Rambla, La (1931-1935). Núm. 080 (27 jul. 1931)

              AnyII. — Número SO Redacció i Administració: Rambla de Canaletes, 13, pral, --Teléfon 14757
•
ESPORT I CIUTADANIA
ELS ESPORTIUS
I L'ESTATUTDE
CATALUNYA
En el miting que tindrá
lloe dijous vinent, cija 30,
a les deu de la nit, al local
del Centre Autonomista de
Dependents del Comerç i
de la Indústria, parlaran:
Senyoreta J. Torrents
del ClubFemení i d'Esports
Josep Torrents
director de "El Mundo De
portivo"
Vicents Berpades
(1,e "La PuTlicital"
J. M. Batista i Roca
de "Palestra"
Dr. Soler i Darnians
del Club Ésportiu
Catalunya
Josep Plantada
President de la Federaciú
Catalana de Futbol
J. A. Trabal
Oiputat a la Generalitat
J. Sunyol i Garriga
Diputat a Corts
de LA RAMBLA
Presidirá l'acte l'illustre
President de la Genera
litat de Catalunya
FRANCESC MACIA
P,sportius: Per Catalunya,
Per l'Estatut.- no heu de
mancar-hi
t'Estái
es
ir
esport i eintadania
,\
IIs
1
esportins„ abatas
allra cosa catalinas, per
l'Estatal; de Catalunya
L1 próximo dijous, día 30,
a les den de la nit, a la
Sala del "Centre Autono
mista de Dependents",
ELS ESPORTIUS
celebran-4,41 0112 gítandiós
t ing de propaganda a
a favor de PlEstatut
411
;)
o
$!.
_
•¦
o PRESII)IRA
FH.ANCESC MA.CIA
IESPORTIF, CIIJTÄbA
CATALA:
Assisteix al teta anilina!
Vota l'Estatut!
‘1%
27 de juliol de 1931
)
Impremta: Barbará 11 i 13 -- Teléfon 19603
t_
¦
elMe•ch•,~1~u~0~~~ualpu•a•selow¦•emo•u~..a. >1~
VOTEU PER LA
LLIBERTATDE
ATALUNYAT
5
51
Preu: 15 centims
í
Á
•
ESPORT I ClUEADANIfi
ELS ESPORTIUS
I L'ESTATUTDE
CATALUNYA
En el míting que tindrá
lloc dijous vinent, dia 30,
a les deu de la nit, al local
del Centre Autonomista da
Dependents del Comerç
de la Indústria, parlaran:
Senyoreta J. Torrents
del Club Femeni i d'Esports
Josep Torrents
director de "El Mundo be.
portivo"
Vicents bernades
de "La Publicitat"
J. M. Batista i Roca
de "Palestra"
Dr. Soler i Dainiarrs
del Club Esportiu
Catalunyá
Josep Plantada
President de la Federació
Catalana de Futbol
J. A. Trabal
Diputat a la C' :ieralitat
J. Sunyol i Garriga
Diputat a Corta
i de LA RAMBLA•
Presidirá l'a
President de Genera
litat de C.. .iunya
FRANCESC MACIA
Esportius: Per Catalunya,
per l'Estatut, no heu de
mancar-hi
és la
INFORMACIO D'ESPORTS
1 J. CEBRIAN FERRER CONQUERI PER SEGONA VEGADA EL
TITOL DE CAMPIO DE CATALUNYA,FONS PER CARRETERA
La revalidació del títol de ~pió de Catalnuya per Josep Ferrer
Dissabte passat es va carrer ei
XIV Canapionat de Catalunya fons
per carretera. La victória correspon
gué a Josep Cebrian Ferrer. qui ja
l•harta conquerit l'any passat. Peró
aquestes Juez alcaldes obtingudes
en l'intermedi d'un any, sóu com
pletament distinta. Es a dir: en
1930 la victória de Cebrian va sor
prendre tothorn, per ésser un corre
dor especialitzat en les carreres per
pista. nn pas 'in ruter: i ciitase
hería vat la aletada dc Letneau anal)
u ncert convenciment i sense lloc a
dubtes sobre la seva tan discutida
classe de ruter. Maca ol dir que
Ferrer ha actuat exceltentment en
altreS pros-es i que ha demostrat pa
lesarnent posseir unes facultats en
vejables de corredor excpcional.
Dei= l'any passat, en ocasió de
la seva victória sobre els Canyardo,
Montero, Mateu, Truetaa, etc., que
Cebrian Ferrer "no era un cas únic
en el nostre ciclisme, de reeixir en
les diverses modalitats, d'aquest es
port: no cal saló recordar el ma
llorquí Miguel Bover, qui fou cam
pal d'Espanya en la pista i en la
ruta". I aquest criteri no l'hem de
variar en rea absolutament; al con
trate, estem conveneuts del tot d'a
questa "herencia" que posseeix Fer
rer i que el fa aria dia un deis cor
redora més complete d'Espanya.
La seva recent victór'a de dissabte
sobre ele Borras, Canyardo, Auba
lat i molts d'altres excellents valors
de la ruta, demostra a bastament la
seva suficiencia per actuar en pro
ce de llarg quilometratge amb ten
ses probabilitats d'éxit cona el qui
mes. Tot es </fiestita creiem nosal
tres, de volunatt. Si Cebrian es de
cidia a ctuar de ferm en les proves
CICLISME
i poder lluitar en les arribades en
grup amb més probabilitats
que fins ara. Si no ho fa abra és
!non difícil que Surti vencedor en
cls tinals de carrera mi Id haga ve
ritables sprinters.
La forma actual de Canyardo és
una mica difícil de attlar; el que sí
esa., ad';asalta
z astaaaa
ese
CEBRLAN FERRER
és evident és que no es llaima cona
abans en les grana pujades per asse
gurar-se un marge de senara sufí
cient per entrar sol a la meta.. La
Volta a Catalunya es de cealització
imminent. i ens treura de dabtes.
Fem remarcar la bona actuació de
Borras, sobretot cap al final de la
carrera. i d'Aubalat, qui es confir
ma corra un nou valer del nostre ci
clisme.
D'entre les "esperances". Suda
nyols molt valent en tosa la carre
ra: al final, peró, decaigue una mica.
s?
‘x
•
•
•
2.°n VOIUM
•
1
per carretera, no hi ha cap dubte que
caldria tenir-lo anolt en cempte en
totes les carreras en que participes.
Tal vegada, alguna deis asos que fina
avui han rumbejat amb el renom
d'invencibles i de no trobar contrita.
cants dignes de latir classe, acuden
posada en entredit aquista diguem
nc fama.
Ferrer és lactual campi<5 d'Espa
nya darrera moto, títol que ha gua
nyat quatre vegades. Aixti vol dir,
(iones, que el de campa; de Catalu
nya está en bones mans.
EL QUE FEREN ELS ALTRES
Naturalment. aneen a parlar de la
tasca de Canyardo. Diem natural
mena perque fins avui En Maniata
era qui cridava fortatnent l'atenció
de la gent. i en saber que Canyardo
no ha guanyat una carrera en la
qual participa. totrom cerca de segui
da l'explicació del per que i la cau
sa a que es pot atribuir.
Manían Canyardo és víctima de
la seva rnateixa gran popularitat.
Ja se sap. quan ell participa en una
cenefa tothom ja espera que en
surti vencedor. Pobre d'ell si no és
aixi! De seguida es busquen les raons
més inversemblants i divertirles
(encara que algunes deixiu senyal).
Si es retira per lesió: "Es que ja no
podia guanyar." Si perd a ,'sprint:
'Es que hi ja hagut "combina'.
Si guanya per massa diferencia de
temps: "Es que els altres corredors
no valen res al costat d'en", a el que
és pitjor: "que hi ha hagut "chan
taae". En fi, es el premi una mica
inamerescut, d'ésser bon corredor
eptremig de molts de dolents. Con:
si Canyardo tingués robligació"
de guanyar absolutarnent lotes les
carreras en qué pren partl
Atenint-nos, pera. a la carrera de
disaabte, veiérem un Canyardo no
rnassa segur de les seve,s forces.
Actua amb recel, i en ben poques
ocasiona dona la batalla. Es limita
Inés aviat a seguir en l'escames da
vanter i a privar que taima tes de
les- seves. Estlgué naaaat del tot
<l'iniciativa, i el que pasea és la cosa
mes natural: quatre bornes que arri
ben junts a la meta. i e, dos pri
mers llocs seas emporten des corre
dors deditats a la velcoitat que dóna
el córrer darrera moto. El que hau
ria estas estratey és que no bagués
ciara a;xí.
Canyardo ha de practicar mes la
p:sta per eciguirir rapidesa en Esprint
Orpella estigué magnífic i preveiem
per aquest corredor un briilant esde.
venidor.
D'entre els novells, Ros. L'urna i
Homs ens deleitaren amb llur en
tusiasme i apuntaren una excellent
classe de ruters.
ELS QUE NO TINGUEREN
SORT
En primer terme, cal posar-hi En
Vicents Cebrian Ferrer, un deis
corredora que mes probabilitats te
nia per adjudicar-se el títol de cana
pió de Catalunya, puix que, segous
ens manifestá el mateix vencedor i
germá, Josep Cebrian, en efctuar
1s entrenaments es mostrá molt su
perior a ell, i en la major part de
costes marcava un tren fortissina
difícil de seguir-lo.
Vicents Ferrer bagué d'abandonar
per falta de tubulars, pula que re
tienta dues vegades.
Precisament abans de la sortida
férula notar aquest detall de portar
un sol tubular de recanvi els ger
mans Ferrer. i ens asseguraren que
ja anaven bé i que en cas de reben
tan. el que portaven de recanvi no
cra per inspirar gaire "confiarme".
De manera que. en rebentar, Vi
cents Cebrian bagué de posar un tu
bular no massa ho naturalment,
als pocs quilennetres torna a reben
ter í es vejé obligat a abandonar.
Reeordem als regidors
esportius que a Montjuie
hi ha unes installacions
esportives.
Fóra convenient que tinguessin en
cornpte aquest fet per a prevenir-lo i
no catire mi el peral de perdre una
prova, que. com la que comentan.
els fets han demostrat que pot ésser
guanyada.
Peró... hern de reconeixer que la
lógica també falla en ciclisrne. Si no
recordern tnalament. precisarnent
rara. p,assat Josep Cebrian sorti a
prendre part en el Campionat de Ca
talunya sense cap tubular de recan
i senee bomba d'inflar. I mal
grat tot, guanyá!
Un altre perseguit per la desgra
cia, favorit tarnbé de la ',roya, fou
J. M. Sans. el pea? i admaable cor
redor reusenc, qui es velé atropellas
prop de Vic per una moto, i del qual
accident en sortí amb fortes avaries
a la máquina. De moment, i davant
la impossibilitat de seguir endavant,
accepta una bicicleta que li ofed un
entusiasta. Arranjada l'avaria per
un dels seus seguidcrs, canviá de
máquina, pera el temps peadut no el
pogué recobrar del tot, encara que
assolí un honorable nové aloe, gra
des al seu amor propi (avui dia tan
esas) i al seta alt sensit del que és
ha d'esser l'esport ciclista. E; de
'loar i dimitan el gest realitzar per
l'ex-campió de Catalunya, el popu
lar "Xatct" com Ii diuen e. la ciutat
d'En Prim.
Amb aquest accident, també en
s,orti perjudicat el valent corredor
Casamada, qui es velé obligas d'a
bandcmar. Eou una 'lástima.
ELS hiSCRITS
I EL RECCRREGUT
Pocs, molt poca foren els inscrits
al finit Camp'onat de Catalunya.
Els que prengueren la sonada foren
quaranta, peró en aquest cas pot
aplicar-se-li perfertament aquell
adagi tan popular que diu: "En el
pot petit hi ha la bona confitura".
Alma vol dir que, entre aquests
quaranta, hi havia tot el bo i millor
deis nostres corredors (llevas dues o
tres excepcions: Mateu, els Albinya
na). De manera que en aquest as
pecte rs hi ha a din. Nosaltrs
creiem que el fet de l'escassa ins
cripci6 obtingud aes deu principal
ment al fet que la carrera finas a
Gitonella. Aixó representava per als
participants que acabessin la prova,
o be anar de cara a la "taquilla" del
tren (i ja és sabut que el ciclista no
precisament cap potentes), o be
emprendre la manca cap a Barcelona
la rambla
i Sardanyons, imprimeix a la car
rera una torta marxa que dura llar
ga estona. Amb tot, el segon deis
Cebrian, després d'arranjar l'avaria,
es l'anea a la cacera del grup i acon
segueix el seu propósit.
A ItIANLLEU
En aquesta simpática població hi
havia instaRat un magnífic 'control
de firma i proveiment. Val a dir que
per ésser la primera vegada d'inter
venir en proves ciclistes, Matinal es
comporta ben dignament. Els corre
dors eren servits de paquets amb
menjar i d'ampolles d'"Orange
Crush", cedits per aquesta casa.
LA COSA S'ANIMA
Després de Manlleu la carrera
s'anima i no cedí ;a en interés. Ano
tem la retirada de V. Ferrer, poc
abatas de Ripoll. Per aquesta ciutat
les posicions eren: J. Ferrer, Ca
nyardo, Vendrelt, Aubalat, en pri
mer Serme. A distancia els altres
corredors. Hi ha unes escapades de
Vendrell, sense que tinguin efecte.
En passar per Gombrenys l'esca
mot davanter és compost per Ven-,
drell, Ferrer (J.), Aubalata Canyar
do, Sardanyons, Orpella i Borras.
Poc més endavant, Vendrell fou
el primer de perdre contacte; des
prés Sardanyons, i tnés tard Or
pella. Quedaren, dones, quatre ha
mes que entraren a la recta de Gi
ronella, disputant-se a un sprint
fantistie els primers Roes de la elas
sificació. L'arribida a Gironella fou,
com sempre en 'm'atesta ciutat, cs
plendida. Tots els seus habitants
eral allí: els uns als balcons, els al
tres formant una !larga filete. per
entremig de la qua' passaven els
corredora
.
