Rambla, La (1931-1935). Núm. 078 (13 jul. 1931)

              6
Itartictu 1 repor
La fusiló entre el Gracia,
fi l'ex-Europa, és Impido
nent
VA DE DEBO
El rumor d'una fusió entre el
Grácia i l'Europa havua circulat in
fiatitat de vegades. Quan els dos
ttubs estaven en militar situació que
no pas ara, les penyes esportives
de la nostra ciutat s'havien ocupat
orles d'una vegada de comentar les
possibilitats que hi havia que les
fmees esportives de la simpática
barriada gracienca s'apleguessin en
n sol cercle, i seta una sola ban
data.
Aquest rumor lax tornat a circu
lar amb molta insistencia aqucsts
darrers dies. I així com d'altres
vegades, ja des del primer moment,
horn donava com a malgastats els
esforços que es fessin ne aquest
sentit, ara les coses han anat d'una
altra manera, i tot el que Ola co
mentat a propiasit d'aquesta fusió
ha estat en sentit completament fa
favorable a aquesta. Potser perqué
l'Europa ja no és l'Europa, i el
usrvell Catalunya F. C. ha d'orien
tar-se encara? ?Potser perqué el
futbol gracienc, ccnn tot el futbol
catalá, está passant uns dificilís
aims moments que aconsellen unir
-tots els esforços? Aneu a saber.
Tant pot ésser per un d'aquests
~tina com per algun altre. Pero
el cert és qe rnai com ara no s'ha
via pulat amb tanta insistencia de
laf usió deis dos cueles gracienc, i
tampoe mai com ara els que la
veuen a-mb boas ulls no havien es
tat tan optiraistes.
Han cregut que interessaria als
nostres lectors saber el que hi ha
gués de veritat en tots aquests ru
mors, i per aix6 ens hem entreví:1.
tat amb destacats dirigents de les
dues entitats.
• •
—Es cert que s'ha parlat de la
fusió — ens ha d1t el senyor Idus
soni. president del Catalunya
peró tot i que sóc molt optimista
en aquest aspecte, no es pot donar
pu per segra.
—Qué manca?
—Questions de petits detalls. Les
principals ja estan arranjades. Sem
pre que parlat, quan existia
el pritnitiu Europa, d'anar a una
unió, els interessats es posaven d'a
cord en totes les questions diguem
•
d'ordre material, peró quan
s'arribava a les sentimentals, no hi
havia aeard possible• Totes les
temptative$. gairebé van fracassar
pel mateix.
són aquestes qüestions
d'ordre sentimental?
—La del nona, més que cap al
tra. Sempre havia resultat que els
socis de l'Europa volien que per
sistís el nom del seu club, perqué
és un nom que va lligat a un his
torial molt interessant, i perqué es
tractava d'un nom que el conei
xien a tot arreu. Pero, per altra
banda- els socia del Grácia tampoc
no s'avenien a quó desaparegués el
seta, í per aquí es perdia tot. Ningú
no volia transigir.
—I ara s'ha aconseguit?
—Sí. Amb monta del canvi de
norn de !'Europa. els elements del
Grácia s'han avingut a respectar el
nostre nota nou. De manera que si
Paarriba a la susió, el nou tercie es
dirá F. C. Catalunya, í jugarem el
Campionat catalá a la prímera ca
tegoria.
—A base de quin equip?
—Tot xicots joves, de divuit i
dinou any-s. Ja deveu haver vist
que l'únic jugador del primer equip
que hern retingut ha estat En Flo
renga. Tots el, altres els hem del
xat libres, tot i sabtnt que d'alguns
d'ells, com són, per exernple, Bes
tit, LaYola, Bigueres, Alcoriza, i
d'altres, n'hauriem pogut treure al
guna pesseta. Peral hem volgut
comportar-nos amb teta noblesa.
No hi ha dret a traficar amb carn
humana. A més. tenim assenyalada
la norma que un jugador que no
va .costar cap pesseta d.adquisició.
és inmoral intentar trere'n diners
en una venda. Ja veieu. dones. que
Jiem jugat molt net imb ells, enca
ra que després hem tingut la dolo
rosa sorpresa de constatar que al
guns han oblidat els favors que el
club el s havia prestat. i no ens han
pas correspost amb la mateixa mo
neda.
—?I gules sous penseu que es
poden donar?
—No poden, pasear, cm sembla,
de cent vint-i-cinc i cent cinquanta
pessetes cada mes. a part de les
prime!. Els jugadors s'hi confor
men. í ja tenim fitxat tot un equip
de xicots jóves. la major part deis
quals els nostres socia ja els han
vist jgar. alguns d'ells ea el pri
mer equip de l'Eropa. Reconeixem
que els asos tenen uns coneixements
que falten a molts d'aquests xicots
joves, pero per altra banda, com
a compensació, tenim que aquests
nois posen en el jo c un interés i
un entusiasme que mancava en els
nostres antics jugadors, i que és el
que ha mort el futbol catalá. No
ens pensern abastar el cel amb la
má amb el nostre nou equip, pera
penseu que més duna sorpresa sí
que la donarezn, i que a la Ilarga
tots els clubs hauran de seguir la
mateixa pauta nostra. L'época deis
grans sous ja ha passat. com hau
ria d'haver passat, també, l'época
del futbol car. Jo entenc que així
com els socis del Catalunya paguen
quatre pessetes cada mes. n'haurien
de pagar nornés tres, i que a fut
bol l'entrada general no hauria de
valer més talla de cinc o sis rals.
Seria la manera de tornar a comen
çar i de tornar a tenir una altra
elli.aoca d'esplendor.
A. Massoni
—Amb la Junta del Gracia, es
teu d'acord a propósit de la qües
tió jugadors. caps. entrenador, di
rectiva, etc.?
—Hem parlat de totes aquestes
coses. De jugadors ells fitxaran els
seus millors i nosaltres els nostres,
tots dintre els mateixos sous. El
cana) que farem servir sera el que
era de l'Europa, al Guinardó. Les
obres que hi havien de fer, per ara
no es tiren endavant. Dintre poc el
llaurarem per sembrar-lo de nou.
D'entrenador per ara no us en puc
dir res, peró us puc avançar que
s'ha parlat de l'ex-jugador Esteve
Pelaó, encara que no se sap si ell
acceptaria. Quant a la Directiva, hi
posar-km la meitat de directius del
Catalunya i l'altra meitat del Gra
cia. El president no se sap qui se
ria, encara que si arriba el cas, jo
declinaré amb rnolt de gust el cár
rec que ocupo. i cm disposaré a
collaborar a -l'obra de tots des del
darrer recó de la. nova entitat.
—?I penseu que la barriada cor
respondrá?
—Hl tinc una fe cega. Jo cm pen
so que a la que es faci la crida, tot
hom ens allargara la ina.
—?I aquesta fusió, si arribava a
terme, seria aviat?
—Abans de fi de mes. Ja vejeta
dones, que no pot ésser més itn
minera
• • •
Arnb Ileugeres variants, el senyor
Mayol, secretan i del Gracia, i els
seus companys de directiva, s'han
expresaat ,de la mateixa manera
que el president del Cataluny-a.
—Totes les converses que hem
tingut fins ara amb els directius del
Catalunya ens han dit — han
estat converses de carácter particu
lar. Ens falta encara el parer dels
socis i de la consultiva, que dema
narem aquesta mateixa setmana.
Ells també han de consultar, enca
ra, els seus socis.
—Peró quan ja s'ha arribat tan
amunt...
—Sí, és clar, que tan ells com
nosaltres comptern amb ,ms nuclis
nombrosos que pensen exactament
igual.
—Un projecte en línies generals,
rolen fer el favor?
—La dificultat més grossa era la
del nom i la de la bandera. S'ha
resolt decidint conservar el nom
d'ells i la bandera, l'escut i els
colora nostres. Si s'arriba a la fu
sió, el nou club es dirá F. C. Cata
lunya• i els seus jugadora aniran
amb gersei vermei i pantalon blanc,
la bandera será la nostra i l'escut
també, amb les lleugeres modifica
cions indispensables.
—?Estan d'acord en la qüestió
monetaria?
—Ells tenen molts :Inés deutes
que nosaltres. pera amb una mi
queta de bona voluntat per totes
dues bandes, tot s'arranjará. Aquest
intent de fusió és vist amb molts
bons ulls a tota la barriada. Ens
hem fet la illusió que aconsegui
rem tornar a l'esplendor d'abans,
i volern mirar si ho aconseguim.
—?I les miestions deis jugadors,
i la directiva, i els camps de joc?
—S'aniria a formar un conjunt a
base de xicots joves, modestos, sen
se les infules deis asos, i amb sous
petits. La directiva seria a base de
cinc elements del Gracia i cinc del
Catalunya, i un president a desig
nar. La qüestió camps no está ben
decidida, peró el més probable és
El que opina del "Futbol Club
Barcelona" un deis seus diréctius
Com aquell que res, Joan Cadellans ens diu coses força interessants a
propósit deis delegats, del Reglarnent, del president, de la qüestió eco
notnica, deis jugadora, deis professionals de vía estreta, de l'entrenador...
i de la seva dimissió
Per naps o Per cols el Barcelona
és sempre el Club catalá que més
fa parlar. S: guanya campionats,
perqué els guanya: Si en perd, per
qué els perd. Si contracta nous ju
gadors, perqué els contracta: Si en
Ilicencia6 perque eta 'licencia: Si
celebra partits. perqué en celebra:
si no cn juga, perqué no en juga.
El cas está en discutir-lo. I discu
tir-li tot. El que fa bé i el que fa
malament. Sembla que tothom hi
tingui dret. I no es abre., precisa
ment. Es que cona que és 4.! primer
de tots. el que está collocat més
amunt, i el que cofpta amb més
socis. i el que té més simpatitzants,
Inés ex-directius, més aspirants a
directius, naturalment, són més a
discutir, i a exposar parers, i a cer
car-1i remei quan está malalt, o a
engreixar-se un xic quan está bo,
perqué es vegi que tots hi hanfet el
qué bonament s'ha pogute.
Quan la major part deis clubs ce
lebren només una assemblea cada
any, l'ordinaria i grácies, el Barce
lona, necessáriament, forçosament
n'ha de celebrar, almenys a part,
l'ordinaria, quatre o cinc d'extraor
dináries. Jo no sé beri bé encara,
si aixó és degut a la vitalitat del
Club o bé a la neceaaitat que tenen•
alguna bons ciutadets en funcions
de delegat-. de mlenar d'anar-se'n a
dormir de tant en tant a primeres
hores de la matinada, després d'ha
ver fet exercicis oratoris que Déu
nos en guard que fossin ecollits ta
quigráficament. El bo del cas, pena,
és que si no són els aelegats els
que dernanen assemblea, la convoca 1
el Consell. Per un tres i no res, que
a u naltre Club s'arregla ient un so
par a las Barceloneta, el nostre pri
mer cercle té necessáriament, for
losament que convocar assemblu
de delegats de milenar. I es consu
rneixen dues o tres sessions, s'este
nen uns quants drapets :1 sol, des
prés d'haver passat bugada, i fins a
un altre. Perque el mérit més ex
traordinari de les assemblees del
Barcelona no está, com molts
creuen, en qué sempre s'acaben tard
i mal no s'enten ningú. No. El me
rit d'aquestes assambiees és •que
sempre queden de manera que se'n
pugui convocar un altre dintre de
poc...
Bromes a part, el Barcelona —ja
ho he dit abans— sempre té agua
litat. I per naps o per cols, fa par
lar més que tots el demés junta, ex
cepció de l'Espanyol i de l'Euro
pa --ara Catalunya— que d'un
quant temps ancla. Dén tahi do! Es
natural, doncs. que jo hagi cercat la
que l'Europa deixés eis terrenys de
La Salut. i ens quedéssim tots dos
camps. El nostre, que és més petit,
servirla de camp d'entrenament.
—?Creuen poder reunir molts so
cis?
—Ens pensem que sí, perque no
tenim ganes de fer futbol-especta
cíe, sine, que la .dea que er.s anima
a tots plegats és la de fer esport
veritat. A més. convindria no des
emparar la cultura. En resum, el le
ma del nou Cataluny-a F. C. seria el
de voté: "esport i ciutadania".
—I la barriada respondrá?
—Ens pensarla qe sí. Aquesta fu
sió tothom la desitja, i com que
Gracia és una barriada eminent
ment patriótica i esportiva, creiem
que tots els industrials i comer
ciants, igual que tots els particu
lars, ens ajudaran desinteressada
ment.
—I per acabar, seria aviat agites
ta fusió?
—Nosaltres ens pensem saber-ho
aquesta mateixa setmana, dia 16.
que és quan tindrem esssmblea ge
neral de socis.
No cal pas dir, dones, que el
Campionat que ve ja el jugaria el
nou cluub.
• s e
Els nostres lectors convindran
amb nosaltres després del que laem
transcrit, que no pequem d'exage
rats ni croptimistes en dir que la
fusió és imminent. Les declaracions
d'uns altres, 1 les boiles disposi
cions que animen ambdues parts, fan
esperar que les negociacions arriba
ran a bon terme. El nostre desig
és que tot acabi bé, si tal com
creuen la majar part d'aficionats,
aquesta unió ha de representar el
renaixernent de l'esport veritat a
Gracia per escampar-se després per
tot Catalunya. El nostre futbol pas
sa mis moments dificilissims, que
només amb molta energia i amb
molt de seny es poden resoldre bé.
XAVIER PICANYOL
la rambla
REPORTATGES DE "LA RAMBLA'
manera de que el repaetatge espor
tiu d'aquesta setm, na vagi dedicar
al Barcelona. Els bornes craquest
Club, dirigents o no. sempre tenen
quelcom d'interés per dir que el
lector llegirá després amb curiosi
tat.
La casualitat cm va portar un dia
de la setmana passada dav nt per
davant de Joan Cadellan:, un vell
bon amic meta que segurament sa
breu és un deis directius blau gra
na que un dia va agafar el capell i
va dir: ja us ho fareu! Irrevocable
ment dimitía • Cadellans espera
l'Assemblea que s'ha de celebrar
ditre de breus dies per elegir els
cinc llocs vacants, ja sigui per di
missió, ja per no haver ores poses
sió deis cárrecs solament, i tocar de
finitvarnent el dos, retintegrant-se,
aixó sí, al seu lloc de soci barcelo
insta conseqüent i entussiasta.
—?I doncs, Cadellans, qué hl ha
d'aixó de la dimissló? ?Es cert que
us heu cansat i voleu descansar?
—Ni estic cansat, ni necessito
descans. El que estic és fastiguejat
de que al Barcelona les coses va
gin com van.
—?Potser algun disgust amb els
companys del Consell directiu?
—Res d'aixó. Precisament amb
tots ells estic amb immillorables re
lacions d'amistat i companyonia. El
qué disgusta, el qué fa que jo mita
gi deterrninat a deixar el cárrec, és
Joan Cadellans
l'actuació que jo crec funesta pel
Barcelona, de gran part de delegats
de milenat.. Ni fan ni deixen fer.
Obstrucció i res més que obstruc
c:ó. El cas está en anar contra la
Directiva, en tot el que aquesta faci,
pretengui fer o pensi. Una prova de
com són bona part d d'aquests se
nyors: a companys'metis i a mi ma
teix se'ns varen dirig:- alguns deis
que varen demanar l'assemblea per
tractar dels 1..otius que cris varen
portar a separar deis seus serveis a
Forns i Torres Ullastres, per a dir
nos que e:teven en un tot confor
mes amb el qué haviene fet, pesa')
que se'ls havia demanat la sera sig
natura i no s'havien atrevit a ne
-?Així vos, arnic Cadellans. no
sou partidari de l'actual sistema de
delgats?
