
c,om l'Ateneu Enciclopedic. S'ha es
tés també la tasca a la Semi-Colónia
Escolar d'igualada, on es feren cinc
sessions, i a la Semi-Colónia de Ter
rama, on se n'hi feren quatre; una
cada setmana.
A les darreries del curs passat es
realitzaren sessions especials, una a
l'Escola del carrer de Casp i una al
tra al Grup Lluís Vives, dedicades
exclusivament als mestres 1 mestres
sea. per tal que els films fossin das
sificats 1 catalogats pedagógicament.
En aouestes sessions s'entaulk con
yero p1:194ca entre eIleiggata tle1
Generalitat
Comité, 1 els mestres i mestressesque
assistiren, i es recolliren les dados
necessáries per a la iniciació del fit
xer basic per a orientar l'ensenya
ment a les escoles per mitjá de
films.
Entre les pellícules zoolegiques "Plu
ja i eempesta", "Animals marítims
núm. 49", "Metamórfosi deis animals
núm. 43", "Actualitats núm. 9", "Ac
tualitats núm. 10", "Tardor. Sana
Souci", de la casa UFILMS.
"Fabricació de rails'', "La vida de
les papellones", "Núvols", "Simfo
nies gelaciesa "Alguns éssers micros
cópica", "El regne deis Dinamos",
"El Mantis", "Els Ferry-Beata",
eCristalls de Venecia", "Pigmeuscon
tra Gegants", "Cignes i Camoranes",
"Hoscos patrificats", "Les formigues".
"Els miracles de l'electricitat", "Mi
croscópia", "Lofo-Branquins (Cultu
ral núm. '7)", Concurs hípica "Com
es tallen els diamants", "L'arc vol
taic i l'Electromagnetisme", "El ma
quinista", "El misten i de la vida en
el fons del mar", "Curiositats núme
ro 6", "Revista olímpica", "Natació
deportiva", "Coleópters acuática",
"Fabricació de molles d'acer", "El
cautxú i goma elástica núm. 72",
"Navegante lluminosos", "Guatema
la Histórica", "Cultiu del tabac",
"Reinat del Muscle", "Del ferro a la
cera "At,enes Monumental", "Elixir
mágica "Petites indústries de Sor
rento", "Vidre", "La nou de coco",
"Com s'imprimeix la música", "L'Ski
a Noruega", "Indústries de rEternit",
"Bélgica pintoresca", de la casa CI
NAES.
"El salmó platejat", "Toledo",
"Eclair Journal núm. 15", "Eclair
Journal núm. 101", de la casa ART
FILM.
"Jocs olímpica", "Amb Bird al Pol
Sur", "El Parlament Catete", "Pa
ramount gráfic núm. 25", "Acrobá
cies nautiques", "Salt i cant", "Ho
ritzons mentirles", "Vides infantils",
-Diversions nautiques", "Alegres ma
rinera", "Cap a l'horitzó blau", "Con
tes infantils", "L'obertura del Tan
hauser", "Bombera d'ocasió", de la
PARAMOUNT FILMS.
"El desert fioreix", "Els raiers",
"Or. Muntanyes rocosos", "La jorna
da del salmó", "La caça de la ba
llena", "Entre neus", "India, la in
creíble", "Ivanzivar", "Camí de Da
masc", "Farándula Mississipia "De
dintre a fora", "La lila deis pirates",
"L'ombra del Vesubi", "Aus mari
nes", "Aquí ve un circ", "La lila del
vertiga "Porcellana", "Panera-mes
de Siam", "El sender deis Kikings",
"Broadway de día", "Sketchos orlen
tals", "A travésde les mars del Sud",
"La India d'avui", de la casa HIS
PANO FOX-FILM.
-Per camins de l'India", "Carrera
de misten", "Per torres de Chane
110w", "Fúries Santaniques", "Tem
ples de l'Amor (Trotamon,$)", "El
guapo del batallón", "Tra,mpetes. no",
"Pildores Hércules", "!Quina diges
tió!", "Transformista avariat", "Es
cola de Kari-Katos" (dibuixos), "Por
un queso", "Magazine núm. 3", "Les
delícies del Pol", "La joia, en el
campa "Karikatos", "Mecanógrafa
ideal", de la casa CINNAMOND
FILM.
Hl han collaborat també les cases
Febrer i Blai, Huet, Nelson i Metro
Goldwyn.
El material per a a,questes ses
sions, com s'haura pogut observar,
ha estat facilitat generosament per
les cases comercials que s'esmenten,
les miela han compres la importan
cia de l'obra del Comité de Cinema
de la Generalitat.