El vencedor, J. Ferrer. fou °tase-
,
<wat ami) un magnific ramell de
fiors, que aqueas ofrená després a
la bella esposa del senyor J. Palau
Ximenes, de la casa Orange-Crush.
LA CLASSIFICACIO
t. J. Cebrian Ferrer, en 6 h.
28 ni. 20 s.
2. Borras, a un quart de roda.
111111111111111ga
amb la bicicleta, o sia efectuar un
total de inés de 3ao quilómetres.
Quant al recorregut, en general
esteva en torea bola estat, i no Id
mancaven els forts pendents. El
circuís fou el següent: Sortida de la
piala d'Espanya (controlats fina al
peu de la Rabassada, on es dona
lordre de partir oficial) cap a Sant
Andreu, Montead, Mollet, Grano
!las, La Garriga, Figaró, Aiguafre
da, Vic. Manlleu (proveiment), To
a-aló, Sant Quirze. Ripoll, Campde
vánol, Gombreny, Pobla de Lillet,
Guardiola de Berga. Lerdas, Berga i
Gironella. Total uns 180 quilóine
tres.
Com allá la carrera
La sortida s'efectua des de la
placa d'Espanya, davant del bar
"La Pausa". on es congrega un
gran nombre de persones per a pre
senciar els preparatius de tuarxa.
POTA DE GALIA
Unes Leales excursionistes estaven
contemplant i admirant tot el que
feien els corredors. Encuriosides.
volgueren saber (mi era En Cauyar.
do, qui era En Ferrer. etc. A Josep
Cebrian l'obsequiaren amb una es
pléndida pota de colomí.
Ja estem veient. pels resultats ob
tinguts per !original amulct, que en
les vinents carreres les potes de gall
aniran a dojo.
De mornent. En Cebrian pensa
conservar-la en una magnífica cap
seta de vidre. construida expressa
mena
A zo PER HORA.
Ja som al peu de la Rabassada,
donada l'ordre de sortida (a les 6'52)
l'escamot es dirigeix cap a Mont
cada. La marxa és lenta (a 2o de
promedi) durant bon nombre de
quilómetres. Poc abans de Grano
Itere veiem a Izquierdo en avaria,
encara que en passar per La Garri
ga torna a marxar arras l'escamot,
que segueix intacte.
En arribar a un pas a nivela que
hi ha prop de Vic es prcduí l'acci
dent de qué hem parlat enes amunt.
Un motorista badoc es llanca con
tra Sana de Reus i Casamada. El
primer continua la carrera; el segon
es retira.
Vicents Ferrer sofreix la primera
rebentada. En adonar-se'n, Aubalat
es posa al cap de l'escamot, i aju
dat eficaement per Borras, Orpella
11111•1111111
3. Canyardo, a miaja ,roda.
4. Aubalat, a un l'erg.
5. Orpella, 6 11. 29 111. 34 s.
6. Sardanyons, 6 h. 36 ni. 23 s.
7. R05, 6 h. 41 111. 23 s.
8. L'urna, 6 h. 41 na 40 5.
JOSC9 M. Sana 6 h. 41 111. 44 5.
10. P. Sana, 6 h. 41 III. 44 5.
II. J. Pagés, 6 Ii. 44 in. la s.
12. JOSep Ruiz, 6 h. 46 in. 47 5,
13. HOMS, 6 h. 53 m. 55 s.
14. Vendrell, 6 la 59ni. 30 s.
15. Cano, 7 h. 7 en. as s.
17. Tornen, 7 h. 7 in. 30 s.
17. Benete, 7 li. 16 ni. 30 5.
IS. Espinas, 7 h. 33 in. 30 S.
AGRAIM
Ala organitzadors, i especialment
al senyor J. Palau Ximenes, de la
casa "Orange-Crush". la qual cedí
500 pessetes per a la carrera, les
facilitats que sents donaren per a fer
la nostra informad& en facilitar
nos !loe en un coace de la dita casa,
sota la ma mestra d'Ende Ciurós
Rojas.
L'ORGANITZACIO
A cien-cc de la U. E. de Sans.
molt beta atesa i portada anab molt
d'interés pel senyor Roa Tetaba
notava la ara d'alguna persona
competent i experimentaclasobrera
ment en aquests
PERE .BELLA-MASDEU
XIII Volta a Catalunya
VII Gran Premi Citroen
Cona es sabut, la designació de
Perpinyá com a final d'etapa depén
de les facilitats cate puguin obtenía
se per a l'entrada i sortida de la
frontera. El dissabte passat. el se
nyor Josep Guixa president de la
U. E. Salas, es traslladá a Madrid
per a fer Iliurament 21s senyors
Lerroux, ministre d'Estat, i Nicolau
d'Olwver, ministre d'Economía, de
les instáncies sollicitant lee dites fa
cilitats. El Comite organitzador ens
n'etnia cópia, de !a qual trajeras el
que segueix:
"En otros tiempos habíamos aca
riciado este proyecto, pero con cier
ta timidez. Hoy, que nuestro espíritu
y nuestra moral han reaccionado, ve
mos este proyecto necesario. Nos
seduce más que nada la resonancia
exterior que pueda tener. Deseamos
que no solamente en Francia, sino
en Bélgia, Italia, Alemania, Suiza.
etcétera (cuyas naciones estarán re
presentadas en la gran carrera por
corredores, periodistas, directivos,
etcétera) se enteren que nuestro
país lleva por primera vez una gran
manifestación deportiva fuera de las
fronteras. Queremos por medio del
esport dar también síntomas de vi
talidad, de modernidad y de pujan
za, estas virtudes que los derrotistas
irrisorios nacionales o extranjeros
niegan a la República.
Todas estas ideas nos han empu
jado a la concepción del proyecto.
Y también -no lo hemos de pasar
por alto-el deseo de proporcionar
un día de emoción a los treinta mil
espanoles residentes en Perpignan
para que cuando vean entrar rauda
e imponente la caravana de su país
con la nueva ensena tricolor, sien
tan latir de gozo su corazón.
La realización de este proyecto,
si es que llega a despertar la sim
patía de V. S., depende de las faci
lidades que se nos otorguen, parti
cularmente para la entrada y salida
de la frontera. Le pedimos que co
rredores y bicicletas puedan pasar
libremente y los automóviles y mo
tocicletas,de la organización lo mis
mo. Además, como los corredores
que participan lo hacen en gran
parte por vocación, representaría
una gran facilidad para estimular su
inscripción el libramiento gratuito
y colectivo del correspondiente pa
saporte.
No obstante, lo esencial es el pa
so de la carrera sin interrupción.
Hay precedentes de carreras, como:
Turín-Bruselas, Vuelta 2 Francia,
París-Bruselas, Vuelta al País Vas
co, Toulouse-Barcelona. Llevando
el control de la organización una
entidad o elementos espanoles, ya
decimos que este proyecto de un
final de etapa en territorio fronte
rizo es el primero que se intenta.
Viva V. S. muchos anos para el
bien de la patria."
La Volta a França
El fet principal de al:taima set
mana de la Volta a França !'ha
111111111111111111111111111111111111111111a a gi gis a a a a agaligig gis a gag
SHA POSAT A LA VENDA EL DARRER LLIBRE DE FRANCESC
TRABAL, TITOLAT
QUO VADIS, SÁNCHEZ?
Plena d'htunorisme dinitmic, la novella de T rabal estem segurs que despertará Patenció del públic. Castanys, el conegut caricaturis ta, hi ha fet uns divertidíssims ninots que
acaben de donar-Ji més relleu. * La Llibreria Cata lónia té cura de l'administració d'aquesta obra, que es ven al preu de cinc pessetes
nniciorr5
11111••1111111111
constituit sens dubte l'ensorrada de
t'escala. Famenala constant de
Magne, en malas de Demuysere. a
qui ja assenyalaxem en el nostre
contentad de la setmana paseada
come a perillosíasim.
En escriure aquestes a-asiles igno
ran el resultas final de la gran pro
va ciclista francesa. Prometem ala
nostres lectors un comentad global
per al número 'aliene
RESULTATS DE LES ULTI
MES ETAPES
Dissetena etapa. -- Grenoble-Aix
les-Bains (230 quilómetres): Pri
mes, Max Bulla, en 8 h. 37 en. 2 s.
(a 26'690 per hora).
Amb el matear Munes: Rebry,
Mazne. Orrecchia, Vervaecke, De
muysere, Gremo, Pesenti i Buchi.
Cepcda (el "realista") entra en
36 lloc, amb 9 la. 15 s.
Classificació general: Magne, 118
Fi. 37 m. 12 s.; Pesenti, 118 11. 42 rn.
40 5.; Dernysere, 118 b. 5o m. 56 S.;
Dewaelc, rag la. re m. 24 S.; Pel
glion, rip 11. 12 ni. 47 s.; Vervaec
ke, 119 la. 23 in. 57 S.. Cepeda, en
!loe, amb 121 11. 52 111. 55 s.
Classificació per equips: França,
357 h. 17 ni. 37 s.; Bélgica, 357 h.
23 in. 17 s.: Italia, 358 Ii. 31 In. 4 s.;
Alernanya i Australia-Suisea.
Divuitena etapa. - Aix-Evian
(204 quilómetres): Primer, J. De
muysere. en 7 h. 57 in. 13 s. (a
25543 de promedia Seguit de Le
ducm en 7 h. 58 ni. 1 s.; amb el ma
tela termes: un grup de 31 corredors,
entre ells Islagne i Pesenti.
Cepeda en 37 iloc, en 8 I. e en.
3oCelsasiacació general: alagne, r26
h. 35 In. 13 S.; Pesenti, 126 h. 40
41 s.: Dernuysere, 126 h. 48 ni. 9 s.;
Dewaele. 527 h. m. 25 s.: Peglion
Vervaecke.
Cepecla en 39 Roe, amb 129 I.
efica.ció per equips: Franea, 385 h. 15 ni. 32 s.; Bélgica, 38i h. 19 ni. 32 s.; Italia, Alemanya i Aus trália-Suissa.
Dinovena etapa. - (28a quilómetres): PrimEveira,n-DBielfPoart co, en to h. 33 en. 48 s. (a 26'696 de promedí) •
SReegburyit, dae sGeteymeri,nauntaal;) iTghuiaelrbteamchps.i Dewaele, a vuit.
Cepeda al 39 lloc, en n h. 14 ni.
3 s
Classificació general: ea. Magne, 21337lal.e4918s.;niD. e2m1 uSy.s; erPeeS,C5131711,h.13317 I1n12.
17 s.; Dewaele i Pegliun.
Cepecla en 35 lloc. tu 140 la. 8 91.
28 s. Classificacia per equips: Frenesí,
413 U. 26 na. 35 • : Bélgica, 413 h.
29 ni. 48 s.; Italia. Aleraanya i Ata-tralia-
Suissa.
Vintena etapa. - Belfort-Colmar
(209 quilametres): Primer. Leducq.
en 7 h. 5 in. 53 5. (a 29'555 de pro-
Ineda•
Seguit amb ei rnatelx tenme; per
Pelissien Mema Opperman, Pipa,
Rebry. Pesenti, Mane. etc.
Cepeda en aquesta etapa abandona.
Classificació general: Magna 144
la 24 irt. 14 s.; Pesenti. 144 la 29 va.
42 S. Demuysere. 144 h. 37 01. to s.:
Dewaele i Peglion.
Classificació per equips: Bélgica.
434 h. 44 in. 14 S. França. 434 h.
so ru. 31 s.: Italia, Alemanya, Aus
tralia-Suissa.
Vint-i-una etapa. - Colmar-Metz
(192 quilómetres): Primer: 1)i Pa
co, en 6 11. 20 ni.
Seguit de Kurt, Pelissien Bulla.
Dewaele, Pesenti, Magne i moltes
altrcs amb el mateix temps.
Classificació general: Magno, 550
h. 44 ni. 14 s.; Pesenti, 150 h. 49 in.
42 5.; Demuysere, iso la. 57 in. lo s.;
Dewaele i Peglion.
Classificació per equipe: Belgica,
453 11. 44 na 46 s.: Franea, 453 h.
so rn. 31 s.; Itália, Aemanya i Aus
tralia-Suissa.
Vint-i-dues etapa. -
(t59 quilómetres): Primer. Di
Paco, en 5 b. ni. 44 s.; seguit per
Pelissier, Stoepel, Dewaele, anal)
igual temps.
Classificació general: alegue, 155
h. 45 ni. 58 s.; Pesenti. 155 h. st
26 s.; Demuysere, 155 h. 58 in. 58 s.:
Dewaele i Peglion.
Classificació per equipe: Bélgica,
468 h. 49 la. 58 s.; Franea, 468 h.
57 m. e s.; Alenianya, Italia, Aus
tralia-Suíssa.
Vint-i-tres etapa. - Charlevilla
Malo (270 quilómetres): Primer,
Rebry, en 8 h. 8 en. 16 s. -
Seguit de Magne i Demuysere.
1%.A..M113"'LL.A."
1111111111111111•1111121117 1•E1
Más tard, Dewaeie, Metre i Pe-stnCtlias.
sificació general: Magna 563
h. 54 m. 25 s.: Dernuysere, Pesenti.
Classificació per equips: Bélgica,
493 h. 32 in. 35 s.: Franca. 494 h.
29 ni. 56 s.; Aiemanya, Itália i Aus
trália-Suissa.
Magne, vencedor de la
Volta a Franga
Paria 26. - L'anima etapa de la
Volta a Franca ha estas guanyada
per Pelissien A continuació salan
classificat:
2, Leducq; 3, Di Paco; a. Stoe
pel; 5, Bulla; 6, Goetuys; 7, T'acr.
bach, i 8, Meze.
CLASSIFICACIO GENERAL
t. Antolin Magna Franea, 577 h.
lo en. 3 s.
2. Hernuyssere. Belgica,
22 111. 59 S.
e. pasenti, Italia, 177 la 32 la.
54 s.
Rebry, 177 h. 56 su. 43 S.
