Rambla, La (1931-1935). Núm. 295 (8 abr. 1935)

              1
1
a
1
ir
ier
ué
/O,
est
Dr
nO
elS
)a
lar
als
ras
el
per
nt,
ea,
elS
ir
ir
[a
30-
lée
aSril 'de 1935 s , a-r-attrota ir
-71
OTO
.7AVI
eroxiáru_tica
e
Nasal del doctor hoy
La secció de Serveis d'Aeronáutica
de l'Aeri Club de Catalunya inaugura
una tanda de conferencies sobre te
mes rela,cionats amb l'Aeronáutica.
La primera d'aquestes fou donada
a la sala de sessions de l'Associació
d'Enginyers, pel Doctor Azoy, de l'In.s
titut d'Orientad() Professional.
La persona del Dr. Azoy és a bas
tament coneguda deis aviadora ca
talana. El Dr. Azoy, des de fa més
de nou anys, participa de la vida ae
ronáutica dels nostres pilota i adqui
reía profunda coneixements en la psi
cotecnica deis aviadora.
El tema de la seva conferencia era
l'entrenament deis pilota a les dl
verses especialitats aeronautiques.
Tots els pilota no tenen les mate1-
xes aptituds, 1 cal fer-ne una selec
ció. Mentre els uns poden ésser ex
cellents pilota de turisme, d'altres
sán més aptes per a efectuar vota
acrobática 1 servir l'arma de caça,
mentre que alguna podran dedicar
se a l'aeronáutica de tran.sport so
bre unes regulara.
De totes maneres, l'heme pot adap_
tar-se a les condiciona noves de vida
que el volar representa, sempre que
es fui l'entrenament adequat.
Abans es creta que Un pilot havla
d'ésser sobretot un home valent,
per tal de provar la seva valentia,
hoM el sotmetia a provea com, per
exemple, disparar petards prop seu,
i d'altres per l'estil, que cap relació
no tenien amb la vida aeronáutica.
La psicotécnica ha fet els seus pro
gressos. Avui s'estudia l'adaptabilitat
deis individus ala rápida canvis de
pressió atmosférica, combinata amb
els canvis de temperatura 1 de com
posició de l'aire, com correspon als
vols de gran alláría. També s'estudia
l'efecte que la força centrífuga pro
duelx al cos del pilot en els virat
ges rnolt tancats.
La navegació per l'estratosfera és de
molt d'interés, i per fer-la práctica els
técnica aeronáutica necessiten la col
laboracló deis fisiblegs. Tata els pi
lota que es dediquen ala vols estra
tosférics són preparats pels fistólegs.
Aquest és el cas de Donati, Lemoine 1
Willy Post. L'organlsme s'adapta mi
flor ala canvis lenta; la velocitat as
censional dels avions moderna neces
siten del pilot una preparació; s'en
tén aixó, naturalment, per ala avions
de récord o de cala 1 per a allá/des
superiora ala einc-nal metres. També
és el mateix referent ala descensos,
sinó que en els descensos l'adaptabi
litat és més dificil.
El Doctor Azoy parla tot seguit deis
trastorns que produeix la força cen
trífuga desenrotllada pela viratges
tancats, en el cor. els pulmons, l'es
tómac 1 els canals semicirculars deis
aviadora. També una posició anor
mal pot retardar o entinar els movi
menta voluntaria: exemple, el cas de
paraxutistes que no han obert el pa
racaigudes.
Pilota que tot 1 tenint defectes, són
bons aviadora, perqué tenen qualitats
que els compensen.
De dos pilota físicament idéntica,
l'un pot ésser fi 1 l'altre matusser.
Per qué? Aquesta és la incógnita que
els fisiólegs s'esforcen a descobtir.
El Dr. Azoy, que té llarga expe
riencia en aquesta mena d'estudia,
considera que els pilota de més de
25 anys tenen les qualitats especials
més desenrotllades, grades a una
llarga preparació.
Les practiques de paracaigudes són
necessaries per a l'augment de con
fiança que donen als navegants de
l'aire.
El Dr. Azoy acaba la seva con
ferencia donant les grácies ala pilota
catalana per la bona voluntat que
sempre han tingut envera els seus
estudia psicotécnics, 1 els prega que
continuin d'aquesta manera.
L'auditori gairebé compost en to
talitat per aviadora de motor 1 de
vol a vela, regraciá amb aplaudiments
l'interessant conferencia.
A. A.
• • •
VIATGE DE QUATRE PILOTS
CATALANS
Quatre pilota catalana — Cera, Car
reres, Camarassa 1 Bigorra — a bord
del "Stinson", propietat del primer,
han efectuat un viatge de més de
tres-mil cinc cents quilennetres per la
Península. Van aterrar a Madrid, Va
lencia, Alacant, Sevilla, Castelló
Barcelona. Foren molt ben rebuts
per l'Aero Club de Sevilla, que els
oferi un sopar.
Se.ns ha dit que aquest vlatge con
siteix en un entrenament per a un
vol de molta més envergadura.
?Es tracta, potser, de la Volta a
Espanya en un dia?
• • •
EL "POU DU CIEL" DE CERVERA
Els senyora Ermengol, Gámez,
Grau 1 Bonjoch, de Cervera, acaben
un "Pou du del". Invitats per ella,
quatre pilota de l'Aero Club de Cata
lunya anaren a veure aquesta cons
truució. Amb tal ocasió, Foyé dona
una conferencia al teatre Principal
d'aquella vila. Explica per qué i com
ha estat creat aquest tipus d'avió.
El teatre era pie de persones que
donaven provea del més viu interés.
• • •
ELS "POU" A CATALUNYA
Es una veritable febre constructiva.
Per ara sabem que es construeixen:
dos "Pou" a Sabadell; un a Sitges;
un a Cervera; un a Mataró; un a
Badalona, i quatre a Barcelona. A An
glaterra s'ha constituít el "Pou Club".
Aci potser será un dia necessari re
unir tots aquests constructora en un
aplec per a tractar d'afers relacionats
amb aquesta aviació nova.
Qué en penseu?
MOTOCICLISME
STADIUM MOTO CLUB HONORA
ELS SEUS CORREDORS
Diumenge, al migdia, Stadium Mo
to Club oferí un vermut d'honor ala
setas socia Jaume Not i Francesc Pu
chades, per la brillant cursa que van
efectuar el diumenge anterior, en «a
sió del Gran Premi Amateur que,
com saben els nostres lectora, fou
disputat sobre el circuit de Sant
Quirze Safa ja.
Distribuidors :
Nc'
AUTOMOBILISME
LA VII EXPOSICIO INTERNACIO
NAL DE L'AUTOMOBIL
Han començat d'arribar a Barce
lona cotxes, xassis, camions i mo
tors destinats a la propera Exposició
Internacional de l'Automóbil. Dotze
nacions prenen part en aquesta Ex
posició.
La indústría nacional hi estará
dignament representada.
Se'ns ha dit que hi haure un exem
plar de la célebre automotriu ano
menada "La Micheline".
Un nou cotxe catalá: el "Nacional
Sitges" tindrá el seu estand; és un
cotxe de vuit cavalls.
Encara que no és del tot segur,
és molt probable que M. Cambell tra
metra el seu famós bólid: el "Blue
Bird", que darrerament conquerí la
marca mundial de velocitat a la
platja de Daytona.
VII Exposició Internacio
nal de l'Automóbil
Pot considerar-se acabada l'orga
nitzach5 de la propera Exposició In
ternacional de l'Automóbil en la seva
primera part, ja que deis cinc-cents
escaig d'estands de qué constará,
queden únicament disponibles, a ho
res d'ara , mitja dotzena, destinats
exclusivament a accessoris.
S'empren ara a marxes forçades les
obres de repintar les parets inte
riors i columnes del Palau número 2,
1 a tal objecte han començat ja llur
tasca pintors, fusters i estorers. Es
construeixen quatre grans rampes
per tal que puguin ascendir els ca
mión% 1 antobusos de grana dimen
sions i voluminós pes. Es collocaran a
Carrer Valéncia, 295
BARGEL0NA
cada stand les corresponents pancar
tes pintats els noms amb pintura ver
mella, molt viva, sobre fons color
alumini, que resultaran d'un aspecte
elegant.
Per la Comissaria general de l'Ex
posició es disposara l'ordre d'entrada
deis camions i autocars, a fi de fa
cilitar les operacions de llur cono
cacto.
Tots els estands esteran tancats
per pilastres i barres color alumini.
Agustí Sancho, vencedor en
el Premi Ciclos" batalunya,
de la P. C. Po9ble Nou
Amb gran noni
pants es disputaprova de la Pen§
Nou.
La classificació
com segueix:
Agustí Sancho, eu 2 h. 18 m.
Andreu Casabon, Josep Maria
Martínez, Josep Plana, segueixen
F. Sabater, M. Rodhkuez, A. Prat,
A. Vendrell, F. (51Zmer, J. La
font. fins a 78 corredors.
de partici
la elássica
Ciclista Poble
fou establerta
Per equipa guanyá la Penya
Ciclista Clips.
La prima "funda Prutich" de la
Rabassada se l'adjudica el ven
cedor.
La cursa roa un éxit esportiu
1 d'organització.
El Campionat Social contra
rellotge de la U. E, Sagrera
Sant Andreu és guanyat per
Antoni Múrcia
Mara Cariardo actua fora
de concurs
Ahir fou celebrat el Campio
nat social contra rellotge de la
U. E. Sagrera-Sant Andreu, en
el qual prengué part, fora de con
cura, l'ex-campió d'Espanya Ma
ría Canardo.
El primer corredor prengué la
sortida a les nou en punt del
mati 1 la classificacló final fou
la segilent:
Ferran Múrcia, 1 h. 23 m. 1 s.,
amb Ciclos Múrcia; Joan Vall
ribera, 1 h. 26 m. 7 s.; Joan Ju
lia, 1 h. 26 m. 26 s.; Esteve Costa,
1 h. 26 m. 30 s.; Josp M. Pujol,
1 h. 26 m. 31 s.; Albert Santiago,
1 h. 28 m. 27 s.; Bibla Múrcia,
1 h. 29 m. 11 s., 1 Sabl Alonso,
1 h. 30 m. 45 s.
María Canardo, fora de con
curs, va batre el record anterior
en 1 h. 20 m. 46 s.
L'organització. bona.
Resultats del Campionat
Infantil.—Série Premi Pan
taleoni Germans
ELS VENCEDORS
Nenes: de 6 a 9 anys, Mareé
Asencio.
Nens: de 3 a 5 anys, Agust1 Ol
tra; de 7 a 9, Miguel Gómez; de
9 a 11, Joaquim Rosselló, 1 d'll
a 12, Josep Llopart.
Lorganització fou a canee de
l'A. C. Montjuich.
La cursa Jaca-Barcelona (367 quildme
tres) el 14 d'abril
Aquesta cursa, que crea el nostre
confrare "El Diluvio" l'any passat, 1
que aquest any organitza la S. C. de
la U. E. de Santa, amb el camcurs de
"El Diluvio", se celebrará el diumen
ge vinent, dia 14 d'abril.
El fet de coincidir amb el Gran
Premi d'Eibar, prova de cinc etapes,
ha restat brillantor a la llista d'ins
crits, 1 hom pot notar-hl la manca
deis Trueba, Ezquerra, Montero 1 ad
duc, lamentem-ho, del nostre Canar
do, el qual, per compromisos de mar
ca, es veurá obligat a córrer la prova
Eibar-Madrid-Eibar.
Amb tot, hi ha un bon nombre de
corredora, i entre ella, potser, més
hornea de categoria en nombre que
no aconseguirá la prova d'Eíbar.
Per aixó creiem que la Jaca - Bar
celona aconseguira un complet éxit
esportiu.
A continuació donem els niscrits
fina ara:
1. Emilia Alvarez de Pau, vencedor
de l'any pasat.
2. X. X., de la Penya Viliam Ta
rin, de Barcelona.
3. Antoni Destrieux, de Málaga,
independent, de primera categoria,
U. E. Santa.
5. Vicenç Cebrían-Ferrer, de Bar
celona, professíonal U. E. Santa.
6. Jaume Pagés, de Granollers, 1n
dependent, de segona categoria, U. E.
Santa.
7. Josep Pises, de Martorell, in
dependent, de primera, U E. Santa.
8. Vicenç Bachero, professional.
9. Ftafel Ramos, de Narbona, 1nd.
10. Mariá Gascón, d'Esplugues
de Prancon.
11. Manuel Sane, de Barcelona.
12. Joan Salarien de Sabadell.
13. Emili Sera, de Tarragona.
14. Antoni Andrés Sancho.
15. Sebastia Bobet, de Prat de
Llobregat, independent, de quarta
categoría, A. C. Prat.
16. Lluís Esteve, de Castelló.
17. Isidre Figueres. de Tolosa.
18, Josep Ruiz, de Barcelona; 19,
Josep Garcia, de Barcelona; 20, Jo
sep González, de Barcelona; 21, An
toni Esteve, de Mataró; 22, Francesc
Borrell. de Sant Pol
El IV Trofeu Masferrer
a Montjuic
Conceda pel r.ostre Ajuntament el
recinte del Parc de Montjuic per a
TORNEIG
PRE-PROMOCIONAL
TarTega - Ter-rasas, 1-2.
Calella - Iluro, 3-0.
Horta - Santa, 1-2.
Sant Andreu - Mayrtinenc, 1-1.
Classificació
Santa 17 11 1 5 40 22 23
Granollers 16 10 1 5 44 29 21
Terrassa 17 10 1 6 34 29 21
St. Andreu 17 7 5 5 34 36 19
Horta 17 8 2 7 37 34 18
Galena 17 7 4 6 37 33 18
Martinenc 17 6 3 8 29 35 15
Europa 16 5 1 10 20 31 11
Iluro 17 4 3 10 21 36 11
Tárrega 17 5 1 11 27 43 11
Partlt per al Mona dLa 11
Granollers - Europa.
El diumenge vinent, final del
Tornelg
Iluro - Horta.
Europa - Calella.
Martinenc - Granollers.
