Rambla, La (1931-1935). Núm. 184 (17 jul. 1933)

              (esport í cíufadanía)
17 de juliol de 1933
Barcelona
Any IV. --Número 184 Redacció 1 Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
lii ha una forta reacció a
la dreta.
Cal que la democrA cia re
publicana estigui alerta.
Impremta: Bot, 21 — Tellfon 13000 Pren : 20 cIntims
411.1.1111111¦~1¦F
La mitxima preocupadó de Caialunya
RE
J
•111~11111111111~.111, IC
Sera ,efectuat el trásphs 4tfinifiu d.-act:apocs dies
(Unes intereséants declaracions per a LA RAMBLA del Conseller de Governació de la Generalitat, senyor Selves)
"Cal que tothom tingui la sensació que en els primers moments s'haura
de realitzar una obra enérgica, i que ningú no ignori que s'actuará
d'una manera clara i contundent, allá on calgui i fins on calgui... "
Han tornat a fi de setmana de Madrid el Primer Con
seller del Govern de la Generalitat, senyor Pi i Sunyer, i
els Consellers de Governació i Justicia senyors Selves i Co
romine,s. Aquests darrers,•avui tornen arab tota segure
tat a la capital de la República, per tal de seguir prop deis
membres del Govern i la Comissió de traspassos les nego
ciacions iniciades amb els serveis d'ordre públic a Catalu
nya. Es possible, dones, que en el curs de la setmana que
comença, aprovat ja de dies el Reglament de la Junta de
Seguretat i fixats els detalls básics de la qüestió, el tras
Os de l'importantíssim servei d'Ordre Públic entri en una
fase definitiva.
* * *
No cal que subratIlera la transeendktida-ntte aquestes
negocia,cions en cure, ténen per a l'autonomia de Cata
lunya.
Fets de sang i de terror, que són vius encara a la me
mbria de tots, i que segurament, per desgracia, no han
acabat, han posat en aquests últims ~os, en el panora
ma ciutadá de Catalunya, en la necessitat apremiant d'a
frontar a fons els problemes de l'ordre. De cap manera pot
continuar indefinidament la situació de fins ara. Cal aca
bar amb la perillosa, i de vegades trágica, solució de con
tinuitat que ha tingut entre nosaltres la situació del car
rer. Des de les nostres columnes ho hem assenyalat repeti
dament, a risc de fer-nos pesats. En el nostre darrer nú
mero donavera, amb tota sinceritat, sense palliatius, el nos
tre crit d'alerta, segurs d'interpretar no solament el crite
ri dels no'stres milenars de lectors sinó, encara més, l'espe
rit i la voluntat ciutadana.
No ens desdim, en aquest moment, de res del que hem
dit. La calma aparent — sempre relativa — deis últims
dies, ni hah de fer-nos rectificar el nostre criteri ni ha de
posar sordina a l'energia de la nostra demanda de solu
eions categbriques i urgents al problema del'Ordre Públic.
Insistira en la necessitat d'apressar el traspás. Perb
insistim, sobretot, en la necessitat que aquest traspás es
realitzi en les necessáries condicions de garantia, d'orga
nització, de facultats i d'autoritat per tal que tingui a
Catalunya la categbrica efectivitat necessária per acabar
amb un estat de coses insostenible.
* * *
Un altre detall a remarcar en el curs del traspa,s de
serveis, és que en les reunions celebrades divendres i
dissabte passat, fou aprovada definitivament la Ponbncia
de Justicia, de forma que el traspás d'aquest servei está
pendent noraés de la publicació del Decret corresponent.
Els homes del Govern •
de Catalunya a Madrid
Fem una mica d'história. Aquest
problema de l'ordre públic i la
seva manera d'entendre el seu
traspás a Catalunya, unit a al
t r es qüestions d'interpretació
respecte al GoVern, foren la cau
sa de la cris1 del gener passat.
D'aquella crisl ençá, fins fa po
ques setmane.S, el ritme delsfets
no s'alterá gran cosa i res — a
part del natural criteri deis cata
lans en tenir al més aviat possi
ble la seva autonomía en tota la
plenitud — no obliga el Govern
de la Generalitat a prendre acti
tuds extremes. Un entrebanc en
el redactat del reglament de la
Junta de Seguretat entorpia
també alió que semblava que ha
Vla coménçat d'una manera ben
planera 1 fácil; els que en tot
veuen mals averanys semblava
Que anaven a tenir raó.
Les vagues i els fets de carác
ter social se succeíren, peró amb
un ritme podriern dir gairebé
normal, fins que darrerament la
vaga de la Construcció començá
a recordar temps pretérits de la
llana social a Patalu" A loo
explosions 1 sabotatges
ren els atemptats, 1 el Govern de
Catalunya, pressionat a més per
l'opinió pública, es velé obligat a
exposar el seu críteri d'una ma
nera ben clara 1 precisa.
Atacó fou el que en realitat féu
el senyor Maciá en la seva de
clareció publicada ara fa justa
ment una setmana, declaració
que reflectía el criterí del Go
vern tot de la Generalitat.
El que ha segun a aquella de
claració és una cosa ja pública
per tothom. El Conseller primer,
senyor Pi 1 Sunyer, 1 els de Go
vernació 1 Justicia, senyors Sel
ves 1 Coromines, sortiren seguí
dament cap a Madrid, on sembla
que han recollit fruits ben
ópins per a la seva gestió, que es
veurá coronada molt aviat per
l'éxit.
Diu el Conseller de Go
vernació senyor Selves
La tornada deis consellers de
Madrid podem dir que era espe
rada, com poques vegades, amb
expectació. Es tracta d'un deis
aspectes fonamentals de l'auto
nomia 1e 9atalliZINI 1 es traatill
El ConseUer de Oovernacio, senyor Selves, en el mame nt d'arribar ahir a Barcelona, de tornada de Madrid, on
ha ussistit, en companyla del primer conseller, senyor Pi 1 Sunyer, i del dé Justicia, sei»or c9ronnues, a les
negociacions inicials per al traspas del servei d'Ordre públic, d'enorme importancia per a l'autonomía de Catalunya.
(Foto Segarra)
de la pau i de l'ordre de la nos
tra terra. Els uns esperançats,
d'altres descoratjats, 1 fins al
guns amb despit, tots els catalans
volien conéixer a fons els resul
tats del viatge que tanta expec
tació havia despertat ací 1 a Ma
drid. Aixó ens ha impulsat a par
lar amb el conseller de Governa
cio, senyor Selves. Heus aci el
que ens ha dt:
—En virtut de l'acord pres pel
Govern de la Generalitat de Ca
talunya, pres1dit pel senyor Ma
cla, aquest Govern es traçá, una
trajectória molt clara, que fou
feta pública pel propi President,
com recordarem.
L'anunci del viatge a Madrid
causa una certa impressió, en es
pecial a la capital de la Repú
blica. Es diaris d'allá donaren
tots molta importancia al viatge
dedicaren una extensa 'Informa
ció als acords del Consell i a les
declaracions del senyor Maciá.
Un deis diaris de Madrid, 1 per
cert d'un matís més aviat dre
tista, com "Ahora", en un article
editorial publicat aquells dies re
coneix la necessitat d'acabar
amb la situació d'interinitat,
que venim travessant.
El mateix mati de la nostra
arribada a Madrid visitárem el
ministre de la Governació i 11
vam fer una exposició detallada
dels motius del nostre viatge i de
la situació de Catalunya i de
Barcelona, en especial la de Bar
celona, 1 reclamárem per al Go
vern de la Generalitat la res
ponsabilitat total en tot el que
afecti a l'ordre públic a la nos
tra terra, ta.nt en el que fa refe
réncia a la seva execució com a
la seva organització.
Com podeu comprendre, nos
altres no vam demanar que se'ns
contestes d'una manera imme
dieta i categórica, perqué ente
litem que calla estudiar la qües
UD a fons.
Al mateix temps, com que con
siderávem que la qüestió tenia
també importancia política, visi
tárem el president del Govern
11 férem una exposició de la si
tuació; d'aquesta entrevista, el
mateix que de la celebrada amb
el ministre de la Governació, en
poguixem treure illaPre4.51U
que tothom faria tot el que po
gués per facilitar la nostra tasca.
També continuárem les discus
sions del reglament de la Junta
de Seguretat de Catalunya, que
deixarem enllestit, i pot clir-se
que actualment la Junta funcio
na plenament.
—?Hl ha algunes difiiultats en
el reglament?
—Aquestes dificultats eren en
PERIODISME
«EL SOL», «LA VOZ»
i «LA RAMBLA»
LA RAMBLA ha de constatar
amb veritable, disgust el canvi
d'orientació política experimen
tat pels collegues madrilenys
"El Sol" i "La Voz" — fins ara
portantveus de l'ideari esquerris
ta 1 democrátic de la República
per ni,otius que no és del cas de
tallar.
Fins ara, i aixó constituía per
a nosaltres un honor, en els nos
tres mateixos locals de redacció
hi hagué installada la correspon
salía deis esmentats periódics,
pel fet de trobar-se el carrec de
corresponsal vinculat en la per
sona d'un company nostre. En
constatar, pera, aquest canvi
d'orientació a qué alludim abans,
la nostra gerencia s'ha adreçat
seguidament al president del
Consell d'Administració de "El
,Sol, C. A." fent-li present la con
veniencia urgent—per tal d'evi
tar confusions desagradables per
a tothom—de separar deis nos
tres locals la corresponsalía ca
talana deis dos Periódics de re
sfreeegrneui,nictpia.o.drAaquéessstear sreepaalriatzcaiódaespteot
Per acabar: "El Sol" i "La Voz"
afirmen que, d'ad endavant, se
guiran essent dos periódics re
publicas, netament -evublicans,
per bé que sense partid::smes con
crets de cap mena.. Fem vots
perque sigui realment airt. Se
ria enutjós i lamentable, per a
la democracia republicana, que
aquesta transformació d'aret—per
de prompte importantissima
profunda—signifiqués l'inici d'u
nova OVOlució.
els articles 10 i 11, peró s'han
resolt completament. L'article 10
feia referencia a la facultat de
dirimir els empats, i 1'11 es re
fereiL al nomenament d'alt per
sonal; tant l'un com l'altre en
tenem que han estat resolts
de manera satisfactória per a Ca
talunya.
-
de quina manera?
—Nosaltres enteníem que qui
té la responsabilitat directa ha
de tenir al mateix temps la fa
cultat de decisió; d'altra mane
ra quedaria restada la seva au
toritat. Quant a la Junta, quan
aquesta no arribi a un acord
unánime, o per majoria de vots,
no hi haurá decisió, deixant-se
la qüestió a nou estudi.
—Vós heu estat nomenat vice
president, no és cert?
—SI, el decret de constitució de
la Junta faculta la Generalitat
per al seu nomenament, 1 el Go
vern de Madrid no ha trobat res
a dir al meu nom.
—Tornareu aviat a Madrid?
—El proper dijous. Cree que
per aquell dia estaran ja defini
tivament puntualitzats els aspec
tes de nomenament d'alt perso
nal, etc. Marxem el senyor Co
romines i jo, que d'acord amb el
Govern de Madrid estudiarem la
fórmula de fer el traspás del
servei d'una manera gradual 1
automática en el període més
curt de temps possible.
—?Qué hi ha en aixó del no
menament d'un governador ge
neral?
—Voldría que féssiu constar
d'una manera expressa 1 ben ter
mínant que mal el Govern de la
Generalitat no ha tingut .l'intent
de demanar el nomenament d'un
governador general, 1 molt menys
encara el demanar el Govern ci
vil de ,Barcelóna. Hem demanat
el traspás de serveis directament
de Govern a Govern, i no pas
d'altra manera. ,
Tinc el convenciment — ha
continuat dient el senyor Selves
— que Catalunya espera amb de
sic; 1 expectació que el Govern
de Catalunya es faci cárrec del
manteniment de l'ordre a, la'nos
tra terra 1 espera veure com
aquest Govérn "IeWs.produtgra, da
vant deis problemes plantejats.
Molt sovint he dit quin és el nos
tre criterí en aixó: mantenir l'or
dre, complint 1 fent complir les
Deis, costi el que costi, amb má
ben decidida. Aquestes 'paraules
podrien donar lloc a confusions
que s'han d'evitar.
Entenc que així que tinguem
l'ordre públic haurem d'encami
nar tota la nostra labqr- ,a aca
bar amb l'actual snack> 'd'irres
ponsabilitat i caotisme. Més
ciar, qué s'hauria de prOcedir
efectuar una operació quirúrgi
ca. Després es podrá fer una de
puració per establir un ordre
definitiu, peró de cop calclria és
ser inexorable. Cal que tothom
tingui la sensaCió que en els pri
mers moments s'haurá de fer una
obra enérgica, que ning4 -,1gnori
que s'obrará d'una manera clara
contundent allá on calgül 1 fins
allá oh calgui sense miraments.
—?Penseu, senyor Conseller, que
es tardará molt a efectuar d'u
na manera definitiva el traspás?
—Aixó, amic, no us ho puc dír.
—?Será molt t,emps encara
governador el senyor Ametlla?
—No us puc dir res. Aixó que
pregunteu és el mateix que em
preguntáveu.
Nosaltres, per la nostra
part, diem
que tením la seguretat que el
traspás será efectuat d'ad a po
quissims dies, potser a mitjans
de la setmana entrant.
?Com ho hem sabut d'aquesta
manera tant contundent? Aixó és
el secret del repórter. Per iliéS
que els' homes de govern es 'vol
tin de secrets i de precaucions,
molt sovint els seus mate-Nos
pensaments, sotjats Del periodis
ta, poden ésser copsats. Nosal
tres no ens volem fer passar
per endevínaires del pensament
peró quan volem saber quelcom
ens sabem aprofitar de tots els
descuits i de totes les indiscre
cions, fins 1 tot involuntáries,,
quan la cosa s'ho val, com l'or
dre públic de Catalunya, molt
més encara.
Diem una vegada més: tenim
el eonvenceiment que el traspás
será efectuat 1mmediatament,
que pot voler día' demá o d'ad
a vuit dies, o- deu dies. Més no.
LA PREMSA REPUBLICA/QA
Justicia... a mitges
LA RAMBLA fau denunciada
pel fiscal en la seva darrera
ció. La causa de la clenúncia bu
un article publicat pel nostre
company Emili Granier-Barrera
sobre el -cas Comorera, a qui,
com se sap, un jutge anomenat
don Jovino Fernández Pena va
lía 'processar presaindint en ab
solut de la qualitat de cliputat al
Parlament catalá que ostenta el
senyor Comorera.
Ens ve, és ciar, una mica de
nou aquesta denúncia—la prima
ra d'enea de la proclamació de
la República—peró, nclturatment,
ciutadans disciblinats, _eVac
ceptar-la i • respectar la ,decisió
del senyor fiscal. En tot caS, da
bant deis Tribunals de la.
pública dazzarem les nostres
raons.
