Rambla, La (1931-1935). Núm. 302 (27 maig 1935)

              II o
mig.¦¦¦~(esport i dutadania)--
27 de maig de 1935
Barcelona
- ,i4albrol4
-~nlassawwwwm~rear
Aquesi número ha
estai passai per la
censura
Any VI. — Número 302 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
M1111111~11111•11k
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntims
4-1c21~1
2 la rambla 27 maig de 1935
El Tribunal de Garanties en funcions
111•~1111"11~1.111¦
El procés contra l'ex Govern catará
El fiscal demana 30 anys de presó per al President senyor Companys i per cada
un deis Consellers senyors Barrera, Comorera, Esteve, Gassol, Lluhí i Mestres
Aquest matí han començat les sessions amb la lectura de l'apuntament
Abans de la vista.—Les
precaucions
Madrid. — Aquest mati ha co
meneat davant el Tribunal de Ga
ranties la vista de la causa instrui
da contra el President 1 els Conse
llers del Govern de la Generalltat
de Catalunya pels successos revolu
cionaris del mes d'octubre.
Relativament poques precauciona
s'adoptaren al carrer. Unes guantes
parelles de caballería del Cos de Se
guretat passejaven per la plaga i
unes altea d'infanteria del mateix
Cos, sense fusells, eren les úniques
l'orces que la Dir.eccio general de Se
guretat havia trames.
Arriben els prooessats
Ella processsats arribaren a un
quart d'onze en un autocar nou de
la Direcció general de Seguretat 1
foren introdults a redifici per la
porta del carrer de Dona Bárbara
de Braganza, 1 pel túnel arribaren
fins a les dependéncies del Tribunal
Suprem.
Irnmediatament foren portats a
un deis despatxos de la secretaria
general, on esperaren fina que co
menees l'acte.
Unes parelles de la guardia civil
se situaren a la secretario general
per a impedir que ningú no s'apro
pés ala processats.
Una gestió que fracassa
L'advocat senyor Ruiz Funes, en
nom de tots els defensora, va fer
una gestió perque es permetes l'en
trada a les esposes deis processats,
les quals esperaven a la cua des de
la matinada.
gestió no obtingué resultat po
sitiu.
L'actre s'ha retrassat un xic, se
gons ens diuen, perqué el Sr. Osso
rio 1 Gallardo es trobava Informant
en una altra Sala del tnateix Tri
bunal. -
Audiencia pública
A les onze 1 vint minuta es dona,
entrada ala advocats i prensa, 1 en
cara que havien promés que abans
de comengar la vista donarien un
quart d'hora d'interval perqué els
periodistes poguessin reflectir a les
quartUles Ilurs primeres impreesions,
a les onze 1 vein-i-sts minuts, el pre
sident del Tribunal dona la veu de
audiencia pública.
Entraren primer nombrases pen
des. els quals ocuparen una quatre
banca deis destinats al públic. Tam
bé entren diverses persones que no
estaven a la cua.Deu minuta mes
tard entren una trenta individus
deis que feien cua, entre ella el se
nyor Mangraner i el senyor Caries
Pi 1 Sunyer.
Als bancs dels acusats se sentaren
a la primera filera, els senyors Gas
sol. Martí Estere, Lluhi 1 Companys,
1 a la segona, els senyors Mestre, Co
morera i Martí Barrera.
A l'esquerra de la Presidencia, se
sentaren els defensors 1 a la dreta
els fiscals. Rodejant la tarima pre
sidencial es collocaren els vocals del
Tribunal de Garantieá
L'apuntament del fiscal
L'apuntament, és extersissun. Cons
ta de mes de 500 folia.
Comenga dient que el Govern de
la República, per miga del presi
dent del Consell de Ministres, va in
terposar acusació, en forma de que
rella, contra el President de la Ge
neralitat de Catalunya, senyor Lluis
Companys, 1 contra els Consellers se
nyors Martí Esteve, Joan Lluhi
Vallescá. Martí Barrera, Pere Mes
tres, Ventura Gassol, Joan Como
rera i Josep Dencás, aquest darrer
en rebellia.
Relació deis fets
Es dona compte que en la nit del
6 d'octubre el President de la Gene
ralitat, senyor Lluís Companys, va
llegir al poble catalá des d'un dels
balcons del Palau de la Generalitat,
1 per acord unánime del Govern de
la Regio Autónoma, una declarad()
de la Presidencia i del Parlament en
la qual es proclamava l'Estat Catala
de la República Federal E,spanyola.
En el document es deia també que
hom invitava els dirigents de la pro
testa general contra el feixisme a es
tablir a Catalunya el Govern Pro
visional de la República Federal Es
panyola.
Afegeix el document que el Govern
de la República, en saber el succeit,
va prendre la resolució de declarar
l'estat de guerra. Abrí va comunicar
ho al General de la Quarta Divisió,
senyor Doménec Batet i Mestres, a
fi que preparés el ban 1 prengués
les mesures necessáries, cosa que aixl
va fer: publica el ban 1 envia for
ces de l'exércit 1 de la guardia civil
per a ocupar el Palau de la Gene
ralitat i el de l'Ajuntament.
A contínuació fa una relació dels
teta que s'esdevingueren la nit del
6 al 7 d'octubre, ja coneguts, i diu
que les forces enviades pel General
de la Quarta DIYIsió van ésser hos
tilitzades pels mossos d'Esquadra 1
altre_s gents armades, La forga pú
blica respongué a l'agressió de qué
eren objecte, i foren emplaeats ca
nona davant els Palaus de la Gene
ralitat 1 de l'Ajuntament. Es va ter
foc de fuselleria 1 de cano contra
ambdós edificis, fina que el matí.del
dia 7 es va retre el Govern de la Ge
neral.tat de Catalunya. Abans ho ha
via fet l'Ajunts.n.ent.
També dóna compte rapuntament
de les baixes que sofriren les forces
de l'exente Van resultar morts un
capita d'Estat Major, un sergent
d'infanteria, un caporal de la ma
teixa arma 1 un soldat d'artillería; i
ferits, de més o menys gravetat, 26
mili tars.
Figura també en el rotllo una co
municado del senyor secretad del
President de la República, dirigida
al President del Consell de Minis
tres, en la qual s'adjunta el text del
discurs pronunciat pel senyor Com
panys des del baleó de la Genera
l'tat.
A continuació figura la declarad()
prestada pel senyor Lluís Companys
el dia '1 d'octubre.
'eterna •-•kk
és el vostre fidel company en qualsevol mo
ment de la jornada laboriosa !Com distreuen
dels petits enuiga, retenen les idees 1 conci
lien les fantasiest Peró els efectes irritants
del tabac sobre la boca 1 la gola disminueixen
Ia resistencia als atacs deis gérmens morbo
sos contra les vostres vies respiratories. Per
posar-vos a cobert d'aquest perfil, mantingueu
en la boca un ambient contrari als germen&
infectius que podrien entrar-hi, 1 aixó es con
segueix infalliblement 1 amb gust, deixant
disoldre poc a poc a la boca una pastilla de
FORMITROL
Desinfecten la boca 1 la gola.
Es venen a toles les fermhcles.
Pabricents: Dr. A. Wander, S. A. -- Berna (SuTssa)
¦11111111111.1¦1111.111"1"111111111111
Els primers dies de l'estada del Govern de la Generalitat a la Moncloa, al pie de l'hivern. (El
conseller Barrera havia restat a una clínica de Barcelona)
Els senyors Esteve, Lluhí, Mestres, Comorera, Companys i Gassol a la presó de Madrid
La declaració del president,
senyor Lluís Companys, el
matí del 7 d'octubre
Preguntat, digué: "Que sap els
motius pels quals se'l deté, que su
posa deguts a la resistencia que va
oposar a la declaració de restat de
guerra i per haver proclamat la
República Federal Espanyola des del
baleó de la Generalitat.
Preguntat si havia pres part ac
tiva en eLs fet,s que es persegueixen
1 que són objecte del sumad, va dir
que sí, que com a President de la
Generalitat hi havia pres part, i que
pregava que se'l fes únic responsa
ble deis fets pel discurs pronunciat
en catalá des del baleó de la Gene
ralitat.
Preguntat si el discurs pronunciat
ho fou abans o despres d'haver-se
declarat l'estat de guerra, va dir que
abans, puix que per noticies par
ticulars, pero que li mereixien tot el
crédit, sabia que s'anava a declarar
l'estat de guerra.
Preguntat com és que tenia raque
Iles noticies particulars, va contes
tar: que les tenia per diferents con
dudes i per persones que no recor
dava.
Preguntat si havia fet foc contra
lea forces de l'exereit o contra al
guna altra forea. digué que no i que
no havia portar arma durant tota
la nit.
Preguntat quines ordres havia do
nat a les seves forces, com a Pre
sident de la Generalitat. va con
testar: que doná ordres de defensar
la Generalitat contra tot el que l'a
taqués.
Preguntat si va ésser obeit en les
1ndicades ordres, va respondre que
suposava que va ésser obeit, teta ve
gada que es féu foc.
Preguntat sí havia estat detingut
o s'havia lliurat a l'autoritat mili
tar, contesta: que es va retre a l'au
toritat militar chclant el comandant
militar per teléfon, al qual digué que
es retia 1 posava bandera blanca, 1
que fela tot aixó per tal d'evitar vic
times, tota vegada que veía que tota
resistencia era inútil.
Preguntat pel senyor fiscal si dona
ordres ala seus subordinats perqué
es lliuressin a l'autorítat militar, o
excita les masses en general a re
sistir, o a agredir amb les armes a
les mans les forces lleials de l'exer
cit, contesta: que després del dis
curs pronunciat al baleó de la Ge
neralitat dona ordres a les seves for
ces de rebutjar per les armes tot el
qui ataques el Palau de la Genera
litat.
Preguntat pel fiscal si pel carrec
que exercia o per la seva propia per
sonalitat, es considerava cap del mo
viment que navia tingut lloc a Bar
celona, coue.stá: que és evident que
pel seu eksec i per la seva perso
ralitat fou el director cap del ino
viment i que havia exercit influen
cia en el repetit moviment.
Preguntat pel fiscal si dintre del
Palee de la Generalitat. i entre els
seus elements es van repartir armes,
contesta que ho ignorava.
Preguntat sobre si podia precisar
l'hora en qué es va lliurar a l'au
toritat militar. va respondre: que
aproximaciament a les sis hores es
poeá, a la disposició del comandant
militar.
Pregunt,at si tenia quelcom més
per afegir a aquesta declaració. va
contestar que no.
La declaració del conseller
1 de Finances senyor Martí Esteve
Es Ilegeixen a continuad() les de
claracions dels Consellers del Govern
de la Generalitat.
EJ senyor Martí Esteve, a les pre
guntes que 11 foren fetes, va con
testar dient que signa amb tot el
Govern el manifest dirigit al poble
des del baleó de la Generalitat pel
President senyor, Companys.
Preguntat epl lext del manifest, o
pels conceptes -que s'hi exposaven,
digué: Que per "haver-se desvirtuat,
segons el Govern de la Generalitat,
la República del 14 d'abril, Catalu
nya, que era seu baluard mes
ferro, t Catea de la
República Fed_ féu una crida
a tots els pobles crKspanya perqué,
juntament amb Oatalunya, formessin
la unitat que s'iposava la Federació.
Contestant deerses preguntes que
II són fetes, contesta: Que en no va
fer foc; que ignorava qui va donar
les ordres per a -resistir l'exércit
que ignorava tembé que el Govern
de la Generalitat hagués estat inti
mat a rendir-se. Digué també que
després de la declarado de l'estat de
guerra, el Govern de la, Generalitat
de Catalunya no va prendre cap
acord, 1 es limita a reunir-se al Pa
lau de la Generalitat.
Preguntat si tenia alguna altra
cosa per dir, contestá que volia ter
un aclariment en el sentit que la
idea de rendir-se a l'autoritat mili
tar sorti espontaniament de totes les
persones que ocupaven el saló de
Consells del Palau de la Genera
litat.
La declaració del conseller
de Justicia j Dret senyor
Joan Lluhí
Es Ilegeix a continuació la decla
ració del senyor Joan Lluhi 1 Va
neseá. En ella contesta les pregun
tes que li foren fetes 1 marlifesta que
suposa que ha estat detingut per for
mar part del Consell de la Genera
litat de Catalunya; que no pot lliu
rar el manifest liegit pel senyor
Companys des del baleó de la Gene
ralitat 1 que creu que deu estar da
munt la taula del President de la
Generalitat.
Declara també que va signar, d'a
cord amb els altres Consellers, l'es
mentat doeument.
A la pregunta que se li va fer de si
prengué part activa en la resisten
cia a les forces de l'exércit respon
que a ell U abaste la responsabilitat
que pugui derivar-se de la signatura
de l'alludit manifest.
Declara a contivació que ignora
que si haguessin donat ordres de re
sistencia, per no correspondre aques
tes ordres al seu Departarnent, que
no hauria fet foc; que no sabia que
hagués estat declarat l'estat de guer
ra, i que després de llegit el docu
ment, no es va prendre cap acord
en Consell.
Afegeix que si es lliuraren a l'auto
ritat militar tots els cornponents del
Govern de la Generalitat fou degut
LA RAMBL '
no Podia estar
absent de l'a#f de Valencia ce
lebrat ahir, ni per la significado
de l'il-lustre ex-president del
Consell de ministres senYor Ma
nuel Azafta, que hi parlava, ni per
la significació de Pacte polític en
si 7 ix, que ve a iniciar d'una
manera solemnissima i brillant el
recobrament de la República per
obra de les esquerres.
Amb tal motiu, el nostre esti
mat amic el diputat a Corts de
l'Esquerra senyor Josep Sunyol i
Garriga va assistir a la conferén
cia de Mestalla, acomPanyat
d'altres bons amics de LA RAM
BLA, de més a més d'estar-hi
presents el nostr. coblaborador
Brauli jolsona i el nostre re
dactor a Madrid Caries EsPiá•
a la iniciativa del President de l'es
mentat organisme, senyor Lluís Com
panys.
Preguntat sobre qui va ordenar
que fossin ocupats militarment els
lloes estratégics de la ciutat, contes
ta: Enmig del desordre en qué es
descabdellava la vaga general des
del dia anterior, i davant l'aspecte
poc tranquillitzador que prenia el
moviment, convingueren tots en la
neeessitat de treure al oarrer les for
ces de la Generálitat, per tal de
donar la sensació de l'oree necessa
ria per a reprimir possibles desor
dres. Que no considera adequada la
paraula "militarment", perqué es li
mitaren a prendre mesures amb for
ces que eren de la jurisdicció de la
Generalitat, mesures només encami
nades al manteniment de l'ordre pú
blic. Declara també que ignora que
es repartissin armes, don sortiren
1 que ignora tam.bé que s'ordenes
a la gent dels pobles de Catalnnya
que vinguessin a Barcelona armats.
Preguntat si tenia alguna altra
cosa per declarar, contesta que cor
respon jutjar-lo al Tribunal de Ga
ranties Constitucionals.
La declaració del conseller
de Treball senyor Martí
Barrera
Declara a continuad() el senyor
Martí Barrera.
Declara que sense coaccions de
cap mena va signar, junt amb els al
tres consellers i el President de la
Generalitat i el President del Parla
ment de Catalunya, el document Ile
git des del baleó de la Generalitat.
Preguntat si va prendre part ac
tiva en la resistencia contra les for
ces de l'exércit, declara que no.
Preguntat sobre si es donaren or
dres per a resistir les forces de
l'exércit, contesta que ho ignora.
Preguntat si sap qui va donar
aquestes ordres, contesta bombé que
ho ignora.
Preguntat sobre d'on va partir el
foc, diu que en comenear el tiroteig
eh l es trobava a l'interior del Palau
de la Generalitat i que ja hi era
quan el President d'aquell organis
me va Ilegir el manifest, i que, per
tant, ignora com i de quina manera
es va iniciar el tiroteig.
Finalment declara que es presenta
espontániament a rautoritat militar,
com la resta del Govern.
Preguntat sobre si es repartien ar
mes a la Generalitat, declara que ig
nora de qui va partir la idea de
repartir armes a determinats ele
ments, distinta de la forea pública.
La declaració del conseller
d'Assisténcia Social i Sani
tária senyor Pere Mestres
Es llegeix a continuado la decla
rado del senyor Pere Mestres.
