Rambla, La (1931-1935). Núm. 281 (31 des. 1934)

              31 de desembrel9d4
Barcelona 1 Bon any nou a bis,
e que sigui el del retro 1
bament de Catalunya
....~~~~~(espori ciutadania)§~~~§~~1~~
ni.zraseerepeema. naus~
4~~nswalseumeasameasse~
Preu : 20 antims
Any Y.— Número 281
111111¦
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Telefon 14757
,ffieuel". eleneusaar
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
Un fall del Tribunal Suprein
11111¦11~1~111~11111".
11~11ffir
L'ex-president del Consell de ministres D. Manuel Azana, al iberat després de 81 ches de presó
També ha estat alliberat don Lluis Bello
divendres passat, cha deis Dono
cenes, la innocencia de don Manuel
Azana 1 de don Lluis Bello, en els
delictes deis quals els venien acu
une les dretes que governen el país,
era proclamada.
Des de primera d'octubre. l'illustre
‘,=
Don Manuel Azana, al jardí de la
casa, de Na Margarida Xirgu, a Ba
dalona, posa per a LA RAMBLA
ex-president del Consell de minis
tre de la República 1 el no menys
illustre ex-prcsident de la Comiss.ó
parlamentária d'Estatuts a les Corts
Cone¦ ucnis havien estat privals de
llibertat. -
Es amb mots de "Heraldo de Ma
drid—diari ja passat per la censura
que anem a tractar de jutjar el cas:
"La investigación más aplicada y
rigorosa no ha podido descubrir el
menor indicio de materia procesable
en la conducta del insigne repúblico.
La reacción espanola ha calumniado
al Sr. Azana con las acusaciones más
infamantes y le ha insultado con las
adjetivaciones más viles. "Monstruo,
antiespanol, enemigo público..."
Durant tres mesos tota la premsa
católica espanyola s'ha dedicat a la
feina de difamar. Intellectuals espa
nyols 1 catalana, no pas d'un deter
minat partit, sinó de diversos partits,
shavien vist en el cas de cridar l'a
tenció públicament. En aquestes ma
teixes pagines publicávem no pas gai
res setmanes enrera el document
aprovat per la censura:
"Lo que .contra el Sr. Azana se hace
deien els inteelectuals — quizá no
tenga precedente en nuesttra Histo
ria; y si los tiene, de fijo valdrá inits
no recordarlo. No se ejercita en su
contra una oposición sino una perse
cución. No se le crittica„ sino que se
le denosta, se le calumnia y se le
amenaza. No se aspira a vencerle,
sino a aniquilarle. Para vejarle sehan
agotado todos los dicterios. Se le pre
senta como un enemigo de su pa
tria, como el causante de todas sus
desdichas, como un ser monstruoso
e indigno de vivir."
I més avall deien:
"Nuestra protesta va encaminada
contra los modos de ataque llegados
a tan ciego encono que no parecen
propios para lograr una obra de se
riedad (incomprensible para nos
otros), sino para cohibir la acción
serena de los órganos del Estado, para
provocar una revuelta obcecada, o
para armar el brazo de un asesino."
I bé. L'haurien volgut veure lligat
amb cadenes. Haurien volgut fer-lo
objecte del que ha estat fet amb al
tres presos. I el que han hagut de
veure, naturalment, ha estat que tot
el que s'intentava per a complicar-lo
en la proclamació de l'Estat Catalá
resultava una maniobra barroera,
en el fantástic procés del contraban
d'armes del "Turquesa" el jutge
Alarcón no hi trobava ni tan sols
materia per a processar-lo, i en tot
cas potser se n'hi trobaria per a pro
cessar gent que han ocupat el Poder
d'ença que don Manuel Azalea va
deixar-lo.
O"-~4-01-#19-27149,01 It_41.~at170lío
Pera el Tribunal Suprem és ene -.tri
bunal per a fallar amb justicia. La
seva Sala Segona está integrada per
D. Manuel Pérez Rodríguez (presi
dent); D. Enrique Robles, D. Manuel
Polo, D. Vicente Crespo, D. Joaquín
Lacambra, D. Eduardo Iglesias Por
tal, D. Mariano Granados i D. José
Antón Oneca, i aquests el divendres
passat signaven una resolució que en
el seu parágraf final deia:
"Se declara que no procede por
ahora decretar el procesamiento de
don Manuel Azana y Díaz y de don
Luis Bello Trompeta; se deja sin
efecto la detención de los mismos, si
estuvieran sufriéndola por razón de
esta causa, y para su debido cumpli
miento se libre la oportuna orden
El Fiscal de la República sensor
Gallardo, que no ha estat conforme
a.mb l'alliberament deis senyors
Azana 1 Bello
telegráfica al juez delegado, hacién
doselo saber para que a su vez lo
haga saber a la autoridad que corres
ponda. a fin de que inmediatamente
sean puestos en libertad si no se ha
llan privados de ella por otra eausa
o motivos distintos de los de este
sumario."
Heus aci una exposició de fets.
Contra aquest fall el Fiscal de la
República senyor Gallardo ha .inter
DON LLUIS BELLO
posar, recurs, recurs que, segons sem
tila, será contestat degudament en el
da d'avut.
'rr9'
4110-
ikAp_LpuillstiRiet;_tobaStibta
1#144.14011.154".071%1Itg#1,A•1
Hem anal a Badalona a estrényer
la má de don Manuel Azana. Esa ha
rebut amb la seva proverbial ama
bilitat a la casa acollidora de Na
Margarida Xirgu, de cara ..a ea. mar
blava illuminosa, aquest metí de diu
menge. Li hem donat l'enhorabona,
1 no 11 hem -volgut fer cap interviu
perque respectem el seu actual repós
en la llibertat, tan necessari després
de 81 dies de presó.
La casa s'ha anat omplint de per
sones amigues que venien a saludar
lo. Mentrestant, el teléfon no para
va de -trucar. Don Manuel Azana hi
acudia, a agrair els mota de simpatia
que li eren adreçats.
Han estat una infanta, fills de pes
cadors, i li han adreçat unes paran
les senzilles i emocionades i ti 1.an
fet ofrena d'una capsa de bombons.
Han entrat els fills de don Jaume
Carnea I després més cornissions.
Al carrer, els grups comenten l'alli
berament d'avui 1 la presó de tres
me:: s.
* *
LA RAMBLA, que ha tingut l'ho
nor d'estar al costat de don Manuel
Azana 1 de don Lluís Bello en tot
moment, els renova des d'aquestes pá
gines la seva adhesió 1 simpatia.
Catalunya, terra de lleialtat, ex
pressa en aquests moments el tes
timoni de la seva franca amigtat ala
II-lustres perseguits.
tarups de baaameaus comenten da van* ia casa de ea Margarina Xirgu, on s estetaa
del Consell de Ministres, el aeu allibeeameee,
fueustre ex-preseien,
Impressions d'un testimoní
mb Don Manuel Azana,
en recobrar la l'Iberia"
28 de desembre. primeres hores
de la tarda corneleet a escampar-se
per Barcelona la exeicia que la Sala
segona del Supe"» ea deixat acuse
efecto la detenció.‘ilei senyor Manuel
Azana i del senyéel Luis Bello. En
entrar en un caté cíe la Plaça de
Catalunya, de di ses tules s'aixe
quen persones aecitar-me. Un pe
riodista confirma noticia. Al seu
diari ja l'han rebucla. Conferencio
telefenicament amb Badalona, per
tal de donar la noticia a la familia,
1 per a saber quines impressions te
nen. Ja toneixon la bona nava. L'han
rebuda en as. eure's i eaula, i l'ex
ministre de la eeloegreació senyor Ca
sares Quiroga eteeektit disparat cap
,
noticia. 1 es queda al moll esperant
els .esde,:eniments.
En arribar al Palau de Justicia
rebem una bona impressió. Jo es
troea alli el senyor Lecea i ja ha re
clamat --el telegrama" que té a casa
seva. Trigará el telegrama, perqué el
senycr Lecea viu a Sarria Cal es
perar... Sha d'esperar també que
torni de -Sitges el secretare El senyor
López Avilés, president accidental de
l'Audiencia, és al seu despatx per si
fas necessari.
Passem al ciespatx de la Presiden
cia i lii trobem el senyor Moles. Ens
fan esperar allí, mentre conferencien
el president de l'Audiencia i el ma
gistral- jutg,e.
BRAUllSOC.SONA
1 militars, fins a arribar al vaixell.
A un quart de vuit arriba el senyor
Ferratges amb l'ordre de llibertat.
Llegeix el telegrama de la Sala Se
gona, i diu que va a redactar la cor
responent diligencia, mentre arriba
de 1"-Alvarez Valdés", on radica la
comandancia de la flota, l'autoritza
ció per a complimentar l'ordre de
llibertat. El document és breu. 1 hem
dentrenir-nos a parlar, perque fins a
les vuit menys deu minuta no rep el
comandant del "Sánchez Barcaizte
gui" l'autorització per a alliberar el
senyor Azana. En aquesta hora, el
comandant del vaixell entra al men
jedor, on ens troeem reunits, i amb
cara somrient, d'home que s'alegra
ro...n.•..
C../: C---es¦ar`" 'eki1
(.Zu•r ZJ‘ aZAJ. (í‘
-LJL
Un autógraf históric de don Manuel Mana
al port. Cap allá vaig en el primer
taxi que passa, amb el periodista 1
bou amic Manuel Nogareda.
Des del moll saludo joiosament el
senyor Manuel, que apareix a la popa
del "Sánchez Barcaiztegui". amb el
seu aplom 1 la seva calma de sem
pre. Porta el jersey i la boina que 11
donen un cert aspecte, ja popula
ritzat, de "vell llop de mar".
—Qué féu ací? Deixeu el vaixell
1 anem-nos a casa — li dic. tot fent
broma.
—Calma, calma; cree que almenys
fina a les sis no podré sortir. Shan
de seguir els trámits... — em con
testa.
—L'ordre ha vingut de Madrid te
legráficament.
—Sí, pe= fina que arribi ad, je
veureu com passa el temps.
___sembla que no tingueu cap
pressa...
—Ah! Jo no tinc • mai -presea. Les
coses cal agafar-les amb tranquil
litat.
Pero je) no tinc calina. I agalo el
primer teléfon per tal de veure com
segueix la tramitació de l'ordre tele
gráfica. Está amb mi Schop, un jove
advocat. Telefonem a casa del jutge
instructor del sumare El rnagistrat
senyor Lecea ha sortit. Ha anat a
Penterrament d'un c,ompany seu.
Tractem d'esbrinar on es troba el
secretare senyor Ferratges., I ens
assabentem que ha mame a Sitges.
Sortosament el degá del Col-legi
d'Advocats, senyor Joan Moles, eis
segueix la pista i excita el seu zel.
Peró tampoc no sabem on para el
senyor Moles en aquell moment, i no
tenim noticies de com segueix la tra
mitació de l'ordre d'allieerament.
Deciditn anar al Palau de Justicia.
Al moll ens topem amb les lamines
deis detinguts a 1-Uruguay", que
surten de la visita. Saludem la se
nyora de Lluis Bello, la qual, deseo
neixedora de la novetat, marxava a
casa seva. Li donem la noticia, i la
seva alegria no té limits. Li passa, al
principi, igualment que a tots els
que l'anem coneixent. S'escama un
xic pel dia en qué ens trolaem. Es el
dia deis Inocente, i texn que pugui
tractar-se duna broma. Peró Ii asse
gureru lona:mimen-ei veraclial de la
Al cap de poca estona surt el se
nyor Lecea i diu: —"Vaig a compli
mentar l'ordre dalliberament decre
rada per telégraf per la Sala Segona.
Per la meva part, podeu tenir la se
guretat que procuraré executar-la
amb la major rapidesa possible."
Moles i jo — després de donar-li
les grades — sollicitem que ens auto
ritzi a passar al vaixell per tal d'a
companyar el senyor Azalea en les
seves darreres hores de detingut, i el
senyor Lecea accedeix arnablement a
la nostra petició.
—Jo aniré tel seguit al vaixell —
de donar la bona noticia, d i u :
—"Senor Azana, está usted en li
bertad. Le felicito."
Una encaixada. I passa a felicitar
lo el segon de bord, també. A través
de l'aire cerimoniós que té el mo
ment s'adverteix en els marins i ex
el senyor Azana una simpática emo
ció de cordialitat.
El senyor Azana signa — amb l'es
tilográfica que li ofereixo, i que
guardaré com un record d'aquest
moment feliç — la diligencia judi
cial. I pugem a coberta. La motora
ens espera prop de l'escala per tal
/14'1, 1 I J-eive¦-.4 t-›e /
eLe C.& (^e t<2._e-44e, we 44. 14.• ti 1/4 ‹e..4fJ t-tk C.
e.„1. tc 4 , dk.
r•-•• " co,-1-Zcti ,
to, '41s. L.e f e
5 ta-.4 11 to 44-N 1~-1:1 or".: p
ire".••••:1/•
Un autegraf histéric de don Lluis Bello
ens din en acomiadar-se—peró aeans,
per tal d'eullestie passaré per l'Audi
torta. Aixi ja esteran fets tots eis
erámits... •
Areibem al moll. Són dos quarts
de set. Ja és ben fose. Passem per
entre la muralla deis repórters, i ens
embarquem a la llanxa que en.s por
ta a l'escala del vaixelL
Don Manuel és a la seva cabina,
fent l'equipatge, ajudat per Casares.
Quiroga. Maletes plenes de roba. Pa
quets de llibres. Ca,pses de tabac. La
cabina es plena de paquete. Hem
arrizat a temps d'ajudar, 1 quan tet
ja está en orelre, passem al menja
dor, a esperar que la tramitació de
l'ordre hagi fet el seu recorregut.
per despatacoa oficiala • oficlnes civiis
de portar-nos al mole En abandonar
el vaixell, el senyor Manuel Azana
es dirigeix al comandant del "Sán
chez Barcaiztegui"- i 11 dóna les grá
eles per les atencions que li han
guardat, i que són —diu — una com
pensació de les amargors sofertes.
S'acomiada deis oficials presents,
prega que racomiadin deis que en
aquell moment no són al vaixell.
Al moll, els amics que esperen allí
des de primeres horca de la tarda,
a peu ferm. ELs periodistes. I, natu
ralment, els fotagrafs. Una fogonada
de magnesi. I don Manuel puja a
lama amb Casares Quiroga després
de repartir abraçades 1 encaixades.
Queda al mol] la senyora de Luis
Beigei alabeeement del qual eerá
immediat. Ella amics s'esperen per a
abraçar-lo.
En diversos autos seguim cap a
Badalona. En arribar es produeix
l'escena emocionant que és natural.
Azana abraça la seva esposa, que
plora d'emoció i d'alegria. La casa
és plena de gent. Damunt duna
taula, una infinitat de telegramas de
tot Espanya. Felicitacions que han
axribat abans que la llibertat. Se
sent el timbre del telefoto anuncian%
conferencies, de la familia, deis
amics, deis correligionaria de tot
arreu.
Cal tornar a Barcelona. Ens aco
miadem amb una abragada. I en
aque.sta abrogada hern poeat tot Pa
feche que sentim per don Manuel
'teta leneeria qa2 experimente= pel
seu alliberamene.
OPINIONS
Els calumniadors
"Heraldo de Madrid" ha dit:
"Los seivtles disimulan C0110 pue
den la eviciercia actual de su mala
obra. "A B Ce, por ejemplo, entre
sus desdichadas pretensas iabLda
des para justificar en lo posible los
indicios en que apoyó su campana,
reconoce al cabo textualmente:
"QUE EL SR. AZANA rRA13% 10
EN BARCELONA Y REQUIRIO EL,
CONCURSO DE OTROS REPUBLI
CANOS PARA EVITAR EL CARAC-•
TER SEPARATISTA DE LA REBE
LION EN CATALUNA, SIEMPRE
LO HEMOS TENIDO POR INDU
DABLE". ?Siempre? Pues he aquí
que no se ha creído en la necesidad
de proclamarlo hasta ahora, cuan
do el mentís rotundo del Tribunal
Supremo le cierra todas las ealleas
para la prosecución de la infamia.
Ya irán saliendo textos del cola>
y de SUS congéneres."
Els difamadors
Del mateix diari:
"Afortunadamente, el país empie
za a darse cuenta de la calidad y na
turaleza de las armas con que con
tienden derechas e izquierdas ' a el
palenque político espanol. rara irli•
les y miles de ciudadanos ya no es
un secreto que una de las eausas
fundamentales del triunfo derechis
ta en noviembre de 1933, fué la vas
ta — y basta — e intensa obra de
difamación que se hizo contra la Re
pública. La otra, lo hemos dicho mil
veces, fué la nefasta aleación de la
discordia republicana con una ley
electoral indisculpablemente absur
da. Ante esas armas, lo reconoce
mos, los republicanos de centro y de
izquierda tienen que retroceder es
pantados. Por la sencilla razón de
que no es difamador quien quiere,
sino quien puede. No todos somos
apeos para delinquir."
El cinisme de 1'«A B C»
Segons el "Pulí Oficial" d'aquest
matí, 1"'A B C" aplaudeix l'actitud
del Govern en no imitar la conduze
ta del que presidia Mana, oracti
cant la presó governativa; afeeeix,
pero, que l'opinió pública, després
de tot aixó, se sent defraudada 1afir
ma que el senyor Azana és el poli
tic més impopular d'Espanya, la e tal
cosa explica el diseust amb qué ha
estat rebuda per niolta gene la 111-
bertat del ser.yor Azana."
