Rambla, La (1931-1935). Núm. 295 (8 abr. 1935)

              e la rambla
rg"
La passada crisi de Govern, que vt, eomencar amb una desautorit
vició absoluta de les Corts actuals, pel jet insólit d'haver estat cridat
a consulta un senyor Azana, que acabara d'ésser inculpat per les Corts
esmentades, ha estat tancada, cam gairebé tots els jets polítics del dia,
amb una frase brillant de, senyor Royo Villanova.
El pintoresc baturro ha dit: —Si les dretes no troben un Azana,
estan ben llestes.
• • •
Alzó, si més no, demostra amb quina convicció és portada a ter
Me la persecució de qué es fa objecte el senyor Azana per tots aquests
que han acampat a la República del 14 d'abril per a
governar-la, desprestigiant els que la varen portar i que són, per tant,
posseidors de les seres esséncies més pures.
• • •
Aquesta cris, peró, com fa vetrem preveure en el número passat
de LA RAMBLA i en aquesta mateisa seceió, ens ha portat més ciares
i contundents enseriyance;, que és hora de remarcar.
• • •
Dels cinc senyors que van dimitir perqué no s'accedia a llur desig
n'hi ha un, el senyor Dualde, que milita
en un partit anomenat liberal-demócrata, que té al seu idean, i ho
conserva a través de ?'acreditada versatilitat deis seus inspiradors, la
negació concreta de la pena de mort.
La cosa no és que la diguem nosaltres, sinó que ha quedat ben
palesa en separar-se del partit del senyor Melquiades Alvarez ?'ex
ministre d'Instrucció Pública senyor Villalobos, per aquesta para
dosal circumstáncia.
757111.111nlearlaa~ " 5
• • •
4". q11114.- - ,a,
• • •
Aleshores, f desprcs de les gestions infructuoses fetes pel cap deis
radicals, per tornar a reunir el vell Ministeri o un que se 11 assem
blés, sense haver desaparegut el motiu de discrepancia, és ofert l'en
cárrec al senyor Martínez de Velasco, cap del partit agrari
• • •
I ara re el rzés el serzym Martínez de Velasco, contra la lógica
més elemental, troba les majors facilitats en principi, peró l'endemez,
en tractar de concretar, es troba amb qué el senyor Gil Robles 11 de
mana sis carteres i entre aquestes la de Guerra!
• • •
La de Guerra, has clit
• • •
El senyor Martínez de Velasco obre un un com l'arc de Triomf 1
corne,nça a fer escarafalls i a criclar: —Arri, monarquía disfressat!,
que et creus que venim d'Arbeca?, que t'has cregut que no ho sabem
per qué vals la cartera de Guerra...?
I el senyor Martínez de Velasco, cap d'un deis partits que han fet
la contrarevolució i la repressió, després que el poble va sortir al car
rer perqué desconfiara de la C. E. D. A., desconfia també, i es passa
instintivament, pel mateix instint de conservació que va inspirar els
lets de ?'octubre, a l'opinió deis que varen fer la revolució reís matei
xos, absolutament pis nta:eixos
• • •
I queda triolentament trencat el bloc governamental-antirevolu
cionari-antimarrista pels mateixos, absolutament pels mateixos mo
tius que varen inspirar la revolució d'octubre...!
• * •
AlJshores el senyor Lerroux és encarregat novament de formar
Govern sense limitacions... (Abans l'encarrec era condicionat.)
I el senyor Lerroux forma un Govern amb radicals i técnics, cl'es
quena a les dretes, o sia als aspirants a matadors.
• •
El senyor Gil Robles tira les potes enlaire i carnença a donar or
dres revolucionáries 1 enérgiques, com si a la República no hi hagués
mes autoritat que la d'ell, 1 comenea a fer manijestacions improce
dents i a publicar notes violentes, que són escamotejades cristiana
inent pels encarregats de vigilar ?'ira i la fogositat de ?'agitador dels
capellans republicans...
• • •
El diari de Déu (El Debate) comença a dir tot el contrari del que
diu Gil Robles, tot i reconeixent que Gil Robles té més raó que un
sant, peró que és un BaliUa, i que no té experiencia política i que...
Déu esta per sobre de tots, 1 l'important és que el Clero vagi cobrant.
• • •
Mentrestant, els pocs republicans de bona fe que segueiren Ler
rota sospiren 1 miren amb ulls tendres els partits d'esquerra coni
dient-los: —Veieu com el caudillo és bo i com a la fi torna al bon
cami 1 com será possible que.ens unim tots com una pinya i que ex
pulsem els fariseus de la República, 1 que aquesta sigui finalment
per als republicans...
• • •
Peró el caudillo apenes está atent a l'esperit deis seus alliberats
seguidors i escolta més la rápida evolució clels despitats cedistes que
es desinflen rápidament pensant que d'aquest Govern 2 d'aquest cap
de Govern encara n'esperen la revisió de la Constitució, que és el més
fonamental del seu programa, descomptant aquells propósits ama
gats que els fan demanar, encara que amb poca oportunitat, el mi
nisteri de la Guerra.
• • •
I, en efecte, carn que l'alegria dura poC a la casa deis pobres...,
el senyor Lerroux en sartir del primer Consell de ministres ha donat
estat oficial a les gestions que fa el cap de les Corts, senyor Alba, per
a refer el vell bloc governamental amb la vella coalició antirevolucio
nária-marxista i antitot...coalitzada amb els radicals, que per un
moment varen donar la sensació d'estar decidits a ésser republicans
de la República del 14 d'abril.
Peró dura molt poc ?'alegría a la casa dels pobres... republicans.
NAQUERA
Potser ni aixb no podrá fer callar
tots els eterns murmuradors. Recor
do un que poc després de la Repú
blica era contava de Companys, amb
aire de mistela: "Sabeu? Ha posat
un gran pis a la Gran Vía, cantona
da a la Rambla de Catalunya, da
munt de tal establiment...". Quan 11
vaig explicar, amb un somriure, que
el despatx de Companys havia estat
sempre en aquella escala, que ja s'hi
reunien feia quinze anys amb Lay
ret 1 Seguí, que encara hi trobarien,
si revisquessin, els mateixos mobles,
els mateixos finestrons, els mateixos
papers groguissos 1 tot, es va pensar
que l'enganyava o que m'havien en
ganyat a mi. I aquell era un mill
tant entusiasta del seu mat,eix par
tit!
o bé, creient-ho ara que ho diuen
els contraris, se sentiran també des
enganyats 1 els trobaran molt inge
nua "Per aixó van governar? Si jo
fos al lloc d'ells no m'atraparien", si
és que no circula una nova versió
dient que ho tenen tot amagat a la
banca de la Xina.
Peró la multitud general. al capda
vall, se'n fará reasó, 1 establirá dife
rencies. Malgrat que Espanya sol res
pectar els Iladres, pera) té por de la
sang — m'ho deia avui, en una ob
servació aguda, el nostre enemic ín
tim Manuel Brunet—, també és cert
que el crédit de Pi í Margall bu fet
d'austerítat 1 noblesa. I, com aquells
ministres británics del primer Go
vern laborista que van tornar a la
mina, al taller, al despatx.,. si és
que els patrons els admetien 1 no es
'valen reduits a refiar-se d'un subsi
di del partit quan surtin (que vol
driem aviat, els membres del Go
vern de Catalunya, com altres ho
mes representativs alliberats ja, tor
naran també al bufet, a l'escola, a
la redacció, a la clínica, al treball,
en suma; 1 aquest contrast mcone
gut fIns ara ad, digne de Cicinatus,
será un excanple.
Les coses que passen
Tenen la por al cos
El Royo Villanova, com que pre
veu que si la rebequeria de Gil Ro
bles dura la dissolució de les Corta
és un fet, 1 al darrera, la victoria
de les esquerras unides un altre fet,
cuita a dir que cal apedaçar la si
tuació, perqué si no, la revisió cons
titucional se'n va en orris:
Diu el Royo:
"—El senyor Gil Robles, amb les
altres dretes espanyoles, té un pro
grama comú: la reforma constitu
cionaL Per altra part, el senyor
LerrOILIC, cap de dos Governs i del
partit republicá més nombrós, ha
recollit també el contingut del dis
curs del senyor President de la Re
pública referent ala seus tres anys
d'experiencia constitucional. P e r
tant, la reforma constitucional és
compromls del senyor Gil Robles 1
é3 compromís del senyor Lereoux, 1,
naturalment, en el discurs pronun
ciat pel senyor Alcalá Zamora s'ob
servá clarament que hi ha omis
sions que no formula per delicadesa,
perb que són ben visibles. Aquesta
finalitat, la reforma constitucional,
está per damunt de tota banderia i
de tota qiiestió d'amor propi. Per
tant, aquestes Corta no es poden dis
soldre fins que el 10 de desembre, en
acordar la reforma constitucional, es
dissolguin eles mateixes.
No cree difícil que torra a ressor
gir la coallció deis radicals i les
dretes, 1 potser tornin a soldar-se
coses que no haurien hagut de se
parar-se."
El que hl ha és que d'aquest céle
bre discurs encara estem dejuns de
coneixer-ne el text oficial que el Go
vern va prornetre donar.
G rr
Sastreria i Confeccions
per a
HOMES i NENS
Adualment exhibició
PRIMER
1 EST111
IICIEEITS
1 'MES
Seecio especial
a la mida
13. PORTAFERRISA. 13
lii
L'escriptora
Mana Tere a Vernet,
ha guanyat el premt
Creixells
Per primera vegada, el premi a la
millor novella de l'any l'han adjudi
cat a una dona. Aquesta dona, es
criptora intelligent i sensible, és
Maria Teresa Vernet.
El Jurat, constituit per Prudenci
Bertrana, Caries Soldevila, Miguel
Llor, Josep Maria Capdevila i To
mas Roig i Llop, una vegada exami
nades les 26 obres presentados al
concurs, es reuní per procedir a la
seva votació. El company Doménec
Guansé, Puig i Ferreter i Maria Te
resa Vernet foren els tres autora
que entaularen combat en cada una
de les votacions. En l'última, perb,
un punt d'avantatge dona, el triomf
a la novella "Algues Roges", de Ma
ria Teresa Vernet.
Sembla que el resultat no s'espera
va. Almenys, elS comentaris i les ca
bales que que es feien entorn del
probable guanyador no es dirigien
pas al que avui ho és de fet. "Que si
será l'Alfons Maseras..." "Que no;
que el qui més probabilitats té d'é
xit és En Guansé..." "yugiu, home,
fugiu! Jo sé de "bona tinta" que l'o
bra de l'Arbó ha agradat molt...".
"Si, perb la d'En Puig jFerret,er ha
prodult sensació.
Es barrejaven noma, 1 cadascú hi
deis la seva. Intereasats i no interes
sats en el concues, es feien eh savia.
Toas sabien, tots coneixien, tots ha
vien estat confidenta... Dones bé:
l'éxit dels pronástics fou, complet.
Maria Teresa Vernet, que pel que
es veu no comptava poe ni molt en
lanim deis opinants, fou la qui
s'emportá el premi. Enhorabona!
Aquesta jove escriptora, d'acusa
da personalitat, poetessa inspirada,
ha donat ja al món de les 1:lastres
lletres unes guantes obres ben re
marcables, entre ellas "El Perill",
"Presó Oberto." 1 l'última, "Algues
Ftoges", que li ha valgut el Premi
Creixells. Coneixedora com cap al
ira de la psicologia femenina, desta
quen les seves novelles pel realisme,
la vibració 1 l'autenticitat amb qué
descriu els taxis femenins. Les se
ves protagonistes són dones de carn
1 casos, que senten I viuen, valenta
ment 1 profundament. D'elles fa
creacions palpitants de vida i d'inte
rés, ben allunyades de les ficcions 11-
teráries 1 convencionals, amb qué es
despengen molts altres eseriptors.
La nostra cordial 1 ben sincera
enhorabona a Maria Teresa Vernet,
guanyadora del Premt Creixells den
guany.
ANNA M. MARTINEZ-SAGI
Novesliteráries
Carme )tontoriol, esperit selecta,
escriptora vibrant, ha tradult al ca
tala "La Nit de Reis", de Shakes
peare. Les alcusades traduccions que
féu dels "Boneta" 1 de "Cimbel-, del
mateix autor, fan creure que el seu
últim trebáll será un nou encert.
• • •
L'eseriptora i dinámica periodista
que ha popularitzat a França el
seudónim de "Titayna" ha publicat,
al "Paris-Soir", un reportatge inte
ressantíasim del moviment revolucio
nara de Grecia.
• •
Olga Bripeao, escripora nascuda a
Venezuela, ala guanyat els elogis
unánimes deis crítics de Madrid, per
la magnífica biOgrafia que ha escrit
sobre "Bolívar el Libertador".
• • •
Ha e,stat nomenada membre de
l'Academia de la llengua j literatura
francesa de Bélgica, la novelista
Colette, un deis millors i més perso
nals escriptors de la veina Repúbli
ca.
• •
A Madrid. 1'editorial Aguijar ha
publicat el artirier volum del "Tea
tro de Mujeril". En aquest trobareu
reimides treuebres, que correspo
nen correlattitment a les següents
esceiptores:,ralalma Angélico, Pilar
Valderrama i'Matilde Ras.
Eva diu :
?No hi ha manera que les produc
tores i les empreses cinematográfi
ques ens presentin, en els noticiaría
femenina, altres aspectos mes inte
ressants de les nostres activitats?
;Fatiguen tant concursos de bellesa,
d'elegancia i de pentinats!
NURIA FREIXES
•• • •
?La gimnástica, ha de practicar-se
forçosament al matí? ?No és el ma
teix fer-la a la nit, dues hores des
prés d'haver sopat? ?Quina duració
han de tenir eas exercicis?