Producció de films educatius
El Comité ha inciat l'aplegament
de material per a l'edició de films
educatius: per al Departament de
Cultura ha començat a impressio
nar un film que expresará, tot el pro
ces del cultiu i la c,ollita de l'avellae
na, amb el folklore i el tipisme ane
xe. Aquest film será el començament
duna série que reunirá gairebé tota
la vida del camp, a-mb els treballs de
pagesia, cançons, castums i baila que
un dia poden desapareixer. Per al
Departament de Sanitat i Assisten
cia Social s'ha comenaat a impres
sionar un film sobre el tractament
del cáncer, utilitzant els casos inte
ressants tractats a l'Hospital de la
Santa Creu i Sant Pau. Per ale Ser
veis d'Aeronáutica del Departament
d'Economia i Agricultura, el Comité
está preparant el projecte que li ha
estat encomanat per a la realització
d'uns films d'avia,ció destinats a la
formació de pilots i a la propagan
da del turisme aeri. Per al Departa
ment de Presidencia s'han filmat di
versos noticiris sobre actos oficials
de la Generalitat, els quals indub
tablement constitueixen un interes
santíssim arxiu de les manifesta
cions más sobresortints deis primera
anys de la nostra vida autónoma.
Assessorament de producció'
cinematográfica
Durant el temps el seu funciona
ment, el Comité de Cinema ha as
sessorat la filmació de noticiaría de
cases estrangeres realitzata a Cata
lunya, amb el bon fi de vetllar per
la presentació digna i per la bona
propaganda de la nostra terra en
els paisos estrangers. Recentement,
el Comité, d'acord amb l'Oficina de
Trurisme de la Generalitat, ha colla
borat en la producció d'un film de
la casa Fox titulat "Les belleses de
Catalunya", el qual correrá, per tot
el món.
Inici de la Cinemateca
El Comité ha iniciat la creació
duna cinemateca de filme culturals,
la qual, de moment, compta amb els
films produits pel Comité, les cópies
deis noticiaría de Catalunya realit
zata per cases estrangeres i els quals
el Comité ha assessorat, i la fitxa
de totes les pellícules passades en
les seves sessions escolars, en espe
ra del dia que les possibilitats per
metin al Comité d'adquirir la cópia
o el ''dub" negatiu del que consideri
millors.
Com a material adjunt de la cine
mateca, el Comité compta amb els
catealegs de gairebé tots els films
culturals i educatius produits a res
tranger. els quals hi consten prop
24.499 1.11(2.las
Relacions
El Comité de Cinema de la Gene
ralitat ha establert relació amb gai
rebé totes les cases cinematográfi
ques del país i anee les principals
organitzacions de cinema cultural de
l'estranger. Entre aquestes figuren
l'Institut Internacional de Cinema
cació de les sessione ele cinema cultu
ral i escolar, el Comité de Cinema
té preparat un pla de cooperació amb
l'obra de la Comissió d'Educació Ge
neral de la Generalitat, de projec
cions cinematográfiques ambulante
pels pobles i ciutats de Catalunya.
Aquesta creuada pedagógica, qua
Una de les dependéncies de l'antic Pavelló de Romania
habilitada per a oficina
Educatiu de Roma (organisme de la
Lliga de Na,cions); el British lnsti
tut Beyffus, de Berlín; la Institució
Benoit-Levy i el Ministeri d'Instruc
ció Pública, de França; el Ministe
ri de Comerç (Motion Picture Diva
sion), deis E,stats Units; L. U. C. E.,
de Roma; Escola de Cinema del E.
N. A. P. I., de Milá; Escola Técnica
de Cinema de París; Institut Cine
matográfic de Zürich; Cambra Suis
sa del Fim d'Ensenyament, de Basi
lea, etc., etc. -
Acció Internacional
El Comité de Cinema acaba de
participar,. amb la tramesa de dos
delegat.s, -al Primer Congrés del Ci
nema Educatiu, celebrat a Roma, del
19 al 25 d'abril darrer. En aquest
Congrés, tant pel que respecta a les
qüestions pedagegiques, com técni
ques i de cinema podríem dir esta
tal, el Comité ha fet sentir la seva
veu i ha vist amb goig l'acceptació
de diverses proposicions seves en les
conclusions del Generes.
L'OBRA A REALITZAR.
Una de les realitzacions més
immediates del Comité de Cinema
de la Generalitat de Catalunya se
ra l'Escola de Cinema de la Gene
ralitat, la qual funcionará dintre el
mateix pla que les diferente seccions
d'ensenyament tecnic de l'Escota del
Treball i E,scola Industrial.
