Rambla, La (1931-1935). Núm. 301 (20 maig 1935)

              ?esa
20 de maig de 1935
Barcelona
•
(esport í cíufadaníat)~~guwzxga..
Any VI. — Número 301
Siaaezawr
11/1,915.
El dilluns vinent LA RAMBLA pu
blicará el text taquigráfic del discurs que
Don Manuel Azana haurá pronunciat a
VaIncia, i la informació de la vista de la
causa contra el Govern de la Generalitat,
que haurá començat davant el Tribunal
de Garanties.
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
La lleí contra la premsa
S'ha discutit molt el nom. Estatut
de publicitat, llei d'impremta o de
Premsa. No es troba el títol exacte.
Royo Villanova salta del banc blau
quan sent parlar d'estatut, encara
que es refereixi al deis periódica. Peró
tot el secret está en la preposició.
Es tracta, en realitat, duna llei con
tra la Premsa. "Contra" i no "de".
Tant és alai, que els seus padrins la
presenten com un substitutiu de la
censura, i anuncien que no s'aixeca
re aquesta m.entre aquella no estigui
aprovada. La qual cosa demostra que
la censura i la llei projectada són
equivalents, i tant anulla la llibertat
de la Premsa luna com l'altra. Llei,
donas, contra la llibertat de la Prem
sa, 1, en conseqüéncia, contra la
Premsa mateixa, que no pot viure
sense llibertat.
La patrocina "El Debate". La pre
sentá el radical senyor Eloy Vaque
ro, lerrouxista classie, antic mestre
lliurepensador, anticlerical, ateu,
company d'acrates en les seves ye
nes correrles d'agitador per la c,am
pinya cordovesa. El senyor Vaquero
es també periodista. Ha escrit en la
seva joventut alguna versos contra
els bisbes. Peró arribat a ministre,
en un govern amb collaboració ce
dista, li doná la carta per a organite
zar un Estat fort. I no tingué incon
venient a donar el seu nom a aqueas
ta llei monstruosa, que "El Debate"
no aconseguí de fer signar a Primo
de Rivera.
Es una vella illusió del diari dels
jesultes aquesta que ara creu en pe
ríode de realització per la docilitat
de l'antic mestre laic. Forma part
aquesta llei de l'ofensiva clerical con
tra les llibertats erepublicanes i re
mata una pacient obra, minuciosa
ment preparada, per a acabar amb
la Premsa d'esquerres 1. assegurar ex
monopoli periodistas de les dretes a
Eapanya. Adhuc sense llei, el mono
poli, en el terrera; económic, té ja
totes les característiques alarmants
per CARLES ESFLÁ
GIL ROBLES,
ministre de la Guerra contra Llu
cifer, que ha vist fallides les seves
illusions de veure aprovada la Ilei
contra la Premsa
duna amenaça real 1 immediata.
Prácticament, els periódica de dreta
posseeixen el monopoli de la publi
citat. I tenen ja estesa la xarxa per
a establir el monopoli de la venda.
Una societat filial de "El Debate"
té la concessió de les llibreries de
les estaciona ferroviáries en les línies
del Nord. La mateixa societat s'ha
quedat ara amb 20 quioscos a Ma
drid. Quan la Premsa liberal vul
gui defensar-se, es trobará amb
una organització de distribució i
venda, una mena d'agencia Hachet
te, que posará a mans de les dretes
el control de tetes les publicacion.s
periodístiques. Només es vendrá el
paper imprés que autoritzi la cen
sura eclesiástica. Per a fundar o sas
tenir diaris dretistes es troben treta
els milions que calguin. Magnífica
Panorama
Mentre la Ilei contra la Premsa ha estat retirada del
Parlament del Gil Robles i entorn de les preguntes d'ordre
internacional de l'ex-comte de Romanones, el Govern feia
el paper de l'estruç, a Catalunya s'acabava d'arrodonir el
Govern de nomenament governatiu de la Generalitat.
Aquest Govern que posa el complet vuit dies abans,
precisament, que el Govern popular que va caure la mati
nada del 7 d'octubre es presenti davant del Tribunal de
Garanties per aésser jutjat, está integrat per tres lerrou
xistes (Pich, Huguet i Sedó) ; dos cedistes declarats (Jo
ver i Torrents), i un que ho és i fa veure que no (Prat) ;
dos lligaires de plantilla (Duran i Ventosa i Valles i Pu
jals, i un que encara que no se'n digui ho és. (Escales) ,
i un thenic del qual n'ignorem la filiació política autentica
(Raül Roviralta) .
En un moment de sinceritat, el senyor Pich i Pon ho
deia ben dar l'altre dia quan donava possessió al senyor
Jover i Nonell :
«El dia que Catalunya, per majá, del sufragi, porti les
coses al seu lloc, estic segur que sortireu d'ací amb l'aplau
diment de tots els funcionaris.»
Aquest és el sentit del Govern de la Generalitat actual,
segons el seu President. Aquesta és la seva aspiració :
ésser aplaudit pels funcionaris, quan plegui, ja que no pel
poble de Catalunya.
Bastaria només veure les xifres de la darrera consulta
electoral a Barcelona, cap i casal de Catalunya (14 de ge
ner de 1934) per adonar-se de com expressa la voluntat
popular aquest Govern.
Coalició d'Esquerres catalanes.. ... 162.457 vots
Lliga Catalana... ... 133.885
«Partido republicano radical»... ... 21.109
La CEDA ni es va presentar.
- ~Ir
ao-
. 1%4 1•° 110, .4 • ' 11111111.641.11111A.1~ MIL Ad&
-r , fe' • •;. "
A Catalunya, la Constitució no la coneixem. Vivim
sota una llei unánimement reconeguda com a anticonstitu
cional—la del 2 de gener—i tothom, fins a Madrid i tot,
en té tant la sensació, que vivim al marge de la legalitat es
tablerta per la Constitució, que el sots-secretari de la Go
vernació diu que a Catalunya encara hi ha estat de guerra,
oblidant que el 6 d'abril darrer fou aixecat, i el Govern,
que autoritza tots els actes feixistes que a Espanya hom
demana permís per a celebrar, i n'autoritza la rádiodifu
sió, suspen en canvi els actes d'esquerra que es tracten de
celebrar a Catalunya.
Heus ací el panorama que presideix aquest Govern go
vernatiu de la Generalitat, presidit pel senyor Pich i Pon.
amb la collaboració de la Lliga Catalana, que es donava
vergonya de collaborar al Parlament de Catalunya — el
Parlament del Pare, que en deja despectivament- perror-,
allá hi havia uns diputats d'elecció popular i els d'ara són
d'elecció particular.
ment dotats de serveis, mantingut,s
a forea de diners, estableixen una
competencia temible per a la Premsa
que ha de viure amb els seus
propia mitjans económica.
Peró no els basta aquest domini
económic sobre aquest formidable
instrument de propaganda i d'opi
nió. Encara queden a Espanya grana
diaris republicana, independents, ben
informats, de gran difusió. I, sobre
tot, queden aquests periódica idea
listes, pobres, que Unen a les pro
vincies, amb llurs mitjans modestos,
1 supleixen amb l'entusiasme i el sa
crifici deis seus redactora la manca
de diners, de publicitat, de serveis
moderna. Dones per tal d'acabar amb
els uns i amb els altres, prepara la
Ilei "El Debate". Simplement amb la
llanca es feia desaparéixer alguna
diaria republicana modestos que no
disposen d'uns milers de pessetes per
a fer aquest dipósit. 1 els periódica
que poguessin vencer aquesta pri
mera dificultat trobarien, en altres
artieles de la Ilei, l'arma que hauria
de donar-los la mort. Suspensions
per dos meses, multes, atac a la
caixa deis peridics, suspensions de
eSett
ELOY VAQUERO,
ministre radical del 4 d'octubre,
autor de la l'el contra la Premsa
finitives... Tot está graduat en la
Ilei per tal d'acabar, finalment. amb
la, vida de la Premsa republicana.
Afortunadament, la llei contra la
Premsa ha trobat una oposició tan
cada, quasi unánime. En torre seu
s'ha produit el fet polític més impor
tant de le setmana. Amb la sola
excepció de Maeztu, l'energúmen con
vertit en clown, tots han atacat
aquest fetus cedista. Havia anunciat
el govern en la seva declaració mi
nisterial que seria retirat el projecte
per tal de modificar-lo i permetre
una collaboració de les oposicions en
el text definitiu. Peró la tenacitat del
cap de la Ceda fou mes forta que
Panunci solemne de la declaradó
ministerial ratÁficat pel vot de la
Cambra, que l'havia aprovada. Sense
werern que la defensa amb ministres
que la cembaten, sense comissió día
posada a emparar-la, sense majoria
per a portar-la endavant, la llei fou
sotmesa a debat. Fina que August
pBoasraciae,loaqmüebntmboennt udlle, rheálbleilu, aefqiuceasl,t
contrasentit polític. No hi hagué més
remei que suspendre la discussió, anunciar que el govern l'examinarla
novament, retirar prácticament el
projecte. Peró amb gran irritació de
Gil Robles, collocat davant aquesta
realitat inesperada: la llei desitjada per "El Debate", la qual havia de
RAMIRO DE MAEZTU,
defensor de la llei contra la
Premsa
servir per a arrullar la Premsa re
publicana i assegurar el monopoli
de la Premsa dretista, la qual, des
prés de tanta afanys jesuítica, dona
ven ja per aconseguida, va haver
d'ésser retirada de la discussió par
lamentária; sobre un assumpte de
tan cabdal importancia per a la
Ceda, es trenca la majoria. Aquesta
ha estat la importancia política del
debat promogut en torn de la llei
contra la Premsa., Es va guanyar la
primera partida. Peró no hem de re
fiar-nos. Gil Robles concedeix a
aquesta llei un preu extraordinari.
"El Debate" no abandona facilment
una 'hita que ha estat a punt de
guanyar. L'amenaea subsisteix. I per
tal de véncer-la definitivement cal
enfortir aquesta oposició clamorosa.
popular, unánime, que ha permés ara
de deixar en suspens el perill.
Madrid.
"111.11.1.••1•IellitalREC
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000
D. ORIOL ANGUERA DE SOSO,
ex-ministre de la e E. D. A. del
4 d'octubre, que ,dimití perqué
no afusellaven el ;IOnyor Gonzá
lez Pena, el non',
ara per a presidel
cia, encara que e
president de la G
1 qual sona
de l'Audién
'Noldria ésser
ralitat 1 go
vernador reneral
Ei dmmenge vment
Azari 3 Ofai aia
a Va'ér
Entre els repubWans catalans
hi ha un gran entusiasme amb
motiu deZ grand' acte que se
celebrará a Valen e diumenge
vinent, en el quat enunciará un
importan disc atareetyor Ma
nuel Azana.
En el tren espaial que sortirá
dissabte, en cotz 9 particulars
en autobusos es trasllaclaran a
Valencia gran nombre de repu
blicans catalans.
DON MANUEL AZANA
Les places del tren especial es
tan a punt d'esgotar-se. A precs
de correligionaris deis pobles, ha
estat ampliat el termini d'adqui
sició de tiquets fins demá, di
marts, a la nit, al Partit Repu
blicá d'Esquerra, Passeig de Gra
cia, 42. Els tiquets valen 26 pes
setes, bitllet d'aliada i tornada.
El Partit Republicá d'Esquerra
ens comunica que, havent rebut
de Valencia moltes menys invita
cions de les que havia
no podrá complaure, com seria el
seu desig, tots aquella que -
7n
manifestat llur desig d'adquirir
ne, pel compromis d'atendre en
primer terme els que s'inscrig:zin
al tren especial.
Una vegada repartides les deis
passatgers del tren especial, po
sará les sobrants a disposició de
qui les clemani.
Dissabte solar cap a Valencia, a
peu, per tal d'aseistir a l'acte en
qué el senyor Manuel Azaria pronun
ciará el seu discurs, l'entusiasta re
publica Pasqual Fornés, el qual por
ta una placa en bronze amb el re
trat de Blasco Ibánez, per tal de di
positar-la en la tomba de l'immortal
novellista
LA RAMBLA, que assis
tirá al transcendental acte
de Valéncia, publicará di
Iluns vinent el text taqui
gráfic del discurs de don
Manuel Azaria.
Problemes de Ilibertat
Preu : 20 cantil/1s
9E-P.•=1~•~
Una llei contra la difamació?
No, no ha estat aprovada la llei
de premsa. L'actual eomposició del
Parlament de Madrid ho ha fet im
possible. Encara — hi ha qui ho
afirma — els republicana són más.
Encara eta lerrouxistes són republi
cana. I ella, en especial, s'atribueixen
el fracas d'aquesta llei, encara que
en realitat hagi estat presentada so
ta un Govern presidit pel Pontífex
máxim del republicanisme histórie.
histórie potser perqué és un repu
blicanisme d'altres temps.
No, no ha estat aprovada la Llei
contra la prem.sa. Peró bodem es
tar tranquila? "El Debate" afirma
que hi l'emú llei. Gil Robles exigeix
que s'imposi a les minories governa
mentals la disciplina per a obtenir
el quórum. El Govern proclama que
hi ha unanimitat de pensament en
el Govern en el que afecta a aquesta
llei. Peró el ministre de la Governa
ció afirma que el que s'aprovará será
una llei molt diferent.
Ja ho veurem. Ja veurem qué se
rá la nova llei. Una llei — diuen —
contra la difamació. I els vells dia
ria radicals, els diaria que han vis
cut durant anys de la més exaltada
demagógia, els diaria radicals que
no han atacat la Ilei contra la prem
sa fina després de veure'n el fracás
parlamentara ara comencen a pre
parar el terreny, la consciencia deis
lectora, porqué aixó duna llei con
tra la difamada) els sernbli admira
ble. I és clar, ?a qui no ha de sem
blar admirable una Ilei d'aquesta
mena? ?Es tolerable que un perio
dista faci veure el blanc com a ne
gre ala seus lectora? ?Que convertei
xi un home mete en un heme hipó
crita i sinuós? No, no está bé. La
consciencia pública ho condenana.
Contra els difamadora, contra els
xantagistes, contra els explotadora
de l'opinió pública, botes les Ileis
que vnlgueu. Seran lleis leen adme
sea. El mateix periodista honest, la
premsa responsable, no poden fer si
nó aplaudir.
Només hi ha una contra, amics
metas. Qué és la difamació? Els mo
ralistas es complauen assenyalar-ne
dues menea. Una d'elles és la ca
lúmnia, és a dir, la imputada de
crims o defectes inexistents. L'altra
accepció és el de revelació de crims
i de defectes oculta, peró c,erts, exis
tents. Com:preneu? Amb una llei
contra la difamació no hi haura,
dones, cap periodista que gosi a
desernmascarar cap bandarra, sobre
toa si aquest bandarra té un garrot,
un sabre o un lloc iinportant de co
mandament o de govern.
Peró és més: fa anys que a Espa
nya no es viu sinó de mitos. Hl ha
sempre de tot i per a tot una ven
tal oficial. La tasca més ünportant
ner DOMENEC GUANSE
pondrá més a l'esséncia puramene
jesuítica de l'hora que vivan. Ja
veurem si no seran els radicals els
primera que, en votar-ha, s'In en
ganxara n eta dita
Es clar que els nostres planys són
com a perexhstes nonestos, que aspi
rem a servir normalment la verita.t,
peró que no ens proposem ni tras
balsar el món ni sentim cap vocació
de sacrifici o de martiri. Peró amb
la Ilei o sense la llei, el món és en
marxa, i no seran els gralons d'u
na llei oberta o camuflada contra
la premsa qui en deturará l'evolució.
Els ideals i la veritat s'enforteixen
amb la persecució. El ferro i el foc
eta tonifiquen. El foc — i el llapis
rolg n'és una trista parbdia — no
ha devorat cap idea verament irn
portant. Els mateixos llibres que ha
volgut destruir s'han multiplicat des
pres. Cap esperit verament mesia
nic, tarnpoe no ha estat deturat per
les reixes duna presó, ni per la llos
sa d'un sepulcre. Tetes les crucifi
cacions han tingut sempre la sevaa
resurrecció gloriosa I fa riure que
les dretes d'avui, que prenen llurs
determinis sota la imatge del Crist
erucificat per les dretes de mil nou
oents dos anys enrera, ho obli
din. Elles podran impedir el joe
llame i normal de les idees, llur len
ta i harmónica evolució en la vida
i els costuras. Peró no podran im
pedir que, en concentrar-se, acabini
per esclatar. I elles, les dretes, seran
les responsables — i les primeres
víctimes — del que hi hagi de ca
tastrófic en l'explosió.
a.
,
41413111.4 U>O ka„
ANGEL HERRERA,
director de "El Debate", diari que
ha vingut defensant la llei per
amordassar la Premsa republicana
que per aixó ha pogut fer sernpre
el periodista romantic, el periodista
amb ideals, ha estat la de mostrar
l'altra cara de la veritat, la veritat
veritable. Penó qui amb una ilei con
tra la difamada, gosará combatre
obertament, denunciar-la, la veritat
oficial? Vulguem o no vulguem hau
rem d'admetre la santificadó de tots
els perdularia encimbellats i fina de
llurs protegits. Tindrem, si les coses
segueixen abd, una casta de crapu
les respectats. Fina quan qualsevol
patum assoleixi la glória oficial, el
periodista s'haura de llevar davant
d'ell el barree Es clar, aixó si no
prefereix trencar la ploma. Trencar
la, més que ferir, és encara, de ve
gades, la alerta més pura d'acer.