MARIA CREUS
Les coses que passen
Amenaces?
En el curs de la erial, quan al Gil
Robles no li volgueren donar la car
tera de Guerra que demanava per a
eh, amb una torna de altres cinc
carteres per als seus amics, el cap
de la CEDA. va tenir un atac de
rabia 1 va adreçar el següent tele
grama a tetes les organitzacions pro
vincials de la C.E.D.A.:
"Dadas las circunstancias políti
cas, ante probabilidad disolución
Cortes, único medio salvar dignidad
nuestro partido, prepárense, sin pér
dida tiempo, para elecciones. Nopac
ten alianzas sin consultar Comité
central. Transmitiré órdenes. j ...Pre
sente y adelante!—Gil R,obles."
Amenaces a aquesta hora?
Viguen les elecciens com mas
aviat millor. Aixó és el que volem.
Azana 1 Bello declarats
innocents pel Tribunal
Suprem
Ha estat signat per la Sala segona
del Tribunal Suprem un aute dene
gatori del de processament que solli
cita el fiscal general de la Repú
blica contra els senyors Manuel Aza
ria 1 Bello pel supósit de llur inter
venció en els successos revoluciona
rla de Catalunya. Es dictamina en
aquesta resolució que no és possible
accedir als desitjas del fiscal per a
ampliar diligencia perqué, a judici
deis magistrats de la dita Sala tetes
les que la llei exigeix estan c,ompli
' mentades sobrerament.
En no prosperar la preterisió del
fiscal de la República, correspon acor
dar. d'acord amb l'article 627 de la
llei d'Enjudiciament, el sobreseanent
de tot allb actuat.
El fiscal de la República en la se
va visita-41 cap del Govern. efectua
da el día 5, li dona. compte del sobre
seiment provisional del sumar! Ins
trult, contra l'ex-president del Con
sell senyor Azaria i el diputat senyor
Lluls Bello, de resultes d'aquell aute
denegatori de la S9la segona del Tri
bunal Suprem.
Cal recordar que els diputats de la
Lliga van votar al Parlament espa
nyol el suplicatori perqué fossin pro
cessats els senyors Azaria 1 Bello.
Lamentem sincerament que el Tri
bunal Suprern els hagi donat aquest
miquel.
El partit liberal demócrata
L'ex-ministre melquiadista senyor
Filiberto Vilalloboa s'ha separat del
partit liberal-demócrata — un nom
o altre s'ha de dir—. En la carta
en la qual motiva la seva resolució
II diu al Melquiades Alvarez:
"Reconozco con toda lealtad que
usted no dificultó, sino que aplaudió,
mi actitud cuando voté en el Gobier
no el indulto de todos los condena
dos a muerte, respondiendo a nues
tra tradición y a nuestra historia. La
actitud del partido con motivo del
Indulto de González Pena rompe
nuestra tradición y es la más viva
repulsa a mi acusación ministerial."
Después d'aquesta baixa, el partit
liberal-demócrata, ja de si modestet,
ha quedat redult a don Melqulades
Alvarez 1 la seva senyora.
Sembla que ingressaran a la C. E.
D. A. per a reforçar-la.
frobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá 1 de la Porta
del Sol
•*••
8 abril de 1935
Els esports
1 progsit d'upa iirdestl
Aciariments i explicacions d'unes actituds
1 d'unes paraules
L'Assemblea extraord nária de
la F dera ió Ca a!ana d- R. gby
Signat amb els mateixos nema que
apareixen al final d'aquest article,
aparegueren fa quinze dies en aques
ta secció de LA RAMBLA uns co
mentaris referents a cartea actituds
adoptades per determinats clubs ca
talans en ocasió de disputar-se el
II matx Catalunya-Italia.
Aquella comentarla, durs certa
mena com era natural tenint en
compte les circumstáncies en qué es
produiren els fets, tingueren l
tut de ferir profundament la Unió
Esportiva Santboiana, directament
alludida, i a la qual s'atribulen actas
i acords ben poc edificants.
No cal dir com ens ha omplert de
satisfacció aquesta reacció que les
nostres acusacions han produIt en
els santboians. La seva vehement
protesta, violenta fina i toa ens de
mostra d'una manera evident que
no ha pas desaparegut en ells el
sentiment de catalanitat, que d'una
manera rotunda afirmen. Ho cele
brem, c,ertament, 1 no ens dol fer-ho
constar. Molt més sentidem haver
de ratificar les nostres apreciacions
que no el rectificar-les, tractant-se
d'un assumpte com aquest.
Ara bé. Hern rellegit atentament
el nostre citat article, i enlloc hern
vist la incorrecció de llenguatge que
ens atribueix la U. E. Santboiana en
la seva carta. Acusem, ja ho hem dit,
amb paraules dures els que posen
el seu interés personal per davant
del de Catalunya. Els nostres quali
ficatius per ala que adopten aquestes
actitucls són contundente. Pera) per
a ningú més. ?Les ha adoptades la
U. E. Santboiana? En l'article de
referencia alai s'afirma. Els sant
boians, en canvi, qualifiquen de fal
sas les nostres manifestacions. I, d'al
tra banda, exigeixen una prova de
les afirmacions fetes per nosaltres.
Anem a pams. ?Qué és el que di
guérem?
Primer: Que la Federació Catala
na de Rugby, vetllant pel prestígi
de Catalunya, va modificar alguns
noma de l'equip confeccionat pel
triumvirat seleccionador, i que la
U. E. Santboiana va creure's perju
dicada per aquesta modificació
d'onz,e seleccionats se n'hi elimina
ven dos-1 anuncia que o tots o
cap.
I diu la U. E. Santboiana: 'Es
fals que el nostre Club hagi condi
cionat a la Federació el nombre de
jugadors que havien de desplaçar-se
a Italia."
Qui té raó, dones?
Vegem els fets:
El Comité seleccionador en donar
la llista de jugadora a la Federació
hi feia figurar els següents hornea
del Santboi: Elles, Bisbal II, Garri
gosa I, Balcells, Vilar, Manuel, Rie
ra, Bisbal I, Massoni, Nuvials i Gar
rigosa II. En total onze.
La Federació Catalana, en modifi
car l'equip donat pels seleccionadors,
solicita de la U. E. Santboiana, per
carta, la cooperació deis següents ju
gadors: Elles, Bisbal II, Garrigosa I,
Vilar, Manuel, Riera, Bisbal I, Mas
soni i Nuvials. En total, nou, ho sbu
que se n'excloien dos.
Qué passa aleshores? ?Qué motiva
la visita precipitada del senyor Juli
Ferrer, sots-president de la Federa
ció Catalana i representant de la
U E. Santboiana, al senyor Joan
Boix, president de la susdita Fede
ració? ?Que motiva la vinguda de
nombrosos membres de la U. E. Sant
boiana el dia que la Federació havia
de prendre acords sobre aquest
punt? Té poc interés a concretar
aquest punt. Peró en té moltíssim.
en canvi, un fet. ?Quants jugadors
de la U. E. Santboiana es desplaga.-
ren a Génova? Onze! Es a dir, tots
els nomenats pel Comité selecciona
dor, cosa que significa clarament que
la Federació Catalana torna enrera
del seu acord. Cal lligar més cap.s?
No cree pas que la U. E. Santboiana
ern vulgui fer a mi culpable d'aquest
precipitat canvi de criteri de la Fe
deració Catalana, ni que jo sigui
motiu de les anades i vingudes deis
senyors Juli Ferrer, Boix i altres fe
deratius. ?O és que hi ha alguna al
tra explicació a tots aquests fets
que a tots se'ns escapa? No cal dir
com he celebraríem i com ens deiim
per conéixer-la. Malauradament, po
recordem encara certes actituds
adoptades en ocasió de la "tournée"
feta per Alemanya per la nostra se
leed& i en ocasió, també, del matx
París-Barcelona disputat a l'Estadi
de Montjuic, perqué ens sigui oos
sible esperar amb confiança una so
lució més satisfactoria a aquesta in
cógnita.
I anem ara al segon punt. Déiem
nosaltres: "els santboians afegiren
a aquest "plante" l'amenaça de reta
rar-se de la Federació Catalana i de
posar-se a la. Federació Espanyola,
de Madrid", responent la U. E. Sant
boiana dient que és fals que hagin
amenaçat amb passar-se a la susdita
Federació.
Evidentment que no devien fer,
els santboians, aquesta amenaça,
escrita en paper segellat ni davant
notara, perqué ara ens sigui possible
presentar proves terminants del que
diguérem. Ens cal aclarir, pera que
les nostres afirmacions no ens les
inventárem pas. No férem altra cosa
que reportar sobre el peper el que
recollírem de boca deis propia fede
ratius dlinitents, deis quals no tenim
cap motiu per a dubtar de la vera
citat de les seves paraules, oi mes
quan un d'ells fou testimoni presen
cial de tot el que va ocórrer a Sant
Boi en rebre's la comunieació de la
Federació Catalana, ja aludida.
Es ciar, dones, que nosaltres ;lo
falsejárem res ni calumniárem ren
gú en el nostre reportatge. Pel que
fa referencia al primer cas hi ha
una fets que parlen per nosaltre,s.
Pel que fa al segon, pot aclarir-ho
millor el senyor Juli Ferrer, vice
president dimissionari, juntament
amb el president, senyor Boba i tota
la resta de federatius, eme no nos
altres, que no férem sinó transcriure
tela seus mote. Quant ala nostres ad
jectius, ja hem dit en començar que
solament anaven dirigits ala qui ta!s
actas cometien i a ningú més. Si
algú es crema no en tenim pus la
culpa. No som nosaltres els que hem
encés el foc.
I per acabar, hem de dir només
que lamentem sincerament l'actitud
adoptada per la U. E. Santboiana
en aquest assumpte, tant l'anterior
com la posterior. La passió encega,
voltes, la visió clara de les coses,
fent-nos cometre actas que després,
més serens, no voldríem haver fet.
I no creiem, certament, que sigui
amb actituds violentes ni amb ame
naces, com millor s'arranjaran les
coses. Si el rugby de Catalunya vo
lem que vagi endavant, ja tenim
prou feina vigilant l'enemic de fora
perqué puguem despendre energies
lluitant entre nosaltres.
Peró la unió sois podrá, venir
obrant tots netament. Fer altrament
contribuiria únicament a portar-nos
més rápidament al deserédit i a la
catástrofe.
I és per evitar-ho que fina ara hem
lluitat i seguirem lluitant.
MANUEL ISART I SUBIRACHS
0*
Avul ha de tenir lloe l'Assemblea
extraordinaria de la Federació Ca
talana de Rugby, provocada, com és
sabut, per la dimissió en pes del
Consell directiu de la susdita Fede
rad& amb motiu deis fets ocarre
guts en relació a lanada de l'equip
de Catalunya a Génova, per a dispu
tar el matx contra Italia.
Veurem avui quines justifieacions
es donen, per una i altra banda, a
les actituds prestes, i quina solucio
en surt. Per la nostra part sois hem
de desitjar que aquesta sigui bene
ficiosa per a l'esport del rugby a Ca
talunya.
MART
Ahir, a Cornellá, el F. C.
Barcelona va batre els sots
campions de Catalunya
per 4 a O
Magnífic retrobament de forma és
el que evidencia ahir el cercle blau
grana en batre netament el Cornellá
—grá,cies a un magnífic drop-gol de
Tarramera— en el seu propi ter
reny.
Llastima que, a partir d'aquest
moment, el no saber perdre portas
les violéncies a un punt que farol
tre, senyor Baltasar, es veié obligat
a finir l'encontre uns minute: abans
del final. Guanyar és agraduble, c,er
tament, peró tan honorable com ai
xó ho és el saber perdre.
• • •
Amb veritable sorpresa hem llegit
a la premsa diaria que un equip de
rugby catalá havia d'anar a Madrid
a prendre part en uns "campionats
nacionals".
No sabem fina a quin punt és
exacta aquesta noticia, que d'ésser
certa evidenciaría un confusionisme
que som del parer que la Federació
ha d'evitar de totes passades.
Universitáries o no, les competi
cions entre equips catalans i del
centre tenen unes lianitacions que
ens hem d'esforçar a no sobrepaesar
si volem conservar la nostra eosició
actual. I si és que aquest darrer
punt no interesas, més val parlar
dar d'una vegada.
MART
Pere Estariús i Eras
ADVOCAT
Fundador i Assessor de la UNJO DE RABASSAIRES
DE CATALUNYA 1 d'ESQUERRA REPUBLICANA
HA MORT
(E. P. D.)
Es seus afligits esposa 1 fill Llibert, altres familiars 1 els
amics, en assabentar tots els seus coneguts de tan dolorosa
pérdua els preguen vulguín retre-li homenatge amb llur assis
ténela a l'acte de l'enterrament, que tindra lloe dema, dimarts,
a dos quarts de quatre de la tarda. El seguid fúnebre sortirá de
la casa mortubria (MontSió, 19, primer) per a dirigir-se al ce
mentiri del S. 0
Barcelona, 8 d'abril 1935.
NO ES CONVIDA PARTICULARMENT
111111•1~1111a.
A SANT ANDREU
'4r
'agá
Empat a un gol entre la
Unió i el Mar.
Contra alguns pronóstics, el
partit d'ahir del carrer de Santa
cCiooelono calovaal bIaét
xes formes deis una ni deis mes
recents éxits deis altres. Adhuc nelo a !lr
tots els possibles — és ciar — per
a guanyar, per() val a dir que no
van estar pas eneertats 1 fins va
ren donar facilltats alguna vega..
da al millor resultat de Padver
sari. Sembla que amb aquesta
deflciéncia martinenca, els an
dreuencs podien aprofitar-se'n.
