Rambla, La (1931-1935). Núm. 284 (21 gen. 1935)

              31 deeerabre de 1934
s,
C-)
la rambla 11
. .
i~.4,—.~014744•41,411ZItItUWek•tr4;:styl,:;;Wftst~~..4~1,•$•+•J,•,,,+-4.-t +
COMBATEN
LAS CAUSAS
DE LATOS
Y LACURAN
PASTIL
COMBATEN
LAS CAUSAS
DE LA TOS
Y LACURAN
COMPOSICIÓ:
Sucre Ilet b. 5 ctgs. ; extracte regallssia, 5 centí
grams ; extracte diacordi, 3 millg. ; extracte me
dulla vaca, 3 millg. ; Gomenol, 5 millg. ; sucre
rnentoanitzat, quantitat suficient per a una pastilla
it
ASPAIME
Guareixen radicalment la TOS perqué combaten les seves causes
CATARROS,RONQUERES, ANGINES, LARINGITIS, TUBERCULOSI
PULMONAR, ASMA i totes les afeccions en general de la GOLA.
BRONQUIS i PULMONS
Les PASTILLES ASPAIME superen totes les conegudes per la seva composició, que no pot sser m6s racional i científica, gúst a—ágr
dable i per ésser les úniques en les quals hi és resolt el transcendental problema deis medicarnents balsinics i voltils que es conserven in
defínidament i mantenen integres les seves meravelloses propietats medicinals per a combarle d'una manera constant, rIpida i efica les
malalties de les VIES RESPIRATORIES que són causa de TOS i de sufocació
•
Les PASTILLES ASPAIME són les receptades pels metes
Les PASTILLES ASPAIME són les preferídes pels malalts
Exigiu sempre les legítimes PASTILLES ASPAIME i no admeteu substitucions interessades
d'escassos o nuls resultats
Les PASTILLES ASPAIME es venen a UNA PESSETA CAPSA en les principals
farmácies, lliurant-se al mateix temps gratuitament una capsa de mostra,
molt cómoda per portar a la butxaca
farmachutica del Laboratori
Oficines: Carrer del Ter, 16 Teléfon 50791 Barcelona
NOTA IMPORTANTISSTMA: Per a "detnostrar i convbncer que els rhpids i satisfactoris resultats per a guarir la TOS, mitjaulant les PASTILLES ASPAIME,
no són possibles amb les Pastillas Aspaime Lb quseevliesensvimiinilaerls,retaqluledn'aoqhuieshtaaancutunaclim, aecnotmdp'aanltyreast dp'ausntilsleegsellqudee cpiuncgucihnntsiumpse, rtaort-ledsin, sedl 'uLnabsoorbarteorfiraSnqóukeajtaatrgamebnvdioas gcéranttiismsu, na capseta-mostra de
0104_11-1#11_014
ROLDÓS - GISPERT
•
e
12
1934
a rambla
CINIEKA
CRITICA
FOX FILM, presenta
CARAVANA
Protagonistes: Annabella, Con
chita Montenegro 1 Charles Bo
yer, entre altres.
Modalitat: Parlada i cantada
en francés.
Direcció: Erill Charrell.
Música: Werner Heyman.
Comentare: una deliciosa se
lecció d'artistes, una acuradissi
ma presentad& belles veus, con
junta espléndida ironia, arneni
tat, alegría 1 una música entre
sentimental 1 enjogassada formen
el conjunt deliciós d'aquesta be
lla producció d'ambient hongarés
ple de color 1 de música 1rresis
tiblement atractiva. El més im
portant d'a,quest film és, al nos
tre critera el treball del seu di
rector, el qual, grácies a la seva
fina sensibilitat artística ha sa
but transportar als estudis de
Hollywood tot remas que en
clouen els costums del camp hon
garés amb els seus cants, les se
ves danses 1 supersticions, dei
xant el celluloide araarat d'aquell
perfum sanitós 1 d'aquella fres
cor própia de la terra realçada 1
dolcificada per les notes suaus
romántiques de la seva música.
Tot en aquest film está ben tro
bat 1 resolt; llástima que endut
el director pel ritme per moments
accelerat de la música, ritme 1
música que es va apoderant de
tots els que de prop o de lluny
en capten les notes sense poder
ho evitar, perdé el control 1 no
sabe trobar el moment just del
desenllaç. Malgrat alma repetim
ho, és un film ben assolit 1 un
noy éxit per a la Fox.
P. V. V.
Publicacions rebudes
Hem rebut el darrer número de
la revista "Cinema Amateur", en
la qual, ultra presentar-nos al
guns fotogrames assolits pels
nostres raes destacats elements
dintre el terreny amateur s'hi
troben un recull de treballs d'o
rientació técnica 1 literaris dig
nes d'ésser tinguts en compte do
nada la válua de les seves sig
natures.
* *
Tarnbé tenirn en poder nostre
el darrer número de la revista
gráfica mensual "Cinema Varie
dades", que, corn hom sap, s'e
dita a Madrid. Per la seva acu
rada presentació 1 per la seva
yariació es fa interessant 1 força
distreta.
UNA OBRA DE FAMA
UNIVERSAL
PORTER
at aFABRIC&
1"eaull XenOle alee; Ge(Talja- 110NA paya
Sesee, /0 00.0010 de XAV:1411C)NTG)1N
Parlada en espanyol
iiii~11111111111111.1i
IMPORTANTS DECLARACIONS
El sopar deis vint-wiArnou
Després
de la
gran
parada
El banquet ofert
pel Governador ge
neral de Catatunya
a les autoritats
e.
CINEMA AMATEUR
Es films dargument
El cinema amateur, d'un temps
va produint a casa nostra
una quantitat seriosa de films
que lan cada cop mes densa 1
mas completa la gamma de to
nalitats díns de les diferents es
pecialitzacions a les quals poden
aplicar-se els fllinadors. Hl ha
ja en els programes 1 en les ci
nemateques de casa nostra bells
exemplars de films de tot ordre,
documentals, arginnents, cienta
tics, en diferent proporció, 1 en
un ampli esperit d'eclecticisme.
Dins, peró, d'aquesta diversitat
de matisos, s'Ya marca una lógica
inferioritat ben justificada per
la branca dels films d'acció ar
gumental. Fílms en els quals una
trama o un conflicte, dut dretu
rerament envers un desenllaç hu
me, dóna als intérprets un re
lleu més acusat que el simple fet
d'una acció de presencia simple
ment fotogénica 1 episódica sense
més sentit que el d'un element
passiu 1 inert que omple el qua
dre amb la superficialitat de la
De l'estada madrilenya
d'Anna May Wong
Com saben els nostres lectors,
es troba actualment a Madrid
Arma May Wong, aquella actriu
d'ulls oblicus 1 fi temperament
artistic que gaudelx entre nos
altres de grans simpaties. Anna
May Wong ha estat ámpllament
interrogada pels periodistes ma
drilenys. El més important de les
seves declaracions és aqueixa al
lusió a la crisi perqué travessa
el cinema ianqui, que ella atri
buelx, en part, a les campanyes
de la "Lliga de decencia", la qual
proclama com a única estética la
que puguin contenar -si és que
en contenen alguna - els mana
ments de Mr. Hays. Peró, a més,
Anna May Wong diu que són els
mateixos productors americans
AVUI, ESTRENA
El amor a
cara y cruz
Una deliciosa comedia musi
cal per Jenny Jugo i Louis
Gravence
En el mateix programa
JUDEX
el més emocionant film de
mistela i aventures
els culpables de la situació insos
tenible en qué es troba estancat
l'art 1 la indústria cinematográ
fica del país. En parlar amb el
redactor cinematogralic d'un im
portant rotatiu madrileny, Anna
May Wong assegura que, si Holly
wood vol salvar el seu prestigí,
no tindrá més remei que enviar
a Europa els seus millors repre
sentants... Sabeu per qué? Dones
per aprendre a realitzar pellicu
les.
Fa un paren d'anys tot just,
ningú hauria pogut suposar en
llavis d'un actor-ni duna ac
triu - americá, paraules que, tan
categóricament embolcallessin un
criteri favorable per al cinema
europeu. Avui no cal més que
1 esperar rocasió per a sentir-les
de viva veu.
Capitol
AVU1
ESTRENA
taca de llum que produeix a la
pantalla.
Els film d'argument són la
part més complicada 1 la més
dificil dins del cinema. I totes
aquestes dificultats 1 tots els es
culls 1 els perills' de derivar vers
lanodisme per mor dels petits o
grans errors a qué són propen
sos 1 de les limitacions materials
espirituals amb les quals han
de lluitar els amateurs, fa de la
tasca de produir aquesta mena
de films una cosa talment ingra
ta, 1 tan mancada de compensa
cions, que els amateurs, portats
per aquella llei que presideix to
les evolucions segueixen la ruta
del minim esforç, que els porta
a la quasi exclusiva producció de
Illms de tónica documental.
La crítica cal que destaqui amb
una especial reticencia la quali
tat més valuosa que signifiquen
els films d'argument 1 que posi
davant dels ulls del públic que
segueix aquest cinema, en ante
cedents de la seva mejor impor
tancia 1 dificultats. Els interprets
1 el rigor de la disciplina a qué
cal subjectar la seva actuació
abnegada; les diftcultats de plas
mar l'empirisme d'un geni que
asseguri al film la perfecta gra
dació dins del curs al conflicte;
la gesticulació dels artistes, ama
teurs també, esquerps 1 encarca
rats moltes voltes i privats de la
ductilitat, la bellesa física 1 l'o
fici caracteristic dels professio
nals; tot aixó 1 molt mes conver
geix a qué la tasca de fer film
d'argument adquireixi les pro
porcions d'una aventura excessi
vament arriscada 1 poc atractí
yola.
Davant deis concursos d'en
guany 1 especlalment del con
curs internacional posat en peu
per la secció de cinema del Cen
tre Excursionista de Catalunya,
que posara els films deis nostres
111111~11111~11111111~11 WWWW
Metro Goldwyn Mayer
presenta a partir davui al
Coliseum
la producció 0.4 FOX LAS WJAA,
FROMTERK 114
DEL AP1011
RO/ITAMOREN': 1-1
Una excepcional pro
ducció en espan¦ ol
CIAV[01
en el seu únic film d'aquesta
temporada amb
Franchot TONE 1 Gene RAYMOND
101701-~onomou'laiiiiiii;
productore enfront de la produc
ció més selecta de tot el món, val
la pena que es destaqui l'alta im
portancia que per al bon paper
de la nostra representació hom
cures dama manera especialís
sima de la brenca de films d'a
quest ordre.