No es pot arribar a un grau me
jor de cinesme. Es a dir que l'opinió
pública se Isent defraudada eerque
el senyor Azana és innocent cela
delides que se li imputeven 1 ha test
amb disgust que aguesta arte en
cía hagi estat proclamada.
Si el pais los ated cm el peles
1-"A B C" i reacciones d'aguaste ma
nera, diríem que seria un pela de
salvategas 1 de cretina.
2
•
e
la r ambla 31 desembre de 1934
Auguri per a l'any que cornença
Ce les Buen
len lile B1 un Bu paga
En el primer pla de la política
espanyola. en aquesta histórica en
trada d'any, hi ha un fet transcen
dent.al: la progeassiva descompostció
de les dretes antirevolucionáries —
en la política d'aquest país, tot Es
sempre un "anti" que des de les
eleccions de novembre controlen els
reasorts del Poder. En efecee. El
furor arnb el qual els sectors borbo
nistes ataquen la fracció Gil Robles.
Que ha anea, marcant. al costar. des
radicals. una tianica mes oportunis
ta dintre la intransigencia. no ee
inferior a la campanya contra les
esquerres que constituien el front
del 14 d'abril. Les cartes del "Bloc
Nacional" - invent de Calvo Sote
lo; dictadura pura - al líder de la
CEDA pasen del lima, de la inci
dencia táctica per a converttr-se en
factor polit.c de primer ordre. greu
ment perjudicial per a la posicie
adoptada per la di-eta vaticanista al
costal del lerrreansme. que Calvo So
tclo qualifies erro suavitat de "po
eitensme lace eaul
Li rapidesa d'aquest desgast en el
camp de les dretes - a la 'larga, en
benefici de les extremes dretes in
transigents 1 monárquiques. que des
bordaran la pos:hielo de flexibilitat de
Gil Robles. bon diplornátic del Va
tira. pene mal pollee espanyol -
portará fatahnent la República de
mocrática a la cat.estrofe si les cce
sea no troben el 5eU punt d'equilibre
I el su punt d'equilibri són las es
guerrea republicanes. Qui no vegi al
xó- que no saberen veure al seu
día. idlotee cem sempre. les dret-es
eepanyoles - no sap qué vol die la
paraula i el coneepte " politice". Les
dretes espanyolea tenien la seva mi
llor garantia i el mur de contenció
mes fort enfront de l'impuls de les
extremes e.squerres socials. en la si
tuació d'esquerra dels gverns del
ebieni". Azana 1 Priczo al Poder den,
en aquesta Espanyi inquietada per
lotes les aspiracions del moment de
transició per qué travesea recono
erija mundial. la znillor garantia d'e
quilibri. corn ho és. salte a Angla
terra. el laborisme 1 la democracia
d'esquerra. No es comprengue aix6
tan simple. i avui Espanya es troba,
si no encerta a equilibrar els factors
polítics 1 socias en un punt mig, en
front de l'antinbmiae drena fanáte.
ques - esquerres intransigents. Li
piemea entre aquesta dos factors no
pot acabar mes eue d'una manera:
amb sang. Gil Robles ho ha vist
ciar. quan ha anunciat, en el set:
darrer discurs, si les extremes dre
tes persisteixen en la seva actitud -
que elles en diuen contre revoluclo
nária - que un cop força acaba
rá fatalment en la dictadura del
proletariat. •
Situades les coses en aquest ter
reny. rúnic punt d'equilibri possible
són les esquerres republicanes. ca
paces d'interpretar reaperlt de la
Constitució 1 de situar l.a República.
no en el terreny duna dictadura pro
letária, ni d'un febcisme africh, - l'ú
nc aquí -, sinó en el duna
posició civil avançada i evolutiva en
la qual trobin possibilitata pacifi
ques d'afirmació toles les reivindi
cacions rodela 1 ciutadanes del nos
tre temps. Aquesta és la realitat, 1
qui no sápiga o no vulgui veure-la
ea un suicida o un inconscient Com
a antecedent concret hi ha el 14 d'a
bril 1 tot el que el 14 d'abril signe
ficava, que no era precesament una
simple incidencia política. sinb un
fet histbric de volum definitiu en la
história espanyola. Incidencies poli
tiquea ho eren les euerres civil& del
segle XIX, que en el fons no tenien
cap contingut social. Ho era, extra
mant rergurnent, fins la Repablica
de Pi i Maree.:, perqué Espanya era
encara un país sense pok. D'ésser
hee no haurien estat possibtes les
guerree de les colónies. una anys
mas tard. Perb, a partir del 14 d'a
bril, les coses canviarere perque ha
vien passat ja per la prova de foc
de. 1909 1 de 1917. El 14 d abril In ha,
vis un proletariat en manca, a la ba
se mateixa de la revoluctó. Socialis
ta a Madrid: sindicalista a Barcelona,
era igual. El mapa d'Europa halda
sofert, un canvi definitiu. vertical:
la U. R. 5. 5. Abrí, el 14 d'abril, que
podía eser una revolució social. no
passá de revolució política per un
sol fet: perque el proietariat, que
no eslava preparat per a governar.
transigí amb una democrácia d'es '
quena que, si no podre oferir-li so
ludons dennitives en la Iluita eco
ntern:ca, oeria canal a la possibilitat
evolutiva 1 democrática de tetes les
reivind:carions. Al Poder hi havia
una democrácia d'esquerra i ela re
presentants de la fracció moderada
del socielisme d'Estat, 1 el proleta
ríete no preparat per a governar, es
refia d'ella Cert, aparegué lanar
qu'ame extremista com a factor de
violencia, perb la violencia hauria
estat plenament dominada, yergue
ranarquisme porta la mort en el
mateix absurd de la seva entranya
ideológica. I, en efecte. en cada ces
concret, ranarquisme rebel fou ju
gulat pels ressorts del Poder repu
blicano-socialista. I en aquesna cir
ctunstencies es produí la desfeta de
les esquerres. Les dissencions inter
nes, per una banda. 1 la infame, cam
panya de les dretes - to:erada incom
prensiblement des del Poder - aca
baren amb la coalició d'esquerres
que presides Don Manuel Mana. des
trocada en les eleccions del 19 de
novembre, grácies a la divisió de re
publicana 1 socialistes 1 res milions
de pessetes que les dretes van des
pendre en la compra de vots. El se
nYor Martínez Barrio cregué presi
dir l'elecció més imparcial celebra
da a Espanya, i en realitat ocorre
gue que La Cierva i Remero Robledo
quedaren com a dos perfectos infeli
ços. Mentrestent, aixó sl. el senyor
President del Consell feia frases en
el seta léele pintoresc de seville.
?Poden avul les esquerres repu
blicanes. dispersades com eetan, ser
vir. de punt d'equllibri a aquesta tre
menda situarió espanyola. quan les
tíreles leixen d'eseer rápidament so
lució de govern per a convertir-se en
factor de guerra civil?
Poden. Amb dues condicions: que
s'uneixin rápiciament - el temps
marxa a una velocitát vertiginosa
1 que a la base deis seus qúadres de
combat figuri un element impres
cindible: la joventat. Per a unir-se,
cal només una cosa: matar. el pele
sonalisme cabdillista i revisar els
principis fine a posar-los d'acord
amb la realitat social del riostra
termes. Per e enrolar la jeeentat en
eta quadros de la democrácia des
guerra. cal només aquesta :altra co
sa: convertir es postulats democrá
tics, duna idea del segle pessat, en
una arremedó del nostre segle.
Espanya ho és un paja fet, 'ponte
cament, einó un :pea per /e-rw•Aquf
hl he el que en pc>driem dir j'error
de Don Manuel Azana. El] vela ele
res les solucions. El que no vela era
la lluita que caldria afrontar per ar
ribar a aquestes eclucions, i en. la
'bata sofri la desrda que havia de
portar-lo, no a una jubilació políti
ca. sinó a un destructor de guerra.
Partint d'aquesta idea, la tasca de
les esquerres republicanes era la de
construir els o:gen:emes adequats
per a donar una base politice a
aquesta Espanya nova: els partats 1
politire O. mes ben dit, el partit po
lioc únie que aglutines la conscien- 1
cía civica del país. En lex: d'aixb.
que havia de tenir una extensió a
tot el país. es construí el grup, el
clan, la tertúlia personal, limitada a
les idees o a les ambiciona particu
lars de cada lider. O aixel altre: la
entelequia absurda del que afirmava
a priori que "el] no tenia amics en
política". La realitat ha demostrat
- per respecte que pugui mereixer
la segona posició que cap de les dues
teories no szrveix per a governar dig
nament eficaçment un país com
aqueat. Ni grupeta personalistes ni
anti-partits. Simpiement, el que cal
é.š aixb, rnolt mes senzill: un partit.
Que equival a abre) altre: un pro
grama. una maese, una organització.
una °pintó. Si les entierres republa
canes haguessin reeixi . a crear ai
xó, la República no es trobaria aleo
caa, com avul, en el pendent d'un
abizn.
• • •
Aquesta ea la responsabilitat, avui,
de les esquerres espanyoles. Crear
un partit i enrolar una joventut a
l'ideal republicá. El partit, el Paren,
aix1, en majúscula, no ha existit fins
ara. No ens enganyem ni amb bones
intencions ni amb retórica del se
nyor Marcellí Domingo. No ha exis
tit. Tampoc no s'ha comptat amb
la força decisiva - revulsiu d'avui
garantía de demá. - de la joventut.
Ni un Partit ¦.s crea sense un pro
grama ni una joventut s'enrola a
aquest partit sense que el programa,
superades les definicions dernocrátl
ques del segle passat, tingui, en el
terreny social 1 econbrnic, la sufi
cient emoció 1 audacia per a donar
possibilitats d'actuació 1 d'activitat a
tetes les inquietuds del nostre temps.
Wer D. ea44,4,104.
'20/4? cae11,4,
i le, r4U1'11. l•
eeuteeeeete leerte& ee
el eUllInet/ le C°11,jriev• 1;0031411
T.C561 NqUot'e trte!aeli V/".tion, pe' 5.5
te
de es
slutsv' hotT1Ca1l1s hoTl.le(t'U1n1° ecevlot Ite;Y. • dtnb,r111
Ole • te feT115) elLttelOT ,niektelt"1
e
•
^
kall•OZet 15
„„oo coy, s
-41.- 111'1' r2(1.5"e7114 ti COOTO k
/ e
Itin
lai¦ _
_......0 -•
-4-- •,*0",ott e? Telv.„Eus,
-2;,,Teée • wiel, ,. s+ litts 1111 ..one .,./e-',,., 60:::
• ''''' COI' , ?I C-091,,,,e,.' . 1
4500 --.. yss1/414 ' -,./.'41> Aer, - oh:Ob
ten& ::u1101,140‘sone+
,ge,1411e*.Vions,
líe
Y
per JOSEP 11. MASS1P
Aquesta és, en un &vede, la foro
mes positiva deis feixianes o del co
rnunisme. Uns 1 altre han creat una
mística. una disciplina, una terca da
promiesió. servidas per unes consig
nes de ferro 1 per una propaganda
formidables. les esquerres republe
canes - 1 en anee han estat supera
des per les dretes vaticanistes - no
sobaren lar aixb, 1 la joventut, qua
al principi s'havia eneolat en elsseus
quadros. es dispersa. Una sectors cer
caren en l'oportunisme polític una
poesibilitat de situar-les; d'altres tro
baren en la rígida disciplina de l'ex
tremisme comunista les consugnes que
requería el seu esperit de sacrifici
de lluita. Una 1 altres tenten la se
va raó. superior a la retórica lenta 1
passiva deis definidors de la demo
crácia republicana eepanyola.
. I aquí som. evite despres d'aquest
6 d'octubre, que assenyala un moment
definitiu en el cicle político-social
iniciat el 14 d'abril. Ha passat algu
na cosa mes que una greu pertorba
ció d'ordre pblic. I, o s'afronta, el
futur irrunediat amb tot el coratge
i amb tot, resperit de Iluita i de sa
crifici que requereixen les circuras
tálleles, 1 el tracas d'una possibilltat
democrática 1 evolutiva será definí
tiu. A Espanya, repetim-h0, aque.st és
renic punt d'equilibri que queda, a
base de la revisto de molts punta de
vista que pogueren semblar accepta
bles tina al 19 de novembre de 1933.
Si es perd aque.sta oportunitat, les
esquerres republicanes espanyoles
serien responsables d'una etapa his
iárica tremenda, la solueió de la
qual, després de indita eang. seria
la victbria de la vella Espanya faná
tica o la del 'proletariat extremista.
*
Separo Catalunya deaquestes coral
deracions del conjunt espanyol.
el nostre poble existeixen factors tele
no són comuna a la resta de la Re
pública. Per aleó cal estudiar-los a
pant i amb tota detenció. Es el que
tractaré de ter en un altre artiele,
segona part del que vaig publicar fa
unes astananes en aquestes mateixes
estimades columnes de LA RAM
BLA. amb el títol "Passat 1 futur
de la política".
corig a 'VA
"Ya se han vaciado esas tiendas, ayer repletas, que en sus por
tadas llevan, con los colores más vivos de.la bandera de Espana y con
sus rótulos chillones: "Frutas dé Espana", "Vinoa de Espana", 'Pro
ductus d.) Espana", un jirón de la alegría de nyestro sol y de nues
tro suelo, a .as ciudades entumecidas por las hdmedak brumas nór
dicas o agobiadas ppr las nubes lloronas del centro de Europa. Para
las fiestas navidenas acopian esas tiendas "de ,Espafia" uvas ova
ladas de Almeria y redondas y doradas de Alican'e, naranjaS de oro
rojizo de Valencia, plátanos amarillos de Canar.rs, conservas dul
zonas y pulpas de frutas de Murcia y Baleares, a .Tendras de tierras
catalanas, aceites para las ensaladas finas de olivc ) de Andalucía 0,de
Aragón, vinos en fin d2 Málaga .o Jerez qu,'e poz;tcn en su 4C710 el sol
de Espana hechg azuCar en las Uvas, mosto-almibarado elle! lagar y
nectarado en las bodegas..."
Aquesta prosa enswcrada fou servida per El Debate als .seus feli
cresos el clics de Nad,al.
Altres diaris, coincidint (sembla que sense malicia) amb la data,
donaven conzpte que en unes barraques d'Hospitalet havia estat re
collit el cadáver d'un home que havia mort de fam 1 de fred...
A Santander, als ferrocarras de les Drassanes d'Ontanecla, ha
via estat recollit un catre honze, mort d'inanición i a Málaga, al car
rer de Turdidores, hacia estat recollida una dona anomenada María
Ros, ?norte de fred i de fem...
Sembla, si més no, que encara hi ha molla gent que no llegeiX
El Debate.
El día deis Sants Innocents bu per fi alliberat l'ex-president del
Consell de ministres senyor Manuel Azana.
Confessem que ens várem equivocar la passada setmana en dir,
en aquestes mateixes columnes, que la dificultat consistía a trobar
la manera de posar en llibertat aquest home terrible, que no hi ha
hagut manera de processar.
El senyor Azana, contra el que nosaltres havíem suposat, bu
facilment desembarcat, 1, un cap en terra, sembla que varen dir-li: Dis
pensi, senyor Azana: ens pensávem que era un ocell!!
Qualsevol altre dani (El Diluvio posem per cas), d'aixd en diria
"El éxito de nuestras campanas".
Nosaltres, peró, només som un setntanari.
El senyor Lerrous, preguntat pels periodistes sobre si esteva as
sabentat de la resolució famosa, de la sala segona del Tribunal Su
prem, respecte a la impossibilitat de processar el senyor Azana, va
respondre "firme el gesto y altiva la mirada": —Jo governo, pesó no
faig justicia. Altres fan justicia, peró no governen--.
El senyor Lerroux té més rad que els Santa de la coaligada
CEDA,quan diu que no fa justicia; peró no pot negar-se que de vegades
fa gracia...
tit
de
El general López Ochoa ha preferit Marxar cap a París.
L'ex-ministre d'Instrucció Pública, senyor Villalobos, ens ha sor
tanmateix alló que hem quedat que El Diluvio en diu "los éxitos
nuestras campanas."
El (encara que no ho sembli) ministre d'Agricultura senyor Ji
ménez, ja porta cerní d'ésser un altre "éxito... etc., etc."
El flamant Bloque Nacional, está bloquejant de mala manera al
pobre senyor Gil.
Els del Bloque Nacional a penes 11 deixen temps al senyor Gil de
tombar els ministres de Don Melquiades.
Eta ministres de Don Melquiades Van caient, per&
sargits que els fa don Alejandro.
malgrat els
Almenys els ministres radicals van caient, peró sense sargir.
Don Diego Hidalgo ha publicat un llibre d'aquells anomenats
d'escándol, titulat "Por qué fui lanzado del Ministerio de la Guerra".
Nosaltres aquest llibre encara no l'hem llegit.
Amb prous feines estem acabant aquell altre que encara no ha
escrit el senyor Hidalgo, i que s'hauria de titular "Como llegué a mi
nistro de la Guerra".
El dia deis Santa Innocents ens va arribar de Madrid (sembla que
sense passar per Saragossa) el nou governador General de Catalunya,
senyor Portela Valladares.
El nomenament, encara que no ha sembli, ens ha Jet més contenta
que si ens haguessin donat "la groga"...