Manifest,a que signa el document,
amb la resta del Govern i el Presi
dent del Parlament Catalá,
Declara també que ignora on és
l'original del manifest i q...e no va
prendre part activa en la resistencia
contra les forces de l'exércit. Declara
que es trolia.va al Palau de la Gene
ralitat i que estigue algunes estones
al seu Departament i d'altres reunit
amb la resta deis seus companys de
Govern.
Declara també que ignora quí va
donar les ordres de resistir a la Ge
neralitat. Declara aixt mateix que
fou iniciativa del President de la Ge
neralitat lliurar-se voluntáriament, 1
afegeix que ho van ter per a evitar
víctimes Mútila 1 per humanitat. Diu
també que ignora qui va donar les
ordres d'ocupar militarment la po
blació i qui va repartir armes. L'úni
oa cosa que sap és que per a asse
gurar l'ordre públic va sortir el So
metent, que era una forea pública
damunt la qual tenia comandament
la Generalitat.
Acaba manifestant que no sabia
que s'hagués declarat l'estat de guer
ra 1 que mal no pegué suposar que
s'arribes a una situado de guerra.
La declaració del conseller
de Cultura senyor Ventura
Gassol
A continuació es llegeix la decla
ració del senyor Ventura Gassol.
En preguntar-li quina motius hi
havia per a la proclamad() de l'Estat
Catalá, diu que per creare que el
federalisme reforearia d'una manera
absoluta l'existencia de la República
a Espanya.
A diverses preguntes que 11 són
fetes, declara que la proclamació de
la República Federal fou feta des
del baleó de la Generalitat de Cata
lunya, per boca de l'honorable senyor
President de la Generalitat 1 assis
tint a re.smentada lectura tots els
Consellers del seu Govern. Que en
acabar la seva lectura el President
de la Generalitat, va adregar breus
paraules al públic demanant el seu
ajut en defensa deis ideals procla
mats pel President; que no va fer
ús de la paraula cap més consener,
perque el President ja ho havia fet
en nom de tot el Govern. Alegebt
que comparteix la responsareilitat
amb el President.
Preguntat si organitza la resisten
cia, contestat que no, perqué el seu
carree no era edequat per a orga
nitzar resistencies de cap mena.
Preguntat sobre si el seu discurs
el va pronunciar abans de l'estat de
guerra, diu que sí 1 que en aquella
moments en no tenia cap noticia que
s'anés a declarar.
Preguntat si sap qui va donar les
ordres de resisténcie, contesta que ho
igriera, si bé suposa que foren dha
des des del moment que es presen
taren les forces de rexercit.
Acaba manifestant que ell fou un
deis signants del manifest i que ig
nora si es repartiren armes. Ignora
també si fou ocupada la població
militarment, tota vegada ou- alló no
era de la seva incumbencia.
La declaració del conseller
d'Economia i Agricultura
senyor Joan Comorera,
Declara a contiruació el senyor
Joan Cornorera.
Preguntat sobre els motius que va
tenir el Govern de la Generalitat
per a proclamar l'Estat Catalá din
tre de la República Federal Espa
nyola, contesta que bu una expres
sió ideológica que cap dintre la
Constitució, tota vegada que aquesta
diu que Espanya és una República
federable.
Contestant una pregunta, diu que
no es va proclamar la República Ca
talana, sinó l'Estat Catalá dintre de
la República Federal Espanyola.
A una altra pregunta que se li fa,
declara que ignora el text deis dis
cursos pronunciats. Declara també
que ignora per qué es va fer foc, i
qui va donar les ordres, perque aixó
no era de la seva incumbecia,
Declara també que va signar el
manifest, junt amb els altres conse
Ilers i el President del Parlament;
que es van lliurar voluntáriament
a l'autoritat militar entre les sis i
dos quarts de set del matí del día 7.
Acaba manifestant que ignora el
que se li pregunta respecte al repar
timent d'armes ala Centres d'Estat
Catala, tota vegada que dl no per
tany a l'Esquerra Republicana de
Catalunya, puix que és el president
de la Unió Socialista de Catalunya.
La declaració del coman
dant Fernández Unzué
Es negeix la declarado del CO
MANDANT JOSE
FERNANDEZ UNZUE, cap de les
forces que es presentaren a la Pla
ga de la República.
A preguntes que se li fan contes
ta que va rebre ordres del seu coro
nel d'apoderar-se deis edificis de la
Generalitat i de l'Ajuntament i que
amb cinquanta homes d'avaneada,
del seu regiment, comandats pel ca
pita senyor López Parera, I dues pe
ces de la primera batería. a les or
dres del capita Kunhel i del tinent
Sabanella, arriba a la Piala de la
YE
SS
• SE
S:
2:
YE
SS Corte Catalaneess,, : , :
sa
Teléfon 11930 I!
INDUSTRIALS!
aseeeelese
Don Víctor Pradera, vo
cal al Tribunal de Garan
ties... de la República, que
ha de jutjar els consellers -del
Govern de la Generalitat de
Catalunya, digué fa pocs
–ad,ies en un míting monárquic
Sevilla:
«La República es la si
miente del mal, y no se pue
de aoeptar ese mal que está
presente en la legislación
del Estado, cuando se va a
gobernar.
Por eso hemos dado nues
tro repudio a la bandera re
publicana y a la República.
Así como la República no es
Espana, Espana tampoco
es la República.»
República, on es trobá amb el co
mandant senyor Pérez Fa,rrás.
El deelarant dóna c,ompta del dia
leg, ja conegut, que sostingué amb
el senyor Pérez Farras i de ragres
sió de que foren objecte les forres
a les seves ordres.
Dóna compte, també, que, en
ta d'aquesta agressió i de la resis
tencia oferta pels elements de la
Generalitat i de l'Ajuntament, N'en
gué les oportunes mesures, a fi d'a
poderar-se, d'acord amb les órdres
rebudes, d'a,mbdós
Explica com anaren arribant Inés
!orces i les mesures que prengué, a
fi de portar a cap les ordres rebu
des. Dóna compte del que ocorregué
durant aquella nit: del foe que es
féu contra la forga pública des de
rAjuntament i des d'algunes cases
de la Plaga de la República; que
l'artilleria dispara contra arribdos
edificis i de les baixes que sofriren
les forces a les seves ordres.
Despros de les sis aparegueren
banderes blanques a l'Ajuntament 1
a la Generalitat, en vista. de la qual
cosa ordena que cessés el foc.F.spre
senta, a l'Ajuntament, on
senyor Pi i Sunyer, pregunta, en
quines condicions s'havien de lliu
rar, i contesta que sense cap condi
ció. Acoeptat aixó, es lliuraren tots
els que eren a l'Ajuntament. Passa
després al Palau de la Generalitat,
on sostingué idéntic dialeg amb el
senyor Cornpanys. Un cop lliurades
les persones que eren a l'Ajuntament
1 a la Generalitat, des del rnateix
despatx del President de la Genera
litat es posa en oomunicació telefó
nica amb el general de la Quarta
Divisió, al qual comunica que s'ha
vien lliurat la Generalitat i l'Ajun
tament. Rebé l'ortire trametreels
No oblídeu que el 1.er de juny s'inaugura la
FIRA DE BARCELONA
Penseu la Importancia que per als vostres negocis té la
FIRA DE BARCELONA
Ha comenlat el muntatge deis stands
OFICINES CENTRALS:
0111
12
--
de
de
n6yera1s
ael
A
_
•?7 rw de 1935
etinguts a la Cornandencie Militar.
Explica com ordene, el trasilat
que ho J'oren per un
deis
detinguts,
rgent i vuit artillers, fig,urant en
tscee aquests detinguts el comandant
@mayor Pérez Farrás i el capita se
eyee López Gatell.
Altres declaracions
A oontinuació es llegebral les de
clararle/1s fetes pel capee senyor
FRANCISCO KUNHEL RAMOS, el
capitá senyor LUIS ALFEREZ CA
era i el tinent'senyor LUIS
egeneDGA NIETO. Tots aquests se
neme coincideixen en les seves de
claracions amb la prestada pel eo
rnandant senyor Fernández Unzué.
Es llegeix a continuació una co
municació del general Pozas, ins
tructor del suman, en a qual es fa
un resuan actuat.
Es llegeix la declaració del senyor
eRANCESC RODA VENTURA, con
seller a l'Ajuntament de Barcelona
de Lliga Catalana.
Declara que, per delegació del cap
de la seva minoria„ senyor Duran i
Ventosa., estigué a l'Ajuntament, i
die que comunica el propósit deis
consellers de Lliga Catalana de de
claree en aquesta causa.
eegura en el sumari a continuezió
la nota de les operacions redactada
pel comandant senyor Fernández
Unzué; un comunicat del general
eatet al fiscal de la República, en
el qual acompanya la nota en qües
tee, i dóna unes enelicacions respec
te a la forma en qué es procedí a
la detenció del President I consellers
de la Cseneralitat, alcalde i conse
ners de les Esquerres Republeanes
de Catalunya de l'Ajuntarnent de
Barcelona.
Diu el general Ba tet que els de
enguts entraren a la Comandáncia
Militar sobre les set del metí, i QUA
6e'n féu cárrec l'autoritat judicial
militar, requisant el vapor "Uru
guay", on foren cOnduela els deten
gats a les 13 hores.
ai ha a oontinua,ció un comuni
cat del sergent secretan. de causa
éenyoe Dionisio Casanoza.
La declaració de don
Manuel Azana
ilegeix a coritinuareó una de
deoció del senyor MANUEL A2A
tia mea extensa. L'ex-p.esebee, eel
rasen hi ex-pasa la leva esteda a
Barcelona en la forma ja coneguda
per les declaracions del dit senyor
en el samari que se II seguí i en la
ova intervenció al Parlament. For
mula tumbé la seva apanó contrá
ria al moviment, i dóna compte del
lloc on era en produiree aquest.
A preguntes que li són feeee sobre
els seus =les de Madrid Vacan
sellaren que romangués alguna caes
a Barcelona, perqué a la capital de
la República corrien ruanons duna
probable commoció que podria ésser
perillosa per a ell, contesta negati
vament.
Diu, també, que, en assabentar-se
des nrropósits del Govern de la Ge
tealitat de Catalunya, en manifes
te que no podia estar d'acord ame
arpest, i ame) la proclamació que es
fea des del -baleó de la Generalitat.
S'estén en consideracions d'indele
Política, en les quals reitera que fou
aantrari al movianent, i acaba ex
plicant la forma, ja ooneguda, en
que -fou detingue
Es llegeix una comunicació del
comandant jutge senyor ENRIQUE
BIBIANO, instructor de la causa
general de Barcelona.
Documents trobats
a Governació
S'a,companya al suman una ordee
del conseller de Governació d'incau
tació d'una emis.sora de rádio. S'a
comparean tarnbé alguns impresos
aneo el membret "Exercit Nacional
de Catalunya"; un pla de les clave
sueles; una relació de les armes
curtes i llargues incautades a arme
tes de Barcelona; una archa d'in
caleció d'explosius; documents in
cautats a la Comandáncia de Some
tents armata de Catalunya, ordres
d'incautació de vehicles; instsuc
cions ale alcaldes; relacie deis edifi
cio leiblics que havien d'ésser in
eautats per les forces rebels, i altres
documents de diversa índole.
Es llegeix un informe de la Dele
gació d'Hisenda i una acta del jut
ge senyor Bibiano, referent a la in
cautació de diversos discos de fonó
gral que foren radiats la nit del 6
d'octubre. Es reprodueix el text dele
dits discos.
El Govern catea suspés
A oontinuació figura un auto del
Tribunal de Garanties Cion.stitucio
nalS, en el qual es din el eegüent: Que, vista la querella formulada pel
Govern de la República contra el
President de la Genvaalitat, senyor
Lluis Gampanys, i consellers, afee
labaluanldlaeali aleamxibgceobemelspeepsterondnceicuarnecdtia'aamqlaueensstutsspTqeurnie
sió deis querellats en el cárrec de President i consellers de a Genera litat de Catalunya, i es designa pro
Ponent instructor del sumari el yo cael seneer Gil Gil i Gil, i secretara
el senyor Joaquin Herrero.
La segona &clareció del
President Companys
Es llegeix a continuació la declara
cid prestada pel senyor Lluís Com
dPealnavsa,peolrd"iaUr2u3gudeayn"-ovembre, a bord
Diu que l'acord que doná lloc a
aquest procés, bu pres per unani
raitat el dia 6 d'octubre, a les sis o
a les set de la tarda, acord que fou
oubscrit per tots els consellers i lle
ga a les vuit en punt des del baleó
de la Generalitat. Declara que des
cerleix la manera com e strameté al
cerlYor President de la República una edlea exacta del document Ilegit des
del baleó de la Generalitat, tota \re
gada que ell no la trameté. Diu
qdueel dGeospvreérsn ddee dloanaGrelneecrtaulriataat, l'apcaorlred, 1b1,0refuesrnneinntgeúl smeénsy. oArfeGgaesixsoql,uesedn'saequqeuse (es allocucions s'imprimiren discos ala
estudis de Rádio Barcelona.
La canalització de la
protesta
Exposa els antecedents de carácter
polític que al seu judid justifiquen
record pres pel Govern de la Gene
ralitat, que el jutge estima inoportuns
en aquells moments, 1 l'invita a absdetpreonunnciatr-leos a-msb laere
serva de fer-ho e nel moment ade
quat; peró el senyor Companys, res
pectuosament, protestá d'aquesta de
terminació 1 digué que lí interessava
ter constar que el que eh es proposa
va fou canalitzar una protesta que
havia sorgit a Catalunya per una
part, i per l'altra la defensa de la
República i la puresa de l'Estatut de
Catalunya. Continua manifestant
que en aquella moments, per l'efecte
produit per la situació política, 1 els
manifestas de les forces republica
nes de dreta 1 d'esquerra de Madrid,
hi havia una gran excitació a Ca
talunya, havent-se celebrat diversas
manifestacions, que foren red/lides
totes elles per la forea, i si l'excita
ció i l'aixecament no foren majors,
es degué a qué una gran massa del
poble de Catalunya confiava en la
Generalitat. A aquest estat de coses
tractá de donar-li una orientació, una
finalitat endegadora. Declara també
el senyor Companys que per la seva
jerarquia política era el cap del mo
viment, i que assumeix tota la res
ponsabilitat que d'aquest pagues de
rivar-se.
Celia defensar la
Generalitat
Diu a continuació que les forces
que es trobaven a la Generalitat,
pertanyents a la institució catalana
deis Mossos de l'Esquadra, comanda
des pel comandant senyor Pérez Far
ras, estaven a la seva disposició. Que
les brees tenien l'ordre de defensar
el palau de la Generalitat contra tot
atac que se li pogués dirigir, tota ve
gada que mai no pogué suposar que
fossin forces de l'exércit les que en
tressin en collisió amb les que tenia
a les seves ordres, ja que no sabia que
s'hagués declarat l'Estat de guerra,
puix que ningú no 11 ho havia comu
nicat ni havia rebut en aquest sen
tit cap requeriment, cap avis, cap
notificació.
Segueix dient el senyor Companys
en la seva declaració 1 a preguntes
del jutge instructor que en aquella
moments esteva la vaga general plan
tejada; que no hi hagué dispara fets
per les forces a les seves ordres; pe
ró que, com ja havia dit, havia orde
nat a les forces que ocupaven l'edifi
ci de la Generalitat la defensa d'a
quest. Afegeix que després de co
meneada la collisió va saber que les
forces atacants eren forces regulars
de l'exércit 1 que malgrat Macó ordená
ala mossos d'esquadra que continues
sin defensant l'edifici de la Genera
lita,t.
Din també que no tingué coneixe
ment de fascicles o llibres que po
guessin estimar-se com a preparatoria
del moviment, 1 que ignorava el que
s'ha dit del repartiment d'armes en
diversos llocs de Barcelona.
Un testimoni en part
inexacte
Fa referencia a la conferencia te
lefónica que va sostenir amb el ge
neral Batet després de la proclama
ció feta i diu que és inexacte en pan
el testimoni del general Batet, en el
que es refereix a aquesta conferencia
tota vegada que no fou ja República
Catalana el que ell proclamá 1 sí la
República Federal Espanyola.