Dewaele, 177 la 59 na 49 5-
Wervaecke, 177 h. 20 ni. 4 S
CLASSIFICACIO
PER NACIONS
T. Bélgica, 533 h. ro lo. 31 s.
4.
6.
177 1-1.
Recordem als •regidors
esportius que hi ha de
manat un .Palau deis Es
porte.
Un éxit colombófil
La Societat ColorullZifda de Catoi•i.
nya ha íct el seo 17011(111"S" de iC,15-
téncia a Fuentes de (»oró (frontera
portuguesa) que representa una distan cia de 750 quilametres en tina re(:ia. Aquesta llama volada ha estat con querida per dos coloinS aiii.-)ra. que comprará el senyor 'L-.1-rent a dar
raeixta6 uhnoraverdietabllae etxairtdat,rasrepqrueesenantaont?a,
rapeles'rsisatzet nahcia1avecromla caoqloumesbteosfiliaprocvaetaelandae» matear dia ndoe ls'aovleiandaé.ssceorn,aaahsaolisduecsceeitl; ancirtualment, tant més que cal tes lmí'neasnmuleaenllsacictboaoemslrcoie-mcataesmlqma'ougiresnosígfa:irdtcgaiafefiiracsquuledtae;dleeanseonPrmreonet
27 de juliol de 1931
TEN Nls
Franga continua en pos,
sessió de la Copa Davis
6s-a4Pe,sar1i1s,1,. 27. En la Copa Davis, Parry, pa
Per tan?. Frailero continua en pr„. tsaersjseiós .dreantlraa Cdoops.a Davis, per tres vie.
F U T 13 O L
Del Catalunya F. C.
El Cemsellolirectiu ens cominvci que
atenent-se al proceptuat en :.ai-tiLle
extraordinári.l. cru tid:a lase eqruae esooit, a s eu invocaleiaii
a dos quarts.cl'onie de segbna. 3. la
societat "El Artesano". Travess.a de
Sant Antrmi, número 12. per assaben
tar-los d'un assumpte que el Ceasell
directia creu d'hatees per a. bona
moran del Club. .
A SABAr
En un encontrz amitos,
el S bat e Sant
Anj - -1 per a. cap
Dissabte tingué llar a la Creta
Alta un interessant n:',1-tt de futbol
entre el Sabadell i alias Andreu.
El resultat de cm- •- sds a cap in
dica clarament que e: cc1e propie.
tani del terreny •lemostrar és.
ser millor que ne eas l'oaze visi.
tant.
Cal "maneas epa la moral dele
visitara. sno -va decaure anea i si hose
•hagués de tenir en compte renta
Caté- Brasserie
Restaurant
CARTA D'ESTIU
siasine, el Sant aseercti no es me
reixia la torta desfeta que va expes
rimentar.
El Sabadell va carburar de valent
Avui té ja una davamera que cap fer
gols: C31vet be don- la a tos he
quip. que era. un ,p asna per als
dirigente sabaclellena. Ele mitios
van.: formar el" cuajar' Mes fluix de
requip; la defensa. eaortuna, cau
sa bona impressió l auació de Sor'
ribes; Macas, a la perte. excellent.
El primer temps a- ah d a a cap
a favor del Sabadell. aquest gol fon
marcat pel veterá Bess an, que alai
va tenir un bou cha.
A la segona pare ; -Sabadell va
pressionar una mica més, i el re
sultas ínu accmseguir quatre gola
Inés, marcats respectivarnent pee
areaseene -- e."'"
Da 1 R A 1s S . M A. S
MOTLLURr
J. la "aceras carrialó, 8 0
Ausie »erran 3 Tel. 18155
.-.~¦~a~~
'i1vet.'11:tertran i Cairet.
Cal ronstar que eh la prepara
ció de irrs.tl'a'quessti',gnIs. va inter
venir are eficaernesit Sangüesa. que
va tenis una segona part exceilent.
La camposició dele equipa» era:
Sabed, Macip, Roure, sor'
.ribes. •dina, Graeia., Pone, San'
güesa 'rtran. Carreta. Calvet
13alle- .
San. a l'etrus, López,
Soler. e Prats, balan, Suárez,
aI ala. estere Vallribera i 13atIle.
DO12EE"-
Cobert especial
a 7 pessetes
De 1 a 3 i de 9 11
27 de juliol de 1931
Els nedadors catalans han tornat del seu
viatge per Europa
La eampanya pro—Estatut
Un manifest deis es
portius catalans
A tots cls esportius ile Catalunsa.
catalans i no catalans, a Mas aquells
que C11 llur actuació salan gruta
agermanants arnb nosaltres id no
. bit ideal de la cultura física, els de-panern
que vulguin ter-nos costat
aquests munidas d'alta signifi
cació histórica i que sentin el desja
de collaborar amb nosaltres amh eis
següents propósits, els quals, els
sotasignants, sensc volguer donar a
llurs norns altra representació que
el simple títol de catalans, hem cre
gut necessari fer públics conven
çuts com estem que •
tots aguas,
hugnils as poderosos, que puguin in
fluir en les masscs no heni de mr
dre «asió en vivificar la fe i alen
tar l'entusiasme de! poble.
Manquen vuit dies pel referén
dum de l'Estatut, vuit dies que gal
aprofitar per a un entrenament nota
tic. Emprenen-lo, ansb el ferm pro
pasa de no defallir en aquest en
trenament espiritual com mai no
hem defallit en les dureses de l'en
trenament físic.
Tot hem d'esforçar-nos a recor
dar durant aquests vuit elles. que un
cquip de campions capitanejats per
Jaume Carner, ha confeccionat Un
Estatut. Cal preparar, no els nostres
músculs, sinó els‘ nostres • petisa
ments per abastar tot el significat
d'aquest Estatut, ja que no hem
d'anar a les mases sense la plena
consciencia del plet. Si aquesta
consciencia no existeix, no creiern
que pugui haver cap de nosaltres
que deixi de collaborar a l'obra de
tots.
Un acu.rat estudi de l'Estatua una
revisió de la nostra existencia his
tórica, un recolliment interior i pa
triótic, ens ha de donar la força i la
convicció del nostre deure.
Per aixó demanem que aqueSts
vuit dies a venir siguin d'un entre
nanient intens que enforteixi la nos
tra ánima, i especialment nosaltres
els esportius, que hem portat a cap
una- continuada campanya 'encami
nada aefer possible un, afany e -mis
llorament físic del noatre poble, no
pódeni .éseatiniai la-liaStrá :arda a
aquest mateix poble que ara densa
ira la Ilibertat dels seus drotS, 'la
qual cosa és el ,més altsapilloranaeatt
a qué pot aspirar. aseaasa. a •
, Cap de nosaltres pot sentir-se in
eliferent al plet que el referéndum ha
de 'rescrldre. Els excursionistes i els
esquiadors que han fruit de les nos
tres contrades i de les nostres mun
tanyes, el s futbolistes que han co
negut tants pobles germants nostrcs
i a tots hi ,hena trobat mans ami
gues, els atletes, els- nedadors, els
eiclistes, els boxadors 1 tanta al
tres esportius, que hem nodri• els
nostres pulnions amb l'aire .pur de
Ja -faatria, i hens próeurat sernpre
que el nom de Catalunya fos admi
ras i tingut en comptc, uns i altres,
i tíis plcgats, perque admirara la
riostra tcrra n defensant-la, hein
vingut a dir públicament que l'esti
men( na poden] ni devem defugir el
complimeut del deure que ella ens
impaga.
Els bornes que han confeccionat
l'Estatut hall covat l'esperança de
veure tothom arrenglerat a les files
de patriotes que han de fer guanyar
el plehiscit, i així coto nosaltres hem
sentit tatúes vegadel 'ansia de les
glóries esportives, no hem d'arriscar-•
nos al perill de no haver figurat en
tre elS han-res que hauran ajudat al
máxim triomf que espera assolir
aquest poble, que tan lié ens ha
compres i ens ha aplauda, i que ara
espera de nosaltres que no el de
fraudern en aquella fe que ha vin
gut posant en nosaltres n'entre ens
Ira vist defensar el seu. nom i els
seus colors. Coni no acudir, dones,
a defensar ara les seves reivindica
eions?
Lis vestits de LA TEXTIL CA
TALANA us deixaran abasta
ment satisfets
Cal que no puguem senyalar d'en
tre els espqrtius cap company que
hagi mancat e1 seu deure. Per aixó
és iiecessari, ultra la ferina volun
tat individual, una actitut digna deis
nostres cercles i agrupaments es
portius. Que cap entitat excursio
nista, el diumenge dia 2 d'agost,
proposi una sortida a una hora que
impossibiliti els seus compunents
d'emetre llur vot; convé que cap
equip de futbol no desplaci els seus
homes sensc que abans liagin tingut
temps de contribuir al referéndum
(liur Federació ha de fer el neces
.sari).
Altres aspectes esportius podrien
allunyar -a molts, del deure. Pen
sena peró, que la máxima prova a
. vencer és el •vinent plebiscit, que el
miller esplia que hem de donar-nos
aquell dia, será contribuir a l'obra
dtataift ternps somiada que tants
-sketaiieas, ami) contribució de sang i
tot, ha costat.
lEseeper ,aixa gen demanen a tots
e;. fértil propos'it d'aprofitar aquests
vait .a dul un entrenament que
enfortnixi-ell vostrés Ideals. —
Miguel Palau, Gucrau Garcia,
Joaquim Roca, Lluís Pou, Antoni
Trigo, Manuel' Bastez, Ernest afu
Boa Lluís Estasen, Jo,sep María
Guilera, afarian Canyardó, Josep
(airones, Caries Flix, Enric Mas,
Patrici Arnata Caries Sindreu.
Esportiu:
El millor match que
pots guanyar és l'Es
tatut.
Sastreria F. COMAS
"1"0~0 Fontanella, 9, pral.
Bones qualitats / Gustos selectes
Tall i confecció pertectes
PREUS RAONABLES
: •
O
VIES URINARIES •z
ii
••DEBILITATNERVIOSA •
il ili.ur
•
a . S Prou de aofrir Inútliment d'ultimes metal-l•
¦••
o
...
111
lit,
t'es, gracies al meraren* descobrIment dele
II
¦
, ase
E ill,...., Medica:O del BE SOINE %
•
'T Vies urináries •Ienorragia (purga- ..,
•
u E ••• .
rill
Seves mantrestaclons: uretritis, prostatitis, ora a
eions, en totes les
.
quitis, cistitis, gota militar, etc., de l'heme, •
1a11 eranigees 1 M '
res:\.. 1 vulvitis veglnitis, matritis, uretritis, de- 1
is., aporitis Nula cic Udona,la perVintro. ". etc.,
amb els Ca- U sets del doctoe 1.'11 cine struin' ea "arenen .
-a; ni
ni rentats apa io
eac El inalalts es guar •
"ial h raai
per eits sois, acuse inleectons.
: neeetsiten.la ns de sondes 1 bugieelsx,eentc., tan perillas sempre 1 que
; Venda: a,a_O
presencia del metge I ningü no a,assabenta de la vostra m'aula.
peasetes capea
la sana, la renoven, aug
a_ Impureses d e le ser: sífilis (avariosis), eczema. h
.
,,. _..e.s mes. acné, urticir1
V mes. (llagues de les earne;).erpes, ilicelea vanori-erupcions
tum -
Ir aill. iat o infecciuns de la .
11' eteetc..malaities que teUen per causa buors,
u
ice craniques 1 rebela que siguln,
U lose*, erite curn
, 11.11 .pillpatiamh tes PlIdores dseang. 1 rcluedeesl Dr. Solvré, Quo san la rnedigeaticalixden ;a .. s .eneu.r.es de 1_,darn reg(nerent,
e-
.........._9, ideal i uevrecta, Ppuerraqtili
U
inucose,re 1,,i1,<:, les tilleerel. Ha ganisme i romenten ta satut, resolent en-tis,
torúneurs, aupuracia dc les
,,,.. 1. le. , aiguda da caben,
intalumeestons.
graen generai, etc., quedant la peii
. se aaaa aeneratia, el caben brasant 1 espes, 1 no deixa en norganisme se-
,.la ata del passat. Venda: 5'50 pesaste, tiene.
• 1. • e 1 itat nerviosa
al D bT i
Impoténcia (manca de vigor sexual), polluclena
nocturna, espermatorrea (perdues seinInals).
. a
les tnanirestseicns d la Neurastenia O esgotament nervias, Per eras
Iansament mental, pérdua de memoria, maldecep, vertigens, d•bIlltat muscu-iiteostes
e
a1 11.' fadigil corporal, tremolors, palpItacions, trastorne nerviosos de la dona
ussei r'
e s clil''' sIgi11.11 es atiare''sen anal 1 vadicabnent amb els Papa-o
berma potencial* del Dr. Solvré. Istes que un mcadraneat son III' aitment E
!
'II ..
-
. ..., Len del celada me:tuna 1 un el Sol:Leina neta las, indicats espectalluent N
I. ier* recuperar integrament
::: 4: estlutills cu la JON euttu ppea luoa mina c'eacessus tvells otease atlas/ $
a 5'50 pessetes Mascó.
a telleSa setise violentar aorgalontiessmete,s elruvpiegtoorusae1xucaolnpserorvpai r dteauls'aalatt'exVternedmaa: ai
uvErto• A LE* PRI I
ii e. —lTsots, II Ana
tIGIPAL5 FARMAG1411 D'ISPAINYA, PORTUGAL
1 AMERIQUES IN
çallt-se 1 enviant onso
nacients de les %sea armarles o debilitas nervtosa, adre- •
111 Leboratorl Bocinar t 564 E IN Barcelona, rebran as
g, correr 'Ter, 113, tele on , . U.
1PesseteIs en segeits per al rranqIueig, a «cines
gratis un naire explicada snbre l'Origen. etesenrotilament,
;es
traetament 1
II iii
guarirnern d'aguc sles nialattleS.