Sembla que s'ha confirmat l'exili "legal" de l'illustre dibuixant ex-dipntat galleguista Castelao, que, per cert, és l'illustrador del lli
bre del senyor Portela Valladares titulat "Ante el Estatuto" que el nou
Governador General de Catalunya va repartir profusament entre les
persones que el van anar a felicitar el dia deis Santa Innocents per la
distincid de qué liza jet objecte el Govern de Madrid.
NAQUERA
Exercicis de profecía
L'of1:1 de profeta és dele rnés des
acreditats si escolteu el parar de la
gent. Peree ?algú de nosaleres pot
abstenir-se de preveure l'avenir, de
suposar que els fets seguiran una
determinada tendencia? Es evident
que no. Tota fem exercicis de pro
reira, en un ram o en altre. Des
de l'Estat, amb les seves lleis 1 els
setts pressupostos, fina al darrer pare
de familia o mestressa de casa que
comanda un grup humá, tots vivim
en una constant prevísió de contin
gencies venidores. I per molts des
enganys que experimentem, per molt
que la realitat tirl a rodar les nos
tres corijectures, no ens podem cu
rar d'aquest vid. No podena, perque
aquest vid és consubstancial a la
civilització. Si coniencéssim de dir:
"Per que mne de preocupar del que
passará demá?" 1 eres entossudissim
a viure exclusivament al dia, cap
obra de gran ale no fóra possible.
Insensibleinent ens submergidem en
l'animalitat elemental que en té
prou de cercar l'aliment quotediá.
de sortir de cada difieultat amb les
soles improvisacions de l'instint.
I encara filant una mica prim, po
driem dir que rinstint metete conté
una part important de profecia, puix
que en actuar preveu aense necessi
tat de raonaments, duna manera
fulminant, que va a produir-se un de
terminat fenomen. El gat, quan un
hom s'ajup i cull un roe de berra,
al-renca a iugir. Obeenc a un ins
tint, és indiscutible; peró al mateix
temps el gat profetitza... Profetitza
que hom va a tirar-li el roe a so
bre.
De manera, dones, que la previsió
o el vaticini no són únicame.nt con
substancials a la civilització, sinó a
la rnateixa vida dels irracionals.
?Com podriem nosaltres, els cata
lana que eps preparem a celebrar el
Nadal del 1934, prescindir de pro
tecla?
Per grana que siguin ele riscos del
profeta. no ter-31m rnés reme1 que des
afiar-loa Per mangar, és indispen
sable que, s1 no tots, alguna cata
lana es demanin quin cam1 és mes
practieable 1 mes directe.
No fallaran. suposo. alguna espe
reta ingenus que creuran inútil aques
per CARLES SOLDEVILA
ta recerca. "El catalanisme fa cm
quanta anys que malda per aven
gan.. Basta, donas, reprendre el ce
rní que ha seguit fins ara. L'esa
querrisme és encara més vell; ha de
tenir, dones, un camí més fressat.
No cal sinó reprendre'l."
Podem desar aquesta illusió. Jo,
almenys, la deso immediatament,
sense cap recança. Es difícil de pre
dir en quinas circumstáncies tornará
a posar-se en marxa el catalanisme
després de l'episodi sorollós del 6
d'octubre. La cosa que sembla, no
obstant, a l'abast de tots els profe
tes és d'anunciar des d'ara que la
topog,rafia política, social i emotiva
de Catalunya 1 d'Espanya será molt
diferent del que havia estat abans.
erulguem o no, sota etiquetes velles
o sota etiquetes noves, ens caldrá
renovar táctiques 1 idearis, caleats 1
gules.
Per a 1 observador precipitat pot
semblar que l'actual situació té al
guna analogia amb la que va pro
duir-se després del cop d'Estat de
Primo de Rivera. Peró basta una
mica mica d'atenció per adonar-se
que no hi t. ni la més vaga sem
blança. Ni hi actuen els mateixos ha
mes, ni s'hi enfronten els mateixos
ideals, ni allí esgrimeixen les matei
xes armes.
Dones estigueu segurs que l'en
demit de l'estat de guerra, 1 més en
cara l'endemá del regim transiteni
establert per la llei que han apro
vat les Corts de la República fa pees
dies, ens trobárem davant una situa.
ció que no tindrá cap analogia amb
la que va produir-se el 14 d'Abril del
1931. Qui vulgui bellugar-s'hi amb
els mateixos plana que li han ser
vit en la tongada anterior, és segur
que s'hi esgarriará.
Heus ací una primera profecia que
arrisquem sense gaire por. Es ele
inentals; perteny a les beceroles de
la filosofia.
Voleu una altra profecía? Allá, va!
Tots ens hem posat d'acord — 1
tant de bo hi estiguem temps a ve
nir — que Cataluny-a no ha estat
massa afortunada en la implanta
ció de l'Estatut Somniávem que ros
un periode d'entusiasme viril, de
feina silenciosa, d'abnegació general,
i no ha estat ben bé aixb... Des de
punta de vista divergents, tot donant
tota la culpa a l'adversari o tot alleu
gerint la própia responsabilitat, gai
rebé toes els partits catalanistes han
insinuat ja una certa prefija crítica
que temps a venir caldrá, repren
dre amb força i si cal amb seve
ritat.
Ara com ara, l'essencial és que
hi ha una unanimitat a no veure
com a perfecta, ni tan sola com a
acceptable, la conducta seguida pels
catalana durant els inicia de Ilur au
tonomia.
Les cantes han canviat de mš.. En
aquests instants — instants que es
poden prolongar mesas i meses —
no som nosaltres els quí menen el
joc. ón els de Madrid.
També a Madrid, en un diari que
precisament en duu el nom 1 que és
inspírat per Ortega i Gasset, s'ha
elevat una veu exhortant l'equip
central a jugar a Catalunya amb
ala cinc sentits, amb tacte, amb pul
critud, amb intelligencia, exemplar
rni ectem aquesta exhortad& tot saber tota la intenció política —
d'alta política — que porta. Ah, si
ella ho fessin bé, si ella ho fessin
molt bé, si ells he fessin seductora
ment bé!... Es indiscutible que s'al
teraria una mica, pel cap baix una
mica, el plantejament del problema.
El catalanisme, s'ha dít i repetit, no
és una mera qüestió de bon govern...
Pene quin atot tindrá ala elite el
jugador que comenci per governar
amb seny i amb justicia!
Ara bé: la meya profecía sobre
aquest punt no és optimista. Temo
-- 1 ho dic sincerament, parqué vol
dria que duna vegada sortíssim d'a
quest va-i-vé d'imperfeccions — que
de la mateixa manera que nosaltres,
catelens, hem restat malcontenta de
la. riostra actuació conjunta, de la
nostra falta de lacte, de la nostra
insuficiencia de patriotisme, els se
nyors del "Diario de Madrid" no ten
dran mes sort que nosaItres.
Posat profetitzar, profetitzaria
alguties altres coses. Perb l'orici és
molt cansa,' m'estimo més debrar
ho per a una altra setmana.
•••¦¦¦111•11W
ERPORS ESPANYOLS
del
Ahir va complir-se el XXXVIII aniversari
Ahir es complia el XXXVIII ani
versad de l'afusellament del patrio
ta filipl doctor Josep Rizal.
Rizal té una personalitat prou re
lievant parqué intentem perfilar-la
novament. En el transcurs dels anys,
a mesura que nous esdeveniments
histories ens posen en commoció,
moltes vegades ens oblidem de les
altes valors humanes d'aquells que
amb el seu exemple de tenacitat en
la lluita varen saber morir com he.
roja, dignes de radmiració de tot
hom, ádhuc deis seus detractors 1
enernics.
En l'homenatge pbstum que li fou
tributat a la Casa de Representants
de Washington, no tan sola Rizal és
coraparat amb l'alta figura d'aquell
primer President dels Estala Units,
George Washington, per la seva
gran qualitat de servidor fidel de la
Páiria venerada, sinó que a la vega
da s'afirma clarament i rodonament
que "Rizal és una víctima mes de la
tiranía a la berra". Es de tal evi
dencia ratropellament comes en el
símbol del nacionalisme fillpt, que
aquest error polític és un deis tanta
que s'han comes encegats per l'orgull
duna tradició de conquestes amb
l'espesa 1 amb la creu, quan s'ha
volgut colonitz,ar, tractant d'atrofiar
la 'Tengue amb l'espesa, 1 imposant
l'eselavatge amb el nom de Crist.
Rizal era un patriota autentic, sen
se poses falsificades ni hipbcrites os
tentacions. Ho dula a la pell! I si
a disset anys guanyava en un Cer
tamen Literari a l'Ateneu deis Je
suites, de Manila, un premi per una
Oda, en la qual l'autor és el primer
filipl que escriu la frase "Pátria me
va", divuit anys més tard, per no
haver rectificat el seu amor per Fi
lipines, mona afusellat en els campa
de Bagumbazan, a Manila mateix,
després d'haver escrit — estant en
capella — la poesia seva tan divul
gada que és tinguda com a motee.
lica de les testes en circumstáncies
análogues 1 on més que mal Rizal
expresas la gran amor 1 exaltada ve
neració que per la seva Pátría sentia.
El peribdic deis seus enemics, els
frares, va comentar la mort de Ri
zal en els termes aegüents: "Y sólo
así, segando la mala semilla, segan
do las mieses secas del campo, se ha
de evitar el dano que a sí zniszno se
han hecho los ignorantes y pérfidos
desleales que otros desleales han lan
zado en armas contra la madre pa
tria, y a quienes a la rebelión y al
descreimiento empujaron las proter
vas doctrinas del médico mestizo
chino,"
Per tal de remarcar les "pernicio
ses doctrines" que sustentava Rizal,
ens plau de reproduir els punta mes
principals del seu programa polític:
"Donar al país representació a les
Les coses que passen
Condemna
El tinent coronel de la guárdia ci
vil senyor Fernando Condes, ha es
tat condemnat a la pena de reclu
sió perpetua. inhabilitació 1 perdua
d'empleu. en un Consell de guerra
celebrat a Madrid. acusat d'haver
tractat dapoderar-se del Pare Mó
bil de la guárdia civil a la capital
de la República, la nit del 4 d
tubre.
Corta. amb la qual cosa acabar els
abusos que hi eren comesos."
"Secularitzar els frares, fent ces
sar la tutela que amb el Govern i el
país exercien, distribuint-se les Par
róquies, a mesura que aquestes fos
sin vacante, entre els clergues, que
tant podrien ésser insulars com pen
insulars." •
"Reformar l'administració de tots
els rams."
"Fomentar la instrucció primária,
IleVant tota intervenció ala frares, i
dotar els mestres d'un sou més dig
ne."
"Donar per meitat els cárrecs del
país a peninsulars i a insulars."
"Moralitzar radministració."
"Crear a les capitals de provincia
de més de 16.000 habitants Escoles
d'Arts 1 Oficia."
"Llibertat religiosa i llibertat d'hn
premta."
Aquest pensament sobre la Justí
cia, la Morantat 1 la Llibertat eren
la "mala semilla" i la "ignorancia
de los pérfidos y desleales" que tant
va exaltar els frares, els seus ene
mies irreconciliables, que, com Fra
Salvador Font, l'agustí Fra Josep
Rodríguez, el dominic Fra Mariano
Gil 1 l'arquebisbe Nozalecla es cona
tituiren en acusadora 1 delators de
Josep Rizal i provocaren ells matei
xos la revolta del 17 d'agost de l'any
1896, en la qual barrejaren indegu
dament el nom de l'insigne patriota
per tal de tenir motiu per a desfer
se'n.
No volien recordar que Rizal, en
ocasió d'assistir a l'homenatge al pin
tor Joan Luna. a Madrid, homenat
lee al qual eren presenta els politice
senyors Moret i Labra, va dir en el
seu brindis: "Som dos pobles, som
dues rayes; volem viure units, peró
amb els mateixos drets que vosaltres
1 hem vingut a aquest acte per a unir
els nostres vota per a donar forma
a rabraçada mútua de dues reces
que s'estimen I es veuen unides mo
ralment, socialment 1 politicament
per l'espai de quatre segles, perque
fonnin en l'esdevenidor una sola na
ció en l'esperit, en els sena deures,
en les seves mires i privilegis..., i
que amb un borne així cal parlar-hi,
peró no perseguir-lo; cal tenir-lo
present 1 no suprimir-lo.
Com diu W. E. Retana, un deis
seus biógrafs, "l'afusellament d'a
quest home admirable fou per a la
causa d'Espanya contraproduent:
afusellat Rizal, era del tot impossi
ble que es restablissin entre els ah
pins i els espanyols els corrents tic
simpatia indispensables per a con
viure. Adhuc en el supbsit que no
s'hagués perdut l'Arxipelag, no hi
cabia ja, humanament parlant, quc
els filipina seguissin estimant-nos.
Vet ad per qué pot afirmar-se que
l'afusellament de Rizal ha estat l'er
ror més transcendental que els espa
nyols varen cometre en aquelle,s
illes."
La clereda que dominava les Mes.
que vela el perill seriós que represen
tava per ala interessoecreats el des
vetllament de la consciencia nacio
nal dels filipina, subjectes fins ales
horca per l'estulticia, la ignorá,ncia.
la coacció religiosa 1 ramenaça cons,
tant del militarisme monárquic, les
quatre pilastras en les quals es recol
zava la sobirania espanyola, va mi
nar fins en pogué, i la influencia je
suítica va realitzar tot el pla d'es
comeses, persecucions, exilis, confi
naments i finalment com a colore
el da 28 de desembre de l'any 189C
signada pel general Camil G. Polo
vieja, es dictava sentencia de mor
contra el doctor Josep Rizal, ser
tencia que va ésser acomplerta el di:
30 del matebc mes, a les sis del matí
per un escamot de tropa, comandat i — segons canta l'historiador Golfe
richs—pel tinent Foronda, nom que
anys a venir tan conegut havia
d'ésser.
M. TERESA GIBERT
0\ PANTAILION d(k1 GERNAN
SASTREPIA
PER A HOME I NENS
ABR1CS
ELS MILLORS MODEIS1PREUS
4
PORTA
FERRISSA 13
ál desembre de 19át
Persisteix l'esperit
de rebellia
Diari tan caracteritzat com
B C" publica la crónica següent del
seu corresponsal a Oviedo, Julián
Orbón.
Diu:
"Oviedo, 26.—En Asturias sigue la
tente el espíritu de rebeldía. El mal
ha echado raíces tan hondas y fir
mes, que. a pesar de la represión ar
mada. la situación moral continúa
siendo casi la misma, y el mismo el
espíritu de indisciplina que gana los
ánimos y se sobrepone a todo, bas
tando para comprobarlo las conver
saciones que se sostienen en la vía
pública, y las polémicas de los cafés,
y las disputas en los tugurios donde
se congrega la gente maleante, y las
frases sueltas que recogen aquí y
allá, y las amenazas sordas que sur
gen de gargantas al parecer familia
rizadas con todo linaje de rebeldías.
El que esto escribe puede expresarse
así con cierta autoridad. porque para
documentarse frecuenta ciertos sitios
y se introduce por determinados ba
rrios y observa hechos que para la
generalidad tal vez carezcan de im
portancia, teniéndola en grado su
-perlativo, y escucha conversaciones
de significación peligrosa entre gen
tes que, por su aspecto e indumen
taria, debieran manifestarse en sen
tido bien opuesto.
Sí, en Asturias persiste el espíritu
de rebeldía. Es un deber proclamar
lo... La siembre de odios y de enco
nos ha sido tan profusa en la ciudad
y en el campo, en el taller y en la
mina, que ha de costar muchísimo
trabajo neutralizarla y extirparla."
Després diu que tothom s'hauria
de posar al costat del governador
Velarde, que fa la repressió, i afe
geix:
"Y a esta labor de higiene social
deben cooperar todos los ciudadanos
responsables, pero cooperar con sin
ceridad y valentía, con una asisten
cia franca y decidida a los que re
presentan y encarnan al Poder pú
blico, que es precisamente lo que no
se ha,ce, y de aquí que aún flote en
el ambiente la desconfianza. Porque
más perjudiciales, más demoledores
y más temibles que los rebeldes de
la fábrica y de la mina son los em
boscados en las ciudades, los que ti
ran la piedra y esconden la mano,
y sobre todo los llamados "clases
sensatas", más propiamente acomo
daticias, que con tal de evitarse dis
gustos son capaces de amparar o de
disculpar a los forajidos. En la pa
sada revolución hubo muchos "sen
satos" de éstos en la ciudad y en el
campo, y si el mal ha de desaparecer
de raíz, contra ellos habrá de diri
girse inexorablemente la acción de
la autoridad, ya que con su egoísmo
mal entendido son los enemigos más
formidables de la paz pública."
Ara fará tres mesos
Un telegrama de "El Sol", de Ma
drid:
"Barcelona, 26.—Ha llegado el ge
neral López Ochoa, quien nos ha
manifestado que pasará en esta ciu
dad dos días y luego marchará a
París. donde su estancia será breve.
Preguntado acerca de la situación
de Asturias, nos ha dicho:
—Creo que se normalizará pronto,
pues las noticias que tengo-son de
que se intensifica la recogida de ar
mas y ello conducirá a la pacifica
ción absoluta, no siendo probable
que se reproduzcan los sucesos, por
que en este caso las primeras vícti
mas serían los dirigentes del movi
miento."
Quedem que es normalitzará aviat
1 que la pacificació será absoluta.
EL SENYOR HIDALGO
História
S'ha posat a la venda un llibre de
l'ex-ministre de la Guerra don Diego
Hidalgo titulat "?Por qué fuí lanza
do del ministerio de la Guerra? Diez
meses de actuación ministerial".