Ter-rasan - Sant Andreu.
Santa - Tarrega.
La Volta a
Per fi, aquesta setmana hom ha
sentit a parlar de coses reals, de
fets, que es refereixen a la nostra
volguda Volta a Catalunya. Ja era
hora que sortíssim de dubtes, 1 hem
de felicitar per tant la Comissió
organizadora de la U. E. de Santa,
que ha sabut, si més no, situar-se 1
apreciar en el seu just valor, eta di
fícils moments per qué passava la
nostra prova.
Dates fixades: les ma,teixes que
s'havien ja fixat, o sigui de l'll al
9 de juny.
Carácter de la prova: Internacio
nal.
Denles, hi ha algunes variacions
notables, c,om és ara que la cursa si
gui per invitació i limitada a 60 cor
redora.
Aquesta innovació. si bé té els
•seus avantatges, ha fet perd•e a la
Volta a Catalunya el carácter que
tenia fins ara, o sigui el d'esser es
sencialment oberta a tota els corre
dora cobejosos de fer-se un nom, i de
brillar en una prova de duresa per
damunt d'altres corredora que els
són superiora en alises espantes del
ciclisme.
Amb tot, nosaltres trobem encer
tada la dectsió de seleccionar els
participants, sempre, tea ciar, que es
1
/1r411111,~131-~-1'111111114~111111~1~~1~~1111111~~~~
la celebració del Trofeu Masferrer,
la Secció Ciclista de la U. E. de
Santa ha començait els treballs d'or
ganització d'aquesta ja clássica cur
sa que es disputara el dia 21 de l'ac
tual sobre setze voltea al referit re
cinte, pujant per la part de la Font
del Gat, o sigui en el sentit más dur.
Els primera corredora que s'han
inscrit són:
1, Félix Cortes de Mataró; 2, An
toni E,steve, de Mataró; 3, Francesc
Borrell, de Sant Poi de Mar: 4 Jo
sep Darbra, de Mataró; 5 .Josep Sa
lomé. de Mataró; 6, Josep Comes,
de Mataró; 7, Vicenç Basela, d'A
renys de Mar.
Catalunya
faci de cara a no barrar el pas ala
nous valora que apunten una indub
table classe, 1 que una prova de les
característiques de la Volta a Cata
lunya pot ajudar a descobrir-los.
Aquest any, que precisament se'n
pot dir 1-Any de les Voltea". davant
la creació de la Volts a Espanya
de la resurreezi6 de la del País
Base, la nostra Volta a Catalunya
no pot quedar-se limitada a repetir
anteriors edicions, sin( que, ben al
contrari, hem de fer que la Volta
catalana se superi, que esrneni er
rors passats 1 que es pugui presen
tar davant de tothom amb una ve
teranía 1 una experiencia que no te
nen preu, 1 que, per tant, per moltes
pessetes de qué hora disposi, no es
pot adquirir sinó amb els anys.
Tot,a hi hem d'aluciar, Loes hl hem
de contribuir, cadascú des del seu lloc, perqué la Volta a Catalunya
és de tots.
PERE ABELLA-MASDEU
presenta la seva
NOVA CREACIó
DE LUXE 1.935
a.. el cotxe que esperáveu —no un cotxe mes;
amb les característiques de luxe que vénen a reser
var-U una categoria individual dintre la renglera de cot
xes económica. Perqué Ford no pot oferir-vos un cotxe
sense personalitat própia — un ^otxe "diferent". Un "8"
al preu 1 amb el consum d'un "4" — el vostre 8 HP., la
unitat de máxima economia. El Model "10", ara... Amb
la capacitat i el nervl d'un cotxe gran, 1 el preu 1 el
consum I la patent d'un cotxe seta. Un cotxe de luxe,
tipus intermedi quant al seu tamany, que tributa per
9 HP. a Espanya, 1 rendeix en qualsevol lloc el que po
den esperar d'un bon cotxe de major potencia. Ni una
menys del que necessiteu, ni una mica més del que de
sitgeu per al paga.ment de patent
ADQUIRIU EL VOSTRE COTXE
després d'haver provat el
FORD MODEL "10"
ALGUNES CARACTERISTIQUES
s-Suspensió de tipus een
trostátic (tots els lenta
entre eixos).
—Ventila,cio indirecta.
—Indicador electric de v.
ratge, amb comanda
ment 1 llum de control
a la palanca de canvis.
o—Ampli eompartiment al
darrera per a l'equipat
ge (accessible des de
l'interior).
—Roda de recanvi inda
funda de luxe (esmal
tada i amb cércol eso
~4.
—Doble neteja parabrises.
—Seient ajustable del Jota
ductor.
--Canvi de marxes sita
cronItzat.
—Cristal' de seguretat al
parabrises.
—Esmortetdors hidráulies
de doble acció, a les
4 rodea.
—Tan •ubs d'acer
dable.
-Carburador de tir ap
a baix.
-1,, '''N aerodinamiques
1935.
inoxi NOMES UNA UNITATFORD TÉ LA PROTECCIó DEL SERVEI FORD
Frote ziu la
dust ii
n c, nat
adq-ir.nt
un
1
FORD MOTOR IBERICA
BARCELONA El vostre cotxe a terminis, si ho desitgen...
rl•ra
, e 1 •s
t-t~t~t~L~WW"tatte4t,St-t-t-t-titf.M-~,e.tt_tattm
*cs.
It-t.1~-11.11t..8,411.8~74
Atletisme
Grau Garcia en una brillan' reaparició
triornia en el VIII Campionat Peninsu~
lar de marxa i minora el record de la
prova
Una victória del F. C. Barcelona pei equ'ps
Grau García, apartat de les Me
tes atlétiques feia un parell d'anys,
mes que menys, reaparegué ahir en
ocasió de disputar-se el VIII Cana
pionat peninsular de marxa atléti
ca i aconsegui una brillantássima
victória. La reaparició de Garcia
sorprengue tothom, puix que enca
ra que erem molts els que sablem
que s'esteva entrenant no podiem
suposar que ho íes per a prendre
part precisament en aquesta prova,
organitzada pel nostre collega -Cata
lunya Atlética.", del que en n'es Di
rector. Garcia ens havia callat les
seres intencions, que segurament no
coneixia ningú. Ni en la llista d'ins
cripció ni hi constava el seu nom.
Garcia es proposá donar-nos una
sorpresa i ho aconseguL
En la seva "rentrée". García no
pogué estar més afortunat. Vence
toas el nnllors marxadors i lIns mi
nora el seu propi récord de la dis
táncia. Un éxit absolut. Un éxit que
li costé molt d'obtenir 1 que per
aquesta causa ha estat més brillant.
Tampoc no figurava entre els ins
erite Francesc Juliá, que s'arrengle
ra en veure equipat Garcia. Compre
nem lógica la determinació d'aquest
darrer, perqué feia temps que venia
preparanese Eunb aquesta intenció,
peró no la determinació de Julia,
adoptada en circumstáncies ben di
ferents. Aquesta poc oportuna pen
sada de Julia li costá l'abandona
:nene que es produí a Sant Vicenc
deis Horts, després d'haver intentat
reiteradament desmoralitzar García,
cosa que no aconseguí.
La cursa s'iniciá amb una fulini
nant fugida de Pellin, sense conse
qüendes, puix que tota la distáncia
que guanyá fins Esplugues la perdé
mes tard. Fou de lamentar aquesta
táctica de Pellín, perqué dintre de
tot, Porte a cap una de les seves mi
nora actuacions.
Entre Juliá, Castelltort. 1 García,
es produiren ataca aferríssats. En
cara que tots tres representaven el
mateix Club, hom no ho hauria en
tes d'aqueste manera a no ésser pels
colors deis gerseys. Les embestides
de Julia 1 Castelltort a Garcia no
aconseguiren desmoralitzar el cam
pió, que grácies a la seva serenitat
1 experiencia arriba a imposar-se.
La primera víctima d'aquesta nie
ta entre aquells tres representants
del F. C. Barcelona Ion Julia que,•
com llene .dit abans, abandoná. Res
taren sols, dones, Garcia i gasten,.
tort, leen preparats i amb els anims
excitadissims. La rivalitat esportiva
d'aquests dos marxaclors és extraor
dinária. Aquest duel es resolgue prop
de Cornellá a favor de Garcia, més
rápid, prenent a Castelltort uns qua
ranta metres. Mes tard, peró, Cas
telltort aconseguí remuntar de nou
García i es produi un segon duel de
gran emoció. Després de Can Tunee
de cara a la carretera de Port. Gar
cía aconseguí novament desfer-se del
seu adversari, acuesta vegada duna
manera definitiva. Grau García en-e_
trá. a la meta vencedor erunig du
na gran ovació.
Romá Castelltort obtíngué un se
gon lloc amb tots els honors. Sense
Garcia per adversarí ha estat el mi
Llor home en aquestes distáncies. Per
poca segons no pogué millorar l'an
terior récord del vencedor. Atetó de
mostea que l'actuació de Castelltort
ha estat de les més reeixidis.
Amb Garcia i Castelltort Espanya
podria tenir una excellent represen
tació en els 50 quilómetres deis pro
pera Jocs Olimpics.
El tercer lloc de la classificació fou
per a un altre representant del F. C.
Barcelona, Jaume Freixes, un deis
ncstres marxadors de la nova promo
ció que millora a grans gambades.
Igualment hem de fer ressaltar
l'actuació de Puig 1 Gimen°. Una
manca de 50 quilómetres com aques
ta. tan plena de dificultats, és ben
apropiada per a posar a prova les
condicions físiques deis concursants.
I Puig i Gimeno han demostrat re
unir aquestes condiciona.
El petit Pellin es classificá sisé 1
si hagués actuat amb més regula
ritat i amb més domini d'ell mateix,
amb molta seguretat que hauria ml
llorat el lloc.
Per Clubs la victeria es resolgué
a favor del F. C. Barcelona duna
manera completa. En dir que els tres
classificats pertanyen a aquel! Club
n'In ha prou per a comprendre la
importáncia del seu triomf.
L'organiteació, acurada i sense di
ficultats, amb el concurs de la po
licia urbana que presta un excellent
servei, com sempre, en els darrers
moments de la cursa 1, espeelalment,
a l'arribada, iretatlada, com la sor
tida, al Pare de la Ciutadella.
Afegim que durant la prova tam
bé abandonaren, entre altres de
rnenys categoria, els germans Villac.
La nostra felicitació ala organitza
dors d'aquest carnpionat, que segura
ment ha clós la present temporada
de marxa atletica, que ha tetat dig
na i brillant.
CLASSIFICACIO GENERAL
1. Grau Garete, senior, F. C. Bar
celona, 4 hores, 52 minuta 1 16 se
gons. Récord d'E.spanya. Marca an
terior (Grau Garcia), 4 h. 55' i 30'.
2. Romá Castelltort, senior, F. C.
Barcelona. 4 h. 55 49" 4-5.
3. Jaume Freixes, senior, 5 h. 14'
39" 2-5.
4. Francesa Puig, Escultistes, 5 h.
22' 32" 3-5.
5. Pere Gimen°, 5 h. 28' 58".
6. Aurelits Pellín. senior, P. C.
Barcelona, 5 h. 34' 48" 4-5
7. Joaquim Colín, Escultistes. neó
flt, 5 h. 44' 43' 4-5.
8. Manuel Badal, independent,
ldem, 5 h. 48' 6" 1-5.
9. Joaqubn Purset,, C. O. A., Id.,
49' 45" 3-5.
10. Elude Pasqual, F.scultistes, ju
sdat, 5 is. 51' 26''
11. Felip Tubenya, C. O. A., ju
nior, 5 h. 54' 16".
12. Josep Mouner, C. G. A., neb
flt, 5 h. 54' 30" 4-5.
13. /mune Perarriera. Mont Ne
gre, idem.
CLASSIFICACIO PER CLUBS
1. F. C. Barcelona, 1-2-3, igual a 6
punta.
2. Escultistes, 4-5-7, igual a 16 id.
3. C. O. A., 6-8-9, igual a 23 ídem.
Pelai erch de Manresa ven
cedor del III Trofeu Rossend
Calvet
Ahír al metí tingué lloc a l'Estadi
de Montjuic la disputa del III Tro
feu Rossend Calvet, donació del nos
tre company de redaccló, destinat
ala atletes neófita 1 debutants, és a
dir, els joves de la nova promoció,
que són precisament els que hauran
de nodrír les rengles de rartletis
me catalá, bastant mancat, per cert,
de figures destacades en segons gui
nea especialitats.
Aquest concurs, com tots els ante
riors organitzats amb la mateixa fl
nalitat, obtingué un gran éxit de
participants i técnicament, puta que
es registraren marques de válua in
discutible, que tenen més relleu per
haver estat assolides per atletes no
vells.
Una cosa que es destaca 1 dóna
goig d'admirar és la presentado deis
concursants en aquests concursos.
Anys enrera els neófits debutants
tenien mal c,ostum de presentar
se equipats no paz amb gaire gust.
Aixó ha canvíat. Actualment els ate
letes d'aquestes categorles s'equipen
amb la mateixa cura que els seniors,
Iluint fina sabatilles amb claus un
bon nombre d'ells. Es tracia d'un mi
Ilorament que cal destacar. Demos
tra que l'obra a proflt deis futura re
presentants de Catalunya és ben
aprofitada.
Com hem dit anterlorment, en el
transcurs d'aquest festival es regis
traren marques que palesen la qua
litat deis concursante Tením, per
exemple els temes emprats per Go
mis en les dues curses, de 80 1 300
metres de 9 segons i 7 décimes, .1
38 segons 1 9 aécimes, respectiva
ment, que són dignes d'un atleta de
major categoria. Joan G-omis fou un
deis concursants que més es desta
careu, encara que Pelai Serch, grades
a una major regularital en les claa
sificcions, olatIngué el primer lloc en
la puntuado general i, per tant, el
Trofeu Roasend Calvet.
A ressalta, igua•lment, les mar
ques de Naves, Gomis i Serch en
els salta d'ale/isla. Especialment el
vencedor d'aquesta prova acredita
les seves condiciona en aquesta es
pecialitat, de la qual pot esdevenir
un campió.