Que exagerem? No ho creguéssiu.
Si a Espanya s'ha viscut sempre, o
des de fa moles anys, de mitos mai
no s'hi havia viscut aant cem avui.
Avui res no és el que sembla. Tot és
carnuflat,tot és pura hipocresia
-~1140.01-11"
-
d'Per auto
si una llei contra la premsa ens feia
por, ens fa més por encara acuesta
nova llei, que no en será tan ober
tament contraria. Més por, porqué
aquella era franca, halda estat re
dactada per un radicalot, 1 no ama
gaya trampea. Aqu,esta, imposada
pels Gil Robles i els invisibles Her
rera, será més subtil i més artera.
Tindrá més trampea i paranys. Res
DON FRANCISCO BERRERA,
fundador de la C. E. D. A., con
seller del diari monárquic "Ya"
Notes al marge
Si el lector té bon humor, com
desitjo, i aspira a procurar-se amb
poca molestia un entreteniment
honest, pot dedicar-se al joc al qual
m'he lliurat durant un parell de
dies. Pot anar preguntant un per
un, a tetes les persones—assabenta
des o no—que trobi, aquesta cosa
senzilla:
—Qui és el sots-secretari de Go
vernació?
Jo m'he passat, ja clic, un parell
de dies cultivant el tema, amb re
sultat totalment negatiu en el total
absolut deis casos. I compteu que
entre les meves relaciona, per a
professió, hi ha nombre de perso
nes que fina per deure estan obli
gades a saber les coses. Malgrat
aixó, periodistas, política. escriptors
i altres animals de ploma, inquieta
de tota llei de curiositats, no en
sabien ni un borrall.
doncs, un sois-secretani
ignot. Començant alai, amb el
temps pot arribar a convertir-se en
una glória nacional. Fina ara el
món s'havia preocupat de soldats
desconeguts. d'autors anónima, de
reía i presidenta d'incógnit: peró
tot un senyor sots-secretaei ignorat
a tot el món no es pot negar que
resulta original.
I per qué deu voler-lo coneixer?
—potser es preguntará, aquest cop
a ell mateix, el lector paciere,. Su
posant que conservir el bou humor
que li atribuía després de Ilegir l'e
xordi. pensará que fet 1 fet podem
viure ben feliços sense assabentar
nos del nom i cognom de tan encim
bellada figura. Pelar és que tindea
ganes de conéixer-lo, com nosaltres
mateixos, quan conegui les coses
que deia en un diari aparentment
seriós com és ara "La Vanguardia"
da dimecres.
Replicant a un editorial de "El
Sol", el qual s'exclamava per la sus
pensió arbitrária d'actea de propa
ganda republicana, va din que no
era cena la parcialitat que la gent
per GRANIER-BARRERA
veu en el Govern, 1 agregava aguas
ta frase sorprenent: "Los únicos ac
tos suspendidos en toda Espana fue
ron una conferencia anunciada en
Barcelona por el Sr. Pi y Surier, y
ya es sabido que en Barcelona se
mantiene el estado de guerra:
también otro acto...", etc.
Dones bé: el senyor .sets-secretari
de Governació, amb les paraules
trunscrites, demostra que ignorava
algunes coses fonamenaals: la pri
mera. que no va ésser per l'estat de
guerra que fou suspés el parlament,
del nostre alcalde. sinó per acord
del Consell de ministres. La premsa
va publicar-ho, 1 dl té obligació de
conéixer alló que acorden els con
sella de ministres, sobretot en afers
del departament, i de saber que
duren els diaria. Per aitra part, tam
poc no podia ésser degut a l'estat
de guerra. per la senzilla raó que
no n'hi ha, ni a Barcelona ni en
Loe. L'estat de guerra está aixecat
a tot el territori de la República
d'eneá del 6 d'abril proppassat I a fe que sap molt greu haver d'il
lustrar sobre aquestes coses tot un
!ilustre senyor sots-secretari de Go
vernació.
Es ciar que no és estrany que abei
°corre quan,
iÇ1*trznIztlE I 2P
éVélénti'; -7741-1..-Drá z
dir del sear diligent sota-seeretari,
exigeix escrupolasament que es com pleixin les seves instruccions—va ii
xar unes normes per a la censura
establint la doctrina que és invio
lable i indiscutible el President de
la República. quan la Constítució
diu aot el contrari, i en aixó hi ha
iglest Húmero blal
precisament la diferencia entre la
monarquia i la República. Peró, alai
1 tot, en qualsevol país ben organit
zat l'home que cometes una "gaffe"
com aquesta solemne de l'estat de
guerra s'hauria jugat el canee el
mateix dia.
* * *
Respecte a Barcelona, peró, enca
ra trobem un altre atenuant a la
precipitada afirmació l'incógnit
sots-secretari. No hi ha, en efecto.
legalment, estat de guerra. Peró
l'autoritat militar continua ocu
pant-se de l'ordre públic—com es pot
veure—i la censura és exercida en
nom seu. Es ciar que, també aci,
ministre 1 sots-secretari diran que si
va,utoritat militar actua és per de
legad() de la civil. Peró com que
aixó ja passa sempre, fin amb l'es
tat de guerra legal. no M sabein
veure diferencia. Potser l'únic avan
tatge és el que troba el senyor Pi
quipon. quan els periodistes s'excla
men que la censura no els delata
tractar temes administratius. Sem
pre ele pot dir que qui exerceix La
censura és l'autoritat militar, que ell
no hi té pas res a veure i que si de
pengués d'ell ja es deixaria atacar.
Tarnbe hi pot haver, quant a l'or
dre públic, l'avantatge de tenir pena
de mort, estat de guerra. tribuna 1s
d urgencia. mes forea que entape del
món. censura tot combinat per
poder quedar bé
tilt•kep_bk14.,4,1e~ltirNIES1R
s 111:,d 31-41yei14.1-frasitf, •
ky,tioe
testv-9-5-10-~LeyIe- e
Eh fi, ens fem cárrec de tot, fins
de ia seva no dimissió, i comprenern
que compti amb la confiarles; inalte
rable deis salvadora radical-sedistes.
Al capdavall, potser si el diligent
sois-secretani desconeix els acords deis
consell de ministres és perqué no
els ni expliquen, com s. el senyor
Portela desconeix la Constitució--1
la llei, votada en aquestes Corta.
Lpee adhue estableix el procedimeno
per a exigir responsabilitat crimi
n al President de la República —
és porque, COM molts ministres que
ha tingut el bloc dretista, no és di
vitae
passdi por la
2
a rambla
Intervius de la rambla
Mina aofiluil flan le les
fino! o!
Declaracions de Joan Peiró, Joan Fronjosá i Angel Pestana
per VICENS RIERA
L'activitat política, en aquests
temps de censura i d'estat d'alar
ma, esta reservada a les dretes.
Els partits esquerrans i, sobre
tot, les organitzacions obreres,
sois poden fer un ús limitat de la
Premsa i s'han d'abstenir de la
tribuna pública, que són els mit
jans habituals de la propaganda
política.
Pero, naturalment, aquestes or
ganitzacions a les quals no es és
perrnes de manifestar-se viuen
intensament mentre arriba aquell
moment, de qué parlava el senyor
Pich 1 Pon, de tornar les coses al
seu Hm I seria interessant de sa
ber, després del 6 d'octubre, fita
a partir de la q-ual tantes coses
seran canviades, com s'orienten
aquests partits i aquelles organit
zacions. ?Quina actuado han de
seguir les masses obreres, que
constitueixen la base de la ma
joria deis partits esquerrans i, és
ciar, la deis partits obrers? Ens
en poden dir alguna cosa els ho
mes que han viscut tothora la
vida d'aquestes masses, les seves
convulsions, les seves reaccions.
Joan Peiró, Joan Frc, • josá i
Angel Pestana són tres figures
destacades de l'obrerisme catala.
Hem anat a veure'ls. Cadascun
d'ells des del seu punt de vista
fa, naturalment, una crítica —
Peiró la fa rnolt crua — de l'ac
tuació deis partits d'esquerra.
crpinions personals. LA RAMBLA,
diari liberal, no s'ha cregut amb
d'-et a exercir la censura damunt
d'aquests textos, encara que no
coripartim el que en ells s'hi
d:gui en alguns aspectes.
Feta aquesta observació, heus
ací els que ens han dit:
Joan Peiró
Anys enrera vaig treballar a casa
d'un pobre home que havia agafat
la manía que jo era comunista, i
per tornar-me al bon semi m'en
senyava. horroritzat, uns articles de
Pe.ró que el feien sortir de polle
guera. Peiró era la seva bestia ne
gra. Cada vegada que llegia un ar
ticie seu, aquell home es vela des
posseit, agafat 1 afusellat.
El recordo cada vegada que veig
Peiró.
L'he recordat aquesta tarda, a la
Cooperativa deis vidrien, de Mata
ró, mentre parlava amb Peiró, mes
rodarle() que mal, vessant bonhomia
per tots quatre costats.
Jo penso: "Si l'hagués conegut no
hauria passat tanteas nits sense po
der dormir".
Ningú que no el conegués ende
vinaria en aquest home tan plácid
1 tan amable el sindicalista revolu
cionare que escriu aquelles coses tan
terribles que feien esgarrifar el meu
patró.
Us fa l'efecte que si un dia ha de
dirigir la revolució fará rutilar les
ceses amb sota suavitat, dolçament...
Té una figura reconfortant i tren
quillitzadora.
Quan li hem preguntas:
—?Quina actuació creieu que han
de seguir les masses treballadores
en la situació actual?
iSd 14 -
it'OPI:4
1140t7
1.T":1"4`sii‘
xesiele1-1,3
. Donem una sellada a la his
tória dEspanya. sobretot a la del
aegle XIX. No sabrítm trobar res
que fos més alliconador.
—?Vós creieu que les masses obre
res han de collaborar amb eta par
tas republicana d'esquerra?
—Abar.s de parlar de si les mas
ses treballadores han de collaborar
amb els partes republicans d'esquer
ra cal veure si aquests partas me
reixen la collaboracio deis treballa
dors. Els partits republicans des
guerra no han fet mai res per ala
treballadors. El que no ho cregul
abd, que em demostri el contrari.
Si garbellem l'obra legislativa 1 go
vernativa deis partits republicana
d'esquerra, fins i tot del partit so
cialista, no hi trobarem res mes que
un gavell d'atzagaiades que els hau
rien de fer envermellir De tan con
servadora, aquesta obra ha estat ue
tra-reaccionária; de tan jurídica 1
ordenancista, esdevingué ridícula, 1
al' matee( temps tiránica. No vul
gueu que recordi els fete i les omis
siOnS... sCenn Voleu que les masses
obreres puguin collaborar amb els
partits republicans d'esquerra?
,_Sktra
partit republicá d'esquerra?
dent que cal parlar deis nombrosos
partits republicans d'esquerra, peró
caldria saber per qué n'existeixen
tanta! Pene en fi, si els republicana
d'esquerra no són capaços de colla
borar ella amb elle ?per quina raó
1 per quina conveniencia les masses
JOAN PEIRO
obreres han d'aportar la seva colla
boració i el seu ajut ala partits re
publicans d'esquerra?
—?Abrí vós creieu que les masses
obreres s'han d'abstenir de tot con
tacte amb aquests partes i lluitar
separadarnent, agrupades en partits
de classe?
—Veureu. L'ideal de tot home que
aspira a emancipar-se de resclavat
ge económic, del qual són conse
qüéncia l'esclavatge polític i la des
igualtat social, ha de consistir a
abstenir-se de tot contacte amb eta
partits burgesos i lluitar en el seu
clos propi, cercant sempre la com
panyonia 1 la ccilaboració de tots
els treballadors, peró com a tals tre
balladors, no pas com a politice pes
qué la coincidencia política és difí
cil, per no dir impossible, entre les
masses obreres. Es solament en el
terreny económic, civil i revolucio
nare on les masses obreres troben
objectius que els agermanen i con
veniencies comunes. No vull deseo
neixer, pena que la vida dels pobles
passa per moments excepcionalsque
superen ton els egoismes partidis
tes i de secta, parqué són moments
en els quals i per sobre de tot, juga
un paper calxial la dignitat collecti
va deis pobles Ameest és el cas ac
tual d'Espanya. L'experiencia em fa
creure que aquesta erial de la vida
politica que pateixen les terres de
la Peninsula ibérica. solament po
den superar-la les masses aplegades
sota una bandera revolucionária i
per una acció revolucionária, i cree
tambe que quan aquesta acció no
és possible, eta homes de iluita, si
guin quines siguin les seves idees,
han de tenis el valor de transigir,
en qüestions d'ideología o en qües
tions de táctica. davant eta fets que
fereixen la dignitat conectiva i po
sen en perill les minses llibertats
conquerides, per tal d'aplegar-se per
a dur a termo l'acció que estígui al
seu abast i oposar-se i acabar amb
aquests fets.
Ilion, —.el' _ . ,
.;- 'rsase "Zafe
ese. ;
It•elS-S7- vs 4.1154 P.
cevolució proletaria
per a crear una República social de
tipus profundament federalista, en
la qual cada regló. cada comarca 1
cada poble, sigui lliure teestablir el
segun económico-politico-social que
més s'adigui a les caracteristiques
collectives própies, o la formació
aun front electoral de classe, el
qual, en tsiomfar, després d'ender
rocas la situació politice actual, vin
gui a donar un sentit positiu a
aquesta niciesa de la "Republica de
Trabajadores de todas clases". Fi
xeu-vos que he dit front electoral de
classe, una cosa ben diferent de mas
ses ooreres agrupades en partits de
classe. Daquests oartats de classe
podria des el matee que he dit deis
partas republicana d'esquerra• Per
altra banda. en eta moments excep
cionals cal ter us de recursos ex
cepcionals 1 circumstancials. L'a
grupament de les masses obreros.
genericement admeses. dintre deis
Modernament. no si Ans
tala ap trumr-to de batlin
I I Termos' o'n 052'
ceei
PRECKLER
LA thereta
, VI ~VEIS 011
MOCA CALEM.A
Dermeneu &aleta
presuposlos a
"iYh¦Ve
egLEW
BARLI10,11%
partits de classe, és una cosa impos
sible. No val la pena que em féu
raonar l'afirmació. Vull dir-vos, no
més, que si les masses obreros no
tinguessin altre recurs que la for
meció d'aquest front electoral de
classe per a superar aquesta erial
de la vida política espanyola, el fet
de realitzar-lo no significada la sub
missió de les masses obreres al mar
xisme, de la mateixa manera que el
12 d'abril no significó, la seva sub
missió a la República. El front elec
toral de classe, com el 12 d'abril, no
seria res més que un gest popular
contra la tirania, i seria, demés, la
repulsa merescuda a la quasi in
qualificable actuació deis parees re
publicans i socialistes.
—?No creieu. dones, que els obrera
hagin d'abstenir-se de tota mena
d'activitats polítiques?
—L'actuació de les masses obreros,
tant si tS un caire sindical, com si
en té un altre, ha de trascendir a
ton els aspectos de la vida social, i
encara que sigui una actuació de
classe, ha de fugir de tots ola par
ticularismes egoistes i tendir a esta
blir el benestar general del pOble.
No cree que pez a aconseguir aquest
objectiu 1 tots els altree calgui sub
jectar l'actuació de les masses obre
res a les possibilitats legals que ofe
reix la societat capitalista. Aquesta
l'Estat no han d'ésser combatuts
precisament amb les armes que ella
vulguin cedir-nos. Jo no cree tam
poc que les activitats politiquea no
tinguin altra expressió que la Iluita
electoral. Al meu entendre totes les
actuacions deis hornos són politi
ques. La política es troba a Lotes les
manifestacions de la vida, 1 per
aixb maten( trobo que está mancat
de sentit que em pregunteu si els
obrers han d'abstenir-se de tota me
na d'activitat política. Quan em pre
gunten si les masses obreros han
d'abstenir-se de Iota mena d'active
tat electoral, jo contesto, general
ment, que aquesta és la meya con
vicció, i és que tambe es convicció
meya de tata la vida que les mas
sea obreros, sense les croases de la
theta electoral — asma que ofereix
la democrecia burgesa, la qual en
l'ordre económico-social no és mée
bona ni més dolenta que l'absolutis
me — poden resoldre tots eh seus
problemes de classe i els que inte
releen al poble en general.
—?Creieu que l'apoliticisme de
corte sectors del proletariat espe
nyol ha facaitat a les dretes la con
quista del poder?