—No. Jo no sóc encune de l'ac
tual sistema. Precisamen I el cree un
mal menor. Penseu que ea un Club
com el nostre. en hi han tants pa
rers cona socis, deixar que assistei
xin a les assemblees tots els que
paguen carnet equivaldria a no aca
bar !fui i a enverinar els assumptes
més insibniíicants. Succeiria que en
raonaria tothom i més que mai el
sens fi d'advocats que patina al Bar
celona que trobarien l'auditori q_o
a ra a vegades troben a faltar... Jo
el qué crec que s'imposa, i és de
tota urgéncia. és una injorma en el
Reglament del . Club.
—?No hi ha una ponencia que
n'está encarregada?
—Si, peras el cae és que la refor
ma no ea I no és pas perqué des
de la Junta sens obstaculitzi la tas
ca el més mínim. Estan i comple
ta llibertat d'acció. Si no avancen
en la seva obra potser que sigui de
gut a que tenen molts afers perso
nals que resoldre. o que els esdeve
niments polítics els han ocupat
moltes hores o que aixa sembla
el més probable— no s'entenen i es
fa molt difícil de lligar parers molt
oposats.
—?Vos, Cadellans, qué hi poca
ríen en el nou Reglament?
—Simplement. Deixaria l'attual
sistema de delegats Peró 'retada a
aquests la facuitat d'ésser ells qui
nomenin les Juntes. Aixo fa que es
respectin poc. Les Juntes. al rneu
entendre, les han d'elegir els socia.
Podria aprontar-se un dia d'un gran
partit al camp de Les Corts, i allá
els socis podrien dipositar —des
prés d'acreditar la seva personali
tat— la papeleta on hi constes la
seva voluntat.
—?Creieu que seguirá de presi
dent En Gaspar Rosés?
—No solament cree que seguirá,
sinó que estic convençut que en
aquests moments, no n'hi ha
d'altre de més indicat ni ainb Inés
condicions. Es borne que, a part la
seva vaina, i voluntat, pot dedicar
hi hores. I aixo ti permet de seguir
pas a pas la vida del Club, conei
xer a fons els assumptes í tenir de
tots una visió clara del qué cal fer.
Tots els companys el volem molt i
crtes,c que si segueix, el seguirem
to
—Vós també?
—No. Jo, no. Váreig dir: "ja us
ho fareul", i no vanvi de de pen
sar...
—Molt difícil la situació econó
mica del Barcelona, veritat?
—Difícil? Aquí hi cap perfecta
ment alió del "más dfícil todavía.
Ara, que jo no cree que salvar el
Barcelona sigui impossible. Peró
penseu que per salvar-lo és indis
pensable tenir ilion cap i molta de
cisió i valentia per anar a aun pla
general d'econornies. I sense con
templacions ni sentimentálisrnes.
D'altra manera, no m'estranyaria
que vingués un daltabaix. El Bar
celona té avui un pressupost exage
rat, que és del tot impossible que
segueixi. Nómina de jugadors que
fa fredat, pltiila d'emplee:e d'o
íicines, conservació del carnp de
Les Corts, sosteniment del Sol de
Baix, Seccions nombroses... Qué .sé
jo! I tot es paga car, :non car, com
Si en aquella casa no vingués d'ací
o bé que tothorn hi tingui dret... I
per acabar-ho d'adobar, la situació
llastimosa del nostre futbol. I per
si fos poc, la devallada deis equips
contrincante Inés directarnent rivals
nostres. Tal com veig que s'estan
quedara el vell Espanyol i el no
vell Catalunya, el vinent campio
nat .tindrá un interés tan relatiu,
que ja veureu quin interés podran
desvetllar els encontres entre
aquests abans graos adversaris. Em
temo neolt que en els partits no hi
haurá aquella meravellcsa incógni
ta del qui guanyara, que en el fut
bol és la sal i e1 pebre deis par-
I de jugadors, qué amic Ca- a?ns?
—Que ha prou en veure'ls per
comprendre que en sobren gairebé
la meitat. Jo crac que el Barcelona
necessita, aixó sí, el mes bons que
sigui possible, 16 jugadors pel pri
mer equip. Ni un més ni un menys.
I darrera d'aquest primer equip,
amb els seus suplents correspo
nents, un equip de xicots joves de IP anys com a máxim, també pro
fessionals —pero de via estreta, po
driem dir-ne, car el seu sosteni
ment ro representarla cap cárrega
ieixuga pel Club— i als quals es
procurarla fer-los sentir l'estímul de jugar en el primer equip, desper
tar-los l'arme al Barcelone i veure
lAaqupeosstsibeiqluitiapt jo d'un sou superior. cree que pot fer-se
—fixelise o_ bé que dic "por'
seleccionant jugadors deis quarts equips —que jo no he deixat
de veure un sol dia n'entre he ac
tuat, i per tant puc assegurar hi ha
elements de válua— i completant
lo amb altres que podrien cercar-se
a les eategories inferiors. Penseu
que fent aixo, seguint aquest siste
ma que no Cinc la pretensió de que sigui cap descubriment, amb un pa
rell tan sol s de jugadors que "fa briques.' el Barcelona cada any, n'hi
hauria prou porqué s'estalviés un
grapat de mils pessetea...
—?Haveu llegit que Sastre i
Cambra possiblernent passaran a l'Espanyol?
—No. No he he Ilegit, ni créc que
se'n vagin del Barcelona.
—iSabeu si el Barcelona pensa
fer alguna adquisició?
—Que jo sápiga, el Bareelona
només es preocupa de tenir per la
temporada vinent el porter que ne cessita. D'entre els que té ara, tot el
mes. almenys per mi, se'n salva un i prou.
—?I d'entrenador, que hi ha? Es
diu molt que porteu a míster O'Connele l'irlandés del Racing de
Santander, és cert?
—No sé, no sé... Cree. ixe, sí. que
el Barcelona sha de preocupar de
portar un bon entrenador, no tant
pel primer equip deis 16 jugadors
que he dit, com pels dels prOfessio
nals de via estreta que ha d'ésser
la llavor deis futurs ases.
—Així Sarnitier anirá fora? ?I de
Ponzonny qué hi ha?
Impressions d'un viatge
a Londres
Comentaris als Campionats Internacionals d'Anglaterra
35.000 persones. Aquesta és la
primera paraula que ens suggereix
l'article que anem a començar.
Aquesta xifra que a cop d'ull sem
bla que no tingui cap valor, per nos
altres, aimants que hem estat sem
pre de l'esport atlétic, ces causa
una profunda emoció al retire allí
congregada aquesta multitud d'es
pectadors que estaba frisosa per a
poder gaudír de tota la bellesa que
enclou les diferents branques de
l'esport atIltic, quin connjunt for
men els carnpionats. Els anglesos,
gent esportiva per excelencia, han
pogut capir tota la importancia
emoiva que tenen uns carnpionats
i per aix6 no és d'extranyar veure
pie, molt sovint, l'estadi de Stam
Grau Garcia
ford Bridge, propietat de l'equip de
futbol Chelsea. Res, dones, té de
particular que l'Amateur Athletic
Association pugui viure amb tot es
plendor deis seus propis tendales,
organitzat, cada dos per tres, fes
tivals internacionals; per dintre
breus dies esa anunciat el match
anual entre les universitats "amen
canes de Yate-Harvard contra les
angleses Oxford-Cambridge.
Per donar una''prova de l'ente
siasme que senten els anglésos per
l'atletisme, sois direm que el match
començava a les dues de la tarda i a
les dotze i mitja ja hi havia gent a
les portes esperant que obrissin.
Qué diferent de, nostre públic!
.Aquest públic que es diu esportiu
i que sols s'emociona esgargame
llant-se en un partit de futbol i que
encara molts d'ells han dit quare
besieses sobre els atletes si han tin
gut ocasió de veure un festival.
Dintre quinze dies, al nostre es
tadi es desenrotllaran els campio
nats nacionals de la península i ja
veureu com dissortadament tenim
raó al queixar-nos de qué el nostre
public en fuig de les ccinpeticions
atlétiques.
*5*
Ara que hem parlat del públic,
just será de que parlem d'organit
zació.
Si quelcom poden ensenyar-nos
els anglesos en qüestió de técnica,
no sera precisament en quant a or
ganitzar. Nosaltres várern poder
veure una serie de coses que ana
ven desgavellades completament,
podent manfestar • sense cap classe
de miraments que nosaltres hem or gmainlliotzratquealgnuonsho fcearmenpioenlsatsanglmesoolts
en aquests que comenten'.
Els mateixos Carnpionats d'Espa
nya de l'any 1929, ces poden servir
per coNocar-nos en Un nivell supe
rIiloern.fiaAmisceintpodegluerrnearnrtelrle, tinreo cfoeimen púesl de la rotllana de fusta, pel salt de
perxa, els atletes saitadors . id'eenrnqpueanndtreallacamcupr,sahi svoebiréererln'hhaemyraibesan,
sa atletes i també molts federatius
que no feien res.
vl'oelQsermuaen,dgeefmern.,e dloensesc,osqeuse ma ilcloasra, quqeuana
* * *
lecLali'.paEaqcAnvtuuaeqauacpqesiesuóortetIscaptsrtrliieumtcaeaarmqaeupreavisoetnegslaatdscmaoamhuteineinxptcaaaqrrtiutasíe. ningú, i ennciaervaa mnoolt hamensaytsisfaet ala"
nidgnieurtnetrurnan''actceaqiscuo.nanirEactls"shpoqocuteednihruetnrsahcacaosqmueplailooiibnictaeatst els rnillors espeenciqauliestehsi pdreenlean mpaarrt
xa 1 entre vint-i-dós p—articipants.
nr ennts? r?e nspoot ndaicri campions inolts d'ells de les dife.-
"frsaedáes cifueér \un'e- temps (t4 ne. 6 segons) molt mi
-?Sabeu el qué Pardal? Que preguneusteu dimc,és arqeunee
ui nquaedvnoocaot biliqdueeu jaquheemjo psaórclat prou rectiu dimita a que per tant unno dsié res i a res haia de contestar-vos. Adeussiatn.
iscmnaaiuppVcpiagáérutrdreteioeinrgberonaeqltó.u. eqqQduuPéaueorét-,sdmCeihrreai-djiheds.elieieneAuesnesstvlaaotetsséfafmiilntaruiexnsiana?cli
PARDAL
13 de juliol de 1931
llor que no l'obtingut per diversós
venceors que figuren en el palma
re.s d'aquests eampionats; entre
elle el de rolímpic Frigerio que
l'any t9e2, guau estava en. la pleni
tut de les seves facultats obtinglié el
emps dc 14 minuts. 3Ó segont? ?Es
pot dir fracás el fer un mateix Ilet
ae?
que el que l'any passat obeenia .ei
mque óle
hannie ptccat de
lleugers els' que han qualificat
tracas la nieva actuació a Londres,
sense tenir cap dada per a poguer
jo no vareig ac-ferEEussn‘
a crítica.
tuar normalment, ja que una indis
posició no en va permetre póguer
mantenir el tren necessari per a
poguer Iluitar pel títol maxim,
obligant a més a castigar amb el
men esforç de continuar, l'estómac,
que adolorit a l'enderná m'obliga a
abandonar la carrera als tres quilo
metres; quan les meves esperances
de rehabilitació eren més esperan- •
çadores per la lluita que venia sos
tenint amb l'italiá Frigerio i la me
ra classificaeió brillant per a po
guer aspirar als llocs d'honor. Dar
linsch_ el litua que obliga durant tota
la cursa a Frigerio el, portara a
cinquanta metres darrera meu, quan
vareig abandonar la cursa.
Jo sols lamento que restore fet
per la Federacjó Catalana d'Atle
tisme al pagar-me totes les despe
ses per aquést desplaçament, no
slagi pogut \T'ere recoMpensat
amb un millor lloc que l'obtingui,
pero també clec manifestar que vá
reig fer tots els pcssibles, tenint que
fer inclus esforços sobrehumans el
primer cha per a pogue acabar la
carrera en la forma que en trobava.
Algú o alguns, car sernpre •11;
ha "crítice savis", atribuiran la me
ya classificació al rneu acompanyant
Meléndez, carregant a ell totes les
culpes, je que sempre és molt més
planer fer l'ofici dc criticar que po
sar les coses al seu lloc. A aquests
que vulguin carregar el "mort" a
l'entrenador, els puc dir que el que
actuara a la pista era jo, després
que la meya experiencia adquirid:
durarit 'd'en anys de practicar ,atIe
tisme h'han servit per a sapiguer•l,
táctica que clec emplear en di:1
rente anoments de Iluita. Els
han seguit la nieva actuació sabran
cure és cert el qué dic.
A Inés, ara a dl se li pot atribule
aquesta classificació anormal, perel
en aquest cas. bo será atribuir-li
tota la serie de récords, que sumen
aguce any disset., tenint per lo tant
'al seu favor una serie d'éxits.
*5.5 .
De les actuácions 'deis atletes que
várem veure desfilar per l'estadi, al
gunes -d'elles de .value., ja que In
havia campions d'Alemanya, Sue
cia, Holanda, Hongria, Italia, Es
panya i els campions de les diver
ses regions d'Anglaterra, cal ass'e
nyalar la de Lord Burghley, el cams
pió olímpic deis 400 metres tan
ques, que en la cursa deis leo me
tres tanques lográ gualar el récord
anglés amb 14 mnuts 7/1o, oposant
el cap duna hora, forta resstenca
a rtalá Facelli, guanyádor deis 400
metres tanques amb el temps de 54
minuts 2/5. Frigerio fou el campió
d'antany que tornavsaa la gloria
am un temps promete'dor del que
encara pot donar aquest atleta, que
quan la sera Federació el creia apa
gat, inclus arriVant á no seleccionar-
!iteotbnJas, ea.11taremagnífica
lo per aquests campionats tenint
s
que pagar-se ell el viatge.eens pren Tai
formidable lluitant contra dl ma-ragnifii,;
ca ra
teix. va lograr el tenlos de 4 neinuts
i 14 segons, en la milla. •
En la mitja ,milla Hampsoin.an
glée va derrotar al campió farnós
Alernany Peltzer arnb î 'ni. 54 S.
• 4/5, sostenint arnbdós una fornida-ble
lluita que aixecá al • públic dele
seients.
La final de les neo yardes les -va
guanyar E. L. Page anels lo segons,
seguit de Bergar. que .en la.,seva eli
minatOria logra igual temps que en
la final. i tercer el italiá Toetti.
Les 2oo yardes les va., guanyar
Murdoch, aneeles. ami) 22 s. 2/5.
La steple chase — a-arem reti
re la. victoria de Evensoin. un' gua-,
del Cross r .rluesest ingdueé lessforcliiliticda.nb e;
II uita amb Thomas que en el salt de
la darrera tânc de l'aigua logra •rveEunnsseÓn
la sabatilla. cmP.renent
antb,un peu sl?calç la carea del seu
contrincant a la (farrera tanta en-trant
destac'at sobre el seu rival de
En les quatre ruines. rnés de qua
tanta participants• prenguéreu la
sortida. destacant- se Harper, Bour
ne, i J. A. Burns que bu el gua
M'ador arnb t9 minuts. 40 segor".
2/5. En aqueeta -prova es retira el
carnpió sisee Lindgren als tres qui-,
lame/res, quan havia portas el cap
ami) magna-ir estif mes de dol'ani
(Acaba a 10 pagina 3)
1
•••,.
13 de juliol de 1931
RUMOR
Joventut sense f •
eina
Es cosa malt de lamentar que el
.ovent estudibs que a la caiguda de
plinto de Rivera es disposava a inter
venir en les tasques de la governació
del país, apleget sota la protecció de
Don Pro:cese Cansbó es les auies po_
litigues d'Unió Catalana, no tingués
una mica més de nas. Tantes co
ses que estudiaven, tants problemes
que resolien, tanta preParació j Jant
estudi Per tirar per ministre- i per
director general i Per governador, i
que ningú 11.0 pensés a estudiar una
assignatura prévict, una assignatura que
je no sé con' se'n des dir, perb que
eusenya de veure'hi una mica dar, de
saber prendre les perspectives, de sa-ber
fer la Previsiópolítica del temps.