"La Vanguardia" en dóna aquestes
referéncies:
"En el capítulo correspondiente a
Batet, dice que cuando le visitó en
agosto, quedó encantado de la pre
visión y excepcionales condiciones de
este geenral para el caso de una po
sible incautación del orden público
o de declaración del estado de gue
rra.
Batet todo lo esperaba y todo lo
tenía previsto. No le eran necesarias
tropas; sólo le era necesario conocer
con anticipación aquellas medidas de
gobierno para, por sorpresa, apode
rarse de las autoridades de la Gene
ralidad que se declarasen en rebel
día. Sus palabras fueron las de un
gran patriota. Copia unas manifes
taciones del general Batet aseguran
do su firme lealtad al Poder central,
que elogia sinceramente.
Dice que por eso cuando la Gene
ralidad se rebeló no le preocupó en
absoluto lo que iba a suceder.
La noche del 6 al 7 un ministro
le llamó al teléfono y le decía:
—?No oye usted la radio de Bar
__1 :_x_a b 1 a
Les ciases
Don Manuel que passeno Valladares,
goverador geenral
de Catalunya
celona? ?No teme que esas enardeci
das palabras levanten en armas a
Cataluna? !Llame, por Dios, a Ba
tet, y si le parece, ordénele que tome
por la fuerza la radio!
Entonces llamó a Batel y le ex
puso esos temores, y Batet le dijo:
—Si intento ahora, a las dos de la
madrugada, tomar el edificio de la
Radio, costará sensibles bajas; en
cambio, al amanecer la tomaré sin
sangre. No se preocupe, senor mi
nistro.
Y el ministro se acostó y durmió,
porque tenía la tranquilidad de las
sencillas palabras del general Batee
Así, a las ocho de la manana, en
tró un ayudante un telegrama dán
dole cuenta de la toma de la Gene
ralidad y de que había acabado la re
belión.
En el capítulo "La permanencia
del general Batel, en el mando de la.
Cuarta División orgánica", dice que
desde que tomó posesión del minis
terio de la Guerra empezaron a ase
diarle para que sustituyera a Batet y
no cesaron en su asedio hasta el mis
mo día en que el glorioso general
—cuyo nombre pasará a la posteri
dad unido a la historia de la unidad
de Espana—deshizo en pocas horas
la infame maquinación antiespanola
urdida por los hombres que rigieron
la Generalidad.
Primero se le hicieron indicacio
nes, después presiones de todo géne
ro para que destituyera a Batet. Des
pués de hablar con él quedó seguro
de que respondería y lo mantuvo
contra todas las presiones. Tanto ca
lor puso en la defensa de Batet que
un ministro le dijo que si esto le sa
lía mal tendría Hidalgo que pegarse
un tiro.
Termina afirmando que el general
Batet salvó a Espana y que el gene
ral Batet se había salvado por él, y
los mismos elementos que pidieron la
destitución de Batet pidieron la del
ministro de la Guerra."
1
• age.
El diputat socialista senyor Teodo
miro Menéndez, accidentat estro,-
nyament Pa nit del dissabte a la
presó d'Oviedo, actualment greu
ment ferit de resultes de la caiguda
des del segon pis d'aquell establiment
al patti del mateix
Una pena de mort
i unes declaracions
Un telegrama:
"Oviedo, 27.—En el proceso contra
el diputado socialista don Teodomiro
Menéndez, el fiscal solicita para el
procesado la pena de muerte, por
considerarlo supuesto jefe de la fra
casada revolución. La acusación fis
cal sabemos se basa en las declara
ciones hechas por algunos religiosos,
que acusan a Teodomiro Menéndez
de haberles condenado a muerte.
El Consejo de guerra contra Teo
domiro Menéndez se celebrará en
Oviedo del 3 al 4 de enero próximo."
Ja costa de tenir
canons amagats
Llegim:
"Oviedo, 26.—E1 governador general
d'Astúries, parlant amb els periodis
tea, els manifestá que els grups mó
bils de la guardia civil i d'assalt con
tinuaven el desarmament. Avui les
forces han trobat dos canons tipus
"Ontodio"."
I diu que aviat han
de tornar
Un telegrama:
"Bogotá, 6.—Esteban Arce Martí
nez, jesuita espanol, raptó novelesca
mente a una distinguida y hermosa
senorita de esta ciudad, pertenecien
te a linajuda familia. La joven, que
contaba veinte arios de edad, tomó al
cura Arce por padre espiritual, y
éste logró enamorarla apasionada
mente hasta que la obligó a partir en
su companía.
Las autoridades, ante la queja pre
sentada por los desgraciados padres
de la raptada, persiguieron a los fu
gitivos hasta la ciudad de Medellín,
en donde fueron capturados. El de
lincuente confesó su delito."
«Estimeu-vos els uns
pués de lo cual cogieron nuevamente
las armas para volver a la lucha, y
según un comunicado del alto man
do, "rechazaron victoriosamente uno
de los más violentos ataques de los
tres que se han hecho en este sector
durante los últimos ocho días."
La Nochebuena los soldados can
taron viejas canciones, acompanadas
con música de guitarras, instrumento
inseparable de los soldados, que no
olvidan ni en las marchas forzadas.
Los soldados se arrodillaron a me
dia noche en desolados desiertos de
Carandaity y en las selvas del Pilco
mayo, después de lo cual comieron
los dulces de Navidad."
als .altres»
La "United Presa" ha donat aquest
telegrama:
"Buenos Aires, 26.—En el frente
del Chaco la sangrienta lucha duran
te los días de Navidad sólo se. ha in
terrumpido con las tradicionales mi
sas de campana celebradas a media
noche. En el sector de Capirenda los
soldados asistieron a la misa del Ga
llo, confesaron y comulgaron, des
L'EX-GENERAL SANJURJO
de la nota dada a la Prensa por el
-ministro de la Gobernaciaa, según la
cual no existen presos guberriatavos,
hace notar que independientemente
de lo que respecta a la raovincia se
encuentran hoy en la cárcel de Ma
drid doscientos cuarenta y ocho pre
sos gubernativos con motivo de los
sucesos- dé -octubre. -
Para comprobar el hecho. no -du
-damos que .el senor -ministro solici
tará la correspondiente información,
sin perjuicio de que -en la visita que
esta agrupación se propone hacerle,
en caso necesario le facilitemos cuan
tos detalles nos pida con respecto a
la afirmación Que en esta nota que
da expuesta."
E1s esq ui rols feixists,
acomiadats
. .
"La Nadión"„ de Madrid, ha pu
blicat ,aquesaa,carta:
"Senor director de-La Nación".
Muy senor nuestro: Por fin el
Ayuntamiento de Madrid, después de
demorar muchas veces el pago de los
jornales, ha empezado a despedir a
los obreros admitidos durante la huel
ga revolucionaria de octubre y ha
repuesto en sus plazas a los huel
guistas. Este ha sido el desenlace
de tanta declaración enérgica, de
esas que son tan gratas al senor Sa
lazar Alonso, y tanta afirmación ter
minante de que los obreros admi
tidos durante. la revolución no per
derían por nada sus puestos. La Cen
tral Obrera Nacionalsindicalista, que
por servir a Espana movilizó a sus
afiliados para atender a los servicios
públicos, toma nota de esta irritante
injusticia y se cree en el deber de
divulgarla para experiencia de los
que, en futuras' ocasiones, piensen en
arriesgar su vid por auxiliar a las
autoridades.
Con gracias -anticipadas, la Central
Obrera NaCidnalsindicalista. — Ma
drid 26 de Diciembre de 1934."
Aquesta Central pertany, com pot
veure's pel nona a la J. O. N. S.,
organisme de la mateixa filiació que
la F. E. (Falange Espanyola), que
a Barcelona es ve dedicant, amb la.
complaença de les- autoritats, a la
innoble tasca d'empaitafar els mo
numents
El 10 d'agost es va
sublevar Sanjurjo
Aquest telegrama és del diari mo
nárquic "Informaciones", que va de
fensar la sublevació monárquica del
10 d'agost de 1932. Diu:
"Sevilla, 27.—La guardia civil del
puesto de 'Giles, a instancia dé. la de
Marazena (Granada), ha detenido
al vecino José Fernández Oirán, de
25 arios, de profesión barbero, al
cual se le intervino un revólver pro
cedente del asalto a las armerías de
Granada en la noche del 10 de agos
to de 1932. También parece que tomó
parte en otras revueltes é incendio
de imágenes en la iglesia de la Ma
carena."
Volen que baixi el cens
"Informaciones" té un deis seus
clássics ataca de rabia i escriu:
"Casi todos los días los periódicoa
extremistas, franceses e ingleses, pu
blican editoriales en que se ofende
a Espana, mostrándola ausente de
toda justicia, procurando atraer so
bre ella el oprobio, cuando no el ais
lamiento.
El complot lo dirigen espanolea. Y
eso no ha de admitirse. Los que des
de el extranjero se muestran indig
.nos. de la .pateitaanoapueden .seiguir
siendo espanoles. Hay que retirarles
el dereçho a ostenkar esa riaticinaii
dad que no merecen los que no saben
honrarla. •
Se impone una política de sanea
miento y de culto a Espana. Si no
hubiera medios en las actuales leyes
para retirar la nacionalidad espanola
a los que no saben llevarla con dig
nidad y honor, recurra a las Cortes.
Ellas, que representan a Espana, sa
brán seguir siendo, en su defensa. la
expresión de la voluntad nacional."
Un general que ha as
sassinat vint persones
Un telegrama deis diaria:
"Nueva York.—La policía ha dete
nido al general Alberto. Herrera,
miembro del Gobierno Machado. La
orden de detención es idénticaaa la
dictada contra el mismo Machado,
o sea por asesinato de veinte per
sonas."
L'alegria a l'«Uruguay»
és gran, i fins han tret
la rifa!
Angulo, el corresponsal de "El De
bate" a Barcelona, ha escrit aixó
parlant del Nadal:
"La alegría de esta festividad cris
tiana llegará también a la. bodega
del "Uruguay", donde están deteni
dos Companys y sus companeros pro
cesados por la absurda aventura del
6 de octubre. La alegría alli es gran
de; a pesar de que el régimen de
prisión no les ha permitido recibir a
sus familias ni llegar hasta _allí la
gran cantidad de regaloa—principal
mente vinos y licores—que se Ies han
enviado. De todos modos, se han re
partido millares de tarjetas de felici
tación que se les enviarán Manana
de todos los puntos de Cataluna. Ha
venido a aumentar el contento de
los presos el hecho de haberles to
cado-un premio pequeno de la Lote
ría de Navidad."
Sembla mentida que eh mateix
s'ho arribi a creure.
Tenen més sort
El senyor Albinana ha trames una
carta al ministre de la Governació,
en sollicitud que siguin alliberats im
mediatament tots eh presos gover
natius.
Com a resposta a aquesta carta,
el senyor Vaquero ha dit que ni a
Madrid ni a Sevilla hi ha presos go
vernatius.
Solament Madrid
n'hi ha 248
Peró despres ha aparegut ala dia
les el següent:
L'Agrupació d'advocats defensors
deis encartats pele successos d'octu
bre ha fet publica la nota següent:
"La Agrupación A. S. O., en cum
plimiento de su misión. y en vista
GIL ROBLES
presentará la Espana- católica- de "El
Debate":
Gil Robles, tarde. o temprano_ se
quedará aojo."
La repoblació forestal
en marxa
•
El Butlletí -de la Generalitat ha
publicat un decret, signat pel Coro
nel de la Generalitataen el qual són
condonados, a petició senyor Ci
rera i Voltá, cap de la -sucursal fu
tura de la CEDA a Catalunya i pre
sident de l'Instila de Sant Isidre,
les multes que havien estat posades
pel Govern de la Generalitat als pro
pietaris agrícoles que havien tallat
llurs boseos sense tenir perrilla
'jiu que es quedará sol
•.E1 prevere Juan García Morales
..escriu a "Heraldo de Madrid":
"Gil Robles se quedará solo.
"Gil Robles tuvo un momento, una
hora. Cuando la _Repnblica, por
mación popular, se implantó en Es
pana, los grandes ricachones, la cle
recía en general, creyeron que el in
tierno había -vomitado a todos los
demonios para quemarlos vivos.
Unos huyeron; .otros • inventaron.
Persecuciones...; hubo apariciones de
Vírgenes cale hablaban a las gentes
condenando la República.
Y apareció Gil Robles, que jaleaba
"El Debate" como un salvador.
Todos se echaron- en sus brazos y
se agarraron a el .como el náufrago
a la tabla de salvación.
Los capitalistas, por no perder sus
caudales ni sus rentas, abrieron solí
citos sus bolsas para ayudar a Gil
Robles en su propaganda política.
Los frailes, curas y monjas le dieron
su voto, confiados en que él había de
hacer otra Espana monástica.
Hace un ario del triunfo de Gil Ro
bles. Oigamos cómo hablan los cató
licos espanoles del caudillo de Acción
Popular:
Los católicos de "A B C" lo ponen
como chupa de dómine; los de "La
Nación", "Inforinaciones" y "La Epo
ca", como hoja de perejil; los de "El
Siglo Futuro" no se muerden la len
gua y le tiran a dar.
La Espana capitalista y burguesa
no le mira con buenos 0» porque
ve en él un Pablo Iglesia,s disfrazado
mayoría de sus diputados, hom
deLa
jesuita.
bres piadosísimos, pertenecientesunos
a la Adoración Nocturna y otros a
las Conferencias de San Vicente de
Paúl. se ponen las manos en la ca
beza y murmuran entre sí cuando le
oyen en sus peroratas:
—!Este—dicen—no es el Gil Ro
bles que nosotros habíamos sonado!
Y lo mismo les sucede a los curas,
frailes y monjas que le dieron su
voto.
El senor Gil Robles no cuenta tam
poco con las clases trabajadoras con
las masas obreras, que deben la con
quista de sus derechos, justo es con
fesarlo, al descreído Pablo Iglesias.
Gil Robles se quedará solo... Ven
drá a ser dentro de poco lo que Se
nante era en el Parlamento, lo que
fué Nocedal.
Aquellos hombres solos represen
taban la Espana integrista e intran
sigente: la Espana de "El Siglo Fu
turo"; este hombre, solo también, re
EL MINISTRE JIMENEZ
1 FERNANDEZ
sentencias dictadas por los sucesos
de la, Semana Sangrienta, de Barce
lona, los fariseos de la revolución ex
tendieron por el extranjero la leyeta
da negra de la Espana inquisitorial,
formulando vetos contra gobernan
tes, a los que apartaron de las fun
cioneS del Poder durante algunos
anos, y erigiendo estatuas, que niás
fueron ofensa y deshonor pata los
que las emplazaron, que reparadora
dignificación al ensalzado." •
A areure ara qué,passa. Porqué per
dir bandit a Hitler fou imposada una
multa a "Mirador", i aixó d'inaultar .*
l'Ajuntament de Brusselles ens sem
bla força greu.
Només ho podia es
criare «El Diluvio»
El diari litulat demócrata conegut
per ."El Diluvio" ha publicat un efii
-- tonal en el qual diu: .
•
-
"Los dos Ayuntamintos de elección
popular que soportamos los- barcela,
neses bajo el régimen republiaano
no pudieron proceder, más .pésima
mente en todo lo relativo al eeivau),
aseo y saneamiento de la ciúdad.
Las obras todas de carácter nuni
cipal quedaron interrumpidas a poco
de constituido el. Ayuntamiento eue
el pueblo eligió el 12 de abril de
1931. Desde entences los trabajos. (1,-
apertura y recomposición de calles y
cuantos requie:e que de continuo se
realicen la baera conservación de
una ciudad de la importancia de Bar
celona, quedaeon completamente pa
ralizados."
Després parla de l'Ajuntament de
R. O. a punt d'ésser designat, i diu:
"Numerosos son los que aspiran a
figurar en la Comisión gestora muni
cipal barcelonesa. Ya sabemos que
aquí sobran siempre candidatos para
todolos car os Ahora lo que falta
Els desgraciats
propietaris
"La Véu de Catalúnya". Parla de
les declaracions darreres del senyor
Anguera de Sojo — fines fa poc tan
elogiat i reproduit pel diari del se
nyor Cambó — a it diu el següent:
"El senyor Anguera, referint-se als
projectes agraria del seu company de
ministeri, també tepresentant de la
Cedaa'senyor Jiménez Fernández, ha
dit, literalment, que "no s'ha de te
mer que no surtin completament di
ferents de com eón ara"..A base d'a
questes afirmacions tan tímidament
matisades amb partícules negativos.
?pensa potser el senyor Anguera de
contribuir a la tranqui•litat deis pocs
propietaria catalans que s'han fet
de la Ceda? ?Pensa així retenir-los
en aquest partit?
?No és curiós i gairebé grotesc que
el senyor Jiménez Fernández vagi
fent projectes agraria, que el senyor
Gil Robles i "El Debate" en vagin
parlant am.b entusiasme, i que el
,senyor AngUera i el seu superior
polític a Catalunya, senyor Carera,
vagin dient, pel seu' cantó, que
aquella projectes no amaran ende
vant? •
Es curiós i gairebé grotesc, i, de
mes a més, contradictori; perque la
veritat és que aquella projectes hi
van, d'endavant. El senyor Jiménez
els fa i els presenta, el Consell de
ministres els aprova, present el se
nyor Anguera a el senyor Gil Robles
ola alaba, i el Parlament els vota.
el senyor Anguera va dient cese
no és de témer...