—No! No ha estat l'apoliticisme
de cap sector el que ha facilitat a
les dretes la conquista del poder. La
causa d'aixb ha estat ben política,
o laen impolítica, si no preferiu: l'ac
tuació antirevolucionária deis polí
tica del bienni i la desfeta de les
esquerres davant el front electoral
de la reacció. I jo cree que la sego
na edicio del A de novembre del
1933 es donará a Catalunya si les
esquerres continuen descompostes
per les envegetes i les ambicions per
sonals deis impacienta...
J oan Fronjosá
Joan Fronjosa, el president de la
U. G. S. O.. es un borne de Ilenguat
ge arravatat, que discuteix amb una
vehemencia ata taladora.
JOAN FRONJOSA
discuteix emes' sempre que parla.
eses qut ti coneixen només per ha
ver-lo sentit eiscutir 1 recorden les
eivas repliques -mientes que sem
improvisades, amb un -mier.
intuitiu. en l'escalf de la discussió
no saber que Fronjosa es un nome
seré 1 rellexiu. que forma les seves
opinions després de considerar i de
ponderar Aixó dóna una gran va
lor a les seves parauies iobresot
quan oasis del que ti herr remana;
que parles del moviment -rer.
-
hem fe; i, e-tia orirnera
pregunta.
—?Quina actuació creieu t'en
de seguir les masses treballadores
en la situado actual?
—De mamen; - ens na
ten tot Sssforc de les masses n'ere.
m:ure. d( tendir ,R eva
caces Si no anem a resoldre aquest
problema, no ene pcxiern fer gairee
illusions sobre l'actuació de les mas
ses treballadores. 1 jo cree que da
vant els perills ceortire interior 1 in
ternacional que ens amenacen, és
un crixn posar entrebancs a la for
meció d'una força única obrera, el
metete en el terreny polític que en
el sindical. Les diferencies d'ideolo
gia i de táctica que separen els di
versos grupa obren no són tan nfr
portants que _no permetin d'estalolir
comcidencies definitives que avui
són indispensables. La unitat obre
ra no és una realitat. perqué aci
tothom se sent líder, fms aquella
la influencia •del quals es limita a
les aoves relaciona familiars i que
per aquesta raó poden moure's com
volen. Ja no us die res dels aven
turers que no tenen cap executbria
en el moviment obrer i que no sen
Ateqnuertsr om nell éscap afecte veritable.
es mouen per es
Pese-llar 1 per muntar-se una situa
ció personal. Fa pena 1 fástig veure
com deixem passar un moment
oPoied per a iniciar un gran moví
ment de desee i com les nostres va
nitats personals 1 els nostres anta
gonismes de grupet el fan impossi
ble. Tot aje() és fet en nom de la
classe obrera, ' quan justament la
classe obrera 'necessita i vol tot el
contrari del que nosaltres fem. Tots
tenim grana prdnectes, grans idees '
adoptem actit ds transcendentals.
Ens hem forma les concepcions més
bellos de la soc etat del demá. peró
1(
avui encara no hern estudiat serio
sament els problemes que a la prác
tica se'ns plantejaran al moment de
voler-la realitzar. Per ltra banda
tenim raspiració tartarinesca d'anal
a la conquista de les torres d'Ibé
ria, com si poguessim ensenyar al
guna cosa a la gent d'aquelles ter
res, com si allí no tinguessin un mo
viment obrer orgánic 1 unificat molt
más eficient que el nostre. Hl ha,
encara, el problema de les Interna
cionals que no era Sebos arribar a
conclusions satisfactórtes, 1 fará bo
nic, molt avise veure com dintre
l'ortodóxia més pura de les dues
mentalitats en lluita es propugna
per la guerrawep,. termes coincidente.
Flo repeteigo." el no anem seriosa
ment a itsdidre aquest problema,
creieu-me, no ens podem fer gaires
illusions. Neceas en.° quedará respe
rança d'enfortir el nostre partit po
sant a contribusió bota- la voluntat
i la intelligéncia eue lee nostres con
dicions permetin 1 tractar qe realit
zar allá que, conjuntament asr.b els
altres, hauria estat Ce realització
mes fácil i rápida.
—Parallelament a la solució del
problema de la seva unitat, ?quina
creieu que han d'ésser els objectius
immediats deis partits obrera?
—La conquista del poder. la pos
sessió del qual per la classe treba
lladora no és paz, en ella mateixa,
la revolució. com molla creuen. En
un país com el nostre, que tot just
fa quatre anys que va sortir d'un
régim ja secular de terror i en el
qual. com a conseqüéncia del canyl,
s'han produa reaccions que han
creat un estas d'odis confusionari,
el sol fet que la classe treballadora
prengui el poder no pot significar
mal la possibilitat de la nostra re
volució immediata 1 integral, per()
en canvi cree que la riostra ac,ció
revolucionária, si des del govern es
té prou energia per a ter complir
inexorablement les disposicions que
es dictin, pot accelerar-la fins a l'ex
trem de deixar-la a punt per a l'es
forç final i indispensable. L'éxit de
l'acció revolucionária dels socialis
tes al govern depén de la prepara
ció. Si anee) al govern sonso cap vi
sió dels proble:nes que hem de re
soldre i anem improvisant. serem ba
tuta pels adversarls 1 el xoc que es
produirá no fará res més que afavo
rir la reacció. SI prenem el poder
amb un pla de treball preconcebut.
preveient les reacciona que produl
rá en la burgesia i la manera com
les hem d'atacar, és indubtable que
hi haurá moltes més probabilitats.
quasi la seguretat. de reeixir
—?Creieu coneenient que el Pass
tits estableixin contactes Ennb eta
partits republicans d'esquerra. o
creieu que han d'abstenir-se de ter
ho?
—Es natural que si tinguessim un
partit socialista prou fort per a gua
nyar la burgesia en tots els fronts.
no hi hauria necessitat d'establir
cap mena de contacte pena l'esmlco
lament de les forces obreros orga
nitzades en partits de classe i la
desviació d'una pan deis assalariats
que actuen en partits burgesos. en
determinades situacions politiques
fan mohos vegades neceasen el con
tacte amb els partits republicans
eesquerra u aleó o la tragedia que
sstem viv.nt acula trneri que creiem
grou alliçonadora real pesque eta
estrella que ha produit ouguin re
eatre's amb disquisicions de carác
ter Mosófic No obstant. aquests son
tactos har d'éseer circumscrite a ob
tectius ber clars• determinats. ser
.ze porr r,,,r- ,,tr, -or . re. 'P noste
actuació futura que ha d'esser be'
diferenciads de la deis airees aart
política
—?Creieti que arribat que "`Pra .1
moment oportú. els partits obrera hantitidecosIldabno,eerarurraarr .ernegn els partas
-Roma SI no fOss r
' ntaiunya
ri.s ue contesteria a mb una
pregunta: "?I per qué els par
tits republicana no poden colla
borar amb els partan obrers?", pesó
us diré que el problema, més que
en el dubte de si nern de collaborar
o no, consisteix a fixar de quina
manera 1 en quinos condiciona s'ha
de produir aquesta collaboració. En
principi aóc enemic de collaborar 1
encara menys partidari d'hipotecar
ne l'esdevenidor. Jo cree que s'ha
d'aca,bar amb aquestes callaban,-
cions que es condicionen a base deis
nostres programes mínima, que en
part són acceptate pels parees re
publicans d'esquerra pel seu interés
confusionista. Hem d'acabar amb
allá de l'escala única 1 laica, tal o
tal fórmula d'assisténcia i higie
ne, aquesta o aquella Ilei social, etc.
El nostre programa ha d'ésser únie
i total. Vull dir que deixant-nos de
tbpics vuitcentistes, hem d'anar de
cididament, i aquests han d'ésser eta
termes en els quals hem de plante
jar les rieses% condiciona de colla
boració, a la nacionalització de la
banca, a la collectivització de la
gran índústria, de les mines, dels
serveis pública, etc. La discussló ha
d'ésser en quina proporció i de qui
na manera s'ha d'anar a la realit
zació d'aquests projectes. Si no és
en aquestes condicions, cree que els
partes sociulistes no han d'acceptar
formar part de cap g•overn burgés,
encara que aquest estigui format
per republicana d'esquerra, porqué
al final de l'etapa, per molt brillant
que aquesta hagi estat, sempre 11
quidem amb déficit moral.
—?Creieu que rapoliticieme de
eerts sectors del proletariat espa
nyol ha facilitat a les dretes la con
quista del poder?
—Jo no cree ?aire en la force nu
mérica deis sectors apolitics del pro
letariat, perb cree que per una ten
dencia al minim esforç 1 pesque és
molt espanyol sumar-se mes aviat a
les accions negatives, és indubtable
que les cEunpanyes del no votar han
pogut restar alguna vota a les esquer
res. En aquestes campanyes absten
cionistes hem de distingir eta que hi
intervenen creient sincerament que
serveixen un ideal 1 els que adopten
aquesta posició sistemáticament con
tráela a teta actuació política del
proletariat, amb consciencia de ser
vir la reacció, per a treure'n un pro
fit. Fixeu-vos en les coincidencies
simptomátiques des de la proclama
ció de la República, i aleó us dirá
que no tot és casual i contingent, sinó
que hi ha alguna cosa que s'ha fet
ami) metre, compás 1 diners. Com
que aixó és tan evident, je tinc la
convicció que la classe treballadora,
que en general ja veis, la mercade
ria que s'amagava sota la carnpanya
del no votar, encara es mostrará
més decidida a intervenir en l'ac
ció ciutadana d'emetre el sufragi i
la poca 1 molla força que les cam
panyes deis puros pudien sostreu
re a les esquerres a benefici de les'
dretes, quedará recluida a la míni
ma expressió. rifle el convenciment
que per aquesta banda els partits
d'esquerra no han de temer res. Más
han de temer d'ells mateixos.
Angel Pestana
Angel Pestana és lora de Barce
lona, 1 ha contestet per escrít.
Li hem préguntat: "Quina actua
ció creieu que han de seguir, en la
situaeló actual, les masses obreros?
eCreieu que han de eollaborar amb
les esquerres republIcanes? eQuins
han désser els sena objectlus tmme
diats? sCreleu que rapoliticisme de
certs sectors del proletariat espanyol
ha facilltat a les dretes la conquis
ta del poder?
Pestana ha contestat:
"Cree fermament que per tal d'e
ANGEL PESTANA
vitar que les dretes avancin más,
per tal que no s'apoderin definitiva
ment de la República 1 en facin allá
que ni remotament no pensávem.
cal que tots els partlts classistes 1 els
republicana d'esquerra en unim i ens
oposem a l'avanç de les dretes."
"La unió pene ha d'ésser per a
una atad() circumstancial 1 per a fina
concreta; c precisar quina han d'es
ser aquests i l'abast que se'ls ha de
donar."
establir préviament les fina
litats de l'accio conjunta a desenrot
llar Aquestes finalitats poden emes
electorals o d altra mena. Peró en
cada cas cal precisar quinos han d'es
ser. D'aquesta manera evitarem to
pedes que espatllarien els propósits
que perseguim, i que fins i tot podrien
ésser la causa de reparacions molt
perjudicials en aquests casos."
"Els objectaus immediat.s de les
masses obreres haurien d'ésser: liqui
dar definitivament. amb el menor
dany possible. els processos del dar
rer moviment, obtenir el restabli
ment de la normalitat i la reober
tura de les entítats clausurades; ini
ciar i realezas una campanya pro
amnistia 1. com a corollari anar uni
des a les properes 'lunes electorais
municipals i per al Parlament"
s'No es exacta l'afirmació que Va
politicisme J'un sector proletari es
panyol determinat hagi donat el
triomf les dretes. O aixó no es ve
ritat. e es dóna a aquest sector una
imponencia molt mes gran de la
que té al seu abstencionisme. 1 sen
oe negar que aquest abstencionisme
(lag' contribuit a la desfete de les
gsquerres. dic cite el factor prin
cipal d'aquesta desfeta va és.ser la
desunió deis partits republicana des
guerra 1 la descomposisió Interna
d'algun d'aquests parees. El que pes
sa és que per ne votes reconeixer al
eó darrer s'etribueix el que va país
sar el novembre del 1933, a allá pri
mer."
20 maig de 1935
•
Alló que Ortega 1 Gasset en deja l'alegría de la República ha estat
a la fi aconseguit a bastament per a la majar consolidació del régim.
La setmana parlamentaria passada ho ha demostrat sobrera
ment en donar satisfacció als qui trobaveh la República trista quan
la gavernaven els republicans que la van portar...
• * *
El debat sobre política internacional provocat per l'ex-eomte de
Ronianones ha donat lloc a creure más aviat que la República potser
torna a estar necessitada d'una mica d'aquella seriositat deis hornea
del gloriós bienni.
• • •
L'ex-comte s'ha apuntat un tanto ma,ssa fácil **••••• oís eraiiála
—**.••=1.11
* • •
Després hem tingut, per arrodonir l'alegría de la República, el
debat sobre la famosa llei de Premsa.
A aquesta dissortada ?leí u passa com a aquell ase del gitano,
que sernpre a ?'hora de vendre'l el feia quedar mniament.
Aquest ase famós no volia caminar endavant 1 sempre s'entesta
va a anar enrera, 1 el pobre gitano, que harta dit al comprador que
es tractava gatrebé d'una locomotora, va haver d'aclarir, d,avant l'en
testament de l'ase a caminar dues passes i recular: "—Mireu, com a
ésser-ho, una locomotriu ja lw és; el que passa és que avui l'hem
agafat fent maniobres..."
Dones bé: aquesta pobreta llei de Premsa, filleta de l'enginy d'a
quell famós Vaquero d'ell mateix, que bu ministre de la Governacid,
portava tota l'empenta d'una locomotriu, peró ara la tenim fent ma
niobres...
• • •
Després d'haver-li negat tothom paternitat 1 ajut; després que
els diputats radícals, correligionaris del Vaquero d'ell mateix, que va
posar-la al món, van declarar francament que no estaven disposats
a votar-la, va ésser retirada pel Govern, amb gran alegria deis inolo
sos en la nova llei, que ens considerávem francam,ent vexats...
• e •
Peró el Govern proposa f Déu disposa...!
1 ara, després que ho ha clictaminat el diari de Déu, com si les
seves suggestions fossin inexcusables, el Govern anuncia que tornará
a presentar-la al Parlament, que ja ?'ha re/usada.
Aisó és alló que ens havien promés del ritnze "accelerar.
La minoria radical será pregada de donar proves d'una Més es
tricta disciplina que permeti de donar satisfaCció als desigs inajor
nables del senyor Herrera...
• • •
Simultániament amb tot aixó, s'anuncia novament la combina
cid de governadors que aquest Govern no ha fet, peró que havia d'ha
ver jet, 1 que va ~rizar-, ajornament que va ésser com una panacea
per al descantent deis blasquistes i per a asserenar els e,sperits radi
cala, que amenacaven amb la dissidéncia...
• • •
Tot plegat, que és per cert forca significatiu, deixa veure clara
ment que els radicals estan fracament a la defensiva 1 que han eixam
plat potser una mica massa la base de la República, 1 que ara en té
potser tanta que ja no fan falta els republicans, 1 potser no en fan
ni ella mateixos. Perqué a ells els passa ja com al Govern: que proles
sen, peró Déu disposa.
• • •
En canvi la República es torna cada día més confortable per als
monárquics, que aquest any han celebrat amb bombo i platerets l'a
niversari del senyor Borbó, que per cert ha coincidit amb la publica
ció a la Gaceta d'un exhort perqué es constitueixi ei preso per ordre
del Jutjat que el persegueix per cohecho...
A más, el Suprem acaba d'absoldre ele autors de- l'afusellament
de Galán i d,e García Hernández...!
• • •
El millor, quan les coses van aixi, és mantenir-se en un prudent
terme mitjá 1 ésser una mica de tot; quan un és titllat de monárquic,
poder dir que només és radical, i quan és titllat de Republica replicar,
si fa no fa, el mateix...
En aquest cas concret es troba ara com ara, 1 com ara sempre
gracies al seu bon sentit politic—, el president en propietat de la
Cambra de la Propietat Urbana, i governador general interi, i Pre
sident interl de la Generalitat, 1 alcalde, tanmateix, interi, el qual,
basant-se en la seva serenitat i presencia d'anim, acaba d'anunciar
nos tot un "pla quinquennal" no sabem si transitori...
JrIlitái 1~ 1 ,a.er
Els de la Lliga, tanmateix zona temperada 1 alió que se'n diu Clent que se sacrifica i que només tracta de salvar el que es pugui, passen
per tot...
Només discrepen una mica de les referencies verbals dels acords
del Consell municipal que dóna als perioclistes el senyor Pich 1 Pon.
La Veu sol rectificar-lo cPent: "ELS UNICS ACORDS ADOPTATS
PER LA rr)vrTITT() GOVERN..."
1 si elle entre ells no es refien, qué será de nosaltres...1
• •
Per cert que el senyor Pich ha decidit perseguir la immoralitat
a les tges? 1 per qué només a les platges?
Apll
les
peisa.t.g.
Peró, en fi, l'important és començar, sigui per on sigui.
• • •
mentA) mnoés,deli'exxapder'éimsseerntte(msuepraorsie.m que només es tracta d'un eXPeri"
La mar hi ha dios que sembla própiament un mirall.