El Govern de la Generalitat i, par
ticularment el Conseller de Cultura,
Ventura Gassol, entonen que la mi
llor manera de contribuir a la crea
ció de la indústria cinematográfica
catalana, más que concedinteli sub
vencions per a assaigs de producció
i experiments, és proporcionar-li téc
nics. Es evident que la base de la
indústria cinematográfica catalana
falla, avui, per manca de técnics i
és amb rEscola de Cinema de la Ge
neralitat que aquesta deficiencia es
a part del cinema comprendrá ses
sions musicals a base de discos i al
taveus, i conferencies de carácter ge
neral sobre moltes matarles, portará
el cinema sonor i parlat, pot,ser per
primera vegada. a les regions mes
apartades i isolades de Catalunya.
El Cinema comercial
El Comité de Cinema de la Gene
ralitat té plena consciencia del pa
per que l'Estat modem juga i pot
jugar en els afers cinematográfica.
Les condicions especials de Catalu
nya i de les altres ternes d'Espanya,
en aquest moment psicológic de la
história de la cinematografia mun
dial, tenen massa necessitat d'ésser
considerades per l'element oficial por
que al Comité de Cinema li escapi la
responsabilitat que implica la seva
funció. Es per aixe que des del seu
inici el Comité de Cinema ha volgut
considerar-se com un organisme, el
qual, tot i el seu carácter oficial, no
gués constituir un nexe d'unió entre
els poders pública i l'empresa priva
da. D'aquest manera, el Comité de
Cinema entén que queden plenament
garantits i defensats els interessos
cinematográfica de Catalunya.
EL COMITE DE CINEMA DE . LA
GENERALITAT FUNCIONA SE
GONS LA SEGUENT ESTRUCTU
RACIO
President: Honorable senyor Con
seller de Cultura de la Generalitat
de Catalunya.
Ces consultiu
Vice-president: senyor Conseller
delegat de Cultura de l'Ajuntament
de Barcelona.
Vocals:
Senyors components de la Cornis
sió Executiva.
President i representant de la Cam
bra de Defensa Cinematográfica Es
panyola.
President i Reprcsentant de l'As
Alumnes de l'Escola de Pre-apre nentatge sortint d'una sessió de
cinema cultural
podria remeiar. Es el propasit del
Comité contractar per a l'Escola els
técnica estrangers de més solvencia,
els quals hi actuaran de professors
no solament per als profana, sinó,
també, per aquells iniciats i profes
sionals que vulguin acabar de per
feccionar-se. L'Escola també establi
re, un sistema de beques i borses de
viatge per a enviar a l'estranger, per
práctiques en laboratoris i estudis,
els alumnes més aprofitats.
Per a l'establiment de l'Escota i
els diversos Serveis de Cinema, la
Generalitat de Catalunya esta, aca
bant d'habilitar Ventee Pavelló de
Romania del Parc de Montjuic, rem
plaçament del qual ajudara extraer
dináriament al projecte de conver
tir la part alta de la muntanya en
el Hollywood catala.
El Cinema amateur
Es aneto l'Escola de Cinema que la
Generalitat de Catalunya vol ende
gar per les vies de l'eficiencia i de
l'éxit complet aquest magnífic movi
ment amateur que s'ha desenrotllat
a casa nostra, superant gairebé tot
l'existent a l'estranger.
La Generalitat de Catalunya con
sidera l'amateur cinematográfic, no
com un simple individu que s'entreté
amb cámares i films de joguina, sinó
com el futur professional.
Es, dones, deis elements més sobre
sortins del nostre- moviment amateur
que la Generalitat de Catalunya vol
formar els seus técnics per a la cine
matografia catalana.
Divutgació cinen,?4,-E-ráfica
A1:11,13 Á J inte
sociació d'Empresaris d'Espectacles de
Catalunya (Secció de Cinema).
Representant de la Comiesió ele
Cultura de l'Ajuntament de Barce
lona.
Representant de la Federació de
Mestres Nationals de Catalunya.
Representarle de latrniversitat Ate*
tónoma de Barcelow.
Representant de 1>ea Institucions de
Cultura de la Gendalitat de Cata
lunya.
RepresenLant del siepartament
Governació de la Generalitat.
Representant del Departament d'E
conomia de la Generalitat.
Representaut ,del Departament de
Finances 'de'lft.'ne-111-ralitat.
comissió executiva
President-delegat, senyor Alexan
dre
Assessor temía senyor J. Carner
Ribalta.
Tresorer, senyor Joan Sabat.
Comptador, senyor Marius Calvet
Vocals: Senyor P., Ventura i Virgili
" Guillem Díaz-Patea
Joan Delclós.
Ignasi Armengou
Secretan: Senyor Miquel Joseph
Mayol.
1f
Seccione
Cinema pedaiólic i cultural.
Cinema Comercial i Economlc.
Films de Turismo.
ProducCió professioeal i amateur.
Relació 1 Intercanvi.
Serveis de Cinema.
Secretaria.