La puntuado total obt1nguda pels
primera classifícats és de les mes
crescudes en aquesta mena -de con
cursos. demotradó evident del prea
gres del nostres novells atletes.
L'organització, com sempre, a car
rec d'Aedo Atlética. No pogué resul
tar n1 mes brillant ni més compe
tent í entusiSatica.
RESULTATS
80 metres
1, Gomis, 9 s. 7-10; 2, Ferrer, 9 s.
8-10; 3, Serch, 10 s.
Salta d'algairia:
1, Navés, 1.60; 2, Serch, 1.55; 3, Go
mis, 1.55.
Llançament del pes:
1, Jiménez, 9.65 m.; 2, Serch, 9.59;
3, Naves, 9.43.
300 m. llisos:
1, Gomis, 38 a 9-10; 2, Soma, 39 s.
2-10; 3, Ferrer, 39 8-10.
CLASSIFICACIO GENERAL
1. Pela1 Serch (Manresa), 3274
punta.
2. Joan Gom1s, 3256.60 punta.
3. Joan Navés, 3157.80 punta.
4. Josep Soma, 3084.40 punta
5. Julia Sesma, 3024.40 punta
6. Emili Jiménez, 3017.40.
7. Agustl Lorenzo, 2896.40.
8. Jaume Ferrer, 2871.60.
9. Josep Escanilla, 2823.40.
10. Francesa Pinyol, 2814.80 punta
Atletes inscrita: 106.
Participants: 73.
Classifica : 65,
La F. A. E. T. triomfa en el
matx triangular contra
l'Avanti 1 el F. A. E. G. E.
Entre els Clubs Avantl, F. A. E. T.
i F. A. E. G. R, es disputa, un matx
triangular d'atletisme que tingué lloc
a la tarda d'ahir a l'E.stadi de Mont
jina sota rorganització de l'entusias
ta entitat Acató Atlética.
Aquest mata constituí un triomf
de requip del F. A. E. T. per una
diferencia de 12, r,Innta damunt la
F. A. E. G. E. '
En el mateix festival, sí be foca de
concurs, se celebraren dues provea
reservades a senyoretes. Una d'elles
—de dites provea — fou guanyada
per la senyoreta Rosa Sana, que co
brí la distancia de 60 metres en 10
segons y una décima. L'altra cursa,
damunt 600 metres, constituí un
triomf de la senyoreta Vicente Bor
rut amb el ternp de 2 minuta i 7 se
gons
Totes les proves foren dísputades
amb aquell entusiasme característic
deis esportius que zeriícien en la prác
tica de l'esport.
El Júpiter va véncer fác ment al
C. D. de Güecho per 4 a O
El Júpiter ha entrat amb bon
peu al Campionat d'Espanya. Es
peravem amb recel el resultat
d'aquest partít, ja que decidia la
sort d'un club catalá en aquest
campionat; peró, sortosament, la
fórmula del "goal-average" per
metrá que el Júpiter puguí anar
a Bilbao amb certa conflança.
No és de creure que el Güecho
aconsegueixi remuntar l'handi
cap d'aquests quatre gols de di
ferencia, tot 1 considerant les cír
cumstáncies favorables que l'a
companyaran en aquest segon
partit.
El Güecho no és un equip peri
llós per al Júpiter. Compost gai
rebé en la seva totalitat per ele
ments jovenissims, que tenen més
entusiasme que joc, no és adver
sari per a un equip que, com el
Júpiter, unelx a l'entusiasme una
bona qualitat de joc.
El partit transcorregué amb un
franc domini de l'equip del Poble
Nou. Si en les primeres jugades
es preveía presenciar una parti
da interessant, una vegada el Jú
piter aconseguí el seu primer gol,
que fou als tres minuts de joc, el
Güecho es desmoralitzá 1 rara
vegada dona sensació de perill.
Pas a pa.s el Júpiter s'aná impo
sant per arribar a la segona part
acorralant materlalment al seu
adversari.
No obstant, en el primer temps
solament aconsegulren un gol, ja
que les linies defensives del Güe
cho oposaren una tenaç resisten
cia. Fou en aquesta part en la
que es pogué veure alguna bona
jugada. La davantera bilbaína
lligá algunes pasades a la ma
nera clássica deis seus mestres
de Bilbao; peró aixó, en el des
enrotllament general del parta,
no significa res, ja que la partida
es preveía guanyada pel Júpiter.
Solament hi havia la incógnita
dels gols que marcarlen perqué
l'eliminació era a vuit d'es vista.
El joc fou portat a bon tren.
El Júpiter, que és un equip ra
pid, arribava amb facilitat ala
dominis bilbalns. Rosalench, el
Míg centre jupiteri, repartía les
40104 aillb serenit4 1 14 daltail
tera portava el joc de manera
espléndida. Aixó, forpsament,
havia de traduir-se en gola i al
cap de tres minuts García, apro
fltant una passada de Morales,
feia, el primer gol. I amb aquest
resultat d'un a zero acabá la pri
mera part.
Comenqat el segon temps, el
Júpiter, dominant completament,
forni un joc decida que arrencá
ovacions deis entusiastes 1 al cap
de deu minuts Perpinyá avança.
sol 1 en una jugada personal fa
el segon gol d'un xut formidable
a l'angle, que és el millor gol de
la tarda, 1 al cap de vint-i-cinc
minuta García aconseguelx el ter
cer.
Semblava que el resultat ha
via d'acabar amb tres gols; peró
quan faltaven dos minuta per
finalitzar el partit una cárrega
Ilegal d'un defensa bilbal obliga
a l'arbitre a donar penal. Aquest
penal motiva 'largues discussions
deis legaclors 1 l'arbitre, per?) a
la fi es tira 1 Diego el transfor
ma en gol.
Acabat de tirar el penal, l'ar
bitre xiula l'acabameent del par
tit 1 tornaren a reproduir-se les
discussions perqué es deia que el
penal fou tirat passant de l'hora.
Del Güecho es distingiren el
porter, Bergareche 1 Zaltidea. i
del Júpiter, en un pla superior
ala seus companys. Rosalenc, Per
pinyá 1 García.
L'arbitre, senyor Elizario, sen
siblement bé, 1 els equipa s'arren
gleraren d'aquesta forma:
Júpiter: Sola; Daniel, Rayo;
Pont. Rosalenc. Bardina; Dieno
Perninvá.. García. Legas 1 Mo
rales,
C. D. Güecho: Ortega; Zalati
d e a . Irezebal: Echevarria I,
Aguirre, Echevarrla II; Arin, Ru
fo, Larriazabal, Bergareche
Egula.
COSTA
r til a
JEE ci -u_ e
8 abril de 1485
La semifinal dei Camp onat d'Es
panya, només doná abil un fina
Esta: El Club de Cámp
Polo i Terrassa empatats,
s'ho disputarán demá
TERRASSA. 3- POLO, 1
Terra.ssa, 7. — Arnb un ple formi
dable, a'ha jugat al c,amp local el
rsegon partit elirninatori correspa
nent al Campionat d'Espanya, entre
el Polo 1 Terrassa.
La cua que portá el partit del diu
menge passat 1 de la manera que
acabá, 1 la molte transcendencia que
tenia el partit s'ha vist cornpensat
amb eta molla afícionats d'aquest es
port Que hí han acudit.
El parta tingué fases de gran emo
cló, per bé que la tónica dominant
al camp fou el nerviosisme, el cual
es transforma en joc dur 1 a estones
masas dur, principalment a la segona
part, on els propietaria del terreny
n'abusaven bastant sovínt.
A la primera part domina mes el
Polo, per be que el Terrassa hi feta
les arrencades més perilloses, molt
ben portades per teta la davantera.
A la segona part els polistes no nor
tiren amb l'empenta d'abans, la qual
cosa fou aprontada pels terrassencs,
ola guata es cresqueren per moments
1 posaren la porta contraria "in ex
tremis" moltes vegades. Fruit d'a
quest dom1n1 foren ala dos gola que
marcaren, 1 que donava l'empat
final, donant lloc a qué se celebri -.in
tercer encontre, que tindrá loa segu
rament denla, dímarts.
Tingué cura de rarbitratge, difi
cil per cert, el collegiat madrileny
Abad, el qual excelll en la seva co
mesa, per bé que en algunos moments
infiuenciat pel púlele, 1 els equipa
eren:
Terrassa: Llugany. Puig. Domin
go, Ambros, Argemir, Romeu, Fran
cio, 13adiella, Roig, Simó 1 Indurain.
Polo: Capdevila, Cabrera, Bagu
nyá, Pena, Grácia, Renau, Rodón,
Agustí, Ter:mella Caralt í Blasco.
Com hem dit abans, en comen
car el partít el nerviosisme está en
tots els jugadora, pulir que molt bo
nes jugades es perden Inexplicable
ment.
Domina netament el Polo, en una
•¦¦¦
arrencada hí ha un xut de Masco,
que surt a fora per poc; es tiren dos
córners contra el 'Irrassa sense
conseqüéncies. El Terrassa aprofita
un moment per atacar a fons, erren
ca sol Roig, que centra a Induraln
1 remata molt bé; es tiren dos pe
naltys contra el Polo sense resultat.
Els ataca del Terrassa són de mes
perfil que els del Polo 1 al cap de
vintal-cinc minuta en una arrencada
de tota la davantera, després de fa
llar davant de porta Francino 1
Roig, ho aprofita Indurain per a
marcar per alt i d'un bou xut el
primer gol terrassenc.
No es desanima el Polo, el qua:
ataca tot segult, estan a punt de
marcar Caralt en quedar-se sol da
vant el portar, segueix dominant el
Pelo 1 quan falten quatre.minuts per
flnir el primer temps, Tarruella
marca l'empat, el qual és degut pr iri
cipalment. a la poca eficacia del por
ter.
A la segona part surt el Terrassa
a guanyar, en una bona jugada de
Rolg, molt bonica; porta un córner
que es tira sense conseqüencies.
Domina per coraplet el Terrassa,
es tiren dos penaltys contra el Polo
1 en el segon Roig marca el segon
gol per ala sena. Continuen domi
nant es tira una falta contra el Po
lo, que servel perqué Indurain d'un
xut creuat marqui el tercer gol.
A partir d'aquest gol, el joc decau
una mica, notant-se el c,ansament
en els jugadora i quan falta poc per
acabar el partit es tira un córner
contra el Polo. que és molt ben pa
rat per Capdevila.
Sobresortiren del Terrassa, Arge
mir, Roig 1 Indurain, 1 pel Polo, Grá
cia, Agustí, Tarruella 1 Caralt.
CLUB DE CAMF, 3
FUNDACIO DEL AMO, 1
Madrid, 7.— El Club
• de Camp
vence ahlr per 3 a 1 la Fundado
del Amo, 1 per tant queda finalista
del Campionat d'Espanya.
BULLY
'13ásq_-u_et
El Campionat de Catalunya
Una actuac ó eficient del Patre aprofitada
per l'Espanyol Laieta i Barcelona, kanes
vence ik í el Juniors batut per i'lluro per
dos punts de diteréncia
lIesultats
Patria, 28 - Espanyol, 29
Laieta, 22 - Intendencia, 17
Barcelona, 41 - U. C. Joves, 23
Juniors, 21 - Iluro S. C., 23
Ahir corresponia la jornada que
restava de la primera volta i en el
programa es es4acava l'encontre
que havia deir 'lloc al camp del
carrer del P.1 r4.
El Patrie v eN1re novament al
sets camp, aéta vegada amb l'Es
panyol i sols i• 'un punt de dife
rencia.
91 •1
Aquest nou ieSultat advers del Pa
tríe el etnia al cinqué lloc de la olas
sificació i it lleva ja gairebé les es
perances d'assolir el lloc máxim.
L'anivellació de romea deis dos
cinc.s — si be de técnica oposada —
era un reflexiu interrogant per al
nornblroa
huila.
que acudí a presen
cia
jjuaglt,mppaerotiirtt,ó evna céosnsjeurntc,onrorecmtea,saisabboeln)
L'arbitre no va convencer, sense
que vulguem dir que ho fas mala
ment Va concedir un básquet "pa
trienc" en una tirada que la pilota
no arriba a travessar l'anella perque
va ésser bellugat intencionadament
el pal del tauler. Si el cuir hauria
caigut o no a la cistella es- una cosa
que no ens acrevine ni a aasegurar.
Pero ehl potser Id va veure més erina
que nosaltres. A més, menyspreá en
grazi la ahilada del "dri
Víterbo, Maunier (5), Font
(8), MItchell (5) 1 Ca,r r
Espanyol: Sierra.Gago
(81, Roca (14) 1 Coll
El Laieta, per un marge esces,
potser per l'entusiasme insospitat
que troba en els militars, s'apunta
que 11 permeten de se
guir al cap de la puntuado.
ips
Laieta: Domingo, Martínez (2). ubPrieto ((82)),. Creus (1). Muscat (11) i
Pujol. Blanco, Mar
tínez (6), Vilaldaoh (3) 1 Catari
neL'arbítratge, del collegiat senyor
Bertran, Imparcial 1 just.
El Barcelona, en un gran partit.
ben jugat 1 netament superior, féu
sucumbir els Joves Cristiana.
Equipa:
Barcelona: Ferrer, Carbonell, Ma
llart (8), Tomás (21), Hernández
(12).
Joves: Qulles, Jiménez (12), Bai
raguet (4), Jiménez, Gírona (7).
I l'Iluro, amb molta dificultat 1 en
un matx dur i apassionant, acense
guí arrabassar la partida als cuistes.
Equíps:
Juniors, Ferrer (2), Escalera (6),
Suau (6), Benach (5) 1 P. Vidal (2).
Iluro: Baró (3), Jonquera, Arenas '
(6), Cordón (10) i Xibillé (4).