Final de la declaració
Es refereix després a les armes 1
diu que leinic que sap és que en el
"Butlletí Oficial de la Generalitate
s'havia pablicat una ordre desaimant
els anti s Sometents de Catalunya.
afegeix que encara que desconeix
l'existencia d'armes, en el cas de sa
ber-ho no s'hauria alarmat, tota ve
gada que, com que esteva traspassat
el servei d'Ordre Públic a Catalunya,
les forces de seguretat neeessitaven
el seu aimament.
Diu també que no sap si el Conse
ller de Governació senyor Dencee, es
tigué present mentre es féu
l'acord pres pel Consell, peró del que
sí que está segur és que l'inda:ah se
nyor no parle, pel micrbfon instaliaL
a la Generalitat de Catalunya.
Al final d'aquesta declaració es diu:
"El senyor Companys, en acabar la
seva declaració, expressa el seu de
sig que arribi el més aviat possible el
moment oportú per a poder calares
sar els modus i antecedents polític,s
d'aquest problema que considera fo
namental per a justificar la seva con
ducta."
Altres segones declaracions
Es llegeixen a continuadó les de
claracions fetos el mateix dia 23 de
novernbre a bord del vapor "Uru
guay" pels senyors Martí Esteve i
Joan Lluhí i Valleseá, en les quals
amplien les que ja tenen fetos en la
seva declaració prestada DOCS MO
ments després de la seva detenció.
El senyor Lluhl, en aquestes decla
racions ha hagut d'exposar tumbé els
antecedents de carácter polítie que,
al seu judici justifiquen la seva can
ducta 1 la dels companys de la eiene
ralitat, i iniciades aquestes mandestacions, el vocal ponent instructer
creu que no eren oportunos en
aquest moment processal i que, per
tant, no podia consignar-les.
El senyor Lluhí manifesta la seva
reserva davant aquesta detenninació
i fa una respectusa protesta deela
rant que formulará en moment opor
tú aquestes declaracions, considerant
que incumbeixen a la seva defensa,
i que li seran permeses en el moment
en qué el Tribunal ho consideri con
venient, tota vegada que de prohibir
s'ho creuria delimitada la seva de
fensa.
Es llegeixen a continuació les de
claracions deis senyors Martí Barre
ra, Pece Mestres, Ventura Gas.sol i
Joan Comorera, que, com els seus
companys, són una ampliació de la
declaració que prestaren moments
després de la seva detenció.
També es llegeixen noves declara
cions del comandant senyor Josep
Fernández Unzué, del capitá senyor
la rambl'a
Prancesc Kunhel Ramos, en les quals
es ratifiquen en el que ja tenen de
clarat.
Més testimonis
A continuació es llegeixen també
les declaracions deis senyors Joan
Cervera Alonso, Manuel Urós Izaguir
re, Antoni del Olmo i Mateo i Joa
quim Sánchez Cordobés, tots ells de
Rádio Barcelona, i que no aporten
dades d'interés.
Es Ilegida una comunicació del di
rector deis serveis de Rádio Barce
lona, en la qual explica la incauta
ció de les emissores, fet que tingué
lloc el dia 5 d'octubre per ordre del
Conseller de Governació de la Gene
ralitat. Dóna compte també del que
passá a l'emissora durant dos dies,
fina el moment d'abandonar-la, quan
l'ocuparen les forces de l'exércit.
Figuren també en el suman unes
vernació senyor Dencás. Es refereix
després al diáleg sostingut amb el
comandant senyor Fernández Un
zue i diu que els soldats foren hos
tilitzats des d'un terrat. Explica
com ordené als seus homes el que
havien de fer i els indice, que iler
míssió era defensar-se. Dóna come
te en la forma coneguda de la ea
pitulació de la Generalitat i del seu
trasllat, en companyia deis mem
bres del Govern de la Generalitat,
a la Comandáncia militar, on SI
ccmenee, a instruir procés.
Més documents
Es llegebr a continuació una cer
tificació del secretan del jutge es_
pedal de Barcelona; un escrit del
senyor Barcia, defensor dels senvors
Barrera 1 Mestres, sollicitant refcr
ma de providencia; un escrit del fis
El president del Tribunal de Garanties de la República, senyor
Fernando Gasset
declaraclone 'dels operares de la ra
dio•senyors Robert Nalla i Juli Mu
noz Gómez, que la nit del 6 al 7
d'octubre estigueree amb un equip
de Rádio a la Generalitat i a Go
vernació, respectivament.
La declaració del diputat
senyor Tauler
Es Ilegeix a continuació la decla
ració del diputat del Parlament ca
tale, senyor TAULER, en el qual
aquest explica que es persona al
Palau de la Generalitat el dia 6
d'octubre, al voltant de les vuit de
la nit, i que poca moments després
el senyor Companys u va dir alho
ra que h lliurava un sobre que por
tava en la má: "Porta tu ma
teix aquest sobre al general Ba
tet". Afegeix que complí l'ordre i
que després done, compte d'haverea
complerta al president de la Gene
ralitat. Aquest li va dir després que
ja podia anar-se'n, i el declarant
després de sopar torne, a la Gene
ralitat, don ja no es va moure, sen
se ,que pugui precisar altres detalls
sobre l'ocorregut.
Figura a continuació una decla
ració del senyor JOSEP MILLAS
RAURELL. També figuren unes
certificacions del secretan de cau
ses del jutge especial senyor BI
BIANO.
Un escrit del President
Companys
Es llegeix a continuació un escrit
del senyor LLUIS COMPANyS di
rigit al Tribunal de Garan.ties
Constitucionals, en el qual declara
que li interessa ampliar la decla
ració que té presentada en el su
man. la qual—no obstant la seva
respectuosa protesta—fou fragmen
tária i insuficient per a poder co
néixer els fets i la motivació d'a
quests, que al seu judici no consti
tueixen delicte o falta d'intenció
criminosa, puix que, segons l'article
primer del Codi Penal, no són de
lictes o faltes més que les accions o
omissions voluntáries, penades per
la llei. Per tant, tota generació
d'acte polític ha de tenir la seva re
ferencia en la instrucció del suman.
La declaració del coman
dant Pérez Farrás
Fa Ilegeix a continuació la decia
ració del comandant senyor PEREZ
FARRAS feta a Pamplona el 29 de
novembre darrer.
El senyor Pérez Farras explica el
que te manifestat en anteriors de
claracions, o sigui que tenia órdre
escrita del senyor Dencás de no con
sentir sota cap concepte que ningu
entres a la Generalitat. Explica
que el general Batet estigué conver
sant amb el senyor Cornpanys a la
Generalitat el dia 6 d'octubre a les
quatre de la tarda, si bé ell ignora
de que parlaren. Es refereix a la
proclamació de la República Fede
ral i de l'ordre que li ratifica en
aquella moments el Conseller de Go
cal de la República denla, eles el
tresilat a Madrid deis processats: es
(lema compte duna relació de 'mos
quetons recollits al Palau de la Ge
neralitat i a lAjuntament, i duna
relació de Parnament portátil, mu
nicions i carregadors recollits a la
Generalitat, a l'Ajuntament 1 al
centre d'Estat Catalá, del carrers
les Corts Catalanes.
Es llegeix a continuació Paute de
processament i pasó sense fianea
dictat contra el Govern de la Gre
neralitat, i a continuació es dóna
c(mpte duna comunicació del Con
és, en la qual es diu que el se
nyor Companys és diputat a Corte,
si bé no ha promés el cerrec. Figu
ra després una requisitbria citant el
processat senyor Josep Dencas.
Nova declaració del conse
ller senyor Martí Esteve
Es llegeix a continuació la decla
ració del senyor MART1 ES'PEVE.
En ella diu que seferma i rati
fica en les declaracions pres
tarles en aquest suman davant l'au
teritat militar i davant del vocal
ponent del Tribunal de Garanties
Constitucionals. Diu a preguntes de
la instrucció que de les reunions del
Consell de la Generalitat no se n'al
xecaven actes, i que per tant no
creu que consti en cap acta l'acord
del Govern de la Generalitat que
ha motivat aquest processament.
Declara que l'acord pres ho fou per
unanimitat i sense que hi hagues la
més renima coacció sobre els con
sellers. No va veure el comandant
Pérez Parees fina a les dues o les
tres de la matinada, i que quan co
menee, el tiroteig no estaven re
untas els consellers.
«No hem vingut a rebre
consells»
Acaba dient que quan foren tras
lladats a la Comandáncia militar el
general Batet es dirigí al president
i le digné que els pobles quan yo
len la seva llibertat l'han d'obtenir
pels mitjans legals, a la qual cosa
conteste, el president: "General, no
hem vingut ací a rebre consells".
Nova &clareció del conse
ller senyor Lluhí
Es llegeix la declaració indagató
ria del senyor JOAN LLUHI I VA
LLESCA, 'en la qual s'afirma i ra
tifica en el que ja té inanifestat en
les seves declaracions anteriors. A
preguntes del jutge instructor diu
que no sap que seixequessin actas
de les reunions que
senyor
lee notes, si bé ignorava si després
es convertien en acta.
La conferencia entre el Pre
idBenat i el gene
ra
que a les primeres he
res de la tarda del dia d'autes cele
3
brá el president de la Generalitat
una conferencia amb el General
Batet, a la qual assisti al senyor
Carreres Pone, a la residencia del
primer. De la dita entrevista 1 per
referéncies del senyor Companys sa
bé que es tractá de la situació que
creava la vaga general i de la de
tenció de trens a Vilanova i la Gel
trú, per la qual cosa el general Ba
tet h féu present les seves queixes,
manifestant-li el president que s'ha
via produit a Barcelona una protesta
general de tots els partits republi
cana, la qual collocava a la Gene
ralitat en una situació molt deli
cada, perque el poble de Catalunya
en general esteva molt contrariat
per la relució que s'havia donat a
la situació política, i que el fet
d'haver volgut comunicar amb el
president de la República dos dies
abans sense poder efectuar-ho do
nava sensació d'inquietud en la po
lítica de la República, a la qual s'u
n_ia l'haver-se format un Gabinet
que no inspirava confianea ala au
téntics republicans, no obstant aixó,
ell procurarla que es produlssin
els menys desordres possibles. Abrí
fou en termes generals el que cm
va dir, afegint que se h havia iesi
nuat—no sé si pel senyor Carreres
Pone—la possibilitat de declarar
l'estat de guerra, que si bé no ana
va dirigit contra Catalunya, s'adme
tia la possibilitat que l'exercit ocu
pes les dependencies 1 serveis de
l'Estat a la regló, la qual cosa dona
ria una sensació d'alarma per creu
re's gravíssim aquest fet, principal
ment perqué amb l'estat de guerra
passaria a dependre l'Ordre Públic
del Govern central.
Un document desaparegut,
pero que han publicat a
«Estampa»
Parla de l'acord pres pel Govern
de la Generalitat, que diu fou con
seqüencia natural de la serie de de
cumstencies que entorn de la situa
ció política es prodairen, i s'estra
nya que hagués desaparegut l'ori
ginal que anava firmat per tots els
components del Govern i que en
canvi l'ha vist publicat en una re
vista gráfica.
La rendició
Es refereix després a la nit pas
seda a la Generalitat, i diu que du
rant aquella nit el comandant se
nyor Pérez Farree informá diverses
vegades els consellers de la marxa
deis succes.sos, i en una d'elles ma
nifestá que les forces de l'exercit
estaven disparant amb granades,
sense que arribessin a l'edifici de la
Generalitat. Quan es prengué re
cord de la rendició el presiden'
comunicá amb el general Batee ma
nifestant-li que considerava inútil
la resistencia i que es rendia perqué
no hi hagués més sang, i com a cor
respondencia a les indicacions que
aleshores li féu el general Batet, el
senyor Companys li va dir que de
manava clemencia per tots menys
per a ell, que ni la volia, ni la de
manava, ni la desitjava.
Segueix dient en la seva declara
ció el senyor Llulú que el general
Batet indice, al senyor Companys
la conveniencia . que es dirigís per
la rádio a t,ot Catalunya, per tal da
vitae que seguissin els desordres, in
dicant que el Govern de la Genera
litat havia capitulat. Abd ha féu el
senyor President, i seguidament des
prés el xofer del comandant senyor
Pérez Ferias sortí al baleó amb un
drap blanc, i des del carrer se ti
féu una descárrega per les forces
de l'exereit, a conseqüencia de la
qual resulta ferit. Immediatament
fou tancat el baleó, 1 el senyor Com
panys proteste per telefon prop del
general Batet, el qual digué que
transmitirla per telefon l'encárree
a les forces; el foc no cessá fins que
es done., el toc per a aixó, tac que
sentí el declarant. Quan cesse, el loe
—segueix dient la declaració del se
nyor Lluhí—penetraren les tropas a
la Generalitat, trobant els conse
llers a les habitacions del President,
i com sigui que semblava que el co
mandant Fernández Unzué cregués
que havia conquistat la Generalitat,
el declarant l'advertí que s'havien
rendit davant el general Batee com
podia comprovar-ho per teléfon.
Així ho efectuá, per a la qual cosa
el conseller senyor Mestres demane
la comunicació.
L'arribada a l'antiga
Capitania general
Seguidament foren conduits a la
Capitania general per la Via Laie
tana, custodiats per quatre parelles
d'artilleria comandades per un ser
gent, i acompanyats d'un policia de
palee, o un membre d'Acció Ciutada
na, essent objecte d'injúries en ar
ribar a la Capitania general per
part de l'oficialitat de la guárdia
civil; en vista d'aixó el sergent que
els custodiava els ordene, continuar
per la vorera a fi d'entrar per la
porta principal, parque creia que la
situació era dificil, fins al punt que
un alféres de la guardia civil, que
portava una pistola a la má, des
compost, apuntava els detinguts que
anaven a primera línia, entre els
quals es trobava el propi Sr. Lluhe
L'autonomía de Catalunya
només és viable dins una Re
pública liberal i democrá
tica
Interrogat sobre si havia de fer
alguna altra manifestació, ha dit que
la seva adhesió a record de la Ge
neralitat nasqué del c,onvenciment
sostingut sempre pel processat, que
l'autonomia, de Catalunya solament
era viable dintre d'una República
liberal i democrática, i que aquesta
a Espanya només podia subsistir si
tenia un fort contingut social. Afe
geix que la situació creada a Espa
nya per les eleccions del 19 de novem
bre, amb el triomf dels partits po
lítics de dubtós republicanisme i
d'ideologia contráela a la que era es
senda de la República, doná a tots
els republicans catalana la sensació
que la República entreve en un mo
ment de perill que podia traduir-se
en dany per a l'Autonomia. Per
aquest temor que la vida de la Re
pública 1 de l'Autonemia es veiessin
amenalats, bu pel que després de
la mort del senyor Maciá es consti
tuí a Catalunya la coalició de t,ots
els partits d'esquerra de Catalunya,
s'aná a les eleceions municipals
coaligats, i obtingueren la majoria.
Les relacions amb el Govern de la
República eren, com és natural d'ab
soluta lleialtat, sempre 1 quan tin
gués la Generalitat el convenciment
que el govern de la República era
un govern que defensaria el regirn
en tots moments. Dernostra,ció da
questa actitud fou l'adoptada pel Go
vern de la Generalitat el mes de fe
brer del propi any de 1934.
Continua dient que estant a Ma
drid, s'assabentá al dia següent del
discurs que pronunciá el senyor
Prieto al cinema Pardirias, que exis
tia un gran estat d'excitació, perqué
es temia un moviment socialista im
mediat i per persones que mereixen
absoluta confiança al processat sa
bia també que existien recels res
pecte a l'actitud que adoptes la Ge
neralitat en el cas de produir-se el
moviment que hom temia. Davant
d'aquest recel es post en comunica
ció telefónica amb el President de
la Generalitat senyor Companys i
done, compte del que passava 1 de
la conveniencia que per part de la
Generalitat es donessin facilitats al
senyor Martínez Barrio com a mi
nistre de la Governació com a prova
de lleialtat de la Generalitat. Així
ho féu el senyor Selves, el qual era
aleshores conseller de Governació,
de la qual comunicació dona el se
nyor Martínez Barrio compte al Con
sell de Ministres, 1 en la nota ofi
ciosa del Consell celebrat el dia se
güent es feia referencia a aquesta
comunicació i de la satisfacció amb
que s'havia vist aquesta actitud de
la Generalitat.