El senyor Anguera i el senyor
"
Ci
vaja. EIs proPietariS de Sant
Isidre quedaran ben servits. Es fe
ren derogar la llei de Contractos de
Conreu votada pel Parlament cata
la, i ara els la serveixen en castelra,
redactada per szny-or Jiménez 1 Fer
naandez, de la CEDA.
?I per arribar a aquest resultat
varen anar a Madrid en tercera, ha
gueren de passar gana a caulsa de la
vaga- general,. s'hagueren de deixar
insultar, i ara "La Veu" encara els
fa llengotes?
Els separatistes - -
Un diari monarquic de Valencia
escriu el següent:
."Segunda, tercera, cuarta y sexta
suertes en Barcelona. Diez rnilloneS
de Pesetas procedentes del odiado
centralismo, mientras que aquí, en
Valencia, nos hemos de contentar
con cien mil miserables duros. Con.
venzámonos de ahora para siempre.
Mientras no reanudemos nuestra
campana pro Estatuto; mientras ,na
-formulemos en valenciano clásico
nuestras peticiones al Gobierno de
Madrid; mientras no logremos que la
"Gaceta" atienda pon más celo a
nuesttas naranjas, a nuestras coles y
a nuestros ajos, que a los panos de
Tarrasa y Sabadell, siempre ocurrirá
que, llegada, como ayer, la hora del
reparto, se nos otorgue una piltrafa
de,sLpreciable.
de Madrid ho co
me„Etsacauirxioi:so
ver cómo enjuician los
monárquicos problemas tan serios co
mo el de la unidad espanola.
Pero es que el cultivo del separa
tismo les conviene. Aunque sólo sea
para fingir luego patriotismo y en
ganar con ello a las gentes sencillas.”
La República democrá
tica de Xauxa
El ministre d'Estat. senyor Rocha,
ha declarat:
"Espana, mediante una República
que significa orden, respeto mutuo,
verdaderá. democracia y disciplina so
cial, se encamina hacia la normali
dad política..."
Consti que aquestes declaracions
no han .estat lotes el dia deis Inno
cents.
«Ofensa y deshonor»
"Informaciones" ha escrit:
"Ya en 1909. con ocasión de las
g
es que se tenga tino en la elección
de los aspirantes a regir los destinos
de nuestra Municipalidad.
Sepan, quienes resulten favoreci
dos, que su misión será ardua y de
suma responsabilidad, porque ya está
Barcelona cansada de soportar ma
los Ayuntamientos. Colmo de errores
sería. tras los grandes y repetidos
desenganos sufridos por la ciudad, el
someterla ahora a administradores
que no sean segura garantía -de- una
inteligente y proba gestión de los in
tereses comunales."
• Només ene faltava veure aixó. Un
-diari demócrata que ditt que ha ha
gut de "suportar" ele Ajuntaments
populars. i que troba excellent els
nomenaments de regidors de R. O.
Aquestes cases només poden sortir a
"El Diluvio".
EL GOVERNADOR GENERAL DE
CATALBNYA DON blANUEL -
PORTELA 1 VALLADARES
El Govern de Madrid ha de
.signat governador general de
Catalunya a D. .1Ianuel Por'tela
-Valladares,. per tal que assu
.meixi les funcions que l'Estatut
suspens atribuia al Pre.ii
.
dent de la Generalitat i al Par
lament Catala.
No estem en, codicions de co
mentar aquest nomenament.
Ha estat dit al Parlament de la
RePública per elements comple
tament oposats -a nosaltres que
la Ilei que estableix el régint de
suspensió de l'E.statut que les
Constituents votaren no és pre
eisament massa constitucional.
Nosaltres, vaturalment, som
constitácionaliste.s. Entenens,
dones, que la República es va
donar el •seu Codi perqué fos
complert: Aquesta és -la nostra
posicid davant d'aquest noMe
nament, que la Constitucid no
preveu.
Quant a la persona, saben
que don, Manuel .Portela i Va
lladares es diu autonomista, i
penson lambe que amb el
temps que fa que viu a Cata
lunya, ens ha arribat a com
prendre. Hem d'esperar, dones,
que en aquesta interinitat que
dl ve a servir, per a esperar que
Catalunya torni a sser over
nada demócr.aticament pei a
quells que estan destinats a go
vernar-la, no donará ocasió a
qué el dia que deixi el cárrec
que ara li ha estat donat, ha
guem de- dir que va fer obra
destructora.
EL SENYOR ANGUERA
El senycli, Anguera
contra l'Estatut
Ho dita "La • Veu de Catalunya":
El 'sényor Anaaera, ministre del Tre
hall de Madrid,- Va publicar un de
' cret atribuint-se tOtes les facultats
en Materia de treball, que correspo
nen al Conseller 'de Treball de la
Generalitat. Ara, 'a,mb un, governa
dor general en funcions de President
de la Generalitat, aquestes funciona
corre.spon que les tingui aquest.
Peral- .el senyor Anguera ha publi
cat una altres decrete atribuint-se
faeultats ádhtic damunt del gover
nador general.'
"La Veu" — que tant rhavas ala
bat diu:
"Ens permetem esperar que si el
senyor Anguera ho medita, s'adona
ra perfectament de la falta de jus
tificada, i de base legal que tindran
els seus decretas alai que el régim
transitori comenci a ésser vigent.
Dintre aquest regim els serveis de
Treball han ele seguir la mateixa
Sort que tots els, altres serwis tras
passats a la Generalitaaa i per con
segiient — com indicava el senyor
Gallart i Foto — han d'ésser diri
gita sonso cap mutilació des de la
Generalitat anateix. •
I conati•que resulta força dolores
haver de recordar aquestes cases a
un ministre que, -encara .que sigui
de la Ceda. no deixa d'ésser catalá."
La vida íntima
deis grans homes
El secialari particular del senyor
Lerroux, Antonio Sánchez, ha fet
unes declaracions al diari "Renova
ción". Heus aci el diáleg:
—?Se levanta muy temprano el
senor LerrouX?
—A las siete y media de la mana
na, en todo tiempo._ En seguida se
mete en su despacho y se pone a
trabajar. Cuando ,forma- parte .del.
Gobierno, su labor casi única :es la.
de estudiar .asuntos gbbersOlienta
les. Cuando se halla fuera dé 'él,•tra
bajaa en cuestiones de la política !de
su Partido. Yo voy a casa de don
Alejandro aa las nueve. Corno él .ha
leída ya la correspondencia y la ha
......¦o1~ooo****** **1111~11•111N1111
decretado, Me la entrega para que
yo ordene en la secretaría — donde
hay, en toda época cinco funciona
rios — su contestación. Nos trasla
damos a su despacho oficial — si
forma parte del Gobiernó — y le se
leccionó el trabajo y las visitas. Esto
es una de las labores más penosas y
,difíciles. ?Usted sabe cuánta gente
quiere ver a .un jefe de Gobierno o
a un ministro sólo por darse el gus
.tazo de haCerle perder el tiempo?...
A la una _y media de la tarde, inva
riablemente, salimos del despacho.
Nos separamos sólo hora -y media. A
las tres vuelvo a su lado, y ya per
manezco junto a él hasta que se re
tira a descansar.
—?Que suele ser...?
—A las once y media, también in
variablemente. Antes lee un rato en
su libro favorito: "Don Quijote".
—?No le visita ningún amigo por
las noches?
—Sí, senor. Don Juan José Rocha,
va a verlo y permanece de charla
con él mientras cena. También va
casi todas las noches el doctor Jirné
nes Encinas, su médico. Estos mo
mentos de la cena son los únicos que
don Aleiandro permanece junto a
su familia.
—?Y los días festivos'?
—Marcha a su finca de San Ra
fael. Se lleva trabajo, y si el tiempo
es bueno, pasea y ve sus bichas pre
dilectos. Tiene palomas, faisanes. va
cas... Hay un pichón que en cuanto
ve a don Alejandro se le pone en un
hombro... Anote usted una cosa cu
riosa: una burrita, a la que llaman
"Pascuala", va detrás de él constan
temente. por la finca como si fuera
un perro.
—?Qué carácter tiene don Alejan
dro en la intimidad?
—Excelente, bondadoso y dulce. A
don Alejandro se le trata, y no hay
más remedio que quererle. No es un
jefe: es un hermano mayor. un con
sejero y un amigo leal... Por eso, pa
ra mí no hay nada sino don Alejan
dro. Después de Lerroux no me im
porta nada en la vida. Ni rni fami lia."
Obsequi
"El Grupo Femenino Radical ha
rá entrega de una artística placa con
el nombramiento- dé presidenta ho
noraria 411 Italanata, a dona _Teresa
lentishno
tál>ez del exce
j^fe cletprittadó. el primeeode enero
de 1935, 2 isft doce .de la manana, en
,s1de.nte del Consejo y
• su, doinlaiLio social, Preciadosenume
ro 1. Sé ipvita al acto a todas ias afi
liadas al 'Manido."'
:4¦..," Vaa•
a, ala* aa
-
a
II II licor de
M1i'ai
El sea representant, En JOAN I ONOLLEDA SIERRA,
recomana de no acceptar con) a legítitn tot el ote
s'intenta vendre ama altre nom qtw. n›Vsktui el de
"Aromas dei Monisendi
4 la rambla
Les dretes
Un EI deIn
Es evident que Oil Robles ha des
aprofitat dues avinenteses per a pro
clamar-se dictador. Luna despres
de les eleccions de novembre. L'al
tra despees deis fets d'octubre. En
la primera comptava amb la sor
presa del pais. En Faltsa. amb la des
Jeta de les extremes esquerres. Gil
Robles. no tan sois ha deixat pas
sar aquestes avinenteses, ans les ha
frusteades. Ni ha volgut éssPr dicta
dor ell ni ha facilitat una dictadura
militar. Per qué? Aixó és el que avui
es pregunten les extremes dretes. Es
el que en el lisas ha produit de pri
mer el malhumor. la tivantor, des
prés les mútues acusacions, final
ment la ruptura. Les extremes che
tes s'han cregut enganyades, traides,
estafades, per Oil Robles.
Peró, qué voten? Gil Robles no és
el que prometa). Eh prou que s'hau
ria erigit en dictador, d'haver-s'hi
vist amb cor. Peró li ha mancas el do
de saber enlluernar les inultituds, el
do d'arrosiseg,ardes. Avui renega del
felxisme. Peró, de fet, si en renega
és perqué els intente de feixisme II
van petar als das. Recordeu, si no,
la parada de l'Escorial No era alló
feixisme pur? Peró les masses no van
deixar engatutar-s'he Era ja pueril
d'imaginar-se que les arrassegaria.
El seu programa agrario-social era
Insuncient. Més evident encara que
ele seus aliste havien de fer frus
trar toles les petitea reivindicacions
Que tu hagues en aquest programa.
Fracaasat de moment com a d la
dor. 011 Robles es dedica a la ma
nlobra politaCse Mí ja es trobava
mes en el setí élement. E realitat
Gil Robles no altra cosa que aixó:
an polític a la manera vella, fina si
voleu un gat vell dele política a la
manera de Ronlanones. 'Singa no ca
ria avui que Gil Robles és un horne
aove. tin heme !loa. Llevat de mani
pular Ung quanta tamics mes o menys
evangélica. poslats de moda pel sen
timentalisme religiós que ha inten
tar. desvetllar-se al país. senabla per
fectament de l'antic régim. En porta
toas .els •vicis, totes les tares.
Altrament, el tret més remarca
ble del seu carácter és la vacilLeció.
?Voleu falla més grossa per a un as
pirant o ex-aspirant a la dictadura?
No Solament sala mostrat vaciliant
en le ál seves Velieltata teixistiques.
Durant molt de temps es prou &a
bur. - ha vacillat entre la Monar
quia 1 la República. Ningú encara
avui no ha vist clarament, en aquest
aapecte, el fons de la seva, conscien
cia. D'aquesta falla, peró, n'ha fet
una quahtat política. Li ha permés
de jugar constantMent amb l'equí
voe, de fer una política d'equilibrls
1 de rnalabarismes. Aquells que el
segueixen no saben bé on van. Els
propietari.s. que el creuen el mas fer
vorós defensor de la propietat, poden
trobar-se amb una llel de Contrae
tes de Conreu mes dura, per a ells,
que la de l'Esquerra. Els pagesos tre
balladors que n'esperen reformes
agraries poden trobar-se amb que les
sevez lleis agráries - com abd gin
tenta-no serveixen sinó per a esta
blir un caciquisme. Els regionalistes
que hi confiln - com 11 ha esdevin
gut a la LlIga - poden veme tmr
lats els principia autonómica més es
sencials. Capee de Veta mena d'ha
bilitate, de tota mena de trucs par
lamentaria Gil Robles avul es un
Borne Que no inspira confiança a
nineal.
Aixi és perfectament comprensible
l'actitud dele altres grups dretástes
enfront de la política vacillant de
Gil Robles. ?Qué representa per a
la voracitat d'aquests grups els
avantatges obtinguts per la Ceda?
?Que significa per aquests grupa els
lleven a la clerecia? ?Qué l'indult
als sublevats del 10 d'agost de 1932?
?Qué la suspensió temporal de l'Es
tatut? Aquestes victóries, aigualides
encara per reformes cora les que fa
o promet el ministre d'Agricultura
de la Ceda, amb la poca pressa a
reblar la cadena deis obrers del mi
nistre de Treball, els semblen menys
preables. Ho haurien donat tot -
fina potser l'Estatut - per haver
4~11•11.1111•11K-ArIll":V.~legalliffilla
per DO.PMNEC GUANSÉ
aconseguit unes seguretats alcuza
majors per a llurs drets de capita
listes i de propietaria. Perqué a
aquestes dretes lurue coma denomi
nador que les mou és l'interés. Es
ciar que elles d'aleó en diuen el co
ma ideal nacional. Ben clarament
ho ha declarat aquest bon senyor de
Lamemié de Claree en proclamar
que si seguien fent-se lleis socials.
apuntalant-se en les encicliques, ella
esdevindrien ciernatics greca.
Les dretes, donde en aquests dar
rers temps han mostrat tot el que
podien donar de sí. No és gran cosa.
Gil Robles no paseará d'ésser un
home d'habilitats 1 de trucs. El seu
prestigi, el d'un bon parlamentara
cosa que és el que menys espera
ven d'ell els seus primers partidaria.
Les extremes dretes, amb la seva
buidor, no són capaces d'oferir un
programa que pugui entusiasmas
ningú, si no és a una quanta millo
naria i a Ilurs lacais. Tota la seva
força resideix en els vots que es pu
guin comprar.
L'esdevenidor torna, dones, a pre
sentar-se força dar per a les esquer
res. Si les esquerres saben unir-se és
evident que en una propera batalla
electoral tenen rnoltes probabilitats
de guanyar a gairebe tetes les ter
res d'Espanya: Es ciar que el lerrou
xisme, amb el prestigi que el fet de
governar li pi-esta, haura pres molta
força i que obtindrá, per tant, molas
vota. Es ciar que és possible també
que en moles districtes vagin aple
gata, a fi de mantenir la coalició go
vernamental, eta lerrouxistes i la
Ceda. De tote,s maneres, és evident
que el desplaçament electoral será
sensiblement vers l'esquerra. El
guany per a les esquerres será me
jor com mes forte sigui Ilur solida
rítat.
Ara el que és trist, el que és trae
gic per a Espanya, que sovint, mae
se sovint, el triomf de les esquerres
hagi de venir. més que pels propis
mérits, per l'absoluta incapacitat de
govern de les dretes, pels seus errors,
pel seu egoisme revoltant.
Elmeu D.Joaquín Dualde
La premsa de Madrid ha explicat,
en unes notes curtes, pesó precises,
qui es don Joaquín Dualde y Gómez,
el catadratic de Dret Civil que a 58
anys ha eatat nomenat ministre
d'Instrucció Pública en substitució
del seu correligionari don Filiberto
metge rural 1 fina fa poca
dies enemic públic número 1 dels
parlamentaria de la C. E. D. A. "El
Sol", per exemple, ha dlt:
"El nombre del nuevo ministro de
Instrucción Pública sonó mucho en
tiempos dé la Dictadura con motivo
del conflicto que ésta promovió al
destituir a la Junta de Gobierno del
Colegio de Abogados de Barcelona.
DON JOAQUIM DUALDE
1 GOMEZ
Al producirse el golpe de Estado
de 1923, desempenaba el decanato
de dicho Colegio don &mute° Hur
tado, quien, disconforme con el rum
bo que tomaba la política espanola,
dimitió el cargo.
Los colegiados eligieron entonces
para sustituir al dimisionario al se
nor Abadal; pero éste no tardó en
ser destituido por el Gobierno de
Primo de Rivera, que nombró un de
cano y una Junta con carácter gu
bernativo."
"El Debate", per la seva banda, ha
completat l'explicació dient, entre al
tres coses:
"Fué el único catedrático de la
Universidad de Barcelona que Pre
sentó la dimisión de su cargo cuando
se dispuso que dicho centro faculta
tivo se rigiera por un Patronato. Co
mo dimitiera sin hacer ostentación
de ninguna clase, fué obsequiado con
un banquete-homenaje."
reixenell
HAYA.Y
D'A LTA
QUAL1TAT
^Val
CAVES A
ANTPURNI
L'AntilA
Ningú, peró, com el corresponsal
a Barcelona de "A B C", que ha co
meneat la seva nota amb les radies
que segueixen:
"De seguro que don Joaquín Dualde
llegó al ministerio de Instrucción pú
blica con la misma sonrisa entre bon
dadosa e irónica con que andaba por
la Universidad de Barcelona; valen
ciano típico en el sentido de poseer
una imaginación brillante y desbor
dante, se disciplinó a fuerza de afi
nar su espíritu, y cuando llegaba a
la cátedra, sus alumnos acudían a
oírle, como a una fiesta, de tal modo
sabía convertir en cosa viva y son
riente tema tan árido en apariencia
como lo es el Derecho civil."