Res d'aixb. Fins bona part del
partit que el Martinenc nornés
arrenglerava deu jugadora, no
saberen guanyar els barrats gron
vermells. I és que si els mara.
nenes van fer el possíble per a
guanyar, els andreuencs feren els
possibles per a perdre, ja que les
ocaslons bones les tíngueren sem
pre els propietaris del carnp, 1 les
os enemics en pla
de joc dolent 1 d'errors repartas,
sembla que el resultat d'empat si
gui cosa equitativa, penó hem de
dir tot seguit que el Sant Andreu
va dominar més intensament, va
xutar força més a gol, els seus
davanters posaren amb majors
perills la porta contraria, pero
tingueren poca sort o mal encert.
Nosaltres creiem en alxb darrer,
perqué, malgrat tot, els velérem
atabalats 1 massa furiosos, 1 si
tal vegada haguessin tingut una
mica més de serenitat, la victórla
no sels hauria escapat tan fácil
ment. Amb aixb volem dir que el
Sant Andreu podia haver gua
nyat, 1 si aixdo s'hagués prodult
segurament que he hauriem ac
ceptat com a be, per() com que
van tenir prous desencerts 1 pre
eipitacions, potser ara haurem de
dir que ja n'hi ha prou amb un
empat.
La primera part va ésser juga
da amb molta impreeisió pels dos
bandols. Les pilotes llanlades a
la bona de Déu, 1 sempre donades
amb avantatge a l'enemic 1 difl
cils d'arreplegar pels companys.
En el seu transcurs el Sant An
dreu va marcar el seu gol per
mítjá de Blai 1 en bona forma.
Després del deseans el partit no
va canviar de "visló" quant a
qualltat de joc, perb va tenir una
"fórmula" nova consistent en l'a
gressió dissimulada a l'adversari.
Sort, per?), de la competéncia de
l'árbitre Solá, que tot va evitar
ho amb la seva enérgica impo
sició, perqué a no ésser aixi no
sabem pas com hauria acabat allb
que amenaçava acabar molt ma
lament. Moments hi hagué que
els lesionats queien a parells en
la lluita. El Martinenc d'aíxb és
el que en sortí més perjudicat,
perqué Iranzo a mítjans del se
gon temps hagué de retirar-se
per a no tornar a sortir més 1
deixar en inferiorítat el seu
equip.
L'empat del Martinenc varen
aconseguir-lo en aquest según
temps per mítjá de Llobera, el de
butant, 1 després d'unes remata"
des perilloses al pal.
Elsü arrenglerats foren
els
U. E. de Sant Andreu: Cruz,
López, Sesma, Sancho, David, Ló
.),1 d Blal
Morales
F. C. Martinenc: Llagostera,
Cata fan, Pica, Iranzo, Andreu,
Moreno III, Esteller, Llobera, V1-
laseca 1 Casals.
ADRIA
A TARREGA
Tárrega, 1-Terrassa, 2
Terrassa: Ibarra, BartOMMIS,
Madieó, Rubio, Layola, Cada
falch, Crespa, Guillemont, Buz1
110, Marqués 1 Marzo.
Tarrega: Florença, Sastre, Grie
ra, Perera, Colungo, Tonxoní,
Farran, Hortet, Pirla, Vilaplana
1 Colomer.
El Tárrega porta un braçal ne
gre amb motín de ta mort del
pare d'un jugador i abans de co
mençar es fa un minut de si
lenci. Tot seguit, 1 r.mb molt de
nerviosisme, comença a desen
rotllar-se el joc. En un atac del
Tárrega, Colomer xuta a gol 1
Madicó, en voler interceptar la
pilota, té la desgra,cia d'intro
duir-la dins de la seva matelxa
portería. Ambdós equips juguen
durs 1 s'arriba al final del pri
mer temps amb el resultat d'un a
zero favorable al Tárrega
En el segon temps ambdós on
zes juguen a un tren fantástic
1 els pérills són per ambdues por
teries iguals. En aquesta part el
Terrassa s'imposa 1 Bufido mar
ca l'empat. Al cap de rices mo
ments el Terrassa assolelx el gol
de la victoria per mitjá. de Már
quez d'una capelnada. Pocs mi
nuts després acaba el partit.
El públíc sort1 defraudat Per
l'arrenglerament de l'equip lo
cal, ja que Cros estava allí Per
jugar, com tamoé Roura. ~test
sembla que després de la lesió
cine sofvf es troba -completament
guarii.—e
8 abril de 1935
la ramb
1934 C 1 NJ E N4 A 1935
CINEMA AMATEUR
Primera Sessió del Concurs Nacio
nal de Cinema Amateur
"Concert Costa" d'Ignasi Saivans (Tarrassa)
El dijous passat tingué lloc a
la Sala Studium la primera ses
ató del Concurs Nacional de Ci
nema Amateur organitzat per la
Federado Catalana de Cinema
Amateur.
Aquest concurs té un avantat
ge sobre els altres concursos de
cinema que s'organitzen 1 és que
els films presentats són una se
lecció de pellicules dels clubs que
composen la Federació.
Aquesta selecció és una garan
tía per al públic que assisteix a
aquestes sessions, puix que es po
dran formar un concepte sincer
del que és el cinema amateur a
la Península.
ELs que assistiren a la prime
ra sessió em podrien desmentir
aquesta afirmació per la dissor
tada projecció de la primera ses
sió; aquesta falta fou deguda a
causes imprevistes, de les quals
els OrganitzadOrs no en tenien
cap culpa, ja que era degut a un
mal ajustatge del projector. Els
TIVOLI
DEMA, DIMARTS
ESTRENA
Una extraordinaria produc
ció musical de Eric Pommer
films se'n ressentiren 1 fou una
llástima, puix que el públic no
pogué apreciar-los. No podent
disposar d'un local destinat ex
clusivament per aquestes sessions,
hom estä exposat a qué passin
aquests incidents.
Creiem sincerament que el pú
blic que assisti a la sessió del
dijous passat hará sabut discul
par-los i continuará assistint a
les sessions i contribuirá arab el
seu ajut monetari.
La Federació Catalana de Ci
nema Amateur está constituida
pel següents clubs: Amics de les
Arts (Terrassa), Centre Excnrsio
nista del Valles t Sabadell), As
...ociado de Cinema Amateur de
Barcelona 1 Cinemátic Club (Bar
celona). Tots aquests clube e3
disputen amb el Trofea de la
Generalitat de Catalunya la su
premacia del cinema amateur. Es
de remarcar l'absencia en aquest
Concurs d'un deis primers clubs
de cinema amateur, el Centre
Excursionista de Catalunya, ja
que amb la cooperació d'aquesta
entitat el Concurs hauria resul
tat més arrodonit 1 hauria res
post més a la seva finalitat. Es
d'esperar que s'arranjaran les co
ses 1 i que en el segon concurs ja
hi prendrá part.
Naturalment que l'absencia del
Club Excursionista hagi estat
Inés sensible en aquest Concurs,
Ja que tenim pel maig a la nostra
ciutat el Concurs Internacional
de Cinema Amateur.
Estem segurs, de totes mane
res, que la bona harmonía impe
rará entre tots els amateurs i po
dem dir que aquest any els ama
ters catalans es troben en sltua
ELBURLADOR ,111
corg
coNSTANICF
BENNETT
1111 CIR I
MAKH
Mi, estrella
UR
•
mona
•
11111~1,11111
ció d'aguantar el pavelló de la su
premacia internacional, tal com
ho feren a la II Biennale d'Art
celebrada el mes d'agost a Ve
necia.
La major part deis film pre
sentats a la primera sessió d'a
quest concurs ja són conegnts
deis nostres lectors per haver-las
ressenyat en anteriors articles.
Aval podrem parlar d'un f.itn
passat en aquesta sessió 1 que me
reix tots els honors Ens referirn
al film "Concert Costa".
"Concert Costa" és un film d'un
cineista terrassenc, el senyer Ig
nast Salvans. Es un film ama
teur cent per cent; és un film
amateur excellent; és un fi.lm fet
per un realitzador que sera el
cinema, que el compren í que el
realitza.
Aquesta producció amateur té
una cosa notable, que no es yeti
gaire sovint en els amateurs, 1 és
la seva acurada realització, tant
pel que fa referencia a la foto
grafía com al muntatge. Un film
que descriu una idea; que el mun
tatge respon a aquesta idea; que
el "decoupage" és fet segons
aquesta idea, n'ha de resultar un
excellent film.
Aixi es fa cinema. D'aquesta
manera es formen els directors
de cinema.
Aquest film és un reportatge
d'un concert donat pel gran vio
linista Francesc Costa als Amics
de les Arts de Terrassa.
La fantasía munta un film d'i
matges a l'entorn del concert 1
en fa una petita meravella.
Després del que he dit, es po
dria creure que aquest film és
una superproducció amateur. No;
el film té un fall; més ben dit,
dos, peró que no alteren en certa
manera el valor de la producció.
Una és que s'ha deixat empor
tar massa per la influencia del
film professional "Vuelan mis
canelones". Aixó 11 treu origina
litat i, per tant, perjudica a l'au
tor del guió; l'altre fall és l'home
del cigar, que si bé vol represen
tar la indiferencia, no té cap ne
cessitat de repetir-se 1 menys en
cara al final de la pellícula, fa
que després de portar el film cap
a un terreny de ser1ositat, aquest
final humorístic (?) enganyal'es
pectador.
El film és excellent 1 no podem
més que felicitar a l'amic Ignasi
Salvans 1 als cineistes de Ter
rassa.
?Qué veurem de nou a les pro
PILO*
pel nen ARTURET GIRELLI
2.a sehirana
al
Saló Catalunya
0~/104/401/1~//11~10
peres sessions? Es diu que són
molt millors. Si aixl és, el cine
ma amateur catala es situará en
un terreny de superioritat sobre
les produccions professionals (?)
espanyoles.
JOAN ROIG
Parlem-ne...?
Canvi de títol
Ens comuniquen que el títol de
la nova producció espanyola d'I
bérica Films, denominada ante
riorment "Alegre voy...", ha estat
canviat pel de "Poderoso caba
llero...".
"Poderoso caballero...", aquest
és el títol deflnitiu de la pellicula
que s'está acabant de rodar als
estudis de Montjuic 1 que será la
revelació cinematográfica de Ca
simir Ortas.
"Poderoso caballero..." és a més,
com sempre ha estat 1 com sem
pre será, "Don Dinero". Alai ho di
gué l'enginyós Quevedo en les se
ves populars lletres: "Pues que
da 1 quita el decoro y quebranta
cualquier fuero, poderoso caba
llero es Don Dinero".
I aixl ve avui a demostrar-ho
palpablement Casimir Ortas, Cas
trito, Rafael Medina, Hilda Mo
reno, Fortuny Bonanova, 011y
Gebauer, Antont Palacios, Manuel
París 1 Lluls Villasiul, les noves
estrelles de la cinematografia es
panyola, que s'han reunit per a
la interpretació d'aquesta pro
ducció.
• • •
Roseta Moreno s'ha casat
amb un director
L'actriu cinematografica Rosita
Moreno s'ha casat amb Melville
Shauer, un director d'estudi
1111111111111
~0~,~5
ESTRENA
DISMTE BE G101111
4
Un film heroic
MUY A\D
eiráulTo
11111111111i
d'una gran empresa cinemato
gráfica.
Les naces se celebraran a la
ciutat de Yuma (Califórnia). Hi
assistiran diverses personalitats
de la colónia cinematográfica de
Hollywood, entre els elements de
la qual tenen els nous casats
grans simpaties.
• * *
Pellícules, directors i artis
tes premiats
Acaben de fer-se públics els
premis que atorga aquest any,
com els anteriors, l'Academia
d'Arts i Ciéncies Cinematográfi
ques de Hollywood. Columbia, la
productora americana, que a Es
panya distribueix Cifesa, ha fet
aquest any un arreplegament de
premis. En efecte, el premi a la
millor pe•licula de l'any 1934 ha
estat atorgat a "Sucedió una no
che". Una altra superproducció
Colúmbia, "Una noche de amor",
ha estat inclosa entre les deu mi
llors pellicules de l'any.
El millo!' treball d'actor, el de
Clark Gable en "Sucedió una no
che".
El millar treball d'actriu, el de
Claudette Colbert, en la mateixa
pellicula. El segon lloc ha estat
per a Grace Moore, per la seva
interpretació en el film "Una no
che de amor".
Com a la millor realització ha
estat premiada la de Frank Ca
pra en "Sucedió una noche". El
segon lloc se l'ha adjudicat tam
bé un director de Colúmbia:
Víctor Schertzinger, pel seu tre
ball en "Una noche de amor".
També obté la dita marca, amb
"Sucedió una noche", el premi del
millor eseenari.
A més, ha obtingnt segons pre
mis amb la pellícula de clibuixos
"Holiday Land" 1 amb la comedia
de dos rotllos "Men in Black".
Els éxits que Cifesa está obte
nint amb les produccions de Co
lúmbia Pictures portaran, dones.
des d'ara la marca oficial d'un
organisme tan important com
l'Academia d'Arts 1 Ciéncies Ci
nematográfiques de Hollywood.
?Podrá Dick Powell seguir
resistint les temptacions?
Si la ferina determinació de
Dick Powell de romandre solter
sembla haver-se debilitat, aixt)
cal atribuir-ho a les seves asso
eiaeions .durant la filmació de
"Vampiresas de 1935". Veiem:
Collaborá amb el celebrat ac
tor en aquest film la xamosa Gló
ria Stuargtu
que no hi ha
vla quialdes casaa fa,poc
1 11 asseea
, que es casa no
fa gaire temrle,u1iaq: ocreetao-r
de la dita
pe
sió de parlar-11 despectivament
de la solteria.