Prova que els nostres produc
to:s poden fer un excellent paper
en aquest sector, és la lista de
alms ja produits. "Castigadors
castigats", '1VEdgebi Ferrer;
"Memmortigo", de Delmir de Ca
ralt; "E. E. F.", del Cinemátic
Club Amateur, entre tants d'al
tres. I en un altre aspecte, que
corrobora també aquesta bona
disposició, cal esmentar l'éxit de
co•laboracions 1 de qualitat que
ha tingut el darrer concurs d'ar
guments 1 de guions, que acaba
de celebrar-se 1 en el qual els
nostres amateurs han demostrat
que no és la manca d'idees ni
d'originalitat el que podria jus
tificar una postergació d'aquesta
brenca que revelada totes les es
sencies del cinema amateur.
F. GIBERT
CINEMA AMATEUR
II Concurs d'Esoenaris, or
ganitzat per «Cinema Ama
teur» del C. E. de C.
VEREDICTE
Ells treballs presentats fins al dia
31 de novembre passat foren els
següents:
1, "Xipoll"; 2, "Knock-out"; 3, "Nú
vols de pas"; 4, "Al volver la Prima
vera", lema: "Esperanza"; 5, "Laia",
lema: "Siluetes d'arran la mar";
6, "Iiheroi 1 rhereva", lema: "Ka
pular; 7, "Tres hermanas", lema:
"Modernismo"; 8, "Silenci"; 9, "Amo
rosiment"; 10, "Orenetes"; 11, "Llieó
de ball"; 12, "Oficis que es perden",
lema: "Recull"; 13, "Menschen am
Hafen" (Gent del moll); 14, "Un mal
ver, lema: "Xisto"; 15, "I un be!",
"Jim Mac-Achis"; 16, "Herencia",
lema: "El primer film"; 17, "Une vie
dans la geole"; 18, "Vacances"; 19,
"Rubor", lema: "Destino"; 22, "De
tective privado"; 23, "Llunyanies",
lema: "Records que s'esfumen"; 24,
"Lisboa".
* * •
La qualitat deis treballa rebuts ha
indult el Jurat a doblar el nombre
de premis previst en les bases, per
tal de no deixar d'honorar treballs
que s'ho mereixen. Aixl, la Copa al
millar "eseenari" s'ha doblat en el
sentit de premiar-je un de nacional
1 un d'estranger. Hha donat també
un altre premi a un tema cultural,
premi de cooperació que ha donat el
Centre Excursionista de Catalunya
1 que ja figurará en les bases deis
concursos següents.
VER,EDIt,
Copa. al miaor tema 1934, al tre
ball número 10, títol "Orenetes".
Autor: Francesc Gibert i Riera.
Copa al millor Guió 1934, al treball
número 5, títol "Lata", lema: "Silue
tes d'arran la mar". Autor: Francesc
Marinello i Sucarrats, de Ten-asas.
Medalla del Centre Excursionista
de Catalunya, al millor tema cultu
ral 1934, al treball número 12, títol
"Oficis que es perden", lema: "Re
culi". Autor: Mariá M. Gali, de Ter
rasas.
Copa al millar Guió estranger, al
treball número 13, títol "Menschen
am Hafen" (Gent del moll). Autor:
Christian Prase.
* * *
El repartiment de premis tindrá
lloc el día 24 del corrent mes, en la
mateixa seatlió que elourá el ciclo de
4.4
conferencies i projeccions organitzat
per la Secció de Cinema del Centre.
Els treballs que no han estat pre
miats poden recollir-se al C. E. de C.,
Paradís, 10, Barcelona, per tot el dia
31 de gener de 1935, passat el qual
s'entendrá que llurs autors eta ce
deixen a la revista.
Del IV Concurs Catalá
de Cinema Amateur
Recordem ala que vulguin partici
par a aquest coneurs de cinema ama
teur quart deis que anualment or
ganitza la Secció de Cinema del Cen
tre Excursionista de Catalunya, que
el termini de lliurament de films aca
ba el día 24 de gener.
Aquest concurs és obert a tothom
i el tema és lliure. Pel carácter ge
neral que sempre ha tingut, el IV
Concurs Catalá de Cinema Amateur
del Centre té un valor de elassifi
cació total que, després de quatre
anys consecutáus, l'hi dóna el pres
tigi de concurs máxim entre ola nos
tres cineistes.
Els films que resultin premiats en
aquest concurs entraran a formar
pan t de la selecció de la qual un
Jurat compost per delegats de les
entitats cineistes escolliran els films
que, en representació nostra, pren
dran part al IV Concurs Internacio
nal del Millor Film d'Amateur, con
cura que, com és sabut, se celebrará
enguany a Barcelona, l'organització
del qual va a cárrec també de la Sec
ció de Cinema del Centre.
Recordem, encara, ala cineistes con
cursants que, per a optar al premi
que ofereix Cinema Amateur a la
millor o millors fotografies d'escenes
de films, cal que es presentía junt
amb les bobines.
No cal que els discos per aeom
panyar el film es lliurin junt amb
tar que es portaran el dia de la
aquest. N'hi ha prou amb fer cons
projecció.
Els films s'han de lliurar, contra
rebut, al Centre Excursionista de
Catalunya (Paradís, 10, pral.), per
tot el dia 24 del corrent mes.
Lloyd Hamilton, ha mort
Per un cable rebut d'Hollywood ens
assabentem que, a consecpiéncia d'u
na intervenció quirúrgica, el eonegut
i admirat actor del llene Lloyd Ha
milton ha deixat d'existir als 43 anys
d'edat.
NA PEL ?LICULA
QUE DIVERTEIX,
EMOCIONA I CAPTIVA
TOTS ELS PUBLICS
os`k° 9-4'1'7" k4)
O,
>10IMTGWERY
EVA.AlS tri,o,
RinginTESFUGITI
uaquintionta
AYUI, GRAN ÉXIT
111111111111~~1111111
Parlem-ne1.2
UN FILM DOCUMENTAL
SOBRE TARRAGONA
Ha comeneat la filmació duna pea
lícula documental sobre ola docu
menta artístics de Tarragona. Es divi
dirá en diversos parts en les quals se
ran reeollits, suceesivament, temes de
civilització ibérica, detalls de les mu
ralles ciclópees i restes iberics deis
que són guardats al Museu. Una part
será dedicada a la eivilització roma
na, amb l'acueducte, 1 Torre deis Es
cipions, l'Are de Hará, el Circ Ro
ma i la importantíssima neerópoll
darrerament descoberta. També l'épo
ca medieval, amb vistes de l'interior
i de l'exterior de la catedral, jueveria,
castell de Tamrit i altres joies de
Volt germánic. La darrera part esta
rá dedicada ala monuments i a diver
sos llocs de la costa.
EL CINEMA ESPANYOL
21 gener de 1935
1935
BIOGRAFIES
FRANCIS LEDERER
Francis Lederer nasqué a Praga
(Txecoslováquia), el dia 6 de novena
bre del 1908. Es un astre novell del
llene, peró no ho és de les taules, i
és un deis actora teatrals mes cone
guts arreu del món.
Ingressá a l'Academia d'Art drama.
tica de Praga i obtingué, quan encaa,
estava en l'adolescencia, els prüners
r
premis per la seva Pelle disposició.
U
ia1ecapr
Provincies
Ala 18 anys debutá al Deutsehes
gutorL
I passá amb la seva companyia a res
el protagonista de l'obra. De seguida
Continuó. treballant a Viena 1 Ber
lazar una tournée per les
Teatre de Max R,einhart amb robra
de Moravia.
lín i obtingué un éxit resonant al
"Romeo i Julieta", de Shakespeare.
Les seves noves i successives iriter.
pretacions d'obres de Shaw, Ibsen
Noel Coward, li valgueren el títol de
i
"leading raan" perfecto. Totes les pis.
meres actrius que desfilaren pela seus
bralos en l'época deis sena triornis
escénics, es tornaven boges per ell i
el reclamaven a cada nova estrena.
Elisabeth Bergner, la famosa estre
lla del llene anglés, fou la seva opo
sant quan tots dos treballaven als
escenaris de Berlín. Tots dos realitza
ren "Romeo i Julietaa i després paa
sanen a formar pata de la revista
"Wonder Bar" i causaren sensació.
El públic creia que Elisabeth 1
Francis Lederer es casarien. Almenys
l'estrella havia declarat públicament
que l'amava. Londres reclamá la pre
sencia de l'actor per a actuar al
Winter Garden. El desconeixement
de ridioma anglés li impedia debutar
a la capital británica. Elisabeth Berg
ner fou la primera que li aconselia
que estudies rangles i que provés
fortuna ala escenaris londinencs, sen
se pensar que amb aixó perdis per
sem,pre rhome que estimava.
Lluitant amb el lleugeríssim accent
txec que no podia esborrar en abso-.
lut, debute, a Londres amb l'obra
"Meet my Sister" i obtingué un ex
traordinari éxit liric. Seguida-nent
prengué part en l'obra "Autumn Cro
cus", en la qual treballá onze mesos,
1 arribá a ésser rídol del Piccadilly
Square, amb robra "El gato y el
violín".
La seva correspondencia aleshores
ja era veritablement extraordiná,ria.
Necessitava dues secretáries per tal
d'atendre-la normalment, i arriba, a
crearse un club d'admiradores on es
rebien les caries de les aoves devotes.
Una societat moderníssima, installa
da amb tot el confort i que portava el
nom de Francis Lederers Club.
Hollywood, la ciutat absorben que
acapara tetes les valors artístiques
mundials, criclá Francis Lederer per
mitjá deis magnats de la Radio
Filma
.Centtaaettat per I. Fa comença se
Puche emprendra tot seguit la fil
maciO de tres assumptes curia. La no
ticia no és simplement un rumor. Po
dem, ádhue, donar la data en la qual
tindrá lloc el primer cop de maneta:
el dijous. Els que creiem que Puche
és un deis valors més positius del ci
nema espanyol sobretot els que
sempre hem cregut en aquestes possi
bilitats, fina avui poc menys que iné
hem la noticia arab
satisf acció.