Tanmateix, no volem deixar de
consignar dos fets, que ens
bien de certa importáncia. L'un
ds la freqüén,cia amb qué és de
nunciada la Premsa d'esquerra
republicana, com en el cas del
nostre confrare socialista "Justi
cia Social", que porta ja dues o
tres edicions consecutives recol/i
des.
I l'altre és el de qué, per una
estranya casuctlitat, el fiscal no
formula, des de molt de temps,
absolutament cap denúncia con
tra la Premsa de dreta. No és que
tinguem cap manía a la Prem.
sa de dreta. No n'hi tenim. Peró
es dóna el cas que, continua
ment, la Premsa de dreta incorre
en excessos d'informa,ció o de co
mentari que entren perfectament
dintre el camp del Codi... 1 no
passa res.
Exemple (1 no delatem, que no
és la nostra lema, sinó que cons
tatem): en la darrera edició de
LA RAMBLA es reprodula el fac
símil d'un retall d'un diari caste
lid de Barcelona donant compte
de certs incidents produits en la
vista de la causa dels fets del 10
d'agost. Tota vegada que no ha
estat presa cap mesura contra
els protagonistes deis incidents
que explicava periddic,
hem de creure que la informació
era FALSA, TENDENCIOSA I
ANTIREPUBLICANA. Fxplicava
uns fets que significaven, en és
ser falsos, una iniúria per impor
tantissims organismes armats de
la República. Dones bé: el fiscal
no s'ha pres la molestia de de
nunciar periódic.
LA SETMANA ENTRANT
el Primer Conseller del Govern de la Generalitat de Catalunya
En Caries Pu í Sunyer
donará en els locals del CENTRE CATALANISTA
D'ESQUERRA, Rambla de Catalunya, número- 6,
una interessantíssima Conferéncia sobre el tema :
Una visió personal de la política catalana
Oportunament s'anunciará la data d'aquesta conferencia
2
El reporten. — Veig que heu
protestat amb molta vivesa con
tra la inclusió de la vostra sig
natura en el manifest deis
"Amics de la U. R. S. S.". I
m'agradaria que m'expliqués
siati* motápaa.,.,
./tip!—E4s de la rneva
a o els motius de la vi-.
mb
reporter.—Les dues coses.
— Res més fácil. He pro
, tie trabo
extraordináriament i indelicat
que usin de la signatura d'al
tri, sense previa consulta. -Prou
feina tinc a respondre de totes
les coses que escric i que sig .
no, no falta sino que cm
compromés per testes que no
conec i signatures que no poso.
El teporter.—Ara els motitis
de la vostra disconformitat arnb
el manifest.
jo. 1-'116 poden .ésser més
clars ni més obvis. No el signo
:•erqué no. sóc comunista.
iepo:rter. — Es un argu
ment: Noteu, perb, que la pa
milla ;majes no implica pas
identificació. Vos sens dubte
thúainic de persones i de ins
titucions que no obren entera
rtieni d'acord amb els vostres
principis...
• t,
a rambla
17 juliol
Sobre l'amistat 1 sobre el comunisme
Jo. — Aixe, que dieu i que
potser diuen també alguns sig
nantS que no sóa comunistes,•
.em sembla-una subtilesa inad
missible, sobretot en actuests
inoments de confusiornstrie.'
L'amistat per una nadó', ra
tnistat per Rússia, per Italia'
..pot no implliiccaarr adhesI4 -a nirt
sistema, perqué una nació és
una cosa complexíssima, rica,
,ilontradictória. Per?), la dectaea
ció d'amistat envers un réglin
tan determinat com el de la U.
R. S. S., sois pot equivalerá
una adhesió política. Dir-se,
dones, amic de la U. R S S
és, el meu entendre, com dir-se
comunista o almenvs comunis
tófif.
El reponer. — Molt bé ; col
loquem-nos en aquest punt de
vista. No sóu amic de la U. Rí
S. S. Aleshores, per lógica
conseqüencia, en sóu enemic.
• !a. — Una mica de calma.
- El reponer.— Ah! Veiam si
ara sereu vós el que s'emboli
cara en subtileses.
Jo. Vós mateix ho jutja
reu. Si us demano calma no
pas per fugir d'estudi ni per
combinar-me una posició am
bigua. Es, simplement, que
procuro evitar de caure en un
parany. I vós sabeu més bé que
jo que la disjuntiva que em pro
poseu, si no en els seus termes
literals, en la vostra intenció i
la deis que us acompanyen, n'és
un, de parany.
El reporten. — Em sembla
que m'atribuiu més malicia de
la que porto.
lo. — Per si de cas t, No sóc
comunista ; en la legislació i
els procediments de la U. R.
S. S. hi ha moltes coses que
em repugnen i algunes que em
revolten. No cree que un assaig
análeg fos viable a aquesta
banda d'Europa. Hi falta mis
ticisme i hi falta aquella mino
ria molt intelligent i molt enér
gica que ha,,de constituir-se en
nucli director de l'Estat socia
lista, en intérpret i executor de
"la voluntat proletaria..." una
voluntat, ai de mi !, que el ma
teix proletariat és incapaç de
formular i que si formulés en
desacord amb la doctrina deis
apbstols, tampoc Tora tolera
da... Tinc la convicció que un
assaig comunista a Espanya
ens menaria no sois a una dicta
dura, que la dictadura és con
substancial al comunisme, sino
a un régim de forea sense pla
per CARLES SOLDEVILA ,
quinquennal, sense reorganitza
ció de museus, sense preocupa
cions pedagbgiques i sense
exercicis akruistes! La minús
cula minoria de bona fé, seria
rápidament esclafada per nuelis
d'infima qualitat moral que
potser no trigarien a sucumbir
davant una reacci6 feixis-ta...
El reporten. — Magnífic !
M'esteu donant la raó ; sóu ene
mic del comunisme, sóu ene
mic de la U. R. S. S.
Jo. — Sóc anticomunista i
no admeto les directives de la
U. R. S. S. Perb si preteneu
que aquest fet m'obliga a ac
ceptar bonament la societat ac
tual i a trobar que totes les se
ves institucions són insubstitui
bles i totes les seves injustícies
son irreparables, retiro la me
ya declaració. Es possible que
elks polítics militants arribi un
punt que no tinguin altre re
mei sino triar entre el marxisme.
revolucionani i el feixisme na
cionalista. Perb els que no són
militants i no tenim necesssitat
d'arreplegar sufragis, enteric
que hem de persistir en la nosy
tra funció crítica tan lliurá
conscienciosa com sigui possi
ble. Enemic? Si aixó vol dir
que sóc partidari de mobilitzar
tots els paisos d'Europa contra
els Soviets, no sóc enemic. Si
aixb vol dir que vull exteeffli
nar per la violencia, a la Mía&
de Hitler, tots els que no pro
fessin un dogma antímarxista...
i alhora anti-liberal, també re
tiro la declaració d'enemistat.
El reporten.— Peró és que la
lluita s'ha enverinat de tal ma
nera que no admet posicions
pretensiosament equánimes. O
a una banda o a l'altre. O de
vorar° ésser devorat.
Jo. -.-- Si, sí ; mentalitabel;an
tropdags... Uns curiosol nn
topofags que no per llarver
CD.itat a menjar-se al contri,
s'eScapen d'ésser menjats ,per
eli a una nova girada del disc.
De manera que la disjuntiva ha
d'ésser substituida per una cor
pulativa i en lloc de dir : "De
vorar oésser devorat", :"
"Devorar i ésser devorat".
Ahir despotisme tsarista i avui
'despotisme bolxevic. Ahir Bela
Kun i avui Almirall Horthy.
Avui Hitler i demá anti-Hit
ter...
El reponer.— Encara que fos
així ; qui dia passa, any em
peny i qui pega primer pega
dos cops.
jo. — O rep dos cops1 En
fi, sigui com sigui no sembla
pas inconvenient que enmig
deis uns i els altres hi hagi en
cara un modest nucli de per
sones entestadas a creure que
la his?bria pot ésser una altra
cosa que una successió de des
potismes, els uns més ben in
tencionats que els altres, perb
tots sembradors de violéncies,
de brutalitats i d'infortunis.
López Picó a lInstitut
Lópe2 Picó ha estat elegft
membre de l'Institut d'Estudis
Catalana. La nova, ben rebuda per
tothom., *o ha sorprés ranga. Ló
pez Pitó es meretsta aquesta
Es'Ints: és deis escriptors
predestfnats 4 obtenir-la pel seu
gran amor a la !lengua catalana,
111' l'esperit de superad() que hi
A'« en 'fa Sepa obra, per lea se
ves r3dates curtositats intellec
tuals iëf féltn un .dels escrip
tara eatcaans"" d'haritzons rnés
dberts, .piés,.universats.
-La sera oyra de poeta és ja de
reli la« de les nyés
•
riSet
o
.14
9;»
.11rJr.
44`
II
' 511Éri-i.i2e
..etaapoxe
intemesmtdyntvé. D'una certa Írt
volltat-nutertgalesca en els setts
inicia:
itléri
cada rifa una major
acracia, détfé 5ic stn deis listes
Inés .1á4rittfeiesot, Ynés transcen
detrts `qt!Ei•Ptet• tingut Catalunga.
Pertr:xliriem que no ha estat
solament la sera obra de poeta
el qué ti liá'luanyat aquesta dis
tfreciá:-rtgif hh burnyat també la
seva taacia'We' director 1 d'anima
dor ttl•-••ra- Retrata", resforç de
continleitg,1 rzéa exçepcfanal rea litzatsnfre Aosaltres, que ha re
unit e,stlés seu voltant tota
l'éspfritrail ht del país.
Entre netnbroses expres
sUme Caiffnfradó .que Lopez Picó
rep aquests dies, LA RAMBLA hi
afegeix la seva, ben cordial f ben
"7"1rrirg7r",
A'itf l'ildectura de Poli
cia ligratárl/iurada als re
pérterifittitillista deis ser
vels'iiresiats pels agents du
rq.nt. el mandat del senyor
Pérez Salas.
Ens sernbla molt bé. Pera•
nó ensatonsola gens de tots
ek atemptatr, atracaments
i seltOtXtgéV—coinesos úIti
jniiLn1a M68 absoluta
impumjat•
INOW•••11.• •fe•
• CRIDA A LA CIUTAT
L'anguniosa situació
'deis Hospitals
La crida del Centre Autono
mista de Dependents del
Comerç i de la Indústria
Amb norabrosa concurrencia de de
legats de les entitats polítiques, cul
turals, patriótiques, socials i econó
migues de la nostra ciutat,' tinguó
lloc la reunió convocada pel tenemé
rtt C. A. D. C. I., amb el 11 de trabar
una rápida solució al vergonyós eatat
de l'assisténcla benéfica que travea
sa l'Hoepital Clinic„ de la ncetra ciu
tat.
Presidí lacte el senyor vallaJ hay-,
llet, presiclent de la Secció de Prepails
ganda de C. A. D. C. I., el qUal
posa als assistents, d'una initrierlt
precisa, la crítica situacló de l'aióap"P
tal Clínic que motiva la zuhresii16
gradual de tres-cents hita, degtit• 'al
déficit del dit establiment benéfie
que puja la quantátat de 750.000 pes
setes. De carn solament es,
190.000 pessetes, 1 de pa, 120.000 pks-,
setes, a part d'altres proveldons 111
Pugeri també ..quantltats gibé,.
que posen en seriosos Con Sc
marxa económica deis proledd
Arialitta 'lea" -caliseis que han':Vbetit
l'actual situació. 1 diu que stelVanart
a una rápida 1 definitiva Mudó pei.
a evitar que aquesta vergonya .14,11•-•
peteixi. Per tant, posa a la 9anside
recio deis reunits una serie:O-44g-,
gestiona, 1 presa als a.ssistenta que
donin llur opinió obre aqueStel.
Seguidament el doctor Carda feu
una documentada dissertació, •
cant les deflciéncies 1 la manek7
pítala a Barcelona, els quals •ji
de mirarle.. 1 en una capital en man
quen mil Ilits obliguen a suerinuraaa
una quanta centenars.
S'ha, skanar a l'organització de
l'assizténala benéfica en totes les se
ves variants de malalts cancerOsas.,
tuberculosos, etc. Explica iteueatesi
organitzacions en diferente palsee,
acaba el seu doctunentadlssim nene
ment recomanant la urgent sohició
d'aquest afer.
El senyor Ferrer també de.mante
que es busqui guarenent rápid a la.
trista situació deis nostre ahospitals.
Presenta a la considerado deis re
units duce suggestions que són aco
llides amb demostracion d'aprovació
pels reunits.
Tot seguit el senyor Errnengol de
Llano, en nom de la Junta de tilos
pital Clínic, diu que el problema d'a
quest .84 un problema pressupostari.
L'Hospital Cllnic de Barcelona assis
tete 850 malalts, 1 per despeses de
personal, cursos, material i manuten
ció es calculen anualment 1.200.000
pessetes. Com sigui que els ingressos
per diferents conoeptes solament pu
gen a 685.000 pessetes, el déficit tal
cial és de pessetes 1.200.000. Din que
a la Península totes les províhcies,
menya: Cuenca, Sória 1 Guadalajara
gasten al seu Hospital provincial ma
jo? quantitat que a la de Barcelona.
Demaila, en nom de la Junta de
l'Hospital Clínic, que es nomeni un.
Gote-no per a eixtiger. -el "„4440,-i:
de lnoment, sine, per fer una obra?
perdurable i definitiva. Diu que
caritat particular ha minvat
1
4L 41,
GENERE
PER A L'ESTIU
TROPICAL
Americana
i Pant.
4111!‘ 52 ptes,
--sas•fatae?
•
Pb-F<TA t RRI55- 13-
Perills de la República
socialistes
No creiem que. la República
estigui en un perill greu-a des
grat de les agoreres denuncies
que hom fa aquests dies 'sobre
el monarquisme de molts fun
cionaris armats o desarmats,
amb toga o sense. Cree que per
oposar-s'hi basta la voluntat i
la inflexibilitat d'alguns homes
de la República, com Manuel
Azana, per exemple, i creiem
sobretot en el republicanisme
del poble, que ja hem vist prou
amb quina decisió reacciona
davant de qualsevol gosadia
de les dretes. I aix6 ádhuc a
Madrid mateix, punt neurálgic
de la República.
1111iffifICS.1161Mita;
t deatlii?, `9e' Valsar:,;fdltittl
pePírs; encara que per- les
fallácies deis monárquics, per
culpa de la política republicana
precisament. Aquesta política
és tan confusionária per part
d'alguns grups, tan derrotista
i a estones suicida, que si no
haguéssim tingut la sort de
trolaar un home de la serenitat
i domini de Manuel Azana, ja
se - n'hauria anat potser tot a
rodar.