Adolphe Menjou formá part de
l'elenc. Fa unes guantes setma
nes que es casa amb Verree Teas
dale 1 és un deis més fervorosos
advocats del matrimoni.
Atice Brady, !melosa també a
l'elenc de "Vampiresas de 1935",
és una romántica entusiasta que
no para en el seu interés de veu
re el pobre Dick casat.
I acabaran per casar-lo!
?No sPatricia Ellis
ablru
era la primera actriu de Holly
wood que installá un aparell de
radio a la seva bicicleta? Dones
no n'estava poc orgullosa de dur
una orquestra al manillar quan
es passejava per les avingudes
de Hollywood, davant l'admiració
de grans 1 petits!
DEMA, DILLUNS,
un programa extraordinari
1. Informacions del moment.
NOTICIAR1 FOX
MUNDIAL
2. Documentlis:';
EL PAIS DE>LOS CESTEROS
CACIIEMIRA
3. Segona Stnána de di
buixos:
7 dibuixos animats
sonors, de Terry Toon
Els preferits de grans
menuts
No més .vaeances
Glenda Farr,11 na fet prome
tenla de no tornar a fer vacan
ces.
La popular actriu acaba d'arri
bar als estudis de la W. B. per a
treballar amb Bárbara Stanwyck
1 Warren William en el film "La
mujer de Rojo",. 1, segons diu,
xn-nr, r'S'iniTY"‘"
METROeGOLDW •MAVER
una o651" L1.;
SIOLLYVCOD
CON tiMAUI-MIASIDY
I.11,1V ELEZ•lt»,.• DURAME•Ni IYMOIISE
Toco "Ico, 1-leadled
COLISEU
EL CAMI DEL GOLGOTA SOTA
EL PES DEL PAL EN CREII„.
La magna obra sonoritzada de
CECIL B. DE MILLE en el llene
AVUI AL
FANTASIO
Distribuidt per
11111 fims
amb la feria determinado de no
tornar a fer vacances mentre si
gui capal per al treball.
I és que la temporada que pen
sá ernprar visitant Nova York 1
Virginia se l'ha passada al lit.
"Només a mi podía passar cosa
semblant!", 1 ha tornat a la seva
tasca clavar`, la cambra, molt fe
liç, si bé al film Glenda és pro
cessada per recaure damunt d'ella
una horrible sospita.
Res més que el record
Del foc als estudis de la War
ner Bros. First National no en
queda sinó el record. Les cendres
han estat ja escombrades.
Argument
«Noches de Nueva York»
En 1909 Murray Golden, un
jugador professional, 1 el seu
amic Jack, perden el darrer cen
tims a les curses de Saratoga. De
temperament animós, Golden va
a la nit amb el seu amic 1 dues
noies a sopar en celebració del
fet d'estar arruinats. Una de les
notes, Virginia, és la promesa de
Golden.
Cinc anys més tard trobem
Golden i Virginia casats i en pos
sessió d'un deis més importants
casinos de joc de Nova York. Un
dia, un altre jugador, Mositer,
arriba al casino acompanyat de
la seva amiga Peggy. Aquesta
Golden simpatitzen rápidament 1
aviat es troben embolcallats en
un secret amor. Els revesos al joc
i a les doneS desperten a Mosi
ter un terreble odi vers Golden.
Virginia 1 Golden tenen ara llur
residencia a les habitacions su
periors de la casa de joc. Fre
qüentment aquesta demana al
sea marit que abandoni aquesta
mena de vida 1 ell acaba per pro
metre-li, peró 11 diu que abans vol
realitzar la seva ambició: tenir
un milió de dólars.
T. S. F.
LA RADIODIFUSIO
INTERNACIONAL
L'ópera «Carmen» des de
l'Scala de Milá
Tal com s'ha vingut anunciant, el
dijous vinent, dia 11, tots els radio
oients de la xarxa de les emissores
de Catalunya, xarxa italiana i xar
xa d'Unió Radio, ultra Radio Bar
celona E. A. J.-1, podran escoltar,
des de dos quarts de vuit del vespre
fina a les onze de lanit, l'audició in
tegral de l'bpera en quatre actas
"Carmen", del mestre Bizet.
Aquesta obra será representada al
teatre "Scala di Milano" pels artis
tes Granna Pederzini; Mafalda Pa
vero, Francesc Merli 1 Ettore Nava.
Els artistas Pederzini i Merli, que
representaran els papers de "Car
men" 1 "Don José", respectivament,
són considerats oom els artistes de
més fama que enguany han passat
per l'ascenari de 1-Scala di Mila
no".
El "Corriere della sera" prestigiós
diari ítaliá, diu que aquesta audició
de "Carmen" que donen aquests ar
tistes és de les retransmissions més
reeixides que hagi pogut oferir l'or
ganització artística del primer tea
tre d'Italia.
Amb aquests antecedents, dones,
podem assegurar que la retransmis
sió de dijous será quelcom d'extra
ordinari que enlairará una vegada
més el nom de la radiodifusió de Ca
talunya.
MUSICA DE COMPOSITORS
DESCONEGUTS
A partir del 14 de febrer s'ha co
meneat a Alemanya a donar una
serie de concerts en els quals s'exe
cutatan obres de música moderns
cbriipletament desconeguts. Les sus
execucions tindran lloc cada
dijous a la nit, de les 10'20 a les 11'20
(hora d'Amsterdam).
LA COMMEMORACIO DE HAEN
DEL EN LA RADIOFONIA
EUROPEA
Amb motiu del 250 aniversari del
naixement del gran compositor que
fou Haendel es podran escoltar el
23 d'aquest mes programes especials
dedicats a HandeL També ells Fal
sos Baixos, per exemple, han volgut
prendre part en aqueixa commemo
ració i, per tant, en la data susdita,
Bru Walter dirigirá al Concert Ge
bouw el concert dedicat a tan céle
bre músic com fou Handel; es po
drá sentir, en l'esmentat concert, la
renomenada cantant Lotte Lenhard,
solista.
LA RADIO ALS TAXIS
Durant aquest mes es posará al
servei a París els taxis de luxe Peu
geot, els quals seran equipats amb
calefacció i aparells de radio. Aques
ta novetat deis aparells de radio s'ha
estés rápidament a América, i París
será la primera capital europea que
l'adopti.
Ala taxis parlsencs s'ha muntat
un receptor super-octodo incorporat
al portamaletes del cotxe: l'altaveu
es troba curesament dissimulat al
darrera del xofer. La canta de co
mandament del receptor va allot
jada al costat dret del seient del
darrera. El maneig el pot fer el viat
ger des del moment que el xofer
baixa la bandereta del comptador.
Una important empresa de rá,dio ha
rebut una ordre de comanda de 400
aparells auto-rádio. per a ésser ins
tallats ala taxis parisencs.
IMPORTANT INVENT
Nova lámpara de desearrega en gasos
Acaba de portar-se a efecte un nou
important invent, resdeveniment
del qual ha tingut lloc recentment
als Laboratorls Philips, amb motiu
de les receimies sobre lampares de
descarrega tí els gasos que es res
litzaven.
El físic C. Bol ha aconsegult, en
efecte, construir una lámpara espe
cial de descarrega que posseeix una
lluminositat extraordináriament ele
vada, ultrapassant en brillantor a
la lámpara d'are ordinaria. En lloc
d'una lluminositat de 17.000 bugies
internacionals per centímetre qua
drat que subministra l'are voltaic, la
nova válvula passeeix una ilumino
sitat no menor de 40.000 bugles
ternacionals per centímetre quadrat.
Aquesta lámpara tindrá una gran
aplicació especial en les projeccdons
lluminoses, illuminació d'aeroports,
guaitas radiomarítims, etc.
Per altra banda, aquest mateix
principi ha pogut aplicar-se a la
construcció duna lámpara semblant
de menys potencia. La gran efica
cia Lluminosa d'aquesta darrera lám
para permetrá aplicar-la en illumt
nacions més generala en l'esdeveni
dor, quedant reservada la iampara
al sodi per a la illuminació de rutes.
MESURES ANTIPARASITARIES
A NOVA ZELANDIA
El Govern de Nova Zelandia ha
dictat vint-i-tres articles concer
nents a la lluita contra els para.els.
La transgressió d'un d'aquests arti
eles pot castigar-se amb una multa
de quatre mil francs com a máxi
mum. ELs inspectors nomenats nel
Govem tenen el dret d'exigir la re
tirada de servei definitiva o tempo
ral d'aparells pertorbadors.
EL QUE VA QUEDAR...
S'havis efectuat una transmissió
escolar. Els alumnes havien de fer
una composició escrita. Heus ací el
que un d'ells escriví: "El dimarts
passat se'ns va donar una conferen
tia sobre Mozart. Mozart i el seu fill
tocaren tres forrnosos trossos de mú
sica al piano; els havien compost
ells mateixos. Aleshores un orador
va dir: "Mozart va néixer a Salz
burg, 1 els seus pares feren d'ell un
eacolar","
Biografies
Ruby Keeler
Ruby Keeler va néixer a Hall
fox, Nova Escocia, l'any 1909. Els
seus familiars embarcaren cap a
Nova York quan ell tenia tres
anys, 1 tot just en tenia quatre
quan comença a bailar. Quant a
l'escola, era tal la seva natural
habilitat fins en els rutinaris
exercicis. que els seus pares deci
diren matricular-lo a l'Escola
Professional per a nens de la ciu
tat de Nova York. En aquesta es
cola tenia per companyes les ne
nes el nom de les quals és avul
conegut en tot,s dos continents.
Entre elles Margarita Churchill 1
Lilian Roth.
Comença la seva carrera a l'es
cena als tretze anys 1 debuta al
cor de l'obra "The Rise of Rosy
O'Relly". Després forma part dels
cors de les célebres comédies mu
sicals "The Sidewalks of New
York", "Lucky" y "Bye, Bye Bon
ny". Comença a cridar l'atenció a
l'obra "El Fey Club", 1 la seva
gran oportunitat arribá quan
Ziegfeld 11 oída un contracte com
a primera bailarina en la seva
nova comedia musical "Woopee".
Hauria pogut tenir gran éxit a
"Woopee", peró aixó succela al
setembre de 1928 1 el destí pren
gi,' cartes a la seva vida; cone
gué a Al. Jolson se n'emorá, és a
dir, l'un s'enamorá de l'altre. El
senyor Jolson és jueu, Ruby és
d'origen irlandés 1 católica, i ha
gueren de casar-se al Jutjat de
pau.
Han dit alguns periódics que va
Mositer, cercant la revenja, su
borna un boxader, pel qual Gol
den está apostant grans quan
titats. Pero aquest darrer se n'as
sabenta 1 suborna l'altre boxa
dors, al qual guanya una vegada
més la partida a Mositer. No obs
tant, Golden no pot alegrar-se
de la seva victória. Virginia, que
accidentalment havia assistit al
combat, s'assabenta deis seus
amors amb Peggy i decideix
abandonar-lo. Aquesta vegada
Golden aconsegueix convencer la
seva esposa que Peggy no és la
seva amiga, sinó la del seu aju
dant Freddie. Virginia no l'aban
dona, peró obté la seva prome
tenga de canviar d'activitats. Em
prén un negoci d'assegurances, el
qual, de totes maneres, no serveix
Capiiol
AYUI, ESTRENA
Un programa formidable
MUNDO
EN LA fOMBR4
wARHER BROS-r1RST NATIONAL S.A.
1 el gran simpátic
JAMES CAGNEY en
GUAPO
sinó per a encobrir els seus acos
tumats negocis.
Un dia Golden 1 Peggy sofreí
xen un accident d'automóbil, en
el qual Peggy resulta morta 1 oil
ferit. Definitivament Virginia l'a
bandona 1 se'n va a París per a
obtenir el divorci. Durant el viat
ge coneix a un altre home, del
qual acaba acceptant la seva
proposició de matrimoni.
Mentrestant, Golden ha perdut
la seva acostumada bona sort i
perd grans quantítats en les se
ves jugades amb Mositer. Quan
Virginia 'torna a Nova York, va
a visitar-lo per a informar-lo del
divorci dels seus projectes de ma
trimoni. En un esforl final, Gol
den empenyora les joies de la se
va ex-esposa 1 juga per tal de po
der recuperar les seves perclues
Perd una altra vegada, 1 quan
Mositer va a reclamar-11 els seus deutes, Golden 11 diu que no pot
pagar-li. De la lluita que segueix
Golden resulta greument ferit.
A l'hospital els metges diuen
a Virginia que el seu espós ha de
morir fatalment. Sabent que aixó
haurá de fer-lo felil els darrers
moments, ella accedeix a casar
se altra vegada amb en. Es lla
vors que Golden 11 d'u que sem
pre havia pensat en ella 1 que
si havia provocat el seu propi as
sassinat era perqué la seva es
posa pogués cobrar la seva asse
gurança per a premiar-la de tot
el dany que 11 havia causat. I
Golden mor amb la seguretat que
la seva vida havia seguit l'únte
caml recte que la seva voluntat
havia Iragat. •
pa -,sar-se tres anys refusant ofer
tes que les cases productores de
pellícules 11 feren, peró Ruby
Keeler diu: "Aixó no és veritat."
No obstant, Joseph Schenck la
so•licitava porqué representes el
paper principal femení en con
junció amb el seu marit en una
pe•lícula, i fins vulgué fer-li una
prova. Peró ella cregué que
era indelicat començar la seva
carrera cinematográfica en l'obra
del seu propi marit. I no signá el
contracte.