LLUIS TRENKER AUTOR, ACTOR
I DIRECTOR
A París ha tingut lloc l'estrena, d'un
nou film de Lluís Trenker: "Der Ver
lorene Sohn" ("El fill pródig"). Tren
ker és, ensems que que director d'a
questa producció, rescernsta iprotago
nista. Filmat a les regions del Tirol
i ala Esteta Units, apareix parlat en
alemany i anglés.
EL MUNICIPI DE PARIS I L'EN"'
SENYAMENT PER MITJA DEL CI
NEMA
El Consell Municipal de París ha
aprovat una moción presentada per
M. Lleó Riofor encaminada a ampliar
les subvencions amb qué fina ara
comptaven les escoles per a l'ús del
cinema com a mitjá d'ensenyament
La meció determina que, en el ter
mini máxim de quinze anya eotes les
Fémina
AVUI I CADA DIA
Un programa doble
interessant i divertit
El
amb JACKIE COOPER
uctuaIidud
EAMBLA CATALuNA 37 TELEF. 11701•
AVUI
CANVI DE PROGRAMA
NOTICIARI FOX MUNDIAL
"El mundo en que vivimos"
NOTICIARI BAVARIAFILMS
"LA ISLA EMBRUJADA"
"ESPORTS D'HIVERN"
De OBERLAND a MAZURIA"
EL CAMINO DE HEILBRON"
guidament el rodatge del film "Man
of two worlds", amb Elissa Landi, i
en el qual obtingué un éxit definítiu.
Acabat d'arribar de Hollywood, co
negué la subjugadora Joan Crawford
i causa en la bella actriu una magní
fica impressió. Ella fou qui li augura
un esdevenidor falaguer en el llena
D'aleshores enea, acompanya Joan
Crawford a tot arreu, mentre Holly
wood murmura i Franchot Tone la
menta el seu Iracas.
Francis Lederer, el txecoslovac
triomfant de Hollywood, segueix sota
contracte amb la Radio Films.
escales de París hauran d'estar dota
des d'aparells projectors.
UN REPORTATGE DOCUMENTAL
SOBRE EL SUDAN
Jean d'Esme és a París de tornada
del Sudán, don ha dut un reportatge
documental que será distribult i pro
jectat amb el titol de "La caravana
gran".
En el cura del seu viatge, M. Jean
d'Esme, acompanyat de l'operador La
lier, ha remuntat el riu Azalaí, acom
payant una caravana que, cada dos
IttSitt*-~1*i$2.Sitt,1
TiVOL!
La superació deis
films musicals
Onnabella Chales
Daier
Receta para
la felicidad
amb WILL ROGERS
F O
mmagam
X CARAVANA e
• • .....•
1
21 gener de 1935
AL POBLE SEC
Juncosa F. C., 4-Conyac Valdespino,
Corresponent al Campionat Banca_
Ti Comercial. se celebre ahir, al camp
de la U. E. Poble Sec, l'anunciat en
contre entre els equips més amunt
esmentats, i el qual a donar lloc a
qué 1 Juncosa s'apuntes una desta
cada victória, obtinguda pelmagnific
1 eutusiasta joc emprat pels seas Ju
gador.
El paren, de fet, quede resolt ja a
la primera part, car el Juncosa, evi
denciant un indiscutible domini da
munt el seu adversari, va efectuar
una serie d brillants jugades, a base
de joc práctic i rápid, 1 aixb descon
cena de tal manera el seu adversari,
que aquest llagué dencaixar, l'un dar
rera laltre, quatre gola, que foren
ja els definitius del triomf. Al segon
temps, J. amb ravantatge esmentat al
seu favor, els guanyadors deixaren
d'emprar-se a Zona i d'exercir la su
perioritat tins a aquell moment de
mostrada, i llavors l'equip contrari va
provar d'aminorar el resultat realia
zant algunes avaneades que els mit
jos 1 defenses del Juncosa tingueren
cura a anullar.
Els gols, per cert tots ells de bella
factura, foren obtinguts per Ribes (23
i Liebres (2).
—=—
DE GIRONA
Les activitats atlétiques del
Grup Excursionista i Espor
tiu Gironí
Continuant el breu restun de rat
letisme gironi que parlávem la set
mana passada, cracord amb•les da
des que ens proporcione l'amic Agus
ti Encesa, ánima d'aquesta secció...
1 d'altres, assenyalarem avui duna
manera precisa la tasca que pensa
reaJitzar el Grup en atletisme du
rant l'any que acabem de comenear.
Aquest gener l'equip de curses de
fons concomerá a la "Jean Bouin".
Pel febrer prepara el Campionat de
cros de les comarques de Girona i
per l'abril, segurament, es portaran
a cap els Campionats Socials de l'en
titat.
Pel dia ler. de maig hi ha concer
tat un festival amb el Junior i el
tornar la visita al mateix club a
únale del mateix mes.
Ens haviem obliclat de consignar
que a darrers d'abril l'equip de l'U. S.
Truirinaise, de Truir (Freza) tor
nará la visita al Grup, el qual, com
diguérem, s'hi va desplaaar l'any pas
sat. També aquest mes el Grup es
traen/e:laxe a Carcagona, on conten
dirá. contra el titular, i labran la
visita d'aquest club durant el mes
de maig, 1, per tant, tindre lloc a
la nostra ciutat el segon festival in
ternacional de la temporada.
No acabaran aquí les activitats in
ternacionals del Grup, ja que pel
maig es (are l'obligada visita als ate
letes de la U. S. A. P. de Perpinyá,
la miel ens tornará la visita pel no
vembre, amb motiu de les fires i res
tes de la ciutat.
Entremig, pene o sia pel juny, se
celebrará un festival contra el Bar
celona 1 no cal dir que en el seu de
gut temps Girona será representada
als Campe:mate generala de Catalu
nya que se celebraran a Barcelona.
Aquest és, en sintesi, el programa
d'atletisme que ens prepara per en
guany la Secció d'Atletisme del G. E.
i E. G. Si no sabéssim per experien
cia que els projectes són dades certes
que seran portades a la realitat, dub
tarlem de qué tanta bellesa fos cer
ta; perb el prestigi del Grup 1 la pa
raula de ramic Encesa són molt més
fortes que tots els dubtes que ens
poguessin temptar, i no ens cal res
tnés que donar una efusiva abnega
da a aquests abnegats directius que,
sense tenir en compte les perdues
morals 1 meteríais que els represen
ta la seva gestió, treballen amb un
entusiasme sena limit, alentant a to
ta aquesta generació de joves que
senten per ratletesme els més grana
deis entusiasmes perqué saben que
els enforteix 1 els prepara físicament
per a les lluites d'aquesta vida.
FRONTó
Divendres a la nit es comenearen
els treballs per tal de constituir a la
riostra ciutat una entítat esportiva
que aplegui dintre ella a tots els que
sentía i vulguin actuar en l'esport
de pilota a pala í cistelL Aquesta en
titat actuará com a Secció de Frontó
del G. E. i E. G.
Per les impressions rebudes, sem
bla que és cosa fácil la construcció
d'un Fror.tó en terrenys de la Deve
sa, solucionant d'aquesta manera el
problema que tenien plantejat els
aficionate d'aquest espora els guate
havien d'actuar en rinsuficient fron
té que actualment hi ha 1 que, degut
esser de redrades dimensions i te
nir quatre parets, no era, natural
ment, una delicia jugar-hl.
Celebrariem que l'entusiasme no
s'estronqués, cosa no probable, i que
ben prornpte poguéssim comptar amb
a rambla
"i
e t
411 • ir
.• .LE •
- P
1
r
IVY
T.
un bon fronta de mides reglamen
táries.
BOXA
La Secció de Boxa del Grup—sem
pre el Grup!—es traslladare chamen
ge vinent a Torroella de Montgrí a
celebrar-hl una vetllada de boxa sota
ei seguent programa: Casas I-Pong,
Gorila Jones-Durá, Rai Maler-Sala,
Baer-Canals I, BuSquets-Canals II.
Ja en parlarem oportnnament.
• • •
CAMPIONAT AMATEUR DE LES
COMARQUES DE GIRONA
Resuitats aels partits celebrats el
día 13
Catale, O - Carona B, 1.
Banyo.es, - Bonmaeí, O.
Bescanó, 1 - Jovent d'Ara, O.
La Bisbal - Portbou.
Angles, 4 - Figueres B, 2.
La classificació no hi ha manera
de donar-la, perqué alguna ceros han
estat penyorais amb le perdua de
punta 1 alerce cárrecs, i no sabent-ho
á una manera cena, val mes no dir
la, de moment.
DE MOLLERUSSA
Partas del dia 13 - 1 - 35
Mollerussa, 2; Belianes, 3.
Cerval, 10; Palau, 2.
Borges, 3; Ibarg, 1,
Puntuació
Belianes 7 á 2 0
Borges '7 5 1 1
Cerviá, '1 3 0 4
Molierussa '7 2 1 4
Ibarg 1 2 0 5
Palau 7 2 0 5
19 8
22 8
16 17
16 21
14 19
16 28
12
11
6
5
4
4
Tres partas manquen llames per a
acabar entiese torneig comarcal,
1 entusiasme, luna, de decaure, cada
cía augmenta mes i potser un xic
maese, porqué no pedem estar con
formes de cap de les raaneres amb
els crics, amo les paraules insultado
res i molt menys amb qué s'arrioi
fina i tot a Vagressió personal
L'esport, ultra enfurtir la joventut,
és un esplai per ala comprensius, i
tenim el deure desforear-nos que
sigui així per a tots en general.
JOSEP FON 2ANE2 I BOSCH
DE SANT ADELA DE BESOS
El Gampionat de Billar de la Penya
Blaus
El primer Campionat social de
Biliar organitzat per la Penya Blaus
i portat a cap pela socia de resmen
tada entitat, ha obtingut l'exit que
era d'esperar, tant en les incidencies
de les partides en que hom pogué
contemplar jugades dignes de mes
tres en el bell joc, com en el con
junt dels qui integraven les tres ca
tegorice de qué es componía.