NAQUERA
pro-presos
Suma anterior
Josep Freixes
Cinc ames de Sant Adritt
per la Ilibertat.
Apolón1a Tomás (16e ve
A. S. C. (16e ;regada)... ...
Franceses Ponç 1 Ciuret,
import duna participa
ció dei sorteig de 111 de
maig que acaba amb 7,
segons la nostra Ilista de
la setmana passada...
Llenas.... ...
Ferré...
Puig... ...
Garriga..
Pinyo e.
Pallares..
Mateu ..•
Blanco ..
Gasa...
Jofre..
Ramoneda.. ..•
Mitjavila.
Riba••• ••• ••• ••• ••• ••• .•• •••
Chaparro ...
Roig
Domenee.
Soler. .
rotal.
(..
•
•
4.14120
2'—
Les coses que passen
Es pensen que amb multes
5'— es canvia de naoionalitat
r "Informaciones" diu:
2'— "LO DE SU "NACIONALIDAD
CATALANA" CUESTA A UN VIA
JANTE DE COMERCIO CIENTO
CINCUENTA PESETAS DE MUL
TA. — Gerona, 16. — El delegado
de Orden Público ha impuesto una
l'— multa de 150 pesetas al viajante de
1'50 comercio Jesús Ambrós. por haber
1'25 consignado en la hoja de viajeros
1'25 del hotel donde se hospedaba que
-
era de nacionalidad catalana, en 111-
r— gar de espanola."
r
le—
-
Toros a Italia?
r
r— Llegim:
l'—
r— Málaga, 14, 2 madrugada. — El
padre Laburu saldrá esta madruga
r—
da para Algeciras, y de allí seguirá
viaje a la Ciudad Santa."
-
Sembla que es tracia de veure la
050 manera dentroduir les corridas de
0'50 toros a Roma. 1 que ha estat consi
derat que aquest arreneaqueixals
4.17020 era persona competent.
011 1 GRAN I BAHIEUNI
tilm A FOIMk DEL BAI40
euaranta nulions de panis quaclrats de terreny per a in construccio le cases xalets al comptat • terminis de 10 a 20 anys. Venuts ek pr1-
mers DOS CENTe SOLARS 1 si enades les scriptures a casa del
Votara senvor Alcover tnueament per tot aquest mes. 1 maig próxim
ionarem els SnLARS Deitl csnttne nam ilim e de despeses des
riptura panda.
Despatx ron: II. • ;0'2 4t relét¦it 41309
o ragdg de 1931 rambla
Els socialístes 1 e moment polítíc
Una conversa ab Plurez del hilo
Els socialíst.?s espanyo!s no tornaran al Parlament — ha acordat la
minorla par ameniária —
Investició i exigéncia de responsab litats i dir-li al pais el que té dret
a saber: heus ací la tasca que als socialistes incumbiría si es reinte
graven a aquest Parlament, que no tradueix la voluntat del país
Es absolutament necessáría 1 existéncia c'un bl:'c o front contra la reacció
El cs
Don Julio Alvarez del Vayo és, so
bre tetes les coses, un esperit selecte
escollit. Pocs cona ell podrien exer
cir anib la dignitat, la naturalitat
i l'encert que són conseqüencia d'u
na vocació i duna aptitud, el canee
d'ambaixador d'Espanya a qualsevol
país. Difícilment es trobaria un altre
esperit mes fi, més sulytil, més pre
parat, més coneixedor de prorelemes
i psicolcfflies. Alvarez del yayo, es
criptor 'magnific, té moll, d'artista,
peró no déixa d'és,ser, per aixó, ni
un solrrrioemeant, ll'hiemteadets.•
Al matebC ternps que remedó pura
1 quintaessenciada, de l'art abstracte,
percep el sentiment aspre i cru d'un
dolor social que l'envalta; heme del
seu temps, li agrada d'endinsar-se
en l'Intima entranya de les cases,
analitzant-les i dissecant-les en re
cerca de llur esséncia, amb l'escru
a losa minuciositat de l'entomóleg
que investiga la mes insignificant
cédula d'un insecte. Peró en les seves
análisis o en les seves síntesis hi ha
sempre cordialitat, comprensió, es
calf d'humanitat, noble emoció d'un
esperit que ha sabut descobrir, amb
bondades somriure, el secret de la
realitai. Per aixó la seva paraula i
la aova ploma • són amables, persua
sives, insinuants. I per aixó també,
onsevulla que ell estigui, Espanya
será representada amb tota la dig
nitat i_ el Ihnatge necessaris. A tal
senyor,- tal honor.
Figura destaca,dissima i preemi
nent del socialisme espanyol, havia
d'ésser interessant coneixer la seva
opinió sobre els actuals moments de
la nestra vida pública en eh gneis
tan primordial papel* juga el partit
socialista. No ha estat fácil l'em
presa, que tampoc no ha estat asso
lida en absolut. Alvarez del Vayo,
perfecte disciplina t de la seva orga
nitzarió, sap sotmetre's ala acords de
majoria i no és capase de cap ma
nera, d'exterioritzar les discussions
internes del partit Així, dones, en
les seves respostes, més que el text
literal, interessa el sentit amagat que
les inspira.
—L'acord adoptat per la minoria
parlamentaria socialista és, com tot
hom sap, de no reintegrar-se al Par
larnent tesa.a) neee.
_
—?Quin creieu que será ra,crird de
finitiu?
Alvarez del Vayo envolta el seu
silenci amb un ampli somriure.
—?I la vostra opinió personal so
bre aquest acord l'aterí?
El mateix somriure i identic si,
—?Podríeu, almenys, explicar-nos
el vostre vot en aquella discussió?
—El meu vct no té cap importan
cia. Es un de tanta que foren eme
sos allí.
—Peró ?fou a favor o en contra
de l'abstendió parlamentaria?
—Per qué voleu saber-ho? Jo cree
que aquest problema está mal plan
tejat, quan se'l colloca sota els ter
mes durs 1 inflexibles d'aquesta dis
juntiva. El dilema de tornar o no
tornar no esgota aixó ho clic, na
turalment, a títol personallsim— els
termes del problema ni conté tetes
les solucions possirales. ?Abstenció
com a única táctica? No. Nasaitres
hem de lluitar en tata els fronts
i a,profitar totes les ocasiona; al cap
1 a la fi, obrant així, seguim tác
tica assenyalada pel mateix Marx,
que preconitzava l'actuado constant
1 tenaç i que els aocialistes russos
de la detencic$ del senyor Largo Caballero
ver j P SIOR WILLIAMS
utilitzaren a la Duma. Allí foren
mitja dotzena de representants so
cialistes; Ilur tasca fou ineficaç, si
mirem els resultats immediats; a
més, llurs intervencions donaren lloc
que, l'un darrera l'altre, tots fossin
deportats a la Siberia. I, no obstant,
quan només en quedava un, tot i sa
bent el final que l'esperava i l'este
rilitat del seu esforg, allá seguia ba
tallant amb tanta intensitat com si
d'ell depengués la implantació del
socialisme.
—Alai..
Alvarez del Vayo aixeca la seva
má, indicant que no ha a,cabat en
eh seus raonaments.
1
JaJLIO ALVAREZ DEL VAYO
—Pero, ara be — continua —. Pes
sem a examinar aquesta solució teó
rica a la llum de la situado actual.
No dic res de nou si afirmo que la
situado actual d'Espanya és corn
plexa; més. encara, desconcertant i
fins i tot paradoxal. Molts partits,
dividits; l'opinió pública, dividida
tameé; al carrer, ocids, recela, ánsies
vindicatives; molla passió, molt con
1ce'enisme, molta Malta que unes
vegaets es sorda 1 altres esclata anal,
extraordinaria violencia. Pedem de
duir de tot aixó, sense influencies
apriorístiques de doctrina o ideolo
gia, una afirmació fundamental i
indubtable: el Parlament no raspen
a l'opinió. ?Quina ha d'ésser la nos
tra actitud al Parlament? Que no
somnii ningú, ni molt menys, que en
presentar-nos al saló podriem deixar
de plantejar una serie de qüestions
prévies i absolutament necessaries
d'ésser examinades i discutides amb
tot detall; no he de dir quines són,
perque segurament serien esborra
des pel censor. No podem, de cap
manera, limitar-nos a formular una
presentació verbalista i de ritual,
sense entrar a fons en el pa.ssat.
I molt menys hem d'avenir-nos a
realitzar una tasca esvaida, incolora,
anodina. De cap manera. I jo, mirant
al nostre significat social, pregunto
de bona fe: ?podem descabdellar al
Parlament la nostra labor fonamen
tal? ?Posseim garanties que en
aquesta Cambra, tal com está cons
tituida-, hem de poder intentar amb
éxit les investigacions absolutament
indispensables i demanar les respon
sabilitats que hem d'exigir i dir pú
blicament al país alló que ha de
saber? Perqué la nostra missió prin
cipal és aquesta i no una altra; les
altres són secundarles. Duna banda
hi ha l'ambient, el carrer, el poble
treballador, posseit d'intens dina
misme, en possessió constant d'una
inquietud renovadora; d'altra banda,
el Parlament, que posa fre i sordina
a tots els entusiasmes, que plana da
munt del país com una liosa asfi
xiant, que ha heretat ala veas del
camarilleig i la tertulia de baixa po
litice,
—Alesheree...
--Camine:n sempre sobre realitats.
I una realitat consoladora és la que
hem pagut comprovar que els nos
tres quadres estan intactes i en al
gua cas han rebut interessants re
forços. Parallelament a la questió
de la tornada al Parlament hi ha
la qüestió essencial de promoure una
intensa carnpanya entre aquestes
masses, encaminada a tres fins: pri
mer, a enrobustir la seva fe; segon,
a captar adeptes nous; tercer, a es
tablir un abisme entre el país, d'un
costat, i l'actual Parlament, de l'al
tre, mentre aquest no modifiqui
les seves practiques. Aquesta babor
d'agitado és imprescindible, sense
que haguem d'estar lligats en el nus
gordia de tornar o no tornar al Par
lament; tant Si hi t,ornem com si no
hi tornera, hem de portar al país la
convicció de resterilitat d'aquest
Parlament absurd.
---eQuines aliances tindrieu...?
—A la nostra dreta i a la nostra
esquerra. Per qué no? No tan sola
ment per generositat cordial i per
amplitud de mires, que hem de tenir
ne, sinó per interés mutu, hem de
constituir un front amplissim, amb
punta molt concrete que ens son co
millas a tots. Per altra banda, la rios
tra més pura ortodoxia no pateix
per aixó; recordem que aquel que va
formular la nostra doctrina va dir:
"Prefereixo una monarquia constitu
cional i parlamentaria a una morar
quia absoluta; una República a qual
seval monarquia; un régim socialista
a -qualseval República". Mentre una
altra cosa no, sigui possible, hem
d'escalonar la,hostra liuita per
aquestes fites forçoses. Des deis re
publicana d'esquerra al darrer comu
nista, tots tenirn — segons el meu
criteri personalíssim— una amplia
base de problemes comuna en eta
quals poclem treballar junts en
aque,sts instants.
—Adhuc per a eleccions?
—També, naturalment. Franca
acaba de donar-nos una norma. Allí
els esdeveniments del 6 de febrer de
rany passat demostraren l'existencia
naixent d'un grup — ?qué importa
que es titull feixista o no? — de fe
IL. Els que han estat al va I xell-presó reviuran les
hores de la reclusió
llegint
Estampes
de l'<Uruguay»
Próxim a publicar-se
roç tendencia reaccionaria. I Franca
sha apressat a barrar-li el pas en
aquesta primera preve electoral. Es
lógic que aquí fem el mateix sem
pre que tinguem ocasió. L'existencia
d'aquest bloc o front, o com vulgui
anomenar-sel en contra de la reac
ció és absolutament necessario, i ur
gent, en evitació de situacions tan
arbitrarles i illegals com la present.
—I encara que llaguen' dit tan mal de tu, Oriol, Densa que si et fan alguna cosa pots comp
tar amb la nostra collahoració, eom el mateix Pich 1 Pon.
—?1-11 ha molts diputats socialistas
subjectes a procés?
—Alguna, pero m'interessa posar
de manifest el cas absurd 1 inaudit
esdevingut amb Largo Caballero. El
suplicatori d'aquest fou concedit pel
Parlament, a títol de cap duna re
bellió. Es fan el esbrinaments ne
cess,aris, s'investiga, es busca... i no
es trocen ala cárrecs que calen per a
processar. La cosa més lógica i legal
era acabar aquí el procediment.
Peró no es fa alai, sino que, sonso
sollicitar del Parlament el nou supli
catori — imprescindible, teta vegada
que esteva ja cancellat se'l pro
c,essa ara per excitad() a la rebellió,
en compita tnenyspreu de la immu
nitat parlamentaria 1 deis furs de la
institució, que a tots, esquerres i dre
tes, eras interessa conservar 1 res
pectar.
—?Algun record interessant de la
rastra embalsada a, Mexic?
—Teta agraclabiw. Només esmen
taré. pel que ;e de relació amb
aquesca zonversa, la dificultat moral
amb qué vais topar celan eta natu
•¦•
AYINGUDA PORTAL DE L'ANGEL, 34
7, PLACA DE LA UNIVERSITAT, 7
--
rals d'aquell país em presentaven
periódics que. com "La Nación" o
"Informaciones" o "El Debate" o
"Gracia y Justicia", atacaven el Go
vern i la República amb veritable
furia. I em dejen que, encara que
apareixien datats a Madrid, suposa
ven ella que eren editats a la fron
tera i introduits després clandestina
ment al país. ?Com explicar-los que
no era així? ?Com fer-los compren
dre que el nostre régim era tan in
geu, tan babau, tan innoc-ent, que
permetés aquellos canipanyes de di
famado i injúries reines contra el
seso homes 1 institucions? Cregueu
me. Foren eta única moments difícils
per a mi...
• • *
vida, curull d'optimisme. Un régün
nou...
Anur cis oficials
Alvarez del yayo dona per aca
bada la seva entrevista. I en sortir,
encara estableix un comentani ágil
certer a base d'un quadre magrafic
— meravella de iluso i de gracia —
d'un artista rus, que li fou regalat
durant la seva estada a Moscou.
Art proletari, en el seu autor i en
el seu tema. Art fort, robust, pie de
"iNh..~1.....~¦•¦¦¦•¦¦•••••¦••
YESTITS DE BANY : BARNUSSOS
MODELS EXCLUSIUS
Classes superiors : : Preus baratíssims
F. Vehils Vid al
TRAMVIES DE BARCELONA
(S. A.)
Per acord del Consell d'Admi
nistració 1 de conformitat amb
alió que disposa l'article 22 dels
Estatuts socials, els senyors ae
cionistes d'aquesta Societat són
convocats a la Junta General Or
dínáría que se celebrará a l'es
tatge social, Ronda de Sant Pau,
núm. 43, el día 29 del corrent mes
de maig, a dos quarts de dotze
del matí, per acomplír la finalitat
que l'article 25 deis Estatuts es
mentats determina.
Els diphsíts d'Accions a qué fa
esment l'artícle 23, per a poder
concórrer a la Junta, cal ter-los
fina el cija 23 del corrent ínclu
sivament, a les entítats bancá.-
ries següents:
A Barcelona: S. A. Arnús-Gari
1 Banca Marsans, S. A.
A Madrid: Banco Internacio
nal de Industria y Comercio 1
Banco de Vizcaya.
A Bilbao: Banco de Vizcaya.
A Valéncia: Banc de Biscaia.
Barcelona 14 de maig de 1935.—
P. A. del Consell d'Administració:
EL SECRETARI,
Alfred Cazaban
Catalunya saluda als representants internacionals del món de l'esperit
ihui ha iniciat les seves tasques el XIII'
Congrés Internacional del P. E. N. Club,
assoc ació d'escri9tors que pre sitie 1x
H. G. Wells
nterviu amb J. secretani del P. E. N. Club de Catalunya
per VENIURA PLAAA
Eta lectors que era són a,c1dictes
recordaran que ja l'any passat, aura
motiu del dotzé Congrés Internacio
nal del P. E. N. Club celebrat a
Edimburg, publicárem una informa
do en aquestes naateixes pagines de
LA RAMBLA, en detallávem els
acords preuss en aquel" Congré,s, des
tacant el que rs referes Jet que
la reunió següent andria lloc a la
riostra ciutat.
Ara ha arribat, dones, l'instant,
preparat per J. V. Foix a Dub..avnitz
i consolida: per Millás-Raurall 1 Me
rla Manent a Edimburg, d'acollir a
Barcelona eta representants interna
cionals del món de les lletres que
s'acullen sota rorganització lel
P. E N. Club.
Avui, dones, tal com diem en el
títol i com han vingut dient els die
ras en les seves seccions especialit
andes, ha començat les seves tasques
el tretzé Congrés Internacional del
P. E. N. Club. Aquests dios han arri
bat a la riostra ciutat representants
de les lletres de t,ot el món culte
adherit al P. E. N. Per tal de faci
litar detall al nastre lector, de Por
ganització del P. E. N., eixl C3/71 de
les pecualiaritats de la seva actuació
intensa, hem anat a trobar el senyor
J. Millas-Raurell, see-etarl general
del P. E. N. Club a Cacalunya i en
tusaste animador del XHI Corlares
que avui ha iniciat les sevea tasques.