Si haguessin estudiat aquesta as-signatura,
cona que hi haurien vist una
mica- ciar,- ja no haurien perdut les
mires estudiant la resta a benefici
?'Unió -Catalana, 'Nodo- de futurs
governants, perque hauries vist que
cera que :Unió Catalana havia de go
versar no-passaria mai del terreny de
la hipatesi.
iLa reeordeu aquélla empenta que
e:lisia el seityor nimbó, — el senyor
Cambó qué no'veia venir la revolució
i que negava l'exieténcia de republi
cans vos amb la seva gran clari
videncia veia l'Espanya de després del
gen.eral .Breitguer governada per ell
en la conspanyia del duc de Maula: i
del s'ovar Siliót eQui se'n•recorda,
ara, d'aquell partit centrista que va
fundar el senyor Gambó, i que hazia
d'ésser una mena de menjadora Per a
tots els amics coneguts de la Lli
ga que havies na•cut ja amb el pro
%bale que 11 que menys havia d'ar
ribar a sotsecretaril El partit cen
trista del •senyor Canzbó... Si seltz
bla que sigui una cosa que passava
fa,cinquanta-anys... Els artides de Jo
sep Pla proeurant convencer el país
que aqu.est no aniria bé melare no
escolté :la paraula del niestre... Qui
na cosa Inés liunyana:.. Gairebé ja és
eam parlar deis claisics„
Jo cric que si aquests xicots de la
Unió Catalana haguessin estat una mi
ca vius, s'haurien embolicat, i hau
rien inicial un Pas cap a • l'esquerra.
Fns divas: I les convincians! Alzó
de les conviccions, permeteu-me que
digui que el: que som d'esquerra sí
que és una mica .difícil que un dia ens
conventos que ano?: equivocats. En
canvi és la cosa tnés normal d'aquest
món que, desPrés de-reflexionar una
mica, l'home que ha reflexiono teobi
finalment la veritat i es decanti caP
l'esquerra. Vull dir que sense que
fos trtrir les seves convicciones alla
que es diu .d'una manera deshonesta,
aquests xicots d'Unió Catalana tan
ben preparats' per governar • si ha
guessin estat- una mica fins cíe nas
haurien • 'Istlit . "que el seu esdez-eizidor
era cap a l'altra- banda, i s'hi haurien
Pogut penar sense "desdoro".
Perque ara el que passa és que tot
se n'ha d'anar en lamentacions. Resul
ta que els que ja estaven vestits per
sortir a escena, maquillats i emperru
cats, i els que se sabien tot el paPer,
cor, eren els de la Lliga. I aied,
que ha sestat tirat teló, cl traspunt,
que era el poble, ens hi ha jet sortir
a nosaltres.
La Veu de Catalunya, des del 14 d'abril. ençá, vinga dir que els homes
de l'Esquerra no estas preparats,
que ells en tenen que ho- estas més.
Diu que “amb bona voluntat i ileu
sions no it'hi ha pos prou", que "cal
tenir preParació i aptitud", que ala
El senyor Indalecio Prieto, ministre de Finan
ces, confessava públicament temps enrera que
en no estava preparat per exercir aquesta Car
tera i que l'acceptava només per disciplina.
?Per qué, dones, un home que ha confessat la
seva ignorancia en materia financiera, s'atreveix
a suspendre en les seves funcions un organisme
de la importancia económica del "Mercat Lliure
de Valors de Barcelona", del qual no coneix se
gurament ni la utilitat ni la necessitat?
?Per qué, encara, un home que ha predicat
llibertat i democracia s'atreveix, en pie régim de
mocratic, a prendre una determinació caracterís
tica de la dictadura més intolerable i incivil?
Els diputats catalans faran bé de demanar al
senyor Prieto una explicació en el Parlament.
a
in)
de retardar el pagantent-del :upó vuit
dies és que no hl entenem, que el: que
en saben són ells... Sí, si; ja poden
cridar ous a vendré.
28,L'endenta de les eleccions del dia un bou amic, de la civeta ent deja,
astorat davant la desfeta que havia
experimentat la Lliga:
—Sort que aviat vindrd la reacció
de la gent i tel tornará a anar bel
Jo vaig haver de dir-li: No s'ho cre gui. Aquesta reacció que pertnetés que
les dretes tornin a governar no es produira pas en molts anys. Grácies
que /a vegin e.ls nostres néts. Han es
tat governant fins pila de segles gne leasraesvqousetérrse. s Fenas uensa
ftaovsoresdp'eersaPnet.rarA-srea vostes ja faran el uns quants segles
més a tornar. Aixa ja está donat i
beneit.' Les dretes no tornaran vernar, ei, enquadrades a ge con ho es
ten fins ara. Podran governar par.
tits d'un socialisme més o menys ina
derat. Pero ella que es diu un partit
que tingui per cap un home tifus
Cierva, Bugallal, Gambó, duc de
Maura, Ronzationes„41hueemas... ja
faran el favor d'asseure's i esperar.
Cal que .aquest jovent sense feina
d'Unió Catalana, que potser encara no
ha acabat de veure pro: dar. se n'a
doni. La Lliga . no tortzard a go
vernal.. Ja és una peça de aluseu. Ja
ha fet la seva obra en aquest mán i
no se ;l'ha de parlar Inés. Si els seus dirigents s'entesten a qué perduri,
continuara fent la.vmtt. vitt cont una
1110116 de casinet de barriada, potser la
seva javentut crearo un "qziadro dra
nsátic", i els diumenges a la tarda fa
ron sardanes. El darrer discurs del
senyor Duras i Ventosa ja és un nú
mero de societat recreativa. Llegiu
aquest fragment que té la qualitat
d'un sainet. Es tret de La Veu de Ca
talunya. Diu:
"Nosaltres no farent en el moment
actual el aper de la sogra que des
torba la felicitat conjugal per no en
tendre's amb el gendre, sinó que se
rena triare amorosa que vetlla pel bé
de la seta fila: (Grane apaudiments).
Es veritat: jo no m'amago de de
clarar-ho. El gendre cm fa Por; pera
tothom pot tenir per segur que per
temor al gendre no perjudicareis pat
la filia. Al contrari; com més por ens
facin aquests amores esquerrans, Inés
millar-cm per la felicito de la filia.
I Izo farenz airí, pel perill que el
gendre abandoni la fila. Si aixa
nosaltres serient aquí per a de
fensar-la. (Graiis ovacions.)"
DespréS d'aquest fragnient de dis
curs, a bas:é df içi,sogra que és !a Lli
ga, del gendre nzed;cdrat i poca-ver
ganya que'. sanz nos-altres, i de la o
bra Cataltinya que la matareis a dis
gustos,. i finalnient segons el pro
nastic del „senyor Duran, — la deixa
reni abandonada, potser Per fugir amb
alguna "donota"; i sobretot després
del que, segons les acotacions de La
Ven de Catalunya, es varen arribar a
divertir i entusiasmar els que lw va
ren sentir. dignen si la Lliga no té
dret a entrar ami' tots els honors en
la categoría de societat recreativa. Fa
cin el quadro dramatic de seguida,
amb la joventut sense feina d'Unió
Catalana. Creguin. No .perdin un
temps preciós. 1 la inauguració de la
temporada no cal dir que ha d'ésser
posant en escena "La sogra, el gendre
i la filia", dranza de Don Lluís Du
ran i Ventosa. Sera un éxit formida
ble.
J. VENTALLÓ
BURLADERO
NALIONA e
fl
,,,Mill•ww¦••¦=1". ift -
—Qué, maestro?
él —ni Mreaul,niOensodroitot,odmaall.aMceuapdarriellcae. corno vamos a
poder con
(Castanys.)
••¦¦¦¦••11.
Després de les
Una llei electoral absurda ha es
tat el primer factor que ha contri
buit a qué les lamentables eleccions
d'ahir fossin encara més lamenta
bles. A rombra d'aquest galimaties
legalista els partits polítics, amb llur
abstenció i indiferencia, han acabat
de fer el pes. Finalment, el cos elec
toral, desmoralitzat, fatigat i sense direcció, ha donat la balançada to
tal perqué aquesta, la més alta fun
ció de la democracia, oferís a Bar
celona i a la seva "provincia" l'es
pectacle tristíssim que tots hem
vist.
Unes eleccions fetes en aque.stes
circumstancies, Inés que una exal
tació de la voluntat popular, son
una exhibició de la manca de sentit
polític de la massa i deis seus diri
gents.
* * *
Consti—diguem-ho de seguida —
que aquestes refiexions obeeixen a
un criteri personal del que escriu
aquestes ratlles. Sentat aquest punt,
continuem.
?Per quines raons s'explica que
el cos electoral, que ara fa quinze
dies va votar gairebé integrament,
slagi abstingut ara de la manera
que tots hem vist? ?Es que no eren
tan diputats els que s'elegiren el
din 28 de juny com els que s'elegi
ren ahir? ?Es que un espai de quin
ze dies ha bastat per fer rectificar
la massa, en el sentit de conside
rar, ara, que la representació par
lamentaria de Barcelona no té cap
L'avantprojecte constitucional és
una absoluta equivocació. Hi predo
rnina un sentit reaccionará perfecta
ment explicable en els membres de
la comissió jurídica presidida. per un
borne que, tehint exce•lents qualitats
personals, és un monárquic sense
rei" i, per tant, careix de la sensi
bilitat política del moment cspa
nyol. El senyor Ossorio i Gallardo,
bou advocat, és un borne de dretes
en temperament i educació. I el se
nyor Posada, un altre deis juris
perits del projecte, és incapaç de
comprendre el ritme accelerat de la
política espanyola; és un faraó de
constitucions, un sacerdot deis tex
tos i superposa la Iletra de la llei
al bullir de la vida. Els altres, amb
certes excepcions, són el tipus de
técnic universitari molt aptes per a
explicar una lliçó de Dret consti
tucional, pero poc preparats per a
traçar l'esquema juriclic d'un poble
de cara l'esdevenidor. L'avantpro
jecte de Constitució no ha compla
gut ningú, es manté en un tenue
mitjá i tímid de "democracia cris
tiana". E1 mateix Govetn ha vist
la impossibilitat de posar-se d'acord,
UF...e en aquelles bases substancials
i ha prescindit de l'estudi, lliurant
El Consell de la Generalitat
ha publicat una nota que des
menteix certes fantasies que ha
vieu corregut a propasit de les
despeses de la presidencia. Se
gons aquesta nota, el president
de la Generalitat cobra el mateix
que "cobrara el president de la
Diputació de Barcelona. Les ha
bitacions que clisposa a l'Hotel
Ritz són cedides generosantent.
La pensió que paga és reduida,
i, encara, a coMpte no de la Ge
neralitat, sinó del propi Presi
dent. Perque el President pugui
tenir residencia prapia hom ha
bilitará la casa deis Canonges.
El pressupost en total—indas
ntobiliari— sera de cent mil pes
setes. És mol?
Ignoro quina. será la gestió
econantica de la Generalitat. Ig
noró si hi són fetes •altres des- •
peses que puguin ésser conside
rado superfluo o exagerades.
No és ara hora de defensar o
d'atacar una gestació tot just ca
mene;ada. PerO sí volem dir que
les despeses -de la presidencia no
arriben al que un deis virreis de
Cdtalunya Inés fastuosos, el se
nyor Milans del Bosch, per exem
ple, despenia en un banquet, en
un servei de toda i en galons per
a lacais.
Pera són precisament aquells
que s'enternien amb aquests ex
cessos, que els contemplaven amb
el.sontrís más cortiset als tiquis;
aquells que hgvien fet °frena
d'un palau al reí, antb els cabals
de la citttat, i havien fet traçal:
la rambla
COYIENTAR1
~Mofas d'éthir
importancia, vagi a parar a les mans
que vagi?
Referint-nos únicament a les xi
fres, duna manera purament objec
tiva. resulta que el cos electoral de
Barcelona ha considerat que el re
presentant que més esqueia a la ciu
tat era el comandant Jiménez, i la
"provincia", per la seva banda, ha
escollit el capita Sediles com a má
xim exponent de les seves inquie
tuds.
—Per6 aix6 no pot ésserl— di
ran, rnés o menys escandalitzats, al
guns deis lectors.
Sí, amics. si. No solament pot
ésser. sinó que ha estat.
* * *
El sufragi és una arma noble,
magnifica, que el Dret posa a mans
deis ciutadans. D'aquesta arma. pe
ro. com de totes les altres, cal sa
ber-se'n servir. Es una arma de de
fensa i datar a la egada. Per tant,
el pitjor qr es pot fer és deixar
se-la a casa.
Ahir el c...s electoral de Catalu
nya, no sabem per quines raons, va
deixar-se rarma a casa.
* * *
I ens hem trobat. entre altres co
ses, que Pompeu Fabra, el máxim
exponent del catalanisme pur, rho
me que més ha treballat per afer
triar i consolidar reina més noble
del nostre tresor espiritual. o sigui
la llengua catalana, Pornpeu Fabra,
déiem. no ha sortit elegit per Bar
celona.
Direm, és ciar, que no hi ha ha
Oda definad
Constitueió 1 renovació
El fraeás de la Ponénela :: Una tasca
reacelonária Davant el Parlament
lo a la comissió parlamentaria que
es forrni.
Jo sóc diputat radical-socialista i
declaro la meya disconformitat árnb
aquest projecte. Cree que els meus
companys de rninoria coincideixen
amb mi en rapreciació de l'obra
constitucional. Refuso la provincia,
creació artificiosa de l'Estat moniir
quic, com a zona política i adminis
trativa. Cree, també, que l'Església
Católica no pot 'figurar en la Cons
titució, ni tan solarnent corn a com
parad() de dret públic, puix que el
que cal fer és descatoltzar Espanya;
la Ilbertat de cultes és una reforma
massa migrada perque pugui satis
fer ningú. En l'ordre escolar, tam
poc no admeto rensenyament re
ligiós per cap concepte i la llibertat
d'ensenyarnent cal restringir-la ne
cessáriament per evitar que puguin
dedicar-se-hi les ordres religioses.
En l'aspecte social, és inadmissible
en absolut, que no tinguin carácter
constitucional, eh s drets deis treba
Iladors. El que es proposa, respecte
aquest punt, és tan mesqui que es
veu els redactors de l'avantprojecte,
preocupats excessivamerit en defen
sar els interessos sagrats de la plu
tocracia i de la gran propietat.
El Palau del President
Una aVingltda que sembla fabu
losa perque la majestat reial hi
pogués transitar camodament;
aquells que llançaven els milions
amb un "torneo a- la antigua
usanza" 'o en 'qualsevol testa per
que reputaren d'aristo
cratica, els que més es planyen
FRANCESC MACIA
avui de les despeses de la Gene
tolitat i que fins pretenen a base
d'aquestes despeses fer una cant
panya traidora contra l'Estaba
de C'atalunya.
Sé perfectament que una de
les coses que l'avíen .fet ntés
odiosa al poble la monarquia es
panyola, la seva cort i la seva
representació a les "províncies"
era la fastuositat amb que vivien;
els milions llançats—o arreple
gats -- en despeses de represen
tació, en un luxe que més que
de poble civilitzat omb governs
responsables semblava de monar
gut organització, ni propaganda, ni
cap deis ingredients excitants que
fan posar en marxa el cos electo
ral. Admés. No obstant, aixo no
lleva ni una punta de responsabili
tat als catalanistes de Barcelona,
siguin polítics o no, d'haver per
mes, d'haver tolerat amb llur indi
ferencia indignant, que Pompeu Fa
bra fos derrotat.
I que no es vingui ara a retreure
una qüestió de dretes i d'esquerres.
Tal com es plaritejaven les elec
cions, el catalanilta blanc o el cata
lanista roig, podia votar a Pompau
Fabra sense sacrificar ni una en
gruna de les seves conviccions d'or
dre social.
No ho han volgut fer. Han pre
ferit quedar-se a Casa o anar a pas
sar el dia a la platja. Perfectament.