La classificació final del Campio
nat reste de la manera següent:
Per a la' primera categoria: Eran
cese Ribat, Joan Rueio, Josep Tos
ques, Arcadi Nogeur, Ermengol Ola
va, Joan Pérez i Lletzer Ferná,ndez.
A la segona: Alfons Laeuesta, Joan
Tarragó, Francesc Lacuesta, Miguel
Garcia, Amadeu Jorba, Francesc Za
mora i Pere Castany. Tercera cate
gorja : Llorene Garcia, Joan Tura
i Antoni Blanc.
El primer guanyador, Francesc
Ribot, s'adjudice una formase copa,
i Joan Rubio, Alfons Lacuesta, Joan
Tarragó j Lloreng Garcia, boniques
medalles, les • quals els foral lliura
des en un vermut d'honor que la
Penya dedicá a tots els combatents.
A mes hi hagué un premi extraer
dinari — una ampolla de xampany
per a J. Rubio, que en una partida
efectue orne carambolee seguides.
CORRESPONSAL
DE RUBI
C. d'E. de Sabadell, O
U. E. de Rubí, O
Després de la campanya pos afor
tunada del cercle local en el Cam
pionat de la Segona Categoría ordi
neria que acaba de finir, era esperat
amb molta expectació el partit que,
com a homenatge als jugadors que
han pres part en el campionat, se
celebre el ditunenge passat, al camp
local.
Ens visita el reserva complet del
Centre d'Esports de Sabadell, el qual
forní una espléndida partida, supe
rada potser en entusiasme, ja que no
en joc, pele jugadors locals, que rea
litzaren segurament un deis millors
partits que els hem vist.
Els sabadellenes arrengleraren Al
timis, Buch, Llecee, Grecia, Castillo,
Mara" Díaz, Creus, Perera II, Agu
lló i Esteve. Sobresortiren del con
junt Lledó, Altimis, Grecia, Díaz, Es
leve i Perera II, els quals en el trans
curs de la partida realitzaren juga
des acreditativas de llur reconeguda
classe.
Els locaLs arrengleraren Vives, Sa
pers, Majoral, Costa, Vi3, Viladiu,
Cota, Manta Castro, Cardona i Fon
• tanet. No volem citar distingits, per
que hauriem de posar-hl tot l'equip.
Tots rivalitzaren en entusiasme 1 en
cert, fent difícil la partida ala de
Sabadell, que haurien perdut si un
penalty ami) qué foren castigats no
hagués estat tirat deliberadament a
fora. •
Arbitre el collegiat senyor Sano%
el qual portá, a terme una tasca
digna d'elogi.
J. S. E.
DE TARREGA
Iluro, 2 - Tárrega, 3
Partit jugat amb bastant nervio
sisme per part d'ambdós equipe, de
gut a la seva importancia.
Ferrer arrenglere abd els equips:
Florenga, Borres, Vila, Picare, Mar
ranges, Amat, Gallo, Palomeres, Gar..
cia, Godax i Judite, per Muro; Fin
reza, Roure, Auba.de, Trilla, Celan
go, Tronxoni, Pirla, Ortit, Cros, Cor
tas 1 Colomer, pel Terrega.
Tan bou punt va comengar l'encon
tre, els locals ataquen amb cobe
janea i es mostren Urea, decidits. Al
cap de 15 minuts, Ortit tira a gol,
i d'un gran xut que Florenea atara.
peró no bloca, obte el primer gol per
ala locals. Poc després, l'Iluro fa rem
pan degut a una mala entesa de
Roure. No erige a marcar l'Iluro, per
mide de Godax, i acaba el primer
temps.
Al seg,on, eta locals, mancats de
Colungo, lesionat, que passa a l'ex
trem dreta, i Ortit, de mig, posen
un gran entusiasme en el joc, i Co
lomer marca rempat. Segueix la llui
ta bastant moguda, per tal d'adqui
rir els dos punta. Tots dos equipe es
mostren en plena forma, peró el lar
rega juga més, i per fi Cros, en un
córner, marca el gol de la vietória
quan manca pos per acabar el par
111.
Tots els equiplers han posat una
braó extraordinária per tal d'obtenir
la victória. El públic, maigrat crida
ner, sha mostrat conecte. — C.
DE SANT CELONI .
Sant Ceioni, 4 - alassanet, 1
Corresponent al Torneig Mar
Terra, el dia 13 ens va visitar el
Massanet F. C., i seguint la ratea
d enceres, ola locals trionifaren per
guatee gols a un. El partit fou jugat
correctament i va guanyar aquell que
va desenrothar millor joc.
Els gola, tots magnífica, foren mar
cata tres a la primera part i dos a
la segona. Tot requip rutile bé, so
tresoreint el rnig-centre i l'interior
dreta, que forniren una superba ac
tuació.
No cal dir a.mb quina expectació
segueix aquest torneig l'afició local,
encara que en vernal ractuació de
regale) s'ho mereix, pula que man
quen dos partits per a acabar la
competeció i va al davant de la clas
sificació empatats de punta amb el
• Tossa.
Hem de fer constar la desagrada
ble sorpresa que ha donat el Sant
Pol, el qual sha retirat del torneig,
al qual fou convidat fraternalment
a prendre part. No cal dir que ha
quedat molt malament.
JOSEP PERRAMON COSTA
DES D'ARTES
C. E. Artesenc, 2 - F. C. Balsareny, 1
Aquest és el resultat del partit de
futbol que jugaren els dos equipe, al
camp del primer, el dia 13 del cor
rent.
La primera part va ésser senzillae
ment dolenta: monótona, ensopida...
La segona compense amb excés la
birria de la primera parte
Surinyach i Mur tingueren cura
de marcar pels locals; i el deis foras
ters fou degut al mig-centre, que bu
el rnillor d'aquell equip.
Bis forastera les agafaren amb
l'ere:11re, que expulse del terreny de
joc el seu defensa esquene cap a la
meitat de la segona part. Al nostre
entendre va fer be, per l'actitud anti
esportiva que observe durant tot el
temps que actuá.
L'erbitre es mostrá deficient. Es
vernal. Perb no parcial, C01111
gueren suposar els forans; Je que
d'esser del no hauria deixat de cas
tigar-los els dos penaltys que come
taren.
El tercet central ofensiu constituí,
el millor de l'equip foraster.
Deis locals, teas feren el que pogue
ren, llevat de Valere que tingué molt
en comtpe no espatllar les sabaees,
noves de trinca.
e. •
Probablement la ProPera re.ssenya
estar destinada a detallar ces resta
tate de la competició atlética que
tindrá lino, si no lel' ha Cap novetat,
a primers del mes ;hiera. al camp
del C. D. Axtesenc.
Encara que no federats, puix que si
no la nostre bona voltuitat és la
nostra mesquina remuneració el que
ens ho imdeiX, fem avinent als
dirigente federatius que tinguin en
compte, ultra l'entusiasme, el sacri
fici que representa per ale Club mo
destos com el C. D. Attesenc, am
pliar toca mena d'esports atletics en
comarques pos menys que refracte
rica, comptant tan 8015 amb la bona
voluntat d'unes guantee persones
pletbriques d'entusiasme, pene ama)
les butxaques lleugeres...
NON
r. D kBuiesELA S E. c., 2
Interessant fou el partit de cana
pionat jugat per ambdós equips en
el terreny de requip blanenc.
El primer temps fou magnifica
ment jugat pels forans, equip com
post de jovenalla, que va fer anar
de bólit l'equip blanenc. Fruit d'a
questa actuació foil que el resultat
en fínalitzar el primer temps los
d'empat a dos gols.
A la segona, ja eanviaren les coses,
1 els jugadors blanencs, considerant
el que portaría un empat o una des
feta a l'equip local, es llamearen a
fons: fruit d'aquesta reacció foren
els tres magnífica gola aconseguits 1
un penalty tirat per Sama, que sha
estabellat al pal, i ha privat l'equip
local d'un altre gol. •
El Palamós, en aquest segon tenme
no ha pogut amb l'emperna deis bis
nenes, per no posseir ele seus juga
dors el loas necessarl per a sostenir
un partit d'aquesta envergadura 1 per
t'U
• 10"
dós onzes, els alecionate han pogut
gaudir duna bona tarda de futbol.
El Joventut ha aconseguit la supe
rioritat de punts en ésser mes aortas
en el tir a gol, essent tot el contrari
en el seu c,ontrincant, que li han fa
Ilat unes ocasions per, almenys, igua
lar la partida.
compenetració deis forastera ha
posat de raanifest la manca d'aguce
ta en els locals.
Els gola han estat marcats per
Bernades, Cauta 1 -Velero els del Jo
ventut, 1 per Mallol el deis visitante.
. Ha arbitrat el local Serra amb vo
luntat, perb deixant passar per alt
un descarat offside que ha valgut el
segon gol ala locals.
Els equipe creta:
Joventut Olot: Villegas, Comelat,
Rodeja, FOradada, Picota, Corcoi,
Massegú, Cáula, Galceran, Bernades
1 Velero. •
C. E. Agullana: Clos, Caritg, Faig,
Sol., Viceng, E. Genís, Batile, lega,
Barceló, Mallol i M. Genís.
DE CERVIA
C. E Cervianene, 10
E. C. Palau, 2
El proppassat diumenge, dia 13,
jugaren un partit de campionat els
equips que encapgalen aquestes rete
lles.
La victória es decante duna ma
nera sorollosa, vera l'onze propietari
del terreny, ja que hom esperma
mes resistencia de l'agua) visitant.
La primera part fou d'un com
plet domini de l'onza local, ja que
juga a favor del vent. S'arribe al
descans arab el resultat de 5 a 0.
Represas la reata, el Cervet juga
contra el vent, 1 surt disposat a mata
tenir el resultat amb gran entusias
me; practica el joc ras, 1 desconcer
ta alai recluía adversari, 1 d'aquesta,
manera es fea amo del camp, la,
qual cosa féu que aconseguissin cinc
gola mes per dos els visitants.
Finalitz,e, la partida amb el resul
tat de 10 a 2.
En els rengles del Cervie tras com
pliren en el seu lloc amb molla vo
luntat 1 entusiasme, pera cal remar
car duna manera digna de tot elo
gi, la de E. Rubió, que forni un par
tit formidable; bou el millor deis 22
jugadors.