CLASSLFICACIO
Latetá 7 6 0
Espanyol 7 6 0
Barcelona 7 3 1
Iluro '1 4 1
Patrie 7 3 1
Intendencia 7 3 1
U. C. Joves 7 1 0
A. B. Juniors 7 0 0
1 176
2 191
3 205
2 143
3 210
3, 175
8 101
7 118
KILL
132 12
132 10
162 9
133 9
182 7
152 7
250 2
196 0
Segons equipa
Patrie, 10 - Espanyol, 39,
Laltá, 22 - Intendencia, 23.
Barcelona, 64 - U. C. Joves, 12.
Juniors, 20 - Euro, 24.
Segona categoría
C. C. Hospitalet, 61 - C. E. E., 11.
Atlética 20 - Unió Manresana, 44.
Juventus, 58 - Ripollet, 21.
Aeronáutica, 32 - Cornellá, 22.
Atlas, 15 - Calella, 22..
Tercera categoría
A. C. Mollet, 15 - Casal Prat de la
Riba, 18.
C. E. Garcia, 6 - °limpie, 20.
Agrupació de B. B. de Catalunya
Montgt, 24 - Martinenca, 9.
Renaixement, 29 - Sabadell, 21.
Montserrat, 31 - Badaloni, 25.
aDIMITEIX EL SENYOR RAFAEL
CASTEJON, SECRETARI DE LA
F. E. B. B.?
Ho recollim a títol de rumor 1 de
font autoritzada. Es una dirnissió
que, cas de confirmar-se. deixará im
passibles tots els que intervenim mes
o menys dina el básquet. Potser a
més d'un li causara una sensació de
complaença, peró que no respiri
masas fort. Ens fa l'efecte duna di
mlssió una mica fantasista, que hau
rá servit porqué el nom de Rafael
Castelón torni a aparéixer a les co
lumnes esportives del diaria. per si
algú l'havia oblídat.
Hl ha inquietuds que de tant
ésser-ho es fan pesades.
Temlis
El matx Los A ngeies-Barceienn és guanyat
per requip nordamencá pe 4 videntes a 1
El Barcelona la T. C. com a pri
mer número d'un vastissim progra
ma internacional ha ofert a) públic
barceloni les eithibicions del notabi
nutrias jugadora de Los Angeles L
T. C. sis nord-americans Culey
Hines.
El mata entre laat Angeles 1 Bar
celona s'ha disputat en tres loma
des. Divendres--prímera jornada--
Blanc vence Cullelut anqué fou ven
gut per Hines. L#ivtiçtorla de Blanc
en Clac "seta" (t. 8-10 1 2-6),
1 la de Hines en tres (8-7, 3-6 i 8-4).
Dissabte, segona jornada del matx,
tingue lloc la reaparició de Maier, el
nostre gran campió, al qual, de pa
rella amb Blanc. disputa el doble
ala jugadors nord-amerieans.
Fou un gran partit. Maier aom
Blanc va rer una exhibició tetó
rica d'entusiasme. peró la victoria
correspongué a la parella americana
per 4-1 13-11, 6-2, 4-6 i -1., que re
vela. com -fou de disputada la llulta.
En. porta la tercera jot. Loa
Angeles donainava, dones, per dues
victeries a una. I ahir tingué lloc la
jornada decisiva amb els simples
aines-Maier 1 Culley-Suqué.
aexpea
fou jugat el partit entre Hines i
Meter. El matx fou disputat aferris
sadament; en moltes ocasiona emo
ciona per la gran classe de joc que
saberen imprimir els dos adversaria
• 1 moles vegades foren premiades pel
públic amb sengles ovaciona. Triom
fa decislvament Hines, que en tin
gué prou amb 3 sets per a desfer
se del seu adversari. Aquests 3 sets,
coas ho demostra el resultat final,
foren molt discutits, í ajudá a la vic
toria que obtingué Hines el cansanci
que demostrá visiblement Maier, de
gut al Ilarg viatge que acaba d'e
fectuar. Maier, en monea jugades de
mostrá almenys una clas.se igual a
la del seu adversari, i fina gosem
dir que les minora jugades del matí
cris les proporciona la seva raqueta.
En canvi fou netament superat par
rainericá pel que es refereix a regu
laritat. En aquest sentit, i en con
trust amb les alternativos de Maier,
Hines es mantingué igual durant el
niatx. L'excellent classe que deixa
veure en triomfar de Suqué es con
firma amb escreix ahir al matí: es
tracia d'un excellent jugador, molt
complet en tots els aspectes, 1 ae pez,
aiicó que fou merescuda la seva
tória.
Decidit ja el matx pea la victoria
de Hines, el mata Suqué-Culley
tingué la importancia decisiva que
podia haver tingut, 1 és per &ata
que a la tarda la pista del Barcelona
no oferi de bon tros el brillant as
pecte del matí.
La topada entre Culley - -.anua
molt discutida, dona al final la ata,
torda a rarnerica, quan hom ja pta.
vela que el defender del Barcelona
tenia el matx guanyat. El joc ea.
mença. amb avantatge de Suqué, (ad
s'adjudica els dos primera sets Per
6-3 1 6-4; el primer, despré,s de re.
muntar l'avantatge inicial de l'ame..
rica. En comenear el tercer set, Qa
lley apretá de ferm 1 se l'adjudica
per 6-2. Torna a pressionar rameri
cá, 1 després d'igualar a 4 en el quart
set, Suqué no pogué resistir la pul.
xança de Culley 1 va perdre el set
per 6-4. I en el darrer, en plena des
moralització de Suqué, Culley, en pla
de vencedor, després d'empatar a 1,
prengué avantatge fina a 5-1, per ad.
judicar-se el set 1 el mata per 6-2.
Eta resultats técnica foren:
Hines venç Malar per 7-5, 8-6, sal,
Culley veng Suqué per 3-6. 4-6,
6-2, 6-4, 6-2.
Natació
Abur s'Eh el 1
L'equip de rell nrament del Barcelona
bat 1 récord de Catalunya í d'Es
panya deis 5 per 50 estil 'hure
L'interés de la jornada d'ahir es
tava condensat en eta intenta del
récords deis 5 per 50 lliure i 100
dors femení. En la primea pova, i
després d'un intent fet endebades,
ahir al matí el brillant equip del
Barcelona, format p er Sabater,
Brull, Canela II, Lepage 1 Sabata
milloraven la marca catalana i es
panyola que detentava un mateix
equip del Barcelona que estava for
mat per J. Miguel, J. González, Sa
bata Parés 1 Pinillo.
Fou la cursa d'ahir plena en con
firmacions. Tots cinc nadadora hi
poastren el millor del seu entusiasme,
de les seves condiciona i del que re
presentava la gesta que anaven a
portar a cap. Fou una cursa esplén
diga, on no hi hagueren notes so
bresortints, ja que des del primer re
llevament al darrer bregaren amb
el desig de millorar la marca i pale
sar que no en va Catalunya conti
rua es,sent la marca, el compás de
la natació sobre la resta de federa
cions adherides a l'espanyola.
La marca obtinguda és de 2 m.
22 s., quan l'anterior era de 2 m. 23
segons 6-10, o sigui que el millora
ment fa- 6,•11 diferéncla que
avala 1 acredita la válua deis que
formen l'equip de Barcelona.
L'altre intent que es porta a cap
falla. Carme Soriano no reeixl en
la seva escornesa. La millor nedado
ra de la Península no es troba pel
que es ven en les militas de les seves
condiciona. Falla ahir una cursa que
qui més qui menys vela ben clara.
Ahir Carme Soriano dona senyals
d'un cert ralenti, no bregá com al
tres vegades i se la veía fent esfor
los que no l'acompanyen en cap mo
ment. Li falta energía en els movi
menta. Energia i una millor, netedat
en ells. En canvi eta viratges, com
parats amb anteriors, a resultaren
espléndida 1 demostrant com s'ha
anat polint amb un dels topic,a on
cauen la majoria de nedadars. Faa
Ilá el seu temps habitual, i el crono
metratge donava 1 m. 32 s. 6-10. I és
que la recordwomen de Catalunya
necessita potser d'un cert descans.
Pero descans absolut. Res de Zar me
tres 1 passar-se estones largues a la .
piscina. Un descans sec del tot. I
será aleshores quan tornará l'autén
tica Carme Soriano, ja que en dues
vegades consecutives ha estat una
ombra d'ella la que ha planat per
la piscina del Barcelona.
Acaba ahir el concurs femení i
infantil. En el primer momenc cal
assenyalar la victoria de l'equip por
it, per Enriqueta Soriano, que ha
estat a la fi el que ha tingut una
raillor regularitat. Ha tingua aquest
equip una revelació en la senyoreta
Gertrudis Weniger, que en cada ses
sió ha millorat la seva própia mar
ca. També del mateix eeuip cal Zar
esment de Soledat Badia, que en l'es
pecialitat del dors ha sabut remun
tar marques que fan esperar d'ella
millors actuacions si es que conti
nua en el millorament d'estil i con
tinuitat en eta entrenaments.
D'Enriqueta Soriano no hem de
dir res més del que a través de la
seva actuació porten-1 escrit. Repre
senta avui i patita campiona un
_xponent ben destacat de la natadó
catalana. Després de la seva bri
llant gesta que li valla enderrocar
el seu propi récord ae 7 segons, cal
esperar d'ella curses TB. serveixin
rer acreditar-la com una figura in
ternacional de primer ordre. Clogué
concura femení amb dues victo
bes: el 100 'hure 1 200 brala. sense
esforçar-se masas. I és que Enriqueta
té el sentit duna responsabilitat i
no volia exposar-se en faces. Ha ob
tingut alió que volia. Esser vencedo
ra del torneig. 1 per cert que ella i
les seves companyes s'ho han ben
guanyat.
En l'equip vençut cal fer destacar
la cursa de Rosa Nadal, que pel que
e vea torna a trobar-se en franca
recuperació de la seva forma. Ahir
obtingue un temps relativament be,
i és de desitjar que el millorament
vagi en. ascens cada dia. Pilar Gas
tearena féu també una bona cursa, peró encara lí falta aquell nervi tan
indispensable per l'estil que practica.
De les infantas, Carmina Juandó
molt be. Les altres menudes feren
els possibles per quedar be, i do as
soliren.
Deis infantas, la cursa mes dis
putada 1 la que s'aprecia que po
den sortir veritarles nedadors_ fou
en els 100 metres estil Liure, en la
qual Cabrejas III, Juandó í Casti
llo no es deixaren un inoment de
vista i arribaren molt igualats a
l'arribada. Tres estila bonics 1 unes
ganes boges de vencer fou la tónica
d'aquesta cursa, que és el toc per
apreciar les possibilitats de cada un
d'ells.
L. GIBERNAU
A GRACIA
Europa, 3-Barcelona (r.), 2
La primera part flnalitza amb
un empat a un gol. Els primers
en marcar foren els del Barcelo
na, per mitjá d'Estrada, que Do
menee la desvía amb tan poc en
cert que l'ajudá a ficar-se dina la
xarxa. L'Europa aconseguí l'em
pat per mitjá de Soler, d'excel
lent forma.
Al segon tempS el primer a,
marcar és l'Europa, per mitjá de
Luisito. A continuació el Barce
lona torna a empatar per mitjá
de Capdevila. El gol de la victb
ría de l'Europa el marca Luisito.
Els equips foral:
EUROPA: Santponç, Ventura,
Doménec, Deprius, Ortuno, Na
varro, Soler, Mas, Luisito, Sagués
1 Bernabé.
BARCELONA: Gallur, Rolg, Ba
bor, Prat, Baudina, Franco, Sau
rina, Estrada, Capdevila, Pérez 1
Julio.
CINEMES
CINEMA PARIS
Sempre el programa més atractiu
Tarda, 430, i nit, 9'45
Revistes Pathé i Fémina
EL FUGITIVO DE CHICAGO,
Gustav Frohlich. UN SECUES
TRO SENSACIONAL, Derotea
Wieck i Baby Leroy.
Avui, nit, a les 10:
Estrena de l'extraordi
nária producció bíblica,
EL REY DE REYES
•se Uniromesom • tesetes» JOIP•
AVUI, ESTRENA
del film Cifesa :
Lo cm los dioses
COLISEUM
Avui, nit, a ies 10:
Laurel Hardy, Lupa Vélez, Polly
Moran, Mickey Mouse i JiminY
Durante, us ensenyaran en
UNA FIESTA EN HOLLYWOOD
(Producció M. G. M.)
com es diverteixen les estrelles.
PUBLI-CINEMA
Sessio continua d'll del Malí
a la 1 de la matinada.
Butaca, 1 pesseta
7 Dibuixos en un programa
i una selecció de Noticiaris
3 Mickey Mouse en negre
4 Silly Simphonies en color
cal
dé
atit
pro
den
par
hui
pio
el
de
zos
del
ha
"Es]
Q.
la 5
Ilota
d'aq
La
frar
tent
que
Ernflo
geni
re
per
cool
es d
de t
Q1
draii
In
i Ro
Qi
que
1
1111111111
A]
ra:a
Cl€ e
1 ci
El
tásti
des
bite.
sults
Torr
guit,
tarjo
Co
nota
Per
1 els
que
Per
aban
d'un
Rico
Poc.s
De
nirer
De
centi
nota]
El
Per
Val
prem
Club
L'e
una
1 en
ela
rente
el Q
Eis
Porte
rente
de E
anagr
junta
Chor
Ca
sima
aqUe
gran.
ainb
P. o.
Un
Cata
requ
en u
tim.
que
guit
•¦¦
8 abril de 1935
Tes
Que el Costa Brava, de Portbou,
carnpió provincial amateur, per
a per 3 a 2 davant el sotseampió.
Que alai l'Amadeu Oliva, amb
aquesta victória, podrá ter gran
propaganda per al seu equis).
Que el Catalá F. C., que alai es
denomina el seu club, fará els
partita que voldrá.
Que a Portbou esperen amb
Impaciencia que comenci el cam io-
• nat de Catalunya amateur...
p
Que a Roses han renovat re
culp 1 ja tornen a jugar...
Que diumenge passat jugaren
el seu primer encontre al camp
de l'Agullana.
Que el:guanyaren per 4 gols a 2.
Que per tal
victó•
ria fins els pel
aos saltaven de contents davant
del port.