Abans de reportar, perd, el :lastre
interviu, passarem en sinopsi un do
cumental de corta detalla interes
sants de la vida del P. E. N.
El P. E. N. Club fou fundat fa
tretze anya a Londres per. la senyore,
DaWSC n Scott. Les finalitats cab
dais del P. E. N. són: establir una
mejor cornpanyonia entre eta hornea
de lletres de tot el món i aconseguir
una unió del esforços deis ideals
que els són comuns per a la defensa
de llurs drets 1 la permanencia de
Ilur prestigi.
El P. E. N. Club, tot seguit d'ha
ver-se coristituit, rebé d'adhesió de
tota la intellectualitat erigiese, adhe
eintesae aambe seguidament les sig
natures mes prestigiosos de la lite
ratura internacional.
A Catalunya la constitució del
P. E. N. irradia també, 1, fruit d'unes
converses a l'Ateneu, J. M. López
Picó i J. Batista i Roca encarrega
ren a J. Millás-Raurell rorganització
de la brenca catalana del P. E. N.,
la qual, un cop constituida, robé
l'edhesió de teta la intellectua,litat
catalana.
D'ença se la seva fundació, el
P. E. N. Club internacional celebra
un Congrés cada anY i en un p3ls
diferent. Catalunya ha estat sempre
dig-nament representada en aquests
Congressos. Ja en el Primer Congrés
del P. E. N., celebrat a Londres l'any
1922, Oatalunya hi féu acto de pre
sencia representada per Pompeu Fa
bra i Millás-Raurell. En altres Con
gressos l'han representada: Joan
Creixells, a Berlín; Ventura Gassol,
a Brusselles; Nicola,u d'Olwer, a
París; Caries Rna, a Oslo; Joaquim
XI/un, a Viena; J. V. Foix, a Du
brovnik, i l'any passat Millas-Rau
rell i Merla Manent a Edimburg.
D'aquests darrers Congressos. des
taca, en miedo amb el que avui Sha
iniciat, el que se celebré l'any 1933
a Dubrovnik — Catalunya hi era re
presentada, com ja hem dit, per
J. V. Foix — en el qual s'acordá
expulsar del Congrés la representa
ció nazi per la persecució de que són
objecte eta escriptors alemanys no
adherits a la política de Hitler.
Diem aixó, perque una de les ca
racteristiques amables del XIII Con
gres del P. E. N. és la presencia
d'un grup important d'escripters ale
manys, deis que més han sofert sota
la tirania de la creu gammada.
Durant les sessions d'aquest un
portantissim XIII Congrés Interna
cional del P. E. N. parlaran, entre
altres, el senyor S. Chnéour, del
Centre de Palestina, el millar poeta
vivent amb qué cornpta la literatura
mueva; el senyor Ernest Tolle_r, del
Centre alemany deis exiliats a Len
C. A. DAWSON SCOTT,
fundador del P. E. N. Club
dres, dramaturg famós; el senyor
Benjamí Crémieux, ilustre crític i
a.ssagista, delegat de França; el se
nyor Hermon Quid, jove dramaturg,
delegat d'Anglaterra; el líder del fu
turisme, senyor F. T. Marinetti, de
legat d'Italia; la senyara Sofia Nal
kowska, delegada del Centre de Po
lonia; el senyor Kállai, delegat del
Centre d'Hongria. El senyor Franz
de Backer, del Centre flamenc, pre
sentara el raport que li fou enco
manat l'any passat a Edimburg refe
rent a la creació duna revista inter
nacional.
J. V. Foix escrivia ahir a "La Pu
blicitat":
"Els qui hem estat testimonis deis
darrers Congressos sabem que dina
eta P. E. N. Club es debaten, sobretot
durant eta dos anys darrers, ques
tions de la més alta transcendencia
que podríem resumir amb aquesta
proposició: LLIBERTAT DE L'ES
CRIPTOR.
Si eta P. E. N. Club han de com
plir amb llur comesa, si han de re
presentar la Societat de les Nacions
del escriptors, llar tasca no és pas
gaire fácil. Hem de reconéixer que,
de fet, llur constitució supera la de
la societat política ginebrina. Tin
guem present que tots els grups lin
güístics hi són representaba: fla
menca i valona, croates i eslovens 1
serbis, anglesos i escoceses, catalans
i portugueses, etc. Hi ha, implícita,
una reconeixença deis nobles que no
gaudeixen de llurs drets política.
Hi ha, a Ilur favor també, llur ac
titud precisada en eta Congressos
onzé ( Dubrovnik) i dotzé Ed un
burg) enfront del azisme en la seva
actitud de persecució deis escriptors
alemanys. Alai, per exemple, dins el
P. E. N. Club internacional no comp
ta la delegació nazi, i, en canvi, hi
és representat el grup alemany deis
exiliats.
El Congrés de Barcelona, per ven
tura el més important de tots els
celebrats fins avui, planteja mies
tions molt importants sobre la Ili
bertat de l'escriptor, el be.scanyi in
tellectual, el deure deis intellectuals,
la persecueió deis escriptors en eta
régirns antidemocrátks, etc."
Clourem aquesta exposició de de
taus de la vida del P. E. N. en se
lacio amb el palos que formen el
Comité Directiu del P. E. N. Club In
ternacional que presideix H. G. Wells
i que són: Austria, Anglaterra, Ca
talunya, França, Esebeia, Estats
Criba d'América, India 1 Txecoslo
vaquia.
El Comité Directiu del P. E. N.
Club dé' Catalunya és integrat pels
senyors Lluís Nicolau d'Olwer, J. Ló
pez-Picó, Caries Soldevila, Josep Pous
i Pagés, Joan Estelrich, Rafel Benet
Carles Riba. Mestre Pompeu Fabra
n'és el President, i J. Millas-Raurell,
el secretan. A eh beso anat a trobar
aquest matí, 1 heus ael el que ha
respost a les nostres preguntes:
—Tal com ja várem dir des d'a
questes mateixe3 pagines — comença
dient-nos Millas-Raurell — la setma,
na que avui comença reunirá a Bar
celona l'agrupació internacional d'es
criptors dita P. E. N. Club. Fundada
l'any 1921, compta entre eta seus
membres d 'honor Romain Rolland,
Rabindranath Tagore, Selma Lager
loff, Anderson Nexo, Johan Bojer,
Azorín, Somerset Maugham, Paul
Valéry,Benedetto Crece, Yeat,s, Knut
Hamsun, etc. La fundadora deis
Clubs, Mrs. C. A. Dawson Scott, va
morir l'any passat. A les aoves dar
reres horca, encara preocupada per
les qüestions de rentitat que ella
havia creat, preguntsva ala familiars
i admiradors que la voltaven quina
seria la sont del Congrés de Barce
lona després dels escleveniments
d'octubre. Entre tot,s hem de prever
que l'esperit de Catalunya és incom
mOvible, agrupant-nos, sobretot eta
escriptors catalana, entorn d'aquesta
manifestació de confraternitat in
tellectual que tenim le sort que s'es
devingui a la nostra capital.
En aquests moments és interessant
dir que el nostre P. E. N. Club de
Catalunya fou deis primera a formar
part de l'agrupado. En constituir-nos
John Galsworthy, el tamal drama
turg que fou el primer president del
P. E. N., contestava a una lletra que
adreçávem:
"Estimat senyor: Es un gran plaer
per a nosaltres, eta del P. E. N. de
Londres, saber que el Centre de Bar
celona será representat en les nos
tres festes de maig. Aviat rebreu un
programa deis actes que preparem
amb aquesta ocasió.
Podeu estar segura que nosaltres,
eta del P. E. N. de Londres, reco
neixem plenament que el Centre de
Barcelona representa el poble i la
cultura catalans, 1 que no forma part
del Centre de Madrid, sino que té
una base absolutament indepen
dent." Etc.
Des d'aquella primera manifesta
cio la veu de Catalunya sha deixat
sentir en cada un aels dotze Con
gressos que s'han celebrat. Ja várem
exposar, fa una quanta meses, les
personalitats catalanes que hi havien
pres part. Els nanas de Pompeu Fa
bra, Joan Creixells, Ventura Gassol
i Nicolau d'Olwer s'ajuntaven ala de
les nostres més recents promociona
literáries.
Demá, dimarts. comença al Casal
del Metge la primera sessió del Con
gres. Durant el aran.scurs de les se
ves sessioes parlaran eminents es
criptors. Eta autora de llengua ale
manya que formen el grup exiliat de
Londres s'han fet representar per
noms insignes' Ernst Toller. Lion
Feuchtwagner, Bruno Frank, Bern
hard. Schwarschild, Klaus Mann, són
hostes de la matra ciutat i presen
taran al Congrés dues proposicions
encaminados a fer sentir el erit d'a
larma deis escriptors respecte a la
subjecció que encara esclavitza l'es
perit a certs indrets d'Europa.
Aquestes proposicions prometen
ésser molt interessants. El represen
tant de l'Estat feixista, S. E. Mari
netti, també será present ala debata,
1, com en anteriors Congressos, ben
segur qu e posará a contribució la
seva passió Ilatina a prever que mal
Europa no havia respirat tan Iliure
ment com ara. De tetes maneres, no
assistirem a respectacle que ens
hauria estat permés de presenciar,
si el senyor Mussolini, atent a l'es
perit que va marcar el P. E. N. Club
en el Congresses de Dubrovnik 1
Edimburg, no hagués esmerçat la
seva habilitat a permetre que tots
eta escriptors italiana poguessin for
mar part deis P. E. N. Club d'Italia.
Aquest plet ha estat satisfactoria
ment arranjat, 1 a desgrat que po
dran suscitar-se polémiques apassio
nades no s'esdevindrá l'espectacular
retirada de cap delegació.
Hl assisteixen, ultra eta alemanys
1 italians, una podrida representado
d'Anglaterra i Escocia. El president
del Comité Executiu Internacional,
H. G. Wells, el famosLssim autor de
"L'heme invisible", ha arribat aques
ta tarda i parlará demá en la sessió
inaugural, després del president del
Centre de Catalunya, Mestre Pom
peu Fabra.
Les delegacions de Iugoslavia, Bul
garia, Letonia, França, Escocia, An
glaterra, Hongria, Italia, Bélgica
(Centres flamenc i francés), Roma
nia, Holanda, Estonia, Argentina,
India, Estats Units, Noruega, Suecia,
Dinamarca, Polonia, Txecoslováquia,
Sud-Africa, Palestina 1 Centre Yid
dish, es fan representar per una se
lecció del sena escriptors.
França envía al Congrés F3enjaml
Crémieux, Luc Durtain 1 André 'rhé
rive, entre altres. A darrera hora,
Jules Ftomains ha hagut de desistir
del viatge per ocupacions professio
nals que el retenen a París. Cré
mieux, amb la seva barba negra, és
considerat com un deis esperits més
inquieta del Congrés. Crític eminent,
traductor insigne, el senyor Crémieux
presenta una proposició al Congrés
plena d'interés, relativa ala preso
ners de tots els partits que ho són
per la sola raó de l'expressió de llar
pensament.
Algú trabará, a faltar la represen
tacto soviética. Segurament els lec
tora de LA RAMBLA hauran seguit,
a,mb el mateix interés que va des
pertar a tot el món, les converses
que Wells va celebrar amb Stalin a propósit de la creació a la U. R. S. S.
d'un P. E. N. Club. Tot Europa va
ocupar-se d'aquelles converses, que
comentaren des de diversos punta de
vista, F3ernard Shaw, Ernst Toller,
etcétera. D'aquella entrevista no va
sorgir encara l'autoritazció per a la
fundado duna filial russa d'aquesta
agrupació: pero cal esperar que un Ideal de germanor intellectual, sen
se més política que la defensa de la
Ilibertat del pensament, acabará per
convencer el país soviétic de la no cessitat de formar-ne part.
Tino la seguretat — acaba dient
nos Millás-Raurell — que la causa cdreiptloar ltlriobebratraat edn'exeplresCsoióngrdées lq'euse
lsaeivsoanalandhtaearidoceorfsmeneresnauçnaiqtounlesa, tiimhahetaemnixadaetoacrpgoanast
fiar que la repetida afirmació ral duna entitat com a.questa, Mer
ma, peró no feble. amb la desgra
ciadament limitada força que dóna
la raó, será un dia obstacle a qué
sigui tan fácihnent menystingucia la
dignitat del pensador.
1 ra_mbla ,20 maig de 1935
El km de a bullid de !MI del de
(Ve de la pixina 12)
mandancia militar, llamó al auditor,
y al tomarse las primeras medidas
para declarar el estado de guerra,
recibió aquél por teléfono requeri
miento de la Generalidad para que
con todas las fuerzas se pusiera a sus
órdenes por haber proclamado el Es
tado Catalán de la República Fe
deral Espanola.
Contestó el general requerido que
lo lamentaba como catalán, como
espanol y como hombre. y que lo que
necesitaba era un plazo para refle
xionar. Le anunció el senor Com
panys que enviaría una comunica
ción dándole cuenta del acto que
había realizado y requiriéndole para
que se pusiera a sus órdenes, comu
nicación que, en efecto, recibió el se
ta. Batet a los pocos minutos.
Cuando el emisario que llevó esta
comunicación del Presidente de la
Generalidad al senor Batet llegó a
la Comandancia militar para hacer
entrega al último del oficio. ya esta
ba declarado el estado de guera y
fijado 51 bando en la puerta princi
pal.
Sin novedad se hizo la publicación
del bando declarando el estado de
guerra frente a la Comandancia mi
litar y en Atarazanas, pero al pasar
por la Rambla de Santa Mónica. las
fuerzas •militares encargadas de ha
cer la publicación fueron violenta
mente tiroteadas, sufriendo algunas
bajas. Continuaron hacia la plaza
del Teatro y al llegar a ella otra
fuerte agresión las obligó a dete
nerse con nuevas bajas, y ante el
peligro que significaba continuar la
publicación, se ordenó al ayudante
de plaza que no fijase más bandos
y se replegara hacia el Paseo de
Colón. para proteger las piezas de
artillería que se habían situado a
la entrada del mismo.
En virtud de disposiciones del ge
neral de la cuarta división, el co
mandante don José Fernández Mi
me recibió :de su caronea, a las 9'al)
de la noche, orden de que organizase
una pequena columna de artillería
con la que había de ir lo antes po
sible a la plaza de la República pa
ra tomar el Ayuntamiento y la Ge
neralidad, recurriendo si fuese pree
cao a la máxima violencia. y advir
tiéndole al llegar aedicha plaza que
se encontraría con una companía de
In!anteria y fuerzas de la guardia
civil que se pondrían a sus órdenes
para coadyuvar a las operaciones. El
senor Fernández Unzue llegó a las
10'30 de la noche con su columna a
la plaza de la República por la ca
lle de Jaime I. Le salió al encuen
tro don Enrique Pérez Farrás, a la
sazón comandante ,jefe de los mo
POS de Escuadra, quien había con
centrado 300 de éstos la tarde de
aquel mismo ,día en la Generalidad,
organizando la defensa de la misma
"fuese contra quien afuese". según le
habla ordenado el consejero de Go
bernación (procesado rebelde en es
ta causa), preguntando al senor
Fernández Unzue a qué iba y con
testándole éste: "A temar la Gene
ralidad y el Ayuntamiento."
Replicó Pérez Farrás que no se
había declarado el estado de guerra.
y afirmó Unzue que sí se había de
clarado y que llevaba la orden del
general de la División. "No los toma
rás". dijo el jefe de los Mozos de
Eacuadre. a lo que repuso el jefe de
la columna: "Ya lo veremos". Inme
diatamente el capitán Cunhel, que
mandaba la primera batería gritó:
"!Viva la República espanola!". gri
to que repitieron las tropas con en
tusiasmo y al que contestó Pérez
Farras cnn el -Visco. la República fe
deral!"
Entonces el senor Fernández Un
zue ordenó descargar las piezas, y
en aquel momento los Mozos de Es
cuadra que estaban a las órdenes
de Pérez Farás dispararon contra
las fuerzas leales. Los rebeldes refu
giados en la Generalidad y en el
Ayuntamiento siguieron tiroteando
a las del ejército. que con disparos
de canón y de mosquetón se defen
dían de aquellos ataques, así como
del fuego que se les hacía desde ca
lles. balcones y azoteas. Por la Vía
Levetana bajaron elementos arma
des que a los gritos de "Vises la Re
pública Federal" 1 el "E,stat Catalá"
hostilizaban a las fuerzas leales. tra
tando de envolverlas por retaguar
dia, impidiéndolo la artillería e in
fantería niimero 10, que eran tam
bién hostilizadas, por un grupo de
guardias de asalto desde las azoteas
del edificio de la Cámara de la Pro
piedad Urbana, en la Plaza del An
gel.'