La nit següent, trobant-se en
una reunió es trobá amb un deis
membres de la signatura Warner
Bros., el qual 11 oferi un contrae
te per a la pe•lícula "La calle 42".
Aquesta vegada no podía excu
sar-se. El senyor de la casa War
ner estava encisat de les proves
que de Ruby havia tingut ocasió
de veure, 1 féu el seu debut.
Ruby és una dona que ofereix
les seves sorpreses. Malgrat ha
ver treballat a l'escena des de
molt petita, és tímida com una
1¦¦111•11~Z
GARY COOPER
Fratichot Tnne • tilden Stand
Sirkg Standing • Maleen Una
I 4.000 ARTISTES MCS
ES UN FILM PARAMOUNT
co•egiala. Hom no pot imaginar
se el que l'entusiasma ésser pre
sentat a una "estrella" o a una
celebritat, 1 col•ecciona amb gran
afecte les fotografies que obté
quan s'atreveix a demanar-les.
Malgrat que en un Club nocturn
tingué un deis seus grans éxits
com a bailarina, mal no ha fre
qüentat aquests limes que per a
ella no ofereixen can atracr"o
Vestelx modestament 1 res hí
ha que no sigui senzill en el seu
jovenil aspecte. Din que 11 agra
den les botigues de Nova York,
peró que a Hollywood n'ha tro
bat algunos de molt bones.
No se sotmet a cap dieta ni
posseeix altres secrets de tocador
que l'aigua 1 el sabó. A manera
d'exentei practica alguns punta
de dansa o bé munta a cavall. El
bridge l'avorreix.
No es preocupa per l'estalví,
aixl com tampoc fa grans despe
ses, 1 abee perqué, segons diu, Al.
11 fa sovint molts 1 bonics pre
sents.
No llegeix molt, peró 11 agraden
les históries de detectius.
Li agrada la vida de la llar. si
bé la gaudeix molt poc, ja que
amb Al. sempre ha d'anar d'una
banda a l'altra. Li agrada Cali
fórnia, 1 aixó. sens dubte, porqué
té allí la seva residencia.
Ruby pot ésser anomenada el
prototipus de la bellesa Irlandesa,
amb els seus ulls blaus 1 el seu
cabell castany. Amida cinc pella
quatre polzades, 1 pesa 105 Illu
res.
Porta filmades per a la signa
tura Warner Bros. "La calle 42",
"Vampiresas de 1933", "Desfile de Candilejas", "Música y mujeres"
1 "La generalita".
rriliffiraorPon
AVUI, ESTRENA
UN ALTRE GRANDIOS
PROGRAMA DOBLE DE
SELECCIONS CAPITOLIO
BACH, el rel deis cómics,
en
El
del
la Banca timo Un tema emotiu que re
corda el célebre afer
STAWISKI
1.1•1~~~.••••¦••~1 w•90.,* • as.
no ens prova
Barcelona, Espanyol í Sa
badell, van perdre ahir una
vegada més
Sort que s'acaba!
En canvi, els partíts de la
Copa Espanya
no han començat malament
Júpiter í Granollers
slan apuntat un éxit
Que duri!
EIZAGUIRRE,
el notabilíssim porter del Sevilla,
confIrmá ahir la seva classe In
discutible. Fou, evidentment, un
deis elements més destacats del
conjunt andalús i un dels que
més influiren en el resultat
(Foto Anciu)
DEL PAR'TIT BARCELONA-SEVILLA, A LES CORTS
El Barcelona començá. magnfficament 1 acabá molt malament.
Aquesta foto és presa en el curs de la primera part. Vantolrá,
oportuníssim 1 valent, remata de cap la jugada que donará el
primer gol a l'equip catalá.
(Foto Berd-Buyosa)
Després de dos anys d'inactivi
tat, Grau Garcia reaparegué ahir
triomfalment, adjudicant-se el
VIII Campionat peninsular de
Manea i millorant el récord de
la prova
(Foto Anclu)
GIMENO,
un deis afavorits pel pronóstic
popular de la cursa ciclista Jaca
Barcelona
(Foto ArXiU)
DEL GRAN MATX BARCELONA - LOS ANGELES
UNA NOVA GESTA DELS NEDADORS DEL C. N. BARCELONA
El récord d'Espanya deis 5 x 50 estil lliure fou batut per l'equip
que formaven Sabater, Brull, Canela II, Lepage i Sabata. A re
marcar que el récord anterior pertanyia al mateix club i havia
estat e,stablert per Miguel, González, Sabata, Parés 1 Pinillo.
.(Foto Berd-BaYosa)
-
L'amerlcá Jack Medica (a l'esquerra) acaba de batre a la piscina
d'Harvard el récord mundial deis 1.500 metres, estil lliure, es
tablint-lo en 18 m. 59 s. 3-10. A la dreta, Gilhula, segon clas
sificat en la prova en que va batre's l'esmentat récord
(Foto Arxiu)
D'esquerra a dieta, Blanc, Maier, Culley 1 Hines abans del gran partit jugat el dissabte en el qual
la parella nord-americana s'adjudicá la victória en cinc "sets".
(Foto Berd-Buyosa)
Zamora creu que el Betís
ha d'ésser campíó
En el periódic madrileny "Ya"
han aparegut unes manifesta
cions fetes per Ricard Zamora,
en les quals aquest elogia la bona
marxa portada a cap pel Betis,
de Sevilla, en el present Campio
nat de Lliga, 1 afegeix que l'equip
sevillista mereix ésser enguany
el campió. Remarca també que el
Betis ha derrotat per dues vega
des el Madrid 1 dues més l'O
viedo, que són els seus immediats
seguidors. Afegeix que el Betis,
de divuit partits jugats, només
ha estat derrotat en tres, 1 que la
seva porta només ha encaixat 17
gols, títols que reconeix que són
suficients per a calçar-se el cam
difícil de passar-lo en la classifl
cació en les jornades que man
quen per acabar el campionat,
puix que d'aquestes n'ha de re
soldre una de difícil a les Corts,
si bé fa avinent que el Betis ha
de jugar també un partit difícil
a San Mamés amb l'Atiétic, al
qual, peró, ja va vencer en la pri
mera volta.
Acaba dient que no creu que hl
hagi cap equip que aflubd davant
del Betis amb intenció 3e perju
dicar un tercer, i afirma que
els jugadors no coneixen aques
tes coses.
Válida per al Campionat de Cat alunya (infantil) tingué loe ahle
al Saló Fermín Galán una inte ressantíssima prova "Premi Pan
taleoni", que bu presencia da per una gran multitud"
,(Foto Berd-Buyosa)
e
El Campionat d'Espanya d'hoquei doná lloc ahir a un disputadís
sim enernitre entre els semifinalistes Terrassa 1 Polo al camp del
primer, a. presenciar el qual acudí una gran gentada
SFot0 Derd-BuyoSa)
pionat, 1 que si a darrera hora la
seva bona marxa fos estroncada,
no per aixó els seus mérits deixa
rien d'ésser eflaltjdor
ReC0/2e1Z que al lyitOild U meri I
24 Marzo »I
ampo A.C. Genova ITALIA 1 ore 14,30
Preni: TRWEINA Numerata t. 7 . TUal t.. 5 - ediabTE 1- 3
qjHueeuulcsomacgf quuneaetdénetitrpsee•criataartldenialolnsssaaalt1nreucsnartcauilanradnoaee,SpaedrceGilaélapnoainvrttamei.tréLdsl:eeger"eiuCxgia'bstynaalol gpnteau
8 abril de 1935
Es ben cert que aixó del riure
va estones...
Ahir va fer vuit dies el Bar
pelona va jugar al camp de Sant
Mamés, és a dir, a la mateixa
"coya" deis lleons, que avui de
lleons ja gairebé no en tenen res...
j tot i haver portat un avantatge
de dos gols l'Athletic, el Barce
lona va guanyar finalment per
cinc gols a tres.
No cal dir que entre els juga
dors barcelonistes, allá, 1 els sim
patitzants barcelcrnistes aci, la
satisfacció era gran...
Ahir, a les Corts, canvi de de
corat: avantatge de dos gols a
favor del Barcelona, jugant con
tra el Sevilla, 1, al final, tres gols
a dos a favor deis "merengues"
sevillans...
1 d'alió de la satisfacció unani
me, res, ans al contrari, barcelo
nistes que seriosament us assegu
rayen:
aixi acabaran per
ter-nos perdre l'afició...
El partit Barcelona-Sevilla va
començar amb una puntualitat
completament "taurina". Anun
ciat per a un quart de cinc, era
exactament aquesta hora quan el
senyor Balaguer, amb aquells
"andares" que li són tan caracte
ristics i el siulet aquell de "bom
bero" que ja portava quan era
"asiduo" a la "solana" de la pia
ra de la "Maestranza", donava
enérgicament ordre que s'arren
gleressin els equips.
En fou tant de puntual per a
comenear, el senyor Balaguer, que
no va donar-li temps a l'Escolá
de lligar-se el mocador al cap.
I, és ciar, sense mocador, el xicot
perd personalitat... Es portaven
cinc o sis minuts de joc i l'Esco
la encara no havia tocat pilota.
Se n'adona a temps, peró, i al
minut d'haver-se lligat el moca
dor al cap llançava un xut feno
menal que fou fenomenalment
parat per Eizaguirre, al qual, se
Vilia fins el moll de l'os, no l'a
gafa mal desprevingut la pun
tualitat, ni al futbol ni als braus...
01,4
?Voleu ui acudit dolent, do
Dones va:
Abans de començar Pencontre
d'ahir a les Corts ens ve un i ens
diu:
—Avui a Francas no n'hi pas
saran cap.
—Ah, no? I aixó?
—Com que el xicot está de "cai
xer" a una casa de comere, co
neix molt els "sevillanos"...
Confessem que Pacudit no ens
va lar ni una espuma de gracia.
Peró a l'autor de l'acudit, aca bat el partit encara n'hi devia
ter menys, parqué els "sevillanos"
n'hi havien passat "només que
tres, al "caixer"-porter barcelo
nista.
Si no els arriba a conéixer!
fa,
Del bo, poc: aquest deu ésser
el lema de Campanal, el davan
ter centre del "Sevilla", puix que
essent C0771 és un gran jugador,
un jugador de classe extraordina
ria, la posa de relleu tant poc com
pot.
Ahir mateix aquest minyó no
va portar a cap més villa de mit
ja dotzena de jugadas, peró tan
bones, tan rabones, que valgue
ren per tres dotzenes de les d'al
tres davanters centres i tingue
ren, de més a més, la virtut de
contribuir poderosament al triomf
del seu equip.
Un amic nostre va volar saber
el per qué d'aquestes reserves de
Campanal, i u ho va preguntar
a un "sevillista":
—Lo que "paza" — aclara
aquest — e que Campanal e mu
amigo de Rafael "er" Gallo, i ézte
li dijo una vez; tú lo que debe de
iazé e prodigarte poco, i va a du
ra en er futbo lo que yo en los to
ros.
I asseguraren que Cam panal
vol jugar en el Sevilla, calb i tot.
INft.:1-
Ahir es corregué el XVIII Cam
pionat d'Espanya de marxa gran
fons.
I, davant la sorpresa general,
hi prengué part Guerau Garcia,
el qual va batre el récord d'Es
panya.
Abans de donar començ la cur
sa en passa una de bona, que, com
que té una certa gretcia, volem
explicar als nostres lectors...
Els fotógrafs reclamaren la
preséncia de l'equip del Barcelo
na per tal de retratar-lo, penó els
atletas que tilden samarreta blau
i grana, en veure Guerau Gar
cía equipat 1 a punt de prendre
part a la cursa, tot 1 que fins al
darrer moment els havia estat
dient que no correria, es negaren
resoltament a deixar-se retratar
amb ell.
En quedar sol Guerau Garcia,
cap fotograf no volgué retra
tarlo:
—Veureu, Garcia — ti deien
sol no interesseu...
Cinc hores més tard, tots els
fotógrafs corrien desesperats dar
rera de García: havia resultat
que si que interessava.
la rimbla o
Els esports
A LES CORTS
El Barce ona fou b tut pel Sevilla
per 3 gols 2
Ahir el públic de les Corts po
gué veure prácticament amb qui
na facilitat pot perdre's un par
tit que sembla guanyat. Es veu
que els jugadors del Barcelona
volgueren demostrar com havia
perdut l'Athlétic de Bilbao el diu
menge anterior, després de te
nir dos gols a favor, i el propósit
deis jugadors blau-grana reeixt
magnificament. El Barcelona va
fer exactament el mateix paper
que el diumenge anterior havia
fet l'Athlétic i en conseqüencía...
el Sevilla--com el diumenge an
terior el Barcelona — s'adjudica
merescudament la victoria.
El partit comença molt bé. El
Barcelona efectua una exhibició,
si no perfecta, molt superior a les
que 11 havlem vist darrerament.
Tot tela creure que veuriem un
gran matx i una gran exhibido
de Pequín blau-grana, que co
mença pressionant considerable
ment, donant lloc ben aviat a
qué Eizaguirre pogués demostrar
la seva classe indiscutible, espe
cialment en ocasió d'un xut for
midable d'Escola que el porter
andalús repelli amb gran encert.
Tot aixó---ens referim a l'en
cert en els rengles del Barcelo
na —no dura més enllá de vint
1-cinc minuts, durant els quals
l'equip catalá, per mitjá de Van
tolrá primer i d'Escolá després.
aconseguí dos gols formidables,
grades a la valentia de l'extrem
barcelonista el primer 1 a la gran
serenitat del davanter centre el
segon.
Dos gols a cap després de vint
1-cinc minuts de lluita era cer
tament un motiu esperançador.