Que a Castelló
•
d'Empúrles hl
ha un equip que porta per nom
"Esplais".
Que els Esplais
s'esplaiaren en
la seva anada a Palma de Ma
llorca.
Que és segur que el dia 28
d'aquest mes en el camp del F. C.
La Sellera hi actuará un equip
francés.
Que será, en
de•
finitiva, el po
tent unze del Red Star Olympi
que Perpignanais.
Que el camp sellerenc será in
suficlent per a encabir la gran
gentada que hi acudirá per a ven
re el partit internacional.
Que a Figueres, i patrocinat
per un ferm esportiu i amb la
cooperad& de la Unió Esportiva,
es disputará, una copa en forma
de torneig.
*
Que s'assegura, que hl pren
dranarart els clubs Unió (B.), Rá
cing, Darnius, Agullana, Castelló
1 Roses.
Que está descomptat l'interés
que desvetllaria.
a raohla Cf3
ky atoír"Ativortív
,
es'
•
••¦
ea
• ••' .
-
•Se
pels locals, haurem de reconéixer
que debte, quelcom a desitjar en
quant a técnica futbolística 1 encert
final per a traduir el seu insistent
domini al marcador: Cal tenia perla'
també en compte la formidable tas
ca de Boronat, el poner tarragona
que unes vega.des arab per la seva
decisió 1 coneixements, 1 altres amb
la sort, que no l'abandona ni un ins
tant, impedí que la victeeria local fa,
un reflex de com ana la lluita.
Eh minyons de Tarragona són en
tusiastes, í després d'haver marcat
el seu únic gol a la primera part, es
ta.ncaren en una defensiva franca
per tal de conservar l'avantatge, o
quan menys un empat, la qual cosa
estigueren a punt d'assolir. Destaca,
com hem dit, el seu poner, Borras,
a la defensa; Gil, a la atila mitjana,
1 Mangrinyá, a la davantera.
- Els locals, entusiastes a la segona
part 1 amb evident desgrácia en el
xut a gol. F'ou molt notada la man
ca de Viladiu, impossibillat de ju
gar.
Els primera en marcar foren eh
forans per mitjá de Ruiz. Quan man
caven deu minuta per a acabar el
partía el Tarragona fou castigat
amb un penalty, que tirat per Sa
pés valgué l'empat als locals. A rúa
tan minut de la partida, Longas
aconseguí burlar habilment la sor
tida del porter contrari 1 marcá el
gol de la victbria.
s equips es formaren aterí:
F. C. Tarragona; Boronat, Borrás,
Domingo, Serra, Gil, Peche Perelló,
Guasch, Ruiz, Oliver I Magrinyá.
U. E. de Rubí: Castelló, Sapés,
March, Parres, Doménec, Costa, Gan
dia, Marín, Castro, Gaju 1 Longa&
L'arbitratge, regular.
.7. S. E.
DE FIGUERES
U. E. Blanca, O; U. E. Figueres, 1
La tarda del 31 del mes proppas
sat en el camp d esports municipal,
s'enfrontaren en partit amistes dos
dels millors equip,s provincials que
no es classificaren per a prendre part
al Campionat de Catalunya per mo
tius que val més no tornar a repro
duir.
El paran, a,ravellat, fou seguit sem
pre amb interés, puix que se succel
ren continuament les jugados de pe
rfil enfront duna 1 altra porta, leva
litzant GauxIa 1 Bru en diferente
magnifiques paredes.
El gol de la victória fou obtingut
per Ventura d'una oportuna capea
nada aprofltant un aldarull produIt
a conseqüencia d'un córner.
k01247r
1
;etores sr
pa
$1s
edvn
ea
"4114
coto
netteranra
\sr
rallealtk%
-e.
.:5„rryee
A1%01411%1% n _ 10111e ta
orantit. t(1111tad0 k,
hiere°
111."11
C
Tte.
Alectot,
sessonarka
19
L
ossases
Bausa, san
de
DE L'HOSPITALET
FUTBOL
Al camp del Centre d'Esporas Tor
ras.senc van jugar ahir un partit
de campionat amateur el Torrassenc
el Coll-Blanc F. B. C.
El partit fou jugat a un treri fan
testic per ambdues parts, i les juga
des l'oren molt aplaudidos pel pú
blic. •
La primera part acabá amb el re
sultat d'un gol a zero favorable al
Torrassenc. Aquest gol fou acorese
guit, duna oportuna jugada, per l'in
terior dreta.
Començada la segona part, es fa
notar l'interés que tenen: els una
per a mantenir el punt d'avantatge,
1 els altres per a empatar, i alai) fa
que presenciem jugades bellíssimes
per part deis dos equipa, peró poc
abans d'acabar el partit, i després
d'un lleuger' domini del Torrassenc,
Rico marca el segon gol, 1 al cap de
reas moments acaba el partit.
•De l'equip del Torrassenc tots for
Zaren un partit pie d'entusiasme.
Del Coll-Blanc cal remarcar el mig
centre Bea, que jugá un partit molt
notable.
ESCACS
El Club d'Escacs Univers prepara
Per al proper dia 27 un magne festi
val amb motlu del repartiment de
premis del campionat de l'esmentat
Club d'Esca.cs.
L'esmentat festival consistirá en
tina gran vetllada teatral, en la qual
1 en un intermedi, seran repartits
ele premis als jugadors de les dife
rentes categories que han llultat en
el Campionat d'escacs.
Els premia molt nombrosos 1 im
Portants, han estat donats per dife
rents industrials de l'Hospitalet 1
de Barcelona, peró cal remarcar eh
Inagnífics trofeus concedits per l'A
juntament d'Hospitalet i la Societat
Choral Univers.
Cal remarcar tarnbé la brillantes
Gima tasca que está portant a cap
aquest novell Club d'Escacs per a en
arandir aquest 'sport, 1 que compta
arab nombrosoz sImpatitaants.
Panadés
DE RUBI
P. C. Tarragona, 1; U. E. de Rubí, 2
Un altre partit del Torneig Copa tleqECi'neuruaeqeit'tauuleinieupnlnnoeglymnaooacúle,onl,dtntjie,mtarucelconaomnamdvsiineisacguphtlutuótoirtrdadaiaaetprdvffojoioiivnfcscíast.ceairlcaiemaolnleesfndleetaet,
analiteern el joc desenvolupat
Els equips s'arrengleraren alai:
U. E. Blanes: Gauxia, Carbonen,
Balaguer, Miralpeix. Campoi, Xifré,
Alonso, Orriols, Llopis, Laura i Tor
rent.
U. E. Figueres: Bru, Jacomet, Ber
neda, Medina, Rosalench, Villata,
Valls, Baró, Ventura. Pagés 1 Jor
da II.
Sobresortiren de l'equip foraster
Gauxia 1 Orrlols, i dels fig,uerencs,
Pagés 1 Jacomet.
Arbitra be i a gust de tothom, el
senyor Prada.
Corresponsal
DE FIGUERES
De la suspensió d'un partit
El Darnius F. C. adreçá una lletra
al "Rácing Club Figueres" contrae
tant-lo per a la celebradó d'un partit
amistes. Assabentat d'abcó el delegat
de l'equip B de la Unió Esportiva Fi
gueres senyor heme procurá que el
partit Darnius - Racing no s'efectués,
i sí un partit Unió Esportiva Pague
res (B) 1 Dermitis F. C. Per tant, el
Racing es va quedar sense partit.
L'actitud del senyor Isern és de
censurar, i més, encara, per haver dit
eh diverses vegades que s'ha d'ajudar
en tel el que es pugui els clubs mo
destos, com són les penyes figueren
ques. Aquesta actitud de l'esmentat
senyor, puix que desdiu del que pre
gona i afirma, 1 obra ben contrária
ment a la manera positiva, penetré
obrant anee no solament perjudica
un club directe, sinó que també el seu
prop1 club, ja que així fa, en tot
cas, crear una atmosfera de rancia
nia entre eh verltables esportius. De
plorem el fet succeVt, I tingui ben
present el senyor Isern que si és que
vol la prosperitat esportiva de Pa
gueres, no obri tal com ha fet, ans
al contrari, en lloc d'aterrar un club,
qee l'enlairi si li és possible, no so
larnent per la pau esportiva, sin6 que
rarnbe per anar a esperançar d'aquen
club humil algun element per al seu
mateix equip, ja que és comprovat
bastament que els clubs modestos
han portat nombrosos jugadors a
clubs de categoría.
Es de doldre que s'hagin d'escriure
ratlles com les presenta quan, ben al
contrarl hauria d'ésser.
Francesc ~aventura Vill
DE PALMA DE MALLORCA
Balears, 4 - Medtterrant, O
En_partit corresponent a la segona
jorneda del torneig "Copa President"
s'arrea fararen els onzes esmentate.
a es 6tres del collegiat Tora Mi
•
Baleara. — Coma, Bauza, Bonet,
Sintee, Colom, Arboç, Darder, Lle
brers, Mulet, Berrocal 1 Pellisser.
Mediterranl. Maimb, Asenslo—, MAolzraamntoar,a, BaArcyealtós,,
Sampol, Jaume, Albella, Pueyo 1 Fiol,
El pertit, de primera intenció, fou
favorable al "Medi", que feia joc im
Inillorable; perb solament durá poca
minuta, ja que el Balears, recordant
les anterlors actuaclons i desfetes so fertek semposá, 1 desbordant les la
niee del centrare s'apunte el primer
etint al cap de vuit minuta per mitjá
de 110 rers. el qual va engegar la
bala rasa a la xarica. Eh "medistes",
quelcom desorientats, 1 tenint nom
brases fallades, ajudaren a qué els
baleárics accentuessin el domini, í no
tardaren a apuntar-se el segon que,
d'un cap de cap, aconseguí Mulet. El
tener gol va anar a cerrec de Berro
cal. el qual, des de mig camp, va dis
parar una canonada que va fer inú
til l'estirada del porter Alzamora, 1
que, com els anteriors punta, fou
aplaudit merescudament Acabá el
primer temps amb domini del Ba
lears
Després del descans, 1 creient se
gura la victbria, el Baleara no em
peny coni abans, 1 aixo doné, rnotiu
perqué el "Medi" s'imposés bastant,
i que les seves linies es combinessin
rnolt millo) que a la primera part;
pub en arribar davant el porter Co
mes, no encarten a xutar, i quan ho
fan és en va, unes vegades perqué
són inofensius eh 'rata i d'altres per
qué les detura el dit poner baleáric.
Encara, no obstant, el Balears te
una forte reacció, 1 fa incerrer en
penalty la defensiva, i Mulet s'encar
regkt del citstig. que el tradueix en
el quart 1 últim gol de la lluita.
L'arbitratge, encertat. — J. MORA.
NlAgATJE BOB
DE EL VENDRELL
VUaAtlet1c Club, 2 - F. C. Ven
1 drell, 1
YJna vegada més l'equip vallenc va
enfrontar-se amb el nostre urde en
un partit amistós.
D'un temps en aquesta part eta
encontre8 que vénen celebrant-se
entre ele dos cercles 1 equips repor
ten Un Interés extraordineti. ço que
fa que el palie hl figui e en gran
contingencia.
Ahir eta vallencs tornaren la vi
alta que el diumenge passat
zarca els vendrellencs I en la qual
somrigué_ el trionit a l'equip vendrer
yermeM'ab un resultat de O a 4 al
ami favor. No volem creare que l'e
quip que en el dia d'ahír va presen
tar el Valls fos el mateix que va ar
renglerar-se a Valls, puix que sense
intentar desmeréixer cap equip con
tendent í menys el Vendrell per la
seva derrota, un i altre equip era a
bastarnent reforçat, i en aquest cas
asenyalem el deis visitants.
Sense pauló de cap mena direm
que el. veritable resultat d'ahir ha
vis d'ésser un empat a un punt,
puix que el del desempat fou un off
side declaradiasim.
/litera al joc emprat per ambdós
equips -direm que els vallencs juga
ren menys que els locals, i aquests
tampoc van mostrar-se com en al
tres encontres de la seva válua.
Amb tot, fou fins al darrer moment
de joe una lluita que apassionava.
Desnui l'encontre Un petlt incident
que no podem deixar de protestar, .
no n'assenyalem els culpables per a
no caure en Interpretacions equivo
cedes. No obstant, no pasta ende
vant 1 l'encontre arribá fins al fi
nal—C.
DE BLANES
Camplonat de Carambolee
(Categoría atare)
El dimana pasaat va comenear ta
primera volta d'aquest interessant
campionat, en el qual figuren eta
mes destacata aficionabs a aqueat
noble esport.
La patada que cada cita omple
el local del terrassencs és increíble,
pubc que ea pie de gom a gom com
mal no s'havia vist. Ufl veritable
éxit dels organnzadors, eta quals no
puc menys de felicitar.
Van rebentese altres premie, ea
els quals es destaquen la formosa
copa donatiu de l'Ajuntment 1 la
magífica medalla d'argent oferta
per aquet setmanare que han om
plert de joia eta participants al tor
neig.
Anem, dones, ala partits del dia 2:
Resultats. — Primera categoria:
Tocabens perd amb Romans per 144
a 150', Pasqual guanya Ros J. per
150 a 105.
Segona categoria: Carbonen pérd
amb Camps per 64 a 100: Fabregues
guanya Dellouder per 100 a 98.
Resultats del dia 4. — Primera
categoria: Ros P., 150; Pradera, 89:
Tocabens. 3'7, Parigual, 150.
Segona categoria: Carbonell, 100,
Dellouder, 67; Fabregues, 99, Campa,
100.
Partlts per ala dies. 9 d'abril:
Primera categoria: Romana-Ros
F.; Pasqual-Fradera. -
11 d'abril:
Ros J.-Tocabens; Romans-Pasqual.
Segona categoría:
Dia 9: Carbonell-Maresma; Fábre
gues-León.
Dia 11: Carbonell-Bernet: Fábre
gues-Zurita.