Quan densa els diaria de tot Espa
nya diguin que restrtreturador, l'ar
tifex de l'idioma de Catalunya, una
de les nostres glOries nacionals més
legitimes, ha estat derrotada a Bar
celona. que no s'indignin, que no es
sulfurin.
El comandant Jiménez ha sortit
tant pels sufragis deis que l'han vo
tat com pels dels eatalaniltes que
no han votat En Fibra.
JOSEP MARTA PLANES
N. de la R. — El nostre company
Planes diu. en el seu article, que es
tracta d'apreciacions purament per
sonals.
Nosaltres afegim que el seu arti
cle és, del tot, el criteri de LA
RAMBLA en aquesta qüestió.
No sé la sort que correra l'avant
projecte al Parlament; cree, pero,
que abans de discutir-lo sla de
reformar mitjançant la intervenció
d'una comissió parlamentaria, inte
grada per membres de tots eh s par
tits. No crec, és ciar, (irle trionifi
a l'Assernblea Constituent -la tenden
cia conservadora que representa el
senyor Lerroux; més aviat crec que
predominaran les esquerres coinci
dint en una bona part deis progra
mes avançats, els radcals-socialistes,
els socialistes, l'Acció Republicana í
els representants de les tendencies
autonómiques, els quals només en
una legislació avançada poden tro
bar la garantia deis drets de llurs
pobles respectius. Sóc deis que
creuen que si l'actual Parlament no
realitza una tasca verament renova
dora i es decanta impremeditada
ment cap a la dreta, el poble espa
nyol se sentirá enganyat i acusará
els parlamentarás d'haver portat a
terme una estafada política. No es
pot oblidar que es tracta de consa
grar la revolució democrática, que
si no es fa amb la llei a la má,
s'haurá de fer, inevitablement, al
carrer.
JOSE DIAZ FERNANDEZ
quia absoluta, de monarquía bár
bara i asiática, que viu en plena
apoteosi, entre l'or, les joies i la
porpra, mentre el poble esclau
va pels carrers mig nu.
Podrient ací recordar, encara,
que un rei que pelma per la Pen
ínsula d'una manera efímera—
Antadeu de Savoia—,una de les
poques coses gite el féu simpátic
al poble espanyol fou l'hemer su primit, en bona part, la pompa
borbónica. Així mateix podríem
recordar que la popularitat i ad
nairació que fruí ,Pi i Margall
nitres !tomes de-la primera Repú
blica fou degudet a la simplicital
de la sera vida.
El poble vol, avui, uns govJe
natas austers. El' govern de Ca
talunya, si vol niant?nie la sera
papularitat, el mateix qte el go
venn de la República, hauran de
citer una vid .1 austera. Pera l'aus.
teritat no és precísamela la mes
(jumes°. El President de Cata
lunya no pot viure en una casa
de -veins. No per eh, natural
ment, sinó per la representació
que ostenta, per les personalitats
d'Espanya i de fora d'Espanya
que ha de rebre, i que es ferien,
una ntesquina representació del
nostre país. .
No confonguent la democracia
amb l'anar en cos de camisa.
Aixo són facecies que estan bá
per a un Franco. Pera Hacia,
precisament, ha sabut mantenir
en tots moments la dignitat del
rang a que el. poble l'enlairava.
Ha sabia rebre amb naturalitat i
FILICII & ODIS,
tdStdi. U t.
La prensa d'aquests dice publica
intervius i opinions de la gent ira
portant amb referencia a l'Estatut.
?Que creieu que deu contenir l'Es
tatut? ?CoM sha de defensar l'Es
tatut? •
I és clan les respostes sempre
són les mateixes, les rituals, perqué
no n'hi ha d:altres a contestar: "Que
l'Estatut deu contenir les aspira
cions del poble." -Que aquestes as
piracions l'han de defensar a costa
tot."
TOT. ?Sabem qué volem dir quan
diem tot? ?Coneixem la responsa
bilitat que enclou aquest TOT? Se
gurament i desgraciadament algú no
copsa el tentit d'aquest TOT, i algú
que l'hauria de .copsar precisament.
I diem algít, aixi en singular, per
que volem ésser optimistes, perque
és precis que ho siguem perque el
pessimisme ens vindrá despres, mas
sa tard, com ens passa sempre, i
com ens ha passat sempre pesqué
tota la vida ens l'hem passada con
fiant i confiats. I no será perqué
aquesta confiança ens hagi donat
una experiencia bona, ja que tota
la vida no herir fet més que rebre
cosses al ventre.
Denla s'obren les Corts. CATOR
ZE DE JULIOL. Aquesta data
l'haurem de fer constar a la nostra
historia —la historia de Cataluny-a
de totes maneres, com una data
gloriosa o com una data vergonyant,
pero l'haurem de fer constar for
çosament com forçosament consta i
vergonyosa a la nostra historia Fe
lip V.
PRONOSTICS? ?Qui s'atrevirá
a fer-los després d'aquests darrers
dies? I sobretot ?qui s'atrevirá a
fer-los optimistes encara amb la se
riosa punyia de la qüestió del Banc
d'Espanya i del Mercat Lliure de
Valors? Res, pero, no ens vindrá
de nou, o no hauria de venir-nos
de nou en una qüestió tan antiga.
Caldrá, no obstant, reconeixer que
aquesta vegada ens hauran fet el
joc amb més mala fe que mai, i si
procedeixen amb nosaltres, com ha
bitualment han fet, passant per da
munt de tot, desdint-se de totes les
paraules, fina d'aquella coinpromesa
a Sant Sebastiá, aleshores la nostra
passivitat i la nostra conformitat
nornés tindria una explicació: la
covardia. I aleshores ésser catala
seria vergonyós.
Jo cree (i la meya opinió té un
valor relatiu a la nieva modéstia)
que parlar de l'Estatut i divagar de
les conseqüencies és en va. Perqul
l'Estatut no existeix perqué en rea
litat l'Estatut és CATALUNYA.
De qué Catalunya sigui nostra de
pén de nosaltres.
"Els sense feína"
í els "sin trabajo"
?Quants "sense feina" i quants
"sin trabajo" hi ha a Catalunya?
La proporció deis "sin trabajo" és
alarmant per exagerada i perqué
perjudica considerablement els "sen
se feina". Perqué si a la Generalitat
hi ha un milió de pessetes per a
remeiar la situació d'aquests obrers
parats que són en un nombre de
senzillesa els honors que li eren
tributats, segur del que cont a
President- de Catalunya repre-senta.
El President de Catalunya ha
de tenir una residencia digna, no
ja sinó de Catalunya. Avui
el President és Arada. No sa
ben?, en el fular, qui podrá és
ser-ho. Pera seria el Inés contrari
a l'esperit civil i dentocratic que
haguéssim . de pensar que ho ha
d'ésser, en cada legislatura, una
persona beneslant. És possible
que dona ho sigui un homo de
posició més humil que Hacia..
tvi
16-vi
-5•Yee
1111 I á, .1 1.
dos-CentS mil, ?corn és possibie aten
dre'ls? Vint-i-cinc mil obrers "sense
feina" Catalunya pot ajudar-los,
adhuc té l'obligació d'ajudar-los,
dos-cents mil, deis quals n'hj ha
cent cinquanta mil "sin trabajo".
no pot ajudar-los de cap manera.
Pesqué les seves forces no li ho
perineten i perqué no hi té cap obli
gació. I ara deixant-nos de l'espee
sacie que s'esforcen en convertir en
grotesc a cbpia de fer-lo lamentable,
dignen, perqué la logica i el sentit
us imposen la contesta, ?si no hi
hauria manera d'acabar-lo d'una ve
gada?
?Tan difícil fóra d'establir una
veritable vigilancia que prives raes
cés a Catalunya als bornes de totes
les regions que no tenen feina, que
vénen ací a qué els mantinguin i
que per grades promouen aldarulls
diaris?
?Es necessari que siguin els altres
que ens desacreditin? ?Fóra tan di
fícil privar que ens vinguessin
desacreditar?
Després de les fineses de qué hem
estat objecte amb motiu de l'as
sumpte del nostre Ajuntament, del
Port Fraile i del Mercat Lliure de
Valors, ?voleu dir que tenim l'obli
gació de correspondre-les mantenint
aquests cent cinquant* mil obrers
-sin trabajo"?
Rétols en catalá
(II)
A pesar de tot. A pesar de les
realitats palpables de sempre, més
acusades ara que tenim més Iliber
tat, no aconseguim triomfar en
aquest plet de la retolació en catalá.
Els nostres botiguers, els nostres
fabricants es resisteixen, i en el fons
és que deuen tenir una mica de por.
Potser encara guarden en un ca
laix del taulell aquell cartellet ver
gonyant que ostentaven tantes bo
tigues de Barcelona —no direm qui
nes de mornent— "proveedor de la
Real casa".
POR!! !dale-ida por! que sempre
ens ha fet malbé totes les coses.
I és que som massa interessats, i a
l'ideal hi anteposem l'interés per
sonal. .
Furest, Segura, Vehils, La Inno
vació, La Física, Santa Eulália, Jor
ba, El Siglo, Le Printernps, Roca,
La Florida, Almacenes Alemanes,
Perfumeria Pelayo, Vicents Ferrer,
Monegal, Dalmau Oliveres, Basti
nos, Minerva, Durany, Raspan, La
Imperial, Pascual, Gasol, El Regu
lador, Mercader, Hernández, Miele,
Tapbioles i Pirretas, La Siberia,
Maier, Hall Victoria, Ostiz, Lafa
yette i tants d'altres, ?no podríeu
, prescindir una mica d'aquesta por
I que ens fa ter tants disbarats i re
tolar el vostre establirnent, els vos
tres impressos, etc., en catala? Si
és l'interés que us empaordeix, pen
seu que es va proposar de declarar
el boicot a les botigues i als- pro
ductes que no anessin retolats en
catalá. I penseu que a Catalunya
—hi ha molts estrangers— i moltes
persones d'altres regions, peró la
majoria que compra a les vostres
botigues és catalana i com a cata
lana vol les coses en catalá.
ROSA MARIA ARQUIMBAU
Mentre duri la seva presidencia,
no pot pas tenir una residencia
qualsevol. Bé está que no hi hagi
esplendors cortisanes, que no s'hi
vegin enlluernadors plomalls de
generala i gite no s'hi senti res.
sonar d'esperons. Pera seria ver.
gonyós que mentre el represen
ta'« del Govern central estigués
magníficament installat, que
mentre els capitostos de l'exér
cit tinguessin It Ti palau superb,
el President de Catalunya no tin
gués un estatge digne.
D031ÉNEC GUANU
Ciutada de Catalunya,
amic nostre:
El dia 26 se.rks convidat a votar per primera vega
da la Constitució del nostre poble.
Pensa-hi,
Parlen.
Treballa.
7
j ¦fir '44
••¦¦••
Els sense-feina (ni gane-s) o qui no té res per fer el get
pentina (Quelqa.)
N E
Manquen emoeions eine
matográfiques
HollywSod está passant per una tem
porada de decadenea que esgarrifa. Les
moves rebudes darrerament són inte
ressants, per cert, peró manquen d'a
quella nota sensacional, del "Hot Spot"
Inensual, que tant amenitzava les re
vistes i 1 correspordencia informati
va arrivada d'América.
En les grane • revistes de cinema,
mea de les nostres fonts d'informació i
deis nostres comentaris venen les norte
a. mutis, pesó aquest mes 115 hi ha
eedusdol sensacienal. Hollywood esta,
doncs, en una época de somnoléncia
ernocional que ens fa pensar en un
rovellament de totes les grades i de
toses les xafarderies agnenissimes que
eren la sal i el pebre de la vida holly
woodense. Nosaltres, com a bons ta
laners i a eterns enamorats de Holly
wood el primer que cercavem de l'in
finitat de revistes que venien de la ter
ra del cinema era la "xafarderia de!
tia" i avui ens hem trobas amb que
-ens notifiquen que "John Gilbert va
acueste dies continuament amb Joan
Bennett i es comenta si ella será la
sucesora 4.e Ina Claire".
Tarnbé diu que "Ina Claire ha tro
ba- un pretendent molt entussiasmat
amb Robert Ames, casat i divorciat ja
per quatre vegades".
Conten també entre les petites xa
fardedes que el vell Mac Sennet es
prepara per contrare matrimoni aires
la "Baby Star" Ifarjorie Beebe que
tan sets té disruit anys.
Ditsen que Lillyan Tashman va te
nir raó en donar une quants cops a
Mana Marlowee quan va trobar-la
amagada ea la habitació de l'estudi
on s'arregla el seu mara l'Edmund
Lowe. Diuen que ell ignorara que
Alona. Ii anava al darrera.
Comenten que Pola Negri ha per.
iilut pes i que cm que els de l'estudi
han comprovat que tan sois pesa no
»jures. que per aigb l'han contractas.
S'admiren de que de cop i volta el
sou de Maree Dressler hagi augmentat
des de 1.500 dollars a s.000 dollars.
Helen Wlls, diuen els comentaristes,
ha retornas al tennis, perque l'Uni
versal s'ha negat a pagar-li 175.000
dollars per fer pellícules. Diuen que
la seva cara i el seu tipus no Iso va
len, peró elta contracta la seva Ta
queta.
a caneó favErita en els millors con
certs de la present temporada.
També es diu que Dorothy
no es casa ni amb Walter Byron, ni
amb John Mc. Cormac, sinó que ha
acceptat cornpromís matrimonial amb
Lord Inverclyde. I diuen que no té res
de particular que Lothar Mendes,
marit de Dorothy, s'apresuri a fer
l'amor a Lady Inverelyde i digui que
es casará amb ella tan bon punt el di
vorci del Lord i la Lady sigui un fet.
Es diu també que Cerote Lombard,
la gentil actriu que será successora de
11111111111111•1111•111•11111111ES
• El millor espectacle de Barcelona?
Avui, derni i sempre
L'obra cien del cinema
sonor
?
Torneu-la a veure al
Colisenm
?
(El saló més fresc de
Barcelena) passareu
?
hores inoblidables
PREUS D'ESTIU
1111111111111111111
Murmuren que Manan Marsh, l'ac
triu de disset anys que ha trehallat dar
rerament amb John Barrymore. és des
cendente de la novia d•un pirata es
panyol i que es deja Trinidad. Manan
ha nascut a l'Uta de la Trinítat i la
sera avant-passada va ésser causa de
qué el pirata bateiés rilla amb el nom
de la seva núvia. Ajen es comenta
per ramhent rornántie que dóna a la
figura de Manan.
Diuen que Marion Davies, abans de
fer peWieules. era un dele models de
la Harrison Fisher Girls, i que Ernest
Torrence ha compost una caneó irlan
desa que canta l'ohn Mc. Cornac com
• • • III • II • •
Ruth Chatterton, ha eausat la deses
perado i celosía de Ethel Janie Kent,
dona de Robert Amstrong, perqué diu
que ti ha robat l'amor del seu ma
rt. Ethel ha mareas a Reno en pas
será sis setmanas. Aixb 6s estrany, co
mentetn nosattres, perqué Carol dio
tot-hom que és la flama amorosa de
Vs'illiam Posee% peró en realitat no té
importincia.
I la que nosaltres trobem gran nova
i ells la fan pastar com a cosa sense
importencia. La parella Bebé Daniels i
Ben Lyon esperen que serán un pare
i una mate molt gentils ben aviat i
111•11•111111111•11•1111111115•1111••••••111111111
JA NO HAVEU DE VACIL
LAR PER A ESCOLLIR UN
EQUIP SONOR
•
•
•
Teléfon 24752 Barcelona
Per a d'sc i banda és la marca que ha aconsesult
situar-se al capdavant de totes les existents a Espan y a
125 INSTALRLACIONS EN UN ANY,
ES LA MILLAR GARANTIA
Pecomanem l'equip "SUPER MODEU tot a base
de circuits dobles, que fan impossible sufrir
cap alar per avaria
Acabem de llançar un model económic TRIOMF"
propi per a Salons de cabuda limitada. El més
baix preu que es coneix amb la máxima garantia
i grans facilitats de pagament
111111~11111~~1111111•1111
Rambla de Catalunya, núm. 43
•
"ASTREA"
Societat Anónima
1 Consell de Cent, número 296 •
•
•
1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111
1
la rambla
han preparas la rebuda a la Cigonya
que els ha de portar l'infontó.