S'havia anat preparant un
acte de força
Posteriorment, quan la crisi del
Govern Lerroux i durant llur tra
mitació, sorpresos alguna Consellers,
entre ells el declarant, d'algunes de
claracions que semblaven coaccionar
la lliure voluntat del President de
la República, digueren que si no es
dissolien les Corts, a Espanya es pro
duiria una guerra civil, i davant no
ticies 1 rumors fonamentats en pos
sibles determinacions del President
de la República, en el sentit de di
mitir, s'acordá que. el President de
la Generalitat les una declaració
dient que el Govern de la Generale
tat esteva al costat de la República,
declaracions que foren publicades
pels periódica i que foren comen
tades. Aleshores reberen un comuni
cat telefbnic de persona de confían
ea de Madrid donant compte del te
mor que es declares l'estat de guer
ra. 1 indicant la conveniencia que
comprovessin a la Presidencia de
la República si el decret havia estat
portat a la signatura del President.
Posteriorment —continua dient en
la seva declaració el senyor Lluhí—
trobant-me jo a Madrid, durant el
mes de juny, en una conversa que
vaig mantenir arrea el senyor Prieto.
cm féu saber que hi havia el temor
per part deis elements republicans
(que havien celebrat (1:verses reu
nions amb exclusió dels radicals),
que es produís un rete de 'oree con
tra el President de la Republica o
contra la República. Aquests temors
havien arribat a la Presidencia de
la República, per tal com el Gap de
l'Estat, parlant amb el senyor Fer
nando de los Rica, advertit
la necessitat que els senyors Prieto,
Largo Caballero i Azafia prenguessin
precauciona per al cas que es pro
duís un acta de forea o un desordre,
porqué aquests senyors no fossin ob
jecte d'un atemptat personal.
El senyor Prieto—continua decla
rant el senyor Lluld—em digné que
navia arribat a tal extrem aquest
temor que els airees del senyor Aza
fia havien acordat que sortís aquella
tarda cap a Barcelona en automb
bil, perqué la seva vida perillava.
Davant d'aixó vaig anar al domicili
del senyor Azafia i no vaig aconse
guir parlar amb ell; peró cm vaig
assabentar que s'havia ajornat el
viatge preparat. Al dia següent, a
la tarda, al café Regina, el senyor
Prieto em digné que la Casa militar
del President de la República aca
bava de prevenir que tots els mili
tars republicans es posessin l'unifor
me i es traslladessin a les ca.sernes
parqué es temía que aquella tarda
es produís un cop de forea contra el
President de la República i que es
desconfiava del ministre de la Go
vernació. senyor Salazar Alonso.
El senyor Maura també cm va dir
que tenia el convenciment personal
que cap cabdill republicá havia de
tenir confianea en la C. E. D. A. ni
en el senyor Gil Robles, per consi
derar que aquest esteva d'acord amb
eex-rei. cosa que havia afirmat el
seu geu germá senyor Honorio, en
un article publicat a "A B C", i que
ell esteva segur que la C. E. D. A.
no entrarla al poder perqué el Pre
sident de la República no ho per
metria sense que es presentessin
abans unes eleccions generals amb
el carácter de republieanes.
Teníem coneixement — continua
dient la declaració —que per part
deis capa deis partits republicana,
llevat del radical, s'havia trames ene,
comunicació al President de la Re
pública fent-li veure la gravetat cre
representava el lliurament deis co
mandaments importants de l'Estat
a persones l'afecte de les quals al res
gim no solament era dubtós, sinó
que gairebé hom tenía la seguretat
que eren contráeles a la seva signi
ficació, 1 la necessitat que procures
donar un canvi a l'orientació polí
tica de la República.
Les ordres del ministre
Salazar Alonso
En la setmana anterior a la crin
es produi a Barcelona un fet greu,
que fou l'ordre donada per la Di
recció General de Seguretat (en
compliment de la disposició del mi
nistre de la Governació), a la guár
dia civil que esteva al servei de la
CasaSabaH
DIPOSIT de MANTES
LLENÇOLS
1 TOVALLOLES
Preus mai vistos
CONSELL DE CENT, 347
(entre 1'. Grácia 1 R. Catalunya)
Generalitat, porqué practiques escor
colls relacionats, segons es deis, amb
el contraban d'armes, 1 segons les
nostres noticies, que cree exactes, el
general cap de la guárdia civil de
Catalunya contestá díent que d'acord
amb el traspás de serveis, deis de
la guardia civil a la regió autbnoma
solament podia disposar el Conse
lier de Governació, i sentint-ho molt
no podia c,omplimentar l'ordre que
rebia, 1 davant la gravetat d'aquest
fet reunia els caps de la guárdia ci
vil, als quals done, compte del que
queda referit.
En tenir nosaltres coneixement
d'aixb —continua dient la declara
ció —ens semblá igualment greu,
tant que s'acorde, en Consell que jo
donés compte del sumen, al Frece
dent de la República amb motiu de
la nieva assistencia a la Junta de
Seguretat que anava a celebrar-se
a Madrid convocada pel ministre do
la Governació, 1 el senyor Sánchez
Guerra cm contesta, en compihnen
tar aquest encárrec, que el President
havia sortit a presenciar les manio
bres militars que se celebraven a Va
lladolid, i després havia d'anar a
Salamanca per tal d'assistir a l'ho
menatge al senyor Miguel de Una
muno, per la qual cosa no podia re
bre'm fina el dilluns o dimarts de la
setmana següent.
Continua dient el declarant que
en arribar a Madrid —no recorda
el dia —s'assabente. que en el ino
ment d'anar a agafar el tren la nit
anterior els senyors Azalea, Prieto,
De los Ríos i Domingo, que venien
a Barcelona per assistir a l'enter
rament del senyor Cerner, raentre
estaven a Vestació reberen un co
municat del senyor Sánchez Rom.án
i del senyor Martínez Barrio dient
que tenien el temor fonamentat que
aquella nit es realitzés un cop de
i tal era el convenciment que
tenien que recomanaven ala amics
d'aquests senyors Cale acudissin a
renació de Saragossa per a compro
var si ella anaven en el tren, tement
que es cometes Un atemptat contra
Ilurs persones, tenint notcies el de
clarant que aixi ho feren els arnics
d'aquests senyors.
Canvi de criteri
El senyor Comorera, que es tro.
baya a Madrid, done, compte al de
clarant que en una conversa amb el
senyor Martínez Barrio aquest li ha
via dit que dissortadament tenia la
quasi seguretat que la C. E. D. A.
entraría a formar part del Govern,
puix que el President de la Repú
blica no mantenia el cnteri anterior.
La comunicació amb la Pre
sidencia de la República ha
via estat tallada
Produida la crisi i davant de les
noticies que es rebien de Madrid, en
el seu transcurs, sobre que s'anava
a formar un Govern semblant al que
després es formá, considerant el fet
de gravetat per a la República 1 per
a l'autonomia de Catalunya, davant
les reiterades manifestacions que
havien fet els dirigents de la
C. E. D. A., principalment el senyor
Gil Robles, en l'assemblea de l'Ins
titut Agrícola de Sant Isidre a Ma
drid, sobre que l'Estat havia d'in
cautar-se de l'Ordre públic a Cata
lunya, i que havia de fer-se revertir
a l'Estat eta serveis de Justicia i En
senyament, en la part que havien
estat traspassats, i per la repercus
sió que l'entrada de la C. E. D. A. en
el Govern tindria en l'opinió cata
lana, s'acorde, que el F'resident de
la Generalitat adrecés una comuni
eació telegráfica al Cap de l'Estat
advertint-lo amb tot el respecte les
consentiencies que podria produir a Catalunya l'entrada al Poder d'ele
menta la Ileialtat a la República dels
quals no merehria confianea i la sig
nificació dels quals era contráela a
la Constitució i a l'Estatut, i en in
tentar el senyor Companys comuni
car per l'aparell Hugues de la Pre
sidencia de la Generalitat amb el
Gabinet telegrafie de la Presidencia
de la República, se li conteste. pel Centre Telegráfic de Madrid que el
Gabinet de la Presidencia no fun
cionava, i que seils comuniques a ella, que s'encarregarien de trans
á a la Generalitat la sen
sació que alié que passava realment
era que • estaven intervingudes per
Governació les comunicacions amb
la Presidencia de la República, i per
aixó es va contestar que no interes
savent els intermediaris i es comu
nicá per telefon al senyor Sánchez
Guerra, secretan general de la Presi
dencia de la República.
Afegeix el declarant que d'aleé que
refereix s'ha d'haver trobat a la Pre
sidencia de la República de la Ge
neralitat una cinta telegráfica. i en
tot cas es trobará també la cinta
al centre telegráfic de Madrid.
La Generalitat no podia
adoptar altra actitud
La tarda del dia 4 arribá la noti
cia de la ponstitució del nou Go
cvaetranlanai hroemaccvioanetsemenercoqnutera,l'o1pianixiói
es produí, junt amb el manifest de
tots els republicana trencant les se
ves relaciona amb les institudans de
la República; que augmentá el yo
aun de la protesta popular de Cata
lunya la vage general i la necessi
tat per pan del Govern de la Ge
neralltat — almenys a jui del pro
cessat. sense que pugui afirmar que
aquest tos el motiu que tingueren eh
altres Consellers per a prendre idén
MOBLIES PALLAROLS ELS MILLORS ELS MIES EcONuMICS 11111~4 ii.~1144 somigt CALIFORNIA 1914:F11.ZIOIELFIA19215:13•ARCICLONA 1923 j 11029
rambrá
tica actitud bé s'havía de
posar davant .untat popular
rePrienine ana que compar-tia
el Consell des del punt de vista
polilla 1 ajudant un Govern que a
juí de la Deneralltat, representava
una tralc16 a la significació auten
tica de la República. o bé havia d'ex
posar-ae que el moviment de pro
testa general a Espanya 1 també pro
duit a Catalunya, derives envere una
entreteló caótica perillosa 1 anárquica:
i per aixó es prengué Pacord de
realítaar un acta que consideraven
servia per a garantir en absolut ror
dre públic a Catalunya, davant l'o
pinió popular, 1 que tearnava a si
tuar les coses dintre de les líníes fo
namentals de la Constitucló. de l'Es
tatut 1 de la República del 14 d'A
bril
Noves declaracions deis
consellers
Es llegeix a continuació la decla
ració del .senyor Martí Barrera. Diu
en ella que s'afirma 1 ratifica en
les declaracions que ha fet davant
rautoritat militar I el vocal instruc
tor, 1 diu que no s'aixecaven actea
de les reunions del Consell executiu
de la Generalitat, i que l'acord que
ha donat 1lo al processament fou
pres per unanimitate Diu que quan
va comenear el tiroteig no velé el
comandant Pérez Farrees reunir-se
amb els seus companys, sense que
pugui aportar cap s'era noticia d'in
terés.
Hi ha a continuació la declaració
del senyor Ventura Gassol. Igual que
els seus companys, confirma les de
claracions fetes, i que fan referen
cia a l'entrevista que va tenir el
senyor Companys amb el general
Batet 1 amb el delegas de l'Estat a
Catalunya, senyor Carreres Pone, 1
digué que l'acord que ha motivat el
processament fou pres per unanimi
tat sense pressió de cap mena, ate
nint-se a les conseqüencies del fet.
Afegeix que la nit del 6 d'octubre va
veure el comandant Pérez Farree in
formantese de l'atac de qué era ob
jecte la Generalitat, 1 ignorant quina
mena de forces eren. 1 que si es van
retre al general Batet fou degut al
fet de creure que era rauteritat a
la qual abasten de retre.
Es Ilegeix després la declaració del
senyoe Joan Cornorera, el qual s'a
terma 1 ratifica també en les decla
racione prestades amb anterioritat
Coneix per referencia la reunió del
senyor Companys amb el general
Batet 1 el delegat de l'Estat senYor
Carreras Pone, 1 dlu que l'acord 'le
erle al baleó de la Generalitat es va
prendre per unanimitat, 1 que en fer
ho crelen que realitzaven un acte en
defensa de la República. Manifesta
que la nit del 6 d'octubre ignorava
que s'havía proclamat restat de guer
ra, 1 que en aquell moment era ló
gic suposar que la force que feía
foc contra la Generalitat era alguna
forea sublevada. Diu tumbé que po
gueren sortir de la Generalitat, peró
que no ho van fer. Es van estimar
mea arrostrar les conseqüencles de la
seva actitud,
Altrez documenta
Es llegeix un escrit del senyor Gas
sol designant com a defensor el lie
trat zenyor Ruiz Funes. En igual
sentit sea); llegeix 'un altree d'escrit,
del senyor Martí Esteve, i un altre
del senyor Barrera designant com a
defensor el lletrat senyor August
Barcia. També es llegeix un certifi
cat de l'Ajuntapaent de Barcelona,
en el qual ea fa constar que el Pre
sident Consellers de la Generalitat
són persones de bona conducta. Hl
ha taré altres certificates de l'Ajun
tament de Barcelona sobre els edili
cia que han resuitat amb desperfcc
tea. Un altre certaficat dóna compte
d'haver-se apoderat del departament
de Justicia 1 Dret 1 del Palau del
Parlament una C,ompanyia del Re
giment d'Infantería número 34.
dóna lectura també a una di
ligencia de constitució del Jutjat es
pecial en el vapor "Uruguay" per al
reconeixernent dels processaes 1 1n
culpats en aquesta causa.
AlxI mateix es llegeix una instan
cia del doctor Alfred Rocha per a
visitar. assiduament el senyor Lluhi,
en vista del seu estat de sala.
Es llegida també una ordre del
renyor Dences al cornandant dels
Monos d'Es:medra.
Aixi mateix eš llegely un certif1-
cat de bona conducta de l'alcalde de
Vilanova referent al Conseller senyor
Pera Mentees.
Tanibé es déna lectura a una car
ta d'un grup de republicana fede
rala dirígit al senyor Companys.
L'informe del general Batet
A continuació es dóna lectura a.
l'informe elevat al vocal ponent ins
tructor del Tribunal de Garantice
Constitucional& pel general Batet, en
el qual fa una relació dele tete en
la forma ja coneguda.
Shi parla de diversos preparatius,
1 finalment duna conferencia entre
el signant de l'informe 1 el senyor
Lerroux, sostinguda a les 745 de la
tarda del dia 6 d'octubre, que diu
que es va haver de suspendre perqué
en aquella moments el President de
la Generalitat pronunciava el seu
discurs 1 volien ennéixer el resultas
de la sesea allocució i que en vista
d'aquesta, en arribar a la Coman
dáncia militar cridá l'Auditor, 1 quan
es prenien les primeras mesures per
a declarar restat de guerra, rebé per
teléfon el requeriment del President
de la Generalitat perqué amb totes
les (orces del seu comandament es
poses a les emires d'aquell. per haver
proclamat la República federal.
Diu que va contestar que aquest as
sumpte el considerara d'extrema gra
Vetat, 1 que necessitava un termini
per a adoptar la seva resolució.
presenta el senyor Tauler amb un
presenta el senyor Tuler amb un
plec del President de la Generalitat,
1 que 11 va dir que es prenia el me
jor temps possible per a respondre'l.
Continua l'informe relatant l'esde
vingut aquella nit a la Rambla 1 a
la Plaga de la República, fine a la
rendició de la Generalitat. Segueix
dient l'informe que després el coman
dant senyor Fernández Unzué, en
vírala, de les ordres que U dona, va
disposar que el President de la Ge
neralltat 1 teta ele qui racompanya
ven, abrí com l'alcalde de Barcelona
amb ele regidora, fossin conduits en
qualitat de presoners a redifici de la
Comandencla Militar, i a la disposi
ció del general Batet, la qual cosa
ea ve efectuar, 1 van ésSer escOrtats
per fOreeS de 1 Exéreite
Un diáleg
Un cop en aquesta Comandencia
afegeix — en arribar al meu despeas
el President de la Generalitat i l'al
calde, vaig donar la me, al primer,
i l'hi vaig estrenyer amb forea,
atraientelo cap a mi 11 vaig dir en
to sever i de dolor:
—Qué heu fet, Companys? No aa
beu que per la violencia no s'acon
segueixen mal el ideals, encara que
siguin justos, 1 si aolament per la
legalitat 1 la retó, que com aquest sol
que ene illumina eón llum 1 far que
gula els pobles pel cami del pro
gres?