Ocupadas las casas y azoteas re
cayentes a la Plaza de la República
y tomadas las medidas para la se
guridad de las fuerzas del ejército
pera al amanecer romper el fuego
con toda violencia y asaltar los edi
ficios oficiales que el general había
ordenado tomar, al romper el día se
adelantaron las piezas. disparando
los obuses y varias granadas rompe
doras a unos treinta metros.
A los diez o quince minutos de
este intenso fuego de artillería y
siendo las seis aproximadamente de
la manana, el senor Companys lla
mó por teléfono al general de la
Cuarta División pidiendo la suspen
sión del fuego, rindiéndose y hacién
dose responsable de todo lo ocurri
do. El general indicó que la rendi
ción era sin condiciones, que por
radio diera conocimiento de su en
trega a todo el país que izara la
bandera blanca y ordenase a los
suyos siguieran igual .conducta.
Aceptadas sus condiciones, el, gene
EL PINTOR CATALÁ
VINT-I-UNCENTISTA
MIODEL
e~11111111•111101~11111111511~111104~
exposa la seva obra al Mar
roe I altres quadros a les
GALERIES LAIETANES,
Corts, 613
des del 18 al 31 del eorrent
VISITEI7 AQUESTA EXPO:
SICIO 171¦TICA!
ral ordenó al comandante Fernán
dez Unzue que entrase en la Gene
ralidad y en el Ayuntamiento, detu
viese a los rebeldes y recogiese el
armamento. Así lo hizo el senor Fer
nández Unzue, entrando en el edifl
cío del Ayuntamiento, primero, y
después en el de la Generalidad, et,
los que ya se había izado la bandera
blanca, ocupándolos con las tropas
leales, deteniendo entre otros a loe
senores Companys, Esteve, Lluhí y
Vallesca, Barrera, Mestres, Gassol y
Comorera, comunicando por la radie
al país la rendición del Gobierno de
la Generalidad.
En otros sitios de Barcelona y en
otras localidades de Cataluna fue
ron también agredidas las fuerzas
del Ejército después de leídas por los
senores Companys y Gassol las' alo
cuciones de que antes se hizo mea
ción.
El combate sostenido por los mo
zos de Escuadra qúe guarnecían el
edificio de la Generalidad y las
fuerzas que estab in en el Ayun
tamiento con las fuerzas leales,
así com las demás agresiones
que contra éste hicieron perso
nas armadas, de las que algunas
eran agentes al servicio de la Ge
neralidad, fueron consecuencia del
levantamiento hostil contra el Go
bierno legítimo de la República, rea
lizado por acuerdo del de la Gene
ralidad al proclamar el Estado Ca
talán de la República Federal Es
panola, declarar que asumía "todas"
las facultades del poder en Catalu
na y hacer indicaciones a otros ele
mentos para que Constituyesen en
Cataluna un Gobierno provisional de
la República.
Tal consecuencia no solamente fué
prevista más que como probable co
mo necesaria por las procesados, si
LORENZO GALLARDO,
fiscal de la República
no que -el senor- Cornpanys dió ór
denes para defenser el -edificio de la
Generalidad contra todo el que la
atacase, todos ellos- consintieron que
las fuerzas que guarnecían dicho
edificio sostuviesen combate con las
del Ejército, que pretendían ocupar
lo, y el consejero de la Gobernación
(procesado en rebeldía)—que ape
nas leída la declaración por el se
nor Companys se trasladó a la Con
sejería de Gobernación—pronunció
desde la emisora Radio Barcelona,
allí instalada, las siguientes elogie.
ciones:
Primera. "Hora grave para nosotros.
En estos momentos, en pie de gue
rra por Cataluna, cada uno con las
armas que tenga para formar en los
puestos previamente senalados, obe
deciendo estrictamente las voces de
mando que provengan del Estado ca
talán. Catalufia inaugura una nue
va era. El triunfo de aquellos idea
les nuestros de la revolución es pre
ciso mantenerlos y en plena disci
plina. La más pequena extralimita
ción en el sentido de orden será cas
tigada en la forma más severa. Que
todo el mundo ocupe su lugar. Los
que no se sientan con coraje para
defender a Cataluna que se queden
en casa. pero que absolutamente na
die fomente el desorden e insinúe
fa guerra civil entre los catalanes.
Todos unidos por la patria catalana.
La más pequena extralimitación se
castigará severamente.
Los amantes del Estado catalán, y
de una Cataluna liberada que se le
vanten; que lo haga todo el pueblo
de Cataluna. En los lugares fronte
rizos que corten las vías de comuni
cación. Lérida, hermanos de Tarra
gona, cortad las vías de comunica
ción que puedan unirnos con tierras
de donde puedan venir fuerzas pa
ra atacarnos. Con disciplina, por
Cataluna y por la República fede
ral."
Segunda: "Las primeras noticias
son alentadoras. El teniente coronel
de la guardia civil de Lérida ha aca
tado las órdenes del Estado Catalán,
que integra la República federal es
panola. El coronel de las fuerzas de
carabineros de Lérida se ha puesto
también a nuestro lado. Las fuerzas
de la comarca de Maresma que se
concentren en Masnou para recibir
órdenes. La gente armada de Hos
pitalet de Llobregat que se concen
tre en Hospitalet, que allí recibirá
noticias. La victoria será nuestra si
actuamos con disciplina y con en
tusiasmo; que el pueblo fraternice
con la guardia civil y con los sol
dados estrictamente republicanos.
Todo por nuestras libertades y por
la República Federal. Adelante ca
talanes. unidos y disciplinados."
A consecuencia de los combates y
agresiones antes mencionados, resul
taron, además de numerosos heri
dos, los siguientes muertas de las
fuerzas leales: el comandante de
Estado Mayo don Rafael Domín
guez Otero; el capitán, también de
Estado Mayor. don González Suá
rez; sargentos del Regimiento de
, Infantería número 10 don Luis Pu
' lido Bravo y don. Moisés Domingo
i García; el sargento don Pelayo Fer
nández Alts y el soldado Máximo
Guereno Ochoa. del regimiento de
Infantería núm. 34: el teniente de
Artillería ligera don Francisco Gó
mez Marín. el soldado de Artillería
de montana don Salvador Mariseot
Ripoll, el alférez de carabineros don
Valentin Garrido Sanclemente y el
caraeinero don Salvador Gómez
Munoz; el cabo de la guardia civil
don Félix Garcia Alonso y los guar
dias segundos don Alejandro Lorca
González, don Ildefonso Rodríguez
Prieto, don Hilario Miguel Santama
ría y don José Aguadón López.
Asimismo se causaron por los re
feridos hechos perjuicios al Estado.
representados por el importe de las
pensiones que haya dado o tenga
que dar a los heridos o a las fami
lias de los muertos de las fuerzas
leales y por la inutilización y pérdi
da de material de guerra. Se produ
jeron además desperfectos en loa edi
ficios de la Generalidad y del Ayun
tamiento, en el del Centro de De
pendientes del Comercio y de la In
dustria y en el de la Comandancia
de Somatenes, y además la Conseje
ría de Gobernación se incauta de
las armas que se relacionan en el
folio 400 pertenecientes a comercian
tes armeros.
Aunque del cargo de Presidente
de la Generalidad, que ejercía el se
nor Companys al realizarse los he
chos que quedan relatados, y por el
hecho de haber sido él quien leyó
la proclama de que queda hecho mé
rito y que requirió al general de la
Cuarta División para que se pusie
se a las órdenes de él con las fuer
zas que mandaba, parece inferirse
que aquel procesado realizó activi
dades directivas o de jefe ca otros
elementos sumariales, por otros an
tecedentes se desprende qua otra u
otras personas distintas de los pro
cesados presentes en esta causa eje
cutaron actos tan característicos de
dirección y jefatura que sería aven
turado senalar como verdadero y su
premo jefe de la actuación rebelde
al que desempena el cargo de Prasi
dente de la Generalidad.
Segunda: Los actos que, según se
refiere en la conclusión anterior, rea
lizaron los procesados senores Com
panys, Esteve, Lluhí Barrera, Mes
tres, Gassol y Comorera, censtitu
yen un delito de reoelión militar
comprendido en el ortículo 237 del
Código de justicia militar, circuns
tancia cuarta. ,
Tercera: Son responsables crimi
nalmente del expresado delito en
concepto de autores, conforme al nú
mero segundo del , rticulo 238 del
Código de justicia militar en rela
ción con el número erimero del ar
tículo 44 del Código penal común,
los procesados mencioaades.
Cuarta: No son de apreciar cir
cunstancias modificativas de la res
ponsabilidad criminal.
Quinta: Debe imponerse a cada
uno de los procesados la pena de
treinta anos de reclusión mayor, ac
cesorias y octava parte de las cos
tas hasta el auto de apertura del
juicio oral y por séptimas -partes las
posteriores a dicho auto.
RESPONSABILIDAD CIVIL
Teniendo en cuenta lo taxativo de
las facultades de acusación que al
Gobierno confiere el art. 80 de la
Ley del Tribunal de Garantías Cons
titucionales, no parece que sea de
del artículo
108 de la Ley de Enjuiciamiento Cri
así ccano por no
existir base jurídica bastante para
el dlao
acción
importe de las indemniza
ciones, no se entable conjuntamen
te la civil corres
pondiente en que se hallan interesa
dos el Estado, las familias de los
muertos y heridos a consecuencia de
los sucesos, la Generalidad, el Ayun
tamiento por los danos. ocasionados
en sus edificios, los duenos del edi
ficio del Centro de Dependientes y
de la Comandancia de Somatenes y
las armerías, en cuyos establecimien
tos se realizaron ineautaciones de
armas, debiendo por consiguiente re
servarse de modo expreso los tér
minos de la acción civil a dichos in
tereses.
Ruega para su práctica en el acto
del juicio oral, y propone los si
guientes medios de prueba: interro
gatorio de los procesados, lectura de
las actuaciones sumariales y folios
que se citan numéricamente y exa
men de los 691 doCumentos que
obran en la pieza separada testifi
cal mediante examen de los senores
cuyos nombres se consignan en la
n que han declarado
Don Eduardo Vaquero. actual me
nistro del Trabajo, y en cuya cita
ción debe hacerse la advertencia de
que podrá informar por escrito se
gún lo dispuesto en el art. 415 de la
Ley de Enjuiciamiento criminal;
Rafael Salazar Alonso, alcalde de
Madrid; José Fernández Unzue, Luis
Alférez Canete, Luis Quiroga, Ricar
do Fernández Barbero, Rafael Sán
chez Guerra, José Fernández Aledo,
Francisco Kunhel ,Ramos, Miguel
Modrejo Minquillón, Valentín del
Sol Novoa, José Sánchez Cordobés,
Juan Tauler Palomeras, Enrique Pé
rez Farras, Pablo García Ferrán, Ga
oriel Valcanellas Moll, Joaquín Ver
gés E,scofet, Juan Sánchez Arbolado,
Mercedes, Ruiz, viuda de Notario;
Luis Solsona Marín, Eduardo Quin.
telaBóveda, Pedro Coll Llach, Fran
cisco Rodríguez Rodríguez, José Mi
llas Raurell, dona Concepción Piquer
Romero, dona Concepción Mateu
Ricart, José Badosa, Jaime Torrents
Gutiérrez de Pando, Juan Herrera
Alonso, julio Munoz Gómez, Antonio
del Olmo Meteos, Roberto Naya Ma
sip, Manuel Urez Zaguirre, Francis
co Roda Ventura, Luis Sares Gómez,
José Ignacio Lizaro, Eduardo Rie
ra, Mateo Capdevila Clararnunt,
Telésforo Monzón y Ortiz Zorruela,
José Antonio de Aguirre y Manuel
Irujo Hoyos.
El domicilio de los testigos com
prendidos en la anterior lista cons
ta en el sumario.
Se suplica al Tribunal que tenien
do por hecha la clasificación provi
sional de los casos mencionados en
el enjuiciamiento de este escrito y
por propuesta la prueba, se sirva,
previos los trámites legales, declarar
ésta pertinente, y ordenar que se ci
te de oficio a los testigos comprendi
dos en la anterior lista.
Madrid, 4 de abril de 1935. —
Lorenzo Gallardo."
Textos legals invocats pel
Fiscal de la República Lo
renzo Gallardo
Article 237 del Codi de justicia
militar:
Son reos del delito de rebelión
militar los que se alcen en armas
contra la Constitución del Estado,
contra el Rey, los Cuerpos colegis
ladores o el Gobierno legítimo,
siempre que lo verifiquen concu
rriendo alguna de las circunstan
cias siguientes:
... 4.° Que hostilicen a las fuer
zas del ejército, antes o después
de haberse declarado el estado de
guerra.
Article 238 del Codl de justicia
militar:
Los reos de rebelión militar se
rán castigados:
... 2.° Con la pena de reclusión
perpetua a muerte los demás no
comprendidos en el caso anterior
(jefes), los que se adhienn la
rebelión en cualquier forma que
io ejecuten, y los que, valiéndose
del servicio oficial que desempe
nen, propalen noticias o ejecuten
actos que puedan contribuir a fa
vorecerla.
Article 44 del Codi penal:
La pena de reclusión mayor lle
vará consigo las siguientes: 1. In
terdicción civil del penado duran
te la condena.
Article 108 de la llei d'Enjuicia
ment criminal:
La acción civil ha de entablarse
juntamente con la penal por el
ministerio Fiscal, haya o no en
el proceso acus-.7or partic. ar;
pero si el ofendido renunciase ex
presamente su derecho de restitu
ción, reparación o indemnización,
el ministerio Fiscal se limitará a
pedir el castigo de los culpables.
La defensa deis -Consellers senyors
Joan Lluhí i Vallescá i Joan Comorera,
per l'advocat D. Lluís Jiménez de Asúa
L'escrit elevat davant del Tribu
nal de Garanties de la República
per don Lluís Jiménez de Asúa, ad
vocat defensor del senyor Joan Lluhí
1 Vallescá, i del senyor Joan Como
rera, diu Riel:
"Al Tribunal de Garantías Cons
titucionales: Don Luis Jiménez de
Asúa, abogado defensor de don Juan
Llulú i Vallesca y de don Juan
Comorera, comparezco en la causa
que se les sigue ante este Tribunal
por el supuesto delito de rebelión mi
litar, y como mejor proceda en de
recho, digo:
Que conforme a lo establecido en
el artículo 91 de la ley orgánica del
Tribunal de Garantías Constitucio
nales, formulo con carácter provisio
nal las siguientes conclusiones:
Primera. — Desde que el Gobier
no de la República pasó a manos de
los radicales, apoyados por elemen
tos de nula tradición republicana,
Cataluna vivió en sobresalto, recelo
sa de perder su autonomía o de ver
la falseada en sus esencias. A medi
da que los rumores soore la partid
pacían en el Gebierno de los ele
mentos del partido de Acción Popu
lar, se hacían más densos y pasaban
de bocas anónimas a labios autoriza
dos, los temores de la Generalidad
catalana aumentaban y la inquietud
del pueblo catalán se hacia más agu
da. Llega el 4 de octubre de 1934 y
se soluciona la crisis dando tres car
teras a miembros del partido vulgar
mente denominado CEDA. Uno de
sus ministros era el senor Anguera
de Sojo, que después de haber sido
catalanista extremo y de haber des
empenado la presidencia de la Au
diencia de Barcelona. por empeno
taxativo y reiterado del senor Maciá,
hubo de adscribirse a la política del
senor Gil Robles y pretendió ser
su sicario en Cataluna.
Los autonomistas, ante Gobierno
tan amenazador para su Estatuto,
hicieron advertencias angustiadas
sin éxito lisonjero. En los primeros
días de octubre del ano fenecido,
Cataluaa entera vibraba de dolor y
de temor; en distintas ciudades ca
talanas se preparabn gobiernos in
dependientes, federales etcétera. La
protesta espontánea, sin cauce, sólo
podía conducirla a una situación
anárquica y sobremanera peligrosa.
Fue entonces, el 6 de octubre, cuan
do don Luis Companys y los conse
jeros de la Generalidad se dispusie
ron a firmar el manifiesto que obra
en airees. En él se halla la prueba
más paladina de que Cataluna ha
bía de estar incorporada definitiva
y automáticamente al pensamiento
DON LUIS JIMENEZ DE ASUA
de toda Espana. En la arenga leída
desde el balcón de la Generalidad,
se proclamaba el Estado Catalán, pe
ro dentro de la República federal
espanola, y en las frases encendidas
del documento late la esperanza de
que Barcelona fuese el asilo de los
genuinos republicanos y que desde
su republicanismo acendrado y en
tranable se partiera a la reconquista
de la verdadera República espanola,
de la que se proclamó el 14 de abril
de 1931 y no de la rotulada asl,
puesto que al ser gobernada por mo
nárquicos había de desvirtuarse lo
que en ella hubo de contenido, de
realidad y de esperanza.
Advirtamos que los hechos poste
flores son prueba de que el recelo ca
talán estaba harto fundado.
Se da a los mozos de Escuadra ór
denes, no de atacar. sino de defen
der la Generalidad sí es agredida.