Imagineu-vos, per exemple,
que del Govern de la Repúbli
'ca se n'hagués encarregat un
borne més feble ; un home que
no hi hagués aportat un ins
tirit tan viu del mecánisme de
mocrátic ; que hagués tingut,
si més no, una natura viciada
com molts republicans histbrics
pel contacte deis costums de
régim. A hores d'ara el
Piader, davant de les furiosas
envestides deis radicals, recol
zat,s en els agraris, hauria anat
a parar a mans del senyor Ler
roux. L'esperit de la revolució
hauria estat, doncs, minimitzat.
.No'hi hauria hagut Ilei agraria,
ni tlei de Congregacions, i, si
tassalt hagués estat consumat
,abans de l'aprovació total de
il:Zseatut, no hi hauria hagut ni
En canvi March
hauria estat reivindicat, San
ijurjo tindria un alt arree en
írexércit, els procesats pel to
-
des de l'adveniment de la República,
pa qual cosa demostra quina son els
,sentiments humanitaria de les altas
'classes socials, salvant, naturalment,
•honorabilissimes excepcions.
Després d'un debat en el qual in
tervingueren diversos delegats, s'aná,
a la constitució del Comité pro-Hos
pitals de Barcelona, el qual fará un
Tesum de totes les suggestions pre
sentada, botes elles importantissi
mes, que elevará al genuí represen
tant de Catalunya, encarnat en la
persona de l'Honorable President de
„la Generalitat.
d'agOst ja fóren al' carrer i els
"don Jovinosl' forén molt més
amos que avül-de T'administra
ció de la justkia.
No cal dir ,corn arnb uns tals
elements al Plider, la República
viuria precáfiament i com fóra
fácil, en quiásevolYnoment de
distracció del poh)-1; de provo
car la restaurado. La Repúbli
ca cauria per ella mateixa com
una fruita que es podreix. De
fet ja no fóra una República.
Fóra una monarquia sense co
rona, una mena de govern hí
brid, ni tan sois democrátic, en
el qual ádhtic els aristbcrates
i els latifundist s es trobarie,n
a gust, en .plei.a possessió de
tots els Aleshores
és quan "La •Veu de Catalu
nya" i "La Veu del vespre" i
totes les altres veus que no son
precisament la veu de la terra,
proclamarien que la República
ha vingut per a tothom. Encara
que els treballadors — els tre
ballaelors de totes menes— fos
sin posats a mit,.}.1 ració.
Ara bé, com titte els radiada
no han reeixit-tlétt- Ilur iiitent
d'assalt el poder, ans hat4-164.
pat amb la voluntat
tina d'un home com Azana,
intenten filtrar-s'hi ara discreta
ment. Per aixb han Ilançat la
idea ck la _unil ale les distin
tes forces republicanes. Si
aquestes forces s'uneixten, els
radicals, que tenen al Parla
ment una de les minories més
nombroses, aconseguirien una
participlació important al Poder.
Vet ací, doncs, el problema ra
dical mig resolt.
I no negaren que hagi estat
un perjudici per a la República
que la destriaci&de forces s'ha
gi produit tan prematurament.
sNingú, perb, tant com els radi
cals amb llur apetits n'es res
ponsable. Es van pensar que
eren prou forts per fer-se els
amos. S'han enganyat, i ara,
encara que amb 'maneres camu
flades, demanen la unió com
una almoina. Potser, a desgrat
de la repugnancia que aquesta
trajectória inspira, no és del tot
rebutjable la unió. Hom acon
seguiria aixf que cessessin en
Ilur obra d'entreliancar el país.
Es ciar que pactar-hi represen
tara no solament un sacrifici
dels altres partits de republica
nisme provat, ans per al mateix
país : que hom ja sap prou que
el radical és una mica exigent
i una mica car de mantenir. I
si no que ho diguin el senyor
Iglésies i l'Ajuntament de Bar
celona!
Per?) hi ha una cosa que fa
la unió absurda : i és que
aquesta unió sigui condiciona
da amb la sortida delssocialis
tes del Poder. Per justifiCar
aqUesta exigéncia els radicals,
selppre apuntalats en Maures,
agraris i monárquics, afirmen
que els socialistes imprimeixen
un to excessivament marxista a
la República. Ningú, perb go
sa concretar en quina llei' en
quina disposició o manera d'a
plicar-la consisteix aquest to.
El cert és que més aviat tenen
raó aquells que acusen els socia
listes de tot el contrari, és a dir
de gastar,se, imítüment al .go,
vertí.; serme fer xagatt~ent en
socialista. Ihrlheinalrh?ledeeepti.
lee'lletes'tnódifiedcion que en la
legislació espanyola impritnei
xen els socialistes, cal pregun
tar-se perqué, ha estat feta la
revolució? Els socialistes al
Poder no signifiquen ni passen
d'ésser altra cosa que una ga
rantia per al poble de qué será
realitzat un problema mínim
d'esquerra, liberal, democratic
i
•'Ara bé: posats a triar entre
els radicals i els socialistes, qui
dubtará? Quin punta és més
robust per a la República? El
partit radical és, en la seva part
millor i més sana, una supervi
véntia. La resta son residus
monárquics i ex-primoriveristes
en fusió. Com el seu cabdill,
tot hi és caduc i ja de poca du
rada. Partit d'escéptics, per a
molts dels quals el lerrouxistne
no passa d'éser un mal menbr.
El partit socialista té, en can
vi, el vigor de la joventut. Té
la saba fresca que li presta una
•
massa decidida de treballadors.
' El dema será ono será seu, pe
rb ells hi tenen fe, i tot alió que
es faci, totes les reformes que la
societat sofreixi, seran inspira
des pel programa socialista o
contra aquest programa. En
pro o en contra, hom l'haurá
de tenir present, hom haurá
de pensar en els seus bornes
'durant uh lapsa de temps molt
llarg, fins a una total transfor
mado de la societat ofins que
els ideals d'avui canviin molt.
En canvi amb un partit com
el Socialista a l'oposició, opo
sició que — no és cap secret—
seria molt rude, sobretot a me
sura que la República es de
cantés vers !a dreta, qué pas
saria...r? Potser a aquells bur
gesos que miren el lerrouxis
me com un mal menor, es
convé meditar-ho.
DOMENEC GUANSE
EL RÉCORD
DEL MÓN DE
DURACIÓ EL
POSSE11-
XEN
AM
ELS VENT1LADORS
QUE TENEN DEMÉS
EL DE MÍN1M
CONSUM
LO-ESPANOLA DE ELECTRICIDAD S.
Can,. 821I BARCELONA PELA!. 12
La unitat del socialisme
a Catalunya
Ahir va cloure les seves activitats
el -Congrés d'unificació socialista,
del qual ha sortit una Unió Socia
lista de Catalunya renovada, més
torta 1 homogenia encara que abans,
1 ligada ala partits afina dintre la
República 1 dintre el socialisme In
ternacional.
A Catalunya tenim assegarat, sor
tosament, un llarg periode de Govern
de l'esquerra liberal. Com a catalans
demócrates, peró, hem de voler que
aquest període no tingui--perque
més o menys tard l'haure. de tenir
una sola sortida: la de les dretes.
Val més que hi hagi un, partit so
cialista, democrátic i catala„ que
dintre de la llei es capaeiti "per •
a
substituir l'esquerra liberal en hora
oportuna i continuar l'obra d'aques
ta, que en el començament nimbé ha
via obtingut la seva ajude.
Com a partit catalá, ela socialistas
han fet una cosa que encara no ha
fet cap altre partit. Unir en una sola
organització, gentánament catalana í
sobirana, tots els seus sectors. Per
altra banda, la seva disciplina, la
seva correccló, la seva irradiació da
munt de sindicats, cooperatives, ins
titucions de cultura, etc., convertei
xen aquest partit en un aliat estima
ble perales esquerrqs catalanes,
aterí %Inmindrá d'unir-Ze • socialistas
1.,repecans catalaní en.defensa ,de
llibertats comunes; o, en el cas con
trari i pitor, en un adversari—no
enemic—lleial, mereixedor de res
pecte.
Fidels a la riostra tradició liberal
i democrática, catalana i republica
na, saludem amb goig els socialistas
de Catalunya units.
LA PRESIDENCIA DEL
TRIBUNAL DE GARAN
TIES CONSTITUCIONALS
Un comentan encertat
El publica "Heraldb de Ma
drid", recollint la çampanya
de crítica i ádhuc de difamado
realitzada aquest dies per la
Premsa de dreta — dissortada
ment avui en fortíssirna majo
ria — contra la persona del
president del Tribunal, senyor
Alvaro de Albornoz.
Diu "Heraldo",:
"El mejor organismo de este
Estado será para las derechas
el que menos le ampare ; el me
jor hombre, el que más 'tibia
mente defienda el nuevo régi
men. En síntesis : la lucha está
planteada así : unos defteederi
el Estado republicano ; Otros
le atacan. La táctica de los que
hacen lo último es cautelosa.
En toda polémica entre 'rePu
blicanos discrepantes recogen
cuanto pueda debilitar a los' que
están en posesión del poder.
Usan de este modo el equívo
co. Sin perjuicio de combatir
manana al equipo que pueda
sustituir a los hoy gobernantes.
En el fondo, unos y otros son
para esta Prensa enemigos.
Esperábamos lo que se dice
del nombramiento para la pre
sidencia del Tribunal de Garan
tías. No nos ha sorprendido
ninguno de sus argumentos.
Se habla del número de votos.
No importa que se hayan con
seguido los que ordena la ley.
Se dice que el presidente de la
República alcanzó 362, y el del
Congreso, la misma cifra. No se
dice, en cambio, que en aque,-
llos momentos existía en la Cá
mara una inteligencia entre
todos los grupos- republicanos
y el socialista, qtie desapareció
luego. Dicen que representa
ALVARODE ALBinorqz,
ir, tr z
un criterio político 40effinina
do, como hombre de partido.
Pero no hubieran tenido-incon
veniente el alabar las cualida
des de uno de los candidatos,
que tenía como antecedente el
desdenar la Constitución.
"El Debate" se opone, no
ya al presidente, sino a los vo
cales que puedan nombrarse.
Por eliminación aplaude a los
que pueden significar eventual
mente dentro del Tribunal la
antipatía al régimen. No le pa
recen bien aquellos que puedan
nombrar las regiones. Por
qué? Porque una región es la
catalana. Porque en las demás
regiones se apoyará su triunfo
en la voluntad de los conceja
les, gente republicana. "Que
dan, en fin — dice—, los cule
han de representar las Faculta
des de Derecho y el Colegio de
Abogados". Y anade : "-En
ellos está nuestra última espe
ranza".
Naturalmente. Esos aboga dos inquietos que han gritado
días pasados en la Salesas y
sus hermanos espirituales y al
gún que otro catedrático viejo
estilo constituyen su última
esperanza.
Lo comprendemos."
ASSORTIT
21 classes fines per
a postre, berencir,
desdejuni, etc.
MITGES LLAUNES,
5,25 KILO
(DEMÉS EL TIMBRE)
17 juliol de 1933 la rambla 3
~i•ozw-lbia.miLms €11. 1 a rambla
Els escanya-pobres
Hi ha o no hi ha usura a Catalunya? :: Els parásits del diner
Anuncis públics Préstecs al cent per cent Cataus
d'usurers "Dinero sobre muebles" :: Si les escriptures parlessin...
Próleg
Quan fou presentat al Parla
ment de Catalunya el projecte
d'Estatut interior, les dretes de
casa nostra agafaren un vidre
de multiplicar 1 es dedicaren a
trobar "monstruositats juridi
ques" i "audácies demagógi
ques" a l'esmentat projecte de
llei constitucional. Un deis arti
•cIes que rnés'els indigna fou el
que posava la usura Lora de la
llei. Aquest article, que fou man
tingut en el dictamen i aprovat
finalment, provoca una de les
ofensives més violentes per part
deis representants de les classes
conservadores de Catalunya. Sota
la bateria jurídica de l'oposició
s'hi abraoná d'una manera tan
despietada que resultava sospi
tosa. Perqué ?quin interés ha
vien de tenir a qué no es con
signes en la nostra llei constitu
cional la prohibició de la usura?
El sol argument esgrimit per la
Lliga en aquest debat era el de
la innecessarietat de la prohibí
ció per tal com la usura ja esta
va castigada en el Codi. La ré
plica irrebatible a aquest argu
ment de les dretes era que la
necessitat de consignar com a
prohibiobS constitucional la pro
hibició de la usura es desprenia
precisament del fet evident que
la usura subsistia, sense entre
bancs, malgrat les alludides san
cions del Codi.
Aleshores va néixer en nosal
eres la idea del present reportat
ge, encaminat a demostrar l'exis
tencia de la usura a Catalunya.
El tenia dbna tanteoue será im
poSsíble reduir-lo a un sol arti
ele. LA RAMBLA es proposa dur
a terme una campanya torta i
documentada sobre el particular
fins a deixar al descobert, asse
nyalats per la nostra denuncia
pública, tots els cataus de Cata
lunya on s'amaguen els especu
ladors de la miseria. Els de Bar
celona i els de fora de Barcelo
na, que u.surers hi ha, enriquits
amb la suor de la pagesia, per les
comarques de la nostra terra, en
ciutats importants i en poblets
recóndits de la muntanya cata
lana. Usurers que especulen amb
les pedregades 1 les anyades de
sequía, tan criminals cona els
usurers que especulen, a ciutat,
amb les angoixes de les llargues
malalties o les dificultats de la
crisi de treball...
La usura s-anuncia
públicament
Els anuncis que apareixen a la
premsa diaria per calar pobres
mortals, apremiats per la neces
sitat, són poc més o menys els
següents:
"Facilito dinero en el acto"...
"Hipotecas sobre fincas"...
"Préstamos sobre muebles"...
?Vencen letras? Dejo dinero en
mejores condiciones que nadie...
Aixó, naturalment, va només
de cara a la "petita" usura. La
gran "usura" no necessita anun
cis als diaris. La fa gent aca
balada disfressada de banquers.
La usura corrent está a mans
d'esca.nya-pobres vulgars que es
peculen amb les necessitats apre
rniants que ocasiona la miseria.
Jo m'he presentat...
Jo m'he presentat avui en un
pis del carrer d'Urgell a la re
cerca deis diners que em prome
tien a l'acte i amb les més grans
facilitats d'aquest món... He
procurat fer una cara de dolor
capaç d'enternir qualsevol per
sona de cor dur. He trucat en un
entresol m'ha obert un home
flac, de color- de cera, amb uns
ullets menuts i enfonsatsque em
miraven amb evident expressió
de cobdclicia. Jo era la víctima
que queía a les seves mans. L'o
cellet que picava al parany.
Aquell home devia tenir uns
quaranta anys, no pas més, 1 en
representava seixanta. Era molt
calb i tenia la mica de cabell que
•n restava completament ple de
clapes, produides per algun mal
estrany. Dula una bata groga es
blanqueida per les rentades. A les
mans, Largues 1 pállides, unes
ungles esmolades i en corba com
les aus de rapinya. Anava mal
afaitat 1 aixó donava al seu ros
tre xuclat i esquálid un aspecte
repulsiu i malaltís.