NATACIO i Comentaris després de la
tournée brillant del Club Gonyal Jiménez, directiu, capitti, de requip Natació Barcelona
guanyado• internacional, ens explica com
ha anat la tournée del Club Natació
Barcelona
Dijous passat a la nit, la penva
de nedadors que es reuneixen al Res
taurant Catalunya estava animaclis
sima. Hi havia, entre molts, Gonçal
Jiménez, que en la darrera excursió
que ha fet el Club Natació Barce
lona per Txecoslováquia i Austria
anava investit de tres cárrecs, a
quin més important. Jugador efectiu
a l'equip i una de les figure.% més
destacades de la nostra mandó, ca
pmt de l'equip i delegat del club
per a les qüestions protocoláries.
Tots els allí reunas, entre glop
i glop de café, escoltaven a l'amic
Gonçal les facécies de l'excursió qua
ha portat a serme. La seva conversa
ha portat a terme. la seva conversa,
agradable i sense entrebancs, tal
ment com si la sabes de mermaría,
a cada moment es fa més interes
sana Han arribat- al matí, i encara
que en alguns es nota el cansament
natural de tanta clics de viatge, teneo
prou paciencia per a respondre a les
preguntes freturoses de detalls que
volea coneixer els seus amics. L'in
teres deis que salan quedat así és
ben remarcable.•La manca de noti
cies deis expedicionaris feia anar
en doina els aficionats aquátics, ja
que eis telegrames lacemics que rcbia
el club degi no els assabentava ele
com anaven els partits que per aque
Iles terres disputaven els nostres ne
dadors.
Per aixa entorn de la tanta del
café i voltant En Jjalménez tots
l'escoltaven, talment com si fos un
oracle. I el delegat, capita i jugador,
amb una senzillesa própia deis ho
mes que tenen responsabilitat de les
coses, explica a grans trets les inci
déneies més notables del viatge.
Din Jiménez:
L'excursió, més que un \ iatge de
plaer ha estat un treball forçat. Les
excessives eornbinacions de trens,
degut als contaius desplaçaments i
les consegüents hoces de tren, ha
iet que arribéssim en un estat que
feiem veritable Ilástima. Adhuc ea
el partit de Boto ens Ilanearem a
l'aigua així que saltárem del ferro
carril, i ho férem Inés que per yo
luntat, d'esma, tal era la nostra setn:-
insconsciéncia del que passava pel
nostre voltant. Amb tot i aixó, coro
que l'equip d'ells no era molt dur
de pelar, els varen.' passar per la
pedra amb una facilitat que no
creiern.
—Els equips txecoslovacs tenen un
joc n'oh semblant al nostrc, encara
que els manca la rapidesa que nos
altres posseirn. L'únic avantatge que
ells tenen és .la corpulencia, la qual
cosa fa que junt amb el joc que des
pleguen siguin molt perillosos, Id
Inic per als equips de primer rengle.
Només com a detall comprensiu
diré que els equips hongaresos ratees
vegades s'atreveixen anar a jugar
allí, i aixó que Hongria és la nació
que es pot variar de posseir la téc
nica més depurada del bon jugar.
— ?
Les atencions que hern rebut arreu
eas hem anat, han estat sinceres i cor
dials. Fins en alguns moments, la 11145-
sa prodigada, d'ateascions i fineses
eren en grau excssiu. Totes les más
ximes autoritats de la capital han cs
tat per nosaltres i no ha vingut el
venerable Maisarick, perque era jora.
—
A Austria, en canvi, no hem rebut
la rambla
L'equip del C. N. Barcelona
de ni bou tris les rnateixes proves de
sinceritat que a Txecoslováquia. ha
que veure la ideologia diversa de dOs
pobles que viuen quasi be junts. A
Txecosloeaeinia, tot senzill i simpa
tic, i Austria, per bé que viiliem de
mostrar tota mena d'atencions, aques
tes cren rígides • i protocoláries. Fins
els jugadors no eren del mateix tremp
deis nostres primers advcrsaris.
—En el partit arnh Txecoslováquia
va ajudar-hi més la desgracia ea
el resultat que obtinguérem que no
pas la classe que ells demostraren.
Tots els xuts que nosaltres dirigieras
anavén a parar al pal o bé a les
mans del porter, com si fossin les
pilotes imarsades. Joc cree, i ho die
serse apassionament, que el resul
tat jast havia d'ésscr un empat
tres- gols, i encara donant un rnarge
favorable als que foren els nostres
vencedors. En l'altre partit, jugat a
Praga mateix i contra l'equip repte
sentatiu d'aquella ciutat. les coses
ja .vais canviar un sic. La confiança
noStra era molt més justificada, ja
que amb el primer encontre totes les
persones que anavem trobant i els
preguntávem per la potencia i válua
de l'equip txec en dejen mil i una
lloances deis seus compatriotes. Es
ciar, davant nosaltres ens
Ilançarern a l'aigua amb un cert pes
simisme, que trIS feia preveure una
gran desfeta. Peró en el segon par
tit no vam fer cas del que deja ;a
gent, i teníem ganes de demostrar
el que nosaltres valem. I efectiva
ment, el parta va anar molt millor
que 'anterior i palcsárem en tot me
mela una superioritat de joc, de ra
pidesa i d'entusiasme, la qual cosa
es va donar una victória que obtin
guda en camp contrari. amb públic
bastant parcial i un .arbitre que tira
va pels txecs, era prou eloqüent per
demostrar la costra classc, que ella
rnateixos, els contraris, van reconei
acr ami) una esportivitat digna d'ho
mes que practiquen l'esport per ca
plai i per enfortir el seu cos.
El primer partit amb Austria ja
varern veure que les coses no ani
rien igual que els altres encolares
disputats. Les ganes de guanyar,
amb una superba no gens com
prensible, no tenien aturaaor vers
ells. L'arbitre va ésser el causant
máxim que perdéssim el partit, que
va comportar amb una doai i sang
frcda enorme' que els austríaca
marquessin dos gola, quan encara
no mancava un minut per acabar el
partit, amb un ciar fora de joc el
primer gol i amb un descarat foult
el segon. La impressió que isca ens
va causar va ésser grossa. La nos
tra protesta no valgué per res. Ells
havien salvat l'honor, batut a casa
seva a l'equip d'Espanya, aixó era
el que els hi interessava. Les al
tres raons no valen res.
El segon encontre, que havia
d'ésser un match Viena-Barcelona,
fou un segon episodi d'Austria-Es
panya. Nosaltres, ja cansats de tatas
partits, ni forces teníem ja de dis
putar-lo. Férem un va-i-tot i sor
tírem amb ganes de trcure faves
d'olla. No va passar així. Fou una
repetició del primer parta.. Ells jtt
gant amb bruticia gens reconeguda
i l'arbitre sense castigar-los les
faltes. El resultat, pera, aeu millor
que el del primer dia. N'al a dir, pe
ra, que aquest encontre el merci
xim guanyar per un ampii marge• i
que el nostre joc seal feia creditoa.
La desgracia ocorreguda a Sabata,
que va rebre un fenomenal cop de
pitusa propi de salvatges, féu que el
partit se suspengués quan tots els
avantatges eren per a nosaltres.
En conjunt, l'excursió ha estat ex
cellent. Llástima, peró, que llagues
sim de fer taras partas i que cris
obligava a treure forces de flaque
ses. Sense tants quilómetres a sobre
amb el natural cansament, els re
sultats amb els equips de Txecoslo
váquia i Austria, de ben segur que
haguessin canviat favorabelment.
—Cotas a satisfets, molt; pera, cotn
he dit, ens hem -prodigat una miea
massa i ha estat causa que, malgrat
els bons partits que hem fet, no mi
lloréssim mas.
—Coirt a delegat. no aniria mai
més a cap excursió. No saben els
mals de cap que un passa. Ara canyi
de tren, ara hora de menjar.. I sem
pre consultaut la guia per no p-erdre
cap tren. Jo he tingut sort. ja que
no se rne n'ha escapat ni un, i
creiem que ha sortit per pura ca
sualitat.
—Notes cómiques? Váries, i ací
en va una. que ceatament no ho és,
peró és vcritat. Arribarem a Bude
jedovice i ja cris esperaven l'alcalde
i altres personalitata. Anarem a la
piscina, i un directiu es va acostar
i va dir-me seriosament: "?Quan
crcieu que pot durar el partit?" Jo,
naturalment, vaig quedar tot parat,
i Ii vaig dir el que está estatua en
la regla del joc. L'arbitre dona. l'or
dre de començar el partit, toca el
xiulet, tothom avençá, i el bou se
nyor s'adoná que ni portava el cro
nómetre ni tenia la pilota a les
rnans.
Aquesta fou la facecia Inés ira
portant de les moltes que ens han
passat.
I aquí va acabar Jiménez. Es a
dir, acabar, .no, perqué sempre té
coses per contar. Pera nosaltres ja
en teníem prou, i com que ja era
tard i el Inés interessant ja ho hayas
dit, ens acorniadarem d'ell i férem
Rambla avala en busca d'un tram
via qtie ens portés a casa.
L. C. ABRIL
TAPISSERIES
PALLAROLS
Colisa de Cera, número 357
(prOp Passeig de GráCia)
Variada colleccló en tOts estila
4_-u---
tgealeaaTáraaV
11 Ii I
ACTUALNIENT
Grana rebalses en DOMAS/30S, CRETO.
NE5 1 VELLUTS per a ton.* de
nobles I cortinatges
Cretones, des de 125 ptea. metre
Domas*" de* de 5 penates matee
Velluta, de* de 450 pseaetes metro
Tula doble empleo, 550 Mea metro
Conferido de tundes. cortinattles
cortinetes
VENDA DE TROESOS
Els nedadors del Club N'atada
Barcelona que durant aquests dics
han palesat la válua de la natació
catalana per terres d'Austria i
Txecoslovaquia, ahir arribaren a la
riostra ciutat.
Venen encantats deis resultats
obtinguts, arnb el water polo, on
una vegada més s'ha posat de mas
nifest la indiscutible classe que de
dia en día va fornint l'esport agua
tic a casa nostra. Es partits cele
brats a Txecoslovaquia, i contra sc
leccions de ciutats, com són Kalsr
rue, Bratislava, Brno, malgrat els
resultats sorollosos aconseguits per
l'equip del Barcelona, cal dir que
contrincants es ddensaren molt bé,
i encara que no tinguin la técnica
necessária per a sapiguer-se impo
sar amb el joc, subatitueixen aques
ta per una. cxcessiva duresa, ço que
cris fa que jugant ami.) ells perdi el
.joe del water polo aquella vistositat
necessaria per a ésser agradable al
1. públic.
La impressió que ha causat l'e
quip catala per • aquelles terres és
itunillorable. El representant del
Comité °limpie de Txecoslovaquia,
en un article publicat a la prernsa
de Praga, n'ha fet un gran elogi, i
s'atreveíg a comparar el joc catala
arnb la depurada técnica deis famo
sos hongaresos. "La rapidesa deis
jugadors, go que els fa movibles
junt amb el domini de la bala, els
fa perillosissims", diu aquell se
nyor. Si els nostres hostcs tingues
sin més pes dins l'equip, jo— con
tinua dient — posaria a Espanya
dins el primer grup de les nacions
que porten la suprernacia del water
polo mundial".
J'o no sé francament si el repre
sentant del Comit Olimpic de Txe
coslovagnia és prou sincer en les
sevcs maniiestacions. Pera sí diré,
i els detalls cstan a la vista, que
l'actuació que ha fet el Barcelona
per Centre Europa és digne d'ésser
tinguda molt en compte, i si bé al
guns resultats han estat adversos,
cal convenir que l'excessiva prodi
galitat de partits ha fct que que, fías
amb algun encontre, els jugadors es
tinguessin de Ileimar a l'aigua tot
just arribats a una ciutat. 1. a
No som cngrau excessiu chattl
nistes, pero sj, que estem satisfels
d'aquesta éSctirsió que han fet els
nedadors del club (lega. Amb les
condicions en qué han tingut de
lluitar, 'ami) uns viatges de tren'
passat i a estoncs cangoner, la in
fauencia del clima, calurós en de
rnasia, el tenir de jugar amb aigua
dolça, i que els nostres no hi estan
acostumats, el arbitres deis matei
XOS clubs i el p'úblic. que encara
que es rnoatrava bastant imparcial
a frhora de la vcritat, es dec'airtava
cap al costt deis scus amb una- -e
aten-Leticia extraordinaria. Aquestes
adversitats o dificultats han estad
venludes a bastament. La compa
rada) de la taula de partits és fa
vorable als catalans, i facr un marge
que dóna lloc a ésser optimista per
a l'esdevenidor del nostre espora
Aquells temps de qué sernpre te
níem d'anar a remole de les demés
nacions ja ha passat. Avui es mira
ami:, un cert respecte l'actuada (leis
nedadors catalans, i la prova més
recent la tenini ami) el partit arnis
Austria, mi inalgrat la influencia
de l'arbitre que va permetre donar
la victória a requip representatiu
d'aquella nec j, guau encara no
mancava un minut per a l'acaba
meta del partit, mitjançant dos gols
obtinguts en descarat fora de joc.
la técnica de l'equip vetusta va Mi
gue veient la injusticia que sels hi
feia can esbroncar al causant de la
desfeta d'Espanya.
Els jugadors catalans, amb aque
lla modestia tan seva, arrea on han
actuat s'han captat les simpaties pel
seu bou jugar i arnb la correccia en
que en tot moruna han fet gala.
han palesat una vegada més válua
de la natació catalana.
Tots els jugadors, amb un entu
siasme inusitat, han mirat de fcr-ho
qui més bé Junior. Tots jugaren
amb unes ganes enormes de deis
xar ben .sentat el pabelló del qué
represcntaven. I aquest és el millor
elogi que hom pot fer dels que han
estat es nostres representants en
tcrres estrangres.
Les paraules que ha dit el repre
sentant del Comité °limpie de Txe
coslováquia, són prou eloqüents per
a fer l'apologia del water polo ca-taiI;
Noniés tenim de posar la vista
amb deu anys entera i veure els
passos agegantats que hem fet.