El senyor Companys cm va res
pondre:
—General, no hem vingut aquí per
a rebre consells.
jo vaig replicar:
—Si no és per 'ós, que ja sé que
no ele rebeu ni el ateneu; és per
qué la meya ánima i el meu cor sen
ten en aquest moment la necessitat
d'expressar-los.
Fa després l'informe amb rela
ció a altres tiroteigs haguts a di
versos indrets de la ciutat, 1 final
ment parla de l'ocupad() de la Con
selleria de Governació. A aquest res
pecte diu: A la Conselleria de Go
vernadó esteva reunit el nucli prin
cipal de ranomenat Exercit Catalá,
amb els seus cape més destacats.
A l'hora de l'alba es van fer vult
dispare d'artilleria amb granada
esberladora sobre Governació. Els re
bele van treure bandera blanca 1 es
van Murar a una companyia de guár
dies desuele Molts paisans van sor
ter de l'edificí 1 fugiren pels carrera
immediats; contra ella no es va ter
loe.
Amb una extensió digna de notar,
l'informe del general Batet relata
tots aquells fets que van tenir lloc
a Barcelona durant la nit del 6 i la
matinada del 7 d'octubre. També fa
referencia als fets esdevinguts a les
comarques catalanes, si bé d'una
manera mes superficial.
Finalment acompanya a aquest
Informe diversos documents que van
numerat,s. El document número 1
és del coronel del Regiment primer
de Muntanya sobre la detenció d'un
automóbil que el havia infós sea
pites. El docurnent número 2 és la
resposta del Conseller de Governa
cio sobre aquest fet. El document nú
mero 3 reprodueix una conversa en
tre el comandant d'Estat Major d'a
questa Divisió i el sota-secretad de
Governació. El número 4 es refereix
a instruccions de carácter reservat a
les forres de l'Exercit.
Dialeg entre el senyor
Lerroux i el general Batmt
El dodunent número 5 — que tam
bé és llegit — és la reproducció de
la conferencia sostinguda per tele
tip entre el senyor Lerroux i el ge
neral Batet el dia 6 d'octubre, a les
810 de la nit. Diu sial:
"Barcelona. —Aquí, Madrid; esta al
aparato el Subsecretario. — Ahora
mismo se avisa al senor Carreras.
—El senor Carreras al aparato.
—Es preciso que avise inmediata
mente por un recado personal al ge
neral Batet y que se ponga al apa
rato con el Presidente, del Consejo
de ministros. —Ahora misMe voy.
—En cuanto llegue que nos avise.-
Esperamos. —Escuche, Madrid: aquí,
Carreras. El general Batet está al
aparato. —Al habla el senor Presi
dente del Consejo de Ministros.
—Aquí presente el General de la
Cuarta División, que, honrado, se
pone a sus órdenes en absoluto.
—El Gobierno de la República ha
tomado el acuerdo de declarar el es
tado de guerra en todo el país, con
todas sus consecuencias; pero la no
ticia o la ejecución se reserva o se
aplaza hasta hablar con V. E., según
tenía convenico, y yo le ruego me
diga el tiempo de que necesita dis
poner para realizar en Cataluna la
consiguiente declaración del estado
de guerra. —Si quiere y el Gobierno
lo estima preciso y urgente, ahora
mismo, Si no es tan urgente, dentro
de tres horas; es decir, a las once
y cuarto. —El Gobierno tiene noti
cias suficientes de las actitudes y
acuerdos de la Generalidad en di
versos aspectos que me inspiran el
mayor recelo, y otras noticias de la
exactitud de las cuales no puedo
eemientras tanto responder, según las
cuales en este mismo momento el se
nor Azana, alojado e aislado según
se dice en el hotel Colón, está con
otros companeros y de acuerdo con
el senor Companys y su Gobierno,
redactando un manifiesto que se su
pone tendrá carácter sedicioso.
La Delegación que ha ido de aqui
al comenzar a actuar de acuerdo con
el senor Carreras, ha encontrado sos
pechosas facilidades, siendo la más
sospechosa la de haber pedido un
plazo para actuar a fin de proteger
las vías ferreas y restablecer la cir
culación hasta las 12 de la noche.
Con esta información, el Gobierno,
que confía en la lealtad de V. E., en
su pr.dencia, en su energía, le con
cede el margen necesario para que
proceda como estime más convenien
te al interés de la Patria, de la Re
pública y de Cataluna, salvaguar
dando la Patria, el Orden público
y el honor del Ejército.
La noticia del plazo y cuanto se
ha expuesto a V. E. lo conocía, y
sospechosa se ha hecho para mí la
primera, habiéndole expuesto al se
nor Carreras. —Para proclamar el
estado de guerra, en cuanto el Go
bierno-quiera pueda hactrlo. En ee
tos momentos está hablando al pue
blo, desde la Generalidad, el senor
Companys. —Veremos en qué actitud
se manifiesta, y sea la que sea, se
declara el estado de guerra.—En estos
momentos rompe el senor Companys
toda relación con el Gobierno cen
tral y proclama desde el balcón de
la Generalidad el Estado catalán.
El general Batet, que va ordenar Eatac a la Generalitat
Voy, pues, a mi despacho, para
proclamar inmedia tamente el estado
de guerra. —Conforme! Energía y
eueriP —Invieme el decreto procla
mándolo a las 830. —Le será trans
mine, ee eete forma y se cenerma
re eier coleo. pero proceda ame
si ya estuviese declarado. —En este
momento el general Batel se ha re
tirado a su despacho. Cumplirá sus
órdenes. —Diga usted, amigo Carre
ras, al general Batea que no necesita
la autoridad del Gobierno para pro
ceder y que tiene la suficiente con
esta autorización. —Muy bien, así se
le dirá. Aquí quedo siempre a sus
órdenes hasta donde sea preciso.
—Ya nos tendrá al corriente de lo
que haya. —Adiós, esté tranquilo,
que constantemente iremos comuni
cando cuantas noticias podamos re
coger." -
Informe del delegat de
l'Estat senyor Carreres
Ponç
Es llegeix a continuacie un infor
me del delegat de l'Estat a Cata
lunya, senyor Carreres Pone. En ehl
fa história de la gestació del mo
viment. Diu que el punt inicial fou
el fall del Tribunal de Gazanties
declarant la nullitat de la llei de
Contractes de Conreu. En aquest
informe es diu que a partir d'aquell
moment es van a.nar fent prepara
tius. El senyor Azana celebrava ban
quete i converses amb els de la Ge
neralitat.
Va relatant les diverses entrevistes.
i conferencies que va celebrar aquells
diee i el curs deis esdeveniments, així
com tambe la sortida del Sometent
al carrer i el repartiment d'armes a
tot drap. Parla també en el seu in
forme de les mesures que s'havien
d'adoptar per al normal funciona
ment deis ferrocarrils, 1 de les en
trevistes que va tenir amb el senyor
Companys i amb el Conseller de Go
vernació, i de les coses que observa
durant el temps que va romandre al
dit departament. Segueix parlant de
les reunions ,amb el general Batet
1 altres cape de forea, i de la con
versa per teletip entre el general
Batet i el senyor Lerroux. Finalment
fa una relació deis fets esdevinguts,
en forma molt semblant a la de l'in
forme del senyor Batea
Altres documents
A continuació consta raute de pro
cessarnent del senyor Companys.
Després figura una declaració del
President del Parlament Catale, se
nyor Joan Casanoves. Segueixen les
declaracions deis testimonis Josep
Badosa, Montmany, Josep Millas
Raurell, Concepció Mateu Ricard,
Josefina de Laguens, Maria Duran
Bach, Concepció Piquet Romero 1 El
vira Curell Garcia, mecanógrafes del
depayeament de Governació.
Figura després un dictamen pe
ricial deis arquitectes sobre els danys
ceusats a la façana de l'Ajuntament,
1 una diligencia de constitució del
Jutjat especial al Palau de la Ge
neralitat.
Indagatória del President
don Lluís Companys
Es llegeix a continuació la decla
ració Indagatoria del senyor Lluís
Companys, el qual s'afirma i ratifica
en les manifestacions que h1 fa.
El feixisme que avançava
Dlu que per a enjudiciar l'actitud
del Govern de Catalunya el dia 6
d'octubre és imprescindible recordar
la situació que s'havia creat com a
conseqüencia del preces seguit per
la política espanyola en els darrers
temps, pel triomf que, en una part
del país, havien obtingut unes forces
confusionáries que no havien votat
la Constitució, que sostenien una
concepció de l'Estat contrária a una
República demecrática i que es pre
sentaren a les eleccions abstenint-se
de ter cap declaració republicana I
aliades amo monerquics i tradicio
nalistes, obtenint alai la representa
ció numérica que aconseguiren, a
més que les esmentades forces ana
re adquirint una estructura de for
mació combativa a forga de discur
sos heroica, exhortacions a la disci
plina béilica, imprimint a tots ele
seus antes una tonalitat feixtstica.
El 14, d'abril
Que etot aixó — segueix dient —
produll gran alarma en una part
de roninie que havia Iluitat per l'ad
veniment de la República, singular
ment a Catalunya, 1 en el processat
duna manera molt especial, c,ar ha
vía passat vint anys de presó en pre
só per les seves idees republicanee
i proclame la República el dia 14
d'abril a Barcelona algunes horca
abans que es proclames a cap altra
capital d'Espanya, o sia al migdia,
hissant al baleó de l'Ajunteinent de
Barcelona la bandera republicana
ordenant que el fet los radiat a tot
Espanya.
La fundó de la Generalitat
Diu lambe que 11 interessa fer
constar - que la Generalitat anees
ment traete de. defensar sempre la
República democrática 1 rautono
mia de .Catalunya, oposent-en a tot
intent, cert o suposat, de dictadura
o de força que tractés de destruir
les esséncies constitucionals nascu
des a rirnpuls de resfore vital del
14 d'abril, creient, a niés, eme l'Es
tatut de Catalunya només podía
prosperar en una Repúbllea liberal
deméeretica.
La Gper,z,alitat era neial
Afegelit que alurant el 'mes" de fe
brer 'de 11934, trabanase a Madrid el
conseller • de Justicia, senyor Lluhl,
es va parlar d'un moviment socia
lista; l'esanentat conseller va telefo
nar al declarant per á informar-lo,
puix que es rumorejave que la Gene
ralitat participava en aquest moví
mena 1 en vista d'aixó el declarant
va ordenar al senyor Selves, conse
Iler de Gvernació, que telefonee al
Ministeri e Governació de la Repú
blica des ntint aquest rumor, fent
se ata, iixo done mottu que en la
nota ondosa facilitada amb la refe
rencia der.Consell de ministres cele
brat, los :laceas un paregraf en el
qual el Govarn es complaia per l'ac
titud del
>
Govern de la Generalitat
Diu que quan l'esmentada casi de
l'amnistía .circularen també rumore
que toreo recollits per la premsa, 1
el declarant es va aprassar a fer
unes declaracions a la Prernsa desta
cant que Catalunya estava al costal
de S. E. el President de la Repú
blica.
Catalunya neoessitava
una seguretat
Diu també que en dues converses
sostingudes amb el senyor Guerra
del Río, que aleshores. era ministre,
el declarant 11 manifestó, que si eren
cridades al Poder, cosa que no creía,
brees que no haguessin lluitat en les
eleccions com a republicanes i que
havien mantingut campanyes contra
l'autonomia, anunciant la desapare
ció o disminució de l'autoncenia, 1
que tenien com a suport de la seva
forea 1 del seu prestigi la premsa 1
el sector monárquic, a Catalunya es
crearia una situació greu, perqué la
protesta pedia sorgir unánime i es
pontenia.
Diu també en la seva declaració
el senyor Companys que els cibal
tradicionalment republicans de Ma
drid venien fent una campanya in
sistent, advertint el perill i dient que
aquelles forces procurarien, primer
influencias el Govern, després en
trar-hi, i mes tard apoderar-se dele
reesorts de rEstat; que en aquestea
circumstencies, en aquest estat
arribe la erial del Govern Sam
Per, que fou seguida des del primer
moment aamb una ansietat 1 una ex
pectació extraordinaria per tot Ca
talunya.
L'aparen que no funcionava
Afegeix que el din 4 d'octubre, a
les dotze, reuní els consellers de la
Generalitat, per la qual cosa, des del
despatx de la Generalitat. on es tro
baven reunits. el declarant celda el
secretanl de S. E., don Rafael Sán
chez Guerra, 1 U digué qua anava a
transmetre una nota per raparell
Hugues — que la ha a la Generali
tat — a S. E., tot avaneant que el
que desltjava elevar a S. E. era la
irn.pressió del declarant en el sentit
que al eren cridats al Poder demente
de dubtás republicanisme podia ori
ginar-se una situació catastrófica a
Catalunya, 1 seguidament es trulla
daren al despatx particular del de
amrant, a la Residencia, on és ins
tallat raparell Hugues, 1 intentaren
transmetre al senyor President de la
República una nota en la qual, res
pectuosament, se 11 exposava aquess
estat d'enlm, contastant des de la
Central telegráfica de Madrid que
l'aparen Hugues de la Presidencia de
la República no podía unir-se, encar regant-se de transmetre la nota que
sels comuniques, pel qual motiu el
declarant consulte ama ele Conse
llers 1 acordaren, 1 abd es va comu
nicar a la Central de Madrid, que no
interessaven ele intermediaria.
A una pregunta del senyor vocal
ponent, respon el senyor Companys
que la cinta de l'aparen Hugues en
qué consta aquesta conversa ha des
aparegut, perb que pot provar-se la
seva certeza, per haver parlat abans
després amb el senyor Sánchea
Guerra, 1 pel funcionan que manipu
lava l'aparell, el nom del qual no
recorda el declarante
Continua dient que immedíata
ment torna a avisar per teléfon el
senyor Sánchez Guerra 1 11 done
compte que havien intentat comu
nicar amb S. E. 1 de la resposta de
la Central telegráfica de Madrid, per
la qual cosa abandonava aquesta in
tenció, tota vegada que en defini
tiva no era més que per a ter-li pre
sent la inquietud que produM en el
Govern de Catalunya la possibilitat,
encara que no hi creia, que fossin
cridats al Poder elements que no te
nien una representació republicana
les propagandes actuals deis quals
havien sobressaltat la consciencia
republicana de Catalunya, tan ex
traordineriament sensible,
L'efecte de la solució de la
crisi a Catalunya
Segueix dlent que el mateix cha 4,
al Parlament de Catalunya, a les sis
o a les set de la tarda, el declarant
va rebre noticies de la solució de la
crin, la qual va produir un efecto
extraordinari a Catalunya, pules que
aquella mateixa nit sorgiren mana
!estaciona, que el declarant ordene
dissoldre per la forea pública; en
vista de tot aixb, aquell día o l'en
demá es dirigí per radio a l'opinió
demanant que no pertorbés l'ordre i
mantingués el poble la seva assis
tencia al Govern; que el día 5 va
esclatar la vaga general al migdia,
per bé que alguns elements no van
abandonar el treball, 1 durant tot
a,quell día el processat continuá re
bent noticies d'intente de manifesta
ció, aixi com d'haver esclatat la pró
testa en alguns loes de Catalunya,
augmentant rexcitació a mesura que
avaneava el dia 5, essent mejor l'ex
enfadó el dia 6; que aleshores es
tingué coneixernent a Barcelona, per
la .premse., de les declarecions de
toles les foeces republicanes tradicio
nals, • a excepció del partit radical,
1 de teta els hornee que havien cona
tituit ele Comités revolucionarle an
teriors al 14 d'abril, atad com ele se
nyors Maura, Sánchez Roman, Mar
tínez Barrio 1 altres, que. en tons
mes o menys violentes proclamaven,
amb frases calcades els una deis al
tres, que trencaven tata relació amb
les Institucions.
La vaga del dia 5 d'octubre
El senyor vocal ponent 11 pregunte
si no és mes cert que la vaga ini
ciada el dm 5 bu empareda per
elemerts que eren al servei de la Ge
rea alltat, els quals la fomentaven
i irepurtasven en comerlos, indús
tries 1 taihuc en ferrocarrils, 1 el de
clarant contesta que el sentiment
de la vaga penetre duna manera
espontáral en tot reiement obres- de
Catalunya; és evident que entre
aquests elements n'hi havia molts
que pertanyien al partit polític j a
l'orientació política que el Goveen
significava, i ádhuc ht pogué haver
elements de més o menys relació
amb la GeneraUtat que se sentissin
absorbits per la vaga 1 que la pro
pugnessin i facilitessin, peró sempre
contra tc>ta ordre oficial de la Ge
neralitat de Catalunya.