Sobtadament, peró, el Sevilla
marca el seu prizter gol—ben poc
brillant, per cert,---1 a partir d'a
quell moment el Barcelona s'a
cabá per art de... no sabem qué.
S'arriba a la mítja part amb el
resultat encara favorable al Bar
celona per dos a un. Represa la
partida després del descans, hom
hauria dit que ens havien can
viat els equips. Mentre el Sevilla
jugava amb encert, el Barcelona
s'entenia menys a mesura que
avançava el partít. I Campana'
aconsegul l'empat, que acaba de
desmoralitzar — incomprensible
ment — el Barcelona. I a darrera
hora — teja estona que es pre
veia — el gol de la victoria sevi
llista marcat per portón.
Total: un altre resUltat inespe
rat. Tan inesperat com el del
diumenge anterior a Bilbao.
Arbitra bé el senyor Balaguer,
tot i que sofrí algun error de po
ca importancia. Del Barcelona,
els millors foren Vantolrá i Es
cola, 1 en els primers vint minuts
del partit, Berkessy, el (mal, per
cert, abandona el ~la de joc
moments abans d'acabar el par
tit, a causa d'una indisposició
Del Sevilla, molt bé el tercet de
fensiu. A la segona part, la da
vantera féu coses molt boniques.
Els equIps s'arrengleraren aixl:
Barcelona: Francas, Rafa, Al
coriza, Pedrol, Berkessy, Lecuo
na, Vantolrá, Raich, Escolá, Ra
mos 1 Cabanes.
Sevilla: Eizaguirre, Euskaldu
na, Deva, Alcázar, Segura, Pede,
López. Torrontegui, Campanal,
Corton i Sánchez. Ot1.
falt
A SEVILLA
Betis, 5 Espanyol, O
Sevilla, 8. — El Betis no trobá
grans dificultats en el seu partit d'a
hir contra l'Espanyol, al qual vence
per 5-0. En la quasi totalitat deis
noranta minuts, el conjunt sevillá
fou l'amo de la situació. Tot el joc
fou una continua Iluíta entre l'avant
guarda blanc-verda i el porter catalá.
El nombre de gols huria estdt encara
més gran, de no haver estat la im
ponderable tasca del portar suplent
espanyolista. Intensíssima fou l'ac
tuació de Vila. Valent en tetes les se
ves intervencions, tingué un treball
aclaparador i difícil. Aixó per un
costat, i la poc eflcaç tasca deis in
teriors sevillans al primer temps fo
ren la causa que en acabar aquests
45 rninuts el marcador assenyalés un
a zero solament, favorable als loCaLs.
Aquest gol el féu ITnamuno.
A la segona part, Unamuno fou
ajudat excellentment pels seus dos
interiors, i aixó féu que el marcador
•
gotBoiteetonam
Ic?adeead
rebaixed &n eid
doZnobee4 1
404,1516 de elkeolL
Exl~ej9-aticmvk
«qv4 otberaw~
a oammyv, 4.01
ovolief~i de 4-aed
fos mobilitzat en més ocasions. Pri
merament, i al cap de sis minuts, Ti
mimi aprofita una magnífica ocasió
creada per Rancel per a batre Vilá.
Moments després, Unamuno, en re
collir una centrada de lance', mar
ca el tercer; el quart ~olí Adolfo,
en decidir així plaza-iniciada
per Unamuno, 1 Vúltim de la tarda
l'obtingué Rancel en mollir una pi
lota que, tramesa per Unamuno,
havia topat al pal.
En aquest temps l'Espanyol, bus
cant una major efectivitat de la sa
ya Unía davantera, va fer permutar
els 'loes als dos extrema, els quals van
passar a interiors, i van ocupar les
ales Quesada i Edelmiro II.
Sobresortiren pel Batís Unamuno,
mitjos i defenses, i per l'Espanyol, so.
bre tots, el guardameta a estones,
Soler i Pérez. El clebutamt Quesada
va tenir una regular adtuació. Posa
molta voluntat en iotas les seves in
tervencions, si bé no sempre hi en
certa.
L'arbitratge del senyor Iglesias, de
licient. Aixó dona lloc a qué el públic
protestes en més duna ocasió, els
seus falls equivocats.
Betis. — Epinosa, Areso, Aedo, Pe
ral, Gómez, Lecue, Timimi, Adolfo,
Unamuno, Rancel Saro. -
Espanyol. — Vha Portabella, Pé
rez, Espada, Soler, Cos, Prat, Que
sada, 'hondo, Edelmiro II 1 Manolin.
L'ESPORT A GIRONA
La p scina-estadi
d'Olot
L'esport comença a é s se r ja
una cosa estable a les nostres co
marques; una necessitat psicológica
que s'escapa de les pecadores mans
de quatre indocumentats que la seva
máxima ambició era que "els fessin
de junta", per esdevenir un fet con
cret i real en profit de tots els ciu
tadans.
No es tracta ja d'un grapat de
minyons que en ple estiu, damunt
un terreny polsós, veritable cultiu
de tota la fauna microbiana, s'entre
tenen a fer rutilar aria pilota, des
troçant-se mútuament sota la capa
de l'esport, mentre als marges del
camp un públic heterogeni els ani
ma salvatgement en llur tasca ne
gativa. L'esport a les comarques gi
ronines comença a ésser ja una bella
realitat, i si bé encara no ha abastat
el grau de plenitud i estabilitat que
horn voldria, la ruta fressada per
una entusiastes esportiu que senten
l'esport amb tota la sinceritat que
enclou fa que hom obri el cor a l'es
perança en constatar els esdeveni
ments que van succeint-se en profit
d'un brillant futur immediat.
Fonl'any passat a Girona que s'i
naugurava una esplendiva piscina,
d'una capacitat que la c u.,a de les
méa importants de la nostra terra. Es avui a Olot, la bella ciutat del
Pura, que es troba ;n p.ena febre
constructiva d'una piscina-estadi, que
Pe: les dades que posselm será es
pléndida per tots conceptes, ultra
gaudir una garantia medica i eco
nómic, com poques entitats de Ca
talunya hagin assolit.
"La piscina grossa--extraiem de la
Memoria publicada pel Consell direc
tiu provisional—amida 3333 metres
de 'largada per 14 d'amplada, 1 té,
p(r tant, una superficie útil de
466'62 metres quadrats. A tot un cap.
fina uns senyals ben visibles, tin
drá una prud?ncial, fonclaria; a l'al
tre cap, hi haurá la profunditat má
s xima, 3 inetres, qbe es la reglamon
tária que correspon a les dimensions
del trampolí, per tal de practicar
garantldament els salta espectaculars
d'altura.
La piscina petita—segueix l'esmen
tada memória—amida 20 per 10 me
tres 1 té una superficie útil de 200
metres quadrats; la fondária será a
tot arreu més o menys uniforme
apropiada a l'estatura deis nena 1 a
la por dels aprenents i les persones
temorenques (0'80 m).
Junt a les piscinas h1 ha el solá
rium públic, de 14 per 18 metres.
El vestuari compren dos cossos.
quadrangulars. de planta baixa, de
12 per 45 metres, units en l'extrem
frontal per un altre cos, també qua
drangular i de planta baixa, inter
..:edi de 31 per 4 metres. Facana
anterior, total: 40 metres. Superfí
cie útil, total: 232 metres cúbica.
El bar-restaurant está projectat en
principi a base d'un terraplé de tots
els materials sobrants...
La pista de patins de rodes po
dria semblar-li a algU una despesa
força inútil si no avencéssim la idea
d'utilitzar-la probablement, com en
tants d'altres punta, per l'organitza
ció sardanes 1 baila a l'aire 'Hu
re. Desgraciadament, no podem ni
•11414,341*~Iraffill•••¦••••11.1111111111111,
GRANJA ROYAL
SALO DORE
Gran él& de
Crazy Boys Orchestra
Ils tes surtides de featre
De IS 12
Concerts Iodra
Programes extraordinaris
AYO
somnlar en la maquinaria frigorífi
ca per a mantenir un gruix de gel
per ala patins auténtics.
Les pistes de cross-country t cur
ses a peu o en bicicleta i el camp
d'atletisme o, de moment, de futbol,
etcétera, són tot detalls que no ne
eessiten ni grans despeses n1 grans
explicacions previas. Oportunament
s'aniran organitzant 1 urbanitzant,
perqué la idea inicial nostra és fer
de "Piscina-Estad' Olot" una enti
tat d'atraccions i d'esports de tota
mena, que ompl1 el buit que a Olot
es nota, sobretot els estius, 1 lligui
harmonitzi la cultura física 1 l'es
barjo i l'espectacle, amb l'atracció
turística i l'oferta de distribucions
adients 1 variades per tothom i per
a tothora. Fins pensem amb,els in
fanta pels quáls voldriem muntar,
ultra els seus jardins propis, unes
barques, un "carroussel" i diversos
entreteniments; totes aquellas coses
que puguin fer-los distret i agrada
ble romandre 1 passar 'largues esto
nes als nostres locals socials."
Aquesta és en síntesi l'obra que
s'está realitzant a Olot. Obra espor
tiva excellent 1 que la fa mes meri
tabla l'aferrissada campanya que
contra ella han fet dissortades ani
metes que els sembla que banyar-se
és anar contra la "moral cristiana"
aquesta "moral cristiana" qup no sa
bem mal on cornença ni on acaba,
perqué els únics exemples que en te
nim i que ens provenen d"ells" ma
teixos no són gaire edificants.
El pressupost d'aquesta obra, que
bé podríem anomenar gegantina.
está perfectament explanat i lógi
cament resolt. 130.000 pessetes.
La iniciativa particular, sota el
patronatge de l'Ajuntament, ha fet
possible portar a la realitat un pro
jacte qualificat per molts de fanta
sia irrealitzable. Que aquest exem
A VIGO
Celta, 6 - Sabadell, 1
Vigo, 8. — El Celta no va trobar
rival en l'equip sabadellenc, 1 fácil
ment sortí vencedor per l'ample mar
ga de sis gola a un.
Al cap de cinc minuta, Nolete inau
gura el marcador amb un xut des de
Iluny.
El porter catala Macip és aplau
dit en diversas intervencions.
Un córner executat per Miguel és
rematat per Gonzalo, i així s'acon
segueix el segon gol. L'avantatge
és augmentat en rematar Pirelo en
certaclament una pasada de Polo.
I encara, abans d'acabar el primer
temps, es marca un altre gol. L'obtá
Nolete en llancar un castig contra la
porta catalana.
Amb el resultat de quatre gola a
cap acaba la primera part.
Els primers a marcar en ésser re
prés el joc són eta catalana, en apro
ntar Calvet una fallada de Valcarcel.
Un cop franc executat per Miguel
és recollit per Gonzalo, i amb el cap
introdueix la pilota a la xarxa. Es
el cinqué gol. Es aplaudit Libo en
interceptar un magnífic xut de Gra
cia. I al cap de 28 minuts del segon
temps es marca el darrer gol de la
tarda, en una jugada semblant a la
que precedí el cinqué: un cop franc
executat per Miguel 1 rematat de cap
per Gonzalo.
Del Celta sobresorti la unja mit
jana 1 Gonzalo 1 Nolete. Del Saba
dell destacaren Macip. Galvany 1 els
germans Perera.
Arbitra discretament el cantábric
Simón.
i Els equips eren:
Sabadell: Macip, Morral, Blanch.
Gracia, Castillo, Galvany, Sangüesa,
Calvet, Perera II, Díaz i Perera I.
Celta: Lib. Montes, Valcárcel, Ar
mando, Vega, Pirieiro, Miguel, Gon
zalo, Nolete, Pirelo 1 Polo.
CAMPIONAT DE LLIGA
PRIMERA DIVISIO
Barcelona, 2 - Sevilla, 3.
Betis, 5 - Espanyol, O.
Madrid, 3 - R. Santander, 2.
Valencia, 2 • Ath. Madrid, O.
Donóstia, 3 - Oviedo, 5.
Arenas, O . Ath de Bilbao. 1.
Classifieació
Betis 19 14 2 3 36 17 30
Madrid 19 14 1 4 52 28 29
Oviedo 19 11 1 7 52 39 23
A. Bilbao 19 9 2 8 51 35 20
Barcelona 19 7 5 7 46 41 19
A. Madrid 19 7 5 7 32 36 19
Sevilla 19 9 1 9 40 34 19
Valencia 19 9 0 10 35 41 18
Espanyol 19 7 2 10 38 51 16
Racing 19 6 3 10 34 38 15
Donóstia 19 5 1 13 25 52 11
Arenas 19 3 3 13 16 45 9
partits per al diumenge vinent
Sevilla - Arenas.
Ato. Bilbao - Betis.
Madrid-Valencia.
Espanyol - Donóstia.
Racing Santander - Barcelona.
Oviedo - Athletic de Madrid.
A CASTELLO
Sport de la Pana, O - G.ranollers,1
Castelló, 8.—Diumenge es de- Vais, Rovira, Sala, Torres, Lluc,
mostrá d'una manera clara com Garín, Garreta, Rubies 1 Guix.
"Vició futbolística a Castelló es- Esport: Marsá, Alba, Estrada,
ta morta. Al partit d'ahir acudí Muntanyés, Marrín, Bono, Arró
un públic molt escás, convençut niz, PeOarroya, Moya, Felip i Mar
que succeiria el que passá, o si- tinez.
gui, el fracs de l'equip local.
L'encontre era de la fase pre
paratoria de la Copa d'Espanya
1 es resolgué a favor del Grano
llers per quatre gols a cap. L'Es
port de la Plana jugó, molt mala
ment, pero el Granollers demos
tra ésser un equip molt fluix.
D'haver tingut una potencia su
perior hauria aconseguit u n
triomf sorollós.