La colisión que se produce entre las
tropas del Ejercite y los defensores
de la Generalidad es de ese tipo.
y nos importa destacar que la pro
clamación del estado de guerra, re
mo se reconoce en e! escrito del se
flor acusador, no llegó a ser conoci
da por el Presidente y consejeros de
la Generalidad de Cataluna.
Segunda. — Estos hechos jamás
han podido integrar el tipo de rebe
lión militar que es de delito contra
el orden público y que no tiene fina
lidad política trascendente y cons
tructiva, sino un delito contra la for
ma de Gobierno definido en el ar
tículo 167 del Código Fenal de 1932.
Tercera. — Como el mismo senor
fiscal reconoce, ninguno de los en
cartados puede ser titulado jefe del
alzamiento. Desde luego, mis defen
didos don Juan Lluhi y don Juan
Comorera, al suscribir el documento
aludido sólo pueden ser considera
dos, en la más desfavorable hipóte
sis, como meros ejecutores. a que se
refiere el Minero 3 dal artículo 170
del citado Código Penal.
Cuarta. — No existe culpabilidad,
o dicho en la imperfecta técnica de
nuestro Código, las acciones de mis
defendidos no son voluntarias. es
decir, no son intencionales ni mali
ciosas; empleando la terminología
de la jurisprudencia del Tribunal
Supremo para tal y como aparecen
los acontecimientos ante la concien
cia de los máximos conducentes de
la autonomía de Cataluna, no se les
podía exigir otra conducta. La no
exigibilidad en la dogmática penal
moderada. destruye el dolo.
Quinta. — No siendo los hechos
culpables. quedan impunes las con
ductas, incluso las de naturaleza an
tijurídica. Por ello no crocede im
poner pena alguna.
Sexta. — Mis defendidos no propo
nen pruebas. pero taxativamente ha
cen suyas las del acusador y las que
sean citados por los demás acusa
das, advirtiendo que en caso de re
nuncia en el acto del iuicie oral por
las partes que las proponen, no,» re
servamos el derecho de in erregar a
testigos y peritos renunciados y de
hacer leer los folios de la causa que
como prueba se invoca o invoque,
hazte en el caso de q los propo
nentes lo estimen lee:enríe.
Después de lo expuesto. suplico al
Tribunal de Garantías Constitucio
nales se sirva tener nor evacuado el
trámite de calificacien provisional.
Es de justicia y lo reoe en Madrid
a 11 de abril de 1935. — Luis Jimé
nez et
La defensa deis Consellers senyors
Martí Esteve 1 Ventura Gassoi, per
l'advocat don Mariano Ruíz Funes
L'escrit elevat davant del Tribunal
de Garantice Constatucionals de la
Republica pa ;loe vxtI ino nuez Fu
nes, advocat defensor deis Conse
llers senyors Martí Esteve 1 Ventura
Gassol, diu and: 1
Al Tribunal de Garantías Consti
Don Mariano
ereionales :
ee7 Funes. abogado
defensor de don Mertha Esteve y
don Ventura Gas.sol. comparece ante
este Tribunal en la causa que se lea
sigue por el supuesto delito de re
belión militar, y como más procede
°n derecho. expone:
Que de acuerdo con io dispuesto
en el articulo 91 de la Ley Orgá
nica del Tribunal de Garantías Cons
titucionales, evacua dentro del pla
zo que le ha sido concedido el tras
lado de calificación, formulando con
carácter provisional las siguientes
conclusiones.
Primera. Resuelta el 4 de octurbre
pasado la crisis con la entrada en
el Gobierno que se formó de tres
ministros del partido popular agra
rio, cuya adhesión al régimen repu
blicano implantado por la forma de
democracia directa del sufragio uni
versal, no constaba de modo expreso
y tácito, el Gobierno o Consejo eje
cutivo de la Generalidad de Cata
DON MARIANO RUIZ FUNES
luna, legítimamente constituido al
amparo de los artículos 1 y 50 del
Estatuto interior de aquella región
autónoma de 26 de mayo de 1933,
se mantuvo en actitun expectante,
estrictameree atento al cumplimien
to de su deber y asegurando la nor
mal prestación de feria. los servicios,
a la vez que proeurerdo la integri
dad del oreen publico en Barcelona
y en las principales ciudades de Ca
taluna, y se declaró la huelga ge
ne:al.
Esta protesta, de móvil exclusiva
mente político, corría el riesgo de
desbordarse en una situación de des
orden y de anarquía. Sólo cabía este
dilema: encauzarlo en beneficio de
la República y en cumplimiento del
deber de servir-la, o ser separado de
ella. En vista de tan imperiosas cir
cunstancias, el día 6 de octubre, ha
cia la última hora de la tarde, se
reunieron todos los consejeros del
Gobierno de la Generalidad, acor
dando como acuerdo único la decla
neión que debía hacer al pueblo su
Presidente.
Divorciado el nuevo Gobierno de
la República de los hombres de das
arte condición que en funciones de
democracia instauraron el régimen,
trataron simplemente de reafirmar
el sentimiento republicano y se pro_
clamó el Estado catalán dentro de la
Repiltlica federal espanola. Este
acuerdo implicaba la necesidad de
defender, si las circunstancias obli
gaban a ello, la Generalidad.
Ni el Preisdente ni los consejeros
de la misma tuvieron conocimiento
por conducto oficial alguno de la de
claración del estado de guerra, ni
como consecuencia de tal declara
ción se les hicieron las obligadas al.
tirnaciones.
Segunda. Los hechos relatados
sólo pueden ser constitutivos del de
lito contra la forma de Gobierno,
que previene el artículo 67 del Có
digo penal común.
Tercera. Los procesados Martin
Esteve y Ventura Gassol, son meros
ejecutores de ese delito, a tenor del
número tercero del artículo 170 del
citado Código penal, porque si bien
es cierto que el senor Gassol habló
en la noche del 6 de octubre por su
condición de consejero más antiguo,
lo hizo a continuación del Presidente
de la Generalidad, Luis Companys,
y como mero acto de solidaridad de
todos los consejeros con las palabras
que el senor Companys pronunciara.
Cuarta. Concurren en favor de los
procesados la circunstancia eximen
te séptima del artículo octavo del
Código penal y las alternativas a la
ausencia del dolo, exigida por el ar
tículo primero del mismo Código,
como presupuesto del delito exterio
rizado en actos voluntarios, intencio
nales y maliciosos, según la termino
logia específicamente empleada en
ese artículo y las reiteradas decla
raciones de nuestra jurisprudencia
criminal, ya que para la .existencia
de la culpabilidad es obligado exi
gir a la gente la conciencia de la
injusticia del hecho.
Quinta. Por la concurrencia de la
eximente aludida, o por la no culpa
bilidad del hecho, alegada con ca
rácter alternativo, no procede impo
ner pena alguna a mis defendidos.
Por todo lo expuesto, suplico al
Tribunal de Garantías se sirva te
ner por efectuado el trámite para la
calificación provisional.
Madrid, 23 de abril de 1935. — Ma
riano Ruiz Funes."
AVUI COMENÇA EL MUNTATGEDELS STANDS A LA
Fira de Barcelona
fa El día ler. de juny s'inauguxa. la
Fira de Barcelona
INDUSTRIALS! Penseu que la
Fira de Barcelona
és el MERCAT DE LA IlleIDITER
RANIA per excellencia
INSCRIVIU-VOS, INDUSTRIALS!
OfIcines Centrals: CORTS CATALANES, 592 - Teléfon 11930
La defensa deis Conse
Ilers senyors Martí Ba
rrera i Pere Mestres, per
l'advocat don Au&sto
Barcia
L'escrit elevat davant el Tribu
nal de Garanties Consetunonea per
ladvocat don Augusaa Barcia, de
feiser deis consellers senyore Martí
Barrera 1 Pero Mestres, diu aixi:
'Al Tribunal de Garanaes Censti
a:cae:ales:
DON AUGUSTO BARCIA
L'ion Augusto Barcia, abogado de
le sor de don Martín Barrera 5 de
don Pedro Mestres, en la causa que,
ante este Tribunal se sigue. por el
supuesto delito de rebeldía militar,
como mejor proceda expone:
Que con fecha 23 de marzo en cur
so le ha sido notificada la providen
cia de ese Tribunal. del día 22, dan
do traslado para evacuar la califi
cación de las hechos sumariales, de
conformidad con lo preceptuado en
el artículo 91 de la ley orgánica del
Tribunal de Garantías Constitucio
nales, y dentro del término. formu
la con carácter provisional las si
guientes conclusiones.
Primero Que es publico y noto
rio el estado espiritual y la situación
política en que toda Espana se en
contraba, de una manera especial
Cataluna, el día 4 de octubre de 1934,
con motivo de haber entrado a for
mar parte del Gobierno tres minis
tros representantes del partido lla
mado Popular Agrario. El, hecho de
tratarse de una fuerza política que
en ningún momento había matufes
tado público acatamiento al régimen
no aceptado expresa ni tácitamente
la Constitución de 9 de diciembre de
1931 y además en todas las ocasio
nes posibles había manifestado sil
irreconciliable oposición al Estatuto
de 26 de mayo de 1933 que regula el
régimen autonómico de Cataluna y
el Consejo de la Generalidad de Ca
taluna hubo de topar con un am
biente público contrario y un estado
de inquietud profundísimo de todos
Y consecuentemente del pueblo ca
talán, que cumplió estrictamente,
aunque con extraordinarias dificul
tades, su deber de mantener por to
dos los medios el orden público.
El hecho de ser confiado el Go
bierno a un partido de cuya fideli
dad al régimen se desconfiaba por
los republicanos espanoles, determi
nó en Barcelona y en casi todos los
lugares de Cataluna la declaración
de la huelga general Se da además
el hecho, tan significativo para aque
lla región, como el de haberse ele
vado a formar parte del nuevo Go
bierno al senor Anguera de Soja
que después de haber figurado en
las filas del más extremo catalanis
mo y haber desempenado la presi
dencia de la Audiencia de Barcelona,
y haber sido fiscal general de la
República. ingresaba en las huestes
políticas apoyadas por don Jose Ma
ría Gil Robles.
Por las declaraciones de éste. de
su partido y del propio senor An
guera de Sojo, se determinó en todo
el territorio catalán un recelo viví
simo respecto a la suerte que pudie
ran correr las libertades autónomas
concedidas al amparo del Estatuto.
También era notorio cómo se está
viendo a través de todas las actua
ciones sumariales. la angustia y el
dolor que se iba aduenando de los
ciudadanos de la región catalana.
Se veía por todas partes una protes
maig de 1935
ia rambla
•
El vaisell "Uruguay", en el qual estigué pres el Govern de la Generalitat fins al 6 de gener
ta que tomaba forma peligrasísima,
que tanto por su carácter individua
lizado y coiectivo, como por falta
de intento de darle cauce legal, po
dría llevar a la región autónoma a
un estado peligroslaimo o de ana,r
quia.
Situación de tal angustia y peligro
la afrontaron el Presidente de la
Generalidad y consejeros procuran
do darle una marcha ordenada y ló
gica. Después de un forcejeo que
duró hasta el 6 de octubre, decidie
ron todos los miembros redactar un
manifiesto que hoy figura en los
autos, proclamando el F,stado Cata
lán dentro de la República federal
espanola. Estimaron así eumplir un
supremo deber adoptando la resolu
ción única posible para salvar las
esencias y el supremo interés de la
República.
He de hacer constar que cuando
este acuerdo fué tomado y comuni
cado al pueblo de Cataluna, ni el
1 Generalidad tuvieron por ningún
conducto noticia cierta del estado de
guerra, siendo por lo tanto imposi
ble que a ellos llegara el obligado
conocimiento de aquella declaración.
Segundo. Los hechos cual los co
nocidos, caso de ser delictivos, sólo
podrían constituir un delito contra
la forma de Gobierno, previsto en el
artículo 167 del Código penal co
mün.
Tercero. Mis defendidos, don Mar
tín Barrera y don Pedro Mestres,
caso de considerarles responsables de
algún acto delictivo, sólo pueden ser
lealmente ejecutores de lo anterior
mente decidido, según el artículo 170
del propio Código penal en su núme
ro tercero. Además, es de estimar en
favor de don Martín Barrera y de
don Pedro Mestres la circunstancia
séptima del articulo octavo del Có
digo penal, y, además, la falta de
dolo, base, según el artículo primero
del mismo Código, de todo acto de
Presidente ni los consejeros de la lictivo.
Quinto. Por las circunstancias exi
mentes indicadas o par la no volun
tariedad del hecho que se les impu
ta y de las factores subalternos, no
procede imponer pena alguna a mis
defendidos.
Sexto. No propongo pruebas; pero
de una manera expresa y solemne
manifiesto ahora de una manera ter
minante que, c,aso de renunciar en
los autos del juicio oral por la parte
o partes que lo hayan propuesto,
hago reserva el derecho a respon
der de ella como propia, tanto por
el respeta profesional o legítimo, asi
como de pedir la lectura de los fo
lios del sumario con carácter de
práctica.
Por todo lo expuesto, suplico al
Tribunal de Garantías se sirva te
ner por efectuado el trámite que
para la calificación profesional me
fué formulado el día 23, como así
procede en justicia.
Madrid, 29 de abril de 1935. — Au
gusto Barcia."
La defensa del President del Govern
de la Generalítat de Catalun ya, senyor
Huís Companys, per Fadvocat don
Angel Ossorio i Gallardo
ll text de rescrit elevat daeant
el Trieunal de Garanties per don
Angel Ossorio y Gallardo, defensor
del President de La Generalitat, se
nyor Lluís Campan», diu així:
"Al Tribunal de Garantías Consti
tucionales, don Angel Ossorio y Ga
llardo, abogado defensor del honora
ble seriar don Luis Companys, Pree
vidente de la Generalidad de Cata
luna, en el proceso que contra él y
sus companeros de Gobierno se si
gue: que evacuo el traslado de cali
ficación que me ha sido conferido
y formulo, con el carácter de provi
sior.ales, las siguientes conclusiones:
Primera. Que estoy conforme con
la correlativa de los escritos de mis
~paneros, los demás defensores.
El acceso al Gobierno de la Repúbli
ca de partidos políticos que no salo
no habían acatado el régimen, sino
que venían combatiéndole, determinó
un movimiento de airada protesta
entre todos los elementos auténtica
mente re(publicanos de Espana. Esa
protesta tuvo diferentes matices,
pero todos de máxima energía den
tro de las características de cada
grupo, alcanzando desde la, revolu
ción armada, en Asturias, en Viz
caya, en Leen, en Extremadura, en
Madrid, y en otras muchos sitios,
desencadenada por socialistas y co
munistas, hasta la rotunda declara
ción oficial de romper sus relaciones
con los órganos del Poder público,
que hicieron los partidos de iz,quier
da gubernamental y hasta el repu
blicano conservador.
Don Luis Companys, que el día 4
de octubre había prevenido a S. E.
el Presidente de la República del pe
ligro gravísimo que representaría en
Cataluna aquel fenómeno político, se
encontró el día 6 desatendido en su
advertencia, incomunicado virtual
mente con el resto de Espana, justa
mente preocupado ante la verosimi
litud de un golpe de Estado de tipo
fascista, y acuciado por una huelga
general que no podía reprimir con
las armas, ya que los huelguistas sig
nificaban el propio pensamiento y la
misma protesta que dominaba el
ánimo de los gobeniantes de la Ge
neralidad.
En tal situación era inminente
que se desbordasen todos los extre
mismos irresponsables y que Catalu
na cayese en la anarquía.
El Gobierno de la Generalidad,
precisamente por ser Gobierno, y
ejerciendo una función de gobierno,
DON ANGEL OSSORIO
I GALLARDO,
defensor del President del Go
vern de la Generalitat de Ca
talunya
inexcusable en tan dramáticas cir
cunstancias, hubo de buscar am cau
ce político y jurídico al conflicto,
para que la alarma y la indignación
de enormes masas del pueblo cata
lán no se mantuvieran en una posi
ción meramente protestativa y ne
gativa, que hubiera sicie anárquica
por definición, sino que aplicasen su
exaltación y su fervor a una obra
política constructiva que, también
por definición, habría de resultar
conservadora. Ese cauce fué el que
correspondía al pensamiento de los
gobernantes, el que más ,podia satis
facer a las masas y el que tiene en
Cataluna mayor prestigio doctrinal
e histórico, a saber: la organización
federal de Espana sin romper su uni
dad; régimen que ha sido propug
nado con igual fervor siempre por
las extremas izquierdas y por las
extremas derechas, incluso por res
petabilísimas autoridades de la Igle
sia.
De ahí cate don Luis Companys
sugiriera y rteactara el manifiesto
en que se proclamaba el Estado Ca
tarán dentro de lo República Espa
nola; y de ahí que unánimes, lo sus
cribieran y lo hicieran público to
dos los consejeros de la Generalidad.