Classificaoló actual
Primera cattieaia
J. G. P. Car. Y. O. O. Pt.
Pasqual 2 2 0 300 142 4
Ros F. 1 . O 150 89 2
Romana 1 1 0 150 144 2
Ras J. 1 0 1 105 150 0
Fradera 1 0 1 89 150 0
Tocabena 2 0 2 300 0
Segona ceiagrlie
J. G. Penen'. f. C. C. Pt.
Campa 2 2 . ;1200 163 4
Carbonell 2 1 1- 464 167 2
Fábregues 2 I 1 —199 200 0
Dellonder 2 0 2 163 200 0
A esperar, dones, ,Iee jornades
properes, plenes d'entoele, 1 interés.
DE SOLSONA
C. d'E. Solsona, 3 - U. E. Coro
minen, 1
Amb una tarda esplistadida es jugá
aquest partit, que en Upes moments
fati lona intereeriant ,#eé la forma
en qué jugaren enlatas equipa.
La primera part fou d'un ~Mi
bastant accentuat per peal de la U.
E., que s'apunta lelnic ,gol, :que .va
ésser deis mes bonics que es. feren.
En equesta part l'equipe local jugh
contra sol, 1 Wat& féu 4i la davan
tera centraría ataques en» consis
tencia; també en apela part el
defehsa Feu en una j da desgra
ciada es va lesionar; ap d'uns
Vint minuts, per& va paréixer
pogué acabar l'encontr
A la segona part d. 'taren els
locals, en la qual sa, !) ren els
tres vis que els donaren'hial'ictória.
Cal remarcar en aquesta part la
gran actuad() de Marín, que salva
algunos jugades cauna manera in
versemblant quan ja es donava el
gol per fet, puta que tot 1 dorranant
els locals eh vlsitants de tant en
tant combinaren moles jugades que
donat amb la rapidesa que eren exe
cutades arribaven sempre al dominí
de Martín.
Eh visitants agradaren molt a la
primera part; no tant a la segona,
puix que quan el marcador eh era
advera empraren un joc beut que
el públic esbroncá; sobresortí en
aquest joc tan impropi el defensa
Claus.
Eh locals, tot 1 debutant quatre
reserves jugaren molt millor que ana
tim dlumenge, 1 ea diatragiren Mar
tín, Mosella 1 Vilamosa; Feu forma
dablement bé, telilla en compte la
lesió, que 11 resta facultats fisiqUes
més tard.—C.
DE VILANOVA I LA GELTRU
Tornelg "Copa Catalunyal'
F. C. Catalunya, de Vilanova, 7
F. C. Vilafranca,
Corresponent a l'interessant ter
nelg Copa Catalunya, el diumenge
passat, a la tarda, es van veure cara
a cara eh equipa rivals F. C. Cata
lunya 1 F. C. Vilafranca.
A despit del començament de l'en
contre, que veritablement semblava
que havia d'ésser una Iluita igualada,
a mida que aneas passant el temps
el Ctalunya va imposar-se de tal ma
nera que passa a dominar el seu ad
versare. I en el transcurs del primer
temps encara ens creían que el cer
ele local s'hauria apuntat més gols,
pene va tenir la dissort d'ésser pot
afortunat en el xut a gol. En canvi,
a la segona fase del partit, fent pre
valer el seu excellent conjunt, va
augrnentar el resultat sobre el Vilo,
franca 1 fou el vencedor abeolut del
matx.
Hem de doldre'ns que al Vilafran
ca no li fas possibh d'arrenglerar el
seu equip complet, 1 per atice va so
frir una forte derrota. Del seu equip
només es destacaren la parella de
fensiva Masgrau - Figueres, 1 el mlg
centre Carreras.
D'una manera especial fencltem el
portar Messeguer, per la saya excel
lent actuada; Lambe ens va agradar
en deturar magraficament un pe
nalty.
Els autors deis gola foren: Pel Vi
lafranca, l'extrem dreta Rovira, 1 pel
Catalunya: Carbonen II (3), Fernán
dez (1), (Torres (1), Rlos (1) 1 Her
nán (1).
Eh equips s'arrengleraren de la
manera segilent:
F. C. Catalunya: Messeguer, Soler,
Julio, Figueroa, Carbonen 1, Horro,
Ríos, Penaxidea, Hernán, Carbonen II
1 Torres.
P. C. Vilafranca: DeIriu, Maniata
Figueres, Pallaras, Carreres, Raben
tós, Buscalla, E,scuder R,ovira, F'ran
cese 1 Arnabat.
L'arbitre colleglat senyor Zapater,
excellent
Corresponsal•DE SANT ADRIA ffE BESOS
ESCAGS
DI diUmenge pasast, al Mati, a l'ea
tatge del Centre Ftepublicá Federal
Adrianenc tingué noc el repartiment
de prernis corresponents al Campea
nat local d'Escacs de primeros cate
ganes homes I petits.
La resta consistí en un vermut
d'honor, rematat per un ball parla
ment comentant aintelligent joc, del
president de la Comarcal d'ames de
Badalona, senyor Mestree, acabat el
qual el president de l'acte, senyor
Abril procedí a fer niurament deis
premls ah guanyadors, en la forma
següent:
Campió, Andreu Moreno; Bote
campió, oJan Sánchez, 1 tercer das
sificat, Joaquim Prats, tote tres per
tanyents a la secció Cooperativa
Obrera "El Beses". I els infantas:
campió Josep Cabtls 1 Ricard
sarro. amadós del C. R. F. A.
En re,sum, resulta una bella jor
nada per als escaqu1stes locals, eh
quals cal encoratjar perque seguel
xin en la ruta ascendent emprada.
1,1knfilm.
e
15
áe ? °
No hiha berenar més econámic,
sanitós, nutritiu i fácil de prepa.
rar, que el compost d'uno o dues
Ilesques de pa ben sucades en
Ilet condensada "LA LECHERA"
sense diluir, tal com surt del pot.
Així vosté proporcionará ols seus
fillets un aliment vitaminot que
digeriran fácilment, que els • hi
agradará molt i que en poden
menjar per la gana que tinguin,
sense limitació de cap mena.
LLET CONDENSADA
LA LECHER Demani gratuítament el tlibret
de receptes í la llísta de
gup nous ; espléndidd regals a
'aitUli Societat Nestlé (Secc" LA. 3 Y a!gean. 41 BARCELONA 11.1~18~1111~~ --nr31-~dommirr..~.7-..-nerlemmumm
— Amb mires al nou Campionat
local esce.quista, la receló de la Co
operativa Obrera "El &seis" está ce
lebrant el seu social, el qual ofereix
Un aapecte ínteressant pela bona ele
menta que ha imiten.
Tenl mentes que hora penas Ga
ga:lazar un festival de gran brillan
ter com a final d'aquest Campionat.
Corresponsal
DE PRAT DE LLOBREGAT
F. C. Pila, 3; C. E. Santjoanenc, 1
A les ordres de Catale. ajudat
per -Ribera 1 Bananera. també del
Collegi, s'han arrenglerat pel P. C.
Prat: Arriola, Ribera, Arase I, Ara
se II, Guinea Deixens, Ribes, Pnee
xedes, Beiges, Serra Guillermo 1 Be
rra Sever; i pel C. E. Santjoanenc,
Bousoma Benaiges, Carbonell, Bosch,
)3onic, Guardia, Cuyas, Carbonen,
•Pey, Jordan 1 Tapies.
La primera pare descomptant al
guna jugada de requip local portada
a terme per Serra, ha estat de doma
ni de l'equip toril. el qual si no ha
marcat ha estat per la gran actua
d?) d'Arriola, com tambe per rebotre
en eh pals dos xuts quan aquell es
teva batut, i acaba amb l'empat a
zero gols.
A la segona part l'equip local as
son dominar 1 treure avantatge al
marcador quan en una jugada mag
nifica Berra Guillermo marca el pri
mer gol ala quince minuta de joc;
ala 30 minuta Baiges marca el segon,
al nostre entendre en orsai. Eh visi
taras després d'aquest gol es mostra
ren més perillosos fins que Cuyás
xutá creuat, 1 rebota al pal, perb
Tapies, amatent, afusella el gol de
l'honor.
Destacaren pel Prat, Arriela, de
fensa, 1 Serra, eh quals foren els ani
madors de l'equip; i pel Santjoanenc,
la defensa, mitjos. Serra 1 Pey.
DES D'ARTES
Nótut.les
Aquesta setmana la ressenya es
teva destinada al partit de futbol
entre el nostre titular i el F. C. Joa
nene. Pera a darrera hora, 1 sistema
"rosari de !'aurora", eh minyons de
Vilatorrada ens notifiquen que no
poden desplaçar-se perqué han de
jugar 4,1 seu camp el primer partit
de cairipionat (?).
Carripionat?... De moment, un
dubte, peró després recapacitem 1 re
cordem, com entre fuma, les mana
pulacions realltzades per un Club es
portal (?) de les vores del Llobregat,
que tingué a bé no convidar el nos
CIUTADANIA
DE CALDES DE MONTBUI
III Fira
Ele Comités Organitzadors de les
Pires 1 Pestes de la nostra villa en
la reunió celebrada dimecres pa
set, va designar la Comissió perma
nent que tindrá cura d'organitzar
la III Pira d'enguany per ala clics
8, 9 i 10 de juny vinent, posantese
des del susdit dia en l'activitat de
procurar la collocació deis estands
expande), i la Pira de Bestiar.
La irnpressió fou que, com en anya
anteriors, será patrocinada per la
Generalitat de Catalunya 1 Ajun
tament, palesarit el seu entusiasme
perqué resulti amb éxit crebre st
aquesta tan ben aplaudida demos
tració d'engrandiment a la prospes
ritat 1 riquesa de la nostra terra.
Per tant, la C,omissió earnentada
es trobará reunida a la Casa de 13,
Villa tots els dijous no festius, des
de dos (marta de set a les vuit del
vespre, per resoldre 1 atendre tetes
les consultes o peticiona 'que U ais,
guin adrecades.
DE VILANOVA I LA GELTRU
Es un fet la vínguda a aquesta vila
de la famosa Orquestra Pau Casals,
formada per més de vuitanta profes
sors 1 que per iniciativa de l'entitat
Foment de Vilanova, actuará en el
teatre Bosc el día 25 del mes actuaL
Hom confía que aquesta noticia será
ben rebuda pela nostres compatricia,
i a mas esperem' que sabran colla
borar com ho han demostrat sempre
en festes d'aquesta classe.
Oportunament donarem més de
talls d'aquest veritable esdevenhnent
artistic.
Corresponsal
DE MOLLERUSSA
RENOVACIO
D'UNA JUNTA DIRECTIVA
L'entitat Casino Republica Catas
la ha procedit a la nova constitució
de la Junta Directiva en la forma
Esegüent:
Josep Fontanet Basar, president;
Jaurne Coma Andreu, vice-president
primer; Josep Torent Torrós, vice
president segon; Alexandre Bajo Cis
rera, secretan; Marean Nogués Ma- _
cie„, vice-secretari; Antoni Patera
Bertran, tresorer; Josep Baró Mel
gosa, vocal comptador; Manuel Niu
bó Espinet, bibliotecari; 'sanad Ja
ques Pinyol, vocal primer; Josep Mit
jana Querol, vocal segon; Jaume
Capdevila Felip, vocal tercer.
Corresponsal
GRIF1 8c ESCODA S. L. Fivaller (Ferrán), 36 i 38 .: Plá de la Boqueria. 5
GRANS REBAIXES PER BALANC
EN JOCS CAFE, THE,
VAIXELLES, COBERTS,
" CRISTALLERIES, PLATERIA,
OBJECTES PER A REGÁIS
u.
tre carde per considerar-lo "intrac
aableaa. Vises l'harmonía esportIval
Vaig fullejar diferente exemplara
de la premsa, 1 no he vist inserida
enlloc la tal competició "intercomar
cal", cose molt deplorable, degut a
la seva importancia, perqué és des
parar que alxi sigue ja que, altra
ment, no valdria la pena d'organit
zar aquesta mena de competicions.
I seria molt deplorable que acabes
com gairebé botes lea anteriors: a
garrotades i en "confraternitat an
tropofogástica".
• •
El día 14 el nostre camp d'esporas
serrink de zona neutral per ala dos
equipa contandente: F. C. Osas:U
nes 1 U. E. Caldera,
En parta será amistes 1 servirá de
desempat d'altre,a dos celebrate an
teriorment pels mateixas adversaria.
Esperem que el boa temps perme
trá la seva realització, 1 confiem
també que els partidaris d'ambdós
equ1ps contribuiran a animar l'es
pectacle amb llur presencia, puix que
si hem de reflar-nos dels de la loca
litat, ni el desert del Sahara fará
másIlastirna.
— Aquest mateix dia la nostra sec.
ció atlética es traslladará a la pobla
d() de Navarcles per tal de competir
amb l'equip d'aquella localitat.
— El dia 28, partit de futbol entre
el nostre primer equip 1 l'A. E. Mo
nistrolenca.
Per Pesque tots reposarem 1 de1xa
1em que s'esgargetmellin eta minyons
de les caramelles...
as.
El nostre Club ha fet gestlons per
tal de concertar partits amb les se
güenta entítats esportives: P. C.
Olost, C. E. Tona 1 U. E. Coromi
nesa, de Cardona. En té en projecte
d'altres, que al sexi degut t,emps fará
pública,
I jo també, mitjançant LA RAM
BLA.
NON
DE LA BISBAL DEL PENEDES
Sitges, O Joventut Biabalenca, O
Aquest fou l'encontre que es juga
el passat día 9 de mara diada de
Sant Josep. inaugurant abd la tem
porada de futbol el Club Bisbalenc
Per contrarietata materials no varn
poder transmetre en dia adequat a
LA RAMBLA. el nostre comentani
de l'esmentat encorare, la qual, perb,
nem volgut, ara, constatar.
L'encentre desenvolupá igualat,
1 ho paleas el resultat amb qué aca
ba, :a huita. be l'equip sitgeta sobre
scrti el jugador ex-sansenc Aparict
que feu gala deis seus coneixe-nentk
en l'esferic
• • •
Joventut Bisbalenca, 3 - Banyeres, O
Ene-mitre aquest que va transcóa
reí asense que ttom pogues observar
$.41"1 coneixements teenica en a
dal latchs. Des de beal antara laStri
Shsei ve, una gran superioritat deis
babaiencs, que no es transforma en
un resulta t mes impressionant per
qué el quintet atacant malaguanyá
incomptables ocasions per a endinsar
la pilota a la xarxa (ultra tirar
dos penaltye fora).