He passat a un rebedor mise
rable. amb dues cadires yenes i
trontollants i un simula.cre de
penja-robes clavat sota un mirall
rovellat.
L'home de la bata groga s'ha
tret unes gafes de la butxaca
m'Int mirat de dalt a baix inten
tant'dissimular la inspecció amb
una erialleta que semblava d'un
forçaet.
—?Qué se le ofrece, caballero?
—m'ha preguntat amb una veu
afónica, mig nasal, i sense inter-:'
rompre el seu examen de la meya
modesta 1 anguniosa persona.
Per tota resposta he exhibit un
retallet de ciar!.
Ho havia endevinat de segui
da, peró es veu que se'n volía
as,segurar. No ha fet cap comen
tan i al meu argument mut 1 ha
aixecat una cortina que sembla
va un dobrellit tot invitant-me a
passar • a un despatx contigu.
Allí *l'he trobat amb un nou
personatge assegut davant d'una
tauleta escriptori de vintena ma.
Aquest personatge anava en cos
de camisa i portava coll d'aletes.
Estava una mica més gras que
l'altre 1 era força més vell. Devia
tenir seixanta anys. La seva cara
rodona lluenta de greix em
semblava recordar-la d'alguna
pellícula en un paper de traidor.
Tenia unes mans rabassudes,
unes ungles necrológiques 1 al dit
petit de la. ma esquerra dula un
anell antic en forma de serp.
Al despatx no hi havla altres
atuells que la tauleta escriptori
amb un tinter de "colmado",
quatre cadires que feien joc amb
les del rebedor i una petita 04;1-
xa de cabals situada en un lloe
estrategic, probablement per linac
pirar confiança aLs clients. Tot
plegat tenia un aire proVIsional
d'oca.sió tan particular que, sen4
se voler, hom pensava de segui
da amb els timos o les estafades.
Diáleg
—Siéntese, haga el favor...—
féu el personatge nou, indicant
me una cadira que hi havia al
davant de la tauleta.
Vaig acceptar la invitad& tot
aguantant-me les ganes de riu
re davant del quadre que féiem
tots tres. En el fons, jo estava
una mica decebut. Aquella gent
feien massa cara de prestamistes
escanya-pobres 1 la "mise en
scéne" era massa igual al que 'o
m'havia imaginat. Es a dir, ho
trobava d'una vulgaritat que feia
fástig.
La conversa es descabdella
exactament de la manera se
güent:
—?Cuanto necesita? — em pre
gunta l'escanya-pobres porter.
—Cinco mil pesetas—vaig con
testar amb un gran aplom.
—?Tiene fincas?
—No, senor.
—?Y sus padres?
—Tampoco.
(Mala cara per part deis dos
personatges.)
---?Es usted casado?
—SI.
—?Bu esposa tiene bienes?
—No.
(Canvi d'impressions óptic, ne
gatiu.)
—?Tiene hijos?
—Dos.
--?Posee usted automóvil?
--No.
—?Tiene usted piso a su nom
bre .
---?En qué calle?
—Sepúlveda, entre Villarroel y
Casanovas.
7.7.?Qué piso es?.
—Tercero, Primera.
—?Sus muebles són nuevos o
tres anos.
—?Los tiene ya' pagados?
—Los• paáué al 'contado.
—?Tiene usted las facturas?
—Sí.
—?Con qué ingresos cuenta?
—Con los que me proporcionan
las lecciones.
—?Qué ensena usted?
,—Idiomas y bachillerato.
—?Esta usted en algún cole
gio?
—No. Doy clases a domicilio.
—?Tiene usted alguna persona
que avale unas letras?
(Expectadó!)
—?Por :cuanto?
—Por siete*mil pesetas.
—No, senor.
(Decepció.)
—?Y por menos?
—Depende de la ,cantidad.
—La cantdad dependerá del
préstamo que se le'haga.
—Yo necesito cinco mil pese
tas.
—?Con qué garantía se le pue
den dejar?
—Con la de mis muebles o la
de una persona que les,garantice
a ustedes la devolución de la
cantidad que me presten.
—?Cómo se efectúa esta ga
rantía?
—En hipoteca sobre un solar.
—Dónde está 'este solar?
—En la calle de Valencia..
—?Qué valor tiene?
—Cincuenta mil pesetas.
—?Puede usted venir con el
propietario y traer la escritura?
—Naturalmente. Pero quiero
saber cuánto me costará el prés
tamo de las cinco mil pesetas por
un plazo máximo de seis meses.
--e-,Esto no tiene importancia.
Son- "gastillos" que ya contare
mos en casa del notario...
Esto tiene más importancia
de lo que ustedes creen. Yo quie
jeo- saber exactamente. al cénti
mo, cuánto ha de costarme la
operación contando la escritura,
los intereses y la comisión de us
tedes.
—Hombre, no sé... Ya lo con
taremos. ?Le corre mucha prisa
el prestamito?
—Ya puede usted suponer que
cuando recorro a ustedes por me
dio de un anuncio es que lo debo
necesitar. Pero, a pesar de todo,
quiero saber antes lo que me
costará y en qué condiciones se
efectuará el préstamo.
(Pausa. Pose de discurs...)
—Pues ya sabe usted que el
capital está muy.. retraído ye que
lEgA miar de, la
propeaçiufridO .un bajón
n'Uy grande. LO—solares, sobre
todo, se dan por ningún dinero.
No tiene usted idea de la. gente
qué vendería solares y fincas ur
banas para no soportar más car
gas fiscales y no tener que ha
bérselas con los conflictos del in
quilinato.
• (Pausa. Canvi d'impressions
óptic.) .
—Lo cual quiere decir...
—Quiere decir que háy que to
marciertas precauciones y tener
en cuenta esta depreciación, de
la propiedad. Un préstamo sobre
un solar hay que calcularlo, si no
se quiere perder dinero, al doble
de su valor.
—Ya comprenderá que a base
de estas reflexiones será imposi
ble concertar ninguna opera
ción... Senores, buenas tardes...
—!Hombre, por Dios! !No hay
que tomar las cosas al pie de la
letra. Hablamos en términos ge
nerales. En el caso de usted po
dría hipotecarse por nueve mil
pesetas...
--Pero si ustedes no me en
tregan más que cinco mil, y yo
prOfisenrali
."
•!Al;
01 nOto
taje y manicura
4.1 y Floree
'LA Olvrpois
do Debilidad ~0113 111>
Sexual Ner•ItY•
inf.mos peocecimientoa o.
_.,.. A. g. • en
t re 's ,eia;rta ..s
. r"«1«. tt A PROPIETARIOS
per DOMÉNEC DE BELLIVUN
tas, y en garantía de este prés
tamo, con fe notarial, se hipote
ca el solar y santas Pascuas. Yo
no puedo permitir que si no re
cibo más que cinco mil, conste en
la escritura que recibo nueve
m11...
—?Y los gastillos?
—?Qué puede costar la escri
tura? Cinco o seis duros. ?Qué
puede costar la comisión de us
PRESTA
?HIPOTECA?
Loa v ia nst.a ne lp Ti»
.et colono.
DINERO rápido
Sobre toda che de ga.
randa, dentro y friera.
M I' Vr• FR ,a1
Los Préstamos
!Jaurarlos, no prescriben
'-arlos sean esc rtld.
',ras o encubiertos
•pelotas iseivema
te Ramal, abo.
j aDeade
+(ter.; eJf. '
Ta
r,AInsulia .e
e
gTan(le pequenas OarTY
&S con o sin btplieca
Operaciones rápidas
i> • •
Hipotecas rápidas
T.RGE coLOCAR CAPITAL
31 em rlo CHA
YLAN CONSEJO CIENTO
n, A 1 s a
Presto sobre AUTOS
en el eco *Imitan Art YENTES ern ea 5 • a
p
%meres,'
4..ezit,
HIPO
realizo en •.)
OSSOE
por troportir. ,
seao bio t
• • •
Icb F•Illar1d01. a a
•
Fabricantes e todustrialfh
•e° ocie pu pa" toda tls
se oper•clonas asumo. •
°hin.
Dinero sobre mínima
CnSer CA're¦ler
acero Ewriblr
!AMI
PROPIETARIOS
4cIpiantano,
,ectivei aícuil er mg.
•ohre eantrsil irr.
RAMPLIS Itlfe
...00mes
L'eseanya-pobres, s'anuncia alunciosament a la Prensa. Els derrotats veuran
en Pantmei enganyador una possibilitat suprema de salvaeló que scra el
desastre definitu, respoklació darrera...
leŠévue1voó e ca±i4dad den
tro d los seis ifittes.
se trata d& la. garan
tía. Imagínese usted que al ven
cer el plazo no puede 'usted de
volver la cantidad o que se mue
ra usted — Dios no lo quiera...
—!Muchas gracias!
—?Quién responde de los enor
mes gastos que se provocarían
para liquidar, de los litigios que
pudieran presentarse y de la des
valorización progresiva que está
Pesarndo sobre la propiedad?
—Pero imagínese que yo rein
tegro las cinco mil pesetas en el
té,frrnino fijado, que es lo seguro.
'--En este caso, queda nula la
hipoteca.
—Pues sólo cabe una solución.
Ustedes me dejan cinco mil pese
tedes? Cincuenta pesetas. Se des
Cuenta el i5 por 100 de interés de
. cántidad Prestada, y asunto
liquidado.
—!Usted cuenta muy bajo,
mi querido amigo. !Que pocos
préstamos podríamos hacer en
estas condiciones! En primer lu
gar, el dinero líquido vale mucho
más que una comisión que pare
ce una limosna. En segundo lu
gar, hay muchos más gastos,
Porque nosotros no prestamos el
dinero, sino que somos simples
intermediarios. Hay que contar,
pues, tres comisiones. No piensa
usted en los gastos del Registro,
en las pólizas, en los derechos de
Hacienda, en el valor de una es
critura de hipoteca, según Aran
celes, y, sobre todo, se olvida us
Un periodista republicá
Miseria í escándol colonial
Acaba d'aparéixer el lli
bre de Francesc Madrid
"La Guinea incógnita. Ver
güenza y escándalo colo
nial". Editorial Espana,
Madrid, 1933.
Darrera l'estela del "Buenos
Aires", rumb a l'Africa Occiden
tal, anava el periodista repu
blicet. Allá baix al trópic, sobre
la terra calenta de la costa afri
cana, hl havia material periodís
tic. Material humez. I el perio
dista hi anava. La zona tórrida.
Les febres. La mosca tsé-tsé. El
clima terrible i dur de la colónia
/lunyana, a quatre mil milles
d'Europa. Si. Peró el periodista
es dala Francesc Madrid.
Francesc Madrid. El periodista.
El repórter. No res menys que tot
un. reportar, senyor: una enorme
curiositat per tetes les coses de
la vida; un sentit cordial i gene
rós deis afanys i els dolors del
gerntd home. I aquesta cosa hu
mana i entranyable que hi ha
en la mirada blava de Francesc,
i que s'ha d'ésser una mica amic
d'ell per descobrir.
I després, tot plegat, a través
de la marxa inaudita de la pe
tita "Remington" de viatge, re
colz,ada sobre,els,genolls, es-con
cretara clamunt les 'largues quar
i en el libre. -
* * *
Aquest ?libre d'ara. "La Guinea
incógnita: Vergüenza y escándalo
colonial". Un llibre.més de Fran
cesc Madrid, infatigable treba
llador del reijortatge. I un bon,
un excellent llibre'nzés del • peno
diside republicó.
Al llarg de les pagines vivís
simes de Francesc Madrid, que
projecten una llum implacable
sobre la darrera colónia eSpanyo
la, a un li vénen als ulls les mi
ltors pagines d'Albert Londres o
d'Henry Beraud. Páginas de gran
reportatge, escritas amb la met
una mica trémula encara de la
impressió rebuda. Un ritme molt
fort, sovint telegretfic, en la ne
cessitat d'explicar molt i d'expli
car de pressa, parqué el llibre és
molt curt i hi ha l'apremi de les
horas i de la, injusticia que es
vol dir a crits. I, a través del
dialeg, de l'ambient i de les fi
gures—aquella "Lluna de Bata",
aquella "negrada" a coberta,
aquell "aventurar" Liuda Alier—,
el viu esbós deis problemas es
sencials de la colónia, en deman
da de justicia i de remei. De reí
vindicació i D'ho
nestedat i d'humanitat.
Aquest ?libre de Francesc Ma
drid constitueix un gran repor
tatge periodístic, una formidable
denuncia d'injustícies i de misé
ríes, i una aportació impagable
al nou estil del nostre régim i del
nostre temps.
L'amenaça negra. El perill de
la revolta. La possibilitat d'una
aurora de sang sobre les terres
calentes de ,la colónia..E1 lentas--
ma es dreça a través del repor
tatge,,fins a devenir obsessió. Tot
el desastre de cinquanta anys de
colonitáació monárquica ara s'a-,
boca, .amb categórics imperatius
de rectificació, sobre la Repúbli
ca. No hl ha hagut una política
sanitaria. •Ni d'Obres públiques,
ni d'instrucció, ni de penetraCió,
ni de captació. L'enorme .r4uesa
forestal de la colónia—la darrera
cokneta—es pera per falta de co
municacions i de sistemes d'ex
plotació. Les Missions lían servit
per a comerciar amb les conscién
cies i amb l'or i per acabar,d'em
brutir una pobra raga afridana. „
Ni un sol governador general ha
tingut el sentit d'una política co
lonial. Ni un, de banda Sóstoa,
que morí assassinat fa pocs me-'-
sos a Annobon. En una dedica
tória emocionant, Francesc Ma
drid cfereis el llibre a la seva
mem5ria i al sea exemple.
I clamunt de tota la miséria,
es a'reça encara, avui encara, la
terribl? afirmació deshonorant
per a la República: A la Guinea
es fa el tretfic de negras. ES
COMPRA I ES VEN EL NEGRE.
No solament no se l'educa. No
solament no se'l civilitza. No so
lament no se'l capta per a la ciu
tadania europea: se'l compra
se'l ven per a l'explotació.
I el negre ha aprés de callar i
d'odiar. No en sabia, sota les se
ves llunes bianques 1 calmes. N'hi
ha ensenyat el conquistador. N'id
ha ensenyat el blanc. I de més a
més, li ha portat l'aiguardent i
el conyac...
* * *
Un llibre de Francesc Madrid.
L'he rebut amb ?'alegría que
es reben els ?libres deis amics.
Després de llegit, he de subrat
llario com el millor reportatge
de Francesc Madrid. I com un
gran alerta! al Govern i a la no
va ciutadareia republicana, que, si
vol viure'amb honor i amb dig
nitat; ha..d'acabar amb aquella
gran i inffgnitat de la colónia
africana.