Heu's ací aigunes de les coses de
Hollywood. Tiznes indiquen una mar
de fondo perillosa, peró entre elles no
hi ha res que mereixi el nom de "Hot
Spot". Divorcie, baralles intercambi
de marits i mullere, quintes reinciden
cies matrimonials. naixement d'un in
fant quins pares són famosos, reduc
cions de pes i augments de sou, tot
aiscó és res co-nparat amb el que
s'esperava. Nosaltres hem brobat que
cada nova, cada actitud de les comen
Sedes era prou substanciosa per fer-hi
un comentari interessant, per?) nos
altres, els europeus. restem pagesos al
costat de la "sans-faeon" americana:
el que crelem digne d'atenció. és per
ells una cosa sense valor ni importan
cia. Si no hi ha escandol, no hi ha
amenitat. Morts, asessinats, robatoris,
adulteris, contusions o bé alguna tra
pacería grossa de dintre eh estudis
aiscó és el que cal perqué sigui • no
cionant una informado vinguda de la
terna de' cinema. del cada día menys
daurat Hollywood.
ARICIA BRUN.
, Le beria a Vd. agradable
poder tornar un purgante de
•Iteite de Ricino, si éste tu
"era el gusto de un buen la.
°be de naranja ?
Pues éste es el arette de
Roano GOLOSO que coya.
sado cn un Rudo vasito de
e:Tiene) eenee CII tudas ias
turindeuts
El prop passat dijous, vasera tenir el
place d'assistir a l'inauguració oficial de
la Sala d'Audició per films sonors que
en el seu nou local ha instalat magní
ficament la 'Cinematográfica "Astrea"
S. A."
Atentment convidats per l'esmentada
casa poguerem comprobar quina no és
la perfecció dels roes modele "Super"
de l'acreclitadíesima marca "Orpheo
Sinerónic". Renovació constant, mil
lórament indiscutible eón les bases d'a
questos excellents aparells i d'aquesta
reunir rexcellencia del material i l'ele
aeredítadíssima tasa. que té el do de
-alee c reensetu lPt!euagamsae .nunas
landa i confort de la seva presen
tad&
El programa de prova 1 inauguració
va ésser selectíssim: allí es reuniren
gran nombre d'empressaris i represen
tents de la premsa cinematográfica bar
celonina, i tot contribuí a fer que la
matinal cinematográfica efectuada en
el nou saló d'Auditions de resmentesla
casa, resultés una festa ameníssima en
la que contribuiren no te& les aten
cions deis directiue de "Cinematográ
fica Astrea" i demés personal de la
casa.
El non model eerfeccionat dele sise.
rells "Orpheo Sireer?mic", reuneix
guantes qualitats eón necessaries per
fer-se indispensables en !a modalitat
sonora cinematográfica. Claretat de
sons, simplicitat en la forma d'emisi&
nerfecció d'aparells emisors i reprE•
ductors, en resum, una sarie de con
dicione immillorables Que el Posen en
les mateixes cond.icions de superineitat
perfecció que els aparells estrangers.
El programa fou variadíssim i cra
melle que garanteixen un aparell so
non Varen ésser passats el s "elísea
comercial" de la primera part deis
"Mestres Cantaires", "Campanela" i
el popuTaríssim "Desfile del Amor". E'
film "Aunque parezca mentira", i les
bandee eeriores "Pele camins de la
Tndie", freiements de "Su noche de
bodas", i la documental "Temens del
Silerd". la de dihuixos animate "Ar
ca de Noé" i dos rollos de vistes dels
taller de la rasa conssructosa deis apa
rells "Orphee Sinerónic".
Com es pot comprobar, el prog ena
reunía atetnitat i inorés. Acaten asuest
varen servír a15 5ssistent trn e;to9n.
dit "lunch"- Tifits els eorividets mar'.
'aren 'nevase de la matinal delisisse
nue rireegeració d'equest saló d'au
dícions hPvia prepcw-ional .a lots ele
afres*,e 2 ram cinematerilfic.
Des rranuestes colutunes ens apree.
sem novament a remendar i felicitar a
"Cinematnerafiea Astrea. S. A.". leer
l'actual éxit i futurs triomfs deis selle
notis aparells "Super-Orpheo-incrós
nic". Cal tambe nue ens felícitem i fe
licitem al púlele Som nosaltres els
que gaudireen d'ells.
TAPISSr"Ir
PALLAROLS
Consell de Cent, número 357
(prop Passeig de GrAcia)
Variada ool-teceld en tots estils
ACTUALMENT
Grane rebalses en DOINASSOS CRETO
NE9 4 VELLUT8 per e lob% de
~les 1 corvastgsa
Cretense, de. de 1'29 mes monee
nomas/me. des de C puestos metre
venus*, des de 4'60 peesetes metre
Tus dotes ampie, 5'50 otee aletee
Conteeclo de fundes, cortinatdes
1 cortinetee
VENDA DE TR08808
MOTO
die erh•
Ce
ogat0219
, .i::
- En Casanoves, de la casa "Stu
debaker", diu que per ell, com més
trigui a arranjar-se la qüestió deis
aranzels, millor, puix que un cop en
bona marea rassumpte, ja no es ven
dran tants cotxes vells.
***
— Ens diuen que En Subí ahir la
quedar afónic de tant cridar. Era a
la plaga de braus. I no cridava per
la "faena" més o menys vistosa del
"torero", sinó perqué trobava into
lerable que encara reguessin el "rue
do" amb el carro de la bota. Tant
que els aniria — deia el simpátle
amic — un cernió d'aquells que ve
n= nosaltres1
***
— Davant els rumors que entre la
ent de la benzina circulen referent a
iué En Ferran de Vizcaya s'ha dei
eat córrer l'ésser pilot aviador, hetn
o Visiteu l'estad() Oficial Tecale- "
ij -lit de "Peninsu.ar-Auto". i usIIII
.•.convenceret de s .3cia de l'a
"Freinometre" -Diagonal, Ifi
994-398
III
ee-e-- a-----
de Len constar — perqué així ens ho
ha assegurat persona de la riostra con
fianea — que el valent ex-record.
man automobilista, paseará el "bre
vet" dintre peques setmanes, puix
que ja gairebé sap volar.
***
— En "Juanito" Ieornagósa diu que
aquest any fuá durar l'estiueig fins
al mes d'octubre o novembre, per
qué — confessa el nostre voluminós
amic — tal com estan els negocie, val
tnés estar ben lluny del despatx; aixi
hom es fa l'efecte que tot segueix
cbtn en aquells felieos temps que per
comprar un "Studebaker" s'havia de
fer cua.
***
— Es molt probable que la setma
na entrant poguem donar una interes
santíssima noticia que afecta un deis
més elegante venedors d'automóba
de la nostra ciutat. Per avui no podem
dir més que F"interfecte" és rnolt CB
negut entre els concurrente a la pe
aya de "La Punyalada".
I Petit Michelin 1
JOSEP M. GALOBART
Repareció 1 venda de neu
mátIo cambres
Accessorls per a autombbIls
Aragó, 247 - Telf. 73452
LLlista deis inscrita per
a la carrera del T. T. A.
Belfast
Per a aquesta carrera, una de les
més clássiques per a cotxes d'es
port figura una importantíssima ins
cripció. Es troben a la Ilista Lord
Marck amb M. G. Midget, el cotxe
vencedor de les doble XII bares de
Brookclands i del Gran Premi din
landa. També figura en la nieta un
equip d'Alfa-Romeo, que comprén
No lar i Lord Howes. vencedors
del Mans, i Birkin: també hi ha a
la "'sta l'equip Bugstte amb Varzi
i Chiron, entre altres pilote .'alea
ría. Un deis Maserati será portat
per Campad.
"FreineMerre" regulará els :".•
livostree frens automáticament
Diagonal. 304 a 398. - &nació
Oficial Tecaletnit 5:
La carrera de Belfast serh
lada el dia 22 del que son;, i presen
ta la segiient inscripeio:
Classe B (fins a 8.noo c. c.): W.
I. F. S. Wilsrn i B. O. Davis Wer
cedes).
Clase C (fine a s0000 c. c.): Me
jor F. H. Cairnes (Invicta). L. A.
Cushman (Invicta). Ettore Bugatti
(3 "ugatti).
Classe D (fine a 3.000 c. c.): Eari
Howe (Alfa-Romeo). Soc. An. A'fa.
Romeo (3 Alfa-Romee), Sir Henry
Birkin (Alfa-Romeo), A. W. Fox
fe Talbot), W. M. Esplen (Talbot),
Automobilistes
Reparen i afinen els vustres
colees mis Tallers Ortells, car
rer Anglesola, 31, prop Diagonal
W. P. Lockwood (Aros! hster),
R. O. Ormonde (Arroi Aster), M. C. Monis (Maserati).
J. CAleldssinegtFo.n )f(iFnsr a r.soo c. c.): 1-1. Bertelli (Aston M.azretrin)N, iTsh.)C, .AC.laCr .
ke (Lea Francis).
Ciaste G (fins a soco c. c.): V.
1-C11). sr. CPIC e e.. 73655
TRICICLES
PER A REPARTIMEHT
PATRIA
Podes Intercanviables.
ALPHA
Díoscde a les rodes devanteres.
ALPHA TRACTOR
es.
Cabina 1 calxa espalo
ses i comfortables.
TEMPO
400 K. Marea entera., Motor
refrigerat per aigua.
Carga 500 Kg. Consurn. 6 litres
Direcció per vis sens fi.
MOLT IMPORTANT,
Lis Interessen mes detalle? Reta.
Ileu aquest butllen I enrieus•nos-el
Sekuor ...... ......
Correr
Publació
— —
ielz
L'el. 73615
RiltY (4 Rileyi,:A Fe" As:r11-?n
ley), H. Widengren (Masereti). .
Classe H (fins a eeel c. c.): Sir a
Herbert Austin (3 Austin) A. F. .
(Austin), S. A. CrObtree •(M. G.
Notan (Austin), S. A. • Crabtree
Midget), The .Eeari On- Márch (M.
G. Midget), Major A. T. G. Gard
ner (M. G. Midget), S. W. B. Hail
wood (M. G. Midget), E. R. Hall
(M. G. Midge). F. M. Montgomery
(Autor- sleile Engitmer' Training
Col'age) (M. G. Midget), G. 13-ads
tolc (M. G. Midget), J. G. Reece
(M. G. Midget).
La inscripció per a aquesta ira
portant prova, reservada a cotges
esport, que feu en els darrers anys
la merma gee es desenrotllá davant
un públic nombrós, ha quedat tan
cada, amb i cotxes.
Gillet
o
^
-13' de jUli61 de-I931
ME
árvi.
ok-L-1
••••¦•¦
UNA NOVA. ENTITAT eAERO
NAUTICA
Un grue • cl'entusiastes de. Sant An
dreu. aficionase a l'aviació, sacaba de
constituir en entitat per tal de donar
realítat a un programa extens d'acti
vitats aeronautiques.
Aquesta. entitat, amb el nom de
"Penya Aeronáutica de Sant ,Andreu"
té el propósit de fomentar l'afició a renació. entre el jovent de . la bar
riada, i a actuest fi, es proposa d'ac
tuar en tot3 els aneare possibles:
vols de bateie, vol a Vera, conferla..
cies, visites, etc.
fray
MI
*----1-_=:-:=7.----:-:W-:~.:-:: III. .e','. Sli e frene funcionen 5: .. 1III amlexiactnitud, uas podreu !bil
...
I I
.III.I
a grans velocitats, sense cap e:
,III peral. Acudiu al "Freinometre" de "Peninsular-Auto" 5:
Mi III
"Penya Aeronáutica de Sant A.
-..—...a__
p esetná adherida a Claes
- nruc
iació a motor. La sec
ció de vol a vela comeneará, imrnedia
tament la construcció d'un tilanejador
d'escota els plans. del qual han estat
facilitats pels "Falsiots" de Palestra,
conferIncies sovintejades, a canee
d'especialistes d'aviació, i una biblio
teca Profularnent proveída de les re
vistes més sblvents, cbmPletaran els
treballs de divulgació i •ropaganda.
CA 108- IN,11 1
AUT O 51 B 3
eoneessionart per 'a Les provine:es
de Barcelona 1 0e °t•ena
JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 i 97 - T1.-31506
BARCELONA -
1. Per comengar l'aéte 'inaugural, que
.. tindra Iloc á l'estatge social,carrer de
:Sant Andreu,Sz,dia ts del
éorrétif, -dellie els se.
!more JoleP Canndéi r Mári!n Foyé
diesertaran sobre tenses d'aeronáu
tica.
La Pénya Aeronáutica dé Sánt An
dreu espera que 'el seu intetlt tindrá
una acollida entusiástica per. part de
la joventut santandreuenca, i ami)
aquesta esperanca fa 'una kricla a tete
els entusiastes de l'asilad&
Ir -.Y.
Per la vostra seguretat -peno. III
Iiiinal, us interessa conéixer .restat
...' deis frens del vostre cotste a tra- !III
• '
' 1111.vés del _"Freinometre" ,de1,,en• .I.I.'
5: insular...Auto 1:.
PI • '
P'l
..-.=.5:-5:.---=----5:----------5:--~-5:-.---=5:
NEUMATIOS
A MES BON PREU QUE NINGU
SERVICE STATION, S. A.
Aragó, 270 i 272 -- Tellfon 11550
.545
Useu fulles Gillette
Conservareu a la nit el
Pulere afaitat del 1/latí
Paquet: Ptes. 515
e. A. GILLETTE
Aparlat, 682. sarna.
13 de juliol de 1931
Els dos ambaixadors
~taus
'Entre els alts cárrecs que el
vera de la República ha conferit
bornes representatius de Catalu
hi ha l'Ambaixada del Quirina
Roma i l'Ansbaixada de Belgic
Brusselles a favor de Gabriel A
mar i Salvador Albert, respecti
ment.
A no ésser per la simpatia i
miració profunda que sentim
aquests ilustres amics, diríem, se
por a la hipérbole, que, difícilme
per no dir impossible, el Gov
podri escollir dos ciutadans m
austera, mes honorables, més in
ligents i d'una trajectória repu
cana més diáfana i transparent, q
aquests dos alta poetas illumin
per la Ilum cenital de la Meditar
flia.
Presoner, quasi podriem dir,
la seva dolga lila Daurada, Gabr
Alomar ha estat el verb avassal
dari contundent de tot go que s
nifica rebellió santa a Sotas les
justicies humanes; ha estat una m
na de columna de ioc que a. tot
horas ha irradiat la 11 um—Ilu
més Ilum, demanava Goethe en
=menta postrers de la seva vida
que aclaria les conscieucies civils de
que havien de projectar llur exec
tarja, en els alees jurídics, políti
i socials de la nació.
Amb mi ferma i cerval] ciar tr
lava els teus calligrames, conce
trant-hi tota /a seva espiritualit
desbordada i frapant, per a éss
refleatits, amb Iltassor d'espurn
en la innombrable minoría selec
Que, goludament, esperava la sev
alta Ilicó com si fos el maná enfo
tidor que des del desert afrós
obrís els nous horitzons que li s
nyalarien la tarta de promissió.