Abans el nostre joc, neófit com era,
només es basava en un continu
marcatge a individu i estar comple
tament estacionat en el lloc asse
nyalat en l'equip. Joc tradicional,
endarrerit i fins a cstones pesat. El
cOncert de pito, que anava a cárrec
de l'arbitre, era el Inés eloqüent en
la poca categoria que encara pos
seiem, ja que a la manca de téc
nica si afegia un joc dur, per no
dir brut, en la majoria deis encon-treLs.
intercanvi internacional amb di
1
•
3
versos equips de naciuns que porta
ven una llarga história aquatica, ha
fet que els nostres nedadors anca-in
evolucionant i en cada encolare s'a
nava constatant d'una manera clara
i progressiva, com mai es podía
hom imaginar. El contacte freqüent
amb equips belgues, els quals clubs
han estat els millors arnics i mestres
de nosaltres, ha fet que a por, a
poc. peró en pas segur, anés
cabdellant la natació catalana la se
va classe, que per fi arui ei veu
reconeguda.
Com ha dit aquell senyor el nom
del qual sentirn no recordar, els nos
tres tencn una semblança amb el
jugar deis hongaresos. Imparcial
ment, 'sense por a catire amb el ri
dícul, si bé encara no tenim. la ca
tegoria que Hongria ens disputa,
no és pas, certament, per diferencia
de joc.
Tal corn es troba el nostre equip.
on la rapidesa, válvula principal pel
water polo, és el seu fort i on els
necladors fan un promig de 29 se
gons en els 50 rnetres, és una bona
,garantia de la qualitat que ells 'o
len donar. Rapidesa i concepció cla
ra de la jugada arnb un domini de
pilota segur i senzill, tal és la Ca
racterística del water polo amb el
nostre equip representatiu. Pera la
nostra personalitat aquática topa
topa ami) una clesaventatge. Es
remarcable. Is'excessiva lleUgeresa
de pes és un obstacle seriós per a
seguir endavant. alentre els equipa
estrangers integrats per bornes ja
fcts i amb un promig de 35 a go
quilos els fan perillosissíms per la
seva envergadura unit al conejar
ment de joc. els postres. en ca.nvi,
amb igualtat de condicions tecni
cals, pera ami) un pes frágil i una
joventut que no passa de vint anys,
.resta un xic amb inferioritat amb
llurs adversaris.
Aigó ha estat la nota Inés desta
cable deis partits efctuats a Centre
Europa. Mentre els nostres juga
dors donaven fe del seu joc
gadis i visteis, els brees i austríacs,
rhancats duna técnica, Posaven
Sontribució la scva pressi6 de pes
ai.er a restar ami, una igualtat de
jora '
Esportiu :
El dia 2 d'agost no
facis res fins després
d'haver votat l'Estatut.
La desfeta que tingueren a mans
de l'equip de • Txocoslovaquia per
tres gols a cap, no reflexa exacta
ment el que fou el partit. Aquest va
airar ben igualat, i si es va obtenir
aquest resultat fou més que res de
gut a la desgrágia. Pilotes dificilís
sanes pel porter d'ell, la bala s'a
nava a estrellar al niateix traves
sany, i no una. sitió tots els xuts
que es dirigien allí. La providencia
deis pals i a la sort del porter, va
ésset media que Espanya no ob
tingués a Praga un empat com es
mercixia per l'actuació destacada
deis represcntants nostres.
En canvi al dia seglient, jugant
l'equip de la ciutat de Praga, o si
gui el niateix equip del dia anterior
llevat de dos jugadors, la victo:ir:a
va ésser per nosáltrcs. Justeta,
gol a cap, ion el resultai. Val a dir,
pena, que com quasi en tots els en
contres l'arbitre era un jugador
més contra nostre. I ja sabem el
qué costa obtenir un resultat hono
rable quan un equip té la pega de
(robar-se ami) un senyor que, mal
grat ésser neutral, aquell era hon
gares, per mil rons ha de quedar
bé ami) els que l'han contractat, i
no té més remei que afavorir-lo.
Jugara contra Amstrat, tartipoc eis
nostres jugadors, amb tot i fent
uns partits bellíssims, pogueren
imposarese. Els resultats (le 2 gols
a cap en el primer parta i gols a
u, no són pas derrotes que puguin
enterbolir la nostra categoria inter
nacional, guanyada arnb penes
l'equip de Txecoslovaquia
com el d'Austria, segons els tec
nics estrangers, que diuen ells són
els més cntesos, situen aquestes na
cions junt amb la t'ostra., La riva
litat, dones, que volieit donar a
aquests encontres la supremacia
uns amb altres, malgrat els partits
efectuats suara, queden enlaire. Els
resultats que han assolit no diuen
la válua que voleo atorgar, i per a
fer una veritable classificació, cal
dria que es disputcssin en ciutat
neutral, on les intemper:tneics del
públic no fossin decisives per a un
equip.
No podein per mens-s de felicitar
els neelarIors del Barcelona per la
gesta brillant que han fet per,aque
lles terres i que han posat una vc
gada inés el nom de la nostraciii
tat al Iloc que !i correspón.
J. G. ABRIL
Nontés rEstatut pot acostar Catalunya a les Inés fines dentocrácies europeew
4larambla'
"
11,ip's"
• it701
-111 4E11
Per Canaletes dinen..,
Que ahir a Sant Cugat hi hagué
festa grossa, reir.atada amb gran
éxit, en aconseguir l'equip local la
zopa LA RAMBLA.
• • •
Que els de Badalona no se'n sa
bien avenir.
• • •
Que els espectadors del camp del
Sant Cugat van passar una tarda
deliciosa.
SS.
Que amb un equip com el d'aquest
pobl ei unes nenes com les que po
saven floretes, es pot anar a tot
arreu.
SSS
Que hi hagué algú que no va veu
re gran cosa del partit, i ara somnia
Pepites i Manas.
• •
Que En Vila — directiu volumi
nós de l'Europa — va perdre l'altre
dia un mocador de seda.
• • •
Que no es va perdre per tothom,
car algú el Iluit l'enderná a la plaga
de la Universitat fet un "Don Juan"
rural.
• • •
Que horn projecta un nomenatge
a Vicents Piera.
(11.tr
5"¦.
13ORSA DEL TREBALL
EL; nostYcs privers clubs no han dci
iat amar aquesta temporada gaires
lugodors. Només t'Emopa—ara Cata
lunya—va decretar el "carsPi qui pu
gro", i toros deis seus "allibcrats"
volta la borsa del treball futbolística.
El primer que va coliJcar-se—i
stgriraneent que haura Jet un bon
egoci— fan EPS Bestidet, esdevingut
urdrilogy. Vigueres i Escrits, s'han
.ollocat c Miircia Carmona, a Gra.
nolkrs. Ginmés i Soligó, han trobat
Pina a Sana. Encara en queden uns
quants per collocar.
stran aria/. D'al/reí, j'en), cns fa re
lea, que tindran
Aquesta setmana s'han registrat no
coHocacions. Besolí, de la U. E.
,ant Andreu, i Buj, de !'Harta, lom
eé han passat al Sans. Pc1 que sent
Ha, En Gsti.rd vol fer un voitot.
L'Ibánez, oquell jugador jove de
Europa, ja comeaslava a tenir pu-ten
nos. No !'has convencut, peró, i es
:ucda amb el flanusnt Catalunya
NO ENS 111 VEIEM AMB COR
Diumenge pa;sat—el moteix ditt
erige que 'zas ocórrer cls aldarulls
la (gafo 3forturricntal— ocorregue
m '<sir jets igualmcnt lamentables a
lona. Més be* di:: comencaren a
[orla i acabaren aI carrcr de Salme
L'arbitre—el pobre árbitre—que ha
ja jutjat el partit Horta-Girona va
,Iver de sortir del camp protegit pels
Mossos d'Esquadra. Va Pujar a un
aufórninbus i els fanátics Ii seguiren al
dan-era. En arribar als Josepets, altra
-cegada el pobre arbitre hagué d'ésser
astodiat, i en mig de gran escanda!,
ttinsuits i d'amenaces, ?'harte del gec
ribetejal arribd al centre de la dula!
encara viu.
Després d'aixti, no en: vejen; ami,
cor de dir mal deis oficiarais als "to
ros". L'espectacle de la Monumental
nn és pas més censurable que el deis
)sepets. Estem tants a tants... encara
lié sigui trist i lamentable de dir-ho.
Tamnateix, hem perdut el seny lo!
'una.
ESPORT I CIUTADANIA
DUsable al molí, en un poble deis
-oltants de Barcelona, cap a les mu-tiles
d'un de taras nsítings de proa-
, ,mda de l'Estotra, varen entrar a la
lo una colla de xicots que venien fe
»tgar u» partit de fiétbol. Air3 darrer
Que la "Carmeta Clatellada" que
da admesa collaboradora espontinia
ili publicarem sempre tot el que ello
sembli publicable.
•
• *
Que no calla, pea>, que es fes pas
sar per una dona, parqué ens costa
molt de creure que sigui del sexe
débil.
• • •
Que ara que ja tenim l'autonomia
futbolística, els nostres federatius ja
no tindran el recurs de consultar a
Madrid.
• • •
Que ens fa por ternos a venir no
hi renunciem per aquest mctiu.
• • •
Que En Padron es dedica a fer
conquistes pela pobles on hi ha co
Iónia estiuenca.
• • •
Que el Sant Cugat té un extrem
dreta que será molt aviat sollicitat
per clubs de categoria.
SS'
Que diurnenge vinent tots els es
portius han de votar l'Estatut.
• *
Que si tots els ciutadans complei
xen com els esportius, l'éxit de l'Es
tatut está assegurat.
podio deduir-ho fácilment de les
samarretes virolades que treien el nos
per entremig de les solapes de ?'ame
ricana, aixecades rnalgrat la calor,
per les imponents sabates amb tacs i
beles vermelles, el soroll de les quals
va motivar un pst... general de rau
ditori. Per si mancava algun detall, un
deis jugadors porta-va la pilota de fut
bol. enorme í botaruda, de tan vello,
que per culpa de l'atzarament natural
d'aquella entrada intempestiva, li va
come de les mans i va rodolar tot el
passadís central, fins a l'escena-1.
Un deis oradors hi va fer l'adequat
comentan:
Després encara hi hatird gent que
no creurd en "l'esport i ciutadania".
EN PLENA DESBANDADA
Fcia temps que no e* saben: res,
deis organitsadors del Palace Spor
ting Club, deis que abone amb tanta
freqiiéricia ens en donaven raó les ga
setillcs velográfiques d'En I.irruy.
Ja pensavem que la terra se'ls ha
via engolit, quan l'altra tarda. passant
pcl correr de l'Hospital, per davant de
la Comissaria de Beneficéncia, hí va
ren: veure una caro coneguda a la cua
dcls sense feina: era E* Pla.
—Hola, mi! Tu per así?
En Pb, maquinalment, alargan: el
coll, mirant 1 cua, cris ve responldre:
—Poca gen!, poca. Aznü s'hi per
dran dincrs.
—No, home, no--li l',•árton di,'—. Ací
com menys gent,' mí: benefici. Es di
fcrent de la boxa.
I deis tcns campan): d'empresa
que se Ora fa? També són d'aquest
sindical?
_No; Sois han tingut més sor: que
jo que volia fer política, i m'he trabo:
amb el "Completo" cn Sois els partiis!
Ja ha Zeus, un cartellet que abans fins
el somiava. ,
En Tusen, de pie al gran turisme.
Ara, que de passada porta pcis anal)
En Pinillos, de Gijón a Barcelona:
En Paul, fa jocs de mans amb els ren
tomaras; En Taxonera, és del Barce
lona Ring, fent porrons con: semprc;
En Lasplasas, la mis callada de rol.-
ganització del Palote, en vista de l'é
xit que va assolir amb En Ferrand, es
dedica a les comissions, i En Larruy,
fa de jueu al Palace.1 No sé si eles ha
por!ut a vendré, encara!
EL SECRET D'UNA PAELLA
Els organitsadors del "Nuevo Mun
do" ja tenien coll aval! que les final:
de Catalunya amateurs es farien allí.
Tenían niotius de pensar-s'ho. La Fe
deració hacia obert un concurs entre
el: que tenen sales disponibles, i el!:
havien fet l'oferta més barata; perd
si hoguessin vist els organitzadors de
La Boh?mia mcnjant-se una paella en
companyia d'alguns federatius, ja $5
n'haurien convencut, perqué a la Fe
deració... són molt amateurs.
BLENORRAGIA
per crónica I rebei que 51- SELLOS OSSAM gul, amo ;oteo ;es eeves
ompitea•ions 4•11 con) eiSTIT1S. PROSTATITIS, ESTRENTIMENTS UltErILA114,
(IOTA MATINAL 0 MILIT1R. etc.. de l'hotne; METRI118. VAOINITIS, ANEXITIS, etc.,
no la done Els semi et, ates antisepttes es noten antabiement a tes primeras presea,
calmen els doloos se orinar. ta nneetó resulta menys trennent. ritsminuetx progresst
,ament el dula, r001 d'es nom nota ts gran mtncra. mis a obtenlr arab el seu 113
•i complet truartment de rapareu asnito-urinart.
ve veo": Andreu; $igde. Rambla d• •• Flora. 14; Solus, Fontaneile, redro. 11;
warmaola sle II Cree; Peraliolo Torré., Canno.11011: ~miela PuJol dulloll, ~ayo, Bel
L'esport a les comarques
4.;
4 • -11 Et
BOL
•
El partit final de la
Copa Aiguader
F. C. Vilafranca, 5
F. C. Granollers, 2
Bonic aspecte oferia el camp del
"F. C. Vilafranca", ja que la impor
tancia de l'enci5ntre s'ho mereixia,
més si tenim en compte que ens hon
ra amb la sera preséncia el donant
de la copa, ciutadá Aiguader, alcal
de de la Ciutat Comtal. Bon xic abans
de comencar, el camp estaba pié d'afi
cionats i moltes aficionades que aca
baren de rodonir et marc de tan gaia
festa. Els equips contendents eren
el "Granollers F. C." i el "F. C. Vi
lafranca". El primer fou considerat
finalista al guanyar al "Sabadell", i el
nostre equip al vencer el dis'at "Eu
ropa". El primer partit jugat al camp
del "Granollers" acaba, amb el resultat
d'empat a un gol; per aixei desparta
tant d'interés el segon partit jugat al
camp local. El "Granollers" es pre
senta amb elements de refore, tal com
Layola, Rifé, Serra i algun altre.