A la primera part, un xut de
Rubias se 11 escapa de les mans al
portee local 1 fou el primer gol.
A la segona part, va ésser
anullat un gol, ínjustament, al
Castelló, 1 els catalans n'aconse
guiren tres més per Garreta. A MOLLET
Arbitra, molt malament, Duce.
Granollers: Casanoves, Lladó,
CAMPIONAT
COPA D'ESPANYA
Corunya, 1 U. Vigo O.
Júpiter, 4 - Güecho, O.
La Plana, O - Granollers, 4.
Rec. Granada, 1 S. Jerez, 1.
R. Ferrol - U. E. Ferroviaria
(suspés).
Classíficació
Corunya 1 1 0 0 1 0 2
Júpiter 1 1 0 0 4 0 2
Granollers 1 1 0 0 4 0 2
R. Granada 1 0 1 0 1 1 1
S. Jerez 1 0 1 0 1 1 1
R. Ferrol 0 0 0 0 0 0 0
Ferroviaria O O O O O O O
CAMPIONAT DE LLIGA
SEGONA DIVISIO
Celta, 6 - Sabadell, 1.
Hércules, 3 - Osasuna, O.
Valladolid, 4 - Múrcia, 2.
Classificació
Hércules 7 4 2 1 18 7 10
Celta 7 5 O 2 16 13 10
Osasuna 7 4 1 211 9 9
Murcia 7 3 1 3 910 7
Sabadell '7 2 0 5 716 4
Valladolid 7 1 0 6 9 15 2
pie trobi ressó per tetes les comar
aues gironines 1 cada ciutat 1 vila
de la terca gironina sia un baluard
de cultura física a profit de la re
generació de la raça.
LLUIS BOTA I VILLA
Presó de Girona.
S. C. Anoia, O
s. C. Mollet,
Sota les ordres de Pequera
s'han arrenglerat els equips aixl:
Llop, Marrugat, Casanoves, Ro
vira, Ferrer, Oliver, Romeu, Tena,
Miró, Esteva 1 Ferrer, per l'Anota,
1 Montferrer, Peiró, 1Viarrugat,
Requena, Salanguera, Sano, Eu
genio, Gonzalvo, Pujol, Hernán
dez 1 Soler, pel S. C. M011et.
Durant la primera part Soler,
Pujol 1 Hernández han marcat
pel Mollet, 1 a la segona, Hernán
dez, Pujol 1 Eugenio han fet que
el marcador es posés a 6, assolint
així Una victoria merescuda, ja
que en el transcurs d'ambdues
parts sempre el Mollet ha estat
el millor equip del camp. S'han
destacat Salanguera 1 Soler; els
altres, tots molt bé.
L'arbitratge, si bé sense grana
dificultats, ha estat encertat. —
Corresponsal.
?Coneixeu aquesta marca 9
"r‘
I ille 111 \- 4
>
.1e
\\\
4
'•//
1'
Proveu-la. Demaneu Cho
colata Familiar Kohler,
popular o superior, vaini
lla o canyella, i us con
vencereu de seguida del
seu gust exquisit, del seu
aroma deliciós i de com
és d'alimentós.
10
^amaba
llg-19111
••••• '‚4
Fortunat Ortega conservit el seu títol. — Miller també posit
k. o. a Micó. — Els amateurs. — Dimecres, la revenja
Fenoy-Tuset
Fortunat Ortega conserva amb facilitat el
seu titol de campió d'Espanya dels mosques.
Soro, l'adversarí que li fou acarat dimecres, no
es mostrá en cap moment un púgil amb merei
xements suficients per a ostentar la suprema
cía de la categoría. Queda demostrat que aque
lla deficient actuació del campló a l'Iris, da
vant el mateix adversari, havia estat un mal
moment d'Ortega. A més, aquell dia Soro no
fela pas el pes, en el sentit reglamentar! de la
paraula. Dimecres. que es velé precisat a no
sobrepujar el límit deis mosques, el seu rendí
Ment no pogué pas comparar-se al del dia del
primer combat. I és que Soro és un gall 1 el seu
máxim rendíment l'ha de donar dintre aques
ORTEGA ta categoria.
Congratulem-nos que Ortega hagi conser
vat el seu Mol. A part que dimecres tingué una actuació ben remar
cable, segueix essent l'home més destacat 1 més regular clintre els
pesvs mosca. I és lógic, per tant, que sigui el campió.
• • *
Dues ratnes només per a parlar de Miller 1 Mico. També l'ex
Campi? d'Espanya deis lleugers ha estat posat k. o. pel campió del
món deis plomes. Ens pensávem que Josep Mico hauría fet més ho
nor al prestigi que s'ha guanyat en els rings de París.
A qui toca, ara?
e
• • •
Seguiren, dissabte, a l'Iris, els campionats amateurs, amb el ma
teix pie de sempre, amb el mateix apassionament 1 amb més emoció,
ja que entre els pesos lleugers hi havia homes de punch. Set deis com
bats disputats es van acabar abans del limit.
I a propósit dels amateurs, havent-se suspés l'excursló de l'equip
de Romania, que havía de lluítar amb una selecció espanyola el dia
13 a Sant Sebastiá, aquest conjunt d'amateurs espanyols es concen
traran a Barcelona per a iniciar la seva anunciada tournée pel sud de
França. Aprofitant llur estada a la nostra ciutat, es diu si dissabte
participaran en una reunió a l'Olympia. En els moments que escri
vim aquesta crónica no hi ha res en concret, peró.
4, • •
Dimecres, al Nou Món, tindrá lloc la revenja Tuset-Fenoy. Els
que recorden el magnific combat que ens oferiren ambdós púgils el
dia del Miller-Torres no es deixaran pas perdre aquesta revenja.
En el matebt programa — que l'empresa anuncia a preus popu
lars — figuren els combats Pradas-Ferrándiz 1 Bosch-Tarré.
QUENSBERRY
Figures
Irifol, el espié
Entre la confusió de valors espor
tius que continuament es relleven
en ractualitat de les págines espor
tives deis diaris, el nom de Francesc
Grífol apareix de manera intermi
tent. No amb la regularitat que apa
reixia mis anys enrera, pero sí el
suficient per assabentar al gran pú
blic de resport que Francesc Grífol
no es resigna a l'obscuritat de l'ab
1eta en decadencia.
Potser la gran majorta d'aficionats
a la boxa sba oblidat de qui fou
campió de Catalunya del pes lleu
ger rany 1931. Pero els que tenen
znembria es recordaran segura.ment
Boxa al NouMón
Demá-passat, dimecres, nit, 10'15
L'esperada revenja
TUSET
contra
FENOlf
els combata
PRADAS - FERRANDIZ
1
BOSCH - TARRE
Entrada general: 1'50 PTES.
yero". Sempre és ehl el primer de sa
ludar, 1 somrient us estreny la má
o us dona cops a respatlla tot ex
plicant-vos alguna facecia o fent-vos
algun truc deis que ell sempre té
preparats. Com tots els hornes extra
ordináriament torta, amaga sota la
de l'entrada de cavan s'elija que féu
Grifol als rings de combat En poc
temps a-conseguí un rápida populari
tat. Amenitzava els seus combata
amb acrobácies 1 exhibia una formi
dable musculatura de centurió roma.
Quan acabava un combat es despe
dia del públic amb un salt mortal
impecable. Els puritants d'aixb en
deien "paveria", peró els que conei
xien Grifol sabien que aquestes de
mostracions eren congénites amb la
seva concepció de l'esport.
Quan el seu nom figurava en els
cartells, es mobilitzava una conside
rable massa d'aficionats. De Bada
lona, d'on és fill, el dia que comba
tia tata la joventut venia a Barcelo
na a veure qué tela Grífol. Més ben
dit, "Paco". Perqué a Badalona
no hi ha ningú que l'anomeni Fran
cese o GrifoL Li diuen "Paco". Si
algú el cridés per Francesc, Grifo!
no es creuria alludit, tan habitual
está al nom de "Paco".
La seva popularitat a Badalona és
tan gran com quan era campió de
Catalunya de boxa. La quitxalla el
té per ídol. Quan passa per un car
rer, si hi ha dos marrecs aplegats,
se'l miren de cap a peus. Invariable
ment un diu a l'altre:
—Has vist "Paco"?
1 quan en s'ha allunyat, parlen
deis seus bíceps, de l'amplada de la
seva espatlla, deis seus salta, i en els
ulls del manees s'endevina el desig
guau siguin grans.
A desgrat d'aquesta popularitat,
Francesc Grifol no és vanitós ni "pa
4.~...•¦¦¦¦....1,¦-•¦•¦•¦¦•¦,nw¦-¦.
corpora una ingenuitat infantal que
es trasllueix en toles les seves ao
cion.s.
• • •
La seva retirada de la boxa, arran
de l'últim comba*, que va celebrar
amb Sans, fou tan sorollosa com la
seva primera irrupció al ring. En
aquest combat hi hagué un k. o. sin
gular; motiu d'infinites discussions.
Després d'unes represes en les quals
no s'endevin el futur guanyador.
Sans plaçá, un bon directe i Grífol
caigué exánime sobre la lona. L'ar
bitre comptava. Grifol a terra, on es
movia... set... vuit... nou... deu.
"Out!" GrIfol havia estat vençut per
k. o. Pero l'astorament fou enorme
quan després de comptar l'arbitre i
pronunciar el "fora de combat",
Grifol s'aixeca i obsequié la multitud
amb el seu clássic salt mortal.
Les veus de "xiqué" omplien la
sala. No es comprenia que un home
que acabava d'ésser batut per k. o.
tingués cama pei- a ter un salt mor
tal... El per qué van succeir les coses
d'aquesta forma, no s'ha sabut mal
concretament. Una digueren que per
diferencies amb el seu manager, els
altres que era "combina", pero Gri
fol amb el "xiqué" ni hi guanyava
res, i ho va demostrar anunciant la
seva retirada de la boxa. Peró les
Jara mbla _
8 abril de 1935
Els esports
plomes periodistiques encara tingue
ren terna per a una bona tempo
rada...
Després de la seva retirada, no
deixá de fer esport. Prová el rugby,
peró no el satisfeia. El seu esperit
de lluitador l'atreia amb força &Lira
vegada al ring. I com la boxa havia
perdut per a eh l tot atractiu, es
dedica a la Iluita greco-romana. Les
seves condicions físiques s'adeien
mes amb la Iluita que amb la boxa.
I un bon dia els diaria portaven la
noticia de qué Francesc Grífol sha
vía adjudicat el titol de campió de
Catalunya de lluita. Campió de boxa
i campió de "greco"! Grífol estava
sa tisfet.
• • •
Feia temps que els diaris no s'ocu
payen d'ell. Després del campionat
de Inútil., no hi havia ocasió de ce
lebrar gratis combats. Quan menys
ho esperavem veiérem el nom de Gri
fol altra vegada al cartell de l'O
lympia.
Hl havia una vetllada d'aquest joc
brutal, genuinament "made in U.
S. A.". anomenat "catch as catch
can". Grifo! sortia no res menys que
amb el campió de França. Sense els
trucs i coneixements d'aouests Ilui
tadors estava en franca inferioritat,
pero "Paco" no és deis primmirats
amb aquestes coses, i el dia del com
bat aguanta a peu ferm les estopa
des del campió de França. Va ésser
una Iluita emecionant; quan sembla
va que Grífel s'havia d'emportar la
victoria, es lesiona en un peu i es
va veure obligat a abandonar. A
desgrat d'aixó. el manager" de l'or
ganització 11 féu proposicions per a
anarse'n amb ella al Torneig del Gire
Pric,e de Madrid. I Grífol, sense cap
mena de manies, marx amb la
"troupe".
Els diaris de Madrid han fet graos
elogis de les seves actuacions en el
torneig. Ha constituit la gran reve
lacio. Ara que el Torneig s'ha aca
bat, Grifol ocupa definitivament el
quart lloc en la classificació final,
entre 14 concursants. Un crític ha
dit d'ell: "con coraje de búfalo, de
una guante soberbio, que sufre sin
rechistar las más violentas acometi
das, como puede se va cargando a
sus adversarios"
Realment és una verítable gesta
la de GrIfol. Aconseguir un quart
lloc davant els millors lluitadors de
"catch" d'Europa, és una bona "per
formance".
Perb per GrIfol t,ot no han estat
fiors 1 violes. Vam tenir la sont de
rebre una Iletra seva quan el tor
neig estava en el seu període álgid,
en la qual, després d'explicar-nos in
cidéncies deis combats acabava
dient: "Aixo és una cosa molt se
riosa. Molt més del que la gent es
pensa. Ja porto fets nou combats,
pero, creu-me, d'aquells que es diuen
SASTRERIA
F. Vehils Vidal
Direcció: M. PELL10ER
REBUDES LES MES EXTENSES COL:LECCIONS
DE PANYERIA PAIS I ESTRANGER
7, PLACA DE LA UNIVERSITAT, 7
Visiteu l'ST.AND 151
EXPOSICIO DE L'ART DEL VESTIR
per la vida o per la mort. Si em veles
sis no cm coneixeries. Tino el cos
pie d'esgarrapades; ja //l'han fet
dues operacions a les orelles 1 el meu
genoll sembla el d'una nina. No vall
saber mai ame qui he de lluitar el
próxim combat. perqué si l'un és fort
l'altre encara ho és més. De totes
maneres, com a bon catalá no m'es
panto mal 1 quan sóc dalt del ring
faig tot el que puc.
Com es pot veure aixo del "caten"
no és cosa de broma. Está generalit
zadada l'opinió que en aquests cona
bats hl ha "tongo". Potser sí, potser
no, peró en tot cas GrIfol en la seva
lletra, dóna fe de la "finor" amb
qué procedeixen per a ter creure al
públic que s'estan barallant.