A la pregunta del senyor ponent
Instructor sobre si la Generalitat
done alguna ordre que impedís abre>
ala elements que en depenien i po
guessin simpatitza.r o recolzar la
vaga, contesta que per dues vegades
es dirigí el declarant al poble, per
mitjá de la Muelo, com es pot veure
per tots els diaria, 1 demana que
es mantingués l'ordre 1 que s'abstin
gués de fer cap manifestació, si be
cap vegada no dona ordre$ relacio
nades surib la vaga general, porqué
no era en els seus mitjans ni en ele
seus propósits, 1 no féu, tampoc. cap
coacció perqué ele obrera es reinte
gressin al treball, perqué tarnepoc no
estava en ele seus mitjans ni en ele
seus propósits, ni en la seva con
ducta.
A altres preguntes del senyor po
nent digué que Governació no po
die, de cap manera, impedir una
vaga, i no es realitzaren coaccions
de cap mena: que és possible que
la F. A. I. estigués °posada a la va
ga, peró adverteix que sempre ha
via tingut noticies que a,questa agru
pad() esteva en combinació amb
elements monárquics.
La protesta creix
El declarant continua dient que
ele manifestos del partas republí
les
idesesn onsdere p cux.i, per caos produiren a
per
1117
n im
portunitat, com a una consigna •
aga
un can urgent d'alarma, que del dia
5 al 6 augmentá sobresalt de la
gent, s'intensifica la v enteros
giren les manifestacions, i es tingUé
diae tete
una
gran part de ropinió protwtatária
tenia confiar-ga en el que pegues
ter per salvar al seu judici la Repú
blica i 'autonomia, el Govern de la
G-eneralitat.
A preguntes del senyor ponent
diu que no vap si pel senyor Dencás
es comu.nicava a Madrid el día 6
que a Catalunya no passava res,
malgrat la situació que s'advertía,
nega el processat que. per la seva
banda, es comuniques al Govern
aquesta noticia, ja que amb el go
vern de Madrid no llagué cap con
versa, no havent-los cridat el Go
vera, ni havent rebut cap requerí
mena indicació, ni pregunta.
Afegeix el senyor Cornpanys en
la seva declaració que el senyor Den
ces tampoc no dona compte al de
clarant ni ala altaes consellers, de
les aoves gestione, com poden afir
mar aquests. Continua dient que el
dia 6 s'havia ja proclamat la Repú
blica catalana en algunos pobla
cions, en altres lasocialista, 1 algun
Ajuntament havia oaigut en mane
de la F. A. I., i el declarant reconeix
que el Govern se senda sense 'oree
moral — el Govern de la Generan
tal — per a recluir per la violencia
la protesta que s'exteriorazava, puix
que naixia duna alarma 1 d'une sen
timents que el Govern compartía, si
be volia evitar que derivés en una si
bieldó caótica, amb ele protestataris
dispersos, sonso finalítat i sonso di
rigente.
L'entrevista amb el general
Batet
Continua dient que per a les
quatre de la tarda del dia 6 esteva
eonvocat el Govern de la Generali
tat, a fi de decidir sobre el moment
per qué es travessava, 1 el decla
rant robé, a dos quarts de quatre
d'aquella tarda, la visita dele se
nyors 13atet i Cairreres Pone, 1 el
general Batet 11 manifestá, en pre
sencia del senyor Carreres Pone,
que si arribée el moment en qué cal
gués declarar l'estat de guerra, no
seria una mesura adoptada contra
Catalunya i la seva autonomia, ja
que, al contrari, es procuraría obrar
d'acord amb el declarant, sinó per
l'estat general que pogués presentar
se a tot Espanya. El senyor Com
panys contesta al general Batel que,
naturalment, es tractava d'un pro
blema essencialment de la política
general espanyola, i ensenyá ale vi
sitants la cinta telegráfica de l'in
tetn de conversa amb S.E., i lamen
ta no l'ayer pogut comunicar direc
tamet, oi més reoordant que en una
ocasió havia estat advertit el decla
rant, per persona oficiosa, que si
arribava la declaració de l'estat de
guerra, interessava preocupar-se de
saber si s'hievia fet arnb la signatu
ra del Presidént dé la República, -
afegí qtie •tan general era el prca
blema., que .s'havien publicat en els
diaria com
• deviera haverelos llegit,
une manifeestat., >de tots els republi
cans del 14 d'abril, que trencaven
teta relació amb les institucions.
A preguntes del senyor ponent diu
que recorda que el general Batet
parla duna tren.s que eren detin
guts a Vilanova 1 la GeItrú, i li ad
vertí el declarat que aquesta meatei
xa noticia havia arribat al seu oo neixement, peró que posteriarment
Ii digueren que havia cessat aques
la tnalgrat la qu,a1 co
sa tornaras a donar les ordres opor
tunes, 1 advertí ala esenentats se
nyors que podien cemunicar-ho alai
al conseller de Governació.
A altres preguntea diu que no re
corda haver rehin; visites: deis re
voltosos de Vilanova 1 la Geltrú. Re
corda que el general Batet
gué quelcom del repartiment dar
mes que es feia els carrera, a la
quel cosa contesta que ho indicarla
al senyor Deneas i que adoptarla les
oportunes precaueions.
La proclamació de l'Estat
Catalá
Afegeix que un cop reunit el Con
sell de la Generalitat s'aprová per
unanimitat l'acord que mes tard va llegir el declarant des del baleó de
lda'aqGueenstersaulmitaatrey enqueel fqouramlaalcaordbasees lparoRcleapmúbalviacal'FEesdtaetraCl aEtsapláanydoinlatr,ed'dae
cord amb la doctrina pimargalliana que entenien potencialment dintre de
i que eren les vuit del
iDnesCntrocuensttoersmtdaéinsgtuéqpuqereugeuunnnotemsvoelmédeelenlt,sseeqnnuyyaoonrr
estava reunit el Consell de la Gene
ralitat, al qual havia estat citat, peró que marxá de seguida. Diu també que
no aná a la Conselleria de Governa
ció abans de prendre l'acord del Go
vern, i que hi havia estat únicament
el día abans, un moment, en tornar
del Parlament, acompanyat del se
nyor Martí Esteve, ja que per ésser
el mateix cerní es deturaren un mo
ment únicament per a advertir al se
nyor Dencas que el Consell anava a
reunir-se, peró el declarant diu que
ni arribe a seure, pula que la visita
bu brevíssima.
Continua dient que racerd adoptat
per la Generalitat es transmeté al
cap de l'Estat, encara que ignora per
quins mítjans s'efectuá la transml
sió. Diu que a les aun de la nit Ile
gí des del baleó de la Generalitat, on
s'havia Mstallat un micreaon, aquest
acord, sense que tornes ja a parlar
el déclarant per rádio 1 es dirigís no
za /r,e
e
PATRI DE L'ES70IWAC I DELS INTESTINS?
ESTOMACAL PERE El producte que s'imposa per la seva eficácia i bondat no superada pels seus similars
De venda a lea principals farmácies 1 a la Farmacia VILA R, Via Laietana, 50
Preu : Capsa gran, 5'50 ptes. — Capsa petita, 8'50 ptes.
NOTA: El nostre producte no fa gens de set ni és gens perjudicial a l'organisme.
flaex•
saber
nbaerr,
27 maig 'de 1925
ta en la seva declaració anterior;cona
vament a l'opinió pública, com
iqounerainqtu-elost apcoorrqduéalegsenpeorsaels Baatelet,s re. o
imemdiatament comunice per tAee
dres del declarant, i conteste ressnenr.
espanyol i com a neme d'htunanin't
tat general que com a catale,
ho sentia molt i que era corn un eee
de maga que li donessin al cap, n'e
diata, per la qual cosa li deinanava
podent donar una contesta mire,. ese
el de.
se amb una hora, sense que 1
que no se li féu ni rebé requeriment,
ni notificació, ni indicació de cap
Diu també que el general Batet U
indice la conveniencia que 11 trazara,
qual motiu ho féu alai el declarant
tés una comunicació dient-s'ho, po
en un sobre tancat que Mire al se.
mena.
avantdespatx i era director general
nyor Tauler, que es trobava al see
de Treball, perque el portes a la se
va destinació, sense donar-li compte
minuts torne l'esmentat senyor Tau
ler 1 li notifice. que havia lliurat la
del seu contingut, i al cap de alinee
carta, sense que li haguessin
contesta de cap mena.
Manifesta el senyor Companys en
la seva declaració que el senyor Ca.
sCaonnosveells dneolaassGisetníeraaliltaat re1 unquióe ednel ltlreársenesetalvmenomseignnt aennt qeulé melaeniCfeosntseí
el signa també l'esmentat senyor Ce sanoves, sense que sápiga el decla rant si Ilegi o no el manifest, 1 que
que no va saber res més fins que a les 1030, en anar a sopar amb els
consellers senyors Lluhí i Gassol 1 al
gun altre, en el moment de traves
comunicació la Presidencia amb la Ge
sar el declarant el pont que. posa en
neralitat, hagué d'ajupir-se ja que en aquell moment s'oí una serie de trets que no sabia a qué obeien.
La defensa
vgirAratvufietrtmdaeat dlqaeuleesitehusaadlcdeivaóenrdeiomgnneaantntsot,rdi ardeleceolna.
dmeasnldaanGtePnéerreazlitFatariralas, dpeofreqnuséésgcuoanr
tpreal qquuail lmosotiquuehavviinegnuétasncaatatlaescapro-lra
tes de la Generalitat durant aquella
nit. Segueix dient que no recorda si
el senyor Pérez Farrás pujá lmme
diatament de tancades les portes on
es trobaven ele consellers, perd que
sí que velé l'esmentat comandant di - verses vegades aquella nit.
A diverses preguntes del ponent,
diu que en una ocasió pujé el co
mandant Pérez Farrás 1 11 comunica
que havien volgut apoderar-se de la
Generalitat 1 havien estat rebutjades
les forces regulare, peró que ha de
fer constar que donat l'estat danien
existent, aquelles forces podien estar
al servei d'un Govern feecista, 1 que
Los aquest el motiu del moviment.
No pot assegurar, si bé 11 sembla
recordar que el comandant senyor
Pérez Farrea li digné la frase: "Ja són
aquí!"
Diu que no tenia de la declaració
de guerra més noticies que les pa
raules del general Batet durant Ven
trevista que sostingueren, pera sense
que II hagués estat feta cap notifi
dacha i aloe recordaesnalecomandant
Pérez Farras, quan puja, 11 digné que
anaven .a proclamar l'estat de guerra
o a prendre la Generalitat
El ponent li recorda la seva decla
ració anterior en el que es refereix
a que si malgrat saber que eren for
ces regulare les que atacaven la Ge
neralitat done ordres ale memos
d'Esquadra de continuar la defensa,
i es ratifica el declarant en apesta
part de la seva referida declaració 1
afegeix que no podia saber-se a quin
tipus de Govern o situació política
podien respondre en aquella moments
unes forces regulars.
A diverses preguntes el senyor Cona
panys contesta que les morts esde
vingudes durant l'atac a la Generall
tat haurien d'ésser produides des dels
terrats, ja que si bé la Generalitat po
dia ésser atacada perqué les forces
empraven morters de desviacló, Pea
la situació de la Generalitat era ini
possíble fer una defensa Intensa de
11a, si bé reconeix que les forres de
la Generalitat feren tot el possible
per evitar que s'apoderessin del Pa
lau.
La rendició
Segueix dient que durant la nit
continue l'atac a la Generalitat. Amb
alguns intervals, i a les sis del metí,
voltada la Generalitat i havent ocu
pat les brees atacante tots els ter
rata limítrofe i emplaçat un cenó da
vant de la Generalitat, considere el
Govern de Catalunya i el declarant
que la resistencia estava esgotada,
que es trobava en el deure d'imPedir
que es poguessin produir més vícta
mes, 1 s'adopte l'acord de rendició,
acose que pug-ui precisar-se a qui coa
respon la iniciativa.
Continua dient que tot seguit el
declarant es posa en comunicació
amb el general Batet, i U done comp
te de l'acord, 1 el general conteste
que es procurarla tenir la mejor
benvolenea, i la sollicetava per ala
seus companys, peró que per a ell
no la demanava, i es declarava des
d aquell moment únic responsable de
l'ocorregut. Continua dient que el
general Batet li indica la necessitat
que posessin bandera blanca al tal
có, com abrí ho ordene el proeessat
1 intente fer-ho un minyó que dea
prés resulta ésser xofer, peró en
obrir la finestra on havia de cono
car-se la bandera, que dóna a la
olaça, robé una descárrega, per la
qual cosa el declarant torna a cre
dar per teléfon el general Batet 1
li comunica l'ocorregut, a la qual
cosa conteste el general que s'obris
sin de bat a bat les portes 1 que amo
els bracos enlaire anessin sortint els
lossos d'Esquadra. El senyor Com
panys replica que abcó no podia ter
se, perque amb la confusió d'aquells
moments podrien produir-se desgre
cies, 1 el general digué que intenta
ría enviar una ordre perque acabes
el foc, peró que mentrestant procu
res= obrir les portes, encara que
no sortissin.
Diu el senyor Companys que batee
personalment a l'entrada i ordene
obrir la portella 1 es retiraren ele au
tomóbils que hi havia darrera de la
porta per a la seva millor defensa.
1 en tornar a pujar invita ola Cense'
liers que acudissin al seu despatx
ce la Generalitat, per ésser aquel]
el lloc on havien de trobar-los les
fórces que arribessin. En contestar
una pregunta del ponent, die qua
efectivament, sabia que les tropes
atacante estaven a les ordres del gee
neral Batet, si bé ignorava a ClUin
¦•••~11swelstrill0411•1101~~~11tat,
maig 'de 1935
tema de goverr servia el general Ba
tet en acinell moments.
L'arribada a Capitania
Continua dient que pocs minuts
despres se sentí un tiroteig seguit
immediatament d'un toc de cornetí,
pel qual es dedueix que fine que es
tigueren dintre del pati de la Gene
ralitat no donaren l'avis de cessar
el loe, i tot seguit pujaren uns caps
de l'exércit al despatx on es trobava
reunit el Consell de la Generalitat,
el qual es constituí presoner. i foren
conduits a peu per la Via Laietana,
amb els regidora de l'Ajuntament de
Barcelona que també sortien en
anuell moment, fins a Capitania Ge
neral, i es produí un enutjós inci
dent a l'entrada de Capitania, per
l'exaltació d'alguns elements de la
guárdia civil que es trobaven allí,
els quals increparen els presoners
que foren conduits a una habitació
que, segons sembla, era el despatx
o avantclespatx del general Batet.
Diu que el general Batet en veure
entrar els presoners féu una excla
meció per a expressar l'angoixa que
Ii havia produit aquella nit, i des
prés inicie, unes paraules en les guata
parlava del fet que en el terreny de
la legalitat, de la pau i de la huma
nitat, podien aconseguir-se tots els
aveneos, i també parlá del sol que
illuminava aquella habitació, i el de
clarant interrompé dient que no
creia haver estat condu'it allí per a
rebre consells, a la qual cosa con
testá el general que no tractava de
donar consells de cap mena, puix
que en realitat no era el moment
°porte, i invita a asseure's els pre
soners, 1 tingué amb tots les aten
cions compatibles amb llur situació.
Continua dient que immediatament
se 11 prengué la primera declaració
que consta en el sumare en la qual
reitere, les seves paraules de consi
derar-se cap del moviment.
No va voler fugir
Acaba la seva declaració el senyor
Companys dient que durant la nit
tingué el camp Inure per a fugir,
puix que la porta del darrera esteva
'Hure en absolut, que el comandant
Pérez Farras u indicá la convenien
cia que el Govern de la Generalitat
singularment el senyor Companys
s'absentés, i eh s'encarregaria de de
fensar la Generalitat fine al darrer
moment, a la qual cosa es negá el
processat, i alguna Consellers li di
gueren que el que havia de marxar
era el President, i també s'hi negá.