En canvi el "Vilafranca" es presen
ta rnés fluix que en el partit de diu
menge passat, ja que s'ha de tenir en
compte que no presenta el jugador de
l'"Espanyol" 'Edelmira cosa que feu
en el partit jugat a Granollers.
Els equips es presentaren de la for
ma següent:
"GranolIers": Gallofré. Lladó, Mi
ralles, Argemí, Layola, Rifé, Lluch„
Serra, Garí, Morales i Ubedá.
"F. C. Vilafranca": Sabaté, Apari
ci, Rodríguez, Lara, Larrosa, Via,
Castells, Quinquilla, Lloveras, Xifreu
i Juvé. (L'únic rafe:Te que presentava
el "Vilafranca".1
El partit fou jugat a tot gas; la
pilota tan aviat era a un camp com
a l'altre; les defenses tingueren que
treballar de valent, mostrant-se bas
tant insegura la del "Granollers", que
en una jugada desgraciada en Mira
lles marca el primer gol a favBr del
"Vilafranca". Després d'aquest gol el
"Granollers" apreta de valent, peré,
la defensa del "Vilafranca" es mos
tia molt segura; la línia mitja també
aiudá molt, i velen algunes escapades
d'en Juré (que demostrá la seva clac
se) essent en una d'aquestes com en
Xiireu recull un xut fantástic i mar
ca el •egon gol a. favor del "Vila
franca". El "Granollers" pat donar
grades a Loyola que treballa de ferm
i aguanta tot el joc repartint farea
bé. En una "melée" davant la por
ta de Sabaté, el "Granollers" aconse
gueix el primer gol marcat per Ubeda.
El resultat de la primera part fou
de 2 a 1 favorable al "Vilafranca",
cosa ente aguanta més l'interés del
partit ja que no es veia el guanya
dor próbable, tenint en compte que el
"Vilafranca" executá un "penalty" i
toca el pal, no entrant per milímetres
a l'igual que dos o tres xuts de pro
nóstic que no foren gols pel qué es
din de la Providéncia.
A la segona part el "Granollers"
comenca atacant durant els prirners
deu minuts deixant acorralats al "Vi
lafranca" i monstrant-se molt perillós;
pero aviat acaba el gas. Xuts prou
en tirava a porta; paró la superba ac
tuació de Sabaté evita de que es din
vertissin en gol;. A n'aquesta part el
"Vilafranca" marcál tres gols més,
lograts per Juvé, Quinquilla i Xifreu.
També tiraren un "penalty" contra
la porta del "Vilafranca" que para
Saba té.
Arbitra el partit el colegiat San
turé que ho feti {orca be, ajudat pes
liniers Bayer i Oltra.
El "Granollers" queda defra idat al
no .poder aconseguir la victbria, ja
que ells es creien que amb l'equip que
presentaven podien guanyar de sobra.
Mostra d'aixó fóren els reforlos es
mentats que presentaren.
Una cosa hem de fer catar i és
que quan el "Vilafranca." !liga al
camp del "Granollers" i presenta a
Edelmiro (a causa de no poder ju
gar el nostre davanter centre) van esos
gerar als quatre vents el nom d'a
quest jugador, com si hagués estat
el causant de l'empat (i en canvi el
causant fou l'actuació del nostre por
ter suplent). Ahir, amb l'equip més
fluix, sense el senyor Edelmiro, ja
veuen: 5 a 2. Es alió, senyors di
"Granollers": el futbol té coses es
tranyes.
Al fnila del partit frou entregat tro
feu a l'equip del "F. C. Vilafranca",
donant el capita de l'equip, Saba;é,
els consegüents hurres al senyor Al
euader.
Un fill d'aquest senyor tira el con
.a
BUSCAL.
El Torneig
de Classificació
RESULTATS
"Sans"-"Iluro" 2-1
"Ath. Sabadell"-"Grácia" 4-1
Martirzenc "." Pala frugell " 1-2
CLASSIFIC.ACIO
Palafrugell to 7 2 1 39 II 16
Martinenc io 6 r 3 21 14 13
Iluro 9 5 o 4 19 12 lo
Sans TO 4 2 4 15 13 8
Gracia 3 6 12 29 5
Ath. Sabadell 9 2 o 7 to 37 4
1
,,naokaaa~a'-'
Ahir, a Sant Cugat del Vallés
ELS ESPORTIUS VALLESANSVANRETRE
HOMENATGE A JOSEP SUNYOL
I GARRIGA
En Sunyol donant el cop inici al en el partit de Sant Cugat
Organitzat pel Sant Cut F. C.,
tingueren lloc abur, a la.bcatica vila
del Valles., una série d'actes a honor
del nostre amic Sunyol i Garriga,
per tal de celebrar el lliurament d'un
pergamí nomenant el nostre com
pany President honoran i del Club.
EL MITING '
Al matí, al local del Pire Muni
cipal, tingué lloc un gran acte d'a
firmado esportivo-ciutadana, en el
qual van parlar els nostres companys
Abril, Aymarní, Bernades Capde
vila.
•
,
,Va pres>idir lacte l'entusiasta es
portiu del Sant •Cugat Tomás Fa
bregas, el qual va fer la presentado
deis oradors.
Tot.; els oradors coinddiren en
lloar la tasca realitzada 20.s espor
tius, durant els darrers ruit anys, i
glossaren l'acta que celebraven els
esportius de Sant .Cugat, conside
rant-lo un acte de justicia envers
l'amic Sunyol per haver estat el pri
mer que va adonar-Se del valor in
apreciable que tenia l'element espor
tiu de Catalunya, corn a arma ciu
tadana contra les oligarqnies opres
sores. Abril recordá 'el rincament
del camp de Len Corts per haver
estat xiulada la "niarxa reial";
Aymanii assenyalá la tasca que te
nen a fer els esportins d'ara enda
vant. Bernades •féu un elogi calid de
la massa esportiva, Capdevila aca
ba manifestant la seva ignorancia en
roatéria d'esport, peró ta:nbé la se
ra admirado pel que durant aquests
vuit anys havien fet els esportius.
•ots els oradors acabaren ponderant
la importancia de la jornada del 2
•
d'agost i recomanant que per cap
raotiu delxi ningú de votar l'Estatut.
Tots el; parlaments foren ovado
nats.
EL VERMUT D'HONOR
Acabat el míting, el senyor Su
nyol i els seus acompanyants foren
obsequiats amb un vermut d'honor,
que es va veure concorregudíssim.
Entre tant, una cobla dona una mag
nífica audició de sardanes a l'arbre
da municipal, amb assisténcia de
nombrosa concurrencia. Aquest ver
mut, con; tots ets actes que van ce
lebrar-se, foren presidits per les au
toritats locals, que assistiren en cor
poració a les festes.
Després del vermut, els invitats
passaren a visitar els locals de la
,Creu Roja local i el Moaestir.
EL DINAR
A les dues, en els claustres del
Monestir de Sant Cugat, la casa
Jaume Garriga serví un espléndid
ápat, al qual foren invitades les au
toritats, els representants de la
premsa i altres personalitats.
(Mari lapat el senyor Plans, í a
I l'hora deis postres el senyer Sunyol
agraí l'hornenatge.
Remarca que era contrari deis ho
menatges i que havia: acceptat
aquest perquI el considerava adre
cat a un esportiu i no a la seva per
sona, i aixó el plavia ext7aordiná
riament. Digné que en aquests mo
rnents se sentia .més esportiu que
mai, que l'honor maxim per a dl
havia estat el d'haver ocupat la Pre
sidéncia de la Federació Catalana
de Futbol i que com a esPortiu,
acostumat a jugar net. prometia' dur
l'Estatut a les Corts Constiuens
amb la seguretat que seria .aprovat
per complet, i que si no ho era, eh,
diputat del poble, tornara a Iliu
rar-lo al poble pernil resolgués.
Es llegiren les ádhesions, noinbro
síssimes, i finalment mani
fasta també la seva adhesió, que ja
era palesa amb la seva assisténcia
a tots els actes.
L'acte acaba en mig del' més gran
entusiasme.
EL PARTIT DE FUTBOL
El Sant Cugat guanyá la copa LA
RAMBLA en batre el Badalona
per cinc gols a dos
' Després den partit entre l'infan
til local i el Sagrerenc, que guanyá
el Sant Cugat, adiudicant-se una
bonica copa cedida per un esportiu
del poble, -va celebrar-se l'etperat
match entre el primer équ'ip dl Sant
Cugat i 1 del Badalona, amb assis
téncia de nombrós públic. El senyor
Sunyol fou invitat a lláncar el cop
inicial, i els equips a les ordres de
l'arbitre amateur senyor Boyar, van
arrenglerar-se així:
SANT CUGAT: -Munoz; 111assa
na. 'Pérez: Capel, Sales, Matifoll;
Castellyi, Terrés, Munoz, Padron i
Ventós;
BÁDIALONA: Casanoves; Bor
ras, Rufa; Kaiser, Sarrascan, Cris
tia; Millan, Palomeres, Castro, Re
cio i Arquee. •
El'partit va resultar molt nueras
sant i el. resultat va sorPrendre to
hom. Ningú no creia que un equip
de la caegoria del Sant Cugat acon
seguís una victória tan ressonant.
I és bo de dir que -fou•acanseguida
d'una manera magnífica, .:negable,
grades al gran entusiasme que els
seus jugadors posaren en • la pales
tra i a la classe, veritablement ex
cepcional d'alguns d'ells.
El 'primer.,gol va acctiseguir-lo
l'equip local, per mitja de Ventós
aprofitant una excellent passada de
Padron.
DE
\-44 NNt5
Exigeix-lo al
A SANT MARTI
El Martinenc fou ven
çut pel Palafrugell per
dos gols a un
Mola gent al camp del Mar
tinenc. El partit tenia innegable
interés, i comprenent-ho així,
el públic hi féu acte de`presén
cia, convençut que havia de
presenciar un encontre força
competit i ben jugat, enfren
tant-se coni s'enfrentaven els
dos equips que van davant de
la taula de classificació da
quest torneig.
El primer. temps transcerre
gué un' si• és• no és ensopit.
Semblava com si cap dels dos
equips s'ho prengués amb mas
sa interés. Dominá a estones
amb insistencia l'equip vermell,
perú no fou precisament l'en
cert a l'hora de rematar el que
el féu distingir, sino més aviat
una manca absoluta de sereni
tat i decisió que li permetessin
en el moment decisiu traduir en
gols el seu domini.
Amb tct, fou el Martinenc, 1
per mitjá le Fandos, qui va es
trenar el marcador quan man
caven eseassament dos minuts
per acabaraquest temps.
Després del deseans ja fou
una altra cosa. I quan el Pala
Fins al cap de trenta-cinz rninuts
no aconseguí igualar de punts el Ba
dalona. Fou Castro qui l'apunta, al
qual en seguí un altre poca estona
després, degut al mateix jugador.
Així s'acabá la primera part.
En reprendre's el joc, Padron
aconsegueix un magnífic gol. Natu
ralment, l'igualament acreix els
ánims locals, el; quals dcspleguen
millor joc i dominen el; costers.
Munoz aconsegueix, al cap de
por, el tercer punt, i més endavant
Castellyl, en -,Iues estupendas i per
sonals jugadeš, asonsegueix dos gola
més en batee de xuts hui plalats.
esbiaixats Casanoyes.
Els dos darrers gol;, que assegu-.
rayen la victoria del Sant Cugat,
foren rebuts amb entusiasme extra
ordinari. I aquest entusiasme va
desbordar-se en aeabar el partit i
fer lliurament de la copa a l'equip
vencedor.
El public va sortir completament
satisfet del partit, que tancá d'una
manera brillant els actes organitzats
pel San Cuga a honor del noStre
amic.
Abans de comenar el partit amb
el Badalona fou lliurat a l'amic
Sunyol un magnífic pergamí, obra
de l'aficionat local En Manuel Fer
ré;, una veritable obra
A remarcar, com a obsetvació fi
nal, una dada importantíssima. El
sexe femenítingué, en tots els ac-tes
celebrats, una representado es-collidíssima.
Fou el marc que acaba
fer inesborrable en el record deis
que hi assistiren, la festa organit-zada
pel Sant Cugat F. C.
A tots — organitzadors i home
natjat — la nostra enhorabona.
CAFES TORRATS
.p>
Oficines í magatzem:
HOMERO, 56
SANT GERVASI
27 de juliol de 1931
_
CATAILAI I
Aquest és el
teu paper
de fumar
teu estanquer
Ass~ab,
frugell, al cap de deu rninuts
de joc aconseguí l'empat—ya
sernblar-nos que fou obra d'Es
pada--, el nerviosisme més ex
traordinari va apoderar-se de
l'equip del Martineuc, i més en
cara deis seus partidaris. Tot
eren fauts, tc• eren penaltys I
xiulets, i la víctima, com és" de
llei en aquests casos, fou rár
bitre, sényor Planell, que no és
que ho íes a la perfeceió, pertb
tampoe el malament que sefn
blava, a jutjar per la cridbria
que es deixaVa. sentir •al terrény
de Sant Martí.
Al nostre entendre, a Planell
el que va manear-li va ésset
energia per a iMposar-se i
pulsar del carnp a aquells ju
gadors d ambdós bándols que
en uns Moments, diguem-ne de
joe, que •feien vergonya de veu
re, es .11iuraven a vieléncies I
excessos repugnants.
'Pel demés, cap. allá els 35 mi
nuts d'anuest segon temps,'Rei
xach obtingué el gol de la vic
tbria per al Palafrugell, gol le
galíssim, que no ,sábem perqué
varen protestar els -partidaris
del ',Martinene.