A Barcelona, més o menys, tots
coneixem el senyor Dualde, i tots en
podríem escriure una semblança.
Tots sabem el que d'ell explica "El
Sol" La mejoría coneix el que repor
ta "El Debate". Peró aire) tot i reco
néixer que he ha afinitats que °fe
rien, em oree en el deurade confes
sar que si m'hagués vial en la pre
cisió d'escriure unes ratlles a pro
pósit del nou ministre, aproximada
ment m'hairria expressat en els ma
teixos termes que-el corresponsal de
"A B C".
Recordo Don Joaquín de la Una
versitat de Barcelona, i cree que
no l'oalidaré- mai més, perqu,é m'ha,
Set-assar les millars estones de la •
meya vida d'estudien*. Teta els acutí.
álumnes en l'estimvern molt perqué
era un catedratic, molt trempat, peró
especialment perqué tenia el bou cos
tum de no ésser mai puntual a l'hora
d'entrar a classe. Hi havia dies que
ens estalviava vint minuts de classe,
altres dies altres trenta
quaranta, i més duna vegada ens
perdonava la classe sencera. En tel
un cura recordo que ve entrar pun
tual a l'hora exacta, una sola ve- I
gada.
-Ya me perdonarán ustedes-ens
va dir - pero una equivocación pue
de sufriste cualquiera. Aprovechare
mos esta circunstancia para hablar
de...
-De la recolección de la naranja,
-salta, hípica un alumne.
El nostre estimat professor som
rigué, 1 molt gustosament ens parla
deis tarongers de la seva propietat
valenciana. Un tema tan árid com
el Dret Civil, com diu molt bé el
corresponsal de "A B C". a' 1411=r0VeS
mane es convertia en una veritable
filigrana. Per a demostrar la vera
citat d'aquesta afirmad& n'hi hau
ria prou amb fer Una edició deis
apunta que un company de cura va
p:endre taquigráficament de les se
ves explicacions. El tal company era
un xicot de sang blava, molt ten
nol per cera que va tenir la pen
sada de no faltar a classe de Civil
ni un sol dia deis que n'hi va haver,
1 que va prendre lletra per letra tot
el que don Joaquín digué a classe
durant aquell cura. D'aquests apunta
només en va fer una cópia, obsequi
que l'alumne feia al seu professor
amb motiu deis examens, cópia que
el salvé del suspens i que si no li
valgué un sobresaliente fou •--- segons
opinaren uns companys - perqué el
pare del tal alumne era marqués i
de més a més monarquic. Un dia
vaig tenir ocasió de fullejar aquests
apunte, i vaig copiar-ne una frag
ments a l'atzar. Un d'ells deis:
"Nacimientos y extinción de la per
sonalidad. El 'hombre nace en el ar
tículo treinta Código Civil y
muere en el treinta y dos. Ya ven, .
pues, senores, que la vida es muy
corta. Una vez' un senor que tenía
un coche de dos 'caballos me invitó a
pasear. Dimos una vuelta por la ciu
dad", etc., etc. I a continuació 'expli
cava la passejada, sense que en tot
el teu parlament d'aquell dia' es tor
nes a fer cap allusió al Dret Civil.
He reportat només aquest tros com
a mostra, perqué tots els apunta
eren pel mateix estia Cree que si al
gun editor es decidia á publicar-los
i a vendre'ls, es cansaria de g,uanyar
dures.
Quan vingué l'hora deis examens,
el nostre estimat Don Joaquín ens
explica de la manera corn acostu
maya a provar la capacitat dels seus
alumnes. Com a mesura de previsió
pasea Insta i al costal de cada nom
posa, un sí o un no segons que ell
cregtrés que l'interessat havia assis
tit o no a la tertellia durant el cura.
Ell cridava l'ahunne, aquest es po
sava dret 1 deja servidor. Don Joa
quín se'l mirava 1 pronunciava un sí
o tih no que en aquells moments te
nien una 'transcendencia grandiosa.
ai ell deia que sí, 1:aprovat era se
una Si deia que no, gairebé era se
gur- que l'interessat és veuria en la
preelsió d'apurar els set calzers d'a
•1 inargor per a sprovar. De vcgadea
Les coses que passen
Una aparició al soterrani
d'una taverna
Aquesta aparlció l'ha tinguda un
abocador. El diari catelic "La Na
ción", després d'advertir que no es
tracta de cap broma d'innocents, es
criu com va anar:
"EL HOMBRE
QUE VIO A LA VIRGEN
Por fur llega, al local el afortu
nado mortal que ha tenido la in
mensa dicha de ver a Nuestra Se
nora.
Antonio Méndez Casas, de cuaren
ta anos de edad, casado y padre de
dos hijas, es un hombre grueso, ba
jito y de aspecto bonachón. Presta
sus servicios como echador de café
desde hace •catorce anos, en este lo
cal.
Una vez que el dueno le ha indi
cado el motivo de nuestra visita,
Antonio, muy amablemente y visi
blemente emocionado, se presta a
relatarnos, punto. por punto, todo lo
ocurrido desde el, día en que asegu
ra se le presentó la virgen.
EL pu 22
A LAS SEIS DE LA TARDE
Con motivo de las fiestas le Pas
cua, y habiendo necesidad de reno
var las botellas vedas de conac y
benedictino, el duo del estableci
miento rogó a Antonio que bajase a
la cueva e hiciese el favor de lle
nar las citadas botellas. Serian, po
co más o menos, las seis de la tarde.
Antonio, como y& en otras ocasio
nes lo había heclua bajó tan tran
quilo, y nada murria dé particular,
hasta que desde la Cocina se le oyó
gritar y el ruido 'característico de
botellas al romperse. Alarmados, tes
pinches y cocineros se dirigieron ha
cia la cueva en el momento en que
aparecía Antonio por le escalera con
el rostro demudadb y dando gritos
de terror. El eillefio le pregunta qué
le pasaba, y Antonio dijo. que se le
había aparecido la Virgen."
Més aval! diu:
" ANTONIO VUELVE A VER
A LA VIRGEN
El domingo, díasla hacia las do
ce de la noche, y 'duendo se encon
ttraba durmiendo mi su domicilio, ca
lle del Aguilaa número 41, Antonio
asegura que volvió' a ver la Sagra
da Imagen. Se lo teentinicó a su mu.
jer, y ésta le -contestó que serían
alucinaciones guye49' •
Després l'abocador de café va co
mermar a caVaYrtryk trobar un qua
dro •de - la mare -de Deu de la Bona
Llet. • 1 •
les aoves opinions e-en cóntradites•
pel Senat que coreeti :ra la majoria
de la ciaste. El aefee r Dualde, des
prés de mirar la cara de l'alumna
cridat deja no, 1 immediatament el
Senat armava un'escendol imponent.
--Eete sí! Esté'
venide?da. stedes le cono
cen?
-Sneni!
' -Pues en éste ét1M) rectifico: rige
•.' des perdonen. -
-•
• eaSseal!"..• •••
.-1111,411"i„
..d•ada e la
Daquell nostre curs ri'examina
més de la meitat - els de sí - per
escrit.
-Me parece que lo menos 'que les
puedo pedir - ens advertí el • cha
abans - es qué' no 'copien, pero que
si lo hacen, lo halan' bien. Que •no
tenga que veinte en, el lamentable
caso del ano pasado que Me vi obli
gado a suspender 'a "uno.
I al cap de tres ciies repartí les
notes. Pus sobresaliente anaren a
dojo, 1 en general se'ls van endur els
que eren més trernpats, els que ha
vien copiat els anides del Codi sen
se descuidar-se ni una coma, i els
que havien fet, el tema 'tan mala
ment que es vela d'una hora lluny
que ni s'havien volg,ut prendre la
molestia de copiar els apunta.
He explicat tot abtó per a demos
trar que el corresponsal de "A B C"
és el que ha vial el nou ministre
duna manera rnés aproximada a
com jo el conec. Desitjo, només, que
com suposa l'esmentat corresponsal,
Don Joaquín sigui al mirdsteri el
mateix que vaig conéixer a classe de
Dret Civil. Si abd és, sine la certesa
que la "Gaceta de Madrid" tindrá
molla nous lectora i probablement
haurá d'augrnentar el tiratge. Jo
penso subscriure-maii.
MIQUEL tagGRANYES
31 desembre cie 1931
1 Any Bolvida non
n-u_es lleis del
Parlam_exit catalá
ciiJé d_enaá
exa. -vigor
Dema, dia primer de gener
del 1935, entren en vigor en el
territori de Catalunya la llei de
majori4 i habilitació d'edat, vo
tada pel Parlament Calalú el 12•
de desembre del 1933, i la llei
sobre la capacitat jurídica de la
dona i deis cbnjugues, votada
pel mateix Parlament el 13 de
juny del 1934.
Per la importancia que aquest
fet té, reproduim a continua
ció el seis text,
[leí de Moridi habilililcil
CAPITOL I
Major d'edat
Article ir. Són mejora d'edat:
1. Els que han complert 21 anys.
2. Fas que havent-ne complert 18,
contreuen matrimord.
Per al cómput deis anys, el dia del
naixement es,considerara. sencer.
Art. 2n. El major d'edat -té capa
citat jurídica plena. salvades les eX
cepcions expreasament establertes per
les lleas.
CAPITOL II
Habilitació d'edat
Art. 3n Poden ésser habilitats d'e
dat amb la capacitat i restriccions
que eapressen els articles 9 i 10 els
que han' complert 18 anys.
Ara 41. Poden toncedir l'habilita
ció:
1. El pare•e, la Triare que exercei
xi l'autontat paterna.
2. El Consell de tutela.
Art. `$é. La concessió d'habilita
ció d'edat pel Consell de tutela- a
favot del inereer que hi e.stigui sub
jectes' perque tingui efecto ha d'ésser
aprdaada pet magistral de tutela.
Aduest podrá denegar-la si no l'es
tima cbtivenient per al menor.
Art. 6é. Es .necessan per a l'haba
litaeió:deciat que el menor la con
senti. -
•
,
•
Art. 7é.L'hala11itació d'edat s'ha d'a
torgar en escriptura pública, o en
testament, o per .compareixença da,
vant del jutge municipal. Ha fl'éS-,
ser anotada en el Registre civil i
mentre no ho sigui no -procluira efec
tes contra. tercers respecte a .actes
celebrats ami) el qui havent estat
represeneant legal del. menor conti
nués atribuint-se encara, la dita re;
presentació després d'atergada l'ha
. bilitadó d'edat. ,
Art. 8é. El menor de 18 que con
tragui matrimoni quedará de dret
habilitat d'edat amb les restriccions
que expreesá l'articlé 11.
En complir els 18 anys, encara tele
di inatrimoni éstigui dissolt, quedara
cdoerdniddrdédsneehterlr'eaapar,t1a,1.d segon-de .eepee
Art. 9e..L'hattli~ trId9at 71p/sirte
el menor de :Pautbrital paterna o tu
telar, i el capacita per a regir la seva
persona i patrimoni com si los ma
sar, sense tares restriccions que les
tlue expressa Partiele .següent.
, Art. 10. L'habilitat d'edat rrecessi
autorització concreta del pare o
de la mere, si s'escau, 1 a falta clara
i altre, del eurador:
1. Per a alienar tareas i béns que
constitueixin el seu capital o per a
gravar-les o extingir-les.
Seran considerats capital del me
nor els béns immobles, theta reais,
valors mobiliaria, participacions en
negocis, objectes d'art, crédits i en
general tot el que no sigui producte
de rencles fruite o salarie.
2. Per a acceptar heréncies sense
benefici d'inventara per a repudiar
les i per a renunciar Ilegats o dona
cions.
3. Per a atorgar arrendaments
deis compresos en el número 5 de
l'article segon de la llei Hipotecaria.
4. Per a donar o rebre diner a
préstec.
5. Per a fiançar en qualsevol for
ma que sigui.
6. Per a confessar i per a transi
gir en judici sobre actes compresos
en els extrems anteriors.
Art. 11. El menors de que parla
l'article 8, ultra les restriccions es
mentades en l'article 10, no podran
comparéixer en judici, ni transigir
qüestions o subjectar-les a arbitratge
o amigable composició, o deferir-les a
judici de tercer, sense l'assisténcia de
les persones expressades en el primer
paragraf de dit article 10.
Art. 12. L'habilitada) d'edat, un
cop concedida, no pot ésser revocada.
Art. 13. Aquesta llei será citada
amb el noca de llei de Majoria I Ha
bilitació d'Edat, i la data de la seva
promulgació.
1:lispogicions transitóries
La ,.qui en entrar en vigencia
aqu.etta Bel hagin complert vint-i-un
anea, serán majare d'edat. També en
serán. els que havent-ne complert di
vult hagneesin contret matrimoni.
2.a Els .qui d'acord amb la legis
lació anterior estiguessin ernancipats
o haguessin obtingut el benefici de la
major edat, queden subjectes ala pre
ceptes d'aquesta llei.
3.s Mentre una nova fiel no reguli
aorganisme tutelar, les funcions as
signades en la present llei al Con
sell de Tutela, Magistral de Tuteles
a curador, , serán. exercides, • respecta
amitreér'i Dei Consell de familia, el
praeldesitdde l'Audiencia Territorial
i el tutor o defensor judicial, si s'es
cau.
Disposicions finals
La Queden derogades totes les
lleis i disposicions quan s'oposin al
que 'preceptua aquesta llei.
2.. Aquesta llei entrará en vigor
el Ir. de gener del 1935.
Pelan del Parlament, 12 de desem
tire del 1933.
Lid sobrela jurídica da dellh1 dols
Article Ir. La dona té la mateixa
Capacitat 'civil que noma
• ~esta igualtat no impedebt les
disposicions particularaa un dele dos
sdoese derivades de causes fisiolÓgi
ques, caen la fixació de l'edat nubil i
la prohibició á la- vídua de centraure
notternatrimoni abans d'haver trans;
corregut el periode 'legal. •
Art. 2n: El matrimoni no és cau
sa 'Modificativa de' la capacitat d'o
brar de la dona.
Art. 3r. La llei no concedeix al
maht autoritat'sobre la muller ni li
atorga la seva representació.
Art. 4t. Eis eónjuges poden exer
cir professió, ofici, carree, comerl o
indüstria que no els impideixi el com
pliment deis deuregfamiliars i sense
obligar l'altre cónjuge.
Art. 5é. • Cadascun deis cónjuges
podrá, sense Ilicénela de l'altre, ad
quirir per,tited °riereis o lucratiu,
i gravar els seus béns, compard
xer en judici 1; en general, contractar
1 obligar-se i realitzar tota mena d'ac
tes auridica
Aixó, iio obstant, cap cónjuge no
pot adoptar sense consentiment de
l'altre.
Art. 6é. Els cónjuges poden cele
brar entre ells tota mena d'actes ju
rídic,s, sense perjudici de la revoca
bilitat, bé per actes entre vius, bé
per actes de darrera voluntat, deis
actas realitzats a títol lucratiu. En
cap cas, durant la vigencia del ma
trimoni, no podrá l'un d'ells executar
els béns de l'altre.
Art. 7é. Queden expressament de
rogades les disposicions d'excepció a
favor de la dona que consignen el
"Senatus-consultus Velleianus", l'Au
thentica "Si qua mulier", el capítol
vuité de la novel-la 134, el capítol XI
del "Recognoverunt proceres" i el
costum I, parágraf 1 1 2, rúbrica 7
del libre IV del "Llibre de les cos
turns escritos de la ciutat de Tor
tosa".
Art. 8.é. Aquesta Ilei entrará en vigor el dia lr. de gener del 1935.
Palau del Parlament, 13 Juny del
1934.
"1/
e
-Quin trimestre, aquest que avui acabem!
-Je, be poi, d1r MM ~vi& valgot l'íuár slaagués acalust, el 30 de setembre,
Historieta
ELOY VAQUERO, ministre de la
Governació
Tengo que recoger una in
terrupción del senor Maez
tu. Parece mentira que un
hombre de su cultura y de
su talento haya podido de
cir: Tendrá que volver Mar
tínez Anido. Frente a una
banda de criminales que
cometen actos que todos
condenamos no se puede
poner otra banda protegida
por el Poder.
sdas
,
•>•14
RAMIRO DE MAEZTU
-!Ya quisiéramos parecer
nos a él! !Ese hombre es
un santo, es un santo!
GUERRA DEL RIO
-!Es un asesino! !Es un
un asesino vulgar! !ES un
asesino cobarde!
dd,
404
arto
El Cap del Govern, Alejandr
Leroux, vist per Del Arco
Ministerio de la Guerra
ORDEN CIRCULAR
"En aplicación de los benefici
de amnistía que se determino
en el número 11 del apartado A
del artículo único de la Ley de 2
de abril último, y en el artícul
8.° del Decreto de igual fech,
(Diario Oficial número 95), po,
acuerdo del Consejo de ministros,
Este ministerio ha resuelt(
conceder el reingreso en el ejér
cito, y con el empleo de tenient(
general en situación de segund
reserva, a don Severiano Martí
nez Anido, a quien se colocaret e
la escala de su clase y situaciv
en el puesto que por su ant'gi'
dad le corresponderla de no h
ber sido baja en el Ejercitg
decreto de 4 de sepje» bre c
1931. (D. O. número 198.)