Francesc: "La Guinea incógni,
ta" és l'obra d'un gran periodista
Quan algú cm digui que les tellei
coses són anais, que escrius sen
se métode sense ritme, ense
nyaré el tfit darrer llibre, lliçó cia
periodisme.
Lliçó de periodisme i de digni
tat d'europea
JOSEP_ 1K. lll'ASSIP,
ted del factor más importante:
el riesgo. El riesgo, que hay que
salvar si no se quiere perecer en
una suspensión de pagos o en
una quiebra vergonzosa...
—En definitiva, pues, los "gas
dilos" ascienden...
—Es usted muy curiosillo y muy
desconfiado. Vamos. Dejemos la
escritura a 7.500 y asunto arre
glado. Dentro un par de días
tendrá usted el dinero.
—Pues lo siento. Ustedes lo
pasen bien.
—?No acepta usted?
—Claro que no.
—Pues no lo hallará en mejo
res condiciones...
—Ustedes lo pasen bien.
—Muy buenas tardes...
(Mutis meu 1 sortida glacial.)
«Dinero sobre muebles»...
Amb un altre anunci he anat
al carrer de Tallers, a la busca i
captura d'una altra ánima cari
tativa que oferia diners en un
obrir i tancar d'ulls sobre "mo
bles". Totes aquestes cases sem
blen cataus suspectes. Escales
fosques 1 humides. Pisos inten
sius. Bufet d'estafada. Despatxos
que duren dos o tres mesos...
qUan hi arriben i que són ins
tallats amb nom diferent a qual
sevol altre carrer de la ciutat.
Són oficines d'atracaments, amb
agrayants de premeditació, ale
vosía i enredada.
He trucat a la porta d'un altre
entresol. Un petit rétol, fet a má,
que diu: "Hipotecas", i una dona
lleganyosa que ens obre i ens
' acoinpa.nya a una' Saleta a tra
' rés Can passadís estret 1 fose.
Se sent una fortor de cols que
fa catire d'esquena. A l'ambient
com un deix d'arengada a la bra
sa menjada al migdia.
Jo arribo amb uns ánims que
nb tenia en trucar al pis del car
rer d'Urgell. Tinc, de més a més,
uns coneixements que m'han
d'ésser molt útils en la meya se
gOna aventura d'home a la recer
ca d'un préstec.
El prestamista del carrer de
Tallers és un personatge molt
diferent. Es catalá. Fa cara de
pagés. Porta un vestit negre que
sembla de llustrina i és molt
míop. No té cap aspecte repulsiu
ni antipátic, peró és tan rosega
entranyes com els altres...
En aquesta segona visita he
tingut pretensions més modestes.
M'he lirnitat a demanar dues mil
pessetes... El prestamista ha po
sat el. crit al cel demostrant una
gran sorpresa per la meya - "-
dácia.
—?Deu tenir uns mobles molt
bons?
--Home, estan força bé.
—Ho dic perqué el préstec més
elevat sobre mobles acostuma
fer-se per 1.000 pessetes.
—El menjador sol, en val dues
mil.
—En costa de compra, jove,
que no és igual.
—I dues habitacions en valen
tres mil.
—En vallen...
-
el despatx en val tres mil...
—Bé, bé, bé, bé. En parlarem,
en parlarem. Dema passaré per
veure els mobles 1 comprovar les
factures 1 els rebuts de compra.
aleshores ja parlarem de les
dues mil...
—Es que les necessito amb una
certa pressa...
—Demá a la tarda podría estar
tot llest.
—?Pot dir-me en quines con
dicions es fará la garantía?
—Vosté mateix. Llegeixi aquest
model de contracte...
El prestamista em facilita un
contracte fet a máquina, amb
noms i quantitats en blanc. Allí
no s'enganyava a ningú. El "pro
cediment" era ciar, segur i ex
peditiu.
Des del moment en qué es for
malitzava el préstec, del qual es
descompta.ven els "gastet,s", la
comissió 1 els interessos (les dues
mil quedaven reduides, de fet, a
1.700) els mobles deixaven de
pertányer-vos, 1 de la vostra pro
pietat passaven, automáticament,
a ésser propietat del prestamista.
Aleshores vosaltres pagáveu un
lloguer d'aquests mobles, amor
titzant-ne el valor estipulat, i si
faltáveu en qualsevol venciment
podien venir les conductores 1
deixar-vos sense cadires en seure.
Jo, que sóc un home dificil,
tampoc no em vaig deixar con
vencer per aquesta segona fór
mula i vaíg quedar-se sense con
certar cap préstec....
Si parlessin les escriptures
notarials...
Exacte. Si parlessin les escrip
tures notarials i els notaris que
donen fe de quantitats imagina
rles. De quantitats teóricament
prestades en condicions draco
nianes 1 de quantitats que a
l'avantdespatx o a l'escala ma
teix de la casa notarial es re
dueixen a la meitat per art de
magia deis escanya-pobres.
S parlessin els exposats, els
arruinats, els redula,la.
pels mil procediments "le
gals" amb qué pot disfressar-se
la usura! Si es posessin a la cla
ror del dia tetes les martingales
innobles, tetes les estafades crí
tots els atracaments
monstruosos comesos pels usu
rers de Catalunya, !com queda
ríen els sospitosos arguments de
11 Llíga en contra de la. prohibi
do d'aquesta arma d'escanyar la
humanitat necessitada!
LA RAMBLA els anirá dient.
El seu projector els anirá desco
brint en una campanya enérgica
i constant per provar d'extir
minar els parásits del diner que
viuen de la sang deis pobres que
pateixen.
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... ... 2'50
Semestre... ... 4'50
El pagament pot ter-se per
Gir Postal o amb .egells de
Correu
La salut per les plantes
LES 20 CURES nff
DE L'ABAT HAMON
son el medicament natural, sa 1 inofensiu que ve demostrant des de fa
2p5odaenroyssaqdueepuersacciróeairerne,n'ollvuardeoxtorargoárndiicnaarriesptoadbelrinct ulr'eaqtiuui.libErxierdceeixlaensaulunta.
No exigeixen un régim espeeial; d'alimentació.
Encara que vosté hagf assaijat tots els mitjans existents per a recu
perar la salut sense aconseguir-ho, no desesperi de veure's 111ure de la
seva dolenca. Demaní avui mateix el llibre "La medicina Vegetal" 1 el
BUTLLETI MENSITAL «Lo que dicen los curados»
eenficealciqauda'laqesuersetparomdueeriaxveenllolseas cfoarrtmeSa qdueecruerbaecimó cPaEdRa mMeIsTdJAemDoEstrPaLnAt Nla
Haqmuo.en
ltauravli,dap.eró segur, que podrá tornaer-nlcialraa sha1luhta1 ulan Imntéitmodaesasetínszf1a1c1ci1óndae
GRATIS
's'envia. Demani'l
perennalraent o
enviant aquest
anunci en sobre
obert 1 segell de
2 céntima.
Senyor Dtor. de Laboratorios Botánicos y Marinos. Ronda de la Urriversitat, núm. 6, Barcelona.
Serveixi's enviar-me GRATIS 1 SENSE COMPROMIS el butlleti mensual "Lo que dicen los curados" 1 el
ubre "La Medicina Vegetal".
Aran;...... . ;.•••...... •••••• ........ .. .. ....... . . . 1/.11 ..7í-;717o.i..1:1.14.• ase
Cerrar
Ciutat
¦
_
Provincia
41.411,01i1 •
11•¦•¦
a rambla
TnBu
tasat CCUM
Dr.LicC./
QUE MAI NO
ACABA
D VADORA
Are?) arraaCk....."
E XTRACTE/•LOCION/• COLONIEI.POLVORI
MAISON DOREE
RESTAURANT
Carte crestiu
El general Caval
canti, en la vista de
al causa pels teta del
10 d'agost, n els
quals, com tothom
sap, l'alludit general
troba per casua
--'litat, a dos quarts de
cinc de la matinada
1 encara pensant-se que el que anava
a celebrar-se era una "manifestad?)
pacífica", despees de ter un aiscurset
aznb pretensions d'heroisme etztétic,
ha fet una frase. Es acinesia:
-Yosoy quien soy...
El searyor Gazaleanti es pocha ben
estalviar la frase. Ja el coneixem de
Lempo!
A l'avantdespatx del
conseller de Goverea
ció, senyor Selves, ar
riba un senyor que
demana per veure al
conseller. Com que
tothom 11 posa molts
entrebancs, (Jiu a un
empleat de la secre
taria que digni al senyor elves que
és el senyor Fiol, 1 afegeix:
-Veuran com em rebra de segui
da; una vegada cm va salvar la vida.
I l'homo no exagerava gota.
Anava fa poc a Madrid en avió 1
en pie vol se ti acudí demanar a un
oficial de marina que viatjava amb
ell que, 11 dones el mapa per seguir el
viatge.
En arribar a Jetafe 1 balear de
l'avió, el Senyor Fiol digné a l'onclal
de marina que anés a eercar-11 un
taxi 1 a la tornada II dona dues pes
actea d'eatrehte. Hada pres l'oficial de
marina ;oler un "botones", i l'home,
ferit en la leva, dignitat, de no haver
estat allí el conseller senyor Sclvos,
que ‘iatjava amb ells 1 que pagué
aclarar les coses, és segur que el mata.
Diumenge passat els
veme de la Piala de
la Constitució Je Sant
Gervasi no !es tenien
totes, i no lee tenien
totes perqué observa
ren que a cada nou
tramvia que ar-lbava
en aquell pacífic ln
dret, baixaven una re
gular quantitat d'Individua que, un
cop a la piala, miraven iixarnent ea
totes direcclons, com si rerquessin
una casa o Iloc determinat.
Els trámeles no es cansaven da
becar passatgers. A dos ..luarts de
dotze del m'adía la pacífica placeta
donava be de veure. Tanta bu la
concurrencia.
Alguna veins es delen: "F 'Mes, no
lo semblen.l- Rabassaires, tampoc:"
El be del cas fou que els allí re
unas parlaren de "rnítinr rrectsa
ment. Finalment, com en eta filma po
licíaca, tot s'aclarí. Els forastera allí
estacionats, segons propia declaradó,
havien d'assistir a la inauguració
d'un centre polítle adherit a un par
tit d'acció catalanista republicana. Se
guint les indicacions del diari del re
ferit partit, en lloc d'anar a Les Corta
s'havien trobat impeWiadament a
a Sant Gervasi. Tot perqué te; h con•
vocatória publicada deia: "A la sala
d'espeetacles de Can Rabia (trainvia
línia 17), en lloc de posar "tramvia
Unía 12".
En un centre «Fe
guerra se celebra
ahir a la tarda l'acte
de nomenar sud d'ho
nos un destacat ele
ment de l'esmentat
Centre. L'homenatjat
resulta que té el ~-
tela nom 1 cognom
del gran orador aragonés Joaquini
Costa.
Aquesta afinItat de noms dona mo
tiu a qué un regidor d'Esquerra que
ja no és del partit digués dies abans
a un dele organitzadors de uhome
natge:
-Mira que nornenar cocí d'honor a
un borne que fa vint-i-dos anys que
és mort!...
L'interpellat es "velé" i,egre per
demostrar-11 que el Joa,quim Costa
que homenatjaven no era el Joaqulm
Costa mort en 1911.
Es sabut que en
l'!pat d'homenritge al
senyor Elida Com
panys, celebrat cites
passats al 'Círcol de
Belles Arte" de Ma
drid, el Jrimer con
setter del Govern de
la Generalitat, senyor
Carleo Pi 1 Sunyer, que hi assisti, pro.
nuncia un parlament en 'Mala. No
té res d'estrany si es penara que l'acte
havia estat organitzat per la colonia
catalana, de Madrid, que s'hi liavien
pronandat altres discursos en Ilen
gua castellana, etc.
Pecó ocorregué un caz, almenys cu
rias. Ene el comunica un catali que
es trobava en el banquet. I és el de
qué, en començar Pi 1 Sunyer el seu
parlament catala, alguna periocUstes
que estaven convidats a l'apat es po
saren a Ilegir el diari en forma per
fectament ostensible. No sabem si per
easualitat un d'aquests period1stes era
el corresponsal a Madrid de "El Noti
ciero Universal" 1 un altre un redac
tor de "La Vanguardia"...
Un amIc del Par
lament de la Repú
blica ha estudiat la
Peicalegia de la vo
tado!) per a Preiddent
del Tribunal de Ga
rantice Constitueio
nals en la qual va
tenir 204 vota el me
nyor Albornoz, 80 el senyor Ortega
Gasset 1 une quanta d'altres noms
Insospitats. Aquest arnic dela:
•
±7-(#
DESCANS
I•ealeaser
Doneu calma als
nirvis excitats,
propareu el cos per
a un repós sedant
amb fricciona de
Colónia «Aneja».
Per les seves essén
cies naturals, la se.
va concentració i la
leva puma, dona
descans 1 benestar
AIGLIA
COALyOiuNJIAA
PERFUMERÍA GAL -MADRID ~OS AIRES.
Per a befa i escarni deis catalans...
Una denuncia més...
Com saben ele lectora, ha estat
denunciat el meu artícle de l'altra
setmana. Fins a la data són cinc els
periódica objecte de denúncia per
haver protestat contra l'afer "Don
Jovino"-Comorera, tata periódica
catalana. Com dele molt bé el pro
pi Camarera, fa mesas i meses que
no denuncien els diaria catalana -i
castellana-de rextrema dreta, que
cada día tracten de lladres, pel cap
baix, total els membres del Govern,
m'use respectar Fiscal de la Repúbli
ca. President del Tribunal de Ga
ranties ni ádhuc el mateix Cap de
l'Estat o el President de Catalunya.
Una denúncia mes no té cap im
portancia. Al contrari. Posa en evi
dencia els denunciadors. A nosaltres
no ene pot pasear res, peró encara
que los al contrata tampoc no ens
podrien fer callar. Preferim la satis
faceta interior d'expressar el pen
sament en Ilibertat a les compensa
dona miserables que la reacció pot
oferir ale tránsfugues. Altrament el
record dolorosissan d'estimats com
panys caiguts no ens intimida pas,
sitió que, per contra, més aviat ens
encoratja a no defallir en la notara
conseqüencia.
Durant la dictadura, vaig ésser
proeessat per intent de regicidi, per
aixecament de partides armades, etc.,
vaig tenir altres intenta de procés
no tan justificats com aquella. Peró.
tot 1 que fa deu anys que escric 1 que
ben sovint demanava el cap del rei
en articles signats amb el nom au
tentic (llevare era tan jove com en
tusiasta) no era van intentar mal cap
procés per delicte de premea. Ha cal
gut que vingués la República perqué,
al cap de vint-i-vult mesas del nou
regim, hl hagués un fiscal que go
sea denunciar un periódic caracterit
zadament governamental com aques
ta RAMBLA que m'acull precisa
ment per un article meu en defensa,
de la República.