Els equips, s'arrengleraren de
la segiient manera:
MARTINENC.— Pascrual, Vi
nyes. Altés, Pujols. Creixells,
Cases Tonijoan, Morra
jas i Fandús.
PALAFRUGELL. — Gauchia
-Blaneh. Colomer. Castelló, Ca
EstPve.. Espada, Miguel.
Avelard i Reixach.
SABADELL
--
L'Atlétic bat el Grácia
per quatre gols a un
Corresponent al torneig per am
pliar la primera categoría, ahir va
tenir !loe a Sabadell, al camp de
l'Atlétic, l'encontre entre .el Gracia
i l'Atletic. La lluita fou entretin
guda. Els atlétics foren Inés per:-
liosos, en,é1,,,gut, sobratot .:1110ta.
L'Atlétic domina i ti ser conjunt
fou Inés complet que el- deis seas
adversaris. Van destacar la defensa
i el porter.
El Gracia va tenir cija gris; els.
mitjos, peró van complir. Florenca,
malgrat els quatre gols, va estar bé.
L'arbitre. que era el collegiat se
nyor Rovira, regular.
El; equips:
Atlétic — Silvestre. Falguera,
lIontesinos, 'Pastor,- Ribes, Colimgo,
Gil, Galopa, Huerva,:Sfota i Torres.
Gracia — Florenla,_Claudi, ViS
Esc.on, Burguete; -JoSa , Punye'rn,
Ferrer, Vila II. Esteve i Falcon:
Huerva marca el primer gol per
a l'Atlétic, i Mota el segon, tots dos
a la primera pan.
Represa la imita, Mota marca el
tercer i poc després Ferrer, va acon
seguir l'únic. gol del Gracia..E1 do
mini de l'Atlétic era persistent i ai
xo motiva, uu constant perill per al
marc gracient. Mota s'aSSenya.á. el
quart.
I acaba el partit sen,e res Inés 'de
notable.
TELEFON 71964
¦•¦••••••
=4=
•¦¦•••
27 de juliol de 1931
Durant els matina i tardes d'ahir
abans d'ahir varen celebrar-se a l'Es
tadi de Montjuic, organitzats per la
Federació Catalana d'Atletisme, els
,XIV campionats d'Espanya d'esports
atlética•
Han jet acta de presencia a aquest
certamen equips de Guipúscoa, Casta
Ila, Valencia, Cantábria i Galicia, que
flan finitas contra Catalunya. L'equip
Guipu'sdia ha eltat rada a cinc
bornes. Biscaia s'ha abstingut de con
córre:hi per manca de mitjans, amb
Iota • segurétat.
. Amb matiu d'aquest aconteixement,
l'Estadi sha visa imbciós dies, bas
ta:U concorregut de públic.
En la -puntuaci6 general de Federa
'eions Cataltniya ha triornfat, com nos
altres pro-elan), d'aria manera esclatarit,
forMidable. La riostra tarra ha acon
seguit, ami) eis seus homes, mes punts
que totes les altres Fedtracions ple
gadas. Aixo dii prou quina és ac
tualtnent superiieritat de Catalunya
i reftexa, Samba', rinferioritat de les
altras •erre's al cOstat de la nostra.
Durant les quatre seccions han es
tal endarrocats diversos records d'Es
panya 1 regionaIs: els primers, pero,
no amb la quantitat suficient pesque
ens denem per -proa satisfets del pro gres de latletisme peninsular. En aquest aspecte sotn una mica egoistas.
Voldriem haver thigut ocasió d'anotar
marques suPeriors en algunas pr3ves.
Durant aquestes quatre jornadas el
pdsúaaibtsilóici,otchaoam2v0i0sp,ceur4t0em0xoeimm8epOnl0ets,mpelneetnrsloe ;dsefssiienntaslis
400 metres tanques i en els relleus.
En general tots els atletas s'han
sciaámsmpOe rtiatamaomrbpro„epli.máximum d'entu
En les proves de velocitat la vi perioritat del catalá Sereix sobre -tots
els altres ha. e.stat cplitundent. D'ha
ver timan mes Iluita en la final deis
loo metres, hauria milloaat, no cal clubtar-ho, el temps registre.
pbrréiClslóalndoentmtéeM, ntMuraeurnntauennlesrin4i0te0Orebsrtsnéaentrttreisocorndsfeesan
cos amlis el castellá Hernández Coro 8n0a0do;mavrieastogriraáciqeuse aelsa r:etápcettieciax deeln 'eeals
tala—Vives. bisposant-se al guipltscoa,
Ruiz en els últims moments de la car
sr•ellraa. dAesqtuaaeastt cpoamró• ,deencleatsasa1.3s0u0permioert.res
E nel fons corn en la marxa, els
catalans comen els primers llocs per
vilua indiscutible. D'hayas participat
Oenyerlbaidep,ritmalervaoltessplaeccioalsiatathauPreianyeaan viat, quan menys, en el desenrollas
tnent deis 5.000 i to.000 rnetres.
-çcplieraoAt,vCnahaittaead.llepuinesMYrd3auu..0rt0.i0eqElsumsepteíattOnrhoylasa "deesesntteareteppcelordeere-ido.remgraalas
eiiEnlacsOaltms bda'asleagárujíaa i itmribpaletu, t elmvaalglerna.t
cqCouoleonnsshegacaala,tcathlsaaunnts..d.ceofnpetanursseiaotnhaaatrn.nbeOabltirivtaeólvlaeenls autRo oacma becnIóselsa 4n0'a0qutaenstqeusesesipeCcoianlsiteagtsa.l
en eh s rto tatnbe tanques, ens han haaorttaint gudtosa tínto'alsquemsetss. caEmlpisoeagnntns, uqnuae saaaalcctnttruuteaaerclpiórpilmelomrecroleldtsleilóob.crCiluelnlaintlq,auehpaenir-5xaash,saodlipetofegununt
En els Ilanlarnepts, fora de la mar
aclamadse'esDpoecctioalrit.aetsn el :parten; en lel • belar.Prae,s enno lraesqudael npdoretoalbvlade,iscai.laaijaccvceoatlniitnaabelne elastise, González pot anar molt Iluny.
liOrdaspfleargalt'elGougiiptdiOelcsoac.inAcnsabt.lattaenlt.qruee duupdara dq'auqaunetsittail P4éderraecpir6eseC:anl acnlsaas,sifie7l ma-lo de brilla:1a '•
inAo aqtueensttas apceorn• teaixpemarelanti4steensm: ohlatn ch • més
extensament del que ha' feinsi en auc cessius articles pausen dir el que avuí Per diversas oircumstincies cris re servam.
d'uInsalammafneetraaqmueosltts scuupretrsficicaolmeconmtarisa cpacaoaudsmsaa'.pItmatlperoremotsiveunastqiudme'eaenclrteordinexesseiixddeqeomruresempfdee'prérnessruenrpdeiavrleetxrrae--
sapuco'í1lult.aaesastrstiendsbdeéepplll'areeensxsetceseil.nnimsdiióimnatqdouereiadsoocnpuaeprrarenihoesndrieesn
Per aaa; ja n'hi ha proa.
MURPHY.
•••••¦¦•¦••••••¦••¦
RESULTATS TECNICS
too METRES f Sereix, Catalunya, 2 Oliver, Catalunya.
3 Picazo, Castella,
4 Pauls, Catalunyz.
Puntuació Catalunya: 14 punts 1'11EC21laissntgeeulgliaap:tus4copaunnsts.Rogaba i Sánchez taqTaatu-eu-enrbpasrca-oatnlev'uaacaldatsuehaadpcraepri.ilórmeoplteargedresuseanstiliaspdfuirsceesjiaucmtotlijdaáefeiilsnsscaCeoloadruntt'iaanfddrloaa'árarkigmb,cuOaoiadtmlsaiat
•
•
•
rambla
Eîsc. d'Espanya tratletisrne
ATLETISME
CATALUNYAXHIVACTARMIOPIMOFNAATTSSODR'EOSLPLAONSYAAMENT EN ELS
Han estat batuta diversos rIcords nacional* i regionals
SCeornesixeg, aRl,uiCz,olLomaceorm, bVa,iveAs,ltaBfruul,laG, aMrcoiareDnoo,ctGoroni zGálaerzc,iaP, oeuó,n Reelsliengoouss,
campions
Sereix ha triomfat sense necessitat
cremprar-se a fons, D'haver actuat Rogelio • i Sánchez s'hauria obtingut
millor temps, sense, per6, que al nos
tre entendre. hagués estat venaut ei campió catalá.
400 METRES TANQUES
Roca, Catalunya, .58" 34.
2 -Máteu, Cataltunra.
3 Iguaran, Guipusca.
4 J. Tugues, Catalunsa,
5 Rei, Galicia.
6 Carril, Galicia.
Puntuació
Catalunya: 14 punts.
Guipusga, 4 punts.
Galicia: 3 punta
De sortida Iguaran dóna una sen
sació de superioritat grácies a l'em
penta amb que comenila. PerO en la
recta final els tres catalans, mes rá
pids en passas la tanea, accmseguei
xen el guipuscoa i el deixen enrasa.
Els gallees bastant dolents
1.500 METRES
1 Ruiz. Guipúscoa, 4' 1•3"
Reliegos, Castellsí.
3 Vives, Catalunaa.
4 Colara, Valencia.
5 Isfontfort, Catalunya
6 Blanco, Camella.
Puntuació:
Guipliscoa: 6 punts.
Catalunya: 6 punts.
Castella: 6 musts.
Valencia: 3 punta.
S'ha palesat, d'una faisó contun
dent la superioritat del guipuscoi
5 Roca, Catalunya, 6 ni., 09 cms. 6 Consegal, Catalunya, 6 rnetres, o8 ems.
Piad:oció: • Catalunya: 9 punts.
GuiptIscoa: 7 punts.
Valencia: 5 punta
Actuado brillant d'Alta.ana i mit
iana de Roca i Consegal. Lacomba no
ha pogut dónar tote 1 rendiment a
causa de sofrir una lesió.
RELLEVAMENTS.4xioo METRES
Guipúsuoa • (Sánchez. Iguaran,
Cunado. Rogelio),, 45" 1-5.
2 Catalunya (Pauls, Anselmi, Oli
vé. Sereixa •
3 Castellaa(Clii-nent, Coronada, .\i.
magro, Pizazol.
4 Galicia (Otero. Pawell. Lino, Pe
tava).,
5 Muntanya (Fernández, Blanchart,
Calan, Resines).
6 Valencia- (Gab-is'a. Aparicio Sas
la. Montó).
Puntuació :
Guipúscoa: 6 puyas.-
Catálunya ;a.
Castella: 4 id.
Galicia 3 id.
Muntanya: 2 id.
ValenCia: i id.
Aquesta prfis a .slia celebrat a les
fosques, a 'les s-uit del vespre. La no
ta sensacional l'ha donat Catalunya
amb la seva derrota que ha sorprés a
tothmo. derrota que s.olament pot ex
•• •••• ••••• ••11 •• .**11 11•*.•• • ••ra, 11 •• • • •
• •• 41¦ • 11.* 41 11 11•••11 11, • 4> •• *11•4.•¦
Ruiz. De s-órtida ha agafat la
da i ha realitzat tota la prova
pletarnent sol.
L'actuació deis dos catalans Vives
Montfort cris ha decepcionan com tam
be la de Garcia.
10.000 IsEETRES MARXA
Garcia, Catalunya, 47' 58"
Segon: Aris, Catalunya, 54' 24"
3 Angeles, Valencia, 57' 15-
Magnífica actuado del catalá, Gas
cia que ha batut els records de Ca
talunya i Espanya de la mitja hora
i deis deis quilemittres. Aris en mala
forma. no ha donat el resulte que
calia esperar. Castelltort ha abando
nat quan anava alassificat en segon
1h5c. poques voltes abans d'acabar la
prova, per indisposició.
Fosa de concisas han pres la asistí
--da als•catalans Vilaplana, Guillen, Fe
hin i algun altre.
Punauació
Catalunya punts.
Valencia; 4 punts.-
SALTS DE LLARGARIA
T Altafulla, Catalunya, 6 metres,
66 centírnetres. (Record e Catalunya).
3 Sánchez, Guipúscoa, 6 m., 29
2 Lacomba, Valencia, 6 metres,
39 crns.
3 Sánchez, Guipúscoa, (5 metro,
29 cins,
4 Iguaran, idem. 5 metras. 24 ama
cor
com
plisar-se per una manca d'intenigin
cia en prendre el rancla Guipúscoa ha
triomíat atub un conjunt menys vi
pid que el de Catalunya.
5.000 METRES
Moreno, Catalunya, 16'
Gil, Catalunya, 16' 23"
3 Palau Catalunya.
4 Fuentes, Valencia
5 Reliegos, Castella.
6 Palmer, Valencia
Puntuació..
Catalunya: 15 punts
Valencia: 4 puras.
Castella; 2 punts,
Els tres catalans molt superiors a
la resta dels corredors, han realitzat
junts mitja carrera. Després s'han des
tacat Moreno i Palau, quedant-se en
raya Gil. En l'ultima volta s'ha des
inflat Palau que ha estat passat per
Gil. Reliegos. desconegut.
rl
II
?2"
LLANÇAMENT DEL PES
Gonzilez, Galicia,
995 CRIS.
2 Tugues, Catalunya, 11 tnetres,
23 ems.
3 Badia, Catalunya.
I2 en».
4 Pérez, Castella ro in.. 93 cms.
5 Gacela, id.. metres, 86 cris,
6 Seriol. Catalunya, ro tnetres. 61
centimetres.
metres,
metres,
la
Puntuació :
Galicia: 6 punts.
Catalunya: ro punts.
Castelia: 3 punts.
Neta superioritat del gallea sobre
els altres, la majnria deis quals han
aconseguit marques inferiors a llurs
possibilitats.
LLANÇAMENT DEL DISC
Geinzález, Galicia, 34 manes,
615 aus.