Arbitra el aenyor Alegret. Fou art.
parcial.
S. MANYER
DE CASTELLFULLIT DE LA ROCA
CaatellfullItenc, 5 - Jovent d'Ara (B)
de Salt, O
Davant de nombrós públic, ha tin
gut Roe aquest encontre amistes al
camp de la Unió Esportiva, el carel
ha satIsfet plenament eh aficionats.
El resultat no fou just. ja que requip
visitant mereixia almenys marcar un
parell de gols. La primera part aca
bá amb 2 gols d'avantatge. Marcats
el primer per Argelés II, en un alda
rull, 1 l'altre per Busquets II. El ter
cer fou obra del davanter centre Tel
xidor; el guara Roca, en rematar
una jugada que rebota en el traves
ser, 1 el cinqué Vinyoles.
Deis locals, tots compliren, excepto
l'ala dreta, on Vinyoles jugo, en el
lloc que no 11 és habitual, 1 deis fo
rans, van ter el que pogueren per tal
devitar una desfeta mes irnportant.
U. E. Castellfullitenc. — Serabasa,
\allegues, Busquets I, Soler, Bus
quets II, Oms, Argelés II, illnyoles,
Teixidor, Corcoi, Roca.
Jovent d'Ara. — Vila, R. Ferrer,
J. Ferrer, Ventura, Carbonen, Gil,
Bosch, Coma, Vilagrau, Coromina 1
Bóta.
Arbitra impardalment l'ex-jugador
Roure. — M. V
PARTIT AMISTOS
Colónia Alemanya, 3
Centre d'Esports 1 Excursions, 1
Com es pot veure pel resultat d'a
hir, ola alernanys es presentaren ul
trareforçats, aixó els permeté no
solament que lgualessin els del Cen
tre. sinó que el superessin 1 s'endu
guessin la victoria.
En l'equip del Centre es hota la
manca de tres titulara, prIncipalment
el de la unja mitjana, la qual es
veié poc forta per a contenir els ataés
deis contrarls . 1 aleó dona lloc a qué
la defensa es vetes desbordada 1 la •
davantera llagué de baixar molt so
vint a la defensa: amb tot, el millor
de l'equip fou is davantera, especial
FmreanntchOlIiIv.eqlluae. 1vaelhasevgeurl deenremsoelrdlar!e) moltes situacions perilloses.
Deis alemanys, tots jugaren mola
bé: rresentaren un equip mola fort ben compenetrat
Eh equipa forera
Colónia !',Iemanya — Diettinam , Seluitzer. Beehtold, Watti, Winter,
Paul. Wünshenam, Jalea Rata, Gris •
men. Wiese.
:Centre. — dia. Villalta,FrAarnncahu.IIbaPlrdaunqcuhe,I. ARrait
Ces, 011-P:4„ Relg, Calvet, Cortnan
Tyetill vrg
Joieria i
El Regulador
. ..:«2199,-,. -
Excluslves 'Lus-ina" 1 "Roles"
SUISSES
RELLOTGES DE LES MILLORS MARQUES •
de les Flors, 37 Carme,
(espoist i ciutadania) ,
~la
Fi d'un crisi 1 d'una aula
Es tancava el número anterior de
LA RAMBLA en el monaent que el
senyo• Martínez de Velasco comen
taava a realitzar gestiona per tal de
constituir un Govern que, sortosa
mena ha quedat inedia Govern
d'amplia concentrada> republicana,
anona els termes de renciarrec rebut.
Govern d'orientada> dretista, segons
la ingenua conlessió del seu creador
en grau de temptativa. El propósit
de rillustre castellá" va fracassar
pea raons de lógica política, pena va
servir per a posar en ciar les zones
rnisterioses de la crisL Són fets pas
sats, damunt els quals ha relliscat
riertiginosament l'interés polític d'u
nes jornades frenetiques, per() convé
recordar-los perque enelouen la clau
de moltes coses. Fou Martínez de
Velalco qui va revelar, amb la seva
haoitual agudesa, que l'acredita de
genial estadista. el veto que tancava
a Gil Robles l'entrada del ministeri
de la Guerra, No calgué ni una frase
ni una paraula. NhI hagué prou amb
un gest del cap agrari perqué sabes
a qué atenirase el can de la Ceda.
I el gest históric de Martínez de Ve
lasco va fer canviar el rumb deis
esdeveniments imrnediats i potser
també el de la linia futura de la po
lítica del regún. No es podia dema
nar més a un personatge tan insig
nificant.
En reclamar Gil Robles la cartera
de Guerra descobria tot el joc de les
seves intencions politiquea, consu
anava una de les darreres operacions
de la táctica tragada per a dominar
Ja Ftepiablica. Des de feia uns quanta
mesos venia dient Gil Robles que
calla ruoldre els problemes vitals
de la nació: anivellació del pressu
post, sanejament de les finances,
atan- obrer, ressargir económic del
país. etc. Peró arribat el moment
d'entras personalment en el Govern,
el jove cabdill salmand no de
:nana la cartera de Finances, ni la
de Treball. ni le d'Indústria 1 Co
mere. Deaiana la cartera de Guerra.
D.,mana la direcció deis comanda
ments militara. Pretensió sospitosa,
peró que no pocha estran.yar a
aquella que han considerat la Ceda
com un partit del régim. La lógica
de Gil Robles era aquesta: si el meu
partit mereix la confiança per a
collaborar en el Govern, ?per qué no
ha de meréixer-la per a assumir din
tse d'aquest mateix Govern les fun
ciona de mes responsatilitat? La ló
gica deis republicana estava escrita
en les famoses notes del 4 d'octubre.
A fi de comptes, en oposar-se un
veto rotund a les pretensions de Gil
Robles triomfava el criteri exposat
en aquelles notes. Trencava, per tant,
la política d'incorporació a la Repú
blica d'elements que no ofereixen ga
randa de republicanisme. Perque si
n'oferten. no calla posar-los cap veto.
I si no n'oferien, el veto havia de po
sar-se el 4 d'octubre. La República
s'hauria estalviat molas dolors 1 mol
tes 'lagrimes.
Va fracassar, donc,s, l'intent de
Martínez de Velasco 1 amb ell una
orientació política marcada tenal
ment des deis comeneaments del ré
gim. Hagué de formar Lerroux el
Govern possible, amb radicals 1 téc
nica, Govern minoritarl, extraparla
mentara el primer sobe del qual és
Després de Jiménez
i de Portela
aia
DON JOAN PICH I PON
Alcalde transitori
President interí
El Butlleti Oficial de la Generan
tat ha publicat el següent decret:
"En ús de les facultats que em
confereix la Llei del 2 de gener den
guany,
Decreto:
Que l'Excm. Sr. Joan Pich 1 Pon
exerceixi les funciona que cm compe
teixen en virtut de la Llei del 2 de ge
nes d'enguany, com a delegat del Go
vernador General de Catalunya, Pre
sident de la Generalitat, excepte les
d'Ordre Públic, que són reintegrades
a l'Autoritat de rExcm. Sr. General
Cap de la IV Divisió Orgánica Mi
litar.
Barcelona, 4 d'abril del 1935.
El Governador General de Catalunaa,
President de la Generalitat,
MANUEL PORTELA."
Per CARLES
tancar les Corta per un mes per tal
d'ajornar durant aquest temps la to
pada parlamentaria amb la majo
ri. Peró el conflicte es produeix ins
tantániament Gil Robles no saP
centenir la seva irritada i presenta
el seu compte de greuges. No contra
Lerroux, en qui ha observat una con
ducta lleial per a les farces que re
presenta, sinó contra aquella que han
desconfiat d'ell. El seu gest histeric,
la seva violencia verbal, el seu despit
no fan sinó justificar el veto, earre
gar de raó i de raons aquella que
l'hi han posat. Peró l'interés polític
del fet és molt superior a aquest
judici i adhue al que pugui meréixer
la saludó de la crísi. El que sha
plantejat amb tota cruesa és el pro
blema de la legitimitat repualicana
del grup més nombrós de la Cam
bra, sense el qual no és possible de
re construir la majoria parlamenta
ria, i, per consegilent, el que s'ha
plantejat és el problema de la disso
lució de les Corta.
Gil Robles, amb estil 1 records
napoleónics, presenta la
qüestió. O el Poder per a ell, o la
dissolució. I Ilanea la seva nota ama
efectes explosius a trenta dies vista.
S'ha resolt la erial governamental,
peró comença una altra erial parla
mentaria, adornada momentania
mena
Gil Robles pot creure que unes
eleccions inunediates li serien irles
favorables que dintre cinc o sis me
ses, quan els partits d'esquerra ha
gin endegat 1 organitzat perfecta
ment aquest formidable corrent d'o
pinió pública que marca nimb a les
guerra. Pot creure també que el ..seu
gest altiu ha de galvanitzat unes
m3sses que ja comeneaven a donar'
mostres de descontentament. Pot
creure, finalment, que la política es
fa amb gestos desesperats. Peró dar
rera de Gil Robles hi ha gent més
cauta i prudent, que tem l'aventura
ESPLA
electoral. En les properes eleccions
no será possible formar un bloc de
dretes- amb un programa negatial
Els monárquica tindran com a . pla
taforma electoral la qüestió del ré
gim. ?Pot la Ceda renunciar defina,
tivament les seves posicions dintre
la República a canvi duna simple
aliança electoral amb els monárquica?
Els agraria, per la seva part, refer
maran la seva lleialtat ínteressada
al régim establert No volen aventu
res, sinó guanys. Aspiren a conser
var la seva força de cacics. No po
den seguir Gil Robles en els seus
mala humors í aventures. ?Com re
ter, donas, el bloc dretista de 1933
enfront del bloc esquerrista que pro
bablement es formará en les prope
res eleccions?
La cautela deis veritables dirigents
de la política cedista ha frenat rá
pidament rimpuls combatiu de Gil
Robles, que és només un executor,
un agitador polític, peró és dirigit i
no director. La dissolució faria im
possible la reforma constitucional,
que és l'únic tema en qué poden
coincidir totes les dretes. Per damunt
de totes les actituds de partit 1 de
totes les posicíons personals, alió que
uneix les dretes és llur afany revi
sionista. L'article 26 segueix pesant
damunt la política nacional com una
forea fantástica. I és molt possible
que roposició a aquest article, a l'es
perit laic de la Constitució, permeti
soldar entre les forces dretistes alló
que ara s'ha trencat.
Els republicana que han extremat
/a seva alegría per la solució de la
crisi, en veure fora del Govern la
Ceda, cal que refrenin llur entusias
me. El canaí de tornada al Poder no
els ha estat barrat, malgrat la nota
ínsolent i subversiva de Gil Robles.
S'ha resolt una erial, pecó encara
manca per resoldre la definitiva.
Durant aquest mes els republicana
han testar alerta.
Gil Robles ha dit:
"Se forma un Gobierno para treinta días. Pueden ser para
nosotrth los cien días de Napoleón."
(Caricatura d"Heraldo de Madrid")
Els indulfais
El decret crindult de
don Ramón Gonzá
Pena
ta • La "Gace de Madrid" ha publi
cat el següent decret del ministeri
de la Guerra
"Usando de la prerrogativa que
me confiere el artículo 102 de la
Constitución de la República, de con
formidad con el informe del Tribu
nal Supremo de Justicia y a pro
puesta del Consejo de ministros, ven
go en decretar lo siguiente:
Artículo unico.—Se concede al pai
sano don Ramón González Pena in
dulto de la pena de muerte que, por
el delito de rebelión militar, le ha
sido impuesta por sentencia dictada
en Consejo de guerra de oficiales
generales, celebrado en la plaza de
Oviedo en 15 de febrero último, y
aprobada por el auditor de Guerra,
cuya pena se conmuta por la de
treinta anos de reclusión mayor, con
las accesorias legales correspondien
tes.
Dado en Madrid a 29 de marzo de
1935.—Nieeto Alcalá Zamora y To
rres.—E1 presidente del Consejo de
ministros, ministro de la Guerra, Ale
jandro Lerroux García."
• * •
Els indultats de la pena de mort,
amb el vot en contra deis ministres
Anguera de aojo, Aizpún, Jiménez
Fernández, Cid i Dualde, que volien
que els matessin, són, a més del di
putat senyor González Pena, els se
góents
Els paisana Pasqual Guillén Pus
ter, Gabriel Arino Minan, Félix Ji
meno Pone, Ramon Moles Jiménez,
Elisi Fernández Obeso Bondia, Fran
cese Tello $ari Nicolás, Emili Capri
Lanusa, FPanCesc Frau Latorre, Ig
nasi Quiebila Moreno i María Legi
do Gallegoo que estaven condemnats
per Conselr de guerra ordinari cona
tittait a Saraaossa el 9 d'octubre de
19034.
guardia civil Aníbal Roces Za
pico, condemnat en Consell de guer
ra ordinari celebrat a Oviedo el dia
28 de gener
El paisá Manuel García López,
condemnat pel Consell de guerra
ordinari reui1i a Sevilla el 16 de
maig.
El legiotlari alfred Guardia, con
demnat en Gonsell de guerra cele
brat a Geurk el dia 30 de gener úi
tim.
El palsa Antoni Fernández del
Pozo, conderanat en judici sumaría
sim per sentencia de 24 de gener
últim en Consell de guerra reunit
a Málaga.
El paisá :Tosen Alonso González,
condemnat el Consell de guerra re
unit a Ov1ed1, dia 15 de gener úl
tim. aa
El diput'atr eodomiro Menéndez
Fernández, ç6emnat en Consell
de guerra 'al' iríais generala cele
brat a Ovie , el dia 9 de febrer
últint
El paisá Unís García Alonso, con
demnat per Consell de guerra arda
nari reunit a Oviedo el dia 7 de fe
brer últim.