Confesso-sense jactancia, atna
tristesa-que me'n dono vergonya,
d'aquest primer procéa per delicte de
premsa que sembla que cm voten fer.
No lu trobo aquell goig que havia
esperaneat anys enrera. I me'n dono
vergonya no pes per mi, ea ciar, sinó
pele mateixos que l'intenten.
Ultra aportar al sumad incoat tots
els anides apareguta contra "Don
JovIno"-ja són dotzenes-, penso al
legar tot aixó si un jutge gosa citar
me. No ho allegaré pas, ben cert, en
descárrec meu, sinó en acusació con
tra els altres-contra "ells", tots els
"Don Jovíno". També allegaré com a
antecedent els quaranta meses de
presa que tinc en defensa de Catalu
nya 1 de la República.
El substitut de
«Don Jovino»
"Don Jovino" ja té subetatut: el se
nyor Joan Espinasa, magLstrat pro
cedent de Valencia, al qual ofereixo
des d'ara ele meas reapectes, que
acaba d'esser nomenat titular del
jutjat num. 15. El seu nomenament
va aparéixer a la "Gaceta" de diven
dres. Oferelxo també ele meus res
pectes al digne jutge interí que cesan,
i que tanta dlscreció va demostrar
en aquest afer dissortat, tot desitjant
al nou jutge propletari el mateix en
cert.
El nou asoens de
«Don Jovino»
Peró. ara que ja ha quedat suba
tituít definitivament ?qué a'ha fet
-El vot que ha sortit a favor del
senyor Pérez Madrigal l'hl ha posat el
Sr. Botella Asensi perqué tnés s'esti
ma qualaevol que no pas el aeu ex
company de bufet; ele tres vote del
senyor Osmio 1 Gallardo els han po
sat els senyors Gordon Orda.x, Mo
reno Galvache 1 López de Goicoe
chea; el vot del senyor Posada, el se
nyor Juarros, 1 el vot al senyor Una
muno, el senyor Prieto Ele dos vote
a l'Estébanez, el senyor Espla 1 el se
nyor Martínez Mutare.
Hl ha un home a
la Cambra que es
clavat, clavat, un pa
llaso magnalc 1 me-.
n1e. e alu Estébit
nez, és diputat per
Burgos', éš Ca14111t, 1
quan parla dlu "la
perla de las Anta.
llaa", "la rubia Albión", "las román
ticas rías.. ", etc., etc.
Estébanez és un cae integral de
poca-salta. Ell no se'n done compte,
naturalment. I l'home va fent. No hi
ha ningú que ho prengui seriosa
tnent, perh tothom 11 consulta les co
ses més importante 1 ell es creu que
va de debe 1 respon a les coses que
11 pregunten amb tota scrietat. L'ab
tre día un sots-secretad a qui l'Esté
banez té el cor robat, el va agatar
perun brae1 sea va endur a un cantó
del saló de Conferencies
-1111r1-11 va di:-, Une l'encárreo
formal del senyor Marcelli Domingo
de demanar-11 un favor, peró a con
dicló que cm doni paraula d'honor
que no ho ha de saber tanga...
-Home, jo...
-El senyor Domingo té conflanea
en qué vosté és tot un cavaller 1 que
sabrá callar una casa cm la que U
vol consultar. Él senyor Domingo te
necessitat de saber un «n'usen de
vosté per a una cesa íntima, pera si
no hi ha paraula d'honor...
-Home, jo sóc católie 1 ell és ateu;
jo eoe monarquic 1 ell és republIca;
jo sóc de dreta 1 ell és d'esquerra;
pera sóc un cavaller cristia, 1 davant
duna consulta aemblant 11 dono pa
raula que, sigui, el que sigui, jo
no diré res a ningú.
-Perfectament„.
I amb tot !aleteo-1 el sots-secretani
li va d.& :
-El senyor Doc oigo .está Interes
sat a saber amb qué es tenyeix vos.
té els cAbells 1 quin Uádor gasta...
!!!!
Sí, el nol férez Ma
drigal té ganes de
ter-se un nom. I ca
da dia sembla que se'l
fa Inés. Ara es pre
para a ter un dani al
matL SI: 'diario par
lamentarlo matutino
escrito por un diputa
do que dice en la Prensa lo quo
no le dejan decir en la Cámara"..
I el pensa titular "I Quorum".
-Qué et sembla? va Preguntar
Joaquim Pérez a un auge.
-Que no el «mirla pas...
-El qué? Ele periódic?
-No, home, no: el quórum-.
de "Don Jovino"? Vam quedar que
l'havien ascendit reglamentaría
ment o de fet, peyó era ahd - a ms
gistrat de l'Audiencia Territorial de
Barcelona matebc. Dones encara era
poc, pel que es veu: segons ha reve
lat un nou artiele de Joan Comore
ra, pnblicat també a "Justicia So
cial" i ahir reproduit a "La Publíci
ter, el president de l'Audiencia ha
ascendit aauest trenyor A PRESI
DENT DE SALA.
I rexpediera? Bé, grácies. Dorm en
un cala1x.
A aquest pu, no sé sí la setmsna
que ve ens trobarem "Don Jovino"
President, almenys, de la Societat de
Nacions.
Les dretes catalanes,
són insensibles?
?Peró qué hi diuen els perlódlcs 1
ele partats de dreta catalanista? ?Per
qué aquells órgans 1 publicacions que
parlen tothora de Catalanisme, que
han envellit propugnant l'autonomía,
ara que la tenlrn. 1 mes ampla, no la
voten defensar en ele seus atributa
easencials?
Esperávem, es ven que debades, la
reacc16 de "La Veu de Catalunya",
"El Mata", "Mari Mercantil" 1 altres
publleacions afina, que reivindiquen
sempre el catalanisme quintaessen
ciat 1 s'omplen la boca amb el nom
de la Patria. No hem sabut veure
aquesta reacció a cap de les seves pa
gines. No sabem si eras aap greu o
ene alegra aeueat silenci inesperat.
Mes aviat dirlem que ens sap greu,
perqué no hem pes fet una arma de
partit de l'atropellament a Camarera,
no está bé que ella s'ho prenguín
alai.
Si ragrecilt hagués estat un dipu
tat deis sectors de dreta, poden estar
segura que no hauria mancat el nos
tre concurs per a defensar el seu fur
1 les prerrogatives superiora del Par
lament. No cal pes taser o din-se so
cialista per a comprendre aleó: LA
RAMBLA metete, el perlacfic que ha
iniciat la campanya. no n'és ni 11 po
den demanar que en sigui.
Apa, plomes galanes de les dretes na
cionals. Us volem llegir. ?Qué hl
dleu vós, Brunet, abrandat 1 causara,
nodrit encara per les sabes estantls
ses de l'escola vigatana, que sabeu
el secret de la prosa bella? ?I vós,
Romeva, també diputat, que animeu
una mica cada día amb una nota
llegfvola les pagines rosades de "El
Metí"? L'altre cop alludia una in
justicia feta a un company vostre de
partit: el senyor Manuel Carrasco i
Formiguera. La vostra veu s'hauria
d'elevar secundant la campanya pe
triatlea - no Sola al Parlement, on
estern conveneuta que la sentirme, tri
nó al diari on escriviu.
Al senyor President
de l'Audiénoia :
Excellentíssim - o com calla dir
vos, "como mejor proceda en dere
cho" - senyor President de rAudien
cía de Barcelona. No sé qui Bou, no
uscanee gens. Peró voldria, en aquest
moment, tenir l'honor de coneircer
vos, 1 us diría amb paraula serena
del ciutadá mes humil atad:
-,S1 és veritat, Excellencia o com
calgui dir-vos (en aquesta República
de Treballadors, ela tractaments en
gavanyen encara), que vas heu no
menat president d'una sala el jutge
expedientat, 1 que aixb depenia no
LLET
CONDENSADA
MARCA
"EL NINO"
Llet Condensada marco "El Nino" per la
const?incia de lo seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta conflanya deis seus
nombrosos consumidor:. Demani avui motel*
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Via Laietana, 46 • A, l'interessant folletós
"Utilitats culináries de la
Llet Condensada marca
"El Nino" que II será
-tramé, gratuitament"-
e
o
e
e
o
17 juliol de 1923
A ITALIA
En ocasió de l'Any Sant Extraordinari, efectuem grans des
comptes en els bitllets de ferr ocarrils italians i per a estada
ala hotels, en viatges individuals 1 collectius, a Roma 1 a les
més importants clutats d'Italia
Serveis regulars a Terra Santa
•¦••¦•¦•••¦
Creuers de turisrne
a la Mediterránia i a l'Atlántic
50 per 100 de descorupte ala nuvis que participin
en els dits creuers
LINIA AERIA BISETMANAL BARCELONA GENOVA ROMA
amb sortides els dimarts 1 dissabtes a les 7
Passatges marítims i aeris cap a tot arreu
Bitllets de ferrocarril cap a tot Europa
Viatges a forfait. Comi t'yes i pelegrinacions
Adreear-se a S. A. E. M. A. R.
Agente generala de ITALIA, COSULICH i LLOYD TRIESTINO
Barcelona: Rambla Santa Mónica, 31 1 33
Madrid: Alcalá, 45
més de vas, estic segur que heu co
mes almenys un error. Jo, en el vos
tre cas, a penes m'indiquessín aquest
error, dimitiría irrevocablernent 1 em
reconeixería incapacitat.
Tot ala& Excellénda o el que si
gui, us ho diría amb el maxim res
pecte, amb tata la modestia true es
cau a un simple militant socialista
republica que és enserias cataba na
cional. Us ho dina, peró, amb la ma
teixa fermesa com ho escric, picant
fort el teclat de la máquina. Perque,
al punt que san les coses, tenim el
matelx dret a demanar la vostra di
missió que la dest1tució fulmínant
total del célebre "Don Jovino".
GRANIER-BARRERA
Bascules PIBERNAT - Parlament, 9
Centre Catalanista
d'Esquerra
Rambla de Catalunya, 6
La segona se,ssió de
controvérsies organitza
da amb tant d'éxit per
aquest Centre tindra lloc
dijous, dia 20, a un quart
d'onze de la vetlla, sobre
el tema :
Política económica de 11 Viajar
i será el ponent en Vioeng
Bernades.
L'acte será públic
UN ACTE DE CIUTADANIA
LLIURAMENT
DE L'IMPORT D'UNA
SUBSCRIPCIó
El proppaasat dijous, dia 13, a
les oficines administratives de la
redacció de LA RAMBLA, el nostre
director, Josep Maria Massip, féu
lliurament a l'obrer Reman Bona
ventura Boira, que amb tanta efica
cia 1 sentlt del deure clutadá, inter
vingué en el descobriment deis au
tora de l'atracament i assassinat del
joier González, de la barriada de
Grácia, de la quantitat de 1.278 pesse
tes, import de la subscripció oberta
pel nostre setmanari a favor de l'es
mentat senyor Boira.
Una vegada més, reiterem pública
ment a Ramon Bonaventura Boira,
en nota de la ciutat, les grades pel
seu digne gest, que l'honora a el
i serveix d'exemple per a tots.
TEATRES
TEATRE TIVOLI
Gran companyia de genere frívol
titular del TEATRO ROMEA, de
MADRID.-Nít, a un quart dome.
EXITAS FORMIDABLE
LAS TENTACIONES
Veritable revolució del genere frivol.
Fastuosa presentada. Una oread()
més de tota la companyia.-Dema
tarda: ;GOL! 1 FIN DE FIESTA.-
Nit:
LAS TENTACIONES
Triomf d'autors 1 artistas interpreta
dora. No deixeu de veure el millor
que s'ha presentat en aquest género. Es despatxen localitats amb vuit
dies d'anticipada.
TEATRE NOVETATS
NiCt,ompanyia lírica Lluís CALVO a les deu. BUTAQUES, des de
3 pessetes. SAN JUAN DE LUZ, per
García, Tejada 1 Blanca
LA REVOLTOSA
per Cora Raga, Menéndez. EL AMI
lGacOiosM, ETLeQjUadIAa-DDEeSr,npáe,r taGrdarac,íap, opPua.
lar, EL LIO PADRE; DONA FRAN
CISQUITA.-Nit: EL HUSAR DE
LA GUARDIA; GIGANTES Y CA
BEZUDOS i LA ALEGRIA DE LA HUERTA.-Dijous, benefici i comías
de la gentil tiple CECILIA GUBERT
LA RAMBLA, 28-VII-1933
amb un escollit programa.-Diven
dres, el gran divo
HIPÓLITO LÁZARO
cataré, LA DOLOROSA.
Es despatxa a comptaduria.
CINEMES
COLISEUM
Avui, nit, a tres quarts de deu:
LA NOVIA DEL AZUL
per Richard Arlen (Estrena), 1 re
presa de MARRUECOS, per Marlene
Dietrich. Dos films Paramount.
CINEMA PARIS
Nit, a tres quarts de deu:
REVISTA
TUMULTOS
Erase una vez un vals
Dijous vinent:
FATALIDAD
CODIGO PENAL
FANTASIO
Avui, dilluns. nit:
El Favorito de la Guardia
PUBLI-CINEMA
Passeig de Grácia, 57-Teléf. 79881
Avui, dilluns, tarda, a dos quarts
de quatre fins a la una de la mata
nada. Sessió contínua, 1 pesseta:
REPORTATGES CINEAC DE PA
RIS; LES ILLES FEROE; NOTI
CIARI FOX.
LLAC MAJOR, documental simfónic
d'aquest famós llac; GAUMONT
GRAFIC número 5, anecdotari mun
dial, al dia; FRANCA ACTUALI
TATS número 45, celebració de la
festa del Sagrat Cor a Madrid, casa
ment de l'ex-príncep d'Astúries;
L'AMIC TROL, reportatge de l'edu
cada deis gossos policies d'Alema
nya; ECLAIR JOURNAL, assaigs
per a l'ascensió a l'estratosfera;
sortida de tesquadreta del general
Balbo cap a Xicago; concurs de bao
des militars de tot el món a París,
amb el concurs de la Banda Repu
blicana espanyola; LA VOLTA CI
CLISTA DE FRANÇA. - Sessió des
de les tres de la tarda a la una de
la matinada. - Entrada única, UNA
pesseta. - Programa de rigorosa exclusiva d'aquesta sala.
SALONS CINES
GAPITOL
nitAvul, dillunt a tres quarts de deu
El teniente de navío
EL LOCO AVIADOR
per Henry Kendall,
CATALUNYA
Avui, a les deu nit:
INDISCRETA
per Glbria Swanson.
KURSAAL
nitA:vui, dilluns, a tres quarts de deis
EL PANUELO INDIO
Divorcio por amor
LA CONQUISTA DEL MONTE KAMED
Ir ESTIU
Maiestic Hotel
1 RESTAURANT
ACboobneratrsnean1ts0'50esppteecsi.al1s aelna csaerriteas.
des de 15 coberts a 8'50 pessetes,
gratificació compresa, utilitza
bles per a famillars 1 invita,ts.