2 Garcia Doctor, Castella, 34 me
tres, 43 cnis.
3 Climenn Castella, 33 metres, 565
centímetres.
4 I-10rens, Catalunya, 33 metres,
cernimetres.
5 Pou, Catalusiya, 32 matra!, 34
centímetres.
6 Resinas, Muntanya, 31 metres,
,30 cms.
Puntuació :
Galicia: 6 punts.
Castella: 9 punts.
Catalunya: 5 punts.
Muntanya, i punt.
Per les marques uns i pela estils
altres, cap dels Ilanoadors no ens ha
plagut. Cap d'ella tampoc no ha acon
segut les marques acostumades.
LLANÇAIvIENT DE LA BARRA
Pou, Catalynya, 19 matra!, 18
centímetres.
2 Capó, Catalunna, 17 mistral, 56
centimanes.
3 Sinelsa.z. Cataluttya,
n8 ceca ime res.
• M'Asa, Galicia, at
centírretres.
• 5 Apar'ricio.. Valencia
centírnetres.
6 Angelas. Valencia, 10
centímetres.
Puntuadó:
Catalun) a : 1 5punts:
Galicia : 3 mints.
Valencia: 3 punts.
En aquesta prosa Capó ria perdut
el títol de campió qua ha passat a pos
der del tamal catali Pou amb una
marca superior a l'assolida pel pri
mer l'any passat.
TRIPLE SALT
r Lacomba, 13 metes, 87 cins.
2 Consegal, Catalunya, 13 :nenes,
• •
14 metres,
metres, 52
13, niet2 es,
saetrr..s, 71a
••••••••••¦•
IN
Es el neumátic construit per durar més i córrer molt més
que tot altre neumátic sense cap excepció.
Des de fa més de 15 anys, la INDIA TIRE & RUBBER
COMPANY treballa seguint la norma de fabricar neumática,
que són minora que els de qualsevol altra marca d'arreu del
món, per_ak diversos tipus i característiques de cada servei.
wdo 41= 31FIL
Rosselló, 234 Av Passeig de Grácia, 99
-BARCELONA
59 cins. (Record de Catalunya batut.
Antic record: Huguet, Catalunya, 13
wetres, so ama)
3 Olivella. Catalunya, 13 metres,
o6 cms.
4 Huguet, Catalunya, 12 metres, 62
CI115.
5 Sánchez, Guipúscoa, 12 metres,
61 cris.
6 Perales, Valencia, 12 metro, 49
centímetro_
Puntuació :
Valencia: 7 punts.
Cataltun-a:12. pulas.
Guipúscoa: 2 punts.
Cm a coses remarcables cal anotar
les gestes deis dos primen' classíficats
Lacomba i Consegal. De poc el primer
bat el reatad d'Espanya que ell ma
teix detenta. Huguet, rima baix de
forma
SALTS D'ALÇAIIA
Laconsha, Valencia, 1'75 rnetres.
2 Olivella, Catalunya, 1'70 metres.
3 Candelas, Castella, 1'65 metres.
4 Huguet, Cataltinya, 1.64 Inetres.
5 Cardús, Catalunya, l'6o metrcs.
6 García Galicia,
Pan/nació:
Valencia, 6 punts.
Catalullya: to punts,
Castella : 4 punts.
Galicia: I punt.
Despres d•un enmat a t'as) nutres
entre el catalá Olivella i el Valenciá
1 Laeomba, aqueit ha aconseguít tras
passar el t'75 matral.
3.00o MTS. STEEPLE-CHASSE
Reliegos Castella, to minuts, 3
segons, 4-5. (Record d'Espanya ba
tut. Ande record: Mur, Catalunya,
so minuto, 15 segfins, t-5.)
2 Esmindia, Catalunya, so rninuts,
9 segons, 1-5. (Récord de Catalunya
batan. Antic record, el mateix que ho
era d'Espanya, Mur.)
3 Mur, Catalunya.
4 Colara, Valencia.
5 Poy, Catalunya.
6 Palmero, Valencia.
Castella : 6 punts.
Catalunya: xi punts.
Valencia: 4 punts.
Reliegos, que ha estat moIt per so
ta de les sayas possibilitats eri els
1.500 matra!, a n'aquesta prova ens
ha donat la sorpresa. En canvi Mur,
que algú el donava cona a guanyador,
s'ha desinflas.
Reliegos, Mur i Esmánclia, han Ilui
tat junta durant biina part de la car
rera. Estnándia que no ha nogut re
sistir el tren d'aquells dos s'ha quedat.
En la penúltima recta sha destapat
Reliegos per la seva rnajor energia i
Esmandia &ha aprofitat cle la desfe
ta de Mur per a prendre-li el segon
lloc.
400 METRES
Csolome, Catalunya, 51" 1-5.
Segon, Muntaner, Catalunya, a un
Pit.
3 Olive, Cataltniya.
4 H. Coronado, Castella.
5 Powell, Galicia.
6 Carril, Galicia.
PUIftuació :
Catalunya: 15 punts.
Castella: 3 punts.
Galicia: 3 punts.
Desases d'una sortida falsa
obra de Corrmado, s'emprén la
rara a tni tren formidable, En la rec
ta final contemplen una lluita plena
d'interes. Eh s quatre primera classifi
cats Iluíten igualats al mateix nivell.
En els darrers metres Colorné en un
superb eslora, aconsegueix trancar el
fil de l'aribada.
per
car
IV*••••4> ••• •••••••• .• •••*.• •
1>
11
11
11
11
1>
11
11
11
11
11
DI
SUPERIOR AL MILLOR
II 1 II I 1 II I I
BEPRESENTANT GENERAL PER A ESPANYA
segur el triomf de Ruiz con a resul
tat de la -Magnífica carrera realitzada
en la pros:a deis 1.500 metres.
La sfirtida ha estat - m'ésa a tot
gas. Ruiz, decidit, ha agafat el cap.
Vives,- González 1 Trabno han ífiten
tat seguir el guipustoi inútihnent
Montforn ha perdut les posicions des"
de bon comenlament. Perb Ruiz ha
calculat aquesta vegada malament la
distancia i en la recta final, mentre
ell amb penes i treballs feia gratas
esforaos per acabar la prova, Vives,
amb més inteiligencia, animat pel pú
blic, logra aconseguir a Ruiz i pas
sar-lp a dos metres abans de l'arriba
da. El públic, que a peu dret seguia
les incidencias de la magnifica lluita,
ha esclata en una formidable ovas
ció en veure que Vives tri3mfaba.
LL.NÇAMENT DE LA JAVA
LINA
Brú, Catalunya, 48'48 metro.
23 aGalicia,
4 Bombarció, Catalunya, 4209 ni.
5 Munoz, Galicia, 39'34 meres.
6 Marino, Galicia, 34'77 metres.
Punir:asió :
Catalunya, 9 punts.
Castella. 5 punte.
Galicia, 7 punts.
Triomfa el catala i vehi campió
Brú. Pero no cris ha satisfet ni la
seva marca ni Is dels altres. Pací
didament, en javalina estem en un
nivell molt baix.
200 METRES
Sereix, Catalunya, 22 1.
2 Cunyado, Guipúscoa.
3 Colomer, Catalunya.
4 Rogelio, Guipúscoa.
5 Sánchez, Guipúscoa
6 Periya, Galicia.
Catalunya,
Guipúscoa, so punts.
Galicia, 1 punt.
Magnífic cos a cos entre els qua
tre primera classificats. En ele dar
rers 40 nutres ha "sortit l'energia
del formidable Sereix, i ha triomfat
arnb tota Claredat. Sereix ha igualat
¦••¦•••¦¦•••¦¦••••••••••••¦••••••¦•••••¦••••••
•• • •11•*4• • • ••••• • ••••••4> 114 •• ••
SALTS AMB PERXA
1 Consessal, Catalunya, 3 metres, 30
centimetres, •
2 Candelas, Canalla, 3 nutres, 20
centímetro.
3 González, Catalunya, 3 metres,
15 centímetro.
4 Galan, Muntanya, 3 metres,
centímetres.
5 Tries, Catalunya, 2 metres. 8o
centímetres.
Puntucciá :
Catalunya: 12 punts.
Castella: 5 punts.
Cantábria : 3 punta
A causa de trobar-se lesionat no ha
pogut defeusar el seu títol el catalá
Culi. Consegal triomfat amb una
marca cfirrent. Tries ha estat mala
ment.
8oci METREls:
1 Vives, Catalunya, 2 minuts,
segou, 2-5.
2 Ruiz, Guipúscoa, a un pit.
3 Montfort, Catalunya.
4 González. Catalunya
5 Trabajo, Galicia.
6 Colara, Valencia.
Puntuació
Catatunya: 13 punts.
Guipúscoa : 5 punts.
Galicia : 2 punts.
Valencia, 1 punt.
Aquesta ha estat la prova mes cuto
cionant de totes. Tothorn donava per
un
el rIcord d'Espanya del guipuscoá
Ordónez.
METRES, OBSTACLES
1 Consegal, Catalunyay, 16 se
gons 4-5. Récord de Catalunya ba
tut. Antic record: Ballesteros, 17
segons.
Roca, Catalunya.
3 Tugues (J.), Catalunya.
4 Marinyo, Galicia.
5 Garcia, Valencia.
Puntuació :
Catalunya. 15 punts
Galicia, 3 punts.
Valencia, 2 punta
Brillantíssima actuació de Colisa
gal, el qual, després d'haver Ilin
rat una aferrissada Iluita amb el
castelli Rivera i arnb el catará Roca,
ha entran primer a la "nieta-. El cas
ta ha estad desclaasificat per ha
yas fet caure tres tanques, punt
molt dubtós i discutible, malgrat el
que prescriu el codi d'Atletisme.
LLANÇAMENT DEL MARTELL
Garcia Doctor, Castella, 40 nu
tres 56
2 F. Tugues, Catalunya, 3880 in.
3 Martínez, Cataluoya, 36'52 tn.
4 J. Tugues, Catalunya.
5 Climent, Castella, 3085 in.
6 Carpintero, Galicia, 23255 en.
Postimació :
Catalunya, 12 punts.
Á 5
ROYAL
Ramyla dala estudie, n.o
DIrece16: MAIIIDEU
'MODERNISSIM MaSTAURANT
TEMPORADA D'EsTiu
CARTA FAMILIAR
Castella. 8 punts.
Galicia, a punt.
Garcia Doctor ens ha densoatral
que a la seva, terra és molt segur
que hagi tirat el marta!' a Inés de
44 Ittres donat
resultata gairebé :maniata.
10.0
,
Moreno, Catalanya, 34 •minuts
6 25e8,F1°u;:les ntes, Valencia, 34 tu; 13 se
gous
3 Corpes, Castella.
4 Esteva, Catalunya
5 Sander, Catalunya.
6 Carrasco, Castella.
Durant tota la prova, el valenciá
Fuentes ha seguit de prop Moreno,
i ha donat proves de la seva bona
classe, encara que mancat d'astil.
Sandez: ha estat bastant defícieht.
Gil al seu lloc hauria fet millor Pa
pen
Puntifació :
Catalunya. Ir punts.
Valencia, 5 punts.
Castella, 5 punto.
RELLEVAMENTI
4)c 400 METRES
r Catalunya (Oliver,
pa, Colotner, Montaner), 3 mínuts,
33 segons, 3-5. Récord de Catalaava
Antic: 3 ni. 38 S. 3-5.
2 Guipúscoa.
3 Galicia. 45
Catalunya, 6 punts.
Castella, 3 punts.
Valencia, z punts.
Els quatre corredors catalana _han
actuat molt compenetrats, pares per
seguits de prop pels respectius de
Guipúscoa, deis quals, tres són lla
mes de roo 1 zoo metres.
PUNTUACIO FINAL
Federació Catalana, 240 punta.
Federació Castellana, 69 punts.
Federació Valenciana, 48 puras,
Federació Guipuscoana, 45 punts
Federado Gallega, 43 nunts.
Federació Muntanyesa, 6 punts
DISTRIBUCIO DELS LLOCS
Primera llocs; Catalunya, Istp Ca
tana, 2; Valencia, 2; Guipúscoa, 2:
Galicia, 2; Cantibria, o.
Segons 'loas: Catalunya, t3; Ca
talla, 4; Guipúscoa, 3; Valencia, 2;
Galicia i Cantibria, o.
Tercers llocs: Catalunya, 12; Cae
talla, 4; Galicia, 3; Guipúscoa, 2;
Valencia, e; Cantábria, o.
Quarts llocs: Catalunya, 9; Casta
Ha, 3; Valencia, 3; Galicia, 3; Gui
púscoa, 2; Cantábria, t.
Cinquens Ilocs: Catalunya, 7; Ga
licia, 5; Valencia, 3; Castella, 2; Gui
púscoa, 2; Cantábria, r.
Sisens llocs: Galicia, 6; Valencia,
5; Catalanya, 2; Castella, 2; Guipús
coa, 1, i Cantábria, 1.
Esportiu:
No oblidis que el día
2 d'agost la teva obliga.
ció és votar l'Estatut.
INEMES
!ir) Temporada de "represes"
lisAvui, ult. lcs 10:
EL REY VAGAPUNDO
in pes Jeannette Mac Donald
Dennie King 1111 I
1.11
iji tasune per la seca temperatura
fresca I agradable.
asma nit, a les s'as .
1111 El CondedeMontecristo III
5: 5:
•.• 21.= •••=712 n= •.• • • ==• • =
•-• •• •-• •-• •••
''CINEMA PARISn
Avui. nit, a le5 tú:
Revista - Dibulan i id El destino de la carne 11
El gran trtorrit as l'iusuperable PI
1111- ama Janninga
WIM
‘111 ROSSELIJO CINEMA
• 11' Entre PassrIeg _de hambta fie
eatallIM
:. LA MUCHACHA DEL VOLGA ¦•
ii o11.1KATI1118«N 4;1
sPer timas. usaras, Dilaten; ralsoia
as
•• h t,rno:st t'f'f.brs