5
S 11.`t 1,1
c•Arru•A'er° S
eeee°4e e
el°
Ila'atreelee coaengela ene'c'sg.
pea-- eh sea -.In ereol\ -0-51,e1 v-eleettle ROGEN
at.14: tea`eaea anseiete I e4ÚT IC
/ole eeeeec. - COI. a on
411/1*I1 .11'vl,""
Sele r0,914't 005 Obl'lee
e 004.9\1.5N0IS11515e1.)S14- petoSt.,,,(51,V e O. teage •
0014195-ell'ea
1Ga%eeacletel •IP'ee91
14101.eP eaneateet easelee• en— ta ea, la es-sys9 el
I ARCADIAN conteneos un
1v6 .d.
wfr
eae,
2,nm
pas curt 1 ras, foren contenguts tots
els atece visitante fina a desmorali
zar-los. D'a,questa manera els locals
obtingueren una somrient victória.
Els visitante a la primera part ob
tingueren el seu gol, peró no pogue
ren ja millorar la seva puntuació.
El Vendrell jugá una excellent par
tida, sobretot a la segona part, im
pecable, sobresortint el mig centre
Nin (F.), que bu el millor dels 22
bornes. Altres el seguiren en mé
rits, com Salvo, Memoren, Manyer
Gulnovart. De la línia, incomplta da
tse es distingiren Díaz, Colea 1 01
raid. La defensa, segura. Vidal, re
gular.
El senyor Ansaldo, del Collegi Ama
teur de Barcelona, féu un bou arbi
tratge.—Pere Sarrons.
haver-se lesionat, soase conseqüen
eles, el seu mig centre Ribes.
Cal remarcar la brillara actuació
de l'árbitre senyor Piada, el qual va
dirigir una partida magnificament 1
pie d'encerts, cosa que va satisfer el
públic 1 els vinti-dos jugadora. ?Per
qué la F. C. F. A. 1 el Collegi d'ere
bitres no tenen cura d'enviar colle
giats d'aquesta categoría, quan el par..
tit és d'una transcendencia més gran,
i no enviar aspirants, que amb llur
milla noció del joc perjudiquen els
equipe contendents 1 perjudiquen la
bona manta de resport?
Els equipe, a les ordres del (lit se
nyor, s'arrengleraren de la següent
manera:
Gou, Soler, Ramos, Pagés, Ribes,
Santamaría, Pitó, Fusselles, Vitt, 1m
bion i Lloret, pel Palamós; 1 Gau
chía, Carbonell, Miralpeix, Llopís,
Llata, Campee, Alonso, Faure, López,
Torrent II i Torrent I, pel Blanes.
Joan Romana i Riera
A OLOT
Joventut Olot, 3 - C. E. Agullana, 1
En el camp del Joventut Olot ha
tingut 1100 aquest encontre enastó&
Degut a la igualtat de forces d'amb
Deis visitante cal destacar el mig
centre, que juge un bon parara Els
alises feren molt poca cosa.
L'arbitratge, a cárrec del senyor
Marte bo, ajudat perqué el partit
es juge amb mona correcció i no
blesa.
13
e
C UTADANIA
DE LLINARS DEL VALLES
Ha tingut los al Centre Republa
ce Democretic Federal rassemblea
general ordinária per a l'aprovació
de comptes, renovació de Junta 1
elecció de President. Al Cinema Gay
s'ha celebrat amb la maletas finan
tal la de l'Associaelé Mutualista "La
Previsora".
A la Fraternitat Republicana les
activitats porten un altre rurnb, so
pan d'homenatge a carambolistes
eminente 1 salutacions i commemo
racions a excelses 1 tradicionals dia
des.
Els testlmoniem una vegada més
la nostra admiració pregona 1 eterna,
Josep Ser-a
DE MOLLET
Mollea 4 - Retos, 1
Aquest partit, jugat al camp del
Molet el dia. 13 del corrent, correspo
nia al torneig de clubs del grup B
de primera categoria per tal de clas
sificar tres clubs que hauran de ju
gar la promoció amb els clubs de se
gona categoria 1 Lliga, Amateur que
es classifiquin.
Després de la sala pobra actuació
devane el Sant Cugat, el club local
ha jugat un bon partit, que s'ha tra
duit en un fort domini durant la
primera part, la qual ha acabat amb
el resultat d'un gol a cap, marcat per
Sanui, del Mollee
En coraengar ix segona part nim
bé ha dominat el Mollete el qual ha
tornee a marcar per mitjá. de Sanui,
d'un magnific cop de cap; els visi
taras no s'han desanimaa i al cap
de dos minuta del gol anterior, Palau
lis raarcat pet Reus, peró en rematar
un córner Marrugat ha aconseguit
el tercer del Mollet, 1 ja al final del
partit, Pujol, en un cop frene direc
ta, ha marcat el quart 1 darrer del
inatx.
Coca ja hein dit, requip local ha
jugat una bonica partida; amb el joc
emprat creiera que l'equip local pot
assolir moltes viciarles. L'equip visi
tara s'lia defensat amb braó, peró
ha hagut de sucumbir al millar joc
i a rempenta del Mollea
Els equipe s'han arrenglerat de la
manera següent:
Reus: 011er, Wenceslao, Santa,
Miró, Jiménez, Llopis, Randue, Ma
grinyá, Larrosa, Pare,s 4 Palau.
Mollet: Montferrer, Marrugat, Ca
parrbs, Sane, Requena, Peiró, Euge
Pujol, Sanui, Hernández 1 Soler.
L'arbitratge, a carne d'Aicard, dis
crea per) no ha volgut conceeir cap
penalty dele tres que a la porta del
Reus hl ha hagut, i per aixó ha estat
objecee de protestes per part del pa
tine.
Josep nubló
D'EL VENDRELL
F. C. Amposta, 1 - F. C. Vendrell, 2
Un nou encontre de campionat bou
el que disputaren ola dos equips cíe
tata en primer forme. L'equip visa
tant era la primera vegada que venia
al nostre cerda motiu pel qual atrae
gué nombrós públic al camp de joc.
Poi-Lava, .a més, la millor puntuació
dintre el grup, la qual 11 dóna el pre
ciat títol de campió.
L'encontre fou de veritable cam
pionat, si be ni un sol moment tras
passá els limita de la dureza. El joc
que van emprar eLs visitants bou una
continuació deis altres equipa ribe
rencs de rEbre, o ala de fortes pa
tacades a la bala 1 joe completament
alt. Aquesta táctica desfeia comple
tament tota jugada igual que feien
els locals; no obstante en una segona
part magnífica de reacció local, de
CORRESPONSAL
DE PALMA DE MALLORCA
DE SANT ADRIA DE BESÓS
Millores importante
Avui venim a reprendre la nostra
tasca per a parlar-vos d'unes millo
res que, coca ja hem qualificat d'im
portante a la capealera, s'anuncien
per a raolt aviat a la nostra pobla
ció 1 que la Premsa diaria barcelo
nina ja ha reportat.
Es tracia de la installació d'una
central de la Companyia de Ferro
carrils M. S. A. a Sant Adrie, la
qual curará de repartir els paquets
a domicill 1, ensems, expendrá.ela
bitllets per a tots els tretas que sur
ten de Barcelona de la dita Corra
panyia.
Aixó, de manera indiscutible, se
l'ha de nomenar d'importantíssima
millora, pula que és la supresió duna
serie d'inconveniente que han de so
frir els yenes que han d'anar a ciutat
a facturar paquete o nhan de rebre.
Després s'anuncia un augment de
servei de trens que pararan al bat
eador local, peree está ciar, quan ho
creg,u1 convenient la Companyia. O
sigui que sí les circumstáncies obli
guen, que obligaran, fina arribarem
a poder-nos servir del tren correu
que un ministre radical atorgava 1
després s'excu.sava de no poder ésser,
tot per a quedar bé amb els sena...
Ara la cosa cal insistir en aquest
punt per no "caure de la burra",
com altres vegades: "si ho creu con
venient la Companyia"; peró és des
penar que quan és la própia Come
panyia que ho diu, no s'ha de deses
perar...
I, del primer, és de desitear-11 un
bon funclonament.—CorresponsaL
Camplonat de futbol regional
Mallorca, 3 - M'Ida 1
Al camp de Bons Aires es va ju
gar aquest parta, que bou presenciat
per nombres públic, 1 amb gran in
terés, ja que es tractava de saber
quin dels dos equips havia d'ocupar
el darrer lloc de la classificació ge
neral, 1 a la vegada es creaven pos
sibilitats per a assolir el lloc de sota
campió. L'arbitre bou el senyor Fuen
tes, i els equipe
Mallorca.— Abad, Urea, Vidal, Sal
ve, Ubeda, Altabes, Sard, Salva, Sera
cb.ez, Albella i Mora.
Atletic. — Periques, Nieto, Pena,
Diez, Gregori I, Ballester, Gener, Gre
gori II, Carpena, Abadal 1 Grego
ri TII.
El primer gol bou per al Mallorca,
després que halda accentuat el doma
ni el seu contrincant, i s'assolí per
mitje de Salve, pedes a una passada
molt ben servida per Sánchez.
El segon bou després d'uns moments
de pressió per part de l'Atlétic, 1 el
va rematar Sánchez, en recollir una
paseada de Mora, que Albella
Pressiona l'Atletic. Hl ha un batibull
prop de la meta mallorquina, fina que
Abacial marca el primer 1 únic gol
de l'Atletic. Després d'una serie de
combinacions, Albella marca el tercer
1 últim gol del Mallorca, i acaba la
primera part. A la segona hl hagué
incorreccions dels jugadora contra el
públic, 1 ala?, motive que alguna ele
menta de l'Atletic fossin expulsats.
Tot abcó ho podía haver evitat el se
nyor Fuentes. També bou retirat Ube
da, del Mallorca; pene tenia a sortir
a la segona parte A les acabaUes del
partit, el Mallorca es va ter lamo del
camp, encara que sense resultat post
tiu.