PLATS REGIONALS
SEaxlcoenlslenptercuainoB. a1nsqeurevtesi, pBeordfeecste1.
Pestes. Orquestra. Preus moderats
NOTA IMPORTANT
Habitacions a preus especials
en estades mínimes de 15 dies
GfartiitélEesscsoedvaeMs ciroambpelreSs.La.
étalriC CrPoliatoe
ea:, ~Ir% Compri Liet Condensada "El Nió" IMIrI al-darrera de
etiquetes, jo que moltes porten premis en metallic.
111111~1Sior
Dei- o retíca E
17 juliol de 1933 la rambla 5
Som a festín encara es juga a futbol
?El Barcelona i l'Espanyol no
participaran en el campionat
de Catalunya?
Un fet que, d'ésser oert, seria d'extraordinaria gravetat
Copien-1 del nestre estimat collega
"L'Opinió":
"Es diu que la Junta Directiva del
F. C. Barcelona s'ha preocupat, en
les darreres reunions, de designar
els dos directius que els representa
ran en l'Assemblea que d'ad a Peca
dies se celebrara a Madrid. Per
acord de la Junta han estat desig
nats per a representar el F. C. Bar
celona en resmentada Assemblea el
seu president, senyor Coma, i, l'ex
directiti senyor Joan B. Roca.
També es diu que és criteri de la
Junta del Barcelona de cercar una
solució per tal que el Club blau-gra
nat 1 Espanyol no juguin el campio
nat de Cata.lunya, o si el juguen fer
ho en pocs partits, alai com una me
na de privilegi.
Les referéncies que teníem que el
Barcelona, coaligat ara amb l'Es
panyol, preparaven un altre atac,
que podria ésser el cop definitiu, al
nostre'futbot es confirmen.
Escudant-se en les conveniencies
econbmiques, creuen que poden
atemptar contra el futbol catalit.
Podíem esperar moltes coses de l'ac
tual Consell Directiu del F. C. Bar
celona. per! no pas aquesta. Crélem
que el campionat de Catalunya cons
tituia per a ells una mena de cosa
sagrada. Perb pel que es veu, per a
ella té el mateix interés que va
tenir per a l'Espanyol aquell any que
l'abandona per tal d'anar-se'n a
América.
Les situacions econenniques son
molt delicadez. Perb hem de soste
nir que el, campionat de Catalunya
és molt més delicat que botes les ra
tuacions económiques que es puguin
invocar."
Ens costa' de creure que sigui pos
sible el que tem el nostre collega.
No cal dir que si los cert, seria d'u
na gravetat extrema pel futbol ca
taba Creiem, de tetes mi:meres, que
el F. C. Barcelona hauría hagut de
publicar una nota tranquillitzant l'a
ficionat i de pie desmentiment d'a,
questa notíciá cine comentem.
Encara hi é,s a temps. Suposem que
ho fara.
A CAN RABIA
Selecció blava 3 -Selecció blanca 2
El matx d'homenatge a Cabo no
assolí un éxit de públic perqué els
espectadors que acutUren a presen
ciar aquest partit es podrien comp
tar fácilment. La collaboració d'ele
ments ímportants va permetre for
mar dues seleccions de jugadora ca
talans pertanyents a clubs de Barce
lona i d'altres diverses regions.
A pesar del bon programa, el pú
blic a l'estiu no va a futbol, i com
que la majoria dels paztits que hem
vist entre selecciona no han donat
gaire resultat, el públic no acudí a
rencontre en quántitat necessária
perqué l'homenatge tingués un ren
diment econdnic, fina al punt que
potser no arribaven 'a mil les per
sones que es congregaren ahir a la
tarda al camp de l'Espanyol per pre
senciar el partit. Mereixia Cabo
aquest homenatge que se U va
tributar ahir per la seva brillant ac
tuació esportiva. Cabo haaia defensat
els colors de l'Espanyol, del Madrid,
del Badalona, del Martinenc-lloc on
actualment encara juga-i d'altres
clubs.
El partit 'dona de si tot el que po
dia donar. En general, no ens podem
quebrar; fou un partit entretingut, i
les forces bastant equilibrades, com
ho demostra el resultat, que pogué
ésser molt més favorable ala blaus,
els quals sembla que sois s'empraven
a fons quan els blancs equilibraven
la partida. La selecció blava dona
sempre més sensació de perill que
els seus adversaris, damunt dels
quals es mostraren en general su
periors.
En sortir al carnp l'homenatjat,
fou ovacionat, com ho fou riera quan
féu ofrena d'un ramell de flora.
Al cap de cinc minuts de joc, Piera
centra i recull la pilota Calvet, el
qual marca el primer gol. Al cap de
cinc minutas més, Cros. recollint un
centre de Ventura, aconseguí Vem
pat.
Aquest primer temps acaba amb
un empat a un gol. En cap d'ells,
la intervenció del porter no bu afor
tunada.
Al començament de la segona part
els blaus emprengueren. un ale més 1
marcaren, al cap de cinc minuta, el
segon gol. per rnitja de Cros en re
collir una pilota de Padrón. Al cap
de vint-i-cinc minuts Saprissa, en
voler desviar arrib el cap un centre
de Fiera, ho féu amb tan poca for
tuna que la pilota es fica dina de
la seva porteria,: I per acabar, deu
minuta abans de finir l'encontre, una
magnífica conibíriaió eritre Cros i
Esteve fou rematada pel primer a la
xarxa. Acaba, dones, el partit amb
el resultat de 3 a 2 a favor de la
selecció blava, que capitanejava Cabo.
Arbitra el senyor Caminal, i els
equips eren:
Selecció blava: Cabo, Saprissa, Vi
gueras, Tonijoan, Itarte, Morata,
Ventura, Goiburu, Cros, Padrón i
Esteve. Al segon temps Gómez jugá,
alloc -de -Ventura,. asa
Selecció blanca: Ros, Villacanipa,
Torredeflor, Soligó, Abat, Bartoli,
Pira. Gallard, Calvet, Escrits
Gros.
Cabo, a la porta, jugá un bon par
tit. Saprissa es• defensa 1 sortf del
compromts. Destaca, Itarte al mig
centre, el qual brega, incansable du
rant tot el partit. De la davantera,
el millor de tots Cros, que fornf una
actuació com en els seus mIllors
temps. El seguí- en mérits Esteve.
Padrón abusa dels malabarismes.
Goiburu passá desapercebut. Das
blancs, Ros complí; la defensa jugá,
un partit excellena. A la Unía mítja
na destacaren Solig6 1 Bartolí. Per
la davantera, el millor Gallard, se
guint-lo Piera.
F. A. B.
A SANT MART1
El Granollers guanya me
rescudament al Martinenc,
per 3 a 2
Després de les dues derrotes soler
tos pel Martinenc a ma,ns del Gra
nollers en els partits de Promoció, i
l'empat obtingut el diumenge passat
en el camp Granollerí. aquest en
contre era esperat pels aficionats de
Sant Martí amb gran interés 1 aanb
un comprensible desig que els seus
aconseguissin el triomf, que servís de
revenja deis resultats adversos so
ferts amb els del Valles.
I és por aixe que la decepció entre
eh aficionats de Sant Martí bu ac
centuada en grau superlatiu quan
l'equip forá, ja abans d'acabar el
primer temps, tenia tres gols al seu
favor sense que els propietaria del
terrenys haguessin pogut marcar.
I el maleta que pasas en partits
en qué es disputen els dos cobejats
punta, S'esbronca l'arbitre, se l'a
menaça, i aquest pensant que un
dasperfecte en el lisie sempre hi és
do :nauta en el segon temps ja no
jutjá, amb la inateixa imparcialitat
qoba ho havia fet en el primer, i mas
es alarament es decanta a favor deis
perjudicant sensiblement els
ca.mpions de Catalunya.
Guanya merescudament el Gra
nollers, que en tot l'encontre demos
tré, una major compenetració que
els seus contrincants, principalment
en el primer temPs, durant el qual
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
ai>o o o -o ooo o o o 000
Petrus tingué oportunitat d'acredi
tar-se d'excellent poner, fent que el
resultat ja en aquella part no los
mé,s aclaparador pels de Sant Martí.
El Martinenc juga descohesionat
i sense que ele aveneos tinguessin
el resultat desitjat, ja que molts
d'ells acabaren en xuts sense direc
ció. A la segona part, i després d'ha
ver aconseguit el primer punt mag
nfficament, reacciona, ac,ompanyat
pels desencerts de l'arbitre, que con
tinua essent esbroncat pel públic.
El segon gol obtingut pel Martí
nene ho bou en masita que dife
rents jugadora discutien al mig del
terreny amb motiu d'una traveta
descarada feta a Guix, que aquest
volia castigar pel seu compte, inter
alguns jugadors d'ambdós
bandola i sense que l'arbitre no
tes res. Mentresta,nt la pilota s'a
costé, als dominas de Bel, i Flequer
l'endinsa a la portería 1 l'arbitre
concedí el punt.
Traveta a Guix, intent d'agresió
d'aquest, intervenció de sis o set ju
gadora, i... gol. L'arbitre encara no
s'ha donat compte de res. Seguía el
joc amb tant "interés". que veié "un
gol" 1 l'assenyalá.
Afortunadament el partit s'acaba
poc de,sprés, 1 alxó privé, potser mala
pitjors.
El Granollers entra el seu primer
gol de penalty. Una pilota, alta que
anava a entrar a la porta de Petrus,
fregant el pal, fou detura,da amb les
mala per un defensa de Sant Martí,
desviant-la a lora per damunt del
00000000000000.0 0000000 000000000000000000 00000
flyn" -
-raza'
A 41
ENGRASE A PRESIÓN
ESPECIAL1TATEN APARELLS
PER A ESTACIONS D'ENGREIX
P. CAMPA Provença, 245
Teldon 72364 - Barcelona
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
oo
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
000000000000000000000000000000000000
1MllallaI 111•1111¦
travesser. executa la falta que
valgué el primer puna
El segon gol fou a consequencia
d'un gran xut de Lluch que Petrus
detura, rebotant la pilota al pal í
s'encesta a la xarxa.
Vila bou rencarregar d'entrar el
tercer gol d'un xut creuat.
Pandos aconseguí el primer d'un
tret ras, i Mateu, amb tot i flan
çar-se, no, tai valgué.
Del segon en bou l'a.utor Fleqiien
i ja havem dit com es ,produí.
En aquelt teMpa 1 quan el resul
tat era desfavorable al Martinenc
per tres a zero, el Granollers bu
cazitgat amb, un penalty, per falta
(?) d'Argemir, sortint la bala a' fora.
Després del primer gol obtingut
pel Martinenc, Mateu es retira, le
sionat d'una ma per Lladó en voler
aciarir una situación compromesa i.
quan el poner granollerí anava a
agafar la pilota.
Els equips estven formara per jala
teu (després Bel), Lladó, Colomer,
Argemí, Sala, Torres, Lluch, Ciara
Rierola, Vila i Guix, pel Granollers.
Petrus, Portabella, Puig, Altés,
Cunchillos, Flequer, Ma,nuera. Vila,
Manuel, .Prats .1 Fandos, pel Martí
nene. (A la segona pant Moreno
substituí Cunchillos.)
L'arbitratge del collegiat amateur
Puig, dolent.
Jofra
SANT ADRIA
El festival a benefici de
l'Asil de Sant Joan de Déu
El Bateelona ahir a Sant AcIria
van rebre'l malament perqué va pre
sentar cnize nois amateurs 1 la
gent volíaaamb seguretat, veure una
altra derrota als elements de Prime
ra fila, Ja van gaudir altra vega
da, perqué també foren Vençuts eis
barcelonins pels badalonins com l'al
tre diumenge, perb val a dir que
aquesta vegada no tenia tant de in&
rit per la poca- calificació dels con
trincants. Aixf i tot van donar bona
teína, perqué fina ben entrat él par
tit, no van poder considerar-se els
blancs de Badalona francament ven
cedors. El Barcelona va perdre no
vament, perb va jugar millor que els
seus contraris 1 va perdre perqué els
guanyadors de la Copa- que va do
nar el cinematográfic Joan de Lan
da, van ésser molt més eficaçoa en
les rematades a gol. No bu jusai el re
sultat, dones, perqué si bé conside
rem que havien de guanyar els nois
de la costa, no havien, pero, de fer
ho per tant de mergo.
L'equip vencedor va arrenglerar-se
Florença, Demiel. Martí, Es
puny, Freixes, Jossa. Campa. Xio1,-
Terrados. Forgues 1 Torres.
Els amateurs que defensaven els
co1pra del Barcelona i que reberen
Injuata-protgsta, del p411311.a,:lellsta
Itatibtorhr1ebnen:iEetasvoJpdaas:i-ileláglal5IJall1lal4tM,ltP.:tVaiYlk
Buj, Closcolín, Vilaseca, AIcaine, Ar
tigues i Orriols.
El primer de marear bou el Bar
celona per mitja d'un cop de cap
d'Alcaine. Després, del Badalona,
empata Terrades dubtosament, perb
l'arbitre Esteve va donar per bo el
punt. Abans d'acabar el partit For
gues marea un d'aquella el/1,5sta gola
seus.
Després del deseans Xiol marca el
tercer 1. Terrades el quart. Forgues
va fer el cinqué i el sisé no pogue
rem veure clarament l'autor porqué
es feía fose. Abans, peró, el Barce
lona marca novament un bon gol
que Martí va protestar de tal for
ma, que fina va amenaear l'arbitre
1 a aquest 11 va faltar l'energia ne
cessária per a expulsar el jugador
badalonf.
El partit que jugaren abans els
dos reserves del Sana i Badalona,
van guanyar-lo també els badalo
nins per cinc gola a cap.
Va arbitrar l'amateur Martínez, 1
els jugadora arrenglerats foren:
Sexis: Jaca, Ortiz. Cumelles, Mor
rajes, Bodí, Teller, Pasqual, Aries,
Perea, Moreno i Bertrand.
Badalona F. C.: Prat, Gimen°, Mu
fioz I, Garcia, Hernandez, Vicedo,
Martí. Martínez, Navarro. Beltrand
1 Munoz II.
Ala guariyadors- també van donar
los una Copa. donatlu de Joaquim
Alavedra.
Els gols els feren: dos a la pri
mera part, per mitjá de Bertrand i
Martínez, i els tres restants. a la se
gona part. per Munoz (1) i Mar
tí (2).
Els arbitratges foren inolt accep
tablea tetados. El primer partit fou
molt avorrit; el segori, molt distret.
El públic caces, per tractar-se d'un
benefici, 1 molt poe comprensiu cer tament.