Gabriel Alomar representa la sé
alta consciéncia ciutadana de les te
res d'Espanya. Les vergassades
vexadons dictatorials podran have
determinat una frondosa brotada d
grans valora política —J. Ortega
Gasset, Sánchez Román, Maranón
etcétera. que hauhan contribuí
seas dubte, a l'enfonsarnent de I
Monarquía secular deis Borbons
per6 així com aquests són els vale,' r
nous que han necessitat la burxada
corrosiva que els ha entrat ánirn
andina per acarar-se amb la realitat
Alomar és l'intelectual que, des d
la seva entrada a la vida polític
i arnb la crarividéncia de l'intuítib
copsa a bastament la trajectoria d
tota la farsa política espanyola i se'
declara l'enemic Inés irreconciliable.
arnb el bisturí de la seva plom
insubornable extirpa els tumors pu
trefactes de toses les corruptoles
per mostrar a. la superficie tota la
fondária gangrenosa_ No hi fa res
que des de la calmosa ensenada de
Palma atalai, solitari, les malvestats
de la pátria. Sap prescindir de les
tones de vori que podria construir-se
per arribar a la categoria de semi-déu,
dalerós, incansable i continua-ment
vibrátil, descendeix fins al po-ble
per exercir el seu mestratge.
El seu dinamisme no té parió.
Després de la cátedra, el libre, i.
per sobre de ton aquella articles
tan saborosos, tan plena d'huma.ni-tat,
tan justos, tan altarnent pon-derats...
No creurem haver dit cap blas-femia
si diem que, fins avui, la plo-ma
de Gabriel Alomar ha estat la
primera d'Espanya. Ha estas la teja
espiritual que ha ences més cona-ciencias
de tota la generado nova
que pensa i que treballa, No ende-bades
el mejica Vasconcellos dema-nava
per a la seva pátria un segon
Alomar.
D'aquí que trobem mcat encertat
el nomenarnent d'ambaixador a fa-ya:-
d'Alomar, car aixó implica. a tnés de la gran confiatma que el
Govern de la República ha dipositat
en ell, una mena de compensado a la gran obra d'educado ciutadana
que. des de la premsa i el libre, ha
paodigat arreu.
Per aixó tanmoc no trobariem es- trany que un dia els bornes de bona voluntat que stnara festejávem la Re-rcPirúaebmldimecaaPriridimaqru,
eereMlaevvauégisisstiemrantsadhelialaaccaNateabgceoi"ó-l'illustre
escriptor que fins ara ha tingut el seu redós la fila Daurada. en un reconet de
I si de Gabriel Alomar podes fer
aquest panegíric que, encara que fu-Isnisésserr.
ellveovlanrtesfledcetirlausnevadepiserscoainrae-s litat, ?que no porlrem dir craquest
altre poeta guixolenc que respon al
non" de Salvador Albert?
Si en eis cenacles literaria és a thóalsictaarndeent l'caountoerguddae l"aCfoignufirnas-a,potss-l
vegada és desconeguda per rnolta gent la se¦a actuado política.
jcgpaiaanmcS:taiestPidesmreroonalcáaCgutmiiarncateaaavnbmletulneenp,sna,ota,dp—eeemmreilpsteeoantltilstpdiaariqrerutlisletasstmLaidlstie--- o des- figurar les valora racialment esq uer- rrCAaadnteeaSslauqnuyPeaolíplt'oiecdxaipeoni ndeo'naftecrtiumraédasol naco'tibuldtea'hdada-e- fa. si bé, amb més sitat, s'hi trobava. Goabmrieenl yAs lionmteanr-, speogchuaratsnuepnetracrapel dbeuiist nostres pelítics en qué eAmlbbeorltc.allat el nostre !ilustrees avmeiica e"dltfsa'DlCdaensaiMrisibgdteó'eas,qsaullledigledluailseatsrsoioLcsr,tloiegnlaldoo,espaieLriddadíhaeBunrcirsoabtveaalils-.
Go-als
nya
la
a a
lo-va-ad-per
nse
nt,
ern
es
tel-bli-ue
ats
ra-da
iel
la-ig-in-c-es
n'a
els
ls
u-cs
n-at
er
a,
ta
a
r-
Ti
e-s
r-i
e
t,
a
a
e
a
e
a
nentesa per Ilatmar contra Salvador
Albert Sotas les embestidas imagi
nables per a fer-lo descavalcar del
seu corcer majestátic i brios.
Quan no podien més—tot s'esmi
colava davant l'austera conducta del
solitari insubornable— es vociferava
als quatre venta que Salvador Al
bar: era un polític que no servia
per a res, parque no sabia ésser fle
xible i voluble arnb aquella política
rastrera, baixa i concupiscent deis
partits operants, deis temps yergo
nyosos.
No era el diputat que rastrejava
per Ministeris i Direccions generala
ass
fre
GABRIEL ALOMAR
INTERESSOS D'IGUALADA
per anar a la recerca de prebendas
i concessions. No era el diputat que
es doblegava ni es deixava imposar.
No era el diputat que s'alcava al
Parlament, induit per les suggestions
gratificadas d'un Consell d'adminia
tració. Prou en va rebre d'oferimenta
benestants a canvi d'unes paraules
que defensessin un objectiu datar
minat. Els qui vam conviurs ata
ell lea alecciona de l'any 21 podríem
justificar a bástament com ti fou
oferta una quantitat crescuda de mi
lers de duros tan sois per deiscar
pu al candidat contrari. Per a molts
hauria estat ternptadora aquella po
ma per a la sellesa. en un borne que
havia de viure, exclusivament. del
seu traban. I. malgrat veure la polí
tica eixorca i embrutidoraque arreu
es prodigava, ell, Salvador Albert.
mantenia la auresa política en tosa
la seva integritat; ennoblia i donava
una alta Hico de ciutadania al dis-tricte
que representava— j que ac
tualment representa i representarâ
tant com vuigui—i humiliava tota
una colla de golifarcieus i jueus que,
recolzant-se en l'acta de diputat. ana
ven esealant les jerarquies més altas
del regia', bo i lliurant-se a una
orgia d'adquisicions remuneradores
que, bentost, esdevenien proverbials.
I, encara, cal veure Salvador Albert,
durant aquests execrables anys de
Dictadura, en qué mancas de tot
passament benestant, rornania des
de les set del matí fins a les nou
del vespre prodigant els seas conei
xements pedagógics a una munió
de minyons santfeliuencs per portar
pa a taula.
No intentéssiu pas fer-li una visi
ta durant els dies feiners. Agombo
lat de treball durant totes les hores
del dia, sols Ii restava el diurnenge
per despatxar la correspondencia i
entrevistar-se as:ab lea sevea amis
tats.
Vida hurnil, vida pianera, vida de
treball ha estat la del nostre admirat
estirnat amic Albert. Vida d'heroi.
pero, vida sense mácula. cotn poques
se'n puguin contar.
Qué hi fa, de sotas maneras, pe
ro, si el seu somni— i el nostre—
ha pres corporeitat i el vivim a ple
na llum?
No les viuran mai aquestes hores
eternas i intensas tota aquesta fauna
política oportunista que sois porten
per ideal la satisfacció del seu jo.
Malgrat no tenir els seus
som molt mes felicos nosaltres que
ells...
JOAN FORMENT
Una petició al Presi
dent Maciá
Amb motiu de la suspensió de
pagaments del %tic de Catalunya.
davant l'angoixosa situado creada
duna :llanera especial entre els seus
creditors d'Igualada. aquests es re
'miren en assemblea a !a Casa de
la Ciutat, i acordaren elevar al
President de la Generalitat les con
clusions que, en sintesi, dones a
continució:
Dernanern ajut urgent del Govern
al Baitc de Cataluny-a, amb les ga
ranties necessáries.
Estudi urgent i Passiu
dt l'entitat per una comissió
creditors.
Que la comissió de creditors tin
gui representació efectiva a tetes
les Sucursals del Banc de Cataiu
nya.
Procurar l'aval de l'Estas per re
tirar la suspensió de pagaments.
Procurar una solució amistosa de
afea
Exigir responsabilitats.
Signen la instancia nombrosos
ciutadans d'Igualadas interessats o
perjudicats en !a suspensió d'opa
racions del Banc.
7—=
==
157.,•
zz..=
:"--
==
Després del "liallotage”
"Ballotage" i "gol-average" — Diputats a qualsevol preu — "Estos, Fa
bio, ay dolor..." -- El bon elector ja va votar el cha 28 -- Un federal, un
que encara n'és més, un catalanista, un comunista i un Porciello -- Un ca
pitit, un comandant, dos civils i un que no el coneix ningú -- Una expec
tació descriptible i un resultat indescriptible
El cena electoral de Barcelona es
va passar el dia d'ahir de panxa al
sol, damunt la sorra d'una platja més
o menys distingid, a la fresca d'una pineda mes o menys solitaria o sim
plement a casa, en paiatna o samar
reta. I al no va anar a cap d'aquesta
loca de perdició, va anar al cira
batea, a la pastisseria o al bar, i no
es recordá que era dia d'alecciona
fina que — tot dinant — li van fer
saber, per rá.dio, que la cosa anava
con' una seda.
Aquestes alecciona de "ballotage"—
que males llengües han fet correr que
eren de "gol-average" — han estat la
cosa rrsés ens"cipida del món. Aquell
adagi que diu que el bon elector vota
de bon mati, ha estat seguit al peu
pdeesqluaé !nleintrgaú inototeslselsprebnognuaés eleelctvoorts,,
s'hi van Hangar quinze dies abans. Per
abad, ahir, gairebé ningú no va tenis
necessitat d'anar-hi.
Els qui no hi van amar, pero, ns
saben al que van perdre. Ahir hau
ríen pogut votar cense fer cua. Senas
haver de suportar l'escomesa deis re
partidors de candidatures. Sense ne
cessitat d'anar proveit de tota aquella
documentado que no serveix per a
res. Fina i tot, hi havia collegis en eh
quals plklieu dipositar el vot acose ha
ver de dir el nos. Coro que no bi
havia president, ni adjunta, ni inter
ventora, entráveu, us dirigIeu a la
urna, i, ja está. La candidatura, paró,
l'havíeu de portar feta. El, reparti
dora de gairebé tots els collegis, se'n
van anar a Castelldefels, i fosen molts
els electora poc previsora, que van haver de fer-se la papereta amb un
tres de diari o amb un tras d'envoltori
deis doleos del diumenge. Alxó si a l'hora de fer-la es recordaven deis
noms deis candidats.
Els l'erais que constitulren les tau
les electorals, es van passar el dia ju
gant a escacs i explicant contes yarda.
I parqué no fas dit que no servien
per a res, de tant en tant sortia un
d'ells a la porta i, vulguis o no vul
guis, estirava pel braç el primer que
passava i Ii demanava per favor que
votés. D'aquesta manera hi va haver
secció que arribá a tenir fins a trabe
vota.
En un deis dillegis del districte
quart, quan Inés engrescats estaven
eh interventora ftmt la manilla, hi
va haver un moment d'alarma. Van
entrar, de sobte, dos electorfs. Com
que era ja prop de rnigdia, i en tot el
mati no s'havien vist per aquella vol.
tants dos homes junts, l'urbá de la
pErta va fer l'ullet al president,
aquest el va comprendre de seguida.
—Aix6 és una roda! — va dir en
veu baixa a un deis interventors.
—"Al tanto!" — va repetir.
- Els dos arribats es van adra/u amb
to familiar al president. Aixo encara
va escamar més aquest.
—No hi ha novetat ? — pregunta un
d'aquells.
El president va signar la urna que
eontenia tres sufragis — un deis quals
era de paper d'empaperar parets — i
va contestar:
—Ja, Ito pot veure... La qui és araste,
si es pot saber?
—Sóc un ca.ndidat.
—Capita...?
.--No, senyor.
la rambla
Reportatgee de LA RAMBLA
—Comandant?
—Tampoc.
—Al, caraml a voste és candidat
no és militar? Vagi, borne, vagia.
—S6c el candidat catalanista repta
Pompeu Fabra
blicá independent Rampa Poden?) i
Forradella, per servir-lo.
—Gracias. No sabía que es presea
tés.
—No tenia pas el pensament de feto
ho. Paró m'hi aaig veure obligat, a
peticio d'un nombre important de so
cietats de diversos sectla.
—Ben fet.
El senyor Pociello i Forradelles i el
sen acompanyant — el senyor Rufino
Carpena — es van retirar. L'urbá de
la porta — un candidat és una pos
sible autoritat — va saludar-lo res
pectuasament, i un taxi de o'30 se'ls
Joaquim Maurín
endugulés carregats dloptitnisnxa. Eta
socis de les entitats que obligaren el
senyor Pociello a presentar la seva
candidatura, complico, evidentment,
com un sol home.
***
Lbs nostres lectora recardaran que
el dia 28 de juay, cap al tard, van
trucar al telefon de la nostra redac
ció.
—Qui ha guanyat?
—Les esquerres — vas contestar.
—Com din?
—Les esquerres1
—No; si jo pregunto qui ha gua
nyat a Les Corts1
Vam tenir molta feina — per no
quedar malament amb el !sastre lema
"Esport i Ciutadada" — abans no
poguérem dir con havia quedas el
Barcelona que jugava amb el Vasco de
GaAmhai.r,
a la mateixa hora, van tornar
a trucar.
--Qui ha guanyat
Sense pensar-nos-hi gens, varn con
testar rápidament:
—E1 Barcelona.
—Com diu?
—El Barcelana 1
—Ni., perdoni. Jo pregunto qui ha
guanyat les eleccionsl
Tinguérem exactament la mateixa
feina que el dia 2S, per no quedar
maiament amb el nostre lema. Aques
ta regada, paró, en sentit invers.
***
Per la circumscripció de Barcelona
ciutat es presentaven dos militars. El
comandant Jiménez i el capitá Me
dran°. El primer comptava amb Fa
pi d'unz entitat extremadament es
querrana; el segon, comptasa amb l'a
poi de catorze. I bé, el comandant Ji
ménez ha resultat elegit per més de
30.000 vota, i el capoitá Medran) tot just ha passat deis 3.000. El, comu
nistas i comunitzants han arribat a
12.000 i els catalanistes "pur sang", o
cent per cent cara es diu ara —
han arribat als an.000, xifra — mica
Inés, inca menya — que reflecteix,
azab exactitud matemática, el contin
gent de "purs-sang" a Barcelona.
Ehs comptats ciutadans que s'havien
preocupat del possible resultat d'a
questes alecciona, coincidían en aren
re que la victoria se la disputarien En
Maurh3 1 En Fabra. Durant el día d'a
hir tots els parents, amics i coneguts
que trobáveu i els preguntáveu per qui
havien votat, tis responian invariable
rnent: En Maurín, En Fabra. Evi
dentment, la incógnita de la íctória
quedava entre aquests dos norns.
I, en afecte, l'escrutini doná al co
mandant Jiménez un nombre de vots
que no tenien Fabra i Maulla plegats.
Mistaría tUectorals.
***
Malgrat la desanimado que hom va
poder comprovar, el nambre de vota
Barceloaa-ciutat passaren deis sei
acanta-cinc mil. Eh vots quejen dintre
les tienes que era un gust. Hl va lavar
collegis en els quals no es va acure
ningú en tot el dia — Ilevat del guár
dia urbá i eta senyors de la taula
que, no obstant, a l'hora de l'escru
tiní, resultava que havien vatat dos o
tres-cents electora. Gent entesa asse
gurava que — com que feia tanta ca
lor — molts electora havien enviat la
papereta per correu.
Quan va saber-se el resultat i la vie
tória del comandant Jiménez, hi va
hacer gran sorpresa. L'entusiasme del
públic, perfectainent descriptible, no
va arribar a desbordar-se, i la pissar
ea que antuadava el resultat als nos
tres dienta de Canaletes, fou rabuda
amb sarpresa. Eh s una havien votat
En Fabra; els altres, En Maurín. Cap
a la satinada, apareg-ué un ciutadá
que havía votat el cornandant Jimé
nez.