Madrid, 27 de noviembre d,
1934. - Alejandro Lerroux.
("Gaceta de Madrid", 29 de no
vembre de 1934")
1
31 desembre de 1934 la ramblá
El Barcelonés í els seus
programes de "varietés"
Descomptats els cafés-concerts amb
consumació obligatória, que donen
programes exclusivament fernenins
on només tener' cabuda la densa i la
cançó, a Barcelona només hi ha el
Circ Barcelonés que fa temporada
regular de circ i varietés. Cal agrair
la constancia deis empresaria «a
quest simnátic local del carrer de
Montserrat, els quals, al pol oposat
deis seus collegues del centre eue no
mes s'atreveixen a donar atraccions
a l'estiu, ens n'ofereixen una tempo
rada sencera. Cal agrair-los aquesta
persistencia, car, sense ells, Barcelo
na no tindria ni una sola sala de
dicada a aquest genere, que compta
• orquestra i atraccion,s Lot aiicó i molt
més, tot mclt bo i molt divertit, ha
desfilat aquestes darreres setinanes
pel vell escenari del Cinc Barcelonés.
Destacarem els millors elements d'a
quest conjunt d'atraccions, i en fa
rem un breu comentara
Hem aplaudit una vegada més la
Carmencita Amaya, la petita i pro
digiosa bailarina gitana. Producte
brut de la terna, aquesta floja ens
ufereix el magnific i tempestuós es
pectacle d'un temperament a l'estat
pur. Una peus que colpeixen amb for
ça i frenesí les taules, sobresalta pa
tétics, dislocacions nervioses de ma
luca, desmais sobtats de braços,
e
<e.
V I AN
amb un nodrit contingent d'aficio
nats.
Mort el malaguanyat Sala, direc
tor admirable que va realitzar al
Barcelonés temporadas brillantíssimes
aquest local, després duna serie de
balbuceigs, ha trobat finalment rho
me que necessitava, un digne suc
oessor de Sala, el senyor V. Salvate
11a, l'actual director artístic, perso
na competent que canela a fons el
negoci que gereix, i que ens ofereix
programes excellents de circ i varie
tés, molt diversos i compostos amb
mestria.
El Cinc Barcelonés és un local ex
traerdináriament simeatic. Alt de
sostre, espaiós, unes columnetes gra
cioses i esveltes fan ressaltax mes la
finor de les seves proacircions. A l'en
treacte, us podeu passejar per uns
passadissos que fan una fortor ado
rable de gran teatre dayiera vuitcen
asta. Quan han de ce:-locar al seu es
cenar immens el filferro deis fu
nambuls a les barres fixes cl'uns
acróbates, les cortines de les cuple
tistes es descorren i cedeixen el lloc
a un decorat inefable i anacrónic,
que representa un gran jardí, pintat
amb minuciositat de miniaturista,
executat amb un amor gairebé fran
cisca. Amb una tela de fons així de
deliciosament poética al darrera, una
acróbates abnegats es juguen la vi
da per quatre sous. Guanyen menys
són menys aplaudits que la cuple
tista que els ha preceda o la que els
seguirá. Peró no hi fa res. Són "en
fants de la halle". I ni la erisi ni les
privacions no podran estrangular la
seva vocació irresistible. La vocació
admirable de la gent de cinc, que res
ni ningú no és capaç de colltórcer.
A propósit d'ab(?) no ens sabem es
tar de reproduir els mots que aca
ba de dir a un periodista francés el
gran clown Beby, el company de
l'immens Antonet: "Tras els altres
artistes, al costat nostre, artistes de
la "baile", són una altra cosa, A
nosaltres ens calen vint anys d'apre
nentatge. Hem de saber ter-ho tot.
Hem d'ésser actor, bailara cantant,
acróbata, músic... Hean d'haver pas
sat anys i anys assajant les piruetes,
els salta mortals, sene tenir mai el
dret d'estar cansat. Mentre que al ci
nema, ah! no, compreneu? Sou un
nen bonic, teniu una petita veu... ai
xó us fará galan jove, aixó us t'ara
"vedette". I nosaltres, que hem so
fert durant tanta anys, que hern fet
l'aprenentatge de la vida, nosaltres,
naturalment, no tincirern mai els
sous d'aquests senyors..."
Comentarem avui les principals
atracciones que han aetuat al Barce
lonés de començaments de tempora
da enea,. Trapezistes, barristes, có
mics, clowns musicals, ballarines d'a
merica i d'espanyol, blanques i de
color, cupletistes, parelles de ball, in
termediaris, estilistes criolles, trans
formistes, espectacles basats en una
O R
aquests eón els mola del vocabulari
coreografie d'aquesta noia, vocabula
ri limitaz de la danza gitana. En al
gun ball de la Carmencita sembla
que restil maldi per a controlar
aquesta fereeitat sensual. Peró és
endebaaea El teraperament d'aques
ta gitanear, que els anys no saben
apalvagar, innicksa constantment i
imperiosament els seas drets.
Lolita Granados, admirable baila
rina arnb repita personalitat, és una
Carmencita Amaya civilitzada. La
Granados civilltza els temes popu
lars. Els tatilitza. Els plega a un es
ta. Els refina amb una mesura 1
una sobrietat, un matís i una finor
extracrelinarLs. bes seves voltea d'un
dibuix impecable, la línia irreprotxa
ble de tata els setas moviments us
procuren u i plaer d'ordre superior.
Devorada pel "partir", mal d'una
epoca, la riostra, que odia el seden
tan, Julita Rtycs ha recorregut mig
món. Aquest, continu anar i venir
pela ,climes més diversos li ha donat
una desímbeltura 1 una facilitat.
moltes taules, un bon gust i una dis
tinció que no abunden en aquestes
latituds. I li ha permés de conéixer
diversos idiomes. Poliglota, la Reyes
es produeix amb idéntica perfeeció
en espanyol, francés i italiá. Així que
irrumpeix davant els focs de la ba
tería, Julita Reyes s'imposa per la
seva ligara arrogant, el seu pont de
reina, que un vestuari d'un gust ex
quisit realcen. I l'admiració de res
pectador es converteix en entusias
me quan ella inicia la primera can
çó. La seva veu té una ductilitat poc
freqüent. Una veu que fa un ús deis
diferente registres amb gran flexibi
litat, que passa amb facilitat del
"greu" sensual a les dolçors del "mit
ja" i a l'esclat l'agut. I a aquestes
facultats s'alieli una escola de cant
depuradíssima i una dicció transpa
rent, que detalla cada nota amb cla
redat sorprenent.
Peró Vianor, el transformista, és
l'artista que ha assolit fina ara un
exit mes esclatant al Barcelonés. Ha
aconseguit omplir el local. I en
aquests temps de crisi abio consti
tueix una veritable performança. No
som gaiae partidaris d'aquest genere
anacrónic. Tan antiquats com els
ventalocs, per exempIe, els imitadors
d'estrelles no són pas santa de la
riostra deveció. Perb el püblic, sobre
tot actualment, els acull amb tanta
complaença, els aplaudeix amb tanta
convicció, que el comentarista no té
altre remei que parlar-ne.
Aquest genere ha conegut la seva
edat d'or, que coincidí amb l'época
floreixent de les varietés. Abans, Ed
rnond de Briés era un deis ases «a
quest genere especial. Aquest de
Briés triomfava en aquella bous
temps d'aquella Sala Imperio de
vint anys enrera, per on passaven els
artistes de Inés -renorn. La Pastora
Imperio, llavors al seu apogeu. Les
y. Pallarols Exposició : Passeig de Grácia, 44
BARCELONA
OBJECTES PER A PRESENTS I REIS
'
11>1.V1;•e•íat
. I a -
•
eetwee wev411
Grandiosa Exposició de Mobles i Lámpares
Mobiliaris complets, compostos de DORMITORI, MENJADOR, SA
LO IREREDOR, per 3.000 - 5.000 - 10.000 fins 50.000 pessetes
Estudi artístic per a l'execueió de projectes, mobles d'eneárree
i insta,llacions
MAXIMA QUALITAT — MINIM PREU
per SEBAS7IA G/1.5CH
germanes Gómez. que ara, encara,
capitanejades per Wernoff i Ftobert
Font, conserven molta cosa de rar
dent joventut i de la fresca vivacitat
d'abans. Pippo i Seiffert, admirables,
inoblidables clowns. I la genial Ar
gentina. I la Tortola Valencia, víc
tima grotesca d e 1s preciosismes
oriental-lates i de les reconstitucions
arqueológiques. En aquella epoca,
Edmont de Briés destacava entre els
transformistes. Cap com ell no feia
vessar tanta tinta, no suscitava co
mentaris tan aoassionats i no provo
cava tants aplaudiments fervorosos
com xiulets innata Llavors sanun
ciava amb el barbeas= irresistible
d"Egmon d'Briés". Ara — perque ara
aquest artista de la vella guardia,
que pertany gairebé a la prehistoria
del genere, encara treballa, i es pre
sentará aviat al Barcelonés —, ara,
repetim, ja s'anuncia correctament el
nom. I cal confessar que aquest
eanvi és l'única evolució que s'ob
serva en el seu treball, que té les ca
racterístiques de vint anys enrera.
Derkas també havia fet parlar
molt d'ell. El seu talent i la seva
presentació, d' una riquesa realment
sumptuosa, arrencaven molts aplau
diments. Retirat ara, obté grana éxits
com a baríton de sarsuela amb el seu
nom veritable: Manuel Izquierdo.
La voga deis imitadora d'artistes
va decaure en decaure les varietés
Aci, alguna representants del gene
re anaven fent miserablement la
viu-viu pels bars del carrer del Cid,
i per alguna cafes-concerts de bar
riada i de poble. Peral darrerament,
a Barcelona, el transformisme ha ex
perimentat una revifalla descomu
nal. A Cal Sagristá i a la Criolla re
gistren uns plena imponents degut a
aquests imitadora. A les onze ja no
hi ha manera de trobar-hi un seient
buit. El Tropezón i molla altres
"musettes" presenten també un o
més transformistes. I el Cale Catalá,
que agonitzava, s'atipa ara de gua
nyar diners amb les exhibicions de
Luisito Escudero, Wander, Bienert,
Darwin, exoellent aquest, i altres
ases del ram. Davant un apoteosi
semblant, el crítie, com hem dit, no
pot fer altra cosa que parlar-ne.
Actualment, Vianor és el millor de
tots els transformistes. La seva fa
ma ha traspassat les fronteres. I
Canco n'ha parlat en els seus "Prin
temps d'Espagne". "A cada nova can
ló que Vianor cantava amb un tac
tnea,niuens art i una habilitat extraordi
— diu l'autor de "Paname"—,
el públic es pasmava. Vianor tenia
veritables troballes en la veu, en el
gest, en els aires preciosos i desver
gonyits, i quan va interpretar, per
exemple, la cançó del Sereno", tota
la sala es monja de gust".
Vianor, com hem dit, és el millor
de tots els transformistes actuals. I
el mes jove. 1, als antipodes de molts
deis seus collegues encartonats i afee
tata, i que voregen molt sovint el
mamarratxo, Vianor és sincer i na
tural directa, espontani, sense gens
d'amanerament ni d'afeetació. Molt
poc maquillat, amb el seu rostre du
na morenor avellutada i una perru
ca estricta, en té prou per a donar
la sensació picant i terbola, intensa
ment torbadora, duna inquietant be
Ilesa femenina de divuit anys. Pena
independentment de les seves imita
cions femenines perfectes, Vianor és
un artista posseidor dan tempera
ment considerable. I aixo el fa me
reixedor del comentara i de l'elogi.
Vianor sent tot el que fa amb un
entusiasme imoressionant. Tempera
ment molt sensible, gairebé 'aperes
tésic, es dóna incondicionalment a
les seves interpretacions. I s'hi dóna
amb vehemencia frenética. .Apassio
nadament Exageradament. El seu
treball és un panteig continu. I im
pressiona de debó veure'l acabar ca
da carnés romput, desfet, extenuat,
mentre de dintre rescenari surten
vetas i picaments de mans, no sabem
de qui, que l'estimulen i l'animen
amb crits i interjeccions, que l'inci
ten a coronar anab la máxima emo
ció les acaballes del seu cuplet.
Vianor es presenta acompanyat di
la seva germana Adelita. una noieta
d'uns dotze anys, tan sensible o més
que el seu gema, hipersensible, i que
detalla i matisa les cançons amb una
gracia i una ingenuitat deliciosos i
irresistiblement cbmiques.
Les coses que passen
La Constitució burlada,
1 el Parlament inoperant
El senyor Romanones ha dit, en
ésser-li demanada la 5eVa previsió
per a l'any 1935:
"Yo creo que la urgente necesidad
de ir a unas elecciones municipales
no podrá ser escamoteada, y esas
elecciones darán una pauta, un ca
mino o una orientación. El funcio
namiento de las Comisiones gesto
ras es la negativa más rotunda del
texto constitucional. ?Puede durar
esta situación anómala? En estas
elecciones está la clave política. Si
la Ceda consigue una mayoría fuer
te que corresponda a su número par
lamentario, los órganos superiores
de la República tendrán que reco
nocerlo así, porque en caso contra
rio pondrían en peligro su propia
vida. Entonces la Ceda gobernará
sola, con la ayuda desde fuera del
partido radical. Será un experimen
to difícil, parecido a una operación
quirúrgica, pero absolutamente pre
cisa. Si el partido radical obtuviera
el triunfo, gobernaría solo con la
ayuda de la Ceda y sin la partici
pación de ésta en el Gobierno.
Veo difícil la vida de las Cortes
en el ario 1935. Falta en el Parla
mento la sal de la oposición. Las
perspectivas se hacen borrosas. Aho
ra se emplea en liquidar una revo
lución; pero. ?y después?"
Díez horas de ‹Estat Cafalá›,
escrít pel corresponsal de El Debate
per LL. AYMAMIí BAUD1NA
Amb el títol "Diez horas de Estat
Catalá" Enrique Angulo ha publicat,
en un volum d'unes dues-c entes pa
gines, un reportatge del 6 d'octubre.
Enrique Angulo es el corre aponsal a
Barcelona de "El Debate", bel diari de
Gil Robles i els jesuitas, 1. aquest sol
fet—salvant la persona—éo, prou per
qué el contingut del liante esmentat
no ens inspiri cap garante a.
Angulo ha dit que e n escriure
aquest 'libre ha volgut fax una cosa
objectiva. Aquest adveran ient sempre
fa bonic, pea!) si Peques vegades re
sulta veritat, en el cas cele ens ocupa
no té altre valor que él d'un mira
llet per a caçar les aloe es... si hi ha
aloses que s'hi deixin c aure. Ni tan
solament no és objectiu, sinó que, ul
tra ésser tendencias, és inexacta.
L'autor ha escrit aqiu:st llibre "ob
jectiu" amb la mateixa ploma i amb
la mateixa tinta que e scriu les seves
cróniques a "El Debate" i l'ha l'en
çat al carrer pensant en els lectora
de "El Debate". Es un 'libre. dones,
queGinteresar ala fanática
de tot eh l és ins pirenat
len les convele? ncies politiquea
dels homes que governen Espanya a
través del senyor L erroux.
"Diez hieres de E1tat Catalá" dei
xa malparades tote s les erganitza
dora politiquea i d classe de Cata
lunya. Comença recriminant la
Lliga pels seus fan rosos trenta anys
de catalanisme, ataca Acció Catala
na, l'Esquerra i Elstat Catalá i aca
ba per combatre e Is partits comunis
tas i lAliança Oblrera. Només se sal
ven de l'escomesa d'Angulo dues or
ganitzacions: el !Parta Radical i la
FAI. I la FAI no tan solament se
salva deis seas lateas, sinó que en
surt calorosamerit elogiada. Que no
ataqui el Partit Radical és molt ló
gic—i cap radiara' no pot ofendre's—,
parqué aquest partit, al cap i a la fi,
no és més que un apendix, un ins
trument, deis bornes que inspiren
l'autor del llibre. L'elogi a la FAI, en
canvi, és la cosa més divertida del
món. Angulo té per a la FM les
mateixes conisederacions i els matei
xos respectes que per a la CEDA.
Ehl sabrá per qué ho fa. Pero si nos
altres fossirn de la FAI acuesta elo
gisdel corres! >onsal de Gil Robles no
ens ferien catp grácia. Ftespectem ala
homes que creuen de bona fe en l'or
ganització etnarquista. En certs mo
ments—pratcindint de si hi estem
conformes o no—admirem aquests
homes que , per un ideal, enduts per
unes convi ccions que cadascú és Mit
re de qua lificar i jutjar, no dubten
a exposar la vida i la llibertat. Con
siderem que és molL difícil de saber
qui está 1:n possessió de la veritat, i
per aixo si unes determinades acti
tuds del; homes de la FAI creiezn
equivocaeles i fina en moltes oca,sions
censurables, la massa que segueix
l'organització ens mereix un respecte
com a lona revolucionázia. I és per
aquest 'respecte precisament que els
elogia el'Angulo--visats per la censu
ra de 'Gil Robles—no creiem que fa
cin cap favor ala elogiats.