Els paisana Félix Fernández Do
nis í Ezequiel Casquete Gutiérrez,
condemnats en Consell de guerra or
dinari celebrat a Valladolid el dia 3
de febrer últim.
Comédia?
Es molt possible — les noticies
que ens arriben ens permeten
creure-ho — que dintre de deu
dies aproximadament es doni una
nota oficiosa de la Secretaria d'un
lloc molt elevat, en la qual nota
es digui que no és cert que hi
hagi hngut cap veto al senyor Gil
Robles perqué ocupés la cartera
de Guerra. Aleshores el senyor
Gil Robles es donará per satisfet,
retirará les amenaces i es pro
duirá la erial perqué la CEDA tor
ni a entrar al Gavern del qual
tant de greuli s,.. —ver sortit.
La sisena prórroga
de restat de guerra
La "Gaceta de Madrid" ha pu
blicat el dia 2 un decret prorro
gant per trenta dies mes l'estat de
guerra als territoris dels Governs
generals d'Astúries 1 de Catalu
nya 1 a les provincies de Madrid,
Saragossa, Guipúscoa, Biscaia 1
Lleó, 1 places de sobirania al
Marroc: Ceuta 1 Melilla, 1 per
Igual periode de temps restat
d'alarma a les provIncies d'Osca,
Navarra, Palencia, Santander 1
Terol.
Les coses que passen
Es una mica car
Sis mesas de CEDA. al Poder II
han costat al país 1.335 morts i 2.951
ferits. (Dades oficials extretes del
"Relato oficial".)
I ara, a primera de maig, encara
hi vol tornar.
Per molts anys
El general de divisió don Domingo
Batet ha pres possessió de la jefa
tura del Gabinet Militardel President
de la República.
Per molas anys!
—Mira, ja !'han tret.
—El greu que U sap no haver-nos pogut ter encara inés
..,.
- Agusft Bo_
..:,.,
....„.,
jlrg; -,11»1111
-. ••.-
TOTS ELS MOBLES I TOT EL
MATERIAL PER A CLASSI
FICACIO I ARXIU
CORTS, 596. Tel. 10266
Intervius de la rambla
La crisi jultada per Marcelli Domingo
"La CEDA és un partit de violéncies epiléptiques"
aEls problemes de la República són massa apre~
miants perqué puguem viure amb Governs interins
i situac.ons transitóries"
pez- J. PASCOR «WILLIAMS
Entre les diverses virtuts que pos
seeix Marcellí Domingo n'existeixen
dues de sobresortints: la seva auste
ritat i el seu republicanisme. Austeri
tat, que no vol dir tan sois la seva
honradesa en la gestió ministerial,
sinó també la netedat de la seva
vida política, en la qual possiblement
els seus adversaria puguin trobar —
en la diversa interpretació a qué els
hornea pública veuen sotmesos tots els
seus actes — errors tacacs, pero mal
no podrá dir-se de Marcellí Domingo
que cap actitud seva fou promoguda
per una cobejança o per una vanitat.
La seva austeritat, la seva honra
desa, el culta íntim i fervorós que ret
a la seva própia consciencia l'ha con
dult en multiples ocasions a sofrir
calladament la impopularitat quan
creia convenient per ala ideals repu
blicana no donar la raó a les mas
ses per a buscar el seu afalac, sinó
dissuadir-les d'alió que dl creía un
error, encara que abcó tos a costa de
perdre el seu ascendent 'sobre aques
tes masses, Moltes vegades ha expo
sat Marcellí Domingo la doctrina
austera d'alió que ha d'ésser norma
da l'home públic: "No utilitzar fas
caneca en busca de la populazitaa
sinó destroçar la popularitat per ser
vir el cárrec." I el seu republicanis
me és la historia de la sevaa vida. -
Processos, presons, reclusió als vai
xells de guerra, ultratges de total inea
na, campanyes difamatóries, toa ho
ha sofert sense que la seva amor. la
seva deveció a la causa republicana
defallís ni un sol instant; ans al cen
trad: les seves campanyes eren cada
dia mes tenaces i intenses. Des del
seu escó del Parlament, des de la
tribuna de la piala pública, des de
les columnes de la premsa, ni un sol
dia no deixa Marcellí Domingo d'es
ser lenernie implacable de la mo
narquía 1 el Cantor Infatigable de la
República.
• •
Sorprenem Marcelli Domingo la vi
gilia del seu viatge a Ganarles; un
deis sena constants viatges de -pro
paganda republicana. Es difícil par
lar amb el!, voltat com está d'infi
nitat d'amics i correligionaria que l'as
setgen a preguntes. No obstant, ini
ciem un diáleg que sabem que ha
d'ésser constantment interromput:
4414171-TraaaNa,
MARCEL•LI DOMINGO
—?Podeu dir-me quelcom sobre la
darrera crisi?
—Hi ha diverses causes en la mo
tivada! de la crisi, unes de públiques
i altres de secretes. La causa pública,
que és més aviat el pretext, és ben
coneguda: el propósit de la Ceda (que
amnistía Sanjurjo cuita-corrents
fent bandera electoral d'aquesta am
nistia, d'un revolucionad del 10 d'a
gost del 1932) d'afusellar els revo
lucionaria del 1934. No s'ha quedat
sense víctima la Ceda, certament;
perqué la Ceda, que antany esquin
çava violentament les seves vestidu
res entre grana plors i gesticulacions,
davant repressions incruentes, ha
afusellat durant la seva etapa de
govern; pero la Ceda, que obrí de
ibeirtaa ¦awwwwwwwwwwL.
!ARRIBA LAS LEYES1
ELESTATUTO DE
CATALUNA
td!iSetoursíLdoPaolourdcatieyeósleniargnVulaaracglcielóaanndrtetae:rdreeasslu,dpgesaourGbbaeosrtdbnieteausrdnceoiamócrpnióge.nefi,naerprleaanlntedeleaGuConbaiteaprlrnuoonbalc,eomsneas. • nbspiolaóiccrnAhaaenllaaidmnqayteuermrcepacorenurelcealteanbalrtlaoearflradadeleeclevmlooailssludmpnsertouaecOdsteiicesdtomueusnbpátroaeenc,iudamneee!lcelBicCdSoudoormees.nnps'a.erleL,aojnoemmr,ErBiaosSsgauporrnxa.cípneLffeailoecorarrsnrrmoaoenoupuacluxlalóa:,., saehledgompuecislaeabzentgoicelarntanuEEieaadqdotrrrnstsaueaaraliítsocíefeaamddeaiimtreds,lauemsíauophtennuluocoasoarttt,oepeecorheRgsnaaianecóqpccr,teóclrnauoeqiiphimopomnteubúoosbqeuibdesedcluépylneiailniegóaf,dctf,opeaiuracesccora.enouoocerontrelonDnarletlessaafessfEsrsadesilitdécountraespuígeitbssuamaníiulévmsamqtdeosu,spoucep,áesutatceeonos,nesanrrcnasaeyeipibdznaccalesproeo.oupeurrrnSmmtlsuveoareoTepce,optns.ndriroprósaoaqeopLdoaumnplumoarelnsóceísivrytiicasoiritssíbioocnonaoutlladoourt.oeai—lex.tsaaerseErlmsoogscsyelvrnpaptaaeeosalaesnpnitiu:pnzzoctoteaaaoaeeqgdrrrrd.lureaíaadoafalesrPlanemoaaehedrpxroarelosaeoieaon_suslss.rl speneseomrraealnLnzcaeaarsrhdooaeubqqrur,uí:eaeenevoqoieuglluiavnGaytaloidadbtoiieleirnabndroepa,merhledaoneytrdeeepmlpuraeteindeddemoamp,poeiln.doaírnqstüeeelel,haaccdoeenl'usenesa
Ha de pensarse, acaso se ha pensado ya, en la substitth lecanióonCpidanetialólnuSnrra.e,pPuyobreltineclaaensVateadleliandtsotaadrneatseE,esnpbaieenlna,ccacirergeroteomsqoudsee. ospienorltteeurncrooen—tfaióyr lsqpouuabcétrrsietónóitto',iucieosrel—cErdoesnestactatiurublntleoec?neauleívnpotreegsnriodammenbetrneatmed,ieeclnotnCooranelssepjSeort:.o EPanorlat;elllieagy,ar?qpuodlre
Del 6 de Octubre dé 1934 al 1 de Abril de i935 van seis sdntImoineoódlsecniosisEeestyn,sisamdt—ueaoonnt.uyso.:.tesoclhrYP*ueltaeefairMemocmdo,ooepnssoeol;dnqocesupiodeetdooAresdsoseyoymumnnoecoutntasacrsuomhopzsa,eiaserrqpnmeuitadixoectipsioerpenánerot—ndieceoconsdimucecaisioapednpsneaotneOrclsnoaiscó.olsnnoreAe,sphierloehí.ásesnaeiccolshmicttoóáeasna-n. U) grito de «!Arriba las leyest»,
(Article inablicat a "La Libertad" del dia 4),
bat a bat les portes del presidí a Sarjurjo, volia encara molts mes ea,*
sellaments. No li fou possible d'obte•
nir-los, i va dimitir. Aquesta és
causa pública de la cris!.
—I les causes secretes?
—Passiblement hi ha mollas altres
causes secretes, que no és ara el
moment d'enumerar. Á la Ceda, no ho oblidem les causes secretes, eh
motius oculta i sinuosos que no sur
ten mal a la llum, existeixen sempre, Peró amb la causa pública que ells
inateixos exposen sense dissimulació,
hi ba motiu més que suficient, tara
per a formar juí d'una política 1 deja
homes que la interpreten, com per a
endevinar les causes intimes i vera
tablea.
—Bé. ?Poneu dir-me quelcom sobra
les particulmatats observades en la
tramitació de la crisi?
—La primera particularitat ha es
tat la tramitació en si mateixa.
fets han vingut a demostrar que la
crisi no s'havia d'haver tramitat. Bao
tava que el senyor Lerroux, la
política d'indult del qual havia estat
aprovada, substituís els cinc mina
tres dimitits. I llestos! Una alta
particularitat interessant ha esta
l'exclusió de la Ceda.
—Beneficiosa naturalment
—Sense cap dubte. Guiada pel seu
orgull exagerat, ha caminat de toa
por en torpor, excloent-se ella ma.
teixa en un gest de superbia incom
prensible en un partit que aspira a
governar.
—Mes particularitats?
—Sí. En queda una d'altament signi
ficativa: l'actitud de la Ceda des
prés d'haver estat exclosa. Aquesta
actitud violenta 1 intemperant evi
dencia, una vegada mes, la tragedia
íntima de la Ceda, i demostra que és
tot el contrari del que vol aparen
tar ésser. Es presenta com una for
ça que es titula católica i dimiteix
per nopoder matar uns homes iguala
a ella; vol presentar-se com una for
ça conservadora i es produeix sem
pre, en tots els seus actea, amb vio
lencies epiléptiques própies d'un par
tit demagógic. Es d'esperar que els
qui han estat fina ara honradament
els seus partidaria, s'adonin clara
ment de la manca de congruencia
entre llurs teodes i llur conducta.
—?A guinea causes atribuiti aquesta
tete?
—Senzillament, a qué a la Ceda 11
manquen, per un cantó, convicciona
fermes i conducta clara; per l'altre
cantó, un cap dirigent.
—Gil Robles...?
—Gil Robles és un deis política
més absolutament indotats d'aquest
moment historie que travessa Espar
nya. No té cap mena de domini so
bre ell mateix: el perden sempre la
eva supérbia i la seva vanitat. No és
apaç d'imposar el seu pensament
a la seva voluntat. No se sent res
onsable deis seus actea ni un sol
nstant. Un home d'aquestes carac
eristiques no pot ésser mal un es
tadista. I és un estadista el que cal
1 davant d'una forea política (11.1e
spira a posar-se al servei de l'Estat.
1 algú ho dubtés, jo m'atreveixo a
er des d'ara una afirmació: Gil Ro
les desfará la Ceda amb més raPi
esa que no pas la Ceda s'ha fea
si no, el temps...
—?Em podeu dir quelcom de les
eclaracions del senyor Gil Robles?
—Que és un fidelíssim reflex de
a psicologia que us acabo de des
dure. No podia, lógicament, espe
ar-se'n res més.
—?Qué us ha semblat la solució
e la erial?
—No es pot donar 1 cal que no es
oni, en aquest puna una opinió con
reta i terminant. Tota solució d'una
risi és sempre relativa, perqué ha
e comparar-se primer amb un pe
11 i després amb un desig. El pe
11 que s'ha de mirar és el d'alió
ue la crisi pot ésser; el desig, alló
ue la soludó de la crisi s'hauria vol
ut que hagués estat, d'acord ami) les
ostres intimes conviccions.
—I aixi mirat, ?quina és la vostra
pinió?
—Dones que si comparem la so
ció amb el nostre desig, la solució
a estat dolenta; si, pel centrad, la
mparem amb els perilla que s'han
rregut, la solució és menys dolenta
1 que pogué ésser. I, de tetes ma
res, calcita, deixar passar termas per
ncretar un paren més ferm.
Marcelli Domingo adverteix, indub
blement, en el nostre gest, que de
gem una opinió més expressiva.
davant el nostre nou requeriment,
u:
—Mireu. Alarest Govern, pesi ala
ns desigs ae qué vulgui estar pos
t, té un gravíssim detecte: que es
era I els problemes de la Repú
ca són el suficientment apressants
claparadors perqué se n'excloguin
interinitats 1 s'exigeixin acciona
rmes, estables 1 duradores que si
n garantia d'un ordre jurídic, d'u
estabilitat económica i duna jur
a social que el país demana, ne
sita i vol. D'aquí es dedueix quin
el mérit mes gran que davant
anya podria contraure el Govern
ual, i que li donaria personalitat
ant la Historia: el de constituir
pas rápid i ferm al Govern defi
U¦
a
a
S
1
ri
ri
ci
o
lu
co
co
de
ne
co
ta
sit
di
bo
sea
int
bli
la
les
fe
gui
n a
tíci
ces
és
Esp
act
dav
un
niti