• • •
Fa uns dies vam trobar un bada
loní que ens va dir que preparaven
a "Paco" una rebuda apoteósica. Es
tractava d'anar-lo a rebre a l'es
tacto per portar-lo a casa seva sense
que toques amb els peus a terra. No
sabem si a hores d'ara ja ha arri
bat, peró de tetes maneres creiem
que no trigará gaire. Grifol, sempi
tern amic de la platja 1 de la mar,
no pot estar melts dies fora del ve
ritable "ring" de la seva vida que
és Badalona 1 aviat, a l'estiu, a l'hora
que els raigs de sol cauen amb més
força, Francesc Grífol, estirat a la
sorra, sentirá segurament com ana
veu amiga el crida: "Paaac0000..."
SALVADOR COSTA
1115PORT
I LI Doria }lo
Club femeni
i d'Esports
El Club Femeni i d'E,sports, regit
per una Junta nova, reprén la vo
lada. Les dirigents treballen amb
gran activitat.
Ha rea,paregut el portantveu del
Club, suspés durant una quanta me
sos. Sobri11 de bon gust, dirigit in
telligentm,ent, Inicia uns articles de
consells esportives, molt inte
ressants; atacó realment és una cosa
que tela ,alta. Per exemple, comen
ça per a,..iriStruir les jugadores de
básquet sobre els exercicis gin-más
tics que els són indispensables, i els
en fa un programa:
"Variant el ritme d'execució: fie
xions 1 extensions deis membres in
feriors; exercicis de carnes en diver
sas direccions; saltirons lleugers;
moviments de braços en cercle; le
xions, torslons. rotacions del trono;
moviments per enfortir els muscles
abdominals (estirades a terra, sobre
l'esquena 1 sobre el ventre). Educa
ció de la respirado."
• • •
El programa d'actuacions que pre
senta el Club a les seves associades,
per ala mesos d'abril i maig, és oen
interessan t. •
Anuncia tots aquests fletes:
Concurs social de tenis, que va
començar ahir, a les pistes del car
rer de Balmes. Proves: individual
(handicap) 1 individual (campio
nat).
Básquet. —Partit contra un club
gironí. a Girona, el mes de maig.
Gimnástica. —Començará el dia 15
rorganitza,ció de l'equip que ha pren
dre part a la Segona Festa Federal
Gimnástica. organitzada per la Fe
deració Catalana, que tindrá lloc el
dia 2 de juny.
Excursionisme. —Dies 21 1 22 da
bril, campament a les Guilleries.
Dia 12 de maig, excursió a la Mo
rella.
Daines.— Dia 28 d'abril, excursió
a Santa Creu d'Olorde.
Una altra de les coses indispensa
bles en un Club esportiu, més encara
si és femení, és la de la revisió mé
dica. AiNcó també ho ha inaugurat
la nova Directiva del Club Femení
i d'Esports: des de primera d'abril.
hi ha obert un dispensan a cárrec
de la doctora Rosa Ferrer.
S'ha publicat l'horarl deis entre
naments. A les nostres lector s sb
cies del Club Femení els interessará
trobar-lo en aquesta Secció:
Atletisme.— A l'Estad! de Mont
juk. Dimarts 1 dijous, de set a dos
quarts de nou del mati. Dirigits per
la Federació Catalana d'Atletisme.
Basquee—Al camp del earrer de
Balmes. Divendres, de set a dos
quarts de nou mati; diumenge,
deu del mati. Entrenador, senyor
Sust.
Esgrima. —Al local social. Dilluns
i divendres, de dos quarts de vuit a
dos quarts de nou del vesre. Entre
nadora, senyoreta Palau.
Gimnástica.— Al local social. Ca
da dia, de dos quarts de vuit a dos
quarts de nou del vespre. Professor,
senyor Calvó.
Hoquei. — Al camp de la Bordeta.
Dimecres, de set a dos quarts de nou
del matí. Entrenador, senyor Vila.
Natació.—A la piscina del Club.
Dilluns i dimecres, de set a dos
quarts de nou del vespre; dívendres,
de set a vuit del matí. Entrenador,
senyor Jiménez.
Tenis.—A les pistes del carrer de
Balmes. Dimarts, de dos quart,s de
vuit a dos quarts de nou del matí;
dis.sabtes, de dos variz de quatre a
ti
Companyia d'Assegurances contra accidents
ha llançat la seva nava pellissa d'atomóbils amb
GARANTIA II:LIMITADA
que pot contractar-se, com a complementária, encara que es tingui esti
pulada l'asseguranga normal amb una altra entitat,
A RISC
GARANTIA ILL:MITADA
aquesta pólissa posa l'automobilista a cobert de tota responsabilitat,
en cas d'accident, sigui quina sigui la seva importáncia.
LA
és la primera Companyia que ha implantat aquesta assegurança a Fran
ca, i la primera que, fins a la data, la practica a Espanya.
La prma és excessivament módica, i representa
una de-pesa inst nificant
RGENT 9E1ERAL A
Andreu de Hila
Cort Cata'anes, 612, ha xos Teléfon 11742
Q
Q.
_:~~444-4-44-~mwt31-411-évioraviré~~~ninamtmmirn"
t
RASPAIL
CASA FUNDADA L'ANY 1880
PARTICIPA AL PUBLIC
QUE HA INAUGURAT EL SEU
NOU ESTABLIMENT A
Poriaferrissa,
Exhibició de les més altes creacions en
Calçats : Preus económics
sis de la tarda. Entrenador, senyor
Ruíz.
Rítmica 1 Plástica.— Curs supe
rior; dijous, de dos quarts de vuit
a dos quarts de nou del matí. Pri
mer curs; dijous, de dos quarts de
vuit a dos quarts de nou del vespre.
Prefessora, senyoreta Garí.
Daines.— Natació, a la piscina del
Club, dilluns i dimecres, de set a dos
quarts de nou del vespre, i divendres,
de set a vuit del matí; entrenador,
senyor Jiménez. Cançons amb ges
tos, ballets catalana 1 interpretacions
plástiques, dijous, de dos quarts de
set a dos quarts de vuit del vespre;
professora, senyoreta Garí.
Banys de mar. —L'establiment a
Badalona és obert cada dia durant
tot l'any.
El senyor Eusebi Ferrer, figura
eminent del cinema amateur, ha im
pressionat una pellícula, titulada
"La dona í els esports", que presenta
tots els aspectes de la vida del nostre
Club barceloni. Aquest film ha ob
tingut el primer lloc com a film es
portiu en el Concurs de Cinema
Amateur 1934-1935.
L'artista cineasta ha fet honor a
les dones esportives.
ROMANI
DE GRANOLLERS
BOXA
II vetllada oficial del Club °limpie
de Granollers
Dimarts passat el Club Olímpic de
Granollers va presentar-nos la sego
na vetllada oficial, que per cert cons
tituí un nou exit per la novella en
titat esportiva granollerina.
Els que hl assistírem poguérem
observar els avenços que fan els
boxadors locals sota l'experta direc
ció del professor Josep Teixidor (Ka.
maloff).
I en aquesta vetllada, com en la
primera, hom pagué constatar la
bona disposició deis organitzadors a
preparar els programes, que, val a
dir-ho, un 1 altre han resultat com
plets 1 interessantíssims, com en són
una prova els aplaudiments que els
assistents prodigaren ala comba
lenta.
En la darrera vetllada hi partici
paren tan sola lluitadors amateurs,
i d'ells sis de Granollers. donant-se
el cas que correspongué la victoria
a cinc.
L'únic vençut fou Aranda, si bé
el fall considerem que fou equivo
cat puix que en darrer cas un matx
nul hauria estat just.
Els re,sultats foren els següents:
Serra, de Cardedeu; lila, de Gra
nollers, pes welter. Guanyador: lila.
Edo, del C. O. Granollers; Martí
nez, de Mataró, pes mitjá La victb
ria fod per al primer.
Jacques, del C. O. .-Iranoiler13; Ri
bell, de Mataró, pes welter. Vence
dor el granollerí per abandonament
de Ribell al quart round.
Aranda, del C. O. Granellers; San
tamaria, del Barcelona B. C., pes
ploma. La victoria fou donada al se
gon hijustament.
Simón, del C. O. Granollers; Ló
pez, del B. B. C., pes gall. Simon
s'endugué el triornf.
Casasses, del C. O. Granoliers;
Mata, del B. B. C., pes ploma. El
triomf se l'emportá sense div,ussió
Casasses, el qual efectué, un gran
c,ombat, tot i que topa amb la gran
resistencia 1 duresa del seu contrin
cant
El petit Rosset féu una exhibició
d'ombra 1 cerda, 1 acom.panyat de la
nena A. Teixidor, realitzaren una
demostració de cultura física.
El nombrós públic sortí satisfet de
la vetllada.
• • 4,
Al camp del Granollers es juga
ren ahir a la tarda dos partits amis
tosos 1 ambdós foren guanyats
granollerins.
Els infantils del Granollers obtin
gueren un esplendoros trionif i ei
resultat és prou eloqüent per a de
mostrar la superioritat que durant
l'encontre exerciren damunt els seus
adversaris.
El reserva granollerl també acon
seguí la victória, peró aquesta fou
costosa. pubc que els forasters es
defensaren extraordináriament, i
fina en alguns moments posaren en
dificultat els locals.
COPA ESPANYA
O. S. C. La Plana, 0- Granollers, 4
La participació del Granollers a
la "Copa Espanya" ha despertat a
la nostra ciutat un gran entusiasme
i eh resultat del primer partit en que
ha pres part l'equip granollerí era
esperat amb gran expectació.
Davant el local social (La Unió
Liberal) del Club s'hi aplegá ahir
al vesupre una orossa gentada, fretu
rosa de saber el resultat de Casto
11ó, i en rebre's la primera noticia
de quatre a zero favorable al Gra
nollers, esclata una xardorosa 'ma
di:5, seguida de favorables comen
tarla per l'equip granollerí.
Més tard, quan s'ha confirmat eJ
resultat, l'animació fou encara aug
mentada, fent-se tota mena de CA3-
mentaris del magnífic triomf obtin
gut pel Granollers, que en aquesta
jornada ha estat l'únic equip catalá
que ha guanyat en tenreny centran.
A la nostra ciutat hi ha una gran
expectació davant
la
victoria asso
lida pels seas represen i bola
espera amb interés la revenja ámb
el S. C. La Plana, el qual és de
re qquuee será eliminat d'aquesta com
petició espanyola.
EgaItyte, leariffl ."2-€1
-Wa comarcar
—?Coneixes el resultat del Gra
eó?ro a favor del
—No.
nollers a
a zero a favor deis
—Quatre
granollerins 1 el més gran és que
ha estat l'únie equip catalá que
ha guanyat fora de la nostra
comprenc perqué se 11 han
terArraa.
per a par
ticipar
tants entrebancs
a la Copa Espanya.
"
A Sants, per al partit Sants
Terrassa, van fer la propaganda
dient que l'equip que sortís gua.
nyador del terreny del carrer de
Galileo aniria a la Copa Espanya
1 jugaria el primer partit a Cas
telló.
Perb el Sants es descuida de
dir que aixó era possible si el
Granollers perdia a Mataré amb
l'Iluro.
Per aixó, després de l'esclatant
victória deis nois de Santa, a la
industriosa barriada barcelonina
semblá festa major, fins que sa
beren que el Granollers havia
guanyat.
?No hauria estat millor dir que
per anar a la Copa Espanya, des
prés de guanyar el Sants, el Gra
nollers hauria d'ésser vençut?
D'aquesta manera no s'haurla
donat una alegria precipitada als
que abans d'hora ja velen el Sants
a Castelló.
119~-st¦
El "Mundo Deportivo" del di
Iluns passat, en els comentaris
deis partits de Primera Catego
ría "B", deja que hi havia "con
flicto en puerta", degut a la vic
toria del Sants 1 del Granollers,
que els deixava empatats per al
primer loc.
"No sabemos quién participari
en la Copa Espana", afegia el dia
ri groc deis esports.
Aixó féu esparverar els aficio
nats granollerins 1 per a tran
quillitzar-los hl hagué necessitat
d'exposar a la vista del públic una
reproduccló deis articles 107 de
la Federació Catalana 1 288 de
la Federació Espanyola de Fut
bol.
Pero encara hl havien dubto
sos, perqué passen tantes coses a
la Federació... que per poc els do
nen la raó.
A HORTA
Horta, 1 - Sants, 2
En aquest partit l'equip vis!"
cosa interessant per a ell: ju
tant, el Santa, hi jugava alguna
r a
Per
contra, l'Horta, ja classifleat amb
els seus divuit punts i sense Pus"
sibilitats per al títol, relativa
que sí hagués pogut obtenir la
pot ésser. rt aql
hi hagué una superioritat mani'
rElp mar
cado
en Sala poc després,
prime
en Brió, deis locals, 1 obtingué
A la segona part tingué
ta vint minuts bons de joc que no
en golunes
des per ésser alts, altres per pa
rar-los el porter i altres per anar
al pal. Aixd descoratjá un 'de als
hortencs 1, per contra, el Sants
es va créixer, arribant a imPo
sar el seu,joc que 11 promogué el
gol de la victória, aconseguit Per
Bonell d'un magnífic 1 fort
_
Pérel, en
regular, arrenglerant-se els
Horta: Banús, Sancho, Folgile
ra, Solanes, Gimeno, Ribo, Gar"
nacho. Brió, Ballester Pi 1 Bar"
net.
Sants: Puente, Campanyá. Ma"
nell, Amposta, SOlá, BOrráS 1 Iglé' ranges, Barceló, Folch, Crelx,
-