La victaria facilita al Mallorca Yac_
cés a sota-campió, si en el proper
encontre, únic que ha de jugar, veng
el Baleara; a aquest equip 11 basta
un empat per a ocupar el lloc esmen
tat L'Atlétic ha quedat definitiva
ment a la cura, car només U manca
un partit, i encara que en eones gua
nyador, no sortiria del fatídic lloc. El
seu conttincant ha d'esser el Coas
tanci, que ocupa el primer lloc.
Hl ha dos partits concertats entre
el Vieja F. C. i el nostre escupió Cona.
tanci, per tal de celebrar-se a Palma
I a Inca, pel qual motiu la Federació
ha disposat ajornar una data els de
campionat que manquen per jugar,
a l'objecte de no restar concurrencia
1 que tots els nostres jugadora pu
guin presenciar el joc dels visitants
que tantas 1 tan magnifiques actua
cions han tingut per Caneries i al
tres indrets d'Espanya.
• • •
PEDESTRISME
Preml "Jean Bouin", a Barcelona
S'assegura que en aquesta gran
prova atlética correran dos mallor
quina que en la recent cursa celebra
da a Palma assoliren els dos primera
loca de la classificació. Són Pau
Moll 1 Josep Torrente, que la revista
"Ecos Deportivos" patrocina per a
rassistencla a la dita prova. La co
missió gestora, del nostre Ajunta
mena ha concedlt cent pessetes per
a saldar a les desposes del despla
eament deis dits corredors. Hom con
fia que no desmentiran, en el més
reinan reitit que ad van assolir.
Joan Mora.
nys, surt d'Agdés arda direc,ció a les /
&alinee de Bilma, 1 travesea el desert
de Teneré, que és una regló coneguda
entre els indigenes pel "país de la
set".
Hora veure a la pantalla per pri
mera vegada apassionanta peripécies
d'aquest viatge prodigiós, dut a cap
per gent de quinze tribus diferente. A
aa. caravana figuraren aquest any prop
de quinze mil cameles.
Jean d'Eme pa-ssá, junt amb els in
dígenes d'aquesta caravana, fina vint
aun dies en aquest país desolat, en el
qual esta prohibit de fer ús de rai
gna, a no ésser que sigui per a cal
mar la set.
NOVA OBRA DE GEORGES MIL
TON
•ambe ha comeneat a París a fil
meció d'una nova cinta en la qual
< o
A PETICIO DEL PUBLIC
La bonlea coMédia
Te quiero y no
sé quien eres
Per JEAN MURAT
George,s Milton apareje com a prota
gonista. El títol és "Ganster, a pesar
seu".
Seiceeavec
I
~efe e•
ILÁ 11)4DLOIROSA
UN NOU FILM DE JEAN EPSTEIN
Jean Epstein ha comengat la realit
zació de "Mareas ea Olive a Paria",
salkons un escenari original de Jean
Michel Pagés, a qui tambo es deu el
diáleg del. film. Els intérprete són.:
Barencey, Sawil, Ila Meery, Michela
ne Cheirel, Larette Clody 1 Pitouto.
Jean Epstein será assistit per Pierre
Duval. El fotbgraf és J. R. Barth.
NOTES DE HOLLYWOOD
Es pot dir amb bata cenase que el
grau de perfecció a qué s'ha arribat
en el procediment de tecnicolor, és
l'usat darrerament en algunes pro
ducions Recelo Filme, 1 del qual n'ha
pros l'exclusiva aquesta productora.
Aquesta magnífica passa donada als
dominis del film en color, li perrnet
d'oferir al públic un sens nombre de
produccions d'aquese genere, perb
molt més atractives i reals que toles
las presentades fina a la data.
Es per LUXO que, després de "L'es
carabat", admirable presentació de la
vida mexicana, 1 de "Els darrers dies
de Pompela", que dirgeix Merian C.
Cooper, Radio Filma va a realitzar
també en tecnicolor, "Recicla Sharp",
presa de l'obra de rimmortal W. M.
Ta,ckeray, "Vanity Fair", de la qual
será protagonista l'admirable Miriam
Hopkins, que interpreta, amb el seu
reconegut talent, el rol de "Becky
Sharp".
KAY FRANCIS RESTABLERTA
DE LA SEVA MALALTIA
Kay Francis ha tornat ala estudia
després d'uns dies de malaltia, 1 ha
comeneat, inunedlatament, la filma
ció de "Living on Velvet", dirigida
per Frank Borzage.
•
UN CONTIL4.CTE
QUE HA FET FORR.OLLA
A Hollywood hora parla encara del
contracte que no fa gaire signaren
Warner i Edward Hatrick, vicepre
sident de la Cosmoporaan Produc
tions, per al qual, no sois obtingue
ren els primers l'exclusivitat de les
produccions deis segons, sinó que
queden autometicament associata a
William Randolph Hearst, una pre
11111~1111111~~~1.1.111111111
USICA
~SI=
WARNII 11005. 1.41T NAIIONAl
111111111111111111111,
eminent personalitat, no sola al món
periodástic, sinó teanbé a la indústria
cinematográfica. Aquest contracte„ el
mes importara, de tata els que han
estat signats a Hollywood, conver
tela Warner Bros, First National, en
rectitat cinematográfica més impor
tante
LA FILIVIACIO D'UNA OBRA
DE WELLS
Continua, a Londres, la filmar-té
de "La vida futra", segons rargu
ment de H. G. Wells. Pel que hora
din aquest film será. una auténtica
anticipació de la vida a l'anee.. 2035!
IN FILM DE RENE LEFEVRE
René Lefévre roda actualment a
Praga la versió francesa del "Coup
de Trola".
EL VETERA ACTOR FARRELL
MACDONALD, "DOCTOR EN CINE
MATOGRAFIA
J. Farrell Mac Donald ha estat
nomenat membre de la Facultat de
Cinema, a Califbrnia de Sud, la qual
li ha adjudict el t1tol de "Doctor en
Cinemtografia". El veterá actor és
un dele artistes mes erudita de la co
lbnia, hollywoodenca. A cenec seu
tindre lloc un cure especial sobre
1Art cinematogrefic",
LA LABOR DE FARRELL MAC
DONALD
A prepeme de Fecraell MacDo
nald: Totjust ha aeabat una intee~
tació a "Passaport per a la fama", ha
estat afegit a l'elenc de la pellicula
que en ractualitat Interpreten Ed
mund Lowe 1 Jace llene El tatol an
glés de l'obra ha estat canviat De
"The Dephts Below" que s'anomena
va aleara ha paset a ésser "The test
man wons", és s d'a "Ei tres home
guaaya", o quelcern semblant.
LA MODA A HOLLYWOOD
El rnajestuós capell de Neil Gwyn,
no obstant la seva gran fama, cause,
ileon poc efecto almenys en ola temps
en qué el Dula la bella actriu, fora
d'un radi de 80 quilbmetres a Lon
dres. Qué insignificant resulta com
parar aquesta restricció de la pro
pagació duna moda amb la present
transmissló mundialde tetes les no
vetats, grácies a la magia del cinema!
Illustrarem aquest tema intereasan
Usara amb el que narra Arthur W.
Kelly, vice-president 1 cap del de
partament estranger d'United Ar
liste, en una carta rebuda recentment
ala Estudis d'a,questa companyia.
El senyor Kelly és un gran viatger.
Les seves oficines princIpals són a
Nova York; pene passa el temps a
les /sucursal que United Artista té
escampades arreu del rnón que en la
seva residencia oficiaL En escriure
aquestes Untes es troba a Sidney.
Australia—dlu el senyor Kelly--se
sent poderosament atreta per Holly
wood a cera és natural, toles les da.
metes d'allí vesteixen igual 1 tant
elegantment coca la dona nord-ame
tisana.
Tan viu és l'interés que inspiren
Les modos de Hollywood que els pe
riódica australiana dediquen gran es
llelliL oil
Grandiosa solernni
tat cinematográfica
al
•
Un film dolcament evo
cador amb la méa bella
música del mestre
FRANZ LEHAR
rettAra d. lana Llar en la bellusma opereta'
„,r
RIICA
CO MADI' CHDISTLAhlillitil
huptruclo epieocnos de b
vida de 60ETUE
psi a llurs págines a fotografíes
deseripcions deis vestías que les gratis
elegante de la Meca del cinema por
ten al lleng 1 fora d'ell. Els noma
deis famosas modistos hollywooden
ses Gwen Wakeling, Adrian 1 Travis
Banton--són tan coneguts de les se
ves lectores coca els dele mas célebres
creadora de París—Chanel, Schiapa
rete. 1 Paul Poiret.
L'interés femeni en el que porten
1 usen les artiste,s arriba fina al camp
deis perfume 1 altres articles de to
cador; la Premsa no es c,ansa de pu
blicar detallada informada sobre
rart de "compondrets" la cara, rus
deis perfluns 1 altres tópic.s sem
blante.
Saló Catalunya
Avui, entra a la seva II set
mana la pellícula espanyola
de Ibéria Film
1NA, SEMANA DE
FELICIDAD
Agusfí Bo
TOTS ELS MOBLES I TOT
PER A CLASSIFICACIO I ARXIU
CORTS, 596 TELEF()N 10266 rana
(esport ciutadania)
SUBSCRIPCIO
PRO - PRESOS
1
LA RAMBLA obre avui una
subscripció pro-presos, a la qual
espera que tots els seus andes i
lectors hi aportaran la seva con
tribució generosa.
Prop de set mil foren els em
presonats després del 6 d'octubre,
segons sifra oficial que fou do
nada. Molts d'ells han estat alli
berats, peró en queden encara
uns quants centenars, deis quals
ens hem de recordar. Han deisat
unes famílies en la indigencia,
una muller, una mare. uns petits,
i cal que no els oblidem.