Aque.st és un deis aspectes que més
ens há cridat l'atenció del llibre d'En
ríe Magua). Perb en el cura de la seva
lectuna hem vist altres coses igual
mentí divertides. Si el llibre, com
docutment polític, és parcial i per tant
inexiacte, com a reportatge, com. a
treball periodístic, és pie de fanta
sics i d'inexactituds. Algunes—volem
creUre-ho aixl—per manca duna mi
flor informació; d'altres—ho creiem
decedidament—llançades a conscien
cia.. I entre les fantasies que l'au
tor ha escrit per a "solaz esparci
miento" deis seus lectors—lectors de
''El Debate"—n'hi ha de tan indig
nes com aquest fragment que copiem
del capital on s'explica (?) la cape
itulació de la Generalitat:
"El comandante Unzue, enérgica
mente, recriminó en breves palabras
a quienes así procedían; mientras,
los oficiales contenían la indignación
de los soldados, que, después de ha
ber pasado toda la noche jugándose
Ja vida, dieron rienda suelta. a su
alegría vitoreando a Espana y gas
tando bromas a don Ventura Gassol,
a. quien acariciaban las melenas y
le reprochaban humorísticamente el
que no hubiese cumplido sus prome
sas de morir por Cataluna."
Aquesta mostra dona el to del lli
bre que ha escrit Angulo amb la relu
ció "verídica" deis fets del sis d'oc
tubre. L'afany de donar gust alas
instints deis seus lectora els porta
a inventar-se aquesta anécdota de
mal gust, que Si los certa—que no
ho és en absolut—un honre com ell
hauria de callar. Perqué és simple
ment una inairia contra aquella ala
quals vol elogiar. Peró aixó, pel que
es veu, és el que agrada ala lectora
de "El Debate". I Angulo, sense en
comanar-se a ningú, ala dóna gust.
Posat, pera, en aquesta tesitura, An
gulo hauria pogut satisfer igualment
els insanas deis sena lectora prescin
dint d'aquesta i atres anécdotes, com
pletament fantástiques i reportant-ne
d'altres—que calla—molt més diver
tides (?), i sobretot verídiques. Algu
na de les quals ens consta que pre
sencia.
o
*
Ens és molt difícil, en moments
com els actuals, fer una crítica a
fons d'aquest llibre, que un dia será
contestat degudament. Amb toa yo
lem insistir en la nostra tasca perque
creiem que—sense oblidar els impon
derables—se'ns permetra examinar
serenament—molt molt més serena
ment que no ha escrit el Hilare el
seu autor—alguna deis errors—invo
[untarla o intencionats—que en el
cura de les seves pagines hem com
provat. No tots, naturalment, i no
pas per voluntat nostra.
Angulo, després de reportar—a gust
de les seves conveniencies_la fets
revolucionaria d'aquella nit (sobae els
quals el diáleg no és ara possible),
opina. En el darrer capitel, titulat
"Consecuencias y ensenanzas de la
noche roja", comenta els fets i denla
conselLs per al successiu. Com és ló
gic, el comentara ha d'estar en rea
ció amb l'exposició deis fets, i cauen
tots per la seva propia base. Posat
a assenyalar culpables i a tallar capa.
comença per Prat de la Riba i no
satura fins ala ''Minyons de munta
nyae. I després d'aixo. la injúria.
injttria que recolza en lnalnua.
cions sobre comptes poc clara i en
suposades "comilonas, francachelas,
mujeres y gastos secretos". Escriu:e
aixo quan l'adverari no pot parlar;
atacar quan el contrari está lligat de
máns i peus; acusar quan l'acusat no
pot defensar-se, és procedir duna ma
nera indigna. ~estas coses només
poden din-se acceptant la controver
sia. Encara que es diguin de bona
fe. Que ho dubtem.
De tant en tant, peró, Angulo diu
alguna veritat. Per exemple, aques
ta : "El Estatuto de Cataluna apro
bado por las Cortes Constituyentes
no satisfizo a nadie. Ni a los cata
lanes, ni al resto de los espanoles, ni
a los propios diputados que lo vo
taron". Act Angulo té tota la raó.
Encara que segurament—dit amb les
mateixes paraules—ell no vol dir alló
que nosaltres volem interpretar.
A través del Hilare del correspon
sal de "El Debate" el lector catalá im
parcial i desapassionat hi ha ca veu
re, forçosament, un desconeixement
absolut de Catalunya per pan t de
l'autor. Aixó si vol ésser benévol
perqué si vol ésser una mica sever
en el judici hi ha de veure una al
tra cosa. Un exemple? Diu Angulo
que en els pobles de Catalunya es
cantaven els "gozos" en castellá per
qué aixl els cantaven els avis i els
besavis, i que el "separatismo" infil
trat a l'Església transforma aquella
"gozos" en els "goigs" tan coneguts
de la gent mes o menys religiosa.
Aquesta afirmad() tan absurda com
la de dir que les nostres avies reza
ven el parenostre en castellá, quan
la majoria de les nostres ávies no
el parlaven ni rentenien, donen una
idea de com pot comentar Angulo
el problema de Catalunya. Es tan
gros i tan simptomatic aquest error
que ens costa molt de creure que si
gui efectivament un error. Es simple
ment una inexactitud servida a cons
ciencia i amb safata, per a donar sa
tisfacció a la fbbia d'un determinat
sector de lectors.
*
Angulo, naturalment, no oblida en
el seu llibre la Maçoneria. La Mago
neria—la terrible maçoneria—té la
culpa de totes les desgracies. I An
gulo, posat a teoritzar en aquest as
pecte, s'embranca i s'embolica de
mala manera. En referir-se a Ma
nuel Azana—figura central deis ataca
del corresponsal de "El Debate"—
angulo escriu coses tan divertides
com aquesta: "Y esa campana im
punista paree continuar y hallar va
ledores en Madrid. Se buscan firmas
para pedir la libertad de Azana; se
hará campana de prensa (i la cen
sura, senyor Angulo?) y se ejercerán
todas las presiones e influencias de
que la Masonería pueda hacer uso
para, salvarle de toda responsabili
dad. Pero la conciencia pública no
se engana".
I qué s'ha d'enganyar, sant cristee?
Els que s'enganyen, senyor Angulo,
són els incautes que creuen saber
alguna cosa del moviment revolucio
nar del sis d'octubre a través del
vastre llibre on es parla—en plena
volada de la fantasia—de "Cornpanys,
maltrecho, derrotado, anhelante, sin
fuerzas ya, se acercó al micrófono y
haciendo un supremo esfuerzo..." com
pletament fals de cap a peus; on es
parla també deis preliminar de la
capitulació, completament inexactes;
on s'explica l'epopeia del Centre de
Dependents d'acord amb les seves
conveniéncies, etc.
El senyor Angulo ens perdonará,
pero que exposats liba per damunt
els nostres punta de vista sobre el
seu llibre, no siguem més explícits
ni argumenten' més la nostra crítica
Ja se'n fará cárrec, i els nostres lec
tors també. Contra els imponderables
no s'hi pot anar. Per altra part,
creiem que no heni de trigar gaire
a contestar d'una manera ámplia i
documentada.
Les coses que passen
S'ha de dir tot
Angulo, el corresponsal de "El De
bate", a Barcelona, ha fet grans
bocades perque els funcionaria deis
Jurats mixtos han cobrat una sous
atrassats. No diu en canvi que la
benemérita que presta servei a la
cotxera deis autoómnibus s'excla
ma que fa dos meses que no la pa
guen.
Consciéncia de la maldat
i la 1/ilesa
Llegim a "Heraldo de Madrid",
parlant de la campanya de les dre
tes contra don Manuel Azana:
"Pero también el negocio de la
calumnia tiene sus quiebras. Y no
es una de las menos importantes la
reacción que produce en las perso
nas de buena fe. Fueron muchos
los ciudadanos que creyeron inge
nuamente cuanto quiso inventar la
propaganda reaccionaria.
Pero, como decimos. los difama
dores no contaron con la reacción
de las gentes honradas, de los que
ahora se vuelven indignados contra
quienes les hicieron víctimas de los
enganos más burdos y groseras. Y
en reacciones de esa índole se unen
siempre dos sentimientos: uno de
adhesión al difamado y otro de re
pulsa y hasta de rencor hacia elque
quiso especular con la buena fe de las
personas decentes.
Porque el hombre honesto que se
convence de que el acusado un día
no era responsable de nada de lo
que se le acusaba descubre al mismo
tiempo, con ira, que se jugó vilmen
te con su buena fe. Y automática
mente se pregunta "?Qué triste con
cepto merecía yo a los difamadores
para que me presentaran como tes
timonios irrecusables pruebas que
ahora se demuestran totalmente fal
sas?".
Nada tenemos que oponer la
credulidad de los enganados. Na lo
fueron por su simpleza. Si lo eu>ron
porque nadie podía suponer razena
blemente que quienes afirmaban con
tanta rotundidad que tales y cuales
ABU EL PEPFUM DELIO1Of
QUE MAI NO ACABA
D'EVAPORAR f
EXTRACTEf• LOC¦ON/•COLCINIE.e• POLVOR/•.r.A00
--.1.1 =MML7.1.
W
..mmoommosmossms.m.•¦••¦¦¦•••¦.Y
La mort de Pau Gargallo
4~111111~11~~1~1~~~0.1.111".."
per JOAN COR1ES í LIDAL
Una rápida i inesperada malaltia
s'emportava el divendres passat al
país del qual no es torna el nostre
escultor Pau Gargallo. Gargallo, re
sident a París de molts de temps
ença, ens feia de tant en tant algu
na visita, los per oferir-nos alguna
exposició de noves obres seves, los,
senzillament, per reveure's amb els
seta; amics i respirar una mica da
quest ambient barcelana en el qual,
a desgrat d'incomprensions, de mal
entesos, de lluites i d'intrigues, era
on s'havia fet la seva personalitat i
on tenia els més andes amics i on
trobava els afectes més sincerament
sentits.
Aragonés de naixença—de Mae
lla—vingué a la riostra ciutat amb la
seva familia cap a 'Iríais del segle
passat. Peró aviat aquel' adoleseent
va compartir amb la joventut artís
tica barcelonina les inquietuds i les
passions que Ilavors /a sotragaven.
No cal dir, dones, com Gargallo,
igual que els seas coinpanys, hagué
de sentir la puixança atractiva «a
quel' París d'abans de la guerra,
lar i centre de totes les activitats
artístiques del món. Hi. ene en 1904,
amb una bossa de viatge que va gua
nyar a l'Academia, de Bailes Arta
Hi torne., després, en 1910 i hi es
tigué fina que sobrevingué la gran
guerra. Novament a Barcelona, aná
treleallant i referrnant el seu presti
gi; algun temps després s'inaugura
ven les tasques de rEscola Superior
deis Bells Oficis, on fou adjudica
da la cátedra de modelat. Firmant
del manifest de solidarització amb el
professor Dwelshauvers, destitait per
la Dictadura, Gargallo bu un deis
professors de l'Escola que perderen
el seu canee. Llavars bu que es
trasIladá definitivamient a París, on
creá una familia i on assolí el cré
dit i l'estima que el seu art el feia
mereixedor.
Fresca está en el record de tots
nosaltres l'espléndida exposició que
celebrava Gargallo no fa gaire a la
Sala Parés. Aquella exposició tenia
per a l'artista un interés extraordina
ri; en pie triomf i en plena madu
resa, era com una recapacitació de
tot el camí recorregut, una corrobo
recio de l'esperit que el movia i un
nou impuls per a seguir més enfiá.
Era el feuit deis seus esforços i el
seu daler d'aquests darrers anys. Per
alece) l'oferia a la seva ciutat, de res
querpesa de la qual el sentírem quei
xar-se prou sovint—més, pero, amb
bonhomia que amb amargor—, i la
seva ciutat respangué amb aplau
diment, unánime.
Per a organitzar aquesta exposició
vingué Gargallo de París; clausurada
amb l'éxit que tots recordem, amics
i admiradors l'animaren a celebrar-ne
una aura a P.eus, que bou inaugura
da el día de Nadal. Fou a Retas quo
conseqüencia d'un refredat, com
plicat aviat amb una broneoneume»
nia, que Gargallo deixa d'existir.
Era Gargallo un home eixut i en
ter, engrescat tothora per la seva
creació; sota un semblant més aviat
ferreny, hi havia en ell un gran
abrandament cordial i una fe indas+
tructible en un ideal de bellesa que
no per ésser fora i lluny de les nor
mes clessiques era una vanapreocu
pació estilística; era alguna cosa de
més profund i viu que reixarreída
creació novo-escolástica dels revolu
Autoretrat de Pau Gargallo
cionaris de darrera hora; era un sent
timent inquiet i torturat que el féu
destruir, tergiversar, invertir els vo
lums en un afany d'expressió, on as
solia una emoció tota nova i d'una
agudesa gens corrent.
Al bell costat, pero, d'acuestes se.
ves creacions, realitzades quasi serna
pre en ferro forjat, coure i s'Urea
metalls, Gargallo produia alió que en
diríem "escultura normal". En aguas.
ta branca de la seva activitat,
tista demostrava prou quina era. lai
saya capacitat per narrar els seue
temes amb un llenguatge més acces
sible, on no mancava cap de les
qualitats que han de presidir una
bona execució.
Gargallo ha mort en pie cenit as
cendent. Tendres encara els Daca
que hatea guanyat, més n'hí hauria
pogut afegir si el destí no li hagués
barrat el camí duna marxa tan vio
lenta. Si sentida ha estat la seva
mort en ala cercles artística cata
lans, ho ha d'ésser també a París i a
les ciutats de Nord-América, Belgica
i Alemanya, on era conegut i estimat
de ben nombroses seleccions.
.0>
miles LIBRERIA DEL CALLAO
e ds calmen munomum
mas so m'ovan de ondoso
oe LA D'EL CA.
I.LLAO.
101* orlo. los
mooldnansmossom.
como mNy•occs.
Os a.m./Mido lasmenees
Ss• Demosolmos derlm,
,00
,
Anudo, Ims11.410 0
•01:11..0` a la molado
1,1111.dr1.74 Onisrs'a: la VICRERLI PUL CS•
Uso. Plana del lml.do,
/ENNER. 6
«AKADEMOS» La •I rnsIse Csidm•Iledemned e• Losada. du mudad. IntdaMo toda .111,01..h1(16
• ka
PFIDfdlICA ENSEIANZA.
. ISAC/FILLEIIATO.
CIENCIAS. COMERCIO DESECIVM ccvnaln
GENERAL RE•SS011 CSIVERSITARIOS NE.
>MARIO MERCANTIL CLASES FM .0.11NO hidria:leaInaugurachlode OposIcloses
ladres, Jesom.•• Lomead.. Teltlono
Adddtdo• us• ses• anden, • s 11.4.70
Casa
Fernaidez
C• ..... Gd...
da. • Mmully •
Mensmdc
/Ami/a Im Rilscum
n'a P.m..° • •u
sid• cheds• •
ViG.11.14. .....
Inele..• 040 MI.
el'Zdt darretn
le'd1Z"Iranto..
chs dn •MuM »a
u• Pdo.
.
dIS6 OIL,. dm• !
In/a Sds•to Ilm .
•O,'d IRLdtLLAS mm Le i
:•: •••11;• I
Iltnall.Ldál alomo e• /
'RZI'ZI ". 1.9' I
My rodandu • 1111. 1 I CIALLS. res Croo.
11Z1Y!'1'7:111
I
4iP
HISPANO
CORCHERA
SALUD, 19 • 91ADRIO
C.. c. yuematAloctozds.
Adlandenten. TM• dan* ••
le•Mout•seurm
U* seres* medida de Im
mdmodsm• •ummdm•
Y, y clIMISI em n• MMInda• •
.lab dador taoer.....• FM, • la nada das
oundeess.
coa ommadd• asesor soladas ces
F. de FRANCISCO
•dled, 1.01.4.11, ommindos
CARRERA O!. SSI .11,110>ISIO.
.//,<,„„„
APERTURA EINAUGURACION
ESTA TARDE. A LAS 'e MEDIA
de S.
Refrescos ingleses
Alcalá, 4 Tel 12382
La •doma 11m ea
andsuim o•m• Inams•
7..• •• t
"Zreso.
dornmaan •10/0-.
IINGLIZICR
3.1,021710YA P.A.WLEkTo1,9M1>Q0.
O*"
dr***. p ¦Mel
?
0.ee.re
ame
•
penó . emeeln
4.9 ..1• hateew Mbee.
en.41%.
CHOCOLATES
,10PEZ COBos
Génova, 4
7•14toner 30137
Lo*
celebérrImos
CAFES ds
,(1A ESTRELLA»
CURAN LA TOS:
AÇLARAPJ LA VC/j
1401ertRA. te
tOr.§I~I 0.414. 111.41k4S;e4A
PER A PRENDRE'N NOTA
tg1ar,'le"uuAnyqEauepCe"erlshaactapemuinobeitrlraiccseiaaltnmtgasauqnsuqeteuresedsteasa'"vhúreinercgaononmonumynaocnssiaaeran-lporneáscog"oinrtadialnasgr.dun'iaonnsutsrnuecscisu.rasmaElincssa. CsDaaepe
hombres habían cometido tales y
cuales desafueros lo hicieran con
plena conciencia de la vileza que
cometían. Se necesita, en verdad,
conocer muy a fondo la capacidad
ide maldad de cierta gente para
resistirse a creer acusaciones aue se
ofrecen con las aegurldades ' de los
hechos públicamente conocidos y
comprobados."