Finalment diu que no té més ma
nifestacions a ter.
La declaració del senyor
Salazar Alonso•Es Ilegeix a continuació la decla
ració del senyor SALAZAR ALON
SO, ex-ministre de la Governació.
En aquesta es diu que el Govern
rebia noticies pels seus medie d'in
formació del que es preparava a
Catalunya, i que hi hagué un mo
ment en qué el Govern decidí in
cautar-se de l'Ordre públic, si bé ehl
digué que abre, no es podía fer sen
se la declaració de l'estat de guerra,
que calia decretar-lo al metete temps
per a tot Espanya. Diu també que
havien descobert unes estacione
clandestines de- rádio entre Sent
Sebastiá i Barcelona, les quals
transmetien notes xifrades, i que si
s'havia de declarar l'estat de guer
ra s'havia de fer en forma que no
semblés una provocació a la revolu
ció, t,ota vegada que ell esteva con
vençut que els elements basaos es
Laven d'acord amb els de la Gene
ralitat.
La declaració del ministre
senyor aYquero
A continuació es llegeix el decla
rat pel senyor ELOI VAQUERO,
ex-ministre de la Governació. Diu
que quan es féu cárrec de la carte
ra de Governació es posá en con
tacte amb el delegat de l'Estat a
Catalunya, el qual el posa al cor
rent ,de l'actitud deis elements més
destacats de Catalunya. Parla des
prés duna conversa sostinguda cor
dialment el dia 5, de vuit a nou del
vespre, amb el senyor Dencás, el
qual li digué que el Govern de le
Generalitat de Catalunya responia
de tot a Catalunya. També fa refe
rencia a la conversa sostinguda amb
el senyor Lerroux per mitjá de la
teletipe.
La declaració del senyor
Sánchez Guerra
Hl ha després la declaració del
Sr. RAFAEL SANCHEZ GUER
RA, secretare del President de la
República. Diu que el dia 4 a la
matinada fou cridat per telefon des
de Barcelona pel President de le
Generalitat senyor Companys, el
qual 11 digué: "Et crido per tele
fon per dir-te que acabo de diposi
tar un telegrama per al President
de la República, peró per guanyar
temps desitjo que tu em facis el fa
vor d'avançar al President de la Re
pública el meu desig que estigui
informat de la situació desagrada
ble que s'está formant ací amb mo
tiu de la crisi, i que li prego que
medie bé la seva resolució per a no
ferir la població dad. Ja rebrá
aquest vespre aquesta nota per te
léfon".
El declarant ho comunicá al
la rambla
President de la República, que en
(eludís moments esteva ocupat, el
qual digué: "Despees el cridare per
contestar al seny-or Companys." Al
cap de mitja hora aproximadament
bu cridat pel senyor Companvs
per dir-li que no havia transmes
per telegraf la nota de qué abans II
havia parlat perque 11 havien dit
que no lú havia telégraf directa
amb el President de la República.
Aleshores digué el declarant al se
nyor Companys que n'hi havia su
ficient, en realitat, amb el que ha
via dit, i que desistía que hi hagués
res escrit, i respongue el senyor
Sánchez Guerra: "Ja he donat ren
cárrec al President, i m'ha dit que
et contestes." Afegeix que guau
S. E. anava al despatx Ii demaná
que tornes a parlar amb el senyor
Companys i ll digués: "He transmés
els teus encárrecs. El President ha
celebrat, amb tot i ésser tan sensi
ble el motiu, que donis mostres de
recordar que existeix la institució i
la persona, el Poder i l'amic, i ce
lebrará més que segueixi's recor
dant-ho sota tots els aspectes, me
ditant cada un serenament per com
plir tots els deures amb mútua
transigencia, i elevació. S. E. em
recomana també que et saludi afee
tuosament". Diu que li costá treball
aconseguir la segona conferencia,
tant, que hagué de recórrer amo
queixa al senyor Rico, de la Telefó
nica, per dir-li que des de feia tres
quarts d'hora que intentava parlar
amb la Generalitat, cosa que li era
urgent, ja que havia d'assistir a un
dinar. En vista que no aconseguia
la conferencia desisttí del dinar i
es retire al seu domicili, encarre
gant que tan aviat com hi hagues
manera d'obtenir comunicació amb
la Generalitat el cridessin a casa
seva, don no es mouria, i quan ar
ribá al seu domicili, a dos quarts
de tres de la tarda, el sehyor Com
panys ja era al teléfon. Aleshores
trobá el senyor Companys un xic
canviat envera ell, i que ja no par
lava amb el te de confiarles, i ama.
bilitat deis primers moment,s, sinó
amb la preocupació que ara com
pren que tenia en aquella moments.
Li doná rencarrec del President, tex
tualment, i el senyor Companys
conteste: "Bé, está bé", i penjá l'a
parell.
Preguntat si en la seva conversa
amb el senyor Companys aquest no
ji indicá, a part l'exposat, que Ca
talunya vela amb disgust que es
dones participació a la Ceda al Po
der, i que ells responien de l'ordre
públic a Catalunya, manifestá que
no li parlá de l'ordre públic, dient
li, Retó sí, que si entrava la Ceda
al Poder, tal vegada en contra d'elle
mateixos, per damunt d'elle matei
xos, es desbordarien les passions
la gent a Catalunya.
Segueix dient que prop de les nou
el van avisar de la Presidencia que
s'havia rebut un telegrama del se
nyor Companys, i preguntat si en la
transmissió d'aquest telegrama es va
topar amb dificultats per part de la
Gerieralitat, respon que, segons sem
bla, es va intentar donar-lo al matí,
i que el gabinet telegráfic de la Pre
sicencia no pogué lebrel, per raons
de servei, i .aeseriyálk ene abra, po
&Ten aélarie-hó'a beetament els se
nyors Mora Moreno, telegrafistes
adscrita al Gabinet de la Presiden
cia.
Declaracions deis telegrafis
tes de la Presidéncia de la
República
A continuació es llegeix el tele
grama al qual fa referencia el se
nyor Sánchez Guerra, i acte seguit
la declaració deis testimonis MA
NUEL MORENO MEDINA, operani
del Gabinet telegráfie de la Presi
dencia.
Després es llegeix la declaració del
testimoni JOSEP MORA JUNQUEI
RA, cap de Telégrafs de la Presiden
cia, el qual diu que el matí del 6
d'octubre rebé un avis de la Gene
ralitat perqué rebés un despatx
per l'aparell Hugues. Manifesta el
declarant que no era possible, degut
al soroll que produeix el funciona
ment de l'esmentat aparell, i va in
dicar aleshores el declarant que es
dones per miela, de la Central de
Telégrafs de Madrid, i que des d'allí
ho transmetrien, a la qual cosa es
riega, el funcionan de la Genera
litat.
Declaracions
Declara després el testimoni MA
NUEL BOBADILLA RICO, cap del
departament de Comunicacions de la
Central de Madrid, que el 4 d'oc
tubre prestava els seus serveis al
departament de Comunicacions com
a cap del dit departament. Diu que
a les 435 rebé un avis de Barcelona
sollicitant conferencia de la Gene
ralitat amb el Palau Presidencial, i
que a les 12'45 minuts rebé un avis
telefónic del Palau de la Presidencia,
que deia el següent: "Que la Gene
ralitat no tenia aparell Morse i yo
ha celebrar la conferencia amb el
sistema Hugues, a la qual cosa no
accedí la Presidencia de la Repúbli
ca dient que funcionant el Hugues el
soroll d'aquest aparell impossibilita
ria atendre la central oficial Telefó
nica, i a l'efecte proposava que un
departament nostre— transmissors —
per exemple, funcionés amb la Ge
neralitat en Hugues, i que la con
ferencia rebuda es transmetés al Pa
lau en Morse. Diu que la conferen
cia quedá interrompuda, 1 que no es
registra, cap nova petició de confe
rencia fins a l'hora de sortir.
Es llegeix la declaració del testi
moni JULIA ZAMARRIEGO GAR
CIA, telegrafista.
Una frase del conseller
senyor Dencits
Després es llegeix la de Joaquim
Verges Escofet, el qual, entre altres
coses, diu que era agent de policia
de la Generalitat afecte al departa
ment de Governació, que s'assabente
per referencies de la proclamació de
l'Estat Catalá, i que en arribar al
cap de pocs moments a la Conselle
ria de Governació el senyor Dencás
fou aplaudit. Afegeix que poca estona
després va sentir un tirot,eig, i que
a la matinada se sentí una cano
nada, i a partir d'aquell moment es
va generalitzar el tiroteig. Aleshores
el declarant entra, a les habitacions
particulars del Conseller de Gover
nació, que es trobava parlant per te
léfon amb el senyor Gassol, al qual
digué aquestes paraules: "Vosaltres
podeu fer el que vulgueu, peró jo,
mentre em quedi un home, no em
mouré dad." Diu el testimoni Ver
gés que acabades aquestes paraules,
va sortir el senyor Dencás amb el
senyor Menéndez per una porta, i
que no torna, a veure'ls. Es van reti
El comandant Fernández Unzúe,
que va ocupar la Generalitat de
Catalunya i l'Ajuntament de Bar
celona per ordre del general Batet
rar tetes les persones que hi havia
a l'edifici, en el qual es va conocer
una bandera blanca, i el declarant
es dirigí a fer lliurament de la seva
arma a la Comissaria.
La declaració del Senyor
Col! i Llach, comissari
d'ordre públic
Es llegeix després la declaració del
senyor PERE COLL LLACH, ex-co
missari general d'Ordre Públic de la
Generalitat, fins al dia d'autes, i que
dimití immediatament després de lle
git el manifest, Parla després de la
inquietud creada a Catalunya, a
causa de la incorporació al Govern
d'element,s de la CEDA i de la vaga
declarada per Aliança Obrera el dia
5. Parla Lambe de l'actuació dels
elements de la F. A. I. el dia 6, quan
obriren els Sindicats que tenien
clausurate, i que doná lloc a alguns
tiroteigs amb la t'oree pública; diu el
declarant que desconeixia els propee
sits del Govern de la Generalitat,
deis guate s'assabentá en conéixer
la lectura del manifest, i que en vis
ta d'aixó, va presentar la seva di
missió al senyor Companys i es re
tire, al seu domicili.
Altres declaracions
Es llegeixen després les declara
cions deis testimonie senyors Fran
cesa Rodríguez Rodríguez i Eduard
Quintiela Bóveda, agente de poli
cia.
Es llegida després la declaració de
VICTOR GALIANA URIARTE, te
legrafista, que prestava els seus ser
veis al Gabinet telegráfic de la Pre
sidencia de la Generalitat. Diu que
cap allá a dos quarts de dotze del dia
4 d'octubre, el senyor Companys el
va requerir 'cerqué establís comunica
ció amb la Presidencia de la Repú
blica. Afegeix que sollicitá immedia
tament del Director de Serveis de
Barcelona que li posés Unja amb el
Gabinet de la Presidencia de la Re
pública, i que un cop assolit, va tru
car a la Presidencia. Sortí el director
de la Central de Madrid, el qual di
gué que no es podía comunicar amb
la Presidencia de la República, per
qué l'aparell Hugues es trobava en
mal esta, i l'invitá a qué si tenia al
guna noticia la hi donés a ell, el qual
s'encarregaria de transmetre-la a la
Presidencia de la República. Que ell,
el declarant, s'hi riega Contesta que
en posarla comunicació directa a la
Presidencia amb Morse, a la qual
cosa el senyor Companys, advertit
que per aquest procediment pocha és
Com en una ímmensa folografra de
muitítuds vos us reconerieteu en
Un llIbte
bglu~"o~k~~1ON
que no obiídareu
maí més!
6 d'OCTUBRE
(L'ENSULSIADA DELS JACOBINS)
el formidable llibre d'Angel Estivill, del qual diu la critica que és una
obra mestra del reportatge modern.
Les miséries, les tristeses, les covardies 1 les sublims abnegacions
que es destaquen en l'episodi més important del segle en la historia
d'Iberia. Una obra de multituds i de combat, escrita amb un estil
arravatador 1 amb una Concepeió originalíssima del reportatge.
De venda a les ilibreries i als quioscos. Per a comandes a l'Apartat 1136
A PUNT D'EXHAURIR-SE!
ser recollida la conversa, es negá,
per no interessar-li.
Preguntat si amb aquest mitjá de
transmissió podia intervenir-se la
comunicació, diu que sí, i que es po
adppeenragrfueelra.esunraeboi ediivrerrasespedrerdiivfaecreionntes
Després es llegeixen les declara
cions deis testimonie JAUME TOR
RENTS GUTIERREZ, secretan de
Rádio Barcelona; VALENTI DEL
SOL NOVOA, sots-ajudant de la
guárdia civil; JOSEP CERON ALE
DO, guárdia civil; MIQUEL MO
DREGO MINGUrLLON, guárdia ci
vil; MARTI CAPDEVILA I CLARA
MUNT, tecnic de /echo; JOAN
SANCHEZ ARBOLEDA, enginyer de
Mines; EDUARD RIERA I SCHI
LLING, armen; PAU GARCIA FER
RANDO. apoderat d'Unió Espanyola
d'Explosius; GABRIEL VALCANE
RES MOLL, armer, PERE EX
PERT GARRIDO, també armer, les
declaracions deis quals no aporten
noves dades d'interés al suman
La declaració de l'Auditor
coronel Ferrer
Segueix a continuació la declara
ció del coronel RICARD FERRER
BARBERO, Auditor de Guerra de la
Quarta Divisió.
Diu en la seva declaració que des
prés de ranullació per part del Tri
bunal de Garanties de la Llei d'Ar
rendaments i amb motiu de la in
quietud que hi havia a Catalunya,
es reuní amb el general de la Divi
sió, i es redactaren diversos projec
tes per a proclamar l'estat de guer
ra. El general es va quedar amb el
que mereecia la seva aprovació, i ehl
en guardá una cópia. Que el dia 28
o 29 de setembre dl es trobava amb
permís, peró en assabentar-se que
es deia que anava a proclamar-se
l'Estat Catalit, va tornar precipita
dament a Barcelona, on romangué en
estret contacte amb el general de la
Divisió. Diu que el dia 6, després de
les set de la tarda, va ésser cridat
urgentment pel general Batet, i que
aquest signá el ban, i afegeix que
restat de guerra es va proclamar a
les vuit, segons consta en el ban.
Parla després del moviment de les
forces de l'exereit, 1 afegeix que ja
tenia preparat,s dos jutges militars,
els quals començaren d'actuar imme
diatament.
Més declaracions i
documents
Es llegeix a continuació la decla
ració d'ANTONI ARTAMENDI, ar
mer, al qual foren incautades el 6
d'octubre diverses armes; MERCE
RUIZ, industrial, la qual diu que la
Conselleria de Governació hi solli
citá pressupost per a ter fundes de
bala; peró que no el va facilitar, i
que no torná a tenir noticies d'aquest
assumpte.
Declara després LLUIS SOLSONA
MARTIN, rádiotelegrafista .que fou
encarregat pel senyor Dencás del
funcionament d'una emissora de
rádio.
També es llegeix la declaració de
JOAQUIM VERGES ESCOFET, ex
agent de vigilancia, el qual diu que
esteva encarregat d'emmagatzemar
les armes a Goverrecue i que vuit
dies abans deis late arribaren a Go
vernació unes caixes amb fusells, i
que el dia 6, a la tarda, es van rea
litzar diverses incautacions d'armes,
municione 1 explosius.
Segueix a continuada) la declara
ció de LLUIS SAGUES COMAS, fun
cionario de la Generalitat el qual
diu que el senyor Dencás u va en
carregar del funcionament d'una
emissora de rádio. de 20 a 30 wats,
i que la seva missió era recollir les
comunicacions xifrades que emetés
restació A. T. 2, i transmetre els
despatxos que li fossin Mural. Dóna
unes explicacions sobre la retrans
inissió d'aqueste despatxos.
També és llegida una nota de la
Direcció General de Seguretat, Sec
ció de Rádio, sobre la captació d'u
nes comunicacions xifrades. Figuren
en el suman unes fotografies publi
cedes en una revista madrilenya, les
quals reprodueixen el manifest Ilegit
pel senyor Companys i signat per
tots els Conselers. També és llegit
un certificat de bona conducta a fa
vor del senyor Lluis Companys.