Hi van haver comentaras per a tots
els gustos. L'alegría, pero, a esclatar
franca, sorollosa, quan va saber-se que
per la circurnscripci6 de Barcelona
provincia bavia triomfat el capita Se
diles. Un comandant i un capita i un
aviadas-. Tira pencet 1
AYMAMI I BAUDINA
CAFES TORRATS
Oficínes i magatzem:
HOMERO, 56
SANT GERVASI
TELEFON 71 9 6 4
=-,-
El general Berenguer
se n'ha anat a estiuejar
Segóvia. Les onza del matí. Fa
una calor que espanta, que aspar
vera, que éa el "no va más" de la
calor. En aquests carrera costeruts
de Segovia hi cau un sol que esta
valla les padres, un sol que és un
castig, una maledicció. Aquests
carrera costaruts de Segóvia catan
deserta; no es veu ningú; no se sent
cap remor. Fa l'afecte que el sol
aquest terrible sol castellál — ho
ha assecat tot. ho ha cremat tot.
hornea i bestias, i sois ha deixat les
pedrea. Aquestes padres, en una pia
la, eran tacades per un xic d'humi
tat. Jo he pcnsat:
—Aiscó era un heme, seguraznent.
que s'ha Los amb la calor.
Fa no sé quanta graus de calor;
no ho he volgut mirar — per a no
espantar-me —, paró deuen ésser
molts. A l'Hotel on poso han
apagat les cuines. Treuen vian
des al terrat, i el sol s'encarrega de
coure-les. Indubtablement, és un
estalvi.
I consti que no és broma. La ca
lor no n'adtnet de bromea. Aquí en
aquest poble jo cm tornaría casona
parque unicament a les eaglésies —
que abunden, ces per tot Espa
nya — s'hi está frase.
Jo no he vingut a Segóvia a ter
peuitencia. Hi he vingut a visitar el
general Damas Berenguer, conste de
Xatten. Segurament no els he de pre
sentar el personatge. Segurament sota
vostés el coneixen, car des de la :leva
actuació a Annual adquirí una carta
fama —ben merescuda.—, i sota la
nació li té una gran simpatía.
Arribo a l'Alcásser—resialéocia
del general—, amaras de suca-. Uns
soldats, deis poca que ha deixat el
meu ilustre amic Manuel Azafia,
in'han de refer. Manir* era retan
penan que taanpoc no cal que
els presenti l'Alcásser de Segovia:
tots vostés l'han vist en alguna pos
tal. I els que no '1'hagin vist que
s'imaginin una pedrera —una pedre
ra torrada del sol i patinada de se
1
Reportatges intranseendentals
(
gles 1 heroicitats a desdir — esdevin
guda patis i rnés patis, i sales i tor
res per donar i per vendre. O que
s'imaginin un dibuix d'Apeles Mes
tres de trobadors i guerras amb co
ta de malla, el sastre deis quals no
era el sastre: era el ferrar.
AcI dintre, un cop refet, con:Lenco
a trobar-m13i bé, a gust. S'hi está
fresa. Fins tinc enreja al general.
Eh, ara, no em pot rebre: és al
barty. Ha donas • ordre, pero, que,
mennestant, parque no m'avorreix:,
m'ensenyin les cambres que hom 1i
ha preparat per a la seva estada. Un
meajador magnífic, sumptuós, arab
raobles Chipendale, capac per a men
jar-hi tense enmantes cent cinquan
ta persones; un saló de joc arnb tots
els estría de jugar —a cartas, al do
minó, a la ruleta, al billar —, capa/
de temptar el menys enjogassat; un
saló de lectura en el qual no veig
cap llibre: sols alguna números.
d'"A B C", "El Debate" i "Ahora"...
Ah, sí! sí, que hi ha llibres: ducs
O tres noveles de "El Caballero
Audaz" i algunas cortés:les de Bona
vente i Munoz Seca. El dormitori és
d'astil modern, amb el llit lacat i una
installació electrica magnífica. La
cambra de bany no la pue veure,
parqué el general— com he dit
s'está banyant És de marbre negra
i rosa.
Entra el general. Vesteix un pala
L'OPTIMISME DELS DIPUTATS
—1 vol dir que ens la donaran?
—1 és ciar que sí! No veu que
aquesta república espanyola durés
ma morat, de crespó de Xina. Si
no tingués aquella la:gana— ja Ii
han tornas a créixer —el prendria
per una cupletista. Es un borne més
aviat alt que baix, rnés aviat gras
que magra, groc C0111 una Ilimorta,
arnb els ulls oblics. Té aspecte de
satisfet i tranqull
„zr ,
CATALANS
e
I
e)
ni ce,
;f11
••111111••¦•¦¦••¦ 11;n:VitthAlaitUgl21 ,
bel
A61_, 9
o
aula
s
—Periodista? —es diu—. Prats
gui seient, faci'm el favor... Pren
drá un aperitiu, veritat?, un cock
tail, un Martini, un gin-fizz, un Vic
toria?... Jo tinc una gran simpatía
envera eta periodistas. ja ho devIeu
veure quan manava: tot aovint els
posava la censura. Ho faja, pobretal.
parqué no es comprorneteasin.
Li pregunto si está content, i diu:
—No puc queixar-rne de la Repú
blica: m'evita tota mena de mals
de cap i cm tracta més bé que als
republicana. Whan arranjat aqueas
casalot per a pasear l'estiu, i no ho
han fet del tot malament.
—Oh, el servei de cuba esplen
did1 M'alivien cada día, en - avió,
caviar fresc de Rússia. Han instal
lat un vivar de llagostes i un altea
de truites. La cava és molt ben pro
veída: tina un "Sommard", un
"Saint Guilion", un "Tockai", un
"Curvoisier"1...
—Pecó no hi havíeu d'haver do
nat publicitat, parqué al poble no
Ii plau que jo visqui cena una per
sona. Els plauria rnés que estés a
pa i agua en un calabós fosc i amb
ratas. No l'havíeu de fer pública la
installació aquí a l'Alasser. Sesn
pre hi ha envejosos, cbmpreneu?,..
Pero jo ja ho veig: han volgut pre
sumir a la mera esquemaSón uns ti/es!
—No; no surto de nits. No veu que Selavia és tan ensopa! No hi ha ca barets, no hi ha music-halls, no hi ha
res. Estic més bé al castell.
Fa—igNboonedsatpoddeenlapabsonqau.eiseNaromdées,mhei.
demanat una cosa: que n5 diaparin
cap trat mentre jo sigui en aquesta
casa. Eh trets es recordarien Jaca
i Annual, i no estic per records. Es
tic per la tranquillitat i els bona ali
menta.
Serveixen els cocktails, rnentre uns
criats paren La taula. El general en
cán un Abdulla "boquilla" rosa, des
prés d'oferir-me'n un altre a mi. Des
prés diu:
—Quan penso que bi ha ximples
que han fugit: El inateix liartSrez
Anida... Si sabia com estic jo, com
cm tracta la República de Maura i
Alcalá Zamora, segur que es pres
tara!
La taula és parada. A l'avantcant
bra se sent remor de converses. Són
els convidats. Se sent una música de
jazz: és la gramola.
El general ern din:
—Vol quedar-se a dinar? Paga la
República.
—No, na senyor; grácies.
—Dones ja ho sap: aquí té caza se
ra i un amic a les seves brdres.
Una encaissada, i el general am din:
—Si nosaltres, quan manavena ha
guéssim tractat ala presos republi
cana com la República cm traca: a
mi, avui tots series monárquica!
Paró nosaltres teniem miss gastos,
compren?, i no ho peklietn fer.
jo baixo l'escala amb la por de
tornar-me a trabar amb el sol. A
dalt sonen la música i unes rialles.
LLUIS CAPDEVILA
Segóvia. julio!,
seria una Distinta que
menys que l'altral..
(13as-13ofill.)
10
Per l'Estatut
de Catalunya
El dimarts, dia 7 del corrent, a
das qtsarts de den de la nit, va que
dar acabada la redacció de l'Eatatut
que la Ponencia de l'Assernblea de
la Generalitat ha laborat inspirant
se ea ele anhela serene i justos del
pobla eatalk.
Vull oblidar la part que jo hi ha
pres, per a judicar aqueata obra
amb la mixima objectivitat posi
ble. L'Estatut és l'obra d'aquell es
perit racialment federal de la gent
catalana. fill d'aquella ánaia de Iti
bertat perfectament compase:sable
arre) la lelhertat deis altres. fi ha
en sót sil la íntima convieció d'un
dret Quit voldria veme cordial
ment reconqrut, la pudor duna ver
ge que no vol parlar de la seva im
rnaculada eerginitat, pesó g•e no
toleraria feer poeada ea dubte- 1 hl
ha tarnbé el fervorós desig que
el respecte a eauto-determinació,
o sigui el sentit fedentiu, íos sen
tit 1 atorgat a tos ele pobles que in
tegras la ,ella testa Ibérica.
len el seu preambul cura concis
i lapidan s'hi expressen, amb l'es
tructuració de l'estat de dret creat
pele decrete del as d'abril i 9 de
mal,/ confirmant restas de fet pro
clamas per la unitat catalana en
proclamar tanabé la República, les
facultats que a cada personalitat
contractant atorgt la partió, fi
xant-se en tres grana grups les atri
buciona de poder: primer, les fun
ciona que al poder de la República
espenyula pertoca legislar i exe
cenar; segon, «melles funciona que
la República legislará la Genera
litat executara , i tercer, les fun
cione que deurá legislar i oteen
ter la Generalitat.
Ea aquest axordi a'hi manifesten
ele dales d'un régim purament
densocrátic, asnb escotes modeliques
fosar de solidaritat humana on l'in
fant puriftqui 12 seva ánima del pes
sit que creen les diferencies so
cial». Aleases, e'hi exterioritza el
fervent anhel de qua l'etérea sigui
voltustate 1 mesure Liza s'estu
die que ele filia de Catadunya ser
••ea:in a filea catre la terra cata
lana.
Novetat remarcable en ele coa
tanta de la noetra tem éa la de do
nar el sot A les dones; aqueet acte
de confiarme que ta Generalitat ha
donat la feminitat catalana, será
mal vist per aguces que e-cuca la
dnna catalana junyida al confessio
natal i /a crecen ineapac de pensar
pel seu eompte. Nosahres creietn en
reopiritualitat de les nostres dones
en les !teces anejes catalanfseimes,
en ele !ene anhels de !libertas 1 de
densocricia; per alud aludirem a la
dignificadas de les nostres dones
atorgant-les aquest acte de con
tiene" que repre3Wt3 posar a :ea
sevee mane la salut de la Repúbli
ca. Aquest nostre Estatut sintetit
redor dele medres desiga de Iliber
tat, ha d'anar a les Corta Consti
•uirlas de la República Espanyola
asnb el mixim prestige Cal que,
ultra el vot de tots ela Aernta
ateuta de set Catalunya, porti tan:-
bé el vot de "Sois" eh catalana, car
cap clutade digne, cap home que
mereici ésser-ne, cap catall que no
sigui bord han de voler so que allí
detIarem 'oler.
Des d'ara al postre Estatut porta
ja lana !orla insuperable: la unani
rnitat de tota ele partís' que inte
gren la Generalitat.
tate, tense excepció, des de ele
radfea/s ale d'Estat Catali, des de
Accid Republicana a l'aquerra Ca
talana, teta ele diputats han rnani
,estat llar conformitat; és, dones,
aquest prestigi que l'Estatut
afrontará el Plebiscit, aquest Ple
Sha* que ha d'hiel un akannent
de tota la terra catalana demanant
el recazteixsosent de la seva perso
taalitat. Jo confío I espero que Ca
tete:aya entera amb un "Sí" únic
defiaitu fui emitir fine ala borde
de lee Burdo, la riostra voluntat
feral* i decissiva de qué aepirem a
governar-nos autonórnicament din
tre la República espanyola.
J. PUTO PUJADES
Dputat de la Generalitat de Ca
talunea.
ENS AGRADARIA SABER QUÉ
SE N'HA FET D'AQUELL CA
NONGE IIONTACrUT QUE EN
TIIMPS DE LES DICTADURES
ES TROBAVAA TOT ARREU
emules de Pott
de Malla
de totes reets
de teas m'eme
DES DE 2'50 P'ÉES.
A 12 pessetes de Seda
artificial
F. Vehils Vidal
32 - Avinguda Portal
de l'Angel • 34
7 Plaga Universitat -
L'ofensiva d'Indalecio Prieto
La suspensió del Mercat Lliure de Valorsde Barcelona :: El ministre socialista,
s‘inspira en els mateixos que assessoraven la Dictadura :: Un germá de Calvo
Sotelo, segueix encara al Minio eni de Finances...
Setnelava que ja eren passats de
finitivament els temps de les agres
sions a Catalunya; sen,blava que no
havien de tornar les Ituites aspres
provocades per Ti manca de bona
voluntat i de comprensid. l'ere está
vist que pesa dannett les coses de
Cataluny2 eanimadversió i la gelo
sia. Aquesta setmana s'ha donat
una nova preve de la manca de bo
na disposlció que encara subsisteix
en algun sector d'Ebre enllá per
les nostres coses; una setmana en
la qua, ha calgnt recórrer de nou a
l'instint de solidaritat catalana.
S'ha intentas ferir de mort una
de les nostres més glorioses inste
sudan!. i sort befl tingen que, da
vant el perill, en sentir rebatre a
sometent. hora aixecat a un sol
imptds. L'escomesa ha produit es.
tralla, és cert, perú ele propbsits
que es perseguiren amb l'ofensiva,
a llores d'ara cal creure que han
fracassat.
Ele nostres lectora !a poden su
posar que ene referías a l'atac afer
rissat. premeditas, del «ny« Inda
ledo Prieto contra el "Casino Mer
cantil, el representant Inés genuf de
la noatra llibertat de contractació,
que ha estat sempre la norma de
la vida comercial de Catalunya.
El que significa el Mer
cas Libare sle Valora
No es tracta duna ofensiva con
tra una entitat privada, de sistemea
abusius i de privilegi, com per Ma
drid s'ha intentat les- creure. El
Mercat Leure de Valora és el que
més gentfinament representa tota
leempenta, tota l'activitat deis nos
tre móri financier, i ele sena efectes
reperctiteixen en tots eh ordres de
Indaleci Prieto
la nostra economia. Per la seva or
ganitració model —copias per tan
tes associacions similars estrange
res —és digne continuador de Ti
glória que correspon ala catalana
quin feren el primer Codi Mercan?
sil, amb les fartioses ordenances une
versalment cnnegudes pet "Llibre
del Consolas de Mar", 1 la cread?,
de /a "Taula de CaftVi", que cons
tituí la primera banca que hi llagué
al tradn amb data del segle XV.
El Mercas Lliure éa una cosa ge
nuinament catalana, 5eXISC equiva
lent a -Madrid ni a Bilbao, oneni
per la importáncia en les operacions,
ni per llar tradició comercial po
den comparar-se amb Barcelona. En
defensar-lo no fem més que defen
lar una cosa racialnient riostra, per
qué la base del seu funcionament
reposa sobretot en la Ilibertat de
contractació, que es el que vol evi
tar-se, volent centralitzar un rarn
importantissim de les finances.
Es un plet de llibertat, i per aliste
no hem d'estranyar-nos que quan
seta volgut atacar-lo, tate els cata
Lene alhora ene hem aixecat en so
de protesta.
L'ofensiva contra la Bona
catalana no ea pea d'ara
L'any i agafant per pretext
el que havia ocorregut erran de la
declaracid de la guerra europea, va
ésser creada per l'Estas la Bersa
Oficial amb la creació deis Agente
Oficials.
D'ací arrenquer, tots els mals de
cap i toses les ofensives que d'al
guns anys s'han vingut fent contra
el Mereat Lliure; o sigui el prurit
de predomini absorbent per part
del s centraestes cotitra l'organisme
que escena el sistema de llibertat
individual.