En justicia debe senalarse que si
todos los consejeros aparecen iden
tificadas en el criterio y en la acción,
toca una responsabilidad más se
nalada a don Luis Companys, y se
ría desleal por su parte desconocer
lo o disimularlo. Su doble condición
de presidente de la Generalidad y
de caudillo del Partido de Izquier
da Republicana de Cataluna le con
ferían, juntamente con el mayor la,-
nor, la mayor fuerze moral y el ma
yor poder sugestivc cerca de sus
companeros. Zusto es, pues, que en
el momento de desgracia recabe la
mayor responsabilidad.
Segunda. Estos hechos, únicos de
que acusa el ministerio fiscal, no
son constitutivos de delito, como no
lo fueron nunca otros hechos análo
gos o idénticos que ofrece la histe
ria de Cataluna en su relación con
el Estado espanol. Los sucesosde esa
índole han sido siempre enjuiciados
en el orden político, pero nunca en la esfera del Código Penal.
Si loa hechos constituyeran delito,
éste no podría ser otro sino el se
nalado en el artículo 167, número
primero del Código Penal ya que se
trataba de reemelazar al Gobierno
constitucional por otr( que no está
en la Constitución; y esto en rela
ción con el 171, ya ,ert- los conseje
ros de la Generalidad m se alzaron
en armas ni ho.stiliaaron al Gobier
no, limitándose a proclamr, fuera de
la ley, la orgareaa(ión política que
las pareció más conveniente para
salvar el momento y para orientar
el porvenir de Cataluna
Tercera. Es evidente que de esos
shiemcoh,osdoens aLuutiosr, Cyemapuatnoyrs.principali
Cuarta. Si los hechos fuesen de
lictivos, concurriría en favor de don
La presó de la Moncloa, a Madrid, en es troba pres el Govern de la Generalitat
del Código Penal, o sea la de haber
procedido en esta.-lo da necesidad.
Quinta. Tanto 51 se estima que
los hechos no saa constituivos de
delito, crin° si 5'›e sPrecia que con
cxi meueerente,
mi
defendido. Por lo expuesto, suplico
al Tribunal que terdende por eva
cuado el traslado de calificación que
se me confirió, se sirva dar a la
causa el curso procedente y en su
día dictar sentencia absolviendo a
don Luis Companys. Pido justicia.
Otrosí digo: Que hago /asa la
Prueba Propuesta por el senor fiscal
y por los tres letrados defensores y,
consis.
poriçiinnierapa
tenAte) eQnuelosse incorporePnaratlicruollalroese:n
cuerda floja los dos libros adjuntos:
"Barcelona 6 de octubre", por Pe
dro Foix, y "Ocho meses y un dia en
el Gobierno civil de Barcelona'', por
tran antecedentes dociunentales del
Francisco
hecho de autos Y
senor Companys.
B) Que con igual objeto se admi
tan los diferentes recortes de Pren
sa que acompanan a este escrito.
Audito
ría de Cataluna testimonio suficien
te a hacer constar cuántos y cuáles
son los procesos Miciados contra au
toridades o corporaelones oficiales
por haberse adherido a la proclama
de la Generalidad de Cataluna;
cuáles han sido sentenciados; Y
respecto a cada uno de éstos, cuál
ha sido el hecho declarado probado,
cuál la calificación jurídica y cuál
la pena impuesta.
Igual testimonio se pedirá a las
Audiencias provinciales de Barcelo
na, Gerona, Tarragona y Lérida res
pecto a los procesos que ellas hayan
llegado a fallar.
Un antecedente de esos procesos se
encuentra en las certificaciones
obrantes en los folios 461 al 487 del
sumario, pero no constan en ellas
todos los datos que intereso.
D) Que se pase ante el Tribunal,
durante las sesiones del juicio, el
disco de gramófono donde consta la
lectura del manifiesto por el senor
Companys en el balcón del Palacio
de la Generalidad, ya que son cosas
muy distintas conocer el texto escri
to o conocer el modo de pronunciar
lo y la impresión que causa en el
público. La prueba es tanto más pre
cisa cuanto que no figura en el su
mario el texto original del mani
fieto.
Otro tanto solícita en cuanto a
los demás discos donde constan los
discursos pronunciados por el senor
Companys en los días anteriores al
6 de octubre.
Segunda. La testifical, para cuya
práctica habrán de ser citados de
Oficio los testigos que constan en la
adjunta lista. Suplico al Tribunal
que teniendo por propuesta en tiem
po y forma la prueba que intereso,
se sirva declararla pertinente y
acordar su plática. Pido justicia co
mo antes.
Madrid, 9 de rneyo de 1935.
LISTA DE TESTIGOS
1. — Excmo. senor ,don Fernando
de los Ríos. catedrático. Diego de
León, 25, Madrid.
2. — Excmo. senor don Santiago
Casares Quiroga, abogado. Alcalá
Zamora, 8 duplicado. Madrid.
3. — Don Mariano Joven, Esparta
nas, 4, Madrid.
4. — Excmo. senor general San
tiago, de la Guardia civil. que habrá
de ser citado por conducto de la
Inspección general del Cuerpo.
5. — Don Juan Poli Mascarella,
Nápoles, 179, tercero, Barcelona.
1. — Don Joaquin Cabré March,
Urgel, 40, entresuelo. Barcelona.
7. — Don Víctor Galiana Uriarte,
abogado y telegrafista, Vía Layeta
na. 13, Barcelona.
Madrid. 9 de mayo de 1935. — An
gel Ossorio y Gallardo."
Textos legals invocats pels
advocats defensors senyors
Jiménez de Asúa, Ruiz Fu
nes, Barcia i Ossorio
Article 8 del Codi penal:
Está exento de responsabilidad
criminal:
... 7.° El que en estado de ne
cesidad lesiona un bien jurídico
de otra persona o infringe un de
ber, siempre que concurran los re
quisitos siguientes:
Primero. — Que el mal causado
sea menor que el que se trate de
evitar.
Segundo. — Que la situación de
necesidad no haya sido provocada
intencionadamente por el sujeto.
Tercero. — Que el necesitado no
tenga por suoficio o cargo, obliga
Cié?? de sacrificarse.
Article 167 del Codi penal:
Son reos de delito contra la for
ma de Gobierno establecida por
la Constitución, los que ejecuta
ren cualquier clase de actos enca
minados directamente a conse
guir por la fueres/ o fuera de las
Vías legales uno de los objetos si
guientes:
1.0 Reemplazar al Gobierno re
publicano establecido por la Cons
titución, por un Gobierno monár
quico o por otro anticonstitucio
nal.
2.° Despojar en todo o en par
te a las Cortes o al Jefe del Esta
do de las prerrogativas o faculta
des que le competen.
Article 170 del Codi penal:
Los que se alzaren públicam,en
te en armas y en abierta hostili
dad para perpetrar cualquiera de
los delitos previstos en el articulo
167, serán castigados con las pe
nas siguientes:
... 3.0 Los meros ejecutores del
alzamiento, con la pena de pri
sión mayor en su grado medio a
reclusión menor en su grado mí
nimo, en los casos previstos en el
párrafo 1.0 del número anterior, y
con la de prisión mayor en toda
su extensión, en los comprendidos
en el párrafo segundo del propio
número.
(Els pará.grafs primer i segon
del número anterior, diuen:
Los que ejercieren un mando su balterno, con la de reclusión ma
yor si fueren personas constitui
das en autoridad civil o eclesiásti
ca, u si hubiere habido con,Date
entre la fuerza de su mando y la
PERFUM PERII/TENT
ENTRE ELÍ ME/ PER/IfTENT!
DELICIOI
ENTRE EL! ME/ DELICIO/Of
DIITINGIT
ENTRE EL/ MEI DLÍTINGITf
¦••
Els conservadors 1935
ver CARLES SOLDEWLA
Circula la idea que les persones
que militen en els rengles conser
vadora i reaccionaria són dirigides
per un sentit practic enorme. Llar
política se suposa inspirada pel bon
desig de salvaguardar la caixa de
cabals, d'assegurar els dividends 1 si
pot easer d'augmentar-los. Dones bé:
no hi ha idea més equivocada que
aquesta. Els asquenistes taran bé
de no afinar:slii i de desasee cam
mes aviat millar. •
L'egoisme de les classes reacciona
des és efectivament fortissim i ex
plica una part, de les seves actituds
de les seves flabies. Pero é,s molt
lluny d'explicar-les toles. La fanta
sía, la vanitat, rillusionisme i l'or
gull juguen en llur política un pa
par tan important com el que pu
gima jugar en altres sectors que te
nen fama d'arrauxats i de somnia
truites. Els conservadora d'avui te
nen poc a veure amb el senyor Es
leve rossinyolesc. Els jutjaria mala
ment qui els esperes en el terreny
de la prudencia, de la. cautela, del
sentit práctic.
Poca dies ha notava l'escriptor
diplomátic Salvador de Madariaga,
en un seu article. que un conserva
dor de l'antiga escola, un Cánovas
del Castillo, no ha.uria consentit que
entressin en el seu ministeri cinc
representante com ala
que figuren — i en qualitat de pun
tala — en el Govern que presideix
Alejandro Lerroux. En el vell con
servadorisme, fina en el vell conser
va-dorisme monárquic espanyol, hi
havia un fons d'escepticisme més o
menys volteriá que els conservadora
contemporanis semblen haver llan
eat per la borda. Mantenien una re
ligió d'Estat, pesó al mateix temps
procuraven que el clericalisme no
s'infiltres desmesuradament en els
organismes de govern. Llur desig d'e
quilifori els menava a malfiar-se
duna influencia ultra,muntana que,
al capdavall, havia estat venguda en
vencer el carlisme. Ni Cánovas, ni
Silvela, temen res de fanática. awiel
k
Posem que aixó és veritat. Adme
tem que en les extremes %guerrea
hi ha una virulencia entera.ment
nuva i desconeguda cosa, históri
cament, no massa fácil de demos
trar. Admetem que els conservadors
no fan sinó adaptar-se a la mena
de lluita que els és imposada.
Molt bé. Pero aquesta adaptació
representa una renúncia a ressencia
mateixa del conservadorisme. Una
vegada el conservador accepta, de
jugar fort, se separa no sola de la
seva táctica tradicional, sinó que
ccrupramet la seva doctrina.
I el sol rlantejament de toas els
problemas en aque,sta tessitura equi
val a negar la possibilitat de situar
Espanya en el clima terriperat de
revolució democrática, únic que
higa amb un conservadorisme que
sealment aspiri a conservar alguna
cosa.
Ah, no; el senyor Esteve. calcula
dos 1 prudent, ¦( creció del sentit
práctic, amic de no "matar tot el
que és gras", no té gaires hereus en
aquesta hora terbola de la riostra
historia.
Els esquerristes que, adherits ala
tópica, imaginen que a raltra banda
de la barricada hi ha encara una
hornea disposats a aprofitar qualse
vol avinentesa de conciliació, de
pacte o d'equilibra sola se salvia els
interessos meteríais, van errata de
camptes. - iwiams
Ha calgut que vingués la Repúbli
ca, que en la seva Con,stitució es de
cretes la separació de l'Església i de
l'Estat, que en bona pan t d'Espanya
es cremessin convents i es practi
quessin actas sacrílega, perqué, para
doxalment, s'obrissin les portes del
govern a uns hornea que en certs as
pactes tenen més semblanea amb els
carlins i els integristes del vuitcents
que no amb els grana ladera de la
Restauració.
s'entossudeixen a reprendre
rombrívola tradició de Felip II i a
preparar dama manera segura i la
mentable la próxima persecució que
deixará enrera tetes les anteriors.
Els conservadora que acaben das
saltar el poder no senablen dispo
sats a acontentar-se de conservar;
eLs cal una reconquista vigorosa
drástica. No són un exércit que or
ganitza la defensa, sinó un exércit
que desferrna ratac.
Conec l'explicació que hom dóna
d'aquest canvi de taranná. Els con
servadors d ara stan exasperat, per
qué les esquerres, per llur banda,
han esdevingut més violentes i més
golafres que mai. Havent sortit un
deis adversaria del terreny liberal 1
demueraaic. l'altre no ha tingut al
tre remei sinó seguir-rhi.
Els presos i
els processats
ras ir-11k , 4•r
>111e."41".%
Ia estat deixat sense efecte l'au
te de processament del comandant
cap de les forces d'Aviació de rae
ródroin del Prat, senyor Felipe Díaz
Sandino.
• • •
Amb l'arribada, del conseller Llutal
a Madrid dissabte al vespre, proce
cient de Barcelona, el Govern de la
Generalitat és complet ja a la pre
so de la Moncloa—llevat, és ciar, del
senyor Dencás, que va cuitar a fu
gir.
Entre les dar-eres visites rabudas
pels senyors Companys, Esteve,
Gassol, Comorera, Barrera, Mestres
i Lluhí hi ha les següents: senyors
Azorin, Casares Quiroga i senyora,
Cdes Aparicio, Llopis. Jaume Ve
guel, Joan Gálvez, Espire Isidor
Montaner i senyora, Josep Angla
(en representació deis republicana
de Vinarós), Alvaro de Albornoz,
Pelegrín, Hueso Gracia (en repre
sentació deis republicana de Bur
riana), Munoz, Marial, Amos Sa
bras,, Joaquim Amadera, Gómez
Hidalgo, Mariá Canardo, Blasco
Grasas (del partit federal de Va
lencia), Joaquim Gil Benisa i se
nyora. Palet i Barba, Feret, Roo
Boronat, Albert, Fabra Ribes, Costa
(amb els componente de la seva
orque,stra), Ruiz Funes, Lloret, Mar
cellí Domingo i senyora, una Comis
sió de mestres, una altra de repu
blicana d'Alacant, una altra de re
publicana de Múrcia, Teresa Pere
ra, Carme Pla, Maria Lluísa Queralt,
Baldomer Pons i senyora, Jaume
Puig, Aragay, Mey Vidal i senyora,
Josep Pacheco, Alard Prats, Rafel
Marta Daniel Magraner, Remigi
Jardí, Joan Marqués, Senyal, Josep
Figueres, Angel López, Serra i Mo
ret, Bella Barjau, Tapia i senyora,
Francesc Madrid, Enric Marqués,
Ramon Tagés, Carlea Isern, Salva
dor Torrente, Ot Hurtado. Rossell
i Muntaner, Frigola, Joaquim Bil
beny. Baeza Medina, Elvira Gui
tard, Soler i Bru, Llorene, Francesc
Carreres, Odón de Buen, Jiménez de
Asúa i una comis,sió del partit fe
deral.
* * *
Ha estat acordada la llibertat
provisional del diputat al Parla
ment catalá el nostre amic senyor
Tauler, que es trobava en preso ate
nuada al seu domicili.
Ho celebrem.
Al Cinema Manelic (Sant Jordi,
núm. 15 - Santa) se celebrará un
festival de Germanor catalana de
mar, dia 21, a dos quarts de deu de
la vetlla.
Heus acl el programa que s'exe
cutara:
Primera part. — Concert a cárrec
de l'Orfed de Santa, sota la direcció
del mestre A. Pérez Moya; Audició
de ballets per l'Esbart de Dansaires
de l'Orfeó de Santa i cobla Empó
rium; Concert de sardanes a cár
rá: do la cobla Empóriurn.
&gana pare — Presentació de
rillusionista Beranghert.
Tercera para — Recital de poe
sies pel primer actor Joaquim Tor
renta; Conversa humorística pel pri
mer actor Jiménez Sales; Recital de
careons catalanes per les cantatrius
Empar Gómez i Teresa Busquet;
els tenors David Rosell í Antoni
Bearnés cantaran alguna cancon3
del seu repertori.
* * *
La Joventut Patria Nova orga
niza un festival benefic a la Co
operativa Obrera "La Llelaltat",
del carrera del Montseny i Leepold
Alas (Gracia), per al dissabte vi
nent, día 25, a les deu de la vetlla,
d'aoord amb el programa segilent:
I, "La bona gent", de Santiaga
Rossinyol; II, Recital de poesies per
la seva autora la poetessa senyore
ta Maria del Carme Nicolau i Ma
III, "14 d'abril, claror d'all'a"
obra en un acte de Lluis Capdevila.
Les coses que passen
L'ex-reina Victúria
abjura del catolicisme
Llegim als diaria de Madrid:
"La ex reina Victoria, que anda
en trámites de divorcio con el ex
rey Alfonso de Borbón, va a reinte
grarse a la confesión protestante,
que cambió por la católica para ca
sarse."
Sastreria i Confeccions
per a
HOMES i NENS
fuerza pública fiel al Gobierno, o
aquélla hubiere causado estragos
en las propiedades de los particu
lares, de los pueblos o del Estado,
cortado las lín.-as telegráficas, las
vías férreas, ejercido violencias
graves contra las personas, exigi
do contribuciones o distraído los
caudales públicos de su legitima
inversión.
Fuera de estos casos, se impon
drá al culpable la pena de reclu
sión menor.
Article 171 del Codl penal:
Los que sin alzarse en armas y
en abierta hostilidad contra el Go
bierno, cometieren alguno de los
delitos previstos en el artículo 167
serán castigados con la pena de
prisión mayor.
Actualment exhibició
PRIMIIERA
1 EST111
IMIETITS
1 11[10EIS
Seco° especial
a la mida
13, PORTAFERRISSA, 13
•