Es llegeix després una certificació
del general Batet, en 1 aquel a re
queriment del proponent instructor
d'aquest sumara certifica que en la
conferencia celebrada a les quatre
de la tarda del dia 6 d'octubre amb
el President de la Generalitat. senyor
Lluís Companys, no es parla de la
possible declaració de l'estat de guer
ra a Catalunya, ni tan sols es va
pronunciar la frase "Estado de
guerra".
Les tres darreres reunions
de la Junta de Seguretat
Es Regí despees un ofici de la Jun
ta de Seguretat de Catalunya, al qual
s'acompanyen les actes de les re
unions tingudes per l'esmentada Jun
ta el mes de setembre, que són tres.
Es llegeixen també les dites actea. En
la primera d'elles el senyor Salazar
Alonso fa referencia ala incidente
esdevinguts a l'Audiencia de Barce
lona amb motiu de la detenció del fis
cal senyor Sancho i algunes mani
festacions de desafecte a Espanya, a
la qual cosa contesta el senyor Den
cás, que pel que respecta a aquestes
manifestacions han d'ésser totes elles
tan petites que no han arribat a la
Conselleria de Governació, i que aló
no eón més que dificultats. Quant a
la qüestió del fiscal senyor Sancho,
la dimissió del senyor Badia és una
prova que a Catalunya es garanteix
la
La segona fa
a
ncia al no
rnenament del jutge senyor Alarcón,
perque pugui actuar Illurement a Ca
talunya cense obstacles, com una me
na de servei supraregional, tesi que
defensa el senyor Salazar Alonso, i
a la qual s'oposa el senyor Lluhí, qui
diu que el Conseller de Governació i
el Comissari d'Ordre públic ja ofe
reixen la collaboració possible en
aquest com en tots ele altres casos
d'investigació judicial. sense que cal
gui cap declarado de supraregionali
tat.
La tercera acta és una continuació
de l'anterior, en la qual, en relació
al jutge especial seayor Alarcon 1 amb
les tesis oposades dels senyors Sa
lazar Alonso i Lluhe no s'arriba a un
acord, encara que la Generalitat pro
met prestar al jutge especial les me
jora facilitats per al cas que sigui ne
cessária la seva intervenció.
E IR
L'ULTIM PEPEUM DE
Unes noves declaracions
CX/Y\..Ct
del senyor Companys
A continuació es llegeix una certi
ficació de Joan Farratges Tarriga, re
lator secretan de Sala de l'Audiencia
Territorial de Barcelona. En ella es
diu que en el sumare que s'instrueix
per l'esmentada Audiencia contra els
senyors Manuel Azana i Lluís Be
llo consten unes declaracions del se
nyor Lluís Companys en les quals
es diu:
Que l'acord que es llegi des del bal
eó de la Generalitat fou pres per una
nimitat per tot el Govern de la Ge
neralitat de Catalunya, que no es
prengué l'acord per hostilitzar ningú,
i sí únicament el de defensar la Ge
neralitat contra qui fos i intentés as
saltar-la, i que el propi declarant do
ná acuesta ordre al comandant Pé
rez Farree sense que pugui concre
tar el mornent o l'ocasió en qué co
mençá, el foc.
Preguntat a qui es referia en el
parágraf del manifest que diu "esta
blir i fortificar la relació amb els di
rigents de la protesta general contra
el feixisme, invitant-los a establir a
Catalunya el Govern provisional de
la República", contesta el senyor Com
panys:
Es tractava de defensar la
República i l'Autonomia
Que havent estat publicats per to
tes les grans figures politiquea des
guerra de tots els sectors socials que
representaven el front unánime del
14 d'abril, llevat d'alguna rara excep
ció, alguns manifestos en els guate en
llenguatge més o menys categóric es
coincidia a rompre tota relació amb
les institucions i es demanava
tencia popular, vaig intentar, mitjan
çant el meu manifest i oferiment, en
carrilar els impulsos de la multitud,
que en aquells mom.ents, aelhhue a
Catalunya, havien cornençat a des
viar-se desorclenadament i atropella
dament, per a donar-li una direcció
ordenada de democrecia republicana,
que al meu criteri, havia crésser en
aquells instante d'acorcl amb la con
cepeió política de Pi i Margen.
Preguntat respecte la forma po
lítica que es tractava de donar a les
institucions, contesta el senyor Com
panys: Que el pensament del Govern
de la Generalitat era, com es diu en
el manifest, instituir una República
Federal Espanyola i dintre d'ella
l'Estat Catalá.
Preguntat si la implantació d'a
questa forma de Govern la intentava
per mitjá de la violencia o en forma
pacífica, i si l'auxili que es demaná
a les forces politiquee que se citen
en el manifest, era un auxili violent,
contesta el senyor Companys que no
cal oblidar el que anteriorment ha de
clarat, que, en aquells moments, per
antecedents i temors amb qué venia
precedida en el nostre ánim repu
blicá, el resultat de la solució de la
crisi, hi havia a tot Espanya una
vaga general, s'havien publicat mani
festos deis dirigents de tots aquells
partits i existia una extraordinária
emoció als cercles política i socials.
Davant el peral de desbordament per
un part, i davant el temor per l'altra
que derivessin cap a procediments di
ferents les essencies de la República,
vaig aspirar amb el meu manifest
a encarrilar duna manera pacífica la
protesta i a defensar com tos la Re
pública i l'autonomia.
Preguntat si era cert que pene
sés restablir i nomenar el Govern pro
visional de la República. sota la pre
sidóncia del senyor Azana, i qui eren
ele altres que havien de formar-lo,
contesta el seny-or Companys que fou
únicament una invitació, i els ma
teixos termes amb qué es féu demos
tren que no hi hagué acord sobre
aquest extrem.
Segueix dient que no tingué cap
conversa amb el senyor Azana i que
tampoc no se li doná compte d'aquest
acord del Govern de Catalunya, i
que sabia que el senyor Azana era
oposat a tota actuació en aquest sen
tit. Digué també que recordava haver
saludat el senyor Lluís Bello a la
Generalitat, sense que, no obstant.
tingués amb ell cap conversa, i que
ignora les activitats a qué pogué de
dicar-se.
Es llegida una ampliació de les
declaracions del senyor Companys en
la qual el President de la Generalitat,
després de ratificar-se en seva decla
ració, manifesta que la proclamació
de l'Estat Catalá dintre de la Re
pública Federal Espanyola no fou
conseqüencia de cap pacte amb ele
mente d'altres regions, puix que no
n'hi hagué cap. Diu que aquesta pro
clamació fou originada per la situa
ció de Catalunya, i per la influencia
que en lenim del poble i en el Govern
de la neneralitat ha vien nroditit el'
successos que s'estaven desenrotllant
a• Fsnanya. i molt singularment els
manifestos de totes les forces politi
quea d'esquerra i de dreta republica
na que semblaven confirmar el so
bressalt republica que hi havia ja en
el govern de la Generalitat en virtut
del procés que es venia seguint 1 deis
antecedents política per tots coneguta
en a(-tueste illtims mesos amb Tela
res a la ~m'etat In ReIDI.Ibliea.
Es Ilegeix a continuació una certifi
nació negativa d'antecedente penal
del senvor Lluís Cornnanys. una velo
ració deis perjudicis ocasionats als
armers de eqtalunvn en el nassat mes
d'octubre i les derlaracions deis tes
timonls Antoni González Navas 1 Crls
tófol Tauler Alonso, comerciante ar
mers tots dos.
Declaració del diputat baso
senyor Aguirre
A continuació és llegida la decla
ració del senyor JOSE ANTONIO
AGUIRRE Y LEGUBE, cap de la
minoria nacionalista basca, el qual
diu que no tingué cap coneixement
de l'existencia de l'estació clandesti
na que funcionava entre Guipúscoa
i Catalunya, fine que se n'essabentá
per la premsa. Parla també de la
seva permanencia a Barcelon en
els darrers dies de setembre, quan
acordaren la reintegració al Parla
ment de les minories catalana i bas
ca. Continua dient que en les con
verses que mar.tingué amb els mem
bree del Govern, durant la seva per
manencia a Barcelona se li digné
que Catalunya no tenla cap pacte
amb els socialistes per a fer la re
volució i, finalment, que ele dipu
tata bascos creien que s'havia de
mantenir l'ordre públic a Catalunya
per a prestigiar l'Estatut.
Declaració del diputat base
senyor Irujo
Es llegeix a continuació la decla
ració del senyor MANUEL IRUJO
I OLLO, diputat per Guipescoa. Fa
unes consideracions sobre el necio
nalisme base, i diu que aixó els por
ta, a unir les sesee activitats amb
les d'aquells pobles peninsulars en
ele que podien coincidir semblante
situacions. Continua dient que el
dia de Sant Jaume bu firmat a
Santiago de Compostela l'anomenat
pacte de Compostela, subscrit per
gallees, catalana i basaos, pacte que
fou ratificat posteriorment al país
base primer a i a Gatalunya després,
amb l'aquiescencia de les organitza
cions culturals i politiquee de les
tres regions. Que el pacte fou redac
tat en gallee el Seminari d'estudis
gallees. Continua dient que la seva
ratific,ació i la noticia donada a la
prernsa espanyola i e.strangera Un
giré lloc a Barcelona. Que a conti
nuaci6, 1 a conseqüencla d'aquest
pacte i del corrents d'harmonía en
tre ele tres palos, els bascos es con
sideraren obligats a seguir la sort
dels catalana, amb motiu del plet de
la Llei d'Arrendament i les inciden
cies a qué doná lloc. Que amb aquest
mateix motiu els catalana es cregue
ren en el cas de solidaritzar-se amb
els bascos en tenir lic, l'estiu de
1934, l'anomenat plet deis Municipis
bascas. Pasea després a referir-se a
la qüestió de remissora, i diu que
abró nasque anea motiu del plet dels
municipis bascos i que aquests ac
tuaven amb independencia dele par
tits politice
Declaració del diputat baso
senyor Monzón
Declara després el senyor Telesforo
Monzón i Ortiz de Urruela, diputat
de la minoria nacionalista basca.
Diu que amb motel del plet dele
Ajuntainents bascos, a fi de tenir
una relació directa anea ele diputats
catalana, es parle de la convenien
cia d'installar una caleció emissora,
i a aquest efecto fou enviat un tec
nie a Guipúscoa, que muntá l'es
mentada estació. Que, per mitjá d'e
na, s'enviaren una serie de missat
ges xifrats relacionats arreo el plet
del Municipis, peró que ell deseo
neixia la xifra, i creu que l'estació
deixá de funcionar en la segona
quinz,ena d'agost.
Més declaracions de testi
monis bascos
Es escoltada després la declara
ció del senyor Teodoro Hernandore
na Barandiaran„ president del par
tit nacionalista base de Guipúscoa.
Diu que coneixia el muntatge de
l'emissora i que &seise a unes pro
vee, sj bé desconeixia la chau i el
contingut del despatxos que foren
transmesos.
Segueirt després la declaració del
senyor José Ignacio Lizaso, el qual,
per indicació del senyor Monzón, ac
cedi a la installació. al seu domici
li, duna emissora de radio, peró que
ignora tot el que fa referencia a la
xifra i a -les persones que redactaven
ele despatxos que es transmetien per
resmentada estació
Més documents
Hi ha despres una releció de les
poblacions catalanes on es produr
ren tete durant el passat mes d'oce
tubre, la qual va signada per l'audi
tor de la divísió.
Es llegida a c,ontinuació una cer
tificació del capita Ramon Mola Vi
del, secretare de causes de l'Audito
ria de la Quarta Divisió. en la qual
es fan diversos resultante conside
rente a propósit deis processats en
la causa número 82. comandant Pé
rez Farras, comandant Ricard Sa
les Ginestar i capitans Frederic Es
cofet i Francesc López Gatell i en
la qual es resumeix l'acta de Ía vis
ta en Consell de guerra contra el
esmentats senyors amb la correspo
nent sentencia.
Vénen després unes certaficacions
respecte als Ajuntaments que inter
vingueren en ele tete del pasear, mes d'octubre, ele alcaldes 1 consellers
dels quals estan processats.
Es Uegeix després una serie dé re
laciona nominals de personal de di
versos regiments.
TamOé és Ilegit un escrit del fis•
cal en el qual se sollicita la prácti
ca de diverses proves.
Finalment es llegeix un aute del
vocal poixrit, instructor d'aquesta.
causa, en la qual es declara no ha
ver-hi lloc a la practica de naves di
ligencies, 1 s'acorda la conclusió del
suman.
Les conclusions provisio
nals del fiscal
A continuació el secretari, senyor
Herrero, dóna lectura a les conclu
sions provisionals del fiscal que LA
RAMBLA publicá ja la setmana pas
sada.
El secretare din:
"La presente causa fué Instruida
a requerimiento del Excmo. senor pre
sidente del Consejo de ministros, y
en nombre del mismo y en su repre
sentación, por el Excmce senor fiscal
de la República por el supuesto de
lito de rebelión militar con motivo
de los sucesos acaecidos en la ciudad
de Barcelona el día 6 de Octubre
próximo pasado (no fija día). como
consecuencia de lo cual se dictó auto
de procesamiento y prisión sin fian
za contra don Luis Companys, don
Juan Lluhí Vallescá, don Pedo Mes
tres. don Juan Comorera, don Mar
tín Esteve, don Martín Barrera, don
Ventura Gassol Rovira y don José
Dencás, en la actualidad en rebeldía.
Tramitada la misma legalmente,
se invita a las partes a la entrega
de clasificaciones que les fueron co
municadas y cuyos escritos se leen
a continuación.
Por acta del 14 del corriente se
declararon pertinentes las pruebas
por las partes, a excepción de las
que figuran bajo los apartados a),
c), t), del escrito de calificación
del letrado don Angel Ossorio y Ga
llardo, en representación del_ proce
sado don Luis Companys, senalán
dose el día 27 de Mayo, horas a las
once de la manana, para dar co
mienzo al juicio oral en la Sala de
Plenos del Tribunal Supremo de Jus
ticia,. habiéndose .precisado y comu
nicado .a los procesados, defensores
y testigos en la forma legal.'e
Els escrits deis defensors
El Secretani dóna lectura ale es
ente de don Luis Jiménez de Asea,
defensor del conseller Lauhí. A con
tinuació, l'escrit de don Mariano Ruiz
Funes. defensor deis consellers se
nyors Martí Esteve i Ventura Gassol;
de l'escrit de don Augusto Barcia,
defensor del conseller senyor Pere
Mestre, 1 de l'escrit de don • engel
Ossorio i Gallardo, que trancrivim
a continuad&
Del defensor de Lluhí
"Comparezco en la causa que se
les sigue ante este Tribunal por el
supuesto delito de rebelión militar
y como mejor procede en darecho,
digo:
Primera.—Desde que el Gobierne
de la República pasó a manos de los
radicales, apoyados por elementos do
nula tradición npublicana, Cataluna
vivió en sobresalto, recelosa de per
der su autonomía o de verla falseada
en sus esencias. A medida que los
rumores sobre la participación en el
Gobierno de los elementos del par
tido de Acción Popular se hacían
más densos y pasaban de bocas anó
nimas a labios autorizados, los temo
res de la Generalidad catalana au
mentaban y la inquietud del pueblo
catalán se hacía más aguda. Llega
el 4 de octubre de 1934 y se solu
ciona la crisis dando tres carteras a
miembros del partido vulgarmente
denominado "Ceda". Uno de sus mi
nistros era el senor Anguera de Sojo.
tqaueexdterespmuoésy-dedehhabaebrersiddeosecmatpaelnaandiso la presidencia de la Audiencia de
Barcelona por empeno taxativo y rei
terado del senor Mecí& hubo de ads
cribirse a la política del senor Gil
Robles v pretendió ser su sicario en Cataluna.
(Segueix arribant referencia de
la vista a l'hora de tunear aques
fa Prlició.)
I 41-
La Suissa Embaladora
TALLER DE CAIXES
PER A EMBALATGE
Casa fundada l'any 1920
DOMENEC CANALS
S'EMBALEN MOBLES, PIA
NOS I MAQUINARIA A
PREUS LIMITATS
LLENYA de tota mena, per a
cuines económiques
LLURIA, 155. - Tel. 70982
BARCELONA
Hamo
Aviram i earnisseria
VALLESP1R, 112 - Tel. 30366
BARCELONA