A tots us esperem, per a enri
quir aquesta !lista que iniciem:
LA RAMBLA 500
Gloria Soler de Sunyol 100
Josep Sunyol 1 Garriga 500
Josep Ildefons Sunyol
1 Soler 50 o.
Joaquim Ventalló 10 "
Pere Abellá.............. 2 "
T. 2 "
F. G.
5
Salvador Abril 10 "
Eduard Pla 250"
X. X.
P. Ventura 1 Virgili 10
Ferran Llardent 25
Miguel Soler 25
M. Z.
Ferran Cuspinera 5
Pere Pasqual........ ..... 5
A. Guillamet „ 5
T. B. Graner...... 2
•
Coma 5
J. Cairo 3
Anicet Salvans 5
Isidre Savoia 2
Maria Ors 1
Pepeta Sanguinety 1
Fca. Nogueroles.... 1
B. Pujol 2
Uyá •• 5
Baronet .......... 5
M. Guardiola........... 2
Josep Isarn 2
T. Segura 1
B. Sanguinety 2
Rosa Abril 1
Roseta Riarnbau 1
J aume Pujol 1
U.M. 2
E. Pinyol 5
M. Soler Font 2 50 "
LL Soler Font 250"
X. X. 1
A. B. 1
Pere Cortés 1
V. López 2
S. B. 1
Josep Cortés 1
P. R.
•
1
Núria Clotet Maimus 1
Montserrat Clotet 1
ptes.
33
p.
5 31
»9
39
ti
3.
19
fe
3.
I/
PI
3.
99
13
39
39
39
3.
Suma a seguir... 1.330'50 "
Hl ha Distes obertes, pro
presos. Ja us hi heu inscrit?
La tasca de l'Ajuntament del poble
- • -
REBAIXES GENERALS
EN TOTSELS ARTIGLES
10, 20 i 30 % DE DESCOMPTE
exceptuant els anides de marca i encárrers
F. Vehils Vida!
7, Plaça Unlversitat - 32, Avda. Portal de l'Angel, 31
alliii~11111"
mesas: 800 1
a les
Els diaris republicans catalans —
1 un sol de castellá — van publicar a
començaments de setmana (LA RAM
bla de dilluns passat) una simple res
censió a titol del que podríem dir-ne
balanç, de la tasca realitzada en vuit
mesos i sis dies que és el que ha du
rat l'Ajuntament d'Esquerres de Bar
celona. La nota, redactada en forma
simple i esquemática, no sita escapat
de l'interés que hi ha posat l'opinio
pública. catalana — car tot el que
afecta a l'Ajuntament de Barcelona
apassiona Catalunya sencera — i
hom no ha pogut estar-se de fer els
comentaris que posen tan alt el nom
deis homes que integraren la majoria
consistorial com la visió que va te
nir el poble en elegir-los ara fa un
any, en una lluita electoral apassio
nada com poques.
Mereix, no obstant, subratllar-se
tot el que representa l'enorme tasca
que pot presentar aquest Ajuntament
d'Esquerres de Barcelona, avui em
presonat. en un tan reduit espai de
temps i convé que tots els barcelonins
i tots els catalans hl parin esment
per tal d'assabentar-se del que ha tel
un estol d'homes units per un comú
ideal d'avene i progrés i per l'amor a
una obra patriótica.
Pel nostre gust assenyaladem abans
que cap altre punt, renorme impor
tancia que té !'obra de sanejament
financer, que era l'escull mes impor
tant amb qué havia de topar l'obra
d'administrado municipal i que ha
estat resolta d'una manera que avui
mereix lloances unánimes d'amics i
estranys; deixarem el tema per a un
altre dia per a no estendre'ns masas
avui.
EL PROBLEMA DE LA BUROCRA
CIA MUNICIPAL
Voldriem avui que l'atenció es fi
xés majorment en aquell altre punt
capdal — podríem dir-ne el neurálgic
—per a l'interés del gros públic, ja
que hi troba sempre el punt vulnera
ble de crítica en l'administrado mu
nicipal i el vehicle fácil per a desfer
mar les pa.ssions. Ens referim al pro
blema deis funcionaris, que un dia
fou qualificat de veritable cranc de
la hisenda municipal barcelonina.
El problema de l'augment de plan
tilles ha estat sempre el gran pesom
bre del Municipi barcelonf; ni en
t‘emps deis radicaLs, ni de predomina
de la Lliga; ni quan la Dictadura, ni
arnb l'Ajuntament Automatic ningú
no s'havia atrevit a enfrontar-se amb
el peonía problema de la burocracia
excessiva i cada vegada creixent. To
tes les grans eampanyes de premsa,
els avalots 1 els escándols en l'hemi
cicle municipal, tenien quasi sernpre
per causa principal els empleats. Les
reputacions 1 el prestigi se n'anaven
en orris per culpa deis nomenaments.
Dones bé: El primer d'abril, en en
trar en vigor els pressupostos fets en
l'espai d'uns pocs dies per tal de po
sar en ordre el desgavell pre.ssuposta
ri de l'Ajuntament, quedaren amortit
zades CINC CENTES PLACES.
Del primer d'abril al 6 d'octubre es
produlren aproximadament unes tres
centes vacants que tampoc no es co
briren i que s'haurien amortitzat en
ei pressupost d'enguany. De manera
que aún VUIT GENTES PLACES
AMORTITZADES en vuit mcsos.
A canvi d'aquesta xifra tan elo
qüent, ?quanta nous funcionaria han
entrat en reamentat espai de temps?
No pociem asaegurar que arribin a
VINT-PCINC, i encara'
Hom no ha d'esearrassar-se gaire
per a posar de relleu el que són
acuestes xifres 1, sobretot, la novetat
que representen en els prii—ipis d'un
regim d'administrado municipal tan
abandonat com estaven eta del Mu
nicipi barceloní des de temps mime
moría'.
La nota que més relleu dóna a
aquesta política iniciada, és que l'A
juntament que prenia possessió el
primer de febrer, al cap de dos me
sas, aplicava prop d'un milló i mig
de pessetes a augmentar els jornals
deis funcionaria més modestos de la
Corpora,ció, augrnent que en el pres
supost del 1935 s'hauria vist conti
nuat per un altre de més d'un milió
de pessetes, també dedicat ala fun
cionaria modestos, de manera que
quedes establert el salani mínim de
deu pessetes diáries als funcionaria
Aquestes .partides s'obtenien de les
economies obtingudes en les places
per JORDI BARCELÓ
l'aplicado democrática
de l'excés de recaptació, etc.
Quan es fixin bé els barcelonins,
amics i adversaria política de les Es
guerrea coaligades, el que vol dir i
el que representa aixó, cal que aques
ta xifra el sentri pels ulLs i sels gravi
al pensament. En vuit mesos, vuit
cente.s places arrortitzades i augment
en el salan deis funcionaria modes
tos.
LA INAUGURACIO DE NOUS CEN
TRES ESCOLARS
Subratllem encara un altre punt
que no creiem pas que ningú deis que
vinguin a substituir l'Ajuntament de
rnocratic s'atreveixi a suspendre-ho o
bé ajornar-ho, car la tradició cultural
que té Barcelona és masas considera
ble. I cal que el poble ho sápiga i faci
l'ambient necessari per tal que sigui
un fet, ja que l'Ajuntament popular
deis republicana el deixá resolt i to
talment previst; ens referim, com
hern dit abans, a la intensificación de
l'obra de Cultura.
A fi de desembre, havia de quedar
enllestit el Grup Escolar Collaso i
Gil al carrer de Sant Pau, de manera
que, resoltes les dificultats que
s'havien presentat d'ordre material i
que havien tel que l'obra no anés en
davant, hom ho havia deixat resolt
satisfactóriament en forma que el
cha primer de gener del 1935 hi co
meneaven a rebre ensenyament no
menys de 800 infantes de les popu
lars barriadas del Districte Vé. i del
Poble Sec.
A més, s'han deixat votades les con
signacions necessáries i els projectes
totalment enllestits per a la cons
trucció del edilicia següents:
Escola de Can Tunis, per a 300 in
fanta al comeneament. Aquesta Esco
la havia de sofrir amb el temps una
gran transformació per a convertir
se en Escola de Mar.
Escola de la Rambla del Triomf,
amb la qual cosa es donava satisfac
ció a la barriada obrera del Poble
Nou.
Escola de l'edifici actual del l'Un
Marítim, a utilitzar en doble classe
per a nomenys de 600 Infanta de la
Barceloneta.
Aixó, junt amb el pla ja acabat per
a l'aprofitament més intensiu deis
grupa escolars que funcionen, teja
que el primer de gener del 1935 el
nombre d'infants que reben ensenya
ment a les escoles municipals de Bar
celona, hauria augmentat en no
menys de SIS MIL.
Sis mil famílies obreras que hau
rien tingut lloc adequat per ala setas
- filia que vaguen avui en la indigen
cia.
No cal en aquest article dir res més
ni afegir-hi un mot. El millor comen
tani se'l fará cadascú en comprovar
una part de la tasca realltzada en
vuit mesos d'actuació catalanista, re
publicana i esquerrana, per part de
la majoria de l'Ajuntament de Bar
celona, avui en presó.
Les coses que passen
Els anarquist,es i la revo
lució d'octubre
"Solidaridad Obrera" d'ahir publi
ca un extens document titulat: "Los
anarquistas espanoles y la insurrec
ción de octubre".
Diu que el movirnent de l'octubre
del 1934 anava contra la C. N. T.,
mes que centra les dretes, i que els
de la C. N. T. no s'hi van sumar
perqué no foren sollicitats.
Horne! Si havia d'aviar contra eLls,
és de molt bona fe demanar que eLs
convidessin a sumar-s'hi!
Després intenta explicar perque la
C. N. T. va radiar ordenant que la
seva gent tornes al treball, des del
despatx del general Batel, quan a As
türies la Muta tot just comeneava.
Diu que la C. N. T. no va anar
a la revolució perqué no tenia armes
1 que als anarquistes e.spanyols el que
eis pas.sa és que són me-asa valents,
en lloc d'éser covards com ara se'Ls
ha die
Aquesta defensa va destinada al ca
marada Villegas, de Santiago de Xl
le.
Es possible que a Xile s'ho creguin.
Un sagramental
Tenis enrera es féu un testa
ment, i els diaris digueren que ets que
hi entenien havien dlt que era l'id
tim. Ara en torna a sortir un altre.
Alai aquell no era rúltirri El senyor
Portela segurament ho podrá aclarir,
1 si les lleis hi tenen alguna cosa a
dir, donará les ordres oportunes.
Distinció
A la Bista de militars premiats amb
motu.' deis darrers successos trobem
en primer terme Don Emilio Vidal y
Ribas, capitán honorario de comple
mento de los Caminos de Hierro.