Adria
A HORTA
L'Horta venç el Terrassa,
per dos a cap
L'Harta ha iniciat eis partits amis
tosos de la temporadá. d'estiu Jugant
amb el Terrassa. •
L'encontre, jugat amb força antu
siasme per ambdós equipa. no ha
tingut aquella emotivitat dels par
tits de competid() oficial. peró si la
sufícient per complaure el públic
que assisteix als nadita de lora de
temporada.
La primera part el joe ha corres
post amb més domini dels terras
sencs. peró s'ha arribat al descans
cense haver funcionat el marcador.
Durant la segona pant 's'ha ani
vellat el joc. La davantera de l'Hor
ta ha jugat amb Inés encert i ha
aconseguit dos gola el primer per
mitjá d'Aliart i el segon per Marcó.'
Als rengles del Terrassa han de
butat alguna jugadora, com Rini i
Penate. els quals han donat ben poc
relleu a l'equip.
Arbitra el collegiat senyor Menal,
i els equipa s'arrengleraren de ?a
manera següent:
Horta: Vilar, Oliva; 'López, Rovira:
Sardina. Cardó. Pasqual, Verges,
' Marcó, Aliart 1 Barnet.
Terrassa: Ibarra, Brió. Pefiarroya,
Rubio, Llates, Molet, Rini, Periate,
Burillo, Legaz i Bruno.
F. A.
COPA AMATEUR
U. A. Fortpiene 2 -- C. D. Europa, 3
No: hVitil enernic ttétlt, 1 airtb ilo
anstatki'hi Fortpierié' deVant
ji de per tal analsolir un re
, sultatt°tres a drliagué d'em
' Prar-se lona i jugair`^ amb tot el
cO/etge," El conjunt hafnaf' presenta el
F<ortpienc, integrat 'We; 'en per ele
menas joves, donava a les jugados
una rapidésa fantástica, cosa que
anullava, Lotes les combinacions deis
europeus, i arict els propietaria del
terreny pogueren arribar al descans
amb el resultat d'un gol a cap a fa
vor seu.
En ésser représ el joc; l'Europa,
coneixedor del' loe dels'''seus contra
•is, els iguall en rapit~ 1 tot se 4vitildP effirffit,‘ q31`824fou
7Pplidene.V.Aresh-oreS
'Id1)itrtida: bIliiglYé'dn calle clk fot
interessant: els uns per tal d'aguan
tar ravantatge, 1 els altres per des
fer-lo. Finalment ho assolf l'Europa
per mitjá de Bou 1 Barrera, que
obtingueren el primer rempat I' el
segon el gol de la victoria, la miel
situa l'Europa a primer lloc de la
elassificació d'aquest torneig.
Sobresortiren en aquest , partit el
poner deI Fortpienc 1 ola ,davanters
l'Europart
CASINO SINT MUSTIA
Exit formidable de
Don Parker
1 els
10 CRAZY BOYS
1 la gran vedette del
Teatre Tívoli
LIANA GRACIAN
Restaurant i café-bar a les
terrasses tocant a mar
TERRASSA - JARDI
Temperatura ideal
'AYJACIó
El raid transatlántic de 1 'Es
quadreta italiana
Dissabte cobriren l'última tapa: Montreal-Chicago
ELS AVIONS SURTEN DE MONT
REAL
Montreal, 15. - L'esquadreta ae
ria italiana ha inicial el vol a uri
quart de quatre, hora espanyola, per
a l'etapa Montreal - Chicago, que
suposa un recorregut de 1.400 quitó
metres, 1 que és l'última del raid
transatlantic que els 24 hidroavions
de Balbo emprengueren a Orbetello
el día prImér del mes en curs.
L'aixecament deis 24 aparells ha
estat completament normal.
Han acudit a acomiadar els avia
dors les autoritats en pie i una enor
me multitud de públic que ha ova
cionat entusiásticament els pilota ita
liana.
40 AVIONS NORD-AMERICANS ES
CORTEN ELS ITALIANS
Nova York, 15. - Quaranta avions
de la flota aéria deis Estat,s Units
s'han ajuntat a Balbo sobre el cel
del territori nacional 1 11 donen es
corta.
Els 64 aparells desvetllen un gran
entusiasme al seu pas pel terrítori
deis Esteta Units.
La policía aérea sobrevola t,ot rho
ritzó de Chicago per evitar que s'a
juntin a l'esquadreta aéria aparells
civils.
El vol deis avions és filmat cona
tantment per nombroses cambres ei
nematografiques.
En el moment d'amarar l'esquadre
ta aéria italiana faran sentir 'Aura
sons les sirenes dele vaixells i de les
fabriques, les claxons 1 botzines de
tota mena de vehicles, í els grans
rotatius 1 les societats italianes dis
pararan morters, al mateix bernias
que ho fará l'artillería.
ELS AV1ONS 1TALIANS VOLEN
SOBRE TOLEDO...
Toledo (Ohio. EE. UU.), 15. - A
les 20'35, hora espanyola, els 24 hi
droavions de Vesquadreta aéria de
Balbo han sobrevolat Toledo (Ohio).
A les 21'15, hora espanyola, han
volat els 24 Iridroavions 1 els aparells
americana d'escorta sobre la ciutat de
Detroit.
A les 22 han sobrevolat Campbell.
Montreal, 15. - A bord de l'hídro
que pilota personalment Italo Balbo,
viatja l'ambaixador d'Italia a Was
hington, Sr. Rosal, el vin é a
Montreal per rebre te141,101'
atlántica::
hidros debieren a IvI6htreal
molta correspondencia portada d'Eu
ropa i Islandia.
ELS AVIONS ITALIANS, A L'110-
RITZ0 DE CHICAGO
Chicago, 15 (Urgent). - A les
2223, hora espanyola, han aparegut
a la vista de Chicago els 24 hidro
avions de l'Armada aéria de Balbo,
acompanyats per gran nombre d'a
vions.
El soroll deis motora eixorda res
pai. La cridbria es fa més eixorda
dora degut a les salves deis canons i
els estridente sorolls de les sirenes,
botzines i aparells de tota mena.
El prop1 Balbo dóna per radio les
ordrés per a l'amaratge deis seus hi
dros i indica les disposicions que han
d'adoptar-se per a les maniobres del
descens 1 la vigilancia deis aparells.
Tot Chicago s'ha llançat al caz-ter,
1 la ciutat presenta un aspecto tm
ponent.
L'AMARATGE
ARRIBADA TR1OMFAL
Chicago, 15. - A les 1032 han ar
ribat a Chicago els avions Italiana
acompanyata de 40 avions nord-ame
ricans que havien sortit a rebre'ls.
El primer a amarar damunt les al
gües del llac Michigan ha estat el
¦111111
EL NOU
DINÁMIC 6 CILINDRES
ÉS UN COTXÉ ECONÓMIC AMB LES MAXIMES CA
RACTERISTIQUES D'UN COTXE DE DOBLE PREU
Motor Flotant. Seients de válvules d'aoer inserides en el Bloc.
Ventilació i refrigeració de !'aire 1 l'olí en el carter. Xassis en
X reforçat. Embragat automátic. Roda lliure. Ballestes d'un
tatge constant mitjançant discs de Feltre Oilite. Carrosseries
silencioses d'aoer. Monopeça indestructibles. Nova direcció
ajustada a la fábrica per a l'ús del pneumátic Super-Confort
AUTOMOBILS EXHIBITION
DIPUTACIó 35 BARCELONA
que pilotava el general Balbo. Segui
dament ho han fet els altres. en una
formació correcta.
Segons Inés tard els locutors de les
estacions radiofóniques han comuna
cat areu dl mórt qde aeabava de
completar-se 'la proesa aviatoria més
gran que "I•Ogiétia, i história de l'ae
ronáutica.
Es celcula en un milió de perso
nes les qui han aelamat entusitasti
cament eis aviadora italiana
Han abandonat els hidros sense
cap precipitació. Junt als aparells
han quedat guárdies. En canoes s'han
dirigit a terra. acompanyats de l'al
calde de Chicago, governador de l'Es
tat d'Illinois, cardenal arquebisbe, di
rigents de les societats italianes, etc.
Abans d'entrar a la ciutat, Balbo ha
trames un radio a Mussolini comu
oficialment la noticia del
feliç arnaratge, al Ilac Michigan, deis
24 hidroavions de l'esquadra aéria.
La ciutat está engarlanada 1 els
seus carrera plens de cotxes de la ,
gent que d'arreu de la Unió ha vin
gut a Chicago per presenciar l'ar
ribada de l'esquadreta italiana.
Balbo ha estat saludat per les au
toritats.
Es reben continument telegrames
de felicite.ció d'arreu del món, prin
cipalment d'Italia.
LA TORNADA DES DE NOVA
YORK, PER L'ATLANT1C, VI.%
ACORES
Chicago, 15. - Sacaba de comuni
car que eta 24 hídros d'Italo Balbo
aniran des d'aquesta ciutat a Nova
York, on emprendran junta el salt
de l'Aalantic, per tornar a Italia vía
Aeores.
UN ALTRE RAID INTERNACIO
NAL
Nova York, 15. - L'aviador ame.
'ricé Post ha sortit aquest matí en
volt transatlántic cap a Europa.
Post es proposa efectuar la volta
al món intentant batre el récord que
ell mateix va establir acompanyat de
Gatty, guara efectuaren el vol de cir
cumvalacié del globos en 8 dies, 15
hores i 15 minuta, cobrint 24.898 qui
lbmetres a, la velocitat mitjana de
119 quilómétres per hora.
Aquest récord el van establir Post
i Gatty Taity-1931.
El vtiEllicitit ara per Post, com
pletarhents está cridat a atraure
sobre en l'atenció de tothom, per
verificar-se ala poca dies després de
Taecident ocorregut a James Mat
tilini, que efectuava un aitrJntent
stinblent arnord-est de Sibéria.—
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá 1 de la Porta
del Sol
AUT•
meí.
OB111511E
La Prova de 1,000 kms. de
l'Automóbil Club de Gata
lunya
Classificació oficial
PREMIS PER FAS PER BARCELO
NA A MITJA CURSA
Primer: Núm. 23. Lancia. 72.752 km.
per hora.
Segon: Núm. 20. Ford. 69'789 km.
per hora.
Tercer: Núm. 2. F.I.A.T., 60'955 km.
per hora.
PREMII PER CATEGORIES
No havent-se inscrit més que 6 cot
xes en la categoria fins a 1.300 cc.
1 6 mes en la de més de 2.500 cc. 1 cap
en la intermedia, segons l'article 16
del Reglament, no corresponen mes
que dos premis a cada categoría.
CATEGORIA FINS A 1.300 CC.
Primer: Núm. 2. F.I.A.T.. 59580
quilómetres per hora.
Segon: Núm. 6. Austin, 55'540 kin.
per hora.
CATEGORIA DE MES DE 2.500 CC.
Primer: Núm. 26. Ford. 67'863 km.
per hora.
Segon: Núm. 23. Lancia. 60.314 km,
per hora.
CATEGORiA GENERAL:
Cotxe Ford. Núm. 26. Quilóinetres
per hora: 67.863.
La Federació
Catalana en crisi
"L'atletisme catalá está pas
sant una erial molt perillosa. Ja
fa temps que les coses no rut
llen com caldria. La convivencia
entre la Federado Catalana
d'Atletisme i alguns clubs s'ha
transformen en una tivantor que
fa fereclat. La indisciplina 1 el
desordre canzpen entre els de
baix d'una manera esgarrifosa.
Alguns atletes actuen com incle
penclents, perque els seus clubs
han estat suspesos f ederativa
ment. Els homes que comanden
la Federacio, perduda la confían
ça, fastiguejats, s'hán vist en el
cas d'haver de convocar una As
semblea general extraordina
ria..."
Aquestes rruznifestacions foren
publicades a LA RAMBLA en Pe
dido del día 3 del mes Que sam.
Avui les reproduim perque la si
tuació de l'atletisme catalá no
ha canviat de llavors encá, ans
al contrari: ha empitjorat con
siderablement.
Dimarts de la setmana passa
da, día 11, comença l'Assemblea
general estraordineiria -- convo
cada voluntáriament pel Comité
Federal-, que fou suspesa a un
quart de quatre de la matinada
per a continuar-la el divendres
segilent, día 14.
En aquesta primera reunió no
es va prendre cap acord trans
cendental. Els delegats van pas
sar-se prop de cinc hores discu
tint els drets 1 la legalitat d'Unes
delegacions 1 una serie de pétite
ses més que .no podien aportar
cap profit ni cap solució la urde'
situació que travessa l'atlet/Inie
catalá.
Per tal que el Comité dimisio
flan pogués millor deferisen,se
deis ataca 1 censures d'aloins
legats interessats, fou nomenada,
per votació, una mesa presiden
cial. Foren elegits ' 'els senydrá
Trabal, Roca 1 Valdés.•
A darrera hora, coneguts ela
diversos parers, que foren expo
sats enmig de no poques inter
rupcions, es va prendre l'acor,d „
d'aixecar momentetrzianrenit , la
desqualificació decretada per la
Federació prop d'alguns clubs per
actes d'indisciplina, i nomenas
una Comissió que abrís una in
formado relacionada amb l'ac
tuació d'aquells clubs 1 falles en
darrera instancia el que fos de
justicia. A més l'Assemblea
reunida va admetre la dimissió
del Comité Federal, la conducta
1 l'actuació del qual considera enE
tuslastiques i de bona fe' a deis
grat de les falles 1 equivocacions
sofertes Tot seguit s'aixecá la
sessió sense que los nornenada
aquella Camissió investigadora.
Com hem dit abans, dlvendres
passat continua l'Assemblea.
Aquesta vegada, peró, la reunió
acaba com aquell que diu sensé '
haver comencat...
Oberta la sessió amb conside
rable retard-en la primera re
unió succet el mateix sense que
ningü no les cap objecció-fou
presentat per escrit un vot de
censura a la Mesa per part d'al
guns clubs, per no haver comen
çat a ?'hora fixada. La presiden
cia considera ofensiva ?'actitud
d'etquells delegats 1 abandOná e/
lloc. Rectifica després 1, final
ment, torná a abandonar el lloc,
conjuntament amb e/s senyors
Roca 1 Valdés. I acaba, oficial
ment, la funció.
Després, discussions, crits, pre
sentació de fórmules i altres cc'
sea per a una próxima reunió.
--Airt es troba, actualment, l'at
letisme catalá: sense diners en
calza, sense Federació 1 amb
clubs 1 atletes desqualificats.
La lema será trobar gent sol
vent i capacitada que vulguf en
carregar-se de menar Patletis
me catalá pels camíns de la pros
peritat 1 a satisfacció de tots els
clubs 1 de tots es atletes.
ROSSEND CALVEZ'
HE 8 A.
PELAYO, 8-Tel. 14370
Gran exposició de tota mena d'articies. Menjadors,
Dormitoris salons tresillo, sillons, joies, etc.
Subhastes tots els dies, al matf a les 12, i a la tarda
a les cine
Passeu a examinar el que se subhastará cada dia, tot
al millor postor