Per6 Bercelona, major d'edat i
prou coneixedora de les seves ne
eessitats, fett el desentés a les nor
mes que Ti volien dictar dcs de fora,
continua prestant tot el seu ajut al
Mercat Lliure í el formidable va
lum d'eperacions continua fent-se a
través d'aquell organisme. El fra
cás de la Borsa Oficial fou tan ro
tund, que ele propia agente no tin
gueren més remei, mitjaneant un
laude. que fer pasear totes les seves
operacione per mediació del Mercat
integrat pela banquers i els
correr:ore linirta, cense ele quals el
regoci se% feia impossible.' No ea
bent-se avenir d'aquesta personali
tat erespia que tenia, hom comencá
a maniobrar insidiosament contra el
ven "Casino Mercantil'', represen
Sació sana de la :lastra, eeonomia;
Iteró ?cm que rofensiv-a no esquela
inciar-1 ací mateix. els treta comen
earen de Madrid estant, per con
•••••¦•••¦¦••••••••¦••••
SETMANA 114INQUIETUD
ducte del Muelle d'aquella Borsa, que
tan famas s'ha fe.t en la batalla que
es ve lliurant contra el nostre sis
tema bursátil, el senyor Peliter.
Aquest, que era l'home d'afers de
l'ex-rei Alfons, va esdeverdr rete
dament eassessor del fatfdic Calvo
eseeeese
ses
L'editici de rantie Casino Mer
cantil, on estit instaHat el Mer
cat Lliure de Valors de Barce
lona, objecte de l'ofensiva de
tots els "Prieto" de Madrid 1
de Bilbao...
Sotelo i Ii doná entenent de l'anti
patriotisme (!) deis catalana en no
voler subjectar-se a la legislació ge
neral de les Borses oficials, acusant
a mes el Mercat Lliure d'un supo
sat frau a la Hisenda, amb ele tim
bres a les !salieses.
Aquesta denúncia doná peu a
l'ofensiva iniciada pel gallee Calvo
Sotelo i a una intervenció governa
mental. El resultas no fou altre que
reconéixer la vitalitat del Mercas
',Hure, el que representa per a la
vida económica, no sols de la plau
de Barcelona, saló de tot Espanya,
i la egnífica organitzace; que tenia
tocant a garanties, que fa impossi
bles aquests "creces" que tant
abunden en certes Borses estrange
tes. La plana s'arranji després
d'algun temps de moltes investiga
eions oficiale, denunciant el concert
del timbre que tenia el Mercas Lliu
re. ,esura absolutament ridícula i
que mal no justificará el desgavell
que sententá aleshores produje al
inereat financier de Barcelona.
On fracassá la dictadura
el bilbaí Indalecio Prieto
ha cregut reehtir
L'adveniraent de la República feia
creure que &limeta acabat - sera
pre eis atacs a la Barca catalana,
i que el desenvoluparnent d'aquesta
seria respectada com escau en tot
regim llittertat. Pese és que els
republicana no comptávern que per
•
iesgrácia de la República, la car
tee d'Hisenda seria conferida a
unes mans no sola incompetente,
sine barroeres i manifestament es.
eionades.
La premsa catalana pecá per be
nignitat, per maese, condescenden
cia .vers la person 1. d'En Prieto,
quan als pocs dies de. pujar aquest
a Hisenda, comermi a cometre atza
gaiades. I consti que partem per ex
peri' cia, perqué nosaltres matee
xos, quan des de les columnes d'al
tres collee , volguérem fer remar
car la perniciosa tasca d'En Prieto
en la qiiestió monetária, en la deis
petroiis, en les seves declaracions
sobre qUestions económiques, en el
fun-ionament d'aquest absurd Cen
tre de Coraratació de Mnnedes, en
la , rohibició deis borsins i
•
d'operacions bursátils, i altres,
se—pre ens trobárern amb rescril
poi que Prieto era interí a Hisenda
i que ell mateix confessava !a seva
incompetencia en les qüestions del
seu departament.
Pero aquesta incampetencia no II
la rambla
ha servit per corresporeire arab ele
mateixos escrúpols; uo ha volgut
prenare els assessoraments impar
cials del cas. Portas per la faba que
molts biscains en meterle de finan
ces amaguen per a Catalunya (cona
si hí llagues cap diferacia entre els
aranzels que protegeixen els nostres
textils amb la siderurgia, base de
la indústria biscalna), i Musas de
peus i matas al síndic madrileny se
ny Peláez, el ministre socialista,
al servei d'unes classes capitalistes
basques i madrilenyes, no ha singut
—repetim-ho— cap escrúool en in
tentar ranorreament de la nostra
me institució de credit,
acose meditar que podia arruinar, no
pas une q-ants borsistes—com eIl
s'ha excusat —sinó tota !'economía
d• CataIunya.
Aquesta incompetIncia reconegu
da per ell mateix, confessada a
grai • cdts quan vejé la Musa a 62
pessetss, no ha pas esta' un He per
deturar-lo a atemptar contra el ere
dit, contra el prestigi duna institu
ció que, a part del seu significas
moral, opera per 30 i 40 mliions de
pessetes cada mes, aist6 és, el 8o %
del moviment bursátil d'Espanya
sencera.
Si en perfecta política res no pot
oposar-se a les aspiracions nado
nals de Catalunya, el senyor Prieto
ha cregut trobar la part sensible in
ferint un cop de destral contra l'eco
nomía catalana. Si. com ell es creia,
l'espetec que ha fet un banc local
—i que no té res de comú en in
teressos amb el Mercat Lliure de
Valore —repercutia en l'esfondra
ment de tot el nostre sistema finan
cier, és evident que aconseguia un
éxit sorollós per ala qui creuen que
han d'ésser tuteiars nostres i com
prometia per consegüent l'éxit, a
hores d'ara inevitable, de - vtn
dicacions catalana dios l'Estatut.
Els propbsits eren prou vesibles,
peró precisament ell no comptava
que el nostre sistema de Borsa Hit:-
re—encarnada pel Mercat Lliure de
Valors— era prou fort per aguan
tar el 'afee. Aquest no és un lloc
professional, i per tant no és ade
quat per a explicar que. malgrat la
forte posició que tenia la Banca el
dla que sospengué les operacions,
qredava repartida entre tots els so
cis operadors del "Casino Mercan
til". El "crark" que agite' minis
tre, "petrióticament" prttengtié de
susar arab la seva mesura sorpre
nent el Mercar Lliure de Valor, era
vetas amb ja simple aplicació dels
estatuts de le riostra vella eetitat re- 1
grtlaaora de les finances.
No volem allargar-us, lees. per
Nicolan d'Oiwer
Al voltant d'aquests tnodestos "cubells" del saló d'opera
cions del Casino Mercantil, s'opera cada mes per valor de 30
a 40 milions de pessetes...
que per a demostrar la insidia, la
mela fe, el favoritisme a un sector
determinat, que són les clreumstán
cies nue han presidit en lacte culmí
nant de la carnpanya contra el Mer
Vivim encara en pie segle XIX.
Fins fa uns mesos tot el pa:-
tenciál en intelligéncia i senti
ment postre sois tenia un ob
jectiu polític: canviar la forma
estatal. Des del 1 i d'abril en té
un altre, substancialment
consolidar la nova forma esta
tal. El primer període, neces
sari, ajornar les idees i ideals
del segle XX. Ara, també els
ajornem. Per molts anys?
Aquesta és la qüestió.
Ara, com abans, ens diuen:
Ordre, ordre! Quin ordre? El
matelx. I per a tranquillitzar
els impacients, els exaltats, les
que sofreixen set 1 fam de jus
ticia nova; social, es fa córrer
el sant 1 senya: Paciéncia, pa
ciliada, que tot vindrá!
Perb, quan?
Amb el "Paciéncia, paciéncia,
que tot vindrál", hern trigat
més de 50 anys a treure la co
rona 1 posar un color non a la
senyera. Massa anys per a tan
peca cosa. Massa generacions
sacrificades per la indecisió, el
conformisme, la incomprensi6
deis homes i deis partits orlen
tadors.
I d'aixb es ti-acta ara: que no
ens passem cinqnanta anys mée
*consolidara".
cat Iliure de Valors de Barcelona
da inauguras fa des meso, en pro
hibir els borsins i portant tea ins
pecció al nostre sistema
bandea, d'envair un terreny
ment téenic, quan tot fa semblar
que el senyor Prito només ha per
seguit un fi polític.
Sort que la réplica deis catalans,
que culmina amb la réplica contun
dent d'En Lluís Nicolau d'Olwer,
ha frustat tots els seus propOsits.
Peró en aquestes lores d'abraea
da fraternal entre tots els paises
h:spánics; que la consoliclació de la
República exigia el respecte als in
teressos generals d'un poble; que en
el moment de pertorbació económi
ca calla sospesar bés lea conseqiién
eles desastretses que podia tenir
l'exabrupte—fins suposant que has
gués estat inspirat en punta de vista
enlairats— si arriba a topar amb un
organisme poc preparas a rebre
aquesta destralada; no deixa d'ésser
ben lamentable que un ministre de
la República faci seus ele procedi
ments dictatorials d'un Calvo So
telo— un serme del qual encara
ocupa un canee al ministeri de Fi
nances; que un ministre de la Re
pública s'ossesscri prop d'un Pe
láez, monárquic i enemic de Cata
eanya fine al moll dele ossos, í que
tracti amb el despreci °limpie que
ha demostrat fine avui per a toses
les nostres coses.
Cal creure que resdevenidor de
la República reposará en més bonos
mans que les deis molts "Prieto"
que capitaneja el ministre cridaner.
Si no fos aissí, hauriem de témer ja
per la salut d'un régim que ens é3
tan car i que entenetn consolidar
defensant per damunt de tot lee
nostres llibertats individuals.
VICENTS BERNADES
Realment, dos deis mi
nistres socialistes del Go
vern de la República no
fan massa honor al
tit.
"111.
Par
Cal que a Madrid es convencin, sense lloc a dubtes,
que és un poble sencer el que vol l'Estatut.
Els Royo Villanova fracassaran davant «una vo
tació formidable per l'Estatut.
Els darrers "obstacles
tradicionalS"
A molts no els turmenta la
perspectiva. Més aviat els afa
laga. !Que de boa cor s'hi ador
mirien acompanyant a mig to
la Marsellesa, l'esgarrifds Him
no de Riego, 1, per qué no?, Ele
Segadors! !Que en seriena, ales
hores tots, de bons minyons,
de simpatics patriotes!
I la l'orla de la fleusió és tan
punyent que ja es veu perfilar
l'horitz6 aquesta perspectiva,
ja la veiem onejar a molts bal
coas governamentals de Madrid
i fins molts oradora "illustres"
l'endeguen de contraban als
setas embabiecats oidors.
Hern d'intensificar, dones, el
ritme. En compás i en to.
Hem d'acabar amb els darrers
"obstacles tradicionals". Obs
tacles ja no reials. Obstaeles
dshaeisdlstaórriec1psubdql'uaiceqaunnesolldsveotlreaenptauhubilslaitcóparonias
nova.
La Revoluei6 ha d'esgotar-se
no tocant hinmes, sindt realit
zant idees 1 ideals. No passant l'esponja, sin6 anihilant les
fcheainsuttsbejrusiqsutqiuecesia; ,etndraseisehfneatnntdeiflnecjtuanssatoilfcrtiioers;
les les pedres i pedretes que
13 de juliol de 1931
Una 1 indivia.
albis
En aquestes mateixes cultura:1e* pe.
guérem /legir arnb una elesiaeseee
Sota sincera, una mote de P. i Amere
que es referien a la influencia que va excede i ene malszat el traes_
cers del temps encara perdura, aquell
lema adoptas per la Revolució Francesa
de la pátria una i indívisjbit.tant
cota la pátria era la República iteraea,
el territori que no ea podia fraccionar,
i per una confabulació tiránica es con
iongueren dintre un valor de una Ni
rió j Estat, República i Territori. Pa
tria i Ciutadanie. Representava aiese
uta principi dictatorial que, per im
perathis de les circumstáncies, /a Con
venció Oree per esperit de salvaguarda,
i que ádhuc šnsufi inim del' essee.
das napoleenics. Aixi el sentiment ma
tad va néixer a Frnaea per un pur
esperit de disciplina social i militar.
La guillótina, en aquells malla eeee_
Incionaris, fou l'etement d'igualtat /la
vase la liei, el misticismo de rordre,
la submisió al pritteipi d'autóritat la
qual cosa potser justifica que lenes
leó fos per fatalitat del desti I eer
raons invulnerables de la histeria, un
perfecte Dictador en rivera expansiva
de l'Impere I una dictadura, cein se
bem, representa sempre la unitat
ni, l!a cohesió absoluta deis instints
i dels carácters. La República Fran
cesa va ésser, dono, unitária perque
en els seus principie originara hi ha
una raó singular de permanencia.
Aquestes raons selides potser mes
d'un segle entera varen tenir una preponderáncia decisiva en les con
feccions constitucional& que ha «t
ima la Península. Ele legisladora as
panyols de totea les boquea varen
creure, i encara algtins he sosteaere
que no hi ha altra forea intangible
que el Poder central, í aqueas diutre
el lima territorial que pugui recluir
se al nona de la nació. La realitat
d'aquestes conseqüéncies és avni
tota una altra. Peró els vestigis bis
sanies que han petrifitat l'esperit
unitari pesen encara visiblement.
Les ponéncies que han redactas ele
avantp,rojectes constitccionale que
coneixem denuncien aquest atavismo,
aqueas suport secular d'una rala. El
centre, en eis limits peninsulars, ha
volgut sempre irradiar damunt la
periféria, pesó duna manera absor
bent i autorítária. La pátria una i
indivisible té un motiu d'existencia
a través de les variante regionals,
sense especificar detingudament la
consistencia biológica deis pobles
hispaeics, ele quals, cense l'adveni
ment de la República, no podien gala
dir de la riquesa espiritual que els
anima, duna manera oficial.
Costurns, Ilengua, art, literatura, tot
havia de tenir tea teateixa etiltsela
sobreposada: era l'etiqueta nacional, o
millor dit, l'etiqueta territorial. El ter
ritori, com a elernent eoljd, nculne
cable i indestructible, coro a área qui
lornétrica d'olisessionant volt:lean era
t es l'orgull geográfic, per6 se'n des
compta el valor espiritual deis bornes
que el poblen i que l'animen. Aquesta
mania de la territorialitat ha conver
tit en mentalitats eiscutes de compren
sió certs sectors que tenen un vedo
mini dintre els actuals governa
mental,.
Ele avantprojectea de, la Consteu
ció que halita de discutir i aprovae el
non Parlament, signifiquen d'una ma
nera clara l'aclaparador stratIU tesita
re el sentiment de la pátria utdca, ia
preferéncia de la territorialitat, que
respon ja a una force anzestral atub
el que sembla volee evadir la temen
la de possibles destrembracions i
fraccionaments. Es act en traba
rem l'obstacle secular del per qné de
bell principi no s'haesi a-a ptat el sis
tema federatiu <Entre la eública. te
federació, tot i essent ti .can vehte'e
de les Ilibertats indis •; cace
tis-es, és encara una cosa lluneana CO
l'esperit deis legisladors d'asen. Aques
ta fórmula viva que guariria de c6p
els malestars inter:ors de la Penínsu
la peI reconeixemera explica de les
rnodalitats hispánlques, fa una irse
de por. PM) en realItat, és per a rt:
tenis eimperialisme nacional í ase
mete% de la qualitat tutoritária que
comporta, el que fa imp3ssible adop
tar el sistema.
j PUIG PlejOL
ens fan caure i caminar un pns
endavant i un pas enrera.
I així será. Perqué el poble
ha fet la Revoluci6 i no sofrira
que la hi escamotegin. De bona
manera, si els.. sabotejadors,
els advocats de codis 1 liéis quo
s'elegeixett de di-eta a esquerra
e d'esquerra a dretil segons els
vents, es retiren mm tensps. De
qualsevol manera, i amb més
dolor, si de l'ornbra tul ara ,•nrie
piren surten a ple
JOAN COMORERA
Tots els Centres de Catalunya, els de Ia capital i eis deis pobles,
han d'organitzar con.feréneles I mítings parlant «le la Constitneió
talana.
El moment d'ara és el de l'Estatut.
Tota la Prensa catalana té un deure primordial a complir: parlar
de l'Estatut de Catalunya
ea 1