1333
_
Aixó no é,s el que prometia
Gil Robles
Llegirn:
Cuenca, 17. — Se ha hecho público
el resultado del expediente instruido
por orden del gobernador contra los
concejales de este Ayuntamiento don
José María Ortega y don Aniceto Co
llado, de Acción Popular, los cuales
dieron orden al director de la banda
de música que durante un acto públi
co no interpretara el Himno de Rie
go.
El gobernador civil ha fallado el ex
pediente suspendiendo a los dos cita
dos concejales."
Per a prendre'n nota
El senyor Royo Villanova ha rebut
un telegrama en el cual se li dema
na "mantenga su viril campana en
defensa espanolización Cataluna has
ta hoy sujuzgacia por infame separa
tismo."
El primer signant és el senyor Jau
me Verdura, director i propietasi de
les Escoles Guiznerá
611$¦-
001
tiffiltattfltelq, tiP)
—Un altre pedal?
—Sí, un pedas de color salnióu.
L'edat de pecha
El diputat, radical Enric Izquierdo
Jiménez, des de "Informaciones", ha
anunciat que quan s'obrin les Corta
presentara i defensarit una proposi
9,3
Enrique Izquierdo Jiménez,. diputat
pet Ciudad Real, rhome terrible que
s'ho vol menjar tot
ció de lid, que el! anomena "de
defensa del honor y de la integridad
de Espana", que dirá
"Artículo primero. El espanol o
extranjero que exprese pensamientos
o realice actos que vayan dirigidos
a debilitar u ofender los sentimien
tos de honor patrio o la unidad in
tangible de Espana, será inmediata
mente desposeído de su condición de
espanol y expulsado del territorio
nacional de modo definitivo y des
pué- de ser declarado enemigo peli
gres° de la Patria.
Artículo segundo. Los que hablen
do sido ca-sposeídos de la naciona
lidad espanola y expulsadas del terri
torio nacional por ser considerados
como enemigos peligrosas, penetra
sen en territorio espanol. quedarán
incursos en la pena de muerte sin
derecha • a gracia, amnistía o in
dulto."
El senyor Izquierdo Jiménez va
sortir elegit diputat per Ciudad Real.
"Considero funestissima la pro
longació de l'estat de guerra.
Confiar a l'Exéreit funciona que
no Ii corresponen porta, fatal
ment, el desprestigi de l'Exércit.
Si el Govern creu que la legisla
ció actual és insuficient per a
mantenir l'orare públic, ha de de
manar al Parlament la seva mo
dificado, peró no pot aprofitar
se deis bans de l'estat de guerra
per a crear una legislació que no
vol demanar a •les Corts; és el
Govern qui ha d'afrontar totes
les responsabilitats, i no és just
ni .prudent de carregar a l'Exér
cit aquells que li resultín des
agradables."
FRANCESC CAMBÓ, en les se
ves declaracions a un periodista
de Rolterdain,
\01 90 1C0
li'adob difícil
cUj
El cap del Govern ha trobat el
símil just per a parlar de la seva
tasca d'aquests dies passats. Sem
blava, en efecte, dedicat a ter un
euros i complicat sargit. Donava
la impressió que, un cop acabades
les seves converses i consultes, el
senyor Lerroux agafava l'agulla
marcava misterioses puntades
en un teixit invisible. !Ingrata 1
pacient tasca!
Els primers dies, la íntenció
semblava fácil. Es tractava de
sargír uns esquinços en el Go
vern, posar-11 uns trossos, sense
que es notés el cosit. Esperávem
que, d'un moment a l'altre, el se
nyor Alexandre ensenyés la seva
obra ala periodistes, dient-los:
"Vegeu; no es nota. Ací estava
l'esquinç de Samper i allí el de
Hidalgo. Fixeu-vos bé. No hi ha
ni ombra de l'estropici. Ha quedat
com a nou."
Passaven els dies, i s'endevi
nava la dificultat del treball. El
cap del Govern seguia sargint,
passant 111 i mes fll, pero sense
acabar la tasca. Semblava com
si en ficar l'agulla per mi costat
se li escapes el teixit per l'altre.
Potser no depenia de la seva ha
bilitat, sinó de la mena de tela
amb qué havia de treballar.
?Quins materials havien posat
a les seves mans agraris i cedis
tes?
No insistim en el símil del sar
git, el qual está pres deis propis
llavis del senyor Lerroux. Ens
quedaríem amb l'agulla enlaire,
sense avançar tampoe molt en
l'examen de la situad& Intentem
explicar-la senzillament, valent
nos de les dades conegudes, dels
antecedents i noticies que han
passat ja pel filtre de la censura.
Recordem la petita historia deis
petits fets passats. Algun dia ser
viran com a dades per a la gran
historia, i en tot cas componen
la crónica d'aquest moment po
lític.
Fou Gil Robles qui plantejá el
problema en aquests termes:
canvi d'orientació 1 de ritme en
l'obra del Govern. Considerava el
cabdill de la Ceda que hom pro
cedía amb molta lentitud 1 bla
nor en la liquidado deis succes
sos revolucionaris. Necessitava,
demés, que es realitzés rápida
ment, una tasca legislativa que
justltquta la permantizia de les
per CARL.ES ESPLÁ
dretes al poder i les lii res fortes.
Gil Robles defensá una táctica
i un programa per a la tasca go
vernamental immediata. El se
nyor Lerroux dona la seva con
formitat.
Aconseguit "aquest primer acord,
Gil Robles precisa més els seus
desigs. Per a portar a terme
la nova política, convindria do
nar bases més solides al Govern,
encaixar-lo de manera més per
fecta en les brees parlamenta,
ries que constitueixen la seva
majoria; és a dir, procedir a una
reorganització ministerial. Ales
hores parla de donar entrada en
el Gabinet a un nou ministre ce
dista. Precisament hi havia va
cant. Caldria fer algun canvi de
earteres 1 l'equip quedaria molt
més fort.
El problema polític es plantejá.,
dones, en dos temps: primer, pro
grama 1 activitat del Govern;
després, la qüestió de personal. I
en aquests mateixos termes es
porta a la famosa reunió deis
"quatre", de la qual hom conser
vará, cura a record historie, la fa
mosa fotografia que sorprén el
senyor Melquíades en una de les
seVes actituds oratóries més bri
llants. Fotografía muda, pero elo
qüent.
També hi hagué acord complet
en la reunió dels quatre sobre el
programa legislatiu i l'obra de
Govern a realitzar. Calla extirpar
les arrels del moviment revolu
cionari. Calla, per a aixo, man
tenir la coalició ministerial i
afermar-la en l'esdevenidor. Uni
des les forces deis quatre caps
anirien a unes eleccions munici
pals. Respecte a la qüestió de
persones...
El senyor Martínez de Velasco
sollicitava també un nou minis
tre, si s'augmentava la represen
tació de la Ceda en el Govern.
?Potser no estava recent la di
missió del propi Martínez de Ve
lasco? ?No havia d'interpretar-se
aquelxa dimissió com a confor
mitat deis agraris a tenir un sol
ministre? Martínez de Velasco
mantingué la seva pretensió. Pre
cisament perqué el partit agrarí
havia tingut dos representants
al Govern havia de continuar te
nint-los-hi en procedir a la reor
ganització. La reunió dels quatre
L'Ajuntament
-1.1k1R
CARLES PI I SUNYER,
alcalde popular de Barcelona
"El municipio, no lo dude us
ted, es la sociedad política por
excelencia. En éu nacemos, en él
desarrollamos las fuerzas del
excelencia. En él nacemos, en él
contraemos los más santos afec
tos, en él tuvimos nuestra cuna
y tenemos el sepulcro de nues
tros padres. Fuera de la familia,
en ninguna otra sociedad nos
sentimos más estrechamente uni
dos con los demás hombres. Para
todos es la verdadera patria, la
patria, que forman, no sólo la
comunidad de territorio, sino
también la de sentimientos. To
mamos como muestras sus di
chas y sus desdichas, los ultrajes
que se le infiere y los aplausos
que recibe, su honra y su des
honra. Ni por la provincia ni por
la nación estamos dispuestos como
por él a los mayores peligros y a
derramar nuestra sangre. La co
dicia o la ambición podrán lle
varnos a extranas tierras: si no
Zas satisfacemos, en él buscamos
puerto de refugio; si venimos po
derosos, deseamos principalmen
te dejar en él gratos recuerdos
de nuestro poder o de nuestra
fortuna. Después de los rudos
combates de la vida en otros pai
ses !ay! ?quién vuelve, sin que
sienta latir con fuerza el cora
zón, a ver el campanario de su
pueblo?
Diga usted ahora si en el go
bierno de ese municipio no mi
ramos siempre con enojo la inge
rencia de autoridades extranas.
Deseamos vivir todos a la som
bra de propios y no de ajenos
magistrados, como desea vivir el
hijo a la sombra de sus padres y
no de sus padrastros. Hoy los mu
nicipios, amenguados y abatidos
por el régimen del unitarismo,*
distan de lograr este deseo, pero
óigalos usted y vea si no recuer
dan con entusiasmo el tiempo en
que lo alcanzaron y no maldicen
con toda el alma la tutela en que
viven. La memoria de munici
pios como el de Barcelona y co
munidades como las de Castilla
exalta aún los ánimos."
F. PI I MARGALL
(Las luchas de nuestros días.)
Encara que tingui aire de cantador
de tangos, és no gens menys el acere
taxi general de la C. E. D. A., don
Federico Salmón, possiblement denla
o dema passat ministre de Comuni
eacions del Govern d'Espanya
acaba arnb un vot de conflança
senyor Lerroux.
Al dia següent, els ministres po
saren llurs carteres a disposició
del president del Consell i h ator
garen un altre vot de confiança.
Un hapis, unes quartilles, Unes
anides telefoniques...
El dissabte torna Martínez de
Velasco a exposar amb gran in
sisténcia la seva reclamació. I tot
seguit agafá el tren 1 marxá a
Sevilla.
Llapís, quartilles, teléfon, l'a
gulla de sargir... Tot marxá per
fectament mentre es parjá de
táctica 1 de programa; pero en
arribar a la qüestió de persones...
?Quins materials han posat agra
ris 1 cedistes a mans de LerrouX
per a realitzar la difícil coMPo""
sido?